Apèndix y

Apèndix

UNITAT 1 EPISODI 1 No porten dièresi en vocal àtona:

a) buidor, meitat (o mitat), reificar, caid, alcaid ‘governador
1. Recordatori de les regles d’estalvi de la dièresi àrab’;
a) En compostos amb un prefix acabat en vocal seguit del b) Pius, Màrius, Sírius, aquàrium, critèrium, harmònium, mè-
lexema començat per i o u: contraindicació, reincidència dium, oídium, pòdium, quadrívium, simpòsium, velàrium;
(llevat de diüresi, diürètic compostos pel prefix di + urè- c) agrair, envair, esbalair, esvair, pair, trair, atapeir, beneir,
tic, alhora derivat de urea). desposseir, eixarreir, emmusteir, empegueir-se, esblan-
b) En derivats amb els sufixos -isme, -ista: xiisme, egoista. queir, esfereir, esgrogueir, espesseir, maleir, musteir,
Proïsme ‘l’altre, un de semblant’ i lluïsme ‘mena d’im- obeir, posseir, proveir, succeir, corroir, desoir, oir, adduir,
post’ sí que en porten perquè no contenen cap sufix. afluir, atribuir, circuir, conduir, confluir, constituir, cons-
c) Els cultismes acabats en -us i -um, amb accent tònic en tribuir, deduir, derruir, destituir, destruir, diluir, disminuir,
la vocal anterior, tot i que la pronunciació habitual sol enlluir, fluir, fruir, imbuir, induir, influir, instituir, introduir,
correspondre a un diftong: Màrius, Pius, Sírius, mèdium intuir, lluir, obstruir, pol·luir, produir, prostituir, reduir, re-
(noteu que la divisió per síl·labes ha de ser Mà-ri-us, lluir, reproduir, restituir, retribuir, seduir, substituir, tradu-
Pi-us, etc.). ir; agraint, obeint, etc;
d) Els verbs de la tercera conjugació acabats en -air, -eir, d) paisatge, paisà;
-oir i -uir en infinitiu, gerundi, futur i condicional: agrair, e) laic, oleic, oleícola.
agraint, agrairé, agrairia, etc.
e) No porten dièresi els mots paisatge i paisatgista però Altres mots amb dièresi:
sí països i païset. a) xiïta, ruïna, heroïna, cafeïna, apaïsat, aïrar-se, amoïnar-
se, cloïssa, creïlla, cruïlla, oïl ‘llengua europea’, proteïna,
2. Llista de paraules amb dièresi pruïja, Isaïes, Coïmbra, Eloïsa;
Porten dièresi en vocal àtona: b) ataüll, ataülla, ataüllar, aürt, aürtar, blaüra, demiürg, di-
a) traïdor, esvaïdor, esbalaïdor, desposseïdor, posseïdor, ürn, llaüt, oriünd, peüc, peüngla, peülla, reüll, saüc, taüt,
esfereïdor, esmorteïdor, espesseïdor, maleïdor, obeïdor, transeünt, geniüt, geniüda, rabiüt, rabiüda, Ataülf, Cafar-
proveïdor, succeïdor, oïdor, atribuïdor, contribuïdor, resti- naüm, Raül, Saïd, Saül, Seül.
tuïdor, retribuïdor;
b) decaïment, esvaïment, retraïment, esgrogueïment, so-
breseïment, lluïment;
c) laïcal;
d) contemporaneïtat, corporeïtat, deïtat, espontaneïtat, ex-
temporaneïtat, heterogeneïtat, homogeneïtat, idoneïtat,
instantaneïtat, simultaneïtat, vel·leïtat, arduïtat, assi-
duïtat, conspicuïtat, continuïtat, discontinuïtat, fatuïtat,
fortuïtat, gratuïtat, ingenuïtat, innocuïtat, perpetuïtat,
promiscuïtat, superfluïtat, vacuïtat, viduïtat;
e) arcaïtzant, arcaïtzar, hebraïtzant, hebraïtzar, judaïtzant,
judaïtzar, laïtzar, europeïtzar, europeïtzació, homogene-
ïtzar, homogeneïtzació, museïtzar;
f) antihemorroïdal, helicoïdal, hemisferoïdal, hemorroïdal,
paraboloïdal, romboïdal, sinusoïdal, tiroïdal, trapezoïdal,
fluïdal;
g) caseïficar, deïficar;
h) cuneïforme, deïforme, nucleïforme;
i) laïcisme, estoïcisme, tiroïdisme;
j) cistoïdeus;
k) suïcidi, suïcidar-se, druïdessa;
l) descafeïnat, heroïnòman, heroïnomania, oleïcultura, je-
suïtisme.

2
 Apèndix

3. Noms de professió: el gènere

Masculí Femení Masculí Femení

acadèmic acadèmica delegat delegada
acompanyant acompanyanta dependent dependenta
adjunt adjunta detectiu detectiva
agregat agregada dibuixant dibuixanta
agrònom agrònoma diplomàtic diplomàtica
ajudant ajudanta diputat diputada
ambaixador ambaixadora (o ambaixadriu) doctor doctora
amfitrió amfitriona doctorand doctoranda
aparellador aparelladora dramaturg dramaturga
aprenent aprenenta empresari empresària
àrbitre àrbitra enginyer enginyera
arquitecte arquitecta estudiant estudianta
assistent assistenta examinand examinanda
astrònom astrònoma executiu executiva
banquer banquera facultatiu facultativa
bidell bidella femater fematera
bomber bombera filòsof filòsofa
botànic botànica fotògraf fotògrafa
bus bussa funàmbul funàmbula
cambrer cambrera fuster fustera
camioner camionera genet geneta
capatàs capatassa gestor gestora
capità capitana guardià guardiana
caporal caporala infant infanta
carter cartera intendent intendenta
catedràtic catedràtica jurisconsult jurisconsulta
científic científica lexicògraf lexicògrafa
cirurgià cirurgiana lletrat lletrada
comediant comedianta magistrat magistrada
comerciant comercianta majordom majordoma
comissari comissària manicur manicura
conseller consellera manyà manyana
crític crítica marí marina
curandero curandera miner minera
degà degana ministre ministra
deixeble deixebla missatger missatgera

3
 Apèndix

Masculí Femení Masculí Femení

mosso mossa clavari clavariessa
músic música comte comtessa
notari notària déu deessa
oficial oficiala diable diablessa
pallasso pallassa diaca diaconessa
patró patrona duc duquessa
pedagog pedagoga hoste hostessa
pedicur pedicura joglar joglaressa
peó peona jutge jutgessa
pèrit (o perit) pèrita (o perita) metge metgessa
poeta poeta (o poetessa) sacerdot sacerdotessa
polític política sastre sastressa
prior priora agent
procurador procuradora agutzil
alferes
president presidenta auxiliar
rector rectora cap
comare (o llevador/llevadora)
regidor regidora
comptable
senador senadora conferenciant
sergent sergenta conserge
cònsol
síndic síndica copilot
tècnic tècnica delineant
donant
tinent tinenta
edil
torero torera fabricant
veterinari veterinària fiscal
gerent
viatjant viatjanta grum
vicerector vicerectora guarda
intèrpret
xèrif xèrifa líder
xòfer (o xofer) xòfera (o xofera) maniquí
model
abat abadessa
pilot
amo mestressa representant
alcalde alcaldessa sol·licitant
suplent
almirall almirallessa uixer
baró baronessa vocal
xef
bisbe bisbessa
bonze bonzessa
canonge canongessa
cavaller cavalleressa

