Introducció: els caçadors –

recol·lectors
http://www.survival.es/indigenas

Materials creats pels professors de

L'assignatura “Història dels sistemes socials i polítics”.

!Kung No citar ni circular. Us exclusiu per a l'assignatura

Aka

Awá
http://www.otromundoesposible.net/noticias/pueblo-indigena-nomada-sale-de-la-s
Jarawas http://www.survival.es/noticias/8944
 PRESÈNCIA DEL HOMO SAPIENS MODERN
SOBRE LA TERRA: 200.000 ANYS

Caçadors – recol·lectors
(Paleolític)

Agricultors
(Neolític)

Indústria
Hobbes vs Rousseau: l'home és un llop per
l'home o un bon salvatge?

«El hombre es hombre, y no un chimpancé,

porque durante millones y millones de años en
evolución ha matado para sobrevivir».

Originàriament, l'ésser humà només va ser

recol·lector fins a controlar el foc.
“Comer carroña nos hizo inteligentes”
Juan Luís Arsuaga *

“La invención de la agricultura acabó con la dieta rica y variada del paleolítico. ¡El neolítico
llevó a un retraso biológico de la especie!”
Richard E. Leakey *
Sistema socioeconòmic dels caçadors-recol·lectors moderns i antics:

- petits grups d'entre 30 i 50 individus, generalment emparentats

- nomadisme

- petita especialització laboral en funció del sexe i l'edat: dones i nens

recol·lecció, homes caça

- però també: mineria i comerç (a la prehistòria: ocre, conquilles d'ou d'estruç

a Gibraltar, ambre, intercanvis tecnològics – tecnologia lítica –, sílex,
obsidiana, etc.)

- desconeixement de la propietat privada i l'acumulació (relacionat amb el

nomadisme)

- jerarquització social dèbil

- possible equilibri entre gèneres

- animisme, cultes a la deessa mare (matriarcat)

- control de la natalitat (Venus paleolítica)

 La revolució del Neolític

1
7 2
4
6
3
5

1 Creixent Fèrtil (11000 aC)

2 Conques del Yangtsé i del Riu Groc (9000 aC)

3 Terres altes de Nova Guinea (9000–6000 aC)

4 Mesoamèrica (5000–4000 aC)

5 Andes septentrionals (5000–4000 aC)

6 Àfrica sudsahariana (5000–4000 aC, ubicació exacta desconeguda)

7 Est dels Estats Units (4000–3000 aC),

- fa 10.000 anys s'incrementa la radiació solar rebuda per la terra: canvi
climàtic

- transició cap a la ramaderia primer i l'agricultura després, sobretot en

les zones més àrides (en general a una mateixa
latitud, en diferents moments)

- acumulació d'excedents

- assentaments en cases sòlides, amb base de

tova primer i de pedra després

- aparició de les primeres muralles

- primera explosió demogràfica

- desenvolupament de noves tecnologies: ceràmica, metalls

- continuen els cultes a les deesses mare (matriarcat)

- el canvi cosmovisional més important: progressiva
aparició d'una actitud d'intervenció i control de la
natura

- aparició dels mites fonamentals que passaran al

mon que vindrà després: l'univers, que
originàriament està immers en el caos, és ordenat
per un principi rector que el dota de regularitat i
previsió.
 3300 aC

5500 – 5000 aC
6000 – 5000 aC
1. Antigüedad (I): Civilizaciones de oriente
(Mesopotamia / Egipto).

Llista reial sumèria

Ramses II
Mesopotàmia
Egipte
El sistema social d'egipcis i mesopotàmics es
troba plenament arrelat a les seves estructures
comovisionals i a les estructures econòmiques
que sorgeixen d’aquestes.

Egipte és una societat eminentment rural i

dedicada a l’explotació dels recursos de la seva rica
vall fluvial.

