OBRA: PISTES ESPORTIVES

c/ del Riu Sec

CERDANYOLA DEL VALLÈS
Informe: Nº 15729·05·10

ESTUDI GEOTÈCNIC

MAIG DE 2009

EMPRESA ACREDITADA PER LA GENERALITAT DE CATALUNYA, segons R.D. 257/2003

a 21 d’Octubre, en:
1) Àmbit d’assaigs de laboratori de geotècnia (GTL), assaigs bàsics, nº d’identificació
06163GTL06(B), 24 d’Abril de 2006.
2) Àmbit de sondeigs, recollida de mostres i assaigs in situ per a reconeixements geotècnics
(GTC), assaigs bàsics, nº d’identificació: 06048GTC05(B), 9 de Desembre de 2007.

CALLE DE LA CIENCIA, 41 – Polígon Industrial – Tel. 93 662 25 50 – Fax 93 638 00 60 – 08850 GAVÀ (Barcelona)
GEOTECNIA-CÁLCULOS Y EJECUCIÓN DE CIMENTACIONES ESPECIALES-SONDEOS
Nº 15729/05/10 M.L.S. 2

ÍNDEX

1.- ANTECEDENTS
2.- TREBALLS REALITZATS
2.1. Sondeigs mecànics a percussió
2.2. Sondeigs mecànics a rotació
2. 3. Assaigs SPT
2.4. Assaigs de laboratori
3.- CONTEXT GEOLÒGIC
4.- SITUACIÓ GEOGRÀFICA
5.- LITOLOGIA I CARACTERÍSTIQUES GEOTÈCNIQUES
5.1. Unitat de reblert
5.2. Unitat de graves
5.3. Unitat Terciària
6.- NIVELL FREÀTIC
6.1. Coeficient de permeabilitat segons DB HS1
7.- CONSIDERACIONS GEOTÈCNIQUES
7.1. Introducció
7.3. Estudi d’una fonamentació profunda
a) Cota i tipologia de la fonamentació
b) Resistències unitàries per fuste i punta (pilons)
8.- RIPABILITAT
9.- SISMICITAT
10.- CONCLUSIONS

ANNEX I: Càlcul de la resistència per punta i fuste d’un piló

ANNEX II: REPORTATGE FOTOGRÀFIC

PLÀNOL DE SITUACIÓ
PERFILS ESTRATIGRÀFICS
GRÀFIQUES DELS SONDEIGS
ACTES DE LABORATORI
Nº 15729/05/10 M.L.S. 3

1.- ANTECEDENTS Al mateix temps va recollint-se, a la sabata de clavar (tub inicial), un testimoni continu amb mostres alterades i recuperació
relativa que s’identifica visualment. Les mostres més vàlides i representatives van ser analitzades al nostre laboratori “Labotest”
A petició de la MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS, segons les instruccions rebudes i en base al nostre número de pressupost Nº per tal d’obtenir dades significatives.
117·04·10 ES, s’ha realitzat en el lloc indicat en el plànol adjunt, un estudi geotècnic amb la finalitat de conèixer:

a) Resultats dels sondeigs a percussió, a rotació i presa de mostres per determinar els perfils geològics i estratigràfics. El número de cops del PD-TAENZER per cada 10 cm està correlacionat empíricament amb el copeig N obtingut amb el SPT
(Standard Penetration Test), expressant-se aquesta relació mitjançant l’equació:
b) Valors de les característiques mecàniques del sòl, obtingudes per mitjà dels assaigs geotècnics efectuats “in situ” i al
laboratori.
N = K · Nl

c) Consideracions i recomanacions sobre:

essent K un coeficient variable entre 0.8 i 1.2, segons el tipus de terreny i profunditat que es consideri. Per terrenys granulars i
c.1) Cota i tipologia de la fonamentació.
cotes superficials es fa servir el valor màxim de 1,2 i per terrenys argilosos i profunds, el mínim de 0.8.
c.2) Indicacions a tenir en compte durant l’execució de les fonamentacions.

