PLC - ZER El JONC

PROJECTE
LINGÜÍSTIC
En revisió
Generalitat de Catalunya PROJECTE LINGÜÍSTIC DE ZER EL JONC
Departament d'Ensenyament
ÍNDEX
0. Introducció
0.1. Presentació del document
1.Context sociolingüístic
1.1. Alumnat
1.2. Entorn
1.2.1. Camarasa
1.2.2. Menàrguens
1.2.3. La Ràpita
2. Objectius
2.1 Objectius generals del Sistema Educatiu.
2.2 Objectius del PLZ.
3. La llengua catalana, llengua vehicular i d'aprenentatge

3.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivència
3.1.1. El català, vehicle de comunicació
3.1.2. El català, eina de convivència
3.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana
3.2.1. Llengua oral
3.2.2. Llengua escrita
3.2.3. Relació llengua oral i llengua escrita
3.2.4. La llengua en les diverses àrees
3.2.5. Continuïtat i coherència entre cicles i nivells
3.2.6. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular:
3.2.7. Atenció de la diversitat
3.2.8. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua
3.2.9. Avaluació del coneixement de la llengua
3.2.10. Materials didàctics
3.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe
3.3.1. Informació multimèdia
3.3.2. Usos lingüístics
3.3.3. Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum
3.3.4. Català i llengües d’origen
4. La llengua castellana
4.1. Introducció de la llengua castellana
4.2. Llengua oral
4.3. Llengua escrita
4.4. Activitats d’ús
4.5. Castellà a les àrees no lingüístiques
4.6. Alumnat nouvingut
ESCOLA DOS RIUS ESCOLA JOAN ROS PORTA ESCOLA DE LA RÀPITA

Camarasa Menàrguens La Ràpita
☎973 420158 ☎973 181042 ☎973 445018
✉c5001229@xtec.cat ✉c5003135@xtec.cat ✉c5008935@xtec.cat
5. Altres llengües: llengua anglesa

5.1. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa
5.1.1.Desplegament del currículum
5.1.2. Metodologia
5.1.3. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera
5.1.4. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera
5.1.5. L’ús de la llengua estrangera a l’aula
5.2. Estratègies d’ampliació de l’oferta de llengües estrangeres
5.2.1. Avançament de l’aprenentatge de la llengua estrangera
5.2.2. Aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera
5.3. Projectes i programes plurilingües

5.4. Llengües complementàries procedents de la nova immigració
5.5. Tractament de les llengües: Pla de l’Impuls per al Plurilingüisme
5.5.1. Actuacions del Pla
6. Organització i gestió
6.1. Organització dels usos lingüístics
6.1.1. Llengua del centre
6.1.2. Documents de centre
6.1.3. Ús no sexista del llenguatge
6.1.4. Comunicació externa
6.1.5. Llengua de relació amb famílies
6.1.6. Educació no formal
6.1.6.1. Serveis d’educació no formal
6.1.6.2. Activitats extraescolars
6.1.6.3. Contractació d’activitats extraescolars a les empreses
6.2. Plurilingüisme al centre educatiu

6.2.1. Actituds lingüístiques
6.2.2. Mediació lingüística (traducció i facilitació)
6.4. El pla de formació de centre en temes lingüístics: FIC
6.5. Organització de la programació curricular
6.5.1. Coordinació cicles i nivells
6.5.2 Projectes d’innovació
6.6. Biblioteca escolar
6.6.1. Accés i ús de la informació
6.6.2. Pla de lectura de centre
6.7. Projecció de la ZER
6.7.1. NODES de la ZER
6.7.2. Revista
6.7.3. Exposicions
6.8 Funcions del coordinador lingüístic
7. Concreció operativa del projecte

☎973 420158 ☎973 181042 ☎973 445018
0. Introducció
0.1. Presentació del document
Tal i com recull la LEC en l’article 14, el Projecte lingüístic ha de ser elaborat com a part del
Projecte Educatiu, i ha d’emmarcar el tractament de les llengües al centre. El PLZ és l’instrument
que permet assolir els objectius generals referent a la competència lingüística que defineix la
normativa vigent i ha d’incloure els següents aspectes relatius a l’ensenyament i a l’ús de les
llengües en el centre:
a) Els objectius.
b) El tractament del català com a llengua vehicular i d’aprenentatge.
c) El procés d’ensenyament i d’aprenentatge del castellà.
d) Les diverses opcions amb relació a les llengües estrangeres.
e) Els criteris generals per a les adequacions del procés d’ensenyament de les llengües, tant
globalment com individualment, a la realitat sociolingüística del centre.
f) La continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en els serveis escolars i
en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d’alumnes.
Els membres de la Comunitat educativa de la ZER El Jonc entenem el PLZ com un procés de
reflexió del tractament de les diverses llengües que, a nivells diferents, es realitza en els nostres
centres educatius. En el moment de la seva actualització s’ha tingut present tant el marc legal com
la diagnosi de la realitat dels centres que formem la ZER El Jonc. En el PLZ trobarem definit quin
és el posicionament de la ZER envers el tractament de les llengües en cadascuna de les situacions,
com són, a tall d’exemple: el paper de la llengua vehicular, el tractament de les llengües
curriculars i els aspectes d’organització i de gestió que tinguin repercussions lingüístiques.
Els principis expressats en el PLZ s’han de desenvolupar en la resta de documents de gestió del
centre i es concreten en la Programació General Anual.
El PLZ és un document de referència per a la vida de la ZER: el 5 de març de 2009 es va aprovar,

però donats els darrers canvis en la normativa vigent, els canvis en el tractament de les llengües
a les escoles de la ZER durant els darrers cursos, el canvi de composició de la ZER, i en particular,
donada l’adopció del Pla per a l’ Impuls del Plurilingüisme que s’inicia des del curs 2014-15, cal
una actualització que ajusti el nostre Projecte a la realitat lingüística educativa actual. Aquest
document inclou aquestes revisions i actualitzacions.
1.Context sociolingüístic
Som un conjunt de tres escoles rurals amb característiques i necessitats comunes. Som municipis
amb tradicions i costums semblants. La llengua habitual en les relacions entre els conciutadans,
generalment, és la llengua catalana, encara que també s'utilitza la llengua castellana i altres
llengües pròpies d'altres països (romanès, portuguès, magrebí, anglès i mandinga), però en
percentatges molt inferiors.

☎973 420158 ☎973 181042 ☎973 445018
1.1.Alumnat
Gairebé tot l’alumnat que assisteix a les nostres escoles viu als pobles que formen part de la ZER,
amb un percentatge molt baix d'immigrants, i on la gran majoria dels/de les alumnes són de parla
catalana. Els pocs alumnes que són de parla castellana entenen i parlen la llengua catalana. En
els pocs casos d’alumnat nouvingut, aquest, aviat adquireix un nivell oral suficient per a poder
desenvolupar-se amb certa naturalitat en les tasques quotidianes, donat que la llengua d’ús
habitual tant a l’escola com al poble és la llengua catalana.
Tot seguit s’exposa l’evolutiu dels resultats de la prova de sisè de primària, en l’àmbit lingüístic.
Com es pot observar, els 4 darrers cursos els resultats ens donen per sobre de la mitjana catalana
en les 3 llengües d’aprenentatge. Els 3 darrers cursos, tot els nostres alumnes de sisè han superat
les CCBB de l’àmbit.
1.2. Entorn
1.2.1 Camarasa
 Municipi de La Noguera, al marge esquerre del riu Segre, situat a la zona de contacte entre la
Depressió Central i el Pre-Pirineu, amb una extensió de 155,47 Km quadrats i amb uns 680
habitants.
 Està situat a dotze quilòmetres al Nord de Balaguer.
 Pertanyen a Camarasa: Sant Llorenç de Montgai, L’Ametlla del Montsec, Baronia Sant Oïsme,
Figuerola i Fontllonga.

