La Normativa ICT

Normativa tècnica per la captació, adaptació i distribució dels

serveis de radiodifusió sonora i de televisió

1. Introducció

Actualment, el servei de radiodifusió terrenal de programes sonors i de

televisió és analògic i estava regulat per Llei 49/1966, del 23 de Juliol, sobre antenes
col·lectives, fins l’aparició de la nova reglamentació d’ICT.

El servei de radiodifusió de programes sonors i de televisió per satèl·lit es

troba tan extens com el terrenal, i demandava una normalització col·lectiva en els
immobles per evitar la proliferació de sistemes individuals i d’accés als diferents
satèl·lits.

Un nou factor que ha fet augmentar aquesta necessitat ha estat l’aparició de la

televisió digital, la normalització i viabilitat de la qual ha generat una sèrie d’estàndards
per la transmissió dels senyals de TV i ràdio per mitja dels diferents medis (terrenals,
satèl·lit i cable).

Concretament, la televisió digital per satèl·lit que ha estat la més ràpida en la

seva implantació i desenvolupament (ambdues plataformes digitals de TV estan
comercialment operatives en tot el territori nacional), s’ha trobat en la majoria dels
immobles, amb una infrastructura no adequada a les seves necessitats.

En quant a la televisió digital terrenal (TDT), s’introduirà en el nostre país de

forma gradual durant la primera dècada del 2000.

En aquestes circumstàncies es necessitava una norma que reclogués tots aquests

requeriments en la caracterització de l’ICT, i així es pot facilitar tots els nous serveis als
usuaris d’un immoble.

La normativa que s’analitza a continuació especifica les característiques

tècniques de l’ICT per la captació, adequació i distribució dels senyals de ràdio i
televisió, tant analògiques com digitals procedents d’emissions terrenals i de satèl·lit.
 La Normativa ICT

La instal·lació d’aquesta ICT és obligatòria pels serveis de radiodifusió terrenal,

i ha d’estar preparada per permetre la introducció posterior de serveis per satèl·lit ja
siguin analògics o digitals, com els dels operadors de les plataformes digitals.

2 ICT per senyals de radiodifusió sonora i televisió

Aquesta ICT està formada pels següents elements:

• Conjunt d’elements de captació de senyals.

• Equipament de capçalera.

• Xarxa.

2.1 Elements de captació

Els elements de captació de senyals, són formats per:

Servei de radiodifusió terrenal

• Antenes per a bandes FM, VHF i UHF

• Elements de subjecció (torretes i astes).

• Elements passius o actius que adeqüen els senyals a l’equipament de

capçalera: cable coaxial, mescladors d’asta, preamplificadors, adaptadors
d’impedància, filtres, atenuadors, etc.

Servei de radiodifusió per satèl·lit

• Antenes (reflector i alimentador).

• Elements de subjecció.
La Normativa ICT

• Unitat exterior, formada pels dispositius de polarització i conversió LBN

(Low Noise Block ), que converteix la banda de 10,7 a 12,75 Ghz, a la banda
de 950 a 2150 Mhz.

El tipus de captadors utilitzats depèn dels nivells dels senyals rebuts en el lloc i
de l’orientació de cada emissió, tant terrenal com de satèl·lit. Es troben ubicats en la part
de l’immoble en un espai físic lliure d’obstacles.

2.2 Equipament de capçalera

L’equipament de capçalera ha d’adaptar els senyals de radiodifusió sonora i TV,

provinents dels captadors de senyals, per mitjà de dispositius de mescla, a les
condicions de qualitat exigides en les BAT. Es troben ubicades en el RITS.

Servei de radiodifusió terrenal

• Amplificadors de banda ampla, que amplifiquen tots els canals.

• Amplificadors monocanals (tipus Z), que amplifiquen un únic canal i

eliminen la resta.

• Distribuïdors o repartidors de senyal, que reparteixen el senyal entre

diferents sortides.

• Mescladors de senyal, que combinen els senyals terrenals i de satèl·lit.

• Convertidors de canal, que converteixen un canal d’una banda determinada

en una altra de banda distinta. Per exemple, un canal rebut en VHF es
converteix en un altre de UHF.

• Transmoduladors o convertidors, que realitzen la conversió dels senyals

digitals terrenals en canals analògics.
 La Normativa ICT

Servei de radiodifusió per satèl·lit

• Amplificadors de freqüència mitjana (FI), banda de 950 a 2150 Mhz, o amb

funció de mescla de senyals amb entrada per senyals terrenals de VHF/UHF,
banda de 47 a 862 MHz. Distribueixen els senyals de FI directament, sense
demodular, després del convertidor del satèl·lit. Aquesta forma de distribució
es denomina distribució de FI.

• Processadors FI, que permeten la conversió de qualsevol canal de la banda

de 950 – 2150 MHz a una altra qualsevol de la mateixa banda. Això facilita
seleccionar i ordenar els canals de més interès.

• Processadors de canal, realitzen la conversió d’un canal analògic de satèl·lit

d’ampla de banda de 36 MHz, modulat en FM dins de la banda de FI (950 –
2150 MHz ) en un canal de TV terrenal, modulat en AM, en la banda de 47 a
862 MHz.

• Transmoduladors, que realitzen la conversió de senyals digitals QPSK a

QAM, hi permeten inserir canals digitals en la banda de 47 a 862 MHz i
ocupa un ample de banda de 7 o 8 MHz.

De tots aquests procediments, els dos primers i la seva combinació són els més
interessants per la distribució de senyals digitals.

2.3 Xarxa i elements de connexió de les ICT

En aquest cas, la xarxa d’alimentació la constitueix la propagació dels senyals

radioelèctrics d’informació transmesos per mitjà de l’espai lliure i no existeix cap punt
d’interconnexió.

En aquesta xarxa, el portador utilitzat és el cable coaxial, que ha de tenir un

ample de banda fins a 2150 MHz.

Com es pot veure en la figura 3.1, la xarxa física de coaxial sempre s’inicia en la
capçalera, des de la part superior de l’edifici i es troba constituïda per:
La Normativa ICT

Xarxa de distribució

És una estructura en arbre-branca, formada per dos cables coaxials que enllacen
l’equipament de capçalera, situat en el RITS amb els derivadors (punts de distribució)
on segreguen els senyals a la xarxa de dispersió. En cada baixada de cable coaxial
existeix un derivador per planta, que es connecta amb la PAU de cada habitatge.

Fig. 3.1. ICT de RTV

Xarxa de dispersió

Formada per dos cables coaxials que uneixen els derivadors amb la PAU de cada
habitatge i amb la xarxa interior de l’usuari.

Per altra banda, com s’observa en la figura 3.1, les dues xarxes no acaben en el
RITI, sinó en el registre secundari que subministra el servei a la planta més baixa.

Xarxa interior d’usuari

Formada per un sol cable coaxial del mateix tipus que el de les xarxes de
distribució i dispersió. Uneix la PAU amb la BAT. La topologia de la xarxa pot ser de
tipus sèrie, estel o mixta. En la figura 3.1 s’han representat les tres topologies. Cada
usuari podrà connectar-se en la PAU a un dels dos coaxials de baixada.

Els punts de distribució d’aquestes xarxes són els derivadors que bifurquen els
senyals en cada planta. Els derivadors són elements passius que deixen passar els
senyals fins a una altra planta i, a la vegada, entreguen senyals a la PAU de cada
habitatge pertanyent a aquesta planta.
 La Normativa ICT

La PAU en el cas més simple és una placa amb dos connectors on acaben els dos
cables coaxials. Existeixen dispositius actius que realitzen una commutació automàtica
d’un cable a un altre.

Les BAT són similars a les tomes convencionals de TV però inclouen la FI.

2.4 Dimensions

En aquesta ICT, és obligatori instal·lar els elements captadors (antenes) i de

capçalera per la recepció dels senyals de radiodifusió sonora i televisió terrenal. També
ho són els elements de mescla per una possible incorporació dels senyals de radiodifusió
sonora i televisió per satèl·lit.

En la part superior de l’immoble s’ha de reservar espai físic suficient, lliure

d’obstacles, per a la instal·lació dels elements captadors dels senyals de radiodifusió
sonora i de televisió per satèl·lit.

Les xarxes de distribució i dispersió són formades per dos cables coaxials fins la
PAU de cada usuari, utilitzant una canalització per cada cable.

En grans immobles o complexos urbanístics d’habitatges unifamiliars, a vegades

necessiten, per facilitar el servei, unes determinades plantes o blocs, amplificació
mitjana o més d’una capçalera. En aquest cas, és necessari portar una altra branca de la
xarxa a aquest punt per la canalització principal, portant la mateixa topologia d’arbre-
branca de dos cables coaxials fins la PAU de cada usuari.

El nombre de BAT que ha d’haver en cada habitatge és una cada dos estances o
fracció, exclosos banys i trasters amb un mínim de dos. En el cas de locals comercials i
oficines com a mínim una encara que si mireu la normativa veureu que es fa referència a
altres aspectes coma ara el nùmero de metres quadrats o el nùmero de llocs de treball.
Estem parlant sempre d’un nombre mimin, que a la realitat es supera fàcilment,
instal·lant mes BAT’s de les que el reglament recomana.
La Normativa ICT

3. Característiques tècniques de la ICT

3.1 Característiques generals

Una ICT ha de poder distribuir els següents tipus de senyal:

• Senyals de ràdio FM i digital (DAB)

• Senyals de TV públiques i privades d’àmbit estatal

• Televisió autonòmica

• Televisions locals legals que emetin al lloc on es realitzi l’instal.lació. (Gavà

Televisió, Barcelona Televisió...)

• Senyals de TV que existeixin en el moment de dur a terme la instal·lació de

les ICT i que, a més, estiguin gestionades per les administracions públiques

• Televisió d’emissió pública

• Senyals de TV que tinguin títol habilitant dins de l’àmbit territorial on es

troba situat l’immoble i tinguin el mínim nivell de senyal permès

Les xarxes de distribució, dispersió i interior de l’usuari han de permetre la

distribució de senyals en les bandes de freqüència entre 47 i 2150 MHz.

Els senyals d’emissió terrenal analògic i digital (banda de 47 a 862 MHz), sense
haver estat manipulats ni convertits en freqüència, han d’estar presents obligatòriament
en els dos cables de les xarxes de distribució i dispersió. En la resta de l’ample de banda
que disposem a cada cable (950 a 2150 MHz) se situen, de manera alternativa, les
emissions de satèl·lit en cas que existeixin. D’aquesta manera, els usuaris podran triar
en el PAU el tipus de senyal via satèl·lit que desitgin.

En la banda entre 5 i 30 MHz es pot utilitzar un canal de retorn hipotètic des de

cada toma d’usuari fins a la capçalera. Això permet situar algun tipus de programa o
servei interactiu en la capçalera que els usuaris d’un immoble puguin escollir.
 La Normativa ICT

Fig. 3.2: Bandes de freqüència de RTV

La utilització del canal de retorn en el medi radioelèctric obligaria a col·locar

una antena, un equip transmissor de potència i un de conversió de freqüències. La seva
aplicació més important és l’intercanvi d’informació entre l’usuari de la comunitat i les
centrals d’emissió de programes de TV digital per a poder sol·licitar serveis interactius
com ara pagament per pel·lícules demanades... Això condueix a una utilització
alternativa de la xarxa telefònica convencional amb finalitats alternatives.

A continuació estudiarem els nivells de qualitat dels senyals analògics i digitals i

ho farem referint-los a les tomes dels usuaris. En les especificacions de la norma no es
troben incloses les de televisió digital terrenal.

La ICT ha d’estar dissenyada respectant les directives comunitàries de baixa

tensió fixades per la Seguretat Elèctrica i Compatibilitat Electromagnètica (E.M.C).

3.2 Característiques dels elements

3.2.1 Elements de captació terrenals

Les antenes, astes, torretes, etc., estan fetes d’un material tractat per evitar que es
corrompin, evitar l’entrada de l’aigua o permetre la seva evacuació.

