Apunts Tactica 1er Federatiu (En Francés) PDF

CRÈDIT:
TÀCTICA PRIMER NIVELL
1
CRÈDIT: TÀCTICA PRIMER NIVELL
CRITERIS DÁVALUACIÓ TÀCTICA NIVELL I

CONCEPTUAL PROCEDIMENTAL ACTITUDINAL

40% 50% 10%

40 % Treball desenvolupar AcCtud i Assistència a les classes.
Microcicle Setmanal. Nomes hi ha 4 possibles notes (0=
Examen 30 Preguntes test amb alumnes que molesta el
única resposta, resta el 33% de la 10% AcCvitats de classe (les desenvolupament de la classe. 0.5=
suma total. acCvitats realitzades al final de Alumne que ve i te comportament
cada classe sumen 1 totes elles, correcte. 0.75= alumne que ve i
només amb l’entrega s’obté un parCcipa en algunes ocasions. 1=
0,5). Alumne que ve i parCcipa amb
criteri durant les classes).

Tots les parts s’han d’aprovar amb un 4 per que facin mitja entre elles. La recuperació es farà
únicament de la part que s’ha suspès per sota de 4. LA NOTA DE TÀCTICA FARÀ MITJA AMB LA DE
JOC COL·∙LECTIU. S´HAN DE SUPERAR AMB 5 LES DOS ASSIGNATURES
CRÈDIT: TÀCTICA PRIMER NIVELL 3
UD1) APROXIMACIO CONCEPTUAL DE LA TACTICA INDIVIDUAL
1.1 Història i evolució de la TàcCca
1.2 Concepte i diferències entre TàcCca i Joc col.lecCu
1.3 Criteris a tenir en compte a l´hora déntrenar la TàcCca Indivudual
3
UD2) SITUACIONS BASIQUES DE LA TACTICA INDIVIDUAL
2.1 Descripció i classificació de les situacions bàsiques de la TàcCca Individual
2.2 Situacions bàsiques de 1:1
4
UD3) ACCIONS DE LA TACTICA INDIVIDUAL
3.1 Introducció a les accions de la TàcCca Individual
3.2 Accions TàcCques Ofensives
3.3 Accions TàcCques Defensives
5
UD4) ESTRATEGIES METODOLOGIQUES PEL TREBALL DE LA TACTICA

INDIVIDUAL
4.1 Contextualització de la metodología en la TàcCca Individual
4.2 Metodología Sistèmica per treballar la TàcCca Individual
4.3 Altres Metodologies per treballar la TàcCca Individual
4.4 Eines metodològiques per treballar la TàcCca Individual
6
UD5) PLANIFICACIÓ DE LA TÀCTICA INDIVIDUAL

5.1 Revisió bibliogràfica dels models dénsenyament-‐aprenentatge de la TàcCca Individual
5.2 El procés de planificació
7
CRÈDIT: TTÀCTICA
CRÈDIT: ÀCTICA PPRIMER
RIMER NNIVELL
IVELL 8
UD1) APROXIMACIÓ
CONCEPTUAL DE LA
TÀCTICA INDIVIDUAL
8
CRÈDIT: TTÀCTICA
RIMER NNIVELL
IVELL 9
1.1 HISTORIA I EVOLUCIO DE LA TACTICA

NO ES MATERIA AVALUABLE. ES DONA EL
MATERIAL A LÁLUMNE
9
CRÈDIT: TTÀCTICA
RIMER NNIVELL
IVELL 10
1.2 CONCEPTES I DIFERENCIESENTRE TACTICA I JOC

COL.LECTIU Sans, A.; Framarola, C. (2009)
•  Tradicionalment els conceptes de tàcCca i de joc col·∙lecCu acostumen a
ser uClitzats com a sinònims dáspectes col·∙lecCus del joc

•  Però presenten diferències importants que obliguen a treballar-‐los per
separat
TàcJca: Sans, A.; Framarola, C. (2009)

-‐ Conjunt d’accions, posicions i desplaçaments individuals, de un jugador que
no està en possessió de la pilota, realitzats en relació a la pilota i a l’adversari

-‐ Aspectes simples déxecució
10
CRÈDIT: TÀCTICA PRIMER
RIME NNIVELL
IVELL
11

TàcJca

“La tácJca es inteligencia relacional. Fundamenta la abstracción
que permite crear soluciones acordes a las posibilidades
individuales y contextuales, permiJendo una interacción eficaz
en la búsqueda de la finalidad colecJva perseguida”

Carlos Corberán

11
Joc Col·∙lecJu: Sans, A.; Framarola, C. (2009)

Conjunt d’accions, posicions i desplaçaments tant del jugador que està en
possessió de la pilota com del que no, realitzats en relació a la pilota, al
adversari / adversaris, al company/s i a les formes de joc de l’equip (sistema
de joc, esCl de joc, i formes defensives de l’equip)”

Aspectes decisionals
12
1.3 CRITERIS A TENIR EN COMPTE A L´HORA DE

TREBALLAR LA TÀCTICA INDIVIDUAL

•  DISTINGIR aspectes déxecució dels de decisió:
Sans, A.; Framarola, C. (2009)

1) Quan un jugador rep, té o juga la pilota sense
una oposició directa i perd la possessió ...

És un error d’execució
13

2) Quan un jugador rep, té o juga la pilota en la seva demarcació,
havent-‐hi més de 3 jugadors, i almenys 2 son adversaris, i perd la
pilota ...
És un error de decisió

-‐Els factors d’espai, temps i oportunitat no permeten conCnuar
jugant en la mateixa zona amb garanCes de mantenir la possessió

> Exemple: si a la zona de progressió s’han realitzat 4 tocs o més en el
mateix carril sense arribar a la zona de finalització s’ha de realitzar un
canvi d’orientació (directe o indirecte) cap a la zona/carril lliure,
evitant la pèrdua de la pilota en la primera, segona, tercera... jugada.

14

En moltes situacions de joc es pot mantenir la possessió de la pilota realitzant
errors déxecució i sobretot de decisió:

* Baixa qualitat defensiva adversaris
* Alt Nivell de qualitat individual

15

3)  Quan es troba en una situació 1:1

a> Si té nivell adequat a la categoria, causa de la pèrdua és ...
És un error d’execució

16

b> ... excepte si aquest jugador (o un altre) al jugar la pilota (o abans)
realitza una acció en contra del que aconsellen els factors espai, temps i
oportunitat propis de la SJ en la que es troba. Llavors la causa de la pèrdua
és ...

És un error de decisió


APLICACIO DELS CRITERIS A LÉNTRENAMENT:

•  Les pèrdues de pilota per EXECUCIÓ estan relacionades amb
accions individuals: reproduir la mateixa acció dins de la situació
de joc que ha provocat aquesta acció en léntrenament
•  Les pèrdues per DECISIONS estan especialment vinculades amb el

Joc Col·∙lecCu: reproduir la situació de joc en la que s´ha fet una
mala pressa de decisions, analitzar-‐la i crear una tasca simuladora
per léntrenament

BIBLIOGRAFIA:

•  Buceta, J.M., Giráldez, A., “Apuntes del Máster Universitario de Preparación
Física en Fútbol Real Federación Española de Fútbol, Universidad CasKlla-‐La
Mancha(2010)”, Área de Ciencias Sociales y Comportamentales. Módulo
1;Concepto y áreas de intervención psicosocial del preparado Xsico.
•  Castelo, J.F. “Fútbol. Estructura y dinámica del juego”. Ed. INDE 1ª ed.
Barcelona 1999
•  Sans, A; Framarola, C. “Los Fundamentos del Fútbol –Programa AT3-‐”. Ed.

MCSports 1ª ed. Pontevedra 2009

CRÈDIT: TTÀCTICA
RIMER NNIVELL
IVELL 20
UD2) SITUACIONS
BÀSIQUES DE LA
TÀCTICA INDIVIDUAL
20
2.1 DESCRIPCIO I CLASSIFICACIO DE LES SITUACIONS

BASIQUES DE LA TACTICA INDIVIDUAL
Definició: manifestacions del joc real en les que el jugador que no té la
pilota (en atac o en defensa) només pren les seves decisions en relació a la
pilota, al company i/o al contrari amb el que es relaciona directament (2
com a molt) Sans, A.; Framarola, C. (2009)

Situacions Bàsiques de la TàcJca Individual

1:1 2:1 1:2
El jugador/s en vermell son de léquip que té la possessió

2.2 SITUACIONS BASIQUES DE 1:1
-‐ 1:1 en atac

-‐ 1:1 en defensa
CRÈDIT: TTÀCTICA
RIMER NNIVELL
IVELL 23

SITUACIONS 1:1 EN DEFENSA

•  Accions sense pilota quan l’equip contrari té la possessió en relació al
marcatge de ládversari
•  Es poden donar les següents situacions segons Sans, A.; Framarola, C.
(2009):
–  1:1 en defensa quan el nostre adversari té la pilota
–  1:1 en defensa quan el nostre adversari no té la pilota però està en
disposició de rebre-‐la
–  1:1 en defensa quan el nostre adversari no té la pilota i no està en
disposició de rebre-‐la
CRÈDIT: TTÀCTICA
RIMER NNIVELL
IVELL 24

ObjecJus Bàsics:

•  Recuperar la pilota
•  Dificultar la progressió en el joc
•  Evitar el gol
•  Evitar ser superats en el 1x1

TASCA DESCONTEXTUALITZADA: SITUACIÓ

DIBUIX
1:1 DEFENSA – ADVERSARI AMB PILOTA
ObjecJu: Evitar ser superats en 1:1

Consignes:

-‐  Evitar que el posseïdor progressi amb la pilota o que jugui de forma
eficaç
-‐  En el carril central, evitar ser desbordats pel costat de la cama hàbil
-‐  Orientar el posseïdor amb la posició corporal cap a zones allunyades
(bandes)

Tipus de Tasca: conservació

ParJcipants: Mínim 4
Espai: 12x20
Explicació:
-‐  L’atacant haurà d’intentar sobrepassar el defensa i entrar conduint
per l’espai entre les dues porteries peCtes. Si ho aconsegueix, jugarà
amb el company que es troba al costat contrari.
-‐  El defensa haurà d’intentar orientar a l’atacant cap a les porteries
laterals. Si roba la pilot , i connecta amb l’atacant del costat contrari,
s’intercanvien els rols.

DIBUIX
1:1 EN DFN – CONTRARI ORIENTAT
ObjecJu: Evitar ser superats en 1:1

Consignes:
-‐  Evitar que el contrari rebi la pilota (anCcipació / interceptació)
-‐  Realitzar la cobertura del company que marca al posseïdor
-‐  Veure el contrari i la pilota permanent sense la necessitat de girar el
cap
Tipus de Tasca: ParCt
ParJcipants: 2 contra 2
Espai: 12x12 (porteries 6m)
Explicació:
-‐  L’equip atacant, per fer gol, haurà d’entrar conduint a qualsevol de
les 2 porteries a les quals ataquen
-‐  L’equip defensiu, si recupera, pot contraatacar a les dos porteries del
costat contrari.
-‐  Si la pilota surt fora de banda, inicia l’equip posseïdor des de la
porteries que defensen,
SITUACIONS 1:1 EN ATAC

•  No té la possessió el jugador que està en l’ 1:1, però sí el seu equip
•  Accions sense pilota en relació al seu marcador
•  Es poden donar les següents situacions segons Sans, A.; Framarola, C.
(2009):
–  1:1 en atac, quan el jugador de 1:1 pot rebre la pilota
directament perquè es troba proper a la pilota
–  1 : 1 e n a t a c , q u a n e l j u g a d o r d e 1 : 1 N O p o t r e b r e
directament no es troba a la orientació del joc

Dibuix realitzat per Sans, A.; Fratarola, C.

CRÈDIT:
CRÈDIT: TTÀCTICA
ÀCTICA PPRIMER
RIMER NNIVELL ESCOLA
IVELL E XTENSIU DEL TREBALL
2 9
2 9

•  Situació en la que es manifesta una superioritat numèrica en relació a
l’oposició
•  Es manifesta només durant uns segon
•  Es poden donar diferents situacions:
–  2:1 en atac
–  2:1 en defensa
CRÈDIT:
CRÈDIT: TTÀCTICA
ÀCTICA PPRIMER
RIMER NNIVELL ESCOLA
IVELL E XTENSIU DEL TREBALL
3 0
3 0
fotos
2:1 EN DEFENSA 2:1 EN ATAQUE


•  Amb la incorporació d’un company del posseïdor a la demarcació o zona
d’aquest

DIBUIX
2:1 EN ATAC
ObjecJu: Superar l’adversari per poder finalitzar a porteria

Consignes:

-‐  Manifestar l’amplitud òpCma per evitar que el defensa pugui marcar
els dos atacants a la vegada
-‐  Mantenir-‐se lleugerament pel darrera del posseïdor per tal d’acatar la
pilota en carrera
ParJcipants: 2:1 + porter
Espai: 12x10
Explicació:
-‐  L’equip atacant ha de fer gol a la porteria central
-‐  S’iniciarà el joc a través d’una passada del porter a qualsevol dels 2
atacants. El defensa estarà d’esquenes al porter i no podrà sorCr a
pressionar fins que vegi passar la pilota.
-‐  Si el defensa o el porter recuperen la possessió i marquen a qualsevol
de les 2 porteries peCtes, intercanvi de rols


DIBUIX
2:1 EN ATAC
ObjecJu: Superar l’adversari per poder finalitzar a porteria

Consignes:
-‐  Manifestar a profunditat òpCma per evitar que el defensa pugui
marcar els dos atacants a la vegada
-‐  Manifestar constantment línia de passada per tal de donar una
solució al posseïdor (ubicació en diagonal)
-‐  Orientar el cos correctament de forma que permeC la posterior
progressió cap porteria

ParJcipants: 2:1 + porter
Espai: 12x10
Explicació:
-‐  L’equip atacant ha de fer gol a la porteria central
-‐  S’iniciarà el joc a través d’una passada del porter a l’atacant llunyà. El
defensa estarà d’esquenes al porter i no podrà sorCr a pressionar fins
que vegi passar la pilota
-‐  Si el defensa o el porter recuperen la possessió i marquen a qualsevol
de les 2 porteries peCtes, intercanvi de rols

CRÈDIT: TTÀCTICA
RIMER NNIVELL
IVELL 34

ObjecJus bàsics:

•  Recuperar la pilota
•  Dificultar la progressió en el joc
•  Evitar el gol
•  Evitar ser superats en el 1x1



Es manifesta habitualment a la nostra zona defensiva. Es poden treballar de
les següents formes segons Sans, A.; Framarola, C. (2009):

•  En línia paral·∙lela en relació al contrari posseïdor tancant les
línies de passada
•  En línia diagonal en relació al posseïdor tancant la seva

progressió


DIBUIX
2:1 EN DEFENSA
ObjecJu: Recuperar la possessió de la pilota

Consignes:
-‐  Evitar que el posseïdor progressi amb la pilota o que jugui de forma
eficaç
-‐  En el carril central, evitar ser desbordats pel costat de la cama hàbil
-‐  Orientar el posseïdor amb la posició corporal cap a zones allunyades
(bandes)
-‐  Realitzar la cobertura al company que marca al posseïdor

ParJcipants: Porter + 2 :1 + 2 comodins atacants (6 jugadors)
Espai: 20x15m
Explicació:
-‐  El jugador atacant ha de fer gol a la porteria central. Es pot recolzar
amb els dos comodins atacants
-‐  Els comodins atacants no poden marcar.
-‐  S’iniciarà el joc a través d’una passada del porter a l’atacant. Els
defenses estaran d’esquenes al porter i no podrà sorCr a pressionar
fins que vegin passar la pilota
-‐  Si els defenses o el porter recuperen la possessió, poden marcar a
qualsevol de les 2 porteries peCtes

Situació de joc en inferioritat numèrica del nostre jugador en relació a
l’oposició.

1:2 EN ATAC 1:2 EN DEFENSA


•  Prioritat sobre posseïdor fent la vigilància de l’altre adversari
•  ObjecJu: no quedar desbordats per la pilota ni per ládversari

DIBUIX
1:2 EN DEFENSA
ObjecJu: Temporitzar l’acció per donar temps a rebre l’ajuda defensiva
dels companys

Consignes:
-‐  Temporitzar al màxim les accions dels atacants per tal de donar
temps a l’arribada del company
-‐  Realitzar fintes, enganys, etc.
-‐  Tapar la línia de passada del jugador sense pilota abans de pressionar
al posseïdor
Tipus de Tasca: Onada

ParJcipants: 1 + 1 contra 2 (4 jugadors)
Espai: 20 x (25 – 10 – 10)
Explicació:
-‐  La tasca comença amb l’acció dels 2 atacants. Quan aquests
sobrepassis la primera línia, el defensor final podrà entrar a defensar.
-‐  En el moment en que el posseïdor sobrepassi la segona línia, el
company defensiu podrà entrar a ajudar.
-‐  L’objecCu dels atacants serà sobrepassar conduint la línia final
senyalitzada amb els dos cons.
-‐  Si els dos defensors roben la possessió, poden contraatacar a les
porteries peCtes. Si això passa, intercanvi de rols.