☎973 420158 ☎973 181042 ☎973 445018
1.2.2 Menàrguens
 Municipi de La Noguera al marge dret del riu Segre, amb 20,3 Km quadrats, a nou quilòmetres
al Sud de Balaguer i amb uns 830 habitants.
1.2.3 La Ràpita
 Localitat de La Noguera que pertany a Vallfogona de Balaguer, situada al marge esquerre del
riu Segre, té uns 312 habitants.
2. Objectius
2.1. Objectius generals dels sistema educatiu.
Els objectius generals del sistema educatiu que adoptem com a punt de partida són:
1. Garantir, en acabar l’educació obligatòria, el domini equivalent de les llengües oficials (B” al
final de l’ESO i C1 al final del batxillerat).
2. Garantir un grau de competència suficient en una o dues llengües estrangeres( B1 Al final
de l’ESO i B2 al final del batxillerat de la primera llengua estrangera).
3. Reconèixer i fer presents a les aules i als centres les llengües familiars dels alumnes
d’origen estranger i facilitar-ne l’aprenentatge.
4. Capacitar els alumnes per conviure en una societat multilingües i multicultural.
5. Reforçar el paper de la llengua catalana com a llengua vehicular del sistema educatiu i
potenciar-ne l’ús per part de l’alumnat.
6. Garantir l’ acollida i l’atenció lingüística de l’alumnat nouvingut, i la seva integració a l’aula
ordinària.
2.2. Objectius estratègics del PLZ.
Els objectius estratègics del Projecte Lingüístic de la ZER són:
1. Millorar la competència lingüística.

2. Millorar la competència digital.
3. Millorar el treball d’aula: revisió metodològica.
4. Elaborar, revisar i modificar els documents de la ZER.
5. Millorar el Pla d’Acollida de la ZER.
6. Millorar la formació permanent del professorat.
3. La llengua catalana, llengua vehicular i d'aprenentatge
Tal i com hem dit anteriorment el català és la llengua materna de la gran majoria de l’alumnat que
assisteix al nostre centre i, també és la llengua d’ús habitual en la majoria d’interaccions
lingüístiques dins dels pobles de la ZER.

☎973 420158 ☎973 181042 ☎973 445018
Segons la normativa vigent establerta en les orientacions per a l’organització del curs 2014-15, un
mínim de 1.050 hores es destinaran l’àmbit lingüístic per al treball de les llengües catalana i
castellana al llarg de l’etapa primària.
El Departament recomana incrementar les hores lectives de l’àmbit lingüístic destinant part de les
hores de lliure disposició. Per tant, caldrà establir , com a mínim, una dedicació horària de 6 hores
setmanals , que inclouen el tractament de la llengua catalana i castellana.
3.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivència
3.1.1. El català, vehicle de comunicació
Tal i com recull la LOE “cal recordar que el català és una llengua que l’escola ha de tractar amb
especial atenció, no només pel seu estatus oficial, sinó també i sobretot pel desconeixement que
en té una part de l’alumnat pel que fa als seus usos col·loquials i informals. L’escola té, doncs, la
missió de transmetre-la perquè tota la població pugui emprar-la en qualsevol situació
comunicativa, fet que ha de garantir la cohesió de tota la societat evitant així la seva
compartimentació en comunitats lingüístiques separades.
Pel que fa a la LEC, “el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment
emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu. Les activitats educatives,
tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats
d’avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han d’ésser normalment en
català, excepte en el cas de les matèries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera.
Els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua
habitual. En el curs escolar en què els alumnes iniciïn el primer ensenyament, les mares, els pares
o els tutors dels alumnes la llengua habitual dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment
de la matrícula, i d’acord amb el procediment que estableixi el Departament, que llurs fills hi rebin
atenció lingüística individualitzada en aquesta llengua”.
Per tant, el català és la llengua vehicular de les diferents activitats d’ensenyament i aprenentatge
de les escoles de la ZER. La llengua catalana és l’eina de cohesió i integració entre totes les
persones del centre i és el vehicle d’expressió de les diferents activitats acadèmiques.
3.1.2. El català, eina de convivència
Els nostres centres vetllaran perquè la llengua catalana no quedi limitada a una llengua
exclusivament d’aprenentatge, per tant, s’haurà de dinamitzar l’ús del català en tots els àmbits de
convivència i de comunicació quotidiana al centre educatiu.
Donada la realitat dels nostres centres on hi ha un ús habitual del català com a eina de
convivència, no s’ha vist la necessitat d’incrementar l’ús del català en situacions de relació
informal; només davant l’arribada d’alumnat nouvingut, amb desconeixement del català, cal oferir
estratègies adequades a l’alumnat per aconseguir l’ús del català entre iguals.

☎973 420158 ☎973 181042 ☎973 445018
La llengua, precisament pel paper que juga en el desenvolupament de les competències

metodològiques, ajuda a la comprensió dels processos de les competències centrades en conviure
i habitar el món. D’una manera molt especial, la competència plurilingüe i intercultural contribueix
al desenvolupament de la competència social i ciutadana, entesa com les habilitats i destreses per
a la convivència, el respecte i l'enteniment entre les persones.
3.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana
3.2.1.Llengua oral
La ZER prioritza el treball de la llengua oral en tots els seus registres. Per als centres de la ZER El
Jonc el paper de la llengua oral és fonamental: cal aprendre a parlar, escoltar i exposar i dialogar
per aprendre. Un bon domini de l’expressió és bàsic per ser ciutadans i ciutadanes que estiguin
preparats per saber expressar de forma raonada i coherent les seves opinions.
Els centres treballen en el cursos inicials la variant nord-occidental del català, és a dir, la pròpia de
la comarca. En el cas de l’alumnat d’incorporació tardana també s’introdueix en primer lloc la
variant de la nostra zona. Posteriorment s’introdueix el coneixement de la resta de les variants de
la llengua. En acabar l’ensenyament obligatori, l’alumnat té un bon coneixement de la variant
estàndard del català de la zona. Així doncs, es treballa habitualment la llengua oral en tots els
cicles i es treballen, també, les diverses modalitats de textos orals (entrevista, conversa,
dramatització, argumentació...). Hi ha una consideració específica de la variant del català de la
zona i es treballen els diversos registres de la llengua.
3.2.2. Llengua escrita
L’ensenyament de la llengua escrita ha de tenir com a objectiu al final de l’ensenyament obligatori

aconseguir formar lectors i escriptors competents. Per aconseguir aquest objectiu s’apliquen les
orientacions que dóna el currículum i planifiquem activitats de lectura i escriptura en llengua
catalana des del primer cicle d’ educació primària, tenint en compte les necessitats comunicatives i
acadèmiques que té l’alumnat en els diversos nivells.
Hi ha un plantejament global sobre l'ensenyament de la lectura i l'escriptura que té en compte que

és un procés complex que cal abordar des de totes les àrees del currículum.
Les activitats que es proposen de lectura i escriptura tenen uns objectius clars que es
comparteixen amb l'alumnat i s'estableixen mecanismes de revisió per millorar cadascuna de les
dues habilitats. Aquestes estan seqüenciades en funció del procés d'ensenyament.
3.2.3. Relació llengua oral i llengua escrita
Hi ha un plantejament integrat de les quatre habilitats (expressió i comprensió tant oral com
escrita). Aquest plantejament és compartit per la majoria del professorat. S'utilitza la llengua oral i
la llengua escrita com a suport per analitzar, reflexionar i millorar les dues habilitats de forma
recíproca ( s’ha de tenir en compte que per millorar una habilitat cal recórrer al suport que ens
ofereix l'altra). Es planifiquen a tots els nivells activitats en què la relació de la llengua oral i la
llengua escrita és inherent: lectura expressiva, teatre…

