4t Odontologia Curs 2014/2015 Cirurgia Bucal Clínica

TEMA 1: QUISTS DELS MAXIL·LARS

1. DEFINICIÓ DE QUISTS:

Kramer, al 1974, va definir el quist com una cavitat (uni o multilocular) patològica amb contingut líquid,
semilíquid o gasós, que no ha estat originada per l’acumulació de pus i que normalment està revestida per
epiteli. El creixement és lent i expansiu. Són benignes i en ocasions malignitzen.

Les dues característiques principals que defineixen un quist són:

 Estan revestits per epiteli, odontogènic o no odontogènic.

 El contingut líquid MAI és purulent (no pus, no abscés). Si hi ha pus és que s’ha infectat
secundàriament.

Hem de tenir en compte que tot quist de desenvolupament (origen NO inflamatori) es pot infectar i
presentar un cert grau d’inflamació, no obstant, no deixarà de ser un quist de desenvolupament que s’ha
infectat.

Els quists més freqüents són els inflamatoris. Dels quists de desenvolupament, el més freqüent és el quist
dentíger.

2. CLASSIFICACIÓ DELS QUISTS DELS MACIL·LARS (OMS 1992):

La classificació de la OMS es basa únicament en criteris HISTOLÒGICS no clínics. Molts quists han passat a
formar part de la classificació de tumors.

DE DESENVOLUPAMENT INFLAMATORIS
Odontogènics Quist radicular
 Quist gingival infantil (Perles d’Ebstein)  Quist radicular apical i lateral
 Quist d’erupció  Quist residual radicular
 Queratoquists odontogènic (Primordial)
 Quist dentíger (Fol·licular) Quist paradental (col·lateral inflamatori)
 Quist periodontal lateral (Globulomaxil·lar “variant”)
 Quist gingival en adults
 Quist glandular odontogènic (Quist sialo-odontogènic) NO EPITELIALS O PSEUDOQUISTS
No odontogènics  Quist ossi solitari
 Quist del conducte nasopalatí (conducte incisiu)  Quist ossi aneurismàtic
 Quist nasolabial (nasoalveolar)  Cavitat de Stafne

1
4t Odontologia Curs 2014/2015 Cirurgia Bucal Clínica

2.1. DE DESENVOLUPAMENT

Tot quists de desenvolupament es pot infectar. Distingim entre odontogènics i no odontogènics.

2.1.1. ODONTOGÈNICS: Originats a partir d’un epiteli odontogènic.

a. Quist gingival infantil (Perles d’Ebstein o Nòduls de Bohn):

 Són quists blanquinosos o grogencs que es formen a les

genives o al paladar dels nadons.
 Només es presenten en els nadons i són molt comuns, es
poden observar fins a un 80%.
 Són restes de làmina dental.
 Sobreelevació blanquinosa de 2-3mm.
 Epiteli escamós i dipòsits de queratina.
 S’exfolien prematurament, és a dir que desapareixen espontàniament i no requereixen
tractament.
 Es poden confondre amb els MILIS -milia- (de presentació majoritària en nadons). Els milis
són petites protuberàncies blanquinoses de pell morta (cúmuls de queratina) que queda
atrapada en petites cavitats en la superfície cutània o de la boca. Els milis tampoc
requereixen tractament.

Prevalença de quists en nadons:

Milia O quists orals: 63,7% (2/3 dels Quists orals (palatins O gingivals): 56,1%
nadons) Quists palatins I gingivals: 11%
Milia I quists orals: 9% Quists palatins: 53,7%
Milia: 16,6% Quists gingivals: 13,4%

b. Quist d’erupció:

 NO s’ha de confondre amb el quist dentíger! (que s’origina

a partir d’una dent retinguda o impactada  és molt major
que el quist d’erupció).
 Més freqüent en dents temporals.
 De color blavós degut al contingut hemorràgic.
 Es formen a partir de l’epiteli reduït de l’esmalt.
 És un quist extraossi perquè la dent està erupcionant i és
tou. Diferència amb el quist dentíger.
 Conté infiltrat inflamatori.
 No requereix tractament. Com a molt s’ha de realitzar una petita incisió longitudinalment a
la cresta si provoca moltes molèsties o el nen s’ho mossega. Llavors la dent erupciona
espontàniament.

c. Quist dentíger (més correcte) o fol·licular:

 Representa al voltant del 17% (1/5 part) dels quists dels maxil·lars.
2
4t Odontologia Curs 2014/2015 Cirurgia Bucal Clínica

 És el més freqüent dels quists de desenvolupament.