4

UNITAT 1 EPISODI 3
1. Diferències de gènere entre valencià i castellà
a) Paraules que tant en valencià com en castellà tenen el
mateix origen etimològic però difereixen en el gènere:
1. Paraules que són de gènere masculí en valencià
però són femenines en castellà: un avantatge (i un
desavantatge), un bacteri, el batent (d’una porta, del
sol), el cataplasma, el cep, el compte (p. e., un compte
corrent, un compte bancari), el corrent (p. e., el corrent
d’un riu, el corrent elèctric), el costum (p. e., un bon cos-
tum, un mal costum), un deute, el dot (p. e., el dot de la
muller, els dots d’actor), un dubte, un enzim, un esca-
fandre, un escaire, un estratagema, un faig (‘arbre’), el
front (p. e., torcar-se el front), un interrogant, el lleixiu,
el marge, un orde (p. e., un orde militar, religiós), el pen-
dent (p. e. fer molt de pendent), un regle (que és distint
d’una regla), un ret (p. e., un ret dels cabells), un senyal
(p. e., un senyal de trànsit, fer un senyalet), un somrís,
el sotsobre (p. e., el sotsobre d’un vaixell), el tèrmit (els
tèrmits, ‘insectes que es mengen la fusta’), el titella, el
torticoli, el vessant; i en plural: els afores, els antípodes,
els espinacs, els llegums (p. e., llegums cuits), els narius
(‘forats del nas’), uns pantalons, uns pesos (p. e., els
pesos d’un gimnàs), els sostenidors.
2. Paraules que són de gènere femení en valencià
però són masculines en castellà: una acne, una àga-
pe, una allau (p. e., una allau de neu), una anàlisi (p. e.,
les anàlisis clíniques), una andana, una apòcope, una
arada (‘estri per a llaurar’, però és més comuna en
valencià la variant masculina aladre), una aroma, una
asma (­p. e., l­’asma al·lèrgica), una aspiradora, una bos-
sa (p. e., una bossa de mà, Porte les claus a la bossa), la
botija, la cel·lofana, la crep, la dent (p. e., les dents inci-
sives, les incisives, les canines), una destrossa, una dita,
una empara, l’empenya (l’empenya adolorida, l’empenya
del peu), l’entrecella (p. e., l’entrecella peluda), una esca-
lopa, una esperma, una espremedora, una estrada, una
estrena, la figa, la fita, la fresca (p. e., a la fresca), una
gènesi, una hemorroide, una icona, una imperdible (una
agulla imperdible), la magnòlia ‘arbre’, la mandala, una
mampara, una mantegada, la marató (‘cursa atlètica’),
la merenga, una maça, una molla (‘ressort’), una mona,
oïda (‘un dels cinc sentits’), una orenga, la potinga, la
psicoanàlisi, una reguera (p. e., una reguera de sang),
la resta, la sida, la síncope, la síndrome, la sucrera, la
teulada, la tomaca, la ventadora (‘màquina o estri per
a ventar’); i en plural les alicates, les hematies, les inci-
sives, les postres, les profiteroles, les tallarines (‘mena
de fideus llargs’), les xurriaques (‘mena d’assot’).
Apèndix
b) Paraules que no tenen el mateix origen etimològic en
valencià com en castellà i difereixen en el gènere:
1. Les que són de gènere masculí en valencià però
són femenines en castellà: el canell (p. e., el canell de
la mà), el cap, el carrer (p. e., carrer estret), un colom,
l’engonal (els engonals), un esquirol, el genoll, un llum
(‘objecte que fa llum’), el maluc, el nas, el palmell, el
panxell (el panxell de la cama), el pany (p. e., el pany
de la porta), el pebre (p. e. pebre negre, pebre roig),
el pitxer (p. e., un pitxer de vi, d’aigua, de cervesa), el
queix (‘espai situat entre la comissura dels llavis i la
mandíbula inferior’), el queixal, un somriure.
2. Les que són de gènere femení en valencià però
són masculines en castellà: la cercavila, la cuixa, la
desfilada, una espelma, una fogonada, la letargia, la
llevaneu, la llinda (‘part superior d’una porta’), la mel-
sa, la parpella (però també el parpall), la rabosa (o la
guineu, la guilla), la serradura (‘partícules de fusta’),
la tonyina, la torradora; i en plural les arracades, les
pólvores (‘cosmètic en pols per al cutis’), les tovalles
o les estovalles (‘peça de tela quen es posa damunt
la taula en parar-la per a servir el menjar’).
UNITAT 1 EPISODI 4
1. Diferències vocàliques valencià-castellà
a) Paraules que tenen a inicial en valencià i no en tenen
en castellà: aconseguir (conseguir), acontentar (conten-
tar), afusellar (fusilar), apotecari (boticario), arrebossar
(rebozar), arrissar (rizar), avantatge (ventaja), bombar
(abombar).
b) Paraules que no tenen a inicial en valencià i sí que en
tenen en castellà: bedoll (abedul), bigarrat (abigarrado),
bufetejar (abofetear), condicionar (acondicionar), cuiras-
sat (acorazado), drassana (atarazana), postil·la (aposti-
la), raval (arrabal), safrà (azafrán), séquia (acequia), séver
(acíbar), sofre (azufre), talaia (atalaia), torxa (antorcha),
ventar (aventar), vespa (avispa), xacra (achaque), xicoira
(achicoria).
c) Paraules que tenen a en el lloc on en castellà hi ha
una altra vocal: ambaixada (embajada), anglés (inglés),
arravatar (arrebatar), atorgar (otorgar), avaluar (evaluar)
però devaluar, avantatge (ventaja), avantatjar (aventa-
jar), afaitar (afeitar), assassí (asesino), avaria (avería),
barbaresc (berberisco), boxador (boxeador), cinquanta,
cinquantena, cinquantenari (cincuenta, cincuentena, cin-
cuentenario), comanador (comendador), davall (debajo),
davant (delante), davantal (delantal), empenya (empei-
ne), escaparata (escaparate), extravertit (extrovertido),
5
 Apèndix
farratge (ferraje), hostaleria (hosteleria), latrina (letrina),
llanterna (linterna), majorana ‘marduix’ (mejorana), ma-
lenconia (melancolía), maragda o esmaragda (esmeral-
da), penyal (peñón), pesta (peste), picaporta (picaporte),
posa (pose), planícia (planicie), quaranta, quarantena
(cuarenta, cuarentena), rancor (rencor), formatge roca-
fort (roquefort), sanefa (cenefa), sarbatana (cerbatana),
titella (títere), xinxa (chinche), Àgata (Águeda), Agnés
(Inés), Pentecosta (Pentecostés), Anglaterra (Inglaterra),
el Laterà (Letrán), Sardenya (Cerdeña).
d) Paraules que tenen e en el lloc on en castellà hi ha una
altra vocal: albercoc (albaricoque), alcàsser (alcàzar),
almogàver (almogávar), ametista (amatista), assemblea
(asamblea), atles (atlas), atzabeja (azabache), buguenvíl·
lia (buganvilla), cànem (cáñamo), crisàlide (crisálida),
disfressar (disfrazar), eben (ébano), empara, emparar-se
(amparo, empararse), escàlem (escálamo), estella (as-
tilla), ermini (armiño), efeminat (afeminado), espàrrec
(espárrago), espitllera (aspillera), estendard (estandarte),
esternut, esternudar (estornudo, estornudar), gelea (ja-
lea), javelina (jabalina), llatzeret (lazareto), malenconia
(melancolía), mestria (maestría), monestir (monasterio),
nacre (nácar), orfe, orfenat (huérfano, orfanato), orgue,
orguener (órgano, organero ‘fabricant d’orgues’, però
organista ‘músic que el toca’), paller (pajar), parpella
(párpado), polseguera (polvareda), ràfega (ráfaga), regle
(regla ‘instrument per a traçar línies o mesurar-les’),
resplendor (resplandor), revenja (revancha), sergent (sar-
gento), setí, setinar (satén, satinar), tàlem (tálamo), tave
o tàvec (tábano, però també tavà), templer (templario),
terrina (tarrina), treball (trabajo), vernís (barniz), aresta
(arista), batedora (batidora), bescuit (bizcocho), canceller,
cancelleria (canciller, cancillería), capella (capilla), casella
(casilla), costella (costilla), escudella (escudilla), enginy,
enginyer (ingenio, ingeniero), esperit (espíritu però espi-
ritisme, espiritista), ferm (firme), gegant (gigante), genet
(jinete), honestedat (honestidad), iridescent (iridiscente),
llest (listo), maresme (marisma), martell (martillo), mera-
vella (maravilla), merla (mirlo), mestral (mistral), nespro o
nespra, nesprer (níspero ‘arbre i fruit’), parent (pariente),
presó (prisión), príncep (príncipe), punxegut (puntiagudo),
santedat (santidad), seguretat (seguridad), séver (acíbar),
tenebra (tinieblas), vescomte (bizconde); Benet (Benito),
Caterina (Catalina), Cebrià (Cipriano), Doménec (Domin-
go), Empar (Amparo), Francesc (Francisco), Llàtzer (Lá-
zaro), Esteve (Esteban), Eivissa (Ibiza), arxipèlag de les
Grenadines (Granadinas), el Piemont (Piamonte), Serra
Leone (Sierra Leona), Tobies (Tobías), Xúquer (Júcar).
e) Paraules que tenen i en el lloc on en castellà hi ha
una altra vocal: acordió (acordeón), ambigüitat (ambi-
6
güedad), antiguitat (antigüedad), arriar (arrear), bidell
(bedel), campió, campionat (campeón, campeonato), ce-
rimònia (ceremonia), cesària (cesárea), ciment (cemento),
contenidor (contenedor) desimbolt (desenvuelto), diabe-
tis (diabetes), dicible, indicible (decible, indecible), didal
(dedal), fistó (festón), galió (galeón), galiot (galeote), gin-
gebre (jengibre), infermer (enfermero), levitat (levedad),
línia (línea, però lineal), maionesa (maonesa), minestra
(menestra), ordinador (ordenador), orquídia (orquídea),
partícip (partícipe), penis (pene), pertinença (pertenen-
cia), petrolier (petrolero), piga (peca), declivi (declive),
desdejuni (desayuno), eclipsi (eclipse), lacti (lácteo), oli
(óleo), petroli (petróleo), siti, sítia (sito, sita), tròlei (trole),
tuti (tute), erroni (erróneo), tebi (tibio); Climent (Clemen-
te), Elionor (Leonor), Jordi (Jorge), Girona (Gerona), Istan-
bul (Estambul), Tunis (Túnez).
f) Paraules que tenen o en el lloc on en castellà hi ha una
u: aixovar (ajuar), assortit (surtido), atordir (aturdir), ator-
rollar (aturrullar), atribolar (atribular), avorrir (aburrir),
bordell (burdel), borsari (bursátil), botifarra (butifarra),
broma (bruma), brúixola (brújula), calorós (caluroso), ca-
pítol (capítulo, però capitular, capitulació), capoll (capu-
llo), carboncle (carbúnculo ‘robí, gemma de color roig’),
cartoixa (cartuja), cartolina (cartulina), cíngol (cíngulo),
cobrir, cobert (cubrir, cubierto), colobra (culebra), complir,
compliment (cumplir, cumplimiento), comptadoria (conta-
duría), conservadorisme (conservadurismo), cònsol (cón-
sul) però consular, croada (cruzada), embotir (embutir),
endolcir (endulzar), engolir (engullir), escodrinyar (escu-
driñar), escopir, escopinada (escupir, escupitajo), escrúpol
(escrúpulo), esdrúixol (esdrújulo), estoig (estuche), fona-
mentar, fonament (fundamentar, fundamento), furóncol
(forúnculo), gobelet (cubilete), gola (gula), governatiu, go-
vernamental (gubernativo, gubernamental), gropa (gru-
pa), joglar (juglar), joguet (juguete), joventut (juventud),
llogaret (lugarejo), llúpol (lúpulo), moaré (muaré), monyó
(muñón), nodrir, nodriment (nutrir, nutrimento) però nu-
trició, ombria (umbría), ordir (urdir), pèndol (péndulo),
penombra (penumbra), ploma (pluma), podrir (pudrir),
polir (pulir), polp (pulpo), polpa (pulpa), polsar (pulsar),
polvoritzar (pulverizar), polze (pulgar), porpra (púrpura),
rètol (rótulo), retolador (rotulador), rigorós (riguroso), robí
(rubí), rossinyol (ruiseñor), sofre (azufre), sofrir, sofriment
(sufrir, sufrimiento), sorgir (surgir), sospir, sospirar (sus-
piro, suspirar), sostraure (sustraer), tamboret (taburete),
títol (título) però titular, tolit (tullido), tomba (tumba),
torba (turba), torbar, pertorbar (turbar, perturbar), torn
(turno), torró (turrón), triomf (triumfo); Bordeus (Burde-
os), Borriana (Burriana), l’Empordà (Ampurdán), Hongria,
hongarés (Hungría, húngaro), Romania, romanés (Ruma-

nía, rumano), Torí (Turín), Torís (Turís), Lorda (Lurdes;
però en valencià també Lurdes).
g) Paraules que tenen o en el lloc on en castellà hi ha una
altra vocal (o cap): arromangar (arremangar), bambolina
(bambalina), canelobre (candelabro), cigonya (cigüeña),
dofí (delfín), escàndol (escándalo), estrafolari (estrafala-
rio), obertura (abertura), pota (pata), saborós (sabroso);
Cabriol (Cabriel).
Recorda que no cal llevar la o en: alardo (en les fes-
tes de Moros i Cristians), alto ‘avís de parada’ (p. e.:
alto el foc), amo, auto ‘automòbil’, bombo, borratxo,
caldo, catarro, catxerulo, cigarro, clero, comando, cromo,
cucurutxo, cuiro, curandero, eco, estèreo, fardatxo, fofo,
fondo, gaiato, ganso, ganxo, gaspatxo, gitano, llengua-
do, llomello, lloro, mango ‘fruita tropical’, marengo ‘gris
fosc’, mero ‘peix’, metro ‘tren metropolità’, mico, misto,
Apèndix
moniato, moreno, morro, mosso, mostatxo, moto ‘moto-
cicleta’, mulato, musclo, nino, pallasso, pandero, periqui-
to, pinso, polo ‘esport’, porro, quarto, quilo ‘quilogram’,
quinto, ranxo, saldo, sereno ‘vigilant’, soprano, sorgo,
torero, trumfo, veto, viudo, waterpolo, xato, xavo, xoriço
(xoriç ‘classe de llonganissa’).
h) Paraules que tenen u en el lloc on en castellà hi ha
una o: antull (antojo), barnús (albornoz), bufetada, bu-
fetejar (bofetada, abofetear), butlletí (boletín), cautxú
(caucho), cucut (cuco), cuirassa (coraza), escull, escullera
(escollo, escollera), fulla, fullatge (hoja, follaje), furóncol
(forúnculo), muntanya (montaña), muntar (montar), mus-
sol (mochuelo), saurí (zahorí), suborn, subornar (soborno,
sobornar), sufocar (sofocar), supèrbia (soberbia), suport
(soporte), tramuntana (tramontana), turment, turmentar
(tormento, atormentar).
7
 Apèndix

UNITAT 2 EPISODI 1

1. Falsos amics valencià-valencià

abís ‘abisme’ avís ‘advertiment’

baca (per al sostre del cotxe) vaca ‘femella del bou’
bacant ‘sacerdotessa de Bacus’ vacant ‘plaça que no té titular’
bacil·lar ‘dels bacils’ vacil·lar ‘dubtar’
baga ‘nus’ vaga ‘aturada col·lectiva’
balisa ‘senyal’ valisa ‘cartera’
ball ‘dansa’ vall ‘depressió entre muntanyes’, ‘excavació’
ban ‘disposició de l’autoritat’ van (del verb anar)
bast ‘poc delicat’ vast ‘gran’
bel ‘so del bens’ vel ‘tela’
bell ‘bonic’ vell ‘antic’
bena (per a les ferides) vena (transporta la sang)
bescompte ‘equivocació’ vescomte ‘títol nobiliari’
beta (lletra grega) veta ‘cinta’, ‘vena en una roca’
beure ‘ingerir líquid’ veure (amb els ulls)
bident ‘amb dos dents’ vident ‘que veu el futur’
bisó ‘bòvid’ visó ‘mustèlid’
boga ‘límit’, ‘peix de l’espècie Boops boops’, ‘argolla’ voga ‘acció de remar’
bogar ‘adobar’ vogar ‘remar’
bola ‘objecte esfèric’ vola (de volar)
botar ‘saltar’ votar ‘fer una votació’
buit ‘no ple’ vuit ‘huit’
bull (de bollir) vull (de voler)
gabella ‘impost’, ‘aplec de persones’ gavella ‘feix’
nubi, núbia ‘nubià, de Núbia’ nuvi, núvia ‘a punt de casar-se’
probable ‘que pot ocórrer’ provable ‘que es pot provar’
roba (per a vestir) rova (mesura)
sabina ‘cotxe xicotet’ savina (arbre)
hibernar ‘passar l’hivern en estat d’hibernació’ hivernar ‘passar l’hivern en un lloc’
enervar ‘fer nervió’ enherbar ‘cobrir d’herba’
aprehendre ‘entendre’ aprendre ‘adquirir coneixement’
hindi ‘llengua oficial de l’Índia’ indi ‘de l’Índia’, ‘nadiu dels EUA’
comte (títol nobiliari) compte ‘suma’, conte ‘relat’
hòstia (litúrgia; vulgarment ‘colp’) Òstia (port de Roma)
hun (tribu) un (quantificador)
hom (pronom) om (arbre)