☎973 420158 ☎973 181042 ☎973 445018
3.2.4. La llengua en les diverses àrees
El claustre considera que assolir un bon nivell d’expressió i comprensió en català és responsabilitat
del professorat de totes les àrees i s’actua en conseqüència, l’equip docent aplicarà a l'aula
metodologies que estimulin l'expressió oral i escrita amb suports didàctics en català, tenint en
compte que això inclou aspectes que es relacionen amb els materials didàctics i l’avaluació.
3.2.5. Continuïtat i coherència entre cicles i nivells
La ZER El Jonc disposa de documents que concreten aspectes didàctics i organitzatius per que fa
al tema de les llengües i la seva relació amb les altres àrees. Les programacions i els criteris
d'avaluació són revisats pels equips docents. Es disposa de protocols per fer el traspàs d'una
promoció d'alumnes quan hi ha un canvi d'ensenyant, quan hi ha un canvi d'etapa i quan hi ha un
canvi de cicle. Les reunions de coordinació entre l’etapa infantil i primària i intercicles de primària
es planifiquen a principi de cada curs en la Programació General Anual.
Hi ha coordinació amb els centres de secundària que reben alumnes de la ZER. Aquesta
coordinació consisteix en els traspassos entre els tutors de sisè i els de primer d’ESO en un mínim
de dues reunions (a l’acabament de sisè i en el transcurs de primer d’ESO).
3.2.6. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua

vehicular.
Existeix un pla d' acollida detallat en el Pla de Convivència de la ZER on es recullen i sistematitzen
la major part de les actuacions i les mesures organitzatives que s'han de posar en marxa per
facilitar la incorporació de l'alumnat nouvingut. El centre ha establert mecanismes perquè aquest
pla d'actuacions sigui compartit i aplicat per tot el professorat.
Pel que fa a l'aprenentatge inicial de la llengua, s'han iniciat processos de reflexió i adequació de
les metodologies d'aprenentatge del català amb alumnat nouvingut.
La mestra d’Educació Especial disposa d’un recull de materials específics per a aconseguir que
aquest l’alumnat assoleixi un nivell bàsic tant a nivell oral com escrit per a poder comunicar-se
amb certa normalitat. En un primer moment, es prioritzarà l’adquisició d’aquest aprenentatge
lingüístic oral, però vetllant per a que l’alumne pugui seguir amb normalitat, com més aviat millor,
el ritme de classe.
No disposem d’aula d’ acollida, però en cas d’arribada d’aquest alumnat la Comissió d’Atenció a la
Diversitat té establert que la mestra d’Educació Especial recolzi la tasca educativa dels mestres, i
es prioritza la seva atenció individualitzada, per tal que s’adapti el més aviat possible al ritme de la
classe.
Es tenen, però, en compte la diferència entre l'alumnat que desconeix les dues llengües oficials i el
que en desconeix només una, tot i que no és un element prioritari a l'hora d'organitzar el
currículum personalitzat de l'alumnat.
En qualsevol cas, s'apliquen algunes estratègies a partir de la proximitat de les llengües catalana i
castellana per facilitar els aprenentatges, la comunicació i l'ús de la llengua vehicular des de l' inici
de la incorporació de l'alumnat nouvingut.

☎973 420158 ☎973 181042 ☎973 445018
3.2.7. Atenció de la diversitat
La ZER, amb la col·laboració dels serveis educatius, ha consolidat els mecanismes organitzatius,
curriculars i pedagògics per atendre la diversitat de l'alumnat. Dins d'aquests mecanismes, destaca
la creació el curs escolar 2007-2008, de la Comissió d’Atenció a la Diversitat, que ha definit els
mecanismes per atendre de la manera més eficaç i eficient possible la diversitat de la nostra ZER,
amb els recursos humans dels quals disposem. Es tenen en compte estratègies que fan referència
a la participació de l'alumnat en el seu propi aprenentatge, a la col·laboració entre iguals i a l'ús de
materials multinivells. Existeixen espais de reflexió en el sí de la CAD, en les coordinacions del
tutors amb la mestra d’E.E. i amb la psicopedagoga i altres professionals especialistes per adequar
aquests mecanismes a la realitat canviant de la ZER.
La ZER organitza l’atenció a la diversitat de necessitats i ritmes d’aprenentatge de l’alumnat, fet

que, en temes lingüístics, s’ha de centrar fonamentalment a reforçar el desenvolupament de la
llengua oral a infantil, l’assoliment l’escriptura i de la lectura al cicle inicial de l’educació primària i
el desenvolupament de la comprensió lectora i l’expressió oral i escrita en la resta de cicles i
nivells. Caldrà definir els mecanismes que s’han de posar en funcionament per assolir aquests
objectius, els quals fan referència a l’adaptació del currículum, als aspectes organitzatius i a les
orientacions metodològiques, comptant amb el suport dels serveis educatius.
3.2.8. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua catalana
El centre organitza de manera progressiva la programació curricular i l'avaluació en la potenciació

de l'ús del català. En fa un seguiment, i n’avalua el progrés. La formació interna de centre , si
s’escau, ha de ser una estratègia important i de cohesió per al tractament de la llengua i d’altres
metodologies, que adopten un enfoc interdisciplinari i internivell que afavoreix la millora de la
competència lingüística. Els projectes interdisciplinaris de la ZER i altres de les escoles també
tenen en compte el treball de les tres llengües que es treballen a la ZER.
3.2.9. Avaluació del coneixement de la llengua catalana
Existeixen criteris consensuats en relació amb les diferents fases del procés d'avaluació que
s'apliquen majoritàriament. S'avaluen els processos d'aprenentatge i l'ús de la llengua relacionats
amb la dimensió comunicativa i amb la dimensió literària; en aquest últim cas, a partir de textos
incomplets i/o no contextualitzats. Els instruments d'avaluació són diversos i s'apliquen en
diferents moments del procés d'ensenyament-aprenentatge. Els resultats de l'avaluació són un
element important a l'hora de decidir l'organització del currículum i l'atenció personalitzada a
l'alumnat.
3.2.10. Materials didàctics
S'apliquen criteris, més o menys compartits, per a la selecció dels llibres de text, i per a l'adaptació
i/o creació de materials per atendre la diversitat de necessitats d'aprenentatge i sobre l'ús de
materials que es consideren complementaris per als processos d'aprenentatge (diccionaris, textos
reals, recursos audiovisuals…). La selecció d’aquest material la fan els equips docents en les
reunions de coordinació, definint-ne una seqüència al llarg de tota l'etapa. Els materials didàctics
elaborats pels mestres són compartits pel claustre de la ZER.

☎973 420158 ☎973 181042 ☎973 445018
3.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe
3.3.1. Informació multimèdia
L'actuació envers la relació entre incorporació de les TAC i la llengua vehicular de la ZER ha depès
de la voluntat individual del professorat a l'hora d’utilitzar el programari que aplica en les seves
classes i en les seves actuacions a nivell de centre.
3.3.2. Usos lingüístics
El professorat treballa els usos lingüístics, tant en la variant intencional com en la convencional del
llenguatge.
3.3.3. Diversitat lingüística de la ZER i de la societat en el currículum
Es valora el bagatge lingüístic de l'alumnat i, a voltes, es fa protagonista en una activitat de

desenvolupament del currículum l'alumnat que té com a llengua familiar una llengua diferent al
català o castellà.
3.3.4. Català i llengües d’origen
El professorat vetlla per establir una relació directa entre l'aprenentatge del català i el
reconeixement i valoració de la llengua d'origen familiar de l'alumnat, i actuarà en conseqüència.
4. La llengua castellana
Tal i com hem dit anteriorment , la normativa vigent estableix un mínim de 1050 hores que s’han
de destinar a l’àmbit lingüístic per al treball de la llengua catalana i castellana al llarg de l’etapa
primària. Per tant, s’haurà d’establir, com a mínim, una dedicació horària de 6 hores setmanals
per a les dues llengües a primària, que , a més, podran ésser incrementades destinant-hi part de
les hores de lliure disposició.
El tractament de la llengua castellana serà paral·lel al de la llengua catalana, establint criteris que
permetin reforçar i no repetir els elements comuns entre les llengües (per exemple, coordinant els
diferents professionals que imparteixen les àrees lingüístiques i analitzant els aspectes comuns i
no comuns).
4.1. Introducció de la llengua castellana
Es té en compte la realitat sociolingüística de l'alumnat i es busquen els materials adequats a la

realitat de la ZER i a la realitat individual de cada alumne. Hi ha continuïtat i coherència
metodològica entre el que es fa en català i el que es fa en castellà: es té clar que l'objectiu final és
que l'alumnat tingui el mateix nivell de llengua catalana que de llengua castellana i s'aconsegueix.

