Entrenament Esportiu 1 PDF

G
Geeennneeerrraaallilitittaaattt dddeee C
G Caaatttaaallu
C luunnnyyyaaa
DDeeepppaaarrrtttaaam
D m meeennnttt ddd’’EEddduuucccaaaccciió
’E ióó
DDiiirrreeecccccciiióóó G
D GGeeennneeerrraaalll ddd’’’E Ennnssseeennnyyyaaam
E mmeeennntttsss
PPrrrooofffeeessssssiiiooonnnaaalllsss,,, A
P AArrrtttíííssstttiiicccsss iii E
Essspppeeeccciiiaaallliiitttzzzaaatttsss
E
Crèdit 3: Entrenament esportiu I
1er nivell de Grau mitjà

Cicles d’Ensenyaments d’Esports
BLOC COMÚ (Títol LOGSE)
Elaborat per:
Grup de treball de programació

del bloc comú dels cicles
d’ensenyaments d’esports
1
G
G Caaatttaaallu
C luunnnyyyaaa
’E ióó
E mmeeennntttsss
E
CRÈDIT TIPUS TITULACIÓ: GRAU MITJÀ DURADA

20 h teòriques +
CRÈDIT 3: Entrenament Esportiu 1 Bloc Comú Primer Nivell (Certificat) 10 h pràctiques
SITUACIÓ PREREQUISITS CONEIXEMENTS PREVIS CONEIXEMENTS RELACIONATS

És normatiu que es No és necessari No es requereixen coneixements Els continguts estan relacionats amb els que es
cursi abans del bloc haver cursat abans previs tot i que si se’n posseeixen donaren en el crèdit de preparació física
cap crèdit del cicle. d’anatomia i fisiologia humana específica del Bloc específic.
específic. No té cap
Tot i que es s’assimilaran millor els continguts del
requisit de prioritat. recomanable que crèdit. En tot cas dintre de les
S’aconsella disposar- s’hagi iniciat el diferents unitats s’aportaran els
lo en blocs de dues crèdit d’anatomia coneixements necessaris pel
seguiment i aprenentatge dels
hores.
diferents continguts..
El crèdit 3 d’ENTRENAMENT ESPORTIU I ens intenta donar en primer lloc una idea global del concepte general
DESCRIPCIÓ DEL CRÈDIT
d’acondicionament físic i la seva relació amb el procés d’entrenament. Donant prioritat i centrant-nos en la sessió com a element
clau del procés d’entrenament i d’aprenentatge en l’esport de base.
D’altra banda, l’altra part important d’aquest crèdit serà el coneixement i la identificació del treball de les capacitats físiques
condicionals i perceptiu-motrius.
Es tracta d’un crèdit amb dedicació horària diferenciada pels continguts conceptuals i procedimentals. Concretament 2/3 del
crèdit són de continguts mes conceptuals i per tant es duran a terme a l’aula i la resta seran sessions de pista en les que
l’alumnat posarà en pràctica els conceptes explicats a classe i la seva capacitat de relació de la practica amb els conceptes
teòrics
2
G
G Caaatttaaallu
C luunnnyyyaaa
’E ióó
E mmeeennntttsss
E
Les competències generals i les competències professionals són específiques de cada esport, per tant s’han de consultar a la
normativa pròpia de cadascun d’ells.
COMPETÈNCIES
Altres possibles competències a treballar:

