Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

És la capital per antonomàsia i oficial de Catalunya,[1] essent-ho també de la
Barcelona
comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en
població i pes econòmic de la península Ibèrica.[2][3] El municipi creix sobre una
plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la
muntanya de Montjuïc. La ciutat acull les seus de les institucions d'autogovern més
importants de la Generalitat de Catalunya: el Parlament de Catalunya, el President i
el Govern de la Generalitat. Pel fet d'haver estat capital del Comtat de Barcelona, bandera de Barcelona escut de Barcelona
rep sovint el sobrenom de Ciutat Comtal. També, com que ha estat la ciutat més
important del Principat de Catalunya des d'època medieval, rep sovint el sobrenom
o títol de cap i casal.[4]

Amb una població d'1 602 386 habitants (2014),[5] Barcelona és la ciutat més
poblada del Principat i l'onzena de la Unió Europea, segona ciutat no capital d'estat
després d'Hamburg. És el principal nucli urbà de la regió metropolitana de
Barcelona, que aglutina 4 774 561 habitants,[6] i de l'àrea Metropolitana de
Barcelona, integrada per 36 municipis, que té una població de 3 225 058
habitants[7] i una superfície de 633 km². Un estudi del departament d'Afers Socials i
Sobrenom La rosa de foc, Cap i Casal de
Econòmics de l'ONU de l'any 2005 situa Barcelona en la posició 51 del rànquing de
Catalunya i Ciutat Comtal
[8]
les poblacions amb major nombre d'habitants del món. Localització

Contingut
Geografia
Localització
Línia de la costa
Clima
Història
Des de la fundació fins al segle XVIII 41° 22′ 57″ N, 2° 10′ 37″ E

Del segle XIX a inicis del XX

Estat Espanya
1936-1939: Guerra civil espanyola
Autonomia Catalunya
Postguerra i franquisme
Província província de Barcelona
Democràcia
Comarca Barcelonès
Esdeveniments
Capital de
Festivitats
Barcelonès
Evolució demogràfica província de Barcelona
Catalunya
Política
Administracions
Eleccions Districtes 10
Alcaldes de Barcelona Conté la localitat
Ciutat Vella
Economia Eixample
Marca Barcelona Sants-Montjuïc
les Corts
Paisatge urbà
Sarrià - Sant Gervasi
Districtes i barris Gràcia
Parcs Horta-Guinardó
Laberint d'Horta Nou Barris
Montjuïc Sant Andreu
Sant Martí
Ciutadella
Població
Parc Güell
Total 1.620.343 (2018)
Platges
• Densitat 15.995,49 hab/km²
Barris i carrers
Llar 315 (1553)
L'Eixample
Gentilici barceloní, barcelonina
Passeig de Gràcia
 Port Olímpic Geografia
Gratacels Part de Àrea Metropolitana de
Barcelona
Cultura
Superfície 101,3 km²
Arquitectura
Banyat per Mar Mediterrània
Patrimoni de la Humanitat
Altitud 9m
Educació
Punt més alt Tibidabo (512 m)
Artesania
Limita amb
Museus
Cerdanyola del Vallès
Espectacles Molins de Rei
Tradicions religioses Montcada i Reixac
el Prat de Llobregat
Societat
Sant Feliu de Llobregat
Mitjans de comunicació Santa Coloma de Gramenet
Esport Esplugues de Llobregat
Clubs esportius l'Hospitalet de Llobregat
Sant Just Desvern
Medi ambient
Sant Cugat del Vallès
Protestes Sant Adrià de Besòs
Transport Història i celebracions
Ports Festa Major La Mercè
Aeroport Patró Maria
Transport públic Organització política
Autobús Òrgan executiu Ajuntament de Barcelona
Metro • Alcaldessa Ada Colau i Ballano (2015)
Tramvies Repr. plenari
Trens • Equip de govern 11 BComú, 4 PSC
Llista d'estacions de Rodalies Barcelona • Oposició 10 CiU, 5 Cs, 5 ERC, 3 PP i 3
Bicing CUP
Carreteres i autopistes Identificador descriptiu
Codi postal 08001–08042
Ciutats agermanades i convenis de col·laboració
Fus horari UTC+01:00
Barcelonins il·lustres Prefix telefònic 93
Galeria fotogràfica Codi de municipi 08019
Referències INE
Vegeu també Codi territorial 080193
IDESCAT
Enllaços externs Altres
Agermanament
amb Boston
Geografia el Caire
Isfahan
Rosario
Montpeller
Localització Varna
Gaza
Situada a la costa de la mar Dublín
Mediterrània, Barcelona s'assenta Montsó
São Paulo
en una plana formada entre els Mont-real
deltes de les desembocadures dels Colònia
Sant Petersburg
rius Llobregat, al sud-oest, i Besòs, Buenos Aires
al nord-est, i limitada pel sud-est Atenes
per la línia de costa, i pel nord-oest L'Havana
Gdańsk
per la serralada de Collserola (amb Alger
el cim del Tibidabo, 516,2 m, com Perpinyà
Foto de la Plaça d'Espanya des del Rio de Janeiro
Palau Nacional. a punt més alt) que segueix Xangai
paral·lela la línia de costa Sevilla
encaixant la ciutat en un perímetre Sarajevo
Anvers
molt definit. Busan
Tirana
Aquesta serralada és una barrera que separa el pla de Barcelona de la Depressió Tel Aviv
Valparaíso
Prelitoral Catalana. En el seu caient cap al mar, la serra ha deixat la presència de set
Santo Domingo
turons, separats per diverses falles i dibuixats pel treball constant de les rieres i els Barcellona Pozzo di Gotto
torrents. Són uns contraforts avançats de Collserola, separats d'aquesta serra per una Medellín
Kobe
depressió que dóna origen a dues cubetes: al nord-est hi ha la vall d'Horta i al sud- Montevideo
Nijni Nóvgorod
oest la vall de Sarrià. Enmig, unint aquestes diverses estructures geogràfiques, hi ha
Istanbul
el coll dels Penitents (170,4 m), punt de trobada de vells camins i que encara avui Comunitat d'aglomeració de
reuneix moltes vies de comunicació importants, com la ronda de Dalt, la carretera Perpinyà-Mediterrània
Wenzhou
de Sant Cugat del Vallès, l'avinguda de Vallcarca i els carrers que condueixin cap al Dubai
Coll i al Carmel.[9] Fes
Ciutat Ho Chi Minh
El més petit de tots aquests monticles és el Turó de Modolell (108 m), pràcticament
engolit per la trama de carrers. Es pot percebre, al capdamunt de la plaça Adrià, el Lloc web Lloc web oficial
carrer Vallmajor, on hi ha el monestir de Santa Maria Magdalena, que queda una
mica enlairat. En direcció al nord, un cop creuat el carrer de Muntaner i seguint pel
carrer Gualves, es troba el Parc o Turó de Monterols (127,3 metres). En aquest cas, el caràcter muntanyós ja es fa més evident. El tercer turó és el del
Putget o Putxet (182,63 metres), situat entre el carrer Balmes i l'avinguda República Argentina, per damunt de la ronda del Mig. Als seus peus s'estén la
fondalada cavada per la riera de Vallcarca.[9]

Els turons pròxims són els més alts, ja que passen dels dos-cents metres. Formen el que serà conegut
com el parc dels Tres Turons. D'oest a est, són: el de la Creueta del Coll (245,5 m), el Carmel (265,6
metres) i la Rovira (261,8 metres). Una nova riera, la d'Horta, tanca aquesta serralada. A l'altra banda
hi ha el setè turó, el de la Turó de la Peira (138 metres), d'una mida més reduïda respecte als
anteriors.[9]

A tocar del litoral, dominant el port, s'aixeca la muntanya de Montjuïc (177,72 metres),[10] i el mont
Tàber de només 16,9 m, és el promontori on s'assenta el nucli històric de la ciutat.
Vistes a Barcelona des del Turó de la
El terme municipal de la ciutat limita, de sud a nord-est i en el sentit de les agulles del rellotge, amb els Rovira
municipis del Prat de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern,
Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada i
Reixac, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. Els dos primers i els dos últims són els municipis amb els quals manté un contacte més
proper, amb una densa malla urbana contínua, mentre que Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès queden molt més separats, pel fet que la
serralada litoral i el parc del Tibidabo actuen com a barreres naturals que dificulten la connexió entre aquests municipis i Barcelona.

Barcelona té una petita part del seu terme municipal al vessant del Llobregat de la serra de Collserola. Es tracta de part del Vallvidrera i de les Planes, a
més de l'enclavament deSanta Creu d'Olorda, a cavall entre el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.

Línia de la costa
La línia de la costa de Barcelona ha canviat al pas del temps fins al punt que en l'època prehistòrica
arribava on avui dia hi ha la plaça de Catalunya. Els terrenys sobre els quals s'assentà la Barceloneta
no existien un segle i mig abans de la construcció d'aquest barri. Aquests terrenys són fruit de la
formació de sediments de sorra arrossegada pels corrents marins provinents del nord i que foren
contingudes per l'espigó del port construït el 1640. L'existència de illa
l' de Maians (on actualment hi ha
l'estació de França) contribuí a la fixació de la sorra i la formació de la llengua de terra base de la
Barceloneta.[11]

Evolució de la línia de la costa al

districte de Ciutat Vella.

Panoràmica de Barcelona presa des del parc delPutxet (tarda d'abril del 2008).

Clima
Barcelona té un clima Mediterrani amb diferents i interessants matisos. El primer de tot és motivat per
la seva situació a sotavent del flux dominant dels vents de ponent, el jet stream, en el que hauria de ser
el moment de l'any més plujós en l'àmbit mediterrani, a sotavent, causant d'una poc freqüent pausa de
precipitacions a l'hivern en el context mediterrani a l'hivern, notable alguns anys. D'altra banda, es
ressent de les característiques d'un microclima urbà presentant fins a un màxim de 6,9 °C de diferència
entre el centre de la ciutat i la perifèria,[12] i finalment, la seva situació al nord de la Conca
Mediterrània li dóna característiques peculiars, com la brevetat de la sequera hidrològica i l'aparició
amb certa regularitat de la neu en situacions d'entrada freda que al sud de la ciutat es resol amb dies
freds i ventosos, no és gens freqüent que mentre a Barcelona cauen ruixats de neu a Tarragona el cel
sigui clar i bufi impetuós el vent de mestral. Els hiverns són curts, frescs i relativament secs, amb un
mínim secundari de precipitació infreqüent en el context mediterrani. Els mesos de gener i febrer les
temperatures mitjanes ronden els 10 °C i les màximes mitjanes freguen els 13 graus. De mitjana, glaça Climograma de Barcelona
entre un i 5 dies, més freqüentment a la part alta, Collserola, i als barris propers Besòs. I no
s'assoleixen els 10° durant les entrades fredes i en dies coberts, entre uns 10 i 15 dies en tot el període
hivernal. Els estius són relativament secs però amb humitat mitjana de l'aire elevada, llargs i càlids (al juliol i a l'agost les temperatures màximes diàries
no acostumen a superar els 30 °C perquè hi bufa el vent de mar cap a terra, el característic llebeig. La màxima temperatura registrada a la ciutat va ser
de 39,9 °C, al barri del Raval i 39,8 °C[13] a l'Observatori Fabra, a uns 450 m d'altitud al Tibidabo, i per tant no gaire representatiu del clima del pla de
Barcelona, la temperatura mínima va ser de −10 °C, registrada al mateix observatori.

Les glaçades no es produeixen quasi mai al centre de la ciutat, però als municipis propers i al Tibidabo
hi són més freqüents. La neu també és un fenomen estrany a la ciutat. Hi neva anualment de mitjana un
dia a la part baixa i progressivament més amunt hi augmenten fins als quasi 5 del cim del Tibidabo. De
nevades, però, que deixen rastre, 'agafen' a terra, hi cauen de mitjana una cada 5 anys. Cal remarcar-ne
la que va caure el Nadal de 1962,[14] que va ser la més abundant registrada. Esporàdicament ha anat
nevant al llarg dels anys a Barcelona, sent la dècada dels 80 una de les que més nevades va donar, cal
remarcar també les nevades dels anys, 1993, 1999. El darrer episodi va ser el 8 de març de 2010[15]
quan les acumulacions foren de 5–6 cm al centre i a les platges, 10–15 cm als barris alts de la ciutat i al
Barcelona vista des de Badalona el
voltant dels 30 cm al Tibidabo.
matí del 9 de març del 2010 després
La pluviometria total anual està prop dels 600 litres. S'aprecien dos màxims de precipitació: la tardor de la nevada més forta des del 1993

(el més acusat) i la primavera (màxim secundari). El mes més plujós és octubre, amb uns 96 litres,
seguit de setembre amb 76, que cauen sovint en forma de tempestes, gota freda. Els mesos més secs
són el juliol (27 mm) i el febrer (38 mm). Hi ha una mitjana de 90 dies de pluja (comptant només els dies amb precipitació més gran de 0,1 litres) essent
[16]
el mínim 1,9 dies de pluja al mes de juliol i el màxim 5,7 al maig.
 Dades climàtiques a Barcelona — Centre Ciutat (1987-2010)
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Màxima 22.4 24.8 28.8 27.7 31.6 35.8 36.8 38.2 33.4 32.6 26.1 23.1 38.2
rècord °C (72.3) (76.6) (83.8) (81.9) (88.9) (96.4) (98.2) (100.8) (92.1) (90.7) (79) (73.6) (100.8)
(°F)
Màxima 14.8 15.6 17.4 19.1 22.5 26.1 28.6 29.0 26.0 22.5 17.9 15.1 21.2
mitjana °C (58.6) (60.1) (63.3) (66.4) (72.5) (79) (83.5) (84.2) (78.8) (72.5) (64.2) (59.2) (70.2)
(°F)
Mitjana 11.8 12.4 14.2 15.8 19.3 23.0 25.7 26.1 23.0 19.5 14.9 12.3 18.2
diària °C (53.2) (54.3) (57.6) (60.4) (66.7) (73.4) (78.3) (79) (73.4) (67.1) (58.8) (54.1) (64.8)
(°F)
Mínima 8.8 9.3 10.9 12.5 16.1 19.8 22.7 23.1 20.0 16.5 11.9 9.5 15.1
mitjana °C (47.8) (48.7) (51.6) (54.5) (61) (67.6) (72.9) (73.6) (68) (61.7) (53.4) (49.1) (59.2)
(°F)
Mínima −1.0 0.6 0.4 6.2 6.3 12.4 15.5 15.2 12.5 5.4 1.7 0.7 −1.0
rècord °C (30.2) (33.1) (32.7) (43.2) (43.3) (54.3) (59.9) (59.4) (54.5) (41.7) (35.1) (33.3) (30.2)
(°F)
Precipitació 43.7 31.4 33.0 47.7 47.4 25.5 25.1 40.8 81.9 96.5 45.1 46.8 565.0
mitjana mm (1.72) (1.236) (1.299) (1.878) (1.866) (1.004) (0.988) (1.606) (3.224) (3.799) (1.776) (1.843) (22.244)
(polzades)
Mitjana de
dies de 6.0 5.0 6.2 7.9 7.5 5.5 3.1 5.8 8.0 8.0 6.6 7.0 76.6
precipitació