 Homes, 2ª-3ª dècada de vida.
 Major incidència en 8-8>3+3>8+8>5-5, per ser les últimes
dents en erupcionar dintre de cada arcada i les que
freqüentment ho fan en posicions ectòpiques (dificultat
d’erupció més gran).
 Les dents són vitals!
 S’origina a partir del fol·licle de la dent que no ha
erupcionat. Pot tenir mides considerables, sempre és més
gran que el fol·licle dental. Un fol·licle d’uns 2-3mm és
considerat normal.
 A partir de l’epiteli reduït de l’esmalt.
 Aquests quists estan formats per una llum, les capes d’epiteli i una capa de teixit connectiu
més gruixuda. L’epiteli és prim (2-4 capes cel·lulars) i pot estar ortoqueratinitzat (MAI
paraqueratinitzat). Quan està inflamat o infectat tenen major nombre de capes cel·lulars i
és més difícil distingir-lo histològicament perquè tots s’assemblen molt. Si en l’epiteli hi
trobem paraqueratina hem de sospitar algun altre tipus de quist.
 El contingut de la llum és de tipus serós o de cristalls de colesterol, degut a l’exfoliació de
les cèl·lules, que queden atrapats.
 Més zones hemorràgiques i més microvasos a la càpsula que el quist radicular.
 !! Pot provocar reabsorció de les dents veïnes, ja que el fol·licle també es reabsorbeix per
la presència d’osteoclats. Aquests quist creix més per la major presència i expressió de
proteïnes osteolítiques com RANK i RANKL (associades a la reabsorció òssia), a diferència
del radicular. Té tendència a ser més gran i per tant reabsorbeix més. Reabsorsió no vol dir
necrosis, una dent que està reabsorbida per un quist no té perquè ser necròtica!
 El quist dentíger és simplement un fol·licle dental més ample. A diferència del d’erupció, al
ser intraossi, s’ha de tractar. Una dent amb un quist fol·licular pot ser perfectament vital.

En tots els quists, i en concret en aquest, sempre tenen dues capes. La més interna i
gruixuda formada per teixit connectiu i la més externa i prima formada per epiteli.

d. Quist periodontal lateral:

 No té res a veure amb la malaltia periodontal perquè NO és inflamatori.

 És infreqüent, representa <1% dels quists maxil·lars.
 Apareix a qualsevol edat però sobretot als 40-70 anys. Com que no impedeix l’erupció, es
detecta més tard.
 70% a mandíbula, a la regió PM i C.
 S’ha d’excloure l’etiologia inflamatòria tant pulpar com periodontal! SEMPRE S’HA DE
FER SONDATGE I PROVES DE VITALITAT.
 Normalment la dent és vital. S’ha de descartar que la dent sigui necròtica ja que ens
indicaria que probablement es tracti d’un quist radicular lateral (inflamatori).
 En dents endodonciades pot ser que hi hagi un quist periodontal lateral però primer
descartarem altres quists més freqüents.
 Es troba adherit a l’arrel d’una dent erupcionada.

3
4t Odontologia Curs 2014/2015 Cirurgia Bucal Clínica

 Hi ha molts dubtes sobre l’origen, no es coneix. Pot ser de la làmina dental? De restes de
Malassez? Pot ser un quist primordial de supernumeraris?
 Epiteli prim de 4-5 capes. Cèl·lules clares. És molt típic trobar os escleròtic al voltant.
 Si són formes multicavitàries o multiloculars, parlem dels BOTRIOIDS (un sol quist
multilocular, és a dir, diversos compartiments en forma de raïm), presenten major
recidiva.
 Si la lesió no és poliquística, sinó que hi ha múltiples quists, s’anomena quist periodontal
lateral múltiple.

Quist odontogènic botrioid: És un quist amb múltiples

compartiments que semblen un gotim de raïm. És una
lesió única però poliquística.

Quist globulomaxil·lar: És una variant del quist

periodontal lateral i té forma de pera. És molt
heterogeni, a vegades era in quist periodontal lateral o
un quist de restes. Es trobava entre el C i el PM
(classificació segons la localització).