1. Capacitat d’anàlisi i de síntesi.
2. Comunicació oral i escrita en llengua catalana.
3. Capacitat de gestió de la informació.
4. Identificació i relació de continguts.
5. Resolució de problemes.
6. Compromís ètic.
7. Aprenentatge autònom.
1. ANTECEDENTS
Respecte al currículum vigent del crèdit reflectit en el DECRET 281/2006, de 4 de juliol, pel qual s'estableixen els currículums dels
títols de tècnic/tècnica d'esport en les especialitats de futbol i futbol sala. (DOGC núm. 4671 - 07/07/2006), es fan les següents
modificacions raonades:
1. No ens plantegem en aquest crèdit l’objectiu terminal 11 del currículum, “Identificar els principis i els mètodes d’entrenament
per a la seqüenciació i l’aplicació de les càrregues” i en el 12 “Conèixer els diferents mètodes i sistemes d’entrenament
per treballar les diferents capacitats condicionals” ens centrarem en la segona part; els sistemes i ho farem relacionant-ho
amb el treball de capacitats condicionals. Per tant podem afirmar que aquests seran objectius que ens plantejarem en el 2n nivell.
2. Relacionant-ho amb l’anterior apartat, també s’ha de comentar que en els continguts de fets, conceptes i sistemes conceptuals
del contingut 4 “Entrenament” es treballarà únicament a nivell general tenint en compte els elements bàsics del procés
d’entrenament i és deixarà l’aprofundiment d’aquest contingut pel 2n nivell.
3
G
G Caaatttaaallu
C luunnnyyyaaa
’E ióó
E mmeeennntttsss
E
També dins els continguts de fets, conceptes i sistemes conceptuals el contingut 6 “Control de l’entrenament” el deixarem per al 2n
nivell, ja que està força relacionat amb les mètodes d’entrenament i aplicació de les carregues.
2. METODOLOGIA
Les estratègies metodològiques aniran variant en funció del contingut a desenvolupar i de l’assimilació i adquisició d’autonomia del propi
alumne/a. Una part del crèdit és teòrica, se seguirà una directriu de classe magistral on el professor exposarà els diferents aspectes de
les unitats didàctiques.
- En les sessions teòriques utilització de tots els mitjans i noves tecnologies que tinguem a l’abast: diapositives amb “powerpoint”,
apunts, vídeos...
- La relació entre els aspectes teòrics i pràctics serà constant i tindrà com a objectiu possibilitar l’aplicació de tasques i exercicis en
la pràctica.
- Sessions amb continguts procedimentals tant a l’aula com a la pista, elaborant sessions i escalfaments amb diferents
característiques. En aquestes sessions de practica la metodologia predominant serà l’assignació de tasques o similar per tal
d’aconseguir amb celeritat els objectius plantejats.
- Anàlisi i resolució de problemes mitjançant debat en grup després de les pràctiques.
3.CRITERIS I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ DEL CRÈDIT