Molt important la protecció de la pilota, si és possible, orientar-‐la cap a la
zona lliure

•  Buscar a un company desmarcat, enrederint la pilota si és necessari per
assegurar la seva possessió
•  Si es pot progressar, fer-‐ho (depèn del talent del jugador)
•  Buscar a un defensor per converCr la situació en 1:1
•  Anar a fixar a un jugador esperant lájuda dún company lliure de marca


DIBUIX
1:2 EN ATAC
ObjecJu: Temporitzar l’acció per donar temps a rebre l’ajuda dels
companys

Consignes:
-‐  Atacar a un defensor per converCr la situació en un 1c1
-‐  Protegir la pilota esperant l’ajuda dels companys

ParJcipants: 1 + 2 contra 2 (5 jugadors)
Espai: 20 x (25 – 10 – 10)

Explicació:
-‐  La tasca comença amb l’acció del posseïdor. Quan aquest sobrepassi
la primera línia, els dos defensors podran entrar a pressionar-‐lo
-‐  En el moment en que el posseïdor sobrepassi la segona línia, els 2
atacants podran ajudar al posseïdor.
-‐  L’objecCu dels atacants serà sobrepassar la línia final senyalitzada
amb els dos cons.
-‐  Si els dos defensors roben la possessió, poden contraatacar a les
porteries peCtes
ACTIVITAT 1: En grups de 2-‐3

persones comentar els aspectes
més rellevants del vídeo
ACTIVITAT 2: Realitza una tasca per

treballar cadascuna de les tres
situacions bàsiques de la TàcJca
Individual de forma aïllada
ACTIVITAT 3: Presentació de una

tasca en la pissarra i discussió.
Desprès en grups de 2-‐3 persones
comentar les tasques realitzades
Bibliografia

•  Apunts assignatura de Fútbol INEFC Barcelona

•  Sans, A; Framarola, C. “Los Fundamentos del Fútbol –Programa AT3-‐”. Ed.

•  Sans, A; Framarola, C. “El entrenamiento en el Fútbol Base –Programa
AT1-‐”. Ed. Paidotribo. 5ª ed. Barcelona 2008

UD3) ACCIONS DE LA

TÀCTICA INDIVIDUAL
3.1 INTRODUCCIO A LES ACCIONS DE LA TACTICA

INDIVIDUAL

Definició: conjunt de desplaçaments, moviments i posicions (en atac i
en defensa) realitzades en les diferents situacions de la TàcCca
Individual pels jugadors que no tenen la pilota per superar o
contrarestar les accions de ládversari en funció de la pilota, company
i/o adversari

Modificat de Sans, A.; Framarola, C. (2009)


Cada acció tàcJca es manifesta en diverses situacions de joc de forma
contextualitzada o descontextualitzada
Presenten caracterísJques diferenciadores que són claus a l´hora de

preparar, controlar i corregir la tasca
Necessitat díncorporar consignes específiques a la situació de joc que es

desitja simular
•  Aquestes consignes seran el aspectes a desenvolupar i corregir durant
l’entrenament

ACCIONS DE LA TÀCTICA INDIVIDUAL
ACCIONS OFENSIVES ACCIONS DEFENSIVES

•  Amplitud •  Cobertura
•  Profunditat •  Permuta
•  Desmarcatge •  Marcatge

ACCIONS DE LA TÀCTICA INDIVIDUAL
Línteracció dáquestes accions provoca totes les

possibilitats de posicions i desplaçaments individuals
de un jugador que no està en possessió de la pilota
realitzats en relació a la pilota i a l’adversari
TASQUES PER TREBALLAR LES ACCIONS

DE LA TÀCTICA INDIVIDUAL
EN LES DIFERENTS SITUACIONS BÀSIQUES
TASCA CONTEXTUALITZADA:
DIBUIX
AMPLITUD DEL PUNTA
Situació de joc: coordinació del punta i léxtrem en situacions de
finalitzacions

Consignes:
-‐  Manifestar constantment l’amplitud òpCma que permeC la creació d’
espais lliures
-‐  Provocar un marcatge d’un 1:1 en la nostra zona de joc
Tipus de Tasca: Onades

ParJcipants: Comodí (Interior esquerre) + extrem esquerre i davanter
centre contra lateral dret + central dret + porter
Espai: 20x30m

Explicació:
-‐  El porter inicia el joc al passar la pilota a l’interior esquerre rival
(comodí)
-‐  L’equip atacant, amb l’ajuda del comodí, ha d’intentar marcar a la
porteria defensada pel porter
-‐  Si els defenses recuperen poden marcar a qualsevol de les 2 porteries
peCtes
-‐  Es penalitzarà el fora de joc.

DIBUIX
PROFUNDITAT DEL PUNTA
Situació de joc: Coordinació jugadors de segona línia amb el punta en
situacions de finalitzacions

Consignes:
-‐  Mantenir constantment una profunditat d’uns 10-‐12m
-‐  Progressar si la pilota progressa per tal de mantenir constantment les
distàncies
-‐  Oferir-‐se per rebre la pilota en profunditat (superar la línia defensiva
rebent a la seva esquena)
-‐  Fixar central llunyà per traçar la diagonal

ParJcipants: Interior dret + pivot + davanter centre contra lateral
esquerre + central dret + porter
Espai: 20x30m
Explicació:
-‐  El porter inicia el joc al passar la pilota a un dels 2 interiors.
-‐  L’equip atacant ha de marcar a la porteria central
-‐  Si els defenses recuperen, poden marcar a la porteria peCta
(simulació de passada al mig centre de l’equip) o entrar conduint per
la línia de fons.
-‐  Es penalitzarà el fora de joc
DIBUIX
DESMARCATGE DEL PUNTA
Situació de joc: Coordinació jugadors de segona línia amb el punta en
situacions de finalitzacions

Consignes:
-‐  Estar en constant moviment buscant l’esquena del nostre marcador.
Evitar que pugui veure pilota i jugador a la vegada.
-‐  Moviments constants de canvis de ritme, fintes, etc, per tal de buscar
la línia de passada.

ParJcipants: CA (MC) + 3 (extrems i DC) c P + 3
Espai: 25x30m
Explicació:
-‐  El porter inicia el joc al passar la pilota al MC rival (comodí)
-‐  L’equip atacant ha d’intentar marcar a la porteria central o a
qualsevol de les peCtes
-‐  Abans de perdre la possessió de la pilota, es poden recolzar amb el
comodí. Aquest no podrà sorCr de la seva zona.
-‐  Si els defenses recuperen, han d’intentar portar la pilota fins la línia
de fons entrant conduint
-‐  Es penalitzarà el fora de joc.
DIBUIX
COBERTURA DEL PUNTA
Situació de joc: SorCda de pilota a través del central i lateral dret amb la
pressió i cobertura de l’extrem esquerra i el punta

Consignes:
-‐  Orientació del marcatge i la cobertura en diagonal
-‐  Veure sempre contrari/pilota

ParJcipants: Porter + central dret + lateral dret contra puntes
Espai: 20x30m
Explicació:
-‐  El porter inicia el joc al passar la pilota al lateral/central dret. Si
l’equip defensiu pressiona als dos homes, el porter pot jugar
directament amb el comodí
-‐  L’objecCu de l’equip atacant és connectar amb el comodí o entrar
conduint a qualsevol de les 2 porteries peCtes. El comodí només es
pot moure entre l’interval de les dues porteries
-‐  L’equip defensiu si recupera la pilota pot atacar a la porteria central
amb l’ajuda del comodí.
DIBUIX
PERMUTA DEL PUNTA (NO ES DONA MOLT)
Situació de joc: SorCda de pilota a través del central i lateral dret, que
superen la primera línia de pressió amb les permutes de l’extrem
esquerra i el punta

Consignes:
-‐  Al quedar desbordats pel contrari hem de reaccionar desplaçant-‐nos
en direcció a la nostra porteria
-‐  Seguir el desplaçament en diagonal fins haver superat l’alçada de la
pilota

ParJcipants: Porter + lateral + central contra extrem + punta
Espai: 20x30m
Explicació:
-‐  El porter inicia el joc al passar la pilota al lateral/central dret.
-‐  L’objecCu de l’equip atacant és marcar a la porteria peCta. Abans han
de traspassar conduint la porteria de cons.
-‐  L’equip defensiu si recupera la pilota pot atacar a la porteria central.
Es penalitzarà el fora de joc.
DIBUIX
MARCATGE DEL PUNTA
Situació de joc: SorCda de pilota a través dels centrals i lateral dret
contra l’extrem esquerre i el punta

Consignes:
-‐  Col·∙locar-‐se entre la línia del central llunyà i el posseïdor per tal
d’eliminar la línia de passada
-‐  Orientar la sorCda per banda si la pilota està en un lateral
-‐  Orientar la sorCda per la cama no hàbil si la pilota està en una posició
centrada

ParJcipants: Porter + centrals i lateral contra punta + extrem
Espai: 20x30m
Explicació:
-‐  El porter inicia el joc al passar la pilota al lateral/centrals.
-‐  L’objecCu de l’equip atacant és traspassar conduint la línia de fons.
-‐  L’equip defensiu si recupera la pilota pot atacar a la porteria central
amb l’ajuda de la incorporació del comodí.
ACTIVITAT 4: Observar les diferents

accions tàcJques comentades
anteriorment i anotar 5 especificant
lácció i el context on s´ha donat
ACTIVITAT 5: Comentar en grups de

2-‐3 persones les diferents accions
tàcJques que s´han anotat en
lácJvitat anterior
Cada Acció TàcJca Cndrà una fitxa on es especificarà:

-‐ Imatge
-‐ Definició
-‐ Situacions de Joc
-‐ Consignes
-‐ Digitalització
-‐ Exemples Tasca Contextualitzada
-‐ Exemples Tasca Descontextualitzada

SITUACIONS DE JOC
Les diferents formes i maneres en que s’executa/manifesta una acció
CONSIGNES
Aspectes ha tenir en compte a l’hora d’executar les diferents situacions de
joc. S´han de corregir durant la tasca. CADA TASCA TINDRA/N LES SEVES
CONSIGNES. EN FUNCIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES JUGADORS N´HI HAURÀ
SOLAMENT UNA O MÉS DÚNA
LÍNTERACCIÓ DE TOTES AQUESTES POSIBILITATS DONARAN

LA TASCA
CADA SITUACIÓ DE
JOC PRESENTA
CARACTERÍSTIQUES
DIFERENTS EN FUNCIÓ
DE:
SITUACIÓ
SITUACIÓ DE DE JOC 3
JOC 2
FASE MOMENT
INTENCIÓ TACTICA
PROPIA NIVELLS
SITUACIÓ DE SITUACIÓ DE DE JOC
JOC 1 JOC
65
FASE MOMENT INTENCIÓ TÀCTICA NIVELL

(OBJECTIUS)
ORGANITZ CONSERVAR
ACIÓ
JUGADOR
OFENSIVA
FASE PROGRESSAR
OFENSIVA
TRANSICIO FINALITZAR
OFENSIVA COORD.
FUTBOL RECUPERAR JUGADORS
ORGANITZ
ACIÓ
ANULAR
FASE DEFENSIV
PROGRESSIO
DEFENSIVA EQUIP

TRANSICIO PROTEGIR LA
DEFENSIVA PORTERIA
FUTBOL
NIVELLS DE
SITUACIONS JOC
DE JOC
INTENCIONS
TACTCIQUES + CONTEXTUALITZAT
MOMENTS
+ ESPECIFICITAT
FASES
-‐ CONTEXTUALITZAT
-‐ ESPECIFICITAT
TASCA CONTEXTUALITZADA
•  Simula un context col·∙lecCu en concret

•  Especificació de la situació de joc que es vol simular:
–  Fase Ofensiva, Fase Defensiva, Transició Defensa-‐Atac o Atac-‐Defensa
–  Jugadors que intervenen en la situació de Joc especificant posicions i
rols
–  Hi ha un objecCu tàcCc principal i tàcCcs secundaris

–  Simula situacions on el jugador es té que reorganitzar constantment

en funció de la situació de joc
–  Busca que el jugador entengui una situació de joc concreta dins dún
context prenent les decisions oportunes per millorar els seu
aprenentatge en aquesta situació de joc
–  Les correccions es fan envers la millora de lácció tàcCca dins de la

situació de joc que es vol simular
“Una tarea puede ser definida como una

situación simuladora del hecho compe22vo que
permite es2mular selec2vamente algún
componente de la prác2ca, incrementando su
grado de exigencia (sobre-‐esKmulación) o
reduciéndolo (simplificación)”

(Espar, 2001; Espar y Gerona, 2004)


“La atención del entrenador debe desKnarse a
mejorar la interpretación personal que cada sujeto
realiza de los acontecimientos ambientales que les
rodean. El aprendizaje reside en la capacidad de
cada sujeto para analizar las señales del entorno,
iden2ficar los es>mulos del contexto más
s i g n i fi c a 2 v o s p a r a l l e v a r a c a b o l o s
comportamientos motores perseguidos y aplicar
las soluciones motrices que se ajustan a sus
propias necesidades y recursos”.
(Seirul·∙lo, 1993 a, 1993 b, 1994, 1998b)
La afirmación de La idenJficación de

conductas de avaluación y es}mulos propios y del
autocontrol entorno
Situaciones de
aprendizaje que
permitan realizar
la prácJca en…
El desarrollo de los

procesos de programación y
El desarrollo de las
ejecución estrategias de decisión
Seirul·∙lo (1993 a, 1993 b, 1994, 1998b)

EXEMPLE TASCA CONTEXTUALITZADA DIBUIX

ConJngut TACTIC: AMPLITUD
Situació de Joc: Incorporació d’un central al mig del camp
Acció tècnica preferencial: conducció per superar
Consignes:
-‐ Manifestar l’amplitud òpCma en aquesta situació per buscar
línia de passada
-‐ Evitar que el punta pugui marcar als dos centrals
alhora
-‐ Fer la conducció cap l’espai lliure
-‐ El punta té que defensar en el límit del seu espai
Tipus de Tasca: ParCt contextualitzat
ParJcipants: 2 centrals + 3 pivots VS 1 punta + 1 mitja punta + 2
pivots amb 2 Porters
Espai: 20x36 metros amb 3 espais de 12 metres
Explicació: és un parCt 5:4 + 2 porters. Hi ha tres zones: en la primera
dos centrals contra 1 punta, en la segona 1 pivot contra 1 mitja punta
i en la tercera dos pivots contra dos pivots. Ofensivament solament
pot passar un jugador conduint d’una zona a un altre. Defensivament
no es pot canviar de zona. En cas de recuperació parCt normal
EXEMPLE TASCA CONTEXTUALITZADA DIBUIX

Situació de Joc: Incorporació d’un central al mig del camp
Acció tècnica preferencial: conducció per superar
Consignes:
línia de passada
alhora
-‐ Fer la conducció cap l’espai lliure
Tipus de Tasca: ParCt contextualitzat
ParJcipants: 2 centrals + 1 pivot VS 1 punta + 1 pivot
Espai: 20x25 metros amb 3 espais de 12 metres

Explicació: és un parCt 3:2. Hi ha dues zones: en la primera dos
centrals contra 1 punta i en la segona 1 pivot contra 1 pivot.
Ofensivament solament pot passar un jugador conduint d’una zona a
un altre. Defensivament no es pot canviar de zona. En cas de
recuperació parCt normal. El gol només es pot fer des de la zona
propera a la porteria
ACTIVITAT 6: Realitzar una tasca

contextualitzada per treballar la
sorJda de pilota en la fase dÍnici
pels centrals contra la pressió dún
punta especificant posicions dels
diferents jugadors i objecJus

TASCA DESCONTEXTUALITZADA
•  Simula un context col·∙lecCu sense concretar
•  No séspecifica la situació de joc que es vol simular
•  Es treballen la Fase Ofensiva, Fase Defensiva, Transició Defensa-‐Atac o

Atac-‐Defensa alhora però es pot donar més importància a una fase en
concret
•  Els Jugadors que intervenen en la situació de joc no tenen que fer-‐ho en
les seves posicions específiques però es recomana
•  Tenen com objecCu tàcCc la manifestació de totes les accions tàcCques
que es poden donar en aquell context col·∙lecCu que es vol simular

•  Son situacions on el jugador es té que reorganitzar en funció dún context
amb menys incertesa
•  Les correccions es fan envers la millora de les accions tàcCques sense un
context col·∙lecCu
EXEMPLE TASCA
DIBUIX
DESCONTEXTUALITZADA
Acció tècnica preferencial: passada per mantenir
Consignes:
línia de passada
-‐ Evitar que un adversari pugui marcar a dos
Tipus de Tasca: Conservació descontextualitzada
Espai: 20x30 metros amb 4 rectangles
Explicació: en cada rectangle només pot haver-‐hi un defensor però
poden haver-‐hi dos atacants
EXEMPLE TASCA
DIBUIX
DESCONTEXTUALITZADA
Consignes:
línia de passada
-‐ Evitar que un adversari pugui marcar a dos
Espai: 20x30 metros amb 2 rectangles
Explicació: en cada rectangle solament pot haver un defensor però
pot haver-‐hi dos atacants
ASPECTES METODOLÒGICS GENERALS PER TREBALLAR

LA TÀCTICA INDIVIDUAL
•  Realitzar les diferents situacions en un context de joc col·∙lecCu (màxim 5:5 +
2 Porters)
–  Si la complexitat de la tasca impedeix láprenentatge dels jugadors
baixar la dificultat (5:4 + 2P, 5:3 + 2P, 5:3, 4:3+ 2P, 4:3, 4:2.... 2:2)
–  Aïllar situacions 1:1, 2:1 i 1:2 per realitzar-‐les de manera específica en
funció de les necessitats del jugador
•  Realitzar situacions de joc descontextualitzades que provoquin la realització

de les diferents accions tàcCques
•  Tasques realitzades en les diferents fases ofensives, defensives i transicions

•  Especificacions per zona i demarcació en les tasques contextualitzades

•  Variar la tasca per millorar láprenentatge (espai, temps, adversaris,
limitacions, zones, objecCu, consignes, context...)
•  El jugador ha déxperimentar les diferents accions en les diferents zones i
posicions del camp dintre de les diferents situacions de joc

•  Reorganitzar-‐se en funció de company/s, adversari/s i pilota, zones i fases
•  Adaptar-‐se a la situació uClitzant lácció tàcCca que es vol treballar (acció
principal) amb les altres accions (accions secundàries)

descontextualitzada per treballar la
en la fase dÍnici les possibilitats a
l´hora de sorJr la pilota mitjançant
una conservació

CONCEPTES
TÀCTICS
OFENSIUS
El defensor no pot veure atacant i pilota alhora

Línia de passada

Línia de passada lateral amb
progressió
3.2 ACCIONS TÀCTIQUES

OFENSIVES
Amplitud
ACCIÓ AMPLITUD
Acció realitzada en relació a l’amplada del camp per eixamplar la zona d’atac, possibilitant
DEFINICIÓ l’existència d’espais més grans. No solament a les bandes sinó també a les zones centrals on
línterval déspai entre els jugador es prioritari
Situacions bàsiques de 2:1 en un context col.lecCu en fase dínici, progressió i finalització

SITUACIONS DE JOC
modificant la zona, els companys i els adversaris
1) Manifestar la distancia òpCma en cada situació de joc en funció de pilota, company/s i
adversari/s creant una relació espai/temps favorable a látacant reduint les possibilitats de
pèrdua de la pilota

CONSIGNES
2) Una vegada s’està en amplitud buscar línia de passada

3) Dificultar el marcatge evitant que un adversari marqui a 2 jugadors

4) Facilitar els canvis dórientació mitjançant lámplitut quan es rep pressió en una zona

5) El jugador de la mateixa línia on està la pilota i que no està en lórentació del joc es manté en
amplitut però endarrerint la seva possició respecte la línia per ajudar en cas de pèrdua de la
pilota
AMPLITUD
CONSIGNES: Acció en relació
Manifestar a l’amplada
la distancia del camp
òpCma en pcada
er
eixamplar
una de les la situacions
zona d’atac,
de pjoc
ossibilitant
en funció de
l’existència d’espais més grans entre
pilota, company/s i adversari/s creant una
jugadors.
relació espai/temps favorable a látacant
reduint les possibilitats de pèrdua de la
pilota.