8
 Apèndix

2. Falsos amics per interferència castellà-valencià

abaixar ‘fer minvar o fer descendir’ baixar ‘descendir’

abonar ‘pagar’ adobar ‘posar adob’
aclarir ‘fer més clar’ clarificar ‘separar les partícules sòlides del vi, etc.’
afamat ‘amb fam’ famós ‘que té fama’
algú (pronom) algun (adjectiu)
alliberar ‘soltar’ lliurar ‘entregar’
ampul·la ‘bebible’ bambolla (a la pell o de sabó)
aparat ‘ostentació’ aparell (mecanisme)
aparençar ‘simular’ aparentar ‘paréixer per l’aspecte’
apressar ‘donar pressa’ capturar ‘agafar pres’
apujar ‘fer ascendir’ pujar ‘ascendir’
arravatar-se ‘enfurir-se’ arrabassar ‘llevar amb violència’
vila ‘poble’ vil·la ‘casa luxosa’
segur ‘que té seguretat’, fiador ‘mecanisme perquè no es
assegurança ‘pòlissa’
dispare una arma’
assemblar-se ‘tindre semblança dos persones o coses’ semblar ‘paréixer’
assenyalar ‘indicar’ senyalar ‘posar un senyal’
aterrar ‘prendre terra una nau o abatre’ aterrir ‘fer por’
ban (disposició de l’autoritat) bàndol ‘facció’
bitxo ‘vitet’ cuca (insecte)
taverna ‘establiment on se serveixen begudes’, celler ‘local
bodega ‘en un vaixell, espai tancat on es guarda la càrrega’
on s’elaboren begudes alcohòliques’, ‘lloc de la casa on
‘establiment per a la venda de vi’
s’alça el vi’
bordar ‘lladrar amenaçadorament’ brodar ‘cosir’
bossa ‘saquet per a anar a comprar, etc.’ borsa ‘mercat d’accions’
branca ‘subdivisió del tronc d’un arbre’, ‘derivació en una
rama ‘branca xicoteta’
classificació’
cabal ‘volum d’aigua’ cabdal ‘important’, caudal ‘de la cua’
camada ‘passa llarga’ ventrada ‘conjunt de cadells parits’
cascada ‘salt d’aigua’ cataracta ‘malaltia de la vista’
ceguesa ‘falta de visió’ encegament ‘pèrdua de visió temporal’
cercar ‘buscar’ envoltar ‘rodejar’
citació ‘text d’un autor adduït’, ‘orde de compareixença
cita ‘text d’un autor adduït’, ‘dia per a quedar amb algú’
judicial’
civada (Avena sativa) ordi (Hordeum hexasticum)
colgar ‘posar alguna cosa en un clot i tapar-lo’ penjar ‘suspendre d’un punt alt’
cometa (astre celeste) catxerulo ‘milotxa, estel’
compondre ‘formar per combinació o crear’ composar ‘posar una multa’

9
 Apèndix

confós (participi de confondre) confús ‘que està confós’, ‘que crea confusió’
consegüent ‘que segueix com a resultat’ conseqüent ‘que té consistència lògica’
corba ‘femella del corb’, ‘línia corba’ revolta ‘línia no recta en un camí o carretera’
corrent ‘que corre’ corrents ‘ràpidament’
encreuar ‘disposar en creu’, ‘intersecar-se’ o ‘aparellar
creuar ‘travessar’, ‘encreuar-se’(pron.)
individus’
vidre (per a les ulleres, les finestres, etc.; material creat
cristall (vidre de decoració, mineral)
amb sílice)
dada (informació) data ‘dia o referència temporal’
delicte ‘acte contra la llei’ delit ‘plaer’
dependent ‘persona que atén en una botiga’, ‘persona que
depenent (gerundi de dependre)
té dependència’
deport ‘recreació a l’aire lliure’ esport ‘exercici físic’
descuidar-se ‘oblidar’ badar ‘tindre l’atenció distreta’
desguassar ‘desaiguar’ desballestar ‘desmuntar un vehicle, etc.’
desvelar ‘descobrir’ desvetlar ‘llevar la son’, ‘estimular’
doblar ‘duplicar’ doblegar ‘plegar’
adormir ‘fer que algú dorma’, adormir-se ‘caure presa del
dormir ‘reposar gràcies al son’
son’
emplenar ‘omplir’ complimentar ‘dir compliments’
esborrany ‘versió inicial’, goma d’esborrar (per a llapis i
esborrador (per a la pissarra)
bolígraf)
escoltar ‘parar atenció a un so’ sentir o oir ‘percebre un so’
escombraries ‘brossa, fem’ runa ‘materials d’enderroc’
escorxar ‘llevar la pell a un animal’ obrir, encetar (una botella)
espatla ‘omòplat’ esquena ‘zona posterior del tronc’
estança ‘cambra’ estada ‘temps que es passa en un lloc’
fàstic ‘aversió’ fastig ‘avorriment, tedi’
fondo (adjectiu i adverbi) ‘profund’ fons ‘part final d’un recipient o d’un lloc’
fressa ‘soroll’, ‘rastre’ maduixa ‘fraula’
full (de paper) fulla (de l’arbre)
garsa (altres tipus d’ocell) agró (equivalent al castellà garza)
gelós ‘que sent gelosia’ zelós ‘aplicat’
gosar ‘atrevir-se’ gaudir ‘fruir’
legat ‘ambaixador’ llegat ‘herència’
llegar ‘deixar com a herència’ arribar ‘aplegar’
llevar ‘traure, eliminar’ portar ‘dur’
llista ‘relació de coses’ llesta ‘espavilada’
lliurar ‘entregar’ deslliurar, alliberar, salvar-se, evitar
mal (davant de participis i adjectius) malament (modifica un verb)

10
 Apèndix

bardissa ‘tanca vegetal’, matolls ‘mates i arbustos baixos’,

malesa ‘maldat’
brossa ‘mala herba’
mantega (per al pa torrat) llard o sagí ‘greix del porc’
mantell ‘vestidura’ o ‘part del globus terraqüi’ estovalles ‘per a parar taula’
manxar ‘fer vent amb una manxa’ tacar ‘embrutar’
mèdic ‘relacionat amb la medicina’ metge ‘professional de la medicina’
medicina ‘ciència’, ‘medicament, remei’ medecina ‘medicament, remei’
mesa ‘organisme, conjunt de persones que dirigeixen una
taula ‘moble’
votació, etc.’
mig ‘la mitat’ mitjà ‘entre un extrem i l’altre’, medi ‘hàbitat’
mot ‘paraula’ malnom ‘nom posat a algú per un defecte, etc.’
nombre ‘quantitat’ número ‘xifra’, nom ‘denominació’
nomenar ‘proposar per a un càrrec’ anomenar ‘donar nom’, ‘esmentar’
només ‘solament’ no més ‘contrari de no menys’
oïda ‘sentit pel qual es perceben els sons’ orella ‘pavelló auditiu’
onada ‘ona de mar d’una certa grandària’, ‘cosa que es
ona (de mar, electromagnètica, de ràdio...)
mou a envestides’, onda (dels cabells, d’un teixit...)
òrgan ‘part del cos’, ‘mitjà o instrument’ orgue ‘instrument de música’
pany (per a tancar una porta) drap (per a eixugar)
passa ‘pas, sobretot per a mesurar distàncies’, de passada
pas ‘moviment de caminar’, ‘petjada’, ‘acció de passar’
‘sense deteniment’
pedaç ‘tela per a arreglar un forat’ tros ‘fragment’
pertinença ‘propietat d’algú’ pertinència ‘cosa pertinent, adequada’
planar ‘quedar suspés en l’aire’ planejar ‘fer plans’
pondre (les gallines; pron. un astre) posar ‘situar, col·locar’
portantveus (càrrec de la Corona d’Aragó) portaveu ‘representant’
pot ser ‘poder ser’ potser ‘tal volta’
cosí ‘fill de l’oncle’, cosí prim ‘fill d’un cosí del pare o la
prim ‘contrari de gros’
mare’
raig (d’aigua, d’energia...) llamp (en una tempesta)
real (de la realitat) reial (dels reis)
rebel·lar-se ‘no obeir’ revelar ‘fer conéixer’
remugant (classe d’animal) rumiant ‘pensant’
rendible ‘que dóna rendiments econòmics’ rentable ‘que es pot rentar’
renyar ‘bonegar o marmolar’ renyir ‘trencar una relació’
reparar ‘arreglar’ adonar-se’n ‘ser conscient d’una cosa’
revolt ‘revolta’ regirat, rebolicat, barrejat ‘mesclat’
rosegar (un os, la fusta...) arrossegar ‘desplaçar sense alçar de terra’
sobretot ‘especialment’ sobre tot ‘sobre totes les coses’
soterrani ‘estança per davall de terra’ subterrani ‘situat davall de terra’

11
 Apèndix

tan (amb adjectius i adverbis) tant (amb verbs)

tasca ‘faena’ taverna ‘local per a beure-hi alcohol’
tinença ‘possessió’, ‘territori en feu’ tinència ‘càrrec de tinent’
tombar ‘girar’ o ‘fer caure’ gitar-se ‘ajaure’s’
tràfec ‘assumpte que trasbalsa’ tràfic ‘comerç’, trànsit (de vehicles)
trametre ‘enviar’ transmetre ‘fer una transmissió’
venda ‘contrari de compra’ bena ‘apòsit’
vespre ‘a poqueta nit’ vigília, vespra
vestidor ‘lloc per a canviar-se o deixar-hi roba’ vestuari ‘roba que es té’
vial ‘dosi’ viari ‘relatiu a la circulació’

3. Falsos amics anglés-valencià

Anglés Equivalent en valencià Fals amic en valencià

actually de fet, en realitat actualment
adequate suficient adequat
advice consell avís
agenda orde del dia agenda
announcement anunci oral anunci publicitari
apposite just, adequat apòsit
argument discussió argument (pel·lícula)
assist ajudar assistir
brave valent brau
caravan cotxe caravana caravana (trànsit)
carbon carboni carbó
career professió carrera (cotxes)
carpet catifa carpeta
casual informal casual
collar coll de la camisa collar
college facultat col·legi
compass brúixola/compàs compàs
complexion cutis complexió
comprehensive exhaustiu, global comprensiu
conductor revisor, director d’orquestra conductor
constipated restret constipat
conference congrés conferència
costume disfressa costum
crime delicte crim
current actual corrent

12
 Apèndix

Anglés Equivalent en valencià Fals amic en valencià

demonstration manifestació demostració
diary agenda diari
discussion debat discussió
diversion desviament diversió
educated culte educat
embarrassed avergonyit embarassada
eventually finalment eventual
evidence prova, indici evidència
exit eixida èxit
fabric teixit, tela fàbrica
firm empresa firma
gripe mal de ventre grip
idiom frase feta idioma
illusion miratge il·lusió
ingenuity enginy (d’enginyós) ingenuïtat (d’ingenu)
large gran llarg
lecture conferència, classe lectura
library biblioteca llibreria
molest abusar (sexualment) molestar
notes notes escrites notes, qualificacions
notice anunci, cartell notícia
ordinary normal, corrent ordinari
pair parell, dos parella
panel (referit a persones), equip, grup, jurat panell
parcel paquet parcel·la
parents pare i mare parents
petrol gasolina petroli
preservative conservant preservatiu
presume suposar presumir
pretend fingir pretendre
professor catedràtic professor
public school escola privada (a Gran Bretanya) escola pública
quote citar textualment quota
realise adonar-se realitzar
receipt rebut recepta
remove eliminar remoure
retire jubilar-se retirar

13
 Apèndix

Anglés Equivalent en valencià Fals amic en valencià

sane en el seu seny sa
scholar savi, estudiós escolar
sensible sensat sensible
suburb barri residencial suburbi
succeed tindre èxit succeir
success èxit succés
support recolzar suportar
sympathetic comprensiu simpàtic
sympathy compassió, llàstima simpatia
target objectiu, blanc targeta
topic tema tòpic
ultimate definitiu últim
violate transgredir violar
villa xalet, vil·la vila, poble

Per a més dades: ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_falsos_amics_del_català_amb_l’anglès

14

UNITAT 2 EPISODI 2
1. Verbs que pronominalitzen el subjecte indeterminat
Verbs de moviment que
indiquen direcció
Verbs d’aparició/
desaparició
Verbs que indiquen canvi
d’estat
Verbs existencials
Verbs psicològics
Verbs meteorològics
Verbs d’emissió
Verbs intransitius que
s’utilitzen amb un sentit
equivalent a la construcció dormir, cantar, seure, esperar...
haver-hi + CD + que + V, amb
cert matís presentacional
Construccions de passiva
pronominal
Construccions de veu
passiva perifràstica
Apèndix
Verbs no pronominals Verbs pronominals
vindre, tornar, girar, pujar, anar, baixar, arribar,
acostar-se
aplegar, passar...
ocórrer, passar, aparéixer, sorgir, comparéixer, donar-se, produir-se, presentar-se,
desaparéixer, reaparéixer, morir, nàixer, florir, esdevindre’s, escaure’s, suïcidar-se,
brotar, assistir, acudir... matar-se, morir-se...
alçar-se, asseure’s, absentar-se,
ennegrir-se, penedir-se, posar-se +
créixer, minvar, disminuir, augmentar, envellir,
adj., fer-se + adj., tornar-se + adj.,
madurar, rejovenir...
sobreposar-se, arrugar-se, agenollar-se,
ajupir-se, acatxar-se, gitar-se...
quedar, restar, sobrar, faltar, haver-hi, caldre, fer
falta...
agradar, encantar, entusiasmar, desagradar,
emocionar, importar, convindre, xocar,
sorprendre, parar bé, encaixar, anar bé, fer +
subst. (por, nosa...), espantar, impressionar,
molestar...
ploure, nevar...
rajar, brollar, regalimar, xorrar, degotar, brillar,
lluir, sonar...
S’han interceptat dos vehicles → Se n’han
interceptat dos
Han sigut examinats dos expedients → N’han
sigut examinats dos
15
 Apèndix

UNITAT 2 EPISODI 3

1. Toponímia i antroponímia

Topònims i antropònims amb canvi d’accent respecte al castellà

Són aguts Són plans
Biarritz, Munic, Zuric, Port Saïd, Tibet, Eufrates, Honolulu, Kíev (o Kíiv), Mali,
Nobel, Borís Marràqueix, Ravenna, Tàrent, Ucraïna,
Agamèmnon, Arquimedes, Dídac, Èdip,
Espàrtac, Heròdot, Ígor, Vladímir, Aristòtil,
Karamàzov, Telèmac, Txèkhov, Sanchis
Són esdrúixols
Bàrcino, Bàssora, Bríndisi, Etiòpia,
Hèlsinki, Himàlaia, Ítaca, Kàtmandu,
Mègara, Míkonos, Sàhara, Tàrraco,
Tòquio, Úmbria, Àrtemis, Àtila,
Cleòpatra, Dàmocles, Llúcia, Pèricles