A les parets dels sondeigs s’han realitzat un total de 8 assaigs “in situ”.
Segons el Documento Básico SE-C, a continuació s’indicarà la tipologia de l’edificació i el tipus de terreny:

TIPUS DE CONSTRUCCIÓ C-1

2.2. Sondeigs mecànics a rotació
GRUP DE TERRENY T-3

Durant el mes de Maig de 2010, s’han dut a terme 4 sondeigs mecànics a rotació, amb extracció de mostra contínua
N. DE PLANTES CONSTRUÏDES PB
mitjançant una sonda d’avançament hidràulic, amb bateries simples i amb corones de widia.
2
SUPERFÍCIE APROXIMADA 2150 m
El percentatge de recuperació dels testimonis ha estat de l’ordre del 95% als sòls cohesius i de l’ordre del 80% als sòls detrítics,
si bé, en algun tram aquesta recuperació ha pogut disminuir fins a un 70 %.

2.- TREBALLS REALITZATS

Pel que fa al diàmetre de perforació, aquest ha oscil·lat entre 101 i 86 mm, segons les necessitats del sondeig i la seva fondària.

Durant el mes de Maig de 2010 a l’àrea d’estudi s’ha realitzat una campanya geotècnica, que ha consistit en el següent: Les màximes profunditats assolides pels sondeigs han estat les següents, referides a la boca dels mateixos:

2.1. Sondeigs mecànics a percussió Sondeigs a percussió Sondeigs a rotació

Sondeig P-1 14.2 m Sondeig S-1R 18.0 m
Durant els mesos de Maig de 2010, s’han dut a terme: Sondeig P-3 13.2 m Sondeig S-2R 18.0 m
Sondeig P-4 15.7 m Sondeig S-4R 18.0 m
Sondeig P-7 15.0 m Sondeig S-6R 18.0 m
4 sondeigs a percussió

amb la nostra sonda de penetració dinàmica model "PD-TAENZER". En aquest tipus de sonda avalada per la llarga experiència,
es comptabilitza el número de cops necessaris per clavar 10 cm del tub en el seu avançament en el sòl per mitjà de la caiguda
lliure sobre ell mateix, d’una massa de 115 Kg de pes. Aquesta copeja en cadència aproximada de 50 a 60 cops per minut i amb
una alçada constant regulada de caiguda de 40 cm, obtenint-se així dades sobre la resistència del sòl en el punt d’assaig, per
mitjà d’un registre continu de la penetració en el seu número de cops.
Nº 15729/05/10 M.L.S. 4

3.- CONTEXT GEOLÒGIC

2.3. Assaigs SPT
A l’interior dels sondeigs mecànics a rotació, a mesura que aquests es perforaven i, prèvia neteja del seu fons, s’han efectuat un
total de 20 assaigs SPT (Standard Penetration Test), consistents en clavar un agafamostres normalitzat, mitjançant la caiguda
d’una massa de 63.5 kg de pes des d’una alçada de 76 cm.
Aquesta penetració s’efectua amb quatre trams de 15 cm cadascun, denominant-se valor N a la suma dels cops dels dos trams
intermitjos.
En termes geològics, la zona d’estudi es localitza a la Depressió del Vallès, unitat morfoestructural limitada al Nord per la
Serralada Prelitoral Catalana i al Sud per la Serralada Litoral Catalana.
Aquesta depressió és una fossa sedimentària desenvolupada a final de l’època Oligocena del període Terciari, durant una etapa
distensiva que suposa l’enfonsament de l’actual depressió respecte als límits de la Serralades Catalanes. Simultàniament a
aquest enfonsament, la depressió resultant es va reomplir de sediments d’edat Micoena, resultat del desmantellament erosiu
dels relleus de les serralades que l’envoltaven.