Una vegada s’està en amplitud buscar línia
de passada
Dificultar el marcatge evitant que un
adversari marqui a 2 jugadors
Facilitar els canvis dórientació mitjançant
lámplitut quan es rep pressió en una zona
Jugador de la línia on està pilota i no està
en lórentació del joc es manté en
amplitud però endarrerint la seva posició
TASCA CONTEXTUALITZADA AMPLITUD DIBUIX

Situació de Joc: SorCda de pilota pels centrals en fase d’inici amb
pressió d’un punta
Acció tècnica preferencial: recepció per progressar/superar
Consignes:
-‐ Manifestar l’amplitud òpCma en aquesta situació
-‐ Buscar línia de passada
alhora
Tipus de Tasca: ParCt amb porteries grans
ParJcipants: 2 centrals + 2 pivots VS 1 punta + 2 pivots + 2 Porters
Espai: 3 rectangles de 25x15
Explicació: en el primer rectangle dos centrals contra un punta. Un
central té que progressar amb pilota a l’altre rectangle per fer
superioritat numèrica. El punta no pot entrar al segon rectangle ni els
dos jugadors que van amb els centrals poden entrar al primer
rectangle. Una vegada s’arriba al segon rectangle acabar ràpidament
la jugada aprofitant el 3:2. En cas de pèrdua de la pilota en qualsevol
dels rectangles situació real de joc. Sempre s’inicia l’acció amb la
passada del porter a un dels centrals

TASCA CONTEXTUALITZADA AMPLITUD DIBUIX

Situació de Joc: SorCda de pilota pels centrals en fase dínici amb
pressió dún punta
Acció tècnica preferencial: recepció per progressar/superar
Consignes:
alhora
Tipus de Tasca: ParCt amb porteries peCtes i grans
ParJcipants: 2 centrals + 2 pivots + 1 Porter VS 1 punta + 2 pivots
Espai: 2 rectangles de 25x15
Explicació: en el primer rectangle dos centrals contra un punta. Un
central té que progressar amb pilota a l’altre rectangle per fer
superioritat numèrica. El punta no pot entrar al segon rectangle ni els
dos jugadors que van amb els centrals poden entrar al primer
rectangle. Una vegada s’arriba al segon rectangle acabar ràpidament
la jugada en qualsevol de les tres porteries (conducció) aprofitant el
3:2. En cas de pèrdua de la pilota en qualsevol dels rectangles
situació real de joc. Sempre s’inicia l’acció amb la passada del porter
a un dels centrals.
DIBUIX
AMPLITUD
Consignes:
-‐ Evitar que un jugador marqui a dos alhora

Espai: 35x20
Explicació: hi ha tres zones. L’equip de 4 jugadors ha de mantenir
l’estructura que es veu al dibuix mantenint constantment una bona
amplitud envers al posseïdor, adversari i pilota. L’equip de tres es pot
moure defensivament com vulguin. En cas de recuperar la pilota
l’equip de ha d’intentar realitzar més de 8 passades, l’equip de
quatre es pot moure lliurement per l’espai
DIBUIX
AMPLITUD
Consignes:
-‐ Evitar que un jugador marqui a dos alhora

Espai: 35x20
Explicació: hi ha quatre zones. L’equip de 4 jugadors ha de mantenir
l’estructura que es veu al dibuix (cadascun en una zona) mantenint
constantment una bona amplitud envers al posseïdor, adversari i
pilota. L’equip de tres es pot moure defensivament com vulgui. En
cas de recuperar la pilota l’equip de tres han d’intentar realitzar més
de 8 passades, l’equip de quatre es poden moure lliurement per
l’espai en aquest cas.
CONSIDERACIONS METODOLOGIQUES PER

LÉNTRENAMENT DE LÁMPLITUD EN TASQUES
CONTEXTUALITZADES I DESCONTEXTUALITZADES:

•  Crear tasques simuladores de la compeCció uClitzant diferents finalitats i
accions tècniques en cada una de les situacions de joc mitjançant
lámplitud
•  Adaptar la distancia òpCma en funció de lédat, nivell, categoria i

dimensions del camp
•  Tenir en compte la demarcació, la zona, la fase ofensiva i els adversaris.

Entendre léspecificitat de la tasca millora la comprensió de lácció en el
seu context compeCCu (tasques contextualitzades)

•  Provocar que la tasca sigui dinàmica per produir diferents presses de
decisions en quant a lámplitud en les diferents situacions de joc El
jugador té que adaptar la seva amplitud constantment a la pilota,
company/s, adversari/s i a la fase ofensiva dins de cada situació de joc
•  Vivenciar *diferents situacions d'amplitud dins del joc, a més experiències

millor aprenentatge
* Nombre de jugadors, espai, objecCus, intensió, Cpus de pressió i marcatge,
Cpus dátac, zones del camp, dificultat, prioritzar diferents accions
tècniques... VARIAR LA TASCA PER A QUE EL JUGADOR REALITZI LES
MÀXIMES POSSIBILITATS QUE ES PODEN DONAR

contextualitzada i un altre
descontextualitzada per treballar
lámplitud

Profunditat
Profunditat del pivot respecte

el lateral
101
ACCIÓ PROFUNDITAT
Posició o desplaçament dún jugador sense pilota. Realitzats per davant o per darrera de la pilota
DEFINICIÓ mantenint o apareixent a una distància adient envers la pilota
Respecte a la línea on està la pilota i respecte a la línea on no està la pilota en les diferents fases i
SITUACIONS DE JOC
zones del camp

1) Manifestar la distancia òpCma en cada una de les situacions de joc depenent de pilota,
company/s i adversari/s creant una relació espai/temps favorable a látacant reduint les

CONSIGNES possibilitats de pèrdua de la pilota

2) Una vegada séstà en profunditat buscar línia de passada intentant rebre darrera lésquena de
ládversari per superar una línia

3) Col.locar-‐se en diagonal en relació al posseïdor de la línia anterior/posterior evitant que el
defensor pugui veure pilota i atacant alhora

4) Progressar si la pilota progressa mantenint un bon equilibri entre les línies

5) Solament sáproparà per rebre la pilota quan el posseïdor no Cngui un altre opció i després de
realitzar un canvi de ritme

PROFUNDITAT
CONSIGNES: Posició
Manifestar o desplaçament
la distancia òdpCma ún jugador
en cada
sense
una de
plilota.
es situacions
Realitzats de pjer
oc ddavant
epenent
o per
de
darrera
pilota, cd ompany/s
e la pilota i m
adversari/s
antenint oc reant una
apareixent
relació espai/temps
a una distància
favorable
adient
a látacant
envers la
pilota.
reduint les possibilitats de pèrdua.

Una vegada s’està en profunditat buscar
línia de passada intentant rebre darrera l
ésquena de ládversari per superar línia.

Col.locar-‐se en diagonal en relació al
posseïdor de la línia anterior/posterior
evitant que el defensor pugui veure pilota
i atacant alhora.
P rogressar si la pilota progressa
mantenint un bon equilibri entre les línies
Només apropar-‐se per rebre pilota quan
posseïdor no Cngui una altra opció i
després de realitzar un canvi de ritme

103
DIBUIX
PROFUNDITAT
ConJngut TÀCTIC: Profunditat
Situació de Joc: Coordinació línia de mitjos amb puntes en l fase de
progressió
Acció tècnica preferencial: conducció per progressar/superar
Consignes:
-‐ Adaptar la profunditat en funció de pilota, adversari i company (la
màxima que es pugui)
-‐ Donar línia de passada des de la profunditat

Tipus de Tasca: ParCt amb dos porteries i amb una porteria gran amb
porter
ParJcipants: Interior + pivot + punta contra central + lateral +
interior
Espai: 50X20
Explicació: Son dos tasques. En cada tasca n´hi han dos zones, per
passar de la primera a la segona es pot fer en conducció o jugant
directament amb el jugador de láltre zona. Línterior que està
defensant la primera zona no pot entrar en la segona fins que la
pilota hi sigui. Els jugadors de la segona zona no poden entrar en la
primer. Si es perd la pilota situació real. La profunditat del punta
permetrà Cndre més espai a l´hora de fer el 2x1 o des de la
profunditat anar a rebre (Potenciar més la primera)
104
DIBUIX
PROFUNDITAT

ConJngut TÀCTIC: Profunditat
Situació de Joc: Coordinació línia de mitjos amb puntes en l fase de
progressió
Acció tècnica preferencial: conducció per progressar/superar
Consignes:
-‐ Donar línia de passada des de la profunditat
Tipus de Tasca: ParCt amb quatre porteries
ParJcipants: 2 pivots i 1 punta contra 1 pivot i 1 central
Espai: 20x15
Explicació: Situació de parCt on l’equip blau ha de fer gol a qualsevol
de les dues porteries del costat oposat sense porter i defensar les
seves. Per poder anar a fer gol han de connectar primer amb el punta
a la zona 2 o conduir. Una vegada realitzat aquesta passada o al
conduir la situació de joc es real. En cas de pèrdua situació real de
joc. En cas de pèrdua situació de joc real

105
DIBUIX
PROFUNDITAT
ConJngut TÀCTIC: profunditat
Acció tècnica preferencial: passada per progressar/superar
Consignes:
-‐  Donar línia de passada des de la profunditat
-‐  Els defensors tenen que tallar les possibles línies de passada

Tipus de Tasca: Conservació
Espai: 30x35
Explicació: Hi han tres zones. Els jugadors blaus tenen que jugar
sempre a les seva zones ofensivament, si es perd la pilota poden
sorCr de la seva zona. En la zona del mig sempre tenen que haver
tres jugadors de léquip de 4 quan estan defensant i un jugador anar
a pressionar a la zona on està la pilota. Els jugadors blaus tenen que
buscar con•nuament línia de passada mitjançant la seva profunditat.
Quan léquip de quatre Cngui la possessió intenta mantenir-‐la per tot
léspai disponible.

106
DIBUIX
PROFUNDITAT
ConJngut TÀCTIC: PROFUNDITAT
Acció tècnica preferencial: passada per progressar/superar
Consignes:
-‐  Donar línia de passada des de la profunditat

Espai: 30x35
Explicació: Hi han dos zones. Els blaus tenen que estar sempre en
aquesta disposició. Láltre equip que està en inferioritat es pot
moure com vulgui. Quan léquip de quatre Cngui la possessió intenta
mantenir-‐la per tot léspai disponible i els blaus es poden moure
lliurament, una vegada es recuperi la pilota tornen a les seves
posicions. Les posicions no son fixes, desprès de la recuperació i en
funció de la situació es poden canviar.
CONSIDERACIONS METODOLÒGIQUES PER

LÉNTRENAMENT DE LA PROFUNDITAT EN TASQUES

accions tècniques en cada una de les situacions de joc mitjançant la
profunditat

•  Adaptar la distancia òpCma en funció de lédat, nivell, categoria i dimensions
del camp

Entendre léspecificitat de la tasca millora la comprensió de lácció en el seu
context compeCCu (tasques contextualitzades)
•  Provocar que la tasca sigui dinàmica per produïr diferents presses de

decisions en quant a la profunditat en les diferents situacions de joc
•  El jugador té que adaptar la seva profunditat constantment a la pilota,

company/s, adversari/s i a la fase ofenciva dins de cada situació de joc
•  Vivenciar *diferents situacions de profunditat dins del joc, a més

experiencies millor aprenentatge. S’ha de moure buscant lésquena de
ládversari sense estar en fora de joc

la profunditat


Desmarcatge en profunditat

Desmarcatge en recolzament

Exemple dún recolzament lateral

IVELL
ACCIÓ DESMARCATGE
acció d’allunyar-‐se de l’adversari que ens marca individualment per rebre la pilota del posseïdor
DEFINICIÓ amb avantatge
Situacions individuals dins dún context dol.lecCu en fase dínici, progressió i finalització
SITUACIONS DE JOC
modificant la zona, els companys, els adversaris i léspai disponible

1) Moviments curts i explosius amb canvis de direcció i amb fintes per buscar línia de passada.
Pot ser cap endavant o endarrere

CONSIGNES
2) Mantenir contacte visual amb la marca evitant que pugui veure la pilota i a nosaltres alhora

3) Mantenir látenció constant sobre el posseïdor i la seva marca per desmarcar-‐se en el moment
oportú

4) Diferenciar quan séstà o no en la orientació del joc

5) Quan lóbjecCu no és rebre, arrossegar al marcador

6) Conèixer les carácterísriques defensives dels adversaris

DESMARCATGE
CONSIGNES: Mantenir contacte vdisual
Acció d’allunyar-‐se amb la mqarca
e l’adversari ue ens
evitant
marca iqndividualment
ue pugui veure la rpebre
per ilota la
i ap ilota
nosaltres alhora.
del posseïdor amb avantatge.
Mantenir látenció constant sobre el
posseïdor i la seva marca per desmarcar-‐
se en el moment oportú.

Diferenciar quan s’està o no en la
orientació del joc.
Moviments “curts” i explosius amb canvis
de direcció i amb fintes per buscar línia de
passada. Pot ser endavant o enrere.
Quan l’objecCu no és rebre, arrossegar al
marcador.
Conèixer les caracterísCques defensives
dels adversaris.
ACCIÓ DESMARCATGE (ANTICIPACIÓ)

SITUACIONS ANTICIPACIÓ OFENSIVA:

-‐ En una situació de 1:1 per rebre la pilota del posseïdor
CONSIGNES
-‐ Per realitzar el remat en la zona de finalització

-‐ Estant en carrera per rebre la pilota (Realitzant canvis de ritme i de direcció per si séstà marcat)

1) Fixar-‐se en el posseïdor per anCcipar-‐se i realixar-‐la decididament.

2) Diferenciar l’anCcipació de la precipitació

3) Diferenciar quan es fa l’anCcipació per rebre o per arrossegar

ACCIÓ DESMARCATGE EN RECOLZAMENT

1) La posició dínici del desmarcatge nesessita dúna bona profunditat rebent la pilota a
lésquena del defensor del posseïdor tant lluny com sigui possible

CONSIGNES 2) UClitzar la màxima amplitut i profunditat possible

3) Crear superioritat numèrica 2:1

4) Buscar línia de passada en funció de la situació de joc: lateral, en progressió, en profunditat, en
diagonal o démergència. Prioritzar la progressió/profunditat

5) Diferenciar quan el recolzament es fa desde la mateixa línia, desde la línia del davant o desde la
línia de darrera

ACCIO D. RECOLZAMENT DESDE LA MATEIXA LINIA

1) Màxima amplitut possible

2) Buscar la progressió però si fa falta retrasar la posició
CONSIGNES
3) Si es rep progressar ràpidament

4) En la zona de finalització fer un creuament buscant aprofitar léspai lliure o creant un espai
DESMARCATGE EN RECOLZAMENT (MATEIXA LÍNIA)

1) Màxima amplitud possible.
2) Buscar la progressió però si fa falta

endarrerir la posició.
3) Si es rep, progressar ràpidament.

IVELL
ACCIO D. RECOLZAMENT DESDE LA LINIA ANTERIOR

1) Incorporar-‐se aprofitant la màxima amplitut quan el posseïdor esCgui a punt de fer la passada
CONSIGNES
2) Si es rep progressar ràpidament
DESMARCATGE EN RECOLZAMENT (LÍNIA ANTERIOR)

1) Incorporar-‐se aprofitant la màxima
amplitud quan el posseïdor esCgui a punt
de fer la passada.
2) Si es rep, progressar ràpidament.

