monografies TEXTURES 504

Informe

L'informe MIES ha estat realitzat per:

Albert Cuchí, professor del Departament de Construccions Arquitectòniques I de la UPC.
Escola d'Arquitectura del Vallès. 1
Isaac López Caballero, estudiant. Becari del projecte MIES. Escola d'Arquitectura del Vallès.

Agraïments
Aquest treball ha estat fruit de moltes aportacions de treball i d'idees que ens han arribat
de molta gent; volem agrair especialment el suport de les persones següents:
Miguel Usandizaga, impulsor d'aquest treball. Una aproximació a l’impacte
Els estudiants del seminari de doctorat Impacte Ambiental de la Construcció del programa
de doctorat del Departament de Construccions Arquitectòniques, pels seus càlculs sobre ambiental de l’Escola
l'edifici de l'ETSAV. Francesc López, per les dades aportades pel seu treball de fi de carrera d’Arquitectura del Vallès
d'Arquitectura Tècnica. Lluïsa Aguilera i Estefania Barrio, membres de la Comissió de Medi
Ambient de l'ETSAV. Montserrat Galindo i Gloria Lázaro, becàries de Pla d'ambientalització Bases per a una política ambiental a l’ETSAV. 1999
curricular i del Pla de residus. Antonio Guardia, cap de manteniment de l'ETSAV.
La Coordinació del Pla de medi ambient de la UPC, i especialment l’Ivan Capdevila. Informe
Podeu consultar la versió completa de l’Informe MIES i fer-nos arribar els vostres comentaris
i suggeriments a la web de medi ambient de la UPC http://www.upc.es/mediambient/ MIES
Una aproximación
al impacto ambiental
de la Escuela
de Arquitectura
del Vallès
Bases para una política
ambiental en la ETSAV. 1999

MIES
Report
An approximation
to the environmental
impact of the School
of Architecture
Centre Interdisciplinari de Tecnologia,
of the Vallès
Escola Tècnica Superior Innovació i Educació per a la Sostenibilitat U N I V E R S I TAT P O L I T È C N I C A
d’Arquitectura del Vallès D E C ATA L U N YA Bases for an environmental
U N I V E R S IT AT PO LITÈ CN ICA D E CATA LUNYA policy at the ETSAV. 1999
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
 Altres títols de la col.lecció

1. Informe MIES. Una aproximació a l'impacte

ambiental de l'Escola d'Arquitectura del
Vallès. Bases per a una política ambiental
a l'ETSAV (1999)

2. La petjada ecològica de l'EUPM (2000)

3. Taller UPC-COAC. Pràctiques ambientals

en l'arquitectura i l'urbanisme. Environmental
Workshop 1.0 (2004)

4. ITINERA. Recorregut ambiental al Campus

del Baix Llobregat (2004)

5. LABORATORI REAL. Espai innovador de

recerca per a un campus sostenible (2004)

A començaments d'estiu de 1998, l'aleshores director de

l'Escola d'Arquitectura del Vallès (ETSAV), Miguel Usandizaga,
va encarregar que es determinessin les condicions necessàries
perquè l'ampliació de l'edifici de l'Escola, que s'estava
plantejant dins el Pla Estratègic, es transformés en un model
d'edificació sostenible i, encara més, un lloc on es poguessin
Aquesta és la segona edició de l’Informe MIES que es va redactar el 1999. Atès el temps que ha passat, ens vam fer experimentacions o avaluacions en aquest camp, amb
plantejar si valia la pena renovar les dades que conté per oferir un document més actualitzat. Finalment, hem decidit el convenciment que les qüestions ambientals prendrien un
que no escau, bàsicament perquè les aportacions més valuoses de l’Informe MIES –la metodologia i les conclusions– paper decisiu en el futur dels ensenyaments d'arquitectura.
serien les mateixes. I també perquè ens falta per fer-ho Isaac López Caballero (1978-2004), a la memòria del qual
dediquem aquesta nova edició. El programa, i fins i tot l'ampliació de l'edifici,
Ésta es la segunda edición del Informe MIES, redactado en 1999. Dado el tiempo transcurrido, nos planteamos si es va batejar com a projecte MIES, acrònim
merecía la pena renovar los datos que contiene para ofrecer un documento más actualizado. Finalmente, hemos de Model d'Investigació d'Edificació Sostenible.
decidido que no procede, básicamente porque las aportaciones más valiosas del Informe MIES –la metodología y
las conclusiones–, serían las mismas. Y también porque nos falta para hacerlo Isaac López Caballero (1978-2004), Paral·lelament, l'ETSAV va promoure la formació de la
a cuya memoria dedicamos esta nueva edición. Comissió de medi ambient i la redacció del Pla de residus
i del Pla d'ambientalització curricular, impulsats pel Pla de
This is the second edition of the MIES Report; the first edition was written in 1999. Having considered the time that medi ambient de la UPC, accions que han format l'entorn
has passed since then, we wondered whether it was a good idea to update the information contained in the first immediat en què s'ha fet aquest estudi.
edition. We decided that this was unnecessary, because the most valuable information, namely, the methodology and El desenvolupament del treball ha portat a un plantejament
the conclusions, would be the same. Another reason is that Isaac López Caballero (1978-2004), to whose memory més global, més enllà d'establir les condicions d'una possible
we dedicate this new edition, is no longer here to help us do the job. ampliació, que avui oferim a la crítica del lector.

Dipòsit legal: B-34316-2005

ISBN: 84-7653-870-7
 Què es pretén avaluar?
Es vol avaluar, de forma comparada, l'impacte ambiental de
diversos aspectes de l'ETSAV, de manera que sigui possible
reduir l'impacte global amb una política ambiental equilibrada.

Quina mesura s’utilitza

per fer-ho?
L'energia consumida als processos, perquè

- és un factor que està implicat en qualsevol tipus d'activitat

- perquè energia vol dir treball, modificació de l'entorn, impacte
- la nostra societat en fa un ús intensiu
- l'ús de l'energia comercial porta associats un seguit d'impactes
ambientals reconeguts. Per exemple, el consum de combustibles
fòssils comporta l'emissió de CO2 a l'atmosfera que contribueix
a l'escalfament global. Com que moltes formes d'energia ens
arriben com a resultat de transformacions prèvies, com ara
l'energia elèctrica provinent de centrals tèrmiques, i que cada
L'energia 1 J (Joule) = 1 kg m2/seg2
procés demana una combinació pròpia de formes d'energia,

es mesura en Joules 1 MJ (MegaJoule) = 1.000 kJ = 1.000.000 J considerarem el consum d'energia ocasionat a l'ETSAV avaluat
en forma d'emissions de CO2 a l'atmosfera.
l'energia que obtenim de la combustió d'1 litre de benzina = 40 MJ
(amb una emissió de prop de 3 kg de CO2 a l’atmosfera)

