Cálculo de N Variables PDF

Càl
culdi
fer
enc
ialden-
var
iabl
es
A la Marta, la Merce i el Jose Luis
3
© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998. Quedan rigurosamente prohibidas, sin la autorización escrita de los titulares del "copyright", bajo las sanciones
establecidas en las leyes, la reproducción total o parcial de esta obra por cualquier medio o procedimiento, comprendidos la reprografía y el tratamiento
informático, y la distribución de ejemplares de ella mediante alquiler o préstamo públicos, así como la exportación e importación de ejemplares para su distribución y
venta fuera del ámbito de la Unión Europea.
Presentaci
o
Aquest recull de problemes resolts de calcul diferencial de n variables es adrecat als
estudiants de primer curs d'enginyeries de cicle llarg i, en particular, als estudiants de
l'Escola Tecnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona (ETSEIB).
Amb aquest objectiu, hem seleccionat els exercicis de forma que quedin coberts els
aspectes que cal considerar, amb diferents graus de dicultat. En aquest sentit, hem
senyalat amb un asterisc () els problemes que entenem que poden presentar majors
dicultats o be que contenen aspectes que puguin resultar mes nous.
Cal remarcar tambe, com a fet innovador, que en la solucio dels problemes s'han inclos
breus recordatoris dels teoremes o les formules mes impotants, la qual cosa dona un
aspecte autocontingut a l'obra.
© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

Index
Captol 1 Topologia de Rn . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9
Captol 2 Successions en Rn . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
Captol 3 Continutat i lmits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
Captol 4 Derivabilitat i diferenciabilitat . . . . . . . . . . . . . . . 61
Captol 5 Teorema de la funcio inversa i de la funcio implcita . . . . 85
Captol 6 Formula de Taylor i extrems de funcions . . . . . . . . . 125

Topologia de R n 9
Cap
tol 1 Topologia de Rn
1. Proveu que cadascuna de les aplicacions seguents deneix una distancia a R2

p
d1(x; y ) = + (x1 , y1 )2 + (x2 , y2 )2
d2(x; y ) = supfjx1 , y1 j; jx2 , y2 jg
on x = (x1 ; x2 ); y = (y1 ; y2 ) son punts de R2 .
Dibuixeu en cada cas la bola de centre (0; 0) i radi 1.
Solucio:
Recordem que una aplicacio d : A A ,! A es una distancia si i nomes si
a) d(x; y ) 0; 8x; y 2 A i d(x; y ) = 0 si i nomes si x = y
b) d(x; y ) = d(y; x); 8x; y 2 A
c) d(x; y ) d(x; z ) + d(z; y ); 8x; y; z 2 A
Vegem, doncs, que d1 i d2 veriquen aquestes propietats.
Comencem per d1 (x; y ).
Quant a la primera condicio, d1 (x; y ) 0 per la propia denicio, i
p
d1(x; y) = 0 , + (x1 , y1 )2 + (x2 , y2 )2 = 0
, (x1 , y1 )2 + (x2 , y2 )2 = 0
, (x1 , y1 )2 = 0; (x2 , y2 )2 = 0
, x1 , y1 = 0; x2 , y2 = 0
, x = y:
informático, y la distribución de ejemplares de ella mediante alquiler o préstamo públicos, así como la exportación e importación de ejemplares para su
distribución y venta fuera del ámbito de la Unión Europea.
10 Calcul diferencial de n variables. Problemes resolts
Comprovem si d1 (x; y ) compleix la segona condicio

p p
d1 (x; y ) = + (x1 , y1 )2 + (x2 , y2 )2 = + (,(y1 , x1))2 + (,(y2 , x2 ))2 =
p
= + (y1 , x1 )2 + (y2 , x2 )2 = d1 (y; x)
Pel que fa a la tercera condicio 1

(d1 (x; y ))2 = (x1 , y1 )2 + (x2 , y2 )2 = (x1 , z1 + z1 , y1 )2 + (x2 , z2 + z2 , y2 )2 =
= (x1 , z1 )2 + (z1 , y1 )2 + 2(x1 , z1 )(z1 , y1 ) + (x2 , z2 )2 + (z2 , y2 )2 +
+ 2(x2 , z2 )(z2 , y2 ) =
= (d1 (x; z ))2 + (d1 (z; y ))2 + 2(x1 , z1 )(z1 , y1 ) + 2(x2 , z2 )(z2 , y2 ) =
= (d1 (x; z ) + d1 (z; y ))2 , 2(d1 (x; z )d1(z; y ) , (x1 , z1 )(z1 , y1 ),
, (x2 , z2)(z2 , y2 ))
Quedara, doncs, provada si demostrem
d1(x; z )d1(z; y) , (x1 , z1)(z1 , y1 ) , (x2 , z2 )(z2 , y2 )) 0
I, en efecte
(d1 (x; z )d1(z; y ))2 =
((x1 , z1 )2 + (x2 , z2 )2 )((z1 , y1 )2 + (z2 , y2 )2 ) =
= (x1 , z1 )2 (z1 , y1 )2 + (x1 , z1 )2 (z2 , y2 )2 + (x2 , z2 )2 (z1 , y1 )2 + (x2 , z2 )2 (z2 , y2 )2 =
= ((x1 , z1 )(z1 , y1 ) + (x2 , z2 )(z2 , y2 ))2 , 2(x1 , z1 )(z1 , y1 )(x2 , z2 )(z2 , y2 )+
+ (x1 , z1 )2 (z2 , y2 )2 + (x2 , z2 )2 (z1 , y1 )2 =
= ((x1 , z1 )(z1 , y1 ) + (x2 , z2 )(z2 , y2 ))2 + ((x1 , z1 )(z2 , y2 ) , (x2 , z2 )(z1 , y1 ))2
((x1 , z1 )(z1 , y1 ) + (x2 , z2)(z2 , y2))2
Estudiem ara d2 (x; y ).

Com que jx1 , y1 j 0 i jx2 , y2 j 0 tenim que
d2 (x; y ) = supfjx1 , y1j; jx2 , y2 jg 0
i d2 (x; y ) = 0 si i nomes si jx1 , y1 j = jx2 , y2 j = 0, es a dir, si i nomes si
x1 = y1 i x2 = y2 (, x = y):
1
De fet, es pot obtenir una demostracio mes senzilla fent servir resultats d'algebra lineal i geometria,
tals com la desigualtat de Cauchy-Schwartz.

Topologia de R n 13
b) Interpreteu d(f; g ) gracament.

En particular, determineu gracament d(f; g ) amb
2
f (x) = ,x(x , 1) i g (x) = x , 12 .

c) Descriviu B(f (x); ").
Solucio:
a) Comprovem que es veriquen les propietats descrites a l'exercici 1, d'una distancia:
1) jf (x) , g (x)j 0 per a tota parella de funcions f; g 2 A , per tant,
d(f; g ) 0:
I si supfjf (x) , g (x)j; x 2 [0; 1]g = 0, llavors jf (x) , g (x)j = 0; 8x 2 [0; 1] i, per
tant, f (x) = g (x) 8x 2 [0; 1]. En denitiva,
d(f; g ) = 0 ) f = g; en [0; 1]:
2) 8x 2 [0; 1], es jf (x) , g (x)j = jg (x) , f (x)j . Per tant,

d(f; g ) = d(g; f )
3) Pel que fa a la desigualtat triangular, donades f; g; h qualssevol, es:

d(f; h) = supfjf (x) , h(x)j; x 2 [0; 1]g =
= supfjf (x) , g (x) + g (x) , h(x)j; x 2 [0; 1]g
supfjf (x) , g(x)j + jg(x) , h(x)j; x 2 [0; 1]g
supfjf (x) , g(x)j; x 2 [0; 1]g + supfjg(x) , h(x)j; x 2 [0; 1]g =
= d(f; g ) + d(g; h):
b) Per a cada x 2 [0; 1], el valor jf (x) , g (x)j es la llargaria del segment vertical
compres entre les dues graques. Aix doncs, d(f; g ) es la major d'aquestes llargaries.
En l'exemple proposat, les graques de f i g son

Topologia de R n 17
En el primer cas, si q = (x; y ) amb x 2= Z , considerem " < minfx , E [x]; (E [x]+1) , xg
(on E [x] es la part entera de x ). Llavors B(q; ") \ A = ; . Per tant, q es un punt
exterior a A .
Sigui nalment q = (x; y ) amb x 2 Z i y 2 R-Q . Per a tot " > 0 existeix z 2 Q amb
y , " < z < y + " i, per tant,
(x; z ) 2 A \ B(q; ")
Aix doncs, q 2 F A .
En denitiva,

A = ;;
ExtA = (R , Z) R;
A = F A = Z R:

6. Sigui A Rn . Proveu que l'interior A d'un conjunt A es un conjunt obert.
Soluci
o:
Recordem que

A = fx 2 Rn j 9 > 0 tal que B(x; ) Ag
i que un conjunt A es obert si i nomes si
8x 2 A 9" > 0 tal que B(x; ") A:

Per veure, doncs, que A es obert, donat x 2 A , hem de trobar un " > 0 tal que

B(x; ") A .

Sabem que 9 > 0 tal que B(x; ) A . Com que, per la propia denicio de A ,
es A A , sembla natural prendre " menor que . Prenguem " = 2 i vegem que

efectivament B x; 2 A .


Topologia de R n 19
Aix doncs, y = sin x1 . E s a dir, (x; y ) 2 A . En denitiva, si (x; y ) 2 A amb x 6= 0,

ha de ser (x; y ) 2 A .
Suposem ara que x = 0. Que (0; y ) 2 A equival a (0; y ) = lim (x ; y ) = lim (x ; sin 1 ).
n n n xn
E s a dir, y = lim sin x1 , amb lim xn = 0:
n
Vegem que y pot prendre qualsevol valor compres en l'interval [,1; 1]. En efecte,
considerem
xn = +12n
amb 2 R qualsevol. Clarament lim x = 0 i sin 1 = sin( + 2n ) = sin . Com

n xn
que 2 R es qualsevol, sin recorre tot l'interval [,1; 1]. Per tant,
(0; y ) 2 A 8 y 2 [,1; 1]:
En conclusio, A = A [ B , on B = f0g [,1; 1]
8. a) Sigui A Rn un obert. Proveu que 8B Rn es te

A\B A\B
b) Continua essent cert, si se suprimeix la hipotesi de A obert?
Solucio:
Farem la comprovacio per reduccio a l'absurd. Suposem x 2 A \ B , pero x 2= A \ B ,
i vegem que aixo ens porta a una contradiccio.
De x 2 A , amb A obert, tenim que existeix "1 > 0 tal que
B(x; " ) A
1 (1)
De x 2 B tenim que
8" > 0 B(x; ") \ B 6= ;: (2)

I si x 2= A \ B , ha d'existir un "2 > 0 tal que

B(x; " ) \ (A \ B) = ;;
2 (3)
Considerem "3 < minf"1 ; "2 g i vegem que

B(x; " ) \ B = ;;
3
que contradiu (2). En efecte, de (1) resulta

B(x; " ) B(x; " ) A
3 1
i, per tant,
B(x; " ) = B(x; " ) \ A:
3 3
I nalment
B(x; " ) \ B = (B(x; " ) \ A) \ B = B(x; " ) \ (A \ B)
3 3 3
B(x; " ) \ (A \ B) = ;
2
en virtut de (3).
b) Vegem amb un exemple que el resultat es fals si traiem la hipotesi de A obert.
Sigui A = f0g [ (1; 3), que clarament no es obert, i B = (,2; 0) [ (0; 2).
Tenim
B = [,2; 2]; A \ B = f0g [ (1; 2] A \ B = [1; 2]

per tant,
02A\B 0 2= A \ B
9. Sigui A Rn no buit i siguin x 2 Rn , A i a 2 A dos punts de Rn tals que

d(x; A) = d(x; a). Proveu que a es un punt frontera de A , ( a 2 F A ).
Solucio:

Topologia de R n 21
Recordem que es deneix distancia d'un punt a un conjunt de la forma:

d(x; A) = inffd(x; y) j 8y 2 Ag
Tambe cal recordar que F A = fp 2 Rn j 8" > 0 es B(p; ") \ A 6= ;; i B(p; ") \C A 6= ;g ,

i que A = fp 2 A j 9" > 0 tal que B(p; ") Ag .

Procedirem per reduccio a l'absurd. Si a 2= F A , llavors a 2 A i, per tant, existeix
" > 0 tal que B(a; ") A .
Considerem un punt y situat sobre el segment que uneix x amb a i a distancia 2"
d'aquest darrer. E s a dir,
y = a + 2" kxx , a
, ak
Com que y 2 A (ja que y 2 B(a; ")), es vericara
d(x; A) d(x; y)
Pero, d'altra banda,
d(x; y) = d(x; a) , d(y; a) = d(x; A) , d(y; a) < d(x; A):

Contradiccio! (Per tant, a 2= A i a 2 F A .)
10. p
n
Sigui A = q 2 [0; 1] j mcd(p; q ) = 1; q = 2 .

Proveu que A = [0; 1]. (E s a dir, que A es dens 4 en [0; 1].)
Solucio: Sigui a 2 [0; 1] qualsevol; hem de veure que a 2 A . E s a dir, hem de

demostrar que per a tot " > 0 existeix q = 2n i p natural tals que
p 2 (a , "; a + ") \ A;
q
4
En general, donat B A , direm que B es dens en A si i nomes si B = A .

Per tal d'assegurar que pq 2 A (es a dir, p q i mcd(p; q ) = 1) es sucient prendre
p 2 f0; 1; 2; : : :; q , 1; qg:
I per tal d'assegurar que algun dels punts
0; 1 ; : : :; q , 1 ; q ;
q q q
pertany a (a , "; a + "), prendrem la distancia entre ells menor que " .
Aix doncs, donat " > 0, triem q = 2n de forma que

1 = 1 < "

q 2n
(ho podem fer ja que lim 21n = 0).
I triem p tal que
p a< p+1
q q
Aleshores
a , " < a , 1q < qp a
tal com volem provar.
11. Es tracta de demostrar que per a tot z 2 C , amb jzj = 1 i argument ! ,

amb ! irracional, el conjunt de les potencies fz n ; n 2 Ng forma un subconjunt dens
en la circumferencia unitat. (Observeu que aixo no es cert si ! es racional.) Ho es-
tructurarem en tres fases.
a) Per a qualsevol x 2 (0; 1), irracional, designem per qx l'unic nombre enter tal que
qx , 1 < x1 < qx (1)

Fixem ara x0 2 (0; 1), irracional qualsevol, i denim recurrentment successions (qk )
i (xk ) mitjancant
qk = qxk ; xk+1 = qk xk , 1

Topologia de R n 23
a1) Proveu que la successio (xk ) es monotona decreixent i tada inferiorment.
a2) Proveu que la successio (qk ) es monotona creixent i no tada.
a3) Deduu que (xk ) tendeix cap a zero.
b) Sigui ! > 0 irracional. Proveu que, per a tot " > 0, existeixen r" ; s" 2 N tals que:
0 < r" ! , s" < " (1')
(Proveu primer que si x0 = ! , E [! ], i (xk ) es la successio construda a partir de x0
com a l'apartat anterior, aleshores tots els termes xk son de la forma: xk = r! , s ,
amb r; s 2 N .)
c) Finalment, donat z = e2i! , amb ! > 0 irracional, considerem
C! = fz n = e2in! ; n 2 Ng S f! 2 C : k!k = 1g
Demostreu que C! es dens en S .
Solucio:
a) Vegem primer de tot que la successio es ben denida, es a dir, que
xk 2 (0; 1); irracional (2)
per a tot k 2 N (si no fos aix, no es podria denir qxk ). Procedint per induccio, es
clar que x0 verica (2). Cal veure ara que, suposant que xk verica (2), tambe ho fa
xk+1 = qxk xk , 1
En efecte, es irracional ja que xk ho es i qxk es enter. I de les desigualtats de (1)
resulten, respectivament,
qk xk , 1 < xk ; 0 < qxk xk , 1 (3)
(i recordeu que xk < 1 per hipotesi d'induccio).
a1) Que la successio (xk ) es decreixent ha quedat tambe provat per la desigualtat de
(3). I (2) mostra que es tada inferiorment (per 0). Per tant, (xk ) sera convergent.
Anomenem ` el seu lmit. Essent xk 2 (0; 1) i decreixent, tindrem:
0 ` < xk < 1; per a tot k 2 N (4)

a2) Pel que fa a la successio (qk ), observem que: x < y ) qx qy (vegeu la denicio
(1) de qx ). Per tant, ates que (xk ) es decreixent, resulta que (qk ) es creixent.
Per veure que (qk ) no es tada (superiorment) ho farem per reduccio a l'absurd. Si fos
tada, tindria lmit, anomenem-lo q . I com que es una successio de nombres enters,
hauria de ser constant a partir d'un cert k0 2 N : qk = q . Per a tot k k0 . Per tant,
xk+1 = qxk , 1; per a tot k k0
Prenent lmits tindrem
` = q` , 1
E s a dir, q = ` + 1 . I tenint en compte (4), resultaria
`
xk+1 = ` +` 1 xk , 1 = xk + x`k , 1 > xk
que contradiu el fet que (xk ) es decreixent.
a3) Acabem de veure que (qk ) ! +1 . Prenent lmit a la igualtat
1 = xk
qk xk+1 + 1
resulta que 0 = ` +` 1 , d'on ` = 0.
b) Sigui x0 = ! , E [! ] i (xk ) construda a partir de x0 com a l'apartat anterior. Hem
de veure que per a tot xk es verica
xk = r! , s; amb r; s 2 N (5)
Procedirem per induccio. Per a x0 es evident. Suposem-ho per a xk i veriquem-ho
per a xk+1 :
xk+1 = qk xk , 1 = qk (r! , s) , 1 =
= (qk r)! , (qk s + 1)
Passem ja a demostrar (1'). Com que a l'apartat anterior hem provat que (xk ) ! 0
de manera decreixent, sabem que per a tot " > 0 existira k0 2 N tal que 0 < xk < " ,
8k k0 . I ara (5) acaba la demostracio.
c) Donat ! = e2i , amb 0 i " > 0, cal veure que existeix n 2 N tal que
je i , e in! j < ":
2 2

Topologia de R n 25
Sigui r" ; s" com a l'apartat anterior. E s a dir,

0 < r" ! , s" < "
I sigui m 2 N tal que
m(r"! , s" ) < (m + 1)(r" ! , s" )
Aleshores
je i , e im r" !,s" j 2 , 2m(r"! , s" ) =
2 2 ( )
a
( )
2 ( , m(r" ! , s" )) <

< 2 ((m + 1)(r" ! , s" ) , m(r" ! , s" )) < 2"
(a) Ja que el primer membre es la llargaria de la corda que uneix els dos punts en
questio de la circumferencia unitat, mentre que el segon membre es la llargaria de l'arc
entre els mateixos punts.
Pero
e2im(r" !,s" ) = e2imr" !
Amb la qual cosa, n = mr" es el que es demana.

Successions en Rm 27
Cap
tol 2 Successions en Rm
1. Determineu, si existeix, el lmit de la successio en R2 seguent:

p n + 1 n ! +2
n
n + 1;
2
n :
Soluci
o:
Recordem que (a1n ; : : :; aln ), successio en Rl , te lmit si i nomes si cadascuna de
les successions reals (a1n ); : : :; (aln ) tenen lmit, i aleshores el lmit de la successio es
(lim a1n ; : : :; lim aln). Per tant, n'hi ha prou a determinar el lmit de les successions
components: p
lim n2 + 1 (a)
n
= 1;
n + 1 n +2 1
n 1 2
lim n = lim 1 + n 1 + n = e:
(a) Aplicant el criteri de l'arrel: lim aan = ` ) lim pan = `: n
n,1
n 1
2. Sigui an = n + 1 ; 2n una successio en R2 . Trobeu n0 2 N per tal que
8n > n0 es tingui d(an ; (1; 0)) < 0:002:
Soluci
o:

Observem que (1; 0) es el lmit de la successio an donada ja que, tal com hem observat
al problema anterior,
lim n +n 1 = 1;
lim 21n = 0:
Volem determinar n0 per tal que 8n > n0 es veriqui
p
(a1n , 1)2 + (a2n , 0)2 < 0:002;
o be com a condicio sucient
jan , 1j + jan , 0j < 0:002:
1 2
En el nostre cas n 1

n + 1 , 1 + 2n , 0 < 0:002
n'hi ha prou, doncs, a trobar n0 per tal que 8n > n0 es tingui
n

n + 1 , 1 < 0:001; (a)
1
, 0 < 0:001: (b)
2n
(a) es verica per a n > 1000 i (b) per a n > 500 i, tenint en compte que s'han de
vericar les dues a la vegada, prenem n0 = 1000.
1 + 2 + : : : + n
; cosn(+n +1 1) :
2
3. Calculeu el lmit de la successio
n2
Solucio:
Sabem que 1 + 2 + : : : + n = n + n , per tant,

2
2
(n2 + n)
lim 1 + 2 +n2: : : + n = lim 2 n2 = 21 :
1

Analitzem ara la segona successio:

8n 2 N , 1 cos(n + 1) 1
per tant,
8n 2 N 0 cos2 (n + 1) 1
i obtenim la tacio seguent de la successio considerada:
8n 2 N 0 cosn(+n +1 1) n +1 1
2
la successio minorant te evidentment lmit zero i tambe, d'altra banda, lim n +1 1 = 0:
Per tant,
lim cosn(+n +1 1) = 0:
2
4. Calculeu el lmit de la successio de R3 seguent:

3
n r n 1 1

1+ n+1 ; n
n + 1 ; 1 + 2 + : : : + 2n :
2
Soluci
o:
Busquem el lmit de cadascuna de les successions components:
0 n + 1 1n n +3 1
n 3
3 B 3
lim ( 1 + n + 1 = lim @ 1 + n + 1 3 C
A =e
lim n
n+1 =e : 3
r n n
= lim nn2,+11 = 1:
lim n2 + 1 (a)
n
(n,1)2 +1
(a) aplicant el criteri de l'arrel.

I ja per acabar, observem que l'ultima successio 1+ 21 + : : : + 21n es la suma dels termes
d'una progressio geometrica de rao 12 < 1, per tant, es convergent i el seu lmit es:
1 = 2:
1 , 12
D'on concloem que lim an = (e3 ; 1; 2)
5. Calculeu el lmit de la successio seguent:

3n
!
1
an = ln1n + 2ln1 n + : : : + nln1 n ; (nn!)3

n
:
Soluci
o:
Per calcular el lmit de la primera successio, observem que:
1 + 1 + : : : + 1 = 1 + 12 + : : : + n1 :
ln n 2ln n nln n ln n
i donat que lim ln n = 1 , podem aplicar el criteri de Stolz, que recordem que diu:
An i B una successio monotona creixent amb lim B = 1 , aleshores
Sigui B n n
n
lim BAn , An,1

,B =` )
An = `:
lim B
n n,1 n
En el nostre cas
An = 1 + 12 + : : : + n1
Bn = ln n
i com hem observat ja abans, lim Bn = 1 , per tant,
, An,1 = lim
lim BAn ,
1
n = lim n n =
1
n Bn,1 ln n , ln (n , 1) ln n,1
= lim 1 n = lim
1
n , = ln (e1 1) = 1
ln n,n 1 ln 1 + n,1 1
1
1 + n,1 1

i, per tant, lim A n

Bn = 1.
Pel que fa a la segona successio, recordem la formula de Stirling:
lim n ,nn p
! =1
n e 2n
Tenim !1
n3n 1 n
n 3n ,3n
e (
p 3
2 n) e 3n n
lim (n!)3 = lim (n!)3 p 3 =

( 2n)
n e,n p2n
!3
= lim n p e3 = n
n! ( 2n) 3 n
n e,n p2n
!3
= lim n lim p e3 = e3 :n
n! ( 2n) 3 n
D'on el lmit buscat es (1; e3 ).
6. Trobeu els lmits superior i inferior de les successions:

a) (an ) = (,1)n + 1 ,
n

b) (bn ) = sin n 2 :
Solucio:
a) Recordeu que donada una successio (an ), es deneix com a lmit superior (lmit
inferior), i que representarem per lim sup an ( lim inf an ),
lim sup an = lim xn
on (xn ) es la successio denida
xn = supfan ; an+1 ; : : :g
o 1 si no existeix. Analogament
lim inf an = lim yn

on (yn ) es la successio denida

yn = inffan ; an+1 ; : : :g
o ,1 si no existeix.
En el nostre cas tenim
x1 = supf0; 1 + 12 ; ,1 + 31 ; 1 + 14 ; : : :g = 1 + 12
x2 = supf1 + 12 ; ,1 + 31 ; 1 + 14 ; : : :g = 1 + 12
x3 = supf,1 + 13 ; 1 + 14 ; ,1 + 51 ; : : :g = 1 + 14
:::
x2n,1 = supf,1 + 2n 1, 1 ; 1 + 21n ; ,1 + 2n 1+ 1 ; : : :g = 1 + 21n
x2n = supf1 + 21n ; ,1 + 2n 1+ 1 ; 1 + 2n 1+ 2 ; : : :g = 1 + 21n
:::
d'on clarament tenim que
lim sup an = lim xn = 1:
Respecte al lmit inferior tenim
y1 = inff0; 1 + 12 ; ,1 + 31 ; 1 + 14 ; : : :g = ,1
y2 = inff1 + 12 ; ,1 + 31 ; 1 + 14 ; : : :g = ,1
y3 = inff,1 + 31 ; 1 + 14 ; ,1 + 51 ; : : :g = ,1
:::
y2n,1 = inff,1 + 2n 1, 1 ; 1 + 21n ; ,1 + 2n 1+ 1 ; : : :g = ,1
y2n = inff1 + 21n ; ,1 + 2n 1+ 1 ; 1 + 2n 1+ 2 ; : : :g = ,1
:::
d'on clarament tenim que
lim inf an = lim yn = ,1:

b) Tambe, com en el cas anterior, anem a descriure les successions (xn ) i (yn ), per tal
de determinar els seus lmits.
b) x1 = supf1; 0; ,1; 0; 1 : : :g = 1
x2 = supf0; ,1; 0; 1; 0 : : :g = 1
x3 = supf,1; 0; 1; 0; ,1 : : :g = 1
:::
x4n = supf0; 1; 0; ,1; 0; : : :g = 1
x4n+1 = supf1; 0; ,1; 0; 1 : : :g = 1
x4n+2 = supf0; ,1; 0; 1; 0 : : :g = 1
x4n+3 = supf,1; 0; 1; 0; ,1 : : :g = 1
:::
Per tant,
lim sup bn = lim xn = 1:
y1 = inff1; 0; ,1; 0; 1 : : :g = ,1
y2 = inff0; ,1; 0; 1; 0 : : :g = ,1
y3 = inff,1; 0; 1; 0; ,1 : : :g = ,1
:::
y4n = inff0; 1; 0; ,1; 0; : : :g = ,1
y4n+1 = inff1; 0; ,1; 0; 1 : : :g = ,1
y4n+2 = inff0; ,1; 0; 1; 0 : : :g = ,1
y4n+3 = inff,1; 0; 1; 0; ,1 : : :g = ,1
:::
Per tant,
lim inf bn = lim yn = ,1:
7. Estudieu els lmits superior i inferior de an = cos n quan:

a) = 1,
b) 2 Q ,
c) 2= Q .

