TEMA 4.

FUNCIÓ CIRCULATÒRIA I EXCRETORA

1.- Funcions del sistema circulatori:

 Transporta les substàncies nutritives des de l’aparell digestiu cap a

tots els teixits del cos.
 Porta l’oxigen des de l’aparell respiratori fins a les cèl·lules i el diòxid
de carboni en sentit contrari.
 Recull les substàncies de rebuig que s’han produït en el metabolisme
de les cèl·lules i les transporta fins als òrgans excretors encarregats
d’eliminar-les.
 Condueix cèl·lules i molècules especialitzades en la defensa de
l’organisme fins als teixits infectats per microorganismes patògens.
 Distribueix als teixits les hormones que generen les glàndules
endocrines, perquè puguin arribar a les cèl·lules sobre les quals
actuen.
 Participa en la regulació de la temperatura, redistribuint la calor per
l’organisme.

2.- Composició de la sang.

La sang està composta d’una banda líquida, anomenada plasma sanguini i

d’una sèrie de cèl·lules sanguínies.

 Glòbuls blancs o leucòcits: són les cèl·lules amb nucli. N’hi ha de dos
tipus: granulòcits i els agranulòcits (monòcits i limfòcits). Tots fan
una funció defensiva. Protegeixen l’organisme de les infeccions
fabricant anticossos (limfòcits) o fagocitant partícules estranyes
(monòcits)

1
  Plasma sanguini: és un líquid de color groguenc. Si la proteïna que
s’encarrega de la coagulació de la sang s’elimina dels plasma, s’obté
sèrum sanguini.
 Plaquetes: són fragments de cèl·lules que s’originen a la medul·la òssia
vermella. La funció que fan en la coagulació sanguínia és essencial.
 Glòbuls vermells, eritròcits o hematies: són cèl·lules aplanades
bicòncaves sense nucli. El color vermell és degut al fet que contenen
hemoglobina, una proteïna amb ferro que transporta l’oxigen fins a
les cèl·lules.

3.- Parts del cor.

DIBUIX PÀGINA 95

4.-Explicar el cicle cardíac.

Les etapes del cicle cardíac:

 Sístole: les aurícules, que estan plenes de sang, es contreuen i

impulsen la sang cap als ventricles a través de les vàlvules mitral i
tricúspide.
 Diàstole: el múscul cardíac es relaxa i les aurícules s’omplen de sang.
Les vàlvules mitral i tricúspide s’obren i es comencen a omplir els
ventricles, de manera que s’inicia un nou cicle.
 Sístole ventricular:
Els ventricles es contreuen i expulsen la sang a les artèries aorta i
pulmonar a través de les vàlvules sigmoides, que a continuació es
tanquen.

5.- Defineix les característiques del sistema circulatori:

- Tancada: la sang circula pels vasos sanguinis i no en surt.

- Completa: la sang oxigenada i la desoxigenada no es barregen, i es mouen

per circuits diferents.

- Doble: la sang passa dues vegades pel cor per poder fer una recorregut
complet.

La sang fa dos circuits a partir del cor: el circuit pulmonar o menor i el

circuit general o sistèmic.

2
6.- Funcions del sistema limfàtic.

 Absorció de greixos dels aliments digerits.

 Drenatge de líquid intersticial: en els capil·lars sanguinis es filtren les
substàncies que passen al líquid intersticial que banya les cèl·lules.
 Formació de cèl·lules del sistema immunitari. Es formen cèl·lules que
estan relacionades amb la defensa de l’organisme: glòbuls blancs com
els limfòcits i alguns fagòcits.

7.- Part de l’aparell excretor.

PÀGINA 102 DIBUIX

8.- Formació de l’orina.

L’orina és un líquid de color clar que està format per un 95% d’aigua i un 5%
de substàncies com urea, àcid úric, sodi, potassi, fosfat, sulfat i creatinina.

En la formació de l’orina es diferencien tres etapes:

 Filtració: passa líquid des de la sang del glomèrul fins a la càpsula de

Bowman. Així es filtren l’aigua, els productes d’excreció i altres
substàncies.
 Reabsorció: substàncies com aigua, glucosa, aminoàcids i sals minerals
retornen a la sang des dels túbuls i la nansa de Henle.
 Secreció: algunes substàncies, com els ions potassi passen dels fluids
corporals a la part final de la nefrona. Així es forma l’orina, que anirà
cap a la pelvis renal. L’orina surt de la pelvis renal pels urèters.
A les parets de la bufeta urinària hi ha uns receptors que capten la
pressió i l’augment del seu volum, per la qual cosa, quan s’omple, es
desencadena el procés de la micció.