4t Odontologia Curs 2014/2015 Cirurgia Bucal Clínica

TEMA 3: TUMORS DELS MAXIL·LARS

CLASSIFICACIÓ DELS DIFERENTS TUMORS MAXIL·LARS

TUMORS ODONTOGÈNICS BENIGNES

*Són tumors molt rars però alguns molt importants i

molt comuns com un odontoma, que són relativament
freqüents. És important saber quins són els tumors més
freqüents i classificar-los segons si són malignes o
benignes i el seu estirp.

1. Epiteli odontogènic amb estroma fibrós madur, sense ectomesènquima odontogènic (origen
epitelial):
1.1. Ameloblastoma
1.2. Tumor odontogènic escamós
1.3. Tumor odontogènic epitelial calcificant
1.4. Tumor odontogènic adenomatoide
1.5. Tumor odontogènic queratoquístic
2. Origen mesodèrmic
2.1. Mixoma odontogènic/mixofibroma
2.2. Fibroma odontogènic
2.3. Cementoblastoma
3. Origen mixt
3.1. Fibroma ameloblàstic/fibrodentinoma
3.2. Fibroodontoma ameloblàstic
3.3. Odontoameloblastoma
3.4. Odontomes (complex i compost)
3.5. Tumor odontogènic quístic calcificant
3.6. Tumor dentinogènic de cèl·lules fantasmes

*Si el tumor es únicament epitelial no desenvoluparà una dent, si no hi ha mesènquima no es formarà cap
teixit en forma de dent, però si el tumor és d’origen mixt sí que podria formar una dent.

TUMORS ODONTOGÈNICS MALIGNES

1. Carcinomes odontogènics
1.1. Carcinoma ameloblàstic
1.2. Carcinoma de cèl·lules escamoses intraossi primari
1.3. Carcinoma odontogènic de cèl·lules clares
1.4. Carcinoma odontogènic de cèl·lules gegants

1
4t Odontologia Curs 2014/2015 Cirurgia Bucal Clínica

2. Sarcomes odontogènics
2.1. Fibrosarcoma ameloblàstic (AFS)
2.2. Fibrodentinosarcoma ameloblàstic
2.3. Fibro-odontosarcoma ameloblàstic (AFOS)

TUMORS BENIGNES NO ODONTOGÈNICS

1. Del sistema esquelètic

1.1. Osteoma
1.2. Osteoma osteoide
1.3. Osteoblastoma
1.4. Condroma

2. Aliens al sistema esquelètic

2.1. Mixoma
2.2. Fibroma ossificant
2.3. Fibroma central
2.4. Tumor de cèl·lules gegants
2.5. Hemangioma

TUMORS MALIGNES NO ODONTOGÈNICS

1. Sarcoma osteogènic (osteosarcoma)

2. Fibrosarcoma
3. Sarcoma d’Ewing
4. Carcinoma salival intraossi
5. Mieloma
6. Metàstasis òssies

AMELOBLASTOMA

- Incidència

Molt comú, molt freqüent en la població de l’Àfrica Subsahariana, en gent relativament jove (tercera
dècada), molt freqüent en la mandíbula (només un 6% en el maxil·lar superior). Freqüentment afecta al
cos, angle, símfisis i la branca ascendent de la mandíbula, sobretot posteriorment. És molt típic que sigui
posterior però pot trobar-se a qualsevol lloc.

2
4t Odontologia Curs 2014/2015 Cirurgia Bucal Clínica

- Clínica

Tercera dècada. Imatge unilocular o multilocular en “Bombolles de sabó”. Pot provocar expansió de les
corticals. Tot i ser asimptomàtic i benigne pot produir rizòlisis, mobilitat dental i maloclusió. Té agressivitat
local i pot generar metàstasis (és un tumor estrany perquè tot i sent benigne pot fer metàstasis si envaeix
el teixit tou, essent en aquest cas molt més difícil d’extirpar. Les metàstasis solen ser locals, ganglionars o
pulmonars també molt freqüentment).

La variant perifèrica de l’ameloblastoma pot donar metàstasis locals o bé pulmonars. Es pot tractar
d’ameloblastoma benigne però si fa metastasis serà maligne tot i que la seva histologia sigui benigna, ja
que el fet de fer metàstasis i envair teixits tous, fa que es consideri maligne.