Solucio:
a) x1 = supf,1; 1; ,1; 1 : : :g = 1
x2 = supf1; ,1; 1; ,1 : : :g = 1
x3 = supf,1; 1; ,1; 1 : : :g = 1
:::
x2n = supf1; ,1; 1; ,1 : : :g = 1
x2n+1 = supf,1; 1; ,1; 1 : : :g = 1
:::
Per tant,
lim sup an = lim xn = 1:
y1 = inff,1; 1; ,1; 1 : : :g = ,1
y2 = inff1; ,1; 1; ,1 : : :g = ,1
y3 = inff,1; 1; ,1; 1 : : :g = ,1
:::
y2n = inff1; ,1; 1; ,1 : : :g = ,1
y2n+1 = inff,1; 1; ,1; 1 : : :g = ,1
:::
Per tant,
lim inf an = lim yn = ,1:
b) Si 2 Q es = p i la successio (cos n ) es periodica i de perode 2q . En efecte,

q
sigui n = 2q + m amb

an+2q = cos(n + 2q) pq = cos n pq + 2p = cos n pq = an
per tant,
x1 = supfa1 ; a2 ; : : :g = supfa1; : : :; a2q g
x2 = supfa2 ; a3 ; : : :g = supfa1; : : :; a2q g
:::
xn = supfan ; an+1 ; : : :g = supfa1 ; : : :; a2q g
:::

i lim sup an = supfa1 ; : : :; a2q g

i
y1 = inffa1; a2 ; : : :g = inffa1 ; : : :; a2q g

y2 = supfa2 ; a3 ; : : :g = inffa1 ; : : :; a2q g
:::
yn = inffan ; an+1 ; : : :g = inffa1 ; : : :; a2q g
:::
i lim inf an = inffa1 ; : : :; a2q g
c) Primer de tot notem que la successio cos n es pot veure com la successio de parts
reals de la successio de nombres complexos
zn = cos n + i sin n = ein = ei n :
,
El nombre complex ei es de modul 1 i el seu argument es tal que es irracional,
per tant (vegeu el problema 11 del captol anterior), el conjunt S = fein g de les seves
potencies es un conjunt dens dins la circumferencia unitat C = fz 2 C j jz j = 1g .
Per tant, existira una subsuccessio zn = cos ni + i sin ni convergent cap a 1 2 C ;
i
prenem, doncs, la successio de parts reals i tenim que
lim a = lim cos ni = 1
ni !1 ni ni !1
Analogament existira una subsuccessio zn = cos nj + i sin nj convergent cap a

,1 2 C ; prenem, doncs, la successio de parts reals i tenim que
j
lim a = lim cos nj = ,1

nj !1 nj nj !1
E s a dir, existeix una subsuccessio (an ) de la successio donada an convergent cap a

,1.
j
D'altra banda, els termes de la successio estan tats

,1 an 1

per tant,
lim sup an = 1
lim inf an = ,1:
8. Sigui (xn ) una successio de punts de Rm .

a) Proveu que
lim d(xn; x) = 0; , lim xn = x:
on d(x; y ) es qualsevol de les dues distancies denides al captol 1.
b) Proveu que
lim d(xn ; y) = d(x; y ); 8y 2 Rm , lim xn = x:
Solucio:
a) Suposem que la successio de nombres reals d(xn ; x) te lmit zero:
8" > 0; 9n tal que 8n n d(xn; x) < ":
0 0 (1)
D'altra banda, sabem que, si xn = (x1n ; : : :; xm m

n ) i x = (x ; : : :; x ), per a qualsevol
1
de les dues distancies d1 ; d2 denides al captol 1 es te

jxin , xij d(xn; x): (2)
De (1) i (2) tenim

jxin , xi j < "; 8i = 1; : : :; m:
es a dir, lim xin = xi per a cada i = 1; : : :; m i, per tant, lim xn = x .
Recprocament, si lim xn = x tenim que lim xin = xi per a i = 1; : : :; m , es a dir,
8"; 9ni tal que 8n ni jxin , xij < ":
0 0
Sigui, doncs, n0 maxfn10 ; : : :; nm

0 g.

Respecte de la distancia d1 ,
X
m
d1(xn ; x) jxin , xij < m"
i=1
i respecte de la distancia d2 ,
d2(xn ; x) = supjxin , xi j < "
Per tant, lim d(xn ; x) = 0, tal com volem provar.

b) Suposem que 8y 2 Rm es te lim d(xn; y ) = d(x; y ). En particular es te per a y = x
lim d(xn; x) = d(x; x) = 0
i per l'apartat a concloem el resultat:
lim xn = x:
Recprocament, suposem ara que lim xn = x . Per l'apartat a sabem, doncs, que
lim d(xn; x) = 0, es a dir,
8" > 0; 9n ; tal que 8n n ; d(xn; x) < ":
0 0
Per tant,
8y d(xn ; y) d(xn; x) + d(x; y) < " + d(x; y) (1)
8y d(x; y) d(xn ; x) + d(xn; y) < " + d(xn ; y) (2)
d'on de (1) i (2) es te

jd(xn; y) , d(x; y)j < ";
es a dir, lim d(xn; y ) = d(x; y ) per a tot y 2 Rm .
9. Calculeu els lmits de les successions complexes seguents:

1 + i n
a) n ,

n
b) 1 + ni ,
n
c) (1 +n i) .
Solucio:
Sigui (an ) una successio de nombres complexos an = bn + icn amb bn ; cn 2 R .
Recordeu que una successio complexa (an ) te lmit si i nomes si existeixen els lmits
de les successions reals (bn ) i (cn ), aleshores
lim an = lim bn + ilim cn
De manera equivalent, si an = rn (cos n + i sin n ) tenim
lim an = lim rn lim (cos n + i sin n )
En particular, si lim rn = 0 es lim an = 0. I si lim rn = +1 aleshores (an ) divergeix.

p !n
a) En aquest cas la successio de moduls es rn = n2 . Clarament lim rn = 0, per
tant,
lim an = 0
b) Pel que fa a la segona successio, tenim
1
n=2
1+ 2 (cos n'n + i sin n'n )
n
n = n'n , on 'n es tal que tg 'n = n1
lim rn = e0 = 1
Calculem ara lim (cos n'n + i sin n'n ).
lim n = lim n'n = lim '1n = lim

arctg n1
1
=1
n n
i
lim (cos n'n + i sin n'n ) = cos 1 + i sin 1 = ei:

En denitiva i n
lim 1 + n = 1 ei = ei :
p n
(
c) Considerem la successio de moduls rn = n2) i anem a estudiar el seu lmit. Per
aixo, p
( 2)n+1
rn+1 = np+ 1 = p2 n
rn ( 2)n n+1
n
que a partir d'un cert n (per exemple, n = 10) es mes gran que 1. Aixo vol dir que a
partir d'un cert n la successio de moduls es creixent.
Aquesta successio rn no esta tada, ja que si ho estigues tindria lmit ` i
p p
` = lim rn+1 = lim rn 2 n +n 1 = ` 2
d'on ` = 0, que ens porta a una contradiccio ja que rn es creixent i de termes positius.
Per tant, la successio considerada es divergent.
10. Comproveu que els conjunts seguents son tancats:

a) A de R3 denit per
A = f(x; y; z) 2 R3 j x3 + x2 y 2 = z2 0 y 1; x 2g:
b) B de R2 denit per
B = f(x; y) 2 R2 j x2 + y 2 x; y 2xg:
Solucio:
Per aixo hem de comprovar que tot punt adherent a aquests conjunts es tambe dels
conjunts. Recordem tambe que, donat un subconjunt A de Rn , un punt p 2 Rn es
adherent a A si i nomes si existeix una successio pn de punts de A tal que p = lim pn .
(Noteu que si el punt p es del conjunt A una successio pot ser la constant (p).)

a) Sigui p = (x; y; z ) 2 A , es a dir, p = lim pn amb pn = (xn ; yn ; zn ) 2 A . Per tant,

x3n + x2n yn2 = zn2 0 yn 1 xn 2
Per les propietats dels lmits de successions tenim
z2 = lim zn2 = lim (x3n + x2n yn2 ) = x3 + x2 y2 0 lim yn = y 1 lim xn = x 2
i (x; y; z ) 2 A . Per tant, el conjunt es tancat.
b) Sigui p 2 B , es a dir, p = lim pn amb pn = (xn ; yn ) 2 B . Com que pn 2 B es te
x2n + yn2 xn; yn 2xn
i per les propietats dels lmits tenim
x2 + y 2 x; y 2x
per tant, p 2 B i el conjunt es tancat.

Continutat i lmits 41
Captol 3 Continutat i lmits
1. Sigui f : A R2 ,! R seguent:
f (x; y ) = x2 x, y :
a) Determineu el domini de denicio A de la funcio.

b) Traceu les corbes de nivell.
Solucio:
a) La funcio f es un quocient de dues funcions polinomiques, per tant, esta denida a
tot R2 excepte en els zeros del denominador
Domf = f(x; y) 2 R j x 6= yg 2 2
es a dir, a tot R menys als punts de la parabola y = x .

2 2
b) Sigui f : A R ,! R . S'anomena corba de nivell de f la corba de R d'equacio

2 2
f (x; y) = k
Noteu que aquesta corba es la projeccio sobre el pla 0xy de la seccio de la superfcie
S = f(x; y; f (x; y))g R3 representativa (graca) de f per al pla z = k .
El conjunt de les corbes de nivell graduades segons els valors de k caracteritzen la
funcio.
En el nostre cas tenim x =k
x ,y
2
© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998. Quedan rigurosamente prohibidas, sin la autorización escrita de los titulares del "copyright", bajo las
sanciones establecidas en las leyes, la reproducción total o parcial de esta obra por cualquier medio o procedimiento, comprendidos la reprografía y el
tratamiento informático, y la distribución de ejemplares de ella mediante alquiler o préstamo públicos, así como la exportación e importación de ejemplares
para su distribución y venta fuera del ámbito de la Unión Europea.
La funcio f1 sabem que es contnua a R2 , f(0; 0)g per \generacio" de funcions
contnues: es composicio de dues funcions; la primera es quocient de dos polinomis dels
quals el denominador no s'anul la mai; la segona es la funcio sinus, que es contnua en
tot el conjunt imatge de la primera (de fet, en tot R ).
Vegem ara que passa en el punt (0; 0). D'una banda, f1 (0; 0) = , i de l'altra tenim
que (x;ylim x2 0
)!(0;0)
sin x2 + y2 + 1 = sin 1 = 0; per tant, la funcio f1 nomes es contnua
en el punt (0,0) si = 0. Per tant, la funcio f1 es contnua a R2 , f(0; 0)g , i si = 0
ho es a tot R2 .
Estudiem ara la funcio f2 . Observem que es contnua a R2 , f(0; 0)g per \generacio"
de funcions contnues: es composicio de dues funcions; la primera es quocient de
dues funcions polinomiques en que el denominador no s'anul la mai (s'anul la en
(0,0) que es fora del domini) i la segona es la funcio exponencial. Vegem ara que passa
en el punt (0; 0).
D'una banda, f2 (0; 0) = 0. Per tant, la funcio f2 sera contnua en (0; 0) si (x;ylim
)!(0;0)
f2 (x; y ) =
0. I en efecte, com que fora de l'origen es f2 (x; y ) = e,t x2 +1 y 2 , tenim:
lim 1 = +1
(0;0) x + y
2 2
lim f = lim e,t = 0

; 2 +1
(0 0)
Per tant, la funcio f2 tambe es contnua en el punt (0; 0).

Tenim, doncs, que les dues funcions components son contnues a R2 , f(0; 0)g . La
segona tambe ho es en el punt (0,0), pero la primera nomes si = 0. En denitiva,
per a = 0, la funcio f es contnua a tot R2 , i per a la resta de valors de , nomes
es contnua a R2 , f(0; 0)g .
3. A Rn+1 considerem
q
Sn = fx = (x1; : : :; xn+1 ) j kxk = x21 + : : : + x2n+1 = 1g
p = (0; : : :; 0; 1) 2 Sn
n = fx = (x1; : : :; xn+1 ) 2 Rn+1 j xn+1 = 0g

Explicitem ara, si existeix, la funcio inversa f ,1 . Sigui x0 = (x01 ; : : :; x0n ; 0) 2 n

qualsevol. Per veure si te antiimatge plantegem l'equacio
f (x) = x0 d'incognita x 2 Sn , fpg
que amb coordenades es descriu de la forma
9
x1 = x01 (1 , xn+1 ) >
>
::: >
=
0
xn = xn (1 , xn+1 ) >
1 = x21 + : : : + x2n + x2n+1 >
>
;
0=6 1 , xn+1
Resolent aquest sistema veiem que l'equacio f (x) = x0 admet solucio unica i que es
8
>> x1 = Pn 2x01 2
>> ( k=1 x0k ) + 1
>> : : :
< 0
>> xn = (Pn 2xxn0 ) + 1
>>
2
k k
P
>> xn = (Pk x0k ) , 1
n
=1
2
: n
( k=1 xk 2 ) + 1
+1
0
=1
Per tant, existeix f ,1 : n ,! Sn , fpg i es clarament contnua, per un raonament

analeg a l'anterior. Aix doncs, f es un homeomorsme.
4. Considerem les funcions f; g : R2 ,! R seguents:

8 8
< f (x; y) = sin x , sin y 8(x; y) 6= (0; 0);
2 2
< g(x; y) = x sin 1 8y 6= 0;
: f (0; 0) = 0: x + y : g(x; 0) = 0: y
2 2
a) Calculeu, si existeixen, els lmits reiterats en a = (0; 0).

b) Idem, el lmit ordinari (doble) en a = (0; 0).
Soluci
o:

a) Recordem que donada f : A ,! Rm amb A R2 , i (a; b) 2 A , s'anomenen lmits

reiterats de f en (a; b) (si existeixen) els seguents:
lim lim f xlim
x!a y!b !a (ylim
!b
f)
lim lim f ylim
y!b x!a
( lim f )
!b x!a
Recordem igualment que l'existencia del lmit ordinari (doble) (lim
a;b)
f no implica l'existencia
dels reiterats. Pero que, en cas que existeixin, el seu valor ha de coincidir amb el del
lmit ordinari esmentat (i, per tant, han de coincidir entre ells).
Per la funcio f es clar que, per a qualsevol y 6= 0 x, es:
lim sin 2 x , sin2 y = , sin 2 y :
x!0 x2 + y 2 y2
Per tant, sin2 y
!0 , y 2
lim lim f (x; y) = ylim
y!0 x!0
= ,1
Analogament, xlim
!0 ylim
!0 f (x; y ) = 1.
Quant a la funcio g , qualsevol que sigui y 6= 0 x, xlim
!0 x sin y = 0.
1
Per tant, ylim

!0 xlim
!0 g (x; y ) = ylim
!0 0 = 0.
En canvi, si considerem x x, el seu lmit ylim x sin 1 nomes existeix per a x = 0. Per
!0 y
tant, no existeix el lmit reiterat
lim lim g(x; y )
x!0 y!0
b) Segons hem observat al comencament, del fet que els lmits reiterats de f siguin
diferents podem concloure que
no existeix (0lim
;0)
f
En canvi, de l'estudi dels lmits reiterats de g nomes podem concloure que lim g , si
(0;0)
existeix, ha de ser 0. Per vericar-ho direm que una condicio sucient perque
lim
a
g=`

es que existeixi '(x; y ) tal que

jg(x; y) , `j '(x; y); i lim
a
' = 0:
En aquest cas podem prendre '(x; y ) = jxj :
1
x sin , 0 = jxj sin 1 jxj
y y
lim jxj = 0
(0;0)
En denitiva,
lim
;
(0 0)
g = 0:
5. Sigui la funcio f : R2 ,! R denida de la forma:

8
< f (x; y) = xy 4
si x 6= ,y 2 ;
: f (,y ; y) x= 0+: y
3 6
a) Estudieu el lmit, segons la parabola y 2 = x , de f a l'origen.

b) Idem, segons la recta y = x .
c) Idem, lim f .
;
(0 0)
Solucio:
Recordem que, donada una funcio f : A ,! Rm amb A Rn , un subconjunt B A
i un punt a 2 B , es deneix lmit segons el subconjunt B de f en a el lmit (si
existeix) de la restriccio fjB de f al subconjunt B :
lim
a;B
f = xlim
!a f (x) = lim f
a jB
x2B
Recordem igualment que una condicio necessaria perque existeixi lim

a
f es que exis-
teixin i coincideixin tots els lmits segons tots els subconjunts:
lim
a
f = ` ) lim f = `; 8B
a jB

I que recprocament
A = B1 [ : : : [ Br
lim f = : : : = lim
a jB 1
f = ` ) lim
a jBr a
f =`
Observem que aquesta darrera implicacio no es certa si el nombre de subconjunts Bi
que recobreixen A no es nit (per exemple, totes les rectes per a )
a) En aquest cas, B = fy 2 = xg i a = (0; 0). Tenim, doncs,
fjy =x (x; y) = f (y 2 ; y) = y 6 y+ y 6 = 12
6
2
Per tant,
lim f (x; y ) == lim 1 = 1

(x;y )!(0;0) (0;0) 2 2
y 2 =x
b) Analogament
fjy=x (x; y ) = f (x; x) = x3 x+ x6 = 1 +x x3

5 2
Per tant,
(x; y ) = lim x 3 = 0
2
lim
(x;y )!(0;0)
f (0;0) 1 + x
y=x
c) Segons les observacions, del fet que no coincideixin els lmits segons y 2 = x i segons
y = x es conclou que:
no existeix lim f
;
(0 0)
6. Estudieu els lmits direccionals a l'origen i el lmit ordinari a l'origen de les funcions
seguents:

a) x3 + y3 ; si x 6= 0
f (x; y ) = 2xy 2 + x3
f (0; y ) = 0
g (x; y ) = (x ,(x1)2++y y)2 , 1 ; si (x , 1)2 + y 2 6= 1
2 2 2
b)
g (x; y) = 1; si (x , 1)2 + y2 = 1
Solucio:
Recordeu que els lmits direccionals son els lmits segons les rectes que passen pel punt
en questio. En particular, a l'origen son els lmits segons els subconjunts y = mx , per
als diferents valors de m , mes el lmit segons x = 0.
(x; y ) = lim f (x; mx) = lim x 2+ 3m x 3

3 3 3
a) lim
(0;0)
f (0;0) (0;0) 2m x + x
y=mx
= lim 21m+2 m 1 + m3
3
=
+ 1 2m2 + 1
;
(0 0)
Veiem que els valors dels lmits direccionals son diferents segons els valors del pendent
m . I encara, per a x = 0,
lim
;
(0 0)
f (x; y ) = (0lim
;0)
f (0; y ) = (0lim
;0)
0 = 0:
Podem concloure, doncs, que no existeix lim f .

;
(0 0)
b) Cal determinar la restriccio de g al subconjunt B = fy = mxg . Per aixo, notem

que
B \ f(x , 1)2 + y 2 = 1g = fy = mx; x = 0; 1 +2m2 g
Per tant,
gjB (x; y) = g(x; mx) = (x ,(x1)2++mmx2 x)2 , 1 = xx(1(1+ +mm ) ; si x 6= 0; 2

2 2 2 2 3 2 2
2) , 2
2 1 + m2
gjB (0; 0) = g 1 + m2 ; 1 +2mm2 = 1:
Per estudiar lim gjB no importa el valor a l'origen, ni tampoc el corresponent a

;
(0 0)

x = 1 +2m2 , ja que podem suposar x < 1 +2m2 . En denitiva,
lim g ( x; y ) = lim x3 (1 + m2 )2 = 0:
(0;0) (0;0) x(1 + m2 ) , 2
y=mx
Analogament, per a C = fx = 0g ,
gjC (x; y) = g (0; y ) = 1 + yy 2 , 1 = y 2 ; si y 6= 0
4
gjC (0; 0) = 1
lim g (x; y) = (0lim
(0;0) ;0)
g(0; y ) = (0lim
;0)
y2 = 0
x=0
Veiem, doncs, que tots els lmits direccionals existeixen i valen 0. Tanmateix aixo no
implica que existeixi lim g , sino nomes que, si existeix, ha de ser 0. Pero de fet no es
(0;0)
aix ja que el lmit segons el subconjunt D = f(x , 1)2 + y 2 = 1g no es 0:
lim g = lim 1 = 1
;
(0 0) ;
(0 0)
( x,1)2 +y2 =1
En conclusio,
no existeix (0lim
;0)
g
7. Estudieu la continutat, mitjancant canvi a polars, de les funcions f1 ; f2 ; f3 :

R2 ,! R denides de la manera seguent:
a) 8 xy
< 2
si (x; y ) 6= (0; 0);
f (x; y ) = : x + y
1
2 2
0 si (x; y ) = (0; 0):

b) ( xy
f2 (x; y ) = x2 + y 2 si (x; y ) 6= (0; 0);
0 si (x; y ) = (0; 0):
c) 8 y (x + y )
< 2 2
si (x; y ) 6= (0; y );
f (x; y ) = :
3 x
0 si (x; y ) = (0; y ):

Solucio:
Recordem que, essent V = (0; +1) (0; 2 ] R2 , l'aplicacio g : V ,! R2 denida
de la forma
g (r; ) = (r cos ; r sin )
es contnua i bijectiva entre V i R2 , (0; 0)
Per a un punt a 2 R2 , f(0; 0)g , els valors de (r; ) tals que g (r; ) = a s'anomenen
les seves coordenades polars (planes).
Donada f : R2 ,! R , considerem la seva expressio en coordenades polars:
F = f g :A ,! R
F (r; ) = f (r cos ; r sin )
Una condicio necessaria i sucient perque
(
lim
x;y)!(0;0)
f (x; y ) = `
es que
per a tot " > 0 existeixi > 0 tal que:
jF (r; ) , `j < " per tot 0 < r < ; 2 (0; 2]
(es diu que rlim!0
F (r; ) = ` uniformement respecte a ). En particular, una condicio
necessaria es que
lim F (r; ) = rlim
r!0 !0 F (r; 0 ) = `;
=0
per a qualsevol 0 .
Recprocament, una condicio sucient es que existeixi G(r) tal que
jF (r; ) , `j G(r); lim
0
G=0
a) Pel que fa a la funcio f1 sabem que per a tot (x; y ) 6= (0; 0) la funcio es contnua
per \generacio" de funcions contnues (es quocient de dues funcions contnues en que
el denominador no s'anul la). Vegem que passa en el (0; 0).
Aplicant el canvi a polars en el nostre cas tenim
F1 (r; ) = r cos2 sin

Clarament
lim F1 (r; 0) = 0; 80
r!0
Per tant, el lmit de f1 a l'origen, si existeix, ha de ser 0. En efecte, ho es ja que
jF (r; ) , 0j = jr cos sin j < r; lim r = 0
1
2
0
Per tant, la funcio f1 tambe es contnua en el (0, 0). En conclusio, f1 es contnua a
tot R2 .
b) Pel que fa a la funcio f2 sabem que per a tot (x; y ) 6= (0; 0) la funcio es contnua
(per \generacio" de funcions contnues: es quocient de dues funcions contnues en
que el denominador no s'anul la). Vegem que passa en el (0; 0) fent el canvi a polars:
lim F2 (r; 0) = rlim
r !0 !0 cos 0 sin 0 = cos 0 sin 0
lmit que depen de 0 . Per tant, no existeix el lmit de f2 a l'origen.
En conclusio, la funcio f2 no es contnua en el (0; 0). E s a dir f2 es contnua a
R2 , (0; 0).
c) Vegem ara que passa amb la funcio f3 .
Per a tot (x; y ) 6= (0; y ) la funcio f3 es clarament contnua (per \generacio" de
funcions contnues: es quocient de dues funcions polinomiques en que el denominador
no s'anul la).
Respecte als punts (0; b) amb b 6= 0 tenim, per exemple, que
lim f b(x2 + b2 ) = 1
3 = lim
(0;b) (0;b) x
y =b
Per tant, la funcio no es contnua en aquests punts.

Vegem que passa en el (0; 0), fent el canvi a polars:
F3 (r; ) = tg r2 ; si 6= 2 ; 6= 32
3
F r; = F r;
3
2 3 =0 2

Si xem 0 , llavors
8
>< lim (tg r ) = 0; 2
si 0 6= 2 ; 0 6= 32
lim F (r; ) = > r!
0
0
r! : lim 0 = 0; si 0 = 2 ; 0 = 32
3 0
0
r !0
Ara be, la convergencia no es uniforme ja que, si fos aix, donat " > 0 hauria d'existir
> 0 tal que
jF3 (r; )j < " 80 < r < ; 8
En particular,
jtgjr2 < "; 80 < r < ; 6= 2 ; 6= 32
Pero, xant r = r0 < , aixo implicaria
jtgj < r"2 ; 8 6= 2 ; 32 :
0
Contradiccio, ja que la funcio tangent no es tada.

Per tant, la funcio f3 no es contnua en el punt (0; 0).
8. Sigui f : Rn ,! R contnua, i 2 R . Demostreu que:

a) A = fx 2 Rn j f (x) > g es un conjunt obert.
A0 = fx 2 Rn j f (x) < g es un conjunt obert.
b) B = fx 2 Rn j f (x) = g es un conjunt tancat.
c) C = fx 2 Rn j f (x) g es un conjunt tancat.
C 0 = fx 2 Rn j f (x) g es un conjunt tancat.
Soluci
o:
E s immediata aplicant el resultat general seguent:
Una funcio f : U ,! V es contnua si i nomes si l'antiimatge d'un obert (respect.
tancat) de V es un obert (respect. tancat) de U .

