Professional Documents
Culture Documents
P2 Circuits Resistius Termistor
P2 Circuits Resistius Termistor
Enginyeria Informàtica
Pràctica 2
Circuits resistius
1. INTRODUCCIÓ
Una de les utilitats dels circuits resistius es la possibilitat d’obtenir fàcilment la resistència d’un
sensor mesurant tensió. El circuit més senzill consisteix en el divisor de tensió, però hi ha altres que
poden ser més útils com, per exemple, un pont de Wheatstone.
En aquesta pràctica estudiarem dos circuits, mostrats a les figures 1 i 2 d’aquest guió de pràctiques
per mesurar temperatures mitjançant sensor tèrmics resistius. En aquest cas utilitzarem un termistor,
que consisteix en una resistència variable amb la temperatura (però amb una relació no lineal).
Existeixen dos tipus, els de coeficient negatiu (NTC: ‘negative temperature coefficient’) i els de
positiu (PTC: ‘positive temperature coefficient’), de tal forma que la resistència disminuirà o
augmentarà amb la temperatura respectivament. Nosaltres utilitzarem els NTC. Als circuits,
indicarem el termistor amb el símbol de la resistència, tot i que realment el símbol ve donat pel
següent esquema:
2. OBJECTIUS
3. TREBALL PREVI
Pràctica 2. 1/3
Departament d’Enginyeria Electrònica i Biomèdica. Enginyeria Informàtica
4. REALITZACIÓ PRÀCTICA.
En aquesta primera part, farem servir un divisor de tensió per poder obtenir la resistència d’un
termistor. Amb la relació entre resistència i temperatura, obtindrem la temperatura i farem una mena
de joc amb Energia per poder mantenir la temperatura entre dos valors determinats (tocant el sensor
amb els dits, però procurant de no tocar les potes metàl·liques). El nostre termistor té una resistència
nominal (a 25ºC) de 4.7k (Rref). A la seva fulla de característiques [1] té un número de codi acabat
en 472 i amb un valor de paràmetre B25/85 de 3977 K.
Figura 1. (Esquerra) Circuit a implementar al protoboard per la part A. (Dreta) Imatge del termistor.
1) Munteu el(s) circuit(s) de la figura 1 i feu el que s’indica en els següents apartats per cadascun
d’ells. Utilitzeu la font de tensió DC per Vf.
2) Amb el multímetre mesureu: la resistència R (l’heu de treure del circuit per mesurar-la), la tensió
proporcionada per la font (Vf) i la tensió del divisor (Vo). Amb el valor Vo mesurat, calculeu la
resistència del termistor.
3) Toqueu el sensor amb els dits i veieu amb l’oscil·loscopi com varia la tensió del divisor. Podeu
ajustar l’escala de temps de l’oscil·loscopi a temps grans per què es pugui veure la variació
temporal a la pantalla de l’oscil·loscopi.
4) Feu córrer l’aplicació amb Energia per tal de mantenir la tensió del divisor entre dos valors
determinats (escolliu aquests dos valors segons la tensió mesurada a temperatura ambient i la
seva variació quan toquem amb els dits el sensor). Utilitzeu els 3.3V de la placa com a Vf (en lloc
de la font DC). Realitzeu cada mesura de la tensió cada 100ms aproximadament. Comenceu a
comprovar que està dins del rang desprès de un cert temps inicial (5 segons, per exemple) per tal
de deixar al jugador temps per posar la tensió al marge demanat quan comença el ‘joc’. Mostrar
els dos valors límits i la tensió mesurada en tres corbes a una gràfica (‘Serial Plotter’).
(Mostreu-ho a un dels professors quan el tingueu funcionant).
Pràctica 2. 2/3
Departament d’Enginyeria Electrònica i Biomèdica. Enginyeria Informàtica
NOTES:
- Pull-up / Pull-down: Quan mesurem una tensió amb una placa d’adquisició, pot succeir que no
hàgim fixat la tensió externament connectant-lo a un circuit o posant expressament una tensió
amb una font. En aquests casos, la tensió no estarà determinada i pot oscil·lar aleatòriament
degut a soroll. En aquest cas, quan fem una mesura no estem realment mesurant una tensió
definida. Per evitar això, s’utilitza un circuit de ‘pull-up’ (o un de ‘pull-down’) per tal de fixar la
tensió que es mesura quan no s’ha fixat la tensió externament. Amb un ‘pull-up’ es fixa a una
tensió Vc, mentre que amb un ‘pull-down’ es fixa a 0V (GND).
REFERÈNCIES
Pràctica 2. 3/3