Mitjana de
dies de 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0
gelada

Font: Ajuntament de Barcelona[17]

 Dades climàtiques a Barcelona —Aeroport del Prat (1981-2010)
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Màxima 22.4 24.5 27.5 26.5 32.0 34.9 36.0 37.4 34.0 30.4 27.0 23.2 37.4
rècord °C (72.3) (76.1) (81.5) (79.7) (89.6) (94.8) (96.8) (99.3) (93.2) (86.7) (80.6) (73.8) (99.3)
(°F)
Màxima 13.6 14.3 16.1 18.0 21.1 24.9 28.0 28.5 26.0 22.1 17.3 14.3 20.3
mitjana °C (56.5) (57.7) (61) (64.4) (70) (76.8) (82.4) (83.3) (78.8) (71.8) (63.1) (57.7) (68.5)
(°F)
Mitjana 9.2 9.9 11.8 13.7 16.9 20.9 23.9 24.4 21.7 17.8 13.0 10.0 16.1
diària °C (48.6) (49.8) (53.2) (56.7) (62.4) (69.6) (75) (75.9) (71.1) (64) (55.4) (50) (61)
(°F)
Mínima 4.7 5.4 7.4 9.4 12.8 16.8 19.8 20.2 17.4 13.5 8.6 5.7 11.8
mitjana °C (40.5) (41.7) (45.3) (48.9) (55) (62.2) (67.6) (68.4) (63.3) (56.3) (47.5) (42.3) (53.2)
(°F)
Mínima −7.2 −6.6 −1.4 0.1 3.0 7.8 11.4 9.5 7.6 3.8 −1.4 −8.0 −8.0
rècord °C (19) (20.1) (29.5) (32.2) (37.4) (46) (52.5) (49.1) (45.7) (38.8) (29.5) (17.6) (17.6)
(°F)
Precipitació 37 35 36 40 47 30 21 62 81 91 59 40 588
mitjana mm (1.46) (1.38) (1.42) (1.57) (1.85) (1.18) (0.83) (2.44) (3.19) (3.58) (2.32) (1.57) (23.15)
(polzades)
Mitjana de
dies de 3.7 4.0 4.5 5.1 4.7 3.6 1.8 4.5 5.2 6.3 5.1 4.4 53.3
precipitació

Mitjana de 0.1 0.2 0.1 0 0 0 0 0 0 0 0.1 0.0 0.5

dies de neu

Mitjana de
dies de 1.4 1.2 0.4 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.3 0.7 4.1
gelada

Humitat
relativa 70 70 70 69 70 68 67 68 70 73 71 69 69
mitjana (%)

Mitjana
mensual 151 163 206 228 250 266 305 278 259 182 145 141 2.723
d'hores de
sol

Font #1: amet.es[18]

Font #2: amet.es (valors extrems, 1920–2015)[19]

Història

Des de la fundació fins al segle XVIII

Els primers vestigis de població humana a Barcelona es remunten al primer neolític en un jaciment al carrer de la Reina Amàlia, amb un habitatge
complet, les tombes d'un adult i un infant,[20] i altres restes de la darreria del neolític (5000 a 4500 aC). D'aquest període podem destacar la necròpolis,
situada a Sant Pau del Camp, així com les estructures en pedra de processament d'aliment i una tomba infantil al jaciment del carrer Riereta.

Dels segles VII a VI aC n'està documentada l'existència de poblats de les tribus laietanes (ibers). Sembla que en aquesta època també hi hagué una
colònia grega (Kallipolis), tot i que hi ha discrepàncies entre els historiadors sobre l'emplaçament exacte. Els cartaginesos l'ocuparen durant la Segona
Guerra Púnica i després s'hi van establir els romans a partir del 218 aC.

Els romans van refundar Barcelona a la fi del segle I aC, sobre el mateix assentament ibèric anterior, per convertir-la en una fortificació militar
anomenada Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, que era situada sobre l'anomenat Mons Taber.[21] En aquest moment, l'urbanisme i els nous
edificis públics fan ja de Barcelona una ciutat romana amb termes públiques, temples, dos aqüeductes, diverses necròpolis...[21] El segle II fou
emmurallada per ordre de Claudi: L'obra de la construcció de la muralla romana de Barcelona va anar a càrrec de Caius Coelius, segons diu una llosa
trobada a Montjuïc al segle XIX. A principis del segle III la població de la Barcino romana s'estimava entre 4000 i 8000 habitants. Al segle IV les
muralles van ser potentment reformades augmentant en gruix i alçada, i incorporant entre 75 i 78 torres de defensa: protegien més de 10 hectàrees.[21]
Aquestes muralles foren operatives durant uns mil anys fins a l'ampliació de Jaume I.
Al segle V Barcelona fou ocupada pels visigots d'Ataülf (any 415), provinents del nord d'Europa i hi van instal·lar la cort per un breu període. El 531
Amalric hi fou assassinat. Posteriorment al segle VIII, fou conquerida pel valí Al-Hurr ath-Thaqafí i s'inicià un període de gairebé un segle de domini
musulmà amb el nom deMadinat Barshaluna, fins a la Conquesta de Barshilunapels carolingis l'any 801 que la convertiren en la capital del Comtat de
Barcelona i la incorporaren a la Marca Hispànica. La proximitat de la frontera amb els sarraïns va fer que la ciutat estigués exposada a les ràtzies, com
la d'Almansor el 985 que va poder entrar isaquejar la ciutat.[22] Amb la reconstrucció deBorrell II s'inicia el període de sobirania comtal.

Diversos pergamins medievals delsegle X, parlen d'Ardena, una població a l'actual Avinguda Diagonal, entreles Corts i Sarrià.

Durant el segle XI Barcelona va esdevenir un important centre comercial on hi confluïa una bona part de la producció agrícola regional per ser
comercialitzada. Alhora, la ciutat era també un actiu centre del comerç de la sal i de productes de l'artesania local com el cuir, les armes, els teixits de
llana, les peces de corall, etc. Els avenços en els sectors productius, el fet de despertar dels intercanvis amb Tolosa, Llemotges i París, i amb les fires de
Saint-Denis i del nord d'Itàlia, etc. i, en definitiva, l'obertura al món, van transformar els costums dels diferents estaments socials i els espais d'hàbitat i
treball. El dinamisme econòmic va fer que la ciutat medieval esgotés l'espai intramurs, per això van aparèixer diversos ravals o barris d'extramurs. Són
els casos del barri del Pi, al voltant de l'església de Santa Maria, entre la porta del Castell Nou i la torrentera de la Rambla; el raval dels Arcs Antics,
situat entre el Portal Major del Castell Vell i el torrent de Merdançar, on restaven testimonis dels arcs de l'aqüeducte romà i se celebrava el mercat; el
raval de Santa Maria del Mar, entre la porta del Regomir i el port; i el raval de Sant Pere de les Puelles, creat al nord-est de la ciutat, al voltant del
monestir. L'activitat urbanística es desenvolupà també al Pla de Barcelona, amb la creació de pobles suburbans com Sant Andreu de Palomar, Sant
Genís dels Agudells, Sant Gervasi, Sarrià, etc.[23] Entre els segles XII i XIII augmenta la potència naval pròpia de la ciutat, fet que permeté l'expansió
mediterrània de la Corona catalano-aragonesamilitarment i mercantil.[21] Enmig d'epidèmies i crisis de subsistència continuades, partir del segle XIV
la ciutat inicià una etapa de decadència que es perllongaria durant els segles següents. Malgrat això, en aquesta època s'acaben les muralles que
protegeixen el barri del Raval, llavors un veïnat eminentment agrícola.

Políticament, l'extinció del Casal de Barcelona i la posterior unió de les corones de Ferran d'Aragó i Isabel de Castella, va generar tensions entre
castellans i catalans que explotaren en diverses guerres al llarg dels segles següents: la Guerra civil catalana, la Guerra dels Segadors entre 1640 i 1651,
i posteriorment la Guerra de Successió Espanyola entre 1705 i 1715, que comportà un brutal setge de la ciutat, que fou seguit de l'abolició de les
institucions pròpies deCatalunya. Aquesta darrera crisi política comportà la destrucció de bona part del barri de la Ribera (el 17 % de la ciutat) per part
de les noves institucions borbòniques que erigiren laciutadella militar per tal de reprimir la ciutat.[21]

Les diverses vicissituds econòmiques i polítiques es traduïren en alts i baixos en la població barcelonina: Dels 7160
focs que comptava la ciutat el 1464,
el 1516 va passar a només 6364, i es mantenia estable a 6396 focs l'any 1553.[21] L'arribada general d'immigrants occitans durant la segona meitat del
segle XVI va fer augmentar la població de la ciutat a 9000 focs el 1613; però tornaria a descendir 7300 focs el 1640 a causa de les crisis del comerç i la
indústria. La catastròfica pesta de 1651, així com la guerra i la fam, enfonsaren la ciutat demogràficament, i vint anys després tot just es recuperava el
nivell d'habitants del 1553. Els importants moviments de població i de tropes de la Guerra de Successió van tornar Barcelona al nivell d'habitants del
1613 just abans del setge,[21] però aquest va provocar altre cop un revés a causa de la gran mortaldat. Després de la guerra la ciutat s'havia quedat sense
la seva influència mediterrània a causa de la pèrdua de Sardenya, Sicília i Nàpols, aleshores va reorientar el seu interès cap al territori interior. Al llarg
del segle XVIII Barcelona va anar recuperant la seva economia a poc a poc: les primeres fàbriques d'indianes van aparèixer al barri de Sant Pere, seguit
pel del Raval.[21] El 1753 es va començar a construir el nou barri de la Barceloneta per poder allotjar els abundants barraquistes de la platja i rellogats.
El 1775 s'enderroca la muralla de la Rambla, que havia quedat sense utilitat al quedar encerclada per la mateixa ciutat, i s'urbanitza el passeig. Mica en
mica s'aniran substituint les tradicionals cases artesanals pels nous blocs de pisos, fet que provocarà no només un augment de la població sinó també un
[21]
augment de la densitat de població. Es calcula que el 1787, amb 92 300 habitants, la capital catalana allotjava el 10,3 % de la població del país.

Del segle XIX a inicis del XX

Amb motiu de l'estada de Carles IV d'Espanya i la seva esposa Maria Lluïsa de Parma (el 1802 durant els mesos d'octubre i novembre) es van executar
algunes infraestructures públiques.[24] Es va continuar obrint nous carrers al Raval. Després del parèntesi constructor entre 1808 i 1814 per la Guerra
del Francès, el 1820 es reprèn l'activitat eixamplant el Pla de Palau que, juntament amb el Portal de Mar, passà a ser el centre institucional de la
ciutat.[21] La desamortització endegada durant el Trienni Liberal va possibilitar la obertura del Carrer Ferran, que a mitjans de segle continuaria tallant
la ciutat en línia recta fins a arribar a la Ciutadella.

Durant els anys 30 van començar a aparèixer les noves fàbriques amb màquines de vapor que van fer del Raval un barri industrial i obrer; i ,malgrat
totes les crisis, van continuar proliferant per tota la ciutat fins al 1883 quan es va viure la crisi de sobreproducció del sector tèxtil. Aquesta enorme
pressió urbana va convertir Barcelona en una ciutat massificada que el 1860 tenia 239 200 habitants apilats en una ciutat constrenyida per les
muralles.[21] El moviment per enderrocar-les ja era viu el 1840, però el projecte per enderrocar-les no arribaria fins el1854. Pral·lelament, al llarg del
segle XIX es va procedir a incorporar les altres poblacions del pla de Barcelona al municipi principal: Així es van agregar a la "Gran Barcelona" les
poblacions de Gràcia, Sant Gervasi de Cassoles, les Corts, Sants, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals. Això va permetre a la ciutat de
poder començar llurs projectes d'Eixample a la primera meitat dels anys 60, amb molta força a partir des 70. La demografia i el desenvolupament de la
indústria va fer de la ciutat una de les urbs capdavanteres de l'Espanya del tombant de segle XX. Aquesta Barcelona fusionada tenia 544 100 habitants
el 1900.[21] El 1888 Barcelona va organitzar la seva primera Exposició Universal, gràcies a la qual va urbanitzar una gran extensió de terreny que
comprenia des del Parc de la Ciutadella fins a la Barceloneta, i va millorar les infraestructures a tota la ciutat. Barcelona llavors aprengué que
l'organització de grans esdeveniments internacionals no només li facilitava la urbanització de la ciutat, sinó que li reportava multitud de visitants i
projecció internacional.

Socialment, al final del segle XIX, els barcelonins van viure en primera persona la proliferació de noves formes de vida, oci i relacions socials que
tenien en l'esport i la pràctica de l'activitat física la seva màxima expressió. En els darrers anys del segle la ciutat va veure néixer una gran quantitat de
clubs de natació, tennis o futbol que tindrien una gran importància, en el segle XX, en la vida social dels barcelonins, i en la projecció exterior de la
ciutat. Clubs com el FC Barcelona (fundat el 1899), el RCD Espanyol (fundat el 1900) i el Real Club de Tenis Barcelona o el Club Natació Barcelona
aconseguiren una gran popularitat a la ciutat, i van convertir Barcelona en la gran capital de l'esport espanyol de principis del segle XX. El 1904, el
barri d'Horta es va annexionar a Barcelona, i el1921 Sarrià. El 1929 es va tornar a organitzar una Exposició Universal, gràcies a la qual es va urbanitzar
tota la zona de plaça d'Espanya, i es van construir pavellons on ara hi ha la Fira de Barcelona. L'exposició del 1929 també va ser el pretext per construir
el metro, inaugurat inicialment el 1924, i ampliat el 1926 amb el servei del "Metro Transversal" entre la Bordeta i Catalunya (actual L1), que unia el
[21]
centre de la ciutat amb el recinte de l'exposició, a Plaça Espanya i Montjuïc.

