Crònica de la 9a sessió d’itineraris de lectura d’autors catalans del segle XX-XXI Actualitat

9a sessió. Manuel Baixauli (vida, obres, influències literàries).

“Un autor que no el coneixia gairebé ningú” assevera al començar la sessió la professora Remei
Romanos, que aconseguirà despertar l’interés per aquest autor entre els assistents.

Manuel Baixauli és un autor jove, 54 anys, i és la veu valenciana dins el conjunt d’autors que
tractem en aquests Itineraris. Utilitza el llenguatge en la variant valenciana, més fàcil
d’entendre que la mallorquina. És també un pintor, un bon pintor. Autor emergent que escriu
microcontes, molt curts, també novel·les amb una prosa neta i culta i un llenguatge molt
elevat, la idea que hi ha dins és brillant. Els protagonistes dels seus treballs solen ser
denominats amb pronoms – jo, tu, ell – o per la feina que fan.

Nat el 1963 a Sueca (València), ciutat que ha donat grans autors, Joan Fuster per exemple,
Manuel Baixauli sempre deixa clar que escriu en valencià, no en el català de Barcelona. La seva
família era de classe mitjana i als 18 anys va anar a València a estudiar Belles Arts i va
començar a pintar coses “extranyes”. Acabada la carrera, treballa com a professor en una
escola on ensenya Pintura. Actualment viu també a Sueca.

Home, més aviat, de quedar-se a casa i fer el que li agrada, diu que no és escriptor sinó
reescriptor, perquè sí que es passa la vida escrivint però tarda tres anys en fer una obra, ja que
la reescriu una i altra vegada. Per ell reescriure és podar el treball per deixar només allò
esssencial, sintetitzant al màxim totes les idees que vol expressar.

L’any 1998 va publicar “Espiral”, un llibre de relats i microrelats que es va anar venent…,
després se n’han venut més, d’exemplars. També va publicar la novel·la “L’home manuscrit”,
que inicialment es deia “Futur”. Si, com fa ell, corregim moltes vegades un escrit, el primer
esborrany és molt diferent de l’obra que és publicada finalment. Al reescriure, realment
reescriu la vida preguntant-se com hauria estat si en els seu moment s’haguéssin pres altres
decisions.

Una etapa crítica a la seva vida és quan va sofrir la síndrome de Guillain-Barré, una malaltia
que és minoritària i, per tant sense recursos assignats per ser investigada. En 5 dies es va
quedar totalment invàlid, l’única cosa que podia fer ra moure els ulls. Es va passar 42 dies a
l’hospital. Per fer la rehabilitació, el van enviar a un “hospital de sang” on abans hi havien els
leprosos. L’hospital tenia cinc plantes i la cinquena estava deshabitada. Fruit d’aquella
experiència va publicar el llibre “La cinquena planta”.
També és autor d’un llibre recopilatori “Ningú no ens espera”, que recull els seus articles
publicats al suplement del País Valencià del diari “El País”.

L’itinerari d’avui acaba amb la descripció de les característiques dels microcontes i la lectura
d’alguns escrits per Manuel Baixauli per part de la professora.

El proper mes ens endinsarem en al figura de Pere Calders, imagineu lo interessant de que
serà. No hi falteu.