LES CAUSES DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

CAUSES TERRITORIALS
A Europa França reivindicava Alsàcia i Lorena, que són unes regions a tocar la frontera oriental francesa on
Alemanya practicava una política de germanització des que va envair aquests territoris durant la guerra
francoprussiana de 1870. Per la seva part, Àustria i Rússia competien per estendre la seva influència als
Balcans. L’any 1903, un cop d’estat portà al tron de Sèrbia a l’antiaustríac Pere I. La política d’aquest monarca va
fer un gir, en comprar material ferroviari a França, a la vegada que proposà la creació d’un tren transversal que unís
Rússia amb l’Adriàtic. L’any 1908, Àustria donà un cop de força, annexionant-se Bòsnia; en paral·lel, es
descomposava l’Imperi Turc, produint-se conflictes entre els naixents estats (Sèrbia, Romania, Bulgària,
Montenegro), que es materialitzaren durant les guerres balcàniques de 1912 i 1913. Aquest desgabell dels Balcans
era vigilat per les grans potències de ben a prop, que tractaven de treure’n el màxim profit. A tot plegat cal afegir
que Àustria era conciliadora amb els polonesos, mentre que Rússia volia conquerir Polònia.

A les colònies es van produir una sèrie de crisis. Durant la primera crisi marroquina (1904-1906), Alemanya
recolzava la independència del Marroc, oposant-se així als francesos i els espanyols, que controlaven aquest territori.
En aquest context, el kàiser Guillem II d’Alemanya anà a Tànger, a visitar al sultà, el que es va considerar com una
provocació. En el decurs de la segona crisi marroquina (1911), Alemanya acusà a França de dificultar el seu
comerç, per la qual cosa hi envià un buc de guerra. Finalment, es va firmar la pau, mitjançant la qual els alemanys
obtingueren una part del Congo, mentre que França assolí llibertat absoluta al Marroc.

CAUSES ECONÒMIQUES
Tant la indústria francesa com l’anglesa varen retrocedir front la competitiva indústria alemanya, que no parava de
conquerir nous mercats. Això va provocar diverses rivalitats a l’hora d’invertir capitals. Alemanya va construir un
tren a Turquia, a la vegada que proporcionava armes a aquest estat. Als Balcans, Àustria-Hongria volia vendre els
seus excedents, però va rebre el boicot serbi, que, com ja s’ha explicat, obrí la porta tant al capital rus (tren de
Rússia a l’Adriàtic) com al francès (construcció de ferrocarrils). Per la seva part, totes les metròpolis colonials volien
monopolitzar el comerç amb les respectives colònies, i com que Alemanya en tenia poques, necessitava obrir nous
mercats.

CAUSES IDEOLÒGIQUES
A tots els bàndols es produí una onada d’exaltació nacionalista, que arribà al seu punt àlgid durant el començament
de la guerra. Mitjançant la premsa, es feu una propaganda distorsionada del “dolent”, cosa que permetia alliberar la
tensió obrera. Tot i que els socialistes eren pacifistes, a la fi van caure en l’espiral de violència, afegint-se a la Unió
Sagrada, per la qual tots els partits polítics (però no pas la major part del moviment obrer) renunciaven a les seves
diferències. França recordava amb amargor la derrota davant de l’Alemanya de Bismarck de 1870 durant la guerra
francoprussiana que, com ja s’ha explicat, suposà la pèrdua d’Alsàcia i Lorena. Com a resultat de tot plegat, es va
produir una cursa d’armaments, que tan sols podia acabar amb la guerra.

LA CONFIGURACIÓ D’ALIANCES
Tot plegat va provocar la configuració de dues aliances: la Triple Entesa o potències aliades (Gran Bretanya,
França i l’Imperi Rus), i la Triple Aliança o potències centrals (Alemanya, l’Imperi austrohongarès i
Itàlia, tot i que aquest darrer estat es mantingué neutral en esclatar la guerra i, finalment, s’afegí al bàndol de les
potències aliades). Sèrbia esdevingué el tap balcànic, sent el punt de xoc de totes les friccions. Enemiga d’Àustria i
aliada amb Rússia, Sèrbia tancà els balcans als austríacs i al seu capital, escollint el capital francès.

L’ESCLAT DE LA GUERRA; ELS BÀNDOLS

El 28 de juny de 1914, l’hereu al tron Austrohongarès fou assassinat a Sarajevo per un estudiant serbi, que volia la
unió de tots els serbis en un sol estat. Després de diversos ultimàtums, Àustria declarà la guerra a Sèrbia, atès que,
pels motius ja explicats, volia estendre el seu domini pels Balcans. Per la seva part, Alemanya declarà la guerra a
Rússia (que prèviament havia intervingut per protegir Sèrbia), mentre que França i Anglaterra van declarar la guerra
a Alemanya, a fi efecte d’evitar la derrota de Rússia, la qual cosa hauria convertit a Alemanya en una potència molt
forta. Itàlia de moment es va mantenir neutral, perquè tenia rivalitats amb Àustria per tractar de controlar Albània;
finalment, l’any 1915 entrà en guerra, posant-se, però, al costat de la Triple Entesa.

Els adversaris eren els següents: per la Triple Entesa, Gran Bretanya, França i Rússia –que l’any 1918 es va retirar
a causa de la Revolució Russa-, amb els següents aliats: Sèrbia, Bèlgica, Grècia, Japó (1914), Itàlia (1915),
Romania (1917), i els EUA (1917); per la Triple Aliança, Alemanya i l’Imperi austrohongarès (mentre que quan
esclatà la guerra Itàlia es mantingué neutral), amb el concurs de dos estats aliats: Turquia (1914) i Bulgària (1916).
Els estats que es mantingueren neutrals eren els següents: Espanya i Portugal; Suïssa i els Països Baixos; els estats
escandinaus (Suècia, Noruega i Dinamarca); a més d’ Albània.