You are on page 1of 868

4 éf

/:
/

I
\
.^ -?-- ^

/ /.
f
^{

I
/.
/,


í(
V "/
,J''Í'

>'
,^

w /
'A
'.•'^•

t . í í
:í;
/
^i ^ í-,
"' f

i
/
u/:^:x

^:-'.

í is
DICCIONARI
ÜE l.\

LLENGUA CATALANA.
TOMO i
DICCIONARI
DE LA

LENGUA CATALANA
AB LA CORRESPONDÈNCIA CASTELLANA Y LLATINA;

PER

D. PERE LABERNIA,
DOCTOR EiV LLETBAS, PllOFESOa APaOBAT DE LLATINITAT Y HLJIAMTATS, INDIVIDLO DE l' ACADÈMIA DE BONÀS LLETBA8
DE BARCELONA.

COITSIDSRABI^EI^SIT? miïim 7 COKESTGIT

PER UNA SOCIETAT DE LITERATS, CULTIVADORS DE LA LLENGUA CATALANA.

BARCELONA.
ESPASA GERMANS, EDITORS, ROBADOR, 39.

1864.
Es propietat dels editors.

3^

üarcclona.—lmp. de Lluís Tassó, carrer del Arçl» del Tejitro, carreró entre 'Is núm. H y 23 — 1864.
PRÓLEGH.

Mòlts sòn los esforsos que s' han fet y s' estan fent de algun temps ensà pera tornar

r hermosa llengua catalana al camí de glòria interrumput sigles enrera per lo cambi po-
lítich unificador de la monarquia.
Però ^qué es lo que s' ha fet per part dels diccionaristas?
Estimable es lo traball dels primers, sobre '1
que basà '1 sèu 1' autor del diccionari
que ara millorat reproduhim, y si bè se 'Is podria culpar de no haver passejat prou las
obras dels nostres bons escriptors, ab tot no 'ns atrevim à acusarlos severament, y atesas
las rahons que suposem que 'ns donarian en descàrrech, mes nos inclinem à agrahirlos
que à tatxarlos son traball.

Posteriorment es tant poch lo que aquella falta s' ha subsanat, no militant las ma-
teixas escusas, que ja 's pót dir sens empatx, qu' es res lo que s' ha avansat en aquest
concepte, y sí mòlt pel camí del vulgarisme ó barbarisme. Així ho han de regonéixer for-

sosament los qui havent fet un estudi de las numerosas é inapreciables crónicas y altres

obras catalanas, ha tingut que apuntar per centenars y millers las veus no compresas en
los mes moderns diccionaris, ó defectuosament escritas y apreciadas.
No es mes lo que en la part gramatical , especialment en 1' ortogràfica s' ha gua-
nyat ab la publicació de nous diccionaris. Cada autor ha adoptat un criteri diferent, for-
mat com depresa y per sortir del pas, fallant de pròpia autoritat y ab seny y estudi no
sempre lloables sobre punts delicadissims que volen sér tractats mes despay ò ab mes
mirament é il-lustracció.

Per la nostre part, associantnos en aquest punt de tota voluntat, y convensuts de


son cabal assert, al modo de pensar del nostre bon amich é il-lustrat literat D. Antoni
de Bofarull, à qui tant deuhen la historia y las llelras catalanas, havem adoptat de tot en
tot la reforma que proposa en sa bella obreta, ara poch publicada baix lo modest títol

de Estudiós, sistema gramatical y crestomatia de la lengua catalana, de la que 'ns permi-


tim extractar las següents reglas de prosòdia y ortografia:
PROSÒDIA.
Regla I. —En tot diftongo en i devant 6 detràs, s'em- Regla YI. — Ademés dels casos de que trac tan las
plearà la y grega; v. g. ay, lley, oy, vuyt. reglas y excepcions anteriors, se marcaran ab ac-
Excepcions: 1.» Las veus acabadas ab g, v. g. puig, cent agut '
totas las veus que '1 necessiten segons
vaig; 2.* quant es sílaba de noms breus ó que
final lo sistema de la llengua castellana.
tenen l'accent en la penúltima ab intermediació Excepcions: 1.^ Pera evitar confusió en las veus ho-
de una consonant ans del ia, v. g. ràbia, livia. mónimas se distingiran ab accent agut, preferint

Regla II. La i quant no forma diftongo es llarga lo verb al nom, est a! pronom, est al adverbi y est
generalment, sobre tot en las terminacions en ia à la conjuncció, v. g. donat (verb), dowaí (substan-
dels verbs; així es que en est cas no tè necesitat tiu), vàs (verb), vas (substantiu).
de accent, v. g. havia, prenia, vindria, ortografia, 2.* Las veus semihomónimas, ó sia las que 's di-
senyoria. 'ferencian ab lo sonido de una vocal, portaran l'ac-
Regla III. —Los noms regularsterminats ab lo dif- cent grave ^ sobre la vocal muda ó tancada; v. g.
tongo deuran portar accent en la penúltima sí-
ia, Dèu (lo Sèr supremo) y deu (numeral), sòu (verbj,
laba, quant esta y la última estan intermediadas SOM (moneda), mòn (l'univers) mon (prenom).
de consonant; així s' escriurà ràbia, livia, Eussébia. S.* En concurrència dels dos accents sobre una ma-
Regla IY. —Siàm, siàu, del verb sér, y altres veus teixa vocal se marcarà 1'
agut ab preferència al

semblants ab que descompon lo diftongo, s' ac-


's grave, v. g bóta (verb), requireix accent grave per
centuaran en la vocal sobre que carrega V accent. diferenciarse de bota (calsat) y també accent agut
Regla Y. —També s' accentuarà la sílaba anterior al per distingirse com verb de bota que en castellà's
diftongo, en las paraulas terminadas en qualsevol diu cubà, però dels tres significats sols tindrà ac-
dels en ia, na, uo, v. g. ànsia, nécta, contínua, con- cent en lo primer y est accent serà 1' agut y nó '1

tinuo. grave.

ORTOGRAFIA
lis y valor» d.e las lletras.

Servirà de guia pera no confóndrer la b ab la v, Tant en principi com en mitj de dicció s' regirà
Y etimologia llatina, sempre que no la contradiga son us per 1' etimologia llatina.
r us constant; així s' escriurà béurer, benehir, batejar, En final de dicció s' usarà atenent à las reglas se-
per provenir de bibere, benedicere, baptisare; y véu- güents:
rer, víurer y veu, de videre, vivere y vox. 1.» Pera espresar lo sonido de tx 6 eh castellana
Excepcions: !.• L' us vól que s' escriga saber, ca- s'escriurà ig, si es que ja no n'hi havia; de manera
brer, sabia, cabia, sabré, cabré, sap, cap, súpia y capia. que 's posarà i en lo signo quant no es en lo sonido;
2.* Portaran v los pretèrits imperfets de la pri- v. g. puig, maig, roig.
mera conjugació y 'Is temps del verb auxiliar haver, 2." Quant la i ha de estar en lo sonido y 1' escrit,
V. g. amava, portava, cantava, haver, havia, havent. se posarà txój, segons si 'Is derivats ó composts de
No's dobla en cap cas, per fort que sia son sonido. la paraula ho requereixen; així de esquitx s' escriurà
esquitxar y de mitj, mitja y mitjobrir.
La millor guia per saber son us, tant en principi
3." May s' usarà per fer lo sonido final de aeh,
ech, ich, och, uch,
com en mitj de dicció, es l' origen llatí de la paraula.

En final de dicció no s' escriurà sens anar seguida K.


de h, exceptuat àdhuc. Se posarà en principi de dicció quant tinga /i ó /"la
Quant es forta 's dobla. paraula llatina de la qual deriva v. g. home de homo,
hermós de formosus, y en mitj de la dicció la conser-

Queda suprimida del varan los composts de simples que la tenen: v. g.


tot.
prohom, prohibir, exheredar, cohereu.
ID. En los temps de verbs, quant hi ha tres vocals, dos
permesa en final de dicció, quant hi queda
Sols es
de ellas formant diftongo, 's posarà h ans de ell,
perbaberse suprimit la vocal que seguia; v. g. record
v. g. vcheu, venheu.
per recordo; lo que no 's consent sinó en poesia.
Quant lo diftongo es ab «/, no 's posarà la h; v. g.

duya, queyan, reyan.


Per fort que sia à voltas son sonido no 's dobla Se posarà la h en aquellas veus que per costum
may. s' han escrit ab ella, sobre tot si las llatinas'de que
HPíerivan tenen en lo mateix lloch una altra lletra, de
manera que puga st'r tal volta la h una equivalent de Se dobla sols quant es fort sòn sonido en mitj de
antígua inflexió ja desapareguda, v. g. prohisme, pro- dicció y entre vocals, v. g. plassa^ missa, massa.
ximum; acrehedor, creditor; provehir, provedere; pro- TT.
cehir, procedere; introduhir, introducere. — Per costum Se posarà obehint à sòn sonido en tot fínal de
se dirà eslatuhir, reslituhir y's posaran ab h mòllas dicció.

terminacions de verbs en ir y partícips en il. Ademés: l.rEn los adjectius de cantitat tanty
Se suprimirà la h en las derivacions de las parau- quant.
las llatinas en eh, com charitas, caritat, y las que 'Is 2." En r adverbi quant derivat del quando,
anlichs escrigueren ab í/í, com Cathakm, tliema, llatí.

calhólich. 2." En tots los partícips de present y gerUndis,

J. com amant, rient, venint,

Per consegüent, s' escriuran sense t final los ad-


Vejas la G.
verbis comparatius tan y quan derivats de las veus
llatinas tam y quam.
Quant sona com doble se separan una y altra ab
un guió pera impedir que soni com à //, v. g. il-lumi- Vejas la B.
,r, excel-lentissim.

Te '1 sonido de xeix: l.'En principi de dicció.


S' escriurà m y no n ans de b y p, v. g. embo- 2." En mitj y de dicció, quant segueix à una
fi

lich, improvisació. consonant, v. g. panxa, gronxa, xinxa, punxa.


May se doblarà, sinóque quant lo exijesca '1 soni- S."" Quant li preceheix una i, v. g. guix; exeptuanl
do 's posarà ans de ella una n, v. g. inmens, immacu- las veus fixar, prolixo, mixto, Sixlo y algunas al-
lada, inmunitat, inmóvil. tres de origen estranger en que té '1 sonido de es.

Sona com à es, sempre que segueix à qualsevol de


Es la n de la llengua castellana. las vocals ménos la i, v. g. examen, fluxió.
Precehida de mateix valor y forsa que
í tindrà '1

S' escriurà p en lo final de las paraulas derivadas la eh castellana, tant en mitj com en fi de dicció,
de las llatinas que portan ph 6 p sola; aixi 's posarà V. g. caputxí, empatx.
Josep, y no Joseph, y cap de caput.
S' emplearà en los diftongos de ay, ey, oy, uy,
com ayre, reyna, almoyna, cuyna, y en la conjuncció
S' escriuran ab 5» y no ab c las síl-labas qua, qüe de
copulativa y; però may com equivalent del adverbi hi.
aquellas paraulas que tenen sas corresponents llati-
nas també ab g. qual, quant, quan, qüestió,
z:.
q, v.
S' usa en principi de dicció quant sona com s
freqüent, de qualis, quantus, quando, qüestió, frequens.
suau, V. g. zero, zel.

També en mitj de dicció pera marcar igual sonido


Sols se dobla quant sona fort en mitj de dicció desprès de consonant, v. g. donzella, dotze, tretze,
estant entremitj de vocals, v. g. correu, conrear, roba. bronzo.

-A.I=•0^'rT*0I5r•c>^.
L' articley pronom personal masculins, perden sa criurà sempre del, al y dels, als, jamay de 'I, d 'I,

vocal marcant en sòn lloch un apóstrofo sempre que de 'Is, ú 'Is.

Is segueix vocal ó /i, y encara que 'Is precehesca una Per la mateixa rahó no s' escriurà may de lo, à
vocal, V. g. V home. I' imperi, V estima, ('
estima, s' ménos que sia neutre, com de lo bo del mon, pues no
estiman, si V imperi, deya V home, si m' estima. consent la llengua que 's diga la sensibilitat de los
Quant segueixen à una paraula acabada ab vocal cors, lo guardià de los caputxins.

y van seguits de una altra que comensa ab consonant, Los pronoms s' afixaràn formant sinalefa, però
s' escriurà devant de ells 1' apóstrofo, com la dona 'I sens marcar 1' apóstrofo, quant segueixen à un verb
veu, tu 'm miras, jo 't diré. acabat en vocal, v. g. dónam; donàm y així mateix
Và també devant 1'
apóstrofo dels articles en en donaunos, libraulo, diheuho, portarhi, perdondls.
plural. Desprès del infinitiu s' escriuran sens omissió de
Igualment las veus me, te, se, lo, los, y 'Is adverbis vocal, V. g. ométrerlos, matarme, y no ométrer 'Is, do-
erty ne, quant vénen desprès de una paraula acaba- nar'ns, matar'm, y ménos omélrels, donam, matam.
da ab vocal, v. g. lo que 'm dius, lo que 't daré, lo cor- De, proposició de genitiu, ja vaja devant del pro-
dó 'w penja. nom ell ó de qualsevol nom que comenseab e, s' es-
Lo genitiu y datiu del pronom masculí lo, s' es- criurà sempre separat, v. g. de ell, de emblemas.
xo
DE LAS ABREVÏATURAS QUE S USAN EN AQUEST DïCCIONARÍ.

Las II
indican diversa accepció de la paraula definida, ó de la frase, expressió etc. qiie las antecedeix.

Los vocables, frases etc. escrits en versaletas sens la correspondència, s' han de buscar en lo mateix
article que expressan, y '1 número que las acompanya indica la accepció à que 's remet, per exemple:
ATERRORISAR. V. a. \TEHRAa. 2. que es com si digués: ATERRORISAR. v. a. Vide ATERRAR en
la segona de sas accepcions ó significacions.

adj Adjectiu. m. yf. . .

adv Adverbi.
adv. 11. . . • Adverbi de lloch.
adv. m. . . . Adverbi de modo.
adv. t. . . . Adverbi de temps.
agr Veu de agricultura.
àlg V«u de àlgebra.
amb Ambfguo.
anat Veu de anatomia.
ant Antiquat.
arit Veu de aritmètica.
arq Veu de arquitectura.
art Veu de artilleria.
astrol Veu de astrologia.
astron. . . . Veu de astronomia.
aum Aumentatiu.
bot Veu de botànica.
cir Veu de cirurgia.
com. .... Veu de comers.
conj Conjuncció.
cron Veu de cronologia.
d Diminutiu.
dial Veu de dialèctica.
esc Veu de escultura.
esg Veu de esgrima.
expr. .... Expressió.
f Substantiu femení.
fam Veu familiar.
farm Veu de farmàcia.
fil. ó filos. . Veu de filosofia,
ffs. ó físic. . . Veu de física.
for Veu forense.
fort Veu de fortificació.
fr Frase.
geog Veu de geografia.
geom. . . . Veu de geometria.
gram Veu de gramàtica.
inter Interjecció.
iron Ironia.
irreg. ó ir. . Irregular.
jurisp. . . . Veu de jurisprudència.
loc. .... Locució
log Veu de lògica.
m Substantiu masculí.
DICCIONARI

LLENGUA CATALANA
AB LA CORRESPONDÈNCIA CASTELLANA Y LLATINA.

A. Primera lletra de las vuyl nundinals abans del teix poble era numeral y valia bOO, y ab una ralle-

rislianisme y de las set dominicals, pera senyalar la sobre 3,000, y entre los grechs 1. En las xifras,
)s dias de la semmana, segons lo càlcul cr(tnoló- medallas, fastos y annals dels romans Aulus Aulo, :

ich; primera de noslras cinch vocals y abecedari AA. Augustalis: Pertanyent al emperador. Aurjus-
om també dels de la major part de las llenguasco- ía: Dona, mare y germana del emperador. A.A.
negudas. En la etiópica, segons Landulfo, es la 13. Apud agrim: En lo camp. A A A. Aiinm, ar-
Se pronuncia ab sols obrir la boca y despedir lo alé, gentum, as: Or, plata, metall. ABN. Abnepos: Fill

y assó ab tanta facilitat, que fins los muts la pro- del besnét. A.A.L.M. Apud agrum locum monumcn-
nuncian clara y distinctament. La seva pronunciació ti: En lo camp lloch del monument. A.A.V. Amho,
en grech es alpha, en hebreu akph, en aràbich ali- allerve: Los dos ó hu dels dos. A.A.V.C. Amo a.h

en siríach y en caldaich olaph. Hermóge- Any de fundació de Roma. A.B. Alia

É
hn ó eli{, urbe condita: la

cs la calilica de element magestuos y clar; però bona: Altres bens. Artium bacallaureus: Batxiller en
'Cícero en lo llibre del Orador la nota de Uitera in- arts. ABS. Absohtlus. Absolt. A.B.V. A bona viro:

suavissima, y vulgarment se diu la lletra del ase. Per un bon varó. AB.V.G. Ab urbe condila: De la

Los antichs expositors de la Biblia la solian posar fundació de Roma. AC. Aclw: Acció. A.C. Acla cau-
en lo text, y significaba apile, que vol dir commina- sa: Conclosa la causa. Alius civis: altre ciutadà.
rió, y una profecia, denotava que
axí anteposada à ACC. Acceptat: AcceTplu. ACIN. Aclionem: Acció.
la profecia era solament comminatòria. Los grechs AGON. accions. A.D. Anno Domini: Any
Acliones:

la consideravan com de mal auguri en los sacrificis, del Senyor. A die: Desdel dia. Artium doctor: Doctor
y sos sacerdots comensavan ab ella las amenassas y en arts. AD.F. Ad finem: Fins al fi. ADI. Adjutor:
malediccions, que llansavan en nom dels Deus. Ajudador. ADI.V. Adjutor provincioe vel populi: Aju-
Entre 'Is egípcios que representava à
se creu dador de la provincià, ó del poble. A.D.P. Ante
Ibis, aucell mòlt celebrat entre ells, perquè devora- diem pridie: un dia abans. ADP. Adoptivus: Adop-
a las serps y altres insectes, que deixavan las tiu. AED. Jï:des: Casas. AED. CUR. ^dilis cu-
nundacions del Niló. rulis: AED. PL. Milis plebis Edil
Edil curul. :

Presentada en una targeta per los jutges romans, de la plebe. AEL. jEUus ó Elia: Elio ó Elia.
era senyal de absolució, per lo que Cícero també la AER. JErarius: Erari. AEQ. Mqualis: Igual. AEQ.P.
anomena littera salularis, lletra saludable. Mtiueslris persona: Persona eqüestre. A.F. Auli fitius.

Presentada en la mateixa forma per cada vocal Fill de Aulo. AG. Agrippa: Agripa. Àger: Camp.
que se oposava à las novas lleys proposadas en los Àgil: Fa. A.K. Anle Kalendas. Abans de las calen-
comicis, significava anliquo; só es, que'squede com das. A.L. Alia lex: Altra lley. AM. Amicus: Amich.
estava. En la filiació dels soldats romans distingia A.M. Anno mundi: Any del mon. Artium magister:
als que no tenian la edat de la pubertat. En lo ma- Mestre en arts. AM. N. Amicus nosier: Amich nos^

ÏOMO 1.
:

2 DICCIONARI
Ire. AM.P. Amabilis persona: Amable persona. Ami- apud, eirca, juxla, com assenlarse à la porta: Se-
cus principis, Amich del príncep." A. N. Ante noctem: dere ad januam. Al foch: Apud focum. Pera deno-
Abans de la nit. ANN. Annis vel annos. Anys. ANT. tant lo lloch absolutament. Ad, ó sub, com lo ma-
Ante: En AN.T.C. Ante lerminmi
presencia, abans. taren À las faldas de Monjuich: Ad radices montis, ó
constitutum Abans del terme prefixat. A. O. Alii
:
sub montem Jovis occisus fuit. Senyalant la dis- \\

omnes: Tots los altres. AP. Apud: En presencia. tancia y temps, A. Ad, v. gr. 1' encontrí À S millas

APP. Appius, ó Appia: Appio, ó Appia. A.P.Q. de Roma: Ad quintum urbis milliarium, vel adquin-
Aulii Publii Quincti: De Aulo Publio Quinto. A.P.R.G. tum, ó quinto ab urbe lapideillum offendi. A estàs

Aíiwo post Romam conditam: Any desprès de la fun- horas jano'n queda un: Ad, sub hoc tempus, vel hoc
dació de Roma. ARP. Aramposuil: Erigí una ara ó terapore omnes desideranlur. A bona hora vens:
altar. AT. Autem: Mès. A.TER. A tergo: Per de- Per tempus advenis. ||
Prop de, número, quantitat,
tràs. AU. Aucus: Auco. AUCT. y AUCTOR. Aucto- com A la ralla de quatre mil homes, de dos a tres
ritas: Autoritat. AUG. Augustus: Emperador. Augus- pams. A. Circiter, ferè, propè, circumcirca, fer-
talis: Pertanyent al emperador. Augur: Augurador. mè. [] Denotant lo preu determinat. A, por. Pro, re-
AUGG. Buo seuplures Augusti: Dos ó mes empera- gularment suplida, V. g. A deu sous la cana: De-
dors. AUR. Aurelius: Aureli. Aurum: Or. A.X. Annis cem, ó pro decem solidis ulna. Quant significa []

decem: Deu anys. Algunas vegadas significava la fa- fins, interval-lo de temps ó espay. A. Ad, in, usque,

mília Nàsica, com AR. lí^ de César, AS. la de Lenas. adusque y tenus posposada al ablatiu de singular ó
Posada cap per avall en las raonèdas, significava algenitiu de plural, com de sis k set. Ab, ex hora
que eran de Argos. sexta ad septimam. De cap À peus: A vertice ad ta-
Algunas de las precedents abreviaturas à vegadas lòs imos. II
Pera, profit ó dany. A. Ad, in, pro, ex,

se troban ab lletras minúsculas. com A mon favor: Ad me, à, ex, pro me. [j
Algunas
En los antichs manuscrits particularment de Ca- vegadas expressa '1 motiu ó fi de la acció, com sòn
talunya: A ó Ar. Arnaldus: Arnau. Abbs. ab una ra- exceptals legums, ó altres vitualles que sian meses
lleta que travessa 'Is dos pals de las bb abbas À provisió de naus, é tota fusta apta a fer veixells.
Abat. Ag' ager: Camp. Agi agri: Del camp. Aia. ani- A. Ad. II
Altras vegadas equival à contra, com À
ma. La anima. Al ab un travesser en lo pal de la ellsque son pochs y cobarts. A. In, contra, adver-
I altero alia: Altre ó altra. Afí, ante: abans. Aq™ süs, adversum. Expressa la conexió, é inconexió,
||

aqua: Aygua. at, au au" autem: Mès, y. com A propòsit de axó, i diferencia de allò. A Ad. ||

Entre nosaltres es abreviatura de alteas, y en A vegadas regeix lo verb com si fos un nom subs-
las votacions senyal de aprobació. Duplicada es abre- tantiu, com la necessitat obliga A ser importú, anem
viatura de ALTESAS y de àotors: y en la medicina y À Iraballar. A. Ad, També indica referència, mo-
||

farmàcia vol dir ana. viment ó direcció, com i lley de Castella: girauvos
A.C. En la cronologia anys de Cristo. A.E.C. Era à mi, que jo 'm giraré À vosaltres: aspirar a un
cristiana. A.U. Any de la fundació de Roma. mateix empleo. A. Ad in. Sempre que indica con-,

ADD. En medicina y farmàcia Afegescas. versió ó mutació de sér, en llatí es preferida la pre-
posició in, V. g. Troya fou reduhida a cendra : Ver-
sa est in cineres Troja. [|
Se pren per lo mateix que
A. Per sí sola forma una paraula ab diversas re- envers, com girarse 'I panell a llevant, péndrer lo
lacions. A. A. littera. Serveix per la composició de camí A la dreta. A, húcia. In, versús, adversüs. || Ab
y altras parts de la oració que 's for-
mòlts verbs infinitiu en principi de frase es lo mateix que sí con-
man de noms substantius y adjectius, com de fi dicional, com A dir veritat hi ha molta diferencia:
AFINAR, dfe barato abaratir. || Preposició de datiu y À tenir jo menos esperit m' haurian sorprès. A. Si. 1|

acusatiu en noms propris, com À Jesús À Pere, y Expressa la distribució ó compte proporcional, com
unida ab la 1 del article lo, com al pare, als fills. A cinch per cent, a perdiu per barba. A. Pro. || S'

A. En llatí no lè, ni ha de menester correspondèn- usa, encara que ab impropietat, en lloch de en, com
cia. [1
Marcant ó expressant la conformitat y exacti- degan estar (las robas) plomadas À un cap. En. In.
tut. A, segun. Ad , in. Ballar, cantar à compàs: In II
Antiguament s' usaba per lo mateix que ab, com
numerum ludere. Al so de la flauta: Ad modum ti- lo senyor rey declara é a cautela otorga perpetual-
bicinis. []
Partícula comparativa, segons 1' estil ó ment; en aquest sentit se llegeix en la introducció
modo. A, como. Instar, ad, y també ablatiu ab- in, al códich de las antiguas Ueys y ordenansas maríli-
solut ó adverbi, com caball a manera de una mon- mas y mercantils: déu senyor de nau fér a merca-
tanya: Equus instar montis. A manera de fera^: Ad, der, é À mariner, ó À pelegrí ó k altre home que
in morem, raoreferarum, ferociter, ferinè. Deno- [] vaja en la nau. Con. Cum. |J
També la solian usar en
tant situació, com À la dreta de Deu pare, los bal- lloch de la preposició de ó que, axí diu Fernando II

cons donan AL jardí. A. Ad. apud. [] Denotant lo en las Constitucions de Catalunya llib. ix. tit. xiii.

termini ó plasso, com À la cullita pagarem. A, por. cap. Lii. haja a satisfer los danys; y lo devot Pele-
Ad . súper. []
Senyalant la proximitat del Uoch en grí: tinch Algunas vegadas anteposada
À dir. De. \\

que s' executa alguna acció. Junta, ú. Ad, prope, al temps equivalia à per com en la següent locució
CATALÀ. ABA
que's troba en lo llibre del Consulal: Si algun senyor AB TOT. m. adv. No obstant. Con todo. Tamen, ni-
de nau ó de leny tendra ab sí algun servicial à hilominus.
temps sabut. Por. Ad. || Yeu que serveix pera cri- AB TOT AXÓ. m. adv. ó
dar 6 avisar à algú. noia. Heus. |I
ant. interj, de AB TOT ço. m. adv. ant. y
dolor ó de pena. ay. ||
interj. del qui troba à altre AB TOT Y AB AXÓ. m, adv. CoH todo, con todo eso,
en malefici, com À pervers! A. At. ||
Últimament ser- con todo y con eso, sin embargo, no obstante. Tamen,
veix pera modificar una infinitat de expressions ad- attamen, nihilominus, nihilosecius, verumtamen.
verbials, com A peu ferm, a las foscas, a las mil AB TOT QUE. m. adv. ant. ab tot axó.
maravellas, a primera vista, a dreta lley, y axí de AB TU. Ablatiu del singular del pronom tu. Conli-
altras que's trobaran en los articles à que corres- go. Tecum.
ponen. ABACH. ra. ant. Alguns prenen aquest nom per
PÉNDREU LA A PER LA So diu del quc pren
B. fr. AuiTMÉTicA, altres sols per la nombra 6 taula pitagó-
una cosa per altra, ó en sentit contrari al que se li rica. j[ La part superior y plana que corona '1 capi-
dóu donar. Esa es la derecha, y dahalecon la zurda; ó tell de una columna. Es quadrat en los ordres tosca,
esa es la derecha y la lorcida la del candil. Inversum dórich y jónich, y en lo corinti y compost se forma
stultorum consilium. de quatre líneas curvas vers lo centro trencantse
A. A. A. Yeu confusa dels muts. A. j4. A. A. A. A. sos anguls poch ants de la extremitat. Abaco. Aba-
AARON. Suramo Sacerdot de la lley antigua, fill cus. II
Adorno que'ls reys de Inglaterra 's
ó abacot.
de Aniran. Aaron. Aaron. |j
Certa planta, bauba de posaban al cap. Bastó que usaba '1 principal dels
[|

AARO\. lemplaris, y tenia en lo puny grabada la creu de


AARONITAS. m. pi. Descendents de Aaron. la orde. Taula coberta de terra sobre la que 'Is
[|

Aaronitas. Aaronita;, arum. geóraetras trassaban sas figuras. Abaco. Abacus.


AB, Preposició que s' usa pera explicar lo modo. ABACIAL. adj. Lo que pertany al abat y à la

Con. Cum, ex, in, regularment Ab suplidas, v. g. abadia. Abacial abadengo, Abbalialis.
resignació: .ïquo animo. Ab gran temor: Magno ABADA. f. La femella del rinoceront. Aba^a.
cum metu. Ab afició: Ex animo. Víurerab tota mag- Rhinocerosfiíemina.
nificència: Celebritate in màxima vivere. També 's ABADEJO. m. BACALLÀ.
converteix en adverbi, com ab mòlt esmero: Màxi- ABADENGH, A. adj. ABACIAL.
ma diligentià, diligentissimè. []
Denotant lo medi. ABADERNAR. v. a. nàut. Subjectar ab bader-
Con. Per, ó ablatiu absolut, v. g. Ab lo favorable si- nas. Abadernar, badernar. Taeniatis funiculis, ruden-
lenci de la nit y claredat de la lluna: Tacitae per tem fulcire.
amica silentia luna;. Ab lo so de la lira y dulsura de ABADESSA, f. Prelada de certs convents de
son cant: Sonotestudinis et preceblanda. ||
Expres- monjas. Abadesa. Antistes, itis, autista, abbatissa, se.

sant apariencia, manya ó pretext. Con, bajo, so. Per, ABADÍA. f. Dignitat, iglesia, districte, renda
sub, ó ablatiu absolut, v. g. Ab lo pretext: Specie, del abat. Abadia. Abbatia, a?, antistitium, ii, ter.

I
||

sub specie. Ab la escusa de una embaixada: Per Casa del rector. Abadia Parochi domus. consisto- ||

causam legationis. Ab lo ben entès de que: Cum eo rial. La que era tatxada à valor de 66 florins.
ut, cum eo ne, ea sub conditione. [J
Denotant l' ins- ABADIAL. adj. abacial.
trument. Con. Cum, suplida, v. g. Pulit ab la pedra ABADIAT. m. Districte del abat. Abadia, y aba-
tosca: Pumice expolitura. Quant 1' instrument no diado p. Ar. Abbatis ditio, Abbatia, ae.

fa son ofici passa à ser ablatiu de modo. [)


Signifi- ABADIR. f. La pedra que en lloch de Júpiter do-
cant unió, ó companyia. Con. Cum, una cum, simul nà Obs à Saturno. Abadir. Abbadir, iris. Espècie |i

cum, pariter cum, ab cosas animadas, ab inani- de pedra de que feyan los antichs sos ídols, y à la
raadas sols cum, y se posposa als pronoms perso- que s' atribuhian virtuts raaravellosas.
nals, v. g. Morir ab las armas en las mans: In armis ABAIX. adv. 11. baix.
occurabere. Aquell pelegrí fou soterrat ab lo bordó: ABAIXADOR, m. Qui abaixa los panyos. Tundi-
Ille peregrinus cum baculo sepultus fuit. dor. Panni tonsor.
AB Axó. ra. adv. Per las rahonsditas. Por tanlo. ANAR ALS ABAIXADORS, ff. met. fam. ter. anar al
Proptereà, quapropter, quare, idcircò. BAIX.
AB MI. Ablatiu de singular del pronom jo. Conmigo. ABAIXADURA. TONEDIS. f.

Mecum. ABAIXAMENT. m. BAIXA. 1.


II
La acció y efec-
AB QUE, m. adv. ab tal qüE. te de abaixar. Tunda, tundidnra. Panni tonsio. || ant.
AB SI. Ablatiu del singular y plural del pronom davallament. [| ant. abatiment.
SE. Consigo. Secum. ABAIXAR, v. a. Tóndrer lo pel del pafio é igua-
AB TAL. m. adv. Solamenle, tan solo. Modò. larlo ab las estisoras. Tundir. Tondeo, es. H Afluixar,
AB TAL QUE. m. adv. Ab la condició. Con tal que, disminuhir algunas cosas immaterials, com lo dolor,
con que, como. Si, modò, dummodò. De manera, de || lo fret, la febra. Bajar, declinar, ceder, aflojar. Mi-
suerte, de modo que. Dummodò, adeò ut, ita ut, sic nuo, remitto, decedo, is, declino, relaxo, as. I]
Dis-
ut, cum eo ut, cum eo ne. minuhir lo gruix ó altura del camí, fusta y semblant.
ABA DICCIONARÍ ABA
Bajur, rebajar. Imminuo, is, dclibo, as. jj
Inclinar ABANDONAR, v. a. Deixar, desamparar alguna
envers (erra alguna cosa, com lo cap, lo llibre. Ba- cosa, no ferne cas. Abandonar. Derelinquo, desino,
jar, inclinar. Demilto, iníleclo, is, inclino, as. ||
Dis- descisco, expono, is; derelictui, pro dereliclo habe-
minuhir la estimació ó valor, com de la moneda. Ba- re. (I
Dir fàsticbs, ó paraulas afronlosas. Denostar,
jar. Minuo, diminuo, is, minoris, viliús, aliquid aps- baldonar, ajar, abrasar, levantar la paletilla, paner
timare. [|
Disminuhir lo preu. Bajar, aharalar. De- de lodo, echar las temporalidades. Noto, dedecoro,
pretio, as, prelium remiltere, laxaré, temperaré; impropero, exprobo, as, convicior, aris; turpiludi-
minoris vendere; de pretio minuere. Redubir lo sou ||
nis nota, conlumeliis quempiam aílicere; probris
ó salari. Bajar, rebajar, acortar, re(/M«V. Minuo, res- aliquem dehonestare, appetere, convitiisproscinde-
cindo, is. re. |] Deixar enterament al cuidado de altre alguna
ABAIXAR8E. V. r. Inclinarse envers terra. Ba- cosa. Abandonar, confiar, cometer. Committo, relin-
jarse, inclinarse. Deflecto, demitto, devergo, is. ||
In- quo, desero, Yéndrer per menos preu del re-
is. ||

clinarse fins à terra ó descansar en alguna part. Ba- gular. Vender, Itacer barato. Yilissiraè vendere; mi-
jarse, inclinarse. Procumbo, recumbo, conquinisco, nimo pretio mercedem distrahere. for. Renunciar, j)

is. Ij Inclinar lo cos pera passar per sota de algu- deixar la possessió de alguna herència. Abandonar.
na cosa. Bajarse, encorvarse, agacharse. Sese cur- Desero, is.

vare incurvare, inílectere.


, Arrupirse per no ser |1
ABANDONARSE. V. r. Descuydarse de sí, de
vist. Aovillarse, agazaparse acurrucarse, y agar- ,
las obligacions ó jnteressos. Abandonarse. Sui cu-
barse, s' diu comunment de las Ilebras. Delitesco, ram effundere; deserere se; otio se involvere, diflue-
conquinisco, is. ||
Humiliarse. Doblar las rodillas , ba- re; segniliai setradere. |J
Entregarse enterament als
jarse, abatirse. Sese submittere, subjicere. ||
Disrai- afectes del animo, com à la alegria, al dolor, à la
nuhirse un tot, com un munt de blat, los diners. Ba- compassió. Abandonarse, entregarse. Animi affecti-
jar, nienguar,mermar. Declino, deintegro, as. |(
Min- bus jacére, induigére, se tradere. 1| Entregarse à
var las ayguas. Vaciar, mermar, menguar, descrecer. una vida en que's pert la estimació. Abandonarse,
Attenuo, as, decresco, imminuo, decedo, is. [] Min- envilecerse, abatirse. Plebesco, revilesco, is, depri-
var los rius ó brassos de mar fins que 's pugan passar à mí, li
Pérdrer 1' animo, rendirse en las adversitats.
gual ó vado. Avadarse. Amnem, mare vadosum fie- Abandonarse, abatirse. Relangueo, es, se demittere;
ri, reddi, esse. [] Desinflarse. Deshincharse. Detumeo, animo deficere, cadere. []
Entregarse à la discreció
es, detumesco, is, tumorem evanescere. de altres. Abandonarse. Alieno arbitrio se demittere:
ABAIXAT, DA. p. p. Tundido. Tonsus. [1
Baja- in arbitrium alicujus cedere.
do. Demissus, abjeclus. ABANDONAT, DA. p. p. Desamparat. Aban-
ABALANSAMENT. m. BALANS. donado. Derelictus, desertus. ||
Afrontat ab paraulas
ABALANSAR. v. a. Impel-lir. Abalanzar, im- picants. Abandonado, denostado. \\ Improperatus. 1|

peler, empujar. Impello, adigo, is, agito, as.


||
Móu- adj. Vil. Abandonado. Abjectus, vilis, projeclitius. |1

.rer, induhir. Persuadir. Instigo, stimulo, as, addu- Mollíssim barato. A huevo, de tres al cuarto. Yilissi-
00, is. mè, vilissimo pretio aestimatum. expòsit. \\

ABALANSARSE. Acométrer à algú tirànt-


v. r. DONA ABANDONADA. Puluch, raïíurilla. Meretricula,
seli sobre. Abalanzarse. Aliquem invadere, impete- Sd, scortillum, i.

re, in aliquem irruere, prajcipitem ferri, impetum ABANDONO, m. La acció y efecte de abando-
facere. ||
Inclinarse, determinarse. Abalanzarse. Ad- nar y abandonarse. Abandono, abandonamiento, des-
duci, ferri, propendere. amparo. Destitutio, derelictio, onis, derelictus, us.
ABALGAR. m. Espècie de purgant molt actiu. II
for. La acció y efecte de abandonar. Abandono. Ab-
Abalgar. Catharticus, i. dicatio, cessió, nis.
ABALIENACIÓ. f. Entre 'Is romans, enagena- ABANILLO. m. ant. ventall.
ció dels béns que possehian en UaMa. Abalienacion. ABANINO. m. Guarnició de glassa ó altra tela
Abalienatio, nis. que usaban las donas en la escotadura del gipó, ó
ABALIENAR. v. a. ENAGENAR. penjada al coll. Abanino. Torquis linteus.
ABALLIMENT. m. ant. Desitg, capritxo, Anto- ABANNACIÓ. f. ant. Desterro de un any, à que
jo. Libido, inis, efifraenata cupiditas, condemnaban al qui habia comes un homicidi invo-
ABALLAR. v. a. ant. Veslir. Induo, vestio, is. luntari. Abannacion. Per anni spatium exilium.
ABALLAT, DA. p.p. ant. Vestido. Indulus. ABANO. m. ant. vano.
ABALLIR. v. n. ant. abellir.
ABANS. m. ant. avantatge. prep. conj. Deno-
||

ABANDEREJAR. Y. a. nàut. Provehir una nau ta anterioritat de lloch ó temps, com los majors van
dels documents competents à autorissar sa bande- ABANS quels menors, abans de eixir lo sol. Antes.
ra. Abanderar. Auctoro, as.
Ante, prius, prae, priusquam, antequam. adv. t. ||

ABANDÓ, ra. ant. abandonament. Denota preferència en las eleccions, com abans mo-
ABANDONADAMENT. adv. m. Ab abandono rir que pecar. Antes, primero. Priús, potiüs, citiús,
Abandonadamente. Perdilè. antea, imò, quinimò. An-
|| En temps passat. Antes.
ABANDONAMENT, m. ABANDONO. te, modó, superioribus temporibus, memòria supe-
ABA CATALÀ. ABA ">

riorr.TfAntiguament. Atdes, auüguímenk•, en olro de la nau, umplinl ab fardos petits tots los vuyts.
tiempo. Olira, quondam, antiquiliïs. |1
Parlant del Aburrotar. Intervacantia navis spatia omninò com-

temps també s' usa com adjectiu per lo mateix que pleclere. nàut. Carregar una nau aprofilan fins los
|j

ANTECEDENT, Ó ANTEUIOR, COm lo dia ABANS. AntCS. Uochs mès reduhils de sa bodega y cambra. Abarro-
Antecedens, prior, anterior, antecessus. lar. Navim omninò implere.
ABANS BÉ. conj. advers. Al contrari. Aules, antes ABASAGAMENT. m fam. agavellament.
bien, al contrario. Imò, quinimo, vice versa, contra, ABA8AGAR. V. a. fam. agavellab.
é contrario, é diverso, quinpotius. ABASAGAT. p. p. fam. agavellat.
ABANS DE DIA. HI. adv. Aules dd dia; ú al amanecer. ABASSAMENT. m. ant. abaixament.
Ante lucera, anteluciò, anteluculò. ABASSAR. V. a, ant. abaixar.
ABANS DE TOT. m. adv. Primerament, principal- ABASSAT, DA. p. p. ant. abaixat.
ment. Ante todo ó ante todas cosas. Ante, super om- ABASSÓ. m. ant. Turonet, collet. Colina. Collis,

nia, primúm maximè, prsesertim, clivus.


DE ABANS. m. adv. fam. De temps anterior. De an- ABAST. m. La provisió necessària particular-
tes. Antea. ment de víurers. Abasto, abastecimiento. Annona, ae,
LAS COSAS DE ABANS. Lüs cosas de üntes. Superiora, commeatus, us, provisió onis, penus i, oris vel us. ||

orum, priores res. La acció de abastar. Abastecimiento. Annonarum sup-


MOLT TEMPS ABANS. m. adv. Mucho antes ó mucho peditatio, provisió,

tiempo antes. Longè, multo ante. DONAR l' abast, fr, ABASTAR. 2. fr, mel. Despat- ||

pocHS DiAS ABANS. Pocos ditts antcs. Paucos ante xar ab desembràs y promptitud algun' negoci. Dar
dies, paucis ante diebus. expediente. Negotia expediré, facililer absolvere, con-

ABANTAR8E. V. ant. vanagloríarse. r. ficere,

ABANZ. prep. ant. abans. adv. ant. avant. [|


11. NO PODER DONAR l'No poder algú
ABAST. fr. met.
ABARATIR. V. a. y n. Abaixar lo preu. Bajar, desempenyar ó donar curs que tè.
als mòlts negocis

abaratar. Depretio, as; pretium remittere, laxaré; Estar ó verse ahogado, no poder dar curso ó vado. Ne-
minoris vendere; depretio minuere. gotiis priBmi, gravalura, oppressum esse.

ABARATIRSE. V. r. Abaratarse. Pretium immi- ABASTANT, adv. m. ant. bastant.


nui; minoris vendi. ABASTAR, v. a. Haber lo que està en paratge
ABARGA. f. Calsat rústich de cuyro. Abarca. alt ó distant. Alcanzar, coger. Attingo, is; raanu ap-
Però, onis. ||
ant. soch. prehendere. I|
Subministrar lo sustento à una ciu-
ABARCADOR, A. m. y f. Lo qui abarca. Abar- tat ó exèrcit. Abastecer, baslimentar, dar el abasto.

cador. Comprehensor, complectens. Annonam, commeatus, copiam pararé, suppeditare,


ABARCADURA. ant. y f. praebere ||
n. bastar,
ABARCAMENT. m. La acció y efecte de abar- ABASTAT, DA. p. p, Abastecido, bastimentado.

car. Abarcadura, abarcamiento . Complexió, compre- Suppeditatus.


ensio, nis. * ABASTONEJADOR, RA. m. y f. Lo qui abas-
ABARGAR. V. a. Cenyir, circuhir ab los brassos toneia. Apaleador. Fustiarius,ii.
ó ab las mans. Abarcar, abrazar. Complexo, circum- ABASTONEJADURA. f. ant. La acció y efecte
do, as, compleclor, amplector, eris, comprehendo, de abastonejar, Apaleamiento, paliza. Fustuarium,
is. [|
met. Enclónrer. Abarcar, abrazar, contener, ii, fusligatio, nis,

comprender, induir, akanzar. Contineo, es, includo, ABASTONEJAR. v. a. Donar bastonadas. Apa-
capio, is. II
met. Encarregarse à un mateix temps de lear. Alicui fustera impingere.
mòltas cosas, Abarcar, abrazar. Multa simul amplec- ABASTONEJAT, DA. p. p. Apaleado. Fuste
ti, aggredi, moliri, suscipere. [j
met. agavellar. percussus, caisus.
II
mel, Enténdrer en móltas materias. Abaixar, ABAT. m. Prelat de monastir. Abad. Archiman-
oftrazaí". Percalleo, es,percallesco, is. drila, caenobiarcha, ae, abbas, atis. ||
Dignitat en
ABARGAT, DA. p. p. Abarcado. Amplexus. ||
algunas catedrals. Abad. Abbas, atis. ||
Dignitat en
adj. Calsat ab abarcas. Abarcado. Peronatus. algunas col-legiatas. Abad. Abbas, atis, collegiatae

ABARONAT. adj. S' aplica al timó assegurat ab praifectus, antistes, praísul.


barons. Asegurado con varones. Navis clavus funibus ABAT BENEHiT. Lo qui en lo seu territori lè juris-
unitus, fultus. dicció casi episcopal. Abad bendito. Quasi episcopa-
ABARTICULAGIÓ. f. anat. Articulació viciada li jure gaudens abbas.

f« algun os. jl&artiCM/flcion. Abarliculatio, nis,


ABARRAGANAMENT. m. p. U. ÀM WCEBAMENT.
ABARRAGANAR8E. V. r. ABANDONARSE, AMAN-
CEBARSE.
ABAT MiTRAT. Lo qui cn certas funcions «sa de in-
signias episcopals.
biarcha, abbas.
ABATANAR.
Abad mitrado. Mitratus coeno-

v. a. Bàtrer, copejar lo panyo en


ABARRAGANAT, DA. p. p. AUANCEBAT. |]
adj. lo batan pera tràurerli 1' oli, y enfortirlo. Abatanar,
ter. ABANDONAT, batanar. Pannum laneum batuere, tundere, contun-
ABARROTAR. v. a. naut. Equilibrar la càrrega dere, stipare. II
mel. fam. Pegar à algií. Batanear,
6 ABA DICCIONARI ABE
tundir. Csedo, tundo, is, verbero, as. del mercader, que ha fet bancarrota. Fallido, que-
ABATANAT, DA. p. p. Àbataiiado, batanado. brado. Alieni ícris, rationis mensariaï decoctor, de-
Stipatus. sertor. II
adj. ant. Rebaixat, descomptat. Rebajado,
ABATIMENT, m. La acció y efecte de abàtrer desquitado. Deductus.
ódeslvabiv. Ahatimiento. Excidium, i, eversio, de- ABAYSAR. v. a, ant, abaysar.
turbatio, onis, decussus, us. |)
Falta de forsas cor- ABAYSAT, DA. p. p. abaixat.
porals. Abaümiento , fostracion. Languor, oris, synte- ABBATE. m. Lo clergue comunment de ordes
xis, is, defectus, us, virium dejectio. |] Despreci, menors y ab hàbits curts à la romana. Abaté. Cle-
vilesa. Abatimiento. Abjectio, depressió, onis. i|
Bai- ricus decurtata, non talari veste indutus. Alguns li
xesa de condició ó estat. Abatimiento. Abjectio, onis, acomodan lo llatí. Abbas, atis,
ignobilitas, atis. ||
met. Cobardía, falta de animo ó ABCÈS. m. Tumor preternatural que conté pos-
de esperit. Abatimiento. Animi defectio, demissio, terma ó altra cosa reduhible à ella ab diversitat de
dejectio, laxitas, frontis infirmitas. ||
Entre merca- formas. Absceso. Abscesus, us, vomicà, so.

ders cessació y descrèdit per no poder satisfer als ABDICACIÓ, f. La acció y efecte de abdicar,
acrehedors. Quiebra, bancarrota. Creditorum frau- Abdicacion. Abdicatio, onis.
datio; commercii ob inopiam dissolutio; coacta ra- ABDICAR. V. a. Renunciar las dignitats parti-
lionis mensaria renuntiatio. nàut. La acció de bai- ||
cularment soberanas, com la corona, 1' imperi. Ab-
xar alguna cosa de paratge alt. Abatimiento. Demis- dicar. Abdico, renuntio, as, demitto, is. [j
For. Cedir
sio, depressió, nis. || nàut. Separació de la nau de voluntàriament lo dret ó domini. Abdicar, renunciar,
son verdader rumbo per efecte del que abat. Abati- traspasar. Abdico, as, cedo, is.

miento. A recta via declinatio. ABDICAT, DA. p. p. Abdicado, Abdicatus.


ABÀTRER. V. a. Tirarà terra, Abalir, derribar, ABDICATIVAMENT. adv. Ab exclusió ó abdi-
demokr, derruir. Deturbo, proturbo, as, prosterno, cació. Abdicativamente. Nulla habita ratione.
everto, convello, is, demolior, iris. |)
Humiliar, aco- ABDÓMENT. m. anat. Cavitat y tela que sosté
bardir, fer abaixar la supèrbia. Abatir, domar, las tripas. Bajovientre. Los facultatius diuhen. Abdo-
hollar, refrenar, bajar los humos. Animum, vires re- men de la regió ó cavitat y Peritoneo de la tela, Ab-
primere, submittere, frangere, superbes constrin- domen, inis, peritonenra, i.
gere, calcaré, debellare. ant. vèncer. malmé- |( |J
ABDOMINAL, adj. Pertanyent al abdomen. Ab-
TRER. [|
Entre comptadors traurer lo que queda lí- dominal. Abdominalis.
quit de una partida, rebaixats los gastos. Rebajar, ABDÓS. adj. ant. y
rebalir. Prorata parte summam diminuendoextrahe- ABDOSOS. adj. pi. ant. Los dos, un y altre.
re. iJ
Humiliarse. Abatirse, bajarse, doblar las rodi- Ambos ú dos, el uno y el otro. Uterque, ambo, unus
Uas. Sese subdere, submittere, subjicere. |( Humi- etalter.
liarseen extremo. Anonadarse. Se supra modum de- ABDUCAR. m. ALDUCAR.
mittere, dejicere. Parar lo mercader sos negocis
|| ABDUCCIÓ. f. Anat. Separació, la acció de apar-
perdent lo crèdit per no satisfer als acrehedors. ||
tar. Abdnccion. Abductio.
Quebrar, fallir, hacer quiebra ó bancarrota. Greditori- ABDUCTOR, adj. Anat. S' aplica als muscles,
buo decoquere; turbare rationes mensarias; rationes que serveixen pera móurer envers fora alguns mem-
renuntiare; cedere foro. Quant ho fa maliciosament bres, però especialment al quart muscle dels ulls
per defraudar als acrehedors. Alzarse. Creditores quels retira al costat pera mirar ab desdeny. Abduc-
fraudare. ||
naiit. Baixar alguna cosa de paratge alt, tor. Abductor.
com ABATRER la vela. Abatir. Submitto, is. [j nàut. ABDUY. adj. ant. y
Descompóndrer qualsevol cosa pera reduhirla à me- ABDUYS. adj. pi. ant, abdos.
nor altura 6 volum. Abatir. Detras, is. nàut. De- \\
ABECÉ. m. abecedari.
cantar, inclinar mès ó menos lo que està vertical, ó ESTAR en l' abecé. f. met. Estar tot just en los
fins posarho enterament ajagut. Abatir. Inclino, as. principis de alguna cosa. Estar en el abecé, ó en el

II
Fer girar un objecte envers la part que's consi- cristus. In primis artium rudimentis versari.
dera menos ventatjosa, com abatrer la proa. També NO saber l' abecé, f. met. Sér mòlt ignorant. No
s'usa com recíproch. Abatir. Revolvo, is. || nàut. Se- saber el cristus, ó el abecé, la cartilla, ó la a, ni la b.
pararse una nau vers sotavent del rumbo que fà, Nec litterarum rudimenta tenere; omnino stipitem,
per causa del impuls de la mar 6 la corrent. Abatir. rudem, ignarum esse.
A recta via deflectere; devio, as. CARTA PARTIDA PER A. B. c. for. DupHcat Separat, del
ABATRES. vulg. Contracció de abatrerse. pergamí que contenia las dos copias de una mateixa
ABATUDAMENT. adv. m. Ab abatiment. Aba- escriptura escritas de costat y separadas per las Ue-
tidamente. Abjecte, demissò. tras del abecedari per hont quedavanretalladaspera
ABATUT, DA. p p. Abatido. Eversus, deturba- servir de comprobació à modo dels actuals talons en
tus, disjectus. adj. Menyspreat, vil. Abatido. Con-
||
lo comers, etc.
temptus, vilis, projectitius. || vensut. || Pobre, mise- ABECEDARI, m. Las llelras de cada llengua po-
rable, Abatido, arrastrado.'yiisev, infortunatus.
|| Dit sadas per son orde. Abecedario, alfabeta, abecé. Al-
ABE CATALÀ ABE 7
pliabelum, elementorura syllabus, elenchus, i, ín- LA ACCIÓ DE ENTRAR Y EIXIR DEL ARNA. Tvio, FrC-
dex, icis, syntagma, atis. || Los primers elements de quens apum in alveariura ingressus, item egressus,
alguna ciència ó art. Abecedario, aJfabelo, abecé. Pri- SEMBLA PICAT DE ABELLAS. Indica que hu està mòlt
ma arlium elementa, riidimenta. gras. Esta que hiende. Praí pinguedine fere disrum-
ABECEROLAS. BECEROI.AS. pitur.
ABEDULL. Arbre que creix fins la altura de ABELLAR. m. Paratge ahonthi ha cria de abe-
trenta peus, es semblant al xòp, la escorxa va mu- llas. CoJmenar. Alveare, is, alvearium, i. || ant. ar-
dant de color conforme temps que tè, puix en las
al na 2.

ramas novas es bermellenca, en las majors blanqui- ABELLER, A. adj. Pertanyent à las abellas.

nosa, en las vellas tota acrivellada, y serveix per Abejuno. Apianus.


tenyir de un groch pujat: las fullas allernadas y ABELLEROL. m. Aucell fins à tres polsadas de
semblants à las del xòp, encara que mes pelitas, y llarch, las alas de un vert y blau mòlt bonich, lo pit
de un vert obscur, de gust amarch y un poch olo- groch, las aurellas cubertas de plomas negras, la
rosas: las flors semblants à las de la noguera, '1 part inferior del cap, coll y espatlla de un groch
fruyt sobre la mateixa rama, y arriba à ser de mes castany, cua verda y blava, las camas curtas, lo
la

de una polsada de Uarch y de cinch líneas de gros; bech corb, fort y triangular: en la part inferior tè
es vert, cilíndrich, compost de mòltas pellofelas se- una ralla negra y dos clapas blavas, una sobre al-
paradas com en tres grills, agafats à una arrel co- tra, los ulls petits, y es molt contrari de las abellas.

muna, que ocupa '1 centro del fruyt: entre cada pe- Abejaruca. Merops, opis, apiastra, x.
llofa hi ha una llavor ab dos aletas membranosas. ABELLEROLA. ant. ABELLEROL. f.

Est arbre dona per medi de la incisió feta en la pri- ABELLETA. f. dim. de abella. Abejuela, abejilla,
mavera una aygua dolsa y agradable, que s' aplica ica, ita. Apicula, apecula, sa.

per remey al mal de orina, al poagre y à la Usis; y ABELLIMEIVT. m. ant. La acció y efecte de
serveix també pera traurer las pigas, hermosejar la abellir. Adorno, arnala. Exornatio, illustratio, nis,
cara. La seva fusta que es moltestiraganyosa, ser- ornamentum, decoramentum, i, cultus, ornatus, us.
veix pera Uigarne altras, pera fer paners, canas- ABELLIR. V. a. ant. Adornar, hermosejar. Em-
tras, etc. Una espècie de bolet que 's fa en aquest bellecer, hermosear, adornar. Orno, decoro, deformo,
arbre es admirable pera las morenas. Abedul y bi- exorno, as, excolo, is. [[ ant. Fer goig. Agradar, pa-
dueiro, y semida p. Gal. Betula. recer bien. Placeo, arrideo, es.

ABEGOT. m. ant. borinot 2. ABELLIT, OA. p. p. EmbelJecido, hermoseada. De-


ABEILAR. m. ant, àbellab. corus, decoratus, ornatus.
ABELIMENT. m. ant. La acció y efecte de abe- ABELLOL. m. ant. y.
lir ó adornar. Adorno, ornato. Exornatio, illuslratio, ABELLOLA. f. ant. abelleroll.
onis, ornamentum, deornamentum, i, decus, oris, ABELLOT, m. ter. borinot. 2.
cultus, ornatus, us. ABENO. m. ant. ébano.
ABELIR. V. n. ant. Adornar, hermosejar. Iler- ABERGOGH. m. Lo fruyt del abercoquer, es ca-
mosear, adornar. Decoro, deformo, exorno, as, ex- si una à dos polsadas de llarch, de un groch
rodó, de

colo, is. clar ó blanch, y à vegadas part encarnat, dintre tè

ABELIT, DA. p. p. Hermoseado, adornado. De- un pinyol que enclou una ametlla, Albaricoque, al-
coratus, decorus, exornalus. bericaque, alhercoqnc. p. Mur. Armeniacum,i, arme-
ABELLA, f. Insecte ab alas, fins à quatre lineas niaca, pd, armeniacum malum, prunum.
dd llarch, que viu en unió ab altres indivíduos de sa ABERCOcii DE DOMAS. Lo dcl pinyol dols. Damasca.
mateixa espècie, y fabrica la mel y la cera de una Damascenum, i.

substància que recull de las flors dels vegetals. Abe- ABERCOQUER. m. Arbre de fullas en figura de
ja. Apis,apes.is, mellissa,íE, j| Astron.Constel-lació cor y de un vert pujat. Albaricoque, albaricoquero.
meridional de quatre estrellas de quinta magnitut, Armeniaca, », tuber, eris, armeniacum, i, arme-
que 's troba en la via làclea. Abeja. Apis australis. ||
niaca malus, prunus.
Herba espècie de satirió de dos fullas, la cama de ABERRACIÓ, f. ant. Moviment aparent de las
un pam y mitg de alta, la flor blanca y mòlt olorosa, estrellas fixas, del mitg dia al nort, y al contrari.

la arrelen forma de dos cabessas semblants als tes- Aberracion. Aberralio, nis. f, med. Lo traspàs de
||

tículs de un gos; es mucilaginosa, anodina y ana- certs flúidos, à un ordre de vasos que no li sòn pro-
léptica, y s' usa en la esterilitat y cambras de sanch. pis, com quant la sanch passa als vasos blanchs,
Companon de perro. En Burgos Jacinta blanca del Aberracion. Aberratio, nis.
sota. ABESCUYTAT. adj. Semblant al bescuyl. Abiz-
ABELLA BORDA. BCRINÓT 2. cochado. Biscocti formam referens.
PICH DE ABELLA, aut. FIBLÓ. ABESTIAT, DA. adj. Grosser, qui tè costums
APINYAttSE, AMONTONARSE LAS ABELLAS AL ENTORN de bèstia. AbriUado, zamacuco, barbazorro. Stullus,
DEL BüCH ó ARNE. Arrcbozarsc, arracimarse. Conglo- stólidus, belluinus, bellualis.
raerari, coacervari. ABESTRÚS. m. AVÈSTRtíS.
8 ABÏ DICCIONARI ABL
ABET. m. Espècie de pi, n' hi ha de varias quali- ABI8AT, DA. p. p. ABISMAT.

tats, quals arbres quant sòn joves, deslil-lan la tre- ABISMAL, adj. Pertanyent al abisme. Abismal.
mentina: creix en las montanyas altas, llochs pedre- Ad abyssum pertinens. |i
S' aplica à cada clau que
goses, frets y desabrigats. La seva fusta es preferida atravessa de part à part en la llansa del cotxe. Abis-

pera fer instruments músichs de corda. Abelo,pina- mal. Clavus curri temonem connectens.
bete. Abies, etis, sapinus, i, elale, es, abies pectina- ABISMAR. V. a. Abàtrer, confóndrer. Abismar,
ta, picea. abatir, confundir. Detrudo, deprimo, is.

ABETERNO. loc. purament llatina, que lè algun ABISMARSE. V. n. Precipitarse, càurer en un


us en estil familiar entre gentinstruhida, y significa: abisme. Abismarse. Detrudi.
desde la eternitat. Abeterno. Ab aeterno. ABISMAT, DA. p. p. Abismado. Detrusus, de-
ABEURADOR, m. Lo qui abeura. Abrevador. pressus.
Aquator, irrigator, raadefacto'r, oris. [] Pica ó vas ABISME, m. Profunditat sens terme conegut.
ahont hi ha aygua pera béurer lo bestiar. Abrevade- Abismo. Profundum, i, Abyssus, i. met. Infern. ||

ro, abrevador, aguadero, pilon. Aquàrium, hydreum, Abismo. Gehenna,ae, abyssus, infernum, bàrathrum.
hydreuma, atis, piscina, so. Paratge ahont acu-
i, \\
i, inferi, tàrtara, ornm. [j Lloch ahont los atenienses
dan à béurer los aucells de camp. Bebedero. Aquà- espenaban ó precipitaban als reos. Abismo. Bàra-

rium, ii. Instrument ó vas per las gallinas, co-


il
thrum i. II Precipici. Precipicio abismo. Abyssus
, , ,

loms y aucells de gàbia. Bebedero. Aquàrium, vascu- abruptum, i. adj. met. Immens, incomprehensible.
||

lum, i, alveus aviarius. Abismo. Immensus.


ABEURADA. y f. ABISSÍNS. m. pi. Naturals de Abissínia regne
ABEURAMENT. m. Laacció de abeurar. La ac- de Etiòpia en Àfrica. Abisioníos, abisinios. Abyssini,
cioii de ahrevar. Adaquatio, nis. \\ ant. La acció de orum.
regar. Riego. Aquàtic, rigatio, irrigatio, nis. ABIT. ra. HÀBIT.
ABEURAR. V. a.Donar béurer al bestiar. Abre- ABITAMENT. m. ant. y
var. Adaquo, as, aquor, aris; potum, aquatum, ada- ABITATGE. m. ant. habitació.
quatum ducere; ad aquam adpellere animalia. ||
ant. ABJEGCIÓ. f. Abatiment, humiliació. Abalimien-
REGAR. II
met. ant. imrühir. || met. ant. empapar, re- to, abyeccion. Abjectio, dejectio, demissio, depres-
mullar. sió, nis.
ABEURAT, DA. p. p. Abrevado. Adaquatus. ABJECTAT, DA. adj. Hlenyspredil. Menosprecia-
ABEURATGE. m. ant. rentaduras. || ra. Tota do. Abjectus, contemptus, neglectus.
beguda medicamentosa que 's dona als animals, y ABJURACIÓ. f. La acció y efecte de abjurar.
familiarment qualsevol beguda de ingredients des- AbjuracioH. Abjuratio, nis.
agradables. Brebaje. Polio, nis. ABJURAR. II
V. n. Negar ab jurament. Abjurar.
ABEYLAR. m. ant abellar. (J
m. ant. arna. 2. Abjuro, as.
ABIAIXAR. V. a. Tallar, partir à biaix, de tra- abjurar de LEVI ó DE VEHEMENT1 fr. Abjurar algú
vés. Sesgar. Transversè, obliquè, in transversum l'error contra la fé ó bonàs costums dequehabia es-
scindere, secare. Tòrcer, acomodar una cosa de
|| tat notat ab leves ó vehements indicis. Abjurar de
través. Sesgar. Obliquo, as; ex, de transverso, in, per levi ó de vehementi. Abjuraré de levi aut vehementi.
transversum vertere, inclinaré, aptare. ABJURAT, DA. p. p. Abjurado. Abjuralus.
ABIAIXAT, DA. p. p. Sesgado. Obliquatus. ABLACIÓ. f med. Intermitència de la febra.

ABILITAR y sos derivats, habilitar. Ablacion. Ablatio, nis. La acció y efecte de llevar, y
||

ABILLAMENT, m. ant. Vestidura, adorno. particularment la operació per medi de la qual se su-
ABILLAR. V. a, ant. Vestir, adornar. primeix una part qualsevol del cos, sia un membre
ABILLAT, DA. p. p. ant. Vestit, adornat. ó part de un tumor, etc. Ablacion. Ablatio, nis.
ell,

ABINICIO. loc. composta de dos veus llatinas, ABLAGTACIÓ. f. med. Desmamament. ií*/rtcí«-
qne s' usa en 1' estil familiar per lo mateix qne: cion, destete. Ablactalio, nis.
desdel principi. Abinicio. Ab integro, ab initio. ABLANIDOR, RA. m. y f. Lo qui ablaneix.
|J

Desde temps mòltantich. Desde imy antiguo, abini- Ablandador. Mollificalor, emoUiens.
cio. Longo post tempore.
ABLANIDURA. f. ant. y
ABINTESTAT. derivada del llatí, la qual s'
loc. ABLANIMENT. in. La acció y efecte de abla-
usa com modo adverbial per significar: sens fer tes- nir. Ablandamienio. Mollitudo, mollificalio, nis, mo-
tament. Abinteslato. Ab intestato.
Procehiment ju- || llimentura, i.

dicial sobre la herència y adjudicació de bens del qui ABLANIR. V. a. Posar bla, tou, fionio.Ablandar,
mor sens testar. Abinteslato. Ab intestato actio, lis. muUir. Mollifico, as, emollio, solvo, is. met. Apla-
||

ABÍS. m. ant. abisme. car, assossegar. Ablandar, mitigar, templar, suavi-


ABISAL. adj. ant. abismal, || saber abisal ; saber zar. Lenio, frango, mollio, is, sedo, mitigo, as, ||

profiindo.
met. Móurer à compassió Ablandar, enlernecer, em-
ABISAR. v. a. ant. abismar. || v. n. ant. Enfon- blandecer, Remulceo, es animum conmiseratione con-
sarse. Hundirse, Ruo, corruo, is. movere inflectero. Entendrir , laxar , suavisar.
, ||
ABÜ CATALÀ. ABO !)

Ablandar, molifkar. Lenio, emollio, is, mollifico, as. Largior, iris, effundo, profundo, is. || Fér càurer boca
II
ant. ABLÀMRSE. 2. à terra. Echar de bruces, de hocicos. fam. Miltere
ABLANIR8E. v. r Eslovarse, posarse bla. pronum. ||
Trabucar, girar boca à terra alguna co-
Ablandarse, emblandecerse. Milesco, niadesco, remo- sa, com lo vas al escudeller. Poner boca abajo. In-
Uesco, is, se ad lenilatem dare. 1|
Suavisarse 'i ri- clino, as, inverlo, volvo, is. [| Reclamar ó ferse ve-
gor del temps. Ablandar, ablandarse, abrir, ceder, nir lo tribunal superior alguns autos comensats en
templarse. Mitesco, iraminuo, is, in serenum verti; r inferior. Avocar, abocar. Causam advocaré, voca-
frigus mitescere, raitigari,raodumhabere. ||
Posarse re, transferre. jl
Acercar alguna cosa al paratge
alguna cosa tendra ó blana ab la rosada. Belentecer, ahont ha de obrar, y així 's diu, abocar la artilleria,
rellenlecer, rellentecerse. Lenteo, es, lentesco, is, la tropa, etc. Abocar. Appropinquo, as, adduco, is,

ABLAIVIT, DA. p. p. Ablandado. Mollilus. admoveo, es. ||


Gastar mòlts diners ab lo fi de conse-
ABLANITIU, VA. adj. ant. Lo que tè virtut de guir alguna cosa. Yerter, derramar. Prodigo, is, pro-
ablanir. Molificativo. EmoUiens. fusè impendere, expendere.
ABLA8MAR. V. a. ant VITUPERAR. ABOCAR8E. V. r. Inclinar la part superior del
ABLASMAT, DA. p. p. VITUPERAT. cos. Abalanzarse. Prosto, as, procumbo, deflecto, de-
ABLAI^IU. m gram. Últim cas de la declinació. vergo, is, proclinor, aris, prono corpore esse, deci-
Ablalh'o. Ablativus, sextus casus. dere. ||
Amolinarse, acudir de cop mòlta gent à al-
ABLATIU ABSOLUT, gram. L' ablatiu que no guna part. Agolparse. Coníluo, is. ||
ant. acométber,
es regit, ni regeix. Ablativo absolitto. Ablativus ab- ABOCAT, DA. p. p. Embrocado. Inversus. Va- ||

solutus. ciado, echado. Effusus. Boca à terra. Echado de bru-


||

ABLEGAÇIÓ. f. Desterro à que un pare podia ces. Pronus. |] Capgirat. Trabucado. Pronus, inver-
condemnar à un fill, segons las antiguas lleys ro- sus. II
Gastat ab profusió. Vertido, derramado. Profu-
manas. Ablegacion, Ablegatio, nis. sus. II
Amotinat. Agolpado. Catervatim congregatus,
ABLUCIÓ, f. Lavatori, rentaraent del baptisme, ABOCINAR. V. a. arq. Fér un arch abocinat.
y dits del sacerdot en la missa Abhicion. Ablutio, Abocinar. Arcum dévaricatum struere.
nis. II
Lo vi y aygua ab que '1 sacerdot purifica '1
ABOCINAT, DA. adj. arq. Se diu del arch que
càlser, y 's renta 'Is dits després de consumir. per un costat es major que per l'altre. Abocinado.
Abluciun. Ablutio, nis. Divaricatus arcus.
ABNEGACIÓ, f. en la mística, entera y formal ABOFETEJAR. V. a. BOFETEJAR.
j-enuncia de la pròpia voluntat. Abnegacion. Abnega- ABOFETEJAT, DA. p. p. BOFETEJAT.
tio, nis. ABOLICIÓ, f La acció y efecte de abolií*. AboH-
ABNEGAR. Renunciar enterament
v. a. la prò- cion, abrogacion, derogacion, revocacion. Abolitio, an-
pia voluntat. Abnegar. Abnego, as. nulatio, exlinctio, nis.
ABNEGAT, DA. p. p. Abnegado. AhnegalvLS. ABOLIDOR, RA. m. y f. Lo qui aboleix. Aboli-
ABOBAMENT. m. ant Fatuitat. Abobamiento, dor, abrogador. Abolitor, abrogator.
estvpidez, tontera. Stullitia, a), stupiditas, atis, stu- ABOLIR. V. a. Anul-lar, invalidar alguna cosa,
pefactio, nis. com lley, privilegi, us. Anular, barrar, derogar,
ABOBAR. V. a. ant. Fér tornar bobo, entorpir, abrogar. Abdico, antiquo, as, deleo, es, vello, res-
lurbar 1'
enteniment à algú. Abobar, enlorpecer, en- cindo, is.

tontecer. Infatuo, as, stupefacio, is, stupidum, bar- ABOLIRSE. v. r. Pérdrer 1' us ó memòria de
dura aliquera reddere. alguna cosa. Abolirse. Aboleri, oblivisci.
ABOBARSE. v. a. ant. Entontirse, tornarse xim- ABOLIT, p. p. Abolida. Abolitus, deletus. ||
adj.
ple. Abobarse. Stupefio, is. Desusada. losuetus.
ABOBAT, DA' p. p. Abobado. Stupefactus. ||
ABOLLAT, DA. adj. Arrufat. Abollado, alechu-
adj. EMBADALIT. gado. Coraplicatus.
ABOCADOR, A. m. y f. Lo qui aboca. Envasa- ABOL-LIR. y sos derivats, abolir.
dor, venedor. Infusor, is,eti'undens,entis. ||
Lolloch ABOLORI. m. ant. Genealogia dels antepassats.
ahont s' aboca. Yerledero. Colluviaria, orum, coUu- Abolengo, abolorio, ascendència. Avi, orum, stirps,
vies, ei, emissiarium, li.
U inclinació. is, progenies, ei, genealogia, prosapia, so.

ABOCACIÓ. f. ant.y ABOLOTAR. V. a. ALBOROTAR.


ABOCAMENT, m. La acció de abocar. Abnca- ABOMINABLE, adj. Digne del major aborri-
miento, emcuacion. Evacuatio, egestio, infusió, trans- ment. Abominable, execrabk, detestable. Abominan-
fusió, nis. dus, execrandus, aversandus, abomincU)ilis, deles-
ABOCAR, v.a. Ajuntar dos eynas, boca à boca labilis.
per vuydar lo de una à altra. Embrocar, trasegar. In- ABOMINABLEMENT. adv. m. Àb abominació.
vergo, transfundo, ilutrio, is. ||
Vuydar alguna cosa Abominablemente. Abominanter, abominandum in
posant cap per avall lo que la conté, com lo vi de la modum.
botella, la vianda de la olla. Echar, vaciar. Evacuo, ABOMINACIÓ, f. La acció y efecte de abomi-
as, eflfundo, defimdo, is. 1]
Çonar mòlt. Yp'ter;, çclm. nar, Abominacion, exccracioti. Xhomiüaüo, exeçratio,
ÏOMO I. 3
10 ABO DICCIONARI AliO
nis, exeeramentum, i. || Cosa abominable. Abomina- pecunia; cautio. j| Responsabilitat, fiansa. Abono,
cion. Abominatio,nis, abominalum, i. fianza Fidejussio, cautio, satisdatio, nis, satisdatura,
ABOMINADOR, A. ni. y f. Lo qui abomina. i. Lo dret ó recibo de la cantitat anticipada del qui
II

Ahomhiador, detestador. Execrans, antis, execrator, s' abona pera alguna diversió pública, Abono. Pecu-
abominator, is. nia? represenlalio. adob 4. ||

ABOMINAR. V. a. Tenir gran aborriment. ^60- ABONYEGADURA. f. Bony que resulta de un


minar, detestar, cxecrar. Abomino, as, aborainor, de- cop en las pessas de metall. Abolladura. Contusió,
testor, execror, aris. \\
afear. 2. nis. Lo bony fét en las mateixas pessas per adorno.
II

ABOMINAT, DA. p. p, Abominado. Abominatus, Abolladttra. Bulia, ae.

execralus. ABONYEGAR. V a. Malmétrer las pessas de me-


ABONADOR, RA. m. y f. Lo qui abona, espe- tall fent bonys en ellas. Abollar.
Contundo, is. Es- |1

cialment la fiansa. Abonador. Fidejussor, is. tampir, ferlos per adorno. Abollar, abollonar. Bullis
ABONAMENT, m. abono. ornaré, in bullis elaboraré.
ABONANSA. ant. bonansa de temps.f. ABONYEGAT, DA. p. p. AboUado. Conlusus.
ABONANSAR. V. n. y ABORDABLE. adj. Capàs de abordar y de sór
ABONAN8ARSE. V. r. Serenarse 1 temps, abordat. Abordable. Irruendi capax. •

calmaria tempestat. AJoMíizflr, abonanzarse, des- ABORDADOR, RA. m. y f. Lo qui aborda la


pejarse el cielo; calmar el tiempo; templarse, mitigar- nau. Abordador. In adversariam navem irruens.
||

se. echarse, adormecerse, abrirel tiempo. Sedari, mi- Lo qui acomel ab ímpetu. Agresor, arremetedor. Ag-
tescere, pacari coelum; sudum ac serenum adesse, gressor, invasor, ris.

apparere; claram tempestatem adesse. abórdAl, abórdals. Imperatiu del verb abordar,
ABONANSAT, DA. p. p. Calmado. Sedalus. 10 quals' usa com à interjecció pera ahissar als gos-
ABONAR. V. a. Acreditar de bo. Abonar, apro- sos. Chucho, ziizo Ad canes excitandos vox.
bar. Probo, as; dare solertem aliquem. [| afirmae 2. ABORDAMENT. m. ant. abordatge.
II
Fer fiansa. Abonar, afianzar. Satisdo, as, ad.pro- ABORDAR. V. n. Naut. Arrimarseuna embarca-
mitto, praídem, fidejussorem se dare, spondere,
is, ció à altra, ja sia per descuyt, ó pera comunicarse
constituere. Entre comerciants admétreren comp-
||
amistosament, ó pera acoraétrerse. Abordar. Navem
te alguna partida. Abonar. Acceplum referre. || Ado- navi applicare, committere, adraovere; congredior,
bar las terras, posarhi fems. Abonar, estercolar, be- eris. II
Arribar la nau à terra. Abordar. Navim terrai,
neficiar. Agrum stercorare. ó ad terram appellere, applicare, navim oris adlabi.
ABONARSE. V. r. Anticipar una cantitat pera 11
V. a. Acométrer ab ímpetu Acometer. In aliquem
tenir ab menos preu alguna cosa ó dret. Abonarse. irruere, impelum facere. [j Ahissar, incitar al gós,
Pecuniara, pretium representaré, |j
ant. Dit del pera que embestesca. Azuzar. Cànem stimulare, in-
temps. ABONAJíSARSE. citaré, instigaré, irritaré. |! fam. Topar un cotxe ó
altre vindrà qüe m' ABONARÀ, ref. Adverteix que carro ab altre. Abordar. Currum currucongredi. |] v.
mòltas cosas se tenen per mòlt dolentas fins que se'n n. met. Comensar, empéndrer. Abordar. Aggredior.
experimentan de pitjors. Jlífl/o vendrà que bueno me ABORDAT, DA. p. p. Abordado. Accessus.
hara. Improbitas malorum bonorum laus est. Me ma- ABORDATGE, m. naut. La acció de abordar.
lus excipiet pro quo bonus ipse videbor. Abordaje. Navium congressio, commissio.
ABONAT, DA. p. p. Abonado. Probatus. [[adj. ABORNAR. v. a. ter, abordar. ||
acométrer.
Dit del testimoni apte. Abonado. Idoneus, fidedig- ABORRIBLE. adj. Detestable, digne de aborri-
nus. [|
Dit del home de qui's pot fiar per sòn cabal y ment. Aborrecible. Detestabilis, odibilis, aversandus,
crèdit. Abonado. Notsc probitatis vir, pecuniosus, di- execra bilis.
ves, probus. II
Dit del subjecte subscrit à obras pe- ABORRÉIXER. v. a. ant. àborruí.
riódicas, ó que ha pagat alguna cantitat adelantada ABORRICIÓ. f. aborriment.
pera concórrer à alguna diversió pública, ó disfrutar ABORRIDOH, A. m. y f. Lo qui aborreix. Abor-
de alguna comoditat. Abonado. Qui pecuniam repre- recedor. Ossor, ris, qui odio habet.
sentava ad perfruendum commoda. iron. Se diu [; ABORRIMENT. m. Odi, mala voluntat. Odio,
del subjecte à qui, se'l considera disposat à dir ó fér aversion, aborrecimiento. Invidia, 33, odium, ii, abo-
alguna cosa. Comunment se pren en mala part. Abo- minatio, detesta tio, nis.
nado. Promptus, aptus, idoneus, natus. ABORRIR. v. a. Tenir odi, aversió, Aborrecer,
ABONO. m. La acció y efecte de abonar y abo- odiar, detestar. Abhorreo, es, odi, isti,aversor, aris,
narse. Abono, abonamiento. Probatio, nis. Admissió refugio, is, odio habere, persequi aburrir. 1. 2.
|| ||

y assento de partidas de compte, y també 'I recibo. FER ABORRIR l' OFICI. fr. mct. fam. Desistir algú
Abono. Acceptar pecuniaí relatio, príestita cautio. de la obra comensada si la hi van esbrinant, y així
j]

Document que conducta de algú. Abono,


justifica la 's diu: encara 'ra faran aborrrir 1' ofici. Aborrecer
cerlificacion. Littera; fidem facientes, testimonium,
\\
los huevos. Rem caram odisse.
ii. Lo paper en que consta haverse cobrat alguna ABORRIT, DA.
II
p. p. Aborrecido, detestado. Abo-
cosa. Recibo, abono. Chirographus, chirographum, i, minatus, invisus. II
adj. menyspreat.
ABR CATALÀ. ABU 11

ABORT. m. GASTAMENT. ABRASARSE. v. r. Creinarse. Abrasarse. Exu-


ABORTAMENT. ni. GASTAMENT. [j
met. Cosa ex- ri, concremari, incendi, ardere,exardescere. Sen- 1|

traordinària. Aborto ,
porlenlo. Monslrum, porten- tir ab vehemència alguna passió. Abrasarse. Aliquo
tum, i. affectu veheraentiús ardere, flagrare, oístuare, rapi.
ABORTAR. V. a. Gastarse, mal parir. Malparir, llPérdrer lo vigor las plantas, enmosligarse per
y abortar se diu parlicularmenl de las beslias. Abor- causa del fret ó rigor del sol. Abrasarse, agoslarse,
tio, is, aborlior, iris, aborlo, as, aborior, eris, ó arrebatarse, quemarse, secarse. Torreo, es, torresco,

iris, abortura facere. [| mel. Se diu de tot alló que's exaresco, is.

fà ó produheix sens la deguda perfecció. Abortar. ABRASARSE DE CALOR. f. AcMcharrarse, asarse. /Es-
Abortio, malè producere.
is, late candere, aduri, premi,
FER ABORTAR. fr. Ilacer abortar. Abortum partum ABRASARSE DE ENVEJA, f. Comerse, abrasarse de en-
abigere, inferre. vidia. Invidià flagrare.

ABORTAT, DA. p. p. Abortado. Abortus. ABRASARSE DE FEBRA. Arder de calentura. Ardere


ABORTIU, VA. adj. Nat fora de temps. Abortio febri.

l'O,
l'O y aborton s' aplica al animal quadrúpede. Abor- ABRASARSE DE SET. f. Apülambrarse, secarse de sed.
ivus, abortus. i|
Lo que tè virtut pera fér abortar. Yehemenli siti laboraré, siti arere.
bortivo. Abortivus. ABRASARSE VIU ó DE VIU EN VIU. fr. Sentir un calor

i ABOTINAT, DA.
do. Ocrealus, colhurnatus.

ABOTXORNAR. V. a. met. Avergonyir, fér tor-


adj.

nar las galtas bermellas ab accions ó paraulas inju-


en forma de boti. Aboti- extremat. Abrasarse vivo. Summocalore aduri.
met. Estar sumament agitat de alguna passió. Abra-
sarse vivo. Vehemenliiïs aliquo afifectu ardere.
ABRASAT, DA. p. p. Cremat. Abrasado. Ustus,
fr. ||

riosas. Abochornar. Aliquem pungere, rubore su- combustus, deustus, perustus, incendio aülatus. |1
ffundere. Sech per causa del sol ó fret. Abrasado. Retorridus.
ABOTXORNAT, DA. p. p. Aboehomado. Rubo- ABRASILAT, DA. adj. De color de brasil. Abra-
re suffusus. silado. Brasilium colorem referens,
ABOURAR. V. a. ant. abeurar. ABRASSADA. abras. f.

ABOURAT, DA. p. p. ant. abeurat. ABRASSADERA. Lligada que subjecta alguna


f.

ABRAHONAR. fam. Cenyir y apretar ab


V. a. cosa com lo canó ab lo cep de las armas de foch.
los brahons. Abrahonar. Arctius complecti, arctis Abrazadera. Fibula, ai, compago, inis.

complexibus premeré. ABRASSADETA. d. Abracijo. Amplexus, us.


f.

ABRAHONARSE. V. r. fam. Agarrarse los que's ABRASSADOR, RA. m. y Lo quiabrassa. f.

barallan. Abrahonarse. Pelere se lacertis ad triclis, Abrazador. Amplectens, complectens.


congredi, manus conserere. ABRASSAMENT. m. ant. La acció y efecte de
ABRAHONAT, DA. p. p. Abrahonado. Lacertis abrassar. Abrazamiento. Amplexus, complexus, us.
complexus. ABRASSAR. V. a. Cenyir ab los brassos. Abra-
ABRANCAR. V. a. ant. abrahonar. zar. Amplector, compleclor, eris, amplexor, aris. |]

ARRANCAT, DA, p. p. ABRAHONAT. met. Rodejar, cenyir. Abrazar. Circumdo, as, cin-
ABRÀS. ra. La acció y efecte de abrassar y go, is. H Rébrer bè, ab gust y sens la menor repug-
abrassarse Abrazo, abrazamiento. Amplexus, com- nància. Abrazar. Toto animo aliquid amplecti. || Se-
plexus, circumplexus, us. guir un consell, opinió ó partit. Abrazar. Conditio-
DONARSE l' i'ltim ABRÀS. fr. Dcspedirse. Darse el nem, consilium amplecti, sequi, profiteri, accipere.
úHimo abrazo. jEternum, supremum,postremumva- 11
mel. Contenir, enclóurer. Abrazar, abarcar. Con-
le dicere. tineo, es, includo, capio, is. Empéndrer, encarre-
|1

ABRASADissiM. adj. sup. Moltíssim abrasat. garse, y en aquest sentit se diu: abrassar un negoci,
Abrasadísimo. Perustus. una empresa. Abrazar. Aggredior, eris, suscipio, is.
ARRASADOR, RA. m. y f. Loqui abrasa. Ahra- QUI MÒLT ABRASSA POCH ESTRENY, l'cf. Significa que
sador. Ustor, incensor, is. || ant. incendiari. adj. '1
qui empren mòlts negocis à un mateix temps co-
||

tO que abrasa. Abrasador. Urens. poet. Dit del foch munment no pót desempenyarlos bè. Quien mucho
ij

ült actiu. Abrasador, devorador. Rapidus, vorax. abarca poco apriela. Pluribus intentus minor est ad
ARRASAMENT, m. La acció y efecte de abra- singula sensus. Qui duos sequitur lepores neutrum
sar y abrasarse. Abrasamiento, incendio. Exustio, de- capit. Difficile est continere quod caperenon possis.
flagralio, conQagratio, incensio, combustió, nis, in-
II ant. Embrazar el escudo.
cendium, ii.
ABRASSARSE. V. r. Donarse abrassos. Abra-
ABRASAR. V. a. Reduhir à brasa. Abrasar, que- zarse. Brachia neclere.
mar, rcducir ú brasa. Incendo, exuro, comburo, is, ABRASSAT, DA. p. p. Abrazado. Amplexus,
deflagro, concremo, as. ||ant. malbaratar. ant. || circumdatns.
AVERGONYR, MALTRACTAR CREMAR. 3. ABRE. m. ARBRE.
|| mCt. Secar lo |)

sol ó '1 fret las plantas. Abrasar, arrebalar, agostar. ABRENT. m. Sincopa de alabrent.
Exsicco, torrido, as, exuro, retorresco, is. ABRENUNGIAR. V. a. ant. Detestar. Detestar,
12 ABR DICCIONARI ABR
execrar , abominar. DetestoT, execror, abominor, cis, portus, üs, prgeses locus. |) Cova de feras. Gua-
aris. rida, albergue. Spelunca, latebra, se, recessus, us.
ABRENUNCIAT, DA. p. p. ant. Betestado. Exe- ABRIGALL, m. àBRICU. 3.
cratus. ABRIGALLS, m. p. La roba del llit. Ropa de la
ABRENUNGIO. Paraula llatina que s' usa en Y cama. Stragulum, i.

estil familiar, y significa detestació de alguna cosa. ABRIGAMENT. m. ant. abrich.


Ahrenuncio. Alicujus rei detestatio odi, odio mihi est. ABRIGAR. V. a. Resguardar del fret. Abrigar.
ABRESSAR. V. a. ter. bress&r. Apricor, aris, aprico, as, foveo, es, reficio, tego, is.

ABRETONAR. V. a. nàut. Trincar la artille- Ij


Ocultar, tapar. Cubrir. Supertego, praïtexo, ope-
ria contra '1 costat , de modo que 'Is canons que- rio, is. Ij
Afavorir, protegir. Abrigar, patrocinar, au-
den en lo sentit de la longitud de la nau. Ahreto- siliar. Subvenio, succurro, prolego, is, foveo, es,
nar. Tormenta bellica adversüs navis longitudinem auxilior, patrocinor, aris; auxilio, praesidio esse. 1|

obfirmare. ant, tractar.

ABREUJAR. V. a. ant. àbreviar. •


ABRIGARSE. v. r. Arroparse, abrigarse. Apricor,
ABREVIACIÓ, Compendi, reducció. Abrevia- f. aris. II
Acolxarse en lo llit. Arrebujarse, aborujarse.
cion. Compendium, breviarium, ii, epitome, es, sy- Stragulis sese obtegere. || Péndrer lo sol. Tomar el

nopsis, is, epilogus, i. |) Modo de parlar breu. Abre- sol, ponerse al sol, abrigarse. Apricum solem capta-
viacion, laconismo, concision Breviloquentia ís, bre- ré, ad solem apricari, solis apricatione se reficere.

viloquium,ii. || La pronunciació de una sil-laba breu. ABRIGAT, DA. p. p. Abrigado. Tectus, protec-
Abreviacion. Correptio, nis, brevitas, tis. tus. II
ABRICe. 3.
ABREVIADOR, RA. m. y f. Lo qui abrevia. ABRIL. m. Lo qnart mes del any. Abril. Apri-
Abreviador, compendiador. Breviator, is, qui in com- lis, is.

pendium redigit. I)
Lo ministre del papa que despat- EN ABRIL CADA COTA 'n VAL MIL. ref. Deuota quant
xa los breus. Abreviador. Notarius abbreviator. necessarias son pera las bonas cullitas las plujas en
ABREVIADURA. f. Supressió de lletras en las aquest mes. Llueva para mi abril y mayo, y para ti
^&r&ühs. Abreviatura. Nota, a?, compendium, ii. |I
todo el ano. Agricolarum spes imber aprilis et maii.
Cada lletra inicial que significa una veu, com J. N. PER LO MES T)E ABRIL NO te'n TOQUES FIL. ref Ense-
R. J Jesús de Nasaret rey de juheus; S. P. Q. R. Lo nya que nos déu alleugerar la roba abans de temps.
senat y poble romà. Sighs. Sigla, oruni. Hasta cuarenta de mayo no te quites el sayo. Ne pro-
ABREVIADURÍA. f. L'empleo del abreviador. peres arcet qua; frigus ponere vestem.
Abreviaduria. Abbreviatoris munus. ABRILLANTADOR, m. Lo qui abrillanta. Abri-
ÀBREVIAR. v, a. Reduhir à menos algun es- llantador. Gemmarum expolitor.
crit. Àbreviar, compendiar, recapitular. Brevio, ab- ABRILLANTAR. V. a. Fér eixir lo brillo à cer-
brevio, as, perstringo, is, in compendium redigere. tas pedras preciosas. Abrillantar. Splendido, nitido,

I]
Suprimir lletras, escrhírer abreviat. Escribir en as,perpolio, nitefacio.is.
abreviatura. In compendium scribere. ||
Pronunciar ABRILLANTAT, DA. p. p. Abrillantado. Perpo-
las sil-labas breus. Àbreviar. Brevio, curto, arcto, litus, nilefactus.

as, corripio, rapio, is. [] Cuytar, fér depresa alguna ABRIULLAR. m. Camp de mòlts abriulls. Abro-
cosa. Àbreviar, acelerar, activar, avivar, apresurar. jal. Terra tribulosa, tribulis consitus ager.
Celero, accelero, festino, as. ABRIULLS. f. pi. Candells, planta que fa mòlts
ABREVIAT, DA. p. p. Abreviada. Breviatus. tronchs rastrers, rodons, peluts y ab una multitut
ABRIBADAMENT. adv. m. ant. Impetuosa- de brotets: tè las fullas peludas, col-locadas en ua
nient , furiosament. Impetuosamente ,
furiosamente. costal, mòltas, juntas y semblants à las dels ciurons:
Yiolenter, furenter, excussè. las flors de cinch fullas grogas ab fruyt compost de
ABRIBAT, DA. adj. ant. Prompte, velós, dili- quatre ó cinch punxas en forma de ràdios triangu-
gent. Pronto, veloz, diJigente, activo. Velox, impiger, lars, semblant en algun modo à la creu de Malta: la

celer. seva llavor serveix de contraveneno, y es remey con-


ABRIBÓNARSE. v. r. Férse bribó. Abribonarse. tra '1 mal de pedra. Abrojo. Tribulus, i. || Lo fruyt
Otio, callidilati se dare. de dita planta. Abrojo. Tribuli fructus.
ABRICH. ra. Lo que'ns defensa del fret. Abrigo. ABROGACIÓ. f. ABOLICIÓ.
Apricatio, nis, apricitas, atis, fotus, us, munimen, ABROGADOR. m. ABOLIOOR.
inis, fomentum, i. || Amparo, patrocini. Abrigo, ar- ARROGAR. V. a. ABOLIR.
rimo. Valrocinixim, praisidium, ii, receptus, us. [I
ARROGAT, DA. p. p. ABOLIT.
Lloch abrigat y resguardat del vent y del fret. Abri- ABROMARSE. v. r. Umplirse de broma las
go, abrigadero, abrigado, abrigano. Apricus locus, naus. A.bromarse Navès, uredine, carie exedi, ca-
apricitas, atis. Lloch de refugi en algun perill ó
|| riem contrahere.
dany. Asylum, refugium, perfugium,
Asilo, guarida. ABROMAT, DA. p. p. Abromado. Uredine con-
confugium, ii; Lo sagrat ahonl se refugian los de-
[1 fectus, corrosus.
linqüents. Aailo, ungradn. Ara, a\ asylum, i, aiix. ABRÓTANO. m, ter. botxa.
ABS CATALÀ. ABS 13
AÉRÜAllADOR, RA. m. y f. Pesat, molest. las paradas que fa '1 clero, pera cantar los respon-

hrumador, molesto, pesado, sobon, postema. Gravis, sos, quant se porta à enterrar un cadàver. Posa. Ad
oleslus, imporlunus, plumbeus. piaculares preces defunctis canendas stacio.
ABRUMAR. V. a. Oprimir ab mòlt pes. Abru- ABSOLUCIÓ, f. La acció y efecte de absóldrer.
ar. Gravo, as, pondere opprimere. mel. Fatigar, || Absolucion. Absolutio, remissió, nis, criminis disso-
tiolestar. Abrumar, mokr, revenlar, marcar. Altero, lutio. II
Oració queàcada noclurno diu en las mati-
'rango, is, vexo, as, stomachor, aris, aliquem mo- nes lo qui oficia. Absolucion. Absolutio, nis.
stiam aíTicere. ABSOLUCIÓ GENERAL. Aplícació dc índulgcncias y
ABRUMAT, DA. Abnmado. Gravatus. comunicació de bonas obras, que per privilegi do-
ESTAR ABRUMAT DE DEUTE», f. Estav Ucno, agoMüdo, nan certs dias del any alguns ordes religiosos als

abrumado, cargado de deudas. Obrui aere alieno. fielsque confessats y contríls estan presents en sas
sÉR ABRUMAT AB LA MULTiTUT. fr. Scr ah'umado, iglesías Absolucion general. Solemnis indulgentia-
agobiadocon la multitud. Obrui numero. rum, piorumque operum communicatio.
ABRUPCIÓ. cir. Fractura, separació, rompi- ABSOLUCIÓ SACRAMENTAL. La quc dòua '1 confessor
ment. Abnipcion. Abruplio, nis. al penitent. Absolucion sacramental. Sacramentalís
ABRUSAR, v. a. Escalfar ab excés, com 1' ar- absolutio.
dor excessiu del sol. Achicharrar, asar, tostar. Tor- ABSOLUCIÓ DE LA INSTÀNCIA. La llibertat que donan
reo, es, uro, is. al reo quant no hi ha mèrits pera condemnarlo. Ab-
ABRUSAR8E. V. r. Abrasarse, rébrer un calor solucion de la instància. Litis diremptío.
excessiu. Achicharrarse, asarse, tostarse. Nimio, ca- ABSOLUT, A. adj. Independent, ab plena potes-
lore, ardore, igne aduri. tat. Absoluta. Supremo'praíditus imperio. Sens lí- ||

ABRUSAT, DA. p. p. Achicharrado. Aduslus. mits, sens restricció. Absoluta. Àbsolutus, plenus. [|

ABRUTAT, DA. adj. Bestiota, rudo, semblant à Filos. Lo que no tè respecte, ni relació. Absoluta.
las bestias en lo modo de obrar. Abrutado. Slultus, Àbsolutus; quod ad aliud nou refertur. gram. La [|

stolidus, slupidus. part de la oració que no regeix ni es regida. Absolu-


ABSGEDARSE. V. r, Transformarse en abcés, ta. Àbsolutus. íl
Qui lò '1 geni dominant. Absoluta,
terminar en supuració un tumor inflamatori. Absce- imperiosa. Imperiosus, arrogans.
darse. In pus convertí. ABSOLUTA, f. Proposició dita en to de magis-
ABSCÈS. m. ABCÉS. teri. Absoluta. Arrogans dictum.
FERSE UN ABScÉs. f. Bücerse un absceso. Abscedo, is ABSOLUTAMENT, adv. m. Soberanament, sens
TENIR UN ABSCES. f. Tenev, padecer un absceso. Abs- dependència, ab ple domini. Absolutamente. Absolu-
cessu, vomica laboraré. tè. Enterament, sens limitació. Absolutamente, en-
Ij

ABSÈNCIA, f. AUSENCIA. teramenle. Prorsus, omninò, admodum, absolutè,


ABSENT, adj. AüSENT. funditíis , simpliciter , simplicitús. |1
Generalment,
ABSENTARSE. V. r. ausentarse. sens excepció. Absolutamente. Absolutè, indiscrimi-
ABSENTAT, DA. p. p. AUSENTAT. nalim, nemine dempto. ||
Sens respecte, ni relació

I ABSi. prou. m. AB
ABSÓLDRER.V. a. y
ABSÓLRER. V. a. ant.
na. Absolver.
sí.

Eximir de culpa ó de pe-


Cantar las exequias. Solvo, absolvo,
alguna. Absolutamente. Absolutè.
ABSOLUTORI, A.
sentencia al reo. i&so/Míono. Absolutorius.
ABSOL VIMENT. m.
adj. Lo que absol, com

ant. ABSOLUCIÓ.
la

|]

is, dedamno, as, crímine liberare. ü Teol. Condonar, ABSORBENCIA. f. üsic. La acció ó acte de ab-
remétrer los pecats en la confessió. Absolver, remi- sorbir. Absorvencia. Absorptio,nis, actusabsorbendi.

tir. A peccatís solvere, absolvere, poenitentiaï sacra- ABSORBENT, p. a. y m. Absorvente. Absorbens.


mento peccalorem expiaré. [|
Alsar las censuras, ó ABSORBIMENT. m. ant. TERREMOTO,
excomunions. Absolver. Analhematis vinculo expedí- ABSORBIR, v. a. EMPAPARSE. med. Atràurer, II

absolvere, ecclesia; communioni restiluere. 1|


embéurer los humors. Absorver. Absorbeo, es.

for. Donar per llibre al reo acusat de culpa civil ó ABSOilBIT, DA. p. p. Absorvido. Absorptus.

criminal. Absolver. Absolvo, is, causam dirímere. ABSORCIÓ. La acció y efecte de absorbir. Ab-
SÉR FÀCIL EN" ABSÓLDRER. f. TENIR LA MANEGA AMPLA. sorcion. Absorlio, nis.
Ire,AfiSOLT, A. p. p. Absuello, remitido, perdonada. ABSORT, A. adj. Admirat. Absorta, pasmado.
Àbsolutus; pocna, crimine solutus. Stupefactus, insluporem raplus, deíixus,
ABSOLTA, f. Deprecació que separada del reso ABSTENCIÓ, f. La acció de abstenirse. j|
Acte
's diu pera 'Is difunts. Responso, responsorio. Res- per lo qual declara un jutge que no entendrà de una
ponsorium, íi, absolutio, nis, piaculares prodefunc- causa per trovar en sa persona motiu de recusació.
tís preces. ||
La professo de ecclesiàstichs, que van Abstencion. Abstentio, nis.
à la casa del difunt à cantar una absolia, Procesion ABSTENCIÓ DE LLOcu. for. Medida de alia política

de eclesiàsticos, que van à la casa del difunto ú cantar empleada per sustràurer al ofès de las violencias del
un responso. Clericorum ccetus ad defuncli domura ofensor y à la societat del perill que tindria que té-

causa responsorií canendí pergens. f. Cada una de || mer de la presencia de certs malfactors.
14 ABS DICCIONARI ABü
ABSTENIMENT.m. ant. ABSTINÈNCIA. ne versari, contemplatione rapi. ||
Eximirse, excu-
ABSTENIRSE. V, r. Privarse de alguna cosa. sarse, desenténdrerse de alguna cosa. Eximirse, es-

Ahstenerse. Abstineo, careo, es, in re aliqua sibi tem- cusarse. Se ab aliquo negotio faciendo relaxaré, exi-
peraré. (I Reprimir las passions. Contenerse, re frenar- mere.
se, ahstenerse, mortificarse,domar las pasiones. Cupi- ABSTRET, A. p. p. ir. Abstracta, abstraido. Abs-
dilates fraïnare, refraenare, domaré, coercere, cohi- traclus. II
Lo que significa la forma ab exclusió de la

bere, continere, comprimere, reprimere. matèria. Abstracta. Abstraclus, simplex. |1


Retirat del

ABSTERGENT. p. a. Lo que neteja y purifica. tracte y comunicació. Abstraido. Abstraclus, ab ho-


Abstergente. Abslergens. minum frequentià substractus, solitudini deditus.
ABSTERGIMENT. m. ABSTERSIÓ. EN ABSTRET, m. adv. filos. Segons la idea, propie-
ABSTERGIR. V. a. fisic. y med. Netejar, aixu- tat, ó atribut separadament del subjecte. En abstrac-

gar. Absterger. Abstergeo, es, abstergo, is. ta. In abstracto, simpliciter.

ABSTERGIU. adj. abstersiu. ABSTRUS, A. adj. Ocult, difícil de enténdrer-


ABSTERSIÓ. f. fisic. ymed. Purificació. Abster- se. Abstruso, recondito. Abstrusus, abdilus, recondi-
cion. Abstersio, nis. tus, latens.

ABSTERSIU, VA. adj. med. Lo que tè virtut de ABSTRUSAMENT. adv. m. Ocultamente. Obs-
abstergir. Abstersivo, detersim, abstergente. Abstersi- curè, occultè, involulè, abstrusè.
vus, abslergens, smegmaticus. ABSUMIRSE. V. r. assümirse.
ABSTINÈNCIA, f. Templansa, moderació en V ABSURDAMENT, adv. m. Contra rahó. Absur-
us de alguna cosa. Abstinència. Abstinenlia, parsi- damente, disparatadamente. Absurdè, insuisè, inepte,
mònia, X, frugalitas, atis. ||
Virtut moral en la mo- insipienter.
deració del menjar y béurer. Abstinència. Abslinen- ABSURDÍSSIM, A. adj. sup. Absnrdísimo. Ab-
tia, sd, sanclitas, atis. [j D'iela. Abstinència, dieta. Ine- surdissimus.
dia, ae. || Dia en que per precepte de la iglesia no's ABSURDITAT, f. ant. y
pót menjar carn. Abs'inencia. A carnibus abstinenlia. ABSURDO. m. Necedal, tonteria, despropòsit,
ABSTINENT, adj. Lo qui s' absté ó priva de al- impertinència, ridiculesa. Absiírdo. Absurdum, i,

guna cosa. Abstinente. Abstinens , continens , so- absurdilas, atis, insipientia, a;.

brius, temperatus. [| Moderat en los apetits y parti- ABSURDO, DA. adj. Lo que repugna à la rahó.
cularment en de menjar y béurer. Abstinente. Fru-
lo Asurdo. Absurdus, ineplus, absonus.
galis, abstinens, continens, sobrius. ABTE, TA. adj. ant. apte.
ABSTiNENTÍSSIM, A. adj. sup. Abstinentísimo. ABTEA. ant. abtesa, abtitüt.
Abstinentissimus. ABTENIR. V. a. ant. conseguir.
ABSTINENTMENT. adv. m. Ab abstinència. ABTESA. ant. APTITüT.
f.

Àbstinenlemente. Abslinenter. [{
Ab moderació en los ABU. bol. Espècie de plàtano que 's cria en las
apetits. Abstinentemente. Castè, integrè. Indias, de fruyt glulinós y desabrit. Abu. || Veu sig-
ABSTINGUT, DA. p. p. Abstenido. Abstentus. nificativa de pare que entra al principi de mòlts
ABSTRACCIÓ, La consideració de algun atri-
f. noms propis, igualment àrabes.
but, propietat ó forma separadament del subjecte. ABUCASTA. an. avüTARDA. f.

Abslraccion. Abstraclio, nis. || Retiro del tracte y co- ABUFETEJAR. V. a. ant. bofetejar.
municació. Abstraccion. Solitudo, inis, ab homiaum ABUFETEJAT, DA. p. p. BOFETEJAT.
convictu, conspeclu, frequentià recessus. ABUGOT. m. BURiNOT, 1. 2. Joch entre || tres
ABSTRACTAT, DA. adj. Abstraido, apartada. subjectes, hu dels quals, posat en mitj ab las mans
Abstraclus. juntasdevant la boca fa un ruhido semblant al del
ABSTRACTÍSSIM, A. adj. sup. Abstractisimo. burinot, y entretenint així als altres dos, procura
Abstraclissimus, simplicissiraus. donarlos bofetadas y evilarlas de ells. Abejon. Ala-
ABSTRACTIU, VA. adj. filos. Lo que tè virtut parum ludus.
de abslràurer. Abstractivo. Abstractivus. • ABUHIR. V. n.ant. abundar. |j
sobreixir.
ABSTRACTIVAMENT. adv. m. Ab ó per abs- ABULICIÓ. f. ant. abolició.
tracció. Abstractivamente. Abstracte. ABULIR. V. a. ant. abolir.
ABSTRÀURER. v. a. Considerar los atributs se- ABULTADOR, RA. m. y f. Lo qui abulta. Abul-
paradament de la matèria. Abstraer. Abstraho, is. H tador. Amplificator.
íilos. Considerar una propietat ó atribut de una cosa ABULTAMENT. m. La acció de abultar. Abulta-
sens aténdrer à altras, com quant en un cos sola- miento. Amplificatio, nis.
ment se considera la extensió ó la blancura, etc. ABULTAR. V. n. Fér ó tenir bullo. Abultar. In
Abstraer. Abstraho, is. molem, in corpus excrescere, insurgere. |j v. a. Au-
ABSTRÀURERSE. V. r.
y menlar lo bulto de alguna cosa. Abultar. Coagmen-
ABSTRÉRSE. V. r. ant. Enagenarse dels objec- to, as, augeo, es. jl
mel. Exagerar. Abultar, exage-
tes sensibles entregantse à la contemplació dels in- rar, decantar, ponderar. Exaggero, amplifico, as,
tel-lectuals. Abstraerse, enagenarse. In conteraplatio- adaugeo, es.
ABU CATALÀ. ACA 1»
ABULTAT, DA. p. p. AhuUado. Auctus, ampli- disgustarse. Aburrirse. Sui ipsius taedio confici, se

ficatus. Ij
adj. Cosa de gran bullo. AhuUado. Per- ipsuni fastidire. [] abandonarse.
íçrandis. ABURRIT, DA. p. p. Aburrido. Desertus, relic-
ÍABüNDAMENT. m. Sols s' usa ab la expressió lus.

dveibial, à major abündament, que equival: à de- ABÚS. m. Mal us. Abuso. Abusio, nis, abusus, us.
ies, A mayor abundamiento . Insuper, praiterea; ad ABU8ADOR, RA. m. y f. Lo quí abusa. Abusa-
ienius, ad uberias struendum, firmandum, |i
anl. dor. Abusor, is.

ABUNDÀNCIA. ABUSAR. V. n. Fér mal us. Abusar. Abulor, eris.


ABUNDÀNCIA, f. Abundància, copia. Abundan- ABUSAT, DA. p. p. Abusado. Abusus.
tia, allluenlia, copia, ai, y si es de fruyts: uberias, ABUSIÓ. f ABÚS. .

ferlilitas, feracilas, atis, frucluum magnitudo, co- ABUSIU, VA. adj. Lo que's fa per abús ó contra
pia. [| En la oraloria. Abundància, facundia, afluèn- lley. Abusivo, Abusivus.
cia. Facundia, aj, facundilas, foecundilas, atis. ABUSIVAMENT, adv. m. Ab abús. Abusiva-
k MAJOR ABUNDÀNCIA. ID. adv. À MAJOR ABÜNDAMENT. mente. Abusivè, ex abusu, vitiosè, contra morem.
DE LA ABUNDÀNCIA DEL COR PARLA LA BOCA. lOC. Ma- ABUTILON. m. Planta de dos à cinch peus, la
nifesla que comunment se parla mòlt de lo que eslà cama es dreta, rodona, peluda, ramosa, las fullas
moll penetrat 1' animo. De la abundància del cora- en figura de cor, las flors semblants àlas del malví,
zon habla la boca. Se va la boca adonde està el co- encara que grogas, comunment xalo per la
lo fruyt
razon. Ex abundanlia cordis osloquilur. part superior,y enclou unas lavellas membranosas
LA ABUNDÀNCIA MATA LA FAM. ref. Deuota que '1 te- ab uns grans en figura de ronyó; y es remey contra
nir abundància de las cosas es causa quen's fassan mal de pedra. Abutilon. Sida, a>, abulilon, nis.
'1

poch goig, 6 que las mirem ab indiferència, la abun- ABUTOR. m. Aucell de un peu de alt, de color
dància mata ó quita el hambre. Uberias faslidium, cendrós obscur ab clapas blancas: tè las camas y la
contemplum parit. part inferior del cap verdas, lo coll mòlt llarch y
ABUNDANT, p. Lo que abunda. Abimdanle.
a. dret Ave toro. Ardea stellaris.
Abundans. ||
adj. Copiós. Abundante, copioso, abun- ABUYRA. f. anl. Mal presagi. Mal agüero.
dosa, rico. Abundans, affluens, uber, copiosus, fe- ABUYRAR. v. n.anl. abundar. ||
sobreixir.
cundus. I!
Fèrtil. Abundante, fèrtil. Ferax, largus, ABZIAGH, GA. adj. ant. Funest. Aciago, in faus-

abundans. (|magnifich. 3. ta, funesto. Infaustus, ominosus, ater.


ABUNDANTÍSSIM, A. adj. Abundantísimo.
Uberrimus. AG.
ABUNDANTMENT, adv. Ab abundància. Abun-
Idantemente. Abundè affalim copiosè fertiliter,
, , ,
ACA. f HACA. [| n. p. La muller del pastor Faus-
Bluenter. Esplèndidament. Abundantemente, es-
||
to, dida de Rómulo y Remo. Aca, Laurencia ó Laren-
^pléndidamente, magnificamente. Dapsilè, dapsiliter, cia. Accalaurenlia, x.
daplicè. ACÀ. adv. 11. AQUÍ.
ABUNDAR. V. n. Haver abundància. Abundar. AGAB. m ant. acabament. \\ igualat. || ant. rich.
.bundo, as, aíIluo,is. I|
Sér fèrtil. Abundar. Ubero, ACABABLE. adj. Lo que 's pot acabar. Acaba-
as. ble. Periturus.
ABUNDAT, DA. i^.T^. Abundado. Abundatus. AGABADOR. a. m. y f. Qui acaba ó conclou.
ABUNDONAT, DA. p. p. anl. ABUNDANT. Acabador. Perficiens.
ABUNDÓS, A. adj. ant. abundant. AGABALAR. v. a. ant. Acaüdalab. || ant. igua-
ABUNDOSAMENT, adv. m. ant. abundantment. lar.
ABUNYOLAR. a. Formar en figura de bunyol. AGABALAT, DA. p. p. acaudalat. [|
adj. Acau-
Se pren especialment per fregir los ous de modo dalado, rico, opulenlo. Pecuniosus,nummatus, num-
que queden rodons, esponjosos y torrats com lo mosus, locuples.
bunyol. Abvmelar. In lagani formam componere. AGABALLAT, DA. adj. Semblant al caball. Aca-
«r ABURRIMENT. m. Desestimació, abandono de ballado. Equo similis.

lnmlei\. Aburrimiento. Sui ipsius taïdium, faslidium. AGABALLERAR. V. a. Fér quB algú 's porte ó
[ ABURRIR. V. a. Abandonar enterament alguna tracte com à caballer. Acaballerar. Nobilium mori-
bsa, com los aucells als ous. Aburrir, Aborrecer, bus aliquem instruere.
abandonar. Desero, relinquo,is. [|
fam. Exposar di- AGABALLERAT, DA. adj. Qui's porta com à
ner ó altra cosa pera lograr algun fi. Aburrir, aven- caballer. Acaballerado. Nobilibus, ingenuis moribus
turar, arriesgar. Expono, is, committere forlun;e; ca- praídilus; generosa indole decoratus.
suipermittere; dubia; sorli aliquid dare. || Molestar, AGABAMENT. m. Fi, conclusió, terme. Acaba-
cansar, fastiguejar. Aburrir. Alicui, tíBdium, fasli- miento, fm. Absolulio, peraclio, perfeclio, nis, finis,
dium, desperalionem crearé, molestiam afl'erre, slo- is. II
Extrem. Remate, exlremo. Exlremum, i, finis, is,

machor, aris. AGABAR. v. a. Conclóurer, fér arribar alguna


ABURRIRSE. v. r. Deixarse anar, fastiguejarse, cosa al fi ó terme. Acabar, finalizar, terminar, con-
16 ACA DíCGIOiNARl ACA
cluir. Termino, as, compleo, es, definio, is, ad fas- AGABUSSAT, DA, p. p. CABUSSAT.
tigium adducere, perducere. Donar la última ma. ||
ACADAR. V. a. ant. aquietar.
J^cabar, perfeccionar, dar la última mano. Conficio, ACADAT, DA. p. p. AQUIETAT.
percolo, is, extreraam manum
imponere; ad un- ACADÈMIA, Paratge deliciós en un arrabal de
f.

guem castigaré; omnibus, numeris absolvere. [| met. Atenas ahonl Plató y altres ensenjaban la filosofia.
Lograr lo que's pretén, Conseguir, hgrar, alcanzar. Acadèmia. Acadèmia, a?. La secta de filosops dei- ||

Obtineo, es, adipiscor, eris. [[


Consumir, gastar en- xebles de Plalo. Acadèmia. Acadèmia, ai. (|
Societat
terament alguna cosa, com lo vi de la bóta etc. Aca- de literats ó facultatius establerta ab autoritat pú-
bar, apurar, consumir. Absumo, conficio, is. ||
met. blica pera adelantar las ciencias y arts. Acadèmia.

Angustiar, apurar, consumir. Acabar, matar. Ango, Litterariusludus. La acció de junlarse, y lloch
|]

is,alicuimolestiam crearé. Arruhinar enterament. ||


ahont tenen las juntas los académichs. Acadèmia.
Acabar, aniquilar, exterminar, extinguir, extirpar. Acadèmia, a). Junta de professors pera exercitarse
||

Extirpo, pessumdo, as, funditus delere, diruere. ||


en sas respectivas facultats. Acadèmia. Acadèmia,
met. Tràurer utilitat ó profit de alguna cosa. S' usa diatriba, ai. j] Certamen en lo qual se distribuheixen
ab interrogació ó negació, com ^.que'n acabaràs de premis. Acadèmia. Certamen, inis, exercitatio, nis,

venjarte? ó no'n acabaràs res. Sacar, tener, lograr. ludus, Entre pintors y escultors la figura treta
i.
II

Quid proderit... v. n. Finir una cosa en tal ó qual


||
per modelo. Acadèmia. Ad vivum exactus typus.
fiigura, com la espasa acaba en punta. Acabar, rema- ACADÈMICAMENT, adv. m. Al estil de acadè-
tar, terminar. Desino, as, desino, is. |)
morir. ||
Ab la mia. Académicamente. Morè academico,
y denota haver fét poch
preposició de es auxiliar, ACADÉMICH. m, Indíviduo de una acadèmia.
abans que expressa, com ara acabo de dinar.
lo Acarfe'mico. i. Filosop que segueix la
Academicus, ||

Acabar. Nuper facere. secta de Plató. Academico. Academicus, i. Lo que j]

ACABAR AB ALGÚ. fr. Matarlo, y així 's diu la Es- es propi de la Acadèmia, com discurs académich,
panya ACABÀ ab los dos Scipions. Acabar. Consumo, Academico. Academicus, i. adj. Lo pertanyent à la ||

interficio, is. acadèmia. Academico. Academicus.


ACABAR DE UNA VKGADA. exp. fam. Manifesta 1' en- ACADEMI^TA. m. ant. académich.
fado que causa la tardansa de algú en fér ó dir al- ACAFERAT. adj. ter. Atrafagat. Atareado. Ne-
guna cosa. Acaba ya. Aggedum, aggessis, agge por- gotiis plenus.

ro, perfice tàndem. ACAJARSE. V, r, ant, Abaixarse , arrupirse,'


sÉR COSA DE MAY ACABAR, fr. Sér cosa de mòlt Agacharse, encogerse. Sese incurvare.
temps ó duració. Ser cosa de nunca acahar. Res ni- ACALAR. V, a. ant. baixar, devallar. ||
ant. lli-
mis longa. gar, unir, llassar. Prender, abrochar, atar. Prehen-
HOME VALENT Y BOTA DE BON VI, LtEGO s' ACABA. ref. do, is, infibulo, as.
Denota lo mòlt exposats que estan à la mort los que ACALAT, DA. p. p. ant. Prendido, abrochado,
renyeixen ab freqüència ó s' arriscan als perills. atado. Fibulatus, fibulatorius.
Losvalienlesy el buen vino presto acaban. Yir pug- AGALLARSE. V. r. COMPÓNDRERSE, CONVENIRSE.
nans vinumque bonum durabile non est. AGALORADÍSSIM, A. adj. sup. Muy acalorada.
n'hem acabat de EIXIR. expr. fam. Denota la satis- Maximè inflammatus. incensus.
facció de haver lograt 1' intent en cosa de llarga ACALORAMENT. m. Incendi de cap. Acalora-
duració. Acahàramos, ó acabdramos con ello. Tàndem miento. Ardor, is, [[
met, Àrrebatament de alguna
actum perfectum est, passió. Acalar amiento, arrebatamiento, efervescència.
PER ACABAR DE UNA VEGADA, exp. fam. Pera dir en Yehementia, fúria, ai, ardor, furor, is, mentis alie-
resumen ó ab pocas paraulas. Para acabar, ó decirlo natio. II
La acció de dit àrrebatament. Acaloramien-
de una vez. Ut semel finiam, ne longum faciam, ui ta. ímpetus, us.
paucis absolvam, ACALORAR, v. a. Causar calor. Acalorar. Cale-
ACABARSE. V, r, Extingirse, aniquilarse, Aca- facio, is, calore afficere. ||
Encéndrer ab 1' exercici,
barse, acabar. Definio, evanesco, is. ||
Rematarse. us, etc. Acalorar, encender, enardecer. Inflammo, as,
Acabarse, concluirse. Perfici, absolvi, finem attinge- incendo, is, met Proraóurer, excitar, donar pres-
||

re, ad finem devenire. ||


Defallir, anar faltant las sa. Acalorar, incitar, avivar, instar. Inflammo, exci-
forsas. Acabarse, acabar, desfallecer. Yiribus desti- to, as, urgeo, es, accendo, is, petitioni instaré,
tuí, il
MORIR. IJMATARSE. ACALORARSE. Encéndrerse per causa de
v, r.
ACABAT, DA. p. p. Acabada. Conclusus. ||
adj. gran fatiga. Acalorarse. Inflammari, incendi. met, ||

Perfet, consumat. Acabado. Perfectus, absolutus. Enardirse en la conversació, disputa. Acalorarse, al-
|1

Vell, destruhit. Acabado. Consumptus, confeclus. terarse, enardecer se, reanimarse. Incaleo, es, incales-
|)

Mort. Muerto. Extinctus. co, efervesco, is, prailior, aris.


ESTAR mòlt ACABAT, exp. Mòlt vell, flach, sens for- AGAMELLAT, DA. adj. Semblant al camell.
sas. Estar miiff acabado, muy 4ecai4o. Morbo, senio, Acamellado. Camelinus.
aut aítate confectum esse. AGAMINAR. V. n. ant. ter. caminar
AG^BVSSA^. V. a. CABUSSAR. ACAMINAT, DA. p. p. caminat.
.

ACA CATALÀ. ACA íl


AGAMPAMENT. m. Col-locació de un exèrcit AGAPTAT, DA. p. p. captat.
y'l Uoch que ocupa. Cnmpamento, acampamento, AGAPTE. m. for. Escriptura en que s' ha fet la
reaks. Castraraelatio, nis, castra, orum, castrorum investidura delfeudoó enflteusis. [] Cens que's pres-
metatio. ta pel feudo ó enfileusis, Aparte. A capite.
ACAMPAR. V. n. Allotjar un exèrcit en tendas AGARADAMENT. m. for. la acció y efecte de
6 al ras. Acampar. Castrametor, aris, tentoria fige- acarar, Careo. Collatio, comparatio, nis, anachri-
re, castra constituere, facere, locare. sis, is,

AGAMPARSE. V. r. acampar. fam. campar, ||


AGARAR. V. a. Juntar dos cosas pervéurersi
AGAMPAT, DA. p. p. Acampada. Castris locatus confrontan, Carear , confrontar^ conferir, acarar.
exercitus. Comparo, as, confero, ers, compono, is. For, Ca- ||

AGANA. f. Arbre frondós de la isla de Cuba, de rejar, confrontar unas personas ab altras pera ave-
fullas punxagudas y fruyt semblant à la nespla. riguar alguna veritat, Carear, acarar. Testes confer-
Àcana. Acana. re, compararé, coram sistere,
AGANALADURA. f. L'efecte de acanalar. Aca- AGARARSE. V. r, Juntarse dos ó mes personas
naladura. Stria, le. pera tractar de algun asumpto. Carear, avistarse,
AGANALAR. v. a. Fér ó posar alguna cosa en conferirse. Convenio, is, congredior, eris;se inunura
forma de canal, Acanalar. Strio, as, strias facere, locum congregaré; in conspectum venire,
canales efflcere, canaliculatim fabrefacere. ||
Con- AGARAT, DA. p, p. Acarado, confrontada. Com-
duhir ó fér passar alguna cosa per canal ó paratge paratus.
estret. Acanalar, encanar. Canaliculatim, per canales, AGARGANYARSE. V. r. fam, Béurer massa ay-
per arctura ducere. gua, Encharcarse deagiia, aguazarse. Inaquari, aqua
AGANALAT, DA. p. p. Acanatado, estriado. Ca- oppleri, turgere,
naliculatus, strialus. ||
adj. Lo que's doblega en for- AGARGANYAT, DA. p. p. Encharcado. Aqua
ma de canal, com lo sombrero, Acanalado. Imbrica- infartus,
tus, I
Lo que pasa per canal ó paratge Aca- estret. AGARENAR. V, a. ant, Cubrir, tapar, Cohijar.
nalado. Per arctura ductum |1
que pas-
Dit del vent Cooperio, is,

sa per paratge estret. Emallejonado. Per angiportum AGARIGIADOR, A. m, y f, Lo qui acaricia.


immissus ||
estriat, Acariciador. Blandus, blanditus, benignus, delini-
AGANEA. ant. haganea. f. tor, comis.
AGANONAR, V. a, Conduhir la aygua per cano- AGARIGIAR. V, a. Fér caricias, tractar ab amor
nada, Arcaduzar. Àqua per fistulam aducere, y carinyo. Acariciar, halagar. Proleclo, as,permul-
AGANTONAMENT. m. Distribució de tropa ceo, es, delinio, is, blandior, iris; benigne, blandè
en diferents llochs. Acanlonamiento. Slativa castra, aliquem habere, [| Enganyar ab caricias, afalagar.
praïsidia, orum. ||
Lo siti ahont està acantonada la AGARIGIAT, DA. p. p. Acariciado. Permulsus.
tropa. Acantonamiento. Stativa castra, prajsidia,
iro AGARNAN. m. Peix de mar, de la forma del pa-
AGANTONAR. V. a, Dislribuhir la tropa en dife- gell,encara que blanch y de escatas argentadas; lo
nts paratges pera mès comoditat. Acantonar. Exer- cap gran, lo morro corb, la gorja estreta y las dents
citura in pra}sidiis,instativis distribuere, collocare. menudas; la carn mòlt blanca y sabrosa, conté mòl-
AGANTONAT, DA. p. p. Acantonado. In stativis tas sals volàtils y parts oliosas, Diuhen que es bo
distributus. pera purificar sanch y exitar
la la orina. Acarnano.
AGANYAMENT. m. La acció y efecte de aca- Acarnus, acarnanus, i,
nyar y acanyarse. Emanijamiento. Extenuatio, nis, AGARNISSARSE. V, r. ant. ENGARmSSARSE.
iníirmitas, alis, macies, ei. AGARNISSAT, DA. p, p, ENCARNISSAT,
AGANYAR. V. a. Enflaquir, emmalaltirà la cria- AGARREAR. V. a. Sér causa ó motiu de algun
tura donantli llet dolenta ó poca. Encanijar. Extenuo, dany. Acarrear, atraer, ocasionar. Affero, ers, creo,
as. II
Escanyar de fam. Matar de hambre. Fame pre- as, adduco, is.

meré, extinguere. AGARREAT, DA. p, p. Acarreado. Inlatus,


AGANYAR8E. V, r. Posarse las criaturas ma- AGÀS. ra, CASUALITAT, [] Infortuui, accident im-
eras y malaltas, Encanijarse. ./Egritudine raacresce- previst. Acaso. Casus, eventus, us, fors. Us. |1 adv.
Hbe, attenuari. m. Per casualitat, Acaso, casualmenle. Forsan, forsi-
HK- AGANYAT, DA. p, p. Encanijado. Extenuatus, tan, fortassis, forlè, casu, fortasse, [| Ab interroga-
HBnacie confectus. ció es: per ventura, Acaso, por ventura. Utrum, an
HK AGAPONAT, DA. adj. Semblant al capó, y així num, an ne, non ne.
^^B diu cara acaponada, la que te poca barba; veu PER SI ACAS. m, adv. Por si acaso. Si fortè.
ÀCAPONADA, la que tira à tiple, Acaponada. Spadoni AGASARAT. adj. Mòlt desitjós de casarse. S'usa
simílis ab lo verb anar. Llevar el cura debajo del brazo. Nap-
AGAPTA. CAPTA, f, tias expetere, nubendi cupiditate flagrare.
AGAPTADOR, A. m, y f ant. CAPTADOR. AGASSAR. V. a. ant. empaytar.
AGAPTAR. V. a. CAPTAR. AGASSAT, DA. p. p. empaytat.

TOMO I.
18 ACA DICCIONARI ACG
ACASSIA. f. Arbre ple de punxas, poblat de flors Adquirir opinió, aplauso, amistat. Acaudalar, ad-
blancas: son fruyt es com los lluvins y destil-la la quirir, granjear, llevarse. Nomen, gloriam, plausus
goma aràbiga. Acacw. Acàcia, ae. [|Farm. Lo such sibi compararé, adquirere.
dels aranyons. Acàcia. Acàcia, x. ACAUDALAT, DA. p. p. y adj. Acaudalado, adi-
ACASSIA. FALSA. Arbre, quals fullas estan compostas nerado. Nuramatus, nummosus, pecnniosus, locu-
de altras petitas, de las que ixen unas punxas for- ples, eeratus homo.
mantne tres cada una. Acàcia falsa ó falsa acàcia. ACÀURER. V. n. ant. esdevenir.
Pseudo acàcia. La substància extreta del fruyt de
[)
ACAYGUT, DA. p. p. esdevingut.
dit arbre: es un astringent mòlt eficàs. Acàcia falsa. ACCEDIR. V. n. Férse de la opinió de algú. Ac-
Acàcia falsa. ceder, asentir, adherir, adherirse, conformarse, ir con

ACASSIA ROSA. Arbre vistós per lo vertde sas fullas, alguno. Alicui, cum aliquo convenire, ab aliquo sen-

y per sòs hermosos poms de flors de color de rosa. tiré, in alicujus sententiamire. [|
Concedir. Conceder,
Acàcia rosa. Robina hispida. otorgar, acceder. Concedo, consentio, is.

ACASSIA VERDADERA. Substaucia espessa que portan ACCEDIT, DA. p. p. Accedido. In alicujus sen-
de llevant ab unas bufetas: de la part exterior es ne- tentiam addictus.
gra y per dintre de un color viu que tira à roig. Acà- ACCELERACIÓ, f. La acció y efecte de accele-
cia verdadera, acàcia de levante. Acàcia vera. rar. Aceleracion, celeridad, prontitud, acekramiento.
ACASSIANS. m. pi. Heretges, deixebles de Acas- Acceleratio, festinatio, properatio, nis, celerilas,
si que vivia en lo sigle V. Acacianos. Acaciani, atis.

orum. ACCELERAR, v. a. Fér que una cosa vinga


ACASTES. f. Ninfa, mitològica filla de Occéano abans del temps regular. Acelerar, precipitar, antici-
y Tétis. Acasles. Acastes. par, adelantar. Anticipio, pnecipito, as, rapio, is,
ACASTORAT, DA. adj. Se diu de algunas telas agereprematurè. ||
Guanyar temps en la execució de
semblants à las pells del castor. Acastorado. Casto- alguna cosa, feria ab promptitut. Acelerar, avivar,
reoe pellisimilis tela. activar, apresurar, dar calor. Maturo, propero, fes-
AGATABLE. adj. Respectable, digne de acata- tino, as. II
Donar ànsia à algú pera fér alguna cosa,
ment. Acatahle. Yenerandus. PUNXAR. 2.
ACATADAMEIVT. adv. m. Ab acatament ó re- ACCELERARSE. Anticiparse. Apresurarse. Ac-
verencia. Acatadamente , i-everentemente , respetuo- celeror, aris.
samente. Reverentèr. ACCELERAT, DA. p. p. Acelerado. Acceleratus.
ACATADOR, A. m. y f. Lo qui acata. Acatante. ACCENT, m. Lo to ab que's pronuncia una síl-

Spectans, tis. laba. Acento. Prosòdia, a3, accentus, us, sonus, i.


j|

ACATALÉCTICH, CA. adj. Dit del vers que no Titlla sobre de una vocal pera senyalar que es breu
li falla ni sobra síl-laba alguna. Acataléctico. Acata- ó llarga. Acento. Nota, ic, àpex, icis, accentus, us. (|

lecticus. Lo to ó pronunciació de cada provincià. Acento. Cu-


ACATAMENT, m. Respecte, reverencia. Acata- jusque genlis pronuntiatio. ]|
mús. La modulació de
miento, reveremia. Reveren tia, ae, venera tio, nis, ho- la veu. Acento. Vocis raodulatio. ||
poét, L'eco. Acen-
nor, is, cultus, respectus, us. [| ant. presencia. to, eco. Echo, us, soni, vocis repercussió. ||
poét. La
ACATAR. Venerar, honrar, manifestar res-
V. a. veu mateix vers. Acento. Modus,
y'l numerus, i,

pecte. Acatar. Veneror, aris, honore afificere, colere. modulatio, nis.


ACATARSE. V. r. ant. Adonarse, advertir. Ad- ACCENT agut. gram. Lo que puja de esquerra à dre-
vertir. Animadverlo, is. ta, y denota que es llarga la síl-laba sobre que recau,
ACATAT, DA. p. p. de acatar. Acatada. Cultus, com cafè. Acento agudo. Accentus acutus.
honoralus. [| p. p. de acatarse. Advertido. Animad- ACCENT ciRCüMFLExo. Lo compost dc agut y grave,
versus. en esta forma *
y denota que la x tè forsa de c y s.
ACATISTA. f. Festa en honor de la Verge, Acento circumflejo. Accentus circumflexus.
que's celebra en Constantinopla la nit del dissapte ACCENT GRAVE. Lo que's forma al revés del agut, y
de quarta semana de quaresma, en que ningú pót
la denota que.'la síl-laba sobre que's posay's pronuncia
sentarse durant los oficis y demés ceremonias reli- fosca. Acento grave. Accentus gravis.
giosas. Acatista. Acatistes. CARREGAR l' ACCENT, fr. fam. Eutrctenirse en al-
ACATO. m. ACATAMENT. guna cosa pera feria mòlt reparable. Recargar. Adno-
ACATXAPARSE. V. r. ter. acobardarse, ami- to as.
, Repéndrer severament. Cargar la mano.
II

LANARSE, ACOQÜINARSE. Acarbè in aliquem invehi.


ACATXAPAT, DA. p. p. de ACATXAPARSE. ACCENTAR. V. a. ant. accentuar.
ACATXARSE. V. r. ter. acotxaiise. ACCENTAT, DA. p. p. ACCENTUAT.
ACAUDALAR, V. a. Juntar, aumentar cabal y ACCENTUACIÓ, f. L' US y col-locació del ac-
riquesas. Acaudalar, atesorar, allegar, juntar, aco- cent. Acentuacion. Accentuum, notarum appositio.
piar, amontonar. Opes, divitias, pecunias congerere, ACCENTUAR. V. a. Usar de accents. Acentuar.
adquiíere, pararé, compararé, cumulare. || met. Accentu proprio notaré, pronuntiare.
.

ACG CATALxV. ACC 19


ACCENTUAT, p. p. Acentuadu. Accentu nota- ACCÈSSIT, m. Yeu llatina mòlt usada en loscas-
lus. sos literaris, pera denotar la persona, obra ó escrit
ACCEPCIÓ, f. Lo diferent signilical ó sentit de que mereix lo segon lloch entre 'Is aspirants al pre-
las frases ó paraulas Acepcion. Acceplio, nis, sensus, mi ofert. Ceremonia que's practica en la elecció
II

as. del papa quant per 1' escrutini no resulta elecció.


ACCESSORI, A. adj. Lo que s' uneix al princi-
I ACCEPCIÓ DE
mes que
PERSONAs. IncHnació que's
à altras sens atèndrer al mèrit, Acepcion,
aceptacion de personas. Prosopolepsia,
rum acceptio; ratio habita persona), non causje.
ii;,
tè à unas

persona-
pal ó dependeix de
tal. Accessorius, adhícrens.
ACCES80RIAMENT.
ell. Accesorio, adherente, acciden-

adv. m. Accesoriamente
ACCEPTABLE, adj. Lo que's pót ó déu accep- Accessòria.
tar. Aceptable. Acceptabilis. ACCIDENT, m. Calitat que no es de la essència

ACCEPTABLEMENT, adv. m. Ab acceptació. ó naturalesa de la cosa. Accidente. Accidens, entis.


Aceplablemente. Gra té. Casualitat, cas imprevist. Accidente, casualidad,
II

ACCEPTACIÓ, f. Admissió de lo que's dóna ó acaso. Accidens, entis, fortuitus casus. ||


Malaltia
proposa. Aceplacion, admision. Acceptio, acceptatio, que sobrevé repentinament. Accidente, ataque, insul-
nis. II
Aprobació, aplauso. Aceptacion, aprobacion. to. Subitus, repenlinus morbus. Lo que dóna con- ||

Approbatio, nis, piausus, us. ||


for. Admissió de he- vulsions. Alferecia. Epilèpsia, a;. ||
pi. teol. Color,
rència, donació etc. Aceptacion. Aditio, cretio, nis. olor, sabor y figura de pa y vi, que queda en la
ACCEPTACIÓ 0E personas: ACCEPCIÓ. hòstia consagrada. Accidentes, espècies sacramentaks.
ACCEPTADOR, A. m. y f. Lo qui accepta. Acep- Accidentia sacramentalia. Los que sobrevenen à ||

iador. Acceptor, is, acceptrix, icis. la malaltia Sintomas, accidentes. Símptoma, tis.

ACCEPTADOR DE PERSONAS. Lo qui prefereix unas à PER UN ACCIDENT, m. adv. Per acàs. Por accidente,
altras sens atèndrer al inórit ni à la rahó. Aceptador por acaso, por casualidad. Casu, fortè, fortuilò.
de personas. Personaruni acceptor, personarum non TENIR Ó SÉR ACOMÉS DE UN ACCIDENT, fr. ACCIDEN-
meritorum ralionem habens, respiciens, curans. TARSE.
ACCEPTANT, p. a. Lo qui accepta. Aceptante. ACCIDENTAL. adj. No essencial. Accidental. Àc-
Acceptans. cidentalis, ad rei essentiam non pertinens. []
For-
ACCEPTAR. V. a. Admétrer las ofertas y encàr- tuït. Accidental, casual, contingente. Fortuitus, con-
rechs. Aceptar, admitir, tomar. Accipio, admitto, is, tingens. ||
mús. S' aplica à la clau fingida. Acci-
acceptum, gratum habere. dental. Accidentalis clavis. ||
Teol. glòria.
ACCEPTAR PERSONAS. f. Preferir unas à altras sens ACCIDENTALMENT, adv. m. Accidenlalmenle,
atèndrer al mèrit. Aceptar personas. Aliquem ante- por acaso, por accidente ó casualidad. Fortè, fortuilò,
facere, praiferre, respicere, alicujus rationem, non per accidens.
meritorum habere. ACCIDENTARSE. v. r. Sèr acomès de algun
ACCEPTAR iN'A LLETRA, f. Encarrcgarse de pagaria. accident. Accidentarse. Subito corripi morbo.

I Aceptar una
litteras in se suscipere.
letra.

ACCEPTARIA, ant, ACCEPTACIÓ.


Nomen syngraphum, campsorias

f.
ACCIDENTAT, DA.
dent ó ha quedat ab reliquias de
Paralyticus. ||
adj. Qui pateix algun acci-

met. Se diu del terreno quant es mòlt


ell. Accidentado.

ACCEPTE, A. adj. Ben vist, ben arribat, ben desigual ó trencat.


volgut. Acepto, grato, bien recibido. Acceptus, gratus. ACCIDIA. f. ant. PERESA. MALAVOLENSA. II

ACCÈ8. m. ACTE CARNAL, Entrada fàcil al trac- jj ACCIDIÓS, A. adj. ant. peresós. De mala vo- ||

te y comunicació de algú. Acceso. Accessus, aditus, luntat.


us. for. Un dels modos de adquirir dret à alguna
II ACCIÓ. f. Acte, fèt, operació. Accion. Factum,
cosa. Acceso. Jus ad rem. ||
m. med. Sèrie de fenó- gestum, i, actio, nis. ||
La impressió del agent en lo
menos morbosos que 'spresentan y desapareixen per pacient. Accion. Agentis in patientem operatio, ac-
interval-Ios, guardant un periodo unas vegadas tio. Possibilitat, facultat de parlar ú obrar. Accion,
II

constant y altras indeterminat. Acceso. Accessus, us. facultad. Actio, nis, facultas, potestas, atis, virtus.
ACCESSIBLE, adj. Lloch ahont se pót arribar ó utis. II
Positura, situació del cos. Accion. Corporis
pujar fàcilment. Accesible. Pervius, accessibilis, adi- geslus, habitus. ||
mil. Ataco, combat, batalla. Ac-

I tu facilis.
Accesible.
Persona afable, tractable, de fàcil accés.
II

Facilis, obvius homo.


Accesible, aseqnibk. Facilis, assequibilis.

ACCESSIÓ.
||
Fàcil de lograr.
cion. Pugna, piícliura.

judici. Accion, derecho. In judicio repetendi jus,


tio. II
Moviment del cos y qualsevol part de ell
orat.
||
for. Dret per demanar en
ac-

f. Augment defebra. Accesion, acceso. pera major expressió y vivesa dels afectes y parau-
Accessus, us, accessio, nis, febris incrementum. las. Accion. Actio, nis,gestus, us. poèt. L' asump-
|| ||

La de terciana. Cicion. Febris intermissio. for. La ||


to principal de un poema. Accion. Actio, nis. ||
pint.
acció de accedirà un tractat. Accesion. Accessio, nis. ACTiTUT. com. Cada part de las que componen lo
II

En la elecció de Papa 's diu, quant los vots estan


II fondo de una companyia. Accion. Sors, sortis. Lo ||

dividits, uneixen alguns als que altres han do-


y s' moviment descompassat de las mans. Manoteo, ma-
nat. Acceso, ac<;esion, Accessus, us. noteado. Manuummotus. Lo maneig ó desayre afec- |j
20 ACE DICCIONARI ACE
tat. Desgaire. Simulata negligentia, incúria, íe, in- ACEMETA8. m, pi. Monjos que de nit y de dia
curiositas, atis. ||
Senyal ó demostració exterior de s'ocupavan en cantar alabansas al Senyor, sens
despreci. Desgaire. Gestus, us, contemptio, nis, ín- descans ni tregua. Acemetas 6 acemetes, gente que no
dex, icis. II
Demanda del dany rebut, Accion. Inju- duerme. Acoemeles.
riarum actio. ACENDRAT, DA. adj. Lo mès purificat. Acen-
ACCIÓ DE GRAciAs. Las cxpressions de agrahiment drado. Purissimus.
per los beneficis rebuts. Accion de gracias. Eucha- ACENSAR. Donarà cens. Acensuar, dar d
V. a.

ristia, orum, eucharisticon, i, gratiarum actio. censo. Fundum eere annuo censu alieno gravaré, sub
Àcció DIRECTA. Accion directtt. Recta, legitima ac- tradere. Rébrer una finca acensada. Tomarà censo.
||

tio.
II
for. La que proceheix de las paraulas de una Fundum sub annuo censu accipere.
lley. Accion directa. Directa, legitima actio. ACENSAT, DA. p. p. Dado ó tornado ú censo.
A.CCIÓ GEmROSA.. Aceion noble, generosa. Liberalis Traditus, acceptus sub annuo censu.
actio. ACER. m. CER.
ACCIÓ VIL. Accion vil. Probrum, i. ACERAR. V. a. Posar cer à la punta ó tall dels
EN ACCIÓ, m, adv. En actitut de anar à fér alguna instruments. Acerar. Chalybem ferro addere, admis-
cosa. En ademan, en accion. Cum, in gestu. cere; aciem, cuspidemque ferri adhibendo chalybem
ESTAR EN ACCIÓ. Pelear la tropa. £síar en accion. solidaré. ||
Posar en aygua lo cer bullent. Acerar.
Praelior, aris, prailium committere, manus consere- Candentera chalybem aqua immergere.
re. ACERAT, DA. p, p. Acerarfo. C ha ly be immixtus.
FÉR ACCIÓ DE EXECUTAR ALGUNA COSA. fr. HüCer üde- ACERBAMENT. adv. m. Asprement. Acerba-
man. Simulo, as. mente, asperamente. Acerbè, asperè, ||
Rigurosament,
ACCIONAR. V. n. ret. Acompanyar ab accions cruelment. Acerbamente, cruelmente, rigurosamente.
y tots los moviments del cos lo que's diu, pera do- Acerbò, severè, severiter, crudeliter, saivè,
narli mes gràcia y energia. Accionar. Rem gestu ex- ACERBITAT. f. Aspresa, desabriment de las
primere. fruytas que no sòn raaduras. Acerbidad. Acerbitas,
ACCIONAT, DA. p. p. Accionado.Yerbum, mo- asperitas, atis. ||
Rigor, crueltat, severitat. Acerbi-
tu, gestu expressum. ||
m. Proporció de las ac-
ret, dad, severidad, crueldad. Acerbitas, immanitas, cru-
cions ab lo que's diu. Accion. Concinna actio, motus delitas, saívitas, atis, saevitia, ae.
compositus. ACERBO, A. adj. Desapacible, cruel, rigurós.
ACCIONISTA, m. com. Lo qui lè part en alguna Acerbo. Acerbus, saivus, immanis, crudelis.
companyia. Accionista. Contubernalis, consors, qui ACERCA. prep. Acerca de, sobre. De súper. ||

ad simultaneam mercaturam pecunia^ quantitalem adv. t. y 11. cerca.


persolvit. ACERCAR. v. a. ACOSTAR. II
S' usa també com
ACGLAMACIÓ. f. ant. ACLAMACIÓ. recíproch.
ACCOMMODAR. V. a. ant. ACOM0DAR. ACÈRRIM, A. adj. sup. Mòlt constant, valent,
ACCORAR. V. a. ant. afligir congoixar. tenàs. Acérrimo, acerado. Acerrimus, imperterritus
ACCORAT, DA. p. p. AFLIGIT CONGOIXAT. fortissimus, tenax.
ACCORDARSE. V. r. ant. coNVENiRSE. ACERRIMAMENT. adv. m . Ab mòlta constàn-
ACCORDAT, DA. p. p. CONVINGUT. cia, vigor y tenacitat. Acérrimamente. Acerrimè,
ACCÓRRER. V. n. ant. socórrer. vehementer, strenuè.
ACCORRIMENT. ant. SOCORS. ACERT. m. Succés felís. Acierto. Successus, us,
ACCUPAR. V. a. ant. ocupar. opus reclum, collineatum. Prudència, tino, habi- ||

ACCUSAMENT. m. ant. ACUSACIÓ, litat. Acierto. Solertia, indústria, a3, dexteritas, atis,
ACEFALISME. m. Secla que regoneixia en Je- consilium, ii ||
Ditxa, fortuna, sort, casualitat. Acier-
suscrist una sola naturalesa Acefalismo. Acephalis- to. Sors, tis, casus, us. ||
Felicitat en lo discórrer.
mus, acephalorum secta, error,
i, Prudens conjectura, scita cogitatio.
Acierto, felicidad.
ACEFALITA. m. Heretge que no admet lo con- ACERTADAMENT. adv. m. Ab acert. Acerta-
Calcedonense. Acefalita. Acephalites,
cili ae, calce- damente. Dexterè, solerler, scienter.
donense concilium respuens h<ereticus. ACERTADÍSSIM, A. adj. sup, Acertadtsimo.
ACÉFALO, A. adj. Secta sens cap ó principal. Sollertissimus.
Acéfalo. Acephalus. ||
m. Qui la segueix, acefalita. ACERTADOR, RA. m. y f, Lo qui acerta 'I que
II
adj. Nom que 's donava als clergues que no vivian ha de succehir ó 's proposa com mòlt dificil. Acerta-
baig la disciplina ecclesiàstica
de algun bisbe, ic^/a- dor. Solers conjectator, I
Qui obra ab acert, Acerta-
lo. Acephalus, En las
i. I de Ingla-
i|
lleys de Enrich dor. Peritus,
terra, 'Is pobres que no
tenint bens alguns, tam- ACERTAR. V. a. Obrar ab acert. Acertar. Rem
poch regoneixen cap à qui pagar feudo ó tribut. probò aut recte agere, ralione facere. ||
Endevinar,
Acéfalo. Acephalus, i. m. pi. Pobles bàrbares y sens || penetrar alguna dificultat. Atinar, acertar. Calleo, es,
subjecció. Acéfalos. Acephali, orum. capio, is, II
fam. Trobar lo que's busca, Acertar. In-
ACELL. pron. ant. aquell. venio, reperio, is. ||
Eixir bè, fér proba. Acertar-
ACIi CATALÀ. ACI 21

Praevalesco, is, bene accidere, conlingere, verlere. AGÍ. adv. 11. ant. assi.

II
Tocar lo tir ahont s' apunta. Acertar, dar, atinar. ACIAVANT. adv. ant. endevant.
CoUimo, as, llineo, es, scopuni atlingere, feriré. 1|
ACIBADAMENT. m. ant. Malaltia de las cabal-
Endevinar. Acertar. Vera canere, adivinare, enigma caduras per haver begut mòlta de aygua desprès de
solvere, divinata accidere. haviír menjat cibada. Encebamiento, acebamiento.
QUI uo AGERTA, HO ENDEVINA, loc. fam. Denota que Hordei et aquic oppletio.

s' empren alguna cosa sens saber si resultarà bò ó AGIBADAR. v. a. Donar demasiada cibada à las

mal. Si sale, vale. Non semper feriet quocumque mi- cabalcaduras. Encebadar, acebadar. Hordeo opplere.
nabitur arcus. AGIBADARSE. v. r. Enmalaltirse las cabalca-
ACERTAT, DA. p. p. Acertado. Inventus. 1|
adj. duras per haver menjatdemasiada cibada, y begut
Cabal, complert, perfet. Acertado. Absolutus, per- demasiada aygua. Encebadarse acebadarse. Hordeo
feclus. et aqua oppleri.

LO MES ACERTAT FORA. exp. que aconsella lo que's AGIBADAT, DA. p. p. Encebüdado, acebadado.
deuria fér segons 1' orde de la prudència. Lo mas Hordeo et aqua oppletus.
acertado fuera. Consultius foret. AGIDULAR. v. a. med. Fér tornar agre alguna
AGERTARSE. V. r. Succehir per casualitat. beguda anyadintli una quantitat de un àcit, Acidu-
Acertarse. Contingo, is. ||
Havérhi bona cullita. Acer- lar. Acidulum reddere.
tarse, acudir. Abundo, as, príevalesco, is. ÀGIT. m. quim. Tota substància que combinada
ACEST, A. pron. ant. aqcest. ab oxigeno ó ab altre cos apte, ha adquirit lo gust
ACETAT, m. La combinació del àcit acétich ab agre y la propietat de fér tornar bermells los colors
una basa salificable. Acetato. Acetas, atis. blaus vegetals, y de formar sals combinantse ab los
ACETAT DE AMONiACH NEUTRE. Esperit de miude- àcits y Is óxits metàl-lichs. Acido. Acidum, i.

rero, sal líquida, transparent, blanca, un poch olo- ÀCIT ACÉTICH. Substància agra, la mes abundant en
rosa; de sabor fresch, picant, ensucrat, mòlt soluble la naturalesa. 'S troba en mòlts vegetals y animals.
en aygua y en esperit de vi; 's troba en curta can- Acido acético. Acidum acéticum. vinagre.
|j

titat en la naturalesa, en la orina corrompuda, en ÀCIT BENZOICH. Principi immediat que existeix en
la sava de alguns vegetals etc. però sempre es un tots los bàlsams, y principalment en lo benjui. Acido
producto del art. Acetato de amoniaco neutró. En al- benzoico, flores de benjui. Acidum benzoicum, flores
tre temps s' anomenaba licor de minderero, espiritu benzoés.
obtàlmico de minderero, licor volàtil de sal amoniaco ÀCIT HiDROCiÀNicfl. Líquit blanch transparent, de
acetado, licor de amoniaco acético, licor de acetato de
olort fort de ametUas amargas, de sabor al principi
amoniaco, sal amoniaco líquida, agua de amonia ace-
fresch, desprès agre y càustich; mòlt volàtil. Exis-
tada, àlcali amoniacal acetado, mislura salina volàtil,
teix en la naturalesa en mòlts vegetals; ab tot lo
acetato de amoniaco oleoso. Acetas ammoniacae neu- preparan completament pera '1 us de la medicina.
tra, acetas amoniacalis, spiritus minderedi, spiritus
Acido hidrociúnico, ó pnlsico. Acidum hydrosyani-
ophthalmicus. cum seu prussicum.
ACETAT DE MERCURI. Substaucia que's presenta en ÀCIT niDROCLÓRicu. Se troba en algunas minas de
forma de escatas petitas, cristallinas, blancas, que's
sal de Polònia y en alguns terrenos volcànichs, com-
tornan negras à la llum; de sabor agre y metàl-lich,
binat ab la sosa, format de parts iguals de cloro y
casi insoluble en la aygua y en 1' esperit de vi. Ace-
de hidrógeno. Quant es pur es gasseós, invisible, à
tato de mercurio, tierra foliada mercurial. Terra fo-
no sér que's trobe en contacte ab 1' ayre atmosfé-
liata mercurialis, hydrargyrus acetatus.
rich, qual humitat absorbeix ab promptitud. Acido
ACETAT DE MORFINA. Sal ueutra, blanca, sens olor,
hidroclórico muriàtico, hidromuridtico marino ó de la
de sabor mòlt amarch, mòltíssim líquida; resulta de
sal marina, espíritu de sal fumante. Acidum hidroclo-
la acció del àcit acétich en la morfina. Acetato de
ricum, acidum salis, spiritus salis marini, acidum
morfina. Acetas morfina).
muriàticum sive marinum.
ACETÓS, A. adj. ant. agre.
ACETRERIA. ant. Art de ÀCIT müriatich oxigenat. En estat de gas es groch
f. criar aucells de ra-
pinya pera cassar ab Cetreria.
verdós, sabor aslringent desagradable, olor sofo-
ells. Accipitraria
ars. una vegada y mitja son pes de ay-
canl, soluble en

AGEVAMENT. m. ENCEVAMENT. gua, combina ab los cossos simples y forma clóru-


AGEVAR. V. a. ENCEVAR. ros, destruheix mòlts dels colors blaus vegetals;

ACEYL, A. pron. ant aquell. en estat líquit obra com à estimulant, concentrat,
ACH. Pronunciació de la lletra H. Ache. Ha. obra com los mes actius àcits minerals. No's troba
AGHS. m. Arbre de vint à trenta peus de alsaria, en la naturalesa sinó combinat ab altres cossos.
de fusta mòlt ab clapas à manera de ulls. Las
forta Acido muriàtico oxigenada, úcido muriúlico deflogisti-
flors son blancas, de raòltas fullas, ficadas en una cado, cloro. Chlorum, i, chlorina, ae, spiritus, aci-
roseta, col-Iocada al mitj de un calis, retallat ordi- dum salis marini dephlogisticatum.
nàriament en cinch parts iguals. Acere, arce. kcer, is. àcit nítricii. aygua fort.
ACL DICCIONARI ACO
ACiT succímcH. Àcitblanch, cristallisat en prismas, expediré, urbem submovere, ||
Desenredar, arreglar
de sabor un poch agre. Es mòlt soluble en la aygua, un assumpto ó dependència. Poner en Umpio, orillar.
y forma sals ab las basas salificables, que s' emplean Aliquid absolvere, expediré; ad exitum tàndem pro-
pera reactius. Acido succinico. Acidum succinicum. ducere. ||
Clarificar los líquits.Ac/arflr,c?an'jícar.Eli-
ACLAMACIÓ, f. Aplauso general. Adamacion. qUO, as. fi
AVERIGUAR. II
PENTINAR.
Clamatio, acclamatio, nis, plausus, jubilatus, us. ||
ACLARIRSE. V. r. Serenarse'l temps. Adararse,
La dels vencedors, Adamacion. Ovatus, us, Crits ||
serenarse; ahir d tiempo. Claro, as, claresco, is,
de alegria pública. Adamadon. Jubilatio, nis, jubi- coelum sedari, sudum fieri, discussis nubibus sere-
latus, us, jubila, orum. nari. Assolarse lo que està tèrbol. Adararse, aso-
||

PER ACLAMACIÓ, m. adv. Dit de las eleccions de larse.Turbida sedari, liquescere, limum aut fíEcem
comú acort, sens votar. Por adamadon. Publico, considere, subsidere. compóndrerse .

communi consensu; una voce, uno ore. JA t' aclariré, loc. fam. tu me la pagaràs.
ACLAMADOR, A. m. y f. Lo qui aclama. Ada- QUE s' aclarescan. loc. fam. Denota que algú no
mador. Acclamator, plaudens plausor. vól mesclarse en los negocis de altres. Allà se las

ACLAMAR. avengan, ó se las hayan, óse las campaneen; alia se lo


V. a. Aplaudir ab crits de alegria.
Adamar, haya Marta con sus poUos. Tuas tibi res habeto; ipsi
vitorear. Acclanio, as, altollo, is, plausum
alicui dare; festinis clamoribus in alicujus laudem
viderint, nihil mea refert.

personare. Elegir per aclamació. Ac/owar. Aliquem


ACLARIT, DA. p. p.Adarado. Clarus, explora-
||
tus. adj. Esporgat. Chapodado. Amputatus. Ditde
uno ore, honore, sententiis omnibus, munere salu- II |j

las cosas espessas. Enrarecido. Rarefactus. Dit dels


lare. ||
Cridar en demostració de alegria pública. ||

licors. Adarado, serenado. Sedatus, defaecatus.


Adamar. Jubilo, as.
ACLIMATACIÓ, f. La acció y efecte de aclima-
ACLAMAT, DA. p. p. Adamado. Acclamatus,
tarse. Adimatacion. Ad alienum clima accomodatio.
y ovatus, ovans en los triumfos.
ACLIMATARSE. v, r. Se diu de las personas ó
ACLAPARAMENT. m. La acció y efecte de
altras cosas que s' han acostumat à un nou clima,
aclaparar. Debilidad, debilitadon. Debilitas, atis.
Connaturalizarse, adimatarse. Naturam alicujus rei
ACLAPARAR. V. a. Fér pérdrer las forsas. De- sibi facere, alieno climati assuefieri.
bilitar, desjarretar, enervar, desbastar, extenuar.
ACLIMATAT, DA. p, p. Adimatado, connatura-
Enervo, subnervo, debilito, as, vires frangere. || lizado. Assuefactus.
Aplicat al esparver, Desainar. Debilito, macero, as.
ACLIVILLARSE. v. r. clivillarse.
ACLAPARARSE. V, r. acobardirse. ACLIVILLAT, DA. p. p CLIVILLAT,
ACLAPARAT, DA. p. p. Üebilitado, desjarretado. ACLOFARSE. V, r, Ajovarse, assentarse ab tota
Debilitatus, debilitate confectus. ||
acobardit. comoditat y repòs. Arrellenarse, adocarse. Tranqui-
ACLARACIÓ. f. La acció y efecte de aclarar. Uè quiescere, desideo, es.
Adaradon. Explicatio, explanatio, illustratio, nis. ACLOFAT, DA. p. p. Aclocado. Adcubatus.
ACLARAR. V. a. ACLARIR. 2. ACLUCAR, v. a. Tancar los ulls. Cerrar los ojos.

ACLARAT, DA. p. p. Adarado. Explanatus. Oculos claudere. ||


met. Morir. Cerrar el ojo, los ojos.

ACLARIMENT, m. L' acte y efecte de aclarir. Lumina claudere in aeternam noctem; aevi spatium
Adaradon. Explanatio, finiré. Recullir la vista per véurer millor. Amí/s^íar.
explicatio, nis. ||
La acció y ||

efecte de arrancar unas plantas de entre altras per


Oculorum aciem contrahere.
NO ACLUCAR l' ULL ó 'ls ULLS. fr. No dormir geus.
estar mòlt espessas. Entresaca, entresacadura. Inter-
No pegar el ojo. Noctem insomnem ducere.
lucatio, nis. ||
ant. serenitat.
ACLUCARSE. V. r. aclucar. 1. met. Fér los
ACLARIR. V. a. Apartar lo que enfosqueix. Acía- ||

ulls grossos. Ilacer la vista gorda. Se non vidisse si-


rar. Tenebras,calliginemdepellere. ||
Explicar lo que
mularé. Tórcerse 'ls fils de ferro de las gabias,
no s' entén bè. Adarar, dedarar, ilustrar, poner en II

Torcerse. Inflecti.
daro. Explano, explico, ilUistro, elucido, as, evolvo,
ACOBARDAR. V. a, p, U, ACOBARDIR.
patefacio, is. Espargir las cosas pera que ocupen
||
AGOBARDAR8E. V. r. acobardirse.
mes lloch.Adarar, espardr. Explico, as, expando,
ACOBARDIR. V, a. Infundir temor. Acobardar,
is. Tràurer alguna cosa de entre altras per estar
II
intimidar, acmralar. Exanimo, as, deterreo, es, per-
massa espessas, Entresacar, adarar, despejar. Dis-
terrefacio, is ; metum incutere, terrorem injicere,
raro, as, apertum, patentem aliquid reddere. Dit || aniraum frangere.
del planter. Acuchillar, despejar. Plantas intercipere.
ACOBARDIRSE. V. r. Pérdrer 1' esperit, ó va-
Esporgar los arbres ó ceps. Cliapodar, escamon-
II
lor. Acobardarse, amilanarse, acoquinarse, alebrarse,
dar. Amputo, abluco, as ramos, palmites inutiles alebronarse, estrecharse de animo, abatirse, desmayar.
computaré, resecare, Ajustar disputas. Compo- Paveo, es, pavesco,
||
is, animis concidere, deficere,
ner, definir, decidir. Quaestionem deünire, solvere, jacere, animum despondere.
disputatione veritalem limare, dissidentes compo- ACOBARDIT, DA. Acobardado. Dejeclus
p, p.
nere. |]
Manar fér lloch. Hacer calle, ò plaza. Locum animo.
ACO CAÏALA. ACO 23

AGOBRAR. V. ant. rkcobrah. se, abalamarse. Alicui ingruere, aliquem impetere.


AGODIR. V. n. ACUDIU. invadere, in aliquem ruere, grassari, ferri príccipi-
AGOLAR. V. a. En lo blasó unir, juntar, combi- tem. Sobrevenir de improvís alguna malaltia ó afec-
II

nar los esculs dearmas ó trofeus, baig una insignia te violent. Acometer, sobrevenir, asallar. Morbum,
ó corona en senyal de aliansa entre dos regnes ó fami- somnum alicui impetere, subire, instaré, aliquem

lias. Se pren també per guarnir de collar un lleó, intercipi morbo. ||


empéndrer.

un gos llebrer ó altre animal; y del mateix modo AGOMIADAR. v. a. ant. despedir.
per posar à las àligas y cisnes coronas al coll, y per AGOMIADAT, DA. p. p. ant. despediT.
rodejar de alguna eura, sarment ó serp à un arbre, ACOMODABLE. adj. Lo que's pót acomodar.
creu ó columna y líltimament posar en figura de Acomodnble. Accommodabilis
aspa de St. Andreu delràs del escut las claus, bas- AGOMODAGIÓ. f. Composició amistosa. Acomo-
tons, llansas, espasas, banderas y altras cosas sem- dacion. Accommodatio, nis.

blants. Acolar. Scuta adunare, conjungere. ACOMODADAMENT. adv. m. Proporcionada-


ACÒLIT, m. L' ordenat de menors que serveix al ment. Acomodadamente. Accomodè, apte, appositè.
aliar, y també V escolà, encara que no sia ordenat. Ab comoditat. Acomodadamente. Commodè, oppor-
II

Acólilo. Acolylhus, acolithus, i. fam. ||


Lo qui ajuda tunè.
à altres. Acólito. Socius, ii, comes, satelles, ilis, ACOMODADÍSSIM, A. adj. sup. Acomodadisi-
contubernium, ii. mo. Peraccoramodatus.
NO NECESSITAR DÈ ACÒLIT ó ESCOLA, fr. No ueccssitar AGOMODADOR, A. m. y f. Lo qui acomoda.
laajuda ó consell de altre. No necesilar de acólito. Acomodador. Accommodator.
Nadar sin calabazas, no necesitar de calabazas para AGOMODAMENT. m. La acció y efecte de aco-
nadar. Alieno auxilio non indigere. modar. Acomorfacion, acomodamiento. Accommodatio,
AGOLITAT. m. L' orde de acòlit, que es lo quart nis. II
RECONCILIACIÓ.
dels quatre menors. Acolilado. Acolitatus, us. m. AGOMODAR. V. a. Ordenar, posar las cosas com
L' oíici de acòlit, que es servir inmediat al altar. Aco- correspon. Acomodar. Accommodo, apto, exaplo, co-
Htazgo. Acolitatus. l•loco, as. II
Ajustar renyinas. Acomodar, componer,
AGOLLADOR. m. nàut. Cable prim, ferm per un ajustar. Controversias, lites componere, conciliaré;
extrem ab la pinya en la vigota del obench, y ab ad concordiam reducere, adducere; litem toUere,
r altre cap se passa per las vigotas de la cadena, y redimere Casar à algú ó posarlo en un empleo útil.
1|

del obench dos y tirant de ell se


ó tres vegadas, Acomodar. Quemdam in munere apud aliquem co- ;

atessan los obenchs. AcoUador. Funis malos ads- l•locaré; muneri aliquid addicere. Posar alguna co- ||

tringens. sa en lolloch convenient. Acomodar. Commodè co-


AGOLLAR. v. a. nàut. Tirar de un cap gros ab llocare. Provehir à algú de lo que necessita. Aco-
1|

altre prim. Acoílar. Crassirem rudentem alio tenu- modar. Alicui commoda suppeditare. Venir ó sér ||

trahere, adducere. -del gust de algú alguna cosa. Acomodar. Aliquid ali-

»AAGOLLIMENT.
A
COLLENSA. f ant. ÀCLLLIMKNT.
m. ACULLIMENT.
cui placere, convenire,
cosa de us ó servey,
eum juvare. Deixar alguna
com un pa. Prestar. Commodo,
||

AGOLLIR. V. a. ACULLIR. as.


AGOLLONIR. V. a, fam. acobardie. AGOMODARSE. V. r. Lograr acomodo. Acomo-

ACOLLONIRSE. V. r. fam. ACOBARDIRSE. darse. Munus obtinére, ad munus accedere, alicui


AGOLLONIT, DA. p. p. ACOBiRDlT. munere se addicere. Conformarse ab lo dictamen, ||

AGOLORAR. V. a. ant. Dar brillo, esplendor, etc. ó geni de altres. Acomodarse, conformarse. Ad alte-
ACOLORAT, DA. adj. COLORAT. rius sententiam totura se fingere ; alicui obsecunda-
ACOLTELLEJAR. V. a. ACILTELLEJAR. re. II
ant. Usurpar. Aliena bona usurparé, rapere,
ACOLTELLEJAT, DA. p. p. aclltellejat. alieno tanquam proprio uti. ||
Tràurer profit. Sacar

AGOMANAR. V. a. ant. encomanar, confiar, en- provecho. Utilitatera compararé.


carregar. AGOMODAT, DA. p. p. Acomodada. Accommo-
»AAGOMANAT,
A GOMENAR.
DA. p. p. ant.
V. a. ant. encomanar.
encomanat. datus.
to.
II
adj. A propòsit. Acomodada, apropósito,
Accommodatus, aptus, commodus, appositus,
ap-

AGOMÉS, A. p. p. Acomeíido. Aggressus, inces- congruus. ||


rich. ||
casat.

sus, invasus, oppugnatus. AGOMODATIGI, A. adj. m. y f. Lo que's pót


AGOMESA. f. Arremesa, embestida. Acomelimien- acomodar à altra cosa. Acomodalicio, traslaticio.

to, acomelida. Aggressio, incursatio, oppugnatio, Translatitius.

nis, incursus, Ímpetus, us. AGOMODO. m. Empleo, destino, conveniència.


AGOMETEDOR, A. m. y f. Lo qui acomet. Aco- Acomodo. Ministerium, officium, ii, munus, eris,

meledor. Aggresor, invasor, impetens, is. coramoditas, atis, convenientia, íe.


AGOMETIMENT. m. ACOMESA. AGOMPANYADOR, A. m. y f. Lo qui acompa-
ii, comes, itis,
AGOMÉTRER. V. a. Embestir, atacar, llansarse nya. Acompanador, com,paMro. Socius,
sobre. Acometer, arremeter, embestir, cargar, arrojar- stipalor, is.
u ACO DICCIONARI ACO
ACOMPANYAMENT. m.Laacció y efecte de ACOMPASSAR LO GASTO. fr. Gastar à proporció de lo
acompanyar. Acompammiento. Comitalus, us. Co- 1|
que's tè. Compasar el gasto con la renta. Pro re sump-
mitiva per obsequi. Acompanamiento, séquito, comiti- tum facere.

va. Prosecutio, assectatio, stipatio, nis. La com- ||


ACOMPASSAT, DA. p. p. Compasado, acompa-
parsa del teatro. Acompanamiento. SceníB, persona- sado.Ad numerum exactus. adj Lo que guarda la ||

rum comitatus. ||
La composició é instruments pera deguda proporció. Acompasado. Ad amussim exactus.
acompanyar à la veu. Acompanamiento. Yocem comi- AGOMULAR. V. a. ant. ENCARREGAR.
lantes numeri. Lo que's dóna à algú per sa segure-
1|
ACONDICIONAR. V. n. Donar à las cosas certa

tat y defensa. Acompanamiento. PríEsidiaria stipatio. condició ó qualitat. Acondicionar . Constituo, aíïicio,

II
Lo de un enterro. Pompa fúnebre. Pompa funebris. is.

ACOMPANYANT, A. p. a. ACOMPANYADOR. ACONDICIONAR8E. V. r. Adquirir certa quali-


ACOMPANYAR. V. a. Anar ó estar en com- tat ó condició. Acondicionarse. Constitutionem quam-
panyia de algú. Acompanar. Comito, as, comitor, dam adquirere.
aris, stipo, as, comitem se alicui dare. met. Agre- ||
ACONDICIONAT, DA. adv.p. p. Acondicionado,
gar una cosa à altra. Acompanar. Adjungo, is. ||
Constitutus. II
adj. Ab los adverbis bè ó mal, de bona
GUIAR. Adornar la figura principal ab altras pera que
(I
ó mala condició. Bien ó mal acondicionado. Bonum
ressaltemès Acompanar. Principem figuram aliarum aut pravum.
inlerpositione exornare, apte circum ornaré. [|
m.ús. MAL ACONDICIONAT. DESFABORIT.
Tocar ó cantar ab altres. Acompanar Concino, is, AGONDUHIR. V. a. ACONDUCTARSE. 2.
canentis vocem, carmina tibiis aut nervis sociare. ACONDUHIT, DA, p.p. ACONDÜCTAT.
II
Sentir los mateixos afectes que altres, com acom- ACONGOIXAR. V. a. CONGOIXAR.
panyar en lo sentiment. Acompanar. Ridentibus adri- ACONGOIXARSE. V. r. congoixarse.
dére, flentibus adílére ; consentiré cum aliquo ; se ACONGOIXAT, DA. p. p. CONGOlXAT.
participem sociare in aflfeclus. ||
ant. afavorir. ACÓNIT. m. Escanya llops, planta perenne de
JO vos acompanyaré pee tot. loc. Denota que hu dos peus de alsada, las fullas compostas de cinch
serà company inseparable de altre. Yo te acompam- tiras estretas, llustrosas, de un vert trist en lo re-
ré siempre Me assiduum habebis comitem, tibi sem- vés, mès obscur en 1' endret, las flors blavas en for-
per hairebo. ma de espiga, la arrel com la de un rave ó nap, ne-
AGOMPANYARSE. V r.Cantar y tocar acor- grenca per fora y blanquinosa per dintre, y es veri-
dant los instruments ab la veu. Acompanarse. Car- nosa. Acònito, ndpelo, anasarca, centella, maíalobos,
mina tibiis aut nervis cantaré. ||
Rehunirse los facul- maversa, lupina Aconitum napellus.
tatius ó jutges, ó notaris pera resóldrer ab mésacert. ACONORT. m. CONORT.
Acompanarse. Consilii socium sibi adjungere. ACONORTAR. V. a. CONSOL.VR.
ACOMPANYAT, DA. p. p. Acompanado. Comi- AGONORTAR8E. V. r. Consolarse. JEqno animo
tatus, stipatus. fer re, pati.
MES VAL SOL QUE MAL ACOMPANYAT. TCf. EUSCnya que ACONORTAT, DA. p. p. Resignado, consolado.
la soledat es preferible à la mala companyia. Mas Consolatus.
mle solo que mal acompanado. Turpi consortio prais- AGONSEGUIMENT. m. ant. CONSECUCIÓ.
tat solitudo ; meliüs est solum esse, quam pravis uti ACONSEGUIR. V. a. Seguir à algú fins al lloch
comitibus. en que 's troba. Alcanzar. Adipiscor, consequor, as-
ACOMPARACIÓ. f. ant. comparació. sequor, eris. I
Hàurer ab la ma lo que està en pa-
ACOMPARADAMENT. adv. m, ant. comparati- ratge alt ó distant. Alcanzar. Àttingo, is. ||
Lograr
vament. lo que 's desitja. Alcanzar, conseguir, lograr, llegar.
AGOMPARAMENT. m. ant. y Assequor, consequor, adipiscor, nanciscor, eris, ob-
ACOMPARANSA. ant. comparació. f. tineo, es, ad
propositum finem pervenire; votorum
ACOMPARAR. v. a. COMPARAR. finem attingere. Haver viscut en lo temps de que's
||

ACOMPARAT, DA. p. p. COMPARAT parla. Alcanzar. In certa temporaincidere, coa;vum,


ACOMPASSADAMENT. adv. m. Acompasada- cosetaneum esse. ||
Igualar à altres en alguna cosa.
menle, à compàs, con órden. Ad numerum, ad nor- Alcanzar, conseguir, igualar. Coaequo, exaequo, as,
mam, concinnè, ad amussim. assequor, eris. ||
ler.Tenir guanyat. Acreditar, deven-
ACOMPASSAR. V. a. Amidar ablo compàs. Com- gar. Acquiro, lucrifacio, is, mereo, es.
posar. Circino, as, describo, is, metior, iris, met. ACONSEGUIT, DA.
|| p. p. Alcanzado. Adeptus,
Posar las cosas ab la deguda proporció. Compasar, consequtus. Endeutat. Alcanzado. JEre alieno op-
||

poner a compàs. Ad amussim ordinare. Arreglar, || pressus, gravatus; in aere alieno esse.
proporcionar las cosas de modo que no sobre ni fal- ACONSELL. m. ant. consell.
te. Compasar. E.xaiquo, as, moderor, aris, metior, ACONSELLABLE, adj. Lo que 's pót aconsellar.
iris. mús. Dividir las composicions en temps iguals
II Aconsejable. Consiliabilis.
ab rallas perpendiculars à las de la pauta. Compasar. ACONSELL ADOR, A. m. y y f.

Liniolis tempus metiri. ACONSELLANT, p, a. ant. Lo qui aconsella.


ACO CATALÀ. ACO 2o
Aconsejador. Consilialor, consilians, consiliarius. ||
ACORDAMENT. m. ant. ACORT.
CONSELLER. ACORDAN8A. f. ant. müs. CONSONÀNCIA. II
ant.
ACONSELLAR. V. a. Persuadir, donar consells. ACORT. II
anl. KKCORT.
Aconscjar. Consilior, aris, suadeo, es, consiliura dare, ACORDANT, adj. ant. concordant.
imperliri, consulere aliquem, consilio juvare. ACORDAR, v. a. Resóldrer de acort, ó per ma-
AGON8ELLAR8E. V. r. Demanar, péndrer con- jor número de vols. Acordar. Decerno, statuo, cons-
sell. Aconsejarse. Aliquem consulere, consultaré, con- tituo, is, concordo, as. |j
anl. Determinar una cosa
silium adhibere, advocaré, alicujusconsilium exqui- abans de manaria. Acordar. Decerno, is. pinl. Dis- ||

rere, expetere, ad aliquem referre. posar los colors, de modo qne no ressalten massa ni
QUI SOL s' ACONSELLA, SOL SE PENEDEIX, ref. EUSC- queden demasiat apagats. Acordar. Picturis tonum
nya que en negocis de gran importància debem acon- inter lucem et umbram medium dare. Avenir los ||

sellarnos ab altres. Quien à solas se aconseja, ú soJas instruments ó veus per formar armonía. Acordar^
se remesa ó desaconseja. No hay quien yerre sinó el que concordar. Consono, concinno, as, concinno, is; ins-
su parecer quiere. Tibi solum consulis, dolebis solus. trumenta, voces inter se aptare, consociare. ||
ant
ACONSELLAT, DA. p. p. Aconsejado. Consilio concedir. V. a. ant. combinar. acertar. ||

adjutus. ACORDARSE. V. a. aal. convenirse. ||


recor-
ACONSOLADOR, A. m. y CONSOLADOR. f. DARSE.
ACONSOLAR. V. a. CONSOLAR. ACORDAT, m. ACOHT.
ACONSOLARSE. V. r. Reduhirse, subjectarse ACORDAT, DA. p. p. Acordado. Decretus. ||
adj.
voluntàriament à fér ó sufrir alguna cosa en que hi Fét ab acort. Acordado. Maturo consilio factura.
havia alguna repugnància. Conformarse. Sese sub- ACORDE. adj. Conforme, corresponent. Acorde.
mittere, subjicere. Aptus, conveniens. ||
De un mateix dictamen. Acorde,
ACONSOLAT, DA. p. p. CONSOLAT. i|
Conforma- concorde. Goncors, mús. Consonant.
consenliens. |1

do. Subjectus. Acorde, consonante, armónico. Gonsonans, harmònio-


ACONSONANTAR. V. a. Observar al fi de cada sus, concinnus, concinnens.
vers una rima rigurosa, ó usar en la prosa de con- ACORDI. V. m. ant. acort.
sonants que sols convenen en la poesia. Aconsonantar. ACORDILLAR. V. a. Tirar à cordill, posar cor-
Consonantiis abuti. das tivantas pera tràurer à linea una obra. Acorde-
ACONTÉIXER. V. n. ant. SUCCEHIR. lar. Fune lineam ducere.
ACONTENTAMENT, m. CONTENTO. ACORDOBANAR. V. a. Adobar una pell de mo-

ACONTENTAR. V. a Satisfer, donar gust. Con- do que semble córdoba ó pell de cabró no sentho.
(entar, complacer. Delecto, juvo, as, placeo, adrideo, Acordobanar. Caprinam alulam a?mulari.
es, satisfacio, is, morem gerere alicujus. ACORDONAR, v. a. Posar cordó, circuhir ab
ACONTENTARSE. V. r. Quedar content. Conlen- gent. Acordonar. Circumdo, vallo, as.
tarse, quedar conlento. Sibi sufBcere, contentum esse, ACORRALAR. V. a. ENCORRALAR.
salis habere ACORRALAT, DA. p. p. ENCORRALAT.
NO s' ACONTENTA AB Aixó. loc. Mauifcsta quBalgú vól ACORREGUT, DA. p. p. Envergonyit. Corrido.
més de lo que li correspon. No se contenta con eso, Pudefactus, pudore suíTusus. |1
apocat.
Nec se eo loco tenet. ACÓRRER. V. a. Envergonyir. Córrer. Pudore,
No's PÓTACONTENTAR ATOTS. loc. Deuota quB quaut verecundia aíflcere, sutTundere. ||
ant. socórrer, jj

sòn mòlts los que volen una cosa no's pót donar à tots. ant. Esdevenir. Ocurrir. Evenio, accido, is.
Quien puede contentar a todos? Ne Jupiter quidem om- ACÓRRERSE. v. r. Envergonyirse. Correrse.
nibus placet. Erubesco, pudore, rubore aíTici, suffundi. ||
apocar-
SÉR DE BON Ó MAL ACONTENTAR, fam. Sér fàcil Ó di- se 2.
fícil de acontentarse. Ser de buen ó mal contentar, ó ACORRIMENT. m. ant. RUBOR, vergonya, con-
conlento. Facilem ó diííicilem esse. fusió. II
ant. subsidi, socorro. |1
abundància.
ACONTENTAT, DA. p. p. Conlenlado. Gonten- ACORT. m. Ajust, concòrdia, conveni. Acuerdo,
tus. ajuste. Consentio, conventio, nis, factura, condic-
ACOPIAR. V. a. Juntar una cosa ab gran canti- tura, i, pactus, us. ||
Resolució de una corporació ó
tat. Acopiar. Comparo, as, congero, is. senat. Acuerdo. Decretum, senatus consultura. ||

ACOPLAR. Arreglar lascartas. Acopiar, aparcar. mús. La unió de sonidos armónichs. Acorde. Harmo-
Ordino, as. ||
r. acoplarse contra algú. fr. Mancomu- nia, cC, concentus, us. ||
consell.
narse contra ell. Mancomunarse. In aliquem coïre. DE ACORT. m. adv. y
ACOQUINAR. V. a. fam. acobardir. de comu acort. m. adv. Ab consentiment de tols.

ACOQUINARSE. V. r. ant. acobardirse. De comun acuerdo, de comun consenlimienlo, acordada-


ACOQUINAT, DA. p. p. ACOBARDIT. menle. Unanimiter •
uno, coramuni consensu ; ex
ACORAR. V. a. ant. afligir, congoixar. constituto, senlentiis oranibus ; nemine discrepanle.
ACORAT, DA. p. p. AFLIGIT, CONGOIXAT. ESTAR EN ACORT. fr. Estar de acort. Estar de acuer-
ACORDADAMENT. adv. in. ant, de co.mí acort. do. Concordes esse.

TO.MO I.
26 ACO DICCIONARI ACR
ACOSAT, DA. adj, PERFET, LLEST, ACABAT. ACQUIRINT. p. a. ant. adquirent.
ACOSSAR. V. a. Forsar, perseguir fins à posar AGQUIRIR. V. a. ant. adquirir,
en apuro especialment à las feras. Acosar, estrechar, AGQUIRIT, DA. p. p. ADQUIRIT.
apurar. Yexo, agito, as, insector, aris, cursu pre- AGQUISIGIÓ. f. ant. ADQUISICIÓ.
meré. AGQUISIDOR, A. m. y f ant. adquibidor. .

AGOSSAT, DA. p. p. Acosado. Agitatus. AGQUISIR. V. a. ant. adquirir.


ACOSSEJAR. V. a. Gossejar, tirar cossas. Aco- ACQUISIT, DA. p. p. ADQUIRIT.
cear, cocear. Calcitro, as. AGRE. adj. Agre, aspre en lo gust. Acre. Acer,
ACOSSEJAT, DA. p. p. Acoceado. Calcitratus. asper, acerbus. ||
met. Aspre, desapacible; s' aplica
AGOST. m. ant. y al geni, ó natural. Acre, dspero. Aspera índoles, acre,
AGOSTAMENT. m. ant. propi XQui tat, ||
ac- severum ingenium,
cés. 1. AGREADOR, RA. m. y f. ant. ACREHEDOB.
AGOSTADÍS, sa. adj. Lo que es fàcil de acostar AGREDITADÍSSIM. adj. sup. Mòlt acreditat.
ó juntarse sens elecció. Allegadizo. CoUeclitius. Acrediladisimo Probatissimus.
.

AGOSTAR. V. a. ACERCAR. AGREDITAR. V. a. Assegurar, afirmar. Acreditar


AGOSTARSE. V. r. acercarse. confirmar , aseverar, certificar. \\
Aífirmo, confirmo,
AcosTARSE À LA VORA. f. Oúllarse. Ad oras adpe- assevero, as, assero, H
Galificar de
is, ratum facere.
llere ; se litori applicare, appropinquare, accedere. bona alguna persona ó cosa. Acreditar. Probo, as,
AGOSTAT, DA. p. p. Acercado. Accessus, adrao- alicui auctoritatem deferre, fidem adhibere, aliquid
tus, appropinquatus. ||
adj. ant. Propinquo, cercano, commendare. |)
Tenir guanyat, ó en sòn favor algun
allegado. Proximus, propinquus. deute. Acreditar, devengar. Acquiro, lucrifacio, is,

sÉR DELS AcosTATS. f. Scv ïiixi]} de adenlro, Alicui mereo, es. ||


alcansar. 2.
intimiorem, ex intimis esse. AGREDITARSE. v. r. Adquirir crèdit, bona opi-
AGOSTAG. y nió. Acreditarse. Auctoritatem, bonum nomen sibi
AGOSTAS. adv. m. ant. a coll. compararé, conciliaré, facere, pararé, crearé, clueo,
AGOSTUMAMENT. m. ant. COSTüW. es. II
Donar algú probas de sas qualitats. Acreditarse,
AGOSTüMAR. V. a. Fér avesar, sér causa de eum príedicare, commendare.
Alicujus opera
que altre fassa ab freqüència alguna cosa. Acostum- AGREDITAT, DA. p. p. Acreditado. Probatus,
brar, habituar. Assuefacio, consuesco, is. ||
v. n. Te- commendatus. ||
adj. Lo que tè reputació y crèdit.
nir de costum. Acostumbrar. Soleo, es, assuesco, Acreditado. Nomine, opinione praeclarus, auctoritate
consuesco, is. valens, pollens.
AGOSTUMARSE. V. r. Avesarse. Acoslumbrarse, AGREHEDOR, A. m. y f. Lo qui tè dret à algu-
habiluarse, hacerse. Soleo, persoleo, es, assuesco, as- na cosa. Acreedor. Creditor, is.
H met. Mereixedor,
suefacio , assuefio , is , alicujns rei consuetudi- digne. Acreedor, digno, benemérito. Benemeritus, dig-
nem nancisci; alicui rei, aliqua re consuescere. nus.

|]
Usarse, estilarse alguna cosa. Acostumbrarse, esti- AGRIDÓFAGO, GA. m. y f. Lo qui viu de lla-
larse. Soleo, es. gostas. Acridófago. Acridophagus, i.

AGOSTUMAT, DA. p. p. Acostumbrado; habiUia- AGRIMINAGIÓ. f. La acció y efecte de acrimi-


do. Insuetus, assuefactus. nar. Acriminacion. Criminatio, nis.
l' ACOSTUMAT, loc. Manifesta que algú fa
que tè '1 AGRIMINADOR. A. m. y f. Lo qui acrimina.
de regla ó costum. Lo acostumbrado. Solitum, quod Acriminador. Criminator, accusator, objurgator, is.

est de morè. AGRIMINAR. V. a. Acusar de crim, Acriminar.


AGOSTUMBRADAMENT. adv. m. ant. Segons Accuso, vitupero, as, arguo , is, criminor, aris. 1|

us y costum. Acoslurnbradamente, segun coslumbre. Abultar, exagerar la falta ó delicte. Acriminar, agra-
Morè, ex, de raore, ut mos, ut moris est, consueté. var, envenenar. Acriminor, aris, culpam, crimen au-
AGOTAR. V. a. COTAR. gere, acerbare, acriter objurgare, graviorem, pejo-
AGOTARSE. v. r. Inclinar lo cos. Agoviarse, en- rem causam eíficere. |1
Afear alguna acció. Vitupe-
corvarse, agacharse. Incurvesco, devergo, is, sese rar. Vitupero, as.
incurvare, pandere, inflectere. \\
arrupirse. AGRIMINAT, DA. p. p. Acriminado. Crimina-
AGOTAT, DA. p. p. coTAT. ||
Inclinat. Agoviado, tus.
agachado, encorvado. Incurvatus. AGRIMONIA. f. La qualitat aspra ó picant. Acri-
AGOTXAR. Abrigar ab la roba. Abrigar,
v. a. monia, acerbidad,aspereza, acritud. Acrimonia, «3,

arrebujar. Aprico, as, obtego, involvo, operio, is. acredo, acritudo, nis. ||
sàtira, rigor. 1|
Vehemèn-
AGOTXARSE. V. r. Abrigarse ab la roba parti- cia, eficàcia en las paraulas. Acrimonia. Dicendi vis.
cularment en lo llit. Arrebujarse, aborujarse, acurru- 11
Aspresa en lo tracte ó geni. Acrimonia, aspereza.
carse. Involvi, iraplicari, stragulis sese obtegere. Acrimonia, se, acerbitas, asperitas, atis.
||

ACOTARSE. AGRISOLAR. v. a. Purificar los metalls en lo


AGOTXAT, DA. p. p. Arrebvjado, aborujado. In- gresol. Acrisolar, afinar. Igne metalla expectaré, pur-
VOlutUS. 11
ACOTAT. garé, ad purum excoquere. H
met. E.vaminar à fondo.
AGT CATALÀ. ACT 27
Acrisolar, apear, sondear, alambicar. Explano, explo- ACTES DELS APÒSTOLS. Los fòls dels apóstols que CS-
ro, as, arguinenlis confirmaré, investigaré, patefa- crigué sant Lluch. Actos de los apòstoles. Aposlolorum
cere. actus, apostolorum actuum liber.
ACRISOLARSE. V. r. Acrisolarse. Explanari, in- EN ACTE. m. adv. En acció de fér alguna cosa. En
vestigari, perscrutari, ad ullimura apicera deve- acto, en ademan. In procinctu,
nire. l' ACTE MES BO QUe'l SABI PÓT FÉR, ES CÜMPLIR LO
ACRISOLAT, DA. p. p. Acrisolado. Purgatus. SANT VOLER. fef. Repreu als que's glorian de saber
ACRITÜT. ACRIMONIA. f. mòltas arts y ciencias, y vihuen desastradament.
ACROMÀTIGH, CA. adj. S' aplica à la ullera A(juel sabé qne se salva, que el otro no sabé nada. Ni-

que presenta "Is objectes distants sens los colors del hil inaniüs quàm multa scire, et quid sibi prosit ig-
iris. Acromatico. Acroraaticus. noraré.
ACRONICTE, A. adj. S' aplica al naixement, y TENIR l' ACTE. fr. Eu los esludis públichs defensar
posta de una estrella que naix y 's pon al mateix conclusions. Defender actos ó conclusiones. Theses
temps que'l sol. Aeronicto. Acronyctus. propugnaré, sustinere.
ACRÓSTIGH, CA. adj. La poesia en que las Ue- ACTITADOR, RA. adj. for. Lo que està pera
tras inicials ó finals forman un mot ó sentencia. actuar. Lo que està para actuar. Quod inslruendum
Acròslico. Acrostichis, idis, acrostichia, orum. est.

ACTAS. f. Acorts ó decrets de alguna corporació ACTITAR. V. a. ant. for. actuar.


ó comunitat. Actas. Acta, orum. ||
Las dels concilis. ACTITAT, DA. p. p. ant. actuat.
Canones, actas. Canones, num, acta, orum. ||
Rela- ACTITUT. La positura ó situació f. de qualsevol
ció de las vidas dels sants, en especial dels apòstols. objecte. S diu particularment en la pintura per la
II
DELS APÒSTOLS. Llibre sagrat compost per St. disposició ó situació del natural pera imitarlo. Acti-
Lluch, que conté la historia dels primers temps de tud; aptitud, accion. Habitus, gestus, situs, ús.
h Iglesia y progrés del Evangeli baig lo ministeri ACTIU, VA. adj. Lo que té activitat. Activo. Ac-
dels Apòstols, actes dels apòstols. tivus, eflicax, actualis. ||
Lo que obra proraptament
ACTE. m. Acció ó fèl. Aclo, hecho. Actio, nis, com certs venenos. Activo, violento. Eíficax, vehe-
actus, us. Cada part principal de un drama. Acto,
II
raens, acer, strenuus. j| Prompte, diligent. Activo,
jornada. Actus, us. filos. Las conclusions que de-
||
gnavus, activus, assiduus,
af/udo, eficaz, listo. Acer,
fensan en las universitats, col-legis etc. Acto. The- II
gram. Pertanyent à la acció del verb. Activo. Ac-
sium propugnatio. ||
log. Las operacions de la ànima, tivus. for. Lo for de algunas personas pera portar
II

y així 's diu acte del enteniment, acte de la volun- las causas à certs tribunals per privilegi de la cor-
tat. Acto. Actus, us, operatio, nis. || Escriptura de poració del que són indivíduos. ArAivo, Guique pro-
venda. Carta de venta. Yendilionissyngrapha. ||
alto. prium et privilegiatum fòrum,
ACTE acordat. AUTO ACORDAT. PER ACTIVA Y PER PAsivA. exp. fam. De lotas ma-
ACTE ACLSATORi. for. Lo quc acusa. Acto acusato- neras. Por activa y por pasiva. Omniraodè, omnimo-
Actus accusatorius. dis, omnimodò, omnifariam.
ACTE CARNAL. Cópula, concúbito, acceso, cóito, acto PRIVAR DE VEU ACTIVA, fr. Pdvar del dret de votar.

carnal ó venéreo, congreso. Concubitus, accessus, us, Privar de voz activa. Suffragio aliquem privaré.
copula, ai. VEU ACTIVA, exp. Lo dret de votar. Voz activa.
TENIR ACTE CARNAL, fr. Tcuir accés r home ab la Suffragü jus, ||
gram. La dels verbs. Voz activa. Ac-
dona. Conocer carnalmente, tener cumta. Concumbo, tiva vox,
cognosco, coüo, is. VIDA ACTIVA, La en que se emplean las forsas cor-
ACTE DE CORT. Las súplicas dels tres brassos en porals. Vida activa. Actuosa vita.
quant eran aprobadas pel rey ò la de algú de ells , VERB ACTIU. gram. Lo que significa acció. Verbo
sens contradicció dels demés y ab aprobació del mo- activo. Activum, accusativum verbum.
narca, que comensaban : Plau al senyor Rey 6 à la ACTIVAMENT, adv. m. En significació activa.
Mac/estat.— Acto de córte. Gomitiis actus. Activamente Activè. .
[] Ab activitat. Activamente. Im-
ACTE DEFINITIU. AUTO DEFINITIU. pigrè, solerter.
ACTE DE INQUISICIÓ. AUTO DE INQUISICIÓ. ACTIVAR, v, a. Avivar, excitar, accelerar, ins-
ACTE DE POSSESSIÓ. L' exercici , ó us de ella. Acto tar. Activar. Urgeo, es, exagilo, as, acuo, is,

de posesion. Possessorius actus. ACTIVAT, DA. p, p. Aclivado. Incitatus.


ACTE DE coNTRició. Arrepcotiment de haver ofès à ACTivissiM, A. adj. sup. Muy activo. Diligen-
Déu sols per sér ell qui es. També s' anomena així tissimus, strenuissimus.
la fórmula ab que s'expressa dit arrepentiment. Ac- ACTIVITAT, f.Virtut de obrar. Actividad. Vir-
to de contricion. Contritionis expressió, actus, us. tus, utis. 11
met. Agudesa, promptitut, Actividad.
ACTE DE soLTURv. for. Lo consentimeut del jutge Yis, is, celeritas, alacritas, atis. ||
Vivesa en certas
pera soltar ó posar en llibertat al pres, Acto de sol- cosas inanimadas. Actividad. Yis, is,

tura. Relaxatio, nis. ACTOR. m. Cómich, representant. Actor. Histrió^


ACTE SACRAMENTAL, AUTO SACRAMENTAL, nis, scaínicus artifex. [j agent. for. Qui posa una de-
||
28 ACU DICCIONARI ACU
manda judicial. Ador. Actor, petitor, is. ||
Company semblants. Aculado. In clunes residens. ||
com. aba-
de Hercules contra las Amassonas. Actor. Actor, is. tut.
AGTORA. Comedianta. Actriz, còmica. Histrionis- ACÚLEO. m. poét. POTRO. 3.
sa, ae, actrix, cis. ACULLENSA. f. ant. y
ACTUACIÓ, f. for. La acció y efecte de actuar. ACULLIDA. ACULLIMENT. f.

Actiiacion. Causae instructio , actio, nis, effectus, ACULLIDOR, A. m. y HOSPEDER. f.

us, ACULLIMENT. m. la acció y efecte de acullir.

ACTUAL, adj. Existent, present. Actual. Prae- Acogida,hospedaje, acogimiento, hospitalidad. Hospi-
sens, quod revera est, re ipsa extat. ||
S' aplica al talitas, atis, acceplio, nis, hospitium, ii. ||
Amparo,
CAUTERl Ó BOTÓ DE FOCH. amparo, refugio, asilo, guarida. Prae-
refugi. ico(/í6?a,

ACTUALISAR. V. a. Reduhir à acte. Actualizar. sidium, perfugium, refugium, ii, receptaculum, i,


Ago, is. receptus, us.
ACTUALITAT, f. Presencia, estat actual. Actua- ACULLIR. V. a. Admétrer en la casa ó compa-
Udad. Praesens status. nyia. Acoger, albergar. Aliquem suis tectis accipere,

EN LA ACTUALITAT, m. adv. y excipere. ||


met.Amparar, protegir. Acog'er,flm;)arrtr,

ACTUALMENT, adv. m. Ara, al present. Actual- proteger, patrocinar, refugiar. Tueor, eris, pnesidio
mente, en la actualidad. Nunc, in praesenti, in prae- esse; patrocinio excipere. ||
Ocultar. Encuhrir, ocul-
sentiam, jam. tar. Occulto, obumbro, as, oblego, oífundo, is. ||

ACTUANT, p, a. y m. Lo qui defensa un acte li- Assolir, atrapar. Coger, atrapar. Occupo, as.
terari. Actuante. Thesium propugnalor. ACULLIRSE. V. r. Refugiarse. Acogerse, amez-
ACTUAR. V. a. Pahir, fér la digestió. Actuar, nar, guarecerse, albergarse. Aliquò se recipere, ad
digerir. Coquo, digero, is.
H
Defensar conclusions. aliquem confugere, apud aliquem diversari.
Actuar, defender actos ó conclusiones . Theses propug- ACULLIT, DA. p. p. Acogido, refugiado, alher-
naré, suslinere. |]
for. Instruhir lo procés. Actuar. gado. Hospitalus, hospitio receptus. ||
Assolit, atra-
Causam instruere. Instruhir, ||
enterar. Actuar, ins- pat. Cogido. Captús, occupatus.
mdr, enterar, Instituo, erudio, is, edoceo, es. ||
re- ACULTELLEJAR. V. a. ant. Pegar, donar gani-
flexionar. vetadas. Acuchillar, dar cuchilladas. Gladio trucida-
ACTUARI. m. for. Notari que dóna fé en los au- re, percutere, petere, feriré.

tos. Acluario. Actuarius, notarius, ii, scriba, te. |1


pi. ACULTELLEJARSE. v. r. Donarseganivetadas.
Entre 'is romans los que distribuhian los víurers als Acuchillarse. Digladior, aris.
soldats. Aciuarios. Actuarii. ACUMULACIÓ, f. Amontonament. Acumulacion,
ACTUAT, DA. p. p. Actuado. Coctus ;
propugna- amontonamiento. Cumulatio, accumulatio, nis. ||
for.

lus; instructus, edoctus. Imputació de un crim. Acurmdacion, acriminacion.


ACTUÓS, SA, adj. ant. actiu, diligent. Criminis in aliquem derivalio, imputatio, insimu-
ACUCIAR. V. n. Afanyarse en lo traball. Apresu- latio, nis.

rarse. Accelero, festino, as. ACUMULADOR, A. m. y f. Lo qui acumula.


ACUCIÓS. adj. icwcíoso, diligente. Diligens, solli- Acumulador, acriminador. Accumulator, criminator,
citus. objurgalor, is.

ACUDIR. V. 0. Juntarse en un mateix lloch. Acu- ACUMULAR. V. a. Juntar, amontonar. Acumular,


dir, concunnr. Concurro, convenio, confluo, is; in amontonar. Cumulo, accumulo,coacervo, as, extruo,
eumdem locum se conferre. ||
Fér cap, arribar algú is.
IJ
Imputar un crim. Acumular, imputar, achacar,
al lloch ahont li convé. Acudir. Adsum, adés. ||
Anar cargar, prohijar. Insimulo, imputo, as, arguo, is;

en ajuda ó socorro de algú. Acudir. Accurro, is, sup- crimina, causas in aliquem derivaré. Amontonar
||

petior, aris, suppetias ire, venire, ferre. ||


Yalerse de amontonar dinero.
diners. Atesorar, Argentum, pe-
alguna persona. Acudir, recurrir, valerse. Adaliquem cuniam compararé, coacervare, congerere. ||
for.

confugere, profugere, ab aliquo auxilium petere. ||


Rehunir los autos pera determinar ab mès acert.
Yalerse de algun medi. Acudir, echar mano. Aliqua re Acumular. Adjungo, is.

uti. Ocórrer de improvís algun pensament ó espè-


II
ACUMULAT, DA. p. p. Acumulada. Cumulatus.
cie. Saltar, ocurrir, acudir. Repentè, subilòin mentem ACUMULATIVAMENT. adv. m. Ab coneixe-
venire. ||
Dit de la terra, produhir, donar cullita. ment anticipat de alguna causa. Acumulativamente, à
Acudir, llevar fruto. Ferre fructus. prevencion. Prajcognila causa, jj for. En comú, jun-
ACUDIT, DA. p. p. Acudido. ||
m. Occurrencia tament ab altres. Acumulativamente. Pro indiviso,
viva y repentina. Arranque. Acutè diclum, factum. unà, simul.
ACULARSE. V. r. Se diu dels carruatges que s' ACUNSAR. V. a. Pulir las pedras preciosas. Pu-
inclinan à la part de detràs per causa del major pes. limentar.
Dar culata. Posticara partera currus ob pondus ver- ACUNYACIÓ. f. ENCUNY 2.
gere. ||
abatrerse *l mercader. ACUNYADOR, A. m. y ENCÜNYADOR. f,

ACULAT, DA. adj. En 1'


escut de armas se diu ACUNYAR. V. a. ENCUNYAR.
del cabal! posat sobre sas ancas y de altras cosas ACUNYAT, DA. p. p. ENCUNYAT.
ACU CATALÀ. ADA 29
ACUNZAMENT. ni. ant. APÜNTAMENT. ACU8TAT, DA. adj. ant. acostat.
ACUNZAR. V. a. ant. apuntar. ACÚSTICA, Art f. que tracta del so y dels ohi-
ACUPUNCTüRA. cir. La introduccióf. de las dos. Acuslira. Acústica, ai.

agullas en la pell. Acupunclura. Acopunctara, ae. ACÚSTICH, CA. adj. lo que serveix per aumen-
ACUQÜINAMENT. m. COBARDÍA. tar lo so. Acústica. Sonum augens
AGUQUINAR. V. a. acorarüir. ACUSTUMAR. V. a. ant. acostumar.
ACüQUINAT, DA. p. p. ACOBARDIT. ACUTÀNGUL. adj. geom. Se diu del triàngul
ACURSAR. V. a. EScuasAR. que consta de tres ànguls aguts. Acutangula. Acu-
ACURULLAT, DA. adj. Fét 6 posat en forma de tangulus.
curull. Acopetado. Cacuniinatus. ACUTANGULAR. adj. geom. S' aplica à la fi-
ACU8. f. Declaració decerlas carlas abque'sgua- gura de ànguls aguts. Acutangular. Acutis angulis
nyan alguns tantes. Acuse. Superiorum chartanim constans.
declaratio. ||
Primera persona del present de indi- ACUYDAMENT. m. ant. desafío. |1
forsa, vio-
catiu del verb acusar. Yo acuso. Ego accuso. lència. II
PREMURA.
*
AGUSABLE. adj. Lo que pót y déu sér acusat. ACUYDAR. v. a. ant. desafiar. || perseguir. |I

Acvsabh. Accusabilis, accusandus. violentar, oprimir.


ACUSACIÓ, f. for. La acció y efecte de acusar ACUYDAT. p. p. desafiat. (|
enemich. II
oprimit.
devant del jutge. Acusacion. Categoria, ae, catego- ACUYTAR. v. n. ant. cüttar |1
intimar la
rema, tis, postulatio, insimulatio, nis. ||
Discurs del guerra.
acusador. Acusacion. Accusatio, criminatio, nis. ACUYTARSE. v. r. ant. cuytarse.
FALSA ACUSACIÓ. Calumnia. Calumnia, te. ACUYTAT, DA. adj. Apresurado. Propera ns.
FORJARSE UNA ACUSACIÓ, f Imputar à algú delicte .

que no ha comés. Calumniar, forjar una acusacion,


acusar falsamente. Calumnior, aris, reum, subdere;
AD.
falsura crimen objectaré.
ACUSADOR, A. m. y f. Lo qui acusa. Acusadoi\ AD. prep. Lo mateix que a com adaquet, adal-
Accusator, delator, insimulator, criminator, is. [|
GUN. A. Ad.
adj. ACUSATORI. ADACZA. f. ant. Planta y gra. meuca,
ACUSADOR FALS. Lo qui acusa à un innocent. Ca- ADAD. m. mit. Lo sol, supremo Dèu dels Assiris
lumniador. Syncophanta, a;, calumniator, is. à qui donaren per muller la diosa Atargatis, entesa
ACUSAMENT. m. ant. acusació. per la terra. Adad. Adadus, i, adad.
ACUSAR. V. a. Donar part al superior de alguna ADAGI. m. Expressió alegórica, breu y senten-
falta. Acusar. Accuso, as, arguo, is. ||
Citar à un reo, ciosa. Adagio, refran, proverbio. Proverbium, ada-

declarar un crim devant lo jutge. Acusar. Accuso, gium, ii, adagio, nis, efflatum, i. || mús. Un dels
insimulo, as, causor, aris, arcesso, is. ||
Tatxar à cinch moviments fundamentals de la música, que
algú de alguna falta. Acusar, notar, tachar, afear. equival à moderat. Lo mateix nom se dóna à la

Vitupero, incuso, as, reprehendo, redarguo, is, ll


En composició, y així 's diu, tocar ó cantar un adagi.
lo joch deltuti y alguns altres, manifestar las car- Adagio. Modus temperatus in musicis.

tas, ab que's guanyan certs tantos. Acusar. Sortem ADALADAMENT. adv. m. Ab ànsia summa.
prodere, declararé. Precipitadamente, desaladamente. Praíproperè, effusè,
ACUSAR falsament,
fr. Calumniar. Calumnior, aris, anxiè.
alicui,ad ó in aliquem mentiri. ADALARSE. v. r. Córrer furiosament, tirarse
ACUSAR la conciencia. fr. Tenir remordiments de ab ànsia sobre alguna persona. Desalarse. Pra;pro-
alguna culpa comesa. Acusar, argüir la conciencia. perè, effusè aliquem aggredi, ad aliquem accurrere,
Conscientia; stimulis agitari, angi, conscientia sti- contendere.
mulari. ADALAT, DA. p. p. Desalado. Anxius.
ACUSARSE. V. r. Dir los pecats en lo sagrament ANAR ADALAT. fr. Córrcr, tiràrse sobre algú. Desa-
de la penitencia. Acusarse. Noxas, peccata Deo con- larse. Pricproperè, effusè aliquem aggredi, ad ali-
üteri, confessori aperire; poenitentiaí sacramento quem accurrere, contendere.
confessionem exprimere. ADALGÚ. pr. ant. A alguno. Ad aliquem.
ACUSAT, DA. p. p. Acusada. Accusatus. ADALIT. ra. ant. Superior en la milicia. Adalid,
ACUSATIU. m. gram. Lo quart cas de la decli- caudillo, capitan. Dux, cis, ductor, is.

I
nació. Acusaiivo. Accusativus,
casus.
ACUSATORI, A. adj. for.
i, quartus, accusandi

Lo que acusa y acri-


ADAMADET, A. m. y d. Adamadillo. Mollis.
ADAMADURA. ant. AFEMINACIÓ. f.

ADAMANTÍ, NA. adj. poét. Lo que pertany al


f.

mina, com acte acusatori, delació acusatòria. Acu- diamant. Mes comunment s' usa en sentit metafórich

satòria. Accusatorius. pera esplicar la duresa de alguna cosa. Adamanlino,


ACUSATORIAMEIVT. adv. m. Acusant. Acusa- diamantino. Adamantinus, i.

toriamente, acusanda. Accusatorií». ADAMARSE. V. r. Yestir, fers© delicat com


30 ADA DICCIONARI ADE
las donas. Adamarse, afeminarse, remilgarse, afeni- ADARGUETA. f. d. Adarguilla. Parmula, ai.

carse. Effoeminor, aris. ADASSÓ. pron. ant. assó.


ADAMAT, DA. Semblant à las donas en sas ADAT. m. Nom que daban al sol los Assiris y fe-
propietats. Adamado, afeminado, melindroso, amari- nicis, considerantio com lo primer ymès excel-lent
cado, mimoso. Effocminatus, delicatus. dels déus. Adat. Adas, is.

ADAMITAS. m. pi. Nom de la historia eclesiàs- ADAYGUAR. V. a. ant. ABEURiR.


tica y canònica; certa secta antigua de heretges, ADAYGUAT, DA. ant. ABEURAT.
que volgueren imitar la nuhesa de Adam, dient que ADAXÀ. MEUCA. 2.f.

s' havia restablert la innocència original. Son in- ADDICIÓ, f. Afegidura, anyadidura. Adicion.
ventor fou Prodico, segons Teodoreto. Los adamitas Additio, adjectio,adjunctio, nis. [| La operació de su-
eran una rama dels Basilides y Carprocracis; aquesta mar. Adicion, sumar. Summarum exaclio. \\ Reparo
heretgia fou renovada à principis xv per del sigle que 's posa à uns comptes. Adicion. Nota,ae. Suple- ||

un tal Picardo que passà de Flandes à Alemanya, y ment ó notas en un escrit. Adicion, apéndice, adita-
pretenia tornar al mon la innocència original, que mento, supkmento. Adscriptio, nis. || gram. Pleonas-
feya consistir en que las donas fossen comunas, mos, figura per la que s' anyadeix en una expressió
y
en la que compareixian nus en las
nuhesa; per lo paraulas que li donan raès forsa sens sér necessa-
plassas públicas, sent així que 'Is anlichs, segons S. rias al sentit, v. gr. Jo ho he vist ab mòs propis
Epifani, solament se despullaban en sas Juntas. En ulls. Adicion. Additio, nis. ||
for. Admissió, accepta-
algunas parts se juntaban de nit y tenian per divisa ció de herència. Adicion, admision. Additio, nis.
aquest vers llatí: «Jura, perjura, secretum prodere FÉR ADDICIONS, fr. ADDICIONAR.
noli:» que vol dir, jura que no descubriràs lo secret; ADDICIONADOR, A. m. y f. Lo qui addiciona.
despreciavan los vestits que 'Is oferian, dihent que Adicionador. Addictor, ascriptor, is.

Adam era sòn fundador. Adamitas. Adamitai, arum, ADDICIONAL, adj. S' aplica al article, clàusula
adamiani, orum. ó expressió que anyadeix à un tractat ó regla-
s'

ADANISME. m. Lo mateix que adamita ó secta ment desprès de format. Adicional. Additilius, ad-
de adamitas. Adanismo^ adamanos, adamitas. Ada- ditivus.
mitarum secta. ADDICIONAR, v. a. Fér ó posar addicions. Adi-
ADAPTABLE, adj. Lo que's pót adaptar ó aco- cionar, anadir. Addo, adjungo, ascribo, is.

modar. Adaptable, acomodable. Quod adaptari, apla- ADDICIONAT, DA. p. p. Adicionado. Additus.
ri, vel acconiodari potest. ADDICTE, TA. adj. Inclinat, aficionat, dedicat.
ADAPTACIÓ, f. La acció y efecte de adaptar, Adiclo, afecto. Addictus, pronus, proclivis, prona-
Adaptacion. Adaptatio, accommodatio, nis. tus.
ADAPTADAMENT. adv. m. Acomodadament, ADDIMENT, y
Adapladamente, acomodadamente. Aplò. ADDITAMENT, m. ant. ADDICIÓ.
ADAPTANT, p. a. Lo que adapta. Adaptante. ADEBADAS. adv. ant. debades.
Adaptans. ADEFAGIA. Divinitat del paganisme,
f. protec-
ADAPTAR, v. a. Acomodar una cosa à altra. tora de la fartaneria. Adefagia. Adefagia, sa.

Adaptar, adecuar, proporcionar. Apto, adapto, coap- ADEFORA. adv. 11. AFORA.
to, accomraodo, as. ADEHALA. ant. f. 's dona de gràcia en
Lo que
ADAPTARSE. Aconiodarse una cosa à al-
v. r. las compras y vendas. Adehala. Additio, nis, addita-
tra. Adaplarse. Adaptari, accommodari. mentum, i, strena, ai, ultro tributa pecunia. ||
Emo-
ADAQUELL, A. pron. ant. Lo mateix que à luments agregats al sou de un empleo. Adehala, ga-
aquell. A aquel. Ad illum. jes. Emolumenta, orum.
AD AQUEST, A. pron. ant. A aquest. A este. ADELIT. ra. ant. adalit.
Ad hunc. ADELITARSE. v. r. ant. deleytarse.
ADAR. m. Ullim mes del any dels juheus que ADELITAT, p. p. deleytat.
correspon al febrer y mars. Adar. Adar, is. ADEMANT. m. ant. diamant.
ADARGA. f. Escut de cuyro de figura oval ab ADEMÉS. adv. m. A mes de això, de allò, fora
una nansa pera '1 bras y altra pera la ma. Adarga. de qualsevol cosa de que 's tracta. Ademas, amas,
Parma, cetra,a}. Tractat del blassó ó escuts de
II fuera de, sobre. Praitereà, praeter, insuper, ad hoec,
armas. Adarga. Stemmatum scienlia, ars heràldica. ad hoc, hoc amplius, proporrò.
ADARGAR. v. a. ant. Cubrirab la adarga, Adar- ADEMÉS de QUE. 111. adv- Adcmas que. Adde quod,
gar. Parma tegere. quid quod, súper, prícterquam quod.
ADARGARSE. v. r. Cubrirse ab la adarga. ADENANTAR. v. a. ant. Avansar. \\
Portar de-
Adargarse, abroquelarse. Cetra se muniré, protege- vant.
re, tegere. ADENOLOGIA. f. med. Anatomia de las glàn-
ADARGAT,DA. p. ^.Adargado. Clypeomunitus. dulas. Adenologia. Glandularum studium, cognitio,
ADARGUER. m. ant. Lo qui feya adargas, ó doctrina.
las usaba. Adarguero. Parmularius, ii. ADEPTAR. V. a. ADAPTAR.
,

ADH CATALÀ. ADJ 31


ADEPTAT, DA. p. p. ADAPTAT. ADHESIÓ, f. Consentiment ab la opinió de altre.
ADEQUACIÓ, f. La acció y efecte de adequar. Adhesion. Assensio, consentio, adhaísio, nis.
Adecuacion. Ada'quatio, nis. ADHIBIR. V. ant. anyadir.
ADEQUADAMENT, m. Ab oportunitat,
adv. ADHIBIT, DA. p. p. ant. anyadit.
proporcionadament. Adeciiadamente. Opportunè ADIAR. V. a. ant. Senyalar dia. Aplazar. In cer-
adícquatò, congreunter. tum tempus condicere.
ADEQUAR. V. a. Igualar, acomodar una cosa à ADIAT, DA. p. p. ant. Aphizado. In certum
altra. Adecuar. ^'Equo, ada^quo, as. tempus condictus.
ADEQUAT, DA. p. p. Adecvado. Adajquatus. ||
ADICIÓ. f. addició.
Acomodat, à propòsit pera alguna cosa, Adecuado. ADINAMIA. raed. Privació, falta de forsas, de-
Aptus, idoneus, pronatus. bilitat. Adinamia. Adynamia,8e,
ADERE88AR. V. a. ENGAMINAU, DIRIGln, II
DEDI- ADINÀMICH, CA. adj. med. Lo que pertany à
CAR. la adinamia, com estat adinàmich, febra adinàmica
ADERIMENT. m. ADDEUIMENT. etc. Adinàmico. Adynaraicus.
ADERN. m. Arbre, aladern. ADINERAR. V. a. Acaudalar, amontonar diner.
ADERRARIAR. Y. a. ant enderrerir. Adinerarse. Divitias, pecunias congerere. i|
Tràurer
ADERRARIAT, DA. p. p. ant. enderrerit. mès diners de lo que's pensava del genero que's
ADÉS. adv. t. ter. Ara pocli ha. Poco ha, ahora vén. Venderbien. Spe carius vendere.
j)oro. Nuper. ||
ant. luego. ADINERAT, DA. adj. Qui te mòlt diner. Adi-
ADÉS, adés. Ara mateix. Ahora mismo, en este mo- nerada, acaudalado. Nummatus, nummosus, pecu-
mento, ahora. Eo ipso tempore, nuperrime; nuper niosus, locuples.
admodum. |[
adv. m. ant. poch a poco. ADINS. adv. 11.
y
ARA Y ADÉS. m. adv. ARA. ADINTRE. adv. 11. dins.
ADESAR. V. a. DESAR. ADIR. V. a. for. Acceptar la herència. Adir. Híb-
ADESENAR. v. a. FÓT denas, ajuntar de deu en reditalem adire.
deu. Adecenar. In dècades distribuere. ADIVINADOR. m. Lo qui adivina. Adivino, ago-
ADESENAT, DA. p. p. Adecenado. In dècades rero. Ilariolus, i, augur, uris.
distributus. ADIVINAR. V. a. ant. endevinar.
ADESTE. adv. 11. ant. A la dreta. A la derecha. ADIVINAT, DA. p. p. ant, ENDEVINAT.
Ad dexteram. ADJACENT, adj, ACCESSORI, SITUAT, II || Sc diu
ADESTRADOR, A. m. y f. Lo qui adestra. de las islas immediatas à un continent ó à altra
Adeslrador. Magister, i, exercitor, is, edocens, entis. principal à que pertanyen. Adyaccnte. Adjacens, vi-
ADESTRAMENT. m. La acció y efecte de ades- cinus, finitimus.
trar. Adestramento, adeslramienlo. Magisterium, ii, ADJECCIÓ. f. ADDICIÓ.
exercitatio, nis. ADJECTE, A. adj. Anyadit, ajustat. Anadido,
ADESTRAR. v. a. Guiar, encaminar. Adestrar. ajustado. Additus.
Duco, manuduco, induco,deduco, dirigo, is. Ins- || ADJECTIU, m. gram. Lo nom que explica la
Irubir, ensenyar, idesírar. Informo, as, doceo, edo- qualitat de alguna cosa. Adjelivo, epileto, adjunto.
ceo, es, instruo, erudio, is. || ant. amidar. || domar. Adjeclivus, i.

ADESTRARSE. V. r. Assatjarse, exercitarse. ADJECTIVACIÓ, f . La acció y efecte de adjec-


Adeslrarse, habililarse, ejercüarse. Exerceri, se ap- tivar. Adjelivacion. Concòrdia verborum.
tare. ADJECTIVAMENT. adv. m. A manera de ad-
ADESTRAT, DA. p. p. Adeslrado. Exercitatus. jectiu. Adjetivamente. Adjectivo.
ADEVERES. m. adv. DE VERAS. ADJECTIVAR. V. a. Fér de substantiu adjectiu
ADEVINAR. V. a. ENDEVINAR. y concordarlo ab lo que'l regeix, com lley de Deu,
ADEVINALLA. ant. endevinalla. f. Uey divina. Àdjetivar. Adjungo, is, adjectivè ponere
ADFORI. ra. ant. adzari. substantiva nòmina.
ADHERÈNCIA, f. Conexió. Adherència. Gonjunc- ADJECTIVAT, DA. p. p. Adjetivado. Substan-
lio, nis. 11
Parentiu, amistat. Adherència, conexion, tiva nòmina adjectivè posita.
enlace. Necessitudo, nis, propinquitas, atis. ADJORNAR. V a. ant. aplassar.
ADHERENTS, m. pi. Requisits necessaris per ADJORNAT, DA. p. p. ant. APLASSAT.
una cosa. Adherenies. Instrumenta, orum. ||
Parents, ADJUDICACIÓ, possessió de lo
f Declaració,
AUegados. Necessarii, proximi, propinqui. || Ingre- que pertany. Adjudicacion. Adjudicatio, addictio, nis.
dients, ínçjri'dienles, adherenies. Adminicula, orum. ADJUDICAR. V. a. Declarar à algú son dret,
ADHERIMENT. m. ant. adhesió. posarlo en possessió. Adjudicar. Adjudico, as, addico,
ADHERIR, v. n. y is, aliquid aliquem, ó alicui rei adjudicaré, asserere.
ADHERIRSE. V. r. Abrassar, seguir, arrimar- ADJUDICARSE, V. r. Apropiarse, aplicarse à sí
se al parer ó dictamen de altre. Adherir, adherir se. propi alguna cosa; regularment se diu de las cosas
Adhaereo, es. immaterials, com jurisdicció. Adjudicarse, arrogarse.
32 ADM DICCIONARI ADM
atribuirse. Capio, toUo, is, sibi adjudicaré, arrogaré, ADMINISTRADOR DE PLAssAs. Provehidor, lo qul tè à
assumere. son càrrech provehir de lot lo necessari especialment
ADJUDICAT, DA. p. p. Adjudicada. Adjudica- de víurers, als exèrcits, armadas, etc. Provtedor.
tus. II
adj. Àdjudicado. Adjudicatus. Annonaí preefectus.
ADJUDIGATIU, VA. adj. Lo que's pót adjudi- ADMINISTRADOR DE ORDE. En las militars lo caballer
car. Adjudicativo. Quod adjudicari potesl. profés, ques' encarrega del gobern de la encomenda
ADJUNCT. m. ADJUNT. que disfruta persona incapàs de posehirla, com dona
ADJUNCTIÜ, adj. Conjunctiu. Adjunto. Adjunc- etc. Administrador de órden. Curator, gestor, dispen-
tus. sator, oris. -r

ADJUNT, m. for. Lo company que's dóna al jut- ADMINISTRAR. V. a. Cuydar béns de altre.

ge principal de alguna causa. Adjunto, acompamdo. Administrar. Administro, curo, procuro, dispenso,
Adscriplus judex, alteri adscitus, adjunctus. ||
Lo guberno, as, gero, rego, is. ||
Exercir algun minis-
company que's dóna al relator y notari recusat. teri ó empleo. Administrar. Munus exercere, gerere.
Acompamdo. Alteri adscitus. ret. Circunstancia de ||
ADMINISTRAR JUSTÍCIA, Scdiu dels jutges queju-
fr.

lloch, temps, etc. Adjunto. Adjunclura. ||


gram. ad- dican sobre ella, ó fan que s' executelo que es just.
jectiu. II
ADDICIÓ. IJ
adj. Accessori, unit à altra cosa. Administrar juslicia. Jura, judicia reddere, ferre; jus
Adjunto. Adjunctus. dicere, fòrum agere.
ADJUTOR. m. ADJUNT. ÀJÜDADOR. [| ADMINISTRAR LOS SAGRAMENTS, fr. DonaHos 6 confe-
ADJUTORI. m, ant. ajuda, auxili. rirlos. Sacramentar, adminislrar los sacramentos. Sa-
ADJUVA. f. PUNTAL. cramenta ministrare.
ADMÈS, A. p. p. Admitido. Aumissus. ADMINISTRAR NEGOCIS Y PLETS. fr. Administrar, pro-
ADMÉTRER. V. a. Rébrer, donar entrada ó au- curar, agenciar un negocio, un pleito. Causam, nego-
diència. Admitir, recibir. Admilto, excipio, is. || tium tractaré.
Péndrer lo que's dóna, encarregarse de alguna cosa. ADMINISTRATORI, A. adj. for. Lo pertanyent
Admilir, aceptar, tomar, recibir. Excepto,as,accipio, à la administració ó al administrador. Administrato-
admitto, is. || Permétrer ó sufrir, com 1' oli no ad- rio. Administrativus.
met aigua. Admitir. Patior, iris, fero, ers. ||
Yoler, ADMIRABLE, adj. Digne de admiració. Admira-
seguir alguna opinió. Admitir, abrazar, defender, ble. Mirandus, mirus, mirabilis, admirabilis. ||
Usat
sostener, seguir, adoptar, apoyar. Tueor, sequor pro- com substantiu es lo motet que's canta al Santíssim.
íiteor, amplector, eris, suscipio, is. Admirable. Mirabilis cantus.
ADMICIÓ. f. ADMISSIÓ. ADMIRABLEMENT, adv. m. Ab admiració.
ADMINÍCUL. m. Lo que oportunament serveix Admirablemenle. Mirabiliter , admirabiliter , mirè,
de ajuda y apoyo. Adminkulo, Adininiculus, admini- mirificè, mirum, mirandum, mirum inmodum.
culum,i. ADMIRABILÍSSIM. adj. sup. Muy admirable.
ADMINICULAR. Y. a. for. Ajudar ab algunas Permirus, miriíicissimus,
cosas à altras pera donarlas major virtut ó eücacia. ADMIRACIÓ, f. La acció y efecte de admirar.
Adminicular. Adjuvo, adminiculo, as, adminulor, Admiracion, maravilla, pasmo, asombro. Admiratio,
aris. nis, admirabilitas, atis, miratus, us. ||
gram. Nota
ADMINIGULAT, DA. p. p. Adminiculado. Ad- ortogràfica pera expresar sorpresa ó altres afectes
miniculatus. violents. Admiracion. Admirationis nota. [| Maravella,
ADMINÍCULO. m. ADMINÍCUL. estranyesa. Admiracion, maravilla. Miratio, admira-
ADMINISTRACIÓ, La acció y f. efecte de ad- tio, nis, admirabilitas, atis, admiratus, us. ||
Estima,
ministrar. Administracion, Adminiotratio,onis. [j Càr- veneració. Admiracion. Suspeclus us.
rech de administrador. Administracion. Cura, ee, sÉR UNA ADMIRACIÓ, loc. ab quc's pondera la per-
administralio, procuratio, gestió, nis, gestus, us. fecció de alguna cosa. Ser una admiracion. Mirabile
||

La oficina del administrador. Administracion. Admi- visu, auditu, dictu.


nistrationis ofïicina, domus. Gobern, direcció, ré- ||
ADMIRADOR, A. m. y f. Lo qui admira. Admi-
gimen. Administracion. Administratio, nis, habena?, rador. Mirator, admirator, miratrix.
arum. dispensació.
|| ADMIRALL. m. ant. ALMIRALL.
EN ADMINISTRACIÓ, mod. adv. S' usa parlant de la ADMIRANT, p. a. poét. Lo qui admira. Admi-
prebenda ó altra cosa que poseheix lo qui no pót te- rante, admirador. 3Iirator, admirator.
nirla en propietat. En administracion. Sub adminis- ADMIRAR. V. a. Causar admiració. Admirar,
Iratione. maravillar, asombrar, pasmar. Admira tionem alTerre,

ENTRAu EN UNA ADMINISTRACIÓ, f. Péudrerla à són movere, facere. Mirar ab admiració. Admirar, Mi-
[|

càrrech. Tomar, entrar, encargarse de una adminis- ror, admiror, aris. Respectar, venerar. Admirar.
||

tracion. Exstipulatu fructus conducere. Suspicio, is.

ADMINISTRADOR, A. m. y f. Lo qui adminis- ADMIRARSE. V. r. Mirar ab admiració. Admi-


tra. Administrador. Administra tor, curator, procura- rar, admirarse, maravillarse. Miror, admiror, demi-
tor, dispensator, gestor, is, minisler, administer,tri. ror, aris.
ADO CATALÀ. ADO 33

FEBSE ADMIRAR, fp. Obrar, fér cosas dignas de ad- etc. Lanero. Fibulis ferreis fictilia connectens.

miració. Captar la admiracion. Admirationem mo- ADOBADOR, A. m. y f. Lo qui adoba. Adoba-


vere. dor, remendador, reparador. Interpòlator, refector,

NO ES DE ADMIRAR, exp. DcDola que hi ha ralió restilutor, is ||


assahonador.
perquè una cosa sia de un raodo y no de altre. No ADOBADURA. ant. ASSAHONAMENT. f.

es de admirar. Minimè mirum, minimè mirandum. ADOBAMENT, m. POLIMENT.


ADMIRAT, DA. p. p. Admirado. Admiralus. 1|
ADOBAMITJAS. m. Lo qui las adoba ó com-
adj. Maravellat, sorprès de admiració. Maravillado, pon. CalceterOf remendon de medias. Tibialium re-
admirado. Captus admiratione. fector.

ADMIRATIU, Lo que admi-


m. admiració. I!
adj. ADOBAR. V. a. Compóndrer. Reparar, componer,
ra ó causa admiració. Admirativa, Mirus, admira- adobar, remendar. Reíicio, resarcio, is, reconcinno,
bilis. instauro, as. ||
ant. adornar. |1
ant. amanir. 2. ||
Po-
ADMISIBLE. adj. Lo que's pót admétrer. Ad- sar las carns en adob. Adobar, condimentar, adere-

misible. Acceplabiiis. zar. Condio, recondio, is. ||


Millorar Me- lo malalt.

ADMISSIÓ, Acceptació, la acció de admétrer.


ra. jorar. Reficio, is, ajgrotum Assahonar
resarcire. ||

Admision. Admissió, nis. ant. introducció, lliber- ||


las pells. Adobar, curtir. Pelles concinnare, subige-

tat DE ENTRAR. L' acte de sér admès en algun con-


[|
re, macerare. ||
fam. Pegar. Darpaliza, sacudir, so-
sell,comunitat, óde comensar à disfrular de alguna bar, zurrar la badana, la púmpana, el bàlago. Yer-
dignilat, empleo, elc. Entrada, admision. Admissió, bero, ílagello, as, aliquem contundere, ictibus cíe-

receptio, ingressio, nis. dere, atterere, vexaré. ||


agr. Femar las terras. Ado-
ADMONICIÓ, m. Noticia , avis. Admonicion, bar, abonar, engrasar, beneficiar. Laíliüco, foecundo,
amonestacion. Admonitio, nis. ||
amonestació. 2. |I
re- stercoro, as. ||
Compóndrer, reparar las teuladas.

PRENSIÓ. Trastejar. Tecta sarcire.

ADMONITOR. m. Avisador, sols s' usaba en HA DE FÉR LA CASA ENTERA.


QUI NO adoba la gotera

algunas comunitats religiosas. Admonitor. Monitor, ref. Denotacuydado ab que's déu acudir al remey
'1

ris. dels mals en sos principis abans no sian majors.


ADMONITORI. adj. Lo que serveix, ó es propi Quien no adoba ó qnita gotera hace su casa entera. Qui
pera avisar. Monitorio. Monitorius. non inedetur, totam evertet domum. Le-
stillicidio

ADNATA. f. anat. La túnica exterior dels ulls viora despicisdamna, ea profectò insanabilia fient.
inmediata à la retina. Adnata. Adnata in oculis tú- Pharmaca nascenti sunt adhibenda malo. Principiïs
nica. obsta, sero medicina paratur, cura mala per longas
ADNOTACIÓ. ant. La acció de adnotar. Anota- invaluere moras.
cion. Annotatio, nis. |1
Nota feta en algun escrit. No- AQüi vos QUEDA QUE ADOBAR, fr. fam. Havér rebut
ta. Nota, íd, annotatio, subscriptio, nis. algun dany que no es fàcil de remediar. Tener ó lle-

ADNOTADOR, A. m. y f. Lo qui adnola. Ano- var que lamer óque rascar. Damnum pati, maloaííici.
tador. Annolator, annolans. TENIR LAS AURELLAS A ADOBAR, fr. No atèndrer à lo
ADNOTAR. v.a. Fér adnotacions. Aíiotar. An- que's diu. Tener los oidos dades a adobar. Hebetiores
nolo, as. II
Apuntar, notar. Anotar. Noto, as. aures habere.
ADOB. m. Composició, reparo, remendo. Remien- ADOBARÍA. f. BLANQUERÍA.
do, adobo. Refectio, reparatio, nis. ||
Amaniment de ESTAR EN LA ADOBARÍA. fr. Estar CQ cura. Tomar
las viandas. Adobo, aderezo, condimento, guiso. Con- enfermería. In valetudinario esse. ||
fam. S' aplica
ditura, a?, condimentum, i, condilio, nis. ||
Los in- als mobles de us comú que estan en casa del artí-
gredients pera adobar las pells. Adobo. Mixtura, com- fice pera compóndrerlos. Estar en la enfermeria. Su-

positio pellibus macerandis, subigendis. ||


agr. Los pelleclilem reíiciendam in opificinaesse.
fems y altras milloras que's fan en la terra abans de ADOBARSE. V. r. Adquirir aument ó perfecció.
sembraria. Abono. Fimus, i, tetamen, inis. Lo such ||
Mejorar. Meliorescere, raeliorari. ||
Dit del malalt.
que's fa de sal, vinagre, orenga, alls y altres ingre- Adoòarse. Proficere se, convalescere. I
Dit del temps.
ients pera assahonar las viandas. Adobo. Condi- Acomodarse, Abonanzarse, templarse, mitigarse. Se-
entura raoriaticum. ||
Lo color que usan las donas dari, mitescere. || Compóndrerse, convenirse. Ave-
era parèixer bè. i/Vi/íe. Gerussa, offucia, a>, pig- nirse, componerse, concordar. Conciliari, componi. |]

enlum, purpurissum, i. Los ingredients ab que's ||


Posarse bò, assegurarse en algun empleo. Asegu-
dona llustre y consistència à las telas. Aderezo. rarse en algun empleo. Honori inservire. ||
corretgir-
Guramis, is. I| ant. tòva. 1. SE, ESMENABSE.
ADOBA. f. Adob. S' usa en la expressió adver- ALGUNA COSA s' ei ADOBARÀ, loc. Manifesta, queab
bial À LA adoba, y s' entén de la carn que està en lo temps se lograrà de algú que accedesca à lo que
adob. En adobo. Salsamento condila caro. li repugna. Algo se lograrà; todo se compondrà. No-
ADOBACADIRAS. m. Qui las adoba ó refà. bis bene habebit; prolixa spero.
AdobasUlas. Deleriorarum sellarum concinnator. ADOBAT, DA. p. p. Adobada, aderezado. Re-
ADOBACOGIS. m. Lo qui adoba cocis y gibrells fectus. II
Dit de las viandas, Sazonado, condimenlado,

TOMO I. 6
34 ADO DICCIONARI ADO
adobado. Condilus, condititius. || ajustat, avingut. en que las donas imitaban lo llanto de Venus per 1*

ADOGTRINADOR, A. m. y f . Lo qui adoctrina amor de Adonis. Adonias. Adonia, orum.


y ensenya. Doctrinador. Magister, tri, institutor, is. ADÓNICH. m. Vers de un peu dàctil y un es-
ADOCTRINAR. V. a. Instruhir. Doctrinar, adoc- pondeo. Adónico, adonio. Adonicus, i, adonium, ii.

trinar, instruir. Doceo, edoceo, es, informo, as, eru- ADONICIDA. poét. Nom que donan à Marte,
dio, instituo, is. com à matador de Adonis. Adonicida. Adonidis oc-
ADOCTRINAT, DA. p. p. Adoctrinado, doctri- cisor.
nado. Edoctus, instructus. ADONIS, m. mit. Fill de Cinira rey de Xipre,
ADO JO. adv. m. Ab abundància. Copiosamente, estimat de Yénus. Adonis. Adonis, idis. |]
Qualsevol
profusamemte, à boca de costal, abondo, largo, à pote, jove mòlt hermós. Adonis. Adonis, pulcher puer^
aporrillo. Abundè, largè, largiter, largitüs, affatim. juvenis.
ADOLCIR. V. a. ant. endolcir. FLOR DE ADONIS, m. Planta que tè en la arrel una
ADOLCIT, DA. p. p. endolcit. cabessa, pocas fuUas en las camas, las flors de sis

ADOLÉIXER. V. n. ant. Patir algun mal habi- fuUetas vistosas. Se cultivan per adorno en los jar-
tual. Adolecer, enfermar. iEgroto, as, langueo, es, dins diferents espècies, que generalment se distin-
adversa uti valetudine. ||
met. Estar subjecte à las geixen per lo color de sas flors. Anemona^ anemone.
passions. Adolecer. Passionibus afflci, subjici, Anemona hortensis.
ADOLESCÈNCIA, f. La edat de 14 à 22 anys. ADOP. m. CORRECCIÓ, ESMENA, REFORMA.
d olescencia. Adolescentia, aj, juventus, ulis. ADOPCIÓ, La acció y efecte de adoptar. Adop-
f.

ADOLESCENT, m. Qui està en la adolescència. cion, prohijamiento. Adoplio, cooptatio, nis.


Adolescente. Adolescens, juvenis. ADOPTACIÓ. f. ADOPCIÓ.
ADOLORIR. V. a. Causar dolor. Causar dolor. ADOPTADOR, A. m.yf. Lo qui adopta. Adop-
Dolorem afferre. |]
met. Causar en I' animo senti- tador, adoptante. Adoptator, adoptans.
ment y pena. Doler. Animi a;gritudine alTicere. ADOPTANT, p. a. Lo qui adopta. Adoptante.
ADOLORIRSE. v. r. dóldrerse. Adoptador, ris, adoptans, tis.

ADOLORIT, DA. adj. Qui sent dolor. Dolorido, ADOPTAR, v. a. Afillar un estrany. Adoptar,
adolorido. Doleus, dolorosus. []
Afligit, desconsolat. prohijar. Adopto, coopto, arrogo, as, in filiura ads-
Dolorido. Dolens, dolore aífeclus. ||
arrepentit. cribere. |1
met. Admétrer, aprobar, seguir una opi-
ADOLSAR. V. a. ant. endolcir. ||
met. mollifi- nió. Adoptar. Admitto, is, sequor, eris. ||
Apropiarse
car. 'Is pensaments y obras agenas. Adoptar. Vindico,
ADOLSAT, DA. p. p. ENDOLCIT, [j
met. mollifi- as, adscisco, is.
cat. ADOPTIU, VA. adj. Fill per adopció. Adoptiva.
ADOLZAR. V. a. ant. endolcir ||
met. mollifi- Adoplivus, adflliatus, arrogatus, adscita proles. 1|

CAR. ant. POSTÍS.


ADOLZAT, DA. p. p. ant. endolcit. ||
met. mo- ADORABLE, adj. Digne de adoració. Adorable.
LLIFIC.^.T. Adorabilis, colendus, venerandus, revereotiai dig-

ADOMAR. V. a. domar. nus.


ADOMARSE. V. r. DOMARSE. ADORACIÓ, f. Cuito exterior. Adoracion. Adora-
ADOMAT, DA. p. p. DOMAT. tio, religió, nis, cultus, us. ||
Honor, reverencia.

ADOMASCAT, DA. adj. Semblant al domàs. Adoracion, reverencia, respeto. Adoratio, nis.
Adamascado. Damasceni serici similis. ADORADOR, A. m. y f. Lo qui adora. Adora-
ADONAR. V. a. ant. dor. Venerator, adoralor, cultor, is, adoratrix, icis.
y
ADONARSE. V. r. Mirar, advertir. Advertir, re- ADORAR, v. a. Honrar, reverenciar ab cuito
parar, notar, observar. Animadverto, deprehendo, exterior. Adorar. Adoro, as, colo, is, adveneror,

is, noto, observo, as, adverto, is. ter. Tenir comp- aris. 11
met. Amar ab extrem. Adorar. Adamo, as,
I

te, aténdrer à alguna cosa. Cuidar, tener cuenta ó ardeo, es, deperio, is, amore flagrare. 1|
Besar la

cuidado. Animum intendere. ma al Papa regoneixenllo com à succesor de Sant


FÉR COM QUI NO sen' ADONA. fr. fam. Fér los ulls Pere. Adorar. Adoro, as. D ant. Fér oració. Orar,

grossos, fingir disimuladament que no s' ha vist adorfir. Oro, as, deprecor, aris.

alguna cosa. Ha^cr la vista gorda. Se non vidisse si- PASSANT Y ADORANT, exp. pera denotar lo poch que
mularé. produheix algun ofici ó empleo. Comido por servido.
SENS ADONÍRSEN. m. adv Inadvertidament. Inad- Victui tantum necessària lucrari.
vertidamente. Inconsideratè, imprudenter, inscien- ADORAT, DA. p. p. Adorado. Adora tus.

ter. ADORATORI. m. ant. ORATORI, capella. 1|


En la

ADONAT, DA. p. p. Adverlido. Animadversus. Amèrica anomenaban així al temple dels ídols. Ado-
ADONCHS. adv. ant. k las horas.
t. ratorio. Idolorum fanum.
ADONEU, m. Nom que 'Is àraibes donan al sol. ADORMIDOR, A. adj. Lo que causa son ó ador-
ADONI. adj. ADÓNICH. miment. Adormecedor. Soporífer, somnífer.
ADONIAS. f. pi. Festas en honor de Adonis, y ADORMIMENT. m. La acció y efecte de ador-
ADO CATALÀ. ADR 35
mir 6 adormirse. Adormecimientn. Sopor, sopora- is, tas,excuHns,'distinctus,variegafus. rouT, galatt. j]

tio, nis. Entorpiment de algun membre del cos.


II
ADORNO, m. Lo que adorna ó hermoseja. Ador-
Adormecimienío. Torpor, sfupor, is, lorpedo, inis. ||
no, oi'nato, atavio. Ornamenium, i, illusiratio, nis»

met. En la moral enduriment en las culpas, passions decor, is, paratns, us. ||
Esplendor. Esplendor. Splen"
etc. Adormecimienío, endurecimiento. Pervicacia, ac. ||
dor, is. II
pi. ORNAMENTS.
met. FATONTIMENT. ||
APACIGüAMENT. ADORNOS scpÉRrLuos. Garambüinas. Snpervacaneus,
ADORMIR. V. a. Cansar son. Adormeeer. Soporo, futilis ornatus.
as, sopio, consopio, is, somnium alicui afferre, con- ADORS. m. adv. ant. Al revés ó espatlla de algu-
ciliaré, adducere. ||
met. Apaciguar. Adormeeer, cal- na cosa. Detras, al dorso, ú la espalda. À tergo, post
mar. Sedo, mitigo, as. ||
met. Entontir. Entontecer. tergum.
Infatuo, as, bardum, stupidum reddere. En la ci-
[|
ADORS DEL ATGüA. loc. ant, A h supcrfcie, à la flor
rurgia fér pérdrer la sensibilitat à algun membre pe- del agua. Ad tergum aquaí.
ra que no patesca tant, quant s' ha de fér alguna DONAR ADORS. loc. aut. Tirarse demunt, pegar»
operació violenta. Adormeeer, ol•lundir, embalar. He- escarmentar. Echarse encima, escarmentar. Impin-
belo, soporo, as. gere, agredi, lundere.
ADORMIRSE. V. r. Sér vensut de la son. Ador- ADORSAR. V. n. ant. Posarse al coll ó à las es-
mecerse, dormirse. Dormio, abdormio, is, soporor, patUas alguna pepsona ó altra cosa. Echarse ú cnes-
aris. Endormiscarse, comensarse à dormir. Ador-
II
tas. Humeris, vel súper humeros imponere.
mecerse, trasponerse, dormitar, adormitarse. Dormito, ADOTSENAR. v. a. Separar per dotsenas. Ado-
as, obdormio, obdormisco, is, somno leviter corripi. cenar. In duodenas distribuere.
II
Enforpirse algun membre. Adormecerse, envararse, ADOTSENARSE. V. r. Ferse ab gent baixa. Ado-
entorpecerse. SIupeo, es, torpesco, stupesco, pigres- cenarse. Parem se infimis facere, promiscuè cum ora-
co, is. II
met. Obrar ab negligència ó descuyt. Dor- nibus agere.
mirse, echarse à dormir. Causae indormire; negligen- ADQUIRENT. p. a. Adquirente. Acquirens.
tius agere. ||
En matèria de vicis y deleyles equival ADQUIRIDOR, A. m. y Lo qui adquireix. f. Ad-
à permanéixer mòlt temps en ells. Adormecerse. In quiridor. Acquirens, consequens.
tiis senescere. ADQUIRIR. V. a. Conseguir, guanyar. Adquirir,
ADORMIT, DA. p. p. Dormido, adormecido. So- alcaiizar, granjear. Comparo, adparo, paro, as, ac-
pilus, soporatus. ||
Entorpit. Adormecido, envarado. quiro, colligo, parió, is.

Rigidus. II
Enfontit. Entontecido. Infatuatus ||
Apaci- ADQUIRIR AB LO CAP DELS DITS Ó AB SÒN SUHOR. fr.

guat. Adormecido, calmado. Sedatus. Adquirir con sus punos ò con sus pulgares. Mereo, es,
DESPERTAR ALS ADORMITS. Reuovar alguua espècie, mereor, eris.
fér memòria pera que algú fassa lo que no pensava. ADQUIRIRSE. V. r, Adquirirse, granjearse. Sibi
Despertar. In meraoriam revocaré. conciliaré, captaré, assectare, aucupare.
MiTJ ADORMIT, mod. adv. Entre sueTws, entre duer- ADQUIRIT, DA. p. p. Adquirido, adquisito. Ac-
eyvela, medio dormido. Semisopitus, dormifandus. quisitus, partus, quaísitus.
II
met. Se diu del qui fa alguna cosa distret, ó im- ADQUISICIÓ, f. Guany, logro. Adquisicion. Ac-
erfecta per falta de cuidado. Medio dormido. Incu- quisitio, adeptio. nis. adeptus, us.
riosè, oscitanler. ADQUISIR. V. a. ADQUIRIR.
ADORN. m. ant. adorno. ADQUISIT, DA. p. p. ADQUIRIT.
ADORNADAMENT. adv. m. Ab adorno. Ador- ADRASSANA. f. Drassana, lloch à la vora del
nadamente. Ornatè, condecoro, amplificè. mar, ahonf se fabrican, componen y conservan las
ADORNADÍSSIM. adj. sup. Mòlt adornat. Ador- embarcacions, y 's guar>^a tot lo necessari pera ar-
nadisimo, mvy adornado. Perornatus, ornatissimus. marlas ó equiparlas. Arsenal, atarazana, iarazana,
ADORNADOR, RA. m. y f. Lo qui adorna. astillero, tarazanal. Navalla, ium, navale, is, arma-
Adornador. Ornalor, exornator, is. mentarium, ii.

ADORNAMENT. m. ant. ADORNO. ADRASTRIA. f. mit. Filla de Júpiter y de la Ne-


ADORNAR. V. a. Hermosejar ab adornos. Ador- cessitat, deesa venjadora de las maldats adorada en
nar, engalanar, ataviar, embeUecer, atildar, alinar. Ramno. Nemesria, Adrastria. Adrastia,
|| a;. ||
Regió y
et. Distingir à algú sas bonàs qualitats. Adornar, ciutat de Missia. Adrastria. Adrastria, ac.
•ealzar,ilustrar. Nobililo, orno, exorno, decoro, ador- ADRE. adj. ant. destre.
no, convenusto, as, excolo, expolio,is. ||
Hermosejar ADREDES. adv. m. ant. Adrelas, expressament.
r estil ab tropos y flguras. Adornar, peinar, engala- Adrede, adredemente, de propósito. Nominatim, ex in-
nar. Figuro, iilumino, as, modura dicendi concinna- dústria, datà, dedità operà.
re, comptum reddere; orationem condire. hon- t|
ADREITAMENT. adv. m. ant, ADRETTAMENT.
rar. ADRÉS. m. Adorno, atavio, corapostura, assec.
ADORNAR8E. V. r. Pulirse. Ataviarse, engala- Aderezo. Concinnatio, nis, ornatus, us. (I
Adornos
narse. Exornari, concinnari. de donas compost de diamants, perlas etc. Aderezo,
ADORNAT, DA. p. p. Adornado, Ornatus, decora- Opieria, orum, margarilarura contextus, ordinaJa
36 ADR DICCIONARI ADU
series; inaures, ium, forquis, is, armilla,'íe. ||
Los ADRISSAT, DA. p. p. Adrizado. Erectus.
adornos del caball. Jaez, aderezo. Phaleraï, arura, ADROGUER, ra. Qui comercia en drogas,y aro-
.stragulum, i, equina lorica. P parament de cksk. mas. Droguero, droguista, especiero, confitero. Aroma-
- ADRÉs DE ESPASA, DAGA etc. Guarnició. Aderezo de tarius, aromatum propola.
ii,

espada, daga. etc. Capuli ornatus. adroguer! A. f. Botiga de adroguer. Drogue-


ADRESSADOR. m. Espècie de ribot, lo ferro del ria, espeeeria. Aromatopolium, ii, aromatum laberna.

qual ocupa solament la mitat de la fusta, y la altra ADSABARA. ADZAVARA, f.

mital que surt un poch, s' afirma en lo cantó de


la ADSAGALLADA. Llobada, f. disbarat, bestiesa.

pessa que's riboteja, ab la qual se logra fér una guia Gazafaton, gazapaton, porrada. Astirologia, ai, ca-
segura, pera igualar y deixar perfectament plana la cophatum, i.

superfície. Junlera. Runcina, se. ADSEMBLA. ant. adzembla.f.

FÉR PASSAR PEB l' ADRESSADOR. fr. met. Fér passar ADSEMBLAR. adj. ant. adzemblab.
per tot lo rigor de la lley. Echar la ley ó toda la Jey ADSEMBLER. m. ant. ADZEMBLER.
ú alguno. Summo jure cum aliquo agere. |]
Fér pas- ADSEROLA. Fruyt semblant à la serva.
f. Ace-
sar per tots los exàmens y probas. Pasar por todas rola. Mespillum,i.

las admnas. Cuneta subire pericula. ADSEROLER. m. Arbre mitjà , espinós, flor
ADRESSAMENT. m. ant. La acció de adressar. blanca, fusta de color de carn. Acerolo. Mespillus, i.

Enderezamienlo. Gorreclio, directio, erectio, nis. ADUANA. f. Casa pública en la qual se regis-
ADRESSANA. f. ADRASSANA. tran las mercaderias y cobran sos drets. Adiiana.

ADRESSAR. V. a. Posar dret lo que està tort. Destinata inspiciendis mercibus, et exigendis vecti-
-Enderezar. Corrigo, dirigo, is, rectum facere, red- galibus domus, telonium, ii. ü Lo dret que pagan
dere; in direclum flectere. |1
Posar recte lo que està los generós, ó mercaderias en laAduana. Aduana.
decantat. Enderezar, destorcer. Distorqueo, retor- Ex mercibus vectigal. \\
Registrar en la Aduana 'Is

queo, es, dirigo, is. ||


Reformar los abusos, posar generós y pagar sos drets. Aduanar. Mercès recen-
las cosas en bon estat. Enderezar. Ordino, dispono, sere, et ex bis vectigalia solvere.
tempero, as. I
Igualar, allisar la paret per emblan- ADUAR. m. Població de tendas y barracas.
quinaria. Jaharrar. Gypso, as, parietem gypso a;- Aduar. Attegiae, arum, mapalia, magalia, orum.
quare. 1|
Llevar à la fusta lo vici que ha pres des- ADUCGIÓ. f anat. La acció de conduhir un mus-
.

près de tiaballada. Desalabear. Curvaturic vitium cle à algun^membre envers dintre. Aduccion. Adduc-
emendare. ||
Girar la nau que està de carena. Adri- tio, nis.
zar. Navem erigere, sublevare. ||
Alsar, posar dreta ADUCTOR. m. anat. Lo muscle que serveix per
y perpendicular alguna cosa. Alzar, levantar. Erigo, conduhir algun membre envers dins, per exemple 'I
is. II
Encaminar. Dirigir. Dirigo, is. ||
Esmenar, cor- muscle que conduheix los ulls envers lo nas. Aduc-
retgir. Corregir, enmendar, castigar, enderezar, Pu- tor. Adductor, is.
nio, plecto, is. ADUIXER. V. a. ant. envia b. ||
portar.
ADRESSAR UN SEPULCRE, fr. Construhirlo. Levantar, ADULACIÓ, f. La acció y efecte de adular. Adu-
.eregir un sepulcre. Sepulchrum excitaré, erigere, lacion. Adulalio, assentatio, nis, blandiraentum, i,

instituere. blanditus, ús, blandities, ei, blanditia, se.

ADRESSARSE. V. r. Posarse dret lo que està ADULADOR, A. m. y f. Lo qui adula. Adulador.


corb. Enderezarse, aderezarse. Sese erigere. Adulator, assentator, is, colax, acis.
ADRESSARSE EN LA SELLA. loc. met. Prepararse pe- ADULAMENTS. m. pi. ant. Udols. Aullidos.
ra férse ferm en alguna opinió. Afirmarse en los es~ Ululatus, us.
Jribos. ADULAR, v. a. Dir ó fér ab estudi lo que agrada
ADRESSAT, DA. p. p. Enderezodo. Erectus, di- à altres. id!u/ar, lisonjear, untar los cascos. Adulor,
rectus. assentor, palpor, aris, blandior, iris, aures permul-
ADRETAS. adv, m. Agratcient, aposta. Adrede, cére.
espresamente, de propósito, de indústria, de caso pen- ADULAT, DA. p. p. Adulado. Adulatus.
sada. Consulto, cogitatò, cogitatim, dedità operà, ADULATORI, A. adj. Lo que adula. Adulalorio.
sciens, de indústria. Adulatorius, assentalorius.
ADRETES. ADRETAS. ADULGIDURA.. f. ant. y
ADREYTAMENT. adv. m. Rectament, justa- ADULGIMENT. m. ant. La acció y efecte de en-
ment. Rectamente,juslamente. Recte, justè. dulcir. Endulzadura. Dulcoratio, nis.
ADRÉZ. m. ADRÉS. ADULGIR. V. a. ant. endolcir.
ADRIÀTICH. m. Lo mar ó golfo de Yenecia. ADULGIT, DA. p. p. ant. endolcit.
Adfiútico, Adrià, íb, adriaticum mare. I
adj. Lo que ADULT, A. adj. Pertanyent à la adolescència.
pertany à dit mar. Adriàtico. Adriaticus. Adulto. Adultus. I
adolescent.
ADRI8SAR. V. a. naut. Adressar la nau que es- ADÚLTER, A. m. y f. ant. Qui comet adulteri.
tà girada de carena. Adrizar. Navem erigere, su- Adúltera. Adúlter, mcechus, i.

blevare. ADULTERACIÓ, f. Falsificació, vici de alguna


ADV CATALÀ. ADV 37
cosa. Amileracion . AduKeralio, nis, adiilterium, li. dignitat, Elemcion, exaltacion. Primusadsupremam
ADULTERADOR. m. Lo qui adiillera. Falsifica- dignilatem accessus, prima dignilalis auspicia.
dor, adulíerador, fahario. Adullerator, corruptor, ADVENIR. v. n. Venir, succehir. Suceder, ocur-

is, falsarius, ii.


rir. Accido evenio, is.

ADULTERANT, p. a. Qui adultera. AduUeranle. ADVENT, m. Lo temps del quart diumenge abans
Adulferans. de Nadal fins a la vigília. Advienio. Adventus, us.
ADULTERAR. Cométrer adulteri. Adulte-
V. a. ADVENTICI, A. adj. Lo que vé per casualitat.
rar, cometer aduherio. Adultero, raoechisso, as, moc- Adveníicio. Advenlilius.

chor, aris. ||
v. a. met. Falsificar, contrafér. Adulte- BÉNS ADVENTicis. Los quc adqucrcix lo fill en la
rar, falsificar, viciar, corromper. Adultero, vitio, as, pàtria potestat. Dienes adventicios. Bona adventitia,

corrumpo, is. ADVERACIÓ. f, for, k^rmac'ió. Advocacion, ase-

ADULTERAT, DA. p. p. AduUerado. Adultera- veracion. Asseveratio, nis. ||


Certificació, instrument

lus. en que s' assegura la veritat de alguna cosa. Certi-


ADULTERI, m. Acteil-lfcit de solter ab casada, ficacion, certificado. Litterai fidem facienles.
ó de dos casals. Adulterio. Adulterium, ii, mojchia, ADVERAR. v. a. Asseverar, certificar, donar
ai, pellicatus, ns, mcechile, is.
per certa alguna cosa. Adverar. Aífirmo, as, ||
naut.

ADULTERÍ, NA. adj. Pertanyent al adulteri. AVARAR.


Adulterino. Adulterinus. |]
met. Fals, contrafet. ADVERAT, DA. p. p. Adverado. ÀflSrmatus,

Adullerino. Adúlter, adulterinus, corruptus, vitia- ADVERBI, m. gram. Part de la oració que mo-
tus. difica al verb. Adverbio. Adverbium, ii.
ADULTERINAMENT. adv. Ab adulteri. Adulte- ADVERBIAL, adj. gram. Pertanyent al adverbi.
rinamente. Cum adulterio. Adverbial. Adverbialis,

ADULTERO, A. m. y f. Qui comet adulteri. ADVERBIALMENT. adv. m. A manera de ad-


Adultero. Adúlter, i, moechator, is, alieni matrimonii verbi. Adverbialmente. Adverbialiter.

subsessor. ||
Fals, contrafet. Adulterada, falso. Fal- ADVERS, A. adj. Contrari, fatal, desgraciat.
sos, illegifimus. Adverso. Adversus, infestus, sinister, [| Lo que està
ADUNANZA. m. ant. UNIÓ, CONGBEGACIÓ, C0A.L1- enfront. Adverso. Adversus, oppositus,
ctó. PART ADVERSA, for. Lo contrari. Parte adversa. Ad-
ADURIR. V. a.ant. Cremar. Quemar. Uro, is. versarius, ii,

ADURIT, DA. p. p. ant. Quemado. Ustus. ADVERSAMENT. adv. m. Desgraciadament.


ADURMENTAT, DA. adj. ant. Adormit. Ador- Adversamente desgraciadamente. Adversè, conlrariè,
,

mecido. Sopitus. sinistre, infortunatè.

ADUR8E. V. r. ant. Vé del verb llatí adduco, que ADVERSARI, A. adj. Contrari, advers. Adver-
vol dir guiarse. Fundarse. Nitor, eris. sària, contrario, adverso. Adversarius, infestus, ad-
ADUST, A. adj. De geni aspi^. Adusto, hronco, versus. II
m. Contrari, enemich. Adversària. Adver-
hrusco. Asper, tetricus, intractabilis, diíïicilis. sarius, ii, adversator, ris.

ADUSTIBLE. adj. Lo que lè disposició ó es fàcil ADVERSATIU, VA. adj. gram. S' aplica à la

de cremarse. Combustible, adustible. Quod comburi conjuncció que junta cosas oposadas ó contrarias,
potest, combustioni obnoxius. com encara, més, però. Adversativo. Adversativus.
ADUSTIÓ. f. ant. La acció y efecte de cremar, ADVERSITAT, f. Desditxa, desgracia, infortu-
Combustion, adustion. Combustió, nis. ||
med. In- ni. Adversidad, desdicha, desgracia, infortunio. Ad-
cendi dels humors ó de la sanch. Adustion. Adustio, versum, infortunium, ii, adversitas, atis, adversi,
nis. casus; adversa, orum.
ADUSTIU, VA. adj. Lo que té virtut de cremar. ADVERTÈNCIA, f. Avís. Advertència. Monitum,
Adustivo. Quod comburere potest. ||
med. Aduslivo. documentum, i, animadversió, admonilio, nis, ad-
Aduslivus. monilus, ús. |j Reparo, observació. Advertència. Ani-
ADUTZ. ant. Conduce. Fert. madversió ,
noiatio, observatio, nis. ||
Premedita-
ADVENEDÍS. adj. Se diu per menyspreu de ció, deliberació, sagacitat. Advertència. Considera-
qualsevol foraster que vé à establirse en algun país tio, circunspectio, deliberatio, nis. [| condició. [|
En
"
ns empleo ú ofici. Advenedizo. Exter, extraneus. los escrits, nota de particular atenció. Advertència.
Foraster, estranger. Advenedizo, estrangero. Ad- Subscriplio, animadversió, is, nota, ac.

vena, alienigena, exlernus. ||


ant. Lo gentil ó ma- ADVERTIDAMENT. adv. m. Ab advertència.
boraetà que's convertia à nostra religió. Adve- Adverlidamenle. Deliberatè, prudenler, scienier. W
nedizo. ChristianiB religionis recens cultor, prosely- ADRETAS.
tus, i. ADVERTIDÍSSIM. adj, sup. Mòlt expert, capàs,
ADVENIDER. adj. VEXIDER. ||
ADVENEDÍS, I)
ES- Adverlidisimo. Valdè experlus, solers.
TRANGER, ADVERTIMENT, m, ADVERTÈNCIA.
ADVENIMENT, m. Vinguda. Advenimiento, ve~ ADVERTIR. V. a. Reparar, observar. Advertir,
nida, llegada. Adventus, ns, \\ Exaltació à alguna reparar, echar de ver, notar. Video, es, adverto, ani-
38 ADZ DICCIONARI AES
raadverlo, circumspicio, is, considero, observo, as. ADZAVARA. f Planta, que fa un cono punxa-
Avisar, aconsellar. Advertir, amonestar, apercibir. guf, ab varias fullas enrolUadas unas sobre altras,
I!

Moneo, doceo, es, commonefacio, is. que van desplegantse succesivament, y son punxa-
ADVERTIT, DA. p. p. Advertido. Animadver- gudas, acanaladas, arraadas de unas punxas en sa
sus. 11
adj. Estordít, viu, astut. Advertido, avisado. extremitat y voras, mòlt crassas, de color vert clar,
Expertus, solers, circumspectus, prudens, exper- de tres à quatre peus de llargària, plenas de fibras
'1 fil ano-
gefactus. Uargas, fortas y blancas, de las quals se fa
DESPRÈS DE ADVEBTiT. Despues de advertido. Ex de- menat pita. Desplegadas ja totas las fullas al cap de
nunciato. deu ó dotse anys, naix del centro de ellas un tronch
ANARÓ ESTAR ADVERTIT, fr. Estar previngut, obrar de vuyt à deu pams de llarch, en la extremitat del
ab advertència y precaució. Ir, andar, estar sobre el qual fa unas flors blancas de unas dos polsadas de
aviso ò sobre los estribos. Cautum, providum esse, llarch, morint en aquell mateix any la planta. Se
consideralè agere. propaga per medi de las fullas, que són un bon ali-
ADVOCACiA. f. Professió del advocat. Abogacia. ment del bestiar boví, y en algunas parts de Amè-
Advocatio, nis, causidicina, aj, causarum patroci- rica n' extrauhen un such, que fermentat es un li-
nium. cor agradable. Pita. Agave Americana.
ADVOCACIÓ, f INVOCACIÓ. 3. 11
ant. advocacia. ADZEMBLA. f. Animal de càrrega. Acémila.
ADVOCADA, f. Muller del advocat. Abogada. Mulus, jumentum, i.

Tlxor causidici. |1
met. Intercessora , mediadora, ADZEMBLAR. adj. Lo que pertany al adzembla.
Abogada. Advocata, va, deprecatrix, icis. Acemilar. Jumentarius.
ADVOCANT, m. ant. advocat. ADZEMBLE. m. ant. ADZEMBLA.
ADVOCAR. V. a. Defensar plets ó altras causas. ADZEMBLER. m. ant. TRAGINER.
Abogar. Advoco, as, causas agere, litem oraré, pe- ADZUR. m. ant. Blau. Azul. Coeruleus.
roraré. 11
Parlar à favor de algú. Abogar, inlerceder,
Pro aliquo deprecari, alieni patrocinari. AE.
ADVOCAT, DA. p p Abogado. Advocatus. jj m.
Professor de jurisprudència. Abogado, jurisconsulto. AEANANT. adv. t. ant. y
Causidicus, advocatus, patronns, i, causarum actor. AENANT. adv. t. ant. En avant. En adelanle.

11 met. Intercessor. Abogado, intercesor, medianero, Posteà, deinceps, in posterum, posthàc.


protector, patrono. Advocatus, patronus, i, depreca- AÉR. m. ant. Ayre. Aire. Aér, is.
tor, protector, is. AÉREO, A. adj. Lo que pertany al ayre, ó cons-
advocat de causas perdddas. fr. met. Manifasser, ta de ell. Aéreo. Aérius, aéreus, flabilis. | met. Ya.
lo que's fica en lo que no li importa. Procurador de Aéreo, fanlústico, vano. Aérius, vanus. |1
poét. Cosa
pobres. Alienis negotiis se immiscens. mòlt elevada, com torres, xiprés etc. A^reo. Aereus.
sÉR advocat de causas perdudas. fr. Se diu dels AERIFORME^adj. S'aplica à las substancias
que's posan en lo que no 'Is importa. Meterse en la en forma de gas ó ayre atmosférich, sent flúyts di-
renta del escusado. lis aliquem immisceri, quaj se ferents de ell. Àeriforme. Aérisimilis.
non attingunt. AEROGRAFIA. f. Descripció, teoria del ayre.
advocat de pobres. Un advocat pensionat per lo Aerografia. Aeris theoria, descriptio.
Rey pera defensar las causas dels pobres de solem- AEROLOGIA. f. Tractat del ayre y sas propie-
nitat. Las Corts de 1820 suprimiren aquest sou, y tats. Aerologia. Aérologia, a;.
desde las horas quedà à càrrech dels col-legis de AEROMANCIA. f. Art y modo supersticiós de
Advocats, y esta Corporació comissiona alguns de endevinar per medi del ayre. Aeromancia. Aeroman-
sos individuos pera defensar ditas causas. Abogado tia, se.
depohres.kd. pauperum lites defendendas advocatus. AEROMÀNTICH. m. Professor de aeromancia.
ADVOCAT patrimonial. advocat dels interessos
L' Aeromúntico. Aeromanticus, i.

deia corona. Abogado fiscal ó patrimonial. Fisci ad- AEROMETRIA. f. Art de amidar 1' ayre. Aero-
vocatus, regiarum causarum actor. metria. Aerometria, ae.

ADVOCATORI, A. adj. CONVOCATORI. AERÓMETRO. m. Instrument per amidar l' ay-


ADZABARA. f. ADZ AVARA. re. Aerómetro. Aerometer, tri.

ADZABEJA. ant. y f.
AERONAUTA. m. Qui puja pels ayres ab la
ADZABELLA. f. ant. gayeta, pedra. bomba del gas. Aeronauta. Aéreonauta, ae, aérem
ADZARI. m. ant. Asaro, planta perenne, de sulcans.
qual arrel naixen las fuUas en forma de ronyó, y AEROSTÀTICH, CA. adj. Lo que fà relació al
del raitj de aquestas la cama, que sosté en sa extre- ayre. Aerostútico. Aerostaticus, ad aérem pertinens.
mitat las flors, las quals són de un color roig ne- Lo que va pel ayre. Aerostútico. Aerostaticus,
II

grencb, y tè la propietat de excitar lo vòmit. Asaro, aérem sulcans.


asarabacara , yerba bendita. Asarum europeum , AE8MAR. v. a. ant, pensar, calcular, ímagikar.
nardus rústica.
AFA CATALÀ. AFA 39
AFAMAT, DA. p. p. Eambreado. Fame compul-

AF. sus. II
adj. Famolench. Hambron. Esurio, esuriens.
Qui té fam. Eambrienlo. Famelicus. ||
mel. Ansiós,
II

AFABILÍSSIM, A. adj. sup. MòK afable, Afabi- mòlt desitjós de alguna cosa, com afamat de virtut.

mo. lUimaniüsimus, facillimiis, quani obvius. Uambriento. Inhians, avidus. ||


Acreditat. Afamado,
AFABILITAT. f. Duisura, suavitat en lo tracte. famosa. Famosus, celebris, illustris. ||
ant. infamat,

Afabilidad, agrado. Affabüitas, comitas, urbanitasj DIF.\M.*.T.

atis. AFAN. m . AFANY.


AFABLE, adj. Suau, agradable en lo tracte. AFANAR. v. a, AFANYAR. ||
fam. Robar ab astú-
Afable. Affabilis, facilis. cia. Limpiar. Emungo, subripio, is.

AFABLEMENT, adv. m. Ab afabilitat. Afaòle- AFANARSE. V. r. afanyarse.


mente. Affabiliter, comiter. AFANAT, DA. p. p. afanyat. ||
Robat. Limpiado.
AFAGILITAR. V. a, ant. facilitab. Subreptus.
AFADIGADAMENT. adv. m. Ab agitació, fati- AFANGAR. v. a. ant. Enfangar, embrutar de
ga. Falifjadamente, faligosamente. DifDcultèr, acgrè, fancb. Enlodar, embarrar. Luto, as, luto illinire.

molesto. AFANGARSE. V. r. ant. Enfangarse. Enlodarse.


AFADIGADÍSSIM, A. adj. sup. Fatigadisimo. Luto inquinari.
Valdé lassus. AFANGAT, DA. p. p. Enlodado. Lntosus.
AFADIGAMENT. m, Cansanci, fatiga. Fatiga. AFANÓS, A. adj. ant. afanyós.
Operositas, atis, fatigatio, nis, lassitudo, inis. AFANT. m. ant. y.
AFADIGAR. v. a. Incomodar, atormentar, can- AFANY. m. Traball fatigós. Afan. Sollicitudo,
sar, acongoixar. Fatigar. Defaligo, as, rumpo, is. j) nis, operositas, atis, improbus, labor. ||
Ànsia, de-
FADIGAR. sitg vehement. Afan, ahinco. Anxietas, atis, anxie-
AFADIGARSE. v. r. Incomodarse, atormentar- tudo, cupido, inis.
86, cansarse, acongoixarse. Fatigarse. Defatigari, AFANYAR, v. a. Guanyar ab afany. Afanar.
vexari. Operosè adquirere.
AFADIGAT, DA. p. p. Fatigada. Defatigatus. AFANYARSE. v. r. Enllestirse, traballar de-
AFAHENAMENT. m. ant. La feyna que's se- pressa. Afanarse, despachar, menear las manos, las
nyala per traballar diàriament. Tarea. Pensura, i. ||
miinecas, los pulgares. Enavo, festino, as, sollicitè

Lo ú obra que s' ha de acabar en determinat


traball laboraré. ||
Fatigarse en algun traball ó diligència.
temps. Tarea. Pensum, i. Afanar, afanarse, exhalarse, desvivirse. Anxio, as;
AFAHENAT, DA. adj. LO qui s' afanya mòlt. tolo nisu, omni opera inniti, operi vehementer in-
Atareado, afanoso. Operi, labori intentus; operi ve- cumbere.
hementer incumbens. AFANYAT, DA. p, p, Afanado. Anxius, solli-
AFAIRE. m. ant. afer. citus.
^AFAITAR. V. a. AFAYTAR. AFANYÓS, A. adj. Penós, que costa mòlt traball,
P*AFAITAT, p. p. AFAYTAT. Afanoso, Irabajoso. Operosus molestus, valdè gravis.
AFALAGH. m. Demostració de carinyo. Halago. AFAR. m. ant. afer.
Illecebra, ae, blanditus, us. AFARDELLAR. V. a. Agafar sens orde alguna
AB AFALAcns. m. adv. Carinyosffment. Lisonjera- cosa flexible, com roba, etc. Arrebujar. Confusè co-
mente, con halagos. Blandè, blanditiis. lligere, permiscere.
AFALAGADOR, m. Lo qui afalaga. Halagador. AFARMANSA. ant. FIANSA. f.

Palpator, blandiens. AFARMANSAR. V. a. ant. Fér ferraansa ó fian-


AFALAGAMENT. m. AFALACn. sa. Salir fiador, fiar. Satisdo, as, íidejubeo, es, ad-
AFALAGAR, v. a. Demostrar amor y carinyo. promitlo, is.

Halagar, popar, acariciar. Prolecto, as, prermulceo, AFARM ANSAT, DA. p. p. ant, afianzado. Sa-
es, palpor, aris. ||
Adular. Adular. Adulor, aris. tisdatus.
AFALAGAT, DA. p. p. üalagado. Blanditus. AFARRAR. V. a. AFERRAR.
AFALECH. m. afalagh. AFARRUS8ARSE. Y. r. Menjar y béurer mòlt.
AFALEGADOR. m. AFALAGADOR. Atracarse. Cibis oppleri, ad satietatem edere.
AFALEGAR. V, a. AFALAGAR. AFARTAMENT, m. ant. FART.
AFALEGAT, DA. p. p. AFALAGAT, AFARTAPOBLES. adj. S' aplica à certa espècie
AFAMAR. V. a. Fér patir fam. llambrear. Fame. de rahim que tè lo gra gros y la pell dura, que es
obstringere, compellere. Fér venir gana de
||
ant. bo pera guardarse. Lairen.
menjar. Dar gana de comer. Edendi araorem excita- AFARTAR. V. a. Satisfer ó saciar ab excés lo
ré. II
Acreditar, donar fama. Afamar. Aliquem cele- apetit de menjar ó béurer. Harlar. Satio, as. ||
met.
braré, il•lustraré, exlollere. |1
ant. infamar, difamar. Satisfer lo gust ó desitj de qualsevol altra cosa. Har-
AFAMARSE. V. r, Férse famós. Afamarse. Sese tar. Desideria explere. ||
met. Donar abundància ó
exaltaré, nomen sibi compararé. multitud de lo que expressau los noms ab que's jun-
AFE DICCIONARI AFE
ta, com afartar à algú de bastonadas, de bofetadas, AFEGTADOR. m. Lo qui afecta. Afectador.
etc. Hartar. Saturaré, implere, afficere, Affectator, is.

AFARTARSE. V. r. Hartarse. Ingurgito, cor- AFECTAR. V. a. Parlar ú obrar ab afectació.


vito, as, Afectar. AÍTecto, as, verba habitumque studiosius
AFARTAT, DA. p. p. Hartado. logurgitatus. exquirere. ||
Fingir, com afectar ignorància. Afectar,
AFAaTAM BÈ V DiGASME MOBO. que algú ref. Deiiota fingir, aparentar. Simulo, as. j]
Fér impressió una
ha perdut la por à la reprehensió, y no fa cas de cosa en altra. Afectar. Commotionem aferre. ||
codi-
'1 que diran. Tane el esquiíon, y duermen los tordos GlAR.
al son. Proprium commodum aliena? opinioni pra;s- AFECTAT, DA. p. p. Afectado. Affectatus. ||

lat. adj. Presumit en excés. Afectado. Praesumptuosus,


AFATXAR. V. a. Molestar, aburrir. Abrumar, praesumptor. ||
Buscat ab desmasiat estudi, i/ecíacío.
fastidiar, moler, marear. Molestiam aíferre. Arcesitus, exquisitior. ||
met. Membre danyat. Afec-
AFAVORIDOR, A. m. y f. Lo qui afavoreix. to. Affectus, morbosus, obnosius.
Fawrecedor, bienhechor. Faulor, adjutor, favitor, is, AFECTE, m. Afició. Afecto, aficion. Aflfectus, us,
palronus, i. studium, ii.
II
Passió. Afecto. Affeclio, us, affectio,
AFAVORIMENT, m. FAVOR. nis. med. Dolencia, com afecte de pit. Afecto. Af-
II

AFAVORIR. V. a. Amparar, ajudar, defensar, fectus, ús, morbus, i. pint. Expressió, vivesa deia ||

protegir. Favorecer, socórrer. Alicui favere, sludere, acció de una pintura. Afecto, expresion. Yis, is, ex-
favorem adhibere. Fér algun favor. Favorecer. Mu-
|1
pressió, nis. II
adj. Inclinat à alguna persona ó cosa.
nus gratiam facere. Apoyar algun fèt, opinió etc.
1|
Afecto, aficionado, adicto, devoto. Amicus, aífectus,
Favorecer. Patrocinor, aris. j|
obsequiar. studiosus. Subjecte à un encàrrech ú obligació.
II

AFAVORIT, DA. p. p. Favorecido. Fautus. ||


Afecto. Obnoxius, addictus, gravalus. ||
filos. Se diu
adj. Estimat. Favorecido, favorito. Favorabilis, ali- del cos à qui sobrevènen estàs ó las altras qualitats,
cui gratissiraus, apud aliquem gratia clarus. ||
ant. accidents ó mutacions, y així 's diu aquest cos està
GRACIÓS. afecte de la blancura. Afecto. AQ"ectus.
AFAYT. m. y AFECTET. dim. de afecte. Amor petit. Afectillo,
AFAYTAMENT. m. AFEYT. aficioncilla. Studium, ii.
AFAYTAR. V. a. AFEYTAR. AFECTÉSSIM, A. adj. sup. Afeclísimo. Afi'ectis-

AFAYTAT, DA. p.[p AFEYTAT. [|


ant. ACOSTUMAT. simus, carissimus, dilectissimus.
II
adj. vulgar. Escamnat, xasquejat, burlat, enga- AFECTIU, VA. adj. Lo que pertany al afecte ó
nyat. Chasqueado, burlado. lUusus. prové de ell. Afectiva. Affectu plenus.
AFAZENDAT, DA. adj. Atareado. Operi inlen- AFECTUÓS, A. Lo que arrebata ab suavitat, com
tus,sedulam curam impendens. la música, eloqüència etc. Afectuosa. Ciendis alfec-
AFEA. Divinitat gentílica adorada en Creta, etc. tibus aplus. II
Garinyós, amorós. Afectuosa. Garus,
Era la mateixa que Diana. Afea. Aphea. affectuosus, benevolus, amoris plenus.
AFEADOR. m. Qui afea. Afeador. Deturpans, AFECTUOSAMENT. adj. sup. Afectuosamenle.
foedans, antis, foedator, is. AÍTectuosissimus, peramator.
AFEAMENT. m. FEALDAT. AFECTUOSÍSSIMAMENT. adv. m. Afectuosí-
AFEAR. V. a. Fér tornar lletj. Afear. Focdo, de- simamente. Affectè, affectuosè, ex animo, ardenti
turpo, deformo, as. ||
Repéndrer, reprobar. Afear, studio.
vituperar, condenar, tachar. Vitupero, exprobro, as, AFECTÜOSÍSSïM, A. adv. m. Afectuós ísimo.
reprehendo, is. ||
Desfigurar un escrit ab adornos Peramanter, amantissimè.
afectats. Afear, desfigurar. Scriptum calamistris AFEGIDOR, A. Lo qui afegeix. Anadidor. Ad-
muniré. ditor, is.
AFEAT, DA. p p. Afeado. Deturpatus. AFEGIDURA. f.
y
AFEBLIR. V. a. ant. debilitar. AFEGIMENT. ant. Lo que s' anyadeix à al- m.
AFEBLIRSE. V. r. ant. debilitarse. guna cosa. Anadidura. Àdditamentum, i, accessio,
AFEBLIT, DA. p, p. ant. DEBILITAT, ENFLAQUIT. additio, onis. ||
Unió de cosas afegidas. Juntura.
AFECCIÓ, f. Impressió que causa alteració. Junctura, coramissura, ae, coagmentatio, nis. ||
Lo
Afeccion. Aífectio, nis. || afició, estimació. demés en las compras. Anadidura, demas.
que's dóna
AFECTACIÓ, f. Presumpció fastigosa en los mo- Epimetrum, i, mantissa, ».
dals, accions y paraulas. Afeciacion. Affectatio, nis, AFEGIR. V. a. Unir, apegar una cosa ab altra.
justo laboriosior cura; nirais anxium studium.
||
Anadir , juntar pegar unir ,
, . Jungo, superaddo, su-
Desmasiat estudi en la elecció de paraulas. Afecta- peradjicio, Aumentar. Anadir, aumentar, acre-
is. ||

cion. Yerborum caplalio. centar, agregar. Addo, adjicio, adjungo, aggero, is.
AFECTADAMENT, adv. m. Afectadamente. Af- II
Exagerar. Anadir, exagerar, ponderar, abultar.

fectatè, affectatò. Augeo, es, ingravo, as, verbis multiplicaré. ||


En los

CAMINAR afectadament. Contonearsc, cernerse. Af- escrits. Anadir, adicianar. Subtexo, subjicio, ads-
fectatis motibus incedere. cribo, is. II
consolidar.
AFE CAÏALA. AFÍ 41
AFEGIR LLENYÀ AL FOCH. fp. met. Fomentar los dis- AFEYNAT, DA. adj. Alareado,
|
afanoso. Anxius,
gustos y discordias, Amdir km, yesca ó fuego al vebementer incumbens.
s©llicilus, operi
fuego. Oleum camino addere, maleriara igni prae- AFEYT. m. Compostura per hermosejar alguna
bere. cosa, y en especial ingrediens ab que las donas se
AFEGIR8E. V. r. Anadirse. Accedere, addi, ad- pintan la cara. Afeite,jaJbe()ue, ajo. Cerussa, ac, fu-

jici, adjungi. cus, pigmentum, i. ||


La manya en afeytar las mer-
AFEGIT, DA. p p. Aüadido. Addilus, adjunc- caderías. Aderczo. Mangonium, ii.

lus, adjectus. ||
m. àfegidura. COMPÓNDRER AB AFEYTS fr. Afeüar, jalbegar. Fuco,
AFEGITÓ, m. ter. àfegidura. as, expingo, is, pigmentis illinire. ||
Pulir las raer-
AFEIXUGARSE. V. F. Afanyarse, fér alguna caderías pera véndrerlas mès caras. Aderezar, aci-
cosa ab precipitació de modo que latigue. Apechu- calar. Mangonizo, as.
f/arsf. Defaligari. AFEYTAR. V. a. Fer la barba. Afeytar, hacer la
AFELIU. m. astron. La major distancia que pót barba, rasurar. Depilo, as, tondeo,es, mentum radere.
tenir un planeta respecte del sol. Afelio. Aphelium, AFEYTAR8E. V. r. Pulirse. Remilgarse. Pulchri-
summa absis. tudinem jaclare. ||
Férse la barba. Afeilarse, hacerae
AFEMAR. V. a. FEMAR. la barba. Se tonsoribus dare.
AFEMAT, DA. p. p. FEMAT. DIGA LA MULLER DEL CEGO, PERA QUI s' ÀFEYTÀ DIEGO?
AFEMINACIÓ. f. L' acte y efecte de afeminar- ref. vitupera '1 desmasiat adorno de las donas ab lo

se. Afeminacion. Effeminafio, nis. ü de agradar à altres més que als seus marits. La
AFEMINADAMENT. adv. m. Afeminadamente. muger del ciego para quien se afeila. Cícco nupla viro,
MoUiler, delicalè, eíFeminatò, rauliebrifer. cui faciem fucal?
AFEMINAR. v. a. Debilitar, inclinar à algú à AFEYTAT, DA. p. p. Afeitado. Tonsus. ||
adj.
las accions y geni de las donas. Afeminar, enervar. Pintat, bermosejat ab afeyts. Afeitado. Infucatus.
Effemino, eviro, muliero, enervo, as. AFEYTADET, A. adj. d. Afeitadillo.

AFEMINARSE. V. r. Vestir, anar, férse delicat AFFAR. m. ant. conversació.


com las donas, Afeminarsc, adamarse. Mollesco, is, AFFASENDAT, DA. adj. ant. afeynat.
cüeminor, aris. AFFECCIÓ. f. AFIC1Ó.
AFEMINAT, DA. p. p. Afemimdo. Effeminatus, AFFEGAR. V. a. ant. destruhir.
calamitatus, ciníedus, pumicatus. ||
adj. Cobart. Ga- AFFERMAR. V. a. ant. AFIRMAR.
llina. Iners. ||
Moll, viciós. Afeminado. Mollis. AFFINAMENT. m. ant. FI.
AFER. m. QUEFER, NEGOCI. ||
V. a. FÉR. AFÍ. m. Parent per afinat. Afin. Aflinis, nis.
HOM DE GRAN AFER. loc. aut. Homc de suposició, de AFIANSAMEIVT. m. ant. FI ANSA.
calitat, principal. AFIANSAR. V. a. Fér fiansa. Afianzar, salir por
AFÉRESIS. f. gram. Figura per la que 's su- fiador. Satisdo, as, fidejubeo, es. ||
Assegurar ab
rimeix una lletra ó síl-laba al principi de la dicció. puntals, claus etc. Afianzar, asegurar, afirmar. Fir-
Afcresis. Aphaïresis. mo, as, fulcio, stabilio, is.
AFERMAMENT, m. ant. Fonament, apoyo. AFIANSAR DE CALUMNIA, fr. Subjectarse r acusador
Firmamenlo. Stabilimentum, i. ||
ant. afirmació. à las probas baix las penas
establertas contra 'Is
AFERMANSAR. V. a. ant. afiansar calumniadors. Afianzar de calumnia. Sese periculo
AFERMANSAT, DA. p. p. AFIANSAT, in reum vadeni dare.
AFERMAR. V. a. AFIRMAR. AFIBAILL. m. ant. gafet.
AFERMAT, DA. p. p. AFIRMAT. AFIBLAR. V. a. ant. Cordar lo vestit ab gafets
AFERRADAMENT. adv. m. ACÉRRIMAMENT. ó botons. Abrochar. Infibulo, as.
AFERRADOR. m. Qui aferra. Aferrador. Pre- AFIBLAT, DA. p. p. Cordar ab gafets. Abrocha-
hensor, is. do. Infibulatus, uncinis vel bullis prajcinctus.
AFERRAMENT. m. Agafament fort. Aferra- AFIGAR. V. a. ant. ficar. ||
ant. met. v. r. afli-
mienio. Prebensio, nis. |]
ant. fermesa. CARSE.
AFERRAR, v. a. Agafar fortament. Aferrar, AFICAT, DA. ant. ficat.
agarrar. Arctè prehendere, manu tenere, ||
nàut. AFICH. m. ant. La acció de flcar. Fijacion. Sis-
Plegar las velas sobre la verga. j4 /errar. Vela con- tendi actio. |]
met. ant. aplicació.
trahere, antennaj alligare. ||
Assegurar la embarca- AFICIÓ. f. Estim.ació decidida. Aficion, afeccion,
ció ab las àncoras. Aferrar, anclar. Injectis arpago- afecto. Studium, ii, amor, is, affectio, nis. Incli-
||

nibus navigium inhibere. nació à fér alguna cosa. Aficion, propension. Pro-
AFERRARSE. Agafarse fortament. Afer-
V. r. pensió, nis, pronitas, proclivitas, atis. I
Afany, ac-
rarse, ar/arrarse. Tenaciler prebendi. met. Insistir || tivitat, diligència, eficàcia. Aclividad, ahinco, eficàcia,
algú tenasment en sa opinió. Aferrarse. Sententia; Conamen, inis, nixus, ús.
tenaciter adhícrere. AFICIÓ LOCA. Pasion laca, ciega aficion. Ardor, is,
AFERRAT, DA. p. p. Aferrada. Prehensus. ca?cus amor, studium ardens.
AFET. m. fet. MIRAR UNA COSA AB GRAN AFICIÓ, Ó AB LNA AFICIÓ.

TOMO I, 7
42 AFÍ DICGIÜNAIU AFÍ
fr.Denota la atenció ab que's mira alguna cosa que's AFILERAR. V. a. Posar en filera. Enfilar. Ordi-
desitja. Echar el ojo, ó tanto ojo ú una cosa. Intentis no, as, in seriem redigere.
oculis aliquid expetere, inhiare. AFILERAT, DA. p p. Enfilada. Ordinatus.
AFICIONADAMENT. adv. m. Ab aüció. Aficio- AFILIGRANAT, DA. adj. Fét de filigrana ó à
nadamente. Studiosè, amanter, ardenter, ex animo. manera de filigrana. Afiligranado. Delicatiore et ex-
AFICIONADÍSSIM. adj. sup. Aficionadísimo. cultiore specie praíditus. ||
met. Delicat. Afiligrana-
Anianlissiraus. do. Gracilis, delicatus.
AFECIONAMENT. m. ant. AFICIÓ. AFILLADOR. m. Qui afilla '1 bestiar. Ahijador.
AFICIONAR. V. a. Causar aüció, inclinar à al- Subrumans.
guna cosa. Aficionar. Alicui rei amorem excitaré, AFILLAMENT, m. ant. Prohijamiento. Adoptio,
ad aliquid animura movere, inflammare. nis.

AFICIONARSE. Cobrar afició à alguna co-


y. r. AFILLAR. V. a. Adoptar per fill à un estrany.
amore, desiderio, studio,
sa. Aficionarse. Alicujus Prohijar, adoptar. Adopto, as, aliquem sibi in filium
duci. Amar mòlt à algú. Aficionarse. Aliquem dili-
II
adscribere. ||
Entregar lo fill à la potestat del pare
gere, adamare, carissimum habere. adoptiu. Emancipar. Alicui filium in adoplionera
AFICIONAT, DA. p. p. Aficionado. Sludiosus, emanciparé. ||
Posar lo bestiar ab sa mareó ab altra
affectus, proclivis. ||
aiecte. pera criarlo. Ahijar. Subrumo, as. ||
met. Atribu-
AFICIONETA. f. d. AficioncUla. Levicula, tenel- hir. Ahijar, acumular, imputar. Imputo, as, attri-
la afifectio. buo, is.

AFIGIR. V. a. AFEGIR. AFILLARSE. V. r. Péndrer per fill à qui ho es


AFIGIT, DA. p. p. AFEGIT. de altre. Adoptar, prahijar. Adopto, as, aliquem sibi
AFFÏGURAMENT. m. ant. FIGURA, REPRESEN- in filium adscribere.
TACIÓ. II
FIGURANSA. AFILLAT, DA. p. p. Proinjado, ahijado. Adop-
AFIGURAR. V. a. Yéurer confusament per es- tatus, in filium adscriptus. ||
m. y f. fillol.
tar massa distant los objectes. Divisar, vislumbrar, AFINACIÓ, f. La acció y efecte de afinar. Afina-
columbrar. Prospicio, is. mús. Har-
cion, afinamiento, afinadura. Polilura. ae. ||

AFIGURARSE. V. r. Pensarse. Figurarse, ima- monia de veus ó instruments. Afinacion, armonïa.


(jinar. Pulo, cogito, as, cogitatione aliquid informa- Yocum, sonorum, concòrdia, harmonia, ai, tempe-
ré, speciem objici. ratio, nis.
AFIGURAT, DA. p. p. Divisodo, vishmbrado. AFINADOR, m. Lo qui afina. Afinador. Perpoli-
Prospectus. |1
Figurada. Cogitatus. tor, oris. mús. Instrument de una clau ó de un
II

AFILADÍSSIM. adj. sup. AfiJadisimo. Aculissi- martellet, ab que s' afinan alguns instruments de
mus. corda, com lo piano, salteri, arpa. Afinador, lempla-
AFILADOR, A. m. y f. Lo qui afila. Afilador. dor, llave, martillo. Clavis qua citharae cordse ten-
Acuminator, is. dunturaut laxantur. ||
Instrument pera obrir y tan-
AFILADORA. f. La pedra de afilar. Afiladera, car las bocas de las flautas del orga, à fi de retardar

fiedra de afilar. Cos, otis. ó accelerar sas vibracions, fins à posarlas perfecta-
AFiLADURA. agudesa de algun instru-
f. Fil ó ment sonoras : sa figura al donar una volta entera
ment de tall. Filo. Acies, ei. I La acció y efecte de es de dos conos perfets, un en la part superior, y al-
afilar. Afiladura. Acíus acuendi. tre en la inferior de una pessa que'ls uneix. Afinador.
AFILAMElVT. m. afiladura. Disminució, ex- ||
Organorum in harmoniam revocator. j| Lo qui afina
tenuació deia cara. Afilamento. Àtlenuaiio, nis. pesos y mesmas.
'Is Afinador, potador,potera. JEqüi-
AFILAR. V. a. Aprimar lo tall ó punta dels ins- librator, oris, pondera, mensuras ad justum redi-
truments de cer. i^kr, aguzar. Àciío, is, aspero, gens. Lo qui purifica 'Is metalls. Afinador. Metalla
[|

acumino, as. ad purum excoquens.


AFILAR LAS deíNts. fr. fam. Prevenirse ó disposarse AFINAR. V. a. Donar à una cosa la perfecció de
pera menjar quant la vianda està à punt ó prepara- que es capàs. Afinar, pulir, acicalar, perfeccionar.
da. Aguzar los dientcs. Gibi aviditaíem excitaré. Absolvo, perpolio, is, ad unguem castigaré. ||
mús.
AFILAR l' lngexi. fr. Aplicarlo atentament ala in- Trempar los instruments músichs. Afinar. Ad har-
tel-ligéncia ó coneixement de alguna cosa, ó pera moniam aptare, temperaré, ||
mús. Cantar, sonar ab
eixir de alguna dificultad. Aguzar el ingenio. Ingenu afinació. Afinar. Yocem organi tono aptare; in nume-
aciem acuere, intendere. rum Igualar las cubertas dels llibres. Afi-
canere. ||

AFILARSE. V. r. Defallir, desmayarse. Ahilarse. nar. Librorum tegumenta aiquè eminentia facere. j|

Deficio, is, prue inedia languescere, \\


Aprimarse, Posar las balansas al fi. Alalanzar, halancear, enfie-
enmagrirse. 'S diu de la cara y del nas. Afilarse. lar. Lances ajquare, librare, ad libram perpendere.
Gracilesco, is, i'aciem attenuari. [|
Examinar y marcar los pesos y mesuras. Afinar,
AFILAT, DA. p. p. Afilado. Acutus. ||
Magre, y potar. Pondera, mensurasque ad trutinam revocaré,
descolorit de cara. Ahilado. Languens, gracilis, compararé. Purificar los metalls en lo gresol. Afi-
1|

gracilentus. nar. Metalla ad purum excoquere. |1


morir.
AFL CATALÀ. AFO r,\

AFINAT, DA. p. p. Afinado. Polilus.


AFLIGIDÍSIM. adj. sup. Afligidisimo. Valdè
aííliclus.
AFINITAT, f. Parentiii múUio que prové de la

còpula entre 1'


home y parents de la muller, y al AFLIGIDAMENT. adv. m. Ab aflicció. Afligi-

Analogia, sem- damenle. AÍIlicló, dolenter.


contrari. Ajrmdad. Aíïinitas, atis. |1

blansa. Afinidad. AíTmitas, alis, ||


quím. La forsa ab AFLIGIMENT. m. aflicció.
que s' atrauhen y uneixen las partículas dels cos- AFLIGIR. V. a. Causar aflicció. Afligir. Afiligo.

sos. Afinidad. AÍTinitas, atis.


is, molestiam alTerre.

AFIRMACIÓ, f. La acció y efecte de afirmar. AFLIGIRSE. V. r. Afiigirse, angustiarse. Mgres-


Afirmació», aseveracion, afirmativa. Assertio, asseve- co, is, angi animo.
ratio, nis. AFLIGIT, DA. p. p. Afi.igido, y afiicto, sols s'

AFIRMADAMET. adv. m. ant. feumament. usa en poesia. Afllictus. ||


adj. Qui pateix aflic-
AFIRMAR. V. a. Donar per certa alguna cosa. ció. Afiigido. Afllictus, icrumnosus, moerore confec-
Afirmar, aseverar, asegurar, certificar. Assevero, aífir- tus.

mo, as, assero, ajo, is. [1


Posar ó fér ferm. Afirmar. AFLUÈNCIA, f. Abundància de expressions.
Firmo, stabilio, fulcio, is. Afiuencia, facundia, copia. Copia, aflluentia, x, uber-
AFIRMARSE. V. r. Mantenirse ferm en lo que tas in dicendo. ||
abundància, concurs.
s' ha dit ó fét. Afirmarse, ratificarse, confirmarse, AFLUENT, adj. Lo qui abunda en expressions.
manlenerse. Confirmo, assevero, as. [|
Sostenir ab te- Afiuente, facmdo, elocmnte, copioso. AÍIluens, elo-
nacitat alguna opinió. Porfiar, insistir, aferrarse. quens.
Sententiae tenaciter adhairere, insistiré. ||
Descan- AFLUIXAMENT. m. La acció y efecte de aflui-

sar una cosa sobre allra. Afirmarse, apoyarse, eslri- xar y afluixarse. Afiojamiento. Laxatio, relaxa lio, re-
bar, carf/ar. Nitor, innitor, eris. missió, nis.
AFIRMAT, DA. p. p. Afirmado. AíTirmatus. AFLUIXADURA. m. ant. afluixAMENT.
AFIRMATIU, VA. Lo que afirma. A^rma-
adj. AFLUIXAR. V. a. Soltar lo que està estret, ó ti-
iivo. Asserens, asseverans, aíQrmans, aífirmativus. bant. Aflojar, desencalear. Laxo, relaxo, as, reraitto,
AFIRMATIVAMENT, adv. m. Afirmaíivamente. is.
II
V. n. Pérdrer la for.sa alguna cosa, com lo vent,
Asseveranter, aíTirmanter, afiirmatè, asseveratè. etc. Aflojar, ceder, blandear. Remitto, relendo, de-
AFITX. v. a. ant. y ter. 3." persona de indica- mitto, is II
met. Disminuhirse, entibiarse '1 fervor
tiu del verb afegir. ab que s' havia emprés alguna cosa. Afiojar. Defer-
AFLACAR. v. a. ant. afluixar. veo, es, remitto, tepesco, is ||
met. aliviar.
AFLAMAR. V. a. anf. inflamar. AFLUIXARSE. v. r. Afiojarse. Laxari, remilti.

AFLAMARSE. V. r. abrasarse las plantàS. [] II


fam. llufarse.
ter. Dit del pa. sübtarse. AFLUIXAT, DA. p. p. Aflojado. Laxatus, remis-
AFLAMAT, DA. p. p. inflamat. ||
abrasat. ||
sus.
SUBTÀT. AFOCAR. v. n. ant. Víurer, habitar en algun
AFLAQUIMENT. m, L' acle y efecte de afla- lloch. Residir, morar, habitar. Colo, is, habito, as.
quirse. Enflaquecimiento. Attenuatio, extenuatio, de- AFOGAT, DA. p. p. Habitada. Habitatus.
bilitatio, nis. AFOGAR, v. a. ant. y sos derivats, ofegar. ||

AFLAQUIR. Fér tornar flachà algú. Enfla-


V. a. apretab.
quecer, enmagrecer. Debilito, enervo, extenuo, as. AFOLLAMENT. m. ant. gastament, malpart. ||

AFLAQUIRSE. v. r. Posarse magre. Enflaque- BALDADURA.


cer, enflaquecerse, enmagrecer, traspillarse. Macesco, AFOLLAR. v. a.anf. trepitjar. H ant. malmétrer.
languesco, macresco, is. maltractar, danyar. 11
anf. oprimir. || espatllar al-
AFLAQUIT, DA. p. p. Enflaquecido. Extenuatus. gun membre. II
ter.Tràurer los aucells del niu. Sacar
AFLAYRAR. v. a. Olorar, ensumar. Husmear. el nido. Capefe aves ex nido. 1|
faltar. ||
Laslimar.
Odoratu, investigaré, olfacio, is. ||
met. Suljar, ijj- AFOLLARSE. v. r. ant. malparir. ant. tor- ||

quirir. Husmear. Causas investigaré. || v. n. Llansar narse BOIG. II


Frustrarse una pretensió. Amiblarse,
mal olor alguna cosa, especialment la carn. Husmear, traspintarse. Evanesco, is.

Fu^leo, es. AFOLLAT, DA. adj. ant. esgarrat.


AFLAYRAT, DA. p. p. Husmeadn. Cautò inves- AFONAR. V. a. ENFON.^AR.
ligalus. AFONDAR. V. a. ENFONSAR.
AFLAYRE. m. Mal olor que despedeix la carn. AFONSAR. V. a. ENFONSAR.
Husmn. Footor, is. AFONSARSE. V. r. ENFONSAR SE.
AFLICCIÓ, f. Pena, pesar. Afliccion, afligimienlo. AFORA. adv. Fuera, afuera, Foras.
1.

JEnimna,ie, aíllictio, nis, dolor, is


i|
ant. infortuni. AFORA Fuera de, excepto. Citrà, extra.
DE. prep.
AFLIGTE. adj. poét. ant. Afligit. Aflicto. Afilic- AFORADOR. m. Qui afora. Aforador. Yini do-
tus. lioruin melator, niercium «stimator.
AFLICTIU, VA. adj. Lo que causa aflicció. Aflic- AFORAMENT. m. Fixació del preu de las mer-
livo. Crucians, aflligens. caderia». Aforo, aforamiento. Venalium nestimalio,
u AFR DICCIONARI AGA
statutum annonso venalis pretium. |I
Regoneixeraent AFRETÜRAR. V. n. NECESSITAR.
y avaluació de lo que paga dret. Aforo, aforamiento. AFREULIR. v. a. ant. y
Emphiteusis, is, mercium ad imponenda vectigalia AFREVOLIR. V. a. ant. ENFLAQUIR, DEBILITAR.
computatio, recognitio. AFREULIT, DA. p. p. ant. y
AFORAR. V. a. Fixar lo preu à las mercaderías. AFREVOLIT, DA. p. p. ant. enflaquit, debi-
Tasar, poner precio ó tasa. Taxo, as, mercis pretium litat.
indicere. ||
Regonéixer las mercaderias pera fixar los ÀFRICA, f. Una de las parts del mon. Àfrica. Lí-
drets que han de pagar. Aforar. Mercès ad exigenda bia, Àfrica, tC.

vectigalia metiri, metari. AFRICÀ, NA. adj. Lo natural y pertanyent à


AFORAT, DA. p. p. A forado, tasado. Taxalus. Àfrica. Africano. Africanus libicus.
AFORISMA. f. Aporisma, tumor que's forma à AFRISONAT, DA. adj. Semblant al caball friso-

las béstias per la relaxació ó ruptura de alguna ar- Afrisonado. Phrisiíc equosimilis.
tèria. Aforisma. Aneurisma, íc. AFRODISIAS. f. pi. Festas enhonor deVénus.
AFORISME, m Sentència, axioma. Aforismo. Afrodita ó Marina. Afrodisias. Afrodisiai.
Aphorismus, i. AFRODITA. f. Un dels noms que's dona à Ve-
AFORÍSTICH. adj. Escrit ab aforismes ó lo que nus suposant que nasqué de la sanch de la ferida
pertany à ells. Aforislico. Aphorismis scriptus, ad que Jiípiler féu à Saturno barreijada ab la escuma
aphorismos pertinens. del mar. Afrodita. Afros, dis.
AFORNAR. V. a. ant. enfornar. AFRONT, m. y
AFORRADOR. m. ESTALVIADOR. AFRONTA, f. ant. Deshonor, descrèdit, injúria.
AFORRAR.V. a. ESTAI.VÍAR. II
FORRAR. ant. ALEN- Afrenla. Contumelia, ignomínia, ;o, opprobrium, ii.

TAR, CONFORTAR. II
Nota de pena afronlosa. Afrenta, infàmia. Infàmia,
AFORRO. m. forro. ignomínia, le, dedecus, oris.

AFORTUNADAMENT, adv. m. Ab sort ó fortu- AFRONTACIÓ. f. CONFRONTACIÓ.


na. Aforiunadamenle, felizmente. Forlunatè, fortuna- AFRONTADOR. m. Qui afronta. Afrenlador.
tim, feliciter. Conlumeliosus.
AFORTUNAT, DA. p. p. Felís, ditxós. Afortu- AFRONTANT, adj. CONFRONTANT.
nada, dichoso, venluroso. Fortunatus, pròsper, felix. AFRONTAR. V. a. Causar afront. Afrentar. Su-
AF08SAR. V. a. ant. Fér fossos. Abrir, hacer gillo, indecoro, as, aliquem contumeliis, injuria aífi-

fosos. Fosso, as, fodio, is. cere. ||


confrontar.
AFOSSAT, DA. p. p. Fosado. FOSSHS. AFRONTARSE. V. r. Envergonyirse. Afrentarse,
AFOYLAR. V. a. ant. afollar. correrse. Erubesco, is, rubore suffundi. || confron-
AFRANCAR. V. a. ant. enfranquir. ||
ant. alen- tarse.
TAR, confortar. AFRONTAT, DA. p. p. Afrentado. Dedecoratus,
AFRANGH. m. Nom que solian donar los àrabes contumeliis oppletus.
à Fransa, Navarra y Catalunya. AFRONTÓ8, A. adj. Loque causa afront. Afren-
AFRANCAT. p. p. ant. ENFRANQUiT. II
ant. alen- toso. Ignominiosus, contumeliosus probrosus.
TAT, CONFORTAT. AFRONTOSAMENT. adv. m. Ab afront. Afren-
AFRANCESARSE. V. r. Férse als costums y losamente, ignominiosamente. Contumeliosò, indecorè.
modas de Fransa. Afrancesarse. Gallos ajraulari, mo- AFTA. f. med. La llaga que's fa en la superü-
rè gallorum agere. ||
Inclinarse al partit francès. cie interior de la boca. Afta. Aphta, ae.

Afrancesarse. Rationibus gallorum sectari.