En efecte, nomes cal observar que:

A = f ,1 ((; +1)); A0 = f ,1 ((,1; ))
B = f ,1 (fg)
C = f ,1 ([; +1)); C 0 = f ,1 ((,1; ])
Tanmateix, no es difcil demostrar-ho directament sense fer us del resultat general
esmentat.
a) Sigui a 2 A , es a dir, f (a) > . Cal veure que existeix r > 0 tal que Br (a) A ;
es a dir, tal que f (x) > si ka , xk < r . Pero, per la continutat de f , sabem que
8" > 0 9(") > 0 tal que:
jf (x) , f (a)j < "; si ka , xk < (")
E s sucient prendre " = f (a) , , i r = (") = ( f (a) , ). En efecte, si ka , xk <
2 2
r = ( f ( a) , ) sera
2
f (a) , " < f (x) < f (a) + "; amb " = f (a)2,
En particular,
f (x) > f (a) , " = f (a) , f (a)2, = f (a)2+ > +2 = :
Analogament es demostraria per a A0 .

b) Sigui b 2 B . Cal veure que b 2 B , es a dir, f (b) = . Per ser b 2 B , existiran
bp 2 B tals que b = lim bp . Com que la funcio f es contnua,
f (b) = lim f (bp):
Pero, per hipotesi, f (bp ) = . Per tant,
f (b) = lim f (bp) = lim = :
c) E s analeg a l'apartat b, tenint en compte que (yp ) convergent i yp (respect.,

yp ) implica lim yp (respect. lim yp ).

Nota: Els apartats b i c deriven de l'a en virtut de la propia denicio: un conjunt es
tancat si i nomes si el seu complementari es obert. En el nostre cas,
Rn , B = A [ A0
Rn , C = A0
Rn , C 0 = A
Per la mateixa rao, de c es dedueix a. I tambe b ja que
B = C \ C0
(Recordeu que la reunio de conjunts oberts es un conjunt obert i que la interseccio de
conjunts tancats es un conjunt tancat.)
9. Donada f : Rn ,! R contnua, denim g : Rn ,! R mitjancant

0 si f (x) 0;
g(x) =
f (x) si f (x) > 0:
2
Proveu que g es contnua en Rn .
Solucio:
Considerem els subconjunts:
S0 = fx 2 Rn : f (x) = 0g
S1 = fx 2 Rn : f (x) > 0g
S2 = fx 2 Rn : f (x) < 0g
Segons l'exercici 8, els subconjunts S1 i S2 son oberts. Per tant, donat a 2 S1 exis-
tira algun entorn tot ell contingut en S1 ; en ell la funcio g coincidira amb f 2 , que
es contnua (per generacio); resulta, doncs, que g es contnua en a . Analogament rao-
narem amb un punt qualsevol de S2 . En denitiva, hem provat que g es contnua en
S1 [ S2 .
En canvi, si a 2 S0 no podem assegurar que, en un cert entorn, g coincideixi amb f 2
ni amb 0. Tanmateix, com que seria recobert per S0 [ S1 [ S2 podem estudiar el lim
a
g
a traves dels lmits segons aquests tres subconjunts (vegeu l'exercici 5):
lim
a;S
g = lim g = lim
a jS a
0
0=0
0
lim
a;S
g = lim g = lim
a jS a
f 2 = f 2 (a) = 0
1
1
lim
a;S
g = lim g = lim
a jS a
0=0
2
2

Aixo implica que lim

a
g = 0 i, per tant, que g es contnua en a .

j x4 + y9 = 1 i f : R2 ,! R2 denida per
2 2
10. Siguin A = (x; y ) 2 R 2
8 xy
< f (x; y) = 2
; cos(3x + y) si (x; y ) 6= (0; 0)
: f (0; 0) = (0x; 0)+ y , xy
2 2
a) Estudieu la continutat de f .
b) Proveu que A es compacte.
c) Estudieu si f (A) es compacte.
Solucio:
a) Tal com hem vist a l'exercici 2, nomes cal estudiar la continutat de les funcions
components que son
f1 (x; y) = x2 +xy 2y, xy

2
f2 (x; y) = cos(3x + y )
Pel que fa a la funcio f1 sabem que per a tot (x; y ) 6= (0; 0) la funcio es contnua
(per generacio de funcions contnues: es quocient de dues funcions contnues en que el
denominador no s'anul la 1 ), vegem que passa en el (0; 0).
Per aixo fem el canvi a polars:
x = r cos y = r sin
F (r; ) = r2 r(1 cos sin = r cos2 sin

3 2
, cos sin ) 1 , cos sin

1

+ 3 y 2 i una suma de quadrats es zero si i nomes si
2
1
Observeu que x + y , xy = x , y
2 2
2 4
cadascun dels sumands es zero.

Ara be, la funcio g () = 1 cos

2
sin
, cos sin es tada ja que
9
1 , cos sin = 1 , 2 sin 2 1 , 2 = 2 =
1 1 1
cos2 sin 1 = 2:
; ) 1 , cos sin 12
cos2 sin 1
Tenim, doncs, jF (r; )j 2r i, per tant, (0lim f = 0. Com que f1 (0; 0) = 0, resulta
;0) 1
que f1 es tambe contnua en (0; 0).
La funcio f2 per a tot (x; y ) 6= (0; 0) es clarament contnua (per \generacio"de funcions
contnues; es composicio de dues funcions: una funcio polinomica, per tant contnua a
tot arreu, i la funcio cosinus, que tambe es contnua a tot arreu). I respecte al punt
(0; 0) tenim
lim cos(3x + y ) = cos 0 = 1 6= f2 (0; 0)

(x;y)!(0;0)
per tant, la funcio f2 nomes es contnua a R2 , f(0; 0)g .
En conclusio, la funcio f es contnua a R2 , f(0; 0)g .
b) Hem de provar que A es un conjunt tancat i tat. Per veure que es tancat es
sucient aplicar l'exercici 8 a la funcio
R2 ,! R
(x; y ) ,! x4 + y9
2 2
amb = 1.
Vegem ara que A es tat. De
x2 + y2 = 1
4 9
tenim x2 4 i y 2 9, per tant, jxj 2, i jy j 3.
c) Donat que la funcio f es contnua a R2 , f(0; 0)g , que A R2 , (0; 0) i que A es
compacte, nomes cal aplicar el teorema:
La imatge d'un conjunt compacte per una funcio contnua es un conjunt compacte.
Per tant, f (A) es un conjunt compacte.

11. Sigui f : R2 ,! R , denida de la manera seguent:

8
< xx 4 2
si (x; y ) 6= (0; 0)
f (x; y ) = : x y + (x , y )
4 2 2
1 si (x; y ) = (0; 0)
Trobeu els extrems de f sobre la circumferencia unitat C = f(x; y ) j x2 + y 2 = 1g .
Solucio:
Que f assoleix un maxim i un mnim sobre C resulta del teorema de Weierstrass, que
diu:
Tota funcio contnua sobre un compacte te un maxim i un mnim accessibles.
De fet, es un corol lari del teorema utilitzat a l'exercici anterior: la imatge d'un conjunt
compacte per una funcio contnua es un conjunt compacte. En efecte, d'una banda
observem que la funcio es contnua sobre la circumferencia unitat C (es quocient de
dos polinomis en que el denominador no s'anul la sobre C ). I d'altra banda C es un
conjunt compacte (es tancat per l'exercici 8, i obviament tat).
Per determinar-los, observem en primer lloc que
8(x; y) 6= (0; 0) 0 x4 y2 1
(a) x y + (x , y ) ( b)
4 2 2
(a) x4 y 2 0, i x4 y 2 + (x , y )2 > 0.
(b) (x , y )2 0 per tant x4 y 2 + (x , y )2 x4 y 2 .
Vegem si 0 es efectivament el mnim
x4 y 2 , xy = 0;
x4 y 2 + (x , y)2 = 0
f(x; y) j xy = 0g \ C = f(1; 0); (0; 1); (,1; 0); (0; ,1)g;
En aquests punts la funcio assoleix el valor 0, que resulta, doncs, ser el mnim.
Quant al maxim,
x4y 2 , (x , y )2 = 0 , x=y
x4 y2 + (x , y)2 = 1 1 1 1 1
f(x; y) j x = yg \ C = (, p ; , p ); ( p ; p ) :
2 2 2 2

En aquests punts la funcio assoleix el valor 1, que resulta, doncs, ser el maxim.
12. Sigui A R tancat pero no tat i sigui f : R ,! R contnua tal que

2 2
lim f (x; y ) = ,1
k x;y k!1 ( )
Proveu que f te un maxim absolut en A .
Solucio:
Per tal de poder aplicar el teorema de Weierstrass, restringirem f a un subconjunt com-
pacte de A que contingui el maxim absolut de f (si en tingues). Per aixo, prenguem
un valor qualsevol de f i considerem el subconjunt C denit per:
C = f(x; y ) 2 A j f (x; y ) g
E s evident que si f te un maxim absolut en A , ha de pertanyer a C . I recprocament,

si f te un maxim absolut en C , sera tambe un maxim absolut de f en A .
Sera sucient, doncs, veure que C es compacte, es a dir, tancat i tat. En efecte,
C = A \ f(x; y ) 2 R2 j f (x; y ) g
El primer es tancat per hipotesi i el segon per aplicacio de l'exercici 8. Aix doncs, C
es interseccio de dos tancats de R2 i, per tant, tancat.
Que C es tat no es immediat, ja que A no ho es. Tanmateix, recordeu que, per
hipotesi,
lim f (x; y) = ,1
k(x;y)k!1
E s a dir, que per a qualsevol < 0 existeix un k() 2 R tal que si k(x; y )k > k() i
(x; y ) 2 A llavors f (x; y ) < . Prenent = , tenim
C = f(x; y) 2 A j f (x; y) g f(x; y) 2 A j k(x; y )k k()g B((0; 0); k())
per tant, C es tat.
Ara ja podem aplicar el teorema de Weierstrass a f restringida a C
fjC : C ,! R

funcio contnua denida sobre un conjunt compacte. Per tant, f sobre C te un maxim
i un mnim absoluts accessibles. Sigui (x0 ; y0 ) 2 C amb M = f (x0 ; y0 ) maxim absolut
de f en C . Aleshores,
si (x; y ) 2 C ; es f (x; y ) M
si (x; y ) 2 A , C; es f (x; y )
En conclusio, M = f (x0 ; y0 ) es el maxim absolut de f en A .

Derivabilitat i diferenciabilitat 61
Cap
tol 4 Derivabilitat i diferenciabilitat
1. Sigui f : R2 ,! R denida per

( xy ; si (x; y ) 6= (0; 0);
f (x; y ) = x +y 2 2
0; si (x; y ) = (0; 0):

a) Estudieu l'existencia de les derivades parcials D1 f , D2 f i, si es el cas, calculeu-les.
b) Estudieu la continutat d'aquestes funcions.
c) Relacioneu-ho amb la continutat de f .
Solucio:
a) Recordeu que, donada f : A ,! R , amb A obert de Rn , i un punt a 2 A , s'ano-
mena derivada parcial i -esima de f en a el lmit:
Dif (a) = lim f (a1; : : :; ai + t; : : :; an) , f (a)

t!0 t
si existeix. Observeu que coincideix amb la derivada en el punt ai de la funcio
f (a1 ; : : :; xi; : : :; an)
que resulta de considerar com a unica variable la i -esima i constants les altres. Son
valids, doncs, criteris de generacio i regles de derivacio analegs als de funcions d'una
variable.
En el nostre cas podem assegurar la derivabilitat de f en R2 , f(0; 0)g pels criteris de
generacio: f es quocient de dues funcions polinomiques, de les quals el denominador

nomes s'anul la a l'origen. Per tant, fora de l'origen les derivades parcials poden
calcular-se aplicant les regles de derivacio:
D1 f (x; y) = (yx2 ,+ xy2y)2 ; si (x; y) 6= (0; 0)

3 2
D2 f (x; y) = (xx2 ,+ xy
3 2
y2 )2 ; si (x; y) 6= (0; 0)
En canvi, a l'origen no s'apliquen els criteris de generacio ni les regles de derivacio.
Estudiarem les derivades a l'origen fent us de la denicio:
D1f (0; 0) = lim f (t; 0) , f (0; 0) = lim 0 , 0 = 0

t!0 t t!0 t
D2 f (0; 0) = lim f (0 ; t) , f (0 ; 0) = lim 0 , 0 = 0:
t!0 t t!0 t
b) Novament els criteris de generacio ens asseguren la continutat de D1 f i D2 f en

R2 , f(0; 0)g .
A l'origen, cal estudiar si
lim D f = Di f (0; 0)
; i
(0 0)
(i = 1; 2)
Quant al segon membre, hem vist a l'apartat anterior que D1 f (0; 0) = D2 f (0; 0) = 0.
Per estudiar el primer terme utilitzarem les expressions de D1 f , D2 f en R2 ,f(0; 0)g
obtingudes igualment a l'apartat anterior:
lim D y3 , x2 y
1 f = lim
(0;0) (0;0) (x + y )
2 2 2
Pero es clar que aquest lmit no existeix. Per tant, D1 f no es contnua a l'origen.
Analogament es comprova que tampoc no ho es D2 f .
En conclusio, f es de tipus C 1 en R2 , f(0; 0)g .
c) Recordeu que, contra el que succeeix en el cas de funcions d'una variable, una funcio
(de mes d'una variable) derivable no te perque ser contnua. Aix, f es derivable a tot
R2 , pero nomes contnua fora de l'origen (vegeu el problema 7b del captol 3).
Tanmateix, si les derivades parcials son contnues (es a dir, funcions de classe C 1 )
aleshores f ha de ser contnua. Aix, en aquest cas, hem vist que D1 f i D2 f no son
contnues a l'origen. De fet, no hauria fet falta aquesta comprovacio ja que tal com

acabem de recordar, si f nomes es contnua a R2 ,f(0; 0)g les derivades parcials D1 f
i D2 f no poden ser ambdues contnues a tot R2 .
2. Sigui f : R ,! R denida de la manera seguent:

2
(, ,
f (x; y) = 1 , x2 2 1 , y 2 2
si (x; y ) 2 [,1; 1] [,1; 1],
0 si (x; y ) 2= [,1; 1] [,1; 1].
a) Determineu, si existeixen, D1 f (x; y ) i D2 f (x; y )

b) Estudieu la continutat de les derivades parcials.
Solucio:
a) Per a tot punt (x; y ) 2 (,1; 1) (,1; 1) la funcio f (x; y ) es polinomica respecte a
la variable x (respecte a la variable y ). Per tant, la funcio es derivable respecte a la
variable x (respecte a la variable y ) i, per les regles de derivacio,
, ,
D1 f (x; y ) = ,4x 1 , x2 1 , y 2 2 ;

, ,
D2 f (x; y ) = ,4y 1 , x2 2 1 , y 2 :
Noteu que, de fet, per obtenir D2 f (x; y ) nomes cal observar que la funcio f es sime-
trica, es a dir, f (x; y ) = f (y; x) i que, per tant, D2 f (x; y ) = D1 f (y; x) (comprovacio
immediata).
Respecte als punts (x; y ) 2= [,1; 1] [,1; 1], la funcio f (x; y ) es identicament nul la,
per tant
D1 f (x; y ) = D2 f (x; y ) = 0
Falta analitzar l'existencia de derivades parcials en els punts de la frontera del quadrat
Q = [,1; 1] [,1; 1]. Com que qualsevol entorn d'algun d'aquests punts te punts de
dins i de fora del quadrat, en vericarem l'existencia fent us de la denicio.
Comencem per estudiar l'existencia de la derivada parcial respecte a x sobre els punts
del tipus (1; b), amb jbj 1:

D1 f (,1; b) = lim f (,1 + t; b) , f (,1; b) =

8 t!0 t
>< Per t > 0 : lim (1 , ( , 1 + t)2 )2 (1 , b2 )2 , 0 = lim (,t2 + 2t)2 (1 , b2 )2 = 0
= t!0 t t!0 t
() > 0,0 = 0
: Per t < 0 : lim
t!0 t
( ) Notem que, per a t > 0, els punts (,1 + t; b) estan dins el recinte i que, per a
t < 0, n'estan fora.
Analogament resulta
D1 f (1; b) = 0; per a jbj 1
Pel que fa als punts del tipus (a; 1) amb jaj 1,
D1 f (a; 1) =lim f (a + t; 1) , f (a; 1) =

t!0 t
= lim f ( a + t; 1) , 0
t!0 t
Per al minuend, en principi cal distingir entre jaj < 1 i jaj = 1, ja que en el primer
cas el punt (a + t; 1) es de la frontera del quadrat Q (per a t prou petit), mentre
que en el segon cas el punt (a + t; 1) pot ser exterior al quadrat Q . Tanmateix, se-
gons la denicio de la funcio f , es nul la tant a la frontera com a l'exterior de Q . En
denitiva, tant per a jaj < 1 com per a jaj = 1 resulta:
D1f (a; 1) = lim 0,0 =0

t!0 t
Quant a D2 f , de la simetria f (x; y ) = f (y; x) resulta immediatament
D2 f (a; 1) = D2 f (1; b) = 0; on jaj; jbj 1:
b) En l'obert dels punts interiors a Q , les funcions D1 f i D2 f son polinomiques i, per

tant, contnues.
Igualment, en l'obert dels punts exteriors a Q , son contnues pel fet de ser nul les.
En canvi, en els punts frontera de Q no podem aplicar els criteris de generacio, per la
qual cosa hi calculem el lmit de D1 f i D2 f . Per exemple, en un punt del tipus (1; b),

amb jbj < 1:

8 lim D f (x; y) = lim (,4x(1 , x )(1 , y ) ) = 0
>> x;y ! ;b 1
;b
2 2 2
>> x<( ) (1 ) (1 )
<
1
lim D f
1 = > x;ylim
( ! ;b
)
D f (x; y) = lim
(1 )
1
;b
0=0 (1 )
;b
(1 )
>> x =1
>: x;ylim
( ! ;b
)
D f (x; y) = lim
(1 )
1
;b
0=0 (1 )
x> 1
I com que, segons l'apartat anterior, D1 f (1; b) = 0, es conclou que D1 f es contnua
en (1; b).
Analogament es comprova que D1 f es contnua en tots els punts frontera de Q . I per
simetria, tambe D2 f .
En denitiva, f es de classe C 1 a tot R2 .
3. Estudieu la diferenciabilitat de les funcions seguents:

a) Les dels exercicis anteriors.
b) La funcio f : R2 ,! R denida per
8,
< x + y sin p 1
2 2
si (x; y ) 6= (0; 0),
f (x; y) = : x +y 2 2
0 si (x; y ) = (0; 0).
Solucio:
Recordeu que una funcio f : A ,! Rm , amb A obert de Rn , es diferenciable en un
punt a 2 A si
lim f (a + h) , f (a) , dfa (h) = 0
h!0 khk
essent dfa l'aplicacio lineal de Rn a Rm que te per matriu (en les bases naturals de
Rn i Rm ) la jacobiana o derivada
0 D f (a) : : : Dnf (a) 1
1 1 1
mat dfa = Df (a) = B

@ :D: : f: : (: a: ): : : ::::::: : :D: :n:f: :(:a:): C
1 2 2
A
D1 fm (a) : : : Dn fm (a)

on Di fj (a) es la derivada parcial i -esima de la funcio component j -esima de f .

Aleshores dfa s'anomena la diferencial de f en a .
La diferenciabilitat de f equival a la de les seves components, amb la qual cosa ens
redum a funcions reals. Per aquests tipus de funcions la denicio de diferenciabilitat
queda
lim f (a + h) , f (a) ,p(h1 D1f (a) + : : : + hn Dn f (a)) = 0
h!0 h21 + : : : + h2n
Recordeu igualment que una condicio necessaria perque una funcio f sigui diferen-
ciable en un punt a es que f sigui contnua i derivable en a . I que una condicio su-
cient es que les derivades parcials de f siguin contnues en a .
Finalment, recordeu que son valids criteris de generacio de funcions diferenciables
analegs als de continutat i derivabilitat.
a) De la funcio de l'exercici 1 podem assegurar la diferenciabilitat a R2 ,f(0; 0)g , pels
criteris de generacio. I a l'origen no ho es, ja que no es contnua.
Igualment, els criteris de generacio permeten armar que la funcio de l'exercici 2 es
diferenciable fora de la frontera del quadrat [,1; 1] [,1; 1]. Pero en el propi exercici
s'ha provat que es de classe C 1 ns i tot en aquesta frontera; per tant, es diferenciable
a tot R2 .
b) Els criteris de generacio s'apliquen a R2 , f(0; 0)g .
Quant a l'origen, es clar que la funcio es contnua, ja que
lim ( x2
+ y 2
) sin p 1 =0
(0;0) x + y2
2
(producte d'una funcio tada per una de lmit 0).

Calculem les derivades parcials de la funcio a l'origen:
t 2
sin p1 1
D1 f (0; 0) = lim f (0 + t; 0) , f (0; 0) = lim t 2
= lim t sin jtj = 0
t!0 t t!0 t t!0
Ates que la funcio es simetrica ( f (x; y ) = f (y; x)), tenim que la derivada parcial res-
pecte a y tambe existeix i val 0:
D2f (0; 0) = 0

La funcio, doncs, verica les condicions necessaries de continutat i derivabilitat. Aixo

no permet, pero, decidir sobre la seva diferenciabilitat. Vegem si verica la condicio su-
cient de continutat de les derivades parcials.
Per aixo, determinem les derivades parcials en un punt qualsevol distint de l'origen.
Com que fora de l'origen poden aplicar-se les regles de generacio, tenim
D1 f (x; y ) = 2x sin p 21 2 , p 2x 2 cos p 21 2

x +y x +y x +y
y
D2 f (x; y ) = 2y sin p 2 2 , p 2 2 cos p 21 2
1
x +y x +y x +y
Calculem ara els lmits d'aquestes funcions D1 f (x; y ) i D2 f (x; y ), quan (x; y ) tendeix
cap a (0; 0). Per aixo farem el canvi a polars i tenim
2r cos sin r1 , cos cos 1r

2r sin sin 1 , sin cos 1
r r
que clarament no tenen lmit quan r tendeix cap a zero. Per tant, les funcions de-
rivades parcials no son contnues a l'origen. Tanmateix, aixo tampoc no permet con-
cloure sobre la diferenciabilitat de f a l'origen.
Veriquem directament la denicio de diferenciabilitat
h
f (0 + h; 0 + k) , f (0; 0) , ( 0 0 ) k
lim
(h;k )!(0;0) k(h; k)k =
(h2 + k2 ) sin p 21 2 p 1

lim p2 2 h + k = (h;klim h2 + k2 sin p 2 2 = 0
(h;k )!(0;0) h +k )!(0;0) h +k
En denitiva, f es tambe diferenciable a l'origen.
4. Discutiu, segons els valors de > 0, la diferenciabilitat a l'origen de les funcions

reals de les dues variables seguents:

a) 8 xy
< si (x; y ) 6= (0; 0);
g (x; y) = : (x + y )
2 2
0 si (x; y ) = (0; 0):
b) 8
< jx + yjln 1 si (x; y ) 6= (0; 0);
f(x; y) = : x +y 2 2
0 si (x; y ) = (0; 0):
Solucio:
a) Si 1 la funcio g no es contnua a l'origen i, per tant, no es diferenciable.
Resta, doncs, per estudiar la diferenciabilitat a l'origen de g per a 0 < < 1,
situacio en la qual no permeten decidir els criteris de generacio (no s'apliquen), ni les
condicions necessaries de continutat i derivabilitat (es veriquen). Podem ara estudiar
la continutat a l'origen de les derivades parcials o be vericar directament la denicio
de diferenciabilitat. Pero la primera comprovacio no decidiria si resultes negativa. Fem,
doncs, la segona.
Comencarem calculant (per als valors de que existeixin) les derivades parcials de g
a l'origen:
D1g = lim g(t; 0) , g(0; 0) = lim 0 , 0 = 0; per a tot

t!0 t t!0 t
D'altra banda, com que g (x; y ) = g (y; x) tenim que D2 g (0; 0) = 0, per a tot .
Si g es diferenciable a l'origen, la matriu de diferenciabilitat ha de ser
(D1 g (0; 0) D2 g(0; 0)) = (0 0)
Veriquem ara la denicio de diferenciabilitat
lim g (h; k) , g(0; 0) ,p(hD1 g(0; 0) + kD2 g(0; 0)) =

(0;0) h2 + k 2
= lim hk
1
(0;0) (h2 + k 2 )+ 2

que es 0 si i nomes si + 12 < 1, es a dir, < 21 .
En conclusio, g es diferenciable a R2 si < 12 , i diferenciable a R2 , f(0; 0)g si

12 .
b) Comencem per veure per a quins valors de existeixen les derivades parcials
D1f (0; 0) = lim f (t; 0) , f (0; 0) = lim jtj ln t12 =

t!0 t t!0 t
, 1 1 ,
= lim+ t ln t2 = lim+ , 2t ln t: 1
t!0 t!0
Ara be, aplicant la regla de L'H^opital,