ACCIÓ D. RECOLZAMENT DESDE LA LÍNIA POSTERIOR

1) Estar en diagonal respecte al posseïdor realitzar un dessmarcatge verCcal

2) Estar perfilat en direcció cap a la porteria on es fa gol

3) Donar-‐se la volta si es possible

4) Si es rep amb pressió i es pot girar fer-‐ho
CONSIGNES

5) Si la pressió no permet girar-‐se cambiar la direcció a poder ser al primer toc. Si no es possible
manCndre la possessió

6) Si es crea un espai perquè ládversari el segueix, unaltre jugador de la la línia posterior o un
jugador de la línia on està la pilota té que aprofitar léspai creat

7) Si el posseïdor progressa tambè ha de fer-‐ho el jugador que ha fet el desmarcatge

DESMARCATGE EN RECOLZAMENT (LÍNIA POSTERIOR)

1) Estant en diagonal respecte al posseïdor
realitzar un desmarcatge verCcal .
2) Estar perfilat en direcció a porteria
contrària.
3) Si es crea un espai perquè l’adversari el
segueix, un altre jugador l’ha d’aprofitar.
*En cas de rebre d’esquenes a porteria:
4) Si és possible, girar-‐se.
5) Si es rep amb pressió, però es pot girar,
fer-‐ho.
6) Si la pressió no permet girar-‐se, canviar
la direcció (1r toc). Si no és possible,
mantenir la possessió.
7) Progressar en cas que ho faci el
posseïdor.
ACCIÓ DESMARCATGE EN PROFUNDITAT

1) No estar en fora de joc al buscar lésquena de ládversari

2) Adaptar la velocitat a la situació de joc. No sempre s´ha de fer a la màxima velocitat

3) Realitzar el desmarcatge en el moment oportú coordinat-‐se amb el posseïdor tenint sempre
línia de passada

CONSIGNES
4) Si el marcador el segueix conCnuar el desmarcatge. El posseïdor decidirà si fer la passada,
progressar o fer una passada a unaltre jugador que hagi ocupat léspai lliure

5) Si el marcador no el segueix, mantenir línia de passada amb el posseïdor

6) Adaptar el desmarcatge a la situació defensiva del marcador i de la línia

DESMARCATGE EN PROFUNDITAT

1) No estar en fora de joc al buscar
l’esquena de l’adversari.
2) Adaptar la velocitat a la situació de joc.
No sempre s’ha de fer a la màxima
velocitat.
3) Adaptar el desmarcatge a la situació
defensiva del marcador i de la línia.
4) Realitzar el desmarcatge en el moment
oportú coordinant-‐se amb el posseïdor
tenint sempre línia de passada.
5) Si el marcador no el segueix, mantenir
línia de passada amb el posseïdor.
6) Si el marcador segueix conCnuar el
desmarcatge. El posseïdor decidirà si fer
la passada, progressar o fer una passada a
un altre jugador que hagi ocupat léspai.
T. CONTEXTUALITZADA DESMARCATGE
DIBUIX
EN RECOLZAMENT
ConJngut TÀCTIC: Desmarcatge en recolzament del trivot
Situació de Joc: SorCda de pilota a parCr de la sacada de meta amb la
pressió de dos puntes + 2 pivots
Consignes:
-‐  La posició dínici del desmarcatge nesessita dúna bona
profunditat
-‐  UClitzar la màxima amplitud i profunditat possible
-‐  Crear superioritat numèrica
-‐  Buscar línia de passada per progressar
-‐  Si pot progressar amb la pilota fer-‐ho
-‐  Quan la pilota passi a la següent zona recuperar la seva possició
Tipus de Tasca: Onada d’atac en una Unitat de CompeCció
ParJcipants: Línia de 4 + 3 pivots contra 2 puntes + línia de 4 mitjos
Espai: Lámplada de l´àrea fins passat el cercle de mig camp
Explicació: Posa la pilota en moviment el porter. La disposició
ofensiva de léquip que treu es la que es veu en el dibuix. El pivot
defensiu té que vindre a la zona on estan els centrals per produir
superioritat numèrica. Una vegada es connecta amb el pivot o amb
un central, lóbjecCu és progressar per acabar el gol. En cas de
pèrdua situació real de joc
T. CONTEXTEXTUALITZADA
DIBUIX
DESMARCATGE EN RECOLZAMENT
ConJngut TÀCTIC: Desmarcatge en recolzament dels pivots
Situació de Joc: SorCda de pilota amb pilota controlada per un dels ZONA ANOTACIÓ
centrals amb la pressió de dos puntes + dos pivots
Acció tècnica preferencial: control/conducció per progressar
Consignes:
-‐  La posició dínici del desmarcatge des de profunditat
-‐  UClitzar la màxima amplitud i profunditat possible
-‐  Si pot progressar amb la pilota fer-‐ho
-‐  Quan la pilota passi a la següent zona recuperar la seva possició
Tipus de Tasca: Joc de possessió/ : Joc de possessió específica
ParJcipants: 2 centrals + 2 pivots contra 2 puntes + 2 pivots
Espai: Zona central de mig camp (30x45)
Explicació: La disposició dels equips és la que es veu en el dibuix.
Tots els jugadors han de mantenir-‐se dins la seva zona, excepte un
dels atacants, que pot recolzar a l’altra zona; per exemple, un pivot
de blaus pot accedir a la zona 1 per recolzar als centrals. Una vegada
es connecta amb el pivot o amb un central, cal progressar. L’objecCu
és fer punt fent arribar la pilota a la zona d’anotació mitjançant
passada o conducció. Solament es pot passar de la primera zona amb
ZONA ANOTACIÓ

conducció
DIBUIX
ConJngut TÀCTIC: Desmarcatge en recolzament
Consignes:
-‐  Moviments “curts” i explosius amb canvis de direcció i amb fintes
per buscar línia de passada
-‐ Mantenir contacte visual amb la marca evitant que pugui veure
la pilota i a nosaltres alhora
-‐  Mantenir látenció constant sobre el posseïdor i la seva marca per
desmarcar-‐se en el moment oportú
-‐  Diferenciar quan séstà o no en la orientació del joc
-‐  Quan lóbjecCu no és rebre, arrossegar al marcador
Tipus de Tasca: ParCt amb 6 porteries
ParJcipants: 5 contra 5 ( 2+3 contra 2+3)
Espai: 35x20
Explicació: Dos rectangles. Per passar del primer al segon s´ha de
realitzar amb conducció. Quan sárriba al segon rectangle lóbjecCu
és fer gol. En cas de pèrdua joc real.
DIBUIX
ConJngut TÀCTIC: Desmarcatge en recolzament
Consignes:
-‐  Moviments “curts” i explosius amb canvis de direcció i amb fintes
per buscar línia de passada
-‐ Mantenir contacte visual amb la marca evitant que pugui veure
la pilota i a nosaltres alhora
-‐  Mantenir látenció constant sobre el posseïdor i la seva marca per
desmarcar-‐se en el moment oportú
-‐  Diferenciar quan séstà o no en la orientació del joc
-‐  Quan lóbjecCu no és rebre, arrossegar al marcador
Espai: 25x35
Explicació: L’espai es divideix en dues zones i els atacants (blaus) es
distribueixen com en el dibuix. Ofensivament un jugador pot canviar
de quadrat. L’equip defensor ha de tenir dos jugadors a la zona on es
troba la pilota. Atacants han de fer 10 tocs per aconseguir punt, si
defensors roben n’han de fer 6 (en aquest cas conservació lliure).
DIBUIX
ConJngut TÀCTIC: Desmarcatge en profunditat del Puntes
Situació de Joc: Defensar una saque de porta a la zona de progressió
Acció tècnica preferencial: passada per progressar i superar
Consignes:
-‐  No estar en fora de joc al buscar lésquena de ládversari
-‐  Realitzar el desmarcatge en el moment oportú coordinant-‐se amb
el posseïdor tenint sempre línia de passada
-‐  Si el marcador el segueix conCnuar el desmarcatge.
-‐  Adaptar el desmarcatge a la situació defensiva
Tipus de Tasca: Onada dÁtac
ParJcipants: Laterals + pivots ofensius + 3 puntes contra 2 pivots + 4
defenses + 1 comodí
Espai: Mig camp
Explicació: sínicia lónada (per esquerre i per dreta alhora) amb la el
porter per buscar la lluita al mig camp. El davanter centre i el comodí
poden decidir a quina part van a jugar (no tenen perquè anar a la
mateixa). Si guanya la pilota léquip blau ataca porteria gran, si
guanya láltre equip té que fer gol a una de les dos porteries peCtes.
Léquip blau per poder atacar tenen que passar de la primera zona
amb una pilota a lésquena dels defensors. Quan la pilota surC fora o
es faci gol sínicia de nou amb les mateixes posicions
DIBUIX
ConJngut TÀCTIC: Desmarcatge en profunditat del Puntes
Situació de Joc: Pilota controlada en la zona de progressió amb espai
a lésquena de la línia de defensa
Acció tècnica preferencial: passada per progressar i superar
Consignes:
-‐  No estar en fora de joc al buscar lésquena de ládversari
el posseïdor tenint sempre línia de passada 2
-‐  Si el marcador el segueix conCnuar el desmarcatge. El posseïdor
decidirà
-‐  Si el marcador no el segueix, mantenir línia de passada
-‐  Adaptar el desmarcatge a la situació defensiva
Tipus de Tasca: ParCt amb 4 porteries
ParJcipants: 2 pivots + 1 punta contra 2 centrals + 1 pivot
Espai: 25x40
1
Explicació: L’objecCu és fer gol després de que el punta (blaus) o el
pivot (verds) hagi rebut la pilota dins la zona finalització. En atac, un
blau pot passar de zona 1 a zona 2 (de zona 2 a 1 en cas de verds).
Només es pot entrar a zona de finalització realitzant un desmarcatge
per rebre la pilota i en aquest cas un defensor també podrà entrar-‐hi
un cop l’atacant hagi rebut.
DIBUIX
DESMARCATGE
ConJngut TÀCTIC: desmarcatge en profunditat
Acció tècnica preferencial: passada per superar
Consignes:
profunditat
-‐  UClitzar la màxima amplitut i profunditat possible
-‐  No estar en fora de joc al buscar lel desmarcatge
Tipus de Tasca: Conservació amb una zona a conquerir
Espai: 30x45
Explicació: Hi ha tres zones. Es juga en la del mig. Per aconseguir
puntuar s´ha de rebre una pilota en una de les zones on no es juga
previ desmarcatge. No espot entrar en aquestes zones si no es per
rebre la pilota. Cada vegada que es fa és un punt i treu láltre equip
DIBUIX
DESMARCATGE
ConJngut TÀCTIC:
Acció tècnica preferencial: passada per superar
Consignes:
profunditat
-‐  UClitzar la màxima amplitut i profunditat possible
-‐  No estar en fora de joc al buscar lel desmarcatge
Tipus de Tasca: Conservació amb una zona a conquerir
Espai: 30x45
Explicació: Hi ha tres zones. Es juga en la del mig. Per aconseguir
puntuar s’ha de rebre una pilota en una de les zones on no es juga
previ desmarcatge. No es pot entrar en aquestes zones si no es per
rebre la pilota. Cada vegada que es fa és un punt i treu l’altre equip

LÉNTRENAMENT DEL DESMARCATGE EN TASQUES
accions tècniques, especialment la passada i la recepció en cada una de les
situacions de joc mitjançant el desmarcatge

Entendre léspecificitat de la tasca millora la comprensió de lácció en el seu
context compeCCu (tasques contextualitzades)
•  Modificar léspai i el Jpus de defensa tant individualment com

col·∙lecJvament per modificar els desmarcatges

•  Provocar que la tasca sigui dinàmica per produïr diferents presses de

decisions en quant als desmarcatges en les diferents situacions de joc
•  E l j u g a d o r t é q u e a d a p t a r -‐ s e c o n s t a n t m e n t a l a p i l o t a ,
company/s, adversari/s i a la fase ofenciva dins de cada situació de joc
realitzant els desmarcatges
•  Vivenciar *diferents situacions de desmarcatges dins del joc, a més
experiencies millor aprenentatge
•  Crear tasques per potenciar els desmarcatges en profunditat, de
recolzament i tots dos alhora

el desmarcatge en recolzament


el desmarcatge en profunditat

CONCEPTES
TÀCTICS
DEFENSIUS
AnJcipació
Temporització individual
Entrada
Entrada des de darrera de

forma lateral
Pressió individual
Pressió individual del pivot

en ajuda defensiva
Visió simultània
Vigilància defensiva
AcJtud defensiva
3.3 ACCIONS TÀCTIQUES

DEFENSIVES
Cobertura

Cobertura del punta evitant
passada interior
ACCIO COBERTURA
acció de situar-‐se entre la pròpia porteria i el company que marca o entra al posseïdor de la pilota,
DEFINICIÓ de manera que pugui actuar si el seu company és desbordat
SITUACIONS DE JOC Qualsevol situació de joc de 2:1 en defensa quan el que realitza la cobertura està per darrere

Situacions que es poden donar:

-‐ En superitat numèrica (2:3 – 1:2) el jugador lliure estarà en cobertura

-‐ En igualtat numèrica (2:2...) cobertura i vigilancia amb orientació diagonal
CONSIGNES
-‐ En inferioritat numèrica (3:2), cobertura, vigilancia i temporització amb orientació diagonal

1) Especial atenció a las distàncies i orientacions del marcatge. En funció rival, company i situació
de joc

2) Tindre present el fora de joc

-‐ Treballar la cobertura en superioritat, en igualtat o en inferioritat fent les variacions necessàries
en cada situació de joc per cambiar la situació de joc en el context establert

COBERTURA
Acció de situar-‐se entre la pròpia porteria i
CONSIGNES:
el company que marca o entra al
-‐ posseïdor
En superioritat
de la p(ilota,
2:3 -‐ 1d:2):
e mjanera
ugador lliure
que
en cobertura.
pugui actuar si el seu company és
-‐ desbordat.
En igualtat (2:2): cobertura i vigilància
amb orientació diagonal.
-‐ En inferioritat (3:2): cobertura, vigilància
i temporització amb orientació diagonal.
*Especial atenció a las distàncies i

orientacions del marcatge. En funció rival,
company i situació de joc.

*Tenir present el fora de joc.
TASCA CONTEXTUALITZADA COBERTURA DIBUIX

ConJngut TÀCTIC: Cobertures al marcador del posseïdor
Situació de Joc: Treball defensiu en el nostre propi camp
Acció tècnica preferencial: entrada, intercepció o robo
Consignes:
-‐  Especial atenció a las distàncies i orientacions del marcatge. En
funció rival, company i situació de joc
-‐  Tindre present el fora de joc
-‐  ManCndre una bona estructura defensiva
-‐  Ajudes permanents potenciant el 2:1 defensiu
-‐  Vigilancies
Tipus de Tasca: 2 Cpus de parCts
ParJcipants: Línia de mig camp + 2 puntes contra 2 Pivots + 4
Defenses + 2 pivots (Dividits en dos tasques)
Espai:1/3 de camp
Explicació: Son dos tasques alhora. En cada tasca ni ha dos zones. Per
passar de la primera zona a la segona s´ha de fer en conducció. El
que esta defensant la primera zona podrà passar quan passi la pilota.
Un dels defensor Cndrà que sorCr a defensar a l´home pilota i láltre
fer-‐li la cobertura corresponent i la vigilància sobre el punta. En cas
de pèrdua joc real
TASCA CONTEXTUALITZADA COBERTURA DIBUIX

ConJngut TÀCTIC: Cobertures al marcador del posseïdor
Situació de Joc: Treball defensiu en el nostre propi camp
Consignes:
-‐  Tindre present el fora de joc
-‐  ManCndre una bona estructura defensiva
-‐  Ajudes permanents potenciant el 2:1 defensiu

2
ParJcipants: 2 centrals + 1 pivot contra 2 puntes
Espai: Zona central mig camp (dibuix)
Explicació: Es juga entre la zona d’àrea i mig camp, l’espai es divideix
en dues zones. Sempre inicia el porter dels atacants. L’objecCu dels
atacants és fer gol després d’haver passat a la zona 1 a través de 1
conducció (1 punt) o a través d’una passada al punta (3 punts). Si
defensa recupera fa gol a la porteria normal.
DIBUIX
COBERTURA
ConJngut TÀCTIC: Cobertura
Consignes:
-‐  Gran movilitat en funció de companys, adversaris i pilota

Espai: 35x20
Explicació: Conservació amb 6 quadrats. Solament pot haver-‐hi un
atacant en cada quadrat. Defensivament sempre hi tenen que haver-‐
hi dos.
DIBUIX
COBERTURA
ConJngut TÀCTIC: Cobertura
Consignes:

Espai: 25x30
Explicació: L’espai es divideix en dues zones i tenim dos atacants en
cada zona. Els atacants cada cop que passen la pilota entre els dos
cons blaus i un company la rep a l’altre costat sumen 3 punts. Els
defensors cal que pressionin al posseïdor (si recupera 1 punt) i
realitzin cobertura tapant la porteria (si intercepta 2 punts).