AFRANCESAT, DA. adj. Imitador de modas AG.
irancesas. Afra)icesado. Gallorum nimio sludioimita-
tor, in gallicum morem compositus. ||
Afecte al par- AGÀ. Oficial del exèrcit turch. Agú. Prsefectus
tit francès. Afrancesado. Gallorum partiumadharere, (^strensis inter turcos.
sludere, causam gallorum sectalor. AGABELLAR, y SOS derivats agavellaíi.
AFRANQUIT, DA. p. p. ENFRANQüiT. AGAFADA, f. Lo conjunt de personas que s'

AFREBOLIR. V. a. ant. ENFLAQUIR. agafan de una vegada. Redada. Plurium captura. |I


AFRENAR. V. a. ant. REFRENAR. Lo conjunt dels animals que s' agafan de una vega-
AFRENELLAR. V. a. ant. naut. Lligar los rems da en lo filat. Redada. Animalium uno rectis jactu
quant no's boga. Frenillar, afrenillar. Remos frena- captura, caplus, us.
ré, exhibere, obligando suspendere. Amarrar las ||
AGAFADERO. AGAFADOR.
naus una ab altre. AGAFADÍS, A. adj. APEGADÍS, CONTAGIÓS, ENCO-
AFRENELLAT, DA. p. p. Afrenillado. Ligatus. MANADÍS.
AFRETAR. V. a. Fregar las embarcacions per AGAFADOR, m. Qui agafa. Tomador. Capiens,
tràurer la broma ó corch. Afretar. Navès conver- tis, captor, Lo gos que agafa bè la presa. Toma-
is. ||

rere. dor. Praidam facilè capiens canis. Espècie de coi- í|

AFRETAT, DA. p, p. Afretado. Conversos. xinet ó drap ab que 'Is sastres y planxadoras aga-
AGA CATALÀ. AGA \:\

fan la plancha. Pano de plancJia. || La pari per ahont etc. Asirse, enredarse. Implicari, intrincari, ha;rere.

s' agafa alguna cosa. Asidero, agafadero. Manubrium, II


ünirse dos cosas naturalment. Pegarse. Adha;reo,
ii, ansa, ae, capulus, i. H met. Ocasió ó pretext. Asi- es, cohícresco, is. ||
Yàldrerse de algun pretext, pén-
dero. Ansa, X, occasio, nis, pniilexluni, i. drer ocasió. Asirse, agarrarse, valerse, tomar pié.

AGAFAMENT. La acció de agafar. Asimiento. Occasionem, crines, ansam arripere. ||


Sostenirse
Prehensio, coniprehensio, nis. de alguna cosa ab las mans pera no caurer. Agarrar-
AGAFAR. V. a. Péndrer ab la ma. Coger, asir, se, asirse, coger. Apprehendo, is, raanu capere. ||

apamr. Capio, apprehendo, is, prehenso, as. |1


aco- Apegarse las viandas per falta de such. Pegarse.
MÉTRER, SOBREVENIR. [|
ADMÉTRER, PÉNDRER. ||
APEGAR. Glutinari. || Dit del mal. encomanarse. ||
Enredarse
Emportarsen lo que's troba de pasada, com lo riu
II
la parra, eura, etc. en los arbres. Enlazarse, abra-
AGAFA tot lo que troba. Coger. Rapio, corripio, is. ||
zarse, trepar. Implico, as, haireo, es, scando, is.

Aproíitar la ocasió ó temps. Coger, aprovechar. AGAFAT PER AQCI QLE NO CAURÀS. qUB S' apli-
FCf.
Tempus, occasionem arripere, causam sumere. |1 ca familiarment al qui's vol disculpar de una cosa
ATRAPAR, ASSOLIR. ||
CASSAR, PESCAR. ||
Conseguir, y al parèixer sens rahó. Limpiate que estàs de htievo.
així 's diu procura agafar un empleo. Coger, lograr, Nec tutior ha;c via; praitextum sano.
alcanzar, llevar, pescar. Obtineo, es, adipiscor, eris, AGAFASOP AS. Pesat en fér las cosas. Pelmazo,
capio, is. II
mal gust
Contràurer una malaltia, vici, posma. Cunctator,is, plumbeus, i,hebes etis. ||
des-
etc. Coger, tomar, contraer. Contraho, concipio, ca- manyotat.
pio, is. Assegurar una cosa ab allra per los ex-
II
AGAFAT, DA. p. p. Asido. Prehensus.
trems, com los matalassos ab lollensol, Coger. Capio, AGAFATÓS, A. adj. apegadís, agafadís.
is, obíirmo, as. ||
Dirigirse ó encaminarse, com aga- AGAIG PORCH. exp. vulgar pera despedir à
far à la dreta. Tomar. Iter intendere, carpere viam. algú. He acd, coche alia. Apagè, spurcè.
II
Imitar, com agafar altre método, l' estil de Cíce- AGALICH, CA. adj. S'aplica al àcit de galas.
ro. Coger, tomar. Imitor, aris, amplector, eris. || In- Agàlico. Galileus.
sistir fortament en alguna cosa. Empemrse, encas- AGAFA. f. Veugrega que significa amor. Àpat pia-
quetarse, encastillarse, tomar el freno con los dientes. dós que feyan los primers cristians à la tarde en las
Fraenum mordere, obstinatè aliquid agere, inaliquid iglesias en conmemoració del últim que féu Jesu-
insistere. Ocupar certa distància física ó moral-
|| crist ab sos deixebles. Agapa. Agas, pis.
ment, com la cortina tot lo balcó. Coger, extenderse, AGAPETAS. Amadas, en grech. Verges que
f.

llegar, abrazar, alcanzar. Impleo, es, sequor, aris, sens fér vots se consagraban en los primers temps
complector, eris. ||
Péndrer à algú. Coger, agarrar, de la Iglesia al servey dels eclesiàstichs; despues
prender, agazapar. Apprehendo, capio, is, manus degeneraren basta 'I punt de admétreren sas casas
aliqui, in aliquem injicere. ||
Percibir, cobrar, com tota clase de homens. Certas donas que formant
[|

HKsAFARlas pessefas. Coger, tomar. Tollo, capio, is. |j sectas en lo sigle iv, buscaban lo comers carnal dels
IHomensar à sentir los efectes de algunas cosas, com jóvens persuadintlos que res tenia de impur. Aga-
IHolor, calor, etc. Coger, tomar. Percipio, aíücio, is. petas.
^"11 ARRELAR LAS PLANTAS. ||
Dcterminarse à la acció AGARBERAR. V. a. Apilar lasgarbas. Hacinar.
que significan los verbs ab que's junta, y així 's diu: Fasciculos in struem componere.
AGAFA y se n'anà. Coger. Rem deliberatam illicò per- AGARBERAT, DA. p. p. Hacinado. Congestus,
ficere. || que denota 1' instrument
Posarse à fér lo coacervatus.
ab que's junta, com agafar la ploma, posarse à es- AGARBONAR. V. a. Abrahonar. Agarrafar. La-
críurer, agafar lo llibre, posarse à estudiar. Tomar. certis aliquem nodare.
Cappio, sumo, is. AGARBONARSE. V. r. Abrahonarse,agafarse 'Is

agafala. loc. fam. Pera burlarse del qui tè algu- que's barallan. Agarrafarse. Lacertis mutuò com-
na esperansa sens fonament. Atatela al dedo. Sibi- çlecti.
met habeat. AGARICH. m. Bolet blanch, excrescencia sem-
agafarla. loc. Insistir (enasment en alguna cosa. blant als bolets que's fa en lo tronch de alguns ar-
Dar, daria. Insistere, tenaciter adhaírere. bres. Agario. Boletus agaricus, boletus, laricis.
QUANT NE PASSAN FAN DE BON AGAFAR, ref. QUC aCOU- AGARRANT. adj. agarrat. 2. 3.

sella aproíitar las ocasions. Al buen dia àbrele la pner- AGARRAR. V. r. agafar.
ta, ó mételo en casa. Cuando te dieren el biien dado, AGARRARSE. V. a. AGAFARSE.
échale la mano. Cuando te dieren la vaquilla, acude AGARRAT, DA. p. p. AGAFAT. |1
adj. S' aplica à
con lasoguillc. Tempus et occasionem arn'pe. la persona mòlt avara. Agarrado. Sordidus, avarus.
AGAFAR8E. v. r. Renyir à cops. Asirse, enzar- II
S' aplica també al subjecte que ab freqüència y
zarse, agarrarse, venir à las manos. Congredior, descaro admet tot lo que li ofereixen. Tomajon, to-
eris, contendo, is, conserere manus cum aliquo. ||
mon. Facilis acceptor. Se diu de la persona robus-
||

Apoderarse, com sbagafan à tot lo que troban. Lle- ta y de baixa estatura. Rehecho. Lacertosus.
varse, apoderarse, echar mano de. Aliqua reuti. Em- ||
AGARROFARSE. v. r. Caragolarse las fullas
bolicarse, enganxarse, com la llana en losesbarsers, dels arbres Encarrvjarse. Ivm^Wcíiri, intricari.
46 AGE DICCIONARI AGI
AGARROFAT, DA. p. p. Encorrucado. Impli- genua submitteré, flectere.
catus. AGENOLLAT, DA. p. p. Arrodillado. Genibus
AGARROTAR. v. a. Lligar mòlt estret. Agarro- flexis, nixus genibus.
tar, amarrar. Constringo, is. AGENT. adj. Lo que produheix algun efecte.
AGARSA. GARSA. f. Agente. Agens. ||
Qui cuyda negocis de altres. Agente,

AGASAJADOR, A. m. y f. Lo qui agasaja. Procurator, is, negotiorum actor.


Agasajador. OÍTiciosus, perhumanus, i, comis, is. AGExNT FISCAL. Qui ajuda al fiscal. Agente fiscal.

AGASAJAR. V. a. Tractar ab agasajo, carinyo, Fisci subprocurator, ||


adj. ant. Actiu , diligent.
urbanitat. Agasajar. Urbanè, comiter excipere. Agente. Agens, sollicitus.
AGASAJO. m. Tracte carinyós y cortès. Agasa- AGENTS DE CAMBi. com. S' auomeuau pròpiament
jo. Aífabiiitas, comitas, urbanitas, atis. ||
Lorefresch las personas que fan de corredors de carabi sens au-
de la tarde. Agasajo. Vespertina refrigera tio, propi- toritat llegítima. Agentesde famito. Permutationum
natio. illegitimus negotiator.
ÀGATA. f. Nom de dona, Agueda. Agatha, se. ||
AGENZAMENT. m. ant. ADORNO, COMPOSTÜRA,
Pedra preciosa, mòlt dura y de diferents colors. ARREGLO.
Àgata. Achates, leucachates, ae. AGENZAR. V. a. ant. adornar.
AGATÍ. m. Arbre de unas cinch canas de alt, AGENZAT, DA. p. p. ADORNAT.
sis peus de circumferència, ramósper lo mitgy per AGERMANABLE. adj. Lo que pótagerraanarse.
la cima, y la arrel es febrífuga. Agatt. Arbor agati. Hermanable. Fralernus.
AGAVELLADOR, A. m. y f. Qui agavella. Mo- AGERMANAMENT, m. ant. GERMANDAT, COM-
nopolista. Monopolia exercens. PANYIA.
AGAVELLAMENT. m. Potestat de véndrer lo AGERMANAR. V. a. Unir, uniformar, ajuntar.
genero un sol. Mompolio. Monopolium, ii. Hermanar. Conformo, coaiquo, copulo, as. anl. ||

AGAVELLAR. V. a. Arreplegar sens deixar res. MANCOMUNAR.


Arrebaïïar. Corrado, is. Comprar mòlt genero pera
||
AGERMANARSE. V. r. Férse germans místi-
estancarlo, y véndrerlo mès car. Atravesar los gene- cament. Hermanarse. Consocio, as, conjungo, is. ||

rós. Mercès carius vendendas compararé. Fér ga- ||


ant. MANCOMUNARSE.
vellas de blat. Agavillar. Segetes in manipulos nec- AGERMANAT, DA. p. p. Hermanado. Gonso-
tere. ciatus.
AGAVELLARSE. V r. Amontonarse, ajuntarse AGEROLA. f. ter. Certa classe de bolet bó pera
sens orde. AgaviUarse. Turmalim congregari. menjar.
AGAVELLAT, DA. p. p. Arrebanado. Corrasus. AGÍ. m. Salsa americana. Agi. Agi.
II
adj. Dit del genero ó mercaderías. Atravesado. AGIBÍLIBUS. m. fam. Indústria, manya pera
Comparatus ut carius vendatur. procurar la pròpia conveniència. També s' aplica à
AGAYTAR. V. a. ant. aguaytar. la persona que tò esta habilitat. Agibilibus. Dexte-
AGAYTAT, DA. p. p. AGUAYTAT. ritas, atis, solertia, indústria, se.

AGÉ, NA. adj. Lo que es de altres. Ajeno. Alie- AGIBILLAR. V. a. compóndrer.


nus. II
Divers. Ajeno, diverso. Diversus, alius. ||
met. AGIBILLAT, DA. p. p. COMPOST.
Impropi, no corresponent. Ajeno, impròpia. Indeco- ÀGIL. adj. Lleuger, prompte. Àgil, expedito.
rus, improprius. Promptus, strenuus, agilis.

AGEGANTAT, DA. adj. De estatura extraordi- AGILÍSSIM, A.adj. sup. Agilísimo. Strenuisimus.
nària. Agigantado. Giganteus. |1 met. excel-lent, AGILITAR. V. a. Donar agilitat. Agilitar. Ex-
EXTRAORDINAKI. pedio, is, facilem reddere.
AGENCIA, f. Diligència en los negocis. Agencia. AGILITAT, p. p. Agilitado. Expeditus. ||
f. Lleu-
Sollicitudo, inis, procuratio, nis. ||
Ofici del agent. geresa, expedició. Agilidad. Agilitas, celeritas, atis,
Agencia. Negotiorum cura. solertia, ;e. ||
Ün dels cuatre dots ó excel-léncias del
AGÈNCIA FISCAL. Lo càrrech de agent fiscal. Agen- cos gloriós. Agilidad. Agilitas, atis.
cia fscal. Fiscalium causarum cura. AGILMENT. adv. m. Agilmente. Agiliter, celeri-
AGENCIAR. V. a. Fér diligencias pera lograr ter, expedilè.
alguna cosa. Agenciar. Sollicilè, procuro, as. Gua- ||
AGIONITAS. pi. Secta del sigle vii que prete-
nyar ab indústria. Agenciar. SoUicite procuraré, nian que '1 matrimoni y la castedat eran sugestions
acquirere. del esperit maligne, y així 's donàvan sens fré à tota

AGENCIAT, DA. p. p. Agenciado. Acquisitus, classe de abominacions. A^íoíiíígs. AgionilíES.


sollicitalus. AGIOTATGE. m. Cambi del paper moneda en
AGENGIBLE.m. gengibre. diner efectiu ó al revés. Agiotaje. Agio, nis.
AGENOLLAMENT. m. L' acte de agenollarse. AGIOTISTA. m. Qui s' emplea en 1' agiotatge.
Arrodillamiento, arrodiUadura. Genuflexió, nis. Agiotista, agiotador. Signataepecuniaeaut tabulis ins-
AGENOLLARSE. V. r. Posarse de genolls en criptae permutatur.
terra. Arrodillarse, hincarse de rodillas. Approno, as. AGIRTES. m. pi. Sacerdots de Cibeles que en-
AGN CATALÀ. A(iO 47
tretenian al poble ab contorcions y extravagancias. pretenian que Jesucrist havia ignorat algunas cosas,
Ij lllCt. XAURAIUE. fundantse en lo passatge de la Escriptura que '1
till

AGITABLE. Lo que pót agilarse. Agitable. Agi- del home ignorava '1 dia del judici. Agmitas.
labiiis. AGNOMINACIÓ. f. PARONOMÀSIA.
AGITACIÓ, f. Moviment. Agitacion, canmocion. AGNUS. ni. y
Agilalio, nis, niolus, us. ||
Perlurbació. Agitacion. PASTA DE AGNUS. Rclíquia de cera benehida per lo

Agitatio, icslualio, nis, volutalus, us. Papa ab la figura de un be, y també '1 reliquiari que
AGITADAMENT. adv, m. Ab agitació. Agitada- la soslé. Agnm Dei. Agnus Dei.
meule. /Esluosé. AGOBIAR. V. a. AGOVIAR.
AGITANAT, DA. adj. Seoiblant als gitanos. AGOLAR. V. a. ant. engullir.
Ajitanado. Erranli vEgyptio similis. AGOLEJAR. V. a. ant. igualar.
AGITAR. V. a. 3Ióurer ab prestesa ó violència. AGiOLPAR. V. a. med. Formar las ayguas al
Agitar. Agilo, peragilo, concilo, as, II
Pei•lurbar, temps dels dolors del part. Agolpar. Conglomeror,
connióurer. Agitar. Conmoveo, es, exagito, as. aris.

AGITARSE.v. r. Agilarse. Comnioveri,concitari. AGONA. m. Lo sacrificador que en las festas


AGITAT, DA. p. p. Agitado. Agi fatus, com- agonals preguntava anís de immolar la víctima:
molus. lAgo-ne? esto es: lOhr? Se l' anomenava ademés, reg
AGLÀ. f. Fruyt de la alsina, coscoll, y roure. de las cosas sagradas. Agona. Agos, nis.
Bellola. Balanus, i, glans, dis. ||
Capseta, dita així AGONALS. m. pi. Festas dels romans en honor
per la forma, pera posar cosas aromàticas. Bellola. de Jano ó de Agoni. Agonales. Agia, orum, agona-
Odoriferum poculum. ||
La extremitat del membre lia, ium.
viril cuberta ab lo prepuci. BaJano. Glans, dis. AGONI. m. Deu dels negocis Agonio. Agonius, ii.
DONAR UN AGLÀ PERA FÉR CAGAR LN ROÜflE. fr. fam. AGONIA, f Congoixa del moribundo. Agonia.
Fér un peiit benefici ab la esperansa de gran recom- Agonia, va, postrema aniraam agenlis lucta, spiran-
pensa. Meter aguja ij sacar reja. Pileum donat ut tis ullimum discrimen. Ànsia, desitg vehement.
||

pallium recipiat. Pro bonis glorai. Agonia. Cupido, inis. ||


Gran pena. Agonia. Angor,
AGLANAT, DA. adj. En forma de aglà. Ahello- is, animi cruciatus.
lado. Ad glandis similitudinem factus. AGONIANTS. m. pi. Dèus que s' invocavan en
AGLATZ. m. ant. agiayt. r acte de comensar alguna gran empresa.
AGMENT. m. ant. aoient, AGONISANT. m. Agonizanle, moribundo. Mo-
AGNACIÓ. f. Parentiu de part de pare. Agnacion. riens, moribundus.
Religiós de la orde de sant Ca-
jj

Agnafio, nis. mil-lo. Agonizanle. Morientium adhortator.


AGNACIÓ FINGIDA, for. y AGONISANTS. m. pi. Religió fundada per sant
AGNACIÓ ARTIFICIOSA. foF. La que's considera pera Camil-lo de Lelis. Agonizantes. Morientium adhor-
la successió dels béns vinclats que demanan des- tatorum ordo.
cendència de varó, en la que si s' interromp, he- AGONISAR. V. n. Patiria agonia de la mort.
reta '1 varó de la femella mès pròxima. Agnacion Agonizar, estar agonizando, en la agonia. Animam
artificiosa. Agnatio ficta. agere, trahere, in vilíc lucta versari. ||
ajudar à bè
AGNACIÓ RiGLRosA. La desceudéncia per línea
for. MORIR.
de varó no 'mlervompuia. Agnacion rigurosa. Agnatio AGONÍSTICA. f. Art dels combats dels atletas.
propria. Agonistica. Agonistica, x.
AGNALS. m. Festas romanas en temps del es- AGONÍSTICH, A. adj. Lo que pertany à la ago-
quilar, Agnales. Agnalia,orum. nistica. A(/ohí'sí?Vo. Agonisticus. || Nom que donà '1

AGIVAT, DA. m. Paren! que prové per part de heretge Donalo als que enviava à predicar als llochs
pare. Agnado. Agnatus, us. vebins. Agonistica. Agonislicus.
AGNATICI, A. adj. for. PerlanyenI à la agna- AGORAMENT. m. Art dels agorers. Agorería.
ció ó agnat. Agnaticio. Agnalitius. Aruspicina, a».
AGNEL. m. ant. anyell. AGOREH, A. m. y f. Qui professa los auguris.
AGNÈS. f. Nora de dona. Inés.Agnès, elis. Agorero. Augur, is, auguralrix, icis.
AGNICIÓ. f. poét. Regoneixement de una ó mès AGORERÍA. f. AUGURI.
personas en los dramas, de lo que resulla raudansa AGOSADAMENT. adv. m. ant. atrevidament.
de fortuna. Agnicion, reconocimienio. Agnifio, nis, AGOSAR. V. n. ant. atrevirse. m. ant. atre-
[]

anagnorisis, is.
viment.
AGNINA. f. Pell de anyell. Corderina. Agnina AGOSAT, DA. adj. ant. atrevit.
pellis.
AGOST. m. Octau mès del any. Agosto. Augus-
AGNOCAST. f. GATILLO CASTO. tus, i, sextilis, is. [j La temporada en que's fa la cn-
AGNOITAS. m. pi. Sectaris del sigle iv, que Uita dels grans. Agosto. Messis, is.
pretenian que Dèu no posseheix lo coneixement de CADA COSA A SON TEMPS COM LAS FIGAS EN AGOST. l'Cf.
lot sinó gradualment. Seclaris del sigle vi, que Ensenya que
|| las cosas oportunas son mès estima-
.

48 AGR DICCIOIVARI AGR


bles y profitosas. Cada cosa d su tiempo y los nabos NO m' agrada. Modo de parlar que s' aplica al qui
en adviento. Omne lempestivum placet. Oinnia lem- diu alguna cosa que disgusta à altre, pensant que's
pus habent. diu ab segona intenció. Bien reza pera m,al ofrece.
AGOSTEJADOR. m. ant. Lloch ahont pastura Yerba factis nou conveniunt.
'1 bestiar en l' estiu, Agostadero. ^Estiva pascua. lo que no agrada a la vista ó als ulls no agra-
AGOSTEJAR. V. n. Pasturar lo bestiar pels da A LA BOCA. ref. Denota que las cosas que depen-
rostolls en lo mòs de agost. Agostar. Segetum exu- deixen de la elecció han de venir à gust. Si à la vista
vias pascere. [j Pasar 1' estiu en alguna part. Agos- no me agrada, no me aconsejes nada. Quod nec ocu-
tar, pasar el estío en alguna parle. ^stivo, as, lus, nec experientia probat frustra suades.
AGOSTENCH, CA. adj. Nat en agost. Agostizo. SI m' agrada, no m' agrada. Cucut, joch de cartas
Debilis, gracilis, augusto natus, en que s'en dóna una à cada jugador, y '1 qui tò ma
AGOTABLE. adj. Lo que's pót agotar. Agotable. sinó li acomoda la cambia ab la que tè '1 del seu
Quod exhauriri polest. costat; lo que'n tè una de bona diu estich content y 's
AGOTAMEjVT. m. La acció y acle de agotar. queda ab ella; lo que tè un rey diu: cucut y no està
Agotamienlo, agotadura. Exhaustio, nis. obligat à cambiar, y liltimament pert lo qui tè la
AGOTAR. V. a. Tràurer, apurar un bcor fins la carta mes haixa. Mal contento,
Ludus sic dictus. cmco.
última gota. Agotar. Exhaurio, is, epoto, as. || raet. SI NO LI AGRADA QUE HO DEIXE. SI NO LI AGRADA Qüe's
Consumir qualsevol cosa. Agotar, apurar. Consumo, PASSEJE. exp. Sens aténdrer à la voluntat ó aproba-
is, finera alicuifacere. || malbaratar. raet. Dit del ció de altre, convinga ó no convinga
H en la cosa.
ingeni y altras cosas immaterials, emplear totas las Que quiera, que no qiiiera. Yelit, nolit; libenter vel
suas forsas. Agotar. Ingenium, mentem totis viri- invitè.
bus intendere. SI N© t' AGRADA NO t' HI CASES. loC. met. SÍ nO
AGOTAT, DA. p. p. Agotado. Exhaustus. I' acomoda no ho prengas. Si no leparece bien déja-
AGOTSIL. m. AGUsiL. II
ant. batlle. ||
ant, ge- lo. Si non placet respue.
neral DE EXÈRCIT. SI NO t' AGRADA NO LI FASSAS ALBARDA. ref. AL
AGOVIAR. V. a. Fatigar, oprimir. Agoviar. Op- SANT QUE NO TINGAS DEVOCIÓ NO LI FASSAS ORACIÓ.
primo, obruo, is, aggravo, as. AGRADARSE. V. r. Complàurerse mútuament,
AGOVIAT, DA. p. p, Agoviado. Oppressus, gra- Agradarse, complacerse. Gratum aliquid vel jucun-
vatus. dum esse. Enamorarse de las prendas ó bonàs
||

AGOYTAR. V. n. aguaytar. qualitats de algú. Prendarse. Aliquo capi, allici.


AGRA. Espècie de fusta mòlt
f. olorosa de la is- AGRADAT, DA. p. p. Agradado. Placitus. ||

la de Aynant. Agra. Lignum agra. aài.prendado. Captus, allectus.


AGRACIAR. Donar gràcia, garbo, niérit à
V. a. AGRADATGE. m. ant. agrado.
alguna cosa. Agraciar. Alicui venustatem pàrere, AGRADIR. V. n. ant. agrahib.
conciliaré. ||
Fér mercè. Agraciar. Gratificor, aris, AGRADIT. p, p. ant. AGRAHIT.
beneficio aíficere. AGRADO, m. Aprobació, satisfacció. Agrado.
AGRACIAT, DA. adj. Agraciada. Venustus. ||
Yoluntas, atis, beneplacitum, i, approbatio, nis, ||

p. p. Agraciada. Gratificatus. ||
v. a. ant. Donar las AFABILITAT,
gracias. ser agraclat de algú. ant, Haverli donat AGRADÓS, A. adj. AGRADABLE.
lasgracias. MAL AGRADÓS. Dcsapaciblc en lo tracte. Aspero,
AGRADABILÍSSIM, A. adj. sup. Agradahilí- seco, desabrido, brusco. Asper, durus.
simo. Gratissimus. AGRAHIDÍSSIM, A. adj. sup. Muy agradecido,
AGRADABLE, adj. Lo que agrada. Agradable. agradecidísimo. Gratissimus.
Gi'alus, jucundus, placidus. ||
afable. AGRAHIMENT. m. Agradecimiento. Gratia, oe,
AGRADABLEMENT, adv, m . De un modo agra- gratitudo, nis.
dable. Agradablemente. Gratè, jucundè. AGRAHIR. V. n. Regonéixer los beneficis. Aj/m-
AGRADANSA. f. ant. agrado. decer, reconocer. Refero, ers,acceptumferre, gratias
AGRADAR, V. n. Complau'*er. Agradar, conten- habere. ||
Pagar los beneficis. Agradecer, regraciar.
íflr, co)np/flfcr. Placeo, arrideo, es, libet, lubet. [|
Gratiam referre. || Donar las gracias. Agradecer, dar
Saber bó Agradar, gustar, saber
. bien. Placeo, es, gracias. Gratias agere. |]
Premiar un servey ó acció
sapio,is, gustuijucundum esse. || Sér alguna cosa distingida. Remunerar, recompensar, galardonar. Re-
de la aprobació de algú. Agradar, gustar, sentar, so- munero, as, remuneror aris.
nar bien. Placeo, es, delecto, as. Voler, desitjar, ||
AGRAHIT, DA. ad]. Agradecido. Gratus, bene-
com si fas un favor m' agrada que me'n fassan un ficií memor.
altra. Gustar. Gupio, is, exopto, as, mihi placet. MAL AGRAHIT. DESAGRAHIT.
À MI m' agrada; lo que m' agrada, m' agrada; m' AGRAM. m. GRAM.
agrada i'erque m' agrada, loc. fam. Denota elegirse AGRAMONTESOS. m. Parcialitat de Navarra.
una cosa per gust sens cuydar de la rahó. Lo que Agramonteses
me suena me suena. Òptima quaí placent. AGRAMENT, adv. agrement.
AGR CATALÀ. AGR 49
ALL. m. ENGRANALL. SI TENS k algú AGBAVIAT NO VAJAS MÀY DESCUYDAT.
AGRANALLAR. V. a. ENGRANALLAR. ref. Denota que '1 quifà agravis, deu anar previngut
AGRANALLAT. p. p. ENGRANALLAT. per que no l' atrapen may descuydat. Qukn siembra
AGRANAR. V. a. ENGRANALLAR. Icr. ESCOMBRAR. ||
abrojos no ande descalzo. Qui tribulos serit, ne pede
AGRANDIR. V. a. ENGRANDIR. nudus eat.

AGRARI, A. adj. Cosa del camp, com Iley agrà- AGRAVIAR8E. V. r. Enfadarse per alguna obra
ria. Agrario. Agrarius, agralis. m. for. Certa pres- ||
ó paraula. Agraviarse, ofendcrse, picarse, resentirse,
tació de la quinta ó sexta pari dels fruyts. cens. ||
formalizarsc. Se injurià affeclum profiteri, iniquo
AGRÀ8. m. Rahim vert. Agraz. Acerba, imma- animo aliquid ferre. j]Malmétrerse alguna part del
lura uva. ||
Siich del rahim vert. Agrdz. Ompha- cos. Lesiarse. Liudi.
cium, ii, acrementum, i. AGRE. m. Lo such àcitde algunas fruytas ó her-
AYGUA DE AGRÀs. Agvúz, ogua de agraz, agrazada. bas. Agrio, agrura. Acerbus, acidus succus. ||
adj.
Saccharo, et oraphacio confecta aqua. Aspre al gust. Agrio, dcido, acerbo. Acerbus, acidus,
EN AGRÀs. m. adv. Abans de temps. En agrdz. asper, acer. [)
met. Camí, lerreno dolent. Agrio, úspe-
Immaluré, praimalurè. ro, escabrosa, fragoso, serrino, sahage. Asper, ar-
SEMBLANT
s, AL agrAs. Agraceuo. Omphacius, ompha- duus. II
met. Desapacible en lo tracte. Agrio, acre,
iúniniis. dspero, bronco, brusca, desabrido. Durus, asper, im-

m AGRASSAR.
acium sapere.
AGRAS8ERA.
V. n.

de agràs. Agracera. Omphacium vasculum.


f.

Ifruyldela qualno madura. Agracera. Labrusca,


Saber à agràs Agrazar.

Vas en que's guarda '1

||
Om-

such
Parra,
manis.
Duro. Durus.
Agrio. Diílicilis.
||
met. Se diu del

buix. Agrio. Injucundè pictum.


AGRES. pi.
||
afició.

||
pint.
[|
estil

Lo conjunt de arbres que fan


quant es dissonant.
Dit del metall poch flexible.
De mal gust en lo color ó di-

lo fruyt

a;. agre. Agrios. Arbores acidulos fructus ferentes.


AGRAS8IR. V. n. ant. agraoir. FERSE AGRE. fr. Explica la repugnància de executar
AGRASSOT. m. ter. GOTiM. ó empéndrer alguna cosa noconsiderantla útil ó gus-
AGRATCIEN. adv. ADRETAS. tosa. Hacerse de mal, cuesta arriba. Ingratum esse.
AGRAVACIÓ. f. AGRAVAMENT. FER TORNAR AGRE. fr. Fct quc alguua cosa prenga
AGRAVADAMENT. adv. ant. Con gravdmen. un sabor desapacible mès ó raenos semblant al vina-
Gravatè, gravo, gravatim. gre. Avinagrar, agriar, acedar. Acerbo, as, acidum
AGRAVADOR, A. m. y f. Agravador. Aggra- eíücere.
vans, gravans. PUNTA DE AGRE. fr. Lo quc tò un poch de agror.
AGRAVAMENT. m. La acció de agravar y Agrillo, rabanillo, punta. Acidulus, subacidus, i.

agravarse. Agravamiento. Gravatio, nis, gravamen, TORNARSE AGRE, fr. Posarse àcida ó agre alguna
inis. I
Acriminació en las censuras eclesiàsticas. cosa. Agriarse, acedarse. Acesco, is. ||
Dit de las con-
Agravamiento. Acriminatio, nis. servas y coníituras. Agriarse, rehervirse, (ermentarse,
AGRAVANT. p. a. Agravantc, agrwcatorio. Gra- revenirse. Acesco, fermenlesco, is, fermento, as. j|

vans, aggravans. Dit dels licors. Torcerse, revenirse, avinagrarse, agrar-


AGRAVAR. V. a. Oprimir, causar perjudici. se, acedarse. Acesco, coacesco, is, in acetum decli-
Agravar, agoviar, cargar las bulaa. Gravo, aggravo, naré. II
Dit del llevat. Ahilarse. Acesco, is.

ingravo, as, opprimo, premo, is, pra;gravo, as.


|]
AGREABLE. adj. agradable.
Aumentar la gravedat. Agravar. Aggravo, as, gra- AGREDOLS, adj. Lo que tè una mescla de agre
viorera reddere. \\ Exagerar la deformitat ó delicte. y dols. Agridulce. Dulcacidus, i, ex acerbo et suavi
Agravar, acriminar, abultar, envenenar. Criminor, mixtus.
aris, culpam, crimen augere, exageraré, acriter, AGREGACIÓ, f. Conjunt de cosas. Agregacion.
objurgare; graviorem, pejorem causam eíficere. Aggregatio, adscriptio, adjunctio, nis. j|quím. Pro-
||

ENCUNYAR. pensió que tenen à unirselas mol-léculas integrants


AGRAVARSE. V. r. Férse una cosa mès pesada dels cossos, y à conservar esta unió. 'Agregacion, co-

y molesta. Agravarse. Gravesco, ingravesco, is. hesion. Cohtesio, onis. ||


Destino, col-locació en algun
AGRAVAT, DA. p. p. Agravado. Aggravatus. cos ú oficina sens plassa efectiva. Agregacion. Coop-
AGRAVATORI, A. adj. ant. for. gravatori. tatio, nis.
AGRA VI. m. Obra ó paraula ofensiva. Agravio. AGREGAR, v. a. Unir unas cosas à altras. Agre-
contumelia, noxa, a', convicium, probnira, gar. Aggrego, as, adjungo, jungo, is. ||
Destinar à
Injuria,
offensio,
, nis. Perjudici en los interessos ó drets. alguna persona à una corporació ú oficina. Agregar,
D
[gravio. Damnum, nocumentum, i, incorporar. Corporo, coaplo, as.
AGRAVIADOR, A. m. y f. Agraviador. Injuriae AGRE6ARSE. v. r. Agregarsc. Se alicui oi-dini
llator. adoptaré, socielati adjungi.
AGRAVIAR. V. a. Fér agravis. Agraviar. Inju- AGREGAT, DA. p. p. Agregado. Aggregatus. ||

riam inferre, facere, injurià aíBcere, Itedere, viola- m. Conjunt de cosas. Agregado. Cumulus, aggrega-
ré, injuriosius accipere, tractaré. tum, i. quím. Partícuías boraogéneas que ab sa
II

TOMO I. 8
50 AGR DICCIONARI AGR
reunió forraan un cos mès voluminós Agregado. agrària. ||
Lo que pertany à la agricultura. Agrario,
Aggregatum, i Tercer de à bordo.
[j
agreste. Agricolaris, is.

AGREGAT DE DISBARATS. COOJUnt dC cUs. HülO de dis- AGRIDULSURA. f. Nom pera significar la qua-

parates. Copia, se, multitudo, nis, acerbus ineptia- litat de agre y dols. Agridulzura. Sapor dulcacidus.
rum. AGRIELLES. f. ter. agrella.
AGHEGAT DE BOIGS. Conjunt de ells. Gavillade locos. AGRIFOLÍ. m. Arbre silvestre que tot 1'
any tè

Delirantium multitudo, caterva. fuUas, las quals son espinosas, caragoladas, de un


AGREJAR. V. n. Tenir una punta de agre. Ser vert fosch mòlt llustrós, de fruyt colorat y agre ab
agrillo, tener punta dea grio. kcriculamesse. \\
aspbe- la pell groguenca de la qual se fa vesch: en medici-
JAU. na s* emplea contra certs casos de gota y reumatis-
AGRELLA. Herba indígena, que's troba en los
f. me crónich. Acebo, agrifólio. Agrifolium, ii, agrifo-
prats y 's cultiva en hortas y jardins, de flor blan- lia, ai.

ca, gust agre; que serveix pera guisar, y de la cual AGRIMENSOR, m. Lo qui tè per ofici medir las
se trau la sal del mateix nom en medicina s' era- ; terras. Apeador, agrimensor. Agrimensor, is.

plea com à debilitant. Acedera, acelosa. Acetosa, », AGRIMONIA. f. S' anomena així en memòria
lapalhium, ii, lapathum, i, acetaria rumex. del rey Eupator: es una planta perenne, indígena,
AGRELLA BORDA. f. Planta perenne, de arrel grossa, ramosa, de quatre pams de alsària, aspra al tacto,
color pardo per la part de fora,groga matizada de fullasUargas y partidas de un groch hermós: s' em-
venas un poch rojas, y que creix en Uochs humits: plea per adobar las pells,y en medicina s' usa com
s' emplea en medicina contra las raalaltias briano- un lleuger aslringenf. Agrimonia. Agrimonia eupa-
sas y la ronya. Romaza. Rumex, icis. toria, herba agrimonia.

AGRELLAS DE iNDiA. Vinagrosü, acedera de Indias. AGRIÓ. m. Gall, durícia que's forma en la part su-
Acetaria indica. perior y posterior del segon os de la sofraja dels
AGRELLETAS. f. d. Planta perenne ab fuUas de animals. Agrion. Mallo, nis, callositas suífragilis.
figura de cor, y que tè un gust agre semblant al de AGRIPALMA. f. Ma de santa Maria, planta pe-
la agrella, Aleluya, acederilla, acelosilla, ojàlida. renne de Espanya, de tres à quatre peus de alsada,
Oxalis, idis, acetorum trifolium, acidula, íe. las fullas divididas en tres flors purpúreas, la llavor

AGREMENT. adv. m. Ab aspresa ó rigor. Agria- angulosa, la arrel fibrosa: es remey pel mal de
mente. Acerbè, acre, asperè. cor. Agripalma, cardíaca. Leonatus cardíaca.
AGREMINT. m. ant. serradüras. AGRIR. V. a. ant. Fér tornar agre alguna cosa.
AGRES. m. ant. ingrés. adjacent. ||
Agriar, acedar, poner àgrio. Acerbo, as, acidum red-
AGRESSIÓ, ant. acomesa, ataco.
f. dere. ||
ant. met. criar. ||
Irritar algun mal. Irritar.
AGRESSOR, A. m. y f. Lo qui acomet à altre Malum refricare, renovaré.
injustament pera ferirlo ó matarlo. Agresor. Aggres- AGRIRSE. V. r. ant. tornarse agre. ||
met.
sor, invasor, is. | homicida. Agravarse las llagas. Agriarse, enconarse, irritarse.
AGREST, adj. Lo que produheix lo camp sens Exulcero, as recrudesco, is.

cultivarlo.Aíjfï•esíe, y borde que sols


silvestre, salvaje, AGRIT, DA. p. p. ant. Àcedado, avinagrado.
s' aplica als arbres. Agrius, agrestis. I met. S' apli- Acerbatus. j|
Exasperat. Exasperado, agriado. Exas-
ca al subjecte que tè modals grossers. Agreste, rús- peratus.
tico, bravio, montaraz. Rusticus, agrestis, inurbanus. AGRÓ. m. Aucell. garsa.
11 Lo traballador y demés pertanyent al camp. Ms- AGRONOMIA, f. La teoria de la agricultura.
tico, campesino, agreste. Rusticus, campestris. ||
ant. Agronomia. Agronomia, 33.

Lloch inhabitat. Inhabitado. Desertus. AGRONXADOR. m. GRONXADOR.


AGRET, A. adj. d. Un poch agre. Agrillo, agrele. AGRONXAR. V. a, GRONXAR.
Acidulus, subacidulus. AGROPAR. V. a. ant. nuar, reunir, ajuntar || y
AGREUGER. V. a. ant. y ARREPLEGAR.
AGREUJAR. V. a. ant. agraviar. AGROPARSE. V. r. Rehunirse en grupos. Jun-
AGREUJAT, DA. p. p. ant. agraviat. tarse. Congregari. ,

AGREVIAR. V. a. ant. agbaviar. AGROPS. m. p. ant. grop, nu.


AGRIAR. v. a. met. Disgustar mòlt. Agriar, AGROR. f. Lo gust agre de alguna cosa. Acedia,
''xasperar, emonar. Irrito, exaspero, as, coramoveo, agrura. Acrimonia, acerbitas, atis, acor, is.

es. AGRORETA. f. d. Agrele, agrillo. Subacidulus.


AGRICULTOR, m. Qui cultiva la terra. Agricul- II
En lo tracte y respostas. Sequete, acedia, acrimo-
tor, labrador. Agricola, a3, agricultor, arator, is. ||
nia, aspereza. Aciditas, atis, acor, is.
Qui escriu ó ensenya la agricultura. Agricultor, agró- AGROS, A. adj. Aspre al gust. Acetosa. Acetosus.
nomo. Agronomus, i, agricultor, is. AGRUPAR. V. a. ant. nuar. ||
ant. reunir, àr-
AGRICULTURA, f. V traball deia terra. Agri- repleglar.
cultura, cB, agricolatio, nis. ||
L' art que ensenya '1
AGRURA. f. ant. AüROB. II
met. Aspresa en lo

cultiu de la terra. Agricultura, .\gricullura, k, ars tracte. Acedia. Acerbitas, atis. ||


Lo gust de agre que
A(il CATALÀ, AGi: .'11

toma à la boca per no haverse fél bè la digestió. AGUAYTADOR. m. Lo qui aguayta. Acechador,
Crudeza, aç/rura de estómago. Oxireraia, x. acechon. Speculator, observator, rimator, is. ||
mira-
AGUACATE. Arbre de Indias, espècie de llorer dor.
de vint y cincií à trenta peus de alsària. Aguacate. AGUAYTAMENT. m. ant. AGUAYT.

Aguacate, es. 1| Lo fruyt de aquest arbre que es AGUAYTAR. V. n. Observar ab atenció, procu-
com una pera y mòlt agradable. Aguacate. Pomam rant no sér vist. Accchar, atisbar, avisorar, hacer la
aguacate. acechona. Speculor, aris, observo, exploro, as, insi-
AGITAMENT, La acció de fér aguda la
in. anl. deo, es. ||
Parar Uassos à algú. Armar lazo, trampa,
punta ó tall de alguna arma. Aguzamienlo, aguzadu- zancadilla. Insidias, raoliri.
ra. Exacutio, nis. ||
ant. Sutilesa del fil en los ins- AGUAYTAR LA OCASIÓ, fr. AGUARDAR LA SEVA.
truments de tall. Agudeza. Acumen, inis. QUI AGUAYTA PER LO FORAT VÉU SON MAL FAT. ref. Ad-
AGUANT, m. Fortalesa ó vigor pera resistir. verteix que'ls curiosos solen ohir ó véurer cosas de
Aguanle. Robur, oris, forliludo, inis, vigor, is. ||
Su- que'ls resulta pesar y disgust. Quien acecha por agu-
friment, tolerància, Aguanle. Constanlia ,
patien- jero ve su duelo. Experta est linguas auris iniqua ma-
tia, iv. las. Per rimam inspiciens quoties tua probra vide-
AGUANTAR, v. a. Sostenir. Aguantar, inantener, bis?
^slener, sustentar. Sustento, as, sustineo, es, fero, AGUAYTAT, DA. p. p. Acechado. Speculatus.
ers. |]
Patir, sufrir. Aguantar, sufrir, tolerar. Sus- AGUDAMENT, adv. m. Agudamente, ingeniosa-
tento, tollero, as, sustineo, es. \\
Resistir las fatigas. mente,sutilmente. Subtiliter, aculè. ||
Vivament, sen-
Aguantar, resistir. Supero, as,resisto, is. ||
No impe- siblement. Vivamente. Acutè, vehementer.
dir lo que's déu y's pót. Aguantar, pe rmitir, sufrir, AGUDESA, f. Sutilesa del tall ó punta en los
tolerar. Tollero, as, permitto, consentio, is. |1
Sub- instruments de cer. Agudeza. Acumen, inis, acies,
sistir, com lo capot aguantarà tot 1' ivern. Durar. ei. II
Perspicàcia, vivesa en l' ingeni, ohido y vista.

Duro, as. Agudeza. Solertia, perspicàcia, ae, perspicacitas,


AGUANTAR LO JOCH. fr. JOCH. atis. 11
Astúcia, sagacitat. Agudeza. Techna, aslutia,
AGUANTARSE. v. r. Tenirse ó assegurarse per íB, calliditas, atis. ||
Acudit, ditxoagut. ií/«í/ezfl, ar-
no càurer. Aguantarse, sostenerse. Sustineri, suslen- ranque. Festivitas, tenuilas, atis, acutè dictum. |]

tari. II
Perseverar en algun lloch, estat ó resolució. ACRIMONIA.
Mantenerse. Persevero, as, persisto, is. ||
reprimirse, AGUDÍSSIM, A. adj. sup. Agudísimo. Acutis-
CONTENIRSE. ANAR FORT. j]
simus.
AGUANTARSE COM UN SOLDAT VELL. fr. Estarferm en AGUDISSIMAMENT. adv. sup. Agudísimamen-
sa resolució. Tenerse à los dines. Nil de voluntate te. Peracutè, acutissimè.
remitlere. Ajudarse mòlt pera no decàurer de són
||
AGUERRIT, DA. v. Expert, dexlre en la guer-
tat. Tenerse à los clines. Sua suramo studio, mani- ra. Aguerrido. Bellicosus, i, belligerator, is, belli

lus pedibusque tueri. expertus.


AGUANTABLE. adj. Lo que's pót aguantar. ÀGUILA, ÀLIGA. f.

Soportahle. Tolerabilis, ferendus. AGUILEGIA. f. Planta perenne, que creix fins à

AGUANYAT. S' usa com interjecció de aquesta tres peus, dreta y ramosa: las fullas de un vert obs-
anera: mal aguanyatI y denota que algií es indigne cur per la superior, y groguencas pel revés:
part
de lo que disfruta. Que lastima! Qaam indignus! las flors mòltas y constan de cinch fullas coloradas,
AGUAR. v. a. ant. afilar. 1|
met. avivar, esti- blavas , moradas ó blancas. Aquilegia. Aquilegia
mular. vulgaris.
AGUARDAR. v. a. esperar. AGUILENGH, CA. adj. Pertanyent al àliga,
aguardar la seva. fr. Estar esperant la ocasió de Aguikno. Aquilinus.
lograr sòn intent. Estar al husmo. Inquirere, inves- AGUILÓ. ALIGOT. II
ant. TRAMONTANA.
tigaré, occasionem arripere. AGUINYAMENT. Senya que's fà tancant dissi-
AGUASTAMENT. m. MISÉRlA, OPRESSIÓ, ANGIJS- muladament qualsevol dels ulls. Guinada, guinadura.

k
niA.
IHd
AGUAYT. ro. La acció de observar de un llocb
que un nopuga sérvist. Asecho. Speculalio, ob-
Nictatio, nis, nictus, us.
AGUINYAR.
ó altra arma
V.

à alguna part
a. Apuntar
.
lo tir

Asestar, apuntar. Collineo,


de canó, fletxa

ervatio, nis, speculamen, inis. ant. guarda, mira, ||


collimo, as, intendere, ictum. ||
guinyar. ||
Fixar la
HKiYDADO. ant. Emboscada. Asechanza, celada. Insi-
II
vista, ó posaria en algun objecte ab atenció y cuy-
HHia3, arum. Aspeclo, presencia. Conspectus, us.
j| dado. Fijar la vista. Oculos figcre, attentè inspicere.

^H ESTAR AL AGUAYT. fr. Estar en observació. Estar AGULLA, f. Barreta per lo comú de fil de llautó,
d la mira. Speculari, attentè spectare, attentis ocu- y à vegadas de plata ú or ab un petit capsiró, que
lis observaré. serveix pera assegurar roba y per altres usos, la y
ESTAR EN AGUAYT. fr. Estar en emboscada. Estar se'n diu agulla de cap. Alfiler. Acicula, spina, se. |)

al ó en acecho, ó en emboscada. Latere, clam, ex occul- La que tè punta y un ull per ahont se passa '1 fil ó
to. in insidiis esse. seda, y serveix pera cnsir ó brodar. Agtija. Aciis, ús
52 AGU DICCIONARI AGU
II
L' assenyalador en los rellotges de sol. Aguja, BUSCAR UNA AGULLA EN UN PALLER, ref. DCUOta la
gmmon, mostrador, pmtero. Scisilhera, aj, horarius dificultat de conseguir una cosa quant se presentan

Índex. || burxa.. 2. || Lo assenyalador en los rellotges mòlts inconvenients. Quitar cruces de un pajar. Bus-
de corda. ManecUla, saeta, saetilla. Gnomon, is. ||
car un vestido negro en Salamanca. A Marica por Ra-
BaLixuLA., II
Peix semblant à la anguila, de morro vena. Inventu diflicillima quaírere. Ab asino lanam
llarch y prim, y color vert. Aguja, espeton, picudo. quacrere.
Marinus acus. || piràmide. ||
Pilar que sosté alguna cos DE AGULLA. Lo forat per ahont s enfila. Ojo.
part principal de un edifici. Machon. ^lídificii ful- Oculus, i, foramen acus.

crum. II
cosTELLAS II
La pua tendra de un arbre la FÉR PASSAR PER UN COS DE AGULLA, fr. met. Fér pa-
qual serveix pera empeltar. Pua. Surculus, i. ||
f. tir fam. Matar de hambre. Fame extinguere.

Géquia petita que desaygua ó rega las terras baixas ENFILAR LA AGULLA, fr. Passar pel cos de ella
y porta la aygua à altras céquias grans. Bijuela. Exi- la seda ó fil. Enebrar la aguja. Acum lino Irajicere,
guum incile. ||
Canal. instruere.
AGULLA BORRASSERA. AGULLA SAQBERA. JUGAR AGULLA, fr. FÉR MITJA. ||
CUSIR.
AGULLA DE AMORTALLAR SOGRAS. La de CUSif mÒlt POSAR FIL A LA AGULLA, fr. Scrveix pcF incitar à
grossa. Aguja de ver dugado. Màxima acus. algú à que emprenga algun treball. Poner manos d
AGULLA DE cusiR soLAs. Especie de punxo queusan la obra. Manus operi admovere.
los espardenyers, tè un forat, dit cos, prop de la PUNXADA DE AGULLA DECüsiR. Agujanztt. Ictus acus.
punta. Aguja de alpargalero ó de coser suelas. Acus AGULLAS. f. pi. Lo regalo que solen fér los passat-

ad solas canabinas suendas. gers à las criadas dels hostals quant se despedeixen
AGULLA DE EXLLARDAR. La que serveix pera ficar de ellas. Alfileres. Pecuniae munusculum. Joch de ||

tallets de cansalada en la carn dels aucells ó en al- noys que consisteix en posar cada hu una agulla de
tras viandas que se han de rustir. Mechera. Yerucu- cap en terra ó sobre alguna taula, procurant en-
lum, i. creuharla ab la del contrari, movent la seva ab la
AGULLA DE ESPARTER. La quc usa aquest oficial pe- ungla del dit gros cada vegada que li toca, y '1 qui
ra cusir estoras, sàrrias etc. Aguja espartera ó de primer encreuha guanya. Acicularum ludus
Alfileres.
calicata. Acus quadrata. puerilis. II
En los telers, que usan la màquina à la
AGULLA DE FÉR FiLOJA. Instrument Semblant à la Jacquart anoraenan agullas à certas barretas de fer-
llansadora de teixidor, però sens lo vuyt en que's po- ro unas ab ull y altras ab ganxo, que serveixen pera
sa '1 canó, del qual se serveixen las donas per fér raostrejar las robas de seda. Agujas. Acus, us.
filats y altras cosas. Lanzadera. Radius, ii. AGUjLLAS DE PLOM. Rarretas de plom que serveixen
AGULLA DE FÉR MITJA. La quc serveix pera fér mit- pera assegurar la seda en los telers de robas mos-
jas y altres cosas semblants. Aguja de hacer media. Irejadas. Agujas de plomo. Acus plumbeae.
Acicula tibialibus texendis. PER .AGULLAS. fr. S' usa ab la frase donar ó dema-

AGULLA DE GANXO. La de fil dc ferro en forma de nar, y denota la quantitat que's senyala à las pro-
forqueta, y serveix pera assegurar lo pentinat de las mesas ócasadas per sos adornos. Para alfileres.
donas, Uorquilla. Acus furcilata ad comam firman- Malronarum cultui designata pecunia. | agullas. 1.
dam. AGULLADA. f. Rastóab una punta de ferro pera
AGULLA DE LA MARE DE DEU. La de cap més petita que guiar als bous. Aguijada, aijada, aguijon. Stimulus,
las altres. Alfiler de toca de monja, kcicula. parva. aculens, spiculum, i. ||
rastell.
AGULLA DE MAREJAR, ant. BRÚIXULA. AGULLASSA. aura. Aguijon. Grandis acus.
f.

AGULLA DE MATALASSER. La llarga y grossa de que's AGULLAT. AGULLA. 7.


serveixen aquestos oficials. Aguja de ensalmar. Acus AGULLER, A. m. y Lo qui fà ó vén agullas. f.

clitellis et culcitris assuendis. Agujero. Acuarius, acicularius, ii. || La porció de fil

AGULLA DE MOLA. RODET. ó seda que s' enfila cada vegada en la agulla. Hebra.
AGULLA DE MONYO. La que portan las donas en ell, Fibra, aa, filum, i. ||
ant. canó per possab agullas.
de vidre, fusta, or ó plata, ab una boleta de lo ma- AGULLETA. d. Agujita, agujilla. Acicula, a;.
f.

teix en cada extrem. Aguja, Acus crinalis. AGÜLLETER. ni. ant. aguller.
AGULLA DE NAVEGAR. BRÍIXULA. AGULLÓ, m. La punxa de la agullada ó tota ella.
AGULLA DE PASTOR. Pintura de Venus, bech de ci- AGULLADA. ||
FIBLÓ. ||
ITiet. ESTÍMUL.
gonya ó de grua, planta indígena raraosa que fa '1 CALSiGAR l' agulló, fr. met. ant. Obstinarse en
fruit en unas lavelletas eslriadas y en forma de resistir à la forsa superior. Dar ó tirar coces contra
bech; las fullas verdosas y bermellencas per las bo- el aguijon. Crabrones irritaré; adversus stimulum
ras; serveixen cuytas pera curar Uagas. Pico de ei- calcitrare.
guena, aguja de pastor. Robertianum, i, ciconium, i, AGULLONADA. f. Gop de agulló. Aguijonazo.
anquineura geranium veneris scandix. Stimuli ictus.
AGULLA DE PICAR. La quc tò 'i cap de vidre. iZ/t- AGüLLONADOR. m. Lo qui agullona ó estimu-
kr de picar ó con cabecilla de vidrio. Acicula sic dicta. la. Aguijador, aguijmeudor. Stimulator, is.

AGULLA .SAQUEUA. AGULL\ DE MATALASSER. AGULLONAS. f pi. ant. Roba de cotó, que ve-
AGÜ CATALÀ. AÍÍO 53
ia de Alep. Aguja. Gossypina tela sic dicla.

AGULLONAR. V.a. y AH.


AGULLONEJAR. V. a. Punxar ab 1' agulló.
Aguijonear. Slimulo, as, H pungo, compuogo, is.
AH. int de dolor equivalent à ay. Ah. Ab, hem,

met. Instigar à algú pera fér alguna cosa. Aguijonear. vah. II


Denotant alegria. Ah, oh, bueno. Evax. De- ||

Incito, irrito, concito, as. v. n. met. Coraensar à notant indignació, com ah murri. Ah, oh. Oh, hem.
||

córrer per un cas imprevist ó ab mòlta diligència. [| De animar ó cridar, com ah minyons. Ah, hea.

Apretar los tahnes. Subilò aul velociter currere. Heus, hau, ah.

AGULLONEJAT, DA. Aguijoneado. Sli- AH, AH, AH. int. que expressa la rissa. Hi, hi, hi;
p. p.
mulatus. ah, ah, ah. Hi, hi, hi.

AGüLLONET. m. d. AguijonciUo. Aculalus. AHÍ. adv. t. En lo dia antecedent al en que's parla.


AGULLÓS, A. adj. Gs. quim. Lo que està com- Ayer. Heri, nndius hesterna. ||
Poch temps ha. Ayer.
post de parts semblants à las agullas, per exemple Nuper.
r antimoni. Agujoso. Obeloides. AHÍ A la nit. Ayer noche. Superiori, hesterna
AGUR. m. ant. auguri. aügurídor. ||
nocte.
AGUSIL. m. Ministre inferior de justicia. Aigua- AHÍ al vespre. Ayer por la tarde. Hesterna die,
il, eshirro, corchete Accensus, i, lictor, is, satelles, tempore vespertino.
itis.
II
met. fam. Senyal Senal. Signnm, i,inlerpres, AHÍ AL MATÍ. Ayer por lamanana. Hesterno mane.
etis. ANTES de AHÍ. m. adv. Dos dias abans del present.
AGUSIL DE AYGUA. uàut. Qui tè à son càrrech la Ante ayer, antes de ayer. Nuper, non multo abhinc
provisió de aygua. Algiiacil. In navibus aquae provi- tempore.
sor. ANTES DE AHÍ A LA NIT. Ante noche. Duabus abhinc
AGUSIL DE MoscAs. Especie de aranya que sols se noctibus.
ocupa en agafar moscas. Alguacil de moscas. Ava- DEAHÍAAVUY. m. adv. Pondera la brevedat en
neolus, i. que ha succehit alguna cosa. De ayer acd, de ayer à
AGUSIL DESCUYDAT, LLADRES CADA MERCAT, ref. DenO- hoy. Nuperrimè, recentissimè.
ta 'Isdesordres que provenen dels descuyts de mi- DE AHÍ ENSA. m. adv. Desde ayer. A die esterno.
nistres de justicia. Alguacil deseuidado, ladrones cada NO ANTES DE AHÍ siNO l' ALTRE. Trcs dias abaus
mercado. Deses accensor latronum fantor. del present. Ante ante ayer. Tribus abhinc diebus.
AGUSIL AT. m. y NO ANTES DE AHÍ A LA NIT SINO l' ALTRE. Ante ante
AGUSIL ATGE. ra. Lo càrrech de agusil. Al- anoche. Tribus abhinc noctibus.
guacilazgo. Satellitis munus. AHICAR. V. n. AHINAR.
AGUSTÍ, m. p. Agustin. Augustinns, i. AHINA. ter. EYNA.f.

AGUSTINO, NA. adj. Lo religiós y religiosa de AHINADA. Ranill, la f. veu delcaball. Relincho,
ant Agustí. Agustino, Agusliniano. Augustinianus. relinchido. Hinnitus, fremitus, ús.
adj. Lo que pertany à sant Agustí y à sa religió. AHINAMENT. m. La acció y efecte de ahinar.
gustiniano. Augustinianus. Relincho. Innitus, us.

ÏÏ AGUT. p. p. HAGUT.
Acatus,acuminatus.
Talió punta afilada, ií^uíío.
II

met. Subtil, perspicàs-^tí/Mfío.


[J II
AHINANT.
p. a.
adv. m. Relinchando. Hinnibunder.
Qui ahina. Relinchante. Hinniens.
Argutus, scitus, perspicax. ||
Graciós. Agudo, gra- AHINAR. V. a. Ranillar, cridar lo caball. Relin-
cioso. Festivus, lepidus, facetus. ||
Fort, vehement, char. Hinnilito, as, hinaio, fremo, is.

quant se parla del dolor. Agudo, penetrante; vehemen- AHIR. adv. f. AHÍ,
te, cruel, acerbo. Vehemens, acutns, acerbus. met. |[
AHIRAR. V. n. AIRARSE.
Dit dels sentits, prompte en sas operacions. Agudo. AHISSA. nàut. Crit que serveix per avisar als
Acerrimus. ||
Dit del accent. Agudo. Acutns. ||
m. que alsan algun pes pera que tiren tols à un temps.
;lau petit. Clavo pequem. Clavus parvns. | Dit de la Saloma. Nàutica opera canendi acta.
« y del só penetrant. Agudo. Acutns. AHissADOR DE GOSSOS. Lo qui iucíta als gossos à
AGUT COM u\A PUNTA DE oniNAL. loc. fam. Ab que que emheslescdin k a\gà. Azuzador. Incitalor, is.
nicaraent se nota al que es rudo. Agudo como pun- AHISSAR. V. a. Tirar ó pujar algun pes. Izar.
de cokhon. Tardus, i, hebes, etis. Solvo, is, levo, as. Incitar, provocar, instigar, in-
||

SÉR MOLT AGUT PERA NOTAR LAS FALTAS DELS ALTRES. duhir à algú à que fassa alguna cosa. Instigar, inci-
Ser un lince para las faltas agenas. Nasnm rhíno- tar, provocar. Stimulo, as, moveo, es, impello, is.
rontis habere. ABORDAR AL GOS.
|]

AGUTÀNGUL. adj. geom. àcütàngul. AHOGO. m. Traball, apuro, aflicció. Ahogo.


AGUTZIR. m. ant. agusil. Praïssura, le, angor, is.
AGUYÓ. m. agulló. FIBLÓ. II
AHON. adv. 11.
y
AGUZAR. V. a. ant. afilar. AHONT. adv. 11. S' usa ab verbs de moviment.
AGUZAT, DA. p. p. Aguzado. Acnlus. A donde, donde. Quò. ||
Ab verbs de quietnt. Donde,
en donde. Ubi.
AIS DICCIONARI AIX
AHONT BONk? exp. adv. que significa ahont va? AISLAR. V. a. Rodejar algun lloch de aygua per
Dónde, à donde và? Dónde bueno? Quò tendis? totas parts. Aislar. Aqua intercludere. ||
met. Deixar
AHONT SE vüLLÀ. fp. DonuU, üdonde, doquiera. Quo- sol un edifici. Aislar. Insulara instruere, insute
cumque, quovis. instar cingere.
AHONT VAJAS DELS TEüs HI HAJA, ref. Denota '1 bo AISLARSE. V. r, Aislarse, hacerse isla. Insulo, as.
que es tenir amichs ó coneguts en lolas parts. Donde AISLAT, DA. p. p. Aislado. Insulatus. adj. í|

vayas, de los tuyos hayas. Quocumque advenias, noti Rodejat en algun lloch ó perill de ahont no's pót ré-
vel sanguine juncti sint, aliqui possint hic ut adesse brer auxili. Aislado. Obsessus, interclusus. ||
Dit del
tibi. edifici separat dels altres. Aislado. Insula, ae.

DE AHONT. De donde. Undè. 1| m. adv. Per lo qual. viuRER AISLAT. fr. met. Yíurer retirat del tracte
Por lo cual. Ex quò. deia gent. Vivir aislado, retraido. Yivere retrusus,
DÉ AHONT BONA? exp. fam. Denota la estranyesa sediictus.
que causa la vinguda inesperada de algú. De dónde AIUDAR. V. a. ajudar.
bueno? qué aires Iraen d V. por acà? Undè venisti? AIX. m. Veu dels noys ab que significan algun
undè te habemus? dolor lleuger. Pupa. Puerorum vox populam de-
DE AHONT NO NI HA NON PÓT RAJAR. ref. Denota quc monslrans.
'1pobre no pót donar gran cosa. De costal vacio nunca AIXA. f. Eyna de fuster per desbastar fusta,
buen bod'ujo. De paupere sacculo expectes nihil. || Azuela. Ascia, dolabra, se, dolatorium, ii. I!
ant.

Dels dolents no's pót esperar obra bona. De rabo de destral.


pnerco nunca buen virole. De ruin fam nunca buen MESTRE DE AIXA. Lo qui traballa en las fàbricas de
sayo. De mala mata nunca buena zarza. Qui semel naus. Carpintero de ribera. Faber navalis, navalis
scurra, numquam paterfarailias. A mortuo non ex- materiarius.
pectes sermonem, nec avaro gratiara, PASSAR PER AIXA. fp. Dcsbastar la fusta ab la aixa.

ENVERS AHONT. 01. adv. Uúcia dondc. Quorsúra. Azolar. Exascio, as, ascia poliré.
PER AHONT. m. adv. Por donde. Quà. exp. Equi- 1| AIXADA, f. agr. Instrument pera cavar la terra,
val à PER QUINA RAHÓ, PERQUÈ CAUSA Ó MOTIU. Por qué y y xata ab
consisteix en una planxa de ferro plana
razon. Qua de causa. un mànech de fusta de uns cinch pams de llarch.
AHONTAR. V. a. ant. afrontar. Azada, ajada. Ligo, nis.
AHUCAR. V. a. ant espantar. ||
Fér f ugir ab AIXADA DE galló. La que en una part tè forma de
crits. Ojear. Abigo, is. [] udolar. aixada y en la altra de escòda. Azadon de peto. Hinc
AHUCH. m. ant. alarit. |1
udol. lato, hinc acuto ferro praifixus ligo.
AHUIR. ra. ant. auguri. AIXADADA. f. Cop de aixada. Azadonada, aza-
AHUIRAT. adj, DiTxós. donazo, azadada. Ligonis ictus.
AHUR. expr. pera despedirse, Adios, agur. Yale. AIXADAGAT, DA. adj. ASSEDAGAT.
AHURT. m. ant. bravata. AIXADELL m. y
AHYNA. EYNA. f. AIXADELLA. f. ter. Instrument per aixarcolar
AYNAR, y sos derivats, ahinar. 6 birbar lo blat. Escardillo, sacho, almocafre, escar-
AHYR. AUÍ. dadera. Mateola, se, sarculum, i.

AHYSSAR, y sos derivats, ahissar. AIXADETA. f. d. Azadilla, azadica. Levis ligo.


AIXADÓ. m. d. ter. Azadondllo. Levis ligo. ||

AIXADA DE galló.
AI.
AIXALAVAR. V. a. ter. Passar per aygua; re-
gularment se diu de la roba quant surt de la bugada
AIAENT. p. ant. Adjacent. Enjuagar. Abslergo, abluo, is.

AIDAR. V. a. ant. ajudar. AIXALOCH. m. XALOC H.


AIDAT. p. p. ant. ajudat. AIXAM. m. Copia de abellas que surten del arna
AIGLA. f. ant. ALiGA. ab una mare per cercar altra habitació. Enjambre.
AIGNELET. m. ant. anyellet. Examen, inis, apum soboles, puUi. I Multitut de
AIR. m. ant. odi, ira. personas ó cosas. Enjambre. Copia, ce, examen, mul-
AIRABLE. adj. Pertanyent à la ira. Irascible. titudo, inis. Lo de abellas apinyat en una rama.
II

Irascibilis. []
adj. S' aplica à la facultat del home Enjambre. Apum uva, apiaria, pensilis uva.
que r inclina à vèncer las dificultats que s' oposan AIXAMANARSE. V. r. Apilarse las abellas.
à la consecució de algun íi. Irascible. Irascibilis. Arracimarse. Coacervari.
AIRAR8E. V. r. Enfadarse, indignarse. Airarse, AIXAMBRAR. V. n. Formar aixams las abellas.
tomar ira, encolerizarse. Irascor, eris. Jabardear, enjambrar. Examino, as, apes examina
AISE. f. ant. comoditat, espay ó lloch. ||
temps, procreare.
oportunitat. AIXAMENAR. V. a. Agafar los aixams perduts.
AISLADAMENT. adv. m. Aisladamente. Segre- Enjambrar. Examina divagantia congregaré, alvea-
gatim. ribus cogere. |1 Trànrer de las arnas mòlt pobladas
.

AIX CATALÀ. AIX 33


un ó mès aixams. Enjambrar. Ex alveario examina AIXAROLAR. v. a. Envernissar ab xarol. Cha-
exlrahere. Gummi glutinap illinire.
rolar, dar charoL

AIXAMORAR. V. a. SÜAVISAR. AIXAROLAT. DA. p. p. Charolado. Gummi ili-

AIXAMORAT, DA. adj. Humit y no del tot nitus.

mullat. Liento. Huniidus, madidus. AIXAROP. m. Beguda medicinal, en que '1 prin-
AIXAMPLADOR. m. Qui aixampla. Ensancha- cipal ingredient es lo sucre clarificat. Jarahe,jar()-

dor. Ampliticator, is. pe. Ecligma, íc, syrupus, i, serapion, is ||


met. Tra-
AIXAMPLAMENT. m. La acció de aixamplar goamarch, beguda fastigosa. Jarope. Injucunda potio.
y aixamplarse. Ensanche. Laxamentum, i, dilatio, AIXAROP DE PÀMPOL. Vi. Aguü de cepas. Vinum, i.
extensió, inis. AIXAROP AMENT. m. L' US excessiu de aixa-
AIXAMPLAR. V. a. Dilatar, exténdrer alguna rops. Jaropeo. Syrupi usus nimis frequens.
cosa. Ensanchar. Laxo, as, evtendo, is. ||
.^mplific.vb. AIXAROPAR. V. n. Donar, receptar aixarop.

(I
Dit de las camas. aixaxcarrar. Jarabear,jaropear,jaropar, jarapolear. p. Ar. y And,
AIXAMPLARSE. v. r. Ensancharse. Laxari, Syrupum prrebere. ||
met. Donar en forma de aixa-
dilalari, ampliari. |)
Escamparse alguna cosa, apar- rop qualsevol altre licor. Jaropear. Aliquem potare.
tarse 'Is que estan junts pera ocupar raajor espay. AIXAROPARSE. V. r. Péndrer aixarops. Jara-
Abrirse. La.xari, explicari. bearse, jaropearse. Syrupis frequenter uti.

AIXAMPLAS. m. pi La part de roba sobrant AIXAROPAT, DA. p.p. Jarabeado, jaropeado,


en las costuras. Ensanche. Laxamentum, i, laxatio, jarapoteado.
nis. II met. Extensió, dilatació. Ensanche. Extensió, AIXARPALLARSE. V. r. aixancàrrarse.
explicatio, amplificatio, nis. AIXARRAHIT, DA. adj. Aixut, sèns substàn-
DONAR AIXAMPLAS. fr. Dar massa llibertat. Dar cia. Sequera, insípido. Hirsutus, siccus.
ensanche, dar cuerda. Nimium vel nimis alicui con- AIXART. m. Empelt. Ingerto. Scutula, a),

cedere, indulgere. AIXARTELL. AIXADELL,


AIXAMPLAT, DA. p. p. Ensanchado. Expassus. AIXARTELLAR. AIXARCOLAR.
AIXANCARRAR. V. a. y AIXATABLE. DEIXATABLE,
AIXANCARRAR8E. V. r. Separar la una cama AIXATAR. V, a. DEIXATAR.
del altra. Esparrancarse. Crura divaricari. AIXAUGAR. V, a. nàut. Tirar la embarcació ab
AixANCARRARSE À CARALL, fr. Ahorcüjarse. Deduclis alguna corda. Remolcar, sirgar. Remulco, as. ant. ||

coxis equo insidere. DESPATXAR, VÈNDRER.


AIXANGARRAT, DA. p. p. Esparrancado. Di- AIXAUS. m. pi. Lo premi que dóna als que fan
varicatus. pujar la dita en los encants qui's queda la pessa.

AIXANGUER. m. Corretja ó altra cosa pera Prometido. Licitata^ pecuniai prajmium, mercès.
subjectar lo camatimó de la arada al jou. Coyunda, AIXECAMENT, m. La acció de aixecar ó aixe-
barzon. Lorum jugi. carse. Alzamiento. Alevamentum, i, levatio, nis. ||

AIXAPLUGARSE. V. r. SOTAPLUJARSE Sedició, sublevació. Levantamiento, sublevacion. Re-


AIXARAGALL. m. XARAGALL. belliura, ii, rebellio, nis.

AIXARAGALLAR. V. a. XABAGALLAB. AIXECAMENT DE VEDA. La acció dc llevar la prohi-


AIXARAGALLAT, DA. p. p. XARAGALLAT. bició de cassar à cert temps. Desacato. Rescissió,
AIXARCOLADOR, A. m. y Lo qui aixarcola. f. ablatio interdicti venandi.
Escardador. Sartor, sarritor, is. i|
aixadell. AIXECAR. V. a. ALSAR.
AIXARCOLAMENT. m. Obra de aixarcolar. AIXECARSE. V, r. alsarse.
Escarda, escardadura, sachadura. Sartura, sarritu- AIXEDRÉS. ra. Joch que's compon de diferentas
ra, cC. pessas, la meytat blancas y la altre meytat negras,
AIXARCOLAR. V. a. Entrecavar los sembrats que són dos reys, dos reynas, quatre alfils, quatre
per tràurer la herba. Escardar, escardillar, sachar. torres, y selse pehons. Se juga entre dos en una
Sarrio, erunco, is. tauleta quadrada dividida en xeixanta quatre case-
(AIXARGOLAT. DA. p. p. Escardado, escardi- tas iguals blancas y negras. Ajedrez. Latrunculo-
ado. Runcalus. rum ludus.
AIXARDOR. m. Escalfor gran. Ardor. Ardor, is. AIXELLA, f. La part inferior del muscle. Sobaco.
AIXARMENTADOR, A. m. y f. Lo qui arre- Ala, axilla, ai.

íega 'Is sarments podats. Sarmentador. Sarraen- portar SOTA LA AIXELLA, fr. Sobarcor. Sufarci-
trum collector. no,as.
AIXARMENTAR. V. a. RecuUir los sarments AIXELLERÓ. m. Pessa quadrada de tela sota la
podats. Sarmenlar. Putata sarraenta colligere. aixella per refors,
y donar joch à la mànega. Cua-
LA ACCIÓ DE AIXARMENTAR. Sarmeutera. Putatornm drado. Subucularum quadra ta fascia.
sarmentorum collectio. AIXERIR8E. V. r. Aliviarse algú del ensopiment
AIXARMENTAT, DA. p. p. Sarmentado. A sar- que ha patit. Despejarse, serenarse. E torpore emer-
mentis expedit us ager. gere, meliusculè valere.
S6 ÀIX DICCIONARI AIX
AIXERIT, DA. adj, viu, esturdit. Despabilado. EN AIXÓ. m. adv. Mentres. En tanto, m^ientras. In-
Alacer. terea, interim.
AIXERRI. m. Fem de bestiar lianut y cabriu. EN AIXÓ ESTAM? loc. ab que estranyàmque algú ig-
Sirle, sirria. Stercus ovile vel caprinum. nore alguna cosa. De esta^ tenemosl Adeo negligenter
AIXERRIS. m. pi. ant. FEMS. vivis?
AIXETA, f. Canó ab un mascle pera tràurer lí- PER AIXÓ. expr. ab que 's conclou un escrit ó con-
quits ab comoditat. Canilla, espita, IJave, y gela. p. versació, referintse à lo que s'ha dit. Por tanto.
Ar. Fislula, ae, siphunculus, i. |1 d. de aixa. Azuela. Ündè, ex quo.
Dolabella, ae. ||
La que's posa en las fonts. Grifon, QUÉ TENIM AB AIXÓ? loc. Deuota que res s'infereix
llave. Fontis fistula. de alguna cosa. Qué tenemos ó adelanlamos con eso'í
A BAIG DE AIXETA, m. adv. ADOJO. Quid tum? quid tum inde?
posAa AIXETA, Epistomium cupaj affin-
fr. Espitar. AIXOBRIR. v. a. ler. aixorbii.

^ere. Yéndrer lo vi à la menuda. Yender al ramo.


||
AIXOL DE DOS CAPS. m. Ferramenta de
Ramo ante portam pendente vinum venundare. dos fuUas una de aixa y la altra destral. Alcotana.
AIXETAR. V. a. DEIXATAR. Ascia.
així bè. fr. així com ó com si. AIXOLLAR. V. a. ant. xullab.
així. adv. m. De aquesta manera. As/, de este AIXONAR. V. a. Arrancar los pàmpols de la
modo. Ita, sic. |J
adv. afir. com es ó no es així. Asi. vinya que està massa ufanosa. Despampanar. Pam-
Sic, ita. Ij
De inter. ó increp. Asi'! Siccine? |] de de- pino, as, pampinos amputaré. || Esfullar los arbres.
sitj, com Aixi 's reventàs. Ojalà, así. Utinam. [|
Deshojar. Frondo, as, folia decerpere. i]
GuUir oli-
Conj. causal. Asi. Itaque, proinde. ||
Ab la partícula vas, agafant las brancas ab lo puny y tirant per
com postposada en las comparacions val, del mateix avall. Ordenar. Oleas ex arbore decerpere.
MODO QUE. Asi. Quemadmodum, proinde. Posat lo 1|
AIXORBAR. V. a. ant. Espantar, azorar, asom-
com en lo segon membre, com així uns com altres. brar. Terrefico, as, terreo, es, stupefacio, is.

Asi, tanto. Tum, vel et cum. Denota aprobació de ||


AIXORBIDURA. f. La acció de aixorbir. Desaco-
alguna cosa, com així m' agrada. Asi. Ita, sic. lladura. Pulveratio, ablaqueatio, nis.
Així, així, mod. adv. Mitjanament. Asi, asi. Modicè AIXORBIR. V. a. Majencar, descalsar los ceps
mediocritès. cavant. Alumbrar, girpear, y desacollar. p. Rioja.
així com així. conj. afirm. De tots modos. Asi co- Ablaqueo, es, circumfodio, is, excedico, as.
mo asi. Nihil ominus. AIXORGA. f. Argolla de or ó plata que per ador-
així MATEIX, mod. adv. Ast mismo. Ita, pariter, no portan las raoras al coll del bras y de la cama.
itidem. Ajorca. Armilla, x.
Aixi QUE. conj. causal. Asi que, de suerle que, por AIXORDAR. V. a. Posar sordera. Ensordecer.
lo cual. Itaque, qua de causa. ||
adv. t. Inmediata- Exsurdo, as, aures hebetare.
ment. Luego que, asi que. Ut, ubi, cumprimum. AIXORDARSE. V. r. Ensordecer. Obsurdesco,
. AIXÍ QUE així. així COM AIXI. exsurdesco, is, aures hebetari.
ES Així. mod. adv. A enténdrer. Adviértase. Ani- AIXORDAT, DA. p. p. Ensordecido. Exsurdatus
madvertendum est. auditus hebetatus.
AIXIS. adv. AIXI. AIXOVAR, m. ant. Mobles ó alhajas. Ajuar. Su-
AIXÓ. pron. dem. Esta. Hoc, id, istud. pellex, ctilis. []
for. La cantitat que '1 ma-
ant. dot. 1|

AIXÒ ES ALTRE, ó ALTRA COSA, expr. fam. Dcnota rit que no es hereu dóna à sa muller si esta es pu-
la inconexió de alguna cosa ab la que 's tracta. Eso billa.

es otro, ú otra cosa, harina de otro costal, ese es otro FÉB LO AIXOVAR, fr. Prevcuir la roba per la criatu-

cantar. Aliud diversum est; extra chorum canis. ra que ha de nàixer. Hacer ó preparar la canastilla.
Aixó ES AIXÓ. loc. fam. Eso mismo, eso es eso. Id Jam jam nascituris panniculos pararé.
ipsum. AIXUGADOR. ra. Riscle gran ab un enreixat de
AlXÓ HI HA Y BON PES. lOC. fam. NO HI HA MES CE»Íl cordill pera aixugar roba al foch. Enjugador. Sicca-

DB LA QUE CREMA. torius lectulus.


AIXÓ PER AIXÓ. mod. adv. Puntualment. Lo mismo, AIXUGAMÀ. m, Toallà, pam de manos. Manti-
mismisimo, el por ello, pinliparado. Ipsissimum. Per ||
le, mantele, is, mantelium, ii, mapa, ae. il
Lo que's
la mateixa rahó. Por eso, por eso mismo, por lo mis- dóna à las criadas per aixugar los plats. Albero. De-
mo. Qua proptèr, proptereà. lergendis patinos pannus.
AIXÓ QUE. loc. Eso que. Et. AIXUGAR. V. a. Tràurer la humitat. Enjugar.
DE QUI ES AIXÓ? de AQUELL QUE NO HO VEU. ref. Indi- Secio, exsicco, as. H
Assecar la humitat ó suhor
ca 'Is perjudicis à que comunment està subjecte '1 que despedeix un cos. Enjugar, limpiar. Mundo, as,
qui abandona sas cosas al cuydado de altre. Hatien- tergeo, es, detergo, is. assecab. agotab lo licob.
|1 j]

da, tu dueno te vea; donde no està su duem ahi esta su 11


dessubstanciàr.
duelo. Curator dominus melior fit semper agiorum. tant com ne plou lo vent n' iixuGi. ref. Denota
Qvium nullus usus si pastor absit. que tant com se guanya 's gasta. Comido por servi-
AJÜ CATALÀ. AJÜ Oi
do. Dia y vilo. Tanto gamdo tnnto comido. Cito nata nar servicials per medi de un canonet. Manguela.
cito pereunt. Clysterium, ii,jclysler, is.

AIXUGAR8E. V. r. Enjugane. Abstergi, mun- AJUDA DE CAMBRA. CWat pel sofvey inmediat de
dari. I)
Assecarse 'Is rius, fonts, etc. Secarse. Ares- sòn amo. Ayuda de cdmara. Cosmeta, se,, cubicula-
is, exuri. rius, ii.

« loc. mcl. iron. Denota que algú


AixLGAT QUE siAS.
poch y aparenta estar mòlt cansat. Ar-
traballat
rópale que sudas. Mullura sanè insudasti.
altres
AJUDA DE CAMBRA DEL REY. Lo Criat pera vestirlo y
ministeris. Ayuda de cúmara del Rey. Regis
cubicularius.
AIXUGAT, DA. p. p. Enjugado, secado. Abster- AJUDA DE oratori. Clerguc que en los oratoris de
sus, exsiccatus, la casa real fà de sagristà. Ayuda de oralorio. Domus
AIXULLAR. V. a. ant. xiLLàii. augustai sacrorum custos.
AIXURMAR. V. a. ant, nàut. Remar por debajo. AJiDA DE COST. Socorro cn diner. Ayuda de cosla.
Subremigo, as. Mercedula, a;, juvamen, inis.

AIXUT, A. adj. Enjulo^ aeco. Siccus, siccatus. ||


AB la ajuda dels vehins. Ioc. fam. Ab lo auxili de
met. Home poch carinyós y depocas paraulas. Seco, altres. Con la ayuda de vecinos. Aliis adjuvantibus,
(íspero, desabrido. Hirsulus, asper. m. Sequedat en ||
alieno auxilio.
la terra per falta de pluja. Sèquia, seca, seqv.edad. de DEU. loc. fam. Con la ayuda de
AB LA ajuda
Siccitas, atis, pluviarum penúria. Dios.Deo auspice, faventibus superis.
AIXUTE8A. f. AIXLT, SEQUEDAT, [j
DESSABRIMENT, NO HA MENESTER AJUDAS. fr. No liameiiesler acólitos.
Alieno non eget auxilio, sibi suíficil.
AJ. AJUDADOR, A. adj. Ayudador. Adjutor, admi-
niculator, oris.
AJAGUT, DA. p. p. Echado, lendido. Projeclus. AJUDANT, p. a. Agudank. Adj u vans. mil. m. ||

II
Dit del blat per causa de la pluja, etc. Encamado. Empleo militar ab diferent grau y títol, los quals
Segetes pro gravitate inclinala?, depressaj. cuydan de distribuhir las ordes y disciplinar la tro-
AJAR. V. n. ant. abastar. 1. pa. Ayudante. Prsefecti legatus, vicarius. ||
Lo dels
AJASSARSE. V. r. fam. Tirarse sobre '1 llit. mestres de estudi. Pasante, repetidor. Proscholus,
Echarse d la larga, tenderse. Se prosternere. Ajàu- ante scholanus, hypodidascalus, i.

rerse '1 bestiar en lo lloch ahont descansa. Enca- AJUDANT DEU. AB LA AJUDA DE DEU.
marse. In cubile decumbere. AJUDAR. V. a. Donar ajuda ó auxili. Ayudar.
AJASSAT, DA. p. p. íc/mrfo, tendido. Proster- Aliquem juvare, alicui adesse.
natus. AJUDAR À BÈ MORIR. fr. Auxiüar al moribundo.

AJÀURER. V. a. Abaixar fins à exténdrer en Ayudar ú bien morir, agonizar. Morienti opem salu-
terra lo que estava dret. Tender. Extendo, is. tarem ferre, morientem adhortari.
AJÀURERSE. V. r. Echarse, lenderse^recostarse. AJUDAR A MISSA. fr. Servir y respóndrer al Sacer-
Prosternere, sternere se, hurai procumbere. ||
Po- dot en lo sacrifici de la misa. Ayudar d la misa. Sa-
sarse al llit. Acoslarse. Cubo, decubo, as; y si es per cra operanti minislrare.
causa de malaltia encamarse, ponerse en cama. De- k QUI MUDA DEU LI AJUDA. ref. Acousella que quant
cumbo, cubo, as. Inclinarse 'Is blats per causa de
|j
una cosa no ix bè 's deuhen mudar los medis. A
pluja. Echarse los panes, encamarse. Segetes, incli- quien muda Dios le ayuda. Effugi inalum, inveni bo-
nari, deprimi. num. Tu nova suíücias ubi nibil praisentia possunl.
AjÀuaERSEUi. fr. met. fam. Rendirse al traball, À QUI NO't PÓT ajudar, no VULLAS TOS MALS COMUNI-
càrrega, etc. Dar con la carga en lierra ò en el suelo; CAR, ref. que ensenya que uo devem comunicar nos-
acodillar con la carga, rendirse ú la carga. Onerisuc- tras desgracias al qui no s' ba de compadeixer de
cumbere. H-met. fam. Subjectarse à la voluntat de elias ni remediarlas. Llorar d boca cerrada, y no
altre. Pasar por ello. Conditionem accipere. dar cuenla a quien no se le da nada. Non lachrymare
AJOCA. f. JOQUER. juvat qua nulía levamina quíeris.
AJOGAMENT. ni. La acció de ajocarse 'Is au- AVIAT ES DIT, MALALT DEU t' AJUT. lOC. fam, DC-
cells. Recogimienlo. AssessíO, nis. clara la facilitat que hi ha en aconsellar à altres la
AJOCARSE. V. r. acotahse. Anàrsen à dormir
||
paciència ó medis mòlt difícils pera Uiurarse de al-
los aucells. Recogerse. Aviarium ad dormiendum pe- gun dany, del que està segur lo qui aconsella. El
tere. sano al doliente so regla le mete. Cum valemus, rec-
AJOGASSAT. ENJOGASSAT. ta consilia ajgrotis damus.
AJONJOLÍ. m. ALEGRIA, PLANTA. AJUDARSE. V. r. Servirse mútuament. 4j/H(/flr-
AJORNAR, v. a. ant. aplassar. se. Promiscuam operam dare. |1
Posar los medis pera
AJUDA. f. Aguda, socorro, favor. Auxilium, ii, sòn intent. Ayudarse. Sibi consulere, opem ferre.
juvamen, inis. |1
Lo que serveix per ajudar. Aguda. II
ant. VALERSE.
Auxilium, ii. II
Servicial. Aguda, lavativa. Clyster, DEU DIU AJUDAT Y t' AJUDARÉ, loc. Aconsella quc
eris, clysterium, ii. ||
ant. xeringa. ||
Bufeta per do- empleém tols los medis possibles pera lograr un ob-

TOMO I. 9
18 AJU DICCIONARI ALA
jecle, sèns esperarque Deu fassa miracles. A Dios AJUSTARSE. V. r. Fér algun ajust, Ajustane.
rogando y con el mazo dando. Ora et labora, De re aliqua convenire. | Convenirse ab lo saiarí de
AJUDAT, DA. p. p. Ayudado. Adjutus. algun traball ó servey. Igualarse, convenvise, ponerse
AJUGASSAT, DA. adj. Jugueton, ntozon. Las- de acuerdo. De slipendio convenire. |j
Fér ewnpanyia
civus, jocularis homo. per alguna empresa ó negoci. Igualarse. Foederari„
AJUNTAMENT, m. La corporació que està en- se colligare. ||
ant. jüntabse, unirse.
carregada delgobern civil de un poble. Ayuntamien- AJUSTAT, DA. p p. Ajustado. Pactatus,•conven-
to. Senalus, conventus, us, consilium, ii.
|I
ant. tus. II
adj. Recte, just, com conciéncia, etc. ajustada.
JUNTÜBA. I
ACTE CARNAL. Ajustado, juslo, recto, exacto. Integer, reclús, justus.
AJUNTAR. V. a. Ji'NTAB. II
Encaixar las fustas II
Unit. Ajustado. Aptus, connexus, inter se coba;-
entre sí. Acoplar, ensamblar, ajuntar. Copulo, as, rens. ||
Convingut. Mancomunado. Foederatus.
conjungo, is. TOCiR ó CANTAR AJUSTAT, fr. Observar bè '1 com-
AJUNTARSE. V. r. jüntabse. pàs y una perfecta igualtat del raovimeni en la exe-
AJUNTAT, DA. p. p. Acoplado. Conjunctus. cució de la música. Tocar, cantar ajustada. Ad nu-
AJUNYIR. V. a an(, jUxNtar. merum ludere.
AJUPIR. V. a. Obligar à fér lo que repugnava. AJUSTICIAR. V. a. Castigar à un reo ab pena
Domar. Subjicio, is. de mort. Ajusticiar. Capitis supplicio aíDcere.
AJUPIRSE. V. r. ACOTABSE, ABAIXABSE. AJUSTICIAT, DA. p. p. Ajusticiada. Capite
AJUPIT, DA. p. p. Agachado, agazapado, acur- multatus.
rucado. Incurvalus. AJUTAR. V. a. ant. ajudar.
AJUST, ra. Conveni, concQvl.Ajuste, ajustamien- AJUTJAR. V. a. ant. adjudicar.
to. Pactum, i, pactio, conventio, nis. ||
ant. junta,
CONGRÉS. II
JUSTAMENT. AL,
MÈS VAL UN DOLENT AJUST QUE'l MILLOR PLET. ref.
Ensenya que's deuhen evitar los plets, encara que AL. Preposició de daliu y acusa tiu. Al. ||
Partícu-
sia ab alguna pèrdua, pels gastos que porlan. Mas la que denota '1 temps determinat, com al punt
vak mala avenencia que buena sentencia. Yincere del raitj dia. Al. Cum, quando, quo tempore. De- ||

quam causam, pricstat damnosa pacisci. Pax vel in- nota '1 modo particular de fér alguna cosa, com
justo ulilior quam justissimum belluni. pintar al oli. Ai Hoc, vel illo modo.
AJUSTADAMENT, adv. m. Conforme al ajust. ALA. f. Part del cos dels aucellsy altres insectes
Ajustadamcnte, exactamente. Ex aequo. que'ls serveix pera volar. Ala. Ala, penna,pinna, ai.
AJUSTADÍS, SA. adj. ABREPLEGADÍS. II
Orde de personas ó cosas posadas en línea recta.
AJUSTAMENT, m. ant. ajust. ant. |1
acte car- Hilera, fila, ala. Ordo, inis, series, ei.
I
Cos de tro-
nal. pa al costat del exèrcit. Ala. Cornu, u,ala, ai. |1
fort.
AJUSTAMENT DE FRÜYTS. ant. GARBEBA. Ala, fianço, lado. Latus, eris. ||
La part de un edifici
AJUSTAR, v. a. Convenir en lo preu de alguna que surt en fora per un de sos costats. Ala. Ala, ai,
cosa. Ajustar, concertar. Pretium pacisci, de pretio pteron, i. La part superior y mes ampla de la
||

convenire. ||
mel. Fér algun contracte. Ajustar, con- orella. Ala. Ala, ae. La del sombrero. Ala, falda. ||

tratar, concertar, pactar. Pacto, as, convenio, is.


||
Ala, 86. Declivi de una monianya. Ladera. Clivus,
II

mef. Afegir. Anadir. Addo, adjungo, is. ||


juntab. ||
i, declivia montis. La del peix. Aleta. Pinna, ala, |1

met. Igualar una cosa ab altra, fér venir. Ajustar. ae. La part de la teulada que ix en fora de las pa-
II

Rem rei sequare, aptare. met. Concordar als ene- ||


rets. Aleró, alar, rafe. Suggranda, a;. En los mo- ||

misiMs. Ajustar, paner en paz. Compono, is, pacifi- lins de farina, la pala del rodet aboni pega la aygua.
co, reconcilio, as. Yenir la roba apretada. Ajustar.
1|
Alabe. Pinna, ae. ||
un
Planta de fuUas ovaladas, de
Yestem corpus constringere. Fér càurer bè al cos ||
peu de llargària y mes petrtas las su-
las inferiors,
lo vestit. Ajustat. Yestem corpori aptare. Girar la ||
periors, flors grans y grogas y la arrel medicinal.
porta envers ahont se tanca. Entomar, volver, enca- Ala. Helenium, ii, hinula, se. ||hàlla.
jar. Yerso, as, verto, is, portam ad limen conver- ALA, ALA. int. fam. qae s' usa pera donar animo.
tere. ||
Tancar la porta ó la finestra, sèns girar la Ea, vamos. Hea, age.
clau ó posar los baldons. Emparejar. Claudere. ||
ALA DE MOSCA. fr. Engany de que usan los fulleros

Ajustar bè ó mal lo que's tanca ó uneix. Tener buen en jochde cartas. Ala de mosca. Aleatoris fraus.
lo
ó mal ajuste. Bene aut malè compaginari. ALA sAGüEBA. aut. La ala última del cos de batalla
àjustab lo compte, fr. ó ó rerasaga. Retaguardia. Postrema acies.
AJUSTAB la golilla. fr. Reduhir à algú ab repre- COP DE ALA. Aletazo. Alai, jactatus.
hensions ó càstichs à que obre bè. Ajustar la golilla. EN ALA. mod. adv. ab que s' explica la disposició
Animadverto, ad meliorem frugem redigere.
is, de estar algunas cosas en línea recta. En fila. In li-
JA t' ajustabé 'l compte, exp. de amenassa. Ya nea recta, ex ordine.
ajustaremos cuentas; ó yo te ajustaré las cuenlas. Poe- ESTAR TACAT DEL ALA, fr. SÉR DE LA OLLA.
nas dabis; non impunitus abibis. ALAS. f. pi. Favor, protecció. Alàs. Tutela, ae, pa-
ALA CATALÀ. ALA :;<)

ocinium, ii. \\
Liberlat pera féi' mal. Aías. Siiper- ALABAR. V. a. Dir bè de algú. Alabar, elogiar.

lia, audàcia, jp, animi elatio. |I


poél. La lleugeresa Laudo, celebro, as, laudibus cíítívre.

de alguna cosa, com del pensament,


velocitat CADA OLLER alaba sas ollas. ref. Que dóna à enlèn-
vent, fama, etc. Alàs. Cogitationis, cupiditalis, ven- drer que alabàm las nostras cosas encara qne
tols

tus celeritas, velocitas. II


nàut. Yelaspelitas acces- no ho merescan. Cada ollero alaba su puchero; cada
sórias de las grans pera arreplegar mes vent. Aks. buhonero alaba sus agujas; cada ollero su olla alaba,
Ala, a>, parvura velum majori superpositum. ||
anat. y mas si la tienequebrada. Te ipsum laudas. Sua quis-
varias parts carnosas semblants à las alas, y així 's que probat. Laudat venales qui vuit extrudere mer-
diu: ALAS del cor etc. Alas. Auriculic, arum. ||
En la cès.
botànica 1'
àngul que forma la fulla ó la cua de ella LI ALABO 'l gust. exp. Alabo su guslo. Quod opta-
ab la rama. Alas. Ala, ae. |i
Los llabis del peix con- beris laudo. || iron. Nota '1 mal gust ó elecció que s'

xa. Alas. Ala, aï. ||


En alguns telers unas barrelas ha tingut en alguna cosa. Alabo el gusto. Egregiam
ó palelas que pegan en los fusos y 'Is fan rodar. verò laudem refers ; egregiè profectò.
Alas. Ala, ai. |i
raet atreviment. COM ELL VISCA NO FALTARÀ QUI l' ALABE. fr. írOn.
BATiMENT DE ALAS. Alcteo, ak'lada, sacudimiento de Ab que 's moteja als que acosfuman ponderar las
alas. Plausus pennarum. cosas propias. Como (I viva no faltarà quien le alabe.
c.uRER LAS ALAS DEL COR. fr. Dcsconfiar, acobar- Si memo laudet, se ipsum, dum vita suppetat, ullro
dirse en las adversitats. A6rtíms(;,fflerse las alas del laudabit.
corazon. Postratura jacere; se abjectum sentiré. QUE NO TENS NINGÚ QUE t' ALABE? ALABAT RUCH.
CAYGüT DE ALAS. ALABAIX. ALABARSE. V. r. Alabarse. Gloriari, semet lau-
DONAR ALAS. fr. Animar, regularment pera fér mal. dare.
Dar alas. Nimia indulgentia animum alicui facere, te'n POTS BEN ALABAR, exp, fam. iroH. Moteja als
vires addere. que s' alaban de cosas frívolas. Alabaíe polla que has
ESTAR AB LAS ALAS ALSADAS DE ALGÚ. fr. aut, Estar pueslo un huevo y ese huero. Dum magno te hiatu lau-
ple de desitj per saber lo que '1 tal pensa fér ó per das, extricas nihil. Verè laudandus ob egregium fac-
veure la realisació de son pensament. No perder de tura.
vista. PríB oculis semper habere. ALABARSE DE LO que's déü AVERGONTiR. {r.Haccrgala
FERCAURER LAS ALAS. fr. Fér pérdrer la conQansa, del sanbenito. Sese de ignorainia jactare.
desanimar. Corlar ò qiiebrar las aJas. Animós, cona- ALABARDA. f. Arma à. raodo de Ilansa ab una
tus reprimere, frangere. cutxilla atravessada en forma de creu ab una punta
FÉR CAURER LAS ALAS DEL COR. fr. Móurer à compas- aguda y altra com mitja lluna. Alabarda. Bipennis
sió. Qnebrar las alas del corazon. Miserationem, mi- basta.
ericordiam excitaré. COP DE ALABARDA. Alahardazo. HastíB ictus.
pÉNDRER ALAS. Péudrerse massa llibertat ab la ALABARDER. m. Soldat ab alabarda. Alabarde-
ifonfiansa de no sér castigat.
fr.

Cohrar alas. Nimia in- ro. Hasfalus miles.


dulgentia, licentius agere. ALABARDERS. m. pi. Silogismes inútils. Ala-
TALLAR LAS ALAS. fr. Impedir los progressos ó in- barderos. 1 nu files sillogisrai.
tents de algú. Corlar los viielos, qitebrar ó cortar las ALABASTRE, ra. Pedra de guix per lo coraú
alas. Exanimare. blanca, poch dura, transparent y trencadissa. Ala-
PER SA RUNA LI NASQUEREN ÀLAS A LA FORMIGA, ref. bastro. Alabasfrum, i, alabastrites, e, alabasfer, tri.

Que ensenya que la elevació extraordinària ocasiona ALABASTRE ORIENTAL. Pedra callissa, un poch trans-
à mòlts sa ruina. Da Dios alas a la hormiga para mo- parent, mes dura que'l marbre, blanca ó de dife-
rir mas aina. Ut pereat formica volat. Supèrbia Lu- rents colors. Alabastro oriental. Alabastrites orienta-
cifer in Tàrtara Jactus. lis.

TRENCAT DE ALAS. Aliqiiebrado. Alis confractus. ALABA£fTRÍ, NA. adj. poét. Lo que es ó sem-
ALÀ. m. Veu aràbiga. Dèu. Dios, ala. Deus, i. ||
bla alabastre. Alabaslrino. Ex alabastro.
Gos de presa, casta de la unió del mastí ab lo carií. ALABASTRINA. f. Làmina de alabastre mòlt
Alano. Molossus, i. j|
alàns. transparent de que s' usa en las claraboyas dels
ALABADÍSSSIM, A. adj. sup. Alabadísimo, Lau- temples y en las vidrieras. Alabaslrina. Lapis specu-
datissimus. laris.
ALABADOR, A. m. y f. Alabador. Laudator, is. ALABAT, DA. p. p. Alabado. Laudatus m. Lo ||

ALABAIX. adj Dit del sombrero que tè las alas motel que's canta en alabansa del Santíssira Sagra-
caygudas. Alivaido. Demissisalis. ||
raet. Qui ha cay- ment. Alabado. In laudera Sacrosanctae Eucharistiae
gut del estat de opulència. Alicaido. Abjeclus, frac- versus.
to, demisso animo. Ij
met. Flach, dèbil de forsas. ALABAT SIA DEU, cxp. Fiar à la divina Providència
Alicaido. Gracilis. lo èxit de alguna cosa ó '1 desagravi de alguna injú-
ALABANDINA. manganesa. f. ria. Dejarlo d Dios. Deo aliquid committere, soli Dec
ALABANSA. Alabanza, elogio, f. encomio. Elo- honor el glòria.
gium, ii, laus, dis, commendatio nis. ALABRENT. m. L' oficial del molí de paper que
fiO ALA DICCIONARI ALB
assisteix à la tina ab la forma, y fa 'Is fulls. Laurente, FÉR alarde. fr. Vanagloriarse. Ilacer alarde, jac-
sacador. Minister papyrum in pistrino efficiens. tarse, pavonear. Sese jactare, verbis jactare gloriam.
ALACAYET. m. d. Lacayuelo. Puerpedis equus. ALARGUAR. v. a. ant. allargar.
ALACAYGüT. alíbàix. ALARIT, m. Crit llastimós. Alarido. Quiritatio,
ALAGAYO. m. Criat de llibrea, Lamyo. Servus, vociferatio, ejulatio, nis.
faraulus, i.
II
Criat de à peu. Lacayo. Pedis equus, i. ALARMA, f. mil. Acometiment de improvís.
ALAGRAN. m. ant. Peix. escórpora.. Alarma. Subita in hostes irruptio, repentinus ictus,
ALADA. Formiga f. ab alas. Alada y alaica. p. incursus. Senyal ó avís pera un ataco. Alarma.
||

Ar. Formica alala. Classicum, i, ad arma. Consternació. Alarma. Pa-


||

ALADAR. m. ant. polsera. vor, is, traditio, nis, inopinatum cassum.


ALADERN. m. Arbust de uns deu peus de altu- CRIDAR ALARMA, fr. Al arma, al arma. Ad arma
ra, de fullas petitas aovadas y lluslrosas, flors peti- clamaré.
tas y blanquinosas. La decocció de sa fusta s' usa TOCAR ALARMA, fr. Tocur ú rebato. Classicum cane-
pera disminuhir la sanch. Mesto. Alaternus, i. re.

ALADRE. m. arada. ALARMAR, v. r. Incitar à péndrer las armas.


ALAFAYA. f. Roba fabricada en València, anli- Alarmar. Ab arma excitaré, conclamare. ||
Commóu-
guaraent de cotó y vuy lo lafetà. Anafaya. Tela seri- rer, consternar. Alarmar. Terrorem incutere, inji-

ca. cere.
ALAGAR. V. a. ATRAURER. ALARMARSE. Consternarse sens motiu. Alar-
ALAMARA. f. Cordó ab 'que se assegura la ca- marse. Arma consternari, conmoveri.
pa, manteu, armussa etc. Fiador. Offendix, icis, pa- ALARMAT, DA. p. p. Alarmada. Consternatus.
llii íibula. II
Los traus de trensilla. Alamar, presUla. ALASTOR. m. mit. Un dels quatre caballs del
Ansula, se, patagiura, ii, occellus, i. ||
La presilla carro de Plulon. Alastor. Alastor, is.

que subjecta la xarretera. Alamar. Ansula, ae, pata- ALAT, DA. adj. Qui tè alas. Alado, a%ero poét.
gium, ii. Pennalus, pinnalus, pinnifer, y alipes qui tè alas
ALAMBÍ. ra. Vas pera destil-lar los líquits. com Mercuri, adv. ant. Al costat. Al lado. Ad la-
||

Alambique, alquilara. Cucurbita, ai, ambix, icis, des- tus, à latere.


tillatorium vas. ||
med. Herba que produheix una go- ALATRENGAT. m. ALABAIX.
ma medicinal. Dragante. Dragantum, i. ALATXA. Peix, espècie de f. sardina. Alacha.
PASSAR PER TOTS LOS ALAMBiNs. fr. Estar ben pro- Scombrus, scomber, bri.
vat y examinat. Pasar por todas las aduanas, ó por ALA VÉS, SA. adj. Natural de la província de
las picas de Flandes. Cuneta subire perícula, exactio- Alava. Alaves. Alavensis.
ri Irutina expendi. ALBA. f. Vestidura blanca devall de la casulla 6
ALAMBIGAR. V. a. y dalmàtica pera celebrar los oficis divins. Alba. Alba,
ALAMBINAR. V. a. Destil-lar los licors ab 1'
ae. II
Arbre que creix en poch temps y resisteix mòlt
alambí. Alambicar, alquüarar. Destil•lo, as ||
raet. al aygua. Alamo. Populus, i. La primera claror ||

Examinar, apurar. Alambicar, acrisolar, apear, son- del dia. Alba. Aurora, a?, diluculum, i, prima lux.
rem prospicere, acutè perpendere.
dear. Subtilius ALBA NEGRA. f. Arbre que tè las fullas rodonas
ALAMBINAT, DA.p. p. Alambicado. Destillatus. romboïdals, lo tronch dret y la escorxa rasposa.
ALAMBOR. m. ant. CONTRAPARET, Chopo, àlamo negro. Populus nigra.
ALAMBRÍ. m. ant. alambí. AL TRENCAR DEL ALBA. Al amanccer, al rayar, al
ALAMERA. f. ter. Passeig de arbres. Alam,eda, reir del alba. Astris cadentibus, albente coelo, albes-
arhoíeda. Arboretum, i. cente aurora, die.
ALAMIRÉ. m. mús. Signe de la música que A PUNTA DE ALBA. m. adv. A la primera alborada.
consta de una lletra que es a y de tres veus que Primo diluculu, prima luce, summomanè.
son LA, Mi, RE. Alamiré. Signum musicum. APiNTAR LA ALBA. fr. Alborear, asomar el alba. Di-
ALANAGAR. V. n. ant. relliscar. luculo, as, lucesco, is.
ALANGEJAR. V. n. ant. Ferir ab llansa, Alan- FERSE LA ALBA. fr. aut. Amauecer. ||
Apuntar la alba.
cear. Hasta feriré, lancea transfodere. ALBAGORA. ant. figa f. flor.
ALANQUINS. m. pi. Tela de cotó estreta, forta ALBADA, Camarellas, f. música feta abans de
y de color groguench. Mahones. Gossypina tela sic dia. Alborada, albada. Antelucana amasiorum sym-
dicta. pbonia. poét. Genero de poesia que's cantava à la
||

ALANS. m. pi. Pobles d' Escitia descendents matinada narrant la felicitat de una nit ditxosa.
dels Getas. Alanos. Alani, orum. Albada. || ant. aubada.
ALAPIDAR ó ALLAPIDAR. v. a. ant. Apedrear. ALBADIVA. ant. aluda.
ALARB. m. Bàrbaro. Alarbe, úrabe. Àrabs, abis. ALBADIVER. ant. ALUDERy tal vegada BtANQüER.
ALARDE. ra. Vanaglòria, fantasia. Alarde. Os- ALBAHINA. Falta de vent. f. Calma. Cessatis
tentatio, jactatio, nis. ||
Revista de soldats. Revista, ventis. 11
En lo mar. Calma. Tranquillo maris.
alarde, resena. Militnm recensió. ALBALÀ. m. ant. albarà.
ALB CATALÀ. ALB (il

ALBANDRENY. m, ant. Joch de devant en la ALBENCH. m. La pari entre la fusta y la pell


curenya. Avantren. Pars anterior fulcri formenti. dels arbres. Albura, alborno. Albornum, i. ||
Arbre,
ALBANÈS, SA. adj. Natural de Albània. Alba- espécie de roure. Codeso, borne. Liburnjum, i.

nès. Albanensis, is, albaniis, i. ALBER BLANCH, m. Alamo Blanco. Populus i.

ALBARÀ, m. Debilori. Vale, albalú. Cautio, nis, ALBERCH. m. ABRICII 2. CASA. DRET DE. Au- || || ||

chyrographum, i, syngrapha, x. En las aduanas \\


tígua prestació.
paper dit guia. Guia. Syngraphum, i. recibo. [| ||
ALBERCOCH. m. ABERCOCn.
ant. PERMÍS. ALBERCOQUER, m. ABERGOQüER.
ALBARANER. m. Lo qui cuida de cobrar drets ALBERGA, ALBERCn. f.

reals. Tabkjero. Telonarius, ii. ALBERGADOR. m. ant. ALBERGCER.


ALBARDA. f. L' aparell principal de las bésfias ALBERGAR. V. a. AcuLLiR. V. n. Aposenlarse. ||

de carrega. Albània. Clitella, sagina, íe. ||


met. Xu- Uospedarse, alojarse. Hospitor, aris.
Ua de cansalada. Albarda. Suillus penicnlus. ALBERGARIA, ant. hostal. POSADA, albergh.
f.

AiBARDA GiLLiNERà. f. Espécie de albarda plana. ALBERGAT, p. p. ACULLIT.


Albarda gallinera. Clitella planior. ALBERGE. m. PRÉSSECH.
ALBARDA SOBRE ALBARDA. fr. Repetició viciosa. Al- ALBERGENER. m. y
barda sobre albarda. Balologia, ae, inepta verborura ALBERGER. m. PRESSEGUER.
repelilio. ALBERGÍNIA, f. Fruyt de la alberginiera. Be-
ALBARDA. m. ant. TRunÀ. ||
ant. gorbero. ||
rengena. Melongena, íe, malum amatorium.
ant. roMEDiAXT. COP DE ALBERGÍNIA. Berengeuazo. Melongeníe ictus.
ALBARDANEJAR. V. a. ant. truhANEJAR. |{
ALBERGINIERA, f. Planta anyal fins à dos peus
ant. GORREJAR. II
REPRESENTAR COMÉDIAS. de alta, fullas grans, ovaladas, verdas quasi cuber-
ALBARDANERIA. f. ant. TRUUANERIA. || REPRE- tasde un polvet blanch, las brancas y punxo ple de
SENTACIÓ DE COMÉDIAS. punxas; las flors grans y moradas, lo fruyt regular-
ALBARDAR. V. a. Posar albarda à las cabalca- ment morat en figura de ou mes ó menos llarch.
duras. Enalbardar, albardar. Clitellas imponere. |I Berengena. Melongena, íc, malum amatorium; po-
Enganyar ab carícias. Engaitar, engatusar, encantu- mum insanum.
sar, engatar. Prolecto, as, deludo, allicio, is. ||
met. ALBERGUER. Qui dóna aculliment. Albergador.
ENLLARDAR. Hospes, itis, qui hospitio excipit. Cert empleo en||

ALBARDAR AL REVÉS. fr. Succehir contfari lo que s' algunas catedrals. Alberguero. Hospitator, is.

esperava favorable. Volverse la albarda à la barriga, ALBERGUERIA. f. ALBERGARIA.


Iraspintarse. Spe falli, decipi; rera contra evenire. ALBERNUZ. m. ant. Capa de pluja. Albornoz.
CUYDADO QUE NO ALBARDEM AL REVÉS. expr. fam. Pennula,íe.
Plegue a Dios que órgano sea, y que no se nos vuelva ALBEYLAN. m. ant. y
alcavavea. Optatis adversa eveniant, ni faxil Deus. ALBEYLÓ. m. CLAVAGÜERA.
ALBARDEJAR. V. a. ant. albardenejar. ALBIGENSE. adj. Lo natural y pertanyent à Al-
ALBARDER. m. Lo qui fà albardas. Albardero. bi, ciutat de Fransa. Albigense. Albigensis. m. He- ||

Glitellarius, ii. retge de una secta que aparegué en Albi à principis


ALBARDERIA. f. L' ofici de albarder. Albarde- del sigle xiii. Impugnava '1 sagrament y cuito exte-
ría. Ars clitellaria. || Lo lloch ó carrer abant se fan rior de la iglesia; posava un Deu infinitament bo,
'1
ó venen albardas. Albardería. Vicus, locus clitella- y altre dolent, y que Jesu-Christ era fill del bo y
rum. diable del dolent. Albigense. Albigensis.
ALBARDETA. dim. de albarda. Albardilla. Cli- ALBIR. ra. ant. àrbitre, judici, parer.
tellula,ic. ALBIRAR, v.a. ant. arbitrar. || v. n.ant. ovirar.
ALBARDÓ. m. Espècie de albarda. Albardon. ALBIRE. m. ant. y
Sella, íc. ALBIRI, m. ant. àrbitre, judici, parer.
ALBARDONET. dim, de albardó. Albardoncillo. ALBIS. Veu purament llatina, que sols s' usa ab
Sellula,cT. la frase, quedarse in àlbis, y significa frustrarse la

ALBAREDA. f. Lloch plantat de albas. Alame- esperansa. Quedarse in albis, enblanco,enasperges.


da. Populetum, i. Spedeludi.
ALBAT. m. Noy ó noya morta abans de tenir us ALBITANA. f. nàut. Fusta que assegura la roda
de rahó. Panmlo. Parvulus, i, infans, tis. ab la quilla. Albitana, contrabranque, contraroda.
ALBAT08A. f. Embarcació petita y cuberta. Navis trabes obfirmant lignum.
Albaloza. Emphracta navis. ALBIXERA. Regalo per una bona nova.
f. ant.
ALBECA. ALBENCII.f. Albricias. arum, evangelia, ornm. ant.
Strenic, ||

ALBEDRIU. m. ALVEDRIU. Bona nova. Buena nuem, Faustum nuntium. ant, ||

ALBELLÓ. m, ant. clavagüera. ||


La céquia pera ALBRÍOUS.
desayguar algun camp de ayguamolls. Arbollon^ li- ALBOCOSA. f. Figuera de Egipte. Sicomoro. Sy-
jera. Emissarium, ii. comorus, i.
,

62 ALB DICCIONARÍ ALC


ALBOR. f. ant. Blancura. Albor, alhura. Candor, ALBITDECA. f ant. Meló dessaborit. Badea, al-
oris, albedo, nis. []
poét. Alba, aurora. Albor. Auro- ÒMf/eca.'Melopepo, nis. ||
ant. síndria:
ra, ív, diluculum, i.
II
Espècie de peix de riu. Albur- ALBUFERA, f. Estany que's fa del mar. Albufe-
110, breca. Alburnus, i. ra, estero, albina demarisma. ^Esfuarium, ii, lacus
ALBORADA. ant. alba del dia. f. ex marinis aquis.
ALBOROSARSE. V. r. Regosiljarse , alegrarse ALBÚRNIA. f. ant. Espècie de barral pera posar
en extrem. Alborozarse. Exhilarari, exullari gau- vi. Tonel. Lagena, íb.

dio. ALCABALA. f. Cert tribut sobre '1 valor de las


ALBOROSAT, DA. p. p. Alborozado. Exhila- cosas mobles, immobles y semimobles cada vegada
ratus. que's venen ó càmbian. Alcabala. Ex re vendita aut
ALBOROT. m. Bullici rumor. Alhoroto. Con- permufata vectigal.
vicium, ii. [|Mofí. Alboroto . turmiUo, mot'm. Tur- ALCABOR. m. ant. Embut ó campana de forn ó
bamentum, tumultus, i , seditio, nis. xemeneya. Alcabor. Fumarii spiraculum.
ALBOROTADAMENT. adv. m. Alboroladamente. ALGABOT. m. írcabot.
Turbatè , lurbulenter. ALCABOTERIA. Arcaboteeia. f.

ALBOROTADET , A. adj. d. Alborotadilo . Tur- ALGÀGER. m. ant. alcàssar.


bulentus. ALCADÍ Ó ALKADIR. m. Dignitat entre 'Is

ALBOROTADÍS, sa. Lo qui per poch motiu adj. àrabes. Alcadí. Pra>tor jiidex apud turcos.
s' alborota. Alborotadizo. Turbulentus. ALGAIGH. adj. Pertanyent al poeta Alceo. AU
ALBOROTADOR , A. m. y f. Lo qui alborota. caico. Alcaicus.
Alborotador. Seditiosus , turbulentus , i,seditionis ALGALDADA. f. La acció imprudent ó inconsi-
auctor. derada de algun alcalde. Alcaldada. Judicis temeré
ALBOROTAMENT. m. albokot. factum, temerarium consilium. met fam. Qualsevol
II

ALBOROTAPOBLES. m. Alborotador. Alboro- acció feta afectant autoritat que dona motin à risa.
lapueblos. Turbulentus , seditiosus , i. Alcaldada. Auctoritatis affectatione jussum.
ALBOROTAR. v. a. Alterar la tranquilitat. ALGALDE. m. Jutge. Alcalde, juez. Judex, icis.
Alborotar. Perturbo , obturbo, as, lumuituor, aris. alcalde de barri. Qui en las poblacions grans
ALBOROTAR LO BARRI. fr. Alborolür la calle. Yicinia cuyda de un sol barri. Alcalde de barrio. Judex pe-
turbffi"e , commovere. daneus.
ALBOROTAR LO GALLINER, fr. met. Alborotar una alcalde de casa y cort. Jutge togat dels que com-
companyia ó concurrència. Alborotar el cortijo el , ponen la sala dita de alcaldes, quinta del consell de
palomar el rancho.
, Consocialionem conturbare ,
Castella. Alcalde de casa y corte, de raslro. Regiae do-
motus excitaré. mus, curiaj judex, prsepositus.
ALBOROTARSE. V. r. Enfadarse mòlt. Alboro- ALCALDE DEL CRÍMEX. Julgc togat que hi ha en las
tarse ,
alterarse. Perturbari , vehementer coramo- cancillerias de Valladolid y Granada y en algunas
Veri. II
AMOTIXARSE. audiéncias. Alcalde del crímen. Criminum judex,
ALBOROTAT DA. , adj. Qui per poch motiu s' praUor capitalis.
alborota. Alhorotado, alborotadizo. Turbulentus. ||
ALCALDE DE LA SACA. Jutge encarregat de vetllar
Qui per massa vivesa obra sens reflexió. Alborota- que no s' extragan del regne las cosas prohibidas

do, alolondrado. Tumultuosus, turbulentus. per las lleys. i /ca Wc (íe sacfls. Judex, cui cura est
ALBRÍCIAS. f. pi. Las estrenas que's donan al ne res é regno asportentur.
que porta una bona nova. Albricias. Strenaj , arum, ALCALDE MAJOR. Jutge de llctras. Alcalde mayor.
evangelia , orura. Litteratus judex, prieturis urbanis assessor.
ALBRÍCIAS, MARE, QUE PREGONAX A MOX PARE. ref. ALCALDE ORDINARI. BATLLE.
que s' aplica als que s' alegran de aquellas cosas tenir lo pare alcalde, fr. Contar en qualsevol sol-
que deurian entrislirlos. Albricias, madre, ({ueprego- ab un protector decidit. Tener el padre alcalde.
licilut
nan ú mi padre. Damnalo patre strenas petit, Judicem amicum, autcognatum habere.
ALBRÍCIAS, PARE, QTJe'l BISBE ES XANTRE. rcf. que's ALGALDESSA. f. La muller del alcalde. Alcal-
diu dels que deraanan estrenas per cosas que no ho desa. Judicis uxor.
mereixen. Albricias, padre, que el oMspo es chantre. ALGALDIA. f. L' oflci de alcalde. Alcaldia. Ju-
Pro re notissima strenas àmbit. dicis munus. II
Territori de sa jurisdicció. Alcaldia.
ALBRÍCIAS, PARE, QiE JA PüDAN. ref. ab que algú 's Dictio, nis.
burla dels que inconsideradament donan per segur ALGALÍ. m. quím. Nom genérich que's dóna à
lo logro de alguna cosa antes de temps. Albricias, diferents substancias que tenen un gust agre y
padre, queya podan. Strenas incertis àdhuc fmcti- càustich, y tè la propietat de combinarse fàcilment
bus optat. ab los àcits, y formar sals. Alcalí. Sal alcalinum.
GUANYAR LAS ALBRÍCIAS. fr. Sér lo primer en donar ALCALÍ volàtil. Lo que 's volatisa fàcilment per
alguna bona notícia. Ganar las albricias. Strenas lu- medi del calor, y tè un olor mòlt fort y estimulant.
crar!. Alcalí volàtil . Sal alcalinum volatiie.
ALC CATALÀ. ALE 03
alcalí VEBETAL. POTAIX. ALCEA. f. Malví bort. Mahavisco silvestre. Al-
ALCALÍMETRO.in. Instrument pera determinar ceas, ii".

la riquesa dels àlcaiis. Alcalímetro. Alcalimeter, tri. ALCOBA. f. Pessa pera dormir. Alcoba. Cubicu-
ALCANS. ra. La diferencia del càrrech à la data lum, i, zeta, iv.
en los comptes, Alcunce. Subductio, nis, reliqua de- ALCOBETA. f. d. Alcobilla, alcobita. Zetecula,
bili summa. II
Capacitat, talent. A/('fl)ice. Ingenium, zolhecula, m.
ii.
[| L' acte de alcansarà algú. Alcance. Assecutio, ALCOFOLL. ra. Esperit de vi. Alcohol. Alcohol
Consecutio, nis. 15
La distància à que arriba alguna indeclinable. mineral negra y resplandent
||
Pedra
cosa. Alcance. Jactus, us, projectio, nis. que's divideix en fullas. Alcohol , antimonio Stibium, .

ALCANSAR. V. a. Aconseguir à algú. Akanzar. ii,islimmí, indeclinable.


Assequor, consequor, eris. ||
Acreditar, restar a fa- ALCOFOLLADOR. m. Qui alcofolla. Alcohola-

vor de algú alguna quantitat. Alcanzar. Gredilorem dor. Qui stibio fucal.
ex supputatione raanere; subductis rationibus pecu- ALCOFOLLAR. V. a. ant. Pintar ab alcofoU. Al-
nia superaré. Haver viscut en temps de altres 6
|| coholar. Stibio fucare,linire. ||
quím. Extràurer l'es-
del que's parla. Alcanzar. Coa'vum esse; in ha'C vel perit de algun licor. Alcoholar. Licoris spiritum ex-
illa tempora incidere. || Enténdrer, saber. Alcanzar, traere. ||
Reduhir à pols menudíssima alguna matèria
penetrar, comprehen'der. Comprehendo, inlelligo, ca- sòlida. Alcoholar, alcoholizar. Ads piritum reducere.
pio, is, calleo, es. Lograr alguna pretensió. Alcan-
(] ALCOFOLLAT. p. p. Alcoholado. Slibio fucalus,
zar. Obtineo, es, evinco, is, impetro, as. ||
Arribar linitus.
fins à alguna part ab la ma ó ab la vista etc. Alcan- ALCOFOLLERA. ra. Lo vas de posar 1' alcofoll.
zar. Attingo, is. Alcoholera. Yasculum slibii.

iLCÀNSAa POCH ó NO ALCANSAR MES. fr. Tenir poca ALCOLL. ant. ra alcofoll.
capacitat. Akanzarsek poco d alguno ó no alcanzàr- ALCORA, m. Lo llibre de la lley de Mahoraa. Al-
sele mas. Minús mentis acie pollere, cordn. Alcoranus, i.

Qii CANSA, ALCANSA. rcf. Deuota la eficàcia que te- ALCORANISTA. m. Doctor, expositor del alco-
nen las oracions 'ó súplicas repetidas pera lograr lo rà. Alcoranista. Mahoraetica; legis doctor.

ÍJutt's demana. Amen, amenalcielo llega. Pobre impor- ALGÚ, NA. ALGÚ.
tuno saca mendrugo. Iterataí preces coelum tangunt. ALGUN, A. ant. algú.
Pulsate, et aperietur vobis. ALCUBETA. f. ant Part dels edificis principals
MENOs PROCURA, ALCANSA MILLOR, ref. quB de-
QUI de la baixa edat, que seria lloch abovedat y segur.
nota quant perjudicial es lo importunar massa. ALD AVANT. ant. devant.
Quien menos procura akanza mas bien. Concupita ALDEA. f. Poble de la jurisdicció de altre major.
sa;pe minimè importunus obtinet. Aldea. Pagus, vicus, oppidulum, i.

ALCANSAT, DA. p.p. Alcanzado. Assequutus, ALDEA, NA. ra. y f. Lo natural ó lo pertanyent
impetratus. ||
Pobre, endeutat. Alcanzado. yEre alie- à la aldea. Aldeano, aldeaniego. Paganus, rusticus, i.

no oppressus. ALDEHETA. f. d. Aldehuela, aldehilla,aldeorro,


ALCÀNTARA. f. Caixa ahont se recull lo vellut aldeorrio. Parvus vicus.

al temps de traballarlo. Alcdntara. Theca, capsa, a;. ALDEMENYS. adv. ant. ALMENYS.
II
Orde militar. Alcdntara. Alcantarensis ordo. [j ALDEVANT. adv. devant. 1.

Ciutat de Espanya en Extremadura. Alcdntara. Al- ALDUGAR. ra. Seda basta que's trau del capell,
cantara, iv, Norba, ca;sarea, Trajani pons. que forman dos ó mes cuchs junts. Adumr. Sericura
ALCARAVÀ. m. ter. Certa clase de aucell de inferius.
estany. ALDUF. m. ant. catúfol. ||
ant. pandero.

ALÇARÀ VIA. f.
y ALDUFER, A. m. y f. ant. Tocador de pandero.
ALCARICÓVIA. f. Planta perenne de la alsària Adufero. Tyrapanistra, iv.

de dos peus, fullas mòlt primas, la arrel llarga y ALDUFRABAL. ra. ant. pandero.
medicinal. Alcaravea. Carum, careum, i, carvis, is. ALÉ. m. Respiració. Alienlo, dlito, vaho. Anima,
ALCARXOFA. carxofa. f- 8B, spiritus, i, halilus, us. |1
Lo fatigat ó cansat. Rc-
ALCARXOFERA. f carxofera. suello. Spiritus, anhelitus, us, crebra aspiralio.
ALGÀSSAR. ra. nàut. L' espay entre 1'
arbre BÉÜRER DE UN ALÉ. fr. BÉURER DE UNA TIRADA.
major y la entrada à la cambra. Alcàzar. Slepas,.». ALEAGIÓ. f. Metalls units entre sí per medi de
[|
Fortalesa. Aícarar. Castrum, i, arx, cis. ||poét. la fusió. Aleacion. Commixtio metallorura.
Palau real. Alcdzar. Regia arx. ALECT. f. Una de las furias veneradas pels pa-
ALCAVOT, m. arcabot. gans com à diosas venjadoras dels crimens. Aleclo.
ALCAYDIAT. m. L' ofici de Alcayt. Alcaldia, ALEGAR. V. a. AL-LEGAR.
Arcis aut carceris custodis oíïïcium. ALEGORIA. f. AL-LGGORIA.
ALCAYT. m. ant. alcaldb. j]
Qui lò à sòn càr- ALEGRA, f. Instruments dels facultatius pera
rech la guarda de un castell. Akaide. Arcis custos. descubrir 1' os en las feridas del cap. Legra. Seal-»

ALCE. m. grànbéstia. pra lunala.


64 ALE DICCIONARI ALE
ALEGRADOR. m. Paper retort per atiar la llum. ALEJAR. V. n. Móurer las alas. Alear. Alàs agi-
Alegrador. Excitando Uumini tortilis chartula, pa- taré.

pyrus intortus. || Se diu del home plaga y que fà ALELARSE. V. r. Tomarse lelo. Alelarse. He-
ríurer. Alegrador. Exhilarans. bescere.
ALEGRAMENT, m. ant. alegria. \\ adv. m. alelí. m. poet. vioía.
Alegremente. Laítè, hilariter, alacriter. ALELUYA. f Alabau al Senyor. Aleluya, alabad

ALEGRANSA. f. ant. alegria. al Scnor. Alleluya. |) Lo temps de pascua florida.


ALEGRAR. V. a. Causar alegria. Alegrar. Hila- Aleluya. Pascha) festum, tempus. ||
alegria, goig. \\

ro, exhilaro, tetifico, as. Avivar, hermosejar, dar


||
Planta lújula. || trébol herba.
nou esplendor àlas cosas inanimadas. Alegrar. For- aleluya, aleluïa, qui no mata pqrch no menja
mosum, nitidum reddere. xuLLA. ref. fam. pera donar à enténdrer que comun-
ALEGRAR LAS LLUMS. fr. mct. Atiarlas. Alegrar, ment no 's fan favors à qui no 'Is pòt recompensar.
avivar. Contorlo, intorto papyro lucernas excitaré. Barrabao Jabilla, quien no matapuerco no come mor-
ALEGRARSE. V. r. Sentir, róbrer alegria. Ale- cilla. Non nisi qui rependere potest, munera dantur.
grarse. Gaudeo, renideo, es, Uietor, aris. ||
ant. gau- TOCAR A ALELUYA. fr. pera manifestar la satisfacció

dir. de haverse conclòs que durava mòlt mes del re-


lo

ALEGRARSE DELS PRIVILEGIS. Gozar los privUegios. gular. Te-Deum. Jam tàndem perficilur.
Uti privilegiïs. COBRAR ALELUYA. loC. ant. CANTAR ALELUYA.
ALEGRAT, DA. p. p. Akgrado. La3tatus. ALEMANDA. f. Ball íigurat enire dos personas.
ALEGRATJE. m. ant. y Alemanda, alemana. Germànica sallatio.

ALEGRE, adj. Content. Alegre, gozoso. Laítus, ALEMANY, y pertanyent à Alema-


adj. Natural

alacris, hilaris. || Joyós, divertit. Alegre, divertido, nya. Aleman. Germanus, germanicus, allemanus.
correnlon, jovial, jocoso. Festus, lascibundus, genia- ALEMANYA, f. Imperi, país extens de Europa.
lis. [[
Dit de las cosas inanimadas, com dia, noticia Alemania, Germania. Allemania, Germania, a3.

ALEGRE. Alegre, fausta, feliz, placenlero. Faustus, ALEMANYAS. f. pi. Cerla roba. Alenwnetas.
Isetificans. |] Color viu y agradable à la vista. Alegre. Tela germànica.
Gratus, alacris. |1
m. ant. alegria. ALENA. f. Instrument pera cusir sabalas. Lesna.
ALEGRE DE CASCOS, exp. Qui tè poch enteniment. Subula, iu.

Alegre de cascos. Inconsultè hilaris. punxagut com la alena. Alesnado. Subularis, acu-
AB AQUELL ALEGRE, fr. Cou akgría. lus.
DONARSE ALEGRE, expr. ant. Alegrarse, regocijarse ALENADA, f. La respiració que despedeix de
y estar alegre. una vegada. Vaharada. Exhalalio, emissió, nis, ha-
ESTAR alegre, fr. Estar un poch borratxo. Ale- li tus, ús.
grarse, estar calamocano. Vine laítitia gestire, semi ALENAR. V. n. Despedir 1'
alè. Respirar, alen-
ebrium esse. tar, vahear, vahar. Respiro, anhelo, as, hahtus amit-
GASTAR alegrement, fr. GASTAR. tere.
ALEGRET, dim. Alegrete. Ililarus, i. ALENDADOR, A. m. y f.Asmúlico. Anhelus, i.
ALEGRIA, f. Goig, coniento. Alegria, jubilo, ALENDAR. V. n. Alenar ab violència. Resollar.
flacer. Laítitia, ai, hiiariías, afis, gaudium, ii. j|
Spiro, respiro, anhelo, as. || m. ant. alé, respiració
Regositj mòlt gran. Alborozo. Jubilum, i, exulfatio, forta.
nis. Planta de brancas y fuUas peludas, flor blan-
(I ALENEGABLE. adj. ant. rellisqüent.
ca, y quatre llavors grogas ab una capsela. Alegria, ALENEGAMENT. m. ant. relliscada.
ajonjoli. Sesama, ai, sesamiim, i. ALENEGARSE. V. r. ant. relliscar.
alegria AMAGADA, CANDELA APAGADA, ref. Que Cll- ALENS. m. ant. y
senya que'ls gustos són menors quaní no's comuni- ALENT. m. ant. alé.
can. Alegria secreta, candela muerta. Frigidum sine ALENTADAMENT. adv. m. Akntadamente. Yi-
socio gaudium. riliter.
alegría pública. Festas públicas. Alegrias, regoci-
ALENTAR. v. a. Animar, donar coratge. Alen-
jos púhlicos. Ludi, speclacula, orum.
tar, animar. Exsuscito, roboro, animo, as. |j
Esforsar
ALEGRÍSSIM, A. adj. sup. Alegrisimo. Loetis- al qui està acobardit. Alentar. Jacentem excitaré.
simus.
ALENTARSE. V. r. Cobrar animo. Alentarse.
ALEGRO, m. mús. Ua dels moviments funda- Stimulari, excitari, inflammari.
mentals, y equival à viu. Alegro. Modus celerior et ALENTAT, DA. p. p. Alentado. Roboratus, con-
hilarior.
firmatus. [] adj. Valent. Alentado, esforzado, valienle.
alegroys. m. pi. fam. Alegria boija estraordi-
Animosus, impavidus, strenuus.
nària y bulliciosa. Tenir los alegrois. Estar boig de
ALENTORN. adv. 11. ant. entorn.
alegria. Estar loco de alegria ó de contento. Nimio
ALEP. m. La roda de molí de farina ahont pega
gandio aífici.
la aygua. Rodezno, rodete. Molucrum, i, moletrina
ALEIX. m. Nom de home. Aléjo. Alexius, ii. trochlea, Ciutat de Sirià. Alepo, Beroé, es.
[J
ALF CATALÀ. ALl^ Oa
LEPi. m. Roba llisa de seda ó de llana mòlt fina. ALFÀBREGA BORDA. Albohaca salvajc, silvestre. Aci-
Alepin. Tela beroénsis. [] Lo natural, y lo que per- nus, i, ocimastrum, i.

tany à la ciutat de Alepo. Alepino. Beroénsis. ALFÀBREGA CRESPADA. AlhaJíaca risada. Ocimum
ALERTA, f. Avís que 's dònan las cenlinellas de basilicum.
nit Alerta: Heus vide, vigila. || adv. in. Ab vigilàn- ALFACH. m. Banch de arena. Alfaqiie. Syrlis, is.
cia. Alerta. Yigilanter, adsis animo, adeste animis. ALFALS, m. pi. Planta de més de un peu de
ANAtt, KSTAR ALERTA, fr. Estar akrla, sobre el aviso, altura; sas tlors de cinch fuUas. Es saludable y fresca
iraer la barba sobre el hombro. Oculis et animo ades- per las cabalcaduras. Alfalfa, alfalfe. Medica, ai. ||

se. ant. Certa classe de roba.


AXAu ALERTI, cxpr. dc amcnassa. Guàrdate de^ ALFALSAR. m. Lloch sembrat de alfals. Alfal-
dioblo. Cave ne faxis. fal, alfalfar. Medica consitus ager.
ULL ALERTA, fr. ESTAR ALERTA. ALFANET. m. Aucell de rapinya, espècie de
ALERTAR. V. a. anl. Excitar à posar atenció. falcó, blanquinós clapat de pardo. Alfaneque. Alpha-
Apercibir, alertar. Animum ad attenlionem movere, nus, i, lanarius falco.
excitaré. ALFANGE. m. Sabre ample, curt y corb. Alfan-
ALESNA. ALE.VA. f. je. Acinaces, is.

ALE8NAT, DA. adj. Punxagut à manera de ale- COP DE ALFANJE. Alfatijazo. Aciuacis iclus.
na. Alcznado. Aculus. ALFANGET. m.
d. Alfanjete. Parvus acinaces.
ALET. m. Entre 'Is comerciants síndich, comis- ALFANÍ.m. ant. alfenyich.
sionat. Sindico. Syndicus, i. |] Procurador ó notari ALFANJÀS. ra. aum, Alfanjajo, alfanjon. Gran-
passat, que espera hi haja unaplassa vacant. Aspi- dis acinaces.
rante de procurador ó escribano. Notarii, muneris ALFAQUÍ. m. Entre 'Is musulmans lo doctor de
candidatus. la lley. Alfaqui. Legis interpres.
QiiN ALET. exp. Denota que algú es mòlt sagàs. ALFARDA. f. ant. Espècie de tribut que's paga
Buen pdjaro, bravo sacristan; buena brasa, linda cana per dret de ayguas. A //«/(/«. Yec I igal pro irrigan-
de pescar. Sibi cauíus, providus, valdò sagax. dis agris.
ALETA. f. d. Aleta, aletilla. Allula, axilla, pen- ALFARDER. m. aní. Qui cobra '1 drel de alfar-
nula, ic. II
La membrana ab que 'Is peixos s' ajudan da. Alfardero. Coactorvectigalispro irrigandis agris.
à nadar. Aleta. Ala, pinna, pinnula. f. Pessa que ||
ALFARDÓ. m. volanderaí.
forma la coderna posterior ó última de popa, y va ALFENYICH. m. Pasta de sucre amassada ab
unida à la extremitat del* jous. Aleta. olide amelUas dolsas. Alfenique. Penidia, a;. met. [)

FÉR LA ALETA. fr. Móurcr las alas ab freqüència. Lo delicat de complexió. Alfenique. Delicatulns, i.
Aletear, cernerse las aves. Alas frequenter quatere, ALFERES, m. Pròpiament 1'
oficial militar que
concutere, jactare. [|
met. Buscar ocasions de poder porta la bandera, però ja 's dóna aquest nom à qual-
mostrar afecte à la persona ques pretén. Eacer la sevol subtinent, Alférez. Signifer, i, vexillarius, ii.

rueda. Quibuslibet uti consiliis ad foeminum cupi- ALFIL. f. Pessa en lo joch del aixedrés, que imi-
tam adipiscendam. ta al elefant. Alfil. Elephas in latrunculorum ludo.
ALETAR. V. a. anf. alletar. ALFLAVIA. ant. Eyna pera posar licors. Espè-
ALETAS. f. pi. Part de las leclas de cert instru- cie de vasija. Seria, ae.

ment músich anomenat espinela. Aletas de la espi- ALFOLBES. f. ant, fenigrecu.


neta. Fidicularis organi, plectorum pinnulaï. ALFONDECH. m. ant. Payol. Alfoli, alondiga,
ALEVAR. V. a. ELEVAR. pósito. Publicum horreum, granarium.
de ||
Llotja
ALEVÓS, A. adj. Qui obra ab alevosia. Alevoso. mercaders. Lonja de mercaderes. U^^'•catorum porli-
Sicarius, ii, Iraditor, proditor, oris. |i
Dit de la acció cus. m. Sitja. 1.
II

y efecte. Alevoso. Perfidus. ALFONS, m. Nom de persona. Alfonso. Alphon-


ALEVOSAMENT. adv. m. AlevosanwUc. Perfidè. sus, i.

ALEVOSIA. f. Trahició, infidelitat, Alevosia. ALFONSÍ, NA. adj. Lo pertanyent à Alfonso.


Proditio, nis. Alfonsino. Alpbonsinus.
ALEXAR. v. a. anf. deixar, renunciar. ALFORBI. m. euforbi.
ALFÀBAGA. y f. ALFORDÓ. m. ter. voundera.
ALFÀBEGA, alfàbrega. f. ALFORJA, f. Sach unit pels caps y obert pel
ALFABET, m. ABECEDARI. milj pera igualar lo pes ; coraunmcnt s' usa en
ALFABÈTICAMENT, adv. m. Per orde alfabé- plural. Alforja. Pera, mantica, sa.
tich. Alfahctiramente. Ordine alphabelico. TIRARHO tot A LA ALFORJA, fr, TIRÀRSEHO À LAS ES-
ALFABÉTICH, CA. adj. Lo que pertany al al- PATLLAS.
fabet. Alfabético. Alphabelicus. TRAURER LOS PEUS DE LA ALFORJA, loc. mct. Pérdrer
ALFÀBREGA, f. Planta annual,de fuUas menu- toia consideració ó respecte. Lesmandarse.
das de un vert hermós y mòlt fragant, Albaham, ALFORJER. m. Qui fà ó ven alforjas. Alforjero
alhabega. Ocymum, ocimum, i. Perarum opifex seu venditor.

TOMO I,
10
66 ALH DICCIONARI ALI
ALFORJETA. f. d. Alforjita, alforjilla, alfor- BONA ALHAJA. cxp. irou. S' aplica à aquell qne es
juela. Manlicula, ee. astut ó través. Buena alhaja. Yafer, versutus homo.
ALFORRAR. V, a. ant. Donar llibertat al esclau. ALHAJA QUE TÉ BOCA, NINGÚ LA TOCA. ref. ab que 's
Ahorrar, y manumitir. for. Emancipo, as, manu- dóna à enténdrer que tots fugen de lo que porta
niillo, is, manicipium circumvertere. gasto. Alhaja que liene boca ninguno la toca. QuaA
ALFORRER, A. adj. L' esclau que ha lograt sumptus secum affert intactum manet.
llibertat. Horro. Manumissus servus. ALHAJAR. V. a. Guarnir ab alhajas. Alhajar.
ALFÓS. m. ter. Certa classe de peix. Supelleclilibus ornaré, instruere. [|
met. Enriquir,
ALGA. f. Herba que 's cria entre la aygua, tan adornar, ó donar major llustre y esplendor. Enjoyar.
lleugera que la aygua la arranca y queda nadant- Gemmas includere. j| Provehir de mobles. Moblar.
Ova, alga. Alga, ui va, vulga, ae. Domum supelleclilibus ornaré, ulensilibus instruere.
ALGÀLIA. f. Licor espès y olorós que cria '1
ALHAJAT, DA. p. p. Alhajado. Supelleclilibus
gat de Algàlia en una bossa sola la cua. Algalia. Al- ornatus.
galia, ee. I cirurg. Instrument de metall, vuyt, que ALHAJETA. f. d. Alhajila, alhajilla, alhajuela.

s' introduheix en lo conducto de la orina pera fa- Tenuis supellex.


cilitaria. Algalia. JEaea, ae, aenea fistula orinam ALHENYA. f. ant. Olivella.

eíiluere valens. ALIAGRÀ. ra. Malaltia de la melsa que fa tor-

ALGARAVIA. Llengua aràbiga. Algarabia. Ara- nar mòlt groch. Ictericia, aliacàn. Iclerus, i. ||Qui
bica lingua. |]
Escriptura ó paraulas que no s' ente- pateix de aquest mal. Itericiado, ictérico, Ictericus,
nen. Algarabia. Res diííicilisintellectu, || met. Crits, aurigineus.
confusió dels que parlan en un temps, ó pro- lots ALIAN8A. f. Pacte, societat entre 'Is prínceps
nunciació atropellada y confusa de un sol. Algara- de diferents estats pera defensarse mútuament dels
bia. Tumulluarius clamor. enemichs. Alianza, confederacion, liga. Foodus, eris,
ÀLGEBRA, f. Part de las matemàticas, que con- socielas, atis. (1 Parenliu. Alianza, parenlesco, co-
sidera la quantitat del modo mès general, y la re- nexion. Necessitudo, nis, propinquitas, affinifas,

presenta ablletras. Àlgebra. Àlgebra, ai. atis.

ALGEBRAICH, CA. adj. Lo pertanyent à la àl- ALIARIA, f. Herba de olor de alls, fullas en fi-

gebra. Algebraico. Algebraicus. gura de cor, flors pelitas y blancas, lo fruyt una
ALGEBRISTA. m. Professor de àlgebra. Alge- tavelleta plena de llavors mòlt pelitas. Aliaria. Alia-
brista. Algebrae perilus. ria, 3a.

ALGEPS. m. ant. guix. ALIARSE. V. r. Unirse 'Isprínceps de diferents


ALGER. m. ciutat en Àfrica. Argcl. Algeriura, estats pera defensarse dels enemichs. Aliarse, coH-
Argerium, ii. garse,confederarse. Consociari,foDdus inire. |]
Unirse,
ALGERÍ, na. adj. Natural de Alger. Argelina. col-ligarse ab altre. Aliarse, mancomunarse Sociari. .

Algerinus. ÀLIAS. adv. llatí. De altra manera, per altre


ALGIHET. m. Guerra santa dels àrabes contra nom. Àlias.

cristians. Algihed. ALIAT, DA. p. p. Aliada. Consociatus, confoe-


ALGORFA. f. GOLFA. deratus.
ALGOTSIL. m. ant. y. ALIGAGABÍ. m. Planta raraosa de un peu de
ALGOTSIR. m. ant. agusil. elevació, las fullas tenen la figura de un cor y las
ALGÚ, NA. nom indef. Alguno, alguien. Aliquis, flors de una roda. Alquequenje. Physalis alkakenge.
quispiam, ullus, nonnuUus. ALIGANTÍ, na. adj. Natural de Alicant. Alican-
ALGÚ ALTRE. Otro. Alius quidam. tino. Illicianus.

81 ALGÚ. si alguno. Siquis, si aliquis, si ullus. ALICATAS. f. Mordassetas ab punta pera fér ca-
ALGUASIL. m. ant. y deneía de rosari, etc. Alicates. Forficulae, arum, par-
ALGUATZIR. m. ant. AGUSIL. vse, forcipes.
ALGUIRANDO. m. GUILANDO. ALIGORN. m. Animal fabulós com un caballet,
ALGUN, A. nom indef. algú. [|
adj. Anteposat al ab un corn al milj del front. Los naturalistas solen
substantiu. Algun; y si '1
substantiu se li anteposa dar aquest nom al Rinoceront, ünicornio, monocerote.
ó 's calla, Alguno. Aliquis. Unicornis, is, monoceros, rhinoceros, olis.
ALGÜN TEMPS, y ALIDADA. geom. Regle que gira en lo centro
ALGUNA HORA. m. adv. En otro tiempo, un tiempo de un instrument que serveix pera medir los àn-
fué ó hubo. Olim, quondam. guls. Alidada. Regula versatilis ad angulus metien-
ALGUNA VEGADA, m. adv. Alguutt vez. Interdum, dos.
interduatim, quandoque. ALIENAR. V. a. ENAGENAR.
ALGUTSIL. m. y ALIENO, A. adj. ant. agé.
ALGUTSIR. m. AGUSIL. ALIER. ra. ant. Soldat de mar. Alier. Navis
ALHAJA. f. Joya, moble ó adorno preciós. Al- miles.
haja. Supellex, ctilis. ALIFAFA. m. Tumor en las camas de las ca-
ALI CATALÀ. AU 67
^1 balcadura! Alifafe. Aqnosiis in jumentorani crun-
balcaduras, fovere. ||
Fomentar algun
alimentar, cebar, atizar. Colo,
afecte, ó passió. Fomentar,
is, stimulo, as,
bas tumor.
ÀLIGA. f. Àucell de rapinya, de bèch fort, agu- ALIMENTARI, A. adj. for. Subjecte à qui so
Es rey dels aucells. senyalan aliments. Alimentario, alimenlista. Àlimen-
da visla, y vola mòlt all. lo

Aguilà. Aquila, x, jovis, regia avis, ales. ||


Insígnia larius,

de la legió romana. Aguilà. Aquila, x. Moneda de \\


LLEY ALiMENT.UiA. La quc obliga als fills à donar
or en temps dels reys católichs, que valia deu rals aliments als pares. Ley alimentaria. Alimentaria lex.

de plata. Aguilà. Aureus nunimus. astr. Conslel- ||


ALIMENTARSE. V. r. Menjar. Alimenlarse, nu-

lació boreal de vinl y una estrellas, de las quals las trirse. Gresco, alesco, is.

tres raòs nolables s' anomenan las tres marias. ALIMENTARSE DEL ATRE. fr. Tenir vanas csperausas.

Aguilà. Aquila, le.


Mantenerse del aire. Inani spe, aut blanditiis animura

Iligà borda. Aguilucho, úguila bastarda. Degener pascere. ||


Menjar poch, Sustentarse del aire. Tenuis-
aquila. simo cibo ali,

kiiGK PESCADORA. Àliga marina que comunraent se ALIMENTAT/DA. p, p. Alimentado. Alitus,

troba en la mar alta. Aguilà pescadora. Aquila, se. ALIMENTI8TA. m, ALIMENTARI,


.UiGA REAL. La major de totas, tò '1
bèch mòlt ALIOLI. m. Composició de alls picats y oli ben
gros y blavench, los ulls grossos y fondos. Aguilà debatut. Ajiaceite. Ex oleo alliatum.

i real ó doruda. Aquila fui va, falco chrysictas.


ÀLIGA CAÜDAL, ESTOREJÍYA, MELIOXA, CARPETEUA. DÍ-
feréncias de la espècie.
ALIQUOTA.
parts contingudas en un tot cert
das, com lo 4
adj. S' aplica à

respecte de 8, per estar contingut en


cada una de las
número de vega-

ES ü\A ÀLIGA, loc. met. Sér mòlt destre. Es una ell dos vegadas. Alicuota. Aliquota,
úguila. Màxima peritia pollet. ALIRÓ. m. Ala plomada. Alon. Alairaplamis.
SERNE l' àliga. fr. Sér algú mòlt destre en la co- ALÍS, A. adj. S' aplica al pa sens llevat. Cence-
sa de que 's parla. Cortarlas ó matarlas en el aire; íío, (ícimo. Acymus.

cojerlas al vuelo. Sese facilè expediré. ALISAR. V. n. ant. Y sos derivats, relliscar, |j

vÉURERHi MÈs QUE UNA ÀLIGA loc. Ver mas que un V. a. ALLISAU.
lince. Acuto visu pollere. ALISCARA. for. Pena imposada pels Usaljes al

ALIGOT, m. Lo fill del àliga. Aguilucho. Aquili- detentor ú ofensor de algun caballer, y consistia en
nus, aquilsB pullus. donar voltas ab los peus descalsos y en terra difor-
ALIGUETA. d. de àliga. Aguilucho, aguileja. Pu- me per tot 1' entorn del castell del senyor ofès ó pa-
llus aquilinus. sejarse à arbitri del jutje per las 10 propietats in-
ALIJAMA. ant. ALÉJAMA. f. inediatas. Aliscara. Aliscar, is.

ALIMÀRIA8. pi. LLIMARIAS. f. ALISMA. f. bot. Planta de dos peus de alsària,


ALIMEIVT. m. Tot lo que alimenta. Alimento. fullas en figura de ferro de llansa, flors petitas de
Alimenlum, i, alimonia, ai. ||
La matèria de algunas color blanch groguench. Alisma. Alisma, se.

cosas inanimadas, com la llenya respecte del foch. ALIURA. f. ant. ASPI.
Pahuln, alimento. Pabulum, i.
i|
Lo que fomenta al- ALIURAR. V. a, ant, aspiab.
gun afecte ó passió. Pabulo, cebo, alimento. Fomen- ALIVIADÍSSIM, A. adj. sup. Aliviadísimo. Yal-
tum, i, fomenfatio, nis. dè levalus.
LO B0.\ ALIMEXT FA BOX ESTENIMEXT. ref. AltreS ALIVIADOR.'m. Qui alivia. Aliviador. Levator, is.
dihuen: lo bojí aliment fa torvar jove i la gent. ALIVIAR. v. a. Alleugerar de càrrega ó pes.
ref. Denota que '1 bon aliment fa recobrar las for- Aliviar, aligerar. Levo, exonero, as, j]
met. Socórrer,
sas perdudas, y en cerla manera allarga la vida. donar alivio. Aliviar, relevar. Levo, sublevo, as. ||

Cara sin dientes hace à los muertos vivientes. Os abs- Mitigar, suavisar. Aliviar, mitigar, suavizar. Al-levo,
que denlibus cadavere furpius. as, lenio, is. ||
Consolar en las penas ó afliccions.
aliments, m. pi. La pensió que 's senyala per la Aliviar, consolar. Consolor, aris, solalium príebere.
manulencióde algú. Alimsnlos, asislencias. Alimenta, II
met. fam. pillar, robar.
orura, alimoniic, arum. ALIVIAT, DA. p. p. Aliviado, mejorado. Leva-
ALIMENTADOR. m. Qui alimenta. Alimentador. tus. II
adj S' usa ab los verbs trobarse, sentirse.
Alitor, is. Aliviado, mejorado. Levatus.
ALIME.VTAR. V. a. Criar, donar alimont. Ali- ALIVIO. ra. Disminució de malaltia. Alivio, mejo-
mentar, nnlrir. Sustento, as, aio, is. Mantenir, Ali- ||
ria Metlella, aj, allevamentum, i. Auxili, Alivio,
||

mentar. Sustento, as, foveo, es, alo, nutrio, is, ausilio, Auxiliura, ii. Descans, desahogo, consol.
|| ||

Senyalar aliments à algú. Alimentar. Alo, is, ad vi- Alivio. Levamen, inis, solatium, ii, || bemey, esmena.
tam necessària prabere. Donar vigor, fomentar ||
ALIZARI. m. GRANSA.
per medi del calor natural. Alimentar, fomentar, nu- ALIABA. f. ant. buyrach.
trir.Fomento, as, foveo, es, vires addere. Aplicar |I
ALTAMA. f. ant. Junta de moros. Aljama. Mau-
matèria à algunas cosas inanimadas com llenya al rorum coetus. Sinagoga dels juheus. Aljama, alca-
||

foch. Alimentar, rehar, nutrir. Alo, is, vires addere, ma, .TudíEorum sinagoga.
(Í8 ALL DICCIONARI ALL
ALJONOLÍ. ra. ant. aiegría. Planta. PríEbeo, es, porrigo, is. ||
Víurer, com aquest malalt
ALJUB. m ant. cisterxa. |i
Esperó pera que la no pót ALLARGAR mòlt. Alargar, durar, tirar. Yivo,
corrent no perjudique en las voras dels rius. Pa- is, ducerevitam, levum producere. ||
Fér durar, en-
rapeto, reparo, eslribo. Fullura, m, fundamentum, i. tretenirse en la execució de alguna cosa. Alargar,
ALJUBA. f. Vestidura morisca sens mànegas endurar, prolongar, dilatar. Dilato, as, produco, pro-
com un sach. A^juba. Arabica sine manicis túnica. traho, is. |!
Suspéndrer per algun temps la execució
ALJÜVAR. m. ant. aixovar. de alguna cosa. Alargar, diferir, alongar, dilatar, re-

ALL. m. Planta ab unacabessa sota terra, dividi- tardar. Prorogo, procrastino, as, praisens in tempus
da en diferents grans, Ajo. Allium, ii, scorodon, ii. omittere. ||
soltar , afluixar. ||
ter. manllevar, [j

11
Cada un dels seus grans. Dienle. Allium. DUEAR, subsistir.
ALL TENDRE. Ajcte. Teucrum allium. ALLARGAR LO PAS. fr. Anar mès depressa. Alargar el

ALLS DE BRUIXA. Lo bort, de fuUas planas, color paso. Propero, as, citius progredi.
entre negre y nurpúreo. Ajo de cukbra. Roseum, ALLARGAR LOS CORDONS DE LA BOSSA. fr. DOUar di-

vineale, sylvestre allium. ners. Alargar, soltar la bolsa. Pecuniam dare.


CABESSA DE ALLS. Cttbeztt dc üjos. Allü caput, bul- ALLARGAR LO viOLARi ó LA VIDA. fr. Alargar el Vita-

bus, pomum. licio. Provivo, is, aïtatem ampliaré.


COM ux ALL. exp. S' usa ab la frase: estar sa com ALLARGAR POCH. fr. met. Tenir poca capacitat.
UN ALL. Como un ajo. Validus. Alcanzdrsele poco, no alcanzàrsele mas. Nihil aut pa-
c )R DE ALL. Corazon de ajo, machuelo. Interior allü rum videf; minus mentis acie pollet.

pars. A TOT ALLARGAR, exp. A todo rebentar ó tirar. Súm-


FORCii DE ALLS. Ristra, horca de ajos. AUiorum res- mum, ad, ut súmmum
tis. NO ALLARGAR MES. fr. ALLARGAR POCH.
SALSA DE ALLS, Ajete. AUiamentum, raoretum, i. NO ALLARGAR MES LO BRAS QUE LA MANEGA, fr pro-
TANT PUT UN ALL COM CENT CABESSAS. BXpr. fam. verbial. No gastar, ni sol•licitar mès de lo que cor-
Que explica la resolució de pérdrer alguna cosa mòs respon al estat de cada qual. No estirar la pierna
en qualsevol matèria ab 1' animo de conseguir algun mas de lo que alcanza la manta; estender la pierna

fi. Presó por mil, presó por mil y quinienlos; presó basta donde llegue la sabana. Suo se pede meliri;
por um, presó por cienlo. Ob eentum libeat plecti, si majores nido pennas ne extendito cautus.
plector ob unum. ALLARGARSE. v. r, Alargarse, prolongarse.
ALLÀ. adv. 11. Alia. Illic, illuc, eo loco. \\
Sobre, Longisco, is, dilator, aris. Ij
Allunyarse, desviarse.
poch més ó menos, com vinga allà à las vuyt. So- Alargarse, alejarse. Longiüs digredi, progredi. 1|

bre, d cosa. Plus minusve. | En lo antich, com allà Estirarse, Alargarse, estirarse. Latesco, is. |j
fugir.

en temps dels godos. Allà. Olim. II


Fér durar lo discurs, la conversació etc. Alargar-
allà se las uajan. ref. Que's compongan. Alia se se, estender se. Longiüs dicendo provehi. ||
Dit dels
las haijan, ó se las avengan, ó se las campaneen. Ipsi. dias y nits. créixer.
viderint, tuas libi res habeto, iquid ad me? ALLÀS. m. aum. Ajazo. Allium grande.
vETHO ALLÀ. Dc aquella manera. Asi asi. Mediocri- ALLARGHS. m. pi. y
ler, modicè. ALLARGAS. f. pi. Largas, treguas. Morae, dila-
ALLADA. f. ant. ALiOLi. I| Picada, salsa de alls, tiones, inducia;.
pa y sal. Ajada. Alliatum, i. DONAR ALLARGAS. ff. Diferir un negoci. Dar largas.
ALLANAR. v. a. ant, Y sos derivats, aplanar. Moras nectere, rem prorogare.
ALLANGUIRSE. v. r. esllanguiuse. ALLARGAT, DA. p. p. Alargado. Productus.
ALLANSEJAR. V. a. ant. LLANSEJAR. ALLAUJAR. V. a. ALLEÜGERAR.
ALLAR. Lloch sembrat de alls. Ajar. Alliis con- AL-LEGAGIÓ. f. Cita pera autorisar lo que di-
situs ager. bém. Alegacion, cita, auloridad, testimonio. Testimo-
ALLARG ADOR, A. m. y f. Qui allarga. Alarga- nium, ii, auctoritas, atis, probatio, nis. Exposició ||

dor. Extensor, is. del dret de cada hú, y 1' escrit que'l conté. Alega-
ALLARCH. m. y cion, alegato, rèplica. Allegatio, nis.
ALLARGAMENT, m. La acció de allargar. AL-LEGAR. V. a. Confirmar alguna cosa ab
Alargamiento. Protensio, productio, nis. algun fèt, autoritat ó testimoni. Alegar, citar, pro-
ALLARGAR. V. a. Exténdrer, fér raès llarga ducir, acotar. Testes producere, auctores, citaré,
alguna cosa. Alargar. Protendo, produco, is. ||
En allegare; de historia, annalium memoriara
y en fèt
las armas de foch, arribar lo tir à certa distancia. replicaré Probar los advocats lo dret que defen-
||

Alargar, alcanzar, llegar. Pertingo, attingo, is.


||
san. Alegar, abogar. Defendo, is, jus proferre, ex
Aumentar lo número ó quantitat senyalada, com lo jure agere.
salari, la raceió. Alargar, aumentar. Augeo, adau- AL-LEGAR FALSAMENT, fr. Akgar CH folso. Falsis

geo, es. II
Cedir lo que's tè ó posseheix, com un em- auctoritatibus uti, quidpiam falsi producere.
pleo, arrendament etc. Alargar, ceder. Cedo, is. |1
AL-LEGARSE. V, r. Alegarse. Agiex jure, alle-

Donar una cosa distant a qui la demana. Alargar. gari.


, .

ALL CATALÀ. ALL (i<)

AL-LEGAT, DA. p. p. Akfjado. Allegattis ||


m. gacion. Alligalio, nis, |1
arit. Operació que ensenja
AL-LEG\(:iÓ, EXPOSICIÓ. la porció, en que deuhen mesclarse las cosas pera
AL-LEGORIA. f. Continuació de metàforasanà- darlas lo valor que's desitja. A/í</rtCíon. Alligalionis

logas entre sí. Alegoria. Al•legoria, x, pluriíim ver- regula


boriim coniinuata melaphora. ALLIGAR. V, a. Obligar. Aligar. Obligo, as, co-
AL-LEGÓRICAMENT. adv. m. En senlil al-le- go,is.
górich. Alef/óricamenle. Allegoricè. ALLIGAT, DA. p. p. Aligado. Obligatus.
AL-LEGÓRIGH, CA. adj. Lo que conté al•lego- ALLIMÀRIAS. f. pi, LLUMINARIAS.
ria. Alegórico. Allegoricus, translativiis, translati- ALLIOLI, m. allioli.
tius. ALLI8ADOR. m. Qui allisa. Alisador. Polilor, is,

AL-LEGORISAR. V. a. Interpretar en sentit II


Instrument per allisar. Alisador. Polilor, is.

al-legórich. Aleyorizar. Allegoricè interpretari ALLI8ADURA. f. ALLISAMENT.


verba sumere. ALLISADURAS. f. pi, Las parts menudas que
AL-LEN. adv. ant. ademès. quedan de la pedra ó altres cosas que s' allisan, Ali-
AL-LENEGÓS, SA. adj. LLISCADÍS. saduras Segmen, nis, assula;, arum,
AL-LENTAR. V. a. ant. alentar. ALLISAMENT. m. La acció de allisar. Alisadu-
ALLER. m. Qui ven ó es aficionat als alls. Ajero. ra. Politio, nis, politura, ée.

Allii venditor, vel cupidus. ALLISAR. V. a. Posar llisa alguna cosa, Alisar.
ALLET. dim. de all. Ajete. Tenerum allium. Levigo, delevo,as. ||
Posar las parets llisas pera pin-
ALLETAMENT, m. La acció de donar mamar, tarlas ó emblanquinarlas. Enrasar. Plano, aíquo, as.
ó mamar la criatura. Lactància. Lactatus, us, lacta- II
Esgrunar alguna cosa ab altra, Frotar. Altero, is.

tio, nis. ALLISGAR. V. a. LLISCAR.

ALLETAR, v. a. anl. donar mimar. ALLISTADOR. m. Qui fà 1' allistament. Alista-


ALLEUGERAMENT. m. La acció dealleugerar. dor. Catalogum conficiens.
AUgeramienlo. Levatio, allevatio, nis. [| La acció de ALLISTAMENT. m. Llista. Alislamiento, lista.

descarregar lo pes sobrant de la nau. aUjo. Exone- Catalogus, i, census, us.


ratio, nis. ||
arq. La acció de desaparedar portals, ALLISTAR, v. a, Escríurer los noms en una llis-

finestras etc. A/íf/eramíenío. Exoneratio, nis, ta. Alistar. Adscribo, is, censeo, es. ||
empadronar.
ALLEUGERAR. v. a. Disminuhir lo pes de al- II
MATRICULAR.
guna cosa. Aligerar, aUviar. Allevo, as, onus mi- ALLI8TARSE. V, r. Donar lo nora pera que'l po-
nuere. met. Moderar las penas, pesars. Aligerar,
||
sen en llista, Alistarse. Dare nomen,
aliviar, templar. Mitigo, as, lenio, is. ||
Llevar càr- ALLISTAT, DA. p. p, Alistado. Conscriptus.
rech de alguna nau. Alijar, aligerar, aliviar. Ponde- ALLITARSE. v. r. Ajaürerse, 2,
re navem levare. ||
aliviar lo treball. ALLÒ. pr. dem. Aquella. Illud.
ALLEUGERAT, DA. p, p, Aligerado, aliviado. ALLÓ PER ALLÓ. fr, met, ídem por idem. ídem per
Levatus, lenitus. idem,
ALLEUJAMENT, m. alleugerament. DE ALLÓ MÈs, fr. Mucho. Multum,
ALLEUJAR. V. a. ALLECGERAR. !| ALLOJAR. ALLOCARSE. V. r. ant. Tornarse lloca la galli-
ALLEVAR. V. a. Acusar falsa y maliciosament à na. LLOCA.
algú. Calumniar, imputar, achacar, imponer, ahijar, AL-LOGUGIÓ. f. Plàtica ó discurs de paraula.
acumular. Calumnior, aris. Alocucion. Allocutio, oralio, nis.
ALLEVAT, DA. p. p. Ca/tímmarfo. Galumnialus. ALLOGAR. V. a, LLOGAR,
ALLEVIAMENT. m. ant. ALivio. ALLOJAR, y SOS derivats, allotjar,
ALLEVIAR. v. a. ant. aliviar, alleugerar, ||
ALLOMADOR. m. Qui alloma. Deslomador. De-
nàut. Alleujerar la nau foragitant part de sòn càr- lumbalor, is.

recli. Alijar. Exoneraré. ALLOMADURA. f. La acció de allomar y allo-


ALLÍ. adv. II. En aquell Uoch. Allí. Ibi, illic, il- marse. Deslomadura. Lumbifragium, ii, elumbalio,
luch. II
Lo mateix que a las horas, en aquell punt. nis,
intoMcs. Tunc, ibi. ALLOMAR. v. a. Trencar ó maltractar los

tí DE ALLÍ. m. adv. De
DE ALLÍ DA DE VENIR.
allí. Illinc,

fr.
inde, indidem.
Quc dcuota quc Una cosa
lloms. Deslomar. Delumbo, elumbo,
ALLOMARSE. v. r.
pnelumbo,
Deslomarse, derrengarse. De-
as,

tardarà mòlt en verificarse. Desde allí ha de venir. lumbari.


Inde venturus est. ALLOMAT, DA. p. p. Deslumbado, derrengado.
PER ALLÍ. m. adv. Por alli. Illàc, eà. Delumatus, elumbis, delumbis.
ALLÍ AVANT, adv. t. De alli en adelante. Inde, post- ALLONGAR, y sos derivats, allargar.
hàc. ALLOTJAMENT, m. Llocb per allotjar y allol-
ALLIBERTAR. V. a. anl. y derivats, llibertar. jarse. Alojamiento. Hospitium, diversorium, ii.
||

ALLICH. d. ALLET. Lloch entre cuberta y cuberta en los barcos. Aloja-


AL-LIGACIÓ. f. Mescla de dos 6 mèscosas. Ali- miento. Locusquo navigantiiim cellula'consfruuntur.
.

70 ALM DIGCIONARÍ ALM


ALLOTJAR. V. a. Donar habitació als soldats. zarron. Ochra, rubrica, Terreno abundant de ai. ||

Alojar. Milites in hospilio collocare. almangra. Ahnagral. Rubricosus ager.


ALLOTJARSE. V. r. Buscarse habitació 'is sol- ALMANGRAR. v. a. Pintar de almangra. Alma-
dats. Aiojarse. Hospitor, aris. grar. Rubro inficere.
AL-LUCINACIÓ. f, Encegament. Alucinamiento, ALMANGRENA. f. ant. ALMANGRA.
alucinacion. Alliicinatio, nis. ALMARRAIXA. f. MORRATXA.
AL-LUCINADAMENT. adv. m. Alucinadamente ALMARTEGH. ra. Mescla de plora, terra y cou-
Confusè, perturbatò. re que despedeix de sí la plata. Almartaga, litargi-

AL-LUCmAMENT. m. AL-LI'CINACIÓ. rio. Littargirius, ii, argentis spuma.


AL-LUCINAR. V. n. Enganyar, perturbar la ra- ALMÀSTEGH. m. MASTEGH.
hó. Alucinar, ofuscar, deslumbrar, entusiasmar. Cor- ALMEDROT. m. ant. ALMODROCn.
rumpo, perverlo, accendo, is. ALMÉNOS. adv, m. y
AL-LUGIlVARSE. V. r. Alucinarse, encapricharse. ALMENYS, adv. m. A LO ménos.
Alhicinor, aris, sua) sententia3 tenaciter adhaírere, ALMESGAT. HERRA FLATERA. f.

AL-LUCINAT, DA.p. p. Alucinado. Allucinalus. ALMESGH. m. Droga olorosa de la sanch presa


AL-LUDIR. V. n. Fér relació una cosa à altra ó que tè junt al Uombrígol cert animal de las Indias,
tenirla entre sí. Aludir. Alludo, is, refero, ers, sen- semblant al cervo. Almizcle, Moschus, neuseus, i.
suin alio referre. ADORAR AH ALMESCH. Almizclar. Moscho inodorare,
AL-LUM. m. ALUM. aíllare, perfundere.
AL-LUMBRAMENT. m. PART. ALMESQUERA. f. Vas de olors. Pebetero, per fil-
AL-LUMENAR. V. a. IL-LUMINAR. mador. Muroteciura, ii. || Espècie de rata de aygua
AL-LUMENATS. m. pi. Heretges que en lo si- que despedeix olor de almesch. Almizclera. Mus zi-
gle XVII tenian per inútil lo baptisme, dejuni y eu- bethicus.
caristia. Alumhrados. Illuminati, orum. ALMESQUi. m. Espècie de jacinto mès petit
ALLUNAT, DA. adj. ant. llunatich. un blau clar y despedeix
que'l comú: tè las flors de
ALLUNYAMENT, m. Apartament. Alejamienlo, olor de almesch. Almizclena. Hyacinthus moschi
aparlamiento. Araandatio, amotio, elongatio, nis.
||
odorem refferens.
AISLAMENT. [| ESTRANYAMENT. ALMET. m. CASCO.
ALLUNYAR. V. a. Apartar lluny. Alejar, detraer. . ALMÍBAR. ra. Sucre cuyt ab aygua fins à cert
Elongo, ablego, as, proculpellere. Expel-lir, Iràu- ||
punt de consistència. Almibar. Liquatum saccharura.
rer alguna persona ó cosa de algun Uoch. Alejar. [I
Dols de fruytas en conserva. Almibar. Salga-
Amovere, semovere longius. raura, i.

ALLUNYARSE. V. r. Alejarse. Discedere. ALMIRALLAT. m. Tribunal de marina. Almi-


ALi.u.WARSE DEL PROPÒSIT, fr. Apartarse ó desviar- rantazgo. Maritiraum tribunal. Lo dret que's paga ||

se del assumplo. Desviarse del propósUo. Ab argu- al almirall. Almirantazgo. Vectigal marifimo pra3-
mento digredi, à propositoaberrare. tori exsolvendum. Terme ahont s' exten la juris-
||

AL-LUSIÓ. f. Connexió, respecte, relació. Alu- dicció del almirall. Almirantazgo. Prseloris mariti-
sion, relacion, referència, respecto. Respectus, us, mi ditio.
allusio, relalio, nis. ALMO, A. adj. poét. Lo que cria ó alimenta. AU
AL-LUSIU, VA. adj. Lo que al-ludeix. Alusivo. mo. Almus. |1
met. poét. Venerable, benéfich. Almo.
Alkisivus, relalivus, i, alludens, entis. Almus.
ALMADRABA. f. Filat pera pescar la tunyina. ALMODROCH. m. ant. Salsa de oli, alls, for-
Almadraba. Thynnornm reté. Pesca de tunyina. ||
matge y altras cosas. Almodrote. Moretura, i.

• Almadraba. Thynnorum piscatio, piscafas. Lo pa- ||


ALMOIXERIF. m. Qui cuyda de cobrar Y al-
ratge ahontse pescan. Almadraba. Piscaria,8e. Qui raoixerifat. Almojarife. Portitor, is.
|1

s' ocupa en dita pesca. Almadrabero. Thynnorum ALMOIXERIFAT. m. Dret que pagan los gene-
piscator. rós de entrada y surtida del regne. Almojarifazgo,
ALMAIXIA. f. Coberta de negre que 's posan almojarifadgo. Portorium, ii.
los orientals antesque la sabata ó xinel-la pera cu- ALMORSAR. m. y V. n. esmorsar.
brirlo peu. Almajia, peal. Udo, pedole. ALMOSTA. La porció que cap en las
f. dos mans
ALMAJANEGH. m.
Màquina de guerra que juntas. Almuerza. Quod manus in cavum forraataj
servia pera tirar pedras. Mandron. Ballista, se, ma- capiunt.
china bellica ad saxa jacienda. ALMOYNA. f. Lo que's dóna al pobre. Limosna,
ALMANAGH m. PRONÓSTiCH. caridad. Eleemosyna, se.
ALMANCO. adv. A lo menos, al menos, por lo LA ALMOYNA QUANT LA FARÀS, NO MIRES A QUI LA FAS.
menos. Minimum, ad, ut rainimum. ref. Ensenya que '1 bè 's déu fér sens rairas par-
ALMANGONAR. v. a. enmangrar. ticulars fíaz bien, y no mires à quien. Etiara ignotis
ALMANGRA. Mescla de alumina
f.
y altras ter- prodesse memento. Omni petenti te indifferenter
ras ab oxido roig de ferro. Almagre, almagra, alma- tribue.
ALO CATALÀ. ALS "1
ALMOYNER. m. Qui distribuheix lasalmoynas. ALOSA. f. Aucell petit, pardo ab collar negre.
Limosnero. Eleemosynarius, ii, eleemosynae largi- Alondra. Cassila, alauda, ic.
tionibus priufector. Qui las recull. Limosnero, de- ALOTJAR, y sos derivats, allotjar.

r
||

widador, cuestor. Stipis corrogalor. ||


Qui fa al- ALOU. m. Heretat sens gravàmen. Alodio. Allo-
oyna per caritat. Limosnero. In, erga egenos bene- dium, ii.

ficUS. II
lUARE DE ALFORJA. ALPU8TOST. m. adv. ant. Lo mas presto, cuanto
ALMUDÍ. iu. pòsit. antes. Quanlocitius.
ALMUGADEN. m. Capità de alraugavérs Almo- ALQUERIA. f. Casa de camp. Alquería, quiíita.
caten. Dux. Villa, Hi, rus, uris.
ALMUGAVER ó ALMOGÀVER, m. Soldat del cos- alquímia, f. Art abque'screya transformar los
sos que feyan correrias en las lerras dels enemichs. metalls en or. Alquímia, Alchimia, a?. I] Metall de co-
Almogévar, aimogúrabe. Excursor miles. ||
Home del lor de or. Alquímia. JEs quodqumque coloris aurei.
camp que formava parlidas ab altres y feya cor- ALQUÍMICAMENT. adv. m. Segons reglas de
rerias en las terras dels enemichs. Aimogúrabe. alquímia. Alquimicamente. Zhemicè.
Agreslis excuosor. ALQUÍMIGH, GA. adj. Lo pertanyent à la al-
ALMOGAVERIA. f. La tropa dels almugavers, químia. Alquimico. Alchemicus.
Almogavería. Excursorum turma, |1
L' exercici dels ALQUIMISTA, m. Profesor de alquímia. Alqui-
almugavers. Almogavería. Cursorum munus, mista. Chemicus, i.

ALMUSSA. f. ARMUSSA. ALQUITRÀ. m. Composició de pega, seu grassa,


ALMUT. m. Mesura de grans que compren la resina y oli. Alquitrún. Nigra naphla. || tragacaxta.
dotsena part de una fanega. Almud, celemin. Medim- ALQUITRANAR. V. a. Untar ab alquitrà. Al-
Dus, i, modius, ii. quitranar. Naphta linire.
ALNA. f. ant. Mida belga un poch menor que la ALQUITRANAT, DA. p. p. Alquitranado. Naphta
mitja cana. Ana. Miner, belgicaulna. linitum. 11
m. nàut. Encerat ab alquitrà, ab lo qual
ALNO. m. VERN. se tapa '1 bitó pera que no hi entre la aygua. Alqui-
ALÓ. m. La ala plomada. Alón. Implumis ala, tranado. Bilumine illinita tela ad navis valvam ope-
ALOCADAMENT. adv. m. Sèns judici. Aíocoda- riendam.
7ne?i(e. Temeré. ALRE. adj. ant. altre.
ALOGAR. V. a. Fér pérdrer lo judici. Dementar. SÉR ALRE de ALGÚ. loc. ant. SUCCEHIRLI ALGUNA NO-
Dementera reddere. VETAT.
ALOCARSE. V. r. Pórdrer lo judici. Dementarse. ALS. prep. de acusatiu y datiu. Contracció de k
Insanire. LOS. A los. II
ant. Res, ninguna cosa. Nada. Nihil. ||

ALOCAT, DA. adj. Qui tè algunas cosas de loco. m. adv. ant. Diversament. De otra manera. AYúer,
Alocado. Judicio pra)ceps. alioquin.
ALOCUCIÓ. f. AL-LOCÜCIÓ. AL FAHANT. Hociendo otra cosa. Aliud faciens.
ALODIAL. adj. for. Béns llibres exempts de tot ALSA. f. Tros de solaque's posa en la forma, pe-

gravàmen. Alodiul. Allodialis, is. ra que la sabata isca més alta. Aha. Corium forma
ALODIARI. adj for. Senyor directe. SeTior di- superpositum ad calceos dilatandos. Entre estam- ||

recto. Dominus directus. pers lo que's posa sobre '1 timpà pera que isca bò
ALOES. CEVEK. la impressió. Alza. Fragmentum supra tympanura
ALOGI8. m. pi. Heretges que neganla existència positum. Una part de la frasqueta que posan aga-
II

del verb y la divinitat deJ. C. Alogis. fada al timpà pera que s' estampen las lletras en-
ALOHER. m. masover, [j Senyor de alou. Enfi- carnadas. Alza. \\
pi. En las fundicions planxetas de
teuta. Enphiteuta,». llautó que usan en lo motllo pera donar mès ó mé-
ALOIGNAR. V. a. ant. allunyar. nos cos à la lletra, .ilzas. LamelUc quarum auxilio
ÍALOJA. f. ant. Beguda de aygua, mel y espé- litera) minores vel majores evadunt.
5s. Aloja. Aqua mulsa. QUI S' ALSA DEMATÍ PIXA YCAGA ALL.V AHONT VOL. loC.
ALOMÀNDIA. Adevinació per medi de la sal.
f. fam. Denota que pera lograr algun fi debém sér mòlt
ALOMENOS. adv. A lo mcnos,por lo menos, cuan- diligents. Quien madruga halla la pdjara en el nido,
menos. Minimum, ut, minimum, saltem.
y quien se duerme Mllale vacio; quien la cogujada ha
ALONGACIÓ. f. ant. prolongació. de matar miiy de manana se ha de levantar. A quien
ALONGAMENT. m. ant. dilació. madmga Dios leayuda. Diligentia comparat divilias.
ALONGAR. V. a. ant. prolongar. ||
bastar. ALSAGOLL. m. COLLET DE CAPELLA.
ALONGER. ant. dilació. ALSADA. f. ALSÀRiA. for. Apel-lació. II
Alzada.
ALONYAR. V. a, ant. allunyar. Appellatio, nis.
ALOPEGIÀ. f. Espècie de tinya que fa càurer lo DIR A LA ALSADA DE UN CAMPANAR, fr. Dir mÒltS OprÓ-
cabell. Alopecia, pelona^ peladera. Alopetia, ae. bis à algú. Decir de una hasta ciento, ó el nombre de
ALOR8. adv. t. ant. i las horas ||
endevant! las pascuas. Omni in aliquem maledicto congererç,
anem! FÉR ALSADA.fr. ALSAR. 7.
72 ALS DICCIONARI ALT
ALSADURA. ant. y f. ALSARSE. V. r. Posarse dret. Levantarse, alzar-
ALSAMENT.m. ant. La acció y efecte de alsar. se. Erigo, surgo, exsurgo, is. ||
Llevarse del llit. Le-
Àlzamienlo, elevacion, kvantamienlo. Erectio, eleva- vantarse, alzarse. E somno, é lecto, ex stratis corri-

tio, nis. Aixecament de veda. Desacoio. Prohibitio- perè, surgere. ||


Convaléixer de alguna malaltia.
II

nisrecissio. ||
ant. rebel-lió, sedició. ||
ant. deslliu- Levantarse, salir, escapar. Ex morbo convalescere,
rament. recreari. ||
Rebel-larse contra del príncep, armar
ALSAPEU. m. Llassera pera agafar aucells. On- alguna revolució. Suhlevarse, levantarse, alzarse, re-
cejera. Decipula, ai. helarse. Rebello, as, à república deficere. || Lograr
ALSAPREM. m. Perpal, barra ó palanca. Àha- fortuna 'Is miserables. Levantarse. Ad opes emerge-
prima, palanca. Yectis, is. j|
niet. empenyo. re. II
Móurerse un poch qui està assentat pera tràu-
ALSAPREMAR. V. a. Aixecar ab alsaprem. Al- rer lo de sota. Solidiarse. Parum se allevare. ||
Dit
zaprimar. Yecle sublevare. dels caballs que en lo galop s' alsan de devant. Al-
ALSAPREMAT, DA. p. p. Alzaprimado Vecte . /ar. Equum currentemimmodicè anticòs pedes ar-
sublatus. rigere. II
Dit del temps quant se millora. Serowrse.
ALSAR. V. a. Aixecar de terra. Alzar, kvantar. Sedari.
Extollo, is. II
Posar una cosa en lloch mès all del ALSARSE DE PüNTETAs. f. Posarse dret sobre 'Is

que ocupava. Alzar, kvantar, sublimar. Elevo, as, dits dels peus. Empinarse, ponerse de puntillas. Se in
in sublime toUere. j|
Posar dreta alguna cosa que digilos erigere. |j En los quadrúpedos alsarse de las

estava ajeguda. Alzar, enhestar, kvantar. Erigo, potas de devant. Empinarse, y encabritarse, enarmo-
surrigo, is. ||
Aixecar una cosa en alt, com la hòs- narse, gambetear, s' aplican al caball. Pectus arrige-

tia, lo càlser en la missa. Alzar, kvantar, elevar. re, ereclis manibus gressus glomerare.
Elevo, as. ||
Espantar, ó alborotar la cassa pera des- ALSARSE LA ROBA. fr. ARREMANGARSE.
cubrirla. Alzar, kvantar, mover, volar. Avis volatum ALSARSE AB ALGUNA COSA. fr. Apodcrarse de ella ab
incitaré. ||
que no volan. Levantar
Dit dels animals injustícia. Levantarse con algunacosa. Rem usurparé.
la caza. Feras in venatione commovere. imp. Es- ||
ALSARSE À LAS ESTRELLAS Ó ALS NÚVOLS, fr. EUSU-
cullir un per un los fulls estampats pera formar un perbirse. Levantarse à las estrellasóà las nubes. Su-
volúmen. Alzar. Typis mandata folia ordinare. || perbire.
DESAR. Abàtrerse maliciosament los mercaders pe-
II
alsímnos V ANAuni. exp. S' aplica als que persua-
ra defraudar als acreedors. Alzarse. Creditores frau- deixen lo que ells no fan. No entra en misa la cam-
dare. [j
escapsar, en lo joch de cartas. |1
Aixecar al- pana, y dtodos llama. Convocat ad templum non-
guna part del cos que estava inclinada. Levantar, nullorum consilium certeros, utcampanaí.
alzar. Erigo, is. met. Ajudar al caygut ó desval- |1
NO PODER ALSARSE. fr. NO PODER ALSAR LO CAP.
gut. Levantar. Levo, as. ||
Parlant dels edificis, fer- ALSAT, DA. p. p. Alzado. Levatus.
los. ilbar.iEdifico, as. ||
Parlant de la excomunió, ALSENA. f. OLIVELLA.
desterro, arrest etc. Tràurer ditas cosas. Alzar, le- ALSINA, Arbre de fusta mòlt forta y
f. ullada,

vantar, remilir, absolver. A censuris absol vefe, poe- que produheix las aglans. Encina. Quercus, us.
nam levare. Sustentar. Sustentar. Levo, as, susti- ALSINA SURERA. La que produheix lo suro. Alcor-
|1

neo, es. ||
Llevar, imputar, atribuhir falsament al- noque. Suber eris.
guna cosa à algú. Calumniar. Calumnior,aris. Au- ||
ALSIIVAR. m. Lloch plantat de alsiaas. Encinar,

mentar la dita ó preu de alguna cosa. Pujar. Ali- encinal. iEsculetum, quercetum, i.

quid licitari sub haslam. ALSOTAR. m. ter. Cert aucell de rapinya.


ALSAR LAS MANS AL CEL. fr. Suplicar à Dcu. Levan- ALSUNARI. m. ant. assahonador.
tar las manos alcielo. Manus diis vel ad deos tende- ALT. m. ALivio, CONSOL, coNTENTO. Allura, alto. \\

re, ad coelum levare, palmas ad sidera tendere. Cacumen, culmen, inis, proceritas, atis. mús. La |]

ALSAR LA VEU. fr. Parlar fort. Alzar, levantar, suhir veu ó instrument per signes aguts. Alto. Acuta vox.
la voz. Yocem intendere, tollere. ||
Parlar ab arrogàn- I
mús. Qualsevol veu sobre '1 baix. Alto. Elatior
cia. Alzar elgallo. Yocem exíoUere, supèrbia efferri. vox. II
Cada pis de un edifici. Alto,piso,cuarto. Con-
ALSAR POLS, ó POLSAGUERA. fp. Levantar polvo, ó signatio, nis, tabulatum, i. |1
adj. Gran en estatura.
polvoreda. Pulverem excitaré. ||
met. Móurer dissen- Alto. Altus, procerus. Paratge elevat, y lo que hi ha
||

sions. Levantar polvoreda. Rixas movere, turbas ex- en ell. Alto, elevada, encumbrado. Altus, sublimis. ||

citaré, S' aplica à las festas movibles que vénen mès tart

ALSAR VELAS. fr. Férse à la vela. Alzar velas, ha- uns anys que altres. Alto. Serius. |]
met. Superior^
cerse ú la vela. Yeníis vela dare. magnífich, excel-lent. Alto. Excellens, eximius. ||

NO PODER ALSAR LO CAP. fr. No podep fér fortuna. met. Subjecte, y empleo de mòlta dignitat. Alto pró-
No poder medrar, no poder cuhrirk pelo. Minimè pro- cer,magnate. Excelsüs excellens. [] met. Difícil de
ficere, procedere, progredi, haudquaquam progres- compéndrer ó executar. AÜo, àrduo, difícil. Arduus,
sum facere. diflicilis. II
Dit del preu. car ||
Dit dels rius grosos.
ALSÀRIA. f. Alzada, altura, elevacion. Altitudo,
II
ALTRE. [|
ant. adv. 11. y ter. dalt. ||
adv. m. Alto,
inis, subrectum, i. en alta voz. Ela ta voce.
ALT CATALÀ. ALT 73
ÀLT T FL\CH. Langaruto. Tenuis procerasque vir. ROSEGAR Les ALTARS, fr. Hocer el santurron. Sanc-
ALTS Y BAIXOS. Desigualtat en lo terreno. Alliba- limoniam simularé.
jos, altos y bajos, Terrje iníequalitas, solura inajqiia- ALTARER. m. Qui forma y cuyda altars. Alta-

le. II
met. Mudansa, varietat en los successos. Alii- rero. Altaris struclor.
ALTARET.
r m. Altarico, altarillo,
ajos, vicisitudes. Yicissiludines, nura. d. allarito.

ALT É B IX. loc. ant. Poco ó mucho. Parvum aliaré.

CAUREU DE ALT i BAIX. fi". Dar abajo. Praecipilem ALTÀRIA. f. ALSÀRIA.


ferri. ALTARSE. T. r. ant. ENAMORARSR. ||
VANAGLO-
E.\ ALTA MAR. lü. adv. En alta mar. In medio, in BIARSE.
alto mari. ALTERABLE, adj. Lo que pót alterarse. Altera-
PARLAR ALT. ff. inet. Parlar ab llibertat yconfian- ble. Alterabilis, mutabilis. Qui fàcilment s' altera
||

sa. Uablar alto. Audacter, coníidenter loqui. ab la còlera. Alterable. Ir;c obnoxius.
PASSAR PER ALT. fr. No advertir. Pasarse, irse por ALTERACIÓ, f. La acció y efecte de alterar 6
alio. Praetereo, fugio, is. || Dissimular. Pasar por alterarse. Alteracion. Alteratio, mutalio, nis. Des- ||

alto, hacer la vista gorda. Tolero, as, conniveo,es. ||


trempamenl del pols. Alteracion. Pulsus commotio,
Omilir, no fer menció. Pasar, echarpor alto, en Man- perturbalio. Moviment de alguna passió. A/íeracion.
||

co, en claro. Praitermitto, is, aliquid silentio prsete- Animi perturbatio, aistus. Alborot, motí. Altera- ||

rire. cion, alboroto, tumulto. Publicus motus. Mudansa, []

PER ALT. fr. A mas tardar. Ad súmmum. vicissilut. Míidansa, vicisitud. Yicissitudo, inis. [)

PICAR, TIRAR PER ALT. fr. met. Exagerar, ponde- ant. SET.
rar. Echar por mayor, por arrobas, por quintales. ALTERADOR, A. m. y f. Qui altera. Alterador.
Supra modum extoUere, exageraré. Preténdrer al- ||
Corruptor, is.

gú cosas superiors à sos mèrits. Picar mas alto ó ALTERAMENT. m. ALTERACIÓ.


muy alto. Alta petere. ALTERAR. V. a. Causar novedaf, mudar de es-
TRAURERPER ALT. fr. Couseguir, lograr, sacar por tat las cosas. Alterar, innovar, mudar. Operturbo,
c/ío. Pricler communem ordinem graliam adipisci. novo, as. Gommóurer, enfadar. Alterar, inquietar.
|1

ALTA. f. mil. Nota en la que consta la presencia Irrito, as, stomachum movere. Corrómprer. Alte- 1|

de algun individuo, que s' havia donat de baixa. rar. Yilio, as, corrumpo, is. Convertir una cosa en ||

Alta. Schedula, qua constat militem absentem aut altra. Alterar. Muto, as, converlo, is. ||
ant. Causar
invalidum ad officia redire. En los hospitals la orde
|| set. Causar sed. Sitim movere.
que's dóna al convaleixent pera queisca deia enfer- ALTERARSE. v. r. Acalorarse, alterarse. Sto-
meria. Alta. Yaledictum in nosocomio eegris, cum machor, aris, estuari.
sani sunt. ALTERAT, DA. p. p. Alterado. Commotus. |i
adj.
ALTAMENT, adv. m. Alta, perfecta, excelente- ALBOROTAT. [| ASSEDEGAT.
menle. Prajstanter, elatè. ||
Excelsamente, elevadamen- ALTERGAGIÓ. f. Renyina. disputa. Altercacion,

W te. Sublimiter, excelsè, altè.


ALTANER.
perbus, elalus, arrogans.
adj. Superbiós, Altanero, altivo. Su-
altercado. Controvèrsia, ai, contenlio, nis.
ALTERGADOR,
cador. Altercator, is.
A. m. y f. Qui alterca. Altcr-

ALTANERIA. f. Altivesa, orgull. Altanería, al- ALTERGANT. p. a. ALTEUCADOR.


tivez. Animi elalio, arrogantia. j|
Gassa que's fa ab ALTERCAR. V. a. Disputar ab tenacitat. Alter-
falcons ó ancells de rapinya que volan mòlt alt. Al- car, porfiar. Alterco, as, conlendo,is. ||
pledejar.
tanería. Aucupii genus. ALTERCAT, DA. p. p. Altercado. Altercatus. \\

ALTAR. m. Mesa llarga ab una pedra quadrada m. incident. II


ALTERCACIÓ.
en mitj pera dir missa, y també '1 retaule. Altar, ALTERNACIÓ. f. ALTERNATIVA.
ara. Altare,is, ara, x. \\ v. n. ant. alterar. v. a. || ALTERNADAMENT. adv. m. ALTERNATIVAMENT-
ant. AGRADAR, ACONTENTAR. ALTERNAR, v. a. Yariar successivament las ac-
ALTAR MAJOR. Lo principal dc cada iglésia. Altar cions ó paraulas. Alternar. Alterno, as. |J
Succehirse
mayor. Ara prínceps, altare primarium. repetidas vegadas una cosa à altra. Alternar. Alter-
ALTAR PORTÀTIL. Lo quc fàcilment se pót transpor- nis vicibusevenire. |i
geom. Compararse antecedents
tar y guarnir en qualsevol part. Altar portàtil. Yer- y conseqüents entre sí. Alternar. Antecedentia et
satile, explicatile altare. consequentia inter se conferre ||
Dir ó fér una per-
ALTAR PRIVILEGIAT. Aliar privilcgiüdo. Altare pri- sona desprès de altra una mateixa cosa per torn.
vilegia tum. Alternar. Alterno, as.
DEVANT DE ALTAR. aut. PALIT. ALTERNAS. f. pi. bot. Se diu de que
las fullas
DESPARAR UN ALTAR PERA PARARNE UN ALTRE. fr. Re- estan à un costat y altre de la planta. AHemas. Al-
prèn als que per motiu particular aplican à un sub- terna folia.

jecte lo que pertany à altre. Quitar de un sanlo para ALTERNAT, DA. p. p. Allemado. Alternalus.
poner en otro: descomponer vn santó por componer ALTERNATIU, VA. adj. lo que's fà ab alterna-
ülro. Aliis eripiunt, quod aliis largiuatur. ció. Alternativo. Alternus.

TO.\IO I. 11
.

74 AtT DICGIONAIU ALU


ALTERNATIVA. Variació successiva. Alterna- PER ALTRA PART. exp. De altra manera. Por ó de
tiva, alternacion. Aiternatio, nis. ||
La opció entre otra parte. Aliunde.
dos cosas. Alternativa. Alternalio, nis. VETEX aquí una ALTR\, Ó VETEN' AQUÍ UNA ALTRA
ALTERNATIVAMENT, adv. m. Altermtiva- QUE NO HA FILAT d' avuy. cxp. Manifesta que lo que's

mente, alternadamente . Alternatim, vicissim. diu es un nou despropòsit ó impertinència. Esa es


ALTER NOS. m, Títol que's daba al virey. Alter otra. Simile quidem.
nos. Alter nos. ALTREMENT. adv. m. Diversament. De otro
ALTESA, f. ELEVACIÓ ,
ALSARiA. ||
Tractament modo ó manera. Aliter, alioquin. ||
Per altra part.
que's dóna als fils del príncep y altras personas de Por otraparte, ademús. Praeterea.
gran dignitat. Alteza. Celsitudo, inis. Grandesa de [| ALTRESi. adv. m. Ademès de això, així mateix.
animo. Elevacion , grandeza de únimo^ Celsitas ,
Otrosi. Insuper, item, itidem. || m. for. Cada petició
atis. de un escrit desprès de la principal. Otrosi. Altera
ALTET, A. adj. d. Altillo. Subaltus. pelitio.
ALTILOQÜENT. adj. poét. Lo qui parla ab eslil ALTRETAL. adv. ant. SEMBLANTíMENT, IGUALMENT.
elevat. Altilocuente. Allisonus. ALTRI. adj. ant. y
ALTIMETRIA. m. Part de la geometria que en- ALTRIü. adj. ant. y
senya à medir las alturas. Altimetri'a. Altimetria, sa. ALTRUY. adj. ant. De altre. De otro. Alterius.
ALTIMIRA. Herba semblant al donseil: ni ha
f. ALTURA, f. ALSARiA. II
Punta ó cimadeunamon-
de blanquinosa, de groga y de bermella. Artemisa, tanya. Altura. Supercilium, ii, culmen, inis. |I
quim.
artemisia. Artemisia, ae. Una de las tres dimensions del cos sólit. Altura. Cor-
ALTISME. m. ant. y poris .altitudo. || La regió del ayre considerada ab
ALTÍSSIM, m. Dèu. Dios, cielo, altisimo. Altis- alguna distància deia terra. Altura. iEther, is.
simus, i. II
adj. sup. Altisimo. Altissimus. ALTURA DE LA VISTA. La líuea dc la vista que baixa
ALTISSIMUS. m. Fórmula ab que terminavan perpendicularment al pla geomètrich. Altura de la

los pediments, encara després que ja no s'escrivian vista. Yisús altitudo.


en llatí; com si digués: Altissimus dirigat; y 's con- ALTURA DEL POL. L' arch del meridià cutrc 1' ho-
tinuà usant basta la publicació del Reglament pro- risont de algun lloch y '1
pol del sèu emisferi. Al-
visional. Altissimus. Altissimus. tura del polo. Altitudo poli.
ALTISSONANT. adj. Se diu del estil elevat, ALTURA DE UN ASTRE. L' arch dcl círcul vertical
pompós, y de qui 1' usa. Altisonanle, allísono. Alti- entre 1' astre y 1' horisont. Altura de un astro.

sonus, nubes et inania captans. Altitudo astri.


ALTITUT. f. ALSAKIA. ALTURA MERiDiANA. La allura màxima que tè qual-
ALTIU, VA. adj. ALTANER. sevol astre, quant se troba en lo meridià. Altura
ALTIVAMENT. adv. m. superbiosament. meridiana. Astri cujuslibet altitudo meridiana.
ALTIVESA. f. ALTANERIA. PÉNDRER LA ALTURA DEL POL. fr. Mldarla. Tomar la

ALTO. m. La detenció de las tropas. Alto. Mansió, altura del polo. Poli altitudinem metiri.
nis. li
La veu ab que's mana. A/ío. Sistite milites, [j
ALTURAS. f. pi. CEL.
Yeu ab que's suspèn qualsevol cosa. Alto. Satest, ALUCINAR y sos derivats, al-lücinar.
sistite. ALUDA. Pell adobada, suau y prima,
f. regular-
DE ALTO BORDO. m. adv. S' aplica al subjecte noble ment pera fer guants. Baldés. Macerata aluta, pellis,
ó de mòlta consideració en la república. Principal. Guant de espart pera netejar los caballs. Espar-
11

lUuslris. tilla, lua. Spartea scopula.


FÉR ALTO. fr. Hacer alto. Sistere, stare. ALÚM. m. Pedra mineral que resulta de la mes-
ALTRAMENT. ALTREMENT. cla de àcit sulfúrich ab alumina; es medicinal, im-
ALTRE, A. adj. La persona ó cosa diferent de la pedeix los incendis, y fixa 'Is colors pera tenyir las

que's parla. Otro. Alius, alter. Veu que denota


|1
la telas. Alumbre, alun. Alumen, inis.
semblansa, com es un altre Alexandre. Otro, se~ ALÚM CATÍ. Confecció de la cendra de la sosa
gundo. ídem ac alter. || Restant. Otro, restante. Re- liquidada al foch. Alumbre catino. Alumen catinum.
liquus, caiter. ||
adv. m. ant. altrement. ALÚM DE GOS. Lo sèu excrcmcnt. Canina. Caninum
ALTRE QUE tal. loc. fam. Explica la repetició ó stercus.
semblansa de dos cosas. Otro que tal. Iterum atque ALÚM DE PLOMA. Lo que's troba en fils. Alumbre de
iterura, idem ac, alter ac. pluma. Amiantus, i.

ALTRE TANT. cxp. adv. Lo matcix. Otro lanto. ALÚM DE ROCA. Lo quc's troba naturalment en
Tantumdem, tantidem, eodem. cristalls semblants à las rocas. Alumbre de roca.
ALTRE TANT MÈs. m. adv. Al doble. Otro tanto mas. Alumen rupeum.
Duplo pluris, bis tantumdem. ALUMAYRE. m. Qui arreplega 1' alúm de gos
AQUESTA ES ALTRA. CXp. DCUOta '1 dcsprOpÓsit Ó Caninero. Canini stercoris collector.
impertinència. Esa es otra. Simile quidem, iterum ALUMAR. V. a. Tenyir ab alúm. Almxbrar, Alumi-
atque iterum. no, as, alumine soluto.immergere. ||
ant. illüminar.
AM\ CATALÀ AMA 75
ALUMENAR. v. a, alumar. AMAESTRAR. V. a ant. ensenyar.
ALUMERA. f. Mina de alúra. Alumbrcra. Alumi- AMAGACREUS. Qui guarda mòlt lo diner. Ata
nis fodina. el gato. Pecuniíc tenax.
ALÚMINA. f. Terra mès ó ménos blanca sens AMAGAD AMENT. adv. m. Ocultamenle, escon-
gust determinat; s' endureix tant ab lo foch que didamente, à escondidas, a hurtadillas. Clam, furtim,
pót servir de pedra foguera: s' usa pera fér porce- abdilò.
llana y pera purificar algunas subslàncias. Ah'mina. AMAGADET, A. adj. d. Escondidilh. Latitans.
Alnmina, íu.
DE AMAfiADET. m. adv. A cscondidUlas Furtim. .

ALUMNO. m. DEIXEBLE. AMAGADÍSSIM, A. adj. sup. Escondidísimo.


ALUMÓS. adj. Lo que lè alüm. Aluminoso. Alu- Abditissimus.
minosus. AMAGADOR, A. m. y f. Qui amaga. Ocultador.
ALUNAR. V. a. ant. allunyar. Gelator, occultator, is.
ALUSIÓ. f. Referència. Alusion. Allusio, relatio, AMAGAMALLAS. m. amagacrecs.
nis.
AMAGAMENT. m. La acció de amagar. Escon-
ALUSIU, VA. adj. Lo que aludeix. Alusivo. dimiento, omllacion. Occultatio, abstructio, nis. ||

Alludens. ant. AMAGATALL.


ALVEDRIU. m. Voluntat llibre. Albedrio. Libe- AMAGAR. V. a. Ocultar, esconder. Abscondo,
rumarbitrium. ||
Voluntat gobernada per lo capritxo. abdo, is. Contenir, com això amaga mòltas dificul-
II

Albedrio. Libido, inis. tats. Esconder, encerrar. Occulto, as, includo, is.
ALVEO. m. mare. 5. AMAGARSE. V. r. Esconderse, ocuUarse. Lateo,
ALVÉOLO. m. anat, L'encaix de las dents. es, latesco,'is. ||
acobardirse. ||
Guardarse, com no
Alvéolo. Alveolus, i. me'n amago de dirho. Guardarse. Caveo, es.
ALVIR. m. anl. alvedriu. AMAGARSE DETRAS DE UN CANTÓ. Dar trascantoii, ó
trascantonada. Se angulis tegere.
NO AMAGABSE PER ALTRE. No cedip. No mojar la
AM.
oreja. Non superari.
AMAGAT, DA. p. p. Escondido, oculto. Occul-
AM. m. HAM. [) f. ANIMA. || Yo aïiio. Amo. tus, abditus, ignotus.

AMA. f. MESTRESSA, SENYORA. DE AMAGAT, m. adv. y


AMA PE CLAUS. La que està encarregada de la eco- DE AMAGADA, m. adv. ant. amagadament.
nomia de una casa. Ama de llaves. Rei domestica; ANAR DE AMAGAT, fr. Obrar ocultament. Andar à
dispensatrix. sombra de tejado, óàlo somorgujo. Clanculnm agere.
AMABILÍSSIM, A. adj. sup. AmabiJisimo. Ama- AMAGATALL, m. y
bilissimus. AMAGATAY. m. ant. Racó, lloch ocult pera

AMABILÍSSIM AMENT. adv. m. sup. AmabiH- amagar. Escondedero, escondido, escondrijo. Latibu-
simamente. Amabilissimè. lum, i.

AMABILITAT, f. La qualitat que fa amable. AMAGATEAR. V. a. ant. y


Amabilidad. Amabilitas, atis. AMAGATEJAR. V. a. ant. AMAGAR.
Amable, adj. Digne de sér amat. Amable. DE AMAGATONS Y DE AMAGATOTIS. m. adv. AMAGADA-
Amabilis, diiigendus. MENT.
AMABLEMENT, adv. m. Ab amor. Amable- AMAGRIMENT. m. ENMAGRIMENT.
menie. Amabililer, amanter. AMAGRIR. V. a. ENMAGRIR.
AMAGA. f. Llit que usan los indians penjantlo AMAGRIRSE. V. r. ENMAGRIRSE.
en los arbres. Amaca. Lectura pendulura. AMALARICH. m. Nom de home. Amalarico.
AMACH. m. Substància estiraganyosa, groga y Amalaricus, i.

amarga, que's troba en alguns canons de las brescas. AMALECITAS. m. pi. Pobles de Idumea. Ama-
Amago. Asperura mel. lecilas. Amalecifíe, arum.
AMADEU, ra. Nom de home. Amadeo. Ama- AMALGAMA, f. Mescla del argentviu ab qual-
deus, i. sevol metall ménos ab lo ferro. Amalgama. Ex hy-
AMADÍssim, A. adj. sup. Amadisimo. Carissi- drargyro el metallis comraixlio.
mus,dilectissimus. AMALGAMAGIÓ. f. quím. La acció y efecte de
AMADOR, A. m. y f. Qui ama. Amador, am^nte. amalgamar. Amalgamacion. Amalgamalio, nis, me-
Amator, amans. || ant. amancèbat. ||
Entregat al tallorum hydrargyri ope liqualio.
amor desordenat de las donas. Mugeriego. Muliero- AMALGAMAR. Mesclar argentviu ab los me-
sus, mulierarius. talls pera feilos mès dúctils. Amalgamar. Metalla
AMADRINAR. V. a. Unir los animals ab la cor- hydrargyro duclilia facere. met. Mesclar vàrias [|

retja dita madrina. Amadrinar. Jumenta habenis cosas.Amalgamar. Commisceo, es.


vincire. AMALGAMAT, A. p. p. Amalgamado. Hydrar-
AMAESTRAMENT. m. ant. ENSENYANSA. gyro commixius.
76 AMA DICCIONARI AMA
AMALGAMENT. m. Mescla de vàrias cosas. mals. Amansar, domesticar, domenar, domar. Cicuro,
Mezcla. Commixüo, nis. ||
amalgamació. as, mansuefacio, is. [[ met. Sossegar, apaciguar.
AMANAR. V. a. MENAR. Amansar, mitigar, calmar, aplacar. Mitigo, sedo, as.
AMANASSAR. V. a. AMENASSAR. AMANSAT, DA. p. p. Amansado. Mansuefactos,
AMANCEBADA. Amistansada. f. Manceba, con- placatus.
cubina, mamfla. Concubina, ae. AMANSIR, v. a. Amansar, desembravecer. Man-
AMANCEBAMENT. m. Tracte il-lícit y habi- suesco, mansuefacio, is.

tual entre home y dona. Amancebamiento, banaga- AMANSIT, DA. p. p. AMANSAT.


nería,concubinato, amistad, contubernio , Peliicatus, AMANT. p. a. Qui ama. Amanle. Amans, ama-
us. tor. II
n. p. de home. Amando. Amandus. ||
nàut. De-
AMANCEBARSE. V. r. Tenir tracte il-licit ha- nominació general de tota corda grossa, que asse-
bitual homey dona. Amancebarse, amigarse, abar- gurada per un extrem en lo cap del arbre, verga,
raganarse. Libidinor, aris, pellicis amore capi. ||
etc. y provehida en 1' altre [de un aparell, serveix
met. Aficionarse à alguna cosa. Amancebarse. Alicui pera sostenir grans esforsos. Amante. Restis fir-

operi totum se tradere. mior.


AMANCEBAT, DA. p. p. Amancebado. Pellici- AMANTA. adv. Mucho. Multúm.
bus captus. AMANTAR. V. a. y SOS derivats, enmantar.
AMANÈIXER. V. n. Apuntar lo dia. Amanecer, AMANTINAR. v. a. nàut. Sustentar y arrimar
asomar el alba, alborear, abrir, romper el dia. Luces- la verga ab las amantinas. Amantillar. Funibus an-
co, is, illuceo, es. [1 Manifestarse de nou. Amanecer. lennam ad malum astringere.
Appareo, es. ||
Arribar à algun Uoch al apuntar lo AMANTINAS. f. pi. Caps ó cordas pera fér es-
dia, Amanecer. Prima luce adesse. 1|
met. Comensar tar plans los penons. Amantillos. Anquina, ae
à manifestar alguna cosa, com la rahó, prudència AMANTÍSSIM, A. adj. snç. Amantísimo. Aman-
etc. Amanecer. Elucesco, is. tissimus.
AMANERAT, DA. adj. Qui obra ab uniformi- AMANTS, m pi. nàut. Caps grossos pera ficar
tat. Comunmeni s' aplica als professors de bellas y tràurer de la nau la llanxa y altras cosas pesantas.
arts, y de sas obras. Amanerado. Adfectator, is. Amanies. Mascalae, arum.
AMANESCUT, DA. p. p. Amanecido. Apparitus. AMANUENSE. m. Escrivent. Amanuense. Ama-
AMANIDOR, A. m. y f Qui amaneix la vianda. . nuensis, is.

Sazonador. Conditor, is. AMANYAGADOR, A. m. y f. Afalagador. Àca-


AMANIMENT. m. La composició ó salsa per as- riciador. Blandus, i, delinitor, is.

sahonar la vianda. Guiso, aderezo, condimenlo. Con- AMANYAGAMENT. m. AFALACH.


ditura, ae, condimentum, i. ||
ant. Aparell, prepara- AMANYAGAR. V. a. Afalagar. Popar, acariciar.
tiu. Apresto. Apparatus, us. 1|
L' oli, vinagre y sal Expalpo, as, blanditias admovere. |j
Enganyar ab
que's posa à las viandas. Aceites. Condimenta, orum. afalachs. Encantusar, engaitar, engatusar. Blandior,
AMANIR, v. a. Aparellar, preparar alguna cosa. iris.
Apronlar, aparejar, apercibir, preparar. PraBparo, as, AMAR. V. a. Tenir afició y voluntat à algú. Amar,
constituo, is.
II
Preparar la vianda en estat de poder- amartelar. Amo, as, diligo, is. |1
Desitjar, apetéi-
se menjar. Aderezar, condimentar, sazonar. Condio, xer, comlasplantas Amar. Cupio, is.
aman lo sol.
is. QUI BÈ AMA, BÈ CASTIGA. Tcf. Euseuya quc 'I ver-
AMANIRSE. V. r. Disposarse alguna persona per dader carinyo consisteix en corretgir al amich enca-
algun fi. Apreslarse, aparejarse, apanarse. Praiparo, ra que à aquest li sàpia mal. Quien bien te quiere, te

as, provideo, es. harà llorar: quien te dió la hiel te darú la miel. Me-
AMANIT, DA. p. p. Preparat. Aparejado. Para- liora sunt vulnera diligentis, quam fraudulenta os-
tus. II
Assahonat. Sazonado. Conditus. cula odientis. Quos diligo, corrigo.
AMANLLEUTAR. V. a. AFIANSAR. QUI BÈ AMA BÈ OBEHEix. ref. Explica que'l carinyo
AMANOLLAR. V. a. ter. Fér manats. Amanojar. ó amistat facilita à qui'l professa tots los medis de
Fasciculos conficere, in fasciculos congerere. complàurer y donar gust. Quienbienama bienobedece.
AMANÓS, A. adj. Manual, cómodo. Actuarius, Amore citiús, quam imperio subditos agas.
commodus, facilis. QUI BÈ AMA TART oLviDA. fr. Deuota quc r amor
AMANSA, AMANCEBADA. f. verdader no s' immuta ab las contingéncias. Quien

AMANSADOR, A. m. y f. Qui amanseix las bien quiere tarde olvida. Yerus amor nunquam obli-
bèstias. Amansador. Pacator, is. ||
Mitigador. Mitiga- viscitur.
tior, delenitor, is. QUI NO t' ama, BURLANT TE DESFAMA. ref. contra las
AMANSADURA. ant. y f. burlas queparanen injúrias. Quien no te ama, bur-
AMANSAMENT. m. Acció y efecte de amansar. lando te difama. Conviciat jocans qui non apertè
Amansamienío. Mitigatio, nis. | Mitigacion. Lenimen- amat.
lum, i, levamen, inis. AMARADOR. m. Qui amara lo cànem. Enriador.
AMANSAR, v. a. Fér pérdrer la feresa als ani- Immergens.
AMA CATALÀ, AMA 11
AMARAMENT. m. La acció de amarar la cals AMARINAR. v. a. TRIPULAR. II
ler. amansir.

Maccracion. Maceratio, nis. AMARRA, f. nàut. Cap ab que s ' amarra la nau
AMARANTA. f. Planta que tè la cama verda y à terra ó ab la àncora. Amarra. Rudens, entis. ||

morada, la florcima de lade la flgura de un moch Corretja que's posa al caball pera que no alse '1 cap.
de gall. Amaranto, moco de pavo. Ainaranlhus, i. Amarra. A frajno ad pectus corrigia.
j|

Herba dila també tomani ó cap d' ase. Amuranlo, AMARRADERO. m. La argolla ó altre instru-
cantueso, guirnalda. Lavandula, x, arabica sta;chas. ment ahont amarra alguna cosa. Amarradero. Ad
s'

AMARAR. V. a. Penetrar lo líqiiit algun cos ligandum deserviens postis. Lloch ahont s ' amarra |j

sech. Calar, empapar. Penetro, permeo, as. Posar la nau, ó à propòsit pera amarraria. Amarradero.
||

locànem, lli etc. en aygua. Emiar^ macerar,. cocer. Locus alligandis navibus aptus.
Cannabim etc. macerare, aqua subigere. Tirar ay- j|
AMARRAR. V. a. Lligar ab cordas, cadenas etc.
gua à la cals pera fóndrerla, y poder usar de ella. Amarrar. Adjugo, is, alligo, as, nàut. Assegurar ||

Apagar, ahogar. Calcem aqua macerare. una nau ab cordas, cadenas etc, escorar. Amarrar.
AMARARSE. v. r. Empaparse la aygua en la Navès ad terram deligare. ||
Assegurar la nau ab las
terra ó en algun edifici. Amararse. yEdiücium, ter- àncoras. Aferrar, anclar. Injectis harpagonibus na-
ram aquam perraeare. batejar ||
lo vi, ||
Mullarse. vigiura inhibere.
Amararse. Aqua perraeari. AMARRAT, DA. p, p. Amarrado. Ligatus.
TOT AMARAT. Fét uua sopa de aygua ó estar mòlt AMARTELLAR. v, a. ant. Copejar ab martell.
mullat, necho una sopa de agua. Aqua summe madi- Amartillar, martillar. Malleo conlundere. ||
Posar al-
dum esse. [| Estar tot amarat, xop. guna arma à punt pera dispararia. Amartillar. Sclop-
AMARCH. adj. Lo que tè un gust mòlt desapa- petum ad explosionem pararé. met. ant. atormen- ||

cibleque excita vòmit. Amargoso, amargo. Acerbus, tar.


amarus, amarulentus, asper. met. Dolorós ó pe- [I
AMASAT. m. ant, masover.
nós. Amargo. Acerbus, gravis. m. amargura. ||
AMASSADET. m. d. Amasadito. Tantister sti-
AMARCH COM UN FEL. fr. Moltíssim amarch. Amargo patus.
coma unas tueras, como una Mel. Felleus. AMASSADOR. m. Qui amassa. Amasador. Pis-
AMARCHS. m. pi. farm. Confecció de ingre- tor, oris.

dients amarchs. Amargós-. Ex amaris confectura me- AMASSADURA. f. ant. La acció y efecte de
dicamentum. Dolsos ab mescla de ametllas amar-
||
amassar. Amasadura. Pislura, ae.

gas. Amargós. Amaris amygdalis condita dulcia. AMASSAMENT. m. ant. amonto?íament, ||


La
AMARGALL. m. Herba de fulla estreta^semblant acció de unir ó juntar, Amasamiento. Copulatiu, con-
à la del jull, que produheix una espiga prima sens junctio, nis.
gra. Vallico. Lolium, ii. AMASSAR. V. a. PASTAR, fi
ant. amontonar. j]

AMARGAMENT, Ab amargura. Amar-


adv. m. met. Disposar las cosas pera lograr algun fi. Ama-
gosamentc, amargamente. Amaré. met. Ab pena y \\
sar. Excoquo, is.

Amargamente. Acerbè, araarò.


aflicció. AMASSONA. f. Guerrera de la antiguitat. Ama^
AMARGANT, adj. amarch. zona. Amazonides, dum.
Dona alta, de animo va-
jj

AMARGAR, v. n. Tenir lo gust amarch alguna ronil. Amazona, marimacho. Amazon, inis, amazonis,
com lo fel,
cosa, donsell etc. Amargar. Amaresco, is, idis.

amarum esse. j| v. a. Fér tornar amarch. Amargar, AMASSONAR. v, a. Pitjar ab lo massó. Apiso-
Amarum reddere. || met. Causar pena ó aflicció. nar. Pavicula comprimere.
Amargar. Dolorem afierre. ||
Oféndrer ab obras ó pa- AMASSONAT, DA. p, p, Apisonado. Pavicula
raulas. Amargar. Laïdo, is. compressus.
AMARGAT, DA. p. p. Amargado. Amarefactus. AMAT, DA. p. p. Amado. Ama tus.
AMARGOR, m. Sabor ó gust amarch. Amar- AMATAR. v. a. ant. cuytar.
gor, amargura, amargo. Amaritas, atis, amariludo, AMATENT, A. adj. Velós, lleuger. Pronto. Cita-
inis. II
met. Angustia ó pena. Amargor, amargura. tus, festinus, incitus. ||
adv. m. à punt.
Angor, is. DE amatent, m. adv. Apresuradamente. Citatim.
AMARGORETA. d, Amarguiílo. Subamarus. f. AMATINADAMENT. adv. m. Ab anticipació.
AMARGÓS, adj. ant. amarch. Anticipadamente. Tempore antecapto.
AMARGOSAMENT. adv, m. ant. amargament. AMATINARSE. v. r. Anliciparse à fér alguna
AMARGOTEJAR. V. n. ASPREJAR. cosa. Madrugar. Praecipilari, anteverti.
AMARGUESA, ant. amargor. f. AMATISTA. m Espècie de pedra foguera que
AMARGUET, A. adj. d. Amarguiílo. Subamarus. tira à color de viola brillant: se emplea en anells y
AMARGUissiM, A. adj. sup. Mòlt amarch. altres adornes, Amatista. Amethystus, i.

Amarguisimo. Valdò amarus. AMATISTA oriental. Safir violat. Amatista oriental.


AMARGUissiMAMENT. adv. m. sup. Amar- Amethyslus,saphyrus, i.

guisimamente. Valdè amaré. AMATORI, A.


Lo que excita ó pertany
adj. al
AMARGURA, f. AMARGOR. amor. Amatorio. Amatorius.
.

78 AMB DICCIONARI AMD


AMAURÓTICH. adj. Pertanyent à la gota sere- AMBLIOPIA. f. met. Escursament de la vista.

na. Amaurótico. Araauroticiis. AmbUopia. Ambliopia, ac.

AMAYNAR. V. a. Plegar las velas pera queia AMBO. m. En lo joch de loteria la sort de dos nú-
embarcació vaja raès pausada. Amainar. Sedare vela. meros ab que's guanya. Ambo. Duorum numerorum
[Imet. Apaciguarse, mitigarse, templarse '1 rigor sors.
de alguna cosa. Calmar, amainar, aflojar, ceder. Mi- AMBOCH. m. En lo joch de mesa la acció de
tigo, placo, as. passar la bola per dins de la anella. Emboque. Trans-
AMAYNADAT, DA. adj. Qui tè fills. CiSAT. II missió, nis. II
Pas de cualsevol cosa per paratge es-
Fét, subjecte, amansat. tret. Emboque. Trajectio, nis.

AMBÀ. m. ENVÀ. 1. AMBRE. m. Betum grochy transparent, lleuger?

ÀMBAR. ra. AMBRE. tan dur que traballat y pulit s' emplea en collars y
AMBARILLA. Llavor f. com la de cànem, mo- altres adornos; si 's frega 's fà eléctrich, y quant se

rena, ab un punt blanch. Son olor es agradable y crema despedeix un olor aromàtich. Ambar. Elec-
semblant al almesch. Serveix pera perfumar, im- trum, lectrum, ambarum, i.
harilla. Bamia moschata. AMBRE GRIS. Substància sòlida de color cendrós, sal-
AMBICIÓ, f. Passió desordenada de conseguir picada de capas blancas y grisas,que's troba nadant
fama, honras ó dignitats. AmUcion. Ambitio, nis, en lo mar de la india, y per sa mòlta fragància s
íerugo, inis. ||
cobdícia. emplea en perfums y altras cosas. Ambar gris. Am-
AMBICIONAR, v. n. Desitjar ab ambició. Am- bar, aris, electrum, ambarum, i.

bicionar. Arabio, is. AMBRE GROCH. Sólit, treucadís, unas vegadas trans-
AMBICIONAT, DA.p. p. Amhicionado. Ambitus. parent, altras fosch y no fà olor. Succino, úmhar ama-
AMBICIÓS, A. adj. Qui tè ambició. Ambiciosa. rillo. Succinum, electrum, i, ambra lutea.
Ambitiosus, avarus. ||
Qui desitja ab ànsia alguna AMBRETA. f. d. Amharita. Ambreta, se. Peti- [j

cosa lícitament. Ambicioso. Cupidus. ta florque tè olor de ambre. Ambarilla. Cyanus odo-
AMBICIOSAMENT. adv. m. Ambiciosamenle ratus. Lo que pertany al ambre. Ambarino. Succi-
II

Ambitiosè. neus, ambarinus.


AMBIDEXTRE. adj. Qui usa igualment dç las AMBROLLAR y SOS derivats, embrolub.
dos mans. Ambidextro. yEquimanus. AMBRÓS. n. p. Ambrosia. Ambrosius, ii.

AMBIENT, m. L ayre suau que circuheix los


'
AMBROSIA, f. mit. Aliment dels Déus. Ambro-
cossos. Ambicnte. Ambiens, entis, aura, ae, aer, is. sia. Ambrosia, ae. Qualsevol vianda ó beguda de
||

AMBIGU, m. Yeu francesa que significa '1 con- gust suau y delicat. Ambrosia. Gratus, suavis, dul-
vit de viandas fredas y calentas abque 's cubreix de cis cibus, potus. Planta de la altura de un peu, las
II

una vegada la taula. Ambigu. Convivium, epulum, i. camas parlidas, blancas y peludas. Ambrosia, arte-
AMBIGUAMENT, adv. m. Ambiguamenle . Am- misa. Marítima ambrosia. ||
Altra planta groga, càli-
biformiter, perplexè. da y medicinal. Ambrosia, bien granada. Botrys, is. ||

AMBIGÜITAT, f. Dubte, confusió, incertitut. med. Purga mòlt suau. Ambrosia. Ambrosia, ae. [|
Ambigüedad. Ambiguum, i, ambiguitas, atis, in ver- pi. Festas que'ls Jonios celebravan à Bacó en lo mes
bis captio. de janer. Ambrosías. Ambrosia?, arura.
AMBIGUO. adj. Lo que tè ambigüitat. Ambigno- AMBROSIA adj. Lo que pertany à Ambrós. Am-
Ambifarius. [j
gram. Dit del nom que indistincta- brosiana. Ambrosianus. Religiós de la orde de Sant[|

ment s' usa masculí y femení. Ambigua. Ambiguum Ambrós. Ambrasiano. Ambrosianus.
genus. AMBROSIANA. f. Orde de religiosas fundada
AMBILIATS. m. p. Pobles de Lamballe en Bre- perCatalina Morígia en 1' any 1450. Amhrosiana.
tanya. Ambiliates. Ambiliates, ium. Ambrosiana, ae.

ÀMBIT. m. Aixample ó circumferència de algun AMBRUNAL. m. IMBORNAL.


espay ó Uoch. Ambito. Ambitus, circuitus, us. AMBULANT, adj. Passejant. Ambulante. Ambu-
AMBITRAGAR. V. a. fam. EMBOLICAR. lans, vagandi cupidus. ||
Dit de algunas cosas ina-
AMBLADOR. m. Cabalcadura de bon pas, sens nimadas que sembla que's mogan. Ambulanle. Am-
SACceiav. Cabal leria de paso, de andadura, ó de am- bulans.
bladura, ó de paso llana, ó de portante. Tolutator, is. AMBULAR. V. n. poét. PassejarsB. Ambular. Am-
AMBLADURA. f. Pas seguit. Paso de andadu- bulo, as.
ra, portante. Tolutaris, is, gradarius, ii, prsepes AMBULATORI, adj. Mòlt amich de passejar.
gressus. Ambulatorio, ambulativo, ambulante. Ambulatorium.
AMBLANT. p. a. Anant à pas seguit. A paso de AMBUT. m. EMBUT.
andadura, a paso llano. Aptus, commodus, equorum AMDOS. ant. y
gressus. AMDOSOS. ant. y
AMBLAR. V. n. Caminar la cabalcadura à bon AMDUES. ant. y
pas sens saccejar. Caminar, ó andar las caballerias ú AMDUIX. ant. y
paso de andadura. Tolutor, aris. AMDUY. adj. pi. ant. Ambos, ambas, los dos,
AME CATALÀ. AMF 79
las dos, ambos d dos. Ambo, uterque, AMERICA, NA. adj. y
AlVIEBEU. m. Peu de vers de cincli síl-labas, AMERICH. adj. ant. Lo pertanyent à la Amèri-
las düs primeras y última Uargas, la tercera y quar- ca. Americana. Americanus. m. Natural de Ame- ||

ta breus. Amebeo. Amiebeus pes. adj. Alternatiu, ||


rica. Americana. Americanus, i.
s' aplica al vers y lley que's guarda en las óglogas, AMÈ8. adv. m. Ademès. Anias. Pra;terea.
y es que cantant alternativament, lo segon diga vers AMESURAT. adj. ant. mesurat, 2.
y concert igual ó superior al primer. Amebeo. Amoí- AMESÜRADAMENT. adv. ant. mesüRADa-
beum carmen. MENT.
AMELLERAL. m. AMETLLAR. AMETLLA, f. La llavor que's troba dins lo
AMEN. ni. Yeu hebrea que en lo credo vol dir així fruyt del ametller cuberta de una pell de color de
ES, en lo pare nostre y altres oracions així sia. Amen. canyella. La mateixa llavor ab la clafolla, y la lla-

Amen. vor del pinyol de qualsevol fruyla. Almendra. Amyg-


AMEN DE DEü. íntcr. Peia manifestar lo gran desitj dala, ai, amygdalum, i, nux graica. || La que es cu-
ó ànsia de lo que's diu. Amen, ojald, untes hny que berta ó ensucrada. Peladilla. Saccharo oblilum
manana. Utinam. amygdalum. [)
En las arracadas lo diamant que tè la

MÒLTS AMENS ARRIBAN AL CEL. ref. ÜCUOta la eficü- flgura de la ametlla. Almendra. Adamas, antis,
cia de las oracions repetidas. Amen, amen al cielo amygdala; figuram referens margarita.
llega: mitchos amenes al cielo tler/an. Iteratic 'preces AMETLLAR. m. Terreno plantat de ametllers.
cíbIuiu tangunt. Almendral. Amygdaletum, i.

AMEIVAR. v. a. ant. menar. AMETLLASSA. f. aum. Almendron. Amygdalus


AMENASSA. f. Acció ó paraulas de fér mal à major.
algú. Amenaza. Mina, va, minatio, minitatio, nis. AMETLLAT, DA. adj. Lo semblant à la amet-
AMENASSADOH, A. m. y f. Qui amenassa. lla. Almendrado. Amygdalatus. \\m. Pasta feta de
Amenazador, amenazante. Minax, acis, minans, lis. farina, mel, sucre y ametllas. Almendrado. Ex fari-
AMENASSAMENT. m. ant. amenàSSA. na, saccharo, amygdalisque confecta massa.
AMENASSANT. adv. Amenazando. Minaciter, AMETLLER, m. Arbre de fullas de color vert,
minitabiliter, luinanter. primas y estrelas, lo fruyt ovalat, de una polsada
AMENASSAR. V. a. Manifestar ab accions ó pa- de llarch, cubert de una pell verda, y sola una cla-
raulas que's vól fér mal a algú. Amenazar. Mino, in- folla plena de porós que conté la llavor dins. Almen-
tento, as, minitor, aris. |I
Estar en pròxim perill ó dra, almendral. Amygdalus, i.
contingència de succehir alguna cosa. Amenazar. ametller bort. Allozo. Amygdalus sylveslris.
Immineo, es. FLORIR l' ametller, fr. met. fam. Posar cabells
AMENASSAR Y NO PEGAR. Joch dc minyoDS, en que's blanchs. Encanecer. Canesco, is.

fan accions de pegar y perl lo que pega. Amenazar AMETLLETA. f, d. Almendrica, almendrilla.
y no dar. Ludus in quo ictus minatur, sed non ira- Parvura amygdalum. [|
Llima de manyà que remata
petitur. en figura de ametlla. Almendrilla. In amygdalaï for-
. AMENASSAT, DA. p. p. Amenazado. Mina- mara desinens lima.
||is AMETLLÓ, m. Ametlla tendra. Almendruco, allo-
*'' MÉS SON LOS AMENASSATS QVB LS NAFRATS. ref. Mès
za. Acerba amygdala.
fàcil es amenassa r que pegar. Los amenazados comen AMÉTRER. V. a. ADMÉTREB. POSAR. [|

fan: son mas los amenazados que los acuchillados. AMFALONIR. v. n. ant. enujarse.
Facilè minantur multi, parciusexequuntur minas. AMFESTIJAR. v. a. ant. fastiguejar.
AMENISAR. V. a. Vér ameno. Amenizar. Ama}- AMFIBI, adj. Animal que viu en la terra y en
num reddere. ||
Dit de un discurs, adornarlo. Ame^ii- la aygua. Anfibio. Aníibius.
zar. Exorno, as. AMFIBOLOGIA. f. Paraula ó frase que tè dos ó
AMENÍSSIM. adv. sup. Amenísimo. Ama;nis- mès sentits. Anfibología. Aínphibolia, amphibologia,
simus. ai, II
ret. Figura de paraula ó de sentència que te
AMENITAT, La hermosura y recreo de la
f. diferents sentits. Equivoco, anfibología. Alanaclassis,
primavera. Amenidad. Ama;nitas, alis. \\ La varietat, is, amphibolia, sa.

orna to y gala dels discursos. Amenidad. Oralionis AMFIBOLÓGICAMENT. adv. m Anfibológica-


elegantia, venustas, ornatus. mente. Amfibologicè.
AMENLA. ant. ametlla.
f. AMFIBOLÓGICH, CA. adj. Lo que tè diferents
AMENO. adj. Frondós, hermós, deleytable à la sentits. Anfibotógico. Amphibolus, amphibologicus.
vista. Ameno. Ama^nus. ||
Dit del discurs ó escrit que AMFIBRACH. lli. Peu de vers llatí de tres síl-
recrea. Ameno. Ornala, venusta oratio. labas, la segona llarga y las altras breus. Anfibraco.
AMERAR. V. a. Posar aygua al vi. Merar, bau- Amphibracus, i.

lizar el vino, amerar. Yinum aqua diluere. amarar. || AMFIMACRO. m. Peu de vers llatí de una síl-
AMÈRICA, f. Una de las parts del mon Amèrica. laba breu entre dos Uargas. Anfimacro. Amphimacer,
America, se. cri, amphimacrus, i.
80 AMI DICCIONARI AMI
AMFITEATRO. m. Edifici rodó ú ovalat ab gra- tat són uos verdaders traïdors. El mayor amigo la
das al entorn pera véurer alguna funció pública. pega ;
quien menos piensas te hizo el tiro ; de amigo à
Anfileatro. Amphitheatrum, i. amigo, de compadre à compadre sangre en el ojo. lUe
AMIANTO. ra. Mineral de color regularment fidem fallat ,
quem sumnum credis amicum.
blanch, brut, lleuger, trencadís, fibrós, y resisteix LOS AMICHS SE CONEIXEN EN LA DESGRÀCIA. loC. Al
al foch. Amianto. Amianthus, ambestum, asbestos, i. amigo prueba elpeligro. Periculum amicum probat.
le

AMIGAR. V. a. ant. ferse amichs. MÈS VAL UN BON AMICH QUE CENT PARENTS, fr. MOS
AMICH, GA. m. y f. Qui té amistat. Amigo, ami- vale un amigo que pariente ni primo. Amicilia pro-
ga. Amicus, i, aniica, íd. ||
Aficionat ó inclinat à al- pinquitali praíslat.
guna cosa. Amigo. Propensus ,
pronus. NO HI HA AMICH SÈNS DINER EN LO BOLSICH. ref. DS-
AMicn DE COR. Lo vcrdadcr. Amigo intimo, cordial, nola que aquell que no lè tots abandonan. No hay
1'

delalma. Intimus. amigo ni hermano si no hay dinero en mano. Tempora


AMICH DE coNFiANSA. Confidente amigo de confianza. , si fiierint nubila solus eris.
Consiliorum alicujus , secretorum comes. NO VULLASMAL ALS AMICHS QUE SÓN DE TOS ENEMICHS.
AMICH DE LA FORTUNA, Amigo de la taza de vino. ref. ^0 quieras mal al amigo, porque lo es de tu ene-
Amicitiam vocans ad calculos. migo. Minimè contemnendus amicus inimicorum.
AMICH DE RENYiNAS ó RAHONS. Pendeticiero, quime- TANT AMICHS COM ANTEs. loc. fam. ab que algú ma-
n'sífl. Rixosus , contentiosus, i, rixator, oris, in rixas nifesta à altre serli indiferent li concedesca ó no al-
proclivis. guna cosa. Tan amigos como antes. Salva amicitiíe
AL AMICH PRÓBAL PRIMER, ANS QUE l' HAJAS MENES- fide.

TER, ref. Denota que nons debéin fiar massa dels AMIDA ó OMiT. m. Divinitat principal del Japó.
que's venen per amichs. No eches la gala en tu cama, Amida. Amida.
ó no la acocées despiies de echada. Caulè accipito hos- AMIDADOR, A. m. y f. Qui àmida.Medidor. Me-
pitem, cautius expellito. titor, mensurator, mensor, is.

AL AMICH Y AL CARALL NO CANSAL. DeUOta qUC UO AMIDAR. V. a. Examinar la extensió de alguna


convé molestar amichs. Al amigo y al caballo no
als cosa ab lo pam , cana etc. Medir. Mensuro, as , rae-
apretallo. Nec araicum nec equum premas. lior, iris. I Proporcionar, comparar alguna cosa in-
AMICHS FINS ALS OCHS , A LA BOSSA NO m' HI TOCHS. material ab altra, com las forsas etc. Medir. Compa-
Bien te quiero, bien te quiero, mas no te doy mi dinero. ro , as.
Te bene te multum
, , te summè diligo, fauslè nihil AMIDAT, DA. p. p. Mcdido. Mensus.
lamen ex numinis do libi , fauste , meis. VENIR AMIDAT, fr. Venir just , cabal. Venir aplana,
AMICH RECONCILIAT , ENEMicH DOBLAT, ref. Adverteix renglon ,
pinliparado. Congruere , aplissimè cadere.
que no debém fiar mòlt del enemich ab qui havem TENIR AMIDAT DE PAM EN PAM. fr. APAMAT.
tornat en pau.Amigo nconciliado enemigo doblada. , AMIDO. m. MIDÓ.
Gratia malorum tam infida est quara ipsi. AMIDONAR. V. a. BNMIDONAR.
AMICH Y TRASTO QUE NO SERVEIX, AL CABRER. El ami- AMIDONER. m. MIDONER.
go que no presta y el cuchillo que no corta , que se
,
AMIGA. AMANCEBADA. f.

pierdan poco importa. Amicilia utilitate comparata AMIGABLE, adj. Lo que toca ó pertany à la
non vera amicilia est. amistat. Amistoso , amigable , amigo. Amicabilis, so-
COM MÈs AMICHS MÈs CLARS. ref. Deuota que la for- ciabilis. II
mel. Lo que lè unió ó conformitat ab altra
malitat en los contractes assegura mès la amistat. cosa. Amigable, concorde. Conveniens , concors.
Mientras mas amigos mas claros entre dos amigos, un : AMIGABLEMENT, adv. m. Amigablemente.
notario y dos testigos. Mútua fides fovel amicilias. Amicò , amiciter.
DE AMICHS pocHS Y BONS. loc Amigo dc uno, y ene- . AMIGAMENT. m. ant. AMANCEBAMENT.
migo de ninguno. Ne multis sis amicus. AMIGAR, v. a. ant. Fér à dos personas amigas.
ENTRE AMICHS Y SOLDATS CUMPLIMENTS SÓN EXCUSATS. Hacer amigos. Adhospilo, as. ||
ant. ferse amicus.
ref. Entre amigos y soldados cumplimientos son excu- AMIGAT, DA. p. p. ant. amancebat.
sados. Inter amicos omnia communia sunl. AMIGATXO. ra. aum. fam. y
ESTAR BÈ AB SOS AMICHS. fr. fam. Eslar gras y bo. AMIGOT. m. aum. Amigote. Amicissimus.
Estar de buen ano. Nitere, pinguem, nilidum esse. AMIGUET, A. m. y d. Amiguillo, amiguito. f.

FÉB ÀMicHs ALS ENEMISTATS, loc. Recouciliar als Amiculus, i.

que eran enemichs. Reconciliar, ajustar, amislar. AMIGUÉSSIM , A. adj. sup. Amiguísimo. Ami-
Amico, as in gratiam reducere.
, cissimus , i.

FERSE AMICHS. IMccrse amigos amistarse , reconci- , AMILANAR. V. a. Acobardir. Amïlamr,aturdir'


liarse ,
volver en amislad. Cum aliquo in gratiam re- Timorem injicere , inculere , terreo, es.
dire. • AMILANAT, DA. p. p. Acobardil. Amilanado,
LO MÈS AMicH LA PEGA. éxpr. Enscuya la precau- aturdido. Perturbatus.
ció , ó que convé no confiar massa en lots los que's AMILS. Les amé. Amavi illos. [|
m . adv. A millor.
venen per amichs, per quant molts ab capa de amis- A mejor. Ad melius.
AMO CATALÀ. AMO 81

AMINVAR. V. a. ant, agotar, []


minvar. de alguna cosa. Amo, senor. Dominus, i. Qui ti' una [|

AMIR. m. EMIR. casa llogada à altres. Casero, amo. Dominus, i. ant. 1|

AMI8TAN8A. ant. f. ALIANSA. 1|


ant. AMISTAT. Qui està encarregat deia criansa é instrucció de al-
AMI8TANSAR8E. v. r. Amancebarse amistanzar- gun minyó. Ayo, pedagoga. Pappas, a;, pedagogus, i.
se, enredarse. Scortor , aris. AMO QUE TÈ MOSSÜS Y NO 'lS VÉU 's FA POBRE Y NO s'
AMI8TAN8AT, DA. p. p. Amancebado. Condi- no CRÉü. ref. Denota que no's déu abandonar al cuy-

tor. dado de altres las cosas própias. Ilacienda, tu dueno


AMI8TAT. f. Afecte recíproch entre dos ó mès te vea: el pié del dueno , estiérrol para laheredad: d
personas. Amistad. Amicitia, ac, familiaritas, atis. '\\ donde no està el dueíio ahieslà su duelo. Dominus plu-
AMANCEBAMENT. ||
ant. Plahep, servey, favor. Merced, rimum videt in rebus suis.

w
'avor, amistad.

AMISTAT
Amisíad por
per ferveat
Gratia,

interès,

olla
ai,

PER INTERÈS, NO DURA PERQUÈ NO n'eS.


no dura porque no
fugit amicitia.
favor, is.

lo es.
ref.

Ni sera-
FÉRSE AMO. mef. Apropiarse
dueno, seiïor. Polior, iris.

GiRARSE CONTRA
se. Levantarse,
l' AMO. fr.
lo de altres. Uacerse

met. fam. Ensuperbir-


alzarsed mayores. Superbius seeCfer-
FÉR UNA AMISTAT, fr. BESAR LA MA, re.

LA AMISTAT EN UNA PART Y 'lS INTERESSOS EN ALTRE. l'amo f.a 'l mosso, y 'l MOSSO FA L AMO. loc. Denota
Cuenta y razon sustenta ó conserva amistad. Mutaa que '1 bon tracte en los amos y criats fa que 's dis-
fides fovet amicitias. simulen algunas faltas entre ells. Ruin senor cria
TORNAR EN AMISTAT, fr. Férse amichs los que ha- ruin servidor. Yilis herus , vilem solet eduxisse mi-
bian renyit. Amistarse , reconciliarse. In graliam re- nistrum.
vertere , cura aliquo in gratiam redire. \\
Reconci- MÈS VAL sÉR AMO QUE CRIAT. fr. MasvaUser arriero,
liar als que eran enemichs. Reconciliar, componer, que borrico. Jubere pra?stat quam obedire.
ajustar. Amico, as, in gratiam reducere. NIamo PER FOHSA, NI MOSSO PER FORSA. lOC. RepreU
TRENCAR LA AMISTAT, fr. Romper la amistad. Neces- als que fan las cosas de mala gana. Reniego del ar-
situdinem scindere. bol que d palos ha de dar el frulo. Quos vis semper
AMI8TAYAR. V. a. ant. TORNAR EN AMISTAT. bene agere cogit, odi.
AMI8TÓS, A. adj. Lo que toca 6 pertany à la NO SÉR AMO DE FÉR ALGUNA COSA. No tenir llibertat.

amistat, contracte ó correspondència amistosa. Amis- No ser dueno de alguna cosa. Compotem sui non
toso. Araicus. esse.
AMI8T08AMENT. adv. m. Amistosamente,afec- NOSTRE AMO. Per antonomàsia l' sagrament del
tuosamente. Amicè. Altar. l|
nàut. Contramaestre. Proreta, a?.

AM18TOSÍ88IMAMENT. adv. m.sup. Amisto- P0SARSE en amo. Obligarse à servir à algú. Asentar
sisimamenlc, afectuosisimamente. Studiosissiraè, ami- con amo. Pacta mercede, alicujus famula tui adscribi.
cissimè. QUI À DOS AMOS VOL SERVIR À UN Ó ALTRE HA DE FÉR
ÀMIT. m. Tela de una vara en quadro ab una FALTA. Ensenya que no's poden desempenyar bè
ref.

creu al milj, que '1 sacerdot se posa al cap, de allí mòllas cosas en un mateix temps. Quien à muchos
baixa al coll y se'l cenyeix per la cintura quant se amos sirve, à alguno ó d uno y olro ha de hacer falla.
revesteix pera dir missa. Amito. Amictus, us, ambo- Nemo potest duobus dominis serviré.
lagium, ii. SÉR AMO DEL AUCA, Ó.DELS DAUS, Ó DEL TRULL. fr.
AMITJANAR. V. a. Igualar ó repartir alguna Tenir mòlt maneig en alguna cosaó en algunas per-
cosa en dos parts iguals. Promediar. In medias par- sonas. Ser el dueiio del cuchillo, del hato, de los cubos,
tes dividere. elc. Multuin auctoritate valere.
AMMONITA8. f. pi. Petrificacions originadas de AMODORRIR8E. V. r. Ensopirse. Amodorrarse.
certas conxas. Ammonilas. Ammonitai, arum. Somno consopiri.
AMMORZAMENT. m. ant. Amorliguamiento. AMODORRIT, DA. p. p. Amodorrado, amodor-
Miligalio, moderatio, nis. rido. Consopitus.
AMMORZAR. V. a. ant. y derivats, apagar. AMOHINADOR. m. Qui amohina. Molesto, .so-
AMORTIGUAR. í>o>!. Molestus.
AMNI. m. y AMOHINAR. V. a. Enfadar, eniíjar. Amohinar,
AMNIÓ. Planta f. de dos peus de altura, las fu- pudrir. Irrito, as, stomachor, aris. ||
Consumir. Ata-
llas semblants al fonoll y 1' olor al de la orenga, las fagar. Stupefacio, is.

flors peti las en forma de parassol, la llavor menuda, AMOHINARSE. V. r. Gansarse mòlt ab la ave-
convexa, estriada y aromàtica, es medicinal. Ameos, riguació de alguna cosa Devanarse los sesos,romper-
ami. Amia, se, aroninum, ii. se los cascos. Intensa meditatione defatigari.
AMNI8TIA. f. Perdó general, olvit de injúrias, AMOHIIVAT, DA. p. p. Amohinado. Irritalus.
que decreta un Soberà. Amnistia. Amnistià, ai, in- AMOHINO. m. Enfado, molèstia. Nàusea , ae,

juriarum oblivio. fastidium, la^dium, ii.

AMO. m. Lo cap ó senyor de alguna casa ó fa- AMOILLERARSE. V. r. ant. ca.sarse l' homk.
mília. Amo, dueno. Herus, i. Senyor ó possessor ||
AMOHILLERAT, DA. p. p. ant. casat.
TOMO I. 12
82 AMO DICCIONARI AMO
AMOIXAR. Amansir, afalagar passant la ma clar y juntar varias espècies, com amontonar ideas,
per sobre. Popar. Blandior, iris, allicio, is, conceptes. Amontonar. Coacervo, as.
AMOLAR. V. a, Fér venir à la rahó. Amoldar. AMONTONARSE. V. r. Rehunirse la gent. Agol-
Ad bonara frugem adducere. parse. Cumulor, aris.
AMOLLAR. V. a. Deixar anar poch à poch la AMONTONAT, DA. p. p, Amontonado. Guniula-
corda 6 altra cosa que's tè subjecta. Alargar, aflojar. tus.

Laxo, relaxo, as. |1


Deixar enterament lo que's lè AMOR. m. Afecte ó inclinació à alguna persona
aprelat óprés. Soltar. Dissolvo, dimitto, is. j|
En al- ó cosa. Amor, ley, voluntad. Animus, i, venus, eris.

guns jochs de cartas deixar anar la jugada podentla [|


Suavitat, blandura, com lo pare castiga als fills ab
matar. Amollar. Cedo, is. [] Pérdrer lo rigor, ó dis- AMOR. Amor. Suavitas, atis. ||
La persona amada.
minuhir la forsa algunas cosas, com la malaltia, la Amor, amores, mis amores. Deliciaí, arum, amor, is. ||

aygua etc. Ceder, ajlojar, menguar, moderarse. Re- Agrado, afabililat. Amor, agrado, afabilidad. AÍIabi-

mitto, restringo, is. ||


fam. met. donar. litas, comitas, atis.
AMOLLIMENT. m. ABLANIMENT. AMOR AB AMOR SE PAGA. rcf. pera denotar la mútua
AMOLLIR. V, a, Ablanir. Ablandar, enmollecer, correspondència en qualsevol cosa favorable ó ad-
relentecer. Maturo, mollifico, as. ||
ant. Estovar los versa. Amor con amor se paga. Si vis amari, ama.
matalassos, coixins etc. üíMÍ/ir. Lectumquammollis- AMOR PE GENDRE, BUGADA SÈNS CENDRA, rcf. Dcnola
simè sternere. la libiesa y poca duració de la amistat entre sogres y
AMOLLIT , DA. p. p. Ablandado, enmolleddo, gendres. Amistad de yerno, sol en invierno. Suspecta
Maturatus. et brevis generi amicitia.
AMOLLONAR. v, a. ter. mollonar. AMOR DE GOS. Lo scnsual. Amor lascivo. Amor libi-
AMOMO. m. GINGIBRE. dinosus.
AMONEDAR. v. g. Reduhir à moneda algun me- AMOR DE HORTELA, m. Planta de dos peus de altura,
tall. Amonedar, monedar, monedear. Monetam excu- ab la cama quadrada, plena de punxas, las fullas

dere. estretas, col-locadas de vuyt en vuyt ab punxas pel


AMONESTACIÓ, f. Avís, advertència. Amo- demunt, las flors petiías y grogas. Amor de horlela-
neslacion, admonicion, advertència. Admonitio, nis. ||
no. Aspergula, x, aperine, es.
La publicació del matrimoni ó dels ordenandos en la AMOR DE MONJA Y PET DE FRARE TOT ES AYRE. rcfr.
missa major de un dia festiu. Amonestacion, procla- Denota que semblant amor tan prest se posa com se
ma. Nuptiarum aut sacrorum ordinum publicatio. lleva. Amor de monjos fuego de estopas. Amor, mon

TinAR LAS AMONESTACIONS, fr. AMONESTAR. amor.


AMONESTADOR. m. Qui avisa. Amonestador, NO ni DA AMOR COM LO DE LA MARE. loC. Dcnota qUO
admonitor. Admonitor, is. l'amor dels pares es lo mès verdader y segur. Amor
AMONESTAR. V. a. Publicar las amonestacions depadre que todo lo demús es aire. Nihil palerno
en missa major. Amonestar, cobrar las amo-
la amore constantiüs, solidiús.

nestaciones, ó proclamar, echar las proclamas. Nuptias AMOR DE PARE TOT LO DEMÉS ES AYRE. rcf. AdvCrtcix
in ecclesia denuntiare. ||
Avisar. AmoMstar, avisar. que sols lo amor dels pares es segur. Amor de padre
Moneo, commoneo, es, commonefacio, is. que todo lo demàs es aire. Nihil paterno amore soli-
AMONESTAT, DA. p. p. Amonestado. Monitus. diús.
AMONIACH. m. Lo mès dèbil dels alcalís; se AMOR DE SENYOR AYGüA EN CISTELLA, ref. DCnota lo
trau dels vegetals y substàncias animals. Amoniaco. poch segur que es dit amor. Amor de Senor agua en
Ammoniacum, i. |1
Goma com llagrimas, de ungroch cesto. Brevis est magni fortuna favoris.

rogench per 1' exterior, y per l' interior blanch, de AMOR, PENAS Y DINERS NO PODEN ESTAR SECRETS. Pef.

gust amarch y olor desagradable. Amoniaco. Ammo- Denota que aquestas cosas no poden dissimularse.
niacum, i. j] Goma semblant al encens. Armoniaco, Amores dolores y dineros no pueden estar encubiertos.
,

amoniaco. Ammoniacum, i. Amor et divitiaï celari nequeunt.


AMONT. adv. ant. amunt. 11. AMOR PLATÓNicn. Lo purameut ideal. Amor platò-
AMONTANAR. V. a. ant. y nico. Amor platonicus.
AMONTANYAR. V. a. ant. AMONTONAR. AMOR PROPI. Lo desordenat ab que hu 's mira à sí

AMONTONADOR, A. m. y Qui amontona. f. mateix. Amorpropio. Sui amplexi, effraenatus amor.


Amontonador. Accumulalor, is. AMOR YGRAVEDAT NO PAS8AN PER UN FORAT. ref. Dc-
AMONTONAMENT. m. La acció y efecte de nota que 1' amor atropella tots los respectes. Amor
amontonar. Amontonamiento. Gumulatio, coacervatio, ni cata linaje,ni fé, nipleitohomcnaje. Cupidinis cru-
aggeratio, nis. met. Lo conjunt de varias espècies
1| mena porri folio vincta est.
y veus sens orde ni elecció. Amontonamiento. Yer- DE MIL AMORS. loc. De mòlt bona gana. De mil amo-
borum conglomeratio. res. Libentissimè.
AMONTONAR. V. a. Juntar ó posar unas cosas EN AMOR Y COMPANYA, loc. fam. Eu amistat y com-
sobre altras sens orde ni concert. Acumular, ciimu- panyia. En amor y compana. Unanimi consensu.
lar, amontonar. Cumulo, as, aggero, is. 1] met. Mes- LAS SOPAS Y AMORS LOS PRIMERS SÓN LOS MILLORS, fcf.
AMO CATALÀ. AMP 83
De los amores y las canas las entradas. Sopas y ama- AMORRAT, DA. p. p. Amorrada. Pronus.
res los primcros los tnejores. Aínorum el ludorura AMORRIARSE. V. r, llehunirsel bestiar de
equestriuin initia plus ardoris habenl. llana à la sombra. Acarrarse. Oves ad umbras cap-
PASSAN LOS AMoas Y QUEDAN LOS DOLOBS. ref. Dcnota tandas uniri,
que '1
fi dels amors sol sér aniarch y trist. Vanse AMORSAR. V. n. ESMORSAR.
losamores, y quedan los dolores. Extrema gaudia luc- AMORTALLAR. V. a. ENMORTALLAR. || AHOa-
tus occupat. TIR.

PEB AMOR. loc. fam. Per atenció, mirament ó res- AMORTAR. V. a.ant, y
pecte. Por amor, por causa, por razon. Causa, gratia. AMORTIR. V. a. Esmortuhir, mitigar. Amorti-
Ab que's demana encarida-
PER AMOR DE DEU. loc. guar. Semianimem relinquere, reddcre.
raent alguna cosa. Por amor de Dios. Propter Deum. AMORTISACIÓ. f.
y
II
Sens interès. Por amor de Dios. Propter amorem AMORTISAMENT. m. La acció y efecte de
Dei. Sens recompensa de algun traball. Por amor
II
amortisar. Amortizacion. Possessionum à sajculari-
de Dios. Amore Dei. bus ad ecclesiam translatio.

PER AMOR DEL BOU LLEPA 'l LLOP LO JOU. ref. Ense- AMORTISAR. V. a Passar los béns à qui no 'Is

nya que'ls afalechs mès se fan per interès que per pót enagenar. Amarlizar. Possessiones à saeculari-
amor. Menea la cola el can, no por li sinó por el pan. bus ad ecclesiam transferre, extra coramercium po-
Saepius blanditiarum ulilitas, quam amor. nere. || Dit dels censals etc. lluhir, redimir lo capi-
QUI TÈ AMORS TE DOLORS, ref. Deuota que 1' amor tal. Amor tizar, redimir, quilar. Redimo, is.

sol anar acompanyat de penas. Quien tiene amor ticne amortís AT, DA. p. p. Amortizado.
pena. Quien adama ú la doncella, el alma Irae en pena. AMORTITZAR. V. a. AMORTISAR,
Amor angit animum. AMOSCARSE. V, r. fam, Enfadarse, Amostazar-
RÉBRBB 6 ADMÉTRER AB MÒLT AMOR 6 AGRADO. Admi- se, amoscarse. Excandesco, is.

tir ó recibir abiertos los brazos ó con los brazos abier- AMOSSAR. V. a, y sos derivats, amussar.
los. Supinis] manibus excipere. AMOSTRAR. V. a, y SOS derivats, mostrar.
AMORBARSE. V. r. ant. enmalaltirse. AMOTARSE. V. r. Formar mota las plantas.
AMORDEJi ó MORDUJÍ. f. Herba rastrera, de flor Amacollarse. In manipules crescere,
poch vistosa, peroderaólta olor, Minonetas, reseda AMOTINADAMENT. adv. m. Amotinadamente,
olorosa. Reseda odorífera. sediciasamente, tumultuosamente. Tumultuosè, tumul-
AMOREJAR. V. n. ant. afalagar. tuariè,

AMORET. m. d. Amorcillo. Levis amor, AMOTINADOR, A. m. y f. Qui amotina. Amo-


AMORETAS. pi. Senyas pera manifestar
f, l' tinador. Tumultuosus, facciosus, i.

amor. Amoricones. Amatorii gestus. AMOTINAMENT, m. La acció de amotinarse,


AMORÓS, A. adj. Carinyós, amable. Amorosa. y '1 mateix motí, Amotinamiento. Seditio, tumul-
Benevolus, blandus, araabilis. ||
Parlant de cosas ma- tuatio, nis, motus, us.
terials, bla, suau, pastós, fàcil de traballarse. Amo- AMOTINAR. V. a. Alborotar un regne, poble, re-
rosa. Blandus, suavis. temps templat, y
jj
Dit del pública ó exèrcit contra sòn superior. Amotinar. Tu-
així 's diu: tarda amorosa, Amoroso, templado, apaci- multo, as, lumultura concitare. []
Turbar, alborotar
ble, blando. Placidus, lenis, las passions. Amotinar, alborotar. Turbo, perturbo,
sér amorós com una abgelaga. fr. pera denotar as.
que una persona es aspra y desapacible en sòn trac- AMOTINARSE. v. r. Rebel-larse contra 'Is su-
te y paraulas. Ser como unas orligas. Aspera), pun- periors, Amotinarse, rebelarse, subkvarse. Tumultuor,
gentis, urentis natura? esse. aris. II
Araontonarse la gent en algun paratge. Agol-
AMOROSAMENT, adv. m Amorosamente. parse, remolinarse. Gonfluo, is, conglobor, aris.
Amanter, amatoriè, amicè, AMOTINAT, DA. p. p. Amolinado. Tumulluatus.
AMOROSIR. V. a, amollir, AMOTLLAR. V. a. Fér guarnicions en la pintu-
amorosíssim, A. adj. sup, Amorosisimo. ra. Amoldar. Ad typym conformaré.
Araabilissimus. AMOVIBILITAT. f, Amavibilidad. Amovililas.
AMOROSissiMAMENT. adv. sup. Amorost'si- AMOVIBLE. adj. Lo que 's pót separar de algun
mamente. Amabilissimè. lloch; antiguament se deya dels empleos, ara del
AMOROSITAT. docilitat, dolsura. f. benefici eclesiàslich, que es col-latiu. Amovible
AMORRÀGIA. Hamorragia. f. amovible ò adnntum. Ad nutum, ad arbitriura amo-
AMORRAR. V. n. Fér inclinar lo cap à (erra. vile beneficium ecclesiasticura,
Amorrar. Caput submitlere, ||
Fér càurer de morros. AMPARA. f. Detenció de alguna obra. Embargo,
Abocinar. In vultum, in os procumbere. ||
Acercar jEdificationis mora,
inhibitio. Segrest, embarg. |1

alguna cosa de punta al objecte ó paratge abont ha Embargo, y ampara.]^. Ar. Sequestratio, nis.
de obrar, com la pistola als pits, la atxa à la paret. AMPARADOR. m. Amparador. Defensor, pro-
Abocar. Appropinquo, as, adduco, is. | També s' usa tector, is.
com recíproch. AMPARAR. v. a. Protegir, defensar, recullir a
84 AMP DICCIONARI AMU
algú. Amparar, proteger, favorecer. Protego, is, Amplitudo, inis, vastilas, alis. ||
ant. amplaria.
tueor, eris. H Impedir la prossecució de alguna obra. AMPLOYA. f. fam. sardina.
Embargar. Impedio, prsepedio, is, Segrestar ó em- ||
AMPLURA. f. ant. amplaria.
bargar los béns mobles. Embargar, y amparar. p. AMPOLLA, f. Yas de vidre ó cristall de coll

Ar. Sequestro, as. llarch y estret, la panxa ampla y rodona. Ampolla,


AMPARARSE. v. r, Ampararse. Sese tueri, \\
redoma. Ampulla, ae. ||
met. butllofa.
Aprovecharse, valerse. Ere aliqua fructum capere. AMPOLLETA. f. d. Ampolleta, ampoUica, ampo-
AMPARAT, DA. p. p. Amparado. Protectus. llita. Parva ampulla. || Rellotge de arena, dit així per
AMPARO. m. Favor ó protecció. Amparo. Pa- estar compost de dos ampolletas. Ampolleta. Clep-
Irocinium, ii. ||
Qualsevol abrich ó defensa. Amparo, sydra, a3.||La que serveix per posar la crisma.
asilo, refugio. Tutela, a;, praesidium, ii, propugna- Crismera oliera. Sacri chrisraatis pixis. || La de ay-
culum, La persona que favoreix ó protegeix.
i.
II
gua de olor. Pomo. Odorarium vas.
Amparo, protector, amparador. Defensor, is. AMPÓSIT. m. EMPÓSIT.
AMPIT Ó ANTPIT. m. Barana de paret. An- AMPRAMENT. m. ant. EMBARCH.
tepecho. Lorica, maceria, a). AMPRAR. v. a. Emmanllevar. Pedir ò tomar
AMPLA. y f. prestada, y amprar. p. Ar. Creditum, vel mutuum
AMPLADA, f. AMPLARIÀ. rogare. ||
Amparar. Protego, is, [|
ant. Aprofitarse.
AMPLAMENT, adv. m. ÀMPLIAMENT. 2. II
ABUN- Aprovecharse, valerse. E re aliqua fructum capere.
DANTMENT. AMPRAT, DA. p. p. Amprado. Mutuatus.
AMPLÀRIA. f. Anchura, ancho. Lalitudo, am- AMPRE. adv. ter. y 1. ant. vespre.
plitudo, inis. II
Eo las telas. Anchura. Latitudo, inis. AMPRIUS. m. pi. Terra erma y comuna de al-
AMPLÀS, SA. adj. aum. Mòlt ample. Anchisimo. gun poble. Baldio. Incultus ager. ||
ter. Racó ahont
Amplissimus. se solen tirar las escombrarias. Basurero. Locus
AMPLE, A. adj. Lo que tè dimensió contraposa- stercoreus.
da à la llargària. Anc/to. Latus, amplus. ||
Extés, di- AMPUTACIÓ, cir. La operació de tallar algun
latat, balder, folgat. Holgado, hornaguero. Laxus. ||
membre. Amputacion. Amputatio, nis.
m. AilPLARIA. AMPUTAR. V. a. Tallar ó separar del tot algun
AMPLECURT, A. adj. Mès ample que llarch. membre. Amputar. Amputo, as.
Anchicorto. Latitudine, quam longitudine major. AMPUTAT, DA. p. p. Amputado. Amputatus.
AMPLES A. f. AMPLÀRIA. AMUGRONAR. V. a. FÉr COLGATS.
AMPLIACIÓ, f. La acció y efecte de ampliar. AMULATAT, DA. adj. De color mulato. Amula-
Amplificacion, ampUacion. Ampliatio, nis. tado. Subniger.
AMPLIADOR. m. Ampliador, amplificador. Am- AMULET. Remey supersticiós, preservatiu de
plificator, is. vàrias malaltias. Amuleto. Arauletum, i.

ÀMPLIAMENT, m. ant. ampuació. ||


adv. mod. AMUNIÓ. f. Número gran y excessiu de alguna
Ampliamenle, extensamente. Ample, ampliter, latè. cosa. Multitud. Turba, ai, multitudo, nis.
AMPLIAR. V. a. Engrandir, aumentar, extén- AMUNT. adv. demunt, la part alta. Ar-
11. Dalt,
drer. Ampliar, dilatar, extender. Amplio, dilato, as. riba.Sursum, versus, H met, Lloch preheminent que
AMPLIAT, DA. p. p. Ampliado. Ampliatus, di- ocupa algú respecte de altre. Arriba. Superiori loco.
latatus. II
En los escrits, ans, antecedentment. Arriba. Supra.
AMPLIATIU. Lo que tè virtut de ampliar.
adj. EN AMUNT. mod. adv. Pera significar aument de
Ampliativo. Quod ampliaré valet. preu, número ó temps, com de las deu en amunt.
AMPLIFICACIÓ, f. ampliació. ||
ret. La exor- Arriba. Supra.
nació del discurs, ab que l'orador fa profunda im- DB AMUNT AVALL. loc. Dc arriba abajo, de pies à
pressió al animo dels oyents. Amplificacion. Ampli- cabeza, desde el principio hasta el fin. Susque deque,
ficatio, nis. à capite ad calcem.
AMPLIFICADAMENT. adv. m. Amplificada- FÉRHO ANAR TOT DE AMUNT AVALL. fr. lUVCrlir COn-
mente. Amplificè. fusament l' orde de las cosas. Trastornar. Turbo, as.

AMPLIFICADOR, A. m. y f. Qui amplifica. PER AMUNT. m. adv. AVANT.


Amplificador. Amplificator, is. AMUNTONAR. V. a. y sos derivats, amontonar.
AMPLIFICAR. V. a. ampliar. || r. Exténdrer un AMURA. nàut. Quadra de proa.
f. Mida de la

discurs. Amplificar. Amplifico, dilato, as, augeo, es. nau en punt que determina la quarta part de la
lo
AMPLIFICAT, DA. p. p. Amplificado. Amplifi- eslora y de sa major llargària per la part de fora
catus. contant desde la proa. Amura. Alvei navis dimensió.
AMPLÍSSIM, A. adj. sup. Lo que tè mòlta am- I
nàut. Corda entre cada puny de la major y Iri-
plària. Anchisimo. Amplissimus. [| Dit de las cosas quet. Amura. E velis pendens funis.
immaterials, com facultats amplissimas. AmpUsimo. AMURADA. f. nàut. Costats interiors de la nau.
Amplissimus. Amurada. Interior navis latus.
AMPLITüT. f. Extensió, dilatació. Amplitud. AMURAR. v. a. Tirar per la amura y portar lo
ANA CATALÀ. ANA 8r,

puny envers proa, ahont està assegurada la amura. ANACREÓNTICH, CA. adj. Vers ó poesia à
Amurar. Veli funem ad proram adducere. imitació dels de Anacreont. Anacreóntico. Anacreon-
AMURCA. MoncA. f. ticus.

AMURRIAR. ABANDONARSE. ||
Baíxar ó inclinar lo ANACRONIsnlE. in. Confusió en 1' orde dels
cap. Amorrar. Caput submitlere. fòts. Anacronmio. Fn temperis computatione error.
AMURRIARSE. V. r. Se diu del bestiar quanl ANADA. f. Acte de anar de un puesto à altre.

al estiu se reuneix a la sombra pera reguardarse del Ida. Profectio, nis. ||


descaut. ||
En lo joch de villar
sol. Acarrarse. Oves ad umbras captandas uniri. ||
la surtida de la bola del que juga fora de la mesa.
Fér lo murri, no responent à lo que's diu. Amorrar. Ida. Globuli exitus. ||
La acció y efecte de anar. Ida.
Obinutesco, is. Profectio, nis.
AMUSAR. V. a. DIVERTIR. ANADA Y VINGUDA, loc. La acció de anar y venir.
AMUSAR8E. v. r. ant. divertirse. Ida y venida. Obversatio, nis.
AMUSSAMENT. m. Sensació aspra y desagra- EN DOS ANADAs Y viNGüDAs. loc. fam. Ab mòlt poch
dable que causan en las dents los àcits. Dentera. temps. En dos idas y venidas. Quarabrevissimè.
Dentium stupor, hebetudo. |1
La acció de anarsen lo LA ANADA DEL BON METGE. lOC. LA ANADA DEL FUM.
fil dels instruments de tall ó de punta. Embotadura, LA ANADA DEL FUM. loc. fam. Deuota '1 desitg de
embotamiento. Uebetatio, obtusio, nis. que no torne '1 qui se'n va. La ida del humà, del cau-
AMUSSAR. V. a. Causar 1' àcit una sensació tivo. Abeas et nuraqnam redeas.

aspra y desagradable à la dentadura. Acedar, dar NO DEIXAR LA ANADA PER LA TORNADA, fr. DCUOta la

dentera, alargar los dientes. Stupore dentes afficere, eficàcia ab que's pretén alguna cosa. No dar ó no
dentes hebetare. ||
Fér pérdrer lo fil als instruments dejar la ida por la venida. ültrò citroque conleat.
de tall. Embotar. Hebeto, as. ANADA. ÀNECH. f.

AMUS8ARSE. V. r. Engruixirse '1 fil dels ins- ANADEJAR. v. n. Caminar com 1' ànech, Ana-
truments per haver tallat alguna cosa aspra. Embo- dear. Anatis morè incedere.
tarse. Obtundo, is. ||
Tenir dentera. Acedar, dar den- ANADÍ. f. d. Lo poll del ànech. Anadino, anadon-
tera. Hebesco, is. cillo. Anaticula, se, anatis pullus. ||
L' ànech novell.

AMUXAR. V, a. AMOIXAR. Ànadon. Anas, atis.

ANADIPLOSSIS. f. ret. REPETICIÓ.

AN. ANADÓ. m. ant. suRTiDOR. II


ra. Ànech jove. Ana-
doncillo. Pullus.

AN. m. ant. any. ANADOR. m. ant. andador.

ANA. f. metges significan pes ó


Xifra ab que 'Is ANADURA. anl. anada.f.

quantitat igual. Ana. Ana, ae. Mida de mitja cana à |1


ANAFIL. m. Instrument músich semblant à una
poca diferència. ;4na.Minorulna. Lo planeta vénus. |1
trompeta recta. Anafil. Púnica tuba, fistula, x.
ANABAPTISME. m. Heretgia dels anabaptis- ANAFILER. m. Qui toca 1' anafil. Anafikro.
s. Anabaptismo . Anabaptisraus, i. Tibicen, tubicen, inis.

i ANABAPTISTA.
's deuhen batejar
de rahó. Anabaplista. Anabaptista,
ANABROQUISME. m. med. Operació de un nu
m. Heretge que pretén que
las criaturas finsque tingan us
iS.
ANÀFORA,
los astrólechs à la
en orde als

ANAFÓRICH, CA.
f. ret. repetició.

segona casa de sos pronóstichs,


béns immobles. Anàfora. Anaphora,
adj.
1|

med. Qui trau espessor


Nom que donan

se.

que's fa à las pestanyas, quant ofenen à la vista. de sanch en los esputos. Anafórico. Anaphoricus.
Anabroquismo. Anabrochismus, i. ANAGALL8. f. Espécie de corretjola. Anagdlide.
ANACARDÍ, na. Compost ab anacart. Anacar- Anagallis, idis. \\
Planta de tres peus, ramosa, po-
dino. Anacardio confectus. blada de fullas estretas, y flors grans de un hermós
ANAGARDINA. f. Confecció de anacart, la que color blau. Azulejo. Centaurea cyanus.
diuhen tè la virtut de restituhir la vista. Anacardina. ANAGNOST. m. ant. LLEGIDOR.
Anacardi confectio. ANAGOGE. f.
y
ANACART. ra. y ANAGOGIA. f. Exposició de la Bíblia pera ex-
ANAGARTI. m. Arbre gran de la índia, la pell plicar las excel-léncias de la glòria. Anagogia, ana-
cendrosa y obscura, las fullas en forma de cuny goge. Anagogia, a% anagoge, es.
gran, lo fruyt en figura de cor, blanch, ab una closca ANAGÓGICAMENT. adv. En sentit místich.
y dins una llavor de igual figura; s' usa en la me- Anagógicamente. Anagogicè, anagogicus.
dicina. Anacardo. Anacardium, ii. ANAGÓGICH. adj. Pertanyent à la anagogia.
ÀNACH. m. ANEcn. Anagógico.
ANACORETA, m. Qui viu retirat del mon en- ANAGRAMMA. f. Transposició de lletras ó
tregat à la virtut y penitencia. Anacoreta. Anacho- com Roma per
senténcias, dir A.mor. Anagrama.
reta,ae. Anagramma, tis.
ANAGORÉTICH, CA. adj. Lo que pertany al ANAGRAMMATISTA. m. Qui fà anagrammas.
anacoreta. Amcor^tico, Ad anachoretam pertinens. Anagramaíizador. Anagrammalum scriplor.
86 ANA DICCIONARI ANA
ANAGRAMMATISAR. V. n. Fér anagrammas, sar. Interest. | Córrer per tants anys, com va per
Ànagramalizar. Anagrammata fingere. nou anys. Ir. Permeo, ambulo, as. |1
Diferenciarse,
ANAGUA8. f. ENAGUAS. com que va de pare à fill. Ir, distar. Disto, as,
lo
ANAL. m. ANNAL. diífero,ers Dirigirse un camí à tal part, com
||

ANALÉCTIGH, CA. adj. raed. Lo mateix que aquesta carretera va à Madrit. Ir, llevar. Duco, is. [j

restaurador, ó que restituheix las forsas al malalt. Enlojoch de cartas fér joch, ó entrar. Ir, entrar,
Analéclico, analéptico. Instaurativus. pi. ant. Es- jugar. Ago, ludo, is. ||
Obrar, procehir. Ir, portarse,
(|

claus que feyan de refeclorers. Amlécticos. Analec- proceder. Ago, bene vel malè se gerere. I Conju-
is,

tes, aï. garse un verb per altre. Ir. Inflecto, is. Yéndrerse ||

ANALISAR. V. a. Fér anàlisis, Analizar. Exami- las cosas à tal preu. Ir, valer, pasar, estar. ^Estimo,
1'
no, as, discutio, is. as, aistimationem mercès habere. ü Significant
ANÀLISIS, f. Resolució ó separació de las parts estat de alguna cosa ; com va '1 mon al revés, tot va
de un tot fins à conèixer sos principis ó elements. mal. Ir, andar, estar. Evenio, accido, is. ||
Móurerse
Anàlisis. Resolutio, nis, analysis, is. ||
mal. L' art actualment loy altras màquinas que tenen
rellotge
de resóldrer los probleraas per la àlgebra. Anàlisis. sòn moviment. Ir, andar. Ambulo, as. Juntab lorao- ||

Analysis, is. \l
Examen de alguna obra ó escrit. do; com de puntetas, à peu descals, à caball, à fos-
Anàlisis. Analysis, is. cas, à quatre grapas, à sos vicis, à peu coix. Ir, an-
ANALISTA, m. ANNALiSTA. m. mat. Professor II
dar. Ambulo, as, vado, is. Junt ab los gerundis do ||

de geometria algebraica. Analista. Analysta, aj. altres verbs denota la acció y actual execució de
analítica, f. Art de resóldrer las cosas en sos ells, com ANAR corrent. Ir, andar corriendo, córrer.
principis. Analilica. Ars analytica. Curro, percurro, is. 1|
Junt ab la partícula a, ab,
analíticament, adv. mod. Analilicamente. per, de, en, y alguns noms pren la significació de
Analyticò, per analysim. ells, com ANAR à passeig. Ir, andar ú paseo, pasear.
ANALÍTICH, CA. adj. Lo que pertany à la anà- Ambulo, deambulo, as. |1
Ab la preposició contra,
lisis. Analítico. Analylicus. denota perseguir, ó sér de contrari parer. Ir. Insto,
ANALOCH, GA. adj. Anàlogo, analógico. Ana- as. II
Ab la preposició, fora de, significa acció con-
logicus. traria al verb, com anar fora de camí. Ir. Eo, is. ||

ANALOGIA, f. Proporció, relació, conveniència Junt ab algun infinitiu disposarse per la acció del
de una cosa ab altra. Analogia. Analogia, ae. La || verb ab que's junta. Ir. Praeparo, as.
segona part de la gramàtica que tracta del origen ANAR, DIR ó PARLAR PER ALGÚ. fr. Tirar llatinadas ó
de las parts de la oració ab sas propietats y acci- indirectas, donant à enténdrer que 's parla per al-
dents. Analogia. Analogia, ai. ,gun subjecte particular. Tirar a ventana seiialada.
ANALÓGICAMENT. adv. m. Analógicamente. Aliquem signanter notaré.
Analogicè. ANAR A CEGAS. fr. Sèus véurerschi. Andar ciega-
ANALÓGICH, CA. adj. Lo que pertany à la mente. Gaecutio, is. met. Sons coneixement ni refle-
||

analogia. Analógico. Analogicus. xió. A cxegas. Caecè.


ANALOGISME. m. Comparació de relacions. ANAR A DIR. fr. ExpHca que s' està à punt de dir
Analogismo. Analogismus, i. alguna cosa. Tener en la punta ó en el pico de la len-
ANAMENT. m. anada. gua. Labra inter et dentes latere.
ANANA. Planta de las f. Indias, las fallas de la ANAR A LA QUE SALTA. fr. Aprofitar la ocasió quant
qual cubreix la cama, la flor violada, '1 fruyt com se presenta. Andar a la que salta, brivonear. Ad ni-
una pinya, encarnat, que passa desprès à grocb. hil intentum esse.
Anana. Ananas, atis. ANAR A LA SAGA. fr. Obscrvar à algú 'Is passos y
ANANT. p. a. Andando. Ambulans. accions. Andar à las vueltas, ir ó andar à los alcan-
ANANTAR. V. a ant. PROCEHia. ces. Alicujas motus observaré; vias alicujus insequi.

ANAP. m. ant. Copa, vaso para beber. Patera, ANAR A. LAS PALPENTAS. Prosseguir ab incertitut
phiala, ffi. buscant los medis pera acertar. Andar à tientas, ú
ANAPESTO. m. Peu de vers llatí de dos síl- ciegas. Incertum esse.
labas breusy una llarga. Anapesto. Anapsestus, i. ANAR ALGUNA COSA A LA GREGA, i LA XAMBERGA, A
ANAPLERÓTICH. adj. med. Se diu del remey TRES QUARTS DE QuiNSE. fr. Sèus ordc ni concert. Ir
que fà que '1 lloch de una ferida s' umpla de carn. alguna cosa fuerade trastes, ó à trompa y talega. Te-
Anapleurótico. Anapleuroticus. meré, inconsultò, inordinatè agi.
ANAR. V. n. Móurerse de un lloch à altre. Ir, ANA ALGUNA COSA MÒLT ESCASSA, fr. Havémehi
andar, caminar. Ambulo, deambulo, as, ingredior, poch. Andar alguna cosa muy tirada. Raram inventu,
eris. II
Apostar, com va una pesseta. Ir. Pignore cariorem esse rem.
certare, contendere. y Consistir, depenjar, y sols s' ANAR A PARTIR, fr. Auar en algun negoci à pèrdua
usa en las lerceras personas. Ir, consistir, estar en, ú à ganància ab altres. Ir ú la parte, ir de cuartillo.

depender de. Consisto, is, istum est. ||


Importar, in- Sortem cum alio subire.
teressar, com: res mi va en això. Ir, importar, intere- ANAR AB AiiMES. fr. aut. Joch dc armes.
ANA CATALÀ. ANA 87
ANAR BRANQUEJANT. fp. ANAR PER LAS BRANCAS. fora de la mesa. Ir por alto. Globolum extra arem
ANAu CALENT ó FORT ALGO NEGOCI, fr. Traclarsc ab protundi. ||
No advertir ó no enténdrer alguna cosa.
activitat. Bullir. Res raptim gerere, agere. Tenir ||
Irse por alto. Ex captu rem eíTugere.
r animal apetit à la generació. Àndar ó eslar en ze~ ANAR SOBRE ALGUNA COSA. fr. Segujr algun negoci
los, estar caliente, apelecer el coilo. Subo, as, calulio, sens pérdrerlo de vista. Ir sobre alguna cosa. Nego-
is. lium diligentius procuraré.
ANAR CORRENT, fr. FtT las cosas depressa. Andar ANAR SOL COM UNA ÓLIVA, Ó COM UN MUSSOL, ó ANAR
en un pié. Celeriter agere. FÉT UN MUSSOL. Andar como un duende, ó solo como el
ANAR DE ASSÍ Y DE ALLÍ, DE UNA PAUT À ALTRA. fr. espúrrago. Lemures, larvas aímulari, imitari.
Divagar, vagamundejar. Andar de acà para allà, ó de ANAR TOT DEIXAT. Anar mal endressat. Andar desa-
acapara acxilld, ó andar vagando. Huc, illuc cursi- linado, desaseado. Negleclo vestis cultuincedere.
tare. ANAR TOTS À UNA. fr. Obiar de concert en alguna
ANAR DE CURT, ó DE LLARCH. Anar ab casaca, ó
fr. cosa. Andar a una.Unà incedere.
hàbit talar. Ir de corto, ò con hàbüos. Talarem ves- ANAR TOT XANO XANO. fr. Caminar poch à poch.
tem aut sagum induere. Andar paso apaso. Pedetenlim ambulare.
ANAR DE DALT A BAIX. fr. Càurcr de dalt à baix. ANEM. loc. fam. Yamos, vaya. Eja.
Dar abajo. Prajcipitem ferri. ANEuno A ENTÉNDRER. fr. Dcnota que no's pót con-
ANAR DE TORT. fr. Girarse envers un costat alguna ciliar la contradicció de algunas cosas. Ajustadme
cosa que's mou. Ladearse, torcerse. DetorqueO, es. ||
esas medidas. Has liles, si vales, componito.
Dit del que està borratxo. Estar hecho una equis. À TOT ANAR. exp. A tola pressa. A mas andar. Ci-
Ebrietate laboraré. tissimè.
ANAR DETRAS DE ALGÚ. fr. Seguirlo ahont va. Ir al DEIXAR ANAR. fr. No fér cas de alguna cosa, omi-
rabo. Aliquera instanter assequi. \\
Buscarlo ab dili- tirla. Dejar córrer. Dissimulo, as, omitto, is. ||
Dei-
gència pera péndrerlo ó per altre fi. Andar, ir tras xar càurer à terra alguna cosa. Dejar caer. Dimitlo,
alguno. Insequi, persequi. is. II
Soltar lo que's tè detingut. Soltar. Dissolvo, is.

ANAR DETRAS DE ALGUNA COSA. fr. Fér las diligén- Ij


mel. Deixar càurer alguna paraula dissimulada-
cias pera lograrla. Andar por alguna cosa. SoUicito, ment en la conversa. Dejarse decir. Inconsullò loqui.
as, quajro, is. ||
Preténderla ab eficàcia é instància. I
En lo joch de cartas no matar la basa podentla
Andar, ó ir tras alguna cosa. Sol•licito, as. matar. Soltar la baza. Ghartam lusoriam vincenti
ANAR ENDEVANT. fr. Avausap, fér algun nou pro- submittere.
grés. Adelantar. Augeo, adaugeo, es. [)
No detenirse DEixARSE ANAR. fr. fam. Explica que alguna perso-
en lo que s' està fent ó tractant. Ir adelante. Praï- na va tota sens garbo, mal endressada. Caerse ú pe-
veho, is. dazos, irse ó caerse cada cuarto por su lado, dejarse.
ANAR GROS. fr. Dit del riu, anar mòlt crescut, Ir Negligenter se gerere. || Precipitarse de algun Uoch.
Fluraem intumescere, excrescere.
alto, crecido. Dejarse caer, echarse, arrojarse, precipitarse. Sese im-
ANARUí PERDUT, fr. Dcuota que en alguna malcria millere, se precipitaré, jj Baixar de un arbre, ó cor-
s'obra sens los coneixements ó notícias necessàrias. da avall, etc. Descolgarse, dejarse caer. Se demittere,
Ira obscuras, andar ú tientas. Praitento, as. delabi.
ANARUI TOT. fr. POSAR LA OLLA GRAN DINTRE LA DEIXAT ANAR. loc. Equivalent à desgayrat. Desma-
XICA. zalado, desmadejado. Languidus, iners, tis.

ANARHO A DIR. cxp. pera denotar que algú estava DÍGASME AB QUI VAS, Y 't DiiiÉ QUI SER.Ís. fr. Que in-
à punt de dir lo que diu altre. Estar d punlo de de- dica lo que pót la forsa de las costums en los com-
cirlo. Jam jam aliquis cuipiam dicendura esse. panys. Dime con quien andas, te diré quien eres. Dic
ANARLl À ALGÚ 'lS PEUS, LAS MANS, OtC. NO CStar raihi quos sequeris, quissit tibi, Ponlice, dicam.
quiet. Bullirle à uno los pies etc. Vago, circumcurso, NO ANAR GAYRE. No tardar mòlt en succehir algu-
as, discurro, is. na cosa. No tardar mucho, no pasarmucho tiempo.
ANAR LLEST. Audar listo. Festino, as, satago, is, Non diutius morare.
diligentia uti. NO ANIRÀS A ROMA PER LA PENITENCIA. DCUOta que
ANAR LLU'NY DE oscAs. fr. met. Estar mòlt distant algú serà castigat severament. No irds ú pagaria en
de lo que's diu, 's fa, ó 's vol donar à enténdrer. Ir el olro mundo. Non abibis impune.
léjos ó muy léjos ó errado. A sententia aberrare. PER AHONT ANIRÀS FARÀS COM VEURÀS. l'Cf. DCUOta
ANAR LO COR, LO POLS. Móurerse violentament. laíir que qualsevol déu acomodarse al estil del país ahont
el corazon, el pulso. Pulso, palpito, as. se troba. Pordonde fueres, haz como vieres: d do vas,
ANAR MILLOR ó PER MILLOR. Mülorarse CU la salut. como vieres asi haz. Cum fueris Roraa3 romano vivilo
Mejorar, alzar, convalecer. 3Ielius se habere. morè.
ANAR PASSANT, fr. Manteuirse en un mateix estat QUANT TOT VAJA MAL Ó MALAMENT, fr. fam. Cuando
de salut ó conveniéncias. Ir pasando. Qualicumque todo corra turbio. Si maximè fortuna obstet. Ut res
fortuna vitam agere. malè cedant.
ANAR PER ALT. ff. Eo lo joch de.villar saltaria bola QCE HE DE ANAR vouNT? exp. met. fam. ab que 8*
.

88 ANA DlCClOiNAlli ANC


excusa algú que donan massa pressa, Espunalada
li ra dilatar los vasos, y fér que circule la sanch.
àepícaro. Illicò non potest. fieri Anastomdtico, anastomótico. Anastomaticus.
SEGONS COM ANIRÀ. ff. Denota que havem de espe- ANASTOMOSI8. f. med. Dilatació de las venas.
rar 1' èxit de alguna cosa pera arreglar nostra con- Anastomosis. Anastomosis, is.

ducta. Conforme diere el dada. Prout sors tulerit. ANÀSTROFE. f. gram. Inversió de paraulas
sÈNS COM VA NI COM COSTA. fr. Sèus preparació, à sens necessitat. Anàstrofe. Anastrophe.
bulto. A secas y sin llover: d tontm y à locas. Teme- ANAT. p. p. Andado, ido. Itus. ||
passat.
ré et inconsuKò• ANATA. f. Espècie de tint roig que ve de las
SÈNS ANAULi NI vENiBLi. expr. pera donar à entén- Indias orientals. Atola, ànata. Anata, a;.

drer que à algú no li importa res alló deque's trac- ANATEMA, f. Excomunió. Anatema, excomu-
ta. Sin irle nivenirle. Quin sua intersit. nion, anatematismo. Anathema, atis, excommunio,
TOT VÀ COM DEU VOL. fr. irou. Denota que las cosas nis. 11
met. execbació, maledicció.
van malament. Todo va como Dics es servido, ó à la ANATEMATISAR. V. a. Fulminar anatemas.
luena de Dios. Deo volente. Anatemalizar, excomulgar. Anathematizo, as. H exe-
VAJA UNA COSA PER ALTRA. loc. Denofa quc una co- GRAR, MAL£HIR.
sa 's recompensa ab altra de igual estimació poch ANATEMATISAT. p p. y adj. Anatematizado
mès ó ménos. Vaya uno por olro. Hoc unum alio Anathematizatus.
compensetur. ANATEMATISME. m. anathema.
VAJA JO CALENT Y RIGA lA GENT. rcf. S' aplica al ANATISTA. ra. Oficial que lè à son càrrech los
que prefereix sòn gust à lo que poden dir. Ande yo y despaig de la
llibres mitja anyada en la dataria
calientey ríase la gente, Proprium commodum opi- romana. Anatista. Rationes et acta diraidii anni re-
nií)ni praístat. ferens scriba.
VA MON RESTO, TOT HI VA. loC. ENVIDAR^. ANATOCISME. m. Usura de la mateixa usura.
ANAR COM ó DE PASTORELLA. exp. tcr. Caminar à Anatocismo. Anatocismus.
saltets. Andar decernidillo. Corpus ad la tus motitare. ANATOMIA, f. Dissecció de las parts del cos
ANARSEN. V. r. Separarse de algun lloch. Irse. humà pera examinar 1' ofici de cada una, y poder
Abeo, is, vestigium movere. ||
Estarse morint. Irse. curar ab acert. Anatomia, diseccion. Anatomia, ana-
Animam agere. |[
Yessarse poch à poch lo líquit, y tòmica, aï. 11
Ciència que tracta de las parts sólidas
també s' aplica al vas que'l conté; y així 's diu: se 'n del cos humà y del animal pera saber sa figura, si-
VA '1 vi, la bota etc. Irse. Redundo, as, defluo, su- tuació, lligament, oficis, etc. Anatomia. Dissecandi
perfluo, is. []
En lo joch de cartas, descartarse. Irse ars. 11
pint. La organisació, tamany, forma y dispo-
de las cartas, descartarse. Inutiles pagellas rejicere, sició de tots los membres del animal. Anatomia.
deponere. ||
Parlant de la roba s' hi sol anyadir à Corporis structura, compago.
trossos, y vol férse vella, ó esgarrarse. Irse. Dirum- FKR ANATOMIA, fr. ANATOMisAR mct. Esmeuussar, . 1|

po, is. [1
DESISTIR. II
Dit de las substàncias espirituo- examinar per parts alguna cosa. Analizar, hacer
SaS. EVAPORARSE, EXHALARSE. anatomia. Examino, as, discutio, is.
ANARSEN AB LA CUA ENTRE LAS CAMAS. fr. Tcuirxas- ANATÓMICAMENT. adv. m. Conforme à las
co, ó anarsen avergonyit de alguna part. Irse, ó sa- reglas de anatomia. Anatómicamente. Anatomicè.
lir ràhano entre piernas. Demissis auribus abire. ANATÓMICH, CA. adj. Lo pertanyent à la ana-
ANARSEN AB NOSTRE SENYOR, fr. Morir, irsc al cielo. tomia. Anatómico. Anatomicus.
Expiro, as, desino, is, morior, eris. ANATÓMICH. m. Professor de anatomia. Ana-
ANARSEN TOT A RODAR. fr. ANAR LO CARRO PEL PE- tómico, anatomista. Anatoraista, ai.

DREGAL. ANATOMISAR. v. a. Executar la anatomia.


VESTEN A PASSEJAR, y Anatomizar, disecar. Inseco, as. H pint. Senyalar
VESTEN ENNOM DE DÈu. loc. met. fam. Manifesta exactament en las estatuas los ossos, muscles etc.
'1 desagrado ó desaprobació de lo que algú proposa, Anatomatizar. Ossa etc. articulatim exprimere. 1|

Aiuòià.Anda àpasear óa paseo. Abi hinc, abi EXAMINAR, ANALISAR.


modò. ANATOMISAT, DA. p. p. Anatomizado. Inse-
ANARCÓTICH. adj. NARCÓTICH. catus,
ANARQUIA, L' estat ó regne f. sens cap pera ANATOMISTA. m ANATÓMICH. .

gobernaflo. Anarquia. Anarchia, se. ANATRÓ. m. Escuma del vidre. Anatron. Yitri
ANÀRQUICH. Lo que pertany à adj. la anar- spuma.
quia. Anàrquico. Anarchicus. ANAURISMA. m. ANEURISMA.
ANA8ARGA. med. Acumulació de la serositat
f . ANAVINGA. f. Arbre de Malabar sempre vert,
en lo teixit celular, que es una espècie de hidropes- tè such sudorífich, y '1 bany de las fullas bullidas
'1

sia. Anasarca. Anassarcha, ae. es contra '1 dolor de articulacions. Anavinga. Arbor
ANASCOT. f. ESCOT. anavinga.
ANASTÀSIA. ARTEMISSA. RESURRECCIÓ. f.
[1 ANCH. adv. ant. may. ||
ant. amès. U encara, en-
AIVASTOMÀTICH. adj. med. Remey eficàs pe- cara MÈS. II
TAMBÉ.
ANC CATALÀ. AND 81)

ANCA. f. La part posterior del cos enlre la cui- ANGORDA. f. La devant corda 6 corda relorsu-
xa y la cintura. Nalga, asentadcras, posas. Pyga, a;, da de la ballesta.

clunis, nates,is. llEn estil jocós y en los irracio- ANGORERIA. f. Oficina ahont se fan àncoras.

als. Anca. Coxa, a;. Ancoreria. Anchoraria oíficina.

ANAR A LAS ANGAS. Sc diu del que va à caball so- ANGORER. m. Qui fà àncoras. Àncorero. Ancho-
bre las ancas. A ancas, ó sobre las ancas. Súper co- rarum artifex.

xem equitare. ANGORETA. f. d. y


BÀTRER LAS ANCis. fr. tcr. Pegar surras. /.urrar. ANCORO, m. d. Anclote. Parva anchora.
Yerbero, flagello, as. ANGULS. m. pi. Déus dels esclaus. Ancvlos. An-
NO suFRiR ANCAS. No conscntir las cabalcaduras culari, orum.
que'ls pujen à caball à las ancas. No sufrir ancas. ANGUSA. Herba, llengua bovina.
f.

Coxis incidenlein non pati. ANDA. inierj. de enfado y reprensió. Anda. Abi
posARSE DK ANCAS EN LA PARET. fr. fam. Manteniïse in malam crucem. ||
f. ant. andas ó andes.

tercament en sa opinió ó dictamen. Punerse de pies ANDADOR. m. Criat de las confrarias pera avi-

en la pared. Sentencia; lenaciter adha;rere. sar als germans los exercicis à que deuhen con-
ANCALSAR. v. a. ant. alcansar. córrer. Munidor, mnllidor, llamador. Confralernila-
ANCIÀ, NA. adj. La persona que lè mòlts anys. lis munitor.
Anciano, viejo, aííoso. Senex, is. |]
En las ordes mili- ANDABOBA. f. Trampa, y fulleria en alguns
tars qualsevol dels freiles mès anlichs de són respec- jochs de carlas. Anda'ooha. Lusoria fraus.
tiu convent. Anciano. Antiqúior, dignior. ANDALÚS, m. Natural y pertanyent à la knddi-
ANGIÀM. m. ENCIAM. \usi^. Andaluz. Boeticus, i.

ANCIANAMENT. adv. ant. antiguament, ANDALUSADA. f. Fét de andalús. Andaluzada.


ANGIANIA. f. ant. y Faclum boctorum morè.
ANCIANITAT, Edat f. avansada, vellesa. Ancia- ANDANA, Rengla. Andana. Rerum series, ordo.
f.

nidad, vejez. Annositas, atis, senecíus, utis. |]


ant. ANDANADA, mar. Descàrrega de tota la arti-
f.

ANTiSL'ITAT. lleria que's troba en lo costat de un buch. Andwada.


ANCIANS, m. pi. Nom que 'Is juheus donavan Navis tormentorum bellicorum explosió.
à las personas mès considerables. Ancianes. Senes ANDANT. m. mús. Graciós, un dels cinch mo-
venerabiles. Entre Calvinislas, cert número dels
|| viments fundamentals de la música. Andante. Fesli-
mès obstinats é imposats en la secta, los quals com- nus concentus.
ponen sasjuntas. Ancianes. Calvinistarum senatores ANDAR. v. a. ant. anar.
ANGOR. adv. ant. encara. ANDAS. f. pi. ANDES.
ÀNCORA, Instrument def. ferro ab dos llenguas ANDERRIS. m. pi. ter. clamàstechs.
com la punta del ham, que tirat al mar ab la gu- ANDES. f. pi. llitera, batart. \\ ant. llit de
mera deté las embarcacions, y las deslliura del ím- morts. |]
ant. peanta.
petu dels vents. A'ncla, ancora. Anchora, íe. ANDIRA. f. Arbre de Amèrica de quaranta à cin-
ÀNCORA DE LA ESPERANSA. La quc es mòlt gran, di- quanta peus de alsada, las fullas semblants à las de
ta així per sér de major seguretat y 1' últim recurs la noguera, las flors peliías, lo fruit ovalat, de dos
que queda. Ancora de la esperansa. Sacra anchora una polsadas de llarch,y conté una ametlla mòlt amarga
salulis spes. mef. L' apoyo ó allò ab que's confia.
|| y venenosn. Pangclia. Piso, nis, andira racemosa.
Ancora de la esperanza. Anchora, a;, auxiliura, ii, ANDORRÀ, m. Pobre, vagamundo. Guitarron,
spes, ei. guilon, luno. Yagus, i.

ALSAR ÀNCORAS. fr. uaut. Lcvar úncoras, desafer- FER l' a.ndorrà. fr. Fér lo desentès quant no's vol
rar, zarpar. Anchoras levare, é portu vellere. convenir en lo que's proposa y demana. Ilaccrse me-
ESTAR AL ÀNCORA. Estar la nau assegurada ab ella. mo. Bardum se facere.
Estar en anclas, ó sobre las anclas ó las úncoras. Ad ANDRAIX. m. Drapot. Andrajo. Scrula, orum,
anchoras, in anchoris stare. lacinia, ;c.

FERMAR LES ÀNCORES. loC. ant. ALSAR ÀNCORAS. ANDRESSAMENT. m. a. ÀDUE.SSAMENT.


TIRAR ÀNCOíiAS. Anclar, ancorar, echar las anclas, ó ANDRESSAR. v. a. adsessar. endressar. 3. ||

\fincoras, dar fondo. Anchoras jacere ad detinendam ANDREU, m. Nom de home. Andrés. Andrcas, ic.
navim. ANDRïANA. ant. Espècie de mantellina que
f.

ANCORATGE, m. La acció de tirar las àncoras usavan las donas. Andriana. Amplior chiamys.
al mar. Anclaje, ancnraje. Anchor.T jactus. Lo dret 1] ANDRINO. m. ter. cascarellito.
que's paga en los ports pera donar fons. Anclaje, an- ANDROGÉNIAS. f. pi. Fcstas que celebra van
corajc. Anchorarium tributum. en Afcnas en honor de Andiogeo. Androgenias. In
ANCORGA. En la pintura y física es lo color honorem Androgei festa.
groch, obscur al oli, y clar al temple, artificial de ATíDRÓGiríO. m. Qui os juntament mascle y fe-
guix prim y tinta de gM'd. Ancorca. Fallida terra mella. Hrrmafrodila, andrógivo. Androgynu.^, lier-
pictura composita. maphroditus, i.

TOMO 1. 13
90 ANE DICCIONARI ANF
ANDRÓMEDA. f. n. p. Andromeda. Androme- la tò, no's mou ningú; però si erra, 1' últim de la

des, cB. II
ast. Constel-lació septentrional que tè 59 fila del que la amaga fà un salt endevant, tenint tot

estrellas. Andromeda. Andromeda, ae. això de avantatge: se proceheix així alternativament,

ANDRÒMINA, f. Trapasseria, enredo ab que's y guanya la fila que arriba primer al lloch senyalat.

pretén al-lucinar. Andròmina, tramoya. Fallacia, ec, Salta tú y dúmela tú. Puerorum ludus à modo luden-
fraus, dis. [|
adj. Al-lucinador,ambrolla. Trapacista, di sic dictus.

trapacero. Fallax, fallaciaruin machinator. anell en lo dit honra sens profit, ref. Adverteix
ANDRONA. f. Carreró estret pera rébrer llum. que no's déu emplear lo diner en lo que solament
Callejon. Angusta via. serveix de fausto ó vanitat. Anillo en el dedo honra
ANDROSSACES. f. pi. Planta que fà las fullas sin provecho, Titulus sine re.
al arrant de terra, y del mitj ixen los brots ab sas estar bè com fà la pedra en l'anell, ant. venir
fullas y flors blancas; la llavor bermella y triangu- COM l' anell al dit.
lar. Androsaces. Androsace vulgaris. VENIR COM l' anell AL
fr. fam. Significa queDIT.

ANDURAIR. V. a. ant. andurir. una cosa s' ha dit ó


ab oportunitat. Venir como
fét

ANDURINA. f. mar. Cap de dos brassas ab que anillo al dedo, ò como pedrada en ojo de boticario.

s' atraca y cenyeix la vela del arbre. Andurina. Ru- Tam opportunum ut nihil magis.
dens, tis. ANELLS, m. pi. En los insectes, cuchs y altres
ANDURRIALS. m. pi. Paratges extraviats. An- animals las parts en que tenen dividit lo cos y que
durriales. Invia, avia, loca. representan uns anells. Anillos. Annulus, segmen-
ANÈCDOTA, f. Notícia, novedat, ocurrència ig- tum, i.

norada anles. Anècdota. Nova, recens notitia. ANELLA, f. Círcul de ferro ab una espiga pera
ÀNECH. m. Aucell de aygua de un peu de altu- clavarlo. Armella. Armilla, aj, acurminatus annu-

ra, camas rojas y curlas, los dits units ab una mem- lus. II
La que serveix pera tocar las portas. Aldaia.
brana, béch à manera de espàtula, con vexo sobre
'1 Pessulus, i.
II
La de las cortinas. Sortija. Annulus.
la punta, '1 cos clapat de blancb, negre y blau. Ana~ i. 11
La malla de la cadena. Eslabon. Fibula, a?, annu-
de. Anas, atis. lus, i. II
La que's posa per ansa en los caps de las
ANAR COM LOS ÀNECHS. fr. Caminar remenanse com caixas ó bahuls. Aldabon. Ansa, aj, annulus, i. |1
La
fan los estevats. Anadear. Anatis morè incedere. que's fica à la paret pera lligar los caballs etc. Ar-
ANECH NOVELL. Anudon. Anas, atis. rendador. Ferreus jumentis alligandis annulus.
ínbch petit. Anadeja. Analicula, ac. cop DE ANELLA, loc. Aldabada, aldabazo. Gravior
FÉR l' anech. fr. Morir boquejant. Boquear, mo- pessuli, ictus.
rir, espirar. Expiro, as, fato fungi. |1
Ofegarse. Ane- trucar a la porta ab la anella. Aldabear. Pessuli
garse, ahogarse. Submergís, fluctibus obrui. ictus iterare, repetere.

POLL DEL ANECH. Anadino. Anatis pullus, analicu- ANELLÀS. m. aum. Sortijon. Annulus grandior.
la, ÍC. .ANELLASSA. f. aum. Aldabon. Pessulus gran-
ÀNEDA. ant. ànech. dior.

ANEGAR.v, a. ant. dissimular, j]


ofegar. I
inun- ANELLET. m. d. Anillejo,anillico. Annulus, i.

dar. U
animar. ANELLETA. f. d. Aldabiíla. Annulus, i. ||
La
ANEGARSE. V. r. Ofegarse ab aygua. Anegarse, que's porta per adorno en las orellas. Zarcillo, cerci-
sumergirse. Submergí. llo. Inauris, is. ||
En los telers ullets de vidre. Gafe-
ANEGAT, DA. p. p. Anegado. Submersus. íes. Fibula, ae.