0; si > 1:
lim (,2t,1 ln t) =
t!0+ 1; en cas contrari.
es a dir, D1 f (0; 0) existeix si i nomes si > 1, i en aquest cas val 0.
D'altra banda, com que f (x; y ) = f (y; x) tenim que D2 f (0; 0) existeix si i nomes
si > 1, i en aquest cas val 0.
En denitiva, tal com hem dit a l'inici, si la funcio es diferenciable a l'origen, la matriu
de la diferencial en aquest punt es
( D1 f (0; 0) D2 f (0; 0)) = ( 0 0 )
Per tant, f sera diferenciable a l'origen si
h
f(h; k) , f (0; 0) , ( 0 0 ) k
lim
(h;k )!(0;0) k(h; k)k = 0:
Calculem, doncs, aquest lmit
jh + kj ln h2 1
k2
lim p +
(h;k )!(0;0) h +k 2 2
Per aixo, fem el canvi a polars:
lim r j cos + sin j ln r12 = lim ((,2r,1 ln r) j cos + sin j )

r!0 r r!0

tenim que per a > 0 la funcio j cos + sin j es tada, per tant (vegeu el captol 3,
problema 7), la funcio f sera diferenciable si i nomes si
lim r,1 ln r = 0;
r !0
i aixo es te per a > 1.
Per conseguent, la funcio f es diferenciable a l'origen si i nomes si > 1.
5. Sigui f : Rn ,! R tal que per a tot x 2 Rn es verica que

jf (x)j kxk 2
Estudieu la diferenciabilitat de la funcio a l'origen.
Solucio:
Comencem estudiant l'existencia de les derivades parcials de la funcio a l'origen.
i)
Per aixo, escrivint tei = (0; : : :; 0; t; 0; : : :; 0), hem de calcular:
D f (0) = lim f (tei ) , f (0) :
i t!0 t (1)
Esbrinem ara quant val f (0). Per hipotesi sabem que 0 jf (0)j k0k2 = 0. Per
tant, f (0) = 0.
Substituint el valor de f (0) a (1) ens queda
Dif (0) = lim f (tei )
t!0 t
Per trobar aquest valor, tornem a fer us de la hipotesi, que per a x 6= 0 es equivalent a
jf (x)j kxk
kxk
per tant,
0 xlim jf (x)j lim kxk = 0
!0 kxk x!0

es a dir,
lim jf (x)j = 0; (2)
x!0 kxk
que aplicat en el cas x = tei ens dona (tenint en compte que ktei k = jtj ),
lim jf (tei )j = 0
t!0 jtj
D'on obtenim Di f (0) = 0.
Tenim, doncs, que les derivades parcials a l'origen existeixen totes i son nul les. Per
tant, si la funcio es diferenciable, la diferencial a l'origen ha de ser nul la. Vegem si es
aix:
lim f (h) , f (0) , df0 (h) = lim f (h) = 0;
h!0 khk h !0 khk
en virtut de (2)
Per tant, la funcio es diferenciable a l'origen.
6. Considerem les funcions seguents de R2 a R :

a) 8 xy
<p ; si (x; y ) 6= (0; 0)
f (x; y) = : 3 x + y
1
2 2
0; si (x; y ) = (0; 0)
b) x + y; si xy 0
f2 (x; y) =
x , y; si xy < 0
c) 8 xy
< 3
si (x; y ) 6= (0; 0);
f (x; y ) = : x + y
3
4 2
0 si (x; y ) = (0; 0):

Per cadascuna d'elles estudieu l'existencia de derivades direccionals a l'origen i calculeu
la derivada direccional maxima en aquest punt.
Solucio:

Recordeu que, donada f : A ,! R , amb A obert de Rn , un punt a 2 A i un vector

v 2 Rn , s'anomena derivada segons v de f en a el lmit
D f (a) = lim f (a + tv) , f (a)
v t!0 t
si existeix. Si kv k = 1, s'anomenen derivades direccionals. En particular, la derivada
^i
direccional segons v = ei = (0; : : :; 0; 1 ; 0; : : :; 0).
Recordeu, d'altra banda, que si f es diferenciable en a , existeix Dv f (a) per a tot
vector v 2 Rn i es verica la formula del gradient:
Dv f (a) =< v; grad f (a) >
on el vector gradient de f en a es grad f (a) = (D1 f (a); : : :; Dn f (a)). Aleshores la
derivada direccional maxima s'obte per a v = grad f (a) i val kgrad f (a)k .
kgrad f (a)k
a) Segons s'ha vist a l'exercici 4, la funcio f1 es diferenciable a l'origen ( = 13 < 21 )
i grad f1 (0; 0) es nul. Per tant,
Dv f1 (0; 0) = 0; per a tot v 2 Rn :
b) Quant a la funcio f2 , vegem primer si es diferenciable a l'origen (obviament no son

aplicables els criteris de generacio):
D f (0; 0) = lim t , 0 = 1
1 2
tt!0
D2 f2 (0; 0) = lim t , 0 =1
t!0 t
Pero
lim f2 (h; kp) , 0 , (h + k)
(h;k )!(0;0) h2 + k2
no existeix sobre el subconjunt hk < 0. Per tant, f2 no es diferenciable a l'origen.
Veriquem directament l'existencia de derivada segons un vector qualsevol v = (; ):
Dv f2 (0; 0) = lim f2 (t; t) , f2 (0; 0) =
8 t !0 t
>< si 0 lim t + t = +
t!0 t
=>
: si < 0 lim t , t = ,
t!0 t

Aix doncs, la derivada direccional maxima s'obte per a dues direccions:

v1 = p1 ; p1
12 21
v2 = p ; , p
2 2
p
i val Dv1 f2 (0; 0) = Dv2 f2 (0; 0) = 2.
c) Tampoc no podem aplicar els criteris de generacio. Per tant, aplicarem la denicio
de derivada parcial:
D1f3 (0; 0) = lim f3(0 + t; 0) , f3 (0; 0) = lim 0 , 0 = 0;

t!0 t t!0 t
D2 f3 (0; 0) = lim f 3 (0; 0 + t ) , f 3 (0 ; 0) = lim 0 , 0 = 0;
t!0 t t!0 t
La funcio f3 sera diferenciable a l'origen si i nomes si

h
f3 (0 + h; 0 + k) , f3 (0; 0) , ( 0 0 ) k
lim
(h;k )!(0;0) k(h; k)k =0
Vegem si es aix:

h3 k
lim h 4 +k2 )
p2 2=
(
lim h3pk
(h;k )!(0;0) h +k (h;k )!(0;0) (h4 + k2 ) h2 + k2
Prenent lmits sobre la parabola k = h2 tenim
ph = lim+ p 1 = 1 6= 0;
5
lim
h!0+ 2h h + h h! 2 1 + h 2
4 2 4 0 2
per tant, la funcio no es diferenciable a l'origen.

e fent us de la denicio de derivada direccional tenim, per a qualsevol v = (; )
Tambp
amb 2 + 2 = 1,

t 4 3
f 3 (0 + t; 0 + t) , f3 (0; 0) t 4 4 +t2 2 , 0
Dv f3 (0; 0) = lim t = lim t =
8 t!0 t!0
>< si = 0 lim 0 , 0 = 0
t!0 t
=>
>: si 6= 0 lim t 3
=0
t! t +
0 2 4 2
Existeixen, doncs, derivades direccionals en totes direccions i son totes nul les.
Nota: Observeu que la funcio f2 no verica la formula del gradient. Mes encara, te
dues direccions de maxima derivada direccional.
En canvi, la funcio f3 s que la verica, tot i que tampoc no es difenciable a l'origen.
De fet, la vericacio de la formula del gradient no implica ni tan sols la continutat de
la funcio. E s el cas, per exemple, de la funcio:
1; si x = y2; (x; y) 6= (0; 0)
g(x; y ) =
0; si x 6= y 2 , o (x; y ) = (0; 0)
7. Sigui f 2 C 1 (R2 ) tal que

f (x; x) = 0 i D1 f (0; 0) = 1:
Determineu la direccio per la qual la derivada direccional a l'origen es maxima i el

valor d'aquesta derivada.
Solucio:
Per hipotesi, la funcio es C 1 i, per tant, la formula del gradient:
Dv f (a) = hv; gradf (a)i (1)
on gradf (a) = (D1 f (a); : : :; Dn f (a)). En particular, la derivada direccional maxima
es troba en la direccio del gradient.
Necessitem, doncs, obtenir el valor de la derivada parcial D2 f (0; 0) ( D1 f (0; 0) la conei-
xem ja per hipotesi).

Per a aixo, dep f (p

x; x!) = 0 dedum que, fent us de la denicio de derivada direccional,
per a v = 22 ; 22
p p
f (t 22 ; t 22 ) , f (0; 0)
Dv f (0; 0) = lim
t!0 t =0
D'altra banda, aplicant (1) tenim
* p p! + p p
Dv f (0; 0) = 2 2 2 2
2; 2 ; (1; D2f (0; 0)) = 2 + 2 D2 f (0; 0)
) D2f (0; 0) = ,1
es a dir, grad f (0; 0) = (1; ,1).
Per tant, la derivada direccional maxima s'assoleix en la direccio
p p !
w= 2; , 2 ;
2 2
i el valor d'aquesta es
* p p! + p
2 2
Dw f (0; 0) = 2 ;, 2 ; (1; ,1) = 2:

; , ; ,! R2 ,
8. Considerem les funcions f : R2 ,! R i g : , 12 12 4 4
denides de la manera seguent:
x 3
+ e y x
f (x; y) = x4 + y4 + 1 ; g (x; y) = sin(x + y ); tg 1 + y :
2 2
Determineu, si existeix, D(f g )(0;0) .
Solucio:
Les funcions donades son C 1 en el domini de denicio. Per tant, per calcular
D(f g)(0;0) podem fer us de la regla de la cadena:
D(f g )(0;0) = Dfg(0;0) Dg(0;0)

que en el nostre cas, i expressant-ho matricialment, tenim

D g D g
(D1 (f g ) D2 (f g ))(0;0) = (D1 f D2 f )g(0;0) D1 g1 D2 g1 (1)
1 2 2 2 ;
(0 0)
on g1 i g2 son les funcions components de la funcio g .

Calculem, doncs, les derivades parcials de les funcions g1 i g2 en (0; 0), i de f en
g(0; 0) = (0; 0):
y )

D1 f (0; 0) = 3x 2
( x 4
+ y 4
+ 1) , 4 x3
( x3
+ e = 0
(x4 + y 4 + 1)2 (0;0)
y

D2 f (0; 0) = e (x + y 4+ 1) 4, 4y 2(x + e ) = 1
y 4 4 3 3
(x + y + 1) (0;0)
2

D1 g1 (0; 0) = 2x cos(x + y ) (0;0) = 0
2

D2 g1 (0; 0) = 2y cos(x2 + y2 )(0;0) = 0

1 1
D1 g2 (0; 0) = cos2 x 1 + y = 1
1+y (0;0)
1
,x
D2 g2 (0; 0) = cos2 x (1 + y ) 2
=0
1+ y ;
(0 0)
Substituint aquests valors a (1) tenim

0 0
(0 1) 1 0 = (1 0)
es a dir,
D(f g )(0;0) = (1 0):
9. Sigui la funcio f : R2 ,! R denida de la manera seguent:

8 x y , xy
< 3 3
si (x; y ) 6= (0; 0);
f (x; y ) = : x + y 2 2
0 si (x; y ) = (0; 0):

a) Calculeu les seves derivades parcials primeres.

b) Calculeu les derivades encreuades Dxy f i Dyx f .
Solucio:
a) Pels criteris de generacio sabem que la funcio es C 1 en R2 , f(0; 0)g , ja que
es quocient de dues funcions polinomiques en que el denominador nomes s'anul la a
l'origen.
Per tant, a R2 , f(0; 0)g les derivades parcials de qualsevol ordre es poden calcular
aplicant les regles de derivacio:
Dxf (x; y) = (3x y , y )(x(x+2 +y y) 2,)2(x y , xy )2x =
2 3 2 2 3 3
= y (x (,x2y+)y+2 )42x y ;
4 4 2 3
Dy f (x; y ) = (x , 3xy )(x(x+2 +y y) 2,)2(x y , xy )2y =

3 2 2 2 3 3
= x(x (,x2y+)y,2 )42x y :

4 4 3 2
En el punt (0; 0) aplicarem la denicio de derivada parcial i tindrem

D f (0; 0) = lim f (0 + t; 0) , f (0; 0) = lim f (t; 0) , f (0; 0) =
x t!0 t t!0 t
= lim 0 = 0
t!0 t
Dy f (0; 0) = lim f (0; 0 + t) , f (0; 0) = lim f (0; t) , f (0; 0) =

t!0 t t!0 t
= lim 0 =0
t!0 t
Resumint, 8 y(x , y ) + 4x y
< 4 4 2 3
si (x; y ) 6= (0; 0);
Dxf (x; y) = : (x + y )2 2 2
0 si (x; y ) = (0; 0):

8 x(x , y ) , 4x y
< 4 4 3 2
si (x; y ) 6= (0; 0);
Dy f (x; y) = : (x + y )2 2 2
0 si (x; y ) = (0; 0):

b) Fora de l'origen, les derivades encreuades tambe poden calcular-se aplicant les regles
de derivacio:
y(x , y ) + 4x y
4 4 2 3
Dxy f (x; y ) = Dy (x2 + y 2 )2 =
= (x , 5y + 12x y )(x + y(x) 2 ,+ (yyx , y5 + 4x2y3 )2(x2 + y2 )2y =

4 4 2 2 2 2 2 4
2 )4
= x + 9x(xy2 +,y92x)3y , y
6 4 2 2 4 6
x(x4 , y4 ) , 4x3 y2
Dyxf (x; y) = Dx (x2 + y 2 )2 =
= (5x , y , 12x y )(x + y (x) 2 ,+ (yx2 )4, xy , 4x y )2(x + y )2x =

4 4 2 2 2 2 2 5 4 3 2 2 2
= x + 9x(xy2 +,y92x)3y , y
6 4 2 2 4 6
Com era de preveure pel fet de tractar-se d'una funcio C 1 a R2 ,f(0; 0)g , les derivades
encreuades coincideixen en aquest conjunt.
Per calcular les derivades segones encreuades a l'origen aplicarem de nou la denicio:
Dxy f (0; 0) = Dy (Dxf )(0; 0) = lim Dx f (0; 0 + t) , Dxf (0; 0) =

t!0 t
D f (0 ; t ) , D f (0 ; 0) , t54
= lim x x = lim t = ,1
t!0 t t!0 t
Dyx f (0; 0) = Dx (Dy f )(0; 0) = lim Dy f (0 + t; 0) , Dy f (0; 0) =

t!0 t
t 5
= lim Dy f (t; 0) , D y f (0 ; 0) = lim t4
=1
t!0 t t!0 t
Observeu que Dxy f (0; 0) 6= Dyx f (0; 0). En canvi, ja hem fet notar que per a qualsevol
altre punt (x0 ; y0 ) 6= (0; 0) es te Dxy f (x0 ; y0 ) = Dyx f (x0 ; y0 ).
Cal afegir, pero, que hi ha condicions mes febles que la de C 1 per assegurar la igualtat
de les derivades segones encreuades ( Dxy f = Dyx f ). Per exemple, que f sigui C 1 i
que existeixi i sigui contnua una de les dues derivades encreuades.

10. Essent
f (x; y ) = y (sin
2
(x2 + xexy )
x2 + y2 + 1)3
Calculeu la derivada segona D11 f en els punts de la forma (; 0), 2 R .
Soluci
o:
Podrem calcular primer D1 f i despres D11 f mitjancant les regles de derivacio i fer
nalment x = , y = 0. Pero es evident que els calculs son complicats.
Mes senzill es aplicar que, tal com s'ha fet observar al primer exercici,
D1 f (; 0) = D[f (x; 0)]()
Com que f (x; 0) = 0 per a tot x , resulta
D1f (; 0) = 0
per a qualsevol valor de 2 R .
I reiterant el proces
D11 f (; 0) = D1 (D1f )(; 0) =
= D[D1 f (x; 0)]()
Com que, segons acabem de veure, D1 f (x; 0) = 0 per a tot x 2 R , resulta

D11 f (; 0) = 0; per a tot 2 R:
11. Sigui f 2 C 2 (R) i suposem que f 00 (x) 6= 0, per a tot x 2 R . Sigui g : R2 ,! R ,

tal que per a cada punt (x; y ) 2 R2 existeixen derivades parcials de segon ordre, i
suposem, a mes, que es verica
Dxx g + Dyy g = 0; (1)
(una funcio d'aquest tipus s'anomena harmonica).
Busqueu una condicio necessaria i sucient per tal que la funcio F = f g sigui tambe
harmonica.

Solucio:
Per tal de trobar una condicio necessaria, imposem que aquesta funcio F sigui harmo-
nica, es a dir, imposem que la funcio F veriqui (1).
Comencem, doncs, calculant les derivades parcials de segon ordre per a qualsevol punt
p = (x; y ) 2 R2 d'aquesta funcio:
DxF = Dx (f g) = (f 0 g) Dx g
DxxF = Dx [(f 0 g ) Dx g ] = Dx(f 0 g ) Dxg + (f 0 g ) Dx(Dx g) =
= (f 00 g )Dxg Dx g + (f 0 g ) Dxx g = (f 00 g ) (Dx g )2 + (f 0 g ) Dxx g;
Analogament
Dy F = Dy (f g) = (f 0 g ) Dy g
Dyy F = Dy [(f 0 g) Dy g ] = Dy (f 0 g ) Dy g + (f 0 g ) Dy (Dy g) =
= (f 00 g )Dy g Dy g + (f 0 g ) Dyy g = (f 00 g ) (Dy g )2 + (f 0 g ) Dyy g;
(En endavant, si no es que produeix confusio, no escriurem : : : g ).
La funcio F sera harmonica si
Dxx F + Dyy F = 0
es a dir,
DxxF + Dyy F = f 00 (Dx g)2 + f 0 Dxx g + f 00 (Dy g )2 + f 0 Dyy g =

= f 00 (Dx g )2 + (Dy g )2 + f 0 (Dxx g + Dyy g ) =

= f 00 (Dx g )2 + (Dy g )2 = 0
(a)
(a) La funcio g es harmonica.

Ara be, per hipotesi, f 00 (x) 6= 0 per a tot x 2 R . Per tant, ha de ser

(Dxg )2 + (Dy g )2 = 0
es a dir, Dx g = Dy g = 0. Aix doncs, la funcio g ha de ser constant.

Aquesta condicio necessaria es obviament sucient ja que si g es constant, tambe ho
es F = f g i, per tant, DxxF = Dyy F = 0.
En conclusio, amb les hipotesis de l'enunciat, la funcio f g es harmonica si i nomes
si la funcio g es constant.
12. Sigui f 2 C 2 (R2 ) i F la seva expressio en coordenades polars, es a dir,

F (r; ) = f (r cos ; r sin )
a) Expresseu les derivades primeres Dr F i D F en termes de les de f , Dxf i Dy f .

b) Idem, les derivades segones.
c) Demostreu les relacions:
( rD F = xD f + yD f
r x y
( rDD F F= =,yD
2
x f + xDy f
x Dxxf + 2xyDxy f + y Dyy f
2 2
rr
D F = ,xDx f , yDy f + y 2 Dxxf , 2xyDxy f + x2 Dyy f
on, per simplicar, s'ha obviat l'escriptura de (: : : ').
d) Deduu la condicio sobre F que equival a la
Dxxf + Dyy f = 0
(es a dir, que f sigui harmonica).
Solucio:
a) Si notem
'(r; ) = (r cos ; r sin )
resulta
F =f '
i podem, doncs, aplicar la regla de la cadena (vegeu l'exercici 8):
DF(r;) = Df'(r;) D'(r;)

es a dir,

( Dr F D F )(r;) = ( Dx f Dy f )'(r;) D r '1
Dr '2
D '1
D '2 (r;) =
cos ,r sin

= ( Dx f Dy f )'(r;) sin r cos
Per tant,
Dr F = (Dxf ') cos + (Dy f ') sin
D F = (Dxf ')(,r sin ) + (Dy f ')(r cos )
b) Si apliquem novament la regla de la cadena, ara a la funcio Dx f ' , resulta
Dr (Dx f ') = (Dx(Dxf ) ')Dr '1 + (Dy (Dx f ) ')Dr '2 =
= (Dxxf ') cos + (Dxy f ') sin
D (Dx f ') = (Dx(Dxf ) ')D '1 + (Dy (Dxf ) ')D '2 =
= (Dxxf ')(,r sin ) + (Dxy f ')(r cos )
Analogament, per a Dy f ' ,
Dr (Dy f ') = (Dx(Dy f ) ')Dr '1 + (Dy (Dy f ) ')Dr '2 =
= (Dyx f ') cos + (Dyy f ') sin
D (Dy f ') = (Dx(Dy f ) ')D '1 + (Dy (Dy f ) ')D '2 =
= (Dyx f ')(,r sin ) + (Dyy f ')(r cos )
En consequencia,
Drr F = Dr (Dr F ) = (Dr (Dxf ')) cos + (Dxf ')Dr cos +
+ (Dr (Dy f ')) sin + (Dy f ')Dr sin =
= (Dxx f ') cos2 + (Dxy f ') sin cos +
+ (Dyx f ') cos sin + (Dyy f ') sin2 =
= (Dxx f ') cos2 + 2(Dxy f ') cos sin + (Dyy f ') sin2
on en la darrera igualtat hem aplicat que Dxy f = Dyx f (recordeu que f 2 C 2 (R2 )).
Igualment,
Dr F = D (Dr F ) =
= [(Dxxf ')(,r sin ) + (Dxy f ')(r cos )] cos + (Dx f ')(, sin )+
+ [(Dyxf ')(,r sin ) + (Dyy f ')(r cos )] sin + (Dy f ') cos =
= ,(Dx f ') sin + (Dy f ') cos + (Dxxf ')(,r sin cos )+
+ (Dxy f ')(r cos2 , r sin2 ) + (Dyy f ')(r cos sin )

Dr F = Dr F
D F = D (D F ) =
= [(Dxxf ')(,r sin ) + (Dxy f ')(r cos )](,r sin )+
+ (Dxf ')(,r cos )+
+ [(Dyxf ')(,r sin ) + (Dyy f ')(r cos )]rcos+
+ (Dy f ')(,r sin ) =
= ,(Dx f ')r cos , (Dy f ')r sin +
+ (Dxxf ')r2 sin2 + 2(Dxy f ')(,r2 sin cos )+
+ (Dyy f ')r2 cos2
c) De les expressions anteriors dedum

rDr F = r cos (Dx f ') + r sin (Dy f ') =
= (xDx f + yDy f ) '
D F = ,r sin (Dxf ') + r cos (Dy f ') =
= (,yDx f + xDy f ) '
Analogament es demostren les altres igualtats.
d) Les relacions obtingudes a l'apartat anterior suggereixen, obviant l'escriptura de
(: : : '),
D F + rDr F + r2Drr F = (x2 + y 2 )(Dxxf + Dyy f )
En consequencia, f es harmonica si i nomes si
r2Drr F + D F + rDr F = 0
13. Sigui A = Br (0) Rn , i f : A ,! R de classe C tal que: 1
f (tx ; : : :; txn ) = t f (x ; : : :; xn )
1 1 (1)
per a un cert 2 R , i per a tot t 2 R tal que x; tx 2 A . (Es diu que f es homogenia
+
0
de grau .) Proveu que
x D f + : : : + xn Dnf = f
1 1
Solucio:

Derivem respecte a t , aplicant la regla de la cadena, a l'expressio (1):

D1 f (tx) x1 + : : : + Dnf (tx) xn = t,1 f (x1 ; : : :; xn)
Multiplicant per t ,
tx1 D1 f (tx) + : : : + txn Dnf (tx) = t f (x1 ; : : :; xn )
Aplicant novament (1),

(x1 D1 f + : : : + xn Dn f )(tx) = f (tx)
Fent t = 1, queda provada l'equacio funcional demanada.