La prosperitat d’Egipte pel que fa a les collites de

cereals és proverbial (Heròdot, Diodor Sícul), durant
l'època romana serà el graner de l'imperi.
Amb tot, es fa molt difícil estudiar l’estructura
d’aquesta enorme classe social camperola egípcia:
pràcticament no comptem
amb testimonis escrits ni
documents, que no siguin
indirectes, que ens
expliquin el seu món de
treball i les estructures
de la seva
vida quotidiana.
Això es deu, fonamentalment, a dos factors:

1. La seva condició humil no queda reflectida en la

conservació de grans obres monumentals funeràries,
com succeïa amb les classes superiors acomodades.

2. Tampoc no queden testimonis escrits, ja que

parlem d’enormes masses de classes analfabetes.
De fet, no es troben, en la llengua egípcia,
paraules clares per especificar classes
socials.

Per començar, no hi ha paraula clara per

designar quelcom així com “ciutadà”, entenent
per això la persona que ostenta plens drets
cívics (caldrà esperar a la polis grega per un
concepte com aquest).
Però és que, més enllà d’aquest fet, tampoc no hi ha
una paraula comuna i fixa per designar el “súbdit”,
en relació al sobirà.

La paraula que designa al poble o a la gent, remech,

significa al mateix temps “els egipcis” o “els habitants
d’Egipte”, en el sentit de “la humanitat”.
Es summament inadequat traduir “pat” per “nobles” i
“rejit” per “gent del comú”, ja que aquests conceptes
apareixen sempre en textos vinculats al faraó i amb
una significació religiosa.

Veiem un exemple:

- Remech: deriva del verb remi, que vol dir “plorar”, i

en el context antropogènic segons el qual el poble
egipci va sorgir a partir de les llàgrimes del demiürg.
Aquesta manca de conceptes per designar “classes”
produeix que els historiadors estrangers de l’època emprin el
vocabulari dels oficis per designar directament les
classes. Així, en el famós testimoni d’Heròdot (Història II,
164):

“Els egipcis es divideixen en set classes distintes: la primera

s’anomena classe sacerdotal, la segona classe militar.
Després segueixen els conductors de bous, els porquers, els
mercaders, els intèrprets i els navegants. Aquestes son les
classes que hi ha a Egipte, i es denominen així segons les
professions”

(Evidentment, Heròdot es refereix només a les classes

urbanes.)
Presoners de guerra Agricultors sense feina
Amb tot, de les estructures polítiques de la institució
de la reialesa sí que podem derivar que el sistema
econòmic pertany al que Karl Polanyi (La gran
transformació, 1944) denomina “sistema de
redistribució”.
Per entendre aquesta estructura, cal explicar primer els
tres models de sistema econòmic que Polanyi distingia
en l’estudi dels sistemes socials de les civilitzacions
antigues:

-Reciprocitat positiva:

Consisteix en el que Malinowski anomenava do pur”, les

seves formes són l’hospitalitat, el do lliure i la generositat.
Està basada, normalment, en formes d’intercanvi entre
membres del mateix llinatge.

El factor de temps del “retorn” es presenta molt vagament

definit, per no dir indeterminat.
-Reciprocitat equilibrada:

Menys personal, més basada en una concepció

“econòmica”.

Entre membres de la tribu, en alguns casos de la vila.

El factor temporal es basa en períodes de temps finits
i no molt llargs.

Els pagaments (entesos com a cancel·lació

d’obligacions contretes) i el comerç corresponen a
aquesta estructura; si poguéssim parlar d’un diner
primitiu, estaria basat en aquesta modalitat
d’intercanvi.
-Reciprocitat negativa:

Es l’intercanvi insociable; consisteix en l’intent

d’obtenir quelcom a canvi de res, o de molt
menys del que es dona.

El regateig, el troc, el joc o el robatori són

modalitats d’aquesta reciprocitat
Això ens permet de distingir entre els sistemes
de redistribució:

Sistema de reciprocitat
Sistema
de
redistribució
Sistema de mercat
Els sistemes de redistribució estan sempre aixecats
sobre l’ estructura “centre-perifèria”, estructura que,
com hem vist, articula tota la comprensió egípcia i
mesopotàmica de l’espai.