☎973 420158 ☎973 181042 ☎973 445018
4.2. Llengua oral
La ZER té present que l'enfocament emprat en l'aprenentatge i ús de la llengua castellana inclogui

activitats perquè l'alumnat adquireixi habilitats lingüístiques, amb especial èmfasi en la
competència oral en els primers cursos ( educació infantil i cicle inicial).
La llengua castellana és present a nivell oral ja a educació infantil i es treballa habitualment en tots
els cicles, així com també les diverses modalitats de textos orals (entrevista, conversa,
dramatització, argumentació...), en els diversos registres de la llengua (formal, informal, ...).
4.3. Llengua escrita
L’ensenyament de la llengua escrita ha de tenir com a objectiu aconseguir al final de

l’ensenyament obligatori formar lectors i escriptors competents. Per aconseguir aquest objectiu se
segueix l'enfocament metodològic que dóna el currículum. Hi ha un plantejament global sobre
l'ensenyament de la lectura i l'escriptura. Les activitats que es proposen de lectura i escriptura
tenen uns objectius clars i s'estableixen mecanismes de revisió per millorar cadascuna de les dues
habilitats. Estan seqüenciades en funció del procés d’ensenyament.
4.4. Activitats d’ús
S'han previst activitats d'ús de la llengua castellana.
4.5. Castellà a les àrees no lingüístiques
La ZER no fa cap altra assignatura en castellà perquè, amb les hores que estableix el currículum
per a aquesta llengua ja en té prou per obtenir l'objectiu final de l'etapa. Hi ha alguna matèria en
què puntualment, s'imparteixen continguts en llengua castellana (cançons de saltar corda a l’Ed.
Física, cançons a l’educació musical, pàgines Web, etc).
La introducció de la llengua castellana a nivell oral a Educació Infantil, garanteix i reforça
l’aprenentatge de la llengua castellana amb l’objectiu final de millorar els resultats de les CCBB.
La nostra Zona posa els mecanismes necessaris per tal que l’alumnat que s’incorpora tardanament
al sistema educatiu i que no coneix cap de les dues llengües oficials, en acabar l’ensenyament, les
conegui ambdues de la mateixa manera.
En una primera fase, es treballa un nivell bàsic de llengua catalana amb aquest alumnat,
posteriorment s'inicia un ensenyament de la llengua castellana que té present el que ja sap
l'alumnat de llengua catalana i la presència del castellà en la societat.
5. Altres llengües: llengua anglesa
La llengua estrangera que s’imparteix a la ZER El Jonc és la llengua anglesa. La llengua anglesa,
segons la normativa vigent estableix una dedicació de 420 hores al llarg de l’etapa primària. El
Departament recomana destinar una dedicació de 2 hores setmanals en llengua anglesa al llarg
de tota l’etapa primària, que la ZER incrementa, si és possible, al llarg dels cursos.

☎973 420158 ☎973 181042 ☎973 445018
5.1. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa
5.1.1. Desplegament del currículum
La nostra especialista definitiva de llengua anglesa de la ZER, altres especialistes que també
imparteixen l’àrea, si s’escau, i d’altres especialistes que imparteixen CLIL,estableixen criteris
perquè la programació s'estructuri a partir d'activitats d'aprenentatge que són rellevants i globals,
integren reptes lingüístics i cognitius, condueixen a un producte final, requereixen l'ús de la
llengua estrangera i tenen una estructura seqüencial de construcció del coneixement. Es preveuen
agrupaments de diversa tipologia (individual, parelles, grups) i es fa una reflexió sobre el procés i
el resultat final. La ZER concreta anualment les mesures que es prenen per assegurar: una
distribució coherent de continguts, la creació de contextos d'ús de la llengua i com es dóna
resposta als diferents estils d'aprenentatge, i se'n fa un seguiment.
5.1.2. Metodologia
Els mestres especialistes de llengua anglesa de la ZER vetllen perquè l'enfocament emprat en
l'aprenentatge i ús de les llengües estrangeres inclogui oportunitats perquè l'alumnat adquireixi
habilitats lingüístiques, amb especial èmfasi en la competència oral en els primers estadis i en tots
els cicles, contribuint en el desenvolupament cognitiu de l'alumnat i ajudar-lo a esdevenir
progressivament autònom per continuar aprenent, i a treballar en col·laboració, tot respectant la
diferència.
Es prioritzarà una metodologia, que potenciï la competència i l’habilitat oral de producció i

comprensió de l’alumne abans que l’escrita, entenent l’anglès com a llengua de comunicació
internacional.
5.1.3. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera
El professorat especialista de llengua anglesa, fruit de la recopilació de materials que han anat
desenvolupant durant els anys de docència i de les experiències professionals viscudes (Projecte
Comenius, Projecte Orator, Portfolio, e-Twinning, Pla de l’Impuls del Plurilingüisme, etc), disposen
d’un material que han contrastat i que funciona de manera eficaç amb els alumnes i
característiques de la ZER.
5.1.4. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera
Els especialistes de llengua anglesa utilitzen els recursos TAC (Tecnologies de l’aprenentage i el
coneixement) i audiovisuals en l'aprenentatge de la llengua estrangera com a mitjà d'accés a
material divers i autèntic, per atendre els diferents estils i ritmes d'aprenentatge de l'alumnat, per
la vàlua afegida que aquestes eines tenen.
Els processos de la llengua escrita, en concret, són una de les claus en la competència del
tractament de la informació i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a
l’elaboració de coneixement. La lectura i l’escriptura d’informacions presentades en diferents
llengües i formats, fet facilitat amb l’ús de les TAC, aporta una nova dimensió als processos de
tractament de la informació, la diversitat de punts de vista i la manera de presentar les
informacions facilita la flexibilitat mental necessària per a un aprenentatge crític.

☎973 420158 ☎973 181042 ☎973 445018
5.1.5. L’ús de la llengua estrangera a l’aula
L’ensenyament-aprenentatge de la llengua anglesa es dóna en espais diferents a cada escola de la

ZER, en funció de la disponibilitat de l’espai.
L’ aula de llengua estrangera, o la classe on es treballa, esdevé un espai d'immersió en la llengua

d'aprenentatge. Entenem que és la millor garantia per oferir oportunitats d'ús real i de contacte
amb la llengua d'aprenentatge. Per tant, el professorat utilitza l’anglès habitualment en les
interaccions (formals i informals) amb els alumnes, vetllant sempre per establir un clima favorable
en què l'alumnat se senti segur i estimulat per anar utilitzant-la progressivament. Fins i tot, quan
el mestre especialista ho creu oportú ,aprofita qualsevol situació fora de l’aula per interaccionar
amb l’alumne en llengua anglesa.
A la nostra Zona es preveu l'ús de la llengua estrangera en la projecció dels resultats del treball
curricular fora de l'aula d'aprenentatge mitjançant suports comunicatius a l'ús, com ara: la revista,
la pàgina web, representacions teatrals, cant, exposicions...; i contactes amb altres centres
d'àmbits locals o internacionals.
També s’ha sistematitzat, per a cada curs escolar, l’assistència de tot l’alumnat a una obra teatral
representada íntegrament en anglès, adequada per a dos nivells: Ed. Infantil + CI i CM + CS.
5.2. Estratègies d’ampliació de l’oferta de llengües estrangeres
5.2.1. Avançament de l’aprenentatge de la llengua estrangera
La ZER ha desenvolupat experiències d'avançament de l'aprenentatge de la primera llengua

estrangera a l'educació infantil en cursos anteriors.
Durant el curs 2008-2009 a la nostra ZER es va tornar a iniciar la introducció de la llengua anglesa
a P5 amb una sessió setmanal , tenint en compte la contextualització d'aquesta llengua dins el
currículum de l'educació infantil, seguint la metodologia pròpia d'aquesta etapa. El curs 2013-14 la
introducció de la llengua anglesa es va avançar a P4. I, també des del curs 2013-14, l’alumnat de
P3 i P4 assisteix a l’obra anual teatral en llengua anglesa per a Ed. Infantil i CI. Eventualment,
quan el nombre d’alumnes de P3 no és massa nombrós, també es sumen a la classe de llengua
anglesa durant aquell curs, juntament amb els alumnes de P4 i P5.
5.2.2. Aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera
La ZER ha previst impartir blocs de continguts curriculars d'àrees no lingüístiques en llengua

anglesa: durant el curs 2014-15 s’ha iniciat l’aprenentatge de l’assignatura de Plàstica en anglès al
Cicle Superior de Primària, donat que s’ha posat en marxa el Pla de l’Impuls del Plurilingüisme a la
ZER (veure punt 5.5).
5.3. Projectes i programes plurilingües
La ZER s’ha plantejat participar en projectes plurilingües o incentivar programes plurilingües (veure
punt 5.5).

