Família: grup de persones que els uneix un vincle afectiu i/o biològic que

s’interrelacionen amb interdependència els uns i els altres i amb funcions característiques
com la de protecció, generar amor, així com transmetre valors i normes, etc. Cada
organisme d’aquest sistema te un rol.
 Projecte comú
 Relació
 Contenció emocional
Estem parlant d’una temàtica, d’uns conceptes que es mouen, dinàmics, conceptes
que potser d’aquí un any, dos, tres no servirien. Van mutant i canviat per el simple fet
d’existir i estar íntimament relacionat amb el context en el que estem. Hem de ser molt
prudents per dir que per moltes definicions que fem, si no s’ajusta a la realitat no serveix.
Anirem parlant de termes conscients que es belluguen.
Per exemple, al 1999 atenen a una família d’un pare, mare, fill de 8 anys i havien
buscat l’afiliació del segon fill, no arribava, feien els tràmits d’adoptar a un nen xinés.
Arriben a consulta i en un determinat moment la mare diu “bé, la meva fill i quan feia
referencia a l’adoptat deia el nom i no com a fill”. Intrínsecament era una es filla, l’altre
no li dono categoria de filla, l’estimo molt, però no li estic donant el nom de filla.
A dia d’avui, amb tot el procés d’adopcions, està molt més normalitzat, acceptat
que es fill, abans estaria molt més acceptat. Ara es faria una intervenció molt directa per
a modificar això. En 20 anys les coses canvien en gran mesura.
Avaluació
- 75% (10% participació, 30% treball grupal, 35% examen)  no es necessari
aprovar examen per fer mitja)
- 25% Seminari
3, 10 abril  Felix Castillo
Llibres
Dallos, R (1996): sistemes de creencias familiares. Barcelona: Paidós
De shazer, S. En un origen las palabras eran màgia.
Nardone, G i Watzlawick. El arte del cambio
Haley, J. Terapia para resolver problemas
Navarro, J. Tecnicas y Programas en terapia familiar.
Treball grupal
Abordar una problemàtica
 Tema 1. Introducció a la sistèmica
1.1.Historia
Quan parlem de Sistèmica, estem parlant d’uns conceptes que es mouen, de
conceptes dinàmics que, potser d’aquí tres o quatre anys ja s’han quedat antiquats. Per
exemple, fa 30 anys com a família enteníem una parella heterosexual amb fills que vivia
sota el mateix sostre, avui dia aquesta definició no tindria sentit.
Durant les primeres dècades del segle XX la orientació teòrica predominant en el
context sociosanitari vinculat a la salut mental era el Psicoanàlisi. No obstant, en aquell
mateix context van començar a aparèixer certes rareses com les primeres formes de
consell matrimonial i d’orientació infantil.
Ackerman (psicoanalista) publica un article l’any 1937 “the family as a Social and
Emotional unit”. Aquest article ja suposa una primera obertura del camp psicoanalític de
l’aspecte familiar, que es necessari per treballar be amb determinades demandes.
Harry Sullivan, Frida Fromm-Reichmann i Rosen, (de formació
psicoanalítica) van ser un dels pioners en centrar-se en les relacions interpersonals, no
tant en que li està passant a l’individu de manera intrapsiquica, sinó en la interacció en
aquest individu versus l’altre. Es una mirada relacional. Això, dins de mantenir la esfera
teòrica i forta de la psicoanàlisi, obre la porta a la mirada relacional.
Sullivan abordava els problemes dels infants, finxant-se que com més problemes
tenia el pare en comunicar-se de forma de indicadors contradictòries i confuses per
entendre la patologia. Això en aquell moment era una mica provocador, ja que passava a
aquest problema relacional, que es el que està fent aquest pare o mare amb el nen. El
psicoanàlisis s’aproxima a la teràpia familiar.
Fromm-Reichmann: mare “esquizofrenògena”. Les problemàtiques
psicopatològiques de la mare induexien a la psicopatològica del fill.