L'Exposició Internacional de Barcelona de 1929va permetre la urbanització de laPlaça d'Espanya.

Mentrestant, l'economia de la ciutat d'aquell primer terç del segle XX estava substituint les fàbriques tèxtils cotoneres del segle anterior per les noves
indústries químiques, les siderometal·lúrgiques, i vivia la irrupció dels nous sectors de l'electricitat, les arts gràfiques... així com la construcció.[21] La
Primera Guerra Mundial a Europa, així com la neutralitat espanyola, fou la gran oportunitat pels industrials i comerciants del país per obrir una etapa
econòmica que duraria fins a la Guerra Civil. Aquest dinamisme industrial va seguir alimentant el creixement demogràfic, que va continuar els anys 20,
en bona part per les onades immigratòries: el 1936 la ciutat tenia 1 189 600 habitants, el 40 % de la població catalana.[21] No obstant això, la pobresa
dels nou arribats i els costos expansius de la construcció van provocar l'aparició del fenomen del barraquisme contemporani a la ciutat, que va veure
com la perifèria s'omplia desordenadament de construccions marginals. En canvi la burgesia habitava el sector central de l'Eixample i la falda del
Tibidabo.[21]

1936-1939: Guerra civil espanyola

L'estiu de 1936 Barcelona estava preparada per celebrar l'Olimpíada Popular, per la qual cosa s'havia construït l'Estadi Olímpic Lluís Companys i es
van fer remodelacions a la muntanya de Montjuïc. Però l'esclat de laGuerra civil espanyolael mes de juliol provocà que no es pogués celebrar
.

A la ciutat es va viure un procés revolucionari pel qual la CNT i la UGT van fer col·lectivitzacions d'empreses i serveis. L'autoritat del Govern de la
República i la Generalitat de Catalunya era teòrica, controlant de forma efectiva els carrers i els anarquistes. La situació dels civils a la ciutat es va
tornar insostenible a causa del fet que les col·lectivitzacions van provocar una davallada crítica de la producció i abastiment d'aliments i béns materials.
Per exemple, segons el coronel Rojo, tot i l'enorme despesa en la producció militar a Catalunya (en mans anarquistes), l'organització industrial va ser
"incapaç de produir un simple fusell, metralladora o peça d'artilleria."[25] La repressió política i social pels anarquistes va ser ofegadora tant entre els
antics propietaris de negocis, religiosos i els considerats "burgesos", així com entre socialistes, republicans de centre i comunistes.[26] Tots els edificis
religiosos (esglésies, convents, monestirs, etc.) van ser clausurats i molts saquejats. Durant la guerra no es van permetre les celebracions religioses a
excepció dels serveis pel govern a l'exili basc. Escamots anarquistes van aterrar la ciutat entre l'estiu del 1936 i 1937.[27] A partir dels Successos de
Maig, els anarquistes va ser expulsats del poder i la seva la influència baixà. El Partit Comunista va convertir-se, llavors, en la força hegemònica en el
govern de la ciutat i Catalunya, reprimint a la vegada a anarquistes.

George Orwell, comentà sobre la Barcelona d'aquells dies aHomenatge a Catalunya:

« Per primer cop a la meva vida, em trobava en una ciutat on la classe treballadora portava el timó.
Quasi tots els edificis, qualsevol que fos la seva mida, estaven en mans dels treballadors i coberts »
amb banderes vermelles o amb la bandera vermella i negra dels anarquistes; les parets ostentaven
la falç i el martell i les inicials dels partits revolucionaris; quasi tots els temples havien estat destruïts
i les seves imatges, cremades. Per totes les parts, quadrilles d'obrers es dedicaven
sistemàticament a enderrocar esglésies. A tota botiga i a tot cafè s'hi veien cartells que
 proclamaven la seva nova condició de serveis socialitzats; fins els netejabotes havien estat
col·lectivitzats i les seves caixes estaven pintades de vermell i negre. Cambrers i dependents
miraven al client cara a cara i el tractaven com un igual. Les formes servils i fins i tot cerimonioses
del llenguatge havien desaparegut. Ningú deixa "senyor", o "don" i tampoc vostè; tots es tracta de
«camarada» i «tu», i deien "salut!" en lloc de "bon dia".
— George Orwell, Homenatge a Catalunya
Durant la guerra, Barcelona va ser bombardejada diverses vegades per l'aviació
italiana que donava suport a les tropes franquistes. El suport de la ciutat a les
forces republicanes li costà car, no només durant els tres anys de guerra, sinó
durant els trenta-sis anys següents de règim franquista, que el 26 de gener de
[28]
1939 ocuparen la ciutat ja en la darrera fase de la guerra.

Postguerra i franquisme
Després d'una dura postguerra i d'una autarquia irracional, Barcelona va continuar
diversificant la seva indústria, però aquesta s'anava desplaçant cap a la corona
metropolitana més perifèrica. La creixent immigració de la postguerra va
provocar l'autoconstrucció de grans poblats de barraques per tot Barcelona, que Bombardeig de Barcelona el 17 de març de 1938,
fotografiat d'un bombarder italià.
acollien una població d'unes 100 000 persones.[29] En canvi, als barris centrals
l'economia va evolucionar cap al sector terciari dels serveis.[21] A Barcelona
s'acabà consolidant un model amb un espai urbà rígidament segregat per classes i ocupacions laborals.[21] Això es va exacerbar amb l'arribada de
l'alcalde Porcioles que va patrocinar una era d'especulació urbanística sense frens, edificant la totalitat del pla de Barcelona, que fins llavors encara
mantenia certa herència del seu passat agrícola i rural: tot es va urbanitzar en grans barris dormitoris, que van omplir els immigrants procedents de la
resta d'Espanya. De fet és l'època en què tota la regió metropolitana es massifica fins a arribar als 4 500 000 habitants, agrupant el 75 % de la població
[21]
catalana i desenvolupant clares relacions de centre - perifèria: amb les comarques orbitant al voltant de la metròpolis.

Democràcia
Recuperada la democràcia amb la mort de Franco, es va emprendre un nou desenvolupament cultural i urbanístic: La celebració dels Jocs Olímpics de
1992 va permetre la materialització de diversos projectes i infraestructures clau per a la ciutat que havien quedat paral·litzats durant la crisi de 1970 -
1985: com ara la obertura del front marítim de Barcelona a la ciutat.[21] Més endavant, amb la celebració del Fòrum Universal de les Cultures l'any
2004 es va reformular urbanísticament el sector Besòs - mar del municipi.

Esdeveniments
1258 Tribunal de la
Carta Consular de
Barcelona.
1265 Creació del
Consell de Cent, per
tal assistir els
consellers i els oficials
reials en casos
referents a la defensa
de la ciutat de
Barcelona i les seves
possessions.
1283 Constitucions
catalanes de les Corts
de Barcelona amb el
Privilegium Magnum: Barcelona el s. XVI vista des de Montjuïc amb el barri delRaval i les drassanes a primer terme.
el rei no podrà
imposar nous imposts
sense aprovació de les Corts.
1391 Assalt i crema del Call jueu, acusats d'haver portat la pesta negra. S'agreuja la decadència econòmica de la ciutat.
1412 Compromís de Casp. Nova dinastia reial: els T rastàmares, d'origen castellà. S'allunyarà la Cort de la ciutat i es crearà la figura
del Virrei o Lloctinent.
1462 Comença la Guerra Civil entre els partidaris dela Busca, la Biga, del rei i dels Remences.
1493 Intent d'assassinat de Ferran IIel Catòlic a la plaça del Rei.
1493 Arribada a Barcelona de Cristòfor Colom. Rebut pels Reis d'Aragó i Castella a Palau. La Corona d'Aragó queda exclosa de
l'explotació econòmica directa de les Amèriques.
1519 Reunió dels cavallers de l'Orde del Toisó d'Or a la Seu per ordre de l'Emperador Carles I.
 1640-1652 Guerra dels Segadors; acaba amb el setge i presa de Barcelona. Des de 1650, epidèmia de pesta: entre la guerra i la
malaltia, mor entre el 15 % i el 20 % de la població.
1714 11 de setembre. Caiguda de Barcelona enfront de les tropes franco-espanyoles comandades pel duc de Berwick. Aquesta
derrota significarà la pèrdua dels furs de Catalunya significant això l'annexió completa de Catalunya per Castella.
1716 Construcció de la Ciutadella a costa de l'enderroc de gran part del barri de la Ribera.
1753 S'inicia la construcció del barri de la Barceloneta
1835 Proclamació de la Llei deDesamortització de Mendizábal. Fets del "Torín". Crema de convents i enderroc dels més importants
per donar lloc a places i mercats.
1842 Aixecament de Barcelona contraEspartero i bombardeig de la ciutat.
1859 S'imposa des de Madrid elPla d'Eixample d'Ildefons Cerdà, en contra del que havia aprovat l'Ajuntament.
1868 Amb motiu de la Revolució de 1868 (la Gloriosa), la Fortalesa de la Ciutadellade Barcelona fou enderrocada, conservant-ne
només els edificis centrals com l'arsenal (actual Parlament de Catalunya), la capella i el palau del governador (actual Institut
Verdaguer). Així s'acaba amb el símbol de larepressió espanyola construït després de la derrota de 1714.
1888 Exposició Universal de 1888
1893 Atemptat anarquista al Liceu.
1905 Fets del ¡Cu-Cut! Militars espanyols assalten i saquegen el setmanari satíric ¡Cu-Cut! i el diariLa Veu de Catalunya. Creació de
la Solidaritat Catalana, el Govern Espanyol suspèn les garanties constitucionals a Barcelona i impulsa la Llei de Jurisdiccions.
1909 La Setmana Tràgica - Reacció popular a la crida a files de reservistes catalans per a laguerra del Marroc. El Govern espanyol
qualifica la revolta de separatista. Hi ha centenars de detencions. Afusellament a Montjuïc deFerrer i Guàrdia i de quatre persones
més.
1929 Exposició Internacional de Barcelona de 1929
1931 Francesc Macià proclama la República Catalana i aconsegueix que…
1931 El govern provisional de la república restauri laGeneralitat de Catalunya.
1934 Lluís Companys proclama l'Estat Català.
1936 Olimpíada Popular, anul·lada a causa de laGuerra Civil espanyola.
1938 Bombardejos de l'aviació feixista espanyola, els dies 16, 17, 18 de març es van produir els més intensos, fet que provocà la
mort de centenars de persones (875 segonsHilari Salvador) i milers de ferits. Al llarg de la guerra els morts en bombardejos en
foren milers.
1940 El President de la GeneralitatLluís Companys és capturat a França pel govern de Hitler i executat per Franco al Castell de
Montjuïc.
1952 Congrés Eucarístic
1962 el 25 de setembre, un gran desbordament causa 441 morts i 374 desaparicions en les comarques del Vallès, el Barcelonès i el
Baix Llobregat
1977 el 26 de juny es va convocar a les Rambles de Barcelona laprimera manifestació de l'orgull gai de l'estat espanyol .
1987 el 19 de juny, ETA provoca l'atemptat de l'Hipercor de l'Avinguda Meridiana causa 21 morts i 45 ferits greus.
1992 Jocs Olímpics del 92
1995 Comencen les conferències euromediterrànies
2003 Campionat Mundial de Natació Barcelona 2003 [30]

2004 Fòrum Universal de les Cultures

5 de novembre de 2008, Barcelona és nomenada seu de la Secretaria General de laUnió per a la Mediterrània.
2010 Campionat Europeu d'Atletisme Barcelona2010
2010 Dedicació del Temple de la Sagrada Família2010
2013 Campionat del Món de natació de 2013
2017 Atropellament a la Rambla de Barcelona

Festivitats
12 de febrer Festes de Santa Eulàlia, antiga patrona de la ciutat de Barcelona. Avui copatrona
24 de setembre Festa de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat de Barcelona (des de l'any 1687).

Evolució demogràfica
[31]
Barcelona té l'any 2014 un total d'1 602 386 habitants, dels quals 758 316 són homes i 844 070 dones.
 Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
6166 6613 - 35 928 100 160 235 060 353 853 405 913 544 137 595 732

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
721 869 1 005 565 1 081 175 1 280 179 1 557 863 1 745 142 1 754 900 1 707 286 1 630 635 1 630 867

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014

1 508 805 1 505 581 1 496 266 1 527 190 1 578 546 1 605 602 1 615 908 1 619 337 1 620 943[32] 1 602 386[5]

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
1 608 746 1.620.343 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dretmés

( info.)

El cens més antic del què es tenen dades fou el de juliol de 1652, quan Barcelona tenia aleshores 14 425 habitants. El cens de 1787 incorpora Vallbona;
el 1860, la Barceloneta; el 1897, les Corts, Gràcia, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençalsi Sants; el 1904, Horta;
i el 1921, Sarrià que prèviament ja havia incorporat Vallvidrera (1890) i Santa Creu d'Olorda (1915). Les dades anteriors són la suma dels antics
municipis.

