DICTAT

MATÍ, JUNY 2014

Es tractava d’una jove prima, amb molt de

món, que lluïa uns cabells rojos greixosos i
enviscats. S’havia depilat les celles i se les
havia pintades accentuant una corba més
suggeridora, però els esforços de la
naturalesa per restaurar l’antiga alineació
donaven al seu rostre un aire borrós. Quan es
movia, els innombrables braçalets de
quincalla que portava dringaven
constantment. Però la mirada que llançà cap
als mobles contenia una expressió de
senyora, com si en fóra la propietària.

El senyor, en canvi, era un home pàl·lid.

S’acabava d’afaitar, com podia deduir-se del
fet que encara portava sabó en un pòmul.