Quist periodontal lateral multilocular: Major índex de recurrències. Paral·lelisme amb

altres lesions (“quist odontogènic polimorf”), que inclou: Quist odontogènic glandular
(GOC) i el Carcinoma mucoepidermoide intraossi.

e. Quist odontogènic glandular (Quist sialo-odontogènic -SOC-):

 És un quist odontogènic amb

característiques de les glàndules salivals.
NO és un quist salival.
 Recent, Padayachee & Van Wyk 1987.
 Infreqüent, 0,2% dels quists
odontogènics.

 Teixit odontogènic i pseudoglandular:

o Semblances amb el quist periodontal lateral, carcinoma mucoepidermoide central.
4
4t Odontologia Curs 2014/2015 Cirurgia Bucal Clínica

o Actualment es considera d’origen odontogènic, no salival.

 Ambdós sexes, sobretot mandíbula (80%) i predilecció per la zona anterior.
 Lesions uni-multiloculars o multiculars amb contorn escleròtic. Poden confondre’s amb
quists fol·liculars, QPL o globulomaxil·lars.
 L’epiteli és estratificat de cèl·lules planes o cúbiques en ocasions ciliades, amb
engrossiments de disposició pseudoglandular. Pot tenir cèl·lules mucoses, mucina i
material eosinòfil. És un quist amb teixit d’aspecte salival.
 És agressiu localment i recidiva després de l’enucleació (exèresi simple del quist) en un 50%
o més.
 El diagnòstic diferencial (DD) amb carcinoma mucoepidermoide intraossi de baix grau!!
Aquest és un tumor maligne però de poca agressivitat. Quan té un grau baix de displàsia
s’assembla molt al quist.

SOC criteris majors:

 Revestiment epitelial escamós amb una interfase plana amb la paret del teixit
connectiu sense estacada (“empalizada”) basal.
 Epiteli amb variacions del gruix al llarf de la membrana quística amb o sense
“esferes” o “verticils” epitelials o proliferació luminal focal.
 Cèl·lules eosinòfiles cúbiques o “claus”.
 Cèl·lules mucoses (caliciformes) amb piscines intraepitelials, amb o sense criptes
revestides per cèl·lules productores de mucosa.
 Glandular intraepitelial, microquístic o estructures en forma tubular.

SOC criteris menors:

 Proliferació papil·lar del revestiment epitelial.
 Cèl·lules ciliades.
 Arquitectura multiquística o multiluminal.
 Cèl·lules clares o vacuoles a la capa basal o espinosa.

El quist dentíger presenta poca recidiva però és molt agressiu. Pel contrari, tant el quist
periodontal lateral, el botrioit i el sialo-odontogènic, són menys agressius però presenten
molta més recidiva.

f. Quist gingival de l’adult:

 És infreqüent. Es manifesta a la 6ª dècada de vida. Apareix a la zona

vestibular i sobretot a la mandíbula.
 La patogènia és similar al quist periodontal lateral.
 Només teixits tous, és extraossi, i en ocasions erosiona l’os.
 Cèl·lules escamoses o cúbiques i cèl·lules clares.
 Es podria considerar la variant extraòssia del quist
periodontal lateral.
 L’epiteli és molt prim.
 Pot fluctuar una mica.

5
4t Odontologia Curs 2014/2015 Cirurgia Bucal Clínica

g. Queratoquist o quist primordial (KCOT):

NO ÉS UN QUIST, és un tumor odontogènic queratoquístic (KCOT)!. Hi ha discussió sobre com

classificar-lo. El queratoquist odontogènic ha desaparegut de la classificació de quists ja que es
considera un tumor. Dins del concepte de queratoquist podem identificar el tumor
odontogènic queratoquístic (paraqueratinitzat) i el queratoquist pròpiament dit
(ortoqueratinitzat). Quan està paraqueratinitzat, significa que “alguna cosa va malament”, és
un signe de displàsia.

Característiques:

 3-10% dels quists odontogènics.

