Professional Documents
Culture Documents
Valencia
Valencia
BAREM DE L’EXAMEN:
PRIMERA OPCIÓ
Document 1
NA ISABEL II, per la gràcia de Déu i la Constitució de la Monarquia espanyola, Reina de les Espanyes; A tots els qui vegen i
entenguen aquesta llei, sapigueu: Que sent la nostra voluntat i la de les Corts del Regne regularitzar i posar en consonància amb
les necessitats actuals de l'Estat els antics furs i llibertats d'aquests Regnes, i la intervenció que les seues Corts han tingut en tots
els temps en els negocis greus de la Monarquia, modificant a aquest efecte la Constitució promulgada el 18 de juny de 1837, hem
vingut, en unió i d'acord amb les Corts actualment reunides, a decretar i sancionar la següent: CONSTITUCIÓ DE LA
MONARQUIA ESPANYOLA (...)
Art. 4. Uns mateixos codis regiran en tota la Monarquia (...).
Art. 11. La Religió de la Nació espanyola és la catòlica, apostòlica, romana. L'Estat s'obliga a mantenir el culte i els seus ministres.
Art. 12. La potestat de fer les lleis resideix en les Corts amb el Rei.
Art. 13. Les Corts es componen de dos Cossos Colegisladores, iguals en facultats: El Senat i el Congrés dels Diputats.
Art. 14. El nombre de Senadors és il·limitat: el seu nomenament pertany al Rei.
Art. 17. El càrrec de Senador és vitalici.
Art. 20. El Congrés dels Diputats es compondrà del que anomenen les juntes electorals en la forma que determine la llei. Es
nomenarà un Diputat a com a mínim per cada cinquanta mil ànimes de la població.
"Espanyols: L'entusiasta acollida que va trobant en els pobles l'exèrcit liberal; l'esforç dels soldats que el componen, tan
heroicament mostrat en els camps de Vicálvaro; l'aplaudiment amb què en tots els llocs ha sigut rebuda la notícia del nostre
patriòtic alçament, asseguren des d'ara el triomf de la llibertat i de les lleis, que hem jurat defensar. (…) Dia és, doncs, de dir el
que estem resolts a fer en el dia de la Victòria. Nosaltres volem la conservació del Tron, però sense camarilla que el deshonre;
volem la pràctica rigorosa de les lleis fonamentals, millorant-les, sobretot l'electoral i la d'impremta; volem la rebaixa dels
impostos, fundada en una estricta economia; volem que es respecten en les ocupacions militars i civils l'antiguitat i els
mereixements; volem arrancar els pobles de la centralització que els devora, donant-los la independència local necessària
perquè conserven i augmenten els seus interessos propis; i com a garantia de tot açò volem i plantejarem davall sòlides bases la
Milícia Nacional. Tals són els nostres intents, que expressem francament, sense imposar-los per això a la Nació. Les Juntes de
Govern que han d'anar constituint-se en les províncies lliures; les Corts generals que després es reunisquen; la mateixa Nació,
en fi, fixarà les bases definitives de la regeneració liberal a què aspirem. Nosaltres tenim consagrades a la voluntat nacional les
nostres espases, i no les embainarem fins que aquella estiga complida.
1
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
BAREM DE L’EXAMEN:
SEGONA OPCIÓ
Document 1
“Base 1a. La conquista del poder ha d'efectuar-se aprofitant el primer moment favorable i a aquesta han de contribuir les Forces
Armades, conjuntament amb les aportacions que en homes i elements de tota classe faciliten els grups polítics, societats i
individus aïllats que no pertanguen a partits, sectes i sindicats que reben inspiracions de l'estranger: socialistes, maçons,
anarquistes, comunistes, etc.
Base 5a. […] Es tindrà en compte que l'acció ha de ser en extrem violenta per a reduir com més prompte millor l'enemic, que és
fort i ben organitzat. Per descomptat, seran empresonats tots els directius dels partits polítics, societats o sindicats no afectes el
moviment aplicant-los castics exemplars als dits individus per a estrangular els moviments de rebel·lia o vagues”.