LÉNTRENAMENT DE LA COBERTURA EN TASQUES

•  Crear tasques simuladores de la compeCció en cada una de les situacions
de joc on es donen cobertures
•  Tenir en compte la demarcació, la zona, la fase ofensiva dels adversaris,
la fase defensiva i el Jpus de defensa. Entendre léspecificitat de la tasca
millora la comprensió de lácció en el seu context compeCCu (tasques
contextualitzades)

decisions en quant a la realitzacions de cobertures en les diferents
situacions de joc
•  El jugador té que adaptar-‐se constantment en funció de la pilota,

company/s, adversari/s, a la fase ofensiva i defensiva dins de cada situació
de joc per realitzar les cobertures
•  Vivenciar *diferents situacions on es manifesten les cobertures dins del

joc. A més experiències millor aprenentatge


la cobertura


Permuta

ACCIÓ PERMUTA
acció d’ocupar la zona o de realitzar el marcatge d’un company que ens ha ajudat en el moment
DEFINICIÓ que hem estat desbordats pel nostre adversari
SITUACIONS DE JOC Lateral al central que li feia la cobertura

1) Canvi de ritme per anar a fer la cobertura del jugador que a sorCt a tapar a ládversari que l´ha
superat

CONSIGNES
2) No seguir al contrari

3) Modificar la posició fins superar la posició de la pilota i veure company, adversari i pilota

4) Desplaçaments habitualment en diagonal cap a la porteria per ajudar al jugador defensor i a
tota la línia

-‐ Es pot realitzar una permuta ofensiva ocupant la “zona defensiva” que deixa un company que
síncorpora al atac
CRÈDIT:
PERMUTA
Acció
CONSIGNES: d’ocupar la zona o de realitzar el
marcatge d’un company que ens ha ajudat
1)  eCanvi
en de ritme
l moment que pher
em anar a d
estat fer la
esbordats
pel ncobertura
ostre adversari.
del jugador que ha sorCt a
tapar a ládversari que l´ha superat.
2)  No seguir al contrari.
3)  Modificar la posició fins superar la
posició de la pilota i veure company,
adversari i pilota.
4)  Desplaçaments habitualment en
diagonal cap a la porteria per ajudar al
jugador defensor i a tota la línia.
TASCA CONTEXTUALITZADA PERMUTA DIBUIX

ConJngut TACTIC: Permuta
Situació de Joc: Defensa amb espai a lésquena en el propi camp
Consignes:
-‐  Canvi de ritme per anar a fer la cobertura del jugador que a sorCt
a tapar a ládversari que l´ha superat sense seguir a ládversari
-‐  Modificar la posició fins superar la posició de la pilota i veure
company, adversari i pilota. Desplaçaments en diagonal
ParJcipants: 4 mitjos + 2 Puntes contra 2 Pivots i 4 Defenses
Espai: Mig camp
Explicació: L’onada la comença un dels dos porters que protegeixen
les porteries de mig camp. Si la té la de l’esquerra la posició té que
ser la mateixa que la del dibuix. Farà una passada a léspai que ha
deixat lliure el lateral així anirà el lateral a fer la cobertura i el lateral
farà la permuta amb el central. Una vegada la pilota esCgui a banda
el joc es real.
TASCA CONTEXTUALITZADA PERMUTA DIBUIX

ConJngut TÀCTIC: Permuta
Situació de Joc:
Acció tècnica preferencial: passada per buscar l’espai lliure
Consignes:
-‐  Canvi de ritme per anar a fer la cobertura del jugador que a sorCt
a tapar a ládversari que l´ha superat sense seguir a ládversari
-‐  Modificar la posició fins superar la posició de la pilota i veure
company, adversari i pilota. Desplaçaments en diagonal
ParJcipants: 1 interior, 1 pivot i 1 punta contra 1 central, 1 lateral i 1
pivot
Espai: Un quart de camp
Explicació: L’espai es divideix tal com es veu en el dibuix. Els atacants
es mouen lliurement. Pivot de l’equip defensor pressiona a interior i
pivot rival, i central i lateral s’encarreguen de la seva zona i la de la
seva esquena. A la zona del lateral dret només pot ser-‐hi aquest
jugador, no pot entrar cap altre defensor. Obligació de fer la jugada
per la banda. Atac fa gol a porteria normal , defensa si roba ha de fer
gol a porteria peCta, joc real.

LÉNTRENAMENT DE LA PERMUTA EN TASQUES

de joc realitzant cobertures
•  Tenir en compte la demarcació, la zona, la fase ofensiva dels adversaris i la
fase defensiva. Entendre léspecificitat de la tasca millora la comprensió
de lácció en el seu context compeCCu

decisions en quant a les realitzacions de permutes en les diferents
situacions de joc

de joc per realitzar permutes
•  Vivenciar *diferents situacions dins del joc on es realitzin permutes, a més
experiències millor aprenentatge


ACTIVITAT 20: Realitzar una

tasca contextualitzada per
treballar la permuta
IVELL

Marcatge
ACCIÓ MARCATGE
Acció que realitza el jugador de léquip que no té la pilota cap un adversari amb lóbjecCu dévitar
DEFINICIÓ que pugui rebre, evitar que pugui fer un bon ús o treure-‐li la pilota
Diferents Cpus de marcatge en cada une de les fases defensives, zones del camp i demarcació en
SITUACIONS DE JOC
inferioritat, igualtat i superioritat
-‐ Reduir el temps i léspai que es disposa per jugar la pilota
-‐ Obligar a fer un mal ús de la pilota
OBJECTIUS -‐ Desposseir
-‐ ObjecCus secundaris: evitar la superació del jugador amb pilota i evitar la superació de la pilota
sense jugador
Condicions previes al marcatge:

1) Situació: línia imaginaria entre atcant i porteria

CONSIGNES 2) Possició: té que permetre reaccionar ràpidament (semiflexionada, orientada i amb les cames
lateralitzades)

3) La distància dependrà de les carácterísCques de ládversari i del defensor. Normalment entre 1
i 2 metres

4) AcCtut defensiva
ACCIÓ FASES DEL MARCATGE

1ª Fase dÁPROXIMACIÓ:

1) Regulació de la distancia entre defensor i posseïdor

CONSIGNES 2) Determinada per les caracterísCques del defensor-‐atacant i la situació de joc

2ª Fase de TEMPORITZACIÓ:

1)Regulació de la distancia i del temps dáctuació en relació a ládversari per evitar ser superats
2) Dificultar la progressió en el joc

3) Donar temps a lórganització defensiva i a les ajudes sense fer entrades precipitades

4) Estudiar les caracterísCques del rival, adecuar-‐se a ell per condicionar-‐li lácció

5) UClitzar la temporització quan:
-‐ Ládversari avança amb velocitat amb pilota controlada, en una situació dínferioritat
i ládversari vol trure ràpidament una acció a pilota parada
3ª Fase de RECUPERACIO de la pilota: es veurà a TECNICA

FASES DEL MARCATGE

1. APROXIMACIÓ
2.
1) TDEMPORITZACIÓ
eterminada per les caracterísCques del
defensor-‐atacant
1) i la situació dd
Estudiar les caracterísCques e el
joc.
rival,
adecuar-‐se
3. a ell p(er
RECUPERACIÓ a tcècnica)
ondicionar-‐li lácció.
2) RRegulació
2) egulació dde
e lla
a ddistància
istància ie dntre defensor
el temps d
i posseïdor
áctuació en . relació a ládversari per evitar
ser superats.
3) Dificultar la progressió en el joc.
4) UClitzar la temporització quan:
l’adversari avança en velocitat amb pilota
controlada, en una situació dínferioritat
i ládversari vol treure ràpidament una
acció a pilota parada.
4) Donar temps a l’organització defensiva i
a les ajudes sense fer entrades
precipitades.
ACCIÓ FONAMENTS POSICIONALS MARCATGE

1) Colocar-‐se entre adversari, pilota i porteria. Tindre visió sobre pilota i adversari alhora

2) Reajustar la posició en funció de pilota, adversari i situació de joc
CONSIGNES
3) Si ládversari es col.loca darrera tenir-‐ho controlat. Fer servir el contacte „sic

4) Si es perd una de les dos referències intentar recuperar-‐la

5) Si es centra látenció en ládversari: col.locació entre ell i porteria per evitar ser desbordats amb
un canvi de ritme

6) Si es centra látenció en la pilota col.locació entre adversari, pilota i propia porteria per evitar
que pugui guanyar lésquena.

MARCATGE
Acció que realitza
CONSIGNES el jugador
(FONAMENTS d’un equip
POSICIONALS):
que no té la pilota sobre l’adversari, amb
1) Col·∙locar-‐se entre adversari, pilota i
l’objecCu d’evitar que aquest entri en
porteria. Tenir visió sobre pilota i
possessió de la pilota, o desposseir-‐lo de
adversari alhora.
la pilota si la tenia en el seu poder.
2) Reajustar la posició en funció de pilota,
adversari i situació.
3) Si l’adversari es col·∙loca darrere tenir-‐lo
controlat. Fer servir contacte „sic.
4) Si es perd una de les dues referències
intentar recuperar-‐la.
5) Si es centra l’atenció en l’adversari:
col·∙locació entre ell i porteria per evitar
ser desbordats amb un canvi de ritme.
6) Si es centra l’atenció en la pilota:
col·∙locació entre adversari, pilota i
porteria.
ACCIO DURANT EL MARCATGE

1) Adaptar-‐se a les carácterísCques de ládversari, les propies i a la situació amb agressivitat,
tensió i atenció

CONSIGNES 2) Desplazaments ràpids de cames i temporització si es fa léntrada

3) Mirar sempre la pilota

4) UClització de fintes déntrades i del contacte „sic

5) Pressionar i orientar látacant a léspai que interessi al defensor sense donar-‐li lésquena

6) Controlar la velocitat dáproximació

7) No seguir la pilota si látacant fa una passada i es desmarca

8) Si ládversari arriba en velocitat frontalment, evitar ser fixats

9) Si ládversari rep désquenes reduir la distancia i evitar que es doni la volta
ACCIÓ MARCATGE (ANTICIPACIÓ)

ANTICIPACIÓ: acció defensiva que realitza un jugador adelantant-‐se a lácció de ládversari abans
de que rebi amb líntenció dímpedir la parCcipació de ládversari en el joc ofensiu i si es recupera
la pilota iniciar la fase ofensiva.

CONSIGNES Tipus deÁNTICIPACIONS:

1) Sobre un adversari

2) Sobre dos o més adversaris

3) Curtes: entre 5-‐15 metre, Mitges entre 15-‐25 metres i Llargues + de 25 metres

Formes dÁNTICIPACIONS:

1) A pilotes frontals

2) A pilotes laterals
3) A pilotes posteriors

MARCATGE (ANTICIPACIÓ)
Acció defensiva que realitza un jugador
avançant-‐se a l’acció de l’adversari abans
de que rebi amb la intenció dímpedir la
parCcipació d’aquest en el joc ofensiu i, si
es recupera, iniciar la fase ofensiva.
*Realitzada en l’espai lliure sobre la

trajectòria de la pilota, entre el passador i
el receptor.

CarácterísJcas GENERALS per fer lÁNTICIPACIÓ:

1) Orientació
CONSIGNES
2) Visió de joc (sapiguer on està ládversari)

3) Timming

4) Rapidessa i senCt de la distanciade desplazament

5) Velocitat de reacció

6) Visió perifèrica
ACCIO MARCATGE (ANTICIPACIÓ)

Quan realitzar-‐la:

1) Quan látacant va a controlar la pilota
CONSIGNES
2) Quan látacant va a rematar

3) Quan látacant és molt habilidós o molt tàpid

On relitzar-‐la:

1) En léspai lliure sobre la trayectoria de la pilota, entre el passador i el receptor

CaracterísCcas Psíquiques per fer una ANTICIPACIÓ:

1)CONCENTRACIÓ, AGRESSIVITAT I CONFIANÇA


Situacions que es poden donar després de la anJcipació: s´han de treballar cada una délles

-‐  Es recupera la pilota i no es té pressió de ládversari
CONSIGNES
-‐  Es recupera la pilota però amb pressió de ládversari

-‐  No es recupera la pilota però ho fa un jugador del nostre equip

-‐  No es recupera la pilota però ho fa un jugador láltre equip

-‐  La pilota surt fora mantenint la possessió léquip contrari

-‐  La pilota surt fora però hem recuperat la possessió

-‐  El jugador que fa lánCcipació fa falta

-‐  El jugador que fa lánCcipació rep falta
MARCATGE A LÁVERSARI QUE NO POT REBRE LA

ACCIÓ
PILOTA (VIGILÀNCIA)

1) Que no pugui rebre en profunCtat i no quedar desbordats per ell

2) Mirar pilota i adversari alhora
CONSIGNES
3) Prioritzar les ajudes i cobertures al company pròxim pilota veient sempre la seva esquena

4) Aproximar-‐se a ládversari quan se li apropi la pilota no abans

5) Colocar-‐se en la línia entre adversari i el centre de pròpia porteria

6) Si ládversari està en finalització es farà marcatje presionant

MARCATGE DE L’ADVERSARI QUE NO POT REBRE

PILOTA
1) Mirar pilota i advsersari alhora.
2) Prioritzar les ajudes i cobertures al
company pròxim pilota veient sempre la
seva esquena.
3) Col·∙locar-‐se en la línia entre adversari i
el centre de pròpia porteria.
4) Apropar-‐se a ládversari quan se li
apropi la pilota, no abans.
5) Que no pugui rebre en profunCtat i no
quedar desbordats per ell.
6) Si l’adversari està en finalització es farà
marcatge pressionant.
ACCIÓ MARCATGE A LÁDVERSARI QUE POT REBRE LA PILOTA

1) Evitar que li passin la pilota eliminant línies de passada

2) Evitar que ládversari rebi la pilota (anCcipació / Interceptació)
CONSIGNES
3) Provocar un mal control per la pressió, si la controla conCnuar la pressió de forma més intensa

4) Realitzar cobertura al company que marca al posseïdor

5) Visió de pilota i adversari alhora donant prioritat a látenció sobre ládversari en el cas que no
es pugui veure pilota i adversari.

MARCATGE DE L’ADVERSARI QUE POT REBRE PILOTA

1) Visió de pilota i adversari alhora donant
prioritat a látenció sobre ládversari en el
cas que no es pugui veure pilota i
adversari.
2) Realitzar cobertura al company que

marca al posseïdor
3) Evitar que li passin la pilota eliminant

línies de passada.
4) Provocar un mal control per la pressió,
si la controla conCnuar la pressió de forma
més intensa.
5) Evitar que l’adversari rebi la pilota

(anCcipació / Interceptació).
ACCIÓ MARCATGE POSSEÏDOR

1) En una paret seguir el desplazament de ládversari, el company que marca a láltre contrari
séncarregarà del qui rep la paret i al ser possible anCciparse

2) Evitar que ládversari progressi amb pilota e intentar recuperar la pilota
CONSIGNES
3) Si el posseïdor està désquenes no es pot girar, si es gira evitar ser desbordats

4) Dificultar el joc del posseïdor, no deixar que pensi

5) En pilotes centrades dins la zona de finalització saltar sempre amb ládversi

6) Fora de finalització, especialment si no està en ventatja, fintar el salt i guanyar la prolongació

7) Quan el posseïdor vagi a golpejar la pilota intentar interceptar la pilota, no donar-‐li lésquena
i apropar-‐nos tant com es pugui per aumentar la pressió i la dificultat de lácció.

8) Abans de recuperar la pilota sapiguer que es farà en funció dels adversaris, dels companys i de
la zona i de la fase.

9) Ante un contraatac del contrari és preferible fer falta (al ser possible que no sigui tarjeta) lo
més llunyà de la zona de finalització abans dárriesgar-‐se a ser desbordats.

MARCATGE AL POSSEÏDOR

1) Dificultar el joc del posseïdor, no deixar
que pensi.
2) Si el posseïdor està d’esquenes evitar

que es giri i si ho fa evitar ser desbordats.
3) Evitar que l’adversari progressi amb la

pilota i intentar recuperar-‐la.
4) En una paret seguir el desplaçament de

l’adversari, el company que marca a l’altre
contrari s’encarregarà del que rep la paret
i si és possible s’anCciparà.