Pot ser histològicament maligne  Llavors és un Carcinoma ameloblàstic

Pot ser histològicament benigne i fer metàstasi  Llavors és un ameloblastoma maligne

- Diagnòstic diferencial

Tumor odontogènic epitelial calcificant, mixomes odontogènics, quist dentíger i queratoquist.

Ameloblastoma uniquístic (és una variant de l’ameloblastoma)

Quan parlem d’unilocular parlem de que només té una

localització, no hem de confondre unilocular amb uniquístic, que
vol dir que només hi ha un quist. Perquè podria ser unilocular i
multiquístic. L’ameloblastoma pot ser semilíquid (quístic) o sòlid.
Depenent del tipus histològic pot ser més o menys recidivant.

Hi ha el de tipus uniquístic, el multilocular i el perifèric. Pacient

més joves, sobretot entre 2ª i 4ª dècada. Predomina a la
mandíbula.

Criteris de Vickers i Gorlin 1970

- Empalissada basal amb polarització inversa del nucli.

- Banda hialina sota l’epiteli.
- Epiteli amb vacuolització i espai citoplasmàtic.

Grup 1: Criteris de Vickers i Gorlin 1970

Grup 2: Proliferació mural de nòduls sense evidència de carcinoma. Nòduls plexiformes a la paret de
l’ameloblastoma.

Grup 3: Infiltració a la paret de l’ameloblastoma.

- 3a: Infiltració fol·licular.

- 3b: Infiltració plexiforme.

- Histologia: Aspectes histològics sota els quals podem trobar un ameloblastoma.

Fol·licular: Fol·licles d’epiteli odontogènic (el més recidivant).

Plexiforme: Quists a l’estroma.

3
4t Odontologia Curs 2014/2015 Cirurgia Bucal Clínica

Acantomatós: Epiteli escamós, queratina.

Cèl·lules granuloses: Acidòfiles i engrossides.

Cèl·lules basaloids: Densament empaquetades.

Desmoplastic: Estroma proliferatiu no tumoral.

Ghost cells: Cèl·lules fantasma eosinòfiles.

- Tractament

Hi ha diverses maneres de tractar-ho. Si fem cirurgia conservadora com podria ser una enucleació,
recidivarà, així que no val.

Cirurgia conservadora: 75% recidives en 5 anys.

Cirurgia radical: 15% recidives en 5 anys.

Major risc en fol·liculars (tenen fol·licles no quístics però aspecte poliquístic) i menor risc en uniloculars
(més fàcils d’extreure). El ameloblastoma és un tumor agressiu però bengine. Si l’eliminem i recidiva podem
tornar a intervenir, no cal ser molt agressius tampoc. Hem d’eliminar els marges de seguretat.

TUMOR ODONTOGÈNIC ESCAMÓS

- Incidència

Molt menys freqüent que l’ameloblastoma. És una neoplàsia infreqüent. Aspecte odontogènic, amb
cèl·lules cuboides (epiteli escamós estratificat) més semblant a les cèl·lules de l’òrgan de l’esmalt. No
queratinitzen. És una tumefacció/lesió radiotransparent. Agressivitat variable, habitualment precisa
resecció amb marges de seguretat.

TUMOR ODONTOGÈNIC EPITELIAL CALCIFICANT (TOEC) O TUMOR DE PINDBORG

Entre 10-60 anys. No predilecció pel sexe. Majoria intraossis però podrien
ser perifèrics.

- Clínica

S’associa molt a dents no erupcionades (50%); segurament això és

perquè té a veure amb els fol·licles dentaris. És un tumor rar, pot adoptar
un patró mixt (calcificacions). Es dóna a la zona de molars i després
premolars. Aspecte de malignitat. En relació amb dents no erupcionades.
Marges irregulars. Pot reabsorbir arrels (si només es destrueix ós i les arrels queden penjant serà un criteri
indicador de malignitat). Un tumor benigne tendeix a reabsorbir, el maligne tendeix a envair i a deixar la
dent flotant.

4
4t Odontologia Curs 2014/2015 Cirurgia Bucal Clínica

- Histologia

Té aspecte maligne histològicament sobretot pleomorfisme, però no té mitosis (té un índex normal de
mitosis), per tant, és benigne. Cèl·lules escamoses polièdriques amb ponts intercel·lulars. Nuclis
pleomòrfics, amb nuclèols prominents, sense mitosis. Les cèl·lules són lletges però no malignes. No forma
substància dentària però sí dipòsits de tipus amiloide. Pot recidivar, per tant, el tractament és la excisió em
bloc.

