Tot va començar quan un 19 de juliol de 1936 la meva avia sortia de casa seu per anar

a veure la olimpíada popular quan es va trobar un militar que li va dir que no podia
sortir, i així es com va començar la guerra per la meva avia, van averi-hi 1 setmana de
enfrenaments fins que “Los rojos” van guanyar i van començar a cremar edificis i fer
passejos.

Un dia Montserrat Pla que era amiga de la meva avia li va dir que anaven a cremar el
col·legi on elles anaven, abans però ja avien cremat dels dos Iglesias Sant Miquel i
Sant Vicent de Pau.

Però el col·legi finalment no va ser cremat ja que tots els alumnes, influïda la meva
avia van anar davant del col·legi amb els professors i directors i es van oposar.

La família de la meva avia eren republicans però no estaven molt involucrats en la

política.

La meva avia va estar apunt de morir dos cops en la guerra civil:

El primer cop va ser quan estava a casa de una família a la qual la varen fer anar a
passejar.

El segon cop va ser durant un bombardeig quan estava ensenyant català a una
noia,que a canvi li donava coses de menjar.

La meva avia vivia en el pati del carrer Aribau. Era una comunitat de pisos els quals en
la guerra civil estaven molt units tots els veïns.

El moment mes difícil de la guerra va ser quan primer va començar a faltar l’oli,
després el sucre però finalment es van fer les cartilles de racionament. Fins que no es
varen fer aquestes cartilles la família de la meva avia passava molta gana, ja que no
eren una família amb molts diners.

En el mes de octubre del 1936 van començar els primers bombardeigs amb atacs
navals en els quals, utilitzaven el metro per refugiar-se

1937 van estellar enfrontaments entre el Poum i la generalitat.

La meva avia gracies a trobar treball en una Cooperativa de raspalls va poder ajudar a
la seu mare a tindre menjar.
En el treball de raspalls, un dia el seu cap li va dir si volia cobrar en diners o en vi, i va
decidir cobrar en vi ja que “Los Rojos” era una cosa que no tenia i intercanviava el vi
per pa, sucre, cafè. D’aquesta manera passaven menys gana

Tot els hi anava be fins que un dissabte va caure una bomba on treballava la meva
avia aparti de aquell moment van tornar a entrar en pobresa ja que els van fer tots al
carrer.

Rosario Carñigueral Rodríguez 10 Setembre 1925 – 16 Novembre 2010

Els primers dies a Màlaga eren corredisses amunt i avall per els carres, veies a tota la
gent amb pànic tancant-se a casa seu de la por. Ella sempre deia que preferia morir-se
abans de veure una guerra com la que va sofrir, ja que per la nit hi havia moros que
aprofitaven el abandono de les cases per roba’ls-hi les cosses.

La meva avia va perdre una tia de la seu mare quan aquesta intentava fugir cap a
Almeria.

La meva avia estava a favor de la república però quan va començar la guerra civil van
deixar de ser republicans per por a la mort. Però ella sempre pensava que Francisco
Franco era el més criminal de tots els criminals que hi havia hagut mai a Espanya.

La meva avia al llarg de la guerra civil va viure diferents enfrontaments bèl·lics:

Un dia la meva avia va veure a Queipo de llano amb un avio tirant tiros a tota la gent
que veia fins i tot a la roba que hi havia penjada, ja que es pensava que eren gent.

Hi un altre dia un dels vaixells que hi havien a la costa de Màlaga (Canària ) va tirar
una bomba davant de casa la meva avia i de la metralla que va impulsar va fer que la
meva avia sortís disparada per la finestra de casa seu. A partir de aquell dia passaven
molta gana i molta fred ja que s’havien quedat sense casa però per sort una setmana
després les va acollir un dels seus veïns.

Va ser la guerra més horrible que va passar durant tota la seva vida ja que eren una
família pobra i quan va començar la guerra, la seva família passava molta gana i
tenien molta fred.

Quan sorties al carrer veies a gent morta i això a ella de petita li impactava molt.

La comunitat on vivia la meva avia varen fer un refugi de terra en el qual anaven quan
hi havia bombardeigus, però tot i així va haver-hi un dia que va caure per allà a prop i
va matar a una noia que hi havia dintre el refugi, perquè com que estava fet de terra no
era molt segur.