EL REGNAT D'ISABEL II (1833-1868)

1.INTRO.
Àntic règim desmantellat. → nou estat parlamentari → burguesia agrària.

2.LES REGÈNCIES. (minoria d'edat 1833-1844).

2.1.La regència de Mª Cristina.

2.1.1.La Primera Guerra Carlina.

Carles Mª Isidre es proclama Rei d'Espanya. → regent Maria Cristina.

Bàndol cristí o isabelí → suport dels sectors liberals reformistes → generals, classes mitjes,
intel·lectuals i obrers industrials.
Carlins → N peninsular, pirineus catalans, Maestrat.
1837 s'inicia la campanya militar a Madrid → Marxa Reial.
Derrotes carlistes → Maroto negocia la pau amb Espartero → 1839 arriba la pau →
abraçada de Vergara.
Manteniment dels furs.

2.1.2.Primer període moderat (1833-1835).

Martínez de la Rosa forma el nou govern → es va instaurar la Milícia Nacional.

1834 Estatut Reial → convoc.de Corts de caràcter conservador i elitista.

2.1.3.Els progressistes al poder (1835-1837).

1835 revoltes urbanes → anticlericalisme → Juntes revolucionaries.

1936 revolta de la Guardia Reial al palau de la Granja. → restableix la Const.de 1812.
Govern progresista dirigit per Jose Mª Calatrava i Mendizábal ministre d'hisenda → tasca
d'eliminar l'Antic Règim.

Actuacions de tipus econòmic:

1.Supressió del règim senyorial, les vinculacions i el mayorazgo → perdua drets
institucionals → privatització de la propietat de la terra.
2.Eliminació del delme.
3.Desamortització eclesiàstica → subhasta pública de la terra.
4.Mendizábal (1835-37) → desamortització eclesiàstica.
5.Nova classe propietària → burgueria agrària.

Actuacions de tipus polític.

Constitució de 1937 → Sobirania Nacional, drets individuals, poder executiu (Rei) →
competències legislatives, dret a veto i suspensió de les Corts → Corts bicamerals, Congrés
x sufragi censatari i Senat de designació reial.
Es convoquen eleccions → guanyen els moderats.
Protestes contra la regència → Espartero nou regent.
2.3.La regència d'Espartero. (1840-1843).

1841 aranzel → obertura mercat als productes textils anglesos.

La crisis política s'accentua → Andalusia i Catalunya.
Prim, Serrano i Narváez → lideren una revolta militar.