Topònims del món

Afganistan, l’ Centreafricana, Gran Bretanya Liechtenstein Paraguai, el Timor Oriental
Albània   República Grècia Lituània Perú, el Togo, el
Alemanya Colòmbia Grenada Luxemburg Polònia Tonga
Algèria Comores, les Guatemala Macedònia Portugal Trinitat i Tobago
Andorra Congo, el Guinea Bissau Mèxic Qatar Tunísia
Angola Congo, República Guinea Equatorial Micronèsia, Estats Romania Turkmenistan, el
Antigua i Barbuda   Democràtica del Guinea, República   Federats de Ruanda Turquia
Aràbia Saudita, l’ Corea del Nord   de Moçambic Rússia Tuvalu
Argentina, l’ Corea del Sud Guyana, Moldàvia Saint Christopher i Txad, el
Armènia Costa d’Ivori, la   República de Mònaco Nevis Txeca, República
Austràlia Costa Rica Haití Mongòlia Saint Lucia Ucraïna
Àustria Croàcia Hondures Montenegro Saint Vincent i les Uganda
Azerbaidjan, l’ Cuba Hongria Madagascar Grenadines Unió dels Emirats
Bahames, les Dinamarca Iemen, el Malàisia Salomó Àrabs, la
Bahrain Djibouti Índia, l’ Malawi Samoa Uruguai, l’
Bangla Desh Dominica Indonèsia Maldives, les San Marino Uzbekistan, l’
Barbados Dominicana, Iran, l’ Mali São Tomé i Vanuatu
Bèlgica   República Iraq, l’ Malta Príncipe Veneçuela
Belize Egipte Irlanda Marroc, el Senegal, el Vietnam, el
Benín, el El Salvador Islàndia Marshall, illes Sèrbia Xile
Bhutan Equador, l’ Israel Maurici Seychelles, les Xina, la
Bielorússia Eritrea Itàlia Mauritània Sierra Leone Xipre
Birmània Eslovàquia Jamaica Namíbia Singapur Zàmbia
Bolívia Eslovènia Japó, el Nauru Síria Zimbàbue
Bòsnia i Espanya Jordània Nepal, el Somàlia
  Hercegovina Estats Units, els Kazakhstan, el Nicaragua Sri Lanka
Botswana Estònia Kènia Níger, el Sud-àfrica,
Brasil, el Etiòpia Kirguizistan, el Nigèria República de
Brunei Fiji, illes Kiribati Noruega Sudan, el
Bulgària Filipines, les Kuwait Nova Zelanda Suècia
Burkina Faso Finlàndia Laos Oman Suïssa
Burundi França Lesotho Països Baixos, els Surinam
Cambodja Gabon, el Letònia Pakistan, el Swazilàndia
Camerun, el Gàmbia Líban, el Palau, illes Tadjikistan, el
Canadà, el Geòrgia Libèria Panamà Tailàndia
Cap Verd Ghana Líbia Papua Nova Guinea Tanzània

16
 Apèndix

2. Paraules acabes en -e o sense

-nte/-nt -txe/-tx -xt consonant + x / consonant + xe -ste/-st
recinte president fantotxe capritx context ponx (tS) comanxe arxipreste agrest
conte estudiant fetitxe calitx hipertext esfinx (ks) guanxe hoste ajust
pinte afront maputxe escabetx mixt larinx (ks) porxe celeste aprest
andante confront reprotxe pastitx paratext linx (ks) conteste aquest
diapente -dont apatxe pretext (testimoni arrest
precinte (iguanodont, cotxe sext concordant) ast
mastodont...) teletext ruste bast
piemont text este capitost
rinoceront videotext (demostratiu) contrast
apunt desgast
difunt exhaust
repunt encast
transeünt gest
quist
vetust
vocal + me / vocal + m -mpt/-mpte -cte -rme/-rm vocal + xe / vocal + x
unànime fanerògam exempt assumpte abstracte -forme -sperm nexe lax
exànime heterògam irredempt presumpte acte (cuneïforme, (angiosperm, luxe annex
pusil·lànime bígam transsumpte addicte deforme, gimnosperm, sexe complex
longànime monògam arquitecte cruciforme...) monosperm, convex
equànime trirrem aqüeducte uniforme polisperm) connex
summe birrem contracte informe bioherm reflex
infame magnànim subjecte enorme borm perplex
síndrome sublim defecte gendarme -form (compost unisex
incòlume epítom districte inerme químic: fix
implume policrom drogoaddicte terme cloroform, crucifix
perfum extracte bromoform, dervix
gasoducte haloform, infix
intel·lecte iodoform, prolix
autodidacte ortoform) prefix
compacte corm sufix
olfacte eixarm flux
respecte erm influx
subjecte ferm reflux
tracte estaferm heterodox
trajecte -term (de ortodox
producte temperatura: malgaix
homeoterm, reflex
isoterm, reflux
peciloterm)
paquiderm
verm
doblets doblets in- -le -pte altres
adiferenci- tercanviables
ats (però preferi-
ble el primer)
perfecte culte/cult -cele (hèrnia abrupte classe
(ideal, sense inculte/incult o tumor: copte base
defecte) garatge/garaig varicocele) corrupte frase
/ perfet sístole descompte ase
(temps diàstole exabrupte còmplice
verbal) hipèrbole excepte sílice
delicte índole inepte indemne
(crim, acció -zole (oxazole, interrupte
contrària a priazole)
llei) / delit prole
(plaer) hule

17
 Apèndix

3. Paraules acabades en -men o -m

-men -m
espècimen, examen, cerumen, certamen, ciclamen, abdomen, dictamen, dolmen, règim, crim, volum, resum, velam
duramen, energumen, fenomen, germen, gravamen, lumen, himen, prolegomen, semen

UNITAT 3 EPISODI 1

1. Doble accentuació
El timbre de la e accentuada gràficament

Obert en català oriental

Obert arreu Tancat arreu
Tancat en català occidental
-els verbs en futur: cantaré, faré, vindré, etc.

-els mots abecé, peroné, ximpanzé

-la majoria de mots acabats en -é: alé,
-els gal·licismes com clixé, consomé, jaqué,
mercé, seré, café, cinqué, etc.
quinqué, puré

-els compostos de bé (malbé, també), té (conté,

sosté) i ve (prové, convé)
Agudes

-els verbs en imperfet de subjuntiu: hagués,

volgués, vingués, etc.
-la majoria dels mots acabats en -és:
-els mots adés, després, només
anglés, pagés, encés, promés, interés, etc.
-els que fan els plurals en -essos: accés, congrés,
exprés, etc.
-els verbs acabats en -tén i -cén: entén, pretén,
-la majoria dels mots acabats en -én: edén, encén, etc.
mossén, aprén, ofén, etc.
-els mots amén, Tuixén
-els infinitius témer, prémer, esprémer, créixer,
-els infinitius acabats en -éixer, -éncer, péixer, néixer, ésser
-ényer: conéixer, véncer, empényer, etc.
-érem, éreu
Planes

-la majoria: dèbil, -les desinències -éiem, -éieu de l’imperfet

pètal, mèrit, cèntim, d’indicatiu: déiem, féieu, etc. -el passat simple (diguérem, diguéreu) i
etc. l’imperfet de subjuntiu (férem, fésseu)
-els mots pésol, cércol, térbol, trévol,
terratrémol, etc. -alguns mots com préstec, préssec, feréstec,
cérvol, llépol, etc.
Esdrúixoles

-la majoria:
anècdota, gènesi, -els mots cérvola, llémena, llépola, feréstega,
mètode, etcètera, témpores, església, Dénia, sénia, etc.
comèdia, etc.

18
 Apèndix

2. L’accent diacrític
Amb accent Sense accent
bé (adverbi) be (ovella; lletra)
béns (fortuna) bens (plural de be)
bóta, bótes (recipient per al vi) bota, botes (calçat)
cóc, cócs (mena de coca) coc, cocs (del verb coure; cuiner; carbó; cèl·lula)
Cóll (població de Ribagorça) coll (part del cos)
cóm (menjadora dels animals) com (adverbi i conjunció)
cóp (copa d’arbre; borralló de neu; mesura...) cop, cops (colp)
cós, cóssos (forat de l’agulla, carrera) cos, cossos (conjunt de l’organisme)
déu (divinitat) deu, deus (numeral; font; del verb deure)
dóna, dónes (del verb donar) dona, dones (persona de sexe femení)
és (del verb ser) es (pronom)
féu (passat del verb fer) feu (present del verb fer; domini)
fóra (del verb ser) fora (adverbi)
jóc, jócs (on dorm l’aviram) joc, jocs (acció de jugar)
Lés (poble) les (articles)
mà (extremitat) ma (possessiu)
més (adverbi o quantitatiu) mes (part de l’any; possessiu)
mèu, mèus (miol) meu, meus (possessiu)
mòlt, mòlta, mòlts, mòltes (del verb moldre) molt, molta, molts, moltes (pronom i adverbi)
món (planeta, terra) mon (possessiu)
móra, móres (fruit de l’esbarzer); Móra (població) mora, mores (musulmana)
nét, néta, néts, nétes (parentiu) net, neta, nets, netes (sense brutícia)
nós (pron. majestàtic) nos (pronom)
ós, óssa, óssos, ósses (mamífer) os, ossos (peça de l’esquelet; ossamenta)
pèl, pèls (filaments de la pell) pel, pels (contracció)
pórca, pórques (faixa de terra) porca, porques (femení de porc)
què (interrogatiu; relatiu fort) que (relatiu feble i conjunció)
rés (del verb resar) res (pronom)
ròssa, ròsses (animal vell i flac) rossa, rosses (femení de ros)
sé (del verb saber) se (pronom)
séc, sécs (senyal, solc) sec, secs (no humit)
sègle (sègol) segle (cent anys)
sèu, sèus (greix animal) seu, seus (possessiu; catedral; del verb seure)
sí, sís (afirmació) si (fossa; nota musical; conjunció; reflexiu)
só (del verb ser; arc.) so (soroll)
sóc (del verb ser) soc (calçat; tros de soca)
sòl, sòls (superfície de terreny) sol, sols (astre; únic; del verb soler; nota musical)
són (del verb ser) son (acte de dormir; ganes de dormir; possessiu)
té (del verb tindre) te (planta; pronom; lletra)
tòt, tòts (broc) tot, tots (sencer)
ús (acció de fer servir) us (pronom)
vénda (partida dels antics quartons) venda (acció de vendre)
véns, vénen (del verb vindre) vens, venen (del verb vendre)
vés (del verb anar) ves (del verb veure)
véu (passat del verb veure) veu (so; vocable; present del verb veure)
vós (tractament) vos (pronom personal feble)

19
 Apèndix

3. Expressions amb article i expressions sense

Valencià Castellà Valencià Castellà
alçar el cap levantar cabeza tots a l’una todos a una
a les fosques (o a fosques) a oscuras amb l’ajuda de con ayuda de
com l’anell al dit como anillo al dedo segons l’opinió según opinión
constar en l’acta constar en acta segons el costum según costumbre
anar pel bon camí ir por buen camino no alçar el cap no levantar cabeza
anar tots a l’una ir todos a una anar a escola ir a la escuela
cobrir les despeses cubrir gastos no badar boca no abrir la boca
entrar en els detalls entrar en detalles jugar a cartes jugar a las cartas
dibuixar al llapis dibujar a lápiz a cura de al cuidado de
pel mig de por medio parar i llevar taula poner y quitar la mesa
al punt en su punto Tots Sants Todos los Santos
a les palpentes a tientas caure en oblit caer en el olvido

UNITAT 3 EPISODI 3

1. Verbs transitius

Verbs
Usats correctament Usats incorrectament
transitius
afectar La crisi econòmica no ha arribat a afectar-lo. La crisi econòmica no ha arribat a afectar-li.
alegrar La intenció era alegrar-lo. Ha volgut alegrar-li el dia. La intenció era alegrar-li.
al·legar Ha al·legat motius familiars per justificar la falta. Ha al·legat a motius familiars per justificar la falta.
apassionar El cinema japonés l’apassiona. El cinema japonés li apassiona.
carregar A la fi ha carregat el mort. A la fi ha carregat amb el mort.
complir Ha complit la promesa que havia fet. Ha complit amb la promesa que havia fet.
concernir Aquell assumpte no el concernia. Aquell assumpte no li concernia.
continuar Ara continua la traducció pendent. Ara continua amb la traducció pendent.
córrer El rumor ha corregut tot el campus. El rumor ha corregut per tot el campus.
emprenyar No ha parat d’emprenyar-la. No ha parat d’emprenyar-li.
encreuar Ha decidit encreuar els braços i no fer-ne un brot. Ha decidit encreuar-se de braços i no fer-ne un brot.
entrenar Guardiola entrena el Barça amb gran encert. Guardiola entrena en el Barça amb gran encert.
entusiasmar El romànic és un estil que l’entusiasma. El romànic és un estil que li entusiasma.
molestar El fum del tabac el molesta bastant. El fum del tabac li molesta bastant.
necessitar Aquesta solució necessita la col·laboració de tothom. Aquesta solució necessita de la col·laboració de tothom.
parlar Parla japonés amb molta fluïdesa. Parla en japonés amb molta fluïdesa.
poder Ha pogut véncer la malaltia. Ha pogut amb la malaltia.
preocupar Aquell problema començava a preocupar-la. Aquell problema començava a preocupar-li.
quedar S’ha quedat el llibre que li vaig prestar. S’ha quedat amb el llibre que li vaig prestar.
somiar Qui té fam somia rotllos. Qui té fam somia amb rotllos.
sorprendre Mai no deixa de sorprendre’l la corrupció d’alguns Mai no deixa de sorprendre-li la corrupció d’alguns
polítics. polítics.