 50% a la regió del 3M inferior.
 73% de quists a l’angle i la branca ascendent.
 50% s’extenen a la branca ascendent.
 10% són múltiples ( s’ha de descartar que no formin part del Sd. Nèvic basocel·lular o
Sd. de Gorlin-Goltz*).
 Major incidència entre els 20 i 30 anys. Predomini en homes.
 Actualment només es considera com a quist si té l’epiteli ortoqueratinitzat, si no és
considerat un tumor. El queratoquist ortoqueratinitzat és menys agressiu i recidivant.
 Pot associar-se a dents incloses (50%) o tenir aspecte “primordial” (Quan s’ha de
formar una dent però no és forma i aquests teixits formen la dent de manera que el
quist no està associat a cap dent. Actualment està obsoleta aquesta definició ja que hi
ha queratoquists associats a dents incloses) o àdhuc ésser extraossi.
 És més fàcil eliminar un quist intraossi que en els teixits tous ja que els marges estan
molt més definits!
 Si l’epiteli està paraqueratinitzat (senyal de displàsia) es considera un tumor
odontogènic queratoquístic amb 5-10 cèl·lules de gruix.
 Nuclis de les cèl·lules basals disposats en PALISSADA (característica que el cataloga
com a tumor queratoquístic). Aquetes cèl·lules solen ser cúbiques i els nuclis no estan
arrodonits sinó que són allargats.
 Càpsula prima i tendeix a fer quists “satèl·lit”:
o Tipus I: Epiteli escamós estratificat amb paraqueratinització.
o Tipus II: Paret similar a queratoquists i plens de queratina.
o Tipus III: Sense epiteli (masses de queratina i teixit inflamatori).
 Recidiven, al voltant del 25%.
 Té alteracions genètiques i per això avui en dia es considera un tumor, tumor
odontogènic queratoquístic.

6
4t Odontologia Curs 2014/2015 Cirurgia Bucal Clínica

*Sd. Nèvic basocel·lular o Sd. de Gorlin-Goltz:

 Autosòmica dominant:
o Elevada penetrància i expressivitat variable.
 Afecta a múltiples sistemes de l’organisme.
 Les lesions nèviques basocel·lulars cutànies
(carciniomes basocel·lulars, que són “carcinomes in
situ”) s’han d’extirpar totes. Normalment són de bon
pronòstic sempre que estiguin allunyats dels orificis
del cos.
 Múltiples queratoquists maxil·lars amb tendència a la recidiva i degeneració a
ameloblastoma. Els queratoquists no s’han d’extirpar, ja que apareixeran de nou,
només si donen problemes. Es va realitzant un control del pacient.
 Alteracions esquelètiques: espina bífida oculta, costelles bífides, fusió vertebral...
 Alteracions facials: prominència frontal i temporo-parietal (aspecte pagetoide), ulls
enfonsats, lleu prognatisme mandibular, hipertelorisme, braquicefàlia...
 Pot associar-se a meduloblastoma.
 També pot donar lloc a alteracions cutànies.

Les dues diferències entre el carcinoma espinocel·lular i el basocel·lular, és que el

primer sempre apareix sobre teixit lesionat (displàsia, liquen...) i que és més agressiu.

h. Quist odontogènic calcificant (CCOT):

 Localment agressiu: Actualment es considera un tumor, té un component agressiu. Està

considerat un tumor, Tumor Odontogènic Calcificant.
 Té una membrana epitelial odontogènica.
 Cèl·lules basals columnars i àrees de “reticle estrellat”.
 “Cèl·lules fantasmes” (cúmuls de queratina).
 Radiològicament presenta un aspecte que no sembla quístic. Les vores estan mal definides.

2.1.2. NO ODONTOGÈNICS

a. Quist nasopalatí:

 És la proliferació de l’epiteli del conducte nasopalatí.

o Si el teixit prové de la CAVITAT BUCAL: Epiteli escamós pla estratificat.
o Si el teixit prové de la CAVITAT NASAL: Epiteli ciliat pseudoestratificat.
7
4t Odontologia Curs 2014/2015 Cirurgia Bucal Clínica

o Tots dos: Cèl·lules secretores de moc, vasos i nervis.