Superació del crèdit:
• La nota del crèdit sortirà, tant a l’avaluació final com a l’extraordinària, de sumar les notes de cadascú dels tres apartats de
l’assignatura (conceptes, procediments i actituds).
• Es considerarà SUPERAT EL CRÈDIT, tant a l’avaluació final com a l’extraordinària, si en acabar de fer la mitjana la nota resultant
SURT IGUAL O SUPERIOR A CINC (5).
Convocatòria extraordinària:
• Hi ha una convocatòria extraordinària a la que s’hauran de presentar els alumnes que NO hagin superat el crèdit a la convocatòria
4
G
G Caaatttaaallu
C luunnnyyyaaa
’E ióó
E mmeeennntttsss
E
ordinària.
• L’alumne que hagi d’anar a la convocatòria extraordinària per acumulació de faltes, no puntuarà res a la part d’actituds, valors i
normes.
Instruments d’avaluació dels àmbits normatius en aquest Elements d’avaluació i criteris de qualificació:
crèdit:
Els Fets, Conceptes i sistemes Conceptuals: s’avaluaran Pel que fa referència als criteris de qualificació valorarem els
mitjançant dos exàmens dels temes realitzats a classe i altres tres blocs de continguts seguint els següents percentatges:
exercicis puntuals realitzats a classe. • Conceptes i sistemes conceptuals: 50%
Els Procediments: s’avaluarà un treball pràctic realitzat per • Procediments: 40%
parelles amb uns condicionants determinats i la seva aplicació • Actituds, valors i normes: 10%
pràctica amb els companys.
Els Hàbits i les Actituds s’avaluaran mitjançant els fulls Respecte als instruments d’avaluació es faran servir els
d’assistència i incidències de classe. següents:
Exàmens dels temes explicats a classe (preguntes conceptuals i
En el cas que amb la valoració dels diferents continguts no
procedimentals)
s’obtingui la puntuació de 5 o que en algun dels grups de
Exercicis puntuals realitzats a classe
continguts la puntuació sigui inferior a tres s’haurà de recuperar Treball pràctic realitzat per parelles amb uns condicionants
mitjançant l’exercici-exàmen de la convocatòria extraordinària. determinats i aplicació pràctica.
Fulls diaris d’assistència i incidències.
.
5
G
G Caaatttaaallu
C luunnnyyyaaa
’E ióó
E mmeeennntttsss
E
RELACIÓ D’UNITATS DIDÀCTIQUES SEQUENCIADES I TEMPORITZADES
Durada: 20 h teòriques + 10 h
CRÈDIT 3. ENTRENAMENT ESPORTIU I pràctiques
Estimació Objectius Fets, conceptes i
Unitats didàctiques Procediments Actituds
temporal terminals sistemes conceptuals
Les capacitats motores i 10h (8T i 1, 5, 6, 7, 8 i 1, 4 i 5 2, 3 i 4 1, 2 i 3
UD 1
l’entrenament (conceptes bàsics) 2P) 15
Les capacitats coordinatives 6 h (4T i 2P) 1, 2, 3, 9, 10, 2.1, 1.1, 1.5, 2.2, 1, 2, 3, 4
UD 2
14,15 3.3, 4.6, 5.3
3.- Les capacitats condicionals 14h (8T i 1, 2, 4, 5, 6, 3, 4 i 6 1, 3, 4 i 5 3i4
UD 3
6P) 9, 12 i 13
Total hores programades: 30
6
G
G Caaatttaaallu
C luunnnyyyaaa
’E ióó
E mmeeennntttsss
E
UNITAT DIDÀCTICA Nº1 – LES CAPACITATS MOTORES I L’ENTRENAMENT
OBJECTIUS DIDÀCTICS
1. Conèixer els conceptes de capacitats motores i condició física.
2. Conèixer les diferents classificacions de les capacitats físiques.
3. Diferenciar i descriure les característiques bàsiques de les capacitats condicionals i les capacitats perceptivomotrius.
4. Determinar els factors que tenen influencia en el rendiment de l’esportista.
5. Conèixer el concepte d’entrenament i els objectius a assolir amb el procés d’entrenament.
6. Conèixer globalment els aspectes d’ una planificació del procés d’entrenament i la seva relació amb la sessió.
7. Conèixer i diferenciar els conceptes bàsics de l’entrenament: estímul, carrega d’entrenament, cansament i recuperació.
8. Saber i ser conscients de la importància de la sessió d’entrenament .
9. Saber dissenyar un escalfament d’un grup d’esportistes determinat.
10. Dirigir un escalfament amb uns objectius determinats.
CONTINGUTS
FETS, CONCEPTES I SISTEMES
PROCEDIMENTS ACTITUDS, VALORS I NORMES
CONCEPTUALS
- Definició i característiques de les capacitats - Identificació d’ objectius del procés - Participació activa en les
motores. d’entrenament. sessions teòriques i pràctiques.
- Definició dels conceptes de condició física i - Experimentació de diferents formes de - Lliurament dels diferents
entrenament. càlcul del treball a realitzar. exercicis proposats tant a nivell
- Classificacions de les capacitats motores. - Elaboració de sessions d’entrenament teòric com pràctic..
- Elements o factors que incideixen en el en funció de diferents característiques - Valorar la necessitat de treballar
rendiment. i objectius plantejats. els diferents elements que
- Objectius del procés d’entrenament i la seva - Disseny i experimentació de diferents intervenen en el procés
planificació. escalfaments, en base a situacions d’entrenament.
- Conceptes bàsics de l’entrenament: determinades. - Voluntat de ser respectuosos
o L’estímul. - Experimentació de la correcta amb els companys i/o esportistes,
7
G
G Caaatttaaallu
C luunnnyyyaaa
’E ióó
E mmeeennntttsss
E
o La carrega d’entrenament. Volum i execució en els diferents exercicis i tant si actuem com a jugadors o
intensitat correcció de possibles errors. entrenadors
o Fatiga o cansament . - Determinació del material, les
o La recuperació instal·lacions i l’organització en base a
- La sessió, unitat bàsica del procés les característiques del seu
d’entrenament. plantejament pràctic
- L’ escalfament. Característiques i tipus.
8
G
G Caaatttaaallu
C luunnnyyyaaa
’E ióó
E mmeeennntttsss
E
NUCLIS D’ACTIVITAT AMB LES ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE. TEMPORALITZACIÓ DELS CONTINGUTS

La Unitat Didàctica 1 intenta fer una introducció als conceptes bàsics de l’entrenament i l’acondicionament físic. La
podríem dividir en tres blocs temàtics:
• 1r NA. Les capacitats motores i la Condició Física.
• 2n NA. L’entrenament. Conceptes bàsics.
• 3r NA. La sessió i les seves parts dins el procés d’entrenament. L’escalfament.
Sessió 1 N.Act: Les capacitats motores i la Condició física.