Política

Administracions
A Barcelona hi ha presents quatre administracions polítiques, amb diferents nivells de responsabilitat i competències:

L'Administració General de l'Estats'ocupa de diferents qüestions com la recaptació d'imposts, la seguretatCos ( Nacional de Policiai
Exèrcit), la Justícia, la gestió del port i aeroport, els trens de Renfe, i les costes, entre les competències més destacades. Al llarg de
l'any 2005, el Cos Nacional de Policiava ser rellevat pels Mossos d'Esquadra, policia de la Generalitat de Catalunya, que va
substituir totalment el Cos Nacional de Policia durant el 2006, excepte per a algunes competències reservades a aquest com
l'expedició del DNI o la lluita contra el terrorisme. L'Administració de l'Estat a Barcelona està coordinada des de la seu de la
Delegació del Govern d'Espanya, a la plaça del Portal de la Pau, al costat de l'estàtua de Colom. El Delegat(a) del Govern a
Catalunya i el subdelegat del govern de Barcelona són designats directament pel Govern d'Espanya per decret.
La Generalitat de Catalunyaté àmplies competències sobre la gestió de la ciutat, en diferents àmbits, des d'educació, assumptes
socials, trànsit, determinació de polítiques econòmiques i de comerç, etcètera. La Generalitat és també la responsable de la
construcció d'equipaments públics com hospitals, escoles de primària i secundària, universitats, residències per a la tercera edat,
etc. Barcelona és la capital de Catalunya, i seu de totes les seves institucions i organismes. Al Parc de la Ciutadella hi ha el
Parlament de Catalunya, i a la plaça de Sant Jaume hi ha el Palau de la Generalitat, seu oficial de la Presidència. El govern de la
Generalitat s'escull per sufragi universal en eleccions celebrades cada quatre anys en tots els municipis de Catalunya.
La Diputació de Barcelonaés l'organisme públic amb menys competències a la ciutat. Actualment forma part del Consorci del Parc
Natural de Collserola,[33] i d'alguns altres parcs i edificis públics de la ciutat. aTmbé gestiona alguns museus i és titular d'una àmplia
xarxa de biblioteques públiques gestionada conjuntament amb els ajuntaments.
L'Ajuntament de Barcelonaés l'organisme amb més competències i funcionaris públics de la ciutat, ja que regula la vida diària dels
ciutadans, i importants assumptes com la planificació urbanística, els transports, la recaptació d'imposts municipals, la gestió de la
seguretat viària mitjançant laGuàrdia Urbana, el manteniment de la via pública (asfaltat, neteja…) i dels jardins.ambé T és el
responsable de la construcció d'equipaments municipals com llars d'infants, poliesportius, biblioteques, residències per a la tercera
 edat, habitatges de protecció pública, entre d'altres. El govern de l'Ajuntament de Barcelona s'escull per sufragi universal en
eleccions celebrades cada quatre anys. El poder de l'Ajuntament s'estructura en dos nivells, ja que l'Ajuntament va dividir la ciutat
administrativament en deudistrictes. Existeix un nivell de competències municipals general, dirigit directament perAlcaldel' de
Barcelona i el seu equip de govern, que s'ocupa de les qüestions més generals i importants de la ciutat. Per altra banda existeix un
altre nivell de competències, delegades als Districtes. Així, cadaDistricte té el seu propi centre polític i administratiu, que funciona
com un ens polític amb competències pròpies que ajuden a descentralitzar la política de la ciutat i que els ciutadans sentin
l'administració més propera. CadaDistricte, com un petit ajuntament territorial, té la seva pròpia Sala de Plens on es debaten les
qüestions polítiques, i el seu propi equip de govern, amb unRegidor al capdavant. El govern delDistricte es forma en funció del
nombre de vots que cada partit rep, en cada districte, en les eleccions municipals de Barcelona. Així, succeeix que, encara que el
govern de la ciutat recaigui en un determinat partit, un o diversos districtes poden ser governats per una altra formació política.

Eleccions
Des de les primeres eleccions després del franquisme, l'any 1979, i fins al 2011, l'Ajuntament de Barcelona va estar dirigit pel Partit dels Socialistes de
Catalunya (PSC), en diferents coalicions amb altres partits quan no ha obtingut una majoria suficientment àmplia. Els seus alcaldes en aquest darrer
període democràtic han estat Narcís Serra, Pasqual Maragall, Joan Clos i Jordi Hereu. Des de la victòria de CiU a les eleccions municipals de 2011, i
per primer cop des de latransició, la ciutat va estar governada per un alcalde, Xavier Trias, de CDC. Tanmateix, el 2015 la líder de Barcelona en Comú,
Ada Colau, va esdevenir la primera alcaldessa de Barcelona.

Resultats electorals - Barcelona, 2015 [34]

Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots

BC Ada Colau 176 337 11 25,21 %
CiU Xavier Trias 158 928 10 22,72 %
C's Carina Mejías 77 279 5 11,05 %
ERC-MES-BcnCO-Avancem-CatSí-AM Alfred Bosch 76 988 5 11,01 %
PSC-CP Jaume Collboni 67 380 4 9,63 %
PPC Alberto Fernández 60 877 3 8,70 %
CUP-Capgirem Barcelona-PA María José Lecha 51 889 3 7,42 %
Vot en blanc 6332 0,91 %
Vot nul 3239 0,46 %
Abstenció 456 636 39,39 %
Total votants 41

Alcaldes de Barcelona

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
Narcís Serra 19/04/1979
1979 - 1983 --
Pasqual Maragall 01/12/1982

1983 - 1987 Pasqual Maragall 28/05/1983 --

1987 - 1991 Pasqual Maragall 30/06/1987 --

1991 - 1995 Pasqual Maragall 15/06/1991 --

Pasqual Maragall 17/06/1995

1995 - 1999 --
Joan Clos 27/09/1997

1999 - 2003 Joan Clos 03/07/1999 --

Joan Clos 21/06/2003

2003 - 2007 --
Jordi Hereu 08/09/2006

2007 - 2011 Jordi Hereu 16/06/2007 --

2011 - 2015 Xavier Trias 11/06/2011 --

 Des de 2015 Ada Colau 13/06/2015 --

Economia
Barcelona va ser durant molt de temps una ciutat industrial. Actualment les fàbriques s'han desplaçat a la perifèria, fet que ha permès reconvertir els
antics barris industrials en zones residencials, de recerca per productes d'alt valor afegit i de serveis. Els sectors industrials més representatius de
Barcelona són la indústria tèxtil, química, farmacèutica, automobilística, electrònica, Indústria mèdica i d'impremta. En serveis Barcelona destaca per
les activitats logístiques, editorials iinformàtiques.

La Fira de Barcelona organitza nombroses exposicions i salons, alguns dels quals es troben
entre els primers d'Europa, fet que la converteix en una de les fires més importants del món
i de les més punteres d'Europa, amb més de tres milions i mig de visitants anuals. D'altra
banda, la ciutat disposa de diverses instal·lacions per a congressos, gràcies al qual se
celebren nombrosos esdeveniments nacionals i internacionals de màxim nivell al llarg de
tot l'any. L'estiu del 2006 s'hi va començar a celebrar anualment la fira de moda Bread &
Butter, però el 2009 la seva organització va anunciar que tornava a Berlín.[35][36]

Gràcies a l'ininterromput creixement econòmic barceloní, la ciutat ha pogut bandejar millor

les diferents crisis. Això es deu a la força del moviment emprenedor català, la contínua
renovació de les infraestructures i la confiança de la inversió estrangera a Catalunya en
general, i a Barcelona en particular. Barcelona ha hagut de fer front a la política Centre de Convencions Internacional de
recentralitzadora dels diferents governs espanyols, que ha afavorit Madrid com a centre de Barcelona, a la zona del Fòrum.
decisions politicoeconòmiques, amb el trasllat de seus de Barcelona cap a la capital
espanyola. El creixement econòmic de Barcelona també s'ha vist afectat per les
transferències en concepte de solidaritat que les comunitats autònomes més riques de l'Estat fan a les més pobres. Segons un estudi de la consultora
PricewaterhouseCoopers, Barcelona és la 35a ciutat amb un PIB més elevat (118 220 milions d'euros el 2008, amb un creixement del 2 % respecte a
[37]
l'any anterior); mentre que Madrid és la 26a amb un PIB de 153 620 milions d'euros.

El Centre Nacional de Computació espanyol està ubicat a Barcelona, amb el supercomputador

MareNostrum.

Barcelona ha patit també greus problemes de deslocalització industrial pel trasllat d'indústria a països amb una mà d'obra més barata; el problema es
veu incrementat per l'escàs i car sòl industrial de l'àrea metropolitana, un dels més cars d'Europa.[38] Tot i això, Barcelona genera una cinquena part de
les exportacions totals espanyoles.[39] L'economia barcelonina va créixer un 3,5 % el 2006, el percentatge més alt dels darrers cinc anys, segons la
Cambra de Comerç de Barcelona, tot i que per sota de la mitjana espanyola del 3,8 %.

Segons un estudi de la consultora Mercer, Barcelona va ser, l'any 2009, la 38a ciutat més cara del món.[40] Això representà un descens respecte a la 31a
posició del 2007 i el 2008.[41]

L'economia de Barcelona ha passat en un segle d'una base industrial a una base terciària, amb especial i progressiva incidència del turisme des de la
darrera dècada del segle XX. L'increment de visitants s'ha accelerat als darrers anys, en sintonia amb l'increment de visitants a la resta de Catalunya,
[42]
passant de 5,65 milions de turistes el 2005 (25,24 milions a Catalunya) a 8,30 milions el 2015 (30,22 milions a Catalunya).

Marca Barcelona
Segons The European City Brand Barometer la fortalesa de la marca "Barcelona" se situa en tercera posició, juntament amb Múnic, i darrere de París i
Londres. Es troba en la quarta posició del rànking de millors ciutats de negocis i places hoteleres, en cinquena posició en organització de congressos, la
[43]
primera en passatgers de creuers i la sisena en preu de lloguer de sòl industrial.

isca Barcelona" i "Barcelona més que mai".[43]

Alguns eslògans que ha utilitzat han estat "Barcelona posa't guapa", "V

Paisatge urbà

Districtes i barris

Barcelona ha anat creixent annexionant els municipis veïns que són avui dia districtes de la ciutat. Cal destacar l'aportació fonamental d'Ildefons Cerdà
en l'ordenació urbanística. Barcelona està dividida en deu districtes:
 Ciutat Vella
L'Eixample
Sants-Montjuïc
Les Corts
Sarrià - Sant Gervasi
Gràcia
Horta-Guinardó
Nou Barris
Sant Andreu Panoràmica des del Temple del Tibidabo
Sant Martí
La divisió dels barris oficials fou proposada per
l'Ajuntament de Barcelona a final de 2006 i ratificada i aprovada pel consistori
barceloní el 2007. Encara després de l'aprovació definitiva hi ha queixes de veïns sobre
els noms donats a alguns barris (com, per exemple, Antics Palaus) així com als límits
d'aquests.[44]

Parcs

Laberint d'Horta

El Parc del Laberint d'Horta és el jardí històric més antic i conservat de la ciutat de
Barcelona. En aquest es pot observar una distribució d'artneoclàssic i romàntic.

Els districtes de Barcelona.

Montjuïc

La muntanya de Montjuïc, avui gairebé tota ella convertida en parc urbà, s'aixeca sobre
el port, presidida per la fortalesa del mateix nom (Castell de Montjuïc) i conté diversos jardins temàtics i singulars: Mossèn Costa i Llobera (cactus)
Joan Maragall (bulbàcies), Joan Brossa (antic Parc d'Atraccions), Laribal (al voltant de la Font del Gat). Instal·lacions esportives com l'Estadi Olímpic
de Montjuïc seu central dels Jocs Olímpics de 1992 de Barcelona, després rebatejat com Estadi Lluís Companys, així com el Palau Sant Jordi i les
Piscines Bernat Picornell. També compta amb importants equipaments culturals: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Fundació Joan Miró,
CaixaFòrum, i la Ciutat del Teatre (ja al límit amb el barri delPoble Sec).

Ciutadella

El parc de la Ciutadella és l'espai on l'any 1888 es va celebrar l'Exposició Universal.

El parc es va construir sobre els terrenys de l'antiga fortalesa de la Ciutadella, construïda per
Felip V el 1716, d'on li ve el nom. D'aquesta en resten edificis com ara la Capella castrense, el
Palau del Governador (actual Institut) i el Polvorí (Parlament de Catalunya). La Ciutadella va
ser enderrocada a partir del 1868.

D'aquella època es conserven L'Arc de Triomf (antiga entrada al recinte firal) i l'actual Museu
de Zoologia, on hi havia el cafè-restaurant.
Fonts del Parc de la Ciutadella.

Parc Güell

El Parc Güell va ser un encàrrec del Comte Güell a Antoni Gaudí. Aquest parc es va pensar com una mena de barri de luxe per les famílies benestants
de la ciutat. Però només es va vendre un terreny. En aquest parc (declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1984) la naturalesa i l'arquitectura es
confonen i es complementen.

Platges
Actualment a Barcelona hi ha 10platges, les més conegudes són laplatja de Sant Sebastiài la de la Barceloneta, situada al mig de totes dues la platja de
Sant Miquel. La gran recuperació del front marítim barceloní no començà fins que es van organitzar els Jocs Olímpics de 1992, anteriorment a la
dècada de 1980 es va obrir el moll de la fusta, pels Jocs Olímpics es va recuperar la zona del Port Olímpic fins a la platja del Bogatell, zona on hi havia
hagut el barri de barraques delSomorrostro. El 1992 es va recuperar les platgesde la Mar Bella
i de la Nova Mar Bella i amb l'arribada del Fòrum Universal de les Cultures es va recuperar el
darrer tram, la Zona de banys Fòrum.

Parc Güell.

Platges de Barcelona

Barris i carrers

L'Eixample

Es tracta del barri que es va començar a construir a partir de 1860 a partir del Pla Cerdà, per tal
d'eixamplar la ciutat cap al pla de Barcelona.

L'Eixample és l'indret de la ciutat on es troben la major part d'edificis d'estil modernista. No és estrany
trobar-se, tot passejant pels seus carrers, una façana, un comerç o un vestíbul amb sorprenents
ornaments florals, ferro forjat, escultures o rajoles. La Sagrada Família, obra inacabada d'Antoni
Gaudí, està situada a l'Eixample.

Passeig de Gràcia

Al Passeig de Gràcia es troben obres de tres dels principals arquitectes catalans:

La Casa Amatller de Josep Puig i Cadafalch.

La Casa Batlló d'Antoni Gaudí.
La Casa Lleó Morera de Lluís Domènech i Montaner.
La més coneguda, però, és laCasa Milà d'Antoni Gaudí, anomenada popularment "La
Pedrera".

Vegeu també: Gran Teatre del Liceu de Barcelona Els Castellers de la Vila de Gràcia
fent un 3 de 7 aixecat per sotadurant
la Festa Major de Gràcia del 2009
Port Olímpic
Construït amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, s'ha convertit en un espai lúdic amb restaurants, bars
de moda i discoteques.

Hotel Arts
Torre Mapfre
Casino de Barcelona

Gratacels
Tot i que Barcelona no és una ciutat coneguda per tenir grans gratacels, en els darrers anys,
sobretot després dels Jocs Olímpics del 1992, se n'han construït alguns que puntuen el seu
perfil.