Document 2
“Les causes de la guerra i de la revolució que han assolat Espanya durant trenta-dos mesos, són de dues ordres: de política
interior espanyola, de política internacional. Ambdues sèries se sostenen mútuament, de manera que faltant una, l'altra no hauria
sigut prou per a desencadenar tanta calamitat. Sense el fet intern espanyol de l'alçament de juliol de 1936, l'acció de les potències
totalitàries, que ha convertit el conflicte d'Espanya en un problema internacional, no hauria tingut ocasió de produir-se, ni matèria
on clavar la guerra. Sense l'auxili prèviament concertat d'aquelles potències, la rebel·lió i la guerra civil subsegüent no s'haurien
produït”.
Manuel Azaña, Causes de la guerra d'Espanya, escrit originàriament en 1939 a Collontes-sous-Salève (França).
2
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
Documento 2
"Españoles: La entusiasta acogida que va encontrando en los pueblos el ejército liberal; el esfuerzo de los soldados que le
componen, tan heroicamente mostrado en los campos de Vicálvaro; el aplauso con que en todas partes ha sido recibida la
noticia de nuestro patriótico alzamiento, aseguran desde ahora el triunfo de la libertad y de las leyes, que hemos jurado
defender. (…) Día es, pues, de decir lo que estamos resueltos a hacer en el día de la Victoria. Nosotros queremos la
conservación del Trono, pero sin camarilla que lo deshonre; queremos la práctica rigurosa de las leyes fundamentales,
mejorándolas, sobre todo la electoral y la de imprenta; queremos la rebaja de los impuestos, fundada en una estricta economía;
queremos que se respeten en los empleos militares y civiles la antigüedad y los merecimientos; queremos arrancar los pueblos
a la centralización que los devora, dándoles la independencia local necesaria para que conserven y aumenten sus intereses
propios; y como garantía de todo esto queremos y plantearemos bajo sólidas bases la Milicia Nacional. Tales son nuestros
intentos, que expresamos francamente, sin imponérselo por eso a la Nación. Las Juntas de Gobierno que deben irse
constituyendo en las provincias libres; las Cortes generales que luego se reúnan; la misma Nación, en fin, fijará las bases
definitivas de la regeneración liberal a que aspiramos. Nosotros tenemos consagradas a la voluntad nacional nuestras espadas,
y no las envainaremos hasta que ella esté cumplida.
MANIFIESTO DE MANZANARES, Cuartel General de Manzanares, a 7 de julio de 1854. El General en Jefe del Ejército
Constitucional, Leopoldo O'Donnell, Conde de Lucena.
3
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
SEGUNDA OPCIÓN
Documento 1
“Base 1ª. La conquista del poder ha de efectuarse aprovechando el primer momento favorable y a ella han de contribuir las
Fuerzas Armadas, conjuntamente con las aportaciones que en hombres y elementos de todas clases faciliten los grupos políticos,
sociedades e individuos aislados que no pertenezcan a partidos, sectas y sindicatos que reciben inspiraciones del extranjero:
socialistas, masones, anarquistas, comunistas, etc.
Base 5ª. […] Se tendrá en cuenta que la acción ha de ser en extremo violenta para reducir lo antes posible al enemigo, que es
fuerte y bien organizado. Desde luego serán encarcelados todos los directivos de los partidos políticos, sociedades o sindicatos no
afectos al movimiento aplicándoles castigos ejemplares a dichos individuos para estrangular los movimientos de rebeldía o
huelgas”.
Documento 2
“Las causas de la guerra y de la revolución que han asolado a España durante treinta y dos meses, son de dos órdenes: de
política interior española, de política internacional. Ambas series se sostienen mutuamente, de suerte que faltando una, la otra no
habría sido bastante para desencadenar tanta calamidad. Sin el hecho interno español del alzamiento de julio de 1936, la acción
de las potencias totalitarias, que ha convertido el conflicto de España en un problema internacional, no habría tenido ocasión de
producirse, ni materia donde clavar la guerra. Sin el auxilio previamente concertado de aquellas potencias, la rebelión y la guerra
civil subsiguiente no se habrían producido”.
Manuel Azaña, Causas de la guerra de España, escrito originalmente en 1939 en Collontes-sous-Salève (Francia).