- Avaluació inicial.
- Concepte i definició de capacitats motores (diferents nomenclatures). Concepte de Condició física.
Sessió 2 N.Act: Les capacitats motores i la Condició física.

- Diferents classificacions i característiques bàsiques de les capacitats físiques.
Sessió 3 N.Act: L’entrenament. Conceptes bàsics.

- Factors de rendiment. Explicació i debat.
- Concepte d’entrenament.
Sessió 4 N.Act: L’entrenament. Conceptes bàsics.

- Els objectius i els elements a tenir en compte a l’hora de planificar.
- La periodització de l’entrenament com a element de planificació o programació general, en relació amb la sessió.
Sessió 5 i 6 N.Act: L’entrenament. Conceptes bàsics.

- Conceptes bàsics de l’entrenament (definició e interrelació entre ells):
o L’estímul.
o La carrega d’entrenament. Volum i intensitat
o Fatiga o cansament .
o La recuperació.
9
G
G Caaatttaaallu
C luunnnyyyaaa
’E ióó
E mmeeennntttsss
E
Sessió 7 N. Act. La sessió i les seves parts dins el procés d’entrenament. L’escalfament.
- La sessió d’entrenament com unitat bàsica dins el procés d’entrenament. Parts i exemples del tipus de treball i
carrega en cadascuna.
Sessió 8 N. Act. La sessió i les seves parts dins el procés d’entrenament. L’escalfament.
- L’escalfament dins la sessió. General i específic.
Sessió 9 i 10 N. Act. La sessió i les seves parts dins el procés d’entrenament. L’escalfament.
- Pràctica de diferents tipus d’escalfaments amb objectius diferents i dirigits tant pel professor com pels alumnes.
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Avaluació Inicial Avaluació Formativa Avaluació Final
- Debat inicial que permeti valorar - Aquesta avaluació es realitzarà durant el - L’avaluació final es realitzarà en relació
el coneixement que tenen els desenvolupament de la Unitat Didàctica i en als continguts teòrics i als continguts
alumnes en relació a tot el crèdit concret en l’elaboració dels diferents treballs i pràctics. Els continguts teòrics s’avaluaran
d’entrenament ja que es la 1a exercicis proposats pel professor conjuntament amb els continguts de les
sessió i concretament en tot el que altres unitats didàctiques que configuren
fa a les capacitats motores. aquest crèdit. El continguts pràctics
s’avaluaran a partir de les propostes i
exemples que han d’elaborar els alumnes.
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA

Conceptes Examen conceptual i exercicis de classe
Procediments Realització pràctica i teoric-pràctica d’alguna part de la sessió
Actituds Fulls de registre
RECURSOS DIDÀCTICS I MATERIALS DE SUPORT
Visualització de pagines web relacionades amb el tema diapositives amb “powerpoint”, apunts, vídeos...
10
G
G Caaatttaaallu
C luunnnyyyaaa
’E ióó
E mmeeennntttsss
E
UNITAT DIDÀCTICA 2 – LES CAPACITATS COORDINATIVES

L’alumne en acabar aquesta unitat didàctica:
1. Identificar diverses manifestacions de la coordinació motriu

2. Ser capaç de construir tasques bàsiques que permetin el desenvolupament de les capacitats perceptiumotrius.
3. Valorar i acceptar les possibilitats dels seus esportistes en relació a les capacitats coordinatives
CONTINGUTS
CONCEPTUALS
- Capacitats coordinatives, conceptes - Valoració inicial dels esportistes i dels seus - Acceptació i compliment de la
bàsics: Definició, característiques, coneixements programació general. Respecte
classificació, etc. - Elecció de tasques significatives pels pels principis de l’entrenament,....
- Fases de la coordinació. esportistes. - Consideració de la utilització de
- Evolució segons l’edat i el sexe. - Identificar continguts a treballar diferents activitats, que milloraran
- Habilitats i destreses - Elecció i seqüenciació d’exercicis el procés d’entrenament.
- Aplicació de les diferents activitats, - Valoració positiva de la necessitat
exercicis i tasques. d’avaluar i modificar.
- Consideració de la utilització de diferents - Lliurament dels diferents
activitats, mètodes,.... exercicis proposats
11
G
G Caaatttaaallu
C luunnnyyyaaa
’E ióó
E mmeeennntttsss
E