☎973 420158 ☎973 181042 ☎973 445018
5.4. Llengües complementàries procedents de la nova immigració
La ZER no té prevista la realització de classes de llengua d'origen en horari extraescolar, obertes

als alumnes que familiarment parlen aquesta llengua i també a la resta de l'alumnat.
5.5. Tractament de les llengües: Pla de l’Impuls per al Plurilingüisme.
La ZER ha participat en el GEP (Grup d’Experimentació per al Plurilingüisme) que ha desplegat

els objectius del Pla de l’impuls del Plurilingüisme al llarg de dos cursos escolars. El Pla començà a
implementar-se a la província de Lleida el curs 2014-15, i la ZER va ser un dels 13 centres que en
van formar part del primer grup participant. El fet de formar part del GEP de Lleida, ens va
permetre gaudir d’un significatiu acompanyament per part del Departament d’Ensenyament en
totes aquelles accions envers l’impuls de l’aprenentatge de la llengua anglesa, així com del català i
del castellà. També ens vam proposar endegar actuacions no sistematitzades en llengua francesa
(sempre que fos possible i depenent del professorat amb coneixements en aquesta llengua).
El Pla havia de ser sostenible, i garantir l’impuls del plurilingüisme més enllà dels dos cursos
establerts en el Pla inicial, desplegant de manera uniformada les activitats establertes en el Pla en
les tres escoles de la ZER:
5.5.1 Actuacions del Pla.
● Continguts curriculars de l’àrea de Plàstica en llengua anglesa: la competència d’educació

visual i plàstica es treballarà al llarg de dues sessions setmanals, impartides en llengua
anglesa, emprant l’anglès com a llengua vehicular i de transmissió de coneixements a
l’aula. Es tindrà en compte el currículum establert per a l’àrea, així com la relació del
mateix amb els continguts treballats en l’àrea de llengua anglesa. Mestres especialistes, o
amb un nivell d’anglès òptim, podran impartir l’assignatura. En cas de que la plàstica
s’imparteixi per part d’un mestre que no és l’especialista de llengua anglesa, caldrà tenir
previst a l’horari un temps de coordinació entre aquest i l’especialista. Els materials
didàctics de base també s’ escolliran en estreta coordinació.
● Projectes Interdisciplinaris: cada dos cursos el professorat de la ZER elabora un projecte
Interdisciplinari d’interès de la ZER. Durant el curs 2014-15, amb motiu de l’inici del PIP en
la ZER, el contingut del Projecte Interdisciplinari va tenir un 60% d’activitats, com a
mínim, a desenvolupar en llengua anglesa. Actualment, els projectes interdisciplinaris
bianuals han de contribuir per a la millora del treball competencial a l’aula, i en particular,
per a la millora de la competència lingüística en llengua anglesa. S’incidirà en aquells
continguts que es poden intercanviar entre les matèries curriculars i s’empraran
metodologies de treball cooperatiu.
● Rutines a Educació Infantil: l’alumnat d’educació infantil treballa diàriament les rutines a
l’inici del dia (salutació,passar llista, la data, nombres...); dos dies per setmana emprarem
la llengua anglesa en realitzar-les. Se seguiran les mateixes pautes que en llengua catalana
i castellana, per tal que l’alumnat se senti més segur en entendre el que s’està treballant.
Les rutines seran impartides per l’especialista d’anglès, o pel professorat capacitat de què
disposi cada centre.
● Colònies en anglès: per tal de reforçar els continguts de la llengua anglesa treballats a
l’escola, els centres facilitaran la participació de l’alumnat en activitats complementàries
desenvolupades en llengua anglesa, si s’escau.

☎973 420158 ☎973 181042 ☎973 445018
● Quan l’horari ho permeti, s’incrementarà, a partir de les hores de lliure disposició, les hores
de l’àrea de la llengua anglesa.
● Llengua francesa: quan la plantilla de professorat ho permeti, i emprant una sisena hora
setmanal, els centres podran introduir l’aprenentatge de la llengua francesa a nivell oral, a
través de contes, cançons tradicionals o altres recursos adients a Educació Primària.
● El Pla de l’Impuls del Plurilingüisme a la ZER també contempla, si s’escau, la preparació
d’alguna unitat didàctica de d’altres en anglès , que requerirà la coordinació del mestre
especialista de l’ àrea amb els mestres especialistes d’anglès de la ZER.
● Participació en el GEP: la ZER va entrar al GEP , el Grup d’experimentació per al
Plurilingüisme de la província de Lleida, que s’inicià el curs 2014-15; el grup impulsor del
Pla de l’Impuls a la ZER, va estar format per l’equip directiu de la ZER, pels especialistes de
llengua anglesa de la ZER, i per aquells mestres que estaven desenvolupant activitats del
Pla. El GEP elaborà els objectius i actuacions del Pla per dos cursos, en va fer el seguiment,
i es va reunir amb una periodicitat d’una trobada per trimestre.
● Formació per a l’equip directiu de la ZER: l’equip directiu de la ZER va participar en la
formació organitzada pel Departament per tal d’agilitzar la gestió i implementació del Pla a
les escoles de la ZER.
● Formació per als mestres que desenvolupin actuacions del Pla: el professorat directament
implicat en el Pla va participar en la formació organitzada pel Departament, i va fer la
transmissió de la mateixa a la resta del claustre.
6. Organització i gestió
6.1. Organització dels usos lingüístics
6.1.1. Llengua del centre
La nostra Zona segueix un criteri lingüístic favorable a l’ús del català també en els rètols, els
cartells i la decoració general del centre. A la pràctica es respecta aquest acord.
• retolació
• documentació administrativa
• instruments de gestió
• actes i reunions.
• avisos orals i escrits
• comunicats als taulers d'anuncis
• comunicats als pares
• revista de la ZER
• comunicats de premsa
• blocs/NODES de les escoles i la ZER.
6.1.2. Documents de centre
Els documents de ZER: PEZ (i PLZ), NOF, PGA, MA i PC, es revisen i actualitzen periòdicament,
estan a la disposició de tot el professorat i es tenen en compte en totes les actuacions per evitar
contradiccions entre els continguts dels documents i les actuacions que se’n deriven.

☎973 420158 ☎973 181042 ☎973 445018
Tota la documentació administrativa del centre està redactada en català: la documentació de

l'alumnat, les actes d'avaluació oficials, els certificats de tots els àmbits, la gestió econòmica, les
actes de les reunions d'avaluació, les actes de claustre, les actes de consell escolar, les actes de
coordinacions i altres actes derivades dels grups de treball o comissions.
6.1.3. Ús no sexista del llenguatge
En tots els documents dels centres es tenen en compte els criteris d’utilització d’un llenguatge no
sexista ni androcèntric. El Projecte de Convivència, en particular, haurà de preveure actuacions per
tal de vetllar per la coeducació, dins i fora del centre.
6.1.4. Comunicació externa
El nostres centres educatius empren el català en les seves actuacions internes (actes, comunicats,
informes...) i en la relació amb corporacions públiques de Catalunya, institucions i amb les
empreses que contracta. També utilitza la llengua catalana en les comunicacions i les notificacions
adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l’àmbit lingüístic català, sens prejudici del
dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà, si ho demanen. En aquest darrer cas, es
farà en format bilingüe català/castellà.
Excepcionalment, i durant el període d’acollida al centre, i sempre que sigui possible, es faran
comunicats bilingües català/llengua d’origen per a les famílies nouvingudes.
6.1.5. Llengua de relació amb famílies
Segons l’article 20.2 de la Llei de política lingüística, l’escola ha de fer del català la seva llengua de
treball i de projecció interna i externa. El desconeixement del català per part d’algunes famílies no
ha de suposar que quedin excloses de les activitats del centre, però tampoc no ha de comportar
una renúncia a l’ús de la llengua, que és una oportunitat per a la integració de les famílies de
l’alumnat i per a la normalització i extensió del seu ús.
La ZER El Jonc no ha acordat que tots els professionals del centre s'adreçaran habitualment en
català a les famílies de tot l'alumnat, però s’acostuma a fer.
6.1.6. Educació no formal
6.1.6.1. Serveis d’educació no formal
Els centres educatius consideren que, en l’organització i la realització de serveis d’educació no

formal al centre (servei d’acollida matinal, menjador escolar, etc.), els adults responsables han
d’adreçar-se en català a l’alumnat, per fomentar així que la comunicació entre l’alumnat sigui
també en català.
Existeix, doncs, una preocupació a la ZER per tal que els serveis d'educació no formal coneguin i
facin seves les orientacions i propostes en català com a llengua d'ús i al tractament de la diversitat
lingüística.