TUMOR ODONTOGÈNIC ADENOMATOIDE (TAO)

És un tumor rar (3-6% dels tumors odontogènics). La majoria a la 2ª

dècada, gent jove. Associat a dents incloses, es detecten joves, quan
els hi surten les dents. Tenen un rerefons genètic, per això és
important la procedència dels pacients. Predilecció per dones,
sobretot a l’Àsia. Es troba sobretot a la zona canina superior i inferior.
És una neoplàsia, no hamartroma, per tant, té un comportament
favorable. És un tumor que es pot anuclear i després fer un curetatge.
Sol ser central, estar ben encapsulat, no agressiu, no sol recidivar, és
el menys recidivant de tots.

- Variants

Central (97%): fol·licular (73%) o extrafol·licular. La gran majoria són

introssis.

Perifèric (3%).

- Radiologia: Radiotransparent amb calcificacions granulars.

- Histologia: Estructures epitelials similars a conductes en

ectomesènquima induït (hi ha dentinoide).

- Fer diagnòstic diferencial amb quist dentíger.

- Tractament: Enucleació i curetatge, no cal ser molt agressius en aquest cas.

TUMOR ODONTOGÈNIC QUERATOQUÍSTIC

És el tumor odontogènic més freqüent desprès de

l’ameloblastoma i de l’odontoma. S’ha afegit fa relativament
poc a la llista de tumors (2005). El fet que s’hagi inclòs aquest
quist dins dels tumors odontogènics ha produït la reducció del
percentatge relatiu d’altres tumors odontogènics. El 50%
d’aquests tumors es troben a la regió del 3r molar inferior. El
73% es troben en l’angle i la branca ascendent, el 50% s’estenen
a la branca ascendent i un 10% són múltiples (Sdr. Nèvic- Gorlin-
Goltz), hi ha una gran relació amb aquest síndrome, fins un 30%
dels casos, sobretot en homes.

5
4t Odontologia Curs 2014/2015 Cirurgia Bucal Clínica

- Histologia

L’epiteli és paraqueratinitzat, de 5-10 cèl·lules de gruix. Nucli en palissada. Qualsevol quist pot
queratinitzar, però la paraqueratinització és paranormal perquè es genera abans de que maduri el nucli.
L’estroma d’aquest tumor també està alterat (similar a l’ameloblastoma, RANK, RANKL, miofibroblasts
abundants…). Té alteracions genètiques. Una característica molt típica és la càpsula prima amb quists
satèl·lit, que fan que la lesió faci recidives (al voltant del 25% de recidives).

· Càpsula prima, quists satèl·lit:

1. Tipus I: Epiteli escamós estratificat amb paraqueratinització.

2. Tipus II: Paret similar a queratoquist i plens de queratina.
3. Tipus III: Sense epiteli (masses de queratina i teixit inflamatori).

El quist ortoqueratinitzat és menys agressiu i recidivant i s’anomena “Queratoquist ortoqueratinitzat”.

El 50% d’aquests tumors s’associen a dents incloses, però també poden tenir aspecte “primordial” o àhduc
ésser extraossi.

- Tractament (de menys agressiu a més agressiu)

1. La descompressió disminueix la mida, millora el pronòstic ja que histològicament es produeixen

canvis beneficiosos. S’aconsella aquesta tècnica ja que quan es redueix la mida, acabes de treure
tot el quist. S’indica en el cas de quists grans.
2. Marsupialització (es treu la meitat del quist).
3. Enucleació amb tractament adjuvant, que pot ser la crioteràpia, el tractament químic (Solució de
Carnoy) o curetatge mecànic.
La solució de Carnoy té 60% de etanol, 30% de cloroform, 10% d’àcid acètic glacial i adició de FeCl3.
Es tracta d’una solució fixadora que es posa dins de la lesió abans de treure-la. Es col·loca una gasa
mullada amb aquesta solució a dins del quist, es deixa actuar 1 o 2 minuts i això fixa la membrana
quística i fa que sigui més fàcil de treure i mata les cèl·lules, llavors és més difícil que es produeixi
recidiva. És aconsellada la solució de Carnoy acompanyada d’altres substàncies (veure revisió).
La tècnica d’enucleació juntament amb un tractament químic coadjuvant, que no sigui la solució de
Carnoy, té la mateixa tassa de recurrència que qualsevol altre modalitat de tractament.
4. Resecció amb defecte no continu.
5. Resecció amb defecte continu.
6. Resecció amb desarticulació.