1 Watt = 1 J/seg
1 Wh = 3.600 J = 3,6 kJ
1 kWh = 3,6 MJ

l'energia que consumeix una bombeta de 100 W encesa durant 10 hores = 3,6 MJ
(i per produir aquesta energia elèctrica ha calgut emetre aproximadament 0,5 kg de CO2 a l’atmosfera)

1 kcal = 4,16 kJ
1 menú Big Mac™ = 981 kcal*

molt semblant a l'energia que proporciona el consum d'un menú Big Mac™ = 4 MJ
(i el nostre cos també expulsarà CO2 per metabolitzar-ho)

* Dades disponibles als establiments de la cadena McDonald's™

 L'edifici és la infraestructura bàsica de suport a les activitats de l'Escola. A més

Emissions
degudes a la construcció de l'edifici de
de donar aixopluc a les seves activitats, representa la seu física de la institució.

l'ETSAV Aquest primer apartat avalua el cost ambiental de la construcció

de l'edifici de l'ETSAV a partir dels materials que el componen, i
pes (tones) % pes energia (MJ) % ener. emissions % emis. emis./kg substitueix la seva massa per l'energia que va ser necessària per fabricar-los i les
(tones CO2) (kgCO2/kg) emissions de CO2 associades a l'ús d'aquesta energia.

Estructura 10.043 53,29 16.190.442 33,20 1.522 33,41 0,151

La construcció de l'edifici de l'ETSAV va suposar l'emissió
Cobertes
de 4.555 tones de CO2.
i soleres 1.682 8,93 1.966.935 4,03 200 4,39 0,119
Si atribuïm a l'edifici de l'Escola una vida útil de 30 anys, les emissions degudes
Tancaments a la seva construcció suposen una repercussió d'unes 150 tones de CO2 cada any.
verticals 4.439 23,55 12.983.099 26,62 982 21,56 0,221

Subbases
i paviments 2.382 12,64 1.153.786 2,37 100 2,19 0,042

Revestiments
i pintures 54 0,29 1.663.600 3,41 130 2,85 2,405

Portes
i finestres 191 1,01 8.075.558 16,56 717 15,75 3,752

Instal·lacions 55 0,29 6.735.708 13,81 905 19,85 16,341

Total 18.848 48.769.122 4.555 0,242

Energia necessària per produïr
els materials de construcció

Àrids 0,1 MJ/kg

Fàbrica de maó 2,8 MJ/kg
Fusta serrada 3 MJ/kg
Guix 3,3 MJ/kg
Tauler contraplacat
Ciment Portland
Asfalt
Tauler aglomerat
5
7,2
10
14
MJ/kg
MJ/kg
MJ/kg
MJ/kg
Tres conclusions
Vidre 19 MJ/kg
Pintura plàstica 20 MJ/kg
Acer 43 MJ/kg
Poliuretà 70 MJ/kg La taula anterior ens mostra l'energia precisa per fabricar diversos
Polietilè 75 MJ/kg materials molt usuals a la construcció d'edificis. Fixem-nos com
PVC 80 MJ/kg l'evolució en els materials de construcció apunta cap a un
Coure 90 MJ/kg augment en la quantitat d'energia implicada en la seva fabricació.
Pintura (esmalt) 100 MJ/kg
Poliestirè expandit 100 MJ/kg
Neoprè 120 MJ/kg
Alumini 160 MJ/kg L'edifici de l'ETSAV dona un primer apropament als tipus de paràmetres
FONT: Guia de l'Edificació Sostenible (1999) amb què valorarem l'impacte ambiental dels nostres edificis:
2,16 tones de materials per m2
5.576 MJ d'energia invertits en materials per m2
521 kg de CO2 emesos per fabricar els materials per m2

Hi ha un factor decisiu que cal considerar en l'impacte

ambiental en la construcció d'edificis, i que ja ha intervingut
en l'anàlisi de l'ETSAV: la durabilitat, el temps
d'amortització de la inversió que fem en construir.

La durabilitat dels edificis, no solament

entesa com una qüestió tècnica, sinó també
com un paràmetre de disseny que h’ha
d’evitar l’obsolescència funcional, és decisiva
en l’impacte ambiental de la construcció.
 Emissions degudes
a l'ús de l'edifici
Any 1997

Dades de referència
consum d'electricitat 398.530 kWh (1.434.708 MJ)
de l'ETSAV L'energia consumida amb l'ús de l'edifici correspon a la que
ha calgut per dur a terme les activitats de l'Escola.

El consum de calefacció, il·luminació, serveis, aparellatge i

consum de gas 65.373 m3 (2.744.097 MJ) equipament docent i informàtic el podem valorar de forma
conjunta a través de la facturació de les companyies
superfície de l'ETSAV: 8.746 m2 subministradores d'energia.
crèdits matriculats: 64.341 crèdits
Hem pres les dades de 1997, com a mitjana d'una mostra
de facturació d'energia de l'ETSAV que compren des de l'any
consum d'1 m3 de gas natural aprox. emissió de 2,309 kg de CO2 1994 fins al 1998.
consum d'1 kWh d'electricitat aprox. emissió de 0,545 kg de CO2
Les emissions imputables al consum energètic per ús de
l'edifici de l'ETSAV és d'unes 370 tones de CO2 anuals.

Recordem, anualment: construcció, 150 tones de CO2

 MJ/m2 MJ/crèdit kgCO2/m2 kgCO2/crèdit

le ?
b
Generalment ens referim a l'impacte
ETSAV 478 65 42 5,7

i
ocasionat per la construcció i ús dels edificis

n
ETSEIT + EUETIT 216 37 25 4,1 com una característica pròpia. Parlem d'arquitectura
o construcció sostenible. Però l'arquitectura es justifica
EUPM
EUPVG
450
305
74
39
36
33
5,9
4,2

s t e mediambientalment en funció de les activitats que alberga,

un edifici buit no pot
fins al punt que
ser mai sostenible.
EUOOT 465 73 40 6,3

so A la taula adjunta es relacionen els consums anuals de diferents centres de la

Universitat Politècnica de Catalunya, referint-los tant als m2 com als crèdits docents

a
ETSAV: Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès impartits. En el primer cas referim l'impacte a l'edifici. En el segon cas a la densitat d'ús.

r
ETSEIT: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Terrassa
És un intent de trobar nous paràmetres que permetin atribuir els impactes no solament

tu
EUETIT: Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa
EUPM: Escola Universitària Politècnica de Manresa als edificis sinó a les activitats i a la seva interrelació amb els edificis.

c
EUPVG: Escola Universitària Politècnica de Vilanova i Geltrú
EUOOT: Escola Universitària d'Òptica i Optometria de Terrassa No són els edificis, o les coses, els que són sostenibles. Ho han de ser les activitats;

i t e els edificis ho han de permetre.