20
 Apèndix

2. Verbs intransitius
Verbs
Usats correctament Usats incorrectament
intransitius
al·ludir Va al·ludir a la qüestió de gairó. Va al·ludir la qüestió de gairó.
apel·lar Apel·là a l’enginy per solucionar el problema. Apel·là l’enginy per solucionar el problema.
callar Les amenaces no la faran callar. Les amenaces no la callaran.
cessar L’han obligat a cessar en el càrrec de degà. Han cessat el degà.
dimitir El president ha fet dimitir el conseller. El president ha dimitit el conseller.
dinar He menjat arròs per a dinar. He dinat arròs.
(berenar,
sopar,
esmorzar,
desdejunar)
emanar Dels seus ulls emana alegria. Els seus ulls emanen alegria.
informar La comissió ha informat favorablement sobre La comissió ha informat favorablement la proposta
la proposta de curs. de curs.
obsequiar Ha volgut obsequiar-la amb un poema. Ha volgut obsequiar-li un poema.
recórrer Ha recorregut contra la sentència. Ha recorregut la sentència.

3. Preposicions i locucions preposicionals (règim verbal)

Preposició
o locució En valencià En castellà
preposicional
por de Va fugir a l’exili perquè tenia por de la repressió. Huyó al exilio porque tenía miedo a la represión.
de pressa Ha fet la traducció molt de pressa. Ha hecho la traducción muy a prisa.
olor de Sent olor de peix podrit. Noto olor a pescado podrido.
en descobert La crisi m’ha deixat els comptes en descobert. La crisis me ha dejado las cuentas al descubierto.
de broma Ho ha dit sense mala intenció, de broma. Lo ha dicho sin mala intención, en broma.
passar en net Encara no ha passat en net els apunts. Aún no ha pasado a limpio los apuntes.
diferent de Aquesta tècnica és molt diferent de l’anterior. Esta técnica es muy diferente a la anterior.
de ciència Crec que és culpable, però no ho sé de ciència
Creo que es culpable, pero no lo sé a ciencia cierta.
certa certa.
amb molta
Sí, acabe d’eixir de l’armari. I amb molta honra! Sí, acabo de salir del armario. ¡Y a mucha honra!
honra
de grapes És un nadó i encara va de quatre grapes. Es un bebé y todavía va a cuatro patas.
entorn de Van posar tanques entorn de l’edifici. Pusieron vallas en torno al edificio.
No em costa gens fer-li aquest favor; li’l faig de No me cuesta nada hacerle este favor; se lo hago
de grat
grat. con agrado.
a càrrec de Aquestes despeses seran a càrrec de l’asseguradora. Estos gastos irán con cargo a la aseguradora.
en
Aquests resultats, en comparació de les Estos resultados, en comparación con las
comparació
estadístiques anteriors, són insignificants. estadísticas anteriores, son insignificantes.
de
de molt /de Les prestacions d’aquesta màquina superen de molt Las prestaciones de esta máquina superan con
lluny / de lluny les expectatives que ens n’havíem fet. mucho las expectativas que nos habíamos hecho.

21
 Apèndix

Preposició
o locució En valencià En castellà
preposicional
a exclusió de
A exclusió d’alguns avalots al carrer, la celebració Con exclusión de varios incidentes callejeros, la
(llevat o tret
del triomf del Barça ha sigut pacífica. celebración del triunfo del Barça ha sido pacífica.
de)
respecte Respecte de la possibilitat de fer un viatge a la Con respecto a la posibilidad de hacer un viaje a
de/a Xina, encara hem d’estudiar la proposta. China, aún tenemos que estudiar la propuesta.
La crítica han posat en relleu els seus dots
en relleu La crítica ha puesto de relieve sus dotes artísticas.
artístics.
a mida S’ha fet tres vestits de gala a mida. Se ha hecho de encargo tres trajes de gala.
a passeig Cada dia ix a passeig a poqueta nit. Todos los días sale de paseo al anochecer.
amb justícia Amb justícia, haurien d’haver-lo condemnat. En justicia, tendrían que haberlo condenado.
de seguida Va arribar de seguida a l’andana de l’estació. Llegó en seguida al andén de la estación.
de
Va actuar de complicitat amb el regidor. Actuó en complicidad con el concejal.
complicitat
de De conformitat amb el que disposa la Llei En conformidad de lo dispuesto en la Ley
conformitat antitabac, no haurien de permetre fumar en antitabaco, no tendrían que permitir fumar en este
amb aquest restaurant. restaurante.
de
Deu haver actuat de connivència amb el seu Debe de haber actuado en connivencia con su
connivència
superior. superior.
amb
Des que és ministre, té cinc xalets de luxe de Desde que es ministro, tiene cinco chalets en
de propietat
propietat. propiedad.
pel camí de Si continua estudiant així, va pel camí de l’èxit. Si continúa estudiando así, va camino de l’éxito.
Arribà de sorpresa quan ja havíem començat a Llegó por sorpresa cuando ya habíamos empezado
de sorpresa
sopar. a cenar.
El busquen pertot, però de moment no n’han Lo buscan por todas partes, pero por el momento
de moment
trobat el rastre. no han encontrado su rastro.
al contrari/ Ella li ha demanat el divorci. Ell, per contra, n’està Ella le ha pedido el divorcio. Él, por el contrario,
per contra bojament enamorat. está locamente enamorado de ella.
a copmte i Aquesta inversió és a compte i risc de la Esta inversión va por cuenta y riesgo de la
risc companyia. compañía.
a força de Ha triomfat en la vida a força de treballar molt. Ha triunfado en la vida a base de trabajar mucho.
Ha inventat una recepta a base d’esperma de Ha inventado una receta a base de esperma de
a base de
tauró. tiburón.
d’acord amb
Segons les darreres investigacions, aquesta
/ segons / A la luz de las últimas investigaciones, esta especia
espècie s’hauria encreuat amb els primers
tenint en se habría cruzado con los primeros humanos.
humans.
compte
A fi de preparar el dispositiu de seguretat, han Al objeto de preparar el dispositivo de seguridad,
a fi de, amb
demanat que confirmen l’horari d’assistència a han pedido que confirmen el horario de asistencia
l’objectiu de
l’acte. al acto.
en l’àmbit de
És un expert ben reconegut en l’àmbit universitari. Es un experto muy reconocido a nivel universitario.
/ a escala /

22
 Apèndix

Preposició
o locució En valencià En castellà
preposicional
per culpa de
/gràcies a / Han cancel·lat el vol per culpa del núvol de cendra. Han cancelado el vuelo debido a la nube de ceniza.
per raó de
Hi havia a l’estadi prop de noranta-sis mil Había del orden de noventa y seis mil seguidores
prop de
seguidors. en el estadio.

4. Prefixos

Prefix Significat Exemples

Converteix un verb intransitiu ajaure, asseure’s, adormir-se, abaixar, apujar,
en transitiu o pronominal assemblar-se
Afegit a substantius o adjectius, aterrar, assecar, afermar, afavorir, avergonyir,
a- (as- davant de s)
crea verbs atemorir, aclarir, afeblir, abaratir
Afegit a un verb, pot canviar-ne anomenar (≠ nomenar), assenyalar (≠ senyalar),
el significat allistar (≠ llistar)
atípic, amoral, asimètric, arítmia, analfabet,
a- (an-) Valor privatiu (‘sense’)
analgèsic, anharmònic, acrític
antepenúltim, antesala, anteposar, avantpassat,
ante-, avant- Davant de
avantbraç, avantguarda
anticicló, antihigiènic, antiestrés, antirobatori,
anti- Contrari
anticonceptiu, antivirus, antitussiu
Superioritat arxiduc, arxiprest
arxi-
Superlatiu (‘més que’) arxiconegut, arximilionari
auto- Per u mateix, d’u mateix autobiografia, autoservei, autoretrat, autogestió
benvolgut, benpensat, benvinguda, benestar,
ben- Sentit positiu
benaurat
bes-, bi-, bis- Duplicació besàvia, besnét, besoncle, bianual, bipolar, bisexual
Valor pejoratiu besllum, bescompte
bes- Lloc oposat bescoll
Anticipació i reciprocitat bescanviar
circumferència, circumpolar, circumveí,
circum- Al voltant
circumval·lació
cooperació, cohabitar, consubstancial, consanguini,
co- (col-, con-, cor-) Companyia i participació
correlació, consogre, corroborar
co- Ensems amb, en comú codirector, coedició, coautor
contrafur, contrasentit, contrapés, contrallum,
Oposició
contradir
contra-
Reciprocitat contrasenya, contracanvi
Reforç contramur, contrafort

23
 Apèndix

Prefix Significat Exemples

macro- Gran o gros macrosuperfície, macroeconomia
malcriar, malbaratar, maltractar, malapte, malsà,
mal- Sentit negatiu
malparlat, malfiança
menys- Pèrdua de valor menystindre, menysprear, menyscapte
micro- Petit microcosmos, microfilm, microones, microorganisme
mig Per la mitat migdia, migjorn, migpartit
neo-, nou- Nou, recent neorealista, neorural, neozelandés, nounat, nou-ric,
nouvingut
no- Negació no-violència, no-creient, no-fumador, no-metall
pan- Tot panhel·lènic, pancatalanista
para- Quasi, semblant a parafarmàcia, parapsicologia, paramilitar
per- Intensificatiu percaçar, perdurar, perseguir
post- Després de, posterior a postoperatori, posttraumàtic, postdata
pre- Anterior a, davant de pressentiment, precolombí, preromà, prenatal
En lloc de procònsol, pronom, progenitor
pro-
A favor de proislàmic, proxinés
prop- Proximitat propvinent, proppassat, propparent
proto- Primer, anterior protocervell, protohistòria, protonotari
pseudo- Fals, no genuí pseudohistoriador, pseudònim
quasi- En certa manera, com si fóra quasitotalitat, quasicontracte
Repetició reeditar, relectura, repoblació
re- Intensificació remirar, ressecar, rebesavi
Afegit a adjectius forma verbs refredar, refinar, rebaixar
rere- Posterioritat rerefons, rereguarda
retro- Cap arrere retrovisor, retroactiu
La mitat semicercle, semipresencial
semi-
Quasi semitransparent
sobresou, sobrevolar, sobrecàrrega, sobredosi,
sobre-, super-, supra- Per damunt de, més que
supermercat, supranacional, suprarenal
sotabosc, soscavar, sospesar, soterrani, sotmetre,
sota-, sos-, so-, sot-, sub- Per davall de
subsòl, subalpí
transatlàntic, transsiberià, traspassar,
trans-, tras- A través de, d’una part a l’altra
transvasament
ultra- Més enllà de ultramar, ultratomba, ultrasò
vice-, vi-, ves- vicepresidenta, virreina, vescomte, vicerectorat

24
 Apèndix

5. Sufixos

Sufix Significat Exemples

-at, -ada acurat, endimoniat
-ós, -osa Abundància de qualitat dubtós, polsós
-ut, -uda orellut, saberut
-à, -ana equatorià, alcoià
-enc, -enca canadenc, puçolenc
-és, -esa maonés, alguerés
-er, -era santapoler, santvicentera
-í, -ina Gentilicis menorquí, tabarquina
-ol, -ola espanyol
-eu, -ea europeu, aremea
-ut, -uda castallut, benicassuda
-eny, -enya alzireny, rifeny
-às, -assa grandàs, jovenàs
-et, -eta finet, fresqueta
-ó, -ona Intensius petitó, beneitona
-oi, -oia bonicoi, alegroia
-ot, -ota tristot, lletjota
-é, -ena Ordinals i partitius cinqué, desena
-able, -ible probable, accessible
-bund, -bunda vagabunda, nauseabund
Possibilitat
-dís, -dissa llevadís, enyoradissa
-ívol, -ívola pensívol, llancívola
-à, -ana llunyà, tardana
-ant tibant, xocant
-aire remugaire, xarraire
-dor, -dora llegidor, colpidora
-ent Qualitat escaient, punxent
-er, -era cridaner, xafardera
-iu, -iva, -iua productiu, suggestiva
-ós, -osa tremolós, agradosa
-tori, -tòria rotatori, obligatòria