Les astes de les antenes han d’estar connectades amb la toma de terra de l’edifici
amb un cable de 6 mm de secció (diàmetre) com a mínim. Aquesta asta no pot superar
els 6 metres d’altura i, si se supera, s’ha d’utilitzar torretes fixades amb elements
resistents i accessibles.
La Normativa ICT

Les astes i les torretes han d’estar ubicades a una distància superior als 5 metres
envers qualsevol obstacle o asta més propera, o a 1’5 vegades la longitud de l’asta en el
cas de les línies elèctriques. Cal dir també que les astes han d’estar allunyades de
xemeneies campanars i d’altres obstacles.

Les antenes i elements propis dels sistemes captadors de senyals estan exposats a
altes velocitats de vent:

• Un màxim de 130 Km/h per altures inferiors a 20 metres.

• Un màxim de 150 Km/h per altures superiors als 20 metres.

Els cables de connexió estan preparats per a estar en l’intempèrie o bé els

haurem de protegir adequadament.

3.2.2 Elements de captació per satèl·lit

Les antenes receptores de senyals procedents de satèl·lits tenen les dimensions

necessàries per garantir els nivells i la qualitat pròpia dels senyals en la toma de l’usuari.

Les antenes i els elements de captació de senyals procedents de satèl·lits

suportaran les mateixes velocitats de vent que en el cas dels elements de captació
terrenal.

Les antenes han d’estar connectades, amb un fil conductor de coure de com a
mínim 8 mil·límetres de secció, al sistema de protecció de terres general de l’edifici.

Els límits de radiació no desitjada i la immunitat enfront a les pertorbacions

interferents de la unitat d’exterior es troben normalitzades.

Radiació

a) Emissions en el feix de llum de ±7º de l’eix del lòbul principal: aquesta mida es farà
amb un ample de banda de 120 KHz dins del marge de freqüència de 2’5 a 40 GHz i
tindrà els següents valors:

• Valor màxim de l’harmònic fonamental de l’oscil·lador local = - 60 dBm

 La Normativa ICT

• Valor màxim del segon i tercer harmònic = -50 dBm

b) Emissions en qualsevol altra direcció: aquesta mida també es realitza amb un ample
de banda de 120 KHz, però dins del marge de freqüència d’entre 30 a 40 GHz i
tindrà els següents valors: (veure apèndix 1)

• 20 dBpW (-10 dBm) en el marge entre 30 a 960 MHz

• 43 dBpW (13 dBm) en el marge entre 960 MHz a 2’5 Ghz

• 57 dBpW (27 dBm) en el marge entre 2’5 a 40 Ghz

NOTA: És important no confondre els dB, que expressen guany, amb els dBW o dBm,
que són unitats de potència

Immunitat

a) Susceptibilitat radiada: es mesura dins el marge de freqüències entre 1’15 a 2000

MHz. La intensitat mínima del camp serà de 130 dB (µV/m)

b) Susceptibilitat conduïda: es mesura entre 1’5 i 230 MHz. La intensitat mínima de

camp és de 125 dB (µV/m)

3.2.3 Equipament de capçalera

La instal·lació que hi ha d’haver a la sortida d’aquest equipament ha de complir

les següents característiques:

Banda de freqüència
Paràmetre Unitat
15-862 MHz 950-2150 MHz

Impedància Ω 75 75

Pèrdues de retorn en equips

dB ≥6 -
mescladors tipus ‘Z’

Pèrdues de retorn en equips no

dB ≥10 ≥6
mescladors
La Normativa ICT

Nivell màxim de treball/sortida dBµV 120 110

Taula 3.1

L’equip de capçalera ha de respectar la integritat dels serveis associats a cada

canal com ara teletext, so estereofònic... i ha de permetre la transmissió de serveis
digitals. En els canals modulats en capçalera, el nivell de la portadora de so ha d’estar
entre 8 i 20 dB per sota que el nivell de la portadora de vídeo.

Els nivells màxims de sortida de la capçalera s’obtenen a partir dels nivells

màxims de sortida dels amplificadors i de les pèrdues introduïdes pels elements passius
com ara distribuïdors, mescladors, atenuadors...

3.2.4 Xarxa

Utilitzem dos tipus de cables coaxials: d’intempèrie per a la connexió de la

capçalera amb els elements captadors i els d’interior.

Les següents característiques s’han de mantenir en qualsevol punt de la xarxa:

Banda de freqüència
Paràmetre
15-862 MHz 950-2150 MHz

Impedància 75Ω 75Ω

Pèrdues de retorn ≥ 10 dB ≥ 6 dB
Taula 3.2

4. Paràmetres tècnics de la ICT

La qualitat d’una instal·lació d’ICT es garanteix quan es compleixen i es troben

inclosos en el projecte tècnic, una sèrie de paràmetres tècnics especificats en la norma.

Aquests paràmetres, que estan referits a les tomes de l’usuari (BAT), són:

• Nivell de senyal

• Respostes amplitud/freqüència de canal i de la xarxa

 La Normativa ICT

• Resposta portadora/soroll aleatori (C/N)

• Desacoblament entre tomes

• Eco en els canals d’usuari

• Guany i fase diferencial

• Interferències a freqüència única

• Intermodulació simple i múltiple

• Tassa d’error binari (BER: Bit Error Rate)

Segons l’Annex I de l’Ordre Ministerial del 26 d’octubre, els paràmetres que

s’han de tenir més en compte en els projectes d’ICT són: els nivells de senyal, la relació
amplitud/freqüència de la xarxa, la relació C/N i les intermodulacions. La resta de
paràmetres són solament d’especificació i de comprovació.

A continuació expliquem cada un d’ells.

4.1 Nivell del senyal

El nivell del senyal és l’amplitud del senyal expressat en dBµV. Depenent del
tipus de modulació que emprem, l’energia del senyal de radiofreqüència estarà distribuït
de diferent manera.

En els senyals analògics terrenals de TV (modulació AM) i de ràdio (modulació

FM) i en els de TV per satèl·lit (modulació FM), el nivell de senyal correspon al de la
portadora.

En els senyals digitals de TV per satèl·lit (modulació QPSK i QAM), el senyal

està distribuït en l’ample de banda ocupat.

En les tomes de l’usuari (BAT), el nivell de cada senyal ha d’estar comprès entre
un màxim i un mínim com s’explica a continuació:
La Normativa ICT

Banda de freqüències
Nivell de senyal
47-862 MHz 950-2150 MHz

Nivell AM-TV 57-80 (dBµV)

Nivell 64QAM-TV 45-70 (dBµV)

Nivell FM-TV 47-77(dBµV)

Nivell QPSK-TV 45-70 (dBµV)

Nivell FM-Ràdio 40-70 (dBµV)

Taula 3.3

Amb la finalitat de garantir que el nivell de les tomes de l’immoble es troba dins
d’aquest marge de valors, és útil fer una amplificació dels nivells dels senyals
procedents de les antenes per compensar les pèrdues que introdueix la xarxa de
l’immoble.

El càlcul de les atenuacions de totes les tomes es realitza per les freqüències de
47 a 862 MHz (banda de VHF/UHF del servei de radiodifusió terrenal) i de 950 a 2150
MHz (banda FI del servei de radiodifusió per satèl·lit).

La distribució dels canals i bandes de freqüència dins d’Espanya és la següent:

Canals Banda Freqüència (MHz)

2, 3 i 4 BI de VHF 47 a 68

FM BII de VHF 88 a 108

5 a 12 BIII de VHF 174 a 230

21 a 37 BIV de UHF 470 a 606

38 a 69 BV de UHF 606 a 862

F.I 950 a 2150

 La Normativa ICT

Taula 3.4

L’atenuació/freqüència de cada toma en cada planta es calcula tenint en compte:

Att(dB) = Atenuació del cable + Atenuació d’inserció dels derivadors precedents +

atenuació de derivació del derivador en planta + atenuació d’inserció del PAU +
atenuació de la xarxa d’interior de l’usuari. (Fórmula principal)

El procediment de càlcul es pot realitzar manualment o a través d’hardware

especialitzat. L’objectiu és caracteritzar la xarxa en totes les bandes de freqüència.

A partir d’aquests valors s’identifiquen les tomes amb major o menor atenuació
en cadascuna de les freqüències de les bandes anteriors, obtenint-se una taula de valors
com la següent:

Toma amb major

Toma amb menor
Freqüència en MHz atenuació en dB (Att
atenuació en dB (Att mín.)
màx.)

50 25’581 37’289

100 26’278 37’782

200 27’344 38’536

600 30’132 40’520

800 30’870 41’150

1000 40’777 51’795

1500 42’950 53’650

1750 43’710 54’350

2150 44’630 55’750

Taula 3.5

4.1.1 Servei de radiodifusió terrenal

La Normativa ICT

El nivell màxim i mínim en dBµV de sortida de capçalera es calcula a partir de

l’atenuació màxima i mínima de la xarxa i del nivell màxim i mínim exigit en la toma.

Smín capçalera = Attmàx + Smín toma [3.1]

Smàx capçalera = Attmín + Smàx toma

Essent:

• Smín capçalera = Nivell de sortida mínim (dBµV) de la capçalera

• Smàx capçalera = Nivell de sortida màxim (dBµV) de la capçalera.

• Attmín = Atenuació (dB) de la toma que té menor atenuació en la banda on es

rep el senyal.

• Smín toma = Nivell mínim (dBµV) que exigeix la toma

• Smàx toma = Nivell màxim (dBµV) que exigeix la toma

Per a determinar els nivells de sortida màxim i mínim del sistema d’amplificació
de capçalera s’ha de tenir en comte les pèrdues dels elements passius que adapten els
senyals a la xarxa que formen part de la capçalera (distribuïdors i mescladors).

Hi ha amplificadors de F.I que realitzen també les funcions de mescla de les

bandes VHF/UHF i per tant no necessiten un mesclador additiu.
 La Normativa ICT

Fig. 3.3. Xarxa de RTV

Fig. 3.4. Xarxa de RTV

En el cas de la figura 3.4, els nivells de sortida màxim i mínim de cada

amplificador de capçalera són:

Smín ampl capçalera = Attmàx + Attdistribuidor + Attmesclador + Smín toma [3.2]

Smàx ampl capçalera = Attmín + Attdistribuidor + Attmesclador + Smàx toma

Essent:

• Attdistribuidor = Atenuació en dB del distribuïdor en la banda de 47 a 2150

MHz
La Normativa ICT

• Attmesclador = Atenuació en dB del mesclador en la banda de 47 a 2150 MHz

Fig. 3.5. Xarxa de RTV amb funció de barreja en els amplificadors

El nivell de sortida de cada amplificador (Sampli canal) s’ajusta a un valor intermig

entre el mínim i el màxim i es fixa en el projecte de ICT.

Un cop mesurat el nivell de sortida de cada amplificador (Sampli canal), hem de

calcular els valors de senyal en les tomes amb màxima i mínima atenuació (Spitjor toma,
Smillor toma) en la banda on es troba el canal. Ho fem de la següent manera:

Spitjor toma = Sampli canal - (Attmàx + Attdistribuidor + Attmesclador) [3.3]

Smillor toma = Sampli canal - (Attmín + Attdistribuidor + Attmesclador)

El guany necessari de cada amplificador s’obté restant al valor Sampli canal, el

nivell de senyal de cada canal a l’entrada de la capçalera. És a dir, el nivell de senyal en
l’antena menys les pèrdues del cable de baixada.

El nivell de sortida al que s’ajusta l’amplificador de capçalera (Sampli canal) no ha

de superar mai el nivell màxim de sortida que proporciona l’amplificador.

Exemple 1: Calcular els nivells del canal 25 de la banda BIV de UHF, suposant
que Attdistribuidor = Attmescaldor = 4 dB en la banda de 47 a 2150 MHz.

Com que el canal 25 és de TV terrenal, el seu tipus de modulació ha de ser

AM. Si ara observem la taula 3.3, podem dir el següent:
 La Normativa ICT

Smín toma = 57 dBµV i Smàx toma = 80 dBµV

Després hem de mirar la taula 3.4 i arribem a la conclusió que la banda BIV de
UHF està situada entre les freqüències 470 i 606 MHz, (conté els canals del 21 al 37).
Podem dir el següent:

(606-470)/(37-21) = 8’5 MHz

Això vol dir que el canal 21 està situat en la freqüència 470 MHz, el 22 en la
478’5 MHz... Per tant el canal 25 està situat exactament en la freqüència 504 MHz.