rq u
A
Quilometratge, energia i emissions corresponents als desplaçaments dels membres de l'ETSAV (1998)

Població i distància % de % de quilometratge % emissions

a l'ETSAV persones quilometres anual energia d'impacte CO2
Barcelona 20 km 35,9% 40,7% 2.402.266 km 2.772.895 MJ 29,1% 207.967 kg
Sant Cugat 2 km 16,3% 1,8% 109.604 km 103.160 MJ 1,1% 7.737 kg
Sabadell 18 km 8,3% 8,5% 500.699 km 673.320 MJ 7,1% 50.499 kg
Terrassa 15 km 8,3% 7,1% 417.249 km 540.982 MJ 5,7% 40.573 kg
Cerdanyola 10 km 3,3% 1,9% 111.965 km 221.648 MJ 2,4% 16.623 kg
Rubí 10 km 1,7% 1,0% 57.565 km 103.633 MJ 1,1% 7.772 kg
L'Hospitalet28 km 1,7% 2,7% 160.075 km 322.023 MJ 3,4% 24.157 kg
Badalona 30 km 1,5% 2,6% 154.887 km 194.767 MJ 2,1% 14.607 kg
Manresa 45 km 1,0% 2,5% 144.330 km 562.924 MJ 5,9% 42.219 kg Per realitzar les activitats a l'Escola cal que els seus membres s'hi desplacin, i hi retornin,
quotidianament des de la seva residència habitual durant el curs.
Altres 25 km 22,0% 31,2% 1.842.036 km 4.010.422 MJ 42,1% 300.781 kg
TOTAL 5.900.679 km 9.505.777 MJ 712.938 kg Això implica la mobilitat de 1.071 estudiants, 111 professors, 25 membres del PAS i d'altres
persones de diferents serveis externs, com ara copisteria o seguretat (dades de 1998).

Aquests desplaçaments es fan amb diferents mitjans de transport i des de diferents localitats
de les comarques de Barcelona.

Durant l'any 1998, aquests transports van suposar

unes emissions d'unes 715 tones de CO2

Emissions degudes al transport

Emissions degudes al transport
Emissions degudes al transport

dels usuaris de l'ETSAV

dels usuaris de l'ETSAV
dels usuaris de l'ETSAV

Recordem, anualment: construcció, 150 tones de CO2; ús, 370 tones de CO2
 Els membres de l'ETSAV
que arriben amb cotxe És el sistema de transport mediambientalment menys
eficient dels utilitzats per accedir a l’Escola, fins al punt

provoquen el 90% de les emissions

de multiplicar per 10 les emissions dels que hi accedeixen
en ferrocarril que, al cap de l'any, recorren aproximadament
els mateixos quilòmetres.

que produeixen els desplaçaments totals

l'ús de l'automòbil provoca l'emissió anual de 642
tones de CO2 i supera la suma de les 150 tones de
repercussió de la construcció de l'edifici i les 370 tones
degudes a consums per a l'ús
Globalment, però, potser no és l'impacte més punyent que la mobilitat basada en l'automòbil produeix
en el nostre medi: el model d'urbanització que genera, i alhora l'impulsa, és un dels factors de consum
i degradació del territori més importants al nostre país.

% quilometratge energia % emissions

Transport de persones anual consumida d'impacte CO2
Cotxe 44,9% 3.124.980 km 8.565.800 MJ 89,8% 642.432,0 kg
Tren 37,4% 2.610.894 km 858.036 MJ 9,6% 68.536,0 kg
Bus 2,8% 140.533 km 54.808 MJ 0,6% 4.110,6 kg
Emissions associades el 1998

a l'activitat es van construir a Catalunya 47.449 habitatges nous,

amb una superfície construïda total de 5.604.574 m2
L'ETSAV gradua cada any 100 nous arquitectes, potser
50 nous col·legiats, que exerciran la seva activitat durant
uns 30 anys de mitjana

dels llicenciats 5.625 arquitectes col·legiats

al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya

de l'ETSAV
1.500 anys d'exercici professional/any

aproximadament 1.000 m2 construïts per arquitecte

La funció de l'Escola és formar arquitectes. Professionals que col·legiat i any 1.500 anys d'arquitecte
exerciran el seu ofici posant en pràctica els coneixements que han
adquirit a l'ETSAV i, el que és més important, ho faran sobre
1.000 m2 habitatge/any d'arquitecte
l'escala de valors que han adoptat durant la seva formació.
la construcció de cada m2
implica una emissió de prop
de 450 kg de CO2 (uns 520 a l'edifici de l'ETSAV)
Aquest apartat vol entendre que aquest fet solidaritza, d'alguna
1.500 kg de CO2/m2 habitatge
manera, l'ETSAV amb l'impacte ambiental que es produeix al voltant
de l'activitat professional dels seus llicenciats i, en conseqüència,
tracta d'estimar les emissions associades als consums d'energia
produïts als edificis que bastiran els seus arquitectes.
l'energia consumida a Catalunya l'any 1991 als habitatges 2.250.000 de tones de CO2
va suposar una mitjana de 186 MJ/m2. Actualitzant les
dades, considerem un consum d'energia de mitjana en
l'ús de cada m2 construït de 216 MJ, que implica,
estimant 50 anys de vida als edificis d'habitatge, una
emissió de 1.050 kg de CO2

en total, cada habitatge nou suposarà, entre construcció

i ús al llarg de la seva vida útil, una emissió de prop
de 1.500 kg de CO2 per m2
 Conclusions
Recordem, anualment: No obstant això, la conclusió més sorprenent, la que trastoca qualsevol
construcció: 150 tones de CO2 plantejament previ fins reduir-lo a una simple anècdota, és l'impacte
ús: 370 tones de CO2 ambiental que ocasionarà, al llarg de la seva vida professional, el producte
transport: 715 tones de CO2 de l'activitat de l'ETSAV: els seus titulats.
estimació activitat llicenciats: 2.250.000 tones de CO2
No podem carregar tot aquest impacte a l'Escola. Ni tan sols a la
El discurs sobre la sostenibilitat i la seva relació amb responsabilitat dels nostres titulats. Però la magnitud és tan enorme que
l'arquitectura versa, sovint, en una valoració sectorial sobre aconseguir una reducció, encara que sigui mínima, suposa un avenç
l'impacte dels materials i de l'energia consumida en l'ús de immens respecte a qualsevol altre impacte de l'Escola.
l'edifici.
Aquest cal que sigui l'objectiu d'una política
Les dades sorprenents, però, apareixen quan l'Escola s'analitza ambiental de l'ETSAV: instal·lar a les idees
com a institució, no com edifici. Quan s'entén com a activitat
en relació amb les seves finalitats.
centrals que defineixen la visió de
l'arquitectura la responsabilitat ambiental
Així, l'impacte ambiental ocasionat pels desplaçaments dels
membres de l'Escola supera la suma de l'impacte degut a la
de les nostres accions. La importància d'aquest objectiu
és tal, que la resta de les accions
construcció i l'ús de l'edifici. Des d’ara ja no es podrà entendre encaminades a disminuir els
una política ambiental de l'ETSAV sense una política de impactes que aquest estudi ha
mobilitat dels seus membres. tractat d'avaluar, no tenen sentit si
no és com a models amb els quals
es puguin generar les actituds que
cal crear en els nostres estudiants.
En definitiva, com a instruments
de la seva educació.