Aquesta UD preveu una sèrie d’objectius i continguts,que permetin a l’alumne entendre el principis coordinatius bàsics
que són claus en el desenvolupament i formació dels esportistes. Bàsicament podríem parlar de tres N.A:
• 1r NA. Les capacitats perceptivo motrius.
• 2n NA. Aproximació psicofisiològica. Mecanismes que intervenen
• 3r NA. Les capacitats perceptivomotrius. Propostes pràctiques de treball..
Sessió 11 N.Act. Les capacitats perceptiu motrius.

- Presentació de la UD. Visualització de imatges i posterior identificació d’accions relacionades amb les capacitats
perceptiu motores. Llistat de situacions que ens permeten identificar-les. Concepte i classificació de les capacitats
perceptiu motores.

- Bases de les capacitats perceptiu motores. Explicació teòrica del conceptes.
Sessió 13 N.Act. Aproximació psicofisiològica. Mecanismes que intervenen

- Una aproximació psicofisiològica al concepte motriu. Mecanismes bàsics que intervenen. Explicació teòrica.

N.Act. Aproximació psicofisiològica. Mecanismes que intervenen
- Aclarint els diversos conceptes relacionats amb les capacitats perceptivomotores: habilitat, destresa, equilibri,...
Elaboració d’un vocabulari bàsic i elemental dels conceptes. Exemples visuals dels diversos aspectes.
Sessió 15 N.Act. Les capacitats perceptiu motrius. Propostes pràctiques de treball..

- Realització de diversos exemples pràctics que ajudin a comprendre les diverses propostes que poden fer-se a
l’hora de preparar exercicis i tasques que ajudin a millorar els aspectes perceptivomotors.
Sessió 16 N.Act. Les capacitats perceptiu motrius. Propostes pràctiques de treball..

- Propostes pràctiques elaborades pels mateixos alumnes.
12
G
G Caaatttaaallu
C luunnnyyyaaa
’E ióó
E mmeeennntttsss
E
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
- Test inicial que permeti valorar el - Aquesta avaluació es realitzarà durant el - L’avaluació final es realitzarà en relació
coneixement que tenen els alumnes desenvolupament de la Unitat Didàctica i en als continguts teòrics i als continguts
en relació a les capacitats concret en l’elaboració de les propostes per part pràctics. Els continguts teòrics
perceptivomotores. dels alumnes. s’avaluaran conjuntament amb els
(Això es faria el primer dia de la continguts de les altres unitats
U.D., seria breu i l’utilitzarem per fer didàctiques que configuren aquest
un primer debat sobre el tema.) crèdit. El continguts pràctics s’avaluaran
a partir de les propostes i exemples que
han d’elaborar els alumnes.

Procediments Proposta pràctica d’exercicis per treballar les capacitats perceptivomotrius.
.Visualització de diferents vídeos i/o imatges amb treball de diapositives amb “powerpoint”, apunts, ...
capacitats perceptivomotrius
13
G
G Caaatttaaallu
C luunnnyyyaaa
’E ióó
E mmeeennntttsss
E
UNITAT DIDÀCTICA Nº3 – LES CAPACITATS CONDICIONALS