Nombre de Any
Posició Edifici Alçada
pisos d'inauguració
1 Torre de Collserola 288 m 13 1992
2026
2 Sagrada Familia 170 m -
(previst)[45]
3 Hotel Arts 154 m 44 1992
4 Torre Mapfre 154 m 43 1992 L'Hotel Arts (esquerra) i la Torre Mapfre
(dreta).
5 Torre Agbar 144 m 34 2004
6 Torre Calatrava 136 m - 1992

Habitat Sky (Hotel ME 120

7 37 2009
Barcelona) m[46]
110
8 Torre Diagonal ZeroZero 24 2011
m[47]

Cultura

Arquitectura

Vegeu també: Llista de monuments de Barcelona

La ciutat té una llarga i rica història arquitectònica, començant per les més antigues restes de l'assentament romà que fundà Barcelona, del qual només
en queden restes arqueològiques, o fragments dispersos, com per exemple, per les columnes del Temple d'August dins l'edifici del Centre Excursionista
de Catalunya, les restes de Barcino sota el subsòl (integrades dins el Museu d'Història de Barcelona) o les antigues muralles. També guarda testimonis
romànics com Sant Pau del Camp o la capella d'en Marcús.

Del període medieval sí que s'han conservat nombrosos edificis, alguns d'ells molt destacats, especialment les obres gòtiques que proliferen en el seu
centre històric denominatBarri Gòtic precisament per aquest motiu, com la Catedral de Santa Eulalia, l'Església de Santa María del Mar, caracteritzada
per la seva austeritat i harmonia en les mesures, motiu pel qual molts la consideren l'obra més destacada del gòtic català, o les drassanes, un dels pocs
exemples de naus gòtiques d'ús civil existent a Europa. També del període medieval destaquen edificis com el Palau Reial Major (amb el saló del Tinell
i el Palau del Lloctinent) o el Palau de la Generalitat de Catalunya. També destaquen els palaus construïts per famílies adinerades de la ciutat,
estructurats al voltant d'un pati, com els que actualment acullen elmuseu Picasso o el museu Marès.

Després d'un període poc rellevant arquitectònicament en la ciutat, a causa del fet que les muralles
impedien nous creixements, la falta de sòl intramuralles i les penúries econòmiques causades per la
guerra de successió, es van fer algunes actuacions importants gràcies als terrenys obtinguts de
l'església mitjançant la desamortització. Aquests terrenys van permetre, per exemple, la construcció de
la plaça Reial, o notables construccions en ferro, com el mercat de la Boqueria. Anys més tard un nou
moviment arquitectònic va prendre força a Barcelona, acompanyat per un moment de gran bonança
econòmica, i per l'expansió de la ciutat més enllà de les muralles, elmodernisme.

Barcelona és coneguda com a capital del modernisme, per la gran quantitat i qualitat d'obres que
atresora, amb joies l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau o el Palau de la Música Catalana de Lluís
Domènech i Montaner, o el Palau Macaya de Josep Puig i Cadafalch, però sens dubte l'arquitecte
modernista més conegut i reconegut és Antoni Gaudí, les seves obres més rellevants, que atreuen cada
any a milions de visitants de tot el món, són el Temple Expiatori de la Sagrada Família, que Gaudí va
deixar inacabat i que se segueix construint amb donatius i aportacions particulars i visitant, i que està
previst acabar-la cap a l'any 2020. Unes altres de les obres més conegudes de Gaudí són el Parc Güell,
la Casa Milà, també denominada La Pedrera, i la Casa Batlló.

També posseeix diferents mostres d'arquitectura contemporània. Destaca el Pavelló alemany de Casa Batlló, d'Antoni Gaudí.
Ludwig Mies van der Rohe, que es va construir amb motiu de l'Exposició Internacional del 1929, igual
que la Fundació Joan Miró de l'arquitecte català Josep Lluís Sert. Després de la guerra civil, la ciutat
 va quedar sota el control del règim i la seva visió desenvolupista, a més d'impedir tot moviment
popular, que són els que històricament han produït les més notables obres de Barcelona.

No va ser fins anys després de la

recuperació de la democràcia, amb
motiu dels Jocs Olímpics de 1992, que
la ciutat va viure una etapa de grans
transformacions que van donar lloc a
obres com el Palau d'esports Sant Jordi
de Arata Isozaki, la Torre de
Collserola de Norman Foster i la Torre
de Montjuïc de Santiago Calatrava.
Abans dels Jocs també es va portar a
terme la remodelació i ampliació de
Edifici Torre Diagonal ZeroZero, nova seu de
l'Aeroport de Barcelona, que va dirigir Telefónica.
Ricardo Bofill. En l'etapa postolímpica
la ciutat ha seguit mantenint un
Torre Agbar, dissenyada per Jean
desenvolupament arquitectònic, construint edificis com el Museu d'Art Contemporani de Barcelona
Nouvel.
(MACBA) de Richard Meier, la Torre Agbar de Jean Nouvel. Altres actuacions s'han portat a terme
amb motiu del Fòrum Universal de les Cultures, com l'Edifici Fòrum de Jacques Herzog i Pierre de
Meuron, o la Torre Diagonal ZeroZero, d'Enric Massip-Bosch.

L'any 1999 la ciutat de Barcelona va ser premiada pel RIBA ("Royal Institute of British Architects") amb el "Royal Gold Medal", un guardó que
s'atorga a arquitectes pel conjunt de la seva obra, i que per primera i de moment única vegada, ha estat atorgat a una ciutat i no a un arquitecte
individual.[48]

Una de les estructures més emblemàtiques de la ciutat és l'escullera, que separa el Port Vell de la mar. L'espai de l'escullera ha estat, fins fa ben poc, un
lloc predilecte però no oficial d'oci popular de la ciutat. Allí on han fet una bocana nova i han emplaçat un enorme hotel, hi havia un petit restaurant,
mentre que el camí que passava per sobre de l'escullera, abans de l'obertura de la nova bocana, servia d'espai excel·lent per a la pràctica dels esports
(ciclisme, fúting), espai d'oci (passejar, mirar la posta del sol, a vegades des del cotxe). Era un dels llocs predilectes dels taxistes per a relaxar-se a fi de
dia, i pels amants per a trobades amb cotxe. Al llarg de l'escullera cantó mar, hi ha un nombre de miniparcs o espais dissenyats amb bancs per a seure i
passar l'estona, i també hi anaven moltíssims pescadors i confraries de pescadors, que havien muntat uns molls o espigons de fusta, a vegades precaris.
On s'acabava el passeig transitable amb cotxe, hi havia un altre restaurant, un petit port a la banda del port per l'atracament de les golondrines que
deixaven i recollien passatgers, més una escultura dels anys 60 feta de peces de ferro industrials reciclats. El passeig continuava fins a la punta de
l'escullera i la bocana del port, però només s'hi podia anar a peu.

Patrimoni de la Humanitat
Els següents edificis de Barcelona han estat designatsPatrimoni de la Humanitatper la UNESCO:

Codi Nom Any Coordenades

320-001 Parc Güell 1984 41° 24′ 59.6″ N, 2° 09′ 07.7″ E
320-002 Palau Güell 1984 41° 22′ 50.5″ N, 2° 10′ 30.6″ E
320-003 Casa Milà 1984 41° 23′ 51.3″ N, 2° 09′ 46.9″ E
320-004 Casa Vicens 2005 41° 22′ 50.5″ N, 2° 10′ 30.6″ E
320-005 Façana de la Nativitat i cripta de la Sagrada Família 2005 41° 24′ 19.8″ N, 2° 10′ 30.2″ E
320-006 Casa Batlló 2005 41° 22′ 00.3″ N, 2° 09′ 59.0″ E
804-001 Palau de la Música Catalana 1997 41° 23′ 16″ N, 2° 10′ 30″ E
804-002 Hospital de Sant Pau 1997 41° 24′ 50″ N, 2° 10′ 30″ E

Educació
El curs 2008-2009 la Barcelona tenia un total de 423 790 estudiants repartits de la següent manera: 57 027 en educació infantil, 76 923 alumnes en
[49]
l'educació primària, 2097 en educació especial, 100 564 en educació secundària i 187 179 estudiants a la universitat.

Barcelona acull nombroses universitats de renom, i escoles superiors, tant públiques com privades, com són:
 Universitat Politècnica de Catalunya
Universitat de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat Pompeu Fabra
Universitat Ramon Llull
Universitat Internacional de Catalunya
Universitat Abat Oliba
Universitat Oberta de Catalunya
Escola Superior de Música de Catalunya
Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses
Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya
Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona
Col·legi Japonès de Barcelona
Totes aquestes institucions ofereixen multitud de titulacions, a més de postgraus, màsters i
doctorats, i moltes d'elles també gestionen centres de recerca i desenvolupament.

Artesania
Mediterrània i oberta, Barcelona és també una ciutat on la cultura i l'art tenen un pes La Sagrada Família, Barcelona. Façana de
importantíssim i indiscutible. Dins de les manifestacions artístiques que més rellevància tenen la Passió.
en la ciutat, es troba l'artesania. Molt més enllà de tractar-se de simples objectes artístics, els
productes d'artesania han contribuït a crear la identitat de la ciutat, ja que s'hi concentra la seva
essència cultural i tradicional, així com la petjada de l'entorn. Catalunya- i Barcelona en particular- té una llarga tradició artesanal. Una prova d'això va
ser la creació el 1984 del Centre d'Artesania de Catalunya, que té com a principal missió regular l'activitat artesanal al territori. Existeix una important
xarxa de professionals que es dediquen des de fa molts anys a treballar manualment productes de materials diversos: ceràmica, vidre, cuir, fang, vímet,
joieria, fibres tèxtils ..., i hi ha també una nova generació d'artesans joves que, al costat dels professionals ja consagrats, han convertit Barcelona en una
gran capital de l'artesania, especialment ara que ha tornat amb força el gust pels objectes hand made (fet a mà). El resultat és que tant el públic estranger
com el local troben a la ciutat de Barcelona un important centre de compres d'artesania per a tots els gustos, des de les peces més clàssiques a les més
avantguardistes. Llocs com el Poble Espanyol - que alberga tallers i locals de més de 30 artesans als quals es pot veure treballant en directe - o el barri
del Born són alguns dels majors punts d'interès de Barcelona pel que fa a artesania es refereix.

Museus
Barcelona té un gran nombre de museus, que abasten diferents àrees i èpoques. En total hi ha
92 equipaments, juntant museus i col·leccions.[50] El Museu Nacional d'Art de Catalunya
posseeix una coneguda col·lecció d'art romànic, mentre que el Museu d'Art Contemporani de
Barcelona se centra en l'art català i espanyol posterior al 1945. La Fundació Joan Miró, el
Museu Picasso, el Museu Can Framis i la Fundació Antoni Tàpies tenen importants
col·leccions d'aquests artistes de renom mundial. Diversos museus cobreixen els camps de la
història i l'arqueologia, com el Museu d'Història de Barcelona, el Museu Etnològic, el Museu
d'Història de Catalunya, el Museu d'Arqueologia de Catalunya, el Museu Marítim de Barcelona
i el Museu Egipci, aquest últim de propietat privada. El Museu Eròtic, o el Museu de la
El Palau Nacional, seu del Museu Nacional
Xocolata en són uns dels més peculiars, mentre que el Cosmocaixa, que és un museu de la d'Art de Catalunya.
ciència de la Fundació la Caixa, va rebre el premi al Museu Europeu de l'Any el 2006. Els
museus municipals de Barcelona depenen de Institut
l' de Cultura de Barcelona.[51]

Espectacles
La ciutat té una llarga tradició com a seu d'institucions dedicades a les arts escèniques, com són el Gran Teatre del Liceu, o el Palau de la Música, dues
institucions de caràcter associatiu que van sorgir de la iniciativa ciutadana. Més recentment les institucions també han promogut grans centres de
creació artística com són el Mercat de les Flors, així com el Teatre Nacional de Catalunya o l'Auditori. La ciutat acull la Filmoteca de Catalunya, on es
fan cicles de projeccions de clàssics, de films experimentals o novetats que no troben lloc a les cartelleres comercials.

Tradicions religioses
Barcelona ha mantingut bona part de les seves tradicions religioses, totes heretades de festes populars. Com totes les ciutats del Mediterrani occidental,
les festes es regien pel calendari agrícola i eren vinculades a imatges, representacions i celebracions catòliques. Tan sols des de fa un parell de dècades
ha començat un procés de laïcisme de les festes populars. Una llista de les més conegudes i que encara mantenen la seva vigència religiosa són:

La processó a Sant Medir. Aquesta processó es realitza tots els anys en elbarri de Gràcia, el 3 de març, dia de Sant Medir.
Diverses carrosses i persones a cavall recorren els carrers de l'antiga vila de Gràcia repartint caramels a tots els nens que es creuen
pel seu camí. La tradició explica que la peregrinació es va iniciar en1830 quan Josep Vidal i Granés va fer una promesa a Medir de
Barcelona: li va prometre anar en pelegrinatge tots els anys a ermita
l' de Sant Medir repartint caramels a tots els nens que trobés en
el seu camí si el guaria de la seva malaltia. Des d'aquell moment, l'augment progressiu de peregrins ha crescut i és una tradició
instal·lada a la vila: tots els nens van a recollir caramels. Actualment són 26 colles que realitzen la romeria i pertanyen a diferents
barris de la ciutat: La Bordeta, Gràcia, Sarrià, Sant Gervasi de Cassoles. Aquesta tradició forma part del patrimoni festiu de
Catalunya[52] i va rebre la creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunyal'any 2002.[53]

Societat

Mitjans de comunicació
El Periódico de Catalunyai La Vanguardia (que s'editen tant en castellà com en català) són els dos principals diaris de Barcelona, i s'hi editen també el
Sport i El Mundo Deportivo (ambdós en castellà) que són els dos principals diaris esportius. També hi ha un gran nombre de publicacions de menys
tirada que tenen forta implantació a la ciutat, com l'Ara i El Punt Avui (en català). Altres diaris com El País i El Mundo (en castellà) fan edicions
especials a Barcelona. Les principals emissores d'FM són Catalunya Ràdio, RAC1, RAC 105 i Ràdio Barcelona. Barcelona també compta amb diversos
canals de televisió locals, entre ells BTV (propietat de l'empresa municipal Informació i Comunicació de Barcelona), Canal Català Barcelona, 25 tv i
Urbe TV.