Informe MIES
Una aproximación al impacto ambiental de la Escuela
de Arquitectura del Vallès
Bases para una política ambiental en la ETSAV. 1999
A principios de verano de 1998, el entonces
Director de la Escuela de Arquitectura del
Vallès (ETSAV), Miguel Usandizaga, encargó
determinar las condiciones necesarias para
que la ampliación del edificio de la Escuela,
contemplada dentro del Plan Estratégico
del centro, pudiese considerarse un modelo
de edificación sostenible y, llevando aún más lejos la propuesta, se transformase
en un lugar donde pudieran llevarse a cabo experiencias en ese campo, con
el convencimiento de que las cuestiones ambientales tomarían, en el futuro,
un papel decisivo en la enseñanza de la arquitectura.
El programa, e incluso la misma ampliación del edificio, se bautizaron como
proyecto MIES, acrónimo de Modelo de Investigación de Edificación Sostenible.
Entretanto, la ETSAV promovió la formación de una Comisión de Medio
Ambiente así como la redacción del Plan de Residuos y del Plan de Ambien-
talización Curricular, impulsados ambos por el Plan de Medio Ambiente de
la UPC, acciones todas ellas que conformaron el entorno en el que se llevó
a cabo el estudio.
El desarrollo del trabajo nos llevó a un planteamiento más global, más allá
de establecer las condiciones para una posible ampliación, y es el que
ofrecemos hoy a la crítica del lector.
La energía se mide en JOULES
1 Joule (J) = 1kg m2/seg2
1 MegaJoule (MJ) = 1.000 kJ = 1.000.000 J
La energía que obtenemos de la combustión
de 1 litro de gasolina = 40 MJ (con una
emisión de casi 3 Kg de CO2 a la atmósfera)
1 Watt = 1 J/seg
1 Wh = 3.600 J = 3,6 kJ
1 kWh = 3,6 MJ
La energía que consume una bombilla de 100 W funcionando durante 10 horas = 3,6
MJ (y para producir esta energía ha sido necesaria la emisión de aproximadamente
0,5 Kg de CO2)
1 kcal = 4,18 kJ
1 menú Big Mac™ = 981 kcal *
Muy parecida a la energía que proporciona comerse un menú Big Mac™ =
4 MJ (y nuestro cuerpo también expulsará CO2 al metabolizarlo)
* Datos disponibles en los establecimientos de la cadena McDonald's™
¿Qué pretendemos evaluar?
Queremos evaluar, de forma comparada, el impacto ambiental de diferentes
aspectos de la ETSAV, de tal manera que sea posible reducir el impacto total con
una política ambiental equilibrada.
¿Qué medida utilizamos para hacerlo?
La energía consumida en los procesos, porque
- es un factor inherente a cualquier tipo de actividad
- en tanto energía quiere decir trabajo implica modificación del entorno, impacto
- nuestra sociedad es intensiva en su uso
- el uso de la energía comercial conlleva una serie de impactos ambientales
reconocidos. Por ejemplo, el consumo de energías fósiles comporta la
emisión de CO2 a la atmósfera, lo que contribuye al calentamiento global
del planeta. Debido a que muchas formas de energía nos llegan como
resultado de transformaciones previas, como la energía eléctrica procedente
de centrales térmicas, y que cada proceso requiere una combinación concreta
de formas de energía, consideraremos el consumo de energía ocasionado
por la ETSAV en forma de emisiones de CO2 hacia la atmósfera.
(Ver tabla 1)
Emisiones debidas a la construcción del
edificio de la ETSAV
El edificio es la infraestructura básica de
las actividades de la Escuela. Y no tan sólo
les da cobijo, si no que es la imagen física
de la institución.
Este primer apartado evalúa el impacto ambiental de la construcción del
edificio de la ETSAV a través de los materiales invertidos en su construcción,
substituyendo la masa de esos materiales por la energía precisa para fabricarlos
y por las emisiones de CO2 asociadas al uso de esa energía.
La construcción del edificio de la ETSAV supuso la emisión de 4.555 toneladas
de CO2.
Si atribuimos al edificio de la Escuela una vida útil de 30 años, las emisiones
debidas a su construcción suponen una repercusión de unas 150 toneladas
de CO2 anuales.
Tres conclusiones
La tabla 2 nos muestra la energía necesaria
para fabricar diversos materiales usuales
en la construcción de edificios. Hay que
hacer notar como la evolución de los ma-
teriales de construcción apunta hacia un
aumento de la cantidad de energía implicada en su fabricación.
El edificio de la ETSAV aporta una primera aproximación al tipo de parámetros
que habrá que considerar para valorar el impacto ambiental de nuestros edificios:
2,16 toneladas de materiales por m2;
5.576 MJ de energía invertidos en materiales por m2;
521 kg de CO2 emitidos para fabricar los materiales por m2;
Hay un factor decisivo en la consideración del impacto ambiental en la construcción
de edificios, y que ya ha intervenido en el análisis de la Escuela: la durabilidad,
el tiempo de amortización de la inversión que hacemos al construir.
Construir edificios durables, entendido no sólo como un problema técnico
sino también como un parámetro del diseño que debe evitar su obsolescencia
funcional, es decisivo en el impacto ambiental de la construcción.
Emisiones debidas al uso del edificio de
la ETSAV
La energía consumida en el uso del edificio
supone la que ha sido precisa para llevar
a cabo las actividades de la Escuela.
El consumo en calefacción, iluminación,
aparatos y equipo docente e informático, puede ser valorado de forma conjunta
a través de la facturación de las compañías suministradoras de energía.
Se han tomado los datos de 1997 como promedio de una muestra de
facturaciones de consumo de energía en la ETSAV que abarca desde el
año 1994 hasta el 1998. Las emisiones imputables al consumo energético
debido al uso del edificio de la ETSAV se aproximan a las 370 toneladas
de CO2 anuales.
Recordemos, anualmente: construcción 150 toneladas de CO2.
Año 1997
Datos de referencia:
consumo de electricidad 398.530 kWh (1.434.708 MJ)
consumo de gas 65.373 m3 (2.744.097 MJ)
superficie ETSAV 8.746 m2
créditos matriculados 64.341 créditos
Consumo de 1 m3 de gas natural: aprox. emisión de 2,309 kg de CO2
Consumo de 1 kWh de electricidad: aprox. emisión de 0,545 kg de CO2
¿Arquitectura sostenible?
Generalmente nos referimos al impacto
ocasionado por la construcción y uso de
los edificios como si fuera una característica
propia. Hablamos de arquitectura o cons-
trucción sostenible. Pero la arquitectura
se justifica, medioambientalmente, por las actividades que alberga, hasta
el punto que un edificio vacío no puede ser nunca sostenible.
En la tabla adjunta se refieren los consumos anuales de diferentes centros
de la Universidad Politécnica de Catalunya, relacionándolos tanto a su superficie
como a los créditos docentes impartidos en ellos. En el primer caso referimos
el impacto al edificio. En el segundo caso a la densidad de uso.
Se trata de un intento de encontrar nuevos parámetros que permitan atribuir
los impactos no tanto a los edificios como a las actividades cuando se
desarrollan dentro de esos edificios.
No son los edificios, o las cosas, quienes son sostenibles. Lo deben ser las
actividades; los edificios deben permitirlo.
(Ver tabla 3)
Emisiones debidas al transporte de los
usuarios de la ETSAV
Para realizar las actividades en la Escuela
es preciso que sus miembros se des-
placen cotidianamente, en viajes de ida
y vuelta, desde su residencia habitual
durante el curso.
Ello implica la movilidad de 1.071 estudiantes, 111 profesores, 25 miembros