- Síndrome nèvic basocèl·lular (Sd. De Gorlin-Goltz)

És una patologia autosòmica dominant (elevada penetrància, expressivitat variable). Afecta múltiples
sistemes de l’organisme. Lesions nèviques basocel·lulars cutànies. Alteracions esquelètiques. Múltiples
queratoquists en maxil·lars (si el pacient presenta múltiples quists podem pensar en aquest Síndrome, per

6
4t Odontologia Curs 2014/2015 Cirurgia Bucal Clínica

tant, hem d’estar molt atents). La ressonància magnètica ens ajuda a identificar si la lesió té contingut sòlid
o líquid. Si és líquid serà un ameloblastoma, si és sòlid, serà un tumor.

*Manifestacions

1. Craneofacials: Braquicefalia, prominències frontoparietals d’aspecte pagetoide,

lleu prognatisme, hipertelorisme.

2. Cutànies: Carcinomes basocel·lulars.

3. Òssies i dentals: Queratoquist odontogènic ortoqueratinitzat, costelles bífides,

espina bífida oculta, fusió vertebral.

MIXOMA ODONTOGÈNIC

Molt recurrent, tant si és o no odontogènic. Pacients joves (2ª-5ª dècada

de vida). Igual afectació ambdós maxil·lars. Afectació d’ambdós sexes.
Localment invasiva. Tumefacció, superfície minuciosa.

Radiologia: Patró trabecular, multilocular. Pot semblar ameloblastoma ja

que aquest és molt més freqüent i per tant, més possible que ho sigui.

Histologia: Cèl·lules arrodonides i angulars en estroma mixoide.

Tractament: Excisió (el curetatge recidiva).

Diagnòstic diferencial amb ameloblastoma multilocular. La diferència

entre ameloblastoma i mixoma és bàsicament histològica.

FIBROMA ODONTOGÈNIC

És molt freqüent a la 3ª dècada, però es pot donar a totes les

edats. Igual afectació per sexes. Pot ser central o perifèric. No és
tant recidivant com el mixoma, amb enucleació i curetatge hi ha
suficient, sobretot en pacients joves on no ens interessa ser
agressius. Es dóna sobretot en la maxil·la, anterior a la primera
molar.

Radiologia: Zones radiotransparents irregulars amb zones de

calcificació. Multiloculars.

Histologia: Fibroblasts amb epiteli odontogènic inactiu.

Tractament: Enucleació amb curetatge.

7
4t Odontologia Curs 2014/2015 Cirurgia Bucal Clínica

*El fibroma odontogènic perifèric és més freqüent que el central i es dóna a la zona anterior de la
mandíbula. Maxil·lar superior zona de premolars (més freqüent). És una massa de teixit tou similar a la
geniva. Dóna més recidives (40% dels casos).

CEMENTOBLASTOMA BENIGNE

Es dóna durant la 2ª-3ª dècada de vida. Igual afectació per sexes. Es

dóna molt a la mandíbula, sobretot zona de premolars i molars. Teixit
similar al ciment, no és agressiu.

- Radiologia

És molt característic que al inici estigui radiotransparent i desprès es va

calcificant. Quan és madur està radioopac perquè es va calcificant en el
centre i té un halo radiotransparent. Es troba ben delimitat. A més va
enganxat a l’arrel i hem de treure el tumor i la dent.

- Histologia

Aspecte agressiu (similar a osteosarcoma, hem de fer el DD). Hi ha

cementoblasts amb nuclèols prominents i cementoclasts. Té un
comportament clínic molt benigne.

- Tractament: Exèresi i exodòncia.

FIBROMA AMELOBLÀSTIC

Tumor de nens o de adults molt joves (1ª dècada de vida), és un

tumor pediàtric. Sobretot en mandíbula (75% dels casos), zona
dels molars i premolars. Tendeix a l’expansió però no infiltra ni
trenca la cortical. Pot formar dentina o esmalt però moltes
vegades no els forma. Està més relacionat amb
l’ameloblastoma.

Radiologia: Reabsorció radicular i desplaçament dentari. Imatges multi o uniloculars.

Histologia: Epiteli odontogènic proliferant en ectomesènquima similar a la papil·la dental.

FIBRO-ODONTOMA AMELOBLÀSTIC

És una variant del fibroma ameloblàstic. La majoria es dóna en la 1ª

dècada (també és un tumor pediàtric). Igual en ambdós maxil·lars,
més en zona molar. Està més relacionat amb l’odontoma.