2.4. Assaigs de laboratori

A l’interior dels sondeigs a rotació, es van agafar 5 mostres inalterades i 4 mostres parafinades amb les que s’han dut a
terme els següents assaigs de laboratori, realitzats al nostre laboratori acreditat per la Generalitat de Catalunya:

ASSAIGS D’IDENTIFICACIÓ D’UN SÒL

Granulometria per tamisat 3
Humitat natural 5
Densitat natural d’un sòl 4
ZONA D’ESTUDI
Límits d’Atterberg 5
Contingut quantitatiu de sulfats 4

ASSAIGS DE RESISTÈNCIA I DEFORMACIÓ D’UN SÒL

Compressió simple 3
Tall directe (consolidat drenat, CD) 4

ANÀLITICA D’AIGUA

Analítica d’aigua segons EHE 1

Figura 1. Mapa geològic de la zona d’estudi.

Litològicament, es troba constituïda per sediments de naturalesa detrítica amb predomini dels termes argilosos, sorrencs o
gravosos i amb uns graus variables de cimentació que permet la presència de gresos o conglomerats.

Estratigràficament, els sediments terciaris, que arriben a mostrar uns espessors hectomètrics, adopten una disposició horitzontal
o subhoritzontal de les capes, si bé, cap els marges de la Depressió poden presentar cabussaments més acusats deguts als
processos tectònics.
Nº 15729/05/10 M.L.S. 5

Sobre aquest substrat i de forma discontínua, mitjançant una superfície de paleorrelleu, es disposen els materials del període 5.- LITOLOGIA I CARACTERÍSTIQUES GEOTÈCNIQUES
Quaternari, també de caràcter detrític, associats als actuals cursos fluvials com a sediments d’al·luvió o com a sediments
el·luvials resultat de l’alteració “in situ” de les litologies terciàries. La successió litoestratigràfica obtinguda a partir dels sondeigs, es molt similar a la obtinguda a altres estudis geotècnics realitzats
en el mateix sector, sent la següent:

4.- SITUACIÓ GEOGRÀFICA 5.1. Unitat de reblert

5.2. Unitat de llims argilosos-argiles llimoses
El terreny objecte d’estudi es troba situat al carrer del Riu Sec, dins del terme municipal de Cerdanyola del Vallès (veure figura 5.3. Unitat de graves
2), situant-se els sondeigs tal i com al plànol adjunt (veure annex). 5.4. Substrat Terciari

5.1. Unitat de reblert

Superficialment es localitza una unitat de reblert que presenta una composició litològica molt heterogènia de llims i argiles
llimoses marrons i puntualment grisenques amb sorres, graves, nòduls i restes antròpiques (còdols, plàstics,.etc.) disperses.

Cal indicar que superficialment s’ha detectat una capa de reblert d’uns 40 cm de gruix de graves que a la seva base presenten
una capa de geotextil, aquest reblert es degut a un confinament superficial del reblert inferior.

En els punts investigats, aquesta unitat es localitza fins a les següents fondàries referides a les boques dels sondeigs:

Sondeigs a percussió Sondeigs a rotació

Sondeig P-1 6.1 m Sondeig S-1R 6.9 m
Sondeig P-3 6.0 m Sondeig S-2R 8.5 m
Sondeig P-4 6.2 m Sondeig S-4R 6.4 m
Sondeig P-7 5.0 m Sondeig S-6R 3.3 m
Zona d’estudi
Donat que aquesta unitat té origen antròpic no es descarta que, puntualment, pugui presentar espessors superiors als detectats
pels sondeigs.

Des del punt de vista geotècnic es tracta d’un material dotat d’unes baixes i heterogènies propietats resistents. Per això, aquest
Figura 2. Situació geogràfica de l’àrea d’estudi.
nivell no es considera apte pel recolzament de cap tipus de fonamentació, degut a que la seva estructura interna, oberta i
col·lapsable, afavoreix assentaments de gran magnitud:
La zona d’estudi presenta una topografia una mica irregular sent les diferencies topogràfiques de les boques del sondeigs
d’ordre decimétric a mètric.
Penetració dinàmica, N10(nº de cops per 10 cm) 4-70*
Assaig SPT,NSPT (nº de cops per 30 cm) 8-40*
2
Pressió límit, PL [Kg(cm ] 1.2-2.5
2
Mòdul de deformació, E [Kg/cm ] 8-12

*(Aquests valors son deguts a la presència de nivells de graves i algun còdol a la unitat de reblert).
Nº 15729/05/10 M.L.S. 6