del PAS y de otras personas de diferentes servicios externos, como
copistería o seguridad (datos de 1998). Estos desplazamientos se realizan
en diferentes de transporte y desde diferentes localidades de las comarcas
de Barcelona.
Durante el año 1998, estos desplazamientos supusieron la emisión de cerca
de 715 toneladas de CO2.
Recordemos, anualmente: construcción: 150 toneladas de CO2; uso: 370
toneladas de CO2.
(Ver tabla 4)
Los miembros de la ETSAV que llegan en
coche ocasionan el 90% de las emisiones
que producen la totalidad de los despla-
zamientos
El automóvil es el sistema de transporte
mediambientalmente más ineficiente de
los utilizados para acceder a la Escuela, hasta el punto de multiplicar por
diez las emisiones de los que acceden en ferrocarril que, anualmente,
recorren aproximadamente los mismos kilómetros.
El uso del automóvil ocasiona la emisión anual de 642 toneladas de CO2,
superando la suma de las 150 toneladas de repercusión de la construcción
del edificio y las 370 toneladas anuales debidas a los consumos en su uso.
Quizá no sean las emisiones a la atmósfera, contemplado globalmente, el
impacto más importante que la movilidad basada en el automóvil produce
en nuestro medio: el modelo de urbanización que genera, y a su vez le
impulsa, es uno de los factores de consumo y degradación del territorio
más importantes en nuestro país.
(Ver tabla 5)
Emisiones asociadas a la actividad de los
licenciados de la ETSAV
La función de la Escuela es formar arqui-
tectos. Profesionales que ejercerán su oficio
poniendo en práctica los conocimientos
que han adquirido en ella y, lo que es más
importante, haciéndolo sobre la escala de valores que han adoptado durante
su formación.
Este apartado quiere reflejar que este hecho solidariza, de alguna manera,
la ETSAV con el impacto ambiental que se produce por la actividad profesional
de sus licenciados y, en consecuencia, trata de hacer una cierta estimación
de las emisiones asociadas a los consumos de energía producidos en los
edificios que construirán sus arquitectos.
En 1998 se construyeron en Catalunya 47.449 viviendas nuevas, con una
superficie construida total de 5.604.574 m2 / habían 5.625 arquitectos
colegiados en el Colegio de Arquitectos de Catalunya = aproximadamente
1.000 m2 construidos por arquitecto colegiado y año.
La construcción de cada m2 implica una emisión del orden de 450 kg de CO2
(unos 520 en el edificio de la ETSAV) + la energía consumida en Catalunya
el año 1991 en viviendas supuso, como media, 186 MJ/m2. Actualizando el
dato, consideraremos un consumo de energía en el uso de cada m2 construido
de 216 MJ, lo que implica, estimando 50 años de vida a los edificios de
vivienda, una emisión de 1.050 Kg de CO2 = en total, cada vivienda nueva
supondrá, entre construcción y uso a lo largo de su vida útil, una emisión
del orden de 1.500 kg de CO2 por m2.
La ETSAV gradúa cada año 100 nuevos arquitectos, quizá 50 nuevos
colegiados, que ejercerán su actividad durante unos 30 años de promedio
= 1500 años de ejercicio profesional /año.
1500 años de arquitecto x 1000 m2 vivienda / año de arquitecto x 1.500 Kg
de CO2/m2 vivienda = 2.250.000 de toneladas de CO2.
 Conclusiones Tabla 1 impacts. For example, the consumption of fossil energies entails the emission
peso
(tm)
% peso energía
(MJ)
% ener. emisiones % emis./kg
(tm. CO2) emis. (kgCO2/kg)
MIES Report of CO2 into the atmosphere, which contributes to global warming. Given
Recordemos, anualmente: construcción 150 An approximation to the environmental impact that many forms of energy are derived from prior transformations, such as
Estructura 10.043 53,29 16.190.442 33,20 1.522 33,41 0,151
toneladas de CO2; uso 370 toneladas de of the School of Architecture of the Vallès electrical energy from thermal power stations, and each process requires
Cubiertas
CO2; transporte 715 toneladas de CO2; y soleras 1.682 8,93 1.966.935 4,03 200 4,39 0,119 its own combination of forms of energy, we will consider the consumption
estimación actividad licenciados 2.250.000 Bases for an environmental policy at the ETSAV. 1999 of energy caused at the ETSAV evaluated in the form of CO2 emissions into
Cerramientos
toneladas de CO2. verticales 4.439 23,55 12.983.099 26,62 982 21,56 0,221 the atmosphere.
El discurso sobre la sostenibilidad y su relación con la arquitectura descansa, Subbases
y pavimentos 2.382 12,64 1.153.786 2,37 100 2,19 0,042 At the beginning of the summer of 1998, the (See table 1)
a menudo, en una valoración sectorial sobre el impacto de los materiales y
Revestimientos then Director of the School of Architecture
de la energía consumida en el uso del edificio. y pinturas 54 0,29 1.663.600 3,41 130 2,85 2,405 of the Vallès (ETSAV), Miguel Usandizaga,
Los datos sorprendentes aparecen, sin embargo, cuando la Escuela es analizada Emissions due to the construction of the
Puertas commissioned the determination of the precise
como institución, no como edificio. Cuando se entiende como actividad. y ventanas 191 1,01 8.075.558 16,56 717 15,75 3,752 ETSAV building
conditions to extend the building of the
Así, el impacto ambiental ocasionado por los desplazamientos de los miembros Instalaciones 55 0,29 6.735.708 13,81 905 19,85 16,341 School, which was being studied within the
de la Escuela supera la suma del impacto debido a la construcción y uso del Total 18.848 48.769.122 4.555 0,242 Strategic Plan, to be transformed into a model The building is the basic infrastructure of
edificio. No podrá entenderse ya una política ambiental de la ETSAV sin una
Tabla 2 of sustainable construction, and even more significantly, a place where experiments the activities of the School. In addition to
política de movilidad de sus miembros.
Energia precisa para producir los materiales de construcción or evaluations could be made in this field, in the conviction that environmental sheltering its activities, it represents the
No obstante, la conclusión más sorprendente, la que trastoca cualquier
Áridos 0,1 MJ/kg Acero 43 MJ/kg issues would play a decisive role in the future of the teaching of architecture. physical location of the institution.
planteamiento previo hasta reducirlo a simple anécdota, es el impacto ambiental Fábrica de ladrillo 2,8 MJ/kg Poliuretano 70 MJ/kg
Madera 3 MJ/kg Polietileno 75 MJ/kg The programme, and even the extension of the building, were given the name This first section evaluates the environmental cost of the construction of the
que ocasionará, a lo largo de su vida profesional, el producto de la actividad Yeso 3,3 MJ/kg PVC 80 MJ/kg the MIES Project, the acronym of Model d'Investigació d'Edificació Sostenible ETSAV building on the basis of the materials of which it is composed,
de la ETSAV: sus titulados. Tablero contrachapado 5 MJ/kg Cobre 90 MJ/kg
Cemento Portland 7,2 MJ/kg Pintura (esmalte) 100 MJ/kg (Sustainable Construction Research Model). substituting their mass with the energy which was required to produce them
Ciertamente, no podemos cargar todo este impacto a la Escuela. Ni tan siquiera Asfalto 10 MJ/kg Poliestireno expandido 100 MJ/kg
Tablero aglomerado 14 MJ/kg Neopreno 120 MJ/kg In parallel, the ETSAV promoted the formation of an Environment Commission and the CO2 emissions associated with the use of this energy.