1. Conèixer la definició de les capacitats físiques condicionals (la resistència, la força, la flexibilitat i la velocitat).
2. Classificar les capacitats físiques condicionals i conèixer els diferents tipus.
3. Determinar els factors que influeixen en l’evolució de les capacitats condicionals a cada etapa evolutiva.
4. Conèixer els sistemes d’entrenament continus i fraccionats per a preparar sessions d’entrenament.
5. Diferenciar i saber com aplicar els principals mètodes d’entrenament per a cadascuna de les capacitats condicionals.
6. Conèixer el concepte de càrrega d’entrenament i com calcular-la en l’entrenament de les capacitats condicionals.
7. Elaborar sessions d’entrenament dels diferents tipus de capacitats físiques condicionals adreçades a esportistes en edat de
formació i fins a categoria juvenil.
8. Tenir en compte les càrregues d’entrenament segons l’edat dels esportistes en l’elaboració de sessions d’entrenament.
9. Evitar els possibles riscos en l’entrenament a edats de promoció i identificar el errors més freqüents.
CONTINGUTS
CONCEPTUALS
- Definició i característiques de les capacitats - Determinació de les capacitats - Participació activa en les
físiques condicionals: la resistència, la força, la condicionals més adequades a sessions teòriques i pràctiques.
treballar a cada fase sensible. - Lliurament dels diferents treballs
flexibilitat i la velocitat. - Elecció i creació d’exercicis i tasques
- Tipus i característiques de la resistència. d’entrenament per a les diferents encomanats.
- La resistència aeròbica. capacitats condicionals. - Conscienciació de la importància
- La resistència anaeròbia. - Determinació del temps de treball i el de les etapes evolutives en que
- Tipus i característiques de la força. temps de recuperació a cada sistema es troben els esportistes al quals
- La força-resistència. d’entrenament. s’entrena.
- Adequació de la intensitat i el volum - Utilització de diferents mètodes
- La força-explosiva. de treball segons la capacitat a
- La força-màxima. treballar. d’entrenament.
- Tipus i característiques de la flexibilitat. - Mesura de la intensitat i el volum de
- Tipus i característiques de la velocitat. treball amb diferents indicadors.
14
G
G Caaatttaaallu
C luunnnyyyaaa
’E ióó
E mmeeennntttsss
E
La velocitat de desplaçament o
- - Càlcul de la càrrega d’entrenament i
cíclica. ajustament segons l’edat i el nivell
- La velocitat gestual o acíclica. dels esportistes.
- Pràctica de diferents mètodes
- La velocitat de reacció. d’entrenament.
- Concepte de sistema i mètode d’entrenament. - Experimentació de la correcta
- Definició de la càrrega d’entrenament. execució en els diferents exercicis i
- Els sistemes d’entrenament continus. previsió de possibles errors.
- Els sistemes d’entrenament fraccionats. - Selecció d’exercicis per aplicar els
- Els principals mètodes d’entrenament per a diferents mètodes d’entrenament.
- Elaboració de sessions d’entrenament
cada capacitat condicional. de cadascuna de les capacitats
- Les fases sensibles per al desenvolupament de condicionals.
les capacitats condicionals. - Precaució en la realització d’exercicis i
tasques, considerant les edats dels
esportistes.
15
G
G Caaatttaaallu
C luunnnyyyaaa
’E ióó
E mmeeennntttsss
E

A la unitat didàctica 3 donarem importància al coneixement de les definicions, classificacions i de forma bàsica com
podem treballar les capacitats físiques condicionals
Es posarà èmfasi sobretot en l’entrenament en nens fins a categoria juvenil.
Per tant la U.D. estarà basada en 5 blocs temàtics:
• 1r NA. Les capacitats condicionals.
• 2n NA. La resistència
• 3r NA. La força.
• 4rt NA. La velocitat.
• 5è NA La flexibilitat
Sessió 17 N.Act. Les capacitats condicionals.

- Avaluació inicial.
- Definició i classificació de les capacitats físiques condicionals.
- Evolució de les capacitats físiques condicionals i les fases sensibles.
- Explicació del concepte bàsic de càrrega, intensitat i volum.
Sessió 18 N.Act. La Resistència.

- Explicació dels tipus de resistència i del concepte de llindar anaeròbic.
- Exercici: càlcul de la freqüència cardíaca màxima, i de les zones de treball aeròbic i anaeròbic amb diferents
metodologies.
- Introducció als sistemes d’entrenament.
Sessió 19 - N.Act. La Resistència.

- Els sistemes d’entrenament continu harmònic i continu variable. Concepte general, aplicació i exemples
- Els sistemes d’entrenament fraccionat intervàlic i fraccionat de repeticions. Concepte general, aplicació i exemples
16
G
G Caaatttaaallu
C luunnnyyyaaa
’E ióó
E mmeeennntttsss
E

Sessió pràctica:
- La freqüència cardíaca com a indicatiu fisiològic de l’entrenament. Mesura manual i utilització del pulsometre.
- Pràctica d’exemples d’aplicació dels sistemes continus i dels sistemes fraccionats.
• Els alumnes hauran de preparar en parelles per a la propera classe una sessió d’entrenament per a millorar la
resistència aeròbica i una sessió per a millorar la resistència anaeròbia.