Esport

Barcelona va ser la seu dels Jocs Olímpics d'estiu del 1992. Actualment compta amb un nombre elevat
d'instal·lacions esportives tant privades com públiques. Els darrers anys, l'ús de la bicicleta ha patit un
fort augment gràcies al servei de lloguer de bicicletes públic Bicing i a la política de l'Ajuntament
d'augmentar el nombre de carrils per aquests vehicles. També ha freqüentat l'ús de patins sobre rodes,
especialment a les zones de Vila Olímpica i Ciutat Vella, on s'han creat skateparks.

Clubs esportius
Barcelona és la casa del Futbol Club Barcelona, conegut com a Barça, un dels millors equips del món. El Camp Nou és l'estadi del FC
El Museu del FC Barcelona és el museu de la ciutat amb més nombre de visitants en els darrers Barcelona i és considerat com el
anys.[54] El club sempre ha estat associat amb elcatalanisme i té un dels estadis més grans d'Europa, el més gran d'Europa.
Camp Nou, on caben 98 600 persones. També era la casa del Reial Club Deportiu Espanyol, que
disputava els seus partits de futbol al desaparegut estadi de Sarrià i després a l'Estadi Olímpic Lluís
Companys, que té cabuda per 56 000 espectadors i on es van celebrar els Jocs Olímpics l'any 1992. Hi ha molts altres clubs a Barcelona, com l'històric
Sant Andreu, l'Europa o el Júpiter.

El Cercle Eqüestre, d'hípica; el Centre Excursionista de Catalunya; el Reial Club Nàutic de Barcelona; el Reial Club de Tennis Barcelona i el Club
Tennis de la Salut són alguns dels clubs esportius no futbolístics més antics de la ciutat.

Medi ambient
Barcelona va ser considerada la tercera ciutat més contaminada d'Europa a partir d'un estudi del 2005
de l'Organització Mundial de la Salut sobre les partícules sòlides en suspensió. Barcelona tenia 55
micrograms per metre cúbic d'aquestes partícules (l'àrea metropolitana en tenia 50 de mitjana), mentre
algunes capitals europees se situaven al voltant dels 40 micrograms i la xifra recomanada per l'OMS és
de 20.[55][56]

Barcelona ha viscut en els darrers anys un fort augment en l'ús d'energies renovables gràcies, sobretot,
a l'obertura de l'Ecoparc de Barcelona i de l'abocador del Garraf que produeixen energia a partir de
biogàs;[57] la superfície solar tèrmica també ha augmentat i ha passat dels 6936 m² l'any 2000 als
40 095 el 2006.[58] Malgrat això només un 1,07 % de l'energia consumida a Barcelona el 2004 Gas natural
provenia d'energies renovables[57] i l'energia més produïda seguia sent elgas natural.[59]
Protestes
Barcelona ha estat seu d'un bon nombre de protestes i manifestacions molt multitudinàries, amb ressò internacional. Algunes de les més importants van
ser:

Manifestants Manifestants Manifestants segons la

Data Lema segons els segons la Guàrdia Delegació del Govern
convocants Urbana d'Espanya
1 de febrer
Amnistia dels presos polítics sense dades s.d. s.d.
del 1976
11 de
Pel retorn dels drets nacionals de
setembre
Catalunya 1 000 000[60] s.d. s.d.
del 1977
14 de juny Per la fi de la violència terrorista
1 000 000[61] s.d. s.d.
del 1997 (després de la mort deMiguel Ángel Blanco)

23 de
Catalunya per la pau, ETA no[62]
novembre 900 000[61] s.d. s.d.
(condemna de la mort d'Ernest Lluch)
del 2000
15 de març
Contra la Guerra d'Iraq 500 000[63] 300 000[63] 20 000[63]
del 2003
22 de març
Contra la Guerra d'Iraq 1 000 000[64] 500 000[64] 150 000[64]
del 2003
18 de
febrer del Som una nació i tenim el dret de decidir 1 000 000[65] 125 000[65] s.d.
2006
1 de Som una nació i diem PROU! Tenim dret
desembre a decidir sobre les nostres 700 000[66] 200 000[66]
del 2008 infraestructures
10 de juliol
Som una nació. Nosaltres decidim. 1 500 000[67] 1 100 000[67] s.d.
del 2010
11 de
setembre Catalunya, nou estat d'Europa 2 000 000[68] 1 500 000[68] 600 000[68]
de 2012
18 de
febrer de Manifestació «Volem acollir» 500 000[69] 160 000[69] s.d
2017

Barcelona també ha estat un punt important per la comunitat homosexual d'arreu d'Europa i de tot el món. Els locals d'ambient gai situats sobretot al
barri de l'Eixample (l'anomenada Gaixample) han permès que una llista del 2008 elaborada pel diari The Independent situés Barcelona com una de les
deu ciutats més gay-friendly del món, sent l'única d'Espanya.[70]

Transport

Ports

El Port de Barcelona és un dels ports marítims més importants del Mediterrani. És el port líder en
creuers a Europa,[71] la proximitat al centre de la ciutat l'han convertit en un important destí decreuers.
La seva superfície terrestre és de 828,9 ha. i té 20 km de molls. El port està format per 12 sectors però
a grans trets està format per tres àrees diferenciades: el Port Vell, el port comercial i el port logístic. El
port vell està conformat per unaescullera que el separa de la mar.
Port de Barcelona.
A més del port històric, a la ciutat també hi ha el Port Olímpic de caràcter esportiu construït per a les
olimpíades de 1992, i el més recent es troba al límit dels termes municipals de Barcelona i Sant Adrià
de Besòs, anomenat Port Fòrum Sant Adriàes troba al parc del Fòrum, recinte construït per alFòrum Universal de les Cultures 2004.

Aeroport
Barcelona té com aeroport principal l'Aeroport de Barcelona-El Prat, situat al municipi del Prat de Llobregat en ple delta del Llobregat, i conegut amb
les sigles IATA BCN. Es troba a 10 km al sud-oest de la ciutat. Amb més de cinquanta milions de passatgers el 2018, és el segon aeroport d'Espanya i el
setè d'Europa en trànsit de viatgers. L'aeroport serveix principalment a diferents destinacions d'Europa i del nord d'Àfrica, però també ofereix diversos
vols intercontinentals a Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i Àsia.[72] El 16 de juny de 2009 es va inaugurar oficialment la novaTerminal 1.

Actualment, algunes companyies de baix cost operen a l'aeroport de Reus i l'aeroport de Girona - Costa Brava, que donen també servei a l'àrea de
Barcelona. Aquests aeroports enllacen amb Barcelona amb línies d'
autobús.

Transport públic
La companyia de trànsit de Barcelona, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), gestiona la majoria de les línies d'autobusos, el metro de
Barcelona, un bus turístic, el funicular de Montjuïc, el telefèric de Montjuïc i el tramvia blau. Més recentment hi ha diverses línies de tramvies moderns
com el Trambaix i el Trambesòs. Barcelona també compta amb una xarxa de trens que comuniquen la ciutat amb les de l'Àrea metropolitana i la resta
de Catalunya i Espanya. Des de l'any 2007 hi ha un servei públic de compartició de bicicletes amb el nom de
Bicing.

[73] i la xarxa de
Barcelona també compta amb una important flota detaxis, caracteritzats pels colors negre i groc. A Barcelona hi ha 212 parades de taxi
l'àrea metropolitana està constituïda per més de 12 000 vehicles (a novembre 2013) cadascun dels quals representa una llicència única.

Autobús
El servei d'autobusos de Barcelona és gestionat per l'empresa TMB. El servei s'estén per gran part de l'àrea metropolitana i inclou 109 línies que
cobreixen més de 920 quilòmetres, amb més de 1000 vehicles, tots adaptats per a persones amb deficiències en la mobilitat.[74] La velocitat mitjana
dels autobusos és d'11,55 km/h.[75] Els autobusos urbans de Barcelona van portar, el 2007, 210,5 milions de viatgers, que van significar uns guanys de
més de 122 milions d'euros.[76] El servei d'autobusos en horari nocturn s'anomena Nit Bus i té una menor freqüència de pas i menys línies que durant el
dia.

El Barcelona Bus Turístic és un autobús que facilita itineraris destinats als turistes de Barcelona. El 2006 gairebé va moure 1,9 milions de persones i el
[77]
2005 va generar 21 milions d'euros que es destinen a sufragar el deute del transport públic i a la promoció turística de la ciutat.

Metro

La primera línia del metro de Barcelona es va inaugurar l'any 1924 i actualment té dotze línies operatives entre els dos operadors (TMB i FGC) que
sumen més de 150 km i més de 200 estacions, a més de diverses prolongacions de línies existents com L1, L2, L3, L4, L5, L6 i L8.

Línia Nom Obertura Recorregut

Línia 1 1926 Hospital de Bellvitge - Fondo

Línia 2 1995 Paral·lel - Badalona Pompeu Fabra

Línia 3 1924 Zona Universitària - Trinitat Nova

Línia 4 1973 Trinitat Nova - La Pau

Línia 5 1969 Cornellà Centre - Vall d'Hebron

Línia 6 1863 Pl. Catalunya - Sarrià

Línia 7 1954 Pl. Catalunya - Avinguda Tibidabo

Línia 8 1912 Pl. Espanya - Molí Nou | C.C.

Línia 9 Nord 2009-2014 La Sagrera - Can Zam

Línia 9 Sud 2016 Aeroport T1 - Zona Universitària

Línia 10 Nord 2010-2014 La Sagrera - Gorg

Línia 10 Sud 2018 Foc - Collblanc

Línia 11 2003 Trinitat Nova - Can Cuiàs

Línia 12 2016 Sarrià - Reina Elisenda

Tramvies

El tramvia de l'empresa Tramvia Metropolità (TRAM) consta de sis línies, les tres primeres amb el nom de Trambaix i les altres tres amb el de
Trambesòs, depenent de la zona d'actuació. El Trambaix es va posar en marxa el 3 d'abril del 2004, les tres línies que el conformen tenen la majoria de
parades en comú i altres per les quals només circulen els trens d'una línia. El rambesòs
T es va posar en marxa el8 de maig del 2004. Actualment està en
procés de redacció el projecte de la interconnexió de les dues xarxes de TRAM a través deavinguda
l' Diagonal.

Línia Recorregut
Francesc Macià - Bon Viatge
Francesc Macià - Llevant - les Planes
Francesc Macià - Sant Feliu | Consell Comarcal
Ciutadella | Vila Olímpica - Sant Adrià
Glòries - Gorg
Glòries - Sant Adrià

El Tramvia blau gestionat per TMB recorre l'avinguda del Tibidabo unint l'Estació d'Avinguda Tibidabo de l'L7 dels FGC amb l'estació inferior del
Funicular del Tibidabo.

Trens
Barcelona és un important nus de línies fèrries; des d'aquí parteixen les línies de Renfe Operadora (la Viquinotícies conté
xarxa ferroviària estatal espanyola) que van a Mataró i Maçanet, Girona i França, Manresa i Lleida, notícies i pàgines
Vilanova i Valls, Martorell, Vilafranca i Tarragona. A més de les línies de Ferrocarrils de la Generalitat d'actualitat relacionades:
El TGV arriba a
de Catalunya (FGC) que connecten amb el Vallès i el Baix Llobregat, l'Anoia i el Bages. L'estació de
Barcelona.
Sants és l'estació principal de la ciutat i és la primera estació ferroviària
Mapa ferroviari de Barcelona any 1933
estatal en trajectes internacionals.
Llegenda
El ferrocarril arribà per primer cop a Barcelona el 28 d'octubre de 1848 amb Línia a Vilafranca
la línia Barcelona-Mataró. La ciutat en aquella època preindustrial estava Línia Llobregat-Anoia
aïllada per les muralles i aquestes impedien que el tren pogués entrar-hi. Com Línia a Vilanova
que no podien penetrar cap a l'interior de la xarxa urbana de la ciutat vella, les A2 A4
[11]
línies de tren situaren les estacions terminals a la vora de les muralles: A2 A4
Magoria (Catalanes)
Línia Barcelona-Mataró: estació terminal entre la Porta de Mar i la Barna-Sants (M.Z.A.)
Barceloneta (on després s'ubicà l'Estació de les Rodalies, a la Plaza España (Catalanes)
vora de l'Estació de França).
Estación Puerto (Catalanes)
Línia de Granollers: estació terminal entre la Duana i el Jardí del
General, actual Estació de França. Aquesta terminal fou l'única Barna-Morrot (M.Z.A.)
que perforà la muralla amb un punt i un túnel. Barna-Puerto (M.Z.A.)
Línia de Saragossa (via Manresa i Lleida): estació terminal per Plaza Cataluña (F.C. Cataluña)) L B-V
damunt la Ciutadella (on després hi hauria Estació
l' de Vilanova).
Plaza Cataluña (Norte)
Línia de Vilanova: estació terminal a lesHortes de Sant Beltran,
vora les Drassanes, que desaparegué quan s'unificaren les línies Barna-Pº Gràcia (M.Z.A.)
per passar per Sants.
Línia de Martorell: estació terminal enfront de Canaletes i el Portal Barcelona-término (M.Z.A.))
d'Isabel II. Barcelona-Norte
La construcció del ferrocarril a Barcelona ha marcat força la fisonomia
d'alguns carrers, ja queIldefons Cerdà va tenir molt en compte el problema de Barna-Bogatell (M.Z.A.)
la xarxa ferroviària perquè creia que era cabdal per al desenvolupament de la connexió projectada
ciutat. El pla Cerdà avançà ja propostes d'unificació i enllaços de línies i la Barna-Clot (M.Z.A.)
xarxa fou integrada en l'entramat urbà. En són un gran exemple l'avinguda
Meridiana per on baixava la Línia de Manresa i Lleida fins a l'estació de Barna-Pueblonuevo (M.Z.A.)
Vilanova o l'estació del Nord. El carrer de la Marina i el Passeig de
Circumval·lació per on passava la línia que arribava fins a Estació
l' de França.
Barna-Sagrera (M.Z.A.)
Per l'avinguda Roma hi passava la Línia de Martorell i Vilafranca. El carrer
connexió projectada
de Balmes i el carrer de Pelai hi passava el tren de Sarrià i per l'avinguda del
San Andrés (Norte)
Paral·lel hi havia de passar una línia de ferrocarril.[11]
Barna-San Andrés (M.Z.A.)
Línia a Manresa
Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) gestionen l'estès Línia a Girona
servei de trens de rodalies. Barcelona també és l'origen d'un nombre Línia a Mataró
important de trens regionals gestionats per Renfe que comuniquen la ciutat
amb poblacions catalanes a més de 80 quilòmetres de distància, incloent-hi Vegeu Mapa ferroviari de Barcelona
les altres tres capitals de província. L'AVE (el tren de
Mapa sinòptic FC a Barcelona
gran velocitat) uneix des del febrer de 2008 Madrid i
Llegenda
Barcelona a través de la LAV Madrid - Saragossa -
direcció Sant Vicenç de Calders per Vilanova
Barcelona - Frontera Francesa.