a la responsabilidad de nuestros titulados. Pero la magnitud es tan enorme, Vidrio 19 MJ/kg Aluminio 160 MJ/kg and the drafting of its Wastes Plan and its Curriculum Greening Plan, which The construction of the building of the ETSAV signified the emission of 4,555
que conseguir una reducción, aunque sea mínima, supone un avance inmenso Pintura plástica 20 MJ/kg
Fuente: Guia de l'Edificació Sostenible (1999) were initiatives of the Environment Plan of UPC. These actions constituted tons of CO2.
respecto a cualquier otro impacto de la Escuela.
the immediate setting in which this study was drawn up. If we attribute to the building of the School a useful life of 30 years, the
Éste debe ser el objetivo de una política ambiental de la ETSAV: instalar en Tabla 3
MJ/m2 MJ/crédito kgCO2/m2 kgCO2/crédito The execution of the work has led to a more general conception than that emissions due to its construction represent a repercussion of some 150 tons
las ideas centrales que definen la visión de la arquitectura, la responsabilidad
ETSAV 478 65 42 5,7 of merely establishing the conditions of a possible extension, and it is this of CO2 per year.
ambiental de nuestras acciones.
which we now offer for the reader's examination.
La importancia de este objetivo es tal, que el resto de las acciones encaminadas ETSEIT+EUETIT 216 37 25 4,1
a disminuir los impactos que este estudio ha tratado de evaluar no tienen EUPM 450 74 36 5,9
sentido sino es como modelos con los que generar las actitudes que Energy is measured in JOULES Three conclusions
EUPVG 305 39 33 4,2
debemos crear en nuestros estudiantes. En definitiva, como instrumentos
EUOOT 465 73 40 6,3
de su educación. Table 2 shows the energy required to
ETSAV: Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès. 1 Joule (J) = 1 kg/m2/sec2 manufacture various materials which are
ETSEIT: Escuela Técnica Superior de Ingeniería Industrial de Terrassa. 1 MegaJoule (MJ) = 1,000 kJ = 1,000,000 J
EUETIT: Escuela Universitaria de Ingeniería Técnica Industrial de Terrassa. very common in the construction of build-
EUPM: Escuela Universitaria Politécnica de Manresa. The energy we obtain from the combustion ings. Observe how the evolution in con-
El informe MIES ha sido realizado por:
EUPVG: Escuela Universitaria Politécnica de Vilanova i Geltrú. of 1 litre of petrol = 40 MJ (with an emission
EUOOT: Escuela Universitaria de Óptica y Optometría de Terrassa. struction materials points to an increase
of almost 3kg of CO2 into the atmosphere) in the quantity of energy involved in their manufacture.
Albert Cuchí, profesor del Departamento de
Tabla 4 1 Watt = 1 J/sec
Construcciones Arquitectónicas I de la UPC. Kilometraje, energia y emisiones correspondientes a los desplazamientos de los The ETSAV building gives an initial approximation to the types of parameters
miembros de la ETSAV (1998) 1 Wh = 3,600 J = 3.6 kJ with which we will evaluate the environmental impact of our buildings:
Escuela de Arquitectura del Vallès. Isaac López
1 kWh = 3.6 MJ 2.16 tons of materials per m2;
Caballero, estudiante. Becario del Proyecto Población y distancia % de % de kilometraje % emisiones
a la ETSAV personas kilometraje anual energía de impacto CO2 The energy consumed by a 100W light bulb burning for 10 hours = 3.6 MJ 5,576 MJ of energy invested in materials per m2;
MIES. Escuela de Arquitectura del Vallès.
Barcelona 20 km 35,9% 40,7% 2.402.266 km 2.772.895 MJ 29,1% 207.967 kg (and to produce this electrical energy 0.5 kg of CO2 have had to be emitted 521 kg of CO2 emitted to manufacture the materials per m2.
into the atmosphere) One decisive factor to be considered in the environmental impact in the
Agradecimientos Sant Cugat 2 km 16,3% 1,8% 109.604 km 103.160 MJ 1,1% 7.737 kg
1 kcal = 4.18 kJ construction of buildings, which has already been included in the analysis
Este trabajo ha tenido numerosas aportaciones que han llegado de mucha Sabadell 18 km 8,3% 8,5% 500.699 km 673.320 MJ 7,1% 50.499 kg
1 Big Mac™ menu = 981 kcal* of the ETSAV, is durability, the amortisation period of the investment which
gente; queremos agradecer especialmente la ayuda de Miguel Usandizaga, Terrassa 15 km 8,3% 7,1% 417.249 km 540.982 MJ 5,7% 40.573 kg Very similar to the energy provided by the consumption of a Big Mac™ menu we make in building.
impulsor de este trabajo.
Cerdanyola 10 km 3,3% 1,9% 111.965 km 221.648 MJ 2,4% 16.623 kg = 4 MJ (and our body will also expel CO2 to metabolise it) The durability of buildings, understood not solely as a technical matter but
Los estudiantes del seminario de doctorado "Impacto Ambiental de la
Rubí 10 km 1,7% 1,0% 57.565 km 103.633 MJ 1,1% 7.772 kg *Data available at the establishments of the McDonald's™ chain also as a design parameter which must prevent their functional obsolescence,
Construcción", del programa de doctorado del Departamento de Construcciones
Arquitectónicas, por sus cálculos sobre el edificio de la ETSAV; Francesc López, L'Hospitalet28 km 1,7% 2,7% 160.075 km 322.023 MJ 3,4% 24.157 kg What do we aim to evaluate? is decisive in the environmental impact of the construction.
por los datos aportados por su trabajo final de carrera de Arquitectura Técnica; Badalona 30 km 1,5% 2,6% 154.887 km 194.767 MJ 2,1% 14.607 kg We want to make a comparative analysis of the environmental impact of
Lluïsa Aguilera y Estefania Barrio, miembros de la Comisión de Medio Ambiente Manresa 45 km 1,0% 2,5% 144.330 km 562.924 MJ 5,9% 42.219 kg different aspects of the ETSAV, in such a way that it will be possible to reduce
Emissions due to the use of the ETSAV
de la ETSAV; Montserrat Galindo y Gloria Lázaro, becarias del Plan de Altres 25 km 22,0% 31,2% 1.842.036 km 4.010.422 MJ 42,1% 300.781 kg the global impact with a balanced environmental policy.
building
Ambientalización Curricular y del Plan de Residuos; Antonio Guardia, jefe de
TOTAL 5.900.679 km 9.505.777 MJ 712.938 kg What measurement do we use to do this?
mantenimiento de la ETSAV; la Coordinación del Plan de Medio Ambiente de
Tabla 5 The energy consumed in the processes, because The energy consumed in the use of the
la UPC, y especialmente a Ivan Capdevila.
% kilometraje energía % emisiones – it is a factor which is involved in any type of activity; building corresponds to that which has
Transporte de personas anual consumida de impacto CO2
– energy means work, modification of the surroundings, impact; been necessary to carry out the activities
Se puede consultar la versión completa del Informe MIES y enviar Coche 44,9% 3.124.980 km 8.565.800 MJ 89,8% 642.432,0 kg
– our society is intensive in its use; of the School. The consumption of
comentarios y sugerencias en la web de medio ambiente de la UPC:
Tren 37,4% 2.610.894 km 858.036 MJ 9,6% 68.536,0 kg – the use of commercial energy entails a series of acknowledged environmental heating, lighting, services, apparatus and teaching and computing equipment
http://www.upc.es/mediambient/
Bus 2,8% 140.533 km 54.808 MJ 0,6% 4.110,6 kg can be evaluated jointly by way of the billing of the energy utilities.
The data for 1997 have been taken as an average sample of the energy billing The members of the ETSAV who travel in their The discussion of sustainability and its relationship with architecture often Table 1
weight % weight energy % energy emissions % emis./kg