Radiologia: Mixt, és a dir, radiotransparent i radioopac. Densitat

similar a la dentina. Alguns autors el consideren un odontoma
inmadur.

8
4t Odontologia Curs 2014/2015 Cirurgia Bucal Clínica

ODONTOAMELOBLASTOMA

Es pot treure el odonto- perquè és un ameloblastoma. Actua com

un ameloblastoma (agressiu) però la histologia és diferent perquè
aquest sí que pot formar esmalt i dentina (origen mixt). És molt
estrany. Es tracta igual que l’ameloblastoma.

Histologia: L’epiteli és similar a l’ameloblastoma però amb

inducció de material dental (esmalt i dentina).

ODONTOMA

- Odontoma compost: Aspecte de dent, estructures dentals.

- Odontoma complex: Aspecte amorf.

Es dóna durant la 1ª i 2ª dècada de vida. Premolars i molars de maxil·lar superior i

mandíbula. Pot originar impactanions. El odontoma origina una impactació, tumor
de gent jove. No deixa erupcionar les dents. S’ha d’eliminar, no recidiven,
requereixen exèresi simple amb curetatge. Es dóna sobretot a la zona posterior
(tant el compost com el complex).

- Histologia

Laminars: Proliferació de la làmina dental.

Invaginats: A partir d’un germen en desenvolupament.

No s’observa proliferació de l’ectomesènquima

TUMOR ODONTOGÈNIC QUÍSTIC CALCIFICANT (CCOT) I TUMOR DENTINOGÈNIC DE CÈL·LULES

GEGANTS/FANTASMA (DGCT)

Abans del 2005 estava classificat com a quist, però ara es considera un tumor. El
CCOT és una neoplàsia benigna d’origen odontogènic, caracteritzat per un
epiteli de tipus ameloblastoma amb cèl·lules fantasma que poden calcificar-se.
Sobretot a la 2ª i 3ª dècada. La meitat associat a dents incloses.
Radiològicament radiotransparent o mixt i ben definit. Malignització del 1% i
recidiva uns 5% dels casos.

 Tumor odontogènic quístic calcificant (CCOT)

És la variant més comú i menys agressiva de tumors de cèl·lules fantasmes:

cèl·lules basals allargades, similars a preameloblasts, sense reticle estelat, amb
citoplasma eosinòfil, sovint amb un “forat” al nucli. Material eosinofílic
“dentinoïde”. Cèl·lules fantasmes (també en pilomatrixomes –Lesió del fol·licle
del pèl-, odontomes… poden calcificar-se (això el diferencia de l’ameloblastoma)
i produir reacció de cèl·lules gegants. Localment agressiu. Malignitzen molt
pocs.

9
4t Odontologia Curs 2014/2015 Cirurgia Bucal Clínica

 Tumor dentinogènic de cèl·lules gegants (DGCT)

Versió més agressiva del CCOT. No hi ha característiques clíniques, radiogràfiques o histològiques que els
diferenciïn del CCOT. No és maligne però sí més agressiu. S’assembla al CCOT però més sòlids, més gran
(fins 5 cm), multiloculars i produeix reabsorció de dents. Com un ameloblastoma però amb cèl·lules
fantasma.

CARCINOMA AMELOBLÀSTIC

Tumor maligne molt estrany (poques desenes de casos) amb

característiques histològiques d’ameloblastoma però amb atípies, a
vegades sense metàstasis. Pot aparèixer de novo (primari) o
desenvolupar-se en un ameloblastoma (secundari). Afecta sobretot a
pacients desprès de la 3ª dècada, relació homes/dones 3:1. Més
freqüent a la mandíbula. Localment agressiu. Metàstasis normalment
per via hemàtica, en ocasions limfàtica.

- Tractament

Cirurgia amb 2-3 cm de marge, no està justificada la dissecció ganglionar (buidament ganglionar) sense
evidència de ganglis afectats. Poc sensible a la radio i quimioteràpia. Diferenciar de l’ameloblastoma
maligne (o ameloblastoma metastatitzant) que és un ameloblastoma amb metàstasi però sense atípies. En
l’ameloblastoma maligne s’ha de buscar si hi ha metàstasis (aspiració, via limfàtica, via hemàtica) sempre
d’ameloblastoma si hi ha farem exèresi, sobretot hi ha metàstasi de pulmó!.