Teorema de la funcio inversa i de la funcio implcita 85
Captol 5 Teorema de la funcio inversa i de la funcio implcita
1. Essent A = f(x; y ) 2 R2 ; x > 0; y > 0g , considereu l'aplicacio f : A ,! R2

denida per p
f (x; y) = ( x2 + 1y ; x2 y2 + 2)
a) Proveu que f es localment invertible a A
b) Proveu que f es globalment invertible a A i determineu f (A) i f ,1
p p
c) Determineu f (K ), essent K = [1; 2] [1; 2]
d) Calculeu la diferencial de f ,1 a (3; 4) :
d1 ) Pel teorema de la funcio inversa.
d2 ) Mitjancant l'expressio de f ,1 .
Solucio:
Recordem el teorema de la funcio inversa, que diu el seguent:
Sigui una funcio f : A ,! Rn , amb A obert de Rn i a 2 A . Si f 2 C 1 (A) i
det dfa 6= 0, existeixen oberts U i V de Rn , amb a 2 U A i f (a) = b 2 V , tals
que:
1) f : U ,! V es bijectiva.
2) f ,1 : V ,! U es de C 1 (V ):
3) Per a cada y = f (x) 2 V; es verica
d(f ,1 )y = (dfx ),1
Tambe es diu a 1 que f es localment invertible a a.

a) Pels criteris de generacio, veiem que la funcio f es de classe C 1 a A . A mes,
py2x px2 + 1
df(x;y) = 2y2x22 +1
x x2 2y
d'on
p
det df(x;y) = p2x2 y , 2xy 2 x2 + 1 = p,22xy 6= 0; 8(x; y ) 2 A;
3 2 2
x +1 x +1
per conseguent, la funcio f es localment invertible a A .
b) A l'apartat a hem vist que f era localment invertible, per tant, nomes ens cal provar
que f es injectiva a A :
8q q
<
f (x ; y ) = f ( x ; y ) ) : x + 1y1 = x22 + 1y2 )
2
1
1 1 2 2
xy 2
1 1 + 2 = x 2 y2 + 2
2 2 2
(x + 1)y = (x + 1)y
2 2 2
= y222 y 2
) 1 1 2 2
)) 1
x21y12 = x y
2 2
x y = x22 y22 2 2
y2 = y2 y1 = y2
2 2 1 1
) 12 22 (b) )
(a) x1 = x2 x1 = x2
(a) y1 ; y2 6= 0
(b) x1 ; x2 ; y1 ; y2 > 0
Aix doncs, f es globalment invertible a A . Determinem ara f (A). En primer lloc ob-
serveu que
f (A) f(u; v) 2 R2 : u > 0; v > 2g:
Siguin (u; v ) les coordenades d'un punt qualsevol de f (A), es a dir,
(p
x2 + 1y = u ()
x2 y2 + 2 = v
Cal veure per a quins valors de (u; v ) el sistema te solucions (x; y ). Intentem allar
x; y en funcio de u; v : 8 (x2 + 1)y2 = u2
<
: y2 = v ,2 2
x

c) Utilitzem les expressions trobades a l'apartat anterior per determinar quins valors
de (u; v ) 2 f (A) es corresponen amb (x; y ) del conjunt:
p p
K = f(x; y) 2 R2; 1 x 2; 1 y 2g :
Per tant, ha de ser
r
2 , v p2
1
p v ,2,u 2 p
2
1 ,v + 2 + u 2
La primera es equivalent a
1 v ,2 2,,v u2 2 ;
v , 2 , u2 2 , v 2(v , 2 , u2) ;
v , 4 , u2 ,v 2(v , 2 , u2 ) , 2 ;
,v + 4 + u2 v ,2v + 6 + 2u2 ;
2 + 21 u2 v 2 + 32 u2 :
I la segona,
1 ,v + 2 + u2 2 ;
,1 , u2 ,v ,u2 ;
1 + u2 v u2 :
En conclusio,
f (K ) = f(u; v) 2 f (A) : 2 + 21 u2 v 2 + 32 u2; u2 v 1 + u2 g =

= f(u; v ) 2 R2 : u > 0; 2 < v < u2 + 2; 2 + 12 u2 v 2 + 23 u2 ; u2 v 1 + u2 g =
= f(u; v ) 2 R2 : u > 0; 2 + 1 u2 v 2 + 2 u2 ; u2 v 1 + u2 g
(a) 2 3
(a) ja que la inequacio 2 < v < u2 + 2 es deriva de les altres.

d1 ) Trobem, en primer lloc, f ,1 (3; 4). Es te

r 2,4 p ! r p!
f ,1 (3; 4) = ; , 4+2+9 = 2; 7
4,2,9 7
Segons el teorema de la inversa,
, 0 p p q 1, 1
, p 2
+1 7
d f ,1 (3;4) = df,p 27 ; p7

7 2
=@ q p A
1
2 +1
7
7
=
2 7 2 72 2
! 7 7
, pp 6 p 9
= 7 14 14 p14
3 7
7
, 7
14
d2 ) A partir de l'expressio de f ,1 trobada a l'apartat b tenim

r !
Du 2,v = q 1 ,(,2u)(2 , v) = u(2 , v) q ;
v,2,u 2
2 v,22,,vu2 (v , 2 , u2 )2 2,v
v,2,u ( v , 2 , u 2 )2
r 2,v !
2
Dv v , 2 , u2 = q 12,v [(,1)(v(,v ,2 ,2 ,u u)2,)2(2 , v)] =

2
2 v,2,u2
= q u2 ;
2 v,22,,vu2 (v , 2 , u2 )2
p
Du ,v + 2 + u2 = p 1 2u = p u ;
2 ,v + 2 + u , v + 2 + u2
p
2
Dv ,v + 2 + u2 = p ,1 2 :
2 ,v + 2 + u
Per tant, r !
Du v ,2 2,,v u2 (3; 4) = p,6 ;
7 14
r 2,v !
Dv v , 2 , u2 (3; 4) = p9 ;
14 14
p p
Du ,v + 2 + u (3; 4) = 7 7 ;
2
3
p p
Dv ,v + 2 + u2 (3; 4) = , 147 :

En conclusio, tenim que la matriu de la diferencial es

!
,
d f, 1
=
, pp 6
7 14
p9
14 p14
;
;
(3 4) 3 7
7
, 7
14
que coincideix, obviament, amb els valors calculats a d1 .
2. Essent A = f(x; y; z ) 2 R3 ; y > 1; , < z < g , considereu l'aplicacio

f : A ,! R3 denida per
,
f (x; y; z) = (x3 + x) ln y; ( + 1)(ln2 y) sin z; (ln2 y) cos z

a) Determineu els valors de i per tal que la funcio f sigui, a A , localment invertible
amb inversa diferenciable.
b) Per quins valors de i es f globalment invertible a A ? Raoneu la resposta.
Soluci
o:
a) Pels criteris de generacio, la funcio f es de classe C 1 a A . Trobem ara det df(x;y;z)
amb (x; y; z ) 2 A . Es te
0 ln y (3x 2
+ 1) (x3 + x) y1 0
1
df(x;y;z) =B
@ 0 ( + 1) sin z 2 ln y y ( + 1) ln2 y cos z C
1
A
0 cos z 2 ln y y
1
ln y (, sin z )
2
det df(x;y;z) =
= ln4 y (3x2 + 1)( + 1)(, sin2 z ) 2 + ln4 y (3x2 + 1)( + 1)(, cos2 z ) 2 =
y y
= ln4 y (3x2 + 1)( + 1) [, sin2 z , cos2 z ] = , ln 4 y (3x2 + 1)( + 1) 2
2
y y
Aleshores,
, ln y (3x + 1)( + 1) y2 6= 0 8(x; y; z) 2 A si i nomes si

4 2
3x + 1 6= 0 i + 1 6= 0 8(x; y; z) 2 A
2

pero observeu que

= 0 ) 3x2 + 1 6= 0 8(x; y; z) 2 A ;
> 0 ) 3x2 + 1 6= 0 8(x; y; z) 2 A ;
r
< 0 ) 3x + 1 = 0 per a x = , 31 ;
2
q
per tant, si < 0 en els punts d' A de la forma , 31 ; y; z es
det df,p, 1 ;y;z = 0 :
3
Aix doncs, la funcio f es localment invertible (amb inversa diferenciable) a A si i

nomes si 0 i 6= ,1.
b) Siguin 0 i 6= ,1. Estudiem la injectivitat de f .
Si f (x; y; z ) = f (x0 ; y 0 ; z 0 ),
, 9
(x3 + x) ln y = (x0 )3 + x0 ln y 0 >
2 0 0
=
( + 1) ln y sin z = ( + 1) ln y sin z > ()
2
ln2 y cos z = ln2 y 0 cos z 0 ;

Simpliquem la segona igualtat per ( + 1) (es possible, ja que + 1 6= 0). Ates que
sin2 x + cos2 x = 1 fem la suma de quadrats de segona i tercera igualtat. Tenim
ln4 y = ln4 y 0 :
Pero com que y; y 0 > 1, llavors ln y , ln y 0 > 0. Per tant, de la darrera equacio es te
ln y = ln y 0 ; d'on y = y 0 :
Amb aixo les dues darreres de () queden
sin z = sin z 0
cos z = cos z 0
I com que , < z; z 0 < , resulta z = z 0 . Finalment la primera queda
x3 + x = (x0 )3 + x0 :
Pero, com que 0, llavors x3 + x es estrictament creixent. Per tant, x = x0 .
En conclusio, la funcio es injectiva per a tot 0, 6= ,1.

3. Essent W = R ] , ; [] , ; [ R , considereu l'aplicacio : W ,! R

+
0 2 2
3 3
denida per
(r; ; ') = (r cos ' cos ; r cos ' sin ; r sin ')
a) Proveu que la parella (; W ) es un sistema de coordenades de (W )
(anomenat sistema de coordenades polars esferiques).
b) Proveu que
(W ) = R3 , f(x; 0; z); x 0g
c) Trobeu ,1 .
d) Determineu les corbes
(r; 0; '0); (r0; ; '0); (r0; 0; ')
obtingudes quan es xen dues de les variables en W i l'altra varia (s'anomenen corbes
coordenades).

Recordem que, si W es un obert de Rn i : W ,! Rn es tal que:

1) 2 C r (W ) (r > 0).
2) det dy 6= 0; 8y 2 W .
3) es injectiva .
Aleshores (; W ) es un sistema de coordenades de (W ) (obert de Rn ).
a) Comprovem si es tenen les condicions sucients perque la parella (; W ) sigui un
sistema de coordenades:
1) Pels criteris de generacio, veiem que la funcio es de classe C 1 en W .
2) 0 cos ' cos r cos '(, sin ) r cos (, sin ') 1
d(r;;') = @ cos ' sin r cos ' cos r sin (, sin ') A
sin ' 0 r cos '
det d(r;;') = r2 cos2 cos3 ' + r2 (, sin2 ) cos '(, sin2 '),
,r2 cos2 (, sin2 ') cos ' , r2(, sin2 ) cos3 ' =
= r2 cos2 cos '(cos2 ' + sin2 ') + r2 sin2 cos '(sin2 ' + cos2 ') =
= r2 cos '(cos2 + sin2 ) = r2 cos ' 6= 0; 8(r; ; ') 2 W :
3) Suposem que
(r1; 1; '1) = (r2; 2; '2)
es a dir, 8 r cos ' cos
>< 1 1 1 = r2 cos '2 cos 2
() > r cos ' sin 1 = r2 cos '2 sin 2
: 1
r sin ' 1
1
1 = r2 sin '2
Cal veure que aixo implica r1 = r2 , 1 = 2 , '1 = '2 . Ates que sin2 x + cos2 x = 1,
fem la suma dels quadrats de la primera i la segona equacio de (); resulta
r12 cos2 '1 = r22 cos2 '2 ;
i sumant aquesta equacio amb el quadrat de l'ultima equacio de () resulta
r12 = r22 ;

i essent r1 , r2 > 0, ha de ser

r1 = r2 :
Tenint aixo en compte, la tercera equacio de () resulta
sin '1 = sin '2 :
I com que '1 , '2 2 ] , 2 ; 2 [ , aquesta equacio implica
'1 = '2 :
Amb aixo, les dues primeres equacions de () resulten
cos 1 = cos 2
sin 1 = sin 2
i, per tant,
1 = 2 ;
ja que 1 , 2 2 ] , ; [.
Hem provat, doncs, que es injectiva en W . I aixo completa la demostracio que
(; W ) es un sistema de coordenades de (W ).
b) Trobem ara (W ). Observeu, en primer lloc, que
(W ) R3 , f(x; 0; z); x 0g :
Sigui ara q = (x; y; z ) un punt qualsevol de R3 , f(x; 0; z ); x 0g . Operant de forma
analoga a (a.3) es facil veure que podem trobar un punt p = (r; ; ') 2 W tal que
x = r cos ' cos
y = r cos ' sin
z = r sin '
En efecte, prenem:
p
(i) r = x2 + y 2 + z 2 (> 0) :
(ii) ' 2 ] , 2 ; 2 [ tal que: sin ' = zr :
x ; sin = y :
(iii) 2 ] , ; [ tal que: cos = r cos ' r cos '

Observem que a (ii) podem assegurar l'existencia de ' ja que

z
r = px +jzyj + z < pjzzj 1 :
2 2 2 2
Igualment, l'existencia de postulada a (iii) es garantida per

r cos ' 6= 0
x 2 y 2 x2 + y2 = x2 + y2 = 1
+ =
r cos ' r cos ' r2(1 , sin2 ') r2 , z2
x = ,1; y = 0; ja que aleshores x < 0; y = 0
no pot ser r cos ' r cos '
c) Els calculs a b ens suggereixen expressions explcites de ,1 :

p
(i) r = x2 + y 2 + z 2 2 R+0
(ii) ' = arcsin zr = arcsin p 2 z 2 2 2 ] , 2 ; 2 [
x +y +z
Quant a , observem que no son satisfactories expressions com
= arctg xy ; o = arccot xy ;
ja que els denominadors es poden anul lar i no determinen unvocament 2 ] , ; [.
Per evitar aixo, observem que
sin 2
tg 2 = =
cos 2
= rcosy ' =
= 1 +sincos 1 + r cosx '
= r cos y' + x = p y :
x2 + y 2 + x
Observeu que tots els denominadors anteriors son no nuls ( 2 ] , ; [; i si
y = 0, llavors x > 0) i que 2 2 ] , 2 ; 2 [ queda unvocament determinat per la
seva tangent. Podem, doncs, posar:
(iii) = 2 arctg py
x+ x +y 2 2

Vegem si verica les condicions de sistema de coordenades.

(i) Obviament, pels criteris de generacio, la funcio es de classe C 1
(ii)
,l sin 1 , l2 sin(1 + 2 ) ,l2 sin(1 + 2 ) =

det d(1 ;2 ) = det l cos 1
1 + l2 cos(1 + 2) l2 cos(1 + 2 )
1
= ,l1 l2 sin 1 cos(1 + 2 ) , l22 sin(1 + 2 ) cos(1 + 2 ) + l2 l1 cos 1 sin(1 + 2 )+

+l22 sin(1 + 2 ) cos(1 + 2 ) =
= ,l1 l2 sin 1 (cos 1 cos 2 , sin 1 sin 2 ) + l2 l1 cos 1 (sin 1 cos 2 + cos 1 sin 2 ) =
= l1 l2 sin2 1 sin 2 + l2 l1 cos2 1 sin 2 =
= l1 l2 sin 2
Per tal que aquest determinant no s'anul li cal limitar, per exemple, 0 < 2 <
(igualment es podria fer respecte a , < 2 < 0).
(iii) La injectivitat es demostra facilment per arguments geometrics. En efecte, xat
4
M , el punt C ha de ser el tercer vertex d'un triangle OCM tal que OC = l1 , CM = l2 .
Els teoremes de determinacio de triangles asseguren que nomes hi ha dues solucions
possibles, simetriques respecte a OM . I la restriccio 0 < 2 < n'elimina una.
En conclusio, prenent
W = f(1 ; 2) : 0 < 1 < 2; 0 < 2 < g
hem provat que
: W ,! (W )
es un sistema de coordenades.
Els mateixos arguments geometrics permeten determinar (W ). En efecte, es facil
veure que els punts del pla R2 que no pertanyen a (W ), es a dir, els que queden fora
de l'abast del brac son:
q
1) els que disten de l'origen mes de l1 + l2 : x21 + x22 l1 + l2
q2 2
2) els que disten de l'origen menys de l1 , l2 : x1 + x2 l1 , l2
3) els de la semicircumferencia de centre x1 = l1 ; x2 = 0 i radi l2 :
(x1 , l1 )2 + x22 = l22
x2 0

b) Si suposem ara M en moviment, depenent del temps t , la regla de la cadena ens

dona x_ (t) _ (t)
x_ (t) = d(1 (t);2 (t)) _ (t)
1 1
2 2
Ja hem vist ( vegeu (ii) d'a ) que la matriu d es invertible. Per tant, tota velocitat
(x_ 1 ; x_ 2 ) de M pot ser obtinguda amb un valor adequat de (_1 ; _2 ).
c) Per a 1 = 2 = 6 , resulta
p p !
d 6 ; 6 = ,l p ,l ,l
1 3 3
12 2 2 2 2
( )
l 1 2
3
+l 1
22 l 1
22
det d 6 ; 6 = l l 1
( ) 1 2
2
Per tant, !
_ ,l1 ,l2 p3 ,l2 p3 ,1 x_
_2 = x_ 2 =
1 p2
l 3+l
2
l2
1
1 2
l2
2
p !
l2 3
2
1
= l1 l2 ,l1 p23,l2 ,l1 ,2l2 p3 x_ 1 =
x_ 2
2
1
2
p 3
2
! x_
= p l1 l 1 p 1
, l2 , l1 , l2 , l1
3 1 1 3 x
_ 2
En denitiva, p
_1 = l1 x_ 1 + 3 x_ 2
1
p p
_2 = , l1 x_ 1 + 3 x_ 2 , l1 3 x_ 1 + x_ 2
1 2

Cardioide:
(r2 )2 , 2ar cos r2 = a2 r2 sin2 ;
r2 , 2ar cos , a2 sin2 = 0 ;
p 2 2
r= 2a cos 4a cos + 4a2 sin2 =
2
= 2 a cos 2a = a cos a :
2
Observeu que la solucio a cos , a no te sentit en aquest problema, ja que aleshores
r < 0. Per tant,
r = a cos + a = a(1 + cos ) :
Lemniscata:
(r2 )2 , 2a2 (r2 cos2 , r2 sin2 ) = 0 ;
r2 , 2a2(cos2 , sin2 ) = 0 ;
r2 , 2a2 cos 2 = 0 ;
r2 = 2a2 cos 2 ;
p
r = a 2 cos 2 :
Per conseguent, els punts d'interseccio son les solucions del sistema
)
r = a(1 + cos )
p
r = a 2 cos 2
E s a dir,
p
a(1 + cos ) = a 2 cos 2 ;
p
1 + cos = 2 cos 2 ;
(1 + cos )2 = 2 cos 2 ;
1 + 2 cos + cos2 = 2(,1 + 2 cos2 ) ;
3 cos2 , 2 cos , 3 = 0 :
Resolem l'equacio algebraica 3x2 , 2x , 3 = 0. Les solucions d'aquesta contenen les
de la donada, pero en descartem una d'elles ja que jcos j 1. Per tant,
p
,
cos = 3 10 = ,0:72075 ;
1

Substituint ara en el sistema donat Dx f i Dy f per aquestes expressions s'obte

,D f ,1 ,x3 , xy2 = ,(x3 + xy2 )
x2 + y2 x2 + y 2
,D f ,1 px + xy = x + xy2
3 2 3
r
x2 + y2 x2 + y2
que simplicant convenientment resulta
8
>< D f ,1 = 1
>: Dr f ,1 = px21+ y2
i component per la dreta amb obtenim les EDP que veriquen f
8
< D f = 1
: Dr f = 1 ()
r
Resolem ara el sistema. La primera equacio ens diu que la funcio f , vista com d'una
sola variable (), es de pendent constant; per tant,
f (r; ) = + P (r) :
La segona equacio (del sistema) ens diu que la derivada de + P (r) respecte a la
variable r es 1r , d'aqu que
P 0 (r) = 1 : r
I per tant,
P (r) = ln r + C ; C 2 R :
En denitiva, la solucio de () es
f (r; ) = ln r + + C ;
on C es una constant (real) qualsevol.
Desfent el canvi de variables, tindrem la solucio demanada
f (x; y) = f ,1 = !
p
= (ln r + + C ) x2 + y 2 ; 2 arctg py 2 2 =
x+ x +y
p2 2 y
= ln x + y + 2 arctg p 2 2 + C ; C 2 R :
x+ x +y

7. Considerem el sistema
)
x3 y , 2 ln x + z2y = 0
ex5 z + ln(2x3 , 1) + z , zex , 2 = 0
a) Proveu que deneix localment a (1; 0; 2) y i z com a funcions implcites de x .

Trobeu-ne una expressio local explcita.
b) Calculeu y 0 (1), z 0 (1).
c) Proveu que aquest sistema deneix, tambe localment a (1; 0; 2), x i y com a funcions
implcites de z . E s possible trobar-ne en aquest cas una expressio local explcita?
Solucio:
Recordem el teorema de la funcio implcita:
Sigui una funcio f : U Rn+p ,! Rp , amb U obert de Rn+p i
(a; b) = (a1 ; :: ; an; b1 ; :: ; bp) un punt d' U . Suposem que
1) f 2 C r (U ) (r 1 o 1)
2) f (a; b) = 0
3) D f (a; b) : : : D f (a; b)
@ ( f ; :: ; f )
n .
+1 1 n p + 1
det p = .. .. 6= 0
@ (xn ; :: ; xn p) a;b
1
Dn fp(a; b) : : : Dn p fp(a; b)
+1 + ( )
.
+1 +
Aleshores existeix un obert V de Rn , amb a 2 V , i una funcio

g : V Rn ,! Rp
tal que
1) g 2 C r (V )
2) g (a) = b
3) f (x; g (x)) = 0 ; 8 x 2 V

A mes, en un cert entorn W de (a; b), es te

f (x; y) = 0 ; amb (x; y) 2 W () y = g(x) ; amb x 2 V
a) Apliquem el teorema de la funcio implcita a la funcio

f : U ,! R2
denida per
f (x; y; z) = (x3y , 2 ln x + z2 y ; ex5 z + ln(2x3 , 1) + z , zex , 2)
on U es un obert de R3 . O bviament (1; 0; 2) 2 U , i f es de classe C 1 a U . Veriquem
les condicions del teorema de la funcio implcita en el punt (1; 0; 2):
1) f (1; 0; 2) = (0; 0)
2)

= x3 + z2 5 y2z =
det @ (f1 ; f2 )
@ (y; z) (1;0;2) 0 ex + 1 , ex (1;0;2)
5
0 = 5 6= 0 :
= 0 1
Per tant, el sistema donat deneix localment a (1; 0; 2) funcions implcites y = y (x),
z = z(x). En particular, y(1) = 0, z(1) = 2.
Trobem ara, si es possible, una expressio local d'aquestes funcions implcites. De la
segona equacio del sistema es te
z = 2 e,x5ln(2 x3 , 1) ;
+ 1 , ex
(1)
substituint aquesta expressio en la primera equacio del sistema es te
2 , ln(2x , 1) 3 2
x y , 2 ln x + ex + 1 , ex y = 0 ;
3
5
y= 2,ln xx , ; 2
(2)
x3 + 2 ln(2 3
ex5 +1,ex
1)

d'on les igualtats (1) i (2) constitueixen una expressio local de les funcions implcites
y(x), z(x).
b) Recordeu que tenim dues maneres de trobar les derivades de la funcio implcita:
1) Pel teorema de la funcio implcita sabem que existeix un obert V R , amb 1 2 V ,
tal que
f (x; y(x); z(x)) = 0 ; 8x 2 V ;
es a dir, ( 3
x y(x) , 2 ln x + (z(x))2y(x) = 0
ex5 z(x) + ln(2x3 , 1) + z(x) , z(x)ex , 2 = 0
8x 2 V . En endavant per simplicar escriurem y , z , y0 , ... en lloc de y(x), z(x),
y0 (x),... Derivant respecte a x es te
8 2 03 1
< > 3x y + y x , 2 + 2zz0 y + y0 z2 = 0
x
>: ex 5x z + z0 ex + 1 0 0 x x
2x3 , 1 6x + z , (z e + e z ) = 0
5 4
5 2
substituint en el punt x = 1 i tenint en compte que y (1) = 0, z (1) = 2, es te

y0 (1) , 2 + 4y0(1) = 0
10e + z 0 (1) e + 6 + z 0 (1) , (z 0 (1) e + 2e) = 0
es a dir, 5y0(1) , 2 = 0
8e + 6 + z 0 (1) = 0
d'on
y0 (1) = 25 ;
z0 (1) = ,8e , 6 :
2) Analogament, pel teorema de la funcio implcita sabem que, 8x 2 V , es te
d(y(x); z(x)) =
D f (x; y(x); z(x)) D f (x; y(x); zx(x)) , D f (x; y(x); z(x))
1
=, y 1 z 1
Dy f2 (x; y(x); z(x)) Dz f2 (x; y(x); z(x))
x
Dxf2 (x; y(x); z(x))
1
Substituint en el punt x = 1 i tenint en compte que y (1) = 0, z (1) = 2, es te

5 0 ,1 ,2 2
d(y(x); z(x))1 = , 0 1 8e + 6 = ,8e , 6
5

es a dir,
y0 (1) = 25 ;
z0 (1) = ,8e , 6 :
c) Analogament a l'apartat a es te
y 3x , x + z
x
2 2 3 2
x =
ze 5x + x , 6x , zex
5 4 1 2
0 ;;
,2 5
2 3 1 (1 0 2)
= 8e + 6 0 = ,(8e + 6)5 6= 0 ;
per tant, x = x(z ), y = y (z ) localment a (1; 0; 2). Observeu que en aquest cas no es
possible trobar una expressio local per metodes elementals.
ex + y2 z , z =
8. Donat el sistema
x2 + y2 ln z , xy = 0
a) Determineu els valors de ; 2 R pels quals aquest sistema deneix y i z com a
funcions implcites de x , de classe C 1 , localment a (0; 1; 1).
b) Per quins valors de ; 2 R es te
y0 (0) = , 12 ; z0 (0) = 1 ?
c) Pels valors de i calculats a l'apartat anterior trobeu y 00 (0) i z 00 (0).
Solucio:
a) Apliquem, si es que es pot, el teorema de la funcio implcita a la funcio
f : U ,! R2
denida per
f (x; y; z) = (ex + y2 z , z , ; x2 + y2 ln z , xy)

on U es un obert de R3 . O bviament (0; 1; 1) 2 U , i f es de classe C 1 a U . Veriquem

les condicions del teorema de la funcio implcita en el punt (0; 1; 1):
1) f (0; 1; 1) = (1 + , 1 , ; 0) = (0; 0) , = (1)
@ f
z2y
( 1 ; f2 ) y , 1
= ln z 2y , x y 2 1
2
2) det @ (y; z ) =
(0;1;1) z (0;1;1)
2 , 1
= 0
= 2 6= 0 , 6= 0
2
(2)
Aix doncs, de (1) i (2) es te que per a

= ; 6= 0
el sistema donat deneix funcions implcites y = y (x), z = z (x), de classe C 1 ,
localment a (0; 1; 1). En particular, y (0) = 1, z (0) = 1.
b) Suposem, doncs, que = , = 6 0. Procedint com a l'exercici anterior, apartat b,
es verica en un cert obert V R , amb 0 2 V ,
ex + (y(x))2z(x) , z(x) , = 0
x2 + (y(x))2 ln z(x) , xy(x) = 0
Derivant respecte a x es te
ex + (2yy0 z + z0 y2 ) , z0 = 0 (3)
2x + (2yy 0 ln z + 1z z 0 y 2 ) , (y + y 0 x) = 0 (4)
Substituint en el punt x = 0 i tenint en compte que y (0) = 1, z (0) = 1, es te
1 + (2y0 (0) + z0 (0)) , z0 (0) = 0
z0 (0) , 1 = 0
es a dir, 8 1 + 2y0 (0) + z0 (0)( , 1) = 0
<
: z0 (0) = 1
d'on ,(,1)
y0 (0) = ,1;
2
z0 (0) = 1 ;

imposant ara que y 0 (0) = , 12 , z 0 (0) = 1 s'obte

= 1;
= 1 (recordeu que = ) :
c) Substituint = 1, = 1 a les equacions (3) i (4) s'obte

8 ex + 2yy0 z + z0 y , z0 = 0
< 2
: 2x + 2yy0 ln z + z0 y , y , y0 x = 0
2
z
derivant una altra vegada respecte a x aquestes igualtats s'obte
,
ex + 2 (y0)2 z + y(y00 z + z0 y0 ) + z00 y2 + 2yy0 z0 , z00 = 0
z00 z , (z0 )2 0
0 00 1 0 0
2 + 2 (y ) ln z + y (y ln z + z y ) +
2
y 2
+ 2 yy 0 z , y 0 , (y 00 x + y 0 ) = 0
z z2 z
substituint en el punt x = 0 i tenint en compte que y (0) = 1, z (0) = 1, y 0 (0) = , 12 ,
z0 (0) = 1, es te
8
>< 1 + 2( 1 + y00 (0) , 1 ) + z00 (0) + 2(, 1 ) , z00 (0) = 0
4 2 2
>: 2 + 2(, 1 ) + z00 (0) , 1 + 2(, 1 ) + 1 + 1 = 0
2 2 2 2
es a dir, 8 1
< , + 2y00 (0) = 0
: 2 z00 (0) = 0
d'on
y00 (0) = 14 ;
z00 (0) = 0 :

9. Sigui el sistema x y , ln uv
2
=0 2
x u , y + xv = 2
2 2 3
a) Proveu que deneix dues funcions implcites u(x; y ), v (x; y ) localment en el punt
(x0 ; y0 ; u0; v0 ) = (2; 0; 1; ,1).
b) Sigui g = (u; v ) la funcio de components les funcions implcites esmentades.
Calculeu dg(2;0) .
c) Proveu que a (2; 0) la funcio g = (u; v ) es localment invertible. Justiqueu que
g,1(u; v) = (x(u; v); y(u; v)) ;
on x(u; v ), y (u; v ) son les altres funcions implcites denides pel sistema donat en el
mateix punt.
d) Calculeu la diferencial de la funcio inversa local de g en el punt g (2; 0) mitjancant:
d1 ) el teorema de la funcio inversa,
d2 ) el teorema de la funcio implcita.
e) Trobeu uxx (2; 0), vxx(2; 0).
Solucio:
a) Considerem la funcio
f : U ,! R2 ;
denida per
f (x; y; u; v) = (x2y , ln uv2 ; x2u2 , y3 + xv , 2) ;

on U es un obert de R4 . Obviament (2; 0; 1; ,1) 2 U , i f es de classe C 1 a U .
Veriquem les condicions del teorema de la funcio implcita en el punt (2; 0; 1; ,1):
1) f (2; 0; 1; ,1) = (0; 0)
@ f
, 1 v2 , 1 u2v
( 1 ; f2 )
2) det @ (u; v ) = xuv2 22u uv2
x
=
(2;0;1;,1) (2;0;1;,1)
,1
2 = ,18 6= 0 ;
= 8 2

per tant, el sistema donat deneix funcions implcites u = u(x; y ), v = v (x; y )

(de classe C 1 ) localment a (2; 0; 1; ,1). En particular, u(2; 0) = 1, v (2; 0) = ,1.
b) Procedint com a l'exercici 7, apartat b, es verica en un cert obert V R2 , amb
(2; 0) 2 V ,
x2y , ln u(x; y)(v(x; y))2 = 0 (1)
x2(u(x; y))2 , y3 + xv(x; y) , 2 = 0 (2)
Derivant les igualtats (1) i (2) respecte a x es te
y2x , uv1 2 (uxv2 + 2vvxu) = 0 (3)

2xu2 + 2uux x2 + v + vx x = 0 (4)
substituint ara en el punt (2; 0) i tenint en compte que u(2; 0) = 1, v (2; 0) = ,1, es
te , (ux(2; 0) , 2vx(2; 0)) = 0
4 + 8ux (2; 0) , 1 + 2vx (2; 0) = 0
d'on
ux(2; 0) = , 13 ;
vx(2; 0) = , 61 :
Analogament, derivant les igualtats (1) i (2) respecte a y es te

8
< x , 1 ,uy v + 2vvy u = 0
2 2
: x 2uuuvy , 3y + xvy = 0
2
2 2
substituint ara en el punt (2; 0) es te

4 , (uy (2; 0) , 2vy (2; 0)) = 0
8uy (2; 0) + 2vy (2; 0) = 0
d'on
uy (2; 0) = 49 ;
vy (2; 0) = , 169 :

Aix doncs,
(2; 0) uy (2; 0) = , 13 49 :
dg(2;0) = uvx(2
x ; 0) vy (2; 0) , 16 , 169
c) , 16 4 18
= , , = + = 6= 0 ;
1 4
det dg(2;0) 3
1
9
16
3 9 6 9 27
6 9
per tant, la funcio g es localment invertible a (2; 0).

