1º BAC Història del Món Contemporani

Tema 7

La Primera Guerra Mundial (1914-1918)

1.- Les causes de la guerra

1.1.- La formació de dos blocs d'aliances

Després de la guerra franc-prussiana (1870-1871), la diplomàcia alemanya,

dirigida pel canceller Bismarck, es va esforçar per aïllar a França, per a evitar la
“revenja” d'aquesta (i la recuperació d'Alsàcia i Lorena). Per la seua banda, França va
cercar aliats entre els enemics d'Alemanya. A més, ambdues potències es van preparar
per a la guerra. Per aquesta raó, al període comprès entre 1871 i 1914 (esclat de la
1GM) se li denomina “Pau Armada” (o Belle-Epoque).

Alemanya va cercar l'aliança amb Àustria-Hongria i Itàlia. França, per la seua

banda, es va aliar amb Rússia (que era rival d'Àustria-Hongria pel control dels Balcans)
i amb Gran Bretanya (alarmada per l'expansió colonial i naval d'Alemanya): aquesta
aliança va ser anomenada la “Entesa Cordial”.

El malestar i els recels entre les grans potències van originar una carrera d'armaments,
construint nous vaixells de guerra (els cuirassats), desenvolupant noves armes
(metralladores, gasos) i entrenant tropes.

1.2.- Els enfrontaments entre imperialismes

La rivalitat per l'expansió colonial es va convertir en un factor de tensió.

Alemanya desitjava ocupar el Marroc.

-Primera crisi marroquina (1905): el kàiser Guillermo II va oferir al sultà del

Marroc el seu suport per a impedir les ingerències franceses. França i Gran Bretanya
van convocar la Conferència d'Algesires, que va convertir el Marroc en un Protectorat
repartit entre França i Espanya.

-Segona crisi marroquina (1911): en esclatar disturbis al Marroc, Alemanya va

enviar un vaixell de guerra (el canoner Panther) a Agadir. Per a salvar la crisi, França va
cedir a Alemanya territoris en Centre Àfrica.

1.3.- Les aspiracions nacionalistes en els Balcans

Rússia i Àustria-Hongria rivalizaban pel control dels Balcans. Per a frenar

l'expansionisme austríac, Rússia es va convertir en protectora de Sèrbia.

-Annexió de Bòsnia i Hercegovina (1908): Àustria es va annexionar aquest

territori, per a indignació de Sèrbia i Rússia.
 -Primera guerra balcànica (1912): per a expulsar a Turquia dels Balcans, Sèrbia,
Bulgària, Grècia i Montenegro van formar la Lliga Balcànica. Turquia va ser derrotada i
es va replegar mantenint només Istanbul a Europa; Albània es va independitzar i la resta
del territori es va repartir entre els vencedors.

-Segona guerra balcànica (1913): els vencedors de Turquia van disputar pels
territoris arrabassats a Turquia. Grècia, Sèrbia i Romania van derrotar a Bulgària, que va
haver de cedir-los territoris. Bulgària i Turquia llavors es van aliar amb Alemanya i
Àustria (“els enemics dels meus enemics són els meus amics”).

1.4.- L'esclat del conflicte

En una visita a Bòsnia, l'arxiduc Francisco Fernando, hereu de la corona

austríaca, va ser assassinat per un estudiant nacionalista (28 de juny de 1914). Àustria
va responsabilitzar de l'atemptat a Sèrbia, aliada de Rússia, i li va declarar la guerra.
Rússia es va veure obligada a recolzar a la seua aliada Sèrbia, i va declarar al seu torn la
guerra a Àustria. Les aliances van arrossegar a la guerra, al costat d'Àustria, a Alemanya
i a Turquia; al costat de Rússia, a França.

En els primers mesos de la guerra Alemanya va envair Bèlgica. Llavors, Gran Bretanya
va declarar la guerra a Alemanya (i a Àustria i a Turquia) .

2.- Qui van ser els responsables de l'esclat de la guerra?

Fer els exercicis.

3.- Les fases de la contesa bèl·lica

3.1.- La guerra de moviments (1914)

Alemanya va atacar a França travessant Bèlgica i Luxemburg, però va ser frenada pels
francesos en el riu Marne. En l'est, l'ofensiva russa va ser frenada en Tannenberg; la
contraofensiva alemanya va entrar a Polònia.

3.2.- La guerra de trinxeres

Després d'aquests moviments al novembre de 1914 els fronts es van immobilitzar. Es

van obrir trinxeres, que en ser quasi impossibles de trencar amb la tecnologia militar de
l'època, van impossibilitar els avanços. Les noves armes (metralladores, morters,
artilleria pesada, gasos, aviació) van causar centenars de milers de morts. Noves
potències van entrar en la guerra al costat de l'Entesa (Itàlia) o dels Imperis Centrals
(Bulgària).