ramal a l'Aeroport
Llista d'estacions de Rodalies Barcelona a Aeroport - Terminal 1
direcció Camp de Tarragona
Aeroport ( )
nou ramal direcció Castelldefels
direcció Sant Vicenç de Calders per Martorell
Cornellà
El Prat ( )

L'Hospitalet de Llobregat Fi
FGC
Bellvitge

Torrassa
Barcelona Sants
túnel Provença-Mallorca

FGC direcció Provença

Plaça Catalunya
Passeig de Gràcia
Arc de Triomf
Estació de França

Ramal Marina
(destruït) Ramal Glòries
Bifurcació Clot i Bifurcació Vilanova
Bifurcació Aragó
Bifurcació Marina
Bogatell Bifurcació Glòries
El Clot - Aragó
Sagrera-TAV
la Sagrera
St Andreu Arenal
Poblenou
St Andreu Comtal
Antic ramal Marina direcció estació de França Rodalies
Ramal de les aigües
direcció Montcada
direcció Granollers
direcció Girona
direcció Mataró

Vegeu Mapa ferroviari de Barcelona en l'any 1993

Nom de l'estació Línies de rodalies Vies Estructura Administrador Enllaç

Arc de Triomf 2 Soterrada Renfe Operadora
Bifurcació Vilanova tancada 2 Soterrada Renfe Operadora
El Clot-Aragó 4 Soterrada Renfe Operadora
Estació de França 14 Exterior coberta Adif
Glòries (en projecte) - De 2 a 6 Soterrada -
Passeig de Gràcia 2 Soterrada Adif
Plaça de Catalunya 2 Soterrada Renfe Operadora
La Sagrera-Meridiana 2 Soterrada Adif
Sagrera-TAV 18 Soterrada Adif
Sant Andreu Arenal 4 Soterrada RenfeTren
Operadora
Civia efectuant parada a
Sant Andreu Comtal 7 Descoberta RenfeBarcelona-Sants.
Operadora
Sants 14 Soterrada Adif
Torre de Baró 2 Exterior semicoberta Renfe Operadora

Llista dels terminals deFGC en Barcelona:

Estació: Linies: Correspondencia amb:

Plaça Catalunya

Plaça Espanya

Bicing

El Bicing és un servei de compartició de bicicletes només obert als empadronats a Catalunya

(per afavorir que les botigues de lloguer de bicicletes no perdin els turistes com a clients).
Gestionat per l'empresa B:SM (Barcelona Serveis Municipals) i adjudicat el 2007 a l'empresa
ClearChannel, es va inaugurar 22 de març del 2007. Està previst que s'estengui a tota l'àrea
metropolitana, tot i que finalment es podria tractar de dos serveis diferents i incompatibles
g termini[78]
entre ells a curt termini però amb la idea que fossin compatibles a llar

Carreteres i autopistes
Barcelona permet el trànsit ràpid per la ciutat gràcies a dues rondes: la ronda de Dalt (al costat Bicicleta del Bicing.
de les muntanyes) i la ronda del Litoral (al costat de la costa); que estan parcialment cobertes i
tenen múltiples sortides a diferents punts de la ciutat. Pel que fa a les artèries de la ciutat hi ha
l'Avinguda Diagonal (que com indica el seu nom, travessa diagonalment la ciutat), l'Avinguda Meridiana que comença al Parc de la Ciutadella i enllaça
amb la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanesque creua la ciutat de nord a sud pel centre.

Pel que fa a les autopistes i autovies, l'AP-7 comença a Almeria, passa per Alacant, València i Barcelona fins a Perpinyà; l'Autovia del Nord-est
comença a Madrid, passa per Saragossa i Barcelona fins a la frontera francesa; i l'AP-2 que va paral·lela a l'A2 entre Saragossa i Barcelona. L'AP7 i
l'AP2 són de pagament.

Ciutats agermanades i convenis de col·laboració

Barcelona manté una relació d'agermanament amb les següents ciutats:[79]

Montpeller (França), L'Havana (Cuba), 1993. Valparaíso (Xile), 2001.

1963. Kobe (Japó), 1993. Xangai (Xina), 2001.
Rio de Janeiro (Brasil), Anvers (Bèlgica), 1997. Dubai (Emirats Àrabs
1972. Units), 2006.
Istanbul (Turquia), 1997.
Monterrey (Mèxic), San Francisco (Estats
Dublín (Irlanda), 1998.
1977. Units), 2010.
Gaza (Palestina), 1998.
Boston (Estats Units),
1983. Tel Aviv-Yafo (Israel), 1998.
Busan (Corea del Sud), Atenes (Grècia), 1999.
1983. Isfahan (Iran), 2000.
 Colònia (Alemanya), Sarajevo (Bòsnia i
1984. Hercegovina), 2000.
Montevideo (Uruguai),
1985.
Rio Verde, (Brasil),
1985.
Sant Petersburg
(Rússia), 1985.
São Paulo (Brasil),
1985.
D'altra banda, des de mitjans dels anys noranta, Barcelona ha optat per minimitzar els nous acords d'agermanament i posar l'èmfasi en la signatura de
[80]
convenis d'amistat i cooperació, amb objectius concrets i mesurables. Les següents ciutats compten amb convenis de col·laboració:

Buenos Aires Marsella (França), 1998. Bogotà Singapur

(Argentina), 1990. Lima (Perú), 1999. (Colòmbia), 2005. (Singapur),
El Mina Guayaquil 2007.
Rosario (Argentina),
(Líban), 1991. 1999. (Equador), 2005.
Tànger Província de Gyeonggi- Puebla de
(Marroc), 1991. do (Corea del Sud), 2000. Zaragoza (Mèxic),
Trujillo (Perú), 2005.
Guangzhou (Xina),
1991. 2003. Quito (Equador),
Medellín 2005.
Seattle (Estats Units
(Colòmbia), 1992. d'Amèrica), 2003. Chicago (Estats
Ciutat de Units d'Amèrica),
Casablanca (Marroc),
Mèxic (Mèxic), 2006.
2004.
1992. Oostende
Lió (França), 2004.
Ningbo (Xina), (Bèlgica), 2006.
Salvador de Bahia Tetuan (Marroc),
1995.
(Brasil), 2004.
Alger 2006.
Torí (Itàlia), 2004 Alexandria
(Algèria), 1997.
Santiago de (Egipte), 2007.
Xile (Xile), 1997. Budapest
Gènova (Hongria), 2007.
(Itàlia), 1998 San Salvador (El
Salvador), 2007.

Barcelonins il·lustres
Categoria principal: Barcelonins

Bernat Metge, escriptor de l'humanisme (entre 1340 i 1346 - 1413)

Francesc Pi i Margall, president del govern de laPrimera República Espanyolal'any 1873 (1824-1901)
Emili Pi i Molist, doctor en medicina i cirurgia, metge numerari i director de Hospital
l' de la Santa Creu(1824-1892)
Joan Maragall i Gorina, poeta del modernisme català (1860 - 1911)
Ramon Casas i Carbó, pintor i dibuixant (1866 - 1932)
Pompeu Fabra i Poch, filòleg (1868 - 1948)
Carles Riba, poeta i escriptor (1893 - 1959)
Joan Miró i Ferrà, pintor (1893-1983)
Joan Salvat-Papasseit, poeta de l'avantguardisme (1894 - 1924)
Mercè Rodoreda i Gurguí, escriptora (1908 – 1983)
Vicenç Ferrer, cooperant (Barcelona 1920 - Anantapur 2009)
Ana María Matute, una de les veus més personals de laliteratura espanyola del segle XX (1925-2014)
Jaime Gil de Biedma, poeta (1929 - 1990)
Lluís Maria Xirinacs i Damians, polític pacifista (1932 - 2007)
Monsterrat Caballé, soprano i cantant d'òpera catalana (1933-2018)
Francisco Ibáñez, dibuixant de comics (1936)
Pasqual Maragall i Mira, polític (1941)
Núria Feliu i Mestres, cantant i escriptora (1941)
 Joan Manuel Serrat, cantant i compositor (1943)
Eduardo Mendoza, escriptor (1943)
Enrique Vila-Matas, escriptor (1948)
Quim Monzó, escriptor (1952)
Jaume Mateu i Bullich (Tortell Poltrona), pallasso (1955)
Lluís Fortuny i Guarro, músic i cantant de la Companyia Elèctrica Dharma(1961)
Pau Gasol, basquetbolista (1980)
Gerard Piqué, futbolista (1987)
Àlex Rins, pilot de motociclisme (1995)

Galeria fotogràfica

Plaça Reial. Concert a la plaça del Pavelló Parc Vista exterior del
Rei. d'entrada Güell. mirador del Parc
al Parc Güell.
Güell.

Vista panoràmica des del La Façana del Façana de La Sagrada Vista panoràmica des de
Parc Güell. Sagrada Naixement la Passió Família. la Sagrada Família.
Família. de la de la
Sagrada Sagrada
Família Família.
 La Rambla. Estàtua humana a la Platja de la Actuació Ball de la Sardana.
Rambla. Barceloneta. dels
Castellers
de
Barcelona
a la Plaça
Sant
Jaume
durant la
Festa
Major de
Barcelona

Arc de Triomf. Foto aèria des del Casa Milà.

mar.