Aix doncs, existeix la inversa local g ,1 (u; v ), de classe C 1 , en un entorn del punt
g(2; 0) = (1; ,1). A mes, el teorema de la funcio implcita, en un entorn del punt
(2; 0; 1; ,1), ens garanteix la existencia i la unicitat de la funcio implcita
(x(u; v ); y (u; v )) ;
per tant,
g,1 (u; v) = (x(u; v); y(u; v)) :
d1 ) Segons el teorema de la funcio inversa

,
d g,1 g(a) = (dga),1
i donat que g (2; 0) = (1; ,1) tenim
, , , , 1 4
,1 , ,
8 2
d g,
1
(1 ;,1) = dg ;
(2 0)
1
= , 3
1
,
9
16 = 1
3
, :
3
1
6 9 4 2
d2 ) Procedint com a l'exercici 7, apartat b, es verica en un cert obert V R2 , amb

(1; ,1) 2 V ,
(x(u; v ))2y (u; v ) , ln uv 2 = 0 (5)
(x(u; v ))2u2 , (y (u; v ))3 + x(u; v )v , 2 = 0 (6)
Derivant les igualtats (5) i (6) respecte a u es te
8
< 2xxu y + yu x , 1 v = 0
2 2
: 2xxu u + 2ux ,uv3y yu + xu v = 0

2
2 2 2

i substituint ara en el punt (1; ,1) i tenint en compte que x(1; ,1) = 2, y (1; ,1) = 0,
es te 4yu (1; ,1) , 1 = 0
4xu (1; ,1) + 8 , xu (1; ,1) = 0
d'on
xu (1; ,1) = , 83 ;
yu (1; ,1) = 14 :
Analogament, derivant les igualtats (5) i (6) respecte a v es te

8
< 2xxv y + yv x , 1 u2v = 0
2
: 2xxv u , 3y yv +uvxv v + x = 0
2
2 2
i substituint ara en el punt (1; ,1) es te

4yv (1; ,1) + 2 = 0
4xv (1; ,1) , xv (1; ,1) + 2 = 0
d'on
xv (1; ,1) = , 32 ;
yv (1; ,1) = , 12 :
Aix doncs,
, x (1; ,1) x (1; ,1) , ,
d g,
8 2
1
;,1) = y u(1; ,1) y v (1; ,1) = , : 1
3 3
1
(1
u v 4 2
e) Derivant una altra vegada respecte a x les igualtats (3) i (4) es te

2y , , (ux v +2 24vvx u) (ux v 2 + 2vvx u)+
2
uv

+ (uxx v 2 + 2vvx ux + (2(vx)2 + vxx 2v )u + ux 2vvx ) uv1 2 = 0
2u2 + 2uux 2x + 2(ux )2 x2 + 2u(uxx x2 + 2xux ) + vx + vxx x + vx = 0

i substituint ara en el punt (2; 0) i tenint en compte que u(2; 0) = 1, v (2; 0) = ,1,
ux(2; 0) = , 13 , vx(2; 0) = , 16 , es te
8
>< , 0 + uxx(2; 0) , 2 1 + 2 1 , 2vxx(2; 0) , 2 1 = 0
18 36 18
>: 2 + 2 , 1 4 + 2 1 4 + 2(4uxx(2; 0) , 4 1 ) , 1 + 2vxx(2; 0) , 1 = 0
3 9 3 6 6
es a dir, 6uxx(2; 0) , 1 , 12vxx(2; 0) = 0
, 25 + 72uxx(2; 0) + 18vxx(2; 0) = 0
d'on
53 ;
uxx(2; 0) = 162
39 :
vxx(2; 0) = 486
10. Sigui F 2 C 2 (R3 ). Considereu l'equacio

F (x2 , y ; y2 ; x2y) = 0 :
a) Quines condicions ha de vericar la funcio F perque l'equacio anterior deneixi,

localment a (0; a), a 2 R , y com a funcio implcita de x ?
b) Suposant que es veriquen les condicions de l'apartat anterior, calculeu y 0 (0), y 00 (0).
Solucio:
f : R2 ,! R
denida per
f (x; y) = F (x2 , y; y2; x2y) :
O bviament f es de classe C 2 en R2 . Veriquem les condicions del teorema de la
funcio implcita en el punt (0; a):
1) f (0; a) = F (,a; a2 ; 0) = 0
=
2) det @f
@y (0;a)


= Dx F (x2 , y; y 2 ; x2 y ) (,1) + Dy F (x2 , y; y 2 ; x2 y ) 2y + Dz F (x2 , y; y 2; x2 y ) x2 (0;a) =

= ,Dx F (,a; a2 ; 0) + 2aDy F (,a; a2 ; 0) =

= ,Dx F (,a; a2 ; 0) + 2aDy F (,a; a2 ; 0) 6= 0 :
Per tant, les condicions demanades son
F (,a; a2 ; 0) = 0 ;
,DxF (,a; a2 ; 0) + 2aDy F (,a; a2 ; 0) 6= 0 :
b) Procedint com a l'exercici 7, apartat b, es verica en un cert obert V R , amb

02V,
F (x2 , y(x); (y(x))2; x2y(x)) = 0 :
Derivant aquesta igualtat respecte a x es te
DxF (x2 , y; y2; x2y) (2x , y0 ) + Dy F (x2 , y; y2; x2y) 2yy0 +
+ Dz F (x2 , y; y 2; x2 y ) (2xy + y 0 x2 ) = 0 ; (1)
substituint ara en el punt x = 0 i tenint en compte que y (0) = a , es te
DxF (,a; a2 ; 0) (,y0 (0)) + Dy F (,a; a2 ; 0) 2ay0 (0) = 0 ;
es a dir,
y0 (0) (,DxF (,a; a2 ; 0) + 2aDy F (,a; a2 ; 0)) = 0 ;
i tenint en compte que ,Dx F (,a; a2 ; 0) + 2aDy F (,a; a2 ; 0) 6= 0 es te
y0 (0) = 0 :
Derivant ara una altra vegada respecte a x la igualtat (1), s'obte
,
Dx DxF (x2 , y; y2; x2y) (2x , y0 ) + (2 , y00 ) DxF (x2 , y; y2; x2y)+
, ,
+Dx Dy F (x2 , y; y 2; x2 y ) 2yy 0 + 2(y 0 )2 + y 00 2y Dy F (x2 , y; y 2; x2 y )+
,
+Dx Dz F (x2 , y; y 2 ; x2y ) (2xy + y 0 x2 )+
+(2y + y 0 2x + y 00 x2 + 2xy 0 ) Dz F (x2 , y; y 2 ; x2y ) = 0 ;
substituint en el punt x = 0 i tenint en compte que y (0) = a , y 0 (0) = 0, es te
(2 , y 00 (0))DxF (,a; a2 ; 0) + 2ay 00 (0)Dy F (,a; a2 ; 0) + 2aDz F (,a; a2 ; 0) = 0 ;

es a dir,

y00 (0) , Dx F (,a; a2 ; 0)+2aDy F (,a; a2 ; 0) = ,2DxF (,a; a2 ; 0) , 2aDz F (,a; a2 ; 0) ;
d'on
y00 (0) = ,,2DDxFF((,,a;a;aa2 ;;0)0)+,22aD
aDz F (,a; a2 ; 0) :
2
x F (,a; a2 ; 0)
y
11. Sigui z (x; y ) la funcio denida implcitament per l'equacio

F x , y ln z ; xz ; x = 0 ;
on F 2 C 1 (R3 ) .
a) Trobeu zx , zy .
b) Comproveu que
(zx ln z + zy ) (yzDx F (a) + xDy F (a)) = z (ln z )Dy F (a) + z 2 (ln z )Dz F (a) ;
,
on a = x , y ln z; xz ; x

Solucio:
a) Procedint com a l'exercici 7, apartat b, es verica en un cert obert V R2 ,

F x , y ln z(x; y) ; z(x;x y) ; x = 0 :
Derivant aquesta igualtat respectivament respecte a x i respecte a y es te

1
DxF x , y ln z; z ; x 1 , y z zx + Dy F x , y ln z; xz ; x z ,z2zxx +
x

+ Dz F x , y ln z; xz ; x = 0 ;
x 1
x ,zy x
DxF x , y ln z; z ; x ,(ln z + z zy y) + Dy F x , y ln z; z ; x z2 = 0 ;

es a dir,
,
DxF x , y ln z; xz ; x z2 , yzzx + Dy F x , y ln z; xz ; x (z , zxx) +

+ z 2 Dz F x , y ln z; xz ; x = 0 ;
,
DxF x , y ln z; xz ; x ,z2 ln z , zzy y + Dy F x , y ln z; xz ; x (,zy x) = 0 ;
d'on
, , ,
zx = z DxF x , y ln z; z ;,x + zDy Fx x , y ln z; z ;,x + z Dz Fx x, y ln z; z ; x
2 x x 2 x
yzDxF x , y ln z; z ; x + xDy F x , y ln z; z ; x (1)
,
z2 ln z D F x , y ln z; x ; x

zy = ,zyD F ,x , y ln z; xx ; x , xD F ,zx , y ln z; x ; x (2)
x z y z
b)
(zx ln z + zy ) (yzDx F (a) + xDy F (a)) =
(a)
z D F (a) + zD F (a) + z D F (a)

2 2
, z ln z D F (a )
2
= x y z x
ln z + yzD F (a) + xD F (a)
yzDxF (a) + xDy F (a) x y
(yzDx F (a) + xDy F (a)) =
, 2

= z Dx F (a) + zDy F (a) + z Dz F (a) ln z , z ln z Dx F (a) =
2 2
= z (ln z )Dy F (a) + z (ln z )Dz F (a) :

2
(a) Substituint zx i zy , respectivament, per (1) i (2).
12. Considerem una partcula movent-se en el pla. Representem per (x; y) les coor-
denades del seu vector de posicio i per (u; v ) les del vector velocitat. Suposem que es
veriquen les equacions 9
x + y + ln u + v = 4 >
1 2
=
x2 + 1 + u2 + v2 = 7 >
x,y ;
a) Demostreu que per a posicions proximes a (2; 1) la velocitat, proxima a (1; 1), queda
unvocament determinada per les equacions anteriors.
b) Calculeu l'acceleracio de la partcula quan passa pel punt (2; 1).

Solucio:
a) Es tracta de comprovar que les equacions donades deneixen la velocitat com a
funcio implcita de la posicio, per a posicions proximes a (2; 1) i velocitats proximes a
(1; 1), es a dir, localment en el punt (x; y; u; v ) = (2; 1; 1; 1).
Sigui, doncs, f : A ,! R2 denida per
1 1

f (x; y; u; v) = x + + ln u + v , 4 ; x +
y
2 2
+u +v ,7 ;
2 2
x,y
on A R2 es un entorn obert del punt a = (2; 1; 1; 1).
Veriquem les hipotesis del teorema de la funcio implcita:
(i) Pels criteris de generacio ; f 2 C 1 (A)
(ii) f (2; 1; 1; 1) = (2 + 1 + 0 + 1 , 4; 4 + 1 + 1 + 1 , 7) = (0; 0)
@f
1 2v
(iii) det @ (u; v ) = det 2uu 2v =
(2;1;1;1) (2;1;1;1)
1
2 = ,2 6= 0
= 2 2
Per tant, efectivament existeixen funcions
u = g1(x; y) ; v = g2(x; y)
de classe C 1 , que donen per a cada posicio la velocitat de la partcula i veriquen
les equacions donades, i son tals que g1 (2; 1) = 1, g2 (2; 1) = 1.
b) Representarem Dt (f ) per (f_ ) . Aix doncs, els components de l'acceleracio seran
(u;_ v_ ) . Com que obviament
(u(t); v (t)) = g (x(t); y (t)) ;
on g = (g1 ; g2 ) te per funcions components les funcions implcites vericades a
l'apartat anterior, la regla de la cadena dona
u_ x_
v_ t = dg(x(t);y(t)) y_ t :
En particular, si t0 es l'instant quan la partcula passa per (2; 1), resulta
u_ x_ 1
v_ t0 = dg(x(t0 );y(t0 )) y_ t0 = dg(2;1) 1 :

La diferencial dg(2;1) la calculem com a diferencial d'una funcio implcita (continua de

l'apartat anterior)
@f , @f 1
dg(2;1) = , @ (u; v ) @ (x; y) ; ; ; =
;;;
1

2v , 1 1 ,
(2 1 1 1)
1
(2 1 1 1)
= , 2uu 2v = y2
2x , (x,1y)2
;;; (2;1;1;1)
1
(x,y )2
1 2 ,1 1 ,1 2 ,2 1 ,1
(2 1 1 1)
=, 2 2 1
3 1 = , ,2 ,2 1 3 1 =
1
,4 ,4
=2 1 3 :
Substituint a la igualtat anterior,

u_
1 ,4 ,4
1 ,4
=
v_ t0 2 1 3 =1 : 2
E s a dir,
u_ (t0 ) = ,4 ; v_ (t0 ) = 2 :

Formula de Taylor i extrems de funcions 125
Captol 6 Formula de Taylor i extrems de funcions
1. Trobeu el desenvolupament de Taylor a (0; 0) de grau 3 de la funcio

f (x; y) = ,y2 + ex2 ,y sin2(x2 + y) , ln(1 , x2 y)
a) Directament, calculant les derivades de f .

b) Per generacio, a partir dels desenvolupaments, ja coneguts, de les funcions exponen-
cial, trigonometrica, etc.
Solucio:
Recordem la formula de Taylor:
Sigui una funcio f : A ,! R , amb A obert de Rn , i f 2 C p+1 (A). Si a 2 A i h 2 Rn
es tal que a + h 2 Br (a) A , es verica
, ,
f (a + h) = f (a) + dfa1!(h) + d fa 2!h + + d fa p!h + Rp+1(h) ;
2 (2) p (p)
amb
lim Rp+1(h) = 0 :
0 khkp
El sumand Rp+1 (h) s'anomena terme complementari.
a) Segons la formula de Taylor es te que
, ,
f (a + h) = f (a) + dfa1!(h) + d fa 2!h + d fa 3!h + R4(h) ;
2 (2) 3 (3)
tenint en compte que a = (0; 0), f (0; 0) = 0, i escrivint h = (h1 ; h2 ), es te

,
df(0;0) (h1; h2) d2f(0;0) (h1 ; h2)(2)
df
3
,(h ; h ) (3)
(0;0)
f ((0; 0) + (h1; h2)) = 1! + 2! + 3!
1 2
+
+ R4 (h1 ; h2 ) ;
on
df(0;0) (h1; h2) = Dxf (0; 0) h1 + Dy f (0; 0) h2

d2f(0;0) (h1; h2)(2) = Dxxf (0; 0) h21 + 2Dxy f (0; 0) h1 h2 + Dyy f (0; 0) h22

d3f(0;0) (h1 ; h2)(3) = Dxxxf (0; 0) h31 + 3Dxxy f (0; 0) h21 h2 + 3Dxyy f (0; 0) h1 h22 +
+Dyyy f (0; 0) h32
Calculem, doncs, les successives derivades:
Dxf = ex2,y 2x sin2 (x2 + y) + 2 sin(x2 + y) cos(x2 + y) 2xex2,y , 1,,yx2x2y =
= ex ,y 2x sin2 (x2 + y ) + 2 sin 2(x2 + y ) xex ,y + 1 ,2xyx2 y ;
2 2
Dy f = ,2y + ex2 ,y (,1) sin2(x2 + y) + 2 sin(x2 + y) cos(x2 + y) ex2 ,y + 1 ,xx2 y =

2
= ,2y , ex ,y sin2 (x2 + y ) + sin 2(x2 + y ) ex ,y + 1 ,x x2 y ;

2
2 2

Dxxf = ex2 ,y (2x)2 + 2ex2,y sin2(x2 + y) + 2 sin(x2 + y) cos(x2 + y) (2x)2ex2 ,y +

+ 2 cos 2(x2 + y ) 2 2x xex ,y + ex ,y + ex ,y 2x2 2 sin 2(x2 + y )+
2 2 2
+ 2y (1 ,(1x,yx) 2+y )y22x2xy =

2
= ex ,y (4x2 + 2) sin2 (x2 + y ) + sin 2(x2 + y ) 4x2 ex ,y +

2 2
+ 8x2 ex ,y cos 2(x2 + y ) + ex ,y (2 + 4x2 ) sin 2(x2 + y ) + 2(1y ,

+ 2x y ; 2 2
2 2
x2y)2
Dxy f = 2xex2 ,y (,1) sin2(x2 + y) + 2 sin(x2 + y) cos(x2 + y) 2xex2 ,y +

+ 2 cos 2(x2 + y ) 2xex ,y + xex ,y (,1)2 sin 2(x2 + y ) + 2x(1 , x2y) + x22xy =
2 2
(1 , x2 y )2

= ,2xex ,y sin2 (x2 + y ) + sin 2(x2 + y ) 2xex ,y +

2 2
+ 4xex ,y cos 2(x2 + y ) , 2xex ,y sin 2(x2 + y ) +

2 2 2x ;
(1 , x2 y )2

Dyy f = ,2 , ex2 ,y (,1) sin2 (x2 + y) + 2 sin(x2 + y) cos(x2 + y) ex2,y +

+ cos 2(x2 + y ) 2ex ,y + ex ,y (,1) sin 2(x2 + y ) + ,(,x 2)x 2 =
2 2
2 2
(1 , x y )
= ,2 + ex ,y sin2 (x2 + y ) , sin 2(x2 + y ) ex ,y +

2 2
+ cos 2(x2 + y ) 2ex ,y , ex ,y sin 2(x2 + y ) + (1 ,xx2 y )2 ;

4
2 2
aplicant ara aquestes funcions al punt a = (0; 0) resulta

Dxf (0; 0) = 0 ; Dy f (0; 0) = 0 ; Dxxf (0; 0) = 0 ;
Dxy f (0; 0) (a)
= Dyx f (0; 0) = 0 ; Dyy f (0; 0) = 0 :
(a) Per ser f de classe C 2 en un entorn sucientment petit del punt (0; 0).
De la mateixa manera, derivant respecte a x les funcions Dxxf , Dxy f , Dyy f i aplicant
(les funcions resultants) al punt a = (0; 0) s'obte
Dxxxf (0; 0) = 0 ; Dxyx f (0; 0) = Dxxy f (0; 0) = Dyxxf (0; 0) = 6 ;
Dyyx f (0; 0) = Dyxy f (0; 0) = Dxyy f (0; 0) = 0 :
Analogament, derivant respecte a y la funcio Dyy f i aplicant (la funcio resultant) al
punt a = (0; 0) s'obte
Dyyy f (0; 0) = ,6 :
Aix doncs,
df(0;0) (h1; h2) = 0

d2f(0;0) (h1; h2)(2) = 0

d3f(0;0) (h1; h2)(3) = 3 6h21 h2 , 6h32
Substituint a la formula inicial tenim
f ((0; 0) + (h1 ; h2)) = 3 6h1h3!2 , 6h2 + R4(h1 ; h2) = 3h21 h2 , h32 + R4(h1 ; h2) :
2 3

Si diem ara
0 + h1 = x ; 0 + h2 = y ;
resulta ser
f (x; y) = 3x2y , y3 + R4 (x; y) :
b) El primer sumand es immediat
,y = ,y + R (x; y) :
2 2
4
Estudiem primer cada factor del segon sumand

ex2 ,y = ex (x2 , y) =
x x2 x3 ,
= 1 + + + + R4 (x; y ) ,y + x2 + R4 (x; y ) =
1! 2! 3!
= 1 + ,y + x + (,y + x ) + (,y + x ) + R (x; y ) =
2 2 2 2 3
1! 2! 3! 4
= 1 , y + x2 + y ,22yx + ,6y + R4 (x; y ) =

2 2 3
= 1 , y + x2 + y , x2 y , y + R4 (x; y ) ;
2 3
2 6
sin(x2 + y ) = sin x (x2 + y ) =

x3
,
= x , 3! + R4 (x; y ) y + x2 + R4 (x; y ) =
= y + x2 , (y + x ) + R (x; y ) = y + x2 , y + R (x; y ) ;
2 3 3
3! 4
6 4
y
3
2
sin (x + y ) = y + x , 6 + R4 (x; y ) =
2 2 2
= y 2 + 2x2 y + R4 (x; y ) :
El segon sumand dona, doncs,
ex2 ,y sin2(x2 + y) =
y 2
y 3
,
= 1 , y + x + 2 , x y , 6 + R4 (x; y ) y 2 + 2x2 y + R4 (x; y ) =
2 2
= y 2 + 2x2 y , y 3 + R4 (x; y ) :

Quant al tercer sumand,

ln(1 , x2 y ) = ln(1 + x) (,x2 y ) =
,
= x , x + x + R4 (x; y ) ,x2 y + R4 (x; y ) =
2 3
2 3
= ,x2 y + R4 (x; y ) :
Aplegant els resultats anteriors, es te
, y + ex2 ,y sin (x + y ) , ln(1 , x y ) =
2 2 2 2
, 2
, 2
, 2

= ,y + R (x; y ) + y + 2x y , y + R (x; y ) + x y + R (x; y ) = 3 2
4 4 4
= 3x y , y + R (x; y ) : 2 3
4
2. Utilitzant el desenvolupament de Taylor del problema anterior, calculeu, si existeix,

, y + e x2 ,y sin (x + y ) , ln(1 , x y )
p
2 2 2 2
lim
;
(0 0) (x + y ) x + y 2 2 2 2
Solucio:
Al problema anterior s'ha trobat que
,y + ex2 ,y sin (x + y) , ln(1 , x y) = 3x y , y + R (x; y) ;
2 2 2 2 2 3
4
aix doncs,
x2 ,y
lim ,y + e 2sin (2x p+ y2 ) , ln(1 , x2 y) = lim 3x2 y , y3 p + R4 (x; y ) =
2 2 2
(0;0) (x + y ) x + y ; (x + y ) x2 + y 2
" #
2 (0 0) 2 2
= (0lim 3 x2
yp, y 3
R
+ 2 2p 2 2 4 (x; y )
()
;0) (x2 + y 2 ) x2 + y 2 (x + y ) x + y
Estudiem ara el lmit de cada sumand. Respecte al segon sumand, per la formula de
Taylor sabem que
lim kR(4x;(x;y )yk)3 = 0 ;
(0;0)

i com que p 3 p
k(x; y)k =
3
x2 + y2 = (x2 + y2) x2 + y2 ;
resulta
lim R4(x;
py)2 2 = 0 :
(0;0) (x + y ) x + y
2 2
Respecte al primer sumand, fent el canvi a coordenades polars, es te

" #
lim 3x2 yp , y3 ( r cos ; r sin ) = lim 3r2 cos2 r sin , r3 sin3 =
r!0 (x2 + y 2 ) x2 + y 2 r!0 r2 r
= rlim
!0
3 cos2 sin , sin3 = 3 cos2 sin , sin3 ;
i com que depen de (per exemple, si = 2 es ,1 i si = es 0), podem assegurar
que no existeix el
lim 3x2 yp , y3 :
(0;0) (x2 + y 2 ) x2 + y 2
Aix doncs, a () el segon sumand te lmit, pero el primer sumand no en te, per tant,
el lmit de la suma no existeix.
E s a dir que no existeix el lmit demanat.
3. Sigui la funcio Z x,z

F (x; y; z) = (1 , ln(t4 + 1)) dt
yz
a) Trobeu el desenvolupament de Taylor de F en el punt (1; 0; 1), ns a termes de

grau 2.
b) Calculeu el valor aproximat de F (1:01; 0:1; 1:03).
Soluci
o:
a) Per la formula de Taylor es te que
F (a + h) = F (a) + dF1!a (h) + d Fa2!(h ) + R3(h) ;