Si ara mirem la taula 3.5, veiem que la freqüència que està més a prop de 504
MHz és la de 600 MHz, amb aquesta aproximació podem dir:

Attmín (600MHz) = 30’132 dB i Attmàx (600MHz) = 40’520 dB

NOTA: Com que el dB és una unitat de guany o atenuació, quan el sumem amb dBµV,
que és una unitat de tensió, el resultat depèn també d’aquesta unitat de tensió.

Smín ampl capçalera = Attmàx + Attdistribuidor + Attmesclador + Smín toma = 40’52dB + 4dB
+ 4dB + 57dBµV = 105’52dBµV.

Smàx ampl capçalera = Attmín + Attdistribuidor + Attmesclador + Smàx toma = 30’132dB +

4dB + 4dB + 80dBµV =118’132dBµV.

Hem d’agafar un valor intermig entre els dos que hem calculat, per això agafem
Sampli canal = 112dBµV. Ara calculem els valors de pitjor i millor toma:

: Spitjor toma = Sampli canal - (Attmàx + Attdistribuidor + Attmesclador) = 112dBµV –

(40’52dB + 4dB + 4dB) = 63’48dBµV.

Smillor toma = Sampli canal - (Attmín + Attdistribuidor + Attmesclador) = 112dBµV –

(30’132dB + 4dB + 4dB) = 73’868BµV.

Si el nivell de senyal rebut en l’antena en aquest canal és de 65dBµV, el guany

de l’amplificador haurà de ser >47dB (Per a poder arribar als 112dBµV).

L’ajustament i el guany de l’amplificador de capçalera depèn del sistema

d’amplificació seleccionat.
La Normativa ICT

Quan utilitzem amplificadors monocanals Z en la capçalera, cada

amplificador introdueix una atenuació addicional en els nivells d’entrada i de sortida
dels senyals de canal degut als processos d’autoseparació i automescla de canals (≈0’5
dB de pèrdues per amplificador).

Fig. 3.6. Ordenació de canals d’un sistema Z

Canal n1 N2

FM 0 6

C-07 0 5

C-22 0 4

C-35 2 3

C-43 1 2

C-62 0 1

L’ordenació dels amplificadors de canal en el sistema Z de la capçalera terrenal

es realitza de major a menor com s’indica a la figura 3.6. Així doncs, el canal més alt es
col·loca més pròxim a la sortida (senyal terrenal) a través de la font d’alimentació.
 La Normativa ICT

Els nivells a l’entrada i la sortida de cada amplificador de canal es determinen:

Sent ampl canal (dBµV) = Santena - Attcable - n1 · Attsepara canal [3.4]

Ssortida ampl canal (dBµV) = Sent ampl canal + G - n2 · Attautomescla canal [3.5]

Ssortida màx. ampl canal (dBµV) = Smàx nominal ampl canal - n2 · Attautomescla canal [3.6]

Essent:

• Sent ampl canal = Nivell del senyal del canal a l’entrada de l’amplificador

• Santena = Nivell del senyal del canal a la sortida de l’antena

• Ssortida ampl canal = Nivell del senyal del canal a la sortida de l’amplificador

• Ssortida màx. ampl canal = Nivell màxim del senyal del canal a la sortida de
l’amplificador

• Smàx nominal ampl canal = Nivell màxim nominal de la sortida de l’amplificador

• G = Guany de l’amplificador

• Attcable = Atenuació del cable de baixada de l’antena

• Attsepara canal = Atenuació d’autoseparació del canal en l’entrada (0’5 dB)

• Attautomescla canal = Atenuació d’automescla del canal en la sortida (0’5 dB)

• n1 = Número de passos de separació

• n2 = Número de passos de mescla

Quan s’utilitza un amplificador de banda ampla en la capçalera, el nivell de

sortida màxim es redueix en funció del número de canals amplificats, segons el factor
7’5·Log (n-1) (dB) on n és el nombre de canals. Els amplificadors de banda ampla
s’utilitzen si a la instal·lació hi ha pocs canals.
La Normativa ICT

Si els nivells de senyal rebuts de l’antena són massa baixos per a excitar el nivell
mínim d’entrada dels amplificadors de capçalera, es poden emprar preamplificadors en
la baixada d’antena per als canals que ho necessitin. (Veure figura 3.6).

4.1.2 Servei de radiodifusió per satèl·lit

La distribució de F.I és la forma més òptima per a distribuir els senyals

procedents de satèl·lit mitjançant amplificadors de banda ampla F.I que es connecten a
la sortida dels convertidors, amplificant la banda de 950 a 2150 MHz.

La determinació del nivell màxim i mínim en dBµV de la capçalera es realitza

igual que per al servei de radiodifusió terrenal, aplicant l’expressió [3.1]. Els valors
d’atenuació màxima (Attmàx) i atenuació mínima (Attmín) de la xarxa es considera amb la
freqüència més alta (2150 MHz) i més baixa (950 MHz) de la banda de F.I. D’aquesta
manera es garanteix l’amplificació de tota la banda.

El nivell màxim i mínim de sortida dels amplificadors F.I (Figura 3.4), venen
determinats per la mateixa expressió [3.2]:

Smín ampli F.I = Attmàx + Attdistribuidor + Attmesclador + Smín toma [3.7]

Smàx ampli F.I = Attmín + Attdistribuidor + Attmesclador + Smàx toma

Exemple 2: Per a senyals digitals de QPSK-TV, calcular els nivells de la banda FI,
suposant que Attdistribuidor = Attmescaldor = 4 dB en la banda de 47 a 2150 MHz

Observant la taula 3.3, trèiem la conclusió de que:

Smín toma = 45 dBµV i Smàx toma = 70 dBµV

Si ara mirem la taula 3.4, veiem que la banda F.I ocupa el marge de
freqüències comprès entre 950 MHz i 2150 MHz i, a partir de la taula 3.5 podem
calcular el valor màxim i mínim d’atenuació de la toma tenint en comte que tindrem
atenuació mínima a baixes freqüències i màxima a altes freqüències (aproximem 950
MHz a 1000 MHz per a poder fer el càlcul amb la taula):

Attmín (1000 MHz) = 40’777 dB i Attmàx (2150 MHz) =55’75 dB

 La Normativa ICT

Utilitzant les equacions [3.7] diem:

Smín ampli F.I = Attmàx + Attdistribuidor + Attmesclador + Smín toma = 55’75dB + 4dB + 4dB +
45dBµV = 108’75dBµV

Smàx ampli F.I = Attmín + Attdistribuidor + Attmesclador + Smàx toma = 40’777dB + 4dB + 4dB +
70dBµV = 118’777dBµV

Hem de cercar un valor mig entre el màxim i el mínim, per exemple agafem
114dBµV, encara que podria ser algun altre. Per a aquest ajust i aplicant les fórmules
[3.3], els nivells de millor i pitjor toma són:

Spitjor toma = Sampli canal - (Attmàx + Attdistribuidor + Attmesclador) = 114dBµV – (55’75dB +

4dB + 4dB) = 50’25dBµV

Smillor toma = Sampli canal - (Attmín + Attdistribuidor + Attmesclador) = 114dBµV – (40’777dB +

4dB + 4dB) = 65’223dBµV

Les pèrdues del mesclador es poden eliminar utilitzant amplificadors de FI amb

la funció de mescla incorporada. (Figura 3.5)

El nivell màxim de sortida de l’amplificador F.I de banda ampla es redueix, en

funció del nombre de portadores amplificades dels diferents canals digitals, segons el
factor 7’5·Log (n-1) dB, essent n el nombre de portadores.

Si amplifiquem senyals TV-QPSK, els amplificadors de banda ampla poden

treballar amb un nivell de senyal de l’ordre de 4 dB més alt.

4.2 Resposta amplitud/freqüència

És la variació de l’amplitud del senyal en funció de la freqüència dins d’un canal

o banda determinada. Indica la desviació d’una resposta plana ideal.

Es consideren dos tipus:

• Resposta amplitud/freqüència en canal

• Resposta amplitud/freqüència en banda de la xarxa

La Normativa ICT

Els valors de la norma són els següents:

Banda de freqüències
Paràmetres
47-862 MHz 950-2150 MHz

Resposta
amplitud/freqüència canal
(dB) ± 3 dB en tota la banda ± 4 dB en tota la banda
Per als següents tipus de
± 0’5 dB en un ample de ± 1’5 dB en un ample de
senyal:
banda d’1 MHz banda de 36 MHz
FM-TV,FM-Ràdio,AM-TV,
QPSK-TV, 64QAM-TV

Resposta
amplitud/freqüència en 12 25
banda de la xarxa (dB)
Taula 3.6

La resposta amplitud/freqüència en canal és la diferència entre els nivells de la

sortida de la capçalera i de les tomes de l’usuari.

En el servei de radiodifusió terrenal es considera com a nivell de sortida, la

diferència en dB, entre les portadores de vídeo i àudio i com a nivell de les tomes, la
mateixa diferència d’ambdues portadores.
 La Normativa ICT

En els senyals digitals QPSK i QAM es considera com a nivells de sortida la

diferència en dB, entre el màxim i mínim de l’espectre de sortida de la capçalera i com a
nivell en les tomes, la mateixa diferència entre el màxim i el mínim de l’espectre rebut.

La resposta amplitud/freqüència en banda de la xarxa és la diferència entre les

atenuacions, a freqüència més alta i més baixa de la millor i pitjor toma, per a les bandes
de 47 a 862 MHz i de 950 a 2150 MHz. Pretén caracteritzar la qualitat dels elements
que constitueixen la xarxa: cables, derivadors..., en funció a les toleràncies i la variació
dels valors nominals amb la freqüència.

Exemple 3: Considerant els valors de les atenuacions de la millor i pitjor toma de

la taula 3.1, calcular la relació amplitud/freqüència en banda de la xarxa del cable
en les dues bandes de freqüència

De la taula 3.1 deduïm que les dues bandes de freqüència de les que parla
l’enunciat són les bandes de 47 a 862 MHz i la de 950 a 2150 MHz. Ara hem
d’aproximar els límits de freqüència per a poder fer servir la taula 3.5. Les bandes
aproximades quedarien: de 50 a 800 MHz i de 1000 a 2150 MHz. Com sempre, hem
de considerar que el millor cas és el que té menys atenuació i el pitjor és el que en té
més.

Banda de 47 a 862 MHz (50-800 MHz):

• Millor toma:

Amplitud/freqüència = 30’87dB (800MHz) – 25’581dB (50MHz) = 5’289dB

• Pitjor toma:

Amplitud/freqüència = 41’15dB (800MHz) – 37’289dB (50MHz) = 3’861dB

Banda de 950 a 2150 MHz (1000-2150 MHz):

• Millor toma:

Amplitud/freqüència = 44’63dB (2150MHz)–40’777dB (1000MHz) = 3’853dB

• Pitjor toma:
La Normativa ICT

Amplitud/freqüència = 55’75dB (2150MHz)–51’795dB (1000MHz) = 3’955dB

Cal tenir present les dispersions de la resta dels elements, les toleràncies de
les quals per complir la norma han de ser superiors a 6’711 dB per a la banda de 47 a
862 MHz i superiors a 21’045 dB per a la banda de 950 a 2150 MHz.

4.3 Relació portadora/soroll aleatori

La relació portadora/soroll (C/N) defineix la qualitat del senyal rebut i el soroll

present a través de tot el sistema de recepció (elements captadors, capçalera i xarxa).

Els valors que especifica la norma són els següents:

Relació portadora/soroll Banda de freqüències

aleatori (dB)
47-862 MHz 950-2150 MHz

C/N FM-TV ≥ 15

C/N FM-Ràdio ≥ 38

C/N AM-TV ≥ 43

C/N QPSK-TV ≥ 11

C/N 64 QAM-TV ≥ 28
Taula 3.7

La relació C/N en la toma es pot estimar teòricament a l’entrada de la capçalera

referint els nivells del senyal i de soroll en aquest punt. Abans de fer el càlcul d’aquest
paràmetre cal recordar els conceptes de factor o de figura i temperatura de soroll.

