27 HISTORIA DE LA LITERATURA CATALANA Fascicles de l’AVUIRamon Llull pete Apottrophe Introduccié. Ramon Llull és un personatge ex- traordinari i singular cn tot el que va fer i escriure, de tal forma que la seva inclusié en una Histiria de in Literatura Catalana no deixa de ser una manerade trair la complexitat de la seva figura intel-lectual. Cal tenir em compte, com veurem, que Llull va voler set per damunt de tot un enamoratde Déu (un jollde Déu), portador d’un missaigede ‘salvacié per a infidels j cristians: Art Tota Vobra de Llull va adregada a for- mular, exposar, divulgariexaltar Art, la qual Phem d’entendre com un siste- ma de pensament de base cristiana inco-platdnica, fortament original, que pretén d’encaminar la humanitat a l'a- mor de Déu ia la superacié de les ‘culpes morals. L?Art també serveix per a explicar-nos l'univers en conjunt jen cad um dels seus apectes; Pamblei descomunal d’aquest projecte intel-lee- cual epontlic, Llu le usucava dient que Deu avia fet la gracia de la jinaci6, amb la qual cosa Ramon esdevenia tan sols a brag executor una voluntat superior, Peradivulgarla seva Art, Lull es va servir Ampliament de les formes literaries: les va provar practicament totes i encara va ser ca- pag d'inventarne de noves | de revolu- ciondrles; tampoe no es va estar de teoritzar sobre retdrica, estética i orato- tia (sacra, & a dir, In predicacié). Per tot aixd és just que els catalans esgri- raim la igura de Cll coma del primer literat de ln nostra historia, també és just, pend, que, en fer-ho, no oblidem que per a Llull el que nosaltres anome- Remon Lali ehgran ‘esiptoripatriave de es tletreseotalanes, egont sundibuix rnaixentisa. Elgravatpertany oune ee al « Libre dels ‘rtces dela fo» owdpastnaphe Retmundis, imprts aBorelonaper Pere Posal'any 1504 (Foto FERPESA). aRedrat de Remon Liat enna pntura fet manierista. lobe éatribuida al pitor Frances Riba (2368-1628) gue balla ‘Barcelona, Madvidi a Valence (MAC) 22 nem literatura era tan sols una «segona intenci6s; és dir un instrument malti- plement itil posat al servei de la «pri- mera intenci6», que € per a tots els éseers creats estimar, Hoar i servir el Greador. Vida i obra. Primera etapa Ramon Llull és un mallorqut de pri- mera gencraci6, nascut a Ciutat Pany 1282 quan Pocupacié de les tropes de Jaurne [era encara recent (1229). Dues Conseqiéncies importants daquesta Greumstincia: Llull es forma en una societat cristiana installada de forma encara improvisada (falta wadlicié in- teblectual en els monestirs i convents de fundacié immediata a la conquesta, les formes de la cultura profana sén totes importades i tot just trasplantades a la terra adquirida de nou) i, e'altra ban- da, té molt la voral’Islam. La societat cristiana que acaba d'esborrar la mu- sulmana a Pilla serva encara memoria activa de lexisténcia dun infidel. Sa- ‘bem molt poques coses sobre els cone! xements reals de Liult de lengua | cul- tura Arabs; una cosa é certa, la seva mallorquinitat de peoner cristia. va marear profundament Ia seva vocacié missionera. Llull procedeix d’una familia benes- tant amb arrels al pla de Barcelona i és educat per a formar part de Pélite dirigent. Es.casa amb Blanca Picany el 1257 iobté un edrrec palati ala cort del princep Jaume, futur rei de Mallorca. Durant la seva joventut «desviada», Lull va ser pare de dos fillsi va escriure ppoesia a lestil ~suposem— de Cervert de Girona, que era el seu homoleg a la ccort de Jaume I, També sabem, per ‘confessi6 de! prop! Llull, que va esti- mar desordenadament les dones. L’any 1263 Ramones va sentir cridat per la gracia i, a la manera de sant Francesc, ho va deixar tot per Déu. La conversié deLlull és unadelesgransde la historia. EU ens Pexplica a la Vide ria que el beat va dictar I uns cartoixos de Vauvert, pr Paris, La conversié de Llull el va dur a formular uns proptsits que mai més no va deixar: escriutee! millorilibre del mén per a la conversié dels infidels i aplicar tots els esforgos de qué era capag a la realitzacié practica d’aquest ideal. El martiri per la fe es presenta, ja @entrada, com una fita per a coronar dignament una vida exemplar, Després d’un pelegrinatge a Sant Jaume de Galli a Rocamador, sant amon de Penyalort aconsella @ Ra- mon Lluil que es retici a Mallorca. EL beat es dedica entre 1265 i 1274 a fer vida contemplativa i a formar-se, Fre- qiienta l'abadia cisteroenca de La Reial vin sol al puig de Randa, Aprén arab amb un esclau moro de Ia seva propie~ tat i es desfa definitivament de la vida familie. La critica moderna encara no ha pogut treure Pentrellat del que Llull va aprendre durant aquests now anys; elfet &s que cap al 1274 Ramon ja tenia al cap el que més endavant esdevindria Art, Ell parla Puna visiéesdevinguda aquest any; d'abans de la visid, perd, tenim les seves primeres obres, entreles quals destaca cl Llibre de Contemplacié en Dia, vasta enciclopédia mistica degran qualitat intellectual i estética, molt mal estudiada perd fonamental per ala historia del pensament de Llull i per a la historia de a titeratura i de la Nengua catalanes, Lull afirma que es- criu el seu primet gran libre primer en arab i després en catala. No ens ha quedat, perd, cap text arab de Llull; només en Hlati o en catala,