2 (2)

on a = (1; 0; 1), F (1; 0; 1) = 0, i escrivint h = (h1 ; h2 ; h3 ) es te

dF(1;0;1) (h) d2F(1;0;1) (h(2) )
F ((1; 0; 1) + (h1 ; h2; h3)) = 1!
+
2!
+ R3 (h) ; (1)
on,
dF(1;0;1) (h) =DxF (1; 0; 1) h1 + Dy F (1; 0; 1) h2 + Dz F (1; 0; 1) h3
d2F(1;0;1) (h(2) ) =DxxF (1; 0; 1) h21 + 2Dxy F (1; 0; 1) h1 h2 + 2Dxz F (1; 0; 1) h1 h3 +
+ Dyy F (1; 0; 1) h22 + 2Dyz F (1; 0; 1) h2 h3 + Dzz F (1; 0; 1) h23
Calculem, doncs, les derivades successives. Per aixo descomponen la funcio donada de
la forma seguent:
F (x; y; z) = G(u; v) (yz; x , z) ;
on, Zv
G(u; v) = (1 , ln(t4 + 1)) dt :
u
Aleshores, aplicant la regla de la cadena es te
DxF = DuG(yz; x , z) Dx(yz) +Dv G(yz; x , z) Dx(x , z) =
= (1 , ln(v 4 + 1)) (yz; x , z ) 1 = 1 , ln((x , z )4 + 1) :
Analogament,

Dy F = , (1 , ln(u4 + 1)) (yz; x , z) z = , 1 + ln((yz)4 + 1) z ;

Dz F = , (1 , ln(u4 + 1)) (yz; x , z) y + (1 , ln(v4 + 1)) (yz; x , z) (,1) =

= , 1 + ln((yz )4 + 1) y + 1 , ln((x , z )4 + 1) (,1) ;
aplicant ara aquestes funcions al punt a = (1; 0; 1) resulta
DxF (1; 0; 1) = 1 ; Dy F (1; 0; 1) = ,1 ; Dz F (1; 0; 1) = ,1 :
Derivant respecte a x les funcions Dx F , Dy F , Dz F , s'obte
DxxF = , (x , z1)4 + 1 4(x , z)3 ;

DyxF = 0 ;
DzxF = (,1) (x ,,z)14 + 1 4(x , z)3 ;

i aplicant aquestes funcions al punt a = (1; 0; 1) resulta

DxxF (1; 0; 1) = 0 ;
Dyx F (1; 0; 1) = Dxy F (1; 0; 1) = 0 ;
Dzx F (1; 0; 1) = Dxz F (1; 0; 1) = 0 :
Analogament, derivant respecte a y les funcions Dy F , Dz F , s'obte
Dyy F = z (yz)14 + 1 4(yz)3z ;

Dzy F = (yz)14 + 1 4(yz)3zy + , 1 + ln((yz)4 + 1) ;

i aplicant aquestes funcions al punt a = (1; 0; 1) resulta

Dyy F (1; 0; 1) = 0 ; Dzy F (1; 0; 1) = Dyz F (1; 0; 1) = ,1 :
Finalment, derivant respecte a z la funcio Dz F , s'obte

Dzz F = Dz , 1 + ln((yz)4 + 1) y + (,1) (x ,,z)14 + 1 4(x , z)3 (,1) ;
i aplicant aquesta funcio al punt a = (1; 0; 1) resulta
Dzz F (1; 0; 1) = 0 :
Aix doncs,
dF(1;0;1) (h) = 1 h1 , 1 h2 , 1 h3 = h1 , h2 , h3 ;
d2F(1;0;1) (h(2) ) = 2 (,1) h2h3 = ,2h2 h3 ;
d'on (vegeu (1))
F ((1; 0; 1) + (h1; h2; h3 )) = h1 , h1!2 , h3 + ,2h2!2 h3 + R3 (h1; h2; h3) =

= h1 , h2 , h3 , h2 h3 + R3 (h1 ; h2 ; h3 ) ;
que si escrivim
1 + h1 = x ; 0 + h2 = y ; 1 + h3 = z
resulta ser
F (x; y; z) = (x , 1) , y , (z , 1) , y(z , 1) + R3(x; y; z) : (2)

b) De (2) es te que

F (1:01; 0:1; 1:03) ' (1:01 , 1) , 0:1 , (1:03 , 1) , 0:1(1:03 , 1) =
= 0:01 , 0:1 , 0:03 , 0:003 =
= ,0:123 :
4. Trobeu el desenvolupament
, de Taylor en 2
3
de grau 2 de la funcio implcita y (x)
denida localment a 23 ; 0 per l'equacio
ex2 y , cos x , 32 = 0 :
Solucio:
Per la formula de Taylor es te que
y(a + h) = y(a) + dya1!(h) + d ya2!(h ) + R3(h) =

2 (2)
= y (a) + Dy (a) h + 21 D2 y (a) h2 + R3 (h) ;

, = 0, es te
tenint en compte que a = 23 , y 2
3
2 2 1
2
y 3 + h = Dy 3 h + 2 D y 3 h + R (h) : 2 2
3 (1)
Calculem, doncs, les derivades successives. Pel teorema de la funcio implcita sabem
que existeix un obert W R , amb 23 2 W , tal que
ex2y(x) , cos x , 32 = 0 ; 8x 2 W : (2)
Derivem la igualtat funcional (2) respecte a x i es te

ex2y (2xy + y0 x2) + sin x = 0 ; 8x 2 W ; (3)

substituint ara en el punt x = 2

i tenint en compte que y
, = 0, es te
2
2
3 3
y0 2 + sin 2 = 0 ;
2
3

2 34 p3 3 2
y0 3 9 + 2 = 0 ;
d'on 2 , p3 ,9p3
0
y 3 = 422 = 82 :
9
Derivant ara una altra vegada respecte a x la igualtat funcional (3), s'obte
ex2y (2xy + y0 x2)2 + [2y + y0 2x + y00 x2 + 2xy0 ]ex2y + cos x = 0 ;
, , p
substituint en el punt x = 23 i tenint en compte que y 23 = 0, y 0 23 = ,892 3 , es
te
p! " p p #
,9 3 2 + ,9 3 2 2 + y00 2 2 + 2 2 ,9 3 , 1 = 0 ;
2
4 2
8 2 3 8 3 2 3 3 3 8 2 2
" p #
1 + ,3 3 + y 00 2 4 = 0 ; 2
4 3 9
d'on 2 , + p ,9 + 108p3 1 3 3
y00 3 = 2
= 4
16 4
: 3
9
Aix doncs,
2 ,9p3
Dy 3 = 8 ; 2
2 ,9 + 108p3
D2 y 3 = 16 3 ;
d'on (vegeu (1))
2 ,9p3 ,9 + 108p3
y 3 + h = 8 h + 32
2
h + R (h) ; 3
2
3
que si escrivim
2 + h = x ;
3
resulta ser p
,9 3 2 ,9 + 108p3 2 2
y(x) = 8 x , 3 +
2 32 x , 3 + R (x) : 3 3

5. Determineu els extrems relatius de:

a) f (x; y ) = x2 y 3 , 2xy + x
b) g (x; y ) = x ln(x2 + 1) + ex,y , 3y 2
c) h(x; y; z ) = yz2 , x2 + x + y

Solucio:
Recordeu la determinacio d'extrems relatius mitjancant les diferencials de primer i
segon ordre:
Sigui una funcio f : A ,! R , amb A obert de Rn , i a un punt d' A .
1) Si f presenta un extrem relatiu a a i f es diferenciable a a , llavors
dfa = 0 :
2) Suposem que f 2 C 3 (A), dfa = 0, d2 fa 6= 0. Considerem els n valors propis 1 de la
matriu hessiana de f a a , Hf (a) = (Dij f (a)), que existeixen perque es simetrica: 2
-Si tots son negatius, a a hi ha un maxim relatiu.
-Si tots son positius, a a hi ha un mnim relatiu.
-Si hi ha d'ambdos signes, a a no hi ha extrem.
-Si alguns son nuls i els altres son d'un mateix signe, no es pot armar res.
1
es un valor propi de la matriu A si i nomes si A(x) = x , amb x 6= 0 .
2
Equivalentment, considerem la sequencia seguent de menors principals de la matriu Hf (a) :
a a12 ::: a1n
a a 11
D = a ; D = a a ; ::::: ; Dn = a: : :
1 11 2
11 12 21 a22
:::
:::
:::
a2n
:::
21 22
an 1 an2 ::: ann
Aleshores,
D > 0 ; D > 0 ; :::: ; Dn > 0 ; a a hi ha un mnim relatiu.
1 2
D < 0 ; D > 0 ; D < 0 ; D > 0 ; :::: ; (,1)n Dn > 0 ; a a hi ha un maxim relatiu.

1 2 3 4
D 0 ; D 0 ; :::: ; Dn 0 ; no es pot armar res.

1 2
D 0 ; D 0 ; D 0 ; D 0 ; :::: ; (,1)n Dn 0 ; no es pot armar res.

1 2 3 4
Cap dels anteriors, a a no hi ha extrem.

En el cas particular de funcio de dues variables tenim el seguent:

Sigui una funcio f : A ,! R , amb A obert de R2 i a un punt d' A . Suposem que
f 2 C 3(A), dfa = 0, d2fa 6= 0. Aleshores:
1) Si det d2 fa > 0, f presenta a a un extrem relatiu, que sera maxim o mnim segons
tr d2 fa < 0 o tr d2 fa > 0, respectivament.
2) Si det d2 fa < 0, f no presenta a a un extrem relatiu.
3) Si det d2 fa = 0, no es pot armar res.
a) Com que f es C 1 a tot R2 , els punts candidats a ser extrem relatiu seran aquells
punts (x; y ) de R2 tals que
Dxf (x; y) = 0 ; Dy f (x; y) = 0 :
Es te
Dxf = y3 2x , 2y + 1 = 0
Dy f = x2 3y2 , 2x = 0
es a dir,
y 3 2x , 2y + 1 = 0 (1)
x(x3y2 , 2) = 0 (2)
De l'equacio (2) es te
8
>
> x = 0 ) ,2y + 1 = 0 ) y = 12
< (a)
> o
>
: x 6= 0 ) x3y , 2 = 0 ) x =
2 2 ) y 3 2 2 , 2y + 1 = 0 ) ,2y + 3 = 0 )
(b) 3y 2 (c) 3y 2
) y = 32 ) x = ,2 = 278
3 3 2
2
(a) De l'equacio (1).

(b) Observeu que y 6= 0, ja que si y = 0 de (1) es te 1 = 0, la qual cosa es un absurd.
(c) Substituu a (1).

Aix doncs, els punts candidats son

1 8 3
0; 2 ; 27 ; 2 :
Trobem ara la matriu hessiana en cadascun d'aquests punts. Es te

Dxxf = 2y3 ;
Dxy f = Dyx f = 6xy2 , 2 ;
Dyy f = 6x2 y :
,
Punt 0; 21 : 1 2 ,2
1
,2
1

Hf 0; = 2 ,2 0 = ,2 0 ;
8 4
d'on 1
det Hf 0; 2 = det ,2 ,02 = ,4 < 0 ;
1
4
,
per tant, el punt 0; no es extrem relatiu.
1
2
Punt
, ; :
8 3
27 2
8 3 , , !
2 3 3
6 278 32 2 , 2 = 2
, ,2 ,
27
Hf 27 ; 2 = 8 2 4
2 ;
6 27 3 2
2
6 278 2 32 64
81
d'on
8 3
det Hf 27 ; 2 = det 2 64 = 43 > 0 ; 2
27
4
27 2 27 6481
tr 24 64 = + > 0 ;
81 4 81
per tant, el punt
, ; es un mnim relatiu.
8 3
27 2
b) Analogament al cas anterior es te el sistema

9
Dxg = ln(x + 1) + x22x+ 1 + ex,y = 0 =
2
2
Dy g = ,ex,y , 6y = 0 ;

Observeu que aquest sistema no te solucio. En efecte, a la primera equacio tots tres
sumands son positius, i el darrer estrictament:
ln(x2 + 1) 0 ; 22x 0 ; ex,y > 0 ;

2
x +1
d'on
ln(x2 + 1) + 22x + ex,y > 0 :
2
x +1
Aix doncs, la funcio g no presenta extrems relatius a R2 .
c) Com que h es C 1 a tot R3 , els punts candidats a ser extrem relatiu seran aquells
punts (x; y; z ) de R3 tals que
Dxh(x; y; z) = 0 ; Dy h(x; y; z) = 0 ; Dz h(x; y; z) = 0 :
Es te 8
>> Dxh = ,2x + 1 = 0 ) x = 1
>< 1
2
>> Dy h = 2 z + 1 = 0 ) z = ,2
>: Dz h = 1 y = 0 ) y = 0
2
Aix doncs, el punt candidat es 1
2 ; 0; ,2 :
Trobem ara la matriu hessiana en aquest punt. Es te

1 0 ,2 0 0
1
Hh 2 ; 0; ,2 = @ 0 0 21 A :
0 1
2
0
Els valors propis d'aquesta matriu son: ,2 ; 12 ; , 12 . Com que n'hi ha de diferent signe,
podem assegurar que el punt 1
2 ; 0; ,2
no es extrem relatiu.
Per tant, la funcio h no presenta extrems relatius a R3 .

6. Estudieu a R , segons el valor de 2 R , els extrems relatius de

2
f (x; y) = x2 + y4
Solucio:
Els punts candidats a ser extrem relatiu seran aquells punts (x; y ) de R2 tals que
Dxf (x; y) = 0 ; Dy f (x; y) = 0 :
Es te
Dxf = 2x = 0 (1)
Dy f = 4y3 = 0 (2)
x=0
De l'equacio (2) es te 8 = 0
><
>: o 6= 0 ) 4y 3
=0)y=0
Aix doncs, els punts candidats son
per a = 0, els punts
(0; a) ; a 2 R ;
per a 6= 0, el punt
(0; 0) :
Trobem ara la matriu hessiana a cadascun d'aquests punts. Es te

Dxxf = 2 ;
Dxy f = Dyxf = 0 ;
Dyy f = 12y2 :
Per a = 0, en els punts (0; a), a 2 R , la matriu hessiana es
2 0
Hf (0; a) = 0 0 ;

d'on 2 0
det Hf (0; a) = det 0 0 = 0:
D'entrada, no podem armar res. Provem-ho per observacio directa. En aquest cas la
funcio es
f (x; y) = x2 :
Clarament f (x; y ) f (0; a); per tant, els punts (0; a), a 2 R , son mnims relatius
(no estrictes).
Per a 6= 0, en el punt (0; 0) la matriu hessiana es
2 0
Hf (0; 0) = 0 0 ;
d'on 2 0
det Hf (0; 0) = det
0 0 = 0:
D'entrada, no podem armar res. Provem-ho per observacio directa.
Suposem, en primer lloc, que > 0. Aleshores, clarament f (x; y ) > f (0; 0) i, per
tant, el punt (0; 0) es un mnim relatiu.
Suposem, en segon lloc, que < 0. En aquest cas el punt (0; 0) no es extrem relatiu.
En efecte, en tot entorn del punt (0; 0) hi ha punts de la forma (x; 0) en que
f (x; 0) = x2 > 0 = f (0; 0) ;
i hi ha punts de la forma (0; y ) en que
f (0; y) = y4 < 0 = f (0; 0) :
Resumint,
per a = 0, els punts (0; a), a 2 R, son mnims relatius (no estrictes);
per a > 0, el punt (0; 0) es un mnim relatiu (estricte);
per a < 0, no te extrems relatius.
7. Trobeu els extrems relatius de la funcio

f (x; y; z) = 8xy , y2 + 2z

x + y + 2z , 5 = 0
sobre la recta
4x + 4y + z , 8 = 0
Solucio:
a) Operarem, en primer lloc, per substitucio directa. En general, si el conjunt deter-
minat per les condicions de lligam
g1 (x1; ::: ; xn) = 0 >
9
=
::: > ()
gp(x1 ; ::: ; xn) = 0 ;
admet una parametritzacio global
xi = i(t1 ; ::: ; tn,p) 1in
aleshores els extrems lligats d'una funcio objectiu
f (x1; ::: ; xn) ;
amb les restriccions () no son mes que els extrems relatius de la funcio
F (t1 ; ::: ; tn,p) = f ( 1 ; ::: ; n) :
Un cas particular el tenim quan el sistema () permet allar p variables en funcio de
les altres:
x1 = 1 (xp+1; ::: ; xn) >
9
=
::: >
xp = p(xp+1; ::: ; xn) ;
(Recordem que el teorema de la funcio implcita dona condicions perque aixo sigui
possible localment.)
Aleshores els extrems buscats son simplement els extrems lliures de la funcio
F (xp+1 ; ::: ; xn) = f ( 1 ; ::: ; p; xp+1; ::: ; xn) :
En el nostre cas es clar que la recta restriccio

x + y + 2z , 5 = 0
4x + 4y + z , 8 = 0

te com a parametritzacio global per x :

y = 11
7
, x;
z = 12
7
:
Es tracta, doncs, de determinar els extrems relatius de
11 12
F (x) = f x; 7 , x; 7 =
11 11 2 24
= 8x
7
,x , 7 ,x + 7 :
El calcul d'aquests extrems relatius es immediat:
11 11
F (x) = 8 7 , x , 8x + 2 7 , x = ,18x + 110
0
7
110
F 0 (x) = 0 , x = 7 18 = 6355
55
00
F 63 = ,18 < 0
Tenim, doncs, un unic extrem, maxim, per a x = 55 , que correspon al punt

63
55 44 12
; ;
63 63 7
:
b) En segon lloc, calcularem els extrems demanats pel metode dels multiplicadors de
Lagrange: si un punt a es extrem lligat de la funcio objectiu
f (x1; ::: ; xn) ;
amb restriccions () com abans, i a mes es verica rang dga = p , aleshores aquest
punt a es tambe extrem relatiu (lliure) de la funcio (anomenada funcio de Lagrange)
= f + 1 g1 + + pgp
per a certs valors dels parametres 1 ; ::: ; p (anomenats multiplicadors de Lagrange).
En el nostre cas, la funcio de Lagrange es
(x; y; z ) = 8xy , y 2 + 2z + 1 (x + y + 2z , 5) + 2 (4x + 4y + z , 8) :

Els extrems lligats que busquem han de ser solucions del sistema:
Dx = 8y + 1 + 42 = 0 (1)
Dy = 8x , 2y + 1 + 42 = 0 (2)
Dz = 2 + 21 + 2 = 0
x + y + 2z , 5 = 0 (3)
4x + 4y + z , 8 = 0 (4)
si a l'equacio (1) li restem l'equacio (2) s'obte
8y , 8x + 2y = 0 ;
d'on
y = 45x ; (5)
que substituda a (3) i (4) resulta ser
9
x + 45x + 2z , 5 = 0 >
=
4x + 4 4x + z , 8 = 0 >
5
;
el qual sistema te la solucio
x = 55 12
63 ; z = 7 ;
i tenint en compte (5) es te
y = 54 55 44
63 = 63 ;
per tant, l'unic punt candidat a ser extrem relatiu de f sobre la recta donada es el
punt 55 44 12
63 ; 63 ; 7 :
Cal vericar nalment si es un extrem relatiu o no. Sovint es pot deduir de les condi-
cions fsiques o geometriques del problema. Quan aixo no es possible, una possibilitat es
parametritzar el conjunt de lligam de forma analoga a l'apartat anterior, pero ara seria
sucient una parametritzacio local. (Recordem novament que el teorema de la funcio
implcita dona condicions per a l'existencia d'una parametritzacio d'aquest tipus).
Una altra possibilitat es utilitzar el teorema d'accessibilitat d'extrems absoluts d'una
funcio contnua sobre un conjunt compacte. En el nostre cas, la recta restriccio no

es un conjunt compacte. Pero podem restringir-nos a un entorn compacte del punt
candidat a extrem. En efecte, per calcul directe observem que
55
f 63 ; 44 ; 12 > f 0; 11 ; 12
55 63 7
7 7

f 63 ; 44 ;
63 7
12 > f 1; 4 ; 12
7 7
55
44 ; 12 es el maxim absolut d'aquest entorn compacte. I,
Aix doncs, el punt 63 ; 63 7
per tant, es un maxim relatiu sobre la recta restriccio.

F 0 (x) = 2x + 6(,x2 + 10)2(,2x)

F 0 (x) = 0 (1)
De l'equacio (1) es te:

8 x = 0
><
>: o2 + 6(,x 2
+ 10)2(,2) = 0
1 = (,x2 + 10)2
6 s
r1
x = 10 6
(Observeu que el radicand es positiu.)
F 00 (x) = 2 , 12(,x2 + 10)2 , 24x(,x2 + 10)(,2x)

F 00 (0) = 2 , 1200 < 0
s !
F 00 10 p1 = 2 , 12 61 + 48 10 p1 p1 = p48 10 p1
6 6 6 6 6
s ! s !
F 00 , 10 p1 = F 00 10 p1
6 6
En conclusio:
maxim per a x = 0 ; y = 10
s
maxim per a x = 10 + p1 ; y = , p1
6 6
s
mnim per a x = 10 , p1 ; y = p1
6 6

a2 ) Aparentment sembla mes senzill prendre la variable y com a parametre de la

parabola. En efecte, tindrem
x2 = 10 , y
F (y) = (10 , y) + 2y3
F 0 (y) = ,1 + 6y2
r
F (y) = 0 , y = 16
0
F 00 (y) = 12y
F 00 p1 = p12
6 6
Per tant, s
maxims per a y = , p1 ; x = 10 + p1
6 6
s
mnims per a y = p1 ; x = 10 , p1
6 6
Pero observem que d'aquesta manera no es detecta el maxim a (0; 10). En efecte, en
aquest punt el teorema de la funcio implcita ens diu que la variable x no pot allar-se
en funcio de y .
En general, doncs, en utilitzar algunes de les variables com a parametres de la varietat
de restriccions cal fer atencio als punts on no es veriquen les hipotesis del teorema de
la funcio implcita.
b) Apliquem ara el metode dels multiplicadors de Lagrange:
(x; y ) = x2 + 2y 3 + (y + x2 , 10) :
Els extrems lligats que busquem han de ser solucions del sistema:
Dx =2x + 2x = 0 >
9
=
Dy =6y2 + = 0 >
y + x2 = 10 ;
De la primera resulta x =q0 o = ,1. Per a x = 0 es y = 10. Per a = ,1 resulta
y = p16 , i d'aqu x = 10 p16 .

Per vericar si efectivament son extrems relatius, procedim per avaluacio directa, per
tal d'aplicar el teorema d'accessibilitat dels extrems sobre subconjunts compactes:
s !
f (0; 10) > f 10 , p1 ; p1
6 6
s !
p 1 1
f ( 10; 0) > f 10 , p ; p
6 6
s ! p
f 10 + p1 ; , p1 > f ( 10; 0)
6 6
s ! p
1 1
f 10 + p ; , p > f ( 11; ,1)
6 6
que permet concloure com abans.
9. a) Trobeu el maxim de f (x ; ::: ; xn) = (x x xn ) sobre l'esfera unitat.

1 1 2
2
b) Utilitzeu el resultat de l'apartat anterior per provar la desigualtat seguent per a

nombres reals positius 3
pn a a a a + + an
1
n
1 2
n
Solucio:
a) Observeu que ens podem referir, sense perdua de generalitat (per la simetria),
al conjunt
K = f(x1; ::: ; xn) 2 Rn ; x21 + + x2n = 1; x1 0; ::: ; xn 0g :
Aquest conjunt K , pel fet de ser tancat i tat, es un compacte. Com que la funcio
f (x1; ::: ; xn) = (x1 xn )2
3
El cas n = 2 esta resolt, per altres metodes, al llibre Calcul innitesimal (1-variable). Problemes
resolts dels mateixos autors.

es contnua a K , presentara a K un maxim i un mnim absoluts. Evidentment el

mnim absolut es troba a la vora de K , es a dir, a
@K = fx 2 K; xi = 0 per algun i ; 1 i ng :
Per tant, el maxim absolut es troba a
K0 = fx 2 K; xi > 0 per tot i ; 1 i ng :
Trobem, doncs, mitjancant el metode dels multiplicadors de Lagrange, els candidats
(a ser el maxim absolut) a K0 . Sigui la funcio
(x1 ; ::: ; xn) = (x1 xn )2 + (x21 + + x2n , 1) ;
resolem el sistema
9
Dx1 =2(x1 xn ) (x2 xn ) + 2x1 = 0 >
>
Dx2 =2(x1 xn ) (x1 x3 xn ) + 2x2 = 0 >
>
::: =
()
Dxn,1 =2(x1 xn ) (x1 xn,2 xn ) + 2xn,1 =0>
Dxn =2(x1 xn ) (x1 xn,1 ) + 2xn = 0 >
>
>
;
x21 + + x2n = 1
Es te
x1 (x22 x2n + ) = 0 ) = ,x22 x2n
x2 (x21 x23 x2n + ) = 0 ) = ,x21 x23 x2n
:::
xn,1 (x21 x2n,2 x2n + ) = 0 ) = ,x21 x2n,2 x2n
xn (x21 x2n,1 + ) = 0 ) = ,x21 x2n,1
Igualant ara aquests valors de es te
,x xn = ,x x xn
2
2
2 2
1
2
3
2
) x =x
2
2
2
1
:::
,x xn, xn = ,x xn,
2
1
2
2
2 2
1
2
1 ) xn = xn,
2 2
1
es a dir,
x21 = x22 = = x2n,1 = x2n ;
d'on
x1 = = xn :

Tenint en compte aquest resultat a l'ultima equacio del sistema () es te
nx21 = 1 ;
d'on
x1 = p1 : n
Aix doncs, el maxim absolut de f sobre l'esfera unitat es troba en els punts
1 1

p ; ::: ; p
n n
i val 1 n
f p1 ; ::: ; p1 p1 p1
2
n n = n n =
n :
b) Per l'apartat anterior sabem que donats n nombres reals qualssevol xi , 1 i n ,

es te n
x21 x2n n1 sempre que x21 + + x2n = 1 : (1)
Suposem, doncs, que
ai 2 R ; 1 i n ; ai > 0 8i :
Aleshores es te
= r > 0 ) ar1 + + arn = 1 )
2 2
a21 + + a2n (a)
a 2 a 2 a 2 a 2 1 n
) pr + + pr = 1 (b)
1 n
) p1r pnr n )
1 n 1 n
a 1 an
2 2
) r n n ) a1 a n r n )
2 2 n
qn 2 2 r a21 + + a2n
) a1 an n = n :
(a) Representem aquesta suma per r = 6 0.
(b) Tingueu en compte (1).
Finalment representant a2i per ai , 1 i n , es te 4
pn a a a1 + + an :
n
1
n
4
Observeu que ates que els nombres ai , 1 i n son qualssevol, els nombres ai = a2i , 1 i n
son positius qualssevol.