Sessió pràctica:
- Elecció d’una sessió d’entrenament (preparades pels alumnes) de la resistència aeròbica i altra de la resistència
anaeròbia. Posada en pràctica d’alguns exercicis.
- Debat sobre l’adequació de les tasques als objectius establerts i al grup d’edat seleccionat.
Sessió 22 N.Act. La força.

- Explicació dels tipus de força.
- Exercici: determinar el tipus de força utilitzat en diferents activitats o exercicis proposats pel professor.
- Factors que influeixen en el desenvolupament de la força.

- Explicació dels sistemes i mètodes d’entrenament més adequat per a l’entrenament de la força.
- Reflexió i discussió sobre les consideracions i riscos a tenir en compte en l’entrenament amb nens.

Sessió pràctica:
- Càlcul de la intensitat de treball de la força per percentatge de pes (en la utilització de peses o màquines).
- Pràctica de diferents exercicis per a treballar la força-resistència i la força-explosiva.
• Els alumnes hauran de preparar en parelles per a la propera classe una sessió d’entrenament per a millorar la
força-resistència i una sessió per a millorar la força-explosiva.
17
G
G Caaatttaaallu
C luunnnyyyaaa
’E ióó
E mmeeennntttsss
E

Sessió pràctica:
- Elecció d’una sessió d’entrenament (preparades pels alumnes) de la força-resistència i altra de la força-explosiva.
Posada en pràctica d’alguns exercicis.
- Debat sobre l’adequació de les tasques als objectius establerts i al grup d’edat seleccionat.
Sessió 26 N.Act. La flexibilitat.

- Explicació dels tipus de flexibilitat.
- Factors determinants i evolució de la flexibilitat.
- Estiraments dels principals grups musculars.
- Explicació de la importància del treball de la flexibilitat i recomanacions per a entrenar-la: condicions, moment de la
sessió, com evitar els principals errors,...
- Explicació dels sistemes d’entrenament dinàmics i estàtics per a millorar la flexibilitat.
Sessió 27 N.Act. . La flexibilitat.
Sessió pràctica:
- Pràctica de diferents exercicis d’estiraments relacionant-los amb els grups musculars.
- Comentaris sobre possibles errors en l’execució dels diferents exercicis.
Sessió 28 N.Act. La velocitat.

- Explicació dels tipus de velocitat.
- Recomanacions bàsiques per l’entrenament de la velocitat: moment de la sessió, preparació prèvia, moment de la
temporada, fase evolutiva del grup d’entrenament.

- Recordatori de les característiques del sistema fraccionat de repeticions i explicació de la seva aplicació per a
entrenar la velocitat.
- Diferents mètodes per a treballar la velocitat.

