12 Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo.

Podem dividir el teatre de Pedrolo en tres etapes, a pesar que, pròpiament, només té una etapa intensa
i sòlida, que situem a la segona meitat de la dècada dels anys 50. En aquest període Manuel de Pedrolo
planteja un reflexió rigorosa i complexa sobre alguns punts fonamentals de l’existència humana i
formula preguntes inquietants sobre alguns interrogants absurds. Així, s’interroga sobre la solidaritat
humana, el conformisme davant la realitat, l’afany de revolta i les seues dificultats, la recerca del
coneixement, la incomunicació, la mort i la transcendència.

Els personatges de Pedrolo habiten un món tancat que els separa de manera radical de l’espai exterior.
Així, ens trobem en personatges empresonats, els més decidits dels quals lluiten per enderrocar els
murs de la presó, si bé els altres acaben en bona mesura per admetre’ls i acostumar-s’hi a causa de la
por que desperta en ells l’espai exterior. Escènicament, aquestos conflictes suporten unes situacions
tancades , angoixants, en què els personatges es troben sotmesos a accions rutinàries i inútils: Cruma
(1950) Pell vella al fons del pou(1957), La nostra mort cada dia (1958).

Preocupat per la condició de la persona humana en un sentit transcendent, però compromès amb un país
i un moment molts concrets, Pedrolo hereta la temàtica existencial i se serveix de les formes de
l’absurd.

El teatre de Manuel de Pedrolo és pessimista quan pren en consideració els problemes i planteja una
rigorosa transposició de la realitat, feta per mitjà d’una trets representatius que la sintetitzen i la
defineixen. Els personatges vien abocats cap al seu món interior, que tracten d’explicar-lo sense que
això signifique que no tenen interès pel món dels altres. Molt sovint els personatges viuen presoners del
present, intentant aclarir el seu origen,ja que tan sols tenen un record imprecís del passat, que els
confon.