Andrés Valbuena

Comentari de text
Constitució de 1812

 Introducció:
El text correspon al Capítol VII de la Constitució de 1812, anomenat De les facultats de les
Corts, que es troba al Títol III De les Corts.
És de font primària, ja que es d’una font contemporània als fets. És escrita, històrica, de
caràcter jurídic amb intencionalitat informativa.
El text parla del poder, capacitats, drets, autoritat de les Corts dins del govern.
Aquesta moderna constitució va ser redactada per les corts convocades a Cadis, després que
la Junta Suprema Central es veies incapaç de dirigir l’estat de guerra, per aquest motiu es va
iniciar una regència, formada pels representant de les juntes provincials del país. Va haver un
total de 296 diputats, representants de les diverses classes socials i diferents ideologies
polítiques.
La convocatòria es va dur a terme a Cadis, ja que va ser una de les ciutats que amb l’ajut
britànic va suportar el setge francès. Les corts es van obrir el setembre de 1810, però
finalment la constitució es va declarar el dia 19 de març de 1812, dia de Sant Josep, per
aquest motiu popularment es coneix com “la Pepa”. Aquests estatuts, dirigits a tot l’Estat, van
ser proclamats als anys finals de la guerra del francès, quan finalment les tropes de Napoleó i
Josep Bonaparte van haver de retirar-se.

 Anàlisi del text:

La Constitució de 1812 suposava l’ abolició de l’Antic Règim, va ser el primer sistema liberal
de la història espanyola. El fet de que aquest ordenament s’hagués produït en un estat de
guerra, va afavorir a que aquesta constitució fos la més avançada d’Europa, ja que el nombre
de autors es va veure reduït a causa de les dificultats de desplaçament fins la seu de la Junta,
d’aquesta manera es van posar d’acord més fàcilment, tot i que la cort no només la formaven
el liberals sinó que també hi tenien representació els més conservador.
Tot i això aquesta constitució reunia tots els trets fonamentals d’un estat modern liberal, van
promulgar una monarquia limitada, amb divisió de poder i sobirania nacional, també van
decretar una declaració de drets del ciutadà.

Aquest capítol VII de la Constitució de 1812 es centra en els drets i poder que tenen les Corts
dins de l’estat, ja que el poder judicial requeia en els tribunals conduits per una sèrie de drets
bàsic que s’havien de respectar, el poder executiu estava en mans del rei i el poder legislatiu
era competència de les Corts, elegides pels ciutadans. Tal i com diu el primer punt de l’article
131, les Corts tenien la potestat sobre les lleis, podien proposar-les en cas de necessitat o
derogar-les en cas de ser innecessàries.
Del punt dos al sis, queda clar que aquesta constitució reconeix el poder del monarca, també
proclamen que ha d’haver continuïtat al regnat, ja que el punt tres i quatre es planteja una
hipotètica situació de malentès que seria resolt per la Cort, aquest punt està fet per tal d’evitar
els conflictes que la historia nombrava respecte a la successió a la corona i les regències.
Les Corts també s’atribueixen drets sobre les decisions militars del país especialment destaca
el punt vuit, on ells decideixen l’admissió de tropes estrangeres, per evitar que es torni a
produir males decisions com la de Godoy i el rei Carles IV.
Finalment als últims dos punts les Corts tindrien el control del pressupostos de l’estat, així
com la regulació de l’aplicació del impostos i les despeses públiques.
 Andrés Valbuena

 Comentari:
L’any 1788 el rei Carles IV va arribar al tron d’Espanya, succeint a Carles III qui va imposar un
governs amb idees del il·lustrar, el que va suposar una mínima renovació de l’administració
que va suposar un petit avanç en l’economia, la política i la societat de l’època.

El 1789 a França va esclatar la revolució liberal amb la culminació d’un estat dirigit per la
burgesia, això va suposar una amenaça pels monarques europeus que temien l’expansió de
la revolució, per aquest motiu el nou rei espanyol es va allunyar dels ministres il·lustrats que
van portar aquells petit avanç en el regnat de Carles III. La frontera amb França es va tancar
per evitar el flux d’idees revolucionaries. Un altre agreujant de la situació va ser la declaració
de guerra a França, que va deixar moltes pèrdues del bàndol ibèric, però el detonant de la
crisi va ser pactar el Tractat de Fontainebleau, on Carles IV autoritzava a l’exèrcit francès
travessar Espanya per conquerir Portugal, però Napoleó veient la feblesa del govern nacional
en el motí d’Aranjuez, va decidir ocupa el país i proclamar al seu germà Josep Bonaparte com
a rei de Espanya.
El conflicte va esclatar quan la ciutadania veient els actes de l’exèrcit francès i la tolerància
del dirigents estatals, van decidir fer oposició als francesos, així es va iniciar el conflicte armat
nomenat la Guerra del Francès.

Els autòctons veient la poca organització de les seves forces van proclamar Juntes municipal
per concertar les bases d’aquella nació que volien formar, primerament expulsant les tropes
de Napoleó. Per aquest motiu les Corts es van reunir a Cadis per proclamar el que seria les
bases de l’estat que volien formar, un estat encara més modern que el dels revolucionaris
francesos o els parlamentaris anglesos.

 Conclusió:
En conclusió el text ens mostra com els liberals volien reformar totalment el panorama polític
del país, així ho corrobora aquest article on les Corts concentren una bona part de la
administració pública amb una cambra que representava la voluntat i sobirania del poble.
Aquesta Constitució de 1812, tot i que es va redactar en una atmosfera de tensió, va
aconseguir ser la inspiració de moltes altes constitucions de diversos països, encara que a
Espanya a causa de l’absolutisme no s’hagués dut a terme.

El fragment és una clara mostra que des de fa uns quants segles enrere, el pensador ja
tenien la capacitat de fer possible el que fins al 1975 es va assolir a l’estat espanyol, una
societat on es pot parlar a grans trets de democràcia, deixant enrere tota una sèrie de
personatges dèspotes que fins ara havien governat el país.

 Bibliografia:

M. Garcia Sebastián, et alt. Història. Vicens Vives Batxillerat, primera edició, 2009.