25
 Apèndix

Sufix Significat Exemples

-à, -ana ciutadà, provinciana
-aci, -àcia butiraci, amilàcia
-al comtal, astral
-ar angular, insular
-ari, -ària llegendari, imaginària
-at, -ada cuirassada, condicionat
-enc, -enca famolenc, riberenca
-er, -era riallera, fronterer
-és, -esa muntanyés, maresa
-esc, -esca cavalleresc, cancelleresca
-i, -ia aeri, òssia
Relació o pertinença
-í, -ina oví, gegantina
-ià, -iana darwinià, cartesiana
-íac, -íaca afrodisíac, policíaca
-ic, -ica esfèric, cònica
-ífic, -ífica prolífica, específic
-il humil, mercantil
-ista naturista, herborista
-ístic, -istica estilístic, artística
-ívol, -ívola baronívol, germanívola
-oide humanoide, esquizoide
-ut, -uda banyut, nerviüda
-èrrim, -èrrima misèrrim, ubèrrima
Superlatius
-íssim, -íssima boníssim, primíssima
-enc, -enca rogenca, traïdorenc
-ís, -issa Tendència malaltís, groguissa
-ós, -osa verdós, humitosa
-atge Acció reciclatge, clonatge

26
 Apèndix

Sufix Significat Exemples

-ada rentada, petjada
-all, -alla endevinalla, contalla
-ança, -ença venjança, creença
-ant vessant, tombant
-atge homenatge, embalatge
-dissa piuladissa, xiscladissa
-dura, -dures feridura, llimadures
-era (ganes de) Accions i efectes plorera, pixera
-et (sons) refilet, xiulet
-im socarrim, degotim
-ió reflexió, disposició
-it, -ita sofregit, esclafit
-ment pagament, ajornament
-or unflor, calfor
-ori, -òria adjutori, dedicatòria
-aire pidolaire, garlaire
-ant, -anta fabricant, comercianta
-dor, -dora o -driu tallador, aparadora, emperadriu
Agent d’una acció
-ent, -enta servent, dependenta
-er, -era dispeser, burlera
-tor, -tora o -triu inspector, directora, actriu
-era, -era Arbres o plantes garrofera, olivera, esbarzer
-al finestral, tendal
-arro, -arra gossarro, veuarra
-às, -assa peuàs, vidassa
Augmentatius i pejoratius
-astre, -astra politicastre, madrastra
-ot, -ota llibrot, cuixota
-ús, -ussa carnús, batussa
-eria Botigues pastisseria, bijuteria
-ada bandada, gossada
-all, -alla rocall, xicalla
-am fustam, velam
-at ramat, dentat
Col·lectius
-atge fullatge, equipatge
-eria cristalleria, imatgeria
-menta cornamenta, ferramenta
-um pixum, cabrum

27
 Apèndix

Sufix Significat Exemples

-at, -ada Contingut cistellada, calaixat
-ada Colps dentellada, bastonada
-ada alçada, amplada
Dimensions
-ària llargària, fondària
-ell, -ella pradell, botella
-et, -eta nasset, orelleta
-í, -ina rajolí, clavellina
-ic, -ica ocellic, carica
-ill, -illa cordill, forquilla
Diminutius
-im polsim, plugim
-issó, -issona pobrissó, nodrissona
-ó, -ona tovalló, fillona
-oi, -oia caminoi, ninoia
-ol, -ola pujol, senderola
-isme Doctrines islamisme, feminisme
-oide Figures romboide, trapezoide
-all raspall, fermall
Instrument d’una acció
-dor, -dora batedor, rentadora
-al vial, bassal, fangal
-all amagatall, fogall
-àrium delfinàrium, aquàrium
-at deganat, jutjat
-dor Llocs escorxador, parador
-era, -era formiguer, ossera
-ia regidoria, secretaria
-tori auditori, crematori
-úria planúria
-ar canyar, campanar
-eda arbreda, pineda
Llocs i conjunts
-et olivet, vinyet
-osa joncosa, avetosa

28
 Apèndix

Sufix Significat Exemples

-ància, -ència tolerància, intel·ligència
-ària coixària
-edat, -dat claredat, bondat
-eria tossuderia, gasiveria
-esa pobresa, bellesa
-itud solitud, quietud
-ia (tònic) miopia, grolleria
-ia (àton) Noms abstractes eficàcia, inèrcia
-ícia brutícia, clarícia
-ió discreció, dilecció
-itat, -etat, -tat frivolitat, seguretat, novetat
-or amargor, coentor
-ud decrepitud, mansuetud
-ura altura, bravura
-úria blancúria, foscúria
-al davantal, orinal, didal
-ari glossari, vocabulari
-às, -assa canemàs, cuirassa
-el·la Objectes caravel·la, parcel·la
-era, -era cendrer, llitera
-et, -eta rodeta, molinet
-ís pedrís, canyís
-à, -ana guardià, cirurgiana
-aire boletaire, colombaire
Oficis
-er, -era ferrer, fustera, jover
-ista pianista, dentista
-and, -anda doctoranda, sumand
Pacient d’una acció
-end, -enda reverend, reverenda
-ada Període de temps diada, anyada

29
 Apèndix

UNITAT 3 EPISODI 4

1. Ortografia de les consonants vibrants

So Grafia Posició Exemples

Vibrant crosta, sucre, cirurgià, brodar,
r Totes, excepte a principi de paraula
simple orquestra, tresor
A principi de paraula roca, ric
Obrint síl·laba, quan l’anterior acaba en consonant conrear, Enric, folrar, etc.
arítmia, autoretrat, birectangle,
Darrere dels prefixos: a- (privatiu), anti-, auto-, bi-, contra-,
contrarestar, eradicar, extraradi,
e-, estereo-, extra-, foto-, infra-, micro-, mono-, multi-, neo-,
infraroig, multiracial, neorealisme,
neuro-, orto-, pre-, pseudo-, quadri-, radio-, semi-, supra-,
semiregular, trireactor (però
tele-, termo-, tri-, vice-
r birrem, trirrem i prerrogativa)

antiràbica, autoretrat,
contrarestar, contrarellotge,
Compostos amb prefix no monosíl·lab acabat en vocal
extraradi, hispanoromà, infraroig,
monorim, multiracial, vicerector
Vibrant
múltiple cua-roja, mata-rates, malva-rosa,
En les paraules compostes separades amb guionet
penja-robes, soca-rel, Vila-real
Entre vocals barranc, narració, terra, arròs
irracional, irreal, irregular,
Prefix ir- (variant de in-)
irrumpció

Prefix a- (no negatiu) arraconar, arredonir, arriscar,

rr
arrossegar
Sufixos cultes -ràgia, -rea, -roide hemorràgia, gonorrea, hemorroide
Compostos que no són de nova creació amb prefix correcte, correspondre, derrocar,
monosíl·lab virrei (però coreferent)

Valencià amb r Castellà amb l

àncora ancla
borsa bolsa
brandar blandir
brusa blusa
càrcer cárcel
corser corcel
escorta escolta
flascó frasco
frare fraile
fruiter frutal

30
 Apèndix

Valencià amb r Castellà amb l

miracle milagro
palmerar palmeral
paperera papelera
planter plantel
pregària plegaria
quarter cuartel
quintar quintal
quirat quilate
roure roble
sabre sable
temprar templar
tenebra tiniebla
teranyina telaraña
tórtora tórtola
verger vergel
xamfrà chaflán

UNITAT 4 EPISODI 1

PLURALS
Indumentària: les bermudes, els calçotets, els culots, les enagües, les malles, els pantalons, els shorts, les ulleres.
La casa: les agranadures, els alicates, les arres, les balances, les escombraries, els estalvis, les estovalles, les farinetes, les
golfes, les graelles, les pinces, les tallarines, les postres, els queviures, les setrilleres, les tenalles, les tisores, les tovalles, les xur-
riaques.
Altres: les acaballes, els afores, les agranadures, les amoretes, les beceroles, els cabells, les castanyoles, els cavallets, els comi-
cis, les darreres voluntats, els diners, els escacs, les escorrialles, les exèquies, els funerals, les noces, les pessigolles, els romanços,
les vespres, els voltants.
Frases fetes: anar camps a través, anar a les palpes, capell d’ales amples, costar molts treballs, donar proves d’alguna cosa,
edició prínceps, escalfar cadires, estar a les escoltes, estar als llimbs, estar dempeus/en peus, estar curat d’espants, fer aigües,
gelar-se/glaçar-se les sangs, tindre les sangs calentes, les muntanyes russes, no llevar els ulls de damunt, perdre els sentits, rares
vegades, ser papers mullats, tindre aires de suficiència, traure comptes, tocar a morts, untar les mans a algú.
Plurals invariables: absis, atles, bíceps, bis, cactus, càries, dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, ens, fetus, ficus, focus,
fons, gauss, globus, glotis, gneis, herpes, hiatus, judes, lapsus, llapis, mecenes, muntanyes russes, òmnibus, pelvis, piscolabis, plebs,
plus, pols, porus, prototipus, pus, sinus, temps, termos, tipus, tos, urbs, virus; els compostos comptagotes, esclata-sangs, llava-
plats, paracaigudes, portamonedes, salvavides, trencaclosques.

31
 Apèndix

UNITAT 4 EPISODI 2

ABREVIACIONS

Abreviatures

abans de Crist a. de C. o aC
abril abr.
acadèmic/acadèmica acad.
a compte de a/c
addenda add.
addicional add. o ad.
adjunt/adjunta adj.
administració adm.
administrador/administradora admdor./admdora.
administratiu/administrativa admtiu./admtiva.
adreça electrònica a/e
advocat/advocada adv.
a favor [de] f/
a favor meu f/m
a favor nostre f/n
a favor vostre f/v
agent ag.
agost ag.
agricultor/agricultora agr.
agricultura agr.
agrònom/agrònoma agròn.
agronomia agron.
ajudant/ajudanta ajud.
ajuntament aj. o ajt.
a l’atenció de a/
a la meua ordre m/o
alcalde/alcaldessa alc.
alemany al.
àlies (a)
al meu càrrec m/c
al meu compte m/cte
al meu favor m/f
a l’ordre de o/
altitud alt.

32
 Apèndix

altura alt.
alumne/alumna al.
ambulatori amb.
amplada ampl.
amplària ampl.
anglés angl.
ante meridiem (abans del migdia) a. m.
antic/antiga ant.
any a.
aparcament aparc.
apartament apmt.
apartat apt.
apèndix ap.
aprenent/aprenenta apnt./apnta.
aprovat/aprovada apr.
aproximat/aproximada/aproximadament aprox.
apte/apta ap.
arqueologia arqueol.
arquitecte/arquitecta arquit.
arquitectura arq.
article art.
assignatura assign.
associació assoc.
associat/associada assoc.
atent/atenta att./atta.
atentament att.
àtic àt.
automòbil autom.
autopista autop.
autoritat autor.
autoritzat/autoritzada autzat./autzada.
auxiliar aux.
avinguda av.
baixada bda.
baixos bxs.
barranc bnc.
Barcelona Barna./BCN
barri b.

33
 Apèndix

barriada b.
batxillerat batx.
benefici ben.
bibliografia bibl.
biblioteca bibl.
blanc i negre b/n
bloc bl.
butlletí butll.
cada unitat c/u o c. u.
caixa alta c. a.
caixa baixa c. b.
calefacció calef.
cantonada cant.
capítol cap.
carrer c. o c/
carreró cró.
carretera ctra.
cartografia cartogr.
castellà cast.
català cat.
catedràtic/catedràtica catedr.
cent ct.
cèntim ct. o cènt.
certificat/certificada cert.
centre d’atenció primària CAP
centre penitenciari CP
cinqué/cinquena 5é/5a
cinquens/cinquenes 5ns/5es
cinturó cint.
circa (a l’entorn de) c. o ca.
circulació circul.
circular (document) circ.
climatologia climat.
clínica clin.
coeditor/coeditora coedit.
Codi civil C. civil
Codi d’identificació fiscal CIF
Codi de família CF

34
 Apèndix

Codi de la circulació CC o CCir

Codi penal C. penal o CP
codi postal CP
coedició coed.
col·laborador/col·laboradora col·l.
col·laborador/col·laboradora tècnic/tècnica col·l. tècn.
col·lecció col·l.
col·legi col·l.
Columna col.
comarca com.
comissió com.
comissió de serveis com. de serv.
companyia cia.
compilador/compiladora comp.
comptabilitat compt.
compte corrent c/c o cte. ct.
compte nou c/n
compte obert c/o
conferiu cf. o cfr.
confronteu cf.
consell cons.
construcció constr.
Consell General del Poder Judicial CGPJ
Constitució espanyola CE
Cos de la Policia Nacional CPN
contractat/contractada contr.
convocatòria conv.
coordinador/coordinadora coord.
corporació corp.
corrent ct.
correus corr.
crèdit crèd.
cursiva curs. o cva.
dèficit dèf.
delegació del.
denominació d’origen d. d’o.
departament dep. o dept.
derogació/derogat/derogatori derog.