ANEGUET. m. d. Anadon. Anas, atis. ANEQÜET. m. d. Ànech jove. Anadoncillo. Anas


ANEL. m. ant. y júnior.
ANELL. m. Círcul petit de metall ó altra matè- ÀNET. m. ÀNECH.
ria preciosa per adorno dels dits. Anillo, sortija. An- ANET. m. Herba olorosa medicinal semblant al

nulus, i.
II
arq. La forma de anell ab que termina la fonoll, son olor excita '1 vòmit. Eneldo. Graveolens
part superior de la columna. Collarino. Annulus co- anethum.
lumnaris. \\
virolla. []
anyell. ANETIR. v. a. ant. afegir, anyadir.
AL ANELL. m. adv. anell DE SALTAR. ANEURISMA. f. cir. Tumor que's forma per la
ANELL ASTRONÓMicn. loc. Círcul de metall graduat, relaxació ó fractura de la artèria. Aneurisma. Aneu-
que mostra ab sa alidada la altura dels astres y ser- risma, atis.

veix pera medir las li neas accessibles è inaccessibles ANFALONÏRSE. v. r. ant. enfalonirse. enu-
de la terra. Anillo astronòmica. Annulus astronomi- JARSE.
cus. ANFIATROSA. f. anat. amfiatrosa. Certa arti-
a:iell de pescador ó del papa. exp. Anell pera sage- culació duptosa, perquè no tè moviment manifest.
llarlos breus. Anillo rfc jjescacíor. Piscatoris annulus. Anfiatrosa. Amphiatrosa,ge.
ANELL de saltar, loc. Joch dc noys posats en dos ANFIBRACH. m. poét. amfibrach.
un dels quals amaga entre 'Is de sa part una
filoras, ANFIMACRE. m. poéf. AMFIMACR0.
prenda, y si un altre del partit contrari endevina qui Al«FIPROSTlLS. m. pi. AMi•iPROSTiLs. Temples
ANG CATALÀ. ANG 91

dels antichs, que tenian quatre columnas devant, y nosa per dintre. Ajonjera, aljonjera, ajonje, angèlica,
quatre delràs. AnfiproslHos. Amphiprostilos, i. carlina, cardo aljonjero.Chamoleon albus, viscosus
ANFIPTERA. f. àMFiPTBai. Serp ab alas. Anfip- carduus. []
Purga de herbas cordials y mannà clari-
tera. Amphiptera, aa. ficat. Angèlica. Angèlica potio. La Hisso que's can- [|

ANFI8BENA. f. AMFisBENA. Espécie de serp de la '1 dissaptesant pera benehir lo ciri pasqual. An-
Amèrica sens ulls, ab la pell llisa, clapada de en- gèlica. Lectio in benedictione cerei cantari solita.
carnat y groch. Ànfisbena. Araphisbama, Cüccilia, ai. ANGÈLICA ARCANGÉLiCA. f. Planta que's diferència
ANFISCIS. m. pi. amfiscis. Pobles en la Zona de la angèlica, en que la fulleta superior de sa fulla
tòrrida. Anfiscios. Amphisci, orum. està dividida en pollagons. Angèlica arcangèlica. An-
ANFITEATRO. m. AMFiTEATRO. gèlica archangelica.
ANFLAQUIR. V. n, AMFLAQIJIR. AFLAQUIR. ANGÈLICA CARLINA. Planta. CARLINA.
ÀNFORA. ant. àmfora. Cert canti. Anfora.
f. ANGELICAL, ad j. ANGÉLicn.
Amphora, a;. Certa mesura de líquits que usavan
||
ANGELIGALMENT. adv. m. Ab candor é in-

los romans y conlenia Scongis, ó dosurnas. Anfora, nocència. Angelicalmenle. Candidè, paro.
cuadrmUal. Amphora, ;ii. Las mesuras majors de |]
ANGÉLIGA8. f. pi. Religiosas de una orde fun-
cosas líquidas que usan los venecians. Anfora. Am- dada en Itàlia per Lluisa Toselle. Angélicas, guasta-
phora, ai. linas. Angèlica, guastallina raonialis.
ANGANELL8. m. pi. ter. arganells. ANGÉLICH, CA. adj. Lo que pertany al àngel.
ANGARILLAS. f. pi. Sella pera anar las donas Angelical, angélico. Angelicus.
ab comoditat en las cabalcaduras. Jamugas. Mulie- ANGELINA, m. Arbre de Malabar que arriba
bre ephippium. fins à setse peus de gros; sas fullas son mitigants.
ÀNGEL. m. Esperit celeste criat per Dèu pera Angelina. Angelina, sa.

sòn ministeri. Àngel. Angelus, i. j]


Peix xato sem- ANGELITAS. m. pi. Heretges queseguian àSa-
blant à la rajada. Àngel, lija, melgacho, pintarroja. beli. Angelitas. Angelita;, arum.
Squatina, schafina, ai. |]
met, Noy petit. Angelilo, àn- ANGELOLATRIA. f. Culto que's dóna als àngels.
gel. Infans, tis. \\
Figura de noy que posan en los Angelolatría. Angelolatria, aï.

retaules. Angelote. Grandior angeli imago. | n. pro- ANGELOT, ra. Certa goma de color groch y
pi dehome. Àngel. Angelus, i. gust amarch que destil-la un arbre de Ethiopia.
ÀNGEL DE LA GUARDA. Lo que Dèu tò Senyalat à ca- Sarcocola, azarote. Sarcocolla, ai. La figura de noy ||

da persona per la sua custòdia. Angcl de la guarda ó que's posa en los retaules. Angelote. Grandior ange-
àngel custodio. Angelus custos. |1
met. Lo protector li imago. [] Moneda de or antígua que tenia una fi-
de algú en sas pretensions. Àngel de la guarda. Ali- gura de donzella ab una corona en la ma. Angelote,
cujus patronus. victoriata. Yictoriatum, i,

ÀNGEL MAL. Lo diable ó dimoni. Àngel mato ó de ti- ANGEO. m. Drap de estopa ó lli grosser. Angeo.
nieblas. Diabolus, i, docmon, onis. Tela stupea.
CANTAR COM UN ÀNGEL Ó TENIR VEU DE ÀNGEL. fr. ANGERONALS. f. pi. Festas que 'scelebravan
fam. Denota la habilitat y duisura ab que canta al- en honor de Angerona diosa del silenci. Angeronales.
guna persona. Cantar coma un àngel. Dulcissimè can- Angeronalia, ium.
taré. ANGETENAR. m. astr. Nom de nou estrellas
ES üN ÀNGEL. Expressió pera denotar la innocèn- de Leridano, y de una de la balena. Angetenar. Stel-
cia óbon geni de algú. Es un àngel. Leni natura ho- la sic dicta.
mo. fr. fam. Expressa la hermosura de una perso-
II
ANGHiyE. m. Arbre de la isla de Madagascar;
na. Es un àngel ó como un àngel. Aspectu pulcher- la cocció de sas arrels disminuheix la infiamació de
rimus. orina, y es remey contra '1 mal de pedra. Anghive.
ÀNGEL BO ó DE LLUM. Lo quí uo prevaricà. Àngel Arbor sic dicta.
bueno ó de luz. Bonus angelus. ANGINA, f. Escanéncia. Angina, ahoguijo. Angi-
ÀNGEL bufador, loc. Sc diu del que lè grans gal- na, aj.
las. Angelon de retablo, carrillos de monja baba. Obe- ANGIOLOGIA. f. anat. Descripció de las venas,
sus, obesitate turgens. artèrias, nervis y vasos linfàtichs. Angiologia. An-
ÀNGELA, f. Nom de dona. Àngela. Àngela, a;. |]
geilogia, X.
Espécie de interjecció afirmativa. Eso mismo, eso es ANGIOSPERMA. m. bot. Nom de las plantas
ello, bravo. Optimè. que contenen la llavor en dos tels difícils de separar-
ANGELÀS. m. aura. Angelote. Angelus major. se de la ametlla. Àngiosperma. Angiosperma, íb.
ANGELET, m. d. S' aplica als noys per sa in- ANGIOSPERMÀTICH. adj. bot. Lo que pertany
nocència. Angclico, angelito. Puellusinnocens. à la angiosperma. Angiospermülico. Angiosperma-
ANGELETS, m. pi. PLANTAT JE CORONAT. ticus.
ANGÈLICA, f. Planta dels Pirineus, las fullas ANGIOTOMIA. f. anat. Dissecció dels vasos.
retalladas y espinosas, la arrel grossa, molsuda y en Àngiotomia. Angiotomia, a;.
figura de fus, grisa y arrugada per fora y blanqui- ANGIR. V. a. ant. cercar.
92 ANG DICCIONARI ANI
ANGLANTINA. Planta, englamixa. f. ANGUL ESFÉRicH. Lo que's forma en la superfície de
ANGLATERRA, INGLITEBIIA. f. la esfera, en lo concurs de dos circumferéncias de
ANGLE, m, ant. àngcl. dos círculs màxims que's tallan. Angulo esferico.

ANGLÈS, adj. iXGLÉs. Angulus sphicricus.


ANGLICÀ, NA. adj. Natural ó pertanyent à In- ANGUL MixTiLÍNEO. Lo de uua líuea recta y altra
glaterra. Anglicano. Anglicanus. curva. Angulo mixtilineo. Mixtilineus angulus.
ANGLICISME, m. Paraula ó frase inglesa usada ANGUL MORT. fort. ANGUL ENTRANT.
en altra llengua. Anglicismo. Anglicismus, i. ANGUL OBLÍQUo. Lo major que un recte. Angulo
ANGLO-AMERICÀ. adj. Lo natural y perta- oblicuo. Angulus obliquus.
nyent als Estats-Units de la Amèrica septentrional. ANGUL OBTÚS. Lo que passa dels 90 graus. Angulo
Ànglo-americano. Anglo-americanus. obtuso.Angulus obtusus,
ANGLOTAHIR. V. a. ant. e.nglutir. ANGUL PLA. La concurrència de dos plans en una
ANGOlSSAR.v. a. ant. y sos derivats, coxgoixar. Angulo plano. Angulus planus.
línea.
ANGOIXA, f. ant. ANGÚSTU, CONGOIXA. ANGUL RECTiLÍNEO. Lo de dos líueas rectas. Angulo
ANGOIXAR. V. a. ant. angustiau, congoixar. Angulus rectilineus.
reclilineo.

ANGoixós. adj. ant. angustiós, congoixós. ANGUL RECTE. Lo en que una de sas líneas es vertical
ANGOLÀM. m. Arbre sempre vert, de cent peus y laaltra horizontal. Angulo recto. Angulus rectus.
de alt, que's troba en Malabar; las flors forman una .ANGUL SOLIDO. Lo quc's fà per mès de dos ànguls
diadema, '1 fruyt es com una cirera: y diuhen que plans que no estan en una mateixa superfície plana,
la arrel feta polvos es un contraverí eficàs. Angolam. y concorren en un mateix punt. Angulo solido. Angu-
Arbor sic dicta. lus solidus.
ANGONAL. m. La part superior del cos ahont se ANGUL DEL ULL. anat. Lo extrem ahont s' uneixen
juntan las cuixas ab lo ventre. Ivgle. Inguen,inis. las pestanyas. Angulo del ojo. Oculi angulus.
ANGRANALL. m. ENGKANALL. ANGULAR, adj. Lo que pertany al àngul ó lè sa

ANGRELADAS. f. pi. En lo blasó, la creu, bro- figura. Angular. Angularius.


daduras y bandas que tenen sas dents mòlt petitas, ANGULARMENT. adv. m. En forma ó figura de

y 'Is costals rodons per la part inferior ab las pun- àngul. Angularmenle. Angulatim.
tas enfora. Angreladas. Denticulatae, arum. ANGULEMA. f. Drap de estopa dit així per la
ANGÚ. ter. Festas que's fan à las crialuras de teta. nom. Angulema. Tela engolismensis.
ciutat de dit
ANGUANYASSAS. adv. m. Poch temps ha. Poco ANGULÓS, A. adj. Lo que tè ànguls. Angulosa.
tiempo ha. Nuper. Angulosus.
ANGUARINA. f. Espècie de casaca ab las mà- ANGÚNIA, f. Congoixa, aflicció del esperit. Con-
negas penjant que arriba fins à las cuixas. Angua- goja, angustia. Anxietas, alis, angor, is. ||
apuro.
rina. Hungarica chlamys. ANGUNIAR. V. a. Fatigar, afligir. Acongojar,
ANGUILA, f. Peix mòlt llisquent semblant à la angusúar. Ango, alDigo, is.

serp. Anguila. AnguiJla, aï. \\


nàut. Cada una de las ANGUNIARSE. v. r. Patir congoixa. Acongojar-
dos fustas Uargas inclinadas en la vora del mar, per se, angusliarse. Angi.
las quals se fa lliscar la nau quant se aygua.
tira al ANGUNIAT, DA. p. p. Acongojado, angustiado.
Anguila. Geminae et declives trabes ad naves in Afflictus.
aquara decudendas. ||
ter. vit de bou. ANGUNIÓS, A. adj. Qui pateix angustia. Con-
ESCAPARSE coMLAANGuiLA.fr. fam. S' aplica als gojoso, angustiado. Angustus, pusillis, parvus ani-
astuts que ab sas trapasserias s'escapan de tot. mus. Lo que causa angustia. Congojoso. Anxius.
[|

Escurrirse como anguila. Anguilla est, elabitur. ANGUSTIA. f. Congoja, angustia. Angor, oris,
ANGUILERA. f. Eyna ahont posan las anguilas. anxietas, atis.
Anguilera. Anguillarium canistrura. ANGUSTIAR. v. a. Causar aflicció de animo 6
ANGUILETA. d. Anguilica. Parva anguilla.
f. de esperit. Angustiar. Ango, is.

ANGÜIXAR. ant. coxgolxar. ANGUSTIARSE. V. r. Acongojarse. Aífligi, an-


ÀNGUL. m. La inclinació de dos líneas que's jun- gore affici.

tan en un mateix punt. Angulo. Angulus, i. ANGUSTIAT, DA. p. p. Angustiado. Miserè


ANGUL AGUT. Lo menoF que un recte. Angulo agu- soUicitus, anxius.
do. Angulus acutus. ANGUSTURAS. f. Escorxa de cert arbre que'ls
ANGUL cuRViLÍNEo. Lo de dos líneas curvas. Angulo naturalistas distingeixen en verdaderas y falsas. La
curvilineo. Angulus curvilineus. verdadera es febrífuga, y la falsa un rerí violentís-
ANGUL DE REFLEXIÓ. Lo que's forma pèr la superfí- sim. Angosturas. Cuspariae, arum.
cie plana en que cau, per exemple, un raig de llum, ANGUYAR. V. a. ant. congoixar.

y que va desde '1 mateix pla als ulls. Angu-


la línea ANHELAR, v. n. Desitjar ab ànsia. Anhelar.
lo de reflexion. Angulus reflexus. Anhelo, inhio, as.
ANGUL ENTRANT, fort. Aquell eu que la punta mira ANHILARSE. V. r. ANIQUILARSÉ.

envers la plassa. Angulo entrante. Angulus recedens. ANIBLE. m. Espècie de sotana ab raànegas,
ANÍ CATALA. ANl 93

oberta per devant, que forma part del vestit orien- na cosa. Echarsealgo al coleto ó d cuestas. Manducare
tal. Anible. Annibs, bilis. aut bibere.
ANILLAMENT. m. auinad.4. DONAR ÀNIMA. fr. üonar vivesa, esperit y gràcia
ANILLAR. V. n. aiii.wr. particularment al llenguatge. Dar alma. Yigoro, as,
ÀNIMA. f. Principi interior del moviment ó de NO GOSAR DIR QUE LA ÀNIMA SIA SEVA. fr. NO gOSaP
las operacions de tol cos vivent. Alma, anima. Ani- parlar ni en bè ni en mal. Nu chistar, no desplegar
ma, ic, animus,i. || Tros rodó de fusta, os etc. sobre los liibios. Ne musitare quidem.
que's forman los botons HormiUa. Astrictori globuli SENTIR EN LA ÀNIMA, ff. Tenir gran sentiment ó do-
forma. En lo violí y altres instrumeats de pont,
I|
lor de alguna cosa. Sentir de muerte, àpar de muerle,
pessa de fusta que's posa entre las dos tapas pera é par del alma ó en el alma. Maximè dolere,
fortiücar lo so. Alma. Ligneum sustentaculum. |1 DONAR LA ÀNIMA À DEU, Espirar, morir, rendir ó
ret. Se pren per tota la persona, y així 's diu: no hi dar el alma à Dios. Extremum spiritum edere,
ha un ANIMA, en tot lo carrer, etc. Alma. Uomo, inis. reddere,animum agere, exhalaré, expiraré.
II
En los negocis lo mès essencial de ells. Alma. ESTAR COM LA ÀNIMA de'n GMiiBAr. fr. Se diudel que
Anima, En una devisa, la lletra que acompanya
ae. ||
no pren partit en alguna cosa. Estar como el alma de
la figura. Alma. Lemma, atis. met. Lo que dóna ||
Garibay. Ad nihil intentum esse.
esperit, vigor y forsa à alguna cosa, com 1' amor à fr. fam. Pondera la mòlta
PENJAR LA ÀNIMA À ALGÚ. .

la pàtria es la ànima del estat. Alma. Yis, is, virlus, gana de menjar. Clarearse de hamhre. Fame labo-
utis. \\ mel. La substància, ó '1 principal en qual- raré.
sevol cosa, y així 's diu: anem al à.mma del negoci. PESARLi À ALGÚ KN LA ÀNIMA. fr. fam. Sentir viva-
Alma. Summa, ic, caput, itis. |1
enteniment, [j met. ment algun mal succés ó contratemps. Pesarle à uno
La conciéncia, y així del que obra mal se diu que no ó senlirlo en el alma. Gravissimè commoveri.
tè ANIMA. Alma. Gonscientia, a?. Lo vuyt de un canó || PORTARSEN EN COS Y ÀNIMA, ff. met. Portai'sen al-
de artilleria. Anima. Bellici tormenti spiramentum, guna cosa enterament. Llevarse en cuerpo y en alma.
còncava. || Lo que's posa dins de alguna cosa pera Penitus eripere,
manlenirla ó sostenirla. Alma. Interins fulcimen- SENTIR EN LA ÀNIMA. fr.Tenir mòlt sentiment de
tum. II
Vivesa, esperit, forsa, expressió, etc. y així alguna cosa. Sentir en el alma, tocar en la lumbre, ó
's diu: la imatge, '1
discurs tè mòlta anima. Yis, is, en la nina delos ojos. GrRvissimè dolere, commoveri,
vivacitas, atis, acumen, inis. | Fantasma, papo pera TENIR LA ÀHIMA DE ÜN FIL, fp, PENJAR LA ÀNIMA À
fer por à las criaturas. Coco. Larva, nenia, ae. |1
Se ALGÚ.
diu comunment de la del purgatori. Anima, alma. TENIR Ó ESTAR LA ÀNIMA ENTRE LAS DENTS. fP. mCt.
Anima, va. Tenir mòlta por, ó estar en gran perill. Estar con,
ANIMA DE CABALL. Bxpr. fam. Se diu de la persona ó tener el alma entre los dientes. In extremo periculo
que sens escrúpol comet maldats. Alma de cahallo. versari.
Effraenatíe audaci;ohomo. UNA ÀNIMA SOLA NO CANTA NI PLORA. Pef, Advertcix
ANIMA DE CAGAFERRO. fam. y loC. que un de sol sens ajuda de altres no serveix de res.
ANIMA DE CANTI. cxpr. fam. Se diu de la persona Una ànima sola ni canta 7ii Hora. Solus sine alterius
mòlt nécia ó tonta. Alma de canlaro. Stultus, stupi- auxilio in quacumque re parura valet.
dus, stolidus. ÀNiMAS. Lo toch de las campanas que tocan à cep-
ÀNIMA EN PENA. La que pateix en lo purgatori. tas horas de la nit, avisant alsfiels pera que preguen

Alma en pena. Umbra, le, spectrum, i. met. Trist, |j


per las ànimas del purgatori. Animas. Sub noctem
melancólich. Alma en pena. Hominum frequentia prodefunctis preces, orationes,
íugiens. ÀNIMAS BENEYTAS. inleij. quB exppessa '1 gran

ÀNIMA FREDA. La porsona de poch esperit. Ave fria, desitjde alguna cosa. Animas y Dios: Dios lo'oiga y
ave zonza. Stolidus homo. elpecado sea sordo. Ütinam faxit Deus.
ANiMAMiA.exp.de carinyo. A /ma ííiía, mi alma. ANIMACIÓ, f. L' acte de animarse óinfundirse
Anima mea, mel meum. la ànima en lo cos. Animacion. Animatio, nis.
ANÀRSELI À ALGÚ LA ÀNIMA DETRÀS DE ALGUNA COSA, ANIMADOR, RA. m. y f. Qui anima. Anima-
fr. met, Denota la forsa abque alguna cosa atrau à dor. Animator, is.

algú. Llevar a uno alguna cosa Iras si el alma. Alicu- ANIMADVERSIÓ, f. Advertència, nota, reparo,
jus rei vehementissimo desiderio capi. Animadversion. Animadversió, nis.
ARRANCAR LA ÀNIMA. fr. met. Matarlo ó férli mòlt ANIMAL, m. Cos que tè sentit y moviment. Ani-
mal. Se diu ordinàriament araenassant. Sacar el al- mal. Animal, is. ||
Comunment s' entén per los ir-
ma, el corazon, las entranas, ó las tripas a alguno. racionals. Animal, bèstia, bruto. Bèstia, K, rationis

Lacero, trucido, as. expers animal. ||


adj. Dit del home mòlt ignorant.

ARRIBAR À TOCAB À LA ÀNIMA. fr. Sentir vivament Animal, bruto, bèstia. Stupidus, plumbeus. ||
adj. Lo
alguna cosa. Tocarle ú uno en el alma, ó tocar al alma que pertany al cos animat y sensitiu. Animal. Ani-
alguna cosa. Gravissimè dolere. malis.
CLAVARSBÀL ÀNIMA. ff. fam. MeDJai* ó bcurer algu- ANIMAL ÀBSECH. ant. INSECTE.
u aní DICCIONARI ANI
AlflMlLLBEUT. BÈSTIA BRUTA. à la execució de una cosa difícil. Animo à las gachas.

ANIMAL DE CARRETA, exp. y Euge, macte animo.


ANIMAL DE QUATRE POTAS. cxpr, iiiet. Sumament BON ÀNiMO. int. Pera animar. Buen únimo. Macte
incapàs. Tonto de cuatro suelas. Terque quaterque animi vel animo.
bardus. COBRAR ÀNlMO. fr. ANIMARSE.
ANIMAL DE LLOGUER, La cabalcadura queexp. DECÀURER DEL ÀNIMO DE ALGÚ. fr. Pérdrer la esti-
llogan. Alquilon. Locatitium, meritorium animal. mació. Perder cl concepto. Existimationera apud ali-
ANIMAL ENCÜBERTAT. ant, RINOCERONT. quem deperdere.
TOT ANIMAL SAB DEIXAR LO LLOCII AHONT NO PÓT DONAR ÀMIMO. fr. ANIMAR.
CAMPAR, ref. Aconsella abandonar i' empenyo que'ns EXPLAYARSE l' ÀNIMO. fr. EXPLATARSE 'l COR.
perjudica. Qiden tiene tienda y no vende, necio es si la FÉR PÉRDRER Ó LLEVAR l' ÀNIMO. fr. met. DESANIMAR-
sosliene. Qui nihilum vendit, pateat licet usque ta- PÉRDRER l' ÀNIMO. Acobardirse. Estrecharse de ani-
berna. Protinús banc clausam si sapit ille velit. mo. Animum deprimere,
ANIMALÀS. m. aura. Animalazo , animalon, FÉR ÀNIMO. ír. y
animalote. Magnum animal. [|
met. Home mòlt igno- TENIR ÀNIMO. fr. Formar intenció de fér alguna
rant ó tonto. Animalazo. Plumbeus, rudis. cosa. Hacer únimo. In animo, in mente habere.
ANIMALET. m. dim. y ANIMÓS, A. adj. Coratjós, esforsat, valent. Ani-
ANIMALÓ, m. d. Animaleju, animalito. Bestio- moso, valeroso, esforzado. Animosus, erectus, stre-
la, ai. nuus.
ANIMALOT. m. Animal de mala figura que no ANIMOSAMENT. adv. mod. Animosamenie. Ani-
(è nom conegut, Animalucho. Anonomastos, i, bes- mosè, fortiter, strenuè.
tiola. X. II
vulg. L' home sumament ignorant. Ani- ANIMOSissiM, A. adj. sup. Animosisimo. Stre-
malucho. Plumbeus, i, rudis, is. nuissimus.
ANIMAR. V. a. Infundir la ànima en lo cos, ANIMOSISSIM AMENT. adv. m. sup. Anxmo-
donar vida. Animar. Animo, as. Donar animo, va- || sisimamente. Animosissimè, strenuissimè.
lor, coratge. Animar. Exsuscito, agito, as, coníirma- ANIMOSITAT, f. Yalor, atreviment. Animosi-
lionem eílicere. Donar vigor y energia à las cosas
[| dad, ardimiento, valor. Animi vis, virtus, audàcia.
inanimadas. Animar. Vitan» ac veluti spiritum dare. ANIQUILABLE. adj. Fàcil de aniquilarse. Ani-

II
Entre pintors y escultors donar vivacitat y expres- quilahle. Extinguibilis, destructibilis.
sió à las liguras. Animar. Anima m addere. mús. ||
ANIQUILACIÓ, f. Destrucció. Aniquilacion, ani-
Sonar ab primor un instrument. Animar. Inspiro, quilamienlo. Extinctio, destructio, nis.
animo, as. ANIQUILADOR, A. m. y f. Qui aniquila. Aní-
ANIMARSE. v. r. Cobrar animo, esfors. Ani- quilador, exterminador. Destructor, is.

marse, cobrar animo, valor. Respiro, as, resipisco, is. ANIQUILAMENT. m. aniquilació.
ANIMAT, DA. p p. Animado. Animo robora- ANIQUILAR, v. a. Redubir à no res. Aniquilar,
tus. exterminar. Ad nihilum redigere. ||
Arruhinar ente-
ÀNIME. m. Certa rehina treta per incisió de un rament. Aniquilar. Funditus evertere.
arbre de indias semblant al garrofer: es de olor ANIQUILARSE. V. r. Pérdrer lo sòr alguna cosa.
mòlt suau y de color de encens. Animc, goma ànima. Aniquilarse. Funditus eradicari, everti, deléri.
ResiníB anime. ,
anís. m, matafaluga. ||
Confits deia llavor de la

ÀNIME coPAL ú ORIENTAL. Rehina mòlt dura, trans- matafaluga ensucrada. Anis, grajea. Saccharo incrus-
parent, de color de topaci clar, que ílubeix de una ta ta minuta grana.
planta, espècie de roldó, y serveix per la duresa y anís estrellat. Arbust de la Xina y del Japó, que
brillantor del barnís. Anime copal tí oriental. Orien- fà un boll à modo de estrella ab set raigs, cada qual
talis seu copalis anime. ab sa llavor de gust y olor semblant al anís, y ser-
ANIMER. m. Qui demana caritat per sufragi de veix pera preparar mòlts licors deliciosos. Anis de la
las ànimas. Animero. Ad defunctorum sutiragia elee- China, ó estrellada de las Indias. Badiana, ae.
mosynarum colfilector. ARRIBAR ALS ANISSOS, fr. ARRIBAR À MISSAS DITAS.
ANIMETA. f. PALiA. ANIïSíSAT. adj. Compost ó adobat ab anís. Ani-
ANIMETAS SANT AS. ANIMAS BENETTAS. sado. Aniso confectum,
LA ANIMETA. cxp. pera avisar à algú obre ab con- ANISSET. m. dim. Anisillo. Anicetura, i.
ciéncia. Conciemia. Religiosè facito. ANIVELLAR. V. a. Tirar lo nivell pera examinar
SÉR UN ANIMETA. fr. ÀNIMA FREDA. si està à nivell un pla. Nivelar. Per libro, libro, as, per-
ANIMO. m. Esfors, coratge. Animo, mlor, cora- pendiculum exigere. Posar un plà en posició hori-
||

'zon, brio. Cordis virtus, spiritus. |j


Voluntat, inten- zontal justa. Nivelar. Mquo, as, adamussim planura
ció. Animo. Animus, propositum, i, consilium, ii.
[j
reddere. H Posar en equilibri ó igualtat qualsevol
ATBNCIÓ, PENSAMENT. cosa material. Nivelar. Ad libellam ducere, adamus-
ABAIXAR l' ÀNIlO. fr. ABAIXAR LO CAP. sim dirigere.
ANIMO À LA FARiNOSA. fr. fam. tcr. Ab que s' alenta ANIVERSARI, m. L' ofici que 's celebra en su-
ANO CATALÀ. ANS 93
nragi de algun difunt lo dia que cumple any de la
sua mort, y per extensió en (lualsevol altre dia. Ani-
1' noms y
ic. II
verbs. Anomalia, irregularidad.
Anomalia,
La irregularitat aparent en los moviments
astr.

versario. Anniversarium, ii. dels planelas. Anomalia. Anomalia, íc. med. Irre- ||

ANJUP. m. ALJUP. gularitat en las fibras ó en lo pols. Anomalia. Ano-


ANLA8SAR. V. a. ant. ENLLàSSAR. malia, Oi. |j En la historia natural, monstruositat.
ANLLÀ. adv. 11. ejíllí. Anomalia. Anomalia, a;.

ANMAN8IR. v. a. ant. eumüstigir. ANÓMALO. adj. gram. Se dia del nom ó verb
ANMUNIÓ. ant. sonou. f. irregular. Anòmala. Anomalus.
ANNA. mit. Diosa que presidia als
f. anys. Anna. ANOMENADA, f. Nom, fama. Uenomhre, nom-
Anna, a?. [| Petit animal del Perú, '1 fetor del qual bradia. Fama, ai, nomen, inis.

'nfesla "Is llochs ahont passa las nits. Anna. Anna, a;. ANOMENADAMENT. adv. m. Expressament.
ANNAL. ra. ant. anyal. Especialmente, nomhradamente. Speciatim. fl
Per sòn
ANNALISTA. m. Lo qui escriu annals. Àiuúista. nom. Nombradamenle. Nominatim.
Annalium scriplor. ANOMENADOR, A. m. y f. Lo qui anomena ó
ANNALS, m. pi. La historia que conté 'Is fets de elegeix. Nomhrador. Elector, is.
cada any separadament. Anales. Annales, ium, an- ANOMENAR. V. a. Designar à algú per sòn nom.
nalium monumcnta. Nombrar. Voco, appello, as. Posar nom. Poner ||

ANNATA. f. La renda, fruyt ó emoluments que nombre. Alicui nomen imponere.


Elegir à algú per ||

produheix qualsevol benefici ó empleo. Anata. Anna- alguna cosa. Nombrar. Nomino, as. Fér menció ||

la, SC. particular de alguna cosa. Nombrar. Nomino, as.


ANNEDOTAS. m. pi. Divinitats dels Caldèus, ANOMENAR UEREU. fr. Constituhirlo ó férlo. Nom-
iraaginadas segons la idea que havian format dels brar heredero. Hicredem nuncupare, insliíuere.
àngels bons y mals. Annedotas. knnadolvc, aruin. NO ME l' ANOMENES, expr. Dcuota la repugnància
ANNEXO, A. adj. Lo que va unit ab altre cosa. de que s' anomena al subjecte que s' aborreix. No
Anejo. Annexus. me Ic nombres. Nec nominetur.
ANNOBLIMENT. m. ENNOBLIMENT. ANOMENARSE.v. r. Dirseuna cosa '1 sèu nora.
ANNOBLIR. v. a. ennoblir. Nombrarse, llamarse. Nominari.
ANNOMINACIÓ. f. ret. Figura que consisteix ANOMENAT, DA. p. p. Nombrado. Nominatus.
eu alterar alguna lletra ó síl-laba en principi ó mitj ANOMEUS. m. pi. Arrians purs, que sostenian
de una dicció repetida. Paronomasia, agnominacion, que '1
Fill de Déu no era semblant al Pare. Anomeos,
anominacion. Paronomasia, ai. anomianos, anomos. Anomei, orum.
ANNONA. f. Entre 'Is romans diosa de la abun- ANÒNIM, A. adj. Sons nom, sens firma, com
dància. Annona. Annona, ai. escrit, carta anònima. Anónimo. Anonymus.
ANNOTACIÓ. f. La acció de anotar. Anotacion. ANOTÉRICH, CA. adj. med. Lo que serveix
1' escrit. Anoiacion. Anno-
Annotalio, nis. []
Nota en pera curar la boca del cor. Anotérico. Anoléricus.
tatio, nis. ANOVELLAR. V. a. NOTICIAR.

ANNOTADOR, A. m. y f. Qui posa notas. Ano- ANPIT. m. ANTEPIT.


tador. Annolator, is. ANPOQUïR. V. a. ant. Disminuhir. Apocar, mi-
ANNOTAR. V. a. Posar nofas. Anotar. Annoto, norar. Minuo, diminuo, is.

as. II
NOTAR, SENYALAR. ANQüETA. f. dim. de anca. Anquela, anquilía.
ANNUAL. adj. Loquesucceheix cada any. Anual, Parva chinis.
dnuo, anal. Annuus, annualis. ANQUISSECH. m. Caball magre de ancas. An-
ANNüALITAT. f. La propietat de sér annual. quiscco. Glune gracilis.
Anualidad. Annualis rei conditio, status. ||
La renda ANRAVÏRONAR. v. a. ant. podejau, circuhir.
de un any. Anualidad. Anni redilus. ANRERA. adv. Atrús. A tergo, retrò.II.

ANNüALMENÏ. adv. t. Cada any. Anmlmenle. ANRIQUEHIR. v. a. ant. enriquir.

Singulis annis. ANS. adv. t. Abans. Antes. Imò, quinimò, prius.


ANNÜHIR. V. a. ant. Olorgar. Consentio, con- ANS BÈ. adv. Anles bien. Imò, quinimò.
cedo, is. ANSA. f. Part que surt dels cossos ahont hi ha

ANNüO, A. adj. annual. forat pera poder agafaries ab comoditat, ficant en ell

ANO. m. cir. Forat del cul. Ano, seso. Anus, i, la ma. Asa. Ansa, a;. || met. Ocasió, pretext. Asa,
podex, icis. pié. Ansa, ai, occasio, nis.

anodí, na. y mcd. Se diu del medica-


adj. cir. ANSA DEL COLL. Cada un dels dos cossos que van
ment que suavisa y tempera 'Is dolors. També s' del pit al muscle. Clavícula, asilla. Clavícula, se.

usa substanlivat. Anodino. Anodinus. posarse en ansas ó fér ansas de gerra. fr. Apoyar
ANODINAR. v. a. cir. y med. Aplicar remeys lasmans en la cintura, doblegant los brassosen for-
anodins. Anodinar. Anodino, as. ma de ansas. Ponerse en jarras, ó enjarra. Brachio
ANOLIEJAR. v. a. ant. y sos derivats, fletau. ansas formaré. ||
Estufarse, ensuperbirse. Ponerse

ANOMALIA, f. gram. La irregularitat de alguns en asas. Ansatum incedere.


96 ANÏ DICCIONARI ANÏ
ANSA. adv. ENSA. ANTANYANA. f. Dona mòlt vella. Anlamna.
ANSANGONAR. V. a, ant. ENSiNGRENTAn. Femina valde senex.
ANSAT. ni. ler. tupí. ANTANYASSAS. adv. 1. Mòlt temps ha. Mucho
ANSEÀTIGH, CA. adj. Dit de !as ciutats llibres tiempo ha, anlanazo. Multo abhinc tempore.

y reunidas mútuament pel comers. Anseúlico, an- ANTAR. V. a. Adelanlar, pasar adelante. Aníeve-
siatico. Anseaticaí civitates foederatac. nio, is.

ANSELM, n. p. Anselmo. Anselmus, i, ANTÀRGTIGH. adj. S' aplica al pol oposat al


ANSETA. f. d. Àsilla. Ansula, x. àrctich, yà lot lo que pertany à aquell. Antartico.
ÀNSIA. f. Congoixa que causa inquietut 6 movi- Anlarclicus, auslralis polus.
ment violent. Ànsia. Angor, is, anxietas, atis. || De- ANTARES. m. Nom que donan los astrònomes
sitg vehement. Ànsia, anhelo. Cupido, inis, avidilas, al cor del escorpí. Antares. Scorpionis cor.
atis. ANTEBRÀS. m. La part anterior del bras desde
DOXARSE ÀNSIA. fr. AFANTARSE. []
Ingeniarse. Me- '1 pols fins al indret del colse, Anlehrazo. Fars bra-
nearse, bandearse. Sibi sapere, damnum declinaré. chii anterior.

ESTAR AU ÀNSIA Ó PASSAR ÀNSIA. fi". EstüV COH CUÍda- ANTEGAMARILLA. f. Pessa de palàcio im-
dado, tener ó pasar ciddado . SoUicitudiue, cura an- mediatament abans de arribar à la antecambra del
gi, premi. rey. Antecamarilla. Vestibulum ante regis cubica-
ANSIAM. m. ENSIAM. lum.
ANSIAR. V. a. Desitjar ab ànsia. Ànsiar. Ambio, ANTEGAMBRA. f. Pessa abans de la sala prin-
is. cipal. Àntecúmara. ProcaHon, i. 1|
Pessa abans del
ÀNSIAS. f. pi. Basqueig, ganas de vomitar. Das- dormitori principal. Anlilhalamus, i.

cas, arcadas, vómilos. Nàusea, ai. ANTECANT. m. invitatoui.


ANSIETAT, f. ANSiA. ANTECAPELLA. Pessa inmediala f. à la cape-
ANSIÓS, A. adj. Qui tè ànsia ó desitg vehement lla. Àntecapilla. Anterior capella? aditus.
dealguna cosa. Ansiosa. Anxius, sitiens. []Lo que ANTEGEDÉNGIA. f. Anlecedencia, procedència.
està acompanyat de grans congoixas. Ansiosa. An- Primatus, us.
xielate plenum. ANTECEDENT, adj. Lo que và antes. Anlecedcn-
ANSIOSAMENT, adv. m. Ansiosamenle. Cupidè, te. Antecedens. La primera proposició del
[| m. log.
avidè, aviditer. eníimema. Antecedente. Antecedens, prima enlhyme-
ANSUMAR. V. a. ENSUMAR. matis proposilio. geom. y arit. Lo primer terme
I;

ANTA. Quadrüpedo com un mulat; té '1 cap


f de una rahó que's compara ab lo segon, dit conse-
gros y llargarut ab una espècie de trompa, que ar- güent. Antecedente. Antecedens, tis. gram. Lo nom ||

ronsa y allarga quant vol, y en la extremitat los ó pronom que regeix al relatiu. Antecedente. Antece-
nassos; los ulls petits, orellas semblants à las del dens, entis.
porch, la cua curta, quatre unglas en las potas de ANTECEDENTMENT. adv. t. Anteriormenle,
devant y tres en las de detràs; lo pel curt, espès y anteccdcntemente. Ante, prius.
negrench. Danla, búfalo. Ala^a, is, terreca, a3. ||
La ANTECEDIR. v. n. Anaró estar una cosa abans
pell de dit animal adobada. Anle. Bubulinum co- que altra. Preceder, anteceder. VrícceAo, is. |j
Tenir
rium. una persona ócosa preferència ó superioritat sobro
LO QUE TK COLOR DE ANTA. Anteado. Subpalidus. altra. Preceder, anteceder. Antecelio, is.

ANTABAHIR. v. a. ant. entibiarse. ANTECESSOR, m. Qualsevol dels antepassats


ANTAGONISTA, m. Èmul, qui s' oposa ó con- respecte de sos descendents. Antccesor. Antecessor,
tradeix à altre. Ànlaçjonista. Adversarius, ii, aímu- is. En los empleos y dignitats lo que'ls obtenian
II

lus, i. []
anat. Qualsevol dels muscles.que tenen oüci abans dels actuals. Predecesor, antccesor. Pra;deces-
contrari à altre. Anlagonisla. Antagonisticus mus- sor, antecessor, is.

culus. ANTECO, A. adj. geog. S' aplica als que es-


ANTANACLASSIS. f. ret. EQUívocn. tan baix de un mateix meridià y à igual distància de
ANTANY, adv. t. L' any pròxim passat, y per un equador. Antccos. Anta3cus.
extensió qualsevol dels anys passats. Antano. Supe- ANTEGOLUMNA. f. La aislada en las obras ex-

riore anno. teriors. Columna aislada, antecolumna. Anterior co-


PENSiU KN LAS NEUS DE ANTANY, SI CAURAN ENGUANY. lumna.
fr. met. Se reprèn à algú que no està en lo que ANTECOLL. m. Part de la cota de malla pera
diu. Pensar en, ó mirar ú las miisaranas. Menle di- defensa del coll. Anlecuello. Colli tutamen.
vagari, peregrinar!. ANTEGOR. m. La pessa que està abans del cor.

QUANT ES JA VINGUT LO DANY, ES EN VA PARLAR DE Anlecoro. Anterior chorus.


ANTANY, ref. Denota que alguna cosa s' ha fét pas- ANTEDATA. f. Fetxa anticipada. Antedata. Dici
sada la ocasió, ó quant ja nos necessita. Despues de au te scriptum signatura.
vendimiar, ciiévanos; al asna muerto lacehada alraho. ANTEDATAR. V. a. Posar la feixa anticipada.-

Post bellum, auxilium. Pcracta via, viaticum quaeris. Antedalar. Diem scripto praíponere.
ANT CATALÀ ANT í)7

ANTEDILUVIÀ, NA. adj. Lo de abans del di- una cosa respecte de altre, Anterioridad. Praïcessio,

luvi. Antcdiluviuno. Anlediluvianus. aniecessio, nis,


ANTEIGLÉSIA. m. Lo porxo devant la iglésia. ANTERIORMENT, adv, 11, Anleriormenle. Ante,
Anleiijksiu. Ecclesiuí porlicus. H En Viscaya la iglé- prius,
sia parroquial de alguns de sos pobles. Anieujksia. ANTES. prop. conj. abans.
Parochialis ecclesia, parochia, a*. ANTESALA, f, Lo recibidor immediatament
ANTELACIÓ, f. Preferència, comunment de abans de la sala principal. Antesala, antecamara.
temps, Antelacion. Aniecessio, nis. Procestriura, ii,

ANTELIS. m. pi. rail. Dèus tutelars que 'Is FKR ANTESALA, E-sperarcu ella. Uacer antesala. Ex-
grechs col-locavan en las porlas de sas casas. Ante- pectaré in procestrio,
lios. Anleli, orum. ANTE8TERIE8. f, Feslas que 's celebrava n en
ANTELIX. m. anat. Lo cercle interior de la ore- Atenas en honor de Bacó, y en que 'Is amos ser-
lla, Anlelix. Antelix, icis. vian als criats. Antesteriua Antesteria, orum, .

ANTEMERIDIÀ. adj. Lo que està abans del ANTEVIGILIA. f. Lodia abans de la vigília. An-
mitj dia. Anlemeridiano. Anlemeridianus. tevigilia, antevíspera. Antepervigilium, ii.

ANTEMURAL. m. Segona muralla que's posa ANTIA. f. Lley que publicà Anti, per la qual se
per defensa de la principal. Antemural, antemuro. prohibia als magistrats 1' admétrer ningun convit,
Murum prolegens arx. ||
met. Reparo, defensa: y à no sér en casas distingidas. Antia. Aníia, ai. |j

així 's diu: ANTEMURAL dc la fé. Antemural. Propug- Diosa venerada en Anti, Antia. Antia, anciatena, ic,

naculum, i, anlemurale, is. ANTIADIAFORÍSTICH. m. Contrari als Lute-


ANTEMURALLA. ANTEMirRAt. f. rans moderats, Aniiadiaforista. Antiadiaphorista, a»-

ANTENA, nàul. Pal mòlt llarch,


f. al qual està ANTIARTRÍTICH, CA. adj, med, Remey con-
assegurada la vela llatina. Entena. Antenna, íc. tra la poagra, Anliarlritico. Antiartriticus,
[[

BANYA. ANTIASMÀTICH. m. Contrari al asma, Antias-


ANTENAL. m. Aucell marítim del Cap de Bona- mútico. Antiasmaticus, i.

esperansa; la ploma que tò sota las alas es mòlt ANTIBAQUI. m, poét. En lo vers llatí peu de
suau, y es remey eíicàs contra las indigestions y dos síl-labas breus y una llarga. Antibaquio. Anli-
flaquesa de la boca del cor, calen fantlo ab sòn bachius, i.

abrich exterior. Antenal. Avis antenalis. ANTICATONS. m. pi. Dos llibres de Julio César
ANTENOM. m. Lo que antecedeix al nom, com contra Calon de lítica. Anticatones. Anticatones, um.
sant, don. Antenombre. Praínomen, inis. ANTICH, GUA. adj. Lo que ha passat mòlt
ANTEOMNIA. m. adv. Yeu llatina admesa en- temps. Antiguo. Antiquus, avitus, priscus. |]
vell. [|

tre 'Is erudits, que vol dir: abans de tot. Anteom- En los col-legis y altras comunitats, lo qui fa mòlt
nia. Anteomnia. temps qui està. Antiguo. In veterura coUegarum or-
ANTEPASSAT, DA. adj. Passat, parlant del dine adscriptus.
temps. Antepasado. Anteactus. AB ANTicu, ra. adv, Desde la antiquitat. Desde lo

ANTEPASSATS. m. pi. Avis ó ascendents. An- antiguo. Ex antiquo.


lepasados, mayores. Majores, um, avi, orum. A LA ANTiGUA. Segons 1' US ó costum dels antichs.
ANTEPENÚLTIM, A. adj. Lo que està inmedia- A lo antiguo. Antiquè, vetustò, absolelò,
taraent abans del penúltim, Antepenúllimo. Antepe- ANTICHS. m, pi. Los que visqueren en los si-
nultimus, penultimo anterior. gles remots, y 'Is homes celebres de la antiguitat.

ANTEPILANS. m. Soldats veterans de Roma Antiguos. Yeteres, um.


que componian un cos de reserva. Antepikmos. An- ANTICIPACIÓ, f. La acció y afecte de antici-
tepilani, orum. par. Anticipamiento , anticipacion. Antecessus, us. ||

ANTEPIT. f. Barana que impedeix la cayguda ret. Figura que suposa la objecció contrària y la

de paratges alts, Antepecho. Lorica, maceria, sa. solta. Anticipacion, prolepsis. Prolepsis, is, occupa-
ANTEPOSAR. V. a. Preferir. Anteponer, preferir. tio, nis. II
Presentimenf. Anticipacion. Anticipalio,
Anlepono, pra.'pono, is, priefero, antefero, ers. nis. II
Prevenció. Anticipacion, Anteversio, anteoccu-
ANTEPOSAR8E. V. r. Anteponerse, preferirse. palio, nis.
Neminem pnc se ducere. ANTICIPADA./, esg. Ferida fetaà trahició. An-
ANTEPOSAT, DA. p. p. Antepueslo. Praílatus. ticipada. Callidum vulnus.
ANTEQUERA, m. Lo natural de ó lo pertanyent ANTICIPADAMENT, adv, t. Anticipadamente,
à Antequera, ciutat de Andaluzía. Antequeram. Sin- Tempore ante capto,
con anticipacion.
gillanus, i. ANTICIPADOR, A. m, y f. Qui anticipa. Anti-
ANTERA. f, farm. bot. Aquella porció groga que cipador. Anticipator, oris.
la rosa tè en son centro, Antera. Antera, x. ANTICIPANT, p. a. En la medicina la febra que
ANTERIOR, adj. Lo que precebeix en lloch y s' adelanta. Anticipant^. Prajveniens.
temps. Anterior. Antiquus, anterior, superior, prior. ANTICIPAR. V, a. Fér alguna cosa abans dél
ANTERIORITAT, f. Precedcncia tempoi-al de temps regular. Anticipar. Anticipo, a3,antecapio,is.

TOMO I. 14
98 ANT DICCIONARI ANT
ANTICIPARSE. V. r. Fér ó lograr primer lo que ab altre. Anlilogia. Sententiaruminter se contradic-
altre pretenia. Anliciparse, ganar por la mano. Príeoc- tio.

cupari, ANTIMONI, m. y
ANTICIPAT, DA. p. p. Ànticipado. Anticipatus. ANTIMÓNIA. ant. f. Mineral que's troba com-
ANTICÓLICH, CA. adj. Contrari à la eòlica. binat ab altras substàncias. Lo mès comú es mòlt
Anticólico. Antiibeos, i. pesat, mitjanament dur, gris ó ménos clar. Antimo-
ANTIGRIST. m. V home diabólich que ha de nio. Stibium, ii, stimni, indecl.
perseguir la Iglesia catòlica al fi del mon. Anticrislo. ANTIMONI CRU. Massas sòlidas, formadas de agullas
Antichristus, i. de un gris blavench, que tacan
cristallinas, brillants,

ANTICRÍTICH. adj. Qui s' oposa als crítichs. de negre 'Isy paper posadas al foch se fonen
dits ;

Anlicriíico. Critico adversarius, opposilus, contra- fàcilment, y desprenen un gas sulfurós insolubles ;

rius. en la aygua, solubles en 1' àcit hidro-clórich ab


ANTICUELA. f. ENTIGUELA. desprendiment de àcit sulfurós. Conté un poch de
ANTIDATA. f. ANTEDATA. arsénich y sulfuro de plom y de ferro. Són us es
ANTIDATAR. V. a. ANTEDATAR. mòltcomú en la veterinària. Sulfuro de antimonio.
ANTIDEMONIACH. m. Qui nega haver dimo- Sulphuretum antimonii, stibium ii, antimonium ,

nis. Antidemoniaco. Antidemoniacus, i. crudum,


ANTIDISENTÉRICH, CA. adj. Remey contra ANTIMONIAL. adj. Pertanyent à lo que es de
la disenleria. Ante-disentérico. Antedisentericus. antimoni, com polvos antimonials. Antimonial. Sti-
ANTIDOTARI. farm. Tractat de contraverís. biatus.
Antidotario. Antidotariura , ii. ||
Paratge ahont se ANTIMONIAR. V. a. En las fundicions de lletra
guarda '1 contraverí. Anlidolario. Antidolorum re- barrejar lo metall comú de ellas ab 1' antimoni.
positorium. Anlimoniar. Stibio plumbum miscere.
ANTÍDOTO. m. Contraverí. Antidoto, contra ve- ANTINEFRÍTICH. adj. Remey contra '1 mal de
neno. Antidotus, i. [|
met. Preservatiu pera no càurer pedra, ronyons y eòlica nefrítica. Antinefritico. Àn-
en algun vici ó falla. Antidoto, preservativo. Cautela, tinephrilicus.
ae, praecautio, nis. ANTINÒMIA, f. Contrarietat de lleys en lo dret
ANTIESPASMÓDICH, CA. Medicament adj. escrit, ó de dos Ilochs en una mateixa lley. Anti-
contra 'Is pasmos. Anliespasmódico. Antiespasmo- nòmia. Antinòmia, ac.

dicus. ANTIPAPA. m. Qui pretén sér papa contra '1

ANTÍFONA. f. Verset que antecedeix als salms. llegilim. Anlipapa. Anlipapa, íb.

Antifona. Anliphona, a). ANTIPAPAT. m. La il•legítima dignitat de an-


ANTIFONARI. m. Llibre de cor que conté las lipapa. Aníipapado. Antipapatus, us.
anlífonas de tot 1' any. Antifonal, antifonario. An- ANTIPARA. f. ant. Cansell, biombo. Antipara,
tiphonarius, ii. antepuerta. Operculum , i. (|
ant. niiljas, calsas ó
ANTIFONER. m. Qui entona las anlífonas Anti- polaynas pera resguardar las camas y peus sols per
fonero. Antiphonarura priecentor. devant. Antipara.
ANTÍFRASIS. f. ret. Figura pera denotar una ANTIPATIA, f. La oposició de geni ó natura-
cosa ab la veu que significa '1 contrari. Antífrasis. lesa que tè un subjecte à altre. Antipatia. Dissiden-
Antiphrasis, is. tia, antipathia, 03.

ANTIGAMENT, m. adV. ANTIGUAMENT. ANTIPÀTICH, CA. adj. Lo que tè antipatia.


ANTIGUALLA. f. Cosa mòlt antigua, monu- Anlipàtico. Oppositus, contrarius.
ment de la antiguitat. Anligiialla. Antiquitatis mo- ANTIPErÍ STASIS. f . Augment de vigor de una
numentum. cosa per la oposició de altre. Antiperistasis. Antipe-
A LA ANTiGüALLA. fr. A la antigua. Priscè, operè, ristasis, is.
antiquò. ANTIPERISTÀTICH. adj. Lo que pertany à la

ANTIGUALLAS. f. pi. Usos ó estils que s' usa- antiperistasis. Antiperislàlico. Ad antiperistasim per-
van antiguament. Antiguallas. Anliquus usus. tinens.
ANTIGUAMENT. adv. t. Anliguamente. Anti- ANTÍPODA, m. Los habitants de la terra dia-
quò. metralment oposats en la situació. Antípoda. An-
ANTlGuisStM, A. adj. 8up. Antiquisimo. Anli- típodes, dum.
quissimiis. ANTIPTOSIS. f. gram. Figura que posa un cas
ANTIGUiSStMAMENT. adv. m. sup. Antiqut- per altre. Antiptosis. Antiptosis, idis.
simamenté. Antiquissiniò, ANTIPÚTRIT. adj. Contra la putrefacció. An-
ANTIGUITAT, f. La qualitat de antich. Antigüe- tipútrido. Antiputridus.
dad. Antiquiías, vetustas, atis. ANTIQUAR. Caliíicar de antiquada una paraula
ANTILMINTICH, CA. adj. Contrari als cuchs. ó locució. Antiquar. Antiquo, as.
Vermífugo, aniielmintico. Yermifugus. ANTIQUARI, m. Qui fa particular estudi en sa-
ANTILOGIA. f. Oposició aparent de un text ber las cosas anliguas. Anticuario, Anliquarius, ii.
AM CATALÀ ANU 99

I ANTIQUAT, DA.
solclus.
adj. Anticuado, Inasitatus,ob- ANTÒNIA, m. Religiós de .sant AnIon. Anlonia-
no, antonino. Antonianus, i. [j adj. Pertanyent à An-

ANTIQUIOR. adj. y. toni. Antoniano. Antonianus.


ANTÏQUÍSSIM, A. adj. SUp. ÀNTIGUÍSSlM. ANTONIETA. f. n. p. dim. ÀntoUila, Anlonieta.
ANTIQÜÍSSIMAMENT. adv. m. sup. ASTiGuís- Antònia, x.
SIII\MENT. ANTONINIADA. f. Tílol de un poema de Gor-
ANTIQUITAT. f. ANTIfillTAT. dia. Antomniada. Antoninias, adis.
ANTIQÜITATS. f. pi. àntigüallas. ANTONINO. n. p. Antonino. Antoninus, i,

ANTIRAHÓ. f. ant. Injúria, injustícia, Sinra- ANTONOMÀSIA, f. ret. Figura que substilu-
2011. Injuria, jc. heix un nom propi per un apelafiu, ó un apelatiu y
ANTISCIS. f. a.st. Dos punts del cel igualment patronímich per propi. Antonomàsia. Antonomàsia,
distants dels trópichs. Andscios. Antiscius, ii. a?, pronominalio, nis.

ANTISCORBÚTICH. m. med. Reniey contra '1


ANTONOMÀSTICAMENT. adv. mod. Per an-
escorbutí. Anliscorbútico. Antiscorbuticus, i. tonomàsia. Antonomúsiicamente. Antonomasticè, per
ANTISIFILÍTICH. adj. Medicament contra 'i antonomasiam.
mal venéreo. AntisifiU'lico. Aniisifiliticus. ANTONOMÀSTICH. Lo pertanyent à la anto-
ANTISPODl. m. farm. Confecció que supleix per nomàsia. Antonomústico. Ad antonomasiam perti-
r espodi. Antispndio. Antispodium, ii. nens.
ANTISTROFA. f. gram. Figura que s' usa ANTORA. f. Planta coniraverí del acónit. Anlo-
quant s' anteposa ó posposa un terme respecte de ra. Aconitum saluliferum.
altre. Antistrofa. Antistrophe, es. ANTORXA. f. Atxa que fà molta llum. Antorcha.
ANTÍTESIS, f. ret. Figura ab que una paraula Taïda, x, cereus, i.

ó sentència s' oposa à altra. Anlüesis, conlraste. ANTORXAT. m. ENTORXAt.


Anthiteton, i, antithesis, is. 1|
alg. Mutació de quan- ANTORXERA. ATXERA. ter. LLUMANERA. f. |]

titats de afirmativas à negativas. Antítesis. Anlhite- ANTOSTA. ter. escudellrr. maynell.


f. ||

sis, is. II
gram. Mutació de una lletra en altra. An- ANTRACAMBIAR. V. n. ant. alternar.
títesis. Anthitesis, is. ANTRETAYAR. V. a. ant. entretalub.
ANTITRINITARI. m. Heretge que nega que hi ANTRISTAHIR. V. n. ant. ENTRISTIR.

haja en Dèa tres personas. Anlitrinilario. Antitrini- ANTROPÓrAGO. m. Qui s' alimenta de carn
larius, ii. humana. Antropófago. Anthropophagus, i.
ANTIVENÉREO. adj. ANTISIFILÍTICH. ANTROPOLOGIA, f. teol. Modo de parlar de la

ANTOIX. m. Lo judici sens fonament. Antojo. Sagrada Escriptura, que atribuheix à Déu, ulls,
Libido, effra;nata cupidilas. || Capritxo, desitg vehe- mans, etc. com al home. Antropologia. Antropolo-
ment en especial de las donas prenyadas. Antojo. gia, £E.

Malacia, pica, ac. ANTUBI. ÍDEPniMER.) m. adv. De cop, de re-


ANTOIXADÍS. adj. Qui fàcilment se deixa go- pent. De antuvion. Subitò, repentè.
ernar del sèu antoix. Antojadizo. Yarius, levis, in- ANÚBIS. m. Divinitat dels egípcios, mitat home
II onstans. y mitat gos, que empunyava un sistre ó una palma
ANTOIX AMENT. m. ANTOIX. en una ma y en la altre un caduceo. Anubis.
ANTOIXARSE. V. r. Encapritxarse, ó tenir gran ANUÉNCIA. f. Condescendència. Anuencia. An-
desitg. Sols s' usa en tercera persona del singular nuentia, aï.

junt ab pronom se y me, te, li. Antojarse. Animi


lo ANUIG. m. ENDIG.
levitate vehementer cupere, appefere. ANUJAR. V. a. y sos derivats, enujar.
ANTOLÍ. n. p. de home. AnloUn. Antolinus, i. ANUL-LABLE. adj. Lo que's pót anul-lar. Anu-
ANTOLOGIA, f. Col-lecció de epigrammas. An- lable. Quod rescindí potest.
tologia. Antologia, ta. ANUL-LAGIÓ. f. Abrogació. Anulacion. Rescis-
ANTON. de home y
n. p. sió, abolitio, nis.

ANTONI, n. p. de home. Antonio, y Anton co- ANUL-LADOR, A. m. y f. Qui anul-la. Anula-


munment lo qui pren lo de sant Anion Abat. Anto- dor. Abrogator, is.

nius, ii. ||La gramàtica de Nebrija. Aríe. Latin;c ANUL-LAMENT. m. ant. aniqdilament.
grammatica? ars. ANUL-LAR. v. a. Llevar lo valor à alguna lley,

SANT ANTON s' ENAMORÀ. DE IN POnCH. fr. fam. ULLS tractat ó privilegi. Anular, invalidar, derogar. Le-
HI HA QUE DE LLEGANYAS s' ENAMOBAN. ges etc. retexere, irritas facere. ||
rescindir. (|
ani-
VESTEN ANTON QUE 'l QUE QUEDA J\ 's COMPON, ref. quilar. II
adj. Lo quart dit de ma. Anular. An-
la

Que 'ns aconsella tractarnos b(> pera allargar la vida, nularius, ii. ||
Lo que tè forma de anell. Anular.
advertint que 'Is que sobrevihuen fàcilment s' acon- Instar annuli. jj
astr. Se diu del eclipse de
sol quant

sohn. Él anoche se miirió, ella hoy casarse quicrc; la sombra cubreix tot lo disco, deixant al entorn
guoij de quien niuere. Quisque sibi consulat. sola una llista de llum en forma de anell. Anular.

ANTÒNIA, n. p. de dona. Antònia. Antònia, a;. Annularis.


100 ANY DICCIONARI ANY
ANüL-LATlü, VA. adj. Lo que (è poder de enténdrer que 1' any que's bo pera la serra no ho es
anul-lar. Anulalivo. Derogalorius. ||
uescissoui. pera la terra plana. El ano de la sierra no U íraiga

ANVNCI. m. Avís Nuncium,


al públich. Anuncio. Dios d la tierra. Collis grata temperies planorum ini-

ii. 11
Pressagiópronóstich. Anuncio. Augurium, prae- mica.

sagium, ii, ornen, inis, annuntiatio, nis. ANY CIVIL. Aquell de que cada nació 's serveix
ANUNCIACIÓ, f. ANUNCI. II
per antonomàsia. pera regular lo temps. Aïio civil ó polüico. Civilis an-
Festa en que embaixada, que '1 Ar-
's celebra la nus.

càngel sant Gabriel portà à la Verge Maria del mis- ANY cLiMATÉRiCH. med. L' any setè ó nové de la

teri de la encarnació. Anunciacion. Beatee Yirginis edat de cada persona, y sos multiplicats :
y per ex-
Mariic nuntiatio, annuntiatio. tensió també '1 calamitós. Alio climatérico, Climate-

ANUNCIADA, f. Orde de religiosos, instituhida rius annus.

r any 1232 per set mercaders de Florència. Amin- ANY COMÚ. Lo que s' usa pera las fetxas de lo que
dada. Ordo religiosus ab annuntiata Virgini incar- s' escriu. Ano comun ó usual. Usualis, communis

natione dictus. Orde de caballeria, fundada!' any


|1
annus.
1353. Anunciada, órden de los lazos del amor. Mili- ANY CORRENT. Lo prescul eu que succeheix lo que's
tarisordo salutatae ab angelo Yirginis nomen conse- fa ó diu. Aïio corrienle. Praisens annus.
cutus. Orde de religiosas, fundada per Joana, mu-
II
ANY DEN MARRAS. fr. l' ANY DE MARIA CASTANYA.
ller de Lluis XII. Anunciada. Nunliafa, a;. ANY DE FiGAS FLORS ANY DE PLOiis. ref. Dcuota que'ls
ANUNCIADOR, A. m. y f. Qui anuncia. Anun- anys abundants de figas flors solen sér estèrils en lo
ciador. Nuntius, ii, annuntiator, is. demés. Ario de brevas nunca lo veas. Praícocis fici
ANUNCIAR. V. a. Donar la primera notícia. fructus abundans aliorum sterilitatem obnuntiat.

Anunciar. Nuntio, pronuntio, as, affero, ers. |]


Pro- ANY DE JUBILEU, fr. ANY SANT.
nosticar bons ó mals successos. Anunciar. Praemons- ANY DE GRÀCIA, y
Iro, as, auguror, aris. [|
avisar. ANT DEL SENYOR. Lo dcI naixement de Jesu-Christ.
ANUVOLARSE. V. r. ENNUVOLARSE. ATio de gràcia ò de nueslra salud. Domini N. J. C. na-

ANVANAIR. V. n. ant. Desvanecer, disipar, ani- tivitatis annus.


quilar. Dissipo, as, dissolvo, is. ANY DE OVELLAS ANY DE ABELLAS, rcf. DCUOta qUe 1'
ANVANCRIR. V. n. ant. desvanéixerse. any abundant de ovellas, també ho es de abelles.
ANVAYIR. V. n. ant. envellir. Ano de ovejas atio de abejas. Ovium abundans annus
ANVERGONYIR. V. n. ant. envergonyirse, et apum erit ferax.

ANVILAIR. V. n. ant. envilir. ANY DE TRASPÀS,


fr. ANY BIGEST.

ANVOLTAR. v. a. ant. embolicar. ANY DIMINUT. Any que li faltan mesos. Alio defec-
ANXOVA, Peixet de quatre polsadas,
f. lo llom tuoso ó diminiUo. Annus deficiens.
verdós, lo costat y ventre platejats, mòlt semblant ANY ECCLEsiASTicn. Lo que gobema las solemnitals
à la sardineta. Boqueron. Clupea, ai, encrasicolus, i. de la iglesia y comensa en la primera dominica de
I
Dit peix salat. Anchoa. Clupea, aj, encrasicolus, i. advent. Aïio eclesiúslico. Ecclesiasticus annus.
ANXUP. m. Lo deposi t de aygua sobre la terra, ANY EMERGENT. Lo que's comcusa à contar de la
pera compartirse à diferents parts. Jambica, arca fetxa de un dia qualsevol fins al altre igual del any
de agua. Aquac recepfaculum, castellum, i, lacus, següent. Ano emergente. Emergens annus.
us. ANY FATAL. for. Lo Senyalat ab terme peremptori
ANY. m. espay de temps que 'Is pla-
asíron. L' pera interposar y millorar las apel-lacions en cerlas
netas tardan en tornar al mateix punt de la eclípli- causas. Aïio fatal. Annus fatalis.

ca, Aïio. Annus, i. Entre 'Is que han admès la cor-


1|
ANY NOU. Los primers dias del any. An.o nucvo.

recció Gregoriana, 1' espay de 363 dias, S horas, Januarii calendaï.


49 minuts y 12 segons, que's conlé del primer de ANY NOU VIDA NOVA. fr. Dcnola que algú està re-
janer fins al l'iltim de desembre. Aíïo. Annus, i. || solt à millorar la vida. Ano nucvo vida nueva. Admc-
mef. Temps mès llarch del regular pera fér alguna liorem frugem se recipere.
cosa; y així 's diu: tardar, estar un any. Ano. Annus ANY PLATÓMCH. Rcvolució de 3G000 anys, desprès
i, diuturnum tempus. de la qual assegurava la escola de Plató que'ls pla-
ANT astronómicii. L' cspay que tarda '1 solen tor- netas recobrarian lo mateix punt de la primera dis-
nar al astro de ahont isqué; que tè mès que'l solar lo posició. Ano platónico. Annus platonicus.
caminan las estrellas fixas de occident à orient. Ano ANY POLÍTICH. fr, ANY CIVIL.
astronómico, austral ò sidcrco. Astronomicus annus. ANY SABATiCH. Lo cn quB CiQ sct CU sct deixavan
ANY BiGEST. S' aplica al any que tè 366 dias es ; descansar las terras, segons de Moysés. Anola lley

cada quatre anys, exceptuant 1' últim de cada sigle. sabútico.Annus sabbathicus.
També 's diu així 'I dia sobreposat ó anyadit al 2í ANY REPUBLICÀ. Lo quc comcnsà en Fransa la nit
de Febrer. Ano bisieslo. Intercalaris, bissexlus, bis- del 21 al 22 de setembre del any 1792, dia de la
sextilis annus. fundació de la república. Ano republicano. Gallicoe
ANY BO PERA LA SERRA MAY s' APAREGA. ref, DÒna Ú reipublica) fundationis annus.
ANY CATALÀ. ANY 101

Ien
als
ANY SANT. Lo
Roma cada
demés pobles de
del jubileu universal,
vinl y cinch anys, y
la cristiandat.
que
's

Ann
sol
's celebra
concedir
sanin, ano
da. Rara vez, porjubileo. Per rarò, rainimè sa^pé.
DEL ANY DE LA PICÓ.
lich. Del
loc.

tiempo del harpa. Olim.


faiu. Dc leuips mòlt an-

(lejubileo. Sanclus, raagni jnbilaM annus. DE TRES ANYS. m. adv. Sc diu de lo que tè Ires
ANY SANT DE s. JAUME. Lo en quc cau en diumen- anys. Tresaïíejo. Trimus.
ge 1 dia del Sant, y estan concedidas indulgéncias DURAR ANYS Y PANYS. fr. Durar mòlt. Dtirar una
als que peregrinan à visitar son sepulcre. Aüo santó eternidad, sereterno. .lïternum, diulurnissimum esse.
de Santiago. Sanclus D. Jacobi annus. EIXIR DE MAL ANY. Passar dc misèria à millor for-
ANY DE NEU ANY DE Diíu rcf. Denola que r any que tuna. Salto de mal aüo. Ex adversa in secundara
neva sol haver mòlta cullita. Ano de nievcs, ano de fortunam mutatio.
hienes: aiío de heladas,ano deparms. Brumalis hiems ENTRE ANY. Eu lo discurs dc ell. Entre aTio. Intra
uberiores segetes parat. annum.
ANYS DRETS. fr. ant. Anys cabals. Aiios cà- FÉR ANYS. fr. Arribar algú en cada any lo dia que
bales. correspon al del séu naixement. Cumplir anos. Na-
ANY DEL PLOR. for. L' any de dol en que la viuda annum explére. (1 Havérhi anys que
tàlia celebraré,

déu ésser alimentada ab los béns del marit. Ano ha esdevingut alguna cosa. Hacer anos. Compleo, es.
del luto. Darse bona vida. Darsc huen tiempo. Genio aut de-
jj

ANY DE MAL TEMPS FINS LAS VELLAS POSAN DENTS. litiis indulgere.
ref. Denota que quant algú ménos tè se li oferei- A QUARANTA ANYS DEIXAT DE BANYS. TCf. DeUOta
xen mes ocasions de gastar. Poca ropa y huen talan- que desde dita edat, en que's va perdent lo vigor,
te; no cabíamos al fuego^ y parió la de nuestro abuelo. no convenen los banys pel mòlt que debilitan.
Cum sit egestas sumptus accedunt, de cuarenta alíos arriba no te mojcs la barriga. JEiaie
SI A TRENTA ANTS NO SABS Y À CUARANTA NO TENS, provectà balnea vitabis.
AGAFA UN CABÀS Y YESTEN A PLEGAR FEMS. rcf. Denota JA TÈ ANYS ó sos ANYS. loc. Sér vella alguna cosa.
que qui à 30 anys no seny y à 40 no tè ca-
té Ya tiene anicos ó ya tiene sus anos. Provectà laborat
bal, ab dificultat ne tindrà després. Quien ú treinla aitate.

no tiene seso y ú ciiarenta no es rico, rajadle dellibro; JUGARSE 'ls anys. fr. mct. Jugar sens interès. Ju-
quien ú veinte no entiende, y ú treinta no sabé, y úcua- gar los anos. Ludum nullo proposilo praimio exer-
renta no tiene, min vejez le viene. Qui non sena sapit cere.
post luslra, octoque peractis. Non habet, ille albo l' any de MARIA CASTANYA, cxp. fam. ab que's des-

rasus abasto virúm. précia alguna cosa per antígua, ó que no's creu. En
À CENT ANYS coTETA VERDA. ref. quc nola al que tiempo de Maria Caslana, ó del Rey que rabió, ó del
fora de ocasió ó temps executa ó li sobrevé alguna ano de cuarenta. Ad calendas gra^cas.
cosa. A rocin viejo cabezadas nuevas: ú la vejez virue- LO MAL ANT ENTRA NADANT.
rcf. Dcnota lo perjudi-
las: d buey viejo cenccrro nuevo. Jam senes juvenlu- cial que es la excessiva pluja al principi del any,
lis maculis fíedari. Seni choreas. Seni juvenalum perquè dessubstancia la terra. El mal ano entra na-
subjicere. dando. Sterilem initio imbres obnuntiant annum.
CADA DIA ES UN ANY. loc. Denota que es mòlt per- LA MITAT DEL ANY AB ART Y ENGANY, LA ALTRA MITAD
judicial lo dilatar la execució de alguna cosa. Cada AB ENGANY Y ART. ref. Dcuota '1 modo de víurer de
dia es un ano: cada momenlo parece un siglo. Quam alguns, passant ab sas trassas y manyas. La mitad
longissimi videntur soles. del ano con arte y engano y la otra parte con engauo
y
CAP DE ANY. fr. Lo dia de la Circumcisió que es lo arte. Fraus in homines dolusqüe totum dominatur
primer de janer. Ano nuevo. Januarii calendíc. [|
ícvuni.
Funeral dit així, perquè 's celebra '1 dia que fà un LO QUE NO ES MON ANY NO ES MON DANY. rcf. Explica
any que algú ha mort. Cabo de ano. Anniversarius que no debóm fér cas dels esdeveniments passats
jites. que no han estat à nostre cuydado. Lo que no fué en
' CENT ANYS DE GUERRA T NO UN DE PELEA. l'Cf. ACOU- mi ano no fué en mi dano. Prajlerila non mihi dam-
sellaque encara que's fassa la guerra, 's procuren na nocent.
evitar los perills de una batalla. Cien anos de guer- LO QUE NO SUCCEHEIX EN UN ANY, SUCCEUEIX EN UN
ra, y no un dia de batalla. Unius diei piVTlium, quam IN.STANT. ref. Denota la contingència y varietat dels
belli centum annorum noxius est. successos humans. Lo que no acaece, sucede ó se hacc
CONTAR ANYS. fr. JA TÈ ANYS Ó TÉ SOS ANYS. en un ano, acaece en un rato. Accidit punclo, quod
CUMPLIR ANYS. fr. FÉR ANYS. 1. 2. non conlingit in anno. Multa cadunt inter calicera
DE AQUÍ A CSNT ANYS TOTS SEREM CALVOS, rcf. DcnO- supremaque labra.
ta que no esperàm véurer verificat alló de que's par- LOS ANYS ni SON. fr. Denola 1' efecte que la edat
la. Anlcs de mil anos todos seremos canós. Mille eril causa en las personas decahent la robustesa y sa-
ante annos nemo non verlice canus. lut. No se van los dias en balde. Yires deficiunteundo-
DE CENT EN CENT ANYS, Ó DE MIL EN MIL ANYS UNA VE- LOS ANYS NO HI SON. fr. LA EDAT NO HI ES.
GADA, fr. Denota que una cosa succeheix rara vega- LLEVARSE DEU ANYS DE DAMUNT, fr. mct, fam. Deno-
102 ANY DICCIONARI ANY
ta la satisfacció que'ns causa alguna cosa ó persona qualsevol benefici ecclesiàstich, pensió ó empleo se-
que estimàm. Quitar mil canas. Rem gratam summo cular; y es la meytat de sòn valor en lo primer any.
quempiam gaudio perfundere. També se anomena així la quantitat que's paga per
HiL ÀNT. inter. fam. pera donar forsa à lo que s los títols,
y per Y honorífich de alguns empleos y
afirma, y dirho ab èmfasis. Mal ano. Absque dubio. altras cosas. Media anata. Dimidii anni proventus.

I
MALVUTGE. ANYADIR. V. a. Augmentar alguna cosa. Ana-
Hkh ANY LO PEL. Imprec. fam. ab que's desitja mal dir.. Addo, adjicio, is. Dir mès de lo que no es una
|]

à algú. Mal aíwpara alguno. iMaluml cosa, Anadir. Augeo, es, addo, is.

MAL ANT 6 BON ANY CUATRE CABEN EN UN BANCH. ref. ANYAL. Lo que's fa ó
adj. esdevé cada any.
Àludeix als oficis de justícia, que en las iglésias te- Anual, anal. Annuus, annualis.
nen banch senyalat, y son quatre: alcalde, dos re- ANYEJAR. V. n. ant. Sér antigua alguna cosa.
gidorsy '1 síndich procurador. Buen ano ó mal ano Anejarse, envejecerse. Senesco, vetutesco, is. (| Alte-
cuatro caben un banco. Sivè sterilis, sivè fertilis
en rarselas cosas ablo transcurs del temps. Anejarse.
sit annus, justitia; munera, jura et potestates non Senesco, veterasco, is.

vacant, ANYELL, m. Lo fill deia ovella antes de cum-


NO ESTAN BN LOS ANYS TOTS LOS ENGANYS, ref. Ad- plir un any. Cordero. Agna, ss, agnus, agnellus, i.

verteix que no sols los vells, sino també los joves te- II
met. Manso, dòcil y humil. Cordero. Mitis, le-
nen astúcias y manyas. No en los arios estan todos nis, bumilis.

los engaiíos, Non solum senectus, juventutis quoque ANYELL AFILLAT. Lo quc mama de una ovella que
a}tas dolis abundat. no es la seva mare. Cordero ahijado. Agnus subru-
QUI A TRENTA ANYS NO TÈ SENY T A QUARANTA NO TÉ matus. |]
Lo que mama de la seva mare, y de altra

CABAL A CINQUANTA AL HOSPITAL, ref. Deuota que qui ovella. Cordero cndoblado. Ubera matris, et alienaï
à trenta anys no tè judici, ab dificultat lo tindrà sugens.
desprès per aumentar sos interessos. Quien d los ANYELL TARDA. Cordcro tardio. Chordus agnus.
treinta no asesa, no comprarà dehesa. Trigenarius ANYELL DE LLET. Lo que mama y no pastura. Lcchal,
commodis et judicio carens semper pauper erit. recental, cordero deseceslo. Subrumus, lactens agnus.
QUI À VINT ANYS NO TÈ SENY Y A TRENTA NO TÈ ROBA, ES UN ANYEL DE PA fr. ES DN ÀNGEL.
TOTA SA VIDA ES POBRE. ref. QUI A TRENTA ANYS etC. POSAR À ALGÚ MANSO COM UN ANYELL, fr. Reduhirlo
QUI 't PREGUNTA QUANTS ANYS TENS. expr. fam. S' à la rahó quant antes estava mòlt obstinat. Ponerle
aplica al que's posa en lo que no li importa. Quien te mas blando que una breva ò que un cordoban. Aliura
mete en camisa de once varas. iQuid tibi cum alienis pacatum reddere.
negótiisl QUANT DE MAL JUST VÉ l' ANYELL MAL PROFIT FARÀ
TAL DIA FARÀ UN ANY. fr. Dcnota '1 pocli cuydado LA PELL. ref. Denota que '1 mal guanyat dura poch.
que dona alguna cosa. Tal dia hara un ano. Nihil re- Quien por codicia viene ú ser rico corre maspeligro. De
fert, nihil interest. malo vino el conejo, aldiablo irà elpellejo. Malò parla

TOT SERVEIX Ó FA SERTBT UNA VEGADA EN l' ANY. TCf. malè labuntur. Salis onus unde venerat illuc abit.

Ensenya que las cosas que's desprecian per de po- ANYELLAR. V. a. Parir la oveja. Ovem parere.
ca entitat, solen aprofitarse algunas ocasions. Las ANYELLET. A. m. d. Corderito, corderillo. Ag-
migajas del fardel ú veces saben bien. Cum cogit ino- nellus, i.

pia, etiam sibi reliqui» placent. ANYETARSE. V. f. ant. Envellirse. Anejarse.

tríurer lo VENTRE DE MAL ANY. fr. Saciar la fam. Senesco, vetutesco, is.

menjar més ó millor de lo que s' acostuma. Sacar ANYINA. f. La pell del corder de un any. Anina.
el vienlre de mal ano. Satius assuetoedere. Si està adobada. Cordero. Agnina pellis. ||
La llana
UN ANY PE» ALTRE. loc. quc usan losllauradors pe- del anyell. Anino. Agnina lana.
ra denotar que un any se sembra la terra y altre 's ANYIN8. m. pi. Tota mescla de llana. Aninos.

deixa descansar. Àno y vez. Alterna) annorum in Yellus agninum.


agris vices. ANYOR. m. y
VISCA MÒLTS ANYS. expr. de agrahiment. Viva mu- ANYORAMENT. m. y
chos aTios. In aiternum vive, [salvus esto. expr. ||
ANYORANSA. Inqaietut, pesar f. per la priva-
iron. ab que's desprecia alguna cosa. Viva muchos ció ó us de alguna cosa. Deseo, anhelo. Yehemens
aüos. In aïternum vive. cupiditas, aviditas.
ANYADA, f. La cullita de cada any. Àríada, cO" ANYORAR. V. a. Desitjar la companyia dels au-
secha. Adorea, ai, fruges, um. i|
Lo discurs ó temps sents, ó alguna cosa que no's tè. Echar menos. Desi-
de un any. Anada. Anni tempus. I) Lo temps bo ó dero, as.
mal que fa en 1' espay de un any. Anada. Annua ANYORARSE. V. r. No trobarse bè en algun
temperies. La renda de un any. Anaía. Annata, ai.
|1 lloch. No h aliar se. Malè, incommodè se habere.
A LA MALA ANYADA DONARLI PASSADA, ref. QUI DIA PAS- AHONT HI HA MENJAR, Ó MENTRES UI HA MENJAR NO m'
SA ANY EMPENY. ANVORO. ref. Denota que las conveniéncias fan que
JUTJA ANYADA, fr. Dret que's paga al ingrés de algú no trobe à ménos als pares dels que s' ha se-
APA CATALÀ APA 103
madre olvida Dum inihi QUI APADASSA SÒN TEMPS PASSA. rcf. Aconsella 'I
parat. Baena vida padre y
suiil commoda, alia supersunt. cuydado que debém tenir en las cosas pera que du-
ANYÓS. adj. ant. ancià. ||
anticu. ||
vell. ren. Remienda ó adoba tu pano, pasaràs tu aíw. Parcè

ANZIANAMENT. adv. 11. aiil. antiagument paratis ulere, ut fruaris diu.


APADASSAT, DA. p. p. Remendado, aderezado.

b AO.

AOMBRAR. V. a. ant. Espantar. Asombrar, ame-


Pannosus, pannucealus.
APADRINADOR, A. m. y PROTECTOR.
APADRINAR. V. a. Patrocinar, protegir,
||
kspallifat.
f.

ampa-
drentar. Terreo, exlerreo, es. v. n. ant. fér som- ||
rar. Apadrinar, patrocinar. Tego, is, patrocinor,

BRiS. aris. II
PADRINEJAR.
AONTANADAMENT. adv. m. ant. afrontosa- APAGABLE. adj. Lo que's pót apagar. Apagable.
UENT. Extinguibilis.

AONTAR. V. a. ant. AFRONTAR. APAGADOR, A. m. y f. Qui apaga. Apagador.


AORAR. V. a. ant. adoiur. Extinctor, Instrument de llauna en Ogura cò-
is. ||

AORRIR. V. a. ant. abohrir. nica, que posat al extrem de una canya serveix pera

AORTA. f. La artèria major del cos humà, que apagar llums. Matacandelas. Extinctorium, ii. Tros ||

naix del ventrícul esquerre del cor. Aorta. Aorta, aj. de esponja mullada pel mateix efecte. Mano de

Judas. Extinctorium.H
mús. Trosset de grana ii.

AP. que's posa en lo martinet dels pianos etc. pera apa-


gar r eco de las cordas. Apagador. Panniculus ad
APA. Veu pera esforsar als noys quant s' alsan. sonum tenuandum.
Aupa. Eja, euge, age. APAGALLUM. Borleta, ó pelussa que vola de la
APACENTAR. Portar lo bestiar à pasturar. flor del cart etc. Yilano, milano. Pappus, i. m. pi*
\]

Apacenlar. Pasco, is, pecus abigere. Herba, espècie de escorsonera de fuUas mòs estre-
APACENTARSE. V. r. PASTURAR. tas que la comuna. Barbaja. Scorzonera laciniata.
APAGIBILÍSSIM, A. adj. sup. Apacibilísimo. APAGAMENT. m. L' acte de apagar ó apagar-
Atfabilissimus. se. Apagamiento. Exfinctio, nis.
APAGIBILITAT. f. Suavitat en lo tracte. Apaci^ APAGAR, v. a. Extingir lo foch, ó la llum.
bilidad, afabilidad. Suavitas, affabilitas, atis. ||
Lo pagar, matar. Extinguo, restinguo, is. ||
met. Es-
bon temperament, amenitat y suavitat de alguna borrar, deslruhir. Apagar. Deleo, es, everto, is. ||

cosa, com del temps, elc.Apacibilidad. Lenitas, sua- Aplacar, suavisar. Apagar. Mollio, is. ||
met. Sufocar
vitas, atis. alguna cosa, desvanéixerla. Apagar. Dissipo, as. ||

APAGIBLE. adj. Agradable, de bon tempera- que es massa viu. Apagar. Mi-
pint. Baixar lo color
paent. Apacible. Amoenus, jucundus, voluptuosus. || tigo, as. II
pint. Temptar la llum de un quadro. Apa-
I_
^ui es afable, dòcil de geni Hu- mús. Posar sordina à un ins-
ó tracte. Apacible. gar. Attempero, as. ||

manus, placídus, comis. trument. I


Apagar. Sonum tenuare. ||
Dit de la set,
, APAGIBLEMENT. adv. m. Apacibkmente. Le- fam, etc. satisferla. Apagar. Sitim, famem solari,

niter, placidè, jucundè. satiare. 1|


Parlant de la pols, tirarhi aygua. Matar el

APAGIGUADOR, A. m. y f. Qui apacígua. Apa^ polvo. Pulverera sedare. ||


Dit de la cals. amarar.
ciguador. Pacator, is, pacis concilialor. APAGARSE. v. r. Apagarse. Extinguo, is. H Dis-
APAGIGUAMENT. m. La acció y efecte de apa- minuhirse '1 fervor de alguna cosa. Apagarse. Dissi-
ciguar. Apaciguamiento. Pacatio, nis. po, as.
APAGIGUAR. V. a. Pacificar. Apaciguar. Placo, APAGAT, DA. p. p. Apagada, muerto. Eittinctus.
concilio, as. APAHISSAT, DA. adj. Pintura que tè '1 Hens
APAGIGUARSE. v. r. Sossegarse. Apaciguarse. mès ample que alt. Apaisado. Plus in longum quam
llesideo, es, iracundiara remittere. in latum extensa pictura.
APAGIGUAT, DA. p. p. Apaciguado. Concilia- APAMAR, v. a. Amidar à pams. Medir àpalnios.
Ir|us.
Palmis mensurare, dimeliri.
APADASSADOR, A. m. y f. Qui apadassa. Re- tenir ben APAMAT, fr. ffict. Tenir perfet coneixe-
mendon. Yeteramentarius, ii, cerdo, nis. ment de algun lloch ò alguna cosa. Tenermedido ú
APADASSAMENT. m. Obra de apadassar. üe- palmos ó à dedos. Locorura peritum esse.
miendo. Sarcimen, inis. APANAR. v. a. Donar de menjar à algú. Mmte-
APADASSAR. Y. a. Posar, cosir padassos à la mr, sustentar. Sustento, as, alo, is.
roba dolenta. Apedazar, remendar, adcrczar. flecon* APANAT, DA. p. p. Mantenido. Sustenlalus.
Cinno, as, detritas vestes interpolaré,
resarcire. H APANYAR. V. a. ter. adobar.
met. Corretgir, esmenar. Remendar. Emendo, as, a APAPALLONAT, DA. En forma de papallo- f.

mendis purgaré, j] Acomodar una cosa à altra, pera na. Amariposado. Papilionis formam referens.
suplir lo que li falta. Remendar. Suppleo, es; aliquid APARAGIÓ. f. ant. APARICIÓ. 11
ant. epifania.
alicüi rei assuére. APARADOR, m. Espècie de arniari ab vidres
104 APA DICCIONARI APA
que tenen los argenters, quinquillayres y altres pe- estar en aparell, fr. Estar apunt pera fér alguna
ra tenir cosas de mostra. Escaparate. Armarium, ii. cosa. Estar aparejado, pronto, dispuesto. Promptum,
II
ESCL'DELLEU. paratum esse.
APARAR. V. a. ant. pautir. APARELLADOR, A. adj. Qui aparella. Apare-
APARATO. lu. Pompa, ostentació, fausto. Apa- jador. Instructor.
rato. Pompa, ae, choragium, ii. ||
Prevenció, provi- APARELLAMENT, m. APARATO. ||
APARELL. ||

sió, preparació de alguna cosa, Aparato, apresto, DÉ COMBATRE, ant. Apurato de guerra.
aparejo, prevencion. Apparitio, nis, apparatus, us. || APARELLAR, v. a. Preparar, prevenir, disposar
Gircunstància ó senyal que precebeix à alguna cosa. lo necessari. Aparejar, aprestar, apercibir. Paro,
Aparato. Signum, i. ||
Se diu de algun llibre posat praïparo, as. ||
Posar los aparells à las béstias de
en forma de catàloch ó diccionari. Aparato. Appara- càrrega. Aparejar. Stragula jumentis imponere, cli-

tus, us. anat. Lo conjunt de órganos que concor-


II
tellàjumenta instruere. nàut. Armar de tol lo ne-
||

ren complement de una funció. Aparato. Appara-


al cessari una embarcació. Engalgar, aparejar. Omni-
tus, us. II Gircunstància ó senyal que precebeix à bus necessariis navem instruere. []
pint. Preparar
alguna cosa. Aparato. Signum, i, indiciura, ii. ab cerlas capas de color que s' ha
la taula ó Hens
ÀPARJLTO REA.L. loc. nàul. Lo qu'es fà abmajor nú- de pintar. Aparejar. Primis coloribus fabulam incrus-
mero de poliljas y cordas mès grossas que'l comú. taré. met. Embrutar abfanch. Cubrir de lodo. Luto,
II

Aparato real. Navalis machinae tracloriae fortior ap- as, coeno oblinire. H met. Oféndrer abparaulas inju-
paratus. riosas. Poner de lodo. Probis onerare.
APARAULAR. V. a. DonarsB paraula dos per APARELLAR DRETER. fr. aut. Apuutar. AsfsíaJ*, poner
algun fét: comunment s' usa com à recíproch. Apa- en bateria. Dirigere, inlendare, coUineare.
lahrar. De colloquio convenire, citaré invicem. ||
APARELLARSE. v. a. Prepararse pera fér algu-
raet. Tractar de paraula algun negoci. Apalabrar. na cosa. Aprestarse, disponerse. Se ad aliquid praipa-
Yerbis pacisci. rare, alicui accingere.
APAREDAR. V. a. y derivats, paredar. A pedra || APARELLAT, DA.p. p. Aparejado. ppíeparatus,
y cals. fr. ant. Tapiar con cal y canto. dispositus.
APAREGUT, DA. p. p. Aparecido. Apparitus. ESTAR APARELLAT.fr. Eslar preparat. Estar dis-
APARÈIXER. V. n. Semblar. Parecer. Yideor, puesto. Praidispositum esse.
eris. II
Presentarse à la vista impensadament. Apa- APARELLS, m. pi. Los arreus, instruments ó
reccr, aparecerse. Exto, as, appareo, es. ||
Yéurer de cosas necessàrias pera qualsevol ofici, maniobra etc.

lluny. Avistar, columbrar, brujulear. Conspicior, aris, Aparejos, enseres. Instrumenta , orum. H
pint. Los
prospicio, is. II
succEHiR, 11 Trobarse lo perdut. Pa- materials pera aparellar. Aparejos. Picturae, tabu-
recer, comparecer, aparecer. \ti\eaio, is. ||
Trobarse lae apparatus.
en alguna part. Aparecer. Adesse. APARENSA. APARIÉNCIA. f.

À MON APARÈIXER, m. adv. Segons mon dictamen. APARENSAR. V. a. ant. y sos derivats, afeitar.
A mi ver, à mi parecer. Ex mea sententia, meo judi- APARENT, adj. Lo que apareix y no es. Apa-
cio. rente. Simulatus, fictus. ||
Lo que's manifesta à la

m' apar mòlt bè. Està muy hien, Optimò videlur vista. Aparente. Apparens. |i
constant.
mibi. APARENTAR. V. a. Donar à enténdrer lo que

NO S' APAREIX, NI MÉNOS S' APAREIX, TOT JÜST s' no es. Aparentar. Simulo, as, fingo, is. || y sos deri-
APAREIX, fr. Denota que una cosa es tan poca, que vats. EMPARENTAR.
apenas se véu. No se parece, apenas se parece. yix APARENTMENT, adv. m. Ab apariéncia. Apa-
conspicitur. rentemente. In speciem.
PER LO BEN APARÈIXER, loc. fam. Manifcsta qu'es fà APARER. V. n. ant. aparèixer.
alguna cosa per respecte à lo que poden dir, y no APARE8. m. pi. MANIFESTACIÓ.
per la pròpia inclinació ó geni. Por el bien parecer. APAREYLAMENT. m. ant. APARATO.
Ut aliorum offensio vitetur. APAREYLAR. V. a. ant. aparellar.
SEGONS APAR. exp. AL APARÈIXER. APARIAMENT. La acció y efecte de apariar.
APARÉIXERSE v. r. Presentarse repentina- Emparejamiento. Copulatio, nis.
ment algun objecte. Aparecer, aparecerse. Exsto, as. APARIAR. V. a. Juntar, igualar dos cosas com-
APARELL, m. Preparació, disposició per alguna parantlas entre sí. Parear. Comparo, as, confero
cosa. Aparejo. Apparatio, nis, apparatus, us. (]
Los ers. II
Triar dos cosas conformes é iguals posantlas
arreus necessaris pera cabalcar ó carregar algun de dos en dos. Parear. Jungo, conjungo, is. Com- ||

animal. Aparejo. Stratum, i, apparatus, us, dorsua- póndrer, reforsar, adobar, com la medicina ha apa-
lia, oruni. [|
nàut. L' ormeig de una nau. Aparejo. riat lo malalt. Componer. Reficio, is. Amanir lo ||

Navis armènia. ||
nàut. Màquina composta de una menjar. Aderezar. Gondio, is. Posar las cosas ab ||

corriola y un quadernal pera pujar cosas de mòlt orde y bona dispossició. Enderezar, componer. Ordi-
pes. Aparejo. Funalis machina tractoria. ||
ant. apa- no, as, dispono, is. ||
Juntar las femellas ablos mas-
rato. II
ADOB.
APA CATALÀ. APE 105
eles. Aparear, aparar; s' nsa com recíproch. In so- rare. ||
ant. Fér divorci 'Is casats. Separarse, apar-
boleiii copulari. tarse, divorciarse. Divortium ex jure pronuntiarc. ||

APARIARSE. V. r, ÀVENIRSE. Mudar de dictamen. Apartarse. A proposito divertí,

APARICIÓ, f. La acció y efecte de'aparéixerse. de causa degredi.


Aparicion. In speciera visió. APARTAT, DA. p. p. Aparlado. Separalns. H
APARIÉNCIA. f. La cara exterior de las cosas. m. En comensament de un nou pàrrafo.
los llibres,
Apariencia. Prima frons, facies, ei. ||
fis. astron. Lo Apartada. Transitio, nis. retirat, distant. En los|| ||

que's descubreix per medi de las observacions. Apa- correus las cartas que per encàrrech y paga parti-
riencia. Aspectus, us. II
Rastre, vestigi, com: no que- cular posan apart pera donarlas prompte. Aparlado.
dà ÀPARiÉNCu de llibertat, Apariencia. Yestigiura Epistolaí in tabellariorum oíHcina segregatai ut ma-
ii. II
Indici, verossirailitut, conjectura. Apariencia. turius suis nominibus tradanlur. || adj. distant.
Indicium, vestigium, ii. [] semblànsa. pi. Mutació, de- APAS, APA8. ant. A poch à poch. Paso, dpaso.
coració de teatro. Apariencias. Scenaï prospectus. Pauxillatira, paulatim, minutatim.
APARRAT. adj. Se diu de certs arbres de soca APASSIONADAMENT, adv. m. Ab desitg ve-
entortolligada com las parras. Aparrado. Tortuosus, hement, Apasionadamenle. Perditò, cupidè, [|
Ab in-
viti similis. terès ó esperit de partit. Apasionadamenle. Partium
APARROQUIANAR. v. a, Fér anar parro- studio.
quians à una tenda. Aparroquiar. Emptores addu- APASIONADÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Apa-
cere. sionadisimamente. Percupidé.
APARROQUIANARSE. V. r. Férse parròquia. APASSIONAR. V. a, ant. Excitar alguna passió.
Aparroquiarsc. Sese in parochiam addicere. Apasionar. Affectus excitaré, accendere.
APARROQUIANAT, DA. p. p. Aparroquiado. APASSIONARSE.v. r. Aíicionarse excessivament
Parochiac additus. à alguna cosa ó persona. Apasionarse. Alicujus amo-
APART. adv. m. Separadament. Aparie, sepa- re Üagrare, nimio studio alicui favere. [1
Inclinarseà
radamente. Scorsim, separati. | m. En 1' escrit, abrassar ab passió lo partit de algú. Apasionarse.
Aparte. Paragraphus, i, scripturai divisió. Alicujus partes sequi. ||
perturbarse, anguniarse.
APARTADAMENT. adv. m. aPART. 1. APASSIONAT, DA. adj. Qui obra ab passió.
APARTADOR. m. Qui aparta. Aparlador. Se- Apasionado. Animi affectu concitatus. || enamorat. ||

parator, is. ||
Qui tò per oíici separar la llana segons desitjós. II
AFLIGIT.
sas diferents qualitats. Aparlador. Lanarius, ii, la- LO QBI ESTÀ APASSIONAT NO VOL SÉR CONSOLAT. PCf.
na3 segregator. []
Qui aparta uns caps de bestiar de Denota que '1 qui està possehit de alguna passió
altres. Aparlador. Pecudum segregator. |j
Lladre de no's troba en estat de admétrer conso\.\nombre apa-
bestiar. Aparlador. Abigeator, is. sionado no quiere ser consoJado. Solatium ajger animo
APARTAMENT, m. ant. La acció y efecte de respuit.
apartar ó apartarse. Apartamiento, separacion. Dis- APASSIONAT DE MALALTIA. loC. ant. APODERAT DE
cessio, separatio, nis. Lo acte judicial ab que
||
for. MALALTIA. Atacado de enfermedad.
algú desisteix y s' aparta formalment del dret que APASTURAR. v. a. Donar menjar al bestiar.
lè deduhit. Apartamienlo. Causaï derelictio, juris Apacentar, pastar. Pasco, depasco, is, pascor eris.
cessió. ant. divorci. H adv. ant. apart. 1, Distàn- met. Saciar los desitgs Apacentar,
II ||
II y passions. ce-
cia de lloch. Distancia, intérvalo, apartamienlo. Dis- har. Pasco, is. ||
met. Donar past espiritual. Apacen-
tantia, se, spatium interjectum. àuséncia. aver- || || tar. Erudio, instruo, is.

sió, INDIFERÈNCIA. j|
Robo do bcstiar. Apartamienlo. ÀPAT. m. fam. Barenada abundant. Comilona,
Abaclus, i, abigeatus, us. merendona. Lauta merenda.
APARTAR, v. a. Separar, desunir, dividir. APATACAJAR. V. a. PATACAJAR.
Apartar. Separo, segrego, as. ||
Llevar alguna cosa APATIA, f. Total indiferència, insensibilitat.
del lloch pera desembarassarlo. Apartar. Amoveo, Apatia. Apathia, ai.

es, averto, is.


P
met. Fér desistir à algú de alguna APATIAT. adj. ant. pactat, estipulat, capitu-
cosa. Apariar, apear.Aliquem à sententia retorque- lat.
re. Separar la llana bona de la dolenta. Apartar.
II
APATITA. f. Pedra blanca, ó de color bla vench,
Lanam separaré. Robar lo bestiar. Apariar. Abigo, || groguench, rojench, violat ó vert. Apatita. Apatila, a;.
is. 11
ant. Cridar à part. Llamar d parle. Sevoco, as, APAYSANARSE. V. r. FAMIUARISARSE.
seduco, is. II
DESPEDiR. II
met. deslliurar. ||
distin- APEAMENT. m. La acció de baixar do caball.
gir. II
ant. enganyar, Descahalgadura. Descensus ab equo.
APARTAT, APARTAT DE AQüí Ó DE DEVANT. Quita, qui" APEAR. v. a. Baixar à algú de caball ó carruat-
tate de dhi, quitate de delante. Apage, apagesis, apa- ge. Apear, dcsmontar. Equo, rheda aliquem excipere.
ge, te. Averiguar alguna dificultat ó cosa mòlt àrdua.
II

APARTARSE. V. r. Fér lloch. Quitarse, separar- Apear, sondear. Intima rei alicujus penetraré. met. [)

se. Apage, apagesis. (|


Anar fora de camí, com apar- Llevar 1' empleo à algú. Apear. Dignitate, oíficio
tarse, de la rahó. Apartarse, scpararse. Fòrum eju- spoliare. || met. dissuadir.

TOMO I. <5
106 APE DICCIONARI APE
APEARSE. V. r. Baixar de caball ó de algun APEGA. f. Màquina infernal, inventada per Na-

carruatge. Apearse. Ex equodescendere. vis, tiràde Esparta: era una viva imatge de Apega,
APEARSE EN ALTRA POSADA, fr. met. Pera despedir à muller del tirà. Apega. Apega, «.
algú negantli lo que demana. A otrapiierta, que esta APEGO. m. Passió ó inclinació particular. Apego.
no se obre. A la vuella lo venden tinto. Aliam excute Adhajsio, nis, vehemens propensió.
quercuni. APEIXAR. v. a. Tractar ab tot regalo. Regalar.
APEAT, DA. p. p. Apeado. Ex equo descens us. Lautum cibum alicui aíferre.
APEDESSAR. V. a. APADASSAR. APELL. m. ant. apel-lació.
APEDEUTISME. m. Ignorància de las Uetras ó APEL-LABLE. adj. Lo quB admet apel-lació.
ciéncias. Apedeulismo. Litterarum ignorantia. Apelahk. Apellationem patiens,
APEDRADOR. m. y APEL-LACIÓ. f. L' acte de apel-lar. Apelacion.
APEDREGADOR. m. Qui tira pedras. Apedrea- Apellatio, nis. j]
relació, alusió.
dor. Làpidafor, is. Lloch ahont se juntan los noys
|]
DESAMPARAR LA APEL-LACIÓ. fr. for. NO SCguirla.
pera apedregarse. Apedreadero. Lapidalionis arena, Desamparar la apelacion. Appellationem dessere-
APEDREGAMENT. m. La acció y efecte de re.

aT^eAregav.Àpedregamiento, apedreo. Lapidatio, nis. || DONAR PER DESERTA LA ÀPEL-LÀ.C1Ó. fr. for. Decla-
Espècie de combat que 'Is minyons fan uns contra rar lo julge havér passat lo tcmps, en quc r apel-
altres, apedregantse en lo camp. Pedreo. Pugna la- lant degué portar la causa al tribunal superior. Dar
pidibus inita; lapidatio, nis. fér pedradàs.
||
por desierta la apelacion. Appellationem derelictam
APEDREGAR. V. a. Tirar pedras. Apedrear. declararé.
Lapido, as, lapidas jàcere. Matar à pedradàs, es- ||
INTERPOSAR APEL-LACIÓ. fr. for. Apel-lar per jutge
pècie de càstich antich. Apedregar. Lapidibus obrue- superior. Inlerponer apelacion. Ad superiorem judi-
re, caïdere. || v. n. Gàurer pedra ó calamarsa mòlt cem appellare, provocaré.
grossa. Granizar, apedrear. Grandino, as, lapidibus MILLORAR LA APBL-LACió. fr. for. Fuudarla devant
pluere. |I
met. Parlar ab mal modo. Apedrear. Duré jutge superior. Mejorar la apelacion. Ad superioram
loqui. judicem adire.
APEDREGARSE. V. r. Patir dany ab la pedra NO HAVER ó NO TENIR APEL-LACió. fr. fam. No te-
ó calamarsa las produccions del camp. Apedrearse. nir remey ó recurs alguna cosa. No haber ó no tener

Grandine, lapidibus fructus jacturam pati, contundi. apelacion. Nihil auxilií restaré, aliquid irrevocabile

[1
Tirarse pedras mútuament. Apedrearse. Inter se esse.

lapidationem facere. APEL-LADOR. m, y


APEDREGAT. DA. p.p. Apdreado. Lapidatus. APEL-LANT. m, Lo qui apel-la. Apelante. Apel-

APEGADis. adj. Lo que s' apega. Pegajoso, pe- lator, is.

gadizo. Yiscosus, glutinosus. |1


Encomanadís. Pega- APEL-LAR. V. n. for. Recórrer al tribunal su-
dizo, conlagioso. Contagiosus. |1
met. Suau, gustós, perior pera que s' anul-le la sentencia que 's creu
atractiu, com tracte apegadís. Pegajoso. Mellitus, injusta. Apelar. Appello, provoco, as. j|anome-
ant.

suavis. nar. II
Gridar, fér venir à algú, Llamar. Yoco, ap-
APEGADÍSSIM, A. adj. sup. Apegadisimo. Gon- pello, as. 11
Elegir. Nombrar, elegir. Exopto, saluto,
junctissimus, as. 11
met. Recórrer, buscar remey. Apelar. Auxi-
APEGADURA. f. La acció de apegar. Pegadura. lium quaïrere. H Referirse una cosa à altra. Apelar
Conglutinatio, nis. una cosa sobre otra. Refero, ers.
APEGALÓS, A. adj. Pegajoso. yiscosus. [j
Qui APEL-LARSE. V. r. ANOMENÍRSE. |I
met. APEL-
's convida ell mateix. Pegote. Musca, ee, mensarum LAR. s.
assecla. APEL-LAT, DA. p. p. Apelado. Appellatus.
APEGALOSOS. planta.AMOR DE HORTEIA. APEL-LATIU. adj. gram. Nom que convé à tots

APEGAMENT. m. Obra de apegar ab engrut. los individuOs de una mateixa espècie. Apelativo^
Apego. Conglutinatio, nis. |1
met. apego. comun, Appellativum nomen.
APEGAR. V. a. Agafar una cosa ab altra. Pegar. APELLIDAR. V. a. Anomenar à algú per sòn

CoUigo, conglutino, as, conjungo, is. ||


Unir ó juntar apellido ó nom de casa. També s' usa com recíproch.

los marbres. Empelechar. Làpides marmoreos copu- Apellidar. Gognomine appellare, vocare, nominare.
laré, impingere. |1
Encomanar, Pegar. Communico, 11
Proclamar. Apellidar, aclamar, proclamar. Salutor,
as, induco, is. H
soldar. aris, proclamo, as,

APEGARSE. V. r. Agafarse una cosa ab altra. APELLIDO. m. ant. Grit de convocació del po-
Pegarse. Adha^reo, es, adhíeresco, is. ||
Encomanarse ble, usat en Aragó per 1' estil del Via fora somatent,
algun mal, vici etc, Contagiarse, pegarse. Capio, is. de Catalunya. Ij
cognom. Apellido. Gognomen, nis,

Q met. Tenir
mòlta inclinació. Pegarse. Impensius APENAS. adv. Ab prou traball, ab prou que
adbaïrere. fér, ab Con dificuUad, apenas. Mgrè, diíü-
dificultat.

APEGAT, DA. p. p. Pegado. Golligatus, copu- culter, Luego que, així que. Apenas. Yix, commo-
II

latus. 11
adj. Apassionat. Apegado. Addictissimus. dum, statim ac, ut primum. casi. |1
I APE CATALÀ. API 107
APÈNDIX, m. Adició, suplement à alguna obra APETIDOR, A. m. y f. Qui apeteix. Apetecedor,
ó tractat. Àjx'ndke. Appendix, icis. Appelitor, is.

APÉNDRER. V. fil. Concebir las espècies de las APETIR. V. a. APETÉIXEB.


cosas sens aürmació ni negació. Aprender. Appre- APETIT, m. Gana de menjar. Apetilo, gana de
hendo, is, mente concipere. [|
Imaginar, concebir comer. Aviditas, atis. ||
Desitg vehement. Apetito.

alguna cosa per la apariéncia. Aprender. Fingo, is. Yehemens cupiditas. ||


met. Lo que excita '1 de-
II
Adquirir coneixements per 1' estudi y aplicació. sitg de alguna cosa. Apetito, gollería. Cupidia, ap-
Aprender. Edisco, is. petentia, a). ||
àntoix.
APEN8ADAMENT. adv. m. Ab prèvia medita- APETIT CARNAL. Desitg luxuríós. Apclito carnal,
ció. De pcnsado, de intento. Consulto, opinatò. salacidad. Salacitas, atis.
APENSAT, DA. p. p. ant. PENSATIÜ, CAP FICAT. DONAR APETIT T POSAR EN APETIT, ExcitarlO. EXCitUr,
APERCEBIMENT. m. ?rep?iraúu. Apercibimien- avivar el apetito. Appetitum irritaré, edendi cupidi-

to. Praeventio, nis. || Requiriment, amonestació. tatem lacescere,


Apercibimtento. Interminatio, admonitio, nis. ENCÉNDRERSE l' APETIT, fr. Excitarse la gelosia
APERGEBIR. V. a. Pieparar lo necessari per en las bóstias, y la passió del amor en las personas.
alguna cosa. Apercibir. Prajparo, as. |(
Amonestar, Recalentarse. Libidinem excitari.
advertir. Apercibir , amonestar. Admoneo , es. ||
TENIR APETIT, fr. APETÉIXER.
for. Requirir ab comminació de multa ó càstich. REFRENAR LOS APETITS. Modcpar las passious. Re fre-
Apercibir. Denuntio, as, ||
pebcibir, enténdrer. |1
nar, domar las pasiones, Cupiditates refraínare,
SESGl'BRIR. comprimere.
APERCEBIT, DA. p, p, Apercibido. Paratus. APETIT, DA. adj. Apelecido. Expetitus.
APERCÉBRER. v. a. y SOS derivats, apercebir. APETITIü. adj. fil. Ques' aplica ala potència
APERFECCIONAR. v. a. y SOS derivats, per- ó facultat de apetèixer. Apetitivo. Appetens.
feccionar. APETITÓS, A. adj. Menjar que excita 1' apetit.
APERFÍDIA. m. adv. ant. aporfia. A])e<tíoso. Jucundus, gratus. met. Dit de qualseVo
||

APERHIBIR. V. a. ant. Presentar, manifestar. cosa que mou lo desitg. Apelitoso, atractiva. Appe-
Exhibir. Exhibeo, perhibeo, es. tendus, appetibilis. [j apetidor.
APERILLÓS, A. adj. PERILLÓS. APEYLAR. V. a. ant. apel-lar.
APERITIU, VA. adj. raed. Jledicament ó remey APIADARSE. V. r. Compadéixerse. Apiadarse.
que lleva las obstruccions. Aperiíivo, Aperitivum Misereor, eris.
medicamentum. APIADATj DA. p, p. Apiadado. Misertus.
APERSONARSE. V. r. Deixarse véurer ab algú. APICAT, DA. adj. Se diu de la flor, las fuUetas
Apersonarse. Cum aliquo col•loqui. ||
for. Presentarse de la qual rema tan ab punta. Apicado. Apicatus.
com part interessada en algun negoci. Apersonarse. ÀPICE. m. Extrem superior, ó la punta de qual-
Negotium curaré. sevol cosa. Apice. Àpex, icis. I|
Lo punt mes àrduo
APERTAMENT. adv. m. ant. Clarament ,
pú- de una dificultat ó qüestió. Apice. Rei summa. ||

blicament. Abiertamente, descubiertamente. Prognarè. met. La mínima partde alguna cosa. Apice, pizcatilde.
II
Sens reserva, francament. Abiertamente, franca- Minima, diminuta pars. |]
Yirguleta de las que afe-
mente, sin reserva. Palam, apertè. geixen los lletras. Apice. Àpex, icis.
hebreus à sas
APESARADAMENT. adv. m. Tristement. Ape- ESTAR en los àpiges. Enténdrer ab perfecció una
saradamente. Dolenter. cosa. Estar en los dpices de una cosa. Rem apprimè
APESARAR, v. a. ant. Causar pesar ó senti- nosse,
ment. Apesadumbrar. Molestiam alicui aíFerre. NO DISCREPAR EN UN ÀPICE. No cxcedir en res. No
APESARARSE. V. r. Péndrer pesar. Apesadum- exceder en un dtomo. Ne latum quidem unguem dis-
brarse. Moerore coníici. creparé.
APESARAT, DA. p. p. Apesadumbrado, pesar oso. APICH. adv. picH.
AÍIlictus. APILADOR, A. m. y f. Qui apila. Apilador.
APESTAR. v. a. Llansar mòlt mal olor alguna amontonador. Accumulalor, is.
cosa. Apestar. Foeteo, es, putresco, is, ||
met. fam. APILAMENT. m. La acció y efecte de apilar.
Fastiguejar, enfadar. Apestar. Molestum esse. \\ met. Amontonamiento. Cumulatio, coacervatio, congestió,
Viciar, corrómprer las costums. Apestar. Yitio, as. nis.
APE8TAT, DA. p. p. Apestado. Footidus. APILAR. V. a. Posar una cosa sobre de altras
ESTAR APESTAT DE ALGUNA COSA. fr. fam. Havér fent pila ó munt. Apilar, amonlonar, Coacervo, as,
mòlta abundància de ella. Estar apestado de alguna congero, is. met. Mesclar mòltas espècies sens
[[

cosa. Redundaré. elecció ni orde. Amontonar. Coacervo, as.


APETÉIXER. v. a. Tenir ganas, ó desitjar al- APILARSE. V. r. apilotarse.
guna cosa. Apetecer. Appeto, is. APILAT, DA. p. p. Amontonado. Cumulatus.
APETÈNCIA, f. APETIT. APlLOTAMENT.m. Apilament, amontonament.
APETIBLE. adj. APETITÓS. Amontonamieulo, Coacervatio, nis.
108 APL DICCIONARI APL
APILOTAR. V. a. APILltt. ATERROSSAR. APLACAT, DA. p. p. Aplacado. Sedatus.
APILOTARSE. v. r. Juntarse de cop mòlts in- APLAGüT, DA. p. p. PLAGüT.
dividuos. Agolparse. Confluo, is. 1]
Enredarse, férse APLAHER. adv. m. apler.
pilotas ó terrossos. Envedijarse. Implicari, turbari, APLANADOR. m. Qui aplana. Aplanador, alla-
intricari. ||
met. Barallarse. Empelotarse, envedijarse. nador. Complanator, is.

Rixor, aris, jurgo, is, pugnis impeti. APLANADURA. f. ant. La acció de aplanar.
APILOTAT, DA. p. p. Àgolpado. Confluxus. |
Aplanamienlo, allanamiento. Gomplanatio, exaequatio,
Envedijado. Implica tus. nis.

APINYAMENT. m. La acció y efecte de api- APLANAMENT, m. Obra de aplanar. Aplana-


nyar. Apinadiira, apinamiento. Conglobatio, nis. miento, allanamiento. Gomplanatio, nis
APINYAR. V. a. Juntar mòlt estretament unas APLANAR. V. a. Posar plana alguna superfície.
cosas ab altras. Apinar, coser. Arctè congerere, pre- Aplanar, allanar. Complano, as. [j Fér mòlt dany à
meré. una cosa ó altra que li cau sobre. Hacer tortilla,
APINYARSE. V. r. Juntarse las cosas apretant- aplastar. Gomplano, as, in massam aliquid, amissa

se unas ab altras. Apinarse. Constipari, cohairere. forma, redigere. ||


Tirar à terra, destruhir, arruhi-
APINYAT, DA. p. p. Apinado. Constipatus. ||
nar. Arrasar. Everto, is. |1
Dit de alguna cosa opri-
adj. Lo que tè figura piramidal, com la pinya. Api- mintla. Atortiijar. Premendo complanare. Dit del ||

nado. Strobili figuram referens. fusell, escopeta y arma semblant, posaria en direc-

APIRO, A. adj. quím. Lo que resisteix lo focb. ció pera dispararia. Apuntar. Arma, jactum intende-
Apiro. Apirus. re. II
ter. planxar. ||
ribotejar. assarronar. 1. 1| met.
APIROTAT, A. adj. AVOL, DOLENT. Superar alguna dificultat. Allanar. Supero, enodo,
APIS ó SERAPis. m. Bou al que tributavan los as. II
met. Apaciguar, aquietar. Allanar. Placo, as.
egipcis honors divins per que s'imaginavan que la II
Facilitar los medis pera la consecució de alguna
ànima de Ossiris havia passat al cos de est animal, cosa. Allanar. Diem sternere. I
met. Aturdir, deixar
denominat aixi 'I fort, lo dèii poderós. Apis. pasmat à algú. Aplanar. Obstupefacio, is.

ÀPIT. m. Planta que creix fins à la altura de dos APLANAR LAS COSTURAS Ó LA ESQUENA, fr. met. fam.
ó tres peus tè las camas semblants als carts, però
, ASSARRONAR.
mès petitas, las fuUas à las de la xirivia, y de co- APLANAR LO BASTÓ. Pegar de pla. Terciar el haslon
lor mòlt eixit. Apio. Apium, ii. ó elpalo. Pleno ictu feriré.
APiT BGRT. Lo que naix sens cultiu y tè las fullas APLANARSE. V. r. Càurer à plom algun edifici.

semblants à las de la cicuta. Apio borde, 2yeregil de Aplomarse, aplanarse. Gorruo, is. ||
met. Subjectarse
asno. Helioselinum, i. à alguna lley ó tracte. Allanarse. Sese subdere.
ÀPIT CABALLAR. Planta de cama quadrada, las fu- APLANAT, DA. p. p. Allanado, aplanada. Gom-
llas compostas de altras mès petitas, las flors gro- planatus, ||
Arrasat, Arrasado. Gomplanatus. || pla.
gas pel endret y blancas pel revés. Apio cahallar. APLANTILLAR. V. a. Ajustar una cosa à la
Peucedanum silaus. plantilla. Aplanlillar. Goaiquo, as, ad normam ada;-
ÀPIT DE AYGUA. Lo que es cria en los ayguamolls. quare.
Apio de lagunas ó palustre, peregil de agua. Paluda- APLASSAMENT. m. Gitació judicial, senyalant
pium, ii.
II
Planta de la isla de Gandia; las camas lo temps y circunstancias. Aplazamiento. Yadimonii.
primas y rojencas, y las flors semblants à la de la denuntiatio.
ruda. Apios. Apium creticum. APLASSAR. V. a. Citar, convocar, cridar per
ÀPIT DE MACEDÒNIA. Lo que es semblant al julivert temps ylloch senyalat. Aplacar, acotar, senalar dia.
bort, la flor blanca en forma de rosa y es mòlt aro- Goéundi locum tempusque condicere.
màtich. Levistico, peregil de Macedònia. Thisselinum, APLASSAT, DA. p. p. Aplazada. Notatus.
equapium, ii. APLATAR. v. a. ant. amagar. aplanar. ||

APITRAR. Abandonar, dir


V. a. fàstichs. Aho- APLATARSE. V. a. ant. ajupirse, ajocarse.
chornar, denostar. Pudore suíïundere. APLATEJAR. V. r. PLATEJAR.
APïTRAT, DA. p. p, Denostado. Pudore suffu- APLAUDIR. V. a. Gelebrar ab paraulas ó demos-
sus. Ij
Corrido, confusa. tracions de alegria, Aplaudir. Alicui applaudere,
APLACABLE. adj. Lo que'spót aplacar. Aplaca- favere.
blc. Placabilis. APLAUDIT, DA. p. p. Aplaudida. Plausus.
APLACADOR. m. Qui aplaca. Aplacador. Placa- APLÀURER. V. n. ant. plàurer.
tor, sedator, is. APLAUSO. m. Aprobació ó alabansa pública en
APLACAMENT. m. La acció y efecte de aplacar. demostració de alegria. Aplauso. Applausus, us.
Aplacamiento. Placa tio, mitiga tio, nis. APLECH. m. Multitud de gent reunida. Geníio,

APLACAR, v. a. Suavisar, mitigar. Aplacar. golpe de gente. Hominum magna frequentia, multi-
Placo, sedo, mitigo, as. || apaciguar. tudo, turba. La confluència de mòltas cosas en un
||

APLAGARSE. V. r. Sossegarse. Aplacarse. Iram mateix lloch, com de ayguas, Acogida. Gonflubium,
recedere. ii. Rotllo de gent. Corro, corrillo. Girculus, i, tri-
11
APL CATALÀ. APO 109

vium, ii. Indigestió del ventrell. Àsiento. Cruditas, un punt de la circumferència de una curva perpen-
II

alis. ramat.
ant. fira. ||
dicularment à sòn eix. ApHcada, ordenada. Linea
II

DE APLECn Y DE FONTADA, MÒLTA DONA IX AFRONTADA. ordinatim in quavis figura applicata.

ref. Dóna à enléndrer que mòllas vegadas las devo- APLICADÍSSIM, A. adj. sup. ApUcadisimo. Yal-

cions se prenen per pretès I per la diversió y plaher. dò applicalus.


Romeria de cerca, muchovino y poca cera. Adproprium APLICADOR, m. Lo que's déu aplicar. ApUcor-

peregrina coit cum turba sacallum. Plurima vina dero. Applicandus. ||


aplicable.

fruunt rara que cera liqueli. APLICAMENTS. m. pi. ant. aplicació. 1.

APLEGA, f. Acció de aplegar la cuUita. Recokc- APLICAR, Juntar ó posar una cosa sobre de
v. a.

cion. Coactura, x, coUectus, us. ||


La acció de de- altra. ApHcar. Applico, as, adjungo,is. met. Apro- ||

manar almoyna. Demanda, cmísííí. Eleemosyna) cor- piar, acomodar al propòsit de lo que's tracta algun

rogatio, exactio. pensament, text ó doctrina. A])/?cflr. Accommodo, ap-


APLEGADA, f. APLEGA 1. plico, as.met. Destinar alguna cosa al us que déu
II

APLEGADÍS. Lo que's junta sens elecció,


adj. tenir. ApHcar. Accommodo, as. \\
met. Posar la aten-

sols pera augmentar lo número. Àlkgadizo. Collec- ció ó enteniment al estudi ó à lo que's fa. Aplicar.

litius, adventitius. Lo que va junt ab altres de sa


||
Animum intendere. ||
Significar; y així.'s diu: aquest
espècie, y regularment se diu del bestiar que pas- terme 's pót aplicar à mòltas cosas. ApHcar. Signifi-
tura en remat. Gregal. Gregarius, ii. co, as. I
met. Imputar, atribuhir. Aplicar. Imputo, as,
APLEGADOR. m. Qui demana almoyna. De- adscribo, is. ||
Imposar; y així 's diu: aplicar un
mandador, cuestor. Stipis postulator. \\
Espècie de càstich. ApHcar. Impono, infligo, is. ||
for. Adjudi-
caixó obert de devant y un mànech al detràs, que car, ipítcar. Adjudico, as. Dedicar, destinar algdà ||

serveix pera arreplegar las escorabrarias. Cogedor. alguna professió etc. ApHcar. Aliquem applicare,
Domesticarum sordium excipulum. ||
Rotllo petit de adjicere.
estora que's posa sota las llàntias, y també pera APLICARSE. V. r. Dedicarse à alguna ciència ó
recullir las escombrarias. Cogedor, vako. Sordium, art. Aplicarse. Confero, ers, versor, aris. []
Yàldrerse
ii, excipulum, i. [j
Lloch ahont s' arreplega gent de algú de sa indústria. Ingeniarse, aplicarse. Sibi con-
mòltas nacions Emporio. Emporium, ii. sulere, providere. ||
Posar gran diligència ó esmero,
APLEGADURA. f. L' acte y efecte de aplegar. particularment en I' estudi. Aplicarse. Studio ope-
Allegamiento. Collectio, nis. ram dare.
APLEGAR. V. a. ARREPLEGAR. ||
ARRIBAR. ||
CAP- APLICAT, DA. p. p. Aplicada. Applicatus. ||
adj.
TAR, CÜLLIR. Qui ApHcado. Studiosus.
tè aplicació.
APLEGARSE. V. r. ARREPLEGARSE. APLOMAR. V. a. Oprimir ab lo mòlt pes. Aplomar.
APLER. adv. m. Sens soroll. Quedo, paso, pasito. Opprimo, is. v. n. arq. Posar aplom. Aiylomar. Ad
jl

Pedetentim, paulatim. || ant. Ab cuydado, sens pre- perpendiculum coaequare. arq. Examinar si las pa- ||

cipitació. Lentament, de
Quedo, quedilo. Sensim. j| rets estancà plom. Aplomar. Perpendiculo examinaré.
cspay. Poco ú poco, a paso sosegado, paso cnlrepaso. APLOMARSE. Y. r. Enfonsarse, càurer à plom-
Lentè, otiosè. Aplomarse. Fundilús deturbari, corruere.
APLEREt. adv. m. APLER. APLOMAT, DA. p. p. Aplomado, d plomo. Ad
APLETIA. f. lUed. FAM CANLNA. perpendiculum structus. Hadj. De color de plom.
APLETAR. v.a. Albergarse '1 bestiar en algun pa- Aplomado. Plumbeus.
ratge. Majadear, cuhilar.\ln ovilia pecusse recipere. APNEA. f. med. Falta de respiració. Apnea.
APLETAT, DA. p. p. Majadeado. In ovile re- Apnea, ic.

ceptus. APOBRIMENT. 111. ant. POBRESA.


TERRA APLETADA. fr. Lloch ahout fan nit los pas- APOBRIR. V. a. ant. y sos derivats. ||
empobrir.
tors y bestiar. Majada. Ovile, is. APOCA. f. Carta de pago recibo. Finiqiiilo, y
,

APLICABLE, adj . Lo que's pót aplicar. Aplicahk. apoca. p. Ar. Apocha, íc.
Applicabilis, aptabilis. FIRMAR APOCA. fr. Olorgar caria de pago. Celebro»
APLICACIÓ, La acció de aplicar ó aplicarse.
f. auctoro, obsigno, as.
ApHcacion. Applicatio, nis. L' csmero, diligència || APOCADAMENT. adv. m. Ab poch esperit.
y cuydado ab que's fa alguna cosa y particularment Apocadamente. Abjecte.
en r estudi. ApHcacion. Applicatio, ad aliquid pro- APOCALÍPSIS. m. Llibre canónich de las reve-
pensió. II
La acció de acomodar alguna espècie, text lacions que tingué y escrigué F evangelista sant
ó passatge. ApHcacion. Applicatio, nis. || Lo destino Joan. Apocalipsis, apocalipsi. Apocalipsis, is.
de alguna cosa al us que déu tenir. ApHcacion. Ap- APOCALÍPTICH, CA. adj. Pertanyent al apo-
plicatio, nis. II
for. Lo movi- ADJUDICACIÓ. astron. calipsis. Apocalíptico. Ad apocalipsim pertinens.
II

ment ab que'l planeta mès velós se va aproximant al APOCAMENT, m. Falta de esperit. Corledad,
ménos velós. ApHcacion. Motus, quo planeta velocior apocamiento. Timiditas, alis.
ad remissiorem accedit. APOCAR. V. a. Disminuhir, acabar. Aimcar. Im-
APLICADA, f. geom. La línea recta tirada de minuo, is.
110 APO DICCIONARI APO
APOGARSE. V. r. Humiliarse, tenirse en poch. APOFTEGMA. f. Sentencia breu y aguda. Apo~
Àpocarse. Sese abjicere. \\ Encngirse. Encogerse, apo- tegma. Apothegma, atis.
carse. Pusillanimilate laboraré. APOGEO. m. Lo punt en'que'un planeta dista mès
APOCAT, DA. p. p. Àpocado. Imminutus. (j adj. de la terra. Apogeo. Apogaeum, i. ||
met, Lo grau mès
Mesquí. Mezquino. Sordidus. []
Pusilànime. Àpocado. alta que pót arribar alguna cosa. Apogeo. Apogaeum, i-
Pusillanimis. APÒGRAFO. m. Màquina pera copiar los dibui-
APOCIN. m. Planta de la Amèrica, la qual se xos. Apógrafo.Apographum, i.
creu fa fugir als gossos. Apocino, berza perruna, ha- APOL-LINAR. m. Nom de home. Apolinar. Apol-
bas de peno, yerba de seda. Apocynum, i. linaris, is. ||
adj. Lo que pertany à Apol-lo. ApolimOy
APOCOPAR. V. r. Usar la figura apócope, Apo~ apolinar. ApoUineus.
copar. Apocope uti. APOL-LINARI8TA. m. Sectari de Apol-linar.
APÓCOPE. f. poét. Figura que suprimeix la úl- ApoKnarista. Apollinaris sectator.
tima lletra del fi de dicció. Apócope. Apocope, es. ||
APOL-LINEO, A. adj. poét. Pertanyent àApol-
anat. Amputació de alguna part del cos. Apócope. lo. ApoUneo, apolinar. ApoUineus, apollinaris.
Abscissio, nis. [|
ret. retinéncia. APOL-LO. m. mit. Dèu fals, Apolo. Phaïbus, i.

APÒCRIF, adj. Fabulós, fingit. Àpócrifo. Apo- Apollo, inis.


cryphus, auclorilafe carens. APOLOGÉTICH. adj. Lo que pertany à la apo-
APÒCRIFAMENT. adv. m. Ab fonaments falsos logia. Apologético. Apollogeticus.

ó incerts. A'pócnfamente. Incertè. APOLOGIA, f. Defensa de alguna persona ú obra,


APOCRÒUSTICHS. m. pi. farm. Remey pera comunment de literatura. Apologia. Apollogia, 33,

detenir ó escampar los mals humors. Apocróusticos. defensio, nis.


Apocroustici, orum. APOLÒGICH, CA. adj. Lo que pertany al apólogo
APOCRISSARIS. m. pi. Diàconos diputats per ó fàbula moral. Apológico. Ad apollogum pertinens.
los patriarcas de la Iglesia per defensar los interessos APOLOGISAR. v. n. Fér apologias. Apologizar.
II
Los nuncis diacas que 'Is papàs enviavan à la cort. Apologium facere.
II
En los monastirs lo qui estava encarregat del APOLOGISTA. m. Qui fà alguna apologia. Apo-
tresor. Apocrisarios. Apochrissarü. logista, apologético. Apollogia; auctor.

APODACRÍTICH. adj. Se diu dels remeys que APÒLOGO. m. Espècie de fàbula al-legórica, que
excitan las Uàgrimas, y tantost las detenen. Apoda- conlè alguna màxima moral. Apólogo, fàbula. Apollo-
crilicos. Apodacrytis, is. gus, i.

APODADOR, A. m. y f. Qui apoda. Apodador. APOMAT. adj. Se diu del escut que tè una ma

Derisor, cavillator, is. extesa y una bola en ella. Apomado. Manus expansa
APODAMEKÍT. m. ant. motiü, renom. bolam ostendens.
APODAR. V. a. Motejar. Apodar, motejar. Cavi- APOPLÉTICH, CA. adj. Lo que pertany à la
llor, jocor, aris. apopleixia, ó qui la pateix. Apoplélico. Apoplecticus.
APODAT, DA. p. p. Apodado. Irrisus. APOPLEIXIA. f. FBRIDÜRA.
APODERARSE. V. r. Férse amo de alguna cosa. APOPONACH. m. farm. Goma rehinosa que's
Apoderarse. Aliquid occupare, sui juris facere. trau de una planta que's cria en Macedònia y s'

APODERAR EN VELAS. loC. nàut. FORSAR VELA. anomena en «Spondilium majus, ó panas He-
llatí

APODERAT, DA. p. p. Apoderado. Pofifus. |I


racleum» vè en planxas irregulars, angulosas, lleu-
m. Procurador. Apoderado, poder habiente. Procura- geras, obscuras, fàcils de trencarse, rogenca én son
tor, is. II
ant. rich, acaudalat. exterior, y de un groch algunas vegadas jaspejat
ESTAR APODERAT DE MALALTÍA. loc. ant. Estar atacat ab un roig en sòn interior. Es de gust agrey amarch.
fortment de alguna malaltia. Estar atacado de enfer- y de olor aromàtich fort y medicinal, Opopónaco,
medad. Morbo affectus. opoponace. Opoponax, acis. 1| Planta rastrera, medi-
coNSTiTUHiR APODERAT, ff. for. Auomenarlo ab totas cinal y vulneraria; sas camas semblants al jonch, y
las formalitats de la lley. Constituir apoderado. Pro- surten de ellas als dos costats desde la arrel à la ci-
curatorem nominare. ma unas fullas rodonas y grossas com pessas de
APODO. m. ant. apodament. moneda. Opopónaco, oponànaca, aselepio, Opoponas
APÒDOSIS. f. ret. La última part del período. pastinaca, panacea nummularia.
Apódosis. Apodosis, is. APOQÜIR. V. a. ATXIQUIR.

APÒFASIS.f. rel. Negació. Apófasis. Apophasis, APORCAR. V. a. Sembrar ó senyalar porcas.


is. Amelgar, aporcar. Jura condere.
APOFILITA. f. Mineral en massas, cristallisat APORISMA. m. med. Tumor que's fà per der-
en prismas quadrats y modificats de diversas ma- ramament de sanch entre carn y pell, quant al san-
neras; estructura laminosa, y encara que un poch grar s' obre mès la vena que'l cutis, Aporisma. Apo-
dura, es trencadissa. Apofilita. Apophilites, e. risma, atis.

APÒFissis. f. anat. Eminència de un os. Apófi- APORISMARSE. V. r. Férse aporisma, Aporis-


sis. Apophyssis, is. marse. Aporisma fieri.
.

APO CATALÀ. APO 111


APORREJAR. V. n. Ataconar, pegar porradas. Barcelona delícias de Catalunya. Aposicion. Appo-
També s' usa com recíproch. Àporrear. Fustò per- silio, nis.

cutere. APOSIÓPEStS. f. ret. reticència.


APORRONAR. V. a. ABANDONAR 2. APÒSIT, m. med. Remey que s' aplica exterior-
APORTANT, p. a. Trayendo, llevando. Ferendo. ment. Apósilo. Appositum, i.

APORTAR. V. n. nàut. Péndrer port. Aportar. APOSPASMA. med. Descontinuacíó de


f. las

Appello, is, ad portam accedere. \\


portar. paris orgànicas. Apospasma. Apospasma, aï.
APORTARSE. Y. r. PORTAnSE. I
TBACTARSE, VEN- APOSSESSIONAR. V. a. POSSESSIONAR.
TILIRSE. APOSTA, adv. m. Adretas. Adredes, de intento,

AP08AR. V. a. ant. Aplicar una cosa à altra, d posta. Consulto. 1|


f. posta. 1.
Aplicar, componer. Applico, adjungo, is.
fl
acumular, APOSTADOR, A. m. y f. Qui fa una posta.
IMPUTAR. V. a IMPOSAR. Apostador. Pignoribus certator.
II

AP08GEMA. f. raed. Pas ràpit dels humors de APOSTAR. V. n. Jugarse alguna quantitat los
una part del cos à altra. Aposcema. Apocemifias,atis. que disputan sobre si es 6 no alguna cosa. Apostar.
APOSEMA. farm. ant. Confecció medicinal de Sponsionem facere. Situar una ó mès personas ó
|j

herbas y allras drogas. Apocima, pocema, apocema. cabalcaduras en un lloch determinat. També s' usa
Apozema, afis. com recíproch. Apostar. Certo loco spectalores exis-
APOSENTADOR, A. m. y. f. Qui aposenta. tere.

Aposenlador. Diversoriorum designator. ||


Qui en las APOSTARSELAS. fr. fam. Competir ab altre en al-
jornadas que fan las personas reals s' adelanta à guna cosa. Apostàrselas. jEmulatione contendere.
disposar l' allotjament. Aposenlador de camino. Regii APOSTASIA. f. Negació de la fó de Jesucrist,
hospilii designator. ||
ant. Lo qui destinava '1 camp rebuda y professada en lo baptisme. Apostasia.
que havia de ocupar T exèrcit. Aposenlador. Gastro- Àpostasia, aï, é vera religione defectio. La deserció ||

rura metator. pública del institut ó religió que algú professava.


APOSENTADOR DE CASA T CORT. Yocal de la juuta de Apostasia. Ab instituto vel religione accepta defec-
aposentos que tenia vot en tot lo pertanyent à ells. tio.

Aposenlador de casa y corle. Unus é congressu de re- APOSTAT, DA. p. p. Apostada. Sponsione cer-
gió hospitio. ta tus.

APOSENTADOR MAJOR DE CASA T CORT, Lo presideut APÓSTATA. m. Qui comet lo crim de apostasia.
de la junta de aposentos. Aposenlador mayor de casa Apóstata. Apostata, se.

y Congressui de regió hospitio pra;fectus.


corle. APOSTATAR. v. a. Negar ó apartarse de la fé

APOSENTADOR MAJOR DE PALÀcio. Lo qui cuida de la de Jesucrist, rebuda en lo baptisme. Apostatar.


separació de quartos y oficinas. Aposenlador mayor Apostato, as, à vera fide deficere. || Abandonar al-
domus partium designator.
depalacio. Regi» gun individuo lo institut que ha professat. Apostatar.
APOSENTAMENT, m. La acció y efecte de apo- Ab instituto deficere.
sentar y aposentarse. Aposentamienlo, hospedage. APOSTÀTICH, CA. adj. Lo pertanyent à la
Hospitium, ii. ant. aposento. II
apostasia. Apostàlico. Ad apostasiam pertinens.
APOSENTAR. v. a. Donar casa y habitació à APOSTERMA. f. ant. posterma.
qui va de camí. Aposentar. Hospitium designaré, APOSTIL-LA. f. Nota breu al marge dels escrits.
constituere. Apostilla. Nota, ae.
APOSENTARSE. v. r. Allotjarse. Hospedarse, APOSTIL-LAR. v. n. Posarapostil-Ias. Postular
alojarse, aposentarse. Hospitium sumere. []
Establirse Notis inscribere.
en alguna part com à cap de familia. Poner casa, APÒSTOL, m. Cada un dels dotse principals
aposentarse. Hospitium sumere. deixebles de Jesucrist, als quals envià à predicar lo
APOSENTAT, DA. p. p. Aposentado. Hospitio evangeli per tot lo mon, per antonomàsia sant Pau.
exceptus. Apòstol. Apostolus, i. Embaixador, enviat. Apòstol,
11

APOSENTET. m. dim. Aposenlillo. Cubiculum, i. enviado, embajador. Legatus, i.

APOSENTO. m. Qualsevol quarto ó sala de una sÉR UN BOI* apòstol, fr. met. fam. Denota que al-
casa. Aposento. Cella, a?, cubiculum, i. [] Posada. gú es mòlt astut ó vellaco. Ser hiena hipoteca, bue~
Bospedaje, aposento. Hospitium, diversorium, ii.
|1
na, brava, linda cana de pescar. Yersipellem, valdè
En los teatros qualsevol pessa petita de ahont se sagacem esse.
véu la representació. Aposento. Scena;, theatri cu- APÒSTOLS, m. pi. fam. dimissorias. [] carta creden-
biculum. cial. II
for. Testimoni de apelació. Carlas de apela-
aposento de cort. Habitació dels ministres y criats cion. Aposloli, oram.
de la casa real en la cort. Aposento de corle. In urbe APOSTOLAT, m. Ofici de apòstol. Apostolado.
regia ministris et regiis familiis destinata domus. Apostolatus, us. La congregació dels apòstols ó lo
||

APOSICIÓ. f. gram. Figura per la qual se po- col-legi apostólich. Apostolado. Apostolorum, apos-
san dos ó mès substantius continuats sons conjunc- tolicum collegium. Las imatges dels apòstols.
||

ció, perquè pertanyen à una mateiià cosa, com Apostolado. Apostolorum imagines.
112 APR DICCIONARI APR
APOSTOLIGAL. adj. apostólich, APRECI. m. La estimació que's fa de las perso-
APOSTÓLICAMENT. adv, m. De un modo nas ó cosas. Aprecio, ^stimatio, coramendatio, nis.

apostólich. ApostoUcamenie. Apostolicè. APRECIABLE, adj. Lo que 's digne de apreci.


APOSTÓLICH, CA. adj. Lo que pertany als Apreciable, ^slimabilis.
apòstols 6 al papa. Aposlólico. Apostolicus. j]
m. pi. APRECIACIÓ, f. Avaluació. Valuacion, taza-
Heretges que volgueren imitar als apòstols. Apostó- .íEstimatio, nis.
licos. Apostolici, orum. APRECIADÍSSIM, A. adj. sup. Apreciadisimo.
i LA APosTóiicA. Sens apàrato, ab ménos comodi- iEslimabilissimus.
tat y companyia de la que correspon. A la lijera. APRECIADOR, A. m. y f. Qui aprecia. Aprecia-
Expedito agmine. dor. yEslimator, is.

APOSTOLINS. m. pi. Religiosos que comensa- APRECIAMENT. m. APRECI.


ren en Milan lo sigle XIY. Apostolinos. Apostolini, APRECIAR. V. a. Avaluar. Apreciar, tasar. Ms-
orum. timo, taxo, as. [| Calificar, estimar. Apreciar. Com-
APÓSTROFE. f. ret. Figura, quant l' orador mendo, aistimo, as.

dirigeix la paraula à alguna cosa animada ó inani- APRECIAT, DA. p. p. Apreciado. ^Estimatus.
mada, present ó ausent. Apóstrofe. Apostrophe, es. APRECIATIU, VA. adj. Lo pertanyent al apre-
APÓSTROFO. m. Yírgula ó coma en la part su- ci. Aprecialivo. Ad íEstimationem pertinens.
perior de una consonant pera suprimir una vocal. APREGONAR. V. a. PREGONAR.
Apòstrof0. Apostrophus, i, synalepha? nota. APREGONIMENT. m. Congost de riu entre dos
APOTÀCTICA. f. Secta que ensenya, que '1 re- montanyas. Hocino. Angusti», arum.
nunciar las riquesas era de precepte. Apotàctica. APREGONIRSE. v. r. Estrènyerse '1 riu, ó pas-
Apotactica, ». sar per paratges estrets y fondos. Ahocinarse. Per
APOTECARI, m. Qui prepara 6 ven las medici- praírupta viarum transcurrere.
nas. Boticario, apoticario. Pharmacopola, ai, medi- APREGONIT, DA. p. p. Aliocinado. Angustus.
camentarius, ii. APREHÉNDRER. V. n. Imaginar. Imaf/inar,
APOTECARIA. f. La botiga del apotecari. Eòli- aprchender. Imaginor, aris. H fil. Concebir las espè-
ca. Pharmacopolium, ii. cies de las cosas sens fér judici de ellas. Aprehender.
APOTECARIESSA. f. Muller del apotecari. Mu- Apprehendo, is, menle concipere.
ger del boticario. Boticarii uxor. APREHENSIÓ. f. La acció de aprehéndrer.
APOTEGMA, m. Sentència breu y aguda. Apo- Aprehension. Apprehensio, nis. j|
Lo fals concepte
tegma. Apothegma, atis. que forma en la imaginació. Aprehension. Appre-
's

APOTENTAT. üdj. Rich. Poderoso. Opulentus. hensio, nis. La primera operació del enteniment
II

APOTEOSA. f.
y ab que's percebeixen las ideas per medi dels sentits.
APOTEOSIS, f. Geremónia supersticiosa, ab que A'prehension. Idea, (c, perceptio, nis. ||
embarch, se-
'Is pagans posavan à sos héroes y emperadors en grest. II
f. En la fisiologia la acció y efecte de agafar
lo número dels Déus. Deificacion, apoteosis. Apotheo- los aliments ab las dents incisivas. Aprehension.
sis, is. Aprehensio, nis.
APÓTOME. m. alg. La diferència dels números APREHENSIU. adj. Se diu de la persona que ab
incommensurables, que 's suman pera compòndrer poch fonament concebeix ideas de temor ó recel.
los binomis, trinomis etc. Apótomc. Apotome, es. |1 Aprehensivo. Perterritus, imaginationi obnoxius. Lo [j

mús. Part que queda de un to, quant se trau lo se- que pertany à la facultat de aprehéndrer. Aprehen-
mitó major. Apótome. Apotomia, aï. sivo. Phantasiaí proprius.

APOYAR. V. a. Afavorir, ajudar. Apoyar. Adju- APREMI. m. La acció y efecte de apremiar.


vo, as, patrocinor, aris, opem ferre, ||
Confirmar al- Apremio. Coactio, compulsió, nis. ||
for. Manament
guna opinió ó doctrina ab rahons ó ab la autoritat del jutge que obliga à cumplir alguna cosa. Apremio,
de altres. Apoyar. Confirmo, as. || apuntalar. compulsion. Compulsió, nis.
APOYARSE. V. r. Servirse de algun apoyo.i])o- APREMI ADOR, A. m. y f. Qui apremia. Apre-
yarse. Patrocinio alicujus inniti. ||
estbibar. |I
ret. miador. Oppressor, insertator, is.

FÜNDARSE. APREMIADURA. f. ant. apremi.


APOYAT, DA. p. p. Apoyado. Protectus, confir- APREMIAR. V. a. Obligar, compel-lir. Apre-
matus, fultus. miar, compeler. Cogo, compello, is.

APOYATÜRA. mús. Nota de mitj punt pera APREMIAT, DA. p. p. Apremiado. Compulsus,
suavisar lo trànsit de un punt à altre. Poyatura, coactus.
apoy atura. Musicalis nota sonum gratiorem reddiens. APRENEDOR. m. ant. y
APOYO. m. Lo que serveix pera sostenir alguna APRENENT^ A. m. y Qui f. aprèn algun art ú
cosa. Apoyo, Sustentaculum, fulcimentum, i. met. ofici. Aprendiz. Novitius, ii, tirunculus, i, tiro, nis.
\\

Favor ó protecció. Apoyo. Patrocinium, auxilium, ii. APRENENT DE PORTUGAL QUE ENCARA NO SAB COSIB, Y
APPARIGI. m. EPIFANIA. JA VOL TALLAR, ref. Dcuota que mòlts no saben fér lo
APREAR. v. à. y sos derivats, apbeciar. fàcil, y volen fér lo difícil. Aprendiz de Portugal, no
APR CATALÀ. APR 113
sahe coser, y quiere corlar. Stiolus Minervam se jac- tador, cenidor. Cinclorium, ii. Cordó del sombrero.
tat. Cintillo. Resticula, ae.

APRENENTATGE, m. L' acte y temps que s' APRETADET. m. d. Apretadillo. Tantisper as-
emplea en apéndrer algun oGci ó art. Aprendizaje. trictus.
Tirocinium, ii. APRETADÍS. adj. Flonjo, bla, qne fàcilment se
EN TOT S' OA DE PAGAR l' APRENENTATGE. ÍV. DeUO- comprimeix. Apretadizo. Quod facilè constringilur.
ta que 'Js traballs y contratemps fan prudents als APRETAdÍssim, A. adj. Mòlt apretat. Apreta-
homes. Potros cayendo y mozos perdiendo, van asesan- disimo. Slrictissimus.
do. Laboribus docemur. APRETADOR, A. m. y f. Qui apreta. Apretador.
APRÈS. adv. ordinal. Detràs, en seguida de al- Praemens, constringens. |1
Instrument pera apretar.
gú. En pos ó despucs. Post, ponè. ||
A mès de això. A Apretador. Adstriclorium instrumentum.
mas de eso. Prajtereà. ||
prep. desprès. ||
prep. Cerca. APRETADURA. f.
y
Ad, circa, juxta. \\ p. p. Aprendido. \\
adj. instruuit. APRETAMENT. m. APRETADA.
après fort pocu. ra. adv. Desprès de mòlt poch APRETADORA. f. Cinta, corda ó corretja pera
temps. Despues de muy poco. Paucissimum post tem- apretar. Apretadera. Astrictorius funis.
pus. APRETADORS. m. pi. Dos muscles dintre dels
EN après. m. adv. A demés. Ademas. Pra3tereà, forats del nas. Apretadores. Musculi adstrictores in
proDter. naribus.
APRE80NAR. V. a. y sos derivats, empresonar. APRETAR. V. a. Estrènyer, comprimir. Apre-
APRESSA, adv. m. DEPRESSA. tar. Arcto, denso, as. ||
met. Estar prop de conse-
APRESSADAMENT. adv. m. ant. APRESSÜRADA- guir à algú que's persegueix. Apretar, acosar, estre-
MENT. char. Vexo, agito, as. ||
met. Afligir, angustiar.
APRESSADOR, A. m. y f. Qui apressa. Apre- Apretar. Ango, is, ||
Obrar alguna cosa ab mòlta
sador. Apprehensor, is. || Lladre de mar. Pirata, intensió ó activitat, així quant fa mòlt fret se diu
apresador. Pirata, », praido, nis. que APRETA. Apretar. Intensius, agere. ||
Instar ab
APRESSAMENT. m. La acció y efecte de apres- eficàcia. Apretar. Insto, as. ||
Picar al caball pera
sar. Apresamiento. Captura, 03. quecorra. i;)reíar. Incito, as. ||
exprémer. |j
obligar.
APRESSAR. V. a. Fér presa. Apresar. Vi appre- APRETAR A CÓRRER, f. fam. Posarse à córrer. Apre-
hendere. (| Robar una embarcació 'Is piratas. Apre- tar ó echar à córrer. Cursum contendere.
sar. Prasdor, aris, piraticam exercere. [1 v. a. apres- APRETAR LA MA. Castigar ab rigor. Apretar la ma-
SÜRAR. no. Acrius animadvertere.
APRESSAT, DA. p. p. Apresado. Praedatus, vi APRETAR LO PAS. fr. Caminar mès depressa. Apre-
apprehensus. (| apressurat, cuttat. tar el paso, apretar ó picar de so/eía. fGradum acce-
APRESSURADAMENT. adv. m. Apreswada- leraré.
mente, presurosamente. Properè, festinanter. Ab |1 APRBTAR LAS ESTOPÀDAs. fr. Estrènyer à algii en al-
precipitació y confusió. Apresuradamente. Turbatè. guna disputa ó argument. Apretarle à una las clavi-
APRESSURACIÓ. f.
y jas. Argumentis urgere.
APRESSURAMENT. m. La acció y efecte de NO m' apreteü, que diré lo que NO VOLDREU, fr. De-
apressurar, ò apressurarse. Àpresuracion. Propera- nota que algú dirà las faltas de altre si 1' apura mòlt.
tio, festinatio, nis. No me apreteis, que diré lo que oir no quereis. Tuis te
APRESSURAR. v. a. Donar pressa. Apresurar, depingere coloribus me vis.
acelerar. Propero, insto, prsecipito, as. APRETAT, DA. p. p. Apretado. Afflictus.
APRESSURAR LO PAS. Caminar mès depressa. Apre- ESTAR APRETAT ó VÉURERSE MÒLT APRETAT. Estar CU
tar, adelantar el paso. Propero, as. També s' usa gran perill. Estar muy apretado, ver las orejas al
com recíproch. lobo. In summo discrimine versari. ||
Estar ab mòlta
ENCARA SÓN À ROMA 'lS QUE M' APRESSURAN, loC. De- escassesa. Estar en apuro. Inopia laboraré.
nota que algú no vol surtir del pas regular. Nadie APRETO. m. Conflicte, apuro. Aprieto, estrechez,
nos signe el alcance. Lento procede. apretura. Angustia, a;, discrimen, inis, angor, is.
||

APRESSURAT, DA. p. p. Apresurado. Pnccipi- Moviment vehement del ventre. Apreton. Alvireden-
tatus. II
adj. Qui va, ó fa lascosas depressa. Apresu- dae Ímpetus,
rado, acelerado, presuroso. Praíproperus, festinus, ESTAR EN APRETO. ÍV. ESTAR APRETAT.
properans. POSAR EN APRBTO i ALGÚ. fr. met. Posarlo en apu-
APRESTAR. V. a. APARELLAR, PREPARAR. ro. Apretar las cmpulgueras. Aliquem constringere.
APRETADA. f. La acció y efecte de apretar. APRETO. m. y
Apreton. Pressura, ae, pressus, us, oppressio, nis. APRETURA. f. La opressió que pateix algú per
APRETADAMENT. adv. m. Estretament. Apre- la excessiva concurrència de gent. Apretadura, aprie-
tadamente, estrechamente. Arctè, strictè, comprés- to, apreton, estrcchez. Oppressio, nis.
sim. APRIMADÍSSIM, A. adj. Adelgazadisimo.'í.xie.-

APRETADERO. m. Apretador, cenyidor. Apre- nualissimus,

TOMO I. 16
114 APR DICCIONARI APT
APRIMADOR, A. m. y f. Qui aprima. Adelga- cosa. Aprovecharse, ulilizarse. E re aliqua fructum
zador. Altenuans, extenuans. capere.
APRIMADURA. f.
y APROFITAT, DA. p. p. Aprovechado. Provec-
APRIMAMENT, m. La acció y efecte de apri- tus.

mar. Adelgazamiento. Extenuatio, nis. disminució. ||


APROHISMAR. V. a. y SOS derivats, aproximar.
APRIMAR. V. a. Reduhir à ménos lo gruix de APROMPTAMENT. m. La acció y efecte de
alguna cosa. Adelgazar. Atfenuo, tenuo, as. met. 1|
apromptar. Aprontamiento. Praeparatio, nis.
Discórrer ab sutilesa. Adelgazar. Subtilius dissere- APROMPTAR. v. a. Prevenir, disposar ab
re. \\ met. Apurar. Perquiro, is. retrinxàb. ||
promptilul. Aprontar. Praíparo, as, provideo, es.
APaiMAULA met. Avivar l' ingeni. Agu-
PLOMA., fr, APROMPTAT, DA. p. p. Aprontado. Praipara-
zar el Ingenu aciem exacuere, intendere.
ingenio. tus,

APRIMARSE. V. r, Enmagrirse, enflaquirse. APROPIACIÓ, f. La acció de apropiar ó apro-


Adelgazarse, enflaquecerse. Gracilesco, is. piarse alguna cosa. Apropiacion. Proprietatis, do-
APRIMAT, DA. p. p. Adelgazado. Gracilis, ex- rainii usus.
tenua tus. APROPIADAMENT, adv. m. Ab propietat,
APRIMIR. V. a. ant. ApaEMiin. Apropiadamente. Appositò.
APRÍSIA. f. ant. ENQUESTA. II
pi. Notas ó apunta- APROPI ADÍSSIM, A. adj. sup. Apropiadisimo.

cions que prenian antiguament los notaris en papers Aplissimus, congruentissimus.


solts pera^esténdrer y protocolisar desprès las es- APROPIADOR, A. m. y f. Qui apropia. Apro-
cripturas, à qual fi tenian termini limitat. Aprisias. piador. Accommodator, is, dominii dispensator.
Aprisias. APROPIAR, v. a. Fer à algú amo de alguna co-
APROAR. V. a. nàut. Tirar lo barco la proa en- sa. Apropiar. Rem alieni adjudicaré, j]
Aplicar à cada
vers altra part, Aproar. Prorara advertere, dirigere. cosa lo que li es propi ó convenient. Apropiar. Ac-
APROBACIÓ. f. La acció de aprobar. Aproba- commodo, as. |]
met. Acomodar ab propietat las cir-
cion. Pfobatio, approbatio, nis. cunstàncias ó moralitat de un succés al cas de que's
APROBADÍSSIM, A. adj. sup. Aprobadisimo. tracta. Apropiar, acomodar. Apto, proprio, as. ||
im-
Probatissimus. putar. [|
Fér una cosa semblant à altra. Asemejar.
APROBADOR, A. m. y f. Qui aproba. Aproba- Assimilo, as, rem rei similem facere.
dor, aprobante. Probator, approbator, is. APROPIARSE. r. Péndrer per sí, férse amo
v.

APROBAR. V, a. Calificar ó donar per bo. Apro- de alguna cosa. Apropiarse. Aliquid sibi vindicaré.
bar. Probo, approbo, as, àlbum calculum adjicere. II
Los mèrits de altre. Apropiarse. Despeculari lau-

II
PROBAR. I
CONFIRMAR. dem alicujus.

APROBAT, DA. p. p. Aprobado. Approbatus. APROPIAT, DA. p. p. Apropiada. Adjudicatus,

APROFANAR. V. a. y SOS derivats, profanar. arrogatus. ||


adj. A propòsit. Apropiada. Aptus, ac-
APROFITABLE, adj. Lo que's pót aprofitar. commodatus.
Aprovechable. Quod prodesse potest. APROPINGAMENT. m. PROPlNQülTAT.
APROFITADAMENT. adv. m. Útilment. Apro- APROPINCAR. v. a. y sos derivats, ant. aceecAr.
vechadamente. Utiliter. APROPORCIONADAMENT. adv. m. PROPOR-
APROFITADOR, A. m. y f. Qui aprofita. Apro- CIONADAMENT.
vechador, aprovechante, vividor. Proficiens. []
adj. APROPÓSIT. m. ant. propòsit. mod. ||
adv.
Qui aprofita que altres desprecian. Aprovechador.
lo A propósito, al iíitento. E re nata, ad rem.
Parcus, inanibus sumptibus parcens. APROPIRAR. V. a. apropiar.
APROFITAMENT, m. Utilitat, profit. Adelan- APROXIMACIÓ, f. Cercania. Aproximacion. Ac-
tamiento. Commodum, quaistum, i. Progrés. Apro- [j cessus, us. II
arit. y alg. Proximitat que's busca à una
vechamiento, progreso. Progressus, profectus, us. quantitat que no's pót trobar justa. Aproximacion. Ap-
APROFITAR, v. a. Sér útil. Aprovechar. Pro- proximatio, nis. En las rifas y loterias la sort que
||

sum, des, proficio, is, ulilitatem aíTerre. ||


Emplear guanya '1 número pròxim al premiat. Aproximacion.
útilment alguna cosa, com la terra, temps. Aprove- Sors numeri proximi ad numerum sortitum.
char. Utiliter rem coUocare. Adelantar en la vir- 1|
APROXIMADOR, A. m. y f. Qui aproxima.
tut, estudis, etc. Aprovechar, aprovecharse. In virtu- Aproximador. Appropinquator, is.

te, etc. progressus facere. Aplicar à altre destino [|


APROXIMAR. V. a. Arrimar, acercar. Aproxi-
lo que ja no pót servir pel sèu propi, com lo forro mar. També s' usa com recíproch. Accedo, is, ap-
de un vestit, etc. Aprovechar. Utiliter rem coUocare, propinquo, approximo, as.
ea uti. Ij
ESTALVIAR. II
for. adjudicar. APROXIMAT, DA. p. p. Aproximado. Appro-
aprofitar la ocasió, fr. No deixaria pérdrer quant pinquatus.
se presenta. Vakrse de la ocasion; no perder, no desè- APRÓXIS. f. bot. Planta que comunica foch à
char ripio. Occasionera arripere; tempore, opportu- alguna distància. Apròxis. Aproxis, idis.

nitate frui. APTAMENT. adv. m. Acomodadament. Apta-


APSOFITARgE. V. r. Tràurer utilitat de alguna mmte. Aptí^, idoneè, appositè.
APIJ CATALÀ. APÜ 115
APTAT. adj. y minant. Apuntar, asestar. Colli mo, as, collineo, es,

APTE. adj. Hàbil, à propòsit pera fér alguna co- arma jactura intendere. p Comensar à manifes-
sa, Apto, idóneo, dprojmito. Aplus, appositus, ido- tarse alguna cosa , com lo dia , etc. Apuntar,
neus. II
DISPOSAT. asomar, amanecer. Appareo, es, incipio, is. fl
Insi-

APTÍ88IM, A. adj. sup. Aptisimo. Aptissimus. nuar ó indicar. Apuntar. Indico, as. 1|
Fér notas
APTI88IMAMENT. adv. m. Aplisimamenle. Ap- en r escrit pera trobar ab facilitat alguna cosa.
tissiraè. Apuntar. Noto, as, subscribo, is. []
Posar en l' escrit

APTITüT. f. Saficiéncia, habilitat pera fér algu- compendiosament alguna cosa. Apuntar. Adscribo,
na cosa. Aptitud. Habilitas, atis, aptitudo, inis. [j is, in codicem referre. En las catedrals y allras 1|

pint. ACTITUT. iglésias que tenen las horas canónicas, notar la


APUGONARSE. v. r. Carregarse las plantas de faltade assistència dels indivíduos. Apuntar. Noto,
pugó. Cubrme de puig on. Bruchis oppleri. as. Tocar lleugerament alguna espècie. Apuntar.
[|

APUL, A. adj. Lo natural y pertanyent à la Apú- Rem leviter attingere. || Col-locar alguna cosa ab
lia. Apuío. Apulus. claus ó tatxas sens acabarlos de clavar. Apuntar.
APÜLEYA. f. Lley que publicà Apuleyo. Apule- Leviter aíTigere. |1
En alguns jochs de cartas com lo

ya. Apuleja lex. canet, banca, etc. posar sobre la carta la quantitat

APULITJAR. V. a. BIBOTEJAR. que's vol jugar. Apuntar. Pecuniam sorti objicere. |

APUNT. adv. m. k punt. En las pessas de panyo y altras robas plegarlas y


APUNTA, m. adv. a puxta. posarlas lo sello. Apuntar. Pannos plicare. En las ||

APUNTACIÓ. f. Nota per escrit. Apunte, apunta- comedias llegir 1' apuntador lo que representan

ctoH, apuntamiento. Nota, 8b, signum, i. ||


mús. La ó han de recitar. Apuntar. Suggero, prajlego, is.
I|

postura exacta de las notas y punts de solfa; també Entre bugaderas juntar ab alguns punts las pessas
s' anomenan així las mateixas notas. Apuntacion. de roba. Apuntar. Lintea leviter inier se connectere.
Nota, le. II
ter. APUNTALAtt. 11
AMENASSAB. I
EMBASTAR. ||
ClaU-
APUNTADAMENT. adv. m. ant. distinctament. sular, posar la puntuació en l' escrit. Puntuar. Scrip-

APUNTADAS. f. pi. En lo blasó dos ó mès cosas turam dispungere, apicibus vel interpunctis scripta
que's tocan per la punta. Apuntadas. Sese extremo notaré. ant. Punxar lleugerament.. PMíi^ar. Mucro-
1|

mucrone attingens. ne feriré.

APUNTADOR, A. m. y f. Qui apunta. Apunta- APUNTAR8E. v. r. contbapüntarse 2. | Comen-


dor. Annotator, m. En las comedias, lo qui està
is. |1
sar à férse agre 1 vi. Repuntarse, apuntarse. Aces-
destinat pera dir lo que han de recitar los actors. co, is.

Apuntador, consueta. Monitor, is. En las catedrals [|


APUNTAT, DA. p. p. Apuntado. Nolatus.
lo qui noia las faltas del cor. Pitancero. Absentium APUNYALAR. Y. a. y
in choro annotator. Qui porta '1 compte dels tantos
|]
APUNYALLEJAR. V. 8. Dar punaladas. Pugio-
en lo joch. Tanteador. Calcules in ludo numerans. ||
nibus impetere, sicam .in corpus defigere.
Yeu del apuntador del teatro. Apunte, Pra;legenlis APUNYEGADOR, A. m. y f. Qui apunyega.
in theatro vox. Apuneteador. Pugillis, is.

APUNTALADOR. m. Qui apuntala las minas APUNYEGAR. v. a. Pegar punyadas, Apunear,


pera que no s' esllabissen. Entibador. Fodinas, cuni- apunetear, y apunadar. p. Arag, Pugnis impetere,
culos fulciens. percutere.
APUNTALAMENT. m. La acció de apuntalar. APUNYEGARSE. v. r. Apunear&e, apuiietearse,
Apuntalamiento. Fulcimentum, i. darse de puíiadas. Pugnis sese mutuo cedere, pugi-
APUNTALAR, v. a. Posar puntals, pilastras, Uari.
elc. Apuntalar. Adrainiculo, as, fulcio, is. ||
Soste- APUNYEGAT, DA.p. p. Apuneteado. Pugillatus.
nir ab puntals ó fustas las parts bonàs de un edifici APURADAMENT. adv. Justament. Apurada-
pera tirar à terra las que amenassan ruhina. Apear. mente, precisamente, cabalmente. Opportunè.
iEdificii partem stabilem,dum aliae diruuntur, fulci- APURADOR, A. m. y f. Qui apura. Apurador.
re. II
En las minas. Entihar, apuntalar. Suffulcio, is. Consumplor, is.
I
Indagador. Escudrinador, indaga-
APUNTALARSE. v. r. met. Prevenirse de la dor. Perscrulalor, is.

protecció y tot lo necessari pera '1


bon èxit de al- APURAMENT. m. La acció y efecte de apurar,
guna empresa. Pcrtrecharse. Munió, fulcio, is. Apuramiento. Exsiccalio, nis,
APUNTALAT, DA. p. p. Apuntalado, apeado. APURAR. V. a. Purificar alguna matèria, com
Fultus. or, etc. Apurar, purificar. Expurgo, as. |1
Averiguar
ANAR apuntalat, fr. Obrar ab fonament y prudèn- radicalment alguna cosa. Apurar, aquilalar. Perqui-
cia. Caminar con pies de plomo, ú pasode buey. Con- ro, is. II
Consumir, agotar. Apurar. Obduco, consu-
sulto, caulè, prudenter agere. mo, is. H Enfadar ó férpèrdrer la paciència. Apurar-
APUNTAMENT. m. apuntació. [j
for. Resumen Exacerbo, as.
de un procés. Apuntamiento. Summarium, ii. APURAR8E. V. r. Afligirse. Apurarse, acongo-
APUNTAR, v. a. Dirigir lo tir à un punt deter- jarse. Tristor, aris, ango, is.
116 AQU DICCIONARI AQC
APURAT, DA. p. p. Apurado. Irritatus. ||
Apre- AQUET. pron. demostratiu. Senyala V objecte
de caudal. Apurado. Inops.
tat, faltat que està mèsprop del qui parla, que del qui escolta.
TROBAUSE ó VÉÜRERSE APURAT Ó MÒLT APURAT. fr. Este, aqueste. Hic.

No trobar recurs. Verse ó hallarse apurado ó en SI DE AQUESTA ESCAPO MAY PUS. ref. Expressa que
apuro. Nescire quò se vertat. si algú se lliura del perill en que està, anirà ab mòlt
APURO. m. Apreto, perill. Apuro, aprieto. An- cuydado. Si de esta escapo y no muero, nunca mas
gustiui, arura. ||
Aflicció. Apuro. Angor, is, afflictio, bodas al cielo. Si Dios de esta me escapa, nunca me cu-
nis. II
Escassesa, necessitat. Apuro. Inopia, x, rei brirà tal capa. Post hac incolumem fatis scio, fore

familiaris angustia. me, hoc nunc si devito malum.


AQUÍ. adv. II. En aquest lloch. Aqui. Hic. [j A
AQ. aquest lloch. Acà, aqui. Huc. || En assó, com: aquí
està r engany. Aqui, ahi, en eso, en esto. Hic. || A po-
AQüADRILLADOR, A. m. y f. Qui aquadrilla. ca distància, com: AQUÍ à dos horas. i/u'. ||
Istic.

Acuadrillador. Factiosus, i. adv. t. ARA. II


exp. pera advertir que vaja algú al
AQUADRILLAR. V. a. Juntar quadrillas y ma- lloch ahont se troba 1 qui crida. Acd. Hic, huc. [|

narlas. Acuadrillar. Catervas congerere, ducere. À LAS UORAS.


AQUADRILLAT, DA. p. p. Acuadrillado. Ca- AQUÍ, AQUÍ. exp. pera donar animo. Aqui, aqui. Ea,
tervatim ductus. age, agite. ||
A un mateix lloch precisament. Aqui,
AQUADÜCTE. m. y aquí, aqui mismo. Hic, hic.
AQUADUGTO. m. Canonada pera conduhir la AQUÍ MATEIX. Eu coutinent, al instant. Ahora, aqui
aygua. Acuedudo. Aquaïductus, us. mismo. Nunc, nunc, ipsum.
AQUANITA. f. Secta de heretges deixebles de AQUÍ ES LO Bò. loc. fam. pera fér parar la atenció.
Manes. Acuanita. Aquanila, x. Aqui es, ó fué ella. Hic major rerum scena.

AQUARI, m. Signe del zodíach. Acuario. Am- AQUÍ ESTA LA DIFICULTAT, fr. AqUÍ CS lo càs. ESC CS

phora, ai, .aquari us, ii. el diablo. Hoc opus, hic labor est.
AQUÀRIA. f. Seda de heretges del sigle iii, AQUÍ FOU TROYA. exp. met. que fà relació à alguna

que en lo sacriíici de la missa oferian aygua en lloch cosa notable succehida en aquell lloch. Aqui fué
de vi. Acuaria. Aquaria, x. Troya. Hic campus ubi Troja fuit.

AQUARTELAMENT. m. Acció y efecte de AQUÍ Y ALLÍ. m. adv. Pera denotar indeterminada-


aquartelar. Acuartelamiento. ment diferents llochs. Acà y alld. Huc, illuc, ultrò,

AQUARTELAR. V. a. Posar las tropas en quar- citroque.


tels. També s' usa com recíproch. Acuartelar. Go- DE AQUÍ. m. adv. De assó, com de aquí li vè la

pias in stativa locare. Carregar las velas de una


||
sort. De aqui, de esto. Hinc, ex hoc.
nau que va à la bolina. Acuartelar. Yela cogere. DE AQUÍ AL DEVANT. m. adv. Dcsde aquesta hora
AQÜARTELAT, DA. p. p. AcuarleMo. In Sta- en devant. De aqui, de hoy en adelanle. Jam, inde.
tiva locatus. II
Se diu del escut dividit en quartels, DE AQUÍ PER ALLÍ. m. adv. Dc una part à altra. De
Acuartelado. In angulos secta tessera. aquí para allí. Hinc, inde, huc, illuc.
AQUÀTICH, CA. adj. [j
pi. Heretges que adop- FUIG DE AQUÍ ó IX DE AQUÍ. loc. ab que's despedeix
que la ay-
tant lo sistema íilosóficb de Tales sostenian à algú. Quita, quitale de alií, ó de delante. Te hinc
gua era un principi coetern ab Dèu y causa primera aufer, apage te, abi, discede.
de lots los sers. NO LI VE DE AQUI. loc. No dependeix de això. No
AQüÀTIL. adj. Lo que pertany al aygua, y en pende de ahi el arado. Non in eo consistit res.

particular lo que viu en ella. Acuàtil, acuatico. Aqua- PER AQUÍ. m. adv. A poca diferència, com eran
ticus, aquarius. cent cinquanta per aquí. Poco mas ó menos; por ahi,
AQUEDAR. V. n. AQÜIETARSE. por ahi. Plus minusve.
AQUEFERAT, DA. adj. Qui lò mòltas ocupa- PER AQUÍ ó PER LA PORTA. fr. Dcuota ó que algú ha
cions. Atareado. Pluribus addictus, incumbens, in- de cumplir alguna cosa ó s'ha de despéndrer de ella.
tentus. Errar ó quitar el hanco. Aut opus fac, aut abi.
AQUEIX, A. pron. demostratiu. Denota 1' ob- VET AQUÍ. loc. Pera senyalar algun objecte. Cata
jecte igualment distant del que parla y del qui es- ahi, vete ahi. En ecce.
colta. Ese. Is, ipse. YÉTEL AQUÍ. Expressió demostrativa de algun ob-
AQUELL, A. pron. demostratiu de la persona jecte, nétele, héíela. En illura, ecce illam.
ó cosa que està mes distant respecte de altra. Aquel. viNA AQUÍ. exp. pera persuadir ó fér enténdrer la
Ille. rahó ab que's funda alguna cosa. Ven acà, oye, escii-

AQUEN. adv. II. De la part de aquí. Aquende. Cis, cha. Heus, ausculta.
citra. AQUIESCÈNCIA, f. for. y
ÀQÜEO. adj. Lo que es de aygua, ó tè sa natu- AQUIETAMENT. m. Quietud. Quies, etis. H for.

ralesa. Acueo. Aquarius, aqualis. Consentiment. Aquiescència. Aquiescentia, «, assen-


AQUEST, A. pron. demostratiu y sus, us.
ARA CATALÀ. ARA 117
AQUIETAR. V. a. Aplacar, apaciguar, També que vi à mi tia muero de acedia, y desde que no la veo

s' usa com recíproch. Aquietar, sosegar, IranquUi- muero de deseo. Saepe frui fastidium, carere deside-

zar. Sedo, as. rium parit.


AQUIETARSE. v. r. conformarse. ARA per ara. loc. PER ARA.
AQUIETAT, DA. p. p. Aquielado. SedatUS. ARA pocn UA. loc. y
AQuiETAuvos. cxp. Sossegauvos. Envaineusled. Po- ARA TOT JUST. loc. No ha mòlt temps. Poco ha,
ne furorem. ahora mismo. Mox.
AQUILATAR. v. a. Graduar los quilats. Àquila- ARA PUS. loc. conlinualiva. Ahora pues. Nunc igi-

tar. Justo prelio jcstimare. tur.


AQUILÉGIA. f. Planta que creix fios à dos peus, ARA VA JA. loc. ARABÈ.
tè las fullas llargas y estrelas, las flors que^naixen en ARA T ADÉS. loc. pera cxprcssar alguna alternació,
laextremitat de las brancas sòn petifas, blancas y Ahora. Nunc, modò.
encarnadas, y forman ramellels espessos y entera- PER ABA. loc. Per lo temps present. Por ahora.
ment plans, Milenrama, aquilea. Achilea, millefo- Pro nunc, ut nunc est.

lia, a). PROP ARA. loc. POCH HA.


aquilí, na. adj. poét. AGÜILENCH. SI NO ES ARA SEBA VSk ALTRA HORA Ó VEGADA. lOC.

AQUÍLIA. f. Lley feta à instàncias de Aquílio, Denota que lo que no 's logra en una ocasió 's sòl

que privava matar als esclaus y animals de altres. conseguir en altra. Si no es en esta barqueta serà en
Aquilia. Aquilia lex. la que se fleta. Decepit híec, altera sors favebit.
AQUILONAR. adj. Lo que pertany à la Iramon- ÀRABE. m. ARABIGH.
idíaa. Aqnilonar, aquilonal. Aquilonalis, borealis. ARABESCH. adj. aràbich, [j
m. pint. Adorno de
AQUIMINARI. m. Vas portàtil, en que'ls gentils fullas festonadas. Arabesco. Foliorum ornatus.
portavan la aygua llustral, y en que à vegadas se ARÀBICH, GA. m. y f. La natural deia Aràbia.

renlavan abans de entrar al temple. Aquiminario. Arabe. Àrabs, bis. [j


adj. Lo que pertany à la Arà-
Aquiminarium vas. bia ò als aràbichs. Aràbigo, arabesco. Arabicus.
AQUINALS. m. pi. Las xinel-Ias dels orientals. ESTAR EN aràbich. fr. ESTAR EN GRECH.
Aquinal. Crepida. ARADA. y f.

AQüiTÀNICH, CA. adj. Lo pertanyent à Aqui- ARADRA. f. y


tania. Aquitúnico. Aquitanus. ARADRE. m. Instrument pera llaurar las ter-
AQUÓS, A. adj. Lo que tè molla aygua. Acuoso. ras. Arado. Aratrum, i.

Acuosus. ARADSANA. ant. arassana, adressana, adras-


AQUOSITAT. f. La qualitat de aygualit. Acuosi- sÀNA, drassana 'draciana, darsanale, tarassana,
ad. Aquaihumiditas. TERSANA.
ARAGE. m. Cultiu y traball de la terra. Arada,
AR. agricultura. Agriculatio, nis,

tf ARA. La pedra consagrada sobre


ARAGÓ.
nya. Aragón. Aragonia,
m. Regne de Espanya vehí de Catalu-
f. la qual lo sa- aj.

cerdot estén los corporals pera dir missa. Ara. Ara, ARACrONÉS, A. m. y f. Lo natural y pertanyent
tC. 11
Una de las setse constel-lacions australs. Ara. à Aragó. Aragonès. Aragonius, ii, aragonensis. is.
Ara, X. II
Pròpiament era un altar en forma quadra- II
met. Tossut. Cerrada como pié demuleto. Contu-
da, en lo qual oferian sacrificis als Déus. Ara. Ara, se. max, acis.

Ij
adv. Denota '1
temps actual,
pròxim passat ó lo ARAGONITA. f. Pedra mineral de color gris
venider, com ara ho entench, ara han arribat, ara verdós, ò gris de perla, en lo raitj mòltas vegadas

cobrarem. Ahora. Nunc modò, nunc ipsum. conj. ||


violat y vert, y es mòlt trencadissa. Prengué 1 nom
distributiva. Denota que algunas cosas diferents se del Aragó ahont se trobà la primera vegada. Aragó-
conforman en alguna cosa, com: aba lingan poch, nita. Aragonita, a;.

ARA tingan mòlt los avaros sempre són pobres. Aho- ARAM. m. Metall de que's fan las calderas, pae-
ra, ya. Seu, vel, sive. llas, xocolaleras, etc. Alambre. JEs, aíris. ||
Eynas
ARA, ARA. loc. Dcuota '1 lemps pròxim passat, de aquest metall que serveixen pera las cuynas. Ba-
Ahora, ahora; ahora mismo, en esle momento. Nuper teria de cocina. Cypria utensilia.
admodum, nuperrimé, nunc ipsum. ARAMBLADOR. m. sobrequilla.
ARA, ABAíís ARA. loc. Pcr moments. De un momento ARANGEL. m. Reglament públich de drets y
ú otro, por momentos. Continuo. preus. Arancel. Yectigalium et venalium rerum aïs-
ARA BÈ. loc. concessiva. Ahora bien, eslo supuesto timatio. Se pren també pel preu, regla, norma,
|]

ó sentado. Hoc supposilum. etc. Arancel. Norma, regula, íd.


ARA MATEIX, loc. Denota '1
temps pròxim passat ò ARANYA, f. Insecte petit ab vuyt peus, vuyt
venider. Ahora mismo. Nunc, mox, jam jam. ulls en la part anterior del cap: forma ab la baba
ARA 'm besets, ara NO 'm besets. loc. fam. pera una tela mòlt sutil. Araíia. Aranea, se, araneus, ei.
expressar la inconstància de alguna persona. Desde II
Peix, que apeaas arriba à un peu de Uarch, lo
. ^

118 ÀRB DICCIONARI ARB


llom groch fosch, los costats y ventre platejats, cla- ÀRBITRE, m. Lo jutge en qui 's comprometen
pat de rallas transversals pardas, la barra inferior las parts pera decidir sas respectivas pretensions.
que es mòlt mès llarga que la superior puja en for- Arbitro, arbitrador. Arbitrator, is, arbiter judex. [I

ma de arch à juntarse ab ella, las alas del llom y Qui pót obrar sens dependència de altre. Arbitro. Sui
del ventre son quasi tant llargas com lo cos, y en lo juris vir. |1
arbitri, alvedriu. | Art, medi pera con-
cap ne tè una altra de petita en forma de vano. Àra- seguir algun fi. Arbitrio. Yia, ae, consilium, ii. pi.
|

na, pejearana. Araneus, i. |)


Salamó ó candelero de arbitris.

mòlts brochs. Aram. Mulfiplex, multifidum candela- àrbitre arbitrador y amigable componedor. fr. for.

brum. nàut. Fust ab mòlts forats per ahont passan Arbitro, arbitrador, y amigable componedor. Arbiter,
H
cordas primas y tot fa semblansa de aranya, y ser- tri, transactor, is.

veix pera que no se envolique la vela ab los caps A àrbitre, fr. A voluntat. Ajuicio, al arbitrio. Ad
que guarneixen 1' arbre de la nau. Aram. Multifore arbitrium.
navis lignum. |]
f. tarantina. [j
pi. Arameh, planta. sÉa àrbitre, fr. Sér amo absolut. Ser arbitro.
Nigella damasena. Súmmum arbitrum esse.
A LA ARANYA. loc. fam, A estira cabells, A la reha- ARBITRI, m. Facultat y poder de determinarse
tina.Raptim é manibus auferre, certatim arripere. à una cosa mès que à altra. Arbitrio. Arbitrium, ii.

LAS ARANYAS PER FILAR Y l' HOME PER TRABALLAR, arbitratus, us. [j
Medi extraordinari pera lograr al-
ref. LO MILITAR A LA GUERRA Y 'l PAGÈS A LA TERRA, gun fl. Arbitrio, recurso. Yia, 03, consilium, ii. 1|
Lo
ARANYETA. f. d. Araímela. Araneola, sí, ara- judici ó sentència del àrbitre. Arbitrio. Arbitrium,
neolus, i. ii.
Ij
La escriptura de compromètrerse las parts en
ARANYÓ. m. Lo fruyt del aranyoner. Endrina, jutges àrbitres. Arbitrio. De judice arbitro eligendo
aranon. Nigrum prunum. pactum.
ARANYONER. m. Espècie de prunera borda ab ARBITRIS, m. pi. Los drets que ab facultat
mòltas espinas en las ramas, lo fruyt petit, rodó, competent exigeixen en alguns pobles pera satisfer
negre blau y mòlt aspre. Endrim,' aranon. Prunus, i. sos càrrechs ó cubrir sas gastos. Arbitrio. Ex mer-
ARAQUIDNA. f. Planta de Amèrica, peluda, de cibus vectigal.
quatre fullas y flor groga. Araquidna. Arachidnoides ARBITRISTA. m. Qui discorre y proposa arbi-
americana. tris que li pareixen útils al estat. Arbitrista. Gonsi-
ARAR. V. a. ant. llaurar. liorura reipublica) sua sententia utilium artifex.
ARAU. m. ant. rey de armas. ARBITRO, m. àrbitre.
ARAUT. m. ant, pregoner. | ant correu. H m. ARBOLADURA. f. naut. Lo conjunt de arbres
HERALT. de la nau. Arboladura. Malorum congeries.
ARBERGAR. v. a. albergar. ARBOLAM. m. ant. HORTALISSA.
ARBITRABLE. adj. Lo que dependeix del àrbi- ARBOLAR. V. a. ENARBOLAR.
tre de cada hu. ArUtrable. Arbitralis. ARBOLARI. m. HERBOLARI.
ARBITRADOR. m. àrbitre. 1. ARBOLEDA. Lloch poblat de arbres. f. Arboleda.
ARBITRACIÓ. f. ant. La acció ó facultat de ar- Àrboretum, arbuslum, i,

bitrar. Arbilraje. Arbitratus, us, arbitrarium, ii. ARBOLISTA. m. ant. Qui tè per ofici cuydar
ARBITRAL, adj. arbitrari. del cultiu dels arbres. Arbolisla. Arborator, is.

ARBITRAMENT. m. for. Sentencia arbitrària, ARBORAR. V. a. ENARBOLAR. || aut. MONTAR,


y també la acció y efecte de donaria. Arbitramento, ARMAR.
arbitramiento. Arbitrium, ii, arbitratus, us. ARBOREDA. f. ARBOLEDA.
ARBITRAR. V. a. for. Judicar, determinar com ARBOREJAR. V. a. Créixer los arbres, Arbole-
àrbitre. Arbitrar. Arbitror, aris, arbitro judicaré. cer,crecer los arboles. Arboresco, is.
[|

ant. considerar. [| Procehir llibrement. Arbitrar. ARBORIBONSOS. m. pi. Sacerdots del Japó^
Arbitrio suo decernere, agere. jj Donar, proposar errants y vagamundos. Arboribonzos. Japoniaï sacer-
medis ó arbitris. Arbitrar. Arbitro, as, opportuna, dotes errantes.
media excogitare. ARBÓS. m. Arbusto de pell dura y aspra, las ra-
ARBITRARI, Lo que dependeix del àrbitre.
adj. mas rojencas, las fullas com las del llorer y '1 fruyt
Arbitraria. Arbitrarius, arbitrabilis. Lo que per- ||
com las maduixas. Madrano, y albcdro. p. Ast. Ma-
tany als jutges àrbitres ó à sos judicis. Arbitraria. dronero. p. Mur. Arbutus, arbutum, i.
Arbitrarius, ii. ARBOSSAL. m. Lloch plantat de arbossos. Ma-
ARBITRAMENT. adv. m. Al arbitri ó voluntat. dronal. Arbutis consitus ager.
Arbitrariamenle. Arbitrariò ARROSSER, m. ARBÓS.
ARBITRAT, DA. p. p. Arbitrada. Arbitratus. ARBOSSET. m. d. Arbós petit. Madronuelo. Ar-
ARBITRATIU. adj. arbitrari. butus, i,

ARBITHATORI, A. adj. for. ant. Lo que per- ARBRÀS. m. aum. Arbolazo. Arbor magna.
tany als àrbitres ó dependeix de ells. Arbitratorio ARBRAT, DA. adj. Terreno de mòlts arbres.
Arbitratorius, ii. Arboleda. Arboribus consitus locus, àrboretum, i.
ARB CATALÀ. ARC 119
ARBRE. in. Planta que's distingeix de las de- arbre mestre, nàut. Lo que està de al milj la

més persa corpulència, comunment ab una sola soca nau, Arbol à palo mayor. Altior et medius malus.
llenyosa, com també las ramas. Àrhol. Truncus, i, arbre moniat. m. Herba de olor fort que excita '1

arbor, arbos, oris. \\


Qualsevol dels pals elevats de vòmit ; las fullas són semblants à las del galillo
una nau en que's col-locan las velas. Arhol, mastil, casto y à las dels créixens. A nagiris. Anagyris, idis.

palo. Malus, i. |jEn algunas maquinas lo pal dret que ARBRE POLL. ALBA, POLL.
serveix de eix per lo moviment circular, com en lo ARBRE POMIFER, aut. ARBRE FRlTfTER,
rodet del molí del oli, ó en la cinia, elc. Arbol. Aixis, À ARBRE sEcu. uàut. Sèus velas. A palo seeo. Co-
is.
I
camisa sons mànegas ni coll. Àr-
Lo cos de la llectis velis.

hol. Sine manicis subucula. Lo espigó ó tronch de [J


ARBRE SOVINT TRASPLANTAT NO CRIA ARRELS, ref. Re-
la atzabara. Pilaco, piton. Surculus americanai ar- prèn als que nos mantenen constants en 'o que em-
buscute. Ij
En lo molí de farina, pessa de fusta en prenen. Piedra movediza moho no la cohija. Saxum
part rodona y en part quadrada, en la que engravà volutum non obducitur musco.
'1 collferro de la mola. Arbol. Molarius axis. ARRiMARSE A BON ARBRE. fr. Yalerse de bons empe-
ARBRE BLANCH, m. Alba, úlamo blamo. Populus, nyos ó de bon protector. Agarrarse à huenas aldabas.
i. II
ter. SALSER. Validis auxiliïs niti.
ARBRE BO. m. ARBRE DE MENJAR. DE DOLENT ARBRE NO ESPERES BON FRüTT. fef. En-
ARBRE DE BONA CASTA PREN tN PAM T 'n PAGA QUA- senya que de gent de mala qualitat no's,"poden espe-
TRE, ref. Ensenya que '1 arbre de bona casla ocupa rar obras ni accions nobles. De robo depuerco nunca
poch terrenoy dóna mòlta utilitat. Arbol de huenna- hnen virole; de mala berengena nunca hviena calabaza.
vío toma un palmó y paga cinco. Exiguam tellurem Mali corvi, malum ovum
occupat arbor òptima, et magnas affer utilitates. DE XIQUET SE CRIA l' ARBRE DRET. FCf. AL ENFORNAR
ARBRE DE CONSANGUINITAT, Ó GENEÀLÓGICH. La deS- SE FAN LOS PANS, etC.
cripció figurada en forma de arbre, en que's demos- EN ARBRE CAIGUT TOTHOM HI FÍ LLENYA. FCf. DÒUa à
tra la ascendència ó descendència de alguna famí- entèndrer lo despreci que's fà comunment de aquell
lia. Arbol genealògico ó de costados. Progenies, ei, à qui ha estat contrària la sort, y la utilitat que al-
stirps, pis, generis familiai descriptio, stemma. guns trauhen de la sua desgràcia. Del arbol ca do
ARBRE DE DIANA. quim. Amalgama de plata, ar- lodos hacen lena, a moro muerto gran lanzada, hoja
gentviu y aygua fort, que posat dintre del aygua 's caida todo el mundo la jnsa. Miser vel ignavissimo
véu formar y créixer la figura de un arbret. Arbol cuique ludibrio est.
de Diana. Diana3 arbor. MÈS VAL l' ARBRE QUE LAS FLORS. lOC. Denola qUB
ARBRE DÒLS. Lo quc sols SC fà cn terra fluixa, com debém fér mòs cas del principal que del accessori.
la figuera, y 's diu així perquè pareix xuparla dol- Mas vale el arbol que sus flores. Floribus ipsa suis
sament. quaivis praestantior arbos.
ARBRE DE MARIA. Lo Semblant al pi, y en la fulla al RENEGO DEL ARBRE QUE NO DONA FRÜTT^SINO A BAS-
garrofer. Arbol de Maria. Indica arbor dicta de Maria. TONADAS.ref. Reprèn als que per sa indocilitat no
ARBRE DE MENJAR ó DOLS. Lo quc fà '1 fruyt bo perd obran bè sinó per forsa. Reniego del arhol que d
menjar. Arhol de buen fruto, Fèlix arbor. palos ha de dar el fruto. Quos vis semper bene agere
AEBRE DE MITJANA, nàut. MITJANA. cogit, odi.
ARBRE DEL AMOR. Arbre de uns dos peus de alt, que SI l' ARBRE GRAN BRINCAB VOLDRÀS, ANTES QUE'l
al principi de la primavera 's vesteix de mòltas y BRINQUES LO TRENCARÀS, ref. AL ENFORNAR SE FAN LOS
hermosas de color carmesí y de fullas en figura
flors PANS GEPERUTS.
de cor. Ciclamor, arbol del amor. Chariloblepharon, ARBRET. m. d. Arbolillo, arholejo. Arbuscula,
i, cereis siliquastrum. oe,

ARBRE DEL PARADÍS. GÀTILLO CASTO. ARBRO. m. d. Arholejo. Arbuscula, ». (] càm-


ARBRE DE LA CIÈNCIA. Arbre del paradís, lo fruyt fora.
del qual estava proliibit à Adam. Arbol de la ciència. ARBUSTO. m. Planta llenyosa que per lo dèbil
Arbor scienli». de sòn tronch y ramas no arriba à sér arbre. Àrbus-
ARBRE DE LA PLATA. Lo dc fullas en forma de llan- to. Frutex, icis.
sa, cubertas pel revés de pols brillant que las fà ARGA. f. ant. CAIXA. ||
En los forns de vidre 1
parèixer platejadas, flors blancas y de olor agrada- forn petit ahont se dóna cert grau de calor à las
ble. Arhol de la plata. Eteagnus angustifolius. pessas traballadas. Arca. Vasis vitreis calore te-
Arbre de la vida. Lo que tè las ramas planas y pidandis fornax.
plobladas de fullas mòlt menudas ; las flors naixen ARCA DE AMISTANSA. y
en la extremitat de las fullas; lo fruyt es una pi- ARCA DE LA CONFEDERACIÓ ó DE LA ALIANZA. AqUella
nyeta armada de puas. Arbol de la vitía. Occidentalis en que per orde de Dèu se tancà Noé y la seva fa-
thuya. mília ab los animals, aucells, etc. Arca de Noé ó del
arbre frtiyter. Lo que fà fruyt. Frutal, Arhol fru- diluvio. Noaci, diluvií arca.
tal, Pomus, i. ARCA DEL TB3TAMENT. La en quc's guardavan las
120 ARC DICCIONARI ARC
taulas de la lley, lo mannà, y la vara de Aaron, Arca as. II
Estovar lo pel y llana. Arcar, arquear. Lanam
del testamento. Testamenti arca. contundere,
ARCÀ. m. Misteri, secret. Arcano. Arcanum, i. ARGAS8A. aum. Arcaz, arcon. Arca grandis,
f.

ARCABISBE. m. arquebisbe. ARGAT, DA. p. p. Arqueado. Arcuatus.


ARCABOT, A. m. y La persona que contracta f. ARGELLAUT. m. ant. Instrument músich de un
ó encubreix als que tenen tractes lascius ó il-lícits, cos regular, lo mànech ample, lo qual se divideix
ó 'Is admet en sa casa. Correvedile, alcahuete. Leno, ab cería proporció, quedant la part inferior pera las
nis, amicarius, ii. ||
met. fam. La persona ó cosa que cordas primas, y en 1' extrem de la superior, que
serveix pera encubrir lo que's vol ocultar. Alcahuete. s' estén y dilata altre tant mès, se posan los bor-
Occultator, is. ||
Espècie de cistell ab tapa que ser- dons. Archilaud. Magna cithara.
veix per anar à comprar y portar certas cosas de us ARGH. m. geom. Una porció de curva, com per
comú. Escusaharaja. Canistrum operculo munitum. exemple de círcul, etc. Arco. Arcus, us. jj
Arma de
SI NO UI HAGUÉS ARCABOTAS NO HI HAURIA PUTAS. ref. ferro, fusta ó altra matèria elàstica, que oprimida
Denota que si no hi hagués qui protegís als dolents en los extrems per una corda ó bordó forma part de
no n' hi hauria tants. No hay ladron sin encubridor. un círcul, y serveix regularment pera tirar fletxas.
Furi cuique suus, condat qui furta, receptor. Arco. Nervus, is, arcus, us. [|
arq. Secció formada
ARGABOTÀS, SA. m. y f. aum. Alcahuelon, al- ab una curva en un sólit pla. Arco. Fornix, icis, ar-
cahuetona. Magnus leno. cus, us. II
En lo bressol, lo vímet ó altra cosa en fi-

ARGABOTEJAR. V. a. y n. Fér 1' ofici de arca- gura de arch, à fi de que los abrigalls no toquen la
bot. Alcahnetear. Lenocinor, aris. cara de las criaturas. Arco. Yimen arcuatura, apsis
ARCABOTERIA. f. L' acte de" fér de arcabot. canina.
Alcahueteria. Lenocinium, ii. ||
met. fam. Encubri- ARCH AGUT. Lo quc forma un àngul curvilíneo en
ment de qualsevol cosa. Alcahueteria. Occultatio, la clau. Arco agudo. Arcusacutus.
nis. II
Patrocini que's dóna à algú perquè fassa mal. ARCH ALSAT DE PUNT. AqucU CU que cau en la al-
Ab mala favor.
AkaJíueteria. tura lo major semidiàmetro de mitja elipse. Arco le-

ARCABÚS. m. Arma de foch, espècie de esco- vantado depunto. Arcus acuminatus.


peta. Arcabuz. Catapulta, ai. AucH APUNTAT. Lo que consta de dos porcions de
ARCABÚS PEDRENTAL. Lo que sÈrveíx pera tirar pe- círcul que forma àngul en la clau. Arco apuntada.
dras. Arcabuz pedrer 0. Bellicum tormentum minus. Arcus acuminatus.
ARCABUSSADA. f. Lo tir del arcabús y la feri- ARCH DE MiTJ PUNT. Lo que consta de un semicír-
da que fa. Arcabuzazo. Catapultai jactus, ictus. cul enter. Arco de medio punta. Semicircularis ar-
ARGABUSSEJAR. V. a. Tirar arcabussadas. cus.
Arcabucear. Catapultam explodere. ||
Passar per las ARCH DE püNTi DE AMETLLA. Lo que's va formaut de
armas. Arcabucear. Morè militari morle multaré. modo, que quasi apareix línea recta. Arco adintelado.
ARGABUSSER. m. ant. Lo soldat que usaba del Arcus valdè protensus.
arcabús. Arcabucero. Catapultarius miles. [|
Qui fa ARCH DE ST. MARTÍ. Lo arch de diferents colors que
arcabussos. Arcabucero. Catapultarius faber. s' apareix en los núvols ab lo reflexo del sol. Iris,

ARGABUSSERIA. f. Multitut de arcabussos. arco iris. Coelestis arcus.


Arcabuceria. Catapultarumcongeries. 1| Lo conjunt de ARCH DIRECTIU, astron. Lo equinoccial, contingut,
tiros disparats ab los arcabussos. Arcabuceria. Cata- entre dos círculs de posició. Arco directivo. Directi-
pultarum jactus. |1
Fàbrica de arcabussos. Arcabuce- vus arcus.
ria. Catapultarum oíBcina. ARCH TORAL. Uu dels quatre en que descansa la
ARGADA. f. Arch. Arco. Arcus, us. |j
Lo conjunt mitja taronja. Arco toral. Toralis arcus.

y orde de archs especialment en los ponts. Arcada. ARCH PROPORCIONAL. Lo semblaut à altre. Arco pro-
Arcuatio, nis. || Cada un de'ls archs de un pont. Ojo. porcional. Arcus similis.
Pontis arcus. ||
Lo conjunt de las costellas de la filo- ARcn SEMi-DicRNO. astrou. Lo que descriu 1' astre
sa, ó la caseta de ella. Rocadero. Colus, rhombus, i. desde 1' horizont fins al meridià superior. Arco se-

ÀRGADE. adj. Lo natural y '1 pertanyent à Ar- midiurno. Semidiurnus arcus,


càdia. Arcade. Arcadius. ||
Indivíduo de una acadè- ARCH SEMi-NOCTURNO. astroH. Lo en que 1' astre

mia de bonàs lletras en Roma. Arcade. Arcas, adis. corre desde 1' horizont fins al meridià inferior. Arco
ARGAHISME. m. Expressió ó frase antiquada. seminocturno. Seminocturnus arcus.
Arcaismo. Archaismus, i. ARCH SEMPRE ARMAT, Ó FLUIX Ó TRENCAT, ref. DÒUa
ARGÀNGEL. m. Esperit benaventurat de gerar- à enténdrer que així com 1' arch que està sempre
quia entre los àngels y principats. Arcàngel. Ar- tibant ó 's romp ó pert la forsa, així las cosas hu-
changelus, i. manas no poden mantenirse mòlt temps en un estat
ARGÀNGELA. n. p. de dona. Arcdngela. Ar- violent. Arco siempre armado, ó flojo ó quebrado. Ci-

changela, íb. to rumpes arcus, semper si tensum habueris.


ARGANGÉLIGA. f. planta, carlina. ARCH TRiUMFAL, La arcada magnífica, adornada de
ARGAR. V. a. Fér archs. Arquear. Arcuo, çurvo, estàtuas, etc, en los paratges públichs en honor de
ARD CATALÀ. ARE 121
vencedor, ó en celebritat de algun succés memora- HAVER ARDIMENT SOBRE ARDIMENT. loc. ant. Créixer
ble. Arco Iriunfal. Triumphalis arcus. lo valor.

ARMAR ó PARAR ux ARcii. fr. Prepararlo pera tirar. ARDIR. m. ant. Coratge, valor. Denuedo, ardi-
Armar, bregar, flechar el arco. Arcum inlendere, mienlo. Yirtus, utis, slrenuilas, alis. ||
v. n. atre-
pararé. viRSE. 11
arder.
E.MRE l' ARCH T LA PABET. m. adv. ENTRE LA ES- ARDIT, DA. adj. Atrevit, animós, arriscat. Osa-
PASA etc. do, denodado, intrèpida. Intrepidus, animosus. ant.
||

ARCEPESTRE. m, arxipestre. Ingeniós. \ivo. Acer. [|


m. La moneda de mónos va-
ARCIA.m. for. Dret que tenia '1 senyor feudal lor de Catalunya. Ardite. Obole similis nummus. ||

pera obligar à qualsevol dona de remensa à sér di- Estratagema, astúcia. Ardid, arí«. Machina,solerlia,

da de sos fills ab paga ó sense paga y volenl'ho ó no ai II


desitg, VOLUNTAT, \\ Havór, rébrer ó tenir ardit.
sòn marit. \\ Lo que exigia'l senyor à sòn vasall en Tenir notícia ó coneixement.
I
I
lo cas de incendiarse alguna casa rural per culpa de NO VAL, NO se me'n dòna UN ARDIT. fr. Deuota '1
est. Arcia. Arcina. poch valor ó despreci de alguna cosa. No vale ó no
ARCINAL. m. ter. Certa classe de eiiàrcia ó en- se estima en un ardite, ó no se me da un ardite, un ble-

giny pera pescar. da ó un pitó. Teruntii non facie. sí tens un ardit per
ARCOVA. f. ant. alcoba. VIL, MAT ARRIBARÀS À MIL. rcf. Ab quc's uota al que

ARCT. adj. ant. Apretat, estret. Comprimida. desprecia las cosas per sér de poch valor. Quien hace
Arctus. la miaja vil, nunca las llega a mil. Qui numma con-

ARCTACIÓ. RESTRICCIÓ. f. temnit non ad majora venial.


ARCTÉTICH, CA. adj. Qui pateix dolor en las ARDOR. m. Calor gran. Ardor. Ardor, is, ni-
articulacions, y 'Is mateixos dolors. Artético. Arte- mius met. Esfors, activitat, eficàcia. Ardor,
calor. U
ticus. anhelo. Ardor, is, aniraositas, atis. Passió vehe- ||

ARDASINAS. La seda mès fina que ve de


f. pi. ment. Ardor. Vehemens passió. Incentiu de la ira. ||

Pèrsia. Ardasinas. Persicum sericum superius. Ardor. Ira) fax. ||


rigor. || Lo punt mès empenyal de
ARDEATÍ, na. adj. Pertanyent à la ciutat de un combat ó disputa. Ardor, vivo. Ardor, is.
Ardea. Ardeate, ardeatino. Ardeatinus. ardor de sanch. La alteració violenta de ella. En-
ARDENT, A. adj. Lo que crema mòlt. Ardiente. cendimiento. Ardor, is.
Igneus. j]
met. Actiu, fervorós, eíïcàs. Ardiente, vehe- ÀRDUAMENT. adv. m. Ab gran dificultat, pe-
mente, fervorosa. Fervens, ardens. rillosament. Àrduamenle. DiíBculter, ègroo.
ARDENTIA. f. nàut. Reverberació à manera de ARDUissiM, A. adj. sup. Arduisimo. Perar-
flama, que resulta de la repercussió de las onas agi- duus.
tadas pels vents. Ardenlia ó ardencia. Ex agitatione ARDUITAT. f. Dificultat gran. Arduidad. Gravis
fluctuum maris nocte exorta claritas. diflicultas. [1
IMPORTÀNCIA.
ARDENTÍSSIM, A. adj. sup. Ardentisimo. Ar- ARDUO, A. adj. y
dentissimus. ARDUÓS, A. adj. Difícil, penós. Arduo. Ar-
ARDENTisSIMAMENT. adv. m. Ardentisima- duus.
mente. Ardentissiraè. ÀREA. f. geom. L' espay que compren una figu-
ARDENTMENT, adv. m. Ab ardor. Ardiente- ra plana. Arca. Àrea, a;. L' espay de terra que
||

mente. Ardenter. 1)
Ab gran desifg. Ardientemenle. ocupa un edifici. Àrea. Àrea, íb. [|
astron. Corona de
Silienter,flagran(er. |] Apassionadament, ab extrem. llum que's forma al entorn del sol y dels astres.
Ardientemenle. Eílictim, efficlè. Àrea. Àrea, corona, a).

ARDER. V. n, ant. Fér flam, estar encesa alguna ARECH, GA. adj. Lo que pertany à la arada ó
cosa. Arder. Flagro, as, ardeo, es. ||
met. Estar en cosa de llaurar. Labradoresca. Ad agriculturara per-
moviment vehement las passions. Arder. Ardeo, es, tinens.
vehementer coramoveri. I ardir. ARENA. f. Sorra, conjunt de parts de la pedra
ARDIACA, m. Lo primer dels diàcas. Yuy es reduhida à granets mès ó ménos grossos. Arena.
dignitat en las catedrals. Arcediano. Archidiaco- Arena, ai. [|
Lo pols ó lliraaduras que's tira sobre '1

nus, i. escrit pera secarlo. Arenilla, polvos. Arenula, ai.


||

SÉR PETIT PBR ARDIACA, fr. fam. SÉR PETIT PER |


Lloch ahont se tenia la lluyla. Arena. Arena, ai. H

BISBE. La de or que's troba en alguns rius. Pepita. Auri na-


ARDIACONAT. m. La dignitat y jurisdicció del tivi frustum.
ardiaca. Arccdianato. Archidiaconatus, us. ARENAS, f. pi. Pedretas que's fan en la bufa y sur-
ARDIDAMENT. adv. ra. ant. Ab animo, ab co- ten ab los orins. Arenas. Lapilii, orum. []
are-
ratje. Denodadamente. Slrenuè, intrepidè. nal.
ARDIDESA. ant. y f. EDIFICAR SOBRE ARENA. fr. mct. Edificar per poca
ARDIESA. f. ant. ardiment. duració. Edificar sobre arena. Facilè labentia cons-
ARDILLON. m. ant. pungant. truere.
ARDIMENT. m. ARDIR. ||
pi. Empresas. BSCRÍURER EN LA ARENA. fr. mct. Sér de poca segu-
TOMO I. 17
122 ARE DICCIONARI ARG
refat lo que's determina. Escribir en la arena. In ven- ARENISGH, CA. adj. Lo que tè mescla de are-
to scribere. na. Arenisco, arenoso. Arenosus.
MENJAR ARENA ANS QUE COMÉTBER VILESA. TCf. ACOn- ARENÓS. adj. Lo que tè mòlta arena. Arenoso.
sellaque no s' ha de obrar contra la virtut, per mès Arenosus. Lo que consta de la naturalesa quali-
[|
y
que aprete la necessitat. Comer arena untes que hacer tats de la arena. Arenoso, arenaceo. Arenaceus.
vileza. Prius mori,quara malò agere. ARENY. ra. ARENCH.
SEMBRAR EN LA ARENA. fr. Traballar en va. Sembrar ARENYÓ. m. ARANYÓ.
en la arena, coger agua en cesto ó en harnero, echar AREÓMETRO. m. instrument pera medir las
lanzas en mar, azotar Laterem lavare, densitats
el el aire. in y pesos dels líquits. Areómetro. Aèrome-
aiíre piscari. trum, i.

VOLER CONTAR LàS ARENAS DEL MAR. fr. Poudera AREOPAGITA. m. Qualsevol dels juijes de
la gran dificultat de alguna cosa. Querer contar las Areópago, Areopagita. Areopagita, areopagites, ae.
estrelks. Ccelum digilo attingére. AREÓPAGO. m. Tribunal superior en Atenas.
ARENAL, m. Terreno ahont hi ha mòlta arena. Areópago. Areopagus, i.
Arenal. Sabuletum, i, arenarius locus. platja. |1
AREOTECTÓNICA. f. for. Tractat de la arqui-
ARENAR. ra. ant. Polsera de cabells. Aladar. tectura militar que mira 'Is atacos y combats. Àreo-
Circa terapora desinens capillus. ||
areneeI. tectónica. Areofectonica, aa.

ARENCÀS. m. aum. Àrencon. Grandis halex. ARER. m. ter. y


ARENCH. m. Peixet estret de cos, vert, blanch ARERA. ra. Garbell mès
gran que'l regular, que
y platejat. Àrenque. Halex, ecis. serveix pera porgar lo blat en la era. Arel. Cri-
ARENCH FUMAT. Lo secat al fum. Arenque curado. brum, i.

Arengus fumo arefactus. ARESTA, f. La punta prima ab que remata 'i


ARENCH SALAT. ARENGADA. boU de alguns grans. Aresta, raspa. Arista, ae. arq,
Jj

ARENER. ra. Qui ven arena. Arenero. Arenute Línea recta que divideix per lo milj los ànguls en-
vendifor. trants y surtints. Arista. Arista, ae. || ant. espina.
ARENERA. f. Sorrera, polsera, Salvadera. Pal- II
Lo fonament del nas. Base. Grepido, inis, spina,
viscularia theca, pyxidula, ae, ai. IJ asiron. Nora de una estrella fixa. Arista, espiga

ARENETA. f. d. Arenica. Arenula, ». de la Yírgen. Stella arista.


ARENGA, f. Al-locució à una comunitat ó per- ARESTÓS, A. adj. Lo que tè arestas. Aristoso,
sonas de respecte. Arenga. Oratio, praefatio, nis. aristado. Arislalus.
[]

iron. Enrahonament afectat pera enganyar. Arenga. ARETAMENT Ó HERETAMENT. ra. ant. Es-
Aífectata, subdola oratio. tabliraent de coraers colonial, factoria, colònia mer-
ARENGADA, f. Peix comunment de quatre ó cantil. Factoria, eslablecimiento colonial. Mensa mer-
sis polsadas de llarch y una de ample, '1 llom bla- caloria, negotiatoria.
vench, lo demés platejat, lo cap gran y punxagut, ARETt, NA. adj. Lo natural y lo pertanyent à
las aletas cendrosas. Sardina. Sardina, sardinia, se. la ciutat de Arezo. Aretino. Aretinus, i.

ESTAR COM LAS ARENGADiS EN LO BARRIL, fr. Estar ARGA. f. Màquina ó raodo de grua pera pujar

mòlt apretats en alguna part per lo mòlt concurs de pes. Es un cilindro fixo en alguna part, de tal raodo
gent. Eslar como sardina en banasta, ó como piojos en que fentlo rodar dos ó raès horaes ab uns travessers
costura. Nimia anguslia premi, comprimí. sobre són eix, se li va caragolant una corda, que per
MÈS VAL SÉR CAP DE ARENGADA QUE CUA DE PAGELL. un cap està agafada ab ell, y per 1' altre ab lo pes
ref. Denota que val mès sér primer de una corporació que ha de raóurer. Cabrestanle, argüe, argana. Trac-
encara que petita, que l' últim de una major. Mas toria machina, ergata, ae. [] Fruyta de Àfrica, del
vale ser cabeza de raton, que cola de leon. Caputmagis tamany de una oliva, de la qual se trau oli. Arga.
in tenui re, quam ultimum in majoribus esse prses- Fructus sic dictus.

tat. ARGADELLS. ra. pi. ter. Angarillas de fusta,


ARENGADER, A. m. y f. Qui ven ó tracta ab espart ó altra raatéria ab sas divisions, que's posaa
arengadas. Sardinero. Sardinarum venditor, negotia- sobre las béstias pera portar cantis de aygua, etc.
tor. Lo que pertany à
il las arengadas. Sardinero. Ad Aguaderas. Aquariura ferculum, vectabulura.
sardinam pertinens. ARGAMASSA, f. Mescla de cals y arena que
ARENGADETA. f. d. Sardineta. Parva sardinia. usan de casas en las obras de sòn ofici.
los raestres

ARENGADOR, A. m. y f. Qui fà arengas. Aren- Argamassa. Arenatum delutamentum.


gador. Orator, is. SEMBLAR ARGAMASSA, fr. Sér alguua cosa mòlt es-
ARENGAR, v. a. Dir en públich una arenga ó pessa. Ser una argamasa. Nimis spisura esse.
discurs. Arengar. Goncionor, aris, orationem habe- FÉR LA ARGAMASSA. Argamasar. Areno, as; calcem,
re. y ant. arreglar. 1. aqua sabuloque conglutinare.
ARENGUER, A. ra. y f. Qui ven arenchs. Aren- ARGANEL. ra. nàut. Part de la popa que ser-
guero. Halecum vendilor. veix pera penjar una àncora. Gaviete. Trabs, is.

ARENÍS. m. Arenal. ARGANELL. ra. naut. Anella que 's posa al cap
I AllG CAÏALA. AUG 123

de àncora per Uigarli una


la corda. Arganeo. Cras- ARGOLLA, f. Anella gran y ampla. Argolla
sior annulus. Anelleta de raelall que entra en la Ferreus annulus. U Joch ab una argolla clavada en
||

construcció del astrolabi. Arganel. JEveus circulus, terraab una punxa, de modo que puga rodar fàcil-
quo arirolabium instruilur. ment, y 's fan passar per dintre unas bolas de fusta
ARGELAGA. f. Planta de ramas cuberlas de ab una pala del mateix. Argolla, aro. Ludus quo glo-
punxas com agullas, las fuUas són mòlt petitas, las buli per annuli ferrei medium transmittendi impel-

flors de un groch hermós, y


'1 fruyt en una tavelle- luntur. Càstich públich, en ques posa à
jj
la ver-
ta. Àliaga, argoma. Genisla, oi. gonya à alguns delinqu ents ab una argolla al coll.

ARGELAGAR. m. Lloch ahont hi ha mòltas ar- Argolla. Boia, £6.

gelagas. Aliagar, argomal. Genistis consilus ager. ARG OLLA8SA. f. aum. Ar^oHon. Grandis an-
ABGELAGA8SA. f. anva.Argamon. Genisla ma- nulus.

or. ARGOLLETA. f. d. ArgolUca. Annulus parvus,


ARGELÍ, na. adj. Natural y '1 pertanyent à Al- ARGONAUTA. m. mit. Nom que's dóna als

ger. ArgeHno. Algerinensis. guerreros de la nau Argos per la conquista del ve-
ARGEIV8. ra. La setsena part de una onsa. Adar- Uó de or. Argonaiita. Argonaula, a;.

ine. Dimidia dragma. ARGONÀUTICA. f. Títol de un poema de Ya-


ARGENT, m. ant. diner. En lo blasó color leri Flaco sobre la expedició dels argonautas. Argo-
(1

blanch de plata. Argen. In stemmatibus argenteus núutica. Argonautica, orum.


color. II
PLiLTA. ÀRGOS. m. Nom de la nau dels argonautas. Ar-
ARGENTADA. f. ant. Espècie de afeyt que usa- gos. Argo, us. Una de las setse constel•lacions
II

van las donas. Argentada. Fuci muliebris genus. australs Argos, argonave. Argonavis, is. ||
Fill de
ARGENTADOR, A. m. y f. ant. Qui argenta. Apis rey de la ciutat del mateix nora en Grècia.
Argenlador. Argenti colorem conferens. Argos. Argos, i. ||
mit. Vigilant, guardià de cen ulls

ARGENTAR. V. a. platejar. ||
Guarnir alguna ó mès, que diuhen posà Juno à lò convertida en va-

cosa ab plata. Argentar. Argento ornaré. poét. ||


ca. Argos. Argus, i. ||
Ciutat del Peloponeso, de Te-

Donar color semblant al de la plata. Argentar. Ar- sàlia,y deEpiro. Argos. Argos, i. Nomdeunacon- ||

genti colorem conferre. xa marina per aparèixer en ella mòlts ulls. Argos.
ARGENTAT, DA. p. p. De color de plata. Ar- Argos, i. met. Hàbil, prompte, que véu, endevina
II

gentado. Deargentatus. y descubreix mòlt. Argos. Alter argus.

ARGENTVIU. m. Metall de color blanch, mòlt estar, sér ó víürkrfét un argos. fr. Denota la

pesat, y manté naturalment flúyt. Mercurio, azo-


's suma vigilància de algú. Estar, ser, vivir hecho un
gue. Hidrargirus, i, vivum argentum. Argos. Sollicitura, vigilantem esse.

sÉR UN ARGENTVIU. fr. Sér mòlt viu y esturdit. ARGÚCIA, f. Soüsteria, sutilesa inútil. Sofiste-

Ser un azogue, unachispa. Irrequielum esse ria, argúcia. Argutia, ae.

ARGENTER, m. Qui traballa la plata. Platero. ÀRGUENS. m. pi. Espècie de argadells. Arga-
Aurarius, annularius, ii. ms. Arcuatum vectabulum.
ARGENTERIA, f. Carrer ahont tenen las boti- PORTAR arguens. fr. mct. fam. portar ó fér mànto
gas los argenters ó 1' obrador ahont traballan. Plale- 'ls aucells.
ria. Argentaria, a?. [|
L' art y ofici de argenter. ?la- ARGÜENT. m. Qui argüeix. Arguyente. Dispula-
teria. Aurificis ars. ||
ant. plata obràda. tator, is.

argentí, na. adj. Dit de lo que tè so de plata. ARGÜIR. impugnar la opinió de


V. n. Disputar,

Argentino. Argentinus. 1|
poét. De color de plata. altre. Argüir.Argumentor, aris, arguo, is, argu-
Plateado, argenlino, argenteado. Deargentatus. mentis aliquid probare. Donar indici ó mostra de ||

ARGENTINA, f. Planta perenne de Espanya, de alguna cosa, com la vivesa dels ulls argüeix la del
fulla dividida en cinch grífols com tascons, blancas ingeni. Argüir, probar. Indico, manifesto, as. ||
ant.
pel revés, verdas per 1' endret, y la flor es groga. repéndrer.
Argentina. Potentilla argentea. ARGÜIRSE. v. r. Inferirse. Argüirse. Deduci,
ARGENTÓS, A. adj. ant. Lo que es de plata ó inferri.

tè mescla de ella. Argenloso. Argeniosus. ARGULL. m. orgull.


ARGEPS. m. ter. guix. ler. algeps. 1|
ARGULLÓS, A. adj. ant. agut, ingeniós. Q or-
ARGILA, f. Alumina mesclada naturalment ab gullós.
altras terras que li donan un color groch, roig, etc. ARGULLOSAMENT. avd. m. ant. agudament,
S' usa pera fabricar teulas y tota espècie de terris- inciniosament.
sa. Arcilla, argüia. Argilla, ae. ARGUMENT, m. Rahó ú objecció segons las re-
ARGILER. m. Lloch ahont hi ha argila. Lugar glas deia lògica. Argumento. Argumentum, i, argu-
de arcilla. Argilletum, i. mentatio, nis. L' assumplo ó matèria de alguna
I

ARGILÓS, A. adj. Lo que conté argila ó es obra. Argumento. Peristasis, is, argumentum, i.
||

emblani à ella. Arcilloso. Argillosus. Lo resumen del poema ó cant que's sól posar al
ARGO. f. ARGOS. principi de ell. Argumento. Periocha, a;, argumens
.

IM ARI DICCIONARI ARL


tum, i.
II
Indici 6 senyal de alguna cosa. Argumento. ARIMINÉS, A. m. y f. Natural de Ari mino ciu-
Argumentum, signum, i, indicium, ii. ||
arguent. tat de Itàlia. Ariminés. Ariminensis, is.

ARGUMENT DE DOS CAPS. DILEMA. ARÍNJOL. m. ARiTJOL.

ARGUMENT DEMOSTRATIU. Argumetito demostrativo ARISCH, CA. adj. Aspre, intractable; s' aplica

Demonstratio, nis. regularment als animals doméstichs que no's deixan


ARGUMENT DE ESMALT. EMBLEMA. manejar. Arisco, àspero. Asper.
ARGUMENT FALS. Lo sofístich. Àrgumento falso. ARISMÉTICA. f. Art de contar. Aritmètica.

Sophisma, alis. Arithmetica, vd, arithmetice, es.

ARGUMENT NEGATIU. Lo quc's pren del silenci dels ARISMÉTICAMENT. adv.m. Segons las reglas
subjectes de autoritat. Argumento negativo. Negati- de arismética. Arilméticamente. Morè arithmetico.
vum argumentum. ARISMÉTICH, CA. adj. Lo que pertany à la
ARGUMENT ORATORI. ENTIMEMA. arismética. Aritmético. Arithmeticus. ||
Professor ó
ARGUMENT PROBABLE. Lo quc cousta dc las dos pre- perit en la arismética. Aritmético. Arithmeticus.

missas probables, ó à lo ménos de una de ellas. Ar- ARISSAR. V. r. y sos derivats, erissar.
gumento probable. Probabile argumentum. ARISSÓ. m. erissó. capell. 3. |]

APRETAR l' argument, fr. Sér de difícil solució. ARISTARCO. m. Gramàtich de Alexandria, que
Apretar el argumento. Vim rationi addere. criticà sens pietat las obras de Homero; y de ell se
soLTAB l' argument. Donap solució, desfer las ra- dóna aquest nom à qualsevol crítich rigurós. Aris-
hons del contrari. Desatar el argumento. Nudum sol- tarco. Aristarchus, i.

vere, difficullatem explanare. ARISTOCRÀCIA, f. Gobern en que intervenen


ARGUMENTACIÓ, f. lóg. La acció de argu- solament los nobles, com en Venècia, etc. es lo mitj

mentar y '1 mateix argument. Argumentacion. Dis- entre la monarquia y democràcia. Aristrocràcia.

putatio, argumentatio, nis, argumentum, i. Aristocratia, «.


ARGUMENTADOR, A. ra. y f. Qui argumenta. ARISTÒCRATA, m. aristocratich. 2.
Argumeníador, arguyente. Arguens, tis, argumenta- ARISTOCRÀTICAMENT. adv. m. De una ma-
tor, is. nera aristocràtica. Aristocràticamente. Morè aristo-
ARGUMENTAR, v. a. y derivats, argüir, cralico.

ARGUMENTET. m. d. Argumentillo. Leve ar- ARISTOCRATICH, CA. adj. Lo pertanyent à la

gumentum. aristocràcia. Aristocrútico. Aristocraticus. (J


Partida-
ARGÜMENTISTA. m. argumentador. ri ó membre de la aristocràcia. Aristòcrata. Aristò-
ÀRIA. f. Canso pera música; consta de dos parts, crata, ae.

y regularment se repeteix la primera: també 's diu ARISTODEMOCRÀCIA. f. Gobem compost de


així la música ab que's canta. Ària. Cantiuncula, aj, la noblesa y del poble. Aristodemocràcia. Aristo-
melós, i. democratia, aï.
ARïADNEAS. f. pi. mit. Fcstas en honor de ARISTODEMOCRÀTICAMENT. adv, m. Aris-
Ariadna, üUa deMinos y de Pacifae, que facilità à todemocraticameyUe. Arislodemocraticè,
Teséo '1 medi pera eixir del laberinto, matant al Mi- ARISTODEMOCRÀTICH, CA. adj. Pertanyent
notauro. Ariadneas. Ariadna festa. à la aristodemocràcia. Arislodemocràtico. Aristode-
ARIDAMENT. adv, m. ant. secament. mocraticus.
ARIDESA, y f. ARISTOL. m. ant. La punta inferior de la llan-
ARIDITAT. f. ant. Sequedat gran de la terra. sa. Contera, regaton. Con tus, i.

Anííeí.Siccitas,ai•iditas,atis,arifudo,inis. [[seca. 1. ARISTOLOGIA. f. Herba de diversas espècies,


ÀRIDO, A. adj. S' aplica à las cosas que no te- la qual agrada mòlt à las abellas, y diuhen tè la
nen humitat, y principalment à la terra. Arido. Ina- virtut de facilitar lo part. Aristoloquia. Aristolochia,
quosus, aridus, ariens. [|
met. Dit del estil y conver- ae.
sació que no tè amenitat. Arido. Àrida, jejuna, exi- ARISTOTÉLIGH, CA. adj. Lo que pertany al
lis oratio. filosop Aristótil. Aristotélico. Aristotelicus.
ÀRIES. m. Lo primer signe del zódiach, que cor- ARISTÓTIL. m. Nom de un famós filosop an-
respon al mes de mars. Àries. Àries, elis. tich. Aristóteles. Aristoteles, is. |j
aslron. Clapa de
ARíETA. f. d. do ària. Àrida. Cantiuncula, x. la lluna, que prengué 1 nom de dit filosop. Aristó-
AHIETARI, A. adj. Pertanyent al ariete. Arieta- teles. Aristoteles, is.
rio. Arietarius. ARITJOLS. m. Eura espinosa. ZarzaparrUla.
ARIETE. m. Màquina de guerra pera batrer las Aspera smilax.
murallas. Se componia de una biga llarga que re- ARITMÈTICA, f. ARISMÉTICA.
matava ab una pessa de ferro colat en forma de un ARITMÉTICH, CA. adj. ARISMÉTICH.
cap de molló, de ahont prengué '1
nom. Ariete. Ca- ARJAN. m. nàut. Bastó ab que's goberna '1 timó
bulus, i, àries, etis, muralis machina. de la nau. Cana. Manica, a?.

ARIETÍ, NA. adj. Semblant al cap del be. Arie- ARLEQUÍ, m. Graciós en las companyías de
lino. Arietinus. volatins. Arlequin. Alapista, se.
ARM CATALÀ. ARM 125
ARLEQUINADA. f. Paraula ó acció de arlequí. DONARSE JL LAS ARMAS. fr. Fófse militar Darse à las

Àrkqvinnda Alapist.T faclum sive dictiim.


. armas. Dare nomen militia^.

ARLEQUINET. ni. d. ArlequinUlo. Mimus, i. ENTRRGAR LAS ARMAS. fr. mct. ABAIXAR CALSAS.
ARLOT. ra. anl. auc^bot. ESTAR SOBRE LAS ARMAS. fr. Estar la tropa previn-
ARLOTERIA. f. ant. dropeuia. |]
anl. arcabote- guda pera que pól esdevenir. Estar sobre
lo las ar-
BIA. mas. In armis esse, stare.
ARLOTZ. m. ant. dropo, bribó. rÉa ARMAS. Pelear. Hacer armas. Praliari.
ARMA. f. Tot genero de instrument pera ofén- FÉRSE A LAS ARMAS. Acostuinarsc à sòn exercici.
drer al contrari, y pera defensarse. Arma. Arma, Hacerse d las armas. Arma exercere. ||
Acostumarse

Iorura, cTS, aeris. ||


ant. ànima. y acomodarse à lo que obliga la necessitat. Hacerse
AL AHHA, AL ABMA. cxp. Pera prevenir à las tropas à las armas. Aliquorum mores sequi.
I"
que prengan las armas. Al arma, al arma, à las FESTA DE ARMAS. Joch dc armas. Fiesta de armas.
armas. Ad arma. Trojanus armorum ludus.
ARMA BLANCA. La que no es de foch, com lo punyal, FET DE ARMAS. Hassanya militar. Becho de armas.
etc.Arma hlanca. ^Erea arma. Res bello gesta, bellica facinora.
ARMA DEFENSIVA. La que serveix pera guardarse JUGAR LAS ARMAS. Esgrimir pera exercitarse. Jugar
de las feridas que pót fér 1' enemich, com 1' escut. las armas. Armorum usus in ludo exercere.

Arma defensiva. Tegentia, luentia arma. LAS ARMAS Y DINERS 'S SABEN MANEJAR NO YALBN
SI NO
ARMA DE Focu. La que's carrega ab pólvora, com RES. ref. Ensenya que si no se'n fa bon us són per-
la pistola, etc. Arma de fuego. Ignea,ignifera, igni- judicials. Armas y dineros buenasmanos quieren. Doc-

voma arma. tas arma manus, doctasque pecunia poscit.

ARMA FALSA. V acometimcnt fingit pera enganyar MEDiR LAS ARMAS. mil. Pclcar. Medtr las armas.
als enemichs. Arma falsa. Fallax belli signum. Contendere ferro.
ARMA OFENSIVA. La que es à propòsit pera ferir, PASSAR PER LAS ARMAS. Fuscllar à algú. Pasar por
com espasa, escopeta. Arma ofensiva. Irapugnantia, las armas, arcabiicear. Aliquem capile damnatum
petentia, ictum inferentia arma. catapultarum supplicio aílicere.

ARMA TiRADissA. Lo que's tira, com la fletxa, adart, PÉNDRER LAS ARMAS CONTRA DE ALGÚ. fv. Declaràr-
etc. Amar arrojadiza. Arma projectitia. seli contrari, y férli guerra com à enemich. Tomar
À ARMES! loc. ant. al arma. las armas contra uno. Contra aliquem arma sumer».
ANAR ab armes. aut. Jucgo de armas, vestir armas. PRESENTAR LAS ARMAS. mil. Fér ab ellas los honors
ARMAS. f. p. Las tropas ó exèrcit de alguna potèn- deguts als superiors de sargento en amunt. Presentar,
cia. Armas. Copiae, arura, agmina, um. Los medis [1
tomar las armas. Militares honores armis tribuere.
pera conseguir alguna cosa, com jo no tinch mès RENDIR LAS ARMAS. fr. Fér la infanteria 'Is honors
ARMAS que la rahó. Armas. Via, se, facultas, atis. (|
militars al Santíssim Sagrament, posant à terra '1

Las insígnias de que usan los nobles en sos escuts genoll dret y 1 fusell inclinat fins à terra. Rendir
pera distingirse uns de altres, y també 's diu així '1 las armas. Armas submiltere honoris causa. |]En-
mateix escut, y los de regnes, provincias, etc. Ar- tregar los vensuts las armas al vencedor. Rendir las
mas. Familiae lessera, gentilitia signa. ||
Las que s' armas. Yictori cedere.
usavan antiguament, com morrió, peto, espatllera, VENIR A LAS ARMÀS. ff. Renyir, pelear. Llegar à las
etc. Armas. Arma, orura. armas ò a las manos. Pugno, dimico, as, manus
ARMAS falsas. Las que són contra las reglas del consereie.
blasó. Armas falsas. Adulterina insígnia. VETLLAR LAS ARMAS. fr. Guardarlas fent centinella
AB LAS ARMAS EN LAS MANS. loc. A punt pera fér la tota la nit, lo qui havia de sér armat caballer.
guerra. Con las armas en la mano. In armis, armis Velar las armas. Ante arma excubare.
instructum. ARMADA, f. ant. EXÈRCIT. II
Conjunt de tropas
DEIXAR L4S ARMAS. fr. Retirarsc del servey de la marílimas. Armada. Classis, is, navalis exercitus.
milícia. També s' usa quant estant la tropa sobre ARMADOR, m. Capità de una nau armada en guer-
las armas las arrima pera descansar. Dejar la^ ar- ra. Armador. Navis instructor. Corsari. Armador,
||

mas. Arma deponere. corsarto. Pirata, a;. |j


Qui allista mariners pera pescar
DESCANSAR SOBRE LAS ARMAS. mil. Apoyar lo fiisell balenas y bacallà. Annador.Naviculalorum instructor.
en terra peu dret. Descansar sobre las
al costal del ARMADURA, f. Las pessas de ferro, etc. que
armas. Armis incumbere, inniti. veslian antiguament los militars. Armadura. Arma-
DONAR ARMAS AL ENEMICH. fr. mct. Donar medis à lura, x, armamenta, orum.
altre en perjudici del mateix que 'Is dóna. Dar ar- ARMALÀ. Planta, gamanà. f.

mas contra si. Alicui arma in propriam pernicien ARMAMENT, m. Preparatiu de guerra. Arma-
dare. mento, Bellicusapparatus. Títol dc un com te que s'
||

DONAR ARMAS EN cuBERTA. loc. ant. Prcpararso 'Is acostumava obrir en los llibres de còrners, carregant
de la nau pera combàtrer. Hacer zafarrancho. Prce- los gastos, com sous dels mariners, compra de víures,
paralio ad pugnam. etc. Armamento, Navium rationis expensa) supputati.
126 ARM DICCIONARI ARM
ARMAR. Donar las armas à algú. També
V. a. ARMEJAR. V. a. ant. y derivats, pelear.
s' usa com recíproch. Armar. Armo, as, armis ins- ARMELI. m. ant. y
truere. Aparellar un bastiment pera fér guerra.
j]
ARMELIN. m. ant. arminyo.
Armar. Navem proelio pararé. ||
Provehir à algú ARMELLA. ANELLA. 1. f.

del necessari pera alguna empresa. Armar. Neces- ARMELLETA. d. Armelluela. Parvus annulus.
f.

sariis rebus aliquem instruere. ||


Disposar, combo- ARMENI, m. y
yar , formar alguna cosa, com armar un ball, ARMÉNICH. m. Natural de Armènia, pais del
plet, brega, etc. També s' usa com recíproch. Àsia. Armènia. Armenius, ii.

Armar. Molior, iris. ||


Juntar las parts de una ARMER. m. Qui fà armas. Armera, Jlruginator,
màquina 6 compóndrerla. Armar. Ordino, as. ||
is, armorum faber. Qui cuyda de las armas. Arme-
||

Fér créurer mentidas, entabanar de cap. Armaria ra. Armorum custos. Espècie de perxa en los cos-
||

con queso, cargar de cabeza, embocar. Insidias alicui sos de guàrdia pera col-locar los fusells ab separa-
tendere. \\
Encurtar, posar las cartas de certa manera ció.Armera. Clathrum, i.
pera poder fér trampas y guanyar. Armaria. Frau- ARMER MAJOR. Oficial que guarda las armas en la
dibus et dolis ludo uti. adouxar. Posar llassos ó || ||
armeria real. Armero mayor. Regii armentarii pra)-
trampas pera fér cassera ó pesca. Armar. Laqueos fectus.
aptare. |[ Fér trahicions, valerse de alguna treia pera ARMERIA, f. Lloch ahont se guardan las armas
enganyar à algú. Armar. Interverto, is. Posar à |]
per curiositat ó per ostentació. Armeria. Armenta-
punt alguna cosa pera usar de ella, com 1' arch, la rium, ii.
II
L' art de fabricar armas. Armeria. Ars
ballesta, etc. Armar. Paro, as. Commóurer, animar. ||
arma fabricandi. || La ciència heràldica. Armeria. De-
Armar. Commoveo, es, suscito, as. clarandi et ordinandi gentilitia stemmata ars.
armar caballer. fr. Vestir lo Rey à un caballer ó ARMES. pi. ARMAS.
f.

à altre las armas, practicant cerlas ceremonias. ARMÍ. m. ARMINYO.


Armar a alguna Caballero. Equitem inauguraré, novo ARMÍFER, A. m. y f. poét. Qui porta armas
equiti bladium cingere. Armifera, armígero. Armiger, i.

ARMAR GABiAs. loc. nàut. Envcrgav gavias. ARMILLA, f. Pessa de roba que's porta ajustada
armar de punta en BLANCH, fr. Armar de cap à al cos devall la casaca, etc. Almilla. Subucula, ae,

peus. Armar de punta en Manco. Perarmo, as, à ca- Ihorax, acis. ||


ant. anella. ||
brassalet.
pi te ad calcem armis tegere. ARMILLAR. adj. S' aplica à la esfera composta
ARMARI, m. Caixó de fusta ab sos manyells de círculs, que representan los principals que's
pera posar roba y altras cosas. Armaria. Armarium, consideran en lo cel. Armilar. ArmilJaris spha;ra.
reposi torium, ii. Vuyl en la paret ab manyells y
||
ARMILÚSTRIA. f. Festa dels romans en la

portas com una finestra pera guardar las cosas. qual sacrificavan armas al so de Irompetas. Armi-
Alacena. Risus, i. ||
llibreria. lustria. Armilustrium, ii.

ARMARIET. m. d. Armario pequem. Armarium ARMINI. n. p. Heretge calvinista, oposat à altre


parvulum. calvinista dit Gomaro. Arminio. Arminius, ii. |]
ant.
ARMARINTO. f. Planta, '1 fruyt de la qual ARMINYO.
bullit serveix pera tenyir los cabells de groch dau- ARMINYAT, DA. adj. Lo que pertany al ar-
rat. Armarinto. Chachrys, os. minyo. Arminada. Ad vellus ponticum pertinens.
ARMARSE. V. r. Aparellarse pera la guerra. ARMINYO. m. Espècie de mustela de vuyt à
Armarse. Se ad bellum pararé. deu polsadas de llarga, de color blanch, ménos la
ARMAT, DA. p. Armada. Armatus. Los que
p. ||
cua que 1 cap negre, y es quasi tant llarga com

fan de soldats romans en la professo de la semana tot lo cos. Armiiia. Ponticus mus. [1 La pell de dit
santa. Armado. Armatus homo. apercibit, apare- ||
animal. Armiiio. Pontici muris pellis. En lo blasó, ||

llat. estafer. [| Entabanat de cap. Levantado de


II figura à manera de mosquetas negras, que sobre
cascos. Spe inani suggestus. camp blanch imilan las pells y cuas dels arminyos
ARMAT DE PUNTA EN BLANCH, verdaders. Armino. Ordo velleris pontici.
y
ARMAT DE TOTS PUNTS. fr. Armat de cap à peus. ARMINYOS, A. adj. ARMINYAT.
Armado de punta en blanca. Castrametatus, perar- ARMIPOTENTjA. adj. poét. Valent, guerrer.
matus. Armipotente. Armipotens.
ARMATOA. m. ant. Ingeni ab que s' armavan ARMISTICI, m. Suspensió de armas. Armtsttcto.
las ballestas. Armatoste, empulgueras. Rallista? nervi Induci», arum.
extrema. ARMOLL. m. Planta inculta de la altura de un
ARMATOSTA. Màquina ó moble grosser y
f. palra, las fullas triangulars, retalladas ó arrugadas
pesat, que serveix mès de embràs, que de profit, per sa vora, y las flors mòlt petitas y verdas com la
Armatoste. Ingens et inulilis moles. planta; naixen apinyadas en V extrem de la cama.
ARMEIG. m. Lo conjunt de pessas que forman En vàrias parts las cultivan y se las menjan. 5a/-
alguna cosa. Armas, armazan, armadura. Funda- gada, armuelle, olino. Chrysolachanum, i, atri-
mentum, i. plex, icis.
ARO CATALÀ. ARO 127
ARMONI. m. y AROL. m. En los jardins lo compartiment ó part
ARMONIA. y SOS derivats, oarmonu.
f. de terra posada en quadro. Cuadro. Àrea, areola, aj.
ARMONIAGH. AMONUcn. f. AROMA. f. Flor del aromer. Aroma. Aroma, tis.
ARMORIAL. m. Indice de armas de noblesa. II
AROM.VTICHS.
Àrmorial. Genlilitiorum insignium index. AROMATARI. ra. ant. APOTECARI.
ARMU88A. f. Espècie de esclavina qae porlan AROMÀTIGH, CA. adj. lo que fà fragància, y
los ecclesiàstichs demunt del sobrepellís. Muceta. Hu- conté oli volàtil. Aromúlico. Aromatarius, aromati-
merale aíniculum. cus, myrinus.
ARNA. f. Tinya, cuch que rosega la roba. Poli- AROMATicHs. m. pi. ant. Drogas olorosas. Aroma.
Ua. Tinea, blalhea, a;. ||
Buch de abellas. Colmena, y Aroma, tis.

arna p. Ar. Yas, asis, alveus, i. mel. Lo que me- ||


AROMATICITAT. f. Qualitat aromàtica. Aro-
noscaba ó destniheix insensiblement alguna cosa. malkidad. Aromalicus odor.
PoliUa. Quod sensira nocet. AROMATIZACIÓ. f. La acció de aromatizar.
9ÉR üN ARNA. fr. mct. Se diu del que es mòlt as- Aromalizacion. Odoralio, nis, aromatum profusió.
tut, viu. Ser muy redomado. Yersulum esse. AROMATIZAR. V. a. Comunicar fragància à al-

TRAUREU us iiRNAS. ff. DesapoUUarse. Tineam de- guna cosa. Aromatizar. Odoro, as, aromatibus pro-
pellere. fundere.
ARNAMENT. m. tinyadüra. AROMER. m. Arbre de vint peus de alsària, las
ARNARSE. V. r. met. Deleriorarse la roba y al- brancas cubertas de espinas, y las fullas compostas
tre genero. ApolUlarse. Gorrumpo, is, deteriorem de altras petitas; las flors, que són unasboletas gro-
fieri, gas de mitja polsada de diàraetro, despedeixen un
ARNA8. f. Planta perenne de un peu à peu y olor fort y agradable. Aromo. Aromàtica arbor.
mitj de alsada, fullas enteras y flors grans, blavas y ARON. m. Arca en que 'Is juhéus guardan los

en sòn centro grogas. Se cultiva per adorno en los llibres sagrats. Aron. Aron, is.

jardins. Ameío. Amellus, i. ARONDETA. f. ant. ORENETA.


ARNAT, DA.p. p. Apolillado. Corruptus. I
adj. ARPA. HARPA.
f. II
Las arpas dels animals. Zarpa.
met. fam. Picat de verola. Virolento. Papulis nota- Manus adunca. ||
met. fam. ma.
lus. ciüRER i las arpas. fr. met. fam. Gàurer en po-
ARNAU. n. p. de home. Arnaldo. Arnaldus, i.
|]
der de algú. Caer en las manos. In jus alterius ve-
Daniel. Daniel, is. |1
Nom de família. Arnau. Arnal- nire.
dus, i. GENT DEL ARPA. fr. fam. TÍNYETA.
ARNER. m. ter. aucell. botigüéb. posARLi À ALGÚ LA ARPA SOBRE. fr. met. Xarparlo.
ARNERA. f. mil. Teixit de vímets, ramas, etc. Prender, echar mano. Alicui manum injicere.
en flgura de cilindro de cinch à sis peus de alt y TOCAR lA ARPA. fr. met. fam. robar.
quatre de ample, 'I qual ple de terra serveix pera ARPACH, GA. adj. ASPRE.
defensarse del foch del enemich. Ceston. Yiminei lo- ARPADA. Esgarrapada. Arpadura,
f. arano, ras-
ricae terra oppleti corbes. gmo, garfada. Unguium vulnus.
ARNERADA. f. Lo conjunt de arneras col-lo- ARPANA. f. naut. Gronxament de la nàu. Ar-
cadas en disposició de defensar als que manejan la fada. Navis à puppi in proram nutatio.
artilleria. Cestonada. Gorbibus terra factis instructa ARPAR. V. a. Péndrer ab violència. Agarrar.
munitio. Manu capere. ||
Esgarrapar. Arpar, aranar. Dila-
ARNÉS. m. Gonjunt de armas de cer,defensivas, nio, as, unguibus laceraré.
que's vestian ab corretjas y sivellas los antichs. Ar- ARPEGI. ra. mús. Sacudiment del arquet pas-
nés. Armalura, a;. [[ met. caüdal. bens. sant per las cordas. Arpegio, arcada. Concutio, nis*
ARNÉS DE FOGUER, f. Gerta bossa brodada que solian ARPELLAS. f. pi. ARPIAS. [{ GARFIS.
portar los caballers penjada del cinter. ARPER, A. m. f. Qui toca la arpa. Arpista. Sam-
BLASONAR DEL ARNÉS. loc. Contar valcntias falsas. bucus, sabucus. i.

Blasonar del arnés. Blaterari, virlutem verbis non ARPIAS. f. pi. Fanga. Laya. Pastinum, i. Ij
Au-
factis ostentaré. cells que fingiren monstruosos, cruels y
los poetas,
ARNESES. m. pi. ant. Materials de guerra. |j
bruts, ab la cara de donzella, y 'i demés de aucell
Tren de batir. de rapinya. Arpia. Harpya, se. || rampí.
ARNETA. f. d. met. TiNYETA. 11 f. d. Petit buch ARPILLERA. f. XiRPALLERA.
de abellas. Coimenita. Alveare minus. ARPIÓ. m. ARPO.
ÀRNICA. f. Tabaco de montanya, lalpica, herba ARPISTA. ra. ARPER. met. tinybta. II

capital. Tabaw de montana, àrnica. Arnica, aj. ARPO. m. Instrument ab un mànech de fusta, y
ARO. m. Planta de la altura de un peu y mitj, al extrem un ferro de tres puntas, la del railj pera
las fullas naixen de la arrel en figura de sageta, y ferir, y las altras dos enganxadas pera agarrar la
del mitj de ellas surt una cama ab las flors en sòn pesca ó presa. Arpon, fisga. Harpago, nis.
extrem. Aro, hiaro. Dracontium, ii. ARQUEBISBAT, m. La dignitat del arquebisbe
128 ARR DICCIONARI ARR
y '1 districte de sa jurisdicció. Àrzohispado. Archie- ARRÀBASAR lo diner. Sacar. Extorqueo, es, exigo, is.

piscopatus, us. II
Péndrer una cosa ab violència. Arrebatar. Rapto,
ARQUEBISBE, ra. Prelat Bcclesiàstich, princi- as, rapio, is. [|
raet. Tràurer, com: ARR.vBASARla àni-
pal de una província ó regne. Arzobispo, metropoli- ma del cos. Sacar, arrancar, quitar. Aufero, ers,
tano. Archiepiscopus, i. eripio, is.
H
Obligar à algú à dir lo que tè ocult. Sa-
ARQUEJADOR, A. m. y f. Lo qui arqueja. Àr- car. Occulta elicere, exprimere. || ter. artigar. |

queador. Arcuator, is. nàut. Passar navegant mes enllà de alguna embar-
ARQUEJAR. Formar en figura de arch.
V. a. cació ó altre punt en que hi ha alguna dificultat. Re-
Àrquear. Arcuo, as. Amidar la capacitat de las em-
||
basar. Navigando pnetergredi.
barcacions. Arquear. Navis alveum dimetiri. ARRABASSAT, DA. p. p. Descepado, rozado.
ARQUER, m. Qui tira fletxas. Flechero. Sagitla- Eradicatus.
rius, ii, arcitenens, entis. ARRABATAR. V. a. ant. Derribar. Derno, is,

ARQUERA. f. ant. espitllera. ere. [|


ant. Dar rebato.
ARQUET, m. Verga prima y corba en un de sos ARRABIAR. V. a. RABIAR.
extrems, en los quals s' asseguran las cordas pera ARRABIAT, DA. adj. ENRABIAT, RABIÓS.
tocar lo violí, etc. Arco. Pulsabulum, plectrum, i.
|1
ARRACADA, f. Cada un dels dos penjants que
Pera las albardas. Barra. Clitellarius arcus. las donas porian en las orellas per adorno. Arraca-
COP DE ARQUET, fr. ARPEGI. da, pendiente. Inauris, is. 1|
pl.met. fam. Fills petits.

ARQUETA, d. Arqueta, arquilla. Arcula, ae.


f, Pequenuelos, hijitos. Filioli, orum.
ARQUETECLIN. m. ant. refetoner. ARRACADETA. d. Arracadilla. Parva inauris. f.

ARQUETG. m. En lo ram de hisenda recort dels ARRACONAMENT, m. Retiro. Recogimiento. Re-


caudals existents en caixa, examinant antes aten- cessus, us,
tament sòn balans. Arqueo, arqueaje. Gazophilacii ARRACONAR. V. a. Posar alguna cosa en un
recensió. Mida de la capacitat de una nau. Arqueo.
[]
racó, Arrinconar. In angulum aliquid conjicere. f|

Alvei navium dimensió. (| La acció y efecte de ar- Arrimar ó deixar alguna cosa per inútil. Arrimar,
quejar. Arqueo. Arcuatio, nis. arrumbar. Depono, derelinquo, is. [1
Arrimar una co-
ARQUIEPISGOPAL. adj. Lo que pertany al sa à altra pera mantenirse. Arrimar. Applico, as,
arquebisbe. Arzobispal, arquiepiscopal. Arcbiepisco- admoveo, es. || Privar à algú del empleo, confiansa ó
palis. favor que gosava. Arrinconar. Amoveo, es, negligo,

ARQUILLA. f. d. Escritorio, papelera, Scrinium, is.


II
ter. RETIRAR. II
Xafar à algú en la conversació.
carthophylacium, ii. Arrambar. Yerbis superaré.
ARQUIMESA. f. Espècie de escriptori de las se- ARRACONARSE. V. r. Posarse en un racó. Ar-
cretarias. Arquimesa. Ghartarum theca. rinconarse. Abstrudi. ||
Arrimarse. Arrimarse. Incum-
ARQUITECTE, m. y bo, is, innitor, eris. ||
met. Retirarse del tracte de la

ARQUITECTO. m. Mestre pera fér edificis. Ar- gent. Arrinconarse. Ab hominum societate recedere.
quitecto. Architectus, i. ARRACONAT, DA. p. p, Arrinconado. Abstru-
ARQUITECTÓNICH, CA. adj. Lo que pertany sus,
à la arquitectura. Arquitectònica. Architectonicus. ARRAHONAR. V. a. ant. yderivats. enrahonAr.
ARQUITECTURA, f. L' art de construhir edifi- ARRAIX. m. Capità de nau morisca. Arraez.
cis. Arquitectura. Architectura, archi tectònica, se. Mauricse navis praefectus, dux.
ARQUITRAU. m. La part de la cornisa, la qual ARRALAR. V. a. ARRELAR.
descansa inmediatament sobre '1 capitell de la co- ARRAJARSE. V. r. Llansarse ó tirarse ab ímpe-
lumna. Arquitrabe. Corona pars inferior. tu. Arrojarse. Sese immittere.
ARRABAL. m. Població ó barri mòlt prop de la ARRAMANGAR. V. a. ARREMANGAR.
ciutat ó vila populosa,y també 1' extrem de algun ARRAMBAR. V. a. Arrimar una nau à altra.
poble gran. Arrabal. Suburbium, ii. Abordar. Navim navi applicare. ||
arrimar.
ARRABALER, A. adj. Qui viu en I' arrabal. ARRAMBAT, DA. p. p. Abordado. Adpulsus.
Arrabalero. Suburbanus. ARRAMBATGE. m. La acció de arrambar.
ARRABASSAMENT. m. ant. La açció de arra- Abordaje.Navium congressio.
bassar. Roza. Fricatio, rossio, nis. ARRAMIMENT. m. ant. V acció de desafiar ó
ARRABASSAR. V. a. Arrancar las matas de un emplassar. Emplazamiento. Citatio, diei indictio.
lerreno pera cultivarlo. Rozar. Expurgo, runco, as. ARRAMIR. V, a, ant, arremir.
[]
Arrancar los seps de una vinya. Descepar. Yites ARRAMBLAR. V. a. met. Emportàrsenho tot

extirparé, evellere. \\ Arrancar de soca y arrel los ar- ab violència. Arramblar. Cuneta verrere.
bres de algun terreno. Descepar. Extirpo, as, everto, ARRAMBLAT, DA. p. p. Arramblado. Versus.
is. II Arrancar las, matas de soca y arrel. Desmaiar, ARRAN. m. adv. Per la arrel ó junt à ella.
descuajar. Stirpo, eradico, as. \\ Arrancar alguna A raiz, cercen ò a cercen. Radicitús, à stirpe.
cosa ab violència, com un clau, una dent. Sacar, ar- ARRAN, ARRAN. m. ad. Tant junt à altra cosa que
rancar. Aafero, ers. || Obligar à doxiar, com: li vas no puga cabrer res. A raiz. Ad radiçem, Se diu de jj
ARR CATALÀ ARR 129
IP
piDa
na cosa plena
c(

Ad súmmum usque.
que no n' hi cap mès. Hasta el tope. steramalibus arbores, et animantium
quam avulsa.
membra lam-

ARRANAR. V. a. Tallar ó trencar una cosa à la ARRANCH. m. La acció de arrancar. Arranque.


cara de la (erra. Corlar de raíz, ú cercen, à rapa ter- Eradicatio, nis. ||
Rauixa, ímpetu de còlera. Arran-
ron. Extirparé, radicitús eruere. que. ímpetus, aistus, us.
ARRANCADA, Naixement del arch for-
f. arq. ARRANJAR, v. a. aparellar, compóndrer.
mat sobre pilastras, etc. Arranqm, movimiento de ar- ARRAN JARSE. V. r. fam. Saberse gobernar pe-
co. Fornicis initium. Embeslida al principi de la
|| ra víurer. Bandearse. Sibi sapere, consulere.
carrera. Arranque. Primus ad currendum Ímpetus. ||
ARRAPAMENT. m. La acció de retallar los ca-
ÀBftANCAMENT. ||
Surtida violenta de alguna part. bells. Rapadura, rasura. Tonsura, rasura, aj.

Arrancada. Exitus violenlus. 1|


nàut. Surtida preci- ARRAPAR. V. a. Pèndrer ab violència. Arreba-
pitada. Boga, arrancada, salida. Praïceps profec- tar, rapar, arrapar. Rapio, is, quidpiam alicui vel
tio. ab aliquo furari, rapere. |1
Pelar ab la navaja. Ra-
ARRANCADOR, A. m. y f. Qui arranca. Arran- par. Depilo, as, barbam radere.
cador. Avulsor, extirpator, is. ARRAPAR8E. v. r, Agafarse. Agarrarse. Ap-
ARRANCAGAIXALS. m. Lo qui fà dit oficl. Sa- prehendo, is. || esgarraparse.
camuclas, dentista. Dentium exlortor, avulsor. ARRAPAT, DA. p. p. Rapado. Depilatus. ||

ARRANGADURA. f.
y Agarrado. Apprehensus.
ARRANGAMENT. m. La acció y efecte de ar- ARRAPÓS, A. adj. S' aplica al mos que's posa
rancar. Arranque. Eradicatio, avulsio, nis. ||
Dit dels als caballs de boca dura. Aspero , duro. Lupa-
cabells. Mesadura. Depilatio, nis. tum, i.

ARRANCAR. V. a. Traurer de arrel una cosa ARRAS. m. Drap. tapiceria.


que està plantada. Arrancar. Eradico, extirpo, as. \\
ARRASADOR, A. m. y f. Qui arrasa. Allanador.
met. Traurer del pit las reumas ó gargalls. Arrancar. Complanalor, is. 1|
rasadora.
Excreo, as. \\
Traurer ab violència alguna cosa de ARRASADURA. y
alguna part, com un clau, caixal, etc. Arrancar. ARRASAMENT, m. ant. La acció y efecte de
Eruo, refigio, is. met. Péndrer ab violència. Arran-
||
arrasar. Allanamiento. Complanatio, subjectio, nis.
car. Aufero, ers, corripio, is. |]
Apartar à algú de II
Lo de las mesuras. Rasadura. Hostorio ada;quan-
sòn propòsit. Sacar, arrancar. A sententia deducere. di actio.

U Gonseguir ab manya que algú diga alguna cosa. ARRASAR, v. a. Aplanaria superfície de alguna
Arrancar, sacar, Astu occulta exprimere, elicere. ||
cosa. Arrasar, allanar. Exíequo, complano, as. ||

ARRABASSAR. 1. |]
Couseguir una cosa à forsa de ins- Arruïnar, assolar, algun edifici. Arrasar. Everto, di-
tàncias 6 impertinéncias. Arrancar, sacar. Extor- ruo, is. []
Llevar lo curull à las mesuras. Descolmar.
queo, es, eripio, is. ||
Eixir de una part pera anar Mensuraí cumulum demere.
à altra. Partir, salir, arrancar. Exeo, abeo, is. ||
Co- ARRA3ARSE. V. r. Serenarse, desferse 'Is nú-
mensar, principiar los archs ó voltas. Arrancar, vols. Arrasarse. Nubes evanescere.
mover. Fornicis fundamenta ponere. [|
met. Traurer ARRASAT, DA. p. p. Arrasado. Ex«quatu3,
del enteniment. Sacar. Invenio, fingo, is. []
ant. Des- complanatus. ||
Umplir alguna cosa fins à la vora.
baratar. Arrasar. Impleo, es.
ARRANCAR i CÓRRER ó LA CARRERA, fr. Posarsc à Cór- ARRASTRADAMENT. adv. m. Ab traballs y
rer ab violència. Echar, apretar, arrancar à córrer. misérias. Arrastradamente. Pessimè, perversè.
Se pedibus credere, cursum capere. ARRASTRADURA. f. La acció y efecte de ar-
ARRANCAR DE SOCA Ó DE SOCA Y ARREL. fr. Tràurer rastrar. Arrastramiento. Raptatio, reptatio, nis.
las plantas, brolla y malesas pera poder cultivar la ARRASTRAR. V. a. Arrossegar, portar per ter-^
terra. Desmaiar, descuajar, arrancar de cuajo. Eradi- ra alguna cosa íirantla de un cap. Arrastrar. Traho,
co, as. is, rapto, as. ||
met. Atràurer à la voluntat ó dicta-
ARRANCAR LO BüLL. fr. Comeusar à bullir. Levantar men de Ad suara senten-
altre. Arrastrar, arrebatar.

el hervor. Efervescere, infervescere. tiam adducere. En alguns jochs de carlas surtir


||

ARRANCAR LO PLOR. fr. Comcusar à plorar. Soltar, per trumfo. Arrastrar. Ea charta in ludo ufi, cui
romper el llanto. Lachrymas solvere. omnes pareant. En la moral, gobernarn os las pas-
||

ARRANGARSE. V. r. Establirse en algun lloch, sions. Arrastrar. Passiones aliquem absorbere.


adquirint en ell lo necessari pera passar bò. Prospe- ARRA8TRAT, DA. p. p. Arrastrado. Raptatus.
rar, arraigar. Opes augere. II
m. Rargant, infame, pervers. Malvado, perversa.
ARRANCAT, DA. p. p. Arrancada. Àvulsus. ||
Kefarius, ii, sceleratus, i. [|
adj. Penós. Arrastrado.
adj. Qui ab sòn traball ha lograt una fortuna regu- iErumnosus.
lar. Arreglado, acomodado. Locuples, etis. ANAR ARRASTRAT 6 COM ÜN ARRASTRAT. fr. YÍUrCf
ARRANCATS. adj. pi. En lo blasó, arbres
y en mòlta pobresa, traballar mòlt y no poder medrar.
plantas que descubreixen las arrels, y 'Is membres Andar arrastrando. Adversa fortunA premi.
dels animals que semblan arranca ts. Arrancados. In viüREn ARRASTRAT. exp. La vida penosa ó que's

TOMO I. 18
130 ARR DICCIONARI ARR
passa ab traballs y disgusts. Vida arrastrada ó de ARREBATAT, DA. Extasiat. Arrobado,
p. p.
perros. ^Erumnosa vita. arrebatado. In extasim raptus. |) Precipitat, impe-
ARRASTRE. m. En alguns jochs decartas la ac- tuós. Arrebatado. Rapidus, prajceps.
||
Dit del home
ció de arrastrar. Arrastre. Charlae emissió, cul hi- inconsideraty precipitat en sas accions. Arrebatado.
sores pareant. En las universitats ï acte de ar-
|| Inconsultus, consiliis praeceps.
rastrar bayetas en classe de pretendents. Arrastre. ARREBOL. m. Bermelló que apareix en los nú-
Syrmatis in scholis usus. vols al eixir ó póndrerse 1 sol. Arrebol Rubeus co-
ARRAULLIR. V. n. Parlant de algunas béstias lor. I)
ant. Color encarnat. Arrebol. Purpurissum, i.
erissar las orellas, tirarlas al detràs en acció de vo- ARREBÓS. m. embós.
ler mossegar, tirar cossas ó embestir. Amusgar. ARREBOSSAMENT. m. Embós de las donas pe-
Morsus jumenta demissis auriculis minari. ra no sér conegudas. fíebujo. Oris obductio.
ARRAULLIRSE. V. r. Arronsarse. Encogerse, ARREBOSSADOR, A. m. y f. Instrument pera
Murrucarse. Sesecontrahere, coartaré. [|acobardir- arrebosar. Plana. TruUa, as.

8B. ARREBOSSADURA. f. La acció y efecte de es-


ARRAULLIT, DA. p. p. Encogido, acurrucado. campar lo morter per la T^arei.Revoque. Dealbatio, nis,
Animo demissus, ARREBOSSAR. V. a. Exténdrer ó escampar lo
ARRAVAL. m. ÀRHABAL. morter en la cara de la paret. Revocar, jaharrar. Pa-
ARRAYGADURA. f. La acció y efecte de criar rietes dealbare, poliré. || Donar dos capas pera pin-
arrels las plantas y arbres. Radicacion. Radicatio, nis. tar al fresch. Entunicar. Duplici crusla instruere,
ARRAYGAR. v. n. ant. y derivats. AanELAB. secundo incrustaré.
ARRAYGO. m. Béns arrels ó immobles. Arraigo. ARREBOSSARSE. V. r. ARREMANGARSE. ||
Tapar-
Praediorum possessió. se la cara ab la capa etc. Embozarse, revolverse. Fa-
ARREAMENT. m. ant. arreu. [[ Forniment. Ar- ciem velaré, pallio obtegere.
madura. Armamenta, orum, ARREBOSSAT, DA. p. p. Revocado. Dealbatus.
ARREAR. V. a. ADORNAR, ATAVIAR. II
Embozado. Pallio velatus.
ARREARSE. V. r. Provehirse de lo necessari per ARRECONAR. v. a. ARRACONAR,
la manutenció. Proveer, componerse. Provideo, es. ||
ARREDOLAR.v. n. rodolar.
ABRANJARSB. ARREGLADAMENT. adv. m. Ab arreglo. Ar-
ARREAT, DA. p. p. Dispuesto, aparejado. Dispo- regladameníe,moderadamente. Amussim. |) Conforme,
silus. segons. Arregladamenie. Ad normam.
ARMAT DE PKRiR. loc. ant. À punt de ferir ó de ARREGLADissiM, A. adj. süp. Arregladisímo.
escometre. Armado de todas armas. Arma inductus. Moderatissimus.
ARREBASSADA. f. La acció de arrabassar la ARREGLADÍSSIMAMENT. adv. sup. Arregla-
terra. Descuajo. Eradicatio, nis. disimamente. Modera tissimè.
ARREBASSAR. v. a. y derivats, arrabassar. ARREGLAMENT. m. La instrucció per escrit
ARREBATADA. Sols f. s' usa en la frase: tocar pera la direcció ó gobern de alguna cosa. Reglamen-
LA ARREBATADA. Tocar à rebüto. Ad arma conclamare. to, regla. Ordo, inis, dispositio, nis.

ARREBATADAMENT. adv. m. Precipitada- ARREGLAR. V. a. Posar cada cosa ahont li to-


ment, sens consideració. Arrebatadamente, atrope- ca. Arreglar. M normam aliquid dirigere. [| Confor-
lladamenle. Temeré, inconsultò. mar las accions à la regla. Reglar. Ad normam age-
ARREBATADOR, A. m, y f. Qui arrebata. Ar- re. II
En las fundicions de lletra, donar al motllo
rebatador. Raptor, is. per medi de las alsas la proporció que demana 'I

ARREBATAMENT. m. La acció de arrebatar. cos de la lletra. Arreglar. Ordino, as. |j


Subjectar.
Arrebatamiento Direptio, nis.
. || Suspensió dels sen- Arreglar. In ordinem cogere, reducere.
tits, particularment en la mística. Èxtasis, arroba- arreglar sas cosas. fr. Fèr testament. Arreglar
miento. Èxtasis, is, animi à sensibus alienatio. [|
sus cosas, hacer testamento. Testor, aris, testamentum
Furor, ímpetu de una passió violenta. Arrebatamien- conscribere.
to, acaloramiento. Furor, is, vehemens animi com- ARREGLARSE. v. r. Seguir la regla, lley ó cos-
motio. II
ant. robo. || admiració, pasme. tum. Arreglarse, conformarse, acomodarse. Ad nor-
ARREBATAR. Péndrer ab violència alguna
v. a. mam se conformaré. j|
Moderarse, reduhirse, refor-
cosa. Arrebatar. Arripio,
is, raptim capere. Atràu- |1
marse. Arreglarse, reformarse, templarse. Se conti-
rer, suspéndrer ï animo ó sentits, com fa la elo- nere. || Compóndrerse, donarse ànsia. Componerse,
qüència, música, hermosura, etc. Arrebatar. Traho, bandearse. Sibi providere.
is, mentem arripere. ||
robar. ARREGLAT, DA. p. p. Arreglado, reglado. Or-
ARREBATARSE. V. r. Elevarse en esperit. dinatus.
Arrobarse, arrebatarse. In extasim rapi. [|
Enfuris- ARREGLO, m. Regla, orde. Arreglo. Norma, se,

marse, deixarse llevar de una passió. Arrebatarse. ordo, inis.


Furore, furorearripi. Admirarse, pasmarse, Arro-
1|
ab Arreglo, m. adv. Segons regla. Con arreglo.
larsc, asombrarse. Admiratione rapi. Ad normam, ad praescriptum.
ARR CATALÀ. ARR 13t
ARREL. f. La part ínfima dels arbres y planlas Embestida, Arremetida, arremetimiento. Irruptio, in-
soterrada, per ahont se'ls comunica la substància vasió, nis CORREGUDA. II

vegetativa. Raiz. Radix, icis. || La part inferior de ARREME8A. f. Embestida, Arremetida. Irrup-
qualsevol cosa, majorment si està sota terra. Raiz. tio, incursió, invasió, nis.
Radix, icis, bassis, is. ||
Lo principi ú origen dequal- ARREMETIDOR. m. Qui arremet. Arremeledor.
sevol cosa. Raiz. Fundamenium, i. Aggressor, is.

ARREL DE BOIG. met. Lo geni inconstant. Vena de ARREMETIMENT. m. ARREMESA.


loco. Animi, mentis inconstanfia, furor, oris. ARREMÉTRER. V. a. Acométrer ab ímpetu y
ARREL DEC\ixAL. Raigoii. Denlis molaris radix. fúria. Arremeter. Irruo, invado, is. || Llansarse à
DE ARREL. m. adv. Enterament. De raiz. Eradi- péndrer alguna cosa. Arremeter. Arripio, is. | in-

cilús. quietar, PROVOCAR.


ARRELS, f. pi. Las fibras que à manera de fils te- ARREMIR. V. a. ant. amenassar, desafiar. ||

nen alguns arbres y plantas. Barhas. Fibrae, arum. ARREMÉTRER.


POSiR ARRELS, fr. ARRELàRSE. ARRENCAR. V. a. y derivats, arrancar.
ARRELADAMENT. adv. m. Ab firmesa ó per- ARRENDABLE. adj. Lo que's pót arrendar. Ar-
manència. Arrnigadamonte. Firmiler. rendable. Conduclitius.
ARRELAMENT, m. La acció y efecte de arre- ARRENDADOR, A. m. y f Qui dóna en arren- .

lar. Arraif/adum. Radicum emissió. dament. Arrendadero, arrendador. Locator, is. |] àr-
ARRELAS8A. f. aura. Raigon. Grandis radix, RENDABLE. II
ARRENDATARI.
ARRELAR. V. n. Posar arrels los arbres y plan- ARRENDADORET. m. d. fam. Arrendadorciïlo.
tas. També s' usa com recíproch. Arraigar, encepar, Conductor, is.

ef/mr rfl/fcs. Stirpesco, is, radices emiflere, agere. ARRENDADORET, MENJAR EN PLATA Y MORIR EN GRI-
II
Aüansar ab béns immobles la responsabilitat. Ar- LLET. ref. Se diu perquè 'Is arrendadors solen gas-

raigar. Praídibus judiciura firmaré. tar massa, y al passar comptes són alcansats, y ve-
ARRELARSE. V. r. Adquirir algú béns immo- nen à parar à lapresó. ArrendadorciUos, comcr con
bles en lo paratge ahont s' ha establert. Arraigar- plata y morir en grillos. Yescere in argento, in vin-
se. Sedem, domicilium collocare. ||
met. Péndrer clis moriere, redemptor.
peu, afirmarse algun us, virtut, vici ó costum. Ar- ARRENDAMENT, m. La acció de arrendar y '1

raigarse. Diuturno usu aliquid firmari. || Estar nna preu que produheix la cosa arrendada. Arrendamien-
cosa introduhida de mòlt temps. Arraigarsc. Diutur- to, arriendo. Locatio, conductio, nis, redemptura, a;
no usu statutum esse. locationis pretium.
ARRELAT, DA. p. p. Arraigado. Stabilitus, fir- ARRENDAR, v. a. Donar per un temps deter-
matus, radica tus. ||
adj. S' aplica al que tè posses- minat una finca pel preu convingut. Arrendar.
sions. Arraigado. Praediis fungens. Loco, eloco, as. ||
Péndrer en arrendament. Arren-
ARRELETA. f. d. Raicilla, raiceja. Parva radix. dar. Redimo, conduco, is. ||
Dit de las herbas. Alen-
ARREMA. adv. Ab extravio ó fora de regla. giiar. De pascuis convenire. ||
redimir, rescatar.
A trasmano. Procul hinch. NO arrendo la ganancia exp. fam. Denota que
LI

ARREMANGAMENT. m. La acció y efecte de algú està en perill, ó exposat al càstich que mereix.
arremangar ó arremangarse. Arremango. Vestís su- No le arriendo la ganancia. Nihil invideo.
blevatio. ARRENDAT, DA. p. p. Xrrendado. Locatus. fl

ARREMANGAR. V. a. Doblegar ó tirar las mà- ant. REKDIR. 1.


negas per amunt. Arremangar, remangar. Manicas ARRENDATARI, A. adj. Qui pren en arrenda-
subtüs volvere. ment. Arrendatario, arrendador. Conductor, is.
ARREMANGARSE. V. r. Doblegar ó tirar per ARRENDIR. V. a. y derivats, rendir.
amunt la part inferior del vestit talar, fér falda. ARRENGLAR. V. a. y derivats, arreglar.
Arregazarse, enfaldarse, arremangarse. Laciniam le- ARREPAPARSE. Y. r. Exténdrerse en lo si-
vare, tollere. ||
Lo vestit sota la aixella, Sobarcar. tial, asentarse ab mòlta comoditat y repòs. Rella-
Vestem sub axillam sublevare. ||
met. Empéndrer narse, repantigarse, recalcarse. Leniter, oscitanter de-
de fort y de ferm ó ab empenyo alguna cosa. Arre- sidére,
mangarse. Rem acriter aggredi. ARREPAPAT, DA. p. p. Arrellanado, arrepapa-
ARREMANGAT, DA. p. p. Arremangado. Su- do. Commodisimè sessus.
blatus, volutus, succinctus. ARREPAR. V. a. ARRAPAR.
ARREMANGO, m. Amenassa, senyal exterior ARREPEL. m. adv. Contra la direcció natural
de voler ferir ó pegar. Amago, ademan. Mina, aï, mi- del pel. A contrapelo, pelo arriba, à pospelo. Adverso
nitatio, nis, piló. II
met, Ab repugnància. Cuesta arriba, úrepelo.
FÉR ARREMANGos. fr. Fér ademaü 6 acció de pegar. Adversus, repugnans, animus.
Amagar. Minor, aris. ARREPENTIDAS. f. pi. Se diu de las donas
ARREMATAR. V. a. y derivats, rematar. que havent viscut mal se retiran à viurer en clau-
ARREMÉS, A. p. p. Arremelido. Invasus. ||
f. sura en una ordre de St. "Agustí, fundada en lo si-
13^ ARR DICCIONARI ARR
gle XIY. Àrrepeiilidas, cogidas. Ad bonam frugera en algun paratge mòltas personas. Agolparse. Con-
recepta? foeminoe. fino, is.

ARREPENTIGARSE. V. r. ARREPAPARSE. ARREPLEGAT, DA. Recogido, juntado. Congre-


ARREPENTIMENT. m. Pesar de haver fét una gatus, relegalus.

cosa, regularment mala. Arrepenlimiento, metamelos. ARRERA. adv. m. Atràs. Ponè, à tergo. [|
prep.
Poenitentia, a?, metamelos, i. DERHERA.
ARREPENTIRSE. v. r. Tenir sentiment de ha- DE PART DE ARRERA. fr. Dctràs, 60 auséucia. Detràs,
ver fét alguna cosa. Arrepentirse. Dolére, poenitere, d espaldas. Aliquo absente.
pigere. ARRES. m. ant. arreus.

ARREPENTIT, DA. p. p. Arrepentido. Poeni- ARRESADURA. f. ARRASADURA.


lens. ARRESAR. V. a. arrasar. ^ ant. abrear.

ARREPLEGH. m. Viatge de devoció à alguna ARRESARSE. V. r. abrearse.


^ermita. Romeria. Devota, sacra peregrinatio. ||
La ARREST, m. En lo civil detenció en la casa de
acció y efecte de arreplegar. Cojedura. Collectio, cadahu. Arresto. Custodia, ai. |j
Entre militars, presó.
nis. l]Munt, pila, agregat de mòltas cosas de una Prision, arresto. Custodia, ae, in vinculis detentio.
mateixa ó diferent espècie, posadas en un lloch con- ARRESTAR. V. a. Posar en arrest. Arrestar. In
fusament. Monton. Cumulus, acervus, i. Concur- j| vinculis detinere. ||
v. r. Atrevirse, etc. Arrestarse.
rència, rehunió de personas. Gentio. Hominum con- Audeo, es.

fusa multitudo. II
FIRA, 11
RACONADA. 2. ARRESTAT, DA. Arrestada. In vinculis deten-
ARREPLEGADÍS, 8A. adj. Lo qui s' arreplega lus.
sens elecció, y sols pera augmentar lo número. Alle- ARRESTELLADA. f. Restellera. Rimero. Cumu-
gadizo. CoUectitius. lus, i.

ARREPLEGADOR, A. m. y f. Qui arreplega. ARRESTALLAR. v. a. Apilar. Hacer un rimero,


Allegador. CoUeclor, is. ||
Captador, Demandador, apilar. Cumulo, as.

cuestor. Petitor, postulator, is. ||


ter. tibas. ARREU. m. ant. Lo que serveix pera la hermo-
ARREPLEGADOR DE SAGÓ Y ESCAMPADOR DK FARINA, rcf. sura y pel millor parèixer de alguna persona ó
Se reprèn al que cuyda mòlt de lo que val poch, y cosa. Adorno^ atavio, arreo. Ornatus, cultus, us. ||
descuyda lo que val mòlt. Allegador de ceniza y ter. ARADA. II
adv. m. Sens deixar res. Seguido y ar-
derramador de harina. In minimis diligens, in mag- reo, fam. Continuo. ||
adv. t. Luego. Ergo, igitur. ||

nis negligens. Indistinctament. Indistintamente. Indistinctè. [|


Suc-
ARREPLEGAR, v. a. Rébrer en sí alguna cosa, cesivament, etc. com un dia per altre y dos arreu.
y així 's diu : la mar lot ho arreplega. Recoger. Ab- Arreo, de cada dia. Continuo, quotidie.
sorbeo, es, recipio, is. [j
Juntar cosas separadas, A TOT ARREU Ó PER TOT ARREU. m. adV. Ahont 86
recuUir. Juntar, recoger. Congrego, as, relego, is. [|
vuUa. Por do quiera, donde quiera, do quiera. übi-
Recobrar lo que s' havia deixat algú en algun lloch. cumque, ubilibet.
Recoger. Recupero, as, recoUigo, is. ||
Anar juntant UNA PER ALTRA Y DOS ARREU. fr. Una por otrtt y dos
poch à poch y guardant especialment los diners. al golpe ó vez. Unum post aliud et duo simul.
Recoger, allegar. Sensim recoUigere, in futurum re- ARREUS, m. pi. Tot r armeigó aparells necessaris
ponere. ||
Recullir los fruyts de la terra, com vi, pera fér alguna cosa. Arreos, aparejos. Consectaria,
blat, olivas, etc. Coger, recoger. Fructus decerpere, orum. Vestits, adornos, etc. Arreos. Ornatus, us,
II

colligere. j]
Recullir y desar que està dispers ó es-
lo instrumenta, orum.
barriat; y així 's diu : arreplega la plata, 'Is pa- DONAR LOS AREus. fr. Subministrar pera fér alguna
pers, etc. Recoger, alzar. In cusiodiam recipere. || cosa. Dar recado. Necessària suministrare.
Donar acuUiment à algú. Recoger, acoger. Recipio, ARRI. Veu pera fér caminar las cabalgaduras.
is. II
Posar en algun retiro ó casa de beneficència als Arre. Eja, age. cabalcadura. p Expressió que ser-
||

desamparats, etc. Recoger. Recipio, is. ||


Suspéndrer veix pera suspéndrer ó detenir à algú en lo pas ó
lo curs de alguna cosa pera esmenaria ó que no discurs. Alto ahí. Sisle gradum, vocem. | exp. fam.
linga efecte. Recoger. Usum interdicere, ad tempus ab que's mana à altres que se'n vajan de alguna
defendere. \\ Apuntar notícias ó espècies de varis part. Alto de ahí ó alto de aquí. Eajnus hinc, age.
autors. Recoger. Colligo, is. Tancar à algú per boig. || DIR TANT PROMPTE ARRI COM XO. lOC. NO Sér COnSC-
Recoger. Insanumin custodiamredigere. En alguns || qüent en lo que's diu. Decir unas veces cesta, otras
jochs de cartas, recullir la basa. Asentar hbaza. ballesta. Temeré, incongruenter loqui.
Pagellarum sortera singulam colligere. [] plegar. ||
ARRIÀ, NA. adj. Qui segueix los errors de Arrio
Dit de la gent que's recull pel servey del Rey, Re- y lo que pertany à sa secta. Arriano. Arianus.
clutar, enganchar. Milites conscribere. ARRIALLAMENT. m. ant. Rialla descompassa-
ARREPI.EGUEMNOS Y ANAUHl. loC. LO PATRÓ ARANYA, da. Risada, carcajada. Cachinnus, i.

etc. ARRIALLAT, DA. m. y f. ant. Rialler. Risueíio.

ARREPLEGARSE. v. r. Rehunirse. Junlarse, Ad risum pronus, cachinno, onis.

reunirse. Coéo, is, se congcegari, [j Junlarse de cop ARRIANISME. m. La secta y heretgia de Ar-
ARR CATALÀ. ARR 133
rio, heretge del sigle iv. Arrianismo. Arrianismus. ARRIBAR Y MÓLDRER. loc. fam. y
ARRIAR. V. a. Fér caminar à las cabalcaduras. ARRIBAR T ENGRANAR, loc. mct. Expüca la brcvedal
Arrear. Stimulo, as, jumenta ad cursuin agüare. ||
ab que's logra alguna cosa. Llegar y besar el santó.

nàut. Baixar las velas ó banderas. Arriar. Navis Brevi rem conficere.

vela, vexilla submittere. |]


naut. Allargar, afluixar NO ARRIBAR À LA SOLA DE LA SABATA Ó DEL PEU. fr.
un aparell ó cap que està liesso. Arriar. Relaxo, as, met. Denota la excessiva diferència que hi ha de una

remitio, is. persona à altra. No llegar al zancajo ó d la suela de

ARRIAT, DA. p. p. Arriado. Slimulalus, velis su zapato. Longè inferiorem alteri esse,
submissis. NO ARRIBAR A MES Ó MES ENLLÀ. fr. ARRÍBAB À POCH.
ARRI ATA. fti\TA. f. SI ARRIBA, NO ARRIBA, Ó SI ARRIBA NO BASTÀ. expP.
ARRIBADA, y f. Denota que una cosa es tant escassa, que apenas
ARRIBAMENT. m. L' acte de arribar algú à basta pera lo que ha de servir. Si alcanza no llega.
paratge determinat. Llegada, arribo. Adventus, us, JJgrè suíïïcit.

Lo de la nau al port. Arribada, arribaje. Navis


II
ARRIBARSE. V. r. Anar à alguna part no mòlt
adventus. propinquitat. ||
distant. Llegarse. Accedo, is.
ARRIBAR. V. n. Entrar la nau al port. Arribar, ARRIBAT, DA. p. p. Llegado. AdvBOtus.
aportar. Appeüo, is,porlum tenere. ||
Entrar à qual- BEN ARRIBAT siAU. exp. Ab quc's desitja la felís

sevol paratge lo qui vé de altre. Arribar. Adrenio, arribada de algú. Bien venido seas. Gaudeo adventum
is, advento, as. ||
Refugiarse la nau per algun perill tuum, mihi carus reditus tuus.
al port ahont no's dirigia. Arribar. Ad portum ap- ARRIBO, m. ARRIBADA.
pellere, confugere. |j nàut. Inclinar lo cap ó proa de ARRIERET, A. m. y f. d. Arrierilo. Agaso, nis.

la nau envers ahont va '1 vent al navegar. Arribar. ARRIERIA. f. L' ofici de arriero. Trajin. Sub-
Proram verlere. ||
Bastar, durar; y així 's diu: lo vectio, nis.
diner no arribarà pera pagar tots los deutes- ARRIERO. m. Qui mena carruatges grans, com
Llegar, akanzar. Devenio, pervenio, is. Durar fins [j sòn galeras, carabàs, etc. Arriero. Agaso, nis.
à temps determinat, com: aquest malalt farà prou si ARRIGOL. m. ant. tip.
ARRIBA al diumenge. Llegar, alargar. Duro, as, per- ARRIGOLARSE. V. r. ant. atiparse.
venio, is. II
Entóndrer, compéndrer. Akanzar. In- ARRIMADERA. f. L' adorno de tela ó estora

genio assequi, comprehendere. ||


Yenir lo temps de fina- que's posava en las parets dels estrados, desde
sér, sufrir, ó fér alguna cosa. Llegar. Yenio, accedo, terra fins à uns sis pams. Yuy se fa de pintura.
is. II
Gonseguir lo que's pretén. Llegar, akanzar. Ad Frisos, y arrimadillo. pr. Parietibus aífixa storea.
optatos exitusprovehi. || Allargar finsà certa distàn- ARRIMADÍS. m. AGAFADÍs. Lo que es pera ||

cia alguna cosa, com la vista, '1 tir. Akanzar. At- arrimarse à alguna part. Arrimadizo. Admovendum.
lingo, is. II
Importar, costar alguna cosa à cert preu. i. II
met. GORRERO.
llegar, subir. Valeo, es, aistimor, aris. || Yerificarse ARRIMADURA. f.
y
'1 temps de sér ó fér alguna cosa per torn ó tanda. ARRIMAMENT. m. La acció de arrimar. Arri-
Llegar. Succedo, is. ||
Tocar alguna cosa à cert ter- madvra. Admolio, nis.
me, com la capa li arriba als talons. Llegar, akanzar. ARRIMAR. V. a. Aproximar una cosa à altra.
Pertingo, is. ||
Junt ab altres verbs pren la significa- Arrimar, acercar. Applico, as, admoveo, es, ||
arra-
ció de ells, com si ho arriba à saber. Llegar. ||
Anar conar. 2. 3. 4. jj
estrebar.
à alguna part per alguna diligència. Llegarse. Acce- ARRIMARSE. V. r. Apoyarse. Arrimarse. In-
do, is. II
Yéurer. lo fi de lo que's desitja. Arribar, cumbo, is, innitor, eris. |1
met. Refugiarse al amparo
Yoti corapotem fieri. sobrevenir. protecció de algú. Arrimarse. Alicujus patrocinio
|]
y
arribar a tü per tü. fr. arribar per exllà. adhairere. ||
Acostarse. Acercarse. Adsum,ades, pro-
ARRIBAR AL CAP. ív. Llegar a las molas. 3Ianus coa- pinquo, as. ||
Aproxiraarse al coneixement de alguna
serere. cosa. Acercarse. Accedo, is. {\
Abrassar, seguir lo
ARRIBAR MÒLT MAL. fr.
y dictamen de altre. Arrimarse. Alicujus sententia)
ARRIBAR MÒLT PER ENLLÀ. fr. Estar lo malalt en adhairere.
gran perill. Llegar al cabo ó ú las puertas de la ARRIMAT, DA. p. p. Arrimado. Accessus.
muerte. Morti proximè devenire. arrimat a la seva. loc. Perlinàs en son dictamen.
ARRIBAR PER ENLLÀ. fr. Arribar algun negoci al Temútico, cerrado como pié de mxdcto. Propositi, sua;
major apreto. Llegar d las dagas. In arctorem esse. sententitC tenax.
II
Insultarse 'Is que's barallan, dihentse paraulas ARRIMO. La acció de arrimar, ó arrimarse.
injuriosas. Llegar d tú por tú. Arrojémelas y arrojé- Arrimo. Accessio, appropinquatio, nis. Lo favor,
||

selas. Inofficiosè, nimis familiariter agere. amparo ó protecció dels poderosos. Arrimo, búculo.
ARRIBAR POCn ENLL.Í. fr. ARRIBAR A POCH. Praísidium, ii, baculus, i, favor, is.
ARRIBAR PRIMER, fr.Acudir abans que'Is altres al ARRIO. m. ter. Certa classe de selvatgina.
lloch de rehunió. Ganar la palmatoria ó palmeto. ARRIPAR. V. n. ant. arribar.
Anlevenio, is. ARRISCADAMENT, adv. m. Ab perill. Arnes-
134 ARR DICCIONARI ARR
gadamente. Periculosè. H Atrevidament. Arriscada- ARROGADOR, A. m. y f. Qui s' arroga ó apro-
menle. Audacter, temeré. pia alguna cosa. Arrogador. Arrogator, is, sibi
ARRISCADÍSSIM, A. adj. sup. Arnscadïsimo. assumens.
Audacissinms. ARROGÀNCIA, f. Orgull, insolència, supèrbia.
ARRISGAMENT. lU. ARRISCH. Arrogància, altaneria. Supèrbia, insolentia, a;. ||

ARRISCAR. V. a. Posar en perill alguna cosa. Garbo, bisarría. Arrogància, bizarria. Venustas,
També s' usa com recíproch. Arriesgar, aventurar. atis, elegantia, aj.

Periculo committere. ARROGANT, adj. Orgullós, insolent. Arrogante,


ARRISCARSE. V. r. àtrevirse. altanero. Elatus, superbus. []
Valent, briós. Arro-
QUI NO s' arrisca NO piscA. ref. Adverteix que gante. Strenuus, fortis. ||
Galant. Arrogante, gallar-
raòltas vegadas es necessari exposarse à algun perill do. Yenustus, elegans,
pera conseguir alguna cosa. Quien no se aventura no ARROGANTÀS. adj. aum. Arrogantazo. Admo-
pasa la mar: al osado la fortuna le dà la mano. Auda- dum arrogans, strenuus.
ces fortuna juvat. ARROGANTÍSSIM. A. adj. sup. Arrogantisimo.
ARRISCAT, DA. p. p. Arriesgado. Commissus. Yaldè elegans.
li
adj. Atrevit. Osado, arriscado. Irapavidus, audax. ARROGANTMENT. adv. m. Ab arrogància. Ar-
ARRISCH. m. Exposició perillosa, niesgo. Alea, rogantemente. Arroganter.
a?, periculum, i, discrimen, inis. [1 atreviment. ARROGAR. V. a. Atribuir, apropiar algunas co-
ARRISSAR, nàut. Plegar, baixar las velas. Arri- sas inmaterials, com facultats, jurisdicció. S' usa
zar. Yela religare. | Assegurar ab cordas alguna com recíproch. Arrngarse. Sibi arrogaré, assumere.
cosa pera resistir al balans de la nau. Arrizar, trin- ARROGAT, DA. p. p. Arrogado. Arrogatus.
car , alotar. Funibus, firmaré. ||
Lligar los rems. ARRAJADAMENT. adv. m. ant. arruixadament.
Afrenillar. Reraos inhibere, religare. ]|
nàut. Prolon- ARROJADÍS, sa. adj. Tiradís, llansadís. Arro-
gar la artilleria de proa à popa, arrimantla à las jadizo. Issilis.

amuradas pera tancar las portas, y fér Iloch. Arrizar. ARROJAMENT. m. ant. ARRISCH.
Ad navis latus tormenta bellica accommodare. ||
ARROJAR. v. a. ant. Llansar, tirar, etjegar.
Posar y assegurar lo bot en la nau. Arrizar. Lem- Arrojar. Jacio, conjicio, emitto, is.

bum navi religare. ARROJARSE. v. r. Abalansarse, tirarse ab ím-


ARRISSAT, DA. p. p. Arrizado. Religatus. petu, Arrojarse. Sese immittere. ||
Obrirse camí,
ARRITJOLS. m. pi. ter. aritjols. ferse fér Iloch per forsa. Arrojarse. Prorumpo, is.
||

ARROBA. f. Pes de 26 lliuras de 12 unsas cada met. Arriscarse, àtrevirse imprudentment. Arrojarse,
una. Arroba. Yiginti sex librarum pondus. Praícipitanter audere.
contar per arrobas. fr. mef. Ponderar mòlt. Echar ARROJAT,DA. p. p. Arrojado. Immissus. |i
adj.
por arrobas. Supra modum augere. ARRUIXAT.
LO MAL VE A ARROBAS Y SE'n VA A UNSAS.
rcf. DcUOta ARROMANSAR. V. a. ant. Posar en romans lo
que'ls mals venen de prompte y se'n van ab mòlt que està escrit en altra llengua. Romancear, roman-
espay. Jíl mal entra à brazadas, y seva ú pulgadas: zar. In vernaculam linguam vertere.
los males entran por arrobas, y salen por adarmes. ARROMANSAT, DA. p. p. Romanceado. In ver-
Lentè admodum infirmitas recedit, cum initio supra naculam linguam versus.
modum ingravescat. ARRONSAMENT. m. La acció de retirarse y
ARROCAR. V. a. ant. Fér trossos. Despedazar, apretarse entre sí las parts de un cos elàstich. Con-
hacer pedazos. Lacero, lanio, as. traccion, encogimiento. Contractiuncula, ae, contrac-
ARROCINAT, DA. adj. Semblant al rocí. Arro- tio, nis. [|
La acció de retirarse 'Is nervis.
anat.
cinado. Manno similis. Contraccion, crispadura. Tètanus, i, nervorum con-
ARRODILLAR. V. a. y derivats, agenollar. tractio.
ARRODONIMENT, m. La acció de arrodonir. ARRONSAR. V. a. Retirar comprimint. Encoger.
Redondeamiento. Rotundalio, nis. Coarcto, as, contraho, is. nàut. Alsarse la nau,
1| y
ARRODONIR, v. a. Posar rodona alguna cosa. pujar las àncoras à las mesas de guarnició. Arron-
També s' usa com recíproch. Redondear. Rotundo, zar. Levare anchoras.
torno, as. ARRONSARSE. v. r. Encullirse. Encogerse, y
ARRODONIRSE. v. r. Limitar los gastos segons acurrucarse si es en lo llit. Sese contrahere. |I
fam.
la renda. Redondearse, recojerse, cenirse. Sumptus MORIR.
diminuere, corrigere. || met. Descarregarse de sos ARRONSAT, DA. p. p. Encogido, acurrucado.
cuydados, deutes ó dependéncias. Redondearse. A Contractus.
curis, vel negotiis se omninò liberare. ARRONYONAT, DA. adj. En forma de ronyó.
ARRODONIT, DA. p. p. Redondeado. Rotundatus. Arrinonado. Renis formam referens.
ARROGACIÓ. La acció de arrogar y arrogar-
f. ARROP. m. Lo most bullit fins à adquirir la con-
se. Arrogacion. Arrogatio, nis. \\ for. Afillament. sistència del aixarop, y 's solen courer ab ell algu-
Arrogacion, adopcion. Adoptio, nis. nas fruytas, com talladas de meló, pomas, etc. Roh,
ARR CATALÀ. ARS 13J
arrope. Sapa, Lo de moras. Diamoron, arrope
ae. |]
roba que està mal plegada. Ruga, arruga. Ruga, ac.

de moras. Syrupiis ex morum succo, diamoron, is. II


Las que fà '1 vestit per estar mal cosit. FucUes.
ARROPADOR, A. m. y f. Lo qui anopa. Ar- Plica, io, sinus, us. ||
crespadlra.•
ropador. Slragiilis tegens. ARRUGAMENT. m. La acció y efecte de arru-
ARROPAMENT. m. La acció de arropar. Ar- gar y arrugarse. Arrugamiento. Corrugatio, nis.
ropamienln. Conleclio, nis, ARRUGAR, v. a. Fér arrugas. També s' usa
ARROPAR. V. a. Abrigar ab roba. i rroprtr. Yes- com recíproch. Rugar^ arrugar. Rugo, corrugo. as.
tibus, slragulis fovere. Ij
Posar arrop à alguaa cosa. II
CRESPAR.
Arropar. Sapa condire. ARRUGARSE. v. r. fam. Morir. Arrugarse.
ARROPAT, DA. p. p. Àrropado. Yeste involu- Obeo, is.

lus. ARRUGAT, DA. p. p. Rugoso, arrugado. Ruga-


ARROPERA. f. Yas pera tenir arrop. Arropera. tus.

Mustariuni, ii. ARRUHINAR. V. a. Espatllar, assolar algun


ARRÒS. m. Gra com lo del blat, però blanch, y ediíici. Arruinar. Diruo, corruo, is. |]
Desiruhir, raal-
de mòlt aliment. Lo mateix nom tò la planta. Arroz. métrer la gent de guerra los edificis y tot lo que
Oryza, x. troba en lo camp enemich. Talar, arruinar. Yas-
ARRÒS, CATARINA, QUE LA CARN EMBAFA, ref. GIREM DB to, depopulor, aris. jj Causar gran dany ó perjudici
FCLL, etc. en qualsevol línea , y sobre tot en matèria de hisen-

ARRÒS PEIX T PEBROT VOLEN LO VI BEN FORT. rcf. De- da ó interessos. Arruinar, Eíïligo, everto, is. | mel.
nota bè que s' assenta '1 vi en ditas cosas. El ar-
'1 Llansar à pérdrer à algú. Echar por puertas, arrui-
roz el pez y el pepino, nacen con agua y mueren con nar. Perdo, everto, is.

vino. Sorte pares, cucumis ni mirum piscis, oriza, ARRUHINARSE. V. r. Malmétrer la pròpia hi-
incressunlur, agnis, interuntque mero. senda. Perderse, arruinarsc. Ruere, pessüm ire.

ARROSSAL. m. Camp sembrat de arròs. Arro- ARRUIXADAMENT. m. Yalerosament, adv.


zal. Oryza consitus ager. atrevidament. Arrojadamente. Temeré, audacter.
ARROSSEGAR. V. a. Portar per terra alguna ARRUIXADOR, A. m. y f. Qui arruixa. Rocia-
persona ó cosa tirant de ella. Arrastrar. Rapto, as, 1|
dor. Aspergens, entis. m. Lo dels surtidors. Giràn- []

raet. Portàrsen tras sí, ó fér que altre sia de sòn duia. Ad aquas in altum projiciendas instrumentum.
parer. Arrastrar. Ad suam sententiam adducere. ||
11
Instrument que serveix pera arruixar. Rociador.
Tarfamudejar, embrassarse en las paraulas. Rozar- Aspersorium, ii.

se. Balbutio, is, lingua hajsitare. |]


Caminar arras- ARRUIXAMENT. m. La acció de arruixar. Ro-
Irant los peus. Airastrar los pies. Instar seniorum dada. Roratio, nis.
pedes trahere. ARRUIXAR. V. a. Mullar alguna cosa de modo
ARROSSEGARSE. V. r. Anar per terra à rosse- que aygua cayga espargida. Rociar. Roro, irroro,
la

gons ó com los rèptils. Arrastrarse. Serpo, is, rep- as. Salpicar abun glop de aygua alguna cosa, com
II

to, as. la roba que s' ha de planxar. Espurriar. Inspergo,


ARROSSEGAT, DA. p. ip. Arrastrado. Rapfatus. conspergo, is. ||
ant. llansar.
ARROSSER, m. Qui cultiva ò ven arròs. Arroce- ARRUIXAT, DA. p. p. Rociado. Aspersus. ||
adj.
ro. Oryzoc venditor aut cultor. 1| Aficionat à menjar Atrevit, intrépit. Arrojado. Temerarius, audax.
arròs. Arrocero. Oryza} edenda3 cupidus, avidus. [|
ARRUPIRSE. V. r. Retirar las parts del cos en-
ARROSSAL. vers sòn centro. Encogerse, acurrucarse. Sese incur-
ARROSTIR. V. a. ant. rostir. vare, comprimere.
ARRUFADURA. f. nàut. Corvadura de la proa y ARRUPIT, DA. p. p. Encogido, acurrucado.
popa envers amunt. Arrufadura. Prominens navium Compressus, coarctatus.
convexitas. ARRUSÓ. m. ter. farinetas.
ARRUFAMENT. m. ant. ERissAMENT. [Ienüig. ARS. ni. Arbre mòlt espinós ; fà las flors en ra-
ARRL'FAMENT DE NAS. Lo senyal dc repugnància ó mellets, compostas de cinch fuUetas blancas; lo fiuyt
disgust que's fa ab lo nas. Refunfunadura, refunfuno. bermellab molsa blanca, entre dolsa y aspra. 3Ia-
la

Gannitio, nis. juelo, cambron, cambronero. Crata3us,


i. La fruyta |1

ARRUFAR. V. a. Fér arrugas à la roba, crespar- del ars. cireretas de pastor.


la. AlecJmgar. Plico, as. || nàut. Arquejar. Arrufar. ARS BLANCH, m. ARS. f.

Curvo, as. ARS negre. m. L'ars que fa '1 fruyt negre.


ARRUFAR LO NAS. fr. mct. Mostrar desdeny ó re- ARSENAL, m. ADRESSANA.
pugnància. Tòrcer las narices, ó el gesta. Naribus ARSENIGAL. adj. quím. Pertanyent al arsénit.
renuere, apud se mussare. Arsenical. Ad arsenicum pertinens.
ARRUFAR8E. v. r. ant. erissarse. i
enrade- ARSÉNICH.m. y
RARSE. ARSÉNIT. m. Mineral mòlt càustich, matzinas
ARRUFAT, DA. p. p. erissat. ||
enradebat. violen las; ni ha de blanch, que sòl sér transparent,
ARRUGA, Lo f. doblecb ò plech de la pell, 6 de groch y de roig. Arsénico, rejalgar. Arsenicum, i,
136 ART DICCIONARI ART
ARSEPÉLECH. m. ant. arxipélacu. No ser ó no tener arte ni parte. NuUa tenus interesso.
ARSÓ. m. La fusta de devant ó la de detràs en PÉR ART DEL ENCANTAMENT, loc. fam. Sèns saber
la sella de cabalcar. Arzon. Astraba, x, arculus, i. com ni com no; per medis ocults y extraordinaris.

[J
pi. En los telers de mitjas dos pessas laterals una Por arte de birli birloque. Occultè, praiter spem.
à cada costat del teler, que estan atravessadas ab la PER ART DEL DIABLE, exp. Per medi que pareix
prempsa. Arzones. In tibialium textrino cum prselo fora del orde natural. Por arte del diablo. Praíter
duo transversa tigna. natura? ordinem, ope diaboli.
ARSURA. f. ant. ARDOR. QUI TÈ ART VA A QUALSEVOL PART. ref. Eusenya
ART. m. y f. Col-lecció de preceptes ó reglas pe- quant es tenir un ofici pera guanyarse la vida.
útil

ra fér bè alguna cosa. Arte. Disciplina, ai, ars, tis. ||


Quien tiene arte va por toda parte. Arte sua faber in
Per antonomàsia, lo llibre de las reglas de la gramà- prelio habetur.
tica llatina,que compongué Antoni de Nebrija. irfe. TIRAR l' art. Pescar ab ell. Tender las redes. Retia
Latina) grammaticaí ars. met. Indústria, manya.
[] jacere, tendeie. ||
fr. met. Fér totas las diligéncias
Arte. Techna, astutia, 03. Astúcia, artifici, engany.
1| pera conseguir algun fi, Echar la red. Retia mittere,
Arlificio, arte. Fabricatio, nis. H Filat de pescar. Red. tendere.
Tendicula, ss, retis, is, ||
Estament, ofici. Arte. Ars, ARTS. f, pi. Lo curs cumplert de filosofia. Artés.

tis. II
Delicadesa, primor. Arte. Indústria, sa. Artés, ium, lògica;, physica), metaphisica; ars.
ART ANGELICAL ó DiABÓLiCH. Art supersticiós de BONÀS Ó BELLAS ARTS. ART LLIBERAL.
apéndrer lo que's vól per medi de un àngel ó mal ARTECH. ra. ant. Arter.
esperit. Arte angelical ó diabòlica. Ars angèlica. ARTEFACTO. m. Obra, manufactura. Artefacto.
ART DE ENDEVINAR. MÀGICA. Fabrile opus.
ART DE LA TERRA, y ARTELL, m. ant. Garra, ungla afilada, com en
ART DE PAGÉs. Labratiza, agricultura. Agricultura, los animals de rapinya. Garra. Adunca unguis.
ae, ruratio, nis. ARTEMEGA. f.
y
ART DE SANT ANSELM. Art de curaf las llagas sols ARTEMISSA. y f,

ab tocar las venas; es una superstició inventada per ARTEMISSIA. f. Herba, altimira.
Anselm de Parma, y no per sant Anselm, com han ARTEMON. m, nàut. La vela gran de la galera.
volgut alguns. Arte deS. Anselmo. Anselmi ars. Artemon. Artemon, is.
ART DE SANT PAU. ART NOTÒRIA, ARTER. m. ant. Jlanyós, astut. Artero. Callidus,
ART LLiBiïRAL. Lo que pertany mès al ingeni que à versutus. ||
Mentider. Enganoso, falaz. Dolosus, vafer.
las forsas corporals, com la poesia, música etc. Arte ARTER, arter, PERÒ MAL CABALLER. ref. Reppen als

liberal. Liberalis ars. que's valen de astúcias para enganyar à altres. Ar-
ART MÀGICA. mAgICA. tero, artero, però mal Caballero. Dolosus quidem in-
ART MECANicH, Lo quG neccssita mès las forsas del gènua non Índole fretus.
cos que del ingeni, com la fusteria, ferreria, etc. ARTÈRIA, f. anat, Conducto que rep la sanch
Arte mecdnico. Mechanicum opificium. del cor, y la porta à totas las parts del cos, à dife-
ART MILITAR. MILÍCIA. rència de la vena, que ho fa tot al contrari. Artèria.
ART NOTÒRIA. Preparació supersticiosa de dejunis, Artèria, se. \\
anat. articulació. 1,

confessions, comunions y oracions ab que falsament ASPRA artèria, V òrgano de la respiració, Aspera
s' afirma poder arribar à tots los coneixements à artèria ó traquiarteria, cana delpulmon. Aspera artè-
que arribà Salomon. Arte notòria. Notòria ars. ria, animíe ducenda; tubulus, canaliculus.
ART MON COR. loc. S' abrasa mon cor. Arde mi co- ARTÈRIA.^ f. ART, ASTÚCIA.
razon. Ardet cor meum. ARTERIAL, adj . anat. abteriós.
CADA Hü DE SON ART. loC. DONAR l' ART A Qül l' HA. ARTERIETA. f. d. Arttriola. Arteriola, ae, levis
DE ART. m. adv. ant. de manera. artèria.
DE mal ART. loc. Eu mal estat ó disposició. De mal ARTERIÓS, A. adj. Pertanyent à la artèria
arte. Mgro corpore. Arterioso. Arteriacus, arterialis.
DONAR l' art a qui l' HA. ref. Advertir que qui ARTESÀ, NA. adj. Qui exercita algun art mecà-
entén las cosas las ha de El que, ó quien las sabé
fér. nich. Artesana. Artifex, icis, faber, bri.
lastane, lamisadigalaelcura. Tractentfabriliafabri. ARTET. m. d. Artecillo. Minor ars.
LO GRAN ART. loc. Per autonomasia y podria dirse ARTÉTICA. f. Lo mal de gota en las mans. Ar-
mòlt bè per ironia la crysopeya. La gran arte. Cry- tética, gotaartética. Chiragra, aj,

sopeja, a;. ARTÉTICH, CA. adj. Qui pateix en las articu-


mal PÓT judicar del ART QUI EN ELLA NO HI TÈ PART. lacions, y 'Is remeys pera curarlas. Artético, arti-

ref. QUE SAB LO GAT DE FÉR CULLERAS. trico. Arthriticus.