 És el més freqüent dels no odontogènics i representa un 10% dels quists maxil·lars.
 És dóna freqüentment en homes entre la 4ª i 6ª dècada.
 Habitualment adopta forma de cor.
 Poden ser extraossis i llavors són anomenats quists de la papil·la palatina.
 Les dents del voltant han de ser vitals. Si no són vitals, sospitarem d’un quist radicular
perquè és més freqüent.

b. Quist nasolabial:

 Es forma a partir del conducte nasolagrimal. Per això, va bé explorar al pacient mirant-lo
des de dalt o des de baix ja que d’aquesta manera es veu l’abultament unilateral.
 És poc freqüent. És dóna sobretot en dones entre la 3ª i la 6ª dècada de vida.
 Provoca un esborrament del solc nasolabial, per deformitat, i l’erosió de l’os pròxim. És
unilateral.
 Pot provocar l’obstrucció nasal tapant la narina si es de dimensions considerables i pot
donar lloc a problemes amb el llagrimeig, ja que el conducte nasolagrimal està obstruït i no
drena correctament.

2.2. INFLAMATORIS

Són els quists originats per un procés inflamatori, per una infecció.

2.2.1. Quist radicular:

 Restes radiculars que s’infecten.
 És el més freqüent de tots els quists (representa un 50% dels quists maxil·lars) i està
associat a dents necròtiques.

8
4t Odontologia Curs 2014/2015 Cirurgia Bucal Clínica

 El 60% es localitza al maxil·lar superior, sobretot en els incisius laterals, a nivell apical. A
vegades pot presentar-se al lateral perquè el conducte no
acaba a apical.
 S’origina a partir d’una periodontitis apical crònica
(periodontitis apical irreversible asimptomàtica
granulomatosa). La periodontitis apical crònica no té
revestiment epitelial o potser en té en algunes zones. El
quist ha de tenir revestiment epitelial per tot arreu.
 El diagnòstic es dóna per confirmació anatomopatològica!
Diagnòstic histològic! A la periodontitis apical crònica el
patòleg no troba epiteli i al quist radicular si!
 La dent no és vital ja que ha patit un procés de necrosis amb afectació periodontal.
 Sobretot es dóna en la 3ª-6ª dècada.
 Poden infectar-se.
 S’originen a partir de Restes de Malassez.
 Epiteli escamós estratificat no queratinitzat (12-14 capes), en ocasions hiperplàsic, amb
infiltrat inflamatori crònic (sobretot linfòcits).
 A vegades és convenient realitzar proves complementàries més complexes (TC) per
conèixer amb exactitud l’extensió del quist i poder establir un correcte pla terapèutic.
 No té tanta tendència a reabsorbir com ho fa el quist dentíger ja que no expressa tant
RANK i RANKL (si trobem reabsorció ja hem de pensar en un altre tipus de quist, el
dentíger).
 Quist residual: és un quist radicular que no s’ha eliminat correctament, després de
l’extracció dental (sense dent -concepte clínic-). Pot donar-se en edèntuls totals. Si hi ha
una arrel, no és residual.
 Amb el tractament de conductes normalment no desapareix el quists. S’ha de realitzar el
tractament de conductes i controlar l’evolució, si aquest augmenta o no desapareix, es
procedeix a la cirurgia periapical.

2.2.2. Quist paradental:

 És un quists proper al marge gingival de l’aspecte lateral. És

d’origen periodontal.
 També conegut com a quist periodontal lateral inflamatori. És
d’origen periodontal.
 S’origina freqüentment a distal/vestibular dels 3M inferiors
parcialment erupcionats. Ha d’estar en contacte amb la cavitat. La
pericoronaritis és la inflamació que origina el quist paradental.
 Major freqüència en homes, 3ª dècada i de manera bilateral.

9
4t Odontologia Curs 2014/2015 Cirurgia Bucal Clínica

 Similar histològicament al qust radicular.

 Imatge molt típica de mitja lluna.
 Quist vestibular infectat mandibular: En els 1M inferiors definitius parcialment
erupcionats, però en nens (és la mateixa lesió).

2.3. NO EPITELIALS O PSEUDOQUISTS

Aquests quists no tenen membrana quística epitelial.