5.2. Unitat de llims argilosos-argiles llimoses Des del punt de vista geotècnic, aquests materials mostren compacitats mitjanament denses a denses:

Per sota de la unitat de reblert, a excepció del sondeig S-6R, es localitza una unitat essencialment cohesiva constituïda per Classificació USCS GP-SPM
nivells de llims argilosos i nivells d’argiles llimoses de tonalitats marrons a marró vermelloses. Granulometria, T0.08 [%] 7.0-8.4
Humitat natural, w [%] 9.3-10.4
En els punts investigats, aquesta unitat es localitza fins a les següents fondàries referides a les boques dels sondeigs:
Índex de plasticitat, I.P. [ %] N.P
Densitat natural, W [Tn/m3] 2.10-2.13
Sondeigs a percussió Sondeigs a rotació
Sondeig P-1 9.0 m Sondeig S-1R 8.7 m Contingut en sulfats (mg SO42-/kg mostra) 313

Sondeig P-3 8.0 m Sondeig S-2R 9.4 m Penetració dinàmica, N10(nº de cops per 10 cm) 20-92

Sondeig P-4 9.0 m Sondeig S-4R 8.0 m Assaig SPT,NSPT (nº de cops per 30 cm) 29-49
2
Sondeig P-7 9.0 m Sondeig S-6R No detectada Pressió límit, PL [Kg(cm ] 9.3-14.8
2
Mòdul de deformació, E [Kg/cm ] 87-137
Aquests sòls es poden catalogar segons la Classificació de Casagrande, com a CL(ML)-ML(CL), mostrant com a fracció grollera 2
Cohesió, c’ [Kg/cm ](CD) 0.00
secundària abundants graves i gravetes, així com algun nòdul carbonatat.
Angle de fregament, ’[o](CD) 36.8-38.7

Des del punt de vista resistent es tracta d’uns materials cohessius dotats de consistències moderadament fermes:
(*)
L’agressivitat d’aquest sòl enfront el formigó pot catalogar-se com No Agressiu, segons la Instrucció del Formigó Estructural
EHE (R.D. 1247/2008).
Penetració dinàmica, N10(nº de cops per 10 cm) 12-33
Pressió límit, PL [Kg(cm2] 3.8-4.4
2
Mòdul de deformació, E [Kg/cm ] 31-52
5.4. Unitat Terciària

Finalment, per sota de la unitat graves, a excepció del sondeig S-6R que ja apareix per sota de la unitat de reblert, es localitza el
5.3. Unitat de graves
substrat Terciari de la zona. Litològicament està constituït per la intercalació dels següents nivells :

Per sota de la unitat de llims argilosos-argiles llimoses, a excepció del sondeig S-6R, es localitza una unitat essencialment
- Argiles margoses marró verdoses, catalogades com a CL-SC segons la classificació de Casagrande.
detrítica constituïda per graves i gravetes de calcàries, quars, etc., amb nivells de sorres grolleres, que presenten matriu llimoso-
sorrenca marró blanquinosa.
- Sorres fines a llimoses marró verdoses a grisenques catalogades com a SP-SC segons la classificació de
Casagrande.
Aquests sòls són catalogats com a GP-SP segons la classificació de Casagrande i presenten, com a fracció grollera secundària,
còdols dispersos.
Cal assenyalar que els materials cohesius (argiles margoses) són les litologies predominants dins de l’àrea d’estudi.

En els punts investigats, aquesta unitat es localitza fins a les següents fondàries referides a les boques dels sondeigs:

Cal destacar que els nivells d’argiles margoses per exposició continuada als agents atmosfèrics, pateixen processos de
Sondeigs a percussió Sondeigs a rotació meteorització que redueixen considerablement les seves característiques resistents, cohesives i friccionals.
Sondeig P-1 11.5 m Sondeig S-1R 11.5 m
Sondeig P-3 12.0 m Sondeig S-2R 15.1 m Segons la nostra informació bibliogràfica i d’arxiu de la zona, aquests materials presenten una continuïtat en profunditat superior
Sondeig P-4 15.1 m Sondeig S-4R 14.9 m a la desena de metres, mantenint o augmentant les seves característiques geotècniques.