(b) La frontera Fr(K ): cal decompondre-la en una particio de varietats diferenciables

regulars 5 de dimensio d = 0; ::: ; n , 1; els candidats sobre cadascun d'aquests subcon-
junts s'obtenen igual que en el cas d'extrems lligats (zeros de les derivades parcials de
la funcio de Lagrange corresponent, o be de les funcions que resulten de parametritzar
la varietat en questio).
Cal tenir en compte que estem suposant f diferenciable. En cas contrari, cal afegir
una tercera possibilitat:
(c) Els punts de no-diferenciabilitat de f .
En el nostre cas, la part (c) es buida, i la frontera la podem descompondre en tres
parts de dimensio 1 i tres de dimensio 0:
Fr(K ) = (F11 [ F12 [ F13 ) [ (F01 [ F02 [ F03 )
F11 = fx = 0; ,4 < y < 0g
F12 = fy = 0; 0 < x < 2g
y2 = 1; y > 0g [ f x2 + y2 = 1; x < 0g
F13 = f x4 + 16
2
4 16
F0 = f(0; 0)g
1
F02 = f(2; 0)g

F03 = f(0; ,4)g
,F Procedim per substitucio:
1
1
g(y) = f (0; y) = y16 , y ; ,4 < y < 0

4
1 4y 3 , 1 = 0 , y = p3 4 ; que no es considera.
g0(y) = 16
5
Entendrem per varietat diferenciable regular el seguent:
Sigui U un obert de Rn i sigui g : U ,! Rq ( q n ), tal que
g, (0) 6= ;
1
g 2 C r (U ) (r > 0)
rang dgx = q ; per tot x 2 g, (0) 1
Aleshores direm que

V = g,1 (0) = fx 2 U ; tals que g(x) = 0g
es una varietat diferenciable regular de dimensio n , q .

,F Tambe per substitucio:

2
1
g(x) = f (x; 0) = 0 ; 0 < x < 2

Per tant, tots els punts de F12 son candidats.
,F Considerem la funcio de Lagrange corresponent:
3
1
4x + y x
2 2 2
y 2

(x; y ) = 16 y ,y+ 4
2
+ ,1 ;
16
Els candidats a extrems absoluts en F13 son els zeros del sistema
1 8x + 1 2x = 0 9
Dx =y2 16 >
>
4 >
=
1
D = 2yy + 2y
2 4 x 2
+ y 2
1
, 1 + 2y = 0
y
16 16 16 >
>
x +y =1
2 2 >
;
4 16
es a dir,
x(y2 + ) = 0 (1)
y3 + 4x2y + y3 , 8 + y = 0 (2)
4x2 + y 2 = 16 (3)
8 x = 0 ) y = 4
>>
>< o (a)
>> (y 3
+ 4x2 y + y 3 , 8 , y 3 = 0
>: = ,y )2
)
(b) 4x2 + y 2 = 16
( 4x y + y , 8 = 0
2 3
(4)
) 4x + y = 16
2 2
(5) ) 4x2 = 16 , y 2 ) (16 , y 2 )y + y 3 , 8 = 0 )
1 p
(c)
) 16y = 8 ) y = 12 (d) ) x = 463

2
) 4x2 = 16 , 2

(a) Segons (3).

(b) Tingueu en compte (2) i (3).
(c) Segons (4).
(d) Segons (5).
Per tant, els punts candidats en F13 son
p !
(0; 4) ; 63 ; 1 :
4 2

K Els candidats sobre l'obert interior a K son els zeros de Dxf , Dy f :
9
1 8x = 0
Dxf = y2 16 >
=

1 2yy + 2y 4x + y , 1 = 0 >
;
2 2
Dy f = 16 2
16
es a dir,
xy2 = 0 (6)
y3 + 4x2 y + y3 , 8 = 0 (7)
8 x = 0 ) 2y , 8 = 0 ) y = p4
>> 3 3
< (e)
>> o
: y = 0 ) ,8 = 0 absurd
(f )
(e) Segons (7).

(f) Segons (7).

Per tant, el candidat sobre l'obert K es
p
(0; 3 4) :

Aix doncs, els candidats son

(x; 0) ; amb 0 < x < 2 ;
p !
63
(0; 4) ; 4 ; 2 ; 1
p
(0; 3 4) ; (0; 0) ; (2; 0) ; (0; ,4) :
Valorem f en cadascun d'aquests punts. Es te
f (x; 0) = 0
f (0; 4) = 12
p !
63
f 4 ; 2 = , 14
1
p
f (0; 3 4) = 0:2976376
f (0; 0) = 0
f (2; 0) = 0
f (0; ,4) = 20
d'on p !
63 1
4 ; 2 mnim absolut
(0; ,4) maxim absolut
11. Donada l'equacio

ax2 y2 + z3 , sin(bx2y + 2y2 , zx) = 0
on a i b son elements de R .
a) Proveu que aquesta equacio, per a qualsevol valor de a i b , deneix z com a funcio
implcita de x , y en un entorn de (1; 0; 0).
b) Sigui z = g (x; y ) la funcio referida a l'apartat anterior. Determineu a i b de manera
que es veriqui
gx(1; 0) = 0 ; gy (1; 0) = 0
c) Estudieu si la funcio
F (x; y) = x4 + sin(g(x; y))

presenta un extrem relatiu a (1; 0).
Solucio:
f : U ,! R
denida per
f (x; y; z) = ax2 y2 + z3 , sin(bx2y + 2y2 , zx)

on U es un obert de R3 (de fet tot R3 ). Obviament (1; 0; 0) 2 U i f es de classe C 1
a U . Veriquem les condicions del teorema de la funcio implcita al punt (1; 0; 0):
1) f (1; 0; 0) = 0
2)

= 3z2 , cos(bx2y + 2y2 , zx) (,x) =
det @f
@z (1;0;0) (1;0;0)
= j1j = 1 =
6 0
Per tant, l'equacio donada, per a qualsevol valor de a i b , deneix localment a (1; 0; 0)
la funcio implcita z = z (x; y ). En particular, z (1; 0) = 0.
b) Procedint com a l'exercici 7, apartat b, del captol anterior es verica en un cert
obert V R2 , amb (1; 0) 2 V ,
ax2 y2 + (g(x; y))3 , sin(bx2y + 2y2 , xg(x; y)) = 0 :
Derivant aquesta igualtat respecte a x , es te
ay2 2x + 3g2gx , cos(bx2y + 2y2 , xg) (by2x , (g + xgx)) = 0 ;
substituint ara en el punt (1; 0) i tenint en compte que g (1; 0) = 0, es te
,(,gx(1; 0)) = 0 ;
d'on
gx(1; 0) = 0 :
Analogament, derivant respecte a y la igualtat de mes amunt, es te
ax2 2y + 3g2gy , cos(bx2y + 2y2 , xg) (bx2 + 4y , xgy ) = 0 ;

substituint ara en el punt (1; 0), es te

,(b , gy (1; 0)) = 0 ;
d'on
gy (1; 0) = b :
Per tant, si a es qualsevol valor i b es zero es verica la condicio demanada.
c) Pel teorema de la funcio implcita, en l'obert V R2 de l'apartat anterior, la funcio
g es de classe C 1 . Per conseguent, en aquest obert, la funcio
F (x; y) = x4 + sin(g(x; y))
es de classe C 1 . Vegem, doncs, si es verica la condicio necessaria d'extrem relatiu
en el punt (1; 0). Es te
DxF = 4x3 + cos(g(x; y)) gx(x; y) ;
d'on
DxF (1; 0) = 4 6= 0 :
Per tant, la funcio F no presenta extrem relatiu en aquest punt.

12. Suposem que el comportament d'un sistema es regit per l'equacio
ln yxz , yz 3 + (x , y ) + 1 = 0
2
on es un parametre de construccio, x , y son les variables sobre les quals es te
control directe i z tendeix espontaniament cap a valors mnims. Suposant que el punt
de funcionament desitjat del sistema es x = y = z = 1, es tracta de decidir el valor
adequat de . Per a aixo:
1) Estudieu, en primer lloc, per a quins valors de el punt desitjat es efectivament
possible.
2) D'entre aquests valors de , determineu els que permeten controlar diferenciable-
ment el sistema a traves de les variables x , y per a estats proxims al desitjat.
3) En les condicions anteriors, estudieu si per a algun valor de el punt desitjat es
d'equilibri.
4) Finalment, estudieu si en algun cas aquest punt d'equilibri es estable.
Solucio:
D'antuvi; expressem en termes matematics els requeriments de l'enunciat. Per fer-ho,
denotem
f(x; y; z) = ln yxz , yz3 + (x , y) + 1 :
2
1') El punt x = y = z = 1 sera possible en el sistema en questio per a aquells valors

de tals que
f(1; 1; 1) = 0 :
2') Aleshores, el sistema quedara controlat per les variables x , y si i nomes si la variable
z queda unvocament (i diferenciablement) determinada per les x , y . E s a dir, si i
nomes si localment a (1; 1; 1) l'equacio
f (x; y; z) = 0 ;
deneix z com funcio implcita de x , y .
Observem que aleshores, si fem x = y = 1, resulta z = 1, es a dir, el sistema resta al
punt desitjat.

3') Si representem per z (x; y ) les funcions implcites denides a 2', per a valors de
adequats, el punt desitjat sera d'equilibri si i nomes si es tal que
Dxz(1; 1) = Dy z(1; 1) = 0 :
4') Finalment, l'equilibri sera estable per aquells valors de que facin que d2 z sigui
denida positiva a (1; 1).
Passem ja a resoldre efectivament el problema.
1) f (1; 1; 1) = ln 1 , 1 + (1 , 1) + 1 = 0 ; per a tot 2 R :
2) O bviament f es de classe C 1 en un entorn de (1; 1; 1) (de fet: x; y; z 6= 0 ; xz >
0) per a qualsevol 2 R , i a l'apartat anterior hem comprovat igualment que
f(1; 1; 1) = 0 8 2 R . Per tant, cal nomes determinar els valors de per als quals
Dz f(1; 1; 1) 6= 0:
1
Dz f(1; 1; 1) = z , 3yz (1; 1; 1) = ,2 :
2
En denitiva, tambe 8 2 R es verica la condicio 2 de controlabilitat per a x , y .

3) Procedint com a l'exercici 7, apartat b, del captol anterior, es verica en un cert
obert V R2 , amb (1; 1) 2 V ,
ln y z (x; y ) , y (z (x; y ))3 + (x , y ) + 1 = 0 :

2
x
x y2 Dxz x , y2 z , y3z2 D z + = 0 ;
y2z x2 x
es a dir,
Dxz x , z , 3xyz3 Dxz + xz = 0 ; (1)
substituint ara en el punt (1; 1) i tenint en compte que z (1; 1) = 1, es te
Dxz(1; 1) , 1 , 3Dxz(1; 1) + = 0 ;
d'on
Dxz(1; 1) = ,12+ :

aylogament,
An derivant respecte a y la igualtat de mes amunt
ln x , y (z (x; y ))3 + (x , y ) + 1 = 0 es te
2 z (x;y )

x (2yz + Dy z y2)x , (z3 + 3z2 D z y) , = 0 ;

y
y2z x2
es a dir,
2z y + y 2 Dy z , (z4 y 2 + 3z3 Dy z y 3 ) , y 2 z = 0 ; (2)
substituint en el punt (1; 1) es te
2 + Dy z (1; 1) , (1 + 3Dy z (1; 1)) , = 0 ;
d'on
Dy z(1; 1) = 1 ,2 :
Tenint ara en compte la condicio necessaria de mes amunt
(Dx z (1; 1) = Dy z (1; 1) = 0), resulta
,1 + = 0 ; 1 , = 0 ;
2 2
d'on
= 1:
4) En endavant, doncs, suposarem = 1 i representarem simplement per z (x; y ) la
funcio implcita corresponent. Calculem-ne la matriu hessiana en el punt (1; 1). Per
aixo, substituint aquest valor de a la igualtat (1) i derivant-la primer respecte
a x i despres respecte a y , es te

zxxx + zx , zx , 3yz3 zx + (3z2zx2 + zxxz3 )3xy + z + zxx = 0 ;

xzxy , zy , 3xz3 zx + (3z2zy zx + zxy z3 )3xy + xzy = 0 ;
substituint ara en el punt (1; 1) i tenint en compte que z (1; 1) = 1, zx (1; 1) = 0,
zy (1; 1) = 0, es te
zxx(1; 1) , 3zxx(1; 1) + 1 = 0 ;
zxy (1; 1) , 3zxy (1; 1) = 0 ;
d'on
zxx(1; 1) = 21 ;
zxy (1; 1) = 0 :

Analogament, substituint el valor de = 1 a la igualtat (2) i derivant-la respecte a y

es te

2(zy y + z ) + 2yzy + zyy y 2 , 4z 3 zy y 2 + 2yz 4 + 9z 2 zy2 y 3 + (zyy y 3 + 3y 2 zy )3z 3 ,
, (2yz + zy y2) = 0 ;
substituint en el punt (1; 1), es te
2 + zyy (1; 1) , [2 + 3zyy (1; 1)] , 2 = 0 ;
d'on
zyy (1; 1) = ,1 :
Aix doncs,
Hz(1; 1) = 0 ,01 ;
1
2
d'on
0
1
1

det Hz (1; 1) = det 0 ,1 = , 2 < 0 ;
2
per tant, la funcio z (x; y ) no presenta extrem relatiu en el punt (1; 1). E s a dir, per a
cap valor de 2 R el sistema restara en equilibri estable en el punt desitjat.
13. a) Determineu els valors de 2 R pels quals l'equacio

x3y , y3x + y + x = + 1
deneix, localment a (1; 1), y com a funcio implcita de x .

b) Sigui y (x) la funcio de l'apartat anterior. Considereu la funcio
F (x; y) = G (y(x); y)
on G(x; y ) = 3x2 , y 3 . Determineu 2 R de manera que el desenvolupament de
Taylor de F (x; y ) en el punt (1; 1) sigui
F (x; y) = 2 + 6(x , 1) , 3(y , 1) + R2(x; y)
c) Fent servir aquesta expressio, trobeu

lim ,12(xp, 1) + 6(y , 1) , 2F + F 2
(1;1) (x , 1)2 + (y , 1)2

Solucio:
f : U ,! R ;
denida per
f (x; y) = x3 y , y3 x + y + x , , 1 ;
on U es un obert de R2 (de fet tot R2 ). O bviament (1; 1) 2 U i f es de classe C 1
en U . Veriquem les condicions del teorema de la funcio implcita en el punt (1; 1):
1) f (1; 1) = 0

@y
2) det @f = x3 , x3y 2 + 1(1;1) = j,1j = ,1 6= 0
(1;1)
Per tant, l'equacio donada, 8 2 R , deneix localment a (1; 1) la funcio implcita

y = y(x). En particular, y(1) = 1.
b) En primer lloc calcularem el desenvolupament de Taylor de grau 1 de la funcio F
en el punt (1; 1). Es te
F (a + h) = F (a) + dF1! a (h)
+ R2 (h) ;
tenint en compte que a = (1; 1), F (1; 1) = G(1; 1) = 2, i escrivint h = (h1 ; h2 ) es te
dF (h ; h )
F ((1; 1) + (h1 ; h2)) = 2 + (1;1)1! 1 2 + R2(h1 ; h2) ;
on
dF(1;1) (h1; h2) = DxF (1; 1) h1 + Dy F (1; 1) h2
Calculem, doncs, aquestes derivades. Aplicant la regla de la cadena, es te
DxF = Dx(G (y(x); y)) = [DxG (y(x); y)] y0 (x) =
= 6y (x) y 0 (x) ;
analogament
Dy F = Dy (G (y(x); y)) = Dy G (y(x); y) =
= ,3y 2
Aplicant ara aquestes funcions en el punt a = (1; 1) resulta
DxF (1; 1) = 6y0 (1) ;
Dy F (1; 1) = ,3 :

Falta, doncs, trobar y 0 (1). Per aixo, procedint com a l'exercici 7, apartat b, del captol
anterior, es verica en un cert obert V R , amb 1 2 V ,
x3y(x) , (y(x))3x + y(x) + x , , 1 = 0 :
3x2 y + y 0 x3 , (3y 2 y 0 x + y 3 ) + y 0 + = 0 ;
substituint ara en el punt (1; 1) i tenint en compte que y (1) = 1, es te
3 + y 0 (1) , 3y 0 (1) , 1 + y 0 (1) + = 0 ;
d'on
y0 (1) = 2 + :
Aix doncs, les derivades de mes amunt resulten ser
DxF (1; 1) = 6(2 + ) ;
Dy F (1; 1) = ,3 :
Per tant,
dF(1;1) (h1; h2) = 6(2 + )h1 , 3h2
Substituint ara a la formula inicial tenim
F ((1; 1) + (h1 ; h2)) = 2 + 6(2 + )1!h1 , 3h2 + R2(h1; h2 ) =
= 2 + 6(2 + )h1 , 3h2 + R2 (h1 ; h2 ) :
Si diem ara
1 + h1 = x ; 1 + h2 = y
resulta ser
F (x; y) = 2 + 6(2 + )(x , 1) , 3(y , 1) + R2 (x; y) :
Si comparem aquest desenvolupament amb el que volem obtenir, resulta que
6(2 + ) = 6 ;
d'on
= ,1 :
c) A l'apartat anterior s'ha trobat que
F = 2 + 6(x , 1) , 3(y , 1) + R2(x; y) :

Per tant,
,2F = ,4 , 12(x , 1) + 6(y , 1) + R (x; y) ; 2
F = (2 + 6(x , 1) , 3(y , 1) + R (x; y)) =

2
2
2
= 4 + 24(x , 1) , 12(y , 1) + R (x; y ) : 2
Aplegant els resultats anteriors, es te

, 12(x , 1) + 6(y , 1) , 2F + F = (,12(x , 1) + 6(y , 1) + R (x; y))+
2
2
+ (12(x , 1) , 6(y , 1) + R (x; y )) = 2
= R2 (x; y ) :
Aix doncs,
lim ,12(xp, 1) + 6(y , 1) , 2F + F 2 = lim p(x ,R1)(x;+y()y , 1)

2
= 0;
(1;1) (x , 1)2 + (y , 1)2 (1;1) 2 2
per la propietat fonamental del residu de Taylor.

Cálculo de N Variables PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Cálculo de N Variables PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Càl

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

1. Proveu que cadascuna de les aplicacions seguents de neix una distancia a R2

Comprovem si d1 (x; y ) compleix la segona condicio

Pel que fa a la tercera condicio 1

Estudiem ara d2 (x; y ).

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

b) Interpreteu d(f; g ) gra cament.

f (x) = ,x(x , 1) i g (x) = x , 12 .

2) 8x 2 [0; 1], es jf (x) , g (x)j = jg (x) , f (x)j . Per tant,

3) Pel que fa a la desigualtat triangular, donades f; g; h qualssevol, es:

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

(x; z ) 2 A \ B(q; ")

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

Aix doncs, y = sin x1 . E s a dir, (x; y ) 2 A . En de nitiva, si (x; y ) 2 A amb x 6= 0,

amb 2 R qualsevol. Clarament lim x = 0 i sin 1 = sin( + 2n ) = sin . Com

En conclusio, A = A [ B , on B = f0g [,1; 1]

8. a) Sigui A  Rn un obert. Proveu que 8B  Rn es te

b) Continua essent cert, si se suprimeix la hipotesi de A obert?

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

I si x 2= A \ B , ha d'existir un "2 > 0 tal que

Considerem "3 < minf"1 ; "2 g i vegem que

que contradiu (2). En efecte, de (1) resulta

B = [,2; 2]; A \ B = f0g [ (1; 2] A \ B = [1; 2]

9. Sigui A  Rn no buit i siguin x 2 Rn , A i a 2 A dos punts de Rn tals que

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

Recordem que es de neix distancia d'un punt a un conjunt de la forma:

Solucio: Sigui a 2 [0; 1] qualsevol; hem de veure que a 2 A . E s a dir, hem de

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

11. Es tracta de demostrar que per a tot z 2 C , amb jzj = 1 i argument ! ,

qx , 1 < x1 < qx (1)

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

Sigui r" ; s" com a l'apartat anterior. E s a dir,

2 ( , m(r" ! , s" )) <

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

1. Determineu, si existeix, el lmit de la successio en R2 seguent:

(a) Aplicant el criteri de l'arrel: lim aan = ` ) lim pan = `: n

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

Sabem que 1 + 2 + : : : + n = n + n , per tant,

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

Analitzem ara la segona successio:

4. Calculeu el lmit de la successio de R3 seguent:

(a) aplicant el criteri de l'arrel.

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

D'on concloem que lim an = (e3 ; 1; 2)

5. Calculeu el lmit de la successio seguent:

an = ln1n + 2ln1 n + : : : + nln1 n ; (nn!)3

lim BAn , An,1

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

i, per tant, lim A n

lim (n!)3 = lim (n!)3 p 3 =

D'on el lmit buscat es (1; e3 ).

6. Trobeu els lmits superior i inferior de les successions:

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

on (yn ) es la successio de nida

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

7. Estudieu els lmits superior i inferior de an = cos n  quan:

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

b) Si 2 Q es = p i la successio (cos n  ) es periodica i de perode 2q . En efecte,

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

1. Proveu que cadascuna de les aplicacions seguents deneix una distancia a R2

Comprovem si d1 (x; y ) compleix la segona condicio

Pel que fa a la tercera condicio 1

b) Interpreteu d(f; g ) gracament.

2) 8x 2 [0; 1], es jf (x) , g (x)j = jg (x) , f (x)j . Per tant,

3) Pel que fa a la desigualtat triangular, donades f; g; h qualssevol, es:

Aix doncs, y = sin x1 . E s a dir, (x; y ) 2 A . En denitiva, si (x; y ) 2 A amb x 6= 0,

amb 2 R qualsevol. Clarament lim x = 0 i sin 1 = sin( + 2n ) = sin . Com

En conclusio, A = A [ B , on B = f0g [,1; 1]

8. a) Sigui A Rn un obert. Proveu que 8B Rn es te

b) Continua essent cert, si se suprimeix la hipotesi de A obert?

9. Sigui A Rn no buit i siguin x 2 Rn , A i a 2 A dos punts de Rn tals que

Recordem que es deneix distancia d'un punt a un conjunt de la forma:

Solucio: Sigui a 2 [0; 1] qualsevol; hem de veure que a 2 A . E s a dir, hem de

11. Es tracta de demostrar que per a tot z 2 C , amb jzj = 1 i argument ! ,

Sigui r" ; s" com a l'apartat anterior. E s a dir,

2 ( , m(r" ! , s" )) <

1. Determineu, si existeix, el lmit de la successio en R2 seguent:

Analitzem ara la segona successio:

4. Calculeu el lmit de la successio de R3 seguent:

5. Calculeu el lmit de la successio seguent:

D'on el lmit buscat es (1; e3 ).

6. Trobeu els lmits superior i inferior de les successions:

on (yn ) es la successio denida

7. Estudieu els lmits superior i inferior de an = cos n quan:

b) Si 2 Q es = p i la successio (cos n ) es periodica i de perode 2q . En efecte,

Analogament existira una subsuccessio zn = cos nj + i sin nj convergent cap a

lim a = lim cos nj = ,1

E s a dir, existeix una subsuccessio (an ) de la successio donada an convergent cap a

D'altra banda, els termes de la successio estan tats

8. Sigui (xn ) una successio de punts de Rm .

de les dues distancies d1 ; d2 denides al captol 1 es te

Sigui, doncs, n0 maxfn10 ; : : :; nm

Per tant, lim d(xn ; x) = 0, tal com volem provar.

d'on de (1) i (2) es te

9. Calculeu els lmits de les successions complexes seguents:

En particular, si lim rn = 0 es lim an = 0. I si lim rn = +1 aleshores (an ) divergeix.

lim n = lim n'n = lim '1n = lim

10. Comproveu que els conjunts seguents son tancats:

a) Sigui p = (x; y; z ) 2 A , es a dir, p = lim pn amb pn = (xn ; yn ; zn ) 2 A . Per tant,

Captol 3 Continutat i lmits

a) Determineu el domini de denicio A de la funcio.

es a dir, a tot R menys als punts de la parabola y = x .

b) Sigui f : A R ,! R . S'anomena corba de nivell de f la corba de R d'equacio

Per tant, la funcio f2 tambe es contnua en el punt (0; 0).

Explicitem ara, si existeix, la funcio inversa f ,1 . Sigui x0 = (x01 ; : : :; x0n ; 0) 2 n

Per tant, existeix f ,1 : n ,! Sn , fpg i es clarament contnua, per un raonament

4. Considerem les funcions f; g : R2 ,! R seguents:

a) Calculeu, si existeixen, els lmits reiterats en a = (0; 0).

a) Recordem que donada f : A ,! Rm amb A R2 , i (a; b) 2 A , s'anomenen lmits

es que existeixi '(x; y ) tal que

5. Sigui la funcio f : R2 ,! R denida de la forma:

a) Estudieu el lmit, segons la parabola y 2 = x , de f a l'origen.

Recordem igualment que una condicio necessaria perque existeixi lim

b) Cal determinar la restriccio de g al subconjunt B = fy = mxg . Per aixo, notem

x = 1 +2m2 , ja que podem suposar x < 1 +2m2 . En denitiva,

7. Estudieu la continutat, mitjancant canvi a polars, de les funcions f1 ; f2 ; f3 :

Per tant, la funcio no es contnua en aquests punts.

Contradiccio, ja que la funcio tangent no es tada.

8. Sigui f : Rn ,! R contnua, i 2 R . Demostreu que:

En efecte, nomes cal observar que:

f (x) > f (a) , " = f (a) , f (a)2, = f (a)2+ > +2 = :

Analogament es demostraria per a A0 .

c) E s analeg a l'apartat b, tenint en compte que (yp ) convergent i yp (respect.,

9. Donada f : Rn ,! R contnua, denim g : Rn ,! R mitjancant

Proveu que g es contnua en Rn .