És a dir, quan tenim un ameloblastoma s’ha de buscar metàstasis perquè la pot tenir. S’ha de treure el
tumor i la metàstasi perquè no se sap per quin mecanisme s’implanta però la metàstasis també és benigne
histològicament parlant. Tot i que s’anomeni ameloblastoma maligne i faci metàstasis, histològicament és
benigne, tot i que es pugui carregar al pacient.

CARCINOMA ESCAMÓS INTRAOSSI PRIMARI

Pot ser:

- Tipus sòlid.
- Originat en quist odontogènic.
- Originat en tumor odontogènic queratoquístic (quan
malignitza, dóna lloc al carcinoma escamós intraossi
primari).

Es tracta d’una tumoració maligna odontogènica rara. Més freqüent en homes i en mandíbula. Amplíssim
rang d’edat, mitjana al voltant dels 60 anys. Molta variació en aspecte radiològic (uni- o multilocular, ben o
mal definit…). Tendència a metàstasis linfàtiques, supervivència a 2 anys al voltant del 50%.

- Tractament:Cirurgia i radioteràpia

10
4t Odontologia Curs 2014/2015 Cirurgia Bucal Clínica

CARCINOMA ODONTOGÈNIC DE CÈL·LULES CLARES

Tumor maligne odontogènic estrany. Més freqüent en homes

(3:1) i en mandíbula. Rand d’edat molt ampli, mitjana al voltant
dels 60 anys. Metàstasis limfàtiques rares però augmenten amb
la recurrència. Cal exèresi amb marges, l’hem de tractar com un
tumor maligne que és).

CARCINOMA ODONTOGÈNIC DE CÈL·LULES FANTASMA

Tumor odontogènic maligne molt rar (descrites poques

desenes de casos) amb característiques histològiques del
tumor odontogènic quístic calcificant i/o el tumor
dentinogènic de cèl·lules fantasma. Comportament rar. Més
freqüent en homes, rang d’edat ampli (més freqüent 4ª
dècada), lleugerament més freqüent en mandíbula.
Metàstasis rares, comportament variable (d’indolent a molt
agressiu).

- Tractament: Exèresi quirúrgica amplia. Quimioteràpia i radioteràpia no se sap si són efectives

perquè hi ha pocs casos descrits.

FIBROSARCOMA AMELOBLÀSTIC (AFS)

Molt estrany (poques desenes de pacients). Pacients joves

(menors de 40 anys). Igual afectació pels sexes. Normalment
zona posterior de la mandíbula. Apareix de novo o a partir de
fibroma ameloblàstic. En el fibrodentinosarcoma ameloblàstic
hi ha dentinoïde displàsic. No sol formar cap producte dentari.
Si predomina el component epitelial sobre el sarcomatós el
pronòstic és millor. Es tracta de la versió maligna del fibroma
ameloblàstic.

FIBROODONTOSARCOMA AMELOBLÀSTIC (AFOS)

Encara més estrany (menys de 20 pacients al món). Pacients joves (menors de 40 anys). Igual afectació per
sexes. Normalment zona posterior de la mandíbula. Component sarcomatós amb dentinoïde i també
substància enamel-like displàsiques, epiteli d’aspecte benigne. Apareix de novo o com a transformació d’un
fibro-odontoma ameloblàstic. No se sap si predomini epitelial té igual o millor pronòstic perquè hi ha molts
pocs casos descrits.

OSTEOMA

No sabem si és una neoplàsia o si és un hamartoma. Teixit ossi normal histològicament, no sabem si és

neoplàsia autèntica. El torus es considera un osteoma. Normalment pacients majors de 40 anys.
Normalment afecta a la mandíbula, al còndil i coronoides i a la vora inferior. Més freqüent al si frontal i
etmoïdal.

11
4t Odontologia Curs 2014/2015 Cirurgia Bucal Clínica

Localització:

Endòstics: Estan a dintre de l’os.

Periòstics: Externs i de sins paranasals. Es troben a sota de l’ós tot i que poden
estar a dins del sinus.

Estructura: Os compacte, os medul·lar o mixts.

Tractament: Si provoca clínica s’ha de fer una extirpació simple. Si no provoca

clínica s’ha de fer el seguiment. Si està associat al Sd. De Garnder s’ha de fer el
seguiment de la poliposi.

*Sdr. De Garnder

Malaltia hereditària autosòmica dominant. Osteomes mútliples (signe

d’alerta per mirar si té el Sd. De Gardner o no). Quists sebacis cutanis,
fibromes subcutanis, dents permanents retingudes i supernumeràries.
Pòlips múltiples d’intestí prim i gruixut, aquests pòlips poden degenerar.