☎973 420158 ☎973 181042 ☎973 445018
6.1.6.2. Activitats extraescolars
Existeix, doncs una preocupació als centres per tal que els serveis d'educació no formal tinguin la
llengua catalana com a llengua vehicular. Els centres educatius veuen bé que es desenvolupin
activitats extraescolars en els mateixos centres, però es limita a facilitar-ne el funcionament sense
fer un seguiment acurat de la llengua d'ús. Les activitats extraescolars són organitzades per
l’AMPA de les escoles. Gairebé tots els monitors i monitores dels centres que configurem la ZER El
Jonc tenen un nivell òptim per desenvolupar la seva tasca professional en català.
6.1.6.3. Contractació d’activitats extraescolars a les empreses
L’Acord del Govern de la Generalitat, (30 de novembre de 2004) estableix que “per fomentar l’ús
del català, el Govern exigirà la presència de la llengua en la contractació pública (...) En general,
les empreses contractades per la Generalitat hauran d’utilitzar el català en els rètols, publicacions,
avisos i en la documentació adreçada al públic. Quan l’idioma formi part, directament o
indirectament, del producte o del servei contractats, aquests hauran de ser en català.”
A la ZER no ens hem plantejat, encara, la conveniència de vetllar perquè en la contractació

d'activitats extraescolars les empreses usin el català, donat que es fa de manera natural, però no
hi ha un acord en la llengua que s’ha d’utilitzar.
6.2. Plurilingüisme al centre educatiu
Segons la Declaració Universal de Drets Lingüístics, tothom té dret a ésser reconegut com a
membre d’una comunitat lingüística i, si s’estableix en el territori d’una altra, té el dret i el deure
de mantenir-hi una relació d’integració. Per aquest motiu, el centre educatiu ha de tenir en compte
la diversitat lingüística de l’alumnat i aprofitar-la, tant per afavorir l’autoestima com per enriquir el
currículum i les activitats ordinàries del centre.
6.2.1. Actituds lingüístiques
La ZER disposa del Projecte de convivència on es concreten les actuacions i protocols en temes de
resolució de conflictes.
6.2.2. Mediació lingüística (traducció i facilitació)
La ZER utilitza el català en els tres àmbits (comunitat educativa, activitats administratives i
comunicacions amb l'entorn), però no fa una avaluació periòdica sistemàtica per tal que l'aplicació
sigui coherent amb els objectius.
La ZER té coneixement del Servei de Traducció del Consell Comarcal de La Noguera. Si fos
necessari, en el cas que no hi hagués cap manera de comunicar-se amb els professionals del
centre amb domini d’altres llengües, s’utilitzaria aquest servei per fer arribar les informacions
necessàries a les famílies, ja sigui en les reunions d’inici de curs, tutories, etc.

☎973 420158 ☎973 181042 ☎973 445018
El projecte de convivència de la ZER fa referència als protocols a seguir en cas de rebre alumnat
nouvingut. Tots els membres dels centres utilitzen en la majoria de situacions el català. Es
garanteix una atenció individualitzada intensiva per aprendre aquesta llengua, i es fa amb un
enfocament comunicatiu i amb la metodologia adequada. S'avaluen regularment els resultats i se'n
fa un seguiment acurat.
6.4. El pla de formació de centre en temes lingüístics: FIC.
La ZER anualment fa en claustre un debat sobre les necessitats de formació als centres, fent una
autodiagnosi amb les necessitats de formació relacionada amb els objectius estratègics i de millora
de centre, però no ha sorgit la necessitat de sol·licitar un curs sobre temes lingüístics.
Durant el curs 2013-14 s’inicià la Formació Interna en la ZER. El títol de la mateixa va ser: El
Treball per Projectes Interdisciplinaris i Plurilingües a l’escola rural. Es tractà d’un itinerari de
centre propi, que aprofundia en la metodologia de treball per projectes inter cicle, interdisciplinaris
i plurilingües, que hauria d’impulsar el treball competencial a l’aula a través del projectes de ZER i
singulars de cada escola. Vam voler aprofitar l’experiència de treball per projectes que ens
caracteritza com a escola rural i millorar el nivell de competència lingüística en anglès dels nostres
alumnes incidint en aquells continguts que es poden intercanviar entre les matèries curriculars i
utilitzant metodologies de treball cooperatiu.
6.5. Organització de la programació curricular
6.5.1. Coordinació cicles i nivells
Hi ha coordinació a tota l'etapa educativa. Però no hi ha una coordinació específica on es tractin

els temes relatius a totes les llengües que s’imparteixen a la ZER (català / castellà / llengua
estrangera). L’espai FIC i el debat pedagògic dels grups de treball docent ens permetran incidir en
el treball de la competència lingüística.
6.5.2. Projectes d’innovació
La ZER ha participat en projectes d’innovació pel que fa referència a l’aprenentatge/ensenyament

de les llengües, concretament de llengua anglesa:
Dins del marc ORATOR, pertanyent al Departament d’Ensenyament:

√ Cursos 2001-02 i 02-03: “El treball en racons a l’aula d’anglès de CS”
√ Cursos 2004-05 i 05-06: “El Portfoli Europeu de les Llengües a l’aula de llengua anglesa”
Dins del marc COMENIUS, pertanyent a la Unió Europea, Ministerio de Educación i Departament
d’Ensenyament:
√ Cursos 2005-06 i 06-07: “Tell us where you live”amb escoles de Malta i Turquia.
√ Cursos 2009-10 i 10-11: “Storytime”amb escoles de Portugal, Holanda, Gran Bretanya,
Polònia i Xipre.

☎973 420158 ☎973 181042 ☎973 445018
Dins del marc e-Twinning, pàgina per a centres europeus:
√ Curs 2008-09: “Click on Europe”amb escoles de Xipre, Itàlia, Polònia, Irlanda, Estònia,
Noruega i Romania.
√ Curs 2012-13: “A rainbow of feelings”amb escoles d’Itàlia, Romania, Letònia, Xipre i
Grècia. El mateix curs “A garden full of spring flowers”amb representació d’una flor
de tots els països d’Europa (43).
√ Curs 2013-14: “A tree full of spring birds” amb representació d’un ocell característic de
cada país d’Europa (repetint els del curs anterior).
Altres projectes d’innovació educativa:
 Curs 2014-15: participació en el PIP (Pla de l’Impuls per al Pluriligüisme) del

Departament d’Educació.
 Curs 2016-17: participació en el projecte ARA ESCRIC, organitzat pel Departament
d’Educació.
 Curs 2017-18: participació en la Xarxa de CCBB del Departament d’Educació.
6.6. Biblioteca escolar
La biblioteca escolar és un centre de recursos, un espai d’aprenentatge i de suport al

desenvolupament de les àrees curriculars, on es pot trobar tot tipus d’informació en diferents
suports, que ha d’estar a l’abast de l’alumnat, del professorat i de tota la comunitat educativa.
Cada centre de la ZER disposa d’un volum de llibres. El fons de la biblioteca està format per llibres
en català, castellà, anglès i altres idiomes que trobem al centre, però amb buits temàtics i/o amb
desconeixement d'alguns aspectes com: el volum de llibres per nivells educatius, el volum de
llibres escrits en llengua catalana i en altres llengües, tant curriculars com les de la nova
immigració, o la proporció existent entre els llibres de coneixements i els de ficció.
Alguns grups tenen biblioteca d’aula, i el seu tutor s’encarrega de dinamitzar-la ja sigui dins de
l’horari lectiu com fora d’ ell.
Pel que fa al foment de la lectura, les biblioteques de centre realitzen servei de préstec als
alumnes i als pares durant tot el curs ,i també alguns grups realitzen visites guiades a les
biblioteques de l’entorn per aprofitar-ne els seus recursos.
La ZER participa de l’oferta de préstec de llibres promoguda des del CRP (maletes viatgeres) i des
de la Biblioteca de Balaguer. Gràcies a aquests serveis externs l’alumnat pot disposar de llibres
nous cada curs escolar.
En llengua anglesa, la mestra especialista de l’àrea dinamitza un servei de biblioteca de llibres

escrits i els seus àudios en aquesta llengua.

☎973 420158 ☎973 181042 ☎973 445018
6.6.1. Accés i ús de la informació
Estem elaborant un PLA TAC que ha de servir per avançar cap a la catalanització dels centres de
la ZER. Aquest projecte, un cop finalitzat, serà revisat i actualitzat cada curs, si s’escau. Els
centres de la ZER realitzen activitats de cerca i localització d'informació a través d'internet i d’altres
fonts d’informació, com ara enciclopèdies i llibres temàtics. Es té cura que l'alumne presenti la
informació buscada en la llengua d'aprenentatge del centre, però encara no s’ha començat a
elaborar una planificació que reculli i coordini aquestes activitats.
L’accés i ús de la informació té com a objectiu la promoció d’activitats encaminades a l’adquisició
de les habilitats i destreses necessàries per ajudar l’alumnat a reconèixer quan la informació és
necessària, com localitzar-la, com avaluar-la i com comunicar-la de forma efectiva, amb l’objectiu
de transformar-la en coneixement personal. Aquest plantejament implica fonts d’informació
general. El treball de la competència informacional ha de ser assumit per tot el professorat en
col·laboració amb la biblioteca del centre, entesa com a espai transversal de suport en el
desenvolupament de les àrees curriculars. En aquest procés formatiu s’ha de tenir en compte la
situació sociolingüística actual de la societat catalana, amb el català com a llengua vehicular i la
presència de les llengües curriculars i les de la nova immigració.
Se’ns planteja doncs la necessitat del desplegament de la competència digital a la ZER, així com
l’elaboració del Pla TAC.
6.6.2. Pla de lectura de centre
El Pla de Lectura de ZER (PLEZ) és el conjunt d’objectius i metodologies per promoure:
a) L’aprenentatge de la lectura, entès com una progressió ascendent en l’adquisició de la

comprensió lectora.
b) L’aprenentatge a través de la lectura, entès com la capacitat de cercar, comprendre i assimilar
textos amb una finalitat investigadora concreta.
c) El gust per llegir, entès com l’adquisició d’un hàbit basat en el gaudi.
d) La formació d’usuaris, entesa com l’adquisició de les eines, tècniques i metodologies de les
diferents formes d’accés tant a la lectura com a font d’informació com a la lectura com a font
de gaudi.
El centre educatiu ha de treballar en col·laboració activa amb les famílies (AMPAS) i altres
institucions, com poden ser les biblioteques públiques i les administracions (plans d’entorns, plans
municipals...).
El PLEZ ha de reconèixer la complexa situació sociolingüística de la societat catalana, i vetllar

perquè el català continuï essent la llengua vehicular i d’aprenentatge, a la vegada que hi hagi una
presència adequada de les altres llengües curriculars i un reconeixement de les de la nova
immigració.
En aquest sentit la nostra ZER realitza diferents activitats d'animació a la lectura impulsades per
diferent professorat, departaments, cicles, des de la biblioteca d’aula, de l'escola i/o amb les
biblioteques municipals i explicitades en la PGA. Cada escola fa una concreció en funció de les
necessitats del seu alumnat de les línies d’actuació de la PGA.

☎973 420158 ☎973 181042 ☎973 445018
Aquestes actuacions són:
● Aplicació i correcció de proves internes de lectoescriptura a E.I.

● Aplicació i correcció de proves de detecció de dificultats a P5 (EAP).
● Aplicació i correcció de proves ACL i de velocitat a E.P. en català i castellà.
● Treball de la competència lingüística en la sisena hora en català i castellà.
● Participació en concursos i altres activitats organitzades pel CRP, Departament o altres
institucions.
● Treball de la competència lingüística en les tres llengües a través dels projectes singulars
de les escoles i del projecte interdisciplinari de la ZER.
● Treball de la competència lingüística en llengua anglesa a partir de la participació en
dramatitzacions des de P3.
● Treball de projectes amb metodologies AICLE .
● Introducció de la llengua castellana a nivell oral a E. I.
● Organització d’animacions i dinamitzacions lectores.
● Desplegament d ela competència digital: revista de la ZER i blocs/NODES de les
escoles/ZER.
6.7. Projecció de la ZER centre
6.7.1. NODES de la ZER
La ZER té un NODES la comunicació amb tota la comunitat educativa. S’hi pot trobar diferent
informació: sortides, activitats extraescolars, participació en projectes...Els NODES són en llengua
catalana, tot i que pot haver-hi escrits en altres llengües si corresponen a activitats fetes en altres
llengües curriculars. Es tracta d’un recurs compartit per tot el professorat i per tota la comunitat
educativa.
6.7.2 Revista
La ZER elabora una revista que permet la comunicació amb tota la comunitat educativa. Serveix
per fer un recull d’aquelles activitats més representatives de la tasca educativa i del procès
d’ensenyament-aprenentatge que s’han desenvolupat al llarg del curs, és a dir, té una periodicitat
anual, surt al voltant de la primera o segona setmana de juny.
Un a escola de la ZER és l’encarregada de coordinar a la resta de mestres per a que tots els
alumnes de les escoles que formen la ZER hi tinguin el seu espai. En la seva elaboració també hi
col·laboren entitats i empreses dels diferents municipis que conformem la ZER. La llengua de la
revista és la catalana, però també hi ha escrits en les altres llengües d’aprenentage de la ZER.
6.7.3 Exposicions
Alguns membres del professorat, per iniciativa pròpia, han muntat exposicions puntuals per donar
a conèixer i exposar algunes de les activitats i projectes realitzats amb l’alumnat. La informació i
retolació en aquests casos ha estat elaborada en català, castellà, anglès i altres llengües d’origen
de l’alumnat, si s’escau.

☎973 420158 ☎973 181042 ☎973 445018
6.8. Funcions del coordinador lingüístic
La direcció de la ZER nomenarà, com a referent, el/la coordinador/a de llengua i interculturalitat i

cohesió social (LIC), que realitzarà les següents funcions:
● Promoure en la comunitat educativa, coordinadament amb l’assessor/a LIC, actuacions per

a la sensibilització, foment i consolidació de l’educació intercultural i de la llengua catalana.
● Col·laborar en l’actualització dels documents de gestió del centre (PEZ, PLZ, PCZ, NOFZ, Pla
de convivència de la ZER, PGZ, PAT, ...) i en la gestió d’actuacions que fan referència a
l’acollida i integració de l’alumnat nouvingut.
● Promoure actuacions en el centre i en col·laboració amb l’entorn, per potenciar la cohesió
social mitjançant l’ús de la llengua catalana i l’educació intercultural.
● Col·laborar en la definició d’estratègies d’atenció a l’alumnat nouvingut i/o en risc
d’exclusió.
● Participar en l’organització i optimització dels recursos i coordinar les actuacions dels
professionals externs que hi intervenen.
● Participar, si s’escau, en les comissions de treball derivades del Pla educatiu d’entorn.
● Assumir funcions que es derivin del Pla del LIC, per delegació del centre.
● Dinamització d’actuacions per al dia de la pau.

☎973 420158 ☎973 181042 ☎973 445018
7. Concreció operativa del projecte
OBJECTIU: MILLORAR LA COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA

ACTUACIONS INDICADORS RESPONSABLES TEMPORALITZACIÓ
Participació en activitats escrites, concursos de Índex de participació de l’alumnat. tutors tot el curs
caràcter local, comarcal i nacional.
Aplicació de les proves ACL i de velocitat en Taxa d’alumnes que milloren la cap d’estudis primer i tercer trimestre
llengua catalana i castellana a E.P.; anàlisi dels competència lectora a fi de curs.
resultats , propostes de millorar i seguiment.
Aplicació de les proves de detecció precoç de les Grau d’implementació de les propostes de coordinadora d’EI. segon trimestre
dificultats d’aprenentatge de la lectoescriptura a P5 millora derivades de l’anàlisi dels resultats.
(EAP) .
Aplicació de les proves de lectoescriptura a P5 Grau d’implementació de les propostes de primer trimestre
(avaluació interna); anàlisi dels resultats , millora derivades de l’anàlisi dels resultats.
propostes de millorar i seguiment.
Desplegament del Pla de l’impuls de la lectura de Grau d’implementació de les actuacions de direccions de les primer trimestre
cada escola exposat en la PGA: concreció del Pla cada Pla d’escola. escoles
segons la realitat de cada centre.
Participació dels alumnes d’E.I. en una obra de Índex de participació de l’alumnat en especialista de tercer trimestre
teatre en anglès. l’activitat. llengua anglesa
Participació dels alumnes d’E.P. en una obra de Índex de participació de l’alumnat en especialista en primer trimestre
teatre en anglès. l’activitat. llengua anglesa
Introducció de la llengua castellana a E.I. durant Índex d’alumnat d’E.I. que empren la coordinadora E.I. tot el curs
un mínim de 20’ setmanals. llengua castellana com a vehicle de
comunicació a la classe.
Organització d’animacions/dinamitzacions lectores Índex de participació de l’alumnat en cap d’estudis primer trimestre
en català a E.P. l’activitat.
Tractament de la sisena hora: dedicació horària de Taxa d’alumnes que assoleixen els tutors de primària tot el curs
dues sessions setmanals per a treballar la objectius de llengua catalana de 1r a 6è.
competència lingüística en llengua catalana i Taxa d’alumnes que assoleixen els

☎973 420158 ☎973 181042 ☎973 445018
castellana a través de racons, tècniques de treball objectius de llengua castellana de 1r a 6è.

cooperatives, quaderns de comprensió i expressió
en llengua catalana i castellana, i altres materials
competencials.
Treball sistemàtic dels llibres de lectura en català i Índex d’alumnes que utilitzen el servei de mestres de català tot el curs
castellà establerts en cada cicle com a lectures préstec de llibres les escoles/aules de
mínimes obligatòries. manera voluntària
Elaboració del Pla de lectura de cada escola. Grau d’implementació de les activitats direccions escoles primer trimestre
proposades en el pla de cada centre.
OBJECTIU: MILLORAR LA COMPETÈNCIA DIGITAL

Utilització del bloc/NODES de la ZER i dels blocs de Grau d’utilització dels blocs/NODES de la coordinador TAC tot el curs
les escoles. ZER.
OBJECTIU: MILLORAR EL TREBALL A L’AULA: REVISIÓ METODOLÒGICA

Elaboració i desplegaments de projectes singulars Grau d’implementació de les unitats de direccions de les tot el curs
de les escoles. programació dels projectes singulars. escoles
Revisió del Projecte Curricular de a ZER. Grau de revisió del document. consell de direcció tot el curs
OBJECTIU: ELABORAR, REVISAR I MODIFICAR ELS DOCUMENTS DE LA ZER

Revisió del Projecte Lingüístic de la ZER i el PE. Grau de revisió del document. consell de direcció. Tot el curs
Revisió del Pla de lectura de lla ZER. Grau de revisió del document. consell de direcció tercer trimestre
Revisió dels Plans de lectura de les escoles. Grau de revisió dels documents. direccions escoles primer trimestre
Aprovació i aplicació dels criteris de promoció de Grau d’aplicació dels criteris de promoció. direccions de les segon trimestre
l’alumnat. escoles

☎973 420158 ☎973 181042 ☎973 445018
Anàlisi dels resultats de les CCBB de català. Grau d’implementació de les propostes direccions de les segon trimestre
de millora. escoles
OBJECTIU: MILLORAR EL PLA D’ACOLLIDA DE LA ZER

Revisió del Projecte de convivència (acollida). Grau de revisió del document coordinadora LIC segon trimestre
Dinamització d’actuacions en el dia de la pau. Grau de satisfacció de l’alumnat respecte tutors segon trimestre
de les activitats.
OBJECTIU: MILLORAR LA FORMACIÓ PERMANENT DEL PROFESSORAT

Formació interna de centre en treball per Índex de participació del professorat en equip de coordinació tot el curs
projectes. la FIC de la formació
Formacions per a la millora de la competència Índex de participació del professorat en consell de direcció tot el curs
lingüística (ARA ESCRIC, Xarxa de CCBB...) formacions per a la millora de la
competència lingüística.

☎973 420158 ☎973 181042 ☎973 445018

PLC - ZER El JONC

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

PLC - ZER El JONC

Uploaded by

Copyright:

PROJECTE

3. La llengua catalana, llengua vehicular i d'aprenentatge

ESCOLA DOS RIUS ESCOLA JOAN ROS PORTA ESCOLA DE LA RÀPITA

5. Altres llengües: llengua anglesa

5.3. Projectes i programes plurilingües

6.2. Plurilingüisme al centre educatiu

7. Concreció operativa del projecte

ESCOLA DOS RIUS ESCOLA JOAN ROS PORTA ESCOLA DE LA RÀPITA

0.1. Presentació del document

El PLZ és un document de referència per a la vida de la ZER: el 5 de març de 2009 es va aprovar,

ESCOLA DOS RIUS ESCOLA JOAN ROS PORTA ESCOLA DE LA RÀPITA

ESCOLA DOS RIUS ESCOLA JOAN ROS PORTA ESCOLA DE LA RÀPITA

2.1. Objectius generals dels sistema educatiu.

2.2. Objectius estratègics del PLZ.

Els objectius estratègics del Projecte Lingüístic de la ZER són:

1. Millorar la competència lingüística.

3. La llengua catalana, llengua vehicular i d'aprenentatge

ESCOLA DOS RIUS ESCOLA JOAN ROS PORTA ESCOLA DE LA RÀPITA

3.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivència

3.1.1. El català, vehicle de comunicació

3.1.2. El català, eina de convivència

ESCOLA DOS RIUS ESCOLA JOAN ROS PORTA ESCOLA DE LA RÀPITA

La llengua, precisament pel paper que juga en el desenvolupament de les competències

3.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana

3.2.2. Llengua escrita

L’ensenyament de la llengua escrita ha de tenir com a objectiu al final de l’ensenyament obligatori

Hi ha un plantejament global sobre l'ensenyament de la lectura i l'escriptura que té en compte que

3.2.3. Relació llengua oral i llengua escrita

ESCOLA DOS RIUS ESCOLA JOAN ROS PORTA ESCOLA DE LA RÀPITA

3.2.4. La llengua en les diverses àrees

3.2.5. Continuïtat i coherència entre cicles i nivells

3.2.6. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua

ESCOLA DOS RIUS ESCOLA JOAN ROS PORTA ESCOLA DE LA RÀPITA

3.2.7. Atenció de la diversitat

La ZER organitza l’atenció a la diversitat de necessitats i ritmes d’aprenentatge de l’alumnat, fet

3.2.8. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua catalana

El centre organitza de manera progressiva la programació curricular i l'avaluació en la potenciació

3.2.9. Avaluació del coneixement de la llengua catalana

3.2.10. Materials didàctics

ESCOLA DOS RIUS ESCOLA JOAN ROS PORTA ESCOLA DE LA RÀPITA

3.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe

3.3.1. Informació multimèdia

3.3.2. Usos lingüístics

3.3.3. Diversitat lingüística de la ZER i de la societat en el currículum

Es valora el bagatge lingüístic de l'alumnat i, a voltes, es fa protagonista en una activitat de

3.3.4. Català i llengües d’origen

4.1. Introducció de la llengua castellana

Es té en compte la realitat sociolingüística de l'alumnat i es busquen els materials adequats a la

ESCOLA DOS RIUS ESCOLA JOAN ROS PORTA ESCOLA DE LA RÀPITA

4.2. Llengua oral

La ZER té present que l'enfocament emprat en l'aprenentatge i ús de la llengua castellana inclogui

4.3. Llengua escrita

L’ensenyament de la llengua escrita ha de tenir com a objectiu aconseguir al final de

4.4. Activitats d’ús

S'han previst activitats d'ús de la llengua castellana.

4.5. Castellà a les àrees no lingüístiques

4.6. Alumnat nouvingut

5. Altres llengües: llengua anglesa

ESCOLA DOS RIUS ESCOLA JOAN ROS PORTA ESCOLA DE LA RÀPITA

5.1. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa

5.1.1. Desplegament del currículum

Es prioritzarà una metodologia, que potenciï la competència i l’habilitat oral de producció i

5.1.3. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera

5.1.4. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera

ESCOLA DOS RIUS ESCOLA JOAN ROS PORTA ESCOLA DE LA RÀPITA

5.1.5. L’ús de la llengua estrangera a l’aula