Sondeig P-7 14.1 m Sondeig S-6R No detectada

Nº 15729/05/10 M.L.S. 7

Des del punt de vista geotècnic, es pot considerar que aquest conjunt de materials presenta el mateix comportament tenso- Sobre una mostra d’aigua extretes dels sondeigs S-2R, s’han realitzat anàlisis químics complets, on els resultats són els
deformacional, tractant-se d’uns materials dotats d’unes consistències molt fermes a dures amb intercalacions de nivells de següents:
compacitats denses a molt denses:
Valor del pH 7.1
Classificació USCS CL/SP-SC CO2 agressiu (mg CO2/l) 12.5
4+
Granulometria, T0.08 [%] 99.3 Ió amoni (mg NH /l) 0.38
2+
Humitat natural, w [%] 13.9-21.3 Ió magnesi (mg Mg /l) 0.65
Límit líquid, L.L. [ %] 40.3-46.4 Ió sulfat (mg SO42-/l) 218
Índex de plasticitat, I.P. [ %] 18.2-21.3 Residu sec 1320
Densitat humida , W [Tn/m ] 3
1.90-2.08
Contingut en sulfats (mg SO42-/kg mostra) 568-636 Segons les dades obtingudes a altres campanyes geotècniques realitzades en el mateix sector, el tipus d’exposició d’aquestes
aigües enfront el formigó es pot catalogar com atac dèbil, segons la Instrucció del Formigó Estructural EHE (R.D. 1247/12008).

Penetració dinàmica, N10(nº de cops per 10 cm) 18-Rbg

6.1. Coeficient de permeabilitat segons DB HS 1
Assaig SPT,NSPT (nº de cops per 30 cm) 57-Rbg
Pressió límit, PL [Kg(cm2] > 15
2
Segons el Document Bàsic HS1 de Protección frente a humedad, es poden classificar les unitats detectades com:
Mòdul de deformació, E [Kg/cm ] >220
Compressió simple, q,u [kgn/m3] 5.68-7.36
Coeficient
2 Presència Grau
Cohesió, c’u[Kg/cm ](CD) 0.30-0.38 de permeabilitat
d’aigua d’impermeabilitat
del terreny
Angle de fregament, ’[o](CD) 28.0-29.5
Solera U. de reblert Baixa
-5
Ks >10 cm/s 2

6.- NIVELL FREÀTIC

Durant l’execució dels sondeigs (Maig de 2010), es va detectar la presència d’aigua a les següents fondàries referides a les
boques dels sondeigs:

Sondeigs a percussió Sondeigs a rotació

Sondeig P-1 -- Sondeig S-1R --
Sondeig P-3 13.2 m Sondeig S-2R 13.6 m
Sondeig P-4 -- Sondeig S-4R 12.8 m
Sondeig P-7 -- Sondeig S-6R ---

Als sondeigs P-1, P-4 i P-7 no es va poder mesurar el nivell freàtic perque les parets dels sondeigs es van desmoronar.
Nº 15729/05/10 M.L.S. 8

7.- CONSIDERACIONS GEOTÈCNIQUES 7.2. Estudi d’una fonamentació profunda

7.1. Introducció a) Cota i tipologia de la fonamentació

Segons la informació facilitada, es preveu la construcció d’unes pistes esportives i un edifici de vestuaris.
L’execució d’aquests elements no implicarà l’excavació del terreny respecte de la cota actual.
Per l’estudi de la fonamentació i degut a la presència d’un reblert de baixes característiques geotècniques (i que es troba
contaminat) es preveu resoldre la fonamentació de forma profunda mitjançant pilons fincats.
Degut a que dins de l’àrea d’estudi s’ha detectat una unitat de reblert amb espessors compresos entre 3.3 i 8.5 metres i que es
tracta de materials amb un cert grau de contaminació, s’ha considerat una solució per resoldre les possibles fonamentacions i
com recolzament de les pistes esportives l’ execució de fonamentacions tipus pilons fincats degudament encastats en la unitat
de graves o la unitat Terciària.
Aquestes unitats apareixen a les següents fondàries referides a les boques dels sondeigs:
Unitat de graves