MARCATGE AL POSSEÏDOR

5) En pilotes centrades dins la zona de
finalització saltar sempre amb ládversi.
6) Fora de finalització, especialment si no
està en avantatge, fintar el salt i guanyar
la prolongació.
7) En cas de contraatac, és preferible fer
falta lluny de la zona de finalització abans
que arriscar-‐se a ser desbordats.
8) Quan el posseïdor vagi a golpejar: no
donar-‐li l’esquena, apropar-‐nos tant com
es pugui per augmentar la pressió i la
dificultat de lácció i intentar interceptar la
pilota.
9) Abans de recuperar, saber què es farà
amb la pilota en funció d’adversaris,
companys, zona i fase.
TASCA CONTEXTUALITZADA MARCATGE DIBUIX

ConJngut TACTIC: Marcatge
Situació de Joc: Defensa dúna centrada des de banda contra dos
puntes i amb la incorporació de dos jugadors dels mig del camp
Acció tècnica preferencial: centrada-‐rematada/rebuig
Consignes:
-‐  Mirar sempre la pilota sense donar lésquena a ládversari
protegint la porteria (realitzant contacte „sic)
-‐  No seguir la pilota si látacant fa una passada i es desmarca
-‐  Si ládversari rep désquenes reduir la distancia i evitar que es doni
la volta
-‐  Evitar que ládversari rebi la pilota (anCcipació / Interceptació)
-‐  Provocar un mal control, si la controla pressió més intensa
-‐  Realitzar cobertura al company que marca al posseïdor

ParJcipants: 3 Puntes + 2 Pivots contra 3 defenses + 2 Pivots
Espai: Mig camp
Explicació: Treu el porter de la porteria gran, léquip atacant controla
la pilota i té que anar a finalitzar a la porteria gran. Si els defensors
recuperen la pilota tenen que fer gol conduint per una de les dos
porteries que hi ha en el mig camp. No es pot passar de la zona 1 a la
2 si no es fa amb una passada a léspai. A les zones laterals solament
pot defensar un jugador
TASCA CONTEXTUALITZADA MARCATGE DIBUIX

Situació de Joc: Defensa d’una centrada des de banda contra dos
puntes i amb la incorporació de dos jugadors dels mig del camp
Acció tècnica preferencial: centrada-‐rematada/rebuig
Consignes:
-‐  Mirar sempre la pilota sense donar lésquena a ládversari
protegint la porteria (realitzant contacte „sic)
la volta
-‐  Provocar un mal control, si la controla pressió més intensa

ParJcipants: 1 central + 1 lateral + 1 pivot + 1 interior contra 1 punta
+ 1 interior + 1 pivot i un comodí de suport
Espai: Mig camp (dibuix) / conservació: 25x20
Explicació: Blaus inicien una conservació en espai reduït, quan equip
defensor roba ha de passar pilota a comodí i entrar al remat amb
l’objecCu de fer gol. En aquest moment, l’objecCu de l’equip que
inicialment conservava és rebutjar la pilota a parCr del marcatge dels
atacants que entren al remat.
DIBUIX
MARCATGE
Acció tècnica preferencial: entrada, robo i intercepció
Consignes:
-‐  Agressivitat, tensió i atenció
-‐  Desplazaments ràpids de cames i temporització si es fa léntrada
-‐  Mirar sempre la pilota
-‐  UClització de fintes déntrades i del contacte „sic
-‐  Pressionar i orientar látacant a léspai que interessi al defensor
sense donar-‐li lésquena
-‐  Controlar la velocitat dáproximació
la volta

ParJcipants: 4 contra 4 + 2comodins
Espai: 20x35
Explicació: Hi han 4 quadrats. Cada jugador estarà en un quadrat i no
podrà sorCr déll. El jugador que sigui posseïdor té que estar
pressionat.
DIBUIX
MARCATGE
Acció tècnica preferencial: entrada, robo i intercepció
Consignes:
-‐  Desplazaments ràpids de cames i temporització si es fa léntrada
-‐  Mirar sempre la pilota
-‐  Pressionar i orientar látacant a léspai que interessi al defensor
sense donar-‐li lésquena
la volta

ParJcipants: 3 contra 3 + 4comodins
Espai: 20x35
Explicació: L’objecCu és fer deu passades (punt) amb el suport dels
comodins. Els comodins no poden passar-‐se la pilota entre ells.

LÉNTRENAMENT DEL MARCATGE EN TASQUES

de joc on es donen les diferents manifestacions del marcatge
•  Tenir en compte la demarcació, la zona, la fase ofensiva dels adversaris,
la fase defensiva i el Jpus de defensa. Entendre léspecificitat de la tasca
millora la comprensió de lácció en el seu context compeCCu (tasques
contextualitzades)

decisions en quant a la realitzacions del marcatge en les diferents
situacions de joc

de joc per realitzar el marcatge
•  Vivenciar *diferents situacions on es manifesten les cobertures dins del

joc. A més experiències millor aprenentatge


el marcatge

ACTIVITAT 24: Tornar a observar les

diferents accions tàcJques i anotar 5
accions tàcJques especificant lácció
i el context on s´ha donat
ACTIVITAT 25: Comentar en grups

de 2-‐3 persones les diferents
accions tàcJques que s´han anotat
en lácJvitat anterior
Bibliografia

•  Apunts assignatura de Fútbol INEFC Barcelona
•  Espar, X. (2001). Balonmano, Barcelona. Mar•nez Roca
•  Espar y Gerona (2004). Elementos para el diseño de tareas de

entrenamiento en los deportes de equipo, Master Profesional en Alto
Rendimiento en Deportes de Equipo. Área CoordinaCva, Barcelona.
Byomedic-‐F.C.Barcelona
•  Sans, A; Framarola, C. “Los Fundamenntos del Fútbol –Programa AT3-‐”. Ed.

•  Sans, A; Framarola, C. “El entrenamiento en el Fútbol Base –Programa AT1-‐”.
Ed. Paidotribo. 5ª ed. Barcelona 2008
•  de Fútbol INEFC Barcelona

•  Seirul-‐lo, F. (1993a). Planificación del entrenamiento en deportes de

equipo, Master en Alto Rendimiento DeporCvo, Módulo 2.1.7., Madrid.
C.O.E.-‐ Universidad Autónoma de Madrid
•  Seirul-‐lo, F. (1993b). Preparación „sica aplicada a los deportes de equipo.

Colección Cuadernos Técnicos-‐Pedagóxicos do INEF de Galicia, A Coruña.
Centro Galego de Documentación e Edicións DeporCvas
•  Seirul-‐lo, F. (1994). Preparación „sica aplicada ós deportes colecCvos.

Balonmá., SanCago de Compostela. Lea
•  Seirul-‐lo, F. (1998b). Valores educaCvos del deporte en D. Blázquez (ed). La
iniciación deporCva y el deporte escolar (2ª edición), pp 61-‐75, Barcelona.
INDE

UD4) ESTRATÈGIES
METODOLOGIQUES
PER LA TÀCTICA
INDIVIDUAL
4.1 Contextualització de la

Metodologia en la TàcJca Individual
a l´hora de dissenyar una tasca…

ASPECTES METODOLOGICS GENERALS PER TREBALLAR

LA TACTICA INDIVIDUAL
•  Realitzar les diferents situacions en un context de joc col·∙lecCu (màxim 5:5 +
2 Porters)
–  Si la complexitat de la tasca impedeix láprenentatge dels jugadors
baixar la dificultat (5:4 + 2P, 5:3 + 2P, 5:3, 4:3+ 2P, 4:3, 4:2.... 2:2)
–  Aïllar situacions 1:1, 2:1 i 1:2 per realitzar-‐les de manera específica en
funció de les necessitats del jugador
•  Realitzar situacions de joc descontextualitzades que provoquin la realització

de les diferents accions tàcCques
•  Tasques realitzades en les diferents fases ofensives, defensives i transicions

•  Especificacions per zona i demarcació en les tasques contextualitzades

•  Variar la tasca per millorar láprenentatge (espai, temps, adversaris,
limitacions, zones, objecCu, consignes, context...)
•  El jugador ha déxperimentar les diferents accions en les diferents zones i
posicions del camp dintre de les diferents situacions de joc

•  Reorganitzar-‐se en funció de company/s, adversari/s i pilota, zones i fases
•  Adaptar-‐se a la situació uClitzant lácció tàcCca que es vol treballar (acció
principal) amb les altres accions (accions secundàries)
Casáis, L; Domínguez, E; Lago, C. (2009)
ACCION TECNICO-‐TACTICA
¿Qué? ¿Cuándo? ¿Dónde? ¿Cómo?

OBJETIVO MOMENTO ESPACIO FORMA
R E S U L T A D O
•  Para Pacheco (2004): “algunos entrenadores

están percibiendo que la enseñanza del juego
enfocada exclusivamente hacia los aspectos
técnicos por medio de situaciones estrictamente
controladas y previsibles, impide que muchos
jóvenes tengan una comprensión global del
juego en sus aspectos básicos como su ubicación
en el terreno de juego, la lectura del juego, la
capacidad de anKcipación, su compenetración
con los compañeros del equipo en la defensa y en
ataque o en la toma de decisiones correcta”
4.2 Metodología Sistèmica per treballar la TàcJca

Individual
CaracterísCques:
•  Aprenentatge de tècnica en funció de la tàcCca
•  Comprensió dels mecanismes i principis del joc
•  Intel.ligència tàcCca i creaCvitat en les accions
•  Més temps dedicat a lénsenyança del joc que a la tècnica
•  Bon nivell de moCvació i de rendiment en les tasques
•  Gran incidencia sobre els mecanismes perceptors i de decisió mitjançant
situacions imprevisibles
Pacheco (2004)
Rols, intencions i accions tècnico-‐tàcJques en

el joc individual
TACTICA INDIVIDUAL
ROL Intención técnico-‐tácJca Acción técnico-‐tácJca
Conservar la posesión de la pelota Recepción,

ACB Progresar hacía portería conducción,
Finalizar la acción ofensiva Protección, pase i Cro
Recuperar la posesión del balón

Robo, disuasión,
DACB
Impedir la progresión del
interceptación, desvío,
atacante
despeje y entrada
Proteger la portería

Casáis, L; Domínguez, E; Lago, C. (2009)

4.3 Altres Metodologies per treballar la TàcJca

Individual

ASSIGNATURA DE METODOLOGIA
FER UN PETIT REPÀS
IVELL

4.4 Eines metodològiques per treballar la TàcJca Individual

Proposta dels criteris metodològics a seguir en la construcció de
les tasques :

•  Variacions que esJmulin les capacitats condicionals
•  Variacions que esJmulin el component motor de la execució
•  Variacions que esJmulin la pressa de decisions en léxecució

•  Variacions del propi joc

Espar, 1998; Famose y Temprado 19999; Harre, 1987; Manno, 1991; Mar•n Acero, ;
Massafret, 1998; Meinel y Schnabel, 1987; Morino, 1995; Seirul.lo, 1993 a, 1993 b,
1994, 1998)
Bibliografia

•  Casáis, L.; Domínguez, E; Lago, C. “Fútbol Base. El entrenamiento en
categorías de formación”. MCSports 1ª ed. 2009
•  Espar, X. (1998). Preparación „sica en deportes de equipo, Curso de

Postgrado en Preparación Física, A Coruña, inédito
•  Harre, D. (1987). Teoría del entrenamiento deporCvo, Buenos Aires. Stadium
•  Manno, R. (1991). Fundamentos del entrenamiento deporCvo. Barcelona.

Paidotribo
•  MarCn Acero, R. (1998). El entrenamiento de la velocidad y la resistencia en

los deportes de equipo a través del juego. I Congreso de Educación Física y
Deporte de Alto Rendimiento, Las Palmas de Gran Canaria


•  Massafret, M. (1998). Preparación „sica en deportes de equipo, Curso de
Postgrado en preparación Físic., A Coruña, inédito

•  Meinel, K.; y Schnabel, G. (1987). Teoría del movimiento. Síntesis de una
teoría de la motricidad deporCva bajo el aspecto pedagógico. Buenos Aires
Stadium
•  Morino, C. (1985). Alcuni problemi del giochi sporCvi. SDS, Rivista di cultura
sporCva, 1, pp 54-‐58
•  Pacheco, R. (2004). Fútbol. La enseñanza y el entrenamiento del fútbol 7.
Barcelona. Paidotribo
•  Seirul-‐lo, F. (1993a). Planificación del entrenamiento en deportes de equipo,
Master en Alto Rendimiento DeporCvo, Módulo 2.1.7., Madrid. C.O.E.-‐
Universidad Autónoma de Madrid

•  Seirul-‐lo, F. (1993b). Preparación „sica aplicada a los deportes de equipo.
Colección Cuadernos Técnicos-‐Pedagóxicos do INEF de Galicia, A Coruña.
Centro Galego de Documentación e Edicións DeporCvas
•  Seirul-‐lo, F. (1994). Preparación „sica aplicada ós deportes colecCvos.

Balonmá., SanCago de Compostela. Lea
•  Seirul-‐lo, F. (1998b). Valores educaCvos del deporte en D. Blázquez (ed). La
iniciación deporCva y el deporte escolar (2ª edición), pp 61-‐75, Barcelona.
INDE
•  Temprado, J.J.; Famose, J. P. (1999). Análisis de la dificultad en el

entrenamiento de información y descripción de las tareas motrices. En J.P.
Famose (dir). Cognición y rendimiento motor, pp 177-‐195, Barcelona. INDE

UD5) PLANIFICACIÓ DE

LA TÀCTICA
INDIVIDUAL
5.1 REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA DELS MODELS

DÉNSENYAMENT-‐APRENENTATGE DE LA TI

a)  Models que es basen, de forma general, en les etapes del procés de
formació del futbol

b)  Models que es basen en l’estructuració dóbjecCus, conCnguts i medis
déntrenament

a) Models que es basen, de forma general, en les etapes del procés de formació

•  Per Seirul.lo (2004) la iniciació a la pràcCca en esports col·∙lecCus consta de les
següents fases:
–  A1: Fase de la pràcCca regular inespecífica (5-‐7 anys)
–  A2: Fase de formació genèrica polivalent (8-‐10 anys)
–  A3: Fase de la preparació mulClateral orientada (11-‐13 anys)
–  A4: Fase de la iniciació específica (14-‐16 anys)

b) Models que es basen en l’estructuració dóbjecJus, conJnguts i medis

d’entrenament

Per Fradua (2005) a parCr de la proposta de Garganta y Pinto (1997) proposa:
1.  Construir la relació del nen amb el seu entorn: Motricitat
2.  Construir la relació amb la pilota: Entrenament Tècnic-‐TàcCc Individual
3.  Construir el joc amb companys i contra adversaris: Entrenament Tècnic-‐
TàcCc Grupal
4.  Desenvolupar les nocions espai-‐temps relacionades amb el joc déquip:
Entrenament Tècnic-‐TàcCc dÉquip

5.2 EL PROCÉS DE PLANIFICACIÓ

S’ha d’atendre les necessitats de:

•  La lògica interna del Fútbol (es veurà dins les fases del procés de planificació)
•  Del jugador
•  De la coordinació de varis jugadors (grupal)
•  De léquip
Aquestes 4 necessitats a nivell tàcCc han d’estar presents en la planificació dels

conCnguts tàcCcs variant el percentatge d'importància en funció de l’edat del
jugador, el nivell, la categoria i model de joc.

Això provoca que:

“En la enseñanza del Fútbol se hace necesaria la existencia de referencias
que posibiliten la selección de los medios y métodos más adecuados para
alcanzar los objeJvos pretendidos. El proceso de intervención sólo podrá ser
eficaz si se circunscribe a un cuadro de ideas y principios (modelos) que
recojan los aspectos determinantes del juego y que orienten la tarea de
quien enseña y la acción de quien aprende”

Garganta y Pinto (1997)

5.2.1 PLANIFICACIO DELS CONTINGUTS DE LA TI I EL JUGADOR

•  Es la estructura de juego individual por excelencia en el fútbol, en la que se
demuestran los niveles de eficacia de un jugador en los comportamientos de
oposición. Supone la lucha entre el jugador atacante y el defensor y en ella se
define la prestación de cada jugador en la compeCción, incidiendo
directamente en el rendimiento colecCvo del equipo
Hohman y Brack (1983)

•  El jugador ha de tenir el domini de les accions bàsiques de la TàcCca Individual
tant ofensivament com defensivament per poguer superar al seu adversari i
després realitzar la planificació necessaria per assolir els objecCus

5.2.2 PLANIFICACIO DELS CONTINGUTS DE LA TI I LA COORDINACIO DE JUGADORS
(GRUPAL)

•  Como principio general, tanto en ataque y/o defensa, todo el equipo debe
procurar crear situaciones de superioridad numérica, evitar las situaciones de
igualdad y no permiCr las situaciones de inferioridad, fundamentalmente en
defensa (Queiroz, 1983; Garganta y Pinto, 1999)

•  Hi ha diferents possibilitats de col.laboració-‐oposició determinades pel context,
situació de joc i jugadors.
•  TàcCcament el jugador té que dominar les diferentes accions tàcCquess en
funció de les diferents possibilitats comentades perquè sino serà més di„cil
superar aquesta situació col.lecCva (Joc Col.lecCu)
5.2.3 PLANIFICACIO DELS CONTINGUTS DE LA TÀCTICA INDIVIDUAL I LÉQUIP
•  Fa referència a les confrontacions entre dos equips

•  Esta relación de adversidad se manifiesta tanto en las acciones individuales
como en las colecCvas, específicas y congruentes con los objeCvos y las
finalidades en cada momento del juego. Teodrescu (1984)
•  Hi ha infinitats de possibilitats de col.laboració-‐oposició determinades pel
context, situació de joc i jugadors
•  TàcCcament el jugador té que realitzar les accions tàcCques envers el Joc
Col.lecCu de léquip
5.2.4 LES FASES DEL PROCÉS DE PLANIFICACIÓ

Planificar consisteix en realitzar una previsió d’actuacions a llarg termini de tot el
procés global d’entrenament. L’objecCu és aconseguir les millors prestacions en el
moment desitjat. Inclou les 7 fases següents:

1.ANÀLISI DE L’ESPORT

2.DIAGNÒSTIC DEL NIVELL

3.FIXACIÓ DELS OBJECTIUS
4. PERIODITZACIÓ
5. PROGRAMACIÓ
6. REALITZACIÓ
7. CONTROL
Joan Solé, 2006

FASE 1: L’ÀNALISI DE L’ESPORT – LA LÒGICA INTERNA DEL FUTBOL
Aquesta fase consisteix en conèixer les caracterísCques, condicionants i perfil d’exigències
tècniques, tàcCques, „siques i psicològiques que requereix la nostra disciplina esporCva

•  És un esport de col·∙laboració-‐oposició
•  SídenCfiquen 2 grans fases:
–  Ofensiva:
•  ObjecCus Ofensius: Bayer (1992)
–  Conservar la pilota
–  Progressar cap a porteria
–  Marcar gol
•  Cal diferenciar entre els dos moments que es donen:
–  Quan es té la possessió de la pilota
–  Quan es recupera la possessió
•  Hi ha sub-‐fases que modifiquen lóbjecCu ofensiu:
–  Fase dÍnici
–  Fase de Progressió
–  Fase de Finalització
–  Defensiva:
•  ObjecCus Ofensius: Bayer (1992)
–  Recuperar la pilota
–  Anular la progressió
–  Protegir la porteria
•  Cal diferenciar entre els dos moments que es donen:
–  Quan no es té la possessió de la pilota
–  Quan es perd la possessió
•  N´hi ha sub-‐fases que modifiquen lóbjecCu defensiu:
–  Sub-‐fase 1
FASE MOMENT INTENCIÓ TÀCTICA NIVELL

