DIAGRAMA DE GRÀFIC TIJA I

HISTOGRAMA GRÀFIC DE SECTORS GRÀFIC DE CAIXES

BARRES FULLES
QL X NO X NO NO
QN NO X NO X X
QN/QL NO X (en 2 grafics) NO X X (en 2 grafics)
QL/QL X NO X (en 2 grafics) NO NO
QN/QN NO NO NO NO NO

DESV
FREQÜÈNCIA PERCENTATGE MEDIANA / Q2 MITJA
TÍPICA
QL X X NO NO NO
QN X X X X X

PARELL DE VARIABLES PROVA JUSTIFICACIÓ

Relació entre dos variables QN.
- Correlació: indica l’existència o no de relació lineal i la seva
Correlació /
2 QN intensitat
regressió
- Regressió: indica la quantitat de relació explicada per una recta i de
la composició d’aquesta (constant o pendent)
2 QL Chi quadrat Relació entre dos variables QL

1 QN
T – Student Relació entre una variable QN i una QL de DOS CATEGORIES
1 QL de DOS categories

1 QN
1 QL amb MÉS DE DOS ANOVA Relació entre una variable QL amb MÉS DE DOS categories i una QN
categories
 POSAR QUINA ÉS LA QN I QUINA LA QL A LA PART DE JUSTIFICACIÓ!

QL NOMINAL
GÈNERE GÈNERE Femení (0) Masculí (1)
De DOS categories
QL ORDINAL
(PEL_X) Pel·lícules considerades X (3 nivells: (0) mai, (1) ocasionalment i (2) habitualment) De MÉS DE DOS
categories
QL ORDINAL
(PEL_M) Pel·lícules considera des de por (3 nivells: (0) mai, (1) ocasionalment i (2) habitualment) De MÉS DE DOS
categories
QL ORDINAL
(DESIN) Desinhibició (4 nivells: (1) Baixa, (2) Mig Baixa; (3) Mig Alta i (4) Alta)

(AV_AB) Aversió a l'avorriment (4 nivells: (1) Baixa, (2) Mig Baixa; (3) Mig Alta i (4) Alta) QL ORDINAL
(Pel_X_min) Minuts al mes que visionaven pel·lícules considerades X QN RAO
(Pel_M_min) Minuts mensuals que miraven pel·lícules de por QN RAO
(B_EMO) Cerca d'emocions i aventura (escala de 1 a 11) QN INTERVAL
(B_EXP) Cerca d'experiència (escala de 1 a 11) QN INTERVAL
(NEURO) Neuroticisme (escala de 0 a 24) QN INTERVAL
(EXTRA) Extraversió (escala de 0 a 23) QN INTERVAL
(PSICO) Psicoticisme (escala de 0 a 32) QN INTERVAL
(C_TM) Curiositat cap a temes morbosos (escala d'1(gens) a 9 (màxima curiositat) QN INTERVAL
(C_TS) Curiositat cap a temes sexuals (escala d'1(gens) a 9 (màxima curiositat) QN INTERVAL
PARELL DE VARIABLES PROVA JUSTIFICACIÓ
Relació entre dos variables QN.
- Correlació: indica l’existència o no de relació lineal i la seva
Correlació /
2 QN intensitat
regressió
- Regressió: indica la quantitat de relació explicada per una recta i de
la composició d’aquesta (constant o pendent)
2 QL Chi quadrat Relació entre dos variables QL

1 QN
T – Student Relació entre una variable QN i una QL de DOS CATEGORIES
1 QL de DOS categories

1 QN
1 QL amb MÉS DE DOS ANOVA Relació entre una variable QL amb MÉS DE DOS categories i una QN
categories
 POSAR QUINA ÉS LA QN I QUINA LA QL A LA PART DE JUSTIFICACIÓ!