Factor de soroll i temperatura equivalent de soroll

El soroll a l’entrada d’un quadripol (Ne) està determinat pel soroll tèrmic que
produeix una resistència que es troba a una temperatura To en una banda B(Hz).
 La Normativa ICT

Ne = K·To·B [3.8]

Essent:

• To = Temperatura absoluta de referència en Kelvin (280 K de l’impedància

de 75Ω d’entrada

• K = Constant de Boltzman = 1’38·10-23 W/Hz·K

• B = Ample de banda (Hz)

• KTo = 4·10-21 W/Hz = -174 dBm/Hz = -114 dBm/MHz

El soroll de la sortida (Ns) és el soroll d’entrada pel guany del quadripol (g) més
el soroll introduït pel mateix quadripol (Nc):

Ns = K·To·B·g + Nc [3.9]

El factor de soroll (f) és la relació entre la potència real de soroll que hi ha a la

sortida del quadripol i la que hauria d’haver en cas que el quadripol no generés soroll.
És a dir, el quocient entre la relació senyal/soroll a l’entrada i a la sortida del quadripol.

f = (K·To·B·g + Nc) / K·To·B·g [3.10]

L’expressió anterior es pot rescriure de la següent manera:

F = 1 + Nc / K·To·B·g = 1 + Te / To [3.11]

On Te és la temperatura equivalent de soroll a l’entrada:

Te = Nc / K·B·g [3.12]

La temperatura equivalent de soroll a l’entrada (Te) és aquella a la que es

mesura el soroll en una resistència situada a l’entrada del quadripol.

La relació entre el factor de soroll i la temperatura equivalent de soroll és:

Te = To·(f – 1) [3.13]
La Normativa ICT

El factor de soroll s’utilitza en sistemes de radiodifusió terrenal mentre que la

temperatura equivalent s’utilitza en radiodifusió terrenal per satèl·lit.

El model general que s’utilitza per fer una anàlisi de soroll està constituït per una
antena, una capçalera i l’atenuació de la pitjor toma de la xarxa de l’immoble.

El càlcul de la potència de soroll total inclou el soroll captat per l’antena i el

soroll generat pel sistema equivalent del conjunt dels altres elements. Aquest conjunt és
un quadripol que té un factor de soroll del sistema a l’entrada de la capçalera (fsis).

Si la temperatura equivalent de soroll de l’antena és Ta, la temperatura

equivalent del soroll total (T) serà:

T = Ta + To·(fsis –1) [3.14]

4.3.1 Servei de radiodifusió terrenal

En els sistemes de radiodifusió terrenal, la temperatura de soroll predominant és

la de la capçalera, fonamentalment la de l’amplificador. Per tant, en el càlcul de la
potència de soroll utilitzem fsis.

La potència de soroll (N) referida a l’entrada de la capçalera valdrà:

N = K·To·fsis·B [3.15]

Considerant que C és el nivell de potència de la portadora, la relació

portadora/soroll serà:

C/N = C / K·To·fsis·B [3.16]

Si volem expressar C/N en dB hem de fer el següent:

C/N (dB) = C (dBµV) – 20 Log √ [K·T·B·75(Ω)·fsis(dBµV)]

C/N (dB) = C (dBµV) – Fsis (dB) – 10 Log [0’303·B(MHz)] [3.17]

 La Normativa ICT

Essent:

• Fsis (dB) = 10 Log fsis

• B = 7 ó 8 MHz (Canals de UHF o VHF)

O bé podem fer el següent, que és més pràctic:

C/N (d B) = 10 Log [C/N (V)] [3.18]

El càlcul del valor teòric de C/N es fa a la freqüència més alta de la banda

d’UHF (862 MHz).

El valor de fsis i Tesis (temperatura equivalent) del sistema (en un sistema

compost per una cadena de quadripols en cascada) es calculen a partir de les següents
expressions (Fórmula de Friis):

Fsis = f1 + (f2 – 1)/g1 + (f3 – 1)/g1g2 +...+ (fn – 1)/g1g2...g(n-1) [3.19]

Tesis = T1 + T2/g1 + T3/g1g2 +...+ Tn/g1g2...g(n-1) [3.20]

Essent:

• f1, f2,... fn : els factors de soroll dels quadripols de la cadena.

• g1, g2,... fn : els guanys dels quadripols de la cadena.

Si el quadripol és un element passiu com ara un atenuador, està demostrat que si

l’atenuador es troba a la mateixa temperatura de referència To, el factor de soroll és
igual a la seva atenuació. És a dir:

F = a = 1/g ⇒ F(dB) = 10 Log a

La figura 3.7a representa el diagrama d’un sistema terrenal amb un

preamplificador de senyal abans de la capçalera. Si apliquem la fórmula [3.19] referida
per a varis quadripols connectats en cascada s’obté el valor del factor de soroll del
sistema:
La Normativa ICT

fsis = f1 + (a2 – 1)/g1 + (f3 – 1)a2/g1 + (att màx – 1)a2/g1g3 [3.21]

Fig. 3.7. Factor de soroll dels sistemes RTV

Essent:

• fsis = factor de soroll del sistema

• a2 = atenuació del cable de baixada de l’antena (f2 factor de soroll)

• f1 = factor de soroll del preamplificador

• f3 = factor de soroll de l’amplificador de capçalera

• att màx = f4 = atenuació màxima de la pitjor toma a la freqüència més alta

• g1 = guany del preamplificador

• g3 = guany de l’amplificador de capçalera

El factor de soroll del preamplificador s’escull amb un valor minso per no

empitjorar la relació senyal/soroll del senyal rebut. De fet, el factor de soroll de tot el
sistema (fsis) és pràcticament el del preamplificador (f1). Per tant, si no existeix el
preamplificador i l’atenuació del cable de baixada d’antena es considera menyspreable:

f1 = 1 (F = 0 dB), g1 = 1 (0 dB) i a2 = 1 (0 dB) i per tant:

fsis = f3 + (att màx –1)/g3 [3.22]

 La Normativa ICT

Quan hi ha amplificació mitjana o més d’una etapa d’amplificació, la C/N del

conjunt es calcula obtenint la fsis. També es pot fer un càlcul aproximat a partir de la
C/N de cadascuna de les etapes i aplicant la següent expressió:

C/N (dB) = -10 Log [10-(C/N)·1/10 + 10-(C/N)·2/10 +...+ 10-(C/N)·n/10] [3.23]

Si les n etapes d’amplificació són idèntiques:

C/N (dB) = (C/N)1 – 10 Log n [3.24]

4.3.2 Servei de radiodifusió per satèl·lit

En els sistemes de radiodifusió per satèl·lit s’ha de preveure la contribució de la

temperatura de soroll de l’antena (Ta). La temperatura del conjunt (T) serà:

T = Ta + To (fsis – 1) [3.25]

La temperatura equivalent de soroll de l’antena depèn de diversos factors com

ara: lloc en què està situada l’antena, angle d’elevació de l’antena sobre la Terra,
característiques de l’antena...

La figura 3.7b representa el diagrama d’un sistema per satèl·lit i no es considera

el cable de baixada de l’antena. Si apliquem l’expressió de diversos quadripols en
cascada, s’obté el valor de fsis pel sistema de la figura:

fsis = f1 + (f2 – 1)/g1 + (att màx – 1)a2/g1g2 [3.26]

Essent:

• fsis = factor de soroll del sistema

• f1 = factor de soroll del convertidor

• f2 = factor de soroll de l’amplificador de freqüència intermitja (F.I)

• att màx = f3 = atenuació màxima de la pitjor toma a la freqüència més alta.

• g1 = guany del convertidor

La Normativa ICT

• g2 = guany de l’amplificador de freqüència intermitja (F.I)

Normalment, el factor de soroll del sistema fsis és pràcticament igual que el

factor de soroll del convertidor (LBN) ja que el seu valor és molt baix. La potència del
soroll (N) a l’entrada del receptor serà:

N = KTB

La potència de la portadora que rep l’antena (C) de l’enllaç descendent d’un

satèl·lit és:

C = PIRE + G + 20 Log (λ/4πD)

Per tant, l’equació C/N a l’entrada del receptor serà:

C/N (dB) = PIRE + G + 20 Log (λ/4πD) – 10 Log (KTB) [3.27]

Aquesta equació ens permet calcular el guany necessari de l’antena (G) en

funció d’una relació C/N determinada.

Essent:

• PIRE = Potència Isotòpica Radiada Efectiva en el lloc d’emplaçament

(dBW)

• G = Guany de l’antena (dB)

• λ = Longitud d’ona (m) = 300/f (MHz) = 0’024 m (Habitualment)

• D = Distància que separa el satèl·lit de la Terra (m) (≈ 38·106 m)

• T = Temperatura equivalent de soroll del conjunt convertidor (LBN) i

d’antena

• K = Constant de Boltzman = 1’38·10-23 W/Hz·K

• B = Ample de banda (Hz) del filtre del receptor

 La Normativa ICT

“PIRE” representa la potència que hauria de radiar una antena isotòpica per a
tenir, en qualsevol punt de l’espai, el valor aconseguit amb l’antena del satèl·lit. Aquest
paràmetre facilita els operadors mitjançant els mapes de cobertura de cada satèl·lit.

NOTA: Una antena isotòpica és aquella que radia amb la mateixa intensitat en totes les
direccions.

El factor de qualitat G/T (dB/K) ens indica la relació entre el guany de l’antena i
el soroll del receptor. La UIT (Unió Internacional de Telecomunicacions) recomana un
valor superior als 11 dB per als serveis de radiodifusió per satèl·lit.

G/T (dB) = G (dB) – 10 Log T(K) ≥ 11 dB

Fig. 3.8. Càlcul de les dimensions de l’antena

El guany G de la paràbola de la figura 3.8 està determinada per:

G = 4πSre/λ2

Essent:

• Sr = àrea efectiva de l’antena

• E = eficiència de l’antena

El diàmetre de l’antena (d), si la seva àrea efectiva és un cercle, serà:

d = λ/π (G/e)1/2
La Normativa ICT

Si en l’equació [3.27] substituïm el valor del guany (G) en funció del diàmetre
(d) es pot representar el diàmetre de l’antena en funció de PIRE amb una relació C/N =
14 dB, tal com veiem a la figura 3.8.

Per a calcular aproximadament el diàmetre de l’antena que necessitem, podem

fer servir la figura 3.8. Si coneixem el valor de potència PIRE, el que hem de fer és
restar-li a aquest valor els decibels necessaris per aconseguir una relació C/N desitjada.

Exemple 4: Si volem una PIRE de 52 dBW i una C/N de 4 dB, calcular el diàmetre
de l’antena.

El PIRE resultant esdevé de restar-li la relació C/N al PIRE inicial. Per tant:

PIREfinal (dBW) = PIREinicial (dBW) – C/N (dB) = 52 dBW – 4 dB = 48 dBW

Si ara mirem quin valor de diàmetre li correspon a una PIRE de 48 dBW en la

figura 3.8, veiem que és aproximadament de 95 cm.

Per garantir que a les tomes tenim els valors específics de relació C/N, en
general es fixa un valor superior de C/N per compensar les pèrdues degut a
l’envelliment del sistema, per pèrdues de desajustament de l’antena... Per exemple,
podem considerar un valor entre 17 i 18 dB i, a partir d’aquest, es calcula el guany i el
diàmetre de l’antena.

Orientació de l’antena

L’orientació de l’antena ve determinada pels angles d’elevació (Eº) i d’azimut

(Aº) que depenen de: la latitud del lloc, longitud del satèl·lit (30º cap a l’oest per
l’Hispasat i 19’2º cap a l’est per l’Astra) i la relació entre el radi de la Terra i el radi de
l’òrbita del satèl·lit.

Les expressions matemàtiques útils en aquest cas són les següents:

Eº = arctg (cos β - 0’15127) / sin β

Aº = 180º + arctg (tg δ/ sin ϕ )

 La Normativa ICT

Essent:

• δ = longitud de l’emplaçament de l’antena – longitud del satèl·lit

• ϕ = latitud de l’emplaçament de l’antena

• β = arcos (cos ϕ· cos δ)

• Relació Radi de la Terra/Radi de l’òrbita del satèl·lit = 0’15127

La distància del satèl·lit (D) ve determinada per:

D = 35786 · [1 + 0’41999·(1 - cos β)]1/2 (Km)

Les següents dades: cobertura del satèl·lit, tipus d’antena, orientació de les
antenes... generalment les faciliten els operadors dels serveis per satèl·lit.