OSTEOMA OSTEOIDE

Representa un 10-12% dels tumors intraossis primaris. Rar en maxil·lars, més

freqüent en ossos llargs. 2ª-3ª dècada. Més freqüent en homes. Dolor ossi sever
que calma amb AINEs (el dolor és típic en els tumors ossis). Histològicament
semblant a osteoblastoma. És una lesió radioopaca amb halo escleròtic.
Expansió de les corticals. Entre 1 i 6 cm de diàmetre, però si és superior a 2 cm
sospitar osteoblastoma (també és dolorós). És dubtós que sigui un tumor perquè
pot remetre espontàniament amb injecció de corticoids i un tumor no respondria
a aquest tractament.

OSTEOBLASTOMA

Molt més infreqüent, un 1% dels tumors ossis primaris. Més freqüent en

columna vertebral i desprès en mandíbula. Més gran i menys freqüent que
osteoma osteoide. Proporció home dona de 2:1. Entre 2ª i 3ª dècada de vida.
Dolor i tumefacció. Proliferació d’osteoblasts amb àrees de teixit osteoide i
calcificat.

Radiologia: Molt variable (radiotransparent, calcificació interna, halo

radiotransparent, límits delimitats o difusos). Quan més joves són, més
radiotransparents, com més maduren, més mixtes.

CONDROMA

Tumor del cartílag. Afecta sobretot a la mandíbula (cartílag de Meckel). Molt rar en maxil·lars. Imatge
radiològica molt variable, des d’osteòlisis marcada fins os d’aspecte normal.

12
4t Odontologia Curs 2014/2015 Cirurgia Bucal Clínica

MIXOMA no odontogènic.

Els mixomes poden ser odontogènics o no odontogènics. Es dóna a qualsevol edat. No predilecció per cap
sexe. Més freqüent en el paladar. Teixits tous. Comportament benigne. Estroma mixoide amb fibroblasts.
Infiltració local (recurrències).

- Tractament: Exèresi simple. Costa d’eliminar.

LESIONS FOBRO-ÒSSIES DELS MAXIL·LARS:

Aquestes lesions NO tenen tractament quirúrgic.

La displàsia fibrosa té un aspecte semblant a caràcters

xinesos.

En les displàsies òssies hem de fer el DD amb lesions

d’origen dental i el cementoblastoma.

FIBROMA OSSIFICANT

Autèntic tumor benigne. Anomenat fibroma cemento-ossificant. Afecta

a adults joves. Més freqüent en dones. Només a la zona facial, sobretot
mandíbula. Zona premolars i molars. Asimptomàtic. Teixit fibrós
cel·lular que pot contenir teixit similar a l’os o al ciment. Patró molt
mixt. Marges definits i radiotransparents.

Tractament: Enucleació. Poques recidives.

TUMOR DE CÈL·LULES GEGANTS

No se sap si és una neoplàsia o si és una lesió reactiva. Es dóna en

adolescents i joves. Tumefacció asimptomàtica. En mandíbula més
freqüent que en maxil·lars, en dents més anteriors als molars. Pot
reabsorbir les dents i pot tenir agressivitat local deixant les dents
flotant. Tractament: Enucleació/resecció.

HEMANGIOMA

Anomalia congènita dels vasos sanguinis. Rar en maxil·lars (més en vertebres, crani o perifèric). Més en
dónes 2:1 en la 2ª dècada de vida. Mandíbula més freqüent 2:1. Pot haver esborrament de la perifèria. Pot

13
4t Odontologia Curs 2014/2015 Cirurgia Bucal Clínica

calcificar-se donant flebòlits (hi ha èxtasi). Reabsorció radicular freqüent perquè provoca pressió. Més que
tumor es considera hamartoma. Sol anar involucionant amb l’edat.

Tractament: Resecció en bloc, embolització, esclerosi. L’exèresi requereix angiografia per descartar
implicació de vasos grans. Un cop estudiada la circulació sanguínia, es pot injectar una substància
esclerosant (o una silicona per exemple) per a que produeixi l’embolització dels vasos. D’aquesta manera,
ens permet extreure-ho amb més facilitat i sense que sagni tant.