of the ETSAV from 1994 to 1998. own car to the School cause 90% of the turns on a sectorial evaluation of the impact of the materials and energy (tons) (MJ) (tons CO2) emis. (kgCO2/kg)
The amount of emissions that can be attributed to energy consumption in the emissions produced by the total of journeys consumed in the use of the building. Structure 10,043 53.29 16,190,442 33.20 1,522 33.41 0.151
use of the ETSAV building is some 370 tons of CO2 per year. The surprising data appear, however, when the School analyses itself as an
Roofs
This is the most environmentally inefficient institution, not as a building, when it is understood as an activity in relation and floors 1,682 8.93 1,966,935 4.03 200 4.39 0.119
Let us recall, annually: construction 150 tons of CO2. transport system of those used to travel with its aims. Vertical
to the School, to the extent of multiplying In this way, the environmental impact caused by the journeys of the members closures 4,439 23.55 12,983,099 26.62 982 21.56 0.221
Year 1997 by 10 the emissions proportional to those who use the train and who travel of the School is seen to exceed the magnitude of the impact due to the Subbases
and floorings 2,382 12.64 1,153,786 2.37 100 2.19 0.042
approximately the same number of kilometres during the year. construction and use of the building. In view of this fact, an environmental
reference data: The use of the automobile causes the annual emission of 642 tons of CO2 policy of the ETSAV can no longer be understood without a mobility policy Coverings
and paint 54 0.29 1,663,600 3.41 130 2.85 2.405
consumption of electricity 398,530 kWh (1,434,708 MJ) exceeding the amount of 150 tons of repercussion of the construction of the for its members.
Doors
consumption of gas 65,373 m3 (2,744,097 MJ) building and the 370 tons due to consumptions for its use. Nevertheless, the most surprising conclusion, and one which confounds any and windows 191 1.01 8,075,558 16.56 717 15.75 3.752
surface area of ETSAV 8.746 m2 Considered globally, however, this may not be the most striking impact which prior conception to the point of reducing it to a mere anecdote, is the Installations 55 0.29 6,735,708 13.81 905 19.85 16.341
credits matriculated 64,341 credits mobility based on the automobile produces on our environment. The model environmental impact which will be caused by the product of the ETSAV's Total 18,848 48,769,122 4,555 0.242
consumption of 1 m3 of natural gas: emission of approx. 2.309 kg of CO2 of urban planning which it generates, and which at the same time stimulates activity, its graduates, throughout their professional lives. We cannot burden
consumption of 1 kWh of electricity: emission of approx. 0.545 kg of CO2 it, is one of the most significant factors of consumption and degradation of the School with all of this impact, nor can we make it the responsibility of Table 2
Energy required to produce construction materials
the territory in our country. our graduates. But its magnitude is so great that achieving a reduction,
Aggregates 0.1 MJ/kg Steel 43 MJ/kg
however minimal, represents an immense advance with regard to any other Bricks 2.8 MJ/kg Polyurethane 70 MJ/kg
Sustainable architecture? (See table 5) impact of the School. Sawn timber 3 MJ/kg Polyethylene 75 MJ/kg
Plaster 3.3 MJ/kg PVC 80 MJ/kg
This must be the objective of an environmental policy of the ETSAV: to Plywood 5 MJ/kg Copper 90 MJ/kg
Portland cement 7.2 MJ/kg Paint (enamel) 100 MJ/kg
We generally refer to the impact occasioned incorporate into the central ideas which define the vision of architecture the Asphalt 10 MJ/kg Expanded polystyrene 100 MJ/kg
by the construction and use of buildings Emissions associated with the activity of environmental responsibility for our actions. Chipboard 14 MJ/kg Neoprene 120 MJ/kg
Glass 19 MJ/kg Aluminium 160 MJ/kg
as an intrinsic characteristic. We talk about the graduates of the ETSAV The importance of this objective is such that the rest of the actions addressed Plastic paint 20 MJ/kg
Source: Guia de l'edificació sostenible (1999)
sustainable architecture or construction. to reducing the impacts which this study has attempted to evaluate are
But architecture justifies itself environ- The function of the School is to train meaningless except as models for generating the attitudes which must be Table 3
architects, professionals who will exercise MJ/m2 MJ/credit kgCO2/m2 kgCO2/credit
mentally in terms of the activities it houses, to the point that an empty created in our students - in brief, as instruments of their education.
building can never be sustainable. their trade putting into practice the ETSAV 478 65 42 5.7
The attached table shows the annual energy consumptions of different schools knowledge they have acquired at the ETSAV, ETSEIT+EUETIT 216 37 25 4.1
of the Technical University of Catalonia, referring to both the surface area and and, what is more important, doing so in accordance with the scale of values The MIES Report was drawn up by: EUPM 450 74 36 5.9
the credits that are taught. In the first case we refer the impact to the building, which they have adopted during their training.
EUPVG 305 39 33 4.2
and in the second case to the density of use. This section aims to express the ETSAV's concern with the environmental impact Albert Cuchí, professor of the Department
EUOOT 465 73 40 6.3
This is an attempt to identify new parameters which will make it possible to associated with the professional activity of its graduates, and consequently of Architectural Constructions I of the UPC.
aims to make an estimation of the emissions associated with the consumptions ETSAV: School of Architecture of the Vallès
attribute the impacts not only to the buildings but also to the activities and School of Architecture of the Vallès. ETSEIT: School of Industrial Engineering of Terrassa
their interrelation with the buildings. of energy produced in the buildings which its architects will construct. Isaac López Caballero, student. Grant student EUETIT: College of Industrial Engineering of Terrassa
In 1998, 47,449 new homes were built in Catalonia, with a total built-up of the MIES Project. School of Architecture of EUPM: Technical College of Manresa
EUPVG: Technical College of Vilanova i la Geltrú
It is not buildings, or things, which are sustainable. It is activities which must surface area of 5,604,574 m2 / there were 5,625 architects registered with the the Vallès. EUOOT: College of Optics and Optometry of Terrassa
be sustainable, and buildings which must permit this. Association of Architects of Catalonia = approximately 1,000 m2 of housing
Table 4
built per registered architect per year. Acknowledgements Kilometrage, energy and CO2 emissions corresponding to the journeys of the members
(See table 3) The construction of each m2 entails emissions of the order of 450 kg of CO2 This work is the fruit of many contributions of work and of ideas from many of the ETSAV (1998)
(some 520 in the building of the ETSAV) + the energy consumed in homes people; we would like to express special gratitude for the support of: Municipality and % of % of annual % CO2
in Catalonia in 1991 represented an average of 186 MJ/m2. Updating these Miguel Usandizaga, Director of the ETSAV and promoter of this work; the distance from ETSAV persons kilometrage kilometrage energy of impact emissions