Rep també la denominació de “economia del palau -

temple”, en la qual els processos bàsics
d’intercanvi estan centralitzats i tenen entrades
(impostos) i sortides (distribució de béns per la
comunitat).
El concepte de “mercat” sembla pressuposar la
constitució d’un espai buit obert per possibilitar
els intercanvis.

Consisteix en un “buidatge” del centre anterior del

sistema redistributiu.
El xoc d’aquestes concepcions el veiem ben il·lustrat
en el testimoni que, segons Heròdot (Història I, 153),
tenia Cir sobre els grecs:

“Jo mai no he temut a uns homes que tenen al centre

de les seves ciutats llocs
per reunir-se i enganyar-se
mútuament amb juraments”.
Cir va pronunciar aquestes
paraules contra tots els
grecs, perquè estableixen
mercats per comprar i
vendre; els perses no
tenen, en absolut,
mercats, i per això no tenen llocs així”.
Tant en Mesopotàmia com a Egipte, l'ordre social és
reflex de l'ordre de l'univers.

Amb l'èxit del sistema agrari, apareixen bandes de

lladres. A la Mesopotàmia arcaica, on les ciutats eren
regides per assemblees de ciutadans, els reis eren
escollits temporalment com a caps militars contra les
hordes de bandits.

L'increment dels atacs fan que, progressivament, el

poder reial es vagi transformant en permanent,
creant forces armades estables gràcies als
excedents.
Posteriorment apareixen les dinasties, amb els càrrecs
reials hereditaris.

El pas crea una nova cosmovisió que substituïra, poc a

poc, el culte de la deessa mare pel del déu masculí.

A més, les forces de la natura es transformen en deïtats

personals.

La monarquia acaba sent divinitzada: l'ordre social i l'ordre

del cosmos estan estretament relacionats.

També això permet explicar les fortes jerarquies socials

que comencen a establir-se: de la mateixa manera que els
humans són instruments dels déus, els poderosos estan molt
per sobre de la gent comú. Fins i tot comencen a fer-se
efectives diverses formes d'esclavitud.
Pel que fa més específicament a Egipte,
originàriament es tractava d'una civilització tancada
en ella mateixa, que ignorava el món extern. Sotmesa
a la regularitat de les crescudes del Nil.

La missió del faraó era fer triomfar la justícia, l'ordre i

la veritat – Maat – sobre el caos.

El faraó representava al mateix Egipte. La

successió física de faraons no impedia la seva
divinitat: era com el sol, que desapareix per a tornar,
sempre el mateix. Però a cada tornada, com el nou
dia, renovava el món.
El faraó ostentava 5 títols:

Her (Horus)

Nebty, les dues senyores: el voltor de l'Alt Egipte i la

cobra del Baix Egipte

Her nebu (l'Horus d'or)

Nesu-bity, el jonc i l'abella, que de nou simbolitzen

l'Alt i el Baix Egipte

Sa Ra (fill de Ra), que connecta al faraó amb el Sol

Bibliografia

Assman, Jan, Egipto, historia de un sentido, Abada, 2005, Madrid.

Eeliade, Mircea, El eterno retorno de lo mismo. Arquetipos y repetición,

Alianza, 2000, Madrid.

Frankfort, Henri, Reyes y dioses. Estudio de la religión del oriente

próximo en la antigüedad en tanto que integración de la sociedad y la
naturaleza, Alianza, 1998, Madrid.

Glacken, Clarence J., Huellas en la playa de Rodas. Naturaleza y cultura en el

pensamiento occidental, desde la Antigüedad hasta finales del sigloXVIII, Ediciones
del Serbal, 1996, Barcelona.

Hornung, Eric, El Uno y los múltiples, Trotta, 1999, Madrid.

Keel, Tomar, La iconografía del Antiguo Oriente y el Antiguo Testamento,

Trotta, 2007, Madrid.

Mosterín, Jesús, El pensamiento arcaico, Alianza, 2006, Madrid.

Sahlins, Marshall, Economía de la edad de piedra, Akal, 1983, Madrid.