Ope SINT auJosIouNd en d119so ‘TEL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA D'ESCRIPTURA Orientacié i evolucié Des de la meitat del segon mil-lenni aC fins a la fi de I'is del cunciforme, les tauletes es Ilegien d'esquerra a dreta i de dale a baix, tal com ho fem nosaltres en la nos- tra escriptura. L'dnica diferencia remarcable é que en una tauleta cuneiforme, quan el text s'acaba a l'anvers, no es gira la tauleta pel costat (tal com ho fem nosaltres amb un full de paper) siné que es gira pel marge inferior de la tauleta. Aquesta orientacid, perd, és totalment diferent en els textos arcaics, en qué podem apreciar que els signes shan de legir girats 90 graus a la dreta, respecte a l'orientacié tradicional que acabem de descriure. La qiiestié de quan i per qué es va produir aquest canvi d'orientacié en l'es- criptura cuneiforme ha generat molt de debat entre els estudiosos. El text més antic que, inequivocament, est orientat d'esquerra a dreta é una fita del segle XIV aC que combina iconografia i escriptura. La documentaci del tercer mil-lenni deixa ben clar que en aquest periode Vescriptura es llegia de dalt a baix. El que no sabem és en quin moment entre la segona meitat del tercer mil-lenni ila primera meitat del segon es va produir el canvi. Es possible que la nova orientacié vingués donada per la 20 manera d'agafar la tauleta i per la manera de impressions amb Festil, instrument utilitzat per escriure sobe el fang. L'vinic que podem dir del cert, perd, & que el canvi es va produir en al XXII el pres We. gun moment entre el segle fer les Figura 5: IIlustracié en una tauleta cuneiforme en qué es pot comprovar Vorientacié de dalt a baix de l'escri ura. Procedéncia: Shur Fara) c. 2500 aC, (Vorderasiatisches Muscum, Borla, PAK (moderna Figura 6: Fita del segl : Fita del sogle Xil on qué es pot apreciar | io eta de 'escrptura (Brsh Museum, Londres) nao esauerra a 21ent en Figura 7: Canvi d'orientacié de l'esoriptura cuneiforme (Nissen - Damerow - Englung 1990: 162). Avui en dia, els assiridlegs, malgrat conéixer l'orien- tacié vertical dels textos antics, continuen reproduint-los com si haguessin estat orientats d'esquerra a dreta, per simple convencid i costum, La causa d'aquest costum és que els primers textos cuneiformes que es van estudiar al segle XIX, eren relativament tardans i tenien una orienta- cid d'esquerra a dreta inequivoca. Aixd va provocar que, a partir d'aquell moment i fins ara, quan s‘estudien els textos i es reprodueixen en cdpies o en fotografies, tots els textos cuneiformes s'orientin d'esquerra a dreta. Naturalment, durant els més de tres mil-lennis dius del cuneiforme, els signes van patir una evolucié i unes modificacions que a vegades fan dificil reconéixer un mateix signe, en diverses tpoques. Els signes, cada vegada 22 es van anar fent més abstractes, i van anar perdent la seva forma “pictografica” original. El fet d'escriure sobre una superficie tova, com ara l'argila, fa que les corbes siguin dificils de tragar i, a poc a poc, es van anar substituint per angles. D'aquesta manera els signes van anar agafant un aspecte més angulés i esquematic. L'abast cronoldgic del cuneiforme fa que els assiridlegs s'especialitzin en algun 0 en diversos periodes concrets de la civilitzacié mesopotd- mica i que, en ocasions, malgrat dominar I'escriptura cuneiforme d'una epoca determinada, tinguin moltes dificultats per llegir un document d'un perfode molt allunyat cronoldgicament de la seva especialitat. Dialguna manera, és el mateix problema que podem tenir nosaltres avui dia si intentem Ilegir un manuscrit catala medieval. Malgrat estar escrit en a mateixa llengua i ser el mateix sistema d'escriptura que el nostre, segurament no serem capagos d’entendre el contingut del text. sos] ee Poe oe, [ector| eee ota ae oe, | i Be beaten ff ey | sno-ow Figura 8: Evolucié dels signes cuneitormes (Nissen-Damerow-Englung 1990: 168). 23