Emissions due to the transport of the users figures, we will consider an average consumption of energy in the use of each students of the doctorate seminar "Environmental Impact of Construction" Barcelona 20 km 35.9% 40.7% 2,402,266 km 2,772,895 MJ 29.1% 207,967 kg
of the ETSAV m2 constructed of 216 MJ, which entails, estimating 50 years of life in residential of the doctorate programme of the Department of Architectural Constructions, Sant Cugat 2 km 16.3% 1.8% 109,604 km 103,160 MJ 1.1% 7,737 kg
buildings, the emission of 1,050 Kg of CO2 = in total, each new home will for their calculations on the ETSAV building; Francesc López, for the data Sabadell 18 km 8.3% 8.5% 500,699 km 673,320 MJ 7.1% 50,499 kg
In order to carry out the activities in the represent, between construction and use throughout its useful life, emissions provided by his project for the end of the Technical Architect course; Lluïsa Terrassa 15 km 8.3% 7.1% 417,249 km 540,982 MJ 5.7% 40,573 kg
School, its members must travel to and of the order of 1,500 kg of CO2 per m2. Aguilera and Estefania Barrio, members of the Environment Commission of
The ETSAV graduates each year 100 new architects, perhaps 50 new association Cerdanyola 10 km 3.3% 1.9% 111,965 km 221,648 MJ 2.4% 16,623 kg
from it on a daily basis from their habitual the ETSAV; Montserrat Galindo and Gloria Lázaro, grant students of the
members, who will exercise their activity for some 30 years on average, Rubí 10 km 1.7% 1.0% 57,565 km 103,633 MJ 1.1% 7,772 kg
residence during the academic year. Curricular Environmentalisation Plan and of the Wastes Plan; Antonio Guardia,
This entails the mobility of 1,071 students, 111 teachers, 25 members of the = 1,500 years of professional practice/year. head of maintenance of the ETSAV; The Coordination of the Environment Plan L'Hospitalet28 km 1.7% 2.7% 160,075 km 322,023 MJ 3.4% 24,157 kg
administrative and service staff and other persons of various external services, 1,500 architect-years x 1000 m2 home/architect-year x 1,500 Kg of CO2/m2 of the UPC, and especially Ivan Capdevila. Badalona 30 km 1.5% 2.6% 154,887 km 194,767 MJ 2.1% 14,607 kg
such as photocopying or security (data 1998). home = 2,250,000 tons of CO2. Manresa 45 km 1.0% 2.5% 144,330 km 562,924 MJ 5.9% 42,219 kg
These journeys are made by different means of transport and from different You can consult the full version of the MIES Report and offer any comments Others 25 km 22.0% 31.2% 1,842,036 km 4,010,422 MJ 42.1% 300,781 kg
localities in the Barcelona region. or suggestions at the UPC Environment Website: http://www.upc.es/mediambient
Conclusions TOTAL 5,900,679 km 9,505,777 MJ 712,938 kg
During the year 1998, these transports signified emissions of the order of 715
tons of CO2. Table 5
Let us recall, annually: construction 150 % annual energy % CO2
Form of transport of persons kilometrage consumed of impact emissions
tons of CO2; use 370 tons of CO2; transport
Let us recall, annually: construction 150 tons of CO2; use 370 tons of CO2. Car 44,9% 3,124,980 km 8,565,800 MJ 89.8% 642,432.0 kg
715 tons of CO2; estimation activity of
graduates 2,250,000 tons of CO2. Train 37.4% 2,610,894 km 858,036 MJ 9.6% 68,536.0 kg
(See table 4)
Bus 2.8% 140,533 km 54,808 MJ 0.6% 4,110.6 kg

SIIP UPC, 2000 (5161). Dipòsit legal: B-10237/2000. Imprimeix: Gramagraf, sccl. Disseny gràfic: Manuel Andreu