Sondeigs a percussió Sondeigs a rotació

Amb les dades obtingudes a la investigació, la naturalesa del terreny fins la cota assolida en els sondeigs a rotació, percussió i
Sondeig P-1 9.0 m Sondeig S-1R 8.7 m
les característiques mecàniques, es proposa una solució executiva de la fonamentació amb els criteris de:
Sondeig P-3 8.0 m Sondeig S-2R 9.4 m
Sondeig P-4 9.0 m Sondeig S-4R 8.0 m
- Valor de càrrega admissible enfront l’enfonsament per ruptura a l’esforç tallant, és a dir, una adequada resistència amb el
Sondeig P-7 9.0 m Sondeig S-6R No detectada
seu coeficient de seguretat.
Substrat Terciari
- Una estimació aproximada de la magnitud dels assentaments probables de l’estructura que no li siguin perjudicials en funció
Sondeigs a percussió Sondeigs a rotació
dels diversos assaigs realitzats, amb les reserves que allò comporta per utilitzar-se mètodes simples en aquest tipus
Sondeig P-1 11.5 m Sondeig S-1R 11.5 m
d’investigació, ja que per obtenir dades més completes s’hauria de prendre mostres inalterades i realitzar assaigs
edomètrics, de tall o triaxials, segons el tipus de sòls i mètode de perforació. Sondeig P-3 12.0 m Sondeig S-2R 15.1 m
Sondeig P-4 15.1 m Sondeig S-4R 14.9 m
Sondeig P-7 14.1 m Sondeig S-6R No detectada
b)
b) Resistències unitàries per fuste i punta (pilons)

Pel càlcul d’aquests elements de fonamentació es podran adoptar les següents resistències unitàries per fuste i punta per les
diferents unitats detectades, cal indicar que el sector del sondeig S-6R on apareix el Substrat Terciari a 3.3 m de fondària
s’adjunten les dades en un quadre apart:

Unitat de graves

Pilons hincats
Longitud
piló, L[m] Resistència per punta, rp Resistència per punta,
[Kg/cm2] f [Kg/cm2]

10 125 0.34

12 147 0.41

Aquests valors no es troben afectats per cap coeficient de seguretat.

Nº 15729/05/10 M.L.S. 9

8.- RIPABILITAT

Substrat Terciari
Per l’execució de la fonamentació, s’haurien de tenir en compte els següents aspectes:
Pilons hincats
Longitud - L’existència d’una unitat de reblert, amb presència de restes antròpiques disperses i amb espessors compresos entre
piló, L[m] Resistència per punta, rp Resistència per punta, f
[Kg/cm2] [Kg/cm2] 3.3 i 8.5 metres, referits a la boca dels sondeigs.
- Les baixes característiques geotècniques que presenta la unitat de reblert .
15 161 0.42
- La nul·la cohesió que mostra la unitat de reblert .
18 170 0.44 - La presència de còdols dins la unitat de graves i a la unitat de reblert.
- La baixa cohesió que presenta la unitat de graves així com els nivells detrítics de la unitat Terciària.
- L’elevada consistència que adquireix la unitat Terciària a mesura que es profunditza.
Aquests valors no es troben afectats per cap coeficient de seguretat.
- La presència de nivell freàtic.

Substrat Terciari (sector sondeig S-6R

9.- SISMICITAT
Pilons hincats
Longitud
piló, L[m] Resistència per punta, rp Resistència per punta, f Segons les prescripcions de la Norma de Construcció Sismorresistent (NCSE-02) RD 997/02, l’acceleració sísmica bàsica (ab/g)
[Kg/cm2] [Kg/cm2] i el coeficient de contribució (K) pel terme municipal de Cerdanyola del Vallès, es correspon amb els següents valors:

6 100 0.29
ab/g 0.04
9 125 0.42
K 1.0

Aquests valors no es troben afectats per cap coeficient de seguretat.