QL NOMINAL
GÈNERE GÈNERE Femení (0) Masculí (1)
De DOS categories
QL ORDINAL
(PEL_X) Pel·lícules considerades X (3 nivells: (0) mai, (1) ocasionalment i (2) habitualment) De MÉS DE DOS
categories
QL ORDINAL
(PEL_M) Pel·lícules considera des de por (3 nivells: (0) mai, (1) ocasionalment i (2) habitualment) De MÉS DE DOS
categories
(DESIN) Desinhibició (4 nivells: (1) Baixa, (2) Mig Baixa; (3) Mig Alta i (4) Alta) QL ORDINAL

(AV_AB) Aversió a l'avorriment (4 nivells: (1) Baixa, (2) Mig Baixa; (3) Mig Alta i (4) Alta) QL ORDINAL

(Pel_X_min) Minuts al mes que visionaven pel·lícules considerades X QN RAO

(Pel_M_min) Minuts mensuals que miraven pel·lícules de por QN RAO

(B_EMO) Cerca d'emocions i aventura (escala de 1 a 11) QN INTERVAL

(B_EXP) Cerca d'experiència (escala de 1 a 11) QN INTERVAL

(NEURO) Neuroticisme (escala de 0 a 24) QN INTERVAL

(EXTRA) Extraversió (escala de 0 a 23) QN INTERVAL

(PSICO) Psicoticisme (escala de 0 a 32) QN INTERVAL

(C_TM) Curiositat cap a temes morbosos (escala d'1(gens) a 9 (màxima curiositat) QN INTERVAL

(C_TS) Curiositat cap a temes sexuals (escala d'1(gens) a 9 (màxima curiositat) QN INTERVAL
CHI QUADRAT
ACCEPTEM HIPOTESI NUL·LA

e) Aceptas o rechazas la hipótesis nula? ¿Por qué?

Aceptamos la hipótesis nula
Atendiendo a la prueba de significación: X2 = 3,187 p = 0,203; p> 0,05

f) Interpretación
La significación de la prueba X2 es p = 0,203

Es decir, la probabilidad de equivocarnos en rechazar la hipótesis nula supera el umbral de 0,05. Por lo tanto, la
aceptamos.

No existe relación estadísticamente significativa el género y el número de diarios leídos.

T STUDENT

 VALOR REFERÈNCIA 0.05

Hipotesi feta  QN en relació a la QL

Si, atenent al test de Levenne, es contrasta l’existència de variances iguals, un dels

requisits per fer el test T original ( Per què F=0.00 p=0.984; p> 0.05)
ACCEPTEM HIPOTESI NUL·LA
ANOVA

 VALOR REFERÈNCIA 0.05

Tantes µ com categories de la QL

REBUTGEM HIPOTESI NUL·LA

; p<0.05

Existe una relación estadísticamente significativa entre el número de horas de tv al día (QN) y el tipo de
programas que se ven (QL de tres categorías)
LLISTATS ULTIMA PREGUNTA

CHI - SI Sí, existeix relació estadísticament significativa entre el sexe del pacient i el desemparament
familiar (chi2=31.832, 1; p<0.001). Es pot observar que entre els homes el 38.9% viu en una situació
de desemparament, mentre que entre les dones aquesta proporció és del 90.7%

CHI - NO La significació de la prova és p=0.70. No existeix relació estadísticament significativa entre el

gènere i l’aprovació de l’avortament. Per tant, no s’aprecien diferències en l’aprovació de
l’avortament en funció del gènere
T STUDENT Existeix relació estadísticament significativa entre les variables (t= -2.184; 106; p=0.031) entre
SI desemparament familiar i el resultat final mesurat amb l’escala MADRS. Així, entre els que tenen
desemaprament familiar, la mitja a l’escala és de 12.67 i entre els que no, es redueix al 11.71

T STUDENT No existeix relació estadísticament significativa entre el número d’episodis violents en els darrers
NO 12 mesos i l’aprovació de l’avortament. Així doncs, aquelles persones que aproven l’avortament no
presenten un número diferent d’episodis violents soferts en el darrer any (mitja de 0.50 i 0.70
episodis violents en funció de si aproven l’avortament o no respectivament)
ANOVA SI Existeix relació estadísticament significativa entre el número d’hores al dia de TV i la quantitat de
diaris llegits. De tal forma que aquelles persones que no llegeixen cap diari o bé sigui esportiu,
veuen més la tele (2.02 hores de mitja), que aquelles que llegeixen un o més d’un (1.04 i 1.63 de
mitja respectivament)

ANOVA NO No existeix relació estadísticament significativa entre el tipus de tractament i el resultat final a
l’escala MADRS (F = 1.056; 2; p=0.352). Així, els tractaments diferents no resulten finalment en
nivells diferents de depressió mesurats amb l’escala MADRS
De tal forma, la mitja de tipus de depressió és similar entre els tres tipus que es presenten (11.81,
12.64 i 12.25) (no hi ha diferència en el resultat de l’escala en funció del tipus de depressió)
BOXPLOT