(OBJECTIUS)
ORGANITZ CONSERVAR
ACIÓ
JUGADOR
OFENSIVA
FASE PROGRESSAR
OFENSIVA
TRANSICIO FINALITZAR
OFENSIVA COORD.
FUTBOL RECUPERAR JUGADORS
ORGANITZ
ACIÓ
FASE ANULAR
DEFENSIV
DEFENSIV PROGRESSIO
A EQUIP
TRANSICIO PROTEGIR LA
DEFENSIVA PORTERIA
Consideracions de l’atac

•  “En la fase de ataque, en la que el equipo Cene el balón y la iniciaCva sobre la
finalidad del juego, intenta crear situaciones de finalización y marcar un tanto,
aunque muchas veces ése no sea su objeCvo inmediato”
(Castelo, 1994, 1996, 1999; Garganta, 1997; Grehaigne, 2001; Queiroz,
1983, 1986)

•  En funció de les circumstàncies que es donen, es pot parlar de diferents esCls
de joc (es veurà en Joc Col.lecCu)

•  S´ha de tenir en compte la lògica interna en la Fase Ofensiva a l’hora de
simular el context i crear les diferents situacions de joc que es puguin treballar
•  S’ha de treballar la TI Ofensiva en els diferents nivells de joc: jugador,

coordinació jugadors i equip
Consideracions de la defensa
•  “En la fase de defensa, en la que el equipo no Cene el balón, el equipo lucha
por lograr la posesión del mismo, sin olvidar la protección del espacio
defensivo y de la portería para que el contrario no logre su objeCvo, marcar
gol” (Castelo, 1994, 1996, 1999; Garganta, 1997; Grehaigne, 2001; Queiroz,
1983, 1986)

•  LóbjecCu bàsic es restringir el temps i léspai disponible pels atacants possant
en dificultat la seva progressió cap a portería
•  S´ha de Cndre en compte la lògica interna en la Fase Ofensiva per poder

simular el context i crear les diferents situacions de joc que es puguin treballar
i després realitzar la planificació necessaria per assolir els objecCus
•  S’ha de treballar la TI Defensiva en els diferents nivells de joc: jugador,

coordinació jugadors i equip
FASE 2: EL DIAGNÒSTIC DEL NIVELL

-‐  Perfil de rendiment a nivell tècnic, tàcCc, „sic i psicològic. Elaborar
tests

-‐  Trajectòria de l’equip

-‐  CaracterísCques del club i recursos
dels quals es disposa

DIAGNÒSTIC DEL NIVELL:

DIBUIX
ACCIÓ TÀCTICA DE L’EXTREM – DESMARCADA
Data del diagnòsJc: 23/12/13
Situació de joc: Moviments del davanter centre i els dos extrems per a la
realització de la úlCma passada en la zona de finalització.
ParJcipants: Comodí atacant + 3 c P + 3
Espai: 25x30m
Explicació de la tasca:
-‐  L’equip atacant ha d’intentar marcar a la porteria central o a qualsevol de
les peCtes. Hi ha fora de joc.
-‐  Si els defenses recuperen, han d’intentar portar la pilota fins la línia de
fons entrant conduint

CRITERUS D’AVALUACIÓ DE LA SITUACIÓ DE JOC (variables i MAI POQUES A SOVINT SEMPRE
específics en funció de les necessitats) VEGADES VEGADES
1. Davant una desmarcada del punta (recolzament/ruptura), ocupa l’espai deixat pel x
primer?
2. Quan està orientat en el joc, el jugador manifesta constants canvis de ritme, x
fintes, etç per tal de buscar línia de passada?
3. Realitza els moviments en el moment oportú? x
ACTIVITAT 26: Elaborar un test

per a una acció tàcJca individual
vista durant lássignatura
FASE 3: PROPOSTA PRACTICA DE FIXACIÓ DELS OBJECTIUS-‐CONTINGUTS DE LA
TÀCTICA INDIVIDUAL

-‐  Intenció tàcJca = objecJus (verb)

-‐  Accions tàcJques = conJnguts (infiniJu)
-‐  És una proposta oberta, no una veritat absoluta

-‐  La distribució dels conCnguts es fan en base a la capacitat cogniCva i
coordinaCva del jugador atenent a les seves necessitats evoluCves

-‐  S’han adaptar a les necessitats de l’equip i del jugador

PROPOSTA OBJECTIUS/CONTINGUTS TI MODIFICAT DE Casáis, Dominguez i Lago (2009)
PRE-‐BENJAMI CRÈDIT: TÀCTICA
PRE-‐BENJAMI PRIMER NIVELL
BENJAMI
BENJAMI ALEVI
ALEVI
201
CATEGORIA
Primer any Segon any Primer any Segon any Primer any Segon any
OFENSIVA/ OFENSIVA/ OFENSIVA/
FASE OFENSIVA OFENSIVA OFENSIVA
Defensiva Defensiva DEFENSIVA
ORGANITZ. ORGANITZ. ORGANITZ.
ORGANITZ. ORGANITZ. ORGANITZ. OFENSIVA I OFENSIVA I OFENSIVA I
MOMENTS
OFENSIVA OFENSIVA OFENSIVA defensiva Defensiva DEFENSIVA
Transicions Transicions
INTENCIONS PROGRESSAR PROGRESSAR PROGRESSAR
Progressar Progressar PROGRESSAR
TACTIQUES FINALITZAR FINALITZAR FINALITZAR
Finalitzar Finalitzar FINALITZAR
OFENSIVES Conservar Conservar CONSERVAR
RECUPERAR RECUPERAR
INTENCIONS
Recuperar RECUPERAR A. Progressió PROGRESSIO
TACTIQUES Recuperar Recuperar
A. Progressió A. Progressió Protegir la Protegir la
DEFENSIVES
Porteria Porteria
A. TACTIQUES Amplitud Amplitud Amplitud A + P + A + P + A + P +
OFENSIVES Profunditat Profunditat Profunditat Desmarcatge Desmarcatge DESMARCATGE
A. TACTIQUES MARCATGE MARCATGE MARCATGE
Marcatge Marcatge Marcatge
DEFENSIVES Cobertura Cobertura COBERTURA
JUGADOR JUGADOR JUGADOR JUGADOR
NIVELLS DE JOC JUGADOR JUGADOR
C. Jugadors C. Jugadors C.JUGADORS C.JUGADORS
SITUACIONS DE
1:1,1:2 i 2:1 1:1,1:2 i 2:1 1:1,1:2 i 2:1 1:1,1:2 i 2:1 1:1,1:2 i 2:1 1:1,1:2 i 2:1
JOC
COMPLEXITAT BAIXA BAIXA BAIXA-‐MITJA BAIXA-‐MITJA MITJA MITJA

PROPOSTA OBJECTIUS/CONTINGUTS TI MODIFICAT DE Casáis, Dominguez i Lago (2009)
INFANTIL INFANTIL CADET CADET JUVENIL JUVENIL
CATEGORIA
Primer any Segon any Primer any Segon any Primer any Segon any
FASE OFENS/DEFENS OFENS/DEFENS OFENS/DEFENS OFENS/DEFENS OFENS/DEFENS OFENS/DEFENS

ORGANITZ. ORGANITZ. ORGANITZ. ORGANITZ. ORGANITZ. ORGANITZ.
OFENSIVA I OFENSIVA I OFENSIVA I OFENSIVA I OFENSIVA I OFENSIVA I
MOMENTS
DEFENSIVA DEFENSIVA DEFENSIVA DEFENSIVA DEFENSIVA DEFENSIVA
Transicions TRANSICIONS TRANSICIONS TRANSICIONS TRANSICIONS TRANSICIONS
I.T. OFENSIVES C + P + F C + P + F C + P + F C + P + F EN FUNCIÓ DEL MODEL DE JOC
I.T. DEFENS R + AP + PP R + AP + PP R + AP + PP R + AP + PP EN FUNCIÓ DEL MODEL DE JOC
A + P A + P
A. TACTIQUES A + P AMPLITUD + PROFUNDITAT + DESMARCATGE
DESMARCATGE DESMARCATGE
OFENSIVES DESMARCATGE EN FUNCIÓ DEL MODEL DE JOC
(RECOLZAMENT) (PROFUNDITAT)
COBERTURA COBERTURA COBERTURA

A. TACTIQUES COBERTURA + PERMUTA + MARCATGE
Permuta Permuta PERMUTA
DEFENSIVES EN FUNCIÓ DEL MODEL DE JOC
MARCATGE MARCATGE MARCATGE
JUGADOR JUGADOR Jugador

NIVELLS DE JUGADOR, COORDINACIÓ JUGADORS I EQUIP
C.JUGADORS C.JUGADORS C.JUGADORS
JOC EN FUNCIÓ DEL MODEL DE JOC
Equip Equip EQUIP
SITUACIONS 1:1, 1:2 I 2:1

1:1,1:2 i 2:1 1:1,1:2 i 2:1 1:1,1:2 i 2:1
DE JOC EN FUNCIÓ DEL MODEL DE JOC
COMPLEXITAT MITJA-‐ALTA MITJA-‐ ALTA ALTA ALTA MÀXIMA MÀXIMA

FASE 4 I 5: LA PERIODITZACIÓ I LA PROGRAMACIÓ

-‐  La periodització consisteix en relacionar els aprenentatges (objecCus i
conCnguts) amb el calendari compeCCu

-‐  La programació està composta per estructures temporals de planificació més
peCtes (microcicle) que s’encarreguen de l’organització dels objecCus-‐
conCnguts, dels mètodes i dels mitjans d’entrenament
EXEMPLE DE PROGRAMACIÓ EN ETAPA DE BENJAMÍ 2n ANY

SETMANA 1 SETMANA 2
DIA 1 DIA 2 DIA 1 DIA 2
-‐FASE: Ofensiva -‐FASE: Ofensiva -‐FASE: Ofensiva -‐FASE: Ofensiva

-‐ M O M E N T : O r g a n i t z a c i ó -‐ M O M E N T : O r g a n i t z a c i ó -‐ M O M E N T : O r g a n i t z a c i ó -‐ M O M E N T : O r g a n i t z a c i ó
ofensiva ofensiva defensiva ofensiva

-‐INTENCIÓ TÀCTICA OFENSIVA: -‐INTENCIÓ TÀCTICA OFENSIVA: -‐INTENCIÓ TÀCTICA DEFENSIVA: -‐INTENCIÓ TÀCTICA OFENSIVA:
Progressar Progressar Recuperar Progressar

-‐ACCIÓ TÀCTICA OFENSIVA: -‐ACCIÓ TÀCTICA OFENSIVA: -‐ACCIÓ TÀCTICA DEFENSIVA: -‐ACCIÓ TÀCTICA OFENSIVA:
Amplitud Profunditat Marcatge Amplitud i Profunditat

-‐NIVELLS DE JOC: Jugador -‐NIVELLS DE JOC: Jugador -‐NIVELLS DE JOC: Jugador -‐NIVELLS DE JOC: Jugador

-‐SITUACIONS DE JOC: 2c1 -‐SITUACIONS DE JOC: 2c1 -‐ E S T R A T È G I E S -‐SITUACIONS DE JOC: 2c1
METODOLÒGIQUES: Onades,
-‐ E S T R A T È G I E S -‐ E S T R A T È G I E S parCts i conservacions. Màx. 3-‐3. -‐ E S T R A T È G I E S
METODOLÒGIQUES: Onades, METODOLÒGIQUES: Onades, METODOLÒGIQUES: Onades,
parCts i conservacions. Màx. 3-‐3. parCts i conservacions. Màx. 3-‐3. -‐SITUACIONS DE JOC: 1c1 parCts i conservacions. Màx. 3-‐3.

-‐COMPLEXITAT: Baixa-‐Mitja -‐COMPLEXITAT: Baixa-‐Mitja -‐COMPLEXITAT: Baixa-‐Mitja -‐COMPLEXITAT: Mitja

ACTIVITAT 27: Realitzar en grups de

2-‐3 persones una sessió per a un
equip benjamí amb els conJnguts/
objecJus dún dels dies del quadre
anterior. Desprès comentar en la
pissarra
EXEMPLE PROGRAMACIÓ EN ETAPA D’INFANTIL DE 1r ANY

SETMANA 1
DILLUNS DIMECRES DIVENDRES
-‐FASE: Ofensiva -‐FASE: Defensiva -‐FASE: Ofensiva

-‐MOMENT: Es té la pilota -‐MOMENT: Es té la pilota -‐MOMENT: Es té la pilota

-‐INTENCIÓ TÀCTICA OFENSIVA: Conservar -‐INTENCIÓ TÀCTICA DEFENSIVA: -‐INTENCIÓ TÀCTICA OFENSIVA: Finalitzar
Recuperar
-‐ACCIÓ TÀCTICA OFENSIVA: Recolzament -‐ACCIÓ TÀCTICA OFENSIVA: Desmarcatge
-‐ACCIÓ TÀCTICA DEFENSIVA: Cobertura
-‐NIVELLS DE JOC: C. Jugadors -‐NIVELLS DE JOC: C. Jugadors
-‐NIVELLS DE JOC: C. Jugadors
-‐SITUACIONS DE JOC: -‐SITUACIONS DE JOC:
-‐SITUACIONS DE JOC:
-‐ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES: -‐ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES:
Onades, parCts i conservacions. Màx. 3-‐3. -‐ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES: Onades, parCts i conservacions. Màx. 3-‐3.
Onades, parCts i conservacions. Màx. 3-‐3.
-‐COMPLEXITAT: Mitja -‐ Alta -‐COMPLEXITAT: Mitja -‐ Alta
-‐COMPLEXITAT: Mitja -‐ Alta

EXEMPLE DE PROGRAMACIÓ EN ETAPA DE JUVENIL DE 1r ANY
SETMANA 1
Dilluns Dimecres Dijous Divendres
-‐FASE: Ofensiva -‐FASE: Defensiva -‐FASE: Ofensiva -‐FASE: Defensiva

-‐MOMENT: Es té la pilota -‐MOMENT: No es té la pilota -‐MOMENT: Es té la pilota -‐MOMENT: No es té la pilota

-‐INTENCIÓ TÀCTICA OFENSIVA: -‐INTENCIÓ TÀCTICA OFENSIVA: -‐INTENCIÓ TÀCTICA OFENSIVA: -‐INTENCIÓ TÀCTICA OFENSIVA:
Conservar Recuperar Progressar Protegir

-‐ACCIÓ TÀCTICA OFENSIVA: En -‐ACCIÓ TÀCTICA OFENSIVA: En -‐ACCIÓ TÀCTICA OFENSIVA: En -‐ACCIÓ TÀCTICA OFENSIVA: En
funció funció funció funció

-‐NIVELLS DE JOC: C. Jugadors -‐NIVELLS DE JOC: C. Jugadors -‐NIVELLS DE JOC: C. Jugadors -‐NIVELLS DE JOC: C. Jugadors

-‐SITUACIONS DE JOC: -‐SITUACIONS DE JOC: -‐SITUACIONS DE JOC: -‐SITUACIONS DE JOC:

-‐ E S T R A T È G I E S -‐ E S T R A T È G I E S -‐ E S T R A T È G I E S -‐ E S T R A T È G I E S
METODOLÒGIQUES: Onades, METODOLÒGIQUES: Onades, METODOLÒGIQUES: Onades, METODOLÒGIQUES: Onades,
parCts i conservacions. Màx. parCts i conservacions. Màx. parCts i conservacions. Màx. parCts i conservacions. Màx.
3-‐3. 3-‐3. 3-‐3. 3-‐3.

-‐COMPLEXITAT: Màxima -‐COMPLEXITAT: Màxima -‐COMPLEXITAT: Màxima -‐COMPLEXITAT: Màxima
ACTIVITAT 28: Realitzar en grups de

2-‐3 persones una sessió per a un
equip benjamí amb els conJnguts/
objecJus dún dels dies del quadre
anterior. Desprès comentar en la
pissarra
FASE 6: EL DISSENY I LA REALITZACIÓ

-‐  Consisteix en l’elaboració, organització i aplicació de les estructures de
planificació més peCtes. És la sessió d’entrenament
-‐  A CONTINUACIÓ ES VEURÀ 3 EXEMPLIFICACIONS (BENJAMÍ, INFANTIL I

JUVENIL)

FITXA DE SESSIÓ
EQUIP: BENJAMÍ 2N ANY (veure exemple de programació de la fase FASE: Ofensiva
anterior) MOMENT: Organització ofensiva
DATA: Dijous 12 INTENCIÓ TÀCTICA PREFERENCIAL: Progressar
DURADA DE LA SESSIÓ: 1h 30’ ACCIÓ TÀCTICA PREFERENCIAL: Amplitud
NIVELLS DE JOC: Jugador
Nº SETMANA: 1
SITUACIÓ DE JOC: 2c1
Nº DIA: 1 ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES: Onades, parCts i conservacions.
MATERIAL: Pilotes, cons, pitralls, porteries peCtes Màx. 3-‐3.
COMPLEXITAT: Baixa-‐Mitja
Fase d’activació - PROGRESSAR / AMPLITUD

Consignes:
-‐  Intenció de progressar sempre que es disposi d’espai per fer-‐ho
-‐  Mantenir l’amplitud entre els jugadors laterals
-‐  Evitar que un sol jugador pugui marcar 2 jugadors a la vegada

ParJcipants: 4 c 2 +1
Espai: 15x15m (cada quadrat)
Explicació:
-‐  L’objecCu és traspassar conduint la línia del mig camp, per després
connectar amb el jugador atacant del costat contrari
-‐  Només poden entrar al quadrat a defensar dos jugadors. El 3r
jugador defensiu ha de defensar la línia i el jugador atacant que es
troba en ella
-‐  El jugador causant de la pèrdua, entra a defensar
Fase d’assoliment d’objectius – Tasca 1 – PROGRESSAR / AMPLITUD

Consignes:
-‐  Intenció de progressar sempre que es disposi d’espai per fer-‐ho
-‐  Mantenir l’amplitud entre els jugadors laterals
-‐  Evitar que un sol jugador pugui marcar 2 jugadors a la vegada
Tipus de Tasca: Contextualitzada. Onades
Situació de joc: SorCda de pilota del central. Sistema 2.3.1
ParJcipants: P.2 c 1 + 1
Espai: 10x15
Explicació:
-‐  L’equip atacant ha d’intentar marcar a qualsevol de les 3 porteries peCtes
(simulació de passada a la línia de mitjos). Abans ha de traspassar conduint la
línia del mig camp.
-‐  Si l’equip defensiu recupera la pilota, pot contraatacar. En cas de que
s’aconsegueixi gol, canvi de rols.