4.4 Desacoblament entre tomes

Aquest paràmetre caracteritza l’aïllament entre diferents tomes. Els factors que
intervenen en la seva determinació són l’atenuació de les tomes, derivadors i cable.
L’efecte és major entre tomes que surten del mateix derivador. Els valors especificats
són els següents:

Banda de freqüències
Paràmetre
47-862 MHz 950-2150 MHz

Desacoblament entre 47-300 Mhz ≥ 38

tomes de diferents usuaris ≥ 20
(dB) 300-862 MHz ≥ 30
Taula 3.8

4.5 Eco dels canals

Succeeix quan un senyal es reflexa en un o més obstacles del trajecte de

propagació amb suficient nivell i retard temporal. És detecta com un senyal diferent del
La Normativa ICT

senyal primitiu. Aquests ecos es manifesten com a senyals fantasma, doble imatge... i es
minimitzen usant antenes directives. El valor específic d’eco en els canals d’usuari és:

Banda de freqüències
Paràmetre
47-862 MHz 950-2150 MHz

Ecos en els canals de

≤ 20
l’usuari (%)
Taula 3.9

4.6 Guany i fase diferencials

El guany diferencial és la variació de l’amplitud del senyal de vídeo

(especificada en %) normalment de la portadora de color. La fase diferencial és la
variació de la fase del senyal de vídeo (especificada en º) de la portadora de color. Els
dos paràmetres depenen del procés de modulació – demodulació del senyal de vídeo i de
l’últim amplificador del sistema més pròxim a la toma. Els valors especificats són els
següents:

Banda de freqüències
Paràmetre
47-862 MHz 950-2150 MHz

Guany diferencial (%) 14

Fase diferencial (%) 12

Taula 3.10

4.7 Interferències a freqüència única

Qualsevol senyal interferent dins la banda d’un canal provoca una degradació de
la qualitat de la recepció. Una interferència a freqüència simple és la relació en dB entre
el nivell de la portadora d’un canal i el nivell d’un senyal interferent dins del canal.

La causa d’aquesta degradació són els processos de conservació, modulació i

demodulació dels senyals mitjançant oscil·ladors locals que, en no ser perfectes poden
produir harmònics. En un oscil·lador s’ha de considerar la puresa espectral, l’estabilitat
de la freqüència amb el temps, condicions ambientals, vibracions mecàniques...
 La Normativa ICT

Per aquestes raons, la normativa limita aquesta relació (dB) entre el nivell de la
portadora i el de la freqüència interferent als següents valors:

Interferències a Banda de freqüències

freqüència única (dB)
47-862 MHz 950-2150 MHz

AM-TV ≥ 54

FM-TV ≥ 27

64 QAM-TV ≥ 35

QPSK-TV ≥ 18
Taula 3.11

Fig. 3.9. Intermodulacions de 3er ordre

4.8 Intermodulació simple i múltiple

La intermodulació és un tipus d’interferència, causada per la no linealitat dels

amplificadors quan treballen de manera pròxima a la zona de saturació, que cal
considerar dins de la banda de recepció dels canals.

En la figura 3.9 veiem els productes d’intermodulació de tres senyals. El nivell

més alt correspon a la intermodulació de tercer ordre o intermodulació per tercer batut,
que són sumes i diferències de les freqüències i/o harmònics dels senyals d’entrada (2f1
La Normativa ICT

± f2, 2f2 ± f1 i f1 ± f2 ± f3). Com que no podem eliminar aquests productes, quan es troben
en la banda de pas de cada canal, han de ser especificats per a l’amplificador que s’usi.

Les intermodulacions de tercer ordre es poden estimar teòricament en AM-TV,

considerant la funció de transferència del dispositiu com un model amb característica
cúbica. En la resta de senyals: FM-TV, 64 QAM-TV i QPSK-TV, no hi ha cap
expressió contrastada per al seu càlcul. Per tant, en AM-TV es defineix la
intermodulació simple, quan la capçalera està formada per amplificadors monocanal,
com la relació en dB entre el nivell de la portadora d’un canal i el nivell dels productes
d’intermodulació de tercer ordre produïts per les tres portadores presents en el canal:
vídeo, àudio i color.

Aquest tipus d’intermodulació depèn de la tensió màxima de sortida de

l’amplificador. La relació (C/Isimple)toma ve determinada per la següent expressió:

(C/Isimple)toma = (C/Isimple)ampl capç + 2·(Smàx ampl capç – Sreal ampl capç) [3.28]

El valor (C/Isimple)ampl capç és un valor que depèn del propi amplificador i l’ha de
facilitar el fabricant (normalment és de 54 dB). Serveix per a tipificar la tensió màxima
de sortida dels amplificadors monocanals (Norma UNE 20-253-79).

La intermodulació múltiple, quan la capçalera està formada per amplificadors

de banda ampla, és la relació en dB entre el nivell de la portadora d’un canal i el nivell
dels productes d’intermodulació de tercer ordre provocats pels batuts dels altres canals
amplificats.

En els amplificadors de banda ampla, quan s’amplifiquen diversos canals (o

portadores), l’efecte de la intermodulació múltiple creix ràpidament i per tant, el nivell
màxim de tensió de sortida de l’amplificador disminueix en 7’5 Log (n – 1) dB a partir
de l’amplificació de dos canals (n = nombre de canals).

La relació (C/Imúltiple)toma ve donada per la següent expressió:

(C/Imúltiple)toma(dB) = (C/Imúltiple)ampl capç + 2(Smàx ampl capç – Sreal ampl capç) – 2·7’5· Log (n-1)
[3.29]
 La Normativa ICT

El valor de (C/Imúltiple)ampl capç depèn del propi amplificador i ha de ser facilitat pel
fabricant (normalment és de 60 dB). Serveis per tipificar la màxima tensió de sortida
dels amplificadors de banda ampla (Norma UNE 20-253-79).

Els procediments i mesures per a determinar aquests valors de referència

d’ambdós tipus d’intermodulació en els amplificadors depenen del fabricant.

Els valors especificats per la norma considerant la pitjor toma són els següents:

Intermodulació simple Banda de freqüències

(dB)
47-862 MHz 950-2150 MHz

AM-TV ≥ 54

FM-TV ≥ 27

64 QAM-TV ≥ 35

QPSK-TV ≥ 18
Taula 3.12

Intermodulació múltiple Banda de freqüències

(dB)
47-862 MHz 950-2150 MHz

AM-TV ≥ 54

FM-TV ≥ 27

64 QAM-TV ≥ 35

QPSK-TV ≥ 18
Taula 3.13
La Normativa ICT

Quan hi ha amplificació mitjana o preamplificació, la relació

portadora/intermodulació total en la pitjor toma s’obté calculant el nivell màxim del
senyal en la pitjor toma (Smàx pitjor toma) i aplicant l’expressió [3.28] o [3.29] segons sigui
el tipus d’intermodulació. El nivell màxim del senyal en la pitjor toma (Smàx pitjor toma)
s’obté a partir de l’equació que determina el nivell de sortida màxim de diversos
quadripols en sèrie.

1/Smàx (µV) = [(1/g2g3gnSmàx quadripol 1) + (1/g3g4gnSmàx quadripol 2) +...+(1/ Smàx quadripol n)]
[3.30]

Essent:

• Smàx quadripol 1 = Nivell de sortida màxim del quadripol 1 (µV)

• Smàx quadripol 2 = Nivell de sortida màxim del quadripol 2 (µV)

• Smàx quadripol n = Nivell de sortida màxim del quadripol n (µV)

• g1,g2,gn = guanys dels quadripols

El nivell de sortida màxim d’un atenuador (cable de baixada de l’antena o xarxa

de l’edifici) es considera infinit i el seu guany (g) és inversament proporcional a la seva
atenuació, és a dir:

g =1/a

Si apliquem l’equació [3.28], la relació (C/Isimple)total toma ve donada per la següent

expressió:

(C/Isimple)total toma(dB) = (C/Isimple)ampl + 2(Smàx pitjor toma – Spitjor toma) [3.31]

i aplicant la fórmula [3.29], la relació (C/Imúltiple)total toma ve donada per la següent

expressió:

(C/Imúltiple)total toma(dB) = (C/Imúltiple)ampl + 2(Smàx pitjor toma – Spitjor toma) [3.32]

 La Normativa ICT

Els valors (C/Isimple)ampl i (C/Imúltiple)ampl depenen dels amplificadors i han d’estar

especificats pel fabricant.

Per exemple, si considerem l’equació [3.30] quan hi ha preamplificació (figura

3.7 a), el valor de Smàx pitjor toma seria:

1/Smàx pitjor toma (µV) = attmàx [(1/Smàx ampl capç) + (a2/g3 Smàx preampli)] [3.33]

Essent:

• Smàx ampl capç = Nivell de sortida màxim de l’amplificador de capçalera (µV)

• Smàx preampli = Nivell de sortida màxim del preamplificador (µV)

• a2 = atenuació del cable de baixada de l’antena

• attmàx = atenuació màxima de la pitjor toma a la freqüència més alta

• g1 = guany del preamplificador

• g3 = guany de l’amplificador de capçalera

A la pràctica, en lloc de les fórmules [3.31] i [3.32] s’empren les següents

equacions:

(C/Isimple)total toma (dB) = -20 Log [10-(C/Isimple)·1/20 + 10-(C/Isimple)·2/20 + 10-(C/Isimple)·n/20]

[3.34]

(C/Imúltiple)total toma (dB) = -20 Log [10-(C/Imúltiple)·1/20 + 10-(C/Imúltiple)·2/20 + 10-(C/Imúltiple)·n/20]

[3.35]

Els termes (C/Isimple)1 i (C/Imúltiple)1 representen la relació

portadora/intermodulació de cada amplificador, i n el número d’amplificadors usats. Si
els amplificadors són idèntics:

(C/Isimle)toma (dB) = (C/Isimple)1 – 20 Log n [3.36]

(C/Imúltiple)toma (dB) = (C/Imúltiple)1 – 20 Log n [3.37]

La Normativa ICT

Els valors d’intermodulació obtinguts en la toma amb les equacions [3.34] i

[3.35] són menys restrictius que els obtinguts a partir de les equacions [3.31] i [3.32].

4.9 BER (Bit Error Rate)

La qualitat d’un senyal digital es determina a partir de la tassa d’error binari

(BER) i depèn de la relació C/N del tipus de modulació digital utilitzada.

Aquesta tassa d’error binari es defineix com el quocient entre el número de bits
erronis rebuts en la unitat de temps i número total de bits transmesos en aquesta unitat
de temps (velocitat de transmissió binària, bits/seg).

Exemple 5: Si s’ha rebut 5 bits erronis en un segon i la velocitat de transmissió

del sistema és de 1Mbits/seg, calcular la tassa d’error (ε).

ε = bits erronis/bits totals = 5/1.000.000 = 5·10-6

Els valors especificats per als tipus de modulació digital de la norma són:

Banda de freqüències
Paràmetre
47-862 MHz 950-2150 MHz

BER QAM Millor que 9·10-5

BER QPSK Millor que 9·10-5

Taula 3.14

4.10 Mesures de RTV en una ICT

En els projectes d’ICT s’ha d’incloure un quadre de mesures que ha de realitzar

l’instal·lador per a comprovar que l’instal·lació respon als valors calculats en el projecte.

4.10.1 Instal·lació RTV terrenal

Nivells dels senyals de RF

S’ha d’especificar la mida de les portadores de vídeo i so per a TV (en dBµV) a

l’entrada i a la sortida dels amplificadors terrenals, amb un quadre com el següent:
 La Normativa ICT

Nom de Senyals de RF Senyals de RF

l’emissió Freqüència portadora en dBµV/75Ω a en dBµV/75Ω a
Canals
de de l’emissor (MHz) l’entrada de la sortida de
l’empresa l’amplificador l’amplificador

FM

P. Vídeo

P. So

P. Vídeo

P. So

P. Vídeo

P. So

Atenuació/freqüència

Aquesta mida es fa a tres freqüències (50, 600 i 800 MHz), entre la sortida de
capçalera i les tomes de cada habitatge o local comercial. Segueix el següent esquema:

Habitatge
Freqüència (MHz)
Toma 1 (dB) Toma 2 (dB) Toma n (dB)

50

600

800

Si es comprova que els nivells de senyal són correctes en totes les tomes, no és
necessari realitzar aquesta mesura.
La Normativa ICT

Nivells dels senyals (dBµV) de les portadores de vídeo i de so en cadascuna de les

tomes dels habitatges

Aquest paràmetre representa la mida de les portadores de vídeo i de so en totes

les tomes de cada planta i cada canal. Podem de seguir un esquema semblant al següent:

Canals Habitatge (Planta)

Toma1 (dBµV) Toma2 (dBµV) Toma-n

(dBµV)

FM

P. Vídeo

P. So

P. Vídeo

P. So

P. Vídeo

P. so

4.10.2 Instal·lació RTV per satèl·lit

Atenuació/freqüència

En aquest cas, mesurem l’atenuació a tres freqüències diferents (1000, 1500,

2150 MHz) entre la sortida de la capçalera i les tomes de cada habitatge o local
comercial. Podem seguir un esquema com ara:

Habitatge (Planta)
Freqüència (MHz)
Toma 1 (dB) Toma 2 (dB) Toma n (dB)

1000

1500

2150

Nivell de les portadores

 La Normativa ICT

Si en la instal·lació hi ha senyals de satèl·lit, el nivell de les portadores es mesura

a freqüències pròximes a 1000, 1500 i 2150 MHz i ho anotem en un esquema com el de
l’apartat superior:

5. Estudi d’un cas pràctic (I)

El cas que estudiem a continuació permet posar en pràctica tots els conceptes
estudiats fins ara.

Exemple 6: Suposem un immoble de portal únic que té una altura de dos pisos.
En els dos pisos superiors hi ha dos habitatges (A i B) i, en la planta baixa, dos
locals comercials. Els habitatges són iguals i tenen 3 dormitoris, saló, cuina,
lavabo i cambra de bany. Es demana trobar els nivells dels senyals terrenals i
per satèl·lit rebuts en cada punt, la seva relació C/N i les intermodulacions
existents si els nivells dels senyals terrenals que reben les antenes són els
següents:

Canals Nivells de senyal (dBµV)

FM (100 MHz) 80

5 (200 MHz) 70

22 (600 Mhz) 50

25 (600 Mhz) 70

43 (800 Mhz) 65

46 (800 Mhz) 70

Comencem per calcular els nivells de senyal:

5.1 Nivells dels senyals

5.1.1 Càlcul dels nivells de senyals terrenals

La Normativa ICT

Considerem que la distància entre els diferents elements de la xarxa són

els indicats en la figura 3.10 i el nombre de tomes, d’acord amb la normativa, és
de tres per habitatge i d’una per local comercial.

Fig. 3.10. Cas pràctic nº1

Apliquem la fórmula general per calcular els valors de les atenuacions de cada
toma (T1, T2, T3):

Segona planta: (Habitatges A i B)

T1 (dB) = (5 + 8 + 6)·Ac + Ader.der.B + APAU + Adistr + AToma

T2 (dB) = (5 + 8 + 4)·Ac + Ader.der.B + APAU + Adistr + AToma

T3 (dB) = (5 + 8 + 8)·Ac + Ader.der.B + APAU + Adistr + AToma

Primera planta: (Habitatges A i B)

T1 (dB) = (5 + 3 + 8 + 6)·Ac + AInse.der.B + ADer.der.A + APAU + Adistr + AToma

T2 (dB) = (5 + 3 + 8 + 4)·Ac + AInse.der.B + ADer.der.A + APAU + Adistr + AToma

T3 (dB) = (5 + 3 + 8 + 8)·Ac + AInse.der.B + ADer.der.A + APAU + Adistr + AToma

Planta Baixa: (Locals 1 i 2)

T1 (dB) = (5 + 3 + 4 + 8 + 10)·Ac + AInse.der.B + AInse.der.A + APAU + Adistr + AToma

 La Normativa ICT

Suposem les següents característiques:

1) Cable:

Atenuació del cable

Freqüència (MHz) Atenuació del cable (Ac) (dB/m)

50 0’041

100 0’058

200 0’084

600 0’152

800 0’17

1000 0’197

1500 0’25

1750 0’27

2150 0’31

2) Derivadors:

Atenuacions dels derivadors de dos direccions

Tipus A B T

Atenuació d’inserció (Ainse.der) en la

1’5 dB 1’5 dB
banda de 50 a 800 MHz

Atenuació d’inserció (Ainse.der) en la

2 dB 2 dB
banda de 1000 a 2150 MHz

Atenuació de derivació (Ader.der) en la

16 dB 20 dB 12 dB
banda de 50 a 800 MHz

Atenuació de derivació (Ader.der) en la

16 dB 20 dB 12 dB
banda de 1000 a 2150 MHz

PAU: distribuïdors i tomes terminals:

Element Banda de 50 a 800 MHz Banda de 1000 a 2150 MHz

Atenuació del PAU (APAU) 1 dB 1 dB

La Normativa ICT

Atenuació del Distribuïdor

7’5 dB 11 dB
(Adistr)

Atenuació de la Toma
2 dB 3’5 dB
(Atoma)

Finalment calculem els valors de tots els nivells de senyal en tots els punts
assenyalats de l’edifici a partir de les expressions calculades:

Atenuacions de les tomes (dB)

Segona Planta Primera Planta Planta Baixa

Freqüència
Habitatges A i B Habitatges A i B Locals 1 i 2
(MHz)
T1 T2 T3 T1 T2 T3 T1

50 31’279 31’197 31’361 28’902 28’82 28’984 19’23

100 31’602 31’486 31’718 29’276 29’16 29’392 19’74

200 32’096 31’928 32’264 29’848 29’68 30’016 20’52

600 33’388 33’084 33’692 31’344 31’04 31’648 22’56

800 33’73 33’39 34’07 31’74 31’4 32’08 23’1

1000 39’243 38’849 39’637 37’834 37’44 38’228 26’41

1500 40’25 39’75 40’75 39 38’5 39’5 28

1750 40’63 40’09 41’17 39’44 38’9 39’98 28’6

2150 41’39 40’77 42’01 40’32 39’7 40’94 29’8

Les atenuacions màximes i mínimes en les diferents tomes seran:

Atenuació màxima de la Atenuació mínima de la

Freqüència (MHz)
toma (Attmàx) (dB) toma (Attmín) (dB)
 La Normativa ICT

50 31’361 19’23

100 31’718 19’74

200 32’264 20’52

600 33’692 22’56

800 34’07 23’1

1000 39’637 26’41

1500 40’75 28

1750 41’17 28’6

2150 42’01 29’8

L’atenuació màxima equival a la toma 3 de la segona planta mentre que la

mínima equival a l’única toma de la planta baixa.

Amplificadors monocanals:

Els valors (Smín, Smàx) dels amplificadors monocanals dels canals terrenals
que es reben en l’immoble es calculen a partir de l’expressió [3.2].

Per fer els càlculs, considerem que: Attdistribuïdor = 4 dB i Attmesclador = 4 dB.

El nivell de sortida al que s’ajusta l’amplificador de cada monocanal (Sampli.canal)

és un valor comprès entre Smín i Smàx. Els senyals terrenals existents són els de TV
amb modulació AM i els de ràdio amb modulació FM segons l’apartat 4.1. Si ara mirem
la taula 3.3 arribem a la conclusió que els nivells màxims i mínims pels senyals són de
40 a 70 dBµV pels senyals de ràdio i de 57 a 80 dBµV pels senyals de TV.

Canals Smín (dBµV) Smàx (dBµV) Sampli.canal (dBµV)

FM (100 MHz) 79’718 97’74 89

5 (200 MHz) 97’264 108’52 103

22 i 25 (600 MHz) 98’692 110’56 105

43 i 46 (800 MHz) 99’07 111’1 105

Per anar bé, el sistema d’amplificació ha de tenir un guany capaç d’amplificar el

pitjor nivell de senyal rebut (50 dBµV en el canal 22) al millor nivell de sortida (105
La Normativa ICT

dBµV). En cas del canal 22 necessitem una amplificació de 55 dB que és massa gran.
Una solució és fer una amplificació de 40 dB per a tots els canals (105 dBµV – 65
dBµV (segon valor més baix) = 40 dB) i, per rebre bé el canal 22 hauríem de posar un
preamplificador i una antena d’UHF exclusiva.

El sistema monocanal Z escollit ha de tenir un nivell de sortida màxim nominal

superior de Sampli.canal = 105 dBµV. Per exemple, pot ser de 110 dBµV per a tenir un
marge suficient de nivell en l’ajustament final.

Els amplificadors dissenyats han de complir els següents requisits:

• Nivell de sortida màxim nominal de 110 dBµV

• Guany major de 40 dB

Si fem servir les expressions [3.4], [3.5], [3.6], considerant negligible l’atenuació
del cable de baixada de les antenes, podem trobar els nivells de cada amplificador de
canal. Per exemple, per als amplificadors del canal 25:

Sent ampl canal (dBµV) = Santena - Attcable - n1 · Attsepara canal = 70 – 0 – 2·0’5 = 69 dBµV

Ssortida ampl canal (dBµV) = Sent ampl canal + G - n2 · Attautomescla canal = 69 + 40 – 3·0’5µV =
107’5 dBµV

Ssortida màx ampl canal (dBµV) = Smàx nominal ampl canal - n2 · Attautomescla canal = 110 – 3·0’5 =
108’5 dBµV

Obtenim una taula per contrastar els nivells de senyal en tots els amplificadors:

Sent ampl Ssortida Smàxim Ssortida màx

Santena nominal ampl
Canal canal G (dB) ampl canal
canal
ampl canal
(dBµV) (dBµV) (dBµV) (dBµV)
(dBµV)
 La Normativa ICT

FM 80 80 40 117 110 107

C-05 70 70 40 107’5 110 107’5

C-22 50 50 40 88 110 108

C-25 70 69 40 107’5 110 108’5

C-43 65 64’5 40 103’5 110 109

C-46 70 70 40 109’5 110 109’5

El nivell de sortida de l’amplificador de FM calculat, segons les expressions

anteriors és superior que el nivell màxim de sortida de l’amplificador, la qual cosa no
pot passar. Per tant, el nivell de sortida serà el màxim de l’amplificador.

L’amplificador del canal 22 necessita un preamplificador de guany 20 dB per a

elevar el nivell del senyal en antena de 50 a 70 dBµV. El nivell màxim de sortida del
preamplificador pot ser elegit amb un valor de 100 dBµV.

L’amplificador del canal 43 té un nivell de sortida de 103’5 dBµV degut al

sistema amplificador escollit i al nivell rebut en l’antena. Aquest valor de sortida és
inferior a l’estimat prèviament (Sampli canal = 105 dBµV).

Si aquesta diferència fos més gran hauríem d’escollir un sistema Z de major

guany. En aquest cas, no hi ha cap problema en baixar el nivell de sortida fins a 103
dBmV doncs es poden compensar totes les atenuacions de la xarxa, distribuïdor i
mesclador en el pitjor dels casos.

Els valors finals dels amplificadors seran:

Canals Sampli canal (dBµV)

FM (100 MHz) 90

5 (200 MHz) 103

22 i 25 (600 Mhz) 103

43 i 46 (800 MHz) 103

Si apliquem la fórmula [3.3], podem calcular els nivells en cada toma:

Nivells de cada toma (dBµV)

La Normativa ICT

Segona Planta Primera Planta Planta Baixa

Canals Habitatges A i B Habitatges A i B Locals 1 i 2

T1 T2 T3 T1 T2 T3 T1

FM 50’398 50’514 50’282 52’724 52’84 52’608 62’26

5 62’904 63’072 62’736 65’152 65’32 64’984 74’48

22 i 25 61’612 61’916 61’308 63’656 63’96 63’352 72’44

43 i 46 61’27 61’61 60’93 63’26 63’6 62’92 71’9

Els valors de la millor i pitjor toma són:

Nivell de la pitjor toma Nivell de la millor toma

Canals
(dBµV) (dBµV)

FM (100 MHz) 50’282 62’26

5 (200 MHz) 62’736 74’48

22 i 25 (600 Mhz) 61’308 72’44

43 i 46 (800 MHz) 60’93 71’9

Amplificador de banda ampla

Si fem servir com a sistema amplificador per la capçalera, un amplificador de

banda ampla de 40 dB de guany i de nivell de sortida màxim nominal 110 dBµV, el
nivell màxim de sortida de l’amplificador serà:

Ssortida màx ampl canal = 110 – 7’5 Log (6 – 1) = 104’75 dBµV

Aquest nivell és suficient per garantir els mateixos valors dels senyals en les
tomes que en el cas d’amplificadors monocanals. També és necessari el
preamplificador de 20 dB de guany per a poder rebre bé el canal 22.

5.1.2 Nivells de senyals per satèl·lit

Considerant la instal·lació preparada per a una instal·lació en F.I de senyals

QPSK, similar a la figura 3.4 i suposant que:

Attdistribuïdor = 4 dB i Attmesclador = 4 dB en la banda de 47 a 2150 MHz

 La Normativa ICT

El nivell màxim i mínim de sortida de l’amplificador F.I són:

Smín ampli F.I = 95’01 dBµV i Smàx ampli F.I = 104’41 dBµV

Un valor mig per a Sampli F.I pot ser de 100 dBµV.

L’amplificador de F.I ha de ser capaç d’amplificar entre unes 30 o 40 portadores

de senyal digital, per aquesta raó el nivell es redueix encara que a l’amplificar senyals
QPSK, com es comenta en el punt 4.1.2, els amplificadors admetin un nivell de senyal
4 dB més alt.

Si escollim un amplificador de 100 dBµV, la sortida nominal màxima de

l’amplificador de F.I serà:

Ssortida nominal màx ampl F.I = 110 – 7’5 Log (40 –1) +4 ≈ 103 dBµV

Aquest nivell és suficient per garantir el nivell de sortida de 100 dBµV i el guany
entre 102 dBµV i 70 dBµV, considerant un nivell de recepció de senyal després del
convertidor de 70 dBµV.

El nivell obtingut en la pitjor i millor toma, per a aquest ajustament del nivell de
sortida de l’amplificador, serà aplicant l’expressió [3.3]:

Spitjor toma = 100 dBµV – 50’01 dB = 49’99 dBµV

Smillor toma = 100 dBµV – 34’41 dB = 65’59 dBµV

5.2 Resposta amplitud/freqüència en banda de la xarxa

Resposta amplitud/freqüència

Banda 47 a 862 MHz 950 a 2150 MHz

Millor toma (dB) 23’1 – 19’23 = 3’87 29’8 – 26’41 = 3’39

Pitjor toma (dB) 34’07 – 31’361 = 2’709 42’01 – 39’637 = 2’373

5.3 Relació portadora/soroll aleatori (C/N)

La Normativa ICT

5.3.1 C/N de senyals terrenals

La relació C/N pitjor esperada per als canals 22 i 43, serà:

Canal 22: Considerant que en la figura 3.7.a:

• A2 = cable de baixada de l’antena = 0 dB

• F1 = factor de soroll del preamplificador = 2 dB

• F3 = factor de soroll del sistema d’amplificació = 10 dB

• Attmàx canal (canal 22) = Attmàx + Attdistribuïdor + Attmesclador = 41’692 dB

• G1 = guany del preamplificador = 20 dB (70 dBµV – 50 dBµV)

• G3 = guany de l’amplificador del canal 22 = 33 dB (103 dBµV – 70 dBµV)

Aplicant l’expressió [3.21]:

fs = 100’2 + [(101 – 1)/102] + [(104’1692 – 1)/102·103’3] = 1’72 unitats

Fs = 2’36 dB

Si ara apliquem la fórmula [3.17]:

C/N = 50 dBµV – 2’36 dB – 3’84 dB = 43’8 dB

S’ha d’observar que el factor de soroll del preamplificador ha de ser el més baix
possible per no empitjorar la C/N. El factor de soroll del sistema (Fs) és pràcticament
igual al del preamplificador (F1).

Una altra forma de calcular C/N és obtenint la C/N del preamplificador

(C/N)preamp, i cable de baixada, la C/N del conjunt amplificador de capçalera (C/N)ampli
capçalera i la xarxa de l’edifici aplicant l’equació [3.23]. D’aquesta manera, com que F1 =
2 dB, la C/N del preamplificador amb l’atenuació del cable de baixada nul·la és:

(C/N)premp = 50 dBµV – 2 dB – 3’84 dB = 44’16 dB

Per a poder determinar el valor de la C/N del conjunt amplificador de capçalera

i xarxa de l’edifici, cal calcular el factor de soroll (fc) del conjunt.
 La Normativa ICT

Aplicant l’equació [3.22] podem dir:

fc = f3 + (attmàx canal – 1)/g3 = 10 + (104’1692 – 1)/103’3) = 17’39 unitats

Fc = 12’4 dB

La C/N del conjunt val:

(C/N)conjunt = 70 dBµV – 12’4 dB – 3’84 dB = 53’75 dB

La C/N total serà:

C/N = -10 Log [10-44’16/10 + 10-5375/10] = 43’7 dB

Canal 43: Per als següents paràmetres:

F3 = 10 dB, Attmàx = 42’07 dB i G3 = 38’5 dB, s’obté:

Fs = 10’9 dB

C/N = 64’5 dBµV – 10’9 dB – 3’84 dB = 49’76 dB

La relació C/N d’un amplificador de banda ampla es calcula igual que per a un
amplificador monocanal. Per exemple, pel canal 43:

F3 = 10 dB, Attmàx = 42’07 dB i G3 = 38 dB, s’obté:

Fs = 10’98 dB

C/N = 65 dBµV – 10’9 dB – 3’84 dB = 50’18 dB

5.3.2 C/N de senyals per satèl·lit

Si l’immoble vol disposar dels serveis de les dos plataformes digitals, els
diàmetres de les antenes es determinen a partir del guany obtingut a partir de l’equació
[3.27] o de la corba de la figura 3.8. Per exemple, suposem que l’immoble es troba
situat a Barcelona i es vol obtenir una C/N de 17 dB (15 dB + 2 dB de pèrdues
addicionals per a compensar l’envelliment del sistema) per ambdues
plataformes.

Via Digital
La Normativa ICT

Tenint les següents dades:

• PIRE del satèl·lit Hispasat = 52 dBW

• Factor de soroll del convertidor = 0’9 dB

• Ample de banda del filtre receptor de F.I (B) = 36 MHz

• Longitud d’ona considerada (λ) = 0’02591793 (amb una freqüència de

11’575 GHz)

• Temperatura de soroll de l’antena per l’elevació requerida = 35 K

• C/N = 17 dB

• Estació receptora de l’immoble de Barcelona:

- Longitud = 3’69º cap a l’oest

- Latitud = 40’41º

Abans de fer els càlculs per determinar el guany i el diàmetre de l’antena, és

important comprovar que el factor de soroll del sistema (Fs) és pràcticament igual al
del convertidor (F1).

Si observem la figura 3.7.b on:

• Cable de baixada de l’antena = 0dB

• F1 = factor de soroll del convertidor = 0’9 dB

• F2 = factor de soroll de l’amplificador F.I = 10 dB

• Attmàx fre més alta (2150 MHz) = Attmàx + Attdistribuïdor + Attmesclador = 50’01 dB

• G1 = guany del convertidor = 55 dB

• G2 = guany de l’amplificador F.I = 30 dB

Aplicant l’expressió [3.26]:

fsis = 100’09 + [(101 – 1) /105’5] + [(105’01 – 1) /105’5·103] = 1’23 unitats

 La Normativa ICT

S’obté el valor de Fs = 0’9 dB

Els valors obtinguts de l’orientació de l’antena són:

• Angle d’elevació (Eº) = 36’01º

• Azimut (Aº) = 217’33º

• Distància del satèl·lit = 38096’991 Km

El guany (G) mínim obtingut per l’antena receptora, si apliquem l’expressió

[3.27] serà de:

G (dB) = 37’37 dB

Considerant una eficiència de l’antena (e) del 0’6, el diàmetre (d) mínim de
l’antena serà:

D = 0’7866 m (80 cm) (diàmetre de les antenes comercials).

Canal Satèl·lit Digital

Les dades que hem de fer servir:

• PIRE del satèl·lit Astra = 50 dBW

• Longitud d’ona considerada (λ) = 0’02442002 (prenent una freqüència de

12’285 GHz)

• Factor de soroll del convertidor = 0’9 dB

• Ample de banda del filtre receptor de F.I (B) = 36 MHz

• Temperatura de soroll de l’antena per l’elevació estimada = 35 K

• C/N = 17 dB

• Estació receptora de l’immoble de Barcelona:

- Longitud = 3’69º cap a l’oest

- Latitud = 40’41º
La Normativa ICT

El factor de soroll del sistema (Fs) és pràcticament igual al del convertidor (F1) i
els valors obtinguts de l’orientació de l’antena són:

• Angle d’elevació (Eº) = 37’66º

• Azimut (Aº) = 146’92º

• Distància al satèl·lit (D) = 37963’2205 Km

El guany (G) mínim obtingut per l’antena receptora, usant l’equació [3.27], serà:

G (dB) = 39’85 dB

Considerant una eficiència de l’antena (e) del 0’6, el diàmetre (d) mínim de
l’antena serà el següent:

d = 0’9868 m (1 m) (diàmetre de les antenes comercials).

5.4 Intermodulacions

5.4.1 Intermodulacions de senyals terrenals

En el cas d’amplificadors monocanals, la intermodulació que s’ha de calcular és

la simple. Per exemple per als canals 22 i 43:

Canal 22: Suposant, en la figura 3.7.a on:

• A2 = cable de baixada de l’antena = 0 dB.

• Attmàx canal (canal 22) = Attmàx + Attdistribuïdor + Attmesclador = 41’692 dB

• G1 = guany del preamplificador = 20 dB (70 dBµV - 50 dBµV)

• G3 = guany de l’amplificador del canal 22 = 33 dB (103 dBµV - 70 dBµV)

• Spreampli = 70 dBµV

• Smàx preampli = 100 dBµV

• Smàx ampl capçalera = 108 dBµV

 La Normativa ICT

Considerant que:

(C/Isimple)ampl capçalera = 54 dB (valor que facilita el fabricant)

I utilitzant l’expressant l’equació [3.31] podem dir:

(C/Isimple)total toma = 54 + 2·(65’832 dBµV – 61’308 dBµV) = 63’04 dB

Si utilitzem el procediment aproximat i calculem prèviament (C/Isimple)preamp i

(C/Isimple)ampl canal, a partir de l’equació [3.28]:

(C/Isimple)preamp = 54 + 2·(100 dBµV -70 dBµV) = 114dB

(C/Isimple)ampl canal = 54 + 2·(108 dBµV – 103 dBµV) = 64 dB

El valor de (C/Isimple)toma, d’acord amb l’expressió [3.34], és el següent:

(C/Isimple)toma (dB) = -20 Log [10-114/20 + 10-64/20] = 63’97 dB

Com veiem, en els dos casos la diferència és mínima.