Sessió pràctica:
- Pràctica de diferents jocs i exercicis per a la millora de la velocitat.
18
G
G Caaatttaaallu
C luunnnyyyaaa
’E ióó
E mmeeennntttsss
E
AVALUACIÓ I ACTIVITATS
- Qüestionari i discussió en grup. - Exercicis que han de realitzar a classe. - Examen teòric.
- Elaboració de diferents sessions d’entrenament per - Treball de les sessions
parelles. d’entrenament.
- Debats en grup. - Assistència a classe.
- Assistència i puntualitat. - Participació activa a les sessions
teòriques i pràctiques.
Procediments Proposta pràctica de sessions d’entrenament de les capacitats físiques.
.observació de pagines web diapositives amb “powerpoint”, apunts, vídeos...
19
G
G Caaatttaaallu
C luunnnyyyaaa
’E ióó
E mmeeennntttsss
E
OBJECTIUS TERMINALS
Conèixer les capacitats físiques condicionals i les capacitats perceptivomotrius i la seva evolució, d'acord amb
1
l’edat i el sexe, per poder aplicar els mitjans bàsics per al desenvolupament corresponent.
Determinar les capacitats físiques condicionals i les capacitats perceptivomotrius, d'acord amb les etapes
2
sensibles per al desenvolupament corresponent.
3 Relacionar l’aplicació dels diferents tipus de càrregues amb les conseqüències sobre l’organisme.
4 Relacionar les càrregues d’entrenament segons la reacció de l’organisme.
5 Justificar l’elecció dels exercicis físics més convenients d'acord amb els objectius de l’entrenament.
Conduir una sessió d’entrenament de les capacitats físiques condicionals i/o les perceptivomotrius per un grup
6
d’esportistes d’una edat determinada.
7 Dirigir un escalfament i un una fase de recuperació correctes.
Dissenyar un escalfament i una fase de recuperació per a un grup d’esportistes en una sessió, segons els
8
objectius i les activitats a realitzar.
Identificar els errors més freqüents, en la realització dels exercicis per al desenvolupament de les capacitats
9
físiques i perceptivomotrius.
10 Intervenir, d'acord amb els errors observats, per modificar-ne l’execució.
11 Conèixer els diferents mètodes i sistemes d’entrenament per treballar les diferents capacitats condicionals.
Adequar els mètodes i els sistemes de millora de les capacitats condicionals, segons les característiques de la
12
persona i els objectius de l’entrenament.
13 Triar l’equipament i el material tipus per al desenvolupament de la condició física i les capacitats perceptivomotrius.
14 Emprar la terminologia bàsica de la teoria de l’entrenament esportiu.
20

Entrenament Esportiu 1 PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Entrenament Esportiu 1 PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

G

Crèdit 3: Entrenament esportiu I

1er nivell de Grau mitjà

Grup de treball de programació

CRÈDIT TIPUS TITULACIÓ: GRAU MITJÀ DURADA

SITUACIÓ PREREQUISITS CONEIXEMENTS PREVIS CONEIXEMENTS RELACIONATS

Altres possibles competències a treballar:

3.CRITERIS I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ DEL CRÈDIT

RELACIÓ D’UNITATS DIDÀCTIQUES SEQUENCIADES I TEMPORITZADES

UNITAT DIDÀCTICA Nº1 – LES CAPACITATS MOTORES I L’ENTRENAMENT

NUCLIS D’ACTIVITAT AMB LES ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE. TEMPORALITZACIÓ DELS CONTINGUTS

Sessió 1 N.Act: Les capacitats motores i la Condició física.

Sessió 2 N.Act: Les capacitats motores i la Condició física.

Sessió 3 N.Act: L’entrenament. Conceptes bàsics.

Sessió 4 N.Act: L’entrenament. Conceptes bàsics.

Sessió 5 i 6 N.Act: L’entrenament. Conceptes bàsics.

CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA

UNITAT DIDÀCTICA 2 – LES CAPACITATS COORDINATIVES

1. Identificar diverses manifestacions de la coordinació motriu

NUCLIS D’ACTIVITAT AMB LES ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE. TEMPORALITZACIÓ DELS CONTINGUTS

Sessió 11 N.Act. Les capacitats perceptiu motrius.

Sessió 12 N.Act. Les capacitats perceptiu motrius.

Sessió 13 N.Act. Aproximació psicofisiològica. Mecanismes que intervenen

Sessió 14 N.Act. Les capacitats perceptiu motrius.

Sessió 15 N.Act. Les capacitats perceptiu motrius. Propostes pràctiques de treball..

Sessió 16 N.Act. Les capacitats perceptiu motrius. Propostes pràctiques de treball..

CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA

UNITAT DIDÀCTICA Nº3 – LES CAPACITATS CONDICIONALS

NUCLIS D’ACTIVITAT AMB LES ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE. TEMPORALITZACIÓ DELS CONTINGUTS

Sessió 17 N.Act. Les capacitats condicionals.

Sessió 18 N.Act. La Resistència.

Sessió 19 - N.Act. La Resistència.

Sessió 20 N.Act. La Resistència.

Sessió 21 N.Act. La Resistència.

Sessió 22 N.Act. La força.

Sessió 23 N.Act. La força.

Sessió 24 N.Act. La força.

Sessió 25 N.Act. La força.

Sessió 26 N.Act. La flexibilitat.

Sessió 28 N.Act. La velocitat.

Sessió 29 N.Act. La velocitat.

Sessió 30 N.Act. La velocitat.

You might also like