Al febrer de 1916 els alemanys van llançar una ofensiva en Verdún; al juliol, els aliats
van llançar una altra en el Somme; ambdues van fracassar.

Els aliats de l'Entesa van establir un bloqueig naval sobre Alemanya. Per la seua banda,
els alemanys van iniciar una guerra submarina per a enfonsar els vaixells de
subministraments als aliats.
3.3.- De la crisi de 1917 a l'armistici

La duresa de la guerra va provocar descoratjament i motins en el front. En 1917 va

esclatar la Revolució a Rússia, i aquest país va abandonar la guerra (Tractat de Brest-
Litovsk); però USA va entrar al costat de l'Entesa, com a represàlia a l'enfonsament de
bucs nord-americans per submarins alemanys.

En 1918, Àustria i Turquia, esgotades, van demanar la pau. En el front de França,

l'exèrcit alemany va començar a retrocedir. A Alemanya van esclatar revoltes, i en
aquestes circumstàncies el Kàiser va abdicar i Alemanya va demanar també la pau.

4.- La mobilització de les dones

Fer els exercicis.

5.- La pau dels vencedors

5.1.- La Conferència de París

Les potències vencedores de la 1GM es van reunir a París per a imposar els seus tractats
de pau als vençuts. El President nord-americà Wilson era partidari de recompondre el
mapa d'Europa destruint els antics imperis de Centre Europa en favor dels
nacionalismes, així com estendre la democràcia i liberalitzar el comerç. Els líders
francesos, britànics i italians desitjaven a més compensacions econòmiques i territorials
pel seu esforç de guerra.

Es van establir tractats separats amb les potències derrotades. El més important va ser el
Tractat de Versalles, establit entre els aliats de l'Entesa i Alemanya. Els vencedors van
imposar a Alemanya dures condicions de pau:

- Alemanya es declarava culpable de la guerra, i en conseqüència havia de pagar

als vencedors importants reparacions de guerra.

- Alemanya havia de desfer quasi tot el seu Exèrcit, lliurar tots els seus avions,
carros de combat i els seus principals bucs de guerra. També havia de lliurar les seues
colònies a Gran Bretanya i França.

- Alemanya havia de retornar a França les regions d'Alsàcia i Lorena, i cedir

territoris a la nova Polònia (corredor de Danzig).

Aquestes condicions van ser molt humillantes per als alemanys.

El tractat amb Àustria (de Saint Germain) i Turquia (de Sèvres) va suposar el
desmembrament dels seus vells Imperis. L'Imperi Turc va ser desintegrat, i els seus
territoris a Pròxim Orient van ser convertits en Protectorats (“Mandats”) de Gran
Bretanya i França. L'Imperi Austro-Hongarés va ser dividit, naixent així com estats
separats Àustria, Hongria, Txecoslovàquia i Iugoslàvia. Però algunes d'aquestes noves
nacions també tenien problemes amb les seues nacionalitats internes.
Hongria (Trianon) i Bulgària (Neully) van veure el seu territori molt minvat. D'altra
banda, Polònia va ser independitzada de Rússia i va reaparèixer com a nació.

La duresa d'aquests tractats va suposar sembrar el rancor entre els vençuts, i amb açò
l'aparició d'un nacionalisme victimista; aquest sentiment va florir també a Itàlia, en
considerar-se postergada i malament recompensada malgrat figurar entre els vencedors.

A proposta del president d'USA, Wilson, es va crear la Societat de Nacions, la missió de

les quals era fomentar el diàleg entre les nacions per a evitar les guerres. Però en realitat
no va servir per res, i grans potències es van negar a ingressar en ella.

5.2.- Les conseqüències immediates del conflicte

5.2.1.- Demogràfiques

La guerra va suposar la mort de quasi deu milions de persones, sobretot homes joves.
També van morir molts civils per malnutrició i malalties.

5.2.2.- Econòmiques

Molts camps de cultiu, fàbriques i infraestructures van ser destruïts o abandonats. Els
països bel·ligerants havien demanat diners i materials a USA, i ara USA es va convertir
en la principal potència econòmica mundial. També Japó es va beneficiar molt de la
guerra.

5.2.3.- Socials

La societat europea va patir directament l'empobriment provocat per la guerra. Va

augmentar el malestar social. Van esclatar revoltes de caràcter comunista, seguint
l'exemple de la Revolució Russa a Alemanya (espartaquistas), Itàlia (consejistas) i
Hongria. Aquestes revoltes van ser sufocades violentament entre l'Exèrcit, la policia i
forces paramilitars (Freikorps alemanys)

6.- 1919: Construir una nova Europa?

Fer els exercicis.