Fase d’assoliment d’objectius – Tasca 2 - PROGRESSAR / AMPLITUD
Consignes: Mateixes que la tasca anterior
Tipus de Tasca: Descontextualitzada. ParCt
ParJcipants: P.2 + 1 CA c P.2
Espai: 25 x 36 (8-‐15-‐8)
Explicació:
-‐  L’equip atacant ha d’intentar atacar a la porteria central defensada pel porter.
-‐  Si el gol ve precedit d’una progressió a qualsevol de les dues porteries laterals,
val doble.
-‐  El comodí va amb l’equip que té la possessió de la pilota
-‐  Es sanciona el fora de joc
FITXA DE SESSIÓ
EQUIP: EQUIP: INFANTIL1r ANY (veure exemple de programació de FASE: DEFENSIVA
la fase anterior) MOMENT: Organització defensiva
DATA: DIMECRES INTENCIÓ TÀCTICA PREFERENCIAL: RECUPERAR
DURADA DE LA SESSIÓ: 1h 30’ ACCIÓ TÀCTICA PREFERENCIAL: COBERTURA
Nº SETMANA: 1 NIVELLS DE JOC: C.Jugador
MATERIAL: Pilotes, cons, pitralls, porteries peCtes SITUACIÓ DE JOC:
ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES: Onades, parCts i
conservacions. Màx. 3-‐3.
COMPLEXITAT: Mitja-‐Alta
Fase d’activació – RECUPERAR / COBERTURA
Consignes:
-‐  Gran mobilitat en funció de companys, adversaris i pilota

ParJcipants: 4 c 2
Espai: 15x15m (cada quadrat)
Explicació:
-‐  Espai dividit en dues zones amb dos atacants en cada una d’elles
-‐  Els atacants cada cop que passen la pilota entre els dos cons blaus i
un company la rep a l’altre costat sumen 3 punts.
-‐  Els defensors cal que pressionin al posseïdor (si recupera 1 punt) i
realitzin cobertura tapant la porteria (si intercepta 2 punts).
Fase d’assoliment d’objectius – Tasca 1 - RECUPERAR / COBERTURA

Consignes: Veure sempre contrari pilota/orientació del marcatge i cobertura en
diagonal

Tipus de Tasca: Descontextualitzada. ParCt
ParJcipants: P.2 c 2 + 1 CA
Espai: 20x30

Explicació:
El porter inicia el joc al passar la pilota als 2 atacants. Si l’equip defensiu
pressiona als dos homes, el porter pot jugar directament amb el comodí.

L’objecCu de l’equip atacant és connectar amb el comodí o entrar conduint a
qualsevol de les 2 porteries peCtes. El comodí només es pot moure entre
l’interval de les dues porteries. L’equip defensiu si recupera la pilota pot atacar
a la porteria central amb l’ajuda del comodí. Es penalitzarà el fora de joc. V V
Fase d’assoliment d’objectius – Tasca 2 - RECUPERAR / COBERTURA

Consignes:
-‐  Especial atenció a las distàncies i orientacions del marcatge. En funció rival,
company i situació de joc

Tipus de Tasca: Descontextualitzada. Conservació
ParJcipants: 5c5
Espai: 35 x 20

Explicació:
Conservació amb 6 quadrats. Solament pot haver-‐hi un atacant en cada
quadrat. Defensivament sempre hi tenen que haver-‐hi dos.

FITXA DE SESSIÓ
EQUIP: JUVENIL 1r ANY (veure exemple de programació de la fase -‐FASE: Defensiva
anterior) -‐MOMENT: No es té la pilota
DATA: Divendres -‐INTENCIÓ TÀCTICA OFENSIVA: Protegir porteria
DURADA DE LA SESSIÓ: 1h 30’ -‐ACCIÓ TÀCTICA OFENSIVA: En funció
Nº SETMANA: 1 -‐NIVELLS DE JOC: C. Jugadors
MATERIAL: Pilotes, cons, pitralls, porteries peCtes -‐SITUACIONS DE JOC: 5c5
-‐ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES: Onades, parCts i
conservacions. Màx. 3-‐3.
-‐COMPLEXITAT: Màxima
Fase d’activació - PROTEGIR / MARCATGE
Acció tècnica preferencial: passada
Consignes:
-‐  Desplaçaments ràpids de cames i temporització si es fa léntrada
la volta
ParJcipants: 3 c 3 + 4 comodins
Espai: 20x35
Explicació: L’objecCu és fer deu passades (punt) amb el suport dels
comodins. Els comodins no poden passar-‐se la pilota entre ells.
Fase d’assoliment d’objectius – Tasca 1 – PROTEGIR / MARCATGE

Consignes:
-‐  Mirar sempre la pilota sense donar lésquena a ládversari protegint la porteria
-‐  Si ládversari rep désquenes, evitar que es doni la volta
Tipus de Tasca: Onada. Contextualitzada
Situació de joc: Defensa d’una centrada des de banda contra dos puntes i amb la
incorporació de dos jugadors dels mig del camp

ParJcipants: 1 central + 1 lateral + 1 pivot + 1 interior contra 1 punta + 1 interior + 1 pivot
i un comodí de suport
Espai: Mig camp (dibuix) / conservació: 25x20
Explicació: Blaus inicien una conservació en espai reduït, quan equip defensor roba ha de
passar pilota a comodí i entrar al remat amb l’objecCu de fer gol. En aquest moment,
l’objecCu de l’equip que inicialment conservava és rebutjar la pilota a parCr del marcatge
dels atacants que entren al remat.
Fase d’assoliment d’objectius – Tasca 2 - PROTEGIR / MARCATGE
Consignes: Mateixes que l’anterior
Tipus de Tasca: Contextualitzada. Onada dúna Unitat de CompeCció
Situació de joc: Defensa dúna centrada des de banda contra dos puntes i amb la
incorporació de dos jugadors dels mig del camp
ParJcipants: ParJcipants: 3 Puntes + 3 Pivots contra 4 defenses + 2 Pivots
Espai: Mig camp
Explicació: Treu el porter de la porteria gran. Léquip atacant controla la pilota, ha d’anar
a finalitzar a la porteria gran. Si els defensors recuperen la pilota han de fer gol conduint
per una de les dos porteries. No es pot passar de la zona 1 a la 2 si no es fa amb una
passada a léspai. A les zones laterals només pot defensar un jugador.

FASE 7: EL CONTROL

-‐  Consisteix en avaluar el nivell d’adaptació i rendiment que ha generat la
realització de l’entrenament.

-‐  Els protocols de control han de ser específics i iguals als de la fase del
diagnòsCc inicial
DIAGNÒSTIC DEL NIVELL:

DIBUIX
ACCIÓ TÀCTICA DE L’EXTREM – DESMARCADA
Data del diagnòsJc: 23/12/13
Situació de joc: Moviments del davanter centre i els dos extrems per a la
realització de la úlCma passada en la zona de finalització.
ParJcipants: Comodí atacant + 3 c P + 3
Espai: 25x30m
Explicació de la tasca:
-‐  L’equip atacant ha d’intentar marcar a la porteria central o a qualsevol de
les peCtes. Hi ha fora de joc.
-‐  Si els defenses recuperen, han d’intentar portar la pilota fins la línia de
fons entrant conduint

CRITERUS D’AVALUACIÓ DE LA SITUACIÓ DE JOC (variables i MAI POQUES A SOVINT SEMPRE
específics en funció de les necessitats) VEGADES VEGADES
1. Davant una desmarcada del punta (recolzament/ruptura), ocupa l’espai deixat pel x
primer?
2. Quan està orientat en el joc, el jugador manifesta constants canvis de ritme, x
fintes, etç per tal de buscar línia de passada?
3. Realitza els moviments en el moment oportú? x
Bibliografia

•  Bayer, C. (1992). La enseñanza de los juegos deporCvos colecCvos, Barcelona.
Hispano-‐Europea
•  Casáis, L.; Domínguez, E; Lago, C. “Fútbol Base. El entrenamiento en categorías
de formación”. MCSports 1ª ed. 2009
•  Castelo, J. (1994). Fútebol. Modelo técnico-‐tàcCco de jog., Lisboa. Ediçoes FMH
•  Castelo, J. (1996). Fútebol. A organizaçao de jogo. Lisboa. Ediçao do autor
•  Castelo, J. (1996). Fútebol. Estructura y dinámica del juego. Barcelona. Inde
•  Fradua, L. (2005). El entrenamiento con jóvenes jugadores en las escuelas de
fútbol. Máster Universitario de Preparación Física en Fútbol. Madrid: RFEF-‐
UCLM
•  Garganta, J. (1997). Para una teoría de los juegos deporCvos colecCvos. En A.
Graça y J. Oliveira (eds). La enseñanza de los juegos deporCvos, pp 9-‐23,
Barcelona. Paidotribo
•  Garganta, J. (1997). Modelaçao tácCca do jogo de futebol. Estudo da

organizaçao da fase ofensiva em equipas de alto rendimiento, Tesis doctoral
no publicada, Porto. Universidade de Porto
•  Garganta, J.; Pinto, J. (1997). La enseñanza del fútbol. En A. Graça y J. Oliveira
(eds). La enseñanza de los juegos deporCvos, pp 97-‐138, Barcelona. Paidotribo

•  Gréhaigne, J.F. (2001). La organización del juego en el fútbol, Barcelona. INDE
•  Hohman, A.; Brack, R. (1983). Giochi sporCvi e diagnosi della prestaziones,

SDS, Rivista di cultura sporCva, Anno 3, N.3, pp. 36-‐41
•  Queiroz, C. (1983). Para uma teoria do ensino/treino do futebol, Ludens. Vol.
8, N. 1, pp 23-‐44
•  Queiroz, C. (1986). Estructura e organizaçao dos exercicios de treino en

futebol., Lisboa. Federaçao Portuguesa de Futebol
•  Sans, A; Framarola, C. “Los Fundamenntos del Fútbol –Programa AT3-‐”. Ed.



•  Sans, A; Framarola, C. “El entrenamiento en el Fútbol Base –Programa AT1-‐”.
Ed. Paidotribo. 5ª ed. Barcelona 2008
•  Seirul-‐lo, F. (2004). Estructura socioafecCva, Master Profesional en Alto

Rendimiento en Deportes de equipo. Área CoordinaCva Barcelona: Byomedic-‐
Fundació F.C.Barcelona
•  Solé, J. “Planificación del entrenamiento deporCvo”. SicropatSport 2006

•  Theodorescu, L. (1984). Problemas de teoría e metodología nos desportos
colecCvos. Livros Horizonte

Apunts Tactica 1er Federatiu (En Francés) PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Apunts Tactica 1er Federatiu (En Francés) PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CRÈDIT:

TÀCTICA PRIMER NIVELL

CRITERIS D´AVALUACIÓ TÀCTICA NIVELL I

UD1) APROXIMACIO CONCEPTUAL DE LA TACTICA INDIVIDUAL

1.1 Història i evolució de la TàcCca

1.2 Concepte i diferències entre TàcCca i Joc col.lecCu

UD2) SITUACIONS BASIQUES DE LA TACTICA INDIVIDUAL

2.2 Situacions bàsiques de 1:1

2.3 Situacions bàsiques de 2:1

2.4 Situacions bàsiques de 1:2

UD3) ACCIONS DE LA TACTICA INDIVIDUAL

3.1 Introducció a les accions de la TàcCca Individual

3.2 Accions TàcCques Ofensives

3.3 Accions TàcCques Defensives

UD4) ESTRATEGIES METODOLOGIQUES PEL TREBALL DE LA TACTICA

4.2 Metodología Sistèmica per treballar la TàcCca Individual

4.3 Altres Metodologies per treballar la TàcCca Individual

4.4 Eines metodològiques per treballar la TàcCca Individual

UD5) PLANIFICACIÓ DE LA TÀCTICA INDIVIDUAL

1.1 HISTORIA I EVOLUCIO DE LA TACTICA

1.2 CONCEPTES I DIFERENCIESENTRE TACTICA I JOC

TàcJca: Sans, A.; Framarola, C. (2009)

Joc Col·∙lecJu: Sans, A.; Framarola, C. (2009)

1.3 CRITERIS A TENIR EN COMPTE A L´HORA DE

És un error d’execució

• Les pèrdues per DECISIONS estan especialment vinculades amb el

• Sans, A; Framarola, C. “Los Fundamentos del Fútbol –Programa AT3-­‐”. Ed.

2.1 DESCRIPCIO I CLASSIFICACIO DE LES SITUACIONS

2.2 SITUACIONS BASIQUES DE 1:1

-­‐ 1:1 en atac

SITUACIONS 1:1 EN DEFENSA

• Diﬁcultar la progressió en el joc

• Evitar el gol

• Evitar ser superats en el 1x1

TASCA DESCONTEXTUALITZADA: SITUACIÓ

Tipus de Tasca: conservació

TASCA DESCONTEXTUALITZADA: SITUACIÓ

SITUACIONS 1:1 EN ATAC

Dibuix realitzat per Sans, A.; Fratarola, C.

2.3 SITUACIONS BASIQUES DE 2:1

2:1 EN DEFENSA 2:1 EN ATAQUE

SITUACIONS 2:1 EN ATAC

TASCA DESCONTEXTUALITZADA: SITUACIÓ

TASCA DESCONTEXTUALITZADA: SITUACIÓ

Tipus de Tasca: ParCt

SITUACIONS 2:1 EN DEFENSA

• Diﬁcultar la progressió en el joc

• Evitar el gol

• Evitar ser superats en el 1x1

• En línia diagonal en relació al posseïdor tancant la seva

TASCA DESCONTEXTUALITZADA: SITUACIÓ

Tipus de Tasca: ParCt

2.4 SITUACIONS BASIQUES DE 1:2

1:2 EN ATAC 1:2 EN DEFENSA

SITUACIONS 1:2 EN DEFENSA

TASCA DESCONTEXTUALITZADA: SITUACIÓ

Tipus de Tasca: Onada

SITUACIONS 1:2 EN ATAC

• Si es pot progressar, fer-­‐ho (depèn del talent del jugador)

• Buscar a un defensor per converCr la situació en 1:1

TASCA DESCONTEXTUALITZADA: SITUACIÓ

ACTIVITAT 1: En grups de 2-­‐3

ACTIVITAT 2: Realitza una tasca per

•  Les pèrdues per DECISIONS estan especialment vinculades amb el

•  Sans, A; Framarola, C. “Los Fundamentos del Fútbol –Programa AT3-‐”. Ed.

-‐ 1:1 en atac

•  Diﬁcultar la progressió en el joc

•  Evitar el gol

•  Evitar ser superats en el 1x1

•  Diﬁcultar la progressió en el joc

•  Evitar el gol

•  Evitar ser superats en el 1x1

•  En línia diagonal en relació al posseïdor tancant la seva

•  Si es pot progressar, fer-‐ho (depèn del talent del jugador)

•  Buscar a un defensor per converCr la situació en 1:1

ACTIVITAT 1: En grups de 2-‐3

–  Fase Ofensiva, Fase Defensiva, Transició Defensa-‐Atac o Atac-‐Defensa

–  Hi ha un objecCu tàcCc principal i tàcCcs secundaris

–  Simula situacions on el jugador es té que reorganitzar constantment

–  Les correccions es fan envers la millora de l´acció tàcCca dins de la

•  Simula un context col·∙lecCu sense concretar

•  No s´especiﬁca la situació de joc que es vol simular

•  Es treballen la Fase Ofensiva, Fase Defensiva, Transició Defensa-‐Atac o

•  Realitzar situacions de joc descontextualitzades que provoquin la realització

•  Tasques realitzades en les diferents fases ofensives, defensives i transicions

•  Especiﬁcacions per zona i demarcació en les tasques contextualitzades

•  Adaptar la distancia òpCma en funció de l´edat, nivell, categoria i

•  Tenir en compte la demarcació, la zona, la fase ofensiva i els adversaris.

•  Vivenciar *diferents situacions d'amplitud dins del joc, a més experiències

•  Provocar que la tasca sigui dinàmica per produïr diferents presses de

•  El jugador té que adaptar la seva profunditat constantment a la pilota,

•  Vivenciar *diferents situacions de profunditat dins del joc, a més