2.3.1. Quist ossi solitari:

 És un quist traumàtic, simple, hemorràgic. Es considera

pseudoquists perquè NO TÉ EPITELI.
 Cavitat intraòssia amb lleu capa connectiva, cèl·lules gegants i
hemosiderina.
 Infreqüent: <1% dels quists maxil·lars.
 Més freqüent en joves entre la 2ª i 3ª dècada. És molt estrany
que aparegui més tard.
 Només a mandíbula (preferentment al cos i a la sínfisis).
 Normalment en metàfisis d’ossos llargs.
 Patogènia desconeguda: Traumàtica? Tumoral (degeneració displàsica fibrosa)?
Hemorràgic (prova isquèmia i necrosi tissular)?
 Adopta l’aspecte de radiotransparència fistonejada. No hi ha os en aquella zona.
 La RM dinàmica amb contrasts podria ajudar a distingir quists ossis solitaris d’altres quists
veritables perquè podríem distingir el contingut del quists. No és però, una prova 100%
fiable.
 El fet d’obrir el quist i legrar-lo fa que desaparegui. Com que sagna, després es torna a
formar os.

2.3.2. Quist ossi aneurismàtic:

 Osteolític i expansiu (tendència a créixer i recidivar)

 Estrany en maxil·lars, present en altres ossos (vèrtebres).
 Joves <30 anys, dones.
 Sobretot localitzat a l’angle mandibular.
 Rx en bombolles de sabó. Polilobular.
 Poliquístic, cavernós, amb sang i proliferació connectiva amb
cèl·lules gegants i osteoide.
 No se sap si és degut a una lesió secundària a lesions òssies o a traumes.
 Recurrències al voltant del 50%.

2.3.3. Cavitat de Stafne:

 Teixit salival que s’invagina a dintre de la mandíbula, a diferents zones d’aquesta.

Normalment es localitza a l’angle mandibular per sota del conducte del dentari però en
algun cas s’han trobat a nivell dels canins.
10
4t Odontologia Curs 2014/2015 Cirurgia Bucal Clínica

 Típic de la glàndula submaxil·lar.

3. TRACTAMENT DELS QUISTS

Diagnòstic

Primer de tot s’ha de fer un correcte diagnòstic.

 Diagnòstic de presumpció: Proves de vitalitat, sondatge, radiologia convencional, altres tècniques

d’imatge (TC –afectació òssia-, RMN, ecografia –no ionitzant, lesió de teixits tous-, medicina nuclear
–gammagrafia, PET-).
 Diagnòstic de confirmació: Punció-aspiració, biòpsia.

Tractament odontològic

 Proves de vitalitat.
 Tractament endodòntic previ.
 Tractament endodòntic posterior.
 Tractament endodòntic exclusiu.

Només s’han d’endodonciar les dents que NO tinguin vitalitat (necròtiques!). per exemple, si fem
l’endodòncia de les dents que estaven en contacte amb una lesió radiolúcida que hem extirpat i llavors el
laboratori ens diu que es tractava d’un ameloblastoma, haurem d’extreure les dents en qüestió i haurà
representat un cost innecessàri.

Tractament quirúrgic

 Quistectomia o exèresis (Partsch I). Eliminació completa simple, ampliada o radical.

 Quistotomia o marsupialització (Partsch II -1982-). Útil en quists grans.
 Descompressió. Redueix de mida. Facilita l’exèresi però a diferència de la marsupialització, la
descompressió NO és curativa. És un pas previ a la quistectomia.

*Quistotomia o Marsupialització

 Eliminar una part de la membrana quística per estudi histològic.

 Eliminar l’os suficient per deixar oberta la cavitat quística.
 Deixar la membrana quística que cobreix la cavitat òssia suturada a la mucosa bucal.
 Neteja molt freqüent i acurada i tindrem molt bon control de la recidiva.
 La cavitat va disminuint progressivament fins que la membrana quística és substituïda per mucosa
bucal (al voltant dels 8 mesos), per un procés de metaplàsia.
 Habitualment és una tècnica que no s’utilitza.
 Marsupialització: No s’utilitza per quists i lesions intraòssies ja que tens molt poc camp de visió.

*Exèresi ampliada (quistectomia ampliada)

 Legrat de les parets òssies (cullereta, fresa gran d’acer inoxidable, pinça gúbia, etc.).
 Extracció de les dents implicades o en relació amb la lesió.
 Resecció mucosa lesionada o en mal estat.

*Exèresi radical (quistectomia radical)

11
4t Odontologia Curs 2014/2015 Cirurgia Bucal Clínica

 Resecció parcel·lària del maxil·lar superior o de la mandíbula (sense perdre la continuïtat).

 Resecció del maxil·lar superior (maxil·lectomia).
 Resecció de mitja mandíbula (hemimandibulectomia).
o Amb desarticulació.
o Conservant el còndil mandibular.