SARCOMA OSTEOGÈNIC (OSTEOSARCOMA)

Rar en maxil·lars (7% dels osteosarcomes). Homes dones 2:1. 4ª dècada de

vida. Es dóna en la zona posterior de la mandíbula i maxil·lar superior. La
malaltia de Paget augmenta el risc. Es dóna tumefacció i creixement ràpid.
Pacients joves. És una lesió amb aspecte molt benigne. Pot haver-hi imatge en
“raigs de Sol”, imatge molt típica de tumor maligne ossi perquè infiltra el
periosti i el desorganitza. S’aposiciona os en totes direccions originant
aquesta imatge en rajos de sol. Tumor molt pleomòrfic.

Tipus histològics: Condroblàstic, osteoblàstic, fibroblàstic

Diversos patrons radiològics: Radiotransparent totalment, patró mixt,

radioopac.

Tractament: Resecció quirúrgica extensa i radio-quimioteràpia

pal·liatives. Té molt mal pronòstic

FIBROSARCOMA

És similar l’osteosarcoma, però menys freqüent. Igual afectació als dos sexes. Es dóna en la 4ª dècada de
vida. Afecta mandíbula, sobretot a la regió premolar i molar. Fibroblasts malignes. Imatge radiotransparent.
S’ha de tractar amb resecció extensa i radio-quimioteràpia pal·liatives.

SARCOMA D’EWING

Freqüent en extremitats i ossos llargs, molt infreqüent en maxil·lars. 1ª

a 3ª dècada de vida. Homes doble que les dones. En ocasiones és
multicèntric, apareixent en diversos llocs a l’hora sense considerar-se
una metàstasis. En la mandíbula és dos vegades més freqüent que en
el maxil·lar superior. Radiotransparent, marge “mellat”. No provoca
reabsorció radicular, sinó dents flotants (signe de malignitat). Té lloc
una reacció periòstica que provoca: Triangle de Codman i Raigs de Sol.

Tractament: Cirurgia, quimio i radioteràpia.

CARCINOMA SALIVAL INTRAOSSI

És un carcinoma mucoepidermoide central. Deriva del sistema ductal salival, les cèl·lules es queden
atrapades en l’os. Perquè es pugui diagnosticar es requereixen tres coses:

1. Cortical òssia intacta.

14
4t Odontologia Curs 2014/2015 Cirurgia Bucal Clínica

2. Destrucció òssia interna.

3. Histologia de carcinoma mucoepidermoide.

És més freqüent en dones i més freqüent en la mandíbula 2:1. Similar a l’ameloblastoma radiològicament.
Comportament relativament benigne.

Tractament: Resecció en bloc. Pot caldre buidament ganglionar i radioteràpia.

MIELOMA

Neoplàsia maligne de cèl·lules plasmàtiques. Entre els 35 i els 70

anys, més en homes que en dones. Es donen una sèrie de canvis
(fatiga, pèrdua de pes, dolor ossi, anèmia…malaltia sistèmica).
Proteïna de Bence-Jones a l’orina (anticòs defectuós). Provoca
amiloïdosis i hipercalcèmia.

Si només té una localització s’anomena Plasmocitoma. Si en té més

s’anomena Mieloma Múltiple, essent aquesta la versió disseminada.
El pronòstic és fatal si no es tracta.

Radiologia: Lesions “taladrades” radiotransparents. Ben definides.

Tractament: Transplantament mèdul·la òssia/radioteràpia.

METÀSTASIS ÒSSIES

Qualsevol tumor pot metastatitzar a maxil·lars, solen ser tumors infraclaviculars. 5ª – 7ª dècada de vida. És
important saber que pot ser la primera manifestació d’un tumor, i que és responsabilitat nostra detectar-ho
a temps. Menys del 1% de les metàstasis es fan a maxil·lars.

Mama, ronyó (clínicament anodina, però molt freqüent), pulmó, colon i recte, pròstata, tiroides, estomac,
melanoma, testicles, ovaris, cèrvix…

Es dóna a la zona posterior dels maxil·lars, sobretot a la mandíbula, a més, poden ser bilaterals. Si es dóna
al maxil·lar superior, sol afectar el paladar dur i als còndils, si es dóna a la mandíbula, solen esser bilaterals
e infraclaviculars. Les metàstasis solen ser mandibulars.

- Lesions polimòrfiques

Mama, pròstata: Escleròtiques (dipositen os).

Resta: Radiotransparents.

Mal pronòstic.

OSTEODISPLÀSIES I PATOLOGIES ÒSSIES

- Displasia fibrosa.
- Querubisme.
- Granuloma eosinòfil.
- Granuloma de cèl·lules gegants.
- Osteïtis fibrosa quística.
15