NO ES ART DE PANE QU^BENDO. loC. QUE TÈ QUR VÉU- ARTIACA. m. ARDIACA.
BER LO CUL AB LAS QUATRE TÉMPORAS. ÀRTICH, CA. adj. Se diu del pol septentrional,
NO sÉR ó NO TENIR ART NI PART. fr. No tenir intcrós dels mars y regions cercanas à ell. Artico. Arcticus.

en alguna matèria ó estar enterament exclòs de ella. ARTICLE, f. Part en que 's solen dividir los es-
ART CATALÀ. ART 137
crits. Articulo. Articulus, i, sectio nis. ||En los ARTIGA. f. La terra herma despris do arrabas-
diccionaris qualsevol veu ó accepció que's defineix sada, y treta pera poderla llaurar. Artiga, arompi-

apart. Arliculo, acepcion. Caput, itis, verborum ac- do, noval. Novale, is.

ceptio. gram. Partícula que denota '1 genero dels TRAURER ARTIGAS, fr. y.
II

noms, y són: lo, la en singular, y los, las en plural. ARTIGAR. V. a. Tràurer 1' herm, y preparar
Articulo. Articulus, i. 1|
En las capitulacions ó trac- la terra pera poderla llaurar. Artigar, romper, pani-
tats de pau cada condició. Articulo, pacto, condicion. ficar. Novale proscindere,
Foederis caput, pactura. Generós de còrners. Ge- ||
ARTIGLE. m. ARTICLE.
nero, articulo. Merx, cis. j] for. Excepció prèvia de ARTILLAR. V. a. Armar de artilleria. Artií/or.

un pledejant pera estorbar lo curs de la causa prin- Tormentis bellicis instruere.

cipal. Articulo. Exceptio, nis. ||


Cada pregunta de las ARTILLER, m. Qui professa per principis teó-
que forman un interrogatori. Arliculo. Quaestio, nis. richs la facultat de la artilleria. Arlillero. Machina-

II
anat. articulació. ria arte inslructus. ||
Lo soldat que serveix à la ar-
ARTICLE DE FÉ. Veritat que's déu créurer com re- tilleria. Arlillero. Tormentis bellicis administrandis
velada per Dèu, y proposada com tal per la Iglésia. adscriptus, ignifer miles. ||
Lo que serveix al canó à
Articulo de fe. ChrislianíC üdei caput, articulus. diferència del que serveix al obús que's diu bombar-
ARTICLE DE LA MORT. Los últims momeuts de la vi- der. Arlillero. Tormentis longioribus adscriptua mi-
da. Articulo de la muerte. Suprema vitic hora. les. Q BOMBARDER.
FORMAR ARTICLE, fr. for. Introdubir en un plet una ARTILLER DE MAR. GlassB en la marina à la que s'

qüestió incident. Formar articulo. Incidentem quses- ascendeix desde mariner. Arlillero de marina. Nara-
tionemin causis inchoare. lis ignifer.
FORMAR ARTICLE DE üNA COSA. fr. Contradirla. For- LO BON ARTILLER MORT AL PEU DEL CANÓ. lOC. LO BON
mar ó hacer articulo de alguna cosa. Gontradico, is, SOLDAT MAT RECULA.
in redifllcultatem excitaré. ARTILLERIA, f. L'art de fabricar las armas ma-

PÉR ARTICLES, fr. Por articulos. Articulatira. jors, màquinas y demés aparells de guerra. jirít//e-
ARTICULACIÓ, f. Cada junta ó joch dels dits y ria. Tormentaria ars. Tot genero de màquinas de
||

de altres membres. Articulacion. Junctura, ai, arti- guerra, com canons, morters, etc. Artilleria. Bel-
culamentum, i. Pronunciació clara y distincta de
[j licus apparatus. || Lo cos militar destinat à aquest
las paraulas. Articulacion. Vocum expressió, pro- servey. Artilleria. íMlilüm legió quaï bellica tormen-
nuntiatio. ta curat.
ARTICULADAMENT. adv. m. Ab pronunciació ARTILLERIA DE MONTANTA. La de menór calibre,
clara y distincta. Articuladamenle. Distinclè, articu- que's pót portar sobre las cabalcaduras. Arlilkriade
latim. campana, de batalla, ó de monlana. Tractu leviora
ARTICULAR. Pronunciar las paraulas cla-
V. a. torraenta.
ra y distinclament. Articular. Articulo, as, verba ARTILLERIA GROSSA. La major, que s'emplea contra
formaré. for. Posar en terme de proba las respostas
|| las fortalesas. Artilleria de silio ó gruesa. Sedentà-
dels testimonis. Articular. Quaïstiones in causis ad ria tormenta bellica.
testes interrogandosproponere. [j
altercar. ||
adj.Lo ARTILLERIA VOLANT. La scTvida pcF artülcrs mòn-
que pertany à las articulacions, com dolor articular, tats. Artilleria de à cahallo ó lijera. Equitum tormen-
etc. Articular. Articularius, articularis morbus. ta bellica.
ARTICULAT, DA. p. p. Articulado. Articulatus. APEAR LA ARTILLERIA, fr. ant. DESMONTAR LA ARTI-
ARTÍFICE. m. Qui exerceix algun art. Artif.ce. LLERIA.
Faber, bri, artifex, icis. ||
autor, inventor. 1|
met. APL-NTAR TOTA LA ARTILLERIA, fr, qUO adcmés dcl
Qui tè art pera conseguir lo que intenta. Artifke. Ca- sentit natural denota fér tot 1' esfors possible pera

Uidus, i. conseguir alguna cosa. Poner, aseslar loda la arti-

ARTIFICI, m. L' art ó primor ab que està feta lleria. Armis viribusque contendere; omni ope at-

alguna cosa. Arlificio, arte. Artificium^ ii, ars, artis. que opera eniti.
II
Astúcia, dissimulo, manya. Mana, arlificio. Calli- CLAVAR LA ARTILLERIA. Posar pcr l'ohído ó polvorí un
ditas, atis, artificium, ii. ferro que la inutilise. Clavar la artilleria. Bellica
ARTIFICIAL, adj. Lo que's fa per art ó indús- tormenta conOgere, clavis obstruere.
tria. Artificial. Artificialis. DESCARREGAR LA ARTILLERIA, fr. Dispararia. Des-
ARTIFICIALMENT, adv. m. ARTIFICIOSAMENT. cargar la artilleria. Tormenta bellica displodere,
ARTIFICIÓS, A. adj. Priraorós, fét ab artifici. excutere.
Artificioso. Artiíiciosus, affabrè factus. ||
Manyós, as- DESMONTAR LA ARTILLERIA, fr. Tràurcrla de la cu-
tut. Arlificioso. Callidus, versutus, technosus. renya, ó afust. Desmontar la artilleria. Tormenta
ARTIFICIOSAMENT. adv. Ab artifici. Arlificio- bellica carris deponere.
samente, arlificialmente. Artiüciosè, affabrè. ENCABALCAR, MONTAR LA ARTILLERIA, fr. Col-lOCarla

ARTIFICIOSÍSSIM, A. adj. sup. Artificiosisimo. sobre la curenya. Encahalgar, monlar la artilleria.

Artificiosissimus. Tormenta carris imponere. H


Col-locarla pera usar

TOMO I. 19
138 ARX DICCIONARI AS
d'ella. Montar la artilleria. Bellica tormeota ad revestits de fullas dispostas regularment de tres en

usum praiparare. tres. Archeles,

JUGAU LA. ARTILLERIA, fp. Üsar de ella. Jugar la ARXICOMFRARIA. f. Societat depersonas pia-

artilleria. Tormenta bellica in hostem explicaré. dosas, que's reuneixen per algunas devocions. Ar-
ARTIMANYA. f. Artifici ó astúcia pera enga- chicofradia. Archiconfralernitas, atis.

nyar. Artimana. Techna, ai, dolus, i, ARXIGÓNSUL. m. Lo president de la acadèmia,


ARTIMÓ. m. nàut. Yela llatina ó triangular que de la Crusca en Florència. Archicónsul. Archiconsul,
's col-locava en lo pal mès pròxim à la popa ó timó. is.

Àrtimon. bort. Yela mòlt gran que 's posava en


||
ARXIDUGAL. adj. Lo que pertany al arxiduch.
'1
la entena de la galera, quant lo vent era poch y Archiducal. Archiducalis.
temps bo. ARXIDUCAT. m. La dignitat y territori del ar-

ARTISÀ. m. ant. artesà. xiduch. Archiducado. Archiducatus, us.


ARTISAT, DA. adj. Conforme à las reglas del ARXIDUCH. m. En sòn origen fou lo duch re-
art. Artizado, Ad artis regulas exactus. vestit de mès autoritat que'ls altres, Yuy dignitat de
ARTISTA, m. Qui exerceix algun art. Artista. Soberà de Àustria, y títol de tots sos fills. Archidu-
Mechanicus, i, arlifex, icis. 1|
Notaris públichs de la que. Archidux, ucis.
ciutat, y notaris reals, apotecaris, cerers, cirurgians, ARXIDUQDESA. f. La muller, filla y germana
botiguers y adroguers. Artista. Artifex, icis. |)
Qui del arxiduch. Archiduquesa. Archiducissa, 33.

estudia arts. Artista. Liberalium artium sludiosus. ARXILLAÚT. m. mús. arcellàIjT.


ARTISTAMENT. adv. m. ant. ARTIFlClOSAMEffT. ARXIOTA. Arbre de nova Espanya,
f. semblant
ARTIT. adj. ant. diligent. al taronger, de olm los fruyts sóq
y las fullas à las ;

ARTITÜT. f. ant. estretó. uns grans com de matafaluga que serveixen pera
ARTÓFILAS. m. pi. BOOTES. tenyir de bermell 1' estam, seda, cotó, etc. Quant
ARTOLATRO. m. Adorador de Pa. Artolatro. es en pasta tira à color de taronja. Archiote. Archio-
Panis venerator. tes, e.

ARTOLITS. m. Certa pedra de la naturalesa de ARXIPÉLACH. m. Part del mar poblada de


la esponja, y semblant à un pa rodó. Artolitos. Ar- islas. Per antonomàsia 1' Egeu en lo Mediterrani.
tholitos, i. Archipiélago. Archipelagus, i.

ARTRÍTIGH. adj. ARTÉTIGH. ARXIPESTRAT. m. La dignitat de arxipestre


ARTRÓDIA. f.anat. Articulació en un os que reb y '1 territori de sa jurisdicció. Archiprestazgo, arci-
en sa cavitat lo cap de altra. Artrodia. Artrodia, ae. prestazgo. Archipresbyteratus, us.
ARTURO. m. astron. Estrella fixa de primera ARXIPESTRE. m. Lo principal dels preberes.
magnitut deia constel-lació del Bootes. Arturo. Ar- Es dignitat, Arcipreste. Archipresbyter, i.

turus, i. ARXITRAU. m, arquitrau.


ARUGA. f. Insecte mòlt nociu que s' engendra ARXIU. m. Lloch ahont se guardan separada-
de las fullas verdas. També s' aplica à altres insec- ment y ab seguretat papers y documents de mòlta
tes. Oruga. JEruca, campa, ae, bytelus, i. importància. Archivo. Tabularium, chartophylatium,
ARUGA DE PI. Cuca roja, un poch
que en 1' vellosa, ii.
II
met. La persona à la qual se confia lo mès re-
ivern se guareix del fret en los pins en unas telas servat. Archivo. Scrinarius,ii.
mòlt sutils, que fa à manera de taranyinas. Oruga ARXIVAR. V. a. Posar alguna cosa en l' arxiu
depino. Pini íeruca. pera guardaria, Archivar. In tabulario servaré.
ARUNDINÀGEAS. adj. bot. S' aplica à las plan- ARXIVAT, DA. p, p. Archivado. In tabulario re-
tas que tenen forma de canya. Arundinaceas. Arun- condilus.
dinaceae. ARXIVER, m. y
ARÚSPICE. m. agorer. ARXIVISTA. m. Qui tè à sòn càrrech algun ar-
ARVENSE. adj. bot. Pertanyent al camp. Ar- xiu. Archivero, archivista. Tabulario praepositus,
vense. Arvalis. scriplur£e magister.
ARVELLAS. f. ant. VESSAS. ARXOTA. f. ARXIOTA.
ARXEA. f. Nom que 'Is químichs donan al foch ARYTME. m. med. Desfalliment del pols. Arit-

que imaginan haver en lo centro de la terra pera mo. Arytmus, i.

çóurer los metalls y minerals, y pera sér com un


principi de vida en los vegetals. Archea, vulcano, al- AS.
ma del mundo. Yulcanus, i.

ARXER. m. ant. Soldat de la guàrdia principal AS. prep. ant. a. HEn lo joch de cartas, la pri-
de la casa de Borgonya, que portà à Castella 1' empe- mera ó la de un sol punt de cada coll. As. Monas,
rador Carlos y 's reformà en la entrada de Felip Y. adis. ter. Joch burro.
II
La primera moneda de me- ||

Archero. Corpoiis cuslo. tall que fongueren los Bomans per disposició de Nu-

ARXER DE LA CUTXILLl. m. ARXER. ma. Al principi fou de coure del pes de una lliura, de
ARXETS. m. escult. Ornaments composts de filets figura quadrada, sens encuny, fins à prop de 180
ASC CATALÀ. ASC 139
anys que variant de pes y forma, restà imaginària A8CÉNDRER. V. a. ant. ENCÉNDREn.
com las lliuras catalanas, però sempre ab lo valor A8GEN8. m. AdelantamenI, ó promoció à major
de 12 nnsas. As. As, assis. || Lo total de la herència- dignitat. Asccnso. Ascensus, us. | cens. []
consenti-
As. Quid solidura. ||
Dèu dels pobles septentrionals. ment, APROIIACIÒ.
As. As, assis. ASGEN8AMENT. m. ant. CENS.
EN TOT TROBA UN SIS 6 AS. fr. fam. S' aplica al que A8GEN8AR. V. a. Donar ó péndrer à cens. Car-
en que dir. En todo tiene que decir.
tot troba faltas ó gar censo, acensuar. Fundum censo onerare, adstrin-
Nisi quod ipse facit nihil rectum putat. gere.
FÉa ASOS. fr. met. Eixir mal alguna cosa, ó no lo- A8CEN8AT, DA. p. p. Acenstiado. Fcenerata pe-
grar lo que's pretén. Echar azar. Adversam sortem cunia gravatus.
periclitari. A8CEN8IÓ. f. La acció de pujar alt. Ascemion'
l' as de onos no'l jugàn bobos. ref. Adverteix que Ascensus, us. |] Per antonomàsia la de Jesucrisl al
pera qualsevol cosa, per fàcil que parega, es neces- cel y la festivitat anyal en que's celebra aquest mis-
sari tenir inlel-ligéncia. As de oros no lojuegan bo- teri. Ascension. Domini nostri Jesuchristi in coelum
bos. Tractent fabrilia fabri. ascencio. Sacer Christi ascensionis dies. ||
assctipció.
A8AFATA. f. SAFATA. AscENCió OBLIQUA, astr. L'arch del equador, desde'l
ASAFÉTIDA. f. Goma pudenta, de olor de all, primer punt del àries fins al en que naix ab l'astre en
de color roig, y es remey contra 1' estérich. Asafé- la esfera obliqua, Ascencionoblicua. Oblicua ascensió.
tida. Assafetida, ai, stercus, diaboli. ASCENCIÓ recta. astr. Lo mateix arch desde dit
ASAJAR. V. a. ASSAJAR. punt fins que naix en la esfera recta, Ascension recta.
ASALS. m. adv. ant. A escayre. Ol•licmmente. Recta ascensió.
Obliquè, obliquura. A8GEN8IONAL. adj. astroD, Lo pertanyent à la
ÀSARO. ra. Planta, de qual arrel naixen las fu- ascensió. Ascencional. Ascensionalis.
llas en flgura de ronyó, y de entremitj la cama que A8GETA. m. Qui's dedica à la perfecció cristiana.
sosté en sa extremitat, las flors de color roig que tira Asceta. Asceta, ae.
à negre : tè la propietat de excitar lo vòmit. Asara- ASCÉTIGH, GA. adj. S aplica als que's dedican à
'

bacara, úsaro. Asarum, i, nardus rústica. la pràctica y exercici de


perfecció cristiana, y als
la

ASBAGENAR. V. a, ant. Mitj cóurer. Salcochar, llibres y escriptors que'n traclan. Ascético. Asceticus.
sancochar. Male aliquid coquere, semicoctum relin- ASGITA8. m. pi. Heretges que veneravan en sas
quere. iglésias un bot inflat. Ascitas, ascodrogitas. Ascodro-
ASBAGENAT,DA. p. p. Salcochado. Semicoctus. gitaí, ascitai, arum,

ASBALAHIR. V. n. ant. Pasmarse. Yirium, mo- ASGLAR. v. a. ter. y sos derivats, estellar.
tüs, sensús facultate deflci. ASGLEPIADEA. f. Planta de brancas llargas, y
ASBERGINIA. f. ter. albergínia. fullas semblants à las de la eura, però mès estretas;
Soflamar, abochornar. Rubore suffandere. es contra veneno. Asclepiada, asclepios, asclepiadas,
ASBRONGAR. V. a. Dir paraulas picants à algú. hister. Hirundinaria, se, asclepias, adis.
A8GABRANTAR. v. a. ant. Consternar. Cons- A8CLEPIADÉU. m. Yers llatí de un peu espon-
terno, as. déu, dos coriambos, y un pirriqui, ó de un espon-
A8CALONITA. adj. Lo natural, y lo pertanyent déu, un dàctil ab cesura y Is dos últims dàctils.
à Ascalon, ciutat de Palestina. Ascalonio, ascalonita. Asclepiddeo. Asclepiadaeum carmen.
Ascalonites, ac. A8GLÓ. m. Aucell. botiguer.
ASGALUNIA. f. y ASGO. m. SoUevament ó moviment impetuós de
ASCALUIVYA. f. Seba que's guarda per llavor. ventrell que provoca '1 vòmit. Ascó, arcada, nàusea.
Ascalonia. Ascalonia, sa, ascalonium, ii. Nàusea, », fastidium, ii. ||
met. Disgust fastigós que
ASCAMPAR. V. a. escampar. causa '1 mal olor ó qualsevol cosa. Ascó, fastidio, nàu-
ASGÀRIDES. Cuchs rodons que's fan en
f. pi. sea. Nàusea, sa, fastidium, ii, || ant. rot, ventúsitat.
las plantas, y també en lo budell recte de la perso- FÉR Asco. fr. met. Fér fàstich, ó ser indecent ó
na. Ascàridas. Ascarides, um. despreciable. Hacer ascos, ser un asco. Nihil sanè vi-
ASGENDÉNGIA. f. La série dels pares y avis de lius, abjectius.
que descendeix cada hü. Ascendència. 3Iajorum famí- FÉR Ascos. fr. fam. Excitar lo vòmit. Provocar ú
lia, series, sanguis, genus. vomito. Yomitum, vomitiones evocaré, provocaré.
ASCENDENT, A. adj. Lo pare ó avi de que des- FÉR Ascos DE ALGUNA COSA. fr. met. Dcspreciürla, Ha-
cendeix algú. Ascendiente. Majores. m. Predomini,|| cer ascos de alguna cosa. Aliquid fastidire, nauseare.
autoritat sobre de algú. Ascendienie. Imperium, ii, TENIR ASCOS. fr. Asqucar. Nauseo, as, fastidio, is.
jus, uris. II
Prestigi, valiment. Ascendiente. Praesti- A8GÓ. m. Banchab respatllera, bastant ample y
gium, ii. Astre que s deixa véurer sobre 1' hori-
II capàs pera tres ó quatre personas. Escaiio. Scam-
zont al temps de nàixer algú. Ascendenie. Horosco- num, subsellium, ii.

pus, i, sidera natalilia. jl p. a. Ascendente. Ascendens. ASGÓLIAS. f. pi. Festas ab que'ls Alichs celebra-
TENIR MÒLT ASCENDENT, fr. SÉR l' AMO DEL AUCA. van à Baco: consislian en pujar sobre un bot ple de
140 ASE DICCIONARI ASE
vent, y relliscant diveriian al poble. Ascolias. Asco- ASE RANCH. Allumat. Asno cojo, derrengado. De-
lia, ornm. lumbatus asinus.
ASCOMÉTRER. V. a. ACOMÉTRER. ASE SALVATGE. Espécíc dc ase pardo ab clapas
ASCONA. f. ant. Espècie de llansa curta que 's blancas y negras. Asno salvaje. Onager, i.

llensava à voltas contra 1' enemich. Chuzo. Spiculiis. AL ASE RucH ARRiERO BOIG. ref. Significa que pera
I
MüNTERA, Varietat de eixa espècie de llansa. 'Is que ab capa de tontos no fan lo que deuhen, lo

ASGONDIRSE. V. r. àmàgabsb. millor remey es lo càstich. Al asno lerdo arriero lo~


ASCRIPTIGI, adj. Destinat, agregat. Adscripticio. co. Rationibus obsistentem fustis corrigat.
Adscriplius. AL ASE T MALA MULLER BASTONADAS Ó HAN DE FÉR.
ASDELANAGAR. V. n. ant. UE lliscar. ref. Denota que'l càstich corretgeix los vicis fins de
ASE. m. Animal de quatre potas, de quatre à aquells que careixen de rahó. El loco por la pena es
cinch peus de alt, las orellas mòlt llargas, y mòlt cuerdo. Malo accepto stultus sapit.
sufert. Asno, burro. Asinus, i. || met. Tonlo, neci. As- EN MARMER T EN SALON COM MÈS VA MES ASKS SÓN.
no, burro, borrico. Stolidus, stupidus. ||
Instrument ref. JERUSALEM, JERUSALEM, COM, elC.
de quatre pals, units ab altres mès petits en lo milj BE POTS XIULAR SI l' ASE NO VOL BÈURER. fr. DO pOCh
pera estufar la roba del llit y escalfaria. Tumbilla, serveix manar ó repèndrer à qui no'n fa cas. La ci-
burro. Lignea compages ad lectum calefaciendum. tola es por demas, cuando el molinero es sordo. Surdo
ASE AB OR HO LOGRA TOT. ref. Dcuota que '1 qui tè quid fabulam narras ?
diners logra '1 que vól per ton to que sia. Asno con BRAMS DE ASE NO PÜJAN AL CEL, Ó 'l CEL NO'lS OU.

oro akànzalo lodo. Pecuniae obediunt omnia. Cuneta loc. fam . Denota que no's dèu fèr cas de qui parla
consequitur aurum. sens rahó. A palabras locas orejas sordas: oracion de
ASE CARREGAT Dl LLETRAS. fr. BÜRRO. perro no va al cicló. Non bene ccelestes ímpia dexlra

ASE DB ARCADIA CARREGAT DE OR T MENJA PALLA. rcf. colit, Peccatores Deus non exaudil.
Reprèn als que són richs y 's traclan ab misèria. cÀURER DEL ASE. fr. fam. Conèixer l' error en que
Asno de Arcadia lleno de oro, y come paja. Onustus s' insistia. Caer de su asno ó de su burro ó de su bor-
auro paleam edit asinus. Inutiles avaro divitiai. rico. Errorem suum agnoscere.
ASE DE INDIAS. ALICORN. DE AUONT VINGUÉ l' ASE, VINDRÀ LA ALBARDA. ref.
ASB DE MÒLTS, LO LLOP Sb'l MEXJA. ref. BESTIAR DE Denota que ab lo principal ve comunment 1' acces-
MÒLTS etc. sori.Do vino el asno, vendrd la albarda. Pnecipua
ASE DE'k MORA, BE QUANTÀS VÉU s' ENAMORA, rcf. De- rerum semper accidentia concinnantur.
nota la facilitat dels que s' enamoran de totas las DEIXAM CAURER DEL ASE, T AJUDARME HAS. lOC. De-
donas que veuhen. Amor Irompetero, cuantas veo taii- nota que 'Is favors s' han de fèr quant se neces-
tas quiero. Multivolus multas fallere gaudet amans. sitan. Déjame caer y ayudarme has: cuando el hierro
ASE DE TOTS QUATRE QüARTOs ó POTAS. fr. Mòlt igno- estd encendido, entónces ha de ser batido. Cum ab asino
rant. Tonlo de tret ó de cuatro suelas. Suramè stoli- delapsus fuero, mi porrigito manum.
'1
dus. FERMA l' ase ahont TON AMO vÓL. rcf. Donota
ASE DE TRAti. BURRO DB TRAGÍ. mòlt que's fa estimar l' inferior que obeheix pun-
ASE EUGASSER. Lo dcslinat pera la cria. Garanon, tualment. Ilaz lo que tu amo te manda, y sentardsle
Admissarius asinus. con él à la mesa. Obedientia amícum ex hero fa-

ASK MAGKE PLE DE MOSCAS. loc. Denola que al pobre cit.

y miserable tots se li atreveixen, y procuran redu- LA CULPA DEL ASE DONARLA A LA ALBARDA. ref.
hir à major misèria. El perroflaco todo espulgas. üe- S' aplica à laspersonas que per disculpar sos defec-
pascunt asinuni muscarum millia macrum. tes los atribuheixen à altres que no hi tenen part.
ASE Mouí ó MÒLT DOLENT, ó MÒLT FÍ. ref. Denoía que La culpa del asno echarla d la albarda. Propría in
las cabalcaduras de aquesta classe ó són mòlt bonàs alios crimina conferre.
ó mòlt dolentas. Asno mohino ó muy ruin, ó muy fino. l' ase fa un COMPTE, Y 'l TRAGINER Ó QUI l' ALBAR-
Pessimus est quadrupes vel praeslantissimus, hin- DA, n' Fi UN ALTRE. Deuola que las disposicions dels
nus. súbdits no tenen efecte sens la voluntat dels su-
ASK QUE ENTRA EN HERETAT AGENA, BIXIRA CARREGAT periors. Unopiensa elbayo,y otro el que lo ensilla.
DE LLBNTA. rcf. Denota que '1 qui entra en paratge Aliter dominus, longè alia subditus cogitat.
prohibit s' exposa a rèbrer algun dany. Asno que en- l' ase per FAM MENJA l' agram.
ref. Denota que

Ira í/i dehesa agena, volverd cargado de lem. Alienam quant la necessitat apreta no's repara en delicadesas-
melis raessem, ninlè mulcatus abibis. A buena hambre no hay pan duro, ni falta salsa à
ASB qui'm PORT, T NO CABALL QUe'm ENDERROCH. ref. ninguno: cuando no tengo solomo de todo como. Opti-
Ensenya que es millor contentarse ab un estament raum condimentum fames. Bona oíTa post panem.
miljà que aspirar al perill dels grans empleos. Mas mat fora TANT PERDUT l' ASE. lOC. fam. DEL MAL LO
quiero asno que me lleve, que caballo que
me derrueque MÉNOS.
ó derrengue. Oportet agrum imbecilliorem esse quam PERA TÚs'hA TRET l' ASE DEL ESTABLE. lOC. írÓU.
agrícola m. prOV. PERA TÚ SÓN LOS GUANTS, ETC.
ASE CATALÀ. ASP 141

i TOT ASE MOHÍ ó MÒLT DOLENT Ó MÒLT


pren en sentit
finn.
literal. Àsno mohino, ó muy min ó muy
Pessimus est quadiupes, vel preslantissimus
FÍ. rcf. Que's ASFIGIA.
forsas, respiració
f. med. Privació repentina de polsos,
y moviment, de modo que es 1'
últim grau de sincopo. Asfixia. Asphyxia, a3.

hinnus. ASFOLLAR. V. a. AFOLLAR.


MÒLTS ASES Dl HA AL MERCAT QüE s' ASSEMBLAN. loC. ASEMBLA. m. ADZEMBLA.
usa à manera de comparació pera disculpar à A8FOR8AR. V. a. Cobrar forsas lo malalt. Alear,
to S'
subjecte determinat. Hay un diabh que se parece ú ir aleando. Respiro, as, sanitatem recuperaré.
otro, ó hay muchos diablos (jue se parecen nnos d olros. ASGORDAR. v. a. ant. mirar.

Plurima quidem inler se simillima sunt. ÀSIA. f. Pedra pareguda ala tosca. Àsia. Àsia,
NO HAVÉa VIST MAY ASES voLAu. fr. fam. Nota la a;.

falta de coneixement en las cosas comunas. No ASIÀTICH. adj. AssiATicn.


haber oido campanas. Nec omnibus nota nosse; aures A8ICAT8. m. ant. Esperó de una sola punta
peregrinari. de ferro, y en ella una rodaixa à distància propor-
PER PEGAR AL ASE PEGAR A LA ALBARDA. ref. QUO cionada pera que no danye al caball. Acicate. Cal-
s' aplica als que tot ho confonen sens saber lo que's car, aris.
fan. Por dar en el asno dar en la albarda. Longe ASIENTO. m. ASSENTO.
scopo aberrare. ASILE. m. ant. assilo.

QUANT l' ASE s' HAUBÀ MORT DE RIALLAS. fr. fam. ASÉURER. V. n. ant. séurer.
LA SEMMANA DELS TRES DIJOUS. ASLLOMAR. V. a. ter. allomab.
QÜE SAB L' ASE QÜE COSA ES SAFRA, SI MAY HA ESTAT ASMA. Malaltia de pit que embarassa
f. la res-
ADROGUER, ref. Reprèn al que vol donar sòn vot en piració. Asma. Asthma, a;, spirandi diíTicultas.
matèria que no entén. El ciego no distingue de colo- ASMÀTIGH, CA. adj. Qui pateix asma ó lo que
res, CcTCUs natus non judicat de coloribus. pertany à aquesta malaltia. Asmàtico. Asthmaticus,
QUI DIU MAL DEL ASE AQUELL LO COMPRA, ref. DenOta dyspnoicus.
que algú desprécia afectadament alguna cosa pera ASMENT. m. ESMENT.
dissimular lo desitj que tè de ella. Quien dice mal de A81VIOLAR. V. n. y derivats, esmolar.
la pera ese la lleva: quien desalaba la cosa ese la com- A8NA. f. ant, BURRA.
pra. Quod saepe vituperas, tàndem proprium fa- ASNET. m. d. ant. aset.
cies, ASOLA8. m. adv. A soLAS.
QUI NO PÓT HAVÉRLAS AB l' ASE LAS HAÜ AB LA ASOLDAR. V. a. ant. assalariar.
ALBARDA. rcf. Quc s' aplica à las personas que quant ASOLRE. V. a. ant. absóldrer.
no's poden venjar dels qui'ls han fét mal, se venjan A8PA. f Greu en figura de una X, com la
. en que
en cosas sevas. Quien no puede dar en el asno da en fou martirisat sant Andreu. Aspa. Decussis, is.
|]

la albarda. Laedere alium qui non valet obtrectans arq. Fustas que serveixen pera umplir un vuyt.
gaudet. Aspas. Tigna, orum, En los molins de vent alas
||

SEGONS l' ase la ALBARDA.Deuota que'l port y


ref. grans, forradas de drap que's posan en 1' arbre, y
tracte pera no férse reparables s' han de conformar reben lo vent pera fér rodar la mola. Aspas. In axe
ab la qualitat y dignitat del subjecte. A chico paja- molitrino vela.
rillo, chico nidillo: ú cada ollaza su coberteraza. Par ASPA de sant ANDREU. La creu que posavan als
paribus referas. Modus est pulcherrima virtus. juheus reconciliats. Aspa de san Andrés. Decussata
sÈNs DIR ASE NI BÈSTIA, loc. fam. Sèus demanar crux rubra. ||
En lo blasó, figura de una aspa ó creu
llicència, sens dir paraula. Sin decir oste ni moste, de sant Andreu que ocupa '1 ters del escut. Aspa
ó cho niarre. Sine venia, hospite insalutato. de san Andrés, cruz de Borgona, ó borgonota. In
sÉR UN ASE. fr. Se diu de las personas que són en stemmatibus decussata crux,
extrem tontas, ó fan alguna necedat. Ser un burro. ASPALAT. m. Arbre y fusta oliosa, las virtuts
Stupidus, clitellarius homo. de la qual substituheixen à las del cever. Àspalato.
«1
TRAÜRER l' ase DEL COS. fr. TBAURER LA LLANA. Aspalathus, i, spina candida.
DEL CLATELL. A8PARGATA. ant. espardenya. f.

TRòs DE ASE. exp, Deuota la incapacitat ó necedat A8PÀRRECH. m. ESPARRECH.


de algú. Pedazo de alcornoque, de animal, de brulo, A8PARREGUERA. ESPARREGUERA. f.

m de bèstia. Stolidus, stupidus.


ASENADA.
rada, asnada. Slultitia,
f. Bestiesa, tonteria. Machada, bur-
ae.
A8PAS8AGAR. v. n. ant. Frecuentar,
Freqüento, as.

A8PATXAMENT. m. ant. y
menudear.

ASENAL. adj. Lo que pertany al ase. Asnal. A8PEATXAMENT. m. ant. Desembràs. Des-
Asininus, asinarius. pacho. Expeditio, nis.
ASENÀS. m. aum. Asnazo. Grandior asinus, ||
A8PEGTE. m. Lo que'ls objectes presentan à la
Lo mòlt neci ó tonto. Asnazo. Stolidissimus. vista. Aspeclo, semblante. Facies, ei. La cara de las
||

A8ENET. m. d. y personas. Aspeclo, semblante. Frons, tis, vultus, us.


A8ET. m. d. Asnillo. Asellus, asellulus, i.
li
La situació que tenen en lo zódiach unas estiellas
142 ASP DICCIONARI ASQ
respecte de altras. Aspecto. Aspectus, us, facies, ei. ASPRA. f. Lo pal ó cunyaque sosté 'Is arbres,
TENIR BON ó MAL ASPKCTE. ff. met. Tenir una cosa seps etc. Rodrigon. Ridica, «, pedamen,inis, scipio,
bon ó mal estat ó disposició. Tener buen ó mal aspec- nis.
to. Rem apte vel perperam instructam esse. lo temps de posar àspras. Rodrigazon. Pedationis,
ASPERAMENT. adv. m. asprement. pedandi tempus.
ASPEREDAT. f. y POSAR ÀSPRAS. fr. Rodrigar. Palo, pedo, as, vites
ASPERESA. ASPRESA. f. statuminare.
ASPERGES. Yeu purament llatina que significa ASPRAR. V. a. ENASPRAR.
ruixament, ó aspersió. Asperges, aspersion. Aspersio, ASPRE. adj. Lo que es desapacible al tacto per
nis. (I
L' instrument ab que s' espargeix la aygua tenir desigual la superfície, com la tela grossera, la
beneyta. Bisopo, aspersorio. Aspersorium, ii, asper- fusta no brunyida, etc. Aspero. Scaber, asper. ||
Ter-
gillum, i. 11
met. dispersió. reno desigual pera caminar per ell. Aspero, escabro-
QUEDARSE A ASPERGES. fr. fam. QÜEDARSE EN ALBIS. sa. Praïruptus, importunus. || met. Desapacible al
ASPERGIR. V. a. Arruixar de modo que la ay- gust, com la fruyta poch madura. Acedo, aspero.
gua cayga à gotas escampadas. Rodar. Roro, irro- Acerbus, immitis. ||
Desapacible al ohido. Bronco,
ro, as. úspero, ingrato. Asper, injucundus. || Lo que es con-
ASPERIT. m. ant. esperit. |1
pi. esperits vitals. trari à la suavitat y afabilitat de geni, com temps
ASPERITAT. f. ant. ASPRESA. ASPRE, paraulas aspras. Aspero, severo. Injucundus,
ÀSPERO, A. adj. ASPRE. austerus, severus. [|
terrible. (]
ant. Los antichs do-
ASPERSIÓ. f. La acció de aspergir. Aspersion, navan aquest nom à la moneda nova que no s' havia
rociadura. Aspergo, ginis, effusio, nis. ||
ant. Derra- gastat ab 1' us. Aspro, aspero, aspre. Nummus as-
mament de sanch. Efusion ó derramamiento. Eccheu- per. II
Altra moneda del temps de Justinià, y altra
ma, atis, effusio, nis. de Turquia que equival à quatre maravedissos y
ASPERSORI. m. ASPERGES. 2. mitj. Aspro, úspero, aspre. Nummus asper. ||
rígido.
ASPÉRULA. f. GRANZA BORDA. ASPREDAT. f. ant. y
ASPI. m. Instrument pera formar" rams ó ma- ASPRE JAMENT. m. ant. La acció de asprejar.
deixas de fil: forma una creu per la part superior y Asper eamiento. Asperare.
altra per la inferior en direcció atravessada à la ASPREJAR. V, a. Tenir alguna cosa '1 gust as-
primera. Aspa. Decussis, is. pre. Asperear. Acerbi saporis esse.
sÉR UN ASPI SENSE BROCAs. fr. fam. Sór inútil pera ASPREMENT. adv. Ab aspresa. Asperamente.
tot. Este nueslro hijo don Lope ni es miel ni hiel, ni Asperè, asperiter.
vinagre ni arrope. Prorsus inutilem esse. ASPRER. m. aspra.
ASPIA. m. ESPIA. ant. II
aspi. ASPRESA. f. La qualitat de aspre. Aspereza, as-
ASPIAR. Formar rams ó raadeixas en 1' aspi. perura. Asperitudo, inis, scabies, ei. [|
Desigualtat,
Àspar. Fila in decussi convolvere. del terreno. Aspereza. Asperitas, loci iniquitas. |j
En
ASPIAT, DA. p. p. Aspado. In decussis convo- lo tracte y costums. Aspereza. Acerbitas, atis. j]
met.
lutus. Se diu de las cosas desapacibles al gust ó al ohide,
ASPIERA. f. ESPITLLERA. del estil desigual, etc. Aspereza. Asperitas, acerbi-
ASPIRACIÓ, f. La acció y acte de aspirar. As- tas, austeritas, atis.
piracion. Aspiramen, inis, aspiratio, nis, |j
gram. La ispRESÀ DE vida. loc. Rigor, austeritat, Aspereza
forsa ab que's pronuncian algunas vocals, com en la de vida. Austeritas, severitas.
HE de cohet. Aspiracion. Aspiratio, nis. mús. L' [| ASPRET, A. adj. d. tJn poch aspre. Asperillo.
espay menor que la pausa, en quant se dona lloch à Subasper,
la respiració. isj)iVflCíOíi. Intervallum,i, spiritus, us. ASPRETAT. f. ASPRESA.
ASPIRANT, p. a. Aspirants. Spirans. ASPRÍSSIM, A. adj. sup. Asperisimo, aspérrimo
ASPIRAR, v. a. Atràurer 1' ayre exterior intro- Asperrimus, perasper.
dubintlo en los pulmons. Aspirar. Aspiro, respiro, as. ASPRÍSSIMAMENT. adv. m. Asper isimamente.
II
Preténdrer ó desitjar ab ànsia. Aspirar. Aífecto, Asperrimè, acerbissimè.
as, appeto, is. ||
gram. Pronunciar las vocals ab mès ASPROR, f ASPRESA. .
II
La rigidesa que deixa la
forsa de la regular per medi de la h com en proce- mola al ferro. Aspereza. Asperitas, atis.
heix. Aspirar. Yocem aspiraré. ||
Notar las vocals ab ASPRORETA. f. d. Lo gustet poch aspre ó agre.
aspiració. Aspirar. Inspiro, as. Asperillo, aspereze. Subasper, austerulus, i.
H En lo
ASPIRAT, DA. p. p. Aspirado. Aspiratus. vi. Rabanillo. Acrimonia, ae, acerbitas, atis.
ÀSPIT. m. Espècie de vívora de un peu de llar- ASQUERÓS, A. adj. Lo que causa asco. Asque-
gària, de color de coure abuna barruga sobre la ex- roso. Fastidiosus, nauseabundus.
tremitat del nas. Aspid. Aspis, idis. ÀSQDERÓS vos HAVÉÜ TORNAT? PUES DE AQUEST GUI-
ASPITLLERA. ESPITLLERA. f. sado ja n' HAVÉÜ MENJAT, rcf. Coutra aquells, que
ASPLENI. m. bot. Planta, falsia. millorant de fortuna, desprecian lo que apreciavan
ASPORDIR. V. a. ant. espavobdir. en pitjor estat. Asqueroso os habeis lornadof pues ya
.

ASS CATALÀ. ASS U3


comisteisde eseguisado. Quas olim edisti, quid nunc ASSAHONAR coil UN POP. fr. Douar mòlts cops à al-

ita respuis escàs? gú. Zurrar. Verbero, flagello, as.


ASQUER08AMENT. adv, m. Forçament. As- AS8AHONAR8E. V. r. Madurarse y posarse en
querosameníc. Sordidé, immundè,squalidè. sahó alguna cosa. Sazonarse. Maturesco, is, perfec-
ASQUEROSisSIM, A. adj. sup. Asquerosisimo tionis statum attingere.
Sordidissimiis. ASSAHONAT, DA. p. p. Sazonado. Conditus.
ASQüEROSITAT. f. Brutícia que causa ascos. [|
Zarrado, curtido. Maceratus. || met. CuUivado. Ex-
Asquerosidad. Squalor, is. cultus.

AS8À. adv. 1. AQUÍ. ASSAIG, m. Examen, regoneixement, proba.


ASSA uoRA. A aqueixa hora. A esa hora. Illud horíB. Ensayo. Prolusio, probatio, nis, periculum, i.

ASSABANONAR. V. a. Ablanir alguna cosa. ASSAILER. V. a. ant. Acométrer. Salir al en-


Suavizar, sobiir. Mitigo, as. cuentru. Obviam alicui procedere.

ASSABEIVSAR y ASSAJADOR, A. m. y f. ter. Qui fa la proba de


ASSABENTAR. V. a. ant. Fér saber, noticiar. alguna cosa. Ensayador. Examinator, is. ||
Qui ins-
Eacersaher, noticiar. Nuntio, as. truheix. Ensayador. Instructor, is, edocens, tis.

ASSABIRIR. V. a. ant. sua visar. ASSAJAMENT. m. ant. ENSAIG.

ASSABORAR. V. a. ant. ASSABOBIR. ASSAJAR. V. a. ENSAJAB. j]


INTENTAR, ant. SON-
ASSABORIDOR. in. ASSAHONADOR. 2. DEJAR.

ASSABORIMENT. m. ant. SABOR. Assahona-


II
ASSALANTAR. v. a. ant. imbühir.
ment de las viandas. Condimento. Condimentum, i. ASSALARIAR. V. a. Senyalar salari ó sou à al-
ASSABORIR. V. a. ASSAHOXAR. 1. II
Tastar. Ca- gú. Asalariar. Mercede, pretio conducere.
lar, probar, gustar. Delibo, gusto, as. || v. n. sabo- ASSALARIAT, DA. p. p. Asalariado. Mercede
BEJARSE. conductus. II
adj. Assenyalat, determinat, com Uoch
ASSABORIT, DA. p.p. ASSAHONAT. ASSALARIAT. Semlado. Signatus.

ASSAGIAMENT. m. ant. SACIETAT. ASSALT, m. Acomesa impetuosa pera entrar en


ASSACIAR. V, a. Satisfer la gana de menjar. una plassa ó fortalesa à forsa de armas. Asalto. Ir-
També s' usa com recíproch. Saciar. Saturo, satio, ruptio, oppugnatio, aggressio, nis. ||
En la esgrima,
satuUo, as. |1
met. Satisfer lo desitj del animo. Sa- acomesa assegurant à un temps lo peu dret y la es-
ciar. Animum, cupiditatem explere. pasa, isa/ío. Improvissus et vehemens ensisjactus.
ASSACIAT, DA. p. p. Saciada, harto, satisfecho. met. Acomesa vehement y repentina de algunas
II

Satiatus. cosas inanimadas, com passions, malaltias, etc. (|

ASSADOLLAR. v. a. y derivats, assaciar. Asalto. Invasió, nis, Ímpetus, us.

ASSAFATE. m. ant. safata. ASSALT HOM. exp. ant. Bombre de prendas, bello

ASSAG. m. ant. ensaig. hombre. Idoneus, aptus homo.


ASSAGELLAR. v. a. SELLAR. DE ASSALT, adv. 1. De improvís, repentinament.
ASSAGETADOR, A. m. y f. Qui^assageta. Asae- De repe^ite. Subitò, extemplò,
teador. Sagittarius, ii. DONAR ASSALT, fr, ASSALTAR.
ASSAGETAR. V. a. y ASSALTADOR, A. m. y f. Qui assalta. Asalta-
ASSAGETEJAR. V. a. Disparar sagetas. Asae- dor. Oppugnator, incursator, is.

tear. Acontizo, as, sagittis petere. ASSALTAMENT. adv. m. ant. BELLAMENT.


ASSAGETEJAT, DA. p. p. Asaeteado. Aconti- ASSALTAR. V. a. Donar 1' assalt à alguna plassa
zatus, sagittis petitus. ó fortalesa. Asaltar. Oppugno, expugno, as. || Sor-
ASSAHONADOR. m. Qui assahona las pells. péndrer, acométrer à algú de improvís, com fan
Zurrador, curlidor. Goriorum, pellium subactor, co- los lladres en los camins. Asaltar. Subitò irruere,
riarius, ii. Qui assahona las viandas. Guisandero.
\\
irrumpere. || met. Esdevenir de prompte alguna co-
Coquus, i. sa ó accident. Asaltar. Invado, corripio, is.
ASSAHONAMENT. m. Lo gust de las viandas ASSALTARSE. V. r. ant. Enamorarse de alguna
assahonadas. Sazon, sabor, sainete. Succus, i, sapor, cosa, Prendarse. Amore capi,
is, gustus, us. II
Lo de las pells. Zurra, adobo de ASSALTAT, DA. p, p. Asaltado. Oppugnatus.
pieles. Maceratio, nis. [j
met. sahó. ASSAMBLEA. f. Junta, congrés. Asamblea. Con-
ASSAHONAR. V. a. Donar à la vianda lo punt venlus, coetus, us. Tribunal dels grans priorats
||

de gust que correspon. Sazonar, condimentar, dar


li del orde de sant Joan. Asamblea. Conciliura, ii, se-
sabor. Condio, is, sapidè condire. || Posar las cosas natus, us. Toch de caixa ó timbal militar pera avi-
||

alpunt y maduresa que deuhen tenir, com lo sol sar la tropa. Asamblea. Classicum, ei,
ASSAHONA 'Is fruyts. Sazonar, madurar. Maturo, as, ASSAMORRAR. Matar ó despedassar lo
v. a.
maturè disponere. Oprimir sovint alguna cosa pera-
|| llop ó altra fera la presa que agafa, sacudinfla de un
que s'ablanesca ó amolle. Sobar, amasar. Macero, as. costat à altre. Zamarrear. Denlibus inch inde con-
Adobar las pells rascantlas lo pel. Zurrar, curlir.
[j cutere.
Coria, pelles macerare, poliré. | ant. maubab. 5. A8SANEAR8E. v. r. Informarse, instrohirse de
144 ASS DICCIONARI ASS
alguna cosa. Cereiorarse, enterarse. Cerciorem fieri, ASSEGURADAMENT. adv. m. Sèns dupte. Se-
cerlisso, as. guramente. Cerlè, securè.
ASSANEAT, DA. p.p. Enterado, penetrada. Cer- ASSEGURADOR, A. m. y f, Qui assegura. Àse-
cioratus. gurador. Vas, adis, sponsor, is.

ASSAPUDENTA. f. ASSAFÉTIDA. ASSEGURAMENT, m. y


ASSARIRSE. V. r. Moderar, templar ó cessar ASSEGURANSA. La acció f. de assegurar. Ase-
del tot r enuig, enfado ó senyals de furor ó altra guramiento. Caulio, nis, fides, ei. |j
seguretat.
passió, especialment en lo semblant de la cara. Es- ASSEGURANT, p. a. assegurador.
turdirse, serenarse, despejarse. Sereno, as. ASSEGURAR. V. a. Donar firmesa ó seguretat à
ASSARIT, DA. adj. asturdit. alguna cosa pera conservaria, ó pera que's mantinga
ÀSSARO. m. Planta, àsaro, en sòn lloch. Asegurar. Firmo, as, constabilio, com-
ASSARRONAR. V. a. Pegar à algií. Zurrar, tun- munio, is. ü Respóndrer del perill dels generós en

dir àpalos. Flagello, verbero, as. ||


Desgavellar, des- lo comers de mar. Asegurar, Vador, aris, sponsio-
arreglar lo vestit que's porta. Enfardelar. Consarci- nem prelii solvendi facere, si res pereat. Posar ||

no, as. alguna cosa en un paratge segur, com las personas


ASSARRONAT, DA. p. p. Apaleado. Fastiga- en la presó. Asegurar. In vincula conjicere. Afir- ||

tUS. l\
MALENDRESSAT, mar la certesa de alguna cosa. Asegurar, afirmar.
ASSASSÍ, m. ASSESSINO. Assevero, as, pro cerfo confirmaré. ||
Preservar de
ASSATG. m. ant. ensaig. algun dany ó perill. Asegurar. Defendo, is. ||
Donar
ASSATIAR. V. a. siTiAR. II
ant. situar, assen- üàxisa. Asegurar. Praedem dare. || prométrer.
tar, QUI ASSEGURA DURA. ref. Dcuota que '1 qui empren

ASSATJAR. V. a. y derivats, ensajar. ab coneixement algun negoci sortirà bè de ell. Quien


ASSATS. adv. ant. Suficientment. Baslanfe, bas- bien ala bien desata. Àrdua aggressus, ipse sibi ex-
lanlemente. satis, sat. \\Muy. Maximè. m. ant. en- tricandi inveniet viam.
||

saig. ASSEGURARSE. V. r. Posarse en cobro. Asegti^

ASSAU. adv. ant. bastant. rarse. Sese tutum pra3Slare.


ASSAYAR. v, a. ensajar. ASSEGURARSE DE ALGÚ. fr. Agafarlo. Coger, prender.
ASSEADAMENT. adv. m. Curiosament. Aseada- Prehendo, capio, is. ||
Fér à algú del sèu partit.
nunte. Concinnè. Atraer, arrastrar. Ad suam sententiam adducere. ||

ASSEAR. V. a. Adornar, compóndrer ab curio- Enterarse de alguna cosa. Enterarse. Calleo, es.
sitat ; també s' usa com recíproch. Asear. Excolo, ASSEGURAT, DA. p. p. Asegurado. Constabi-
percolo, is. lilus.

ASSEAT, DA. p. p. Aseado. Perpolitus. ||


adj. ASSEGUT, p. p. de asséurer. Sentado. Sessus.
Pulit, curiós. Aseado. Nitidus, elegans. ||
Fét ab pri- ASSELLAR. V. a. SAGELLAR.
mor. Aseado. Scitè elabora tus. ASSEM. adv. ant. aquí. 1.

ASSECADOR, m. Lloch ahont se posa alguna ASSEMBLAR. V. a. ant. SEMBLAR.


cosa à secar. Secadero. Locus ad aliquid siccandum ASSENAT, DA. adj. Qui lè mòlt seny. Sesudo,
aptus. asesado. Cordatus, sensatus, maturus.

ASSECAR. V. a. Extràurer ó fér que s' exhale la ASSENSAR. v. a. y derivats, ascensar.


humitat de algun cos per medi del ayre ó calor. ASSENTADA, f. SESSIÓ. || VEGADA.
Secar. Sicco, as, torreo, es. ||
Gastar ó consumir la DE UNA ASSENTADA. lOC. DE UNA VEGADA.
sabó ó such substanciós de alguna cosa. Secar. Ex- ASSENTADAMENT. adv. m. Ab cordura. Jui-
sicco, desicco, adsicco, as. ciosamente, cuerdamente. Consulto, prudenter.
ASSECARSE. V. r. Pérdrer los arbres y plantas ASSENTADOR. adj.. ANNOTADOR. \\ Lo qui assen-
lo vigor, aufana, y verdor per causa del calor ó fret. ta ó col-Ioca alguna cosa. Asentador. Collocador.
Secarse. Aresco, exaresco, intereo, is. Aixugarse ||
ASSENTAMENT, m. La acció de assentarse.
alguna cosa. Secarse, enjugarse. Areo, Adareo, es. Asentamiento. Sedes, for. La possessió que dóna
is. ||
||

assedegarse. Quedar impedit 1' us de algun


II mem- 1 jutge al demanador dels béns del contrari per
bre. Baldarse. Membrorum usu privari. no respóndrer aquest à la demanda. Asentamiento.
ASSECAT, DA. p. p. Secado. Siccatus. Bonorum ex judicis sententià possessió.
ASSEDAR. v. a. Aíinar lo cànem en lo rastell. DE AssENT. m. adv. ant. De espay. De espacio. Pau-
Asedar. Gannabim suàvem reddere, perpolire. la tim.
ASSEDEGARSE. V. r. Patir mòlta set. Apalam- ASSENTAR, v. a. Posar à algú en la cadira,
brarse. Siti ardére. .
banch ó altre siti. S' usa com recíproch. Asentar,
ASSEDEGAT, DA. adj. Qui tè mòlta set. Sedien- sentar. Sedeo, es. || Presuposar alguna cosa pera
to. Sitibundus. obrar ab seguretat. Asentar, sentar. Pono, statuo,
ASSEGURACIÓ. f. Contracte pera assegurar en is. II
Afirmar, donar per certa alguna cosa. Asentar,
lo comers los perills del mar. Segura, aseguracion. afirmar. Affirmo, assevero, as, ratum habere, || No-
Caatio.nis. tar, posar per escrit, Asentar. Scripto tradere. ||
ASS CATALÀ. ASS 145
Posar, col-locar alguna cosa de manera que's man- està situada alguna cosa. Asiento. Silus, us, locus, i.

linga ferma. Ascnlar. Firmo, as. []


Fér algun conveni En los ediGcis la unió dels materials causada pel
II

ó tracte. Asentar. Paciscor eris, foídus inire. |1


for. pes de ells mateixos de lo que resulta major so-
Posar en possessió dels bens del contrari per no lidesa. Asiento. Gonsolidilas, atis. ||
prudència, cor-
respóndrer aquest à la demanda. Asenlar. In pos- DURA. II
En las índias lo territori y població de las

sessionem ex judicis sentenlia milti. ||


domiciliarse. minas. Asiento. Fodinarum terminatio, regió. ||
La
I)
Entre sastres aplanar las cosluras. Scntar. Sutu- part del fre que entra en la boca del caball. Asiento.
ras complanare, ||
En la esgrima deixar la espasa Equi mandíbula. [| domicili. ||ant. allotjament.
en terra, desistir. Asenlar. In ludo gladiatorio de- ESTAR, FÈR Ó,QUEDARSE DE ASSENTO, fr. EstablirSe
sistere, ensem humi deponere. en algun poble ó paratge. Estar, ó quedarse de asien-
ASSENTAR LO UEAL, LO CAMP, etc. fr. Acampar las to, hacer asiento. Domicilium, sedem in aliquo loco

tropas. Acampar el ejército, ó las tropas, asentar los figere, collocare.


rcales, ò el campo. Castra ponere. ASSENYALADAMENT, adv. m. Principalment.
ASSENTAR LA FUSTi. fr. ENGRAnELLAR. Senaladamente. Consignatè, praisertim. |]
ant. Mòlt
ASSENTAR SAS COSAS. fr. ARREGLAR. bò. Excelentemente, esclarecidamente. Praeclarè, splen-
ASSENTARSE. V. r. Dit del menjar ó béurer, didè.
rébrerho bè '1 ventrell. Sentar la comida ó bebida: ASSENYALADOR, A. m. y f. Qui assenyala.
abrazar el eslómago la comida ó bebida. Stomachum SeTialador. Signalor, is. 1|
Barreta de ferro que ab
cibi, potionis lenacem esse. [j
arq. Solidarse 1' edi- sa sombra 's coneixen las horas en los rellotges de
fici ab lo pes dels mateixos materials. Asenlarse, ha- sol. Mostrador, aguja, gnomon. Gnomon, onis, ho-
cer asiento. Subsideo, es. j]
Allistarse en alguna con- rarura index. ||
La que senyala las horas en los re-
gregació, etc. Asentarse, alistarse. Adscribi, dare llotges de corda. Aguja, manecilla, saeta. Index, icis.
nomen. | Dit dels licors, assolarse. H met. Posar ASSENYALADOR DE PA. Instrumcut dc ferro pera as-
judici. Reportarse, moderarse. Moderari, contineri. || senyalar lo pa abans de posarlo al forn. Artera. Si-
LLOGARSE. j]
Péndrer possessió de algun empleo. To~ gillum ad panes obsignandos.
mar posesion. Possessionem sumere. IJ
Dit de la ASSENYALAMENT, m. La acció de assenyalar.
ferradura, Uastimar la pota per estar massa apretada Senalamiento. Assignatio, designatio, nis.
ab ella. Asentarse. Soléam ferream pedem opprime- ASSENYALAR. V. a. Posar marca ó senyal à
re. alguna cosa pera coneixeria. Senalar. Signo, as, rem
AssENTARSB AL LLIT. loc. Incorporarsc en la cama. signo notaré. rubricar. || Determinar, fixar, com
|1

Pectore (enus in leclose erigere. ASSENYALAR lo dia, mcs, any, etc. Senalar. Signo,
ASSENTARSE BÈ ALGüNA COSA. fr. mct. Agradar, sér destino, as, eligo, is. Fèr alguna ferida ó senyal en
||

conforme al gust ó dictamen. Sentar bien una cosa, lo cos. Senalar. Yulnere signaré. |1
Mostrar, manifes-
Benèaccipere. arridere. 1|
Escàurer, convenir bè una tar alguna cosa entre altras. Senalar. Signo, desig-
cosa ab altra, com lo vestit, etc. Asentar. Aptari. no, as. II
Fèr senyal pera donar alguna notícia; y
NO ASSENTARSE BÈ 'l MENJAR Ó BÉURER. loC. NO htt- així 's diu: Monjuich assenyala un barco de guer-
cer bien la digestion, no asentarse en el eslómago al- ra. Senalar. Signum dare. Dir determinadament
||

guna cosa. Stomachum gravaré, cibum aígrè coque- alguna cosa. Senalar. Assigno, noto, as. ||
Amenas-
re. sar, designar ab los ulls, dit, etc. Senalar. Indico,
ASSENTAT, DA. p. p. Senlado, asentado. Ses- as. II
Apuntar los tantos en alguns jochs de carlas.
sus. II
adj. met. Judiciós, prudent. Senlado, sesudo, Senalar, apuntar. Noto, as.
asesado. Maturus, quietus. j|
persuadit. ASSENYALARSE. V. r. Distingirse, singulari-
PER BEN assentat QUE ESTIGAS, QUE NO PÓTS CAURER sarse especialment en matèria de reputació, crèdit
NO DiGAS. ref, fam. no digas de aquesta aygüa, etc. ú honor. Senalarse, distinguirse, singularizarse. Emi-
ASSENTIMENT, m. ant. La acció y efecte de neo, es, excello, is, primas ferre.
consentir. Asenso, consentimienlo. Assensio, nis, as- ASSENYALAT, DA. p. p. Senalado. Signatus,
sensus, us. ||
llicència. designatus. ||
adj. Il-lustre. Senalado, insigne, distin-
ASSENTIR, v. n. Convenir ab lo judici ó dicta- guido. Clarus, eximius. | Notable. Notable. Nolatu
men de altre. Asentir. Assentior, iris. dignus.
ASSENTISTA. m. Qui fa algun contracte ab lo ASSENYAT, adj. ant. Entenimentat. Sesudo. Ma-
rey ó ab lo públich pera la provissió de algun exèr- turus, cordalus.
cit, etc. Asentista. Publicanus, biarchus, i, ASSEQUIBLE, adj. Lo que's pót consegnir. Ase-
ASSENTIT, DA. p. p. Asentido. Assensus. quible. Impetrabilis, quod assequi potest.
ASSENTO, ra. Siti, cosa pera sentarse, com ca- ASSER. m. CER.
dira, etc. Asiento. Subselliura, ii, sedes, dis. ||
Con- ASSERAR. V. a. ACERAR.
tracte ó conveni. Asiento. Pactio, nis. ||
Prudència, ASSERGIÓ. f. Afirmació. Asercion, aserto. Asse-
seny. Asiento, cordarà, madurez. Prudentia, ai, sana vera tio, nis.
mens. [[ Lo lloch que tè cada hu en un tribunal ó ASSERENAMENT. m. La acció de asserenarse.
junta. Asiento. Locus, i, sedes, is. |1
Lo lloch ahont Serenidad. Serenum, sudum, i.
TOMO I. 20
146 ASS DICCIONARI ASS
ASSERENAR. Posar clara y serena, (ran-
V. a. ASSEVERACIÓ, La acció de asseverar. Ase-
f.

quilisar alguna cosa, com lo lemps, la mar, etc. veracion, afirmacion. Assevera tio, affirmatio, nis.
Serenar. Sereno, as. [] Posar la aygua à la serena. ASSEVERADAMENT. adv. m. Afirmativament.
Serenar. Yesperlino vapori aquara exponere. ||
Apa- Aseveradamente. ÀÍBrmatè, asseveranter.
ciguar, assossegar disturbis y avalots. Serenar, cal- ASSEVERAR. V. a. Assegurar, afirmar lo que's
mar. Sedo, placo, as, []
met. Templar, moderar 1' diu. Aseverar. Assevero, firmo, confirmo, as.
enuig. S' usa com à recíproch. Serenar. Frontem, ASSi. adv. 1. AQUÍ. Ara. Ahora, aquí. Nunc. II

vultum serenare. ÀSSIA. f. Una de las parts del mon. Àsia. Àsia, se.

ASSERENARSE. V. r. Abonansarse '1 temps. ASSIARCA. m. Magistrat de la Assia menor, que


Serenarse. Sereno, as. ||
met. Cessar la agitació de presidia als jochs que's tenian en honor dels Déus ó
las passions. Serenarse. Yultum placidum aut sere- dels emperadors. Asiarca. Asiarcha, se.

num reddere. ASSIÀTICH, CA. adj. Natural de la Assia ó lo


ASSERENAT, DA. p. p. Serenado. Serenatus. pertanyent à ella. Asiàtico, asiano. Asiaticus, asia-
ASSERIR. Y. a. ant. y derivats, afirmar, assbye- nus. 11
Dit del estil que ab mòltas paraulas explica
RÀR. []
ESTÜRDIRSE. pochs conceptes. Asiàtico. Asiaticus.

ASSERT. m. filos. Afirmació. Àserto. Assertum, i. ASSIDENT. m. ant. assessor. assistent. ||

ASSERTIU, IVA. adj. AFIRMATIU. ASSIDEU. ra. Secta de juheus que tenia per ne-
ASSERTIVAMENT. adv. m. AFIRMATIVAMENT. cessàrias las obras de supererogació: aquestos eran
ASSERTORI, A. adj. Afirmatiu; s' aplica al ju- los predecessors dels fariseus. Asideo. Assidaeus, i.

rament. Aserlorio. Assertorium, ii. ASSÍDUAMENT, adv. m. FREQÜENTMENT.


ASSESSi. m. ant. assessino. ASSIDUIT. adj. ant. contínüo, freqüent.

ASSESSINAMENT. m. aut. ISSESSINAT. ASSIDUITAMENT. adv. m. ant. frequentíient.


ASSES8INAR. V. a. Matar alevosament. Asesi- assiduïtat, f. FREQÜÈNCIA.
nar. Abneco, as, ex insidiis interficere. ASSIEMA. f. Pedra esponjosa y lleugera, à la

ASSESSINAT, DA. p. p. Àsesinado. Abnecatus. manera de la tosca ;


per dintre tè com unas venas
m. Mort alevosa, 1' acte de fórla. Asesinalo. lUata grogas, y per fora com una espècie de farina gro-
I

per scelus cajdes. guenca que consum la carn supèrflua. Asiema. Sar-

ASSESSINO. m. Qui mata alevosament. Asesino. cophagus, i.

Sicarius, ii, interfector, is. \\ met. Dit de la persona ASSIENTO. m. ASSENTO.

mòlt cruel. Traidor, alevoso. Proditor, is, sicarius, ii.


ASSIGNABLE. adj. Asignabk. Quod assignar!

ASSESSOR, m. Qui dóna consell à altre. Asesor. licet, potest.

Conciliator, suasor, is. I Advocat ab qui s' acom- ASSIGNACIÓ, f. La acció y efecte de asignar.
panya jutge llech pera determinar Asignacion. Assignatio, attributio, nis.
'1
y sentenciar
en las cosas de justícia. Asesor. Assessor, is, qui ju- ASSIGNAR, v. a. Indicar, assenyalar, destinar.

ris dicendi causà judici assidet. Asignar, destinar. Assigno, as, adscribo, attribuo,

ASSESSORARSE. V. r. Péndrer assessor lo jutge is. II


ANOMENAR.
llech pera provehir judicialment. Atesorarse. Asses- ASSIGNAT, DA. p. p. Asignado. Adscriptus.

sorem in consilium adhibere. ASSIGNATURA, f. En algunas universitats la

ASSESSORAT, DA. p. p. Asesorado. Assessor in


matèria ó tractat que déu explicar cada any lo cate-

consilium adhibitus. dràtich à sos deixebles. Asignalura. Doctrina, se,

ASSESSORIA, Lo càrrech de assessor. Aseso-


f.
argumentum, i.
rta. Assessura, ae, assessoris munus. Loestipendió []
ASSILO. m. Lloch de refugi pels delinqüents.

drets del assessor. Asesoria. Assessoris salarium, Asilo. Ara, ae, asylum,i,refugium, ii. jj
met. Ampa-
mercès. ro, protecció, favor. Asilo. Praesidium, patrocinium,
ASSESSORIAL. adj. Lo que pertany à là asses- ii.

soria. Asesorial. Assessorius. ASSIRIO. m. Natural de la Assíria regne de As-


ASSESTAR. V. a. ant. y derivats, apuntar. 1. sia. Asirio. Assyrius.
ASSETGE. m. ant. hloqukig. ASSISTAR. V. a. ant. apuntar. 1.
ASSETIAR. V. a. y derivats, sitiab. v. n. ant- fl
ASSISTÈNCIA, f. Ajuda, auxili. Asistencia. Au-
ACAMPAR. xilium, ii, favor, is. ||
Presència en algun lloch ó fun-
ASSETJAR. Y. n. ant. derivats, assentar. ció. Asistencia. Praesentia, ae. freqüència. La re-
y 1. ||
|| ||

ant. sitiar. compensa ó estipendi que's dóna per assistir perso-


ASSÉURER. v. a. Posar à algú en alguna cadi- nalment. Asistencia. Emolumentura, i.
ra, banch ó altre siti. També s' usa com recíproch. ASSISTÈNCIA de SEVILLA. Emplco que correspon al
Sentar, asentar. Sedeo, es. ||
ant. Deixar, col-locar de corregidor. Asistencia de Sevilla. Hispalensis prae-

alguna cosa. Colocar, deponer, poner. fectura.


ASSEVEGA. f. Pedra mineral negra, llustrosa ASSisTÈNciAs. f. pi. Aümeuts que 's senyalan à al-
y dòcil, y cada una de las joyas fetas de dita pedra. gú. Asistencias. Yictús quotidiani largitio.
Àzabachi. (ía^atM, se. ASSISTENT, m. Qui assisteix. Asistmte. Assis-
ASS CATALÀ. ASS 147
tens, praesens. ||
mil. Lo soldat que està destinat à ASSOLDAR. V. a. ant. soldar.

servir à aigua oficial. Asistenle. Famulus, i. Qual- ||


ASSOLDEJAR. V. a. Allistar, pendrer soldats à
sevol dels dos bisbes que ajudan al consagrant en la sou, reclutar. Reclutar. Legiones supplere.

consagració de altre. Asistente. Allerius consecratio- ASSOLDEJAT. adj. Allistat, reclutat.

ni minislrans episcopus. assessor. Lo corregidor |1 ||


ASSOLEADOR. m. Llocb à propòsit pera pén-
en Sevilla. Asistenle. Praefectus, Lo religiós ano-
i. ||
drer lo sol. Solana, solejar, abrujano, carasol. Apri-
menat pera assistir al general en lo gobern de sòn cus locus.
orde. Asistente. Generaii pra^fecto assistens. ASSOLEGAR. V. a. y
ASSISTIR. V. a. Estar present. Asislir. Adsum, ASSOLEJAR. V. a. y
adés, asto, as. 1|
Concórrer à alguna part. Asislir. ASSOLEYAR. V. a. Tenir al sol alguna cosa.
Frequens adesse. Acompanyar à algú en algun acte
||
Asolear, insolar. Insolo, as. |1
v. r. Péndrer lo sol en
públich. Asistir. Coraitor, aris. ||
Ajudar, socórrer, algun rassér. Asolearse, tomar el sol. Solem captaré.
afavorir. Asislir. Adjuvo, as. \\
Parlant dels malalts, II
Posarse moreno de anar pel sol. Soíearse, inso-
cuydarlos. Asistir, servir. ^Egroto assidere. \\
Servir learse. Solé colorari.

interinament à algú. Asislir. Alterius vicarium esse. ASSOLEYAT, DA. p. p. Soleado. lusolatus.

I
Donar assisténcias ó aliments. Asistir, alimentar. ASSOLIAR. V. a. ant. Desamparar, deixar sol,

Àlo, is. abandonar. Desamparar. Deserere, recedere, abire.


ASSISTIT, DA. p. p. Asistido. Prolectus. ASSOLIAT. adj. ant. Sol, desemparat, sense.
ASSITIADOR. m. Qui assilia. Siliador. Obsidia- Solo, sin. Destitutus, desertus, sine.
tor, is. ASSOLIDOR, A. m. y f. Qui alcansa ó atrapa à
ASSITIAMENT. m. ant. SITI. 3. altre. Alcanzador. Oppressor, is.

ASSITIAR. v. a. Cercar alguna plassa ó fortale- ASSOLIMENT, m. Obra de assolir. Alcance, al~

sa pera apoderarse de ella. Siliar. Obsideo, circum- canzamiento. Assecutio, consecutio, nis.
sideo, es. ASSOLIR. V. a. Aconseguir. Alcantar, Conse-
ASSITIAT, DA. p. p. Sitiado. Obsessus. quor, assequor, eris. ||
Atrapar descuydat. Coger,
ASSÍURER. v. n. ant. séurer. || matab. sorprender. Excipio, is, occupo, as. || Apoderarse de
ASSÓ. proa. Eso, eslo. Hoc, id. una cosa antes que arribe al fi à que's destinava.
ENASSÓ. m. adv. entretant. Interceptar. Intercipio, is,
ASSOGAR. V. a. nàut. Apretar bè una corda. ASSOLIT, DA. p. p. Atrapat en algun engany ó
Àsocar. Constringo, is. delicte. Cogido. Deprensus. [j
Sorprès. Sorprendi-
ASSOCIABLE. adj. Lo qui naturalment es incli- do, asaltado. Occupatus.
nat à la societat, ó tè disposició pera ella. Sociable. ASSOM AR. V. n. Apuntar, comensar à deixarse
Sociabilis, societatis amans. || benigne, cortès. véurer alguna cosa. Asomar. Appareo, es. [| Tràurer
ASSOCIACIÓ, f.
y ó mostrar alguna cosa, com assomar lo cap à la fines-
ASSOCIAMENT. m. ant. La acció y efecte de tra. Asomar. Ostendo, patefacio, is. ||
ant. proyooa.b.

associarse. Asociacion. Consociatio, nis, societas, ASSOMAT, DA. p. p. Asomado. Apparitus.


atis. ASSOMBRAR. V. a. Fér sombra. Asombrar.
ASSOCIAR, v. a. Admétrer à algú en alguna Obumbro, inumbro, as. jj
Atemorisar, espantar.
companyia. Asociar. Adscribo, ascisco, is. Juntar ||
També s' usa com recíproch. Asombrar. Terreo,
una cosa à altra. Asociar. Socio, as. Péndrer per ||
extérreo, es. ||
met. Causar admiració. També s'usa
company. Asociar. Socium sibi adjungere. com recíproch. Asombrar. Stupefacio, is.

ASSOCIARSE. V. r. Juntarse ab algú per algun ASSOMBRAT, DA. p. p. Asombrado, pasmado.


efecte, com los comerciants per sos negocis. Asociar- Slupefactus.
se. Consocior, aris, socio, consocio, as, ASSONÀNGIA. f. mús. La correspondència de
ASSOCIAT, DA. p. p. Asociado. Consocíatus. || un so ab altre. Asonancia. Concentus, us. ||
En la
m. COMPANY. poesia castellana y catalana la conformitat de uns
ASSOLADOR, A. m. y f. Quí assola. Asolador. assonants ab altres. Asonancia. Yocum concòrdia,
Yastator, eversor, is. similiter desinens.
A8SOLADURA. y f. ASSONANT. adj. Lo que fà un mateix so ab altra
ASSOLAMENT. m. DESOLACIÓ. 1. cosa. Asonante. Sono conformis. ||
La final del vers
ASSOLAR. V. a. Tirarà terra alguna cosa, arra- que tè las mateixas vocals, però diferents conso-
saria. També s' usa com recíproch. Asolar, arrasar. nants, que la final de altre ab qui ha de concertar.
Depopulor, aris, vasto, as, everto, is. |J
determinar, Asonante. Adsona vox. ||
relació, correspondència.
RESÓLDRER. ASSONANTAR. V. n. poét. Mesclar versos asso-
ASSOLARSE. V. r. Aclarirse 'Is líquits, baixant nants entre consonants, lo que's tè per un defecte.
lo solatge al fondo. Asolarse, serenarse. Subsideo, es, Asonantar. Adsonantes versus negligenter conso-
subsidio, is. II
met. convenirse. nanlibus inserere.
ASSOLAS. m. adv. ant. solament. k solas. |j ASSONANTAT, DA. p. p. Asonantado. Adsona-
ASSOLAT, DA. p. p. Asolado. Eversus. tus.
148 ASS DICCIONARI AST
ASSONAR. V. a. Correspóndrerse las finals dels ASSUMIR. V. a. Péndrer, portarsen. Tomar.
versos. Asonar. Adsono, as. ||
v, n. ant. Fér son. Assurao, is.

Adormecer. Soporo, as. ASSUMIRSE. V. r. Arrogarse. Asumirse. Sibi as-


ASSOPTILAR. V. a. ant. subtilisab. sumere, vindicaré.
ASSORTAT, DA. adj. AFORTUNAT. ASSUMIT, DA. p. p. Asumido. Assumptus.
ASSORTIDOR, A. m. y f. Qui assorteix. Provee- ASSUMMADAMENT. adv. m. ant. EXTREMADA-
dor. Previsor, is. MENT.
ASSORTIMENT, m. Provisió. Surtido, surti- ASSUMPCIÓ, f. L' acte de sér pujada Maria
miento, prevencion. Apparatus, us. ||
Conjunt de mà- santíssima en per misteri de Àngels, y la festa
lo Gel

quinas pera algun ü. Juego. Ordo, inis, series, ei. que per aquest motiu celebra la Iglésia lo dia quin-
ASSORTIR. V. a. Provehir ó donar à algú lo ne- ze de Agost. Asunción. Beata? Mariaï virginis in coe-
cessari. Surtir. Necessària suppeditare. lum assumptio, assumptionis festum.
ASSORTIRSE. V. r. Provehirse de lo necessari. ASSUMPT, A. p. p. ASSUMIT, m. ASSüMPTO. il

Surlirse. Necessària sibi compararé. ASSUMPTA, ASSUMPCIÓ. f.

ASSORTIT, DA. p. p. Siirtido. Provisus. ||


Ador- ASSUMPTE, ra. y
nada, guarnecido. Ornatus. |1
m. pi. Yarias espècies. ASSÜMPTO. m. La matèria de que's tracta.
Surtidos. Apparatus, us. Asunlo. Matèria, argumentum, scopus, i. negoci.
a3, ||

ASSOSSEGADAMENT, adv. m. Sosegadamente. DONAR ASSÜMPTO. fr. Donar motiu ú ocasió. Dar
Placidè, tranquillè. asunto. Ansam, occasionem prtcbere. Donar lo punt ||

ASSOSSEGAMENT. m. ant. SOSSEGO. ó argument pera tractar de alguna cosa. Dar asunto.

ASSOSSEGAR. V. a. Apaciguar. També s' usa Maleriam dicendi pra;bere.


com recíproch. Sosegar, tranquilizar, aquietar. De- DESEMPENYAR l' ASSÜMPTO. fr. Probarlo completa-
flagro, sedo, placo, as. [] v. n. Reposar, descansar. ment. Desempenar el asunto. Rem absolvere, conficere,
Descansar, rtposar. Quiesco, is, sedor, aris. DESFLORAR ALGUN ASSÜMPTO ó MATÈRIA, fr. Trac-
ASSOSSEGAT, DA. p. p. Sosegado. Placatus. 1|
taria superficialment. Desflorar algun asunlo à ma~
Qui es naturalment judiciós y quiet. Sosegado, repo- teria. Rera sumrais labris degustaré.
sada. Quietus, tranquillus. \\
Dit del pols. Senlado, DORMIR SOBRE ALGUN ASSÜMPTO. fr. mct. Péndrer
sosegado, firme. Quietus, placidus. temps pera resóldrer raillorsobre ell. Dormir sobreal-
ASSOT. m. Instrument pera assolar. Azote. Fla- gun negocio ó asunto. Negotiura perpendendum differre.
gellum, flagrum, i. Cop donat ab 1' assot. Azate.
|I
TOCAR DE PROP ALGUN ASSÜMPTO. fr. met. Tcuir
Yerber, eris. met. Calamitat, aflicció, càslichgran,
|1
coneixement pràctich de ell. Tocar de cerca algun
y la persona ó cosa que'l causa. Azole. Poena,», ca- asunto. Rera callere, propriüs ad rera accedere.
lamilas, atis, clades, is.
H
pi. Càstich ignominiós, ASSUSTADÍS, sa. adj. S' aplica al que fàcil-

que s' executa públicament en los delinqüents, do- raent s' assusla. Asustadizo. Meliculosus, limidus.
nantlos lo botxí ab la penca cops en la esquena, Azo- ASSUSTAR. v. a. Donar ó causar susto. També
tes. Flagellorura supplicium. s' usa com recíproch. Asustar. Terreo, es, pa vorera
ASSOTADA. f. ASSOT. 2. incutere.
ASSOTADÍS. m. Qui mereix assots. Azotadizo. ASSUSTAT, DA. p. p. Asustado. Territus.
Verbero, onis. ASSUT. m. Paret que travessa '1 riu per con-
ASSOTADOR, A. m. y f. Qui assota. Azotador. duhir la aygua per las céquias. Azud. Aqu» derivand
Yerberator, is. objectum vallum. Màquina pera tràurer la aygua
[|

ASSOTAGOSSOS. m. Qui cuyda de fér eixir los dels rius y regar camps. Azuda. Aquaria rota,
los

gossos de la iglésia. Perrero. Mastigophorus, i, ca- atlia, ae, toUeno, is, haustrum, i.

num expulsor. AST. m. Burxa ahont enfilan la carn pera rostir-


ASSOTAMENT. m. La acció de assotar. Azota- la. Asador. Obelus, i, veru, u. Peix. agulla 7, |1

mienta. Yerberatio, nis. QUI RODA ó MENA l' AST no'n TAST. rcf. Adverleíx
ASSOTANAR. V. a. arq. Fér soterranis. Sala- que 'Is afortunats, sens traball logran lo fruyt de

nar, asotanar. Instar cellaï subterraneaí concamerare. las fatigas de altres. Una levanta la caza y otro la

ASSOTAR. V. a. Pegar assots à algú. També s' mata. Sic vos non vobis.
usa com recíproch. Azotar. Yerbero, flagello, as. |[
ASTA. f. HASTA.

met. Donar cops à manera de assots, com la aygua ASTAFERM. m. ESTAFERM,


à las rocas, lo vent à las parets, etc. Azolar. Diver- ASTANUCAT, DA. adj. ALBOROTAT.
bero, as, lambo, is. ASTELLA. f. ESTELLA,
ASSOTAT, DA. p. p. Azotado. Yerberatus. ASTELLAR. V. a. estellar.
ASSOTILLAR. V. a. ant. sübtilisar. ASTERCOL. m, ant. fempta.
ASSUETO. ra. Dia ó tarde de vacació que's dóna ASTERISCO. ra. Estrelleta que serveix de notaó

als estudians. Asuelo. Otium, ii, otii dies. reraissióenlos llibres. Aslerisco. Asteriscus, i. \\
Certa

ASSUFISMADAMENT. adv. m. ant. soFisTicA- planta en figura de estrella. Aslerisco. Asteriscus, i.


MBNT. ASTERISME. m. coNSTEL-LACió. Senyalo nota II
AST CATALÀ. ATA 149

del globo se senya- ASTÚCIA, Manya, sagacitat. Astúcia, ardid.


ab que en la eclíptica y horizont f.

len las 12 constel-lacions del zódiach. Asterismo. Astutia, !D, astiis, us. |1
estratagema.
ASTUCIÓS, A. adj. astut, ter. escrupulós,
Asterismiis, i. i

ASTET. m. d. de ast. AsadorciUo. Parvum veru. fastigós.


ASTFOR. ra. arq. daü. escudeller. ||
ASTÜCIOSAMENT. adv. m. ASTUTAMENT.

ASTÍ. Yeu de pastor. Aqui. Hic. H arq. fuserol. ASTURDIRSE. v. r. y derivats, esturdirse.

A8TIL. m. HASTA. ASTURIÀ, m. Natural de Astúrias, principat de


ASTINOMIA. POLICIA. f. Espanya. Asturiano. Asturicus, i.

ASTOR. m. Aiicell, espècie de esparver, de color ASTURIÓ. m. Peix. esturió.


negre clar, la panxa blanca ab clapas negras, la ASTUT, A. adj. Sagàs. Astuto. Astutus, callidus.

cua cendrosa clapada de blanch, las cainas grogas sér mòlt astut. fr. Pelarse de fino. Yaldè calli-
y 'Ibech negre; es mòlt enemich dels coloms. Azor, dum, versutum esse.
gavilan. Accipiter, tris. ASTUTAMENT. adv. m. Ab astúcia. Astutamen-

ASTORAMENT, m. Sobressalt. Azoramiento. te. Callidò. I|


fraudulentment.
Pavor, terror, is. ASTUTÍSSIM, A. adj. sup. Astutisimo. Callidisi-

ASTORAR. V. a. Esparverar, sobressaltar. Tam- mus.


bé s' usa com recíproch. Azorar. Perlerreo, es, pra; ASUAVAR. V. a. ant. süavisar.
melu festinare. ASUBTILLAR. v. a. ant. subtilisar.
ASTORAT, DA. p. p. Azorado. Perterritns. ASUCACH. m. Carreró que no passa. Callejuela

ASTOTG. m. ESTOIG. sin salida. Sine aditu angiportus.


ASTRÀGALO. arq. fuserol. ||
art. Cordó que's ASUNTE. m. ASSUMPTE.
posa per adorno en lo canó à distància de mifj peu ASUSAUJAR. v. n. ant. assossegar.
de la boca. Astràgalo. Astragalus, i, tormenti bellici
torulus. AT.
ASTRE. m. Cos lluminós del cel, com sol, lluna,

estrella, etc. Astro. Astrum, i. | met. ant. estre- ATABAL. m. ant. tabal.
lla 2. ATABALAR. V. a. Cansar lo cap. Atolondrar,
ASTREA. f. mit. Diossa de la justícia. Aslrea. aturdir, atronar. Lympho, as.
Àstr£ea, x. ATABALAT, DA. p. p. Atolondrado. Attonitus.
ASTRENOMIA. ant. astronomia. f. ATACADOR. m. Qui ataca. Atacador. Pugna-
ASTRINGENT. adj. S' aplica als aliments 6 re- tor, is. II
Instrument pera atacar las pessas de arti-
meys que restrenyen, com las servas. Astringente, lleria. Atacador. Ligneus tormentis bellicis stipandis
astrictivo. Aslringens. asserculus. ||
Instrument ab que s' ataca la pólvora
A8TROLABI. m. mat. instrument de metall en en las barrinadas. Atamdera. Asserculus, i. [1
En la

forma de esfera sobre un pla: sòn us principal es artilleriade mar, corda grossa y forta ab un tros
pera observar los navegants la altura del polo y dels de fusta al extrem. Atacador. Instrumentum exfune
astres. Aalrolahio. Astrolabium, ii. tormentis bellicis stipandis.
ASTRÓLECH. m. Qui professa la astrologia- ATACAMENT. m. La accióy efecte de atacar.
Astròlogo. Astrologus, i, astrologiae peritus. ||
met. Atacadura, atacamiento. Strictura, a).

ASTUT. ATACAR, v. a. Apretar lo taco en la escopeta ó


sÉR upí BON ASTRÓLECH. fr. met. fam. sér un bon altra arma. Atacar, fgnifera arma stipare. ||
Embes-
APÒSTOL. tir, acométrer. Atamr. Oppugno, as, aggredior, eris.
ASTROLOGAL. adj. Lo que pertany à la astro- Apretar à altre en algun argument. Atacar. Insto,
logia. Astrológko. Astrologicus. as, urgeo, es.
ASTROLOGIA, f. Ciència que tracta dels astres. ATACAT, DA. p. p. Atacado. Oppugnatus, ag-
Astrologia. Astrologia, a). gressus.
ASTROLÓGICH, CA. adj. ASTROLOGAL. ATACH. m. y
ASTROLOMIA. ant. y f.
ATACO. m. La acció de atacar, envestir, acomé-
ASTRONOMIA, Ciència que tracta deiaf. gran- trer una plassa ó exèrcit. Ataqne. Oppugnatio, con-
dària, dimensió y moviment dels cossos celestes. flictatio, nis. || Lo vall que fan los sitiadors. Vallado.
Astronomia. Astronomia, ac. ||
aristología. Loricula, íc. met. Acometiment de algun accident
[|

ASTRONÒMICAMENT, adv. m. Segons los repentí, com feridura, etc. Ataque. Morbi irruptio.
principis y reglas dels astrònomes. Astronómicamente. ATACONADOR. m. Sabater que adoba '1 calsat
Ratione astronòmica. vell. Zapatero de viejo, remendon. Cerdo, nis, sutor,
ASTRONÓMICH, CA. adj. Lo que pertany à la is. (I
met. Qui pega. Zurrador. Castigafor, verbera-
astronomia. Aslronómico. Astronomicus. tor, is.
ASTRÓNOMO. m. Professor de astronomia. ATACONAMENT. m. ant. Remendo. Remiendo.
Astrónomo. Astronomus, i.
Sarcimen, inis. ||
tacó 2.
A8TRUCH, CA. adj. ant. afortunat, ditxós. ATACONAR. v. a. Remendar las sabatas. Remen-
150 ATA
DICCIONARI ATE
dar. Reparo, as. | ATANSAR, v. a. y derivats, àcostab.
met. fam. Pegar. Zurrar, tundir.
Flagello, verbero, as. Atipar à algú, afartarlo. Tam-
l\
ATANYENT. adj. PERTANYENT.
bé s' usa com recíproch. Rellenar, atracar. Cibo op- ATÀNYER. V. n. Tocar, pertànyer. Pertenecer,
plere. tocar. Attineo, pertineo, es. || v. a. Guraplir las pro-
ATACONAT, DA. p. p. Remendado. Reparatus. mesas. Cumplir. Fidem servaré, prsestare.
II
met. Zurrado. Yerberatus. ||
apadassat. ATAPAHIR. v. a. Apretar mòlt alguna cosa pe-
ATAFETANAT, DA. adj. Semblant al tafetà. ra que no quede tova. Tupir. Stipo, constipo, as.
Atafetanadc. Sericae telae sirailis. ATAPAHIT, DA. p. p. Tupido. Stipatus.
ATAHÜT. m. Bahul ó caixa de morts. Ataud. Lo- ATAPAR. V. a. y derivats, tapar.
culus, feretrum, i, sandapila, as. ATAPIAR. V. a. y derivats, tapiar.
ATALAYA. f. Llocb pera atalayar. Vigia, atala- ATAPIR. v. a. y derivats, atapahir.
ya. Specula, ae, speculatorium, ii. jj m. Qui atalaya. ATAQUEBIRAS. Lloacions à Dèu f. que usavaa
Vigia, atalaya, atalayador. Excubitor, speculator, is. los àrabes ans de entrar en batalla. Ataquebiras.
ATALAYADOR, A. adj. Qui atalaya. Vigia, ata- ATAQUINARSE. v. r. atipabse.
laya^ atalayador. Speculator, excubitor, is. j| ant.Qui ATARANTAR. V. a. ter. Alborotar. Perturbo, as.
observa las accions de altres. Espia, atisbador. Spe- ATARANTAT, DA. p. p. Qui per demasiada
culator, scrutator, is. vivesa obra precipitadament y sens reflexió. Trone-
ATALAYAMENT. m. La acció de atalayar. Ata- ra, tolondron, alborotado. Turbulentus. ||
aturdit. [|

layamiento. Speculatio, nis. Picat de la taràntula. Atarantado. Stellione, taran-


ATALAYAR. v. a. Mirar desde un puesto alt la tulalaesus.
mar 6 la campanya pera donar avís de lo que 's des- ATARRAYA. f. Filat circular pera agafar peix
cubreix. També s' usa com recíproch. Atalayar. Ex- petit. Atarraya. Reté circularé.
cubo, as, speculor, aris. ||
ant. met. Observar las ATARRAYAR. v. a. Pescar ab la atarraya.
accions de altres. Espiar, atalayar, atisbar. Observo, Atarrayar. Reté circulari piscare.
investigo, as. ATART. adv. t. ant. No mòlt sovint, de quant
ATALAYETA. f. d. Atalayuela. Specula, se. en quant. De tarde en tarde. Interdum.
ATALENTAR. v. n. ant. Agradar. Atalantar, ATASCAMENT. m. La acció de atascarse. Atas-
agradar. Placeo, arrideo, es. camiento. Haesitatio, nis.
ATALLADOR, A. m. y f . ant. Quiatalla. Alaja- ATASGAR. V. a. Encallar. Atascar. In tricas con-
dor. Interceptor, is. [|
ant. Espia, esplorador. Catas- jicere. ||
met. Posar embaràs en alguna dependència
copus, explorator. ó negoci. Atascar. Obsto, as, impedio, is.

ATALLAMENT. m. ant. dressera. [| m. ant. ATASCARSE. V. r. Encallarse. Atascarse. Sese


Medi pera terminar algun plet ó desavenéncia . Cor- in tricas conjicere, in luto haerere. || met. Embaras-
te, ajuste. Pactum, i, pactio, conventio, nis. sarse, no poder prosseguir en alguna dificultat ó

ATALLANT. m. adv. ant, per la dressera. negoci. Atascarse. Ha^reo, es.


ATALLAR. v. a. ant. Detenir, aturar à algú ei- ATATXONAR. V. a. Clavar los cofres ó bahuls ab
xintli al encontre. Cortar, atajar. Breviori ilinere tatxas de llautó, etc. Tachonar, clavetear. Umbilicatis
alicui obviam ire. ||
ant. Anar per la dressera pera clavis ornaré, muniré. ||
met. Umplir alguna cosa
abreviar camí. Ir, atajar, echar por el atajo. Brevio- apretant lo que 's fica en ella, com ATATxoNABla roba
re itinere ire. |j
Detenir lo curs de alguna cosa. Ata- en un bahul. Embutir. Insero, introduco, ingero, is.
jar. Coerceo, es, intercludo, is. |] ant. Transigir, ATAURIGH. m. arq. Obra de guix ab que 'Is
terminar un plet ó desavenéncia. Cortar, atajar, ter- moros adornavan los edificis. Ataurique. In acdibus
minar. Liles redimere. ||
ant. atalayar. ornatus é gypso.
ATALLS. m. pi. ant. pler. ATAVAN AT, DA. adj. Se diu del caball blanch
ATAMBOR. m, ant. Màquina pera pujar cosas de ancas y de coll. Atavanado. Equus clunibus co-
de mòlt pes. Grua. Trochlea, ae, tractoria machina. lloque albus.
II
TABAL. ATAVIAMENT. m. ant. ATAVio.
ATANALLAR. v. a. y derivats, atenallar. ATAVIAR. V. a. Compóndrer, assear, adornar.
ATAIVÀSIA. f. Entre estampers, caràcter de També s' usa com recíproch. Ataviar. Exorno, ador-
lletra. Atanasia. Typographici caracteres athanasia no, as.
dicti. Herba alta de un peu semblant à la orenga;
II
ATAVIAT, DA. p. p. Ataviado. Ornatus.
en cima forma una copa ab certas flors que's con-
la ATAVIO. m. y
servan mòlt temps ab sòn vigor. Yerba de santa Ma- ATA VIU. m. L' adorno y compostura de la per-
na, atanasia. Tanacetum, i. sona. Atavio. Ornatus, cultus, us.
ATANAsrA MARINA. Herba de un peu de altura, las ATEIRADAMENT. adv. m. ant. ARREGLADA-
fullas en figura de llansa, las flors grogas, y tota MENT, ORDENADAMENT.
ella cuberta de una borra mòlt semblant al cotó. ATEIRAMENT. m. ant. ORDE, REGLA.
Algodonesa. Athanasia marítima. ATEISME, m. Secta dels ateistas. Ateismo. Ai-
ATANS. m. ant. aproximació. heismus, i.
ATE CATALÀ. ATE 181
ATEISTA. m. y Dar treguas. Inducias facere, pascisci. I|
alcansar.
ATEÍstich. adj. ant. Qui nega la existència de II
anl. Eixir al encontre.

Dèu. Alcista. Alheus. ATENEA. f. mil. Nom de Minerva, diossa de las

ATELANAS. f. pi. ant. Nom de una espècie de cióncias; y també de la festa que feyan en honor de
comédias antíguas. Entre romans eran unas pessas ella. Atenen. Atenea, a;.

cómicas y salíricas mòlt llicenciosas. Atelanas. Fa- ATENENT, m. adv. Considerant. En atencion, en

bulaï atelaníE. consideracion. Habita rei ratione.

ATEMORISAMENT. m. ant. Mòlt temor. Àter- ATENÉO. m. Espècie de amfiteatro que hi havia
ramiento. Terror, pavor, is. en vàrias parts, com en Roma, Alènas, etc. pera
ATEMORI8AR. Y. a. Infundir, causar temor. exercitar las arts lliberals, declamar, etc. kteneo.
També s' usa com recíproch. Atemorizar. Terreo, Athenujum, i.

es, perterrefacio, is. ||


àtürdir. ||
amenassír. 1. ATENIEN8E. adj. Natural y pertanyent à la re-
ATEMORISAT, DA. p, p. Atemorizado. Perter- pública y ciutat de Alènas. Ateniense. Atheniensis.
refaclus. ATENIRSE. v. r. Adherirse à lo que's tè per mès
ATEMPERAGIÓ. La acció y efecte de atem-
f. segur. Alenerse. Maximè aliquid probare.

perar. Atemperacion. Temperalio, nis. ATENT, A. adj. Qui tè posada ó fixa la atenció
ATEMPERADAMENT. adv. m. ant. Ab tem- en alguna cosa. Atenta. Attentus, inlentus. ||
Cortés,

plansa. Templadamenle. Temperatè. urbà. Atento, comedido. Urbanus, comis.


ATEMPERANT. p. a. Lo que atempera. Atempe- ATENTADAMENT. adv. m. y
rante. Temperans. ATENTAMENT, adv. m. Ab cuydado y atenció.

ATEMPERAR. V. a. Reduhir alguna cosa à sòn Atentamente. Attenlè, intentè. ||


Ab urbanitat ó cor-
1'
temperament. També s' usa com recíproch. Aíem- tesia. Atentamente. Urbanè, comiter. [|
for. Contra
perar. Tempero, as. 1|
Moderar, ablanir, templar, orde y forma del dret. Atentadamente. Contra juris
acomodar una cosa à altra. Atemperar. Mitigo, tem- et judicii ordinem.

pero, as. ATENTAR. V. a. Maquinar, projectar ó comé-


ATEMPORALAT, DA. adj. nàut. Vent que trer algun delicte. Atentar. Facinus intentaré.

bufa moltíssim furiós. Atemporalado. Tempestuo- ATENTAT, DA. p. p. Atentado. In ten ta tus.
sus. II
m. Crim, delicte. Atentado. Ausum, i, scelus,

ATEMPTAR. V. a. ant. y derivats, intentar, eris. II


Intent sens to ni so. Intentona. Consilium
PROJECTAR, ASSAJAR. audax.
ATENALLAR. V. a. Arrancar à un reo trossos ATENTATORI, A. adj. ant. Injust, violent.

de carn ab unas estenallas bullentas. Atenacear, ate- Alentatorio. Ausum adferens.


nazar. Forcipibus aliquem dilaniare. ATENTI POTENTI. m. adv. Ab abundància, à
ATENALLAT, DA. p. p. Atenaceado. Candente discreció, com menjar atenti potenti. A tente bonete.

forcipe vellicatus. Usque ad extremum.


ATENCIÓ, f. La acció de aténdrer. Atencion. At- ATENTÍSSIM, A. adj. sup. Atentísímo. Studio-
tentio, intentio, nis. |]
Urbanitat, respecte, obsequi. sissimus.
Atencion. Urbanitas, comitas, atis. ||
Consideració, ATENTÍSSIMAMENT. adj. sup. Atentísima-
atendéncia, mirament. Atencion. Urbanitas, comitas, mente. Accuratissimè.
atis. ATENTO. ra. adv. AB tento.
EN ATENCIÓ, m. adv. En atencion, teniendo presenle. ATENUAR, v. a. y derivats, disminühir.
Habiteratione. ATÈNYER, v. a. atanyer. v. n. ant. arribar. ||

ATENDAR. V. n. y II
ter. aconseguir.
ATENDARSE. Y. r. ant. Acamparse la tropa en ATEOPOLÍTICH, CA. adj. MAQUIÀVELISTA.
las tendas de campanya. Acamparse. Castra locare. ATERCIANAT, DA. adj. S' aplica al que tè ter-
ATENDAT, DA. p. p. Acampado. Incastris coUo- cianas; y també 's diu del humor, color, etc. que las
catus. indica. Atercianado. Febri tertiana affectus.
ATENDEMENT. m. ant. y ATERMENADOR. m. Qui posa íltas à las ter-
ATENDÉNCIA. ATENCIÓ. 2. 3. f. ras. Amojonador. Terminator, íinitor, is.
ATENDIBLE. adj. Digne de sér atès. Atendible. ATERMENAMENT. f. La acció y efecte de
Atlentione dignum. atermenar. Amojonamiento. Terminatio, nis.
ATENDIMENT. m. ant. ATENCIÓ. ATERMENAR. V. a. Posar fitas à las terras.
ATÉNDRER. v. n. Estar ab cuydado y atenció. Amojonar. Terminos figere, consti tuere.
Atender. Atlendo, intendo,
is. Tenir consideració à []
ATERRAMENT, m. La acció de aterrar. Ater-
alguna cosa, com: aténdrer als mèrits y no à la per- ramiento. Prosternalio, nis,
sona. Aíeíider. Alicui rei consulere. || Mirar per algu- ATERRAR. V. a. Tirar à terra. Àsolar. Populor,
na cosa, Ó cuydar de ella. Atender. Ralionem habere. depopulor, aris. ||
Causar terror. També s' usa com
II
V. a. ant. esperar. |1
Guardar, cumplir, mante- recíproch. Aterrar^ aterrorizar. Perterreo, es, perter-
nirse. Atewrse, Servo, as. || Donar lloch ó treguas. refacio, is. 11 Entre pilots aproximarse à terra. Ater-
152 ATI DICCIONARI ATL
rar. Ad terram accedere, appellere. 1|
abatrer, uü- Atticismus, i.
II
Moda de parlar pur y concís. Aticis-
MILLAR. ÀSSOMBBAR. mo. Concisa oratio.
II

ATERRAT, DA. p. p. Àterrado, aterrorizado. ATICURGA. f. arq. Columna quadrada del orde
Territus, Se diu de tot objecte inmediat
[j
adj. nàut. àtich. Aticiirga. Atticurges, e.

à la terra. Àterrado. Proximus terrae. ATINADAMENT. adv. m. Ab discreció. Atina-


ATERRIT, DA. adj. ant. aterrat. 1. daraente. Prudenter.

ATERRORISAR. V. a. ATERRAR. 2. ATINAR. V. a. Pensar, recordarse de alguna


ATERROSSAR. v. a. Fér terrossos de una matè- cosa. Atinar, acertar, dar en el Manco. Scopum attin-
ria solta. Conglobar, aterronar. In glebas congerere. gere. H met. Endevinar per congecturas. Atinar.
ATERROSSARSE. V. r. Férse terrosos. Alerro- Praivideo, es.
narse. In glebas se congerere. ||
Apilotarse, 's diu ATiNATj DA. p. p. Atinado. Praevisus.
del arròs, etc. Aterronarse. In grumus congerere. ATINCAR. V. a. BORRAR.
ATERROSSAT, DA. p. p. Atcrronado. In glebas ATINGANS. m. pi. Sectaris que no volian tocar
congestus. (]
adj. S' aplica als camps, etc. Terregoso. à ningú per por de contaminarse. Atinganos. Attin-
Globosus. gani, orum.
ATERSAR. V. a. ARREGLAR. ATINGUT, DA. p. p. de atenirse. Atenido. Ad-
ATÈS, A. p. p. de aténdrer. Alendido. Conside- haesus.
ratus. II
m, adv. en atenció. ATÍNIA. f. Lley feta per Atinio que confirmà lo

ATESAR. V. a. nàut. Posar tibants los capsó ve- que la de las dotse taulas havia ordenat ab motiu de
las de la nau. Alesar. Navium rudentes exlendere. la prescripció de las cosas robadas. Atinia. Attinia
ATESORAR. Arreplegar y guardar rique-
v. a. lex.

sas. Atesorar. Thesaurizo, as, divitias accumulare. ATIPAR. V. a. Satisfer de menjar : També s'

jjmet. Reunir mòltas qualitats, gràcias ó perfec- usa com recíproch. Saciar. Saturo, salio, as.

cions. Atesorar. Multa animi bona in se congerere. ATIPLAR. Alsar lo to del instrument. Atiplar.
ATESTACIÓ. f, Testificació. Atestacion. Testi- Acutum resonare.
monium, ii. ATIPLAR8E. V. r. Posar la veu de tiple. Ati-

ATESTAR. V. a. for. Certificar, testificar. Ates- plarse. Acutiorem sonum reddere.


tar. Testifico, as. ATIPLAT, DA. p. p. Atiplado, tiplisonante. Acu-
ATESTAT, DA. p. p. Atestado. Testificatus. || tus.

adj. Ple. Atestado. Plenus. ||


m. pi. Los instruments ATIRÍZIA. f. ant. ICTERÍCIA.
auténtichs que fan fé de alguna cosa. Testimoniales, ATIRIZIARSE. V. r. ant. ICTERICIARSE.
atestados. Probaloria, ai. ATiSAR.v. a. ter. Observar ab cuydado. Aíts6ar.
ATHLETA. m. ATLETA. Scrutor, rimor, aris. ||
atalayar.
ATHLÉTICH, CA. adj. ITLÉTIGH. ATJEGAR. V. a. y derivats, etjegar.
ATIADOR, A. m. y f. Qui atia. Atizador. Exci- ATLÀNTICH. m. S' aplica à la part de mar
lator, is. II
Instrument pera atiar. Atizador, atiza- que banya la Mauritània. Atlànlico. Atlanticus, i.

dero. Fòrceps, ipis. un orde de arquitectura en que en lloch


S' aplica à
ATIAMENT. m. Obra de atiar. Atizamiento. Ig- de columnas se posan estàtuas de personas. Atlàn-
nisexcilatio. lico. Atlanticus, i.

ATIAR. V. a. Arrimar los tions al foch pera que ATLÀNTIDA. f. Isla fabulosa que Plató suposa-
no s' apaguen. Alizar. Ignem suscitaré, excitaré. ||
va envers 1' estret de Gibraltar. Allantida. Atlanti-
Mocar lo ble, llum, etc. Atizar, avivar. Mungo, is. ||
da, ai. II
pi. Constel-lació en que estan las estrellas,
met. Fomentar las passions ó'afectes. Atizar, revòl- que fingiren los poetas sér fillas de Atlas. Allantida.
ver el ajo, el caldo. Animi motus excitaré. met. || Atlantides, e, plejades, um. 1|
Nom de las islas del
INSTAR, INCITAR. arxipélach índich, ahont los poetas col-locavan los
ATIAT, DA. p. p. Atizado. Excitatus. camps eliseus. Atlàntidas, atolones. Atlantides, um.
ÀTICAMENT. adv. m. A la manera dels àtichs. ATLANTS, m. pi. arq. Estàtnas de homes que
Aticamente. Atticè. en lloch de columnas sostenen lo arxitrau. Atlantes.
PARLAR ATicAMENT. loc. Parlar concisamenl. Hal•lar Atlanles, telamones, um.|| atlas. 2.
aticamente. Atticizare. ATLAS. m. Col-lecció de mapas enquadernats.
ÀTICH, CA. adj. Lo pertanyent à Atenas. Atico. Atlas. Geographicus atlas. |1
anat. Nom de la extre-
Atticus, atheniensis. ||
S' aplica al estil, que ab po- ma vèrtebra del coll que manté y dóna moviment al

cas paraulas diu mòlts conceptes. Atico, Atticus. || cap. Atlas. Atlas, Montanya de Àfrica. Atlas.
ai. ||

ant. Se prenia per un testimoni incorruptible. Atico. Atlas, antis. Nom de un Rey de Mauritània, astró-
||

Atticus. 11 m. Cos de arquitectura que's col-loca per nomo mòlt sabi, de qui fingiren los poetas que sos-
adorno sobre la cornisa de un edifici. Atico. Atticur- tenia '1 cel sobre sas espatUas. Atlas. Atlas, antis.

geS, 36. 11
atleta. II
Tela de seda de Indias, Atlas. Indica tela
ATICISME. m. Gust, elegància y finura ab serica.
qne's pronunciava '1 grech en Atònas. Atici$mo. ATLEGAR. V. a. allegar.
ATO CATALÀ. ATR 133
ATLETA, m. Los valenfs que peleavan a pu- ATONTAT, DA. p. p. nàut. Atontado. Eluctua-

nyadas. Alleta, hichador. Púgil, is, alhlela, uc, 1|


Fi- tim reliclus.
siologia, r home que fè 1 sistema muscular mòlt ATONTIMENT. m. La acció y efecte de alentir.

desarrollat. Alleta. Allileta,aj. Atonlimientn. Obstupefactio, nis.

ATLÉTIGH, CA. adj. Lo que pertany al alleta. ATONTIR. V. a. y derivats, entontir.

Allélico. Alhleticus, pugilatorius. ATONYAT, DA. adj. Apretat. Compacto, aprela-


A'TMÓSFERA. f. Gs. Fluyl subtil y elàstich que do. Arctus.

rodeja un cos per tolas parts, y participa de sos mo- ATORAR. V. a. nàut. abarrotar.

viments. Atmosfera. Almosphaíra, lo, ccolum, i.


j]
ATORARSE. V. r. nàut. Parlant dels caps, de-

La massa del ayre ab los vapors, exhalacions y de- tenirse, no poder passar per aboni deurian, ja per
més, que rodeja '1 globo de la terra üns à una altura sér massa grossos, ja per altra causa. Atorarse, atra-

considerable. Atmosfera. Atmosphuira, le. | met. Lo gantarse. Ha;reo, es,


espayahonl s' exten la virtut de-qualsevol cos ; y ATORDIR. y derivats, aturdir,
V. a.

així 's diu : atmosfera elèctrica, etc. Atmosfera. At- ATORGAR. y derivats, otorgar,
V. a.

mosphaira, ac. ATORMENTADAMENT. adv, m, Ab torment.


ATMOSFERA DEL SOL, LLUNA Y PLANETAS. LO fluy t SUb- Atormenladamente. Anxiè.
til que 's suposa al entorn de ells. Atmosfera del ATORMENTADOR, A. m. y f. Qui atormenta.
sol, (una planetas. Solis aut planelarum atraos- Atormentador. Crucialor, is.
y
phívra. ATORMENTAR. V. a. Afligir y molestar corpo-
ATMOSFERA TERRESTRE. Uhíó ó mescla de las subs- ralmentàalgú. Atormentar. Excarnifico, as, torqueo,
tàncias capassas de conservar 1' estat aeriforme al es. 11
met. Molestar, enfadar, afligir à algú. Ator-
grau actual de temperatura en que vivim. Atmosfe- mentar, apurar. Crucio, stiraulo, as, animam agita-
ra terrestre. Terrestris atmosphaera. ré. 11
Donar torment pera fér confessar la veritat.
ATMOSFÉRICH, CA. adj. Lo que pertany à la Dar tormento. Reum in equuleo torquere. 1|
nàut, Fér
atmosfera. Aímosférico. Atmosphairicus. una forta impressió en la nau la violència de las
ATOBA. f. TOVA. 1. onadas, la forsa del vent, lo pes de la arboladura y
ATOLONDRAMENT. m. L' acte de atolondrar, tot lo que pót influhir. Atormentar. Agito, as,
Aturdmienlo , atolondramiento. Gonsternatio, nis, ATORMENTARSE. V, r, Apesararse. Atormen-
lyraphatus, us. tarse. Animo laboraré, jj
Donarse mal temps. Ator-
ATOLONDRAR. V. a. Perturbarlos sentits. Tam- mentarse. Excruciari,
bé s' usa com recíproch. Aturdh\ atolondrar, per- ATORMENTAT, DA. p. p, Atormentado. Cru-
tnrbar. Lympho, consterno, as. ciatus.
ATOLONDRAT, DA. p. p. Atolondrado. Cons- ATOROSAT, DA. adj. ant. atorsonat,
terna tus. |]
adj. ATARANTAT. ATORROLLAR. V. a. Confundir à algú. Atur-
ATOLONS. m. pi. ATLAntidAS. rullar, aturdir, confundir. Perturbo, as, confundo,
ATOMISAT. ra. Qui segueix ó defensa '1 sistema is,

dels àtomos. Atomista. Atomorum sectalor. ATORROLLAT, DA. p, p. Aturrullado. Pertur-


ATOMÍSTICH, ca. adj. Lo que pertany als ato- batus.
mistas. Alomistico. Atomorum sententia) congruus. ATORSONARSE. v. r. Partir torsó las cabalca-
ÀTOMO. m. Lo mès petit cos que 's suposa in- duras, Atorozonarse. Torrainibus laboraré.
divisible. Atomo. Alomus, corpusculum, i. met. [|
ATORSONAT, DA. adj. S'aplica à las cabalca-
Part mòlt petita de qualsevol cosa. Atomo. Minutis- duras que pateixen torsó. Alorozonado. Torminibus
sima res. |j
m. pi. Las particuletas que's percebeixen affectus.
en lo raig del sol que entra en alguna pessa, Atomos. ATORT. ra. adv. ant. per forsa. 1| à tort.
Atomus, i. ATORTORAR. V. a. nàut, Trincar ab tortons.
FINS UN ítomo. loc. fam. En la cosa mès mínima 6 Tortorar, atortorar. Navis lalera funibus circum re-
petita, en una monada. En un atomo. In niinimo. tortis roborare.
ATO NEGAR. v. a. Posar la .primera capa de ter- ATRABILA. f. atrabilis,
j-a. Recalcar. Recalco, as. ATRABILIAR. adj. y
ATÓNICH, CA. adj. med. Lo que es capàs de ATRABILIARI. adj. y
Iràurer un accés. Alónico. Atonicus. ATRABILIÓS, A. adj, Lo que pertany à la atra-
ATONIR. v. n. ant. y derivats, aturdir, espan- bilis. Atrabiliario, atrabilioso. Ad àtram "bilem per-
tar. tinens.
ATÒNIT, A. adj. Pasmat ó espantat de algun ATRABILIS. f. Còlera negra. Atrabilis Atra bi-
objecte ó succés extrany. Pasmado, atònita. Stupe- lis.
factus. ATRACA. Yeu nàut. ab que 's designa la acció
ATONTAR. V. a. nàut. Posar un cop de mar en de atracar, ajustar un tauló ó altra pessa de cons-
certa posició y moviments la nau. Atontar. Navem trucció ab altras. Atracar. Apprehende.
fluctuatim exponere. entontib, ATRACABLE. adj. ABORDABLE.
TOMO I. 21
y

154 ATR DICCIONARI ATR


ATRACADA, f. nàut. Acte de atracar. Atracada ATRAPARSE. . V. r. Caurer à la trampa. Alram-
Navis appulsio. parse. Laqueo implicari.
noNA ATRACADA, nàut. La que'l patró dirigeix ab ATRAPASSAR. V. a. Fér alguna cosa depressa,
tal acert que la embarcació queda parada y situada isca bè ó mal, férla de qualsevol manera. Atrabancar,
convenientment en lo punt à que devia atracar. Bue- frangoUar. Opus acceleraré.
m atracada. Congruus appulsus. ATRAPAT, DA. p. p. Atrapada, cogido. Appre-
MALA ATRACADA, nàut. La quc's fa sens ditas cir- hensus.
cunstàncias. Mala atracada. Infelix appulsus. ATRÀS. m. L' efecte de atrassar y atrassarse.
ATRACADERO. lli. Paratge ahont sens perill Atraso. Retardatio, nis; solutionis reditus, dilatio,
poden atracarse las embarcacions menors. Alraca- egestas. H nàut. Lo punt de situació de la nau ó dis-
dero. Síatio, nis. tància que aquesta 'I suposa mès atrassat ab res-
ATRACAR. V. a, nàut. Arrimar las embarca- pecte al rumbo que ha obtingut per la observació
cions à terra ó unas à altras. Atracar. Navira appe- dels astres. Atraso. Retardatio, nis. adv. 1. Denota ||

llere. ||
Arrimar un objecte à altre. També s' usa la part posterior de alguna cosa. Atras. Posterganea
com recíproch. Atracar. Rem rei accedere. Apre-
[| pars. II
Se diu per qualsevol cosa passada. Alràs.
tar una cosa contra altra. Aíracrtr. Comprimo, is, Cessim. II
exp. fam. Serveix pera fér retrocedir à
arcto, as. fi
Aproximarse, però sens arribar à tocarse algú. Atras. Retrò, retrorsúm.
'Is objectes. Atracar. Accedo, is. ||
ant. trossar. ATRÀs DE. m. adv.
ATRACARSE. v. r. Atiparse bè. Atracarse, ali- ATRAS QUÈ. m. adv. Ademés; així 's diu: atras de
borrarse. Cibo potuque oppleri. venir tart encara reganya. Tras. Post, deinde.
ATRACAT, DA. p. p. Atracado. Appulsus. DE PART DE ATRAS. fr. Per dcrrera, à trahició. A es-
ATRACCIÓ, f. La atracció y efecte de at^àurer. paldas vueltas. A tergo. ||
En auséncia de algú. A es-
Atraccion. Attractio, nis. || atractiu. 2. paldas. Ad posteriora.
ATRACCIÓ NEWTomANA. La que's verifica sols en las FÉR TORNAR ATRAS. fr. Rebàtrer. Rechazar, hacer
grans massas, en rahó de aquestas maleixas, y del volver atras. Propulso, as, redigo, is.

quadrat de las distàncias. Atraccion neutoniana ó pla- QUEDARSE MOLT ATRAS, fr. Que à mès del sentit
netària. Atractio newtoniana. recte significa estar distant deia consecució de al-
ATRACTIU, VA. adj. Lo que atrau ó tè la vir- guna cosa. Estar muy léjos. Longius, longissimè
tut de atràurer. Atractivo. Illecebrosus, attractorius. abessè.
II
m. Gràcia en la cara, paraulas, etc. Alractivo. lUe- TORNAR ATRAS. fr. Retrocedír en lo camí fét. Desan-
cebrae, arum. dar. Per eamdem redire viam,
ATRAFAGAR. V. n. y TORNARLAPARACLAATRAS.fr. DesdirsB de lo pac-
ATRAFAGARSE. V. r. Fatigarse, afanarse. tat. Volverse atras, volver atras, desdecirse, retrac-
Alrafagar, atarearse. Defatigari. tarse. Dictis non stare, fidem prodere.
ATRAFAGAT, DA. adj. Aqueferat. Atareado. ATRASSADOR. m. trassador.
Defatigatus. ATRASSAMElVT. m. L' acció y efecte de atras-
ATRAGANTARSE. V. r. ant. ennugarse. sar y atrassarse. Atraso. Ronorum araissio.
ATRAIRER. V. a. ant. atraurer. ATRASSAR. V. a. Retardar. Atrasar. Prseeo, es.
ATRAPAR. V. a. Agarrar al que fuig. Coger,
II
ant.P/•o;)omonar. Apto,coapto,as. ||
Empenyarse.
atrapar. Fugientem apprehendere. ||
Assolir, acon- També s' usa com recíproch. Atrasar. Ms alienum
seguir. Alcanzar. Consequor, assequor, eris. ||
Sor- contrahere. 1|
ant. ocasionar, causar. H trassar.
péndrer, sobrevenir repentinament alguna cosa, com: ATRASSAR LO RELOTGE. fr. Fér córrcr atràs 1' as-
r atrapa la nit, 1' atrapí en lo furt ó ab mentida. senyalador. Atrasar elreloj. Retardo, as.
Coger. Aliquem prehendere. [j
Enganyar. Coger. Fa- ATRASSARSE. V. r. Quedarse en derrera. Atra-
llo, is. II
nàut. Posar ó passar las trapas à las velas. sarse. Retardaré,
Atrapar. Provisionales funes velis aptare. ATRASSAT, DA. p. p. Atrasado. Retardatus. |1

ATRAPAR AB LOS PIXATS AL VENTRE, fr. fam. y adj. Endeutat, empenyat. Atrasado. Mvè alieno op-
ATRAPAR A LA ENCESA, fr. Sorpéudrcr de promp- pressus.
te à algú en algun delicte, etc. sèns podérseho pen- ANAR ATRASSAT. fr. Estar empenyat ó anar à mé-
sar. Coger de manos d boca, coger las manos en la ma- nos. Andar ó estar alcanzado, andar à tresménos cuar-
sa. In fragranti. Ullo ó de capa caida. Inopia laboraré.
ATRAPAR DESCUTDAT ó DESPREVINGUT, fr. Impensa- ATRASSOS. m. pi. Endarreriatges, rendas que
dament, de repent. Coger de rebato, de manos à boca. deixaren de pagarseal temps senyalat. Atrasos. Re-
Repentè, subilò. ditus, vectigalia constituto die non soluta.
ATRAPAR LA LLUNA. fr. Durar mòlt la execució de ATRÀURER. V. a. Fér seguir alguna cosa com
alguna cosa. Coger lanoche. Nocte, hora, tempesta- r iman al cer, etc. Atraer, tirar. Attraho, traho,is.
ts capi. Guanyarse la voluntat de algú. Atraer. Allicio,
II

ATRAPAR SOTA. fr. Coger debajo. Subter insidias prollicio, ascisco, is. ||
afalagar.
capere. ATRA VESSA. f. nàut. Veu ab que's designa la
ATR CATALÀ. ATH 155
acció de atravessar com: perns de atravessà. Aïra- Olrosí, ademas, demas de esto. Insuper, praiterea,
viesa. Transversio, nis. ilem. II
m. for. Cada una de las peticions desprès de
ATRAVES8ADOR. m. TRAVESSEa. ||
embarís, im- la principal. Otro si. Altera pelilio. ||
Juntament.
PEPIMENT. Junlamente. Junctira.
ATRAVESSAMENT. mel. CONEXIÓ. ATRET, A. p. p. ant. de atràurer. Atraido. Trac-
ATRAVESSAR. V. a. Posar una fusta ó altra co- lus.
sa de una part à altra. Alravesar. Transversum po- ATRETAL. adv. altretant.
nere, interjicere. [[
Passar de part à pari lo cos ó ATREVÉS. m. adv. de través.
algun membre ab la espasa, la,aygua pels porós, ATREVESSAR. v. a. y derivats, atravessar.
etc. Alravesar. Transverbero, as, transfodio, is. []
ATRE VIDAMENT. adv. m. Ab atreviment. Alre-
Passar de una part à altra, com: atravessar la car- vidamente, osadamente. Audacter. || tembhariament.
rera, etc. Alravesar, cruzar. Transmeo, as, Iranseo, [|
LLIBREMENT.
is. En lo joch posar travessas à mès de lo que's po-
II
ATREVIDÀS, SA. adj. aum. atrevidíssim.
sa al fondo. Alravesar. Extra Indi sorlem sponsioue ATREVIDET, A. adj. d. Atrevidiílo. Aliquantu-
certare. Encreuhar una cosa. Alravesar, cruzar.
||
lum audax.
üecusso, as. nàut. Posar en fatxa, situar la nau ab
||
atrevidíssim, A. adj. sup. Atrevidisimo. Au-
10 costat perpendicular ó transversal à la direcció de dacissimus.
la mar ó vent. Alravesar, poner d la capa. Transver- ATREVIMENT, m. La acció y efecte de atrevir-
sim lenere navim. ||
Llaurar segona vegada la terra, se. Airevimiento, osadia, audàcia. Audàcia, se. co-
||

Binar. Repastino, as, campum iterare. []


malmirar, ratge. II
temeritat. II
DESCARO.
ullpéxdber. II
Dit dels generós, agavellar. DONAR ATREVIMENT, fr. ANIMAR. 2.
ATRAVESSARSE. v. r. Posarse de per mitj al- ATREVIRSE. v. r. Arriscarse, determinarse à
gun destorb. Atravesarse. Inlerjicio, is. ||
Intercedir, fer alguna cosa. Atreverse. Audeo, es.
posarse de per mitj. Atravesarse. Intercedo, is. ||
mel. ATREVIT, DA. p. p. Atrevida. Ausus. |j
adj. In-
Interrómprerla conversació. Alruvesai^se. Sermonem solent, descarat, desvergonyit. Atrevida. Audax. ||

interpellare. ||
Encontrarse ab algú, renyir ab ell. ANIMÓS. II
TEMERARI.
Atravesarse. Rixor, aris, contendo, is. ||
Entrevenir, ATRIBA. f. Instrument de fér esclops, Atriba.
ocórrer alguna cosa que impedeix lo curs de altra. Alriba, íc.

Atravesarse. Intervenio, is. ||En losjochs de interès ATRIBUCIÓ, f. La acció de atribuhir. Àtribucian.
se diu de la ha perdut ó guanyat.
quantitat que s' Attributio, nis.

Atravesarse. Alicujus summíe jacturam in ludo fieri. ATRIBUHIR. V. a. Aplicar, assignar alguna co-

11
nàut. En lasmaniobrassiluarsela nau ab sòn cos- sa à algú. S' usa com recíproch. Atribuir, aplicar.
tat perpendicularment à una direcció qualsevol. Tribuo, attribuo. [| Acumular. Atribuir, achacar, acu-
Atravesarse. Navem ad perpendiculum aptari. ||
nàut. mular. Transfero, ers, duco, is. ||
concedir.
Péndrer lo vent una direcció pròximament perpendi- ATRIBUHIT, DA. p. p. Atribuido. Assignatus.
cular à altra dada. Atravesarse. Yentum propè per- ATRIBULADOR, A. adj. Lo que atribuïa. Tri-
pendicularem direclionem accipere. bulante. Tribulans.

atravessarseu a algú un nus al coll. fr. met. No ATRIBULAR. v. a. AQigir. S' usa com recí-
poder parlar de susto, pena ó vergonya. Atravesar- proch. Atribular. Contribulo, as, ango, is. Pertur- ||

sele à uno un nudo en la garganta. Yocem faucibus bar r animo. Amotinar, turbar. Turbo, perturbo, as.
híerere. ATRIBULARSE. v. r. amotinarse.
ATRAVESSAT, DA. p. p. Atravesado. Transver- ATRIBÜLAT, DA. p. ]^. Atribulado. Conlribula-
sus. 11
adj. Qui no mira dret. Atravesado. Strabo tUS. II
adj. ATARANTAT.
nis. II
Mal intencionat. Atravesado. Malignus, versu- ATRIBUT, m. teol. Qualsevol de las perfeccions
lus. L' animal que prové de vàrias castas. Atrave- própias de la essència de Dèji, com omnipoténcia,
II

sado. Hybridus; hybrida, ;e. misericòrdia, etc. Atributa. Attributum, i,a!tribufio,


ATBAVESSAT EN UNA CABALCADURA. loC. Ajagut SObrC nis. II
Símbol ó senyal que denota '1
caràcter y ofici

la càrrega de ella. Atravesado en una cahalleria. In de las figuras, com palma de la victòria,
la '1 lliri

jumento dislentus. de la puresa etc. Atributo. Signum, i, insigne, is.

ATRAÜMENT. m. aní. atracció. ATRICIÓ. f. teol. Dolor de haver ofès àDèu pels
ATRAYMENT. m. Lo que atrau ó tè virtut de danys que 's segueixen. Atricion. Atlritio, nis.
atràurer. Atractivo. Attrahendi eíDcax. i|
Atractiu, ATRINXERAMENT. m. Trinxera, fosso, esta-
al-licient que afalaga. Atractivo. Illecebra;, arum. cada ò cristall de terra ò brossa pera defensar lo cos
ATRE, A. adj. ALTRE. del soldat dels tirs del enemich. Trinchera, atrinche-
ATREBALLAR. V. a ant. atribular. ramiento. Yallum, i, agger, is.

ATRESORAR. V. a. y derivats, atesorar. ATRINXERAR, v. a. Fér trinxeras. Atrincherar.


ATRESSAT, DA. adj. Diestro, adieslrado. Ins- Yallo, as, vallo cingere.
Iructus, exercitus. ATRINXERARSE. v. a. Fortifica rse ab trinxe-
ATRESSI. conj. ant. for, A mès de aixó,ademés. ras, etc. Atrincherar se, barrearse. Yallo se muniré.
136 ATR DICCIONARI ATÜ
ATRINXERAT, DA. p. p. Atrincherado. Yalla- Enorme, grave. Atroz. Atrox. H Mòlt gran. Atroz.
II

tus. Supra raodura grandis.


ATRISSAR. V. a. ant. Reduhir à pols. Pulveri- ATROSITAT. f. ATROCITAT.
zar, reducir à polvo. Pulvero, as, in pulverem verte- ATROSMENT. adv. m. Atrozmente. Atrociter.
re. ATROSSAMENT. m. Obra de atrossar. So faldó.
ATRIT, A.adj. Qui tè atrició, Atrito. Altritus. ||
Yestis sublevatio.
ant. EXTENUAT, ABATUT. ATROSSAR. y. a. Alsar la roba. També s' usa
ATRIVENSA. m. ant. ATREVIMENT. com recíproch. Sofaldar. Succingo, is, vestem exto-
ATROBAR. V. a. TROBAR. llere, allevare. |1
nàut. trossar.
ATROCissiM, A. adj. sup. Atrocisimo. Atrocis- ATROSSAT, DA. p. p. Sofaldado. Succinctus.
simus. ATROTINAR. V. a. y derivats, abandonar. 2.
ATROCITAT, f. Crueltat gran. Atrocidad. Atro- ATSABEJA. f. ant. gayeta.
citas, atis. ATSAGAYA. f. Llansa ó dart petit. Azagaya.
ATROMPETAT, DA. adj. Dit del trabuch ó al- Hasta, ae, telum, i.

tra arma de foch que tè la boca en flgura de trom- ATSAGAYADA. f. Cop ó ferida de la atsagaya.
peta. Ahocardado. In tub» forraam ore compositus. Azagayada. Aclidis ictus.
ATRONADOR, A. m. y f . TABALOT. ATSAR. m. Desgràcia impensada. Azar. Inopi-
ATRONADITRA. f. Fenella, obertura que solen natura malum. ||
casualitat.
tenir algunas pessas pel cop que dóna 1' arbre al ATSARENA. f. ant. Vestidura llarga y rodona
tallarlo. Alronadura. Fissura, a3, íissus, us. de que usavan las donas. Ciclada. Cyclas, adis.
ATRONAR. V. a. Alborotar ab crits. Atronar, ATSEGALLADA. DISBARAT. f.

atolondrar. Consterno, as, stupefacio, is. |1


Fér gran ATSEGAR. V. a. ETJEGAR.
ruhido à manera de tró. Atronar. Tono as, strepo, ATSEGAYA. ATSAGAYA. f.

is. ATTANYENT. p. a. ant. PERTANYENT.


ATRONARSE. V. r. Aturdirse ab lo ruhido dels ATTEMPTAR. V. a. ant. intentar, ensatjar.
trons. Se diu dels cuchs de seda, dels polls abans ATTÉNDRER. V. a. y derivats, aténdrer.
de surtir del ou y de altras crias que moren ohint ATTENEDOR, A. adj. ATENDIBLE.
tronar. Atronar. Tonitruum fragore perterrefieri. ATTENTAR. V. n. y derivats, atentar.
ATRONAT, DA. p. p. Atronado. Consternatus. ATTRIDAR. V. a. y derivats, matar. abàtrer. ||

II
adj. ATARANTAT. ATÜFADAMENT. adv. m. Atufadamenle, enojo-
ATRONERAR. V. a. Obrir, fér troneras, Atrone- samente. Iralò, iracundè.
rar. Ostiola bellicis tormentis excufiendis eíücere. ATÜFARSE. V. r. Enfadarse yressentirse de al-
ATROPAR. Y. a. Juntar tropas sens orde. Tam- guna cosa. Alufarse^ amoscarse, repuntarse, picarse.

bé s' usa com recíproch. Atropar. Turbas cogere. Aliqua re oífendi.


ATROPELLADAMENT. adv. m. Precipitada- ATüFAT, DA. p.p. Atufado, picado. Aliqua re
ment, ab desorde y confusiói Atropelladamente. Rap- offensus.
tim, turbalè. ATUIR. V. a. ant. m\tar.
ATROPELLADOR, A. m. y f. Qui atropella. ATUNYAT, DA. adj. ATONYAT.
Atropellador. Conculcator, is. ATURADA, ESTACIÓ, DETENCIÓ, PARADA.
f.

ATROPELLAMENT, m. La acció y efecte de ATÜRADETA. d. Paradeta, paradilla. f. Parva


atropellar. Atropellamienlo, tropelía. Conculcatio, nis. mora.
ATROPELLAR. V a. Passar atropelladament ATURADOR, A. m. y f. Lo qui ó lo que atura.
per demunt de algú. Atropellar. Conculco, pessum- Detenedor. Cuuctator, is.

do, as. II
Despreciar, no fér cas de lleys, ni respec- ATURALL, m. Instrument pera aturar. Detene-
tes, ni de la rahó. Atropellar. Leges, jura proterere. dor. Cunctator, is.

II
Injuriar, maltractar de paraula à algú sens donarli ATURAMENT, m. torpesa.
Uoch de disculpa. Se diu comunment dels superiors ATURANSA. ant. detenció. alto.f. ||

respecte dels inferiors. Atropellar. Injuriïs, probris ATURAR. V. a. Detenir, contenir, suspéndrer
aliquera vexaré. lo curs de alguna cosa. Detener, parar. Delineo, es.
ATROPEi.LARHO TOT. fr. Despreciarho tot ab arro- II
GLASSAR.
gància. Atropellar por lodo. Omnia posthabere, nihil ATURARSE. V. r. Detenerse ,
fararse ,
parar.
pensi habere. Cunctor, moror, aris. ||
ant. rete-
avergonyirse. ||

ATROPELLARSE. V. r. Apressurarse massa en NiRSE. II


Faltar la memòria. Aturarse. Deficere me-
las obras ó paraulas. Atropellarse. Properantius age- mòria. ||
Reservarse, delenirse alguna cosa. Que-
re, dicere. darse. Retineo, es, sibi assumere.
ATROPELLAT, DA. p. p. Atropellado. Concul- QUI A quaranta no s' ATURA Y A CINQUANTA NO EN-
catus. II
adj. Precipitat en dir ú obrar. Atropellado. DEVINA, A SEIXANTA DESATiNA. rcf. Deuota que '1 qui
In dicendo aut agendo praïceps. no tè judici à quaranta anys de edat, y à cinquanta
ATRÓS. adj. Fèr, cruel. Atroz. Ferox, immanis. no preveu las cosas, en la vellesa obrarà errada-
ATX CATALÀ. AUC 151
ment. Quien à cuarenta no atura y d cineuenta no adi- ATZABEJA. ATSABEJÀ. f.

vina, à sescnta desatina. Qui oclona post luslra non ATZAR. m. ATSAB,
sapit, nonoque peraolo non providet, decimo tàndem ATZARENA. ATSARENA. f.

insanit. ATZEGALLADA. DISBARAT. f.

ATURAT, DA. p. p. Parada, detenido. Delentus. ATZEGAR. V. a. etjegar.


II
adj. Apocat. Encogido, apocado. Tardus, iners. ATZEGAYA. f. ATSAÍATA,
ATURBANTAR. V. a. nàul. Lligar àsòn respec- ATZEMBLA. f. ADSEMBLA.
tiu pal un cap qualsevol que de ell penja, per mès ATZEROLA. f. Fruyt del atzeroler. Acerola. Mes-
avall de la encapilladura. Aturhantar. Funem ad pro- pillum, i.

priuin maluni vincire. ||


nàul. Amarrar un puntal ATZEROLER. m. Arbre, lè las fullas retalladas,

per sòn extrem que déu sostenir. Aturbantar.


al pal y en forma de rahims, la fruy ta com
las flors blancas

Fulcrumevtremo ad proprium malum alligare. una serva ab un gust agre-dols. La fusta es de color
ATURDIMENT. m. Perlurbació dels sentits. de carn y en algun temps mòlt apreciada per mobles.
Aturdimienln. Perturbatio, nis. ||
cobardia, temor. ||
Acerolo. Mespillus, i.

Gran admiració. Pasmo, alurdhniento. Stupor, is. [|


Falta de expedició. Torpeza, desmana. Hebetudo, nis. AU.
ATURDIR. V a. Perturbar los sentits. També
s' usa com recíproch. Aíronar, aturdir, atolondrar. AU. m. ant. aücell. [] Yeu de carreter pera inci-
Perturbo, as. ||
Causar gran admiració. Pasmar, tar als animals, issa. Jau. Eia, age.
aturdir. Consterno, as. AU AU. Veus que s' usan pera significar l' aplauso
ATÜRDIT, DA. p. p. Aturdido, atarantado. Stu- ruidós. Jau, jau. Acclamatio, seu plausus tumul-
pefactus. II
adj. Espantat, acobardit. Amilanado, aco- tuarius,
qiiinado. Terri fus. AUBACH, GA. adj. Lo que impedeix lo pas à la

ATURRULLAR. v. a. Confóndrer, deixar sens llum. Opaco. Opacus. ||


Obscur, fosch, ombrívol.
paraula. Aturrullar. Perturbo, as, confundo, is. Opaco. Obscurus, opacus. ||
met. trist.
ATURRULLAT,DA.p. p. Aturrullado. Confusus. AUBÀ. ter. Magrana de pinyol.
f.

ATUTIA. Oxido de zinch de color gris cen-


f. AUBADA. ant. albada.
drós, que's troba agafat à la part superior dels AUBARGINIA. ALBERGÍNIA. f.

forns, ahont s' ha fos lo coure ab la calamina pera AUBELLÓ. m. Desayguadero dels estanys, pa-
fér llautó: s' usa per remey en alguns mals dels tis, etc. Arbollon, tijera. Aquarum emissarium.
ulls. Atutia. Tuthia, ae, cadmia medicinalis. AUBRICOCH. m. ter. abercogh.
ATXA. f. Candela mòlt gruixuda de cera, qua- AUCA. ant. oca. f. rodolí.
drada, ab quatre blens. Ilacha. Fax, cis, cereum fu- FÉR TOTS los papers DEL AUCA. fr. Explica la in-
nerale. ||
ant. destral. constància de algun subjecte ó facilitat de tràurerlo

^ to,
ATXA DEVENT. La dc cspart y pega. Hacha de vien-
hachon. Malleolus sparteus pice oblilus.
ATXACÓS,
Achacoso. Valetudinarius.
A. adj. Qui pateix algun atxaque.
à qualsevol dictamen. Irse con
moverse à todos vientos. Viclrices partes sequi.
sÉa
negoci. Ser
l' amo del auca.
el amo ó dueno de
fr. Sér
el mento que corre;

lo principal

la baila.
en algun
Poliorem in
ATXADA. f. Cop de alxa.Hachazo. Facis ictus. aliqua re esse.
ATXAQUE. m. Malaltia habitual. Achaque. Affec- AUCELADOR. m. ant. y
ta valeludo. || escusa, pretext, AüCELEGADOR. m. ant. Qui per diversió 6 ne-
ATX ARI. m. Herba, asaro. cessitat cassa animals volàtils. Cazador de aves. Au-
ATXASSA. f. aum. Hachon. Fax grandior. ceps, upis.
ATXERA. f. Lo peu pera tenir las atxas. Eache- AUGELL. ra. Animal volàtil. Ave, pajaro. Avis,
ro. Gandelabrum, i. is, ales, itis. ||
met. Astut, dissimulat. Pàjaro, redo-
ATXERO. m. mil. Cada hu dels soldats destinats mado. Callidus, versutus, i.
à obrir pas en las marxas, pera lo qual portan pa- AUCELL AFOLLADOR. Lo quc està per saltar del niu.
las, destrals, etc. Gastador, Jiachero. Sternendis viis Volanton. Jam volatui aptus, proximus passer.
deslinatus niiles. aücell de aygua. Se diu del que regularment tè
ATXETA. d. Hachela, hachuela. Fax minor.
f. '1 bèch ó las potas en forma de cullera, com l'
ATXIQUIDOR, A. m. y Qui atxiqueix. Achi- f. ànech, oca, etc. Ave aqudtií ò de cuchara. Avis aqua-
cador. Imminuens, lis. lis, fluminea.
ATXIQUIDURA. f. La acció y efecte de atxi- AUCELL DE BOSCU. AUCELL SALVATGE.
quir. Achicadura. Imminutio, nis. AUCELL DE CANT. Lo que ab lo sèu cant dóna au-
ATXIQUIR ó AIXIQUIR. V. a. Reduhir à me- guris, com lo corb, cucala, etc. Ave de agüero. Avis
nos lo tamany de alguna cosa. Achicar. Imminuo, canora, oscen, inis,
is, decurto, as. AUCELL DEL PARADÍS. Es de mitj peu de alsària,
ATXIQUIRSE. V. r. Tornarse petit. Menguar, groch, lo pit blau, las alas negras, y la panxa cen-
descrecer. Decresco, is. drosa; baix las alas li naixen una porció de plomas
UH AUG DICCIONARI AÜD
mòlt primas y '1 doble mès Ilargas que sòn cos. Ave AUDÀGIA. f. ATREVIMENT.
del paraiso, pàjaro del sol, manucodiata. Paradysia- AUDACIÓS, A. adj. ant. audàs.

ca avis. AUDACIOSAMENT. adv. m. ant. atrbvidament.


AÜCELL DE NIT. AUCELL NOCTÜBNO. AUDÀS. adj. Atrevit. Audaz, osado. Audax, au-
AüCELL DE PASSA. Lo qui 611 ccrt temps del any dens.
muda de regió, com la oreneta, tort, etc. Àve de pa- AUDIANA. f. Nom de la secta del herefje Àudià,
so. Vaga, hospita avis. lo qual ensenyava que las tenebras, aygua y foch
AUCELL DE RiPiNYA. Lo que's manté de altres au- no havian tingut principi. Audiana. Audiana, aï.

cells y animals que cassa, com 1' esparver, àliga, AUDIBLE, adj. oniBLE.
etc. Ave de rapina ó rapiega. Rapax avis. AUDIGIÓ. f. ant. y
AUCELL DE RECLAM. RECLAM. AUDIÉNGIA. f. L' acte de ohir à algú. Audiència.
AUCELL NOCTURNO. Lo qiie sols vola de nit, com la Auditio, nis. ||
Tribunal de jutge existent en cada
oliva, etc. Ave nocturna. Nocturna avis. capital de província ó regne. En lo civil tè mènos
AUCELL SALVATGE. Lo que no 's domestica y fuig facultats que las xancillerias. Audiència. Senatus,
de poblat. Ave silvestre ó brava. Silvestris avis. us. II
Lloch pera las juntas de dit tribunal. Audiència-
AUCELL PASSAT NO ES ENGABIAT, rcf. y Juridici conventus. [J
Los ministres anomenats per
AUCELL VELL NO ENTRA EN GÀBIA. TCf. DeUOta que un jutge superior pera la averiguació de alguna
es difícil enganyar als que tenen experiència. Pdjaro causa. Audiència. Judices delegati. ||
Lo districte ó
viejo no entra en j aula; àperro viejo no hay tus tus ó jurisdicció en que coneix la audiència ó tribunal.
nunca mz cuz. Seni verba dare diíBcilè est. Audiència. Conventus, judicii territorium. i|
Lloch
JA HA FUGIT l' AUCELL DEL NIU Ó DE LA GÀBIA. fr. destinat pera donar audiència. Audiència. Audito-
met. Explica que algú ha fugit del paratge ahont se rium, ii.

pensavan trobarlo. Salló el pdjaro del nido, volo el AUDIÈNCIA ECCLESiAsTicA. Lo fribunal de algun
golondrino. Omnis spes amissa est. jutge ecclesiàstich. Audiència eclesiàstica. Guria eccle-
MÈS VAL SÉa AUCELL DE BOSCH QUE DE GÀBIA. ref. siastica.

Ensenya que '1 qui tem sér castigat per algun de- AUDIÈNCIA PRETORiAL. Eu las íudias la que no està
lictemès li val escaparse. El buey suelto bien se subordinada al virey pera certas causas. Audiència
lame; mas vale salto de mata que ruego d* buenos. Cum pretorial. Prajtoria cúria.

liceat fugere, ne qua3ras litem. fr. Admétrcr lo rey ó 'Is minis-


DONAR AUDIÈNCIA,
MÈS VAL UN AUCELL EN LA MA QUE CENT Ó QUE UNA tres alsque tenen negocis pendents, y enterarse
ÀLIGA VOLANT. Fcf. Denota que no aventurem lo bè ó delas rahons ab ques' apoyan. Bar audiència. Aures
conveniència que gosàm per la esperansa de altre dare, praebere.
que se'ns figura major. Por el alabado dejé el conoci- TEMR AUDIÈNCIA, fr. Véurcr y determinar los plets.

do, y vime arrepentido. Umbram procorpore captavi. Eacer audiència. Causas definiré.
NO S' HA DE DEIXAR DE SEMBRAR PER POR DELS AUDIENSA. f. ant. audiència.

AucELLs. ref. Denota que las cosas útils y necessà- AUDITIU, IVA. adj. Lo que pertany al ohido.

rias no deuhen deixar defér perquè hi haja perill


's Auditiva, auditorio. Quod ad auditum pertinet. Lo ||

ó dificultat. Por miedo de gorriones no se dejan de que tè virtut pera ohir. Auditiva. Facullatem au-
sembrar canamones. Propter pericula aspera et difli- diendi habens.
cilia no deserenda. AUDITOR, m. ant. ovent.

AUCELLADA. f. MOIXONADA. AuiiiTOR DE GUERRA. Jutgc lletrat que entén en las


AUGELLET.m. d. Pajarillo, avecilla. Parva avis. causas de for militar en primera instància. Auditor
AUCELLBT NO FASSAS NIU PROP DE FRARE, FORN NI RIU. de guerra. Militaris judex.
ref. Denota '1 perill de un vehí poderós. ISi cabé rio, auditor de la nünciatura. Assessor del nunci
ni en lugar de senorio no hagas tu nido; cabé senor ni apostólich en Espanya, anomenat pel papa. Au-
cabé igreja no pongas teja. Periculosa cum potente ditor de la nünciatura. Delegatus in causis ecclesias-
vicinitas. ticis judex.
m' HOHADiT l' AUCELLET. fr. loc Ab quc s' obliga AUDITOR DE MARINA. Lletrat que entén en las cau-
als noys à confessar lo que han fèt suposant que ja sas del for de mar en primera instància. Auditor de
's sab. Me lo ha dicho el escardillo. Fatére, scio marina. Causarum ad rem maritimam attinentium
quid feceris. judex.
AUGELLOT. m. Aucell gros que no se li sab lo AUDITOR DE ROTA 6 DE LA ROTA. Uu dels dotsc pre-
nom. Pajarruco, avechucho. Ignotus passer. lats que en lo tribunal romà, anomenat Rota, tè
AUCERDA. f. ALFALS. jurisdicció per las apel•lacions de las causas ec-
AUCIDERE. V. a. ant. clesiàslicas de tots los dominis católichs. Auditor de
y
AUGIR. V. a. ant. y rota ó de la rota. Sacrae Rotíe romanae judex.
AUGIURE. V. a. ant. matar. AUDITORI, ra. Concurs de oyents. Auditorio.
AUGTÉNTICH. adj. AUTÉNTICK. Auditorium , ii, concio, nis. ||
audiència. 6. |1
adj.

AUCTORITZAR. V. a. y derivats, àütorisar. ant. auditiu.


AULL CATALÀ. AÜR 159
AUDITORIA, f. Empleo de auditor. Auditoria, Aojo, aojadura, aojamiento. Fascinalio, nis.

audilomlo. Judicis auditoris raunus. AULLAR. V. a. ant. ullpéndrer. ||


v. n. ant.

AUGE. m. Elevació gran en dignitat ó fortuna. ÜD0L4R.


Auge. Sublirailas, alis. |1
astron. Lo punt superior AULTRE, A. m. y f. ant. adultero.
excéntrich ó epicíclich dels planetas, y '1 mès apar- AUMENT. m. Aumentació, creixensa. Aumento,
tat de la terra. Auge. Epiciclus, i. acrecentamiento, incremento. Incrementum, augmen-
AUGOL. m. ant. aument, prospebitat, riquesa. tum, i.

AUGMENTAR. V. a. y deriv. aumentab. ANAR EN AUMENT. fr. Aumcnlar los interessos. Ir


AUGUR. m. AGORER. en aumento. Opes amplificaré.
AUGURACIÓ. Endevinació f. pel vol dels au- AUMENTs. m. pi. Los progressos en las convenién-
cells. Auguracion. Auguratio, nis. cias ó empleos. Aumentos. In bonis incrementum. 1|

AUGURADOR. m. Qui endevina pels auguris. Lo que adquireix lo blat, sal, etc. palejantlo ó por-
Agorero, agorador. Augur, ris. tantlo de una part à altra. Creces. Augmentum, in-
AUGURAL, adj. Lo que pertany al auguri ó als crementum, i.
II
Lo tant mès per fanega que 1 llau-
auguradors. Augural. Auguralis. rador torna al pòsit pel blat que se li deixà de
AUGURAMENT. m. ant. auguri. ell. Creces. Augmentum, i, auctorium, ii.

AUGURAR. V. a. Endevinar ó pronosticar lo AUMENTABLE. adj. Lo que's pól aumentar.


esdevenidor per la vana observació de algunas cosas Aumenlable. Quod augeri potest.

que ningun iníluxo poden tenir en allò. Agorar. Au- AUMENTACIÓ. f. ret. gradació. [| aument, ||

guro, as, conspicor, aris. ||


m. ant. auguri. Pujada del riu ó del mar. Crecida. Alluvio, nis,
AUGURAT, DA. p. p. Agorado. Auguratus. torrens, tis, aístus, us.

AUGURI, m. Endevinació supersticiosa que feyan AUMENTADOR, A. m. y f. Qui aumenta. Au~


los gentils volada y altres senyals dels
pel cant, mentador. Amplificator, ampliator, is.

aucells. Agüero, auguracion. Auspicium, ii, augura- AUMENTANT. p. a. Lo que aumenta, Aumen-
tio, nis. íante. Augens.
AUGUST, A.
Lo que mereix veneració per
adj. AUMENTAR. V. a. Donar major extensió à al-

sa dignitat, excel-léncia, etc. Augusto. Augustus. ||


guna cosa. Aumentar. Auctito, duplico, augmento,
Pertanyent à Augusto. Auguslo. Augustus. Sobre |1
as. II
V. n. y
nom de Barcelona. AUMENTARSE. V. r. Multiplicar, créixer al-
AUGUSTA, f. Emperadora, la muller del empe- guna cosa. Crecer. Invaleo, es, evalesco, is.

rador, com també la mare, ulla y germana del ma- AUMENTAT, DA. p. p. Aumentado. Duplicatus.
teix. Augusta. Augusta, a. AUMENT ATIU, VA. adj. gram. Se diu dels
AUGUSTAL. adj. AUGUST. 2. noms que aumentan la significació del primitiu.
AUGUSTALS. m. pi. Capitans establerts per Aumentativo. Incrementum addens.
Augusto pera pelear devantde las tropas. Augustales. AUNA. f. Yeu derivada del nom llatí «ulna.»
Auguslales , ium. []
Festa en honor de Augusto. Pròpiament es una brassa, si bè admet alguna varie-
Augustales. Augustalia, ium, augustales ludi. ||
Sa- tat; pus en la Bèlgica es poch ménos de una vara,

cerdots que's cuydavan dels sacrificis fets à Augus- y la francesa tè sis pams. Ana. Ulna, ss.

to. Augustales. Augustales sodales. || Sis magistrats AUNAR. V. a. ant. Congregar, unir -per algun fi.

establerts pera cuydar de aquestos sacrificis en las Mancomunar, aunar. Congrego, as, conjungo, is.

colónias. Augustales. Augustales seviri. AUNARSE. V, r. Incorporarse, mesclarse dos ó


AUGUSTÍSSIM, A. adj. sup. Augustisimo. Au- mès cosas de manera que fassan un sol cos. Manco-
gustissimus. munarse, aunarse. Incorporo, as.
AUGUSTO.m. Renom de Octavio ó César primer AUNAT, DA. p. p. Confederado, aunado. Aduna-
emperador romà, y 's donà també als seus succes- tus.

sors. Augusto. Augustus, i. AUNATGE. m. L' acció de amidar ab auna. Anea-


AULA. f. En las universitats y casas de estudis je. Per ulnas mensura.
la pessa pera la ensenyansa. Aula. Aula, ae, gym- AUNEJAR. V. a. Amidar ab auna. Anear. Ulnis
nasium, ii. ||
ant. Palàcio de algun príncep. Aula. metiri.
Aula regia. || audiència. 6. [|
ter. Arbre, alsina. AUNYAR. V. a. y derivats, unir, juntar.
AULE8A. f. ant. bkllaqueria. 1| supèrbia, trahi- AUR. m. ant. or. [[ant. Exclamació ó crit de
CIÓ, VILESA. partida dels marins. ;Hurra\
AULET. m. ter. alsinar. AURA. m. Ayre apacible. Aura. Aura, x. | f.

ÀULICH. m. Cortesà. Palaciego,^dulico, cortesa- Espècie de aucell de Amèrica semblant à la gralla,


no. Aulicus, i. alt dos pams; té 1 cos negre ab ayguas verdas y
AULINA. f. ter. ALSiPfA. encarnadas, las alas negras, lo cap roig, y 'Is peus
AULLADOR, A. m. y f, ant. Qui ullprèn. Fas- y bèch de color de carn. Es aucell de rapinya, y
cinador, aojador. Fascinator, is. [|
üdolador. despedeix uq olor insufrible. Aura. Yultur, uris,
AULLAMENT. m. ant. La acció de ullpéndrer. aura, ».
160 AUR DICCIONARI AUS
kmk POPDUR, Aplauso y acceptació del poble. Au- AUSADES, O AUSATES. exp. ant. Clara esla;
ra popular. Popularis aura. ya se vé. Patet,

AURACASTAT, DA. adj. nàut. Se diu del vent AUSAR. V. a. ATREVIRSE.

en cert grau de forsa. Ahuracanado. Yerlicosus. AUSEL. m. ant. aucell.


AURAR. V. a. ant. daurar. AUSELAR. V. a. ant. Cazar aves. Aucupor, aris.
AUREJAR. V. a. OREJAR. AUSELAYRE. m. ant. Cassador de aucells. Ca-
AURÈLIA, f.Nom de física y de història natu- sador de aves. Aucupator, is.

ral. L' insecte, que desprès de haver viscut en 1' AUSÉNCIA. La acció y efecte de ausentarse.
f.

estat de oruga pateix sa metamorfosis, perdent tot Ausencia. Absentia, apusia, ai. Lo temps en que al- [|

moviment per mès ó ménos temps, conforme la na- gú està ausent. Ausencia. Absentia, ai.

turalesa del insecte. Crisàlida, ninfa, aurelia. Nim- Là AUSÉNCIA causa olvit. l'cf. Deuota que'l estar
pha, pupa, aurelia, a3. ausent fà olvídar de las cosas. Ausencia enemiga de
AUREIG. m. OREIG. amor. Cuan lejos de ojos tan léjos de corazon. Tepet in
AURELLA. f. y derivats, orella. remotos benevolentia,
ÀUREO NÚMERO, m. Lo periodo de dinou anys TENIR ALGÚ BONAs ó MALAS AusÉNCiAS. fr. Parlar bè

en que 'Is novillunis tornan à sér en los mateixos ó mal de ell quant no està present. Tener ó deber algu-
dias. S' anomenan així perquè en los calendaris ro- na buenas ò malas ausencias. De absente gratus aut,
mans números de or. Au-
se senyalavan ab lletras ó detraclorius sermó.
reo, número, Aureus numerus. Moneda de or que, || TENIR LAS AUSÉNCIAS Y MALALTIAS. fr. Subslítuhír à
segons Capmany, en 1' any 1266 valia 7 sous, y en altre en lo càrrech ó empleo mentres està ausent ó
lo sigle XIII lo que ara 1' escut de or. Aureo. Num- malalt. Servir ausencias y enfermedades. Yicariam
mus aureus. || farm. Cert pes que val 4 escrúpols, operam exercére.
Aureo. Minutius pondus. Ii
astron. cicló llunar. AUSENT, A. adj. Lo que no es present. Ausente.
AURENETA. f. ORENETA, Absens, entis.
AURÈOLA, f. laureola. NI AUSENT SENS CULPA, NI PRESENT SÈN3 DISCULPA.
AURIGA, f. nàut. VELA AURIGA. ref. Denota quant difícil ausent contextar als
es al
AURICULAR, adj. Lo que pertany al ohido. Au- càrrechs que se li fan. Ni ausente sin culpa, nipre-
ricular. Auricularius, auricularis, 1|
S'aplica al dit sente sin disculpa. Príesenlí facilis, absenti difficilis
mès petit de la ma. Menique. Auricularis. excusatio est.
aurífer, A. adj. poét. Lo que porta or. Auri- AUSENTARSE. v. r. Separarse de alguna per-
fero, aurigero. Aurífer. sona ó lloch. Ausentarse. Discedere, abire.
AURÍFICH, ca. adj. Entre alquimistas lo que AUSENTAT, DA. p. p. Ausentada.
imaginan que tè la virtut de fér or. Aurifico. Au- AUSERDA. ant. f. Planta, alfals.
rífer. AUSERSE. V. r. ant. atrevirse.
AURIOL. m. Peix regalat del mar Carpaci que 's AUSIDOR. m. ant. ohidor, otent.
cria entre las rocas y 's sustenta deherbas que re- AUSOR. m. ant, altura, elevació.
muga. Escaro. Scarus, i. AUSIR. V. a. ant. ohir. ||
matar.
AURORA, f. La primera llum que 's descubreix AUSÍURER. V. a. ant. matar.
en r orient abans de eixir lo sol. Los poetas ne fe- AUSPICI, m. Entre gentils endevinació supers-
ren una divinitat, donantli un carro, dits de rosa, y ticiosa, Agüero, auspicio. Auspicium, ii. []
met. Pro-
'Is amors de Céfalo. Aurora. Aurora, ai, rosea, se. ||
tecció, favor, Auspicio. Tutela, x, patrocinium, ii,

Beguda de llet de ametllas y aygua de canyella.


feta AUSTER, A. adj. Retirat, penitent. Austero. So-
Aurora. Ex amygdalarum et cinnamomi succo litarius, austerus. I
rígido.

condita potio. |1
poét. Lo principi ó primer temps de AUSTERAMENT. adv, m. Severament, Austera-
alguna cosa. Aurora. Principium, ii, ortus,us. [] Color mente. Severè.

que resulta de la mescla de blanch, encarnat y blau. AUSTERITAT, f. Mortificació dels sentits, pas-

Aurora. Ex albo coeruleo et coccineo mixtus color. sions ó rigor del cos. Austeridad. Corporis, sensuum
AURORA BOREAL, fis. Fenómeuo lluminós que apareix cruciatus. []
met. Severitat. Austeridad. Severitas,
algunas vegadas en lo cel à la part del nort. Aurora atis.
boreal. Borealis aurora. AUSTOR. m. ASTOR.
AURORA SUAU. Certa flor que ve de Holanda. Aurora AUSTRAL, adj. Lo que pertany al sur ó mitj
suave. Flos aurora. dia. Austral. Australis.
PLORAR LA AURORA, fr. poét. Càufer la rosada. Llo- AUSTRÀSSIA. f. Un dels quatre regnes antichs
rar la aurora. Ploro, as. deFransa. Austrasia. Austrasia, íe.

aÓMPRER Ó ASSOMAR LA AURORA, fr. AL TRENCAR BEL AUSTRÍACH, ca. Lo natural y '1 perta-adj.

ALBA. nyent à Àustria, província del imperi de Alemanya.


AURORAS. f. pi. Francesílla que tè la flor de co- Austriaco. Austriacus.

lor de taronja. Francesüla naranja. Ranuuculus afri- AUSTRO. m. Un dels quatre vents principals,
canus. que bufa del mitj dia, Noto, mstro. Notus, auster, i.
AUT CATALÀ. AUT 161
AUSTRO AFRicii, Ycnl garbí. Auslro àfrico, garbino, AUTOS. m. pi. Lo procés de alguna causa ó plet.
lihinolo. Auslro africus, libinotus. Auios. Causa, <'c, lis, ilis, forensia acta.
AUT, A. adj. ant, alt. CONSTAR DE AUTOS ó EN AUTOS. fr. Estar probada en

AUTÈNTICA. Despatx ó certificació que aulorisa ells alguna cosa. Constar de autos ó en autos. Aclis in
alguna relíquia ó miracle. Aulénlica. Miracula aut judicio rem patére.
reliquiarum veritatem confirnians rescriplum. |] for. ESTAR EN LOS AUTOS. loc. Eslar eulerat de alguna
Qualsevol de las constitucions recopiladas per orde cosa. Eslar en los autos. Rem lenére.
de Justinià al fi del códich. Aulénlica. Rescriptum, posABSE EN LOS AUTOS. fr. A dcmès del sentit recte,
i, lex, gis. denota imposarse algú de lo que altre refereix. Po-
AUTENTICAGIÓ. f. L' acció y efecte de auten- nerse en los autos. Rem callere.
ticar. Aulenlicacion. Litteris publicis consignata AUTOCRÀCIA, f. Gobern despólich. Autocràcia.
comprobatio. Autocratia, (c.

AüTENTiCAMElVT. adv. m. Ab autenticitat. AUTÓCRATA. m. DÈSPOTA.


Aiilénlicamente. Publica fide, rilò. AUTÓGRAFO. m. Qualsevol escrit de raa del
AUTENTICAR. V. a. Legalisar, aulorisar juridi- mateix autor. Aulógrafo. Aulographum, i.

cament alguna cosa. Aulenlicar. Publica fide confir- AUTÓMATA. f. Màquina que tè en sí mateixa '1

maré. principi de sòn moviment, Aulómata. Automalon, i.

AUTENTICAT, DA. p. p. Aulenlicado. Publica fi-


II
Pertanyent à ellas. Aulómata. Automatarius, ii.
|

de confirmalus. Qui las fa. Autómalo. Automatarius, ii.

AUTENTICH, CA. adj. Legalisat ó que fa fé AUTOR, A. m. y f. Primera causa de alguna


pública. Auléntico. Authenlicus. cosa. Autor. Auctor, is.
I
Motor principal. Autor.
ANAii AUTÉNTicH. fr. fam. Vestir ab mòlta magni- Auctor, is. [1 companyias de co-
ESCRIPTOR. 11 En las

ficència. Veslir de etiqueta ó de uniforme. Magnifico mediants qui cuyda del gobern económich y de la
vestiré. distribució de caudals. Autor. Histrionum ministra-
AUTENTICITAT, f. La circunstància que au- tor, praifectus. j|
for. causant.
tentica alguna cosa. Aulenlicidad. Auctoritas, atis. AUTOR DE NOTA. Lo qui tè mòlta fama, nom y esti-
AUTO. m. Decret judicial donat en alguna causa mació. Autor de noia ó de mucha nota. Probatissimus
civil. Auto. Sententia, ai. auctor.
AUTO ACORDAT, for. Determinació que pren per AUTORIA. f. L' empleo de autor de las compa-
punt general algun consell ó tribunal superior ab nyias cómicas. Autoria. Histriònica praefectura.
assistència de lolas las salas. Auto acordado, Supre- AUTORISABLE. adj. Lo que's pót autorisar.
mi convenlus judicium. Àutorizabk. Quod auctoritate firmari potest.
AUTO DEFINITIU. Lo que tè forsa de sentència. AUTORISACIÓ. f La acció y efecte de autori-
Auto definitivo. Ultima definitiva sententia. sar. Autorizacion. Testificatio, comprobatio, nis.
AUTO DE INQUISICIÓ ó DE FÉ. Lo del Iribunal de la AUTORISADissiM, A. adj. sup. Mòlt autorisat.
inquisició en públich, trahent al catafal als reos als Autor izadisimo. Yaldè comprobatus.
quals llegian sas causas públicament desprès de AUTORISADOR, A. m. y f. Qui autorisa. Auto-
sentenciadas. Auto de fé ò de ijiquistcion. Animad- nzador. Auctoritate sua aliquid firmans.
versió publica in haireticos. AUTORISAMENT. m. ant. autorisació.
AUTO DE Lo quc proveheix lo jutge sens pe-
OFICI. AUTORISANT. p. a. autorisador.
diment de part. Auto de oficio. Decretum ex ofiicio AUTORISAR. V. a. Donar facultat pera fér al-
judicis. guna cosa. Aulorizar. Alicui auctoritatem dare. [j

AUTO DE PROVIDÈNCIA, for. L' auto intermedi que do- Legalisar alguna escriptura. Legalizar, autorizar.
na '1 jutge, manant lo que déu executarse en algun Ex jure etlegibusobsignare. [|
Confirmar, compro-
cas sens perjudici del dret de las parts, la qual dis- bar alguna cosa ab autoritat ó text de algun autor.
posició sols dura fins la definitiva. Auto. Inlerlocutio Autorizar. Auctoris testimonio comprobare. ||
Apro-
decretoria judicis. bar ó calificar alguna cosa. Aulorizar. Auctoritatem
AUTO DE TUNDA. for. Eu los tHbunals ordinaris de tribuere. []
Acreditar alguna cosa, ensalsarla. Aulo-
la cort lo que disposa '1 jutge, manant de una vegada rizar. Auctoritate extollere.
diferents cosas, com que algú regonega '1 vale, y re- AUTORISAT, DA. p. p. Autorizado. Auctoritate
gonegut se lique pague,que no fentho se li
notifique donatus.
requeresca fiansa, y que no donantla se'l pose pres. AUTORITAT, f. Lo caràcter 6 representació d«
Auto. Judicis decretum pluriraa mandala continens. alguna persona calificada. Autoridad. Auctoritas,
AUTO INTERLOCUTOR!, for. Lo quc no decideix defi- atis. II
Potestat, facultat. Autoridad, facultad. Potes-
nitivament la causa ó article. Auto inlerlocutorio. De tas, atis. II
Crèdit ó fé que's dóna à alguna cosa. Am-
causse summa non decernens decretum. (ortrfad. Auctoritas, atis, fides, ei. ||
Magestat, apara-
AUTO SACRAMENTAL. Drama en que 'Is interlocu- lo, fausto. Autoridad. Apparatus ,
[us. | Text pera
tors son al-legórichs, y la acció regularment sagra- confirmar lo que's diu. Autoridad. Testimonium, ii.

da. Auto sacramental. Allegoricum drama. AUTREIAR. V. a. ant. entregar.

TOMO I. 22
162 AVA DICCIONARI AVA
AUTREJAR y AüTHEGAR. V. a. ant, OToacAR, poca cosa se avalota. Alhorotadito, alborotadizo. Tur-
ACORDAR, DOKAR, PERMETRKR, CONCEDIU, bulentus.

AUTRÜTXE. m. Planta, imperàtoria. AVALOTADOR, A. adj. Lo qui incita ó mou al-

AUTS. m. AUTOS Ó ACTES.


pi. borots. Alhorolador, amotinador. Seditiorfus. j| Lo qui
AüTüMNAL. adj. Lo que pertany à la primave- crida ó baladreja mòlt. Alhorolador. Yociferans.

ra de ivern. Autumnal. Autumnalis. AVALOTAR. v. a. Causar, móurer algun avalot,


AUTüMNE. m. y perturbar la tranquilitat pública. Alhorotar, amoti-

AUTUMNO. m. TARDOR. nar. Perfurbo, agito, as. ||


met. Perturbar las potén-
AUXESIS. f. ret. HIPÉRROLE. cias del ànima y 'Is sentits. Amotinar, alhorotar.
AUXILI, m. Socorro, ajuda. AusiUo. Auxilium, Turbo, perturbo, as. ||
Fér crits desmesurats. Gritar,
ii, adjumentum, i. alhorotar, vocear. Clamo, vocifero, as.

AUXILIADOR, A. m. y f. Qui auxilia. Ausiliador. AVALOTAR À ALGÚ. fr. Douarli xasco. Dar vaya, dar
Adjuvator, auxiliator, is. matraca. In aliquem jocari.
AUXILIANT, p. a. Qui auxilia. Ausiliante. Au- AVALOTAR A Hü AB ALTRE. fr. Férlos íutrodubir en-
xilians. tre ells la desunió. Indisponer.
AUXILIAR, adj. Lo que auxilia. Amiliar. Àuxi- AVALOTA POBLES, m. Amotiuador, revoltós Alhorota
liarius, adjuíabilis. |]
bisbe de anell, j)
v. a. Prote- fuehlos. Tumultuarius, ii. ||
fam. Lo de bon humor
gir, donar auxili. Ausiliar. Opilulor, auxilior, aris, que sempre mou bullas ó festas. Alhorota puehlos.
opem ferre. ||
Ajudar à bè morir. Ausiliar, ayudar à Laetus, facetus.
bien morir. Pielatis opem in agone praestare. AVALOTARSE. V. r. Amotinarse, alhorotarse.
AUXILIAT, DA. p. p. Ausiliado. Adjutus. Tumultuor, aris. 1| Alterarse las passions. Alhorotar-
AUXILIATORI, A. adj. for. S' aplica al despaig se, amotinarse. Perturbo, as.
ó provisió que's dóna en los tribunals superiors à AVALOTAT, DA. p. p. Alhorotado, amotinado.
fi de que 's cumplan las providéncias dels inferiors. Perturbalus. |1
atarantat.
Ausiliatorio. Auxiliatorius. [)
f. S' usa pera signifi- AVALUACIÓ, f. La acció y efecte de avaluar.
car lo despaig de aquesta naturalesa. Ausiliaria. Valuacion, tasa. Taxatio, nis.

Auxiliaria, se. AVALUADOR, A. m. y f. Qui avalua. Avalm-


AUYAR. V. a. ant. ullar. dor. Jlstimator, is.

AUZELET. m. AUCELL. AVALUAR. V. a. Senyalar lo preu ó valor de al-


AUZIR. V. a. ant. ohir. guna cosa. Valorar, valuar. Taxo, aestimo, as.
AVALUAT, DA. p. p. Valuado. Taxatus.
AV. AVANAR. V. a. CODICIAR.
AVANAI. Maltracte ó multa que 'Is aduaners
f.

AVAGANT. m. Lo qui sortia à defendre ab armas turchs fan pagar als comerciants cristians. Avania,
contra l'acusador, la innocència de la dona acusada. Avania, se.

Campeon, paladin. AVANO. m. VANO.


AVAGAR. V. a. ant. forcejar. AVANS. m. avantatge. || com. Anticipació de
AVAL. adv. AVALL. 1. paga que se sól donar als mariners al empéndrer lo

AVALAR, v. a. ant. devallar. viatge. Avance. Reprsesentala pecunia. (j


Càlcul
AVALISAR. v. a. nàut. Marcar ó senyalar ab vali- aproximatiu de lo que pót costar la construcció de
sas los paratges perillosos de un canal, de la entrada una nau ó de una obra hidràulica. Avance. Suppu-
de un port, etc. Valizar, avalizar. Scopulos indi- tatio pròxima.
caré. AVANSA. f. ant. de avansar. Con anticipacton.
AVALL. adv. 1. Abaix. Ahajo. Infra. jAURER en la avansa. 5a6er una cosa anticipadamenie.
BOCA PER AVALL. m. adv. Boctt ahajo, de hruces. AVANSADA. f. La acció de avansar. Avance, aco-
Prono, inflexo ore. metimiento. Properantis gradus.
CAP AVALL. m. adv. Eàcia ahajo. Deorsúm, in prse- AVANSADOR, A. m. y f. Lo qui avansa 6 va
ceps. endevant. Adelantador. Prsecurrens. ||
fam. Qui ar-
EN AVALL. m. adv. DEVALL. replega diners ó fa bossa. Ahorrador. Sumptibus
FÉR AVALL. fr. FÉR CAMPANA. parcens, pecunias cumulans.
AVALLAR. V. n. devallar. AVANSAMENT. m. AVANSADA.
AVALORAT, DA. adj. ant. VALENT. AVANSAR. V. a. Aventatjar, excedir. També s'

AVALOT, m. Motí. Matin, tumiilto, albor oto. 5Io- usa com recíproch. Adelantar, aventajar, superar.
tas, tumultus, us. ||
Remo, confusió de crits. Zam- Praecello, is. j] Apressurar. Acelerar, adelantar, avan-
bra, grileria, hullicio. Convicium, ii |]
Lo que resulta zar. Propero, prsematuro, as. ||
mil. Acométrer, em-
de alegria. Trisca, ai^'acaríi. Multitudinis vociferatio. bestir. Avanzar.Oppugno, as, invado, is. ||
Antici-
AVÀLOTADAMENT. adv. m. Ab motí. Tumul- par, com: AVANSAR la paga, etc. Adelantar, anticipar.
tuosamente. Tumultuosè. Repraesento, as. [|
Aumentar lo caudal. Adelantar.
AVALOTADET, A. adj. d. S' aplica al qui per Pecunias augere. ||
Passar devant de algú. També s'
AVA CATALÀ. AVE 163
Hi usa com recíproch. Àvanzar, adelantar, Procedo, is, raentres viuhen no aprofitan; però sí desprès de
progredior, eris. || adelantar 5. morts. Del vivo ningun provecho, y mucho del muerlo.
AVAN8AT, DA. p. p. adelantàt. 1. 2. 3. (|
adj. Sus nil in vila, multum post funera prodest.
GHAN, GRUIXUT. AVASSALLAMENT. m. Vasallaje. Servilus,
CENTiNELLA ó TROPA AVAPiSADA. Ccnüncla avanzadü. utis.

Hoslium castris proximè excubans lurma vel vigilia. AVASSALLAR. v. a. Subjectar, rendir. Avasa-
ESTAR AVANSAT. fr. met. Estar alguna cosa prop de llar. Subjicio, subdo, is.

la sna perfecció. Hallarse próximo d la sazon ó pcr- AVASSALLAT, DA. p. p. Avasallado. Subjectns.
feccion: Rem proximè suiim finem attingere. AVE MARIA. Oració ab que arcàngel sant
f. 1'

AVANT. adv. 1. Àddanlc, deJante. Ultra, jam indè. Gabriel saludà à Maria Santíssima. Ave Maria. Sa-
II
adj. SEGÜENT. [|
inf. ab la que aprobàm alguna cosa lulalio angèlica. ||
int. jesús.
6 acció. Adelante. Age, prosequere. j] adv. Lo ma- AL AVE MARIA m. adv. ler. i toch de oració.
teix que MÒLT. Mucho. Multum. EN UN AVE MARIA. lOC. EN UN DIR JESt5s.

AJÍARÈN AVANT, fr ADELANTAR. AVEHINAMENT. m. ant. aproximació. 1.

DB AQUÍ Ó DE AXLÍ EN AVANT. m. adv. y AVEHINARSE. V. r. DOMICILIARSE.


EN AVANT. ra. adv. En adelante, ò de aquí ó de alli AVEIXIGARSE.v. f. ter. Butllofarse. Ampollar-
en adelante, de hoy mas. Amodò, deinde. se, avejigarse. Ballo, as.
GUARDA AVANT. fr. GUARDAR. AVEIXIGAT, DA. p. p. Ampollado, avejigado.
QUI NO MIRA AVANT, ARRERA CAU. prOV. Que ioCUlca Bullalus.
la previsió. AVELAR. V. a. ant. nàut. ferse a la vela.
AVANTAR. V. a. ant. avansar. AVELLANA, Lo fruyt del avellaner. Avellana.
f.

AVANTAT. p. p. ant. avansat. Avellana, ae, corylum, i.


AVANTATGE, m. Excés ó superioritat en algu- avellana borda. NocMzo. Silvestris coryli fructus.
na línea. Ventaja. Praistantia, ae. [] La part ventatjo- A VELL AN ADOR. m. Instrument de cer pera fér
sa que concedeix lo de major habilitat al de menor. avellanats. Avellanador. Terebrum, i.

Ventaja. Excellens conditio. || preferència. AVELLANAL. m. y


portar avantatge, f. SOHREPUJAR. AVELLANAR. m. Lloch ahont hi ha avellaners.
AVANTATJADAMENT. adv. m. ventatjosa- Avellanar. Goryletum, i. v. a. Entre constructors ||

MENT. de naus, fér avellanats. Avellanar. Foramina instar


AVANTATJAR. V. a. AVANSAR. 1 . avellanarum aperire.
AVANTAT JARSE. V. r. avansarse. 2. AVELLANAT, DA. p. p. Avellanado. Terebratus.
AVANTATJÓS, adj. ventajós. II
m. Forat en figura de mitja avellana en las pots
AVANTATJOSAMENT, adv. m. VENTaTJOSA- del barco pera embutir lo cap del clau que las sub-
ment. jecta. Avellanado. Instar avellanarum foramen.
AVANTBRÀS. m. ant. Pessa de la armadura an- AVELLANER, m. Arbre que trau de la arrel và-
tigua pera cubrir ó defensar lo bras desde '1
colse rias ramas rectas, flexibles; las fullas grans, rodonas
fins à la ma. Avamhrazo. Ferrum lacerli tegmen. en figura de cor ; las flors poch vistosas, lo fruyt
AVANTGUÀRDIA. f. VANGUARDIA. rodó de mitjà polsada, la molsa blanca, oliosa y de
AVAR. adj. AVARO. gust agradable. Avellana . Corylus, i. Qui ven ave-
||

AVARAMENT, adv. m. Ab avarícia. Avaramen- Uanas. Avellanero. Avellanarum vendifor.


te, avaríentamente. Avidè, avarè. AVELLANETA. d. Avellanica. Parvus corylas.
f.

AVARAR, aygua alguna nau nova.


v. a. Tirar al AVELLAR. V. a. DEVALLAR.
Tarar, botar al agua. Navim in mare inducere. ||
AVENA. CIVADA. f.

Amollar fil à la grua pera que s' alse. Hemontar. AVENDRE. V, n. ACERTAR, SUCCEHIR, CONGOBDAB.
Elevo, as. AVENEDITZ. adj. ant. estranger.
AVAREZA. f. ant. y AVENGUT, DA. p. p. AVINGUT.
avarícia, f. Apetit desordenat de adquirir y AVENIDOR, m. ant. esdevenidor.
guardar riquesas. Avarícia. Aviditas, atis. AVENIMENT.m. ant. VINGUDA. AGONTEIXSMBNT. |j

AVARIGIAR. v. a. ant. codiciar. II


ACERT. II
AVENÉNCIA.
AVARICIÓS. adj. AVARO. AVENIR. V. a. Ajustar, fer concordar als desa-
AVARICIOSAMENT. adv. m. ant. avarament. vinguts. Avenir, ajustar. Reconcilio, as. ||
v. n. ant.
AVARO, A. adj. Qui tè avarícia. Avaro, avar iento. ARRIBAR. II
SUCCEHIR.
Avarus, avidus, sordidus, NO poderse'n AVENIR, fr. Paréixcr que no pót sèr
l' avaro ahont tè 'l tresor tè 'l cor. ref. De- que alguna cosa haja succchit. Nopoderse persuadir.
nota la gran afició ó apego que tenen los avaros al In animum inducere non posse.
diner. El avariento do tiene el tesoro tiene el entendi- AVENIRSE. V. r. Convenirse. Avenirse, concer-
miento. Ubi est thesaurus luus ibi est cor tuum. tarse, quedar ó estar de acuerdo ó de inleligencia. Con-
l' avaro es com lo PORcn, QUE NO aprofita sino veniu, congruo, is. ||
Apariarse, fér harmonia una
DESPRÈS DK MORT, ref. Deuota que 1' avaro y '1 porch cosa ab altra. Concertar. Goiifero, ers.
164 AVE DICCIONARI AVI
AYENIRSB GOM LOS LLA.DRES EN FIBA.. FCf. LLOPS AB AVERIA. Lo dany que pateixen las mercade-
f.

LLOPS NO'S MOSSEGAN. rias y majorment en las embarcions. Avería. Mer-

AVENTAR. V. a. ant. Fér fugir. Ahuyentar. Fugo, ciumjactura. aventura. 2.


||
ter. Bèstia de càrrega.||

as. II
abordar lo gos.
anl. Averío. Jumenfum, i. ||
Cert dretque's cobra per las
AVENTARSE. V. r. ant vanagloriarse. mercaderias de la carrera de las Indias yaltras parts
AVENTATJA.m. avantatge. ultramarinas. Avería. Pro mercibus vectigal.
AVENTATJAR. V. a. Excedir. També s' usa AVERIA de armada. Dotació que's considerava ne-
com recíproch Aventajar. Excello, is. cessària pel despaig de las armadas en la carrera de

AVENTURA, f. VENTURA. ||
Succés estrany. Aven- Indias. Averia de armada. Classis jactura.

tura. Casus, us, inopinatus eventus. | atzar. AVERIA GROSSA. Lo gasto extraordinari que's fà per
PER AVENTURA. lOC. ant. PER ATZAR. necessitat de comboy, óbè quant se llansan las mer-
METRER EN AVENTURA, loc. ant. Faltar poch per po- caderias al mar per efecte de temporal. Averia grue-
sar à punt de succehir alguna cosa. sa. Magna jactura.
AVENTÜRADAMENT. adv. m. Avenluradamen- AVERIA ORDINÀRIA. Gaslos ordiuaris que causan los
te. Casu, eventu. capitans pera descarregar etc. Averia ordinària.
AVENTURADOR, A. m. y TEMERARI. f. Communis jactura.
AVENTURAR. V. a. Probar fortuna. Aventurar, AVERIA SIMPLE. La causada à la embarcació ó en al-
probar ventura. Fortunam tentare. guna de las mercaderias,. qual dany sols recau en
Qüi NO AVENTURA NO TE VENTURA, ref. Denota que r interessat respectiu. Averia simple. Simplex mer-
mòltas vegadas es menester córrer algun perill pera cium vel navis jactura.
conseguir alguna cosa. Quien no se aventura no pasa AVERIA VELLA. En la casa de contractació de In-
la mar. Audaces fortuna juvat. dias lo dret y repartiment pera satisfer lo descubert
AVENTURARSE. V. r. Arriscarse. Aventurarse, en que estavan las caixas de la averia. Averia vieja.
arriesgarse. Discrimini se committere. Jactura sic dita.
AVENTURAT, DA. p. p. Aventurado. In dubium AVERIARSE. V. r. Malmétrerse 'Is generós ó
devocata fortuna. mercaderias en las embarcacions. Averiarse, marear-
AVENTURER, m. Qui busca aventuras. Avenlu- se. Jacturam pati.

rero, caballero andante. Temerarius, ii. Jove que s' || AVERIAT, DA, p. p. Averiado. Perpessus jactu-
embarca en los vaixells de guerra com aspirant à ram.
meritori pera optar lo primer grau en lo servey de AVERIGUAGIÓ. f. Averiguacion, investigacion.
la armada. No gosa de sou ni uniforme. Aventurero. Inquisitio, invesligatio, nis.
Primi gradus classis candidatus. |j Corsari atrevit, AVERIGUADOR, A. m. y f. Quiaverígua. Ave-
que persegueix als espanyols en las Indias occiden- riguador. Investigator, is.

tals. Aventurero. Audax pirata. nàut. Buch que và j| AVERIGUAR. V. a. Buscar la veritat, descu-
de una plassa à altra buscant nólits ó íletes. Aventu- brirla. Averiguar. Investigo, as, sciscito, perscru-
rero. Navis incertè naula perquirens. ||
Entre 'Is in- tor, aris.

glesos accionista en las companyias formadas per QUI TOT HO VÓL AVERIGUAR, CASA SEVA HA DE PLEGAR.
las colónias de Amèrica. Aventurero. Mercaloriae so- ref. Avisa que no debém averiguar las cosas agenas
cietatis consors. per las malas conseqüéncias que poden tenir. Quien
A VENTURÓS, A. adj. venturós. las cosas mucho apura, no liene vida segura. Qui ni-

AVER. V. a. HAVER. mis curiosè aliena perscrutatur, parum est tutus.


AVER esguart. loc. aut. Guardar mirament, atenció AVERIGUARSE. V. r. ant. avenirse. 1.

à algú. Atender. Alicujus rationem habere. AVERIGUAT, DA. p, p. Averiguado. Investiga-


AVER A MÒLT CAR. fr. ant. Estimar. Apreciar. Msú- tus.
mo, as. II
Gran voler. Desear mucho ó con ànsia. AVERN. m. infern.
Exopto, inhio, as. AVERSAMENT. m. ant. COSTUM. 1.
AVER NOM. fr. ANOMENARSB. AVERSIÓ, f. La repugnància que's tè à alguna
AVERAMENT. m. ant. asseveració. cosa. Aversion, repugnància. Odiura, ii, horror, is.

AVERANY, m. Apreci, estimació. AVESAR. V. a. y derivats, acostumar. 1.


FÉR MALS averanys, loc. Fér despreci ó fàsticbs de AVESCHA. m. ant. bisbe.
alguna cosa. Hacer ó tener repulgos. In re levissima A VESPA. VESPA.f.

offendi. AVESQUE. m. VESPER.


AVERAR. V. a. ant. asseverar. AVESTRÚS. m. Aucell de una cana de alsària,
AVERGONYIR. V. a. Causar vergonya. També las camas llargas y sols dos dits en las potas, lo

s' usa com recíproch. Avengonzar. Pudore suffundere coll, cap, pit y panxa sens ploma, y las alas mòlt
AVERGONYIT, DA. p. p. Avergonzado. Pudore curtas é inútils pera volar. Avestriiz. Struthio, nis.
suffusns. AVI. m. Lo pare de la mare ó del pare de algú.
anarsb'n avergonyit, fr. Irsecorrido, avergonzado. Abuelo. X\a.s, pappus, i. ||
met. Qualsevol vell. Abue-
Pudore affectus. lo. Senex, is. | pi. antepassats.
AVI CATALÀ. AVU 165
I
I
i QüiNT iri. m. Quinto abuelo. Tritavitts,
AVIA. f. La mare del pare ó de la mare de
ii.

algú.
anar 6 estar sobre l' avís.
DONAR AVÍS. fr. AVISAR.
fr. anar ó estar alerta.

Àbuela. Mainma, avia, a). AVI8ADOR, A. m. y. f. Qui avisa. Avisador.


AVIADOR, ni. Barrina que usan los calafats. Nunlius, ii.

Aviador. TtMebra magna. AVISAR, v. a. Donar avís. També s' usa com
AVIAMENT. m. ant. Partida, marcha. Iter, eris, recíproch Avisar. Nuntio, notifico, as. []
Advertir,
profectio, nis. aconsellar. Avisar. Moneo, es.
AVIAR. V. a. SOLTAR, DESPÀTXia, ENVIAR. U
V. n. AVISAT, DA. p. p, Avisado. Monitus. 1]
adj. Pru-
ant. posARSE EN CAMÍ. |J
PREPARAR. ||
V. r. Ànarse'n de dent, discret. Advertido, avisado. Cautus, solers.
cop lo líquit de la part ahont està. Salirse, derra- UN AVISAT VAL PER DOS. ref. Dcnota lo convenient
warse. Dispergo, is. ||
deseixirsb. que es estar enterat de alguna cosa abans de em-
AVIAT, DA. p. p Soltado, siiello. Dispersus. [|
péndrerla. Hombre prevenido valc por dos. Castillo
adv. Presto, luego. Mox, quamprimüra. apercebido no es decebido. Tela minus feriunt, quaj
COM MES AVIAT MILLOR, loc. Antcs hctj quB mamna. praívidentur.
Quamprimüra. AVISO. m. ant. atalatà. Espia. Avizor. Specu-
AVICIAR. V. a. y derivats, contemplar. 4. lator. II
ULLS.

ÀVIDAMENT. adv. m. ant. ansiosament. AVISPAR. v. a. Avivar à algú. Despertar, despa-


AVIDITAT. f. CODICIA, DESITG. vilar. Alacriorem, vigilantem facere. plomar. 2. ||

ÀVIDO. adj. poét. Codiciós, ansiós, voràs. Àvido. També s' usa com recíproch. || fam. pegar.
Avidus. AVISPAT, DA. adj. y
AVILANIRSE. V. r. ant. y derivats, abandonar- AVI8T, A. adj. ant. Sagàs, viu. Dcspierto, avis-
SB. 3. 4. pado. Acutus.
AVILIR. v. a. ant. y AVISTAMENT. m. ENTREVISTA.
AVILIZIR. v. a. ant. y AVISTAR. V. a. Arribar ab la vista à alguna
AVILLANAR. v. a.ENVILIR. part. Avistar. Conspicor, aris.

AVILTAR. V. a. ant. y derivats, envilir. |[


des- AVISTARSE. V. r. Véurerse una persona ab altra
PRKCIAR. pera tractar algun assumpto. Avistarse. Convenio, is.
AVIMENT. ra. Aparejo, atavto. Praíparalio, nis. AVISTAT, DA. p. p. Avislado. Animadversus.
AVINAGRAR. V. a. Fér tornar agre. També s' AVITUALLAR. V. a. ant. mil. Provehir de víu-
usa com recíproch. Avinagrar. Exacesco, is. rers. Avituallar, proveer de vituallas. Cibaria com-
AVINAGRAT, DA. p. p. Avmagrado. Acetosus. pararé.

|{
adj. AGRE. AVITUALLAT, DA. p. p. Avituallado. Cibariis
AVINANTESA. f. OCASIÓ, PROPORCIÓ, CONVENIÈNCIA. instructus.
AVINAR. V. a. Empapar alguna eyna ab vi, com AVIVADOR, A. m. y f. Qui aviva. Avivador. Sti-
una bota, etc. Avinar, empapar con vino. Yino ali- mulator, is. || Paper ab forats que's posa sobre la

quid imbiiere. llavor de la seda pera que puje '1 cuquet que s'

AVINENSA. f. Ajust, conveni. Avenencia. Foo- aviva. Avivador. Multiforis sustinendis bombicibus
dus, eris. || unió, amistat, cordialitat. papyrus. \

MÈS VAL MALA AVINENSA QÜE BONA SENTÈNCIA TCf. AVIVAR, v. a. Donar" vida. Avivar. Excito, as, ac-
MES VAL DN BON AJUST, CtC. cendo, is. ||
met. Excitar. Avivar, aguzar. Excito, as.
AVINENT, A. adj. ant. tractable, apacible, lli- AVIVARSE. V. r. Rébrer vida. Vivificarse, avi-
beral. varse. Vivesco, is.

sÈR avinent, fr. Estar prop. Estar à mano. Propò AVIVAT, DA. p. p. Avivado. Excita tus.
esse. AVO. m. arit. Veu que expressa 'Is trencats de
AVINENTEA. y f. una quantitat. Avo. Monadis pars.
AVINENTESA, ant. y f. AVOL. adj. ant. vil, dolent. m. tros. [|

AVINENTEZA. ant. FACILITAT. f.


I|
OCASIÓ. AVONCLE. m. oncle. sobre avoncle. II
ant. On-
AVINENTMENT. adv. m. ant. Hermosamenle, cle en segon grau.
graciosamenle. Feslinè, lepidè. AVORRIR, v. a. ant. abobrir.
AVINGUDA, f. La crei.xent impetuosa del riu, AVÜCASTA. f. y
elc. Avenida, crecida. Alluvio, inundatio, nis. AVUTARDA. f. Aucell de pam y milj de llarch
AVINGUT, DA. p. p. Avenido. Concors, ordis. roig ab clapas negras, lo coll prim y llarch, las
BEN ó MAL AVINGUTS, loc. Bicnómal aventdos. Corde alas pelitas ab algunasplomas blancas y las demés
et animo concordes, negras. Avutarda. Tarda avis.
AVIÓ. m. Aucell. falsia. 1. AVUTARDAT, DA. adj. Semblant à la avutar-
AVIRONAR. V. a. ant. rodejar. da. Avulardado. Avi tardaï similis.
avís. m. Noticia. Aviso. Notitia, ae, nuntium, ii. AVUY. adv. t. Hoy. Hodie.
I
Advertència, consell. Aviso. Consilium, ii, raoni- AvuY EN dia. m, adv. En lo temps present. Hoy en
lum, i. []
ant. discreció. dia. Nunc.
166 AYG DICCIONARI AYG
AVTT PER MI, demí PER TU. ref. Dcnota que las co- serveix pel us de la iglésia y dels fiels. Aguabendita.
sas de aquest mon sòn tant inconstants, que qui Lustralis aqua.
avuy es afortunat demà es desgraciat y al contrari. AYGUA HONA ó PERA BÉüRER. Agua bebediztt ó bebedC'

Los mazos del hatan, cuando uno se levanta, el otro ra. Aqua potabilis,

cae. Comprimit alterno pannos dura machina pulsu. AYGUA BRUTA ó COMPOSTA. La beguda de aygua, su-
Malleus hic sursum tollitur, ille cadit. cre, y such de algunas fruylas ó llavors, com la Ui-
DE avütademí. m. adv. Denota que una cosa succe- monada, etc. Agua compuesta. Factitia aqua.
hirà dins breu temps. De hoy àmaíiana. Cito, statim. AYGUA DE AGOST, SAFRA, MEL Y MOST. ref. DeUOta
BE AVUT EN DEVANT, Ó DE AVÜY EN ENLLÍ. m. adv. quant bona es pera ditas cosas la pluja de agost.
De hoy en adelante, de hoy mas. Jam inde, abhinc. Agua de agosto, azafrdn, miel y mosto. Mel, mustum
QUI HA FÉT AVUY FARÀ DEMÀ. fr. fam. Deuota '1 poch atque crocum sextilis parturit imber.
cuydado ó indiferència ab que's mira alguna cosa. AYGUEDE AGRAS. Beguda de aygua, sucre y such
Andese la gaytapor el lugar. Scilicet id nihil curai est. de agràs. Agraz, agrazada, agua de agraz. Saccharo
et omphacio confecta aqua.
AX. AYGUA DE cASTANYAs. loc. fam. mel. Xocolata cla-
ra. Aguade castana. Chocolatum nimià aquà dilutum.
AXABARA. f. ADZABARA. AYGUA DE GOMA. V aygua en que s' ha posat gom
AXALSAR. V. a. ant. y derivats, ensalsar. en infusió, ^(/«aj'oma. Gummi aquà dilutum.
AXARI. m. ant. asaro. AYGUA DE JANER USIPLE BOTAS Y GRANER, ref. DeUOta
AXILAR. V. a. ant. desterrar. que la pluja de aquest mes es mòlt bona pera las
AXIL. m. ant. destebro. vinyas y sembrats. Agua de enero todo el ano tiene
AXIOMA, m. Sentència ó principi admés per tempero. Imbre madens Janus totum bene temperat
iotliom. Aoàoma. Principium, ii, axioma, atis. annum.
AXELL. m. ant. desterro. AYGUA DE LA ESPLUGA. Aygua mineral en Catalun-
ya que tè las mateixas'propietats que la ferruginosa.
AY. Agua de la Espluga, ferruginosa. Aqua ferruginea.
AYGUA DE LAPUDA. Aygua mineral sulfúrca prop
AY! interj. Dóna à eníéndrerqueno'ns recordem de Olesa en lo principat de Catalunya, dita així per

de alguna cosa que teniam en olvit, y convenia re- 10 gran fefor quedespedeix. Tèlas mateixas propie-
cordarnos. Ay. Ohe! bene! jam jam! ||
Interjecció de tats que la sulfúrea. Agua de la puda. Aqua putida.
dolor, Ayl Heu! hey! ahi! ||
m. Gemech, suspir, Ay. AYGUA DE LA REYNA DE HUNGRIA. LiCOr qUe 's traU
Gemitus, us. de la flor del romaní deslil-lantla ab ayguardent.
AB UN ALTRE AT NE süRTiRÉM. loc. anima Ab que s' Agua de la reina de Hungría. Licor ex floribus roris
à continuar alguna cosa, donant à entèndrer que ja marini stillalitius.

falla poch. Con otro ea Uegaremos à la aldea. Jam AYGUA DEL PAPA. La que 's destil-la de diferents
prope ünis adest; labor improbus omnia vincit. herbas y substàncias vegetals. Agua del papa. Vul-
ANAR ó ESTAR SEMPRE EN UN AY. fr. Estar algú ab neraria, pontificis aqua.
temor que li succehesca algun dany. Llevar ó traer AYGUA DE MARS HERBA ALS SEMBRATS, ref. DeUOta
la soga arrastrando. Alicui lethalem arundinem lale- que la aygua de aquest mes es bona per la herba y
ri haerère. mal pels blats. Agua de marzo peor que mancha en
AYA. f. ant. dida. pano. Pejorem panni macula dat martius imbrem.
AYGEL Ó AIGELL. pron. ant. aquell. AYGUA DE MAIG MAL PELS ANIMALS, ref. que s'cuten
AYCEST. pron. ant. aquest. literalment. Agua de mayo mata gocho de un ano,
AYGÍ. adv. 1. ant. així. Anniculum majus porcellum interficit imber.
AYGUA. f. Substància en sòn estat mès comú flui- AYGUA DE MIL FLORS. La quc's destil-la de lasbuy-
da, elàstica, trasparent, sens olor, color, ni sabor nas de bou, Agua de mil flores. Mille florum aqua.
determinat. Agua. Aqua,lympha,se. farm. Lo licor || AYGUA DE NEU. Aquella en que's converteix la neu
que s' extrau de las herbas, flors etc. destillantlas ab quant se fon. Agua de nieve. Aquaexniveliquefacta.
aygua. Agua. Licor ex herbis etc. distillatus. pluja. \\ La que cau barrejada ab la neu. Agua de nieve.
11

AYGUA ARNEU. La refrescada ab neu. Agua denieve. Aqua pluvialis nive inlermixta.
Nivalis aqua, AYGUA DE OLOR. La composta ab substàncias aro-
AYGUA À coll YPEÜAIXDT. loC. fam. AMICHS FINS màticas. Agua de olor. Odorala aqua.
ALS ocHS, etc. AYGUA DEORDI, Bcguda que's fà de dit gra. Ordia-
AYGUA AMUNT. m. adv. CoDtra la corrent de ella. te. Aqua hordacea.
Agua arriba. Adversoflumine. AYGUA DE PLUJA. La que cau dels núvols, ^l^-ua de
AYGUA ANGÈLICA. ANGÈLICA. 2. lluvia. Pluvialis aqua.
AYGUA AVALL. m. adv. Ab la corrent de ella. Agua AYGUA DKSALiTRE. Eü ludías la quc's refreda ab
ahajo. Secundo flumine. glas artificial fót ab mòlt salitre. Agua de saktre. Ni-
AYGUA BENBYTA, La que beuelieix lo sacerdot, trata aqua.
y
.

AYG CATALÀ. AYG 167


AYGUà DE SBDLiTz Y MàGNÉsií. Aygiia en que hi ha butí; promou en las donas las evacuacions periódi-
una ifusió de magnèsia; es mòlt purgant, y contra la cas. Agua sulfúrea. Aqua sulfurea.
hipocondria, turbas de cap, palpitació de cor y su- AYGUA TERMAL. La mineral que ix calenta del ma-
focació; es aperitiva, y facilita en las donaslas eva- nantial en totas las estacions del any. Agua termal.

cuacions periódicas. Agm de Sedlitz y Magnèsia. Aqua thermalis, metàl•lica.

Magnèsia aqua diluta. AYGUA VA. exp. ab que s' avisa als que passan pel
ATGUA DE SELTz. Aygua dita així de una font de carrer que's va à tirar aygua ó altra cosa per la
Armènia; participa de una infusió considerable de finestra, etc. Agua va. Eus, abeste procul.
àcit carbónich, y se'n fa també de artificial; vigori- AYGUA VIVA. La que corre naturalment. Agua viva,
sa las funcions del ventrell, facilita la digestió, di- agua de pié. Viva aqua
sol los humors
biliosos, y desvaneix la melancolia. AYGUAS. f. pi. met. Los visos que fan algunas te-
Agua Aqua carbonica.
de Sclíz. las, cintas, etc. Aguas. Colores serici textilis unda-
ATGüA DE SOSA. AqucUa en que hi ha una disolució rum specie descripti. 1|
Los visos que fan algunas pe-
de sosa: es remey contra '1 mal de pedra, hidrope- dras preciosas. Agua. Scintillatio gerama3, sive lu-
sia, poagra y obstruccions en las entranyas ó vísce- cis undulatio. [j
Los visos que fan las plomas dels
ras. Agua de sosa. Aqua kali majoris particeps. aucells. Aguas. Speculum, i. Los visos que fan
jj

AYGüA EMBASSADA. La quc no tè corrent. Agua algunas fustas embarnissadas. Aguas. Lignorura per-
muerla. Stagnala aqua. politorum venae. [| Los
orins. Aguas. Urina, ae.

AYGUA ENTRE CARN Y PELL. Hidropesia. Agua entre AYGUAS FALSAS. Las que's troban à poca profundi-
carne y cuero. íntercus aqua. tat, é impedeixen lo trobar las fermas. Aguas falsas.
AYGÜA FERRADA. Aquella en que Is ferrers apagan Aqua terra; summitati pròxima.
lo ferro bullent. Agua de herreros. Ferraria aqua. AYGUAS FERMAS ó SEGURAS. Las dels pous que venen
ATGüA FERRüGíNOSA. Aygua que participa de ferro: de verdaders manantials. Aguas frmes. Imai aquse
es específich contra las gonorreas, flors blancas, qua; numquam deficiunt.

diarreas y disenlerias crónicas. Agua ferruginosa. AYGUAS MAJORS. Los excremeuts de la persona, y
Aqua ferruginea. menors, la orina. Aguas mayores. Excreraentum, i.

AYGÜA f REDA Y PA CALENT CAUSAN DOLOUS AL VEN- AYGUAS MEDICINALS. Las quc's receptan als malalts
TRELL. ref. Denota'l perjudici que causa l' aygua pera béurer ó banyarse. Aguas medicinales. Medici-
desprès del pa calent. Cuando comieres pan reciente, nales aqua;.
no bebas de la fucnte: agua fria y pan caliente nunca AYGüAs VASSANTS. Las que cahuen de las monta-
hicieron buen vientre. Post calidum haud ventri pro- nyas, teuladas, etc. Aguas vertientes. Defluae, erum-
dest aqua frigida panem. pentes aquae.
AYGUA MiDicADA. Preparada per medicina. Agua me- Aixó ES CURAT AB AYGUA BENEYTÀ. exp. fam. ab la
dicada. Aqua medicata. que 's denota que una cosa fàcilment se pót com-
AYGUA MINERAL. La que naturalment mana de al- póndrer. Eso se cura con una telarana. Hoc levi re-
gunas substàncias minerals. Agua mineral. Minera- medio indiget.
lis aqua. ANAR MAL CALSAT PER AYGUA. fr. fam. Venir sens
AYGUA MORTA. AYGÜA EMBASSADA. los documents necessaris pera conseguir alguna
AYGUA MOSQÜETA, DE TRERDOL, DE MURTA. AygUaS cosa, Traer ó venir con molas cartas ó con los papeles
de olor mòlt usadas en lo sigle xvi. mojados. Ineficàcia ad rem assequendam instru-
AYGUA NAF. La composta ab flor de taronger ó lli- menta adhibere.
moner. Agua de azhar. Florum citri aqua. ^ ínarse'n tot EN AYGÜA. fr. fam. Suar mòlt. Hacer-
AYGUA NAFA. aut. AYGUA NAF. se un agua. Sudore perfundi.
AYGUA PASSADA NO MOL MOLÍ. ref. Dcuota havérse ANEGARSE AB POCA AYGÜA. fr. mCt. ESPANTARSB DE
passat la ocasió pera aproíilarse dels consells ó re- POCH.
flexions. Agua pasada no muele molino. Rem tuam in BALLAR LA AYGÜA AL DivANT. fr. fam. Esmerarse
prajsens cura. Prajteritis fruges non mola frangit en complàurer ó agradar à algú. Bailar el agua ó el
aquis. agua delante; traerleàuno lospajarillos volando. Offi-
AYGÜA QUE FA LA VISTA CLARA. ref. DCUOta 'Is boUS ciosissimè alicui assentari.
efectes deia aygua en contraposició als del vi. Agua CEL A ROQUETES AYGÜA i BASSETES, reff. ler. QUO
no enferma, ni embeoda ni adeuda. Nec morbus, quant los núbols sòn freqüents y esbossinats com si
nec ebrietatem, neque aes alienum aquaï usus parat. fossen rocas, es senyal de pluja.
AYGUA ROS. Licor quc se extrau de las rosas destil- COM LA AYGUA DEL MES DE MAIG. fr. AB CANDELETAS.
lanllas ab aygua. Agua rosada. Aqua rosacea. DONAR AYGUAMANS. fr. Scrvirla abpitxell ygibrella.
AYGÜA SAL ó SALADA. La aygua dolsa en que se hi Dar aguamanos. Aquam abluendis manibus minis-
posa porció de sal. Agua sal. Salsa aqua. trare.
AYGUA süLFüREA. Aygua CU que hi ha disolució de DONAR LÀ AYGUA PER AMOH DE DÈÜ. fr. PlÓUrer ab
sofre: s' emplea en las malaltias culàneas, en los abundància. Lloverú cantar os, acubas. Copiosò pliiere.
fluixos de ventre, en afectes sifilítiçhs y en 1' escor- ESCAMPAR LA AIGUA. ff. met. fam. O&INAR.
168 AYG DICCIONARI AYG
ESTAR ÀYGüi FINS 1 COLL. fr. met. Tfobarse en gran ca alguna cosa, A Dios: oruca le dió. Yale, evanuit.
aprelo ó perill. Estar el agiía ó con el agua à la boca, PASSAR PER AYGUA. fr. Rentar lleugerament alguna
ó hasta la garganta ; tener la soga à la garganta. In cosa. Hacer de agua ó del agua alguna cosa. Prima
summo discrimine versari. aqua abluere. ||
esbandir. [| fr. met. fam. Fér alguna
ESTAR ENTRE DOS AYGüAs. fr, met. Estar en dubte- cosa depressa y malament. Hacer algo de prisa y
Estar entre dos aguas ó perplejo. Animo fluctuaré? atropelladamente Raptim aliquid agere.
.

animo pendere. péndrer las AYGUAS, fr. Péndrer las ayguas medi-
FÉR ATGüA LA EMBARCACIÓ, fr. Entrar la ayguaper cinals. Tomar las aguas. Aquas salutiferas potare.
las juntas de la nau. Hacer agua. Navim aquam ac- péndrer la AYGUA DE LLUNY Ó MOLT ALTA. fr. mCt.
cipere. fam. Comensar la relació de alguna cosa per las pri-
FÉR AYGüA ó ATGüADA. fr. Fér provisió dc aygua en meras circunstàncias. Tomar de atras el agua. Rem
las embarcacions. Hacer aguada. Aquor, aris. altius repetere.
FÉR AYGUAS. fr, met. anar al baix. II
Confóndrerse, PORTAR AYGUA AL MAR. fr. met. Volcr ensenyar à
no trobar eixida en alguna dificultat. Perderpié. Caï- qui sab mès. Los necios ensenan d los sabios. Miner-
cutio, is, met, espantarse.
II vam sus docet. ||
fr. met. fér caritat al diable.
FÉR LA AYGÜA TOTA CLARA, fr, fam. Traballar en va. PORTAR Ó FÉR ANAR LA AYGÜA A SÒN MOLÍ. fr, met.
Trabajar en vano, cojer agua en cesto ó en harnero. Que's diu del que sols mira 'I sèu profit. Llevar ^
Arare littus ; operam ludere. agua àsu molino. Sibi tantum consulere.
FÉR VENIR LA AYGÜA 1 lA BOCA . fr. met. Fér venir POSAR AYGUA AL VI. fr. Merar, aguar, bautizar el

gran desitg de alguna cosa. Hacerse la boca una agua. vino. Aqua vinura diluere.
Alicujus rei cupiditate vehemenlius accendi. QUI AYGUA ATURA BLAT MESURA, ref. Él•lsenya que
FÓNDRERSE COM lA SAL Y l' AYGUA. fr. Parlant dels convé víurer ab economia pera conservar la decèn-
béns y riquesas dissipa rse ab poch temps. Hacerse cia. Quien endurà, Caballero va en buena mula. Sit
saly agua. Bona abire, dissipari. modus argento cupienti vivere digne.
GUANYAR LAS AYGÜAS. fr. uàut. Adelantarse unas NEGA NO MIRA AB QUINA AYGUA, Ó NO SAB DB
Qül's

embarcacions à altras, Ganar las aguas. Navim navi qiína AYGÜA BEU. loc. ab que 's dóna à enténdrer
antecedere. que moltas vegadas per deslliurarse del mal present
GUARDAT DB AYGÜA QUE NO CORRE Y DE GAT QOE NO se'n desitja altre de major. Sàcame de aquiy degüélla-
MiOLA, ref. Denota que las personas de geni pacífich, me allí. Eripe me ex príEsenti malo, quantumvis
quant s' enfadan són mès temibles. Del agua mansa posteà me eneces.
me libre Dios, que de la recia me guardaré yo; guàr- TIRAR AYGUA EN LO CAP. fr. BATEJAR.
date del agua mansa. Cave tibi à cane muto et aqua SEMBLA QDE NO ES PER AYGUA ENTERBOLIR. loC. met.
silente. Denota que algú aparentant sensillesa, encubreix la
LAS suAs AYGUAS SÓN BAiXÀS. fr. Trobarse reduhit malícia que no era de pensar. Parece que no enlurbia
en algun aprelo. Yerse en las hastas del toro: tener el agua. Malitiam simulat.
mal pleito, mr el pleito mal parado. Rei periculum sÈNS DIR AYGÜA VA. fr. mct. fam. que's diu quant
aut detrimentum agnoscere. algú ocasiona algun dany ó pesar sens prevenció.
LLEVAR AYGUA. loC. aut. FÉR À.YGUA, ó AY6UADA. Sin deciragua va. Hospite insalutato, ex abrupto,
MAL ÀGUANYADA AYGUA QUE BEBEÜ. lOC. DCUOta qUO sÉR AYGÜA ALGUNA COSA.fr. met. Sér de poca subs-

algú no es bo pera res. Que làstima de pau habiendo tància, de ningun valor ó apreci. Ser de agua y lana.
cebada! Vel qiiam potat non est dignus aqua, [|
Re- Nullius momenti rem esse,
prèn al dropo ó peresós. Reniego de bèstia que en in- SÉR MÈS CLAR QUE LA AYGUA. f r. Poudera lo sum a-
vierno tiene siesta. Pigros aversor. raent clar que es lo que's diu ó explica. Ser una cosa
NO DIGAS DE AQUESTA AYGUA NO BEURÉ PER TÈRBOLA tan ó mas clara que el agua, sol, etc. Luce meridiana
QUE SIA. ref. Denota que ningú està llibre de que li clarius.
succebesca lo que à altre. Nadie diga de esta agua no TIRAR AYGÜA A LA CARA. fr. Tirar à la cara de algú
heberé. Homo sum humani ; nihil à me alienuraputo. pera ferlo retornar de alguna basca, Echar agua en

NO PODERSEN TRÀURER LA AYGUA CLARA Ó NETA. fr. el rostro. Aquulam suffundere.
met. No poder averiguar enterament alguna cosa. TIRAR AYGUA AL MAR. fr, met. Douar à qui tè mòlt.

No poder sacar en limpio ó en claro, ó no poder sustan- Echar agua en el mar ; llevar lena al monte. Aquam
ciar. Certiorem fieri non posse, mari addere.
NO GUANYAR LAGÚ LA AYGUA QUE BEU. lOC. Que à TORNARSE AYGÜA POLL. fr. met. Frustrarse las espe-
mès del sentit recte denota sèr mòlt pocb pagat lo ransas de algú. Salir huero, hacerse, quedarse alpiste,
traball. No ganar alguno el agua que bebè. Cum plu- volverse agua de cerrajas, volverse el sueno del perro.

rimum laboravimus, eodem in statu sumus, Spe deludi.


NO TROBAR AYGÜA EN LA MAR. fr. No tenir habilitat TRENCAR LAS AYGUAS. fr. Evacuar las donas pre-
pera trobar ó lograr lo mès fàcil. No ballar agua enla nyadas l' humor que circuheix al feto, senyal pròxim
mar. In magna rerum copia indigére. del part. Romper las aguas ó la sangre. Humorem,
PASSAM AT»UA. Bxp. fam. qus s' usa quant se tren- qui partum proximò adesse significat, evacuaré.
AYG CATALÀ AYR 1G9
AYGüACüYT. m. Certa pasta forta, transpa- ayguardent per menor. Aguar denteria, Aqua) vi ta)

rent y apegalosa que's lïi cohenl las extremitats de taberria.

las pells; serveix pera pegar mòlt fort alguna cosa. AYGUAROL. m. AYGUAMOLL.
Cola. Glulinum, i, gluten, inis. AYGUARRÀS. m. Oli de tremenlina. Aguarrús.
AYGUADA. f. ATGUAT. \\
pint. Lo color líquit Purior terebinlhina) resina) pars.
preparat ab aygua de goma pera pintar al tremp. AYGUARSE. V. r. Umplirse de aygua algun
Aguada. agtiazo. Aqua leviter subaclus color. pi. |1
terreno. Aguarse. Aquis oppleri.

ter.BESÀYGUAS. AYGüAT, DA. p. p. Aguado. Aquatus. ||


m. La
DONAR LAS AYGUADAS. fr. Entre mestres de casas vinguda impetuosa de aygua. Aguacero, chaparron,
donar la última ma ó brunyir ab un drap mullat lo turbion, golpe. Nimbus, i, aquatio, nis.
blanqueig. Lavar. Gypso parietes poliré. AYGÜERA. f. Pica pera fregar los plats, elc.

AYGUADER, A. m. y f. Qui no beu vi. Aguado, Fregadero, fregador. Lavacrum, i. ||


rentamans.
abstemio. Abstemius, ii. ||
Mestre ó guardià de fonts. AYGÜETA. f. d. Agüita. Aquula, a). [| met.
Fontanero, aguanon, maestro de aguas. Uidraulicus, i, Licor que no tè forsa. Aguachirle. Inferior liquor.
aquarius,ii. Qui tragina aygua. Aguador. Aquator,
||
AYGUÓS, A. adj. Abundant ó que participa de
is. II
Qui ven aygua. Bolillero. Gelidarum venditor. la qualitat del aygua. Acuoso. Aquosus.

H Un dels signes celestes. Acuario. Aquarius, ii.


[j
AYGUOSITAT. f. Qualitat de lo que abunda en
ter. Qui cuyda de distribuhir las ayguas pera regar. aygua. Acuosidad. Aqua) humiditas.
Acequiero, y tabecequia. pr. Ir. Qui aquae irrigaae AYL. m. ant. all.
dividendaj prajest. AYLÉ, NA. adj. ant. agó.
AYGUADERA. f. Criada pera portar aygua. AYLÍ. adv. m. ant. allí.
Moza de cúntaro. Serva aquam ad exportandam. AYLÓ. pron. ant. allò.
AYGUADUIT. m. ant. aquedücto. AYLOR. adv. t. ant. llavoras, llavors.
AYGüAFORT. m. L' àcit de nitre tant actiu AYMIA. loc. ant. Querida, seTiora mia, vida mia.
que disol la plata y altres metalls. Acido nílrico, Mellilla, X. II
CONCUBINA.
agua fuerte, espíritu del nitro, acido nilroso, dejlogis- AYNA. f. ant. ETNA.
ticado, acido azótico. Acidum nitricum, nitrosul- AYO, A. m. y f. Qui cuyda de la educació de
phuricum, i, aqua fortis. algun príncep ó gran senyor. Ayo. Pappas, a), pa)-
AYGUALEIXOS. m. pi. Las Ilenyas que'ls rius dagogus, i.
II
ant. didot.

y mar portan per inundacions y altrament. Alu- AYOLI. m. ter. alioli.

vion. Alluvies. AYONOLAR. v. n. ter. agenollarse.


AYGUALERA. f. ter. ROSADA. AYOZ. ant. nàut. Crit ó cant dels mariners pera
AYGUALIR. V. a. Mesclar aygua ab altra cosa. executar à compàs lo traball de aixecar algun gros
Aguar, merar. Aquà miscere. pes. 11
OHIO.
AYGUALIT, DA. p. p. ant. Aguado, merado. AYR. adv. ter. ahí.
Aquà commixtus. AYRÀS. m. aum. de ayre. Airazo, airon. Yentus
, AYGUAMANS.La que serveix pera rentar las impetuosus.
mans. Aguamanos. Lavandis manibus aqua. ren- ||
AYRE. m. Flúido elàstich y transparent que
tamans. umple ò constituheix lo que dihéin atmosfera. Aire.
AYGUAMEL. La que està mesclada ab una
f. Aér, eris. ||
vent.
met. Primor, gràcia y perfecció
||

porció de mel, de modo que no quede espessa. en fér las cosas. Aire. Lepos, oris. Garbo, brio, ||

Aguamiel. Melle mulsa aqua. gentilesa. Aire, garbo, gallardia. Elegantia,


a), ve-

AYGUAMOLL. m. Paratge tant abundant de nustas mús. Lo temps y moviment, quant se


atis. ||

aygua que ab diücultat se pót traballar. Aguazal. canta ó toca. Aire. In musica modorum mensura.
Paludosus locus. AYRE ACANALAT. Lo que passa per algun paratge
AYGUAR. V. a. AYGUALIR. |1
mct. Frustrar las estret. Aire colado, encallejonado, acanalado. Per
esperansas. Aguar. Gaudia perlurbare. ||
posar atgüa arcla transiens aér.
AL VI. AL BELL ATRK, loc. ant. A placcf, con eomodidad.
AYGUARDENT. m. Licor clar com la aygua, Placidè.
de olor y sabor agradables; se trau per destil-lació AYRE POPULAR, AURA Ó FAMA POPULAR.
de toda substància vinosa y s' inflama al foch. AYBE QUE TALLA. exp. Ayre mòlt fret. Ayre que
Aguardiente. Vitae aqua. corla. Liquidus aér.
AYGUARDENT REFINAT. Lo primer y mès fort que's AYRE VITAL. Lo quo scrveix per la respiració. Aire
trau de cada cuyta. Aguardiente de cabeza. Purior vital, Yilalis aér.
aquai vita) parts. AYREs NATIUS. Los del lloch ó país de que un es
AYGUARDENTER, A. m. y f. Qui fa ó ven fill ó en que s' ha criat. Aires nalivos. Ci-oData aura.
ayguardent. Agmrdenlero. Aqua) vitae venditor vel AB AYRE. m. adv. fam. Ab lleugeresa. Con aire.
fabrica tor. Expedilè.
AYGUARDENTERIA. f. Botiga ahont se ven AGiFÀR AL AYRE. fr. mel. agafar al vol.

TOMO I.
170 AYR DICCIONARI AZU
ASSOTAR l' AYRE. fr. Traballap en va. Echar lanzas QUEDARSE EN l' AYRE. fr. Quedarse un assumpto
en elmar. Aérem verberare. sens determinar, no acabar lo comensal, parar la
CRÉURER EN l' atke. fr. Créurer ab mòlt poch fo- execució de alguna cosa. Quedar en el aire, pararse.

nament. Creerse del aire. Rumoribus credere. Alibi pendére.

DE BON Ó MAL AIRE. lOC, mct. DE BON Ó MAL HUMOR. TENIR l' AYRE DE ALGÚ. ff. RETIRARSE. 7.
ESTAR EN l' àyre. fr. No havérse resolt, y també AYREJAR. V. a. Posar alguna cosa al ayre.
en
estar sens acomodo, servir interinament. Estar Airear. Aurae exponere.

el aire. Alibi pendere. AYREJARSE. v. r. Péndrer lo ayre. Airearse.


FÉR POR l' atre. fr. Tenir por de qualsevol cosa. Auram captaré.
Temerte del aire.Ex minimo metuere. AYREJAT, DA. p. p. Aireado. Auraï expositus.
GUARDAR LOS AYRES. fr. Segulr lo geni de algú. AYREJÓS, A. adj. Lloch descubert, llibre de
Guardarle d alguno el aire, ó llevarle à alguno el aire. boyras, bravadas, etc. Desavahado, airoso. Locus à
Ad alicujus arbitrium sese accommodare. vaporibus lliber.

l' AtaE l' ofen. fr. Se diu del qui es mòlt deli- AYRET. m. d. Airecico, airecillo, airecito. Aura, ae.
cat. Ofenderse del aire. Minima quaequíe segrè ferre. AYROLA. f. ant. era.
MUDAR DE AYRE. fr. Quc's diu del que s' ha posat AYRÓS, A. adj. Dit del temps. Airoso, ventoso.
malalt en alguna part, y passa à altra à véurer si
Ventosa tempestas. Lo lloch en que fa mòlt ayre.
1|

li probarà. Mudar aires ó de aires. Yaletudinis causa Airoso , ventoso. Yentosus. [[


met. Garbós , briós.
coelum mutare. Airoso. Elegans, tis.

MUDARSE 'ls AYRES. fr. met. Mudarse la fortuna. AYROSAMENT. adv. m. Ab garbo y gallardia.
Mudarse el aire. Adversa uti fortuna. Airosamente, gentilmente. Yenustè, eleganter.
NO FA üN ALÉ DE AYRE. fr. Deuota que fa mòlta cal- AYSI. adv. m. ant. així.
ma. No hace ó no com un pelo de aire. Aura non fiat, AYTAL. adj. ant. tal. || adv. ant. com. H Jo, fula-
PARAR l' AYRE. fr. Calmar se, sosegarse, echarse el no. Yo. Ego.
aire. Yentum sedari. AYTAMBÉ. conj. ant. Tambien. Etiam.
PARLAR DEL AYRE. fr. Deuota que la execució, 6 AYTANT. adj. tant. |]
ant. altretant. (| adv. t.
intel-ligéncia de alguna cosa es quasi impossible. Fins à tant. Hasla tanto. Donec, usque dum.
Bablar de la mar, pensar en lo escusado. Difficilia vel EN AYTANT. m. adv. aut. No obstant. Sin embargo,
impossibilia tentare. no obstante. Nihilominus, tamen.
PARLAR EN l' AYRE. fr. fam. Parlar sens fonament. AYTANTBENT. adv. ant. també.
Hablar al aire. Temeré loqui. AYZELL. pron. demonstratiu. aquell.
PASSAR AYRE. fr. Féf ayre fresch. Córrer ò pasar
aire. Fio, as.
VIURER DEL AYRE DEL CEL. fr. PASSAR DBL AYRE. AZ.
PASSAR Ó ALIMENTAHSE DEL AYRE. fr. Confiar ab
vanas esperansas. Sustentarse, mantenerse, alimentarse AZ. int. ant. a.
del aire. Inani spe aut blanditiis animum pascer. || AZABARA. ant. adzabara.
Menjar mòlt poch. Suslenlarse, alimentarse del aire. AZAFATA. f. ant. safata, Criada de la reyna
|]

Tenui cibe uti. que li serveix los vestits y alhajas que s' ha de po-
PÉNDRER l' AYRE. fr. Posarse en un lloch ahont sar,y 'ls recull quant se despulla. Azafata. Nobilis
toca r ayre. Tomar el aire. Auram captaré. matrona reginae cubicularia.
PÉNDRER LOS AYRES. fr. Estar en algun paratge ab AZAFÉTIDA. f. ASAFÉTIDA.
r objecte de r•cobrar la salut per la mudansa de AZANYA. ant. f. assanya.
clima, aliments, etc.Tomar aires. Alterius coeli va- AZERCOL. m. mini.
letudinis causa auram captaré. AZÓ. adv. demonstratiu. ant. assó.
PORTAR EN l' AYRE. fr. Portar alguna cosa sens AZOR. m. ant. astor.
que toque à terra. Llevar en el aire, en peso, en vo- AZUL. adj. y
landas. Sustineo, es. zu R. adj. ant. balu.
BAB CATALÀ. BAB 171

B. Segona lletra dominical y de mòlts abecedaris, sòn afecte. Caérsele d uno la baba, estar con la boca
primera consonant, nona del etiópich, vigéssimadel abterta. Suspensa ora tenere.
arménich. Los antichs llatins li donavan lo valor de TENIR MALA BABA. fr. met. Sèr murmurador. Te-
300 y ab una ralleta 3000; però si la rallela 's po- ner lengua de escorpion. Maledicum esse.
sava sola 200. Entre hebreus y grechs valia 2.
'Is BABADERO. m. Tros de tela que's posa al pit

En r alfabet químich senyala '1 mercuri. En mòltas de per curiositat quant raenjan. Baba-
las criaturas
medallas senyalava las épocas. Ab la lletra pròxima dor, babaderoj'pechero. Salivarium, ii. | Llencas de
primera, divisa de afavorit ó primer ministre. En roba que's posan en los extrems dels vestits pera
abreviatura y abans de algun nom propi significa refors. Bebedero. Tíenia? vestium oris interius assutaï.
Beato. B/De. Abreviatura usada comunment en los BABALÀ, (a la) m. adv. Ab poch cuydado, sens
llibres dels comerciants que significa Bitllet, de B. mirament. Amedia talla. Perfunctoriè, obiter.
F. al final dels edictes romans «Bonum factum.» BABALLAS. f. pi. Lo que queda en lo plat des-
Bon auguri. B. D. y A. B. «Ab eadem non eadem près de haver menjat. Escamochos. Residuge, reli-
ivisa, etc.» Un adulador. quiaï, arum, sordes, ium. []
Los rosegalls que deixa
'1 bestiar en la menjadora. Granzones, riza$, pajaza.

K BA. int.
BA.

pera expresar algun enfado, ó per


Paleae pugramenta, excretum,
BABAMENT.
vaí emissió.
i.

m. Acció de babejar. Babeo. Sali-

aprobar alguna cosa, y pera excitar ó contenir, com: BABAR. V. a. BABEJAR.


BA déixal anar, ba tu ho vols, que sia així. Vaya ó BÀBARA. f. ant. Espècie de cotxe prolongat.
ea. Eja. Bdbara. Essedum babarium.
BA, BA. Vaya, vaya, ea. Eja. BABAROTAS. (fér) fr. Hacer muecas. lUudo, is.

BAAL. m. ídol dels assiris, dels fenicis y algun BABASALL. m. BABADERO.


temps dels juheus. Baal. Baal indecl. BABASSA. f. BABA.
BAALITA. m. Qui adorava à Baal. Baalita, Baa- BABAU. adj. Qui per qualsevol cosa 's queda
lita, X. abobat. Bauzan, babieca. Stultus, stoJidus.
BAALSEMEN. n. p. Nemrod, dit així per haver QUEDAR FÉT UN BABAU. fr. Quedarse encantat en
estat un gran astrónomo. Baalsemen. Beelzebub. qualsevol cosa. Quedar hecho vn bauzan, quedarse de
BAANITA. m. Qui segueix la doctrina de Baa- una pieza ó hecho una pieza. Stupidum, hebetem,
nes, heretge del principi del sigle IX que formà una vecordem remanerc.
secta particular de maniqueus. Baanita. Baanita, ai. BABEIG. m. L' acte de babejar. Babeo. Fluentis
BABA. f. Humor que fluheix espontàneament de salivae emissió.
la boca. Baba. Deflua saliva. ||
Humor viscós que BABEJAR. v. n. Despedir de sí la baba. Babear.
despedeixen los caragols y altres insectes. Baba, ba- Salivo, as, salivam emittere. ||
Umplir de babas.
baza, Umazo. Sputum tenax, saliva deflua. || La se- Bahosear. Saliva deflua inquinare, inficere. ||
met,
da basta dels capolls embolicats y la mateixa cami- CÀURER LA BABA.
sa del capoll. Cadarzo. Sericum rude. m.met. Ho- ||
BABEJAT, DA. p. p. Babeado, baboseado. De-
me mòlt fàtuo. Baba. Baba, sr. flua saliva fícdatus.
CAüRER LA BABA A ALGÚ. fr. mct. Admirarsc algú, BABEL. f. Confusió, aludint à la torre de Babel.
ó causarli gran gust lo que diu ó fà la persona de Babely bahilonia. Confusió, nis.
172 BAC DICCIONARI BAC
BABERA. f. Pessa de la armadura antígua que borratxera y disolució. Bacanales. Bacchanalia, lum,
cubria boca y la barba. Bahera. Buccula, ae.
la orgia, dionisia, arum.
BABIA. f. Espècie de estúpides, distracció 6 BACANT Ó BACANTA. f. Sacerdotissa de Ba-
enagenació. S' usa ab lo verb estar. Babía. Mentis có. Bacante. Menas adis.

avocatio. BÀCARA. f. Herba olorosa de la qual los antichs

BABIEGA. m. Ximple, toix, Babieca, desvaido. feyan guirnaldas. Bàcara. Bacchar, aris.
Stolidus, i, stips, ipis, bardus, i.
[]
Nora de un caball BACAINA. (fér uNA)fr. Trencar lo son, Desca-
del Cid. Babieca. Babieca, a;. bezar el sueTio. Dormitaré.
BABILLA. f. Pell prima que uneix la illada de la BACH. m. ant bagada. ||
obcu. 1.
caballeria ab la cuixa. Babilla. Pellicula, se. BACi. m. Gibrelleta pera orinar ó anar de cos.
BABILONÉS, A. adj, y Bacin. Lasanum, i, scaphiura, ii. [jant. bacina.
BABILONI, A. adj. Natural de Babilónia, ciutat SERVIR DELS BACiNS. loc. ant. Servir ó donar ay-
de Sirià. Babilonio. Babylonius, babyloniensis. guamans. Dar aguamanil. Aquiminarium serviré.
BABILÓNIA. f. met. Confusió. Babilónia, babel. BÀCIA. f. ler. GABADAL.
Confusió, nis. BÀCIGA. f. Joch entre dos ó mès ab tres cartas
BABILÓNIGH, CA. adj. Pertanyent à Babilónia. cada hu, las quals si no arriban à nou punts se diu
BaUlonio. Babiionicus. bàciga, y guanya; si las tres són iguals se diu baci-
BABOR. m. nàut. Lo costat que ve à la ma es- got, y guanya àla bàciga; y si són totas tres de un
querra del qui estant à popa mira à proa. Babor. mateix diu bacigoti, y guanya à la bàciga
coll se
y
Sinistrum la tus. bacigot. Búciga. Ludus bàciga.
BABÓS, A. adj. Qui despedeix mòlta baba. Mabo- BACINA. f. Plata regularment de metall pera de-
so. Salivarius. manar caritat. Bacia. Pelvis, is. [| La que usan los

BABOSA. f. Cert peix de mar que tè la esquena barbers pera remullar. Bacia. Pelvis tonsoria. ||
Yas
negrenca ab vàrias clapas, dit així perquè despedeix cóncavo pera rentar los peus. Bacia, barrem. Pellu-
mòltas babas. Batosa. Salivaria, ». vium, ii.

BABOYA. m. BABIECA. BACINADA. f. La inmundícia tirada del bací.


BABOYADA. f. Tonleria, bestiesa, bobada, Bo- Bacinada. Sordes é lasano projectae. La porció que jj

beria, badomeria. Ineptia, ae, absurdum, i. |]


patra- cap en un bací. Bacinada. Copiosa excrementorum
KTA, FALÓRNU. copia in la.sano.
BABOYÀS, SA. adj. aum. Tontàs. Bobon, bobazo. BACINÀS. ra. aum. Gran bacin. Magnum lasa-

StultissiraUS. []
TABOLL. num.
BABUTXA. f. Sabata de sola mòlt prima. Zapati- BACINAS8A. f.aum. Gran ftaci'a. Magna pelvis.

lla. Simplex calceolus. BACINER. m. Lo qui demana caritat ab la ba-


BACADA. f. ant. Esclatarada, cayguda. Bataca- cina. Bacinador. Eleeraosynaí postulator.

zo, baquelazo. Yiolentus corporis lapsus. BACINET. m. dim. Bacinejo. Parvus lasanus. |I

BAGALAR. m ant. Jove caballer que havia fét Pessa de la armadura antígua que cubria '1 cap à
sas primeras armas però que no podia posar en cam- manera de casco. Bacinete. Cassis, idis, galea, ae. ||

panya cert número de soldats, y per analogia Lo soldat que portava corassa. Bacinete. Calapharc-
s'aplicà desprès al estudiant que havia rebut lo pri- tatus miles.
mer grau en sa respectiva facultat. [|
bachiller. BACINETA. f. dim. Bacinica, bacinilla. Parva
Bachiller. Bachalau reus. pelvis, patella, ae.

BACALLÀ, m. Abadejo, espècie de peix de dos à BAGO. m. Dèu del vi y de la borratxera, fill de

tres de llarch, pardo


peus clar, que's pesca ab Júpiter y Semele, segons Homero. Baca. Bacchus, i.
abundància, especialment en lo bancbde Terranova, BACÓ. m. PORcn.
de ahont desprès de salat y sech s' abasleix quasi à SI VOLS TENÍR €N MES MATA BACÓ. ref. qUe's
BO,

tota la Europa. En lo comers se'n coneixen vàrias pren en sentit un mes bueno mala
literal. Si quietes

espècies. Bacalao, abadejo, merluza, truchuela. Onis- cerdo. Bonum cupis mensera? porcum neca.
cus, i, morhua, ae. ||
met. Persona flaca. Bacalao. BAGONADA. f. ter. PORQUERIA. []
ATSEGALIADA.
Macilentus, i. BAGONÀS. m. aum. poucas.
SEMBLAR UN BACALLÀ, fr. mct. Estar mòlt flach, BAGONET. m. d. cotxinilla, panarola. [[
gorrí.

sech. Estar comoun naipe ó hecho una pavesa. Nimis BAGONISTA. m. Qui segueix las opinions del

gracilem esse. cèlebre filosop Joan Bacon. Bacomsta. Baconista, ae.

BACANAL. m. Lloch ahont las bacants, oferian BÀCULO. m. Bastó, crossa, gayato que portan
sacrificis al Dèu Bacó. Bacanal. Bacchanal, alis. ||
pera sostenirse 'Is dèbils y 'Is vells. Bàculo. Bacu-
Festa, disolució, borratxera de las bacants. Bacanal. lus, i. met. Amparo, consol. Baculo. Solatium, ii.
II

Bacchalio, nis. Pertanyent à Bacó y à sas fes-


|]
adj. levamen, inis.

tas. Bacanal. Bacchius, bacchanalis. f. pi. Festas l|


BACüLo PASTORAL. La crossa dels bisbes com à pas-
al Dèu Bacó en que 'is gentils s' entregavan à la tors espirituals del poble, Bàculo pastoral. Episcopo-
rum lituus.
BAD CATALÀ. BAG 173
BADA. f. ant. escolta, centinella. || Cert tribut BADAT, DA. p. p. Hcndido, abierto, resquebra-
6 dret senyorial. jado. Fissus.
BADADOR, A. m. y f. Qui no està atent en lo BADAYNA. f. Espécie de enformador. Badano,
que déu estar. Z)!sí/•flií/o. Ad aliena animum diver- escoplo de punta corrienle. Scalprum fabrile.
tenS. 11 MIRADOR. 2. BADAYRE. m. BABAU.
BADADURA. f . ESCLETXA.. II
CRIYELLA DE LA. TERRA. BADEJO. m. bacallà.
BADAFIÓ. ra. nàut. Corda pera unir lasbonetas BADERNA. f. nàut. Tros de una 6 mès varas de
ab las velas. Badaza. Tractorius funiculus. Ilarch de trena que's diu caixeta. Serveix pera sub-
BADALIT. m. EMBADALID. jectar la giimera al virador sempre que's vira '1 ca-
BADALL, m. La acció de badallar. Os- Bostezo. brestant. Baderna. Funiculus ta;niatus rudentem
cedo, oscilatio, nis. || ter. crivella, escletxa, La ||
subjiciens.
obertura en la punta de la ploma de escríurer. Hen- BADERNAR. v. a. nàut. Subjectar ab badernas.
dedura, raya, aberliira. Incisió, nis. \ naut. La ober- Badernar. T.Tniatis funiculis subjicere.
tura que's fa entre dos taulas. Costura Foramen, BADERNÓ. m. nàut. Gran y llarga baderna.
inis. li
ASPRÀ. Badernon. Magnus funiculus ex twnia confectus.
FÉR BADALLS T CREüHETAS. fr. No havér menjat. BADEYAR. V. n. badallar.
Sacerse cruces: estar por estacruz de Dics. Impransura BADÍA. f. Entrada de mar en la costa per res-
esse. guart de las embarcacions que s' abrigan en ella.

FÉR l' i5ltim badall, fr. Morir. Dar la última bo- Bahia, ^stuarium, ii, sinus, us. ||
abadia.
queada. Expiro, as, animam exhalaré. ||
espirar. BADIAN. ra. anís estrellat.
lo badall no pót mentir, ó vól menj-Vr ó dormir, BADIELLA. f. vidalbA. cir. ||
Tros de budell que
6 DROPERiA MANTENIR, fr. Hambre ó sueiío ó ruindad va del llombrígol del feto al llit ó despulla. Vmbligo,
del dueíio. Somnum, famemve malam vel indolera cor don umbilical. Úmbilicus, i.

probat oscilatio. BADIU. adj. ant. balder.


BADALLAR. V. n. Respirar, obrir involuntària- BADOGH. m. Home de curta capacitat. Bodoque.
ment la boca mès de lo regular. Bostezar. Oscito, Stupidus, stultus, ineptus. |1
babau. ||
La flor del
hio, a». II
Fér alguna cosa ab negligència ó de mala magraner. Granadino, balanstria. Cytinus, i.
gana. Dormir, roncar. Negligenter agere. ||
Manifes- BADOMERIAS. f. pi. Cosas de poca importàn-
tar displicència en lo que s' ou. Bostezar. Sermo- cia. Fruslerías. Quisquiliaí, ineptiaí, arum.
nem impatienter ferre. [|
morir. BADOQUEJAR. T. a. BADAR.
BADALLAR DE FAM. fr. Morirse de fam. Morir de BADOQUEJAT, DA. p. p. BADAT.
hambre. Fame perire. BADOQUERIA, Fér lo badoch ó f. '1 babau.
BAD ALL ADOR.m. y BAF. m. Lo vapor que exhala alguna cosa. Vaho,
BADALLAIRE. m. Qui badalla sovint. Bostiza- vapor. Exhalatio, nis, tenuis fumus. Lo del vi ||

dor. Oscitatòr, is. quant bull. Humo. iEstus mustulentus. []


tuf.
BADALOT. m. CLARABOTA. llansar BAF. fr. Exhalar vapor subtil las cosas ca-
BADANA. f. Pell adobada de ovella ó de anyell. lentas. Yahar. Exhalo, vaporo, as.
Badana. Aluta,». I
raet.Periona de poca substàn- BAGA. f. ter. La corda pera lligar las càrregas.
cia ó fonament. Badulaque. Inanis, is, stupidus,i. Baga, lazo. Nodus, nexus, us. anella, círcul. || |]

TOCAR LA BADANA. fr. Maltractar de obra 6 de pa- Llas en las cordas. Lazo. Laqueus, ei. La llassada ||

raula. Zurrar la badana, ó elbúlago, menear el zarzo. que's fa en lo fil de la mitja per massa retort. Oque-
Conlundo, is. ruela. Fili implicatio. ||
ant. Corretja ab s' em- que
BADAR. v. a. Dividir, partir. Hender, rayar. De- bolicava la llansa ó dart pera tiraries ab mès fúria.
bisco, partió, divido, is. || v. n. Encantarse en qual- Amiento. Amentum, i. |]
Lo vuyt del mànech de las
sevol cosa com un ximple. Quedar hecho un bauzan, balansas ó romana pera regirse sobre la Uengueta ó
óconla boca abierta. Ora suspensa tenere. ||
estar peu. Alcoba, caja, manija. Trutinae axis. [j
ter. Plan-

OCIÓS. tada de avellaners.


BADAR LA BOCA. fr. Abrír la boca. Os aperire. BAG ARA. f. BAGRA.

I NO BADAR BOCA.
plegar la boca ó
boca esmia. Obmutesco,
BADAR8E.
fr. No dir res.
los labios, coserse la boca,

V. r. Obrirse,
is.
No chistar, ó no des-

crivellarse.
no decir esta

Henderse,
BAGARRO.
BAGASSA,
gavasa, gorrona,
scortum, i.
m. BURINOT, ABELLA. VAGAMÜNDO.
f. Dona pública, prostituta.

moza
Ramera,
de fortuna.
[|

Meretrix, icis,

abrirse. Findi. BAGASSA BARBACANERA. DONA DE FOSSO.


BADARSE LAS FLORS. fr. ESCLATAR. BAGASSEJAR. V. n. fam. Freqüentar las ba-
BADASSAS. f. pi. nàut. Las cordas fixas posa- gassas. Putaiiear,putear. Meretricor, scortor, luxu-
das de distància en distància en la relinga del gràtil rior, aris.
de las bonetas ab que s' uneixen à las velas pera BAGASSER. m. Qui freqüenta las bagassas. Pu-
aumentarlas quant convinga aumentar sa superfí- tanero, putero. Scortum, i, scortator, oris, mere-
cie. Badazas. Tractorii funiculi. tricius homo.
174 BAI DICCIONARI BAI
BAGASSERIA. f. ant. BORDELL. II
La vida, exer- BAIX MA. m. adv. Secretament. Bajo, debajo de
cici ó rehunió de las bagassas. Pulaismo, puteria. mano, ó de manga. Clam, occullè, secretè.
Meretricium, ii, procax libido. BAIX PENA. m. adv. Bajo ó sopena. Sub poena.

BAGASSETA. f. d. Putuela. Meretricula, ae. ANAR ó ESTAR AL BAIX. fr. Anar à ménos, estar
BAGATELA. f. Cosa de poca entitat. Bagatela, atrassat. Andar ò estar alcanzado, ir d menos, cuesta

friolera, papasal. Nugaï, gerrae, arum. abajo, de pié quebrado, de capa caida. Paupertate,

BAGATGE, m. Bestiar de càrrega pera traginar inopia laboraré, affici. ||


Acabarse alguna cosa, com
l'equipatge de la tropa. fia(/a/e. Jumenta, orum. ||
de la bota, etc. Dar bajo. Propè finem esse.
lo vi

Lo mateix equipatge. Bagaje. Sarcinae, arum, im- DE BAIX EN BAIX. adv. m. Interiorment. Asus aden-
pedimenta, orum. nàut. Equipatge de la tripulació íros. Interiús.
I)

FÉR BAIXA MA. lOC. DESTRUIR.


y guarnició de una nau. Bagaje. Navalis apparatus.
BAGATGER. m. Qui mena '1 bagatge. Bagajero. POSAR BAIX LAS ARMAS. fr. Deixarlas. Dejar las ar~

Mulio, nis. mas. Ab armis discedere.


BAGOL. m. ter. crit, clamor. posABSE BAIX LAS ARMAS. fr. met. fam. Posarse baix
BAGOLAR. V. n. ter. cridar. la protecció de algú. Contar con la proteccion de al-

BAGOLAYRE. m. ter. baladrer, cridaybe. guno, abroquelarse. Sub alicujus protectionem esse.

BAGOT. m. GOTiM. ant. bürinot, abella. II


sÉB BAIX DE DEVANT. fr. S' apHca al que tè poca
BAGOTAR. V. a. y capacitat. Ser un bendito, ser del pico amarillo. Can-
BAGOTEJAR. V. a. y derivats, esbagotar, es- didum, simplicem esse. |j
Qui tot s' ho creu. Tener
GOTIMAR. buenas tragaderas. Omnia credere; nimis credulum
BAGRA. f. Peix de riu, blanquinós platejat sa ; esse.
llargàriaregularment es de cerca un para, però hi BAIXA. f. REBAIXA. II
mil. La nota per la que
ha paratges que arriba fins à tres pams. Bagre. Pis- consta la ausència de un indivíduo. Baja. Militaris
cis sic dictus. absentia; nota.
BAGUEROT. m. nàut. L'espay ó part que las DONAR DE BAIXA. fr. mil. Apuutar la falta ó ausèn-
bogas ó ploms dels filats de pescar ocupan en las cia en las llistas que s' entregan als superiors. Dar
relingas. Casilla. Intervallum, i. de baja. Milites defectionem notaré.
BAHÍA. badía. 1. f. FER BAIXA. fr. Disminuhirse '1 preu de las merca-
BAHUIT. m. bacinet. 2, derias. Dar baja, bajar. Pretium amittere.
BAHUL. m. Cofre de tapa còncava. Baúl. Arca BAIXÀ. m. Gobernador dels turchs. Baja. Prai-
camerala. La caixa dels morts. Ataúd. Sandapila,
|] fectus, i, bassa, a?.

8a, feretrum, i. met. fam. Lo ventre del home. Baúl.


||
BAIXADA, f. Lloch pendent. Bajada. Proclivitas,
Yenter, tris, alvus, i. declivitas, atis.
tJMPLiR LO BAHüL.fr. met. fam. Menjar mòlt. Llenar BAIXADETA. f. d. Cuestecilla^ cuestecita, y cos-
el vientre. Alvum implere. tanilla, quant s' aplica als carrers que fan major
BAHULER. m. Qui fà bahuls. Baulero, cofrero. pendent que altres. Declivis via.
Arcularius, ii. BAIXADOR, m. Pedrís ó cosa semblant pera
BAHULET. m. d. BaúKllo. Arcula camerata. baixar de caball. Apeadero. Ad equum desiliendum
BAHUNA. adj. S' aplica à gent vil y baixa. pòdium. II
ABAIXADOR. ||
ter. embarcadero.
Bahurrina, bahuna. Faex populi. BAIXAMAR. f. Lo fi de la minva de la mar. Ba-
BAIX, A. Lo que tè poca aJsària. Bajo.
adj. jamar. Refluxus maris.
Parvuo. II
met. Humil, despreciable. Bajo. Abjec- BAIXAMENT. adv. m. Ab baixada ó abatiment.
tus, depressus, ignobilis. || Inclinat en vers ter- Bajamente. Demissè , abjecte. ||
Grosserament, ab
ra, com: cap baix. Bajo, Demissus. ||
Dit del color vilesa. Bajamente. Indigne, ignobiliter. || m. merma,
poch viu ó esmortuhit. Bajo. Languidus, debilis. ||
DISMINUCIÓ.
Dit del estil y llenguatge. Tènue, bajo. Tenuis, humi- BAIXANT, m. Disminució. Dminucion. Diminu-
lis. 11
Lloch fondo. Hondo, bajo, profunda. Allum, tio, nis.
profundum. ||
Dit del metall de or y plata que no BAIXAR. V. n. Passar de un lloch superior à al-
arriba al pes que mana la lley. Bajo. Adulterinus. || tre inferior. Bajar.Descendo, is. Anar amollant lo ||

La persona de poca y baixa sort. Bajo. Obscurus. i| que està pendent de alguna corda. Descolgar. Dimit-
m. La veu ó instrument que sona una octava mès to, is. V. a. Tràurer alguna cosa de lloch elevat,
II

baixa que la del tenor. Bajo. Gravis. adv. 1. Sota. ||


Deponer, bajar. Diraitto, submitto, is. H Derivarse,
Bajo, debajo. Sub, subter. En lloch inferior. Bajo,
||
originarse. Descender, proceder. Procedo, is, ab ali-
debajo. Inferiori loco. || adv. m. Ab veu baixa. Bajo, quo esse. | abaixar.
quedo, quedito. Submissa voce, submissè. []
prep. BAIXAR A ALGÚ DE CABALL. loc. Apear, desmotitar.
que denota la dependència de un à altre. Debajo. Equo aliquem excipere.
Infra, sub, subter. BAIXAR ALGÚ DE CABALL, CARRUATGE. loC. ApearSC,
BAIX DE. m. adv, Ab condició. Bajo deó con condi- bajar. Descendo, desilio, is.

cion. Ea sub conditione. BAIXAR DE LLEY. fr. Desmerèixer ó pérdrCF de qua-


.

BAL CATALÀ. BAL 175


lilal. Desmerecer. Iranieritum reddi. de vidre ó de pedra ab que jugan los noys. Bala.
leta
BAIXAR LO PUNT, ó DE PLiNT. fi". Modcrar los gastos. Nux, cis.
Moderarse , reformarse. Moderari, hümilurse.
||
|1
BALA ENCADENADA. La partida ab dos mitats engan-
mús. Baixar de ua signe à altre. Bajar de ò el punto. xadas ab una cadeneta, que al eixir del canó s' ex-
Sonum aut signutn remitlere. ten y talla 'Is arbres de las naus. Bala enramada ó
BAixAusE 'i SOSTRE k TERRA, fr, Havérhi disturbis. de cadena. Ramosus globulus.
Andar el diablo suello. Omnia turbatione, tunmltu BALA RASA. La que's posa sola en la arma de foch.
impleri. Bala rasa. Ferreus globus.
BAIXAT, DA. p. p. Bajado. Descensos BALA ROJA La que's posa buUenta ó encesa dins lo
BAIXEIST. ant. bissiest. canó, y inflama 'Is combustibles que troba. Bala
UAVKRUí BAXEisT. loc. ant. Sér l'any bissiest. roja. Globus tormentarius candescens.
BAIXESA, f. Fét ó acció vil. Bajeza. Probrum, i, COM UNA BALA. exp. fam. Ab que's pondera la pres-
ignobilitas, atis. [|mengua. tesa y velocitat ab que's fa alguna cosa. Com una
BAIXESA DE NAIXENSA Ó DE LLINATGE. VUlanta, bajc- bala, como un rayo. Citissimè, velocissimè.
za de naeimiento. Obscuritas, ignobilitas, atis. COP DE BALA. Bolazo. Plumboi glandis ictus.
BAIXEST. m. ant. baix. Pequend hondum. TENIR UNA BALA Dl VIDRE EN LO CAP. fr. met. Teuir
BAIXET. ni. dim. Bajele, bajuelo. Breviusculus. poch judici. Ser un cascabel. Inani capite esse.
BAIxissiM, A. adj. sup. Bajísimo. Brevissiraus. BALADA ó BALALADA. f. poet. Canso de al-
BAIXO. m. raiis. Instrument de vent, rodó, cón- guna estensió treta regularment de alguna tradició
cavo, llarch com de mitja cana y del gruix del maravellosa y destinada à embellir y animar las
bras : tè varios forats per ahont respira 1' ayre; y festas dels pobles. Balada.
posant en ells los dits forma la diferència de sons. BALADÍ, NA. adj. De poca substància, de poch
S' anomena així perquè imita la octava baixa. Ba- preu. Baladí. Inanis, vilis, 1| brévol.
jon. Decumana, tibia música. La persona que'l toca. ||
BALADRAYRE. m. baladrer.
Bajon, bajonisla. Succentor, is. BALADRE, m. Arbre verinós, de flors encarna-
TOCAR LO BAixó. fr. mct. fam. anar àl baix. das, y conserva la fulla tot 1' any. Adelfa, baladre.
BAIXONET. m. d. Bajoncillo. Minor lubus rau- Nerium, ii, rhododaphne, es.
sicus gravem sonum edens. BALADRE JADOR, A. m. y f. baladrer.
BAIXRELLEU. m. Obra de escultura en que las BALADRE JAR. V. n. Fér crits descompassats.
Dguras ixen del pla ménos de la milat. Bajo relieve. Vocear, baladrcar. Vocifero, proclamo, blatero, as.
Dimidia eminentia. BALADRAYRE, A. m. y f.
y
BAIXURA. ant. FONDO. f. BALADRER, A. m. y f.
y
BAIXÚRRIA. Gent de f. baixa ma. Populazo, BALADRÓ, NA. m. y f. Qui baladreja. Vocingle-
popidacho. Gens iníimae plebis. ro, griton. Rabula, as, clamosus. 1|
Lo cobart que's
BAJÀ, NA. adj. Tonto, aturat. Bobo, sandío. jacta de valent. Baladron, fanfarron. Balatro, blate-
Stolidus, stultus, plumbeus. ro, nis.
BAJANADA, f. Tonteria. Sandez, boberia. Sloli- BALADRONAD A. f. Dit ó fét de'baladrer. Bala-
ditas, fatuilas, atis. dronada, fanfarronada. Inanis vox,
BAJANÀS. m. aum. Tonto, massa bo. Bobarron, LLANSAR baladronadas. fr. Blasonaf del arnés, echar
bobazo, bobote, bobon. Stullissimus, bardissimus. de bolina. Blatero, as, gloriara inaniter jactare.
BAJANERIA. f. Contemplació excessiva de la BALADRONEJAR. v. n. Fér baladronadas. Ba-
muller. Gurnmino. Yiri indebita submissió. ladronear. Blatero, as, inaniter jactari.
BAJANET. m. dim. Bobillo, Juan de buena alma. BALAFIADOR, A. m. y f. esbalafiador.
Stultus. 11 Lo marit que's deixa gobernar per la mu- BALAIX. m. Mineral de color roig obscur y al-

ller. Gurrumino. Uiorius maritus. gun tant transparent, que s' estima per adorno com
BAJANOT. ra. aum. ter. bajanas. las pedras preciosas. Balaj. Ruber silex.

BAJART. m. BAYART. BALANCEGAR. v. n. balansegar.


BAJOCA. ter. MONJETA.
f. TA VELU. Ij 11
Moneda BALANCEJADOR, A. adj. nàut. Embarcació
romana del valor de un quarto ab poca diferència. propensa à balancejar mòlt. Abalanceador Navis ad .

Bayoco. Moneta itala sic dicta. nutandum propensa.


BAJOGH, CA. adj. BABIEGA, BABAU. BALANCEJAMENT. m. BALANS.
BALA. f. Bola de metall pera carregar las ar- BALANCEJAR. V. n. BALANSEJÀB.
mas de focb. Bala. Glans plumbea. ||
Qualsevol fardo balancí, m. Barra que travessa en la estisora

apretat de mercaderias, en especial los que s' era- del carro ó cotxe, ahont entra la llansa. Balancin.

barcan. Bala. Mercium sarcina. H Entre estampers, Transversum tigillum. U Lo volant petit ab que's se-
espècie de coixinet ab mànech, ple de llana cuberta lla la moneda. Balancin. Cudendis nummis machina.

ab una pell de anyell pera donar la tinta al motllo. BALANDRA, f. nàut. Embarcació de transpQEt
Bala, Peïlicea pila. || Feix de deu raymas de paper. ab un arbre y una vela. Balandra, corsario. Yecto-
Boia. Folliculi papyraçei ex decem sçapis. fl
ter. Bo- ria, prodatoria navis.
176 BAL DICCIONARI BAL
BALANDRÀM. m. Vestidura talar àmodo de KSTAR BALB. fr. Estar entorpit 1' us dels membres
capot, que usan los ecclesiàstichs. Balandran. Gau- per causa del fret. Arrecirse, aterirse, pasmarse de
Sape, is.
II
LLOBA. frio. Rigeo, es.
BALANDREJAR. Móurer alguna cosa de
V. n. BALBOTEJAR, v. n. tartamudejar.
un costat à altre sens mudar de siti. També s' usa BALBUCIENT, A. adj. Qui no pronuncia ab cla-
com recíproch. Bambolear, bambonear bambalear. , redat. Balbuciente. Balbus.
Labo, as, trutinor, aris. BALBUYTAR. V. n. ant. tartamudbjar.
BALANER. m. BALANDRA. BALCA. f. ter. bova. 1.
BALANS. m. Moviment de un costat à altre, en BALCÓ. m. La barana ó antepit de balustres,
especial lo de la nau. Balame, libracion, balmicea- posat en las finestras pera'surtir sens perill. Balcon.
miento. Nutatio, íluctuatio, nis. ||
En lo comers exa- Pergula, si, pòdium, ii.
men del estat de^sòn cabal. Avance, balance, tanteo. FiRSK ó EIXIR AL BALCÓ. loc. Asomarsc ttl balcou. In
Sortis, mercatura; dati et expensi computatio, exa- pergulam prodire.
men. BALCONÀS. m. aum. Balconazo. Pòdium ma-
BALANSA. f. Lo seté signe del zodíach, compost jus.
de divuyt estrellas. Libra. Astraea, a;, jugum, i. ||
BALCONADA, y f.

Cada un dels plats cóncavos del pes. Balanza. Ju- BALCONERA. y f.

gum, i, bilans, ancis. com. Los estats en que s'


|| BALCONERIA. Lo f. número ó joch de balcons
expressa la espècie, número y valor de las merca- en un edifici. Balconaje. Pergularum series.
derias que entran é ixen en las aduanas, Balanza. BALCONET. m. d. Balconcillo. Podiolum, i.

Indices telonii mercibus assignandis parati. I


pi. BALDA. f. Pessa
plana de ferro, regularment de
Instrument pera pesar. Se compon de dos plats, ca- una à dos polsadas de araplària, y diferent llargària,
nastró y llengüeta pera posarlo al fi. Balanza, peso. pera assegurar las portas desprès de tancadas. Al-
Libra, trutina, ai. daba. Serà, sa, repagulum, i. ||
ter. Pessa de ferro
CAURER LA BALANSA. fr. Inclinarsfl mès à una part que fa córrer la clau en los panys pera tancar. Pes-
que à altra. Caer la balanza. Lancem propendere. tillo. Pessulus, i.

ESTAR EN BALANSA. fr. met. Primparat, si cau no BALDADURA. f. Impediment de algun membre.
cau. Estar en tanganillas. Yacillare, nutare. Entorpecimiento, pasmo. Torpedo, inis, torpor, is.

FÉRCAüRER LA BALANSA. fr. met. Fér inclinar. Ha- BALDALLÓ. m. d. BALDÓ.


cer caer la balanza. Movere, vincere. BALDAMENT. int. pera expressar lo desitg de
POSAR EN BALANSAS. fr. FÉR TITÜBEJAB. que succehesca alguna cosa. Ojald, quiera Dios, ple-
BALANSAMENT. m. BALANS. gue óphguiera d Dios. Utinam. adv. Encara que. ||

BALANSAR. V. n. com. Examinar locaudal. Ua- Aunque. Quamvis, etiamsi.


cer el balance. Rationes computaré. BALDANA. f, ter. botifarra.
BALANSEGAR. v. a. Posar en equilibri las ba- BALDAQUi. m. Espècie de dosser ó tàlam que
lansas. Balancear, balanzar, equilibrar. Libro, as, và sobre '1 Santíssim Sagrament y sobre '1 cap del
sequa lance ponderaré. Papa. Baldaquino, baldaqui. Umbella, ae.

BALANSEJAR. Y. n. Móurerse un cos de un cos- BALDAR. V. a. Impedir alguna malaltia ó acci-


tat à altre, especialment la nau. Balancear, fluctuar. dent r us dels membres. S' usa com recíproch.
Nuto, flucto, as. II
met. Estar indecís, dubtar. Ba- Baldar. Membrorum usu privaré, membris capi. |

lancear, fluctuar, estar perplejo. HíBsito, labo, musso. ter. Pegar mòlt. Magullar, sobar. Contundo, is.

ANAR BALANSEJANT. fr. met. vACiLAR. ||


Estar en pe- BALDAT, DA. p. p. Baldado. Rigidus, balbus.
rillde càurer de son estat. Andar en balanza ó en BALDEJAR. v. n. Fér ruhido desagradable las
balanzas. In fortunae discrimine versari. baldas y altras cosas mal ajustadas. Cencerrear. Stri-
BALAN8ERA. f. €ada un dels dos pals drets deo, es, obstrepo, is. ||
Fluixejar, venir baldera al-
ab un forat al mitj, ahont se posa la espadella pera guna cosa. Pasarse. Laxè, remissè transmitti. (| Dit
donar direcció à la biga, que forma la prempsa en del vestit ó calsal. Nadar. Nimis laxum esse. |1
Dit
lo molí del oli. Guiadera. Torcularii prjeli repagula. de la ferradura, cascabellejar.
BALANSETA. f. d. Balancica, balancita. Librse BALDER, A. adj. Lo que no ajusta bè. Holgado,
parva lanx. hornaguero. Laxus, amplus. ||
ant. alegria.

BALANSEYAR. V, a. BALANSEJAR. BALDIRI. m. Nom de home. Baudilio. Baudilius,


BALANSÓ. m. Plat de las balansas. Balanza. Li- ii.

bre laux. BALDÓ. m. Parvus pessulus. Afront.


Aldabilla. I|

BALAR. V. n. belar. ant. || ballar. Baldon. Opprobrium, probrum, i. || Ferro que lò


ii,

BALAÚSTRIA. Flor de f. magrana doble. Prò- per agafador un botó, que fentlo girar s' obra. Co-
piament es la flor del magraner bort. Balaustra, ba- lanilla, pasadorcillo. Pessulus, i. Lo de fusta, dit en ||

laustria, Balaustrium, ii. algunas parts pastell, assegurat ab un clau de ma-


BALB, A. adj. Entorpit per excés defret. Arred- nera que puga voltar. Taravilla, aldaba. Epiurus, i,

do, aterido. Rigens, rigidns. obex, icis. D balda. 2.


BAL CATALÀ. BAL ÍTí
picor ó per burla. Concomerse. Prurio, prurigine
BALDONAR. v. a. Afrontar. Baldomr. Exprobro, is,

as, probris aliqnem appelere. geslire.

BALDONAT, DA. p. p. BaUonado. Exprobratus FICAR EN LO BALL. fr. uict, Enclóurcr à algú en al-
BALDONET. m. BALDÓ. tl. gun negoci, Meler en la danza. Aliqnem negotio im-
BALDUFA, Tros de fusta lornejat en figura
f. plicaré, inclndere. Atribuhir maliciosament algu-
||

quasi cònica ab un clan à la punta; lo fan ballar los na cosa à qui no ha lingul part en ella, Meler en la
noys ab un cordill. Peon, trompo y galdrufa. p. Ar. danza. Culpam in insontem conficere, in eamdera
Turbo, inis. [[ trompitxo. 4. íl
f. fara. ramera. suspicionem vocare,
COP DE BALDUFA. Lo que donau los noys abella. DAvÉRniuN BALL DE BASTONS, fr. mel, fam, Havérhi
Cachada. Turbinis ictus. gran renyina,y regularment garrotadas. Haber pa-
BALDUFAIRE. m. Qxú ík baldufes. Trompero. loteo, paloteado, moros y cristianos. Fustibus, mntuò
Turbinis fabricator. se petere, congerere; fuslem sibi impingere.
BALEIGS. m. pi. La porció de grans de blat etc. sí:r l'aho del ball. fr. met. Sér lo principal en

que per no haver quedat prou batut se separa del algun negoci. Ser duem ò senor del argamandijo. Do-
net en la era. Corziielo, granzaa, rahera. Apphida, minum, prscpotentem penulatorum esse,

íc, acus, eris. UNA vegada POSATS BN LO BALL BALLEM. loC. met.
BALEJAR. V. n. Separar los baleigs del gra. Denola que algú està determinat à seguir 1' empe-
Ahalear. Exacero, as, evanno, is. nyo en que s' ha posat, Pueslo en el borrico, en el em-
BALEJAT, DA. p. p. Àbakado. Exaceratus. peno, en el lance. Ab opere incepto non desislere
BALEIVA. Lo major dels celàceos que arriba à
f. nobis est animus.
créixer fins à vint canas. Tè '1 cos cilíndrich, obs- BALLADAS. f. pi. Baile. Tripudium, ii, cho-
cur, y prop del cap dos alelas carnosas y altra en rus, i.

la part posterior del cos, ab dos forats sobre '1 cap BALLADOR, A. m. y f, Qui balla, Bailador.
pera ahont llansa à gran distància la aygua que beu; SaKalor, is, choreutes, te, [j
Renom, motio del lleu-
pareix en la platja, y cria sos fills com los animals ger de geni ó de poch seny. Danzante. Solers, tis,'

de la terra. Ballena. Balaena, «, cetus, i. ||


astr. üna levioris judicii.m. Os que juga ab altre en algu-
||

de las constel-lacions australs. Ballena. Balaena, x. nas conjuncturas del cos, com en lo genoll, muscle
II
ter. BRANILLÀ. y anca, Chiicca. Os eum alio rotans, collrdens.
LO FILL DE LA BALENA. BoHenoto. BalaïnaB pullus. BALLADORET, A. m. y f. d, BailadortHh. Sal-
BALENER, m. ant. Barco de figura de balena, tatriculos, i,

obert y baix de costat, Ballenero. Navis batenai for- BALLAR. V, n, Fér accions acorapassadas ab lo
mam referens. cos, peus y brasos, Danzar, ballar. Salto, as, Iripu-
BALESTA. BALLESTA. f. dio, is, choream exercere, Móurerse alguna cosa |j

BALIGABALAGA. m. Persona de poch fona- voltant acceleradament, com la baldufa. Bailar.


ment, Badulaquc, chisgaravis. Inanis, inutilis. Circumago, is, in orbem, in gyros agi. | Yenir una
BALISSA. f, nàut. boga. cosa mòlt ampla. Nadar. Nimis laxum esse.
BALISSAR. V. a. nàut. Lligar boyas pera saber BALLAR EN ALGUN NEGOCI, fr. met. fam. Enlrevenir
ahont paran las cosas sumergidas. Aboyar. Subere ó tenir part enell. Se diu comunment del que's fica

innatante rem aquis latentem designaré. en algun negoci que no li toca. Jugar, danzar en aí-
BALIVA. f. ter. MiNOVA. gun asunto. Alieno negotio se immiscere.
BALL. m. Diversió, saltant ab lo so de qualsevol BALLAR PER 'l CAP. fr. Conscrvar confusament la

instrumento del cant. Baile. Chorea, £e, tripudium, espècie de alguna cosa. Bullir por lacabeta. Qnam-
ii, saltatio, nis, ||
sarau. || Intermedi de la segona y dara in mente speciem excitari rei quara quis fac-
tercera jornada de las coraédias espanyolas, en que tam esse putat.
s cantava y ballava. Baile. Intermedius chorus. BALLAR sÈNS ORDE NI CONCERT, fr. Fér alguua cosa
BALL DE BASTONS. Ball cutre mòlts ab bastons, que sens reglas, fér disbarats. Desconcertarse. Inconside-
pegan uns contra altres formant un so concertat al ratèloqui, agere.
compàs del instrument. Paloíeo, paloteado. Tripu- BALLAR SEGONS LO SO. fr. met. Acomodarsc à las
dium crepitantibus bacillis. circunstàncias. Bailar al son que se toca. Ad números
BALL RODÓ. Lo que executa la gent vulgar regu- datos saltaré.
larment ab castanyolas. Baile de boton gordo ó de FA DE MAL BALLAR AB LO VENTRE VUYT. ref. Ab qUB
vandil ó de cascabel ó en rueda. Triviale, tripudium, 'Is bevedors discnipan la afició de bénrer à mennt.
chorus. Seca la garganta ni gnine ni canta. Fecundi calices
IM QUE VINDRÀ À PARAR AQUEST BALL? loc. fam. De- quem non fecóre disserlura.
nota la incertitut del fi de alguna funció desagrada- FÉR BALLAR, fr. Obligar à algú à obrar ab autori-
ble 6 perillosa. ^En que vendran ú parar estàs misas? tat y manya, Hacer bailar. Cogo, is.
iQuid tàndem eveniet? TRAURER À BALLAR, Sacar ú danzar. Ad saltationem
FÉR LO BALL DEL POLL, fr. fam. Fn'ssarse, neguite- invitaré,
Jarse, arronsant los muscles y espafllas per alguna BALLARIDA. f. Planta polita y annual que
TOMO T.
178 BALL DICCIONARI BAL
Creix en los sembrats; tè las flors de quatre Mas, BALLUGAR. V. a. y derivats, bellugar.
grogas, disposadas en creu, y per fruyt unas tave- BALMA. ant. f. covA.
llas planas y las llavors en figura de ronyó. Zado- LA SANTA BALMA. Lloch ahout sauta Magdalena feu
rija. Hypecoum, oi. penitència. La cueva de santa Magdalena. Sanctae
BALLARUGA, f. GXLA. 4. |1
ter. molinet de Magdalena; antrum.
VENT. II
pi. fam. BALL RODÓ. BALMARSE. V. r. ESPALMARSE.
ANAR COM UNA BALLARUGA, fr. mct. Denota portarse BALMETA. d. Cuevecita. Speluncula,
f. caver-
en tot mòlt inquieta y lleugerament. Ser movedizo. nacula, a;.

Movilem esse. BALÓ. m. Fardo petit de mercaderias. Cabo, ba-


BALLE. m. BATLLE. leta. Sarcinula, ai, fasciculus,i.
BALLESTA, f. mil. Màquina antígua pera dis- BALONA. f. Lo tros de panyo ó tela, que sobre-
parar pedras ó sagetas grossas. Ballesta. Ballista, aj. posat en lo coll cau sobre las espatllas. Esclavina,
II
Arma pera disparar fletxas. Arco, ballesta. Ballista, balena, cuello. Fasciola, a;, humerale tegumentum.
se. II
Tros de fusta elàstica, curva, oprimida pels II
La del collet dels ecclesiàstichs. Cuello. Fasciola
extrems ab una corda, que moguda ab lo peu fa lintea. ||
Plat, que agafat en la boca del candelero
voltar la pessa que s'ha de tornejar. Ballesta. Scor- serveix pera arreplegar la cera que cau. Arandela,
pio, nis, ballista, aj. èaiojici/a. Candelabrosupposituscatinus. Tros rodó ||

ALLARGAR POCH LA BALLESTA, fr. mct. ALLARGAR de encerat que's posa per curiositat sota de la
POCH. llumanera. Velonera. Lychni sustentaculum.
ARMAR LA BALLESTA, fr. Pararia. Armar la ballesta. BALONETA. f. d. Valonita, valonilla. Fasciola,
Ballistam, arcum adducere, intendere.
À TIR DE BALLESTA, fr. met. A llarga distància. A BALONS, m. pi. Espècie de calsotets al us dels
tiro de ballesta. A longè. Valons, que'ls introduhiren en Espanya. Valones,
CABALCAR LA BALLESTA. Montarla. Encabalgar la ba- bragas. Femoralia, orum, bracca;, arum.
llesta. Ballistam aptare, intendere. BALOT. m. BALÓ. II
aum. Balon. Mercium, ii,

NOU DE BALLESTA. Os per armar la corda. Nuez. sarcina, au.


üncus, i, fibula, ae, ballistae clavus. BALS. m. Ball modern entre dos, agafats ab una
ESTAR LA BALLESTA A TRINQUER. lOC. ant. Estar à ma y altra al cos. Bals. Salta tionis
1'
genus. ||
timba.
punt de disparar. En el disparador. BALSA. f. ant. BASSl.
BALLESTADA. f. Tret de ballesta. Tiro de ba- BÀLSAM, m. Behina de olor suau que flueix de
llesta. algunas plantas naturalment óper incisió. Bdlsamo.
BALLESTASSA. f, aum. Ballestori. Grandior Balsamum opobalsamum, i. |]
farm. Medicament de
ballista. substàncias aromàticas pera las feridas y llagas.
BALLESTEJAR. V. a. ant. Tirar ab la ballesta. Bdlsamo. Balsamum, med. La sanch mès pura.
i. ||

Ballestear. Ballista jaculari. Bàlsamo. Purior sanguinis succus. Arbre de Arà- ||

BALLESTER, m. Qui fà ballestas. Ballestero. Ba- bia, de fusta rehinosa y rogenca, ramas Uargas,
Uistarum faber. [|
Qui tira ab la ballesta. Ballestero. primas y de pocas fullas; las flors petifas, blancas
Ballistarius, sagittarius, ii. |1
en taula. ant. Allis- y mòlt un pinyol cubert de una
olorosas; lo fruyt
tat, inscrit en la taula de allistament que 's posava. closca seca y negra, y conté una ametlla, y en sòn
De tabla. lloch à vegadasun licor semblant à la mel, amarch
BALLESTER soBERCH. aut. Ballestcr de refors. Ba- y picant. Bàlsamo. Balsamum, i, y quilocalsamum,
llestero de refuerzo. i, la fusta; opobalsamum, lo licor, y carpobalsamum,
BALLESTERA. f. Herba del ballester. Planta de lo fruyt.

mitja cana de alta, las fullas doblas, peladas y de BÀLSAM DE COPAHÚ ó DE coPAYVA. Lo que 's trau de
un vertmòlt clar, y las flors encarnadas. Aguavien- un arbre del Brasil y de Cayena, de color blanch lo
tos. Philomi, orura, herba venti. ||
Herba ramosa y mènos pur, y daurat lo mès pur. Bdlsamo de copahú,
sobre un pam de alta, fullas semblants à las del ó de copaiva. Balsamum brasiliense, copahu.
plantatge, obscuras y rojencas, la cama còncava y BÀLSAM DE JüDBA ó DE MECA. Rcbiua blanquiuosa
la flor de un vert blanch. La arrel es fibrosa yfà es- de un arbre de Aràbia. Bdlsamo de Judea ó de Meca.
ternudar. Eléboro blanco, yerba de ballester os. Helle- Amyris opobalsamum.
borus, helleborum, i. || La tronera pera disparar BÀLSAM DE MARIA. Rchina blanca de un arbre de
fletjas. Ballestera. Jaculatòria fenestella. Amèrica semblant al pi y de color vert quant està
BALLESTERIA. f. L' art de usar de la ballesta. fresch. Bdlsamo de Maria. Balsamum MariaB.
Ballesteria. Ars ballistaria. ||
Lo carrer ahontse íra- BÀLSAM DEL PERÚ. Planta, que en lloch de fullas fà
ballan las ballestas. Ballesteria. Ballistariorura vicus. com unas tabellas de una molsa mòlt sucosa que
BALLESTETA. f. d. Ballestilla. Ballista minor. serveix per als talls y altras cosas. Bàlsamo del peni
BALLIA. f. BATLLIA. ó peruviano. Balsamum peruvianum.
BALLOT. m. Planta, '1
manrubí negre. Ballote. BÀLSAM SUOR. Bàlsam pur de Meca. Opobdlsamo.
Bai1ole.PS. Opobalsamum, i.
BAM CATALÀ. BAN 179
BÀLSAM UNIVERSAL. Quim. Lo malcix que elixir. part superior de ona mutació de teatre. Bambalina.
Búlsamo universal. Balsaiuiirn universale. Theatri tectum.
BÀLSAM DE TOU?. SubsUincia balsàmica de un arbre B AMB ALEJAR. V. n. y
de Amèrica que tò las mateixas propietats que'l bàl- BAMBOLEJAR. BALANDREJAR. mCt. ES-
V. n. ||

sam del Perú. Búlsamo de Tolú. Balsamum Tolutanum. lar una cosa poch ferma ó segura. Bambolear. Nuto,
ES UN BÀLSAM, loc. fam. Denota que algun menjar vacillo, as. ||
titubejab.
ó licor es mòlt delicat y excel-lent. Es un búlsamo, BAMBOLLAR. V. n. y derivats, bombollab.
es un dmbar. Suavis anima, odor. BAMBI. m. Arbre de la Xina, de qual escorxa
BALSAMAR. V. a. EMBALSAMAR. segona, picada com lo drap, se trau un paper tant fi,

BALSAMERA. f. Polet pera conservar lo bàl- que mòlts europeos crehuen sér paper de seda. Bam-
sam. Balsamerila. Balsaminum vas. bú, bambuc. Arbor sic dicta. Certa canya de las ||

BALSÀMICH, CA. adj. Lo que pertany al bàl- Indias orientals tant grossa, que 's fan barras pera
sam ó tè sas propietats. Balsdmico. Balsamus, bal- llileras, y vasos que conservan mòlt fresca la ay-

saminus, i. gua. Bambuc. Arundo sic dicta.


BALSAMILLA. f.
y BAMBUÉS. f. Teixit de Assia. Bambués. Textum
BALSAMINA. f. Planta de camas sarmentosas, sic dictum.
fullas parlidasen tiras, flors petitas y fruyt ovalat, BAMTIA. f. Planta alta com la malva, fullas com
molsut y de color de taronja, Balsamilla, balsamina, las de y grogas, las llavors
la parra, flors petitai
Momordica balsamita. rodonas. Los egípcios lacultívan y menjan, Bamtia.
BAL8AMITA. f. Planta que creix fins la altura Bamtia, ae.

de dos peus, las fullas són llargas y estretas, re- BAN. m. CRIDA, multa, edicte. II
pi. VEDATS, [j
ant.

talladas menudament en tiras ; las flors petitas, Guerra entre plebeus ó gent à qui no era lícit guer-
blancas ó encarnadas, y forman ramellets espessos rejar. Bando. Dret ó tribut antich.
11

y enterament plans. Se cultiva per adorno en los PAGAR lo ban. fr. Incórrer en la pena establerta
jardins. Milenrama, milefolio, altareina. Achilea, a;, per ell. Pagar la pena, multa, elc. Pcenam luere.
millefolíum, ii. sots ban. m. adv. ant. baix pena.
BALSAMITA MENOR. Planta de móltas camas, fullas BAN ASTA. f. CANASTRA.
serradas, alta de un pam, y mòlt semblant à la oren- BANASTER, A. m. y ant. CISTELLER. f.

ga: en la cima forma una copa à manera de bombo- BANCA. f. Banquet, assento de fusta sèns res-
llas dauradas que's conservan mòlt temps en són patller. Banca. Sedile, is, scamnum eipers dorsi. [|

vigor. Yerba de santa Maria. Costus hortensis. Escambell ab que las bugaderas preservan los peus
BAL8AR ó BALSEJAR. Y. n. Ballar lo bals. de humitat. Banca. Fullonium, ii.
la Joch de car- ||

Balsar. Tripudio, as. tas,en que un dels jugadors las porta, y los de-
BALTARDAR. V. a. ant. ESBALDIR. més casan ó apuntan contra ell las cartas que gira.
BÀLTICH. adj. Mar entre la Escandinavia, Dina- Las que cahuen à la dreta las guanya '1 banquer, y
marca y Rússia. Bàltico. Balticus. las de la esquerra los que casan. Ban^a. Pharaonis
BALTRAGÀ. m. Planta de la Tartària, de fullas ludus. I
Lo diner que's posa en cada carta. Banca.
semblants à las del nap, la llavor à la del fonoll, Fiscus lusorius. |] nàut. Cànua de una sola pessa,
encara que major. Baltracan. Planta sic dicta. usada en las islas Filipinas pel transport de pas-
BALUART. m. Fortificació en figura triangular satgers. Banca. Gymba, aj.
pera defensa de las murallas en los ànguls de las cÀuRER DE LA BANCA. fr. Pérdrer la dona '1 dret de
plassas regulars, y en la cortina en las irregulars. la herència paterna per haver sobrevingut varó.
Baluarte,bastion. Munimenlum, propugnaculum, i. Caer de labanca. Foeminam jus haireditatis amittere.
II
met. Amparo, defensa. Baluarle. Pra;sidium, ii, FÉR CÀURBR DE LA BANCA. fr. DESBANCAR.
protectio, nis. BANCADA. f. arq. Biga que trabada ab altra
BALUERNA, f. S' aplica à las cosas de mès en- servia de adorno y fermesa en la arquitectura an-
volum que servey. Armatoste. Ingens et inutilis mo- tígua. Alfarda. Trabs, bis. Llata de fusta de cinch
||

les. II
Dit de la persona que's presenta devant de un dits de gruix y set de ample, que regularment ser-
altra, y li fà nosa. Sombrajo. Yaga umbra. veix pera travessers de portas y finestras. Alfajía,
BALU8TRADA. f. Renglera de balustres. Ba- alfarjia. Lignum, i.
|)
En las vinyas, olivars etc. 1'

kustrada. Glathrorum series. espay de terra entre tira y tira. Almanta, entrelino.
BALüSTRAT, DA. adj. Format de balustres. Inter vitum ordines, areola olivetorum etc. inter-
Balauslrado, balauslral. Clalhris inslructus. jecta via. Entre abaixadors lo taulell cubert ab un
|!

BALUSTRE. m. Espècie de columneta de ferro malalasset ó coixí sobre del qualcol-locan lo panyo
ó fusta traballada pera formar las baranas, balcons pera abaixarlo. Bancada. Scamnum ubi ponitur pan-
y altres adornos. BaUmslr e. Chlhrus, clalhrum, i. nus tondendus. Tauló doble y ample que
||
naul.
BALüSTRET. m. dim. Balaustrillo. Glathrum passa de costat à costat de las petitas embarcacions,
parvum. serveix de
y siti als qui reman. Banco remero. Trans-
BAMBALINA. f. Tela pintada que representa la trum, i.
180 BAN DIGGIOiNARI BAN
BANGAL. m. Feixa 6 tros de terra quadrilonga, que traspassa diagonalment lo blasó. Banda. Fascia
determinat pera llegums ó arbres. Bancal. Areà, ae. SCUti. II
ant. ALA DE EXÈRCIT.

CAPSADA. 2. Drap pera tapar los banchs y altres DEIXAR Ó ANAR A LA BANDA ALGUNA COSA. Separaria,
II
(I

usos.fiancd.Stragtilura,i,sedisoperimentum. || ter. deixaria apar. Separar, dejar à un lado. Praisens in

BAKGADA. 3. DAVANTAL naut. BANCH DE ARENA. lempus omittatus.


|I

BANCALER. m. Qui teixeix bancals. Bancalero. DE BANDA i TJANDA Ó DE UNA BANDA A LA ALTRA. loC.
Stragulorum textor. De banda a banda, de parte à par te. Transversüs,
BANCARROTA. L' acte de abàtrerse '1 mer- transversüm.
cader ó banquers públichs. Bancarrota, quiebra. Cre- BANDADA, f. Ramat, vol de aucells. Bandada.
ditorum fraudatio. Avifium, ii.

BANGÀS. m. aura. Bancazo, bancaza. Scamnum BANDÀRRIA. f. nàut. Mall pera clavar los
majus, i, sedile, is. Tauló gruixut ab camas ó pet-
1|
perns y claus grossos. Bandarria. Ferreus malleus
ges, sobre '1 qual traballan los artistas, Banco. Opifi- navalis.

cium,ii, scamnum, i.
I
Lo en que 'Is ferrers tenen BANDEIG. m. ant. y
la enclusa petita per adobar claus. Macho, banco. BANDEJAMENT. m. ant. DESTERBO. || ABAN-
Ferrarium scamnum, abacus ferrarius. Entre ser- ||
DONO.
radors lo caball de fusta sobre '1 qual serran. Burro. BANDEJAR. V. a. ant. DESTERRAR. II
PREGONAR.
Machina lignis serrandis. Siti dels galeots en las || II
ant. ABANDONAR. [| ant. despullar. '

embarcacions de rems. Banco. Transtrum,jugum,i. ||


BANDEJAT, DA. p. p. ant. DESTERRAT.
En las prempsas aquella pessa sobre la qual se posa BANDERA, Pessa de lafetà ab un escut
f. de
lo que s' ha de prempsar. Mcseta. Scamnum praíli. ||
las armas del regne ó del cos à que pertany, asse-
Lo que tè respatllera. Escano, banco de respaldar ó gurada en una basta ó llansa. Bandera, pendon.
de respaldo. Scamnum reclinatorium. j|
La casa pú- Yexillura, i. Insígnia semblant à la dita, regular-
||

blica en que's posa '1 diner ab seguretat de premi. ment mès alta, la qual s'usa en las professons.
Banco. Argentaria mensa, fòrum, i. Eslandarte, pendon. Vexillum, i. ||
nàut. Insígnia ea
BANcuDE ARENA. mar. Paratge ple de arena en que que's posan las armas de la nació à que pertany.
no hi ha prou aygua pera navegar. Banco de arena, Bandera. Signum, vexillum, i. ||
La partida de tropa
bancal. Lorsura, i, syrtis, is. destinada pera reclutar. Bandera de recluta. Parva
BANCH DE LA PACIÈNCIA. Lo dcls navíos y fragatas manus militibus conscribendis. || mil. Toch particu-
de guerra situat devant lo pal de messana. Banco de lar pera anar à péndrer las banderas. Bandera, Sig-
la paciència. Scamnum ante puppis malum. num tympano editum. ||
adj. Rodayre. Andariego,
BANCH DE LA PiGttlciA. Banquet sens respatllera, azotacalles. Ambulatorius. ||
com. Dret de recàrrech
aboni los mestres fan sentar los noys per penitèn- sobre 'Is generós estrangers que entran en la adua-
cia. Càncana. Pigrorum scamnum. na. Bandera. Vectigal mercibus aliarum nationum
BANCH DE LAS MENTiDAS. Lloch en quc 's rehuueix imposi tum.
geni ociosa pera conversar inútilment. Mentidero. BANDERA BLANCA. La que s' enarbola en senyal de
Malò feriatis frequens locus. pau. Bandera de paz. Pacis vexillum.
BANCH PKTiAT ó PETJAT, ant. Arma de siti. Banco i. BANDERA OBERTA, cxpr. Ab tota llibertat. A ban-
pinjado. deras desplegadas. Liberrimò.
BANCHS DEL FRE. Part ahont estan lligadas las bri- ALSAR BANDERA, fr. Férsc cap de un partit. Levan-
das. Camas fnno.
del tar bandera, hacerse cabeza de bando. Factioni, sedi-

ALGtí SÉD EN AQUEIX BANCH QUE A SÍ NO APROFITA, T tioni pra?esse.

k ALTRB Fi DANT. ref. S' aplica als que ocupan algun ASSEGURAR LA BANDERA, fr. uàut. Tirar una Cano-
puesto ó gosan de favors sons fruyt propi, y ab per- nada ab bala temps de desplegaria, per sér contra
al

judici de altres. Alguna està en el escano que àsi no '1 dret de genis disparar ab bala sens la pròpia
aprovecha, y d olro hace dano. Sibi non prodest, al- bandera. Asegurar la bandera. Tormenfi jaclu ve-
teri nocet. xillum ostendere.
ESTAR EN LO BANCH DE LA PACIÈNCIA, fr. mel. Estar BAIXAR BANDERA, fr. Inclinaria al enemich en sen-
sufrint alguna molèstia. Estar en el banco de la pa- yal de rendició. Bajar bandera. Hosti vexilla submit-
ciència. Patienter ferre, tollerare. tere.
QÜEDARSE EN LO BANCtt DELS ASES. fr. Se diu dels BATRER BANDERA, fr. Inclinaria à algú en senyal
noys de estudi que's quedan en los últims assentes. de reverència, Batir bandera. Honoris causa signa
Quedarse en el banco de los burros. In infimis subse- deraittere.

llis esse. EIXIR AB BANDERAS DESPLEGADAS. fr. Honor qUC's


BANDA. f. Cinta ampla que's porta per insígnia concedeix als vensuts de la plassa que s' entrega.
de alguna orde ó grau militar. Banda. Fascia, 33, Salir con banderas desplegadas. Milites, arce tradita,
balteus, i. Costat. Lado, banda. Latus, eris.
||
Pa- ||
explicatis signis excedere.
ratge. Paraje, lugar. Locus, i, plaga, íb. ||
Partit. ENARBOLAR LA BANDERA, fr. Alsark. Enarbolar la

Parle, bando. ParS; tis, facüo, iiis. ||


blas. Faixa bandera. Vexillum erigere.
BAN CATALÀ. BAN 181
SEGUIR BANDERA, ff. fam. S6r de la opinió de un BANDOLINA. f. VAGAMUNDEniA.
altre. Seguir bandera. Alicojus partibus favere. BANDONAMENT. m. ant. ABANDONO.
BANDERADO. m. L' alferes destinat pera por- BANDONAR. Y. a. ant. abandonar.
tar la bandera. Abanderado. Signifer, i, vexillarius, ii. BANDONER. m. ant. PENDONISTA.
BAIVDEREJAR. V. n. Rodar, vagar. Bigardear, BANDOSITAT. ant. BÀNDOL. 2. f.

billrotear. Divagor, aris. BANDUFELL. ter. baldó.


BANDERER. m. ant. BiNDERADO. BANDÚRRIA. Instrument músich f. de quatre

I BANDERETA,
ESPANTALL. [J
BANDEROLA.
BANDERETA DE CAMPANAR. PANELL.
f. d. Banderilla. Yexillulum,
2.

|| met. PePSOna
i.
[]
ó cinch cordas, ab
bassa y mànech com la guitarra. 'S sona ab una
la

púa debranilla, canya ó cosa equivalent. Bandurria.


caixa en figura de mitja cara-

inconstant. Velela. Voliibilis. Pandura, lyra, cithara, sd.


FÉB DE BANDERETA, fr. met. fam. Sér portador de BANEAN8. m. Certs idólatras de la índia, que
novas. Chismcar. Susurrationes deferre. no menjan carn de cap animal; temen sumament
BANDERILLA, f. La bandereta que's posa en lo tracte ab los que professan altra religió ó secta;
las torres, y la que'ls toreros clavan als toros. rompen los vasos en que han begut, y mòltas altras
Banderilla. Telum, i. supersticions. Baneanos. Baneani, orum, baneanes,
POSAR BANDER1LLA8 ALS TOBOS. Banderillcar. Tauros ium.
telis agitaré. BANGO. m. Espècie de cànem, las fuUas del
TIBAR BANDERiLLAS A ALGÚ. fr. met. Dirli paraolas qual fuman y mastegan los juheus. Bango. Bangus, i.

picants. Poner tina banderilla d alguno. Scommatè BÀNOVA. f. FLASSADA,


pungere, lacescere. BANOVER. m. flassader.
BANDERILLER. m. Lo torer que clava las BANQUER, m. Qui pren diners en una part y
banderillas. Banderillero. Taurorum spiculis laser- dóna en altra, girant la lletra per cert interès.
sens. Cambista, banquera. Mensarius, nummularius, ii. ||

BANDEROLA, f. Bandereta ab que's marcan las En lo joch de la banca qui porta '1 joch. Banquera.
distàncias en los acampaments. Banderola. Yexillum, Chartarum mensarius.
i, vexillaris pinulla. ||
La que's posa en las imatges BANQUET, f. d. Banquilla. Scamnellum, i.
||

de Jesucrist ressuscitat, sant Joan Baptista y altres Convit espléndit. Banquete. Dapes, um, convivium,
Sants. Banderola. Brevis fascia, breve vexillum. ||
ii. II
Espècie de abrassadera prop del extrem del
Adorno de tafetà que's lliga sota 1 ferro de las '
pany, pera ahont passa y 's subjecta '1 baldó. Pico-
llansas. Banderola. Serica fasciola. |]
gallardet. lele. Ferrea compagula.

BANDETA. d. Bandita. Balteolus, i.


f. BANQUETA, f. Tamburet, assento petit de tres
BANDINELLA. f. Tros de tela que's posa com peus de que usan los menestrals. Banqueta. Tripus,
franja ó cortina en los prestatges de las botigas de odis. 11
arq. Basa llarga sobre la que's funda 1'
edi-
roba. Cortinilla. Parvum velum. fici. Embazamento. ^Edificii bassis. ||
fort. Esgrahó
BANDIT, DA. adj. bandoler. arrimat à una fortificació al peu del parapeto, sobre
BÀNDOL, m. Edicte publicat solemnement. Ban- '1 qual disparan los soldats, abaixantse desprès
da. Edictum, i. [| La solemnitat de aquest acte. pera carregar à cubert. Banqueta. Pòdium, ii. ||
ter.
Bando. Edicti promulgatio. [| Facció, partit, parcia- betllador.
litat. Bando. Factio, nis, partes, ium.[j ant. bolquer. BANQUETEJAR. V. a. y n. Donar convits ó fre-
dividir en bàndols. Aquadrillar. Banderizar, aban- qüentarlos. Banquetear. Convivor, opulor, aris.
derizar. Factiones excitaré. BANY. m. La acció y efecte de banyar ó banyar-
PUBLICAR UN bàndol, loc. Echar un bando. Edictum se. Bano. Lavatio, balneatio, nis. Las ayguas pera ||

edicere, promulgaré. banyarse y '1 sitiahont estan. Bano. Balneai, ther-


BANDOLA. f. Instrument músich de quatre cor- mai, arum. ||
Yas ó pica ahont se prenen banys.
das, corb com lo Uahut. Bandola. Lyra, cithara, a3. BaTio. Baptisterium, ii, lavacrum, i. (|
pint. Capa de
BANDOLEJAR. v. n. Robar, saltear. Expilo, as, color que's dóna sobre altra, pera que ressalte mès.
praídor, aris. Bano. Illuminatio, nis. Masmorra ó espècie de pati ||

BANDOLER, A. m. y f. Lladre de camí real. ab quartets, ahont moros tancavan als esclauslos
Salteador, bandolera, bandido. Latro, nis, grassator, de rescat. Bafio. Ergaslulum, i. quím. Calor tem- ||

is. II
vagamundo. II
Proscrit. Proscrita, bandido. Pros- perat per interposició de alguna matèria entre '1
criptus. foch y lo que's calenta, com: bany de arena. Bano.
BANDOLERA, f. Banda de cuyro de ahont penja Temperatus calor. La crosta ó capa de sucre ab
||

la tercerola del soldat de caball. Bandolera. Balteus, que's cubreixen los bescuyts, etc. També 's diu de
ei. II
La del guardià de corps ab galó de plata. Ban- la cera y altras cosas. Bano. Incrustatio, nis, illi-
dolera. Corporis custodis balteus. || Plassa de guar- nimentum, i.
dià de corps. Bandolera. Corporis custodis nomen. BANY DE .MARIA. Lo de aygua en que aquesta ser-
BANDOLÍ. m. Espècie de guitanó. Bandalin. veix de medi pera temperar lo calor del foch. Baíio
Chelys, idis. de Maria. BalneumMariai.
182 BAN DICCIONARI BAR
TENia NO MÈs QUE UN BANY. loc. Tenir una noció lum, i.
II
fam. Nom que's dóna al dimoni. Patilla, pa-
mòlt superficial. Tenir una ligera tintura. A limine leta. Cacodaímon, is. []
pi. Las que tenen alguns in-
aliquid salutare. sectes en la part interior del cap. Antena. Antennaj,
PÉNDRER BANYS. fr. Bamrse, tomar banos, darse arum. ||
Quant apunta ó comensa à surtir. Piton.
baiios. Lavo, as. Novum cornu.
BANYA. Excrescéncia prolongada, y regular- BANYISTA, m. Qui pren banys. Banista. Balneo
ment corba, que tenen alguns animals en lo cap. utens.
Cuerno, hasta, madera del aire. Cornu, u. Cada una [| BANYOLÍ. m. La ànima de la banya. Cuerna,
de las dos puntas que tenen sobre 1 cap alguns cuerno. CornuUum, i.
insectes, com lo caragol, papallona, etc. Cuerno, BANYUT, DA. adj. Qui porta banyas. Cornudo.
antenas. Cornu, u. []
fam. Bony de resultas de algun Cornulus. ||
met. Lo marit qual muller falta à la fi-

cop en lo cap. Tolondron, burujon, bollo, chichon. delitat conjugal. Cornudo, cuclillo. Curruca, ae.

Tuber, is. BAO. m. nàut. Biga que sosté '1 pont de un vai-
BANYA DE CABRA. Planta de cama vuyda, fullas cen- xell. Cada una de lasbigas gros-
Bao. Pons falsus. ||

drosas per sola, que naixen de tres en tres, flor sas sobre las quals descansa la coberta principal ó
blanca y una tabelleta en forma de banya de cabra. sostre de la bodega. Bao. Trabs crassior.
Alholva. Siliqua,silicia, ee, foenum graïcum. BAPTISMAL. adj. Lo que pertany^al baptisme,
BANYA DB CERvo. Herba semblant à las banyas del Baulismal. Baptismalis.
cervo. Cuerno de ciervo. Coronopus, odis. BAPTISME, m. Lo primer dels sagraments de
ABATRER A ALGÚ LAS BANYAS. fr. met. Reprimir la la iglésia, ab lo qual rebem lo sèr de gràcia y ca-
supèrbia de algú. Bajar los brios. Alicujus auda- ràcter de cristians. Bautismo. Baptismus, i, baptis-
ciam, cornua frangere. ma, atis, sacrum regenerationis lavacrum. Certi- ||

APUNTAR LAS BANYAS. fr. Comeusar à sortir. Apilo- ficació en que consta haver estat batejat algú. Pé
nar. Cornua erumpere. de bautismo. Baptismus, baptismalis testificatio, tes-
DE DETRAs AL REY LI FAN BANYAS. ref. Reprèn als timonium.
que en auséncia judican mal de las accions agenas. BAPTISTA, n. p. Bautista. Baptista, se.
Genle loca, comeis de mi rabo y no de mi boca. Absen- BAPTISTE. m. BAPTISME.
tis vitam rodens. BAPTISTERI, m. Lloch ahont està la pila de
FÉB PORTAR BANYAS. fr. fam. Fallar la muller à la baptisme. Baptisterio, bautisterio. Baptisterium, ii.

fidelitat conjugal. Poner los cuernos, encornudar. Mce- BAQUETA, f. Burxa pera atacar la escopeta, fu-
chimonium marilo pararé, addere cornua maritis. sell, etc. Baqueta. Yirga, ae. pi. Las manetas pera
FICAR LA BANYA. fr. fam. Afirmarse en alguna cosa tocar lo labal. Baquelas, palillos. Bacilli, orum. ||

y perseverar en ella ab obstinació. Encajàrsele à Càstich militar ab corretjas ó vergas, corrent lo de-
una en la cabeza. Animo tenaciter adhairere. linqüent nu entre dos filas de soldats. Baquelas.
AHONT FICA Ó CLAVA LA BANYA NO UI HA QUI LA TRAGA. Fustigalio, verberatio, nis.
fr. fam. Denota que algú es mòlt obstinat. Clavar un MANAR i BAQUETA, fr. met. fam. Manar despótica-
clavo con la cabeza. Animo tenaciter adhíEret. ment. Mandar à ó ala baqueta. Absolutissimè impe-
TOT ES Hü PORTAR BANYAS Ó FERNE DU. ref. met. raré.
iron. Denota no es igual manar ú obehir. Mas vale PASSAR PER LAS BAQüETAS. fr. Castigar ab ellas.
con mal asno conlender , que leiia a cuestas traer 3a- . Pasar por las baquelas, baquetear. Militem virgis
bere praeslat quam obedire. caídere.
BANYADA, f, Cop de banya. Cornada, amurco. TRACTAR A BAQUETA, fr. fam. Tractar ab vilipendi ó
Cornu ictus. ab rigor. Tratar à baqueta. Superbè, absolutè trac-
BANYADOR, A. m. y f. ant. BANYER. II
Qui ba- taré, habere.
nya. Banador. Lavator, is. I|
ant. Lloch fangós en BAQUI. m. En lo vers llatí peu de una síl-laba
que's rebolcan los porchs senglars. Banadero, bana, breu y dos llargas. Baquio. Bacchius, ii.
banil, Limosus, cíenosus lacus. BAQUIANA. f. Nom que donan en Panamà à la

BANYAMENT. m. ant. bany. 1. mula feta al traball. Baquiana. Baquiana, ai.

BANYAR, v a. ant. mullar. ||


Donar banys. BÀQUICH, CA. adj. bacanal.
També s' usa com recíproch. Banar. Abluo, is, bal- BAQUILIDI. m. Yers que consta de un díme-
neo, as. ||
Tocar la aygua alguna cosa com: lo riu tro hipercataléctich. Baquilidio. Bacchilidium me-
banya las murallas. Banar. Alluo, is. ||
ter. nadar. 1. trum.
BANYARSE EN AYGUA ROS. fr. mel. Tcuir gran com- BAQUIONITAS. m. pi. Filosops que professa-
placéncia. Bamrse en agua rosada. Summe delectari. van despreciar tot lo del mon, ménos algun vas pera
BANYAT, DA. p. p. Banado. La va tus. béurer; y un de ells, vehent que altre bebia ab lo
BANYER, A. m. y f. L' amo dels banys ó que palmell de la ma, llansà '1 vas pera fér lo mateix,
cuida de Banero. Balneator, aquell cuydado ménos. Baquionitas.
ells. is, thermarius, ii.
y quedar ab
BANYET. m. d. Bamelo. Balneolum,i. BacchionitíE, arum.
BANYETA. f. d. Cmrnecico, cMrnecito. Cornicu- BAR Ó BARÀ. m. ant. Fals, traydor. Es anto-
BAR CATALÀ. BAR 183
nomàsia del comle Barà. Traïdor, pérfido. Perfidus, en lo joch. Baratero. Qui à superantibus in ludo

i, proditor, is.
mercem exigit.

BARAFU8TAR. V. a. ant. Donar bastonadas, BARATET, A. adj. d. Baralillo. Parvi prelii.

garroladas. Apalear. Fusle caídere. BARATILLO. m. Conjunt de mobles de poch va-


BARALLA, f. Rina, pendencia. Rixa, a;, jurgium, lor. Baralillo. Res vilissimi pretii.
ii.
II
pi, Rahons, disputas. Brega. Rixic, aram, con- BARATÍSSIM, A. adj. sup. Baratisimo. Yilis-

lentio, nis, simus.


BiUiLLAS DE MAUIT DE L\ TATJLÀ. AL I,L1T. rcf. DcnOta BARATO, m . Las estrenas que's donan en lo

que las barallas entre marit y muller duran poch. joch al que cuyda que no's fassan trampas. Barato.

Ve bahlon de marido nunca zaherido. Nec uxori con- In ludosuperantis mercès. ||


adj. Lo que's compra ó
jugis convicia nocent. ven per poch preu. Barato. Yilis, parvi pretii. Fà- [j

BARALLADOR. m. ant. Pendenciero, quimerista. cil de executar, poch gravós. Barato. Facilis. ||
adv.
Rixator, is. m. Per poch preu. Barato. Parvo, viliter, vili pretio.

BARALLAR. V. a. ter. renyar. V. r. Rernr. ||


À barato, adv. m. En cambi. A trueque. In com-
Jurgo, as, rixor, aris. || Tenir rahons. Contetider, es- mutationera.
carapelarse. Contendo, is, jurgor, aris. À BON BARATO, m. adv. Lleugerament. Lijeramente^

BARALLUGA. ter. ballaruga. ||


ter. baldufa. Leviter.

BARANA, Sèrie de balustresf. regularment per DONAR DE BARATO, fr. fam. Coucedir sens precisió
las escalas y balcons. Baranda, barandilla. Peribo- alguna cosa, ó per no sér del cas ó perquè no em-
lus, i, lorica, ae. La fàbrica de rajolas ó pedras
||
barassa al fi principal que's pretén. Dar de barato.
fins à la altura del pit pera preservar de càurer de Gratis, gratuilò concedere.

Uochs alts, com lo terrat, etc. Antepecho, pretil. Ma- FÉR BARATO, fr. Véndrcr à preu baix. Hacer ó ven^

ceria, lorica, «. La dels ponts. Acilara, antepeclw,


[]
der barato. Parvo pretio vendere, minimò mercem
(fuardalago. Lorica, ae, fulcimentum saxeam. distrahere.
BARANDAT. m. ter. envà. 1. 1.0 BARATO es CAR. loc. Deuota que lo que costa

BARANETA. f. d. Barandilla. Peribolus, i. poch val poch. Lo barato [es caro; lo ruin y malo de
BARANGAY. m. Espècie de barco de rems usat valde es caro; Quien se viste de mal pano, dos veces se

pels índios. Barangay. Actuaria navis. viste al ano. Merx ultronea putet.

BARANGO. m. Oficial dels grechs en lo baix im- NO HI HA COSA MES BARATA QUE LA QUe's COMPRA. loC.
peri, y era '1 qui guardava las claus de las portas Denota que à vegadas los regalos costan més que lo
de la cort. Barango. Barangus, i, protector, is. que's compra. No hay cosa mas barata que la que se
BARAR. V. a. AVARAR, VARAR. compra. Empta,plerumque viliüsquam donata cons-
BARAT. m. VARAT. [|
ant. barata. ||
ant. trampa, tant.

ENGANY, FALSEDAT. || adj. BARATO. BÀRATRO. m. poél. INFERN.


BARATA, f. Gambi. Barata, trueque, cambio, BARATURA. f. Lo preu baix. Baratarà. Yilitas,
permuta y cambalache en cosas de poch valor. Per- atis.

mutatio, nis, mohatra, aj. BARAUNDA. f. Confusió, tropell. Trdpula, bulli-


BARATABLE. adj. Lo que's pót baratar. Troca- cio. Confusió, nis, garrulorum circulus.
ble, cambiable. Permutabilis, coramutabilis. BARAYAR. V. a. RENYAR.
BARATADOR, A. m. y f. Qui fa baralas. Bara- BARB. m. Peix de riu, espinós, ab una espècie
tador. Permutator, is. [|
ant. Estafa, trampós. Em- de barba en cada part de la mandíbula inferior.
baidor, trampista, falso. Fallax, dolosus. Barbo. Mystus, barbus, i. ||
pi. Granets que surten
BARATAR. V. a. Cambiar. Trocar, permutar, en la barba. Barros. Vari, orum.
cambiar y cambalachear camalachar, quant es en co- , BARBA. La part de la cara sota la boca. Bar-
f.

sas de poch valor. Muto, permuto, commuto, as. |] ba. Mentum, Lo pel que naix en ella. Barba. Bar-
i. ||

Fér trampas. Baratar, trampear. Fallo, is, subdole ba, m. II


La metxa de pel de la barba del bestiar
cum aliquo agere. cabriu. Barba. Mentum, i. Lo qui en los teatros re-
||

BARATAT, DA. p. p. Trocado, cambiado. Per- presenta '1 paper ó caràcter de vell. Barba. Senex,is.
mutatus. BARBA DE AARON. Planta Semblant à la dragonària
BARATEJAR. V. a. MALBAKATA&. la arrel blanca, y cuyta es comestible. Barba de Aa-
BARATER. m. ant. baratador. ron. Dracontium, ii.

BARATERA. f. PUTA, RAMERA. la BARBA BANYADA PREN l' aixüta. loc. met. Alaba

BARATERIA. f. ant. engany, falsedat. ||


So- la ventalja de sèr deligent. barba remullada, etc.
born del jutge que reb preu pera donar una sentèn- BARBA de cabra. Planta de unas branquetasyfullas
cia falsa. Baralería, cohecho, soborno. Corruptio, nis. com las del castanyer, flor blanca, vistosa y de bon
com. Tota pèrdua causada voluntàriament en
II
olor. Barba de cabra. Barba caprina. ||
Altra espècie,
barcos ó generós pel patró. Baralería. Dolosa amis- de fullas .ovaladas y flor groga, arrel blanca y de

sio à navis pnufecto illata. bon gust. Barba cabruna, barballa, barbàrica. San-
BARATERO. m. Quí cobra '1 barato ó estrenas dix, içis, tragopogon, onis.
181 BAR DICCIONARI BAR
BiRBADÈ GALL. BARBALLERA. 4. BARBABLANCH. m. Qui la tè blanca. Barbica-
BARBA DE GITANO, exp. Ab que's iDoteja al qui tè no, barbiblanco. Barbacanus, albus, albescens.
mòlta barba y mal composta. Barbas de mmarro.Eir- BARBACANA, f. Fortificació antigua devant de

siilabarba. la muralla per defensa dels fossos. Barbacana, falsa-


BARBAS HONRÀDAS. loc. Home honrat. El hombre braga. Tabulare, vallum arcendis telis. [| La paret
honrado. Homo probus, venerandus. ab que solen voltar las plassas de algunas iglésias.
BARBA DE JÍPiTER. Planta de la qual ni ha mòltas Barbacana. Parvum septum, inferior murus. La ala ||

espècies ; la arrel grossa, de ella surten mòlts lluchs de la teulada que surt fora la paret. Aleró, alar, ala,
ó brots, que cubren la terra à manera de globo. socarren. Projectura, suggranda, ae. []
La teuladetaó
Barba de Júpiter ó de Jove. Barba jovis. herba pun- ||
empostissat sobre las íinestras pera defensarlas de
tera. la aygua. Sobradillo. Parvum tabulatum, parva con-
BARBA remullada ES MiTj AFEYTADA. ref, literal. tignatio.

Barba remojada, medio rapada. Dimidio dura mad- BARRADA, f. La part inferior de las barras en
nit, barba est jam pasle tesecta. las cabalcaduras. Barbada. Inferior maxilla in equis.

BARBA ROJA. Espécie de aucellet que te '1 pit roig. II


Peix sens escata de
de llarch, cap gran y llis, 3/4

Pechi-colorado pitirojo. y de carn blanca y gustosa,que's pesca en lascostas


POSAR BARBA. fr. Eixir lo pel en ella. Bàrbar. Pq- de Galícia. Barbada. Gadus mediterraneus.
besco, is. BARBAFORT. adj. Qui tè '1 pel de la barba
TREMOLAR LA BARBA. Tcmer, cspautarse, estar
fr. mòlt fort. Barbilaheno. Barba asper, rigidus.'
en recel. Temblar la barba. Exilum pertimescere. BARBAFRESGH. adj. Bonich, ben paregut.
BARBA siLVANA. Espécie de planter. Barba silvana. Barbilucio. Decorus, formosus, pulcher. | Afeytat de
Barba silvana. poch. Barbihecho. Becens tonsus. .

COM MES POCAS BARBAS MÈS POCA VERGONYA, ref. DC- BARBAGRÍS. adj. Barbirucio. ^Enobarbus, rufus.
nota que la poca edat fa al home atrevit. A poca bar- BARBALLERA. Sota barba. Papada, papo, pa-
f.

ba poca vergüenza. Imberbis juvenis audatiae comes. padilla, gorja. Obessum La dels caballs.
guttur. (1

DIR A LAS BARBAS. fr. Dir alguua cosa à algú en sa Barbada. Inferior maxilla. La dels porchs ó toci-
|]

presència. Decir d la barba, en las ó à sus barbas. Co- nos. Cogullada , barbada, papada. Glàndula, ac.
ram, in os. glandium ii. La dels galls. Barbas. Galli palea.
||
||

FÉR BARBA. fr. FÉR COS PRESENT. Cadeneta ó corretja que's posa baix las barras ó bar-
FÉR LA BARBA. fi'. AFEITAR. 1. ba pera subjectar alguna cosa. Barbada. Catenula,
FÉR LA BARBA BN AixuT. fr. met. Poplarse'n lo nego- ai. Cada una de las dos verrugas llargas y ovaladas
11

ci, empleo, etc. que un altre pretenia. Birlar ú algú- que tenen algunas cabràs sota la barba, las quals
no. Aliquid praeter spem seu occultè prseripere. són indici de bona casta. Marmella. Yerucula, ac.
FERSE LA BARBA DE OR. fr. met. Fcrse mòlt rich. BARBALLÓ. m. ter. espígol.
Hacerse de oro. Ditesco, is. BARBAMECH. adj. Qui tè barba clara. Barbi-
MENTIR PER LA BARBA. loC. ant. MENTIR DESCARADA- lampiïio. Barbipilus, barbatulus.
MENT. BARBAPÜNYENT. adj. ant. Qui comensa à po-
NEGRE DE BARBA. BarUnegro. Barbaniger. sar barba. Barbiponiente. Vesticeps, ipis, barbatu-
PER BARBA. m. adv. Denota que de allò que's parla lus, i.

n' hi ha un per cada hu. Por barba, por cabeza, por BÀRBAR. V. n. ant. Apuntar, posar barba. Bàr-
persona. Viritim, per singula capità. bar. Pubesco, is, pubem emittere. \\
Fèr surtir bar-
PUNTi» LA BARBA. fr. ant. Apuntar el bozo. Pubesco, bas. Bàrbar. Alicui barbam ingerere.
is. BÀRBARA, n. p. de dona. Bàrbara. Bàrbara, ac.

QüJlNT VEJAS LA BARBA DE TON VEHÍ PELAR, POSA LA log. Modo de la primera figura del silogisme, que
TUA À REMULLAR, ref. Denota que debèm escarmen- consisteix en que las tres proposicions sian univer-
tar en lo que succeheix à altres. Cuando la barba de sals afirmativas. Bàrbara. Bàrbara.
tu vecino vieres pelar, echa la tuya en remojo ó à re- SANTA BÀRBARA, nàut. Lo lloch ahont se guarda la
mojar. Tua res agitur, cum proximus ardet paries. pólvora en las embarcacions. Santabwrbara. Pulve-
QUI NO GUARDA, MAT ALSA BARBA. ref. Denota que ris piris apotheca.
pera prosperar se dèu víurer ab economia. Quien NO pensar en santa BÀRBARA SINO QUANT TRONA. rcf.
guarda, halla, y quien cria, mata. Mra. sibi servans, Bepren als ingrats que rebut lo benefici s' olvidan
quoties opus invenit aera; Qui pecudes pascit, quod de qui lo ha fèt. Rogar al Santo hasta pasar el tranco,

sibi mactet habet. el río pasado, el santó olvidado. Precibus fervens;


TENIR pocAS BARBAS. fr. Tcuir poca experiència, obtentis frigidus.
edat ó caràcter. Tener pocas barbas. Juvenem, inex- BARBARALÉXI8. f. Yici de la oració quant se

pertum esse. mesclan paraulas estrangeras. BarbaraUxis. Barba-


TENIR UN PAM DE BARBA. fr. met. Sèf una cosa mòlt ralexis, is, barbarismus, i.

sabuda per mòlt antigua. Tener tantas barbas. Jam BÀRBARAMENT. adv. m. Ab barbaritat, à la

senuisse. manera del» bàrbares. Bàrbaramente. Barbarò. j^ Ab


.

BAR CATALÀ. BAR 185


barbarisme. Búrbaramente. Barbarè. [) Cruelment. BARBERÀ, f.La dona del barber. Barberà. Ton-
Barharamentc. Immanè, crudeliter. soris uxor. [|
ant. babera.

BARBÀRIA. f. CrueUat. Barbàrie. Sevitia, aï, BARBERET. m. d. BarberiUo, barberito. Juve-


barbàries, ei. |1
ant. bàrbahisme. ||
Totas las nacions nis, scituliis tonsor.

respecte dels grechs y romans. Barbaria. Barba- BARBERIA, f. La botiga y ofici del barber. Bar-
|a,íe. beria. Tonstrina, ai, tonsorium, ii.
fj
En los convents
BARBARIA. berbkria. f. la pessa destinada pera afeilar. Barberia. Tonstrina,
BARBÀRIGH, CA. adj. bArBARO. (B. II berberia.

BARBARINA. Moneda que 'Is f. Viscomtes de BARBEROT. m. Mal barber. Barberote. Rudis
imojés feren encunyar lo sigle xiii. Barbarina. tonsor.

Barba rimi 5, i, BARBETA, f. d. Barbilla, barbita. Barbula, aa.

BARBARISME, m. Yici contra la puresa del II


Lo ruído que fan las dents donant cops à la barba.
llenguatge. Barbarismo. Barbarismus, i.
||
poét. La Cascarulela. Dentium concrepatio. || f. nàut. Tros
multilut de bàrbaros. Barbarismo. Barbarorum co- de filàstica pera amarrar algun efecte de poca con-
pia. sideració. Barbeta. Slrictorius funis.

BARBARITAT, f. Feresa, crueltat. Barbari- À barbeta, m. adv. fort. Sens troneras ni m«r-
dad. íninianitas, ferocitas, atis. [j
Excés, inQnitat, lets. A barbeta. Aperto corpore superiús. |j nàut. Se
com: una barbaritat de llibres. Barbaridad, infini-
tò diu pera denotar que una embarcació
's subjecta
dad. Immanitas, atis. Disbarat, necedat. Barbari-
[]
ab dos àncoras y sos cables corresponents, quedant
dad. Temeré diclum, faclum. || Temeritat, arrisch. en disposició de girar y presentar la proa al cor-
Barbaridad. Andacia, ai, temeritas, atis. rent del vent. A barbeta. Dispositio navis, qua faci-
ES UNA BARBARITAT, loc. fam. Es uu excés. Se diu lius vertatur.

del menjar, béurer,'etc. Es una atrocidad. Súmmum, FÉR LA barbeta, fr. Pegar ab la ma sota la barba
extremum, supra modum. pera fér petar las dents. Haur la cascarukta. Facere
BÀRBARO, A. adj. De país mòlt remot, y entre ut dentes concrepentur.
grechs y romans tots los que no eran de sa nació. TOCAR LA barbeta, fr. Afalagar, fér festas tocant
Búrbaro. Barbarus. Los naturals deFrigia y Berbe-
|j
la barba. Pasar la mano por el cerro. Blandiri.
ria. Bdrbaro. Barbarus. Fèr, cruel. Búrbaro. Bar-
|1
BARBETAR. v. a. nàut. Amarrar ab barbetas.
barus, inhumanus, ferox. ||
Temerari. Búrbaro. Bar- Barbetar. Funiculis obfirmare.
barus, temerarius. |] Grosser, rústich. Rudo, búrba- BARBIBERMELL. adj. Qui te bermell lo pel de
ro. Barbarus, rusticus, inurbanus. ||
Propi dels bàr- la barba. Barbirojo, barbirubio. Mento ruber.
baros 6 deia barbaria. Búrbaro, barbarico. Barbarus, BARBOLL. m. Qui parla precipitada y confusa-
barbaricus. |]
Excel-lent en sa línea; y així 's diu: ca- ment. Barhullon. Garrulus, i.

ilita bírbaba. (hrande, abundante. Permagnus, copio- BARBOLLAR. v. n. Parlar precipitada y con-
sus. fusament. Barbullar. Garrio, is.

BARBAROIG. adj. Barbirojo, barbaroja. Mao- BARBOLL AYRE. m. BORBOLLATRE.


barbus, barbarus. BARBÓS, A. adj. Ple de barbs. Barhoso. Yaris
BARBARÓS. adj. Qui tè la barba de un bermell distinctum os.
clar ó de color de or. Barbirubio. Barbarutilus, ru- BARBOTEJAR. V. n. Parlar entre dents. Bar-
ber. botar, hablar entre dientes. Musso, mussito, as.
BARBAS8A. f. aum. Barbaza. Barba grandis. BARBOTEJAT, DA. p. p. Barbotado. Mussi-
BARBAT, DA. adj. Qui tè pels en la barba. Bar- tatus.
bado, barbon, barbudo. Barbatus, barbiger, |]
De llar- BARBRES. m. ant. BEREBEKES.
ga barba. Barbudo. Barbatus. BARBUJA. f. La bombolla que's forma en la su-
noME barbat. En sòn estat viril, nombre harbado- perfície dels licors, ó per fermentació natural, ó per
Barbatus homo. met. De caràcter ó tesson. Barba-
|] foch aplicat exteriorment. Borboilon, borboton. Bu-
do. Fortis, propositi tenax. 11a, ae.

BARBAYÓ. m. E9PIG0L. BARBULL, m. ant. BÀRBOIL. I|


TRAFECU, MOVI-
BARBEJAR. V. a. AFEYTAR. || Arribar ab la bar- MENT.
ba à algun lloch. Barbear. Aliquò menti pertingere. BARBUT, DA. adj. Qoi tè mòlta barba. Barbudo.
BARBER, m Qui lè ofici de afeytar. Barbero. Barbatus; promissa, spissa barba.
Tonsor, is. Peix que dins la aygua sembla de color
|| k DONA BARBUDA DE LLUNY LA SALUDA, ref. AcOnSClla
de or y fora de ella es vert ab tacas de color de ta- fugir de ella per sér de mala condició. A la muger
ronja; la esquena y '1 ventre platejat. Lampuga. Ar- barbuda de lejos la saluda. Barbatae mulieri ne vale
thias, se, hippurus, i. dicas.
NO ni HA barber mut, ni mísich que no sia somo- BARCA. f. Pròpiament es embarcació petita, sens

gut. Denota '1 mòlt parlar dels barbers y poch seny quilla; però també s' exien à las dels pescadors y
que solen tenir los músichs. Ni barbero mudo ni can- altras que trafican per las costas del mar y pels
tor sesudo. Nec mutus tonsor, nec cantor prudens rius. fíarca. Cymba, scapha, íc. []
La que serveix pe-

TOMO I. 2o
186 BAR DICCIONARI BAR
ra travessar los rius. Barca, ponton. Ponto, nis. ||
La à Barcelona, capifaldelprincipat de Catalunya. Bar-

del pilot. Barca de piloto. Navis actuaria. De pesca- celonès, barcelonense. Barcinonensis.
|)

dor. Barca de pescador. Navicula, «. ||


met. L' os BARCINA. f ter. xabega.
del pit dels aucells. Caballele. ín avium pectore fas- BARCO. m. Nom comú de las embarcacions, en-

tigium. pi. Nom que donan los tintorers à unas cara que pròpiament es embarcació petita ab quilla.
II

pessas de fusta semblants à una barca, en que te- Barca. Cymba, scapha, «, lembus, scalmus, i.

nyeixen seda y fil, valentse de certas canyas pera BARDAGO. m. nàut. Espècie de cap forrat de
cuyro. Bardago. Funis corio vestitus.
tenyiry pera l' igual dels tints, líarcas. Ad filum
tingendum armaméntum. de creu. Barco de cruz. ||
BARDAIX, A. m. yf. Puto, sodomita. Sodomita,

BARCA DE BON VENT. fr. met. Diligent. Activo. Im- ae, catamitus, i.

piger. BARDANA. m. Herba de arrel grossa, y més de


BARCA DE CANYA. Embarcacíó petita de rems, feta un peu de llarga, negrenca per fora y blanca per
de canyas y sens quilla: la usan en la índia orien- dins; lo gust quasi dols, las fullas amplas, llargas,
tal. Parao. Arundinea ratis. punxagudas y peludas; las flors de color de púrpura
BARCA DE PANESCAL. aut. PANESCAL. y naixen en unas capsetas de mòltas escatas, termi-
BARCA PARADA NO GüANTA Noi.ÍTs. ref. Dona à eu- nadas cada una en un ganxo. Lampazo, bardana.
lendrerque 'Is que viuhen ociosament, no medran. Lapa, persolala,
ae, verbascum, i.

Badajo de campana, si florece no gana; andando gana BARDESANITAS. m. pi. Heretges del sigle II
lahacena, queno parada. NuUa navis lucrumni mare que seguiren à Bardesano, que à més de sèr Valen-
transvehat affert. tinià, afegí que las accions dels homes dependeixen

BON VENT Y BARCA NOVA. rcf. Dcuota '1 desitg que dels fets. Bardesanitas. Bardesanitac, bardesianista,
no torne '1 qui se'n va. La ida del cuervo. Abeas, et arum.
numquam redeas; abi non rediturus. BARDISSA, f. Clos ó cubert de esbarsers ó cosa
EMBARCARSE EN BARCA DE CANYA. fr. met. Empéudrcr semblant. Barda, bardal. Seps, sepes, is, septa,
cosa que probablement no pót surtir bè. Embarcarse orum.
con poca ó sin bizcocho. Quidquam temeré aggredi, FÉR BARDissAS. ff. Bürdar. Vepribus muniré, con-
adori ri. tegere.

LA BARCA PEL BARQUER Y LA TERRA PEL MASOVBR. ref. BARDISSETA. f. d. Bardilta. Verbascum minus.
LO PAGÈS À LA TERBA Y l' SOLDAT À LA GUERRA. BARDO. m. Nom que'ls anlichs donaren al que
LA VENTURA DB LA BARCA ES SENT JOVE TRABALLAR T feya ó cantava versos enalabansa dels héroes. Dar-
A LA VELLESA CREMAR, Se diu dels que sempre
ref. do. Bardus, i.

han estat desgraciats. La mocedad trahajada y la ve- BAREJAR. v. a. ant. saquejar.


jez quemada. Miseris tota vita infausta. BARELAS. f. Nom que
en lo Japó 's dóna als
pi.

QUI BARCA HA DE PASSAR AB JORNADA NO HA DE CON- monastirs dels bonzos. Barelas. Bonziorum monas-
TAR, ref. Explica la contingència de atrassarse en la teria.

jornada quant hi ha barca que passar. Quien barca BARENA. y f.

ha de pasar no cuente jornada. Incerta navigatio. BARENAR. m. La menjada de la tarde entre di- •

TRAURER LA BARCA A TERRA. fr. Surtir ayrós de al- nar y sopar. Merienda. Merenda, ae, antecaenium, ii.
gun càrrech, negoci ó dificultat. Sacar la capa 6 su |]V. a. Menjar alguna cosa entre dinar y sopar. Me-

capa. Apte sese extricare. rendar. Pro merediano cibo uti, merendam sumere.
BARCADA. f. Lo càrrech que conduheix una BARFOL. f. ant. Tela basta que venia de las ri-

barca. Barcada. Yectura, ae. ||


Lo viatge de la barca beras del Gàmbia. Barfol. Tela sic dicta.
que passa un riu. Barcada. Fluviatilis navigatio. BARGALLÓ. m. Palma borda. Palmito, marga-
BARCÀS. m. aum. Barcote. Grandior navis. llon. Humilis chamerops. ||
Arrel de palma. Raiz de
BARCASSA, f. aum. Barcaza, barcon, barcote. palma. Palmar radix.
Cymba grandior. || Barca que tè la proa rodona ab BARGANT, A. adj. Dolent, fraudulent. Bribon,
un gran pal al mitj y una sola vela. Barcolongo, bar- pícaro, belitre, bellaco, bergante. Improbus, proter-
colargo. Oblonga scapha. vus, nequam. I|
Astut, sagàs. Bellaco, taimado. Calli-
BARCATGE. m. Lo dret de barca. Barcaje. Nau- dus, sagax. |1
Brètol, mal criat y viciós. Pillo, picaro,
lum, i. ribaldo, galopin, bribon. Pelax, nequam, nugator,
BARCELLA. Mesura de grans que en Ma-
f. ter. dissolutus.
llorca conté 6 almuts: en Valencià 4 celemins: y BARGANTADA. f. Picardia. Nequitia, ae, sce-
aquesta es la que s' usa en algunas parts de Cata- lus, eris.
lunya. Barquilla, barcella, barchilla. Mensurae genus BARGANTÀS, SA. m. y f. aum, y
capiens duos modios. BARGANTASSÀS, SA. m. y f. Picaronazo, ber-
BARCELLÉS. m. Espècie de moneda descone- ganlon. Vaferrimus, nequissimus, i.

guda. Barcelles. Monela sic dicta. BARGANTEJAR. V. a. Portar vida de bargant,


BARCELONÈS, A. adj. y víurer llicenciosament. Picardear, hribonear, haraga-
barceloní, na. adj. Natural de ó pertanyent uear. Pergraícor, aris, nequiter agere.
BAR CAÏALA. BAR 187
BARGANTERIA. f. Deshonestedat. Deshonesti- oli que barrejat ab polvos de fum de pega resulta la

dad, picardia. Impiidicitia, a;, turpitudo, inis. || Do- tinta pera estampar. Barniz. Atrementum, i.
lenteria, frauduléncia, astúcia. UeUaqueria, picardia. BARNI8SAR. V, a. embarnissar.
Neqiiitia, versutia, a', pravilas, alis. BARÓ. m. Títol entre Yiscomte y Gentilhome.
BARGANTÍ. in. beiigantI. Baron. Baró, nis. ||
nàut. Tros de corda grossa ab
BARGÓ. m. ter. espadadora. que asseguran lo timó. Baron. Funis fragmenta ad
BARGONAR. V. n. ter. espadar.. navis clavum fulciendum.
BARJOLA. Saquet, sarró. Barjuleta.
f. Mantica, BAROBÍS. m. pi. nàut. Són uns caps grossos de
pera, a*. corda, fermals en las argoUas de la cinta de la mà-
BARLET. m. Instrument de ferro en figura de nega, peraque la nau no cayga mès del necessari
número set, que usan los fusters pera assegurar la quant dóna de quilla. Barloa. Funes sic dicti.
fusta que traballan. Barrilete. Ferrum ligna dolanda BAROGO. Lo quart modo de la segona
m. log.

constringens. figura del sig-logisme,que consta de una universal


BARLIQUIBARLOQUI. m. Xarrayre que reu- afirmativa y dos particulars negativas, Baroco. Ba-
neix al poble y I' estafa ah ajgunas cosas que ven. roco.

I^SaUabancos, salta en bancos, hirlibirloquc. Circulator, BARÓMETRO. m. Instrument compost de un


pis. mel. Qui pai'la mòlty abpoca formalitat. Ba-
II
tubo de vidre ó cristall, ab argenviu, per medi del
dajo. Garrulus, i, nugator, is. qual se coneix la pesades de la atmosfera, y 's me-
BARLOA. f. nàut. Corda ab que per popa y proa deix la altura de las montanyas ; déu tenir trenta
s' atracan y subjectan dos embarcacions. Barloa. polsadas de llarch ó poch ménos. Mòlts determinan lo
Funis sic dictus. temps medi à 27 polsadas y mitja. La proporció que
BARLOVENT. m. nàut. La part de ahont ve 'I déu tenir la bolelleta inferior ab lo tubo es la de 14
vent ab respecte à un punt ó lloch determinat. Bar- à 1. Generalment està averiguat que 1' argentviu
lovenlo y altura, en paratges de vents constants. Pla- baixa una línea per 11 toesas de altura. Barómelro,
ga unde ventus spirat. || Lo que respecte de altra baroscopio. Barometrum, i.
cosa està mòs pròxim al origen del vent. Barlovento. BAROMETZ. m. Planta de la Tartària, espècie
Secundo vento propior situs. de falguera de cosa de tres peus de alta, semblant
GUANYAR LO BARLOVENT. fr. uàut. Adclautar ó pro- à un be en los peus orellas y cap, fora las banyas.
gressar contra '1 vent. Ganar el barlovento. Adver- Cordero de escilia, barometz. Scithicus agnus.
sum ventum superaré. met. Tenir mès fortuna || BARONA. ant. y f.

que altre. Ganar el barlovento. Aliquem fortuna su- BARONESA. La muller f. del baró ó la que pos-
peraré, aliquo fortunatiorem esse. seheix una baronia. Baronesa. Baronis uxor, baro-
pÉRDRER LO BARLOVENT. fr. nàut. No podcp adelaü- natu fruens mulier.
tar ni progressar. Perder el barlovento. Adverso ven- BARONIA, f. Possessió y dignitat del baró ó ba-

to subjici. ronesa, y es un grau mès que simple caballer. Ba-


BEBATEJAR ó DisPUTA.a LO BARLOVENT. fr. nàut. Ma- ronia. Baronalus, us, baronia, ae.

niobrar dos ó mès naus en competència pera col-lo- BARONIL. adj. Lo que pertany al baró. Baronil.
carsela una à barlovent de altra ó altras. Regalear Ad baronem pertinens.
(')
disputar el barlovento. Secundum ventum navem BARONÍVOL. adj. varonívol.
sibi prícripere. BARONÍVOLMENT. ndv. varonilment.
BARLOVENTEJAR. V. n. nàut. Bordejar pera BAROSANEMO. m. Instrument ó màquina pera
posarse sobre '1 vent. Barloventear. Adverso vento pesar 1'Barosammo. Barosaneraum, i.
ayre.
velis obsistere. BAROSCOPI. m. Instrument que indica las di-
BARNABEU. n. p. de home. Barnabé. Barna- feréncias del pes del ayre sens medirlas. Barosco-
bas, aj. pio. Baroscopium, ii.

BARNABITA. m. Clergue regular de la congre- BARQUEJAR. v. a. ant. Traginar alguna cosa


gació de sant Pau, que fundà Anton Maria Zacarias en una barca. Barquear. Cymba ali([uid vehere.
r any 1533 ab lo fi de servir en las missions, y 's BARQUER, A. m. y f. Qui goberna una barca.
diuhen Barnabitas per la iglésia de sant Barnabeu Barquero. Navicularius, ii, naviculalor, is.

deMilan. Barnabita, bernabila. Barnabila, ai. || Altres BARQUET. m. d. Barquiclmelo, barquillo, bar-
religiosos que comensaren en Milan lo sigle xiv. quetc. Lembulus, lembunculus, i.
Barnabitas, y apostolinos perquè professavan imitar BARQUETA, f. d. Barqueta, barquilla. Cymba,
als apòstols. Aposlolini, orum. ai, linter, tris.

BARNATZ. m. ant. valoh, esperit, coratge. BARQUILLA. f. Peix ques cria dintre de una
BARNÍS. m. Betum compost de ayguas es-
clar, conxa mès ampla que llarga, blavenca ó negra, poch
pirituosas y gomas pera donar llustre. Barniz. Gum- llustrosa y ab unas rallas petitas. Almeja, tellina.
mossus, gumminossus licor. Bany que's dóna als || Mytulus, musculus, i. ||
Naveta, vas en forma de
plats etc. pera i'erlos surtir llustre. Barniz. Yasorum barca pera posar los encens. Naveta, navecilla.
plumbea illinitio. ||
Licor compost de Iremenlina y Accrra, ic. 1| Espècie de vas pera bèurer en forma
188 BAR DICCIONARI BAR
de gróndola. Barquillo. Cymbium, ii. argolla. Estar en barras. In prompta esse ad infe-
BARQIJITXÓ. m. d. BAKQUET. rendum globum per armillam. fj
met. Tenir alguna
BARRA. f. Tros de fusta ó de metall prolongat. pretensió à bon punt ó estat. Estar en barras. Nego-
Barra, palanca. Yectis, sudes, is. La de fusta pera
||
lium, rem ex voto habere.
refermar una porta tancada. Tranca, barra, torna- JUGAR ó TIRAR A LA BARRA. fr. Exercitar lo joch de
fuería. Serà, a?. || Tros de or, plata ó de altre metall barra. Jugar, tirar la barra. Ferrea vecti ludere,
en brut ó sens traballar. Barra, riel. Yirga, ae. || Las ferreum longurium conjicere.
mateixas matérias quant estan en pasta y figura cir- MAL DE BABRAS. Mal de quijadas. Maxillaris infir-

cular, però en castellà sols s' aplica à la plata, à mitas.


distincció de la de orque anomenan. Tejo. Strigilis, NO PODER TIRAR MÈs LA BARRA. fr. mel. No quedar
is; y de coure, plom y estany. Galàpago. Rudis
la esperansa de conseguir la pretensió. No poder tirar

metalli massa. L' os en que estan encastadas las


(]
mas la barra. Prsepeditum haerere.
dents y caixals. Quijada, mandíbula, carriílera, qui- PASSAR BARRA. fr. Esborrar algun escrit, passant
jar. Maxilla, mandíbula, ae. Joch en que's tira una ralla. Testar, tachar y barrear. p. Ar. Deleo, es,
barra de ferro ó cosa equivalent lo mès lluny que's oblittero, as.

pót, y de modo que cayga de punta. Barra. Yectis PENJAR LAS BARRAS At SOSTRE, loc. fam. Morirse
ludus. [|
En lo blasó cada llista que divideix 1' escut de fam. Estar d diente como haca de bulcro. Fame
de dalt à baix. Barra, baslon. Baculus, i, radius, ii, premi.
scutum secantes fasciae in gentilitiis. La via ó vió || QUEDAR ÀB LAS BARRAS ALTAS. fr. mel. QUEDAR AB LA
que fà defectuosos alguns teixits. Barra. Yariata tae- BOCA OBERTA.
nia En las tahonas una pessa, que moguda del
II
SENTARSE LAS BARRAS. fr. Constrényerso las man-
raig del Uanternó, lira la canaleta per medi de un díbulas de tal modo, que quedan las dents tant
cordillquant ja se'n havia (ornat à sòn lloch per sòn apretadas que no's poden obrir: malaltia tan grave,
mateix pes. Barra. Yectis in pistrino canaliculam que quasi sempre es mortal quant se manifesta à
trahens. Lloch ahont se ven la cassa, etc. Alcayi-
|| conseqüència de una ferida. Afectarse de trismo,
dara. Pertica palus transversè posi ta. La de tor- || tener trismo. Trismo laboraré.
rons. Barra. Frustuluni ex saccharo amygdalisque TENIR BONA BARRA. fr. mct. Séf mòlt mcnjador.

confeclum. |1
pi. Eo lo joch de la argolla lo front de Tener buena tijera ó buen diente. Epulonem esse.
ella,senyalat ab unas rallas en forma de barras. mel. fam. Determinarse y empe-
TIRAR BARRA. fr.

Barras. Armillaris melae annuli, frons. [i En lo joch nyarse en fér ó conseguir alguna cosa. Tirar la
de la mesa un ferro en forma de arch. Barras. Ar- barra. Consilium de re aliqua animosè capere.
culatum trudicularis arrae ferrum. j| En las armas de TIRAR LA BARRA MÒLT LLUNY. fr. Aventatjar en al-
foch, com fusell, etc. lo desparador Galillo, palilla, guna matèria. Tirar muy léjos la barra. In aliqua re

perrillo. Clavis forcipis retinaculum, canis rostrum. antecellere, pracstare.


11
En la orga uns llistons de fusta que divideixen las BARRABÀS. m. Se pren pel diable, ó per
canals dels registres. Barras. Asserculus, i. ||
Banch una persona mòlt travessa, aludinl à Barrabàs in-
de arena ó pedra en la entrada de algun riu ó port. signe malfactor. Barrabàs. Barabbas, ai.

Barra. Brevia, orum, syrtis, is. nàut. Uns pals 1| BARRACA, f. Habitació petita y rústica. Bar-
com de dos brassas de llarch que entran per uns raca, cabana. Fugurium ii, magalia, ium. H
Las que
forats del cabrestant ó arga pera virar ó donar volta ocupan lasvenedoras en la plassa. Garabito. Oli-
quant s' alsa moll pes. Barras. Longurii, orum. || toria in macello taberna, statio lignea elevata. La ||

Dret que's pagava pera passar per algun pas estret dels carrers ahont se ven menjar pels pobres y
que impedia una barra travessada, no podentse pas- gent de tràfech. Tabanco. Yulgaris caupona, pupina,
sar per altra part, y equival à puntatge. Barra, pa- ant. CORRAL DE PORCHS. | Tortuga militar que for-
II

saje. Yectigal à Iranseuntibus solvendum. maban los soldats, posant los escuts sobre 'Is caps
iLSAa us BAURAS. fr. Posar la arma de foch en lo à fi de impedir las feridas. Tortuga militar. Testudo,
punt pera tirar. Calar el can, amartillar. Sclopetum inis.
ad eiplosionem pararé. BARRACARSE. V. r. nàut. Formar barracas en
DE BARRA A BARBA. m. adv. Enterament, de extrem la platja y abrigarse en ellas després del naufragi.
à extrem, com mentir de barra a barra. De barra à Barracarse. Tuguria struere.
barra. A principio usque ad finem, à vertice ad ta- BARRACÓ.m. Espècie de pessa de artilleria
lòs imos. antígua curtay de mòlt calibre. Barraco, barraqid-
DEIXAR A ALGÚ Ó QUEDARSE AB LAS BARBAS ALTAS. llo. Tormentum bellicum modi majoris. En Yalén- ||

fr. met, No poder parlar en la ocasió que deuria. cia anomenan així al sobredent. barraqüeta. ||

Aporrar. Hajreo, es, obmulesco, is.


||
Quedar desay- BARRADA, f. Cop de barra. Trancazo. Yectis
ralen algun empenyo ó pretensió. Quedarsecon las ictus.
manos en la cabeza; soplarse las unas. Spe deludi. BARRAGAM. m. Tela de pel de cabra, en que
ESTAR EN BiiiRAS. fr. En lo joch de la argolla tro- no travessa la pluja; ni ha de diversas espècies.
barse algun jugador pròxim à embocar la bola en la Barragan. Pannus é caprinis pilis contextus. ||
Altra
BAR CATALÀ. BAR 180
spécie de roba de llaoa, pocb mès de una vara de cartas. Barajar. Charlas, iusorias pagellas commis-
ampla y de varis colors. Barraran. Textum silici- cere. ||
anl. Introduhir lo desordre y la confusió.
num. II
ASSOLAR.
BARRAGANA. f. CGNCCBmA. BARREJAR8E. V. r. Mesclarse alguna cosa,
BARRAGANET. m. nàut. En la inlel-ligéncia com llinatges, colors, etc. Mezdarse. Immisceri.
comuna la última pessa alta de enllàs que compon BARREJAT, DA. p. p. MESCLAT.
la coderna. Entre constructors un revés curt pera BARRELL m. ant. barra. 3.
completar la coderna üns à la regala; y entre altres BARRELLA. Planta rastrera,
f. ramosa y ro-
un tros de fusta que s' afegeix al extrem dels reves- genca: tò las fullas petitas, crassas y punxagudas,
sos en algunas embarcacions menors. Barraganete, y las flors mòlt petitas. Per medi del focb destil-la
asta, aposlura y urnicion. pr. Yizc. Perticu) nauticai un licor que's petrifica, tè '1 mateix nom y serveix
pars superior, vel trabes adscititiai. pera fér vidre, sabó y altres usos. Banilla. Soda,
BARRAL. m. Fiasco, ampolla capàs de una a;, herba vitraria.
parietaria,
arroba. Banal, redoma. Dolium, ii, cadus, i. | Por- BARRELLA BORDA. Planta que's distingeix de la co-
tadora tapada pera traginar líquits. Banal. Cupa, ai. muna en estar plena de punxas fortas. Banilla
BARRALER, A. m. y f. ter. Qui beu mòlt vi. borda. Salsola tragus.
Cuba. Bibax, icis, nimios polator. BARRELLADA. f. Munt ó pila de barrella.
BARRALET. m. d. Bolellela, redomica. Lage- Monlon de barrilla. Soda) copia. ||
met. Resolució
na,a), indeliberada y prompta. Resolucion indeliberada.
BARRALÓ. m. Espècie de carretell que fa la Actio indeliberata.
quarta part de una càrrega. Banil, tonel. Cadus, FLOCARH BARRELLADA. fr. met. fam. Resóldrer
dolium, ii. prompte y sens temor algun assumpte. Decidir sin
BARRALINS-BARRILÓNS. Joch. DESCARREGAB BOTS. reparar ó tropezar en barras. Rem cito et audacter
BARRALONER. m. Qui fa barralons. Banilero- decernere.
Doliorum opifex. |1
Qui porla 1 vi ab barralons. BARRELLAR. m. Camp de barrella, y també '1
Vinaiero. (Knopola, vd, vinarius, ii. lloch ahont se crema. Barrilar. Soda consitus ager,
BARRALONET. m. d. Banilejo , banikle. Bo- vel ubi crematur.

liolum, i. BARRERA, f. La barana de fusta del toril y


BARRANCH. m. Excavació profunda que fan semblants pera impedir lo pas. Barrera. Claustra,
las corrents de las ayguas. Bananco. Limus pro- orum. Parapeto de defensa. Barrera. Repagulum,
II

fundus. septum, i, munimen, inis. La barra ó barras que ||

BARRANGÓS, A. adj. Ple de barranchs. Bar- detenen als passatgers en los ponts y camins pera
rancoso. Cavis abundans. que paguen lo dret. Barrera. Clathra orum. La ||

BARRAQUET. m, d. BARRàcÓ. ciutat ó terreno que serveix de límit ó frontera.


BARRAQUETA. f. d. Ba/rraquilla. Tuguriolum, Barrera. Terminus, i, limen, inis. ||
En la moral
tuguriunculum, i. reparo, obstacle. Banera. Obex, icis, obstaculum, i.

BARRAR. V. a. Tancar, fortificar ab barreras. II


Barra pera impedir lo pas en los carrers. Barrera.
Banear. Yailo muniré. ||
Assegurar ab barras los Septum transversum.
bahuls y cosas semblants. Banelear. Sudibus fir- BARRET, m. soMBRERO. II
En lo blasó senyal de
maré. Borrar l'escrit passant una ralla per sobre.
II
dignitat ecclesiàstica. Sombrero. Petasus purpureus.
Banear. Transverso calamo oblitterare. II
met. L' home cap de casa. Sombrero. Yir familiai
BARRASSA. f. aum, Barron, baneron. Yectis rector.
grandis. BARRET DE CAPELLÍ. BONETO.
BARRAT, DA. adj. Se diu dels panyos mal tei- BARRET DE LA xiMENEYA. L 'extrem de la ximeneya
xitsque trauhen Uislas que desdiuhen de lo demés. de teula ó rajola que forma àngul. Caballete. Angu-
Banado. Yariatus, variegatus. En lo blasó s' apli- ]|
lalum camini fastigium.
ca à la pessa del escut, sobre la qual se posan bar- BARRET DE QUATRE CORNS. ant. BONETO.
ras. Banado. Clathratum, i.
||
p. p. Banado, bane- BARRET DE RiALLAs. Home de poch fonament. Cas-
teado. Lignis munitus. caciruelas, pelate. íneptus homo.
BÀRRECH8. m. anl. Pillatge. Pilíaje, saco. Praj- BARRET DE TEULA. Lo dels capellaus en dita forma.
datio, direptio; expilatio, nis. y ||
m. ant. Sombrero de canal ó de leja. Canaliculatus galerus.
BARREJA, f. MESCLA. La irregular y extrava- ||
BARRET DE TRES piCHS ó CORNS. Lo que està CU fi-
gant de menjars. Comistrajo. Obsoniorum exòtica gura triangular. Sombrero de Ires picos. Triangularis
commixlio. galerus.
BARREJADOR. m. Qui barreja. Mezclador. AUONT UI OA BARRETS, NO HI CAMPAN CAPUCÜAS.
Miscens, permixtor, is. || En lo joch de cartas. Ba- Denota que ahont hi ha superiors callan los infe-
rajador. Chartarum subagitator. riors. Juego mayor quila menor. Ubi sunt majores,
BARREJAMENT. m. mescla. tacent minores.
BARREJAR, v. a. MESCLAR. Eü || lo joch de las ANiB BARRET EN MA. fr. Significa prestar à algú
tm BAR DICCIONARI BAR
obsequis y homenatges poch corresponents. Besar pera portar galeta en las embarcacions. Bizcochero.
la correa, hacerse chiquito. Fasces submitere. Buccellato, plenura dolium.
DÍGASLI BARRET DÍGASLI SOMBRERO. fef. RcpreU alS DESCARREGAR BARRILS, fr. Joch entre quatre, aga-
que buscan diferéncias en las cosas que substancial- fantse dos per la cintura, estant capiculats, y asse-
ment no las tenen; y als que ab impertinència re- gurant alternativament los peus en terra, donant
peteixen una mateixa cosa ab diferents paraulas. voltas mútuament sobre las espatllas dels altres dos,

Olivo y aceituno todo es uno: cual mas cual menos, que estan de mans y genolls en terra. Quebranta hue-
toda la lana es pelos. ídem per idem. Nil oleai distat, sos. Ludus sic dictus,

si res spectelur oliva. ESTAR COM LAS SARDINAS EN LO BARRIL, fr. ARENGADA.
FicARSE 'l barret FINS A LAS ORELLAS. fr. Calar el BARRILET. m. d. Barrilejo, barrilito. Doliolum,
sombrero. Galerum omninò immittere. i.
II
nàut. Figura de barril petit en alguns caps, y
LLEVARSE 'l BARRET, loc. Tràurerscl del cap en serveix de nus pera que no passen de aquell paratge
senyal de cortesia y respete. Quitarse el sombrero. en que deuhen quedar ferms. Barrilete. Globulus, i.

Caput nudare, aperire. BARRILL. m. BARRIL.


n' hi ha per tirar lo barret al foch. fr, mel. BARRINA, f. Instrument de ferro acerat ab un
Estar pera desistir de alguna cosa si 1' incomodan caragol ó rosca à la punta pera foradar la fusta, y
mòlt. Hay para aborrecer los huevos, ó para echar al cap un mànech encreuhat. Lidio atribuheix à Dé-
rayos, ó para patear el gorro, ó para echar el halillo dalo, y altres als Galos la invenció de la barrina.
al mar. Rem caram odisse. Barrena. Terebra, íb, terebrum, i. ||
Barra de ferro
xafar lo barret, fr. Impedir la execució de al- ab un tall al extrem pera foradar las rocas que s'

guna cosa. Corlarle à uno los pasos, ò el revesino. han de volar ab pólvora. Barrena. Terebra, a;, tere-
Alicui obstare, obsistere. brum, i. met. Mania, caprilxo. Mania, tema. Obs-
II

BARRETA, f. d. Barreta, barrila. Obex, icis. || tinatio, nis.


La de la cortina. Varilla. Ferrea virga oblonga. (|
ANAR CARREGAT DE BARRINAS ESPÜNTADAS. fr. met.
Tira ab que's cubreix interiorment la costura de la PORTAR LOS PAPERS MULLATS.
sabata. Barreta. Coriacea fascia. ||
En lo teler de BARRINADA.f. Lo forat que fà la barrina. Bar-
brodar cada un dels dos llistons de fusta mès grossos reno. Terebratio, nis, terebratus, us, terebramen,
en los quals s' assegura la tela que_ s' ha de brodar. inis.

Banzo. Tigillum ad linteum acu pingendum. ||


En lo BARRINAMENT. m. La acció de barrinar. Bar-
mateix teler cada un dels dos travesers ab diferents reno. Terebratio, nis, terebratus, us.
forats pera estirarlo ó afluixarlo posanthi unas cla- BARRINAR, v. a. Foradar ab la barrina. Barre-
villas. Barras. Tainiuï leviores ad acu pingendum nar. Terebro, as, perfodio, is, terebra perforaré. ||

aptatai. ||
pi. Lo mal de assentarse las barras en las Discórrer profundament. Maquinar. Molior, commo-
criaturas. Trismo, y mal de quijadas en las Antillas. lior, iris.

Trismus, i. BARRINAR LO CASCO DEL CAP AB LO TREPÀ. loC. Tre-

BARRETADA. f. Gorretada. Aperto capite sa- panar. Craneum trepano terebrare.


lutatio. BARRINAR UNA NAU. loc. Foradaria pera que entre la

FÉR BARRETADA. fr. LLEVARSE 'l BARRET. aygua y s' enfonse. Barrenar, dar barreno à una
BARRETER. m. sombrerer. nave. Navem sumergendam perforaré.
BARRETER DE AGULLA, aut. Qui fà gori'as. Gorrero. BARRINASSA. f . aum. Barreno. Terebrum gran-
Pileorum opifex. dius.
BARRETET. m. d. Sombrerilo. Pileolum, pileo- BARRINAT, DA. p. p. Barrenado. Terebratus.
lus, i.
I
pi. Herba, orella de monjo. BARRINAYRE. m. Noy que serveix las barrinas

BARRETINA, f. GORRA. als traballadors. Barrenero. Minister terebris buc


BARRI. m. Una de las parts en que 's subdivi- illuc asportandis.
deixen las ciutats ó pobles grans. Barrio. Vicinia, ai, BARRINETA. f. d. Barrenica, barrenilla. Tere-
vicus, angiportum, i. ||
Clos de casa. Cerca. Septum, bella, se, terebellum, i.

sepimentum, i. ||
arrabal. BARRO. m. ter. barb. 2. |1
Fanch» de argila.
ESTAR Ó ANARSe'n AL ALTRE BARRI. fr. met. MO- Barro. Limus, i.

RIR. BARRO. m. Cada un dels travessers de la es-


TOT LI ES BARRI. loc. fam. Deuota que algú ix de cala de gat. Bambo. Scalai tignum.
casa ab lo vestit mès usual. Va de barrio, ó vestido BARRÓS, A. adj. ter. barbós.
de barrio. Yeste simplici indutus. BARROT, m. Pal de fusta travessat sobre laulas
BARRIGUERA. f. Corretja ó corda à modo de pera assegurarlas. Barrote. Transversum lignum. ||

cingla que las mulas de carro portan en la panxa En la marina llistó de fusta de diferents dimensions
pera sostenir los aparells. Barriguera. Yentralis cor- proporcionadas als molls objectes que s' aplica à
rigia. bordo. Barrote. Tigillum, i.

BARRIL, m. Carretell de diferents tamanys. BARROTAR. v. a. embabrotar. |i y


Barril, tonel. Cadus, i, dolium, ii, ||
Lo que serveix BARROTARSE, v. r. En lo joch de malilla, solo
BAS CATALÀ. BAS 191

altres deixar de jugar la malilla pera fér SENTADA LA BASA 6 AQUESTA BASA, m. adv. SupOSat,
y alguns
senlat lo principi. Sentada la baza ó esta baza. His
unnallra basa. Pmarxe. Oniilto, praïtermillo, is.
positis, hoc posito.
BARROTAT, DA. p. p Pasado. Pra^ermissus.
BARROTÍ. m. d. naut. liarrotin. Parvum ligi- BASALTE. m. y
Ihim.
BASALTO. m. Marbre de color y duresa del fer-

m. Noy entremaliat, Zarandillo, ar- ro. Basalto. Basalles, ai.


BARRUFET,
gndijo, sallahardaks. Ardelio, nis.
BASAMENT, m. arq. Qualsevol cosa que està
Matosser, qui traballa sota la columna. Basamento. Columna; subjecta.
BARRTJHER, A. m. y f.

toscament. Chapucero, zamborrendon. Rudis artífex. BASAR. m. ant, pató.


II
BARRUFET. BASARDA, fam. POR. f.

BARRUNTAR. V. n. Prevéurer, conjecturar. BASCA. üesmay. Desmayo.


f. Deliquinm, ii, ani-

Barruntar. Conjecto, as, soboleo, es,praisagio, is. ||


mi defectio, languor, is,
H
Ànsia de vomitar. Ascos.

BAURINAn. 2.
Nàusea, ae, fastidiura, ii. H Gran desitg de fér algu-

BARRUSCA. f. ler. RiPi. na cosa. i)wía,att/íe/o. Vehemens cupiditas, aviditas.

BARSA. f y BELLA BASCA 'm fà. loc. írou. No 'm dóna cap
BARSER. m. ESBARSER. pi. BARDissos. ||
Mala cuydado. Corran las cosas como corrieren. Quomodo-
II

ab rams
escayrats , flexibles inclinats envers ,
cumque res eveniat.

guarnits de punxas ganxosas; las flors blan- CAüRER EN BASCA, fr, DesmayarsB. Dar d alguno un
terray
desmayo. Langueo, es, languesco,
cas de figura de rosa, lo fruyt unas bayas de mòlts is,

granets agafats à una despulla comuna. Zarza. Lu- DONARSE BASCA. DONARSB ÀNSIA. 2.

ma, x, rubus, i.
DONAR BASCA ALGUNA COSA, fr. Douar àusia, inquie-
BARSERAR. m. Lloch de esbarsers. Zarzal. Du- tud y cuydado. Causar cuidados, penas, etc. Angere,

metum, rubetum, i. JA 'm vé BASCA DE PENSARHí. loc. Dòua à euténdrcr


BART. m. Armadura antigua de ferro ó cuyro la pena que s' ha de passar fins à terminar algun
que cubria '1 pit, costats y ancas del caball. Barda. negoci. Mucha pena me da solo el pensaria Diíficulta-

Lorica, a;. lis praenotione angor.


BARTOMEU, n. p. de home. Bartolomé,- Bar- NO MORIRÀ DE CAP BASCA. fr. fam. NO POSARSe'N CAP
tholomaïus, aíi. PEDRA AL FETGE.
BARTUL8. m. pi. ant. Alhajas, negocis, cabó- BASCOLL. m. BESGOLL,
rias. Darlulos. Negotia, orum. BASCOLLA. ra. L' home rústich, Agresle, rústi-
BARTZ. m. ant. barb. 2. co, palan, zafio. Rusticus, i, agrestis, is,

BARULLO. m. confusió BASCOLLADA. f, BESCOLLADA,


BARUTELAR. V. a. ant. PASSAR FARINA. BASCOLLÀS. m, aum. bescollas.
BARUTELZ. m. ant. CEDAS. BASCOLLEJAR. y, a. y derivats, bescollejar,
BAS. prep. ant. baix. BASCOS, A. adj, met, ACTIU, sol-lícit,
BASA. f. arq. Assento, siti en que està inmedia- BASGOSTELLA. f, BESCUTTELLA.
tament columna ó estàtua, y que descansan en
la BASE. m. mat. basa. 2.
lo pedestal quant n' hi ha. Base, basa. Bassis, is. | BASILEA, f. Ciutat capital de Suissa, Basilea.
mat. En las figuras planas la línea sobre que des- Basilea, ai. de Hurano y Titea à qui 'Is po-
|| Filla

cansan las demés de la figura. Base. Spira, subjecta, bles oferian sacrificis à so de tabals, Basilea. Basi-
aj, bassis, is. || met. Principi ó fonament. Base, basa. lea, a;. 11 mit, Diossa dels pobles atlàntichs; que al-
Principium, ii, fundamentum, i. ||
En lo joch de car- guns diuhen sér Amilca y la Diossa celeste dels Car-
tas las de cada jugada. Baza. Singute lusionis taginesos, Basilea. Basilea, ai. 1|
Entre gitanos la for-

sors. 11
anat. La part superior del cos que es mès ca de ajusticiar, Basilea, horca. Patibulum, i.

ampla y oposada à sa punta; la part posterior del BASILENDA. f. Festa que 's celebrava en honor
omóplalo que es la més pròxima à las vértebras de de Yénus. Basilenda. Basilenda, ai,
la espatlla. Base. Bassis , is.
H
bot. Part inferior BASILEU. adj. Dit del animal que mort natu-
ó cua de la fulla. Nacimienlo, base. Pediculus, pelio- ralment, y de sa carn. Mortesino. Morticinus.
I,
Ins, i. 11
En las petxinas, tortugas y peixos semblants BASILI. n, p, de home, Basilio. Basilius, ii. ||

la closca de sota. Base. Inferior concha. adj. Qui segueix la regla de sant Basili. Basilio. Bas-
ARREPLEGAR ó cüLLiR LA BASA. fr. Reculür las car- silianus.
tl tas de cada jugada. Asentar la baza. Pagellarum sin- basílica, En sòn origen, palau ó casa
r f. real.

gulam sortem colligere. Yuy iglésia sumptuosa, com de sant Pere en Ro-
la

DEIXAR ANAR LA BASA. fr. Deixar passar la jugada, ma, la de sant Ignasi en Pamplona, etc. Basílica.
podent matar. Soltar la baza. Chartarum lusionem Basílica, ae. [|
anat. Vena que s' uneix ab lacefàlica,
vincenti submittere. formant la mitjana. Basílica. Basílica, a;,

POBRE, POCA ó PETITA BASA. loc. met. Dit del home BASILICARI. m. Qui assisteix al Papa en la

curt ó de poch alcans. Corta pala, Imperitns, ru- mitra. Basilicario. Pontificis missa; mínistrans.
dus, hebes. BASILICON. m. farm. Ungüent compost de oli,
í%fí BAS DICCIONARI BAS
pega grega y cera groga. Basilicon, hasalicon, un- MENT. II
arq. La basa ó pedestal de la columna. Ba-
güento amarillo. Tetrapharmacum, basilicum, i. samento. Columnaï subjecta.
BASILIÓS. m. ant. basilisco. BASSAR. V. a. ant. biixar. || bassal. 2.
BASILISA. f. Nom ab que honravan à Venus los BÀ8SEGA. f. BAilGA.
Tarentins. Basilisa. Basilisa, se. BASSETA, f. Bassa petita. Balsilla. Lacusculus,
BASILISGH. m. Animal fabulós del que 's diu i.
II
Cadireta per anar de cos las cria turas. Carreton.
que mata ab la vista. BasUisco. Basiliscus, i. |1
En Latrina, a;.

la filosofia hermètica es la pedra que mala: so es, CAVAR DE BASSETA, fr. agr. aixorbir.
fixa mercuri, y '1 fa immoble; com lo basilisco à
'1
BASSEYA. f. y
qui mata: y aquesta notícia es tan verdadera com B ASSETJA, FOXA. f.

ell. Basilisco. Basiliscus, i. ||


En la artilleria antígua BASSETJADA. f. F0NAD4.
canó que tirava bala de 160 lliuras. Basilisco. Basi- BASSIVA. adj. S' aplica à la ovella que per mòlt
liscus, i. 11 ast. Estrella fixa en la conslel-lació del vella se la destina à la carniceria. Oveja cotral. Ovis
lleó. Basilisco, corazon del leon. Basiliscus, i. []
Lo vetula.
que dóna molèstia, Basilisco. Basiliscus, i. BASSÓ, NA. m. y f. bessó.
BASQUEJAR. V. n. TBuir bascas. Basquear. BASSULL. m. ABEDULL.
Nauseo, as. || Manifestar impaciència pera fèr algu- BAST. m. Espècie de albarda curta, embotida
na cosa. Arúielar, ansiar. Anhelo, as, anxietate la- de llana la part que toca à la esquena de la bèstia.
boraré. Basto, baste,basla. Clitella, íb. ||
adj. met. ant. Opu-
BA8QUEJAR8E. Donarse ànsia, engi-V. r. lento.

nyarse pera evitar algun dany ó perill. CompoMrse, ANIMAL DE bast. Animal de càrrega. Acémila. Ju-
menearse, bandearse. Sibi sapere, damnum declinaré. mentum sarcinarium.
BASQUETG. m. Neguit, desfici que s' experi- BAST, A. adj. Grosser, de qualitat inferior.
menta en lo ventrell quant se tenen ganas de vomi- Basto, tosco, grosero. Rudis, impolitus. ||
met. Ho-
tar. Bascas, ansiós. Nàusea, ae, fastidium, ii. me rústich ó insuls. Basto, grosero. Rusticus, inur-
BASQUINYA. f. FALDELLÍ. banus.
BASSA. f. Secreta, comuna. Necesaria, letrina, BASTA. f. Lo punt llarch ab que s' iguala la
privada, lugar comun. Latrina, forica, cloaca, íe. ||
roba pera cosirla bè. Basta, paso, hilvan. Laxior su-
Toll, estany ahont se recullen las ayguas quant tura. II
Los punts que's fan de distància en distància
plou, perabéurer y altres usos. Balsa. Stagnum, i, en los matalassos pera que no s' amontone la llana.
stagnans aqua. En los molins del oli, estany ahont
||
Basta. Sutura culcitraï superaptata. ||
bastant. 2. ||

van à parar,lo solatge y desperdicis. Balsa. Stagnum, pi. Cert teixit que ve de Assia. Bastas. Textum ex
lacus, i. En los molins de farina, estany per recu-
(I
Àsia.
llirlaayguaquant es poca. Cm6o. Lacus, stagnum, FÉR BASTAS. fr. EMBASTAR.
i.II
Sot, clot de aygua en los carrers quant plou per BASTADAMENT. adv. m. BASTANT.
la desigualtat del terreno. Charco. Lacuna stagnans BASTAIX. m. Qui 's guanya la vida portant pes
aqua. La que's forma de las
(|
ayguas pluvials ó vin- à coll. Gampan, palanquin, faquin, esportillero, bas-
gudas de rius, en que's renta la roba,s' abeura
'1
taje. Bajulus, gerulus, i, congero, nis. || Lo permó-
bestiar, etc. Lavajo. Lacuna, se. ||
La que queda en dol en figura de persona que's posa en lo principi
los camps desprès de haver plogut ó havèrse inun- dels archs, columnas ó arxitraus en acció de soste-
dat de altre modo. Lagunajo. Parva lacuna. ||
viveh. nirlas. Atlante, agoviada. Atlas, antis.
BASSA DEGLAS. Aquclla CU quc 's recull aygua pe- BASTAIXAR. V. a. ant. Portar càrrega 'Is bas-
ra converlirse en glas. Charcapoza. Stagnum aquis laixos. Trasporlar, traginar al hombro. Bajulo, as.
congelandis idoneum. BASTAMENT, m. ant. Provisió pera la manu-
ESCURA BASSAS. PoccTO, rctretero, privadero. Fori- tenció de una plassa ó exèrcit. Bastimento. Annona,
carius, ii. ai, commeatus, us. ||
ant. suficiència, abundància.
ESTAK COM üNA BASSA d' Oli. fr. Estar en suma BASTAMENTAR. V. a. ant. ABASTAR. 2.
quietud algun poble ó família. Estar como una balsa BASTANT, adj. Baslante. Sufficiens. || adv. m. y
de aceite. Placidè conversari, convivere. || Dit del BASTANTAMENT. adv. m. BASTANTMENT.
mar quant està en calma. Estar la mar en leche, ó BASTANTÍSSIM, A. adj. sup. Bastantísimo.
en calma ó en bonanza. Mare tranquillum esse. Sufficientissimus, amplissimus.
BASSADA. f. BASSAL. IJ
met. FARRIGOFARRAGO. BASTANTÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Bas-
BASSAL, m. Bassa de aygua detinguda. Lago^ tantisimamente. Satis, cumulatim.
regalo, charco. Lacus, us, lacuna, íb. j]
Xopoll, mu- BASTANTMENT. adv. m. Prou, suficientment.
llader. Regajal. Lacus, i. {] Siti llotós ab alguna ma- També serveix pera contenir à algú ó per posar pau
lesa. Balsar, charco, lago. Lacuna, íe. entre 'Is que renyeixen. Bastante, bastantemente, su-
BASSALET. m. d. Clot petit de aygu, fotja. ^ientemente, basta. Satis, abundè, alTatim, siste.
Charquillo. Lacuna minor. BASTAR. V. a. ant. abastar. 2. ||
n, Sèr sufi-
BASSAMENT. m. 411 1. BAIXESA, jj edv. IB. BAIKA- cient, haver n'hi prou. Llegar, alcanzar, cvmplir. Suf-
BAS CATALÀ. BAS 1!K{

ficio, is,suppedilo, as, sat, abunde esse. [|


ant. so- Marco. Antai, januaï ora, margo,inis, postís, is. |1
Lo
brar. [|
ler. Espurgar los arbres. de las vidrieras. Bastidor. Cancel•li vitro instructi. ||

BASTARDA, adj. Ui( de la llelra cursiva. Bas- EDIFICI. 1. 11


FORTIFICACIÓ. 1|
ABAST. 1. ||
uàut. VAIXELl.
tardilla, bastarda. Obliqua litlera, cursivus littera- BA8TINA. adj. que s'aplica à la carn de animal

rum characler. ||
Cerla pessa de artilleria. Bastarda. ó peix dura y esliraganyosa. Carne correosa. Obdu-
Tormenti bellici genus. ||
nàul. La vela major llatina rala caro.

en los buchs de aquest aparell. Bastarda. Yelum BASTIÓ. m. fort. Espècie de trinchera ó baluarl
maximum. avansat. Bastion. Saxeus vel terreus agger promi-
BASTARDEJAR. V. n. Degenerar alguna cosa nens.
de sòn origen. Bastardear. Descisco, deflecto, is. |1
BASTIR. V. a. y derivats, edificar. I|
ant. forti-

met. Degenerar en las obras y costums. Bastardear, ficar. II


ant. ARMAR, PBOMOURER, EMMARANYAR.
Degenero, as. BASTO. ra. Lo coll de cartas en que hi ha pintats
BASTARDEJAT, DA. p. p. Bastardeado. De- bastons. Basto, palo. In pagellis bacillorum familia,
generatus. manipulus. ||
L' as de dit coll. Basto, palo. In page-
BASTARDERIA. f.
y llis bacillum. ||
Qualsevol carta de dit coll. Basto,
BASTARDIA. f. Qualitat de bastart. Baslar- palo. Bacillorum manipulus.
día. Degeneralio, nis. ||
met. Ditó fét que degenera BASTOS SÓN trumfos. expr, met. fam. Denota ha-
del estat ú obligació. Bastardia. Factura vel dictum vérhi garroladas. Apalear, aporrear, andar el palo.
indecens. Fustigo, as, fustes congerere.
BASTART, DA. adj. Lo que degenera de sòn CAGAR LO BASTO. loc. met. fam, segar la herba so-
origen ó naturalesa. Bastarda. Desciscens, degene- ta DELS PEUS.
rans, adullerinus. \\ Dit del caràcter de lletra cur- BASTÓ. m. Tros de fusta llarch y rodó, disposat
siva. Baslardo. Obliquus litterarum character. ||
ant. així per diferents usos. Palo, baston. Fustis, is. ||

BAST. II
BORT. 1. 1| uàut. Yela mòlt gran que's posava Mangala, canya ó jonch de Indias pera portar en la
en r entena de la galera quant era bo '1 temps y fe- ma. Palo, baston, bengala. Bacillum, fulcrum, i, sci-
ya pochvent. pio, nis. Lo que porta 'I cego per guia. Tiento. Ad
II

BASTAT, DA. p. p. ABASTAT. viam pra;lentandain palus. En I' art de la seda lo ||

BASTA Y. m. BASTAIX. rodó en que 's recull la pessa urdida pera passaria
BASTER. m. Qui fà basts. Bastero. Clitellarius, al plegador. Baston. Involucrum, umbilicus, i. |1
met.
ii. Mando. Baston. Auctoritas, atis.
BASTERNA. m. Espècie de cotxe que usavan BASTÓ AGUAT. AGULLA DE ENLLARDAR.
antiguament las damas romanas. Basterna. Baster- BASTÓ AUGURAL. Lo CU figura de creu que usavan
na, ie. los agorers pera dividir lo cel à fi de observarlo.
BASTIA, NA. n. p. fam. y Baston augural. Lituus auguralis.
BASTIAIVET. m. d. sebastia. REGNAR LO BASTÓ. fr. fam. Havérhi bastouadas. An-
BASTIDA, f. Tablado per alsarlos edificis. An- dar el palo. Fustibus verberare.
damio. Tabulatum, i. Màquina de la milícia antígua ||
VESTEIX UN BASTÓ Y SEMBLARÀ UN BARÓ. ref. DenOta
en forma de torres ab sas rodas, en que 'Is soldats quant ajudan los adornos pera parèixer bè, ó pera
se posavan à cubert al bàtrer las murallas. Bastida. dissimular la fealdat. Afeita un cepo, y parecerà man-
Pluteus, i, vinea, a;. ||
ant. edifici. ||Bancb ó sitial cebo : baza compuesta à la blanca denuesta compon un :

pera posar en alt las botas del vi. Comho. Fulmenta, cepillo, Ornalu pulchriora culta in
parecerà bonillo.
ae, suppositum fulcrum.|jEn los molins fariners aspectum cadunt. Formosum referet stipes bene ton-
empostissat ahontdescansan los sachs; y també una sus ephebum.
porció de sachs posats los uns sobre dels altres. BASTOMAR. v. n. ant. blasfemar.
Estante. Tabulatum, i. []
Parapeto, trinchera. Yallum. BASTONADA, f. Cop de bastó. Palo, bastonazo,
II
adj. ARMADA. bastonada. Bacilli, fustis ictus.
BASTIDOR, m. Obra comunment quadrilonga, BASTONADA DE CEGO. La que's dòua ab fúria y sens
formada de quatre llistons de fusta pera assegurar mirar ahont se pega. Palo de ciego. Yehemens fustis
las lelas que s' han de pintar y brodar, pera armar ictus.
vidrieras y altres usos. Bastidor. Cancelli vitro, vel fébünfart ó sarró de bastonadas. fr. bastonejar.
tela, vel linteo instructi. ||
Lo que figura las escenas BASTONAGA. f. ter. pastanaga.
en lo tealro. Bastidor. Aulaeum, i, lignearum regula- BASTONEJAR, v. a. Pegar ab bastó. Apalear,
rum compagcs. dar depalos, tundir, sobar. Alicui fustem impingere,
BA8TILLAT, DA. adj. En lo blasó 's diu de la aliquem fuste percutere. || Remenar lo vi ab un bas-
pessa que tè 'Is marlets envers baix. Bastillado. Tur- tó pera desfer lo tel ó coagulació de la superficie.
ribus fasligiatus. Dar baston, bastonear. Longurio vinura agitaré.
BASTILLO. m. BASTO. 2. BASTONEJATj DA. p. p Apaleado. Fustigatus.
BASTIMENT, m. Dos muntants ab travesser BASTONER, m. ant. Oficial inferior de justícia.
dalt y baix, ahont s' encaixa la porta, finestra, etc. Alguacil de vara, y verguer ó verguero. p. Ar. Appa-

TOMO I. 26
194 BAT DICCIONARI BAT
rilor, viator, is. [] Qui porta'l bastó de la justícia. disponerse para Ad duellum se prseparare.
el desafio.

Corregidor. Pristor, is. [| Qui guarda '1 bastó de una BATALLA JUDICATA. ant. DESAFIO LEGAL.
confraria y '1 porta en las professons. Bastonera. Cla- BATALLA REYAL. ant. Aquella en que '1 soldat gua-
varius, ii. ||
Mestre de dansas. Bastonera, alcalde. nyava tot lo que percassava. Batalla real.

Choragus, i, saltationis magister, choreíB dux. PARAR BATALLA, aut. PRESENTAR BATALLA.
BASTONET. m. d. Palillo, bastoncillo, bastoncito. BATALLAS FETAS. aut, Eu Ordre de combat las naus.

Bacillus, i.
BATALLAs ABRANJADAs. ant. Eu Orde de batalla.
HAVÉRHI BUL DE BÀSTONETS. ref. BiVÉRHI BALL DE BATALLA DE TARONJEs. aut. Festa, joch ó simulacre
BASTONS. en que 'Is combatents se batian ab taronjes.
BASTONOT. m. Bastó petit y mal format. Pali- DONAR LA BATALLA, fr. Pelear, combàtrer. Dar, tra-

troque, palitaque. Parva rudi sque sudes. var la batalla, venir a las manos, combatir, batirse.

BASTRACH. f. ant. bestreta. Pugno, as, confligo, is, dexteras, manus, hostibus
BASUNYO, A. adj. BISONYO. vel cura hostibus conserere, committere.

BAT. m. EMBAT. EN BATALLA, m. adv. Escampada la tropa, ab poch


DE BAT A BAT. m. adv. Se diu de las portas quant fondo. En batalla. Acie, in aciem.
estan enterament obertas. De par en par. Expansis GUANYAR LA BATALLA, fr. mil. Vèucer al enemich.
januis, patentibus foris. {\
Moneda de Alemanya que Ganar la batalla. Victoriam ab hoste reportaré.
val dos quartos. Bat. Bat. LLIURAR BATALLA, fr. Presentar ó donar la batalla.

BATA. f. Cota, roba talar ab mànegas. Bata. Librar batalla. Copias in aciem producere.
Chlamys, ydis. \\
Espècie de capa ab cua ó róssech, pÉRDRER LA BATALLA, fr. mil. Abandonar forso-
que usavan senyoras per anar de visita y à las
las sament lo camp ahont se dona la batalla. Perder la
funcions. Bata. Palla apud mulieres. Espècie de \\
batalla. Amittere prajlium.
cotó que's cria al entorn de una fruyta de Orient. PRESENTAR LA BATALLA, fr. Posarso devant del ene-
Bata. Tomentum xylinum. (J
En las índias los re- mich y desaflarlo. Presentar la batalla. Hostem ad
brechs de la seda. Bata. Bombycis lana. |]
m. Port de pugna m provocaré, pugnam hosti offerre.
Sarmàcia assiàlica. Bata. Bata, aj. BAT ALL AD A. f. Cop de batall. Badajada. Cam-
BATAFALUA. f. ant. maTAFALüGA. panae ictus, pulsatio.
BATAFEYLA. f. BATALLOLA. [] Arrel que's cria en BATALLADOR, A. m. y f.
y
Rapa africana, a3thiopicum rapum.
la Etiòpia. Batafe. BATALLANT, A. m. yf. ant. Qui combat. Com-
BATAFIÓ. m. nàuf. Cap prim y curt, fét ferm baliente, batallador, lidiador. Pugnator, bellator, cer-
en la relinga del gratil de la vela, y ab lo qual s' tator, is.

aferra aquesta à la seva entena. Batafol, matafiol, BATALLAR. V. a. Pelear. Baiallar, combatir, pe-
malafion. Funiculus quo velum antennae alligatur. lear. Pugno, prailio, as, armis contendere. || v. n.

BATAFIOLAR. v. a. nàut. aferrar. 2. met. Disputar. Pugnar, batallar, porgar. Disputo,


BATAHALUA. f. MATAFALUGA. discepto, as.
BATALL. m. Tros de ferro en forma de porra, BATALLARESCH, CA. adj. ant. Pertanyent à
afiansat en lo centro de la campana pera feria sonar. la batalla. Bélico. Bellicus.

Badajo, lengua. Cymbali, tintinnabuli, nolae lingua, BATALLAS. m. aum. Badajazo. Grandis cam-
malleus. [] Os pera fer sonar las esquellas. Badajo, pana} lingua.
lengua. Tintinnabuli lingua. BATALLERÓS, A. adj. ant. bbl-licós.
BATALLA, f. mil. Pelea, combat de tropas ó BATALLÍVOL. adj. ant. batallaresch.
naus. Batalla. Pugna, se, praelium, ii, conflictus, us. BATALLER, A. m. y f. batallador.
I
m. Antiguament lo centro del exèrcit, ordenat BATALLET. m. d. Badajuela. Minor campanae
entre la vanguàrdia y retaguàrdia. Batalla, centro, lingua.
cuerpo de batalla. Exercitús centrum, media acies. ||
BATALLÓ, m. mil. Cos de infanteria de 700 ho-
L' exèrcit en ple y las divisions grans que de ell se mes. Batallan. Agmen, inis, phalanx, angis, acies,
feyan antiguament, de ahont prové 1 nom de bata- ei. ant. Esquadró de caballeria. Escuadron. Acies,
11

lla. Cuerpo de ejército, batalla. Exercitús, us, acies, ei, turma, ae.

ei. 11 met. Alteració de las passions, oposició de BATALLOLA. f. nàut. Cada una de las dos fus-

pensaments. Batalla. Animi commotio agitatio, inte- tas que s' asseguran en los candeleros dels costats
rior pugna. ant. batalló.
I
ant. desafio. | ant.
11
de la nau per la part exterior en que's fan las em-
GUERRA. II
pint. Lo cuadro que representa una bata- palleladas. Batayala, batallala. Travecula in navis
lla ó acció de guerra. Batalla. Conflictus in tabula laleribus suffulta. ||
Ferro que hi ha en las galeras
depictus, tabula ubi spectatur prajlium. pera alsar la cuberta. Batallola. Ferrum ad navis
BATALLA CAMPAL. La que's dòna entre dos exèrcits lencluni sublevandum.
ab tolas sas forsas. Batalla campal. Totis utrinque BATAMENT. m. ant. batan. \\ m. ant. batiment.
viribus commissa pugna. BATAN.m. Noch, màquina de massas de fusta
BATALLA CIBDADANA. aut. GUERRA CIVIL. pera ablanir las pells y apretar los panyos. La pri-
ARREAR DE BATALLA, fr. aut. Aparejarse,prepararse, mera operació del batan es desengreixar, la segona
BAT CATALÀ. BAT 195
apretar ó enforlir y la tercera rentar. Batan. Fullo- cuberta de nau. Bateria. Series, ei. || La bretxa que
nia, ae, fullonium, calcatoriam, ii. || raet. Pallissa. obre la bateria. Bateria. Muri diruptio.
met. Qual- ||

Tvnda, paliza, aporreo, aporreamiento. Fustigalio, sevol cosa que


gran impressió en 1' animo. Bate-

percusio, nis. ria. Perturbatio, nis, molus, us. || Los arguments ó

BATANAR. V. a. ABATAXAR. mullitul de empenyos pera que algú fassalo que se


BATANER. m. Qui ciiyda del batan ó traballa en li demana. Bateria. Ambitus, us, solicitudo, inis,
ell. Bata)iero. Fullo, nis. inslantes preces. ||
combat. ||
Lo toch de tabal. Joj'ue.
BATARELL. m.BíUiment, batent, y així's diu: Timpanorum sonitus, strepitus.
estar al batarell del sol. Resistero. Solis reverbera- BATESTERI. m. BAPTISTERI.
tio, repercussió. BATÉÜ. m. BATELL.
BATATA. patata. f. BATIAR. V. a. ant. batejar.
BÀTAVO. adj. Natural de Bafàvia, vuy Holan- BATIDOR. m. Soldat que va de descuberta. Ba-
da. Bdtavo. Batavus. tidor. Explorator, procursator, praecursor, is. ||

BATAYA. BATALLA. f. Guàrdia de corps que và devant del cotxe de alguna


BATAYAR. V. n. BATALLAR. persona real. Batidor. Praecurrens scurra. ||
Lo sol-
BATAYLLA. BATALLA, f. dat de que và devant del general. Batidor.
caball
BATCOLL. m. bescoll. Antecessor, is. nàut. Cordeta que portan las velas
||

BATCOLLADA. f. ant. bescoliada. dels falutxos desde la pena al puny de la escota, dins
BATEA. Nau f. recta ngula ó quadrilonga, los de una beyna de tela pera que li servesca de relinga.
costats de la qual, popa, fondos y proa son superfí- Batidor. Nervus, i. En la monteria, qui fà alsar la
||

cies planas. Batea. Navicula, ae. cassa. Batidor. Ferarum agitator.


BATEDOR, A. m. y f. Qui bat lo blat. TriUador. batidor de empedrat. Vagamundo. Azotacalles, ce-
Tritor, occaftor, is. picador. Qui vergasseja la rero, callejero. Commeator, is.
[| f|

llana. Arqveador. Concussor, is. [|


Qui bat pegant à BATIFULLA. ra. batifulleu.
altre. Cantigador. Castigator, verberator, is. BATIFULLAR. v. a. Traballar los metalls. Batir
BATEGAR, v a. batre R, colpe.tar. hoja. Cudo, is, metalla percutere.
BATEIG, ra. Administració del baptisme. Bmti- BATIFULLEJAR. V, a. y derivats, batifullàr.
zo, haleo. Baplismus, i. BATIFULLER. m. Qui fà panys de or ó plata
BATEJADOR, A. m. y f. Qui bateja. Bautizan- pera daurar ó platejar, bateniho en una enclusa,
te. Baplizans, antis. finsdeixarho tant prim com un paper; desprès se
BATEJAR. V. a. Administrar lo sagrament del posa en un llibre quadrat y 's và aprimant una mul-
baptisme. Bautizar. Baptizo, as, aqua saiutari lus- titut de vegadas. Batidor de oro ó plata, batihoja.

trare, sacro perfundere lavacro. met. Tràurer un ||


Bractearius, ii, bracteator, malleator, is. 1|
Qui bat
renom à alguna persona ó cosa. Bautizar. Fictum qualsevol metall, reduhintloà planxas com la llauna.

nomen imponere. met. Posar aygua al vi. Bauti-


||
Batilwja. Cujusque metalli bracteator.
zar, merar. Yinum diluere, vinumaquacommiscere. BATIMENT. m. ant. batan. 2. ||
abatiment. 6. |[

[|
Calificar una cosa de bona ó mala. Canonizar. Lo copejament del aygua quant cau de alt. Batide^
Probo, as. || v. r. Bautizarse. Baptizari. TO, golpeo. Goncussio, nis. ||
batent. 2. [| La acció de
BATEJAT, DA. p. p. Baulizado. Baptizalus. ||
rebàtrer. Rebatimiento. Repulsió, nis, illissus, us.
m. CRISTIÀ. BATIMENT DE ALÀS. Aklco, aktada, saciidimiento dt
BATELL. m. ant. Bot, llanxa. Batel, bote. Lin- alas. Pennarum jactatus, alarum agitatio, stridor.
triculus, lerabunculus, i, rates, is. ||
batarell. BATIMENT DE COR. Latido, palpitaciou. Cordis pulsa-
BATENT, m. Part del bastiment de la finestra ó tio, palpitatio. II
pint. esbatiment.
porta contra la que bat al tancarse. Batiente. Valvíe, BATIMENT DE LLANA. La acció de vergassejarla. Ba-
arum, ostii trabes, arrectarius. |)
Solà, part ahont queteo, bergueo de lanas. Lanse excussio, percussió.
toca mòlt lo sol. Solana Solàrium, ii, locus apricus. BATIMENT DE MANS. PICAMENT DE MANS.
II
Rastell de sol. Bemlero. Solis sestus. miis En BATIMENT DE POLS. Batimieuto, latido del puho. Per-
[|

los claves llistó de fusta forrat de grana per la part cussus venarum.
inferior, en lo qual baten los martinets quant se to- BATIPORT. En
ra. lo taulell de las botigas la
can las teclas. Batiente. Fascia lignea ubi pinnula? pessa abgolfos que
fi- s' alsay baixa pera entrar y ei-
dicularis organi pulsant. || p. a. Lo que bat. Batien- xir. Trampa. Versatile ostiolura in nundinariis men-
te. Concofiens. sis. Laraarapara ó raitja porta en quadro del car-
II

BATERIA, f. Conjunt de pessas de artilleria dis- rer pera preservar del ayre, aygua, etc. sons que
posadas pera disparar. Bateria. Tormentorum series, impedesca la llum. Compuerta, guardapiierta. Cata-
tormentarius suggestus. Lo lloch en que's col-loca racta, cataractes,
|| a;. ||
art. Porta detronera que de-
la artilleria pera bàtrer una plassa ó fortificació. Ba- fensa dels tirs contraris la pessa de la bateria, y s'
teria. Tormentorum sedes, suggestus. || ant. La ac- obre pera dispararia. Mandikte. Pluteus, ei. Cada
||
ció y efecte de bàtrer. Bateria. Conquas.satio, con- una de las pessas que forman lo cantó baix y alt de
cussio, direptio, nis. ||
Lo conjunt de canons de cada las portas de lasbaterias, y '1 mateix cantó. Bati-
196 BAT DICCIONARI BAT
porte, batiporta. Yalvatae fores. ||
Pany de cop. Cer- violència, com los rems, las alas, etc. Batir. Agito,
radura degolpe. Pessulus elasticus. [|
Trapa dels sub- as. II
Tocar lo sol ó vent de ple à ple en alguna part.
terranis Trampa. Seudothyrum, i. 5aíí>. Diverbero,as, percutio,is. || rebatrer. ||
Entre
BATISTA, m. BAPTISTA. II
Tela mòlt blanca y íina xocolaters aplanar las rajolas de la xocolate. Estén-
de Flandes. Batista, y olan. p. And. Subtile linteum. der, allanar. Cocholatilaterculoscomplanare. ||
Acu-
BATISTE. ra. baptista, nyar ó encuynar, com: «bàtrer moneda.» Acunar,
BATLE. m. ler. y Gudere. ||
ant. Quebrar, hacer bancarrota.
BATLLE, m. Jutge ordinari en certs pobles de AL BATRER EN LO TEMPS DB BATRER. m. adv. Por la
Catalunya, València y Mallorca, y antíguaraent de trilla. Tritura; tempore.

Senyoriu en la corona de Aragó. Alcalde, baile. Ju- AL BATRÈR, SINÓ AQUEST l' ALTRE. ref.Denota la
dex, icis, praitor, is. impossibilitat de verificarse alguna cosa. Cuando ven-
BATLLE DE AYGUAS. AYGÜADER. 6. gan losnazarenos. Ad calendas graecas.
BATLLE DE MOSCAS. m. AGUSIL DE MOSCAS. BATRER LA COSTERA, loc. ant. Btttir la costa.
BATLLE GENERAL. HI. Ministre superior del real pa- BATRER DE REMS. lOC. ant. ARMAR LOS BEMS, BOGAR.
trimoni. Baile general. Regii íisci praefectus. I]
fig. FUGIR.
BATLLE DE GITANOS. Lo supeHor que s' elegeixen QUI NO BAT AL JULIOL NO BAT QUANT VÓL. ref. DeUOta
los gitanos. Conde. Dux, ucis, caput, itis. que dit mes es lo temps de bàtrer. En agosto trilla
BATLLE LOCAL. Aqucll que en alguns territoris en- el perezozo. Tundit iners fruges augusto mense co-
tenia en primera instància sobre rendas reals. Baile lon us.
local. Magistratus fisci litibusjudicandis. BÀTRERSE.V. r. BARAILARSE. || COm. ABATEERSE.
l.QVÈ NO m ÜA BATLLE EN AQUEST LLOCH? loC. DC- BATSAGADA. f. ter. xafach.
nota la mòlta confusió que hi ha en alguna part. BATUDA, Lo blat que s' estén f. cada erada.
íQuc es esta Babilonia? iQakl haïc confusió? Parva. Messis, is, cumulus ad trituram congestus. ||

POSAn BATLLE, fr. Sér mòlt familiar de alguna part, La acció de bàtrer. Trilladura, trillar. Tritura, ae,

disposar ab ayre y tó de satisfacció y autoritat. trituratio, nis. ||


La dels arbres. Vareo, vareoje. Ar-
Trinchar. De re aliqua tamquam judicem decernere. borum pértica excussio. Art pera pescar, compost
||

BATLLESSA. f. La muller del batlle. Alcaldesa, de tres filats de mallas diferents, però de
la mateixa
Praitoris uxor. amplària y llargària. Batuda, solta, breja, trasmallo.
BATLLET. m. d. Baikcito. Praetoriolus, i. Verriculum, i. Monteria de cassa major pera alsarla
|]

BATLLIA. Ofici de alcalde y terri (ori


f. '1
de sa y que vaja als llochsahont la esperan los cassadors.
jurisdicció. Alcaldia. Pra?tura, ae, judicis munus, Baiida. Venatio, nis, venatus,us. 1|
pi. Filat traves-
ditio. ser pera pescar. Red barredera. Reté, is. ||
Dret de
BATLLIU. ra. Gaballer profés de la orde de sant la trentena part dels fruyts.
Juan queté comanda. Bailío. Gommendalarius, ii. ALSAR LA BATUDA, fr. Rccullir la erada. Desempar-
commendator, is. var. Trituratas messes colligere, coacervare.
BATOLOGIA. f. Repetició inútil y molesta com: ESTÉNDRER ó PARAR LA BATUDA, fr. Escamparla per

escriu mòlt, mòlt escriu. Batologta. Bathologia, ae, la era. Emparvar, aparvar. Messem ad trituram ap-
inanis repetitio. tare, spargere.
BATOLLA. f. Instrument compost de dos bas- BATUSSA, f. Renyina. Escaramvza, pendencia,
tons units per medi de una corda ab lo qual se des- sarracina, zurribanda, marimorena, peJotera, refriega,
grana '1 blat à cops. Mayal. Lignum duobus contex- reencuentro, y redopelo si es de noys. Rixa, ae. ||
fam.
tum brachiis, quo triticum conieritur. Càstich, reprehensió forta. Zurra, solfeo, felpa. Ver-
BATOLLAR. V. a. batreu. 3. beratio, flagellatio,punitio, nis. ||
pi. batalla.
BATRACOMISMÀQUIA. Guerra de granotas f. BATUSSAR. v. a. BÀTRER. 2.
y ratas. Bairacomismaquia. Batrachomysmachia, sa. BATÜSSAT, DA. p. p. batut. 1.
BÀTRER. V. a. Pegar una cosa contra altra, com BATUT, DA. p. p. Batido, Irillado. Triluratus,
la mar contra las murallas. Batir, azolar. Quatio, Iritus. II
Ferit. Berido. Verberatus, percussus, pul-
concutio, is, verbero, as. [j
Desgranar lo blat, lle- satus. Vensut. Batido. Superatus. ||
Se diu del ca-
li

gums, etc. ab trill ó batoUas, etc. Trillar. Trituro, mí mòlt trepitjat ó freqüentat. Trillado. Trita, mili-
as, tero, altero, is. || deixatar. ||
Fér càurer ab una taris, regia via. || adj. Molt de ossos, cansat en ex-
perxa fruyt de alguns arbres. Varear y batejar, p.
'1
trem. Molido, majado, machacado. Molitus. || ra. ant-

Arborum fructus pertica exculere. met. pegar. ||


||
Gorra de cop. Chichonera, frentero, frontero. Culcite-
Entre perayres, basters, matalassers, vergassejarla ila puerorum fronli praecincta.
llana ó pel. Arqucar, balir, baquetear. Lanam con- BATXELLEJAE. v. n. batxillerejar
tundere, niolire. Vèncer. Vèncer, batir. Vinco, is,
|| BATXELLEE. m. batxiller.
supero, as. ||
Arruïnar, assolar. Batir. Diruo, everlo, BATXELLEEAT. m. batxillerat.
is. II
Móurerse violentament alguna part inlorior del BATXELLEREJAR. v. n. batxillerejar.
animal, com lo cor, lo pols, etc. Latir, pulsar, pal- BATXILLER, m. Qui reb lo primer grau de al-
pitar. Pulso, palpito. as. ij Móurer alguna cosa ab guna facultat. Boehiller. Baccalareus, ei. bacalarius.
CATALÀ. BAY BE 197
oachillarius, ii.
||
BAYNAR. V. a. BANTAR.
Qui parla mòlt y fora de propòsit.
BachiUer,picolero. Garrulus, dicaculus, i, loquax, BAYNOTS. m. pi. BEYNOTS.
acis. Qui vòl averiguar lo que no
II
importa. Cu- BAYONETA. Espècie de l' f. daga ab lo mànech
riosa. Indagator, scrutator, is. vuyt pera asseguraria à la boca del fusell. Se diu
BATXILLERÀS. m. aum. Bachillerazo. Dicax, així per havérse inventat en Bayona de Fransa. fia-
acis. yoneta. Sicca, ic.

BATXILLERAT, m. Lo grau de batxiller. Bachi- BAYONETA CALADA. Se diu de la bayonefa assegu-


llerato. Baccaleuralus, us, prima academi» laurea. rada en la boca del fusell. Bayonela calada. Sicca
BATXILLEREJAR. V. a. Parlar mòlt y fora de sclopeto aplala.
temps. Bachillerear. Garrio, is, blalero, as, multa CALAR LA BAYONETA. fr. mil. Prcpararse pera aco-
et inania loqui. métrer ab la bayoneta calada. Entrar à la bayoneta.

BATXILLERET. m. d. Bachillerejo, bachiUerillo. Sicca congredi.


Garrulus, i. BAYONETADA. f. Cop de bayoneta. Bayomta^
BATXILLERIA. f. Parleria impetuosa. Bachille- zo. Siccaí iclus.
ria, locuacidad. Garrulilas, atis. BAYS. m. ant. bès, petó.
BATZEGADA, f. Cop fort. Golpazo, batacazo. BAYSAMENT. m. ant. PETONEIXÀMENT.
Violentus iclus. BAYSAR. V. a. ant. besar.
k BATZEGADAS. m. adv. fam. Sens reflexió, orde ni BAYTLLE. m. batlle.
concert. A ò de trompon, d trompa y talega. Incom- BARACH. m. Cotó filat, mòlt fi que ve de Jeru-
positè, insperatè. salem. Barach, algodon deJerusalen. Jerosolymarura
BAU. m. naut. bao. adj. ||
balb. gossipinum.
BAUL. m. BAHVL. BAZAT. m. Espècie de cotó que ve de Leyda per
BAUPRÉS. m. nàut. Pal ajagut que surt de la via de Marsella. Bazat. Gossypini genus.
proa. Bauprés. Inflexus prorae innitens malus.
BAUSADOR. ra. ant. trayoor. BE.
BAUSIA. f. ant. Trahició. Felonía, traicion, ban-
da. Prodilio, nis, perfídia, ae. BE. ter. m. bèl. [j anybll. |I
be magench ó bens
BAVAR. V. n. y derivats, babejar. .MAGENCHS. Cert us ó dret del senyor de la cosa do-
BÀVARO, A. adj. Lo natural y lo pertanyent à nada à cens.
Baviera, província de Alemanya. Búvaro. Bavarus- TRAüRERLOBE. fr. EscAPSAR LO BE. met. fam. Tro- ||

BAVASALL Ó BA VASSALL, m. ter. bàbàdero bar algú un medi ocult de fér cabal ó ferse rich.
BAVEGH. m. ant. xarrayre. ||
tOnto. Encontrar ó hallar la piedra filosofal, Lapidem filoso-
BAYA. m. Fruyt de algunas plantas. Baya. Po- ficum invenire.
mum,i. Ciutat marítima del regnede Nàpols. J?aj/a.
11 BÈ. f. Nom que té la lletra B. Be. B litlera. [| m.
Baia), arum. Lo que fa la felicitat de algú. Bien. Bonum, i. [,' L'

BAYÀ, NA. adj. Lo pertanyent à la ciutat de objecte que'ns inclina al amor. Bonum, i. | Bien.

Baya. Bayann. Baianus. Utilitat, benefici. ítew. Commodum, bonum, i, be-


BAY ART. m. Instrument format de tres ó quatre neficium, ii, utilitas, atis.

pofs en quadro sobre dos barras llargas que surten BÈ. adv m. Bectament, ab acert, Bien. Recte,
à cada cap, y serveix pera portar à brassos mate- probè, probiter. Degudament. Debidamenle, bien.
||

rialsper edificis y altras cosas. Angarillas, andas. Ritè, ut decet, ut par est. || Felisment. FefemeHíc,
Ancera, x, geslatorium, ii, tabulatum, i. Lo del ||
bien. Felicilèr ||
Mòlt, y així 's diu: estudiar, menjar
tabernacle pera portar imatges. Andas. Tensa, íb. BÉ. Bien, mucho, grandemente. Multúm, multoperè,
feraculum. i. magne. ||
Còmodament, com: ja esticb bè. Bien.
BAYEROLA. ant. abellerol. f. || bürinot. 1. Commodè. ||
Oportunamenl,com: veniu bé. Oportuna-
BAYETA. Drap fluix de llana,
f. regularment de menle, bien. Opportunè, apte, per tempus. || Bastant,
una cana de amplària. Bayela. Textum laneum cirra- com: BÈ ho dóna à enténdrer. Bien, bastanle. Satis,
tum, laneus pannus cirralus. pi. Se pren per lo dol ||
sané. De bon gust, com: en tal casa menjan bè.
II

y draps dels túmbols Bayelas, míos. Panni lúgubres. Grandemente, bien. Bene. Ja, com: bè fa prou, Ya, jj

FLUIX COM I,* BAYETA, fr. Denola .sér tma persona bien. Jam. Serveix pera concedir ó aprobar lo que
|j

mòlt fàcil é inconstant. Vekla Imbecillis. altre diu. Bien. Quidem, eliam, utique. interj. de ||

BAYETÓ. m més basta y estreta.


La bayela despreciab que's dóna à enténdrer que no's fa cas ó
Bayelon, Iwqm». Textum laneum cirratum et rude. nos creu lo que diuhen. Bien, ya, Yah. interj. de ||

BAYLE. m. batlle. enuig ó amcnassa. Bien, bien està. Bene, sat est. [|

BAYLET. m. Noy que serveix als pagesos pera De bona gana, com: jo bè ho faria, però temo. Bien,
portar recados als mossos del camp etc. Mochil y en de buena gana. Libehter, ultrò.||
Desprès de negació
a-lgunas parts molril. Operariorum famulus. denota apenas, com: no bè 'm vegeren, quant vinge-
BAYLIR. v. n. regir, gobernar. ren à obsequiarme. Apenas, no bien, asi que, luego que
BAYNA. f. VEYNA. yix, statim, mox. || interj. iroa. Malo. Malúm. ||
Junt
ns BE DICCIONARI BE
ab lo verb sér, li aumenta la afirmació, com: bè es FÉS BÈ Y NO FASSAS MAL, QUE ALTRE COSA NO't CAL.
veritat. Bien. Sanè, profeclò, certè. ||
Anteposada als ref. Anar à que Dèu ajudarà. Al homhreino-
bon fi,

verbs ab que's junta, lo mateix que certament, com: cente Dios endereza la simiente. Simplicitas justorum

ell BÈ ho diu. Bien, ciertamente, seguramente. Certè, dirigit eos. Qui ambulat simpliciter, salvus erit.

enim verò, equidem. FÉS BÈ Y NO MIRES À QUI. ref Enseoya que '1 bè s'
BÈ, BÈ. int. Denota amenassa. Bien, bien,ya, ya. ha de fér sens fi particular. Haz bien, y no cales ó no
Jam, jam. Denota que à algú li serà perjudicial lo
!|
mires d quien. Omni petenti indiferenter tribue.
no voler seguir lo consell que se li dóna, com: bè, bè LO BÈ LI VE PER UNA CANAL. exp. fam. Poudera la
ell se'n penedirà. Bien, bien. Bene est, bene habet. de algú, que treu profit fins de las cosas de
felicitat

BÈ CANTA MARTA DESPRÈS DE FARTA. fr. tCr. Que ab que semblava impossible. La perra le parirà lechones.
lo ventrell ple 's fan millor las cosas. Omnia ei feliciter cadunt.
BÈ ó MAt 6 MALAMENT. Do qualscvol manera. Bien LO BÈ Ó 'l mal la SALUT A LA CARA 'l TRAU. ref.
ò mal. Bene aut malè, quoqumque modo se habeat, Dóna à enténdrer queia cara denota la salut. El bien
jure, an injuria, quidquid eveniat. ó el mal à la cara sale. In frontibus animi indicia
BÈ TEMPRAT. lOC. ant. AIXERIT, DE BON HUMOR. praelenguntur.
BÈ ó MÒLT BÈ LI ESTÀ loc. Denota que algú tè me- LO FÉR BÈ MAY SE PERT. loc. Hacer Mcn nunca se
rescut lo que pateix Bien empleada, le estd muy bien. pierde: siembra beneficiós para recoger frvto de buenos
Meritò, jure illi accidit. oficiós. Mefere fructum ut possis, beneficium serè.
BÈ ó MÒLT BÈ VA. loc. iron. Ccnsura la disposició Qu» bene tufacies, semper bene facta manebunt.
qne'ns sembla desproporcionada. Buena va la danza. MÉS AVIAT SE SAP LO MAL QUE 'l BÉ. fr. Dòna à en-
Heu quam bene geruntur omnia. téndrer que mès aviat se saben las cosas malas que
BÈ QUE, ó A BÈ QUE. m. adv. Eucara que. Aimque, las bonàs. El bien suena y el mal vuela. Mali fama ad-
bien que. Quamvis, etiamsi volat cito.
AHONT VAS BÈ? AHONT MÈs NE SÉ. Fcf. Denota que MÉS BÈ. expr. adverbial de preferència, lo mateix
'1 medi mès segur per aumentar lo caudal es fér que abans. Mas bien, àntes. Imò, potius, citius.
bon us dels diners. Dinero llama dinero. Pecunia pe- MÒLT BÈ. m. adv. Francamente, muy bien. Optimè,
cuniam parit. mirificè.
AL BÈ BüscARLO Y AL MAI ESPERARLO, ref que s' euten NO 'S CONEIX LOBÈ FINS QUE ES PERDUT. JoC. El Mcn
en sòn sentit Al bien buscallo y almalesperatlo.
literal. no es conocido hasta queesperdido. Tunc denique bo-
Quaere bonum, fortisque malum operiare futurum. na novimus cum amisimus virtutem. Incolumeim
ANAR BÈ. fr. Denota que algun negoci prossegueix odimus, sublatam ex oculis quíerimus.
favorablement. A bum viento va la parva, andar de PER BÈ. m. adv. Ab bona intenció. Por bien. Inge-
ganancias. Prosperè agi. nuè, recte.
ANAR PER BÈ. fr. Trobarse millor lo malalt. Ir bien, QUANT TE viNGA BÈ. m. adv. Cuaïïdo te venga bien.
mejorar. Yaleo, es, melioresco, is, melius, se habere. Tum cum erit commodum.
ARA BÈ. m. adv. Lo mateix, suposat assó. Ahora QUI BÈ 't fara ó se n' ANIRÀ ó se't MORIRÀ, fr. Deuo-
bien, esto supuesto. Agedum, age verè, hoc posito. ta lopoch que solen durar los bens de aquest mon,
DEBÈABÈ. m. adv. Amistosament, de bonàs en y que 'Is desgraciats perden prompte à qui 'Is fà bè.
iondiS. De bien a bien, amigablemente. Grato animo, Quien bien te harà, q se te ira, ó se te morirà. Infausta
libenter, amicè. miseri sors; benefactorem ab sentem aut morluum
DE FÉR BÈ MAL NE PREVÉ. pcf. Dòua à enténdrcr la lugebis.
graningratitut dels homes que ordinàriament pagan QUI BÈ FÀ BÈ TROBA. loC. LO FÉR BÈ MAY SE PERT.
los beneficis ab malas obras y danys. Haz bieny QUI ESTÀ BÈ QUE No's MOGA. ref. contra qualsevol
guàrdate. Beneficia ingratitudine pensantur. mudansa que's proposa à algú, si ell creu que no li

ES BÈ. fr. Essazon, esjusto. Justum est. convé, respecte del estat en que's troba. Bien està
ES UN BÈ DE DÈu. fr. fam. Denota abundància de san Pedró en Roma. Marta, si bien estàs, no te muda-
alguna cosa. Es una bendicion. Largè, copiosè. ràs. Prsesentem fortunam boni consule.
ESTAR BÈ. fr. Tenir sòn menester. Eslarbien. Af- qui't vol MAL TE FARÀ RÍURER, Y QUI BÈ "t FARÀ PLO-
fluere commodis, divitiis, rebus familiaribus uti. ||
RAR, ref. Denota la utilitat de la correcció que co-
Tenir amistat ab algú. Estar bien con alguno. Optimè munment la dòna qui estima. Quien bien te quiere te

sibi cum aliquo convenire, concordissimè cum aliquo harà y quien mal reir: quien te dia la Mel te
llorar,
se habere. daràlamiel. Meliora sunt vulnera diligentis, quam
ESTAR MASSA BÈ.loc. fam. Deuota que algú abusa fraudulenta oscula odientis. Qui teflere facit, te sa-
del bè que tè, convertintlo en dany propi. El bien le né diligit ipse.
hace mal. Bona in contrarium vertit. SEMPRE Ó EN TOT TEMPS VE BÈ. lOC. DeUOta que lo
FÉR BÈ. fr. Afavorir. Hacer bien. Alicui benèface- útil sempre vebè, encara que vinga tart. Buenas son
re, bene de aliquo mereri. mangas despues depascuas. Munera quae dantur quo-
FÉa BÈ ALS DIFUNTS, fr. Hacer las honras, exequias, cumque tempore prosunt.
fummks. ímla facere, solvere, peragere. TENIR TOT LO BÈ DE DÈU. fr. Tenir en casa totas las
BEA CATALÀ. BEC 199
*:i
conveniéncias. Estar su casa como una colmena Bo- ostentator, pietatis larvam induens. ||
Qui porta hà-
norura glomi. bit de religiós sens regla fixa, ni víurer en comuni-
Y BÉ. Expresió pera introduhirse à preguntar al- tat, y també qui viu retirat. Beato. Pius, religiosus.
guna cosa. Y bieii. Quid igitur, quid ila. BEATUTXO. m. iron. hipòcrita.
BEABÀ. ni. Silabario. Syilabariuui, ii. BEAUMOIVTÉ8. ni. En los partits que hi hagué

BEARNÉS, A. adj. Lo natural de y lo pertanyent antiguament en Navarra, qui seguia lo del condesta-
à Bearn província de Fransa. Bearnés. Bearnis, bear- ble D. Lluis de Beaumon, cap principal de aquesta

nensis. facció. Beaumoutés. Bellomontanus, i.

BEA8SÉS. f. ler. HALETÀ. BEAUSOS. m. pi. Los habitants de Beausa, pro-


BEAT. m. BEÀTO. víncia de Fransa. Beausos. Yadicasses, ium.

UNGLAS DE GAT, Y CARA DE BEAT. ref. Reprèn als BEBEDÍS, sa. adj. Bo pera béurer. Bebedizo,
hipócrilas. ünas de gato y cara de bealo. Qui curiós bebedero, potable. Potabilis.

simulant, et bacchanalia vivunt. Pietatis facies, fe- BEBEDOR, a. m. y f. Qui beu mòlt. Bebedor.
rina Índoles. Potaior, polor, is, bibax, acis.
BEATA. f. Dona que ab hàbit religiós viu en la BEBEDORÀ8. m. aum. Qui beu ab excés. Bebe-
clausura ab regla ó sens ella. Beata. Pia, religiosa dor, beberron. Mullibibus, i.

foemina. ||
Dona que viu retirada en sa casa, ocu- BEBENDA. f. Lo gust dels licors. Sabor, boca,
pantse en obras de virtut. Beata. Pia foemina. [j
Dit embocadura. Sapor, is.

irònicament de la dona que afecta devoció. Beata, BEBENT. m. BEBENDA. II p. a. Bebiente. Bibens.
bealona, gazmona, gazmonera. Pietatis, probilatis si- BEBÍ. m. Tela de cotó que 's fabrica en Alepo.
mulalrix. Bebí. Tela gossypina ex Alepo.
BEATA FABiNEBA ó FALSA. Expresió coutra las do- BEBOTEJAR. V. a. fam. Béurer sovint. Bebor-
nas que afectan virtut y faltan à las sevas obliga- rotear. Potito, as, frequenter bibere.

cions. Beata con devocion las tocas bajas y elrabo la- BEBOTEJAT, DA. p. p. Beberroteado . Poltatus.
dron. In tus nero foris Cato. BECA. f Insígnia, faixa de panyo que usan los
BEATA si l' AMOa nom DESBARATA. lOC. fam. MONJA col-legials sobre de la cola ó manlo, encreuhada pel
DE SANT AGUSTÍ. pit y penjant per las espatUas. Beca. Trabea, ai. [1

BEATERI. m.Comunitat de beatas. Beaterio Plassa de col•legial. Beca. CoUegaí dignilas, munus.
Piarum foeminarum sodalitium, domus. BECABUNGA. f. Planta indígena que à mès de
BEATERIA. f. La acció de afectar virtut. Beate- la propietat pectoral tò la anliescorbülica. Verònica,
ria,gazmoneria, gazmonada. Simulata virtus, pieta- becabunga. Verònica, beccabunga, ae,

tis simulata; facies, frons. BECADA, f. Aucell de passada, menor que la


BEATET, A. m. y f. d. Bealito. Beatulus. perdiu, pardo, ab pichs lleonats, negres y blanchs,
BEATIFICACIÓ, f. Laacció de beatificar. Bea- bermellenchs per sobre y mès clars per sota ; 'i bèch
tificacim. Beatifícatio, nis, inbeatorum numero ads- llarch y la carn mòlt gustosa. Becada, chochaperdiz,
criptio. pitorra, gallina sorda. Rusticula, ae, gallinago, inis,
BEATÍFICAMENT. adv. m. teol. Ab visió bea- rústica perdix. La inclinació del cap envers lo
|j ter.

tifica. Beatifkamente. Beatificè. pit quant algú 's va adormint. Cabezada. Dormitan-
BEATIFICAR. V. a. Declarar lo Papa qne algú tis nulatio, nutamen. f. Lo menjar que 'Is aucells
gosa de Dèu, y se li pot donar cuito. Beatificar. In vells portan als del niu pera criaiios. Cebo de puja"
beatos referre, adscribere, in beatorum numero col- ro. Esca, ae.
locare, beatorum honores alicuidecernere. becada marina. Aucell de color un poch mès par-
BEATIFICAT, DA. p. p. Beatificado. Beatus, in do que'l de la Uebra, camas llargas, bèch mòlt prim

numero beatorum relatus. y un poch encorvat. Zazapito, chochaperdiz marina.


BEATÍFICH, ca. adj. teol. Lo que fa benaven- Rusticula marina.
turat. Beatifico. Beatificus. BAIXAR LA BECADA, fr. Rébrer socorro, particular-
BEATILLA. f. Espècie de tela fina y clara. Bea- ment si es repetidas vegadas. També s' usa ab lo
tilla. Tela lintea tenui ülocontexta. verb. ESPERAR. Venir el cuervo. Alimoniam accipere.
BEATÍ8SIM, A. adj. sup. Beatísimo. Beatissimus. BECADELL. m. Aucell mòlt semblant à la beca-
II
Tractament que's dona al Papa. Beatisimo. Beatis- da, però mès petit. Agachadiza, chochin, y becardon,
simus. p. Ar. Perdici similis avis.
BEATITUT. f. Tractament que's dóna al sumo BECAR. V. n. ter. Inclinar lo cap envers lo pit
Pontíüce. Beatuud. Beatitudo, inis. ||
benaventüran- qui s' adorm. Cabecear, dar cabezadas. Caput inüec-
SA. II
HIPOCRESIA. tere, somno gravari.
BEATO, A. adj. Felís, ditxós. Beato. Fèlix, BECARIA, f. ant. CA&NISSERIl.
beatus. || Lo sirvent de Dèu beatificat pel summo BECARRADA. PICADA. f.

Pontífice. Beato. Fèlix, beatus. ||


Qui s' exercita en BECAYNA. BACAINA. f.

obras de virtut. Beato. Pius, religiosus.


||
Qui afecta BECAYRE. m. ant. mús. beqüadbo.
devoció, Beato, haton, gazmono. SímolatoB virtulis BECEROLA8. f. pi. CARTA. 2.
200 BEF DICCIONARI BEL
BÈCH. m. En los aucells dos pessas mès llargas fér befa ó befas. fr. Burlarse. Mofar, escarnecer,
que amplas, de la mateixa naturalesa que la banya, befar. Irrideo, es, illudo, is.

y acompanya la boca pera agafar lo menjar y demés BEFABEMÍ. m. y


usos. Pico. Rostrum, i. [|
met. La extremitat de al- Befamí. m. Lo tercer signe de la música. 5e-
gunas cosas, com de la capa, mantellina, etc. Pico. fami. Tertium musica; signum.
Rostrum, i, àpex, icis. Lo broch dels gerros, por-
||
BEFAR. V. a. FÉR befas.
rons etc. Pico. Rostrum, i. met. La boca del home. ||
BEFARSE. V. r. mofarse.
Pico. Os, oris, bucca, ae. ||
boch. BEGUDA, Qualsevol licor f. pera béurer, Bebida.
BÈCH A BÈCH. m. adv. ant. cara a cara, Potio, nis, potus, us. 1| L' aliment que solen pèn-
BÈCHDE ANECH. lustrument de cirurgia, dit així per drer los traballadors de la terra entre 1' esmorsar
Instrumentum chirurgicum
la figura. Pico de anade. y '1 dinar. Bocadillo y bebida. p. Ar. Anteprandium
anatis os referens. refrigerium. ||
met. Mala notícia. Trago, jarope.
BÈCH DE cigonya ó DE GRUA. Instrument de cirugia, Amarus calix, haustus.

dit així per la figura. Pico de grulla, tirabala. Strom- beguí, na. m. y f. Secta herètica, que entre
bülcUS, i. [| AGULLAS DE PASTOR. altres errors assegurava que en aquesta vida se
BÈCH DE PARDAL. Instrumeut de cirurgia, dit aix podia arribar à tal perfecció, que s' obtingués la
per la figura. Pico de gorrion. Chirurgicum instru- impecabilitat, sens obligació de obehir à ningú.
mentum passeris rostrum referens. Aparegué en lo sigle xii y la condemnà Clement Y,
BÈcu GROCH ó MOLL. Qui ab facilitat se deixa en- Beguin. Beguinus, i. || Nom derivat de Lambert Be-
ganyar, ó diu lo que havia de tenir reservat. Pico gué que en 1707 fundà una comunitat de donas
amariUo, boquimuelle. Incautus, inexpertus, simplex. retiradas sens ningun vot solemne, y són lo mateix
CAüRER LO GROCH DEL BÈCH. fr. mct. Sér pcrspicàs que beatas. Beguina. Beguina, as.

y difícil de enganyar. Tener colmillos ó garrones, BEGUT, DA. p p. Bebido. Bibitns.


no ser de pico amarillo. Eraunctaï naris esse. ben begut. m. BORRATXO.
COP DE BÈCH. fr. PICADA. BEHIR. V. n. ant. obehib.
NO TENIR SINÓ BÈCH. fr. No Icnir sinó llengua. No BEIXIGA. f. ter. bufa.
tener mas que lengua ó pico. Multa cum minaris BEL. m. La veu de las ovellas, cabràs y bestiar
extricas nihil. semblant. Balido. Balatus, us, bee. || Trinch , so
iPENSAS QUE NO m' HA CAIGUT LO GROCH DBL BÈCH, prim, clar y violent de la campana. Tintirintin. Acu-
ó QUE SÓ DEL BÈCH GROCH? loc. mcl. fam. Dcuota que tus son us.
algú tè experiència pera no deixarse enganyar. No BELA. n. p. fam. de dona. Isabel, isabela. Eliza-
me mamo el dedo. ^Piensas que estoy con la leche en betha, se.

los labios? Nos ne bardi? BELABARQUi. m. Trepant ab un mànech en


poRTAULi AL BÈCH. loc. mct. Donap alguna cosa à figura de semicírcul, ab una empunyadura en que s'
algú tant explicada, que res li coste de enténdrer. apoya en lo pit. Berbiqui. Arcuato manubrio terebra.
Dar à alguno una cosa bien mascada. Praeparatam BELADOR, A. m. y f. Qui bela. Balante. Ba-
rem alicui exhibere. donarli mastegat. 1|
lans, tis.

TRAURER DEL BÈCH. fr. mct. fam. Fér dir ab manya BELAR. V. n. Fér bels. Balar. Baló, as; y quant
à algú lo que no volia. Sacar el alma de pecado. As- es ab freqüència. Balitar. Balilo, as.
tutia aliquid ab aliquo extorquere. BELEA. f. ant. y
BECO. m. FONDISTA. BELESA. f. ant. BELLESA.
BEDEAR. v. n. ant. badallar. BELETA. n. p. fam. de dona. Isabelica, belilla.

BEDELÍ. m. Espècie de cotó que ve de Llevant. Elizabetha, se, Isabellula, se.

Bedelin. Gossipinum, i. BÉLGIGH, CA. adj. Natural de Bèlgica. Belga.


BEDELIÓ. m. Goma-rehina de color gris, de un Belgicus, belga.
vert rogench mès ó ménos transparent, bastant BELIAAL. m. ídol dels Ninivitas ó Sídónís. Be-
compacta; de un olor de mirra mès ó mènos percep- lial. Bellia, a;, bellial.

tible, de sabor fort mòlt amarch. Bedelio. Bedelli- BELITRALLA. f. ant. Conjunt de pobres. Pobre-
iras, i. teria. Mendicorum copia, paupero multitudo. Con- [1

BEDELL. m. VEDELL. PORTER. junt de pícaros. Picaresca. Improborum, nebulo-


BEDOLL Ó BEDULL. m. ABEDULL. num coetus.
BEDUHINS. m. pi. Los àrabes sectaris de Alí. BELITRAMENT. adv. m. Mendigando, con men-
Beduinos. Beduini, orum. diguez. Mendiciter.
BEELFEGOR. ídol dels Madianitas y Moabitas. BELITRARIA. f. ant. Mendicitat. Gallofa, men-
Beelfegor. Beelphegor, is. |) príapo. diguez. Mendicitas, atis.
BEELZEBUB. m. Dèu dels Filisteus y príncep BELITRE. m. Yil, dolent. Belitre, bribon, picaro.
dels dimonis. Belcebú. Beelzebub. Balalro, nis, improbus, i, homo tressis. ||
ant. Pobre,

BEFA. f. Burla. Befa, escarnio, alicaniina. Irrisio, vagamundo, que demana caritat sens necessitat. Ga-
nis, ludibrium, ii. Uofero, gallofo, belitre. Mendicus, vagamundus, i.
.

BELL CATALÀ. BEN 201


BELITREJAR. v. n. ant. Demanar caritat los DIR BELLESAS. fr. mel. Parlar ab gràcia. Decir be-
vagamundos. Gallofar, pordiosear. Mendicato vivere, llezas. Concinnè loqui.
sorbillo victitare. BEL-LICÓS, A. adj. V amant de la guerra. Be-
BELL, A. adj. Herniós, bonich, primorós. Bello. licoso, guerrera, marcial. Bellicosus, belliger, pugnax.

Bellús, pulcher, venuslus. ||


Bó, apte, à propòsit. Be- BELLÍSSIM, A. adj. sup. Bellísimo. Pulcherri-
llo. Aptus, idoneus, coraraodus, ||
Excel•lent, com: mus, venuslissimus, elegantissimus.
BELL enteniment. Bello. Praístans, eximius, pra^cla- BELLÍSSIIVIAMENT. adv. m. Perfeclíssimament
rus. II
Mòlt ó gran en sa línea com, un bell tros, I
en sa línea. Bellisimameute, divinamente, grandemen-
una BELLA, estona. Bello. Magnus, multus. Agrada- 1|
te. Pulcherrimè, perbellè, divinitüs.
ble. Bello, agradable, eleganle. Goncinnus, venustus. BELLOR. f. ant. BELLESA.
I
S' usa pera donar mès forsa à la expressió sin- BELLOTA. f. ter. AGLÀ. 1. 2.
gularisant la cosa, com: estar à la be lla. vora, al bell BELLOTA MARINA Ó DE MAR. COUXa qUC tè diuS UU
cantó, etc. Mismisimo. Ipsemel. ||
Net, pur, clar, peix, espècie de óstia de mar. Bellota marina, bala-
com: aygua bella. Limpio. Purus. ||
iron. com: bell no, folada. Glans marina.
estafa, Bello, bueno. Pessimus. PLEGAR, RECULLiii BELL0TA5. Bellotcar, rccoger bello-
BELL ACUDIT, cxpf. íron. Lbida gràcia, que grada! tas. Grlandes coUigere.
Quam bellèl BELLOTER. m. ant. Arbre que fa bellotas. Be-
À. bell ULL. m. adv. A bulto, sens pesar, mesurar llotero, glandifero. Quercus, us, glandifer, i, arbor
ni contar. A ojo, à bulto. Nullo pondere, nuUa men- glandifera. ||
m. ant. Qui cull ó tracta en bellotas.

sura, prudenli aïslimatione. Bellotero. Glandarius, ii. Lo temps decullirlas. Be-


||

AL BELL DEVANT. m. adv. Freuie por frcnte , à la llotero. Glandium seges, tempus. L' alsinaren que ||

misma frente. Ex adverso, é regione. s' engreixan los porchs. Bellotero. Quercetum, i.
METBERÓ POSAtt EN BELL. fr. ant. Posar en clar. Poner BELLUGADISSA, f. Multitut que's mou à un
en limpio ó en claro. Apertum perspicuura reddere. mateix temps. Hormiguero, hervidero. Ebullilio, nis,
PER SA BELLA CARA. m. adv. Por su bella cara. Im- aislus, us, aífluentia, ai.

meritò BELLUGADOR, A. m. y f. béllügdet. 1.

BELLAGAMENT. adv. m. Picar amente, hellaca- BELLUGAR, v. n. Posar en ^loviment alguna


menie. Subdolè, nequiter. cosa, y mès pròpiament la multitut de gent ó ani-
BELLACO, CA. adj. Dolent, pícaro: s' aplica mals. També s' usa com recíproch. Hormiguear, bu-
à las personas yà las cosas. Bellaco. Pellax, pravus, llir, rebullir, remecerse. Formico, as, scaleo, cieo,
versutus. ||
Bellaco. Astutus, callidus. es.
BELLACÓ, NA. m. y f. aum. Bellacon, bellacona- BELLUGO, f. BELLUGiDISSA. ||
ter. BELLUGÜET. !•
zo. Improbissimus, pessimus, nequissimus. II
Peix bermell ab clapas negras que vola per algun
BELLADONA. f. Herba ab que las damas italia- espay. Milano. Milvius, ii, milvus, i, milvago, inis.

nas se pintavan la cara. Sas tavellas són venenosas. BELLUGUET. m. Se diu de la persona inquieta
BeUadona, belladama. Belladona , ac, solanum le- ó revoltosa. Bulle bulle, argadillo,zarandiUo, ardilla.
Ihale. Ardelio, nis, irrequietus, i, negotiosus homo. || Las
BELLAMENT, adv. m. Perfectament en sa línea. ametUas de la arracada, ditas així per causa del mo-
Bellamente. Bellè, pulchrè, egregiè. viment. Almendra, perilla. Adamas amygdali figuram
BELLAQUERIA. f. Dolenteria. Bellaqueria, be- referens.
llacada. Yersutia, vafrilia, ai. ||
Astúcia, sagacitat. BELLULL. adv. ant. A ull, à discreció de algú.
Bellaqueria. Yersutia, soler tia, aï. A ojo. Alicujus arbitrio.
FÉR BELLAQBERiAs. fr. Bcllaqucar, picardear. Fla- BÉLUA. f. ant. BÈSTIA.
gitiosè, subdolè agere, vivere. BÉM. adv. Lo mateix que bè me: Bien me. Bene
BELLAQUET. m. dim. de bellaco. Bellacuelo. mihi.
Solers, astutus. BEMOLL, ra. Tercera propietat de la música,
BELLCAIRE, f. Vila en Fransa ahont se fa la fira quant comensa per la clau de re fa uf, y es una mit-
de santa Magdalena. Belcaire. Bellicadrura, i. En [|
ja veu entre '1 punt à que s' aplica, y 1' antecedent:
Barcelona fira de roba vella que's fa tols los dias en se diu així perquè sona mès suau. Bemol. B molle.
lo passeig Nou, ó de S. Juan. Baratillo. Locus ubi mús. Una b que denota que
II
la veu déu baixar mitj
scruta venalia fiunt. punt. Bemol. B molle.
BELLEA. f. ant. y BEMOLLAR. V. n . mús. Fér bemolls. Abemo-
BELLESA, Herraosura. Belleza, y beldad. Sols
f. lar. Yocem semitono demissara edere.
se diu de las donas pera ponderar sa hermosura. BEMOLL AT, DA. adj. Lo que tè bemolls. Bemo-

Pulchritudo, inis, venustas, atis, lepos, oris. ||


Pri- lado. Multiplicala. B molli constans.
mor, elegància Belleza. Elegantia, se, pulchritudo, BEN. adv. m. Que s' anteposa al adjectiu y li
inis. Abundància. Abundància, bendicion. Copia, ai,
[|
dona forsa de superlatiu, com: ben sabi. Bien, muy.
largitas, atis, abundantia, ai. U Adorno. Ornato, be- Maximè, valdè, admodúm, apprimè, longè. Lo ma- ||

lleza. Lepos, oris, nitor, is, ornamenlum, i. teix que bè com: ben segur elc. Bien. Yaldè,perqu;im

TOMO I. 27
202 BEN DICCIONARI BEN
BEN AFORTUNAT, DA. adj. Dítxós, felís, aforlunat. BENEFACTOR, A. adj. Qui fà bè. Bienhechor,
Bienavenlurado, afortunado. Fortunalus, felix. bene fico. Benefactor, beneíicus homo.
BEN BÈ. adv. m. Muy bien. Optimè, egregiè. BENEFICÈNCIA, f. La virtut de fér bè. Benefi-
BEN FÉT. loc. ab la qual s' aproba alguna cosa. cència. Benificentia, ie. \\ Liberalilat. Liberalidad, be-
Bien hecho, bravo, escelente. Pulchrè, bene, recte, neficència, largueza. Largitas, liberalitas, atis.

BEN HAJA. int. que expressa desilj de algun bon BENEFICENTtssiM, A. adj. sup. Beneficentisi'
succés. Bien haya, feliz, dichoso. Felix. mo. Beneficenlissimus.
BENA. f. VENA. BENÉFICH, CA. adj. BENEFACTOR.
BENA DE FERRO. aut. La llauua de las rodas dels BENEFICI, m. Favor, mercè. Beneficio. Benefi-
carruatges. Calce, calzo. Contus, i. cium, ii, benefactura, meritum, i. H Lo bè que's reb.
BENAURAT, DA. adj. ant. benayentdrat. Beneficio. Benefactura, i, beneficium, ii. [|
Adob de
BENAUYRANSA. ant. bénavibansa. las terras y plantas. Beneficio. Cultura, se.
I
Proflt,
BENA VENIR. m. ant. BÈ, utilitat, utilitat. Beneficio. Fructus, us, utilitas, atis, commo-
BENAVENTURADAMENT. adv, m. y dum, i.
II
Adquisició de empleos per medi de diner.
BENAVENTUROSAMENT. adv. m. Ab felicitat. Beneficio. Munus pecunia obtentum. Cessió de crè- ||

Bienaventuradamente, felizmente, dichosamenle. Felici- dits per mènos de sòn valor. Beneficio. Sors, census
tèr, faustè, fortunatè, venditio minori pretio. || Dret de algú per lley ó pri-
BENA VENTUR ANSA. f. La glòria del cel. Bie- vilegi. Beneficio. Beneficium, ii, jus lege vel privile-
navenluranza. Beatitudo, inis, glòria, se. ||
Felicitat, gio datum. La entrada ó producto de alguna fun-
II

prosperitat. Felicidad, dicha, fortuna, bienaventuran- ció à favor de algú. Beneficio. Beneficium, ii. (j Deitat
za. Felicitas, atis, fortuna, ai, res secunda. |j
pi. Las que adoraren los pagans. Demócrito no regoneixia
vuyt felicitats que manifestà Gristo als seus deixe- altre deitat que '1 benefici, y la pena ó traball. Be-
bles, Bienavenluranzas. Beatitudo, inis, neficio. Beneficium, ii. |1
Lo dia de funció dramàtica
BENAVENTURAT, DA. adj. Qui gosa de Dèu mès personal, y lo que produeix, que 's concedeix
en lo cel, Bienavenlurado. Beatus, coelestis. ||
Afortu- per torn als cantors, actors, maquinistas, etc. Benefi-
nat, ditxós, felís, Bienavenlurado, afortunado, ventu- cio. Beneficium, ii. compuls; lo de las ordes mili-
||

roso. Fortunalus, felix. || iron. Massa senzill, ximple. tars que per sòn petilíssira valor s' arrivà à unir é
Bienavenlurado, bendilo. Simplex. incorporar. Se deya compuls per que pera servirlo 's

BENAVENTURÓS, A. adj. ant, BENAVENTURAT. compel-Iia als religiosus. Beneficio. Beneficium, ii.

BENAVIRANSA. f, anl, bbnaventuransa. BENEFICI CURAT. Lo que posscheixen los rectors, 6


BENA VIRAT, DA. adj. ant, y 'Is que tenen cura de ànimas. Beneficio curado, cu-
BENAYUNTURAT, DA. adj, ant. benavïnturat, rado. Parochi beneficium.
BENCH.Ï. Planta que's fà entre 'Is blats, defuUas BENEFICI ECCLESiÀSTicH. Càrrech ú ofici en la iglé-

pelilas y tendras, mòlt gustosas pera menjar com sia, que's confereix canònicament, y 's diu simple
ensiam, Colleja. Silvestris lactuca. perquè no tè obligació de cuydar de las ànimas à
BENDAR. V, a, ant. envenar. diferència del curat ó rector. Beneficio eclesiastico.
BENEDICCIÓ, f. La acció y efecte de benehir. Ecclesiaslicum beneficium.
Bendicion. Benedictio, nis, benedictum, i. Acla- \\ BENEFICI DE CESSIÓ, com. Dret dels acrehedors so-
mació festiva. Bendicion. Acclamalio, nis, plausus,us, bre 'Is bens del que ha quebrat. Beneficio de cesion.
DONAR LA benedicció, fr. Bcnchir ó desitjar tot bè Gessionis beneficium.
à algú. Echar la bendicion. Benedico, is, fausta pre- BENEFICI DE INVENTARI. foT. Herèucia ó acceptació
cari. I
met. Abandonar algun negoci. Echar la bendi- de ella ab benefici de inventari: de modo que no 's
cion. Yaledico, desero, is. pót obligar al hereu à pagar mès deutes de lo que
ES UNA benedicció DE DEU, fr. Pondera la abundàn- permet la herència. Beneficio de inventario. Haeredi-
cia de alguna cosa. Es una bendicion. Faustè, abun- tatis aditio,jure debita supra eam nou exhibendi.
dè, feliciter. BENEFICI DE PATRONAT. Beuefici que '1 dóna algun
fruït de benedicció. Fill de llegítim matrimoni. particular per dret de patronat. Beneficio depatrona-
Fruto de bendicion. Filius legitimus, to. Beneficium juris patronatus.
BENEDICTA. f. Herba. VALERIANA. |1
farm. Con- A BENEFICI, m. adv, A FAVOR,
fecció de herbas y arrels purgants mesclada ab mel. BENEFICI ADOR, A. m, y f. Qui beneficia. J5e-

Benedicla. Benedicta, ai. |1


Nocturno del reso en ala- neficiador. Benefactor, is,
bansa de la Mare de Dèu. Benedicta. Benedicta, ai. BENEFICIAL, m. Pertanyent al benefici ec-

benedictí, na. adj. Lo que pertany al orde clesiàstich. Beneficial. Beneficiarius, ii.

de sant Benet. Benedictino. Benedictinus. BENEFICIAR. V, a. Fèr bè. Beneficiar. Benefa-


BENEDICTINA, f. Orde de sant Benet; es anti- cio, is. II
Millorar una cosa, férla fructificar. Benefi-
quísima y està dividida en mòltas congregacions. ciar. Colo, excolo, is. Yéndrer en benefici ó à profit.
II

Benedictina. Sancti Benedictí, benedictinus ordo. |1


Vender a buen precio. Commodè, utiliter vendere,
Monja de St. Benet. Benedictina. Ordinis benedic- BENEFICIARI, A. m, y f. üsufructuari. Benefi-
'

lini monialis, ciario. Beneficiarius, ii.


.

^ BEN CATALÀ. BEN 203


BENEFICIAT, DA. p. p. Beneficiado . Excilltus. BENEYTERIA. f. Senzillesa mòlt gran. Sencillez

lu. Qu' <Jh'ò benefici ecclesiàsticb. Beneficiado. Simplicitas, atis.


II

Beneficiariíis, ii. BENEYTÍSSIM, A. adj. sup. Senzillíssim. Muy


BENEFICIÓS, A. adj. Ütil, profitós. Benejicioso, sencillo, sencillisimo. Simplicissimus
provechoso. Frucluosus, coraraodus, utilis, BENFER. v. a. ant. beneficiar.
BENEHIR. V. a. Consagrar, dedicar algunas BENFET. m. ant. benefici.
cosas ai cuito de la iglésia y utilitat dels fiels ab BENGALA, Regne en las Indias.
f. Bengala.
vàrias oracions y cereinónias: així 's diu: beneuirIu Gangetica tellus, bengale regnum. ||
Golfo de dit
aygua, una iglésia, un altar, etc. Bendecir. Benedico, nom. Bengala. Sinus gangeticus.
is, consecro, as. ||
Donar la benedicció 'Is pares als BENIFET. ra. ant. favor, benefici, prosperitat.
fills desitjantlos bí". Bendecir, echar la bendicion. Fi- BENIFEYT, A. adj. ant. Afavorit. Favorecido.

liis fausta precari, bene precari. |1


Parlant dels Protectus, fautus.
camps, armas, banderas, naus, etc. dir sobre aques- BENIGNAMENT. adv. m. Ab agrado. Benigna-
tas cosas certas oracions y ceremónias. Bendecir. menle. Benigne, comitèr, humanitüs.
Benedico, is, beneprecor, aris. [J
Alabar, glorificar, BENIGNE, A. adj. Afable, agradable. Benigno.
onargràcias à Dèu pels beneficis rebuts. Bende- Benignus, comis. Piadós. Benigno, propicio, piado-

i
||

r. Laudo, as, benedico, is, gratias agere. ||


Alabar so. Humanus, pins, lenis. ||
Trempat, suau, apaci-
las personas a qui 's desitja algun bè, com: be- ble. Benigno. Benignus, gratus, beneficus. ||
met.
NEHiR al Rey, als pares, etc. Bendecir. Beneprecari. BENEYT DEL CABÀS.
I)
Assistir Dèu à las criaturas, com: Dèu nos be- BENIGNÍSSIM, A. adj. sup. Benignisimo. Be-
NEHEscA à tots. Bendccir. Felices facere, ab optatum nignissimus.
exitum perducere, nobis Deum propitium esse. BENIGNÍSSIMAMENT. adv. sup. Benignisima-
BENEHIT, DA. p. p. Bendecido, bendito. Bene- mente. Benignissimè, perhumaniter.
diclus. II
adj. Consagrat. Bendito. Consecratus, be- BENIGNITAT, f. Afabilitat, agrado. Benignidad.
nedictus. Benignilas, comitas, atis. ||
Pietat, humanitat, con-
BENEMÈRIT, A. adj. Digne de alguna cosa. descendència. Benignidad. Benignitas, humanitas,
Benemérilo. Beneraeritus, merens. atis. II
met. Suavitat, temperament de la estació.

BENENANT. adj. ant. Afortunat, ditjós. Bienha- Benignidad. Benignitas, suavitas, atis, temperies,
dado, aforlunado. ||
rich. ei.

BENEPLÀCIT, m. Aprobació. Benepldcito. Be- BENINGANI. f. Fruyla que 's troba en la badia
neplacitum, i, consensus, us. || Permís. Benepldcito. de sant Agusti, y es de la magnitut de una llimona,
Venia, va. roja per fora y mòlt estomacal. Beninganio. Benin-
k VOSTRES BENEPLÀCITS É HONOR APARELLAT, fr. ant. ganius, ii.

Soy de V. alenwy segura servidor. Yoluntaten obse- BENIVOLENSA. f. ant. BENEVOLÈNCIA.


quens. BENJAMÍ, n. p. de home. Benjamin. Benjami-
AB BENEPLÀCIT, m. adv. Ab permís de algú. Con nus, i. II
met. Lo ó persona mès amada, per
fill

beneplàcilo. Cum venia. alusió à Benjamí fill de Jacob y de Raquel. Benja-


BENESTANT, adj. ant. y min. Benjaminus, i.

BENESTANZ. adj. ant. Qui se la passa bè. Aco- sÈR LO BENJAMÍ DE ALGÚ. fr. Sér preferit en la es-
modado, acaudalado, opulenlo. Locuples, dives. timació. Ser el ojo derecho, el benjamin, el oislo. Om-
BENESTAR, m. COMODITAT, CONVENIÈNCIA. nium carissimum alicui esse.
BENET. n. p. de home. Benito. Benediclus, i. BENJUHI. m. Goma pudenta, asafétida' que 's

BENEUYRAT, DA. adj. ant. BENAVENTURAT. creu destil-larse del lasserpici. Benjuí, asafétida.
BENEVENIR. m. ant. bè, utilitat. Làser, is. [j
Espècie de goma ó resina excel-lentque
BENÈVOL, A. adj. Qui vól bè. Benévolo. Bene- vé de las Indias orientals, de la qual diu Terreros
volus. haver n'hi tres espècies totas diferents de la asafétida.
BENEVOLÈNCIA, f.
y Menjuí, benjuí. Benzuinum, i.

BENEVOLENSA. amor, bona vo-


f. ant. Afecte, BENPARLAT, DA. adj. Qui parla cortesament.
luntat. Benevolència. Benevolentia, aj, amor, is, stu- Bienhablado. Urbanus, comis.
dium, ii. BÉNS. ra. pi. Hisenda, patrimoni, riquesas. Con-
BENEVOLENTissiM, A. adj. sup. Mòlt benè- veniencias, bienes,haberes. Copia, va, bona, commoda,
vol. Benrvolentisimo. Benevolentissimus. orum, res, ei.
BENEYT, A. p. p. benehit. jj adj. benaventurat. béns adventicis. Los que adquireix lo fill en la

j!
m. Ximple. Bobo, sandío, modorro. Simplex, icis, pàtria potestat. Peculio, bienes adventicios. Peculium,
stolidus. ii, bona advenlilia.
beneytdelcàbas. Senzill, de poch alcans, innocent. BÈNs castrenses ó quasi CASTRENSES. Los que s'

Bendito , bienaventurado. Candidus , simplex. ||


De adquireixen per la milícia ó la toga. Bienes castren-
geni apocat que's presta lïicilment à tot quant se ses ó casi castrenses. Bona custrensia, aut quasi cas-
vól fér de ell. Juan lana. Pusillanimis, parvi, animi. trensia, castrense peculium.
204 BEN DICCIONARI BER
BÉNS DE FORTUNA. Bieucs dc fortutiü, ó temporales BENVOLER. m. Amor, carinyo, afecte. Bienque-
Fortuïta bona. rer. Dilectio, nis, benevolentia, sa. || v. a. Voler bè.
BÉNS DEL COMÚ. Los que pertanyen à un poble. Bienes Msúmo, as,
Apreciar, bienquerer. diligo, is.
concejiles. Reipublicae proventus, publicae possessio- BENVOLGUT, DA. adj. y
nes. BENYVOLT, A. adj ant. Apreciat, estimat de
BÉNS DEL FiscH. Los que pertanyen al Rey, Bienes tots. Bienqnisto, bienquerido, bien amado. Omnibus
del fisco. Ad fiscum spectantia bona. carus, acceptus.
BÉNS ESPIRITUALS. Los que pertanyen à la salut de BEQUADRO. m. Accident de la música que fa

la ànima. Bienes espiriluales . Bona spiritualia, su- natural lo punt que era bemoll 6 sostingut. Becuadro
pernaturalia. Bequadrum, i.

BENS FORALS, for. Los que, retenint lo senyor lo BEQUINOT. ra. ant. Naranjo, bobo, simplon.
domini directe, concedeix ab ells 1' útil à altre, pa- Plumbeus, ei, stupidus, i.

gantli alguna pensió annual. Bienes forenses. Foren- BERA. Pretèrit imperfet. ant. Rebia. Becibia. Re-
sia bona. cipiebat.
BÉNS GANANCiALs. for. Los adquipits durant lo ma- BERBENA. f. Herba medicinal comunment de
trimoni Bienes gananciales. Bona in matrimonio parta. una sola cama quadrangular, las fullas de dos en
BÉNS AGUTS Y PER HAVER. for. Los adquirits y 'Is dos à trets encontrats, las flors de un blau purpúreo
que poden adquirir. Bienes habidos y por haber.
's al extrem, ab quatre llavors llargarudas, formant
Adquisita et adquirenda bona. una panoUadeespigas. Yerbena. Peristereon, ei, ber-

BÉNS IMMOBLES, for. Las flncas. Bienes immuebles, bena, aj, sagmen, inis.
bienes raices, hienes sedientes, bienes silios, ó silos. BERBERÍ, na. adj. BERBERISGH.
Stabiliabona, immobilia, res, ei. BERBERIA. Costa de Àfrica. Berberia.
f. Barba-
BÉNS LLIBRES, for. Los que no estan vinclats. Bie- ria, a?.

nes libres. Immunia, libera bona, BERBERÍS. m. Espècie de esbarser; lo fruyt són
BÉNS MOBLES, for. Los adomos de casa. Bienes uns grans semblants als de la magrana, y '1 such es
muehles. Mobilia bona, supellectilia, ium, mobiles, eficàs contra las febras ardents del mateix nom.
moventes res. Agracejo, berberis, arlo, y bérbero ó bérberos. p. Ar.
BÉNS MOSTRENCHS. Los que per no tenir amo co- Oxiacantha Galeni, berberis, is. ||
Lo fruyt de ell.

negut, s' aplican al príncep. Bienes mostrencos. Va- Agracejina. Berberis fructus. ||
Confecció feta del
cantia bona. fruyt del berberis. Bérbero, berberis. Confectio ber-
BÈN6M0VENTS. ant. BÉNS MOBLES. beris fructus.
BÉNSPARiFERNALSÓ PARAFRENALS. LOS que pOfta la BERBERISGH, CA. adj. Natural de y lo que
dona al malrimoni fora del dot. Bienes parafernales pertany à Berberia. Berberisco, berberi. Barbariscus,
óparafrenales. Parafernalia bona. barbaricus.
BÉNS PROFECTicis. for. Los que adquircix lo fill en BERBITZ. f. ant. ovella.
la pàtria potestat ab los de sòii pare, ó que li venen BÉRBOL. m. vérbol.
pel sèu respecte. Bienes profedicios- Profeclitia BERBOLÓS. adj. ant. verbolós.
bona, peculium, ii. ||
Los que podia retenir y gosar BEECANCi. m. Pessa de cristall, marfil, plata,

à part la dona à diferència del dot y béns parafer- etc. que's fa rosegar à las criaturas quant han de
nals. Bienes pro feclicios. Receplitia bona. posar la dentadura. Chupador,solvito. Crepitaculum,
BÉNS SEHENTS, ant. BÉNS INMOBLES. i, crepundia, orum.
BBNS VACANTS, aut. Bienes vacantes. BERENA, BARENA. f.

BÉNS DE REBELLES Y ENEMiCHS. aut. Cert dret fiscal. BERENADA. BARENADA. f.

AB BÉNS Y PERSONA, expr. fam. Pera significar que BERENAR, m. y v. n. barenar.


algú concorre ab sos béns y persona per alguna co- BERGAMOTA. f. Espècie de pera rodona, de
sa. Conmi real y mi pala. Rata parte et labore. pell aspra, però de excel-Ient qualitat. Bergamota.
BENSTANT. adj. BENESTANT. Pirum bergomium. La perera que las fà. Bergamo-
,'!

BENVINGUDA, La enhorabona que's dóna al


f. te. Bergomia arbor. Tàbaco, pomada y altras cosas
||

que arriba ab felicitat. Bienvenida, parabien. De ad- incorporadas ab algunas gotas del such ó essència
vonlu gralulalio, faustus adventus, accessus. de bergamota. Bergamota. Succo bergomio conditum
BENVINGUT, DA. Qui arriba felisment
adj. perfusum.
ahont se desitjava. Bienvenido. Feüciler adveniens. BERGANT, A. m. y f. bargant.
BENVIST, A. adj. Qui té bona fama. Bienvislo, BERGANTADA. f. PILLADA, picardia.

hienquisto, bienconceptuado , bienopinado. Omnibus ac- BERGANTÍ, m. Nau de dos arbres y vela qua-
ceplus, gralus, probatus. drada. Berganiin. Mioparo, nis, viburna, 3e.

BERGANTINET. m. d. Bergantinejo. Phasellu-


BENVOLÉNCIA. f. ant. benevolència.
BENVOLENT, m. Qui vól bé. Bienqiierienle. Be- Ims, i.

nevolus, benevoleas. BERGÍNIA. f. ALBERGÍNIA.


BENVOLENSA. f. ant. benevolència. BERGINIERA. ALBERGINIERA. f.
BER CATALÀ. BES 205
BERIL. m. y vé. Bernardo ermilano, escila. Escilla, te, cancellus,

BERILL. m. Pedra preciosa transparent, de un i, y cilletum, i la closca ahont se recull.


vert baix. Berilo. Beryllus, i, hiacynthizon, enlis, BERNAT, BERNAT, ENDEVINA QUI
t' HA PEGAT. Joch

acroideSjis. de noys en que tenen tapat de ulls al que para y 'Is


BERILIÀ. m. Sectari de Berilo bisbe de Bosra en altres apartats; va un, li pega un cop y se'n torna,
Aràbia; deya que Cristo no havia tingui sèr de al- desprès va 1 que para y si endevina qui li ha donat

guna subsiància personal, fins que vingué al mon lo cop para aquest en lloch sèu, Adivina quien te dió
y que no tenia divinitat, sinó en quant lo pare habi- que la mano le corló. Profer, cajce puer, qui te per-
tava en ell, aniquilant la personalitat del fill. Ningú cusserit, ea.
'1pogué convèncer sinó Orfgenes que li feu confes- com dc scl polsadas de
BERNAT PESCAYRE. Aucell
sar la fé; encara que sembla no deixà del tot la he- bèch angulós, Uarch, dret, punxagut, la
llarch, lo
retgia, puix en un concili que hi hagué cent anys llengua molsuda, 'Is peus bermells, la cua blava
desprès, se troban alguns cànons contra ella. Beri- y'l ventre pardo Ileonat. Guardaria. Alcedo hispida.
liano. Beryllianus. II
Tarambana, de poch judici y formalitat. Tararira,
BERILIANA. Secta de Berilo y
f. lo pertanyent chorlito, tarambana, chisgaravis. Judicio praíceps.
à ella. Beriliuna. Berylliana, x. BERNAT PUDBNT. Insccte ab dos ordes de alas, las
BERLA. f. ESBERLA. superiors mès curtas que'l cos, color cendrós en la
BERLINA. f. Cotxe de dos assentos, dit així per part anterior, y de coure en la posterior: li agrada
que vingué de Berlin. Berlina. Rheda, le.
'1 blal; y la farina del gra que rosega, no fermen-
BERJAULA. TOXTA, XIMPLA, BABAHUA, PAVANA.
f. ta. Calapatillo. Cimei, icis.

BERLINGA. f. nàut. perxa. BERNIA. f. Burell, roba basta de llana. Bernia.


BERMELL. m. Roigmòlt encès. Rojo, bermejo. Pu- Hibernica endromis. || La capa de dita roba. Bemia.
nicus, i, rubeus, ei, ||
Dit dels ulls encesos per causa Endromis, idis, lacerna, ge.

del vi. Encandilado, encarnizado. Oculis scintillatus. BEROL. m. vEROL.


BERMELL CLAR. Lo quc uo es mòlt pujat. Rosillo. BEROLAR. V. n. VEROLAR.
Subrufus, subflavus. BERREGANT. m. aut. BARRAGAM.
PINTAR DE BERMELL. loc. Embermejar, embermejecer. BERRIT. m. Bram del brau y altres animals.
Rubefacio, is, rubrum reddere. Berrido. Mugitus, us.
TORNARSE BEiiMELL. fr. Manifestar la vergonya ab BERRUGA, f. Duresa que's fa com un gra regu-
aquest color en la cara. Embermejecerse. Erubesco, larment en mans las ó en la cara. Verruga, berruga.
is, verecundia suffundi. Yerruca, mymenia, ae, achne, es. ||
Girasol major
BERMELLEJAR. V. n. Tirar à bermell, ó ma- que cura las berrugas. Verrucaria, eliotropio, gira-
nifestarlo alguna cosa. Bermejear, rojear. Rubeo, es, sol mayor. Verrucaria, se.

rubesco, is. BERRUGASSA. f. aum. Verrugata. Yerruca ma-


BERMELLEIVCH, CA. Lo que tira à ber-
adj. jor.
mell. Berniejino, rojizo. Subrubeus, subrubens. BERRUGÓS, A. adj. Qui lè berrugas. Verrúgo-
BERMELLÓ. f. Rojor, color vermell. Bermejura. so, aberrugado. Yerrucosus.
Rubedo, inis, color rubeus. m. Pedra mineral, ber- \\
BERRUGUETA. f. dim. Verrugita, verrugilla.
mella y pesada, ab vetas de argenlviu; n' hi ha arli- Yerruca minor, acrotimium, ii, verrucula, aj. [(
ficial de sofre y argenlviu. Bermellon, minio, azarcon. Trampa que fan los fullers en lo joch de cartas.
Minium, ii, sinnabaris, is, rubriceta, ae, cinnabari. Fullero, berrequeta, verrugueta. Aleatòria fraus.

BERMELLÓS, A. adj. bermellench. BERRUSGA. ter. rapa. f.

BERNADET. m. TEIXIDOR. 2. Peix de mar sem- ||


BERSEGÚ. m. y
blant à una aranya. Cenlrina. Centrina, ai-. BERSEBÚ. m. BEELZEBUB.
BERNARDA. n. p. de dona. Bernarda. Bernar- BERTA. f. Blonda de una quarta de ampla que
da,aï. usan las senyoras unida al escot de la part superior
BERNARDÍ. n. p. de home. Bernardino. Bernar- del vestit y cau sobre '1 pit y espalllas en tota sa
dinus, i. circunferéncia. Berta. Fajnia sic dicta,
BERNARDO, A. m. y f. Religiós ó religiosa de BERTROL. m. Espècie de cove ab un filat en la
la orde de sant Bernat, liernardo. Bernardus, i, Ber- part estreta, de modo que entrant lo peix en las
narda, a). mallas, ja no pót surtir. Garlito, buitron; nasa. Nasa,
BERNAT, n. p. de home.
Bernardo. Bernardus, ae. mel. trampa.
II

i. II
Barra de ferro enganxada en la paret pera pun- cÀuRER AL BERTROL. fr. mct. fam. Càurer en algun
talar la porta,
y pera assegurar las taulas per sota. engany. Caer en el garlito. Illecebris capi, volupta-
Barrote. Ferrea vectis. ||
ler. balda. 1. tibus decipi, teneri.
BKRNAT iiermitA. Peix, quc busca una petxina ó BÈS. m. y
closca vuyda, proporcionada à sa magnilut, s' apo- BESADA, f. Pató, r acte de besar. Beso. Oscu-
senla en ella, y quant ja no hi cap, ne busca allra lum, i, bascium, suavium, ii. abedull. ant. Lla-[| |I

major, y així va do closca en closca segons li con- bi mòlt abultat. Bezo. Labrum prominens. ()
Lo de
206 BES DICCIONARI BES
agrahiment. Buz. Osculum, i. ||
m. pi. béns. BESGOLLUT, DA. adj. Qui tè mòlt gros lo bes-
BESADOR, A. m. y f. Qui besa. Besador. Exos- coll. Pescozudo. Collo torosus.
culator, osculator, is. ||
Qui es mòlt amich de besar. BESGOMPTARSE. V. r. Equivocarse en lo con-
Besador, besucador. Suavio, nis. tar. Errar la cuenta. In supputationibus erraré. \\
En-
BESAMANS. m . Celebritat en que's concorre à ganyarse, equivocarse ab alguna altra cosa. Enga-
besar las mans Rey y personas reals. Besamanos.
al narse, equivocarse. In aliqua re erraré, labi, falli,

Publica manus Modo de saludar cor-


regia? osculati. [J
decipi.
tès aportant la ma dreta à la boca y aparlantla una BESGOMPTAT, DA. p. p. Errado. Erratus.
ó mès vegadas. Besamanos. Ad os admola manu sa- BESGOMPTE. m. Equivocació en lo contar. Tra-
lutatio. bacuenta, yerro de cuenta. Calculi, computationis,
BESAMENT. m. ant. BES. supputationis error. ||
met. equivocació. |1
Lo que's
BESAN. m. ant. besant. fà maliciosament en un compte. Gabarro. Supputa-
BESANCA. f. ÀNCà tionis vitium, fraus, dolus.
BESANT, f. ant. Moneda antígua de or de 24 BESGUYT. m. Pasta de farina, ous y sucre. Biz-
quilats, que fou fabricada per los emperadors de Bi- cocho. Dulciarius panis. ||
pàmpol. ||
galeta. || adj.
sancio, vuy Constantinopla. En sòn valor varia mòlt. BESCUYTAT.
En Jos sigles xiii y xiv valia tres sous cuatre diners BESGUYTADA. f. Sopa de bescuyts ab llet. Biz-
barceloneses. Besan, besante. Bisantina moneta. ||
cochada. Lactea oíTa ex dulciario pane.
Altra moneda de plata, que circulava en Yaléncia, BESGUYTAM. f. Provisió de bescuyt. Pan tica.

en temps de Jaume 11; valia 2 vintidosos y 16 ras. Biscocti panis copia.


Besante. Valentina moneta. BESGUYTAR. v. a. Recóurer lo pa pera que 's
BESAR. V. a. Tocar ab los llabis alguna cosa en puga conservar millor. Bizcochar. Panem biscoquere,
senyal de amor ó reverència. Besar. Osculor, deos- iterum, denuò coquere.
culor, aris, oscula figere, imprimere. I
Quant es re- BESGÜYTAT, DA. p. p. Bizcochado. Biscoclus.
petidament. Besucar. Perbasio, as. [j
met. Dit de las BESGUYTELLA. Espècie de rosquilla de dos
f.

cosas inanimadas que's tocan ab altras. Besar. Sese ovals units quasi en forma de uUeras. Bizcotela.
altingere, pertingere. Dulciarii crustuli species.
BESAR LOS PEUS ó LAS TREPiTjADAS. fr. mct. Besar BESGUYTER, A. m. y f. Qui fà ó ven bescuyts.
la tierra que otro pisa. Alterius vestigia revereri, m. Eyna
Bizcochero. Buccellorum pistor, venditor. ||

osculis signaré. que serveix pera posar bescuyts. Bizcochero. Buc-


BESAR LO SAGELL. Scuyal dc acatament que 's feya cellorum plenum dolium.
al rébrer carta de algun rey ó príncep. Besar elsello. BESGÜYTET. m. dim. Bizcochito. Dulciaria
k BESAR. m. adv. nàut. Fins à tocarse. A besar. crustula.
Úsquedumcoeant. BESET. m. d. Besico, besito. Basiolum, suavio-
BESARSE. V. r. Besarse. Se invicem osculari. || lum, i.
Ensopegar de cop una persona ab altra. Besarse. Co- BESETS DE MONJA. f. tCr. FANALS.
Ilido, concurro, is. BESNÉT, A. m. y f. Fill ó filla del nèt ó néta.
BESAT, DA. Besado. Osculatus. ||
Dit de la part Biznieto. Pronepos, otis, proneptis, is.

del pa que per havérse tocat ab altre queda poch BESNETOLÍ, na. m. y f. Fill del besnét ó besné-
cuyt. Suegra. Extrema libi. ta. Tartaranieto, chosno. Trinepos, otis, trineplis, is*

BESAVI, A. m. y f. Pare ó mare del avi ó àvia; BESNEULA. f. Herba ramosa, las camas vuydas
es lo tercer grau de parentiu directe. Bisabuelo, se- y peludas, fuUas llargas en figura de llengua de gos;
gundo abuelo, bisabuela, segunda abuela. Atavus, la florde una pessa en forma de embut, y la arrel
proavus, i, proavia, a;. negra per fora y blanca per dintre; entra en la com-
BESGAMBRA. f. NECESSÀRIA. posició de las píndolas contra la tós maligna. Ci-
BESCANTAR, v. a. Desacreditar. Denigrar, dis- noglosa, lengua canina, ó de perro. Cynoglossum,
famar, zaherir. Obscuro, as, differo, ers, alicujus cynoglossus, i,sublabium, ii.

famam imminuere. BESOTEJAR. Fér freqüents besos. íesM-


v. a.

BESGARSE. v. r. albergarse. quear, besucar. Perbasio, as, crebra dare suaviola.


BESCARSi. f. bergansí. BESSAGH. m. Alforjas de cuyro. Bizazas, biazas>
BESGOLL. m. La part posterior del coll. Pescue- bisazas. Bulga;, arum, coritus, i.

zo, cerviz, cerviguillo, pestorejo. Collum, i, cervix, BESSÓ, NA. m. y Lo germà ó germana de un
f.

icis, sinciput, ipitis. mateix part. Mellizo, gemelo. Gemellus, bignus, i.


BESGOLLADA. f, Cop al bescoll. Pescozon, pes- BESSOGNA. ant. urgència, necessitat.
f.

cozada, pestorejon. Alapa, sa, colaphus, i. BESSOGNAR. V. n. ant. necessitar.


BESGOLLÀS. m. aum. Gran bescoll. Granpes- BESSOGNÓS, A. m. y ant. menesterós, neces- f.

cuezo. Cervix torosa. sitat.


BESGOLLEJAR. V. a. Dar fescozones. Cervicem BESSOGON. m. ant. menester, necessitat.
percutere. BESSONADA, f. Part de dos germans. Mellizos,
BES CATALÀ. BEÏ 207
gemelos. Gemelli, orum. BESTIAR CABRiuó CABRUM. Gonado cabvio. Caprinum,
BESTART. ni. AVUTÀRDA. caprigenum pecus.
BÈSTIA, f. Animal irracional, majorment de BESTIAR DE CERDÀ. Tocinos, gunüdo decerda. Porci,
quatre polas. Jkslia, brulo. Jieslia, ce, pecus, udis, orum, sues, uum.
brutum, i, || mel. Persona ruda. Beslia, brulo. Bar- BESTIAR DE LLANA, Ganado lanav. Oves, ium, pe-
us, ineptus. cus, oris.

BÉSTU ASSENYALADA. Se dlu de la persona contra- BESTIAR GROS. Lo que's compon de caps majors,
feta y dolenta. Hombre semlado. Natura) vitio sig- com bous, mulas, eugas, etc. Ganado rnayor, Ar-
natus. mentum, i.

DE BÈSTIA ASSENYALADA LIBEBA NOS, DOMINK. fr. met. BESTIAR MENUT. Lo que's compou de caps menuts,
fam. ab que's denota que 'Is contrafets acostuman com ovellas, cabràs etc. Ganado menor. Pecus, oris.
y que no 'ns debém fiar de elLs. De
à sér dolents, II
Las crias de aquest bestiar. Ganado menuda. Pe-
hombre semlado libranos, Senor. Ab homine signato cus, oris.
libera nos, domine. S' aplica al que passa de una part
BESTIAR MERÍ.
BÈSTIA BRUTA. Sumamcut incapàs, tonto. Beslia Ganado merino, Irashumante. Merinum pecus.
à altra.
brula, zafio, salvaje. Stolidissimus, belluatus; mori- BESTIAR DE MÒLTS, LO LLOP SE'l MENJA. FCf. DeUOta
bus, natura durus. que lo que està à càrrech de mòlts, ningú ho
BÈSTIA DE CARREGA. La quc serveix pera portaria. cuyda. Asno de muchos, lobos le comen. Multi tudo
Besíia de carga, besliage. Sarcinarium jumentum. imperatorum Cariam perdidil; multorum curaí tra-
FÉR TORNAR BÈSTIA, fr. met. Fér quc algú procehes- dita res, ab omnibus derelicta.
ca com à bèstia. AvUanar. Yilem, abjectum reddere. BESTIASSA. f. aum. Bestiazo, beslion. Magna
MiTj BÈSTIA. Semiracional, inedio brulo. Semibe- bellua, ingens bèstia.
Ilua, ai. BESTIEJAR. V. n. Fèr lo boig. Bobear, loquear.
QUI AMENASSA Y NO PEGA PER BÈSTIA 'S QUEDA. refr. BESTIESA, f. Bogeria, lonleria. Necedad, boberia.
ab que's noia als que amenassan y no tenen valor Stultitia, a),fatuitas, atis, stultum factum vel dictum.
pera executar. Quien amaga y no dà, miedo ha. DIB ó FÈR BESTiESAS. cxp. met. fam. Necear, decir
Quisquis multa minans non ferit, ille timet. necedades, bobear. Effuctio, desipio, is.

QCI BÈSTIA VA A ROMA, BÈSTIA TOBNA. ref. que iudi- BESTIETA. m. d. Besliezuela. Bestiola, íe, ani-
ca, que qui es mòlt tonto per mòlt quefassa no's malculum, i.

pót avispar. Puime à palacio, fui beslia y volvi asm. BESTIÓ. m. ant. baluart.
Slultus et inde reddit; stultus qui migrat Athaenas. BESTIOLA, f. d. y
SENS DIR BÈSTIA QUE FAS. lOC. fam. SENS DIR ASE NI BESTIOLETA. f. d. BESTIETA.
BÈSTIA. BESTIOTA. m. y f. BESTIASSA.
vícRER COM UNA BÈSTIA, fr. Yíurer algú com si es- BESTRÀURER. V. a. y
tigués deslituhit de rahó y sens ningun fré. Vivir BESTRER. V. a. ant. Pagar per endevant. Anti-
como una beslia. Ferino ritu, belluino morè, in feri- cipar, adelanlar. Anticipo, repraesento, as. met. 1|

num modum, vivere. Introduhirse en la conversació importunament.


BESTIAL, adj. Irracional. Bestial, brutal, estúpi- Meler su cucharada. Sese confabulationi intrudere,
do. Bestiarius, belluinus. immiscere. [|
met. Suplir lo que altre dèu pagar ab
BESTIALÍSSIM, A. adj. sup. Mòlt bèstia, tonto lo dret de reintegrarse. Baslar. Pro alio, salvo re-
etc. Muy eslúpido. Yaldè belluinus. petendi jure, solvere. ||
met. pegar.
BESTIALÍSSIMAMENT. adv. m. Estupidísima- BESTRET, A. p. p. Anticipada, adelanlado.
menle. Stolidissimò. Anticipatus. [| m. reparo, amparo.
BESTIALITAT, f. Brutalitat, acció brutal. Bes- BESTRETA, f. Dinero adelanlado. Anticipatio
tialidad, brulalidad, eslupidez. Stupiditas, atis, stu- pecunia).
por, oris, vecordia, ae. \\ Ferocitat. Beslialidad. Feri- BESTROL. m. ter. Enginy pera pescar.
las, immanitas, atis. ||
Pecat contra la naturalesa. BESTUAR. m. ant. baluàbt.
Beslialidad. Cum bellua coitus. BESUCH. m. BESUG0.
BESTIALMENT. adv. m. A manera de bèstia. BESUGADA. f. Menjada de besugos. Besugada.
Beslialmente. Belluino, ferino ritu, morè, modo; be- Sparorum convivium.
Uuinum in modum. BESUGÀS. m. aum. Besugazo. Sparus major.
BESTIÀM. m. Se diu de las béstias de càrrega. BESUGO, m. Peix de mar mòlt gustós, de un
'1
.Bestio/'e. Jumeatorumsarcinariorumagmen. ||
Bestiar peu de llarch, comprimit, lo llom blau clar y
de pastura. Ganaderïa. Pecus, dis, pecuària, orum. ventre blanch: tè una clapa negra junt à las ganyas.

BESTIAR, m. Tot genero de animals que's crian Besugo. Sparus cantabricus.


pel servey y utilitat del home. Ganado. Pecudum BESUGUER. m. Ham pera pescar besugos. Be-
copia. II
met. fam. S' aplica à las personas, Ganado. suguero. Ad sparos piscandos hamus.
Homo, inis, gens, tis. BETA. f. ant, VETA.

BESTIAR BOVÍ. Ganodo vacuno. Armentum, i. BETAY. m. ant. ba.tallador.


208 BEU DICCIONARI BEY
BETAYAR. V. a. ant, batallar, en las junturas de las pedras pera nnirlas. Lechada.
BETEL. f. Planta de Assia que s' abrassa ab los Ex calce aut gypso gluten.
arbres com la parra; las fullas coloradas, lo fruyt BEURADOR. m. ABEURADOR.
retort. Afirma la dentadura, desvaneix las ventosi- BEURATGE, m. ant. beguda.
tats, es estomacal y trau lo mal olor de la boca. BÉURER. V. a. Engullirse algun licor. Beber. Si
Betel ó belle. Betele, is. |1
Monument que s' erigia, ó la beguda es xocolata, purga, llimonada ó
té, cafè,

consagrava en memòria de algun benefici, y vól dir qualsevol refresch, se diu péndrer. Tomar. Poto, as,
habitació de Dèu,com en memòria del benefici que bibo, is, potionem abducere, sumere potum. (] Re-
sé li debia. Betel. Belhel, bethyles. ||
Una ciutat de concentrar, retallar, doblegar alguna cosa com la
Samària. Betel. Bethel. roba de un vestit quant s' estreny. Embeber. Coarc-
BETH. m. Nom qne donan los indis à sos llibres to, as, contraho, stringo, is.

sagrats, y sols lo diuhen en plural. Beth ó bed. Beth. BÉUBER A GALET. loC. y
BETHA. f. Pronunciació de la B del abecedari BÉDRER i LA REGALADA, loc. Bèufer deixaut càurer
hebreu. Betha, beth. Beta, ae. de alt lo licor. Beber à galele ó ú chorro. Aquam,
BETLEMITA. m. Religiós de la orde de Bethle- vinum, etc. ex epistomio afluentem ore accipere. |1

mitas, als quals en 1' any 1257 se'ls concedí un Grèurer fàcilment las notícias. Beber del ó en pilon.
establiment en Cambridge de Inglaterra: són hàbit Yuigi rumoribus facilè credere.
era semblant als dels germans penitents ab una BÉURER A LA SALUT DE ALGÚ. loc. Brindar, beber d la
estrella encarnada ab 5 raigs en lo centro de un salud de alguno. Alicui propinaré, poculis aliquem
escut blau pera significar la estrella que s' apare- invitaré.
gué als Reys Magos, lo que donà '1
nom als Betle- BÉURER AMORRAT, Ò BOCA PERAVALL. loC, Bebcr de
mitas. Betlemita. Bethlehemita, a?. ||
pi. Religiosos bruces. Pronumdefonte bibere, labra fonte proluere.
hospitalaris de las Indias occidentals. Innocéncio XI BÉURER À MORRO. loc. Bèurcr xuclant lo galet.
los permeté fér vots: a vans ha vian format una con Mamar. Aquam, vinum sugere.
gregació secular de la tercera orde de sant Francesch, BÉURER MÒLT T ANAR DRET NO PÓT SÉR. fef. AmC-
fundada pel germà Pere Beancour, natural de la nassa als que per medis il•lícits volen férse richs en
isla de Tenerife; també hi havia monjas hospitalàrias poch temps. Quien en un ano quiere ser rico al medio
Betlemilas. Betlemitas. Betlemita, ae. le ahorcan. Qui nimium appetit omnia amittit.

BETLEMÍTIGH, ca. adj. Cosa de Betlem. Betle. BÉURER Y BUFAR NO PÓT SÉR. ref. Dcuota que no's
mítico. Belhlehemicus, betlehemiticus. poden lograrà un temps cosas incompatibles. Soplar
BETSAMITA. adj. Natural de y pertanyent à Bet- y sorber, no puede junto ser. No se puede repicar y
sames ciutat de Galilea. Betsamita. Bethsamita, ae. andar d la procesion. Muchos ajos en un morlero, mal
BÉTICA. f. Nora que's donava à la Andalusia de los maja un majadero. Non potest simul idem esse et

Espanya, y conserva sòn us en la història, poesia


y non esse. Nemo in 'duobus locis simul esse potest.
estil sublime. Bética. Bsetica, ai. BÉURER Y TORNARHí. fr. Que explica r empenyo ab
BÉTIGH, CA. adj. Natural de y lo pertanyent à que's fà una cosa descansant y fent pausa pera tor-

la Bética. Bético. Ba3ticus. narhi ab esfors. íQué hemos de hacerl descansar y


BETIS. m. Arbre alt y gruixut de las islas tornar d beber. Proposito instandum.
Filipinas,y es à propòsit pera quillas. Betis. Betis, is. DESCANSAR Y TORNAR A BÉURER.fr. met. Explica la

BETÓNICA. f. Planta que tè la cama de un peu porfia y tenacitatab que se sosté alguna oposició,
de altura, subtil, quadrada y plena de nusos, de en que apar se cedeix, y 's torna ab nou esfors.
ahont naixen fullas llargas, y en la extremitat de Descansar y tornar d beber. Major post otia virtus.
ellauna espiga de flors apretadas, moradas y alguna DONAR BÉURER. fr. Dar de beber. Potam praebere,
vegada blancas ab quatre llavors llargarudas. Betó- poculum alicui ministrare.

nica, gariofilea. Botonica, cerratula, se, cesthros, DONARLI BÉURER AB UN ESCLOP Ó AB UNA BANYA DE
pesycothrophon, i. GAT. fr. met. fam. bell mal s'en fa.
BETUM, m. Matèria de diferent color, crassa y MIRAU LO QUE BÉCH Y NO LA SÉT QDE PATESCH. ref.
untosa que's troba en alguns llachs, y es inflama- Denota que algú atén als efectes sens mirar à las
ble com lo sofre. Betun, Bitumen, inis. Compost ||
causas. Mirais lo que bebo yno la sed que tengo. Facta
de cals, sofre, seu y altres ingredients pera unir notaris, censor, factorum causas praeteris inconsultè.

canonadas y altras cosas. Betun. Bitumen, inis. BÉURERSE. V. r. Empaparse de aygua. Embe-
BETUM DE FOCH. Lo compost de pega grega, cera, ber. Ebibo, combibo, sugo, is.

encens mascle y polvos de pedra pera pegar algun BÉURERSEHO. exp. fam. Créurer alguna cosa.

tros de estàtua bè. Betun de fuego. Incrustamentum Tragàrselo. Aliquid credere.


gypseum. BEURUVI. m. ter. beurada.
BETUMINAR. V. a. ant. embetumar. BEUTAL. f. ant. Bellesa.

BETUMINÓS, A. adj. Lo que tè ó participa de BEVEDOR, m. REBEDOR.


betum. Betuminoso. Bituminosus. BEVENDA. f. ant. PURGA. ||
ant. beguda.

BEURADA. f Lo morter ó guix clar que's


. tira BEY. m. Gobernador del país ó ciutat marítima
BIB CATALÀ. BIG 209
Turquia. Bey. Gubernator, is, praefeclus, i. BIBLIOGRAFIA, f. Descripció, coneixement de
BEYL. m. ant. bell. llibres, de sas edicions, elc. particularment dels ma-
BEYLEA. f. ant. bellesa. nuscrits antichs. Bibliografia. Bibliographia, a;.

BEYNOT. m. BEYNA. [|ant. escribania. ||


estoig. BIBLIOGRÀFICH, CA. adj. Lo que pertany à
BEYRÀM. m. Entre lurchs festa solemne. Bey- la bibliogratia. Bibliografico. Bibliographicus.
ram. Festum, i, dies solemnis. BIBLIÓGRAFO.m. Qui posseheix un gran conei-
BEYRE. m. COPA. xement de la bibliografia. J5í6/íó^ra/b.Bibliographus, i.

BEZANT. m. Moneda de plata que en 1376 valia BIBLIOMANIA. f. Afany, ànsia de tenir llibres.
3 sous y 6, y en 1313, 3 sous. Besante. li\z&ncmm,n. Bibliomania. Bibliomania, a;.

BEZOAR. ni. Pedra preciosa que's troba en lo BIBLIOMANIÀTICH, CA. adj. Possehit de la

ventre de alguns animals, com una ceba, es de bibliomania. Bihliomaniúlico. Bibliomaniaticus.


diferents colors y figuras, y remey excel-lent con- BIBLIÓFILO, A. m. y f. Qui ama 'Is llibres.

tra y altres mals. N' hi ha de oriental, oc-


verí Bibliófilo. Bibliophilus.

cidental, germànica, mineral y artificial; la oriental BIBLIÓTAFO, A. m y f. Qui lè llibres raros


.

es la raès estimada. Bezoar, bezar. Bezoarius lapis, y curiosos, y no 'Is comunica à ningú; se li dona dit
lapis bezahar. quím. Compost de mantega, antimo-
||
nom perquè es com una sepultura de llibres. Biblió-
ni y bany de arena, y fét pol-
esperit de nitre en lo lafo. Bibliotaphus.

vos es tant diaforétich que fa suar com lo mateix BIBLIOTECA, f. Gran llibreria. Biblioteca. B\h\\o-

bezoar. Bezoar, bezoúrdko. Bezoardicum medicamen. theca, libraria, ae, orum. H La obra que
alhenica,
BEZOÀRDIGH. m. Medicament que conté pol- compren la llista ó catalogo de escriptors, sas obras
vos de bezoar. Bezoàrdico. Bezoarium medicamen. (|
y professions. Biblioteca. Bibliotheca, libraria, a;.

adj. Tot lo que pertany à la pedra bezoar. Bezoàrdi- BIBLIOTECA DE BiBLioTECAS. íudice ó catàlogo eu que
co. Bezoardicus. 's posan las bibliotecas que s' han escrit ó 'Is au-
BEZOLA. m. Cert peix semblant al moll. Bezola. tors de ellas. Biblioteca. Bibliothecarum bibliotheca,
Bezola, ae. Índex, icis, repertorium, ii.

BIBLIOTECARI, m. Qui cuyda de una bibliote-


BI. ca. Bibliotecario. Bibliothecarius, ii,bibIiothecai praï-
feclus. II
adj. Lo que pertany à la biblioteca. Biblio-

BIAI8. m. ant. y tecario. Bibliotecalis. [j També s'aplica al que escriu


BIAIX. m. Obliqüitat de una cosa en lo tall, si- catàlogos de llibres. Bibliotecario. Qui operam dat
tuació ó moviment. Sesgo. Obliquitas, atis, obversa catalogis librorum conscribendis.

curvatio. []
met. Medi, terme que's pren en las pen- BIBLISTAS. m. pi. Certs heretges, que deyan
déncias dublosas. Sesgo, corte. Via,a}, medium, ii. |1 que sols la bíblia era la regla de fé, despreciant la
Lo que fa la paret pera que 's pugan obrir las por- tradició apostòlica y 'Is concilis. Biblistas. Biblistae,

las. Derrame, feyza, aleyza. Obliqua januíe aut fe- haeretici solis bibliis inhaerentes.

neslraï sectio. |1
Medi terme pera fér alguna cosa. BICORN. adj. poét. De dos corns. Bicorne. Bicor-
Sesgo, corte. Yia, aj, ratio, nis, modus, i. nis, biceps,

A BIAIX. m. adv. Obliquament, al través. Al sesgo, BICORNI. m. Una conxa marina. Bicornio. Con-
sesgamenle, sesgadamenie. Obliquè, transversè. cha sic dicta.

BIAAipONAS. f. pi. Espècie de telas de Indias BIC08A. f. Gosa de poca entitat ó despreciable.
felas de escorxas de plantas. Biambonas. Lintea sic Bicoca. Nihili, parvi pretii res. ||
Fortificació petita y
dicta. de poca defensa. Bicoca. Muniliuncula, se.
BIARCO. m. Així 's diu en Constantinopla l' In- BIDENT. adj. De dos dents ó punts. Bidente. Bi-
tendent de víurers. Biarco. Praefectus annonaï. dens.
BIARQUIA. f. Ocupació del biarco. Biarquia. BIENNAL, adj. Cosa de dos anys. Bieml. Bien-
Prefectura, biarchia, ae. nalis, biennis.

BIAS8A. f. Espècie de tela crua que 'Is holan- BIENNI, m. Temps de dos anys. Bienio. Biennium,
desos portan del llevant. Biasa. Lintemum sic dictum. ii. II
Ciutat de la isla de Càndia. Bieno. Biennus, i.

BIBERÓ, m. Tela de Galícia dita així del lloch BIFI, A. adj. Se diu del que tè '1 llabi gros. Befo.

ahont està. Biberó. Lintei genus. Labio, nis.


BIBE88A. f. Una de las díosas dels codyíIs. Bibe- BIGA. f. Fusta llarga y grossa, regularment pera
sa. Bibesia, ai. formar los sostres en los edificis. Viga. Trabs, bis,
BIBINAT. m. polivíría. lignum, i, columen, inis. ||
En lo molí del oli, fusta
BÍBLIA, f. Col-lecció dels llibres canónichs del quadrada mòlt llarga, y grossa que aprela 'Is es-
vell y nou testament. Bíblia, sagrada escrilura, lelras parlins pera exprimir 1' oli de la pasta. Viga. Tig-
sagradas. Biblia, se, codices sacri, sacrae paginae, sa- num, docus, i, arbor, oris, praelum,i.

cra scriptura, BIGA DE LA ESQUENA. ESPINADA.


BÍBLICH, ca. adj. Lo que pertany à la bíblia. BIGA TRAVESSERA. La quc's posa de través. Viga
Biblico. Biblicus. traviesa. Transtrum, i.

TOMO I. ^8
no BIG DICCIONARI BIL
CONTAR LAS BiGAS. fr. met. fam. Tractar de unas dalt. Bigote. Mystax, acis, labri superioris pili. || lia-
cosas y aténdrer à altras. Mirar al cielo ó al techo, Bi. II
En la imprenta adorno compost de dos ralletas
mirar ó contar las vigas. Spectare lacunar. en figura de bigotis. Vigote. Mystax topographicus.
BIGADA. f. BIGATA. BIGOTI REBANxiNAT. Bïgote ú la femondiíia, Subre-
BIGAL. m. ter, espinada. tus, intortus mystax.
bígam. ra. Conjunt de bigas. Vigueria. Trabium CAüRER DE BIGOTIS, fr. fam. Càurer boca per avall.
series. Dar de hociços, caer de hruces, besar el suelo, hocicar.

BIGÀMIA, f. Segon matrimoni que contrau lo Pronum cadere.


marit ó muller que sobreviu al altre. Bigàmia. Bigà- CLAVAR PELS BIGOTIS, fr. met. Dir en presència
mia, íE. II
L' estat de un casat ab dos donas à un de algú lo que no voldria ohir. Decir en la barba, ó

mateix temps ó de la dona ab dos homes. Bigàmia, en las barbas, ó enf sus barbas ; echar à ó en la cara,
Bigàmia, digamia, se. echar ó decir en sus hocicos. Palam, coram, in os ex-
BÍGAMO. m. Casat ab dos dònas à un mateix probare.
temps ó ab viuda, ó dos vegadas ab soltera. Bigamo. HOME DE BIGOTIS, loc. fam. Valent, grave. Hombre de
Bigamus, digamus, i. bigote, ó bigotes. Yir gravis, fortis.

BIGARRAR. v. a. Posar à una cosa diferents lleparse'n los bigotis, expr. met. fam. Trobar
colors ó senyals sens orde ni concert. Abigarrar. De- mòlt gust en alguna cosa. Chuparse losdedos. Delec-
pingo, is, variego, as. tor, oblector, aris.

BIGARRAT, DA. p. p. Ahigarrado, bigarrada, NO SERÀ PELS sÉüS BIGOTIS, exp. mct. fam. ab
gayado. Yariegatus. que 's prevé à algú, que no lograrà lo que intenta
BIGART. adj. Nom injuriós que's dóna al reli- ó pretén. No te verds en ese espejo. Frustra laboras,
giós entremeliat. Bigardo, begardo. Bigardus, pro- oleum operam perdis. Dit en alabansa de alguna
et |j

tervus, procax. dona, que no serà per qui 's proposa, ja la demane
BIGASSA. f. auni. Vigaza. Major traps. per ell, ó bè sia per conversació. No se peina para él.
BIGAT. m. Llom de las cabalcaduras. Palomilla. Haud illi adservari.
Spinae prominentia in equis. PASSARSE LA LLENGUA PELS BIGOTIS, fr. mCt. fam,
BIGATA. f. Moneda de plata dels romans. Biga- Lleparse 'Is llabis. Relamerse. Ligurio, is, regusto,
ta, bigada. Biga tus, i. as, in os lambere.
BIGEST. m. BIXEST. PEGAR DE BIGOTIS, fr. CADRER DE BIGOTIS.
BIGOIS. f. Ninfa de Etrúria que escrigué dels TENIR A FLOR DE BIGOTIS, fr. met. fam. Tenir mòlt
Hams. Bigois. Nympha sic dicta. prop. Tener delante. Coram, palam, proximè habere,
BIGÓNCIA. f. Certa mesura de líquits usada en jam jamque adesse.
Yenécia. Bigoncia. Mensura sic dicta. TENIR BIGOTIS, fr. met. fam. Mantenirse ferm, te-
BIGÓRNIA. f. Enclusa petita sobre de un banch nir constància. Tener bigotes. Constantia et fortitudi-
pera adobar las ferraduras y claus. Bigornia. Incus, ne pollere. ||
Sér mòlt valent y animós. Tener pelos
udis. en el corazon. Magno robore valere.
BIGORNIETA. f. d. Bigorneta. Parva incus. TENIR ó VOLER BIGOTIS, fr. met. Tenir gran dificul-
BIGOT. m. ant. bigoti. tat, ó sér mòlt entrincada alguna cosa. Tener unas
BIGOTA. f. Corriola sens politxa ó roda ab forats ó pelos. Intrincatam, inextricabilem esse, ambagibus
al mitj. Vigota. Plana foraminibus trochlea. circumveniri.
BIGOTÀS. m. aum. Bigotazo. Grandis mystax. BiGOTS. ra. pi. ter. Bigotis.

BIGOTER, A.adj. ter. DEIXAT. ||


Sens compassió. BIGUETA. f. d. Vigeta. Trabecula, trabicula, ae,

MARE BiGOTERA. ter. La que tracta als seus fills tigillum, i.

sens ternura ni compassió à vaqueta. Mala madre. BIJAU. f. Planta de Amèrica que tè las ramas
Prava genitrix. semblants à las del plàtano, forma uns brots ab unas
BIGOTERA. f. Tros de panyo ó cosa semblant fullas mòlt amplas en lo mitj y al encontorn, los in-
que subjecta 'Is bigotis. Bigotera. Fasciola ad redi- dis cubren las casas ab eilas, y '1 cap quant plou.
gendos mystaces. met. fam. La llista de cuyro, que
||
Bijau. Planta sic dicta.
se sól posar junt à la sola en las botas ó sabatas de BILA. f. ant. BILIS.
roba. Bigolera. Coriacia fasciola. |1
En las berlinas lo BILIARI, A. adj. Pertanyent à la bilis, Biliario.
mitj assiento que's posa devant la testera. Bigotera. Biliarius.

In esseda scamnillus. | Cert adorno de cinlas que BILIGONORREA. f. Malaltia dels ronyons. Bi-
usavan las donas en lo pit. Bigotera. Ornatus mulie- ligonorrea, gonorrea. Biligonorreba, ae.

bris genus. BILIMBI. m. Un arbre de vuyt à deu peus de alt,

TENIR BONAS BiGOTERAS. fr. fam. Sér hermosa una que's culliva en los jardins de Malabar y dóna fruyt
óona. Ser bien parecida, tener buenas bigoteras. Pul- tot r any. Bilimbi. Malus indica fructu pentagono.

chra, decora facie, ore venusto, poUere. BILIÓS, A. adj. Colérich. Bilioso. Biliosus.

BIGOTI, m. y BILIS. m. Còlera, bilis. Bilis, is, cholera, ae.


BIGOTIS, m. pi. Lo pel que surt en lo Ilabi de BILL. m. Veu inglesa que significa lo mateix que
BIR CATALÀ. BIS 211

)rojecte, petició, etc. Bill. Consiliam, li, inslilu- oposada un maneguet pera feria ballar ab dos dits.
tum, i. En una cara tè una S, que guanya un lanio si 's
BILLAR, m. VILLAR. queda cap pera amunt, quant se deixa de ballar; en
BILLONALLA. f. ant. MONEDl DE VELLÓ. la altra que vol dir posa altre tant; en la al-
una P,

BIMBALOT. m. Joguina de crialuras. Traveja, tra ni guanya ni pert, y en la altra una


una D, que
jugiteíe. Ludi instrunientiini. T que ho guanya tot. Perinola. Lusorium verticillum,
BIMEMBRE. adj. rel. Dit del períodoque cons- quadratus trochulus, manu rotabilis. Lo joch que [j

executa ab Perinola. Perinola, a;.


ta de dos parts ó membres. liimembre. Bimem- s' ell.

bris, BIROLLA. f. Gercolel de metall que's posa al cap

BIMESTRE. adj. Lo que dura dos mesos. Bi- dels bastons, ganivets, etc. peraque no 's gasten,

mestre. Bimestris. Birola,ca!i(]uillo. Contus,i, ferreuscirculus,annulus.

BINARI, m. arit. Número que consta de dos uni- BIROTINA. f. Seda de llevant de la qual en Ams-
terdam se'n fà un gran comers. Birotina. Tela serica
tats. Binario. Binarius, ii. || mús. Compàs que cons-
ta de dos moviments iguals. Binario. Binarius, ii. sic dicta.

BINATERA. f. nàut. Cap prim y curt pera sub- BIRRETA. f. Solideu de Cardenal. Birreta. Ga-

jectar la vela ó cap à fi de que no penje. Binatera. lantica, va, pileus, i.

Funiculus quo velum autfunis firmatur. BIRRETINS. m. pi. Nom de certs religiosos,

BINOMI, m. arit. Quantitat de dos membres units que desprès s' anomenaren humiliats. Birretinos.
pel senyal mès ó ménos. Binomio. Binobium, ii.
Birretini, orum.

BINSICA. f. med. Lesió, dany del enteniment ó BIRULÉ. m. ant. Lo rotllo que forma la mitja
fantasia, com lo que resulta de una mossegada de caragolantse sobre '1 genoll. Barulé. Globulus, i.

un gos rabiós. Binsica. Binsica, ae.


BIS. m. ant. Peix semblant à la tunyina. Bisa,

BINTAMBARÚ. Bisa, aj. alatxa. sens fi. Caragol mòlt curt que
m. Planta del Orient, que's diu II ||

abunda en sals purgants. Bintambarú. Planta sic dicta. serveix pera engranar ab las rodas de un moviment
BIOGRAFIA, f. Història de vidas particulars. yferlo anar mòlt despay. Bissin fin. Torcularis cla-

Biografia. Biographia, «. vus sic dictus.

BIOGRÀFICH, CA. adj. Pertanyent à la biogra- BISÀNCIO. m. BEZANT.


fia. Biogrdficú. Biographicus. BISANTÍ, na. adj. Natural de, ó pertanyent à

BIÓGRAFO. m. Escriptor de biografia. Biógra- Bisàncio, vuy Constantinopia, capital de Turquia.

fo. Biographus, i.
Bizantino. Byzantynus.

BIOMBO. m. Espècie de mampara de bastiment BISARRAIUENT. adv. m. BoDÍcameat, elegant-


que s' obre y tanca ab fronlissas, y sól servir pera men. Bizarramente. Elegantèr, lepidè, venustè. ||

fér divisió en alguna sala, Biombo. Umbella, se. Excel•lentment. Bizarramente. Egregiè, insignitèr,
BIÓT. m. ter. bassa. S. optimè. II
cüKiosAMENT. ||
Yalentmcut. Bizarramente.
BIPARTIT, m. poèt. Partit en dos trossos. Bi- Fortitèr, generosè, strenuè. ||
Sumptuosament, ab
partido. Bipartitus. fausto y vana ostentació. Bizarramente. Magnificè.
BIQUINTIL. m. astr. Cert aspecte dels astres. BISARRIA. f. Garbo, gallardia. Bizarría. Splen-
Biqiiintil. Biquintilis, is. dor, is. II
Valentia. Valor, bizarría. Generositas,
BIRADOR. m. nàut. Qui bira. Virador. Qui na- magnanimitas, animositas, atis. ||
Generositat, mag-
vem alio dirigit, funis tractorius nauticus. nificència, Uuiment. Bizarría. Splendor, is, genero-
BIRÀM. m. viRÀM. sitas, atis, animi magnitudo. ||
Fausto, vana ostenta-
BIRAR. V. a. nàut. Dirigir la nau. Virar. Navem ció. Bizarría. Fastus, us, fastuositas, atis, tumida
deflectere, allò dirigere. ostenlalio.
BIRBADOR. m. ter. aixarcolador. BISARRÍSSIM, A. adj. sup. Bizarrísimo. Splen-
BIRBAR. V. a. AIXARCOLAR. didissimus, magnificentissimus.
BIRIBÍS. m. Joch de sort en que's posa '1 diner BI8ARRO, A. adj. Qui tè bisarria. Bizarro. Egre-
sobre una de sas casetas, y s' executa trahent de gius, insignis, prajclarus. ||
uermós, galurt.
una bossa bolas ó billets ab número y figuras pro- BISAT. m. ant. Aucell. sacue.
porcionadas à las casetas que hi ha en la taula del BISBAL, adj. Cosa de bisbe. Episcopal, obispal.
joch. Biribís, bisbis. Ludus aleïu sic dictus. Episcopalis.
BIRIL. m. ter. anyell. BISBAT. m.Dignitat,territori ó diòcesis del Bisbe.
BIRLAR. V. a. Matar ab un cop de escopeta, fona Obispado, diòcesis. EpisGopatus,us, episcopi dioecesis.
ó altre instrument. Birlar. Prosterno, dejicio, is. ||
BISBE. m. Prelat superior de alguna diòcesis,
Lograr 1' erapleo que altre pretenia. Birlar. Pra;ri- encarregat del past espiritual, y gobern de ia iglésia
piO, is. II
fam. TROMPAR. en són districte. Obispç. Episcopus, i, pootifex, icis>
BIRLOTXO. m. Carruatge obert de quatre rodas. antistes, itis. ||
Peix fabulós, qye's fingí sér semblant
Birlocho. Bheda, ae. à un bisbe. Obispo. Ad episcopi formam fictus piscis.
BIROLET, ni. Pessa petita de fusta, que tè II
Botifarra que's fà del ventre del porch. Obispo,
aras iguals y remata en punta, y en la part obispillo, morcon. Faliscus, i, grandis botelius.
21^ BIS DICCIONARI BIX
BISBE AUXILIAR Ó DE ANELL, y y de un vert obscur, las camas senzillas y la arrel

BISBE DE GRACIA, atit. L' anomenat pera ajudar al astringent N' hi ha de mòltas espècies. Bistorta.
bisbe propietari. OMspo ausiliar de anillo, ò de titulo. Bistorta, serpentaria, a?, bulapathum, i.

Episcopus auxiiiaris, aut in partibus. bisturí, m. Instrument de cirurgia pera tallar ó


FÉR BISBE. fr. Deixar à algú sens diners. Pelar, fér incisions. Bisturí, bcsturin. Novacula incurva.
descanonar, quedarse à espadas. Pecunia exuere, exo- BITÀGULA. f. nàut. La caixa en que's porta la
neraré, spoliare. ||
Estafar, tràurer los béns ab en- brúixula. Bitdcora. Pyxis, idis.
gany. Pelar. Admulilo, as, bonis spoliare, eraungere. BITAS. f. pi. nàut. Dos fustas ab que s' asse-
II
Ocórrer à dos à un temps una mateixa cosa y així gura la corda de la àncora aferrada. Bitas. Trabes,
'S diu: HAVEM FÉT UN BISB&. tigna quibus anchora; fune firmantur, innituntur. ||

LO MES TONTO ES BÓ PER BISBE. ioc. fam. Deuota la nàut. Dos fustas quadradas, rectas y grossas que
manya ó astúcia ab que algú fa sòn fét, afectant ig- pujan verticalment sobre las costellas de la nau fins

norància, descuyt ó indiferència. El que menos corre, la meytat del puntal del entrepont y de la bateria
vuela. Magis saepe simulantis quiétem efficax est en las fragatas, y en ellas s' afirman los caps de las
labor. Quem credis Davum, OEdipus est. àncoras, quant se fondeja. Bitas. Tigna, quibus an-
sÉR PETIT PER BISBE, fr met. Tenir algú poch mè- chorarii funes innituntur.
rit, ó no sér à propòsit pelempleo que posseheix BITLLA, f. Tros de fusta de un pam de Uarch,
6 pretén. Tener malos dedos para organista, ser muy tornejat en rodó ab la basa més ampla pera tenirse
bobo para alcalde; ser chico pàjaro para tan grande dret. Bolo, birla. Bacillus, i, lusorius trunculus. ||

jaula. Ineptus muneri capiendo, irapar rei gerendae. met. Lo campanar que remata en punta. Torre.
BISBEJAR.V. n. fam. Desitjar lo bisbat y afec- Campanaria turris. i|
pi. Joch en que's plantan sis ó

tarr ayre y modals de bisbe. Episcopizar. Episco- mès bitllas en tres fileras. Se tira de certa distància
patum ambire, episcopi mores gerere. ab una ó mès, y 's guanyan quant se fan càurer que-
BISBÍS. m. BiaiBÍs. dantne una dreta. Bolos. Trunculorum ludus. Lo ||

BISCUTELA. Herba petita que fa una ó mès


f. petit, ab que jugan los minyons de poca edat. Chi-
camas pelosas primas, de un peu de altura, ab po- rinola. Trunculorum ludus.
cas fuUas, estretas per baix, de un vert pujat y quasi SÉURER À LA BITLLA, f. met. ESTAR EN LO CANDELERO.
onejadas per las voras, mòlt aspres y pelosas. Las BITLLAR. V. a. Entre carboners ficar al ull de
flors són grogas y '1 fruyt consta de vaguetas rodo- la pila la llenya que han de calarhi foch.
nas y xafadas que's reuneixen per una vora y for- BITLLET, m. Paper pera comunicarse familiar-
raan com unas ulleras. Doblescudo, anteojo, Biscu- ment. Billete, esquela. Scheda, ae, cerae, arura. ||
Lo
tella dedyma. paper que entregan en las rifas ab número y condi-
BISEGA. f. BITSEGA. cions. Billete. Schedula, ae.

BISEXT. adj. BIXEST. BITLLO, BITLLO. m. adv. Denota la acció de


BISLLAURAR. V. a. Llaurar los sembrats al pagar en seguida. A toca teja. Protinus, statim, mox,
través pera arrancar las arrels de las raalas herbas. absque mora.
Arrejacar. Liró, arrico, as. BITLLOT. m. Lo rey de bitllas. Diez de bolos, y
BISMUT.m. min. Metall de un color platejat un cuatro en lo dels noys. Primus lusorius trunculus.
poch roig que presenta en sa superfície à vegadas BITÓ. m. nàut. Porta pera entrar lo càrrech en
unas ayguas rojas ó blavas. Bismuto. Bismutum, i. la nau. Escotilla. Navis valva.
§ BISNAGA. f. Planta de dos ó tres peus de altu- BITOR m. Aucell de llengua mòlt llarga, dit rey
ra, las fullas partidas menudament, las flors petitas de las guatllas, perquè las guia. Bitor, rascon, rey
y blancas en forma de parassol, y dels punxons se 'n de las codornices. Glottis, idis.
fan escuradents. Biznaga. Oreoselinum, i. BITSEGA. f. Instrument de boix de cosa de un
BISÓ. m. Bou salvatge. Segons Oudin es un ani- pam de Ilarch, de que 's serveixen los sabaters pera
mal salvatge de crin mòlt llarga, un corn en mitj allisar y polir la vora de la sola de la sabata. Bisa-
del front, y en lo demés semblant al cervo. Bizonle. gra, brunidor. Buxea, vertebra.
Bisons, ontis. BITXER. m. ant. botador.
BISSONYO. m.
Aprenent, principiant, de poch BITXO. m. Qualsevol insecte. Bicho. Insectum,
coneixement en algun art ú ofici. Bizono, bozal. i.
II
met. La persona de figura ridícula. Vicho. For-
Tiro, nis. ma, facie ridiculus. ||
Pebrotet Ilargarut y picant.
BISSA. f. Moneda y pes de las Indias. Bisa ó biza. Pimienta, guindilla. Gapsicum, i.

Bisa, Si. MAL BITXO. Través, entremaliat. Mal vicho. Impro-


BISSACH. m. ant. sessach. bum caput.
BISSO. m. ant. Peix. bis. BÍVARO. m. ant. y
BÍSTIA. f. bèstia. BÍVERO. m. ant. gastor.
I BISTORT, A. adj. retort. BÍVORA. f. vi VORA.
BISTORTA. f. Herba de arrel retorta, de ahont BIXEST, m. ant. Any de 366 dias, que vè de
prengué '1 nom; la flor purpúrea, las fullas ovaladas quatre en quatre anys, à excepció del últim de cada
BLA CATALÀ. BLA 213

I sigle; y
contàs dos vegadas lo
cumplir
s'

las
anomena

S horas, 49 minuts
així perqne César manà que's
dia 24 de febrer, ab lo fi de
y alguns segons,
B1.A1ICH COM UNA TOFA DE NEü. Blanco coMo
de la nieve. Niveus, nivalis.
BLANCH DE BABBA. BARBABLANCH.
el ampo

que tarda '1 sòl en donar la volta, ademés del 365 BLANCH DE CAP Ó DE CABELLS. ConO. CapilCCanUS,
dias del any comú. Bisiesto. Bissexlus, bissextilis, caputcanum.
intercalarius annus. ||
Dit dia en 1' any bixest. Bi- BLANCH DE LLET. Tela mòH blauca y fina. Contray,
siesto, intercalar. Bissextus, intercalaris dies. cotrag, mories, de mories. Contracica tela.
BLANCH DE OU. CLARA.
BL. DEIXAR EN BLANCH, fr. Frustrar las esperansas de
algú. Dejar d uno en blanco. Spe aliquem frustraré,
BLÀ,NA. adj. Tou, suau al tacte. Blando. Mollis, priclerire, pra;termittere.
suavis, blandus. [| Dit del pa tou fét de poch temps, LO BLANCH AL COSTAT DEL NEGRE RESSALTA MES. fr.

Tiernn, blando. Mollis, tener, recens. [] Pastós. Pas- fam. Cuanlo vias bajan las sombras, mas suben los

tosa, blando. Suavis, tener, mollis. Dit del temps ||


resplandores: lo blanco luce mas junto d lo negro.
amorós suau, apacible. Templado, blando. Placidus, Albura ex nigri contentione magis emicat.
temperatus. ||
Fluix, pocb apte peUraball. Blando, NO DISTINGIR LO BLANCH DEL NEGRE. fr. Sér UH ig-

flojo. Lancus , iners. [| ant. Benigne de condició. norant. No distinguir de colores ó lo blamo de lo ne-
Blando. 3Iansuetus, comis, natura facilis. gro. Omnino insciura esse: vera à falsis, rectum à
BLADA. f. Arbre. Arce falso. Campestris acer. curvo non internoscere.
BLADER. m. ant. cruixidell. \\ m. Qui tracta QDEDARSE EN BLANCH, fr. No couseguir lo que's
en blat. Trigiiero. Frumentarius, ii, frumentator, desitjava. Quedarse alpiste ó en blanco. Spe deludi,
is. II
L' agavallador de blat. Triguero. Trilici accu- fraudari, frustrari.
mulator. || adj. Lo que's cria ó fa entre 'I blat. Tri- TANT SE me'n DÒNA BLANCH COM NEGRE. exp. mct.
guero. Inter sata natus. Explicala indiferència ab que's mira alguna cosa.

BLAN, A. adj. ter. bla. No me dd frio m calentura: tanto se me dd por lo que


BLANAMENT. adv. m. Blandamente. Mollilèr, vd como por lo que viene. i,QaiA ad me?
tenerè, blandè. TIRAR À BLANCH, fr. BLANQUEJAR.
BLANCA, f Moneda de velló que valia mitj ma-
. TIRAR AL BLANCH, fr. TIRAR A SENYAL.
ravedís, y per temps tingué diferents valors. Blan- TOCAR AL BLANCH, fr. mct. Endevinar. Dar en el

ca. Blanca, ae, semiteruncius, ii. blanco, en el hito. Metam tangere, scopum attingere.
BLANCAL. adj. candeal. TORNARSE MÈS BLANCH QUE UN PAPER. fr. fam. Ma-
BLANCALL. m. Tros blanquinós de alguna cosa, nifestar dit color en la cara per algun susto ó sor-
peladura, espay ó clapa de terra sens plantas. Blan- presa. Ponerse mas blanco que el papel, ponerse ama-
quizal, blanquecino, mancha blanca. Macula alba ste- rillo. Pallore aíBci, suffundi, pallorem contrahere.
Ua; formam referens. BLANCH CRÚ. m. BLANQUET.
BLANGARIA. f. Conjunt de roba blanca. Mante- BLANCOR, f. BLANCURA.
leria.Mapparum copia. BLANCÓS, A. adj. ant. blanquinós.
BLANCÀS, SA. adj. Mòlt blanch. Muy blanco. BLANCURA. f. La qualitat de blanch. Blancura.
Candidissimus. Albedo, albitudo, inis, albio, nis, albor, oris.

BLANGATXO. m. Lo que tira à blanch. Blan- LA BLANCURA MIL FALTAS DISSIMULA, rcf. Denota que
quecino, blancazo, blanquizco. Albidus, subcandi- la blancura en las donas tapa algunas faltas. La
dus. blancura mil tachas disimula. Mille tegit candor mu-
BLANCH, CA. adj. Lo color mès clar que con- liebri in corpore mendas.
sisteix en la suma reflexió de la llum. Blanco. Albus BLANDEJADOR, A. m. y f. Lo qui blandeja.
color, albiscolor, candidus. ||
En los escrits lo vuyt BamhnJeante. Vacillans.
que's deixa pera umplir desprès ó '1 que '1
temps ha BLANDEJAR. v. a. ant. blandir. ||
balandrejar.
consumit. Laguna, blanco. Lacuna, ;c. ||
Qualsevol BLANDÍCIA. f ant. adulació ||
blanura.
vuyt ó intermedi. Blanco. Intervallum, i. Entre BLANDIMENT. m. vibració.

m
[|

slampers. frare. 2. També la primera forma ||


BLANDIR. V. a. Móurer, fér tremolar la llansa 6
e's posa en la prempsa pera imprimir lo full, ó la espasa ab moviment trèmol. Blandir, vibrar, blan-
tara de ell que primerament s' imprimeix. Blanco. dear. Vibro, agito, as, torqueo, es.
Facies qn;c excudilur, primum exemplar in opere BLANDO. m. Atxa gran de cera ab un sol blé.
fypographicn. ||
nàut. Se diu dels caps, etc. que no Blandon, ambleo. Cereus, i, fax, acis, taída, íb.
estan enquitranats. Blanco. Àlbum rudentis extre- BLANET. m. d. Blandillo, blandilo. Liquídiascu-
mum. il
Home
de bè. Blanco. Honoratus, probus, lus, blandulus, i.

probatus. Senyal fixoahont s' apunta'l tir. Blan-


||
BLANÍSSIM, A. adj. sup. Blandísimo. Lenissi-
co, hito. Scopus, i, meta, a;. Fi ú objecte dels de- [] mus.
sitjs ó accions. Blanco. Scopus, i, limes, itis. BLANOR, BLANURA,
f.

BUNCu COM UNA LLET. Blül•lco coMo la kchc. Lacteus. BLANQUAIR, V, a. ant. emblanquir.
214 BLA DICCIONARI BLA
BLANQUEIG, m. La acció y efecte de blanque- BLASFEMAMENT. adv. m. Ab blasfèmia ó exe-
jar. Blanqueo, blanqueadura; y blanquicion, blanquect- cració. Con execracion. Execrabilitèr.
miento, albarino, dealbacion se diu dels metalls avans BLASFEMANT, p. a. Lo qui blasfema. Blasfe-
de encunyarlos Dealbalio, nis. mante. Blasphemans.
BLANQUEJADOR, A. m. y f. Qui blanqueja ó BLASFEMAR, v. n. Dir paraulas injuriosas con-
emblanquina. Blanqueador. De albator, is, albarius,ii. tra Dèu ó 'Is sants. Blasfemar, votar, botar. Blasphe-
BLANQUEJADURA. y f. mo, as, Numen sacrilegiis violaré, contumelias ore
BLANQÜEJAMENT. m. blanqueig. scelesto in Deum eflfundere. Malehir, vituperar. ||

BLANQUEJAR. V. a. Fér tornar blanch. Blan- Blasfemar. Vitupero , as, maledico, is , imprecor,
quear. Albo, dealbo, as, candefacio, is, àlbum ali- aris.

quid reddere. ||
v. n. Mostrar alguna cosa sa blancu- BLASFEMAT, DA. p. p. Blasfemado. Blasphe-
ra. Blanquear. Candido, as, albeo, es, canesco, is. ||
matus.
Tirar à blanch. Blanquear, tirar ú blanco. Albico, as. BLA8FEMENT. m. ant. BLASFEMO.

II
EMBLANQUINAR. BLASFÈMIA, f. Paraula injuriosa contra Dèu
BLANQUEJAT, DA.p. p. Blanqueado. Dealbalus. ó 'Is sanis Blasfèmia. Blasphematio, nis, dictum Nu-
BLANQUER. m. Qui adoba las pells. Curlidor, mini coBtumeliosum, in Numen sacrilegum verbum.
mrrador y blanquero. p. Ar, Coriarius, ii, coriarius II
Injúria, oprobi contra la reputació de algú. Blas-
subactor. fèmia, infàmia. Blasphemia,ae. || Paraula injuriosa à
BLANQUERIA. f. Maniobra del blanquer, Curti- alguna persona. Blasfèmia. Convicium, ii.

duria, curtidura. Corii politio. || La oficina del blan- BLASFEMO, A. adj. Lo que conté blasfèmia.
quer. Curliduria, teneria. Coriacea oíBcina. ||
Carrer Blasfemo, blasfemador. Blasphemus, i, blasphemator,
ó barri dels blanquers. Curtiduría, teneria. Coriario- is, Numinis obtrectator.
divini

rum vicus, callis. BLASI. n. p. de home. ant. blat.


BLANQUESA. f. ant. blàngura. BLASMAR, v. a. ant. BLASFEMAR. II
Repéndrer.
BLANQUET, A. adj. Blanquillo. Candidolus, al- Increpar, oprobiar. Increpo, as.

bidus, subaltus. || m. Plom reduhit pels vapors del BLASME, m. ant. y


vinagre à una substància semblant al guix però bla- BLASMOR. ra. ant. vituperi, nota, tatxa.
venca, y mès suau al lacto. Albayalde, cernsacalde, DONAR BLASME Ó DONAR GRAN BLASME, fr. ant. RcpéU-
plomo. Cerusa, ae, psymyphium, ii. Afeyt que usan ||
drer gravement ó fortament. Afear. Yituperare.
las donas pera semblar blancas. Blanquete. Fucus, i. BLASÓ. m. Art de explicar los escuts de armas.
BLANQUETA. f. Teixit bast de llana que sól Blason. Tessera?, scutariae, tesserarii , scati ars,

usàrse pera frisas scientia heràldica. Figura, senyal, pessa que entra
y escarpes de quilla y roda. []

Bla7iqueta. Textum laneum. en r escut. Blason. Insigne, is, gentilitium, ii.


||

BLANQüt,NA.adj. ter. S' aplica al moltó. Blan- met. Honor, glòria. Blason. Honor, is, glòria, ai. Ü

co. Albus, candidus. Armas de llinatge. Blason. Icon scutaria.

BLANQUILLA. Moneda de Marruecos, que val


f. BLASONADOR, A. m. y f. Qui's jacta ò vanaglò-
cosa de cinch quartos. Blanquilla. Asses duo cum ria. Blasonador, jactancioso. Gallo, nis, salacon, is.

quadrante. BLASONAMENT. m. ant. JACTÍNClA.


BLANQUILLO. adj. S' aplica al soldat. Blan- BLASONANT. p. a. Qui blasona. Blasonante.
quillo. Albidulus miles. Jaclator, is, jaclans.

BLANQUIMENT. m. ant. emblanquiment. jj Lo BLASONAR. V. n. Disposar 1' escut de armas.


blanqueig del metall avans de encunyarlo. Blanqui- Blasonar. Sculum disponere, designaré. || Jactarse,
cion, blanqtieacion, blanquecimiento. Dealbatio, nis. vanagloriarse. Blasonar. Glorior, aris, sese praeco-
BLANQUINÓS, A. adj. Lo que tira à blanch- niis jactare, sua ipsius prajconia canere.
Blanquecino, blanquizco, blanquinoso. Albidus, su- BLASTEMAR. v. n. ant. blasfemar.
balbus. BLASTAMAMENT. m. ant. blasfèmia. ||
male-
BLANQUIR. V. a. EMBLANQUIR. BLANQUEJAR. ||
dicció.
BLANQUissiM, A. adj. sup. Blanquisimo. Can- BLASTOMAR. V. n. ant. blasfemar. ||
malehir.
didissimus, albissimus. BLASTOMAT. p. p. de BLASTOMAR.
BLANQUIT, DA.p. p. ant. emblanquit. BLAT. m. Herba que's cultiva generalment en
BLANURA. f. Blanor, qualitat de bla. Blandura. Europa, y fa una espiga plena de grans continguts
Mollimentum, i, teneritas, atis. ||
Suavitat, afabili- en dos bolls ó pellofetas, són durs y forts y de color
tat, agrado. Blandura. Blanditia, ge, blandimentum, de or quant estan madurs. Serveixent pel principal
i. II
Delicadesa, deleyte. Blandura. Delectamentum, aliment de la persona, reduhits à farina de que 's fà '1

i, moUilies, ei, voluptas, atis. |]


Templansa del temps pa. Trigo. Triticum, frumentum,i, ceres, eris. [j
pi.

huníit. Blandura. Suavitas, atis, temperies, ei. La ||


Los sembrats. Sembrados, trigos, panes. Sata, orum.
que causa la rosada. Relente. Lentor, is. BLAT BLANCAL. aut. y
BLASFEMABLE. adj. exècrable. BLAT CANDIAL. Lo de miUor qualitat. Candeal, can-
BLASrEMADOR, A. m, y BLASFEMO. f. dial, trigo blanco. Siligo, inis, far, aris, olyra, aj.
BLA CATALÀ. BLE 215
BiiT CDTT. Lo qne's menja cuyt. FrangoUo. Ex m. Lo verdanch ó senyal de dit color que resolta de
tritico pulmentum. algun cop ó contusió. Cardenal, ramalazo. Yibex,
BLAT DE wsK LLUNiL. loc. met. Subjectc senzill y icis, livor, oris, insignita, orum. j|
adj. met. fam,
fàcil de sér enganyat. Buen Juan, Juan de buena al- ter. MENTIDER.
ma. Horao simplex incautus. ||
Apocat, que fàcil- BLAU DEL CEL. Lo mès clar. Azul celeste. Caïruleus,
ment se presta à tot quant pót fér ell. Juan Lanas. caisius, cyaneus color.
Parvi animi, pusillanimis. BLAU DE AMPOLLA, y
BLAT BORT. TRATGüERA. 2. BLAU TURQci. Lo fosch ó mòlt eixil. Azul turquiy ó
BLAT DE MORO. Dil en alguuas parts moresch y en turquesado. Subcaeruleus, cíBruleus, gravis.
altras panís, encara que aqueix es una llavor mòlt BLAUHET. m. Planta de la altura de tres peus,
una canya regularment de una cana ó
diferenl; fà ramosa, ab blancas y groguencas pel re-
las fullas

mès de alta, ab nusos de ahont surten unas fullas vés, plenas de puntas: las flors blancas, lo fruyt una
llargas, que rematan en puntas. Fà unas panoUas, tavellela quasi rodona y plana, que cayguda queda
cubertas de grans rodons del tamany de ciurons," en sòn lloch una espina, la qual així com Ió fruyt
comunmentde color de palla y se'n fà pa en algunas và madurant s' allarga y endureix. Se creu que sos
parts de Espanya. Maiz, trigo de indias, zara. Mil- polvos serveixen contra las mossegadas dels gossos
lium indicum, zara, x. rabiosos, Aliso, espina de perro, ciana. Cynacanlha,
BLAT DEL DIABLE. BLAT BORT. 03, cyanus, i, spinosum alissum, I
adj Un poch
BLAT EN HERBA. loc. Ponina. Messes virentes, sa- blau, Algo cerúleo ó azul. Subcaeruleus, subcaerulus,
ta, orum. (] ter, INDI, ÀNYIL.
BLAT FORT. Lo que fè la aresta negra. Arisprieto, BLAVEJAR. v. n. Tirar à blau. Azulear. Caera-
trigo fuerte. Nigris aristis instruclum triticum. leum apparere, caeruleo infici colore.
BUT MASCARÓ, ter. BLAT ORB. BLAVENGH, CA. adj Lo que tira à blau, Azu-
BLAT MESTALL. Lo mesclat de xeixa y sègol. Trigo, lado, azulino, garzo, azuleneo. Parlant dels objectes
centeno. Triticum secale. de història natural. CíBruleus, subcaeruleus.
BLAT NEGRE. aut. FAJOL. BLAVET. m. BLAÜHET. 2,
BLAT ORB. Lo que tè 'Is grans plens de una pols BLAVOR, f. La qualitat de blau. AzuL Cseru-
negra en Uoch de farina. Tizon, alhena. Rubigo, inis, leum, i,

adustum triticum. BLAVURA. f, ant, blau.


BLAT BOIG ó BOJAL. Lo que tè 'Is grans rojenchs. BLAY. n. p. de home. Blas. Blasius, ii.

Ruhion. Ruhens triticum. BLÉ. m. Mecha de cotó pera fér llum, Torcida,
BLAT SÈGOL. Blat dc una espiga estreta y mès llar- mecha. Ellychnium, ii, mergulus, i. || ant, broch be
ga que la comuna, gra mès petit y color cendrós. LLUMENERA,
Centeno. Secale, is. BLEDA. f. Planta de hort, de fullas amplas, gros-
BLAT TORT DEL SÈGOL. Gra de la figura de un esparó sas, Uisas, sucosas y acanaladas, però de mòlt poca
de gall ab tres eslrias longitudinals, groguench de substància, Acelga. Beta, ai. m. met. Tonto. Papa-
|1

dins y pardo ó violat de fora, de sabor agre un poch moscas,papanatas, papahuevos, ave zonsa. Hebes,
desagradable. Cornezuelo, centeno corniculado. Scle- etis, bardus, i.

rolium clavus, clavus secalinus. PLANTAM LA BLEDA AL CLATELL, BXp. met. DenOta
BLAT TOSELL. Lo quc uo tè espigas. Chamorro. la resistència que fà algú en créurer alguna cosa.

Aristarum expers triticum. Me la claven en- la frente. Credat judaíus Apella,


AJAUBERSE 'l BLAT. fr. Incliuarse las espigas fins BLEDARAVE. f. REMOLATXA,
à terra. Encamarse, echarse los panes. Segetes depri- BLEIRAR. V. n. PANTEIXAR.
mí, progravitate aut violentia iüclinari. BLENGAS. f. pi. Las banyetas que apuntan al
NO DIGAS BLAT QCE NO SIA AL SACH Y ENCARA BEN LLI- ciervo y altres animals. Cercelas. Erumpentia cor-
GAT, ref. que adverteix que no hi ha seguretat en nicula cervi, etc.
las cosas per mòlta confiansa que's tinga. De la mano BLENERA. f. Lo canonet ó canelela ahont se po^
à la hoca se pierde la sopa; no digas oliva que no sea sa '1 ble pera fér llum. Mechero. Myxos myxus", i,

cogida. Inter os etoffam; inter manum et manum. lucernae rostrum, rostellum. Herba medicinal, de |1

TENIR TOT LO BLAT EN HERBA. fr. Tenir lo cap vert arrels perpendiculars, blanquinosas, la cama dura
ó poch seny. Estar barrenado de cascos. Mentis inops, y cilíndrica, de cinch à sis peus de alta, y cuberla
tibicinibus nibil mentis est. com tota la planta de una borra blanca ó cendrosa
TORNARSE ORB LO BLAT. fr. TornarsB pols negre. mòlt alapahida. Gordolobo, verbasco, candelaria. Ver-
Alhentarse, alizonarse. Rubigine corripi, corrumpi. bíiscum, i, phlomos, i, phiomis, idis.

BLAU, VA. adj. Lo que es de color semblant al BLERMAR. V. a. ant. blasfemar. ||


vitdperab,
del cel quant està seré. N' hi ha de vàrias espècies BLET. m. Espècie de creixen bort, blanch y ber-
segons es mès ó ménos pujat. Azul y cerúleo quant mell: es mòlt insípit. Bledo. Bliltus, blittum, i.

s' aplica à las ayguas del mar, rius ó estanys. Cae- blets db paret, morella roquera.
ruleus, glaucinus, cyaneus. U
met. ant. envbjós. || NO sbhs'ndòna dnblbt. exp. met. No $e me'n dó-
,

21fr BO DICCIONARI BO
na res. No $e me da un bledo, un piló ó un clavo. Ni- ARRÍMAT ALS BONS Y SERÀS UN DE ELLS. ref. Dcnola
hili facio, habeo puto. que ab la freqüència s' aprenen las costums. Anda
BLIDAR. V. a. y derivats, olvidar. con viejo y te dard buen consejo. Cum sancto, sanclus
BLINDA, f. mil. Conjunt de ramas, arbres ó eris.
tronchs units uns ab altres pera cubrirse del foch AIXÒ VA BÓ. fr. Denota seguir una cosa prosperant.
enemich. Blinda. Yallum, i. Eso va bien. Res bene se habet.
BLINDAR. V. a. Construir blindatge. Blindar. BÓ BÓ VÒL DIR BOIG. loc. fam. MASSA BÓ VÓL DIR ASSE.
Confugium ex trabibus adversus missitia tormentaria BONA NIT Y BONA HORA. loc. pera dcspcdirse à la nit
conüscere. y salutació familiar quant en la nit se troba ó'sdes-
BLINDAT JE. m. mil. Resguart format de bigas, pedeix de algú. Buenas noches. Placidam tibi noctem
taulons ó ramas disposadas en pla inclinat pera de- precor. 1| met. Dóna à entèndrer que no's pót evitar
fensarse de las bombas, granadas, etc. Blindage. ja naturalment alguna desgràcia. A Dios, volo. Heu,
Gonfugium ex trabibus adversus missitia tormen- proh evanuit; nulla est redemptio.
taria . BONÀS LLETRAS, pi. La gramàtica, retòrica, poesia,
BLITIRI. m. PaiNGIPIÀNT, APRENENT, NOVICI. història y antiguitats ó vària erudició. Buenas letras
BLO. Nom contret de ab y lo. Con el. Cum illo. bellas letras, humanidades, letras humanas. Disciplinse
BLONDA, f. Espècie de puntas de seda. Blonda, arum, humaniores litterai.
Reticulata taenia, vitta, «. H La estreta. Blondina. BONAS TARDES, m. adv, pera saludar à la tarde.
Augustior taenia reticulata. Buenas tardes. Fausta vobis serà.
BLOQUEJAR, v. a. Sitiar una plassa. Bloquear. DE BÓ. exp. fam. De veras. Quidem, meherculè,
Obsido, is, obsideo, es, circumcludo, circumclau- serio. II
De ferm. De firme. Firmitèr. ||
loc. Ab tota

do, is. veritat. Con toda verdad,à fe mia. Meherculè, veris-


BLOQUEIG, m. Lo siti que 's posa à tir de canó simè.
en una plassa pera que no hi entre res. Bloqueo. DE BONAS EN BONAS. m. adv. Sèns repugnància. De
Obsidio, nis, obsidium, ii. buenas a buenas, de bueno d bueno, buenamente, d
buenas. Spontè, libenter, grato animo.
BO. DE BONAS ó DE MALAs. m. adv. Quieras ó no quieras.
mal que te pese. Velis, nolis.
BÓ, NA. adj.Lo que tè bondat. Bueno. Bonus, DE BONAS SE 'n donan. fr. Competir ab altre, igua-

probus. II
Senzill, de bon natural. Bueno. Bonus, larlo en alguna prenda, habilitat, etc. Medir lanzas.
simplex, sincerus. ||
Ulil, à propòsit per alguna co- equiparan. || S' usa quant los que tractan alguna
sa. Bueno, apto. Aptus, idoneus, utilis. H
Gustós, cosa són igualment destres y astuts. Entre bobos an-
agradable, divertit. Bueno. Jucundus, gratus. Lo
|| da eljuego. Par pari refertur.
que no s' ha malmès. Bueno. Non inutilis, non des- DONAR ALGUNA COSA DE BÓ. fr. Pondcra '1 desitj

picabilis, mediocris. ||
Saludable. Sano, bueno, salu- vehement de lograr ò de que succehesca alguna co-
dable. Sanus, salutaris. ||
Ütil, convenient, com: es sa. Dar algo bueno, ó un brazo, ó una mano, ó un de-
BÓ pasejar, escríurer. íttewo.Conveniens. ||
Ab salut. do. Quidpiam vel preliosura dare.
Sano, bueno. Valens, benevalens. [|
Gran, mòlt, com: DONAR BÓ DE RÍüRER. fr. Causar ganas de ríurer.
BON rato, BON tros. Bueno, èuew.Magnus. ||
Finalment Hacer reir,escitar risa. Risum movere.
aquest adjectiu tè sentits tan diversos y conformes ENCARA BÓ. fr. ex. fam. Aun fortuna. Minimum ex
ala naturalesa dels substantius, que'ls pót caliíicar malis.
à tots;com: bon soldat, bon lladre, bona gana, bona ESTAR AL BÓ. Estar en lo punt de alguna cosa. Es-

fé, bona boca, bona casa, etc. adv. de m. Bastant. ||


tar en lo vivo. In medio esse.
Bueno, bastanle. Sal, satis, sufflcit. || interj. pera ESTiGAN BONS. expr. de despido. Pdsenlo bien,
aprobar alguna cosa, y proferida irònicament pera queden Vdes. con Dios. Conservaré digneris.
reprobarla. Bueno. Obtimè, quidem. || Lo mès viu
y FÉR BÓ. fr. Tenir bona disposició, simetria ó ador-
fort de una acció,
punt principal de una funció.
'1 no. Parecer bien. Bellè apparere.
Calor, fuga. Yehementia, se, ardor, oris, vis, is. FÉR BONA ALGUNA COSA. fr. met. Eixime respon-
abonas. m. adv. Voluntàriament, A buenas, de sable. Hacer buena alguna cosa, abonaria, córrer por
grado. Spontè, ultrò, libenter. mano ó cuenta de uno. Probo, as, pro aliquo respon-
AHONT bona. exp. fam. A donde va? donde bueno? dere.
que aires iraen à V. por acà'í ünde t» habemus? un- LO BÓ Bs QUE. exp. fam. Lo bueno ó el caso ó lo mas
de venis? quo vadis? particular, estrano ó notable es que. Quod mirum est,
anar à la bona de dèü. fr. Confiar vanament. Al quinimò, quin potiús.
estricote, al relortero, àmal traer. Nimis fiducialitèr LO QCE ES BÓ PEL FETGE ES HÀL PER LA HELSA.
se gerere. ref Denota que no tot lo que's pót aplicar à unas
ANAR b6. fr. Anar prósperament. Irhumoóbien, cosas se pót aplicar à altras. Lo que es bueno para el

ir à buen vienlo la parva. Prosperè agi, aliquid bene higado es malo para el bazo; con lo que Sancha sana,
»e habere. Marta cae mala; lo que sana la boca, enferma la bolsa.
BO CATALÀ. BOC 217
Non omnibus omnia prosunl; quie aliis grala, aliis dus, gratus dies. ||
Salutació del demalí. fíaenosdias.
irijucunda. Salve, adsit tibi Deus, precor tibi fausium diem.
LOS BONS se'n VA.N Y 'lS DOLENS SE QÜEDAN. loC. LoS BON HOME, PEUÓ DE AQUÍ NO PASSA. exp. fam. Bucn
huenos se van y los ruines quedan. Moris oplimà rapit, hombre però mal sastre. Candidus, sed ineptus.
deleriora relinqait. DE BONÀS 1 PRiMEÍ»AS. m. adv. Sèns reparo, preci-
MASSA Bó VOL DiK AS^! ref. Dcnota què no's pót de- pitadament. Sin mas ni mas; à secas y sin llover. Te-
mostrar massa bondat als que'n poden abusar. Ba- meré, inconsullò.
y comeros han las moscas.
ceos miel Familiaris domi- PER BONA ORDENACIÓ, loc. aut. Coutraposat à lo de
nus servum eíricit siiperbum. pura necessitat. Por buena ordenacion.
MÈs BO. adj. comp. Mejor. Melior. QUANT ES BONA MAY vÉ SOLA. ref. Ensenya que als
MÈS VAL POCU Y BÓ QUE MÒLT Y DOLENT, fv. met. MaS homes regularment no'ls vé una desgracia sola. Bien
mTen dos bocados de vaca, que siele de balata. Parum vengas mal, si vienès solo. Felicem hoc malo me, nisi

boni próestat quam multura pravi. alia succedani.


NO DEix.VRLO BÓ PELS GOSSOS, fp. Levantarlc à nno BOATO. m. Ostentació exterior. Boato. Pompa,
la paleíilla, ponerte de lodo, echar las temporali- ai, oslentatio, nis, apparatus, us.
dades, poner banderiUas. Probris et conviciis aliquem BOBAtÍA. f.
y
proscihdère, obruere. BOBANSA. f. aht. BOBERIA. | VANAGLORIÀ, VANI-
NO ES BÓ SINÓ PERA MENJAR, loc. No ser bueuo sino^ TAT. ^ .
.,„,„,,
para si. Intas sibi canere^ BOBÀ*^^' iadj. anT. bobo.' ||
vanagloríÓs!
NO SÉR BÓ PERA PÓNDREÍl NI PERA COVAR. fr. HÍCt. BÓ^ÀÏ«irZA'nn:'l^T^ adv. m. ant. vANAGLORiosA-
Sé'r'inútil per tot. No ser jmra silla ni para albàrda. MENT.
Omninò ineptum, vel ad nihil aptum esse. BO^ÀNZÀRi^^. V. r. ant. vÀnÀglT)rÍarse.
NÒ TENIR LA BONA. íV. met. No cstar de bon humor. BiÒBtíJA'iv'T. ra. adv. Fent lo hoho. Bobeando,'
No eslar con sus alfilercs, no estar gràcia en casa, estar tontamente, insulsamente. Stultè, insipieniér, insulsè.
*

mal tempíada la (juitarra, no estar la Magdalena para BOBEJAR. V. n. Fér lo boig, dir tonterias.
tafelanés. Non líBtum esse; fastidiò affiòi, haud affa- Bohear. Inepüo, nèsipío, is, insipieniér agére. []

bilem esse. Gastar lo temps en cosas vanas é inütils. Bobear.


PEGARSELA DE BÓ AMiLLOR.fr. fam. S' usa quant Desipio, is, vanis tempús fallei-e.

los que tractan alguna cosa són igualment destres y BOBERIA. f. Necedad, tonteria. BoÍèria,'bobada'.
astuts. Entre bobos anda el jitego; à'cuàl mejor. So- Stuïtítià,' ai, fatuítas, atis, ineptiàé, arüm.
lei's uterque lusor neutrum fallit. BOBO, A. adj. Qui té pócli enteniment. Bobo.
SALVARSE Ó LLIUUARSE DE DNA Y BONA. SalÍT del bar- Fatuus, stultus, insipiens. [| Graciós. Gracioso, boÜo.
ranco. Evadis emergeVe, discrimèn evadere, scopú- Miraus, i.

los prsetervehere. ENGANYA BOBOS. loc'.' Sé diu'dé qüalsèvoï cosa, que


SÉR BÓ PERA LLAN6AR. fr. Solo cs bueno para ser tenint mòlta apariéncia, es de poca substància ó va-
pxhado ú la calle. Nihil valet nisi ad ignem. lor. Ciega yernos, engana bobos. Inanis pompa.
SÉR BÓ PERA TOT. fr. Ser bueno para lodo, ser para QUANT LO BOBO VA AL MERCAT LO MERCAT ESTA ACA-
silla y albàrda, ser de monle y ribera. Dextrum pe- BAT, ref. Adverteix que es convenient fér las cosas
déhi* in calceo, siliistrutó in pelvihabereV en temps oportú. Cuando elnecioes acordado, el'm'er-
SÉR masSa BÓ. fr. Sér ab excés pacífich, condes- cado es ya pasado. Sérò sapiunt phryges.
sendenl, sufert etc. Ser demasiado bueno. Optimura, LO BOBO TOT HO SAB FÈR FINS AL TEMS DE MEnÍeSTER.
pacatissimum esse. ref. Todo el bobo sabé hacer hasla que se ha menester.
TANT BÓ VOL DIR BURRO. loC. MASSA BÓ VOL DIR ASE, Omnia in opus sint agis.
TANT DE BÓ. m. adv! Ojalà. Ulinam, dii facerent. BOBÒ. m. Dolsos que's dónàn 'à las criatüràs.
TENIR LA BONA. fr. met. Eslar de humor. Eslar Chochos. Cupédia;', arum, dulciariaj' orum.
grada en casa; estar de chunga, dechirinola, de buena, BOBOYA. f. BABOYA.
de gaita; pisar buena yerba. La;tissimum, hilarissi- BOCA. f. Part de la cara de la "persona y de
miim esse. tols los animals per ahont se menja y 's des-
TOT LO BÓ COSTA. loc. Denola que las cosas bonàs pedeix la veu etc. Boca. Os, oris, bucca, x. En- ||

coslan mòlt traball. Nunca mucho cosló poco. Cons- trada de algunas cosas, com: la boca delforn, de ca-
lilil exiguo nunquam res magna labore. nó, de carrer, etc. Boca. Os, oris, aditus, us. Ober-
||

VA DE BÓ? Va de veras? lla ne? ad populum phale- tura, forat, com boca de terra. Boca. Chasma, alis|
ras? hiatus, us. [|
met. llós.' || Bebenda, gust déís licors.
BON. adj. Terminació de bo quant preceheix al Boca. Sapor, oris. |j met. La persona ó animal à qu^
substantiu masculí; com bon dia. Buen. Bonus. 's dóna menjar. [Boca. Edens, comedens, tis. En ||

BONANiT GREsoL. loc. fam. Quc ha desaparegut los rius la part per aboni enlran en la mar. Boca.

repenli'nàiliènl alguna' cosa bona. Buehas nochescuar- desembocadura. Fluminis oslium. ||


En lo joch de la
ta. argolla, la pari déí ariefl, qufe' té las "barras pef
ahont ha de entrar la bola.' Wí^o: Os, 'oi•'?l;'bs1íii1i); ij,

MOTO I. 29
218 BOC DICCIONARI BOC
BOCA AMARGA Ó QIE MEXJA FEL, NO PÓT ESCUPIR MEL. AB TOTA LA BOCA. 111. adv. Ab lüta claredat. A boca
rei. Denota que cada hii parla de las cosas segons llena, abiertamente. Apertè, sine ambagibus, ore ro-
lo prolit ódany que ha tret de ellas. Boca con duelo tundo, pleniori.
no dice bueno. Quisque judicat prout est affeclus; ab AB UN PAM DE BOCA. m. adv. Adalat, ab gran desitj
iralo, verbum ne expectes bonum. ó afany. Desalado, con tanta boca. Anxius.
BOCA DE CALAIX, Ó DE DRACH Ó DE RAB. loC. fam. La À DEMANAR DE BOCA. fr. BOCA QÜE VÓLS. CtC.
que es mòlt gran. Boca de espuerta, ó de costal. Pa- ANAR AB LA BOCA BADADA, fr. ANAR ADALAT. jj fr. met.
tulum, patens, diductum os. ant. Desitjar sumament alguna cosa. Beber los vien-
BOCA DE CANDELERO. loc. Lo canonet ó candeleta los por alguna cosa, abrir tanta boca, echar la lengua

ahont se posa '1 blé pera fér llum. Mechero. Myxos, ó iin palmó de lengua. Vehementissimè cupere ; sum-
myxus, i, lucernae rostrum, mo conatu petere, ambire, sitire.

BOCA DE FOOH. Arma que's carrega ab pólvora. Boca, ANAR EN BOCA DE TOTHOM, fr. Deuota sér mòlt pxí-
arma de fuego. Igneum bellicum tormentum, arma blica y sabuda alguna cosa. Ser publico. Nemini ig-
ignifera. notum esse.
BOCA DE GAiG. Qui parla ab tanta blanura que ape- BADAR LA BOCA. fr. Abrir la boca. Rictum deducere,
nas s' entén, ó que quant parla salpica ab la saliva. os aperire.
Boca de gachas. Ore blandus, humidus. CALLAR LA BOCA. fr. met. No dir res. Callar la bo-
BOCA DE iNFiRN. Dit del qui blasfema y diu mòltas ca. Musso, as, ne hiscere quidem.
malediccions. Boca, lengua infernal, Carretero. Exi- CÀURER BOCA AVALL. fr. CAURER DE MORROS.
tialis lingua. 1|
met. Paratge de ahont ix mòlt foch 6 CRÉIXER LA SALIVA EN LA BOCA. fr. mct. Trobar gran
calor. Boca de infierno. Inferni hiatus. gust en alguna cosa. Hacerse agua ó una agua la bo-
BOCA FORTA, ó DUR DE BOCA. Se diu del caball que ca. Appetitum excitari.
té certa duresa en ella, de modo que la embocadura cusiRSE LA BOCA. fp. met. No respóndrer paraula.
no li fa l'efecte corresponent. Boca dura, boquiduro, Coserse la boca, no abrir la boca, no decir esta boca es
duro de boca. Ore durus. mia. Silere, obmutescere.
BOCA DEL BOT. La garra per ahont s' umple 6 vuy- DELICAT ó FLUIX DE BOCA. Se diu dcl caball que per
da. Piezgo, boca de pellejo. Amicinum, i. tenir alts y tallants los assientos, té poch apoyo en
BOCA DEL COR Ó DEL VENTRELL. BOCtt del BStÓmagO. ells y no pót sufrir lo mos. Bocablanda, boquimuelle,
Stomachi faux. blando de boca. Ore tener.
BOCA DE PINYÓ. La petita y agraciada. Boquita, LA BOCA NO VÓLNOVAS. fr. LO VENTRE NO MIRA BADONS.
boquilla. Buccula, aj, osculum, oscillum, i. DE BOCA. m. adv. ab que's moteja al blasonador
BOCA DE TABAL. BALADRER. que no fa mès que enrahonar. De boca, de pico; el
BOCA MUDA, MAY FOü ABATUDA, fef. Declara la ven- mal del milano, las alas quebradas y el pico sano. Ver-
tatja y bons efectes que produheix lo callar y 'Is bis, non factis, ore tenus. ||
de paraula.
mals resultats del parlar sens necessitat. Al buen DE BOCA EN BOCA. loc. que dcuota que una espècie
callar lo llaman Sancho; en boca cerrada no entra mos- s'escampa dihentla uns à altres. De boca en boca.
ca. Tacere praestat philosophis quam loqui; sapiens Uno alii dicente.
est qui tacere novit; nuUi tacuisse nocet: nocet esse deixarlo AB LA PARAULA À LA BOCA. fr. met. Anar-
locutum. sen sens voler escoltar à qui enrahona. DejarJe con
BOCA PER AMUNT. m. adv. Boca arriba. Supinus, la palabra en la boca. Loquentem discessu interrum-
resupinus, recto, erecto ore. pere.
BOCA PER AVALL. m. adv. Bocü abajo. Verso, inver- dir AB MITJA BOCA. fr. fam. Oferir alguna cosa sols
so ore, deorsüm. per cumpliment. Decir alguna cosa con la boca chica,

BOCA QUE NO PARLA. DÈu NO LA óü. ref. Deuota que gastar pastillas de boca. Verbo tenus aliquid promit-
no's remedia la necessitat oculta. Boca que no habla tere.
Dios no la oye. El que no Hora no mama. Tacitur- DIR ALGÚ TOT LO QUE LI vÉ A LA BOCA. fr. fam. Par-
num os, Deos non facit audientes; petite et accipie- lar mòlt y sens consideració. Irse de boca, ó irsele à
tis. alguno la boca, ó decir uno cuanto se le viene à la boca;

BOCA. QUE VOLS, COR QUE DESiTjAS. fr. Abundant- despotricar. Inaniler et inconsideratè loqui, garrire.
ment. Quequieres boca. Affluentèr, affatim. A me- || 1)
Parlar fort, jurant y perjurant, enfadat, sènsatén-
dida de sòn gust. A que quieres boca, d pedir de bo- drer à lo que diu. Echar de la oseta, ó por las de Pa-

ca. Ex animi sententia, peroptatò. via. Blatero, vocifero, as ; immoderatè, procaciter


BOCA TERRÒS A. BOCA PER AVALL. loqui.
'1
BOCA TOVA. ter. BOCA DE GAIG. DIR DE AQUELLA BOCA. fr, fam. ab que's pondera
1 BOCA DE CANÓ. m. adv. De mòlt prop. A boca de mal que algú diu. Echar de, ó por aquella boca. Su-
cànon ó dejarro, Proximè, cominüs. perbè, insolenter loqui ; injurias, convitia evomere.
i BOCA DE FOSCH ó DE NIT. m. adv. Al ünoclucer ó EN BOCA TANCADA NO HI ENTRA MOSCA NI ALADA. ref.

& boca de noche. Yesperè, subvesperum, subnoctem. BOCA MUDA, etC.


i BOCA PLBííA. m. adv. y EN LA BOCA DEL DISCRET LO QÜE ES PtJBLlCH ES SECRET.
BOC CATALÀ. BOC 219
ref. Encomana reserva y prudència en lo parlar.
la NO TENIR PROU BOCA. Denola que s' alaba
fr. iiict.

En la boca del discreto lo que es pilbUco es secreto. Pru- mòlt alguna cosa. Hacerse bocas ó lengnas. Laudibus
denli secrelum coramittere tutum est. Prudenler exqiiisitis extollere, exquisitissimis verbis aliquid

tacilus quod scit nescire videtur. laudare.


Ksr.ALrARSE DE BOCA. fr. iiiet. Proferir paraulas des- NO TEXHl UN NO EN LA ROCA. fr. met. fam. NO SABER
compassadas. Calentúrsele à uno la boca ú la lengua. DIR QUE NO.
Irasci, eirrenalc loqui. PUNT EN BOCA. cxp. ab. que's prevé 1 silenci. Pun-
ESTAR AB LA BOCA OBERTA ó BADADA, fr. met. Que- to en boca, chiton. Sile, tace.

dar admirat de alguna cosa. Estar ó quedarse con Ja QUKDARSB AB LA BOCA BADADA Ú OBERTA, fr. fam. Que-
boca abierta. Stullè mirari, siupefaclum esse, inten- darse suspès sens poder parlar quant deuria. Apor-
to ore aspicere. rar. Uiereo, es, obmutesco, is.

FÉR BOCAS. fr. y QUE NO TENfi BOCA? exp. que reprèn al que no parla
FERSE BocADAs DE ALGUNA. COSA. fr. msl. Jactarse, quant dèu. Estàs mudo? tienes lengua? Non vis loqui?
alabarse. Echar bocanadas. Sese tumidè jactare; de es ne mutus?
se gloriosius priedicare. |1
Contar valenfias falsas. RENTARSE LA BOCA GLOPEJANT. fr. Enjuagar. Os
Blasonar del arnés. Blatero, as, verbis inanibus vir- abluere, colluere, purgaré.
tutem
tu jactare ; verbis, non faclis virtulera ostentaré. TAPAR LA BOCA. fr. met. Fèr callar, convèncer. Ta-
Fer alarde, jactarse de noblesa. Echar bocanadas, par, cerrar la boca. Alicui silentium imponere, indi-

i que
har sangre por
ctare.
LLEVAR ó TRÀCRER DE LA BOCA.
altre volia dir. Coger la
la boca. Genus

palabra de
et proavos ineplè

fr. Anticiparse à lo
la boca. Alte-
cere ; aliquem ad silentium adigere.
algú à que seguesca sòn
tenia en contra.
silentiumque captaré.
Ganar
||
parer dissimulant
la boca. Alicujus

Sobornar. Tapar
1|
Reduhir à
lo

consensum,
la boca, su-
que

rius sermoneni occupare. bornar, cohechar. Pecunia linguam adstringere, lar-


RESPIRAR PER BOCA DE ALTRE. fr. fam. Dir lo que al- gitionibus corrumpeie, largior, iris.

tre ha suggerit. Hablarpor boca dfí ganso. Ad nutum TENIR SEMPRE i LABOCA .fr. met. fam. Repetir ab
alterius loqui. freqüència alguna paraula. No caérsele de la boca,
LABOCA FA JOCH. loc. uiet. fam. Denota que en lo traer siempre en la boca. Aliquid saepius inculcaré.

joch s' ha de que s' ha dit encara


pissai- pel , TENIR SEMPRE ALGUNA COSA EN LA BOCA. fr. Parlar de
que sia contra un mateix. La boca haceeljuego Yer- alguna cosa ab freqüència. No caérsele de la boca.
ba ligant homines standum verbis. ;
ídem saepè repefere.
LA BOCA LI ES MESURA, loc. met. fam. Denota que's VENIR A LA BOCA ó AL PENSAMENT, fr. met. Oferirse
concedeix à algú tot lo que demana. La boca le esme- algunas espècies y paraulas pera proferirlas regu-
dida. Qnidquid velle, aut optaré se dixerit, obtinebit. larment en defensa de altre. Venirse ú la boca. Inter
LLEPAR AB LA BOCA Y MOSSEGAR AB LA CUA. ref. De- loquendura aliquit occurrere.
nota la falsedat dels que'.s demostran amichs, y 's TORNAR A LA BOCi 'l MENJAR ó BÉURBR. fr. Sentir
portan com à enemichs. Halagar con la boca, y mor- mal gust per no havérse assentat bè en lo ventrell.
der con la cola. Praesens laudat, absens falsus ami- Repetir, venirse à laboca. Cibum malèacceptuin eruc-
cus detrahit. taré; corrupti cibi saporem in os venire, ascendere.
LLEVARSEHO DE LA BOCA. fr. met. fam. Privarse algú TRAURER SANCH PER LA BOCA. fr. met. fam. ESCÜPIR
de las cosas precisas per donarlas à altre. Quitàr- SANCH.
selo de la boca ó de su comer. Necessariis spontè pri- sÉR LA BOCA MESURA, fr. met. No tenir mida en lo
vari, ne aliis desit, vel necessària sibi delrahere. pèndrer ó demanar. A medidadel desco. Affluenter.
NO BADAR BOCA. fr. Callar quant sembla precís ex- VENT DE BOCA. exp. met. Se diu del que promet
plicar la queixa ó dictamen. No desplegar la boca ó mòlt y cumpleix poch. De boca, pastillas de boca.
labios, no abrir la boca. Ne hiscere quidem. Largè proinittere, nihilque praestare.
PlosNO
[ DIR AQUESTA BOCA ES MEVA. fr.met. No dir pa- BOGAAMPLE. adj. Boquiancho. Ore palulus.
raula. No decir esta boca es mia. Ne hiscere quidem, BOCABADAT, DA. m. y Qui tè la boca mòlt f.

nihil mulire. gran. Boqniabierto. Hiens ore. ||


avaro.
NO DIR UNA COSA AB TOTA LA BOCA. fr. fam. DIR AB BOCABARRA. f. Forat quadrat en lo cap del
MITJA BOCA. cabrestant y en lo tambor del molinet, ahont s' in-
ftf NO EIXIR DE LA BOCA ALGUNA COSA. fr, mct. Callaria. troduheix la barra pera girar aquestas màquinas-
mrio salir tma cosa de uno, ó de la boca de uno. Circa Bocabarra. Foramen quadra tum cui vectis aplatur
aliquid obmutescere. ad circumvolvendum pracdictas machinas.
NO POSARSE EN LA BOCA. fr. met. No parlar de algú BOCADA. f. ant. cop, bofetada. |j
mossegada.
ó de alguna cosa. No tomar en la boca. Nullam de re BOCADILLO. m. Trompeteta de metall, ampla
aliqua raentionem facere. per la basa y en disminució üns à la punta, la qual
NO TENIR MÈs QUE UNA BOCA. loc. fam. Dòua à en- es corva. Los vidriers, argenters y altres la usan pe-
léndrer que no's pót dir tot de una vegada. No soy ra soldar, aplicantla à la llum de una candela, llume-
costal. Mihi currenti calcar addis? nera, elc. bufant suaument y fonent així 'Is ingre-
BOC DICCIONARI BOC
dienls de la soldadura. Soplete. Tiibus i. l'I
Canonet BOCt. m. La porció de menjar que cab de una
de la pipa ó del cigarro. Boquilla, camto. Tubus, i.
vegada en la boca, Bocado. Buccella, ai, bolus, i,
[I

II
La pessa de metall que s' aplica à la boca en los Tros de qualsevol cosa, Pedazo. Frustulum, i. |1
Ti-
instruments de música. Boquilla. Tíbia, se. rada ó distància de un lloch à altre. Tramo, trecho.

BOGADUR. m. S' aplica al caball que sen poch Intervallum, i, Lo tros gruixut y curt
tractus, us. ||

lo fré. Boquiduro. Ore durus, asper ; fraíno indocilis. que's talla de alguna cosa com de un cabiró. Zoque-
BOCAENDINS. adj. Qui té la boca fonda. Boqui- te. Stipes, itis, ligni fragmentum rosegó de pa.
I

Tiundido, hoqummido. Depresso ore homo. BOCÍ DE l'A. loc. met. Lo sustento que's necessita;
BOCAESTRET, A. m. y f. Boquiangosío. Ore y així 's diu: tenir un bocí de pa. Pedazo de pan.
angusto, ore angustus, angusti oris. Diurnus victus.
BOCAFRESCH. m. Se diu del caball que té la AB LO BOCÍ A LA BOCA. m. adv. Poch desprès de ha-
boca salivosa, y es obedient al fré. Boquifresco. Ore ver menjat. Con el bocado en la boca. A prandio, vix
salivoso, ore mollis. comestione finita.

BOCAGRÓS. Se diu del caball de boca partida y À MiCAs Y A bocins, m, adv. A pedazos, ó en peda-
espayosa. Boquihendido. Ore diducto equus. zos,por pedazos. Frustatim, intercisè, minutatim,
BOCAMOLL, A. adj. Fàcil en dir lo que deuria rustillatim.
callar. Boquiroto, borcachon, blando de boca, boqui- bocí mal assentat, Bocado mal digerido. Male di-
mueíle. Loquax, garrulus, lingua promplus, facilis. gestus cibus.
II
met. Qui fàcilment se deixa enganyar. Boquirubio, car es lo bocí qüe k UN noM l' escanya, ref. Deno-
boquimueUe , mollar. Incautus , inexpertus, facilis ta que paga bè "1
gust del menjar aquell à qui fa
decipi. II
que té la boca de la closca
Dit del caragol mal. Amargo es el bocado que mucho cuesta. Pessimè
molla. BoquimueUe. Limax ore mollis. e basta quisque escam petit.
BOCANEGRE. m. Se diu del caball que té la CONTARLl À algú'ls BOCINS DE LA BOCA. fr. fam. Ob-
boca negra. S' aplica també à una espècie de cara- servarli lo que menja, donantli à enténdrer. Contar
gol. Boqinnegro. Niger ore. los bocados. Prandentem nimia curiositate animad-
BOÇARAN,
m. Tela mòlt fina, espècie de bocasf. verlere; quanluiü quis edat observaré.
Boçaran. Linteum fextum à fullone subactum ac FERSE BOCINS DE ALGU.NA COSA. fr. JACTARSE.
tinctum. MENJAR ó píndrer ALGUN BOCÍ. fr. fam. Tomar wft

BOÇARIA, f. BADOQUERIA.. bocado. Aliquid cibi sumere,


BOCARÓ. m. BOQüEuó. NO TENIR UN BOCÍ DE PA PER POSARSE A LA BOCA. fr.
BOCARRAM. m. eocasí. met. Estar mòlt pobre. No tener que llegar d la boca;
:feocÀRRUGAT, DA. adj. Se diu del que frun- no tener paraun bocado, no tener tras que parar, ó so-
seix ó doblega la boca. Boquifruncido. Compressis bre que Dios k llueva. Extrema egestafe, summa
labris homo. inopia laboraré, premi.
BOCASEGH, jGA. m, y f. Se diu del que té la BOCINA. f. Instrument müsich de banya ó me-

boca seca. Boquiseco. Siccus ore, faucibus. Se diu I|


ycorvo. Bocina. Tuba, bnccina, a?. Espècie de
tall ||

del caball que no se saboreja ab lo fré. Boquiseco. Sic- trompeta de llauna pera parlar de lluny, Bocina. Tu-
cus ore, siccis faucibus. ba stenterophonea, H ossa menor.
BOCASi. m
Tela gruixuda, basta y engomada. BOCINAPA. f. ter, bofetada, revés.
Bocaci, bocacin, esterlin. Byssus colore infecta. BOÇINALLA. f, MENCDALL, RESÍ DUO, REBRECH,
BOCASSA. f. aum. Bocaza Diductum,patulumos. BOCINAR. v. a. Tocar la bocina. Bocinar. Buc-
BOCATERRÓS, A. adj boca per avall. cino, as.
BOCÀTORT, À. m. y f. Se diu del que té la bo- BOCINEJAR. V, a. Fér bocins. Uacer pedacilos,
ca torta. Èoquituerto, boquitorcido. Intorto ore. bocadillos Trucidare minutatim.
BOGELL. m. arq. Motllura en forma de mitja BOGINER. m. Lo qui toca la bocina, Bocincro.
canya. Bocel. Canalis, is, canaliculus, i, stria, si. \\
Buccinator, is.

Ribot pera ferlos en la fusta. Bocel. Runcina, sí. || BOGINET. m. d. Bocadillo. Buccella, ai. H Tros-
nàut. Corriola de fusta per ahont passan los derivells. set. Pedacito. Frustulum, i.

Moton. Trochlea nàutica. BOpA. f. Casament. Boda, casamiento. Jíl|iptiae,

BOCELLAR. v. a. Formar canaletas ab lo bocell. arumi La festa ó convit en celebritat del casament.
II

Búcelar. Strio, as, in canalis forraam, in convexam Boda. Nuptialeconvivíum, epulura; nuptiales epuhc,
íineamcailare. [|
m. Espècie de caldera de cóurer. BODA DESIGUAL ó SECRETA. La quc's Celebra sens
Bocellar. Lebes, elis, aparato. Bodorrio, bodijo. Dispares nuptia;
BOCELLÀS. m. aura. Bocelon. Magnus astraga- A BODAs ME coNviDAS. cxp. mct. fam. De mòlt bona
lus. gana. De mil amares. Libentissimè, quara libentissi-
BOCELLET. m. d. Bocelete. Parvus astragalus. mè, ranas ad aquam provocas.
BOCH. m. Lo mascle de las cabràs. Bode, cabron, A LA BODA DEL FILLOL QUI NO t' HI CONVIDÀ NO t' UI

macho de cabrio. Hircus, i. |I


En lo regne de València vóL. ref. Denota que ningú déu anar à funcions no

y 'Is catalans fronterissos. badoch, babad. sent convidat, especialment si en ellas se menja y
BOF CATALÀ. BQH
beu. A boda y d bautizado no vayas sin ser llaimdo. BOFETADA. f. Cop à la cara ab lo palmell de

Sit thalami fredus, sint vel luslralia festa, la ma. Bofelada, bofelon. Cervica, alapa, x, cola-

Non invitatus providiis ipse fiige. phus, i.


II
met. Desayre. Bofelada, bochorno. Des-
AQtlBLL QÜE À LAS BODAS VA., NUVI HA DE SEMBLAR. pectio, ludificatio, nis, repulsa, a;.

ref. Denota que cada hú déu acomodarse als usos y BOFETADA88A. f. aum. Gran bofelon. Sala-

estils del país ahont se troba. Por donde fueres, haz pitta,a\
como viercs. Diun fneris Romac, romano vivito morè. BOFETADETA•f.d. Bofelondllo. Levis salapitla.

BooAS HEALS. Nom de una contribució que's pagava BOFETEJADOR, A. m. y f. Qui dóna bofetadas.
aniíguainent pera aténdrer als gaslos dels reys. Jio- Ahofeteador. Alapis cuidens, perculiens.

das reaJes. Yectigal ad regalium nupliarum sumptus. POFETEJAMEXT. m. La acció de bofetejar.


DE TALS BODAS, TALs cocAS, rcf. Denota que '1 qui Abofeieaminito. Colaphizatio, nis.
và mal guiat no pót esperar tenir bon fi. De tales bo- BOFETEJAR. v. a. Pegar bofetadas. Ahofelear,
das tales costras. NuUum initia prava fauslum fineni dar de bofetadas. Colaphizo, as, alapis percutere,
dant. caedere.
EN LAS BODAS QUI MÉNOS MENJA ES LA NÍVIA. ref. LO BOFETEJ4.T, DA. p. p. Abofeteado. Depalmatus.
MÈS MAL CALSAT ES LO SABATER. BpFIA. f. BOMBOLLA, BUTLLOFA. GÓFIA. ||

LA VIUDA PLORA T ALTRES CANTAN EN Li BODA. TCf. PQG^.f. Herba de que 's fa sitial de las cadi- '1

Denota las vicissituts de la vida humana. La viuda ras. Enea, espadaTia. Angustifolia, orum, typha, aï.

Hora y olros cantan en la boda. Totam miscent vitam II


Peix de un pam, escatós, ulls grans y pocas es-
dolor et gaudium. pinas. Boga, ojo de buey. Humbra, x, boops. ||
La
LO QUE NO VÉ 'l DIA DE LAS BODAS, NO VÉ À TOTAS acció de bogar ó remar. Boga. Remigatio, nis.
HORAS. Denota que lo que prometen los sogres
ref. BOGA ARRANCADA, met. La que's fa ab la major
si no cumpleix avans de efectuarse la boda, ab
's forsa y precipitació, servintse a un temps de tots
dificultat se cobra. Lo que no viene a la boda, no los rems. Boga arrancada. Vehementior remigatio.
viene a toda hora. Pjíuptiarum magnifica premissa BOGA LLARGA, loc. uàut. La que's fà exteneut mòlt
effectu sa;pè carent. los rems pera donar impuls à la embarcació. Boga
NO ni HA CAP BODA POBRE, NI CAP MORT RICA. ref. larga. Remis latius jactalis remigatio.

CASAMENT. ANAR ó ESTAR EN BOGA. fr. met. Estar en us ó sér


BODEGA, f. Seller, llochpera po?af vi. Bodega. mòlt corrent. Estar en boga ó en auge. In honore

Yinaria cella, apolheca, x, vini promptuariym. || esse; nomine, fama, celebritate gaudere, frui.
nàut. V espay sota la cuberla. Bodega. Navis al veus EMBOLiCAaó ENREDAR LA poGA. fr. Posíir euredos ó
sub tabulato. \\
En los ports de mar la pessa ó pes- dificultatsen una cosa mòlt clara. Meler enredos don-
sas que serveixen de magatsem als mercaders. Bo- deno los hay. Umbram in solem mittere.
dega. Mercinm apotheca. BOGADA. f. Remada. Bogada. Reraorum ímpe-
BODEGÓ. m. Taverna ahont se guisa y servei- tus, vis.
xen viandas ordinàrias. Bodegon, figon. Popina, ca- BOGADOR, A. m. y f. Qui boga. Bogador, boga,
lyba, taberna, x. met. Casa de mòlts entrants y
|| remero, y bogante. poét. Remex, igis, remig^ns, tis.

eixints. Aduana. Domus ubi homiaum concursus BOGAL. adj. FRANCH, GENERÓS.
frequens versari solet. BOGAR. V. n. nàut. Remar. Bogar, remar. Re-
BODEGONER. A. m. y f. Qui té bodegó. Bode- migo, as, remis navem agere, incitaré. 1|
l\ campana.
gonero. Caupo, nis. |]
Qui 'Is freqüenta. Bodegonero. REPICAR, TOCAR.
Cauponarum frequentafor. pOGASmiTAS. m. pi. BOGOMiLis.
BODEGONET. m. d. Bodegoncillo. Parva cau- ^QGATIRADA. í)dj. ant. Acció y efecte de bo-
pona. gar, cop de rem. ||
bqgada. boga arrancada, boga. 3.

BODEGUER, A- m. y f. ant. Qui cuyda de la BOGA VANT. primer remer de cada


m. Lo
bodega. Bodegvero. Cellarius, ii, cellio, nis. banch en la galera. Bogavante. Primi quique remi-
BODEGUETA. f. d. Bodigmlla. Cella, cellula, a;. ges. Espècie de llagosta de mar, mòlt coneguda en
II

BOEDRÉMIAS. f. pi. Certas feslas que 's cele- las cos as I de Andaluzia. Bogavante. Locustae ma-
br;ivan en Atonas: en quant al sèu origen y fi 's rinai genus.
discrepa. Boedremias. Boedremia;, arum. PO.GOIV^ILIS. m. pi. Certs beretges del sigle
BOEDREIVIIÓ. Mès cumplert, so es de trenta
ra. XII; ensenyavan que Dèu era corpóreo y que Y Àn-
dias; era "I tercer del any entre 'Is atenienses, y gel mal havia criat lo mon, y altres errors. Bogomi-

corresponia al fi del nostre mès de Agost y prin- lios. Bogomilii, bongomilii, orum.
cipis de Setembre. Boedremion. Inter Alhenienses BQGfJ^TA- f- d. SARDINETA.
terlius anni mensis. BOHÈMIA, NA. adj. Natural de Bohèmia. Ab
BOESJES. Conxas que serveixen de mone-
f. pi. aquest nora s' entenia mòlta gent dolenta. Bohemio.
da entre 'Is negres de la baixa Etiòpia. Boesjes. Bohemiçiniis. || Espècie de roba que s' usava antí-
Concha; sic dictaí. guainent en Espanya en forma de ç^pptçt. B.oeniio.

BOFET. m. ant. y Boemicuin palliuip. jj GtfANp.


BOI DICCIONARI BOI
BOHICH. m. FORMIGUER. FÉR BOJERIAS. ff.
y
BOHIGA. f. Terra novament rompuda pera FÉR LO BOIG. fr. BOJEJAR.
sembraria. Arliga, Novale, is. FÉR TORNAR BOIG. fr. Privar del judici à algú. Enlo-
BOIG, JA. m. y f. Qui ha perdut lo seny. Loco. quecer. Demento, infatuo, as. met. Confóndrer ab \\

Demens, tis, insaniis, i, vecors, dis. ||


met. Impru- la diversitat de ideas. Volver duno loco, desatentar.
dent. Loco, imprudente. Delirus, i, inscius, ii, ins- Quempiam ad insaniam redigere; mentem turbare,
ciens, imprudens, tis. Furiós, frenétich. Loco, fu- perturbare. Impacientar. Uacer volver
|| || loco. Ad in-
rioso. Jlaniosus, furiosus, insanus, i. || Llunàtich. saniam adigere.
Loco, Imàtico. Geritus, corritukis, i. |1
Aixalabrat. n' HI HA PERA TORNARSE BOIG. ff. fam. Eufadarsc
Loco, calavera, taramhana. Judicii príeceps. \\ adj. mòlt, irritarse. Haij.para volverse loco ó para echar
met. Abundant, exorbitant, com: cullita boja. loco. elhatillo al mar. Vehementer irasci, indignari.
Uberrimus. QUI ES BOIG
QUANT NE IX MAY NE GUAREIX, ref. y
À BOIG Y À CABALLER TOT LI ESTA BÈ. ref. ACOUSella QUI ES BOIG A NATURA MAY NE CURA. ref. Dcuota que
que's procure adquirir bona opinió perquè ab ella 's ab dificultat s' olvidan las costums de la primera
dissimula millor algun defecte. Buena fama, hurto edat. Lo que se aprende en la cuna siempre dura; lo
encubre. Quibene aiidit, ei nihil imputatur mali. que en la leche se mama, en la mortaja se derrama;
AGREGAT DE BOIGS. Conjunt de ells. Gavilla, mana- genio y figura hasta la sepultura; quien de locura en-
da, halo, atajo. Vesanorum multitudo, coetus, con- ferma, tarde sana. Quo semel est imbuta recens ser-
ventus. vabit odorem testa diu: durat quod à crepundiis
BOIG COMUNA CISTELLA, exp. fam. S' usa pera no- edicitur.
tar al que es extremat en algun defecte ó vici. Loco SAB MÉS UN BOIG EN SA CASA, QUE UN SABÍ EN LA DELS
de clavo pasado ó de rcmate ó de alar. Furiosus, fa- ALTRES, Ensenya que dels negocis propis més
ref.
naticus, insanabilis, furiosè agens. sab aquell à qui li pertanyen, per poch que enten-
BOIG ES QUI NO SAP PERA SÍ. fr. Denota que 's fa un ga,que'l qui rairantlos de lluny s' introduheix à
loco aquell que no usa de la ciència en bè de sí ma- judicaries sens coneixement. Mas sabé el loco en su
teix. Loco es quien para si no es cuerdo. Amens qui casa que el cuerdo en la agena. Aliena dirigere diffici-

sibimetipsi non sapit. le est: plura domi stolidus callet quam mente sa-
BOIGS AB BOIGS s' AVENEN, fr. fam. Dios los critt
gaci.
y
ellos sejuntan. Sui quisque similes socios quaíril. SI IS BOIG que'l LLIGUEN, loc. fam. Denota que al-
BOIG Y RicH BASTÓ soBREDAURAT. rcf. Denota os- gú no es digne de compassió si insisteix en lo que

tentar lo que no 's tè. Ufano, sin sustancia. Ovis est sap que no li convé. Quien es cornudo y lo consiente,
aureo vellere tecta. que sea cornudo para siempre.
BURLAÜVOSDEL BOIG EN CASA Y 's BURLARÀ DE VOS EN Conjugis infidae patitur qui probra libenter,
LA PLAssA. ref. Significa dóna ocasió al indis-
que si's Debet in ajternum talia probra pati.

cret de burlarse en llochs secrets, se burlarà també TORNARSE BOIG. fr. fam. Pérdrer 1' enteniment.
quant no's vulla en paratges públichs. Burlàos con el Enloquecer, volverse loco, volvérsele à uno el juicio.

loco en casa, burlarà con vos en la plaza. Lude domi Insanio, is, mente privari, amentia corripi, amen-
stultum, is media te ludet in urbe. tem fieri. |j
Manifestar mòlta alegria. Volverse loco de
A LA BOJA. m. adv. y contento. Exullare gaudio, kcfitià perfundi; nimio
DE BOIG. m."adv. y affici gaudio, ardere laelitia. ||
Estimar mòlt alguna
DE BOIG EN BOIG. m. adv. Sèus orde ni concert, ó cosa, entretenirse ab ella. Andar loco por alguna co-
sens mirar res. A tonlas y à locas, à la loqiiesca. Te- sa, estar loco con alguna cosa. Perditè aliquid amaré,
meré et inconsultò, sine sensu; per ludum et ne- deperire, eíDictim ardere, ílagrare.
gligentiam. UN BOIG NK FA CENT. l'cf. Dcuota 1"
ínfluxo del mal
DEixARLO ESTAR PER BOIG. fr. No porfiar ab tossuts, exemple en los companys. í7w?oco ócada loco hace
deixarlos ab sa creéncia. Dejarlos freir en su aceite. ciento. Tumulluosa unius voce seditio conflatur.

Tenax maneat. BOJA PER BOJA viNGAN DINERS. Fcf. Deuota quant su-
DÈÜ NOS GUARDE DE BOIGS EN LLOCH ESTRET, ref. De- pleixen las riquesas en lo matrimoni. Dios me dé ma-
nota que 's deuhen evitar disputas ab personas de rido rico, si quiera sea borrico. Dummodò sit dives
geni violent é inconsiderat. Al loco y al aire darle barbarus ille placet.
calle. Cum imprudentibus noli contendere, dementi BOIX. m. Arbre de fulla com la deia murta,
viro lata via. mòlt Uustrosa y sempre verda, flor verdosa, '1 fruyt
EMBESTia DE BOIG. fr. Acométrcr alguna empresa com un ciuró, y la fusta mòlt forta. Boj. Buxum, i.
sens reflexió, ni prudència. Acometer à ciegas. Stultè II
Tros de la mateixa fusla en forma de orella sobre
aliquid aggredi. '1 qual se cusen las sabatas. Boj. Buxeum tigillum.

^ESTÀs BOIG? exp. fam. S' usa pera retràurer à (I


La pala de la cotilla. Boj. Buxum, i.
algú de algun disbarat que va à fér. ^Estàs en tu ca- BOIG MASCLE. MURTRA.
misa ó en tu juicio? te has vuelto loco? has perdido el BOIXEDA. f. Lloch de mòlts boixos. Bojedal, bu-
juicio'i Scis quid agis? insanis? es ne sanus? jeda. Buxetum, i.
BOL CATALÀ. BOL 223
BOIXET. m. Tros de boix tornejat pera fér piin- batnm abdomen suilluni. || La de pomada feia de
las, randas, etc. Palillo, holillo, majaderuelo. Bacil- simples odorífichs. Pomo, poma. Odorarius globus.
lus pro retibiis texendis. Per donar los vols. Haha. Suffragiis designandis
II

BOIXETA. f. BiTSEGA. II
Pom de olors. Bellota. globus. La sort de fér algú lolas las basas en al-
II

Odorariíiin vas. guns jochs de cartas. Bola. Ludi sorlis universa;


BOJAMENT, ra. adv. y vicloria. met. Mentida. Bola, mentirà. Mendacium,
||

BOJALMENT. m. adv. Furiosament, ab locura. ii. De neu. Arbre petit, espècie de viburno,
II
pi.

Locamenle, lontamente. Fatuè, stolidè, stiiltè, stoli- semblant al saúch. Sauqvillo, acer menor. Opulus, i.
dum in modum. [|
Nèciament, imprudentment. Loca- DONAR LA BOLA. fr. Llansar unas piloletas de vidre
mente, imprudentemenle. Morè, imprudenlèr, insi- molt, verí ó aguUas pera matar los gossos, gats,
pientèr. II
Excessivament. Excesivamenle, locamenle. ratas, etc. Dar, echar zarazas. Offam medicatam
Immoderalè, niniiüm. edendam canibus projicere. met. Despedir ab des- ||

BOJARRÓ. m. sodomita. jj
met. fam. Panxa; y deny algú à altre de sa casa, tracte ó amistad. Bar
així 's diu: umplir lo bojarkó. Pandorga, bartola, (/íííiisorías.3Ialèdejicere, dimittere. Tràureràalgú fl

baul. Alvus, i, venter, tris. || estrofa, tuno. del empleo. Echar, despedir, apear à xino del empleo.
BOJARRONA. f BOJEaiA. Dignilate, munere, oíBcio aliquem privaré; é gradu
TENIR LA BOJARRONA. fr. Estar enfadat, de mal hu- dejicere. ||
matar.
mor, EsUir incomodado. Pravo humore premi. RODAR LA BOLA. fr. ANAR A SANT TRUTÍ.
BOJARRONISME. m. sodomia. BOLADA. f. arq. volada. Cop de bola. Bolada,
||

BOJÀS, SA. adj. aum. trdha. bolazo. Globi ictus.


BOJEJANT. p. a. Fent bojerias pera divertirse. BOLADO. m. Pa de sucre rosat. Bolado, espon-
Loqueando, simpleando. Desipiens. m. adv. Jocosa, j|
jado, pilon, azucarillo, pan de azúcar. Sacchari far-
feslivamente, por fiesta, en chanza, por juego, por vus.
diversion. Nugatoriè, jocosè, jocaliter. BOLADOR. m. Papalló, flor de la herba cana
BOJEJANT COM LAS cRiATüRAs. exp. fam. Rclozando. y altras plantas. Vilano, m^ilano. Pappus, i, volatica
Lascivò, pelulanter, petulè. lanugo.
BOJEJAR. v. n. Fér ó dir bojerias. Loquear. De- BOLANDERA. f. Anella de ferro que va solia
sipio, insanio, is, nugor, aris, ineptio, is, stultè age- entre la clavilla y la roda del carruatge. Eslornija,
re. met. Tenir massa alegria, buUa y alborot, fol-
II alfardon, volandera, arandela. Ferreus annulus.
gantse ó divertinlse. Loquear. Immoderatè, intem- BOLARMÉNICH. m. y
peranler gaudere; jocis et ridiculis eludere. BOLARMINI. m. Terra roja y apegalosa. Bo-
BOJERIA. f. Malaltia que priva del us de la larménico, boloarménico. Armenius bolus.
rahó. Locura. Amentia, insania, aj, insanilas, alis. BOLATÍ. m. VOLATÍ.
II
Disbarat, despropòsit. Locura, desatino. Stultitia, BOLBA. f. Borrelló de neu. Copo. Goelestis aquae
se, slullè factum, absurdum, i. ||
Fatuïtat, ximplesa. spuma, floccus, vellus. ||
pi. Los pelels ó altra brutí-
Locura, necedad, fatuidad, hoberia. Fatuitas, stolidi- cia que's troba en los licors, y que poch à poch se
tas, alis, stultitia, vecordia, ae. [j
Extravagància. va assolant ó afonant. Zurrapa. Floccus, pilus, sedi-
Locura, estravagaficia. Moria, ai. ||
Mania. Locura, mentura, i, fiaïx, cis.

mania. Furor, is, insania, a). jj Casa dels boigs. BOLBETA. f. Zurrapilla. Fa^x, aecis, flocculus, i.

Casa de locos. Domus dementibus curandis. BOLCADA, Roba de las criaturas de bolquer.
f.

BOJET, A. adj. d. Loquillo. Impos mentis. Envoltarà, mantillas, empanadura, panales. Infan-
BOJIA. f. ant. mona. tium in pannis involucrum. ||
volcada.
BOJIOT. m. mona, mico. BOLCADOR. m. ant. Lloch en que 's revolcan
BÓJIT. m. Carril per ahont volta 1' animal en la los animals. Revolcadero. Volutabrum, i.

sínia, [Ah.on•d,e[c. Anden, lendel. Circularis antliaí BOLCALL. m. ter. bolquer.


semita, ambulacrum. Ruedo de la xemeneya. || BOLCAMENT. m. REvoLCAMENT. ||
La acció de
Campana, vuelo. Campana, aj. En los arbres pompa || bolcar las criaturas. Envolicamiento. Infantium pan-
ó la extensió de ramas y fullas envers la seva cir- nicolorum obduclio.
cumferència. Pompa. Arborum foliorum largue latè- BOLCAR, v. a. y n. Posar los bolquers à las
que dififusio. ter. Volta; y així 's diu: donar dos
||
criaturas. Empanar, envolver. Pannis infantem in-
BÓJiTs à la lligacama. Vuelta. Stropha, ae. volvere, fasciis volvere. ||
volcab.
BOJOT. m. PLAGA. 3. 4. ||
adj. Rampallut, qui té BOLCARSE. v. r. volcarse, revúlcarse.
ideas extravagants. Venatico, lunàlico. Lunaticus, BOLEA. f. Pal ab una argolla al mitj, que s'
lunaribus affectibus obnoxius. assegura en punla de la llansa del cotxe pera
la

BOL. m. BOLARMiM. II
La acció de tirar lo filat lligar los tirants de las mulas de devant. Bolea.

pera pescar, y la pesca que's trau. Lance. Retis Tignum annulo ferreo instructum. volesa. ||

jactus. II
VOL. BOLEJAR. V. n. Jugar à las bolas. Bolear. Glo-
BOLA. f. Cos esférich. Bola. Globus, globulus, i. bulis ludere. || En lo joch de mesa ó villar jugar
II
La de mantega, sagí, etc. Pella. Globus, conglo- sens interès. Bolear. Globulis sine pignore ludere.
'^^ BOL DICCIONARI BOL
BOLERO, m. Ball espanyol en orde de segui- BOLINÒ. m. ant. brugit.
dillas. Bolero. SàUatio, nis. ||
Qui té per oflci ballar- BÒLIT. m. Tros de fusta arrodonit, de un forch
lo. Bolero. Saltator, oris. || fam. merda. de llargària, ab punta en cada extrem pera ferlo
BOLESA. f. VOLESA. saltar, pegant en ell ab un altre anomenat cana.
BOLET. m. Rovelló, fruyla que produheix la Tala, Calderón, pitó y estornija. p. Ar. ütrinque cus-
terra de si en temps de mòlta humitat. Boleto, hon- pidatus palus, paxillus. Lo que's posa pera asse- ||

go, seia, Fungus, boletus, i. Lo de la soca


bejin. |]
gurar la corda en las portadoras. Viretillo, bolon,
dels arbres que serveix pera fér esca. Escarzo. palitroque. Clavus, i. ||
joch de gana y bòlit.
Fungus, i. II Lo que's cria prop dels pins. Mizcalo. BOLITX. m, Boleta petita ahont se procuran
Fungus, i.
II
Lo que naix al peu dels arbres. Agórico. arrimar las allras. Traina, boliche, bolin xj mingo. p.
Agaricura, i. ||
Cremallot de llum. Moco. Fungus, i. Ar. Globulus, i. ||
Filat pera pescar lo peix menut.
BOLET DE BOU. Bolet que no es bó pera menjar, però Boliche. Spissa retis.
si pera altres menesters. BOLL. m. La pellofa ab'aresta que cubreix lo gra
BOLETA. d. f. Bolilla. Sphaerula, se. || butlleta. del blat, etc. Cascabillo, cascarilla, folículo. Gluma,
BOLETÓS, A. adj. Boletoso. Fungosus. ai, foliculuín, i. ||
Pànet de pasta fina. Bollo. Dulcia-
BOLETXES. f. pi. ter. Enginy pera pescar. ||
rius panis. ||
Bony ó cloten'las pessas de metall,
BOUTX. Abolladura, bolladura. Bulla, ai. Bolas de filassa [|

BOLI. m. ter. bólït. que quedà dels panyos. Burullon. Globus, glomus,
B0L1A^9A. f. ter. papaLiópíX. i. Pelussa que surt dels telers. Tamo. Telarum
II

FÉR B0L1ANA. fr. Tràurer alas la papallona. Sacar tomen tum.


alas la mariposa. Pàpiliorièm pennéscere, pennas sÉR TOT BOLL. fr. Dèhotà'sér alguna cosa inútil ó
explicaré. supèrflua. Ser lodo paja. ftíèrae nugai, verba inania,
BÓLIGA. m. Flica, pòlissa, tronya. Gazapo, so- BOL•LA. f. Lo dret que pagan las cartas de jugar.
carron, ente: Versutus, calliJus, sagax. ||
met. cala- Bolla. Vectigal chartis lusoriis impositum. ||
Sello
vera. de plom ó de cera que's posava en los teixits de
BOLIGH. m. EMBOLICH. Catalunya pera conèixer de quina fàbrica eran.
BOLILLA^ f, d. BOIETA. |{
BOLILLO. [j
BALETA. ||
Bolla. Sigillum, i. || Lo dret que's pagava pera vèn-
Bola de fanch, que serveix pera tirar en la ballesta. drer dita roba. Hi ha opinions que's posà als últims
Bodoque. Globulus üctilis ballislarius. del siglé XIII pera ocórrer als immensos gastos que
BOLILLO. m. Ferro de un forch de alt en front ocasionava la defensa del país contra 'Is piratas y
de la barra en lo joch' de mesa. Bolillo. Ferrèa co- frauduleritas entradas de teixits de llana, seda, cotó
lumella, meta, bb. y ül. Fou abolit per Carlos III à solicitut de Cata-
BOLINA. f. Ruido, bulla. Ruido, algazara. Tu- lunya. Bolla. Yectigal ex textiübus. ||
Tribunal ú
mtiUüs, us. II
nàut. La corda ab que's tira desde la oficina del mateix dret. Bolla. Tribunal sic dicfum.
vora del barlovent de la vela pera que hi entre '1 II
met. Mentida, patranya. Mentirà. Mendacium, ii.

vent sens conmóurerla fortament. Bolina. Funis ad II


met. Lo senyal de merda que sòl quedar en las ca-
ventus tumultam impediendum. ||
nàut. De revés. misas. Palomino. Excrementitia insubucula macula,
CAPS DE REVÉS. BOLLADÒR Ó BOLLAYRE. m. Lo qui posava
BOLINA LLARGA Ò FRANCA. lOC. uàut. La posiciò de 'Is sellos en los teixits. Bollador, marchamero. Mer-
bolina en que las velas reben librement lo vent sens cium notator, signator.
conmóurerlas fortament. Bolina ancha, abierta, fran- BOLLARl V. a. ant. Posar un sello de plom als
ca. Queedam posilio funis sic dicti. teixits pera conèixer de quina fàbrica eran. Bollar.
BOLINA DE GoiFo. loc, nàul. La llarga de que s' Sigillo, as.

usa regularment en verits contraris pera atrassar BÒL'LAftÍM[iI^i[^m. ant. bolarmlm.


quant ménos se puga Fu- '1 viatge. Bolina de golfo. BÒLLAT, DA. p. p. Bollado. Signatus.
nis longus ad navem impellendam deserviens, ven- BOIleTA. f. La targeta que's dóna als soldats
tibus contrariis. pera allotjarse. Boleta, boletin. Chirographum militis
ANAR A LA BOLINA. fr, nàut. Rébre'r lo vent de hOSpitio. II
TARGETA. 1|
BUTLLETA.
costat. Andar à bolina, d orza. Obliquare sinus in donar bolleta. ív. Despedir à algú. Z)ar(íesj)íÉÍo.

ventura, oblíquiS' velis agi, uti, trausverso vento Dimittere.


navigare. BOLLETÍ. m. butlletí.
ANAR de; BOLINA. fr. Féí- büUas y gatzaras ab malas BOLLICIÓ. f. ant. BULL.
intencions, Chocarrèar. Scurram agere, scurriliter BÒLLO. m. BOLL. II
Arruga esfèrica en las guar-
jocari. nicions dels vestits de las senyoras, en las de las
NAVEGAR EN BONA BOLINA, Ó 1 BOLINA LLARGA, Ó DE cortinas, etc. Bollo. Ornàtus, plicatura sphaerica
BOLINA Y ORSA, Ó PER BOLINA Y RELINGA. fr, nàut. mulierum vestibus exornandis.
Umplirse las velas de vent, navegar favorable: Na- BOLLÓ. m. ter. boll. 1. bescambra. ||

'

vagm"^ bolina de&àhogada, ancha, abierta. Carbassa BÒLÓ.' m. Tap de fusta pels safareigs, cisternàs,
inflaré; felici ter navigare. banys, etc. Buzon. Obluraméntum, i
,

BOM CATALÀ. BON 225


BOLONI. adj. Rudo, ignorant, tonto. Boíonio. BOMBARDER, m. Soldat que para y dispara las
Inscius, ineptus, slipes, lignum, slultus. bombardas y bombas. Bombardero. Ignearum glan-
sÉB UN BOLONI. fp. Teníf pochs coneixements. Ser dinm jactator.
un nedo. Slultiim esse. BOMBARDERA. BOMBARDA. f.

BOLÓNIA. f.
y BOMBAY, m. Import dels fruyts conduhits
desde
BOLONYA. f. Ciutat en Itàlia. Bolonia. Felsina, Filipinas.Bombay. Fructuum ex insulis Philipinis
BD, bononia, ae. |]
Capital del Bolonyès en Picardia. deportatorum valor.
Bolonia. Gesoriacum, i. ||
Ciutat de Picardia, de BOMBEIG,
m. La acció de bombejar. Bombar-
Hungria, de Míssia. Bolonia. Bononia, aj. Ignearum glandium jactus.
deo, bombeu.

BOLONYÈS, A. adj. Cosa de Bolonia. Bolonés. BOMBEJAR. v. n. Disparar bombas. Bombear,


Bononiensis. bombardear. Igniferas glandes immittere, jaculare;
BOLQUER, ra. Pessa quadrada de tela pera em- bombardis oppugnare; oUis igniariis urbem impe-
bolicar las criaturas de mamella. Panal, mantilla, tere.

pana. Pannus, i, infantium involucrum. ||


pi. met. BOMBEJAT,DA. p. p. Bombardeado. Bombardis
La infància, 'is principis de criansa y naixement. oppugnatus.

» Desde ò en
teneris unguiculis.
BOLQUERÀS.
las fajas. A cunabulis, in cunabulis, à

m. aum. Panalon. Pannus per-


BOMBETA, f.

Bombeta. Lychni globulus vitreus.


BOMBO.
Globo petit de vidre pera fér llum.

m. Tabal mòlt gros pera acompanyar


grandis. en la música. Bombo. Tympanum, i.

BOLQUERET. m. d. Panalico. Panniculus, i. BOMBOLLA, f. campaneta que I'


Espècie de
BOLQUIM. m. BOLQUER. ayre forma en la aygua majorment quant plou. Bur-
BOLSA. f. BOSSA. buja, ampolla, campanilla. Bulla, ae. ||
butllofa. ||

BOLSICH. m. BUTXACA, BÜTXACÓ. met. Fullaraca, afectació en l' estil. Bambolla, Jnn-
QUI TÉ QUATRE Y GASTA CINCH NO TÉ DE MENESTER chazon. Tumidus, faustus apparatus, tumor, is, lu-
BOLSICH. ref. Ensenya que qui gasta mès de lo que miditas, atis. ||
met. butllofa.
té, no li resta que guardar. Quien tiene cuatro y gasta BOMBOLLAR. V. n. Fér bombollas la aygua.
cinco, no ha menester holsico. Qui plusquam habet Burbujear. Bullo, as.
absumit, marsupio non eget. BOMBOLLARSE. V. r. BUTLLOFABSE.
BOLSÓ. m. BUTXACA, BÜTXACÓ. BOMBOLLASSA. aum. BUTLLOFASSA, f.

BOLUM. m. ENVOLUM. BOMBOLLAT, DA. p. p. BUTLLOFAT.


BOMBA. f. Bola de ferro vuyda que s' umple de BOMBOLLEJAR. V. n. Bullir, fér bombollas la
pólvora pera carregar los morters de artilleria. aygua. Borbollar. Ebullio, is.

Bomba. Igniaria, ignifera bolis, glans. Màquina || BOMBOLLEJAT, DA. p. p. Borbollado. EbuUi-
pera Iràurer aygua de las naus, pous y altres pa- tus.
ratges fondos. Bomba. Anllia, se, hydraulicum haus- BOMBOLLETA. f. d. BUTLLOFETA.
trum. Espècie de pala còncava pera desayguar los
[|
BOMBOSi. m. Tela de cotó, que regularment
barcos en los rius. Bomba. Organum tubulatum serveix pera forros. N' hi ha de vàrias espècies,
quo aqua ex navibus exhauritur. mar. manega, |1
mès ó ménos finas. Bombasi, bombaci, fustan. Gos-
METÉORO. En saraus y concurréncias. Copia, bom-
II
sypina, xylina tela.
ba. Rhytmus, i, reciprocans, tis. vanagloria, fam- [j
BONAGOSA. adv. m. Mòlt. Abundància, mucho,
FARRONADA. BOLA. 6. La que serveix pera apagar
[] jj
d mania, buen rato. Affluenièr, affatim, copiosò,
lo foch. Malafiíego, bomba. Extinguendis incendiis abundanter.
instrumentum. ||
Espècie de fanal rodó de paper que BONAM. f. ant. Bondat, superioritat, valor físich
's posa en los carrers per las feslas. Farol. Pharus, y moral. Bondad. Bonitas.
i. II
fam. PET. BONAMENT, adv. m. Buenamente, espontúnea-
BOMBA DE GAS. lOC. fam. GLOBO AEROSTATICH. mente. Sua sponte, libenter, ultrò. Amistosament. ||

k PROBA DE BOMBA. m. adv. Mòlt fort. A prueba de Amistosamente. Amicè familiariter. Fàcilment , ||

bomba, à maza de escoplo, à ley, à satisfaccion. Abso- sens fatiga. Buenamente. Facilè, facili negotio, abs-
lutè, perfecte. || Dit dels edificis que poden resistir que labore. ||
degudament, llegítimament. quasi. ||

lo cop y explossió de las bombas. A prueba de bomba. BONANSA. f. Bon temps en 1 a mar. Bonanza,
Firmiter instructum. Calma. Malacia, ae, tranquillitas, atis, tranquillum,
BOMBAMENT. m. ant. vanaglòria, fanfarro- velivolum mare. ||
met. Prosperitat. Bonanza. Feli-
nada. citas, prosperitas, atis.
BOMBARDA. f. Pessa de artilleria antígua, cur- BONÀS, SA. m. y f. aum. y
ta,de gran calibre y boca mòlt ampla. Bombarda. BONATXÀS, SA. m. y f. aum.
y
Bombarda, ae. Embarcació pera tirar bombas,
[|
BONATXÓ, NA. m. y f. aum.
y
Bombarda. Bombarda, ac, ignifera jiavis. ||
fam. pet. BONATXOT, A. m. y f. aum. Pacífich, de bon

BOMBARDEIG, m. BOMBEIG. natural. Bonazo, bonachon, bonacho. Blandus, suavis,


BOMBARDEJAR, v. n. y derivats, bombejar. vaklè benignus, praeclaraí, òptima? indolis homo.

TOMO I. 30
BON DICCIONARI BON
BONAVENTURA, n. p. de home Buenaventura. iron. Mal. Malamente. Male. 1|
pi. Adornos de las do-
Bonaventura, ae. ||
f. Ditxa, bona sort. Buenaventura. nas. Alinos. Orna tus, us.
Felicitas, alis, fortuna, a?. ANAR, eixir, estar AB TOTS LOS BONICHS. fr. DeUOta
BONAYRE. adj. ant. bonIs. ||
mansüetüt, benig- que las donas estan ab tols los adornos possibles.
nitat. Ir, estar, salir con todos sus alfileres, ó de veinle y
ESTAR DE BONAYBE. fr. met, Estar de bon humor. cinco alfileres ò de mar à mar. Ornatissimè, nimis
Estar de buen humor. Lepidè, festivè se habere. compte prodire.
BONDADAS8A. f. aum. Grande bondad. Magna posARSE BONiCH. fr. Atildarse,alinarse, engalanarsc)
bonilas. aderezarse. Sese exornare, pararé, expolire.
BONDADÓS, A. adj. De geni afable. Bondadosa. BONIGIÓ. f. ant. BRUGiT.
Suavis, comis. ||
lliberal. BONICO, A. adj. BONICH.
BONDAT, f. Qualitat que conslituheix bona BONICOT, A. adj. y
alguna cosa. Bondad. Bonitas, liberalilas, probitas, BONICOY, A. adj. BONIQÜÈT. I
pi. BONICH. 6.
atis. 11
Docilitat, suavitat de geni. Bondad. Comitas, ANAR A. LAS BONicoYAS. fr. met. Péndrcr las cosas

benigailas,lenitas,atis. |1
Yirtut moral que'ns inclina ab comoditat y sens gran empenyo. Andar à las bo-
àfér bè à altres. Bondad. Bonitas, atis, misericòrdia, nicas. Res commodò tractaré, parvo conatususcipere.

ae. 1)
Senzillesa, falta de reserva; y així's diu: la seva JUGAR À LAS BONicoYAS. fr. Jugar per mer entrete-
massa bondat li causa aquestos perjudicis. Bondad. niment ó sèns cap interès. Jugar a las bonicas. Sine
Simplicitas alis. [] filos. La conformitat de un acte emolumento ludere. |1
Entretenirse ab la pilota sèns
ab la recta rahó. Bondad. Conformitas actionis cum deixaria tocar à terra. Jugar à las bonicas. Pila lu-
ratione. 1|
filos. Lo predicat 6 atribut, que té tot ent dere.
ó cosa criada com à tal. Bondad. Bonitas, atis. BONIFICAR. V. a. ant. Abonar alguna quanti-
BONDAT SUMA. Atribut de la divinitat, ja sia com tat. Bonificar, abonar en cuentas. Acceptum referre.
qualitat del sèr de Dèu, ó com efecte de sa miseri- II
Millorar una cosa, feria útil. Abonar, bonificar. Ap-
còrdia. Bondat suma. Summa bonitas. tum, aptius aliquid reddere, eflicere. H
Feraarlaster-
uàs VAL BONDAT QUE DINERS, ref. Acousella que per ras. Estercolar, abonar, bonificar. Agros fcecundare,
contràurer matrimoni, 's déu mirar mès la bondat stercorare.
del subjecte, que las riquesas. Por codicia de florin BONIFICAT, DA. p. p. Bonificado. Melioratus.
no te cases con ruin. Nolipropter opes uxoremducere BONIMENT. m. ant. Buido, estruendo. Strepitus,
vilem. us, fragor, is.

TENIR TANTA BONDAT COM LAS CABRÀS UANA. ref. BONIQUESA. f. BELLESA.
Denota tenir mòlt poca bondat, sér mòlt dolent. BONIQUET, A. adj, d. Bonilico, bonitillo. ¥or-
Pedró, cuàndo seràs bueno'f Cuando las ranas tengan mosulus, bellulus, venustulus.
pelo. Nihil bonitatis habere, bonitate carere. BONIR. v. n. ant. brugir.
BONÉ. ant. y f. BONÍSSIM, A. adj. sup. Bonisimo. Optimus.
BONEA. f ant. y . BONITO Ó BONÍTOL, m. Peix semblant à la

BONESA. ant. BONDAT. f. tunyina, de carn magra y macissa. Bonito, bonüalo.


BONET, A. adj. Bonito, bonico. Bellulus. Amia, ae.

BONET. m. ant. gorra. boneto. [|


BONONIENSE. adj. Natural de Bonónia, Bono-
BONETA. MALETA. f. niense. Bononiensis.

BONETAS. f. pi. nàut. Trossos de velas que s' BONTAT. f. BONDAT.


afegeixen per la part inferior à la vela major y al BONY. m. Excrescéncia en la pell. Tumor, bulto,
trinquet. Bonetas. Velum addititium. U
Trossos de or, chichon. Tumor, is, tuber, eris. |1
Lo que's fa per
plata. Boneta. Aurum, argentum, i. adorno en las pessas de metall. Bollo. Bulla, íb. En \\

BONETET. m. d.Bonetillo. Pileolum, pileolus, i. ditas pessas lo que resulta de un cop que no's fa per

BONETO. m. Sombreret de cartró, ab quatre adorno. Abolladura, Contusió, nis. 1] Inflor en lo cap
bèchs, cubert de panyo 6 de seda que usan los ca- de resultas de algun cop. Tolondro, tolondron, buru-
pellans en las funcions ecclesiàsticas. Bonete. Pileus, jon, bollo.Tumor ex contusione. Lo bulto, morro, ||

pileum, galerus, galerum, i. 1| met. Lo clergue se- gep ó desigualtat de alguna cosa. Piton, desigualdad.
cular; y així 's diu: N. es lo millor boneto del bisbat. Acutum tuberculum.
Bonete. Inter seculares clericus sapientior. (1
fort. BONYAGUER, A. adj. Desmanyat, poca trassa.
Tenassa dobla ó cua de oreneta. Bonete. Saxeum Chapucero. Rudisimpolitus artifex. |]
adj. Lo que està
munimentum. fét tosca y gros seramente. Chapucero. Rude impoli-
BONICH. CA. adj. Hermós, graciós, pulit. Boni- tum opes.
to, lindo, mono. Bellulus, bellatulus, politulus, ve- BONYÀS. m. aum. Bubon, burujon. Magnus tu-
nustulus. II
Primorós. Primoroso. Speciosus, ||
Net; mor, bnbo, nis.

així 's diu: tenir la llengua bonica. Limpio. Purus, BONYEGAR.v. a. y derivats, abonyegar.
mundus, purgatus. | adv. Bè, galantment. Bonita, BONYEGUT, DA. adj. Loque té diferents bonys.
bonüamenle, lindamente. Bellè, pulchrè, venustè. jj
Abollado, lleno de cerros. Tuberculosus, tuberatus.
BOR CATALÀ. BOR 227
BONYET. m. d. Tumorcillo, bultUlo, burujoncillo. BORDEGÀ8, SA. m. y f. BORT. FIU. [|
Minyó ó
Tuberculiis, i. Impolilia, íc. minyona de poca edat. Rapaz, rapaza, rapazuelo.
(BONYIGO. m.EmboIich,raala {eYnn. Chapucería. Puer, i, adolescens, Us, puella, puellula, aï.

BONZO. 11). Sacerdot del Japó, de la Xina y allras BORDEJAR. V. n. Degenerar dels seus. Bastar-^

paris del Orient. Bonzo. Bonzus, i. dear, degenerar. Descisco, is, degenero, as. ||
met.
BOOTE8. m. astron. Un dels signes celestes. Boo- Degenerar en y costums. Bastardear. De-
las obras

h tes. Bootes, is. Guardia de las ossas. Bootes. Arc-


I|
genero, as, descisco, is. nàut. Donar bordo à la ||

''
tophylax, acis. embarcació. Bordear, barloventear , ganar barloven-
BOQUEJAR. V. n. Obriria boca. Boquear. Os di- to. Adverso vento obsistere, navem in gyros ducere.
ducere, aperire. ||
Espirar lo moribundo. Boquear. []
NAVEGAR DE BOLINA.
Expiro, as. [| Fer bobas ó bossas alguna pessa de BORDELL, m. Casa pública de donas mundanas.
roba. Boquear. Burdel, lupanar, putaismo, putanismo. Lustrum, pros-
BOQUEJAT, DA. p. p. Espirado, boqueado. Ex- tibulum, i, lupanar, aris.
pira tus. icoM ó QUIN BORDELL? exp. fam. que's junta à me-
BOQUERA. f. Portell ó boca per ahont surt la nut à las expresions de impaciència ó de admiració.
aygua pera regar. Boquera. Incile, is. ||
La obertura jCòmo! iqué diantre? icòmo diablosi íQuo pactor
que's fa en las heretats tancadas pera la entrada del iquid rei est?
bestiar. Boquera. Ostium, ii. vÈsTEN AL BORDELL, loc. fam. pera despedir à algú
BOQUERÓ. m. Obertura gran. Boqueron. Grande ab despreci, ó que no 's vól aténdrer à lo que diu ó
ostium. II
Peix, espècie de anxova. Sàbalo, boqueron. demana. Vete al rollo. In malam crucem, in infamem
Chupea, ae. cippum abi.
BOQUETA. f. d. Boquita. Buccula, ae. BORDENGH, CA.
adj. Lo mateix que fora de
BOQUINA. f. Pell de boch. Piel cabruna. Pellis temps. Fuera de tiempo. Extra tempus. met. Falsifi- ||

hircina. cat, adulterat. Falso, adullerado. Falsus, simulatus.


BOQUITJA. f. Llaga en Ja boca pel calor de la BORDER. m. ant. L'amo, '1 possessor ó 'I masover
llet. Ubrera. Aphthaí, arum, oscedo, inis. de la borda. Colono, masadero. Golonus, villicus, i.

BORBOLL. m. Mentida. Trapaza, trapaceria, BORDISSOT. adj. S' aplica à una espècie de figa.
enredo. Mendaciuni, ii, stropha, fallacia, ae. || Em- Burjasotas, burjacetas. Ficus sic dictus.
bolich, confusió. Enredo, embrollo. Rerum perturba- BORDO. m. Costat exterior de la nau y també
tio, implicalio. || Abundància de paraulas atrope- tota ella. Bordo. Exterius navis latus. |j
Volta de la
Yerborum irapetus, abundantia.
Iladas. Borbollen. nau sobre '1 costat pera guanyar lo vent. .Bordo. Na-
BORBOLLA YRE. m. Mentider, enganyador. vis in latus gyrus. met. Passeig freqüent. Bordo. ||

Trapacista, trapacero, trapalon, embroUon. Dolosus, Frequens deambulatio.


frauduJentus, i, syncophanta, x. (| fam. pronóstich. ANAR i BORDO. fr. Embarcarse. Ir d bordo. In na-
3. II
Qui parla atropelladament. Borbollon, borboton. vem conscendere.
Allluens verbis, impetuosè loquens. DONAR BORDOS. fr. uàut. BORDEJAR. 3.
BORBOLLAR. V. a. y DONAR UN BORDO. fr. DONAR ÜN TOM.
BORBOLLEJAR. V. a. Enganyar ab astücias. DONAR ÜN BORDO EN VELA T ALTRE EN FATXA. fr. PO-
Trapacear, trapazar. Fraudibus agere, dolis uti. ||
sar las gabias en fatxa quant no's pót voltejar vi-
Parlar atropelladament, volentho dir tot de una ve- rant, y deixa rse à disposició de la marea, timó à la
gada. Hablar à borbotones. Yerba glomerare. banda. Dar un bordo en vela y olro en facha. Navim
BORBOLLAT, DA. p. p. y arbitrio ventis tradere.
BORBOLLEJAT, DA. p. p. Embrollado. Frau- JA VINDRÀS A BORDO A MENJAR GALETA. loC. met.
datus. fam. Amenassa à algú que no deixarà de pagar lo
BORGEGUt. m. Calsat fins à la meytat de la mal que ha fét. Ta vendràs al pagadero. Non abibis
cama, espècie de mitja bota que usavan los soldats impune.
romans y comediants de tragédias. Borcegui. Caliga, BORDÓ. m. Bastó de pelegrí ab una punta de
íE, cothurnus, i. ferro y en 1' altrecap una carabasseta ó altre ador-
BORGEGUINER. m. Qui fà y ven borceguins. no. Bordon. Guneatus baculus. |]
Los que porlan los
Borceguinero. Colhurnarius, caligarius, ii, cothur- capiscols en lo cor y professons. Cetro. Sceptrum,
norura opifex, vendilor. i.
II
arq. Cordó del fuserol en la columna. Tondino-
BORGEGUINERIA. f. Paratge, oficina, botiga toro. Astragali modulus. ||
En los instruments mú-
de borceguins. Borceguineria. Gothurnorum oflicina, sichs la corda més grossa. Bordon. Grassior chorda,
apotheca. nete, es. ||
ant. estoch. poét. Lo vers trencat que's
||

BORGH. m. ant. rdrcu. repeteix al fi de cada cobla. Bordon. Hemistichium,


BORDA. f. ant. Part del mas separada de ell y sa ii. En lo tambor aquella corda de tripa que li posan
II

meytat apoca diferència. ií/asï'a.Yilla,a;. ||


nàut.vEL*. y que en part es causa de la armonia. Bordon. Fides
BORDAY. m. ter. Mullader, xopoll de aygua. gravè sonans. Lojoch de la orga quefà '1 baix y tò
||

Charco. Stagnans aqua. 'Is canons ó flautas majors. Bordon. Tuborum soni
228 BOR DICCIONARI BOR
gravioris ordo. [|
pi. nàut. Los raàstils que serveixen rum, mercatorium, emporium, ii, mercatus, us. |1

pera las càbrias. Bordon. Mali, orum. || Arma fran- ant. CAMÍ. Lo cap de la llansa ab que s' ajustava,
11

cesa dels sigles xiii y xiv, consistent en un bastó curt en las compras, Borne. Cuspis, extreraitas hastae. ||

coronat de una espècie de coltell y ab un forat en la Entre gitanos la forca ahont s' ajustician los delin-
guaspa pera clavar en ell certas puntas movibles qüents. Borne. Patibulum, i, crux, cis. || Espècie de
que 's trovan à vegadas al mitj de algunas corassas arbre semblant al roure. Borne. Liburnum, i. |1 Es-
antiguas. Bordon. pècie de greix que surt en los filats de pescar. Mu-
BORDÓ Y CARABASSA, VIDA REGALADA, ref. ab que 's gre, gram. Pinguedo, nis. H ter. panna.
reprèn als vagamundos que pretenen víurer sens BORN, A. m. y f. y
traballar. Bordon y calabaza, vida holgada. Baculum BORNADA. f. Yolta, passeig. Paseo. Deambula-
et cucurbita erronum instrumenta, tio, nis.

MAL HÀJA 'lROMEÜ QUE DIU MAL DE SÒN BORDÓ. ref. BORNALS. pi. nàut. EMBORNALS.
S' aplica als que diuhen mal de sas própias cosas. BORNAR. V. n. ant. y
Mal haya el Romero que dice mal de su bordon. Ar- BORNEJAR. V. n. Donar voltas, torns. Bornear,
tem vituperas luam, i,qmi laudabis, stulle? voltear, dar vuellas. Intorqueo, es, flecto, verto, is.

PLANTAR LO BORDÓ EN ALGUN LLOCH. fr. met. fam. II


Tórser, móurer de costat alguna cosa. Bornear.
Domiciliarse en ell. Sentar el real. Sedem locare, Inflecto, is, incurro, as.
domicilium figere, constituere. BORNI, A. m. y f. Faltat de un ull. Tuerto. Co-
TÀNTEJAR ALGUNA COSA AB LO BORDÓ ó BA.STÓ. Bordo- des, itis, luscus, i.

near. Baculo iter praetentare. FÉa BORNI. fr. Enlortar. Aliquem altero oculo pri-
BORDONER. m. Qui porta bordó en las funcions varé; aliquem luscare.
ecclesiàsticas. Cetrero.Qm pallioetsceptroministrat BORNÍ. m. Espècie de falcó de vista mòlt pers-
in sacris. picàs, lo cos cendrós, y '1 cap, pit, extrems de las
BORDONET. m. d. Bordoncito. Baculus, i. alas y las potas de groch fosch; viu en los estanys
BORDOY. m. BORDAT. y fa 1 niu à la vora del aygua. Borni. Falco, acci-
BOREAL, adj. Lo pertanyent al vent Bòreas, ò à piter aruginosus.
la part del septentrió. Boreal. Boreus, borealis, BORONA. f. Llavor semblant al moresch. Boro-
aquilonaris. na. Milium, ii.

BÒREAS. m. vent fret y sech que vè del sep- BORRA. f. La part mès curta y basta de la lla-

tentrió. Bóreas. Boreas, ai, na. Borra. Tomentura, i. \\


Tonadís que's fa per sota
BORGES, m. BURGÈS. del llit y altres mobles per falta de curiositat. Tamo,
BORGIT. m. BRUGIT. borra, j)elosilla. Tomentum, i.
H Pèl de cabra pera
BORGONYÓ, NA. adj. Natural de Borgonya ó umplir pilotas, coixins, etc. Borra. Tomentum, i. ||

pertanyent à ella. Borgonon. Burgundio, nis, bur- Pèl que's trau del panyo ab las estisoras. Tundizno,
gundi, orum. borra. Tomentum, i. || La que's trau del panyo ab los

A. LABORGONYONA. m. adv. Al estil de Borgonya. palmassos. Curesca. Tomentum, i. ||


moix. ||
Espècie
A la borgoTiota. Morè burgundiorum. de vestidura que portan los faluos, ximples, etc. Bor-
BORGONYOTA. f. Armadura del cap sens vise- ra. Yeslis sic dicta.interj. pera explicar la admi-
||

ra. Borgonota. Gassis, idis. ració ó disgustque causa alguna cosa. Fuego, chis-
BORI. m. ant. marfil. pas.sopla. Heu! papai! met. Paraula inútil. Térmi- [|

BORLA. f. Pom de seda, fil, etc. de que penjan nos sin substància. Supèrflua, inutilia verba.
varis fils en forma de una campaneta. Borla. Àpex, AFARTAR DE BORRA, fr, fam. Douar cops, pegar.
icis. [1
Insígnia que 'Is doctors y mestres de uni- Tundir à golpes, sobar, cargar de lena. Fustigo, as,
versitat portan sobre '1 boneto. Borla. Doclorum fustibus cíBdere.
laurea, insígnia. || L' acte de passarse doctor. Doc- DRET DE BORRA. fr. Tribut de un cap de bestiar,
toramiento. Doctoris inauguratio. per cada 500. Borra. Yectigal ex pecudum capite.
PÉNDBER LA BORLA. fr. Passarse doctor, rébrer lo FÉR BORRA DE BOU. fr. mct. fam. Precipitarse en
grau de doctor. Tomar la borla. Doctoris laurea in- fér alguna cosa sens atinar si eixirà ben ó mal feta.

signiri, decorari. Atrabancar, obrar à locas. Opus temeré urgere, ac-


BORLASSA.f. aum. Borlon. BuUa, «e, grandis celeraré,
àpex. TENIR MÒLTA BORRA. fr. mct. fam. Estar carregat
BORLETA. f. d. Borlita, borlilla. Levis àpex. [j
de espècies vanas y disbaratadas. Ser un cajon de
Floch de seda. Madrono. Arbuti formam referens sastre. Multiplici et inordinata reruui varietate re-
floccus. fertum esse.
BORM. m. Malaltia que pateixen los caballs; sos BORRADOR. m. Escrit ab correccions pera po-
síntomas són tràurer un humor viscós pel nas, y sar en net. Borrador, borron. Prima scripti forma.
la inflamació de las glàndulas en la gargamella. II
com. Apuntacions de comptes pera posaries en
Muermo. Crassior equi pituita, destillatio. lo llibre majer. Borrador. Commentarius, ii, adver-
BORN. m. Plassa de mercat. Mercado, home. Fò- sària, orum. [j
ESBORRADOR. ||
MINUTA.
BOR CATALÀ. BOR 229
BORRADURA. f . La ^accló y efecte de borrar BORRATXINA. L' efecte f. de emborratxarse;
un escrit. Tachon, testadura, borron, raya, cancela- r estat de una persona borratxa. Embriaguez, bor-
cion, canceladura. Linea deletilis, oblilteralio, nis, rachera, borrachez. Ebrietas,atis, temulentia, crà-
BORRAIX. m. Sal neutre que 's troba en vàrias pula, vinolentia, a;.

fonts y estanys especialment en las Indias orien- BORRATXissiM, A. adj. sup. Qul està mòlt ple
tals. Es medicinal y s' emplea pera soldar los me- de vi. Borrachisimo. Ebriosissimus.
talls y altres usos. Alinear, borraj, y borra quant BORRATXO. A. adj. Qui està pres del vi, Ebrio,
està puriflcada. ChrysocoUa, ae, accesis, is. borracho, embriagado, tumulento. Ebri-us, ebriosus;
BORRAJA. ant. borratxa. f. vino temulentus, obrutus. Lo qui's deixa vèncer |j

BORRALL, m. Gens, mica. Nada. Nihil. de una passió y especialment de la ira. Borracho.
no EXTÉNDRERHl BORRALL, fr. NO ENTÉNDRERHI RES. Ira accensus. met. Algunas fruytas y flor del color
||

BORRALLÓ. m, Pilotet de llana separat del ve- del vi, Borracho. Yiolaceus.
116.Vedija, vellon, guedeja. Laneus villus, floccus. ||
BORRATXO COM UNA SOPA. loc. fam. Estar hecho un
Cada porció de neu que cau separada quant neva. cesto. Vino opprimi, urgere; vino gravem esse.
Copo. Ca3lestis aquai spuma, floccus, vellus. AL BORRATXO FI NO LI BASTA LA AYGUA NI 'l VI. ref.

BORRALLONET. m. d. Copulo. Flocculus, i. Denota que'l que està borratxo per haver begut mòlt
BORRALLUT, DA. adj. Lo que tò mòlt púl ó vi, desprès ha de béurer mòlta aygua. Al borracho
borra. Yedijoso, vedijudo, velloso, velludo. Yillosus, fino ni el agua basta ni el vino. Ebriosus nec vino<
pilosus, hirsutus. nec multa satiatur aqua.
BORRAMEIVT. m. BORRADURA. estas borratxo? fr. fam. estàs boig?
BORRANGO! adj. interj. de admiració ó es- BORRATXO, NA. adj. aum. de borratxo. Qui s'

tranyesa. Diantre, locol Heus! emborratxa ab freqüència. Ebrio, vinolento, difunta


BORRAR. V. a. ant. esborrar. detaberna, zaque. Ebrius, ebriosus, vinosus.
BORRÀS, pi. y f. BORRATXONÀS, SA. adj. aum. de borra txó-
BORRÀS, m Teixit bast de estopa. Malaciienda, Borrachonazo , borrachisimo , borrachon. Summe
razago, canamazo, estopon. Ex rudi stupa cannabina ebrius, temulentissimus.
tela, stupeumlinteum, crassior tela çtupea. BORRATXONET, A. adj. d. Borrachuelo. Ebrio,
k MAL BORRÀS, m. adv. De qualscvol modo, sens lus.
reflexió ni mirament. A ó de trompon, d topa tolon- BORRAYNA. ter. BORRATXA. f.

dre, al estricole. Incompositè, inordinatè. BORREGH, GA. m. y f L' anyell . de un à dos


BORRASCA. Tormenta del mar, Borrasca.
f. anys. Borrego, borró, borrega. Agnus, i, agna, aj. |1

Procella, ai, tempeslas, atis. Tempestat de la ter- |1 met. Qui tarda à confessarse un any. Cadanego, ca-
ra. Borrasca. Turbo, inis. ||
met. Perill, contradic- danal. Semel in anno peccata confitens.
ció. Riesgo, borrasca, peligro. Periculum, i, discri- BORRECH DE DOS ANYS. Andosco. Bimus, bimulus, i.

men, inis. ||
met. rentina, barallas. BORREGADA.f. Remat deborrechs. Borregada.
BORRASCÓS, A. adj. Lo que causa borrasca. Agnorum grex.
Tempestuoso, borrascoso, proceloso. Procellosus, tur- BORREGO, m. Panellet rodó de la flor de la fa-
bulentus, tempestuosus. || Lo que està exposat à las rina Mollete, bodigo. Delicatus, moUiculus panis, li-

borrascas. Borrascoso. Procellisobnoxius. || adj. Des- bum, i.

graciat, se diu del temps y altras cosas inanimadas. BORREGUET, A. m, y f, d, de borrech. Borre-
Calamitoso. Galaraitosus. guillo. Agniculus, agnellus, i.

BORRASQUER, A. m. y f. Bribó, de la vida BORRELLÓ. m. BORRALLÓ.


ayrada. Borrasquero. Petulans, antis. 1|
Divertit, BORRELLUT, DA. adj. RASPÓS.
luxuriós. Borrasquero. Licentiosus, impudicus. BORRENA. L' enllassament del
f. fust ó arsóen
BORRASSÀ, f. BORRÀS. las sellas, y 'Is cuixinets que's posan devant y de-
BORRATXA, f. Planta de un peu y mitj de al- tràs de la cuixa. Borren. Anterior et posterior culci-
tura, cama cilíndrica y raraosa, flor blava y medici- tra, ephippi culcitula.
nal. Borraja, buglosa, Bugiossa, a), buglossus, i, bo- BORRIGO. ra, ter. Ase. Borrico. Asinus, i. Ig-
|
rago, inis, euphrosynum, i. (|fam. Bota, gat pera norant, tonto. Borrico. Gnarus, i, stipes, itis.
posar vi. Borracha, bota. Utriculus, i, úter, tris. BORRIGA. f. La bagueta que's fà en lo úl mas-
BORRATXADA. f. Necedat, disbarat gran. sa retort. Oqueruela. Fili implicatio.
Borrachada, borrachera. Absurdum, i, stultilia, in- BORRILLOL. m. y
sania, uí, deliramentum, i. Multilul. Barbaridad, || BORRIM. m. ter. y
maquina, inundo, sin número. Summa quantitas, BORRISSÓ Ó BORRISSOL. m. La borra sutil
mullitudo, inis, copia, ai. que'straudedemunt delpanyo. Flojel. Lanugo, inis.
BORATXEJAR. v. n. Emborratxarse ab fre- II
La borra de algunas fruytas. Pelusa, vello. Lanu-
qüència. Borrachear. Pergraecor, aris, vino operam, go, inis. La dels aucells abans de tràurer ploma.
II

dare, assiduè potare. Flojel. Lanugo, inis. La borra de sota dels telers,
||

BORRATXERA, f.
y llits y altres mobles, Tamo, borra, pelnilla. Situs,
"

230 BOS DICCIONARI BOS


us, tormentum, i, sordes, dis. \\
ter herba, mübrons tan los cunills. Prisuelo. Yiberris impositum fraj-
II
Tros de sombrero ó cosa equivalent, que 'Is fer- num. La cuberta clara ae espart ó altra matèria
II

rers y algans altres se posan sobre 'Is peus pera pera tapar la boca dels buchs de abellas. Hatijo. Ye-
resguart de las espurnas de foch. Angorra. Galigula lamen, tegumen, inis. Pél moixí. Bozo. Pubes,is, ||

ad pedes ab igne servandos. lanugo, inis.


BORRÓ. m. Topo, taca ó gota de tinta que cau POSAR LO BOS. fr. Embozar. Fiscellam jumentorum
en paper. Borron, y pasíor lo dels cartipassos dels
lo ori apponere,
noys. Lilura, ae, atramentaria macula, Entre es- j]
BOSCÀ, NA. adj. Gosa, de bosch. Silvestre. Sil-

tampers lo defecte que ocasiona la mòlta tinta ó sa vestris, agrestis.


espessura.Pasíe/. Ex nimio atramento vitium. I|
Boa- BOSGALL. m. Branca de llenya, gruixuda, talla-

RADOR. II
Nom que alguns autors donan per modèstia da à propòsit peVa '1 foch. Tuero. Ad ignem paratum
à sos escrits. Borron. Commentarius, li, adversària, lignum, sudes.
orum. II
Lo brot que apunta en los arbres y en los BOSCALLADA. f. Cop de boscall ó bastó. Tran-
ceps. Yema, boton, germen. Alabastrus, i, gemma, ae. cazo, estacazo, garrotazo. Yectis ictus.

II
Lo pél que té 1 panyo en 1' endret. Lanilla. Yi- BOSCALLÀS. m. aum. Trashoguero. Magna sudes.
]lus, i. \\ met. Acció indigna ó que perjudica la repu- BOSCALLET. m. d. Pequetio tuero, lenecito. Par-
tació. Borron. Probrum, i, dedecus, oris. || met. va sudes.
Qualsevol imperfecció que afea. Borron. Yitium, ii, BOSCAM. m. BOSCATGE.
labes, is. BOSCAR. V. a. ant. Construhir embarcacions.
BORROMBORI. m. ter. rebombori. Construir embarcaciones. Navès construere.
BORRONAR. V. a. Fér rasgos, rallas y figuras BOSCAROL, A. adj. BOSCA.
pera passar temps. Borrajear. Liberiore calamo ani- BOSGATER. m. llenyater.
mi gratia scriptitare. \\\. n. Tràurer borró 'Is ar- BOSGATGE. m. Conjunt de arbres espessos.
bres y 'Is ceps. Abotonar. Gemmo, protubero, as. Boscaje. Silva, ae, nemus, oris. ||
pint. País de ar-
BORRONÀ8. m. anm. Borronazo. Magna macula. bres, espessuray animals. £osca/e.Depicta arborum
BORRONAT, DA. p. p. Pueslo en borron. Deli- .
animaliumque silva.

nealus, adumbratus, BOSGH. m. Terreno incult, poblat de arbres y


BORRONE JAR. V. a . BORRONAR. ae, lucus, i, nemus, oris, sal-
brossa. Bosque'. Silva,
BORROIVET. m. d. Borroncillo. Parva macula, tus, us. La part del hort ó jardí poblada de arbres
II

labecula, ae. per recreo y no per fruyt. Bosquete, Silva, ae, arti-
BORRÓS, A. adj. Ple de borràs, Razagado, esto- ficialis lucus,
poso. Stuparius, villosus. BOSCH cremat ó torrat, Aqucll à que s' ha pegat
LLETRA BORROSA. La que no té fins los perfils. Letra foch. Chamicera. Residua combusti nemoris pars.
borrosa. Deformes characteres. BOSCH ESPÈS. Lo que està mòlt poblat de arbres y
BORRUGA. f. y derivats, berruga. raboUs. Maleza. Opacus lucus, atrum nemus.
BORRUGAT. m. Peix anomenat així per sòn co- BOSCH PERA tallar. Se diu aquell en que 'Is arbres
lor obscur, Sombra. Umbra, ae. se poden tallar pera aprofitarse de la fusta y llenya.
BORRUT, DA. adj. BORRÓS. Talar. Ad sectionem aptus lucus.
BORSA. ant. BOSSA. f. REDUHiR A BOSCH. fr. Couvertirhi algun terreno.
BORT, DA. m, y f. Fill que's té fora de matri- Embosquecer. In lucum evadere.
moni. Horecino, bastardo, cunero. Nothus, i, spurius, sÉR DN BOSCH. fr. met. Se diu de una cosa mòlt
ii, spuria proles. ||
met. Felís, ditxós, afortunat. Di- espessa y confusa. Ser un bosque. Lucum esse.
choso, hijo de la fortuna. Filius gallinae albaj. ||
adj. BOSCOS, A. adj. Lloch mòlt poblat de boschs.
Bast, fals, no fi. Ordinario, basto, tosca. Rudis, impo- Nemoroso. Nemorosus,
litus. II
L' arbre que naix sens plantarlo, Borde, sil- BOSCÚRIA. BOSGATGE. f.

vestre. Silvester, agrestis. BÓSFORO. m. Canal per ahont un mar se comu-


BORT BORDEJA Y MARS MARSEJA, ref. nica ab altre, Bósforo. Bosphorus, i.
y
BORT Y MÜLA CADA DIA SE'n PENSA UNA, Ó 'l DIA QUR BOSONYA. f. ant. bellesa.
NO LA FA, LA GUARDA PERA l' ENDEMÀ, ref. DeUOta '1 BOSQUEIG. m. Dibuix ó primera ma de una
poch que's pót fiar de la gent ruina. El hijo borde y pintura, Embozo, bosquejo. Adumbratio, delineatio,
la mula cada dia se mudan. Yile genus, vilia facinora. nis. II
Qualsevol obra material sens conclóurer, Bos-
BOS. m. Espècie de morrallas de espart, corda, quejo. Rude, informe, imperfectum opus, ||
Escrit ú
etc. que impedeixen als animals lo mossegar. Bozal, obra del ingeni sens perfeccionar, Bosquejo. Impoli-
badal. Fiscella, od, fiscellus, i. Lo que's posa als |)
ta, adumbrala res.
gossos pera que no mosseguen. Frenillo, bozal. Pasto- ESTAR en BOSQUEIG ó BOSQüEJAT. fr, Estar uua obra
mis,epistofflis, idis. Tauleta ab garfis ó altra cosa 1| sens conclóurer. Estar en bosquejo. Opus adumbra-
equivalent que's posa en lo morro dels animals pe- tum, non expolitum esse.
ra que no pugan mamar. Bozal. Pastomis, epistomis, BOSQUEJADOR, A. m, y f. ant. dibuixadob.
idi6. Lo que's posa à las firas pera que no malme-
II BOSQUE JAMENT. m. ant. BOSQUEIG,
BOS CATALÀ. BOS 231
BOSQUEJAR. V. a. Dibuixar una imatge sens candil sin mecha ique aprovecha? Miles inermis iquid

diünir los contorns. Bosquejar. Delineo, as, imagi- juvat?absque fomite flammam excitas.
nem adumbrare. |1
Ferse bosch. Hacerse hosque ó A LA BOSSA DEL JUGADOR NO CAL ESTRENYEDOR, ó COR-
selva. Silvesco, is. || met. embastar, RE sÈNS ATURADOR, ref, Dcnota que'ls jugadors una

BOSQüEJAT, DA. p. p. Bosquejado. Delineatus, vegada perden, altra guanyan y may prospcran.
BOSQUEROL, A. adj. BOSCÀ. El que pone aljuego sus dineros, no ha de hacer cuenla
B08QUET. m. d. Bosquecillo. Luculus, i. de ellos. Pecuniarum lusoris nulla securitas.
B08QUIIVA. f. BOSCiTGE. CASTIGAR EN LA BOSSA. fr. Ifflposar alguna pena pe-
BOSSA. f. Saquet de cuyro ó altra matèria pera cuniària. Castigar enla bolsa. Pecunia mulctare.
portar los diners. Bolsa, boJso. Crumena, a), marsu- CONTAR 6 CONSULTARAB LA BOSSA. fr. met. fam. Exa-
pium, ii. II
La de seda feta de punt en forma de al- minar algú sos havers 6 caudal pera alguna empres?.
forjas. Bolsillo, bohillico. Crumena, ae. ||
La de enf-* Consultar con el bolsillo. Facultates perpendere, cru-
bolicar los cabells. Boha. Bulga, ae. [|
com. llotja. menam consulere.

[j
Túnica que conté 'Is testículs. Escroto , boha. ESPOLSAR LA BOSSA. fr. fam. ESPOLSAR LA BUTXACA.
Scrotura, i. II
Las arrugas que fa 1 vestit mal tallat, FÉR BOSSA. fr. met. Arreplegar diners y guardar-
6 que no cau bè. Bolsa, fuelle, bache. Rugala vestis, los. Hacer bolsillo. Opes congerere.
plica, ruga, x. ||
Espècie de cartera de cartró cuber- FÉR BOSSAS LO VESTIT, fr. Fér arrugas ó plechs.
ta de tela pera guardar los corporals. Bolsa. Follis, Bolsear. Yestem in rugas et plicas contrahi.
is. La de posar las navajas. Navajero, estuche. No-
\\
NO FICARSEN RES k LA BOSSA. fr. met. NO FICARSEN
vacularum capsa. La en que descansa la extremi- ||
RES k LA BUTXACA.
tat de la creu y barra del tàlam en las professons. MENT EN SA BOSSA HO SENT. ref. COntra
QUI COMPRA Y
Carcaj. Sustentaculum, i. Reixat de cordas en lo ||
los que ostentan haver pagat barato, lo que han pa-
sol del carro pera posar lo fato. Bolsa. Saccus spar- gat car. El que compra y miente, sú bolsa lo siente.
teus, reticulatus, plaustrorum parti interiori apta- Damno suo mentitur emptor.
tus. II
Lo corn de las alforjas. Jaqué. Manlicíe quíEvis TENIR BOSSA Ó BONA BOSSA Ó BEN FERRADA LA BOSSA.
pars. [|
La que's posa en la cua dels caballs pera pre- fr. met. Tenir mòlts diners. Tener talego, tener her-
servaria del fanch. Codon. Sacculus, i. [|
Espècie de rada la bolsa. Pecuniis aífluere, abundaré.
glàndulas que té '1 castor junt als testiculs, y con- TRAÜRER LA BOSSA. fr. ALLARGAR LOS CORDONS DE LA
tenen un such medicinal mòlt apreciable. Castoreo, ó BOSSA.
castoreos. Castoreum, i, castorea, orum. ||
Espècie TRAURER Y NO POSAR, TIRA LA BOSSA A RODAR, TCf.

de sacb forrat ab pells per abrich als peus. Bolsa, Denota que per mòlt que's tinga si hiha eixidas y no
folgo. Bulga, se. ||
En las minas de or la part ahont hi ha entradas, vè que s'acaba. Quien no pone y
se troba '1 metall mès pur. Bolsa. Purior metalli siempre saca, suelo halla. Addere qui numquam sem-
veta. |]
Pera portar la bandera. Portabandera. Yexillo per depromere curat, otius ad finem perveniet ille

portando balteum. Cada una de || las que serveixen reis.

pera posar las pistolas en la sella. Pistolera. Saccus UNA BOSSA SOLAMENT TÉ LA CASA QUE HI HA ARGENT.
brevibus catapultis in ephippio aptatus. [|
La de cuy- ref. Denota que quant uns mateixos caudals se dis-
ro per las cartas. Balija. Vidulus tabellarius. La ||
tribuheixen per mòltas mans luego s'acaban. En la

que serveix pera tapar alguna cosa. Mangiiita, funda. casa que hay dinero debe haber solo un cajero. 11 nius
Theca, x. La que sosté la carrabina pendent de la
\\
família) unicum caput.
sella, apoyantse en ella per la boca. Por tacar abina. BOSSAL. adj. S' aplica regularment al cautia pres
Coriacea scloppeto gestando ex ephippio pendens poch temps ha. Recien cautivo. Novitius servus.

càpsula. II
La que sosté la llansa ó bandera del ca- BOSSANAYA. f. Moneda antígua de Aragó en
baïler. Cuja. Goriaceus scapus. [j
Lo tros de tela temps de don Jaume I. Bosanaya. Bosanaya, ao*.

que's posa à las criaturas pera embrutarse. Culero. BOSSAR. V. a. nàut. Subjectar ab bossas. Abo-
Pannus, i, linteum, i. []
nàut. Lo tros de corda ab zar, Funibus subjicere.
que s' aguanta altre que s' amarra. Boza, bosa. Fu- BOSSASSA. f. aum. Bolson. Magna crumena.
nis, is. I
En lo centro de lasfonas, bassetjas, ó man- BOSSER, A. m. y f. Qui fà bossas. Bolsero. Cru-
dró espècie de llata ó^trena ahont s' assegura la menarum faber, sartor. ||En alguns monastirs lo
pedra. Caja, honda. Funda, ai. || La que serveix en qui fà de majordom. Cilkrero. Minisler, tri, dispen-
las iglésias pera donar las distribucions. Barjuleta. salor, pratïbitor, is. || En comunitats seculars lo dis-
Pera, mantica, íb. | Caudal, quantitat considerable tribuhidor dels ploms. Distribuidor deplomos. Minis-
de diners. Bolsillo. Divitia;, arum. || ridícul. 3. terdislribulionum choralium. En algunas catedrals j]

BOSSA DE FERRO. Se diu del miserable y del ava- qui apunta las faltas al cor. Pitanzero. Absentium in
ro. Bolsa de hierro. Avarus, miser. choro annonator. caixer. 3. ||

BOSSA FORADADA. MA FORADADA. BOSSERIA. Oüci de fér bossas, la fàbrica de


f.

BOSSA SENS DINERS DÍGASLI CDYRO. ref. DeuOta '1 ellas y botiga ahont se venen. Bolseria. Crumenarum
poch apreci de lo que no serveix pera '1 fi
à que està fabrica, opiíicina. Conjunt de bossas. Bolseria.
||

destinat. Bolsa sin dinero, llàmala ó digah cnero: Crumenarum series. [J


Entre monju» la casaó.habiiafc-
232 BOT DICCIONARI BOT
ció del bosser. Boheria. Dispensatoris domus. GUARNIR Lks BOTAS ALS VESTITS, fr. OrUr. Fimbrís
BOSSETA. f. d. BOSSICH. GAIINDATNA. [] ornaré, circumdaré.
BOSSICH. m. d. Bolsila. Cruraena parva. POSARSE BOTAS. fr. Embotarse. Ocreas cingere.
BOSSINADA. f. BOFETÀDÀ, BE VÉS. POSARSE LAS BOTAS AL REVÉS. fr. PÉNDRER LO RABE
BOT. m. adobada pera traginar licors. Cuero,
Pell PER LAS FÜLLAS.
pellejo, y bolo p. Ar. Uler, tris, pellis, is. Acció || BOTADA. f. Fusta per las bótas. Duelas. Doliaris
violenta ab que's demostra algun sentiment. Repullo. tabula. II
BÓTAM, || Lo vi que cab en una bóta. Bota.
Motus exacerba tionis signum. Lo salt que fa la pi- ||
Yini quantitas dolium replentis.
lota ò qualsevol cos elàstich quaatcàuà terra. Bole. BOTADOR. m. nàut. Perxa llarga ab un ferro de
Pilae saltus. |1
nàut. Llanxeta pera entrar y sortir de punta y ganxo en un de sos extrems, que en las
bordo. Bote. Linter, tris. |1
Salt, brinco. Salto, brin- embarcacions menors serveix pera atracar y desa-
co. Subsaltatio, nis, saltus, us. Cop de llansa, pi-
[]
tracar. Bichero, boiador. Contus, i. || adj. que s'

ca, martell, espasa y de qualsevol arma que té mà- aplica al saltador. Saltador. Saltator.
nech. Bote. Ictus, us. [] ant. pot. [| fam. Figa de flor BOTAFOCH. m. art. Pal ab la metxa encesa en
abans de ben madurar. Breva. Grossus, i. || Lo que la punta pera pegar foch al canó. Lanzafuego, bola-
es de pell de bou. Odrina. Bovinus úter. fuego. Ad tormenta bellica accendenda ignifer lon-
BOT PETIT. nàut. Serení, botequin. Scapha, cymba- gurius. II
Bronquinós. Busca ruidos. Rixator, is,

la, ae. jurgiosus, i.

A BOT Y VOLEA. m. adv. Dit quant se pega à la pi- BOTALÓ. m. nàut. Pal pera posar à las velas y
lota apenas toca à terra sens donarli temps de bo- altres usos. Bolalon. Tignum, i.

tar. A botivoleo. Pilai propò solum percussió. BÓTAM Y BOTÀMEN. m. Multi tut de bótas
A BOTS Y À BABRALS. m. adv. k SAMALADAS. regularment pera provehir las embarcacions. Pipe-
DEscABREGAR BOTS. Joch entre quatre noys de mo- ria, botamen, tonelería, dolaje. Gupparum copia.
do que dos se posan de genolls y mans en terra ca- BOTANA. f. Pessa rodona de fusta pera adobar
piculats sostenint à altres dos que s' agafan capicu- los forats dels bots ó bòlas. Botana. Ulris commis-
lals també y donan vollas sobre 'Is de terra quedant sura, sarcimen. |]
Forat que fan en la roba las gus-
de invers modo; proseguint així fins que cauhen que piras de foch. Chispazo. Scintillas ictus. j|
Broch de
llavors paran y passanà sostenir als dos que estavan las bótas. Brocal. Collum, i.

en terra. Zaina-vaina. Ludus sic dictus. BOTANER. m. Instrument de bolers ab que po-
FÉR LO BOT. fr. Formar los gestos que preceheixen san las botanas en los bots y bótas. Botanero. Ins-
als plors de las criaturas. Hacer pucheros. Os inplo- trumentum quo sarcimen utribus aptatur.
ratus modum conformaré; vagitus edere. BOTÀNICA, f. Ciència que tracta de la natura-
FÉR UN BOT. fr. met. Irritarse. Saltar, saltar tan lesa y propietats de las plantas. Botànica. Botànica,

alto, embolijarse. Yehementer irasci exacerbor, aris, ae, herbaria ars.


pne ira accendi. BOTÀNICH. m. Professor de botànica. Botànico,
iNFLARSE COM UN BOT. fr. Umplírse de vent. Embo- botanista. Botanicus, i, herbarius, ii, herbarise artis
tijarse, abotagarse. Inflor, aris. peritus. (1
adj. Lo que pertany à la botànica. Botà-
BKVENTAR LO BOT. fr. met. quc cxplica '1 senti- nico. Herbarius.
ment ó enfado algun temps detingut. Volar la mina. BOTANOMÀNCIA. f. Supersticiosa adivinació
Iram diuturnam explodere. per medi de herbas. Botanomancia. Botanomantia, a;.

TENIR LO BOT. fr. fam. Se diu dels noys quant s' BOTAR. V. n. Saltar la pilota ó qualsevol cos
enujany ploran. Estar hecho un botija. Prae ira tur- elàstich que càu à terra. Botar, saltar. Salio, resilio,

gidum esse. subsilio, is. II


V. a. Fèr forsa y tràurer alguna cosa
BÓTA. f. Eyna de fusta ab cèrcols pera guardar del lloch en que està. Arrojar, botar. Extrudo, is. ||

licors. Cuba, pipa, bota, tonel, barrica, vasija. Cup- Tirar la nau al mar la primera vegada, Varar, botar.
pa, ai.
I
ant. llanxeta. bot. ||
met. La persona mòlt Navem,in aquam deducere. nàut. Gobernar lo timó ||

grossa. Cuba, cachigordele, recoquin, rechoncho. Yen- pera dirigir la proa al lloch que's vól. Botar. Navem
trOSUS. II
GAT. 5. dirigere. ||
Enujarse, enfadarse ab senyals de voler
posARSE ó TORNARSE COM UNA BÓTA. fr. met. fam. plorar. Eacer pucheritos ó pucheros. Os in ploraturi
Tornarse mòlt gras. Embastecerse, estar hecho un bo- modum conformaré. Ij
Tussar. Porfiar, obstinarse.

tija. Turgidum esse, pinguescere, obesum esse. Insistere contumaciter.


BOTA. f. Calsat de cuyro ó altra matèria que BOTARUT, DA. adj. En figura de bóta, gras.
cubreix peu y part de la cama. Bota. Ocrea, ee.
lo |1
Regordete, rechoncho. Brevis crassusque homo.
Lo doblech per adorno en 1' extrem de las mànegas. BOTAT, DA. p. p. Saltado. Resultus.
Vuelta, y bota p. Ar. Pendens manica plicata. BOTA VANT. m. nàut. Perxa llarga abun estoch
ESTAR AB LAS BOTAs POSADAS. fr. met. Estar à punt en r extrem ab que 'Is mariners se defensan del
de empéndrer algun viatge. Estar con las botas pues- abordatge. Botavante. Bipenni ad arcendos hostes
tas, tener las espuelas cahadas. Ad iter faciendum instructus longurius. Pessa de ferro acerat y afilat, ||

paratum, promptum esse; in procinctu esse. en forma de la pala del foch, de que usan los ferrers
BOT CATALÀ. BOT 233
pera igualar lo casco dels caballs, etc. Pujabanle. BOTIGA, f. La entrada ahont traballan los me-
Scaber, scalprum, i. nestrals, ó venen los mercaders. Tienda y botiga, p.
NI PER u.v BOTAVANT. Gxp. fam. quc manifesta la Taberna, ae. ||
La del apotecari. Bolica. Pharmaco-
repugnància en cedir à alguna cosa. Ni por uncrislo, polium, ii.
II
La del barber, barberia. W La del lli-

ni por esfís ni por esotras. Nequaquam, neuliquam, breter. LLIBRERIA. || aut. MAGATSEM. ||
La del botcr
minime gentium. de pells. Odreria. Utricularia officina. ||
La del cerer.
QüE se'n vaja tot AL BOTAVANT. cxp. fam. Denota CERERIA. II
La de cervesa. Cerveceria. Cervisiaria
'1 poch cuydado que li dóna, al qui res li costa, de taberna. || De cisteller. Cesteria. Cistaria officina. ||

que's gaste mòlt en alguna funció. Arda Bayona. De manyà. Cerrajeria. Ferraria taberna. || De fuster.
Sumplus nihil moror; nulli parco sumptui. Carpinteria. Materiaria fabrica, tignan'a officina. ||

sÉR DN BOTAVANT. fr. faw. Sór entremaliat. Ser un De argenter, obrador. De passamaner. Pasarnane- ||

diablo. Irrequietura esse. ría, cordonería. Tainiarum officina. De pells. Pe~ |]

BOTELLA, Yas de vidre ó cristall de coll


f. llejeria, pelletería. Coriaria officina. De penliner. 1|

estret. Botella. Lagena, ae, oenophorum,i. Lo licor |1


Peinería. Taberna ubi peclines venduntur. De per- |j

que conté. Botella. Liquoris mensura lagenam exaï- ruquer. Peluqueria. Cinoflaris officina. ||
De rellotger,
quans. ||
La de terra. Alcarraza. Ficlilis urceus. ||
Belojería. Officina in qua horologia fabricantur seu
ter. Barralonet en que's posa un galet en la panxa reficiunlur. ||
De roba, Roperia. Yestiarium, ii. De ||

pera béurer. Barrilejo, cunete, cubelo. Cadus, i.


[]
sastre. Sastreria. Promercalium vestium oííicina. ^|
ter. BOTET. De sombrerer. Sombrerería. Pilearia taberna. ||

BOTELLETA. f. d. y trastos y robas usadas. Prenderia. Scrutarium, ii.
||

BOTELLÓ. ra. d. Botellita. Parva lagena, lage- De Oller. Alfarería. Figlina, ai. ||
De telas. Lencería.
nula, ae. Lintearia taberna.
BOTER. m. Qui fa bots de pell. Botero. Utrarius, DE LA SEVA BOTIGA, loc. met. fam. Significa que es
ii. II
Qui fa bòlas de fusta pera posar licor. Cuhero, propi ú original lo que algú conta ó refereix. De su
tonekro, barrilero, carralero. Doliarias, ii, cadorura propio ingenio. Ex proprio marte.
artifex. OBRIR, PLANTAR, PARAR BOTIGA, fr. Poncr, obrir
BOTERA. f. ter. gatonera. II
La dona del boler. tienda. Mercaturam facere.
Bolera. Doliarii uxor. PLEGAR ó TANCAR LA BOTIGA, fr. Quitar, alzar, cer-
BOTERIA. f. L' art de fér bòtas. Tonelería. Do- rar Tabernam claudere.
la botiga.

liaria ars. BOTI GOT. m. cülara.


BOTET. m. Gat, cuyro cusit per un costat y BOTIGUER, m. Qui té botiga oberta ó ven ge-
empegat per dins, de figura cònica, ab un broch nerós per menor. Tendero, botiguero. Tabernarius,
de fusta 6 de banya en lo coll pera béurer ab como- ii. 11
Lo de panyos. Panero. Pannorum venditor. 1|

ditat. Botillo, bota, borracha. Utriculus, i. ||


reclam. De telas. Lencero. Lintearius, ii, linleo, nis. Aucell [|

tocar lo BOTET. fr. mct. fam. Indagar lo modo de deunas quatre polsadas de llarcb ab lo bèch negre,
pensar ó 1' estat en que's troba algú. Tentar la ropa prim y llarch, los dos dits externs dels peus, que
a alguno. Aliquem callidè exploraré. són encarnats, units ab una membrana. Pel llom
BOTETA. f. d. Cubeta, cubetilla. Cúpula, ai, do- es girassolat de blau, vert y negre ab una bermosa
liolum, i. La que serveix pera transportar aren- ralla en lo mitj; pel ventre y costals del coll
II
y
gadas. Pipote, barril, casco. Doliolum, i. del bèch es encarnat. Habita en las voras del mar y
botí. m. Calsat que cubreix la empenya del peu de rius. Se li dóna aqueix nora perque's creu que
y part de la cama ó tota ella. Botin. Ocrea, ai. |i posantlo en las botigas de panyos fa fugir las arnas.
mil. La presa que fan los soldats als enemichs. Botin. pújaro polilla, inartin perico, marlin pescador, Alce-
Manubiae, exubiaí, arum, prajda, ai. do, alcyon, nis.
BOTICAIX. ra. ant. y BOTIGUER DE TALL, Lo de Tobas quc ven à la me-
BOTIGAIXADA. f. ant. bofetada. nuda. Tendero. Tabernarius, ii.
BOTIFARRA, m. Budell ple de carn ó altra BOTIGUETA. f. d. Tiendecilla,puesto, botiguilla.
vianda. Morcilla, butifarra. Botulus, i, lomacina, ae, Tabernula, ae.

lomaculum, i. BOTIJA. f. Yas de terrissa rodó, coll curt y


FÉR BOTIFARRAS DE LA SANCH DE ALGÚ. fr. RENTARSE estret. Bolija. Lagena, Mesura de

AB LA SANCH DE ALGÚ. en las Américas espanyolas; pesa 2 arrobas 12 lliu-
ai. ||
líquits usada

BOTIFARRER. m, Espécie de aspi que serveix ras y 8 unsas. Botija. Quaedara liquidorum mensura
pera penjar las botifarras. Morcillero. Quaedara de- sic dicta. La de fusta. Colodra. Ligneum vas.
II

cussis species ad bofulos pendendos. BOTIJASSA. f. aum. Botijon. Lagena major,


BOTIFARRETA. f. d. Botifarra prima. Taran- fidelia, ai.
gana. Exilis botulus. BOTIJER. ra. Qui fa botijas. Bolijero. Lagena-
BOTIFLER, A. m. y f. Qui tè las galtas mòlt rum faber.
grossas. Carrillos de monja boba, ó de trompelero. BOTIJETA. f. d. Botijilla, botijeta. Laguncula,
Inílalaj bucca?. || Motiu dels partidaris de Felip V. ai, parva lagena.

TOMO I. 31
234 BOT DICCIONARI BOU
BOTIL O BOTIRO. m. Home petit y gros, Re- cordar los botons en la roba estreta. Abotonador.
toqnin, boüjon, repoUudo, cachigordele, morcon, reta- Implicandis arcla; vestis globulis ferrum.
co, rechoncho, taponde cuha. Brevis obesusque homo, BOTONAMENT. m. La acció de botonarse. A6ro-
Enginy pera pescar. chamiento. Infibulacio, nis.
II

BOTILLA. f. ant. botí. 2. BOTONAR. V. a. Cordar lo vestit ab botons. Abo-


BOTILLER. m. Qui fà y ven begudes en botellas. tonar, abrochar. Globulis vestem cingere, ocellis suis

Botillero, bolillcr. Gelidarum potionum conditor, globulos inserere. || v. n. Tràurer ulls los arbres y
vendilor. plantes. Abotonar. Arbores gemraere, in gemmes tur-
BOTILLERIA. f. La botiga ó casa en que's ven gere. ||
nàut. Unir una boneta à sa vela, ó una pessa
varietat de begudas. Bolilleria. Aquarum mulsarum à altre per medi de una llassade ó botó. Abotonar.
apotheca, officina. lUequeo, as.
BOTINFLAT, DA. adj. ter. Mes que inflat. Abo- BOTONAT, DA. p. p. Abotonado. Globulis im-
targado. Tumens. plicetus, constriclus. ||
Lo que treu botons. Se diu
BOTINER. m. Qui fà botins. Botinero. Ocrearum dels erbres y plantes. Abotonado. Gemmatus, ger-
opifex. II
mil. Qui se encarrega del botí. Botinero. minens.
Praedae custos. BOTONER, A. m. y f. Qui fà botons. Botonero.
BOTINET. m. d. Botinico, bolinillo. Parva ocrea. Clavorum, globulorum opifex, factrix. || f. ter. trau.

I
mil. Botinico, botiniUo. Parva praída. BOTONET. m. d. Boloncito, botoncico. Adstricto-
BOTIQUÍ. m. me-
Gaixó ó armari provisional de rius globulus. II
pi. Lo que serveix de llavor en las
dicinas. Botiquin.Medicamenlorum capsa. flors artificials. Semilla. Semen, inis.

BOTJA. f. Mata que té las fulles mòlt primes y BOTORNONS. m. pi. Tumor que's fà entre la
blanquinoses, las cames tendres y fà un olor mòlt orella y coll. Pdpula, papera, lamparon, paròlida.
suau. S' usa per remey contra 'Is cuchs. Abrótano, Struma, panucella, ai, cherades, adenes, um.
boja, lombrigiiera. Artemisia, a?, abrotonum, i. ||
ant. BOTOY. m. BORDAY.
Lo capull que fà '1 cuch de sede. Capullo. Bombycis BOTXA. f. Bola pera jugar. Bocha. Ligneus glo-
folliculus. bulus. II
Arruga que fà '1 vestit quant no ajuste bè
BOTJA. BLANCA. Plenfe remose, de dos peus de al- al COS. Fuelle, buche y bocha. p. Mur. Sinus, us, um-
sària: té las fulles blanquinoses y les flors groges. bo, nis. II
pi. Espècie de escombreta de fil de arera,
Albaida. Anlbyllis cythisoides. que usen los argenters pera netejar y brunyir las
BOTJAR. ra. ter. Terreno incult ple de metes y pessas sobredeuredes. Gratas. Ineuretis vesis per-
maleses. Matorral. Dumetum, i. poliendis instrumentum.
BOT JET. m. Lo forat ó vuyt de la paret entre biga COP DE BOTXA. Bochüzo. GlobuH icfus.
y biga quant s' assenta la fusta. Tabica. Metopa, ai. jocH DE BOTXAS. Lo que's juge entre dos ó mès
BOTO. m. Flastome. Voto. Blesphemie, a?. persones ab unas boles mitjanes, les quels se pro-
BOTÓ. m. Pesse de fuste rodone y cuberta de curen errimer à une de petita anomenede bolitj, y
roba, ó boleta de altra matèria que's pesse pels guanya '1 qui las hi fà quedar mès prop. Juego de
treus pere subjecter los dos costats de un vestit ó de las bochas. Globulorum ludus.
altra cosa que's vól unir. Boton. Preeclevium, ii, BOTXAR. V. a. y derivats, embotxar.
globulus adstrictorius. Lo nus ó borró dels arbres
||
botxí. m. BUTXÍ.

y plantes. AboUon, boton, grumo, yema. Gemma, íe, BOTXORN. m. Afront. Afrenta, bochorno. Expro-
calyx, icis, folliculus, i. Bolete de ferro en le punta
1|
batio, nis, dedecus, oris. ||
Calor que prové de cal-
de la espasa pera no ferir. Boton. Lamina, ai, glo- ma ó foch. Bochorno. .^ïlstus, us. [|
Ayre calent en 1'

bulus, i. Poncelle, le flor abans de badarse. Ca- estiu. Bochorno. Yulturnus, i.


II

pullo, càliz, boton. Calyx, icis. ||


En lo centro de les BOTZIGUi. m. BORRISSOL.
rodes dels carruatges la pesse grossa ahont encaixen BOTZINA, f. ant. bocina.
los raigs. Cubo. Rotae modiolus. []
Pert generativa BOTZINAR Y BOTZINEJAR. V. n. BONBINAR.

del animal. Testículo. Testiculus, i. ||


ant. Gra en la BOU. m. capat y domesticat pera llaurer,
Toro
cere. Púslula. Pustule, au.
||
pi. ant. bola. í. tirer lo cerro etc. Buey. Bos, bovis. || Lo novell y no
BOTÓ DE FOCH. Cautcri eb un ferro bullent que re- doraet. Novillo. Juvencus, i. ||
Barca de pescar ab V
meté en figure de botó. Cauterio, boton de fuego. art; també 's diu parella per sér dos las que's ne-
Cauterium, ii. cesiten pera manejar dit art, del qual tiren apere-
CORDAU LOS BOTONS, fr. BOTONAR. lladas. Pareja. Nevis piscatoria. ||
fem. pallissa, cop.
DESCORDAR LOS BOTONS, fr. DESBOTONAR. BOU DE cabestre. Lo verdadcr, lligat per ses ben-
NO LLEVAR VALENT DE ÜNBOTÓ. loc. ant. No quítar yes à fi de gobernarlo y tirer detràs de ell à la cas-

ni tan siquiera una punta de alfiler. Nihil substrahere. sa; ó '1 fingit de cèrcols y tela en que sól ocultarse

BOTONADA. f. Joch de botons en una pesse de 'I cassador. Buey de cabestrillo. Venetorius bos.
roba. Botonada, botonadura. Globulorum numerus, BOU DE coftpus. Títol que's dòne els que en elguns
ordo, series. paratges van devent de les professons de corpus fent
BOTONADOR. m. Instrument de ferro pera boberias pera fer ríurer. Tarasca, gomia. Manducus, i.
r BOD ENGREIXAT.
BOD ESQUELLER, BOD MENER.
Ceboti.

BOU FEBÉSTECH Ó SALVATGE. TORO.


BOU
Saginalus bos.

BOU MALICIÓS. Lo que es astut y taymat. Marrajo.


Callidus bos.
CATALÀ.

nas. Plus decies hirundine bos caçat unus.

de
BOY
móltas pelitas. Mas caga un buey que cien golondri-

NO vÉURER UN BOU A TRES PASSAS. fr. Sér mòlt curt


vista. No ver siete sobre un asno. Oculos caligare»
apertis oculis non videre.
235

BOU MARÍ. Peix gros de mar semblant à la vadella. PARLÀ 'l bou y digué mü. pcf. S' aplica als tontos
Buey viarino, vaca marina, foca. Marinus vitulus, que per poch que parlen no dihuen sinó disbarats.
phoca, aï, box, ocis. Habló el buey y dijo mu. Stultus stulta loquitur.
BOU MENER. Lo (jue servcix de guia als altres. Ca- PASSA bou per bèstia GROSSA, fr. met. Quant
lo de-

bestro, matiso, foca, Sectarius bos. fecte ó imperfecció de una cosa recompensa ab
's

BOU PERA CASSAR PERDIUS. Lo fingit pera cassar per- la bondat ó perfecció de altra. Yayase mocha por
dius. Boezuelo, buey de caza. Buculus aucupatorius. cornuda. Hoc unum alio rependatur,
BOU VELL PERA LA MATANSA. Colval. YeluIuS boS. PÉRDRER BOUS Y ESQUELLAS. fr. mct. Pérdrcrho tot.

íauont ANIRÀS BOU QUE NO LLAURES? ref. Denota Perder ú remate. Omnia amittere.
que en totas las cosas hi ha dificultats é inconve- PÉRDRER LOS BOUS Y BUSCAR LAS ESQUELLAS. PCf. Dc-
nients. íDóiide irà el buey que no are'i Quocuraque te nota lo que nos enganya '1 desitg, pues ab poch fo-

verlas, idem tibi erit sensus, eadera acerbitas. nament persuadeix lo logro de lo que desiljàm.
AL BOU MAYMÓ LI FA POCH l' AGULLÓ, ref. DcnOta lo Quien bueyes kaperdido, cencerros oye ó se le antojan.
poch que serveixen los estímuls als peresosos. a' Qui amant, ipsi sibi somnia fingunt.
buey haron peco le presta el aguijon. Segnis et tardus POTA DE BOU. Herba, barba de aaron.
parum stimulis agitatur. TANT lo PüNXAN AL BOU QUE A LA DERRERIA 's MOU.
AL BOU VELL MÚDAL DE AYRE Y DEIXARÀ LA PELL. ref. ref. Denotacuydado que's déu tenir en no irritar
'1

Denota que'ls homes vells mudant de clima y ali- à algú encara que mostre suavitat y mansuetut.
ments exposan la sua salut y vida. Al buey viejomú- Aunque manso tu sabueso no le muerdas en el bezo. Ca-
daleel pesebre y dejara elpellejo. Senibus cibi et coc- da pajarico tiene su higadito. Eliam capillus habet
li mutatio periculosa. umbram suam.
ANARHI TOT, BOUS Y ESQUELLAS. fr. DCUOta la rCSO- BOUADA. f. Ramat ó multitut de bous. Boyada.
lució de fér alguna cosa encara que sia ab risch y Boum grex, copia.
pèrdua. Rocín y manzanas, ó aun que se aventuren ro- BOUÀS. m. aum. Bueyazo. Jlajor bos.
ciny manzanas. Quidquit eveniat. BOüET. m. d. Bueyecillo, bueyezuelo. Minor bos.
BOU SOLT SE LLEPA GOM vóL. ref. Dcuota quant BOVA. f. BOGA. 1. ant. Piel de buey. Bovina II

apreciable es la llibertat. £/ bueysueJto bien se lame. pellis.

Non bene pro toto liberlas venditur auro. BOVADA. f. VAGADA. |]


BOBERIA, BADOMERIAS.
BOU VELL LLAURA DRET. ref. Denota que la pràctica BOVATER. m. VEGDER.
ensenya; y s' aplica als que guiats per sa intel-li- BOVATGE. BOVATJE. m. servey que 's feu en
géncia y pràctica manejan bè sos asumptos, encàr- reconeixement de senyorio al rey al principi de sòn
rechs etc. Buey viejo surco derecho. Res suas experti reynat, en lo qualcontribuhian los nobles, clergues,
rectius curat. y las ciutats y vilas de Catalunya desde '1 Segro
BOU Y ARRÒS. fr. met. Dóna à enléndrerla magni- hasta Salsas; pagàvase per parell de bous, caps de
ficència de algun convit. Arrozy gallo muerto. Lau- bestiar major y menor y pels bens mobles certa
tum convivium. suma que anà variant en lo temps. Bovaje, bovatico.
CORRAL DE BOUS. Boyera, boyeriza. Bovile, is. Yectigal à boum jugis.
DONAR BOU. fr. met. fam. Pegar. Bordonear. Baculo BÓVEDA. f. Yolta grassa en los edificis. Bóveda.
percutere, contendere. Fornix, icis. || soterrani.
JA ES DUR LO BOU AL AST. ref. Denota
que à algú se FÉa BÓVEDAS. fr. Abovedar, bovedar. Fornico, con-
li ha passat temps ó edad proporcionada pera
lo fornico, concamero, as.
apéndrer. Ya està duro el alcúcer para zamponas', BOVER. m. Pastor de bous. Boyero, hoyerizo.
viejo es Pedró para cabrero; liene ya dura la mòllera. Bubuqua, ai, bubulcus, i.

Fluxerunt opportuna tempora. boví, na. adj. Lo pertanyent als bous. Boyal,
LO BOU PER LA BANYA Y l' HOME PER LA PARAULA. boyuno, vacuno. Bovillus, bovinus, boarius, bacerius,
ref. Declara lo lligat que està 1' home pera cumplir vaccinus.
la paraula, com lasbanyas unidas al bou. Al buey bestiar BOVÍ zELós, Toriondo. Catulicus taurus,
por el cuerno y al hombre por la palabra. Verba li- vacca.
gant homines taurorum cornua nervi, velfunes. BOY. ant. n. p. de home. Boal, Baudilio. Baude-
LO BOU TIRA LA ARADA, MÍíS NO DE GANA. l'Cf. Dcnota lius, ii.

que'l traball repugna. El buey traba el arado, mas no BOYA. f. nàut. Fusta ó suro per senyal del àn-
de su grado. Molestus, tamen suscipiendus labor. cora que està à fons. Boya. Anchoraí suber, tigi-
MÈS CAGA UN BOU QUE CENT ORENETAS. lOC. fam. DC- llum, anchorale tignum.
nola que més profit se trau de una cosa gran que de BOYRA. f. Vapor espès que s' alsa poch de ler-
BRA DICCIONARI BRA
ra y 's desfà ab lo calor del sol. Niebla. Nebula, ai. Vainazas, Juan Lanas. Languidus, iners. || aum. Cu-
[|
La que no's pót alsar de terra. Nehlina. Nebula, lerazo. Pannus, i.

ae,caligo, inis, La que s' alsa en la mar. Bruma,


||
BRAGAT. m. Se diu del animal que lè 1' entre-
bnimazon. Caligo, inis. La que en forma de nu- ||
cuix de diferent color que lo demés del cos. Braga-

volet s' arrosega per las inontanyas. Gata. Serpens da. Yersicolor femore.

nebula. ||
ter. Malaltia que enfosqueix la vista. Nie- BRAGUER. m. Envenadura pels trencats ópo-
bla. Nebula, a;. [|
Lo dany que la mateixa boyra cau- trosos. Braguero, ligadura, apretadero. Subligacu-
sa al blat. Niebla. Nebula, a). |]
met. Confusió, obs- lum, i, subligar, aris, vinctura, ai. ||
Las mamellas
curitat deideas. Cargazon. Gravedo, inis. 1|
f. buila. de las vacas, cabràs y bestiar semblant. Bragadura,
VIVA. lA BOYHA. cxp. met. fam. Denota la bulla, ubres. Uber, eris; y sumen, inis lo de la truja. ||

satisfacció y alegria que bi sól bavér en algun con- nàut. Cap gruixut que s' assegura en la pala del ti-
curs. Ande la loza. Indulgente gaudio. mó. Braguero. Funis nauticus.
iQvt HI HA BOYRA? exp. mct. fam. que denota si BRAGUETA, f. Obertura en la part del devant
està algú perturbat ó mòlt carregat de cap. iEslas de las calsas. Bragueta. Bracarum anterior pars.
pesado, abrumado'í ^Lacessis? ^opprimeris? BRAHÓ. m. La part molsuda del bras. MuTwn,
BOYRASSA. f. aum. Gran niebla. Magna ne- morci'lo. Bracbii torus. ||
Forsa. Braza. Yis, is.

bula. TENIR BON BRAHÓ. fr. met. Tcuir mòlta forsa. Te-
BOYRETA. f. d. Nieblecilla. Nebula, ae. ner bravas jarretes, ser hambre de buen jarrete. La-
BOYRINA. f. ant. Boyra espessa y baixa. Nehli- certosus homo.
na. Nebula dentior. BRAM. m. La veu bronca de alguns animals.
BOYRÓS, A. adj. Cubert de boyra. Nebulosa. Bramida. Fremitus, us. Lo del ase. Rebuzna, rozni- ||

Nebulosus, nubilus. |]
astr. Se diu de las eslrellas do. Fremitus, us. Lo del bou. Mugido, bramida. Mu-
[{

íixas de poca llum. Nebiiloso. Nebulosa? stella;. gitus, us. Lo del lleó. Rugida. Rugitus,us. Del òs.
II
||

Bramido. Cauritus, us. Lo del brau, vedell, elefant |1

BR. y semblants. Berrido. Barrilus, us. met. Crit ex- ||

traordinari de la persona quant eslà colérica. Brami-


BRABANT. m. Espècie de tela. Brabante. Lin- do. Yociferatio, nis, clamor, oris. ||
met. Lo ruido es-
lei genus. pantós de la mar, ayre etc. Bramido. Stridor, is,

BRAGARENSE. adj. Lo natural ó lo pertanyent fremitus, us.


à Braga. Bracarense. Bracarensis. BRAMS DE ASE NO PUJAN AL CEL, Ó 'l CEL KO'lS OU.
BRACH. m. Tumor que conté matèria. Aposte- ref. Denota que lo que's fà de mala gana, ó 's de-
ma, postema. Apostema, alis, vomica, a;. ant. Gos |j
mana ab mal modo, regularment no s' estima ó no's
de mostra. Perro de muestra. Canis odorus, vestiga- consegueix. Oracion de perro no va al ciela. Peccato-
lor. II
Gos fi del morro partit. Dogo, braco. Domesti- res Deus nou exaudit. Non bene coelestes impia dex-
cus canis moloso similis, canis simus. [|
pi. ant. cal- tra Colit. A PARAULAS NÉCIAS ORELLAS SORDAS.
II

SÜTETS. CORRESPÓNDRER AL BRAM. fr. Rebramar. Fremitui


BRACHMAN. m. Sabi antich de la índia; regu- respondere, fremitum iterare.
larment s' anomena en plural. Bracmanes. Bracma- FÉa BRAMS. fr. Dar bramidos. Mugitus, rugitus
nae, arum, brachmanes, um. edere.
BRAGA. f. Drap que's posa à las criaturas de BRAMA. f. Sols té us en la frase vulgar: córrer
mamella pera netejarlas sens desbolcarlas. Metedor, LA BRAMA, CÓRRER LA VEU. 1| tcr. Enginy pera pescar.
ciilero. Panniculus, superpositorius, subligar,is. jj
pi. FÉR LA BRAMA. fr. Burlarse de algú. Dar grita. Si-
Espècie de calsas amplas y llargas que portavan los bilis, contumeliis aliquem vexaré.
Persas, Medos, Germans y Sàrmafas. Bragas. Braca3, BRAMADOR, A. m. y f. Qui brama. Bramador.
arum, feraoralia, ium. \\
pi. calsotets. Fremens, tis. poét. Lo que fà un ruido semblant
[|

A Qül NO ESTA ACOSTUMAT i BRAGAS LAS COSTÜRAS LI al bram. Bramador. Sseviens, stridens venlus, unda.
FAN LLAGAS. rcf. Deuota que qui no eslà fét à alguna BRAMAR. V. n. Fèr brams. Bramar. Fremo, is,

penalitat la sent mòlt mès que altres. A quien no es- fremitus edere. || met. Plorar mòlt fort. Bramar.
tà hecho d bragas, las cosluras le hacen llagas: asno Fremo, is. met. Se diu de la mar, del vent y altras
|I

que no esta acostumbrado d la albarda muerde la ata- cosas que fan un ruido semblant al bram. Bramar.
farra. Insuetis grave, vel exiguum est onus. Fremo, is. Fèr ruido ó estrèpit fort. Bramar. Fre-
]

MUDAR LAS BRAGAS. fr. Posar à las criaturas bol- mo, is.
quers nets sens desbolcarlos. Entremeter. Mundos BRAMAR COM UN T0R0.fr. Bramar de coraje. Yehe-
panniculos pueris immittere, aplare. menterfurere, irasci.
BRAGADA. f ,
Part del cos del animal desde 1' BRAMAR l' ase. Rebuzuar, roznar. Rudo, is. H Lo
angonal fins à la sofraja. Bragada. Fèmur, oris. bou. Mugir. Mugio, is. || Lo lleó. Rugir. Rugio, is.
||

BRAGADORAS. f. BREGADORAS. Lo vedell, elefant y semblants. Berrear. Barrio, is.


BRAGAR. v. a. BREGAR. TORNAR À BRAMAR, fr. Rebramar. Fremitui respon-
BRAGASSA8.ra.pl. Home descuydat y fluix. dere; fremitum iterare.
BRA CATALÀ. BRA 237
BRAMASAGHS. m. Qui brama ó crida descom- BRANQUEJAR. V. n. Anar de branca en bran-
passadament. Voceador, algarero. Vociferator, is. ca. Andar por los ramos. De ramo in ramum volita-
BRAMAYRE. m. fam. baladrer. 1. re. II
ANARSEN PER LAS BRANCAS.
BRAMIT. m. ant. BRAM. BRANQUETA. f. d. Ramilla, ramita. Parvus
BRAMÓ8, A. adj. ant. desitjós. ramus. |j
Ramet, Ramito. Ramus parvus, ramulus,
BRAN. m. ant. espasa. ramusculus, i.
|
pi. Llenya prima dels esporga-
BRAif DE iNGLATERRA. Espécie de ball que antígua- menls dels arbres. Fusta, ramojo, ramiza, desbroce.
ment usava en Espanya. Bran de Inglaterra. Sal-
s' Ramorum cumulus.
tationis quidam ordo. BRANT. m. ant. ESPASA, estoco.
BRANCA, f. La rama ó Uuch del arbre mén- BRANTLAR. V. a. BRANDAR.
tres està en ell. Rama, brazo. Ramus, i. La tallada f|
BRANXET Ó BRANQUET. m. ant. Gosset fi.

ó separada del arbre. Ramo. Ramus, i. La esquei- ||


Perro de falda ó faldero, branchete, braqiiillo. Simu-
xada del arbre. Gajo, garrancho, y gancho lo tros que lus, catulus, i.

queda en ell. Dissectus, discerplus ramus. La in- [|


BRAQUILOGIA. f. laconisme.
clinada envers terra. Alabe. Deorsum flexus ramus. BRAS. m. Membre de la persona desde '1
muscle
|]
met. La part ó divisió que resulta de una cosa ab fins à la ma. Brazo. Brachium, ii. 1|
Cada una de las
dependència de ella. Ramal. Alicujus rei divisió, tres classes de la societat; só es: estat ecclessiàstich,
pars. D
Lo que ha de servir pera plantar. RampoUo. noblesa y poble. Clase, brazo. Regni pars, status.
Clabula, talea, ai, surculus, i.' [|
lluch. || met. La [|
La classe ó grau à que pertany cada hu en la re-
persona que té sòn origen comú ab altres del mateix pública. Estamento. Gradus, status, us. En la ca- ||

tronch. Rama. Soboles, is, progenies, ei. |]


En lo fré dira, banch, etc, lo barro que surt del espatller

cada una de las barretas en que s' assegura la bri- pera apoyar lo colse, Brazo. Reclinatorium, ii, sel-
da. Cama. Retinaculum, camus, i. La part separa- \\
laj brachia cubitalia. ||
met. Forsa, valor. Brazo.
da de un tot però ab dependència de ell. Ramo, par- Yis, is, animi virtus.
te. Membrum, i, pars, tis. BRAs DE CAMPANA. La fusta que li serveix de eix.
BRANCA üR^iNA . Planta perenne que tè totas las Brazo de campana. Campante axis. ||
Lo ferro ahont
fullas radicals,amplas, grans y retalladas per la vo- se lliga la corda pera tocaria. Bigüena. Yectis cam-
ra, y una sola cama ab flors poch vistosas. Acanto, panse pulsanda; deserviens.
yerba gigante, branca ursina. Acanthus, i. BRAS DE cREü. Cada una de las dos parts del tra-
ANARSEN PER LAS BRANCAS Ó PER BRANQÜETAS. fr. veser. Brazos de la cruz. Crucis brachia.
Enlretenirse en lo insubstancial de un asumpío, BRAS DE LA RODA. aut. RAIG,
omilint lo mès important. Andarse por las ramas. BRAS DE ORGA. Lo màncch ó agafador dels regis-
Ab instituto aliena proferre, persequi. tres. Asidero. Manubrium, ii.

BRANCAL, m. Cada una de las dos pedras pi- BRAS DE MAR. Canal que sen' entra terra à dins.
cadas que forman los muntants del portal. Jamha. Brazo de mar. Fretum, i.

Pila, ae, postis, is, parastas, adis. [| ter. màrxapeu. BRAS DE Riü. Canal que surt de ell. Brazo de rio.

BRANCALL Ó BRANCAM. m. BRANCATGE. Fluminis brachium; amnis, rivi derivatio.

BRANCAR. V. a. ant, abrahonar, agafar. BRAS MILITAR ó DE LA NOBLESA. Classe de milícia ó


BRANCATGE, m. multitut de ramas. Ramadà, noblesa. Brazo militar ó de la nobleza. Equestris ordo/
ramojo. Ab arbore abscissorum ramunculorum copia. BRAS SECULAR. La autoritat temporal que exercei-
BRANCH. m. ant. ramat. xen los tribunals y magistrats reals. Brazo secular ó
BRANCÓS, A. adj. BRANCUT. seglar. Potestas temporalis; secularis auctoritas.
BRANCOTOMO. m. Instrument que 'Is cirur- AB LOS BRAssos EN CREU. loc. Coii los h'ttzos cruza-
gians introduheixen per la boca pera ferir impercep- dos. Brachiis expansis.
tiblement la inflamació en los garrotillos. Brancotomo. AB LOS BRASSOS OBERTS, loc. mct, Ab agrado y amor.
Quoddam chirurgicum instrumentum sic dictum. Abiertos los brazos ó con los brazos abiertos. Benevo-
BRANCUT, DA. adj. Ple de brancas. Brancoso. lè, benigne, placidè.
Ramosus. À BRASSOS. m. adv, Ab moKíssim traball. A duras
BRANDADA. f. Moviment encontrat de un cos penas, d fuerza de brazos, Yirtute et meritis.
de un costat al altre. Faú'en. Fluctualio, nutatio, nis. DONAR LO BRAS. fr. mct. faiu. Oferirlo pera que al-
BRANDAR. V. a. GRONXAR. gú s' apoye en ell. Dar el brazo. Brachium tendere
BRANDIR. V. a. BLANDIR. quo aliquis sustineatur.
BRANDO, ro. BLANDÓ. DONAR LOS BRASSOS. Abrazar. Amplector, eris.

BRANILLA. f. Bigotis ó barba de la balena. Ba- ESTARSE AB LOS BRASSOS ENCREUHATS. loC. met. ES-
llena. Balaina, Cada una de las branillas
a). |1
que TARSE AB LAS MANS PLEGADAS.
forman los parayguas y vanos. Varilla, varillaje. LLANSARSE ALS BRASSOS DE ALGÚ. fr. Diet. Confiar
Bala!na3, Bractea. enterament un negoci ó assumpto à la prudència de
BRANILLA MESTRA. La dc cada costal del vano pera altre. Echnrse d los brazos dc alguno. In alicujus si-
reforsarlo. Guarda, guia. Exleriores flabelli virgulaí. num confugere, alicujus üdei se comillere,
m BRA DICCIONARI BRA
LO BRAS AL PIT Y LA CAMA AL LLIT. rcf, ACOnsella '1
sar foch à fi de calentarse 'Is peus. Rejuela, rejilla,
cuydado en los mals de dilas parts, y que en cada maridillo, braserico, estu filla, braserillo, librete. Ig-
acció 's deuhen aplicar los medis proporcionats al nitabulum, i.

fi. La fierna en el lecho y el brazo en el pecho. Lectu- BRASERIA. f. BRASER. 2.


la crura potunt, sananda et brachia peclus. BRASIL, m. Regne de Amèrica. £rasí7. Brasília,
MOSTRAR LO BRAs FORT EN ALGUNA COSA, loc. Mani- 03. Arbre de fusta pesada y de color encés, que
[I

festar algú sòn valor y fortalesa en alguna cosa. Ma- bullida serveix pera tenyir de bermell. Brasil, palo
nifestar vigor. Fortem se ostendere. brasil. Brasilium lignum, Lo color encarnat que 's
||

NO ES DEL NOSTRE BRAS, exp. fam, Sér de altra treu de aquesta fusta. Brasil. Brasilus, brasilicus
classe ó condició. No es de nuestra clase. Non est color, y alguns rubrica, ae. || Lo color que s' extrau
nostri ordinis. per afeyt de lasdonas. Brasil. Purpurissum, i.
pÉNDRER LO BRAS, fr, Acceptarlo algú pera apoyar- DE COLOR DE BRASIL. BrasHodo. BrasiÜus, brasilicus.
se en ell. Tomar el brazo. Brachium quo aliquis sus- BRASILET. m. Fusta mènos sòlida y de color
tineatur accipere. mòs baix que '1 del brasil. Yé de las islas Antillas.
SÉR LO BRAS DRET DE ALGÚ. fr. met. Assistir à algú Brasilete, brasilillo. Rubellum lignum.
ó sér lo principal apoyo. Ser su brazo derecho. Prin- BRASILL. m. BRASIL.
cipalis rerum alicujus minister, BRASMOLOGIA. f. Ciència que tracta del fluxo
SOTA 'l BRAS, m. adv. SOTA LA AIXELLA. y refluxo del mar. Brasmologia. Brasmologia, a?.
TENIR LO BRAS LLARCH Ó DE GITANO, fr. met, fam. BRASSA. f. La mida de sis peus, Braza. Ulna,
Contar ab lo favor
y protecció de alguna persona po- íc,hexapus, i, brachialis mensura. nàut. Cap en [j

derosa. Tener brazos ó buenas aldabas; agarrarse de que se subjeclan los extrems de las vergas de las
buenas aldabas. In potentis patroni auxilio confidere. embarcacions, Braza. Funis nauticus.
BRASA. f. La llenya ó carbó encès ó pres del BRASSADA. f. Moviment violent dels brassos.
foch. Brasa. Pruna, se. Brazada, braceada. Brachiorum expansió, extensió,
donArse BRASA ó ÀNSIA. fr. Componcrse, menearse, elevatio. |I brassat.
bandearse. Sibi sapere, damnuni declinaré. BRA8SAL. m. ant. Armadura antígua del bras.
ESTAR EN BRASAS.fr, met. Tcuir gran inquietut Brazal, braceral, brazalete. Brachiale, is.
per algun cuydado ó recel. Estar en brasas ó como BRASSALET. m. Manilla, anell que portan las
en brasas ó en ascuas. Sollicito, anxio animo esse; donas per adorno en las munyecas: antíguament lo
sollicitudine angi, solian portar també 'Is homes, com las donas, y en
COM UNAS BKASAS Ó COM ÜNA BBASA DE
EiSTAR ENCÉS diferents paratges, y de mòllas matérias y espècies.
FOCH. fr, met. Denota que algú té mòlt encés lo co- Brazalete. Armilla, ae, palagium, ii.

lor de la cara. Estar hecho unas brasas ó una ascua. BRASSÀS. m, aum. Brazazo. Magnum brachium.
Rubesco, is, ore rubicundo esse. BRASSAT. m. Lo que s' abarca ab los brassos de
DE POCA BRASA CERTAMENT SE FA GRAN FOCU Y MÒLT una vegada. Brazado, brazada. Ulna, x.
ARDENT. PETITA BRASA, CREMA, elC.
11
BRASSATGE. m, Tot traball de brassos, y en
PASSAR COM GAT SOBRE BRASAS. loc. met. Passar so- particular lo de fér la moneda. Braceage, brazage.
bre alguna cosa, qüestió ó dificultat ab temor ó re- Nummorum , raonelaí labor, cussis. [| m. Cens de
cel. Pasar como sobre ascuas. Auxio animo esse. una vintena part en fruyts.
PARLAR MÈS QUE FETGE EN BRASAS. loC. tcr. PAR- BRASSEJADOR. m. ant. Qui té bon bras pera
LAR PERLS CÓLSES. tirar. Bracero. Yalidus, forlis, strenuus jaculator.
PETITA BRASA CREMA ÜNA CASA. ref. Denota que de BRASSEJAR. V. n. Manejar losbrassos, Bracear.
un no res à vegadas ne surten grans resultats. Con Brachia movere, agitaré. I]
nàut. Tirar de las bras-
pequem brasa se quema una casa: depequena centella sas per una ó altra part pera col-locar las vergas en
grande hoguera. Maximus ó tenui scintilla nascitur b pla ó direcció convenient, segons 1' àngul que ha
ignis. de formar ab la del vent. Bracear, brazar. Quosdam
PAS6AR PER LAS BRASÀS. fr, funes nauticos tendere ut virgae debitè collocentur
y
BRASEJAR. V. a. Ensajornar, mitj rostir una in plano ad angulum cum vento efformandum.
cosa, ó rostiria lleugerament. Soasar, perdigar, em- BRASSEJAR EN CREUS ó A Düs PCNYs. fr. uàut. Tirar
perdigar. Ustulo, as, leviter amburere, lorrere. las brassas de barlovent fins que las vergas queden
BRASEJAT, DA. p. p. Perdigado. Uslulatus. perpendiculars à la direcció de la quilla. S' usa
BRASER, m. Eyna de metall ahont se posa foch també pera denotar de navegar y cór-
las posicions

pera calentarse, y s' anomena també així junt ab la rer en popa. Bracear en cruz, por redondo, d dos pu-
capsa. ímsero. Foculus, i, ignilabulum, i. Pila de ||
ms. Quosdam funes nauticos usque dum virga) per-
brasas encesas. noguera. Pyra,a3. Lloch ahont an- ||
perpendiculariter maneant ad carinam aptare; se-
tíguament cremavan los delinqüents. Brasero. Ro- cundo vento navigare.
gus, i, pyra, ge. BRASSER. m. Jornaler de la terra. Ganan, bra-
BRASEHET. m, d. Caixeta forrada ; b llauna ab cero. Conduclus, i, fossor, is. [j
Qui fa brassel. Bra-
la tapa foradada à modo de reixa, y serveix pera po- cero. Brachio suff'ulciens, sustentans.
BRE CATALÀ BRE 239
BRASSERA. f. Herba, coloquíntida. BREGA. f. Pendéncia, debat. Brega, zambra,
BRASSET. m. d. Brazuelo, hracillo. Brachio- chacota, IruUa, zarracina, trapisonda. Rixa, ae, con-
lum, i. tentio, nis.

FÉR BRASSET. fam. Donarlo bras à alguna per-


fi*, ARMAR BREGA. fr. Causar rahons y dispulas. Ar-
sona peraque s' apoyeen ell. Darelbrazo. Bracbium mar pendencias, chacotear. Rixam, conientionem sus-
quoaliquis sustineatiir porrigere. citaré,movere.
BRAU, VA. adj. Ferós. Bravo, bravio, feroz. Fe- MÓURER BREGA. fr. Diverlirse ab mòlta gatzara,
rox, s.Tvns, ferus, truculenlus. |j Gran, bo, excel- crits y riallas. Chacotear. Joculor, aris.

lent. Bravo. Insignis, egregius, eximiíis. |1


Valent, PLEGAR LAS CAPAS A BREGA MOGUDA. lOC. met. Fér
esforsat. Bravo. Strenuus, forlis. || Alborotat, enfu- negoci montras la confusió y '1 desordre ocupa als
rismat. Bravo. Arrogans, tumidus. ||
S' aplica à co- demés. A rio revuelto f/anancia de pescadores.
sas malas com una espècie de aumentaliu, com: BREGADOR, A. m. y f. Qui brega '1 cànem ó
BRAU lladre, BRAueslrafalari, etc. Bravo. Magnus. 1|
lli. Agramador. Tunsor, is, cannabim tundens, de-
m. Bou petit de un any. Becerro. Yilulus, i, (|
adv. corticans.
m. Bè. Bravo, bien. Optimè, reclé, pulchré. BREGADORAS. f. pi. Instrument de fusta de
BRAVA COSA. loc. Jron. Cosa nécia, disbarat. Brava vuyt à deu pams de llarch, y al mitj un cristall
cosa. Stultèdictum autfactum. ahont encaixa altra pessa en forma de canal, empiu-
EN LLocn BRAU. loc. En camí desert. En camino lada per un cap y ab un mànech en 1' altre, ab
bravo ó desierto. In silveslri, in inculto, in aspero que'smou fàcilment pera malxacar lo cànem ó lli.
loco. Agramadcra, grama, y agramiza. p. Ar. Tunsorium
BRAUET, A. adj. d. Bravito. Truculentulus. cannabis instrumenlum.
BRAULL. m. Planta de cosa de dos peus de alsà- TENIR BONÀS BREGADORAS. fr. met. fam. Menjar mòlt
ria> 'is rams semblants als del morritort bort y las y depressa. Tener buena tijera, estar picada la pie-
flors à las del saúch. Braba. Braba, ae. dra, atacar bien la plaza. Extra modum edere, epu-
BRAVADA, f. Alenada, tuf molest que llansa al- lari.
guna cosa. Tufo, luforada, vaharada, vaharina. Gra- BREGAR. V. a. Bàtrer lo cànem ó lli pera sepa-
vis halitus. rarlo de la riscla ó caramuxa. Agramar. Cannabim
BBAVADA DE FCM. Zorrcra. Fumi halitus. tundere, contundere, macerare. ||
Renyir, disputar.
BBAVADA DE VI. Estocttda de vino. Acer vini ha- Bregar. Contendo, is, rixor, aris.
litus. BREMAR. V. a. y derivats, veremar.
FÉR BRAVADA, fr. Eixir de alguna cosa tuf molest. BRENAR. V. n. BARENAR.
Vahar, vahear. Yaporare, exhalaré. BRÉNDOLA. BARRA, REIXA. f.

BRAVAMENT. adv. m. Bè. Bravo, bravamente. BRENYA. ant. Garrotxa, lloch


f. montanyós en-
Perbellè, optimè, eximiè [| Cruelment. Bravamente. tre pedras y malesas. Breïia. Prseceps, prsBruptus
Acriter, saevè. ||
Copiosament, en gran manera, Bra- locus.
vamente. Abundè, affatim, copiosè. BRENYÓS, A. adj. Ple de brenyas. Brenoso. Du-
BRAVATA Y BRAVATADA. f. Amenassa ar- mosus, procruptus locus.
rogant y vana. Bravala, ronca. Ferox, atrox, minax BRES. m. BRESSOL.
dictum. Fanfarronada. Bravala, baladronada. Va-
II BRESCA. f. Cos esponjós.ab distintas casetas en
na; mina;. ||
pi. Fieros. Minte jactalaí. que las abellas fan la mel. Panal y bresca. p. Ar.
BRAVATEJAR Y BRAVEJAR. V. n. Llansar Favus, i.

bravatas, insultar ab menyspreu. Bravear, roncar, BRESCA sÈNS MEL. cxp. Qüc à dcmès del sentit rec-
echar bravatas, fieros, blasonar del arnés. Minas effu- te significa cara gravada ó picada de verola. Cara
lire vanas; minas jactare. apedreada, empedrada, de rallo. Os variolarum cica-
BRAVATEJAT Y BRAVEJAT, DA. p. p. Bra- tricibus notatum, compunctum.
veado. Vanis minis jactalus. BRESCADET. m. d. Lagarejo. Fòrum, torculum,
BRAVEA Y BRAVESA. f. Ferocitat, bravura. calcalorium, ii, torcular, aris.
Braveza, bravura. Ferocia, ae, ferocitas, immanitas, BRESCADOR. m. Instrument de ferro pera obrir
atis.' las arnas ó buchs alsanl lo tap. Tempanador. Fer-
BRAVissiM, A. adj. sup. Bravisimo. Ferocissi- reum instrumentumad tympanum in alvearibus de-
mus, immanissimus. ||
adv. sup. Bravisimo. Pulcher- trahendum.
rimè. BRESGADURA. f. La acció de brescar las arnas
BRAVissiMAMENT. adv. m. sup. Bravisima- ó buchs de las abellas. Castrazon. Castratura, ae. []

mente. Ferucissimè. Lo temps de brescar. Castrazon. Caslralionis tem-


BRAVO. m. adv. BRAü. pus.
BRAVURA, BRAVESA. f. BRESCAM. m. La bresca sens mel un poch ne-
BRAYDAR. V. a. ant. Fér extrems de dolor, na- gra y verda. Escarzo. Melle vacuus favus.
cer extremos. Yehemenlioris affectus indiciadare. BRESGAMBRILLA. f. Joch en que's donan Ires
BREGAR. V. n. ant. minvar. cartas à cada jugador, y la que queda dovall es
UO BRE DICCIONARI BRE
trunfo: per cada una que's juga se'n pren altra fins BRETOLALLA. f. Multitut de brètols. Gavilla
acabarse munt, y guanya qui fa mès punts, con-
'1 de pillos.Vafrorum turba, caterva.
tant r as per onse, '1 tres per deu, 'I rey per qua- BRETOLAMENT. adv. m. Pícaramente. Vafrè.
tre, 1 caball per tres y la sota per dos. Qualsevol BRETÓNIGA. BETÓNICA. f.

trunfo es superior à totas las cartas dels altres BRETXA, Obertura que f. fà la artilleria en las
colls. Brisca. Pagellarum ludus quidam. murallas. Brecha. Muri ruina, labes, sirages. || La
BRESCAR. V. a. Tràurer part de la mel dels que's fa en qualsevol edifici. Brecha. Foramen, inis.
buchs de las abellas. Castrar, desmelar, y escarzar II
met. ter. bulla.
en lo mès de febrer. Alvearia castraré. Anar sens ||
RÀTRER EN BRETXA, fr. mil. Tirar de cop la artille-

orde. Ir sin concie^Ho. Temeré, pra3posterè agere. ria grossa pera arruïnar la muralla. Batir en brecha.
BRESCAT. m. Llagar, lloch ahont se trepitja la Tormenlis bellicis moenia diverberare, conculere. ||

verema. Lagar. Yendimiale calcatorium. [|


mató. |1
met. Perseguir à alguna persona fins à ferli pérdrer
p. p. Desmelado. Castratum alveare. sòn valiment. Batir en brecha. De gratia, favore ali-
BRESSADOR, A. m. y f. Qui bressa. Mecedor, quem dejicere.
cunero. Cunarius, ii, cunaria, a3. OBRIR BRETXA, fr. mil. Arruiuar part de la muralla
BRESSAMENT. m. La acció de bressar. Mece- de una plassa, torre ó fort, de modo que puga pe-
dura. Molatio, versatio, nis. netrar per ella 1' enemich. Abrir brecha. Mconia
BRESSAR. V. a. Gronxar las criaturas en lo partim qualere, diruere, evertere. | met. Persua-
bressol. Mecer. Cunas agitaré. dir à algú, ó ferli mòlta impressió alguna cosa. Abrir
BRESSET. m. d. Cunilla, cunita. Incunabulum,i. brecha. Aliquem movere, in senlentiam trahere.
BRESSO. Mata ramosa com lo lamarit. Brezo, BREU. adj. Lo que es de poca durada. íreve,
urce. Érica, aj, ulex, icis. brevis, contractus. ||
Dit del estil ó modo de parlar
BRESSOL, m. Espècie de caixa estreta, disposa- concís. Conciso, breve, lacónico. Breviloquentia, sa.

da de tal modo que's puga gronxar fàcilment. Cuna \\


Compendiós. Sucinto, breve, compendioso. Compen-
y escanilla. p. de Burgos. Cuna, ae, cunabulum, i. []
diarius, correptus. ||
m. Escrit del Papa pels reys,
La que's penja entre dos pilanets pera que no fassa prínceps ó magistrats sobre alguns asumptos pú-
ruido quant se bressa. Cuna de viento. Pensilis cuna. blichs. Breve. Pontificium diploma, tabellarium bre-
CONÉIXEB ALGÚ DESDE 'l BRESSOL, fr. met. COUéi- ve, pontificis epístola. ||
mús. Nota que val dos com-
xerlo desde mòlt noy. Conocer a uno desde la cuna. passos ó quatre mínimas. Breve. Musicum signum.
Ab incunabulis, à tenero, à pueritia aliquem cog- II
gram. La síl-Iaba segons la pronunciació mès rà-
noscere. pida. .Breve. Brevis, correpta, curta. H Preservatiu
LO QUE S' APREfí DESDE 'jt BRES Ó BRESSOL DURA MÈS religiós que s' acostuma portar en lo coll ó bras pe-
QUE No's vÓL. ref. Expressa que las cosas que s' ra preservar de algun mal. Amuleto. Amuletum, i. ||

aprenen y costums que s' adquireixen en la primera anat. Nom que's dóna à la multitut de muscles. Bre-
edat ab dificultat s' olvidan ó deixan. Lo que se ve. Musculorum copia.
aprende en la cuna siempre dura. Quo semel est im- EN BREU. m. adv. Luego, promptament. En breve,

buta recens servabit odorem testa diu. dentro de, de aquí d poco. Breviter, brevi tempore,
POSAR AL BRESSOL, fr. Encuuar. Infantem cunabu- propediem. |j En suma, en pocas paraulas. En breve,

lis imponere. en suma. Collectim, paucis.


BRESSOLADA. f. y BREITGETAT. f. ant. brevedat.
BEESSOLAMENT. m. BRESSAMENT. BREUHET, A. adj. d. Brevecito, brevecillo. Per-
BRESSOLAR. V. a. BRESSAR. brevis.
BRESSOLER, A. m. y BRESSADOR. f. BREUMENT, adv. m. Ab brevedat. Brevemen-
BRESSOLET. m. d. bresset. te, con brevedad. Protinus breviter, confestim. en ||

BRETANYA, f. Província de Fransa. Bretana. breu. II


Succinta, concisament. Brevemente, concisa-
Britannia, armorica, ae. (|
Tela fina de dita provín- mente. Concisè, proecisè, laconicè. ||
Parlant de la
cia. Bretana. Linteum britanicum. quantitat de las síl-labas. Brevemente. Correptè, bre-
GRAN BRETANYA. Inglatcrra, isla delOccéano. Gran viter, rapidè.
bretana, Inglalerra. Britannia, Anglia, ee, Albion, is. BREVATGE. m. Beguda de ingredients ingrats
BRETESSADAS. f. pi. En lo blasó pessas cre- al paladar. Brevaje. Ingrata, insuavis potio. ||
Yi ó
nelladas que apareixen ab marlets per dalt y baix cerveza que beuhen los mariners. Brevaje. Nàutica
alternativament. Bretesadas. Turribus supra deor- potio.
sumque distincta tessera. BREVEDAT. f. Curta extensió ó duració. Breve-
BRETÓ, NA. m. y Qui es de Bretanya. Breton.
f. dad. Brevitas, atis. ||
Concisió. Brevedad, concision.
Brito, nis, britannus, armoricus, i. Concisió, contractio, attenuatio, nis.
BRÈTOL, m. Home sons criansa, sens vergonya, BREVIARI, m. Llibre que conté '1 reso ecle-
rufià. Pillo, sollastron, ribaldo. Yafer, fri, vilis, is. siàstich. Pio Y.,Clement YIII, y Urbano YIII, re-
FÉR LO brètol, fr. Yagamundejar ab vida mal en- formaren lo breviari romà, y també feren lo mateix
tretinguda. Bigardear. üivagor, maleferior, aris. alguns bisbes particulars en sas diòcesis. Lo breviari
BRI CATALÀ fiHI Ui
dels Benedictins, Bernardos, Cartuixos, Piemos- briba, holçjazanear , bribonear, bribar. Erro, as'
otior, vagor, aris.
Iratenses etc. varià iiastant del comú per valerse
de la llibertat que deixà Pio V. de perseverar en
1'
BRIBALL. m. rapaz, muchacho. Pucr, pueru-
luS., BRIllÓ.
antich reso. Breviari antiguanient significava, lo
i. 11

lloch enque 's guardavan los breus ó compendis; BRIBALLA. BRIBONALLA, CANALLA.
f.

y de prengué '1 nom (jue es lo mateix que


a(iul
BRIBAR. V. n. anar k la briba.
compendi del oüci diví. Breviario. Brevium, li. |1
BRIBÓ, NA. m. y. f. Yagamundo, dolent. Ha-
Entre estampers grau de lletra mès petita que la ragan, bribon, picarà, bcllaco. Nugalor, is, nebulo,
entredos, y s' usa comunment pels breviaris, nis, improbus, i,

manuals, etc. Breviario. Minúscula forma typo- T0RNARSE BRiBò. ff. AbriboTiarse. Olio, callidilati

graphica. sumari, compendi. i» tradere.


||

BREviAHi MozARABE. Lo quc usavau los eclesiàs- BRIBONADA. f. Picardia. Bribonada. Versu-

lichs de Espanya desprès que 'Is moros s' apodera- tia, ai, vafiamenlura, i.

ren de ella. Lo quart concili Toledà manà à to'.as BRIBONALLA. f. Reunió de bribons. Picares-
las iglésias de Espanya que usassen de aqueix bre-
ca, gazapiíia, hampa, heria, gazapera. Scelerato-

viari; desprès s' introduhiren alguns defectes, los rum, improborum cob'.us.

quals reformà lo cèlebre Cardenal Gisneros, y s' BRIBONÀS, SA. adj. aum. Bribonazo. Tene-
cinch parróquias de Toledo: en la brio, nis.
usa avuy en
Capella del mateix Cardenal, y en Salamanca en la BRIBONEJAR. V. n. ANAR k LA BRIBA.
del doctor Salàbrica. Aquest ofici té mòltas cosas BRIBONERIA. f. Vida y exercici de bribó. Ri-
particulars, però santas y devolas. Breviario mo- baldcria, briboneria. Segnities, ei, improbitas,
zdrahe. Breviarium mozarabe. atis.

BREVIETAT. f. ant. buevedat. BRIBONESCH, CA. adj. Pertanyent à la briba.

BREVisSIM, A. adj. sup. Brevisimo. Brevissi- Hampesco. Sceleralus.


mus, perbrevis. peniuam brevis. i LA BR'IBONESCA.. m. adv. A LA BRIBA.
BREVÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Brcvisima- BRIBONET. A. ni. y. f, Bribonzuelu, picarillo.
menle. Percuara breviler, brevissimè. Furcifer, vafellus.
BREVITAT. f. ant. breyedat. BRICANT (saber més que) fr. met. Ser mòlt
BRÉVOL, A. adj. Fàcil de trencarse. Endeble, sagàs pera sòn proíit. Saber mas que las culebras.

quehradizo, quebrajoso. Fragilis, debilis, fracturae Yaldò callidum, sagacera esse.


obnoxius. BRICÓ, NA. m. y. f. ant. bbibó.

BRI. m. Cama de cànem, espart y cosas sem- BRIDA. f. Las correljas Uigadas al fré. Brida,
blants, üebra. Filum, i. \\
Las übras de la carn. He- rienda. Habena, ai, loruni, i. [1
Lo mateix fré. Bri-

bia, brizna. Fibra, offula, aj. \\


Drap de cànem. da, freno. Frenuin. i. liabena, ai. H met. fré.
Lienzo; càiíamo. Linteum, i. |1
Partícula de alguna afluixar la brida. fr. Saltar las riendas, abrir
cosa. Pizca. Mica, aj. |1
Lo de la flor del satrà, que la mano. Eíjuo habenas laxaré, reinittere, dare la-
es lo mateix safrà. Hebra, pislilo. Pistillum, i, croci xas habenas.
filamentum. A BRIDA BATUDA, lu. adv. A rienda suella, d lodo
TRACREii LOS BRINS DEL SAFRÍ. ff. Dcsbrizuar. Cro- carrer. Cilato e(iuo. |!
met. Ab violència. A rienda
ci stamina extrahere. suelta. Perquam celeriler. []
met. Ab toia llibertat.
BRINÓS, A. adj. Lo que té mòlts brins. Briz- A rienda suella. Impune, eífraenatè, laxatis habenis.
noso. Ramentis abundans. A MITJA BRIDA. m. adv. luct. Ab restricció. A fre-
BRIÀ. m. Bermell ab llaga ó granefs cohents ab no melida. Gompressè.
costa escatosa com lo sagó. Ilerpe. Zosler, eris, her- A TOTA BRIDA. UI. adv. A rienda suelta. EíTraina-
pes, etis. I
VÉRVOL, tim.
BRIAL. m. ant. Faldillas ricas. Brial, basquim. MENAR PER LA BRIDA. fr. Guiar los auímals, te-
Muliebris palla, semicinctium. nint la brida en la mà. Llevar del diestro, por la
BRIANÓ8. A. adj. Cosa de brians. Herpético. rienda. Freno ducere.
Herpetiens. POSAR LA BRIDA. fr. Embridar. Freno, as, freno
BRIANT. m. Insecte dè dos líneas de llargària, instruere.
quasi rodó y ab vuyt potas. Arador. Accarus, i, TENIR LA BRIDA. fr. met. Conteuír à algú, impe-
blatta, ai. dir que en res s' excedesca. Refrenar. Freno, co-
BRIANTET. m. d. Aradorcico, aradorcillo. Par- hibere, corrigere.
vus accarus. TIRAR LA BRIDA. fr. Subjectar ab ella las caballe-
BRIBA. f. La vida vagamunda. Briba, picares- rias. Tcner, tirar las riendas.
Habenas, frena pre-
ca. Otiosorum vita, desídia. meré, temperari, lora contincre.
A LA briba. m. adv. Ilaragananente, d la briba. BRIDEGÚ. m. Cinturó pera portar la espasa.
Dedesidiosè, vagé. Biricií, tahali , lalabarte. Balteus, i, baltea, orum.
anar à la briba, fr. Vagamundejar. Andar d la BRII>ETA. f. d. y.

TOMO i. n
242 BRI DICCIONARI BRI
BRIDÓ. ni. d. Brida petita. Bridon. Habenula, BRINGAR. V. a. Donar brincos ó salts. Brincar,
3B, parvuhim frcnum. saltar. Salto, subsalto, as, salio, subsilio, is.
||

BRIDONET. m. d. bridó. DOBLEGAR. 2. |j


Dit del caball. Gambetear. Surrec-
BRIGA. f. Vocable mòltantich, que significa tis alternis cruribus equum incidere.
població ó colònia. Briga, colònia. Colònia, a3. BRINGARSE. v. r. Doblegarse. Cimbrarse. Yi-
BRIGADA, f. mil. Gos de tropa manada per un brari, concuti, agitari, flecti.
brigader. Brigada. Gaterva, se, cohors, ortis, nia- BRINCAT, DA. p. p. Inclinat, doblegat. Incli-
nipulus, i.
I
Gonjunt de animals que serveixen pe- nada. Inclinatus.
ra portar las provisions y demés necessari pera la BRINGO. Salt. Salto, brinco, zapateta. Saltus,
tropa. Brigada. Jumentorum numerus certus ma- us. II
MEDALLA.
chinis et sarcinis exercitús vehendis. BRINDAR. V. a. Oferir alguna cosa voluntà-
BRIGADER. m. mil. Qui mana una brigada. riament, convidar à algú. Brindar. Offero, ers, in-
Es un grau més que coronel. Brigadier. Manipula- vito, as. I
Bi'urer à la salut de algú. Brindar. Sa-
rius dux, manipularis duclor. |1
Lo qui té à sòn lutaria bibere, alicui propinaré. | met. Excitar lo

cuydado'ls animals de brigada. Capataz de brigada. apetit; y així 's diu: lo dia brinda à passejar. Con-
Jumentorum pro exercitu sarcinariorum príefeclus. vidar, brindar. Invito, as, allicio, is.

BRÍGOLA. f. ant. mil. Maquina antígua pera BRINDAT, DA. p. p. Brindadn. Invitatus.
bàtrer las murallas. BrigoJa. Muris diruendis de- BRINDIS, m. La acció de brindar. Brindis.
serviens niachina. ||
de dues caixes, ant. Brígola gi- Propinatio, nis.
ratòria de dos caixas. Brígola. De dos cajas. Bicapsa. FÉR UN brindis, fr. BRINDAR.
BRILL. m. ter. y BRINDONS. m. pi. Fruyta de las Indias orien-
BRILLADOR. m. Reclam, xiulet de llauna, tals, roja quant està verda,
y negra quant està
llautó etc. pera cassar torts, grivas, etc. Reclamo, madura: es mòlt agra, estringent, y serveix pera
chilla, piló, suspiro. lUex, icis, aucupatorius cala- tenyir. Brindones. Fructus sic dictus.
nius. BRINEUS. ni. pi. ant. Alhajas de donas. Brin-
TOCAu LO BRILL ò BKiLLADOR. fr. Chillar. Anima- quillo, brinquino. Muliebre monile. ||
abaloris.
lium stridorem simularé, imitari. BRINQUET. m. d. Sallico , saltillo , saltito.
BRILLAMENT. m. art. brillantor. Subsaltus, us.
BRILLANT, p. a. Lo que brilla. Brillante, bri- BRIO. m. Forsa, poder. Pujanza, brio. Rubor,
llador. Micans, emicans, fulgens. ||
Resplandent, oris, vis, is, fortitudo, inis. ||
Yalor, resolució, es-
com la pedra preciosa. Resplandeciente, brillante. perit. J?rio. Animi vis, virtus, vigor, is, magnani-
Gemmans. Relluhent. ||
Brillante , reluciente. Mi- milas, atis. ||
Atreviment, supèrbia. Brio. Audàcia,
cans, scintillans, coruscans, nilens, collustrafus, supèrbia, arrogantia, ge.

stellatus. II
Excel-lent, distingit. Brillante. Nobi- abaixar los brios. fr. met. Humiliar. Bajar los
lis, splendidus, eximius. ||
m. Diamant abrillan- brios. Animós frangere, insolentes spiritus com-
tat. Brillante. Adamas radians. ||
Certa estrella de pescere.
segona magnitut. Brillante, lúcida del àguila, COBRAR brios. fr. Reauimarsc, reforsarse. Reha-
Atais, is, vultur volans. cerse. Roborari, vires acquirere.
BRILLANTESA. f .
y BRIOL. m. nàut. Corda pera exténdrer y recu-
BRILLANTOR, m. Resplandor. Brillantez, bri- llir las velas. Briol. Funis que vela religantur.
llo. Splendor, nitor, fulgor, is, scintillatio, nis. BRIÓNIA. f. Planta de camas herbàceas, llar-
BRILLAR, v. n. Relluhir, despedir raigs de gas, aspras y que s' eníilan; las fullas rodonas y
llum. Relucir, brillar, resplandecer. Emico, obra- partidas com
las de la parra. Las flors són blan-
dio, as, enitesco, is. eniteo, es. | Imitar lo cant quinosas, y '1 fruyt una ta vella rodona, negra ó
dels aucells ab lo brillador. Reclamar. Illice illice- blanca. La arrel, que es farinosa, supleix en algú-
re, avium voces imitari. ||
met. Lluhir algú per nas paris la falta del pa bullintla abans peraque
sos talents, prendas etc. Brillar. Ingenio, aut vir- perda la acrimónia. JS'ueza, anorca, algúlia, brio-
tute pollere, prsestare. nia. Bryonia alba.
BRILLO, m. brillantor. BRIÓSj A. adj. Esforsat, animós, qui té brio.

BRIMA. f. Nom que 's dóna à Prosserpina. Bii- Orgnlloso, brioso. Strenuus , animosus , viribus
ma. Brima, te. constans.
BRIMARADA. f. Lo resplandor ó flama de la BRIOSAMENT. adv. m. Briosamente. Strenuè.
fogayna. Llamarada, llama. Flamma. BRISA. La verema prempsada. Lia,orujo, cas-
f.

BRIN. m. ant. Sagó del blat. Afrecho, bren, ca, y brisa. p. Ar. Brisa, se. Los granels de ella. ||

salvado. Furfur, is, farina^ purgamentum. Granuja. Granuni, i, semen, inis, Los residuos ||

BRINCABLE. adj. Lo que's brinca. Cimbreíio. de algunas cosas exprimidas. Bagazo. Brisa, íe.
Flexibilis. BRISADAS. adj. En lo blasó se diu de lasarmas
BRINCADOR, A. m. y f. Qui brinca. Brinca- dels fills segons de una família ahònt s' altera al-
dor. Saltator, oris, saltatrix, icis. guna cosa, afegint ó trahent del escut principal
BRO CATALÀ BRO 243
pera dislinció de las ranias dels llinalges. Brisa- dins de un garrafó serveix pera refrescar algun lí-

das. Sc'uli adscititia seclio. quit. Cunlimplora, vasija. Lagena, ae.

BRISAR. V, a. Fér brisuras en l' escul. Brisar. BROCALET. m. d. Vasijilla, vasijita. Lagenu-
Sculuni iii sectiones distribuere. la, íc.

BRI8CA. f. ter. brksoambru.lv. BROCAR. v. a. ant. embestir. ||


m. ant. En-
BRISOLÍ. m. Cordonet mòlt prim ó basta sobre cuenlro, esruramuza. Yelitalio, nis, confilctus, us.

que's lorinaii los traus. Pasillo. Prolensum acus BROCAR SOBRE. loc. ant. Llansar lo caball sobre
punclura. 11
GordilleliuòU prim pera pescar. Cordel. algú, lo qui '1 monla. Arremeter el caballo, echar
Filus piscatorius. encima el caballo. Equum abripi, ejicere.
BRI8TONS. m. pi. Espècie de teixit de llana. BROGÀS. m. Yi adobat ab mel. nipocras. Aro-
Textum sic dictura.
Bristones. matites, a;.

BRISURA. f. En lo blasó addicions inventadas BROCAT, m. Roba de seda teixida ab or 6 pla-


pera distinguir lo grau en los descendents de una ta, Brocado, (jlasé. Attalica, íc, attalicum textum.
ateixa casa ó familia, íi lide conèixer si són del LO SEMBLANT AL BROCAT. Blascado. Attalicaïsimilis.
legon, tercer ó quart fill, exclòs lo primogènit que BROCATELL. m. mane- Teixit de tela y seda à
sa sempre las matoixas de sòn pare. Brisura. Connabinum textam. adj.
ra de donias. Brocalel. ||

uicdam in arte heràldica scutorum additio. Una espècie de múrmol mòlt fàcil de pulirse. Bro-
BRITÀNICH, CA. adj. Pertanyent à la Gran catel. Marmoris genus.
retanya. Britanico. Brilannicus, britannus. BROCATER. m. Qui traballa brocats. Glasea-
BRIVANT. m. vagamundo. dor. Attalicai texior.
BRÍVIA. f. Ilorrible figura de fera- que anava BROCH. m. Canaleta en figura de bèch de au-
evant de las professons de Corpus en Catalunya cell ó canonel que tenen los gerros, porrons, etc.

|unl abgegants y demés, movent desaforada-


los pera béurer ab facilitat. Pico, gallete. Rostrum,
ment los ulls. Tarasca. Larvatus serpens. coUum, i.
II
Lo gros pera umplirlos. Boca. Os, oris.
ULLS DE BRÍVIA. loc. Ulls grossos y esparverats. II
Lo bèch ahónt se posa '1
blé en la llumanera.
Ojos a:'orados. Perlerriti oculi. Mechero. Mixos, mixus, i, lucernaí rostrum, roste-
BRIZOMÀNCIA. f. Art de endevinar pels so- Uum. II
En
salomons y cornucópias. Mechero,
los
mnis. Brizomancia. Brizomantia, íb. òraro. Gandelabrum, i. Pessa de llauna ó altra ||

BROGA. f. Espècie de fus ab una tortera en que matèria que's posa en la boca dels candeleros pera
Is brodadors recullen lo fil. Broea. Trochlea ad recullir la cera ó seu que's fon. Arandela. Circum
religandum filum in opere phrygio. \\
Instrument tubulum candelabri fabillse excipiendae aOixus ca-
de cer Uarch y rodó ab que 'Is carnicers afinan tinulus. I
BROCADA. 1. ||
adj. ant. Cosacorva, aspre.
los tallants, ganivets, etc. Eslahon. Acuendis cul- Corvo, óspero. Curvus, asper.
tellis aptatus chalybs. j|
brocadellos. ter. baque- [| AB LO BROCH GROS. m. adv. Sens mesura en lo
ta. 1. 2. 11
ter. Vergueta de vesch pera cassar au- béurer. Apico de jarro. Largè, afifatira, plenis po-
cells. Vareta. Calamus, i, viscata virga. \\
Varetas culis.
encreuhadas ahònt se sostenen lasbrescas en los ANARSEN COM LO BROCH DEL CANTI. fa. met. Patir
buchs de abellas. Trenca. Canna, as, tignum, i.
\\ un excessiu fluix de ventre. Irse como una canilla
agulla de fér mitja. II
ter. bastonet, troxquet. ||
ó de canilla. Ventris profluvio laboraré; alvi fluxu
PUNXO. II
Blau rodó de cabota quadrada ab que 'Is urgeri. ||
parlar à tolla.
sabaters asseguran la sola en la forma, broca. Cla- NO ESTAR PER BRocHs. fr. met. Eslar de mal humor
vus, i.
I
Entre perxers l' instrument en que capde- ó de mala disposició, animo, ó inclinació pera fér
Uan la seda. Carrete, hroca. ürochlea, a3.
H
tala- 6 concedir alguna cosa. Estar de mal talante; no
DRA. estar la Magdalena para tafetanes. Parum comem,
BROCADA. f. Tros de sarment que's deixa en et affabilem esse; apage, abi.
lo eep al podar. Pulgar, saela, brocada. Vitis, is? xo FicARSE EX BROCHS. fr. met. fam. Abslenirse
poUex, icis, surculus, i. \\
ant. Embeslida. Arreme- algú de lo que no li correspon. No meterse en dibu-

tida. ímpetus, us, irruptio, incussio, invasió, nis. jos ó en libros de caballeria. Non se alienis immis-
BROCADELLA DE CARALL. Cert US ó dret. Brocadella. cere, aliena negolia non juraré. Resóldrerse sens |]

i» Jiis sic dictus. reparar en inconvenients. Hacer giras y capirotes.


BROCADELLOS. m. pi. y Properè, properatio consilio agere.
BROCADILLO. m. Tela de seda y or de infe- BROCOLOCA8. f. pi. Nom que dona van los
rior qualitat Brocadillo, broeadel, brocatel. Tènue Grechs als falsos ressucilats, ó als que imaginavan
ex serico et auro textum. ressucitar per art del dimoni. Brocolocas. Brocolo-
BROCAL, m. garrafa. ||
Lo coll 6 boca del pou. caï, arum.
Brocal. Puteal, alis, putei, os, margo. H
ant.BiiocH. BRÓCOLI Ó BRC JULI. m. Espècie de col de
3. U
Lo coll de fusta ó banya en lo gat, ó bóta de fullas llargarudas que no s' apinyan, ab mòltas
béurer vi. Brocal de bola. Os utriculi. 1|
Espècie de capsas de espigó, y tota de color morat. BrócuU>
garrafa de vidre, llauna, aram 6 altre metall que hrócoles. Cvma, a;. delicatus colliculus.
244 BRO DICCIONARI BRO
BRÓCUL. ter. buóqüii-. colear. Ruraorem, turbas excitaré; slrepitum cla-
BRODADOR, A. m. y f. Qui broda, bordador, more edere.
recamador. Segmentarius, ii, phrygio, nis, acupic- BROMASSA. f. aum. botrassa.
tor, is. BROMERA, f. brumera.
BRODADURA. f. La acció de brodar y la ma- BROMETA. f. d. BOYRETA. 11
ter. NUVOLET.
teixa obra. Bordadura, bordado. Acupectilis, texti- BROMILLA. f. Boyra que s' alsa en la mar.
lis pictura, phrygium, phrygionicum opus. Los |]
Bruma. Caligo, inis.

reixats y dibuixos que's fan ab la agulla de cusir BROMISTA, m. y f. Amich de bromas. Chaco-
en las robas blancas, imitant las puntas. Calado. lero, bromista. Joculator, is.

Opus terebratum. BROMÓS,A. adj. BOVRÓs. I


Lo qui té 6 pateix

BnoDADURA DE iiEALs. La quc puja mòlt sobre la brom. Amormado muermoso. , Destillatione labo-
tela. Rccamo, bordadura de reake. Supereminens rans.
labor in opere phrygio: acu phrygia distincta tela. BRONCH, CA. adj. D;>sapacible al oído. Bron-

Ij
Si es de plata ú or. Argenteria. Auro, argentove co, àspero. Disonus, discors. H
met. Aspre, com ge-
ocupictum. En lo blasó pessa que circuheix part
II
ni BRONCH. Aspero, bronco, brusco, carrasqueno.
del àmbit del escut pel interior, Bordadura. In- Asp'r, intractabilis.
terior scuti circulus. BRONCOTOMIA. f. cir. Operació que's fa en
BRODAR. V. a. Formar flors ó altras íiguras ab lo tumor inflamatori format en lo canó de la res-
llana, plata, etc. en la tela. Bordar. Plumò, as,
fil, piració. Broncolomia. Broncotomia, ae,

acupingo, circumsuo, is, pbrygionia acu figuraré, BRONDÓ. m. BLANDÓ.


describere. BRONGINA. f. La principal y millor de las
BRODAR AL TAMBOR, fr. Brodar ab punt de cade- eixàrcias ó enginys pera pescar; té 1,200 brassas de
neta en un teler petit, que té figura de tabal, ab llargària, s' hi ba arribat à Iràurer de un vol 1,000
una agulla que té un ganxet à la punta manegada paneras de peix, cada panera de 6 arrobas, poch
de marfil ú os. Bordar à tambor. Ad tympanum mès ó menys. Red mayor. Major ret.

acupingere. BRONJA. f. Pinzell gros de pel fi. Brocha. Pe-


BRODAR DE REALS. fr. Fép lo brodat de manera niculus, penicillus, i.

que puje mòlt sobre la tela. Recamar, bordar de BRONJASSA. f. aum. Brochon. Penicillus mag-
realce. Prorainenti figura acupingere. nus.
BRODARIA, ant. brodadüra. f. BRONJETA. f. Pinzellet de pel mòlt fi. Brochi-
BRODAT, DA. p. p. Bordado. Acupiclus. |]
adj. ca, brochuela. Penicillus, i.

y m. Lo que està traballat ab sedàs ó altra matèria BRONQUIAL, adj. Lo que pertany als bron-
semblant. Bordado, bordadura, recamado, recamo. quios. Bronquial. Ad pulmonis vasa pertinens.
BROGIR. V. n. y derivats, brugir. BRONQUINA. f. Pendéncia. Bronquina, renci-
BROIXAR. V. a. ant. combatrer , bregar ,
lla, zipizape, brega. Rixa, ae, jurgium, ii.

LLrTTAR. BRONQUINÓ8, A. adj. Botafoch. Buscaruidos.


BROIDA. botja. 2. f- Rixaíor, jurgiosus, conviciosus.
BRÓIXOLA. ant. bala. f. BRONQUIOS. m. pi. Los vasos del pulmó que
BROLLA, Bosch de arbustos.
f. Matorral, esco- reben 1' ayre. Bronquios. Pulmonaria vasa.
lo. Dunietum, i. BRONTEU. Nom que's dóna à Júpiter, y vól dir
BROLLADOR, m. Lloch ahont surt la aygua à tronador. Bronteo, tonante, tronador, bronton. Bron-
dolls. Uervidero, ojo. Fervens scalurigo. teus, i.

BROLLAR. V. n. Bellugar, estar en moviment BRONYIDOR. m. BRUNYIDOR.


las cosas de una mateixa espècie. Hervir. Ferveo, BRONZAR. v. a. y derivats, bronzejar.
scateo, es. ||
Xurriar, fluhir la aygua. Chorreur, BRONZE, m. Mescla de diferents metalls, lo

brotar, manar. Mano, stillo, as. Eixir la aygua à []


principal es coure fos ab estany ó llautó. Bronce
dolls de la superficie de la terra. Borbollar, bor- JEs, aeris. ||
met. Cosa mòlt dura. Pedernal. Summa
hollonear, borbolar. Scateo, es, salio, ebullio, is. durities.
\\

met. Abundar, com.- brollar la gent. Hervir. Abun- NOHA MÈS BRONZE QUE ANYS ONZE. ref. Denota
HI
do, as. y robustes dels anys de la juventut-
la fortalesa
BROLLAT, DA. p, p. Hervido. Ebullitus. No hay mas bronce que anos once. Metallorum du-
BROM. m. BORM. [|
Planta, espècie de agram. ritiem juvenilis superat aetas.
Bromo. Bromus, i. sÉR DE ó UN BRONZE, fr. met. Sér mòlt fort. Ser
BROMA. f. BOYRA. I
fam. Bulla, soroll que's fa de ó un bronce. Robusfum, infatigabilera esse.
divertintse. Tremolina, chacota, tabahola, zumba, TENIR UN COR DE BRONZE, fr. met. Sér inhumà,
bulla ,
batahola. Tumultus
, us, commotio, nis. cruel. Ser de bronce, tener un corazon de bronce.
||

fam. Xansa. Zumha, chanza. Jocus, i, ludificatio, Durum, inflexibilem esse.


ni8. I
B»0!íQUiNA. H
ter. núvol. BRONZEJAR. V. n. Donar color de bronze-
Hn BROMA. fr. fam. Divertirse. Meter bulla, (ho' Broncear. Mreo colore tingere.
BRO CATALÀ BRU 945
BRONZEJAT, DA. p. p. Bronceado. iEratus. 1|
llo. Surcus, i, propago, inis. ||
Lo iniítil en la soca
m. La acció y efecte de bronzejar. Bronceado. Mra- ó cimals dels arbres. Chupon. Germen, inis.
U
Lo
menlum, i. inútil en la soca dels ceps de la vinya. Gerpa. Inu-
BRONZERIA. f. Conjunt de pessas de bronze. tile sarmentum. j]
Ull dels arbres. Grumo. Gemma,
Brnnreria. ^ranienluni, i. ae. Lo que surt de las arrels. Barbado. Surculus,
II

BRONZO. m. bronze. i,germen , inis. ||


met. Mica , engruna. Poco. Pa-
BROQUER. ni. ant. Escut petit de fusta, cuberl rum.
de ania encerada, ó aluda ab la vora de ferro y BROT CURT. Piton. Arboris gemma, puUus.
una cassoleta de aquest metall en lo niitj. Broquel. NO TENIR BROT DE RAHÓ. fr. No tenir gens de rahó.
Parnia, pella, cetra, x, clypeus, i. No tener un àtomo de razon. Absque ratione.
BROQUERAR. V. a. nàut. Tirar de las puntas PLE DE BROTS ó LLUCHS. Pmpollado. Stolonibus
extrems de las vergas envers la popa per la part abundans.
de barlovent, pera que '1 vent feresca las velas REMETREU BROTS. fr. REBROTAR.
Íó per la cara de proa. Ahroquerar. Antenas depri-
mere. v. r. met. Posarse al amparo ó abrich de
\\
BROTADA.
tus, ÚS, germinatio, nis.
Germinacion, brotadura. Germina-

algnna cosa. Abroquelarse. Sese protegere. v. r. [1


BROTAM. m. Copia de brots. Ramaje. Ramu-
Cubrirse ab lo broquer. Abroquelarse. Parma se lorum copia, multitudo.
lergere. BROTAMENT. m. brotada.
BROQUERAT, DA. p. p. ant. Cuberl ab lo BROTAR, v. n. Tràurer brot los arbres ó plan-
broquer. Ahroquelado. Clypeo protectus. tas. Brotar, entallecer, germinar, pimpoUecer, abo-
BROQUERET. m. d. BroquelUlo. Clypeolus, i. tonar, Gemmo, progemino germino,
apitonar. ,

BRÒQUIL, m. ter. brócoli. pullulo, semen diffundere. I Los ceps. Aboto-


as,
BROSSA, f. Lo resíduo de la llenya y fullas nar. Yites gemmare. brollar. ||

dels arbres. Broza, seroja. Quisquili;e, arum, sor- COMENSAR A BROTAR, fr. Movcr. Ei'umpo, is.

des, ium. 11
Las matas y arbustos inútils de que BROTÀS. m. aum. Retozazo, pimpoUon. Mag-
està ple algun terreno. Malcza, rebollar, mato, ma- nus surculus.
rana. Dumetum, i. y La partícula dè qualsevol co- BROTET. m. Ramita, ramito. Ramulus, ramus-
sa que cau al ull. Mota. Festuca, ai. 1|
Despr-rdicis. culus, i.

Rampoina, broza. Rudus, eris, assula, ae. Entre


H
BROTO. m. Rebrot de la col verda. Breton. Cy-
estampers respall pera limpiar la lletra dels mot- ma, a;, alis, brasicae cauliculus. [j
Brot quant co-
llos. Broza, escobilla. Scopula, ae. ||
Las paraulas mensa à surtir. Abollon. Gemma, a;.

inútils del llenguatge. Broza, hojarasca, fàrrago. BROTONAR. v. n. y derivats, brotar.


^_ Varia;, inutiles, nullius momenti res; oliosa, ina- BROTONENCH, CA. adj. s' aplica à las plan-

!
IP
nia verba. 1|
En los licors la part
poch à poch va assolantse. Zurrapa. Pilus, sedi-
mentum, i, faex, cis. La que cau dels telers. Cae-
1|
mès espessa que tas , verdura destinada pera
especialment à
brots. Brelonero. Germinator.
BROTURA. f.
la

brutícia.
fér

'
dura. Pereuntes partícula;. Las ramas inútils y H
BROTXA, f. ant. ganivet. |j
bronja.
desperdicis dels arbres. Escamondadura. Abscisso- BROU. m. CALDO.
rum ramorum congeries. | La que deixan las ay- brou de pa. La aygua que 's fa bullir ab pa. Sus-
guds en las voras dels rius al retirarse. Pozanco. tancia del pan. Panis elyxalura.
LaCUS, us. I
ESCOMBRARIAS. BROU BUFAT. Caldo de botifarras. Cahlo de morci-
FÉR NIU DE TOTA BROSSA, fr. mct. Aprofitarho tot. llas. Jus bolulorum.
Hacer d pluma y d pelo. Nihil respuere. ES BROU de llénguas. fr. fam. Denota que algú

GENT DE TOTA BROSSA, loc. Gent sèns destino ni diu lo que no pensa execu'ar. Es todo jarabe de
ofici. Gente de toda broza. Vulgi fsex. pico. Blaterat.
tríurer la BROSSA, fr. Desbrozar. Sordes pur- LI HAN DONAT BROU DE LLÉVGÜAS. esp. met. fam.
garé. Se diu del que enrahona mòlt sèns deixar parlar
BROSSAR. v. a. Entre estampers netejar ab la als altres. Todo se lo habla, no deja meter baza. In-
brossa los motllos. Brozar. Detergo, is. desinenter loquitur.
BROSSAT. m. ter. mató. [j
p. p. Brozado. De- BROUHET. m. d. llepadum.
tersus. BROYDA. f. BOTJA. 2.
BR08SETA. f, VOLVETA. BRÚ, NA. adj. Color obscur, com lo del cu-
BROSSÓ8, A. Lo que té ó cria mMfa bros-
adj. nill, llop, elc. Bruno. Ater, niger.
sa. Brozoso. Quisquiliis abundans. Aplicat als li- jl
BRUGH. m. Mala ramosa semblant al tamarif,
cors. Zurraposo, zurrapiento. Faeculentus, impu- n' hi ha de mòltas espècies, y quant està ben flo-
rus. rit, posat ab oli, cura las pigas y tacas de la ca-

BROT. m. Branqueta tendra. Retono, renuevo, ra; sa aygua destil-lada tempera 'Is ardors de la
hrote, vdstago. Gemma, se, surculus, i. ||
Plansó sanch y fluxions dels ulls. Brezo, herezo, y urce p.
que surt de las arrels dels arbres. Follon, pimpo- Gal. Eriça, ae, ulex, icis. \\
ant. brusco.
.

tí% BRU DICCIONARI BRU


BRUEL. m. ant. Lo bram del bou. Mugido. trà pera encéndrer las enemigas. Brulote. Navis
Mugitus. incendiaria. Màquina antígua pera llansar darts
||

BRUELAR. Bruelar. v. n. Bramar lo bon. Mu- ó fletxas, posant en ella una matèria combustible,
gir. Mugiré. que s' encenia al Uansarlos. Brulote. Catapulta in-
BRÚFOL. adj. Dit del dia nuvolós. Pardo. Obs- cendiaria.
curus, nubilus. \\
Dit del animal brau. Bravo. Fe- BRUMENT, A. adj. Bramant, furiós, brau.
rus. m. BVFALO. Furioso, bramando, bravo. Arrogans, tumidus.
II

BRUGAR. m. ant. Bruguera. BRUMERA. f. Escuma, matèria lleugera que


BRUGENT. m. ayre. ruidós, fressar. ||
s' alsa en qualsevol licor. Espuma. Spuma, ai.
||

BRUGIDET. m. Ruído sòrt y confús que ape- La que llansan per la boca 'Is animals irritats.
nas se percebeix. MurmuUo. Murmurillum, i. Espumarajo, espiimajo. Simma, a;, spumatus, us. ||

BRUGIR. V. n. Fér un ruído sort. Zurrir, zum- La que llansa la mar. Adarce. Indurala maris
bar. Bombilo, as, tinnio, is. spuma.
BRUGIT. m. SOROLL. II
Reunió, lo so bronch, PLE DE BRUMERA. Espumoso, espumajoso. Spumo-
desapacible y confüs ó sòrt. Zurrido; zurrio, zmn- sus,spumabandus.
bido. Susurrus, bombilus, i. H Lo sò confús que TRAUREU BRUMERA PER LA BOCA. fr. Espimajear,
resulta de parlar mòlts à un mateix temps. Mur- espumar. Spumo, as, spumas agere, ab ore proji-
muUo; susurro, zumbido, zurrio, barbuUa. Vocife- cere. p met. Eslar mòlt irritat. Jíechar espumarajos
ratio, nis, clamor, murmur, is, strepitus. us. (|
Del de ràbia, ó por la boca. Pra; ira spumare, spumas
aygua ó dels arbres. Murmurio. Murmurillum, i. fundere.
FÉR BRUGIT. fr. BRUGIR. BRUMEROT. m. ter. búrixot. 1.
BRUGUERA, f. Lloch de bruchs. Brezal Eri- BRUMIDOR. m.
Tauleta lligada ab un
ter.
cetum. i.
II
ant. f. Planta, bruch. que moguda ab violència fà un so bronch.
cordill,
BRÚIDA. m. Espècie de teixit antich. Brúida. Bramadera. Tigillum verberato aére stridens.
Textum sic diclum. BRUNA. f. Moneda que segons Capmany en lo
BRUIR. V. n. ant. y derivats, brunzir. any 1200 valia 63 sous. Bruna. Monela sic dicta.
BRUIXA, Dona que té '1 diable, en la opinió
f. BRUNET, A. adj. Negre clar. Brunete. Fuscus,
del vulgo, y per aquest medi fa cosas extraordinà- subniger. ||
ter. Bolet bo pera menjar. Hongo. Fun-
rias. Bruja, hechicera. Venefica, saga, lomia, ai, gus non edulis.
strix, igis. II
Dona vella y fea. Bruja. Deformis, BRUNETA. f. Espècie de teixit de llana, ó
hòrrida inulier. panyo bast. Bruneia. Pannus inferior, subniger,
FÉR CÓRRER LA BRUIXA, fr. Enganyar à algú so- obscurus pannus.
lapadament. Sonsacar. Subdolè, callidè surripere. BRUNEZA. f. NEGROR, FOSQUEDAD, OBSCURITAT.
FORA BRUixAS DEL ROTLLO, expr. Ab quc 's despe- BRUNEZIR. V. n. ant. Enfosquirse, cubrirse '1

deix à algú que no acomoda en la companyia. dia. Encapolarse, cerrarse el cielo. Nubibus oíTundi
Fuera diablos del corro. Apage, fuge. coelum, obnubilo; obscuro, as.
SEMBLAR UNA BRUIXA, fr. luet. Anar una dona mal BRUNO. n. p. de home. Bruna. Bruno, nis.

vestida y descomposta. Estar hecho un Adan ó un SANT bruno. Fundador dels cartuixos. San Bru-
Judas. Incomplam, inconcinnam esse. no. II
Lo diner que posan per igual los que menjan
BRUIXAR. V. a. y derivats, embruixar. junts. Escote. Bollecta, symbola, ae.

BRUIXERIA, f. Superstició, engany de brui- FÉR SANT bruno. fr. met. Pagar la part que à
xas. Brujeria, hechizo. Maleficium, veneíicium, ii, cada hú toca en lo gasto fèt de comú consentiment.
incantatio, nis. ||
pi. met. Los jochs de mans y al- Escotar, pagar al escote. Symbolam dare, pro rata
Iras patranyas de xarlatans. Brujerias. Nugaï, portione contribuere.
arum BRUNYIDÍSSIM, A. adj. sup. Brunidisimo.
FÉR BRUixERÍAS. fr. Practicar certas ceremónias. Politissimus.
Brujear, hacer brujerias. Maleficia, incantationes BRUNYIDOR. m. Qui s' ocupa en brunyir.
tractaré, exercere. Bruíiidor. Politor, laevigator, is. jj
Instrument pera
BRUIXETA. d. Brujila. Lamiola, ae. f. brunyir. Brunidor. Lapis, ferrum, crystallum vel
BRUIXOT, m. Home supersticiós, que '1 vulgo cornu laevigando deserviens. Pessa de cer ab que ||

creu tenir pacte ab lo diable. Brujo. Magus, vene- 'Is fusters trahuen lo filet à la ganiveta, y altra ab

ficus, maleficus, i. que 'Is pentiners aíilan sas eynas. Afilon. Acuen-
BRÚIXULA. f. nàut. Agulla de navegar; flet- dis instrumentis ferrum. ||
Eyna dels argenters
xeta de cer, que mira al nort y goberna la nau. pera brunyir la plata y or. Grata. Instrumentum
Bntjula, agujademarear. kcxís nàutica, magnètica. auro argentove laivigando deserviens.
BRUJÓ. m. ant. burxó. BRUNYIDURA. f.
y
BRÚJOLA. f. ant. brúixüla. BRUNYIMENT. m. La acció y efecte de bru-
BRULLAR. V. a. ler. esporgar. nyir. Brunimienlo. Politura, se, levor, is, laeviga-

BRULOT. m. Embarcació preparada ab alqui- tiO, nis. H PULIDESA.


BRU CATALi BUC tu
BRUNYIR. V. a. l'ulir, donar lliistie à las pe- anar brut l' assumpto. fr. met. Anar mòlt mal.
dras, fusta y altras cosas. Bruiiir, luslrar, lersar, Ir mal. Pessimum stalum rem habere.
acicalar, alifar. Laïvigo, as, polio; is. ||
Los me- EN BRUT. m. adv. Sens pulir. En bruto. Impolitè.
talls. Gratar. Perpolio, is. | met. Herniosejar la
II
Sens rebaixar las taras. £« bruto. Nulla facta
cara por medi de afeyts. Brunir. Fiico, as. deduclione, sine diminulione.
BRUNYOL. 111. ter. ij.iRi BL.vu.
I
ter. bü.nyol. PARAULAS BRUTAs. ParauUis indecents. Palabras
BRUIVZIMEIVT. m. brunzit. torpes, surias. Olisccena verba.
BRUNZIR. V. n. Fér un so confús que apenas TENIR LOS BRUTS. fr. met. NO ESTAR PER BROCHS.
se percebeix. Zumbar, zurrir, susitrrar. Bombilo, BRUTAL, adj. Lo que imita al brut, y s' apli-
bombito, as. ca també al home dur, lorpe, etc. Brutal, bestial,

BRUNZIT, m. So confús y baix. Zumho, zum- irracional. Brutus, belluinus.


bidn, zurrido. Su-surrus, i, raurmur, is, bombila- BRUTALITAT, f. Impuresa. ObsceniL•d, bru-
tio, nis. talidad, torpeza. Facinus, oris, effraïnatio, dissolu-
BRUSA. f. Espècie de camisa que 's posa sobre tio, nis. 11
La qualitat de brut. Brutalidad. Feritas,
la roba principal pera preservaria, y à las criatu- atis, belluina conditio. Incapacitat, rudesa. 7?rM-
H

ras per adorno. Bhsa. Semitalaris superposita ves- talidad, brutedad, bestialidad, asnada. Stupiditas,
tís.
11 11
Raspall rodó de cerdas pera limpiar los ca- stoliditas, atis.

balls. Bruza. Scopa;; arum. En las fàbricas de ||


BRUTALMENT, Ó BRUTAMENT. adv. m.
panyos, etc. uns respallets ó escombretas ab que A manera de brut. Brutal, brulalmente, bestialmen-

Iepassan
at.

lo pel
BRUSAR.
de
las pessas

Bruzas. ScopulíB, arum.


u. a.
las pessas à
pera inclinar

Limpiar ab las biusas, y tirar


un costat. Bruzar. Tergeo,
lo pel à un cos- te.

11

fajdè,
Ferinè, ferociter; morè, ad, in
Feament. Brutalmente, puercamente. Indecorè,
Indignament. Indiynamente
II

Probrosè, turpiter, indecorè.


brutalmente.

1|
mcrem

Impúdicament. Im-
ferarum,

es. I
ant. abrusar. púdicamente, obscenamente , torpemente. Turpiter,
BRUSCA, f. Tronquet. Palillo, aslilla. Assula, impudicé, impurè, obsccenè.
a). 11
La brossa que cau al ull. Mota. Festuca, se.
\\
BRUTEDAT. f. ant. brutalitat.
La de cassar ab vesch. Vareta, palillo. Calamus, i, BRUTESA. f. ant. brutícia.
viscala virga. BRUTET. m. d. Cochinito. Sordidus.
BRUSCAMENT, adv. m. Rudameníe, dspera- BRUTÍCIA, f. Porqueria. Inmundicia, suciedad,
mente, broncamente. Asperè, duré, acerbé. Pre- ||
bascosidad, porqueria. Sordes, is, purgamentum,
cipitadament. Precipiíadamente. Subitò, repentino i,purgamen, inis, immundilies, ei. H La porqueria
Ímpetu. que queda en la roba pel continuo fregar ab la
BRU8CARIA. f. ant. Asperesa de geni. Aspe- carn. Grasa. Sordes, iiim. H La que's trau de las
reza. dureza degenio. Insuavitas, acerbilas indolis. cosas que's netejan. Limpiadura. Sordes, ium. 1|

BRUSCH, CA. adj. bronch. 2. m. y |1


MERDA. II
POSTERMA. [|
FANCH. 1|
met. CALAMARSA.
BRUSCO. m. ant. Murtra borda, mala de fulla BRUTÍSSIMAMENT. adv. m, sup. Brutisima-
espinosa, en mitj de la qual "produheix un fruyt mente. Sordidissimè.
semblant à las cireras. Brnsco. Ruscus, i.

BRUSENTAT, DA. adj. ant. bullent. BU.


BRUSI, A. adj. ant. bronch. 2.
BRUSIDOR. m. Gatillo, ferro de la forma de BUA. f. Tumoret ab matèria. Bna, buba. Pustu-
un foguer, ab dents pera igualar lo vidre que no ha la, aï. 11
pi. Mal venéreo. Bubas. Pustula ffi, galil-
quedat igual ab lo diamant. Bnujidor. Uncinus , i. eus morbus, venerea lues.
BRUSIR. v. a. Igualar ab lo biusidor las pun- BUBÓ. m. Tumor gran, ple de matèria. Bubon.
tas del vidre que no ha tallat bè lo diamant. Bru- Purulentus tumor. |1
Tumor mès ó ménos gros de
gir. Vitreas laminas aptare, circumsecaro. certas glandulas. Bubon. Bubo, nis.
BRUSrr. m. BRUGiT. II
p. p. Brugido. Uncino BUBÓNIA. Herba medicinal que s' aplica
f.

circumsecalus. als tumors en los angonals. Bubonia. Bubonium, ii.


BRUSQUETA. d. brosseta. f. BÚCARO. m. Vas de terrissa fi y olorós. Búca-
BRUT, A. adj. Lo que conté substancias asque- ro. Bucar, aris.
rosas. Siicio, puerco, bruto, cochino. Porcus, im- BUCELLA8. f. pi. Instrument de argenter que
mundus, sordidus. |j
met. Tonto, ignorant, rudo. té à un cap unas pinsas y al altre una paleta. Bu-
Bruto. Stupidus, slolidus, bardus. ||
Llicenciós, de celas. Forcipulaï, arum.
malas costums. Bruto; licencioso, bestial. EITraínus, BUCH.m. Embarcació. Buque, nave. Navis, is,
dissolutus. 11
Toiv, sens puliment. Brvto. Rudis, navigium, ii. Ld qualitat y capacitat de un cos.
1|

asper, impolitus. |1
m. Animal irracional. Bruto Buque. Capacitas, atis, spatium, ii. Arna de las ||

bèstia. Brutum, i, rationis exors, expers, bellua, abellas. Culmrna. Alvearium, ii, alveare, is, cas-
». (I
Lo qui es porch y malendressat. Cocfiim, tra cerea. 1|
fam. Lo ventre. Baul, burhe, arca del
puerco. Soitlidns, immundus. espès, pan, barlolq, Alvus, i, venter. triSi
||
248 BUF DICCIONARI BUF
BUCH DE Rir. Madre. Alveus, i. BUFA. f. Bossa de una membrana forta que
TRAURER DEL BUCH. fr. fam. TRAURER DEL BÈCH. serveix de receptacle à la orina. Vejiga. Vesica,
iMPLiR LO BUCH. fr. iiiet. fam. ftlenjar mòlt. Uen~ ». 11
Bosseta ó depósit del fel. Vejiga. Vesicula, ae.

chir, llenar el baul, llenar hien el buche. Supra 11


ter. La bossa que fa la roba. Fuelle, bocha, bu-
modum edere. che. Sinus, us, umbo, nis. interj. admirativa. 1|

BUCLE, m, Caragol de cabells que's fan per iSoplal moscas! jum, jum! Heus !

adorno las donas. Bucle, rizo. Cincinnus annulus, COP DE BUFA. Yejigazo. Inflataï vesicse percussió,
bostrychiïs, chi. ictus.

BUCÒLICA, f. Poesia en que s' introduheixen BUFADA, f. Buf. Soplo. Flatus, us. 1|
Cop de
a parlar pastors y gent del camp. Bucòlica. Bucò- vent que passa prompte. Bocanada de viento, pasa-

lica, orum. fam. Lo menjar. Bucòlica. Yictus, us, volante, ràfaga. Subitus et vehemens venti flatus;
II

cibus, i.
repentinus venti flatus.met. La acció executada ||

BUCÓLICH, CA. adj. Pertanyent à la égloga, lleugerament ó sens reflexió. Pasavolante. Levis
pastors, bous y à la pastura. Bucólico. Bucolicus. actio.

BUDELERAS Y BUDELLERA8. f. ant. Bu- sÉR UNA BUFADA DE VENT. fr. luet. Denota que una
dells. Tripas, handuUo. Interanea, intestina, orum. cosa passa ab mòlta brevedat. Ser nube de verano.
BUDELL, m. Tripa que reb y expel-leix 1' ali- Fugacem esse.

ment, y té diferents noms segons lo siti que ocupa BUFADETA. f. d. Soplillo. Levis flatus.

sa diversa magnitut ó figura. Inlestino, Iripa. In- BUFADOR, A. m. y f. Qui bufa. Soplador.
testinum, interaneum, i. Flans, tis.
I
m. bocadillo. 1. 1|
Qui incita, mou ó
BUDELL CEGO. Lo quart, 6 '1 primer dels grossos* encén alguna cosa. Soplador. Spirans, accendens.
hiteslino ciego. Intestinum ca;cum. m. pi. Forats sublerràneos dels quals ix contí-
II

BUDELL CULAR Ó DERRER. L' Últim dels grOSSOS. nuament vent; n' hi ha en Olot y altres parat-

Tripa del cagalar, inlestino recto. Alvus, i, intesti- ges. Sopladero. Subterreum spiraculum. | m. pi.
num rectum, longano, nis. ter. y
BUDELL DEjí. Tros de tripa que ordinàriament se BUFAFOCHS. m. pi. VENTAFOCHS. I
met. CUY-
troba vuyda, y comensa aliont acaba '1 budell pri- NERA.
mer. Inlestino yeyuno. Intestinum vacuum. BUFAFORAT8. m. ter. burinot.
BUDELL GIRAT. Malaltia, eòlica que embussa '1
BUFALÍ, NA. adj. Lo que pertany al búfalo.

budell prim ó tercer, y obliga à expel-lir los ex- Bufaliíio. Bubalinus.

crements per la boca. Miserere, volvo ò vólvulo. BÚFALO. m. Brúfol, bou salvatge. Búfalo. Bu-
Yolvulus, ileus, i, ilei involuti lethifer morbus, balus, i, bosbubalus.
miserere. BUFANDA, f. Espècie de corbata feta de filoja
BUDELL PRIM. Se diu de un que es mòlt prim. de estam de diferents colors, que s' acostuma à
Hila. Lactes, ium. posar al coll en l' ivern. Red. Taenia, íb.

BUDELL PRIMER. Meslino duodeno. Duodenum in- BUFAR. V. a. y n. Expel-lir ab violència lo


testinum. vent per la boca. Soplar. Fio, afilo, sufflo, spiro,

BUDELL QUART. BUDELL CEGO. as. 11


met. Manifestar 1' home enfado, imitant al
BUDELL QUINT. Lo quc couieusa ahont acaba lo animal que bufa. Bufar. Ira proflare. H
Dit del ca-
quart, y finalisa en lo cular ó derrer. Inlestino co- ball, toroy altres animals. Bufar, resoplar. Pre-
lon. Colon, colum, mononteron, i. mo, mugio, is. ant. Ressonar. Relumbar, resonar,
11

BUDELL SAXONER. BUDELL CULAR. rimbombar. Tono, resono, as. En lo joch de da- ||

BUDELL TERCER. Llarch, prim. Ilion, ileon, intes- mas, fér pérdrer la pessa quant lo contrari 's des-
Uno tercero, volvo. Ileon, ei. cuyda de matar. Soplar. Scrupo, latrunco, as. ||

GRUNYIR Ó RONCAR LOS BUDELLS. loC. lunir. SU- Roncar, fér lo guapo. Blasonar del arnés, echar
surro, bombilo, as, tinnio, is. plantas. Inania jactare. H
burlar.
BUDELLER. m. TRIPER. BUFAR A LA ORELLA, fr. met. Portar novas. Chis-
BUDELLET. m. d. Inleslinito. Intestinulus, i. mear, soplar al oido. Susurrationes deferre, spar-
BUDIN. m. Menjar compost de sanch y altras gere.
cosas à la paella. Budin. Caryca, ai. BUFAR A ALGÚ EN l' ULL. fr. met. Codiciarli al-
BUF. m. La acció y acte de bufar. Soplo. Pla- guna cosa ó tenirli enveja per causa de ella ó dis-
us, u%.||ant. Ressò. Retumbo. Reboatus, us. ||
putarli. Ènvidiar. Invidere.
PERFUM. En lo joch de damas la acció de péndrer
11
BUFAR LA DAMA. fr. met. Lograr una cosa en
al contrari la pessa ab que déu matar y no mata. competència de altres. Guindar. Praeripio, subri-
Soplo. Latrunculi collussorii privatio. ||
L' ayre pio, is.
mogut pel acte de bufar. Soplo. Spiritus, hali- BUFAR LO PEBRE. fr. met. Sér mòlt moreno. Te-
lus, us. II
Avís secret y cautelós. Soplo. Insusurra- ner la lez morena. Subnigrum vultum habere.
tio, nis. 11
De enfado. Bufido. Fretus, iracundiíB BUFAR Y FER AMPOLLAS. fr. met. Sór fàcil la exe-
signum, cució de alguna cosa- Sacar paja^ de una albarda,
BÜG CATALÀ BÜJ 249
echar guindas à la tarasca. Rem facillimam esse. xas pera adobarlas. Empuchar. Convoluta fila in
^PENSAS QUE NO HI HA MÈS QUE BUFAR Y FER AM- lixivium immittere.
POLLAS? ref. Dt^nota que las cosas àrduas no's con- BUGADER. m. ter. cubell, cendrer, cossi. []

segueixen à las primeras diligéncias. A la primera Lo qui fà bugadas ó '1 marit de la bugadera. La-
azadonada quereis sacar agua? Mullo el assiduo vador. Lavator, is.

labore res niagnaB coniparanlur. BUGADERA. f. Dona que fà bugadas. Lavan-


BUFAT, DA.. p. p. Eslufat, desvanescut. Gra- dera. Loirix, icis.
vedoso, engreido. envanecido, entonado, encastilla- BUGADÓ. m. d. Coladila. Parva lixivia.
do, iifano. Supèrbia elatus. CADA BUGADÓ UN ESQuiNSó. ref. Denota que las
BUFAYA. f. Oslenlació, pompa, Boaio, pompa. cosas van empitjorant ab 1' us. Cada coladita una
Ostenlatio, nis, apparatus, boatus, us. rasgadita. Yelus absumit omnia.
BUFET. m. Taula pera estudiar ó escriurer. BUGAR. m. anl. abellar.
Bufete. Repositorium, abacus, i. La veu ó soroll || BUGAT. m. ant. bugada.
del aniuial que bufa. Bufido, resoplido. Fremitus, BUGIA. f. ant. MONA. 1. Candela de cera blan-
II

us, iracundiüB molus. I


paraulada. ca. Bujia. Cerea candela, candidus careus.
BUFETA, f. d. Vejiguitla, vejiguela. Yesicula, BUGIR. V. a. nàut. Ümplir de estopa las cabo-
86, foUiculus, i. tas dels claus, y donar la última mà de calafateig
BUFETA DE GOS. Herba que cura 'Is mals de la en ellas, en las fenellas y nusos de las taulas. Bu-
bufeta. Vejiga de perro. Vesicaria, ae, solanum ve- gir. Navium rimulas slupa perfecte restringere.
sicarium, BUGIOT Y BUGIU. m. ant. mico.
BÜFIT. ra. BUFET. 2. BUGLOSA. LLENGUA bovina. f.

BUFO, A. m. y f. Graciós, en la òpera italia- BUGRE. m. Sodomita. y s'aplica comunment per


na. Bufo. Scurra, ae, mimus, i. ||
S' aplica à la despreci, sens la idea de sodomia, sols per havérlo
òpera graciosa y à la veu del bufo. Bufo. Mimicum ohit sens saber lo que significa. Bugre. Sceleslus.
drama. BUGUER. m. ant. abellar.
BUFÓ, NA. adj. Donós, graciós. Mono, donoso; BÚGULA. f. Planta vulneraria; té la arrel fi-
Undo, boniío. Perbellus, lepidus. | ant. bufat. brosa, las fullas de un vert lluhent y acanaladas,
H

TRUHA. II
m, Rata. que và per Ja aygua y fa olor de del mitj de las quals ixen dos espècies de camas,
almesch. Almizclera, ralon acudiu ó de agua. unas rectas, y altras ajagudas; las flors són blavas,
•iqualilis mus. de color de carn ó cendrosas, las llavors quasi ro-
FÉE LO BUFÓ. fr. Fér gestos. Hacer el mono. Si- donas, Búgula. Buglum, i, bugula, ae.

mium referre. BUiCH. m. ter. formiguer.


BUFONADA, f. truhaneria, fanfarronada. BUÍGA. f. Se diu de la terra que's desmonta,
II
Oslenlació, presumpció. Pavonada. Ostentosa traballa ysembra pera que produliesca de nou.
pi pompa. Arrompido, arliga, rompedura, rolura, roza. Nova-
BUFONAMENT. ni. ant. Altaneria, orgull. lis terra.
Entono, desvanecimiento. Supèrbia, arrogantia, ae, TRAURER BUÍGA. fr. Desuiontar, cultivar las ter-
animi elatio. ||
adv. m. Lmrf«?new(e. Bellè,concinnè. ras hermas pera ferlas produhir de nou. Panificar.
BUFONERIA. f. BUFONADA. Incullum agrum aratro scidere.
BUFONESCAMENT. adv. m. ant. divertida- BUINA. f. buyna.
ment. BUIRACH. m. BUYRACH.
BUFONESGH, CA. adj. ant. Truhà. Chocarre- BUITRE. m. buytre.
ro. Jocularis, scurrilis. BUIXAR. V. a. ant. Ullpendrer. Fascinar, ao-
BUFONET. A. adj. d. Monilo. Perpolilus. jar. Fascino, as.
BUFÓNiA. f. Planta, la flor es de quatre fullas BUIXAROLA. f. 3Iata medicinal semblant al

y dos llavors pelitas. Bu fonia. Buphonia, ai. pi. ||


arbüs. S' usa principalment pera curar los efectes
Festas que celebravan los atenienses, en las quals de orina. Gaguba, agauja. Uva urci.
se sacrificava un bou à Júpiter Polieno. Bufonias. BUIXERA. f. ter. boló.
Buphoniaï, aruin. BUJAMEL. m. ter. bugre. ||
bellaco.
BUGADA, f. Aygua cuyta ab cendra pera ne- BUJARIA. f. ant. galindayxa.
tejar y blanquejar la roba. Colada, le.jia, bugada. BUJARSE. V. r. ant. enpoltronirse.
Lixivium, ii, lixivius cinis. Lo conjunt de la ro- ||
BUJARRÓ, NA. m. y f. bugre.
ba ya netejada. Colada. Lintea lixivio purgata. BUJARRONA. f. fam. panxa.
FÉR Ó PASSAR BUGADA, fr.
y BUJOL. m. Yas de fusta rodó de la forma de la
BUGADEJAR. V. a. Netejar la roba per medi galleda però més ample, y serveix pera rentar los
deia filtració de la aygua bullida ab cendra. Co- plats y altres usos. Cubefo, cubeta. Dolinm, ii, al-
lar la ropa. Lixivio lintea abluere, eluere. ||
fam. veus ligneus.
coNFESSARSE. ||
faiu. ORiNARSE las criaturas. BUJOLA. f. Galleda ab nansa de espart ó cor-
BUGADEJAR LO FIL. fr. Posar cn lleixiu las madei- da. Cubeta. Ligneum labrum.
TOMO I. 33
250 BULL DlGCIONARl BÜNY
BULETO. m. BUTLETO. BULLICIOSAMENT. m. adv. Bulliciosamente.
BITLINÓ. m. BRUGIT. Turbulenter. |1
alegrament.
BULINOT.[ra. bürinot. 1. BULLIDOR. m. Xuclador en la mar, rius ó
BÚLGARO, A. adj. Lo natural y lo pertanyent puestos de mòlta aygua. Tragadero, remolino de
à Bulgària. Búlgaro. Mysius. agua. Yorago, inis.

BULL. m. La agitació dels líquits per causa' del BULLIMENT. m. Obra de bullir. Ehullicion,

calor extern ó de la fermentació. Hervor, fervor. fbuUcion. Ebullitio, nis.


Effervescencia, aj, ebullitio, nis. Lo ruido y mo- [j
BULLIR, v. n. Móurerse violentament los lí-

viment agitat de las ayguas del mar, etc, semblant quits per causa del calor extern ó de la fermenta-
al dels liquils quant bullen. Hervor. Maris sestus, ció. Hervir, bullir. Ferveo, es, abaesluo, as. bro- \\

agitatio. I
Lo moviment agitat del tint de la calde- llar. 11
met. No parar ni estar assosegat en ningu-
ra. Bullon. Tincíura fervens. na part. Bullir. Ferveo, es, vehementer agitari. ||

BL'LL DE LA juvENTUT. met. fam. Delit impetuós. Posarse la mar en extrem agitada, fent mòlt so-
Uervor, fogosidad. Ardor, oris, Ímpetus, us. roll. Ucrvir. Agitor, aris, ferveo, es. H
met. Posar-
BULL DE LA SANCH. La alteració per causa del ca- se la multitut en moviment. Hormiguear, gusa-
lor ó de la còlera. Efervescència, hervor de la sangre. near. Forraico, as, s.ateo, es. U Fer bullir alguna
Sanguinis effervescentia. cosa posantia dins de la aygua Herventar. Fervefa-
ARRANCAR LO BULL. fr. Comeusar à bullir. Alzar cio, is.
ó levanlar el hervor. Fervere incipere. BULLIR LA SANCH. fr. Hervir la sangre. Efervere

FÉR DONAR UN BULL. fr, HervenUir. Fervefacio, in- sanguinem. met. Expressa 'I vigor y vivesa de
H

fervefacio, is. algun jove. Hervir, bullir la sangre. Spirilu, vigo-

BULLA. f. Confusió de criis y soroll. Bulla, al- re valere.


gazara, chacola, broma. Murniur, uris, strepitus, BULLIR LA VIANDA EN LA OLLA. fr. Cocer. Infervco,
us. U
Regosilj, alegria acompanjada de crits, ria- es, infervesco, is.
llas y demosiracions semblanls. Chacola, bulla. BULLIR LO VI EN LO CUP. fr. Fermentar, hervir el

Joiulalio cum slrepilu. Soroll de barallas y pen-


|1 mosto. Mustum fervere.
déncias. Bolüa. Yociferatio, nis, slrepilus, us. [)
FÉR BULLIR l' ENTENIMENT, fr. Abrumar. Abru-
ant. BUTLLA. mar, sacar de quicio. Inverso ordine, praeposterè.
FÉR BULLA. fr. Burlarse de algú. Chancearse, LA SANCH SENS FocH BULL. rcf. Deuoia que sem-
hurlarse, chacolear, hacer chacola, jugar con algu- pre se sent los danjsdeis parents. La sangre sin
m al abejon. Ludiüco, as, iliudo, is, jocor, aris. || fuego hierve. Qui sint dicit amor cognato sanguine
MÓURER BULLA. Juncti,
FERSE BULLA. ff. FERSE JOCUS. BULLIT, DA. p. p. Hervido. Spumatus, sestua-
MÓURER ALGUNA BULLA. fr. Exci.ar^ alguna dis- lus, ebuUitus. H
m. Carn buUida. Cocido. Olla, ae,
pua. Levanlar ó mover una cantera ó polvoreda. elixa caro.
Conten tionem excitaré. BULTO. m. Lo tamany de alguna cosa. Bullo-
MÓURER BULLA. fr. Parlar mòlts à un temps, de Yoiumen, inis. Lo que per causa de la distància
|1

manera que no s' entengan. Meter bulla. Murmur, ó falta de llum no 's po't ben distingir. Bullo. Cor-
slrcpilum excitaré. pus, moles minus perspicué visa. H La elevació de
PÉNDRER PER BULLA Ó PER COSA DE BULLA. fr. fam. un tumor. Bullo. Tumor, is. H La imatge de escul-
Echar à chacola, rneler a bulla. Jocando aliquid di- tura. Bullo. Sculptile, is.

ci, reputàre. 1 BULTO. m. adv. Per demunt, sens examinar bè


PER ó DE BULLA. m. adv. Por juego ó por modo de la cosa. A bullo. Confusè, indistinctè. Tot junj 1]

juego, de chanza, de burlas. Jocosè, per jocum. sens contar, pesar ó mesurar. A ojo, de monlon, en
BULLANGA.f. Alborot, motí. Albor olo,asonada, monlon. Acerbatim.
fullona, molin, bullaiiga. Tumulius, us, st'ditio, nis. sÉR DE BULTO. fr. Sér una cosa mòlt manifesta
BULLANGUER, A. Y BULLANGÜISTA. m. Ser de bullo. Rem per se patere.
y f. Qui mou alborots ó motins. Vocinglero, bullan- BUMBUM. m. So continuat, sort y confús. Su-
guero, chisgaravis, chiquilicuarlo. Tumultuosus, surro, zumbido, run run. Rumor, oris, murmur'
seditiosus. uris. 11
Brugit que resulta de parlar mòlts à un
BULLENT, A. p. a. y adj. Uerviente hirviente. temps. Murmurio, murmullo. Murmur, uris.
Fervens. BUNA. f. Banó que fà la veu baixa en lo sach
BULLICI, m. Rumor, ruído de mòlta gent. Bu- dels gemechs. Roncon. Rauca fistula.

llicio, bullaje. Murmur, is, rumor, oris. | Alborot, BUNICH, CA. adj. BONiCH.
sedició, Bdlicio. Tumultus, us, seditio, nis. BUNIÓ. f. Lo sò confús de las abellas. Zumbido,
BULLÍCIA, f. BULLA. zurrido. Bombus, i, murmur, is.

BULLICIÓS, A. adj. Inquiet. Bullicioso In- BUNIR. V. n. ant. brugir.


quietus, irrequietus. | Dit del mar alborotat Bu- BUNYA. f. BÜYNA.
llicioso. ïurbulentum mare. |1
bullanguer. BUNYOL. Pasta batuda y fregida. Bumelo, ar-
BUR CATALÀ BÜR 251
repapalo, ojuela, lasana, oreja de ahad. Laganum, met. Home massa sufert. Borricon, horricote. Pa-
i.
II
Lo de farina, ons y mel. Pestino, pretino. Pla- tientissimus, in labore perassiduus. ||
met. Home
cenla, aï. de poca formalitat. Tararira, botarate. Judicio
BUNYOLAT, DA. adj. En forma de bunyol. praïceps, exigu.e mentis homo. | met. Joch entre
Ahuiiuelado. In lafíani forinani confcclus. tres posats en fila, un dels quals, posat al milj ab
BUNYOLER,
A. m. y f. Qui fà ó ven bunyols. las mans juntas devant de la boca fa un soroll
Bunokro. Laganorum factor aut venditor, semblant al del burinot, y entretenint així als al-

BUÓ8, A. m. y f. Qui té buas. Buboso, bubàtico- tres dos, procura donarlos bofetadas y evitar las
Lue venerea infectus. de ells. Abejon. Fucorum, alaparum ludus.
BUPLEURE. Planta. Bupkiro. Bupleurus,
f. i- BURINOT CISTELLA. BÜRINOT. S.

BURAT. m. Roba de llana ó seda. Bvrato. La- BURLA. f. Mofa, burla, escarnio, irrision. Ir-
nea tela, laneum lextum. risio, nis, ludificatus, us. ||
Engany. Burla. Sanna
BURATÍ. m. d. Buraiillo. Lanea lellicula. postica. I
Xasco. Burla. Ludificatio, nis, nasus, us.
BURBUJA. f. ant. bombolla. 1. II
Faula, rondalla, cuento de vellas. Burleria, con-
BURCEGA. f. PARET SECA. seja. Fabella, se.
BURCH. m. ant. Poble. L•igar, pucbJo. Populus, BURLA AB DANY NO cuMPLE l' ANY. ref. Dòna à eu-
i.
II
ant. ARRABAL. j]
Aldea dependent de altra po- téndrerque las burlas perjudicials duran poch
blació principal, fíurçio. Burgus, i. temps. Burla con dano no cAtmpíe el aíio. Nocentia
BURELL Ó BUREY. m. Castany, roig obscur. scommala cito inveniunt pcenas.
Bwiel. Burrhus. ||
Panyo bast y castany. Buriel. DE BURLAS. 111. adv. Dc xansa. De burlas, de bur-
Pannus ex soloce. lilas. Per jocum, simulatè, üctè.
BURGALÉS, A. adj. Natural ycosa de Burgos, DEIXA LA BURLA QUANT MÈS t' AGRADA. l'Cf. DÒUa à
ciutat de Castilla la nova. Burgalés. Burgensis. enténdrer que la demasiada continuació de xansas
BURGÈS, f. Capital de Berri en Fransa. Burgès. y bullas vé à parar en disgustos y enfadós. A la
Biturigum. Avaricum, i. burla dej ari a cuando mas agrada. Parce joco tibi
BURGÈS, A. adj. Lo que pertany à la ciutat cum summe jocus ipse placebit.
de Burgès. Burgès. Biturix, icis, bituriges, gum. ||
FÉR BURLA. fr. BURLARSE.
Títol antich que equival à hisendat ó ciutadà hon- FORA BURLAS. exp. De bo. De veras. Certè quidem,
rat. Burgès. Biturix, igis. met. ter. vagamundo.
jj
meherculè, extra jocum.
ant. En general era l' habitant de la vila. Burgès. LAS BURLAS SE TORNAN Ó PASAN i. VERAS. ref. Dc-
II

Biturix, igis. nota la discreció ó prudència que déu tenir en- 's

BURGIR. V. a. ter. Dir, esbombar. Propalar, tre bronias y xansas, peraque no sian ofensivas. A
hacer pJatiUn. Propalo, as. las burlas asi vé ú ellas, que no te salgan à veras.
BURGMESTRE.
m. Lo primer magistrat de Sic moderaré jocis ui numquam in seria migrent.
las ciutats de Flandes, Holanda y Alemanya. Es NO III HA PITJOR BURLA QUE LA VERDADERA. l'cf.
com lo gobernador, que dóna las ordes pera la ad- Aconsella que entre xansas y bromas no 's descu-
ministració de rendas, y policia de las ciutats. brescan los defectes ó faltas. No hay peor burla que
Bvrgomaestre. Senator urbanus, consul, is. la verdadera. Acriorest jocus, vera qui detegit vitia.
Instrument de cer escayrat y punxa-
burí. m. PER BURLA. m. adv. Escarnecidamente. Dirisione,
gut pera gravar. Buril. Ciclum, cestrum, cestron, subsannafione.
i, scalptorium, ii. sÉR LA BURLA. fr. Ser el hazme reir. Facetum,
BURIL AD A. f. Cop, rasgo de burí. Burilada. jocularem hominem esse.
Caíli impulsus. \\
Porció de plata que '1 contrast fr. Enfadai'se prompte, sèr poch
TENIR BURLAS.
trau de la pessa que proba si es de lley. Burilada. malas burlas, no consentir cosquillas.
sufert. 7V'í(er
Argenti pars celle extracta. Injuria; impatientem esse; aígrè quaiquiE ferre.
BURILADOR. m. Qui fa buris, ó traballa ab BURLADOR, A. m. y f. Qui fa burla. Burladçr.
ells. BurUador. Caíltator, is. Derisor, oris. |]
Yas de terrissa ab forats ocults pe-
BURILAR. v. a. Obrir ó gravar ab lo burí fi- ra mullar y burlar al que beu. Burlador. Poculum
guras ó adornos. Burilar. Cailo, as. fallax. II
Surtidor, artifici ocult de aygua ab que's
BURILAT, DA. p. p. Burilado. Caílatus. mulla y burla al que s' lii acerca. Burlador. Machi-
BURINA. f. «ULLA. na emittens aquani jocandi gratia.
BURIIVAR. v. n. bambúlejar. BURLAR, v. a. Frustrar. Burlar. Frustro, as.
BURINÓ. m. BUMÓ. II
Enganyar. Burlar. Fallo, decipio, illudo, is.
||

BÜRINOT. m. Insecte
ab alas, de una polsada Despreciar. Burlar. Despicio, contemno, is. ||
Xas-
de llarch, cendrós y ab unas clapas negi-as que re- quejar. 7:umbar, chasquear, burlar. Eludo, is.
[j

presentan una calavera. Quant vola sempre brun- AVERGONYIR.


zeix. Abejarron, abejorro. Pseudomelyssa, aj. ||
TOT BURLANT BURLANT, loc. fam. A manera de
Abella borda que no traballa, persegueix à las al- xansa. Burla burlando. Per jocum.
tras y menja la mel. Abejon, zúngano. Fucus, i.
|1
BURLARSE. V, r. Mofarse, biirlarse, zumharse,
252 BUR DICCIONARI BÜR
fisgar. Liido, illudo, is, hidifico, as. jj
Escarnir. BURRICADA. BURRADA. 2. f.

Escamecer, hurlarse. Sublinio, sublino, is, barbam BURRICAL. adj. Cosa pertanyent al ase, Ju-
alicui vellere. meniil, borrical. Jumentarius.

BÜRLARSE DEL MORT Y QUI'l VETLLA, Ó DE LA PRO- BURRICALMENT. m. adv. A caball de un


FESSO, fr. met. No fèr cas de las reprehensions, ni burro. PoUinalmente, asnalmente. Asino insidendo.
de lo que diran. Tane el esquilon, y duermen los BURRICAM. m. burrada. 1.

tordos al son. Mea commoda posco, dictis antepo- BURRICO. m. burro. 2.


nenda sunt. BURRIQUET, A. m. y f. d. Borriquillo, bor-

ANS NO 't BURLIS DE ALGÚ, MIRA BÈ QUI ETS TÚ. riqiiito. Asellus, i, pullusasini,
ref. Reprèn al qui té las faltas que nota en los al- BURRO. m. Animal dels mès pacients, servi-
tres. Reprende viciós agenos quien està lleno de ellos; cials y profilosos al home. Asno, burro, jumento.
todos somos hijos de Adan: de se una vuella ú la re- Asinus, i. 11
met. Ignorant ó de poch seny. Asno,
donda. Aliorum medicus, et ipse vulneribus scalet. burro. Stultus, stolidus, asinus, i. jj
Instrument
NO 't burles DELS MEUS DOLS, QUE QUANT SERAN pera escalfar llits. ase. 3. |j
naut. Cada un dels dos
VELLS LOS TEUS SERAN NOUS. lef. Reprèn als (jue 's caps que serveixen pera manejar la verga mitjana
burlan de las desgràcias agenas que probablvinent y subjectar Funes naulici ad arte-
lo car. Burro.

han de sufrir. Hoy por mi manana por ti: no le monem tractandum. de seda la roda
jj
En lo torn

alegres de mi duelo, que cuando el mio serà viejo el de fusta dentada, que mou à totas las altres. Bur-
tuyo serà nuevo.Ne luclu Iselare meo, nani quando ro. Dentata rota. Joch de cartas en que se'n do-
jj

senescet hic meus, invadet tunc tua corda novus. nan tres a cada un dels conpanys, sent trunfo la
BURLAT, DA. p. p. Fisgado, burlado. Decep- que queda sobre després de .distribuhidas: guanya
'1 qui fa mès basas. Burro. Charlarum ludus.
tus, illusus.
BURLERIA. BURLA. f. BURRO CARREGAT DE LLETRAS. loC. fam. Qui ha BS-
BURLESCH, CA. adj. S' aplica al estil jocós ó tudiat mòlt y no sab valersen, ó té poch discerni-
festiu. Jocoso, burlesco, feslivo. Jocosus, facetus. ment. Burro cargado de lelras. Sibi litteratus.

BURLESC AMENT. adv. m. Burlesc amenle, ó à BURRO DE CAP A PEUS. loc. Mòlt tonto. Tonto de
lo burlesco, ó íi lo bufon. Ludicrè. capirote ó de cuatro suelas. Hebes, tardus, slips,
BURLETA Y BURLO. m. y f. Inclinat à bur- ipis.

larse. Burlon, fisgon, fisgador. Sannio, nis, deri- BURRO DE CÍMA Ó DE TRAGÍ Ó GUIXER. loC. Qui
sor, is. porta mòlt traball. Borricon. Laboris patientissi-
BURLOT. m. Qui es objecte de la burla. Ilaz- mus. jl
met. Qui no fà basa en lo joch del as. Bur-
me reir. Facetus, ridiculus homuncio. ro. In quodam chartarum ludo sortem araittens.

BUROT.
m. Guarda de portal pera regisfiar los BURRO EUGASSER. ASE EÜGASSER.
generós que pagan dret. Porlalero. Yectigalium in CARREGAR Ó DEIXARHO TOT AL BURRO. fr. met. À LA
urbis portis exactor. BURRA QUE ESTÀ PRENYADA etC.
BURQUE. m. ant. buch. 1. COLLA DE BURROS. BURRADA. 1.

BURRA. f. La femella del burro. Asna, burra, ES COM LOS BURROS DE URGELL, QUE EN VEHENT LA
borrico. Asina, ai. CARREGA JA suAN. ref. Se diu dels que's faligan ab
A LA burra QUE ESTA PRENYADA FESLA ANA BEN poch traball. El ruin buey holgando se descuerna:
CARREGADA, ref. coutra 'Is que afeigexen Iraball el perro de Juan Denteja, que antes que le dén se
à qui 'n té massa. A la borrica arrodillada doblar- queja: es de casta de Pedró Tierno, que se descosti-
le la carga. Inipar est asinus oneri, quid superad- lla dui^miendo. Segnibus etiam exiguus labor gra-
dis onus? vis est.
BURRADA, f. Colla de burros. Burrada. Asi- LO BURRO DEL ARRIERO SEMPRE VA DEVANT. exp.
norum grex. ||
Necedat. Burrada. Stupiditas, atis. fam. Nota al que s' anomena abans del altre, ó
En lo joch
11
del burro, solo, manilla y alguns al- pren lo primer Uoch. L•l ruin delante. Aliis sepra;-
tres jugada contra lley. Renuncio, burrada. Collu- fert vanus.
sio contra ludi regulas. LO BURRO Y l' IGNORANT SÓN FILLS DE CUSINS GER-
FÉR BURRADA, fr. Eu alguus jochs de cartas no MANS, ref. Denota que la ignorància es mòlt des-
servir del coll que's juga tenint carta de ell. Aques- preciable. El rúslico y el borrico nacieron de un
ta falta té sa pena, sia per malícia ó descuyt. Re- mismo parto. Ignarus jumento similis.
nunciar. Falsa pagella collusorem fallere; expeti- MANADA DE BURROS. BURRADA. 1.

tam charlam non exponere,


in ludo reservaré, TROS DE BURRO. exp. fam. met. Se diu de aquell
BURRANGül interj. de estranyesa ó admira- que es mòlt tonto é ignorant. Rocin, tontazo, igno-
ció. Cúspila! carambd! zapel Papcühui. ranlon. Stolidus, plumbeus, hebes.
BURRAS.m. aum. Borricon, borricole, burrazo. BURT. adj . fiast. groller. Burdo. Rudus irapo-
Asinus, i.
litus.
BURRET, A. m. y f. d. Borriquillo. Asellus, i, BURXA. f. Instrument pera remenar alguna
asella, x. cosa. Ilurgon, hurgonero, pinclw. Rutabulum, i.
||
BUS CATALÀ. BUT 253
La que usan los guardas en los portals pera exa- raoyna que s' arreplega. Cepillo, caja. Arcula,
minar las càrregas. Aquja, pincho. Aculeus, sti- càpsula, a).

mulus, i.
(I
La verga de ferro ó fusta pera atacar BU8TO. m. Estàtua de mitj cos. Busto. Supe-
las arnias de foch. Baqueta. Virga, a;. rior corporis dimidia pars. ||
En 1' escut de armas
BURXADA. f. Cop de burxa, espasa ó estoch. lo cap de un home ó dona sens brassos, y ab sols
IJurfionada, espinchon, pinchaihira, estocada. Punc- lo que hi ha desde'l cap fins al pit: quant es de
ta, punctura, le. ||
La ferida que resulta de ella. perfil se déu expressar. Buslo. Superior hominis
Estocada. Plaga, 03, vuinus, eris. dimidia pars.
BURXAR. V. a. Remenar ab la burxa. Hurgar. BUTEGA. BOTIGA, MAGATSEM, BODEGA.
f.

Agito, as, nioveo, Punxar ó ferires, fungo, is. ||


BUTIFARRA. botifarra. f.

ab algun instrument de punxa. Pinchar. Pungo, BOTIGOY. m. ter. Mesura de vi que's divideix
is, aculeo figere. en dos miljareras. Porron. Fidelia, X.
BURXAT, DA. p. p. Pinchado. Punctus. BUTLETO. m. Breu ó diploma que dóna '1
Pa-
BURXETA. d. Pinchoncillo. f. Rulabulum mi- pa. Bulrlo. Breve pontiíicium.
nUS. |]
BOTAFOCU. 1. BUTLLA, f. Lletras apostólicas despatxadas per
BÚ8 (fér lo) fr. Adular aparentant humilitat. la cúria romana: contenen alguna gràcia ó pro-
Hacer el buz. Blanditias, atfeclatam summissio- videncia. Bula. Bulla apostòlica, pontificium di-
nen ostentaré. ploma. II
Entre 'Is romans una joya que portavan
BU8AROLA. f.
y al coll los noys dels nobles. Tarquino '1 vell manà
BUSAYNES. f. pi. ant. TINYA. que 'Is fills dels patricis portassen al coll un anell
BUSCA, .f BRUSCA. II
ter. Tocador pera senya- de or à que anomenaren butlla, y estava fét en
lar las lletras als noys. Puntero. Radius, stilus, i, forma de cor pera advertirlos en aquella edat,
graphium, ii, celte, is. ter. broca. 3. f. agulla. 1| ||
que'ls nobles havian de sér personas de valor y
EN BUSCA, m. adv. En demanda. Quserendo, sol- prudència. També era un adorno dels que triunfa-
licitando. ban. Bula. Bulla, íe. La taca de merda que que- ||

BüSCAGATOSAS. m. Vago, gandul, desfey- da en lo pany de la camisa. Palomino. Excremen-


nat. Vago, Iiolgazan, zúngano. Vagus, Ambro, nis. titia in subucula macula.
BüSCALAVIDA. m. Se diu de la persona mòlt butlla DE cARx. La en que '1 Papa concedeix
diligent en procurarse la seva subsistència y de als que tenen la de la crusada lo poder menjar
sa família per tots los medis lícits. Buscavidas. carn los dias prohibits exceptuats alguns. Bula de
Sollicitus, victus quaïrendi studiosissimus. cames. Carnium indultum.
BUSCAR. V. a. Cercar ab dilligéncia pera tro- butlla de composició. La que dóna '1 comissari
bar alguna cosa. Buscar. Quairo, is, tento, as. de crusada als que posseheixen béns agens quant
BUSCAR LO FILL, Ó FILL DEL TOMO. fr. luet. fam. no'ls consta del duenyo, y per ella 's compon ab
Quedarse al últim pera aproíitarse dels desperdi- dit comissari. Bula de composicion. Bulla compo-
cis del altres. Quedarse a la espiga. Neglecta, de- sitionis.

h relicía colligere.
QUI BUSCA TROBA.
se consegueix lo que's desitja, quant al efecte
practican totas las diligéncias. Quien
ref. Dcnota que regularment

busca halla.
's
mosna
favor
butlla de difunts. La en que mediant certa

de
s'

defuncto indultum.
aplica indulgència plenària à la
la qual s' escriu. Bula de difuntos. Pro
ànima à
li-

Quaerenti dat cura sagax reperire quod optat. BUTLLA DE LA-CENA. La que's llegeix lo dijous
BÜSCARAHONS Y BUSCARUÍDOS. m. sant en presència del Papa tots los anys: conté
Bronquinós. Burcaruidos, pendenciero, quimerisla. mòltas excomunions contra 'Is heretges desobe-
Rixator, is, jurgiosus, i. dients à la Santa Sede, y contra 'Is que restrenyen
BUSCI, BURGI, BRISSA Ó BRICE. f. ant. ó perturban la jurisdicció ecclesiàstica ab mòlts
Gran navio tan pronunciat de costats que casi te- casos reservats. No està rebuda en Fransa, y totas
nia la forma de una bota, constant de tres pals, las demés las examinan abans de admétrerlas,
los de mayors dimensions. Burcia. Burcia. pera véurer si contenen alguna cosa contra las

BUSNAGA. f. MOCA DE PEIX. llibertatsde la Iglésia gal-licana, y sols ab que's


BUSÓ. m. ant. couet. diga en alguna butlla propio motu se li nega la
BUSQUERETA. ter. verdum. f. entrada en aquells regnes. En Espanya las exami-
BUSQUETA. ter. reyetó. 2. f. nava '1 consell, y si trobava inconvenient se su-
BUSSAL. m. BADOcn, babau. plicava à la Santa Sede y quedava sens efecte
EJSSANAYA. f. bossanaya. quant convenia y era just. Bula de la cena. Bulla in
BUSSÓ. m. Kadador dins la aygua. Buzo, so- coena domini.
moi'mujador. Urinalor, oris. j)
ant. brúixola. ||
ant. BUTLLA DE LA CRUZADA. La en que '1 Papa con-
Arma bél-lica pròpia pera combatre y defendre cedeix indulgència als que van ó donan caritat
plassas fortas. Busaco. Machina bellica per la guerra contra infiels. Bula de la cruzada.
BÚSTIA, f. ant. Caixeta en que's posa la al- Bulla santae cruciataj
254 BUT DICCIONARI BUY
BUTLLA DE OR. Oi'denansa ó reglament sobre las COM SI HO TINGUÉS K\ LA BUTXACA, loc. fam. Te-
cosas del imperi, fét per Carlos IV 1' any 1356: se nir entera seguretat de lograr alguna cosa. Tener
diu que fou lo cèlebre jurista Bàrtulo qui la dis- como en la bolsa. Res in tuto posita est.
posà: es una lley fundamental del imperi, que ar- ESCURAR LA BUTXACA À ALGÚ. fr. Portai'senehi
regla las funcions, drets y preheminéncias dels tots los diners. Mondar. Nuramos detrahere.
electors etc. L' original existeix en Franfort, y s' ESPOLSAR Ó DEIXAR À ALGIJ NET DE BUTXACA, fr.

anomena butlla de or perquè 'Is emperadors del met. fam. Guanyarli tots los diners en lo joch. De-
Orient feyan abans sellar ab un sello de or dita jar d alguno en buenas noches. Omnem pecuniam
butlla, ^Is drets de mòlta importància. Conté 30 alicui in ludo auferre.
articles que foren aprobats per tots los prínceps del GRATARSE LA BUTXACA, fr. fam. Tràurer diners.
Imperi, y 's mantenen vuy en dia ab sòn vigor, à ex- Rascarse la fallrxquera y se sól afegir pelo arriba.
cepció de unaó altra cosa. Bula de oro. Bulla aurea. Crumenam radere.
TENIR BUTLLA DE FERRO. fr. mct. fam. Pcusar algú NO FicARSE RES A LA BUTXACA, loc. fom. Fér al-
que tot li es lícit. Tener bula para todo. Omniasibi guna cosa sens interès. Ao meterse ó echarse nada
licere aliquem reputare. en la bolsa. Nihil lucrifacere.
BITTLLARI. m. Col-lecció de butllas. Bulario. PAGAR DE SA butxaca. fr. Pagar alguna cosa ab
Bullarium, ii. lo seus diners. Pagar de su E suo solvere. bolsillo.

BüTLLAT, DA. que està en forma au-


adj. Lo QUEDAR ESCURAT DE BUTXACA, fr. Qucdar sèns di-
tèntica ó à modo de butlla, ó lo que 's conté en ella. ners. Quedar limpio. Pecunia vacuum remanere,
Bulado. Bulla instructus. evadere.
BUTLLAYRE. m. Comissionat pera repartir las SANGRAR LA BUTXACA, fr. met. fam. Imposar al-
butllas. Bulero. Bullarum administrator. guna pena pecuniària. Castigar en la bolsa. Pecu-
BUTLLER. m. butlla yre. nia mullaré, pcena pecuniària aíficere.
BUTLLETA, f. Papelela ab la que 's permet po- TENIR ALGÚ A LA BUTXACA, fr. met. Tenir intimi-
der entrar algú llibrement en alguna part. BoJela, tat ab algú pera ferli fér lo que se li demana. Te-
cedulilla. Singraphus, chirogiaphum, i, schedula, n"r de la oreja, ser duem del cochillon, del halo, de
íE. |]
La papelela ab que 's dóna algun avís. Papele- los cuhos. Sibi subjectum aliquem habere, velul
ta. Schedula, ae. |j
bolleta. aure piessum.
BUTLLETÍ, m. Bitllet de comunió. Cèdula de BUTXACÓ. m. d. Bolsillo. Loculus, i, marsu-
comunion. De aniuia communione tesíimonium. pium, ii.

BUTLLOFA, f. La pell que s' eleva plena de BUTXi. m. Ministre de justícia que executa las
humor àqiieo. Ampolla, vejiga. Ampulla, ae, tuber- penas de mort y corporals. Verdugo, mochin, eje-
culum, i, intercutanea vesicula. 1|
La del cremat. cutor de la juslicia. Tortor, oris, carniféx, icis. (|

Quemadura. Ambustum, i, ustio, nis. met. fam.


j|
Aucell de rapinya de mitj peu de alt, cendrós ab
Mentida. Bola, grilla, hambolla, gazapa. 3Ienda- las alas y cua negras clapadas de blanch la cua :

cium, ii. llarga y en figura de tascó. Alcaudon, caudon. La-


BUTLLOFAR. V. a. Fér butllofas en lo cos. nius, ii, excubitor, is, caudata avis. H met. Qui es
També s' usa com recíproch. Ampollar, levantar mòlt cruel y castiga ab excés. Verdugo. Carniféx,
ampollas. Yersiculas ponere, excitaré. ||
Alsarlas icis.
I
En lo joch del osset la part mès plana opo-
en la aygua. Burhujear. Bullo, as. sada à la que diuhen rey. Culo. Para postica.
BUTLLOFASSA. f. aum. Butllofa gran. Ron- LO PENITENT NO DIU RES Y 'l BUTXÍ s' ESPANYA.
chon. Grandior vesicula. ref. S' aplica als que s' apuran pels negocis de
BUTLLOFAT, DA. p. p. Ampollado. Ampu- altres mès que 'Is interessats. No suda el ahorca-
llatus. do, y suda el lealino. Dolorem patienspremit, oífl-

BUTLLOFETA. m. d. Vejiguilla, vejigüela am- ciosus obstrepit fautor.


pollcía. Vesicula, ai. PAGANT, AL BUTXÍ FAN ROBA. ref. Denota r dret
BUTNADA. f. ter. moca de peix. que cada hu té à que se li done de la millor qua-
BUTS. m. anf. De colp, à la una. De golpe, d la litat allò que li costa diners. Por mi dinero papa le

Vez. Repentè, cito. quiero. Pecuniae obediunt omnia.


BUTSINAR Y BUTSINEJAR. V. a. y SOS de- BUTXINAMENT. m. ant. La acció de penjar.
rivats. RONDINAR. Tormento de horca. Carnificina, ae.

BUTXACA, f. Saquet en las casacas, calsas, etc. BUTXINEJAR. V. a. ant. penjar.


Bolsillo. Loculus, sacculus, i. 1|
La que portan las BUYAL. m. ant. forat, claraboya.
donas cusida ó sobreposada à las faldillas. Faltri- BUYDANSA Y BUYDESA. ant. f. La falta de
quera, faldriquera. Loculus, i, marsupium, ii.
||
un cos ahont debia estar, ó la qualilat que consti-
pi. met. Home descuydat y fluix. Yaynazas. Lan- tuheix lo vuyt. Vacuidad. Vacuitas, inanilas, atis.
guidus, iners. BUYDAR. V. a. y derivats, vuydar.
ANAR FORT ó CALENT DE BUTXACA, fr. Tenir y gas- BUYNA. f. ter. Excrement de bou. Boniga. Bol-
tar mòlts diners. Ir de fuerte. Pecuniis abundaré. biton, i, bobis stercus, fimus.
BUY CATALÀ. BUY 355
BUYR. V. n. ABUYR, ABUNDAR. BUYTRE. m. Voltor, aucell de rapinya de dos
BUYRACH. m. Capsa pera portar las fletxas. 6 tres peus de alsaria, enterament negre y de vol
Aljaba, carcax. Pharelra, ic Cuyro pera emboli-
||
pesat. S' alimenta de cadàvers, y viu en quadrilla
car las brocas ó verguelas de vesch. Cmro. Co- ab los de sa espècie. Builre. Yullur, uris.
rium, ii. Guixí en que 'Is sastres clavan las agu-
II
BUYTRERA. f. Barraca pera matarà buytres.
llas de cusir. Acerico. Pulvillus acubus aífigen- Builrera. Tuguriolum venationi vulturum desli-
dis. natum.

—o>^gg^
256 CA DICCIONARI CAB

C. Es lletra muda, tercera del abecedari y se- Como perro con vejiga, con cencerro, con maza ó
gona en r orde de las consonants. Es numeral y con cuerno. Verecundia aflectum fugam capere.
val 100, però si abans de ella s' posa una X valen CONTENT COM UN CA AB UN OS. exp. Alegre, con-
las dos Uetras 90quant se troban dos GC girada
: tent. Como una pascua. Laetissimus, valdè hilaris.
la una al revés y una I en mitj, de aquesta mane- LO CA GUANYA LO PA. ref. El can gana pan. Ganis
ra CD5 val 1000, y treta la primera G de aquest dignus pabulo.
modo l9) ^"^^ ^00. La G en las senléncias dels ro- LO CA QUE BÈ LLADRA, BÈ GUARDA LA CASA. rcf.

mans significava «Condemno» y si se seguia nom Denota que la severitat dels amos evita sempre 'Is
propi Cayo. Gl. Glaudio, Gn. Gneo. Entre juriscon- excessos en la família. Perro que mucho ladra bien
sulto G. cónsul ó códich. GG. Gonsuls: en noms guarda la casa. Mulla canis latrans domini bene
propis Gayos. En fastos y anals GOS. Gonsul ó Con- limiía servat.
sulat: GOS. DES. Gónsul designat: GENS. Censor. MÈs LLADRA 'l CA QUANT POR HA, ref. Mas ladra
Posada en aquesta forma G/c. Compte corrent. En el perro cuando ladra de miedo. Ganes timidi vehe-
las Uetras de cambi G/rgo. ab una ralleta sobre mentius latrant.
Cuenla y riesgo. Al C/ Al cargo de. QUI VÓL BÉ À BERTRAN, VÓL BÈ A SOS CANS. ref.

Dóna à enténdrer que '1 qui vól bè à algú, vól bè


CA. à totas sas cosas. Quien bien quiere d Beltran, bien

quiere d su can. Quantum in meos ofücii contule-

CA. m. GOS. II
exp. fam. Lo mateix que no. No. ris, tantum me à te haberi putabo.
Non. SI VOLS que't seguesca 'l ca, tírali pa. ref. De-
CA QUE GASSA ESQUIROLS. Avdero. Sciurorum in- nota lo mòlt que pót 1' interès. Quieres que te siga
sectator. el can? dalepan. Rarò beneficium absque utilitatis

CA RABIÓS NO CONEIX À sòN AMO. rcf. Aconsella spe confertur.


que no s' apure al que perquè com
està enfadat, CABACALANS Ó CABACALS. m. pi. Sacer-
està fora de rahó es mòlt arriscat, puig no coneix dots dels sarracenos. Cabacalas. Saracenorum sa-
ni respecta à ningú. El perro con ràbia à su amo cerdotes.
muerde: el can con ràbia d su duem vuelve el ros- CABACET. m. ant. Armadura antígua del cap.
tro ó la cara. Verba dolor parum considerat. Capaceie, celada, capillo de hierro. Galea, ae.

CANS AB CANS NO 's MOSSEGAN Ó MAY SE MOSSEGAN. CABAL. adj. Just, conforme al pes, número y
ref. Denota que 'Is de unas mateixas inclinacions mesura. Justo, exacto, cabal, d plana renglon. Nu-
ó costums regularment sempre s' avenen. De cor- mero, pondere, mensura exactus. Gumplert, en- ||

sario d corsario no se pierden sinó los barriles. Jur- ter, perfeten sa línea. Cuadrado, cabal, completo.
gia praedonum tantummodo dolia perdunt. Perfectus, ad unguem exactus. Dit de las perso- \\

A CA GROS NO CAL DiRLi QüiTxo. ref. Ensenya que nas de totas prendas. Cabal, cumplido. Perpolitus,
r home experimentat y judiciós es mòlt dificultós percomis. m. Lo que correspon à cada hu. Cabal.
\\

de enganyar. A perro viejo nunca cuz cuz ó d per- Rata portio. H


Béns, hisenda de qualsevol espècie.
ro viejo no hay tus tus. Astus astu non capitur; Medios, caudal, capa. Pecunia, se, bona, orum, fa-
verba dare seni est difficile. cultates, um. ||
La quantitat que permet lo pare al
COM UN CA BASTONEJAT Ó SANAT DE FRESCH. exp. fill y r amo al esclau. Peculio,pegujal. Peculium,
Explica que algú va depressa per algun sentiment. ii. 11
ant. capital. ||
Diner deixat à guany. Cabal,
CAB CATALÀ. CAB 257
Peculium, ii. []
fam. Abundància de béns ó hisen- GABALÍSSIMAMENT. adv. ni. 5np. Cabalisi-
da. Sebo. Bonorum copia, [j
pi. Góneros. Cavdales. mamenle. Porfcctissiïnè.
Mercium copia. GABALÍSTIGH, GA. adj. Lo que pertany à la
CABAL DE GiERRA. Caudül dc (fuerra. Peculium cíil)ala. CiihttUstico. Cabalisticus.
castrense. GABALL. m. Quadrúpedo de pofas ab casco,

I ESTAR CABALS,
res, ícquales essi*.
FÉR CABAL. fr.
fi". ScT iguals. Esiar càbales. Pa-

FÉR CAS.
de coll y cua cuberla de crin 6 pels llarchs y abun-
dants. Sòn color mès comú es lo roig; però n' hi
ha també de blanchs, negres y clapats de aquestos
POCH CABAL, MALA vENTiRA. vef. (|ue s' aplica al colors. Es animal que 's domestica ab facilitat
y
que té pocli, y això al) traball ó perill. Poca lana
y dels més útils al home. Caballo. Eqmis, caballus,
esa en zarzas. E multis paleis parum fructus colli- i. En lo joch de aixedrés pessa en figura de caball.
|]

gi ; exigui proventus, iidemque incerti. Caballo. Eqiius in lairunculorum ludo. En lo joch [j

QiEDAR EN SÒN CABAL. fr. Qucdar en pau, séns de cartas la (]uc té per figura un home à caball.
pérdrer ni guanyar. Quedar zafo, enpaz. Immu- Caballo. Hominis equitantis imago in foliislusoriis
nem permanere. depicta. Banch de quatre peus ab posts per de-
||

QUI PAGA LO QUE DÉU, FA CABAL PER SÒN HEREU. munt, que usan los mestres de casas en lloch de
ref. Aconsella à pagar ab promptitut lo agé pera bastida. Caballo. Tabulatum portatilo Cícmenta-
gosar ab tranquilitat de lo que queda propi. Paga rium sustinens. Lo tumor ó postema que 's fa en
||

10 que debes, sabràs lo que tienes. Solvito quae de- r angonal, y prové del mal gàl-lich. Caballo. Bu-
bes, qua; sunt lua scire licebit. bo, nis, tumor inguinalis. caballet. 9. I Lo sol- ||

CÀBALA, f. Supersticióabque'ls juheus ab ana- dat de à caball; y així 'sdiu: losacometéren tren-
gramas y diversas combinacions de paraulas y lle- ta caballs. Caballo. Eques, itis. L' aguller de fil [j

tras de la sagrada escriptura pretenen averiguar que s' encreuha en 1' aspi ó en 1' urdidor al for-

y misteris. Càbala. Càbala, cabda, ae.


sos sentits |j
mar lo ram ó madeixa. Caballo. Transversè con-
fam. Negociació secreta y artificiosa. Càbala. Glan- volutum filum. La canya ó bastó que'ls noys se
||

destinum consilium, negotium, posan entre las camas pera divertirse. Caballico,
CABALGADA. f. Presa feta saquejant. Corre- caballilo. Arundineus equus. Entre estampers, ||

ria, cabalgada, presa. Excursió, nis. 1|


real. La en quant la frasqueta pega contia la forma, y desor-
que tot lo que 's percassava al enemich era del dena algunas lletras. Caballo. Characlerum in ty-
percassador, sens haver de donar ni '1 quint ni res pis perlurbalio. Lo blanch de la pota dreta y ma
||

al rey. Cabalgada real. [|


f. Correguda de caballs, esquerra. Caballo trastrabado. Equus alternis pe-
etc. pera guanyar algun premi '1 qui arriba pri- dibus albus. Lo de pel blanch, gris y daurat
||

mer al terme senyalat. Carrera. Cursus certamen. fosch. Roano, rodado. Maculatus equus. Lo blanch ||

11
Comitiva à caball. Cabalgata. ||
Tribut ó dret de quatre potas. Caballo cuadralbo. Qualuor pedi-
senyorial. üerecho de cabalcada. Jus incursionis. bus albus equus. |i
Lo que té pels blanchs en la
CABALGADOR, A. m. y f. Qui va à caball. cua. Rubican, rubicano. Equus ex albo fulvus. | Lo
Cabalgador. Equitans. ||
pujador, pedrís. aficionat à las mulas. Mulero. Mularum appetens
CABALCADOR DE CETRERIA. Lo sirveut moniat en la equus. 1]
Lo que montavan las damas en las fun-
cassa de cetreria. Montero de cetreria. Auceps. cions públicas. Palafren. Phaleratus equus. ||
Lo
CABALGADURA. f. Bèstia de bast ó sella. Ca- de bastos en lo joch del truch. Perico. Hominis
balgadura, caballeria. Jumentum, i, quadrupes, equitantis imaginem bacillo instructam referens
cdis. pagella. 1|
Instrument de fuster compost de tres
DOLENTA CABALGADURA. loC. Hiet. fam. PcrVCrS, fustas oblíquas en que 's posa la fusta pera des-
de mal natural. Mala cuca, mala pécora. Impro- bastarla. Borrico, burro. Fulcruni lignis dolandis
bus, nequam. inserviens. ||
armat, cobert de ferro. Armado. Ar-
GABALGAR. V. a. Anar à caball. Cabalgar. matus. alforrat, cobert de cuyro ó toia pora
II

Equitü, as. Venir ampla ó mal asentada una pes-


1|
major llaugeresa. Ahorrado, /iorro. Epeditus. en- ||

sa de roba ó part de ella. Venir holgado. Amplus cuBERTAT. £íic?ífcprífl(ío.Straguliscoopertus. ||


guar-
aptari. nit. Guarnecido. Ornatus, instructus.
CABALCAT, DA. p. p. Cahalgado. E(iuitalus. CABALL CAPÓ. Lo Capat. Caballo capon. Canthe-
GABALER, A. m. y f. La persona que negocia. rius, ii.

Negocianle. Negotiator, is. ||


fill extern. CABALL DE BONA BARBA. met. fam. La persona que
GABALET. m. d. Caudalejo. Mòdica facultas. à tot s' acomoda. 'S diu comunment en cosas de
GABALETA. mús. Frase curta de una ca-
f. menjar. Caballo de buena boca. Palalum igna-
dència peiiódica y moviment animat ab que ter- rum.
minan casi tots los duos, tercetos y altres pessas CABALL DE CARREGA. Caballo de cüTga, albardon.
de òpera. Cahaleta. Sarcinarius, dorsuarius equus.
CABALÍSSIM, A. adj. sup. Cahalis'mo. Per- CABALL DE CARRETA, Cuballo de cürrela. Plaustr^'
fectissiraus, plenissimus. rius equus.

TOMO 1. 34
258 CAB DICCIONARI CAB
CABALL DE CARROSSA. Cahallo de carroza. Carru- CARALL TROTADOR. Lo que té flial pas. Caballo
carius equus. trotan. Succusator, is.

CARALL DE coTxo. Caballo de coche. Essedarius, A CARALL DONAT NO LI MIRES LO DENTAT. Tef. Re-
carpentarius, curulis equus. prèn la impertinència dels que buscan faltas en las

CARALL DE FUSTA. exp. iiiet. fam. Qualsevol em- cosas que'ls regalan, manifestant són genitdescon-
barcació. Caballo depalo. Navis, is, ligneus equus. contentadís. A caballo presentado no hay que mi-

II
Lo potro en que 's dóna torment als reos. Caba- rarle el diente: de lo ageno, lo que quisiere su due-
llo de palo. Equuleus, i. no. Equi donati dentes non inspiciuntur, aut noli
CARALL DE GUERRA. Caballo de guerra. Bellator, cognoscere dentem.
pugnator, príeliaris equus. A MATA CARALL, m. adv. Alropelladament. A ma-
CARALL DE LLITERA. Caballo de Utera. Lecticarius ta caballo. Príecipifanter.

equus. ALSARSE DE MANS LO CABALL. fr. SuspendcTse el

CARALL DE LLOGUER. Cabttllo de alquUer. Merito- caballo. Cruribus equuin se conlinere.

rius, conductitius, vectigalis equus. ANAR À CABALL. fr. Ir, ondar à caballo. Equilo,

CARALL DE MALA MORT. Lo flach, lleig y de malas as, in equum inscendere, equo iter facere, vehi.
||

manyas. Gurrufero. Deformis, strigosus equus, ca- Si es cama à sa, cama alia. A caballo d horcajadas
ballus. d horcadillas, y d escarramanchones. p. Ar. Deduc-
CARALL DE MONTAR. Caballo de montar. Jumen- tis cruribus equo insidere; virilem in modum

tum, caballus, equus, i. equitare. Si es com las donas. A asenladUlas, d


(|

CARALL DE POSTA. Caballo de posta. Yeredus, i, mugeriegas. Sedentis morè equitare. Si s' hi va ||

CARALL DE REGALO Ó DE MA Ó DE PARADA. LO que 's ajagut. Atasajado. Equo stratus.


té reservat per lluhiment. Caballo de regalo, de ANAR À PAS cuBERT LO CARALL. Cubrir en part la
mano, de aldaba, de osíentacion. Ad pom pam equus, línea del trepitj ó'1 sol
de una po!a ab lo de la al-
equus delectus. tre. Andar oscuro el caballo. Brula incedendo brac-

CARALL DE REMUDA. Cttballo dc remuda. Recens chia decusare.


equus. ANAR COM UN CARALL DESEMFRENAT. fr. Abaudo-
CARALL DE TROYA. Màquina fatal en figura de ca- narse, entregarse desenfrenadament als vicis. Cór-
ball, en que 'Is Grechs s' introdiihiren per astú- rer sin freno, Effrenatè agere.

cia de Sinon en Troya, y la abrasaren. Caballo tro- ANAR EN LO CARALL DE SAN FRANCESCII. loC. met.
yano. Equus trojanus. fam. Anar à peu. Ir en el coche de san Franciscà ó
CARALL DE VALOR. Lo de bona casta. Caballo cas- de don Juan Zapata ó con la cruz de los calzones.
tizo. Nobilis, generosus equus. Pedibus.
CARALL EMREFUGAT. Lo que respira ab dificultat. k UNGLA DE CARALL, fr' A tot córrer. A una de
Cahallo asmdtico. Anhelator equus. caballo. Cilato, celeri cursu.
CARALL FOGUEJAT, lo que uo té por al tro y res- CUBRIR LO CARALL A LA EGUA. fr. AcübalUr. Equus
plandor de las armas. Caballo fogueado. Equus im- foeminan conscendere, cum foemine coire.
pei'territus. cuRRiRSE 'l carall, fr. Cubrirse algun tant lo sol
CAHALLS FORSATS. Companyia de caballers de de una pota ab lo de la altra. Taparse cl caballo.

janets costejada pels nobles de Palma obligats Equum anteriori pede vesligium alterius, calcaré.
desde '1 repartiment
feudo de caballerias, y ser-
al EMPiNARSE 'l CABALL. fr. Posarse '1 caball sobre
vian de guàrdias y escolfas diàrias al rey y à la las potas de detràs. Enarbolarse , encabrilarse.
noblesa y escoltavan també al virey y demés em- Equum pectus arrigere.
pleats reals. Caballos forzados. Militaris custodia ENSENYAR UN CABALL. fr. Adestrai'lo. Trabajar un
honoris gratia. caballo. Equum tractaré vel agitaré.
CARALL FRISO ó DE FRISA. mil. Ciliudi'o de fusfa ESTAR ENTRE LAS POTAS DEL CARALL, fr. met. fam.
ab puas ó travessers pera impedir lo pas à la ca^ Estar mòlt abatut, despreciat. Estar d los pies de
balleria enemiga. Caballo de frisa. Ericius, ii. los caballos. Abjectum et despectum esse.
CARALL FUST. ant. MATZINA. FÉR ANAR LO CABALL À TOT CÓRRER, fr. Férlo Cór-
CABALL GUARNIT. Lo que està à punt de poder- rer ab extraordinària violència. Escapar el caballo.
se montar. Caballo montado. Phaleris instruclus Equum veheraentissimé concilare.
equus. FERLi FÉR ANCAs AL CARALL, fr. Férlo abaixar en-
CARALL LLEUGER. Lo que no porla armas defen- cullint las ancas. Derribar el caballo ó derribar las
sivas, per lo que 's maneja ab més facilitat y lleu- caderas al caballo. Gogere equum ut coxas depri-
geresa. Caballo lijero. Levis armaturaï equus. mat.
CARALL MARÍ. Cert amfibi semblant al caball de GIRAR LO CABALL. fr. Mudarlo ó girarlo de una
terra. Caballo marino, de agua, de mar , hipopó- mà à altre. Trocar el caballo. in alterum latus
tamo ,
hipocampo. Hippocampus , hippopofamus, i. vertere.
CARALL REGUiTNADon. Lo quc tira cossas. Caballo MENÈJAR, MENAR, GOBERNAR Ó PORTAR LO CABALL,
falsa, Equus calcitrosus. Llevar el caballo. Equum tractaré.
CAB CATALÀ. CAB 25e
PICAR UN CABAI.L. fr. Exercitailo, ensenyarlo 1 tantissimus eques. Ij
Lo qui 's porta com à caballer.
picador. Picar. Equuin agitaré, domaré, edocere. Caballeroso. Egregiis animi dotibus instruclu.s.
PORTAR BÉ 'l cap LO cABALL. fr. Porlap lo cap CABALLEREJAR. V. n. Portarse com un ca-
dret y ben posat. En frenar hien el caballo. Erecte baller. Caballerear, hacerdel Caballero, portarse cu-
firmoque capite incedere. ballerosamenle. E(|uites imilari, lemulari.
PROVEHiR DE CABALLs. fr. EncahaUjar. Equos com- CABALLERESGH, CA. adj. Lo que pertany ó es
pararé, pararé, propi de caballer. C«?»a//crí'.sfo.Equester,equestris,
PUJAR A CABAi.u fr. Muulur à caballo. In equiim CABALLERET. m. d. Caballerito. E(|ues juve-
ascendere, insiiire. ||
met. Subjugar. Ensillar, do- nis. Lo jove presumit en las suas accions. Caba-
II

mar, hoUar, poner el pié encima. Jugum imponere, llereíe, caballerito. Adolescentulus eques nimis,
subjicio, ús, vires frangere, vanus et comptus.
sÉR CABALL DE DOS SELi.As. expr, S^M' bo pera tot. CABALLERIA. f. Bèstia perd anar a caball.
Ser bueno lo mismo para un fregado que para im Caballeria. Jumentum, i, quadrupes, edis. ||
Tropa
barrido. Sagax , solers esse. de à caball. Caballeria. Equitatus, us. ||
Prebemi-
TIR DE QUATRE CABALLS. Cuúdriga. Quadriga, se, néncia, previlegi del caballer. Caballeria. Eques-
quadrijugus, i. tris honor, dignilas, gradus. H
Art de la equitació.
TOT BON CABALL ENSOPEGA. loc. Indica que per Caballeria. Equestria munera ,
olücia. 1|
Institut

avisat que sia l' home cau en error algunas vegadas. propi dels caballers que feyan professió de las ar-
El mas dieslro la yerra. Quandoque bonus dormita- mas. Caballeria. Equitum ordo, institutum. ant. ||

vit Honierus, sunldeliclaquibusignovissevclimus. Conjunt de cualitats própias de caballers. Caba-


TRAURER BÉ 'l CABALL. fr. Sacar bien el caballo ó lleria. Nobili viro res digna.
sacar el caballo limpio. Equum opporlunè regere CABALLERIA DE TERRA. Part dc terra de valor 10
ui è periculo evadat incolumis. sextersis ó sextaris de blat ó sia 80 quarteras de
CABALLAR. Lo que pertany al caball.
adj. renta à rahó de 8 cuarteras cada sextari que's do-
Caballar, caballuno. Equinus, caballinus. nava al caballer militar, y 's judicava bastant pera
CABALLÀS. m. aum. Caballon. Magnus equus. tenir caball y armas aparelladas sempre que se
'1

CABALLER. m. L' bidalgo de caliticada no- necessitas pera la defensa del Principat. Caballeria
blesa. Caballero. E(|ues, itis. |1
Indivíduo del cos de tíerra fundis equestris.
dels senadors Romans. Caballero. Eques, itis. 1|
CARALLERiA DE HONOR. fr. La que conferian los

Fort sobre '1 terraplé de la plassa. Caballero. Ag- richs-homens à sos caballers. Caballeria de honor
ger editior. |j
caball. 8. ||
Koble ó ciutadà roma. equestris honor.
Caballero romano. Quiris, itis. |1
Lo qui munta à CABALLERIA DE MAYNADA. fr. La quB conferiau los

b caball. Caballero, ginele. Eques,


CABALLER AVENTURER. Lo que va pel uiou bus-
cant aventuras. Caballero andante, aventurero. Er-
rabundus, üclus eques.
itis. reys. Cahalleria de meznada.
LO DIA DE LA CABALLERIA DE ALGÚ. fr. LO dia CU
que fou armat caballer. El dia en que fue armado
mbaUero dies ut equestris armis instructus fuit.
CABALLER DE BRAGUETA. Qui gosa dc aqucst pri- LLEVAR CABALLERIA Ó LLEVARSE CABALLERIA DE ALGÚ.
vilegi ó noblesa per haver tingut set fills consecu- loc. ant, Ferli venlatja en cosas de caballeria. Aven-
tivament de un matrimoni Uegítim. Hidalgo de iajar en caballeria. Egregiis animi dotibus exellere,
bragueta. Prolis foeeundilate nobilis, nobilitatus. PÉNDREB CABALLERIA DE ALGÚ, Sèr armat per ell

CABALLERS, CADA QUAL AB SAS MULLERS, ref. que caballer, Recibir Ja órden de caballeria equestris
denota que cada qual se contente en sòn estat, ponosem accipere,
igualanlse sols ab los de sa esfera, sens preléndrer CABALLERÍS. m. Lo qui té à sòn càrrech la

sér major ni abaixarse tampoch à sér menor de lo caballerissa. Caballerizo. Equitarius, hippocumus,
que li Cada asno con su tamano: cada
correspon. superjumentarius, equarius, ii.

oveja con su pareja. Pares cum paribus comparen- CABALLERÍS DEL REY. Lo qui té 1' ofici de anar à
lur. I
DE jANET. Los que munlavan certs cavalls caball à la esquerra del cotxo del rey. Caballerizo
petits y lleugers que'n deyan janets. Caballero de del rey, caballerizo del campo. Eques regis comes.
jinete. Eques. itis. CABALLERÍS MAJOR DEL REY. LO qui té à SÒU CUi-

b CABALLER sALVATJE. Lo justador de ofici, espècie


de gladiador de la edad mitjana. Caballero salvaje.
Sylvaticus miles, ad ofitium juniandi per diversas
dado

pocomus,
la caballerissa del rey, la armeria y casa dels
caballers patjes. Caballoizo
i, regis equitio summus
mayor del rey.
prajfeclus.
Archip-

mundi partes viriliter exercendo. PRIMER CABALLERÍS DEL REY. Lo qui en auséncla
ARMAR CABALLER. fr. Posar lo l'By à ur) caballer del caballerís major goberna la caballerissa del
las armas, cenyintli la espasa ab vàrias ceremó- rey. Primer caballerizo del rey. Summo regis equi-
nias. Armar ú uno Caballero. Equestribus armis tio pricfectus, proximus administer.
aliquem armaré. CABALLERISSA. f. Estable, Uocb destinat
. CABALLERÀ8. m. aum. Lo que esmes distingit pera las cal)allerias. Caballeriza. Praesepia, «,
entre 'Is de sa classe. Caballerote. Genei'osus, praís- príusepium. stabulum, i, equile, is.
260 CAB DICCIONARI CAB
CABALL£ROT. m. aura. lo caballer fosch y GABASSÀS. m. aum. Esporton. Sportula, ae,

grosser. CahaUerole. Riidis et inipolilus eques. fiscus grandior, fiscina, ae.

CABALLET. m. d. CahalHto, caballico, caballe- GABASSET. m. d. Esporlillo, cenacho. Fiscella.

jo. Eqimlus, pquuleus, i. ]]


Bastidor en que des- ae. H cabacet.
cansa la tela en que s' ha de pintar. Cahallete. GABDAL. m. caudal.
Cantherins, ii, equuluspicforius. Entre estampers
]]
GABDELL. m. capdell.
molla 6 tros de fusta assegurat ab un tornillo en la GABEGERA. f. Lo principi de algun escrit.

cama esquerra de prempsa pera descansar la


la Cabeza, cabecera. Initium, ii, caput, itis
H
La part
barra. CabaUete. Typhogiaphicum trunculum susti- ó lloch mès principal en que 's juntan vàrias per-
nens equus. ||
Entre pellaires unas fustas en figura sonas. Cabecera. Supremus, primus locus, prima
de es(iuena de ase pera penjar y aixugar la llana. sedes. \\
La part ahont s' inclina '1 cap en lo llit.

Caballele. Lignum aduncum. ||


pontet. | Pessa de Cabecera. Cervical, lis.

ferro en la llar del foch pera tenir la llenya, sòn ESTAR A LA CABECERA DE UN MALALT, fr. Assistir-
dos. Morillo, caballete. Andela, a?, lares ium. [j
En- lo. Eslar ó asislir d la cabecera de algun enfermo.
tre teixidors insirument de tres fustas oblícuas, y Assiduam aegroto praeslare operam.
sòn dos, sobre los (juals descansa un cilindro p^'ra GABECILLA. c Cap de rebeldes ó facciosos.
plegar. Caballele, liorrico. Cantherius, ii. | Permó- Cabecilla. Facciosorum caput.
dül eti forma de triàngul pi;ra sostenir preslalges. GABELL. m. Lo pel del cap. Cabello, pelo. Ca-
Palomilla. Abacus, i. [|
ferret de «errer. | Llom pillus, capillum, pilus, i, coma, ae. H Lo que cau
ó cresiall en lo alt de las parets pera defensa de sobre del front. Copete. Capronae, arum.
la aygua. Albardilla, caballete. Parielis culmen, CABELL AFEGIT ó POSTÍS. Cabcllo posúzo. Galcri-
legmen, tegumen, ínis, tegunientum, i. |1
entre- cum, capillainenlum, i, superpositi capilli adsciti-
GlARÏ. tia coma.
CABALLÓ. m. Lo llom de la terra entre solch CABELL CASTANY. Lo quc té '1 color de castanya.
Cabellon, camellon, albardilla. Porca, íb. Cabello castaiio. Capillus fuscus, cas'aneus.
CABALLOT.m. caball de mala mort. CABELL GRIS. Lo mitj blanch y mitj negre ó cas-
GABALMENT. adv. m. Justa, precisa, conci- tany. Cabello enlreblanco ó entrecano. Capillus se-
sament. Por sus càbales, cabalmente. Exacte, per- micadus.
fecte, praecisè. CABELL NATURAL. Lo que uo cs postís. Pelo pro•'
GABALÓ. m d. cabalet. pic. Coma, caesaries naturalis.
GABALÓS, A. adj. Acaudalat. Acaudalado cau- CABELLS ARRUFATS ó ERissATS. Cabello crizado.
daloso. Pecuniosus, nummosus. |1
caudalós, profi- Horridus capillus.
tós, CABAL, DMPLERT. CABELLS BLANCHs. Canas. Can i, orum.
GABANA Y GABANYA. f. Caseta rústica. Ca- CABELLS CARAGOLATS, naturalment. Cabello ensor-
bana. Tugurium, ii, cassa, ae, magalia, ium. [|
ra. tijado, crespo, rizo. Crines inlorti. U
Artificialment,
Mosso de mulas de una cabanya. Cabaüil. Armen- Cabello rizado. Calainis trata coma.
tarius, ii. CABELLS DE ÀNGEL. Consei'va feta de una espècie
CABANYELLAS. f. pi. Solemnitat que cele- de carabassa, separantla en fils mòlt prims à ma-
braran los Hebreus en memòria de haver habitat nera de cabells. Cabellos de àngel, üulciarium ex
sos majors en lo desert baix tendas, abans que en- pomo in exiles taeniolas dissectum. [| Planta. Cala-
trassen en la terra de Canaan. Fiesta de los taier~ haza cidra. Langenaria vulgaris.
ndculos. Scenopegia, a3, scenopegia, orum. CABELLS DE DETRAs Los que 's deixau detràs portant
.

GABAR. V. a. ACABAR. los demés tallats. Colela. Occipitis coma caudata.


GABÀS. m. Espècie de cofí de Hala de palma ó CABELLS DESFETS. Mclcna. Coma, ae; caïsaries, ei.

espart, regularment ab dos ansas à la vora. Espor- , CABELLS EMBULLATS. Cübcllo cnmaranado. Capi-
lillo, capazo. Cophinus, i, fiscella spartea. []
Lo llus implicatus.
gasto diari. Taleguilla de la sal. Sumptus quotidia- CABELLS ENTRUNYELLATS. Cabcllo CrespO, CílSOrít-

nus. 11
met. Abundància con maraarse un cabàs de jado. Cirratus, crispatus capillus.
indulgéncias. Monlon, mundo, infinidad. Curaulus, AFEYNAR, ROLLAR LOS CABELLS, fr. ant. Caragolar-
i, multitudo, inis, congeries, ei. los. Encrespar, rizar, ensortijar el cabello. Capi-
A CABASSOS T A CABAssADAS. m. adv. Ab mòlta llos crisparé.
abundància. A fanegas, à montones. Abundè, affa- AGAFARSE PELS CABELLS, fr. AGAFARSE. 1.

tim, copiossè. AGAFARSE PER UN CABELL, fr. met. Yalerse de al-


POSAR EN LO CABAS. fr. Encapazar, encapachar. gun pretext mòlt frívol. Asirse, agarrarse de un
In sportulis imniittere. cabello. Ansam capere, arripere.
TRAGINAR ALGUNA COSA AB CABASSOS. \0C. Esporteor. ALLisAR LOS CABELLS, fr. Passar lleugerament la
Sportis sportare. pinta ó cosa equivalent pera deixarlos plans. Tras-
CABA88ADA. f. V CABA8SAT. m. Lo que peinar. Capillum comere, pectine extergere, dis-
cap ab un cabàs. Capazo. Quocl capit cophinus. criminaré.
ANAR k ESTIRA CABELLS,
CAB
fp. Cóncoirer a agafar al-
CATALÀ
llera. Coma, juba,
Giti
a;, capillomenlum, i,
m
cjusa-
guna cosa, esliíant dels cabells al (lui la té fins ries, ei.

que la deixa. Andar a la rehatina. Raptim agere, CABELLERA DE LA REYNA. f. Plania pcienue, ras-
rapto aliquid capere. trera, mòlt comuna en los jardins: té las fullas

AKRANCARSE 'ls CABELLS, fr. Deuiostrar estar prolongodas, rodonas y molsudas, las flors berme-
mòlt enfadat. Patear. PríE dolorc solum ([ualere, llas, y tenen la propietat de lancarse fora del sol.

feriré, tundere. Cabazur. Planta cabazur.


BANYAS Y CABELLS BLANCUS NO SURTEN PER ANYS. CABELLERA HE BERENicE. Nol•li que doiia r aslró-

ref. (|ue s' entén en sentit natural. Canas y cuer- nomo Conon ú las set estrellas de prop de la cua
nos no son de vejez. Cornua non faciunt canitiesíjue del lleó (y que dóna encara vuy dia à esta cons-
"s

senes. tel-lació.) fent créui-er à Tolomeo Evergales y à sa


BLFAR CABELL, fr. Cereuiónia que usan los noys muller Berenice que 'ls cabells que esta s' havia
pera assegurar que no faltaran à lo que han pac- tallaty ofert als deus pera la prosperitat de las ar-
tat y convingut especialment en las baralas. Peli- mas de són marit y que poch desprès havian de-
tos ò peliUos d la mar. Pilis ad ventum jaclis fidem saparagut del temple, (cas que irrita mòlt à Tolo-
firmaré. meo contra 'ls sacerdots per que no 'ls havian
CABELL ROS, CABELL POLLós. refr. Denota que dit guardat millor) havian estat emportats al cel. Ca-
cabell cria polls. 5o el cabello rubio, buen piojo ra- bellera de Berenice capillamentum Beieniee.
budo. Pes bene cadatus flavo sub crine lalescit. CABELLERA DESLLIGADA. CABELLS DESFETS.
CRIAR CABELLS, fr. Encabellecerse. Como, as, co- CABELLERA EMBULLADA. La que està mal composta
mam alere. ypenlinada. Grena. Solutacoma, incompositi capilli.
EMBULLAR LOS CABELLS, fr. Embolicarlos, desor- CABELLET. m. d. Cabellejo, cabellico, cabe-
denarlos. Despeinar, despelotar. Capillos distur- lluelo. Capillulus, i.

bare. CABELLUT, DA. adj. Qui té 1' cabell mòlt


ERISSARSE Ó ARRUFARSE 'lS CABELLS, fr. Posarse llarch. També s' aplica à algunas plantas y fruy-
drets per efecte de espant ú horror. Despeluzarse, tas, com panotxas, etc. Melenudo, cabelludo. Coma-
espeluzarse, espeluznarse. üorripilo, as. tus, capillatus; comosus, crinilus.
ESCLARIR LOS CABELLS, fr. Desembullarlos ab 1'
CABER. V. n. cabrer.
escarpidó. Escarmenar el pelo. Impcicatos capillos CABÉS. m. ant. balona. ||
coll de camisa, ant.
extricare. [1
ALTURA.
FÓNDRER Ó PARTIR UN CABELL EN l' AYRE. fr. Uiet. QUI NO TÉ SINÓ UN CABÉS, MALALT AL DISSAPTE ES.
Sér mòlt viu, sér astut. Partir ó hender un cabello refr. Denota quant bo es tenir lo necessari pera
en el aire ó por medio, cortar un pelo en el aire. viurer bè. Quien no tiene una camisa, cada mas de
Ingenti pollere dcumine, aeri gaudere minerva; súbado tiene mal dia; quien no tiene mas de una
subtilissima perspicere. toca, malos edisantos toma. Interula quicumque
NO suRTiR LOS CABELLS BLANCHS DE VALDE. fr. Ma- una tantiim utitur aígre Saturni ducit quamlibet
nifesta r efecte de la edat ó traballs de alguna ille diem.
persona. A'o se van los dias en valde. Yires deü- CABES8A. f. La cebeta que fan en las arrels
ciunt eundo. varias plantas, com lliris, francesillas, etc. Cebo-
PARTIR UN CABELL AL AYRE. SÉR MES VIU QUE LA llela, cebolla. Bulbus, i.

TINYA. CABESSADA. f. Lo cop que 's dóna ab lo cap.


POSAR CABELLS BLANCHS. fr. Eiicanecer. Incaneo, Cabezada. Capitis ictus.
es, albesco, canesco, incanesco, is. DONAR CABESSADAS. fr. PEGAR CABOTADAS.
RETALLAR LO CABELL, fr. Retocarlo ab las estiso- CABESSAR. X. n. Formar cabessas las plantas.
ras. Atusar. Attondeo, es. Concrear. Concreo, as.
ROIG DE CABELLS. Lo qui '1 té l'oig. PcUrgo. Fla- CABESSAT, DA. p. p. Concreado. Concreatus.
vus capillis. CABE8SEIG Y CABESSEJAMENT. m. naut.
ROS DE CABELLS. Lo qul '1 té ros. Pelirubio. Pilis '.

La acció y efecte de cabessejar la nau. Cabeceo.


flavus. Nulatio, nis.
SURTIR CABELLS BLANCHS ABANS DE TEMPS. fr. f /o- CABESSEJAR. v. n. 31óurer lo cap ja à '1 un
recer la almendrera. Praímaturè canescere. costat ja a '1 altre. Cabecear. Nuto, as. |]
naut. Fér
TALLAR LOS CABELLS, fr. Cortur el pelo. Tondeo, la nau un moviment de proaàpopa baixant y pujant
es. alternativament una y altra. Cabecear. Nuto, as.
TIRAR ó PORTAR PELS CABELLS, fr. Aplicar algu- CABESSETA. f. d. Cebollita. Bulbulus, i.

na autoritat ó sentència que no ve prou al cas. CABESSÓ. m. dim. Petita altura, putxet. Alto-
Traer por los cabellos. Testimonia in suani senten- zano. Cülliculus.
liam arbitratu suo detorquere. CABESSUT, DA. adj. ant. tossut.
CABELLADURA. f. ant. y CABE8TRAR. X. a. Posar cabestre. Cahestrar,
CABELLERA, Lo f. conjunt de cabells. Cabe- i
echar cabeslro. Capistro. as.
262 CAB DICCIONARI CAB
CABESTRAT, DA, p. p. Caheslrado. Capis- cosas sols costan lo péndrerlas. Cinco y la garra.
tratus. Manu ariipe, subripe.
GABE8TRE. m. Moriallas. Cabesíro, cabezada. GABORGA. f. ant. cova.
Capistrum, i. [|
eonsal. GABÓRIA. f. Trencacap. Quebradero de cabeza.
DESEMBOIICAR LO CABESTRE DE ENTRE POTAS. fr. Animum turbans.
Desencahestrar. Capistrum toUere, solvere. GABOS8A. f. CABESSA. ||
f. ler. cabota.
GABESTRER. ni. Qui fa ó Irada en cabestres. GABOT. m. Peix de mar y de riu: té '1 cap
Caheslrero. Capistroruni opifex. més abultat de lo que correspon al sèu cos; los
GABESTRERA. f. naut. La unió dels caps dels ulls grossos, hermosos y blanchs; las escatas pla-
filats pera pescar tunyinas, anguilas, etc. Cahes- tejadas que tiran à blancb. Excita la orina, y bi ha
trera. Conjunctio extremoruni retium ad piscan- qui diu que purifica la sanch. Matajudio, capiton,
dum tinnos anguillasque. \\
Corda que assegura las cabezudo, mujol. Capito, nis, coephalus, i.

ansas a una distància oportuna del fondo de la ay- GABOTA. f. La part superior del clau. Cabeza
gua. Cabeslrera. Funis ad sustinenda retia oppor- de clavo. Clavi caput, bulla, ae.

tunè demersa. GABOTADA. f. Lo cop que "s dóna ab lo cap.

CABE8TRERIA. f. Botiga ahont fan y venen Cabezada. Capitis ictus.


cabestres. Cabeslrería. Capistrorum oíDcina. DONAR Ó PEGAR CABOTADAS. fp. CABESSEJAR,
CABETA. f. Motllura còncava formada per una GABOTATGE. m. La navegació que 's fa per
quarta part de la circumferència. Cabeta. Crusta sic las cercanias de la costa del mar. Cabotaje, pilo-
dicta. taje pràctica, navegacion impròpia. Impropria navi-
CABILDO. m. Cos de capitulars de alguna gatio.
iglésia. Cabildo. Coetus, conventus, us. []
Ajunta- GABRA. f. Animal quadrúpedo ab banyas y
ment ó justícia de algun poble. Cabildo. Conven- barbas, femella del mascle cabriu. Cabra. Capra,
tus, senatus, us. ||
La junta del cabildo. Cabildo. capella, a;. | Insecte de sis potas, semblant al poll:
Conventus, us. I
La sala ahont se junta. Cabildo. s' engendra en la pell, se multiplica y agafa mòlt
Conventus, us. à las parts velludas del cos humà, y fa mòlta pi-
GABIMENT. m. Cabuda. Cabimento, cabida. cor. Ladilla. Ricinus pedicularis. ||
Estrella de pri-
Capacitas, atis, receptus, us, receptio; nis. ||
Favor, mera magnilut. Cabra. Capra, x. pi. Las clapas ||

yaliment. Cabida. Gratia, x, auctoritas, atis. que 's fàn en las camas ab la continuació de estar
CABIRÓ. m. Fust gros que serxeix pera edifici prop del foch. Cabràs, cabrillas. Varietat es igne
y altras cosas . té 16 peus de llarch, 9 dits de am- factaí.

ple y 7 de cantó. Àlfagia, cabrio, cuarlon. Trabs CABRA CERVAL. Animal que participa de las pro-
grandior. pietats de cabra y de cervo. Cervicabra. Cervaria
CABIROL. m. Isart, cabra salvatge. Cabra capella.
montés, gamuza, bxcerra, rupicabra. Rupicapra, CABRA MONTESA. CABIROL.
caprea, ae, ibex, icis. CABRA QUE TÉ BARBALLEBAS. Mamullada. Verrucà
GABIROY. m. te. Aucell de estany. Pajaro de é collo pendente praïdita capra.
estanque. Avis sic dicta. CARREGAR LAS CABRÀS A ALGÚ. fr. mct. Donar la
GABISGOL. m. capiscol. culpa à qui no la té. Echar, cargar las cabràs d

GABISCOLIA. f. CAPISCOLIA. alguno. Culpam in aliuni conferre; onus alicui im-


CÀBIT. m. Cop que una bola dóna à altra de ponere.
ple à ple en lo jocb de la argolla. Cabé. Conflictus FÉR CABRÀS, fr. mel. Jugarse 'Is companys qui
globulorura in ludo trudiculari , alterius in alle- pagarà sol lo que han perdut entre tots. Echar ca-
rum globum Ímpetus. bràs ó las cabràs. Ludi sortem inter devictos collu-
CABiT DE PALA. loc. mel. Ocasió impensada y sores ludere, mittere.
oportuna pera lograr alguna cosa. Cabé de pala ó LA CABRA AVESADA A SALTAR, SALTA Y SALTARÀ.
de paleta ó de d paleta. Ansa, se, opportunitas, atis, que cada hu obra segons són orígea
ref. significa
occasio, 'nis, fausta sors. [j
Llans del mateix jocb, La cabra siempre tira al monte: el que
ó natural.
y es que entre bola y bola quede la distància de malas manas ha, tarde ó nunca las perderà: pie$
una pala. Cabé de pala, ó de paleta. Spatium inter que son duchos de andar, no pmden quedos estar.
utriusque globulum palmula; capax. Naturam sequuntur mores.
GABLE. m. nàut. amarra. LA CABRA DE MON VEHÍ TÉ MÈS LLET QUE LA MEVA.
PICAR LO CABLE ó LOS CABLES, ff. uàut. Tallarlos ref. Reprèn als envejosos, que sempre tenen per

ab la destral. Picar cables. Anchoralia praescidere. millor lo dels altres. La gallina de mi vecina mas
GABO. m. Lo soldat inmediatament inferior al huevos pone que la mia: la cabra de mi vecina tiene
sargento, y es 1' últim grau en la milícia. Cabo. mas leche que la mia. Aliena nobis, nostra plus
Praefeclus, i, manipuli ductor. aliis placent; fertilior seges est alieno semper in

CABO FURRIER. FüRRIEB. agro.


QUATRE Y 'l CABO. cxp. fam. Dcuota quealgunas LA CABRA PER SA CULPA DIUHEN TÉ LA CUA CURTA,
CAB CATALÀ. CAB 263
6 LA CABRA PER SOS PECATS PORTA 'lS GÍNOLLS PE- Cabriolé, capingot. Pallium manicatum. ||
Espècie
LATS, lof. Slíïnitica quo algú nwo'w lo que li haja de birlofvo. Cabriolé. Essedie genus. ||
La part de-
succehil mal alguna cosa. Por mis pecados ó por lanlera de las diligéncias y alguns cotxos. Cabrio-

)ifgros demis pecados, pagar alguno su pecado. In lé. Essediu anterior pars.
peccaloruiii poenam. CABRIT, m. Lo fill de la cabra quant es petit.

CABRAFIGA. f. La üga de la cabiaüguera. Cabriio. Capreolus, hcedus, i.

I ïligo silvestre. Ficus silvestris.


CABRAFIGADURA.
hraligar. Cobraíúíjndura. Caprificatio, nis.
f. ant. La acció de ca-
CABRIT DE LLET. Lo qui Hiauia.
hoedus. i.

CABRITA. f. CABRITU.LV.
Choto. Hccdulus,

CABRAFIGAR. V. a. ant. Enfilar, enrastrar lo CABRITAR. V. a. cabridar.


fruyt de las cabrafigueras del genero masculí en CABRIU Ó CABRUM, adj. Lo pertanyent à
las del femení peraque fassa '1 fruyt bo. Cabrahi- las cabràs. Cabrio. Caprarius, caprinus.

'gar, encabrahigar. Capriíico, as. CABRITILLA. f. Pell adobada de qualsevol


CABRAFIGUERA. f. Figuera borda del gene- animal petit, com cabrit, anyell, etc. Cabritilla.
ro masculí, '1 fru\t de la qual no madura. Cabra- Hoedina pellis concinnata.
higo. Caprilicus, i. CABRÓ. m. Boch. Bode, cabran. Hircus, caper,
CABREJA. f. Espècie de trabuch pedrer. Ca- tragos, i.
II
Espècie de cranch de mar, ab los ulls
hreju. Lapidarium sdoppelum. negres y unas cerdas mòlt fortas en lo cap. Ser-

I CABREJAR.

\ent fresch. Cabrillear. Spumo,


GABRELL. m.
V.
ormarse onas blancas quant comensa à bufar un

ter.
n. fér cabràs.

as.

Aucell de estany. Pdjaro


||
v. a. nàut. veix de company y guia à la pina. Esquila, cama-
Yon, paguro. Pagurus,
qui consent
priitbalami copiam faciens.
1'
i.
||
crestat.
adulteri de sa muller. Cabran. Pro-
Monstruo imaginari ||
||
met. Cornut,

de estanque. Avis sic dicta. compost de cabró y cervo. Hicocervo. Chimaera, a;.
CABRELLAS. f. pi. Set estrellas juntas en lo CABROLLER. m. cabró. 2.

signe de Tauró. Cabrillas pléadas, Pleades, vergi- CABRONADA, Acció infame que permet al-
f.

liaï, aruni. gú contra sa lionra. Cabronada. Infàmia, ignomí-


CABRER. V. n. Poder contenirse una cosa dins nia, 8B, dedecus, oris. met. Incomoditat gran. ||

de, ó entre allras. Caber. Capio, is, contineri, in- Cabronada. Nimia molèstia, incommodum, i.
cludi posse. II
Tocar, pertànyer. Caber. Attineo, CABRONÀS. m. aum, Cabronazo. Magnus hir-
'pertineo, es. ||
ant. Assistir, estar present, formar cus.
part de una reunió, junta, ó consell. Asistir, con- CABRONET. m. d. CabroncíUo. Hirculus, i.

currir. Adesse, concurrere. CABRONIL. adj. ant. cabrIu.


CABRER, m. Pastor de cabràs. Cabrera, cabre- CABRUNA. f. Herba, barba de cabra.
rizo. Gaprarius, ii. CABTELA. f. ant. cautela.
CABRESTANT. m. arga. CABTELÓS. adj. ant. cautelós.
CARRETA, d. f. Cabrila, cabrilla. Capella, a;. CABUDA, Capacitat de alguna cosa pera
f.

II
pi. CABUKLLAS. contenirne altra. Cabida, capacidad. Receptus, us,
CABRETJ. m. L' acte y efecte de cabrejar. Ca- capacitas, atis. Amistat, valiment, favor. Cabida.

I
||

'brilleo. Ondulatio, nis. Gratia, ic, favor, oris. ||


intervenció.
CABRIA, Torn, màquina composta de vigas
f. CABUSSA, Espècie de bony ó berruga que
f. 's

que forman un àngul en lo qual s' assegura una fà en los arbres. Berrugon. Thymion, ii.
corriola pera muntar la artilleria y alsar altres pe- CABUSSADOR, m. ant. Qui nada sota l' aygua.
sos. Cabria. Tractoria grus. ||
f. Entre corders cor- Buzo. Uriíiator, oris.
ró de fusta ab quatre canals de llarch à llarch, en CABUSSAMENT, m. ant. cabussó.
(jue entran ó s' ajustan las quatre camas que 's so- CABUSSAR. V. a. Ficar alguna cosa sola Tay-
len unir pera fér la corda. Akachofa, galàpago. gua. Zabnllir. Mergo, immergo, is. v. r. Ocul-
||

ürus, is. tarse de cop sota la aygua. Zabullirse, zambullirse,


CABRIDA. f. CABRETA. zampuzarse, chapuzarse. Aquis se immergere.
CABRIDAR. V. n. Parir la cabra. Parir la ca- CABUSSAT, DA. p. p. Zambullido, chapuza-
bra. Capram partum edere. do. Immersus.
CABRIDET. m. d. Cabritillo. Hcedulus, ca- CABUSSÓ,m. L' acte y efecte de ficarse sota
preolus, i. laaygua. Zabullida, zabullidura, zambuUida. Im-
CABRIOLA, f. Salts que fan los que ballan en- mersio, submersió, nis. | adj. Aucell semblant à
creuhant los peus en l' ayre. Cabriola, campanda. la oca; té 'I bèch llarch, rodó, dental y encorvat
Saltus agilis. ||
Qualsevol brinco que 's fa ab lleu- en la punta. Mergo, cuervo marina, merganzor,
geresa. Cabriola. Saltus, us. Mergus, i.

FÉR cABRioLAs. fr. Dar, hacer cabriolas, cabrio- FÉR UN cabussó, fr. Dar una zambuUida, (j wi
lar, rnbriolear. Saltu se in sublime tollere. chapuz. Urinor, aris.
CABRIOLA. UI. Capol ab màjiegas y balona. CABUT, DA. p. p. Çabido. Contentus.
264 CAC DICCIONARI CAD
CACA. f. fam. Los excrements de las criatui-as. Cacoqutmico. Cacochimicus, i. \\
met. Melancólich,
Caca. Alvi excremenlum, ventris purgamenta. I
trist. Cacoqiiimio. Cacochimicus, i.

Yeu ab que las criaturas avisan que volen exone- CACOSÍNTETON. m. Figura gramatical vicio-
rar lo ventre. Caca. Infantis vox venfrem exone- sa en que's dislocan y trencan las paraulas. Caco-
raré cupienlis. {\
Germana de Caço celebrada per sinteton. Cacosinteton.

Diossa. Caca. Caca, ae. CACTONITA. f. Pedra mòlt pareguda à la cor-


AMAGAR LA CACA. fr. mct. Eucubrir algun defec- nària y que's cregué antíguament un talismant per
te ó vici. Ocidlar la caca. Vitium, culpam celaré. assegurar la victòria al qui la duya sobre Cacto-
CACAREIG. m. L' acció de cacarejar. Cacareo. nita. Cacthonita, ae.
Singultus, us. CADA. Veu que junt ab altra paraula la deter-
CACAREJADOR, A. m. y f. S' aplica al gall mina à espècie, indivíduo ó part certa, com: cada
ó gallina que cacareja. Cacareador. Glocitator, is. home. Cada. Unusquisque.
I
Qui pondera ó exagera las accions própias. Ca- CADA Hu. Cada persona. Cada una. Quisque, unus-
careador. Res suas extollens celebrans. quisque.
CACAREJAR. v. n. Cantar lo gall ó gallina. CADA HU AB LO QUE LA PEGA. ref. Dcnota la tena-

Cacarear, cloquear. Cucorio, is, caci lo, gracilo, citat que's té en lo parer propi. Cada loco con su
glocido, as, glocio, is, se diu de la gallina. ||
met. lema, y cada lobo por su senda. Aliud noctua sonat,
Exagerar las própias accions. Cacarear. Sua exlo- aliud cornix.
llere, decantaré, jactare. CADA HU DEL SEU NE PÓT FER LO QUE VÓL. fr. fam.
CACAREJAT, DA. p. p. Cacareado. Decanta- Denota que qui es duenyo de alguna cosa pól dis-
lus, glocitus. posar de ella sens darne rahó à ningú. Cada imo
CACAU. m. Arbre de Amèrica, de fullas llus- puede hacer de su capa un sayo. Cuique suam in
trosas, Uisas,duras y ovaladas: las flors grogas y sagulum fas est mutare lacernam.
bermellas, y fruyt llarch de mitj peu de iguals CADA HU LO QUE SIA SEU. ref. que adverteix que
colors que la flor, que conté de trenta à cuaranta ningú déu péndrer lo que no li toca, ni pèrdrerlo
llavors. Cacao. Cacao. ||
Lo fruyt com una almetlia que li pertany per son ofici. A"í hagas cohecho, ni
cubert de una espècie de volva prima y parda: es pierdas derecho. Caveat à largitionibus, non tamen
lo principal ingredient de la xocolata. Cacao. qua? sua sunt, amittat judex.
Amygdalus indica. CADA PUNT Ó INSTANT, Ó A CADA PAS. lU. adv. A
LO LLOCH POBLAT DE CAGAi's. Cacaotol. Ex cacao cada instante, por momenios. Passim, crebrò, sae-
abundans ager. pe, fère, singulis momentis.
CACAHUET8. m. pi. Fruyt que's cria sota CADAF. m. ter. Mesura de oli, la quarta part
terra en figura de carabassa vinera, cubert de un de un quarta. Cadaf. Quaidam olei meusura.
boll ó pellofa flonja que conté dos ametllas sem- CADAFA. ter. y f.

blants à las avellanas, de las cuals se'n treu oli,


y CADAFAL, m. catafal.
de la pasta que queda, mesclada ab cacau se'n fa CADALDIA. Cada dia. Quotidie.
xocolata. Cacauhete, mani. Amygalium mani. CADAP. m. ter. quarta. 2.
CACCACH. ra. La veu natural del ànech. Par- CADARIANS. ni. pi. Sectaris mahometans que
par. Anseris vox. atribuixen al home la facultat de obrar libre é in-
GACICAT. m. Dignitat de cacich. Cacicazgo. dependent ment. Cadarianos. Cadarienses.
Loparchia, x. CADARN. m. Fluxió ó destil-lació que cau ex-
CACICH. m. Senyor de vassalls indis. Cacique. cessivament del cap al nas, al coll ó al pit. Catar-
Dinastes, ai. ro. Rheuma, atis, calarrhus, i, destillatio, nis.

CACOFONIA, f. So aspre per la concurrència cóuRER ó cóURERSE 'l CADARN. fr. Fér tornar à
de la última síl-laba de una dicció ab la primera son estat los líquits alterats pel cadarn. Cocer ó
de la següent. Cacofonia. Cacofonia, aj, homaïo- coceise el resfriado. Ex obstructione frigoris ad sa-
propberon, is. nitatem restituí.
CACOGRAFIA. f. Mal modo de escríurer, CADARNERA. f. Aucell de tres polsadas de
cambiant ó partint mal al fi de la ratlla alguna veu llarch, la esquena parda, '1 ventre blanch, F en-
ó síl-laba. Cacografia. Cacographia, a;. contre de las alas groch, las plomas clapadas de
CACOPRÀGIA. f. Yici dels òrgans que servei- blanch, lo cap bermell fort. S' atravessa en lo ca-
xen pera la nutrició. Cacografia. Cacographia, se. nari , y es apreciable pel cant. Jilguero, colorin,
CACOQUÍLIA. med. Conversió del aliment
f. pintadillo, pimacilgo. Carduellis, is.

en quilo viciat, lo que causa la malaltia de caco- CADARNÓS, A. m. y f. encadarnat.


químia. Cacoquilia. Cacoquilia, ai. CADARS. m. Seda grossa y basta. Cadarzo,
CACOQUÍMIA. f. med. Abundància de mals cadarza. Bombycina, aj.

bumors. Cacoquimia, caquejia. Gacheccia, caco- CADASCÚ, adj. indef. ter. cada hu.
chimia, se. CADÀVER, m. Lo cos del home piprl. Cadd'
CACOÇUÍMICH. m. Qui pateix cacoquimia. ver. Cadàver, eris,
CAD CATALÀ. CAD 265
RESTOS DEL CADÍ VER. Ccnizas. ReliqisB arum, ci- CADENAS8A. f. aum. Cadenon. Catena gran-
neres, um. dior.

CADAVÉRICH, CA. adj. Pertanyent al cadà- CADENAT, m. PANY 6.

ver y lo semblant à ell. Cadavèrica. Cadavericus, CADENAYRE. m. Qui fà cadenas. Eslabona-


cadaverosus. dor. Concalenator, is,

I fill

etc.
CADELL, m.
petit
Lo gos nat de poch temps, y '1
de alguns animals, com lo lleó, llop, òs,
Cachorro. Catellus, catulus, i. Pistola de but- |1
mero y
minum
CADÈNCIA,

modi. 1)
f. La armonia que resulta del nú-
disposició de las síl-labas. Cadència. Car-
mús. Certa conclusió del cant, to-

xaca. Cachorro, cachorrillo y cadiUo. p. Ar. Par- tas y cada una de las parts de la pessa dividida
vum sclopetum. Entre fusters espècie de ribot
\\
com en períodos. Cadència. Numerus, modus, i*

pera fér canals en la fusta. Acanalador, avivador. []


Se diu de las frases y períodos sonoros y ab
ret.

Canaliculis in lignoefformandis runcina. Pcssade j]


armonia vigorosa. Cadència. Numerus, i. La pro- |1

fusta assegurada à la canal de la tramuja pera fér sa ó parlar afectat ab la mida del vers. Cadència.
càurer lo gra que s' ha de móldrer, y senyalar Poétici numeri aíTectatus usus.
quant se para la mola. Citola, taravilla. Pistrina- PARLAR AB CADÈNCIA, fr. Parlar en prosa afectant
rium, molarium crepitaculum, motacillum, i. H
la mida del vers. Hablar con cadència. Números et

En las bòtas ó barrils la regata ó mossa ahont s' mensurara in prosa aíTectare.

encaixa '1 cul ó tap, y en lo bastiment de finestra CADENETA. f. d. CadeniUa, cadeneta. Catcnu-
las posts que '1 forman. Gargol. Tabullarum, ligno- la, 05. 11
Entre costureras, traball ab fil ó seda en
rum incisió. 1|
ter. Lo floquet que fan alguns ar- figura de cadena. Cadència. Gatenula,
aï. La que's ||

bres, com avellaners etc. en lloch de flor. Espi- posa per adorno en las guarnicions. CadeniUa.
guilla, candelilla. Julus, i. |1
Madeixeta, troqueía Taeniola in catenae formam elaborala.
de fil ó seda. Codejo, cadillo. Spira brevis. ||
La CADERA. f. Costat. Cadera. Latus, eris.

unió de mòlts fils pera fér borlas ó altra cosa de os DE LA CADERA. Cia. CoXCUdix, ÍCÍS.

passamaner. Cadejo. Plura inter se jugata fila. ||


CADET. m. Lo soldat noble y distingit que
Espècie de cuca de forma de cigala; però un poch serveix ab destino à oficial. Cadete. Nobilis mi-
més petita, de color groguench, y rosega las ar- les.

rels de las plantas. Inseclo, lombriz. Lumbricus, i, CADEYA. f. Mida de lonjitut usada en Berbe-
acheta, ae. ria, equivalent à prop de tres pams. Cadea.Mensura
CADELLAR. v. a. Parir la loba, la perra etc. sic dicta.

Catolus edere. I
raet. Anar donant mès y mès de CADÍ. m. Entre turchs y moros jutge de causas
sí alguna cosa. Parir, cundir, dar de si. Augeri, civils. Cadi. Praetor, oris, judex, icis.
accrescere. CADIF Y CADIN8. m. pi. Drap, groller de
C ADELL AT, DA. p. p. Parido. Pari tus, edi- llana. Cadiz. Grossioris tela; genus.
CADIRA, f. Siti ab respatllera pera una per-

I
tus.
CADELLET. m. d. Cachorrillo, cachorrilo. Ca- sona sola. Silla. Sella, ae. La en que pareix la
[J

tellus, i. dona. Pueslo. Mulieris parturientis sedile. | em-


CADENA, f. Lo conjunt de moltas anellas en- PLEO, DIGNITAT.
Uasadas la una ab la altra. Cadena. Catena, ae.
[j
CADIRA DE BRAssos. La quc té respatllera y apoyo
La sèrie ó continuació de successos ó cosas mate- para descansar los brassos. Silla de brazos. Sedile

I rials,

tena,
com una cadena de
ae, series ei, concatenat] eventus.
tinuació de montanyas. Cadena,
desgràcias. Cadena. Ca-

cordillera.
||
La con-
Cate-
aptum ad tergum humerosque reclinandos;
dorsuaria et brachiata.
CADIRA MITJANA. La que es un poch mès petita que
sella

na, ae, continuí montes. I


En las contradanzas cert las comunas. Silla baja. Sella minor.
moviment que's forma donantse tres vegadas la CADIRA POLTRONA ó DE REPÒS. La dc mès comodi-
mà ab vàrias posturas, y 's diu cadena simple; y tat. Silla poltrona. Ampla et plàcida sella.
la que's forma donantse cinch vegadas las mans se CADiRAs DE COR. Lo coujunt de ellas. Silleria. Se-
diu doble. Cadena. Catena intripudiis. I L' urdit llarum ordo.
del teler. Urdimbre, cadena. Licium ii, ursus, us. SE PODEN LLOGAR CADIRAS. lOC. fam. DCUOta '1

Lo conjunt de presidaris quant van à cumplir la


II
mòlt gust ab que's podria estar en algnna part pe-
pena. Cadena. Esgastulorum grex remigis aliisve ra véurer ú ohir alguna cosa. Se puede pagar di~
poenis damnatorum. |1
Mida que usan los enginyers nero. Plurimi faciendum.
pera amidar camins. Cadena. Catena viarum spa- CADIRA88A. f. aum. Sillon. Magna sella.
tio dimentiendo. \\
V enllàs de bigas junladas pels CADIRAYRE Y CADIRER. m. Qui fà ó ven
caps. Cadena. Catena, La de or. sogüilla, se. |1 cadiras. Sillero. Sillarum opifex, venditor.
[1
met. Subjecció. Cadena. Vinculum, i. CADIRETA, f. d. Sillica, sillila. Sellula, aj,
RENUNCIAR LA CADENA, fr. for. Cedir los béns à parva sella. ||
Assento que forman entre dos aga-
favor dels aciehedors. Renunciar la cadena. Bona fantse de las quatre mans. Silla de la reina. Im-
cedere, concedere. plexis duorura manibus sella. En las orgas aque-
j|

TOMO 1. 35
266 CAF DICCIONARI CAG
lla part que té diferents registres inferiors ahònt s CAFETER, m. Qui ven cafè. Cafetero. Cafaei
assenta l'organista. 5i7/a(íe/ór(/ano. In organosella. venditor.
GADÍS Y GADISSOS. m, pi. cadins. CAFETERA, f. Lo vas ahont se prepara y ser-
CADUCAMENT. m. Dèbilment, Caduca-
adv. veix lo cafè. Cafetera. Cucumella, as.

mente. Languidè, remissè, debiliter. m. L' estat |1 CAFFA. f. Certa tela de colo pintat de vàrios co-
de caduch. Caduquez, caducamiento. Languor, is. lors y diferents dibuixos que's fabrica en las In-
CADUCAR. V. n. cadiquejar. dias orientals, y 's compra en Bengala. Caffa. Lin-
CADUCAR LO LLEGAT, FIDEÏCOMÍS, etC. fr. for. Ex- teum caffa.

tingirse per falta de hereus. Caducar el legado, el CÀFILA. f. Multitut de personas, béstias ó al-
fideicomiso, etc. Legatum, haereditatem vacuam es- tras cosas. Cdfila. Turba, caterva, se. [|
Reunió de
se, luBredem non habere. comerciants ó viatgers que's juntan pera atravesar
CADUCARSE. V. r. CADIQUEJAR. ab mès seguretat los vastos estats del Mogól y al-
CADUCATS, m. pi. for. Bèiis vacants que ad- tras comarcas de las Indias. Calila. Turba, caterva,
quireix lo príncep per falta de hereus. Caducados. se. 11
En regne de Guzarate que ocu-
los ports del

Yacantia, caduca bona. pan los portuguesos se diu de las petitas flotas
CADUCEO. m. Vara que porta Mercuri, en la mercants que van ó venen de Surate baix la escol-

que estan enroscadas dos serps. Los poetas íingian ta de un barco de guerra. Cdfda. Naviuin multi-
que tenia grans virtuts com la de resuscitar , tudo.
morts, etc. Era símbol de la pau, y à aquest fi la CAFÍS Ó CAFITS. m. Mesura de 40 celemins
usavan los embaixadors grechs y romans. Caducéo. en Aragó y 44 en València. Caiz. Bis sex medimna
Gad«ceum, ei. tritici, corus, i. met. mòlt. [j

CADUCH, CA. adj. Decaygut per la vellesa. CAFRE. m. Natural de la costa de Àfrica en-
Caduco. Decrepitus, caducus, senio confectus. H
vers lo cap de Bona esperansa. Cafre. Cafer. me'. ||

Poch durable. Perecedero, caduco, transitorio. Fu- BABBARO, CRUEL, SALVATJE.


gax, caducus, fragilis. | Epiléptich ó que pateix CAFURNA. COFURNA. f.

convulsions arrebatadas. Caduco. Caducus. |1


Qui CAGACALSAS. m. Cobart, pusilànim. Cagon,
delira ó desvarieja per causa de la mòlta edat. Timidus, meticulosus. 1|
met. L' home que's deixa
Chocho, lelo. Delirus. gobernar fàcilment. Bragazas. Levis, facilis.

EDAT CADUCA. Cüduquez. Vetustas, atis. CAGADA, f. CAGARADA. j]


met. Acció ridícula ó
CADUCITAT, f. for. La qualitat que conslilu- de un èxit infelís. Cagada. Rationi absona actio.
heix caduca alguna cosa. Caducidad. Yetustas, ca- CAGADET. ra. d. Cagadillo, cagadito. Putidu-
ducitas, atis. lus, i.

CADUF Y CADÚFOL. m. ter. catúfol. CAGADOR, A. m. y f. caganer.


CADUQUEJAR. V. n. Obrar ó parlar sens con- CAGADORA. f. BASSA. 1
cert per causa de la mòlta edat. Caducar, chochear, CAG AFERRO, m. La escuma del ferro y al-
estar ó ir calamocano. Senectutis vitio, pra; senec- tres metalls. Escòria, cagafierro, mocos de Herrero.
tute laboraré; debilitale mentis prai senio labo- Scoria, ae, recrementum, i, dyphryges, is, metal-
raré. lorum purgamenta. met. Lo ||
vil y despreciable.
CADUQUEJAT, DA. p. p. Chocheado. Mentis Escòria. Vilis, abjeclus, despicabilis.
debilitate confectus. CAGALLÓ. m. Lo fem dur que fàn lo matxo,
CADUQUESA. f. edat CADUCA. caball y altres animals grossos. Cagajon. Jumento-
CAEDÍS, sa. adj. ant. Primparat, que fàcil- rum excrementum. [j
Lo de la cabra, anyell y altre
ment cau. Caedizo. Cadivus. bestiar petit. Cagarruta. Stercus, oris, excremen-
CAF. adj. ant. Número senar. Impar, mn. Im- tum, i, è illitemus, i, lo de las ratas.
par. II
CÀMFORA. CAGAMENT. m. Obra de cagar. Cagada, exo-
CAFÈ. m. Llavor petita, de la qual mòlta y tor- neracion del vientre. Alvi exoneratio, extercoris
rada se'n fa una beguda que facilita la digestió. emissió.
Cafè. Cafè. 1|
Casa pública destinada pera conver- CAGAMUGA Ò CAGAMUJA. f.
y
sar, divertirse, béurer cafè y altres líquits. Cafè. CAGAMUTXO. ra. Espècie de herba que pur-
Taberna cafeea. L' arbre que'l fa. Cafè. Cafíea
1| ga ab mòlta activitat Yerha carmin. Ciriata passe-
3rbor, jasminumarabi-cum. |]
La beguda preparada rina.
ab la llavor de dit arbre. Cafè. Potio sic dicta. CAGANER, A. m. y f. Qui caga mòlt sovint.
CAFÈ AVERiAT. com. Lo quc s' ha fét assecar, Cagon, cagador, Yentris profluvio laborans. | met.
després de havérse mullat ab aygua de mar sia per Cobart. Cagon, caço. Meticulosus, timidus. | met.
naufragi, sia per qualsevol" altre accident. Ca/e, Mesquí, escàs. Ronoso, mezquino, menguado, agar-
averiado. Cafè, cafacum jacturam passum. rado. Sordidus, parcus, miser.
CAFETAL. m. Lloch de mòlts arbres que pro- CAGANERIA. f. met. Poquedat, misèria. Ro-
duheixe» lo cafè. Cafetal. Locus arboribus vuJgo neria, mezquindad. Sòrdida parsimònia, parsimò-
cafè dictis consitus. nia, 86, parcitas, atis.
CAI CATALÀ CAI 267
CAGANIU. m. L' aucell qw naix últimament CAIXA. Capsa gran mès llarga que ampla,
f.

en la cria. Poslrero. Postremus, i. ab una tapa plana assegurada ab frontissas. Arca.


CAGAR. V. n. Viiydar lo ventre, anar de cos. Arca, capsa. x. |]
En las tosorerias y casas de cò-
Cagar. Caço, as, venlrcm exoneraré, alvum soive- rners la pessa pera rébrer, guardar y entregar lo
re. I
Dels aucells se diu: luUir. Avem excremen- diner. Caja. iMensaria, nummaria cella. [)
Oficina
tiim expellere. | niet. Deslluhir, tirar à pérdrer pública de correu, ahont concorren las cartas de
algnna cosa. Cagar, nanrhar, afear. Conspurco, alguns pobles pera distribubirlas ei sos destinos.

fietlo, inquino, as. Caja. Tabularia domus. [j


tabal. |1
En lasarniasde
CACABLA BEN AMAiiGA. loc. fam. Coslar una cosa focb lo cep que assegura '1
canó y pany. Caja.
mès de lo (|ue val, ó exposarse à algun perill, i'a Compages, is, compago, inis. [|
Entre eslampers
te costard la lorta un pan. Male, carè emere. caixó ab mòltas separacions, ahont se posan las
CAGARADA. f. L' excrement cada vegada lletras per classes. Caja. Typoruin càpsula, [j
En
que's va de cos. Cagada, caca. Stercus, oris, ex- la orga part exterior de fusta pera taparia y
la
crementum, i, ejecta, arum. resguardaria. Caja. Capsa, ae. | La paret de rajo-
CAGARINA. m. met.CAGACALSAS. |1
f. pi. Cor- las per resguart dels canons en los aciüeduclos.
rípias, fluix de ventre. Cagalera. Alvi profluvium» Alarjea, atarjia. Latericia càpsula tubos in aqua;-
diarrhaïa, ai. ductis includens. | En lo cotxo la part en que las
SEMBLA QIE TINGUI CAGARINAS. lOC. fam. S' apli- personas van sentadas y à cubert. Caja. Rhedae
ca al que va mòlt depressa. Parece que ha comido alveus. La de cuyro que hi ba en los cotxos pera
II

cazuela. Slomachi craditate laboraré videtur. portar fato. Vaca. Coriacea capsa. \\
La de morts.
GAGAROT. m. caganer. Ataúd, caja de muertos. Sandapila, ae, feretrufti, i,

CAGARRET. m. d. Pequem cagajon. Excre- orciniana sponda. ||


La de alguna pessa de artille- ,

mentuni parvum. ría. CURENYA. [j


f. Moneda del Japó de valor uns
CAGARRO. m. Cagalló. Cagajon. Excremen- 30 maravedissos. Caixa. Moneta sic dicta.
lum, i. EN CAIXA OBERTA 'l JUST HI PECA. ref. LA OCASIÓ
CAGAT, DA. p. p. Cagada. Cacatus. |1
m. ca- FA 'l lladre.
ganer, ME.SQIÍ. sÉR CAIXA TANCADA, fr. Se diu de las personas ó
ES UN CAGAT. loc. faui. Es un cobart. Es un caga- cosas no conegudas. Arca cerrada. Occultum, non-
da,un cagnn, un gallina, esld zurrado. Parvi ani- dum exploralum esse.
mi homunculus. traurer a algú a so de caixas destrempadas.
CAGOSANGO. m. ipecacüana. loc. fam, Despedir ab publicitat y estrèpit à algú
CAGUERA. Ganas de anar de cos.
f. Necesidad. de una casa, empleo ó encàrrech. Echar con cajas
Natuiaí requisi'.as. destempladas. Aliquem palam ab oíficio, dignitate
CAGUERADAS. f. CAGARADA. dejicere.
CAGUÉRRI. m. CAGANER. 2. CAIXABANGH. m. Bancli, V assento del qual
CAGUETAS. pi. CAGARINA. f. es una caixa, com los de las iglésias y casas no-
CAHENT. p. a. Lo que amenassa ruína. Caden- bles. Cajahanco. Cistellarium scamnum.
te. Decidens, cadens, casans. CAIXAL. m. Cada una de las dents últimas que
CAHER. v. n. ant. caurer. desmenussan lo menjar. Muela. Dens molaris. ||

GAHOS. m. La mescla confu.sa dels elements ph met. lligada. ]]


Las puntas en forma de dents
abans de la creació. Caos. Gahos. ||
Confusió, dcs- de serra en los vestits, rodas, etc. Diente. Dens,
orde. Caos. Perturbatio, confusió, nis. tis.

CAIMACAN. m. Dignitat entre 'Is turch. Cai- CAIXAL DEL SENY. Lo que surt en la edat varonil
macan. Caimacan. en la extremitat de las mandíbulas. Cordal, muela
CAINCA Ó CAINZA. f. Arbust que creix en del juicio. Dens caninus, ultimus dens molaris.
abundància en las Antillas, Floridas y en móltas CAIXAL DE VELLA. Herba rastrera, de fruyt rodó
províncias del Brasil: es semblant al gesamí, las armat de cincb puas triangulars. Ahrojo. Tribu-
ramas y y un pocb pun-
fullas oposadas, ovaladas lus, i.

xagudas, y algunas vegadas quasi obtusas, Uar- TENIR CAixALS. fr. mct. fam. Sí'r mòlt difícil una
gas de una ó dos polsadas; las flors en forma de cosa. Tener uiías ó pelos. Admodum diíTicílié^'penè
rahimets mès curts que las fullas; lo fruyt molsut inextricabile esse. Í|
Sér algú difícil de '"«éí^ enga-
y un pocb comprimit, contenint una ametlla Jlisa, nyat. Tener colmillos. Emuncixwíiris'èséé. ' \
prolongada, que no s' obre. Es dÍH)3«H=Pà, tònica, CAIXALADA. f. Líi accióidè mosse^Ar:'Mor djs- _,«#íí***^^^

purgant y aàtilmíntica.^ Gfim/^,''camza. Chiococ- co, mordiscón, íaraícscíà.'•MorsüSj'us". | BocíW'péí,


cíE racemosaj i-adiíÇvvVjr:- f ti porció curta dé•allre'àtírtíéTit que 's" pVèn entre
ÇvAIlVÓkï;KÍA'.#.' Instrument músich de figura las bora,s.'dí^í menjar. Bocado, hocadillo. Buccella,
de-'àrptsgraníib im teclat paregut al de un piano. 86. 11
Eo Irdfe qtie è separa de alguna cosa ab las
CainrPT/kfl. Cainorphica. .
• ; dehts. Moi^tkscon, ihmdisco, bocado. MorsuS, us.
CAITIU. adj. ant. pbrvkrs, wnMltr, vir.. MENURSE ALGUNA COSA AB QUATRE ClIXALAnàS-
268 CAL DICCIONARI CAL
loc. Menjàrsela ab mòlta brevedat. Comerse en uno CALABROT. m. nàut. Corda prima. Calabrote'
6 dos bocados alguna cosa. Yoro, as, festinanler Tenuis rudens.
comedere. CALABRUIX Ó CALABRUIXÓ. m. ter. CA-
CAIXALADETA. f. d.Bocadito, bocadülo. Buc- LAMARSA,
cella, 33, bolus, i. CALABRUIXONAR. V. a. ter. CALAMARSEJAR.
CAIXALEJAR. Donar oaixaladas. Mordis-
V. a. CALADA, Caixa de rellotge foradada de vàrias
f.

car. Morsicatim scindere morsico deniorsico, : , parts, per adorno, ó pera que senta la campana de
comraorsico, as. repetició. Calada. Terebratio, nis,
opus perfossum.
CAIXALEJAT, DA. p. p. Mordiscado. Morsi- CALADOR. m. Lo qui cala. Calador. Terebra-
calus. tor, is. cir. Instrument de ferro llarch y rodó
II

CAIXALER. m. ant. dentista, xarratre. pera examinar la profunditat de las feridas. Tieii-

CAIXAS8A. aum. Cajon. Capsa grandis.


f. ta, calador. Specillum, i, specium, ii. 1|
nàut. Fer-
CAIXER, m. Qui fa caixas. Cajero. Capsula- ro ab que '1 calafat introduheix la estopa en las es-
rius, i i.
II
Qui té la caixa de un tresor. Cajero. cletxas de la nau. Calador. Ferreum instrumen-
Capsarum custos, administer. ||
Lo qui reb ó dis- tum. II
DRAGADOR.
tribuheix lo diner de las tesorerias ó altras caixas CALAF. m. Espècie de sàlzer de Egipte. Calaf.
de giro. Cajero. Nummularius, mensarius, ii. ||
Salix ffigipciaca. 1|
calàfatament.
CAIXISTA. CALAFAT, m. y
CAIXETA. f. d. Cajita, cajilla, arquilla. Càp- CALAFATADOR. m. ant. Qui calafateja. Ca-
sula, ai, cadiscus, i. ||
La que serveix pera recuUir lafate, calafateador. Oppicator, is, navium stipa-
laalmoyna. Cepillo, cepo. Arcula, càpsula, íb. tor. II
Betum compost de pega, seu, rehinay altres
CAIXISTA. m. Oficial de imprenta que ordena ingredients pera calafatejar las naus. Brea. Cera,
las lletras pera imprimir. Cajisla. Compositor, ae, nauticum ceroma, bitumen.
pix, cis,
oris, litterarum ordinator in arte typographica. CALAFATAMENT. m. Obra de calafatejar.
CAIXÓ. m. d. CAIXETA. y ant. escriptori. Calafateria. Stipatio, oppicatio, nis.
CAIXONÀS. m. aum. caixassa. CALAF ATAR. V. a. ant. calafatejar.
CAIXONET. m. d. caixeta. CALAFATEIG. m. L' acte de calafatejar. Co-
CAJU. m. Entre encuadernadors la rebaba ó lafateo. Stipatio, oppicatio, nis.
cella que trauhen en 1' àngul interior del llibre CALAFATEJAR. V. a. Tapar las junturas de
ahont encaixan los cartrons. Cajo. Angulus in quo las postsde las naus ab estopa y una composició
spisior charta nititur. de cera ó pega, etc. peraque no entre la aygua. Ca-
CAL. Contracció de casa lo; sempre va unit ab lafatear, calafatear. Oppico, oppilo, as, bitumine
'
ofici, professió, títol ó empleo del amo que la ha- linire, navem stipare.
bita, com: à cal batlle, à cal metge. Casa. Do- CALAFATEJAT, DA. p. p. Calafateado. Op-
mus, us. picatus.
CALA. f. Entrada petita que fa la mar en la ESTAR mòlt calafatejat. loc. met. fam. Estar
terra. Cala, ensenada. Sinus maris. ||
Paper cara- mòlt atropellat ó faltat de salut, en particular los
golat y untat ab sabó, oli, sal ó altres ingredients vells. Estar hecho un cascajo. Senio aut infirma
pera fér anar de cambra. Cala. Pessus, balanus, valetudine laboraré; se*nectute perfractum, penè
cuneolus; i, glans medica. ||
Porció de desfilas pe- confectum esse.
ra aixugar las llagas ó feridas. Lechino, clavo, me- CALAFATERIA. f. Acció y art de calafatejar.
cha. Penicillus, i, spongia, se, linea clavi formam Calafateria. Rimarum navis stipatio.
referens. | Paper rotllat y untat ab oli pera fér CALAGITALA. f. Planta del Perú, de arrel as-
llum. Mecha. Ellychnium, ii. ||
cir. calador. pra y retorta, las fullas inferiors amplas y las su-
CALABOSSO. m. Lloch segur ahont se tancan periors estretas, la llavor mòlt petita ; la arrel es
los presos per delictes graves. Calabozo. Ergastu- mòlt medicinal, resolutiva y sudorífica. Calaguala.
lum, i. Calaguala, ae.

CALABRACÚRIA. f. Lloch ahont lo pontífice CALAIX, m. Caixó corredís y sens tapa pera
convocava poble pera publicar las festas y 'Is
al tenir las cosas desadas en los armaris, taulasyca-
dias que hi havia entre las calendas y nonas. Ca- laixeras. Cajon, gaveta. Loculus, forulus, i, locu-
labracuria. Calabracuria, ae. lamenta, orum. Caixonet ab divisions de uns dos
||

CALABRÉS, A. m. y f. Natural de Calàbria. ó tres travessos de dit de fondo, en los quals s' hi
Calabrés. Calaber, Lo pertanyent à Calà-
i.
H
adj. posan las pesadas de la xocolata peraque prenga
bria. Calabrés. Calabricus, japigius. Espècie de || la forma de rajola. Cajon. Càpsula in variis spatiis
rahim, dit així per haver vingut de Calàbria. Cala- divisa.
brés. Japigia uva. calaix de sastre,loc. met. Se diu del qui té en
CALABRIADA. f. Mescla de dos ó mès vins la imaginació ideas desordenadas y confusas. Ca-
especialment negre yblanch. Calabriada. Yinorum jon de sastre. Multiplici et inordinata rerum varie-
mixtió. tate refertus; Petrus in cunctis.
CAL CATALÀ CAL 269
SÉR Ó ANARSEN AI, CALAIX, fi*. IllOt. MORIR. CALAMITÓS, A. adj. Infelís, desgraciat. Cala-

CALAIXÀ8. ni. aum. Cajon grande. Capsa miloso. iErumnosus, calaniilosus. Lo que causa ||

grandis. traballs y misérias. Calamitoso. Calamitosiis, du-


CALAIXERA, f. Guardaroba de fusta ab tres rus, acerbus.

ó quatre calaixos pera tenir la roba ab comoditat. CALAMITOSAMENT. adv. m. Calamitosa-


Còmoda. Vestiariuni, ii. mente. Calaniilosè, acerbè, miserè.
ARRECLAR Y DONAR CALAIXERAS. loC. fam. ab qUC's CALAMITOSissiM, A. adj. sup. Cahmilosi-
denota prepararse '1 nuviatge de algú. Preparar simo. iErumnosissimus, valdè calamitosus.
el ajunr. Novaï nuptai supellectilia pra;parare. CÀLAMO, CURRENTE. m. adv. De repent,
CALAIXET, CALAIXÓ Y CALAIXONET. m. ab prestesa, De repente, conpresteza. Calamo cur-
d. Cajoncillo. Càpsula , ai. fenle, subilò.
CALAMANDA. n. p. de dona. Caïamanda. Ga- CALANDRA Ó CALANORIA. f. Aucell, es-
lania nda. pècie de cogui lada; però sens cresta ó monyo,
y
CÀLAM AROMÀTICH. m. Canya de olor que un poch mès grossa. Calandria, alondra, calandra.
naix en lo Líbano y en las Indias. Acorovero , aco- Acredula, alauda, ae.

to, càlamo aromúlico. Hasteorides, is, ealaraus aro- CANTAR COM UNA CALANDRIA. loc. fam. Cantar
maticus. mòlt y bè, Cantar como una calandria. Garrire.
|
CALAMACH. m. Durantas
de llana pri- , tela ,
Descubrir algú tot lo que sab. Cantar, confesar de
ma y estreta semblant al droguet. Calamaco. La- plano. Omnia planè revelaré.
neum textum. Planta que produheix una cama
||
CALANICH. n. p. de home. Calanico. Calani-
semblant à la del fonoll dividida en canonets ; las , cus.

y de mal olor; lo such verinós, però


fullas estretas CALANYA. f. Casta, rassa. Calana. índoles, is,

preparat serveix per alguns remeys. Cicuta. Cicu. genus, eris, conditio, nis.
ta , 86 , conium maculatum. CAL APA. m. CALAFAT.
CALAMAR. m. ter. y CALAPÀNDRIA. f. fam. CONSTIPAT.
CALAMARS, m. Peix semblant à la cipia y sense CALAFAT, m. Gripau, animal verinós sem-
escata ; té un en figura de ganivet y
dos ossos , al- blant à la granota, però mès gros. Sapo, escuerzo,
tre de ploma. Calamar, caJamarejo. Lolius, ii, lo- hufo, galúpago. Bufo, nis, rubeta, se. Cert mal
||

ligo, inis, loliguncula, se. en las potas de las bèstias entre la carn y 'I cas-
CALAMARSA, f. Pluja que's glassa en rayre,y co. Galàpago. Jumenforum podagricus tumor.

's diu pedra quant es grossa. GraniVo. Grando, inis. CALAPET. m. de Sapillo. Bufo, nis, rubeta ae.
CACRER CALAMARSA, fr. CALAMARSEJAR. II
Herba, altimira.
CALAMARSADA, La calamarsa que cau de f. CALAR. V. a. Penetrar, compéndrer. Calar.
una vegada. Granizada, granizo. Grando,inis. Perspicio, introspicio, is, penetro, as. |1
ant. bai-
CALAMARSEJAR. V. n. Càurer calamarsa dels xar. II
ant, CALLAR. II
nàut. Amaynar las velas.
núvols. Granizar, acantaïear. Grandino, as, gran- Amainar, calar. Yella dimitlere, contrahere. fam. |]

dinat , abat. Pegar, com: calali una bofetada. Pegar, dar, echar.
CALAMARSEJAT, DA. p. p. Granizado Gran- .
Percutio, is, verbero, as. m. Lloch abundant de ||

dinatus. pedra pera fèr cals. Calar, calero. Calciaria terra.


CALAMÀS. m. ter. calamars. II
Córrer, manar, fluir quiscun líquit. Calar.
CALAMBACH. m. Droga. Leno aloes. Lignum fluo is, ere.
aloes. CALARSE. V. r. Menjar ó béurer alguna cosa.
CALAMBCCH. m. Arbre de Indias, espècie de Zampar, echarse. Yoro, devoro, as, glutio, is. ||

adzavara de la Xina. Calambuco. Aloes calambuco fam. Posarse alguna pessa de roba; y així 's diu:
dicta. CALARSE '1 jech, Ponerse. Induo, is. ||
Junt ab la
CALAMENS. m. Herba de la cual ni ha tres es- partícula a devant de un infinitiu significa comen-
pècies; una de fullas blanquinosas com las del al- sar la acció del verb, com: calarse à córrer, à ríu-
ba y la flor púrpurea; altre semblant al poliol bort,
,
rer. Echar, ponerse. Incipere. [|
Entrar, ficarse à
y altre que's diu galera. Calamento, calominta, yer. algun paratge, anar, arrimarse, Trasladarse, me-
ha galera. Calamenthum calamintha ae. , i ,
,
terse, arrimarse. Transferre, immilere, applicare.
CALAMENT. m. ant. descenso. CALARSE A jAüRER. fr. que à mès del sentit rec-
CALAMINA. Mina abundant de zinc en for-
f. no cuydarse de alguna cosa. Echarse ú
te significa

ma de pedra de color groguench que tira à roig,


, dormir. Dormito, as, curam deponere.
y s' emplea fonentlo en coure pera convertirlo en CALASTÓ. m. ant. canastró.
llautó y per alguns medicaments. Calamina piedra .
CALAT, DA. p. p. Calado. Penetratus. | Dit de
calaminar. Cadmia , ae. la Uansa. Enrrislrada. Hasfa in hoslem directa.
||

CALAMITAT, f. Desgràcia , infortuni , misè- m.Traball que's en metalls, fusta, pedra y al-
fa

ria. Calamidad. Calaraitas , acerbitas, alis, tempus, tres cosas, taladràntlas de una part à altre. Cala-
oris , aerumna , ae. do. Opus terebratum.
270 CAL DICCIONARI CAL
CALATRAVi. adj. de la orde de Calatrava. CALCIGAR. V. a. ant. y derivats, tretitjar.
Calalravo. Calatravensis, CALCILLA. f. CALSILLA.
CALAU. n. p. fam. de home. nicolau. CALCINAR. V. a. y derivats, calsinak.
CALAVERA, f. Lo conjunt dels ossos del cap CALCITES. f. Pedra preciosa de color de cou-
sens la carn ni la pell. Calavera. Calvapia, a). re. Calcites. Chalcites, a;.

craneum, i. ||
Lo conjunt dels osos dels animals CALCÍTIDES. m. Mineral de color de coure
despullats de tota carn. Esqueleio. Ossium com- que's troba en las minas de aqueix metall en Ale-
pages deuipta carne. ||
ant. Espècie de embarcació manya: en la part interior té certas venas de un
llarga y estreta de una cuberla y ab un esparó à groch llustrós y compren altre mineral dit sorí;
la proa. Té tres arbres ab tres vergas, y en cada y en la exterior lo que anomenan missi, lo cual
una 's posa una vela llatina, Carabela. Celox, ocis, sobrepuja com lo verdet sobre del coure: los tres
jimbus, i, carabis, is. ||
met. Home de poch seny. son corrossius, y '1 calcítides entra en la composi-
Calavera, cabezuela, mala caheza. Yacuum capute ció de la triaca. Calcilides. Calcittis, idis.
prajceps mente. CALCO. m. Pés que s' usava antíguament en
CALAVERADA. f. Acció de un home de poch Espanya, y del qual fa menció sant Isidoro «de
judici. Calaverada, cahildada. Imprudens factum. ponderibus." Calco. Calco. Pés grech. Facciolati ||

FÉR CALAVERADAS. fr. Fér cosas de poch judici. diu que era la desena part del óbolo; Palach que
Calaverear. ínsanio, is, àbsque consilio agere. y alguns altres que era una mo-
tenia dos grans;
CALAVERETA. f. d. Calaverilla, calaverila. neda que valia mitj cerari. Calco. Chalcus, i. ||

Parvum craneum. ntet.CflíaiienV/a.Menteorbatus.


|| pi. Entre gitanos las sabatas. Calcos, calcorros,

CALAYRE. m. DRAGADOR. Calcei, orum.


1'
CALCA. f. Cada un dels llistons de fusta de CALCOGRAFIA, f. L' art de grabar, y
mitja cana de llargària, que'l teixidor mou altern obrador ahont se graba. Calcografia. Calcograp-
nativament ab los peus pera fér pujar y baixar la hia, íB,
viadora. Cdrcola. Suppedatum textorium, insililÜ CALCÓGRAFO. m. Grabador vé del nom ;

ium. II
adj. Alguna cosa. Alguna. Aliqua. gech «calcos'' coure ó aram, yde «grafo"jograbo.
CALCADA, f. ant. trepitjada. Calcógrafo. Calcographus, i, cailator, is.
CALCAR, v. a. ant. trepitjar. ||
Passar ó picar CÀLCUL, m. Lo computo ó comple que's fà

ab una agulla ó punxo los perfils del dibuix pera per operacions aritméticas y algebràicas; hi ha
que s' estampen en altra part, estergintho ab una càlcul diferencial é iatpgral. Calculo. Calculus, i,

munyeca de llapis. Calcar. Calco, as. suppntatio, computatio, nis. ||


med. Pedra que's
CALCÀREO, A. adj. Lo que té cals ó participa forma en la bufeta ó ronyons Calculo. Calculus, i.
de ella. Calcàreo. Calcarius. CÀLCUL DIFERENCIAL. Part de las matemàticas,
CALCEA. f. Nom. que 'Is antichs Atenienses que tracta de las diferéncias infinitament pelitas
donaren à la festa que feyan à Yulcano '1 dia 22 de las quantitats que creixen ó disminuheixen. Cal-
de octubre, pera que aplacàs la voracitat del foch. culo diferencial. Diflerenlialis calculus.
Calcea. Calcea, íb. CÀLCUL LNTEGRAL. Part de las matemàticas, que
CALCEDONI, A. adj. cosa de la Calcedónia. ensenya à descubrir las quantitats variables, co-
Calcedonio. Chalcedonius. negudas sas diferéncias infinitament jetilas. Cal-

CALCEDÓNIA. f. Ciutat de Bitínia. Calcedónia. culo integral. Integralis calculus.


Chalcedonia, x, chalcedon, nis, justiniana. ||
àga- CÀLCUL iNFiNiTissiMAL. Lo diferencial é integral
ta. 2. junts. Cdlculo infmilisimal. Calculus, supputatio
calcedonis. f. oniquel. infinitissimalis.
CALCETA. Senyal que's f. posa en las camas CALCULABLE. adj. Lo que 's pót calcular.
de las gallinas pera conéixerlas. Travilla, calza. Calculahle. Computabilis.
Tricïe, arum. CALCtJLACIÓ. f. CÀLCUL.
POSAR CALCETA. fr. Notar à alguna persona per CALCULADOR, A. m. y f. Qui calcula. Calcu-
alguna circunstància ó motiu particular. S' usa lador. Calculator, is.

comunment en mal sentit. Marcar, scnalar con el, CALCULAR, v. a. Fér càlculs. Calcular, hacer
dedo. Dilato aliquem monstrare, signaré. càlculos. Calculo, as, ratiocinor, aris, computo, as.

CALCETER. m. ant. Adobamitjas. Calcelero. CALCULAT, DA. p. p. Calculada. Calculatus.


Calciolarius, ii. 1|
ant. Lo sastre que adobava ó CALCULATÓRIA. f. ant. Art de calcular. Cal-
feya calsas. Calcetero. Sartor, is. culatoria. Calculandi ars.
CALCH. m. Lo dibuix que queda estampat en CALDA. f. La acció de caldejar. Calda. Cande-
un paper, calcantne altre. Caho. Imaginis linea- faclio, nis. ||
met. Qualsevol calor que 's sent. Cal-
menta. da. Calor is. Banys de ayguas minerals calen-
II
pi.
CALCÍDICH. adj. Anomenaren així à un cenà- tas. En Catalunya hi ha Caldas y Caldelas. Caldas.
culo ó sala magnífica y de luxo. Calcidico. Chalci- Theraïm, arum.
diciis. DONAR u.NA CALDA. fr. CALDEJAR. | met, Estimular

èV*^^
M-
v;x*-
•iff*^ ^:^^^i
CAL CATALÀ CAL 271
k algú, acalorarlo pera que fassa alguna cosa. Dar GALDERERIA. f. Botiga ó barrí de calderers.
calda ó una calda d alguno. Agito, stiinulo, as. Caldereria. Caldariorum laberna.
GALDÀICH. adj. Cosa de Caldea, vuy Caldar GALDERETA. f. d. Calderuela, caldero, calde-
província de Babilónia. Caldaico, caldéo. Chaldai- rillo, calderila. Caldariolum, i, caldariola, ae. | La
cus, chaldicus. de tràurer aygua. Caldero, acetre. Scitula, aïnea,

GALDAMENT. àdv. ni. aat. Ab ardor. Ardien- urna, a;. \\


p. u. calderilla.
iemente. Ardenier. ANAR COM LA CALDERETA DE MATINAS. fr. ter. Por-
CALDAR. m. triperia. tar novas, batxillerejar. Ser el correveydile, corre-
GALDÀRIA. f. Lley antigua que manava ücar ii, rumores ultrò citrò-
dor de oreja. Internuntius,
la nia ó bras dins de una caldera plena de aygua que dcferens; susurronem, lenomen esse.
bullenta, pera probar la innocència si surtia sens CALDERÍ. m. CALDERO.
dany. I.ey caldaria. Ferventis aquíc judicium, cal- GALDERILLA. f. Caldereta pera portar aygua
daria lex. beneyia en las iglésias. Calderilla, acetre, caldere-

GALDEJAR. v. a. Fér tornar lo ferro bullent ó ta. Calderiola;


ai. Moneda de velló ressellada hi
|1
:

vermell al) focli. Caldear. Candefacio, is, ferrum ha pessas de dos, de quatre y de vuyt marevedis-
ignitum reddere. H
Donar mòlt calor ó foch à algu- sos. Calderilla. JErea moneta.

na cosa. Caldear. Valdè calefacere. H fam. Péndrer GALDERÓ. m. Los impressors


d. caldereta. ||

caldo sovint. Tomar caldo d menudo. Jusculum fre- anomenan ab que distingei-
així aquesta senyal %
quenter potare. ||
Tenir alguna cosa gust de caldo. xen los pàrrafos, ó senyalan los fulls que van fora
Oler à caldo. Jusculum sapere. de la obra principal. Calderón. Typographica nota.
GALDEJAT, DA. p. p. Caldeado. Candefactus. II
miís. La nota ó senyal que adverteix la suspen-
GALDÉO, A. adj. caldàich. sió dels instruments pera que '1 qui canta execute
GALDER. m. ant. calderó. adj. Aficionat al |]
lo que vulga. Calderón. Musicalis nota. |j
Entre
caldo. Amigo del calda. Jusculi cupidus, avidus. comptistas esta p. que denota '1 railler. Calderón.
GALDERA. f. Vas de metall, gran y rodó, ab Milliaria nota.
una ansa en lo mitj ó mès petitas en cada part. GALDERONA. f. MARMITA.
Caldera. Lebes, etis, caldarium, ahenum, i. La |1
GALDET. m. d. Caldillo. Jusculum, i.
mitja bola de aram en la que s' arma la pell de las GALDO. m. Lo such ó aygua en que s' ha cuyt
timbala.s. Caldera, ^nea compago. ó guisat la vianda. Caldo. Jus, uris. |
pi. Lo vi, oli

CALDERAS DE 'n PERE botÍ^o. exp. fam. L' infern. y altres líquits que 's portan per mar. Caldos. Li-
Calderas de Vera ó Pedró Bolero.. Infernus, tarta- quores quibus mercatura exercetur.
rus, i. caldo medicat. Lo de vadella, perdius, granotas
CALDERA VELLA Ó TERRAT SEMPRE TÉ BONY Ó FORAT. y escorsons junt ab diferents herbas. Caldo altera-
ref. Denota que la vellesa acarrea ó porta mòlts da. Jus medicinale.
malts. Hombre viejo, saco de azares: homhre viejo, A QUI NO VÓL caldo TASSA PLENA. loC. prOV. De-
cada dia un duelo niievo. Infirmat senium vires ac nota que 'Is superiors deuhen tenir caràcter, quant
ajra vetustas. Multa senem circumveniunt incom- los inferiors se resisteixen al cumpliment de sas
moda. obligacions. A/ú te duele ahi te daré. A fortiori pa-
AB UNA CALDERA VELLA SE 'n TROBA UNA DE NOVA. rendum.
ref. S' aplica als joves de tots dos sexos, que 's GALDOR. m. ter. ardor.
casam ab ab lo fi de beretarlos. Con un calde-
vells GALDÓS, A. adj. Lo que té mòlt caldo. Caldo-
ra viejo se compra otro nuevo. Yeteris pretio no- sa. Jurulenlus.
vum emitur ahenum. Seni puella nubit, spera hae- GALDOSET. adj. dim. Caldosito. Jurulcntus.
reditatis habet. CALDOT. m. Caldo mal fét, ab poca curiositat
TIRAR À ALGÚ UNA CALDERA DE AYGUA BULLENTA. ó substància. Calducha. Jusculum insipidum.
fr.met. fam. Deixarlo suspens y parat ab alguna GÀLDRER. v. imp. Sí'r menester. Necesitarse.
cosa ó dit impensat ó graciós. Echarle d una un Opus esse. 1|
com correspon. Ser
Sér alguna cosa
jarra de agua. Alicujus impotens inesperati fran- conforme. Idoneum esse.
gere. CALELL. m. Pedreta introduhida per descuyt
GALDERADA. f. Lo que cab en una caldera. en las rajolas ó teulas, que 's converteix en cals al
Calderada. Quod caldarium
capit. Lo menjar ó |1 cóurerse. Caliche. Lateri immissus calculus. ||

beurim dels porchs. Calderada. Porcis potio. CADELL.


GALDERA8SA. f. aum. Calderón. Caldarium GALEMBAGH. m. Certa fusta de Indias, espè-
majus. cie de cever. Calembach. Lignuni indicum sic dic-

CALDERER. m. Qui fà ó tracta ab calderas. tum.


Calderera. .íEramentarius, calderarius, ii. ||
En los GALENDA. f. Llissó del Martirologi romà, en
rentadors de llana qui fà foch à la caldera. Calde- que estan escrits los fets dels sants y festas per-
rera. Ignera sub aheno sustestans. j|
pi. Lo carrer tanyenlsal dia. Calenda. Martyrologii lectio. ||
Cer-
dels calderers. Caldereria. oraria, ae. ta dansa que usan los espanyols en Amèrica. Calen-
272 CAL DICCIONARI CAL
da. Sallatio, nis, saltatus, us. |
pi. Primer dia del caliente y riase la gente. Frigora dum vitem, po-
mes. Calendas. Calend®, arum. |1
Certa promulga- puli nil sibila curo.
ció que feyan los romans en lo primer dia del mes. CALENTADOR. m. Lo lloch que en alguns
Calendas. Calendae, arum. 1|
En la història ecle- convents se destina pera escalfarse 'Is religiosos.
siàstica s' anomenan així algunas vegadas las con- Calefactorio. Zeta, cubiculum calefactorium. |
a3,

feréncias que 'Is rectors y clergues tenian entre sí ASE. 3. 11


Instrument en forma de tabal, que ser-
'1 primer dia del mes. Calendas. Calendae, arum. veix peia calentar la roba. Mundillo. Rotundum
CALENDAR. V. a. Posar la fetxa en un escrit. exsiccatorium.
Datar. Scripti diem designaré. ||
fér menció. CALENTAMENT, adv. m. Calientemente Ar- .

CALENDARI, m. Pronóstich. Calendario, al- dienter, callidè, fervidè.


manaque. Calendarium, ii. ||
met. Cabal, cas; yaixí CALENTAR. V. a. ESCALFAR.
s' diu : no 'n fas calendari. No hago caso. Nihil cu- CALENTAR8E. V. r. ESCALFARSE.
ro, contemno. CALENTEJAR. V. n. Estar un poch calent.
CALENDARI GREGORIÀ ó REFORMAT. Lo que ara usa Estar un poco caliente. Tepeo, caleo, es.
la Iglésia per disposició del papa Gregori xiii, que CALENTtssiM, A. adj. sup. Calentisimo. Cali-
en r any 1582 manà restituhir 1' equinocci de la dissimus.
primavera al dia 21 de mars, trahent deu dias del CALENTÓ Y CALENTONET. m. d. Un poch.
mes de octubre, que eran las que 1' equinocci s' calent. Tibio, calentito. Tepens.
havia avansat. Calendario gregoriano, nuevo ó re- CALENTOR. CALOR. f.

formado. Calendarium gregorianum. CALENTURA. p. U. FEBRE. f.

FÉR CALENDARIS, fr. que à mès del sentit literal CALENTURETA. d. FEBRETA. f.

significa disbaratar ab la imaginació. Hacer calen, CALENTURON. m. febrada.


darios. Deliraré, ineptire. CALEPODI. n. p. de home. Calepodio. Calepe-
FÉR IN MATEIX CALENDARI. Ir. fam. Ab pigorosa dius, is.

igualtat, sens la menor diferència. S' usa regular- CALES. ra. mit Fill de Bóreas y Oritis germà
ment ab los verbs anar, portar, amidar. Por un mis- de Cetes, que morts per Hèrcules foren convertits
mo rasero. Eodem jure omnes censere ; aequo pede en vents. Cales. Calais, dis. I
f. Ciutat y port de
pulsare; aequa mensura metiii. Fransa. Cales. Calesium, i, Caletum, i.

CALENDARISTA. m. Qui fà calendaris. Ca- CALÉS, A. de Cales. Calés. Cale-


adj Natusal
lendarista. Calendariorum ordinalor. orum. H m. fam. Quartos, moneda
siensis, caleti,
CALENDAT, DA. p. p. Dalado. Scripti dies Cuartos. Numni, orum.
designatus. CALESA. f. Carruatge obert per devant, sobre
CALENDER. m. ant. CALENDARI. dos barras y ab dos rodas. Calesa. Pilentum, car-
CALENDERIS. m. Certs sectaris à manera de pentum, i.

religiosos en Turquia,que prenen aquest nom de un CALESER. m. Qui mena una calesa. Calesero.
Santó sòn gefe anomenat Calenderi, mòlt penitent Pilentarius, ii.
|
Qui lloga calesas ó volants. Calesi-
y extravagant. Calenderlos. Calenderii, orum. nero. Pilenlorum locator.
CALENT, A. adj. Lo que conté calor. Caliente. CALESETA. f. d. Calesilla. Parvum pilentum.
CaliduS. 11
ARDENT. I
ACALORAT. CALESt. m. Yolaat, carruatge à propòsit pera
CALENT DE CAP. fr. Qui ha begut mòlt vi y comen- passejar. Calesin. Pampillum, i, carpentum velo-
sa à sentir los efectes. Calamocano. Aliquantulum cius.
vino madeus. CALETA. f. Cala baixa en la mar. Caleta. Par-
DE CALENT EN CALENT, m. adv. Prompte. En ca- va slatio.

liente. Statim, protinus, é vestigio. CALETRE. m. fam. Seny, tino, discerniment.


DE CALENT EN CALENT Se PELAN, Ó MÉNTRES ES CA- Caletre. Mens, tis, ratio, nis.
LENT SE PELA. exp. fam. Denota que's déu aprofitar de sòn caletre. m. adv. De ingeni propi. De
la ocasió quant se presenta. El llanlo sohre el difun- propio Marte. Proprio Marte, proprio labore.
ta : golpea el hierro cuando està caliente, a hierro ca- CALFAR. V. a. ter. escalfar.
liente, batir derepente. Tempus et occasionera arri- CALFRET. m. Indisposició del cos, en que à
pe, occasioni instandum. un tems se sent fret y calor estrany. Calofrio, es-
TENiRHO CALENT, loc. fam. DissimuIar, portar un calofrio, calosfrios. Febrilis horror, algor.
negoci ab cautela. Tener reservada, cdllado. Sub- SENTIR CALFRETS. fr. Calofriarse. Febrili horro-
sigillo, as. re laboraré.
TOT CALENT, exp. fam. pera burlarse del que té CALGUT, DA. p. p. de càldrer. S' usa regu-
alguna esperansa sens fonament. Àtatela al dedo. larment ab negació, com: no ha calgut. No ha sido
Sibimet habeat. H
S' usa pera negar alguna cosa. menester. Non opus fuit.

PERA TÚ SÓN LOS GUANTS, calí. ra. que s' assembla al plom y
Metall xino
VAJA JO CALEN Y RiGA LA GENT. refr. S' aplica al Plumbus simensis.
al estany. Calino.
que prefereix sòn gust al ben parèixer. Ande yo GALIBITA. m. Qui viu en una cabanya ó bar-
Cil CATALÀ CALL 273
raça; de aquí 's digué sant Juan Calibila. Calibüa. CALIGRÀFICH, CA. adj Pertanyent à la ca-
Calihita. fc, qui sub lufíuriolo habitat. ligraüa. Culigrdfico. Caligraphicus.
CALIBRAR. V. a. llegoncixcr lo calibre de al- CALÍGRAFO. m. Profesor de caligrafia. Cali-
guna baia ó arma de foch. Calibrar. Modum, nieri- grafo. Caligraplms, i.

surain exploraré. CALÍGULA. f. La pell que cubreix lo tarso dels


CALIBRE, m. Lo vuyl de una arma de foch ó aucells. Califjula. Calligulas, ai.

diàmelro de sa boca. Calibre, alma. Bellici tor- CALIMA. f. naut. Espècie de vapors à manera
nienti diameler, amplitudo, capacilas. Lo diàme- |1 de fum blanquinós, que en temps de calma y de
lro de la bala. Calibre. G'.addis bellica; diameter, calor condensa mès ó ménos la atmosfera, Bórea,
magnitudo, ralio, mensura, modus. calima. Caligo, inis. Entre pescadors conjunt de [|

sÉR DE BON MAI. CALIBRE, fr. uicL Sér de bona suros enfilats com uns
rosaris, y equival à una bo-
ó mala qualitat. Ser de buen ó mal calibre. Bonui ya. Calima. Subera ne sagenaï mergantur.
aul prava^ indolis esse. CALIMERI. n. p. de home. Calimerio. Calime-
CALICÓ. m. Espècie de burgos que vé de las rius, i.

Irulias. Caniqui. Subtilis tela indica. CALIMÓS, A. adj. naut. Lo que està cubert de
CALÍCOPE. f. mit. Filla de Otres rey de Frí- calima. Calimoso. Caliginosus.
gia, y de Venus mare de Eneas. S6n marit Too ó CALINICA. n. p, de dona. Calinica. Calli ni-
Tous lidedicà cultos sagrats. Calicope. Calyco- nica. ai.

pis, is. CALINICH. n. p. de home. Calinico. Callini-


CALICUT. m. Certa tela de seda que vé de Ca- cus, i.

licut en Orient, de la qual se diu que's feu lo vel CALIOPA. n. p. de dona. Caliopa. Calliopa. ai.

del temple de Salomó. Calicuf. Galculiensis tela. CALIOPI. n. p. de home. Caliopio. Calliopus, i.

CALIDÍSSIM, A. adj. SUp. CALENTÍSSIM. - CALIQUt. m. CALICÓ.


CALIDONI, A. adj. Natural de Calidónia, ciutat CALIS. m. CALZER. II
En las flors lo botó que
deEtólia. Crt/ií/onía. Calydonius, ii, calydonis, idis. conté 'Is brins de las llavors. Cdliz. Acetabulum,
CALIFA, m. Entre mahometans era al principi i, calyx, icis.
de sòn error lo mateix que vicari del profeta. Es CALIS, SA. adj. CALCAREO.

veu aràbiga, y signiüca successor ó hereu: però 's CALISSAYA. f. Espècie de quina de color
pren per lo mateix que summo sacerdot de Maho- groch de taronja; té las escorxas planas y de un
ma; si bè ja s' han multiplicat los califas. Califa. espesor ab que's distingeix fàcilment. Quina ama-
Calipha; a>. Saracenorum summus pontife\. rilla. China flava.

CALIFAT, m. La dignitat de califa. Califalo. CALISTEYAS. f. pi. Festas en honor de Juno


Saracenorum pontificum dignitas. y Ceres en las que hi havia senyalat un premi pe-
CALIFICACIÓ. f. La obrar de caliíicar. Calili- ra la dona mès hermosa que's trobés allí. Calis-
cion. Censura, ai, judicium. ii. [|
abono. teas. Calisteai, arum.
CALIFICADAMENT. adv. m. p. u. Ab califi- CALISTRAT. n. p. de home. Calislrato. Ca-

I cació. Calificadamente. Integra censura.


CALIFICADÍSSIM, A.
Probatissimus.
adj sup. Calificadisimo.
llistratus.
CÀLIT, DA. adj. Lo que té virtut de donar calor.
Cúlido, Calidus.
CALITAT.
||
Calent, Caliente, cúlido. Calidus.
CALIFICADOR, A. m. y f. Qui califica. Califi- f. QUALITAT.
cador. Censor, is. CALITJA, f. Vapor espès à manera de boyra,
CALIFICADOR DEL SANT OFICI. Teólech anomenat que's forma en temps de mòlt calor, y enfosqueix
per la Inquisició, destinat à censurar los llibres ó r ayre. Calina. ^Estuans caligo.
proposicions. Calificador del sanlo oficio. In rebus CALITJÓ8, A. adj. poèt. S' aplica al ayre
fidei censor. dens y opach. Caliginoso. Caliginosus.
CALIFICAR. V. a. Determinar las qualitats CALIU. m. La cendra calenta ab algunas bra-
bonàs ó malas de alguna cosa. CaUficar. Censeo, es, setas de foch mòlt petitas. Rescoldo, borrajo, cali-

judico, as, de aliquo judicium ferre. Autorisar, jj


bo. p. Ar. Prunarum residuum, cineres mixti re-
comprobar la habilitat de alguna cosa. Calificar. liquiis prunarum, cineres calidi.
Comprobo, confirmo, as. met. Ennoblir, acredi- ||
CUYT EN LO CALIU Ó ENTRE CENDRAS. Subcilierício.

tar, donar títols à algú. També s' usa com recí- Subcinericius.
proch Calificar. Commendo, nobilito, decoro, as. CALIUHET. m. d. Ilescoldilo. Cineres prunis
CALIFICAT, DA. p. p. Calificado. Probatus. commixli.
CALIFÓRNICH, CA. adj. Cosa de Califòrnia. CALL. m. La durícia que's fa en alguna part
Califúrnico. Ad Californiam pertinens. del cós, per fregarse ab altra ó traballar, ó per
CALIGA. f. ant. Espècie de mitja bota que usa- apretar massa 'I calsat ó per fret. Callo. Callum,
ren los soldats romans. Caliga. Cothurnus, i. calius, i.
II
Lo camí estret y llarch en raitj de
CALIGRAFIA. f. L' art de escriurer bè ó for- montanyas, parets, elc. Callejon y calUso p. Ar.
mar bona lletra. Caligrafia, Caliaraphia, aj. Augusta via. | ant. palmell. ||
ter. Tros de ferra-

TOMO L 36
274 CALL DICCIONARI CAL
dura que cau per dolenta. Callo. Fragraentum. i. QUI NO SAB CALLAR LO SÈÜ, MAL CALLARÍ LO DELS
BARRI. ALTRES, ref. que's pren en sentit literal. Quien dice
II

CALL JuicH. Barri dels juheus. /Mdena.,Yicusju- lo suyo, mal callarà lo ageno: asno lerdo, tu diràs
daicus. lo tuyo y lo ageno. Nemotacebita'iaqui proditsua.
FERSE CALLS. fr. Adquirir hàbit ó costum en al- QUI NO SAB CALLAR, NO SAB PARLAR, ref. Denota
guna cosa, com en los traballs, en los vicis etc. que qui enrahona mòlt acostuma dir mòlts disba-
Uacer, criar, tener callos. Ohduresco, occallesco, is. rats. Quien no sabé callar, no sabé hablar. Tacere
calla! Usat com inleijecció significa la estra- quisquis nescit, is nescit loqui.
nyesa ó armonia que causa alguna cosa; y així 's QUI TÉ MÉS QUE CALLAR, ^S ENRAHONA. ref. Se
diu: CALLA que es bó. Calla! Papaïl pren en sentit literal. Reprende viciós agenos, quien
CALLADA, f. GAYATO. eslà lleno de ellos: buen callar se pierde. Aliorum
k LA CALLADA. UI. adv. CALLADAMENT. medicus, et ipse vulneribus scatet.
LA CALLADA PER REPOSTA. loc. Dòna à entéudrer CALLARÍS. m. ant. call 2.
que alguna cosa succehirà ó 's descubrirà ab lo CALLAT, DA. p. p. Callada. Tacílus. ||
adj.
temps. El tiempo nos lo dirà: la callada porrespuesta. Qui guarda '1 secret. Reservado, callado. Tacitus,
Tempus aperiet, revelabit, patefaciet; videbimus. cautus. II
Qui parla poch. Tacilurno. Taciturnus.
CALLADAMENT, adv. m. Sens parlar. Tdci- CALLAU. interj. calla.
tamente. callandico. Clam, secretò, silenter, tacitè, CALLERÉS, A. adj. Cosa de Càller ciutat de
tacitò. Cerdenya. Culleres. Callaritanus.
CALLAMENT. m. ant. silenci. CAL-LIDITAT. f. ant. ASTÚCIA.
CALLANDET. m. adv. Ab veu baixa, sèns fèr- CAL-LÍOPE. f. Musa que presideix à la elo-
soroll. Callandico. Submissà voce. qüència ó retòrica y à la poesia heroica, y signifi-
TOT CALLANDET. m. adv. Ocultameut, dissimula- ca hermosa veu. Los poetas diuhen que era mare
dament, sèns fér ruído. Calla callando. Clam, se- de Orfeó. Caliope. Calliope, es, Galliopea, ae.

cretò. CALLÓ8, A. adj. Qui té calls. Calloso. Ostrea-


CALLANSA. f. ant. silenci. lus, callosus.
CALLAR, v. a. No parlar. Callar. Taceo, sileo, CALLOSITAT. f. La durícia que's fà en la
es, obmulesco, is. Guardar secret. Callar.
||
Sileo, vora de la llaga ó ferida. Callosidad. Callositas, atis.

es. II
Dissimular, tenir algú reservat sòn designi. CALMA. f. Falta de vent. Calma. Tranquilli-
Callar. Dissimulo, as, propositum premeré. j|
No tas, atis. La suspensió ó cessació de algunas co-
U

donarse per entès de lo que s'ouósab. Callar. sas, com en los dolors, negocis, etc. Calma. Inter-
Dissimulo, as, silentio aliquid premeré. 1|
Passar inissio, nis, quies, etis. ||
catxassa.
en silenci, omitir alguna cosa de lo que's diu ó EN CALMA. m. adv. Dit de la mar quant està pa-
tracta. Callar, pasar saltar, dejar. Dissimulo,
, cífica. En calma, mi leche, navegable, tranquilo,

occulto, celo, as, silentio prajterire. ||


Tolerar, no pacifico. Yelivolum, àlbum, sedatum, tranquillum.
oposarse à algun abús lo qui pól. Callar. Fero, ers? CALMANT, p. a. Calmanle. Sedans. 1|
m. Lo
patior, eris. I
Parar de cantar los aucells, grano- que té la propietat de mitigar. Sedativo, calmanle.
tas, etc. Callar. Sileo, es, sistere cantum. [j
Pres- Mitigans, sopiens medicamenlum.
tar silenci. Callar. Linguis favere. ||
poét. Calmar CALMAR. Posarse la mar en calma. Cal-
V. n.

ó disminuhirse '1 soroll de la mar, rius, vent, etc. mar. Mare adquiescere, sedari, tranquillari. v. ||

Callar. Sileo, es, sedor, aris. a. Moderar alguna cosa rigorosa, com: la cànfora

CALLA TÍ Y CALLARÉ JO Ó CALLA Y CALLARÉ. loC. CALMA '1 dolor. Adormecer, calmar, mitigar, sose-
Denota que '1 que té defectes no li convé
repéndrer gar. Mitigo, placo, as. ||
Sossegar los moviments
los dels altres. Cdllate y callemos, que sendas nos del animo, la alteració de las passions, com la cò-

íejiemos. Yitia tua celaré vis, alienis parce: cad- lera. Apaciguar, aplacar, calmar, sosegar. Restin-

mea victorià. guo, is, iram pessumdare. |1


Aquietar los crits ó
CALLAR Y FÉR LA SEVA. loc. faiu. S'aplica al que plors de algú. Acallar, calmar, sosegar. Placo, as,
fà sòn negoci ab dissimulo. Parece que cae y se lenio, is.
II
Dit del vent, pararse. Encalmarse, cal-
agarra: callar y ohrar por la tierra y por la mar. marse. Yentum concidere, sedari, remitti.
Sibi consulit ; res suas astutè curat. CALMAT, DA. p. p. Calmada. Sedatus, pla-
FÉR CALLAR, fr. Couvéncer. Hacer callar. Silen- catus.
tium imponere. CALMI. m. Tela pintada que's fabrica en los
NO FA POCH, QUI CALLA Y FA SÒN JOCH. FCf. S'apli- estats del gran Jlogol. Calmi. Calmi.
ca al que en alguna conversació observa sèns par- CALMUCH, A. adj. Habitant de un districte
lar pera ferne us à sòn temps. Quien calla, piedras de Tartària. Calmuco. Tartarus.
apana. Silentio rem gerit. CALOGERS. m. pi. Monjos grechs que seguei-
QUI CALLA, OTORGA. rcf. Deuota que en las cosas xen la regla de sant Basili, y fàn una vida mòlt
favorables, qui calla consent. Quien calla, otorga. austera: '1 nom es grech y significa bon vell. Tam-
Qui tacet, consentiré videtur; silentium fat^ntis est. bé hi ha naonjas. Calogeres. Monachi greeci.
CAL CATALÀ CAL 275
CALOMELANS. in. Mercuri dols. Mercurio dul- calor específich dels cossos. Calorimeiro. Calori-
ce, calomclanos, pauúcea mercurial, protocloruro raetrum.
de mercurio sublimado. Proloclilorurotiini mercurii CALORÓS, A. adj. Lo que té calor. Caloroso,
sublimaluni, incrcurius duicis, calonielani. caluroso. Ardens, caiidus.
CALOMNAR. V. a. ant. cammmar. CALOROSAMENT. adv. m. Ab calor. Caloro-
CALOR. 111. La impressió que fan en los cossos lo samente. Ardenler, calidè, fervidè.
foch y 'J sol. Calor. Calor, vapor, is, ignis, nis,8es- CALOSTRE. m. La primeia llet de la femella
tus, us. II
met. Aidinient, activitat, vivesa. Calor. desprès de haver jarit. Calostro. Calostrum, i, co-
Ardor, fervor, is, ímpetus, us. I
met. Lo nl^s fort, loslia, iv.

viu ó empenyat de algun combat ó disputa. Cdlor. CALOTO. m. Metall portat de Amèrica dels re-
Ardor, is. veliemens vis. siduos de la campana de un poble anomenat així
cvLOR NATiRAL. Lo pi'opi } necessari pera con- en la província de Popayant y diuhen que acudia
;

servar la vida. Calor nalurul. Yitalis , nativus calor. '1 bestiar ahont s' ohía pera lliurarse de las tem-
'1
AB CALOR. ra. adv. Ab empenyo. Con calor. Totis pestats. Lo vulgo li afribuheix varias virtuts, y
viribus, fervidè. mescla ab lo del batall de las campanetas anome-
ABRASARSE ó MORiRSE DE CALOR. fr. Tenir un grau nadas de Caloto, pera tocarlas quant trona. Caloto.
excessiu de calor. Freirse de calor. Jisluare. Metallurn calotum dictuin.
DONAR CALOR. fr. met. Accelerar alguna cosa. CALPA. ter. Peix.
f.

Dar calor. Urgeo, es, excito, as, impello, is. ||


En CALQUILLA. f. ter. Peix.
las blanquerias la operació de posar al calor ó al CALRADA. f. ter. flamarada, incendi.
foch la pe'l, pera que prenga '1 color viu, que diu- CÀLRER. Y. imp. CALDRER.
hen de anta, introduhintbi l' oli. Dar calor. Pellem CALS. f. Espècie de pedra que cremada s' es-
igni aptare. ponja y torna blanca. Cal. Calx, cis.
ENTRAR EN CALOR. Tomar cülor. Calorera acci- CALS AMARADA. Cal nucrla. Macerata, dilutacalx.
pere. cALs VIVA. La que no està amarada. Cal viva.
FÉR CALOR. fr. Sér calent lo temps. ILicer calor. Protoxydum calcis, viva calx.

Horam diem fervere.


a'stuare, CALSA. f. ter. MITJA. II
pi. Vestidura de home,
GASTAR LO CALOR NATIRAL EN ALGUNA COSA. fr. ab dos camals ó cuixots que s' uneixen en las cui-
met. Posar en ella mès atenció de la que 's mereix. xas. Calzon, calzones. Lumbare, is, femoralia,
Gastar el calor natural en alguna cosa. Nimiam ium, braccíB, arum. ||
anl. mitjas de sota. l|
Entre
operam levi negotio dare. gitanos, grillons. Calzas. Compedes, um. ||
plur.

MORIRSE DE CALOR. fr. Patime mòlta. Freirse de ant. botins, polainas.

calor. Yehenienli calore laboraré. ABAIXAR CALSAS. fr. ABAIXAR LO CAP.


NI PER CALOR NI PER FRET NO 't LLEVES LA CAPA fr. Dcscordar los botons ab
DESFERSE LAS CALSAS.
que se sostenen. Desatacarse. Femoralium ligulas

I NI 'l BARRET, icfr. Dcnota que no debem deixar las


cosas necessarias, encara que 'ns causen alguna
molèstia, ^i por frio ni por calura no dejes tu co-
bertura ; ni en invierno sin capa, ni en verano sin
laxaré, solvere.
PORTAR LAS CALSAS.
al marit. Llevar, ponerse,
fr. met. Dominar la muller
calzarse las bragas ó los
calabaza. JElxis erit, ne stragula ponas. calzones: en casa de Gonzalo mas puede la gallina

OFEGARSE DE CALOR. fr. Estar mòlt fatigat pel que el gallo. Priores partes uxorem agei-e.
calor excessiu. Ahogarse de calor. Mslu nimio ur- posARSE LAS CALSAS DE ALGÚ. fr. mct. Gobcmarlo,
geri. manarlo. Calzarse à alguno. Aliquemsibi subdere.
PÉNDRER CALOR. fr. ENTRAR EN CALOR. SABERSE CORDAR LAS CALSAS. fr. Tenir coneixe-
PICAR LO CALOR. fr. Sér mòlt calent lo temps. De- ment, poderse gobernar sèns ajuda de altres. Snlir
jarse caer el sol. Diem valdè aístuare, calescere. de mantillas ó panales; estar criado. Ex ephebis
GALÓRICH. m. quím. Cos elemental, flúity excessisse.

sulil (pie penetra ó abandona 'Is porós dels cossos, CALSADA. f. CALSAMENT. | Carretera empedra-

dilatant ó contrabent sas parts: n' hi ha de combi- da. Arrecife, calzada. Strata, munita via, strata

nat ó interposat segons l'estat en que se'l conside- viarum.


ra en los cossos. Calórico. Porós permeans corpus. CALSADOR. m. Llenca de banya ó de pell pe-

I CALORICITAT.

Calor icidad. Caloris producendi facultas.


CALORIFICACIÓ.
f.

mals y vejetals de produhir calor espontàneament.


Propietat que tenen los ani-

f. La acció per la qual se


ra calsar ab comoditat las sabatas.
nea, coriacea assula.
CALSAMENT.
dura. Calceatus, us.
m. La acció de
Calzador. Cor-

calsarse. Calza-

produheix lo calor. Calorificacion. Actio quaï calor CALSAR. V. a. Posar à algú '1 calsat. Calzar.

producitur. Calceo, as, calceos induere, inducere. ||


Arrimar
CALORÍFICH, ca. adj. Lo que calenta. Calo- terra à certas plantas, com àpits, escarolas, etc.

rifico. CaloriQcus. pera que's fasan tendras y blancas. Aporcar, aco-


CALORÍMETRO. m. Instrument pera medir lo gombrar. Ablaqueo, as, terra condere. obruere. ||
276 CAL DICCIONARI CAL
Cavar al rededor dels arbres y arrimar \m poch de pedras per medi del foch. Calcinar. Calcino, cre-
terra à la soca. Atelilhir, calzar, recahar. Aggero, mo, concremo, as, in calcem redigere.
as, adobruo, is.
I
Tenir lo peu certa llargària; y GALSINAT, DA. p. p. Calcinada. Calcinatus.
així 's diu: cai.sar deu punls. Calzar. Cerlam cal- GALSINA YRE. m. Qui fa cals ó tracta en ella.
Cei longitudinem pedem ada;quare. ||
Sér lo sabater Calero. IJalcarius, ii.

de algú; y així 's diu: fulano calsa molls senyors. GALSINER. m. Bassa pera amarar la cals.
Calzar. Alicujus sutorem essc, alicui opus calca- Caiero. Balcarius, ii. ||
calsinayre.
rium curaré. ||
Afegir acer à la punta de la rella y GALSINERIA. f. La casa ó lloch ahónt se ven
altras ferramentas. Acerar, calzar. Calybe refice- cals. Caleria. OÍDcina calcaria.
re. II
Guarnir la part inferior de alguna cosa ab GALSINÓS, A. adj. Lo que té mòlta cals. Cal-
una altra de mès forta pera que la soslinga y con- càreo. Balcarius.

serve, com: paret, rodas, etc. Calzar. Fulcio, mu- GALSÓ. m. Botí sens sola. Botin, polaina. Ti-
nió, is. Parlant de armas de foch alcansar un de- biale sine .soliis.
II

terminat calibre. Calzar. Capacem esse. Entre ||


GALSOBRA. f. ant. Ruínas de un edifici. Es-
gitanos posar grillons. Calzar. Compedibus vind- comhros. Rudus, eris.
ré. II
Tràurer los bolquers a las criaturas y vestir- GAL80NS. m. pi. mitjas. calsas. [j

los de curt. Sacar los pies, poner de redondo. In- GALSOTAS. m. bltxacas.
fantulus ab involucris expediré, liberare. GALSOTETSY GALSETS. m. Calsas de tela
QUI CALSA AB AMICH Ó PARENT, CALSA CAR Y MÈS per sota dels pantalons, etc. Calzoncillos, pauetes.
DOLENT, ref. Denota que hi ha mólts quealsamichs Femoralia, ium, subligar, aris, subligaculum, i.

los fan las cosas mès dolen las y mès caras. Lo CALT, DA. adj. ant. calent.
min me gasle el amigo, que lo bueno pvonto es ven- MÉNTRES es CALT SE PELA. ref. DE CALENT EN CA-
díf/o. Mercès quasque malas noster sibi sumat amicus. LENT SE PELA.
CALSARSE. V. r. Calzarse. Calceo, as, calcio, GALTERISAR. V. a. calterisar.
is, sibi calceos induere. GALTFRET. m. calfret.
CALSAT, DA. p. p. Calzado. Calceatus. [j
m. GALTIRI. m. ant. caiteri.
Botas, sabatas, espardenyas, mitjas y tot lo que GALUGH. m.
ter. Espècie de peix de mar
y
cubreix lo peu pera sòn resguart. Culzado. Crepi- de riu. Cierfo pescado. Piscis sic dictus.
SB, calceamentum, i, calceatus, us. |]
Tot lo que GALUIX. m. ter. tronxo.
cubreix y adorna 'Is peus y camas. Calzado. Cal- GALÚMNIA. Acusació falsa y maliciosa. Ca-
f.

ceamentum, i, calceamen, inis, calct'atus, us. lumnia. Calumnia, aj, calumniatio, nis. Falsa di- ||
||

Lo religiós que porta sabalas y mitjas, à diferència vinitat dels Atenienses. Calumnia. Calumnia, a;.

de altres que no mès porlan espardenyas ó sandà- AFiANSAR de CALÚMNIA, fr. for. Fèr obligació 1'

lias. Calzado. Calceatus, us. ||


Aucell que té las acusador de probar lo que deduheix contia 1' acu-
potas cubertas de ploma. Calzado. Avis plumipes- sat. Afianzar de calumnia. Se suo periculo vadem

[|
Animal que té las potas blancas y '1
cos de altre dare pro veritate accusationis.
color. Se diu regularment dels caballs. Calzado. JURAR de CALIÍMNIA. fr. for. Prcslar las parts li-

Alterius coloris pedes habens animal. tigans al principi de plet jurament de que no pro-
CALSASSAS. f. pi. aum, Calzonazos. Laxa fe- ceheixen ni procehiràn de mala fé. Jurar de calum-
moralia. nia. Calumnia; juraraentum dicere.
SÉR üN CALSASSAS. loc. Sér mòlt fluix y condes- GALUMNIADOR, A. m. y f. Qui calumnia.
cendent. Ser un calzonazos. Inertem, desidem esse. Calumniador. Inficiator, calumniator, eriminator,
CALSATER. m. calceter. oris, sycophanta, se.