Hem de contextualitzar: dos persones del psicoanàlisi obren la porta a la visió
relacionar per entendre la problemàtica dels nens.
A part d’això, hi ha un element important, tot junt després de guerres hi ha coses
que canvien. En el període posterior a la segona guerra mundial, especialment a EEUU,
es van trobar que en pocs anys s’havien multiplicat per moltíssim, les persones que eren
militars i tenien TEPT, i no només això, sinó que eren demandants d’ajuda. Això va
suposar, que amb tota aquesta demanda psicològica, es troben desbordats. El que van fer
es que si fins ara el model d’ajuda era un pacient, una hora amb un professional sanitari,
ara puc rentabilitzar la hora del sanitari ampliant el nombre de pacients que estan aquella
hora, es a dir, incorporar la teràpia grupal. Es a dir, la teràpia de grup (Jacob Moreno) va
sorgir d’una necessitat.
Va canviar la manera d’entendre la psiquiatria amb el moviment de la
desintitualització. Va haver tot un moviment d’obertura que també coincidia. (Època dels
60).
En aquell context, es plantegen coses, sorgeixen noves necessitats i sorgeixen
nous conceptes, on els propis terapeutes psicoanalistes es plantegen les premisses que es
plantejaven fins ara. Per alguns terapeutes, les diferents teories del psicoanàlisi no son
suficients per a desenvolupar la teràpia familiar.
Ara, calia trobar nous marcs de referència. Teories on poder fer encaixar un treball
clínic familiar
A partir d’aquí, sorgeix el concepte de sistema des de la biologia i fisiologia de
les mans de Wallace (coetani de Darwin).
El 1968 Maxwell va descriure com funcionaven els reguladors de les màquines
de vapor. Hi ha un conjunt de conceptes, que venen de la matemàtica, fisiologia,
enginyeria, biologia, que aporten uns conceptes i uns marcs explicatius que la psicologia
comença a dir que li interessa. Per tant, la primera raresa de la sistèmica es que es la única
orientació teòrica psicològica, que es nodreix en primera instància, de conceptes que no
son psicològics.
Bernard comenta les condicions que es manten contats en tot organisme viu
independentment de les variacions de l’entorn, homeòstasis. Son conceptes que sorgeixen
paral·lelament a la psicologia, que després la psicologia sistèmica adopta i integra.
Orientació teòrica psicològica que busca termes fora de l’ambit psicològic: cibernètica,
feedback positiu, retroalimentació. Va buscar fora la psicologia marcs teòrics que fossin
útils per a la psicologia.
Ludwig von Bertalanffy (1934) crea la teoria general de sistemes: una teoria sobre
l’organització de qualsevol tipus de sistema. Com puc entendre el mon? La vida, el
cosmos? Ell no era psicòleg. Tenia una mirada completament oberta.
Ell entén que el sistema ens ajuda a entendre gairebé tot el que passa en el mon,
però ho fa de una manera no pretensiosa, però si resolutiva.
McCulloch (filòsof, científic interdisciplinar) i Pitts (matemàtic) van elaborar la
teoria de les xarxes nervioses.
 Wiener disenyà una arma de defensa que utilitzava mecanismes de la
retroalimentació negativa
Es fan dues trobades Macy conference entre bateson, Meadm Wiener, etc.
S’agafava a gent puntera en diferents àrees d’estudi o treball que havien de reflexionar
sobre un tema concret des del camp de treball. El que volien era posar en comú i compartir
coneixement que es creia que això permetria avançar a la societat. Va empenyar fort a la
sistèmica. A dia d’avui serà molt interessant poder fer això.
Gregory Bateson (biòleg, antropòleg), Margaret Mead (antropòloga) i Lawrence
Frank (matemàtic) van decidir combinar els descobriments de l’enginyeria, fisiologia
amb teories pròpies de l’àmbit de les humanitats.
Bateson es un dels promotors de les teories més influents de la sistèmica.