Lesió maligna (carcinoma en quist fol·licular)

Tractament quirúrgic, procediments

 Biopsiar la lesió quística i decidir en base al diagnòstic histopatològic (tractament conservador o

agressiu).
 Quistectomia (eliminació completa de la paret quística o exèresis simple).
 Quistotomia (marsupialització del quist i descompressió completa de la lesió quística).
 Descompressió (quistotomia) i exèresi del quist (quistectomia).
 Quistectomia ampliada (exèresi del quist, rentat amb solució de Carnoy – solució fixadora molt
utilitzada en el tractament dels tumors queratoquístics, és neurotòxica-, curetatge de la paret
òssia o resecció de l’os adjacent, exodòncies, etc.).
 Quistectomia radical.

Protocol de tractament

 Dent implicada: exodòncia, ciru periapical, ttc ortodòntic-quirúrgic (quist dentíger).

 Control histològic peroperatori.
 Extirpació completa de la membrana quística (trencar un quetaroquist empitjora el pronòstic).
 Defecte ossi residual:
o Deixar l’espai buit: Regeneració òssia espontània.
o Regeneració del defecte ossi (RTG, farciment os medul·lar, PRP, etc.).

Tractament de les dents

PREVI a la cirurgia:

 Només les dents NO vitals.

 Si l’endodòncia prèvia és defectuosa cal repetir-la (retractament endodòntic).
 Tractament de conductes sobreobturats i ben condensats.
 Intervenció quirúrgica a les poques hores d’efectuar l’endodòncia (màxim als 7 dies).
 Fer sempre apicectomia i obturació retrògrada.
 Control postoperatori de la vitalitat de les dents no endodonciades.

SIMULTANI a la cirurgia:

 Només les dents NO vitals.

 Un cop eliminat el quist i amb l’arrel exposada, tractament de conductes sobreobturats i ben
condensats.
 Fer sempre apicectomia i obturació retrògrada (encara que l’endodòncia no estigui feta perquè no
s’havia previst).
 Control postoperatori de la vitalitat de les dents no endodonciades.
 Extracció de les dents no viables.
12
4t Odontologia Curs 2014/2015 Cirurgia Bucal Clínica

DESPRÉS de la cirurgia:

 Només les dents NO vitals.

 Controls periòdics per controlar la vitalitat de les dents implicades (a partir dels 15 dies de la
cirurgia).
 Tractament de conductes ben obturats i condensats.
 Opcional efectuar en el peroperatori l’apicectomia i l’obturació retrògrada, després de fer el
tractament de conductes.

Controls postoperatoris

 Controls clínics i radiogràfics freqüents.

 Control de la vitalitat de les dents.
 Cal fer el seguiment fins la curació completa de la lesió (evidència radiogràfica).
 Normalment cal esperar de 8-12 mesos per obtenir la curació òssia.

Reconstrucció

 Reconstrucció immediata o diferida (pròtesis maxil·lofacial provisional).

 Empelt d’os autòleg:
o Empelt lliure o microvasculartizat.
o Cresta ilíaca, tíbia, costella, etc.
 Endopròtesi:
o Titani.
o Crom-cobalt, Vitalium, etc.
 Tractament mixt:
o Malla de titani amb os esponjós.
o Endopròtesi amb hidroxiaatita, etc.

Descompressió de grans quists:

Indicacions de la descompressió:

 Risc de lesió d’estructures veïnes.

 Risc de fractura òssia.
 Pacient en creixement.
 Dificultat de tractament primari.
 Estat general del pacient.

Vies d’abordatge:

 Vestibular, palatina, combinada o extraoral.

Materials de farciment:

 Polímers, hidroxiapatita, os sintètic d’origen boví, os liofilitzat, os autogen, Regeneració Tissular

Guiada.

13
4t Odontologia Curs 2014/2015 Cirurgia Bucal Clínica

Recidiva:

 La recidiva depèn dels tipus de quist, anatomia patològica i paràmetres clínics.

Perill de malignització:

Carcinomes intraossis originats en quists odontogènics. Els carcinomes basocel·lulars són menys agressius
i apareixen en teixit sa (a mesura que s’acosten als forats del cos són més greus). Els carcinomes
espinocel·lulars són més agressius i apareixen en teixit malalt, traumatitzat.

14