CÀLSEGH Y CÀLSER. m. |1
calzer. GALUMNIAL. adj. calumniós.
CALSE8. f. calsas. GALUnilVIAR. V. a. Acusar falsament, culpar
CALSETA. f. CALCETA. al innocent.Calumniar. Calumnior, aris, alicui vel
CALSETER. m. CALCETER. in aliquem mentir i.
CALSIGAR. V. a. y derivats, trepitjar. GALUMNIAT, DA. p. p. Calumniada. Calum-
CALSiCH. m. y niatus.
CALSILLA. f. Espècie de mitja sens peu. Cal- GALUMNIÓS, A. adj. Lo que conté calúmnia.
ceton. Tibiale, is.
Cahimnioso. Calumniosus.
GALSINA. f. Cals al punt de emblanquinar. Le- GALUMNIOSAMENT. adv. m. Ab falsa acusa-
chada. Calx ad dealbandum macerata. Mescla de ció. Calumniosamente. Calnmmosè, per caluraniam.
I
cals, pedra menuda y altres materials. Calcina. GAL VA. f. Lo casco del cap sens cabells, Calra,
Rudera calce et arena commixta. calvieie , calvario , calvez, y calvatrueno la que
GALSINACIÓ. f.
y pren tot lo cap. Calva, calvaria, se, calvitium, ii.
GALSINAMENT. m. La acció de calsinar. Cal- calvities, ei.
cinacion. Exustio, nis.
CALVARI, m. Lloch en que Jesucrist consumà
GALSIXAR. v. a. Reduhir a pols los metalls ó la redempció. Pròpiament significa lloch de cala-
CAM CATALÀ. CAM ÍT7
veras. Calrario. Calvariuni, ii , via sacra. ||
tcr. tis. Lo cap de la fona. Ramal, pierna. Funda;
11

CAvr.i nv. extremitas. La part de la mitja desde


1|
taló lins 1

CALVÀRIA. f. Nom de unas religiosas de la al genoll. Cana. Tibiale, is. I La del botó y sem-

orde de nostra Sí-nyora del calvari. Calvaria. Cal- blants. Presiltas. Ansula, U'. H En la prenip.sa de

variana inonialis. imprempta cada un dels muntants qus serveixen


CALVA8SA. f. auin. Calvaza. Calvitium, ii, de peu y costat pera assegurar la prenipsa. Pierna.
Fulcrum, i. En las plantas lo tronxo, tronch ó

I
tolo viM'lici' ralvus. |1

CALVEJAR. V. n. Anar faltant lo cabell. En- trompa. Tallo. Scapus, i, stylus caulis. H
En lo bot
ralverer. Calvesco, is. lo coll per ahònt raja. Piezqo. Amicinuni, i.
I
pi.

CALVEJAT, DA. p. p. Encahecido. Capillis Los muntants de la taula. Pies. Pedes, um.
orbalus. CAMA A CAMA. UI. adv. TANT A TANT.
GAL VESA. f. CALVA. CAMA A.SSA CAMA ALLÀ. UI. adv. Ab las camas se-
CAL VET. ni. d. Calvele, calvillo. Calvnlus, cal- paradas. A horcajadas, ú horcajadillas. Didudis
vaster, i. cruribus.
CALViCIA. f. CALVA. CAMA DE BLAT, Cüm. Culmus, calamus, i.

CALVINA Ó CALUINA. f. ant. Espócie de CAMA DE FIGIERA. ant. CAMATORT.


gros (iart de f|iie niés rcgularnient s' usava en la CAMAS DE RRÓQUIL Ó DE GANGUIL. Qui laS té llar-

cassa de selvatjinas. Jabalina. Jaciilum, telum. gas y primas. Zanquivano. Exilibus cruribus homo.
CALVINISME, ni. Secta de Calvino, que l'any AB LAS CAMAS NLAS ó CRUAS. En pernetas en pier-
1683 fou desterrada de Fransa per 1' edicte de nas, desnndas las piernas. Nudis cruribus.
Kantes. Entre "Is mòlts errors del Calvinisme són, AGAFAR PER LA CAMA. Apemar. Crura apprehen-
que Déu predestina ó reproba sols perquè vól, dere.
sens aténdrer a mèrit ni demèrit: que dóna als CARREGARSE LAS CAMAS A COLL. fr. ANAR À PEL'.

predestinats una fé que no poden pérdrer, y una ESTAR A CAMAS. fr. mct. Havér eixit bè de algu-
gràcia que'ls priva la llibertat; que'ls justos no po- na disputa ó dels càrrecbs que 's fan, ó de algun
den, a causa del pecat original, fér ninguna obra perill.Sacar hien el cahallo ó sacar el caballo lirn-
bona, ni estan obligats à feria ni à guarda;- los ma- pio. Sese ex redargutione feliciter expediré. met.
I

naments: y altres errors condemnats per la escrip- Fèr alguna cosa difícil y perillosa evitant tot dany.
tura, concilis, sants Pares y per lalglésia universal. Sacar bien el caballo, ó el caballo limpio. Rem ar-
Alguns diuhen que'ls errors de Calvino són 1400: duam sine ulla noxa exequi.
Cahinismo. Calvinismus, i, calvini secta, doctrina, ESTiRAusE LAS CAMAS. fr. fam. Passejarse. ^.síí-

sodalitium. rar, estender las picruas. Deambulo, as.


CALVINISTA, m. Sectari de calvino Heresiar- HAVÉR À CAMAS. fr. faill. ACONSEGUIR.
ca del sigle \vi. Calvinista. Calvinista, x, calvini MÓl'RER VIOLENTAMENT LAS CAMAS. loC. PemeaV.
Properus gressus festinare, crura violenter jaclare.

I
sectalor.
CALVÍSSIM, A. adj. sup. Calvisimo. Summe sÉR LA CAMA DEL MAL. fr. fam. Dcuota que algú
calvus. es la causa del mal que succeheix. Ser el dedo ma-
CALVO, A. adj. Qui té tot lo cap ó part de lo. Criraina omnia in aliquem verti, attribui.
ell sens cabells. Calvo. Calvus. TALLAR ó SEGAR LAS CAMAS. fr. Impedir los medis
CALVO DEL TOT Ó COM LO PALMELL DE LA MA. Cul- pera fèr fortuna. Desjarretar, cortar los pasos. Co-
vo como ^^na calabaza. Cucurbita glabrior. natus reprimere. I
Debilitar las forsas. Desjarre-
TORNARSE CALVO. fr. Pérdrer los cabells. Encal- tar. Enervo, debilito, as, vires confringere.
vecer, encalvar. Calveo, es, calvesco, is. TALLAR LAS CAMAS PER LA CORVA. ff. Debilitar
CALX. f. ant. gals. mòlt. Desjarretar. Suffragino, subnervo, as.
CÀLZER. m. Instrument ordinàriament de pla- TENIR BONAS CAMAS. fr. Sèr uiòlt cauiinador. Te-
ta óde or ab un peu pla, y remata en un vas en ner pies ó buenos pies. Perniciter gradi, currere.
(jues consagia '1 vi en la missa. Cúliz. Calix, TENIR liNA CAMA A LA SEPULTURA Ó AL FOSSAR, fr.

icis.
II
Tassa feta à manera de càlser. copa, vas. met. Denota que algú es tant vell ó tant malalt
CAM. m. Títol dels prínceps
soberans de Tar- que no pót tardar à morir. Tener un pié en la se-
tària. Carn. Chamus,
scytharum ad orlum impe-
i, pultura.A sepulcro non longè abesse.
rator. En Pèrsia qualsevol senyor de la cort. TRENCAR ó TRENCARSE LAS CAMAS. fr. mct. Impos-

ü
||

Carn. Aulicus, i. sibilitar ó impossibilitarse pera alguna cosa. Cor-


CAMA. f. En los animals la part del cos entre tar 6 cortarse las piernas. Kegotium impediré, sibi
'1 peu y '1 genoll. iHerna. Perna, tibia, a;, crus, ipsi impediré.
uris. 11
Lo pal del cos de las llelras com en la ni, vÀLDRERSE DE LAS CAMAS. fr. Escapar corrent.
n. l'ierna. Oblonga littenc pars. H
Lo pal ó línea Poner pies en polvorosa, tomar las de villadiego.
se lietras, que puja ó baixa mès que '1
cos de Fugere, aufugere.
ellas. Palo. Litteraí procidentia, procerilas. y Part CAMACURT, A. adj. Dit del que té '1
pas curt.
del forch de alls, elc.Ristra, ramal. Alliorum res- Pasicorto. Brevioribus gressibus incedcns.
278 CAM DICCIONARI CAM
CAMADA, f. Cop de cama. Pernada. Calcitra- CAMALLEÓ PARDO. Animal de Abissínia semblant
tus, us. II
ter, bancada. 3. ||
Pas llarch. Tramo, al camell en la figura, encara que Sejour diu que

gambada. Passus grallatoriíis. sols en lo cap, y en la varietat de colors al tigre y

A CAMADAs. 111. adv. A salts, apressuradament. A à la pantera. Camaleopardo, pardal, camello par-
paso largo, à trancos. Citato passii. 1|
iiiet. ter. À dal. Camellus pardalis, chamaílopardalis.
TIRAS. CAMALLERAS. f. ter. CARAMELLAS.
CAMADREA. f Herba. Camadrea. Caniadrea, ai. . CAM allí GA. f. LLIGACAMA.
CAMAFEO Ó CAMAFEU. m. Pedra en la CAMALLOCH. m. ter. Enginy pera pescar.
que 's Irobari figuras y representacions de paíssos, Red. Reté sic dicta.
y altres joclis de la naturalesa. Camafeo. Pi-orainens CAMALLUHENT, A. m. y f. ter. Nom que 's
eífigies. dóna als pagesos de la montanya. Montanés. Mon-
GAMAL. ni. ant. Grillons de fusta, que posats ticola, a?.

en lo coll de las canias impedeixen caminar lli-


lo CAMAMILLA. y f.

brement. Cepo, corma. Cippus, i, compeslignea. 1|


CAMAMIRLA. Herba medicinal que comun-
f.

pi. En los arbres las brancas majors que's separan ment produheix unas camas altas de dos à tres
inmediatament desde la soca. Brazos. Brachium, pams, poblada de unas fullas espessasy menudas.
ii.
II
ter. Cuixot de 'Is pantalons, elc.3/?<sío, calzon. n' hi ha de vàrias espècies. Manzanilla, camamila.
Femoralia, iuni. ||
Espècie de botí ple de casca- Anthemis, idis, chaniíemelon, i, chamomilla, x.
bells. Boiregui. Cotburnus, i. | ant. botas, grebas. CAMAMILLA ROMANA. La que té las flors llustrosas
CAMALEÓ, m. camalleó. que naixen en lo mes de juny y juliol, de olor
CAMALDULEUSE. Orde de f. religiosos funda- agradable, sabor fort y balsàmich que han com-
da en 1009 per sant Romualdo baix la regla desant parat al de las pomas roquelas s' emplea com à ;

Benet ab algunas constitucions particulars y hàbit tònica estomacal y contra la febra. Manzanilla ro-
l)lanch.Son monasteri principal es lo Mont de la Co- mana ó noble ó fina ó de bolica. Anthemis nobilis,

rona en l'Apenino. Fou aprobada en 1103 per Ale- chamom.Tluni nobile, chamomilla romana.
xandre II. II
adj. Lo pertanyent à dita orde ó à sos CAMÀNDULA. lli. CAMALDULENSE. 3. Espècie 11

religiosos. m. Religiós que segueix la orde del


||
de rosari que usà '1 beato Miquel de Florència, her-
mateix nom. Camaldukuse. Canialduleusis. mità de la Camàndula. Primerament tenia tres dc-

CAMALEUCA. f. Planta de fullas rodonas ab nas, y desprès cinch y fins à sis. Camàndula. Praí-
puntas, de un vert obscur, la cama roja y ramosa catoria corona ter denis globulis constans. U Bella-
y la flor groga. Camalexica. Chamadeuce, es. queria. Camàndula. Versutia, a;, calliditas, atis.

CAMÀLICH. m. En Barcelona, Madrid y algu- TENIR MÒLTAS CAMANDüLAS. fr. iron. Tenir mòltas

nas altras parts lo qui està regularment en las bellaquerias. Tener muchas camàndulas ó conchas,
plassas ó altres paratges públichs, ab unas cordas mas conchaíi que un galàpago. Calliditate, versutia
al de que qualsevol puga servirse de ell
coll, à fi pollere.
pera trasportar cosas de pes de una part à altra, CAMANDULER, A. m. y f. Qui té mòltas ca-
guanyantse així la vida. Mozo de cordel ó de esqui- màndulas, hipòcrita. Camandulero. Versutus, i.
na, ganapan, faquin, palanquin, y esporlillero. p. CAMANHAYA. f. Planta capil•lar del Brasil,
And. Bajnlus, i, plialangarius, ii. que creix sobre alts arbres, y 'Is cubreix
'Is mès
CAMALLADA. f. Lo cop que 's reb en la cama enterament: es com un borrissol pardo, y fa fins
y sòn efecte. Pernada. Cruris ictus. à sis fullas, y à vegadas una sola semblant à la
CAMALLARGH, GA. adj. Se diu del qui té del romaní. Camanhaya. Camanhaya, a;.
las camas llargas ó '1 pas. Pasilargo, zanquilargo. CAMAOBERT, A. adj. Qui té las camas ober-
Longioribus gressibus incedens. tas. Perniabierto. Divaricatus.
CAMALLEÓ. m. Animal com un llangardaix, CAMAPÉ. m. CANAPÈ.
ulls grans y fondos, camas llargas y dretas; té CAMAPRIM,A. m.yf. Qui té las camas primas.

quatre potas y en cada una tres dits; la cua llarga Zanqmvano. Oblongis gracilibusque cruribushomo.
y plana y s' agafa ab ella
,
'1 mateix que ab las po-
CÀMARA. f. La pessa ahont lo rey dóna au-
tas en lo cap té una espècie de cresta y dos ober-
; diència, y ahont sols tenen entrada 'Is gentils ho-
turetas que li serveixen de nas; no té orellas. Los mes, ajudas de càmara y embaixadors. Càmara.
antichs deyan que's mantenia del ayre; però al- Interior regise domús aula. ||
Nom comú als con-
guns aürnian havérlos trobat vàrias moscas en lo cells compostos de president y diputat sens núme-
COS. Sòn moviment es pausat y grave. Pren dife- ro fixo. Càmara. Concilium, collegium, ii. En la ||

rents colors y 'Is muda fàcilment. Camaleon. Cha- anatomia part còncava del cràneo que và à parar
maïleon, is. |1
aslr. Una de las dotze constel•lacions al exterior de la orella. Càmara. Camera, se.

australs observadas pels moderns. Camaleon. Cha- CAMARA ALTA. En Inglatcrra '1 concell ó tribunal
mseleon, is. ||
Planta medicinal, angèlica. [|
Al- superior compost dels senyors, qual número es
tra planta semblant, de arrel morena. Camaleon. al arbitri del rey. Càmara alta. Primorura magna-
Chamaïleon niger. tura exedra, conclave, collegium.
CAM CATALÀ. CAM 279
cÀMARA APOSTÒLICA. La en que's traclan los nego- Camartsta. Reginse à cubiculo foemina, cubicularia
cis pertanyenls à la tesoreria ó dominis de la Iglé- omatrix.
sia. Cúmara oposiólica. Camera apostòlica, poiili- CAMARISTA MAJOR. La de mès autoritat entre las
ficiaium lulionum cúria. que serveixen à la reina. Ha de sér una grandesa
CÀMARA BAIXA. La que està composta dels dipu- de Espanya y entre altras preheminéncias té la de

I tats de las províncias, vilas y pobles. Càmara baja


ó de los comunes.
lium, conventus.
Populariuni collegium, conci-
manar à totas las que serveixen en palàcio. Cama-
rera mayor. Primària foemina reginai cubiculo
pra) osita.
cAmara imperial. Aquella eii que's judican los GAMARLENCH. m. En la casa real de Aragó
negocis dels prínceps del imperi. Cdmara impe- equivalia à camarer de Castilla. Camarlengo. Regii
rial. Imperiale tribunal. cubiculi proefeclus. ||
cardenal.
CÀMARA OBSCURA. Temie de maquinaria y de òp- CAMAROJA. f.
II
MORELLA roquera. | XICOYRA.
tica. 'S reduheix comunment à una caixa de fusta, GAMAROT. m. En las embarcacions divisió pe-
en que hi ha un canó ab sòn vidre lenticular; de tita pera posar lo llit. Cumarole. Cubiculum, i.

manera que s' acoste, y s'aparle pera buscar lo fo- CAMATIMÓ. m. Barra de la arada. Timon.
co; rebut així '1 raig de la llum, que va à parar à Temo, nis.

un mirall elevat al àngul de íf} graus sobre '1 pla GAMATORT. m. Sancallós en dins. Esíevado,
horisontal de la caixa : de aquí ressaltan los raigs, palieslevado. Varus, falcipedius, loripes, edis. |
formant àngul de reflexió igual al de incidència Sancallós en fora. Zambo, palizambo, zancajoso,

I à un vidre desllustrat que està sobre '1 mirall, for-


mant ab ell lo mateix àngul que'l pla inferior; y
en aquest vidre desllustrat, que no déu rébrer al-
zancajiento. Pansus, valgus.

tas
GAMAURA.
que tapa
f.

las orellas.
Espècie de montera ab dos pun-
Papalina, becoquin, galo-
tra llum que la que entra per dit canó, 's pinta cha. Pileus ansatus.
r objecte ab tots sos colors y proporcions. Camara GAMBI. m. Permuta. Cambio, Irueque, permuta.
obscura. Conclave solaribus radiis, nisi per angus- Permutatio, nis, mutuum,
Aument ó disminu- i.
||

tumforamenundequaqueimpervium. ||
pl.cAMBRAS. nució del valor que 's dóna à la moneda al temps
cAMARA-ciBA. Certa planta del Brasil. Càmara- de pagar en las províncias ahont se destina. Cam-
cuba. Can)ara-cuba. bio. Foeneraria pecunia, permutatio. ||
L' interès ó

CAMARADA, m. Company, amich. Camarada. ganància pera pagar las lletras. Cambio. Foínera-
Amicus, i, sodalis, is, socius, ii, commilito, nis, ria pecunia, permutatio. ||
L' acte de péndrer di-
contubernalis, is. ners, obligantse per cert premi ó interès à abonar-
CAMARA-TINGA. f. Herba, lliga bosch del lo en la part que s' ajusta. Cambio. Pretii causa
Brasil, (iamara-iinga. Camaratinga, x. pecunia permutatio. ||
Tornas de lo que sobra en
GAMARER. m. Dignitat ó empleo ; y aíxi s' una barata. Premio. Ultra sorteni mercès. Lo dels ||

diu Canonge camarer. Camarero. Camerarius, ii.


: presoners, cange. ||
Lo de paper moneda en diners,
H
Criat de distinció que serveix ó mana tol lo per- y al revés. Agio, agiotaje. Permutatio, nis. |1
Mu-
tanyent à la cambra. Camarero. Cubicularius, ii. dansa, alteració, varietat, Cambiamienlo, mudanza.
CAMARER DEL REY. Eu la casa ical de Castilla se Mutatio, nis, varietas, atis. ||
Entre gitanos aman-
anomenava així '1 principal de càmara del rey,
la cebamest. Ij
Cert humor contingut en las vonaspe-
fins que s' introduhí 1' estil y noms de la casa de titas dels animals. Cambio. Quidain humor. Lo

I
||

Borgonya, que prengué '1 nom de sumiiler de lloch ó casa ahont se fàn los cambis. Cambio. Fò-
corps. Camarero mayor. Regió cubiculo pricfectus, rum, i.

regius cubicularius. ||
cambrer. cAMBi MINUT. La pemiuta ó barata de unas mo-
CAMARERA. f. camarista. ||
cambrera. nedas ab altras pagant cert interès. Cambio minulo.
CAMARERÍA. f. Cert tribut que 's pagava en Pecunia) seu monetarum permutatio pacto foenore.
temps del rey D. Pere à la càmara real y consis- ;
À LAS PRiMERAS DE cAMBi, loc. mct. Al coiucnsar
tia en 40 marevedissos per miller dels que '1 rey algun negoci. À las primeras de cambio. Penè in-
pagava à sos criats. Camareria. Pensió nis. L' em- ||
cepta re, prima facie.
pleo ú de camarer. Camareria. Cubicularum
ofici CAMBi SECH. Lo ucgoci que 's fà donant diner à
minislerium. cambi ab lletra fingida ocultant lo guany ó interès
CAMARIL. m. Pessa detràs del altar de algu- que resulta à qui dóna '1 diner. Cambio seco. Fa-
na imatge, ahont se guardan las alhajas y vestits. Uaci syngrapha pecuniae permutatio.
Camarin. Sanclius armarium, reconditior cella. DAR LO CAMBi. fr. Fér burla. Ilacer burla, burlar-
CAMARILLA, f. En los estudis de gramàtica se de alguna cosa. Alicui, aliquem, in aliquem, in
la pessa ahont se donavan surras. Camarilla. Se- aliquo illudere; aliquem ludificare, illusione deci-
crettus cubiculum. pere.
CAMARISTA. m. Ministre del consell de la DONAR À CAMBI. fr. CAMBIAR.
càmara. Camarista. Supremi consilii senator. ||
f. EN CAMBI. m. adv. En cambio, en recompensa.
Dama que serveix à la rcyna, princesas 6 infantas. Operae pretio, inercede.
,

280 CAM DICCIONARI CAM


pÉNDRER LO CAMBi. fr. Dcíxarse enganyar sens CAMBRETA. f. d. Camarilla, camarita. Cubi-
adonàrsen. Dejarse enganar, dejarse embaucar, de- culum, i.

jarse emhair. Se irreliri alicujus fallaciis; per im- CAMBROTA. f. Lloch ó quarto inferior y de
prudenliani in adversarii laqueos incidere. mals endressos de la casa. Chiiibitil. Despicabilis
TOR.NAR LO CAMBi. fr. Hiet. Tractar à algú com ell domus pars.
ha tractat. / agar con la misma moneda. Par pari GAMBUIX. m. combuix.
referre. GAMEDRÍS. m. Planta que 's cria en llochs as-
CAMBIABLE. adj. Lo que 's pót cambiar. Cam- pres y pedregosos; y semblants
fa las fullas petitas

hiable. l'ernuiiabilis, couimutabilis. à las del roure; la bermellenca y aniarganta.


flor

CAMBIADÍS, sa. adj. mudable, variable. Camedris, camedrio. Teucrion chamaidrys.


CAMBIADOR. ni. Quicambia. Camhiador,cam- CAMEJAR. V. n. 3Ióurer las camas. rernear.
hiante. Pernnitalor, is. ant. corredor de cambi. ||
Crura violenler jactare, crebrò movere. ||
Caminar
II
CAMBISTA. de pressa. Pernear. Feslino, as.

CAMBIADURIA. ant. f. corredoria. CAMELL, m. Quadrúpedo del cos mòlt llarch


CAMBIAMENT. m. ant. CAMBi 1. II
La acció de ab un jep en aguanta mòlt pes y passa
lo llom ;

cambiar. Camhio. Mutuum, i, pernmtatio, nis. mòlts dias sens béurer. Camello. Camellus, i.
CAMBIAR. V. a. Baratar, permutar. Camhiar. CAMELLA. f. La femella del camell. Camèlia.
Commuto, permuto, as. Variar, alterar. Cambiar. ||
Camellus fcemina.
Muto, as. Donar ó péndrer diner à cambi. Cam-
II
CAMELLER. m. Qui mena y cuyda dels ca-
biar. Pecuniam questui dare, accipere; coUybo pe- mells. Camellero. Cainellarius, ii.

cuniam accipere. 3Iudar una cosa de una part à


||
GAMELLET. m. d. Camellejo. Camellus parvus.
altra.Mudar, trasladar, trasmutar. Transfero, ers, GAMEPITIS. m. Planta de la altura de mitj
transmuto, as. naut. Girar las velas de modo que
||
peu, naix naturalment sens cultiu en vàrias parts
las hi pegue '1 vent. Cambiar. Dare vela ventis. de Espan\a; té las fullas divididas en tres polla-
GAMBIAT, DA. p. p. Cambiado. Pernnitatus. gons, las flois petitas y grogas; es resinosa y des-
GAMBIERA. ant. cambi. f. pedeix un olor semblant al del pi. Pinillo. Teu-
CAMBISTA. m. Qui pren diners en un lloch y criuin chama^pitys.
'Is dóna en altre girant lletra per cert premi ó in- GAMERLENGH. m. camarlech.
terès. Cambista. Mensarius, nummularius, ii. GAMETA. d. f. Piernecita. Parva tibia. ||
La
CAMBRA, f. Sala. Aposenlo, cdmara. Cubicu- pessa corva de la arada desde '1 dental fins al timó.
lum, i, diieta, x. graner. La sala de popa en
|| ||
Galíipago, cama. Bura, «, buris, is.

las embarcacions. Cúmara. Cubiculum, i, diaeta, CAMETAS Y A FUGIR. loc. ter. Per denotar prompti-
ae. L' excrement de la persona. Càmara. Yentris
II
tut ó Uestesa en sortejar lo perill. Tomar las de Vi-
purgamenta. ant. menjador. 2. fato,
|| |1 lladiego. Fugam capere.
estar en la cambra, fr. ter. estar en capella. CÀMFORA, CÀNFORA. f.

TRABALLAR EN CAMBRA, fr. Traballar privadament. CAMFORAR. V. a. CANFORAR.


Trabajar privadamente. Privatim agere. GAMFORAT, DA. p. p. CANFORAT.
GAMBRAS. f. pi. Fluix de ventre. Despeno, cór CAMÍ. m. La terra batuda ó trepitjada pera
maras, diarrea. Profluvies, ei, ventris fluxus. transitar de un paratge à altre. Camino. Via, veha
CAMBRAS DE SANcn.Fluix deventie, en que 's trau aj; iter, ineris, trames, itis, actus, us. Lo viatge ||

sanch. /)ts('níerias.Dyssenteria,aí,sanguinatio, nis. de una part à altra. Camino. Via, a;, iter, ineris,
QUI TÉ CAMBRAS. Camariento. Foriolus, i, ventris trames, itis. Cada un dels viatges que fa 'i qui
|1

profluvium patiens. va à cercar alguna cosa, com: fér un camí de ay-


TENIR CAMBRAS. fr. fam. Irse de vareta. Ventris gua. Viaje, camino. Iter, ineris. 1|
Medi ó recurs.
fluxu laboraré. Camino, medio, recurso. Via, ae, ratio, nis. |1
Car-
CAMBRAHINA. y f. reter. Camino carretera , de ruedas. Currucaria
GAMBRAY. m. Tela mòlt fina que pren lo nom communis via. |1
mil. Cubert. Camino cubierto.

de la ciutat ahont se fabrica. Cambray. Cameracen- Operta, loricata via. ||


De ferradura ó morraler.
sis byssus. ||
Lo que li sembla ó pertany. Cambra- Camino de herradura. Semita, «. I
Ral, ó real.
yado. Cameracensi bysso similis. Carretera, camino reaí. Regia ,
publica, militaris
CAMBRAYÓ. m. Tela semblant al cambray, communis via. ||
met. Lo medi mès fàcil, comú y
però mès basta. Cambrayon. Cameracensis bjssus segur pera la consecució de algun fi. ||
Camino,
crassior. real, carretera, trillado. Tuta via.
CAMBRER, m. ant. camarer. ||
En los hospitals camí de sant JAUME. VIA LACTEA.
lo qui cuyda de la cambra. Camarero, cabo de sala. CAMÍ DRET. m. adv. Directament. Camino dere-
Cubiculi in valetudinariis praifectus. cho. Directe.
CAMBRERA, f. La criada de distinció de la CAMÍ FERRAT, lu. Camí de ferradura. Camino de
casa de senyors. Poncella, camarera. Cubicularia herradura. Semita, ae.

ornatrix. CAMÍ GENERAL. La Carretera real del sigles mit-


CAM CATALÀ CAM in
jans. Camino general ó real. Regia, publica, mili- QUANT ANIRÀS DE CAMÍ NO VIATJES SENS PA NI VI*
taris, conimunis via. ref. Denota quant convé pera tots cassos la prevén"

ANAR CADA QUAL PER SÒN CAMÍ. ff. Sp (IÍU (lels ció ó preparació dels medis oportuns. Quien no
que discordan en las opinions. Ir cada cnal por su trae soga de sed se ahoga. Necessària seduhis cura,
mino. [n varias abire senienlias. ne inopiae damna feres.
^ANAR DE CAMÍ. fr. Eslar de pas en un lloch per QUI CAMINA MAL CAMÍ, NO FA BON PES A LA

I
FI. icf.

ribar à allre. Ir de viaje. Iter facere. QUAL LA VIDA, TAL LA MORT.


ANAR FORA DE CAMÍ. fi', nu't. Obrar sens raétodo. QUI SEMBRA EN CAMÍ RAL PERT LO GRA Y PERT LO JOR-
//• fuera de camino. Temeré, inconsultò agere. ||
NAL, ref. Denota (jué traballan en va 'Is que no's va-
Prosseguir ab error, /r fuera de camino. A recta len dels medis proporcionats al fi. Quien siembra en
sia aberrare, deílectere. el camino, cansa los bueyes y pierde el trigo. In me-
. ANAR PEL CAMÍ REAL. fr. uiel. Seguir la cor- diam quicumque viam sua semina jactat.
nt ó acostumarse à alguna cosa. Ir por ó con el Hinc lassare boves, perdere farra juval.
li*'
horrillo. Trita vià pergere. met. Fatiülar la con- TALLAR ó TAPAR LOS CAMINS, fr. Embarassarlos, fer-
|j

secució de alguna cosa. /r por cl camino real. Via los intransitables. Cegar los condactos, pasos, vere-
luta pergere. das, caminos. Viam obstruere.
COSA DEL CAMÍ. Vial. Vialis. TENIR Ó NO TENIR UNA COSA CAMÍ. ir. luet. Sér Ó UO
CAMÍ. ni. adv. .\1 mateix temps. De camino. alguna cosa fundada. Llevar ó no llevar camino-

IDE (iler.

DESFER LO CAMÍ. (r. Tomar atràs pel mateix


Rem fundamenlo
TORNAR A ALGÚ A CAMÍ.
niti vel non.
fr. met. Fér enténdrer la
mi. Düsundar. Viam repetere. rahó à algú. demostrantli 1'
error ó dictamen equi-
DIVISIÓ DE TRES CAMINS. Lo llocb ahont se divi- vocat en qiie estava. Meier en ó entrar por camino
deixen. Trivio. ïrivium. ii. tí algimo. Ad nieliorem frugem reducere.
EIXIR AL CAMÍ. tV. Eíxir al encontre. .S';//ir al en- CAMINADA, f. Passeig llarch pera fér exercici-
cuentro. Obviain alicui ire. 1|
Parlant de lladres. Caminada, caminata. Deambulatio, nis.
Saltear. Expolio. as. |1
mel. Prevenir la idea ó in- CAMINADOR, m. Lo qui camina moll y ab
tenció de algú. Salir al camino. PnBvenire. velocitat. Andariego, caminador, andador. Velox,
ENSENYAR LO CAMÍ DE LA ESCALA Ó DE LA PORTA. wis, celer. ||
m, pi, Cordó, cinta ó corretja cusida
fr. ïràurer à algú de casa. JÀisenar la puerla de la à la part superior del justillo de las criaturas, que
cdlle. É domo exp,>llere. sosté algú al) la ma pera ensenyarlas à caminar-
FÉR CAMÍ. fr. CAMINAR. Andadores. Gestandis infantibus aptataí fasciolaj.
FÉR SÒN CAMÍ. l'r. Seguir algú '1 camí que em- II
Lo justillo al qual se cus dit cordó, cinta ó cor-
^•en. Ir su camino. Propositam viam facere. retja. Apretador. Fascia qua infantes cinguntur.
GiRARDECAMÍ. fr. Apartarse del camí dret diriginl- ANAR SÈNS CAMINADORS Ó NO NECESSITAR CAMINA-
^ à un deiscostals. Tòrcer el camino. üellecto,is. DORS, fr. met. fam. Denota que algú té prou indús-
MÉS VELL qüe'ls CAMINS, loc. fam. pera denotar tria pera manejarse per sí mateix sens ajuda de
que una cosa es mòlt antígua. Mas viejo que la sar- altre, ^^adar sin corchos. sin calabazas, comer pan
na, que el repelon ó que préstame nn cnarlo. Chao con corteza. Alieno auxilio non indigere.

Kiti(|UÍor.
CAMINAL, m. ter. Carreró camí en los jardins
.NO HAVÉRHI CAMÍ M CARRERA, fr. mel. l\0 COnéí- ó passeigs. Calle. Ordo, inis, via, ae.
T medi pera conseguir alguna cosa. Iso haberme- CAMINANT, m. Caminante. Viator, is.

0. Impossibile esse, CAMINAR. V. n. Anar de viatge de un lloch à


NO TENIR ALGUNA COS\ CAMÍ NI CaRRERA. ff. mel. NO altre. Caminar, andar. Progredior, eris.

tenir orde ni concert. .Vo lener pies ni cabeza, or- CAMINAT, DA. p. p. Caminado. Ambulatus.
den ni concierlo, ton ni son, no llevar camino. A rec- CAMINATA. CAMINADA. f.

ta via deílectere, aberrare. CAMINET. m. d. Caminillo, caminilo. Via, se.


OBRIR ó DONAR LN CAMÍ. fr. Fcrlo ahout no n' hi CAMÍS, m. anl. y
avia. Romper, abrir, procurar vn camino. Viam CAMISA, f. ALBA. II
f. Pessa de tela ab coll y
Wrnere. mel. ||
Facilitar lo medi de eixir de al- mànegas ,
que's posa immediata à la pell. Ca-
guna dificultat; y així 's diu: déu obrirà un camí. misa. Subucula, ai. ||
timó de la arada. ||
camisola.
Ahrir camino. Sternere viam; vilandi periculi cau- Camisa enquilranada tros de tela basta y usada,
II
,

sa nielioris forlunjp ralionem monstrare. I


met. Sér que regularment se fa de las velas ó allre genero
inventor de alguna cosa. Abrir camino. Rei inves- bast empapat en quitrà ó altras substancias com-
tigandip. s(>ii s';i1ii!i{Mi(l;p principem aut auctorem bustibles, pera incendiar las embarcacions óplassas
esse. enemigas, y descubrirdenil las maniobrasdel ene-
PÉMiKKK lA) CAMÍ DK i.A l'uHTA. fr. Eixirsc dc al- mich. Camisa alqvitranada, embreada, defuego. In-
guna cosa. Tomar, coger la puerla. .\bire domo. cendiarium linteum.
posARSE EN CAMÍ. fr. Empéndrcr un viatge. CAMISA ROMANA. Part del vestit de cereraónia dels
Ponerse en camino. Viae se committere. reys de Aragó. Camisa romana. Túnica.

TOMO 1. 37
282 CAM DICCIONARI CAM
DEIXAR i ALGIJ SENS CAMISA Ó AB LA CAMISA DE LA CAMOSA Y CAMOSINA. adj. que s'aplica a
ESQUENA, fr. fam. pera explicar que à algú li han la poma de olor y gust mòlt sabrós y que s' usa en
pres tot lo que tenia. Dejar d uno sin camisa ó no la medicina. Camuesa. Rajlicum maluni. [|
pomera.
dejarle ni aun la camisa. Omninó bonis aliquera CAMP. m. Amplària de terreno dilatat que està
spoliare, exuere. fora de població. Campo. Àger, gri, campus, i. |

DONAR Ó PÉNDRER LA DONA AB LA CAMISA DE LA ES- met. Extensió, àmbit, capacitat. Campo. Spatium,
QUENA, loc. Sens dot. Dar ó tomar la mujer en ca- ii, campus, i. Los sembrats, arbres y demés que
||

misa. Indotatam uxorem dare, aut accipere. ell produheix. Campo. Arva sata oruin, rura, , ,

EN CAMISA, in. adv. Sens portar res mès. En pa- ium. I En las robas. fondo. Lo sili ó terreno que ||

ms menares. In pannis. P
ant. Lleugerament, A la ocupa un exèrcit, y 'I m.ateix exèrcit en disposició
lijera. Leviler, perfunctoriè. de pelea. Campo. S'ativa, castra, orum; acies, ei.
POSARSE Ó FICARSE EN CAMISA DE ONZE VARAS. loC, II
En lo grabat y pintat 1' espay llis ó que no té fi-
s' aplica al que 's fica en assump'.os que
que no i' guras. Campo. Àrea, areola, a?, purus. escapa- ||

importan. Melerse en camisa de once varas. Alienis ment. adj. Lo que pertany al camp, com: terra
II

negofiis sese temeré iraraiscere, implicaré. CAMPA. Campesino, campestre. Agrestis, campester.
jiGARSE LA CAMISA, fr. fam. Expresa la desorde- CAMP CERCAT, DE BATALLA. Lo camp preparat pera
nada passió al joch. Jugar hasta la camisa. Sorti '1 desafio ó batalla singular. Palenque. Yalluin.
vel ipsam tunicam commitlere. CAMP DE BATALLA. Lo Uoch ahont combaten dos
NO TENIR MÈS QUE LA CAMISA DEL DEMÜNT. fr. met. exèrcits. Campo de batalla. Martius, praïlii, pugnae,

S' aplica al (jue es mòlt pobre, sens tenir ofici ni campus.


patrimoni de que mantenirse. No lener uno mas CAMP DE DARRERA CASA. loC. fam. LO CUl. SulvO
el hombro. Inopia, egeslale laboraré.
que la capa en honor, trascorral, tabalorio, nalgatorio, tabalario,
PRIMER ES LA CAMISA QUe'l GIPÓ. Tcf. Explica la rabel. Anus, i, podex, icis, clunes, ium.
preferència que déu donarse als parents ó personas CAMP DE LLAURO. Camp de sembradura. Campo
immediatas respecte las que no ho sòn. Mas cerca de labranza. Àger, gri.
estú la camisa de la carne que el jubon: mas cerca CAMP TAPIAT. Camp tancat ab tàpia, cercat, clos.

està la camisa que el sayo: en tal ano naci, que II


Camp del torneig ó justa. Palenque. Yallum.
quiero mas por mi que por ti. Pallio túnica propior> A CAMP TRAVÉS, loc. Deixant lo camí y alraves-
genu crure, sura propius. sant lo camp. A campo travieso. Obliquè, transver-

QUEDARSE AB LA CAMISA DE LA ESQUENA, fr. met. sis viis.

Quedarse un mòlt pobre. Quedar sin camisa. Ad i CAMP OBERT. m. adv. A campo abierto. Aperto
summam paupertateni devenire. campo.
vÉNDRERSE LA CAMISA, fr. Yéndrei'seho tol. Vender À ó AL CAMP RAS. iH. adv. A cttmpo raso. Su-
hasta la camisa. Omnes facultates vendere, abalie- diu.
nare. ASSENYALAR LO CAMP. fr. mil. MARCAR LO CAMP. ||

CAMISASSA. f. aum. Camisa llarga. Camison. Partir el campo. Locum in certamini praífigere.
Promissa túnica. ASSENTAR LO CAMP. fr. Ascntar el campo. Castre
CAMISETA, f. d. Camisilla. Parva túnica. ||
facere, ponere.
Pessa basta de cuyro, panyo ó tela pera tapar al- CÓRRER LO CAMP. fr. mil. Corrcr el campo. Incur-
guna cosa. Funda. Tegumentum, i, theca, se. sionein facere, irrumpere.
CAMISÓ. m. Pessa de tela ab coll y sens es- DEIXAR LO CAMP LLIBRE, fr. met. Desistir de algun
palllasque planxada 's posa sobre la camisa. Ca- empenyo en competència de altres. Dejar el campo
misoUn. Ficta subucula. abierto, libre, desembarazado, despejado. Ab incep-
GAMISOL. m. ant. Pessa de 1' armadura antí- to desistere ; rem deserere ; locum aliis dare.

gua que tenia la mànega llarga fins à la ma. Cami- DEScuBRiR LO CAMP. fr. mil. Regoueixer la situa-
sole. Armaturse veteris genus. ció del exèrcit enemich. Batir el campo ó estrada,
GAMISOLA. f. Camisa fina que's posa sobre la descubrir campo. Campum lustrare, exploraré. |1

interior, y sól estar guarnida pels punys y ober- met. Averiguar alguna cosa. Descubrir campo ó el

tura del pit. Camisola. Subtilior subucula, | ter. campo. Alicujus animum exploraré.
ARMILLA. EIXIR AL CAMP. fr. Haccrsc al campo. In campes-
GAMISOLÓ. m. camisó. tria fugere. [j
sortir al camp.
CAMISSA. f. ant. timó de
la arada. fijmar lo camp. fr. fam. escaparse.
CAMORRA. Renyina. Zacapela, camorra,
f. LO camp fèrtil no descansant se torna estèril.
^urribanda, chamusquina. Rixa, ae, contentio, nis. ref. Denota la necessitat del descans pera conti-
1]
impertinència. nuar en lo traball. El campo fèrtil no descansando
QUÈ TANTA CAMORRA? expr. ^QUÉ TANTA COTILLA? tórnase estèril: alguna vez olvida tus tareas para
CAMORRISTA. m. Qui fàcilment y per leves volver con nuevo aliento si deseas.
causas arma camorras ó renyinas. Camorrista. Ri- Ludus animo debet aliquando dari,
xator, is, contentiosus. Ad cogitandum melior nt redeat tibi.
CAM CATALÀ. CAM 283

LLEVAR LO CAMP. fp. mil. RcculÜr las despallas ment de forma de campana, de la qual
fusta en
del enemich vonsut, en lo camp mateix de la bata- usan los bussos pera mantenirse més temps dins
lla,y també llevar las tendas que serviren pera la aygua. Campana de buzo. Urinatoria campana.

acampar. Alzar, levantar el campo. Facere cara- À so DE CAMPANAS. lu. adv. A campana herida
pum. ó tanida, d toque de campanas. Tintinnabularum
MANTENIR LO CAMP. fr. Mantenier campo. Locum sono.
^rtamini custodire. ASSENTAR LA CAMPANA, fr. Posar CU equilibri las
MARCAR LO CAMP. fr. mil. Senyalar lo lloch que campanas al temps de venlarlas, de manera que
ha de ocupar un exèrcit ó campament. Marcar el queden boca amunt. Sentar la campana. Nolamore
campo. Castramelari. versus ccelum posito detinere, ponere.
QUANT NO HA PELS CAMPS
ni NO HI HA PELS ,
BÉNS DE CAMPANA DÉU LOS DÓNA Y 'l DIABLE 'lS
SANTS. ref. Denota que en anys estèrils no's poden ESCAMPA, ref. S' aplica à aquells que inverteixen
donar niíMlas almoynas. Cuando no lo dan los cam- los bens de en altres fins dels que estan
la Iglèsia

pos, no lo han los sanlos, ó no han sanlos donde destinats. Bienes de campana, dalos üios, y el dia-
no dan campos. Agrorura sterilitas aufert egenis blo los derrama. Dat bona sacra Deus, sed dissipat
opem. omnia doemon.
Ql EDAR LO CAMP PER ALGÚ Ó QUEDAR AMO DEL ,
COP DE CAMPANA. 'L toch repetit de las campanas.
CAMP. fr. met. fam. Vèncer à altre en la disputa ó Campaneo. Xolarum pulsatio.
empenyo. Quedar el campo. Viclorem, superiorem FÉR CAMPANA, fr. fam. Fallar algun estudiant à
evadere. la classe. Uacer corrales, novillos. Ab schola va-

QUEDAR EN LO GAMP. Qucdar algú vensut en de- caré.


safio ó batalla. Quedar en el campo. In confliclu JOU DE CAMPANA, ter. BRAS DE CAMPANA.
occurabere. QUAL LA CAMPANA, TAL LA BATALLADA. PCf. Ense-
RECONÈIXER LO CAMP. fr. met. Prevenir las difi- nya sèr mès ó mènos ruidosas las accions segons
cultats que pót tenir una cosa abans de empén- la qualitat de las personas. Cual es la campana, tal

drerla. Reconocer el campo. Speculari, rem per- es la badajada. Qualis campana est, talem sonitura
pendere. edit.

SORTIR AL CAMP. fr. Desafiar, renyir. Salir à cam- REpicH DE CAMPANAS. Rcpiquc de campauas. Fre-
po ó al campo. Ad duellum provocaré. quens nolarum pulsatio.
TENIR SEGUR ó ASSEGURAR LO CAMP. Garantir als TENIR CAMPANA, fr. met. Estar convaleixent, ó no
combatents en las batallas à camp clos la llibertat fèr llit. Andar ó estar en pié, lener hombre. Lecto
del lloch y de las personas. Asegurar el campo. valedicere.
.\cies servaré. VENTAR LAS CAMPANAS. fr. ïocarlas fèntlas donar
CAMPAL, adj. ant. campesí. |]
Aplicat à bata- voltas. Voltear las campanas, ó llevarlas d pino.
lla. BATALLA. Arrectis, rotatisque campanis sonaré.
CAMPAMENT, m. Exèrcit acampat, la forma CAMPANADA, f. Batallada, '1 cop que dóna
de acamparlo y '1 lloch que ocupa. Campamento, i batall à la campana y '1 so que resulta. Badaja-
campo, acampamento. Castrametatio, nis, stativa da, campanada. Campanae ictus, pulsatio, sonilus.
stra.
II
met. Escàndol ó novedat. Campanada. Insolitus
CAMPANA, f. Pessa de metall en figura de rumor, facinus, oris.

copa boca avall ab un bafall que la fa tocar ó so- CAMPANAR, m. La torre ó paratge ahont se
nar. Campana. Noia, concavum aes; cymbalum,
ae, col-locan las campanas. Campanario. Turris, is.
tintinnabulum, i. Tot lo que li sembla
|]
com lo , [j
Lo de una sola paret. Espadana. Plana, pyrami-
bógit de la xemeneya, 'Is vidres pera tapar los re- data turris. En lo torn de seda cada un dels
j]

llotges de sobremesa y flors artificials. Campana. dos fusos clavats en ell à raodo de pilans ahont
Campana, sa. Planta de Espanya de fullas ovala-
\\
s' assegura
'1 fus de ferro. Frailecico, canecillo.
das, de un peu de llarch las inferiors, y raès peti- Gemini cilindri.
tas las superiors, grossas y grogas: la sua
flois PÜJARSEN AL CAPDEMUNT DEL CAMPANAR, fr. met.
arrel es medicinal. Ala. Helenium, ii. fam. La [|
Enfadarse mòlt. Subirse d las bovedillas. Yehemen-
falta culpable que fan los estudiants en no assistir ter irasci.
à la classe, ^ovillo:^, corrales. Scholse decessus. ||
CAMPANEIG. m. Lo toch repetit de campa-
Planta. Ipomea ó maravilla. Ipomea purpurea. ||
nas. Campaneo. Frequens nolarum pulsatio.
Planta. Petunia. Petunia nyctagini flora. CAMPANEJAR. v. n. Tocar ab freqüència las
CAMPANA DE COMUNITAT. La que seiveix en las campanas. Campanear. Campanas frequenter pul-
corporacions religiosas pera convocar à alguns ac- sare. Tocar ab freqüència las campanefas ó cam-
||

tes. Segundilla. Campanula, aj. panillas. Campanillear. Tintinnabulum frequenter


CAMPANA PETITA. EsquUa. Nola, X, crepitacu- pulsare.
lum, i. CAMPANER, m. Qui fa campanas, ó té per
CAMPANA URiNATÓRiA ó PE BU5P0. Màqulna comun- ofici tocarlas. Canpanero, Campanarius, ü, cara-
284 GAM BlGGIOAAlll CAiN
panaiura arlifex; cymbalistes, ai. (|
campanilla CAMPARSELA. tr. mct. Séf felfs ó afortunat. Cam-
herba. ant. terratinent.
|| [|
Lo qui tenint camps par con su estrella. Fortuno uti secunda.
en un poble habita en altre. adj. Lo que ve del
||
CAMPAROL. adj. Lo (jue pertany al camp, y
camp. CampesÍ7w, campestre. Campestris. la persona que està sempre en ell. Campesino,
GAMPANERIA. f. Lo conjunt y so de mòl- campestre. Campensis, campestris. agrestis, is.
H

las carapanas. Campaneo. Nolarum raultitudo soni- fam. Qui es del camp de Tarragona. ?iatural del
tusque. campo de Tarragona. A Tarraconensi provincià
CAMPANETA, f. d. Campana petita. Campa- oriundus.
nilla, campanita. Tintinnabulum, i. |1
Apagador de CAMPAT, DA. p. p. Salvadó, escapado. Eva-
llumeneras. Campanilla. Extinctoriura, ii. Mem- \\
sus.
brana del oído formada pel quint parell de nirvis, CAMPEJAR. V. n. Sobreixir entre altres ó
laqual està estesa y tivanta com la de un timbal. aventaljarlos en alguna habilitat, art ó gràcia na-
Timpano. Auris, auditus tympanum. bombolla. j|
||
tural. Campar, campear, sohresalir. Antecello.prae-
GARGAMELLÓ. cello, is, praisto, as, emineo, es. j]
mil. Estar en
ïocH FORT DE LA CAMPANETA. Campanillazo. Ye- campanya. Campear. In castris agere, sub pelli-
hemens tintinnabuli sonitus. bus esse.
CAMPANIL. m. ant. campanar. CAMPEJAT, DA. p. p. Sohresalido. Praecel-
CAMPANILLA. Herba que té las l'ullas en
f. sus.
figura de llansa y las flors de campana. Enredade- CAMPEÓ. m. L' héioe famós en las armas
ra, campanilla. Arvensis consolvolus. La flor de ||
que's distingueix en algunas gloriosas accions.
dita herba. Campanilla. ^Enula campana. d. cam- [)
Campeon. Bellica laude insignis, egregius.
paneta. pi. Las campanetas de la música de re-
[1
CAMPESi, NA. adj. CAMPAROL.
giment. Campanillas. Tintinnabula, orum. CAMPESTRE, Lo natural de ó pertanyent
adj.
AB TOTAS LAS CAMPANILLAS. m. adv. Ab lots loS als camps. Campesino. Bacceus. adj. camparol. [1

requisits y adornos. Con lodas las campanillas. CAMPET. m. de Campillo, Agellus, i.


Nimis compte. CAMPETXO. m. Arbre (jue creix espontànea-
TENIR MÒLTAS CAMPANILLAS. fp. Eslar alguna per- ment en Mójich, de gust un poch dols, desprès
sona mòlt condecorada. Tener muchas campanillas. amarch y astringent, y de un olor agradable: ex-
Numeiis omnibus decoratum esse. teriorment es de un color bermell fosch, y conté
CAMPANÜT, DA. adj. Retumbant, remuntat. una matèria que serveix pera diferents tints. Cam-
Hinchado, campanudo. Ampullosus, ampullaceus. peche.HíEinatoxylum campechianura. | Fusta se-
11
inet. S' aplicay paraulas retumbants.
al estil parada de dit arbre. Campeche. Lignum campe-
Campanudo. Tumidum, inflalum dicendi genus. chianura.
FERLA CAMPANUDA. fr. Cométrer algun error cul- CAMPINYA. f. Planura gran de terra de llau-
pable per totas sas circunslancias. Hacerla cerra- ro. Campiiia. Campus, i, a3quora campi.
da. Tota via erraré. CAMPIÓ Y CAMPION. m. campeó.
CAMPANYA, f. La planura del camp. Campa- CAMPO, A. adj. Llibre, franch. Franco, Li-
na, Apertus, patens campus; palentia camporuin ber.
aequora. [|
Lo temps de un any que la tropa està CAMPSOR. m. ant. cambista.
fora dels quartels contra sos enemichs. Campana. CAMUSA. Animal, espècie de cabra montés.
f.

Stativorum tempus, quo sub pellibus copiseagunt, Gamuza. Ibex, icis. La pell de dit animal que
|1

in castris sunt. adobada serveix pera mollas cosas, Camuza, gamu-


ANAR k CAMPANYA, fr. uiel. Anar à la guerra. Sa- za. Ibicis subacta pellis.
lirà campana. Ad bellum gerendum proficisci. CAMUSET. m. d. Gamuza. Parvus.
BATRER Ó CÓRRER LA CAMPANYA, fp. mil. Rcgonéi- CAMVI. m. CAMBi.
xerla pera saber V estat del enemich. Córrer la CAN. adv. ant. quant. fam. Casa en; si s'
H
campana. Campum exploraré. anomena pelcognom del amo, com ; à can Joan, à
ESTAR EN CAMPANYA, fr. mil. Trobarse fora dels CAN Pere. Casa. Domus, i.
quartels pera obrar contra 1' enemich. Estar ó CANA. f. Mida que
s' usa en Catalunya y al-

hallarse en campana, in aciem descendere. de dos varas à poca diferència y va-


tres parts: es
CAMPAR, v. n. Tenir de que víurer. Vivir. ria algun tant en alguns paíssos. Cana. Mensura
YittíB necessariis frui. 1|
Prucurar la manutenció, duas circiter ulnas continens. 1|
Llistó ó bastó de
Buscar Victum, vitse necessària quaerere.
la vida. un à dos pams de llarch pera jugar à bòlit. Marro.
11
mil. Assentar un camp en acció de guerra. Fustis, is. Planta que fà las flors grogas y forman
II

Acampar, campar. Castra locare, ponere, castra- una espècie de serrellet. Yerha cana, buen varon.
metor aris.
, Surtir de algun risch ó perill,
\\ Senecio, nis.
com: CAMPAR de la presó, de alguna malaltia etc. MEDIR AB LA SEVA CANA ALS ALTRES, f. AB LO SÈU
Escapar, paner S6 en salvo. Evado, efi"ugio, is, ela- MAL VÓL CONÈIXER LO DELS ALTRES.
boï V eris. ^ija» QUANT NE VAL LA CANA,. fi*. Biet. Estat CS-
CAN CATALÀ. CAN 285
Carmenlat. Llevar el escarmiento: llevarlo en la ca- CANALAT, DA. adj. Lo que fà canal. Acanalor

leza. Periculum fecisse, suo periculo cautum esse. do. Canaliculi formam referens.

SET cv.NAs FONDO SOTA TKRin. loc. inet, pera CANALERA. f. CANAL.

signiücar que alguna cosa esta niòll amagada. CANALETA.f, d. Canalejn, fflítrt/ííff. Canalicu-

Siete estados debajo de iierra. In inia teiraruni; in- la, «T. II


ar<|. Motllura còncava en lo canóde una co-
fra uiortuos. lumna. /i.sírí«. Columnarum canaliculus; strix,igis.

CANABERA. f. canavera. CANALLA, f. Gent despreciable. Canalla, l'o-

CANAGIÓ. f. La acció de canar las robas. Va- puli faíx, vilis plebs, abjeclissim* conditionis lio-

ope mensuratio. De las terras. mines. Losnoys petits. Chiquillos. Puelli, ornm.
reo, varajr. Ulníc \\
|1

Apeo Agroruni terminus, dimensió, limes. CANALLADA. picardia. f.

CANADÀ, f. Vaso para mezclar agua con vino. CANALLETA CANALLOTA Ó GANALLUS-
Mistarius, ii. SA. f. Los noys petits. Chiquililloa. Pueruli, orum.
CANADELL, m, ter. y CANALÓ m. canaleta.
GANADELLA. f. Cetrill del vinagre, oli etc. CANALOBRE. m. ant. caramell. H
candale-
yinagrera. Acetabulum, i. oxys idis, acelarium RO. 2.
vasculum. ||
pi. AmpoUetas de or, plata, vidre 6 CÀNAM. m. cànem.
altre metall pera servir lo vi y aygua quant se GANAMAR. m. canemar.
diu missa. Vinagreras. Ampulla, íb, a(iuarius, vi- CANAMÀ8. m. Borràs, tela(|ue'sfà de la esto-

ranus urceolus; urceoli, orura. pa del cànem. Cannmazn. Cannabina tela. |1


aum.
GANADELLASSA. f. aum. BoteUon. Magnus Canamazo. Magna cannabis.
urceolus. GANAMENT. m. ant. canació.
CANADELLETA. f. d, BoieUila Bolellila. Ur- CANANA. f. Cartutxera gran de cuyro ab sas

ceolus, i. divisions que cenyeix la cintura. Canana, caceri-


CANADOR. m. Medidor de terras. Apeador, na. Bursa. «.
agrimensor. Agrarius (limensor decempedator oris. , , CANANEO, A. adj. Cosa de la t-rradeCanaan.
CANAL. f. Cavitat prolongada descuberta com Cananro. Canacus cana nitis, is.
una teula etc. per ahont se conduheix la aygua ó CANAPÈ, m. Espècie de sofà. Canapè. Bisse-
altre licor: se fà de terra, pedra, fusta, plom, etc. llicum, ii.

Serveix pera regadiu, navegació, desguàs y altres CANAR. V. a. Amidar robas ab la cana, ó vén-
fins.Avuy s' usa en genero masculí parlant dels drerlas à canas. Varear. Ulna metiri. ||
Medir, fi-

canals grans, com lo canal de Urgell, lo de xMa- tar las terras, heretats ó edificis, senyalant sos lí-
drity altres. Canal. Canalis, is. La llarga, y re- |1 mits y fitas. Apear. Agros, prsedia lustrare, dime-
gularment de llauna, que posada sota de las ca- tire, timites eis statuere.
nals de la teulada reb sas ayguas y las llansa CANARI, A. adj. Lo qui es natural de las islas

lluny de las parets en los carrers ó patis. Canalon. Canàrias. Canario. Canariensis, canarius. ||
m. Au-
Tubus, i.
II
La de las teuladas y aygua que cau cell del mateix tamanyo que '1 passareu, comun-
per ellas. Canal, canalera. CoUitia, a;. arq. En \\ ment de color groch ó de palla y clar, de cant
los molins la de la bassa per ahont se precipi- fort y armoniós. Es nalural de Canàrias, de dife-
ta la aygua al rodet. Saetin. Incile, is, angustus rents colors, y 's cria en gàbias. Canario. Chioris,
mola; canalis. f^a cavitat que's forma entre las idis, canariensis passer. Espócie de embaicació

i
|| ||

ancas del caball quant està mòlt gras. Canal. Ca- petita. Canario. Ratis, is, navigium, ii.
I
inlerj. de
vilas, atis. En la cama I' os desde '1 genoll üns
|1
estranyesa. Sopla, canario, fuego. Papa;.
al peu, y en lo bras desde'l colze fins à la munye. CANÀRIA, f. La femella del canari aucell. Ca-
ca. Canilla. Tioia, x, radius, ii. |j
Paratge estret nària. Chloridis fajmina. pi. Islas en 1' Occéano
||

del mar, per ahont passa la corrent fins à trobar Atlàntich. Canàrias. Forunatsc insulie.
major amplària y mès profunditat pera navegdr, CANAS. f. pi. Lo cabell que de negre roig ó
com lo CANAL de la Manxa, lo de Uahama etc. Ca-
; castany se torna blanch. Canas. Can i, orum, capi-
nal. Fretum, i. Lo rech pera conduir la aygua del
\\ tis nives. canities, ei.
riu ahont se vól, Canal, brazal, y caz p.Ar. Incile, CANASTRA. f. Paner gran format de vimechs
canalis, is. | ant. solch. 1|
En los rius lo que's fà ó llistons petits y entreteixits. Es comunment de
pera que entre pesca, y puga cullirse ab facili-
la figura prolongada, y serveix pera transportar fruy-
tat y abundància. Canal. Canaliculus, i. Lo de |1
tas y altras cosas. N' hi ha de varis tamanys y fi-

la respiració ó la obertura per ahont surt 1' ayre. guras. Banasta, canasta, canasto. Spoita. x, fis-

Respiradero. Respiramentum, i. cus, cophinus, i.


H
ter. pi. àbgiens.
ANAR LAS CANALS. Càurer per ellas la a\gua per LMPLin la CANASTRA. fr. Embanaslar. In canis-
haver plogut ab abundància. Córrer las canales. trum condere, immittere, inferre.
Imbrices pluvia defluere. PORTAR CANASTRAs. fr. Fér mauto, anarclochpius
GANALASSA. f. aum. CanaloH. Amplus cana- los aucells. Enmantarsr los pujaràs, estar enman"
lis. tados ó manlados. Mcerore affici.
286 CAN DICCIONARI CAN
CANASTRER. m. CISTELLER. CANCERÓS, A. Lo que està tocat del càn-
adj.
CANASTRETA. d Canastra f. . petita. Cunasli- cer ò participa de sa naturalesa. Canceroso. Can-
lla. Canistellum, i. ceraticus.
CANASTRÓ. m. Lo bras del peu de la creu, CANCILLER. m. canceller. ||
Antíguament lo
que en sos extrems assegura 'Is cordills ó cade- secretari del rey que guardava '1 sello real. Canci-
nelas de ahont penjan los plats de las balansas; y ller. Cancellarius, ii.

en la romana la barra per ahont corre '1 piló. As- CANCILLER DE LA PüRiTAT. Qui tenia antíguament
til. Scapus, i.
II
Cada meytat de dit bras. Brazo. lo sello secret del rey, y sellava las cartas. Canci-
Brachium, ii. llcr del sello de la puridad. Cancellarius à secretis
CANAT, DA. p. p. Vareado. Ulnis mensus. regis.
GANA VERA. f. Planta medicinal mòlt conegu- CANCILLER DE LAS íxDiAS. Qui té à sòu càrrcch
da. MALVÍ. pera sellar las cartas y provisions
los sellos reals

CANCANETA. f. esqie.neta. del rey pertanyents à las Indias. Canciller de las


CANCELL, m. Armament de fusta ab que s' Indias. Indiae cancellarius.
impedeix la entrada del ayre y '1 registre en las CANCILLER MAJOR. Qui guarda '1 sello real y sella
iglésias y salas. N' hi ha de vàrias figuras; en las ò fà sellar los despaigs reals. Canciller mayor.
iglésias comunment són cuberfs: la línea del de- Cancellarius, ii.

vant es la major; las dos dels costats s'uneixen CANCILLER MAJOR DE CASTILLA. Tílol honorífich
à la paret en que està la porta. En las salas, en- del arquebisbe de Toledo. Canciller mayor de Cas-
tradas, etc. n' hi ha de una sola línea, y 's mante- tilla. Supremus Castella? cancellarius.
nen sens unirse à las parets: se posan ordinària- CANCILLERIA. f. cancelleria.
ment de la part de dins de las iglésias y salas. CANDALISSA. nàut. Aparell ab corona que
Concel. Cancellus, i, cancel•li, orum. [|
Lo que es penja de cada un dels dos pals majors y serveix
de vidres pera fér divisió de una sala. Camoii. \i- pera ficar y tràurer las embarcacions menors del
treum cancellum. servey del buch y altres pesos de consideració.
CANCELLACIÓ. f. La acció y efecte de cance- Covdaliza. Machina levandis ponderibus in navi.
l•lar. Cancelacion, cancelada, canccladura, testadu- CANDALOBRE. m. ant. candelero.
ra. Inductio, obliteratio, cancellatio, nis. CANDEAL. adj. candi al.
CANCELLAR. V. a. Anul-lar un instrunient CANDELA, Pessa rodona de cera,
f. seu ó al-
públich, borrantlo ó inutilisant lo sello. Cancelar. tra matèria en forma de vara, ab un blé pera fér
Cancello, as, deleo, es, circumduco, is. \\
met. Bor- llum. Vela, candela. Lucerna , candela, ae. ||
Lo
rar de la memòria. Cancelar. Oblitlero, as. moch que per dcscuyt penja del nas sens netejar-
CANCELLAT, DA. p. p. Cancelado. Cancella- lo. Macarró. Pendens mucus. \\
Lo floquet ó espi-
tus. gueta que fan en lloch de ílor alguns arbres, com
CANCELLER, m. Lo qui en las universitats té lo pi, alba, castanyer, etc. Candelilla, espiguilla.
la autoritat pontifícia y regia pera conferir los Julus, i.
II
arq. Lo puntal llarch y dret que junt ab
graus. Cancelario. Cancellarius, ii. ||
Nora que 's altres serveix pera sostenir los entoldats. Espdrra-
donava al mestrescola en algunas iglésias. Cance- go. Longurium, ii, oblongus fustis.

ller. Cancellarius, ii. candela de seu. Vela de seho. Sebacea, sebaria


CANCELLERAT. m. y candela.
CANCELLERIA, f. Tribunal superior de justí- ACABARSE LA CANDELA, fr. luct. usada en los en-
cia, ahont à demés dels plets que en ell s' intro- cants pera denotar que s' acaba '1 temps de dir
duian, se coneixia per apel-lació de totas lascau- mès; se medeix per la duració de una candela en-
sas dels jutges de las províncias que estàvan dins cesa. Acabarse la candela ó candelilla. Finem ins-

de sòn territori, y privativament de las de noblesa taré; in exitu esse. ||


fam. Se diu del malalt que

y propietats de patrimonis vinclats. De las suas està pròxim à morir. Acaharse la candela. Animara
executórias no hi havia apel-lació,ysols s'admetia agere, in agone esse; extremum spiritum ducere.
recurs per agra vi ó injustícia notòria, y la súplica lo COM UNA CANDELA CAP PER AVALL. loC. fam. DÍSSÍ-
al rey en grau de mil cinchcentas. En Espanya parse'ls béns. Hacerse sal y agua. Bona dissipari.
n' hihavia una en Yalladolit y altra en Granada. FÒNDRERSE COM UNA CANDELA, fr. mct. fam. Impa-
ChanciUeria. Cancellaria ses, supremum tribunal. cientarse ó neguitejarse perquè no 's fà alguna co-
CÀNCER, m. Signe, boreal del zodíach ahont sa à gust propi. Quemarse. Nimia sollicitudine, ar-
arriba '1 sol en lo solstici del estiu. Càncer. Carci- dent i desiderio aflici.

nus, i, càncer, cri. 1|


cranch. 2. FÒNDRERSE LA CANDELA, ATXA, ETC. Fòndrerseab
CANCERARSE. V. r. Patir càncer en alguna excés, fent canal la cera ó seu. Correrse la vela, el

part del cos. Cancerarse, encancerarse. Cancro la- hacha, etc. Candelam fundi, liquefieri.
boraré. CANDELABRO. m. Candelero ab tres ó mès
CANCERAT, DA. p. p. Cancerado. Cancero in- brochs. Candelabro. Candelabrum, i.

fectus, CANDELER, m. Qui traballa la cera 6 \é boti-


CAN CATALÀ. CAN 287
Mka pera véndrerla. Cerero. Cerarius, cerearius, ii. CANDELIER. m. ant, cvndeler.
„ Lo qui fa ó ven candelas de seu. Velcro. Seba- GANDELL8. m. abriulls.
cearum candelarum opifex, venditor. CANDI. adj. (jue s'aplica al sucre cristallisat.

CANDELER MAJOR. Lo qui té à sòii càrrecli aquest Cande, piedrn. Saccharum clarificatum.
ofici en la casa real. Cerero mayor. Cereoruni praí- CANDIAL. adj. que s' aplica al blat de supe-

(Bctus. rior qualitat. Candeal, escanda , escandia. Ador,

i CANDELERA. f. Festa de la purificació de Nos-


a Senyora, en la qual se fa professo solemne ab
candelas benehidas, y s' assisteix à la missa ab
ellas. Candelaria, I'uri(icacÍQn. Lusti-ationis, puri-
oris.

CÀNDIDAMENT,
candor. Cdndidamente. Ingenuè, sincerè, candidè.
CANDIDAT, m. Qui pretén alguna dignitat ó
adv. m. Senzillament , ab

ficationis Beala* Maria; Yirginis festum. ||


Herba empleo honorífich. Candídaío. Candidatus, i. ant. []

medicinal de arrels perpendiculars, blanfjuinosas Sensillesa, innocència. Candidez, candor. Sinceri-

y fibrosas; lo tronch dur, cilíndrich, alt de cinch tas, atis.

à sis peus y cubert com tota la planta de una borra CANDIDATURA, f. Catalogo de candidats. Can-
blanca y cendrosa mòlt apretada. Serveix en me- didalura. Candidatorum catalogus.
dicina com à emolient. Gordolobo, candelaria, ver- CANDIDESA, f. Senzillesa, innocència. Candi-
baseo. Yerbascum, phlomos, i, phlomis, idis, pyg- dez. Sinceritas, atis, candor, is,

nitis, itis. 11
ant. irna. CÀNDIDO, A. adj. Blanch. Cúndido. Candens,
CANDELERÀS. m. aum. Caiidelerazo. iíàgnmn candidus. ||
met. Senzill, sens malicia. Cúndido.
candelabrum. Candidus, sincerus. 1|
Ximple, poch advertit. Cún-
CANDELERET. m. d. Candelerillo. Parvum dido. Simplex, imperitus,

candelabrum. CANDIEL. m. Menjar delicat que's fa ab vi


CANDELERIA. f. Casa ó botiga ahont se tra- blanch, rovells de ou, sucre y altras espècies.
balla ó ven la cera. Cereria. Ceraria laberna. ||
Bo- Candiel. Delicatissimum obsonium.
tiga ahont se venen candelas de seu. Veleria. Se- CANDIOT, A. adj. Natural de Càndia ó Creta,
bacearum candelarum taberna. isla del Mediferraneo. Candiola, Crelicus, creten-
CANDELERO. m. Instrument de fusta, plata 6 sis. [|
Gerra en la qual s' hi posa vi ó altres licors
altra matèria, lo qual se fa de vàrias maneras: pera portarlos de una part à altra. Candiola. Do-
consta de un peu que li serveix de basa y una com lium, ii, cadus, i.
à columna que en la part superior té un canó ahont CANDIR. V. a. Posar en conserva ó ab sucre.
se posa la candela pera que 's tinga dreta y segu- Ahnibarar. Saccharo condire.
ra. Candelero. Candelabrum, i. Lo de mòlts bras- [j
CANDIRSE. V. r. desmayarse, esllanguirse. I
sos ó brochs. salamó. H ter. caramell. 1. H Lo que Pailant de las conservas. Almibararse. Condiri.
s' aplica à la paret, etc. palmatória. 2. I Lo que CANDIT, DA. p. p. Candtdo. Saccharo condi-
portan los acòlits en las funcions de iglésia. Cirial• lUS. II
ALLANGLIT.
Lychnuchus, candelabrum, i. ||
naut. Ferro que's CANDONGA. f. fam, Carinyo fingit per engan-

posa à bordo de la embarcació y en altras parts yar, Candonga. Dolosíe blanditije, adulatio, nis,
pera assegurar en ell alguna corda. Si té una ane- fabula, aj.

lla en la part superior, s' anomena candelero de CANDOR. m. CANDIDESA.


acaba sens CANEA Ó CANEHA. f. ant. acanea.
I
ull, y si ell, candelero cego. Candelero.
Ferrum in navis latereaíüxum. CANÉFORA. f. Donzella que portava en un pa-
ESTAR EN LO CANDELERO. fr. met. ab quc s deno- neret tot lo necesari pera 'Is sacrificis del gentils,
ta que algú està col-locat en puesto, dignitat ó mi- Canéfora. Canephora.
nisteri de gran autoritat. Poner ó estar en el cande- CANEJADOR. m. canador.
lero. Honore, dignitate eminere. CANEJAR. V. a. CANAR.
CANDELETA. f. d. Candelica, velilla. Parva CANEJAT, DA. adj. Lo modo com queda ar-
candela. rugada la pell del cos humà especialment la de las
AB ó EN CANDELETAS. m. adv. Poudera lo ben re- mans, desprès de estar bon rato en aygua. Acana-
I
'
buda ó desitjada que es una cosa. Coma el agua de lado, arrugada, estriado. Canaliculalus , imbrica-
mayo. Cupidissimè. tus.
MÒLTAS CANDELETAS fAn UN CUII PASQLAL. fr. met. CANELA, f. CANYELLA. []
ant. CANDERA.
fam. Denota '1 cuydado que 's déu tenir en losdes- CANELER. m. ant, candeler.
perdicis, perquè continuats acarrean gran dany; ó CANELLA. f. ant. AIXETA. [1
ter. canyella.
en pérdrer las ganàncias curtas, perquè repetidas CÀNEM. m. Planta annual del tamany de la or-
fan munt. Muchas candelUlas haren nn cirio pas- tiga, que's cultiva y prepara com lo lli pera fer
cual: muchas pocos hacen un mucho: grano ú grano y altras cosas. Sas fullas estan ta-
teixits, cordills

llega para li el ano, ú grano à grano hincha la ga- Uadas en forma de dits: las flors són de color de
llina el papo. Flumina collectis multiplicíinlur herba; lo fruyl es rodó, mès petit que'l del pebre,
aquis. Mult» guttíe implent flumen. cubert de una pell llisa, de un sabor agradable, y
288 CAN CATALÀ CAN
s'emplea pera alimentar aucells y pera altres usos. CANGRENAT, DA. p. p. Gangrenado. Gan-
Aquesta planta es cultivada y silvestre. La culti- grena aíTectus.
vada es la descrita: la silvestre fa unas canyas sem- GANGRENÓS, A. adj. Lo que té ó participa de
blants à las del malví, aspras y negras, sas fullas la cangrena. Gangrenoso, cangrenoso. Gangrena af-
com las del cànem cultivat. Cdnamo. Cannabis, is, fectus.
cannabum cannabus, i. Lo net de la primera
, |1
GANGUE. m. Instrument compost de dos plan-
operació en la pinta. Canal. Pexa canabis. ||
Lo de xas que pesan hasta 200 lliuras ab que ajustician als
la segona. Chorron. Depurgala cannabis. Drap |)
malfactors en la Xida. Cangue. Instrumentum sic
fét de canera. Lienzo, cdüamo. Cannabacer, cri? dictum.
cannabina tela. caní, na. Lo que pertany ó té propietats sem-
LA LLAVOR DE CÀNEM. Cauamon. Cannabis semen. blants à las del cà. Canino. Caninus, canarius, cy-
MOCHS DE CÀNEM. Los despcrdicis de ell. Desper_ nicus.
dicios del cdnamo. Residuum, i, caníbal, m. CARiBE.
sÉR COM LO CANEM DE LAS voRAs. fr. fam. Se diu CANÍCULA, f. Constel-lació celeste. Canícula.
de lo que no serveix pera res. Ser ó valer tanto eo- Canícula, íb. \\
Lo temps de mòlt calor, en que la

mo la carabina de Ambrosia. Ad niliilum deservire- estrella canícula naix y 's pon ab lo sol. Canicula.
CANEMAL. adj. que s' aplica à la terra bona Tempus caniculare.
pera plantar cànem. Caiiamal. Ad cannabim pro- GANIGULAR. adj. S' aplica à cada dia de la
ducendam apta terra. canícula. Conicular. Sirius, canicularis.
CANEMAR. m. Lloch sembrat de cànem. Ca- GANINAMENT. adv. m. Rabiosament, com lo
namar. Cannabi consitus ager. cà. Caninamente. Canino dente, canina rabie.
CANET. m. Cert joch de cartas, en lo qual lo GANIQUÍ. m. Tela prima de cotó que vé de la
qui las dóna 's queda una carta, y reparteix las índia. Caniqtii. Subtilis tela indica.
demés, pert quant surt igual à la seva, y guanya CANÓ. m. Instrument vuyt, prolongat y rodó
quant surten las dels altres. Sacanele. Charlarum que's fà de metall ó altra matéria,com: canó de es-

ludus sic dictus. 1|


Llans en que '1 qui porta '1 joch copeta, de orga, de ullera, etc. Canon. Sipho, si-
guanya las tros primeras carfas, y així 's diu: fér phon, onis. | La ploma dels aucells quant comen-
CANET. Ronda. In chartarum ludo primorots. sa à eixir. CaTion. Primai, tenniores plumai. \\
Lo
FÉR CANET DE CUL. fr. met. fam. fér bancarrota, del blat y altras herbas. Caíia. Culmus, calamus,
CANET DE TRENTA MIL DIMONIS. Pelca entre mòlts i.
II
Lo de posar agullas de cap ó de cosir. Alplete-

ab confusió y desorde. Sarracina, gresca, Pugna. roycaàuto.^. Ar. Denliculum, spinularium, ii,
ae, conflictus, us. acicularius tubus. Lo de la canya entre nu y nu. ||

FÉR PETAR LO CANET. fr. fam. met. FÉR PETAR LA Canuto. Internodium, ii.
I
Lo de canya que's posa
CLACA. à la llansadora dels teixidors. Canilla. Fusus, i.
||

CANEYLA. f. CANYELLA. Lo de plom, vidre ó terra pera las canonadas ó


CÀNFORA. f. Producto inmediat dels vegetals; aqüeductos. Cano. Silanus, masfus, i, calix, icis.
una espècie de oli volàtil concret que's troba en anat. Lo de la freixura. Garguero
11
traquiarte- ,

vàrias plantas, Alcanfor, cúmfora. Camphora, ae. ria, cana


pulmon. Aspera artèria. Lo de la
del ||
||

Massas ó pans mès ó ménos voluminosos, rodone- xemeneya. Humero, cànon de cldmenea. Infundibu-
jats, conca vos per una part, convexos per la altra? lum, infurnibulum, i. ||
Pessa de artilleria. Los hi
perfectament blanchs, transparents, llisos, de olor ha de diferents calibres y pera varis usos, com:
fort y particular, de gust agre y seguit de una sen- CANÓ de bàtrer, de campanya, elc. Canon. Tormen-
sació de fret. Alcanfor, refinado ó purificado. Cam- tum bellicum.
phora, ai. FÉR CANONS, fr. Entre teixidors posar lo fil en
CANFORAT, DA. adj. Lo que conté cànfora. ells. Encanillar. Cannis stamen, sericura glomera-
Alcanforado. Camphoratus. re, circumvolvere.
CANGE. m. Cambi. Sols s' usa en matérias di- POSAR CANONS LOS AUCELLS. Mcanonaf, pelechar.
plomàticas, parlant de poders, presoners, elc. Can. Plumo, as, plumesco, is.

ge. Captorum in bello permutatio. CANOA. Embarcació que usan los Indis feta
f.

GANGEAR. v. a. Fér lo cange. Cangear. In be- de una sola pessa en figura de pastera. Canoa. In-
llo captos permutaré. dica navis, cymba, íe.
CANGEAT, DA. p. p. Cangeado. Permutatus. CANOER. m. Qui guia ó goberna la canoa. Ca
GANGILÓ. m. ant. catlfol. noero. Cymbai gubernator.
GANGRENA. Corrupció en las parts carno-
f. GANOETA. f. d. Canoeta. Cymbula, se.

sas, que las fà pérdrer la sensació. Gangrena. Gan- CÀNON. m. Decisió establerta en algun concili
grena, ai, carnis lethifera tabes. sobre '1
dogma ó disciplina. Cdnon. Canon, onis,
GANGRENARSE. V. r. Apoderarse la cangre- decretum, i.
||
La part de la missa que comensa:
na de alguna part del cos. Gangrenarse. Gangrena «Te igitur» y acaba ab lo «Pater noster», y alguns
affici, laboraré. volen fins la comunió. Cdnon. Missse cànon. I Ca-
CAN CATALÀ CAN 289
M» logo dels llibres sagrats y auténtichs rebuts per
Id Iglósia catòlica. Cànon. Sacrorura libi-orum cà-
da escriptura. Canónko. Canonicus, authenticus.
DRET CANÓMCII.
||

non. II
pi. L' estudi ó facultat del dret canónich. CANONI8ABLE. adj. Lo que 's pót canonisar
'anones. Canonicum jus. ó es digne de que 'scanonise. Canonizable. Proba-
CANONADA, f. Aqüeducte, coüducto de canons tissima; virtutis homo, etc.
e barro ó altra matèria pera conduhir aygua. En- GANONI9ACIÓ. f. L' acte y efecte de canoni-
nado. Hydragogia, ss, canalis, incile, is. ||
Tir sar. Canonizacion. Apotheosis, is, in sanctorura
el canó de artilleria y 1'
estrago que fa. Canonazn. numerum relatin.
Tornienti bellici jactus, eraisio, explosió. ||
Entre CANONISAR. v. a. Declarar solemnement y
abaixadors via de diferent color en lo panyo. Bar- posar lo Papa en la llista dels sants à algun beato
ra. Variata, variegata tienia. ||
f. fam. pet. 6 que ha fét alguns miracles. Canonizar. Consecro,
CANONAR. V. n. posar canons. as, in sanctorum numerum adscribere. ||
CaliQcar
CANONARCA. m. Oficial dels monasteris an- de bona ó mala alguna cosa. Canonizar. Probo, as.
Uchs, que tocava la campana pera cridar à junta. II
Aprobar y aplaudir algun fét. Canonizar. Lau-
Canonarca. Canonarca. do, as.
CANONÀS. m. aum. CaTwnazo. Magnum tor- CANONICAT, DA. p. p. Canonizado. Conse-
menlum bellicum. cralus.
CANONAT, DA. p. p. Encanonado. Plumatus. CANONISTA. m. Professor ò estudiant del dret
GANONEIG. m. L' acte y efecte de canonejar. canónicli. Canonisla. Canonistes, ae.

CaTioneo. Ejaculatio, explosió, nis. CANONJA, f. ant. Lo forn, pastim 6 fleca dels
CANONEJAR. V. a. Disparar los canons de ar- canonges. Panaderia de loscanónigos. Canonicorum
tilleria. Aranonear , canonear. Bellicis tormentis paiiarium.
oppugnare, impelere. CANOP. m. Mida del dragó, ò mida que servia
CANONEJAT, DA. p. p. Caiioneado. Bellicis alsegipcios pera conèixer la magnitut de las inun-
tormentis oppugnatus. dacions delNilo. Canope, fa«o/)o. Canopus, i. ||
mit.
CANONER, A. adj. S' aplica à las llanxas ar- Estrella que 's troba en la part en que '1 timó de
roadas ab canons. Canonero. Tormentis bellicis ins- la constel-lació de la nau dels argonaulas va à en-
tructus. II
m. Qui fa canons pera teixir- Canillero. trar en la aygna. Canopo, çanope. Canopus, i. En- ||

Fusorum téxtoriorum opifex. tre 'Is egípcios que segons Plutarco era '1
déu fals

CANONET. m. d. Canoncico, ca/IoriciV/o. Siphun- Pilot de Ossiris, y segons altres de Menelao. Cano-
culus, i.
II
Los de canya ó de vidre pera adornos de po. Canope, Boquir. Canopus, i.
vestit. CanulUlo. Yitreus tubus, angustior fistnla. CANOR Ó CANORO, A. adj. Harmoniós. Ca-
CANONGE, m. Lo qui obté alguna canongia. noro. Canorus. |1
S' aplica als aucells que tenen lo
'aiiónigo. Canonicus, i. cant suau y harmoniós. Canoro. Canorus.
CANONGE DE LA PESCATERIA. PILLO. CANORAMENT. adv. m. harmoniosament.
CANONGE REGULAR. Lo que obté canongia en Iglé- CANOVA. f. ant. Panera gran. Cuévano. Cor-
ia regular, com en la de Pamplona y també 'Is ;
bis, is.

igiosos Premostratenses y altres que viuben baix CANQCE. f. Certa tela de cotó que 's fabrica en
a regla de sant Agustí. Canónigoreglar. Canonicus Xina. Canque. Sinensis gossypina tela.
egularis. CANSACI. m. Fatiga, falta de forsa per trobar-
CANONGESSA. La dona que viu en comuni-
f. se fatigat. Cansancio. Fatigatio, nis, laisitudo, inis,
tat religiosa observant alguna regla, però sens vots languor, oris.
solemnes, com en las abadías de Flandes y Ale- CANSADAMENT, adv. m. Fatigosament. Can-
manya. Canonesa, canonisa, y canóniga. fam. Ca- sadamente. Molestè.
nònica, a;. CANSADÍSSIM, A. adj. sup. Mòlt cansat. Can-
CANONGET. m. d. Camnjillo. Parvus canoni- sadisimo. Valde defatigatus.
cus. II
fam. ter. ximple. CANSALADA, f. La penca del porch salada y ,

CANONGIA. f. La prebenda del canonge. Ca- s' aplica especialment al greix que 's troba junt à

nonjia, cannnicato. Canonicatns, us. la part interior de la pell de dit animal. Tocino,

11 CANONICAL.
Canonical. Canonicus,
adj. Lo pertanyent al canonge. lardo. Porcina, suilla, suina caro.
CANSALADER, m. Qui ven cansalada. Tocine-
CANÒNICAMENT, adv. m. Conforme à la dis- TO. Allontopola, ai.
posició dels sagrats cànons. Canònicamente, Ca- CANSAMENT, m. CANSACI.
nonicé, legitinié, CANSAR, Causar cansaci. Cansar. Fatigo»
v. a.

CANONICAT. m. CANONGIA. defatigo, lasso, as. mel. importunar. Fér pér-


|| ||

CANÓNICH, CA. adj. Lo que està fet ó arre- drer la substància de la terra per lo mòlt que ha
glat segons los sagrats cànons; com: horas canóni- produhit. Cansar. Delasso, defatigo, as.
GAS, llissó canònica, etc. Canònica. Canonicus. ||
S' no cansar, loc. ant. no parar.
aplica als llibres y epístolas del cànon de la sagra- CANSAR8E. V. r. Fatigarse fent alguna cosa a

TDMO 1. 38
290 CAN DICCIONARI CAN
Cansarse. Faligari, lassari. ||
Disgustarse de alguna CANT PLA ó GREGORii. Lo quc sols consta de sis
cosa. Cansarse. Tíedere, detad<ere. veus del diapasson. Canto llana. Simplex cantus.
ESTAR CANSAT DE ALGÚ Ó DE ALGÜXA COSA. loC. Es- AL CANT DEL GALL. A mcdia noche. Media nocte.
larne mòlt disgustat. Estar cansada, faslidiado, II
A punta de dia. Al canto del gallo. Ad galli can-
ahurrido. Odisse. tus, prima luce.
NO CANSARSE, Ó NO HI HA QUE CANSARSE. fr. met. PASSAR LO CANT. fr. Se diu dels aucells quant
Denota que no 's lograrà una cosa per més medis fan las passadas de cantar. Trinar. Modulor, aris.
que s' emplean. .Vo hay que cansarse; lodo es Ira- CANTABLE, adj. Lo que pot cantarse. Canta-
hajar en vano. Lateres lavare. ble. Cantui aptatus.
QLi CANSA ALCANSA. icf. Esplica que 's déu tenir CANTABRO. m. làzaro.
molla conslància pera lograr lo que 's necessita. CÀNTABRO, A. adj. Lo natural ó pertanyent à
l'ohre importuno saca mendrugo , la perfídia mata Cantàbria. Càntabra. Cantabrus.
la caza. Spem importunus extorquet. CANTADA, f. Pessa de música variada de re-

CANSAT, DA. p. p. Cansado. Faligatus. ||


adj. citats, arias, un baix y mòltas veus ab acompan-
Lo que ha perdut mòlt de la celeritat de sòn movi- yament de instruments. Cantada, cantata. Cantile-
ment; y així 's diu: bala cansada. Cansado. Tar- na, ai.

dus, remissus, defessus. ||


Qui respira ab dificul- CANTADETA. f. d. Cantadilla. Parva canti-
tat per haver caminat mòlt depresssa ó causa sem- lena.
blant. Exhalado. Anhelatus, ||
Desterrat per havé CANTADOR, A. m. y f. cantor.
servit mòlt, com : lletra cansada. Cansado. Obsole- CANTAL. m. pedra, còdol, mataca.
tus. II
Molest. Cansado, pesado. Molestus, impor- CANTAR, m. Copia posada en música pera
tunus. cantarse. Cantar, y cantina pr. Cantus, us, cantio,
CANSO. f. Composició pera cantarse. Cancion. nis. II
V. a. Jugar la veu ab compàs y modulació.
Carmen, inis, canlio, nis, musa, cantilena, x. \\
Cantar. Cano, is, canto, as. ||
Compóndrer ó
poét.
Repetició molesta. Cantinela. Grambe repetita, re- recitar alguna cosa. Cantar. Carmina pangere,
cocta. II
ó CHANSÓ. f. ant. Era una clase de poesia condere, recitaré, j]
En lo joch de cartas dir lo
que constava de cinch ó set estrofas enterament punt. Cantar. Conditiones in ludo aperire. Des- |]

iguals en nombre y metro, y s' empleava peia can- cubrir un secret. Cantar. Occulla revelaré, arca-
taramors ó alabansas. Cancion. Canlio, onis. num aperire. nàut. Dir ó prevenir en veu alguna
jj

TORNAR AB LA MATEIXA CANSO. fr. Repetir impor- cosa. Cantar. Elata voce quidquam animadvertere.
tunament alguna cosa. Volver à la mism,a cancion: il
AVISAR, REPÉNDRER. ||
aut. Afavoiir ; així 's diu:
otra al dicJio Juan de coca: no hay olla sin locino: CANTA bè la fortuna à algú. Cantar, soplar. Aliquid
toma su purga: dale bola. Importunè ropetere. benevertere, accidere. ||
Recitar versos. Cantar.
CANSONEJAR. Anar ab cansons y bal-
V. n. Cano, is.
II
S' usa pera repéndrer al orador que no
xillerias. Gastar romances, tener muchas camtímdu- muda de tó. Cantar. Uno spiritu, ac sono vocem
las. Simulala proferre. ducere.
CANSONER, A. m. y f. Qui té mòltas sofiste- CANTAR DELS CANTAus. Llibre canóuich dels càn-
rias, escusas,camàndulas, y s' val de tergiversa- tichs de Salomó. Cdntico de los cànticas, cantar de
cions. Romancera. Argutè, callidè verbosus. | m. las cantares. Canticum canlicorum.
Llibre que conté vàrias cansons y romansos. Can- CANTAR Y PEUFiDiAR. lef. contia 'Is impertinents
cionero, romancera. Carminum liber. y presumils, que moleslan repetint tot lo que no
CANSONETA. f. d. Cancioncica, canciancilla, saben fér. Cantar y parfiar. Ad fraclam canis.
cancioncita. Canticula, cantiuncula, «, caiiticulum, AIXÒ Ó AQUEST ES ALTRE CANTAR. loC. fam. AIXÒ SÓN
i.
(1
La que serveix pera fér dormir à las criaturas. FIGAS DE ALTRE PANER.
Arrullo. Nenia, se, lallus, lallum, i, CANTAR DE PLA. fr. ant. Judicar. Juzgar. Puto,
CANT. m.La acció y efecte de cantar. Canto. as. II
Confessar francament. Cantar de plano. Can-
Cantus, sonus, accentus, us. | Poema curt en estil didè, ingenuè confiteri.
heróich. Canta. Carmen, inis. Cada una de las ||
CANTAR DE REPENT. Cantar à libro abierto. Ex
parts en que 's divideixen alguns poémas épichs. tempore, repentè canere.
Canto. Cantus, us. ||
ó chant. Se precisa à vegadas AQUÍ CANTA ó ESTA QUI CANTA. loc. fam. Dcnota
com sinònim de canso però ;
tenia un sentit més que hi ha documents ab que probar lo que 's diu.
lat,entrant en esta clase de poesias totas aquellas Carta canta. Testanlur litterai.
que eran própias pera cantadas. Canto. Canticum. CANTARÀ, f. Peix de mòlt mal gust. Càntaro.
ciNT DE ORGA ó FIGURAT, mús. Lo que admet en- Cantharus, manera de gerra. Canta-
i. Vaixell à
||

Ire las sis veus del diapasson altras notas, com rà. Amphora, se. Mesura de líquit de la capacitat
||

corxeras, seraicorxeras, etc. Canto de órgano ó fi- de una arroba. Cantarà. Amphora, se. Vas que usà
gurada. Concentus, us. Bacó en lo triumfo de Àsia. Cantarà. Cantharus, i.

CANT FREQÜENT Y MOLEST, fam. L' actc de cantar nàut. Lo caixó del fanch en la bodega del gàn-
II

ab freqüència. Canticio. Cantitatio, nis. guil. Cantarà. Alveus, i.


CAN CATALÀ. CAN 291
CANTARANO. m. Veu presa del Italià : espi'- nota que qui s' exposa raòltas vegadas ix escar"
cíp de calaixera ó armari ab naòlls calaixos. Canta- mentat ó reb. Cantarillo que muchas veces va d la
ral, cantarann. Armariuin, ii. fuente ó drja el asa ó la frcnte: tanlas veces va el

CANTARELLA, f. So monótono y desagrada- càntaro à la fuente, que algunas se quiebra ò se deja


ble on lo cantar, parlar, llegir, etc. Tonilío, son- el asa 6 la frente. Ampíiora quic siepius petit fon-
sonete, canticio. Ingrata vocis conlcntio. ||
d. tpr. tem, valdè peridilatur. Fontanas quicuraque fre-
CANTERET. ||
Repetició molesta é importuna de una quens petit urceus undas.
mateixa frase. Cantinela. Crambe recocta. Vel redil ille ansa vel rèdit ore minor.
CANTARER. m. Pedrís ó bancb en la cuyna CANTERELLA. f.
y
pera posar los cànters de aygua. Zafariche, y can- CANTERET. ni. d. Cantarico, cantarillo. Can-
(arera p. Ar. Ilydriarum urnarium. Qui fà càn- ||
tharullus, i.

ters. Alfnrern, ranlarero. Figulus, i. CANTERILLER. m. cantarer.


CANTARÍ, na. m. y f. Qui canta à tolas horas CANTET.m. d. Cantilh, canlico. Catiuncula, ai.

fora de propòsit. Cnntarin, cantarina. Molestus can- CANTI. m. CANTER,


tator. I
f. La dona que té per profesió cantar en lo CANTICI. m. fam. L' acte de cantar ab fre-
leatro. Cantarina. Canlatrix, icis. qüt'ncia. Canticio. Cantilatio, nis. | cantich.
CANTÀRIDA. Mosca verinosa de color vert,
f. CÀNTICH. m. Composició méirica pera donar
y de qualitat acre y corrosiva, que reduhida à po!- gràcias à Déu. Càntico. Canlicum, hymnus, i. j]

vos s' aplica sobre la pell pera fér alsar bombollas. Qualsevol cant. Càntico. Occentus, us.
Cantdridas, cubillo. Canlharis, idis, cantliarida, se. CANTICn DELS CANTICUS. CANTAR DELS CANTARS.
Lo pegat de dits polvos, y la bombolla que fà. CANTIL.ra. Paratge del fondo del mar, que

Cantàrida. Cantbaris, idis. ||


pi. Insecte sens alas forma com un esglahó ó vora tallada mès ó ménos
de mès de una polsada de llarch, negre y ab unas à plom. Cantil. Syrtes, is,

rallas transversals encarnadas. oli preparat ab V CANTILENA. f. CANSO.


ell s'aplica com vegigatori à las caballerias. Aha- CANTIMARONS. m. pi. Espècie de barcas ab
dejo. Meloe majalis. que pescan los negres de la costa de Coromandel.
GANTELL. m. Extremitat, cantó, ó vora de al- Cantimarones. Navium genus.
guna cosa majorment si fà escayres. Canto. Extre- CANTIMPLORA, f. Eyna de coure, estany,
mitas, atis, latus, eris. ||
V extrem de algunas co- plata ó llauna en figura de garrafa pera refrescar
sas que 's poden partir fàcilment, com caxtell de la aygua. Cantimplora. Lagena, íe. Màquina hi- j]

pa, de formatge, etc. Cantero. Extremumfrustum rei. dràulica de un canó encorval ab dos brassos desi-
DE CANTELL. m. adv. Db costat. De canto. Obli- guals, que posats en la aygua ó licor lo xucla per
què, transversè. rahò del pes del ayre sobre '1 mateix licor, y '1

CANTELLEJAR. v. n. Traballar los cantons Uansa pel bras mès llarch. Cantimplora. Tubus,
de una post ó taula. Cantear. Tabulae extremitates i, sipho, nis, hydraula, sa. ||
Ferro que's posa en
elaboraré, dolare. la part anterior de las sellas, etc. Cantimplora.
CANTELLUT, DA. adj. Lo que té cantell. Es- Ferrum antiquum ephippii.
piinado. Angulatus, angularis. FÉR LA CANTIMPLORA, fr. fam. Fér lo ploricó, pon-
í CANTENO. m. Peix delicat que và regularment derar misèria pera mòurer à compassió. Hacer la
pntre las rocas. Se troba entre Càndia y Rodas. Es- guaya. Planctum agere; queri, plangere.
taro, hrecho. Scarus, i. CANTINA, f. Celler, subterrani, gruta ahont
I CÀNTER.
m. Vas de terrissa ó metall, estret se guarda '1 vi per la casa. Cantina. Cella, íb, spe-
de boca, ample per la panxa y estret pel peu, cus, us. Espècie de taberna ò bodegó en los quar-
I' ab una nansa serveix regularment pera posar ay-
;
tels dels soldats.
II

Cantina. Caupona, se. (1


pi. Dos
gua. Càntaro. Amphora, bydria, ae, cantharus, i. caixons petits ab sas tapas, units ab dos corretjas
met. Lo licor que cap en un cànler. Càntaro.
11
araplas cubertas de cuyro; té sas divisions pera
Quantum licoris cantbarus capit, ter. Mesura de || portar provisions en los viatges. Cantinas. Càpsu-
de diferent capacitat. Càntaro. Amphora, a;. || la, Si.
fcjrna en que 's posan sorts per las quintas y elec-
Itvi CANTINER, A. m. y f. Qui cuyda de la canti-
cions. Se diu així, perquè antíguament se posa van na. Cantinero. Cellae vinariíB praepositus; promus,
Ben un cànter. Càntaro. Urna, situla, a?. condus, i.

À CANTERS. m. adv. A BOTS Y À BARRALS. CANTIRET. m. d. canteret.


, EMRAR ó ESTAR EN CÍNTER. fr. Entrar en sort. CANTITAT. QUANTITAT. f.

Entrar ó estar en càntaro ó en suerte. In sortem CANTÓ. m. L' àngul exterior de un edifici. Es-
conjici. met. Estar proposat per algun empleo, ó
11 quina, canton. Angulus, i, ancon, onis; angulare
pròxim à conseguirlo. Estar en càntaro. Muneri viíc caput. II
Extrem, racó, punta de alguna cosd,
adipiscendo proximum esse. com de camp, de casa, de matalàs. Cofuijal. An-
TANTAS VEGADAS vA. 'l cAnTER A I.A FONT QUE 's gulus, i.

TBENCA, 6 QÜE AL ÜLTIM HI DEIXA \ COU. ref. DC- CANTON* ni. ant. cantó,
292 CAN DICCIONARI CAN
CANTONS DEL EXÈRCIT, ant. Flanchs, costat del fant. Cana. Tubus ad utres inflandos. ||
Entre can-
exèrcit. Flancos del ejército. Exercitús latera, cor- de canya partida de llarch à
terers ó gerrers tros
nua. Uarch, que aplican pera unir la pèssa que trauhen.
CANTONADA, f. aum. Esquina, esquinazo. An- Cana. Arundinis frustulum 'quo üguli utuntur. ||

gulus, i, ancon, onis. Entre pescadors que serveix pera pescar, y co-
la

GIRAR LA CANT0N4DJV. fi'. Girar de camí eixint de munraent se compon de un cert número de ellas
un carrer y entrant en altre. Doblar la esquina. lligadas entre sí. Cana de pescar, vara, y rahiza

Yiae angulum pra;lergredi. la punta ahont se lliga '1llinyol. Arundo pisca-

CANTONAT, DA. adj. ant. cayrat. toria. II


arq. Lo cos de la columna entre la basa y'l
CANTONERA. Pessa de metall pera f. subjec- capitell. Cana. Column® scapus, corpus. ||
pi. Fes-

tar los ànguls de las pessas de fusta, com taulas, tas ó joch de à caball que la noblesa acostumava
escriptoris, etc. Cantonera. Canterius, ii. |j
raco- fèr, peleant en vàiias quadrillas ab canyas, de las
NERA, que 's resguardavan ab las adargas. Canas, pesta ò
CANTOR, A. m. y f. Qui téper oüci cantar. juego de canas. Cannis pugnantium equestris ludis.
Cantor. Cantor, modulator, oris, psaltes, x. Qui |1
canya borda, canyota.
canta. Cantor. Cantor, oris, psaltes, s&. canya de escombbas. Espècie de bruch de que
CANTÚRIA, f. Cant de música. Canturia. Can- se'n fàn escombras. Escohilla, aldiza. Erix, icis.
tus, us. I
Lo modo y ayre de canlarse las compo- CANYA DOLSA ó DE SUCRE. Canya sòlida, que ex-
sicions musicals. Canturia. Canendi modus, ordo. premuda trau un such de que se'n fà sucre. Cana

[1
La capella de música de algunas iglésias. Capi- dulce ó de azúcar, cahamiel. Dulcis canna.
lla de música. Musicorum chorus. CANYA PRIMA. Canuccla, Cannuia, a>.

CANUT, DA. adj. Qui es blanch de cabells. ARRIAR LA CANYA. fr. nàut. Deixaria en completa

Canoso. Canosus. H
Cada una de las caselas que fan llibertat pera que seguesca 'Is moviments que li

las abellas en las brescas. Celdilla. Cella, cellula, fà fér la pala del timó, iiupel-lida pels cops del

Si. 11
CANÓ. 4. mar. Arriar la cana. Gubernaculi manubrium li-

GANUZIR. V, n. ant, Tornarse blanch de ca- berum relinquere.


bells. Encanecer. Incanesco, albtisco, is, canum dreta la canya! nàut. Veu ab que's mana al ti-
fieri. moner que posd la canya del timó al mitj ó en la

CANXALÀGUA. f. Planta de Amèrica, mòlt direcció de la quilla. Derecha la cana! Gubernacu-


semblant à la centaura menor. Cancha lagua. Plan- lum ad viam.
ta sic dicta. ESTAR SECH, MAGRE, FLACB Ó PRIM OOM UNA CANYA,
CANY. m. ant. canonada. 1. fr. Se diu del que està mòlt magre. Estar como un
CANYA. f. Planta mòlt coneguda que 's cria en naipe. Gracilliraum esse.
los paratges humits. Cana. Arundo, inis, canna, a;. QUI TÉ CANYAS FA FLAUTAS, loC. proV. QUI TÉ TIONS

II
ant. Lo moll del os. Tnétano. Medalla, medullu- FA ESTELLAS.
la, íE.
I
La cama del blat, del moresch y sem- MATAR AB CANYAS. fr. Ferir ab canyas punxagu-
blants. Cana. Culmus, i.
||
Espècie de jonch de das à modo de sagetas. Suplici usat entre 'Is mo-
Amèrica que serveix pera bastó. Cana. Juncus, i, ros, Acanaverear. Acutis cannis confodere, inter-
arundo, inis. H La de la freixura y del pulmó, ca- ficere.
nó DE LA FREIXURA. mús. Lo canonet de canya ó jj CANYADA- f- Cop de canya. Canazo, caníwje-
luetall, en que està
llengüeta del baixo y altres la razo. CanniE, ictus.
instruments de boca. Estrangul, pipa, cana. Tubae CANYAFERA Ó CANYAFERLA. f. Planta
insufflandse lingua. |1
nàut. La part de la àncora silvestre semblant à la canya comuna; las fullas y
desde la creu fins à la anella. Cana, asta. Apcho- llavors com la del fonoll. Canaheja, caiierlo, cana-
rse asta. [j
nàut. Manuella de fusta ó de ferro a^e- reja, férula. Narthecia, », narthex, cis.

gurada ab un pern pera girar lo timó. Cana. Cla- CANYAFERAL. adj. Lo pertanyent ó semblant
vi, timonis ,
gubernaculi manubrium. [j
La part à la canyafera. Ferulàceo. Ferulaceus.
mès prima, llarga y rodona del rem. Caíia. I\emi CANY AFÍ STOL. m, y
corpus. II
Lo tros ó extensió forrada en las escotas CANYAFÍSTOLA. f. Arbre de Amèrica, ab las

y amuras pel extrem, en que estan fermas en los fullas de un vert mòlt Hustrós, y la flor groga de
punys de las velas. Cana. Pars manicata funis é olor agradable, Canafistola ó canafistula. Cassia
velis pendentis. |1
En las fàbricas de cristall ó vidre, fislularis.Lo fiuyt de dit arbre. Es una tavella
II

canó de ferro, ab 1'


extrem del qual se pren la rodona y forta, de dos fins à cinch pams: la molsa
porció de pasta necessària, y per sòn vuyt se bufa es purgant. Canafistula. Cassia, fistola, ae,

pera donar la forma corresponent à la pessa que 's CÀNYAIVI, m. ant. canem.
vól fér. Cana. Tubus ad vasa vitrea conficienda. ||
CANYAMAS. pi. ant. Drap de estopa del cà-
Canonet de p^l'a» fusta ó metall pera xuclar ó bèu- nem. Canamazo. Tela cannabina vilior. Drap clar |1

rer algun licor absorbint. Cana. Calamus, i. I ïJn- de càneíD sobrç que's hioda ab seda ó llana de co-
tre boters canó de cany^ pera inflar los bats bu- lors, y '.erveix pera sabatas, tapets de taula etc.
CAN CATAU. CAP
ambé s' anomena així dosprès de brodat, Cana- CANYONER, A. adj. s' apUca à las embarca-
mazo. Cannabinum textmff opere phrygio elabo" cions que munian algun canó. Canonera. BelUco
rando. ||
anf. estopa. tormcnto armalus.
CANYAMEL. CA>'YA nolsA. f. CANYOTA. f. Canya borda, Carrizo, canola,
GANYAMÓ. ni. Llavor de canein. Canamon. jisca, cixca. Carex, icis.

LO LLOCH AHONT SK CRIA. Carrizal. Carectum,



i.
nnabiic semen. - •

CANYAR, m. Lloch planlal de canyas. Cana^ CANZ. m. ant. cant.

traí,
er canar, canizar, caüi:al, Arundifer, canne- CAOBA. f. Arbre gran de las lodias, de fusta »6.
tuni, anindinetum. i. liday llustrosa, de color castany mès ó mènos clar.
CANYA VERA Ó CANYAXIULA. f. Kspécie Serveix pera mobles de adorno y gust, com calai-
de canya prima quo's cria en paratges humits. Ça^ xeres, Uils elc. Caoba, caobana.
Caoba, «e, indica
navera, zarrizo. Silvestrip canna, arbor. ||
La mateixa fusta. Caoba. Caoba, ai.

CANYELLA, f. La segona pell de un arbre del CAOS. m. Mescla confusa dels elements que hi
mateix nom, que's fa en las islas orientals, de co- hagué abans de la creació. Caos. Cahos, i, mas-,

lor roig groguench, de olor y sabor mòlt aromà- sa «. [|


Confusió, desorde, Caos. Perturbalio, con-
tich y agradable. Canela. Cinnaniomum, cinna- fusió, nis.

mum, i, cassia, aj. La part anterior de la cama


||
CAP. adj. Ningú. Xinguno. Nullus, ||
m. La part
desde'l genoll fins al peu. Canilla, tibia. Radius, superior del cos. Cabeza. Caput, sinciput, itis.
|1

ii, tibia, ai. H


anat. L' os desde'l oolze fins à la mu^ Cada persona. Cabeza. Persona, ee. ||
Superior ea
nyeca. Canilla, cúbito. Radius, cubitus, i. ||
L' ar- alguna corporació ó comunitat. Cabeza. Caput,
bre que fa la canyella. Canelon, àrbol de la canela. itis, prínceps, ipis, praises, idis. \\
Lo principal de
Cannellifera arbor. alguna societat. Gefe, caporal, caudillo. Dux, cis.
CANYELLA BLANCA. La escorsa del Winter, arbre Lo principi ó extrem de alguna cosa respecte de
II

de la America meridional y de las Antillas; ser- la seva llargària. Extremo, cabeza. Caput, itis. [j

veix de condiment, y té una propietat mòlt enèr- Capacitat, talent, disposició. Cabeza. Ratio, nis,

gica. En la Amèrica la emplean contra 1' escorbu- judicium, ii.


H
Conducta, enteniment, judici. Ca•'
ti, y entra en la composició de varis preparatius beza. Mens , is, judicium , ii. ||
MotUo de fusta
farmacéulichs. Canela blanca, falm corle:'a de Win-r que usan los perruquers pera traballar los penti-

ter. Winierania canella, canella alba; cortex win- nats. Fraustina. Forma, ae. ||
ant. capítol, y La

teianus spurius. planxeta de llauna ó llautó que's posa al extrem


CANYELLA DE CANÓ. CANYAFÍSTOLA. del cordó, tireta, etc. Herreie. Ferreus contus, fer-
CANYELÓ. m. caramel-lo. 2. fam. \\
L' extrem rela cuspis, i
L' extrem del carrer. Salida, cabo,

W
dels ramals de las deixuplinas. Canalon. Flagel•li Extremitas, atis. 1|
Termini ó conclusió de alguna
ixtrema contorla et duriora. cosa. Fin. Finis, is, terminus, i. ||
Cada bri ó cama
CÀNYEM. m- ant. CÀNEM. del fil retort. Cabo, hebra. Filum, i. ||
nàut. Tros
CANYER. m. CANYAR. de corda. Cabo. Rudens, tis, funis nauticus. ||

m. ter. Lloch ahont se llansan las geog. Monianya ó terra elevada que entra en la
ICANYET.
ó animals
jrossas morts. Builrera, muladar. Ole- mar. Cabo. Promontorium, ii. ter. res. Lo cim |1 ||

him, i. de alguna altura. Cima, sumidad. Cacumen, cul-


vÉSTEN AL CANYET. fr. met. fam. ter. ab que's men, inis. Part principal de la taula quant se
|1

iJespedeix à algú ab mal modo. Vete al rollo. Abi juntan vàrias personas. Cabeeera. Primus locus,
in malam crucem. sedes. I
En los rams de fil ó madeixas lo principi.

CANYETA. f. d. Canila, canilla, camela. Can- Cabo. Filum, i.


(j
prep. Envers. Hàcia. Yersus. ||

nuela, ai. pi. nàut. Las parts principals que forraan 1' es-r

CANYETILLO. m. Fil de or ó de plata en for- queleto de un buch, com són quilla, codaste, roda,

ma de canonet. Canutillo. Fila aurea in formam codernas etc. Cabeza. Praecipua navis membra. ||

tubuli instructa. oàut. Los extrems, ó la popay la proa deia nau. Ca^
CANYÍS. m. Teixit de canyas y cordill pera bezas. Capità navis. ||
pi. Las vàrias espècies que'ç
mecar figas y altras fruytas, y criar çuchs de
IICamzo, zarzo. Arundinea crates, cannarum com-
seda. tocan en unassumpto. Cabàs. Capità,
CAP A CAP. m. adv. Un ab altre.
membra.
D« persona à
.> pago. H pi.
Lo dels carros. Adrales,. Yallum currus persona, de silla d silla, mam d mano, cunpo à
crebris sudibus contextum. fl
ganyota. cuerpo, uno à uno. Viritie, vir cura viro.
CANYIULA. adj. Qui està mòlt flach ó dèbil- CAP AIXALARRAT, ATOLOXURAT Ó ALBOUOTAT. Sub-
Canijo, agosli'o, desmirriado, releco, bacalao, des- jecle aixalabiat. Tolondro, (olondron, fargallon,
vaido,poquilo,hético, c/mpado. Languidus, macer- Turbalus, inconsultus.
CANYÓ. m. ant. clayaguera, | ter. gargame- CAP k MAR. Alguns ho entenen solament per do-
lla. 2. De paper, papeulna. I Lo que en la
II
ter. nar vela à popa estant à la capa à fi de piesíMitar
gayta gallega ó sach de gemech (a '1 bftix, Rauca bè la proa à la mar. Cabeza d la mar. Yersus ma-»
cStula. Ij
CANÓ. reprora.
.

294 CAP DICCIONARI CAP


CAP A MUNT. m. adv. nàcia arriba. Sursum. ta de ell, contrària à la ungla. Yema, pulpejo. Di-
CAP BOIG. Qui obra inconsidcradament. Casquilu- giti exlremilas intírior, ungui adversa.
cio, alegre de cascos. Yentosum cerebrum. CAP DEL DOL. Lo parent mès pròxim del difunt,
CAP i)E ANY. L' ofici que's celebra per algun di- que fa '1 dol en
enterro y reb los pèsams en
1'

funt lo dia que fa 1' any de la seva mort. Cabo de casa. Dolorido. AÍBnis funeris ductor.
aíio. Anniversariuni, ii, annme exequia;. | Los pri- CAP DEL NAS," LLENGUA, ETC. PÍCO, puïlta. Nasl eX-
mers dias del any; y així se sól dir: cap de any, lo Iremitas, extrema lingua.
primer dia. Aíio nuevo. Calendíc januarii. CAP DE MESTER. Prohom de ofici. Prohombre de
CAP DE ase. f. Planta olorosa semblant al espí- oficio. Fabrilis collegii princeps, moderator.
gol ab las flors blavas en forma de espiga. Can- CAP DE MONTAXYA ò SERRA. La part mès elevada
Ineso, amaranto, flor del amor, moco de pam. La- de ella. Cabeza de monte ó sierra. Cacumen, inis.
vandula sthoecas. juliola. ||
CAP DE MORO. Plom de las pessas de roba. Plomo,
CAP DE BANDo. Qui alsa partidas de gent armada sello. Plumbeum sigillum. [|
Entre apotecaris lo

y las dirigeix. Cabecilla, cabeza de partido, de tap de un alambí que usan sèns refrigerant, de
bando, cuadrillero. Factionis, dux, prínceps. modo que cau la aygua destil-lada. Cabeza de moro.
CAP DE BESTIAR. Quadiiípedo de la espècie do- Aqua; slillatilia? àpex cribrarius.
mèstica, com bou, etc. Res, cabeza de ganado. Pe- CAP DE MORT. Lo conjunt dels ossos del cap,
CHS, udis. despullats de la cara y pell. Calavera. Calvarium,
CAP DE BOI". Qui '1 tè mòlt gros. Cabeza de toro, cranium, ii, calvaria, ;r. Entre estampers senyal |1

cabezudo. Capilo, nis. ||


Tossut. Cabezudo. Perti- que deixa la lletra posada al revés. Mortaja. Sig-
nax. II
Peix. juliola. ||
ter. cullereta. 2. num typographicum litteris inversis depielum.
CAP DE BURRO. met. Tonto, ximple. Badea, san- CAP DE MOTÍ. Levantador. Factionis princeps.
dio. Slultus, insanus. CAP DE NÚVOL. Lo núvol gran separat dels al-
CAP DE CARABASSA, mel. CAP SENSE CERVELL. tres. Nubada, nubarrada. Nimbus, i.

CAP DE CASA ó LLINATGE. 'L primogènit que be- CAP DE PA. Neci. Cabeza de iarro, cabeza rednn-
rela tols los béns per llegítima descendència del da. Hebes, stupidus.
fundador. Cabeza de casa ó linaje. Familiai caput. CAP DE PARTIT. Ciutal ó vila de la qual dependei-
CAP DE CUNILL. pcix Semblant al llangardaix, xen alguns pobles en lo judicial y gobernatiu. Ca-
però sèns peus, Lagarto de mar. Saurus, i, lipa- beza de partido. Urbs princeps; provincià; caput.
ris, is. II
CAP DE BANDO.
CAP DE ESCALA. Lo uiès all de ella. Alio, cabo de CAP DE PESSONERA. L' extrem del fusell que ix

la escalera. Superius .scalic exlremum, culmen, fora de la roda en los carruatges. Pezon. Axis ex-
summitas. lremilas.
CAP DE ESCAROLA, expr. faui. Dit del cap mòlt CAP DE PIT. ESTERNON. mel. Rampa, costa, pu- ||

poblat de cabells curis y caragolats, ó de qualse- jada aspra. Reventadero. Clivus arduus.
vol modo einbullals. Monte. Hirsilum caput. CAP DE PROCÉS, for. Aulo de ofici del jutge per
CAP DE OVELLA Y GARRAS DE LLOP. loc. UNGLAS DE averiguar lo delicte en causas criminals. Cabeza
GAT Y CARA DE BEAT. de proceso. Causic caput.
CAP DE ESQUADRA. Lo soUlat que en la infanteria CAP DE QUADRILLA. Eu las quadrillas dels Iraba-
y caballeria mana las esquadras. Cabo de escuadra. lladors del camp lo qui fà de principal. Manijero.
Ductor, caput manipuli mililum. Rusticorum operariorum rector, dux. |1
cap de
CAP DE ESTOPA, CAP SENSE CERVELL. BANDO.
CAP DE l'ERRO, Herba, la flor de la qual es sem- CAP DE REGNE ò PROVÍNCIA. Capital, com es Bar-
blant al ferro. Cabeza de fierro. Cynoscephalea, ai. celona respecte de Catalunya. Capital; cabeza de
CAP DE FRARE. Clau de cer ab punta, en figura de reino ó de provincià. Regni aut proivinciae caput;
barrina ab que s' engrandeixen los forals en lo cou- metròpolis, is.

re, ferro, etc, Escariador. In terebelli formam dis- CAP DE TABOLA, CAP ALBOROTAT.
positus clavus. CAP DE TAL. exp. faui. ab que 's denota 1' enfado
CAP DE CREU. exp. faiU. MALVINATGE. que causa alguna cosa, ò espècie de amenassa.
CAP DE GUAYTES. Ofici uiunicipal inferior al sota- Volo à tal, voto d quien. Prob Deúm fidem. Excla- ||

batlle, encargat que en un prin-


de la vigilància, mació. Cuerpo de Dios, ó de Cristo, ó de mi ó de tal.
cipi desempenyavan los nobles. En los actes de ce- Deus immorlalis !

remónia eran sos atributs una vara negra en los CAP DE TiMÒ. nàut. L' extrem superior que entra
extrems de la que estavan grabadas dos creus. Ge- per la llimera que s' encasta la canya. Cabeza de
y
fe de vigilància. Praifectus sic diclus. limon. Clavi, gubernaculi summitas.
CAP DE LA iGLÉsiA. Tilol quc 's dòna al Papa res- CAP ESCABELLAT, met. Pcrsona que tè mòllas es-
pecte de la Iglèsia universal, Cabeza de la Iglesia. pècies sèns coordinació ni mèlodo, ò que no té
Summus pontífex. orde ni concert en lo que fà. Madeja sin cxierda,

CAP DEL DIT. La part macisa que està en la pun- Homo non sibi constans.
CAP CATALÀ CAP 295
CAP FLUIX, CAP SENSE CERVELL. mitlere. I
met. Estar trist y pensatiu. Bajar la ca-

CAP GASTAT, iiaul. Lo que està un poch malmès beza, eslar cabizbajo, hacer calendarios. Obslipo,as.

xleriorment per haver servit mòlt. Cable lavado. AGAFAR ENTRE CAP Y COLL. fr. Apercollar. Collo

uf nis (lefessus.
CAP GROS. Lo de grandària desproporcionada. Ca-
apprehendere.
AL CAP. m. adv. detras, despríís. j]
Passat mòlt
hezorro. Caput horrendum. mel. Neci, tonlo. Ca- |1
temps. A Tàndem.
largo andar.

za de larro, caheza redunda. Ilebes, slupidus. |1


AL CAP DEL MON. cxpr. A qualsevulla part per
lert peix de 40 à 60 peus de llarch, dels quals lluny que esliga. Al ó hasla el cabo del mundo. In
ocupa mès de la me\tat lo cap, en lo que té un extremo lerrarum orbe; ad exlremas orbis plagas.
conducto per ahont llansa la aygua, y unas bolas AL CAP Y A LA FI Ó AL CAP Y AL ÚLTIM Ó AL CAP Y
que contenen la substància coneguda ab lo nom de AL RATO. loc. Per Últim, desprès de tot. Al cabo, ó
esperma de ballena, y en altras parts de son cos la al caboy úla poslre, ó al cabo de la jornada. Tuin,
altra que's coneix ab lo de ambre gris. Es vi vi pa- demura, postreraó, denique, tàndem.
ro; té mamellas y habita en los mars mès calents AL CAP SOM. loc, fam. ab que algú denota voler
de Europa. Marsopa ó marsopla^ cachalote. Physe- terminar alguna cosa. llasta aquí hernos llegado,
ter macrocephalus. j]
clllereta. 2. alto ahi. Rem staluamus.
CAP MAjoa. m. ant. Gefe superior ò principal. ALSAR LO CAP. fr. Lcvanlar la cabeza. Caput ex-
íap DE casa. lollere. []
met. Péndrer ànimo lo qui eslà abatut.

i CAP NEGRE. Aucell, abcllerol de la cua llarga, Respirar. Vires capere, sumere. | met. Trobarse
òlt enemich de las abellas. Abejaruco de la cola millor lo malalt. Alzar cabeza. Sanitalem recupe-
arga. Parus major. raré. II
mel. Millorar en fortuna. Alzar ó levantar
CAP PER AMUNT. Dret en sòn estat natural. Cabe- cabeza. Fortunam instauraré.
za arriba. Sursum versus. ANAR CAP BAIX. fr. mel. //• cubizbajo, Trislem,
CAP PER AVALL. Dc Cap à tcna. Cabeza abajo. cogitabundum indecere demisso capite pergere. ;

Deorsum versus. ANAR CAP PER AVALL. fr. mct. Tomar à ménos,
CAP PER CAP. m. adv. Tant per tant, sens tornas anar perdent la salut, crèdit, etc. Andar de pié
en las baratas. Pelo àpelo, laz ú taz sin adeala. quebrado, ir cuesla abajo ó de capa caida. Ad inó-
iEqua pernmlatione. piam, egestatem, eerumnas, angustias rei familia-

CAP SENSE BARRET, ó SENSE CERVELL. Qui obra de- ris devenire; valetudine minui.

sordenadament. Reloj desconcerlado, casquivano, ANARSE DEL CAP. fr. Uiet. ANARSEN DE LA MEMÒRIA.
cabeza de chorlilo, ó de pollo ó de grillo. Tamquam ANARSEN LO CAP, Ó ANARSEN LO CAP A PASSEJAR, fr.
horologium caput abeirans. mel. Desvanéixerse lo cap. Desvanecerse, irse la ca~
CAP SENSE DENTS. loc. fam. Esdcntcgat. Muelas de beza, andarsele a uno la cabeza. Capitis vertigine
alio. Edentulus, dentibus minutus. aul debilitate laboraré; caput turbari.
CAP VERT, CAP SENSE CERVELL. BALLAR ó ANAR DEL CAP, fr. mel. Excilarsc algu-
CAPS DE LAS BiTAS. nàut. Los cxtrcms de la creu na espècie. Bullir por la cabeza. Aliquid in menteixi
iie sobreíxen per cada costat. Tetas, cabezas de excitari.
as bilas. 3Iucrones, um. CANSARSE 'l CAP. fr. FaligarsB meditant mòlt en
CAPS DE REVÉS. uàut. Las cscolas de barlovent, y alguna cosa. Devanarse los sesos. Defatigari intensa
,as bolinas y bolitxas de sotavent que no serveixen raeditalione, nimia cura angi.
n las posicions de bolina. Cabos de revés. Quidam CABREGARSE DE CAP. fr. fam. POSAR UN CAP COM
iines in transversario vento non deservienles. TRES QUARTANS.
A CAP ó CREU. Joch de noys que s'executa tirant carregIrseli 'l cap a algú. fr. Sentir pesades 6
un cuarto al ayre ; y 1' un demana cap ó cara y l' ensopiment en lo cap. Cargúrsele ú alguno la cabe-
altre creu. També s' diu à torre ó lleó. Castillo ó za. Caput gravar i.
leon, cara ò lis. Caput aut navim. |1
mel. 3Iollíssim CAURER DE CAP. fr. Dar de cabeza, caer cabeza
barato. A huevo. Minimo pretio. abajo. In caput devolvi; inverso capite ruere.
i i CAP ó PUNTA ó TRAVESSAS. Joch que s' exécuta DE CAP A CAP. m. adv. De part à part, ó de ex-
posantse algú dos agullas de cap en lo palmell de trem à extrem. De barra- d barra. Ab extremo us-
la ma de la manera que li acomoda , y presentant que ad extremum. |1
de gom k gom.
la ma tancada al altre jugador, li pregunta de qui- DE CAP A PEUS Ó DESDE'l CAP FINS ALS TAPINS Ó
na manera estan posadas las agullas, y si ho ende- desde'l cap FINS A LA CUA. m. adv. Enterament,
vina guanya, y sinó pert. Punta con cabeza. Acicu- desde'l principi al li. De la cabeza hasta I os pies ó
larum ludus. de pies à cabeza, de alto à bajo, de pe d pa. .\ ca-
ABAIXAR LO CAP. fr. Inclinailo envers terra. Ba- pite usque ad calcem; à vertice ad talcs imos; à
jar, inclinar la cabeza. Ocquinisco, is; caput sub- summis ad ima.
mitere , cervicem reponere. H
mel. Obehir à lo DE CAP Y DE NOU. m. adv. Desde '1 principi. Des-
que 'ns repugnava. Bajar la cabeza, las orejas, la de el principio, deraiz, de nuevo. Ab initio, à pri-
cola; besar la correa. Caput deinittere, fasces, sub- ma origine.
^96 CAP DICCIONARI CAP
DEMANAR LO CAP. fr. mct. Demanar la mort de MENJAR SOBRE 'l CAP DE UN TiNYós. fr. tenir mòl-
algú. l'edif, solicitar la muerle 6 cabeza de alguno. ta gana, no sèr lleraench ni escrupulós en lomen-
Ad supplicium, in poenani, morti, ad morlem ali- jar. Comer sobre la cabeza de un liiioso. Lancem
quem deposcere. sordidam fames non respicit.
DE sòN CAP. m. adv, fam. De sòn propi ingeni ó MÈS VAL SÉR CAP DE LLÍS QUE CUA DE AVESTRIJS.
invenció. De su cosecha. Proprio Marle. ||
A sòn àr- ref. MÈS VAL SÉR CAP DE ARENGADA, ETC.

bitre, sens seguir 1' orde regular. De su ingenio. MÉTRER 1 Hü LO CAP ENTORN, fr. met. Enlabauar-
Molu proprio. lo de cap, posarli al cap alguna idea ó projecte

DONAR CAP. fr. met. Donar curs à alguna cosa. disbaratat. Hacerle perder la chaveta, panerle en el

Dar vado, curso, salida. Red ad exitumperducere, magin, panerle en rueda. Caput perturbare.
negotia expediré. MÓURER Ó REMENAR LO CAP JA k UN COSTAT, JA A
DONARSK DE CAP PER LAS PARETS, fr. mCl. Estar l'altre. fr. Cabecear; menear, mover la cabeza. Nu-
sumament irrilat. Dar con la cabeza en las paredes to, as, caput motare.
ó por esas paredes. Furere praBcipitem. NO PODÍRSÉ traureu DEL CAP ALGUNA COSA. fr.
EIXIR DE SÒN CAP. fr. met. Inventar algú alguna met. fam. Pensar contínuament en alguna cosa
cosa. Inventar, idear, sacar de su cabeza. Aliquid que causa pena. Nú poderse quitar de la cabeza, no
excogitare, fingere, proprio Marte invenire. ||
Fin- haber quien quile alguna casa de la cabeza. Quid-
gir alguna patranya. Sa ar, hablar ó levantar de piam ex animo exuri non posse.
su cabeza. Ementiri. NO SABER PER QUIN CAP coMKNSAR. fr. Dubtar cn
EixiRNE i CAP. fr. met. Acabar, eixir bè alguna lo comensament de alguna cosa. Na saber par don-
cosa. Llevar al cabo. Aliquid absolvére, conficere. de camenzar. In re aliqua haerere; aquam in aliqua
EIXIRSE DEL CAP. fr. lUet. KIXIRSE DE LA MISÈRIA. causa alicui baerere.
ENTABANAR DE CAP. fr. Envauéixer à algú ab ala- NO tenir cap ni centener. fr. Estar una cosa

bansas excessivas. levantar de cascos. Immerilis tant intrincada, que no se li troba medi pera po-
laudibus efferre. saria en clar. Ao tener cabo ni cuerda. Rem inex-
ESTAR CALENT DE GAP. fr. luet. Tenir principi de tricabilem esse.
borratxera. Estar ó ir calamocano, tener reservada NO tenir cap ni peus. fr. Estar una cosa mòlt
ó callada, no estar para lirmar. Semiebrium esse. confusa sens orde ni concert. No lener ó no llevar
FÉR BLLLiR LO CAP. Perturbar. Aturdir la cabeza. pies ni cabeza. Nec caput, nec pedes.
Caput perturbare. OBRIR ó rómprer LO CAP k ALGÚ. fr. Fcrli un
FÉR CAP. fr. fam. Arribar à algun lloch determi- trench ó ferida. Descalabrar, abrir la cabeza. Ca-
nat. Acudir, dar; ir d dar. Accurro, lendo, is. put findere, frangere. ||
met. Molestar ab crits ó
FÉR DE CAP. fr. DIRIGIR. \\
ter. Acompanjar algu- instàncias. Quebrar, ó romper la cabeza ó los cas-
na persona de confiansa à una minyona. Hacer de cos. Caput obtundere, importunis contentionibus
padres. Pro parenlibus puellam comitare. Sér lo || atterere.
primer. Hacer de cabeza ó cabecera. Negotio frees- PASSARLI Ó CÓRRERLI k ALGÚ ALGUNA COSA PEL CAP.
se. fr. met. Oferírseli à la imaginació. Pasarle à algw
FÉR LO CAP ViU. fr. fam. Estar alerta, víurer ab no alguna casa por la cabeza, ponérsele en la cabe-
vigilància y cuydado. Andar ó estar alerta ó sobre za. Occurro is, aliquid in mentem venire, in ani-
aviso; andar, estar, traer la barba sobre el hombro. mum aliquid accidere.
Vigilanter vivere,omnia cavere; caulum, provi- pelat ó rapat de cap. Qui té 'Is cabells tallats
dum, sollicilumque esse. mòlt arrant. Raida de cabeza. Horao capite rasus.
FÉR V OBRAR DE SÒN CAP. fr. Obiar per sí ó sens PER cap. fr. Per cada indivíduo. Por cabeza. Per
consell. Hacer por su cabeza. Ex arbitrio agere. singnla capità.
FICAR LO CAP AL COVE ó A LA OLLA. fr. met. fam. PER CAP CAP. m. adv. Expressa la absoluta nega-
Obstinarse algú en sòn dictamen erróneo. Meler la ció ó impossibilitat de alguna cosa. Par ningun ter-
cabeza en un puchero. Pertinaciter et obslinatè mino ó estilo ó medio, de ningun moda, par ningun
errorem sustinere. cobo. Minimè unquam, nullatenus, nulla ratione»
FUGIR DEL CAP. fr. ANAttSEN DE LA MEMÒRIA. nullo modo.
JUGARSEHO A CAP Y CREU. fr. met. Dcnota lo pocb PÉRDRER LO CAP. fr. met. Morir violentment. Per-
que s' aprecia alguna cosa. Echar a pares y à na- der la cabeza. Emori. ||
Tornarse boig. Valverse lo-

nes. Nihili facere. co, enlaquecer. Mentis impotens fieri.

LLIGAR CAPS. fr. met. Combinar las circunslàn- PEL CAP MÈS BAIX. m. adv. Al ménos. A lo, por
ciasde sòn discurs ó de qualsevol assumpto. Atar lo ó cuando ménos. Minimum: ad, ut minimum, ad
ajuntar partes ó cabos. Rem ad prificipua capità minus.
revocaré. portarla de cap. fr. met. Tenir tramada ab dis-
LLIGAR LO CAP.Pentinar y lligar los cabells.
fr. simulo la execució de alguna cosa. Llevaria heeha.
Alar, campaner, recoger el cabello. Capillos in no- Rem preemeditatam exequi.
jum colligere. posarli à algú al cap alguna cosa. fr. met. Per
CAP CATALÀ. CAP 297
suadirlo. Meler en la rabeza. Altius animo aliqiiid teixa família. Los liijos de Mari Rabadilla, cada
figere, alta ineiite reponeie. uno en su escudilla. Quot capità, lot sentenliíc.

POSAR LO CAP. fr. fam. ah que algú assegura al- TENÍR A CAP DE LLIBRE, fr. Hiet. Tenir tírria
y
guna cosa; y així 's diu: posaria '1 cap, que no es observar los descuyts de algú pera aprofilarsen y

m m vos dilieu. Poner


re sin aliter res se habeat.
posARSE AL CAP ALGUNA COSA.
en sòn diclànien perseverant en
la caheza.

fr.
Mori; capile

ell
iiict.
meo

Afimiarse
ah obstinació.
venjarse. Tener hipo con alguno, lener ó Iraer entre
ojos. Aliquem torvis oculis aspicere.
TENIR AL CAP DE LA LLENGUA,
PUNTA DE LA LLENGUA.
fr. mCt. TENIR A LA

Encajúrsele d uno en la cabeza alguna cosa. Animo TENIR LO CAP A TRES QUARTS DE QUINZE, fr. met.
tenaciler adhicrere. No tenir seny ó judici. Tener la cabeza d las once-
POSAR SOBRE 'l CAP ALGUNA COSA. fr. Deiuostra '1 Mentis ipolem esse. ||
Estar algú distreien cosa que
respecte y reverència ab que 's reben las cédulas, debia posar atenció. Pensar en las miisararias. Alia
despatxos reals etc. Metafòricament manifesta
, agere, muscas captaré.
r apreci que 's fa de alguna cosa. Poner alguna TENIR LO CAP DE CARABASSA, fr. met. fam. Tenir
cosa sobre la cabeza. Súmmum honorem erga rem poch seny. Tener cascos de calabaza, los cascos d
aliquam signis ostendere. la ginela, barrenadus los cascos. Mentis inopem,
POSAR UN CAP COM UN TABAL Ó COM TRES QUARTANS. inconsideralum esse.
fr. met. Aturdir, aíolondrar. Consterno, as, convi- TENIR LO CAP MÒLT GROS. fr. met. fam. Sér toix.
liis caput obtundere. Tener el entendimiento gordo, embolado ó rudo. Tar-
PUJARSEN AL CAP. fr. met. Denota la perturbació do, obluso ingenio esse.
que causan los vapors forts de alguna cosa, com TENIR LO CAP PLE DE VENT. fr. mel. fam. Sér va
del lahaco, etc. Suhirse ú la cabeza, subhse el hu- y presumit. Tener la cabeza llena de aire. Inanem
mo ú chimenea, y subirse d predicar dit del vi
la esse; inaniter, temeré jactari.
bo. Sensus hebelare, caput torpore gravari. TENIR PER 'l cap DELS DITS. fr. uièt. Saber mòlt
QUI BARATA, 'l CAP SE GRATA. ref. ACOUSella '1 bé alguna cosa. Tener en las unas, alpronto, d la
mòlt cuydado que 's déu tenir en escuUir y mudar mano. In promplu habere.
loque 's posseheix. Quien bien tiene y mal escoge, TENIR UN CAP BOIG. fr, mct. TENIR LO CAP DE CA-
for mal que le venga no se enoje. Por buscar mas RABASSA.
contenío, lornóse su tiempo viento. Qui bona cum TIRA PEL CAP QUE VULLES, Ó QUE TIRE PEL CAP QUE
teneat, mala diligit, ille malorum. Quidquid con- VULLA. loC. TIRAR BARRA.
tigerit, ore tacente ferat. TiRARSE DE CAPA LA AYGUA. fr. met. fam. Empén-
RODAR LO CAP. fr. Flaquejar ò turbarse 'Is sen- drer atrevidament alguna cosa perillosa ó mòlt
tits. Desvanecerse. Verliginem pati; verligine labo- difícil. Echar el pecho al agua. In discrimen sese
raré. Mòurerlo à una part y altra en senjal de
II
committere.
negar alguna cosa. Cabecear. Abnuo, renuo, is. TRAURER CAP, fr. met. Sér à propòsit ó venir al
||

met. Despreciar alguna cosa. Tòrcer la cabeza. Ali- cas. Venir al caso. Ad rem facere, esse, pertinere.
quid contemnere. TRAURER DEL CAP. fr. met. Dissuadir. Quilar de
SENTiRHo DE CAP DE NAS. fr. met. Rastrejar, pre- la cabeza, roer ó quitar del casco. Dissuadeo, es;
sumir ó enféndrer lo que altre vòl executar. Hu- a sententia removere.
mear, oler, dar en la nariz. Redoleo, es, subodo- TRAURER DE SÓN CAP. fr. mel. luveutar ó idear
ror, aris. alguna cosa. Sacar de su cabeza. Proprio Marle in-
sÉR CAP DE DANSA. fr. met. Sér lo principal de venire.
algun negoci mal gobernat. Guiar la danza, ser el TRAURER LO CAP. fr. mel. fam. Deixarse véurer
amo ó el dueno de la baila. Choriphaeum agere, en alguna part, com en lo balcó, finestra, etc.
principem esse. Asomarse, asomar la cabeza. Apparere, sese osten-
SÉR CAP DEL DOL. fr. uict. Assistir a algun fune- dere. 11
Deixarse véurer lo que havia estat ocult
ral com à parent més pròxim del difunt. Hacer el per algun temps. Sacar la cabeza. Rem priínum
duelo. Justis, funeri pra^esse. prodire, apparere. ||
mel. Manifestar desitj de al-
SI «0 TÉ AL CAP QUE s' HO POSE ALS PEUS. loC. guna cosa. Sacar la cabeza. Aliquidappetere, in-
'1
fam. Dóna à enténdrer que algú déu desenganyar- hiare. |1
met. Atrevirse à dir ó fér alguna cosa
se de alguna cosa. Que se lo quite de la cabeza, que qui estava humiliat 6 abatut. Sacar los pies de las
se desengune. Sic habeto, cautior fiat. alforjas. Timiditalemabjicere,audaciorem evadere.
TALLAR CAPS. fr. uàut. Ròmprorlos executiva- TRAURER LO CAP DEL FIL. fr. uiet, Averiguar ab
ment à cops de destral en la necessitat urgent de mòltas diligéncias 1' origen ó causa de alguna co-
usar de la vela pera salvar la embarcació. Picar sa. Sacar la pua al trompo. Rem difiicilem expli-
cable, ó cables ó amarras. Anchoras, anchoralia caré, aperire.
praïtruncare, rescindere. TRENCAR LO CAP, fr. mel, OBRIR LO CAP. 1. |1
fr.

TANTS CAPS TANTS BARRETS. loc. fam. que rcpreu met. AMOHINAR.
la poca unió que hi sól haver en los de una ma- TRENCARSE 'l CAP. ff. mct. FatigarsB la iraagina-

TOMO I. 39
298 CAP DICCIONARI CAP
ció en discórrer. Romperse los cascos, quehrarse la arquebisbes pera assistir als divins oficis y altres

cabeza. Nimia cura angi; in aliqua perflcienda re actes capitulars. Capa magna ò consistorial. Epis-
inniti. coporum solemne pallium.
UMPLiR DE CAP. fr. met. obrir lo cap. 2. CAPA de LA BOTXA. La camisa del capoll. Cadarzo.
üMPLiR LO CAP DE VENT. fr. nict. Adular, envanéi- Bombycis folliculi exterius textum.
xer à algú. Llenar, henchir la cabeza íle viento. CAPA DE COR. La que's posan los prebendats pera
Adulari, assenlari. assistir lo cor als divins oficis. Capa de coro.
en
VENIR i CAP. met. madurar un tumor.
fr. Trabea, sacrum pallium.
ai,

XAFAR lo CAP. fr. mcl. Humiliar la supèrbia de CAPA DEL CEL. mct. Lo luateix cel dit així perquè
algú. Quebrantar la cabeza. Audaciam frangere, cubreix totas las cosas. Capa del cielu. Ccelum, i.
caput conlerere, quatere. CAPA DE REY. Tela fina de lli y cotó, de la que
CAPA. f. Pessa de roba llarga desde 'Is muscles solen ferse sobrepellissos los canonges, etc. Capa
oberta de devant, y rodona de baix.
fins als talons, de rey. Subtilissima tela.
Capa. Penula, sd, pallium, ii, mantellum, i. La ||
CAPA PLUVIAL. La que usan los prelats y 'Is que
que's posa sobre altras cosas pera cubrirlas, com, fàn de presteen las vespres, professonsy altres ac-
lo guix, color, barnís en las parets, quadros, etc tes del cuito diví. Capa pluvial. Pluviale, is, plu-
Capa, mano, camisa. Tegumenlum, i, crusia, ae.
1|
viale pallium.
La de coll sens valona. Ferreruelo. Lacerna, aB, pal- AGUANTAR LA CAPA. fr. mct. faiu. Fér de arcabot.
lium, La de or en las minas. Alutacion, manta.
ii.
II
Alcauhetear. Lenocinor, eris.
Alutatio, nis. I La de caputxa. Gallaruza. Penula- AGUANTARSE A LA CAPA. fr. uàut. Suplir ó ressis-
ta chlamys lacerna, Dit de alguna cosa que s' [j
tirun temporal, mantenintse tot lo possible en las
exten sobre altra com: capa de terra. Capa, lecho, posicions de capa, ó sens girar la popa al vent.
tongada. Tegumentum, i. La porció de guisat ca- [|
Aguanlarse à la capa, capear. Quieta navi perma-
lent que's posa sobre altra pera comunicarli '1 ca- nere.
lor. Cama, capa. Cibi conditi crustaí inductoe, su- ANAR DE CAPA CAYGUDA. fr. met. fam. Anar en de-
persposita;. La crosta que la composició de fari-
[|
cadència en los béns, fortuna ó salut. Andar ó ir

na, ous batuts y sucre forma en los peus, llengua de capa caida. A pristina fortuna decidere; adversa
de porch y altras cosas semblants, quant se gui- uti valeludine.

san. Bardilla. Lo bany de sucre y


Crusta , x. \\
BARCO k LA CAPA, MARINER À LA HAMACA. icf. ab
amido ab que's cubreixen los bescuyts y altras pas- que 'Is mariners donan à entèndrer que posada la
tas. Alcorza. Sacchari et amyli crustulum. Lo tel ||
embarcació à la capa, no hi ha res que fér; ni la
que's forma en la superfície dels líquits. yata, te- posició y aparells ab que se sosté ofereixen grans
la, lama, flor, capa. Spuma, x, liquorura cremor. cuydados que són indispensables en altras circuns-
II
met. Lo pretext de que's val algú pera amagar tàncias. Barco d la capa, marinero en la hamaca.
lo fi de alguna cosa, Capa, prelesto, socolor, soca- Quieta navis sollicitudine nautas solvet,
pa. Prietextum, i, species, ei. ||
L' encubriment de DE CAPA Y ESPASA, cxp. De consideiació, de im-
alguna cosa, y així 's diu: capa de lladres. Capa, portància ó entitat, üe tomo y lomo. Jlagni niomen-
alcahuete. Occultator, celator, oris. 1|
nàut. Nom ti ponderis.

que's dóna generalment à la disposició de la nau DEFENSAR A CAPA Y ESPASA, fr. Dcfeusar à algú ó
que trobantse en la mar, y no fallant vent, no va, alguna cosa ab tot empenyo ó esfors. Defender d ca-
6 queda quasi parada. Aquesta maniobra 's fa per pa y espada. Totis viribus, viris equisque defen-
conveniència, com per aguardar lo dia ó altra em- dere.
barcació, ó bè per precisió, com per aguantar un FÉR CAPA, posARSE À LA CAPA. fr. nàut. Amarrar
temporal. Capa. Navis cursús retardatis. [|
nàut. lo timó à la banda, disposar las velas de modo que
La vela principal que va en l' arbre del mitj, que '1 barco s' aguante ab la proa à la mar, ó prenga

es la major. Capa, mayor. Yelum majus. En sa || la mar per la amura. Uacer capa, ponerse ó esperar
accepció comú té vàrias aplicacions à bordo, y així d la capa. Instructis velis navem retinere.
's diu: CAPA del timó, de fogonadura, de quitrà, FÉR UNA CAPA MAL TALLADA, fr. met. fam. COIU-
etc. que són trosos de draps eníjuitranats, etc. ab póndrer algun negoci dificultós prenent un terme
que's cubreixen y guardan do la intempèrie alguns medi. Dar un corte, sesgo. Rem utrinque malè com-
objectes. Capa. Operculum, obluramentum, tegu- ponere.
mentum, i.
11
com. Gratificació que à mès del flete GUARDAR Y DEFENSAR LA CAPA. fr. met. fam. De-
dona al capità de una nau
qui la carrega, y es '1 fensar la hisenda ó dret. Guardar, defender la ca-

lo S per cent en la navegació de cabotatge, y de 10 pa. Rem suam defendere, tueri.


per cent en la de las Indias. Capa, somïirero. Mu- LLANSAR LA CAPA. fr. Hiet. fam. Deixaria càurer
nusculum, i. | Entre fundidcrs decampanas lo ter- pera obrar ab desembràs. Derribar la capa. Pallio

cer motllo que's posa sobre del segon. Capa. Ter- se expediré.
tius campana} typus. MANTENiRSE i LA CAPA. fr. met. Estar en observa-
CAPA CONSISTORIAL Ó MAGNA. La qUC's posau loS ció esperant ocasió pera lograr alguna cosa. Eslur ó
CAP CATALÀ. CAP 299
estarse d la capa. Tempus rey faciendae observaré; algunas ordes regulars senyal del temps de lo

spcctare rei gerenda? opporlunitatem. ||


naul. Dis- aprobació pera distingir als novicis. Caparon. Ca-
posar las velas de una embarcació, de manera qm^ paro, nis.
camine moll poch ó no gens. Estar ó poneme ó es- CAPARRADA. Cop de. cap. Cabezada, testara-

perar à la capa. Vela remittere, cursum retardaré. da, casquetazo, coscorron, mochada, morrada, to-

PAssEJAE L\ CAPA. ff. mel. fam. Eixir de casa pada, topetada. Capiti ictus. ||
met. Acció de poch
*sèns tenir altre objecte que diverlirse passejant. judici ó dessesperada. Cabezada. Imprudens fac-
pasear la capa, E domo per otium exire; per otium tum.
deambularé. CAPARRÀ8. m. aum. Cap gran y despropor-
QL'i TK CAPA RE TOT s' ESCAPA, ref. Denola que cionat. Cabezorro. Capul grande. ||
met. Se diu dei
a(|uell que te diners ó valiment de tot s' escapa. home de mòlta capacitat. Erudilo. Sapiens, tis.

Quien tiene capa, de lodo se escapa. Arte sua dives CAPARRÓ, m. de Capet ó cap petit. Cabezuela,
lum quisque ambulat orbem. cabezilla. Capilulum, i. ||
met. Home de podi ju-
TIRAR LA CAPA. loc. mel. S' usa quant s' óu una dici. Cabezuelu. Yanum, vacuum caput.
exageració mòlt gran. Rebaja, compadre, y lleva- CAPARRONADA. f. caparrada.
reis la galga.. Paulo, tantisper minue. CAPARRONET. m. d. caparró.

TIRARIA CAPA AL TORO. fr. met. fam. AventurarsB CAPARRÓS, m. y


a algun dany pera evitarne altre de major, ó conse- CAPARROS8A. f. Sal neutra, mineral, con-
guir algun ti. Echar la capa al toro. Aleam jàcere; gregada de una aygua verda que deslil-lan las mi-
fortuna? se coramitere. ||
Pérdrer la vergonya y nas de coure: n' hi ha de biancas, verda, blava y
arriscarho tot. tchar la capa al toro. Pudorem di- de artificial, que's fa de certa aygua que té mòlt
miltere; pudoris cancellos prietergredi. de verdet. Caparrosa. acije, aceche. Chalcanlhum,
TRAURES LAS cAPAs NETAs. fr. met. fam. Eixir í; ferri vitriolum.

sens dany ó pèrdua de algun negoci. Sacar el ca- CAPARRUT, DA. adj. Cappritxós, tussul. Ca-
ballo, salir bieii librado. Feliciter, prospero rem pitoso, caprichoso, terco, tozudo. Capitosus perti-
agere, nax.
CAPÀ. m. Arbre de la isla de Cuba y Puerto- CAPARSON. m. La coberta que's posa al ca-
rico, la fusta del qual per sa apreciable qualitat y guarniments. Capara-
ball pera cubrir la sella

de no corcarse, es excel•lent pera fondos de bar- zon. Stragulum, operimentum, i.


cos. Capa. Arbor sic dicta. CAPÀS, SA. adj Lo que té àmbit ó espay pera
.

CAPACisSIM, A. adj. sup. Capacisimo. Ca- contenir en sí alguna cosa. Capuz. Capax. [j
Gran,
pacissimus. espayós. Capaz. Amplus, spatiosus. ||
met. Apte,
CAPACITAT, f. L' àmbit, espay ó extensió de à propòsit, suficient, Capaz. Aptus, idoneus, dig-
algun lloch. Capacidad. Capacitas, atis, araplitudo, nus. II
met. Home de talent é instrucció. Capaz,
inis. Talent, intel•ligència, comprebensió. Capa-
II
húbd, lalentoso. Doctus, Se diu de al-
eruditus. ||

cidad. Caplus, us, ingenium, ii, mentis vires. ||


gú en orde à las qualitats que requereixen las
Aptilut pera alguna cosa. Capacidad. Capacitas, lleys; y així 's diu: lo boig no es capàs de fér tes-

atis. tament. Capaz. Potestalem, facullatem habens.


CAPADA. f. Lo que cap dins de la capa. Capa- FÉRSE CAPÀS DE ALGUNA COSA. fr. Euterarsen, Ha-
da. Quod pallium capit. ||
cabotada. ||
Cop de capa. cerse capaz de alguna cosa. Rem cognoscere, per-
Capazo. Pallii ictus. cipere.
CAPADOCI, A. Lo natural y cosa de Capa-
adj. CAPASSA. f. aura. Capoton. Jlagnum pallium.
dócia. Capadocio, Cappadox, ocis, cappadocius. ii. CAPAT, DA. p. p. Castrat. Capado. Castralus.
CAPADOR, A. m. y f. Qui té per ofici lo ca- CAPATÀS. Lo qui té à sòn càrrech cert núme-
par, Cnpador, castrador, sanador. Castrator, oris. ro de gent per algun tiaball. Mayoral, manijero,
CAPADURA. f. Capament, la obra de capar. capataz. Caput, itis, praefectus, us. ||
Lo qui té à
Capadura. Casiratio, nis. Lo senjal que queda ||
sòn càrrech lo cultiu y administració de las hi-
desprès de capat. Capadura. Castratio, eviratio, sendas del cap. Capataz. Yillicus, i. En las ca- ||

is. II
Los mateixos testículs llevats. Capadura. sas de moneda lo qui cuyda de rébrer lo metall
xecti testiculi. marcat y pesat pera traballarllo. Capataz. Rei mo-
CAPALTART. adv. t. Al últim temps de la netariíc pncfectus.
tarde, prop de la nit. Ai anochecer, ú boca de no- CAPBAIX, A. m. y f. Qui té '1 cap inclinat à
che, sobretarde. Ad sub vesperum; appetente noc- terra; mes comunment se diu pensatiu, melancó-
te, post solis occasum. lich. Cabizbajo. Casanti, demisso capite. ||
hipò-
CAPANA Ó CAP ANNA. f. ant. CABANYA. crita.
CAPAR. v. a. Sanar, tràurer ó inutilisar los CAPBREU. m. Llibre de capbrevacions. Cua-
testiculs al animal, deixantlo inhàbil pera la ge- derno, libro manual. GtMisualis còdex. Lo fruyt lí- ||

neració. Castrar. Castro, eunucho, as. quit de un benefici eclesiàslich. Cabreo. Liquidus
CAPARON. m. ant. caputxo, caperutxo. 1|
En fructus ex sacerdotali beneficio. ||
nàut. ant. ro»«
300 CAP DICCIONARI CAP
CAPBREVAGIÓ. La obra f. de capbrevar. Ca- per insígnia de la sua dignitat los cardenals de la
Irevacion. Tribulum, i, vectigal, is. santa iglésia romana. CapeJo. Pileus, i,cardinalum
CAPBREVADOR. m. capbrever. insígnia. ||
La mateixa dignitat de cardenal; y així
CAPBREVAR. V. a. Assegurar, liquidar y dei- 's diu lo papa ha donat lo capelo. Capelo. Cardina-
xar clar y corrent lo cens ó cosa semblant. Cahre- lita dignilas. [|
Cert dret que antiguamentpercibia
var, apear. Clientelares fundos censere. '1 bisbe del estat ecclesiàstich. CapeJo. Stipendii
CAPBREVAT, DA. p. p. Cahrevado. Censua- genus, quod olim episcopis à clericis pendebatur.
lis productus. CAPELL, m. Pessa de tela, que's posa per
CAPBREVER. m. qui capbreva. Cahremdor. abrich al cap de las criaturas desde que naixen.
rundoriini clienlelarum censor. Capillo. Calantica, a;, capidulum, i.
||
Vestidura de
CAPCIGRANY. m. Aucell un pocli mes petit tela blanca que's posa à las criaturas acabadas de
(lue una guatlla, de color gris, que no's deté en lo batejar. Capillo. Capidulum. i, ||
Tros de badana
continent mès que los dos mesos del estiu. Aheja- ó córdoba que's posa à la punta jde las sabatas per
ruco. Molliceps, is. part de dins pera que fassan tou y no danyen lo

CAPCIÓ. f. CAPTURA. peu. Capillo. Corium calceo interins assutum. j)

CAPCIONAR. V. a. for. capturar. Remendo en punta de las sabatas per par de


la

CAPCIÓS, A. adj. Enganyós, artificiós. Cap- fora. Capellada. Obstragulum, í. La obra que fà ||

ciosa. Captiosus. '1 cuch de seda ab sa baba. Capillo, capullo. Bom-


CAPDAL, adv. CAP AMUNT. II
CaudUlo,principe. bycis foUiculus. La cucurulla ab que's tapan los jj

CAPDAL DEL BUCHS. titol quc's dòua al príncep ulls als falcons y altres aucells de cassa pera que
ó senyor de Buchs, ciutat de las Landes de Bur- s' estiguen quiets. Capillo, capirote. Capidulum, i.

deos, prop de Medoch. CAPEL. II


Gibrella ó mitj cove que's posa al re-
II

CAPDALAT. ant. PRLNCIPAT. vés en los buchs de las abellas quant tenen mòlta
CAPDANSER. m. lo qui es cap de una dansa. mel. Capirote. Operculum, i. ||
capoll. ||
anl. pre-
Maeslro de danzas. Chorearum pnefeclus. ||
met. puci. II
ant. Lo de capa. caputxo. |1
Lo de cardenal.
Cap de una facció ó pandilla. l'andillero. Faccioso- capelo. II
gorra, bonets carso.
rum capul. CAPELL DE FILAT. Gona de eixàrcia de punt ó
CAPDELL. m. Globo ó pilota de seda, fil, lla- teixit molt clar que portavan ajustada al cap los
na etc. devanada. Ovillo. Filarium, ii, gloraus, almogàvers y altres. Redecilla. Reliculum.

eris. II
Lo de col y de altras hortalissas, CogoUo, DEL CAPELL À LAS SABATAS. loc. De piés ú cabeza.
repollo. Grumus, i, interior cauliculus. []
direc- A planta pedis usque ad verlicem capilis.

ció, GllA. CAPELLA, f. Edifici dins las iglésias ab altar


CAPDELL MAJOR. anl. Lo scnyalcr ó senescal de y advocació particular. Capilla. Templi cella, sa-
guerra. Senfscal. Senescallus, i. cellum. II
Las iglésias petitas que estan, ja separa-
CAPDELLAR. v. a. Devaiuir lo fil ó seda en das, ja unidas à altras iglésias. Capilla. Sacellum,
los encetalls. Ovular. Glomero, as. ||
contenir, de- i, aïdicula, íb. Lo cos de músichs assalariats per
U

tenir, DISÜADIR, PERSUADIR, REPRIMIR. | ACAUDILLAR. alguna iglésia. Musicorum chorus sacra
Capilla.
CAPDELLAR GENT. fp. anl. Rcunir, arreplegar. canentium. ||
mil. Oratori ó altar que porlan los
Junlar gente, Milites compararé. regiments y altres cossos militars pera dir missa.
CAPDELLARSE. V. r. Apinyarse. Se diu de Capilla. Aliaré portalile militaribus copiis deser-
las cols y algunas altras verduras. Àcogollarse, viens. II
Los altars que fan los noys. Altarcico.
cymam efformare.
repollar. Otera JEdicula, íB.

CAPDELLAT, DA. p. p. Ovillado. Glomeratus. CAPELLA ARDENT. Espécic dc túiubol. Túmulo, fu-
CAPDELLET. m. d. Capdell petit. Ovilkjo. neral, capelardenle. Pyra funebris, accensis facibus
Glomulus, i. ardens.
CAPDEMUNT. m. La cima de alguna cosa. CAPELLA MAJOR. La part principal de la iglésia,
Cima. Fastigium, ii. en la que està '1 presbiteri
y 1' altar major. Capi-
CAPDEVALL. m. V extrem inferior de algu- lla mayor. Templi sacella prínceps, ara màxima.
na cosa. Estremo inferior y sima lo del fondo de ,
CAPELLA REAL.fr. La que es de patronat especial

una concavilat. Pars inferior. del rey. S' anomena així mès comunment la cape-
GAPEIG. m. La acció de capejar al toro. Capeo. llaque té '1 rey en sòn palaci. Capilla real. Sace-
Ludificatio, taurorum elusio. llum regium.
CAPEJAR. V. a. Torejar ab la capa al toro. ESTAR EN CAPELLA. Se diu del reo que està en la
Capear. Taurorum impetum pallio eludere. capella de la presó desde que se li notifica la sen-
CAPEJADOR. m. Lo qui fa sorts ab la capa al tència de mort pera prepararse à ella. Estar en ca-
toro. Capeador. Taurus pallico eludens. pilla. Mortis pcena mulctalum esse. ||
met. Estar
CAPEL. m. Barret, Somhrero. Galerus, pileus, esperant per moments lo resultat de alguna pre-
pileum, i. tensió ó negoci que dóna cuydado. Estar en capi-
CAPELQ. ra. Lo sombrero bermell que porlan lla. In suramo discriraine versari.
CAP CATALÀ. CAP 301
POSAR EN CAPELLA, fi'. Trasladar lo reocondem- GAPELUNA. f. Pessa de la armadura antígua
nat à mori à la capella de la presó pera que 's que cubria la part superior del cap. Capellina.
preparo à morir cristianament. Poner, meterenca- Galea, a;, cassis, is. I Lo soldat que usava de dita
pilla. Capitis poena mulctatum in sacellym inji- armadura. Ca/)e//ino. Milesgaleatus, casse instruc-

cere. tus.

CAPELLÀ, m. L' ecclesiàstich que obté alguna CAPEL-LO. m. CAPELO.


capellania. Capellan. Capellanus, i.
[|
Qualsevol CAPER. m. Lo sacerdot que assisteix al altar
ecclesiàstich, encara que no tinga capellania. Ca- ó al cor ab capa pluvial. Capero. Sacerdos plu-
pellan, clérigo. Sacerdos, olis, presbyter, i. Lo ||
viali pallio vestitus, indutus.
sacerdot que diu missa en la capella ú oratori par- CAPERÓ. m. ant. caperütxo.
ticular. Capellan. Sacerdos, otis. CAPEROL. m. nàut. L' exlrém superior de la

CAPELLA DE ALTAR. Lo qui caula las missas en la roda en las embarcacions menors. Caperol. CariníB
capella real. Capellan de altar. Presbyter in regió rota; ca put.
sacello sacra celebrans. CAPERUTXA. caperütxo. f.

CAPELLA DE CALDERETA Ó DE MISSA DE ONZE. LO CAPERUTXÀ8 Y CAPERÜTXOT. m. aum.


qui no lia seguit carrera. Clérigo de misa y olla. Caperuzon. Cucullus major.
Clericus scientia; hospes. CAPERüTXET. m. d. Caperucita, caperucilla.
CAPELLÀ DE COR. Qualsevol dels capellans que Cucullus minor.

I l)i La en las catedrals y col-legiatas pera assistir


al cor. Capellan de coro.
CAPELLA DE HONOR. Lo qui diu missa à
Sacerdos clioro addictus.
las perso-
CAPERÜTXO.
ba en punta inclinat en detràs. Caperuza. Cucu-
llus, i, capitium, ii.
m. Espècie de boneto que aca-

nas reals en un oratori privat. Capellan de honor. CAPET. m. d. Cap petil, Cahecilla. Capitulum,
Regius capellanus. capisellum, i. ||
mel. fam. Jove de poch judici. Ca-
CAPELLA MAJOR. Lo cap ó supcrior de alguna co- hecilla. Exigui judicii, inconsultus juvenis.
munitat de capellans. Capellan mayor. Sacerdotum CAPETA. f. d. Capa petita. Capità. Pallio-
pnefectus. lum, i.

CAPELLA MAJOR DEL REY. Prclal quB lé jurisdicció CAPFICAR, v. a. CAPGIRAR. II


Abàlrer, humi-
espiritual y ecciesiàstica en las cosas y sitis reals. liar. Humiliar. Humilio, as.
La exerceix lo patriarca de las Indias, y usa de CAPFICAT, DA. adj. Melancólich, afligit, trisl.
aquest tílol r arquebisbe de Santiago. Capellan Amarrido, amodorrado, marrido. Moestus, tristis,

mayor del rey. Pra;lalus Indiarum patriarchatu afllictus. II


Ensopit per causa de algun mal. Amo-
decoratus. dorrado, modorrado, amodorrido. Sopitus, sopore
CAPELLÀ MAJOR DELS EXÈRCITS. Així s' anouicna correptus. ||
m. Sarment llarch de un cep, que s'

sòn vicari general. Vkario general, capellan ma- enterra eixint solament lo cap, pera criarne altre.
yor de los ejércilos ó castrense. Castrensis vicarius. Serpa, mugron. Mergus, propago, inis, Iradux,
i,
^^
CAPELLÀ REAL. Lo qui obté umi capellania per ucis. 'aC
nombrament del rey. Capellan real. Capellanus FÉR CAPFICATS, fr. Fér passar lo sarment per sota
regius. lerra,de modo que eixint lo cap se forme un nou
TIRAR CAPELLANS, fr. TIRAR PERDIGONS. cep. Amugronar. Demittere vitem in propagines.
CAPELLANET. m. d. Capellà jove. Capellani- CAPFLUIX, A. m. y f. De poch judici. Casqui-
to. Juvenis capellanus. vano. Yentosum caput.
CAPELLANIA. f. Fundació de algun particu- CAPFOQUERS. m. pi. Ferros ó pedras pera
lar sens intervenció del ordinari ab certa obliga- apoyar los tronchs en las llars de foch ó escalfa-
ció de missas ó altres càrrechs. Capellania. Cape- panxas. Morrillos. Lignorum ardentium sustenla-
llania, a?. cula.
CAPELLANIU. m. Lo qui oblé alguna capella- CAPGIRADA, f. CAPGiRAMENT. ||
mel. Efugi
nia. Capellan. Capellanus, i. manyós pera deslliurarse de algun apuro. Regale.
CAPELLAR. m. ant. Espècie de capa ab ca- Eífugium, ii, subdola evasió.
putxa a la inoiisca. Capellar. Epitogiuin arabicuni. CAPGIRAMENT. m. Trabucament. preposte-
CAPELLA88A. .Magnum
f. auiu. Capillaza. racion, lergiversacion. Tergiversatio, nis.
sacellum. nàut. Tapa de llauna ó de fusta que
||
CAPGIRAR, v. a. Girar de alt à baix alguna
preserva de humitat las bitàcoras, elc. Capillo. cosa. Volver de arriba abajo , trabucar. Sursum
Operculum, i. deorsum invertere. ||
Fér anar abaix la punta ó
CAPELLER. m. Qui cuyda de alguna capella extrem de alguna cosa. Volver de cabeza ó de pun-
y de lo pertanyent à ella. Capillero, capiller. Ca- ta. Deorsum verteie. ||
Trastornar, perturbar l'or-
pelke custos. de de las cosas. Volver lo de abajo arriba, ó lo de
CAPELLET. m. ter. capsó. arriba abajo. Invertere, sursum deorsum permis-
CAPELLETA, f. d. Capillita, capilleja. Mdi- cere, summa ab imo everlere.
cula, sa. CAPGIRELL. m. CAPGIRAMENT. ||
mel. Varietat
:

302 CAP DICCIONARI CAP


de cosas humanas. Allibajo. Humanarum rerum TRÀURER LO CAPIROT. fr. Descapirotar. Pileum
vicissitudo. demere, tollere.
DONAR Ó FÉR CAPGIftELL Ó TAMBORELLA. fr. Càurcr GAPIROTADA. f. ant. Cert guisat ab herbas,
de algun lloch. Dar abajo. Cadere, prsecipitari. ||
ous, alls y altres ingredients. Capirotada. More-
raet. Destruirse, acabarse alguna cosa. Irse d pi- tum, i, minutal, alis.
qué, ó à rodar. Illabi. GAPISCOL. m. Lo eclesiàstich que obté una
GAPIALT, A. adj . Se diu del arch que per de- capiscolia. Chantre, capiscol,sochanlre. Chori prae-
l'ora es escarser, y per dins està à nivell , ó per fectus.
fora rodó, y per dins escarser, de modo que sa GAPISCOLIA. f. En las catedrals y col-legia-
volta fassa pendent dret à fora. Capialzado. Arcus tas dignitat que té à son càrrech lo dirigir lo cant
species. pla en lo cor. Capiscolia, chantria. Chori prsefec-
CAPIBARA. m. Cert peix que 's troba en lo tura.
Paranà riu de la Amèrica meridional. Capibara. GAPISSAYÀ8. m. aum. Capisayon, capisaya-
Capibara, x. zo. Major cucullata penula.
CAPICULAR. V. a. Posar una cosa junt à al- GAPISSAYET. m. d. Capisayuelo, capisaillo.
tra enconíradament, com lo cap als peus. Gualdra- Cucullata penula.
pear, conlrapear. Ex adverso collocare, locare. GAPIS8AYO. m. Vestidura que portan los bis-
GAPICULAT, DA. p. p. Gualdrapeado , conlra- bes y prelats demunt del roquet, y arriba mès
peado. E\ adverso collocalus, localus. avall dels genolls, y ab dos oberturas pera tràurer
CAPIDA. f. CAPILLA. 1. los brassos. Manlelete, capisayo. Túnica ad genua
GAPIGORRISTA. m. L' ociüs y vagamundo demissa.
que comunment va de capa y gorra. Capigorron, GAPISSET. m. espècie de
travesser usat en
capigorrista. Yagus, errans. Lo qui té ordes me- 1|
maquinària que de martell pels dos
té la figura

nors, y 's manté sempre així sens péndrer las ma- caps. Capisete. Transversariun sic dictum.
jors. Capigorron, caqigorrista. Clericus minoribus CAPISSOLA. f. Capacitat, talent; y així 's diu

ordinibus inifiatus ad majores ascendere recusans. fulano té bona capissola. Cholla. Sana raens, ma-
CAPIL-LAR. adj. S'aplica als vasos del cos turum judicium.
que són mòlt subtils y prims. CapUar. ïenuissi- CAPISTA. m. MANTÉ UHISTA.
mus, capillaris. fís. S'aplica als tubos mòlt es-
||
GAPISTRELL. m. carrabistell.
trets. Capilar. Capillaris, capilli instar. m. Arbre ||
GAPITÀ. m. Qui mana una companyia de sol-
ahont las Yestals penjavan sos cabells al fér los dats. Capitan. Centurió, nis, dux, ucis. ||
Lo qui fà

vots. Capilar. Capillaris arbor. de cap entre lladres. Capilan. Grassatorum dux,
CAPILLA. f. Espècie de vél l)lanch en forma caput. II
GENERAL. |1
Principal cutrc altres de són
de caputxa, que 's posa al cap de las criaturas en exercici. Capitan. Prínceps. ||
Cert peix de las cos-
la ceremónia que's fa acabant de l)afejarlas. Capi- tas de Amèrica. Capitan. Piscis genus.
Uo, capilla. Capidulum albuni infantium baptismo CAPITÀ DE BANDERA. En la armada qui goberna '1

deserviens. ||
Part del hàbit dels religiosos de al- barco que porta '1 general. Capitan de bandera.
gunas ordes, que serveix pera cubrir lo cap. Capi- Navis praïloriíe praifectus.
lla. Monachalis cucullus. Lo religiós profés de ||
CAPITÀ DE BATALLÓ. Lo Capità que mana una de
qualsevol orde. Capilla. Religiosum ordinem pro- las sis companyias de que consta un batalló de ma-
fessus. Lo primer exemplar de cada full de la
II
rina. Capitan de batallon. Classaria? cohortis dux.
obra que s'imprimeix. Capilla. Primum exemplar CAPITÀ DE CLAUS. Qui CU las plassas de armas té
ex typographica officina deductum. à sòn càrrech obrir y tancar los portals à las horas
HO HA PRÉS AB LA CAPILLA, Y HO DEIXARÀ AB LA de ordenansa. Capitan de llaves. Portarum urbis
MORTALLA, l'cf. GENI Y FIGURA FINS À LA SEPULTURA. custos, praïfectus.
TRAURER LA CAPILLA. fr. DescapUlar. Concullum CAPITÀ DE FRAGATA. Qui la mana ab lo grau de
tollere. tinent coronel. Capitan de fragata. Celocis prse-
CAPILLUT, DA. adj . semblant à la capilla dels fectus.
religiosos. Capilludo. In cuculliformaminstructus. cvpiTÀ DE GuÀRDiAs DE coRPS. Lo qui gobema una
CAPINGOT. m. REDINGOT. de las tals companyias ab inmediata subjecció al
CAPIR. V. n. FERSE CAPAS. rey. Capitan de guardias de corps. Regiorum stipa-
CAPIRÓ Y CAPIROT. m. Armussaabuna ca- torum, seu corporis custodum prajfectus.
perutxa que usan en las universitats los doctors y CAPITÀ DEL PORT. Lo qui cuyda de la netedat y
mestres pera certs actes públichs. Cada facultat té bon orde del port, y pren notícia de las embarca-
sòn color diferent. Capirote. Doctorum etmagistro- cions que entran ó ixen de ell. Capitan del puerto.
rum insigne. Lo cop que 's dóna en lo dit del
||
Portús prisfectus.
del raitj, apoyanlo sobre 'I polze, y deixantloanar CAPITÀ DE MAR Y GUERRA. Lo qui mana vaixell de

ab violència. Papisole, capirole, capirolazo. Tali- guerra de la armada. Capitan de mar y guerra. Na-
trura, i, vis preefectus.
CàP CATALÀ CAP 303
CAPITÀ DE MESTRANSA. Qui en las adi'essaiias té à capitania reneral. L' empleo y lloch ahont té "I
sòn cànech los aparells y cnytlado dels inagatzenis. despaig lo capità general. Capitania general. Im-
Capitan de maeslranza. Arniaiiieiilarii pnufeolus. peratoris munus seu oíTicina.
CAPITÀ DE VAIXELL. Lo quiniana y lé grau de co- CAPITELL, m. ar(i. Lo remat que corona la

ronel. Capitan de navio. Navis priL'feclus. columna. Capitel, chapitel. Qülumnae capilellum,

I un
CAPITÀ GENERAL. Qui
exèrcit, aiinada
Iinperator, oris, dux, ucis.
té 'i iiiando de la tropa de
o província. Capitan general.
epystilium.
tel, chapiti•l.
||
La part superior de
Capitulum, Banch
prim y lleuger que serveix pera col-locardemunt
capilellum,
las torras.

i. ||
Capi-

CAPITACIÓ. f. Repartiment de contribucions lo teler de brodar y altres usos. Bawfuillo. Scam-


per caps. Capitacion. Capilatio, iiis. nellum, quo lignea machinaad opusphrygium de-
CAPITAL, m. La quantitat de diner que 's posa .serviens sustinetur.
à cens, réddit ó ganància. Capital. Caput, itis, adornat ó fét en forma de capitells. Capitela-
census, us. Lo cabal de qualsevol espècie que al-
||
do. Capitellis instructus.
gú posseheix estimat en diner. Capital. Bona, orum, capítol, m. Junia de religiosos ó clergues
res, ei. La ciutat que es cap de regne ó província.
||
regulars, pera elegir prelats y altres asssumplos.
Capital. Caput, metròpolis, is, urbs prínceps. ||
adj. Capitulo. Religiosorum comitium, concilium. En ||

Lo que pertany al cap, com: accident capital. Ca- las catedrals y col-legialas lo conjunt dels canon-
pital. Capitalis.
II
Principal, mòlt gran, com ene- ges. Capitulo, cabildo. Collellium, ii, capitulum, i.

mich capital. Capital. Capilalis. ||


S' aplica també II
La sala ahont se congregan canonges pera los
als pecats ó vicis que són origen de altres, com la tenir sas Juntas. Cabildo. Capitulum, i. La ma- ||

supèrbia. Capital. Capilalis, gravior. ||


m. fort. La teixa junta dels canonges. Cabildo. Canonicorum
línea (|ue 's baixa del àngul tlanquejat per medi congregatio, coetus. ||
En las ordes militars la jun-
del baluart. Capital. Capitalis linea. ta dels caballers y demés vocals de alguna de
CAPITALISAR. V. a. Redubir à capital 1' im- ellas; y també la que's celebra pera posar 1' hàbit
port de la renda, sou ó pensió anyal, que queda à algun caballer. Capitulo. Equilum mililarium
redimida entregant dit import. Capitalizar. Redi- ordinura consensus. ||
La divisió principal de un
tus in caput convertere. ||
Afegir al capital 1' im- escrit pera mès fàcil iniel-ligencia. Capitulo. Ca-
port dels interessos ja vensuts, y fér de totas sas put, itis, capitulum, i. ||
Entre religiosos la repre-
quantitaís un major capital, que guanye majors in- hensió que 'sdóna à algú en presència de la co-
teressos. Capitalizar. Relibus non solutis caput munitat per alguna falta grave que ha comès. Ca-

augere. pitulo. Religiosi coram fratribus correctio,


CAPITALISTA, m. Lo duenyo de un capital capítol general. Se diu de aquell àque concor-
productiu. Capitalista. Dominus capilis, ex quore- ren de una orde religiosa pera ele-
tots los vocals

ditus capiuntur. Lo qui ab preferència à altres


||
gir sòn general. Capitulo general. Comitia genera-
negocis emplea sòn diner en lo giro de lletras de lia, capitulum generale.

cambi al interès corrent en la plassa. Capitalista. CAPÍTOL PROVINCIAL. Es aqucll en que 's reunei-
Mensarius, ii. xen los vocals de una orde religiosa de una pro-
CAPITALITAT, f. La qualitat de capital. Ca- víncia pera elegir lo provincial. Capitulo provin-
pitalidad. Capilis condició. cial. Comitia provincialia, provinciale capitulum.
CAPITALMENT. adv. m. Grave, mortalment. CAPÍTOLS MATRIMONIALS. LOS paCteS, SCgOUS loS
Gravemente, mortalmente, capitalmenle. Capitaliter, que s' ajusta un matrimoni, y se autorisan ab es-
letaliler. ||
principalment. ||
radicalment. criptura pública. S' aplica aquest nom à la matei-
CAPITANA, f. La muller del capità. Capitana. xa escriptura. Capitulaciones ó capitulos matrimo-
Centiirionisuxor. ||
Lo principal vaixell de una ar- niales. Pacta matriraonialia.
mada ó esquadra. Capitana. Praetoria navis. BONS CANONGES Y MAL CAPÍTOL, ref. Deuota sèr al-
CAPITANÀS. m. aum. Lo capità mòlt acredi- guna corporació de opinió diferent de la que ma-
tat. Capilanazo. Insignis dux. nifestan per separat. Buenos canónigos y mal capi-
CAPITANEJAR. V. a. Gobernar tropa ó arma- tulo. Plurium sententia è particulari ulcumque di-

da, font r olici de capità. Acaudillar, capilanear. versa.


Exercitui seu classi pruiesse. ||
Guiar alguna gent, GUANYAR ó pérdrer CAPÍTOL, fr. met. fam. Con-
encara que no sia tropa ni armada, anant devant seguir ó no algú lo que pretenia 6 disputava entre

de ella pera alguna funció ó festeig. Capilanear. mòlts. Ganar ó perder capitulo. Feliciter vel adver-
Duco, rego, prícco, is. sè alicui senientiam seu consilium cedere.
CAPITANEJAT, DA. p. p. Capitaneado. Duc- CAPITOLI. m. Edifici magesluós y elevat. Ca-
tus. pilolio. Capitolium,ii.

CAPITANET. m. d. Capitancillo. Parvi mo- CAPITOLÍ, na. adj. Lo que pertany al capi fo-

menti dux. li. Copitolino. Copitolinus.

CAPITANIA, f. L' empleo de capità. Capitania. CAPITOSSA. m. Cap ó capital principal de al-

Mililaris príiefectura. guna cosa. Capitan, cahecilla. Dux ucis.


304 CAP DICCIONARI CAP
CAPÍTULA. f. Lo que's resa després dels salms tà ferm en las serviolas, y subjecta la àncora per
y antífonas, en totar las horas canónicas, mènos la anella. Capon, hoza. Rudens major.
en las matines. Capitula. Capitulum, i. cap6 de mar. Cert peix cenblant al moll. Capon
CANTAR LA CAPÍTULA. fr. Dir Cantant en lo cor marino. Capo marinus.
los llochs de la sagrada escriptura pertanyents à AL QUI te dóna un CAPÓ DÓNALI LA CUIXA T l' ALÓ.
las horas canónicas. Capitular. Capitula ad horas ref. D'nota que debém sér agrahits als que'ns fan
canónicas spectatia canere. algun bè. A quien te dd el capon, dale la pierna y
CAPITULACIÓ, f. concert ó pacte entre dos 6 el alon. Benefactis gratus respondet animus.
mès personas sobre algun negoci comunraent gra- POSAR LO CAPÓ AL ÀNCORA, fr. Caponar. Rudente
ve. Capitulacion. Pactio, conventio, nis. ||
pi. capí- majore auchoram subjicere.
tols. 6. CUANT FERRAVAN LOS CAPONS EN LLEYDA. exp. faill.
CAPITULADA. f. La resolució imprudent de ab que's dóna à enténdrer la antiguitat de alguna
algnn capítol. Cabildada. PríEceps, inconsideratum cosa. En tiempo de Maricastana. Quondam, olim.
statutum, consilium. CAPOCH. f. Espècie de borra que s' extrau de
CAPITULANT, p. a. for. Qui capitula, ó fà un arbre del mateix nom; es mòlt fina y serveix
càrechs à algú. Capitulante. Accusator, is. pera encolxar. Capoc. Tomentum, i.
CAPITULAR, m. L' indivíduo de alguna co- CAPOLAMENT. m. Cansaci desassossego en ,

nmniiat ab vot en ella. Capitular. Jus sulfragii in lo cos, que apar que trenca 'Is ossos. Quebrantamien-

electionibus obtinens. ||
adj. Lo que toca ó pertany to, quehramiento. Lassitudo, inis; corporis attritio.
al capítol. Capitular. Gapitularis; ad capitulum CAPOLAR. V. a. y derivats, trinxar, picolar,
pertinens. |1
v. a. Pactar, fér algun conveni. Capi- MAGUL\R.
tular. Paciscor eris, paclum inire. H
Fér càrrechs CAPOLL, m. La obra que fà '1 cuch de la seda
à algú. Capitular. Accuso, as; crimina alicui ob- ab sa baba; es de la figura de un ou de colom,
jicere. groch ó blanquinós. Capillo, capullo. Bombycis fo-
CAPITULARI. m. Llibre ^de las capílulas. Ca- Uiculus. Lo que fan dos ó mès cuchs junls. Ocal.
II

pilulario. Capiturarius, ii. Bombycis folliculus duplicatis filis contexlus. Lo |1

CAPITULARMENT. adv. m. En forma de capí- de un sol cuch y de la millor calilat. Almendra.


tol. Capitularmente. Pleno coelu; juxta concilií ra- Bombycis folliculus. ||
Lo que està obert per una
tionem. punta. l'ito. Bombycis cacumine perfora-
folliculus
CAPITULAT, DA. p. p. Capitulado. Pactus. to. II
Lo botó de la rosa, del que 'Is apotecaris
CAPITXOLA. f. ant. Teixit de seda que forma trauhen una aygua destil•lada per medicina. Cabe-
un cordonet à manera del burat. Capichola. Tex- zuela, capullo. Calyx, icis, gemma, aï. ||
prepuci.
tura bombycinum rudius. enfilar los capolls, fr. Enrrastrar. Bombicinos
CAPITXOLAT, DA. adj. ant. Lo que es sem- folliculos connectere.
blant à la capitxola. Capicholado. Texto bombyci- CAPOLLET. m. d. Capullito. Bombycis minor
no rudiori similis. folliculos.

« CAPLEUTA. f. ant. fiansa.


CAPLEUTADOR. m. ant. flador. rell.
CAPONA. f. Espècie de xarretera que no
Capona. Militaré insigne. ||
clau. 11.
té sar-

CAPLEUTAR. V. n. ant. Fér fiansa pera eixir CAPONADA. f. Pa estovat ab aygua y amanit
un reo de la presó, manlleutar. ab vinagre y ceba. Gazpacho, Offa panis,
sal, oli,
CAPLLETRA, ant. lletra majúscula.f. oleo, aceto, sale et cepa condita.
CAPMÀS, m. Gambi ó permuta de conveni en- CAPONADURA. f. CAPADURA.
tre cosas regularment de diferent espècie. Trne- CAPONAR. V. a. CAPAR. II
Casar la noya xica
que Permutatio, nis. |1
Cap de masia. Colom. Colo- antes que la gran. Dar capote. Sororem minorem,
nus, i.
II
m. Espècie de ventalla comunment de relicta majore, in uxorem accipere.
cartó que's posa devant lo foch pera que no ofenga CAPONAT, DA. p. p. capat.
lo massa ardor. Ahanico de chimenea. Umbella, ai. CAPONERA. Gàbia f. ó pollera pera engreixar
CAPMASCLES. m. pi. clamàstechs. los capons. Caponera. Saginarium ii. ||
Comunica-
CAPMAYLL. m. Pessa de armadura antígua que ció desde la plassa à las obras exteriors, que's fà
cubria y defensava '1 cap. Capacete. Cassis, galea- excavant lo íoso. Caponera. Cripta subterranea.
Teixit de malla pera cubrir y guardar princi"
II
ESTAR POSAT EN LA CAPONERA. fr. fam. Esfar po-
palment lo cap. Capacete. Galea ae. sat en la presó. Estar meiido en caponera. In cus-
CAPÓ. m. L' animal capat, com lo caball, mat- todia detineri.
xo etc. Capon. Castratus. Dit del home. Èunuco. ||
CAPONET. m. d. Caponcillo. Júnior capo.
Eunuchos, i. Lo pollastre que's capa pera engrei-
j]
CAPORAL, m. Qui fà de cap ó principal en al-

xarlo y menjarlo mès tendre. Capon, Capo, nis, guna gent. Caporal. Dux, ucis, caput, itis. ||
mil.
capus, i.
II
Lo que s' engreiya en la caponera. Ca- CABO DE ESQUADRA. ||
Entre gitanos gallo.
pon de Capo saginatus. capirot. 2. nàut.
leche. || ||
CAPOSANTO. m. Peix de mal sabor y olor
Cap gro8, forrat ab llencas de cuyro y filet, que es- Canícula centrina. Spinax, cis, pecten inis.
CAP CATALÀ CAP 305
CAPOT. m. Veslitlura en fornia de capa però ó altra matèria ab una tapa solta ó agafada que
niés estreta y ab niànegas. Copote. Lacertia, ai. ||
serveix pera posar à dins alguna cosa. Caja. Cap-
Kn alguns jochs de eartas la passada en que un dels sa, a\ II
La (lue té figura de tomba. Tamhorillo.
jugadors fa lotas las basas. Capoie. Totius sortís lu- Rotunda arcula.
oratio. CAPSA I)E BI.AT DE MORO. PANOTXA.
DONAR CAPOT. fr. met. fam. Deixar símis menjar à CAPSA DE BOIX. Bujeia. Capsa buxea.
algú per haver arribat tart. Dar capoie. Tardius CAPSA DE BRASER. Espócie de tarima de fusta ab
adventantem, incoenalum relinquere. ||
En alguns un forat rodó al mitj, ahont s' encaixa '1 braser.
joehs de eartas no deixar fér cap basa als con- Caja de brasero. Foculi scabellum.
traris. Dar capoie. Nullam collusoribus lucratoriam CAPSA DE BROCAL ó GARRAFÓ. Capsa de suro que
sortem sinere. serveix pera posar la ampolla en neu pera re-
CAPOTA. Capa podi apreciable. Capoton.
f. frescar lo béurer. Corcho, corchera. Vas sube-
Pallium vilius. Sombrero de senyora fet de ta-
|1
reuin.
fetà elc. ab arrugas ó beynas. Sombrerillo, capota. CAPSA DE COLIFLOR, BRÒQUIL, etc. Lo conjunt de
Causia, X, pileus muliebris. ramets antes de florir. Pella. Rrassicaícauliculoruin
CAPOTADA. f. Expressió de cortesia, llevantse glonius.
'1 capol ó caputxa. Capucliada. Capilis apertio. ||
CAPSA DE HÓsTiAS. Espécic de potet de llauna ó
Capada, acatament, inclinació de cap. Capezada. bronze ahont se guardan las hóstias en las sagris-
Honoris causa, capitis inflexió. tias. Hosliario. Hostiarum càpsula, theca.
CAPOTÀS. 111. aum. Capoton. Penula gran- CAPSA DE LLI. La capscla ahont té la llavor. Ba-

I dior.
GAPOTEJAR.
y altia. Cabecear. Mulare caput, nutare.
CAPOTET. m. d. Capoiillo. Penula brevior.
V. n. Móurer lo cap à una part

la-
ga. Llini folliculus.
CAPSA DE SABÓ. Laquc servcix pera posar lo sabó
pera afeytar. Jabonera. Mass?e saponariai cuslo-
dienda; deserviens càpsula.
cernula, ;e. CVPSA DEL SOMBRERO Ó DEL BARRET. La que SCr-
CAPOTILLO. m. y veix pera guardar lo sombrero y preservarlo de la
CAPOTON. m. ter. Capot curt que usavan las pòls. Sombrerera. Pilei theca, càpsula.
donas. Capoiillo. Pallioluni muliebre, ricinium, ii. CAPSA DE ULLERAS. La dc cartró ó cuyro en for-
CAPPARE. m. Lo cap, brot ó fruyt principal. ma de estoig, que serveix pera desar las ulleras.
Pendon. Arborura propago, scapus, i. Anteojera. Ocularis vitri theca.
CAPRICOR Y GAPRIGORNI. m. Lo desé sig- CAPSADA. f. Entre llibreters los cordillels ab
ne austral del Zodíacb, al qual toca '1 solstici de que'sjuntan los caps dels fulls al enquadernar.
ivern. Capricornio. Gapricornius, ii. Cabezada. Fumiculus annectendis voluminuni foliis
CAPRITX, m. y deserviens. Cada divisió que's fa en las hortas ó
||

CAPRITXADA. y. f. terras sembradas de verduras. Tablar, era, banca,


CAPRITXO. m. La idea que forma algú fora de bancal. Hortensis àrea.
las reglas ordinàrias, quasi sempre sens fonament FÉR CAPSADAS. fr. Dividir las terras en capsadas
,ni rahó Capricho, antojo, gusto, genio, humorada, ó eras. Tablear. In areas dividere, secare.
voluntad, h'ij del encaje. Ad libilum sententia, libi-* CAPSADURA. f. ABRASSADERA. ||
BROLLA.
do, inis. II
En obras de poesia, música y pintu-
las CAPSAL. m. La part dels llits ahont se
COIXÍ. ||

ra lo que s' executa per la forsa del igeni, més posan los coixins. Cabecera de la cama. Lecti sum-
que per las reglas del art. Capricho. Luxuriantis ma pars ubi cervicalia locantur. Lo guarniment ||

ingenu foelus, res ingenu acumine eíBcla. de fusta ab que s' asseguran las campanas. Arma-
CAPRITXÓS, A. m. y f. Qui obra sens atén- zon cabeza, contrapeso. Superpositum culmen,
,

drer à altra regla que '1 seu anloix, y '1 segueix àpex. Tronch ó pedra sobre que s' assentan las
II

ab terquetal, Caprichoso, ca^nV/iHí/o. Levis animi bòtas pera preservarlas de la humitat. Poino, com-
el sententiai tenax. ||
adj. Lo que's fa per capritxo. bo. Suppositum fulcrum. |1
Lo travesser del cap de
Caprichoso. Res leviler et tenaciter effecla. ||
Lo amunt y cap de avall, ([ue junt ab los montants
(jue està fét per capritxo. Caprichoso. Magna vi in- forman lo bastiment de las finestras, portas, etc.

genu exactus, elaboratus. ||


Incostant, axí 's diu.- la Cabio. Transversum lignuni. ||
met. Acusació, càr-
fortuna es mòlt capritxosa. Caprichoso. Inconslans, rechs. Acusacion, capitulo. Accusatio, nis.
mobilis. RENYiNA DE CAPSAL. cxpr. Rcnyíua de marit y
N» CAPRITXOSAMENT. adv. m. Ab capritxo. muller. Rifia de almohada. Conjugalis rixa.
Caprichoso wente. Levi ter et tenaciter. CAPSALERA. f. La taula ó barana que's posa
CAPRITXOSiSSIM, A. adj. sup. Caprichosí- en lo cap del llit pera sostenir los coixins ó per
simo. Yaldè levis et tenav. adorno. Cabecera. Lecti caput.
CAPRITX08ÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Ca- CAP8ANA. f. Cèrcol ó rodella de simolsa, pan-
prichosisimamente. Quani leviter ac tenaciter. yo ó altra roba pera portar cànters ó altre pes so-
CAPSA. f. Pessa vuyda de plata, fusta, cartró bre '1 cap. Rodete. Cesticulus, cesticillus, cestil-

TOMO I. 40
à

306 CAP DICCIONARI CAP


lus, i.
I
ter. A.1XUGAMA. II
La que's fa de forchs de las Iglesias, en que regularment hi ha la imatge
alls, y serveix pera posarhi las oUas, calderas, del Sant pel cuito del qual se capta. Demanda.
etc. Rodete. Sessibulum, i. Tessella ad stipem conquirendam ; corrogandae
CAPSAR. V. a. Posar caps als cordons, trensi- eleemosynai patina.
Was, elc.IIerretear, clavelear, echarherretes. Ferreos CAPTIU, VA. m. y f. cautiu. |j
met. Subjecte
confós funiculis aplare. ||
Entre llibreters cusir alguna passió. Apasionado. Animi affectu conci-
las capsadas dels llibrets. Cahecear. Extreraam vo- tatus.
luminum tasniam assuere, firmaré. ||
Cusir en los CAPTIVAR. V. a. Fér presoners als enemichs
extrems de las esloras ó robas un traveser del ma- en la guerra, privanflos de la llibertat. S' aplica
teix,pera cubrirlo y reforsarlo. Cahecear. Storeaí mès pròpiament als cristians fets presoners pels
aliarumve rerum oras taeniis assuere. turchs. Cautivar. Captivo, as; in captivitatem ad-
GAPSASSA. f. aum. Cajon. Capsa grandis. ducere. ||
met. Subjectar las poténcias del ànima.
CAPSAT, DA. p. p. Guarnecido, claveteudo. Cautivar. Captiva, as, subjicio, is.

Ferreis contis aplalus. CAPTIVARSE. V. r. captar. 2. |1


ant. somé-
GAPSER. m. Qui fa capsas. Cajero. Capsarum trerse.
artifex. CAPTIVAT, DA. p. p. Cautivado. In captivi-
CAPSETA. f. d. Cajita, cajilla. Càpsula, ;b, tatem adductus.
cadiscus,i. bot. Lo vaset membranós ó de closca
11
CAPTI VATGE. m. ant. y
y vuyt, dins del qual estan tancadas las llavors. CAPTI verí. m. y
Càpsula, rajilla, caja. Càpsula, a;. CAPTIVITAT, Estat f. del qui ha perdut la
CAPSIRÓ. m. d. Cubezuela, cabeciUa, cabecita. llibertat. Cautiverio, caulividad, coptividad. Cap-
Capilulum, i. tivitas, atis.
GAPSIROT. m. CAPSIGRANY. CAPTURA, f. for. L' acte de agafar à algú pe-
GAPSÓ. m. Lo capell que's posa en lo cap de ra posarlo en la presó. Captura. Captura, ai.

la criafuras. Capillo. Capidulum, i. CAPTURAR. Agafar à algú y posarlo en


V. a.
CAPSONET. ni. d. Cajelin. Càpsula, ». la presó. Proceder ú la captura, poner en captura.
CAPSOU. m. Lo dret del deu per cent entre In carcerem immittere. |1
Fér pagar la multa impo-
procuiadors. Irocura, procuraduria. Honoraiium, satla al que ha contravingut à algun bàndol. Mul-
U. II
Lo dret que's paga
al senAor del domini di- tar. Mullo, as.
recte, quant enagenan las possessions donadas à
s' CAPTURAT, DA. p. p. Multada, capturado.
cens. Laudemio. Lauderaium, ii. Caplus, deprehensus.
CAPTA. f. La acció de demanar caritat ó al- CAPÚS. m. ant. Caputxa mès llarga que am-
moyna. Demanda, cuesía. Quíestura, », mendica- pla, y remata en punta com la dels caputxins. Ca-
tio, nis.La que en alguns pobles se fa
II
'1 dia de puz. Amiculum lúgubre.
Pasqua pel piedicador de la quaresma. i/or?taro. CAPUTXA, f. Entre estampers accent circum-
Collectio, nis. flexo.Capucha. Nota accentús circumflexi. Espè- \\

CAPTADOR, A. m. y
Lo qui demana cari- f. cie de mantellina que portan las donas, mòlt estre-
tat 6 fa la capta. Demandador, cuestor. Quaíslor ta, y arriba fins à la cintura poch mès ó ménos.
eleemosynarius, stipem quairens. '
Capucha. Muliebris•cucullus, ricinium, ii. caput- 1|

CAPTAR. V. n. Demanar caritat, Mendigar, xo. Certa reforma de la orde de san Francesch,
II

pedir limosna, pordiosear. Emendico, as. Atrau- fundada en Espanya pel B. Joan de Guadalupe
I

rer la atenció ó voluntat de altres ab la dolsura y en temps de Alexandre VI. Ccpucha, órden de la
suavitat del tracte ó del discurs. Captar. Capto, capucha. Observantiíe regularis ordo.
as, allicio, is. I Procurarse medis que dependei- CAPÜTXASSA. f. aum. Capuchon. Cucullus
xen de altres pera conseguir algun fi. Mendigar. grandis.
Emendico, as. CAPUTXER, A. m. y f. Qui fà caputxas. Ca-
CAPTAT, DA. p. p. Mendigado. Emendicatus. puchero. CucuUorura opifex.
CAPTENER. m. ant. bon tracte, bon porte, CAPUTXETA. f. d. Capuchillo. Cucullus mi-
BON aspecte, i
V. a. ant. oobertar. v. r. ant. r.o- nor.
I
bernarse, poutarse bé. caputxí. Lo religiós descals de la orde de
CAPTENIR. V. a. tractarse bè. ||
v. r. com- sant Francesch que porta barba llarga, 1' hàbit
portarsse, conduirse, estar satisfet, manejarse. pardo obscur, ab capa curta del mateix sayal y un
MAL CAP TENIR. fr. ant. REBEL ARSE. caputxo punxagut que cau sobre la esípiena, y ser-
CAPTERRERA. f. Bardissa que s' assegura ab veix pera taparse '1 cap. Capuchino. Capuccinus
terra ó pedras sobre las parets dels corrals, borfs monachus. Sostenidor ahont encaixa '1 picaport
H

y heretats pera sa conservació. Barda. Pares vir- quant s' ajusta la porta. Nariz. Nasi figuram re-
gultis tecta. ferens clavus; pessuli receplaculum. ||
Lo que per-
CAPTENENZA. f. ant. constància, firmesa. tany à la orde dels caputxins. Capuchino. Ad ca-
CAPTIRI. m. CAPTA. 11
La bacina de captar en puccinorum institutum pertinens. |1
pi. ter. tira-
CAR CATALÀ. CAR 307
BÈi^HS.
II
nàut. Curvas de curta hragada , las (juals solicitan. Venderse caro. Mgrè sui copiam facere-
se posan à proa y a popa ptT dins en las parts ni^s TKNIR car. fr. APRECIAR.
estrelas. Capuchinos. Arouatic arclissim.efuTe tra- TRVÜHO DEL CAR T POSAHO k LA PENA, TOT QUEDA
bes in prora puppi(|iie colloiataí. A l' entena. refr. Denota que las mutacions acci-
CAPLTxi FAi.s. mel. Hipòcrita. Santo de pujares. dentals no desirubeixen lo sèr ile la cosa. Que rais
Hipòcrita, ai; virlutis simula'or; pseudocato, nis. abojo, que vais arriba, acd queda quien os trasqui-
FÉR LO CAPiTxi FAI.S. fr. mct. Afectar virtut y la. Adjunctis non mutatur substància.
devoció. Hdcer la serúfim, ú la (/ala ensogadu, ó la CARA. f. La part anterior del cap. Cara. Fa-
gala muerta. Humililatem, animi demissionem fin- cies, ei, vultus, us. ||
Afabilitat, agrado. Cara, sem-
gere, simularé. blante. Yullus, aspeclus, us. ||
Faixada ó enfront
SI DE AQUESTA PUCU SORTIRME FARÉ FRARE CAPUT.vi. de alguna cosa. Fuchada, cara, frente. Frons, tis.

ref. al) que s' explican los que escarmentats de La superfície del aygua. Flor. Superfícies, ei.
II ||

algun dauy fan propòsit de sér més cauíos ende- L'endret de la tela, panyo, elc. JJaz, cara. Super-
vanl. Si de esta escapo ij no muero, nunca mas bodas ücies, ei. II
L' endrel de las pells. Flor. Pars exte-
al cielo, ó si Dios de esta me escapa, mtnca me cu- rior corii. II
ant. carestia.
brird tal capa. Arctum discrimen experlus, aliud CARA A CARA. m. adv. Manifestament, descuber-
non speclat. tament. Cara d cara, ú rostro firme. Facie ad fa-
CAPUTXINA. f. Religiosa que professa la r.'- ciem. II
En presència, devant de algú. Cara d cara,
gla dels caputxins. Capuchina. Monialis, capuc- ú vista,en faz, en presencia. Coram, ex advereo,
cinorum institulum professa. y Ja flor que ||
l•lanía, adversum.
íà en ligura de cau)paneta ó capulxo, de un groch CARA DE ALIGOT, fam. Se diu del que es carallarcb,
fort, y s' usa pel enciam. Capuchina. TropiBstum begut de galías y té '1 nas de lloro. Cariaguileno.
majus. Oris aquilini bomo.
CAPUTXINADA. Obra de caputxí. Coraun- f. CARA DE CUL FÉT A LA MODA. fr. fam. XIMPLE, BA-
menl se prenen mal sentit. Capuchinada. Capuc- BAU, TONTO.
cini factura vel pictum. CARA DE ÉTICH Ó DE MERDA DE OCA. BXp. fam. La
CAPUTXINÀS. m. aum. Capuchinazo. Capac- que es mòlt descolorida y groga. Cara de acelga ó
cinus venerandus. de gualda. Pallidus, pallenti ore bomo.
CAPÜTXINET. m. d. Capuchinito. Capuccinu- CARA DE JUDAS. expr. Que s'aplica al quien pre-
lus, i. sència de algú diu una cosa y detràs altra. Cara
CAPUTXO. m. Cuberia del cap més llarga (lue con dos haces, hombre de dos caras. Subdolus, bi-
ampla, que remata en punta, y 's fa caiirer sobre frons, Mercurius; libica fera; alter Janus.
las espatlias. Capucho, capucha. Cucuúua, i. CARA DE JUHEU ó DE MosTÍ. fam. Se diu de aque-
CAPXIGH. m. Cap pelit. Cahezuela. Capiiu- lla persona que es lletja y horrible de cara. Cara
lum, i. * de hereje. Os nocturnum.
CAQUÉJIA. f. Sín'.oma de debililat que pót CARA DE JUTGE Ó DE POCUS AMICHS Ó DE VINAGRE.
trobarse en diferentas ma'allias. Caquejia. Gaque- Se diu del que té l'aspecte desagradable, iíosfri-
gia. tuerlo, cara depocos amigos ó de vinagre. Torvus,
CAQUÉTICH, CA. adj. de mala cons'.ilució en borridus vultus.
la sanch. Caquélico. Caquelicus. CARA DE NOY. La que per sas üsonomias sempre
CAR, A. adj. Lo que té mòlt preu. Alto, caro. crialureja. Cara amuchachada. Puerilis aspeclus.
Carus. II
Ksiimat, volgut. Querido, caro. Carus, di- CARA DE PASQUAS. Sc diu del que la fa alegra y
lectus. adv. A preu alt. Caro. Carè. ||
ani. certa- placentera. Cara de ])ascMas, carialegre. Hilaris et
II

ment. II
conj. ant. pus, perquè. ||
m. nàut. L'ex- festiva facies.
trem més gruixut de las entenas. Car. Anlenmc CARA DE POCA VERGONYA Ó SENS VERGONYA. DeSCa-
crassiusextremum. rat, desvergonyit. Cariraido, desuellacaras. Effrons,
CAR BOCÍ. exp. fam. Loqu^ cos'a mòlt y es d fi?il
impudens.
de lograr. Caro bocado. AUapetisli. CARA DE pociis DINERS. Se diu de la cara maci-
AL car. m. adv. nàut. Envers, à la banda. A la
lenta y trista. Cara de viemes. Marcida, lànguida
j)arte, d la banda. Yersüs, facies.
cuYDADo NO VOS cosTE CAR. loc. fam. Dòua à en- CARA DE RELLOTGE. Lo cíi'cul ahont estàn senya-

I téndrer que una cosa cosla més de que val.


Cuidado no os salga caro. Cave plus justo emere.
Denota que algú s' exposa al dany ó perill que
II
lo
latlas las boras y sas parts, Muestra. Circulus ho-
rarius in horologiis.
CARA DE TRES DEUS. CARA DE JUTGE.
no ba previst. Mira que no\ te cueste la torta un CARA DE UNA PEDRA PULiDA. Cada una de las su-
pau. Res ma!è accedere, cedere; non -x si-nientia perfícies traballadas de la pedra. Faceta. Lapilli
eventus procedere. scalpro elaborati facies, latus.
SÉR CAR DE vÉuRER. fr. fam. Oferirse algú poch CARA DE VADELLA. f. Planta que creix fins à la

amenut al tracte, comunicació ó visita dels qui bo altura de dos à tres peus; fa las fuUas molsudas y
308 CAR DICCIONARI CAR
en figura de Uansa, las flors bermellas, y '1 fruyt EscüPiR A LA CARA DE ALGÚ. fr. met. Burlarsc de
semblant al nas de la vadella. Becerra. Anthirrisium algú cara à cara fentne mòlt despreci. Escupir en
majus. la cara de alguno.Os alicui sublinere.
CARA DE VAQUETA Ó SENS VERGONYA Ó ENVERNISSA- ESTRELLAR A LA CARA. fr. met. Dir à algú en sa
DA. Se diu del home que no té vergonya, y no fa presencia lo que 'I pót oféndrer mòlt. Dar entre
cas de que li digan injúrias, ó l'atrapen en men- ceja y ceja. Palam, apertè, in ore objurgare.

tida ó en alguna mala acció. Cara de vaqueta. Im- FÉR ALTRA CARA. fr. met. Yai'iar las circunstàn-
pudens, inverecundus homo. cias de algun assumpto. Mudar de semhlanle ó de
CARA ESTRAFETA. La que té fisonomias estranyas color. Aliler se habere.

y defectuosas. Cara ó figura dificultosa. Deformis FÉR BONA CARA, ALTRA CARA, MILLOR CARA. fr. lUCt.

vultus, Estar algun negoci en estat en que fa esperar bon


CARA PER CARA.loC. ant. k LA CARA, CARA A CARA. ó mal resultat, altre resultat ó millor resultat. Ua-
CARA pigada ó apedregada. Quí la té mòlt pica- cer buen, mejor ú otro semblante. Meliori, pejori,

da de verola. Cara de rallo, apedreada ó empedra- vel alio modo se habere.

da. Facies variolarum cicatricibus plena. FÉR BONA ó MALA CARA. fr. met. Estar de bon ó
i CARA de AYGUA, A LA CARA DEL AYGUA. m. adv. mal humor. Estar de buen ó mal geslo. Hilarein vel

A la superfície ó prop la superfície del aygua. A tristem se vultu prodere.

flor ó d la flor del agua. Ad aquaj superficiem, FÉR CARA. fr. PLANTAR CARA. j|
met. Eslar un edi-
A CaRA descuberta. m. adv. A vista de tothom. fici enfront de altre. Hacer [achada. Aliquid contra
A cara descubierta. Palam, in conspectu omnium. esse ; é regione alicui esse.

ANAR AB LA CARA DESCUBERTA. fr. met. fam. Anar FÉR CARA À DOS. fr. met. fam. Complàurer à dos
sens reparo ni temor de res lo qui obra bè. An- oposats, donant la rahó al un y al altre. Comer a
dar con la cara descubierta. Securè, confldenter dos carrillos. Dexterà liEvàque assentari.
agere. FÉR DOS CARAS. fr. met. fam. Manejarse ab astú-
BONA CARA Y DOLENTS FETS. ref. ab que 's reprèn cia en algun negoci, trahentne utilitat de tots los

als hipócritas. Cara de beato y unas de gata. Qui que s'interessan en ell, encara que estigan en-
Curiós simulant, et bacchanalia vivunt, Intus Ne- contrals. Hacer ú dos manos. Utrà(iue pro dextera

ro, foris Cato. uti.

CAURER LA CARA DE VERGONYA, fr. met. fam. Pa- FÉR MALA c\RA. fr. Manifestar enfado ó enuig en
tir mòlta vergonya per haver incorregut en alguna lo semblant, poner gesto. Frontem contrahere; su-
nota. Caérsele d uno la cara de vergüenza. Yere- biiasci.
cundia suffundi. FÉR MALA CARA A ALGCNA COSA. fr. Douar algÚ
CLAVAR PER LA CARA Ó PELS BIGOTIS, fr. met. senyals de que no li agrada, ó mostrarse poch con-
Reconvenir à algú viluperantli alguna cosa. Dar tent de ella. Hacer gestos d alguna cosa. Gestibus
en rostro ó en cara. Exprobro, as. Dir à algú sos || despicere, conteniu ere.
defectes, fentli al mateix temps memòria de algun FÉR PETAR PER LA CARA. fr. CLAVAR PER LA CARA.
benefici que ha rebut. Echar d la cara ó en la ca- FÉR VÉURER A HU LA CARA DEL LLOP. CXpr. fam.
ra. Coram exprobrare. ENSENYARLI LAS DENTS.
coNÉixERSELi AB LA CARA. fr. Manifestar algú ab FRESCH ó LLUENT DE CARA. De Cara afable, de sa-
la cara lo que li està passant ó sent en sòn inte- na complexió. Carilucio. Nitidus ore.
rior. Traerlo escrilo en la frente, conoccrsele en la GIRAR LA CARA. fr. Inclinai'la à algun objecte en
cara. In vultu apparere, manifestari. senyal de afició, y al contrari desviaria en senyal
DE CARA. m. adv. Enfront, y així 's diu: lo vent de despreci. Voher la cara ó el rostro. Oculos in
vé DE CARA. De cara, enfrente. Ore adverso, é re- aliquid convertere, seu ab aliquo averlere.
gione, é front e. GRAVAT DE CARA. CARA PIGADA.
DESFER LA CARA A REVESSOS, fr. met. Bofctcjar GROS DE CARA. Qui la té abultada. Carigordo. Ple-
mòlt fort à algú. Deshacer los hocicos, las narices, nus ore.
la cara. Acerbè colaphis percutere. JA 'n FA LA CARA. loc. ii'on. fam. Ya se le conoce.
DIR A LA CARA. fr. luct. Parlar devant de un al- NuUum exhibet signum.
guna cosa contra ell. Decirselo en su cara. In cons- LA CARA LI DIU Ó LI FA PROCÉS. loC. fam. ExprCS-
pectu loqui. sa la conformitat entre las paraulas ú obras y sem-
DiRHo LA CARA. fr. met. Manifestarse en la cara blant; manifestarse en la cara algun afecte ó pas-
algun afecte ó passió. Salir d la cara, decirselo la sió. Salir à la cara, decirselo la cara, en la cara se
cara, conocérsele en la cara. Ore ostendi. le conoce. Animi imago vultus est ; animi motuum
ENCÉs DE CARA. Lo qui està mòlt bermell per al- vultus inteipres.
gun acalorament ó agitació. Encendido de cara. LA CARA TINGA NETA QUE 'l CUL NO IX A LA FINES-
Rubens flammeus. ||
Qui naturalment està mòlt TRA, ref. ab que 's volen disculpar los que procu-
roig. Encendido de color, difunto de taherna. Flam- ran aparèixer mòlt bè exteriorment, encara que
meus vulta. falle lo necessari en lo que no s«'ls véu. La mujer
CAR CATALÀ. CAR 309
pulida, la casa sncia, la puerta barrida. La mujer RENTAR LA CARA k. ALGUNA COSA. Llímpiarla, dO-
de Alcorisa, trapo de cuello y no camisa. Sic agit, narli nou llustre. Lavar la cara d alguna cosa.
atreotat ([Uíc foeinina mundà videri: Ipsa domus soi- Pulchriorem, nitidum reddere.
det : limina versa nilent. RODÓ DE CARA. Qui la té rodona. Cariredondo.
MALA CARA. Lo disgusl ó enfado que 's manifesta Facie orbiculatus, rotundus.
en ella. ííocífo , ceno , zumbel , capote. Torva fa- ROIG DE CARA. ENCÈS DE CARA.
cies. SALTAR k LA CARA. fr. Scr uua cosa mòlt clara,

I en
MIRAR AB CARA DE MALÍCIA,
lo modo de
sobrereja ò de
fr.. Manifestar malícia
mirar. Mirar con ira ó con ceno, ó de
mal ojo. Atris, infestis oculis, tyra-
evident. Saltar d la cara. Luce meridiana clarius
esse; patere; evidenter apparere. fr. Enfadarse,

ayrarse. Saltar à la cara ó à los ojos. In oculis, in


||

nico aspectu intueri. vultum apparere.


MIRAR AB UNA CARA ó AB CARA DE ENFADAT, fr. Ma- sÈNS MIRAR CARA NI ULLS. fr. Desbaiatadament,
nifestar enfado en lo modo de mirar. Mirar de lado sens orde ni concert, A tontas y à locas, à dieslro
ó de medio lado ó de través. Torvis oculis; obliquo y d siniestro, sin ton ni son. Stultè, imprudenter,
lumine inlueri. emerè. sens mirament ni respecte. H k tort y a
||

MUDAR ó MUDARSE DE CARA. fr. Dcsfigurarsc per TRAVÉS.


alguna malaltia ó accident repenlí. Desencajarsela TANT BONA CARA FA AB UNA MENTIDA COM AB UNA
cara. Faciem immutari, deformari. VERITAT, loc. fam. pera denotar que algú ment ab
NEGRE DE CARA. Qui cs mòlt morcno. Carinegro. tanta frescura, que no s' inmuta gens. lan buena
Ore niger. cara hace con una mentirà como con una verdad.
NO GIRAR CARA. fr. met. Prosseguir lo comensal Nec mendatio mutatur.
sens reparar en obstacles. No volver la cara atràs. TENIR CARA. fr. Paréíxer, semblar ; y així 's diu:
A senlentia, à proposito, à judicio non revinci; ab TÉ CARA de saber la llissó. Tener, hacer la cara.
incepto non desistere. Cujuslibet rei speciem exhibere.
NO MIRAR LA CARA À ALGÚ. ír. met. Tenlrll qui- TENIR CARA DE POCA VERGONYA, fr. Qucdarse algú
mera ó aversió. No mirar la cara d alguna. Alte- mòlt satisfet en cosas que deurian avergonyirlo.
rius aspectum prae ira vitare, fugere. Tener cara de corcho. Ore inverecundo esse.
NO TENIR CARA PERA FÉR Ó DIR ALGUNA COSA. fr. TENIR UNA CARA COM UN ÀNGEL Ó COM UN SERAFÍ.
No atrevirse per vergonya ó per por. No tener cara Tener la cara como una bendicion ò como un àngel.
ó valor para hacer ò decir alguna cosa. Non audere. Decora facies,
PER LA SEVA BONA CARA. UI. adv. que junt ab los TRAURER LA CARA. fr. mct. Preseutarsc com à in-

verbs voler, preténdrer, y alguns altres equival teressat en algun assumpto. Sacar la cara. Alicu-
à sol-licitar ó intentar alguna cosa sens méril ni j us parles suscipere, tueri; pro aliquo spondere.
proporció pera lograrla. Por su bella cara, por sus UMPLIR LA CARA DE DITS. fr. ESTAMPAR LOS CINCH
ojos bellidos. Gratuitò ; extra, praeter merilum. DITS EN LA CA CARA.
PLANTAR CARA. Oposarse descaradament con-
fr. vÉüRERSE LAS CARAs. fr. fam. Denota '1 desitj de
tra alguna persona ó cosa. Hacer frenle. Alicui pa- véurerse un ab altre pera manifeslarli son ressen-
lam obsistere. timenl. Verse las caras. Aliquem coram arguere.
PLANTAR CARA À TOTHOM, fr. fam. S' apHca à las CARABÀ. m. Embarcació petita de un sol ar-
donas que donan conversació ó feslejan à tols los bre ab vela llatina, usada en llevant. Tartana, ca-
(|ue 's presentan. Mi hija Antona uno la deja, olro rabd. Scapha, x, phasellus, i. ||
Espècie de cotxe
la toma. Cuicumque sese amatricem ostendere. ab assientos als costats. Carabd. Currús genus.
PLE DE cAiiA. Gras de cara, de galtas molsudas. CARABASSA, f. Lo fruyt del carabasser. Ca-
Carilleno. Ore crassus. labaza. Cucubirta, se.
U Lo
meló vert. Calabaza.
PORTARUO ESCRIT EN LA CARA, fr. mct. NO podcr Yiridis melopepo. [1
Arbre de Amèrica, que fà un
algú dissimular lo que li succeheix , manifeslantho fruyt dit cóvil, semblant à la carabassa, encaraque
en la cara ó en las accions ó ab altres senyals vi- de diferent figura y magnitul. Calabaza. Arbor sic
sibles. Traerlo escrito en la frenle. Vim se ferre, dicta.
vultu aliquid prseferre, CARABASSA CONFITADA. La confituia scca de cara-
QUI CARA VÉU, CARA HONRA. l'cf. Deuota qUC la bassa. Calabazate. Cucubirtae frustra saccharo con-
presència del subjecte hi fà mòlt pera lograr lo dita et siccata.
que pretén, y que per respecte no se li diu cara
's CARABASSA DE CABELLS DE ÀNGEL. EspèCÍC de CÍU-
à cara lo que se li diria derrera. Cara ú cara ver- dria que té la escorxa llisa ab capas blanquinosas

güenza se cala. Absentis audaciaj ; absentis nulla y groguencas, y las llavors comunment negras. La
ratio. molsa es sucosa, blanca y tant fibrosa, que des-
RENTAR LA CARA i ALGÚ. fr. Netejaria. Lavar la près de cuyta sembla una cabellera embullada, de
cara. Os abluere. ||
met. fam. Adular. Lavar la la qual se'n fà la confitura anomenada cabells de
c<ira ó los cascos. Adulor, assentor, aris, blandior, àngel. Cidracayote, chilacayote. Cucurbitacitrullus.
iris. CARABASSA DE EGIPTE. Espócic de caiabassa gran
310 CAR DICCIONARI CAR
y rodona. Calabaza Manera ó confitera. Cucurbita una espècie de sotana. CaracaUa. Caracalla, ae.
orhicnlaris. GARAGAS. m. Espècie de cacau mòlt aprecia-
CARABASSA DE ivERN. La quc 's fa en aquesta es- ble. Caracas. Cacao caracanum.
tació del any. Calahazona. Cucurbita hiemalis. GARACOA. f. Embarcació de rem que s' usa
CARABASSA DE VI, VINERA Ó VINATERA. La qUB foi"- en Filipinas. Caracoa. Caracoa, x.
nia com dos globos, y serveix pera posar vi. Cala- GARAGOLI. m. Espècie de metall compost de
baza vinatera, calabacino. Cucurbita vinaria; ir- or, plata y coure. Caracoli. Metalliim ex auro, ar-
nea, a;. gento et caldario aere. Cert adorno de que usan
||

COM I•LOUHEX CARABASSAS. rcf. COM ARA PLOUHEN en algunas parts de Amèrica, especialment entre
FIGAS. los caribes. Caracoli. Ornamenti genus.
DONAR CARABASSA, fr. mct. fam. Reprobar à algú CARÀGTER. m. Smyal, distintiu delascosas
en los exàmens, y dejeclar las donas als que las entresí. Cí/rtíríer. Character, is. ||
teol. Senyal espi-
demanan per mullers. També 's diu portàrsen ca- ritual ó indeleble que imprimeixen en la ànima 'Is

rabassa leferinlse al reprobat, dejectat. Dar cala- sagraments del baptisme, confirmació y orde. Ca-
hazas, llevar calahazas. Reprobare, r pellere; re- rdcter. Character is. La honra y preheminència ||

pulsampali, sentiré. que donan los empleos y dignitats. Caràcter. Mu-


ENCARA no esta EX LA CARABASSA Y JA 's TORNA neris dignilas, honor. |1
Xifra, noia ó lletra del al-
VINAGRE. loc. fam. Denota que 's malogra alguna fabet. Caràcter. Character, is. |1
Certa qualitat que
cosa abans de temps. Aun no esta en la calabaza, infundeix respecte en qui la coneix. Caràcter.
y
ya se torna vinagre. Vile merum priús in lesfam Character, is.
||
Qualsevol figura (lue'sfú ab la plo-
quam fundis, acescit. ma, y !a forma de la lletra. Caràcter. Caràcter, is,
NADAR siiNS CABABASSAS. fr. iiict. fam. Dcnola que fornia , a?. ||
bot. Senal natural que distingeix
algú prou indústria pera manejarse tot sol, sens
te unas plantas de allras. Caràcter. Character. is.
||

ajuda de altre. Aadar sin calabazas, ó no necesitar Formalitat, constància. Caràcter, teson. Constan-
ralabazus para nadar. Industrium esse; alieno tia, ae, conientio, nis, in re àrdua conatus. ||
En lo
auxilio non indigere. tealro la qualitat per la qual un personatge 's dis-
CARABA88ADA. f. Abundància de carabassas. tingeix de altre. Caràcter. Character, is, perso-
Abundància de calabazas. Cucurbitarum copia. na, X. 11
Cert ayre, modals y conjunt de prendas
GARABASSAR. m. Lloch sembrat de carabas- que's descubreixen en mòlts ]senyals particulars,
sas. Carabazal. Cucurbitis consilus locus; cucur- y que distingeixen una cosa de altra; y en aquest
bitarium, ii. sentit se diu del enteniment, del discurs, del es-
CARABASSAT. m. ant. carabassa confitada. til y de altras mòlias accions y objectes, com: la
GARABAS8EJAR. V. a. rondellejar. 1|
xas- grandesa de animo era ^1 caràcter dels romans,
QUEJAU. II
DONAR CARABASSA. la prudència de Ulisses etc. Caràcter. índoles, is,

GARABASSER, A. m. j f. Qui ven carabassas. alicujus forma.


Calabacero. Cucurbitarum vendilor. m. Planta || CARÀCTER DE ESCLAU. Marca ab que'ls antichs se-
anyal, rasirera, de fullas grans j flor groga, lo nyalavan y asseguravan à sos esclaus. Caràcter de
fruyt gros, rodó, ovalat ó llargarut. Calabacera, esclavo. Nota, ai, signum, i.
calabaza. Cucurbita, ae. GARAGTERISAR. V. a. Distingir, senyalar
ENFILARSE Ó PUJAR COM t'N CARABASSER. Cl'éixer una cosa ab que li són més própias.
las cualitats
mòlt alguna cosa en poch temps. Crecer ú palmos, Caracterizar. Describo, is, adumbro, as, ad vivum
como espuma. l'Itra raodum brevi tempore excre- exprimere. Autorisar à algú ab algun empleo ó
j]

cere. dignitat, Caracterizar. Decoro, honoro, as, insig-


PUJARSEN AL CARABASSER. fr. mct. fam. PUJARSEN nio, is.

ÍL CAMPANAR. GARAGTERISAT, DA. p. p. Caracterizado.


GARABASSERAL. m. ter. carabassar. Decoratus. | adj. Distingit. Caracterizado. Honori-
CARABASSETA. f. d. Calabacica, calabacilla, bus insignitus, decoratus.
calabacita. Cucurbitula, se. 1|
ter. carabassó. GARAGTERISME. in. bot. Semblansa, com-
GARABASSÓ. m. Carabasse'a petita que té la formüat en las planías ab algunas parts del cos
pell verda y la molsa blanca. Calabacin. Cucurbi- humà. Caracterismo. Characterismus, i.

tula, se. GARAGTERÍSTIGAMENT. adv. m. Senya-


guisat fét ab carabassons. Calabacinate. Edu- ladamènt. Caracteristicamente. Expressé , pro-
lium cucurbitis conditum. priè.
GARABASSONET. m. d. Calabacilla, calaba- GARAGTERÍSTIGH, GA. adj. Pertanyent ai
cica. Cucurbitula, ae. caràcter. Caracteristico. Characteristicus, peculia-
GARABASSOT.m. Carabassa vuyda. Calabaza ris. II
gram. radical.
vana. Vacua cucurbita. GARAFEIXAT. m. Desfigurat, envenat de ca-
GARAGALLA. f. Vestit anlich, dit així per ha- ra, ferida la cara. Vendndo el rostro, herido, des/i-
verlo inventat '1 emperador del mateix nom : èra (jurado, lastimado. Percusus.
CAR CATALÀ CAR 311
CARAFRESCH. CA. adj. frescb re cara. CARAGOL viNYAL. Caragol gros que's cria en las
CARAGACH. m. Espècie de cotó que vé de Es- vinyas. Caracol de vina. Helix poniatia.
mirna per via de Marsella. Caragach. ^niyincuura FÉR OARAGOLS.fr. Donar voltas.Caraco/ear, hacer
gossipiíumi. caracoles. Gyros ducere, in orbes convolvi, circu-
CARAGIRAT, DA. adj. Fals, Iraydor. Judas, magere se.se. tér. Móurcrse la aygua circular-
||

aposta ta. Bifrons, Mercurius, proditor, perfidus, menl en los rius etc. y xuclantse tot lo que se li
libica fera; modò pallialus, modò togatiis. ||
m. fa- presenta. Remolinar, remolinarse, remolinear. Cir-
S01.ET. cumvolvo, circumago, is; in vorticem agi, ferri.

CARAGOL, m. Insecte pelit al) quatre banye- CARAGOLA, f. Caragol de closca blanca. Ca-
las, en las puntas de las quals té 'Is ulls, y las racola. Umax cochhea alba.
allaiga y arronsa com li convé. 'S cria en parat- CARAGOLAMENT. m. La acció y efecte de
ges humits, en las ])lanlas y parets, y viu dins de caragolar y caragolarse alguna cosa. Enroscadura.
una closca espiral de la grandària de una nou, que's Sinuatio, involulio, nis.
forma del suor glutinós y lluhent ([ue llansa de sí CAROGOLAR. v. à. Enrotllar, fér rodar la

r animal, y té '1 mateix nom que ell. CaracoL vora de alguna cosa sobre ella, quedant en forma
Clímax, acis, y cochlea, x, la closca. Conxa uni- ||
de canó. Arrollar, rollar. Circumplico,as, circum-
versal de alguns peixos: n' hi ha de innumerables volvo, is.
II
Tórser, donar voltas en rodó a alguna
espècies; y algunas sumament herniosas, precio- cosa flexible, de manera que quede en forma de
sas y finas. Cararol. Conclia, le, (urbinata cochlea losca. Enroscar. Sinuo, as, circumflecto, is. |]
Fér
marina. |j
Escala seguida en forma espiral, Caracol, caragols al fil, seda, cabells etc. Ensortijar; retor-
escaJera de caracol ó de ojo. Hèlix, icis; versoriae, tijar. Torqueo, es, comam crisparé, in cincinnos
cochleares scala*. prempsas y altras mà-
|]
En las flectere. ||
Apretar los caragols de la prempsa etc.
quinas cilindro ab roscas espirals, que s' encaixan en la femella. Entormllar, apretar los tornillos.
en altras que té la pessa dita femella y puja y ,
Torculum stringere.
baixa per dins de ella mateixa. Ilusillo. Coch- CARAGOLARSE. V. r. Enrolllarse natural-
lea, a?. |]
arq. Tota labor que's fa en algun membre ment los cabells, lo fil massa retort, y las fui las

en figura de caiagol. Caracol. Hemiciclum, i, to- dels arbres y plantas. Encarrujurse, ensortijarse,
reuma, tis. |1
Entre rellotgers un canó pelit ab sas retorlijarse. Crispari, impücari.

canals, en torn del qual s' enrotlla la corda CARAGOLÀS. m. aum. Caracolazo. Limax
que molla, y esta aplicada à la roda gran
estira la grandis.
que fa móurer totas las demés. Caracol. Cochlea, CARAGOLAT, DA. p. p. Arrollado, rollado.
ai. Certa planta de Indias que fa la flor tornejada Circuinvolutus. | Enroscada. Sinualus. ||
Encarru-
II

com caragol. Caracol. Phaseolus indicus cochleato jado. Implicatus.


flore. II
Cilindro de ferro ab oscas espirals pera ar- CARAGOLER, A. m. y f. Qui s' ocupa en
mar algunas maquinas, com llits etc. ó pera unir buscar y véndrer caragols. Caracolero. Gochlaea-
las pessas de ellas. Tornillo, torculado. Torcularis rum venditor.
clavus. II
La bagueta ò doblech que fa la seda, CARAGOLET. m. d. CaracoUío, caracolillo,
fil etc. per estar massa retort. Oqueruela. Fili im- caracolejo. Cochia, Denominació de una de las
a?. ||

plicatio. I
anat. Certa cavitat del oido en forma de qualitats del fondo del mar, perque's compon de
caragol. Cóclea, caracol. Cochlea, x. \\
Anella ó caragols mòlt petits al ménos en sa 'superfície. ('«-

bucle fét natural ó artificialment en lo cabell. Rizo, racolillo. Turbo, inis.

sortija, bucle. Cincinnus, i.


[|
En la arquitectura CARAGOLETA. f. d. Caracolilla. Alba coch-
naval volta enroscada que forman los galons de laïola.

las bordas, de la toldilla y castell. Caracol, voluta, caragolí, m. Planta semblant à ta monjete-
evoluta. Hèlix, icis, voluta, se. ||
ter.Xuclador, mo- ra, que s' enfila per las
canyas 6 alHe arrimo que
viment circular de la aygua. Remolino. Vortex, se li posa, y fa la flor de un l)lanch que tira à
icis, gurges, itis.
||
pi. Encenalls que fan los fus- blau morat, de bon olor y en figura de caragol.
ters ribolejant. Virutas, acepilladuras. Assula, a?. Caracolillo. Phasellus caracalla; conchyliatus flos.
to m. Revolta que fan las Uebras pera enganyar al
II II
m, d. CARAGOLET. ||
Espécie de fil que's tenyeix
gos que las persegueix. liegate. Ictus illusio. ab lo color de púrpura que produheixen en Amèrica
I
BOVER. Caragol verdós y gros. j|
ant. campa- unas petxinelas anomenadas caragolins. Caracoli-
ifíAR. lla. Filum purpurissatum.

CAIIACOI, DE MAU. CORN MARÍ. CARAGOLINET. m. ter. Ollela de las mès pe-
CARAGOL, TRAU BANYA, PUJA A LA MOXTANYA, CARA- titaS, Ó TUPINET.
GOL BOVER, PUJA AL TARONGER, loc. fam. Entreteni- CARAGUATA. f. Esèpcie de cart del Brasil, y
ment de noys pensant que ab aquestas paraulas de alguns altres llochs de Amèrica, las ftillas del
los caragols trauhen las banyas y caminan. Cara- (jualben batudas, rentadas, y fregadas produhei-
col, caracol, saca los cuernos al soJ. Cornua erue, xen un fil mòlt ü y fort ab que 'Is indis fan filats
perge, limax. de pescar. Caraguata. Garaguata, x.
312 CAR DICCIONARI CAR
CARAÍTA8. m. pi. Sectaris de las Indias, en lafermo. Abstractus, suspensus à sensibus homo.
los errors y doctrina dels quals hi ha mòlta varie- GARAMUIXA. f. La canya del cànem desprès de
tat, y segueixen la lletra de la Escriptura. Carai- trossejada y separada de la fibra. Agramiza, cana-
tas. Caraini, orum, caraita?, arum. miza, tascó, arisca. Calamus cannabinus.
CARAITI8ME. m. Doctrina y secta dels caiai- CARAMUSSAL. m. Embarcació turca de trans-
tas. Carailismo. Caraitismus, i. port ab dos pals y la popa mòlt altorosa. Caramu-
CARALLARGHj GA. m. y f. Qui té la cara zaí. Navis quaedam.
llarga. Carilargo. OhlongA facie homo. GARANDAS. m. Arbre de las Indias en Ben-
CARAMANGZA. Droga medicinal que vé f. gala; las fuUas semblants à las del arbós; lo fruyt

de la Xina. Caramangza. Caramangza, «. com una poma petita, y excita 1' apetit. Carandas.
GARAMANXEL. m. naut. Tot lo que tapa al- Garcia?, arum.
tra cosa pera sòn resguart, però formant un vuyt GARANEGRE, A. m. y CARAMORENO. f.

sota, com las carrossas de las escalas. Caraman- GARANGA. Peix blanch y pla, de dos
f. ó tres
ehel, chupela, cubichete. Concavum tegumentum. 1|
peus de llarch y que abunda moltíssim en
,
las An-
ter. fam. taberna. tillas. Caranga. Piscis caranga.

CARAMANYOLA. f. fam. carabassa vinera. GARANTONYA. f. Las carícias que's fan à al-
GARAMBA. interj. al) que s' expressa la sor- gú pera lograr alguna cosa. Caranlona, lagoleria,
presa que causa alguna cosa. Zape, caramba, cús-. arrumaco, zorrocloco. Blandimentum, i, blanditiai,

pila! Huil illecebrae, arum.


GARAMBOLA. f. Cop del joch de mesa que's FÉR CARANTOXYAS. fr. fam. Caratilonear. Blan-
fa ab tres bolas, tirant la una de modo que toque dior, iris, prolecto, as.
à las altras. Carambola. Duorum globulorxmi co- GARANYA. f. Besina ó goma de Indias de co-

llisioex alteriusjaculatione. ||
Altre cop, quant ha- lor de tacamaca, clara, líquida, pesada y oliosa.
vent tocat una bola a altra , va una de las dos à to- Carana. Besina, «, gummis, is.
car la tercera. Carambola. Trusio unius ex duobus GARAPA. f. Oli de una nou ([ue fa un arbre
globulis cum tertio. ||
Fruyt del caraniboler. Ca- del mateix nom en Amèrica; la untura de aquest
rambola. Garciic fructus. oli diuhen que trau lo dolor del poagre. Carapa.
GARAMBOLER. m. Arbre mòlt gran de Amè- Oleum carapa.
rica, que fa '1 fi'uyt de la magnitul de un ou de GARAPLÉ, NA. m. y f. Gras de cara. Carille-
gallina, un poch llarch, de color groch, rallat y no. Ore ciasus.
com dividit en quatre parts. Carambola. Garcia, x. GARARODÓ, NA. m. y f. S'aplica al qui té la
CARAMELA. caramella. f. cara rodona. Cariredondo. Botundo ore.
GARAMELL. m. Tros de glas que's forma en GARARRUGAT, DA. m. y f. S' aplica al qui
las canals. Carúmbano, calamoco, canelon, cerrion. té la cara arrugada. Carifruncido. Corrugato ore.
Stiria, ae, []
Lo seu ó cera que s' escorre de las at- GARASGAT, DA. m. y f. ant. S' aplica al qui
xas, de las candelas, etc. Moco. Candelae vel cerei porta la cara tapada. Enmascarado. Larvatus, per-
recrementum, Lo bocí de blé mòlt cremat que sòl
1|
sonalus.
lormar com un bolet al cap demunt en los llums, GARAS8A. f. aum. Caraza. Obesa facies. La |I

especialment en temps de humitat. Moco. Lucer- de pedra ó de fusta que's posa en alguns edificis.
nse fungus. Mascaron. Humani vultus enormis imago. La de ||

GARAMELLA. f. Fluviol ab lo so de tiple mòlt cartró pera disfressarse ab fisonomias grossasy ri-
agut. CaramiUn, jla\itillo. Calamus, i, avena, ss. dículas. Mascaron, carúlula, caranlamaula, caran-
GARAMELLAR. V. n. Tocar la caramella. To- lona. Deformis larva^ persona. ||
careta. 2.
car elcaramillo. Fistulare calamo, arena canere. FÉR CARASSAS. f. FÉR CAROTAS.
GARAMEL-LO. m. Pasta de sucre clarificat GARASSÓ.m. ter. Enginy pera pescar. Red. Be-
fins que desprès de fét adquireix alguna consistèn- te sic dicta.
cia. Carame/o,cfl)ie/o)i.Grusla, 86, sacchari massa. GARASSOL. m. Lo siti ó lloch ahont lo sol dó-
GARAMELLOT. m. caramell. 2. 3. na de ple. Albrigaíio, solana. Solàrium, ii, apri-
GARAMENT. adv. m. A preu all. Caramenle, cus locus.
caro. Impensè, magnoperè, carè. GARAT. (ben ó mal.) Se diu del que té las fac-
GARAMIDA. f. imàn. cions de la cara regulars ó diformes. Bien ó mal
GARAMORENO, A. m. y f. S' aplica al que ajustado, bien ó mal encarada. Decora aut deforme
té la cara mòlt morena. Carinegro, Ore fusco, sub- facie.
nigro. GARATA. f. Espècie de cever. Carata. Aloes
GARAMOT. m. Figura de un home ab escut en carata.
la ma esquerra y alguna cosa en la dreta, ab que GARÀTULA. f. ant. careta. 2.
pega al que's deté en la carrera del joch en que s' GARAU. n. p. de home. Carauno. Caraunus, i.

usa. Eslafermo. Ludrica, versatilis larva, statua. ||


GARAVANA. f. Multitut de gent que en Assia
met. m. y f. Lo qui 's queda parat y encantat. Es- y Àfrica 's reuneix pera fér algun viatge ab major
CAR CATALÀ. CAR 313
seguretat. Caravana. Peregrè eunliuin catcrva, CARBONADA. 1. L' excrement de las crialu-

agmen. Catla una de las quatre cainpainas de


||
ras recentment nadas. Ceconio, pez, alhorre. Los
mar que feyan los cahallers de Malla per rahó de facultatius ne diuhen Alrahilis, bilis negra y també
sòn institut. Caravana. Navalis e(|uitum militan- meconio. Meconium, ii. []
Fornada de carbó. Foya.

R tinni expeditiu.
CÓRRER LAS cARAVANAs.
novicis de Malla tres anys per
fr.

piratas y
moros, sens cjual rcíjuisit no podian professar. Cór-
Servip los caballers
mar contra
Carbonis fornax.
CARBONARSE.
quant se torna orb. Atizonarso. Aduri.
CARBONAT, DA.
V. r. Se diu del blat ú ordi

p. p. Alizonado. Adustus. |
rer lascaravanas. Mililaris ordinis equites lirones adj. Lo que conté carbó. Carhonado. Carbonem in-
prima stipendia facere. cludens.
CARAVANERAS. f. pi. Espècie de hostals CARBONER, A. m. y f. Qui fà ó ven carbó.
mòlt grans aliont posavan los caravaners. Carava- Carhonero. Carbonarius, ii.

vfras. Peregrinis excipiendis liospitia. CARBONERA, Lo forn ó lloch en que's fà '1


f.

CARAVANERS. m. Nom que's dóna als ({ue carbó. Carbonera. Carbonaria, ai. Lo lloch desti- ||

van í» las caravanas. Caravaneros. Viatorum con- nat pera guardar lo carbó en las casas. Carbone-
gregala manus. ra. Carbonaria colla. Forn petit en que's creman |1

CARAVANISTA. m. Nom que's dóna al barco los culots ó carbons mal penetrals del foch'. Ti:o-

y mariners que portan los generós de escala en es- nera. Carbonaria, ai. 1|
nàut. Yela del estay major.
cala en llevant. Caravanista. iNavis atque nautae ab Carbonaria. Velum, i.
statione in stationera naviganles. CARBONET. m. d. Carhoncillo. Carbunculus,
GARAVELA. f. Espècie de nau rodona en i. 11
Carbó menut, terregada. Picon, cisco. Carbó
forma de galera, ab la popa quadrada. Carabela, minutus.
saelia. Dromon, is. CARBÓNICH, CA. adj . Lo que està format per
CARA VIA. f. Una espècie de arrel com la de la combinació del carbono ab 1' oxigeno. Carbòni-
la xaravia. Aicaravea. Chara, ae. co. Carbonicus. H
S' aplica al àcit del carbó que es
CARAY. m. carey. lo tuf que despedeix lo carbó quant se crema. Àci-
CARBASSA, y sos derivats, carabassa.
f. do carbónico. Acidus carbonicus.
CARBET. m. Barraca mòlt gran y comuna que CARBONISACIÓ. f. Reducció de un combus-
fan en mitj de las particulars los salvatges de las tible al estat de carbó. Carboni zacion. Carbiincula-
Anlillas. Carbet. Majus tugurium. tio, nis.

CARBÓ. m. Trossos de llenya, que desprès de CARBONISAR. V. a. quím. Combinar ab lo


baverlos penetrat lo foch, s' apagan ab terra y carbono. Carhonizar. Cum carbone intimè perniis-
queda n disposats pera tornarseàencèndrer. Carhon. cere. j]
Reduhir à carbó. Carhonizar. Carbunculo,
Carbó, nis. La brasa desprès de apagada. Carhon.
||
as.
CARBONIS AT, DA.
n carbó, nis.
CARBÓ DE BRANQiTETA. Lo que's fà dc tronchs y
ramas primas de alsina, roure y altres arbres.
bunculatus.
CARBONISA. f. TERREGADA.
p. p. Carbonizado. Car-

Carhon decanutilh. Carbó seleclus. CARBONO. m. quím. carbó pur.


CARBÓ DE PEDRA. Substiincia mineral, espècie de CARBUNCLE. ui. Pedra preciosa, mòlt dura,
betum y terra, de color quasi negre. Carhon de lluhenta y no mòlt pesant, de color bermell de ro-
piedra. Carbó fossilis. sa ó de carmí. Rubi, carbunclo, carbunco. Carbun-
CARBÓ DE PINYOL DE OLIVA. Lo que's fà dc aqucst culus, i. 11
Tumor punxagut y verinós, principal-
pinyol. Erraj. Ex olearum nucleis carbó. ment quant fà matèria. CarbuncJo, carbunco, huro.
CARBÓ DE RABASSA Ó DE RaBASSÓ. Lo quc's fà dc laS Carbunculus, i.

arrels arrancadas. Carhon de arranque. Carbó éra- CARCANADA, f. La armadura de ossos del au-
dicibusarborum. cell, trets los quartos. Caparazon. Avis ossea com-
CARBÓ MAL CREMAT. Lo quc no cstà ben penetrat pages.
del foch. Tho. Carbó semiuslus. APLICARUI LA CARC\NADA. fr. mel. faui. POSARHI
CARBÓ PUR. quíra. Lo que no té mescla de allras 'l coll.
matérias. Carhon. Prior carbonis pars. SUHAH LA CARCANADA, fr. nu't. faiu. Suhar mòl-
CABAR PERA TRÉURER LO CARBÓ DE PEDRA. fr. Hor- tíssim. ^«(iar e/ ^MÍ/o; siidark à uno el copele. In
naguenr. Fossilem carbonem quoerere. re obeunda maximoperè sudare.
(ii.EBAS DE fí:r CARBÓ. Turha. Terreus cespes ex CARCANYOL. m. caragol. 3.
quo carbó eííicitur. CARCATRÓS. m. ter. Aucell de estany que
PINTAR AB CARBÓ SOBRE MAscARA.fr. luel. Traballar persegueix à las gavinas estrenyentlas en tal ma-
Qn\A. Sembrar enla arena, coger aguaenuncestoóen nera que de pura por las fà femtar en V ayre y
mi arnero. In aérepiscari; arena? semina mandare. de vol pren la femia de k que s' alimenta. l'djaro
TERRENO DE CARBÓ DE PEDRA, llomaguero. FossíH de eslanqne. Quaedam avis.
carbone abundans locus. CARCA VA. f. ant. resclosa.

TOMO I. 41
314 CAR DICCIPIVARI CAR
CARCAX. m. ant. but&agh. CARDENIL. m. ant. cardenal.
CARCELLATGE. m. ESCABCELLATGE. CARDER, A. m. y f. Qui fà cardas. Cnrdero.
CARCELLER, m. escarceller. Pectinum opifex, artifex.
CARCELLERIA. L' ofici de escarceller. Al- f.CARDEROLA. f. ant. cadarnera.
caydia. Carcerarii officiuni. CARDESCH. m. ter. Aucell de estany. Pdjaro
CÀRCER Y GARCRE. m. ant. PRESÓ. de estanque. Avis sic dicta.

CARCERAR. V. a. ant. empresonar. CARDET. m. Cart que 's cria en los gurets: ni
CARCERAT. p. p. empresonat, pres. ha de aspre que serveix pera farratge y purgar los
CARGH. m. ant. carrech. p. p. ant. carre- animals, y ni ha de suau y tendre que's lira à la
1|

gat. olla. CardiUo, cardonciüo. Garduus, carduhis, sco-


CARDA. f. Instrument compost de una fusta lyraus, i.

plana, en lo qual s' hi assegura un tros de vaque- cardíaca, f. Planta semblant à la ortiga; té

ta plena de punxas de ül de ferro. Serveix peia la fullacrespada, borrosa y partida, y las flors de
preparar lo cotó ó llana à fi de que puga filarse ab color blanch y piirpúreo. Cardíaca. Leonurus car-

perfecció. Carda, peine. Pecten inis. La de ferro 1|


díaca. U
f. CARDIALGIA.
pera cardar la llana. Cardencha, carducha. Ferreus CARDÍACH, ca. adj. S'aplica à las malaltias

pecten ad lanam carminandam. L' instrument ab ||


del cor y als remeys que las curau. Cardíaca, cor-
que's traballa la llana per tercera vegada. Carda diaco. Cardiacus.
de rodilla. Pecten quo lana tertiò carminatur. ||
CARDIALGIA. f. Dolor agut en la boca del
met. Reprehensió forta. Carda. Reprehensio, nis. cor. Cardialgia. Cardiacus morbus.
CARDOT.
II
Màquina de cardar. Carda. Carminato-
II
CARDIÀLGICH, ÇA. adj.Lo que pertany à la

ria machina. cardialgia. CardiúUjico. Cardiacus.


DONAR UNA CARDA. fr. met. Repéudrer fortamen* CARDINA. f. ter. cadarnera.
à algú. Dar una carda. Yehementer reprehendcre, CARDINAL, adj. Principal, fiindamental. Car-

objurgare. dinal. Cardinalis. ||


S'aplica als signes àries, càn-
CARDADA. f. La llana que cab en una carda. cer, lliura y capricorni. Cardinal. Cardinalis.
Cardada. Quantum lana? pecten capit. CARDO. m. CARDOT.
CARDADOR. A. m. y f. Qui carda. Cardador. CARDOMONO. m. cardamomo.
Carminator, is. CARDONS. m. pi.Herba que fà una cama es-
CARDADURA. m. y pinosa, y espinosa com la de la lle-
la fulla llarga

CARDAMENT. f La acció de cardar. . Cardadu- tuga, y una capsa ab quatre ó cinch puas. Car-
ra. Carminatio, nis. dencha. Dipsacus, i.
CARDAMOMO. m. Planta medicinal que fà CARDOT. m. Planta de fulla llarga com la 11è-
uns granets com pinyons de color de cendra, olo- tuga, mòlt espinosa,y fà una espiga en forma de
rosos y de gust un poch picant. Cardamomo, car- pinya plena de punxas, que serveix pera frisar los
domomo, grana deljyaraiso. Cardamomum. i. panyos. Cardencha, cardon. Stellalus carduus. ||
La
CARDAR. V. a. Pentinar la llana ó cotó pera espiga del cardot. Capola, carda. Fullonum, i, car-
poderla filar. Cardar. Carmino, as, peclo, is. La|1 men, inis.
primera vegada que 's fà aquesta operació. Emhor- LLOCH plantat DE CARDOTS. Cürdenchül, cardizal.
rizar. Lanam carminare. La segona vegada. Em- ||
Carducfum, i.

borrar. Lanam iterum carminare. CAREIG. m. Comparació ó confrontació. Ca-


CARDASSA. f. aum. Carda grossa de ferro. reo. Comparalio, collatio, nis.

Carducha. Magnus pecten ferreus. CARÉIXER. V. n. Tenir falta de alguna cosa.


CARDAT, DA. p. p. Cardado. Carminatus. Carecer. Careo, es.
CARDAYRE. m. carder. CAREJAR. V. a. Confrontar unas personas ab
CARDENAL, m. Persona ecclesiàslica de emi- altras pera averiguar alguna veritat. Carear, aca-
nent dignitat, membre del sagrat col-legi ó consell rar. Homines corani sistere, conferre. 1|
Comparar
del Papa pels negocis graves de la Iglésia. Són una cosa ab altra. Carear, acarar, cotejar. Com-
setanta, y tenen veu activa y passiva en la elecció paro, as, confero, ers.
de ponlífice. Cardenal. Ecclesiaí cardinalis. I
Au- CAREJAT, DA. p. p. Careado. Comparatus.
cellbermell del tamany de un tort, de color de CARENA, nàut. Pessa de fusta que passa de
f.

sanch ab una faixa negra tot voltant del bèch, y popa à proa, sobre la que's funda tota la embar-
s'exten fins al coll. Cardenal. Loxia cardinalis. jj
cació. Quilla. Carina, a;, aes, eris. ||
Composició
BLAU, VEBDANCH. ||
CARDADOR. que 's fà en lo buch de la nau. Carena. iNavis repa-
CARDENALAT. m. La dignitat de cardenal. ratio. II
La biga llarga que passa de un cap à altre,
Cardenaíalo. Cardinalatus, us, cardinalitia dig- y serveix de llom ó caballet pera sostenir las de-
nitas. més que forman la teulada. Gallo, parilera, pucnte.

CARDENALICI, A. adj. Lo que pertany al Clivorum lignorum divortium. ||


Lo llom de terra
cardenal. CardenaliciQ, Cardinalitius. entre solch y solch. Loba, caiallon. caballete, ca-
CAR CATALÀ. CAR 315
mellon, lomo. Porca, lira, ae, ||
esqüeieto. H
de la en r estret de Messina, en front de Scil-la. Carth-
CAMA. CANYELLA. 2. dix. Charybdis, idis.

DONAR CARENA, ff. y. CARIBE. m. Home barbaro, cruel. Aludeix als


CARENAR. V. a. Decantar lo barco pera arlo- indis de la província de Caribana, que acostumanà
barlo. Carenar, dar d la banda, d la quilla, dar eJ tenir seniblantspropielats. Caribe. Ferus,i, trux, cis.
costado al barco. Navem reficiendam invertere. ||
CARICA. f. d. CARETA. [|
Certa pasta composta
Repararlo pí'ra que puga tornar à sei'vir. Carenar. de figas. Carica. Ex ficis confecta massa. ||
Planta
Insiauro, reparo, carino, as. semblant a la figuera, que 's cria en Síria. També
CARENAT, DA. p. p. Carenado. Inslaurafus. s'anomena així 'I seu fruyt. Carica. Carica, ic.

CARÈNCIA, f. Privació , falta de alguna cosa. CARICATURA, f. Retrato ridícul de alguna


Carència. Carentia, ae, privatio, nis. persona. Caricatura. Ridícula labula,alicujus ima-
CARESMA. f. anl. quaresma. go risui expòsita.
CARESTIA, f. Falla ó escass-'S de alguna cosa. CARÍCIA, f. Alliago, demostració de amistat ó
Carestia. Carilas, alis. \\
Preu mòlt alt per causa carinyo. Caricia. Blandiliaí, arum; amoris signifi-
de la escasses. Carestia. Annonaí Sievitia, carilas, cat io.
gravitas. GARICIAR. V. a. ACARICIAR.
CARESTIÓS, SA. adj. ESTÈRIL. [|
CAR. CARICIOSAMENT. adv. m. CAEINTOSAMENT.
CARET, A. adj. S'aplica als cabaüs y eu- CARICIÓ8. A. adj. CARINYÓS.
gas que lenen un quadrilongo de pel b'anch ( stcs CARIES, m. Dany, putrefacció de algun os
en tota la llargària del front y lara, y quasi en to- causada per alguna matèria corrosiva. Caries. Ca-
ta la aniplària. Careta. Equus albicante fascia in ries, ei.
fronte distinctus. CARINYO. m. Amor, afició, benevolència. Ca-
CARETA, f. d. Carita, carilla. Yulticulus, i.
j]
rt'no. Renevolentia, blanditia, sa, amor, is, dilec-
La postissa coniunuient de cartró, que serveix pe- tio, nis.
II
Festas en senyal de amor. Carino, ter'
ra disfressarse. Màscara, mascarilla, careta, carà- neza, ternura. Renevolentia, ae, blandimentum , i.

tula. Larva, persona, ;c. ||


Filat mòltesp.^sde fil de CARINYÓS, A. adj. Afectuós, amorós. Carino-
ferro, que 'Is abellersseposanen !a cara pera bres- so. Blandus, comis, suavis.
car. Mascarilla, careta. Larva metalli filis con- CARINYOSAMENT. adv. m. Ab carinyo. Ca-
texta. rinosamente. Blandè, studiosè.
LLEVARSE LA CARETA, fr. luet. Descubrir la in- CARINYOSÍSSIM, A. adj. sup. Carifiosisimo.
tenció oculta. Quiturse el embozo. Consilium, reïii Blandissimus, studiosissimus.
animo celataiu detegere. CARINYOSiSSIMAMENT. adv. m. SUp. Ab
TRACRERSE LA CARETA, fr. met. Parlar ab resolu- mòlt carinyo, ab mòlt afecte. Carinosisimamente.
ció, deixar la vergonya pera dir ó fér alguna cosa. Blandissimè, studiosissimè.
Quitarse la mascarilla ó la màscara. Faciem per- CARISMA, m. teol. Lo dò gratuït que Dèu con-
fricare. cedeix abundantment à alguna criatura. Carisma.
CAREY. m. Closca de tortuga de mar que's Charisma, atis.

traballa, y desprès serveix pera capsas, embulits, CARÍSSIM, A. adj. sup. Mòlt car ó de mòlt
etc. Carey, caray. Goncha marina testudinea. alt preu. Carisimo. Carissimus. | Mòlt estimat. Ca-
GARGAR. V. a. y derivats, carregar. risimo. Carissimus.
CARGARÉME. m. com. Document que sols CARÍSSIMAMENT. adv. m. Ab mòlt alt preu.
se diferencia de la carta de pago en (jue aíjuesta "s Carisimamente. Carissimò. 1|
Ab mòlt apreci. Cari'
fa càrrech de present y en a(iuell de fulur com in- simamente. Carissimè.
dica la mateixa veu. Cargaréme. Documentum sic CARÍSTIA. f. Festa que 's celebrava à la diossa
dictum. Concòrdia pera restablir la pau entre las famílias.
CARIA. f. arq. Lo cos de la columna ó tota Caristia, carisia. Caristia, le. \\
Insecte pocb mès
aquella part que bi ba desde la basa al capileli. gran que una mosca, ab alas y quatre peus. Mar-
Caria. Scapus, i. ||
caries. cuel-lo, lo conta en la classe dels aucells. Piraus-
CARIARSE. v. r. Danyarse ó pudrirse algun ta, caristia, piragona, piral. Pyrausta, ae.

os. Cariarse. Cariari. CARISTIA. f. CARESTIA.


li CARIÀTIDE. f. arq. Espècie de pilastra ó co- CARIT, DA. adj. ant. Estimat, volgut, Queri-
lumna que representa üguras de donas vestidas ab do, caro. Carus.
robas llargas, de que se servian los anlichs pera CARITAT, f. Virtut teologal que consisteix en
fér la caria ó cos de la columna jónica, de lo que amar à Déu sobre totas las cosas y al pròxim com
traulien origen los capitells. Cariúlide ó caridlidcs. à nosaltres mateixos. Caridad. Cbaritas, atis,
Caryatides, íc. amor, is. ||
Lo que 's dóna als pobres pera socór-
CARIATIS. f. Nom de la diossa Diana. Caria- rerlos. Caridad, limosna. Eleemosyna, misericòr-
tis. Caryatis, idis. dia, ae, auxilium, ii. ||
casa dé caritat, n. p. de
CARIBDI8. m. Nora de un xuclador de aygua dona. Caiidad. Cbaritas, is.
316 CAR DICCIONARI CAR
DEMANAR CARITAT, compassió age-
fr. Implorar la CARMELITA, m. y f. Religiós y religiosa del
na, ó anar de porta en porta à fi de recullir algun Carme. N' hi ha de calsats y descalsos: los pri-
socorro. Pedir limosna, pordiosear, mendigar. Sti- mers portan 1' hàbit negre y la capa blanca, los
pem emendicare, colligore. altres 1' hàbit pardo y la capa tàmbè blanca, però
FÉR CARITAT, fr. Donar algun socorro à algun ne- mès curta y grossera. Carmelita, carmelitano. Car-
cessitat, especialment al qui la demana, Hacer ó melita, 33, carmeliianus, i.

dar limosna. Eleemosynam facere, elargiri. CARMELITA, NA. adj. Lo que pertany à la

FÉR CARITAT AL DIABLE, cxp. fam. Deuota la im- religió del Carme. Carmelitano. Carmelitanus.
prudència de aquell que dóna, fins allò que à ell CARMENADOR. m. ant. Qui neteja la llana-
mateix li farà faUa, al qui no ho ha de menester. Carmenador. Carminator, is.

Dais por üios al que üene mas que vos. Potenfiori CARMENADURA. ant. La acció de netejar
f.

auxilium pnestas. la llana. Carmenadura. Carminatio, nis.


LA CARITAT BEN ORDENADA COMENSA PER SÍ MATEIX. CARMENAR. V. a. ant. Netejar la llana. Car-
ref. Denota que la pròpia conservació es la obliga- menar. Cannino, as.

ció primera, yque no debém olvidarnos de nosal- CÀRMENS Ó CÀRMENTS. m. pi. ant. ver-
tres pera socórrer als demés. La caridad bien or- sos.

denada romienza por sí mismo, ò empieza en casa. CARMENTA. f. mit. Ninfa profetisa, mare de
Charitas bene ordinala à seraetipso incipit. Tibi Evandio, dita així perquè donava 'is oracles en
potius quam cuivis sis amicus. vers. Carmenta. Carmenta, Arcadia, ae, Carmen-
CARITATIU, VA. m. y f. Lo qui exi•i-ci'a la lis, is.

caritat. CarUativo. Beneficus, ergainopL'sliberalis. CARMENTAL. f. Una porta de Roma. Carmen-


CARITATIVAMENT. adv. m. Ab caritat. Ca- tal. Carmentalis porta. ||
pi. Feslas que's celebra-
rüalivamenle. Benevolè, piè. van en honra de la ninfa Carmenta. Carmentales.
CARITRONA. f. d. ant. careta. Carmenlalia, ium.
CARLÀ. m. En alguns llochs de la corona de CARMES. m. L' insecte que 's cria en la gra-
Aragó era un Senyor que tenia cerla jurisdicció y na, de qui prengu '
'1
nom lo color carmesí. Car-
drets en algun territori. Carlan. Judex quidam mes. Cocci veimiculus.
apud araconenses. Tot vassall que tenia '1 castell
|1
CARMESÍ, NA. adj. S'aplica à las robas de
en feu de altre senyor. Carlan. Carlan, is. seda ò panyo de color de púrpura mòlt pujat.
CARLANIA. f. La dignitat de carià y '1 territo- Carmesí. Purpureus. ||
m. Lo polvo que 's fà del
ri de sa jurisdicció. Carlania. Dignitas aul ditio cuquet de la grana. Carmesí. Pulvis purpureus,
apud araconenses sic dicta. murex, icis, púrpura, x.
CARLES, ant. n. de home. cIrlos. carmí. m. Tint de cotxinilla ò de brasil y
CARLÍ. m. Gent que segueix lo partit del prín- alum de roca. Carmin. Murex, icis, conchilium, ii.
cep Càrlos. Carlin, carlista. Caioli partiuin secta- II
Lo color encès semb'ant al carmi. Carmin. Pur-
tor. II
Gos caser, petit de cos, que té '1 morro xa- pureus.
fat y negre. Dogo carlin. Domesticus canis. car- CARMÍ BAIX. Lo (|ue "s fà ab guix prim y cotxini-
||

LINA. 2. lla. Carmin bajo. Purpurissum, i.


CARLINA. f. Planta pi'renne dels Pirineus; tó CARMINATIU, VA. adj. farm. bot. Se diu
y espinosas, la arrel grossa,
las fullas reíalladas dels medicaments y subs'àncias que corretjeixen
molsuda y en figura de fus. Picada y estovada ab y dissipan los fla'.os. Carminativo. Càrmiíiaíivus.
aygua serveix pera fér lo vesch. Ajunjera, ajonje- CARMINI. m. carmí.
ro, aljonjera, aljonjero, ajonje, angèlica, carlina, CARN. La part molla
f. del animal. Cdrne. Ca-
cardo pinto. Carolina, ai. ||
Moneda de pia!a que 's ro, llis.
II
l'n dels Ires enemiclis de la ànima, que
fabricà en te»ps de Càrlos Y y valia sis sous à inclina à la sensualitat y à la lascívia. Carne. Li-
poca diferència. Carlina, carlin, carrilla, careta. bido, inis, concupiscenüa, aï. 1|
Lo menjar que 's

Carolinus nummus. compon de parts de animals terrestres ó volàtils,


CARLINGA. í. nàut. Concavilat feia en una en contraposició de la que 's compon de animals
pessa sòlida, ahont encaixa la metxa de altra pessa de aygua que 's diu peix. Carne. Caro, nis. La ||

que ha de descansar en ella. Curlinga. Trabs, bis, que 's ven en públich pel abast del comú. Carne.
modius, ii. Cibaria caro. ||
La part tova de la fruyta que està
CÀRLOS. de home. Càrlos. Carolus, i.
n. p. cuberta ab la pell, escorxa ó esclofoUa. Pulpa, car-
CARLOTA, n. p. de dona. Carlota. Carola, ae. ne. Fructuum pulpa.
CARME. m. Orde regular de religiosos que CARN DE CODONY. CODONYAT.
han pres lo nom de la monlafia del Carmelo. Cdr- CARN DE l'EL. La dc cuniU y altres animals de
men. Carmeli, carmeliianus ordo. Lo convent dels cassa que tenen pel. Carne de pelo. Pilosi anima! is
l|

carmelitas. Càrmen. Carraelilanum ccenobium. caro.


|1

n. p. de dona. Cdrmen. Maria de monte Carmelo. CARN DE PIT, CARN DE POCH PROFIT, l'cf. Dcnola
II
ant. VERS. que dita carn no es mòlt profitosa. Carne ie pccho,
CAR CATALÀ. CAR 311
cariie sin procecho. Nil pecudis prosunt desumptae tomar carnes, embarnecer, encarnecer. Pinguesco, is-
à pwtore carnes. POSAR LA CARN EN LAS MANS DEL LLOP. fr. mel.
CARN DE PLOMA. La dels aucells que serveixen Encarregar los negocis ó béns à qui sól pérdrerlos
regalo del home, com degallinas, capons, etc. ó destruirlos. Encomendar las ovejas al lobo. Oves
Ipt'l
Cdrne de pluma. Avium caro. lupo cominitere.
CARN FÀ CARN, Y VI FA SANCH. ref. üenota que la POSVR TOTA LA CARN EN LA OLLA. fr. met. AveU-
rarn es lo millor aliment pel cos. Carne carnecria, lurarho de una vegada, l'oner loda la carne en
lot

Carnem aqua asador. Omnia bona in sortem, in periculum


y peces agiía fria. lauta caro, pisces el

frigida gignit. commilere.


CARN FINGIDA. TumoF en r escroto, melicli ó en PUJAR LA CARN. fr. Criar carn quant se va curant
las ingles, que conlé ayre ó aygua,óalguna porció una llaga ó ferida. Encarnar. Carnem accrescere.
de budell. /íernirtmMScu/ar. Hèrnia, a;, abductio, nis. QUANT LA CARN ES DEL LLOP, PER ELLA MATEIXA
CARN MORTA. La dels animals que 's malan. Car- SE n' hi vA. refr. Deno'a que al qui es desgraciat,
niza. Cadaverina caro. tot li ix al revés. El que ha de morir à oscuras, aun

CARN MORTEciNA. La dcls aniíuals morts sens vio- que lenga el padre cerero; al pajarillo que se ha de

lència. Carne morlecina. Morticina caro. perder, alillas le han de nacer. índuet, ui pereat,
CARN SALVATGE. La dels animals monlesos. Car- inalè credula avicula pennas.
ne xalvajina. Ferina caro. QUI MENJA LA CARN, QUE ROSEGUE 'lS OSSOS. rcf.

CARN SENS ossos. La que no té ossos y es de part Deno'a que las han de gosar ab
conveniéncias s'

escullida. Carne mòmia. Pulpa, íc, lorus, i. ||


met. sos càrrechs y penalitats. Quien come la carne, que
fam. Empleo de mòlta utilitat y poch traball. Car- roa el hueso ; quien lleva las oblatas, que tana las
ne sin luieso, horado sin liueso. Munus officium uti- campanas. Qui sentit commodum sentiat et incom-
le, incommodi expers. moduin.
CARN TRiNXADA. La que 's reduheix à micas, Pi- sÉR CARN Y UNGLA. fr. met. fam. Ser mòlt amigas
cadillo, gigole, carne picada. Pulpamentum, i, mi- algunas personas. Ser carne y una, olla y coberlc-
nufal, alis. ra, no haber pan parlido. .\rctissiraa necessiludine
c\RN VIVA. En las llagas se diu de aquella que teneri jungi.
encara que està sens pell, se conserva sana y sens SÉR DE CARN Y OSSOS. fr. lust. Sentir com altre
putrefacció. Carne viva, carne sana. Caro vegeta. los Iraballs de a(|uesla vida. Ser de carne y hueso.
CARN Y SANCH. Los gcrmans y parens. Carne y Infirmilalibus corporis, animique affeclionibus ob-
sangre. Propinqui, consauguinei. noxium esse.
1 CARN. m. adv. Crit ab que un dels dos pariits SÉR UN TROS DE CARN BATEJADA,
fr. lUCl. fam. Sér

que hagué en Catalunya animava als st'us pera


hi mòlt tonlo é incapàs. Ser un pedazo de alcornoque,
acométrer ab valor. A ellos : cierra Espana. Eia de animal, de hrulo. Stolidum, siupidum, plum-
agile, in hostes ruite. beum, vecordem esse.
ENTRE CARN Y PEi.L. m. adv. Eu 1' interior del SOFREGIR LA CARN. fr. Passarla una mica pel
IL cos, però prop de sa superfície. Eiüre carne y cue- foch, per la cassola ó pahella, Perdigar. Avem vel
m ro. Carnem inter et cutem. carnes leviter amburere.
FÉR CARN. fr. Parlant dels animals carnicers, ma- TREMOLAR LAS CARNS. fr. Teuir gran por ú horror
tar. Malar, hacer carniceria, riza. Caedere, truci- de alguna cosa. Temblar las carnes. Trepido, as.
dare. H
En los homes, ferir ó maltractar à algú. TRINCHAR COM A CARN DE BUTIFARRAS. fr. RENTAR-
Hacer carne. Yulnus alicui infligere. SE AB LA SANCH DE ALGÚ.
MÈS PUOP ESTÀ DE LA CARN LA CAMISA QUE 'l GIPÓ. CARNADA. f. L' esquer fét de carn pera pes-
ref. Denota que als parens y personas acosladas car ó pera cassar llops. Camada. Esca carnea.
se 'Is deu donar la preferència. Mas cerca està la CARNADURA. f. La qualitat de la carn de al-
camisa de la carne que el jubon. Aplum quaequelo- gú, en quant la cura de las feridas; així dihém:
cuin teneant, sint prima priora. fulanó té bona ó mala carnaduba. Encarnadura.
NO ES CARN NI PEIX. fr. mct. Dcnola que alguna Carnis natura.
persona es del lot inútil. lYt es carne, ni pescado; CARNAL, adj. Lo que pertany à la carn. Car-
ni frio ni calienie; este nueslro hijo don Lope ni es nal. Garneus, carnalis. [|
Lo temps del any que no

^
;
miel,ni Mel, ni vinagre, ni arrope. Nec prodest,
nec obesf.
PAssARSEOEScALFAniRSELACARN.fr. Fér mala olor
coraensar à corrómprerse. Aventarse las carnes.
es
anni.
ria,
quaresma. Carnal. Carnium edendarum tempus
met. Luxuriós, y lo que pertany à la luxú-
[1

com: home carnal, pecat carnal. Carnal. Libi-


dinosus. Mundà. Carnal, mundano. Terrenus.
11 |1

Feteo, putresco. GERMÀ, cosí, NEBOT, ONCLE. H lu. pi. Una cspécie de
PLE DE CARNS. Se diu del que 'n té mòltas. Car- tela entreüna de que se'n fa mòlt us. Crea. Linlei
nudo, carnosa. abuUado de carnes. Carnosus, car- genus. ant. carnaval.
II

natus. GARNALATGE Ó CARNELATGE. m. La


if)SAR CARNS. fr. Posarse gras. Cobrar, echar ó carn feta trossos y salada que serveix pera la pro-
,

318 CAR DICCIONARI CAR


vissió de las embarcacions. Carnaje. Caro salifa et CABNiFiCACió. f. med. Conversió de un os, etc.
frustatim secta ad usum navigantium,
La des- ||
en carn. Camificacion. Carnificatio, nis.
trossa gran ó mortaldad que resulta en alguna ba- CARNiFicARSE. V. r. méd. Convertirse en carn al-
talla. Carnaje. Caedes, strages, is. gun os, etc. Carnificarse. In carnem seddi.
CARNALÍSSini, A. adj. sup. CarnaUsimo. In CARNÍVORO, A. adj. S' aplica als animals
venerem maximé pronus. que s' alimentan de la carn crua dels cossos morts.
GARNALITAT. f. Concupiscència, deleyt de Carnivoro. Carnivorus.
la carn. Camalidad. Libido, inis, libidinosa vo- CARNO. m. Famós poela y músich; fill de Jú-
luptas, piter y Europa, que insti luhí 'Is certàmens de mú-
CARNALMENT. m. adv. Ab carnalifat. Torpe- sica y poesia que 's fenian pel eepay de nou
mente, camalmente. Libidinosè. dias en lluna plena en Esparta y Atenas en honor
jüNTARSE CAHNALMENT. fr. Tcflir unió camal. Re- de Apolo. Catno. Carnus, i.
volversc, trnrr còpula. Copulam inire. CARNON. m. Arma anfígua que usaren los fran-
CARNAROL. m. ant. sarró. cesos. Carnon. Arma sic dicta.
CARNASSA, ra. Abundància de carn. Carnaza. CArnÓS, A. Lo que es de carn. Carnoso.
adj.
Corii pars interior. 1|
pi. aygüacuyt. Carneus. med. Se diu de las paris compostas
||

CARNATGE. m, CAR^^ALATGÈ. principalment dè carn. Carnoso, camudo. Car-


LLIURAR ACARXATGE. loC. PASSAR 1 FIL DE ESPASA. nosus.
GARNEE. m. ant. sepultura. ||
met. ventrbll. CARNOT. m. Carn supèrflua que 's cria en al-
VENTRE. guna llaga. Carnosidad. Carnuncula, se, tuber,
CARNERA, f. Planta perenne que té las fullas eris. I
Excrescéncia que
junt à las unglas y 's fa
radicals, amplas y re'al'adas de las voras, ab una causa bas'ant dolor. Incro. Paronychia, redivia, ae.
sola cama mòlt poblada de flors poch vistosas. CARNSALADA. f. cansalada.
Acanto, branca vrsina, yerba gigante. Acanthus, i. CARNUHl. m. carnassa. 1.
CARNESTOLTAS. f. pi. Los Ires dias abans CARNÚS, SA. adj. Brut, asquerós. Àsqueroso,
del dimecres de cendra. Carneslokndas, cornavaL sucio, hediondo. Sordidus. \\
ler. rossa.
Bacchanalia, ium; genialum epu'arum feriae. ||
m. CARNUSSA. f. CARNASSA.
Figura ridícula que 's fa en los tres dias de carna- CARNUT, DA. adj. Qui té mòlta carn. Carno-
val,y que s' acostuma posar en las fineslras ó bal- so, carnvdo. Carnosus, corpulcnlus.
cons y 's crema en 1' últim dia. Judas. Persona- CARONA0A. f. Espècie de Canó. Caronada.
tus Judas. met. Subjecte ridícul y despreciable.
11 Tormenti bellici genus.
Cascaciruclas. Jnutilis, ineplus horao. CARONTE. m. mit. Barquer del infern. Caron-
enterrar à CARNESTOLTAS. fr. Divcrtirsc '1
poble te. Cliaion, tis.

l'últim dia de; carnaval, fingint un enterro en que CAROTA, f. Gesto que 's fà ab la cara, ab lo

's porta 'I Carnesloltas à enterrar ó cremar. En al- qual se manifesta '1 fàslich que 'ns fà alguna cosa,
gunas parts ixen en lo dia de cendra al camp à di- ó'l disgust que 'ns causa. Yisaje. Gesticulalio, tíis,

vertirse y fér menjadas, etc.Qucmar Judas. En- rf gestus, us.


terrar la sardina. Personam ludam combttrere. FÉR CAROTAS. fr. Dcnofar ab las accions de la

CARNETA. f. d. Carnecita, carnecilla, carneci- cara '1 dessabrimcnt que 'ns causa algun menjar
ca. Caruneulà, se. | a la brasa. d. una cara bu- aspre, agre, etc. Alargar las dienles ó poner los
llida à la brasa. Carbonillada. Caro cocta et torre- dieníes largos. Cibi acerbilatem vullu coraedentém
facta. ostendere.
CARNIGER, A. m. y f. Qui talla y ven carn. CARP. m. ant. Part del bras y '1 palmell de la

Carnicero, coríador. cortante. Lanius, carnarius, ma. Carpo. Pars inter brachium et palmam.
ii.
II
adj. aplicat al animal que mata à altres pera CARPA. f. Peix que's cria en los estanys , y
menjàrsels. Carnicero, carnivoro. Carnivorus. 1|
Lo gorchs y bassas dels rius, mòlt semblant à la ten-

qui menja mòlta carn. Carnicero. Carnarius, ii.


H
ca. Carpa. Ciprinus.
Home cruel y sanguinari. Carnicero. Crudelis. U CARPENTER. m. ant. fuster.
f. S' aplica à la dona luxuriosa y lasciva. Carnal, CARPETA, Cuberta de carta. f. Sobrecarta, cv-
hijuriosa. Luxuriosa, ad venerem proclivis. 1|
La bterta. Episíolae involucrum.
lliura que en Catalunya pesa trenta sis unsas. Libra CARPENTO. m Carruatge usat pels romans y .

carnicera. Libra pondere major. | ant. butxí. de que se servian principalment los patricis. Car-
CARNICERIA. f. Lloch ahont se ven la carn 'pento. Carpentum, i.
pel abast del comú. Camiceria. Laniena , se, ma- CÀRPIO. m. Peix que 's cria en los estanys y
cellum, i, fòrum carnariura. ||
met. Destrossa, ma- en las bassas dels rius, y té '1 cap y las escatas
tansa de gent. Camiceria. Cíedes, strages, is. més grossas que la tenca, à la que sembla bastant
FÉR CARNICERIA. fr. met. Fér mòltas feridas ó ta- en lo demés. Carpa. Cyprinus, cyprius, ii.

llar mòlta carn à algú. Hacer camiceria. Aliquem CARPÓ. m. La punta ó extremitat inferior de
pluribus vuberibus afficere, laceraré. la espinada. Cocsis rabadilla. üropygium, ii ,
Parlant dels aucells
CAR
que 'Is fa remenar 1' ossel
CATALÀ.
CARRA8CASSA. f.
CAR
auQi. 6'arrascoti. Uex gran-
m
jl

la cua. fíahadiUa, ohispiUo. rropygimn, ii. dior.

CARPOBÀLSAM. ni. Fruyl del arbre que fa CARRASQUETA. f. d. Carrasquita. Ilex rai-

r opobalsam. Carpohúlsamo. Carpobalsamum. nor.

CARQUÉIXIA. f. bol Espócie de ginesta. Car- CARRAT, DA. adj. Rom, sens punta. Romo.
quejia. Leiiliscus carquexia. Obtusus.
CARRABINA, f. Anna de foch semblant a la CARRAU. m. ter. xarrich, xarrach.
escopeta, pcróun pochmès curta. Carabina. Sclop- CÀRRECH. m. La acció de carregar. Cargo.
petum brevius. rallaüa. La que en 1' interior
||
Oneratio, nis. ||
met. L' ofici, empleo ó comissió.
del canó é cert número de ratllas. Carabina raya- Cargo. Munus eris. ||
Gobern, direcció ú obligació
da. Brevius scloppelum incissuris disliíictum. de fér ó cumplir alguna cosa. Cargo. Onus, eris,

VAL TANT COM LA CAKRABLNA DEL AMBRÓS, y Se SÓl oflicium, ii.


II
En los comptes, lo conjul de parti-
anyadir carregada de sagó. loc. fam. Se diu de las das rebudas. Cargo. Accepti ratio, |1
Las mercade-
cosas que són enterament inútils. Es lo mismo que rias que porta una embarcació. Cargamenlo, car-
la carabina de Ambrosia, ó vale tanto como la ca- gazan, carga. Navis onus; mercès in navi vehen-
rabina de Ambrosia. Res nihili facienda. daj. La culpa ó falla de que s' acusa à algú en lo
Ij

CARRABINADA. f. L' estruendo que fa '1 tir cumplimenl de sòn empleo. Cargo. Objectum cri-
de la carrabina al dispararia. Carabinazo. Sclop- men.
peti explosió, fragor. ||
Lo dany que causa '1 tir de CARRECH DE ANIMA Ó DE CONCIÉNCU. LO QUe la
la carrabina. Carabinazo. Scloppeti ictus. agrava, Cargo de conciencia. GoncientiíB ^ggrftvatio.
CARRABINER, m. Soldat de caball de la bri- CÀRRECH NOU. Lo que's fa novament à algú. Re-
gada de carrabiners reals, düsaixí perquè usan la cargo. Nova criminis objectio.
carrabina. Carabinero. Regia? scloppelariorum ala; DEMÉTRER À ALGÚ DE SÒN CARRECH. fr. aut. Privar
eques. ||
Soldat destinat pera perseguir lo contra- à algú de sòn empleo ó degradarlo dels honors y
bando. Carabinero. Miles mercium inlerdiclarum dignitats que té. Depaner. Dignitate, honore ali-
impediens. ||
En los regimentst de caballeria '1 sol- quera privaré.
dat escuUit que no portava bolas sinó botins, y 's DEMÉTRERSE DE SÒN CARRECH. fr. aut. Fér dímis-
distingia ab un galonet de plata ú or en las botjs sió del empleo. Dimilir el empleo, hacer dimision
de la casaca. Carabinero. Scloppetarius eques. ||
del empleo. Dimitto, is.

fam. MossER. FÉR CARRECH i ALGÚ. fr. Rcconvenirlo. Hacer


CARRACA. Embarcació gran y pesada que s' cargo à alguna, ^mn alicui imputaré, exprobrare.
usava en la Assia. CarrArfl. Pergrandisasiananavis. FÉRSE CARRECH DE ALGUNA COSA. fr. Euterarse de

anarsen a la carraca. fr. met. fam. morir. ella, compéndrerla bè. Ilaccrse cargo de alguna
CARRALL. m. Massa porosa ó esponjosa, que cosa. Rem callere, aprimè cognoscere.
forman las escombrarias de alguna mina benefi- rÉNDRER A SÒN CARRECH. fr. Encargai'se de fér al-
ciada, Escorial. Schoria, a;. guna cosa. Tomar d su cargo. Aliquid exequendum
CARRANCO, CA. adj. S' aplica al que coixeja. sibi sumere.
Itenco , renga, zanqueudor , Claudus. ||
Yell atxa- CÀRREGA, f. La cosa que pesa sobre de altra.
cós è impedit. Carraca. carcamal. Decrepitus, va- Carga. Pondus, eris. ||
Lo pes regular que porta
letudinarius senex. sobre sí r homeó una
bèstia pera transportarlo de
CARRANCOL. m. ant. verdum. part à altra,y també, 1' que porta un carro ó em-
CARRANQUEJANT. m. adv. Poch a poch y ab barcació. Carga. Onus eris, sarcina, se. Quanti- [j

pena. l'ian, pian, un pie tras oiro. Pedetentim. tat determinada de cerlas cosas, com de vi, que

lentè. són quatre barralons, de oli trenta quartans, de


GARRANQUEJAR, V. n. Anar coixejant, ma- blat etc. Carga. Mensura sarcina; commoda. ||
Tri-
nejantse de un costat à altre. Renquear. Claudi- but, gravàmen. Carga. Tributum, i, vecligal, alis.
co, as. II
La obligació per rahó del estat, ofici ó empleo.
CARRÀS. m. ter. Penjoy de rahims. Colgajo, Carga. Onus, eris, juris vinculum. ||
Porció de pól-
cuelga. Pensiles uvíb. (1
Singlot de rabim. Gajo. vora y munició que's posa en las armas de foch.
Uvie scapus. Carga. Pulveris pyrii ac globulorum mensura.
fl

CARRASCA. f. Arbre, espècie de alsina peti- CARRECH.


ta; en sa escorxa 's forman uns grans à manera CÀRREGA CERRADA. La descai'ga general que fa la
de galas petitas y dins uns insectes de que's trau tropa.Carga cerrada. Communis tormentorum be-
la grana. Coscojo, xarrasco, carrasca. lles, icis, Uicorum explosió. Reprehensió forta. Carga cer-
||

cuscultum, ii. rada. Gravis, aeris objurgatio.


GARRA8CAL. m. Lloch plantat de carrascas. CÀRREGA QUE PLAU, NO PESA. rcf. Díuota que lo
Coscojar,coscojal, carrascal. Ilic^lura, i. que vé de gust no incomoda per molest que sia.
CARRASCALET. m. d. Carruscalejo. Ilice- Sarna con giisto no pica. Vi\ labor ipse ievis, gra-
tum. i. ta est cum causa laboris.
320 CAR DICCIONARI CAR
A CARREGAS. 111. adv. Al) mòlta abundància. sobre altra. Cargar, armar. Innitor eris, sustineo)
A cargas. Copiosè, abundè, affatini. es. II
Pérdrer algú sobre si alguna càrrega. Cargar
IGUALAR LA CÀRREGA, fr. Repartiria en dos por- Onus sustinere, suscipere. ||
met. Béurer massa vi.
cions de igual pes. Terciar la carga. Sarcinam Aaomarse. Inebriari. |]
Aumentar lo preu de alguna
utrinque ad aequilibrium aptare. cosa. Cargar, encarecer. Pretium augere. Donar la
U
NO PODER PORTAR Ó AGUANTAR LA CÀRREGA, fr. culpa à algú. Cargar, echar la culpa. Criminor,
met. No poder cumplir la obligació de sòn empleo. aris. ARMAR. 6.
II

AcodiUar con la carga, rendir d la carga. Oneii GARREGARSE. v. r. Inclinar tot lo cos à al-
succumbere. guna part. Cargarse. lucubo as, incumbo, is. j]

PESAR LA CÀRREGA, fr. Férse molesta la obligació. com férse càrrech en los comptes de las quantitats
Sentarse la carga. Rera alicui molestara esse. rebudas. Cargarse. In rationibus reddendis num-
PORTAR LA CÀRREGA, fr. luct. Sufrlr loí lo cuida- morum summam accepfam ma-
referre. \\
Dit del
do y traball de alguna cosa. Llevar la carga. Onus lalt, férse la malaltia mès molesta. Agravarse.
ferrc, pondus sustinere. Gravesco, is. Dit de la atmosfera y del temps en-
||

SACUDiRSE LA CÀRREGA, fr. uiet. Llibertarse de nuvolarse. Cargarse, encapolarse, ohscurecerst'. Nu-
algun gravàmen de cuydado. Echar la carga de si. bibus coelum obduci.
Onere se expediré. CARREGAT, DA. p. p. Cargado. Oneralus. I

sÉR CARREGÓS, f. Gausar mokslia ó enfado. Ser adj. Abundant de alguna com: arbre carre- cosa,
pesado. ürave, molestum esse. gat de fruyt, home carregat de paciència, de pes-
TRÀURERSE LA CÀRREGA DEL DEMUNT. fr. Hiet. setas, de polls, etc. Lleno, cargado. Plenus.
Aparlarse voluntàriament de alguna obligació. So!- CARREGÓS, A. adj . Molest, gravós. Gravoso,
lar la carga.Onus deponere, munus dimittere. molesto. Gravis, moléstus.
GARREGADtSSIM. A, adj sup. Cargadisimo. .
CARREGUETA. f. d. Carguilla, carguita. Le-
Yaldé onus'us. vissarcina.
CARREGADOR, in. Lloch de ahont se carrega. CARREJAMENT. m. carreteig.
ï.mbarcadero, cargadero. Locus navibus, plaustris CARREJAR. V. a. carretejar.
onerandis destinatus. [j
Lo ((ui embarca las suas CARRELL. m. Entre corders, rodet que asse-
luercaderias pera comerciar en Indias. Cargador. gurat per medi de una clavilla à una creu, volta
Merca'ior, oris. j]
instrument de fusla pera carre- per medi del cordill de la loda, y serveix pera
gar los canons de artilleria. Cargador. ïornientis retórser ó formar lo fil, que s' enganxa ab una ane-
bellicis pulvere muni.ndis tignum. Qui 's lloga \\ lleta que dit carrell té en 1' extrem. Carrete.
pera portar càrregas de una pari à altra. Carga- Trochlea filis obvolvendis.
dor. Homo sarcinis porlandis conductus. CARRER, m. L' espay que queda entre dos
CARREGAMENT, m. Los generós ó mercade- rengleras de casas. Calle. Callis, is, via, se.
riasde alguna embarcació. Cargamenlo, cargazon. deixar à algú en lo carrer, fr. met. fam. Pén-
iNavis onus. |1
Lo pes que se sent en alguna part drerli 'Is bens ó empleo ab que 's mantenia. Dejar
del cos, com en lo cap, en lo ventre etc. Cargazon. ú uno en la calle. In summam egestatem redigere.
Gravedo, inis. en mitj del carrer, m. adv. En públich, de-
CARREGAR. V. a. Posar pes sobre 1'home, vant de tothom. En publico, en medio de la calle.
nau, elc. Cargar. Onero, as, onus alicui impone- Palàm.
re. II
mil. Acométrer ab vigor al enemich. Cargar. FÉR carrer, fr. met. Apariar la gent pera que
Aggredior, eris. Posar la pólvora y municions en
||
fassan lloch. Abrir paso, hacer calle. Turbani anio-
las arraas de foch. Cargar. Tormentum bellicum vere.
pulvere pyrio, glandibusque muniré, insiruere. GIRAR DE CARRER ó 'l CARRER, fr. Miular de camí
Menjar mòlt. Cargar mucho ó demasiado. Lsque
II
surtint de un carrer y entrant en altre. Doblar la
ad ingluviem epulari. Imposar un gravàmen so-|| esquina, doblar la calle. Yiam flectere.
bre las personas ó cosas. Cargar. Yectigal, tribu- NECESSITAR UN CARRER DE GENT. fr. UlCt. Sèr lUÒlt
tum, oflicium imponere. Fér provisió de alguna \\ valent. iAevarse ó hacer huir una calle de hombres.
cosa, Cargar. Accumulo, as, congero, is. ||
met. Hominum multitudinem fugare.
Apuntar en lo llibre de comptes lo que algú déu. PASSEJAR los carrers, fr. Anar contínuament de
Cargar. Debitum in rationario notaré, alicui ads- carrer en carrer sèns necessitat. Callejear, paja-
cribere. ||
Aumentar lo pes de alguna cosa. Cargar. rear, azolar las calles, hopear, correlear. Tota ur-
Onus augere, onus oneri addere. Impuíar ó alri- || be discurrere, vagari.
buhir à altre alguna cosa. Cargar, achacar. Rem PÉNDRER Ú OCUPAR TOT LO CARRER, fr. lUCt. NCCCS-
alicui attribuere, adscribere. ||
En lojochdecar- sitar mòlt lloch pera passar. Coger las calles. Yias
las tirarne una superior à la jugada. Cargar. In occupare.
chartarum ludo pagella pagellara vincere. ||
Des- QUEDAR AL CARRER, fr. met. Péi'drer tots los me-
cargar las vigas en la paret. Alizonar. Trabem pa- dis de subsistència. Quedar ó quedarse en la calle.
rieti incumbere. |i
Estribar ó descansar una cosa In summam egestatem devenire.
.

CAR CATALÀ CAR 311


TIRAR AL CARRER.fr. met.Malinétrei' los diners, la de dos rodas, que té '1 pla format solament de
hisenda, etc. Tirar ó tirar ó la («//<?. Bona dissiparé. tres ó cinch llatas, ab la del mitj mès llargaque
TRAüRER AL CAniiUR. fV. Fór uiurxar a algú per serveix de llansa ahont s' enganxan los bous pera
forsa de la habitació que ocupava. Echar de oasa. tiraria. Carreta, carro. Plaustrum, i, currus, us,
Ejicore aïdibus, foras. mel. Despatxar à algú de
||
currículum, i. [|
Carro petit en que '1 círcul de
la casa ahont servia ó estava col-locat. Echar ú la las rodas s' assegura sobre unas llatas travesseras
calle, poner en la calle. E domo ejicere. y r eix en Canuco. Carruca, se.
la del mitj.

TÚ PASSARÀS PEL MEU CARRER. loC. lUet. S' ame- CARRETADA, La càrrega que porta una
f.

nassa ab ella al qui nega algun favor, donantli à carreta ó carro. Carretada. Yehes, is. La multi- ||

enténdrer que quant ell lo necessitarà se li darà tut de cosas en qualsevol espècie. Carretada. Mul-
la mateixa paga. Arrieros somos, y en el camino nos tiludo, inis, rerum copia, congeries.
enconlraremos. Fies mihi obvius, proque nierito A CARRETADAs. m. adv. Copiosament, ab mòl-
tibi rependain. ta abundància. A carretadas, d cargas. Copiosè,
CARRERA, f. Camí ral que va de una part à abundè.
altra. Carrera. Yia, ae. |]
Los carrers destinats pera CARRETAM. m. Conjunt de carros ó carretas.
passar las professons y altras solemnitats sem- Carreieria.Carrucarum series, multitudo.
blants. ( arrera. Yia aulajis ornata. Los carrers ||
CARRETEIG. m. La acció y efecte de trans-
mòlt freqüentats pera passar los reos que 's casti- portar ab carro ó carreta. Acarreo, carretaje, àcar-
gan públicament. Carrera , calles púhlicas. Fre- reamienlo. Yeclura, ae, advectio, nis.
quentiores met. La professió de las armas y
viaj. ||
CARRETEJABLE. adj. Lo que 's pót carrete-
de las lletras. Carrera. Armorum vel litteiarum jar. Acarreadizo. Adveclandus.
professió. met. Lo curs ó duració de la vida hu-
||
CARRETEJEDOR, A. m. y f. Lo qui carrete-
mana. Carrera. Yitaï spatium. met. Lo curs ó ca- [j ja. Carreteador. Advector, is.

mí que algú segueix en sas accions. Carrera. Yitís CARRETEJAR. V. a. Traginar alguna cosa ab
ratio, modus. I La seguida de punts escapats en la carro ó carreta. Carretear, acarrear. Yeho, sub-
mitja. Carrera. Aliquot tibialum nodi soluti. |j
En veho, transveho, is.

la música la pujada ó baixada que fa '1 qui toca ó CARRETEJAT, DA. p. p. Carreleado. Yectus.
canta, pujant ó baixant per lo comú una octava, CARRETEL-LA. Cotxo f. mòlt lleuger cons-
passant lleugerament pels punts intermedis. Tam- truhit de manera que 's pót usar tapat ó destapat.
bé s' anomenan així las nofas que la expressan. Carretela. Pilenlum, i.

Carrera, carrerilla. In musicis vocis aut soni ele- CARRETELL. m. Espècie de bóta petita que
vatio vel depressió concitatior. ||
ant. carrer. ||
regularment serveix pera guardar lo vi bo. Barril,

Cada renglera de escachs en lojoch de damas. Ca- tonel. Doliolum, cadus, i.

lle. Trunculorum semita. CARRETELLET. m. d. Barrilete. Doliolum, i.


ESTAR EN carrera, fr. Haver comensat algú à CARRETER, m. Qui fa carros. Carretero, car-
servir algun destino ó professió. Estar en carre- pintero de carretas, de prieto. Plaustrarius, curru-
ra. Yiam adipiscendorum munerum aut honorum carius, ii.
[|
Qui mena carro ó carreta. Carretero.
tenere. Plaustrarius, ii, ductor, oris. | adj. S'aplica al ca-

EIXIR À CARRERA, fr. Eixir à rébrer à algú. Salir mí públich y ample pera carros y coixos. Camino
d recibir, al encuenlro. Alicui obviam ire. Carretero. Publica via.
SEGUIR LA CARRERA DE LAS LLETRAS. fr. AplicarSC RENEGAR COM UN CARRETER, fr. fam. Renegar
als estudis. Seguir las letras. Litteris vacaré. mòlt. Echar de la oseta, jurar como un carretera.
CARRERETA. f. d. Carrerilla, carrerita. Cur- Furiosè blasphemare.
sitatio, nis. SUAR COM UN CARRETER, fr. fam. Suar copiosa-

CARRERÓ, m. Lo carrer estret y escusat per ment, ab mòlta abundància. Sudar d chorros. Co-
ahont no s' hi passa mòlt. Callejuela. callejon. piosa sudare.
Angiportus, us, angustus callis. | L' estret y llarch CARRETERA, f. Lo camí públich per carros y
que forman dos parets. Callejon. Angusta via. cotxos. Carretera, rua, carrera, via. Yia publica.
CARRERÓ QUE NO PASSA. Lo quB no té eixida à un CARRETERA EMPEDRADA. Calzada, arrccife. Slrata,

altre carrer. Callejuela sin salida. Angiportus, an- munita via, strata viarum.
giportum, i. NO DEIXES LA CARRETERA PER ANAR PER LA DRES-

I FÉR PASSAR PER UN CARRERÓ,


Per angiportum immittere.
fr. EncalUjonaT SERA. ref. Ensenya que pera lograr algun
semjire preferir los medis
fi debèm

mès regulars y segurs,


CARRERONET. m. d. Callejoncillo . callejon- encara que mès lentos, als que 'ns hi poden con-
cito. Angiportus, i. duhir mès prompte, però que no presentan tanta
CARRET. m. d. Carreton. Acuma, ai. U Lo que seguretat. l'or ningun tempero no dejes el camino
serveix pera jugar las criaturas. Cestillejo. Cur- real por el sendero. Tramitis haud quaeras, moneo,
rus, us. compendia, cum te,

CARRETA, f. Espècie de carro llarch y estret Quo pergis, ducit publica trita via.

TOMO I. 4S
322 CAR DICCIONARI CAR
CARRETERIA. f. carretam. [|
Ofici de carre- CARRO QUE GRUNY MÒLT. ChirTion. Sarraculum,
ter. Carreleria. Plaastoria, ars. \\
Lo paratge ahont vehiculum i, stridens currus.
,

se fabrican los carros ó carrelas. Carreteria. Car- CARRO TRiuNFAL. Lo que s' usa mòlt adornat en
rucarum offlcina. las professons, representacions y altras festas.
GARRETETA. f. (1. Carretilla. Carrula, se. Carro triunfal. Carro triumphalis vehiculum ,

CARRETIER. m. carreter. triumphale.


CARRETILLA. f. Coliet que encès corre pels QUI 'l carro unta, als seus bous ajuda. ref. De-
peus de la gent. Carretilla, buscapiés.Pyrobolum nota que '1 qui vól lograr alguna cosa, es menes-
prope soluni serpens. que fassa algun regalo. Quien su carro unta, sus
CARRETÓ, m. Espècie de caixó petit ab una hmyes axjuda. Tarda linit qui plaustra, suos juvat
roda per la part de devant y per la de detràs dos ipse juvencos. Qui causidico donat, suam causam
mànechs pera ferlo córrer 1' home; serveix pera agit.

portar cals, pedra, morter, etc. Carretillo. Carru- UNTAR LO CARRO. fr. met. fam. Regalar ó grati-
lus, i.
II
Lo que usan los pobres tullits per anar als ficar à algú pera conseguir lo que's desitja. Untar
paratges públichs à demanar caritat. Carreton. el carro. Muneribus aliquem delinere.
Plostellum, i, gravatus,us, acuma,». Lo dels es- ||
CARROBLA. ant. garrofa.
moladors, que té una roda ficada entre dos barras CARROLL. m. ter. gotim.
ahont portan la mola, ab una eyna ab aygua que CARRONYA, m. ruhí.
raja quant la necessitan. Carreton. Carrulus co!is CARROSSA, Espècie de cotxe ricament ador-
f.

vectorius. ||
Lo que serveix pera ensenyar de ca- nat que regularment se fa pera las funcions pú-
minar à las criaturas. Carretilla, carreton, castille- blicas. Carroza. Carruca, se, currus ornatior. ||

jo. Infantile vehiculum. Carreta mòlt llarga de quatre rodas. Galera. Plaus-
CARRETONET. m, d. carret. 2. trum, i.
II
ROSSA.
CARREU. m. La pedra picada en quadro pels CARRUATGE, m. Tot genero de màquina ab
edificis. Sillar. Lapis quadratus vel quadrus. rodas, que tirada per anima's serveix pera portar
CARREUADA. f. La fàbiica feta de carreus po- pes, Carrnaje. Vehiculum, i. |j
Conjunt de carros
sats en filera. Silleria. Lapidum quadratorura se- carretas, cotxos, etc. Carrnaje. Adgaria, se, vehi-
ries, ordo. culorum copia.
CARRIERA. f. ant. carrera. ANAR algun carruatge EN DETRÀS. Ccjar. Retro-
CARRIL, m. Lo senyal que deixan en ferra las cedo, is ; cessim ire.

rodas dels carruatges. Carril, bache, rodada. Òrbi- PASSEJAR AB CARRUATGE. loc. Jiuar. Rheda, curru
ta, se. Camí estret en que sols hi ha
II l' espay just per oppidi vias vehi.
pera passar un carro. Carril. Yia, ai. |]
ferro-car- QUI ADOBA CARRUATGES. Apcrador. Carrorum, ve-
RIL. hiculorum aptator,
CARRILLERA. f. Cada una de las dos corre t- CARRUTXA. f. Instrument de fusta pera en-
jas comuntment cubertas de escafas de metall, ab senyar de caminar à las criaturas. Andaderas, car-
que's subjecta 'I morrió. Barhoquejo. Corrigiaï retilla, cestillejo. Puerorum vehiculum.
squamatse quibus galea capiti alligatur. CARS. m. ant. cas. casualitat. ||

CARRILLO, ra. ter. taberna. CART. m. Planta anyal que tè las fullas ó pen-
CARRIOLA. Carriola. Currulus, i. cas unidas à la cama, en la ciraa de la qual naix
CARRO. m. Màquina de fusta sobre dos roi'as una espècie de carxofa. Cardo. Altilis carduus, stro
sostingudas per un eix ó fusell y serveix pera por- bilus, i. CARDOT.
II

tar càrrega. Carro. Currus, us, plostrum, plaus- CART, SANT ó BENEYT. Planta medicinal, que tè
trum, i, veha, se, ||
Constel-Iació anomenada ossa las brancas rojencas y aspras, la flor groga, petita
major pels astrónomos. Carro, osa mayor. Ursa y de bon olor. Cardo santó ó bendito. Carduus be-
major. En los cotxos se diu així la màquina sens
||
nedictus.
la caixa. Carro. Carrus rhedarius. m. Entre es- ||
CARTA. f. Paper y comunment clos ab
escrit
tampers màquina sobre la que fan córrer la forma hòstia ó lacre, ab que's comunican los ausents.
pera estampar ó imprimir. Carro. Sarracum typo- Carta. Litterse, arum, epístola, se. Quadern de ||

graphicum. m. En las màquinas de filar la part las lletras del abecedari


||
y primers rudiments pera
que montada sobre rodas se separa estirant lo fil apéndrer de llegir. Cartilla, silabario. Tabella al-
y torna capdellantlo en los rodets. Carro. Carrus, phabetica, elementaria. []
Pessa quadrilonga de
sarracum, i. cartró mòlt fi pera jugar. Naipe, carta. Charta pic-
carro de carrega, m. Carro de trasport tirat per ta lusoria, pagella lusoria. ant. Testimoni per es-
[|

dos ó més caballerias. Carromato. Cisium onora- crit. Escritura. Syngrapha, ce, syngraphus, i, so-
rium. lemnis scriptura. ant. paper.
||

CARRO de quatre caballs. Lo que quatre caballs CARTA ACORDADA. Aquclla ab queun tribunal su-
lo tiran. Cuadriyugo. Quadriga, se, quadrijugus perior reprèn ó adverteix reservadament alguna
^currus. cosa à una corporació ó persona de caràcter. Carta
CAR CATALÀ. CAR 32B
acordada. Ex superiori tribunali objurgantes lit- CARTA DE FÉ. APOCA.
terae; supcrioris senatús ad inferiorem charaoter. CARTA DE FELICITACIÓ. Carta respectuosa en que
CARTA ARRUMBADA. nàut. Lb que eslà trassada en 's dóna
la enhorabona per algun succés favorable.
una ó mès rosas de runibos. Carta arrumbada ò Carta de felicitacion. Litterae grafulatoria?.
rumheada. Venti lineam continens tabula; tabula; CARTA DE r.ERMAVDAT. Lo títol quc dòua '1 prelat,
nàutic». de algun orde religiós a favor del que admet per
CARTA BLANCA, En lo joch dc las carlas la que no germà. Caria de hermandad. Litterae quibus inter

I té figura

soria charta nulla


tol
de sota, caball, ni rey. Carta blanca. Lu-
humana imagine
ó despaig de algun empleo quant se deixa en
picla. |j
Lo tí-
sodales adscriptitios alicujus ordinis religiosi quis
recensetur.
CARTA DE GRACIA, Sc diu així uu contraclc
fof.
blanch lo nom del agraciat pera umplirlo à favor particular ab que comprador s' obliga à tornar
'1

de qui vulga. Carta blanca. Littera) sine nomine la cosa comprada sempre
y quant lo venedor li tor-
expeditie. La autorisació que 's dóna à algun
jj
ne '1 preu. Pacto de retrovendendo. Pactum de re
magistrat pera que obre lo que mire convenient einpta restituenda venditori, restituto pretio. La
||

segons las circunstàncias. Caria blanca. Ampla (jue concedeix algun fuero, gràcia ó exempció.
facultas. II
Cada fulla de paper sens Ilelras que's Carta de gràcia, for era ó desa forada. Diploma re-
posa al principi y al ü del llibre. Guarda. Ex- gium.
trema librorum folia. ||
La caputxa de paper ó altra CARTA DE NATURALESA. Lo pHvilegi rcalabloque
cosa, que's posa en la filosa pera asegurar lo que's 's concedeix à algun estranger la naturalesa en al-

fila. Rocadera, rocador, capillo, cuciírrucltu. Cucul- tres regnes pera que puga obtenir beneficis ec-
lus, i. clesiàslichs y altres privilegis de que no podria
CARTA CIRCULAR. L' cscrit concebut en los ma- gosar com à estranger. Carta de naturaleza. Juris
teixos termes, que's dirigeix à mòllas personas de patrii extero concessi litterae publicae privilegium.
igual categoria. Caria circular. Encyclicse circu- CARTA DE NAVEGAR, nàut. Mapa en lo que's des-
lares litterae. criu la mar ó una part de
ab sas costas, y llochs
ella
CARTA ciTATÓRiA. for. Lo manament ó paper ab ahont hi ha 'Is perills y banchs de arena. Carta de
que's cita àalgú. Comparendo, carta citatoria ó de navegar. Tabella, charta nàutica, hydrographica.
emplazamienlo. In jus vocatio. CARTA DE ORDE. Se diu així aquella ab que's ma-
CARTA CREDENCIAL. L' escrit quc's düua à algun na à algú que enlregui diners à altre. Caria de
embaixador ó ministre de un soberà, a fi de que'l òrden, carta úrden. Jussoria epístola.
reconegan y admelan per tal. Carta credencial, CARTA DE PAGO. Insti'ument ab que consta havér
credenciales, caria de creencia. Fiduciaraï litterae. rebut algú la canlitat que se li debia. Caria de pa-
CARTA DE CIUTADÀ. Caria de vecindad. Lilter{E go, recïbo de apoca. Apocha, ae.

aliquém civitate donari testantes. CARTA DE PÉsAME. La en que procuràm consolar


CARTA DE COMISSIÓ, Delegació de una autori-
for. à algú manifestant que'ns coudolem. Carta de pé-
tat feta per nn tribunal superior à favor de un in- same. Nubilae, elegiaca?, otficiosi doloris litterae.

ferior pera obrar en un cas particular. Carta de CARTA DE POBLACIÓ. Diploma de repartiment de
comision. Delegatio judicialis scripto tradila. ferra als nous pobladors de algun punt ahont se
CARTA DE CRÈDIT. Se diu de aquella en que's pre- funda un poble. Carta puebla. Diploma quo in co-

I vé à algú que done à altre lo que necessile à com-


pte del que la escriu. Carta de crédito. Fiduciariaï
littera?.
loniam deductis aut adiclis agris dividebantur.
CARTA DE PROCURACIÓ Ó DE PERSONERIA. ant. PODER
Ó PODERS.
CARTA DECREHENSA. CREDENCIAL. CARTA DE RECOMENDACió. Aquella ab que's reco-
CARTA DE cuRVAS. nàut. La de navegar en que mana una persona à altra Caria de recomendacion.
estan senyaladas las curvas magnéticas. Carta Litterae comendatitae.

magnètica. Magnètica tabula. CARTA DE REPUDI. Acle ó escriptuia dé repudi.