Canal 43:

(C/Isimple)ampl capç = 54 dB (valor facilitat pel fabricant) i, tenint comte l’expressió

[3.28], podem dir el següent:

(C/Isimple)toma = 54 + 2·(109 dBµV – 103 dBµV) = 66 dB

Si dBµV i utilitzéssim un amplificador de banda ampla, l’intermodulació que s’ha

de calcular és la múltiple. Per exemple en el canal 43:

(C/Imúltiple)ampl capç = 60 dB (valor que facilita el fabricant) i aplicant l’expressió

[3.29], podem dir:

(C/Imúltiple)toma (dB) = 60 + 2·(110 – 103 – 7’5 Log (6 – 1)] = 3’5 dB

5.4.2 Intermodulació de senyals per satèl·lit

El tipus d’intermodulació de l’amplificador de banda ampla F.I, és

intermodulació múltiple. Cal dir que, per a senyals TV-QPSK, no hi ha expressions
contrastades.
La Normativa ICT

6. Cas pràctic (II)

Exemple 7: Suposem un immoble amb un únic portal de set plantes, 4 habitatges

per planta (excepte la planta baixa on hi ha 5 locals comercials). Els habitatges
són idèntics amb 3 dormitoris, saló, cuina, cambra de bany i lavabo. Es
considera que els nivells dels senyals terrenals que reben les antenes són els
següents:

Canals Nivells de senyal (dBµV)

FM (100 MHz) 70

7 (200 MHz) 70

22 (600 MHz) 68

35 (600 MHz) 70

43 (800 MHz) 68

62 (800 MHz) 70

Fig. 3.11. Cas pràctic nùm. 2

6.1 Nivells dels senyals

6.1.1 Càlcul dels nivells de senyals terrenals

 La Normativa ICT

Considerem que les distàncies entre els diferents elements de la xarxa són els
que s’indiquen en la figura 3.11 i el número de tomes, d’acord amb la normativa, són
tres per habitatge i una per local comercial. Els valors mínims i màxims de les
atenuacions, que s’han obtingut a partir d’un full de càlcul, en les tomes són els
següents:

Atenuació màxima de la Atenuació mínima de la

Freqüència (MHz)
toma (Attmàx) (dB) toma (Attmín) (dB)

50 37’289 25’581

100 37’782 26’278

200 38’536 27’344

600 40’52 30’132

800 41’15 30’87

1000 51’795 40’777

1500 53’65 42’95

1750 54’35 43’71

2150 55’75 44’63

La capçalera està formada per un sistema Z i els valors (Smín, Smàx) dels
amplificadors monocanals dels canals terrenals que es reben en l’immoble es calculen
mitjançant l’expressió [3.2]. Per fer-ho hem de considerar els següents valors
d’atenuació:

Attdistribuïdor = 4 dB i Attmesclador = 4 dB, en la banda de 47 a 2150 MHz

Canals Smín (dBµV) Smàx (dBµV) Sampli canal (dBµV)

FM (100MHz) 85’782 104’278 95

7 (200 MHz) 103’536 115’344 110

22 i 35 (600 MHz) 105’52 118’132 112

43 i 62 (800 MHz) 106’15 118’87 113

El sistema d’amplificació ha de tenir un nivell de sortida màxim nominal superior

a (Sampli canal = 113 dBµV).
La Normativa ICT

Escollim els amplificadors que tinguin les següents característiques:

• Nivell de sortida màxim nominal de 120 dBµV

• Guany major de 50 dB (120 dBµV - 70 dBµV)

Hem de comprovar que per a cada amplificador de canal, els valors escollits del
sistema són suficients. Si ara apliquem les expressions [3.4], [3.5] i [3.6] i, a més
considerem menyspreable l’atenuació del cable de baixada de les antenes, es poden
calcular els nivells de tots els amplificadors de canal. Això ho veiem en la següent
taula:

Sent ampl Ssortida Smàxim Ssortida màx

Santena nominal ampl
Canal canal G (dB) ampl canal
canal
ampl canal
(dBµV) (dBµV) (dBµV) (dBµV)
(dBµV)

FM 70 70 50 117 120 117

C-07 70 70 50 117’5 120 117’5

C-22 68 68 50 116 120 118

C-35 70 79 50 117’5 120 118’5

C-43 68 67’5 50 116’5 120 119

C-62 70 70 50 119’5 120 119’5

El sistema que hem escollit disposa del suficient nivell per a complir els valors
exigits per l’ajustament de cada amplificador monocanal (Sampli canal).

Tots els amplificadors es poden ajustar al mateix nivell, excepte el de FM que

es fixa a un valor més baix, segons la següent taula:

Canals Sampli canal (dBµV)

FM (100 MHz) 95

7 (200 MHz) 113

22 i 35 (600 MHz) 113

43 i 62 (800 MHz) 113

Els valors de la millor i pitjor toma són:

 La Normativa ICT

Nivell de la pitjor toma Nivell de la millor toma

Canals
(dBµV) (dBµV)

FM (100 MHz) 49’218 60’722

7 (200 MHz) 66’464 77’656

22 i 35 (600 MHz) 64’48 74’868

43 i 62 (800 MHz) 63’85 74’13

6.1.2 Nivells dels senyals per satèl·lit

Segons la taula 3.4, la banda de freqüències corresponents al transport de

senyals per satèl·lit comença a partir de la freqüència de 950 MHz. Considerant que la
instal·lació està preparada per una distribució en F.I de senyals QPSK i suposant que:

Attdistribuïdor = 4 dB i Attmesclador = 4 dB en la banda de 47 a 2150 MHz

Els nivells màxims i mínims de sortida de l’amplificador F.I, d’acord amb

l’expressió [3.7], seran les següents:

Smín ampli F.I = 55’75 dB + 4 dB + 4dB + 45 dBµV = 108’75 dBµV

Smàx ampli F.I = 40’777 dBµV + 4 dB + 4 dB + 70 dB = 118’777 dBµV

Smín toma = 45 dBµV (veure la taula 3.3)

Un valor possible pel paràmetre Sampli F.I podria ser Sampli F.I = 114 dBµV

Si escollim un amplificador de 120 dBµV, la sortida nominal màxima de

l’amplificador de F.I serà:

Ssortida nominal màx ampl F.I = 120 – 7’5 Log (40 – 1) + 4 ≅ 112 dBµV

Aquest valor és suficient per garantir el nivell de sortida de 110 dBµV i el guany
de 50 dB (112 dBµV – 70 dBµV), considerant un nivell de recepció de senyal després
del convertidor de 70 dBµV.
La Normativa ICT

El nivell obtingut per la millor i pitjor toma, per a aquest ajust del nivell de
sortida de l’amplificador el podem trobar si utilitzem l’expressió [3.3]:

Spitjor toma = 114 dBµV – (4 dB + 4 dB + 55’75 dB) = 50’25 dBµV

Smillor toma = 114 dBµV – (4 dB + 4 dB + 40’777 dB) = 65’223 dBµV

6.2 Resposta amplitud/freqüència en banda de la xarxa

Resposta amplitud/freqüència

Banda 47 a 862 MHz 950 a 2150 MHz

Millor toma (dB) 30’87 – 25’581 = 5’289 44’63 – 40’777 = 3’853

Pitjor toma (dB) 41’15 – 37’289 =3’861 55’75 – 51’795 = 3’955

6.3 Relació portadora/soroll aleatori (C/N)

6.3.1 C/N de senyals terrenals

La relació C/N pitjor esperada pel canal 43 serà:

Canal 43:

Amb els següents paràmetres: F = 10 dB, Attmàx =49’15 dB i G = 45’5 dB,

podem obtenir:

Fs = 10’9 dB

C/N = 67’5 dBµV – 10’9 dB – 3’84 dB = 5276 dB

6.3.2 C/N de senyals per satèl·lit

Com en l’anterior cas, els diàmetres serien els següents:

• 80 cm per Via Digital (Hispasat)

• 1 m per al Canal Satèl·lit Digital (Astra)

 La Normativa ICT

6.4 Intermodulacions

6.4.1 Intermodulació de senyals digitals

La intermodul·lació del canal 43 serà:

(C/Isimple)toma = 54 + 2·(11 – 113 dBµV) = 66 dB

Essent:

• (C/Isimple)ampl capç = 54 dB (Valor facilitat pel fabricant)

6.4.2 Intermodulació de senyals per satèl·lit

El tipus d’intermodulació de l’amplificador de banda ampla F.I és intermodulació

múltiple encara que, per a TV-QPSK no existeixen expressions contrastades.

7.1. Estudi d’un cas pràctic (III)

Aquest problema és similar al que hem desenvolupat en l’apartat 6. És un nou

exemple d’un cas pràctic i, per tant és un cas que se’ns pot presentar en la vida
quotidiana i que posa en pràctica tot allò vist en el transcurs d’aquest tema:

Exercici 6: Suposem un immoble de portal únic que té una altura de quatre

pisos a més de la planta baixa. En els quatre pisos superiors hi ha dos
habitatges (A i B) i, en la planta baixa, dos locals comercials. Els habitatges són
iguals i tenen 3 dormitoris, saló, cuina, lavabo i cambra de bany. Es demana
trobar els nivells dels senyals terrenals i per satèl·lit rebuts en cada punt si els
nivells dels senyals terrenals que reben les antenes són els següents:

Canals Nivells de senyal (dBµV)

FM (100 MHz) 75
La Normativa ICT

5 (200 MHz) 70

22 (600 Mhz) 58

25 (600 Mhz) 70

43 (800 Mhz) 65

46 (800 Mhz) 70

Nivells dels senyals

Càlcul dels nivells de senyals terrenals

Considerem que la distància entre els diferents elements de la xarxa són

els indicats en la figura 3.12 i el nombre de tomes, d’acord amb la normativa, és
de tres per habitatge i d’una per local comercial.
 La Normativa ICT

Suposem que els elements de la instal·lació tenen les següents

característiques:

PAU: distribuïdors i tomes terminals:

Element Banda de 50 a 800 MHz Banda de 1000 a 2150 MHz

Atenuació del PAU (APAU) 1 dB 1 dB

Atenuació del Distribuïdor

7’5 dB 11 dB
(Adistr)

Atenuació de la Toma
2 dB 3’5 dB
(Atoma)
La Normativa ICT

3) Cable:

Atenuació del cable

Freqüència (MHz) Atenuació del cable (Ac) (dB/m)

50 0’046

100 0’063

200 0’089

600 0’157

800 0’175

1000 0’212

1500 0’255

1750 0’275

2150 0’315

4) Derivadors:

Atenuacions dels derivadors de dos direccions

Tipus A B T

Atenuació d’inserció (Ainse.der) en la

1’5 dB 1’5 dB
banda de 50 a 800 MHz

Atenuació d’inserció (Ainse.der) en la

2 dB 2 dB
banda de 1000 a 2150 MHz

Atenuació de derivació (Ader.der) en la

16 dB 20 dB 12 dB
banda de 50 a 800 MHz

Atenuació de derivació (Ader.der) en la

16 dB 20 dB 12 dB
banda de 1000 a 2150 MHz

Atenuacions màximes i mínimes:

 La Normativa ICT

Atenuació màxima de la Atenuació mínima de la

Freqüència (MHz)
toma (Attmàx) (dB) toma (Attmín) (dB)

50 33’15 15’202

100 33’575 15’831

200 34’225 16’793

600 35’925 19’309

800 36’375 19’975

1000 42’82 27’344

1500 43’895 28’935

1750 44’395 29’675

2150 45’395 31’155

Amplificadors monocanals:

Per fer els càlculs, considerem que: Attdistribuïdor = 4 dB i Attmesclador = 4 dB

en la banda de 47 a 2150 MHz.

Canals Smín (dBµV) Smàx (dBµV) Sampli.canal (dBµV)

FM (100 MHz) 81’575 97’74 90

5 (200 MHz) 99’225 104’793 102

22 i 25 (600 MHz) 100’925 107’309 104

43 i 46 (800 MHz) 101’375 107’975 105

Canal 22: amplificació de 47 dB.

Sampli.canal = 105 dBµV (de 110 dBµV per a tenir un marge suficient de nivell en
l’ajustament final).

De les expressions [3.4], [3.5], [3.6], considerant negligible l’atenuació del cable
de baixada de les antenes obtenim una taula com la següent:
La Normativa ICT

Sent ampl Ssortida Smàxim Ssortida màx

Santena nominal ampl
Canal canal G (dB) ampl canal
canal
ampl canal
(dBµV) (dBµV) (dBµV) (dBµV)
(dBµV)

FM 75 75 47 119 110 107

C-05 70 70 47 114’5 110 107’5

C-22 58 58 47 103 110 108

C-25 70 69 47 114’5 110 108’5

C-43 65 64’5 47 110’5 110 109

C-46 70 70 47 116’5 110 109’5

Els valors finals dels amplificadors seran:

Canals Sampli canal (dBµV)

FM (100 MHz) 90

5 (200 MHz) 103

22 i 25 (600 Mhz) 103

43 i 46 (800 MHz) 103

Si apliquem la fórmula [3.3], podem calcular els nivells en cada toma:

Els valors de la millor i pitjor toma són:

Nivell de la pitjor toma Nivell de la millor toma

Canals
(dBµV) (dBµV)

FM (100 MHz) 48’425 66’169

5 (200 MHz) 60’775 78’207

22 i 25 (600 Mhz) 67’075 75’691

43 i 46 (800 MHz) 58’625 75’025

Amplificador de banda ampla

Ssortida màx ampl canal = 110 – 7’5 Log (6 – 1) = 104’75 dBµV