Així doncs, pels materials detectats poden considerar-se els següents coeficients de l terreny (C):

Els valors indicats s’ han calculat a partir de la formulació analítica, no obstant tant als sondeigs a rotació com en els sondeigs a
percussió s’ observa que el Substrat Terciari dona rebuig a l’ avançament. Segons la nostra experiència aquests valors de Unitat Tipus de sòl Coeficient (C)

rebuig, normalment també provoquen el rebuig a la clava dels pilons fincats, fet pel que si s’ aplica la formulació d’ hinca de Unitat de reblert IV 2.0

pilons s’ obtenen valors molt més elevats que els obtinguts amb la formulació analítica. Unitat d’argiles llimoses-llims argilosos IV 2.0
Unitat de graves III 1.6
Substrat Terciari I 1.0
Nº 15729/05/10 M.L.S. 10

Substrat Terciari
10.- CONCLUSIONS
Longitud Pilons hincats
piló,,
A partir dels resultats obtinguts en el present estudi geotècnic per la construcció de les pistes esportives i edificis auxiliars al C/ Resistència per punta, rp Resistència per punta, f
L[m]
[Kg/cm2] [Kg/cm2]
Riu Sec de a Cerdanyola del Vallès, es pot concloure el següent:
15 161 0.42

- S’han detectat quatre unitats geotècniques diferents: 18 170 0.44

o Una unitat de reblert, de baixes característiques geotècniques i espessors compresos entre 3.3 i 8.5 metres.
o Unitat d’argiles llimoses-llims argilosos que arriba fins 8.0-9.0 m de fondària i que presenta consistències Aquests valors no es troben afectats per cap coeficient de seguretat.
moderadament fermes.
o Una unitat de graves de compacitats mitjanament denses a denses, fins una fondària de 11.5-15.0 metres.
o I el Substrat Terciari (de consistències dures amb intercalacions de nivells de compacitats molt denses) fins la - Cal indicar que al Substrat Terciari, s’ ha obtingut el rebuig en els SPT i en els penetròmetres, fet pel que es més que
màxima profunditat assolida pels sondeigs. previsible que els pilons fincats també obtinguin rebuig en aquesta unitat. Si s’ apliquen les formulacions de finca de
pilons s’ obtenen valors més elevats que els obtinguts amb la fórmula analítica.
- Degut a les característiques especials de la unitat de reblert i al seu elevat gruix s’ha considerat resoldre la
fonamentació mitjançant pilons fincats. - Per l’execució d’aquesta tipologia de fonamentació caldrà tenir en compte l’espessor que presenta la unitat de reblert i
terreny alterat, la presència de còdols en la unitat graves i a la unitat de reblert, la presència de nivells de nul·la cohesió,
- Com valor de capacitat portant es podran aplicar els següents valors de resistència unitària per fuste i punta, segons la l’elevada consistència que adquireix el Substrat Terciari a mesura que profunditza i la presència de nivell freàtic
formulació analítica
- Cal destacar que no són de considerar riscos derivats de l’agressivitat del sòl enfront el formigó, segons la norma EHE
per la unitat de graves i al Substrat Terciari, però la unitat de reblert i terreny alterat presenta atac dèbil.
Substrat Terciari (sector sondeig S-6R
- L’aigua analitzada del nivell freàtic, presenta atac dèbil enfront el formigó segons la norma EHE.
Pilons hincats
Longitud
piló,, L[m] Resistència per punta, rp Resistència per
- Per últim, el terme municipal de Cerdanyola del Vallès, presenta un valor d’acceleració sísmica bàsica (ab/g) de 0.04.
[Kg/cm2] punta, f [Kg/cm2]
6 100 0.29

9 125 0.42
Donada la lògica variabilitat de la naturalesa dels sòls, que algunes vegades presenta, inclòs en zones o àrees molt pròximes als
punts d’assaigs, si es detecta alguna discordança, varietat o dubte respecte a les dades d’aquest informe, durant el procés
Aquests valors no es troben afectats per cap coeficient de seguretat.
d’excavació i/o de fonamentació, els indiquem que estem a la seva disposició per qualsevol consulta o ampliació de l’estudi.

