HISTÒRIES ENLLAÇADES

La dona de Putifar

Aquesta història és un extret del Gènesi. Aquí, Putifar contracta un servent al qui
ràpidament agafa molta confiança i atorga tots els poders. La dona de Putifar intenta seduir
aquest servent tant atractiu però aquest no cedeix, és doncs quan el servent fuig i la dona de
Putifar decideix venjar-se. En el moment en què el servent i la dona coincidiren en la mateixa
habitació, aquesta cridà i acusà falsament el servent de voler-la violar.

Hipòlit i Fedra

És una obra d’Eurípides. Fedra, la dona de Teseu, prova de seduir el seu fillastre Hipòlit.
Hipòlit s’hi negà; però va ser falsament acusat de violar-la. Teseu, el marit de Fedra, buscà
revenja i ordenà l’exili del seu fill. Pel camí a l’exili Hipòlit queda greument ferit ja que Teseu ho
va demanar a Posidó. Després de tot, una dea explicà a Teseu la veritat i aquest demanà perdó
al seu fill moribund. Fedra, en saber de la seva mort, es va suïcidar.

Eunost i Òcna

Òcna s’enamorà d’Eunost, aquest es negà a satisfer les peticions d’Òcna. Òcna volent-se
venjar l’acusà d’haver-la forçat i demana als seus germans que el matin. Més tard, Òcna se
suïcidà.

EUNOST I Òcna, el mite grec de Putifar

Qui es l’heroi Eunost de Tànagra i per quina raó el seu recinte sagrat és inaccessible a les dones?
Eunost era fill d’Elieu, fill de Cefís, i d’Escíada, del qual diuen que el nodrí. Era bell i també just, i no menys
prudent i auster. Diuen que s’enamorà d’ell Òcna, una de les filles de Colonos, cosina germana seva. I
quan Eunost descomplagué la qui intentà seduir-lo i, després de vituperar-la, anà a l’encontre dels seus
germans per acusar-la, la donzella s’anticipà a fer la denúncia contra aquell i burxà els seus germans,
Èquem, Leont i Búcol, a matar Eunost per haver-la forçat. Així, doncs, aquells, havent-se posat a l’aguait,
occiren el jovencell, però Elieu els empresonà. I Òcna, penedida i plena de pertorbació, adés volent
alliberar-se de la pena d’amor, adés per plànyer els seus germans, revelà a Elieu tota la veritat, i aquell a
Colonos. I quan Colonos ho jutjà, els germans d’Òcna foren bandejats i aquesta s’estimbà, com Mirtis
d’Antèdon, la poeta lírica, ho ha contat. El temple i el recinte sagrat de l’heroi Eunost eren tan
inaccessibles i inabordables a les dones que moltes vegades, quan s’esdevenien terratrèmols, sequedats o
qualsevol altre presagi, els tanagresos recercaven i se n’ocupaven curosament, no fos que una dona no
s’hagués atansat al lloc d’amagat; i alguns, entre els quals hi havia Clídam, un home il·lustre, deien que
uns havien trobat Eunost, quan se n’anava a banyar-se al mar, car una dona havia entrat en el seu recinte.

PLUTARC, Morals, 40, (Traducció de M. Capellà, Ed. Teide, pàg. 52)