35
 Apèndix

descàrrega descàrr.
descompte dte. o desc.
desembre des.
despesa desp.
després de Crist d. de C. o dC
desviació desv.
dies d/
dies data d/d
dies factura d/fra
dies vista d/v
dijous dj.
dilluns dl.
dimarts dt.
dimecres dc.
dipòsit legal dip. leg.
direcció/director/directora dir.
direcció/director/directora general dir. gral.
directiu/directiva dir.
disminuït/disminuïda dism.
disposició disp.
dissabte ds.
distància dist.
districte distr.
diumenge dg.
divendres dv.
divisió div.
doctor/doctora Dr./Dra.
document doc.
drecera drec.
dret dr. o dt.
dreta dta.
duplicat/duplicada dupl. o dcat./dcada.
economia econ.
edició ed.
editor/editora ed.
editorial ed.
efecte e/
efecte a cobrar e/c o e/cobr

36
 Apèndix

efecte a negociar e/n o e/neg

efecte a pagar e/p o e/pag
efectiu efct. o ef.
el meu gir m/g
el meu taló m/t
el meu xec m/x
eminentíssim/eminentíssima Emm./Emma. o Emtm./Emtma.
en funcions e. f.
entrada entr.
entresòl entl.
escala esc.
escola esc.
església esgl.
espanyol esp.
especialment esp.
específicament espf.
esquerre/esquerra esq.
estació est.
estacionament estac.
et alii (i altres) et al.
etcètera etc.
excel·lència (tractament) E. o Ex.
excel·lent (qualificació) exc.
excel·lent (tractament) E. o Exc.
excel·lentíssim/excel·lentíssima Excm./Excma.
excepte exc.
exemple ex.
expedició exped.
expedidor/expedidora expd.
expedient exp. o expt.
extensió, exterior ext.
fàbrica fàbr.
facsímil facs.
factura fra.
facultat fac.
fascicle fasc.
favor f/
febrer feb.

37
 Apèndix

ferrocarril fc.
festiu fest.
figura fig.
finca fca.
forestal for.
franc [a la] fàbrica, preu f. f.
francés fr.
furgoneta furg.
gener gen.
general gral.
gir g/
gir postal g. p.
gir telegràfic g. t.
gireu full g. f.
govern gov.
habitants h. o hab.
honorable H. o Hble.
honrat/honrada Ht./Hda.
hospital hosp.
ibídem, és a dir, en el mateix text ib.
ídem íd.
il·lustrador/il·lustradora il.
il·lustre I. Il·ltre.
il·lustríssim/il·lustríssima Il·lm./Il·lma. o Im./Ima.
import imp.
impost impt.
impremta impr.
incorporat/incorporada inc.
indústria ind.
inferior inf.
Infra (més avall) inf.
inspector/inspectora insp.
institut inst.
insuficient ins.
interés int.
interí/interina int.
interior int.
internacional internac.

38
 Apèndix

introducció intr.
italià it.
itinerari it.
juliol jul.
junta de govern j. de gov.
junta directiva j. dir.
jurídic/jurídica jur.
jurisprudència jurispr.
jutjat de primera instància Jutj. 1a Inst.
laborable lab.
la meua factura m/fra
la meua lletra m/l
la meua remesa m/r
limitat/limitada ltat./ltda.
líquid líq.
liquidació liquid.
lletra de canvi l/
lletra de crèdit l/c o l/cr
lletra meva l/m
lletra nostra l/n
lletra vostra l/v
llicenciat/llicenciada llic.
loco citato (lloc citat) loc. cit.
locus sigili (lloc de segell) l. s.
magnífic/magnífica Mgfc./Mgfca.
majúscula maj.
matrícula d’honor matr. d’h.
màxim/màxima màx.
mercaderia merc.
mercantil merc.
mes m/
mesos data m/d
mesos terme m/t
mesos vista m/v
mil·lèsim/mil·lèsima mil·l.
mínim/mínima mín.
minúscula min.
molt honorable M. H. o M. Hble.

39
 Apèndix

molt il·lustre M. I. o M. Il·ltre.

mossén Mn.
nacional nac.
negociat neg.
negreta negr.
no apte/apta no ap.
nombre nre.
nominal nom.
nominatiu nom.
nostra n. o ntra.
nostre n. o ntre.
nota bene (advertiu-ho bé) n. b.
nota de la redacció n. de la r.
nota de l’autor/autora n. de l’a.
nota del compilador/compiladora n. del c. / n. de la c.
nota de l’editor/editora n. de l’e.
nota del traductor/traductora n. del t. / n. de la t.
notable not.
novembre nov.
número núm. n.
número de registre núm. de reg.
observació obs.
octubre oct.
ofici o.
oficial of.
opus citatum (obra citada) op. cit.
ordenança ord.
ordenança municipal ord. mun.
ordre ministerial O. M.
ordre de pagament o/p
pagament pag.
pagament immediat p. i.
pagaré p/
pàgina pàg. p.
paquet paq.
parada par.
parcel·la parc.
particular part.

40
 Apèndix

partida part.
passadís pdís.
passat pt.
passatge ptge.
passeig pg.
pavelló pav.
per absència p. abs.
per autorització p. aut.
per compte de p/c o p/cte
per delegació p. d.
per exemple p. e. o p. ex.
per favor p. f.
per ordre p. o.
per poder p. p.
pes brut p. b.
pes net p. n.
pesseta pta.
plaça pl.
població pobl.
polígon pol.
porta pta.
portal ptal.
portugués port.
Postdata (després de la data) p. d.
post meridiem (després del migdia) p. m.
post scriptum (després de l’escrit) p. s.
prefectura pref.
preferència prefer.
president/presidenta pres.
primer/primera 1r/1a
primers/primeres 1rs/1es
principal pral.
principi princ.
prioritat prior.
privat priv.
procurador/procuradora proc.
professor/professora prof.
professor/a ajudant/a prof. ajud.

41
 Apèndix

professor/a associat/ada prof. assoc.

professor/a contractat/ada prof. contr.
professor/a interí/ina prof. int.
professor/a titular prof. tit.
programa progr.
prohibit/prohibida proh.
proppassat/proppassada ppt./ppda.
propvinent pvt.
província prov.
pujada pda.
quadruplicat quadr.
quart/quarts 4t/4ts
quarta/quartes 4a/4es
quintuplicat quint.
rambla rbla.
reedició reed.
referència ref.
referència meua r/m
registre reg.
reimpressió reimpr.
remitent rnt.
reservat/reservada rvat./rvda.
resolució res.
reverend/reverenda Rev. o Rnd./Rnda.
reverendíssim/reverendíssima Rvdm./Rvdma.
revers (d’un full) v.
revista rev.
revolució rev.
revolució per minut rev/min
revolució per segon rev/s
redona (lletra) red.
ronda rda.
salvat error o omissió s. e. o o.
sant/santa St./Sta.
secretari/secretària Secr.
segle s.
segon/segona 2n/2a
segons/segones 2ns/2es

42
 Apèndix

següent seg.
següents seg. ss.
sense any s. a.
sense data s. d. o s/d
sense lloc s. l.
sense despesa s/desp
sense número s/n
senyor/senyora Sr./Sra.
senyoria Sria.
servei serv.
servei públic s. p.
setembre set.
signatura sign.
sine anno (data de publicació desconeguda) s. a.
sine loco (lloc de publicació desconegut) s. l.
sine nomine (editor desconegut) s. n.
sobre s/
sobreàtic s/àt
societat soc.
societat anònima s. a.
societat cooperativa s. coop.
societat de garantia recíproca s. g. r.
societat de responsabilitat limitada s. r. l.
societat en comandita s. en c.
societat limitada s. l.
societat regular col·lectiva s. r. c.
sub voce (en l’entrada dels diccionaris) s. v.
superior sup.
suplement supl.
suplent supl.
supra (més amunt) sup.
suspens susp.
taló t/
tarifa t.
tarifa corrent t. c.
tarifa especial t. e.
tarifa general t. g.
telèfon tel.

43
 Apèndix

telegrama telegr.
tèlex tèl.
tercer/tercera 3r/3a
tercers/terceres 3rs/3es
terme municipal t. m.
títol tít.
titular tit.
traducció trad.
traductor/traductora trad.
transcripció transcr.
transferència transf.
transitori/transitòria trans.
transport transp.
travessera trav.
travessia trv.
tribunal trib.
triplicat tripl.
últim/última últ.
unitat u. o un.
universitari/universitària univ.
urbanització urb.
urgència urg.
ut supra (com abans) u. s.
valencià val.
valor v/
vegeu v. o veg.
vehicle veh.
venciment venc. o vnt.
verb v.
verbi gratia (per exemple) v. gr.
versaleta vers.
vide o videte (vegeu) vid.
vigilant vig.
vist i plau v. i p.
vitamina vit.
vocabulari vocab.
volum vol. o v.
vosaltres vos.
vosté vé.

44
 Apèndix

Vostra Altesa V. A.
Vostra Altesa Reial V. A. R.
Vostra Excel·lència V. E.
Vostra Reverència V. Rev.
Vostra Santedat V. S.
Vostra Senyoria V. S.
vulgarisme vulg.
xec x.
zona z.

Sigles

Acadèmia Valenciana de la Llengua AVL

agent AG
ajudant/ajudanta de facultat AFAC
ajudant/ajudanta d’escola universitària AEU
aprovat A
associació de mares i pares d’alumnes AMPA
associació de pares d’alumnes APA
associació de veïns AV
associat/associada a temps complet ATC
associat/associada a temps parcial ATP
Audiència Nacional AN
Audiència Provincial AP
base de dades BD
batxillerat unificat i polivalent BUP
butlletí oficial BO
Butlletí d’Informació del Ministeri de Justícia BIMJ
Butlletí Oficial de l’Estat BOE
Butlletí Oficial de la Província BOP
catedràtic/catedràtica d’escola universitària CEU
catedràtic/catedràtica d’universitat CU
circular C
codi d’identificació fiscal CIF
codi postal CP
col·legi públic CP
comissió directiva CD
comité directiu CD
consell directiu CD

45
 Apèndix

curs d’orientació universitària COU

decret D
decret legislatiu DLEG
decret llei DL
denominació d’origen DO
Diari Oficial de la Generalitat Valenciana DOGV
Diccionari català-valencià-balear DCVB
Diccionario de la Real Academia Española DRAE
Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans DIEC
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana DECat
dipòsit legal DL
direcció/director/directora general DG
districte D
districte postal DP
document nacional d’identitat DNI
educació general bàsica EGB
educació secundària obligatòria ESO
Programa europeu d’acció per a la mobilitat d’estudiants universitaris ERASMUS
escola universitària EU
Estats Units d’Amèrica EUA
excel·lent E
ferrocarril FC
Fons Monetari Internacional FMI o IMF
formació professional FP
franqueig a destinació FD
freqüència modulada FM
gir postal GP
global positioning system GPS
gir telegràfic GT
impost sobre béns immobles IBI
impost sobre el valor afegit IVA
impost sobre la renda de les persones físiques IRPF
impost sobre les activitats econòmiques IAE
índex de preus al consum IPC
inspector/inspectora IP
institut de batxillerat IB
institut de formació professional IFP
institut d’ensenyament secundari IES

46
 Apèndix

Institut d’Estudis Catalans IEC

Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana IIFV
Institut Joan Lluís Vives IJLV
instrucció (document) I
insuficient I
Junta Avaluadora de Català JAC
junta directiva JD
Junta Permanent de Català JPC
Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià JQCV
jutjat contenciós administratiu JCA
jutjat de primera instància JPI
jutjat de vigilància penitenciària JVP
jutjat penal JP
jutjat social JS
llenguatge d’assenyalament de l’hipertext HTML
localitzador de recursos uniformes URL
matrícula d’honor MH
memòria d’accés aleatori RAM
memòria només de lectura ROM
modulació d’amplitud AM
no apte/apta NA
no presentat NP
nom ignorat NN
nota bene (advertiu-ho bé) NB
notable N
número d’afiliació a la Seguretat Social NUSS
número d’identificació fiscal NIF
número d’identificació personal PIN
número internacional normalitzat per als llibres ISBN
número internacional normalitzat per a publicacions seriades o revistes ISSN
ona curta SW
ona llarga LW
ona mitjana MW
ordenança municipal OM
ordre (document) O
ordre de pagament OP
ordre ministerial OM
organització no governamental ONG

47
 Apèndix

personal d’administració i serveis PAS

personal docent i investigador PDI
pla d’organització docent POD
pes brut PB
pes net PN
petita i mitjana empresa PIME
policia militar PM
postdata (després de la data) PD
post scriptum (després de l’escrit) PS
producte interior brut PIB
producte nacional brut PNB
producte nacional net PNN
protocol d’aplicació sense fil WAP
protocol de transferència d’arxius FTP
protocol per transferir fitxers o documents en el web HTTP
proves d’aptitud per a l’accés a la universitat PAAU
punt quilomètric PK
reial decret RD
reial decret legislatiu RDLEG
reial decret llei RDL
reial ordre RO
resolució R
sentència S
servei de normalització lingüística SNL
servei públic SP
societat anònima SA
societat anònima concessionària SAC
societat cooperativa SCOOP
societat de garantia recíproca SGR
societat de responsabilitat limitada SRL
societat en comandita SC
Societat General d’Autors i Editors SGAE
societat limitada SL
societat regular col·lectiva SRC
suspens S
taxa anual equivalent TAE
televisió TV
terme municipal TM