Referències
1. «Estatut de Catalunya de 2006(http://web.gencat.cat/ca/generalitat/estatut/estatut2006/titol_preliminar/) ». [Consulta: 11 novembre
2015].
2. «Departament d'Estadística d'Andorra: població per pobles(http://www.estadistica.ad/serveiestudis/web/banc_dades4.asp?lang=1&c
odi_tema=2&codi_divisio=16&codi_subtemes=8) ». [Consulta: 11 novembre 2015].
3. «INE Portugal Censos 2011(http://censos.ine.pt/xportal/xmain?xpid=CENSOS&xpgid=censos2011_apresentacao) » (en portuguès).
[Consulta: 11 novembre 2015].
4. cap i casal (http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0152840.xml?s_q=cap%20i%20casal#.UtAWSZ55M-E), a L'Enciclopèdia.cat.
Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
5. «Barcelona (http://www.idescat.cat/emex/?id=080193)». Idescat. [Consulta: 25 setembre 2015].
6. «Nombre d'habitants de la regió metropolitana(http://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=8&res=c1)». IDESCAT.
7. (Idescat, 2010)
8. Font: Nacions Unides, Departament d'Afers Socials i Econòmics, Divisió de Població (2006). World Urbanization Prospects: The
2005 Revision. New York: United Nations. Consulta
9. «Presentació (http://www.bcn.cat/horta-guinardo/rutes/ruteshistoriques/10-presentacio.shtml)». Rutes històriques pel Districte
d'Horta-Guinardó. [Consulta: 13 gener 2013].
10. Institut Cartogràfic de Catalunya(http://www.icc.cat/portal/). Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000
11. FERNÀNDEZ, Magda i col., 1985, "Passat i peresent de Barcelona (II): Materials per l'estudi del medi urbà", Edicions i Publicacions
Universitat de Barcelona.ISBN 84-7528-162-1
12. Documents d'Ànàlisi Geogràfica 17, 90Avances sobre la isla de calor térmica en Barcelona, Javier Martín Vide et al
13. L'onada de calor deixa temperatures històriques a bona part de Catalunya. 3cat24.cat. 28-08-2010 (http://www.3cat24.cat/noticia/826
286/catalunya/Lonada-de-calor-deixa-temperatures-historiques-a-Barcelona-i-T arragona)
14. «La nevada más grande que ha caído en Barcelona desde hace más de un siglo (http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1962/0
6/17/pagina-3/32724968/pdf.html)» (en castellà). La Vanguardia, 27-12-1962, p.1 [Consulta: 19 març 2011].
15. «Barcelona se convierte en una gran ratonera(http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2010/03/09/pagina-4/81103162/pdf.html) »
(en castellà). La Vanguardia, 09-03-2010. [Consulta: 7 febrer 2011].
16. Dades de Weather.gov (http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/sp_po/barcelona_e.htm)
17. «Barcelona-Can Bruixa (1987-2010)(http://w1.bcn.cat/temps/docs/Can_Bruixa%201987-2010.pdf) ». Ajuntament de Barcelona.
[Consulta: 28 gener 2017].
18. «Valors climatològics normals. Barcelona Aeroport (http://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos/datosclimatologicos/valoresclimatologi
cos?l=0076&k=cat)». Agència Estatal de Meteorologia. [Consulta: 29 gener 2016].
19. «Valors extrems: Barcelona(http://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos/datosclimatologicos/efemerides_extremos?w=0&k=cat&l=00
76&datos=det)». Agència Estatal de Meteorologia. [Consulta: 29 gener 2016].
20. MASANÉS, Cristina «Els primers habitatges de Barcelona».Sàpiens, n.80, pàg. 6.
21. MESTRE I CAMPI, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 98 - 99, entrada: "Barcelona".
ISBN 84-297-3521-6.
22. COLL I ALENTORN, Miquel. Història (http://books.google.cat/books?id=xxeCPuOYLzkC&pg=P A165&dq=saqueig+de+barcelona+985&hl=
ca&sa=X&ei=8t4yUeO2MIrL0AX05ICIAw&ved=0CDQQ6AEwATgK#v=onepage&q=saqueig%20de%20barcelona%20985&f=false) .
Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p. vol.2, p.165.ISBN 8478263616.
23. J. Sobrequés (dir., 1992). Historia de Barcelona. II. La formació de la Barcelona medieval . Barcelona: Enciclopèdia Catalana -
Ajuntament de Barcelona.
24. MONTANER I MARTORELL, Josep Maria. La Modernitzacio de L'Utillatge Mental de L'Arquitectura a Catalunya (1714-1859) (http://books.g
oogle.cat/books?id=9zhTCnB62O4C&pg=P A420&lpg=PA420&dq=pont+santa+maria+del+mar+palau&source=bl&ots=dhcamnPEY5&
sig=VbhETlkNG6cFtBrBxq-oCwBaBo4&hl=ca&sa=X&ei=profULjtA YrPhAeOlICoCg&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q=pont%20s
anta%20maria%20del%20mar%20palau&f=false) . Institut d'Estudis Catalans, 1990, p.417-423.ISBN 8472831582.
25. Hugh Purcell, p. 98, Coronel Vicente Rojo en Stanley G. Payne, The Spanish Revolution, (1970)
26. Thomas, Hugh. The Spanish Civil War. Penguin Books. Londres. 2001
27. Un relat molt vívid i autobiogràfic es pot trobar a Sales, Joan. Incerta Glòria. 2a part. Barcelona. Club Editor
28. «Barcelona para la España invicta de Franco(http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1939/01/27/pagina-1/33120531/pdf.html) »
(en castellà). La Vanguardia, 27-01-1939. [Consulta: 22 octubre 2011].
29. «El barraquisme (http://www.bcn.cat/horta-guinardo/rutes/ruteshistoriques/10-12.shtml)». Rutes històriques pel Districte d'Horta-
Guinardó. [Consulta: 4 gener 2013].
30. «VilaWeb - Diari escola: Campionats del Món de Natació Barcelona 2003(https://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=71813
1)» (en ca). [Consulta: 25 desembre 2017].
31. [1] (http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=1&V1=08019&V3=669&V4=446&ALLIN FO=TRUE&PARENT=1&CTX=B)
32. «Barcelona (http://www.idescat.cat/emex/?id=080193)». Idescat. [Consulta: 2 març 2013].
33. «Presidència i direcció (http://www.parcnaturalcollserola.cat/pages/president)». Parc Natural de Collserola. [Consulta: 3 setembre
2014].
34. «Resultats provisionals, Barcelona(http://resultadoslocales2015.interior.es/99MU/DMU0908901999_L1.htm?d=342&e=162)» (en
castellà). Ministeri de l'Interior, 25-05-2015. [Consulta: 2 juny 2015].
35. «Bread & Butter Barcelona. Dates, Times, Location (http://www.breadandbutter.com/winter2009/en/bread-butter-barcelona/dates-time
s-location/)». Bread & Butter.
36. EFE «El presidente del Bread&Butter confirma oficialmente que la feria abandona Barcelona (http://www.elperiodico.com/default.as
p?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=580966) ». El Periódico, 23-01-2009. «[Karl Heinz Muller, the
entrepreneur behind B&B in announcing the move in a press conference held on the 23rd of January 2009 said] No llores Barcelona,
levántate y haz algo [don't cry Barcelona, get up and do something about it] Barcelona in Europe is a metropolis of fashion.»
37. «España, el único país europeo con dos ciudades entre las 35 más ricas del mundo (http://www.publico.es/dinero/272138/espana/uni
co/pais/europeo/ciudades/ricas/mundo)» (en castellà). Público, 23 novembre del 2009. [Consulta: 23 novembre 2009].
38. «Preu del lloguer del sòl industrial en ciutats europees l'any 2009(http://www.upic.es/index.php?option=com_content&view=article&id
=320:-27072010-preu-del-lloguer-del-sol-industrial-en-ciutats-europees-lany-2009&catid=9:noticies&Itemid=5&lang=es) ». UPIC, 27-
07-2010. [Consulta: 8 febrer 2011].
39. «Barcelona en xifres 2010(http://www.slideshare.net/barcelonabusiness/barcelona-en-xifres-2010)». Ajuntament de Barcelona.
[Consulta: 11 febrer 2011].
40. «Barcelona baixa fins al 38è lloc en el rànquing de ciutats més cares del món (http://www.avui.cat/cat/notices/2009/07/barcelona_bai
xa_fins_al_38e_lloc_en_el_ranquing_de_ciutats_mes_cares_del_mon_65002.php) », 08-07-2009. [Consulta: 9 juliol 2009].
41. Estudi sobre els preus a les ciutats del món(http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2942093)
42. Diari Ara, 27 setembre 2016, p. 16, citant fonts de l'Agència Catalana de urisme
T i Turisme de Barcelona.
43. «Bar, cel, ona, i què més? (http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/356819-bar-cel-ona-i-que-mes.html) ».
avui.cat. L'Econòmic, 15-01-2011. [Consulta: 17 gener 2011].
44. «Organització en Barris (Barcelona) (2006)(http://www.anycerda.org/congres/documentacio/postmetropolis/docs/E/Anuari%202006/2
006E8.pdf)» (pdf). Territori, Observatori de projectes i debats territorials de Catalunya, 20-05-2010.
45. «La Sagrada Familia – Vive la ciudad de Barcelona (http://barcelona.vivelaciudad.es/2007/03/23-la-sagrada-familia) » (en en-us).
[Consulta: 25 desembre 2017].
46. «La Barcelona que toca el cel(http://w3.bcn.es/V53/Serveis/Noticies/V53NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,120312746_124087455_1_
1448471180,00.html?accio=detall&home=)». Ajuntament de Barcelona, 01-02-2011. [Consulta: 28 maig 2011].
47. «Telefónica estrena seu a Catalunya amb l'edifici Torre Diagonal ZeroZero(http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2011/01/telefonica_es
trena_seu_a_catalunya_amb_l_edifici_torre_diagonal_zerozero_20333.php) ». El Triangle, 12-01-2011 [Consulta: 28 maig 2011].
48. dels guardons atorgats l'any 1999 (anglès)(http://www.architecture.com/fileLibrary/pdf/Royal_Gold_Medallists_at_09112006.pdf=Llist
at)
49. «Anuario estadístico del ayuntamiento de Barcelona, datos de población estudiantil (http://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/anua
ri/cap05/C0505010.htm)». Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.. [Consulta: 10 desembre 2010].
50. Museus de Barcelona a Padicat(http://www.padicat.cat/museus-provincia.php?provincia=museus-barcelona)
51. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya . Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,
2010, pàg. 19-37. ISBN 84-393-5437-1.
52. web oficial de la Generalitat de Catalunya, departament de Cultura(http://www20.gencat.cat/portal/site/culturadepartament/menuite
m.facf868a4b99b3fe78537a95b0c0e1a0/?vgnextoid=7059196392930410vgnvcm1000008d0c1e0arcrd&vgnextchannel=7059196392
930410vgnvcm1000008d0c1e0arcrd/)
53. Web oficial Generalitat Catalunyahttp://www.gencat.cat/presidencia/creusantjordi/2002/
54. Més de 1 200 000 visites en el 2008. Mundo Deportivo, 3 de setembre de 2009, pag. 15
55. «Barcelona, la més contaminada(http://www.avui.cat/article/tec_ciencia/6026/barcelona/la/mes/contaminada.html)». AVUI.cat, 19
setembre del 2007. [Consulta: 27 novembre del 2008].
56. «Barcelona es una de las ciudades más contaminadas de Europa(http://www.lavanguardia.es/lv24h/20070919/53394776441.html)».
La Vanguardia, 19 setembre del 2007. [Consulta: 27 novembre del 2008].
57. «Evolució de les energies renovables a Barcelona(http://www.barcelonaenergia.cat/cat/observatori/balanc/balanc6.htm)». Agència
d'Energia de Barcelona. [Consulta: 29 novembre 2008].
58. «Evolució de la superfície solar tèrmica a Barcelona(http://www.barcelonaenergia.cat/cat/observatori/balanc/balanc7.htm)». Agència
d'Energia de Barcelona. [Consulta: 29 novembre 2008].
59. «Electricitat generada a Barcelona(http://www.barcelonaenergia.cat/cat/observatori/balanc/balanc5.htm)». Agència d'Energia de
Barcelona. [Consulta: 29 novembre 2008].
60. «La diada històrica de 1977: un milió reclamant els drets nacionals(http://www.kaosenlared.net/noticia/diada-historica-1977-milio-recl
amant-els-drets-nacionals)». kaosenlared.net, 11 setembre del 2008. [Consulta: 30 novembre 2008].
61. «Las manifestaciones más multitudinarias en España(http://www.elmundo.es/elmundo/2004/03/13/espana/1079142574.html)». El
Mundo, 13-03-2004. [Consulta: 10 juliol 2010].
62. «La manifestació del 10-J pot ser la més massiva feta mai a Catalunya(http://www.cronica.cat/noticia/La_manifestacio_del_10-J_pot
_ser_la_mes_massiva_feta_mai_a_Catalunya) ». Crònica, 10-07-2010. [Consulta: 10 juliol 2010].
63. «Centenares de miles de barceloneses salen a la calle para reiterar su no a la guerra (http://www.elpais.com/articulo/espana/Centena
res/miles/barceloneses/salen/calle/reiterar/guerra/elpepiesp/20030316elpepinac_4/T es)». El Mundo, 16 març del 2003. [Consulta: 30
novembre 2008].
64. «Las protestas reúnen a 3 millones de personas, según los organizadores (http://www.elpais.com/articulo/espana/protestas/reunen/m
illones/personas/organizadores/elpepuesp/20030323elpepinac_3/T es)». El Mundo, 23 març del 2003. [Consulta: 30 novembre 2008].
65. «Manifestació "Som una nació" per reivindicar l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya (http://www.tv3.cat/videos/469389)».
TV3, 18 febrer del 2006. [Consulta: 1r juny 2010].
66. «1-D: Catalunya rebenta(http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2650288)». VilaWeb, 1 desembre del 2008.
67. «Èxit incontestable d'una jornada històrica(http://www.vilaweb.cat/noticia/3753345/arrenca-multitudinaria-manifestacio-sentencia-est
atut.html)». VilaWeb, 10 juliol del 2010. [Consulta: 10 juliol del 2010].
68. «Dos milions al carrer per la independència(http://www.vilaweb.cat/noticia/4039552/20120911/dos-milions-carrer-independencia.htm
l)». VilaWeb, 12-09-2012. [Consulta: 13 setembre 2012].
69. «Més de 160.000 persones assisteixen a la manifestació de ‘V olem Acollir’ a Barcelona (http://www.vilaweb.cat/noticies/en-directe-el-
pais-es-mobilitza-per-acollir-refugiats-amb-una-manifestacio-multitudinaria-a-barcelona/) » (en ca). [Consulta: 3 març 2017].
70. «The Ten Best Places In The World To Be Gay In (http://www.independent.co.uk/life-style/love-sex/taboo-tolerance/the-ten-best-place
s-in-the-world-to-be-gay-in-932557.html?action=Popup&ino=6) ». The Independent, 17-09-2008. [Consulta: 29 desembre 2008].
71. Autoritat Portuària de Barcelona,(http://www.apb.es/wps/portal/!ut/p/c1/04_SB8K8xLLM9MSSzPy8xBz9CP0os_hgz2DDIFNL YwMLfz
cDAyNjQy9vLwNTV38LM_1wkA6zeH_nIEcnJ0NHAwNfUxegCh8XA2-nUCMDdzOIvAEO4Gig7-eRn5uqH6kfZY7THn8T_cic1PTE5Er
9guzsNOd0RUUAI15RPg!!/dl2/d1/L0lJSklna21BL0lKakFBTXlBQkVSQ0pBISEvWUZOQTFOSTUwL TVGd0EhIS83X1NJUzFSNTkzM
DhPRjAwMjMxSktKMDVFT080L0VFRFNCNDE0NDAwMTE!/?WCM_PORTLET=PC_7_SIS1R59308OF00231JKJ05EOO4_WCM&W
CM_GLOBAL_CONTEXT=/wps/wcm/connect/extranetcatalalib/El+Port+de+Barcelona/El+Port/T erminals/Creuers/) creuers.
72. «Vols Intercontinentals (http://www.bcnair-route.com/index.php/ca/vols-intercontinentals)». Comitè de Desenvolupament de Rutes
Aèries de Barcelona. [Consulta: 2 gener 2011].
73. Nombre de parades de taxi(http://www.taxibarcelona.com/Home/USUARI/Quiion/Paradesdetaxi/tabid/279/Default.aspx)
74. «Els autobusos de TMB, 100% accessibles(http://www.tmb.cat/ca_ES/siterelated/noticies/noticia.jsp?id=535&idioma=C)». TMB, 19
febrer del 2007. [Consulta: 1r gener 2009].
75. Dades bàsiques de TMB(http://www.tmb.net/ca_ES/tmb/queestmb/dadesbasiques.jsp)
76. «Transports urbans. Autobusos: Evolució anualde viatgers, recaptació i quilòmetres recorreguts(http://www.bcn.cat/estadistica/catal
a/dades/transport/tpublic/auev01.htm)». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 1r gener 2009].
77. «El Bus Turístic de BCN atrau més d'1,8 milions de passatgers a l'any(http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idi
oma=CAT&idnoticia_PK=439610&idseccio_PK=1021)». El Periódico, 9 setembre del 2007. [Consulta: 1r gener 2009].
78. «L'Àrea Metropolitana implantarà el Bicing a 17 ciutats amb 440 parades i 3.520 bicicletes (http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/notici
a?p_idcmp=2937042)». Vilaweb.
79. Ciutats agermanades (http://w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHomeLinkPl/0,4022,229724149_257215678_1,00.html) , al web de
l'Ajuntament.
80. Convenis de col·laboració(http://w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHomeLinkPl/0,4022,229724149_257217612_1,00.html) , al web de
l'Ajuntament.

Vegeu també
Fonts de Barcelona
Portal de la ciutat de
Àmbit metropolità de Barcelona
Llista d'arbres de Barcelona Barcelona
Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona
Gegants de la Ciutat de Barcelona
Colla Castellera Jove de Barcelona
48h Open House Barcelona
Art públic de Barcelona
Arquitectura de Barcelona
Urbanisme de Barcelona
 Hodonímia de Barcelona
Parcs i jardins de Barcelona
Mobiliari urbà de Barcelona
Teatre Metropolità de Barcelona
XXXV Congrés Eucarístic Internacional
Agregacions municipals de Barcelona
Flor de Barcelona
BarcelonActua

Enllaços externs
Lloc web oficial de la ciutat
Ajuntament de Barcelona
Barcelona Maps
Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
Història de Barcelona
Versió digital del Libro Verde de Barcelona (1848)
Fotografies comparatives del passat i del present de la ciutat de Barcelona
Vídeo Barcelona modernista
Vídeo Barcelona: 2 mil anys d'història

Barcelona a OpenStreetMap

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Barcelona&oldid=20946054
»

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 4 abr 2019 a les 13:07.

El text està disponible sota laLlicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual

; es poden aplicar termes addicionals.
Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc.