1.8 Solucions grafiques que manifesten la confusié a/e Atones a cau- sade tendiacia ale neutraliteacis Malgrat que la neutralitzaci6 d’a i e atones s’ha situat a Pentorn del segle XIII, en tenim mostres molt anteriors a aquesta data; practicament des dels primers documents coneguts. Als Usatges, no hi sén abundoses, perd hi ha exemples de confusié d’a per e id’e per a en situacions sil labiques diferents. 1.8.1 En situacié final de paraula Tl. VOCALISME ATON 7 No hem trobat casos que evidenciin clarament la susdita confusié en aquesta posicié. Les desinéncies verbals o nominals mereixen, com hem dit més amunt, un comentari i espetficament morfofonoldgic. Per tant, pensem que és prudent de no relacionar solucions com sie (5, 9; 5, 12; 7, 2; 42, 5; etc.), pusque (7, 2; 118, 32), aye (10, 4; 25, 11; 26, 5; 36, 4), tinge (49, 1), fage (85, 5; 92, 24); etc., amb la neutralitzacié vocilica (a14 hem fet esment a la influencia que pot haver tingut la -T Hatina en la inflexi6 -A(T) > -e). No obstant aixd, remarquem les formes de l’imperfet de Pindicatiu escrites amb final -e: avie (25, 6), tenie (29, 6) 0 ere (112, 11). 1.8.2 En situacié interna pretdnica Sén probablement indicatives del fenomen de la neutralitzaci6 d’aie tones les formes: omanatge (5, 15; 20, 8; 35, 3-4), que apareix sistemati- cament amb ~4- pretinica i en que es podria pensar, dons, en la pressié de la metafonia per assimilacié de la -a- tnica, i evengelis (46, 2), on també pot haver actuat metafOnicament l’atracci6 de la -e- tonica. icial 1.8.3 En situacié de sil-laba i Els casos que hem trobat als Usatges d’a per e 0 d’e per « en aquesta posicié considerem que sn exemples inequivocs de la tendéncia a la neutralitzacié d’ambdues vocals: trespassara (58, 8); sagel (61, 6); derera (73, 23); emics (75, 1); nabot (118, 21).1.9 El diftong AU- inicial de Pim *AUCTORICARE > atorgar no és rar que no monoftongui en o-, si enim en compte que la vocal de la segona sillaba és precisament -0-; per la qual cosa en lloc del pas AU- > o-, es produeix AU- > a- (Coromines, DECC, I, 476). La forma *otor- gar molt probablement és un castellanisme. Als Usatges trobem: atorgat (22, 2); atorga (33, 5). 1.10 Sf que ha monoftongat en -o- "AU primari del llatf LAUDA- MENTU > loament (40, 3). 1.11 El diftong AE- llati d’AEQUALE segueix Pevolucié fonttica regular en el catala medieval de monoftongar en e-. Coromines (DECC, TV, 830-831) suposa que aleshores ja existia la forma concurrent amb i- en Poralitat, perd que devia reburjar-seen la llengua culta de Pescriptu- ra, com un vulgarisme que s’apartava de la forma Ilatina i de la solucié d’altres llengiies romaniques; aixd explicaria que la variant amb i- apare- gui molt tardanament en els documents escrits: egals (87, 3). 2. TRACTAMENT DE LES J 1 DE LES E ATONES LLATINES 21 Casos de desaparicis 2.1.1 La terminacié -E(T) de tercera persona del singular del present del subjuntiu dels verbs de la primera conjugais és normal que en catala antic, en desapartixer -E itona final, resti amb desinéncia zero. Seri pos- teriorment que s’adoptara la -i analdgica d’altres solucions del subjun- tiu: dén (12, 3; 12, 10; 13, 2; 13, 45 15, 13 15, 2; 16, 1; 21, 8; 21, 14; 59, 11); jur (17, 2); emén (17, 4; 30, 2; 30, 3; 35, 4; 55, 5; 56, 2; 59, 10); pledeg (21, 10); man (21, 13); empar (35, 2); ferm (35, 4). Si per facilitar ’articulacié per motius de context fonic s’ha hagut de conservar, s’ha mantingut com a -e: recobre (24, 11; 35, 5). 2.1.2 La -I- de la terminacié -SIA d’ECLESIA desapareix, d’acord amb l’evolucié popular. La reaccié cultista en l’ambit eclesiastic la resti- tuira (Coromines, DECC, III, 586): esgleses (65, 7). 2.41.3 Als Usatges aparcix el futur del verb parer amb la solucié parra, és a dir, amb perdua de la -e-. En fer-se la perifrasi amb HABE- RE: PARERE (H)A(T), la tonicitat recau damunt la -A- dHABERE i, en esdevenir atona la -E- de PARERE, desapareix: parran (14, 3). 2.1.4 En vengrit (23, 4; 89, 8) i tolra (59, 8) ’evolucié és practicament