48
 Apèndix

text refós TR
titular d’escola universitària TEU
titular d’universitat TU
Tribunal Constitucional TC
Tribunal Economicoadministratiu Central TEAC
Tribunal Economicoadministratiu Provincial TEAP
Tribunal Militar Internacional TMI
Tribunal Penal Internacional TPI
Tribunal Suprem TS
Universitat de les Illes Balears UIB
Universitat de Lleida UdL
Universitat de Perpinyà UP
Universitat de València UV
Universitat de Vic UVic
Universitat Internacional de Catalunya UIC
Universitat Jaume I UJI
Universitat Miguel Hernández UMH
Universitat Oberta de Catalunya UOC
Universitat Politècnica de Catalunya UPC
Universitat Politècnica de València UPV
Universitat Pompeu Fabra UPF
Universitat Ramon Llull URL
Universitat Rovira i Virgili URV
vist i plau VP
vostra excel·lència VE
xarxa [informàtica] mundial WWW

Símbols

alemany (llengua) de
Alemanya D
ampere A
anglés (llengua) en
àrab (llengua) ar
àrea a
arrova, rova @
atmosfera Atm
Àustria A o AUT

49
 Apèndix

basc (llengua) Eu
Bèlgica B o BEL
bretó (llengua) Br
byte B
candela Cd
català (llengua) Ca
cavall de vapor CV o HP
centilitre Cl
centímetre Cm
centímetre cúbic cm3 o cc
coulomb C
cors (llengua) Co
danés (llengua) Da
decigram Dg
decilitre Dl
decímetre Dm
dret de reproducció, dret d’autor/autora ©
Dinamarca DEN o DIN o DK
dòlar $ o USD
Espanya E o ESP
espanyol (llengua) Es
est E
estereoradian Sr
est-nord-est ENE
est-sud-est ESE
euro € o EUR
farad F
finés (llengua) Fi
Finlàndia FIN o SF
francés (llengua) Fr
França F o FRA
freqüència modulada FM
friülés (llengua) fur
gaèl·lic (llengua) ga
gal·lés (llengua) cy
gallec (llengua) gl
gigabyte Gb
gram g

50
 Apèndix

Gran Bretanya GB
grau (geometria) °
grau (centesimal) gr
grau centígrad o Celsius °C
grau Fahrenheit °F
grec (llengua) el
Grècia GR o GRE
habitant per quilòmetre quadrat h/km2
hectàrea ha
hectogram hg
hectolitre hl
hectòmetre hm
henry H
hertz Hz
Holanda HOL o NL
holandés (llengua) nl
hongarés (llengua) hu
hora h
hotel H
ien Y
informació i o info
Irlanda IRL
Itàlia I o ITA
italià (llengua) it
japonés (llengua) Ja
joule J
kelvin K
litre loL
lumen lm
lux lx
Luxemburg L o LUX
marca registrada ®
mega- M
megabyte Mb
megahertz MHz
metre m
metre cúbic m3
metre per segon m/s

51
 Apèndix

metre quadrat m2
milió M
mil·ligram mg
mil·lilitre ml
mil·límetre mm
minut (temps) min
minut (geometria, unitat de longitud angular) ’
mol mol
newton N
nord N
nord-est NE
nord-nord-est NNE
nord-nord-oest NNO o NNW
nord-oest NO o NW
noruec (llengua) no
Noruega N o NOR
occità (llengua) oc
oest OoW
oest-nord-oest ONO o WNW
oest-sud-oest OSO o WSW
ohm Ω
paràgraf §
pascal Pa
percentatge, per cent %
percentatge, per mil ‰
pesseta PTA
Portugal P o POR
portugués (llengua) pt
quilogram kg
quilogram per metre cúbic kg/m3
quilohertz kHz
quilojoule kJ
quilòmetre km
quilòmetre per hora km/h
quilowatt kW
quilowatt-hora kWh
quilovolt kV
quilovoltampere kVA

52
 Apèndix

quintar q
radian rad
retoromànic (llengua) rm
revolució r
revolució per minut rpm
revolució per segon rps
romanés (llengua) ro
rus (llengua) ru
sard (llengua) sc
segon (temps) s
segon (geometria, unitat de longitud angular) “
siemens S
suec (llengua) sv
Suècia S o SUE o SWE
sud S
sud-est SE
sud-oest SO o SW
sud-sud-est SSE
sud-sud-oest SSO o SSW
televisió TV
tesla T
tona t
tona mètrica tm
txec (llengua) cs
volt V
watt W
watt-hora Wh
weber Wb
xinés (llengua) zh

UNITAT 4 EPISODI 3
Tractaments protocol·laris

UNIVERSITAT

degà/degana de facultat director/directora d’institut universitari

Il·lustríssim/a Il·lustríssim/a
director/directora d’escola universitària o d’institut gerent
universitari Il·lustríssim/a
Il·lustríssim/a

53
 Apèndix

president/presidenta del Consell d’Universitats síndic/síndica de Greuges o defensor/defensora de la

Excel·lentíssim/a comunitat universitària
rector/rectora Il·lustríssim/a
Excel·lentíssim/a i Magnífic/a vicedegà/vicedegana
secretari/secretària general del Consell d’Universitats Il·lustríssim/a
Il·lustríssim/a vicegerent
secretari/secretària general d’universitat Il·lustríssim/a
Il·lustríssim/a vicerector/vicerectora
Excel·lentíssim/a

ADMINISTRACIÓ DE L’ESTAT

ambaixador/ambaixadora president/presidenta del Senat

Excel·lentíssim/a Excel·lentíssim/a
cap d’estat (i el/la cònjuge) president/presidenta del Tribunal de Comptes
Excel·lència Excel·lentíssim/a
defensor/defensora del Poble príncep/princesa; infant/infanta; pare, mare i germans
Excel·lentíssim/a del rei
delegat/delegada del Govern de l’estat a la comunitat Altesa Reial
autònoma rei/reina
Excel·lentíssim/a Majestat
delegat/delegada provincial secretari/secretària d’Estat
Il·lustríssim/a Excel·lentíssim/a
diputat/diputada secretari/secretària general de delegació en una
Excel·lentíssim/a comunitat autònoma
director/directora general Il·lustríssim/a
Il·lustríssim/a secretari/secretària general de la Casa de Sa
ministre/ministra Majestat el Rei
Excel·lentíssim/a Excel·lentíssim/a
president/presidenta del Congrés dels Diputats senador/senadora
Excel·lentíssim/a Excel·lentíssim/a
president/presidenta (i vocalies) de les reials subdirector/subdirectora general
acadèmies centrals de l’estat Il·lustríssim/a
Excel·lentíssim/a subsecretari/subsecretària
president/presidenta del Govern Il·lustríssim/a
Excel·lentíssim/a vicepresident/vicepresidenta del Govern
Excel·lentíssim/a

ÀMBIT JUDICIAL

degà/degana dels col·legis oficials d’advocats (i fiscal general de l’estat

procuradors) Excel·lentíssim/a
Il·lustríssim/a jutge/jutgessa
fiscal d’audiència provincial Senyoria
Il·lustríssim/a Senyor/a
fiscal del Tribunal Superior de Justícia magistrat/magistrada d’audiència provincial
Il·lustríssim/a Il·lustríssim/a
fiscal/fiscal de sala del Tribunal Suprem Senyoria Il·lustríssima
Excel·lentíssim/a magistrat/magistrada de l’Audiència Nacional
fiscal en cap d’audiència provincial Il·lustríssim/a
Il·lustríssim/a Senyoria Il·lustríssima
fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia
Excel·lentíssim/a

54
 Apèndix

magistrat/magistrada del Tribunal Superior de president/presidenta del Consell General del Poder
Justícia Judicial
Il·lustríssim/a Excel·lentíssim/a
Senyoria Il·lustríssima president/presidenta del Tribunal Constitucional
magistrat/magistrada del Tribunal Suprem Excel·lentíssim/a
Excel·lentíssim/a president/presidenta del Tribunal Superior de Justícia
Excel·lència Excel·lentíssim/a
magistrat jutge/magistrada jutgessa Excel·lència
Il·lustríssim/a president/presidenta del Tribunal Suprem
Senyoria Il·lustríssima Excel·lentíssim/a
president/presidenta d’audiència provincial Excel·lència
Il·lustríssim/a secretari/secretària general del Consell General del
Senyoria il·lustríssima Poder Judicial
president/presidenta de l’Audiència Nacional Excel·lentíssim/a
Excel·lentíssim/a
Excel·lència

ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICA

acadèmic/acadèmica de l’Acadèmia Valenciana de la secretari/secretària (primer/a i segon/a) de les Corts

Llengua Excel·lent
Il·lustríssim/a secretari/secretària del Consell
adjunt/adjunta a la Sindicatura de Greuges Honorable
Excel·lentíssim/a secretari/secretària general de conselleria
conseller/consellera de la Generalitat Il·lustríssim/a
Honorable secretari/secretària general de la Sindicatura de
diputat/diputada de les Corts Comptes
Il·lustre Il·lustríssim/a
director/directora general de conselleria secretari/secretària general de la Sindicatura de
Il·lustríssim/a Greuges
lletrat/lletrada major de les Corts Il·lustríssim/a
Honrat/ada síndic/síndica de Greuges
president/presidenta de la Generalitat Excel·lentíssim/a
Molt Honorable síndic/a major de la Sindicatura de Comptes
president/presidenta del Comité Econòmic i Social Excel·lentíssim/a
Il·lustríssim/a vicepresident/vicepresidenta (primer/a i segon/a) de
president/presidenta del Consell Valencià de Cultura les Corts
Il·lustríssim/a Excel·lent
president/presidenta de les Corts
Molt Excel·lent

ADMINISTRACIÓ LOCAL

alcalde/alcaldessa president/presidenta de diputació provincial

Senyor/a Il·lustríssim/a
alcalde/alcaldessa de Barcelona i de Madrid president/presidenta de les diputacions provincials de
Excel·lentíssim/a Barcelona i de Madrid
alcalde/alcaldessa de capital de província Excel·lentíssim/a
Il·lustríssim/a
alcalde/alcaldessa de municipis de més de 100.000
habitants
Il·lustríssim/a

55
 Apèndix

UNITAT 5 EPISODI 1

1. Escriptura de paraues amb m, mp, mm, mn, nn i nm

Paraules amb m
Betlem betum empremta femta flam
imam impremta Jerusalem premsa rom
Samsó somriure

Paraules amb mp
assumpte assumpció atemptat compte exempció
exempt impromptu metempsicosi palimpsest peremptori
presumpte presumpció prompte redempció redemptor
símptoma sumptuari sumptuós temptació temptar
tempteig temptejar

Paraules amb mn
Agamèmnon calumniar insomne mnemònic mnemotècnia
mnemotècnic somnàmbul somnambulisme somni

Paraules amb mm
comminar Emma emmalaltir emmarcar emmetzinar
emmidonar emmirallar emmagatzemar gamma Gemma
Immaculada immadur immòbil immobiliària

Paraules amb nn
Anna annalista annals annex bienni
connectar decenni enneasíl·lab ennovar ennuvolar
Hanníbal innocent innocu innovar mannà
mil·lenni tarannà trienni tripinnat

Paraules amb nm
benmereixent benmereixença enmig tanmateix

56
 Apèndix

2. Escriptura de mots patrimonials i cultismes o semicultismes

Patrimonial Cultisme o semicultisme Patrimonial Cultisme o semicultisme

avet abietàcies avortar aborció, abortiu
berbena verbenàcies berruga verrucós, verrucària
boca bucal calb calvície
cervell cerebral, cerebel cònsol, consolat consular
corb còrvids corb - corba curvatura, curvilini
fava fabàcies fèmur femoral
fur foral furóncol furunculosi
jove, joventut juvenil llavi labial, labialitzar
llet lacti, lactosa lliure liberal, lliberal
moc, mocós mucosa món mundial
mostela mustèlids nodrir nutrició, nutrient
núvol nebulós, nebulositat or auri
ortiga urticària pèndol pendular
plom plumbi ploma plumífer
porgar purgar, expurgar sorgir insurgent
títol titulació, titular volcà vulcanisme

UNITAT 5 EPISODI 3

Paraules començades per pn, ps, pt, ts i tx

Paraules amb pn-

pneuma pneumàtic pneumàtica pneumatocele pneumatòfor

pneumatografia pneumatolític pneumatologia pneumatòmetre pneumatosi
pneumococ pneumoconiosi pneumogàstric pneumònia pneumònica
pneumopatia pneumotòrax

Paraules amb ps-

psalm psaltiri psammita psammòfil psammòfit

psàmmon pse psefita pseudociència pseudoderivat
pseudoescorpí pseudogén pseudologia pseudomorf psi
psicagogia psicoanàlisi psicodèlia psicosi psique
psiquiatre psitàcid psocòpter psoes psoïtis
psoriasi psòric

57
 Apèndix

Paraules amb pt-

pteridina pteridòfit pteridologia pteridospermòpsid pterigi

pterigoide pterigot pterina pterocària pteroclídid
pterodàctil pteròpode pterosaure ptialina ptialisme
ptilosi ptiriasi ptolemaic ptomaïna ptosi

Paraules amb ts-

tsar tsarevitx tsarevna tsarina tsarisme

tsarista tse-tse tsunami

Paraules amb tx-

txadià txadocamític txapela txa-txa-txa txec

txecoslovac txernozem txetxé txetxenolèsguic txibtxa
txistera txitximeca txoko

58