Unitat de graves

Longitud Pilons hincats

piló,,
Resistència per punta, rp Resistència per punta, f Miquel López Somoza
L[m]
[Kg/cm2] [Kg/cm2]
Geòleg, Col·legiat nº 5.218
10 125 0.34

12 147 0.41

Aquests valors no es troben afectats per cap coeficient de seguretat.

Nº 15729/05/10 M.L.S. 11

ANNEX I

CÀLCUL DE LA RESISTÈNCIA PER PUNTA I FUSTE D’UN PILÓ Pel cas de pilons on el fuste està en contacte amb sòls argilosos saturats, i per l’anàlisi concret a curt termini, s’utilitzarà el valor:

po
1.- Mohr-Coulomb
f  cu·  70kPa
1.1. Resistència per punta po  c u
on cu és la resistència al tall sense drenatge al nivell considerat i po la pressió de referència, que s’agafa igual a 100 kPa.
Conegudes les característiques resistents del terreny en termes del model de Mohr-Coulomb, la capacitat resistent per punta
podrà calcular-se mitjançant la següent expressió:

q p  N q* · vo'  N c* ·c AQUEST INFORME: s’emet sota les clàusules següents:

on qp és la càrrega unitària per punta,  vo la pressió vertical efectiva al nivell de la punta del piló, N c i N q factors de capacitat de
’ * *
1.- Com a tal es considera Document confidencial, tant en la seva redacció com en el seu contingut,
càrrega per a fonamentacions profundes i c la cohesió. conseqüentment.

1  sen tg N q*  1 M. del S. LOSAN S.A. no facilitarà informació relativa a aquest informe, ni total, ni parcial a terceres
N  1,5·
*
·e ·f D N  *
persones, físiques o jurídiques, excepte autorització expressa de la Propietat o en casos previstos per
1  sen tg
q c
les lleis.
on  és l’àngle de fregament intern.
2.- No està autoritzada la reproducció total o parcial de les dades contingudes en aquest INFORME, si

Aquesta aproximació es considera adequada per a fondàries en punta inferiors o iguals a 20 diàmetres (zpunta  20 D). Per a no és per l’ús del propi Propietari o dels Tècnics responsables.

fondàries superiors (zpunta > 20 D) s’utilitzarà com valor de ’vo la pressió vertical efectiva a una fondària igual a vint diàmetres.
3.- La columna litològica de cada sondeig subministra informació localitzada només en la vertical del

El factor fD té en compte l’efecte del diàmetre del piló en el coeficient de capacitat de càrrega, i pot estimar-se mitjançant la propi sondeig i en el moment que s’efectua la investigació.

següent expressió:
4.- M. del S. LOSAN S.A. per la realització dels sondeigs els assaigs i proves, el personal i els medis
1 2
fD  1 D  expressat D en metres adequats a cada cas, no acceptant més responsabilitat i obligacions que les completen els treballs
3 3 específicament encarregats.

Per a comprovar les situacions de curt termini, a les que es suposa que cálculo=0, el valor de N*c donat per les expressions 5.- Les medicions del nivell freàtic, si existeixen, sempre es referiran al dia en que s’han efectuat i al
anteriors, s’haurà de tomar igual a: propi sondeig on s’ha realitzat, el seu nombre i posició figuren a l’INFORME.

N c* cálculo  0   9·f D
6.- M. del S. LOSAN S.A. no es fa responsable dels possibles danys a conduccions i instal·lacions
que no s’hagin indicat amb anterioritat.
1.2. Resistència per fuste

La resistència unitària per fuste pot agafar-se igual a:

 f  c  k o ·tg · v'  90kPa

on f és la resistència unitària per fuste al nivell considerat, c la cohesió en el nivell considerat, ko el coeficient d’empenta al
repòs,  l’angle de fregament del contacte piló-terreny i ’v la pressió vertical efectiva en el nivell considerat.

Quan no es disposa d’informació sobre els valors de ko, i/o de l’angle , es pot suposar que:

K o ·tg  0,3