CARTA DE DEUTE. DEBITORI. Carta de quilo, de quitacion, de repudio. Libellum
CARTA DESAFORADA. Despaig en que's deroga al- repudií.
guna excenció ó privilegi. Carta desa forada. Litte- CARTA DE RESIDÈNCIA, DE SEGURITAT Ó DE PERMANÈN-

I ríE alicujus immunitatis derogatoriíe.


CARTA DE ESPERA. Docuiuent que'l jutge ó tribu-
nal à qui toca concedeix al deutor pera que 1'
CIA. 'L despaig que's dóna à algú pera que sia re-
gonegut y tractat com à vehí de alguna vila ó
lloch, y pera poder gosar de sos fueros y privile-
acrehedor no'l puga apremiar fins passat lo temps gis. Carta de vecindad. Litterai aliquem civitatem

senyalat. Carta de espera ò dilatòria ó moratòria. donari testantes.


MoratoriíB littera;. CARTA DE SANITAT, nàut. PATENT.
CARTA DE EXAMEN. Lo despaig de aprobació pera CARTA DE URiAS. Carta falsa, traydora ó que diu
que algú puga exercir sòn ofici. Caria de exnmm. lo contrari de lo que's pensa. Carta de Urias. Bel-
Litterae de alicujus in oflicio probatione fidem fa- lerophontis, pseudocommendatitae litterae.

cientes. CARTA DE VENDA. La escriptuia que's fà pel


324 CAR DICCIONARI CAR
notari devant de dos testimonis pera véndrer al- via de embiar per escrit. Carta viva. Qui ad ali-

guna cosa. Carta dç venta. Emptionis syngrapha. quem mittitur ut num alio negotium conferat,
CARTA DOTAL. La escriptura en que consta tot lo quod litteris commendare non expedit.
que la muller porta en dot y alhajas. Carta de dote. CARTAS APARTADAS. Las quc uo's posan à la llista,

Dotales litterae. sinó que's donan per separat. Cartas apartadas.


CARTA EN PUNT MAJOR Ó MENOR. uàut. La que CStà Seorsim in oíficina tabellaria locutae litterae.
formada sobre escala de majors ó menors dimen- CARTAS, DAUS, DONAS Y VI FAN TORNAR AL RICH
sions. Carta en punto de mayor ó menor. Charta MESQUÍ, ref. Denota que'ls jochs, las donas y '1 vi
majoris aut minoris dimensionis. fan fér al home lo que no li està decent. Dados,
CARTA FALLA ó FALSA. La quc cn lo joch do las mujeres y vino, sacan al hombre de tino. Dedeco-
cartas no es trumfo ó no val tanios. Carta falsa. rant mores ludi, Bacchusque Venusque.
Charta alterius à vincente generis in pagellis lu- CARTAS FORMADAS. Las que s' enviavan las iglé-
soriis. sias en los primitius sigles del cristianisme pera
CARTA FAMILIAR. La quo escriu algun parent ó conservar la unitat. Ni havia de tres espècies, co-
amich à altre. Carta familiar. Littera; familiaris. municatórias, dimissórias y comendatórias. Las
CARTA GENERAL, uàut. La que representa un gran comunicatórias eran las que donava '1 bisbe als
espay de mar. Carta general. Generalis tabula, fielsque eixian de la seva diòcesis pera que po-
charta. guésen acreditar que no estavan exclosos de la
CARTA GEOGRÀFICA. MAPA. comunió de la iglésia; las dimissórias eran una es-
CARTA LiBRE. Remato de comptes, y la certifica- pècie de llicència que'l bisbe concedia als eccle-
ció de estar ajustats y satisfet 1' alcans. Finiquito, siàstichs pera passar à altra diòcesis, y las com-
liberacion. Rationum confectio et consolidatio. mendatorias eran las que's donavan als fiels que
CARTA MISSIVA. La que s' envia à persona ausent. havian contret algun mèrit particular ab la iglèsia

Carta misiva. Epístola m. pera que en las iglésias ahont se pressenfasen se'ls

CARTA MONITORI A. Despaig en que s' avisa alguna tingués una especial consideració. Cartas, letras
cosa. Carta monitoria ó notificatoria ó de aviso. Mo- formadas. Litterae forraatae.
nitoriae literse. k CARTA CABAL. m. adv. Del tot, à tot ser, y així
CARTA NEGRA. tor. FIGURA. 7. 's diu: N. es un home de bè a carta cabal. A car-
CARTA OBERTA. Dccret ó despaig real general. ta cabal. Omnino, penitús.
Carta abierta. Patentes, apertae litteraï. AGAFAR Ó PÉNDRER LAS CARTAS. fr. PoSarSC algÚ
CARTA-ORDE. Despaig firmat pel ministre de à enrahonar sèns donar tanda. No dejar meter ba-
marina, que's dóna al agraciat ab la plassa de za, tomar la taba, moler de represa. Interpellalo-
guarda marina. Carta-órden. Portiloris diploma. rem in loquendo non pati.
CARTA PARTICULAR, nàut. La que's contrau à una ANARSEN DE LAS CARTAS. Descartarso. Irse de las

extensió determinada de mar y costas. Carta par- cartas. Chartas rejicere, deponere in pagellarura
ticular. Particularis charta hidrographica. ludis,
CARTA PARTIDA PER A. B. c. Instruiuent que s' APARTAR LAS CARTAS. fr. No cnclóurerlas en las
escribia dos vegadas en un mateix paper ó perga- llistas en las oficinas del correu. Apartar las car-
mí ab las lletras a. b. c. en milj: se partia '1 per- tas. Epistolas in oíRcina tabellaria seorsim locare,
gamí dividint aquestas lletras, corresponent la seponere.
meytat de ellas à cada meytat de paper, y en totas ARMAR ó ENCORTAR LAS CARTAS. fr. ant, Disposar
dos meytats quedava «scrit del mateix tenor lo las cartas ab alguna trampa pera guanjar en lo
contracte. Carta partida por a. b. c. Litterae in joch. Armaria. Fraudibus et dolis in pagellarum
duas partes divisa?. ludo uti.
CARTA PASTORAL. Discurs ab que'ls prelats ec- ASSEGURAR LAS CARTAS. fr. Rcspóndrcr las ofici-
clesiàstichs donan alguna instrucció al clero y fiels nas de correus, que arribaran ahont van dirigidas.
de la diòcesis. Pastoral, carta pastoral. Pastorales Certificar las cartas. Fidem publicam obligaré pro
litterae. litteris à tabellario securiüs deferendis.
CARTA PLÍMBEA. Escriptura ab sello de plom. CLÓURER LAS CARTAS. fr. Plcgarlas y posarhi hòs-
Carta plomada. Diploma sigillo plumbeo muni- tia ò lacre, pera que nos pugan obrir. Cerrar las
tum. cartas. Litteras obsignare.
CARTA RECEPTÓRiA. Despaig quc's dóna al recep- DESCLÓURER LAS CARTAS. fr. Obrirlas trahent lo
tor pera que fassa alguna diligència. Carta recep- sello. Abrir las cartas. Epistolas aperire; signum
taria. Litterae judici mandatario tradilae. epistolarum revellere.
CARTA VISTA. diu així la que toca à algú en
'S DONAR LAS CARTAS. fr. En los jochs de cartas re-
alguns jochs, que's pót véurer y deixaria si no li partirlas entre 'Is jugadors. Dar cartas. Pagellas
acomoda. Carta vista. Lusoria charta patens. in chartarum ludis lusoribus distribuere.
CARTA VIVA. La persona que anant à alguna part ENDEVINAR CARTAS. Joch de cartas. Sflío«r cartas.
està encarregada de dir de paraula lo que se li ha- Quidam pagellarum ludus.
CAR CATALÀ CAR 325
FRANQUEJAR lAs CARTAS. loc. Pagarlas al entre- CARTEJAR, v. a. ant. Fullejar un llibre. Ho'
garlas al correu, ó posarhi sello de franqueig. Fran- jear, cartear. Libri folia volvere. | En alguns jochs
quear las carías. Vehendi lilteraspretiumseu mer- de cartas jugar las cartas falsas pera tantejar lo
cedem anlicipare. joch. Cartear. Ludi sortem jactis inferioribus pa-
LO MILLOR JUGADOR SENSE CARTAS. que à ITlèS ref. gellis tentare.
del sentit recte, s' aplica als subjectes que no s' GARTEJAR8E. v. r. Correspóndrerse ab car-
han ficat en algun assumpte del que tenen ma- tas unas personas ab altras. Cartearse. Litteras si-
jor coneixement que'ls demés. El mejor jugador bi invicem mittere.
sin cartas. Cur bene ludentem ludis arcere perop- CARTEJAT, DA. p. p. Carteado, hojeado. Evo-
las? Qui plus pollet exclusus manet. lutus.
NO vÉuRERSE CAP CARTA. fr. Tenir mal joch. No GARTELA. f. Entre escultors repeu pera con-
ver caria. Male sortem in ludo cedere. tenir algun pes; y entre ferrers lo ferro que sosté
l'ÉRDRER AR RONAs CARTAS. fr. met. No conscguir 'Is balcons que ixen mòlt en fora. Cartela, repisa,

alguna pretensió tenint medis y mèrits suficients. mensula. Mensula ae.


Perder con buenas cartas. Spe non temeré praecon- CARTELL, m. L' escrit que's posa en algun pa-
cepla decidere. ratge públich pera anunciar alguna cosa. Cariel,
PÉRDRER LA CARTA DE NAVEGAR, fr. PÉRDRER l' ORE- rólulo. Parapegma, programma, atis, libellus, i.
|
MUS. Lo paper, escrit ab que un desafia à altre pera bà-
PUJAR LAS CARTAS. fr. En lo joch de cartas, venir trerse ab ell. Cartel. Litteríe ad duellum provoca-

bonàs. Acudir el naipe. Sortem evenire. toriic.

PUNTEJAR, RUMREJAR EN LA CARTA. fr. uàut. Mane- CARTELL DE ExcoMUNió. La Carta ó despaig de
jar los compasos sobre la carta de navegar pera excomunió que expedian los tribunals pontificis
posarhi i punt, 6 col•locar en dita carta 'I parat- per descubriment de alguna cosa que 's suspilava
ge en que's considera estar la nau, segons lo re- haverse robat ú ocultat maliciosament. Paulina.
sultat de las observacions particulars. Echar ó mar- Paulinum anathema.
car el puiUo; cartear, compasar, arrumbar, pun- PLANTAR CARTELLS, fr. Fixar en llochs públichs
lear, rumbear. Nauticas tabulas attendere. papers infamaloris ó salírichs en descrèdit de algú.
QUEDARSE LAS RONAS CARTAS. fr. Eu lo jOCh de j oner cedulones. Libellos famosos publicis locis
cartas reservarse las bonàs pera lograr mà afligere. Fixar en lioc-hs públichs los edictes de
; y |1

per extensió prevenir lo risch en quansevol línea. alguns tribunals, ó de excomunió en las Iglesias.
Tenerse en buena. Paratura et conslantem esse. Poner cedulones. Edicla publicis locis aífigere.
SI ALGÚ LLEGEIX UNA CARTA, UN POCH LLUNY DE CARTENER. v. a. ant. cartenir.
AQUELL t' aparta, ref. Denota que debém retirar- GARTENIR.V.a. ant. AMAR, ESTIMAR, APRECIAR.
nos un poch de aquell que llegeix algun escrit. CARTER, m. Lo qui porta las cartas de cor-
Ni ojo en tu carta, ni mano en el arca. Temperet à reu à las casas dels subjectes à qui van dirigidas.
chartis oculus; manus absit ab arca. Cartero. Chartarius, ii. H Qui fa cartas pera jugar.
vÉNDRER k CARTA DE GRACIA, fr. Yéndi'er alguna Naipero, cartero. Charlarum opifex.
finca ab la condició de rescataria quant se puga ó CARTERA. Bossa feta de pell ó tela pera guar-
vulga tornar lo capital. Vender al quitar. Yendere dar cartas y altres papers plegats Cartera. Char-
cum pacto retrovendendi. tophorum, i. Bossa de córdoba ó de cartró cubert
||

GARTABÓ. ra. ant. Clos que pels extrems de de badana pera escríurer sobre de ella,
y posar
popa y proa 's forma al caramanxel pera que no los papers dins. Cartera, carpeta. Scrinium ii, sac-

entre la aygua en lo combés. Cartabon. Occlusio, culus chartarius. Bossa de badana ó altra cosa en
1|

nis. II
Entre fusters, etc. la regla ab que senyalan que'ls noys portan, quant van y venen de estudi,
la fusta en àngul recte, ó à escayre. Cartabon. los llibres y papers. Vade, cartapacio. Charlopho-
Norma, ai. rum, i, sacculus coriaceus. V adorno ó tapa que
|1

CARTABONA. f. Entre constructors de naus amaga la boca de las butxacas de las casacas y al-
un instrument de cinch ó sis polsadas de ample y tras pessas de roba. Cartera, porlezuela, golpe.
deu ó dotze de llarch, circular ó retallat pel Portuia loculo vestis superposita.
cantó de fora pera posar los cartabons à escayre CARTESIÀ, NA. adj. Qui segueix lo sistema
en los taulons. Carlabona. Norma, se. de Descartes, ó lo que li pertany. Cartesiana. Car-
CARTAGENER, A. ad j . Natural de y pertanyent tesii sectator, cartesianus.
à Cartagena de Espanya en lo regne de Granada. CARTETA. f. d. Cartilla , cartica , cartita.
Cartagenero. Carthaginensis. Epistolium, ii, charluta, litterula, x.
CÀRTAMA. f.
y CARTÍLACH. m. anat. Part del animal raès
GÀRTAMO. m. safrA bort. dura que la carn, y ménos que 1' os. Cartilago,
CARTA8SA. f. aum. Cartazo. Epístola magna. ternilla. Cartilago,' inis.

GARTA8SO. m. Carta ó paper que conté algu- CARTILAGINÓS, A. adj. anat. Lo que consta
na grave reprehensió. Caríazo.Objurgantes litterae. de tendrums. Cartikginoso. Cartilaginosus.
326 CAR DICCIONARI CAS
CARTILLA, f. Testimonial que 's dóna als gar ab facilitat, Tubulus papyraceus et
Cartucho.
ecclesiàstichs pera que consfe que són ordenals. pulvere pyrio infartus, scloppeto aptus,
Carulla. Litteraí acceptum ordinem sacrum testan- CARÚNCULA. f. Espècie de carnot. Carúncula.
tes. Paper pautat que 's posa sota del que s' es-
11 Caruncula, ae.

criu pera escríurer dret. Falsilla, (alsaregla, rin- CARVÉNDRER. V. a. Fér pagar car alguna
glero, pautilla. Regula, linea , se. |1
carta. 2. ||
cosa. Vender caro. Carè vendere,
nàut. Llibre ó traclat en que 's defineix lo nom
y CAR VI. m. Planta perenne de
la altura de dos
us de las pessas, aparells y maniobras de una nau; peus, mòlt primas y la arrel semblant
té las fullas

y així 's diu cartilla marítima, cartilla de ma-


: à la del gamonet, Alcararea. Chara, se, careum, i.
niobra, etc. Cartilla. De navigatione, naviumque jj
La llavor de la planta de aquest nom que es pe-
constructione traclatus. tita, llargaruda, convexa, acanalada per una part
CANTAR LA CARTILLA À ALGÚ. fr. fam. Repéndrcr- y plana per la altra, aromàtica, diurética y expul-
lo dihentli lo que déu fér. Canlarle ó leerle à algu- siva de ventositats. Ca^'vi, alcaravea. Carei, carvis
110 la cartilla. Severius aliquera commonere; acri- semen.
ter objurgare, CARXENA. f. ant. Carnatge, matansa, destruc-
CARTIPÀS, m. Quadern de paper comunment ció, estropici. Carniceria, estrago, mortandad, ma-
pautat y rallat, en lo que escriuheu los princi- tanza. Caedes, estrages.
pianls pera acoslumarse à la igualtat. Cartapacio. CARXOFA, f. La pinya y flor de la carxofera.
tledex virgatus quo tirones litteras «quales exara- Es aperitiva, lleva las obstruccions, purifica la
re discunt, Quadern de paper blanch en que es-
[| sanch y es de mòlt sustento. Alcachofa, y alcacil
criuhen estudiants lo que dician los catedrà-
los p. Mur. Cinara, ae. |1
Llas ó floch en forma de car-
tichs en las universitats. Cartapacio. Commenta- xofa. Alcachofado, a/carcAo/ado.Cinarae figuramre-
riom, ii.
II
CARTERA. 3. ferens lacpieus. []
mel. Dit de la dona deixada, flui-

CARTOLARI. m. ant. Lo llibre en que '1 nota- xa, peresosa. Panfila, hahieca. Lenta, tarda, segnis,
ri posa y guarda per són orde 'Is registres de las CARXOFA BOSCANA, La borda ó silvestre, Akacil,
escripluras y altres instruments, pera que en tol alcarcil, alcaucil. Silvestris cinara,
temps se troben, Protocolo. Protocolum, i. []
ant. guisat ó menjada de carxofas. Alcachofado. Ci-
Llibre de pergamí en que estan copiats los privile- naris condimentum factum,
gis y escripluras de las iglésias, monastirs y allras TOT LO QUE TÉ FORMA DE CARXOFA, AÏCachofado.
corporacions. Cartulario , tumbo. Privilegiorum Quidquid cinarae formam referí.

commentarium. ||
ant, for. Lo notari, en Catalu- CARXOFAR. m. Lloch plantat de carxoferas.
nya. Cartulario. Charlularius, ii. Alcachofal. Cinaris, carduis sativis vel aculeatis
CARTRÓ, m, Fullas de paper apegadas unas ab consitus locus; carduetum, i.

altras ab ayguacuyt ó pastetas. Carlon, papelon. CARXOFER. m, carxofera. | mel, fam. bor-
Charta pluribus foliis conglutinatis compacta. ||
RECH, 2.
Fulls de paper gruixuts y grans, Carton. Charta CARXOFERA. f. Planta cultivada, delaalsada
spissior. de Ires à quatre peus, que té las fullas Uargas y
CARTROLINA. f. Cartró prim y fi, regular- retalladas, de un verí clar pel endret y cendrós
ment blanch, que fét tiras, serveix pera brodar, pel revés, ab las pencas amplas, gruixudas, aca-
fér traus y altras cosas. Cartulina. Fasciola char- naladas y fibrosas. Alcachofa, alcachofera. Cinara,
tacea. [j
Las mateixas tiras cubertas de seda, or ó X, cactos, i; safivus, aculeatus carduus,
plata. Cartulina. Fasciola serica, aurea vel argen- GARXOFERAL Y CARXOFER AR. m. CAR-
tea acupicta. XOFAR.
CARTRONER. m. Qui fà cartrons. Carlonero. CARXOT. m. ler. bescollada.
Folionim conglutinatorum opifex. CARXOTEJAR. V, a. ler, bescollejar,
CARTUIXA. f. Orde religiós y mòlt auster que CAS. m. Succés, Caso. Casus, us, 1|
Casualitat,
fundà sant Bruno. Cartuja. Carthusianus ordo. |1
llans, circunstància, ocasió, conjuntura. Caso, acu-
Monastir de dit orde. Cartuja. Carthusianum mo- so. Fortuna, ae, evenlus, us. ||
Espècie ó assumpto
nasterium. que 's proposa pera consultar ó demanar dictamen.
CARTUIXO. m. Lo religiós del orde de sant Caso. Quseslio, nis. ||
gram. La diferent significa-
Bruno. Cariujo. Carthusianus monachus. ció dels noms per medi de la terminació ó prepo-
CARTULARI. m. cartolari, sició que acompanya. Caso. Casus, us, inflexió,
'Is

CARTUTXERA. f. Bossa de cuyro en que 'Is nis, II


ant. La forma ó ayre de la lletra de ma. Ca-
soldats portan los cartutxos. Cartuchera. Militaré so. Modus, i,
II
Entitat, importància, estimació,
marsupium pulveri pyri» globulisque torraentariis apreci. Caso. Pretium, ii, aeslimatio, nis. ||
Cosa,
deferendis. com: li ha passat un cas xocant. Caso. Res, ei, j|

CARTUTXO. m. La quantitat de pólvora y mu- ler. La esquena del ganivet, Recazu, lomo. Poslica
nicions corresponent à cada Iret de alguna arma cultri pars, adj. De ningun valor. Nulo, de nit<-
\\

de foch, embolicada en paper ó drap pera carre- gm, valm-, caso. Casus,
CAS CATALÀ. CAS Stl
CAS APRETAT Ó APUBAT. LO (le (lifícil rCSOluCió. EN TOT CAS. m. adv. Sia lo que sia,de qualsevol
Caso, irance apurado, apretaL•. Grave discrimen, manera que sia. En todo caso. Quidquid sit, in
lubricum
lU negotium. quocumque e ven tu.
CAS DE coNCiÉNCiA. teol. Sc íli» de las accions de ES CAS NEGAT. loc. fam. Es quasi impracticable,
s personas, consideiadas en orde à sa concióncia. impossible alguna cosa. Es caso negado. Arduum,
Caso de conciencia. Conscienlia; casus, res ad mo- propè impossibile est.

res pertinens. ESTAR ò NO AL CAS. fr. fam. Aténdrer 6 no, estar


CAS DE CORT. for. La causa que déu sér portada ó no enterat de lo que's parla. Estar ó no en el ca-

à un tribunal suprenio, ó que pót comensarse en so. Rem noscere, capere vel contra.
ell prescindint dels inferiors. Caso de corle. Adcu- FÉR ó NO AL CAS. fr. Véuir ó no à propòsit de lo

riam superiorem pertinens causa. que's tracta, ó convenir per algun efecte. Hacer
CAS DEL DIMONI Ó DE MIL DIMONIS. CAS APRETAT. venir ó no al caso, ser ó no del caso. Ad rem perti-

CAS DE MÉNos VALER. La acció de que resulta nere, plurimum conferre, prodesse.
méngua ó deshonor. Caso de menos valer. Probrum, FÉR ó NO CAS DE ALGUNA COSA. Apreciaria ò no.
i, dedecus, oris. Hacer ó no caso ó caiidal. Magni facere, «estimaré,
CAS DE PRIVILEGI, for. Se diu respecte del delicte ducere.
de que déu enténdrer altre jutge dislinct del comú. NO FÉR CAS DE RES. fr. Deuota que algú no s' in-

Caso de privilegio. Casus juris singularis. comoda per res, ó que res l' importa que succehes-
CAS DE VENTURA. Dcsgràcia impensada, Azar, ca lo que succehesca, Echarlo todo ú palacio, tanto
caso siniestro. Fatum, i, fatuitas, calamitas, atis. se le dapor lo que va como por lo que viene. Nihil
CAS FAVORABLE, for. Lo que '1 dret afavoreix par- sua refert, nihil curat.

ticularment. Caso favorable. Casus, us, causa pro NO FÉR CAS DE ALGÚ. fr. Despreclarlo enterament
qua jus stat, à qua jus est. ú olvidarse de ell en lo que devia sér atès. Contar

CAS FORTUÏT ó IMPENSAT. Succés Impcnsat. Caso con los mnerlos ó entre los muertos. In mortuos re-
fortúito, emergència. Inopinatus eventus, casus. ferre.
CAS QUE. EN CAS QUE. SÉR CAS. fr. CONVENIR.
CAS RESERVAT. Pecat de particulars circunstàn- NO Fós CAS QUE. loc. fam. Denota que's tem no
cias, que sols lo pót absóldrer lo superior ó altre succehesca lo que no 's voldria. No fuese que. Ne
ab llicència expressa. Caso reservada. Reservatus forte.
casus. FÉR LO MATEIX CAS. m. adV. FÉR LA MATEIXA RAHÓ.
i CAS PENSAT, m.adv. Expressament, de propòsit. POSAR LO CAS. fr. Suposar. Suponer, poner caso.
De caso pensada. Scienler, consulto, dedita opera. Dare, ponere, concedere.
ANEM AL CAS. loc. fam. S' usa pera que deixant à QUE ES CASl Ò QUE ES CAS DE AIXÓl Ò QUE ES CAS DE

m art lo accessori
amos al caso.
's passe à tractar de lo principal.
Ad rem, ad propositum veniamus.
AQLÍ ES, Ó ESTA, Ó AQUEST ES LO CAS. loC. AqUÍ
ULLERAs SI NO TÉ NAs! Locucions uegativas. Nopue-
de ser, de ningun modo, en ninguna manera. Neuti-
quam, minimè gentium.
està la dificultat. Ese es el diablo. Hoc opus, hic SÉR Ó NO DEL CAS. fr. FÉR Ó NO AL CAS.
labor. SÉR TOT UN CAS ó UN CAS DE cAssos. fr. fam. Sér
AQUÍ SERA 'l que explica '1 major
cas. loc. fam. un cas apuradíssim. Ser un caso del diablo. Gravis-
perill que 's tem ó suspita en lo que pót succehir. simum esse discrimen.
AM serà el diablo. Periculum instat, imminet. SI PER CAS. m. adv. en cas que.
Aixó NO ES del mèu CAS. cxp. fam. Això no 'm to- fr. FÉR Ó NO AL CAS.
VENIR Ó NO AL CAS.
ca à mi ó no es de la meva obligació. Eso no es VENIR PER UN CAS RODAT. fr. Succchir alguna co-
cuentn mia, ó no es de mi incumbencia. De hoc sa per casualitat, però à temps oportú. Venir roda-
nihil ad me. da. Optimè accidere.
DAT DONAT CAS, Ó EN CAS QUE, Ó EN CAS DE, Ó EN CASA. f. Edifici per habitarlo. Casa. Domus,
-TAL CAS. m. adv. Suposat, si succeheix. Dado ó i, vel us, lar, is, tectum, i, aedes, ium. ||
Una fa-

mtiesto caso, demos caso, supongamos, dado que, mília ò conjunt de doméstichs. Casa. Familia, se,

'taso ó en caso que, demos de barato, aun cuando. gens, domestici, orum. | Los estats y rendas
tis,

Posito quod, esto, sit ila, si volet usus. de algun senyor. Casa. Procerum bona, opes do-
DE GRAN CAS. m. adv. De mòlta consideració, im- mesticae. [j
La descendència ó llinatge del mateix
portància ó entitat; y així 's diu: es cosa de gran origen. Casa. Stirps, pis, genus, eris. | En lo joch
CAS. üe tomo y lomo.Magni momenti vel ponderis. dels escachs y damas, cada quadret de la taula.

EN ALTRE CAS. m. adV. EN ALTRA OCASIÓ. Casa, casillo. Tessella, ae.


I
Los interesos y profit
EN CAS DE IGUALTAT, VALERSE DÉU AL AMICH. lOC. que dóna una casa; y així 's diu: la casa 'ns man-
prov. Denota que 1' orde de la caritat prefereix té. Casà. Redditus domus.

los propis als estranys. La caridad bien ordenada CASA ADOBADA, LA MORT DEL HEREU. fef. qUC's diu
empieza por sí mismo. Caeteris paribus amico perquè 'Is que 's fan casas, solen morir apenas co-
suffragandum. mensan à disfrutarlas. La casa hecha, y el huerco 4
828 CAS DICCIONARI CAS
lapuerta, ó casa hecha sepultura abierta. Extrema rialsy estar ben construhida es de mòlta duració.
gaudia luctus occupat. Longa moliris opera, quò- Casa fuerte. Domus fortis. H La que serveix de ha-
rum fruitione cita velet mors. bitació y està fortificada pera defensarse dels ene-
CASA CONSISTORIAL. La casa de la vila ó ciutat niichs. Casa fuerte. Munita domus. Mòlt rica. Ca-
|1

ahont r ajuntameut lé sas junlas. Casa consistorial sa faerte ó poderosa. Dives, abundans, plena, co-
ó casas consistoriales. Cúria, ae, municipalisdonms. piosa domus.
CASA cuMPLiDA, EN l' ALTRA VIDA. rcf. Deuota que CASA NOVA, SEPULTURA DELA MORT. ref. CASa ADO-
la verdadera felicitat no 's pót lograr en aquest BADA, LA MORT DEL HEKEÜ.
mon. Casa cumplida, en la otra vida. Altera vita CASA PAYRAL. La en que habita '1 cap de un
doraum dabit omni ex parle bealam. llinatge. Casa paterna. Gentilitia domus, patrii
CASA DE ARGENTER, ant. SECA. penates.
CASA DE AYGl'A. BOTELLERIA. CASA PER CASA, Ó DE CASA EN CASA. lïï. adv. De
CASA DE BOIGS. BOGERIA. |1
Aquella en que hi ha una en altra sens deixarnecap. Calíe hila, casa por
falta de gobern. Casa de locos ó de orates. Turbu- casa, de casa en casa. Ostiatim, domesticatim.
lenta domus. CASA PRINCIPAL. La que es gran ó rica respecte de
CASA DE BOMBAS. L' edífici ahout se guardan las altras. Casa principal. Principalis domus,
bombas de vapor pera disminuhir la aygua de una CASA PÚBLICA ó DE PROSTITUCIÓ. La de las donas
resclosa. Casa de bombas. Domus ubi asservantur de mala vida. Burdel, casa de prostitucion. Pergula,
antliie. ce, lupanarium, ii, lupanar, is, lustrum, i.

CASA DE CAMP. La construhida fora de la població CASA REAL. Lo palau del rey. Casa real. Basilica,
pera divertirse algun temps del any. Casa de cam- aula, ae, domus regia. Las personas reals y 'I
|1

po ó de recreo ; quinta. YiUa, ae, praïdium rus- conjunt de sos familiars. Casa real. Regia domus.
ticum; suburbanum, i. CASA SANTA. La de Jerusalem ahont està '1 sant
CASA DE CONTRACTACIÓ. Tribunal que determina sepulcre de Jesucrist. Casa santa. Sacra domus
'Is negocis perlanyenls al coiners de las Indias. hyerosolimitana.
Contratacion, casa de coniratacion. De indiarum CASA SOLAR. La de noble antiguitat. Casa solar ó
negotiis senatus; basílica, ai. solariega, y casa de cabo de armeria ó casa cabeza
CASA DE DESPESAS ó DE POSADA. Casa particular de armeria, p. Nav. Generis caput, primària do-
ahont s' admeten alguns hostes pagant lo que s' mus gentilitia.

ajustan. Casa de huéspedes, Casa de posada ó de po- ANAR DE CASA. fr. Anar ab roba senzilla ó de es-
sadas. Domus hospitalis. tar per casa. Estar de casa, estar ó hallarse de trapi-
CASA DE DÉU, Ó DEL SENYOR DE ORACIÓ Ó DE DEVO- llo. Domi familiariter, inconditè agere.
CIÓ. 'L temple ó iglésia. Casa de üios ó del Seüor ó A QUI FA UNA CASA Ó 's CASA, LA BOSSA LI TORNA

deoracion. Templum, domus.


i, orationis RASA. ref. Denota que en ditas ocasions se gasta
CASA DE DOS PORTAS ES MALA, Ó FA DE MAL GUAR- mòlt diner. A quien hace casa ó se casa la bolsa le

DAR, ref. literal. Casa con dos puertas, mala es de le queda rasa. Domum sediüans, aut connubia pe-
guardar: lo que quieras te haré, mas casa con dos tens crumenam exhaurit.
dos puertas no te guardaré. \i\ servaré domum, BENEYTA CASA ES AQUELLA QUE TÉ OLOR DE VELL
duplex cui janua, fas est. TOTA ELLA. ref. Siguifica que la antigüetat en las

CASA DE LA CIUTAT Ó DE LA VILA DEL COMÚ. CASA casas denota sér principals ó ricas. Bendita casa es
CONSISTORIAL. aquella que huele ú antiguo toda ella. Fèlix illa do-
CASA DEL DELME. La destinada pera guardar lo mus, quai tota viget antiquilate. Cuique sua do-
delme. Casa diezmera ó escusada. Decumana do- mus.
mus. BO ES ANAR À VISITAR, PERÒ MILLÓ EN CASA ESTAR.
CASA DELS BORTs ó EXPÒSITS. La casa pública ahont ref. que aconsella quant bo es lo retiro. JSo haycosa

recullen y crian als borts y altras criaturas de- mas buena que estar uno en su celda.
samparadas. Inclusa, casa de espósitos. Brephotro- CADA CASA ES UN MON. lOC. famr CADA TERRA FA SA
phium, ii, brephofropheum, i. GUERRA.
CASA DE jocH. La casa pública ahont se reunei- CADA HU EN LA SEVA CASA FA LO QUE VÓL. ref. CADA
xen alguns pera jugar. Casade juego. Aleatòria do- HU DEL SÈU FA LO QUE VÓL.
mus. CADA HU EN SA CASA, Y DÈU EN LA DE TOTS, Ó CADA
CASA DE MONEDA. SECA. HU QUE S' ESTIGA EN SA CASA Ó QUE 'S CUYDE DE LA
CASA DE PAGÈS. Casa de llaurador. Cortijo, rento, SEVA CASA. ref. Significa que convé que las faraí-
casa de labranza. Yilla, ae. lias viscan separadas pera evitar disputas ó dis-
CASA DE PAGO. Lloch públich ahout se paga. Pa- sensions. Cada uno en su casa y Dios en la de todos.
gaduria. Ad solvendum designata domus. Sit sua cuique domus; Deus adsit ubique domorum.
CASA DE RELIGIÓ. Col-legi, convcnt, monastir. Cuique familiae domus sua sit.
Casa de religion. Religionis aedes. CADA HU SAP A CASA SEVA AHONT s' HI PLOU. ref.
CASA FOBTA. La que per la qudlitat dels mate- Denota que cada hu coneix millor que altre lo que
CAS CATALÀ CAS 329
li convé. Cada vnosabe donde le apriela elzapalo. pobre. So lener tras que pasar ó sobre que L•los le

Sua quisque probc noscil. Ksl noliiin bone cuique llueva. In summa egestale esse.
pedpin quà calc^'us urit. FÉR CASA. fr. Adquirir, procurarse interessos.
CASAS FETAS DK ROBAR, LAS VEIKÀS KMIKRIIOCAR. Uacer casa. Bona compararé.
ref. QIANT DE MAL Jl ST VE h' ANYELL. MAL PROIIT FÉR l' HOME À CAS4. Volcr uiauar à casa ab exa-

i FARÀ LA PELL.
C.URERLl A ALf.L LA CASA SOBRE.
Palir alguna gian opressió, úiérsele d algunu la
fi", mel. fum.
geració y gallejanl. Oler la casa d hombre. Domini
solunimodú virum forte se ostendere.
FKUNE UNA COM uxA CASA. fr. Fér alguna mala
casa acuestas. Gravissiniè opprimi. feta de consideració. Ilacer una como un templo.
COM UNA CASA. m. adv. Mòlt reparable ó no'able Facinus idque maximum admississe.
de importància ó consideració; y així 's diu: es un la casa en CANTÓ Y LA VINYA EN RACÓ. icf. De-
filosop COM UNA CASA, un disbarat com ina casa. nota que la casa canionera tè mòltas venta'.jas, y
J>e consecuencia, cnmo vna casa, ó como nna hma, ó que convé estar la vinya lluny del camí peraque
de tomo y lomo, de gran tomo. Magni ponderis vel 'Is que passan no cullan los raliims. Casa en canto

momenti. y viüa en pago, ó casa en cunioa y viiia en rincon.


DE CASA. m. adv. Se diu del vestit ordinari ó Secretam vitem é contra pone penates.
senzill que s' usa en casa, com: va de ckss..Casero. LA CASA EN QUE s' HI TRAVALLA, MAY HI FALTA PA
Domesticus. ||
Familiar de alguna cosa. Casero. Fa- NI PALLA. ref. Denota que 'I traball proporciona la
miliaris. subsistència y 'Is auments de la casa. Quien tra-
DE FORA CASA Ó FORASTERS VINDRAN Ql E DE CASA baja medra, ó quien trabaja liene alhaja, ó la casa
'nS TRAURAN, Ú HOSTES VLNGUEREN QUE DE CASA 'nS en que se trabaja nunca està sin pan, ni paja. Qui
TRAGUEREN, rcf. que reprèn als que volen manar vitat molam vital el farinam. Quem labor excercet
en la casa dels altres. De fuera vendrà quien de ca- penes est pretiosa supellex.
sa nos echarà. Hospes inquilinum ejiciet, alticus LA CASA QUE NO TÉ PAU, MÓLTAS NITS NO "s TANCA
ad vena. AB CLAU. ref. Denota que 'Is marits y mullers que
DITXOSA LA CASA EN QUE HI HA CORONA RASA. ref. Dc- no viuhen bè I' un per I' , altre descuydan la casa
nola que'ls ecclesiastichs solen sèr 1' amparo dels y sos interessos. La casa en que siempre hay guer-
seus. Do no hay cabeza raida , no hay cosa cum- ra, muchas noches no se cierra. Conjugii rixisja-
plida. Praïsidiuin faniilia; clericus esse solet. nua node patet.
Eixia DE CASA. fr. Se diu de la primera vegada MUDAR DE CASA. fr. Dc'ixar la en que se habitava,
que ix de ella '1 qui no podia eixir per malaltia ó y passar à víurer en altra. Mudar de casa. A domo
altre motiu. Salir de casa. E domo convalescen- in domum habitandi causa migraré,
tem egredi. NO CABRER EN TOTA LA CASA. fr. iiiet. fam. Eslar
EN CADA CASA COUHEX FABAS, Y EN LA NOSTRA A r amo mòlt enujat ab tots. No caberen toda la ca-
CALDERADAS. ref. Deuola que en totas parts hi ha sa. Domum pnc ira turbare , minis implere.
travalls y cada hu té 'Is seus par majors. En cada NO EIXIR DE CASA.fr. Eslarse en ella p?r necessi-
casa cuecen habas y en la nueslra à calderadas. Ubi- tat. Guardaria casa. Domi obnecessitatemdetineri.
que aeruinnes abundant, suse cuique videnlur gra- NO TENIR CASA NI ALBERCH. fr. fam. Eslar algú
viores. mòlt pobre. Nn tener casa ni hogar, ó sobre que
EN LA. CASA DE 'n JUGLAS TOTHOM BALLA 'l CONTRA- Dios le llueva. Rei familiaris angustiis premi: ex-
PAS ó LA CANALLA ES BALLADOR V. ref. Deuota quc his tremam pauperlalem pati.
costums de la família ó del súbdit solen sér con- OFERIR Ó FRANQUEJAR LA CASA A ALGÚ. fr. Donarli
formes à las dels pares ó superiors. En la casa del entrada pera freqüentaria. Eranquear, ofrecer la
gailero todos son danzanles, ó en casa del albognero casa. .^dium adituüi facilem alieni coiicedere.
todos son albogueros. Talis est hera ,
qualis pedis- PARAR CASA k ALGÚ. fr. Moblaria peraque puga
sequa. Sunt libicinibus pleníc , tibicinis aídes. habitarhi. Poner la casa d alguno. Domum alicui
EN LA CASA QUE NO HI HA PA TOTHOM CRIDA Y TO- , , pararé.
THOM TÉ RAHÓ. ref. Denota que la misèria sól oca- PARAR CASA A PART. Separai'se "Is que vivian
sionar dispulas ó rinyas en las famílias. Donde no junts, y formar família diferent. Poner casa d par-
hay liarina 6 en
la casa donde no hay harina, todo te. Domicilium disjungere.
esmohina. Paupertas rixarum ministra, jurgio- PARAR ó PLANTAR CASA. fr. PéudiTr cas pora sí,

rum radix. establirse de nou com à cap de família. Poner,


EN LA CASA QUE NO s' HI RENYA, NO HI HA PA. Pcf. aseniar casa. Dommm sedem slabilire, domicilium
Donota que pera aumcntar los interessos es neces- statuere.
sària la activitat en los que gobernan PER SA CASA MIRA POCH LO QUI JUGA Ó MIR V AL JOGH.
, y que es
mòlt perjudicial lo descuyt. Casa reiiida, casa re- ref. Denota lo mòlt perjudicial que es I' aficio-
gida. Ritè domus regitur, domino objurgante se- narse massa als joclis. No linne d su casa apego
vero. elque juega ó mira el jutge. Haud sibi sapit qui
BSTA.R A LA DARRERA CASA. fr. Estap sunoamcnt ludos inmoderatè petit.

TOMO 1. 43
330 CAS DICCIONARI CAS
PLEGAR CASA. fr. fam. Mudar de residència ó do- GASACASSA. f, aum. Casacon. Túnica, sagum
micili. Arrancar ó levantar la rasa. Sedem , domi- majus.
cilium mulare. GASACIÓ. f, for. CASSACIÓ,

QUI GASTA MÈS DEL QUE TÉ , HA DE A\AR CASA A GASAGON. m. Casaca gran que 's porta sobre
LLOGUER, ref. Denota que cada liú no déu gastar la ordinària pera major abrich. Casacon sobreto- ,

mès que permeten las suas facultats.


lo que li do. 3Iantelluni, i,

Quien gasta mas de lo que gana vestirú de telarà- , GASADA. f. La família de alguna casa. Casa.
ïia. Sumptus, prout facultas patitur, facies. Família, aï, doraus, us. La muller de algú. Casa-
|1

^Quí 'fa cuydar de casa de ALTRE? loc. fam. al) da. Uxor, oris. casa, família.
que 's reprèn à qui 's cuyda de lo que no li toca. LA MILLOR CASADA , ES LA QUE NO TÉ SOGRA NI
iQuiénh dió vela para este entierro ? ^ Quid ti])i CUNYADA, ref. literal. Aquella es bien casada ,
que
cumhoc? quid ad te? no tiene suegra ni cuTiada. HiBC bene , cui non est
QUI NO TÉ casa per SÍ DE MÒLTS Hi DE SÉR VEHÍ, socrus nec fratria, nupsit.
ref. Denota que qui no té casa pròpia , ha de mu- GA8ADET, A. m. y f. d. Casadillo , casadilla.
dar mòltas vegadas, El que no tiene casa de suyo, Nuptus.
vecino es de todo el mundo. Proprio lare carens, in- CASADOR , A. m. y f. Se diu de la persona
certo vagatur. que ja té la edat pera casarse. Casadero. Nubilis,
QUI TOT no VÒL AVERIGUAR CASA SEVA HA DE PLE- connubilis.
GAR, ref. Denota que '1 qui s' entreté mòlt en TENIR LA CASADORA, fr. ANAR ACASARAT,
averiguar las cosas agenas, descuyda y pert las GASAL. m. ant. arrabal. ||
buch de abellas.
sevas. Quien las cosas mucho apura no liene vida GASAMATA. f. Yolla que 's fa en alguna part
segura. Aliena inquirere pericolosum. de la muralla , ahont se col-loca una bateria pera
SÉR LA CASA DE 'n GARLANDA Ó DE MAL GOBERN. fr. defensa del fosso, Casamata, plaza baja. Mural is
fam. No haverhi orde ni concert en alguna cosa. clypta. Pou en lo terraplé dels baluarts pera ohir
II

Andar manga por hombro. Nullo ordine regi do- traballar als minadors. Casamata. Avertendae cu-
mum, familiam, liculariaï machinationis clypta. |1
Obra que ix al

SÉR MÒLT DE CASA. fr. Tenir algú mòlta coníiansa fosso en la cavitat que fa la muralla per baix dels
6 franquesa en alguna casa ó ab la família. Ser rebellins y baluarts , ahont se posa una pessa de
muy de casa. Alicujus familiae esse amicissimum. cuberla pera oféndrer los assalts y fér
artilleria
SÉR TOTS DE CASA. fr. fam. Denota que no s' han dany à las trinxeras próximas. Casamata. Ima
de gastar cumpliments ab las personas ab qui 's clypta ad latera propugnaculorum.
té alguna amistat. Ser todos de casa. Aliquo fami- GASAMENT. m. Contracte matrimonial ab las
liarissimè uti. degudas ceremónias per la iglésia. Casamiento.
SI EN TA CASA HI ENTRA MÒLT BÍí, MIRA SEMPRE COM Conjugium, connubinm , ii , nuptus , us , nuptiaj,
HI vÉ. ref. Denota déu tenir cuydado ab los
que 's arum. ant. albebch, posada, habitació. En al-
|| ||

medis de adquirir. Si tu casa mucho tiene mira , guns jochs de carlas la acció de posar sobre de una
siempre como viene : tén hacienda y mira bien de , carta certa cantitat algun jugador, y altra igual lo
donde venga. Sinttibi divitia}, veniant tamem unde qui porta '1 joch , y així mateix en las xapas. Ca-
videto. samiento. jEqualis sors.
SI EN TA CASA HI HA BONANSA, NO HI SERÀ SI FÀS ajustar ó fér casament, fr. Proposarlo à las
FERMANSA. ret. Deuota que 1' eixir fiansa sòl per- parts, y fér que convingan. Ajustar una boda. Nup-
lurbar la tranquilitat y causar mòlts mals ratos à tias efficere, conciliaré.

las casas. Si haces por alguien fianza, no habrú en FÈR UN CASAMENT DOBLE. fr. CasarsB pare y fill
tu casa bonanza. Qui se vadem constituït , tran- ab mare y filla, ó mare y fill ab pare y filla, ,

quillitatera avertit. Hacer un casamiento doble. Duplices nuptias elTi-


TENIR LA CASA PLENA COM UN OU, ff. TENIR TOT LO cere.
BÈ DE DÈÜ. LO CASAMENT HA DE SÉR A GUST. loC. fam. DeUOla
CASAGA. f. Vestidura de home, que s ' ajusta que de marit ó de muller ha de sér en-
la elecció
al cos sobre la armilla, ab mànegas y faldons que terament libre y espontànea. Matrimonio y seTiorío,
arriban al genoll, però que no tapan sinó la part no quieren fuerza ni brio : el casado descontenta
del detràs. Casaca. Chiamys, idis, sagum, i. siempre estd en tormento. Non vi conjugium , non
CASACA DE ARNÉS. f. COTA DE MALLA, vi stat summa potestas.
GIRAR LA CASACA.fr. met. fam. Ferse algú del NO hi ha cap CASAMENT POBRE, NI CAP MORT RICA.
que seguia. Volver casaca mu-
partit contrari al , ref. Denota que al temps de celebrarse 'Is casa-
dar de casaca. Sententiam animum mutare ab , , ments, comunment se pondera mès de lo que 's té,

aliquo ad alium deficere. disminuheix quant arriba '1 cas de morir. Ni


y 's

PASSEJAR LA CASACA. fr. met. fam. Divagar sens boda pobre, ni mortuorio rico. Nuptias nummorum
ocupació. Pasear la casaca. E domo per oliura copia, penúria funera comitatur,
exire. NO UI HA CAP CASAMENT SENS FLORS, M CAP MORT
CAS CAÏALA. CAS 331
SENS PLORS. rcf. Denola que 'Is casaments se cele- BASTÓ VESTIT DE HOME. loc. faiu. que deuota '1 gran
hian ab alegria, y que la Iristesa y senliïnent (lesilj (|ue té de casarse alguna dona. Sea muridi-
acoinpanyan à la mort. ^i boda sin canlo, ni mor- llo, siquiera de lodillo. Modo sit conjux, quicum-
tuorio sin Ilanlo. ISuIla carenl cantu connubia, fu- que placet.
nera planctu. VAL MÉS CASARSE QUE CREMARSE. rof. AcOUSella 'I
SI VOLDRÀS BÈ ACERTAU AL CARRER t' HAS DE CASAR. matrimoni com à remey contra la concupiscència.
refr. si vols esser ben casat, etc. Mas vale casarse, que abrasarse. Melius est nube-
SÓN CASAMENTS DE DÉU NOS DÓ QUE DÈU LOS BE- re, (juam uri.
NEHESCA. loc. fam. que 's diu dols que 's fan per CASAT, DA. p. p. Casado. Xuptus, marilalus.
alguns que a qui ménos convenen
üiis particulars, CASAT só, QLE m' HI DiiiKU. Deuüla (jUC algUHS
es als que 's casan. üe eslos casamientos que Mari- matrimonis desprès de celebrats se troban faltats

parda hare, ú unos pesa ij ú ulros place. Conjugibus de tot que Is pót fèr felissos, lo que es causa
lo

nubila, aliis connubia placent. de que 's penedescan los que així 's casan. Casado
GA8AMENTER, A. m. y f. Persona que pro- 1/arrependdo casado y mal dia, todo en un dia.
:

posa ó ajusta casaments. Casamentero. Gamoslu- Quemque pigere solet vix ducta uxore mari- , ,

lus, i. nuptiator, is. tum.


CASANELLA. f. GALA, BALLARUGA. CASAT Y enmaynadat. cxp. fam. que's diu del
CASAQUETA Y CA8AQUILLA. f. d. Casa- casat que té fills. Casado con hijos, padre de famí-
quilla. Exigua chlamys. lia. Paterfamilias.
CASAR. V. n. Contràurer matrimoni. Comun- PERA SÉR UN MAL CASAT, VAL MÈS QUEDARSE FADRÍ.
raent s' usa com recíproch. Casar. Nubo, is, uxo- fr. que 's pren en sentit Para mal casar,
literal.

rem ducere; matrimonium inire; thalamum as- mas vale nunca maridar. Nubere quam pravè, sa-
cendere. [1
v. a. Autorisar ab sa presència '1 rector tius sit nubere nunquam.
ó altre sacerdot ab llicència expressa, '1 sagra- QUI FESTEJA LA CASADA, LA VIDA PORTA EMPRESTA-
ment del matrimoni. Casar. Connubio jungere, DA. ref. Denota que perilla mòlt la vida del que
matrimonium illigare; marito, as. met. Unir ó ||
obsequia à las casadas, perquè es indispensable
juntar una cosa ab altra. Casar. Marito, copulo, que '1 marit procurarà venjarse. Quien adama ó
JQgo, as. En lo joch posar lo diner que s' ha de
II
corteja una casada, lleva la vida emprestada. Con-
jugar, ó travessarlo à la sort. Metcr. Ludo, is; sor- temnit vitam, nupta; qui vivit amator.
ti exponere. j]
met. Disposar algunas cosas de ma- SI YÓLS ESSER BEN CASAT, CASAT EN Ó PEL VEHINAT.
nera que fassan joch ó tingan correspondència ref. Aconsella que pera contràurer matrimoni, es
unas ab altras. Casar. Apto, copulo, as. preferible un conegut de bonàs circunstàncias, en-
CASARSE AB LA PROMESA DE ALTRE. IV. SoplaV la cara que pobre, à qualsevol altre per riquesas que
dama. Sponsam alteri praïripere. tinga. El hijo de tu vecina, quitale el moco, y ca-
ESTAR CASAT AB ALGUNA COSA. fr. met. Estar mòlt sale con tu hija, ó al hijo de tu vecino mélelo en ca-
aficionat ú obstinat ab alguna cosa, com dictamen, sa,y daleveslido. Cognitum, licet pauperem, quam
opinió, etc. Estar casado. Proprio judicio, sua) divitem ignotuni conjugem praistat.
sententia) stare, pertinaciter adhaírere. CASCA.f. Tortell de marsapà
y poncem ó pa-
LO QUI LLUNY SE'n VA A CASAR, VA ENGANYAT, Ó VA tatabanyada y cuberla ab sucre. Casca. Dulciaria
A ENGANYAR. Fcf. Adverteix que per acertar lo ma- in orbem revolula.
trimoni convé mòlt que 's conegan y tracten los CASCABELL. m. Boleta vuyda de metall, ab
que s' han de casar. Quien kjos va ú casar, ó va una naiisela, y en la part oposada un tall que re-
enganado, ú va d cnganar. Qui petit uxorem patrià mata ab un foradet à cada cap y un ferrel dins ab
regione remolam, que sona bellugantlo. Cascabel, cascabillo. Crola-
ipsam fallere, crede, cupit.
Fallitur, aut lum, scabillum, sistruin, i. 1|
art. Lo remat quasi
^•,QUÉ NO HI HA MÉS QUE CASAUSE ? loC. faUl. DcnO- en forma esfèrica que té ^1 canó en la part poste-
ta que pera casarse 's necessitan algunas conve- rior. Cascabel, contera. Di extremo bellici torinen-
niéncias. Casar, casar, y el gohierno? Da mibi qui- li globulus. II
Lo ferret ó granet de qualsevol ma-
bus connubia prospera fiant , tuncque connu- tèria, que 's posa dins lo cascabell pera ferlo sonar.
bam. Escrupulillo. Calculus in crotalo sonilum reddens.
QUI 'S VÓL CASAR, MÒLT s' HI HA DE PENSAR, rcf.
11
met. Home de poch seny. Cascabel, cabecilla.
que à mes del sentit recte adverteix que 'Is assump- Levioris judicii homunculus. ||
Serp del Brasil de
tes de importància 's deuhen premeditar abans de quatre à cinch peus de llarga y grossa com lo

posarse en ells. Anles no le cases, mira lo que ha- bras; sòn color tira à un roig groguench; los ulls
ces. Antequam agas, respice finem. Non est aput petits; las dents llargas y agudas, y la extremitat

aras consulendum. Ante vide quid agas, thalami de la cua blanca. Corre mòlt lleugera detràs dels
quam foedera jungas. passatgers los (jue la detenen ab 1' olor de la arrel
SOLS KÓS CASARSE, 'S CASARIA AB LA FILLA DEL viperina que 's posan al cap de un bastó. Casca-
BUTxí ó com diuhen altres : encara que fós ab un bel. Serpens sic dictus.
.

332 CAS DICCIONARI CAS


SONAR LOS CASCABELLS. Cascabelear. Crotala CASCAT, DA. p. p. Cascada. Conlusus.

pul sa re. ESTAR CASCAT, f. met. fam. Estar atxacós ó mòlt


TENIR CASCABELLS AL CAP. ff. fam. SÓT alboi'otat faltat de salut. Eslar cascada. Adversa uti valetu-

y sens judici. Ser un cascabel. Cerebrum non ha- dine.


bere; inani capile esse. CASC ATA. f. CASCADA. 1.
UMPLiR DE CASCABELLS LO CAP. fr. AlboFotar à al- CASCO. m. mil. En la armadura antígua pessa
gú ab esperansas falagueras peraque execuíe al- pera cubrir y defensar lo cap. Casco. Cassis, idis.
guna cosa. Cascabelear. Inani spo aliquem accen- La matèria de la naturalesa de banya, que ser-
II

dere, excitaré. veix de ungla à las cabalcaduras, etc, en la qual


CASCABELLADA. f. Esquellada feia ab casca- se'ls clava la ferradura. Casco una. Ungula, ae.
[]

bells. Cascabelada . Crotalorum ludus. anat. La closca del cap. Casco, cràneo. Testa, ae,
CASCABELLEJAR. V. n. Fér ruído la ferra- cranium, ii. nàut. Lo buch ó capacitat de la nau.
||

dura per estar mal clavada. Chacolotear, chocolo- Casco, biique. Navis alveus, corpus. Lo material 1|

tear, guachapear, rhapear. Crepito, as. de un edifici sens adornos ni altres adherents.

CASCABELLET. m. d. Cascabelillo , cascabeli- Casco de casa. ^.dium moles. L' àmbit ó espay ||

ío. Crotalum minus. que ocupa una població. Casco. Spatium, ii, ambi-
GASCABELLITO. m. Espècie de pruna petita tus, us. 11
La copa del sombrero, y en las gorras la
y rodona, de color purpúreo fosch, de gust dols, part que cubreix lo cap. Casco. Cacuraen, inis, ga-

y que s' en trau faciln ent lo pinyol. Cascabeli- leaï ora.En lo blasó, '1 timbre que's posa sobre
|1

llo, ciruela de dama. Exiguum et orbiculatum pru- r escut com adorno principal- Casco. Gentilitia
num. corona. ||
art. Qualsevol tros de bomba ó granada.
CASCADA, f. Salt de aygua natural ó artifi- Casco. Tesla, ai.

cial. Cascada, calarata. Pra?ceps aquarum lapsus. CASCO ACOPAT. S' aplica al caball ó euga que'l té

II
pint. Los plechs mès petits de las robas de algu- reduint, com las mulas. Casquimileno. Contractis
na pintura. Cascada. Plica, x. ut mula3 ungulis equus.
CASCADURA. f. La acció v efecte de cascar. CASCO AFRLsoNAT. Se diu dcl caball ó euga que'l
Cascadura. Quassatio, nis. |1
Lo mal dels pits de té ample. Casquiderramado. Latis ungulis equus.
las donas que crian, procedent de que se 'Is la llet al caball que té 'Is cascos
CASCO MOLL. S' aplica
glassa. Pelo. Lactis in mulierum uberibus coagu- flonjos. Casquiblando. Unquiculis mollis, delica-
latio. tus.
CASCALL, m. Planta medicinal, de fuUasllar- ALEGRE DE CASCOS, cxpr. fam. De poch seny. Ale-
gas, partidas al rededor y agafadas sens cua à las gre de cascos, casquilucio. Levis mentis horao.
camas; las flors són semblants à las rosas y de ESTAR ALEGRE Ó CALENT DE CASCOS, fr. fam. Estar
varis colors ab la llavor negra que fa venir son. un poch borratxo, comensarse a perlurbar lo cap.
Adormidera, dormidera. Papa ver, is. Estar ó ir calamocano. Semiebriura esse.
CASCALL BLANCH. Lo que fà la flor blanca, y de sÉR UN ALBOROTAT DE CASCOS, fr. fam. Tcnif mòlt
són fruyt se trau lo millor opi per medi de la in- poch judici. Tener los cascos a la gineta ó lucios,
cisió. Adormidera blanca. Papaver album. ó tener cascos de calabaza ó malos cascos. Cerebrum
CASCALL BORT, Adormidera silvestre. Percepho- non habere.
rium, ii. CASCÚ Ó CASCUN. pron. indefinit, ant. ca-
CASCALL CORNUT. Lo que 's Cria en los arenals de da nu.
lamar, y està ple de un such groch de mal olor. CASCUNHORA. exp. ant. cada lnstant.
Adormidera marina, amajíola boyima. Chelidonium CASCüT, DA. adj. Se diu del animal que té

glaucium. mòlt casco. Cascudo. Ungulis robustus.


sueu DE CASCALL, fam. Meconio. Meconium, ii. CASELL. m. En los molins de oli cada una de
CASCAR, v. a. fam. Pegar. Cascar, dar, plan- las separacions per medi de envans, pera que'ls que
tar. Contundo, is. ||
magcllar. hi portan olivas las pugan tenir separadas fins que
CASCARILLA. Escorxa de un arbre de Amè-
f. 's molgan. Atajadizo, algorin. Cellariolum olea-
rica, amarga, aromàtica, medicinal y semblant à rium
la quina, y quant se crema despedeix un olor com CASER, A. adj. Lo que's fà en casa ó pertany
lo del alraesch. Cascarilla. Crolon cascarilla. à ella. Casero. Casarius, domesticus. ||
Lo que's fà
CASCARRIA. f. Lo fanch que s'apega al cap en las casas entre personas de confiansa sens apa-
de avall de la capa y vestits. Zarpa, cazcarria, ralo ni cumpliments, com: ball caser, comèdia
zarria. Blatea, | merda.
.-e. CASERA, eSc. Casero. Domesticus, familiaris.
CASCARRÓS, A. adj. Lo que té cascàrrias. CASERA, f. ter. Majordona, dona de claus.
Cascarriento. Lutosus, blateis inquinatus. Ama, caixera. Casaria, je.
CASCARSE. v. r. fam. Menjarse ó béurerse al- CASERAMENT. adv. m. Senzillament, sens
guna cosa. Echarse al colcto ó acuestas, soplar, etiquetas. Caseramente. Domesticè.
mmparse. Edere, potare. envellirse. ij
GA8ERIA. f.
y
C\S CATALÀ CAS 333
GASERIU. m. Lo conjunt de casas de an poble birrethus, i. ||
Entre argenters, filera, rail. cas-

I
j]

6 ciutat. Caserio. Domonnn congeries. Con con- 1]


co. I
anat. d. de casco. Casquete. Calvariola, a;.

junt de casas en lo camp, que no aniban a formar CASQUET ESFERiCH. mal. Tola secció de esfera ta-

poble. Cnsar. Pagus, i. llada per un pla. Casquele esférico. Sphajralis sectio.
CASERNA, f. Magatzem, volta feta a proba de CASQUET DE l'LUTON. luit. Lo que li feren los cí-
bomba sota dels baluarts pera allotjar tropas y al- clopes, que tenia la propietat de perraétrer à qui'l

I tres usos. Caserna.


CA8ET. m-
sillo.

GASETA,
Àrdua,
d.
diflicilis res.
Camera, clypta,
iron. Cas
;e.

arduo y diücultós. Ca-


portava (jue vejcs los objectes, sens que pogués
sér vist. Casquele de l'iulon. Ditis galea.
CASQUILLO.
sa ahont
m. En la llansa del cotxo la pes-
enganxan las boleas. Casquillo. Can-
f. d. Casilla, casita. Domuncula, se- s'

dicula, casula, ;c. |j


Lo campanaret ó panxa cpic thus, i.

fan las costellas de las Glosas. Rocadero, castillejo. CASSÀ. f. La acció de cassar. Caza. Yenatura,
Colús rorabus. ||
Cada un dels quadrets en lo joch íc, | Los animals abans
venatio, nis, venalus, us.
de damas. Casa, casilla. Locus, i. \\
Cada una de y desprès de cassats. Caza. Venatio, nis. Eyna []

las petilas divisions del calaix ahont s' hi posa '1


de metall que té un mànech ab un ganxo al ex-
xocolate sobrei paper pera batrerlo y donarli la trem, y serveix pera traurer oli ó aygua de las
forma de rajola. Casilla. Loculus. gerras, etc. Cazo. Cacabus, urceus, i.

CA8H. m. Moneda de coure de Turquia: 50 GASSA DE AucELLS. Coza dc «l'M. Aucupium, ii,

componen un ral de velló. Cash. Moneta sic dicta. aucupatio, nis.


CASI. adv. QUASI. GASSA DE COLOMS AL VOL. Pulomería. Columbarura
CASILLER. m. En palàcio '1 mosso destinat à aucupium.
netejar los vasos de nit. Casiller. Lasani aut sellae GASSA MAJOR. La de las feras, com llops, porchs
familiaric» mundator. senglars, cabirols, etc. Caza mai/or. Venatio, nis,
CASILLO. m. ant. mató. venatus, us, ferarum agitatio.
CASIMIR. m. Roba mòlt fina de llana com mitj GASSA MENOR. La de Ilebras, perdius, etc. Caza
panyo. Casimira, casimiro. Lanea tela panno te- menor. Minorura animalium venatio.
nuior. ABANDONAR LA GASSA. fr. nàul. Orde que per sen-
CASINYOT. m. fam. Casa petita y dc•sprecia- yal sól donar lo General de una esquadra, pera que
ble. Casucha, caseta. Casula, a*. executen aquesta maniobra, desistint de aquesta di-
CASIOPEA. f. Conslel-lació boreal, en que hi ligència y posantser al umbo convenient. Abandonar,
ha, entre altras, cinch estrellas mòlt brillants. Ca- desamparar la caza. Ab hostili conatu desistere.
siopéa. Casiopea, a?. ALSAR, MÓURER ó AIXECAR LA GASSA. fr. Fér de ma-
CASISTA. m. CASUISTA. nera que'ls aucells se posen à volar pera tirarlosal
CASLANIA. f. CASTELLANIA. vol. Volar. Avis volatum incitaré. Fér surtir del |1

CASOLÀ, NA. adj. CASER. Qui ||


està mòlt en jas ó que no vola pera mataria ó agafaria.
cau à la

casa y cuyda del gobern y economia de ella. Case- Levantar la caza. Feras venando agitaré, terrere.
ra. Providus, rei domesticíc consulens. | Dit de ANAR A LA GASSA DE ALGUNA COSA. fr. Sol•licitaria
alguns animals feréslechs que's domestican, com ab mòltas diligéncias. Andar ú caza de alguna cosa.
cunills, etc. Casero, domestico, y duendo se diu Aucupare.
particularment dels coloms, Cicuraius, domesti- fr. uàut. Perscguir una embarcació
DONAR GASSA.
us; cicur, is. à altra.Dar caza. Velis remisque hostili conalu na-
CASORI, m. fam. Casament fét sens judici. vera premeré, urgere, insequi. mil. Perseguir al [j

^asorio. iEgypli nupti». enemich. Dar caza. Persequor, aggredior, eris, in


CASPA. f. Crostetas com las mallas del sagó hostes irruere.
que's fan arrani dels cabells y en las llagas quant ESPANTAR LA GASSA. fr. ALSAR LA GASSA. ||
Uiet.

se curan. Caspa. Slrigmeiitum, i, porrigo, inis. Mal-lograrse algun negoci per havérse anticipat
CASPAR. v. a. Netejar, tràurer la caspa. Des- los medis, ó per no havérse empleat los que feyan
caspar. Porriginem mundare. al cas. Espantar la caza. Praeposteiè agere, pra;-
CA8PERA. f. Pinia espessa pera tiaurer la cas- postera festinatione rebus suis oflicere.
pa. Caspera. Spissus pecten. FÉR ALSAR LA GASSA. ír. ALSAR LA GASSA.
CASPORRA. f. CATXAPORUA. LO QUI VULGA BONA GASSA, VAJA A COMPRARLA A LA
CASPÓS, A. adj. Cubert, ple de caspa. Caspo- PLASSA. ref. Denota que la cassa que's compra surt
0. Porriginosus. mes barata y 's tria com vól. El que quiera buena
CASQUET, m. Cuberta de roba, etc. pera ta- caza vaya d compraria à la plaza. Òptima, qua;
ar la closca del cap. Casquele. Capitium, ii, cudo, emilur, venatio.
is. ]]
Pegat compost de pega y niòltas herbas ce- posARSE EN GASSA. fr. uàut. Maniobrar pera que
fàlicas, que's posa en lo cap dels linyosos, y ar- una nau fuja de altra que la perseguix. Ponerse en
"Tancantlo després de cert temps segueixen las ar- caza. Retrorsum fugiendo vela dare.
•rels dçls cabells, y cnran. Casquele. Cucupha, a?, UN ALSA LA CASSÀ Y ALTRA LA MATA. fcf. DenOta
334 CAS DICCIONARI CAS
que algú sens que altres han pre-
traball logra lo CASSAT, DA. p. p. Cazado. Yenatus, aucupa-
parat al) mòltas diligéncias. Uno levanta la caza, y tus. 11
for. Anulado. Cassatus.
olro]la mata. Alius semenlem facit, alius raetit. CASSERA. f. La cassa entre mòlts pera diver-
CASSACIÓ, f. for. La acció de anul-lar algun lirse. Caceria. Yenatio, nis, venatus, us. H mata-
instrument públich. Casacion. Abrogatio, derogatio, làs DE PLOMA.
nis. TRIBLXAL UE CASSACYÓ. RECURS DE CASSACIÓ.
II
||
CASSETA. f. Cassó petit ab són peu , de que
CASSADOR, A. m. y f. Qui cassa. Cazador. usan los apotecaris pera despatxar certas medici-
Venator, oris. Dit dels animals que per inslinct
||
nas. Cacela. Cacabus pharmacus. I
La que usan
cassan à altres. Cazador. Yenaticus. corsari. || ||
los fusters, etc. pera fóndrer 1' ayguacuyt. Cazo.
nàut. Epiteto que's dóna al barco destinat à donar Cucuma, x. \\
La que usan los argenters pera ne-
cassa y fér la descuberta. Cazador, balidor. Prae- tejar y blanquejar los metalls. Balanzon. Cacabus
datoria navis. pi. Soldats de tropa lleugera mòlt metallis detergendis. Eyna de cóurer pera tràu-
1| I

àgils, que són los mes à propòsit pera rómprer lo rer y portar ï oli à las picas en los molins. Tace-
foch, y pera lasguerrillas. Cazador. Milites levisar- ta. Olearium vas.
malurai. met. Qui guanya à altre atrahenllo al seu
||
CÀSSIA. f. ACASS1A. 11
Escorxa aromàtica ó es-
partit. Cazador. Evocator, is. pècie de canyella diferent de la comuna, de una
CASSADOR DE ALFORJA Ó DE GOSSOS. Qui CaSSa ab clase de llorer del mateix nom. Casia leíiosa,

gossos, llassos ó altras trampas. Cazador de alforja. Canela de Malabar. Casia lignea, casia dura. I
cas-

Qui laqueis venatur. tanyer DE ÍNDIAS.


CASSADOR DE ART Y MANYA. 'L qui cassa ab tram- ClSSIA-FÍSTOLA. f. CANYA FÍSTOLA.
pas, com són llassos, espartons, etc. Parancero, CASsiA viRGiLiANA. Certa canyella quefà la cama
chuchero. Industrius venator. quadrada ; la fulla com la del romaní y '1 fruyt
CASSADOR NE BARRACA. Lo que espera la cassa de roig. Casia virgiliana. Cassia virgiliana.
dinsdeunabarraca.Parflííisíeïo.Staluarius venator. CASSIDÓNIA. í. Pedra preciosa que usaren
CASSADOR DE FERAS. Montcro. Yenator, is, ferarum los antichs pera fer vasos. Casidonia. Casidonia, a;.
abaclor. CASSÓ. m. Copa de metall, en forma de mitja
CASSADOR DE MOIXONETS GUANYA, PERÒ MENUDETS. taronja , ab un raànech de ferro pera posaria y
ref. Denota que 'I cassador de aucells petits no hi tràurerla del foch. Caza. Cacabus, i. Peix. ti- [1

pót fér ganància. Cazador de pajaritos ganard po- BURÓ.


cos cuarlitos. Avicularuin auceps parum proüciet. CASSOLA, f. Eyna de terrissa, mès ampla que
CASSADOR DE VOL. Qui mata 'Is aucells volant. fonda ; serveix pera guisar y altres usos. Cazuela.
Cazador al vueío. Auceps, qui volantes aves ictu Cucuma cocula aj. H Lo menjar que 's guisa en
, ,

conücit. ella y en particular lo de peus de porch, ous,


CASSADOR Y PESCADOR, Ó FAM, Ó FRET, Ó CALOR. ref. etc, que 's fa '1 dijous gras. Cazuela. Lautusci-
Denota que 'Is cassadors solen patir ditas cosas. bUS. II
p. U. GALLINER. 2.
Cazador y pescador, ò hambre, ò frio, ó calor. Un- CASSOLA DE PEssA. La gran en que s' hi pót cóu-
divagi pecoris seu captans, sicque venantes. rer mòlta carn. Cazuela carnicera. Ampla scutella,

Algent, vel sudant, esuriesve premit. cucuma.


LO CASSADOR QUE YÓL CASSAR, i LA CASSA NO AME- EixiRSE DE CASSOLA, fr. met. fam. Prorrómprer en
NASSA. ref. LASLLEBRASNO s' AGAFAN i SO DE TABALS. paraulas injuriosas contra de algú. Desbocarse, des-
CASSANELLA. f. GALA. pepitarse. Convitia in aliquem conjicere, probris
CASSAR. V. a. Buscar y perseguir los aucells aliquem petere.
ó altres animals de cassa. Cazar. Yeno agito PORTAR LA CASSOLA AL FORN. fr. met. Dirigir ó
y ,
,

aucupo, as, si es de aucells. for. Anul-lar. Ca- |1


sér lo principal en algun negoci en que entreve-
sar, anular, derogar. Casso, as. Adquirir ab des- ||
uen mòlts. Menear el ajo. Yexo, tracto, as.
tresa alguna cosa que no s' esperava. Cazar. Aucu- CASSOLADA. f. Lo que cab en la cassola. Ca-
por, aris. Preguntar ab manya pera que algú
[|
zuela. Quantum scutella capit.
confesse lo que no vól. Cazar, pesear, dar caza. CASSOLASSA. f. aum. Cazolon. Grandior cu-
Aucupor, aris. Cautivar la voluntat de algú ab
1|
cuma.
afalechs y enganys. Cazar. Capto, as, allicio, is. CASSOLETA. f. d. Cazoleja, cazuelilla, cazo-
11
nàut. Tirar las escotas ó escotins de las velas Ulla, lla, ela. Cucumella, cucumulla, íb. ||
En lo

pera que queden orientadas ó ben presentadas al pany de armas de foch pessa en forma de mitja
las
1'
vent desprès de amuradas. Cazar, halar. Nauti- canya , inmediata al polvorí y en que 's posa ,

cura velum trahere, extendere. H


nàut. donar cas- encep. Cazolela, eja. Scloppetialveolus. |1
Pessa de
sa. I
nàut. Gitar, expelir, foragitar. Z)espedtr,ec/tar, metall sota de la guarnició ó puny de la espasa pera
expeler. Expellere, ejicere. resguart de la ma. Cazoleta. Ensis capulus. 1|
Os
CAS8AROLA. f. Eyna redona de metall, ab un rodó que facilita '1 joch del genoll. Chaquezuela,
raànech llarch, y serveix pera cuynarhi. Cacerola. ròtula. Patella, ròtula, ai. H En 1' escut pessa ro-
Cacabus, i. dona de cer, que 's posa per fora y cau sobre la
CAS CATALÀ. CAS 335
^a, pera preservaria. Cazoleta. Uinbo, nis. I
Yas la pari superior plana, ab sis ordes de puas lon-
en que 'Is abrillantadors posan la soldadura. Ca- gitudinals, y una berruga en la basa de cada una.
zoleta. Vas ubi forrumen asservalur. nàut. Pessa ||
Castana viarina , erizo marino. Echinus esculen-
de fusia tornejada, que serveix pera cordar, boto- tus, ecbinometra, ae.

nar 6 enllassar. Cazoneie. Pessulus, i, íibula, «. CASTANYA SECA. La que s' ha fót assecar pera que
CA8SOT. ni. ant. Bragas. Sobrevesta llarga. |1
puga guardarse tot 1' any. Castana pilonga, ó api-
CA8SUS8A. f. fam. fam canina. lada ó seca. Exsicca, indurala castanea.

I litat.
CAST, A. adj. Pur, honest, oposat à la sensua-
Casio. Gasius, purus, integer, bonestus. ||
In- MAL.
CASTANYAS PER NADAL SABEN BÈ
ref.

Nadal saben
que 's pren en sentit literal.
, Y 's PARTEIXEN
Casianas por
nocent. Casto, càndido, puro. Innocens, simplex. ||
bien,
y pàrtense mal. Castanea; sapiunt
Dit de las cosas inanimadas que conservan la pu- nalali, vixquc secantur.
resa ó perfecció corresponent. Casto. Integer. COP DE CASTANYA. Castaíietazo. Castanea; ictus.
CASTA. f. Generació, llinatge. Se diu també ESCLAFIT, PET Ó RUIDO QUE FA LA CASTANYA ROM-
els irracionals. Casta, raza. Seminium , li ,
ge- PENT l' AYRE quant SE POSA SENCERA AL FOCH. CaS-
us, eris, stirps, pis. j]
Sort ó qualitat de las per- tanetazo. Crepitus, us.
nas 6 cosas. Casta, calaíía, raza, ralea. Condi- CASTANYADA, f. Menjada de castanyas. Cas-
io, nis, species, ei. tanada. Ex castaneis comessatio, comestura.
MALA CASTA. exp. fam. que s' aplica al maliciós CASTANY AL Y CASTANY AR. m. Lloch plan-
y de mal natural. Mala cuca. Homo nequam. tat de castanyers. Castanal, castanar y caslanedo
QUI NO 'n VÉ de casta, 'n FA POCH Ó 'n FA MASSA. p. Ast. Caslanetum, i.
ef. QUI NO 'n VÉ DE HASSA 'n ?k POCH Ó 'iV FA MASSA. CASTANYER, m. Abre gros y ramós, de fu-
VENIR DE CASTA. mel. Havérse continuat y
ff. llas semblants à las de la noguera, y fa '1 fruyt ó

ontinuarse alguna cosa en los de alguna comuni- llavor anomenada castanya. Castano. Castanea, a;.
t ó família, y sér ja com una propietat insepara- II
m. y f. Qui ven castanyas. Castanero. Caslanea-
le de ella. Llevar de suelo y propiedad. A fonte, rum propola, venditor.
íab origine cadere duci. castanyer de índias. Abre mòlt gran y semblant
CASTAFENA. f. Certa planta de las Indias al castanyer comú, la escorxa del qual té propie-
iOrienlals. Caslafena. Castafena, se. molt enérgicas y encara que han vol-
tats lónicas ;

CASTAMENT. adv. m. Ab castedat. Castamen- gut,que substituhesca à la quina, numerosos es-


íe. Castè, integrè, pudicè. perimenls han probat que no pót reemplassar à la
CASTANY, A. adj. S' aplica al color com lo peruviana. Castano de Indias. ^sculus, hipocasta-
e la esclofolla de la castanya. Castano. Spadix, num, i.

ois ; spadicum, i, spadiceus, spadicinus. ||


Sè diu CASTANYETA. f. Esclafit que 's fa apretant
del caball y matxo que té '1 color fosch rogench. lo dit del mitj ab lo pólzer, y soltantlo ab violèn-
Batjo, castano. IJadius, spadiceus equus. cia. Se sól usar en mòlts balls. Caslanela. Digito-
CASTANYA, f. La llavor ó fruyt del castanyer, rum crepitus. I Tela de seda, llana y fil que 's fa-
òlt nutritivay sabrosa, del tamany de una nou, brica en Amiens. Caslaneta. Tela sic dicta. ||
ter.

e figura de cor, y cuberla de una esclofolla esti- castanyola, U


nàut. Espécie de ansa de fusta ó de
aganyosa y de color fosch que lira à vermell. Cas- ferro que 's clava en costats, amuradas, cubertas ó
aria. Castanea, ae, nux castanea.
I
Figueta ó am- al paratge que convé pera amarrar caps. Casta-
polleta dita així per la figura. Castana. Castanea; iíuela. Ansa rudenlibus alligandis. nàut. Tros de ||

formam referens vas. |1


Lo cabell de las donas lli- fusta ab un forat gran en lo centro, ahont s' asse-
gat en forma quasi rodona. Castana. In castaneae gura bè la corriola de la amura major. Castanuela,
formam alligati capilli. Cop que 's dóna al cap [|
galdpago, postelero de amura. In malo ligneat es-
ab las mans plegadas. Castanetazo. Plicatis mani- ludo.
nibus ictus. CASTANYOLA, Herba medicinal semblant
f.

castanya borda. La del castanyer bort. Castana al jonch; negra y olorosa, brots
té la arrel llarga,
Tcgoldana, silvestre, espinosa. Balanitis, idis ; sil- triangulars, y en cada un una panotxa de petitas
Yestris castanea. espigas. Juncia. Cyperus, cyperum, i. Peix pla ||

CASTANYA DE AYGUA. planta que naix en las voras com lo pagell, però de color de plom com la de las
dels estanys y rius ; té las fullas com las del an- oranetas. CastaTio, coracina. Chromis, is. |1
pi. Ins-

ba, ab puntas en sa circumferència y la cua llar- trument de dos meylats cóncavas, de fusta de no-
ga, las flors petitas, lo fruyl espinós y rodó ab una guera ó castanyer, etc. que, unidas ab una cinta
llavor dins semblant à una castanya. Castana de 6 cordó, tenen la forma de dos pelxinas ó de una
agua, ahrojo acuatil. Tribulus aquaticus. castanya, y serveixen pera acompanar en alguns
CASTANYA DE MAR. Espécie dc petxina rodona balls espanyols. Castafiuela, castaiiela. Cruma, lis,
y
plena de punxas com 1' erissó, ab la boca en lo crepitaculum, crepitacillum, i. ||
Dos testos, que
centro de la part inferior. Erizo. Echinus mari- posats entre 'Is dits, y fenllos pegar un ab altre

nus. [1
Altra espécie de petxina en figura de globo, imitan un poch lo so de las castanyolas. Tarrenas,
.

336 CAS DICCIONARI CAS


tejoletas , tejuelas. Ex tegulis crotalum. I
Toca- íc casíeííawa. Castellano morè; ut fert castellana
ment, so ó repich de castanyolas. Castaneleado. consuetudo.
Crumatibus edilus sonus. DELS CASTELLANS NO ES BO SINO LAS COSAS MUDAS.
SONAR À TOCAR LAS CASTANYOLAS. fr. Castanetcar fr. ant. Que las promesas dels castellans no són tan
Crotala, crumata pxilsare. bonàs ó positivas com lo bèstia de Castella. De Cas-
CASTEDAT, f. Virtut que consisteix en guar- tilla el ganado. A Castella bos.

dar puresa y moderació en orde à la sensualitat ó CASTELLANADA. f. fam. La acció de parlar


deleytes carnals. Caslidad. Castitas, atis, castimo- mal lo castellà. Castellanada. Castellanus barba-
nia, pudicitia, x. rismus.
CASTEDAD CONJUGAL. La fidelitat que 'Is casats CASTELLANA8. f. pi. Pessas que servian pe-
deuhen guardarse mútuament. Castidad conyvgal. ra igualar y justificar las monedas ditas caste-
Conjugalis castitas. llans. Castellanas. Castellanis nummis ©quandis
CASTELL, m. Lloch
fortificat ab murallas, ba- pondus.
Antiguament se feyan rodons,
luarts, fossos, etc. CASTELLANIA. f. Senyorio y jurisdicció del
però sens flanchs laterals que defensassen com ara. castellà, que té lleys particulars y jurisdicció à
Castillo. Caslellum, castrum, i, arx, arcis. (1
nàut. part pera sòn gobern. Castellania. Arcis praefectu-
Cuberla en forma de castell, tant en la proa com ra, ditio, territorium.
en la popa, y serveix pera abrich de la gent. Cas- CASTELLANISAR. v. a. Fér castellana alguna
tillo. Tabulalum castelli formam referens; arx, cosa ó que semble castellana; y així dihéra:^no
cis. sé perquè s' ban de castellanisar los noms cata-
CASTELL DE FOCH. 3Iaquina de fusta en forma lans? Castellanizar. Caslellanum aliquid reddere.
de guarnida de fochs ar'.ificials pera di-
castell, CASTELLANISAT, DA. p. p. Caslellanizado.
versió en algunas festas públicas. Castillo ó ar- Facie castellana indutus.
hol de fuego. Ignivoma arbor, castellum pyrobola- CASTELLAR, m. castellà. 2.
rium. CASTELLATGE. m. Cert dret que's pagava
CASTELL TERMENAT. Lo quc té terme ó territori al passar pel territori dels castells. Castilleria,

propi y fitat ó que conegan sos limits per tradi-


's castillaje. Vecligal in transitu per castelli vici-
ció. Caslillo amojonado. Caslellum, i. niam persolvendum.
CASTELL NO TERMENAT, Lo que no té territori. CA8TELLERIA. f. CASTELLATGE.
Castillo. Castellum, i. CASTELLET, m. d. Castillito, castellejo, casle-

CASTELLS LLEVADÍssos. Los que posavau en las lluelo, caslellele. Parvum caslellum. | Plomall que
naus pera armarlas pel combat. Caslillos porlà- 's posa per adorno en las cabessadas dels caballs.
tiles. Turres Castelli mobili. Garzota. Comus, i.

FÉR CASTELLS EN l' ayre. fr. uict. fam. Fér plans CASTEYL. m. castell.
projectes sens fonament. Hacer torres de viento ó CASTIAR. V. a. CASTIGAR.
castillos en el aire. Yanas spes alere, inani spe CÀSTICH. m. La pena que s' imposa à algú
pacisci. per algun delicte. Castigo. Poena, ae, animadver-
FORTIFICAR AB CASTELLS, fr. Encüstillar. Arce sió, castigatio, punitio, iiis. 1|
correcció.
castellis communire. CASTicH EXEMPLAR. L' extraordinari pera major
TANCAR A ALGÚ EN UN CASTELL, fr. Posarlo pi'BS escarment. Castigo ejemplur. Supplicium, ii, seve-
en ell. Encastillar, encerrar, meter en un caslillo. ritatis exemplum.
Aliquem in arcera conjicere. CASTICH LLEUGER. REPREHENSIÓ.
CASTELLA, Antiguament era regne de Es-
f. SÈNS CÀSTICH. m. adv. Impune. Impune.
panya, ara esta dividit en dos províncias ditas CASTIFICAR. V. a. Fér à altre ó alguna cosa

Castella la Nova, la que té per capital Madrit, y casta. Casiificar. Castifico, as, castum eflicere.

Castella la Vella, Valladolit. Castilla. Castella, ai. CASTIGACIÓ. f. CASTICH. | mortificació.


CASTELLÀ, m. La llengua que parlan los de CASTIGADAMENT. adv. in. Pura y correcta-
Castella. Castellana, espanol. Castellanorum lin- ment. Castigadamente. Castigatè, caslè.
gua, sermó. | Gobernador de algun castell. Caste- CASTIGADÍSSIM, A. adj. sup. Càstig adisimo.
llano, castellan. Castellanus, i, arcis praefectus. Castigatissimus.
||

ant. Moneda de or que corregué en Espanya, y ja CASTIGADOR, A. m. y f. Qui castiga. Casti-


no té us. Cada una tenia 96 grans, yen temps dels gador. Punitor, ullor, is. \\
ant. reprehensor, cor-
reys católichs valia 14 rals y 14 maravedissos de rector.
plata. Castellano. Castellanus nummus. tna de 1|
CASTIGAMENT. m. CASTICH.
las 30 parts en que s divideix lo march de or. CASTIGAR. V. a. Executar, donar alguna pe-
Castellano. Bessis aurei quinquagesima pars. \\
adj. na corporal. Castigar. Castigo, as, plecto, punio,
Lo natural ó propi de Castella. Castellano. Caste- is, 11
Mortificar, afligir. Castigar, mortificar, cohi-
llanus. hir. Aflligo, is, cohibeo, es. []
Corretgir 1' escrit.
k LA CASTELLANA, jn. adv. Al US dc Castella. A Castigar, enmendar, corregir. Castigo, as, corrigo,
CAS CATALÀ. CAT 337
, emendo, as, ||
Enlre llapidoyros abaixar lo prou eslamenya, ab lo pel semblant al del panyo. t'us-

per algun defecte ó tara que hi ha en la pedra, torcillo. Ex stamine villoso tela.

com en lo diamant de difícil puliment, de ayguas CASTRADURA. CAPADURA. f.

obscuras, etc. Castigar. Prelium minucre, de pre- CASTRAMETACIÓ. f. V art de acampar un


10 detrahere. [|
naut. Exercir una cosa sobre altra exércil vonlatjosamenl. Caslrametacion. Caslra-
forsos deniasials, ja de pressió, ja de percussió. melatio, nis.
Castigar. Ainiiam vim supra aliquid exercere, CASTRAR, v. a. CAPAR.
fungi. II
ant. EscxaMENTAR. ||
v. a. Advertir, ser- CASTRAT, DA. p. p. CAPAT. m. CRESTAT. \\

monejar, amonestar. Sermonear. Almoneo, es, ere. CASTRENSE, adj. Lo (jue pertany a la guerra
Qii A VN CASTIGA, i CENT AVISA. ref. peia deno- ó à la milícia. Castrense. Castrensis.
tar, que '1 càstich de un es escarment de mòlts. CÀSTULA. f. Faixa ó cenyidor que porlavan
Quien a uno castiga, d ciento hostiga. Mullis mina- antiguaniont las donas. Cúslula. Castula.
lur, qui Ulli facit injuriam. l'nius pocna, nuíltorum CASTULONÉS, A. adj. Natural de Caslulona.
mel us. Castuloncnse. Casiulonensis.
CASTIGAT, DA. p. p. Castigado. Castigatus. CASÚ. pron. indef. cadahi'. cada gual.
CASTIMÓNIA. f. ant. castedat. CASUAL, adj. Fortuit, contingent ó que succe-
CASTINYA. f. Mineral ó terra seca que sols se heix por casualitat. Casual. Fortuitus, casualis. |1

roba en las minas de ferro, y serveix pera fon- ra. Eventual, s" apüca
pou del altar, ó dret de al

drer lo ferro y fecundar las torras forlas, humi- es'ola. Casual. Allaris omolumonla.
das, etc. Castiiia. Castina, ai. CASUALITAT, f. Succés impensat. Casualidad.
castís, sa. adj. De bon origen y cas'a. Cas- Evenlum, i, evenlus, us, inopinatus casus. |1
ven-
ti:o. Ingènua stirpe satus, nobili gènere orlus. \\
tura.
Dit del estil pur, propi, natural, expressiu y cor- CASUALMENT, adv. m. Impensadament, sens
recte. Castizo. Purus, concinnus, castigatus. H Se premeditació. Casualmente, por casualidad. Fortè,
diu dels fills de una espanyola casada ab un Indi fortuilò, inopinatò, inopinanter, casu.
fill de espanyol y de índia. Castizo. Ingenuus. CASUISTA. m. Teólech que escriu ó à qui li

CASTÍssim, A. Castisimo. Castissimus, pudi- consullan casos de conciéncia. Casuista. Moralis.


cissimus. tbeologus.
CASTLÀ, CATLÀ. m. ant. castellà. 2. |1
m. CASUÍSTICA, f. Part de la teologia moral que
Hu que pel servey de guerra
dels íió 10 caballers tracta del casos de conciéncia. Casuislica. Casuís-
devian tenir los vescomtes, comdors y valvassors, tica, ae.

y rebian sou per la manutenció y la de sòn caball. CASULLA. f. Vestidura sagrada que'l sacerdot
Çatlan. Catlan, is. se posa sobre 'Is demés ornaments pera dir la
CASTLANIA. f. CASTELLAXIA. missa. Las primeras eran rodonas y sols ab un fo-
CASTOR, m. Animal quadrúpedo y amfibi poch rat pera passarhi '1 cap, fins que Honori IV, ma-
ajor que un gat, del qual s'ha cregut, no se sab ab nà obrirlas pels costals. En la primitiva iglésia
uin fonament, que quant lo persegueixen se talla era '1 vestit comú dels sacerdots. Casulla. Planeta,
nas bossas queté plenas de such medicinal, com casulla, to. \\
planeta. 3.
conegués que per ellas es perseguit; y del pel, CATABRE. m. naul. Tros de estay que's recull
omunment pardo, mòlt espòs y fi 'n fan sombre- los màstils à fi de poderlos tibar y
quant se calan
s: té tant inslinct que ell mateix se fabrica de que queden las brassas del velalxo y del jua-
la casa, imitant perfectament la arquitectura civil. nele libres del arch de la cofa. Calabre. Nodus ad
Castor, bibaro. l'iber, bri, castor, is. \\
Espècie de proric velura conlrahendum.
roba que imita '1 pel del castor. Castor. Fibrina, CATACLISME, m. Traslorn universal del globo
castorea, castorina tela. H
Una ciutat y comiat de terrestre. CatacUsino. Caíallysmos, i. \\
dillvi, ix-
Inglaterra. Castor. Civitas sic dicta. NINDACIÓ, DEVASSALL.
CASTOR Y póL-Lix. Sigue boroal, lo tercer dels CATACLISMES, m. pi. cataratas. ni' vols.
del zodiach, que correspon al mes de maig. Gemi- CATACUMBAS. f. pi. Subterrani ahont anti-
nis, Castor y Polux. Geminis. |1
llimenetas de sant guameut s' enterravan los morts. Catacumbas.
TELM. CoDineterium sublerranoum.
CA8TÓREO. m. med. Cada una de las bossas CATACÚMENO, A. m. y f. CATECÍ MENO.
del lamany de un ou, semblant à las figas negras CATADURA. fam. Cara. f. Caladura, semblan'
secas, que cria '1 castor en los angonals, y conte- te, cara. Oris espècies, aspectus.
nen una substància que s' espesseix; y seca s' en CATAFAL. m. Lloch de fusía per estar ab co-
fan polvos, y es mòlt bona pels rodaments de cap, modilat en alguna funció pública. Tablado, anda-
sufocacions, feriduras, pera facilitar la menstrua- mio. Tabulatum i. ||
Lo que's fa pera sentenciar als
ció, etc. y diuhen que es un verí eficàs. Castóreo. reos. Cadalso. Corniticina, le, ferale suggestum;
Castor eum, i, pegma. ||
bastida. 1. ||
Túmbol mòlt elevat y ador-
CASTORET. m. Roba de llana teixida rom la nat pera las exéquias de prínceps y grans perso-
TOMO 1,
338 CAT DICCIONARI CAT
natives. Catafalco. Genotaphium , ii.
H
met. llit. CATARINA. n. p. de dona. Catalina, Gatalna.
CATAFÀSIS. f, AFIRMACIÓ. Catharina, se. j]
Lloro menor que'l comú que té

CATAFÓNICA. f. Part de la acústica que trac- mitj cap bermell. Gatalina, catalnica. Psittacus
ta de las propietats del eco y de la resonància. Ga- minor.
ia fónica. Cataphonica, a?. CATARISTAS. m. pi. 5Ianiqucos que s' enfre-
CATAGÓGIAS. f. pi. Festas que celebravan gavan à excesos vergonsosos. Gataristas. Calaris-
los marins al tornar al punt de ahont havian sar- tas.
pat. Catagogias. Catagogiíe, arum. CATARRAL. adj. Lo que pertany al catarro.
CATALÀ, NA. adj. Lo natural de ó lo perta- Gatarral. Rheumaticus.
nyent à Catalunya. Cutalan. Catalaunensis, calalau- CARTARRIBERA. m. Sirvent de à caball que
nus, lalaetanus. ocupava 'Is llochs, y seguia '\s falcons pera recu-
CATALAGA. ant. CATALOCH. f.
Uirlos quant baixavan ab la presa. Gataribera.
CATALANESCH, CA. adj. ant. CATALÀ. Aucupatorius famulus eques, falconibus praeda
CATALANISAR. V. a. Adaptar al dialecte ca- facta excipiendis deserviens.
talà alguna paraula de altre idioma. Catalanizar. CATARRO, ra. Fluix ó destil-lació que ataca al
Lalajtanum aliquid reddere. nas, boca ó pit. Gatarro. Coryza, a;, cathar-
CATALÉCTICH, CA. adj. S' aplica al vers Ua- rus, i.

li faltat de una sil-laba al últim. Calaléctico. Cata- CATARROS, A. adj. Qui pateix catarro. Ga-
lecticum carnien. larroso. Coryza seu distillatione laborans.
CATALICON. m. Electuari purgatiu. Catali- CATÀRTICH, CA. adj. S' aplica als medica-
con. Medicamenti cathartici genus. ments purgants. Galdrtico. Catharticus.
CATÀLOGH. m. Llista de personas ó inventa- CATASTA. f. ant. Potro format de dos fustas
ri de algunas cosas. Catúlogo. Catalogus, i. entravessadas pera atormcntar als reos y als màr-
CATALüFA. f. EspL'cie de lafetà doble. Cala- tirs. Cdlasta. Catasta, ai.

lufa. Bombycina; telaí genus. CATASTRO. m. Contribució que pagan nobles


CATALUNYA, f. província de Espanya. Cata- y plebeus, y s' imposa sobre totas las rendas
luna. f. Catalaunia, se. fixasy possesions. Cataslro. Tributum commune
CATANA. f. Espècie de alfange xino. Galana, súper agros, res immobiles aul reddilus perpe-
Gladium sic dictuni. tuos impositum.
CATAPELTA. Instrument que usavan los
f. CATÀSTROFE, f. Desenredo de la trama ó
gentils pera donar torment als cristians: consis- enllàs de las pessas dramàticas. Gatúsirofe. Catas-
tia en una espècie de prempsa composta de dos tropha;, fabulae exitus. | Desgràcia extraordinària
planxas entre las quals se col-locava al pacient y que altera 1' orde regular de las cosas. Gatàstrofe.
luego se r oprimia. Galapelta. Calapelta, as. Calamitas, atis, rerum subversió.
CATAPLASMA. m. Medicament à manera de CATAU. m. Senyal ó part oculta de alguna
pegat, fét de arrels, fullas ó llavors bullidas, pi- cosa. Ostugo, vestigio. Yestigium. ii. ||
amagatall.
cadas ó moltas, que s'aplica exteriorment. Lmplas- II
Lo Uoch ahont sòl fér cap algú ab freqüència.
to, cataplasma. Calaplasma, atis. Guarida, nidal, nido, madriguera, Secessus, us.
CATAPULTA, f. Màquina militar ab que anli- CATECISME, m. Llibre que esplica la doctrina
guament se tiravan pedras y sagetas. Catapulta. cristiana. Gatecismo. Calechismus, i.

Catapulta aj. CATECÚ. m. Substància medicinal, semblant


CATAR. v. n. ant. mirar, examinar. à la terra, de color de canyella, de gust un poch
CATARANYA. f. Aucell de nit, semblant à la amarch, que's trau per decocció de un arbre de
gallina de mar. Catarana. Cataracta, cataractes,». las índias orientals. Galó, ticrra japc'mica. Estrac-

CATARATA. f. Tel blanch sobre la nina del tum ex mimosa calechu. 1|


Medicament que's fà de
ull que impedeix lo véurer. Galarata. Suffusio, almesch, ambre y '1 such del arbre dit caiús en la

albugo, inis. |1
Resclosa pora detenir la corrent del índia oriental, del que's forraan uns granets que
àygua y que fà la mateixa aygua. Galarata.
'1 salt serveixen pera fortificar la boca del cor. Gachundc.
Cataraclie,arum. Montanya mòlt escabrosa per
||
Grana aromàtica ad fovendum stomachum utilia,

ahont se precipilan las ayguas del Niló ab tant vulgò cachunde.


ruído, que fan sorda la gent de la comarca. Cala- CATECUMÉNIA. f. Galeria alta de la iglésia
àupa, cataratas. Cataracta?, arum, catadupa, ahont se colocava als que debian sér instruïts en
orum, la doctrina cristiana. Gatecumenia. Catecumenia, x,

TENIR CATARATAS. fr. met. No cuténdrer o no co- CATECÚMENO, A. m. y f. Lo qui s' està
nèixer bè las cosas per ignorància ó passió. Tener instruliint en la doctrina cristiana pera rébrer lo
cataratas. Pravè intelligere. sant baptisme. Gatecúmeno'. Cathecumenus, i.

TRAURER LAS CATARATAS. fr. Tràurer dels ulls lo CÀTEDRA, f. Espècie de trona ab assiento
tel que impedeix la vista. Batir las cataratas. .A.1- ahont explican los catedràtichs las ciéncias à sos
buginemj squaraam ex oculis extrahere. deixebles. Cétiàra. Cathedra, ta. |]
L' ompleo y
CAT CATALÀ CAT 339
exercici de caledratich. Cúledra. Professoris imi- CATER VARIS. m. pi. Gladiadors que comba-
nus. 11
La facultat que ensenya algun catedràtich. lian en tiopas. Catervurios. Calervarii.
Càtedra. Scienlia in schoUe cathedra expòsita. ||
CATHEDRANT Ó CATHREDANT. m. ant.

La dignitat pontifícia ó episcopal. Cdledra. Pontifí- CATEDRATlCH.


cia, episcopalis dignitas. ||
Lo siti ó cadira pon- CATIFA, f. Teixit de llana ó seda de diferents
liflcal. Càtedra. Cathedra pontifícia. colors ab que 's cubreix lo paviment de las habita-
CÀTEDRA DEL ESPERIT SANT. TRONA. cions pera abrich y adorno. Alfomhra, alcatifa. Ta'
CÀTEDRA DE SANT PERE. La dignitat de Papa y à petum, tapetium, i.

vegadas se pren pel mateix Papa. Càtedra de san CATIFA MORISCA. Espècie de catifa que usan los
Pedró. Cathedra divi Petri. moros. Zofra. Tapetum, i.

PODER POSAR Ó TENIR CÀTEDRA, fr. UlCt. DcUOta la CATIFETA. f. d. AlfomhriUa. Parvum tapetum,
perfecció ab que algú posseheix alguna ciència, CATIPÓ. m. Espècie de adorno que 's posa en
art ó matèria. Poder ah/uno leer ò poner càtedra, ó lo cap de las cabalcaduras y bèstias de càrrega;
leer de oposicion. Rem aprimè callere, in realiíiua es regularment de llana ó estam de diferents co-
apprimè versatum esse. lors. Quilapon. Juineniorum phalenc mobiles.
CATEDRAL, adj. Iglèsia principal en la que CATIU, VA. m. y f. Lo presoner en la guerra
resideix lo prelat ab sòn cabildo. Catedral. Catlie- contra 'Is infiels. Cautivo. Captivus. |1
m. ant. cau-

dralis ecclosia. TIVERI.


CATEDRALITAT. f. La dignitat de sèr cate- JUGAR ALS CATiis. fr. Fingir, jugant los noys,
dral alguna iglèsia. Catedralidad. Cathedralis ec- batalla entre moros y cristians. Jugar à moros y
desia* dignitas. cristianos. Maurorum et christianorum prelium si-
CATEDRÀTICH. in. Lo qui té càtedra pera mularé.
ensenjar alguna facultat. Catedràtica. Professor, CATIVAR. V. a. y derivats, captivar.
oris. CATOBLEPA. f. Bèstia fera de Etiòpia. Cato-
CATEDRILLA. f. En algunas universitats, es hlepa. Caloblepa, ta.

la càtedra mènos principal. Catedrilla. Inferiores CATÓLICAMENT. adv. m. Conforme à la doc-


ordinis cathedra. trina catòlica. Católicamente. Calholicè.
CATEGORIA, f. log. Una de las classes à que's CATÓLICH, CA. adj. Universal, y per aquesta
reduheixen tolas las cosas y entitats físicas. Pre- qualitat s' aplica à la santa Iglèsia romana. Catò-
dicamento, categoria. Pncdicamenlum, i. Caràc- lica. Catholicus. Cert, infal•lible, de fè divina; y
H II

ter ó çircunstàncias que fan mòlt apreciable algu- així's diu: dogma católich. Catòlica. Fide cer-

na cosa ó persona. Categoria. Dignitas atis. lum, catholicum. Lo cristià que confessa à Jesu-
H

CATEGÒRICAMENT, adv. m. Decissivament, crist la iglèsia y al papa per


per cap invisible de
afirmant o negant senzillament alguna cosa. Cate- cap visible. Catòlica. Catholicus. I Renom mòlt
gòricamente. Manifestè, non ambiguè. antich dels reys de Espanya, renovat en D. Fer-
CATEGÓRICH, CA. adj. S' aplica al discurs nando Y. y D.* Isabel dits per antonomàsia 'Is reys
ó proposició, en que directament s' afirma ó nega CATÓLicus. Catòlica. Catholici cognomen, cogno-
alguna cosa. Categòrica. Categoricus, manifestus, mentum. U
Lo que està sa y perfet. CatòVvo. Sa-
non ambíguus. nus, incolumis. Lo que pertany à la religió ca-
||

CATEQUISAR. V. a. Instruhir en la doctrina tòlica, com: iglé^ia catòlica. Catòlica. Catholicus.


cristiana y misteris de nostra santa fè. Catequizar. ESTAR ó so ALGÚ CATÓLICH. fr. iiict. Estar ó no
Catechizo, as; primis elementis religionis imbue- algú sa y de bon humor. Estar ò no catòlica. Inte-
re. II
met. Induhir à algú à fér ó consentir lo gra aut adversa valetudine frui.
que repugnava. Catequizar. Persuadeo, es, indu- sÉR ó NO ALGUNA COSA CATÒLICA, fr. mct. Tcuir ó
00, is. no las perfeccions que 's requi rei xen. Ser ò no al-
CATEQUISAT, DA. p. p. Catequizada. Cate- guna cosa catòlica. Rem perfectam aut imperfec-
.chizatus. tam esse.

CATEQUISME. m. L' exercici de instruhir en CATOLICISME, m. La crehència de la iglèsia

ta doctrina cristiana. Calequismo. Catechesis mu- catòlica. Catolicismo. Catholica; ecdesia^ üdes, fi-

nus initiandi christiana; religionis mysteriis. ant. dei catholica; professió. |1


Comunitat universal dels
H

CATECISME. que viuhen en la religió catòlica. Catolicismo. Ca-

CATEQUISTA, m. Lo qui instrubeix en la doc- tholica? religionis cultorum congregatio.


trina y misteris de nostra santa fè. Catequista. Qui CATOLIciSSIM, A. adj. sup. Catolicisima. Ca-

doctriníB cliristianae elementa tradit. Iholicíe religionis observantissimus.

CATERVA. f. Multitut de personas ó cosas en CATONIÀ, NA. adj. Lo que pertany à Caton.
algun paratge, y regularment sens orde ni concert. Caloniano. Catonianus.
Caterva, càfila. Caterva, copia, «, multitudo, inis. CATÓPTRICA. f. Ciència que tracta de las

Multitut de cosas que venen de una vegada. Ven- propietats de la llum reflexa. Catóptrica. Catoplri-
II

tregada. Caterva, copia, .t. ca, «.


340 CÀT DICCIONARI CAU
CATORZE, adj. Se diu del número cardinal CATXETER. m. Qui acaba de matar al torcen
que 's compon de una desena y quatre unitats. Ca- la plassa ab lo catxet. Cachetero. Taurorum agita-

lorce. Quatuordecim. tor cos pugione trasfigens.


CATORZÈ, NA. adj. S' expressa ab ell lo nú- CATXIDIABLE. m. Lo qui 's vesteix de un
mero catorze posat en relació ab altres números. modo ridícul, imitant la figura ab que sól pintarse

Catorceno. Quartus decimus. ]]


Aplicat al panyo ex- '1 diable. Cachidiablo, Ridiculè personatus.
pressa certa espècie grossera y ordinària. Catorce- CATXIFOLLAR. v. a. fam. trompar.
no. Rudior pannus. CATXILLAR. V. a. ter. cadellar.
CATORZAU, VA. adj. Cada una de las ca- CATXO. m. Joch en que 's juga ab la meytat
torze parts en que 's divideix un tot. Catorzavo. de las cartas, desde 'Is sisos fins als reys, ó ab
Decimaquarta pars. l' altra meytat, graduant per aquest orde '1 valor
CATRE. m. Llit lleuger pera dormir una sola de cada carta, y aumenlanise '1 punt segons se van
persona. Regularment té '1 pla ahont se jau de lligant los colls, sent lo major lo del sis ó cinch de

drap fort, y 'Is barrons de manera que poden ple- cada un. Se reparteixen las cartas de una en una
garse. N' hi ha de vàiias formas ab pilans, de esti- fins à Ires, y en tolas se pót envidar; quant lligan

sora, etc. Catre. Lectulus portatilis. las tres de un coll se y 's diu catxo ma-
fa catxo,

CATRE DE BAHUL. Cofre ab uns bastidors que ser- Pagellarum ludus quo
jor lo de tres reys. Cacho.
veixen de catre, plegantlo y desplegantlo. Catico- sortem ducit qui majorem ejusdem generis nume-
fre. Lectuli plicatilis genus. rum aptat.

CÀTREDA. CÀTEDRA. f. HAVEM FÉT BON CATXO. CXp. fam. LA HAVEM FETA
CATREDÀTICH. m. catedràtich. BONA.
CATÚFOL. m. Yas de terrissa que serveix pera CATXORRILLO. m. Pistolela de butxaca. Ca-

tràurer aygua de las sínias y altres llochs. Arcaduz, chorriUo, cacltorro. Scloppetum minimum.
cangUon. In antiiis urceolus quo aqua educilur. CATXUMBO. ni. Nom que en algunas parts de
FÉR CATÚFOLS. fr. uict. Se diu del vell que ja té Amèrica donan à la closca llenyosa y dura de al-
la memòria y judici dèbils per rahó de la edat. gunas fruylas, de las quals ne fan vasos, tassas,
Chochear, caducar. Debilitate mentis prae senio la- rosaris y altras cosas. Gachumbo, cachumbo. Cortex

boraré ; senio deliraré. quorunulam fructuum.


GATXAMARINA. f. nàut. Embarcació petita CATXUPÍ. m. L' espanyol que passa à Amèri-
de dos pals. ('«r/íamarmó cac/ifwflrm.Navis genus. ca y s' hi estableix. Cackupin. Uispanus advena
CATXAMONA. f. Cop que 's pega à la galta. apud indos.
Cachete. Alapa, a;. ||
fam. Lo cop suau que 's dóna CATXURRERA. f. Herba que's fa en los camps
per diversió ab la ma oberta, tocant sols ab lo dit cultivats y regularment entre 'Is sembrats; fa'l
polzer y ab l' índice à las galtas dels nojs que las fruyt rodó ab cerdas tiessas que s' apegan fàcil-

inflan expressament. Buchete. Sclopus, i. ment als vestits. Cadillo. Caucalis latifolia, lap-
LA primera 'l REY PERDONA, LA SEGOXA CATXAMO- pa, X.
NA. fr. fam. Joch de noys que à la segona marrada CATXURRAL. m. Lloch de mòltas catxurreras.
's una ca'xamona. Bchete. Ludus ge-
castigan ab CadiUar. Àger lapparum ferax.
nus. refr. Que ensenya que la segona falta im-
II
CATXURRO. m. Lo fruyt de la catxurrera. Ca-
putable sobre una mateixa cosa es imperdonable. dillo. Lappic fructus.
La segunda es la vencida, ó a la segunda va la ven- CATXUTXA. f. Ball espanyol. Cachucha. Sal-
cida. Bis in errorem labere imputabilis. talionus genus. 1|
Barretina regularment en figura
CATXAP. m. Cunill novell. Gazapo. Cuniculus de plat ó giradora. Cachucha. Galea catinala.
parvus. CAU. m. Lloch pera amagarse. Guarida, madri-
CATXAPET. m. d. Gazapillo. Guniculus par- giiera. Receptaculum, i. j]
Paratge ahont se recull
vulus. algú. Manida. Receptaculum, i. Lo lloch ahont 1|

CATXAPORRA. f. Bastó de quatre ó cinch pams se recullen los cervos y daynas. Venadero. Cervo-
de llarch, que en un extrem forma una espècie de rum , daraarum receptaculum. Lo forat ahont ||

bola ó cap. ilachiporra. Clava, ae, fustis capitatus. viuhen y crian los cunills. Madriguera, conejera,
CATXASSA. f. Fleuma ó lentitut en lo modo conejal, vivar, vivero, gazapera. Cuniculus, i, la-
de obrar. Cachaza. Tranquillitas animi. met. La || tebra, ai. ||
Lo forat ahont se retiran los grills en
persona que la gasta. Pelmazo, pachon, posma, los camps. Grillera. La cova ahont
Grilli cavea. 1|

panfilo. Tardus, plumbeus homo. se recull la guineu. Raposera. Lucanar, aris. Lo ||

CATXASSUT, DA. adj. Lo qui té mòlta cat- lloch ahont s'amagan los lladres. Ladi'onera, cueva
xassa. Cachazudo. Lentus, Iranquillus animi. de ladrones. Lalronum receptaculum, latibulum. ||

CATXET. m. Gabinet curt, ample y mòlt pun- Lo forat ahont se fican los llangardaixos. Lagarte-
xagut. Cachetero. Pugiunculus, i. ra. lacertorum cavea. La cova ahont viu 1' ós y
||

CATXETA. f. Lo cop que


dóna à la cara ab 's cria à sos fills.Ursorum lustrum. Lo lloch
Osera. ||

lo puny clos. Cachete. lotus pugno impactus. ahont fan lo jas y viuhen en la monlanya 'Is porchs
CAU CATALÀ. CAU 341
senglars. Porquera. Aprorum apra. ||
Lo foral dins pleo. Caer. Fortunam aut dignilatem amittere, sla-
del qual crian las ralas. Ratonera. Murium cuhile. tu deturbari. ||
Tocar ó eixirli à algú alguna cosa
nu't. Lo lloch retirat aliont se junta mòlta gent
II
per sort, com la loteria, sér soldat, etc. Caer. Sor-
de mala vida. MadrUjiiera, nido, conejera, conejal. tem aut fortunam alicui evenire. ||
Venir algnna
Sceloratoriim latebra vel latilmiuni. festivitat en cert temps ó dia, com: Corpus cau sem-
TR.u ftER DEL CAi'. fr. met. fam. Esquivar ó allu- pre en dijous. Caer. In certuin diem festum inci-
nyar de algun lloch als que s' acosluman amagar- dere. ||
met. Menjar, bt'urer; així s'diu: hi ha cay-
se ó refugiarse en ell. Desanidar. Pellere, amove- GüT una costella, un porró de vi. Caer. Edo, bibo,
re à roceptarulo. is.
II
met. Acabarse alguna cosa y aixi ;
's diu : ja
CAUCIÓ. f. for. Seguretat que dóna una perso- HA CAvouT tot lo poi'ch, uua bota de vi, etc. Caer.
na à altra de que cumplira lo pactat, promès ó ma- Consumor, eris.
nat. Caucion. Cautio, sponsio, nis, cautela, iv. CAURER BÈ Ó MAL ALGUNA COSA AB ALTRA. fr. mct.
cAició i)E iNDEMNiTAT. La que algú dóna a altre Tenir orde y proporció ab ella ó sér convenient y
prometent tràuierlo salvo de alguna obligació. oportuna, ó tenir tot lo contrari. Caer hien ó mal
Caucion de indemnidad. De alterius indemnitate una cosa con otra ó à otra. Unuin alteri aptari, con-
sponsio, fideijussio. venire, vel dissonum esse, non cohaïrere.
CAUCIÓ FiDEjLssÓRiA. for. La caució que 's dóna CAURER DE MADUR. fr. met. Sér algú moltíssim
ab fiansa. Caucion fideyusoria. Cautio üdejusso- vell y decrèpit. Caerse de maduro. Prae longaeva a;-
ria. tale deücere, dissolvi.
CAUCIÓ JURATÓRIA. JuranuMit ab lo qual promet CAURER TOT PLEGAT, fr. CAURER COM UN SACH.
tornar à la presó '1 pobre (jue ix de ella sens fian- DEIXAR CAURER. fr. Dcixar de la ma alguna cosa.
sa. Caucion juratoria. Jurata fides de se ipso car- Dejar caer. Dimitto, is. |1
Deixaria de la ma à pro-
ceri míttendo. pòsit, afectant sér per descuyt. Hacer caediza al-
PRESTAR CAUCIÓ fr. CAUCIONAR. guna cosa de la mano. Ex indústria rem dimittere.
CAUCIONAMENT. m. ant. CAUCió. DEIXAR CAURER ALGUNA ESPÈCIE EN LA CONVERSA-
CAUCIONAR. V. a. Obligarse per altre en se- CIÓ, fr. met. fam. Ferse venir bè '1 parlar de al-
guretat de (jue farà ó no farà alguna cosa. Dar ó gun asumpto. Dejarse caer alguna cosa en la con-
prestar caucion. Caveo, spondeo, es. versacion. Consulto el artificiosò verba facere in-
CAUDAL. in. Quantitat de diners, hisenda ó curiam simulando.
bens. Caudal. Bona, orum, opes, facullates, um. ||
DEIXARSE CÀUUER EN ALGUNA PART. fr. met. fam.
Abundància de alguna cosa. Caudal. Lbertas, atis, Dirigirse à ella. Cargar à ó sobre alguna parlc. Ali-
copia, X. quò pelere.
CAUDALÓS, A. adj. S' aplica à las corrents FÉR CAURER. fr. Tiiar à terra. Dcrribar. Deji-
dels rius, que portan mòlta aygua
rieras, etc. cio, is.

Caudaloso. Copiosus, dives aquarum. QUI NO HA CAYGÚT ESTA PER CÀURER. PCf. EuseUJ a
CAUDALOSAMENT. adv. m. Ab mòlta abun- que no 's deuhen censurar los defectes dels al-
dància. Caudalnsamente. Copiosè, abundanter. tres, perquè lots estam exposats à que 'ns succe-
CAUDALOSiSSIM A. , adj. sup. Caudalosisi- hescan. Quien tiene hijo varon, no diga à otro la-
mo. Copiosissimus. dron. Loripedem reclús derideat.
CAUDATARI. m. L' ecciesiàstich doméstich SI CAU ó NO CAU. exp. fam. Se diu de una cosa

I del bisbe ó arquebisbe, destinat à porlarli


sech de
rius; ii,
la capa consistorial. Caudatario. Caudata-
caudaí portator.
'1 rós- que està primparada.
cosa en tanganillas. Nutanter.
cÀuRERHí. fr. met. fam. Venir en coneixement de
Si cae o no cae, estar una

CAULA. f. ter. cucala. alguna cosa, coinpéndrerla, y recordarse de ella.


CAUQUILLA. f. ant. sei.i.o. Caer en ello. Capio, is aliquid comprehendere. ;

CAUQUILLADOR. m. ant. Qui scllava Is cai- CAUSA. f. Principi que produheix alguna cosa.
XfHis de mercaderias en la aduana. Clauquillador. Causa. Causa, x. Fi motiu ó rahó. Causa. Oc-
\\
,

signator,~ort?i. casio, nis, ünis, is. Negoci en que 's pren interès
||

CÀURER. Anar à terra alguna cosa. Caer.


v. n. ó partit. Causa. Negotium, ii. ||
for. Plet. Pleilo,
Cado, is.
II
Estar una cosa situada en tal part, com: causa. Lis, itis, quiestio, nis. ||
Procés criminal.
la Assia CAU al orient. Caer. In hoc vel illo loco si- Causa. Actio in aliquem. ||
Pretext. Pretesto, cau-
lum Anar à parar alguna cosa à diferent
esse. || sa, color, titulo. Prajtextus, us. ||
Origen ó principi
lloch del que 's pensava. Caer. Divertere ad li- de alguna cosa. Causa. Causa, a;, principium, ii.

qüem locuin. Comótrer alguna falta. Incurrir,


II II
ant. COSA. II
Lo dret que 's té à alguna cosa. De-
caer. Aliquam noxam admiltere. Cumplirse '1 || recho. Jus, uris.
temps de algun plasso, pensió, paga, arrenda- CAUSA ADEQUADA, fil. La quc pi'oduheix r efecte
ment, etc. Caer. Advenire, diem dictum redditi- sens la concurrència de altres. Causa adecuada.
bus percipiendis. Morir. Caer. Cado, is, obire
|| Causa adiequata.
raortem. | l•érdrer la prosperitat, valiïnenl ó eui- CAUSA BEN FUNDADA EN DRET. for. CaUSH jusla.
342 CAU DICCIONARI CAU
Causa hien fundada en derecho. Ab jure, praesidiis CAUSA NECESSÀRIA, La quc aplicada no pót
fil.

instructa, munita. parala causa. deixar de produhir sòn efecte,com lo foch que ne-
CAUSA CIVIL. for. Causa ordinària com es un cessàriament ha de cremar, la ploma moguda per
plet, etc. Causa civil. Ordinariaí cognitionis lis. la ma no pót deixar de formar las lletras. Causa

CAUSA CRIMINAL. Procés que 's fa contra la perso- necesaria. Causa necessària.
na de algú per algun delicte ja sent de ofici, ja à CAUSA OCASIONAL, fil. Aquella que encara que
instància de part. Causa criminal. Causa, qmes- verdaderament no obre en la producció del efecte,
lio rei capitalis. dóna ocasió à la causa primera pera que produ-
CAUSA DE APEL•LACIÓ, for. La quc 's segueix per hesca, ó bé la ocasió solament y no la causa direc-
havérse apel-lat. Causa de apelacion. Provocatio- ta de lo que succeheix. Causa ocasional. Occasio-

nis lis, judiciuin. nalis causa ; causa occasionem pncbens.


CAUSA EFICIENT, fil. La que ab sa virtut fà ó pro- CAUSA ONEROSA. La luciativa ab alguna obliga-
duheix algun efecte. Causa eficienle ó efeclriz. Eüi- ció. Causa onerosa. Obligans, onerosa causa.
ciens, efectrix causa. CAUSA PARTICULAR, fil. La quc produheíx un efec-

CAUSA EQUÍVOCA, fil. Lr que no es sola ni sem- te particular. Causa particular ó singular. Particu-
blant al efecte que produheix. Causa equivoca ó co- laris, vel singularis causa.
mitante ó coeficienle. iEquivoca causa. CAUSA PER AcciDENS. fil. La quc produheix un
CAUSA EXEMPLAR, La que dirigeix en la acció.
fil. efecte per una casualitat. Causa por accidentes.
Modelo, causa ejemplar. ExempVdvis causa, illudad Causa per accidens.
cujus exemplar aliquid fit. CAUSA PER SE. fil. La que per naturalesa ó per
CAUSA FINAL. fil. Lo fi ab que ó perquè 's fà al- pròpia voluntat està destinada à la producció del

guna cosa. Causa final. Finalis causa, agendi ra- Causa per se. Causa per se.
efecte.
tio, propositum, i. PIA. Fundació piadosa, aniversari en me-
CAUSA
CAUSA FÍSICA, fil. La que produheix algun efecte mòria de algú. Memòria obra pia. Anniversa-
,

sensible. Causa física. Physica causa. riuin, ii.

GAUSA FORMAL, fil. La mateixa forma que deter- CAUSA PRIMERA, fil. La que obra ab independèn-
mina la denominació ó classe à que pertany lo cia absoluta, y aquesta es sols Déu. Causa primera.
subjecte. Causa formal. Forma, se formalis cau- ; Causa prima.
sa, quod aliquam denominalionem subjecto tribuit. CAUSA PRINCIPAL, fil. La quc dóna 'I moviment
CAUSA IMPULSIVA ó MOTIVA, fil. La l'ahó ó motiu principal al instrument que obra, y així la ma del
que inclina à obrar; y així 's diu : defensar la cau- escribent es causa principal de la lletra que forma.
sa de Déu, etc. Causa impulsiva ó motiva. Inducens Causa principal. Principalis causa.
causa. CAUSA PRÒXIMA, fil. Lo fi iniuedíat que s' intenta.
CAUSA INADEQUADA, fil. La que produheix T efec- Causa pròxima. Causa pròxima.
te en companyia de allras. Causa inadccuada. Cau- CAUSA PÚBLICA ó COMUNA. La Utilitat ó bè comú.
sa inadíequala. Caiisa pública ó comun. Bonum commune, respu-
Causa instrumental, fil. La que serveix de ins- blica, cTB.

trument, com la ploma que es causa instrumental CAUSA REMOTA, fil. Un segou fi. Causa remota.
del escrit. Causa instrumenlal. Instrumentalis cau- Causa remota.
sa, instrumentum, i. CAUSA SEGONA, fil. La que obra ab dependència
CAUSA L1BRE. Aquella de la qual dependeix lo de la primera. Causa segunda. Secunda, secuda-

obrar ó no. Causa libre. Causa libera. daria, primae subordinata causa.
CAUSA LUCRATIVA, for. Lo títol ab que 's posse- CAUSA UNÍVOCA, fil. La que es semblant à sòn efec-
lieix ó adquireix alguna cosa per donació ó llegat, te. Causa unívoca. Causa unívoca.
à distinció de la onerosa que sempre té algun AB CAUSA Ó AB JUSTA CAUSA. ïïï. adv. Ab TRIiÓ.

càrrech ú obligació. Causa lucrativa. Lucrativa Con razon. Jurè, meritò.


causa. ACRiMiNAR LA CAUSA. fr. for. Agravar, fèr major

CAUSA MAL FUNDADA, for. La duptosa. Causa mal lo delicte. Acriminar la causa. Crimen accrescere.
fundada en derecho. Anceps, dubia, ancipitis juris CONÈIXER DE UNA CAUSA. fr. for. Sér lo jutge de
causa. ella. Conocer de una causa ó pleito. Judicem se-
CAUSA MATERIAL, fil. La matèria de la qual se fà dere.
alguna cosa, com de la clau, etc. Causa
lo ferro DECÀuRER EN LA CAUSA. fr. for. aut. Pèrdrerla.
material. Materialis causa, subjeclum inhsesionis, Perder la causa. Causam amittere, litis jacturara
matèria, ae. pati, causa cadere.
CAUSA MORAL.
fil. La quc produheix algun efecte DEFENSAR ALGÚ. LA SUA CAUSA. fr. Defensar algú
real, però en cosas purament morals, y aixi un sos drets ó interessos. Defender uno su causa. Cau-
autógrafo serà causa moral dels exemplars que sam suam agere, tueri.
multiplica per medi del motllo. Causa moral. Mo- DONAR PER CONCLOSA LA CAUSA. fr. NO podCT al-
ral is causa. legar res mès; estar al cas de donar la sentència.
..

CAU CATALÀ. CAU 343


Dar por conclusa la causa. Causain in judicio ac- CAUTELA, f. Precaució, reserva. Cautela. Caute-
tam pronuntiare. la, iv, caulio, nis. ||
Astúcia, manya pera enganyar,
EIXIR À LA CAUSA. fr. foP. EIXIR A LA DEMANDA. estratagema. Cautela. Aslutia, ;c, callidilas, alis.

FÉR CAUSA COMUNA. fr. MANCOMUNARSE. AB CAUTELA. UI. adv. CAUTELOSAMENT.


FORMAR CAUSA À ALGÚ. fp. foF. Instruhir ó formar ABSÓLDRER AB CAUTELA, fr. Se diu eu lo judici

I procés a algun criminal ó quosf'l


ó formar causa à alguna. Reuní judicaré; acta cri-
minalia instruere, formaré.
té per tal. Ilacer ecclesiastich quant en lo dubte de
regut ó no en
cautela.
la

Ad cautelam
ex<;omunió, se V absol. Absolver ú
absolvere.
si algú ha incor-

GUANYAR LA CAUSA. GUANYAR LO PLET. fr. CAUTELAR. V. a. Recelar, prevenir, precau-


MÓURER, INTENTAR CAUSA, Ó POSAR EN CAUSA À AL- cionar. Cautelarse. Caveo, es, vereor, eris. |1
r.

GIj. fr. ARMAR PLET À ALGÚ. Caulelarse, precaverse. Sibi cavere, consulere.
PER CAUSA. m. adv. Per respecte de alguna cosa. CAUTELAT, DA. p. p. Caulelada. Cautus,
Por causa. Ob, propler eam rem; alicujus rei CAUTELÓS, A. adj. Qui obra ab cautela ó ma-
causa. lícia. Cautelosa, taimado. Yeterator, versutus, va-
PER CAUSA DE ALGÚ. m. adv. Per sa culpa. Por fer. II
Prudent, mirat en dir ófér alguna cosa. Cau-
culpa ò causa de alguno. Ejus de culpa. telosa. Prudens, solers.
PER QUINA CAUSA? Per què? ^['or qué? Cur? qua CAUTELOSAMENT. adv. m. Ab precaució y
de causa? quare? prudència. Cautelasamenle, cautamcnte. Cautè ,sa-
PORTAR ó MENAR UNA CAUSA. fr. for. Defensaria pienter. ||
Ab reserva, maliciosamente. Cautelasa-
r advocat. Defender una causa. Causam agere, di- menle. Cautè, subdolè, teclè, vafrè.
cere, peroraré. CAUTELOStSSIM, A. adj. sup. Catitelosishno
CAUSADOR, A. m. y f. Qui causa. Causador, Callidissimus.
causa, causante. Qui in causa est, ut aliquid fiat, CAUTELOSiSSIMAMENT. adv. m. sup. Cau-
auctor, is. telasisimamenle. Quam cautè.
CAUSAL, f. Se diu de qualsevol rahó ó cosa CAUTERI. m. Verguela de ferro que remata en
impulsiva. Causal. Causa, », ratio nis. I adj. , forma de botó, de la qual bullent usan los cirur-
gram. Se diu de alguna partícula; v. g. perquè. gians pera estroncar la sanch, etc. Cauterio, boton
Causal. Causalis. de fuego. Cauterium, ii, cauter, is. |1
La acció de
CAUSALITAT, f. La relació de la causa ab 1' cauterisar. Cauterio, cauterizacian. Ustio, adustio,
efecte. Causalidad. Actio, nis, causalilas, atis, cau- nis. La llaga ó font que's fa ab lo cauteri. Caute-
II

sae cum eífectu relatio. rio. Cauterium, ii. ||


Medicament càustich. Caute-
CAUSANT, p. a. CAUSADOR. I m. for. La persona rio. Cauterium, ii. ||
met. Lo que corretgeix ó pre-
de qui's deriva à altre algun dret, y així '1 pare serva, ó tot remey dolorós de algun mal .moral.
es CAUSANT dels drets que 1' hereu troba en la he- Cauterio. Correctio, nis, remedium, ii.
rència. Causante. Alicujus juris fundator, auctor. CAUTERI ACTUAL. Lo botó de ferro bullent. Cau-
CAUSAR, v. a. Produhir la causa sòn efecte. terio actual. Subitaneum, extemporale, ignitum

I Causar. Progenero, creo, as, edo, efficio, is.


causa, motiu ú ocasió de que succehesca alguna
cosa. Causar. In causa esse.
Sér [j
cauterium.
CAUTERI POTENCIAL. Lo que's compon de remeys
mòlt forts y corrosius, ó la pedra pera cremar la
CAUSAT, DA. p. p. Causada. Productus. | m. parlà que s'aplica. CaMíen'ojJoícíicia/. Lapis caus-
fil. Efecte. Causada, causalum, i, eífectus, us. ticus.
CAUSATIU, VA. adj. Lo que fa la controvèr- CAUTERISAGIÓ. f. Gauteui. 2.
sia y constiluheiv 1' estat de la causa. Causativo. CAUTERISADOR, A. ni. y f. Qui cauterisa.
Causativus. Cauierizador, cauterizante. l'stor, is.

CAUSETA. f. d. fam. Causa petita. Causa pe- CAUTERISAR. V. a. Foguejar ab lo cauteri


quena,píeilecUlo.Cgaisu\», a\ [j
Motiu petit. Ocasion- Cauterizar, dar boton. Caulerizo, as, cauterium in-
cilla, ocasioncita. Causula, íe. ducere. ||
met. Corregir ab aspresa y rigor. Caute-
CAUSÍDICH, ca. adj. for. Lo que pertany al rizar. Objurdo, as, asperè corrigere.
seguiment de causas y plets. Causidico. Causidicus. CAUTERISAT, DA. p. p. Caulerizado. Caute-
L'advocat que porta las causas ó plets. Causidi-
II
rio adustus.

I co. Causidicus,

CÀUSTICH, CA.
i.

rosiu. Càustica. Causticus.


adj. med. Medicament cor-
||
met. Satírich. Càusú-
CAUTIU, VA. m. y
CAUTIVAR.
cristians. Cautivar.
V. a.
f. catiu.
Fèr presoners los moros als
Aliquem in captivitatein ad-
co, salirico. Satyricus, mordax. En la catóptrica ducere, captivum facere; captivo, as. met. Ren -
|| ||

ydióptrica 's diu del raig de llum reflexo ó refrac- dir, subjectar. Cautivar. Mancipo, as, dominatu
toque s' uneix ab altres en un punt, de modo que fiingi. II
met. Rendir las potèncias del ànima, atràu-
crema en la matèria que se li aplica. Càustica, us- rerlas. Cautivar. Capto, as, sibi conciliaré, audien-
torio. Causticus. tis animum agere. I
r. Deixarse arrastrar de las

CAUTAMENT. adV. m. CACTELOSAMENT. passions. Caulivarse. Servum fieri.
,

344 GAY DICCIONARI CAY


CAUTIVAT, DA. p. ]). Cautiimlo. Caplivalus. GAVAYL. m. ant. caball.
GAUTIVERI. m. y GAVERNA. f. Gran cova ó cavitat en la terra ó
CAUTIVITAT. f. L' es(at de presoner ó catiu. en alguna roca. Caverna. Antrum, i, caverna, a;. 1|

Cauúvidad. Captivitas, atis. anat". La profunditat ò concavilal que fà la matèria


CAUTO, A. adj. Qui obra ab precaució. Canto. ò posíerma en las llagas ó feridas. Caverna. Sinus,
Caulus, previsor. ||
mit. Déu de la astúcia y caute- us. II
Entre gitanos, casa.
la. Caucio, caulo. Catius, ii. |1
adj. ant. ocult, re- GAVERNETA. f. d. Cavernita. Cavernula, ca-
SEnVAT. vernacula, <t.

CAUTXCGH. m. Substància sòlida, inodora, GAVERNÓS, A. adj. Lo que té mòltas caver-


parda, insípida, flexible y bastant tenàs que s' ex- nas. Cavernoso. Cavernosus. med. Se diu de las
||

trau per incisió de alguns vegetals de Amèrica y llagas feridas que tenen cavernas. Cavernoso. Ca-
de las Indias y té mòlt us en las arts, Cauíchuc. vernosus.
Substanlia sic dida. CAVERNOSITAT. f. p. u. Qualitat de caver-
CAVA. f. CAVADA. II
La vena major del cos, que nós. Cavernosidad. Antri ambitus.
entra en la cavitat dreta del cor. Cava. Cava, ce. || GAVIL-LAGIÓ. f. La acciò y efecte de vavil-lar.
ter. r.RiTA. Cavilarion. Cavillatio, nis, cavillatus, us. ||
Reparo
CÀVAGH. m. Aixada ampla. Azadon de pala. ó dificultat de poca monta. Quisq\nUa. Quisquiliae,
Ligo ampius. ||
magall. aruili. 11
sofisma.
CAVADA. f. La acció de cavar la terra. Cava, GAVIL-LAGIONETA. f. d. CavilacionciUa
cavadura. Cavalura, fossura, ae, fossio, nis. ||
La cavUacionrila. Cavillula, iv, cavillulura, i.

nianlornada ó segona que's fa en las vinyas. Renda. GAVIL-LADOR, A. m. y f. cavil-lós.


Vinearum repastinatio. nàut. Se diu de ||
la mar CAVIL-LAR. Y. a. Fixar la imaginació en va-
ab referència als vuyts que deixan entre sí las ona- nas subtilesas. Cavilar. Cavillor, aris.
das. Cava, cavada. ündulatio, nis. GAVIL-LÓS, A. adj. MANiATiCH. II
Inquiet, im-
CAVADÍS, SA. adj. Se diu de la arena que's pertinent, enredador. Cavüoso. Cavillator, cavilla-
separa cavant. Cavadizo. Excavata arena. bundus. Dit de las cosas fetas per las personas
II

GAVADOR, A. m. y f. Qui cava terra. Cavador. de dita condició. Cavüoso. Subdolus, fraudulen-
Fossor, paslinator, occator, is. tus.
GAVADURA. CAVADA. 1. f. f. GAVIL-L08AMENT. adv. m. Ab cavil-lació ó
GAVALGANT. m. CABALCADOR. engany. Cavilosamentc. Dolosè, fraudulenter, cap-
GAVALGAR. V. a. y derivats, cabalcar. tiosè.
GA VALER. m. caballer. GAVIL-LOSITAT. f. p. u. cavil•lació.
GAVALGAR. v. a. y derivats, cabalcar. CA VILLA. f. Planta semblant al panicart. Ca-
GAVALIER Ó GAVALLER. m. y derivats. CA- vilUi. Eringium, ii.

BALLÉ r. CA VIRO. m. CABiRÓ.


GAVALIN. m. ant. potro. CAVITAT, f. L' espay vuyt en los cossos. Ca-
GAVALOT. m. Moneda francesa del temps de vidad. Cavitas, atis, cavus, cavum, i.

Lluis XII que valia 6 diners . Cavalol. Monetasic dicta. CAVO. adj. En la cronologia mès de 29 dias.

GAVAMENT. m. cavada. 1. Cavo. Cavus.


GAVAR. v. a. Estovar ó móurer la terra ab lo GAVORGA. f. ant. cova.
càvach ó aixada. Cavar. Ligonizo, pastino, as, hu- CAYAFABA. f. Planta indiana que s' enreda
mum recludere. Fér algun clot cavant. Cavar.
|1 com la eura. Caijahaha. Cajafaba, aj.

Excavo, as. 1|
Tràurer la terra de las minas de or. CAYAN. m. Planta de" Indias mòlt bona pera
fscoj)eíar.Eflbdio,is. ||
aixorbir. 1|
excavar. 1|
nàut. fluixos de sanch, mal de caixal etc. Cayan. Herba
Fér als taulons la cavitat que necessitan quant han sic dicta.
de aplicarse à algun paratje convexo. Acopar, ca- GAYANIDA. f. Nom de la segona dinastia dels
var. Arcuo, sinuo, as. |1
ant. bibotejar. ||
v. n. Anar reys de Pèrsia. Cayanida. Cajanidas, aj.

algunas cosas prufundisant y pudrinl la carn. So- CAYANITAS, Y CAYANS. m. pi. Certa secla
cavar, cavar. Sinuo, perraeo, penetro, as. met. [j de heretges. Caijanos, cayanitas. Cajani, orum.
Reflexionar, pensar interiorment. Cavar. Altius CAYÀPIA. f. Certa herba del Brasill, la arrel
medi tari. de la qual matxacada, y presa ab aygua diuhen
CAVAB FONDO ó EN DINS. fr. ENFONDiR. H
mel Dis- que resisteix al verí de las serps etc. Cayapia.
córrer profundament, penetrar mòlt. Profundizar, Herba cajapia.
profundar, ahondar. Percalleo, es, funditús per- GAYGüDA. La acció y efecte de càurer. Cal-
f.

pendere. da. Collapsio, La llargària de la


nis, lapsus, us. |1

GAVARIGTA. f. Nom de una secta musulma- tela, cortina, capa etc. Caida. Aulaíorum longitu-
na, que nega que Dèuhaja enviat profelas. Cava- do. 11
culpa.
rigla. Cavarigta, se. ANAR DE CATGUDA. fr. mct. fam. anar al baix. 1.
GAVAT, DA. p. p. Cavado. Cavatus. CAYGUT, DA. p. p. Caido. Casus. adj. met. |1
CEB CATALÀ CEC 345
Deixat, desgairat. Desmazalado, desmadejado. Lan- CEBA sicoTBÍ. Sucií estractíu rehinós que's trau

guidus, iners. de niòltas plantas exóticas. Aloe sucotrino ú soco-


CAYLAR. V. n. ant. callar. trino, acíbar. Soccotrina, va, aloe succotrina.

GAYMAN. m. Animal anübi de Indias, espí^cie, CEBAS. Joch de noys en que comunment s' assen-
de ilangar(iiii\ mòlt semblant al cocodrillo, encara tan alguns en terra, cenyint ab los brassos cada hu
que mès petit. Caymam. Lacertus instar crocodili. al del sèu devant, formant com una cadena y dos
• met. Qui afecta prudència per sos intents. Cai-
II
que estan drets fent 1' un de amo y 1' altre de
man, redomado. Yeteralor, versipellis. ter. bras- || comprador provan alsar al de devant. Arrúncale,

SER. 1. nabo, arrúncale, cepa. Ludus cepa vulgò dictus.


CAYMENT. m. CAYÜLDA. FÉR menjar ó rosegar CEBA. fr. met. fam. Fèr
CAYRAT. m. anj. Fust que atravessa diagonal- rabiar ó mortificar à algú. Hacer morder el, ó del
ment de una carrera à altra en los ànguls entrants. ó en el ajo à uno. Alicui molestiam crearé.
Cuadral. Ex angulo in angulum diagonaliter trans- QUI VEN ó CULTIVA CEBAS. Cebollcro. Ca'parius, ii.

versa Irabs. pi. Las bigas menors qué surten del


II
CEBADOR. m, pint. Lo cuadro que represen-
caballet de la teulada. Asnas. Tigna, orum. ta vàrias espècies de aucells. Cebacero. Avium pic-
CAYRE. m. Cantó ó angul exterior que forman tura, diversiorum.
dos superfícies. Esquina. Exterior angulus. I
ant. CEBALLONS. m. pi. Cuchs que s' engendran
QUADRO. dels ous de las moscas etc. en la carn. Cresa. In-

EN CAYRE. m. adv. EN QUADRO. seclorum semen. ||


adv. ant. després, à las iio-

CAYRELL. m. cayre. 1. Perruca postissa que || RAS.


.imita y supleix pel cabell natural. Cairel. Ca- CEBASSA. f. aum Cebollon. Cajpa grandior.
liendrum, capillamentum, i. ant. fletxa. [1 ||
Es- CEBETA. f. d. Cebolleta. Csepula, pallacana, a;,
pècie de saeta de fusta cremada y cuadrada. Cua- gethyum, ii.

drillo. Missile telum quadrum. CEBÓ. m. Tot animal encebat, perquè sia mès
GAYRÓ. m. Rajola quadrada. Baldosa, ladrillo, tendre y gustós. Se diu especialment del porch y
Cuadrado. Quadratus later. y bous de Galícia. Cebon. Saginatus vitulus, por-
CAZAUNT. pron. ind. ant. cada hu. cus etc.

CEBOLLAR. m. Lloch plantat de cebas. Ceho-


CE. llar. Ca^pina, a;, ca'petum, i.

CEBOLLÍ. m. Llavor de cebas. Cebollino. Cx-


CE. interj. eu. ||
Veu pera imposar silenci, xi- pic semen. ||
Planter de cebas. Cebollino. Cíepi-
TON. Nom de la lletra C. Ce. Ce.
II
na, X.
CEBA. f. l'Ianta de regadiu, de la alsària dó GEBOLLUT, DA. adj. Se diu de las plantas y
dos ó tres pams, las fuUas íistulosas, la cama esta- flors que tenen cabessa com las cebas. Cebolludo.
fada del mitj, y remata en una espècie de panotxa Capilalíc, caparia plantaí.
globosa. La arrel es una cabessa del mateix nom, CEBRIÀ, n. p. de home. Cipriano, Cebnano,
formada de varis grills ó capas tendras y sucosas, Cehrian. Ciprianus, i.

de un olor fort, acre y picant. Cebolla. Gaipa, ae, CECADERO. m. Ferro corb, al que en los coi-

V caípium,
Ceba, X.
ii, caïpe indecl. i|

ceba marina. Planta silvestre que's fa en las


mar y en
Ciutat deLigúria. Ceba. xos y galeras se lligan los tirants de cànem ó cuy-
ro assegurats en la retranga, y serveixen pera fèr
recular lo carruatge. Cejadero. Retinaculum, i.

plaljas de las monlanyas; tè las fuUas de CEGA. f. Mesquita de moros en Córdoba, ahont
unvert bonicb, amplas y sucosas, la cabessa sem- anavan ab la mateixa reverència que àMeca. Ceca.
blant à la de la ceba comuna, composta de mòlts Mahomelanorum fanum Cordubtc structum.
grills que's divideixen en tres capas ben distintas; ANAR de ceca en MECA. fr. met. fam. Anar ociosa
primera de tels mòlt prims, foliaceos, sechs y é inútilment de una part à altra. Andarde Ceca en
blanchs; la segona de grills espesos, molsuts, vis- Meca. Huc illuc vagari.
cosos, mòlt acres y amarchs; la tercera de no de- HAVER corregut LA CECA Y LA MECA Y LA VALL DE
sarrollats, poch espessos, viscosos, blanchs y mu- ANDORRA, fr. met. fam. Sèr algú mòlt experimen-

silaginosos. La medicina sols usa dels de la segona tat y astut. Ser muy corrido. Expertum esse.
capa, que aplicats à la pell la inflaraan mòlt promp- CECEAR. V. a. Pronunciar la S com G. Cectar.
te, yen altas dosis obran com los verins narcotichs C pro S efl"erre, pronuntiare. Parlar sonant la S ||

acres; es contra las feriduras passivas, y exerceix de modo que sembla una espècie de xiulet. Cecear.
una influència estimulant mòlt notable en la secre- Sibilando loqui. ||
Pronunciar ce ce pera cridar à
ció de las membranas viscosas; y 1' us dels pre- algú. Cecear, Blandè compellare.
parats de aquesta planta produheixen grans ven- CEGEO. ra. La acció de cecear. Ceceo. S et C
laljas pera la curació de la tisis pulmonar. Es- inversió. Espècie de xiulet en la pronunciació
U
cila, cebolla albarrana. Squilla, », scilla marí- de algunas Uetras, Ceceo. Sibilus blandò ore exi-
tima. lus.

TOMO I. 45
346 CED DICCIONARI CEG
CECH, A. m. y f. cego. GEDRON. m. Vall y torrent entre Jerusalem y
GECINA. f. Carn salada, aixulay seca. Cecina. r vall de las olivas. Cedron. Cedron indecl.
Salita indurafa caro. CÈDULA, f. Tros de paper escrit ó per escriu-
GEDAR. V. a. ant. Apaciguar, traurer los in- rer, vale ó paper de obligació. Cèdula. Schedula,
convenients ó abusos. Quilar, cortar, remover. Pro- 86, chyrographi cautio.
pello, rejicio, anteverto, is. cÉDüLA DE pREEMiNÉNCiAs. La quc 's dòua à algú
GEDÀS. m. Instrument compost de un riscle per haver servit mòlts anys en sòn ofici, conser-
rodó y una tela comunment de cerdas pera passar vantli '1 honors y facultat pera concórrer à
salari,
farina ó colar líquits. Cedazo. Incerniculum, i, ells sempre que vulla. Cèdula de preeminencias. K

excussorium cribrum. 1|
Lo que serveix pera pas- muneris, oíBciis praírogativa.
sar perlas, pedras preciosas, elc. Quilatera. Dimen- CÈDULA INTRODUCTÒRIA, for. Petició ó memo-
sorium unionum cribroni. rial. Libelo inlroductorio. Libellus, i, supplicatio,
PASSAR PEL CEDAS. fr. Separar ab ell alfarina nis.

del sagó, ó las partículas de altras matérias, de CÈDULA REAL. Despaig del Rey, ab lo qual se
modo que queden sobre la tela y las
las grossas concedeix alguna gràcia, ó 's pren alguna provi-
petitas caygan sota. Cerner. Cribro, as. met. Exa- \\
dencia. Cèdula real. Regium diploma.
minar mòlt los fets de algú. Examinar Ja concien- CEDULASSA. f. aum. Cedulon. Tabella major
cia de alguno. Occulta investigaré. publicè proposi la.
YÉüRER PER UNA TKLA DE CEDAS. fr. fam. Signi- CEDULATGE. m. Lo dret de las cédulas. Ce-
fica judicar de las cosas no com són en sí, sinó del dulaje. Pro rescriptis excipiendis vectigal.
modo que las presenta la preocupació. Ver ó adi- CEDULETA. f. d. Cedulilla. Schedula, ai, pit-
vinar por tela de cedazo. Alieno, adverso animo ju- tacium, ii.

dicaré. CEF. m. cEFO.


GEDA8SER, A. m. y f. Qui fà 6 ven cedas- CEFALEA. f. ant. migranya.
sos. Cedacero. Cribrorum artifex, venditor. ||
mam- GEFÀLICA. f. anat. Yena superior del bras,
FASSER. dita així per liavcise cregut que treya la sanch del
GEDASSERIA. f. Botiga, ahont se fan ó venen cap. Cefúlica. Cephalica vena.
cedassos. Cedaceria. Cribrorum, subcerniculorum CEFÀLICH, CA. adj. Lo que pertany al cap.
taberna. Cefàlico. Cephalaíus, cephalicus.
CEDAS8ET. m. d. Cedacillo, cedacito, cedazue- CEFALLÓS, A. adj. balbucíent.
lo. Cribellum, i,parvum, minus incerniculum. CEFALÓNICH, CA. adj. Lo natural de, y lo
CEDIBLE. adj. for. Lo que 's pót cedir ó do- pertanyent à la isla Gefalónia. Cefalonio. Cephalle-
nar. Cesible. Cedibilis. nes, um.
GEDIR. V. a. Donar, transferir à altre alguna CEFEU. f. Constel-lació celeste. Cefeo. Cep-
cosa, acció ó dret. Ceder. Cedo, concedo, is. ||
Do- heus, i.

narse per vensut. Ceder. Cedere alicui in aliquo, CEFO. m. Espècie de mona bermella, las ma-
herbam dare, porrigere. ||
v. n. Subjectarse. Ce- mellas de blau de cel, la panxa blanca y las potas
der. Alicui se subjicere, manus dare. |j
Resultar negras. Cefo, cepo, cebo, celfo, chibor. Cephus, i.

alguna cosa en bè ó mal de algú. Ceder. In com- CEGALLÓS, A. adj. Qui té habitualment los
modum vel incommodum alicujus cedere. 1|
Con- ulls carregats, bermells
y plorosos. Cegajoso, ce-
cedir alguna cosa que repugnava. Ceder. Cedo, is, galoso. Lippus.
voluntatem remittere. (|
Menguar lo rigor de algu- CEGAMENT, adv. m. Temeràriament. Ciega-
na cosa, com lo vent, la febra, '1 fret. Menguar, mente, a ciegas, alucinadamente. Caecè, temeré, in-
ceder, bajar, mitigar. Remitto, imminuo, is, miti- consultè.
go, as. II
En las empresas, afluixar 1' ardor ó em- CEGAR. V. a. Llevar la vista. Cegar. Caeco,
penyo. Cejar, Cedo, is. exoculo, as ; ca?cum reddere. met. Ofuscar 1' en-
||

FÉR CEDIR. fr. Fér condescendir ó mudar de dic- teniment ó llum de rahó
la la 'Is afectes y pas-
tamen à algú. Blandear, doblar. Alterius animura sions desordenadas. Cegar. Menteni csecare, exca;-
flectere, convertere.
care. ||
Tornarse cego. Cegar. Caecutio, is; lumini-
GEDIT, DA. p. p. Cedido. Cessus. bus, oculis orbari. Tapar, tancar. Cerrar. Inter-
1|

CEDRÍ, na. adj. Lo que es de cedro ó li per- cludo, obtrudo, is.


tany. Cedrino. Cedrinus, cedreus.
CEGAT, DA. p. p. Cegado. Exoculatus.
GÉDRIA. f. Goma ó licor que destil-la '1 cedro. CEGO, A. m. y f. Qui no hi veu. Ciego. Cae-
Cedria. Cedrium, cedreum, oculis captus, lumine cassus.
i. cus, i,
||
met. Posse-
CEDRO. m. Espècie de pi de las Indias mòlt hit de alguna passió. Ciego. Animo caecus. I Cor-
alt, frondós y fragant, sempre vert,
y sa fusia riola ó motro sens politja. Ciego. Cochlea, íe.
diuhen que no 's corca ni pudreix. Cedro. Cedrus, A CEGAS. m. adv. cegament.
i, thya, 36. anar k CEGAS. fr. fam. Anar à ulls cluchs. An-
LA FRUYTA DEL CEDRO. Cédride. Ccdris, idis. dar ciegamente, Cíecutio, is.
CEL CATALÀ CEL 347
ENTRE CEGOS Ó EN lA TERRA DELS CEGOS QUI NO TÉ peratura, ae, ccelum, i.
[1
La cuberta de algunas
MÉs QUE UN ULL ES REv. loc. faru. Denota que oiide cosas; així 's diu: lo cel del llit, del cotxo, etc.
mòlts que tenen alguna falla, lo (|ui la tó un poch Cielo. Tectum, i, lecti vel rheda? umbella. ||
pron.
menor avenlatja als altres. En la tierra de los cie- AQUELL.
gos el luerto es rey. Ca!Corum in pàtria colitur CEL ROGENT À LA VESPRADA, LA PLUJA SE n'eS ANA-
pro principe luscus. Inter indoctos semidoctus pro- DA, ref. Que 's pren en sentit literal. Arreboles de
batur. la noche, à la manana son soles. Nocturnus fulgor,
LOS CEGOS NO DISTINGEIXEN DE COLORS, fr. CADA UU malutinum pronuntiat solera.
DE SÒN OFICI. CEL ROGENT AL DEMATÍ, LA PLUJA JA ES AQUÍ, rcf.
MÒLT CEGO NO HI VÉU PER UNA TELA DE CE-
ES, QUI Que 's pren en sentit literal. Arreboles deia manana
DAS. ref. met. fam. Denota '1 poch coneixement ó d la noche son agua. Matutinus fulgor , nocturnam
perspicàcia de qui no entén las cosas mès claras y nuntiat pluviam.
fàcils. Harto cicgn es el que no vé por tela de ceda- CEL ROGENT, PLUJA ó VENT. rcf. Quc s' entenen en
zo. Qui nil cumque videt per cribrura , caicus sentit literal. Aurora rubia, ó viento ó lluvia. Yel
abundè est. ventós aurora vehit rubicunda, vel imbres.
QUALSEVOL CEGO HO VÉU. loc. fam. Denola la evi- AGAFAR LO CEL AB LAS DENTS. fr. met, DCUOta '1
dencià de alguna cosa. Eso lo verd un ciego. Vel gran enfado que algú ha rebut ab una cosa, mani-
cíeco perspicuum. festantho ab demostracions exteriors. Tomar el cie-
sÉR CEGO. fr. met. No enténdrer bè ó desconèi- lo con las manos. Coelum, Divos obtrectare.

I xer
go,
las cosas
tener cataratas.
prsepedire.
SOMIAVA
per ignorància ó per passió. Ser cie-

cego QUE VEYA, Y SOMIAVA


Mentem

'l QUE CRE-


exciecare, rationem Ir,
ANARSEN ó PUJARSEN AL CEL.
volar al cielo. Ad coelum
diu del qui ha desperdiciat sos béns ó hisenda.
fr.

convolare.

agua. Alicujus bona dissipa-


met. Salvarso.
[|
met. Se

'l Irse como la sal en el


YA. Denota la facilitat ab que mòlts creuhen con- ri. met. Se diu del qui ha fét alguna empresa y
II

seguir lo que volen. Sonaha el ciego qrie veia, y s' hi ha tornat pobre. Caer de cabeza. Sorte premi.
sonaba lo que queria. Sabini quodvolunt som- BAIXAT ó VINGUT DEL CEL.fr. Prodigiós, excel-lcnt.
niant. Bajado , venido del cielo. De coelo demissus , de-
GEGONYA. Ó GEGONYAL.
m. Perxa en-
f. lapsus.
caixada sobre un puntal pera tràurer aygua de al- GUANYAR LO CEL. fr. met. Pera denotar que 's
guns pous. Cigonal, cigüenal. Pertica putealis. (|
concedeix ab virtuts y bonàs obras. Ganar , com-
CIGONYA. prar, conquistar el cielo. Coelum virtutibus compa-
CEGUEDAT. f. Privació de la vista. Cegucdad. raré, assequi.
Ciecilas, alis. ||
Passió que ofusca la rahó. Cegue- EscupiR AL CEL. fr. met. Procehir contra de algú
dad, alucinacion, alucinamiento. Mentis, animae ab medis que 's converteixen en dany propi. £s-
CíEcitas. cupir al cielo. Temeré aliquid aggredi.
CEGUEJAR. v. n. Escursarse la vista. Cegiicar. ESTAR EN LO CEL. fr. met. fam. Estar libre de tota
Caecutio, is. molèstia. Estar en la glòria. Pace, felicitate frui.
GEGUEJAT, DA. p. p. Cegueado. Caecutatis. MUDAR DE CEL. fr. MUDAR DE CLIMA.
CEGUERA. Gran defecte ó privació total de
f. PENSABSE TOCAR LO CEL AB LO DIT. Se diu del ho-
la vista. Ceguera. Cajcitas, atis. ||
Fal-lera, ó gran me vanitós que 's creu tenir un mèrit mòlt supe-
aficióà alguna cosa. Mania, tema. Exòtica voluntas. rior als altres. Engreido como un gallo de cortijo:

CEGUESA, f. ant. ceguedat. pensarse tocar el cielo con el dedo. Sese súper alios
CEGUET, A. ra. y f. d. Ceguezuelo, ciegmzue- inaniter exlollere.
lo, ilo, illo, cico. Caeculus, i. QUI AL CEL ESCUP A LA CARA LI CAU. ref. Quicn ttl

CEGUETAT. f. ant. ceguedat. cielo escupe en la cara le cae. Qui spuit in coelum,
CEIBA. m. Arbre de Indias mòlt alt y copuf, subit ore cadentia sputa.
fàunas tavellas mòlt grans, amplas y plenas de SEMBLAR UN CEL. fr. pera denotar que algun tem-
una llana de la que s' acosluman fér mocadors, ple ó algun altre lloch causa mòlta satisfacció, per
matalassos y coixins, però mal sans per la dema- estar mòlt il•luminat ó adornat, ó per havérhi una
siada ardéncia de la llana. Sòn fruyt es rodó que gran música, etc. Estar hecho un cielo. Splendore
's divideix en vàrias parts iguals. De ell se 'n ornatu eminere, micare.
trauhen tots los recaptes de escríurer. Ceiba. Zey- SI 'l CEL CAU À TOTS NOS ATRAPARÀ SOTA. loC. faiU.

bus, i. ab que 's redargüeix al qui posa condicions de dup-


GEL. m. L' orbe diàfano quecircuheix la terra. tes impertinents. ^ Ysi cae el cielo y nos coge deba-
Cielo. Coelum, i. ||
La glòria celestial. Cielo. Glò- jo ? Si el cielo cayera se cogerian mu^has cogujadas.
ria, Si, aíterna beatitudo. 1|
La atmosfera. Admús- ^Quid si nunc coelum ruat ?
fera, cielo. Athmosphera, ae. |1
Dèu ó sa providèn- VENIR ó BAIXAR DEL CEL. fr. peia dcuotar que al-
cia. Cielo. Deus, i, divina providentia. ||
Clima; guna cosa es mòlt bona. Venir ú bajur del cielo. De
així 's diu: Espan>a té bon cel. Cielo, clima. Tem- coelo labi, delubi.
348 CEL DICCIONARI CEL
vÉSTEN AL CEL. loc. fam. ab que 's desprécia lo do, is. 11
Reverenciar, venerar solemne y pública-
que latre diu. Vete al cielo al rollo d pasear. , , ment los misteris de la Religió y memòria dels
Apage, abi. Sants. Celebrar. Celebro, concelebro, as ; festum
vÉuRER LO CEL OBERT. fr. Presentarsc una ocasió agere, colere; culta veneratione prosequi. |1
Fér so-
favorable pera eixir de algun apuro. Ver el cielo lemnement y ab los requisits necessaris alguna
abierto ó los cielos ahiertos. Inopinatam spem afiful- funció ó contracte. Celebrar. Ritè , solemniter ce-
gere. lebraré. 11
Dir missa. Decir misa, celebrar. Celebro,
VOLER PUJAR AL CEL k DESPIT DELS SANTS. fr. ab as, rem divinam facere, sacrum peragere.
la que 's reprèn à una persona empenyada en lo- CELEBRAT, DA. p. V Celebrada, Praedicatus.
grar sos desitjs y sa voluntat justa ó injusta. Quie- CÈLEBRE, adj. Famóü.. cèlebre. Clarus , cele-
re mipadre Munoz lo que no quiere Dios. Rem inu- bris. II
Festiu , xistós ,
que té agudessas agrada-
tilem postularé. ||
Sér imprudència , voler un im- bles. Cèlebre. Festivus, lepidus , facetus.
possible ó lograr lo fi sens los medis proporcionals. CÈLEBREMENT. adv. m. Ab celebritat. Ce-
Querer suhir al cielo sin alas ó sin escalera , ó dar lebremente. Facelè.
unapunada en el cielo. Impossibilia tentare, altio- CELEBRITAT, f. Fama, renom ó aplauso. Ce-
ra te ne quoeseris. lebridad. Celebritas , solemnitas , atis. | Solemni-
CELADA, f. Armadura antígua del cap. Cela- tat ab que's celebra alguna festa ó succés. Apara-
da, casco. Cassis idis, galea, ae. 1|
ant. Emboscada. to, celebridad, pompa, solemnidad, fausto, magnifi-
Celada. Insidiae, arum. | amagatall. cència, magestad. Apparatus, us, magnificentia, íe.
CELADAMENT. adv. m. amagadament. CELEM i. m. Mesura de grans que conté la ,

GELADETA. f. d. Celadilla. Insidiae, arum. duodécima part de una fanega. Celemin. Modius,
CEL ADOR. ra. Lo qui vetlla ó cela per la con- ii. La quantitat que cap en una de ellas. Celemin.
II

servació del orde y bon gobern. Celador. Curator, Modio contenta portio.
monitor, is. |1
En las congregacions y altres cossos CELERACH. f. Herba medicinal de un pam de
lo qui cuyda de que 's cumplan sos estatuts. Cela- alsària, sens cama, que produheix la llavor en las
dor. Monitor, curator, is. En [1
las escolas lo qui fuUas, y 's cria entre las rocas y paratges obachs.
cuyda que 's guarde silenci. Celador. Celator, is. Doradilla. Aspleniumcelerach,scholopendrium, ii.

CELANTES. m. Segon modo indirecte del


log. CELERAT, DA. adj. MALVAT.
sil•logisme en primera figura consta de una pro- ; CELERITAT, f. Promptitud, prestesa. Celeri-
posició universal afirmativa entre dos negativas. dad. Celeritas, maluritas, atis.
Celantes. Celantes, is. CELESTE, adj . Lo pertanyent al cel, ó à la glò-
CELAR. V. a. Amagar, ocultar. Celar, encuhrir, ria. Celeste. vEtliereus, supernus, sidereus, coeles-
ocultar. Tego, is, celo, as. j)
Procurar ab cuydado tis.
II
De color de cel. Celeste , cenileo , de color de
la observància de las Ileys , obligacions ó encàr- cielo. Ca?ruleus, coelestis. ||
poét. Lo que pertany
rechs. Celar. Vigilo, as, promoveo, es. 1|
Observar al cel. Celestial, celeste. Supernus, sidereus, aethe-
ab atenció 'Is movimens y accions del qui 's té re- reus, coelestis.
cel. Celar. Observo, as. CELESTIAL, adj. CELESTE. met. Agradable,
II

CELAT, DA. p. p. Celado. Celatus. perfecte, deliciós. Celestial. Gralum, perjudicum.


CELDA. L' aposent del religiós ó religiosa en
f. CELESTIALMENT. adv. m. Per disposició del
sòn convent. Celda. Cella, se. cel. Celestialmenie. Divinitús. y Perfecta, deliciosa,
CELDETA. f. d. Celdilla, celdita. Cellula, se.
[]
admirablement. Celestialmente. Amoenè, gratè, ju-
f . bot. Cada un dels vuyts que ocupan las llavors cundè.
en las capsas, los grans en las tavellas, etc. Celdi- CELIACA. f. Tena que porta la sanch al ven-
lla. Cellula, ae. tre inferior. Celiaca. Cailiaca artèria. med. Fluix
|1

CELEBÈRRIM, A. adj. sup. Mòlt cèlebre. Ce- de ventre en que surt lo quilo junt ab los escie-
lehérrimo. Celeberrimus. ments. Celiaca. Caíliacus fluxus.
CELEBRACIÓ, f. La acció de celebrar. Cele- CELIACH, CA. adj. Lo qui pateix de celiaca.
hracion. Celebratio , nis. ||
Acceptació , aplauso. Celiaco. Cccliacus.
Aplauso, aclamacion, celebraçion. Aceptatio, accla- CELIÀNDRIA. f. Herba de fullas menudas y
matio, nis. arrahimadas, la llavor de la qual són uns grans
CELEBRADissiM, A. adj. sup. Mòlt celebrat. rodons. S' emplea en los guisados. Cilantro , cu-
Celebradisimo. Celebei•i-imus. lantro. Corvandrum, i.

CELEBRADOR, A. m. y f. Lo qui celebra ó CELIBAT, m. L' estat de solter. Celibato. Cx-


aplaudeix. Celehrador. Praidicalor, plausor, is. libatus, us, CiBlebs vita.
CELEBRANT, p. a. Celebrante. Celebrans. ||
CÈLIBE. m. Lo qui no ha pres estat de matri-
m. Lo sacerdot que diu la missa. Celebrante. Rem moni. Celibato, célibe. Agamus, i, caelebs, is.
divinam faciens; sacrum peragens. CÉLICH. adj. poèt. Lo pertanyent al cel. Celi-
CELEBRAR. V. a. Alabar, encaréixer. Aplau- co. .^thereus, supernus, sidereus, coelestis.
dir, celebrar, encarecer, Laudo, praedico, as. plau- CELIDÓNIA. f. Herba que per qualsevol part
CEN CATALÀ. CEN 349
que's trenque ó talle surt un such groch que amar- rey no's trobés en los pobles. Cenas de ausencia.
gueja. La flor es de quatre fuUas, rodona y gro- Tributum sic dictum.
ga. Golondrina, celidonia. Chelidonia , » , chelido- CENAS DE PRESÈNCIA. Lo que's pagava pels gastos
nium, ii. ocasionats pel rey en sa permanència. Cenas de
CELIER. lu. ant. celler. presenííia.Tributum sic dictnm.

I xen
CELÍSTIA. f. La llum escassa que
las estrellas.
reus splendor.
Resplandor de las estrellas. Side-
despedei- CENA DEL SENTOR. Lo convit Últim que donà Je-
sucrist la nit abans de la sua passió als Apòstols,
en la que instituhí '1 sagrament de la Eucaristia.
CELL, A. pron. ant. aquell. S' expre.ssa també ah lo sol nom de cena. Cena del

CELLA. f. La porció de pels que hi ha demunt Seiior. Coena Domini.


de la concavitat superior dels ulls de las perso- MÉSha mort la cena, que no n' ha curat avi-
n'

nas. Ceja. Supercilium, ii. |1


La de fava. Ceja. Hi- CENA. que adverteix que '1 sopar mòlt es en
ref.

lum, i. extrem perjudicial à la salut. Mas mató la cena que


CREMARSE LAS cELLAs. fr. met. faui. Denota que curo Avicena. Opipara coena plus nocet, quam me-
algú estudia mòlt. Quemarse las cejas. Enixè ad li- dicorum artes sanant.
teras incumbere. CENACLE Y CENACULO. m. La sala en que
ENTRE CELLAS. Entreccjo. Supercilium, ii. Jesucrist celebrà 1' últim sopar. Cenaculo. Coenacu-
CEL-LA. f. ant. celda. ant. cambra. |1
lum, i.

CELLAJUNT, A. adj. Qui té las cellas unidas. CENADOR. m. ant. menjador.


Cejijunto. Contigua habens supercilia. CENAR. V. a. ant. sopar.
CELLER, m. Puesto pera tenir lo vi. Bodega. CENDAL Ó CENDAT. m. Tela de seda ó de
Vinaria cella; vini promptuarium. H
ant. taberna. fil mòlt prima y transparent. Cendal. Serica aut
CELLERER. m. ant. celler. byssina tela.

CELLERET. m. d. Bodeguilla. Vinaria cellula. CENDERA. f. Filat pera agafar cunills, Uebras,
CELLETA. f. d. Cejuela. Parvum, minus su- etc. Capillo. Cassiculus cuniculis, capiendis.
percilium. CENDRA, f. La pols que queda de las cosas
CELLUT, DA. adj, ant. Qui arruga '1 front en cremadas. Cenha. Cinis, eris. \\
pi. Los restos de
senyal de enfado. Cenudo, cenoso. Turvus, tetricus, un cadàver. Cenizas. Cineres, um.
vultu. II
Qui té las cellas grans. Cejudo. Superci- CENDRA calenta. CALIU.
liosus. CENDRAs BLAVAS. pint. Color blau, herniós, espe-
CELOBERT, m. àmbit ó espay descubert que
L' cialment pera il-luminacions, miniaturas y pintar
's deixa en lo centro de alguns edificis pera donar al temple. Cenizas aziiles. Lomenlum, i.

llum. En r article pati 's dirà la gran diferència CENDRAS GARBELLADAS. Ccnizas garvilladus. Cine-
que hi ha entre aquestas dos veus. l'atio. Implu- res cribrati.
vium, ii. DIA DE CENDRA. Priíuer dia de quaresma. Miérco-
CELSITUT. f. La elevació y excel-léncia de al- lesde ceniza. Feria quarta cinerum, sacrorum ci-

I guna
majestat.
cosa. Celsitud. Celsitudo, inis.

CELTA. adj. que s' aplica al indivíduo de la


|1
ant. altesa, nerum dies.
ESTAR, GUARDAR, TENIR ENTRE CENDRAS.
Ocultar alguna cosa pera que no's descubresca.
fr. fam.

Gàl-lia céltica. Cella. Celta, se. Ocultar hajo cenizas. Sub cineribus habere.
CELTAS. m. pi. Los pobles de dita nació. FÉR CENDRA, fr. que denota sèr lo primer dia de
Celtas. Celta;, arum. quaresma, y així se sol dir: ^quant fém cendra? Ser
CELTIBÉRICH, CA. adj. Lo natural de ó per- miércoles de ceniza. Feriam quartara cinerum esse.
tanyent à CeUibéria. Cellibérico, celtiberio, cehibe- posar cendra, fr. Practicar lo sacerdot en lo dia
ro. Celtiber, celtibericus. de cendra la ceremónia de la iglèsia, posant cen-
CÉLTICH, CA. adj. Lo natural de ó pertanyent dra al cap dels fiels. Poner ceniza. Sacro cinere ca-
als Celtas. Céltico. Celticus. put inspergere.
CEMBRA. f. Espècie de tambor àrabe usat en REDUHiR À CENDRAS. fr. Dcstruhir totalment algu-
la milícia de la baixa edat. Zam&omfcfl. Tympanum. na cosa. Reducir d cenizas. Decinerescere, fundi-
CEMENTAR. V. a. ant. cimentar. tüs rem evertere.
CEMENTIRI, m. Fossar, lo lloch sagrat ahont CENDRADA. f. Cendra de bugada. Cernada.
s'enterran losüels. Cementerio, cmenlerio. Coeme- Lixivius cinis, cinis ex lixivio remanens. ||
Em-
terium, sepulcretum, i, sepulcralis àrea. plastre de cendra y altres medicaments que'ls ma-
CENA. f. ant. Sopar. Cena. Coena, ai. ||
Tribut ó nescals aplican pera fortificar las parts macadas de
dret que's pagava en Aragó y Navarra per la taula las cabalcaduras. Cernada. Cinereum cataplasma.

del rey, equivalent al que feya Castella anomenat posar CENDRADA. f. Cubrir ab cendrada alguna
de Yantar. Cena del rey. Ad regis mensain tribu- cosa, y regularment se diu quant s' aplica al ven-
tum. tre de las crialuras. Acernador. encernadar. Lixivio
CENAS de AB-sÉMiíA. Lo (|ue's pagava encara (fuel cinere cooperire.
350 CEN DICCIONARI CEN
CENDRAR. V. a. Purificar 1' or, plata y altres tracte, no es de essència del cens. Censo. Census,
metalls en lo gresol. Acendrar. Àurum, argentum, us. II
Lo dret ú obligació del qui ha de pagar pen-
etc. purgaré, igne purificaré. sióde cosa concedida baix aqueixa càrrega; y tam-
CENDRAT, DA. p. p. Acendrado. Purificatus. bé la mateixa pensió. Censo. Jus percipiendi cano-
CENDREJAR. v. n. Manossejar la cendra. Ma- nem, cànon annuus. ||
contracte. ||
empadrona-
nosear la ceniza. Cineres manibus contrectare. ||
ment.
Tirar à color de cendra. Ser ceniciento, cenizoso. CENS AB SENYORIA DIRECTA, f. Lo CCUS Cnfitéutich
Cinereum esse. quant la finca que s' estableix es alodial, y '1 con-
CÉNDRER. V. a. ler. passar farina. cedent se reserva '1 dret de usar de fadiga, de fir-

CENDRER. m. Drap bast de fil, que's posa so- mar per rahó de domini y cobrar lluhisme segons
bre de la tina pera passar bugada. Cernadero. Co- las circunstàncias en los traspassos successius.
lando lixivio liuleuin. Censo con senorio direclo. Census dominii directi.
CENDRERA. f. Lloch pera posar la cendra. Ce- CENS AB SENYORIA MITJANA, LO qUC'S pOSa CU for.
nicero. Cinerarium, ii. alguns paratges especialment en
de Catalunya,
CENDRÓS, A. adj. De color de cendra. Ceni- Barcelona quant la finca ja està subjecta à un cens
ciento, cenizoso, cenicerio, cenizo. Cineraceus, ci- ab senyoria directa, y es anexo al mateix que'l con-
nerosus. |]
Cubert de cendra. Cenizoso. Cinere cedenl tinga dret à usar de fadiga, ó bé firmar en
conspersus. la escriptura del traspàs y cobrar part del lluhis-
GENDR08A. f. Planta de fullas semblants à la me, lo que s' explicarà mès extensament en 1' ar-
eura, per una part verdas y per la altra de color ticle SENYORIA. Censo con senorio mediano. Census
de cendra. Cenizo. Cunila, ae, gallinacea cunila. dominii medii.
CENEFA. f. Llista de fusta ó tela en la part CENS coNSiGNATiu. Aqucll CU quc's reb una quan-
superior dels dossers, pera adorno y pera tapar las titat per la qual s' ha de pagar una pensió annual,
barretas de las cortinas. Cenefa. Limbus, i, fim- assegurant lo capital ab fincas. Censo consignativo.
bria, fascia, se. |1
Llista de tela que tenen al niitj Pensió pro pecunia accepta.
algunas casillas de diferent color que la dels cos- CENS DE AYGiA. La pcnsió quc pagan en Madrit-
tats. Cenefa. Fascia medium planelai occupans. ||
los amos de casa per la aygua viva. Censo de agua.
L' extrem de las robas de diferent color. Cenefa. Tributum ex aqua.
Fimbria, ae, limbus, i. CENS ENFiTÉuTicH. Dret de exigir pensió annual
CENEO. f. met. Diuhen los poetas que en sòn de aquell à qui s' ha trasladat lo domini útil de al-

origen fou una dona anomenada Cenis. Ceneo. Ce- guna finca, reservantse '1 domini directe. Censo
neus, i.
II
Epiteto de Jüpiter. Ceneo. Ceneus, i. enfUèutico. Jus ex emphiteusi.
GÉNIA. f. ter. címa. CENS EN NUA PERCEPCIÓ, for. Espéclc dc ccns cn-
CENILL. m. ant. Herba filosa que's fa en la ay- fitéutich,conegut particularment en Catalunya y
gua embassada per mòlt temps. Verdin, om, alga. aprobat per una de sas constitucions municipals, y
Alga, ie. al que van anéxos tres drets: lo de amparar àfi de
CENIT. m. ZENIT. cobrar las pensions, lo de firmar en las escriptu-
CENOBI. m. ant. monastir. ras dels traspassos y '1 de usar de fadiga al únich
CENOBIAL. adj. ant. monastich. fi de quedarse la finca pel preu y pactes ab que
GENOBIARCA. m. abat. s' havia venut à altre. 'S sol usar quant s' esta-
CENOBITA, m. ant. monjo. bleix una finca, en la qual ja hi ha senyor directe
CENOBÍTICH, CA. adj. ant. monastich. y '1 número legal de mitjans, en aquells territoris
CENOPÉGIAS. pi. Festas dels tabernacles, f. en que's poden posar tres senyoriasmitjanasàmès
que celebran los hebreus ab gran solemnitat. Ce- de la directa. Emperò aquest dret de fadiga sols
nopegias. Scenopegia, orum. lo pót usar lo preceptor del dit cens en nuda pre-

CENOTAFI. m. Monument sepulcral en memò- cepció quant no ha eslat proteslat pel últim se-
riade algun personatge il-lustre. Cenolafio. Geno- nyor mitjà de la finca. Censo en nuda percepcion.
laphium, ii. Census nudse perceptionis.
CENRA. f. y derivats, cendra. CENS PERPETUO. Imposició sobrc béns immobles
CENS. m. Contracte en que's transfereix
lo do- ab obligació de no poderlos enagenar sens conei-
mini útil de una finca à un tercer, peraque perce- xement del senyor del cens, pera usar de dos ac-
besca 1' us de fruyt, quedant lo domini directe ó cions, que són: ó quedarse la finca pel mateix que
alodial en poder del transferent, que en lo dret se 'n dóna un altre, ò percibir la vintena part del
diu enfitéusis; obligantse '1 qui accepta la conces- preu que se 'n trau. Censo perpetuo. Census per-
sió ó traslaciò à tributar al
senyor directe certa petuus.
pensió annual en regoneixementdel domini direc- CENS REDiMiBiE. Lo quc 's pót quitar. Censo re-
te y recompensa de la utilitat que's cedeix; y en- dimible ó al qnitar. Expedibilis census.
cara que segons pràctica de Catalunya's paga de CENS RESERVATiü. AqucIl cn quc 's transfereix lo
entrada una mòdica quantitat respectiva al con- domini de alguna cosa, leservantse '1 dret de al-
CEN CATALÀ. CEN a51
guna pensió annnal. Censo reservaiim. Preservali- CENSURABLE, Digne de censura. Censu-
adj.

vus census. rable. Censura dignus, dignus notari.

CENS VITALICI. ]). U. VIOI.AUI. CENSURADOR, A. m. y f. Qui Censura. Cen-


CARREGAR LN CENS. fr. [iiiposar scgoii cens sohre surador. Censor, castigator, is. ||
Qui en tot té que
de altre. Cargar un censo. Funduin censu onerare. dir. Censurador. Censor imporlunus.

I FUNDAR CENS. fr. Estabür alfíima renda hipote-


cant finca ó altres bèns. Fundar un censo. Censuni
fundaré.
CENSURAR.

dicium facere. I
V. a.
obra. Censurar.' Censeo, es; sententiam ferre, ju-
l'orniar judici

Murmurar, vituperar. Censurar.


de alguna

LO PERTANYENT AL CENS. Censül, y ccnsual p. Ar. Vitupero, as, delraho, coarguo , is. ||
Reprobar,
Censualis. corretgir, criticar. Censurar. Censoria virgula no-

CENSAL. m. Contracte de venda qiie s' executa taré.

entrevenint per part del comprador cert preu, y CENSURAT, DA. p. p. Censurada. Judicalus.
per part del venedor una pensió annual, abans del CENT. m. CENTENAR. ||
nunieral cardinal. Cien-
S y vuy del 3 p. 0[0, ah pacte de retrovendició, to. Centum, indec.
que s' anomena de lluhir ó quitar, donantse co- CENT EN BOCA. fr. fam. XANGUET.
munment una espècie de hipoteca de alguna finca, CENT EN BOCA Y GUARDA LA BOSSA. TCf. Promélrcr
que responga del capital y pensions. No val lo mòlt y aténdrer poch. Ai obra buena, ni palabra
pacte de que 's pague anticipadament la pensió, mala : apuntar y no dar: mandar potros y dar po-
per estar prohibit per una constitució del papa cos: cacarear y no poner huevo: gastar paslillas de

Pio Y. Censo, y censal p. Ar. Census, us. Lo que ||


boca. Bona verba donaré, et nummos comprime-
Magna promittere, Hermo-

I s' imposa sobre Ms bèns del comú. Juro. In regiis re. et nihil extricare.
\ectigalia jura. dorus.
CREAR UN CENSAL. fr, Fundarlo. Crear un censo. DELS CENT LOS NORANTA NOU. loC. DcnOta qUC
Censum fundaré. pochs s' exceptuan de alló de que 's parla, y co-
LLuniR ó QUITAR UN CENSAL. fr. for. Extingirlo, munment s' entén en mala part. San Aicolàs de
tornar la mota ó capital deixant libre la hipoteca. los vinos agudos treinta vecinos los veinle y nueve
Redimir un censo. Censum redimere, censús caput cornudos. Yix unus integer.
solvere. CENTAURA. f. Planta de fullas mòlt verdas
PlíNDRER UN CENSAL. fr. ASCENSAR. semblants à las de la noguera. Centaura mayor.
sÉR UN CENSAL. fr. met. fam. Pondera '1 gasto Centaura, cenlaurea, febrifuga, x, centaureumei,
continuat de alguna cosa ; y així 's diu; un rellot- centaurium, ii.

ge ES u\ CENSAL. Ser un censo ó un censo perpetuo. CENTAURA MENOR. f. Planta semblant à la oren-
Quaístuosam rem esse. ga, la fulla com la ruda, ab unas floretas de color
SI COMPRASRES À CENSAL, NO 'n PAGUES MÈS DE LO de rosa, y de gust amarch; té mòlta estima, y
QUE VAL. ref. contra las usuras en los censals. mès quant està seca la sua llavor que es semblant

B!' Cuando d censo compraràs, paga lo justo y no mas.


Cum censum emas, noli plus justo solvere.
CENSALISTA. m. Lo qui cobra ó té à sòn fa-
à un gra de blat. Centaura menor
Limnesium, libadium,
Mel de tierra.

ronia, íenifrhoea, gentiana centaurium.


ii,
,

cenlaurum minus, chi-

vor algun censal. Censalista, y censualista p. Ar. CENTAURE Y CENTAURO. m. Mónstruo fin-

Censuarius, ii, censualis debitor. git pels gentils, mitj home y mitj caball. Cenlau-
CENSOR, m. Lo qui de orde del tribunal com- ro. Centaurus, i. |1
Una de las setze constel-lacions
petent examina obras literàrias. Censor. Censor, australs. Centauro. Centaurus, i.
||
pi. Los pri-
castigator, is. ||
Entre 'Is romans magistrat que mers habitants de Tessàlia. Centauros. Centauri,
vetllava sobre las costums, abusos é indecéncias. orum.
Censor. Morum censor, coriector; moribus praí- CENTCAMAS. m. Insecte verinós, llarch y es-
fectus. I
Murmurador, que sindica las personas ó tret , abmòltas cametas als costals. Escolopendra,
sas accions. Censor. Detractor, viluperator, is. cientopiés. Centipes, dis, centipeda,sclopendra, a;.
CEN80RI, A. adj. Lo pertanyent al censor. CENTCAPS. m. Herba ramosa que fa unas flo-
Censorio. Censorius. retas rojas y serveix pera escombras. Cabezuela.
CENSURA, f. Judici ó dictamen de algun es- Centum capità.
crit. Censura. Censura, ai; judicium, ii. [|
Nota, CENTÈ, NA. adj. númeral ordinal. Centeno,

h» correcció ó reprobació. Censura. Nota,


tio, vellicatio, reprobatio, nis. 1|
ae,

Ofici del censor.


insecta- centésimo, centenario. Centessimus.
CENTELLA, f. Espurna, guspira. Chispa, cen-
Censura. Censura, a;, censoris munus. \\
Pena eccle- tella. Sointilla, ae.
||
poét. Llam. Centella, rayo.
siàslica del foro exterior ab arreglo als canons. Fulmen, inis, scintilla, ai.
Censura. Censura ecclesiastica. SKR VIU COM UNA CENTELLA, fr. fam. Sc diu de
ExposARSE A LA CENSURA, fr. Surtir alguua cosa qui té mòlta vivesa ó ingeni. Ser una cendra, ó vi-
en públich. Salir à la barrera. In censurara se vo como una cendro. Celerem, promptum, expedi-
conjicere, censura} se committere. tura esse.
352 CEN DICCIONARI CEN
CENT£LLAR. V. n. CENTELLEJAR. CENTOR8. m. pi. Pobles de la Tartària, ó Es-
CENTELLAT, DA. p. p. CENTELLEJAT. cítia europea. Centores. Centores, um.

CENTELLEJAR. V. n. Guspirejar, espurnejar. CENTPEUS, m. CENTCAMAS.


Centellear, cMs-pear, centellar. Scintillo, as, ful- CENTRAL, adj. Lo que pertany al centro. Cen-
geo, refulgeo, es. tral. Centricus, centralis.
CENTELLEJAT, DA. p. p. Centelleado . Scin- CENTRAT, m. En lo blasó globo imperial dins
tillula, ac. de un ó de mitj círcul en forma de cinta, que pas-
CENTENA, f. ant. La companyia de exèrcit sa pel centro del globo. Centrada. Arcuatus.
que 's componia de cent homens. Centena. Cente- CENTRE, m. centro.
narius. CÉNTRICH, CA. adj. Cèntrica. Centricus.
CENTENAR, m. Lo número de cent unitats. CENTRÍFUGO, A. adj. fis. Lo que fuig ó s'

Centena, centenal, centenar. Centenarius numerus. aparta del centro. Centrífuga Centrifugus.
A CENTENAs. m. adv. ab que 's pondera '1 gran centrípeta, f. fís Lo que busca ó s' enca-
numero de alguna cosa. A centenares, à centenadas. mina al centro. Centrípeta. Centrípeta, ae, quod
Majorem, mirum in raodum; ingenti numero. petit centrnm.
CENTENARIj A. adj. Lo temps de cent en CENTRO, m. Lo punt del mitj de una figura
cent anys. Centenària. Saeculum, i, centuni anno- circular, lo qual dista igualment de tots los ex-
rum spatium. ||
m. La festa que 's celebrava de trems ó punts de la circumferència. Centro, punta
cent en cent anys. Centenario, centenar. Festum cèntrica. Centrum. i. [j
Lo fons de alguna cosa.
centessimo quoque anno celebratum; dies festi Centro, profunda. Altum, profundum, i, altiludo,

elapsis centum annis. inis, profunditas, atis. |1


En las figuras curvilíneas

CENTENELL. m. ó lo punt ahont se reuneixen los raigs reflexos.


CENTENELLA. f. Espècie de regla movible Centra, foca. Focus, i. ||
fort. En unbaluart lo punt
que usan los fusters, picapedrers, etc. perafèràn- de la gola, en que comensala capital. Centra. Cen-
guls de totas espècies. Falsa escuadra. Norma, gno- trum, i.
II
En la esgrima '1 punt en que segons la

ma, se. situació y figura està la forma del còs. Centro.

CENTENER. m. Cert cordonet que divideix la centrum, i. ||


En V àngul recte de la espasa lo nai-
madeixa peraque no s' embolique. Cuenda. Fidicu- xement del bras, y en 1' agut y obtús la munye-
la, se, funiculus, loramentum, i. H ant. centurió. ca. Centro. Centrum, i. mil. aquella part del 1|

CENTENO. m. ter. ségol. exèrcit ordenat que està entre la vanguàrdia y re-
CENTÉSSIM, A. adj. numeral ordinal. Centé- taguàrdia. Centra, cuerpa de batalla. Media acies,
simo. Centessimus. Un cent avo, una part de cent.
||
exercitus centrum. ||
bot. Lo mitj de la flor, que's
Centésimo. Centessimus. compon de flósculos units entre sí, formant una fi-

CENTILOQUI. m. Títol de un llibre de Ptolo- gura plana un poch convexa. Disca, centra, Dis-
meo, de cent locucions, conversacions, etc. Centi- cus, i. nàut. Sobrenom queadquereix la nau que
II

loquio. Centiloquium, i. en una línea ò columna de altras navega prece-


CENTINELLA. f. Lo soldat que vetlla en lo hida de la meytat y seguida de la altra. Centro.
Uoch ahont li manan. Cenlinela. Vigil, is,excubiaí, Intermèdia navis. ||
En las figuras polígonas lo

arum, vigilia, aï. La persona que està de obser-


|1 punt en que's tallan las diagonals. Centra. Cen-
vació. Centinela. Speculator, is. trum, i. U met. L' objecte ó fi que algú 's proposa,
CENTINELLA AYANSADA. mil. Soldat dcstiiiat à ob- com: lo mando es lo centro à que aspira la ambi-
servar los moviments del enemich desde '1 punt ció. Centro. Scopus, i. met. Lo que està en mitj ||

mès distant del cos del exèrcit. Cenlinela avanza- ó quasi en mitj de alguna cosa; així 's diu: lo cen-
da. Excubitor longè a castris positus. tro de la ciutat etc. Centra, tmbilicus, i. Lo ||

CENTINELLA PERDUDA, mil. La que s' envia à re- lloch en que hi hà abundància de alguna cosa,
córrer la campana pera observar al enemich, que còm : Barcelona es lo centro del comers. Centra.
està exposada à pèrdrerse. Centinela perdida. Ex- Affluens, tis, emporium, ii.

cubitor periculosior. centro de equilibri forsat. Punt ahont està


ESTAR DE, Ó FÉR CENTINELLA. fr. Estar lo SOldat col-locat un cos entre dos moUas que fan igual es-
guardant de fixo algun punt. Hacer ó estar de cen- fors pera dilalarse en direccions oposadas, lo cual

tinela. Agere stationem, vigilias, excubias; inspe- manté 1' equilibri. Centro de eqidlihrio farzado.
culis esse. iEquilibrii violenti punctum.
CENTIPLICAR. V. a. CENTUPLICAR. CENTRO DE GRAVEDAT. Lo punt, per ahout passant
CENTÓ. ra. Obra composta de mòlts versos ó una línea vertical divideix lo cos en dos porcions
passatges y pensaments escullits de mòlts autors. de igual pes. Centro de gravedad. Ponderis punc-
Yé del llatí, que pròpiament significa
cento, nis, tum medium, centrale; centrum, i.
capa ó mantó ab mòlts remendos. Centon. Cento, CENTRO DE GRAViTACiò. Lo punt en quc s' equi-
nis. Obra de ingeni sens método. Centon, cuezo,
II
libran las forsas de dos ò mès cossos que actuan
farrago. Farrago, inis, mala congeries. mútuament entre sí, ja units en un sistema, ó ja
CEN CATALÀ. CER 353
per efecte de la gravedal. Centro de gravitacion. rium, ii.
II
Qui cenyeix. Ceiiidor. Praecinctor, is.

Gravitalionis centrum. CENYIMENT. m. ant. clausura. ||


apreta-
CENTRO DEL EscüT. En lo blasó 'I milj del escut, ME\T.
que representa '1 cor de un home de ahont dima- CENYIR. V. a. Rodejar alguna cosa à altra,
na '1 valor y la generositat. Centro del escudo. Te- com la faixa al cos. Cenir. Circumligo, as, cingo,
serre gentilitt'c centrum. evincio, is. |1
Abreviar, reduhir à mcnos. Cenir.

I -

la
CENTRO DE ROTACIÓ. Lo punt sobrc que's verifica
rotació de un cos ó sistema de cossos. Centro de
rolacion. Rotationis centrum.
Circueo, praícingo,
CENYIR8E.
corda, faixa etc. Cenirse. Se cingere,
V. r.
is.

Aprelarse '1 cos ab alguna

[j
Moderarse,
CENTRO DE QiADERNA. uàut. La líuca que en
r.\A reduhirse en losgasíos. CeTdrse. Parciüssegerere,
lo pla de qualsevol de ellas divideix exactament sumptilms parcere.
sa figura per meylat, en sentit de alt
y baix.
lo CENYIT, DA. p. p. Cenido. Accinclus, prse-
Centro de ma cuaderna. PerlicíB nauticai perpen- cinclus, parcus homo.
dicularis linea. CEP. m. La planta que fa rahims. Yii, cepa.
CENTRO DE VOLUM. Lo de solidcsa ó de figura Yitiscaput; vinea, uva, ai. Trampa de fusta pera
||

de lot COS. Centro de volúmen. Voluminis cen- agafar llops, guineus y altres animals. Cepo. De-
trum. cipula, X. Instrument de dos fustas bastant gros-
II

CENTRO DIVISOR. Entre rellotgers es lo punt en lo rodons pel


sas, llargas y quadradas, ab uns forats
pla del rellotge, que representa '1 centro del mon, mitj pera tancarbi '1 coll, ó la cama del reo. Cepo.
y serveix pera dividir en graus la representació de Cippus, i.
II
Instrument pera devanar seda abans
un círcul màxim de la esfera. Centro divisor. Punc- de torcerla. Cepo. Troclea, ai. | La caixa de la es-
tus divisorius. copeta ó fusell. Cepo, caja. Compages , is, compago,
CENTRO VÉLICH. uàut. PUNT VÉLICH. inis; lignea catapulta?.
ESTAR EN sòN CENTRO, fr. met. Trobarse bè y cep BLANCH. Planta perenne indígena, mòlt co-
content en agun lloch ó empleo. Estar en su centro. muna en las bardissas y malesas; se troba en Mont-
La?tè, tranquillè vila et munere frui; tranquillè serrat, Monseny y en los prats dels Pirineus, fírio-
degere, agere. nia, nuez Manca. Bryonia alba.
CENTRONS. m. pi. Naturals de Centray, ciu- CEP DE PRESÓ. Grillo de ferro que's posa als peus
tat de Flàndes y sa comarca. Centrones. Contro- dels presos. Cepo, brete. Cippus, i.

nes, um. CEP DEL ÀNCORA, nàut. Cepo del ancla. Tignum
CENTROSCÓPIA. f. mat. Tractat del centro. cui anchora aífigitur.
Centrosropia. Centroscopia, x. CEP PERA CREMAR. Ccporro. Yiteus truncus.
CENTUMVIR. m. Cada un dels cent y cinch DE BON CEP PLANTA LA VINYA, Y DE BONA MARE LA
Julges que s' elegian en Roma, tres de cada una de FILLA. ref. que aconsella elegir per muller una do-
las trenta cinch tribus, destinats pera las causas pri- na virtuosa, perquè de sòn bon exemple dependeix
vadas. Centumviro. Centumvir, iri. la bona criansa dels fils. De huena vid planta la
"
CENTUMVIRAL. adj. Lo pertanyent als cen- vina, y de huena madre la hija. Yirtutem similem
tumvirs ó à sòn empleo. Centumviral. Centuravira- genilrix et filia gestant.
lis. CEPÀS. m. aum. Cep gros. Cepon. Grandior vi-

CENTUMVIRAT. m. Lo cos ó junta dels cen- tis caput.
tumvirs. Centumviraío. Centumviratus, us. CEPELL. m. La pell del cep. Césped. Corticu-
CENTUPLICADAMENT. adv. m. Ab multi- la, a;.
plicació de cent vegadas. Centuplicadamente. Cen- CÉPIA. f. cípiA.
tuplicatò, centuplò. CEPTRE, m. cetro.
CENTUPLICAR. V. a. Aumentar una cosa cent CEQUi. m. Moneda de or, que usaren los mo-
vegadas. CentupUcar. Centuplico, as. ros en Espanya, vuy corre en Venècia y altras
CENTURA Y CENTÚRIA, f. Sigle ó espay de parts. Cequi. Aureus nummus africanus.
cent anys. Centúria, siglo. Centúria, ta, cenlum CÉQUIA. f. Rech ó canal de aygua. Acequia.
anni, síEculum, i.
H
En la milícia romana lacom- Corrugus, i, incile, is.
panyia de cent homes. Centúria. Centúria, x. FÍ5R cÉQUiAs. fr. Accquiar. Incilia facere; incili-
CENTURIAT. m. Espècie de centurió. Centu- bus intercidere.
rionazgo. Centuriatus, us. PARATGE AUONT HI HA MÒLTAS CÉQUIAS. ACCquial.
CENTURIÓ, m. En la milícia romana '1 capità Incilibus interruptus locus.
de una centúria. Centurion. Centúrius, ii, centu- QUI FA. ó cuYDA CÉQUIAS. Acequiador, acequiero.
rió, nis. Capità de las deu centnrias de piquers
II
Incilium curator, artífex.
de una legió. Centurion. Primipilarius, ii, primi- CER. m. Espècie de ferro que templat adqui-
pilaris, is. reix mòlta duresa; es mòlt trencadís y capàs de
CENYIDOR. m. Espècie de faixa pera cenyir un hermós puliment. Acero. Chalybs , ibis , ferri

lo cos. CeTiidor. Zona, x, cingulus, i, príecincto- nucleus.

TOMO I. 4G
354 CER DICCIONARI CER
CERA. f. Matèria rehinosa que Irahallan las na. Fislula, tubus, arundineus canalis glandibus
oxplodendis deserviens.
abellas; y queda desprès de separada la mel. Ce- flatu

ra. Cera, aj. Lo conjunt de ciris ó atxas de cera.


||
GERBER Ó GAGERBER. m. Gos de tres caps
Cera.Ceriorum multitudo. que guarda '1 palau de Pluton en l' infern. Cerbe-

CERA ALEDA. Betum ab que las abellas untan los ro, cancerbero. Gerverus, i.

buchs ó arnas per dintre. Cera aleda. Bitumen, GERGA. f. CAPTA. II


p. u. La acció de buscar.
inis. Busca. Investigatio, nis. ||
L' art de buscar. Busca-
CERA DE LAS ORELLAS. HumoF gras que's cria en da. II
Inquisitio, indagatio, nis. ||
tanca , clos. ||

lo conducto de las orellas. Cera , cericia Cerunie, prep. Prop. Cerca. Propè, circà, juxtà. ||
adv. Prò-

inis ; aurium sordes. xim, inmediatament. Cerca. Apud ,


propè, secus,
CERA, TEIA Y FUSTA.\T, GRAN TENDA Y POCH GUANY. in proximo. ||
acerca.
ref, literal. Cera, tela y fustan, gentil lienda y poca
CERCA, CERCA. adv. 11. Mòlt prop. Muy cerca. Pro-

ganancia. Cera , telaque xylina plus splendoris, ximé, in proximo.


quam lucri referunt. CERCA, NA. adj. Pròxim , inmediat. Vecino,

CERA VERGE. La quB esta melada, ó en las bres- cercano. Propinquus, proximus.
cas, dita així per sér mès pura. Cera virgen. Pu- GERCADOR , A. adj. Lo qui rodeja. Cercador.
rior cera. Obsessor,expugnator,oris. ||
captador. ||
Escudrin-
GASTAR CERA. fr. faiu. Tenir catxassa. Gaalar pa- yador, investigador. Cercador. Scrulator, investi-
chorra. Cunclari, segniter segerere; desidem, tar- ga tor, is.

dura, lentura esse. CERCADIT. m. PANADÍs.


NO HI HA MÈS CERA QUE LA QUE CREMA. ref. ab GERGANIA. f. Proximitat, inraediaciò. Cerca-
que's denota que un no té mès de lo que's véu de nia. Yiscinia, a;. Yicinitas, atis, annexus, us.
aquella espècie de que's tracta. A'o hay mas cera GERCAPOUS. m. Ganxos de ferro pera tràurer
que la que ardc. NuUa súper cera est , nisi quam lo que cau als pous. Rebanadera. Ferreis harpago-
íulgere videmus. Nihil est amplius, supra. nibus instructus circulus.
PORCIÓ DE CERA sÈNS TRABALLVR. Murquela. Cera? AGAFAR AB LOS CERCAPous. fr. Garfear. üncis per-
frustum rude. luslrare, uncis aliquid abripere.
POSAR A ALGÚ COM UNA CERA. fr. Forlo dÓcil. IIü- CERCAR, v. a. Buscar. Cercar. Qurero, inqui-
cer de alguno cera y pahilo. Tíactabilem, ad regen- ro, is. II
Rodejar, clòurei-, murallar. Cercar, cir-
tis arbitrium esse. cunvalar. Convallo, as, circummunio, is. ||
ant.

SÉR COM UNA CERA. fr. Sér dócil, Ser una cera. CIRCUHIR.
Cereuni, tractabilem esse. QUI CERCA TROBA. ref. Quicn busca, balla. Qui
CERACI. m. Moneda grega que valia la sisena quajrit, invenit ; labore et studio desiderata com-
part de una drachma. Ceracio. Geratium, ii. parantur.
GERAPEGA. f. Ungüent compost de pega y QUI MAL CERCA PREST LO TROBA. ref. Denota que '1

cera. Cerapez. 3Ialtha , cerapicea, ie. H Mescla de qui prevehent lo mal no 1' aparta cau en ell. Quien
cera y pega ab que 'Is sabaters empegan lo Uinyol. mal busca, pronto lo halla: el pez que busca el an-
Cerote, cerapez. Ceratuni, i. zuelo, busca su duelo. Malum qui qua3ril ,
quaïrit
CERASTA Ó GERASTE. m. f. Espècie de sua funera gnarus.
serp verinosa del Àfrica , de un color rogench , la CEARGARUÍDOS. m. Confusioner. Cizaiiero,
cua mòlt curta, y de la que's diu que té en lo cap buscaruidos. Rixalor, is, discordiarum salor.
dos banyas com las del caragol. Cerasta. Ceras- CERCAT, m. CERCA, TANCA, CLOS. ||
p. p. Busca-
ta, ae. do. QucBsitur.
CERÀSTIGH, GA. adj. Lo que pertany à la GERGELLA. f. Espècie de ànech ; lo mascle es
cerasta. Ceraslico. Cerasticus. negre , la famella parda : tenen lo bèch clapat de
GERAT. m. Espècie de ungüent compost de negre y bermell, las potas bermellas, y las unglas
cera, y altres ingrediens; mòlt agafatós, y
oli negras. Lo mascle té ademés una espècie de ber-
moll com un emplastre. Ceralo. Ceratum, i. adj. j]
ruga al principi del bèch. Negreta. Roschis , idis,

Lo que pertany al cer, ó 's fa de ell. Acerino. Ex anas fusca.


chalybe factus, chalybe instructus. GERGENADOR. m. Qui cercena. Cercenador.
GERATO. m. Riu de Gretas Cerato. Ceratum, i. Circumcidens, tis.

CERÀUNIA. f. Pedra preciosa que diuhen cau GERGENADURA. f. y


ab lo Ham. Ceraunia. Ceraunia, gemma. GERCENAMENT. m. La acció y efecte de cer-
CERAUNES. m. Monlanyas de Epiro. Cerau- cenar. Cercenadura. Segmentum, i,

iiios. Ceraunia, orum. GERCENAR. V. a. Tallar las extremitats de al-


GERVATANA. f. Canó de fusta ò altra matèria, guna cosa. Cercenar. Abrado, is ,
amputo , as. [j

ahont se posan ó introduheixen cigrons pedre- ,


Economisar ó disminuhir lo gasto ó altra cosa.
tas, etc. pera tirarlas, bufant ab violència per una Acortar, cercenar. De sumptu detrahere ; modum,
extremitat, y s' hi poden matar aucells. Cerbata- adhibere sumptibus, aut alieni rei.
CER CATALÀ CER 355
CERGENAT, DA. p. p. Cercenado. Ampulatus; que cuydavan de la provisió del blat, Cereales. Ce-
modus atlhibitus sumptui, etc. reales, ium.

GERCETA. f. Aucell de avgua del lamany de CEREBELO. m. Cos mollós inmediatal cervell
un colom , bèch gros y ample de la part supe-
lo per més baixa del cap. Es de la forma de
la part

rior, pardo cendrós, salpical de unas clapetas obs- un globo un poch aplanat sis vegadas més petit ,

curas, y en las alas uii;i rengla de plomelas blan- que'l cervell; sa sustància es un poch més sòlida.

cas y altra de verdas girassoladas. Gaviota, cercc- Ccrebelo. Cerebellum, i.

ta. Fulica ,
querquedula , se , cerceris , is , fulix, CEREBRAL, adj. S' aplica a las afeccions que
icis. ocupaii ó scmblan ocupar primitivament lo cervell.
CERGIORAR. V. a. Enterar à algú de alguna Cerebral. Cerebralis,
cosa. Cerciorar. Assevero, as; certiorem aliquem CEREBRE. m. cervell.
alicujus rei, de aliqua re facere. CEREMÓNIA. f. Acció exterior segons lley, es-
CERGIORARSE. V. r. Enterarsc de alguna co- tatut las cosasdivinas, y for-
y costum pera adorar
sa. Cerciorarse. De re aliqua certiorem fieri. malisar las profanas. Ceremonia. Cccrimonia, CKre-
CERCIORAT, DA. p. p. Cerciorado. Securus, monia, x, sacrum, i. |1
Cumpliment afectat. Cere-

certior. monia. Nimium, prolixum officiura.

CERCLAR. V. a. ENCEaCOLAR. DE CEREMÓNIA. m. adv. Ab lot r aparato corres-


GERGLADOR. m. ckrcol^dor. ponent. De ceremonia, de etiqueta. Solemniler.
CERCLE Y CERCO. m. a. cèrcol. |{
ant. clos. FÉR CEREMÓNiAS. fr. Cansoncjar. Ilacer gestos d
TANCA. alguna cosa. Repudio, as.
CÈRCOL, m. Pessa de fusta, ó ferro ó altra ma- GUARDAR CEREMÓNIA. fr. Fér lo que es de costum
tèria en figura circular. Aro. Arculus, annulus, ó estil, especialment en los tribunals y comuni-
circulus, i.
II
En las bòtas , barralons , etc. Fleje, tats. Guardar ceremonia. Ritè peragere.
arco, ara, Dolium cingens circulus, arcus. Lo pri- ||
PER CEREMÓNIA. m. adv. Per cumpliment. De ce-
mer en las bòtas. Rumo. Primus in dolii capite ar- remonia, por ceremonia. ürbanitatis causa, gratia.
cus. Lo segon. Sotalugo. Secundus dolii arcus
II
CEREMONIAL. m. Llibre ó taula de ceremó-
strictorius. En lo botó de la roda del carro, man-
1|
nias. Ceremonial, ritual. Caeremonialis, ritualis li-
GUiTo. II
ant. ROTLLO , RODONA. ||
ant. cÍRCLL. ||
ter. ber. adj. Tot lo que pertany al us de las ceremó-
II

PANERA. nias. Ceromonial. Ritualis, caeremonialis.


CERGOLADOR. m. Qui guarneix las bòtas de GEREMONIÀTIGH, GEREMONIER Y CE-
cèrcols, Arquero. Arcuarius, ii, arcuum, circulo- REMONIÓS, A. adj. Qui es amant de ceremó-
rum artifex. nias, ó decumpliments. Ceremonioso, ceremonidlico.
CERCOLAMENT. m. ant. encercolament. Cajremoniosus, nimius comis, ürbanitatis affectator.
CERCOLAR. V. a. ant. encercolar. CEREMONIOSAMENT. adv. m. Ab ceremó-
CERCOLAT, DA. p. p. ENCERCOLAR. nias. Ceremoniosamenle, cercmoniaticamente, afec-
CERGOLER. m. cercolador. tadamenle. Cremoniosè, affectatè.
GERCOLET. m. d. Arillo. Arculus, i. CEREPOLL. m. CERFULL.
CERDÀ. f. Pel llarch, gruixut y aspre, com lo CERER. m. Qui blanqueja ó ven cera. Cerero.
del porch, cuas dels caballs, etc. Seda, cerda. Se- Cerarius, cerearius, ii.

ta, ae. CERERIA, f. Botiga de cerer. Cereria. Ceraria


MANOLLS DE CERDAs. Cerdàmen. Setarum manipu- taberna.
lus, fascis. CERES. f. mit. Diossa filla de Saturno y Opis,
CERDÀ, NA. adj. Lo natural de ó pertanyent inventora de la agricultura. Ceres. Ceres, eris,

à la Cerdanya. Cerdanio , ceretano. Ceretanus. |


Panda, a;.

met. Astut. Aslulo. Sagax. CERETA. f. POMADA.


CERDANA. f. Dansa catalana. Cerdana. Chorea, GERETÍ, NA. in. y f. cerdà.
8B, saltatio, nis, tripudium, ii. CERFULL. m. Herba semblant al julivert,

CERDANYA, f. Territori de Catalunya en los aromàtica y de gust agradable. Serveix pera fér
Pirineos. Cerdana. Ceretana, íb. salsas y altras cosas. IN' hi ha de dos espècies. Pe-
GERDEJAR. V. a. Sonar asprement la corda de rifollo, cerafolia. Chaírephillon, caerefolium, ii.

algun instrument. Cerdear. Strido, is. CERIAGH. m. Cert arbre. Ceriaco. Ceriacus, i.
CERDÓS, A. adj. Animal de cerdas. Cerdoso, CERÍFICH, ca. adj. Lo que pertany à la cera.
cerdndo. Setosus, hirsutus, seliger; settis obsitus, Ceri fico. Ceriücus.

horrendus. CERILLA. f. Candeleta prima. Cerilla. Candela


CEREAL, adj. Lo que pertany à la diossa Ce- minuta, cereolus, i.

res, com-festas, jochs cereals, etc. Cereal. Cerea- CERIMÒNIA, f. CEREMÓNIA,


lia. 11
Lo que conté farina. Cereal, farindcco. Fari- CERMENYA. mes primarenca y pe-
f. Pera, la

narius. tita, que en algunas parts se diu raosquerola. Cfr"


CEREALS, m. pi. En la anlígua Roroa 'Is edils rMm. Armeniacuin, i.
356 CER DICCIONARI CER
GERMEIVYONER. m. Arbre que fa las cerme- CERTAMENT. adv. m. Per cert. Ciertamente.
nyas. Cermeno. Armeniacus, i. Certè, profectò.
CERNÍGALO. m. Espècie de falcó ab las polas CERTANSAY CERTENITAT. í. certesa.
grogas y las plomas de color de canyella. Cernicalo. CERTER, A. adj. Destre y segur en lo tirar.

Cenchris, idis, tinnunculus, i. Cerlero. Dexter, solers, collimator, jaculator; ja-


CERNIDORAS. f. pi. Escaletas de pastera. Va- culis certus.
rillas. Margo lignea. CERTES, m. adv. certament.
GERNIR. V. a. ant. Passar alguna cosa pel HO certes, m. adv. Cierto, ciertamente. Quidem,
cedàs, purgador, elc. Cerner, crihar. Cribro, as. certè.

GERNIT, DA. p. p. Cribado. Cribratus. DE CERTES, SI PER CERTES. HI. adv. l'Or cicrlO, SÍ

CERO. m. ZERO. II
Peix del tamany de un tort por cierto. Profectò.

volàtil. Tordo acudlil. Turdus, i. CERTESA, f. Coneixement de alguna cosa. Cer-


GEROFERARI Y GEROFERER. m. Acòlit teza, cerlidumbre. Certitudo, inis.

que porta '1 candelero. Ceroferario. Cerofera- CERTIFICACIÓ, f. Escrit en testimoni de al-
rius, ii. gun fét. ( ertificacion, certificado. Litterae fidem fa-
CEROMÀNGIA. f. Endivinació per medi de cientes.
las figuras de cera. Ceromancia. Ceromancia, ae. CERTIFICADOR, A. m. y f. Qui certifica. Cer-
GEROT. m. cerapega. cerat. || tificador. Asseverans, tis.

GERONAR. V. a. ant. CERCAR. CERTIFICAR. V. a. Afirmar, donar per cert


GERQUILLO. m. Círcul de cabells que forma alguna cosa. Certificar. Assevero, certioro, as; pro
la corona dels religiosos. Cerquillo. Tonsura, coro- certo aliquid asserere, aflirmare. ||
for. Afirmar
na monachorum. En los caballs metxa de crin,
|| alguna cosa ab instrument públich. Certificar.
que cau sobre del front entre las orellas. Penacho, Scripto testimonio fidem facere, asseveraré.
copete, remoUno. Equi in frontem deraissi crines. CERTIFICAT, DA. p. p. Certificada. Asseve-
II
Lo viu ó cercolet de metall sobredaurat ó plate- ratUS. CERTIFICACIÓ.'
II

jat que circuheix las capsas de tabaco y alguns bo- CERTIFICATORI, A. adj. Lo que certifica ó
tons, etc. Cerquillo. Circulus melallicus deauratus. serveix pera certificar. Certificatorio, fehacienle.
II
Porció de cabell pera dissimular la calva. Cer- Fidem faciens.
quillo. Comarum circulus adscititius. CERTIFICATÓRIA. CERTIFICACIÓ. f.

CERRA. p. U. CERDÀ. SERRA.


f.
II GERTINITAT. f. CERTESA.
GERRALLER.m. manya. CERTÍSSIM, A. adj. sup. Certisimo, ciertisimo.
GARRALLERIA. f. Botiga de manyà. Cerraje- Certissimus, valdè certus.
ria. Ferraria taberna. GERTÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Certisima-
GERRAR. V. a. nàut. Fér girar la canya del mente, cierlisimamente. Valdè certè, certissimè.
timó fins que sòn extrem toque ab 1' amurada en CERTITUT. f. CERTESA. MORAL. La que's té de
II

una y altra banda. Cerrar à la banda el limon. Te- sér tan certa una cosa que judicar lo contrari se-
monis manubrium undique volvere. ria temeritat. Evidencia ó certitud moral. Certitudo
GERRAT. m. serrat. moralis.
GERRO. m. Porció de cànem ó lli pentinat y CERVA. f. La femella del cervo. Cierva. Cerva,
net pera poderse filar. Cerro, copo. Cirrus, i. ae. SERVA.
II

CERS. m. Yent fret que bufa del nort. Cierzo, CERVAL, adj. Lo que pertany al cervo. Cer-
bóreas. Aquilo, nis, boreas, ai. val , cerviíio, cervario. cervuno. Cervarius , cervi-
GERT, A. adj. Segur, indubilable. Cierto. Cer- nus.
tus. II
Indeterminat, com: en cert temps. Cierto. GERVARINA. f. Herba medicinal, espècie d«
Quidam. adv. Cierto, ciertamenie. Certé, profec-
i| plantatje, de fuUas diferents, que las té llargas,
tò, equidem. estretas, plenas de caixals y fàn una espècie de
DE CERT. m. adv. Ciertamente, de cierto. Certè. estrella sobre la terra. Eslrellamar. Coronopifolia,
deixar lo CERT PER LO INCERT, fr. quc's pren en se, plantago, inis.
sentit literal. Dejar lo cierto
por lo dudoso. Certum CERVATELL. m, Cervo novell que ja no ma-
pro dubio imprudenter relinquere, umbram pro ma. Cervato. Hinnulus, i.
corpore. GERVATELLET. m. d. Cervo petit que encara
JA ES BEN CERT. loc. fam. A bueu segura. Indubi- mama. Cervatillo. Hinnulus, i.

lante, certò quidem. CERVELL, m. Massa mòlt tova continguda en


SI cert; per cert. m. adv. Cierto, por cierto. la cavitat del cràneo del animal. Seso, celebro. Ce-
Certè, quidem, equidem. rebrum, i. met. Prudència, judici, sabiduria.
||

CERTA. adv. m. certament. Seso, celebro. Judicium, ii , mens, tis, ratio, nis. ||

CERTA, NA. adj. ant. cert. ||


segur. met. Imaginació, comprehensió. Celebro. Compre-
CERTAMEN, m. Disputaliterària. Certamen. hensio, nis, mentis acumen.
Cerlumen, inis, qüestiones publicè disceptandíe. CERVELL DE GAT. loc. fam. quc saplica al que no
GER CATALÀ. CES 357
té enteniment, ó usa poch de ell. Encaprichado, Ciervo volanle, escarabajo comudo. Alatus et cor-
Cerebrosus. nutus scarabu?us.
! BÉuuEKSE 'l cervell, fi'. Uavór perdut 1' ente- CES. m. Orifici per abont 1' animal expel-leix

I niment. Tener el juicio en los lalones. Judicio, pru-

dentia destilui; judicii expeitem esse; inconsullè


agere.
los

ant. cüL.
excrements. Ano, sieso. Anus,

CÉSAR. m. Sobrenom romà de la família Júlia.


i, podex, icis.
||

DESsiOARSE 'l CERVELL, fr. fam. Càlenfaise '1


César. Cansar, aris.Nom de dignitat dels que es-||

cap discorrent mòlt sobre de alguna cosa. Devanar- tavan destinats al imperi. César. Caisar, is.

se lossesos. Caput gravari. CESÀREO, A. adj. Lo pertanyent al empera-


DONAR CERVELLS DE MOSQUIT i ALGÚ. ref. met. dor, al imperi ó mageslat imperial. Cesàreo. Cai-
que explica bavérse conciliat 1' afecte y voluntat sar eus.
de algú pera tot lo que vól. Dar sesus de mosquito d CESÀRIA, NA. adj. Lo qui seguia '1 partit del

alguna. Ad nutum proprium aliquem trahere. cèsar. Cesariano. Caesarianus.


ENTRAR Ó FICARSE EN LO CERVELL, fr. faui. Uiet. CESARIENSE. adj. Natural de Cesarea. Cesa-
Se diu de un soroll óalborot mòlt violent, que apar riense. Caisariensis.
que penetra dins lo cap. laladrar la cabeza. Au- CESCLA. m. ter. cèrcol.
rem perterebrare, auditum acutè feriré. CESCLAYRE. m. cercolador.
ESCALFAR LO CERVELL i ALGÚ. IV. Enfadarlo. Inco- CESENÉS, A. adj. Lo natural de, y perta-
modar. Molèstia aílicere, incommodum alferre. nyent à Cesena ciutat de Itàlia. Cesenés. Cccsenas,
ESTAR ALGÚ EN CERVELL DE ALGUNA COSA. expr. atis.

Entussonirse en ella. Emfenarse en alguna cosa. CESINA. f. CECINA.


Totis viribus incumbere. CESOLFAUT. m. Un dels set signes de la mú-
HAVER LO SERVELL SEGUR. fr. Tenir bon cap o en- sica ó siaprimera nota de la escala. Cesolfaut. Mú-
teniment ferm pera '1 mando. Tener caràcter y ri- sic», musicale signum.
gidez para el mando; lener cnlereza. Animi fortitu- CESSACIÓ, f. La acció y efecte de cessar algu-
dinem babere. na cosa. Cesacion, cesumiento. Cessatio, vacatio,
NO ES COSA DE CüYDADO, LO CERVELL s' HI VÉU. ref. nis.
ab que's pondera per antífrasis algun gravíssim CESSACIÓ A DiviNis. Pena ecclesiàstica per la qual
dany. No esnada lo del ojo y lo llevaba en la ma- se suspenen los divins oficis. Cesacion d divinis.
no; no es nada la meada, y calaba siele colchones y Cessatio à divinis.
una frazada. Non graviter caput est laesum; cere- CESSAMENT, m. CESSACIÓ.
brum patet ecce. CESSANT, m. Lo qui cessa de desempenyar
TOU COM UN CERVELL, fr. Deuota que algun men- sòn empleo. Cesante. Cessans, tis.

cuyt està mòlt tou ó tendre. Tierno coma una CESSAR. V. a. Suspéndrer ó acabarse; parar
leche. Suavis, moUis. I' execució de alguna cosa. César. Cesso, as, desi-
CERVELLERA. f. MORRIÓ. BACINET. ant. MÒ- no, is. Interrómprer lo que s' està fent. César.
Ijar
LLERA. II
Casquet de cer pera defendre
\\ II

'1 cap del


II

Cesso, as, desino, remitto, omitto, abrumpo, is.


||

caball. Cervellera. ant. IMPEDIR.


CERVELLET. m. d. Cos mòlt immediat al cer- CESSÀRIO. adj. CESAREO.
vell per la part mès baixa del cap. Cercbelo. Cere- CESSAT, DA. p. p. Acabado, cesado. Absolu-
bellum, i. tus, perfectus. »

CER VER. adj. CERVAL. CESSE. m. Nota que 's posa en las llistas dels
CERVERINA. a. cervarina. f. que percebeixen un sou pera que de allí endevanl
CERVEROLA. Herba ramosa f. de uns quatre cessc la paga. Cese. Non ultra, satis sit.
pams de alt; té las fullas llargas y obertas: fa una CESSIÓ, f. Renúncia à favor de altre. Cesion.
flor de color de palla la usan los blancjuers : pei-a Cessió, abalienatio, transcriptio, nis. ||
accessió.
adobar los cuyros. Agrimonia. Agrimonia, ic. CESSIÓ DE BÉNS. for. Rcnúncia ([ue fà 'I deutor
CERVESA, f. Beguda de ordi ó blat, y de la per no poder pagar als aciebedors peraque '1 jutge
de la lierba llúpols. Cerveza. Cervisia, sabaya, pague, graduant los crèdits. Cesion de bienes. Bo-
toflor
ae, zythum, zythus, i. llúpols. norum cessió.
|

CERVESER, A. m. y f. Qui per ofici fa ó ven FÉR cessió de béns. Ccdcr, hacer cesion, elc. Bo-
cervesa. Cervecero. Cervisiarius, ii. na sua in alium transferre, transcribere.
CERVESERIA, f. Fàbrica ó botiga de cervesa. CESSIONAR. V. a. Transferir. Ceder. Cedo, is.

Cerveceria. Gervisiaria taberna. [|


for. FÉU CESSIÓ.
CERVO. m. Animal quadrúpedo de banyas CESSIONARIj A. m. y f. La persona à favor
ganxudas, llisas y mòlt enramadas. Ciervo. Cer- de la qual se fà la cessió. Ccsionario, cesonario.

vus, i. Creditor, oris.


cERVo VOLANT. Escaiabat pardós ab dos banyas CESSIONAT, DA. p. p. Cedida. Cessus.
de vàrias puntas com los cervos, y quatre alas. CEST. pr. demons. Aquest es. Este es. Hic est.
358 CEV DICCIONARI CIC
CESTA. f. CISTELLA. aclimatada en las costas meridionals de Espanya.
niR TAN AVIAT CESTA COM BALLESTA, ref. No anar Es mòlt semblant à la adzavara, però no soporta
consegüent en lo que 's diu. Decirvnas veces cesta, tant lo fret, ni las suas fullas terminan en punxa,
y olras ballesta. Temeré, incongruenler loqui. ni té la flor a manera de embut, y naix més baixa
ESTAR SI ES CESTA, SI ES BALLESTA. Estar indeter- que 'I fruyt. Zàbida, zdbita. Aloé, es, agallochum,
minat. Estar si son fritas, si son asadas. Bene vel i. |]
Lo such que 's trau de aquesta planta. Aloes.
malè cedat. Aloé succotrine.
CESTE. f. Cintura de Yénus ahont estavan con- GEYA. f. CELLA.
tingudas lotas las gràcias, tots los desitjós y tols CEYBA. ni. Arbre de Amèrica, mòlt alt, coput
los atractius. Cesle. Ceslis, is. y espinós que fà unas tavellas mòlt grans, aniplas,
CESURA, f. La síl-laba que queda al fi de la
y plenas de una borra de que 'n solen fér moca-
dicció desprès de format un peu del vers. Cesura. dors, coixins, etc. La fusta es blana y són such ve-
Cajsura, ai, comma, atis. rinós; lo fruyt rodó, dividit en vàrias parts iguals,
CETÀCEO, A. adj. Se diu dels peixos grossos y ple per la part inferior y superior. Ceibaóceibo.
vivíparos. S' usa també com à substantiu. Cetdceo. Arbor sic dicta.

Cetus, celaceus. GEYL. pr. ant. aquell.


GETÀRIA. f. Estany ahont los romans criavan GEYTÓ. m. SAYTÓ.
peixos de mar. Celaria. Celaria, íe.

GETIS. f. Moneda antígua, petita, que corria en Cl.


Galícia y de valor de la sexta part de un marave-

dís. Ceds. Moneta sic dicta. GIA. f. Os del anca. Cia , cea. Coxendix,
GETRA. f. PiTXELL. icis.

GETRELL. m. ter y GIAB06A. f. nàut. La volta en rodó de una


CETRILL. m. Yas de vidre, llauna, ó de terra embarcació de rems, remant los de una part y
pera posar I' oli. Aceytera, oliera, alcuza. Lecy- ciant los de 1' altre. Ciaboga. Remoruni inhilii-
thus, guttus, i; olearia lagena, ampulla. ||
Lo de tio. La acció de girarse '1 barco, canibiant en
II

vinagre. Yinagrera. Acelabuluni, i, acetarium vas- sentit oposat la situació de sa popa y proa, en un
culum; oxys, idis. ||
pi. Las ampolletas en que 's canal ó paratge estret pera fondejar; ó desprès de
posa oli y vinagre en la taula. Vinagreras. Ampu- haver deixat càurer la àncora. Ciaboga. Navis con-
llae, arum. versió.
GETRILLADA. f. L' oli que cab en un cetrill. fér ciaboga. fr. met. Remolinarse las personas
Alcuzadíi. Quidquid olei capit lecythus. pera fugir. Ilacer ciaboga. Ingyrum conjungi, con-
CETRILLÀS. m. aum. Alciizon. Grandis lecy- volvi.
thus, CIAR. V. a. nàut. Tornar lo barco enderrera
CETRILLER. in. Qui fà ó ven celrills. Alcuce- sènsgirarlo. Ciar. Remos inhibere.
ro. LecAlhoruiu faber, venditor. CIÀTICA f. med. Malícia que prové de un hu-
GETRILLERAS. f. pi. Pessa ü guarniment de mor que's fica en 1' os de la cadera. Cia, ciàtica.
fusta, cristall, elc. pera posar los cetrills del oli y Ischias, adis.
vinagre. Angarillas, portavinagreras. Ampullarum GIÀTICH, CA. adj. Qui pateix, y lo que per-
vectabulum. tany à la ciàtica. Ciàlico, ceútico. Yschiacus, scia-

GETRILLET. m. d. Alciicilla. Parvus, minor thicus.


lecythus, olearia lagenula. CIBADA. f. CIVADA.
CETRO. m. Yara de matèria preciosa, insígnia CIBADER. m. morral.
de emperadors y reys. Cetro. Sceptrura i. I Lo , GIBADILLA. f. Herba medicinal semblant à la

regnat de algun príncep. Cetro. Sceptrum reg- espuela de caballer; té las fullas de baix grossas,
num, i, imperium, ii. amplas y mòlt paregudas à las de la figuera infer-
GEU. m. SEU. 11
met. cevo. nal, las flors blavas, y las llavors pulverizadas y
GEVADOR. m. encevadob. aplicadas à la pell serveixen pera matar ó fér fu-
GEVAMENT. ni. EXCEVAMENT. gir los polls. Albarraz, yerba fiojera ó piojenta.
GEVAR. V. a. ENCEVAR. met. Atràurer ab pro- II
Staphis, idis.
mesas y carícias. Halagar. Allicio, is. CIBARI, A. adj. que s' aplica à las lleys ro-
GEVARSE. V. r. Deixarse vèncer de las pas- manas que Iractan del arreglo dels menjars y con-
sions. Cebarse. A voluptatibus superari. ||
Entre- vits dels pobles. Cibario. Cibarius.
garse ab mòlta afició à alguna cosa. Cebarse. Toto CIBELES. f, Diossa, mare de tots los Deus. Ci-
animo in aliquid intendere. beles. Mater magna; Cybele, Cybebe, es.

GEVAT, DA. p. p. Cebado. Allectus. CIGATEJAR. V. n. Regatejar. Regatear, cica-


GEVELLINA. marta cebellina. f. tear. Sumptibus sordidè parcare.
CEVER. m. Herba de la qual se'n fà un such CIGATER, A. adj. Mesquí, avaro. Mezquino,
amarguíssim. Proceheix de Àfrica : però ja 'g troba cicatero, rofíoso, ruin. Avaius, sordidu?.
CIC CATALÀ CIF 359
CICATERIA. f. Avarícia. Mezquiridad, cicate- GÍGLOPE. m. Gegant fingit pels poelas , íill

ria. Sòrdida parsimònia, avaritia. del cel y de la terra, ab un sol ull en lo fnmt.
CICATRÍS. f. Senyal (juc (jueda desprès decu- Cicloj)e. Cyclops, opis.
-rada la lla/ía. Cicaíriz. Cicalrix, icis. GIGONS. m. ])1. Pobles de Tràcia Cicones. Ci-
CICATRI8ACIÓ. f. La acció de cicatrisar. cones, uni.
Cicalrizttcion. Vulneris obductio. GIGUTA. f. Planta ab una branca semblant al
CICATRISAL. adj. Lo que pcriany à la cica- fonoll, ab las fullas tres vegadas aladas; fuUelas
trís. Cicalrizal. Ad cicalricem perlinens. agudas é incisivas; olor nauseàtich y desagrada-
CICATRI8AR. V. a. Tancar las llagas ó feridas ble; '1 such es verinós, y preparat serveix de re-
desprès de curadas. També s' usa com recíproch. mey. CíoMía, cicutaria yerba. Ckiúíi, a*, conium
Cicatri:ar. Cicatrico, as, cicalricem obducere. maculat um.
CIGATRISAT, DA. p. p. Cicalrizado. Cicatri- CID. n. p. de bome que s' aplica à un béroe
eatus. en valor ,
per la semblansa al antich Uui-Diaz

GICATRISATIU, VA. adj. Lo que lé viitut de de Vivar tant cèlebre en la història de Espanya.
cicalrisar. Cicalrisalivo. Cicalricandi vírlute po- En sòn origen es veu aràbiga que significa capità.
llens. Cid, cidi. Cid, dux, cis.
CiCERO. m. Entre estampers cert caràcter de CIDÀRIS. f. Espècie de diadema que usaren
Ilclra de un .çrau mès que de entredós y un mé-
la los reys de Armènia, pareguda à la tiara dels per-
nos que la ataiiasia. N' bi ha de xich y de gros. sas. Cidaris, Diadema sic dida.
Lectura. In lypographia lectura. GIDRA. f. Vi fèt de fiuyta. Cidra. Sicera, ae.

CICERONIÀ. m. Poble de Campània dit per CIÈNCIA, f. Sabiduria de las cosas humanas
Plinio Acadèmia. Ciceroniano. Giceronis villa. ||
ab principis certs y evidents. N' hi ha de vàrias
adj. que s' aplica à lo que imita à cosa de Cícero, classes, com exactas ò matemàticas, naturals que
com r estil, eloqüència etc. Ciceroniano. Cicero- miran ó especulan la naturalesa, las de vàrias fa-
nianus. cultats que's divideixen en pràclicas y especulati-
GICICENAS. f. pi. Nom que donavan los grechs vas, infusas y adquiridas, divinas y humanas etc.
à las salas magníficas que 'Is servian de menjadors. Ciència. Scientia, doctrina, diciplina, x.
Cicicenas. Gicicena', aruni. .Moneda ó medalla gre- ||
CIÈNCIA CERTA. Cienciu cierta, pleno conocimien-
ga que valia dos dracmas y era mòlt estimada per lo. Exploratè, sciens, et prudens.
la herniosura del encuny. Cicicenas. Monela sic CIÈNCIA DE SIMPLE INTEL•LIGÈNCIA, tcol. La que
dicta. versa sobre que no es, ni fou, ni serà; só es,
lo
GÍGLADA. f. Vestidura llarga y rodona que sobre la quidilat de las cosas en 1' estat de mera
autíguament usavan las donas. Ciclada. Cyclas, possibilitat. Ciència de simple inteligencia. Scien-
radis. ||
pi. Nou mar Ageu,
islas en lo dit Arxipé- tia simplicis intelligentiae.
lacb. Ckladas. Cyclades, um. CIÈNCIA GAYA. POESIA.
GIGLAN. m. Lo qui té solament un teslícul. Ci- f. teol. La ab qne Dèu véu las co-
ciÉNCÍA MITJA.
\clan. Testiculo carens. sas que han de succehir condicionalmenl; v. g. la
GÍGLIGH, ca. adj. Circular. Orbicular, ciclico. ab que vegé ó conegué la conversió dels de Tiro,
rCyclicus. si haguessen vist los miracles, de J. C. Ciència me-

GIGLO. m. cicLÀN. II
Cert numero de anys, los dia. Scientia media.
^quals acabats se tornan à contar de nou. Cicló. Cy- AB CIÈNCIA Y PACIÈNCIA, m. adv. Ab coneixemenf.
slus, i. permís y tolerància de algú. A ciència y paciència,
CICLÓ DECEMNOVENAL Ó DECEMNOVENARI, Ó LLINAR. con noticia y tolerància de alguno. Sciente, et si-
fCurs periódich de nou anys en que'ls novilunis lente.
ECahuen en los mateixos dias. Los romans los senya- DE CERTA CIÈNCIA. Ab coneixeiiient cert. Con ple-
ilavan ab Uelras de or. Àureo número, cicló decem- no conocimienlo. Scienter.
inovenal ò decemnovenario. Aureus numerus. sÉNS CIÈNCIA MiA. loc, fam. Sens saberho jo. Sin
cici.o PASQUAL. Periodo de cinch cents trenta dos mi coiiocimiento. Me iiisicio et ignorante.
inys solars, que resulta de la multiplicació de ci- CIENT, A. adj. Qui es sabedor ó sab alguna co-
|clos llunars de nou anys y solars de vint y vuyt. sa. Cienie. Doclus, sciens.
Cicló pascual. Pasclmalis cyclus. CIENTÍFICAMENT, adv. m. Conforme à las
CICLÓ soLAii. Número de 28 anys, desprès del reglas de alguna ciència. Cientificameníe. Sapien-
qual torna '1 diumenge en lo mateix dia del mes. ter, perilè.
Cicló solar, bolariè cyclus. CIENTÍFICH, CA. adj. Cientiftco. Sapiens,
GIGLOIDE.. f. geom. Línea curva formada, ó doctus, perillis.
per un punt de la circunferéncia deuncírculsobre CIENTMENT. adv. m. ADRETAS.
una línea recta, ó per la extremitat superior del CIFONISME. m. Suplici dels rntichs, que con-
diàmetre circular tirat perpendicularment sobre sistia en untar de mel al pacient per tot lo cos nú,
dita línea. Cidoide. Ciclois, idis.
y posarlo al sol lligat à un pal pera que '1 piqué-
360 CIM DICCIONARI CIM
sen las moscas y 'Is tabachs. Cifonismo. Suplicium Cima, cumhre. Acumen, inis, cima, a?. mel. Lo ||

sic dictum. grau superior à que's pót arribar. Colmo cima.


CIGALA, f. Insecte del lamany de una llagosta Súmmum, i, fastigium, ii. ||
La part superior del
que en 1' estiu fa un cant ronch y desapacible. morrió, ó 1' adorno que s' hi posa. Cimera. Conus,
Cigarra, chicharra. Acheta, cicada, aï. àpex gale;c. ||
L' extrem en que està assegurat lo

CANTAR COM UNA CIGALA, fr. CANTAR COM UNA CA- nyinyol en la canya de pescar. Rahiza. Piscatoriae
LANDRIA. 2. arundiniscuspis. ||
bot. Conjunt mòltas cuas ópun-
CIGALASSA.f.aum. C'ujarron. Grandior cicada. xons, que eixint de un mateix punt, se divideixen
CIG ALETA. f. d. y regularment en altres raigs que portan flors, de
CIGALÓ, m. Cigarra pequem. Peltigonia, a;. modo que poden anomenarse umbel-la irregular,
CIGARRER, A. m. y f. Qui fa ó ven cigar- com en lo saúch. Cima. Cyma, a?.
rros. Cigarrero. Yenditor, opifex foliorum nicotia- ESTAR FINS À LA CIMA DELS CABELLS, fr. lUCt. fam.
njB convolutorum. Estar cansat de sufrir qui no hi té cap obligació.
CIGARRISTA. m. Qui fuma mòlt. Cigarrista, Estar hasta las cachas, hasla las cejas, hasla el go-
cigarrero. Mullum fumans. llete. Diutius ferre non posse ; stomachatum esse.
CIGARRO. m. Rotllet de fullas de labaco; 's fa CIMAL. m. ter. persa. remato, cimbori. ||

també trinxat y embolicat ab paper. Cigdrro. Ta- CIMAR. V. a. nàut. Passar lo car de la entena
bacci folium convolulum. |1
L' embolicat ab fullas en y demés barcos de vela llatina de
los falutxos
de blat de moro. PajiUa, pajila, pajica. Tabacci una banda à inmediació del arbre y
altra per la
folium convolutum. per la cara de proa, al virar de bordo, pera que la
CIGNE. m. ciSNE. vela quede de la bona volta. Cimar. Velum vento
CIGONY. m. Lo poll de la cigonya. Cigonino. secundo aplare.
Ciconiuspullus. CIMARRON. m. nàut. Nom que's dóna al ma-
CIGONYA, f. Aucell de pas, semblant à la riner indolent, rundinayre y poch amich del tra-
grua, blancli, ab algunas plomas negras en las alas, ball. Cimaron. Lentus, seguis.

y '1 coll y bèch llarch. Cigüeüa. Giconia, crotalis- CIMASSA. m. arq. MotUura en forma de S,
tria, ae. Ferro de la campana, ahont se lliga la
||
composta de dos parts de círcul, que la terminan
corda pera tocaria. Cigüena. Hastile, is. ||
Instru- en ample, sens fér àngiils. Cimacio. Cimatium, ci-
ment pera tràurer aygua. grua. 8. I Entre estam- ma tion, ii.

pers la maneta en las prempsas. Cigüena. Manu- CIMBELL. m. Cordill que's lliga à la punta del
brium ii. met. Hurla que 's fa à algú per detràs
||
bastó en que's posa 1' aucell que serveix de munta
posant los dits retorts sobre l' índice. Cigüena. Sau- ó ensa en la cassa. Cimhel. Chorda, a;. ||
Lo mateix
na poslica. II
ter. perxa. aucell. Cimhel. Avis aucupatoria.
CIGONYETA. f. d. Cigüeíiuela. Parva ciconia. CÍMBOL. m. clavigímbol.
CIGONYÍ. m. CIGONY, CIMBORI. m. arq. Cúpula petita sobre la mit-
CIGRÓ. m. ciURÓ. ja taronja. Cimhorio, cimhorrio. Tholus, i, testudo,
CIGÜELA. f. ant. cigala. inis. II
met. enteniment. ||
met. atzegallada.
CILA. f. mit. Filla de Laomedont y germana de CIMBROS. m. pi. Pobles germànichs. Cimhros.
Priam, per qui fou assesinada havent interpretat Cimbri, orum.
falsament la voluntat dels déus. Cila. Cila, se. CIMENT, m. Entre boters cert ribot pera fér
CILIANDRA Y CILIANDRIA. f. celian- gàlsers en lo cantó de la fusta. Juntera. Runcina,
DRIA. a;. II
Fonament. Principio , cimiento. Ca^mentum,
CILICI, m. Sach ó vestidura aspra que s' usa- fundamentum, i.

va antíguament per penitencia. Cilicio. Cili- CIMENTAR. V. a. Fundar , fundamentar. Ci-


cium, ii.
II
Cinturon de cordas ó filferro que's menlar. Fundo, as, fundamenta jacere. ||
met. As-
porta sobre la carn pera mortificació. Cilicio. Cili- sentar bè 'Is principis de alguna cosa, com virtut,
cium, ii. ciència, etc. També s' usa com recíproch. Estable-
CILICIÀ, NA. adj . Lo natural de Cilícia en la hlecer, cimentar. Stabilio, is.
Assia Menor. Ciíiciano. Cilix, cis, cilissa, ae. CIMENTAT, DA. p. p. Cimentado. Fundatus.
CILÍNDRICH. ca. adj. Lo que té figura de ci- CIMER. m. ant. plomall.
lindro. CHindiico. Cilindricus, cilindratus. CIMERA. f. blas. Adorno sobre la cima del
CILINDRO, m. geom. Cos sólit, llarch y rodó elm ó celada, com un cap de gos, castell, etc. Ci-
en forma de columna, que té per basas dos circuls mera. Gentilitium insigne.
paralelos. Cilindro, Cilindrus, i, mamphur, uris. CIMERI, A. adj: L' habitant de terras mòlt
maquin. Lo que en las màquinas de vapor impe-
II
fredas. Cimerio. Cimerius.
deix que passe '1 vapor. Cilindro. Cilindrus, i. CIMERA. f. CIMERA.
CIL-LA. f. CEBA MARINA. CIMINTERI. m. cemeííteri.
CIM. m. y CIMITARRA. Sabre ample y mòlt encorvat.
f.

CIMA. Lo mès alt de las montanyas, arbres etc. Alfange, cimitarra. Harpe, és, acinaces, is.
CIN CATALÀ CliN U
CIMÓS, A. adj. bol. Se diu de las que
flors ciNGLADA DE MAL DE VENTRE. Dolor forl (!»' ven-
presentat! la influiescéncia en ciina. Chnoso. Cy- tre. Retortijon de Iripas, dolor de vienlre. Tormen,
mosus. inis, vermina, um.
CINABRI. m. Sucli mòlt beimell (lue destil-la CINGLE, m. y
un arbre de Àfrica , del (|ue acosdinian usar los CINGLERA, f. Cordillera de rocas espadadas.
pintors. Cinabrio. Cinnabaris, is, cinnabari , ind. Despemdero , sierra. Praïrupti mon tes , rupes. ||

CINAMOMO. m. Arbre pompós, que té la fulla TIMBA.


semblant a la del ginjoler, ab pichs al rededor, y CINGLETA. f- d. Cinchmla. Fasciola, aj.

la flor menuda y olorosa. Cinamomo. Cinnamus, CÍNGUL. m. Cordó ab una borla a cada estrém,
cinnan)omum, i. ab que '1 sacerdot se cenyeix la alba. Cingulo. Cin-
CINCELL. m. Instrument de ferro que té la gulus, cingulum, i, diazoma, atis.
boca y tall de cer, y serveix pera tallar ferro fret CÍNIA. f. Maquina feta de rodas pera tràurer
ab martell. Cortafrio. Feiri sector. Ferro pera |1
aygua dels pous. iXoria. Antlia, le , aquaria, rota.
tràurer los claus que no's poden arrancar ab las CÍNIGH, ca. adj. Secta
de de filosops morals,
estenallas. Botador. Ad tollendos clavos ferrum. que fou autor Antísienes. Cinico. Cynicus.
CINCH. numeral cardinal. Cinco. Quinqué. ||
CINNOR. m. Instrument músich de fusta, de so
La carta que té cinch senyals. Cinco. Pagella quin- trist y melancólich, que's sonava en lo temple de

qué notas exhibens. Jerusalem. Cinmr. Instrumentum sic dicfum.


PER QUINS ciNCHs SOUS. loc. fam. Per quin motiu CINOCÉFALO. m. Animal de la casta de mona,
ó rahó. Porque carga de agua ? Quare? quid lla? sens cua que's cria en Líbia
,
té '1 cap rodó lo : ;

quamobrem? morro com lo del gos carií la cara cuberta de un ;

CINCHANYAL. adj. ant. De cinco anos. Quin- pel blanquinós , verda la esquena y pelat de las
quennis. ancas; es inclinat à la luxúria, fogós y fort. De ell
CINCHGENTS. numeral cardinal. Quinienlos. conlan los poetas raòltas fabulas, y alguns V ano-
Quingenti. menaren Anubi. Cinocéfalo. Cynocephalus, i. j]

GINCHENRAMA. f. Herba que's cria en los Nom de un poble fabulós, los habitans del qual fin-
paratges humits, y te la fulla semblant à la men- gian los poetas que tenian cap de gos yeran furio-
ta. Cincoenrama. Quinquefolium ii
,
penlapiei- , sos. Cinocéfalo. Cynocephalus, i.
llon, i. CINOGLOSA. f. BESNEULA.
CINCHMESÓ, NA. adj. Lo qui naix al cap de CINOSURA. f. astron. Consfel-lació boreal que
cinch mesos de sér engendrat. Cincomesino. Quin- consta de set estrellas. Cinosiira, osu menor. Cyno-
quemeslris. sura, X, cynosuris, idis.
CINCOGESM A. f. ant, Pascua de Penlecoslés. CINQUAGÉSIMA. f. Lo diumenge abans del
Pentecostes. primer de quaresma. Quincuagésima. Quinquage-
CINCONINA. f. QUININA. sima? dominica.
CÍNDRIA. f. Espècie de meló que té la molsa CINQUANTA, adj. numeral cardinal. Lo que
bermellenca y es mòlt aygualit. Melon de agua, té cinch desenas. Cincuenta. Qdinquaginta, indec.
zandia, sandia. Melopepo nis. arq. Motllo de ,
||
CINQUANTÈ, NA. adj. Lo que pertany al nú-
fusta pera formar sobre de ell los archs y bóvodas. mero cinquanta. Quincuagenario, cincuanteno, quin-
Cimbra, cercho. Lingneus ad fornicem excipien- cuagésimo. Quinquagesimus. m. La cinquantena ||

dum arcus. part de alguna cosa. Cincuanteno. Quinquagesima


CINDRIAR. m. Lloch plantat de cindrieras. país. I f. ant. Companyia de SO soldats. Cincuan-
• Sandiar. Melopeponum abundans locus. tena. Quinquagesima.

CINDRIERA.
f. Planta semblant à la melone- CINQUÈ, NA. adj. Quinto. Quinlus.
de brots quasi igualment estesos, però de fulla
ra, CINQUENAMENT. adv. m. ant. En quinto lu-
>mès petita y de un vert mès fosch. Sandia, zandia. gar. Quinto.
Anguria, ae. CINQUILLO. m. Anell de cinch pedras. Cinti-
CINGAR. V. a. y derivats, singar. llo. Annulus, i.

CINGLA, f. Faixa pera asegurar la albarda ó CINQüiPUL. f. Festa que celebravan los ju-
sella. Cincha. Cingula, ae. fam. Banda. Banda. heus à Jerusalem, à la que anavan descalsos. Cin-
||

Fascia, se, balteus, i. Beca de col-legial. Beca. quipul. Festum sic dictum.
||

Trabea, aï. CINT, A. p. p. CENYIT.

CINGLADURA. f. La acció de cinglar. Cincha- CINTA. f. Teixit llarch y estret. Cinta. Yitta,

dura. Cinctura, íe. naul. singladura. zona, zonula, La ab que's cenyeixen la sotana
a3. ||
\\

CINGLAR. V. a. apretar la sella ó albarda ab 'Is ecclesiàsticbs. Cenidor. Cinctorium, ii. La co- ||

la cingla. Cinchar. Cingo, is, cingulà adstringere, munment de color de rosa que tenen en las oíici-

Engolfarse en alta mar. Engolfarse, entrar en alta cinas pera lligar los plechs de papeis. Balduque.
II

mar. In altum provehi. naut. singlar. Linea rubra, tajnia, ae. Llenca de cuyro de tresò
1|
[|

CINGLAT, DA. p. p. Cinchadn. Cinctus. quatre dits de ampla , ab que per medi de una ci-

TOMO I. 47
362 cm DICCIONARI cm
vella s' estreny regularment la cintura. Cinta. CIRCUHIR. V. a. Rodejar. Circuir, cerrar, ro-

Cinctorium, ii, astrictorium cinguhim ex corio. dear. Circumco, sepio, ambio, is.
|

CINTURA. II
nàut. Las fustas que van per fora del CIRCUHIT, DA. p. p. Circniio. Septus, cir-

costat de la nau de popa à proa pera refors del em- cumseptus. ||


m. Espay de terieno comprés en
postissat. Cinta.Transversa navis ligna, trabs, is. certa circumferència ; y la mateixa circumferèn-
La que's posa al voltant de la copa del sonibrero cia. Circuito. Circuitus, ambitus, us, perime-
II

en la part de fora. Cinlillo. Spira resticula ae. , ,


[j
tros, i.

ter. Enginny pera pescar. Cinta. Reté sic dicta. CÍRCUL. m. de una sola
geora. Figura plana
ESTAR EN CINTA. fr. Se diu de las donas prenya- linea que forma un cèrcol dit circumferència. Cir-
das. Estar en cinta. Piv-egnantem, gravidam, fcetain culo. Circulus, i. Orde de assentos. circo.
II

esse. CÍRCUL VICIÓS, log. Vici de la oració, que 's co-


CINTASSA. m. aum. Cinta grande. Magna vitta. met quant una cosa s' explica per altra recíproca-
CINTER. m. PERXER. II
CORRETGER. ||
aut. CINTA, ment, y las dos quedan sens explicació. Círculo vi-
CINTURÓ. ciosa. Circulus viliosus.

CINTERIA. f. Lo conjunt, botiga ó còrners de cÍRCüLs de posició. Són los sis mès grans de la
cintas. Cinteria. Yittarura, taíniarum copia, nier- esfera, à saber: equinoccial, eclíptich, primer me-
catura. ridià, horizontal y 'Is dos coluros que divideixen
CINTET, A. m. y f. Corromput de Jacintet.Ja- lo meridià. Circulos de posicion. Positionis cir-
cinlo. Hyacinthus, i. culi.
CINTETA. f. d. Cinlilla. Taeniola, íb. CÍRCULS DE ALTURA Ó DE DEPRESSIÓ. LoS paralelOS
CINTIRI. in. ant. Fluix de ventre ab mescla de al horizont ó superior à ell, y delerminan la al-

sanch. Disenleria. Dysenleria. tura dels astres; ó sota de ell y determinan sa de-
GINTO. n. p. de home. jacinto. pressió. Almicantarados. Circuli horizontis para-
GINTÓ. m. CINTURÓ. leli.

CINTÓRIA. f. herba, centaura. CÍRCÜLS HORARIS, astr. Los que senyalan las ho-
CINTURA,
La part inferior del lall del cos,
f. ras; los principals són dotze que divideixen la

ahont se cenyeixen los vestits. Cintura. Medium equinoccial en vint y quatre parts iguals ó en
corpus. quinze graus per hora. Circulos horarios. Horarum
CINTURÓ, in. Cintó pera portar la espasa. Ta- circuli.
laharte, cinluron, tahali, biricú. Cinctorium, para- CÍRCULS VERTICALS, astr. Los majors que passan
zonium, ii, balteus, i, ||
La cinta que antíguament pel zenit y nadir, y són perpendiculars al hori-
regalavan los marits à las donas casadas de nou, y zont. Circulos verlicales. Yerticales circuli.
ara s' ha fet comú 1' us. Cintnron. Caslula, jb. CIRCULACIÓ, f. Acció de circular. Circula-
CINYEL. m. ant. cíngul. cion. Circulatio, nis, circuitus, us.
CIP. m. Fita, pedra ab que 'Is romans marca- CIRCULAR, adj. Lo que pertany al círcul. Cir-
van en los camins ó indica van la direc-
las millas cular. Orbicus, orbiculalus , orbicularis. ||
f. La
ció de cada un, Cipo. Cipum, i. carta ó avís escrita de orde superior, donant algu-
CÍPIA. f. Peix mòlt semblant al calamars, del na orde ó notícia. Circular. Circularis littera. v. 1|

qual se diferencia per sér mès gros, y no tenir n. Passaruna cosa per mòltas mans, com la mone-
cua. Té un os sobre la esquena que s' usa en far- da. Circular. Circulor, aris, per manus circumfer-
màcia y altres arts. Jibia. Sèpia, se. ri. Parlant de la sanch, córrer per las artérias
II y
CIPRER. m. xiprer. venas, desde '1 demés parts
cor à las del cos. Cór-
CIPRERAR. m. xiprerar. rer la sangre. Per venas sanguinem volvi, circu-
CIPRI. adj. Natural de Xipre, y lo pertanyent lari.
à aquesta isla. Cipvio. Cjprius, cypricus. CIRCULARMENT. adv. m. Circularmenle Cir- .

CiQUIA. f. CÉQÜIA. culatim, in gyrum, in orbem.


CIRCA. prep. ant. cerca. CIRCULAT, DA. p. p. Circulado. Circulatus.
CIRCENSE. adj. Lo pertanyent al circo. Cir- CIRCULET. m. d. cercolet.
cense. Circensis. CIRCUMPOLAR. adj. Lo que està cerca del
CIRCENSES. m. pi. Jochs ó espectacles dels polo. Circumpolar. Circumpolaris.
romans en lo circo. Circenses. Circenses, ium, cir- CIRCUNCIDAR. V. a. Tallar lo prepuci. Cir-
censes Indi. cuncidar. Circumcido, is. met. Cercenar ó mode-
|1

CIRCEU. adj. Lo pertanyent à la bruixa Circe. rar alguna cosa. Circuncidar. Reseco, as; moduiu
Circeo. Circeus.
adhibere.
CIRCO. m. Entre 'Is romans lloch voltat de gra- CIECÜNCïDAT, DA. p. p. y
das destinat pera alguna funció. Circo. Circus, i, CIRCUNCÍS, A. Circuncidado.
p. p. irregular.
Lo conjunt de personas que assistian en ell. Cir-
II
Circumcisus, circumsectus.
co. Consessus, us.
CIRCUNCISIÓ. f. L' acte de circuncidar. Cir-
CIRCUHIGIÓ. ra. ant. marrada, volta. cuncision. Circumcisio , nis , circumcisura, ae. 1|
cm cvrALA CIR 363
Fes'a qno colobia la Iglcsia M pi-iineí' dia del any. CIRCUNSTANGIAR. v. ;i. Explicar per me-

I ('ircuncisinii. Circuincisionis ft'stum.

CIRCUiVOAR,,
CIRCÜNDAT, DA.
V. a. kourjar.

p. |). kodkjvt.
nor las circunsli'incias de alguna cosa. Circiinslini-
ciíir. Exacte, dislinctè aliqiiid explicaré. (Icsciilie-
re: rem. prou) est gesta, narraré.
CIRCUNFERÉiVCIA. f. I.a liiiea curva (|Ui' GIRGÜNSTANGIAT, DA. p. p. \ ailj. Lo (pie
tancada per tolas paris forma un t-írcul. Circunfe- s' explica al) totas sas circunstancias. Circunstan-

I renria. Circuniferentia, ae, circumductio, circums-


oriptio, nis.
ciRCüNFERÉNCiA cóxcwA. La línca del círcul con-
cindo. Distinctí'.
GIRCÜNSTAIVGIONAT DA.
TANCIAT.
ad amussim relatus.
, p. p. ciRClxs-

siderada per la part interior. Circmferencia cònca- CIRGUNSTANT , A. adj. Lo que està al entorn
va. Circumferentia còncava. Pars intima circumfe- de altra cosa. Circunslante. Circumstans. pi. Los 1|

rentiiB. que estan presents, assisteixen ó concorren. Cir-


ciRCü.vFERÉxciA coNVEXA. La niateixa conside- cunstanles. Circumstantes, prsesentes.
rada per la part exterior. Circunfercncia rnn- GIRGUNVALAGIÓ. f. La acció de circunva-
vrxa. Circumferentia convexa , extiraa circumfe- lar. forltlicacion, circunvalacion. Circumvalatio,
rentia. nis. mil. Siti, cordó. Circunvalacion. Circuitio,
Ij

CIRGUNFERENCIAL. adj. Lo que pertany à nis.


la circunferéncia. Circunferencial. Ad circumfe- GIRGUNVALAR. V. a. Cercar una ciutat, un
rentiam pertinens. exèrcit, etc. Circunvalar. Convallo, as, circumrau-
CIRCUNFERENCIALMENT. adv. m. Circun- nio, circumvenio. is.

feréncia bnen te. In orbem, circiím. CIRGUNVALAT,DA. p. p. Circunvalado. Cir-


CIRGUNFLEXO. adj. S' aplica al accent com- cumseptus, vallo septus.
post de agut y grave. Circunflejo, capucha. Circun- GIRGUNVEHÍ. adj. Pròxim, cercà. Circun-
flexus. vecino, contigua. Circumvicinus, contiguus, proxi-
CIRCUNLOCUCIÓ. f. Rodeig de paraulas pe- mus.
ra explicar lo que podria dirse ab ménos. Peri- GIRENAIGH. adj. Se diu de una secta de Filo-

frasis, circunlocucion. Circumlocutio, periphrasis, sops fundada per Arístipo en la divisió dels peri-
is. patétichs. Cirenaico. Cyrenaicus.
CIRCUNLOQUI. m. Lo que 's diu ab circun- GIRENEU. adj. Lo natural de Cirene. Cireneo.

locució. Circunhquio. Yerborum circuilus, circui- Cyrenensis.


tio, ambages. uni. GIRER. m. CIRERER. 11
BOSCÀ. SANGUINTOL.
CIRCUNSCRIT, A. p. p. Circunscrilo. Cir- GIRERA. f. Lo fruyl del cirerer. Cereza. Cera-
cumscriptus. sum, i.

CIRGUNSGRÍURER. V. a. geom. Descríuier CIRERA DE ARBÓs. MadroTio, y albredo p. Ast. üne-


una figura al entorn de altra. Circunscribir. Cir- do, nis, arbutum, i.

cumscribo, is. ||
Reduhir à certs límits. Circunscri- CIRERA DE PASTOR. Lo fruyt dcl cirerer bort. Es-
bir. Circuniscribo, is. pino, majuelo. Oxyacanthae fructus.
CIRCUNSPEGCIÓ. f. Atenció, cordura, pru- CIRERA GARRAFAL. Las luajors y de millor gust.
dència. Circunspeccion. Circumspectio, considera- Cereza garrafal. Gerasum, i.

lio, observatio, nis. []


Severitat y gravedat en ac- CIRERA GUINDA. La igual à las altras de gust un
cions y paraulas. Circunspeccion. Gravitas, atis, poch agre y de color quasi violat. Guinda. Cera-
morum severitas. sum, i.

CIRGUNSPEGT Y CIRGUNSPEGTE , A. GIRERAL Y GIRERAR. m. Lloch plantat de


adj. Remirat ,
prudent. Circunspeclo. Cautus, cirerers. Cerezal. Cerastum, cornetum, i.

consideratus, prudens. |1
Serio, grave, respecta- CIRERER, m. Arbre de escorsa dura, llisa, un
ble. Circunspeclo. Gravis, circumspectus, veneran- poch bermellenca; sòn fruyt són las cireras. Cere-

dus. zo. Cerasus, i.

CIRGUN8TÀNGIA. f. Accident de temps, lloch, CIRERER BORT. Comcjo, cerczo silvestre. Cornus,
modo, etc. unit à la substància de algim fét. Cir- cornum, i; frutexsanguineus.
cunstancia. Circumstantia, ;c, adjuncta, orum. j]
CIRERET. m. d. Cerezilo. Parvus cerasus.
Condició, qualitat, requisit. Circunstancia. Quali- GIRERETA. f. d. Cerecilla, cerecita. Cerasum
laS, atis. [1
MEMDÉNCIA. exiguum. U Aucell de unas quatre polsadas de
EPT LAS circunstíncias PRESENTS, m. adv. Equi- Uarch, de color de cendra en las alas, blanch de
val à lo mateix que en 1' estat actual de las cosas. ventre y potas rojas. S' entreté jugant entre las
En las presentes circunstancias. Rebus sic stanti- canyas y jonchs. Arandillo. Motacilla ai.
bus. GIRI. m. Candela de cera de un sol ble, llarga

GIRGUNSTANGIADAMENT. Cande-
adv. m. Ab to- y grossa. Cirio. Cereus, i, funale, is. ter. 1|

taslas circunstancias. Circunstanciadamenle. Exac- las com las de dir missa. Vela. Cerea, sebacca can-
te, ad amussim. dela.
364 CIS DICCIONARI CIS
CIRI PASQUAL. Lo quc's benehei'x lo dissapte ales. II
Una de las vint y dos constel-lacions boreals.
sant, y en los oficis divins crema fins al dia de la Cisne. Olor oris, cygnus, i. []
met Bon poeta 6 mú-
Ascenció. Cirio pascual. Cereus paschalis. sich excel-lent. Cisne. Cygnus, i.

MÓLTAS CANDELAS FAN ÜN CIRI PASQUAL, fr. mel. CISPADÀ, NA. adj. Lo que esta entre Roma y
fam. Explica que mòltas vegadas la repetició de '1 riu PÒ. Cispadano. Cispadanus.
cosas petitas arriba à fér una matèria grave. JIím- Nom que donaren los antichs à un car-
CISSI. m.
chas candelillas hacen un cirio pascual, miichos po- ro ab dos rodas. Cisio. Cisium, ii.
^os hacen un mucho. Multa minuta et congesta gran- CISTELL, m. Teixit de vímens, jonchs ó altra
dem eíBciunt molem. Partibus ex minimis magnus matèria, en figura comunment rodona y còncava,
consorgit acervus. que serveix pera posar fruytas y altras cosas. Ces-
süRTiR AB CIRIS TRENCATS, fr. met. Ab espècies to. Fiscus, calathus, i, corbis, is. ||
Lo gran. Arga-
impertinents, estranyas ó fora del cas. Con supata dijo, argadillo. Vas vimineum.
de cabra ó de gallo; ó con su media espada. Collo- CISTELLA, f. Paner ó panera. Cesta. Cista cor-
cutionem importunis sermonibus interrumpere; ab bula, piscina, ea, panariolum, i. []
La de palla. Es-
instituto aliena loqui; praïter rem loqui. criiio. Corbis, is.

CIRIAL. m. Candelero. Cirial. Lychnuchus, BOIG COM UNA CISTELLA, exp. fam. que s' aplica
candelabrura, i, al qui ab sas accions se porta com à boig. Loco de
CIRIÀS. m. aum. Cirio grande. Magnus ce- alar. Furiosus.
reus. UMPLIR LA CISTELLA PLENA. fr. PUJAR LA MOSCA AL
GIRIER. m. ant. candeler. 1. NAS.
CIRIET. m.d. Cirio pequem. Cereus parvus. CISTELLADA. f. CISTELLAT.
GIRILOT. m. ter. Aucell de estany. Pdjaro de es- CISTELLÀS. m. aum. Ceston. Magnus corbis.
lanque. Avis sic dicta. CISTELLAS8A. f. aum. Ceston. Amplior, gran-
CIRINEU. m. Lo qui ajudà à portar la creu à dior corbis.
Jesucrist. Cirineo. Cyrineus, i.
I
Lo gui ajuda à al- CISTELLAT. m. Lo que cab en una cistella.
tre en algun empleo ó traball. Cirineo. Adjutor, Cesta. Quod ficus capit,
oris. CISTELLER. m. Qui fà ò ven cistells ó ciste-
GIROT. m. Cubert de ramas pera guardar-
ter. Uas. Cestero. Cistarius, ii, cistarius artífex, ven-
se del sol. Sombraje, somhrajo. Umbraculum, i. ditor.
CIRQUE. ni. ciRco. CISTELLERIA, f. Botiga de cisteller. Cesleria.
CIRURGIA, f. Art de curar féridas, Uagas y tot Cistario officina, laberna.
mal extern de las personas. Cirugia. Chirurgia, ae. CISTELLET. m. d. CestiUo, cestico. Corbula,
CIRURGIÀ, m. Profesor de cirurgia. Cirujano. corbicula, ;e.

Chirurgus, i. CISTELLETA. f. d. PANERET. 2.


CIRÚRGICH, CA. adj. Lo pertanyent à la ci- ciSTER. m. Orde de religiosos fundada per sant
rurgia. Quirúrgico. Chirurgicus. Robert y stmt Esteve. Es antiguíssima, y lia donat
CISALPt, NA. adj. Lo que està situat entre Ro- grans homes y pontífices àla iglèsia, Cister, cístel.
ma y 'Is Alpes. Cisalpino. Cisalpinus. Cisterciencis, Roberti ordo. ||
Bujol que posan sota
CISELL, m. Espècie de escarpa pera traballar las botas pera recullir lo vi que cau de la aixe-
ab primor pedras, metalls etc. à pich de martell. ta. Cuheto. Dolium, ii.

Cincel. Scalpiura, scalpellum, i. CISTERCIENSE. adj. Lo pertanyent à la orde


CISELLAR. V. a. Traballar, grabar ab cisell del Cister. Cisterciense. Gisterciensis.
en pedras ó metalls. Cincelar. CíeIo, as, scal- CISTERNA, f. Espècie de pou en que's conser-
po, is. va la aygua deia pluja, Algibe, cisterna, Cister-
CISMA. m. Divisió ó separació entre 'Is indi- na, ae.

víduosde algun cos. Cisma. Schisma, atis. ||


Discòr- CISTERNER. m. Qui cuyda de las cisternas,
dia en alqun poble ó família. Cisma. Discòrdia, ae, Aljibern. Cisternarum curator,
dissidium, ii, divisió, nis. CISTERNETA. f, d. y
CISMÀTICH, CA. Rebelde àla verdadera
adj. CISTERNÓ. m, d, Cisternilla. Parva, minor
Iglésia. Cismdtico. Schismaticus. Qui introduheix |1
cisterna,
la discòrdia. Cismdlico. Seditiosus. CISTO. m. Arbusto que creix fins à uns nou
CISMONTÀ, NA. Lo que està situat de
adj. pams: y aspras del revés, las
té las fullas llargas
aquesta part de las montanyas, respecte de la si- flors grossas y blancas ab una taca fosca, forma-
tuació ahont se considera. Citramontano, cismonta- das de fullas com las rosas, Jura, lada, ladon, cis-
no. Citramontanus, cisniontanus. to. Cistus, i. Arbusto de fullas semblants à las
II

CISNE. m. Aucell blanch, de bèch groch, coll del llorer, arrugadas, verdas y com rehinosas y
mòlt llarch, las potas negras y unidas ab una pell las flors blancas. Estepo, ajea, pajea, cengajo, cer-
ó membrana com 1' ànech , y 's cria en las ribe- gazo. Cistus laurifolia.
rasdels estanys y rius. Cisne. Cygnus, i, carnorus CISURA. f. Obertura sutil en algun cos. Cisitra.
CIT CATALÀ. CIV 365
Scissura, oonscissura, ae. ||
Lo lallet que fà 'I san- CITRAGO. m. Herba, espècie de niella que té

grador en la vena. Cisnra. Seissura, ae. '1 gust semblant al de la cidra. Cidronela. Citrago,

CITA. f. Senyal ó avís del lloch y temps pera citreago inis.


vt'urerse ò parlarse alguna persona ab altra. Cita. CITRAMARÍ, na. adj. Lo que està del mar
Concitio, cilatio, conventio, nis. |1
Referència à al- en aquesta part. De esta parte del mar, de acà del
guna lley, autoritat, ó altre instrument pera coni- mar, ritramarino. Cis, citra mare.
probar que's diu. Cita. Testimonium, autori- CITRAMONTÀ, NA. adj. CISMONTA.

I
lo ii,

j
las, atis. CITRELL. m. ter. cetrill.
CITACIÓ, f. La acció de citar. Emplazamiento, CITRELLA. f. ter. canti, cantiret.
rilocion. Denuntiatio, conditio, vadatio, nis. CÍTRICH, ca. adj Lo que pertany . al poncera
CITACIÓ DE REMAT. for. Notificació ó intima al ó taronja. Citrico. Citricus.
deutor, de la venda que's va a fér de sos béns. CIURÓ. m. Planta y fruyt mòlt conegut. Gar-
Cilacion de remale. Comperendinatio, nis. hanzo. Cicer, eris.
CITADOR, A. m. y f. Qui cita. Citador. \o- CIURONAR. m. Terreno plantat de ciurons.
alor, convocalor. apparitor, is. Garbavzal. Sata ciceribus terra.
CITAR. V. a. Avisar à algú senyalantli '1 temps CIUTADÀ, NA. m. y f. Yehí, fill, ó l 'qui viu
lloch pera tractar de algun assumpto. Citar. en alguna ciutat. Ciudadano. Civis, is, urbis inco-
voco, as, indico, is. |1
Referir ó anotar al marge las. Home bo. Ciudadano. Yir frugi. Qui gosa
II ||

e algun escrit, los autors ó textos per comproba- '1 dret de ciutadà. Ciudadano. Civis, is. ||
adj. Lo
ió de lo que's diu ó escriu. Citar. Testimonia, pertanyent à la ciutat y als ciutadans. Ciudadano.
ucloritates vel texlus indicaré. |1
for. Notificar à üppidarius, civicus, civilis.
Igú que comparega devant la autoritat, Alegar, ci- CIUTADÀ HONRAT. Títol de houor. Ciudadano hon-
ïar, producir. Cito, as, convador, aris; in jus vo- rada. Civis honeslus: nobilitatis gradus equestri
care, aliquem convenire. Anomenar à cada hu || ordini proximus.
per sòn nom. Citar. Singulorum nòmina cilare. CIUTADÀ MAJOR. Primera clase ó estat dels habi-
CITAR DE REMAT. fr. for. Nolificar al deutor que tans de ciutat, que comprenia 'Is més honrats y
es execulaí,remat que's va à fér de sos béns.
lo estimats no exercint art mecànich. Ciudadano ma-
Citar de ó para remate. Bonorum proscriptionem yor. Major civis, civis, primi ordinis.
indicere. CIUTADÀ MITJA. Segou cstat ó classe de ciuladans
GÍTARA. f. Instrument músich semblant à la com : mercaders , etc. Ciudadano mediana. Civis
guitarra ab cordas de filferro, y 's toca ab una secundi ordinis.
plom de cer. Land, citarà. Cithara, íe, barbilos, i. CIUTADÀ menor. Tercer eslat que comprenia 'Is
CITARINS. m. p. Pobles de Sicília prop de Pa* menestrals. Essent los ciutadans y 'Is burgesos
erm. Cilarinos. Citharii, citharini, orura. iguals en dret sols se diferenciavan: 1."" En la pre-

CITARISTA. m. Qui toca la cílara. Citarista. cedéncia dels primers, y 2." En los privilegis es-
itharisla, x, citharoedus, i.
pecials de cada vila ó ciutat, de manera que un
CITARÍSTICH, ca. adj. poét. Lo que pertany burgès de la vila de Perpinyà portava avantatge à
la cílara. Cilnristico. Cilliaroedicus. mòtls ciutadans de mòltas ciutats de Catalunya.
CITAT, DA. p. p. Ciiado. Evocalus, cilalus, in- Ciudadano menor. Minor civis.
dictus. CIUTADEJAR. V. n. Semblarse à lo que es de
CITATORI, A. adj. for. Lo manament ab ques ciutat. Ciudadear. Civitatera referre.
cila à algú. Citatorio. Citatorium, ii, cilatorium CIUTADELA. f. y
rescriptum. CIUTADELLA, f. ant. Fortalesa ab baluarts
CITATÓRIA. f. CITACIÓ. situada en paratge ventatjós pera subjectar ó de-
CITEA. f. CÍTARA. fensar una plassa. Ciudadela. Arx, cis.
CITEREA. f. mit. vÉNls. CIÜTADETA. f. d. Ciudaditía. Civitella, aï.
CITÉRIA. f. Imatge grotesca que's posava en CIUTAT,

m
f. Població gran que gosa de majors
oma en cerlas ceremónias públicas y à la que's preheminéncias que las vilas. Ciudad. Civitas,

'eyan donar lespostascomals nostres politxinel-las. atis, urbs, is, oppidum, i. |)


L' ajuntament de ella.

Citeria. Citeria, x. Ayuntamienlo, cuerpo municipal, ciudad. Civitas,


CITERIOR. adj. Lo que està à la part de aquí metròpolis, is.
H
Los ciutadans. Ciudad, ciudadanos.
respecte de lo que està à la part de allà. Citerior. Cives, ium.
Citerior. CIUTEDÀ. m. CIUTADÀ.
CITÓRIA. f.CENTAURA MENOR. CIVADA, f. Planta semblant à la cugula, y sòn
CITOYEN. m. Vestit de dona ajustat al cos, gra al del sègol. Avena. Avena, ae, bromos, i.

clos pel pit y ab un coll. Chamerluco. Muliebris CIVADAR. m. Lloch plantat de civada. Avenal.
torguata vestís. Avena consitus ager.
CITRA. f. anl. CÍTARA. II
Mesura de Iraurer vi. CIVADER. m. y
PITXELL. CIVADERA. f. ant. Morral pera donar civada,
366 CLA DICCIONARI CLA
etc. à las cavalcadiiras. Cebadera. Hordearia man- Primera demanda executiva. Instància, demanda-
tica. Prima instanlia judicialis.
CIVELLA. f. Pessa de metall de varias figuras FÉR CLAM. fr. ant. Queixarse. Quejarse. Queror.
ab un pungant al milj pera subjectar las corretjas, eris, expos'.ulo, as.
etc. IlebiUa. Fibula, íe. ||
Pessa de fusta de llado- MENAR CLAM. fr. ant. Seguir plet. Seguir pleilo.
ner en[forma de ferradura, que's posa al cap de la Litem persequi.
cingla. Anillo. Annullus, i. GLAMADOR, A. m. y clamant. f.

GIVELLADA. f.
y GLAMALLS Y GLAMALLER8. m. CLAMÀS-
GIVELLAM . ni. Abundància de civellas en las TECIIS.
guarnicions. Heüllaje. Fibularum series. CLAMAMENT. in. clamor, súplica.
GIVELLAR. Y. a. Cordar ab la civella. Hehillar. GLAMANT. m. for. ant. Querelloso, querellante,
Fibulo, as. instante. Petens, tis, delator, oris.
CIVELLA88A. f. auni. HeUUaza. Magna fibula. GLAMAR. V. n. Cridar llastimosament dema-
CIVELLAT, DA. p. p. Hehillado. Fibulatus. nant favor ó ajuda. Clamar. Clamo, as, vociferor,
GIVELLER. m. Qui fa óven civellas. Ilebillero. aris. II
Dit de algunas cosas inanimadas, com : la
Fibularum artifex, venditor. terra clama aygua ;
'1 delicte clama càstich. Cla-
GIVELLETA. f. d. HebiUka, hehillita, hebille- mar. Peto, is.

ta, hebilkela. Parva libula. GLAMARSE. v. r. for. ant. Quejarse, querellar-


GIVERA. f. BAYART. se, poner instància ante eljuez. Pelo, is, queror,
GÍVIGH, GA. adj. CIUTADÀ. II
DOMÉSTICH. H
S' eris.
aplica à la milícia urbana, y à sos indivíduos. GLAMÀSTECHS. m. Cadena penjada en lo
Urbano, civico. Civicus, urbanus, civilis. canó de la xemeneya pera tenir la caldera, olla, etc.
CIVIL. adj. Lo que pertany à la ciutat. Civil. al foch. iJares, caramilleras. Focarius cremaster.
Civilis. |]
Sociable, urbà, atent. Civil. Urbanus, co- GLAMAT, DA. p. p. Clamado. Clamatus.
mis. II
for. Lo que pertany à la justícia en orde à CLAMATER. m. for. ant. clamador.
interessos y no en lo criminal. Civil. Civilis. GLAMOR. ra. Crit gran y esforsat, CUmor.
GIVILISAGIÓ. f. L' acció y efecte de civilisar. Clamor, oris, vociferatio, nis. ||
Yeu llastimosa de
Civilizacim. Civilium morum inductio. ||
Política, aflicció, 6 passió de animo. Clamor. Ululatio, nis,
urbanitat, cultura. Urbanidad, cultura, civilizdcion, ululatus, us.
rivilidad, sociabilidad. Urbanitas, comitas, atis. GLAMOREJAR. V. a. Pregar ab instància y
GIVILISAR. V. a. Fér cuit y sociable. També veu llastimosa. Clamorear. Claraorose precari, ro-
s'usa comrecíproch. Civilizar. Cultum, mitemque; gare.
ad civilem vittc cultum revocaré. GLAMORÓS, A.adj. Dit del rumor llastimós de
GIVILISAT, DA. p. p. Civilizado. Cul tus. una multitut de gent. Clamorosa. Clamorosus.
GIVILITAT. f. civiLiSACió. GLANDESTÍ, na. adj. Secret, ocult. Clandes-
GIVILLA. f. CIVELLA. lino. Clandeslinus. occultus.
GIVILMEIVT. adv. m. Ab política, urbanitat. GLANDESTINAMENT. adv. m. Ocultament,
Vrbanainente, civilmenle, cortésmrnte. Comiter, ur- sens testimoni. Clandestinamente , à escondidas.
banè, civiliter. i|
for. Conforme al dret civil. Civil- Ciandestinò, clam, secretò.
mente. Civiliter. jure civiti. CLANDESTINITAT, f. La qualitat de clandes-
tí. Clandeslinidad. Clandestini qualitas.
GL. GLAP. m. y
GLAPA. f. Taca. Mancha. Macula, aj. ||
La part
GLAGA. f. Verbositat, conversació impertinent. de diferent color de algun cos. Mancha. .Macula,
Garla, charla. Garrulitas, loquacitas, atis, gar- ai, labes, is. ||
clariana. 1. En lo bosch y altres
ritus, us. plantatges 1' espay de terra en que no hi ha arbres.
FÉR PETAR LA CLACA. fr. fam. Se diu vulgarment Calva. Pars soli arboribus nuda.
dels que tenen llarchs enralionaments en assump- GLAPAR. V. a. Pigar, fér clapas en alguna co-
tos de poch interès. Tender el pano del púlpiío. sa. Manchar. Maculo, fceco, as.
Blatero, arguto, as, blatio, garrio, is. GLAPAT, DA. p. p. y adj. Manchado. Macula-
GLAGAR. v. n. xarrar. tus.
GLADENTÉRIAS. f. pi. Festas que's celebra- GLAPER. m. ter. Munt de llenya. Tinada. Lig-
vanen honor de Bacó podar al las vinyas. Claden- noruin slrues.
terias. Cladenteriíe, arum. GLAPERA. f. RODERA.
CLADES. m. ter. barbacana. CLAPIR. V. n. Lladrar de certa manera '1 gos
GLAFOLL. m. ant. capoll. |1
ter. esclofolla. quant persegueix la cassa. Lalir,ganir. Gannio, is.

GLAM . m. ant. for. Queixa, querella. Instàn- GLAPIT. m. Guinyol interromput, quant lo gos
cia, querella. Querela, querimonia. ae, questus, us, persegueix la cassa. ò sent algun dolor. Latido.
delatio, inslantia judicialis. |j
ant. clamor. Ij anl. Gannittus. us.
cu CATALÀ. CLA 367
CLAR, A. adj. Lo que té claredat. Claro. Cla- cuheix lo rovell del ou. Clara. Albugo , albumen,
ms, luoidus. 11
Transpareiif, tcrs com la aygua y inis. II
CLARISSA.
cristall. Claro. Pcrlucidiis, vitreus. [)
Limpio, pur, CLARABOYA. f. Finestra alta sèns portas.
desembarassat , com : veu , visla ,
pronunciació Tragaluz, clarahoya. Finestia altior. La (|ue està ||

CLARA. Claro. Clams, perspicuus. | Líquit mesclat en las teuladas. fínharda. Fenestra prominens. ||

alguns ingredients que'l fan poch espès. Claro. CALAT. 3.

i arus,

color poch carregat de


tus color.
disolutus.
nsitat ó espessor convenient. Claro.

II
\\
En los teixits

tint.

Evident, manifest. Claro. Planus, dilu-


Claro.
lo que no
Rarus.
Rarus, mitiga-
té la

||
Lo
CLARABOYAR. V. a. ENTRETALLAR.
CLARABOYAT DA. p. p. ENTRETALLAT.
adj. mel. Se diu de qui's posa
dat. Claraboyado. Perforatus.
,

'1 vestit mòlt fora-


II

cidus. II
L' espay ó intermedi que hi ha en algunas CLARAMENT, adv. m. Ab claredat. Clara-
cosas, com en sembrats, profcssons, elc. Claro. menle. Nitidè, dissertè, luculenter.
Intervallum, i. 1|
Poch comú, "com: los sabis verda- CLAREA. f. Beguda de vi blanch, .sucre ómel,
ders són clars, Raro; claro, poco. Rarus, infre- canyella y altres aromàtichs. Séclar, clarea. Mul-
quens. ||
Lo que té mès intermedis de lo regular. sum, i, marina, ai.

claro. Rarus. i|
Lo que's diu ab llibertat ó sens re- CLAREDAT, f. Efecte de la llum. Claridad.
paro. Claro. Sincerus, ingenuus. ||
Ras, seré, com: Claritas, Modo de explicarse .sèns confusió.
is. ||

dia CLAR. Despejado, claro. Clarus, seronus. 1|


Pers- Claridad. Perspicuitas, atis. Un dels quatre dots ||

picàs, agut. Despejado, claro, agudo. Acuíus, pers- del cos gloriós. Claridad. Claritas, atis. ||
Perspi-
picax. II
anl. Esclarecïdo, ihisfre. Clarus, illustris. càcia en los ulls pera véurer. Claridad de la visla

il
Distància que média en la narració ó escrit- Acumen, inis, acies, ei. La propietat
ó de los ojos. ||

Claro. Intervallum, i.
||
pint. La porció de llum de pronunciar clara y distinctament. Claridad de
que banya la pintura. Claro. Lucidior, clarior, pic- la voz. Yocis splendor.

turaí pars. CLAREJAR. V. n. Comensar à manifesta rse


CLAR ESTA. expr. ab que's dóna à compéndrer la llum del dia. Ctarear , clarecer. Claresco , is;

sér certa y assegurada la cosa que's diu. Claro esld. diem , lucem , auroram apparere adventare. | ,

Patet, planum est; scilicet, in confesso est. Traspassar la llum per algun cos per massa prim.
CLAR Y CATALÀ, m. adv. Ab tota claredat, sens Traslucir, clarear. Perluceo, es, raresco, is.

ningun reparo ni mirament. En buen romance. Li- CLAREJAR DE FAM. loc. fam. Tenir mòlta fam. Cla-
quidè, plano. rear de hambre. Fame extenuari, debilifari.
CLAR Y OBSCUR, piut. Dibuix que no té mès que CLAREJAT, DA. p. p. Clareado. Lucidatus.
un color en lo camp en que's pinta, Claro y oscuro. CLARELL. m. Lo cànem de segona sort tret lo

Tonus, i, adumbralio, nis. bri. Cduamo inferior. Cannabis vilis, inferior.

À LA CLARA ó À LAS CLARAS. m. adv. Sèus emba- GLARESA. f. anl. claredad.


'às. sens reparo, sens empaig. A las claras: por lo CLARET, A. adj. d. Clarito. Clariusculus. ||

laro. Aperlè, palàm, in propatulo. Se diu del vi negre que es un poch clar. Clarete.
ANEM CLARS. exp. fam. que manifesta 1 desitg de Rubellum, helveolum vinum.
^ue lo que's tracta s' explique ab tota senzilles é CLAREYA. f. clarea.
jngenuitat. Vamos claros. Sincerè, apertè agaraus. CLARÍ. m. Instrument músich. Es un canó de
CANTAR CLAR. fr. Dcuota la llibertat ab que's diu metall que desde la boca fins al estrem s'aumenta,
Iguna cosa. Cantar claro, decir alguna cosa tan y acaba ab una espècie de trompa. Clarin. Tuba,
lara como el agua, cantarle à alguno la cartilla. íB, lituus, i. Qui té per ofici tocarlo. Clarin, cla-
II

alàm, apertè, iiberè loqui; ollicii aliquem admo- rinero. Tubicen, classicen, inis.
ere. CLARÍ de campanya. Instrumcnt músich de me-
DE CLAR EN CLAR m. adv. Manifestament, ab cla- tall, espècie de corneta, però mès estret y ab mès
edat. De claro en claro. Apertè. tortas. Clarin de campana. Lituus castrensis.
FERSE CLAR. fr. FERSE DIA. CLARIANA, f. Intermedi desocupat. Claro.
POSAR EN CLAR. fr. Explicar ab claredat, poner Yacuus intervallus. ||
Entre 'Is núvols quant co-
en claro. Patefacere, dilucidaré. mensan à dividirse, 1' acte de donar pas à la

m SÉR INA MÉS CLARA QUE LA AYGUA Ó QUE


CO.SA 'l llum. Claricia. Nubium perlucidarum divisió.
^SOL, etc. Ser una cosa mas clara que el sol ò que el CLARÍCIA. f. CLARIANA.
agna, etc. Rem sole vel luce clariorem esse. CLARIFICACIÓ, f. L' acte de clarificar. Cla-
TOT CLAR. m. adv. Clarament , sens fér embuts. rificacion. Clarificatio, purgatio, nis.
Por lo claro, en puridad, claramenle. Aperlè, clarè, CLARIFICAR.v.a. Aclarir alguna cosa llevantli
sincerè. 'Is impediments que la fan fosca. Clarificar. Il•lus-

TRAüRER EN CLAR. fr. mct. Deduhir la substància tro, claro, as. ||


Purificar lo que lésolatge, com li-
de algun discurs; averiguar alguna cosa. Sacaren cors, sucre, etc. Clarificar. Defa;co, purgo, as; cla-
claro, en limpio. Clarè, nilidè, deducere. rum, puriorem reddere. ||
ll-luminar. Alumbrar,
CLARA. f. La matèria blanca y líquida que cir- clarificar, iluminar. lUumino, as.
B68 CU DICCIONARI CLA
CLARIFICAT, DA. p. p. Clari^cado. Claratus. CLASIFICAGIÓ. f. La acció y efecte de classi-
CLARIFICATIU, VA. adj. Lo que té virtut ficar. Clasificacion. In ordines coUocatio.
de clarificar. Clarificalivo. Clarificus ,
purgandi CLASSIFICAR. V. a. Distribuhir en classes.
vim habens. Clasificar. In classes dividere, distribuere.

CLARÍFICH, CA. adj. resplandent. CLASSIFICAT, DA. p. p. Clasificado. In clas-


CLARINADA. f. Joch repetit dels clarins 6 al- ses collocatus.
guna senyal que's fà tocantlos. Clarinada. Lituo- CLÀSTES Y CLÀ8TRES. m. ant. clIl'STRO.
rum sonus frequens. CLATELL, m. Part de detràs del cap y coll so-
CLARINAT, DA. m. y f. En lo blasó 's diu bre la punta de la espinada. Cogote, colodrillo. Oc-
del animal que porta esquellas ó campanas, com cipium, ii, occiput, itis.

vacas, moltons, camells, etc. Clarinado. Tintina- CLATELL DE ESTELLAS. loC. fam. LLANUT.
bulis ornatus. GROS DE CLATELL. BESCOLLUT.
CLARINET, m. Instrument músich de vent, SÉR NET DE CLATELL, fr. Sér astut. Sentir nacer
que va aixemplantse proporcionalment fins al ex- la yerha; tener colmillos. Solertem, vel aeris inge-

trem. Clarinete. Buccina, ai. j]


Qui 1 toca. Clarinete. nu esse ; emunctaí naris esse.
Buccinator, oris. CLATELLADA, f. BESCOLLADA.
CLARINS. m. pi. Roba mòlt prima y clara. FERSEHi À cLATELLADAs. loc. fam. ab que's deno-
Clarines. Lineum lexlum rarum. ta que à cops déu ferse enténdrer la rahó à algú.
CLARIÓ. m. de guix blanch y gre-
pint. Pasta Hacer al loco cuerdo con la pena. Rationem expug-

da pera dibuixar en tela ó drap lo que s' ha de pin- nantibus fustibus est arguendum.
tar. Clarion. Gypsea et cretosa massa. CLATELLÀS. m. aum. Cerviguillo. Magnum oc-
CLARIR. V. n. ant. resplandir. ciput.
CLARISSA. f. Religiosa de Santa Clara. Clari- CLATELLEJAR. V. a. Donar cops al clatell.
sa, clara. Ordinis sanctai Clara) monialis. Dar pescozones. Colaphos alucui impingere, cola-
CLARÍSIM, A. adj. sup. Clarisimo. Clarissi- phis aliquem Cicdere; occiput alicujus depalmare.
raus. II
Mòlt il-lustre. Esclarecidisimo , clarisimo. CLATELLEJAT, DA. p. p. Popado. Colaphis
Clarissimus, nobilissimus. CÍBSUS.
CLARÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Clarisima- CLATELLET. m. d. Pescuecillo Parvum occiput. .

mente. Clari.ssimè, valdè clarè. CLATELLINA. f. CLATELL.


GLARIT, DA. adj. RESPLANDENT. CLATELLUT, DA. adj. S' aplica à qui té '1

CLARITAT. f. CLAREDAT. clatell gros. Pescoziid), cervigudo. Cervicosus, co-


CLARÓ. m. ant. clarí. Uotorosus. U
met. Tonto. Necio, estúpida. Stupidus,
CLAROR, f. L' efecte que causa la llum il-hi- stolidus.
rainant algun espay. Resplandor, claridcd. Clari- CLAU. m. Tros de ferro prim ab cabota y pun-
tas, atis. ta. Clavo. Clavus, i. Lo rodó y de cabota quadra-
[j

DONAR CLAROR, fr. Comunicar la llum. Esclarecer, da que usan los sabaters. Broca. Clavus quadrato
iluminar. Il•lumino, as; luce complere. capite. ant. clavell. ||
Lo que no té cabota. Sae-
II

PASSAR LA CLAROR, fr. Yéurerse la claror de una tin. Decapitatus clavus. Lo de civella. pungant.
||

part de un cos à la altra, per sér prim. Clarecer-


II
CALA. 3. II
met. Dolor agut, cuydado grave ó pe-
se. Perlucco, es, raresco, is. na que dóna congoixa. Clavo. Cura, ae, angor, oris;
PASSARSEN LA CLAROR, fr. Sér uua cosa ab mòlt gravis animi dolor. f. Instrument de ferro pera ||

aparato ó contra orde y estat que convé à cada


1' tancar y obrir los panys. Llave. Clavis, is. Ins- [|

cosa. Salir de su quicio, ó de sus quicios : ser depa- trument pera caragolar ó descaragolar. Llave. Cla-
dre y muy senor mio. Modum praíterire: extra mo- vis, is. Instrument de metall pera donar corda al
II

rera rapi ; é consuetudine recedere. rellotge. Llave. Clavis, is. met. Medi pera descu- ||

CLARTAT. f. ant. claredat. brir lo ocult. Llave. Secreta investigandi ratio,

CLASCA. f. ant. closca. modus. Principi que facilita '1 coneixement de


II

CLASSA. f. ACASSIA. alguna cosa. Llave. L•lementüra, principium, ii. ||

CLASSA FÍSTOLA. f. ant. CANYA-FÍSTOLA. Martellet pera afinar los instruments músichs.
CLASSE, f. Número de personas de un mateix Llave, afinador. Clavícula, ae. [j
mús. Lo senyal
estament ú ofici. Clase. Classis , is , ordo , inis. |
que 's posa al principi de la pauta, que segons la
Cada divisió de estudiants que estudian matèria ralla en que està senyala '1 tó. Clave. Clavis, is,

diferent. Clase. Schola, aula, se. La mateixa aula 1|


toni musici signum, nota. ||
En las armas de foch.
ó classe. Clase. Schola , aula , se. [|
Orde de cosas PANY. I
arq. La pedra que clou 1' arch. Clave. Um-
pertanyents à una mateixa espècie , com vegetals, bilicus, tholus, i.
II
met. Explicació al principi de
minerals, etc. Clase. Ordo , inis , classis , is , se- alguns escrits pera sa intel-ligéncia. Clave. Clavis,
ries, ei. is. II
CAPONA. II
pi. En lo molí de farina, fustas pera
CLÀSSICHj CA. adj. Distingit, notable, com: posar lo collferro al centro del arbre. Cunas, ela-
autor, error classich. Clàsico. Classicus. vos. Clavi, orum. ||
ra. ter. ullal.
cu CATAU CLA KO
CLAU DE AL.v DE MOSCA. Lü que lé li» ciiljola sem- CLAUS DE LA iGLÉsiA. Polestal espiritual pel go-
blant à la ala de dit insecte. Cíavodealademos-a. bern y direcció dcls fiels. Llaves de la Itjlesia.

Muscarius clavus. Ecclesiai claves,


CLAU nEL PEU. ant. ull dk poll, aquí van las CLAUS. loc. mct. Denota que algú
CLAU DEL ULL. Taoa que 's fa en lo blanch del 'sdesprèn del maneig de algun negoci sèns donar
ull. Clavo del ojo. Oculi clavus, ninguna rahó. .4/» te quedan las llaves. Rem tolam
CLAU PE ROSCA. Lo que té caragol, y serveix libi conunitlo.

I pera unir las possas de una màquina ó pararlas


apretantse à las femellas, rí>nu7/o, Ferreus cilin-
drus.
GIRAR LA CLAU.
ve. Clavi claudere,
LA CLAU ES LA PAü.
fr.- Tancar ab

Tcf. Deuola que pera evitar


ella. Kchar la lla-

CLAU GANXUT. Esrarpifí. l'ncus, i, uncinalus cla- suspitas y disputas, y víurer ab seguretat convé
vus. tancar bé. Llave en cinta hace buena ú mi y d mi
APRETAR LO CLAU. fr. mel. APRETAR L\S CLVVl- vecina: mas vale vuplta de llave que conciencia de
LLAS. fraile. Si bona tula cupis, clavihus auge fores.

CLAVAR UJÍ CLAU A LA RODA DK LA FORTUNA, fr. PKRDRER L\ CLAU. loc. mct. Tenir c(»rrensas. Ir-

met. un alt
S' aplica als que havent arribat à se de vareta. Venlris diarrhoea, lluxu laboraré.
grau de fortuna procuran assegurarsev una pros- PRESENTAR LAS CLAUS, fr. Àcie dc summi.ssió y
peritat duradera. Echar vn clai'o ú la rtieda de la obediència al soberà, quant entra en una ciutat ó

forluna. Prosperilatem, forlunic rotam figere. la coníjuista. Presentar las llaves. Claves offerre,
CLAVAR UN CLAU AL COR. fr. mct. Causar gran exhibere,
aflicció ó sentiment. Clavaiie à uiio corazon- REBLAR LO CLAU. liupugnar, rebàtrer ab

I
el fr. uiet.

Gravitér exalterius aerurana commoveri, vehenien' rahons. Rebotar, rechazar, remachar el clavo. Ro-
ter percelli. pello, is,

FÉR ENTRAR, Ó VOLER FER ENTRAR LO CLAU PER LA SOTA ó DINS CLAU, m. adv. Denota que una cosa
CABOTA, fr. Sér tossut y tenàs en sòn dictamen. està ben guardada ó tancada ab clau. Debajo de
Clavar un clavo con la cabcza: en dando que el llave, tras llave. Sub clavi,

ferro ràbia, ha de rahiar. Propositi tenacem osse. TENIR LAS CLAUS DEL CEL A LA BUTXACA, fr. mCt.
NO DEIXAR UN CLAU EN LA PARET. fr. Despulhir Tenir la potestat espiritual que té la Iglésia pera

una casa de tot quant hi ha. Vo dejar clavo, ni es- absóldrer los pecats y concedir indulgéncias, Te-
taca en la pared. Omnem domus supellectilem, vel ner las llaves del cielo en el bolsillo. Peccata remit-
claves subripere, lendi potestatem habere,
NO SE ME dòna UN CLAU. expr. que denota '1
'n TENIR UNA COSA TANCADA AB CENT CLAUS. fr. EstaV
despreci ó pocli cuydado de alguna cosa. No im- cerrado con cien llaves. Cenlum clavibus aüíjuid
porta nn clavo: no se me da vna caslaneta, un piló, obserare.
un bledo, un higo ó vnpepino; se me da lo mismo CLAUDICACIÓ, f. La obra y efecte de claudi-
que de las coplas de Calainos ò de don Gaiferos ó de car. Claudicacion. Claudicatio, nis. |1
coixesí.
la zarabunda ; no se me da nada ; nada se me da. CLAUDICAR, v. n. coixejar. H
met. Obrar dc-
Flocci facio, nihili habeo. fecluosament. Claudicar. Claudico, as; à recta via
UNA AL CLAU T CENT A LA FERRADURA, fr. met. deíleclere.
fam. al) que 's nota als que enralioiian mòlt y fora CLAUDICAT, DA. p. p. coixejat. |1
Claudica-
de propòsit. Una en el cltvo y cienio en la herradu- do. Claudicatus.
ra. Si semel sapit, desipit centies. Dnlcc et ama- CLAUHER. m. Anella pera portar las claus
runi nobis una miscet. regularment ab una cadena. L•lavero. Claviger
CLAU COMUNA ó MESTRA. La quc lanca y obre tols annulus. ant. claveller.
[j
clavari. | ant. En
j]

los panys de una casa. Llave maeslra. Communis las ordes militars era '1 caballer que tenia la dig-
clavis. nitat y càrrech de guardar y defensar lo castell ó

CLAU DAURADA. La dcls genlils homes del rey en fort principal. Cluvero , clavario. Claviger, i.
|1

exercici. Llave dorada. Deaurala clavis. m. y f. Qui cuyda de las claus y té encarregada la
CLAU DE ENTRADA. La dcls gcntils liomcs dol rey economia de la casa. Llavero, amo de llaves. Cla-
sens exercici, pera tenir entrada en algunas salas varins, ii.

del palau, Llave de enirada. Honoraria clavis, CLAUHET. m. d. Clavete, clavillo, clavito. Cla-

CLAC DEL REGNE. Plassa forla en la frontera. Lla- vulus, i,

ve del reino. Regni claustra, antemurale. CLAUHETA. f. d. LhiveciUa, llavecila, llave-


CLAU DOPLE. La que a més de las dents regulars cica. Parva clavis.
ne té de altras pera donar .segona volta al peslell. CLAUSTRA. f. ant. CLAUSTRO,
Llave doble. Duplicala clavis. CLAUSTRAL, adj. que s' aplicà on Espanya a
CLAU FALSA. La feta orni ta ment pera forsar un principis del sigle xvi à alguns religiosos francis-
patiy. Llave falsa. Fraudulenta, laConia. adultera canes .separatsjde la observància, que actualment
cl vis. perseveran en Itàlia. Claustral. Claustralis. \\
Lo

TOMO I,
370 CLA DICCIONARI CLA
que ptíiiany al clauslro, y als iiidivíduos que viu- clavagleha mestra. La principal. Cloaca madrf•
hen en ell. Clavsíral. Claustralis. Colluviarium, ii.

CLAUSTRAT Y CLAUSTRE, lli. aal. clàus- CLAVAGUERÓ. ni. La que surt de las casas

mo. y's junta ab la mesUa. Alarjea, atajia. Xngnsia


CLAUSTRET. lli. d. Clauslrillo. Parvuiíi peris" cloaca.
tyluni, CLAVAMENT. m. La acció de clavar alguna
CLAUSTRO. ni. Galeria que volta 'I pati prin- cosa, fixació. Knclavacion. Infixio, nis.
cipal de alí?nna Iglésia ó convent. Clauslro. Glaus- CLAVAR. V. a. Ficar un clau en algun cos só-
trum, peristylum, i. [|
En las universitats la junta lit. Clavar. Clavum inflgere, impingere, inserere.
que s compon
del rector, catedràtichs, doctors y II
Introduhir alguna cosa punxaguda en altra, com
mestres. Clauslro. Academicus coetus. una agulla en la roba. Uincar, clavar. Figo, affigo,
CLAisTno MÀTERNo. Lo vonlrc de una mare. Claus- is.
II
fam. Pegar, com: clavar una bofelada. Enca-
tre materno. Maternum clausirum. jar. Alapani, ictum alicui infcrre. ||
inet. Enga-
A ci.íUTSTiio Pí.E. m. adv. Se diu quant s' exami- nyar. Ewjanar. Fallo, decipio, impono, is.
H
met.
na à algú en presència de tot lo claustro pera gua- Repèndrer à algú. Reprender. Increpo, as.
nyar algun any que no ha cursat. A clauslro 'ple- CLAVARLA À TOTHOM, fr. mct. No perdonaria à
na. Corani, integro coelu academico. à ningú. No ahorrarse con nadie. ni con su padre:
CLAUSTRO. m. d. claustret. no perdonar ú Crislo. Nulli, nemini parcere.
CLÀUSULA, f. Período de perfet sentit. CUu- CLA VARI. m, Qui tè en sòn poder la clau de
snla. Clàusula, a;, periodus, i. | for. En los tes- algun lloch de conüansa. Clavero. Claviger, i.
||

taments y escripluras cada disposició del testa- MAJORDOM, li


Enipleo de clavari. Claveria. Clavi-
dor ó fundador. Clúusula. Clàusula, x, condilio, ger, i.

nis. CLAVARSE. V. r. fam. Menjarse, ó bèurerse


CLÀisi'i.A coxsTiTiYENT. for. La que 's posa en alguna cosa. Zamparse. Devoro, as, deglutio, is,

algunas escripturas constituliint à algú possessor II


Posarse à fèr alguna cosa, com: clavarse à cór-
per altre. Clúusula consliluyenle. Consliluti clàu- rer, a ríurer. Echarse à carrer, à reir. Incipio, is,
sula. cocpi, isti.
CLÀUSULA GUARENTÍGiA. La quc 's posa en algu- CLAVA8SÓ. m. Lo conjunt de claus. Clavazon.
nas escripluras donant facultat als jutges pera Clavorum copia.
procedir à la exacció en forsa de la mateixa com CLAVATAYRE. m. clavetatre.
si així s' hagués sentenciat ó transigit. Clàusula CLAVATERIA. CLAVASSÓ. f.

guarentigia. Clàusula guarenligia. CLA VE. ni. Instrument de música, ab cordas


clíusila irritant, for. La que cassa ó annul-la de filferro y teclas com lo piano. Clave, clavkor-
alguna cosa. Clàusula irrilanle. Clàusula irrilum dia. Clavecymbalum, i, fidiculareorganum.
faciens. CLAVEGUERA, f. clavaclera.
CLAUSULAR. v. a. Terminar lo período ó la CLA VELAR. V. a. y derivats, clavar.
rahó. Clausular. Clíiudo, is. CLAVELL, m. La llorde la clavellina. Clavel.
CLAUSULAT, DA. p. p. Se diu del estil de Ocelhis, i, dianlhus caryophyllus, betonicai coro-
las clausulas breus. Clausulado. Concisus, stric- naria) flos. I]
La flor sens esclatar de un arbre de
tus dicendi niodus. Assia, mòlt semblant al llorer, de la figura de un
CLAUSÜLETA. f. d. Clausulilla. Brevis perio- clau petit, rodó ab quatre puntas en la cabota, de
dus. color pardo, de olor mòlt aroma tich y agradalile,
CLAUSURA, f. En los convenis religiosos lo y de gusl un poch picant. Serveix en la medicina
recinlo aliont no poden entrar donas, y en los de y com espècia en los guisats. Clavo, clavillo. Ca-
religiosas ni homes ni donas. Clausura. Clausura, ryophyllum, i. Lo vell que s' ha conservat dos
||

ai. II
La obligació que tenen las personas religiosas anys en 1' arbre. Madreclavo. Caryophyllum bi-
de no eixir de cert recinto, y la prohibició dels nura. [1
ant. clavellina.
seculars de no entrar en ell. Clausura. Clausura, CLAVELL DE Indias. Flor, la planta de la qual,
re. Ij
Lloch de retiro. Encierro, encerramiento. Clau- dita en Castellà Olona, esde uns tres peus y mitj
sura, x. de alsària, mòlt ramosa y plena de nusos. Clavel
CLAVA. f. Garrol que remata ab una porra de Indias, clavelan. Ocellus indicus.
plena de claus ó altras cosas pera ajuda. Així CLAVELL DE LA XINA. Flor ab ciuch fullas, blan-
s' anomena la porra de Hèrcules. Clava. Clava, ai. casper la part inferior, y més ó méaos enccsas y
CLAVAGUERA. f. Conducto subterrani de im- purpúreas per la superior, y '1 tot, encara que
mundícia y ayguas corrompudas. Alhanal, alba- petit, mòlt hermós. Clavel de la China. Sinensis

nar, cloaca, alcanlarilla, caiio. Cloaca, ai, collu- ocellus.


viariuiïi, ii.
H
Lo forat que hi ha en las parets dels CLAVELL DE MAR. MADHÉPORA.
horts pera entrar la aygua quant plou. Clavijera. CLAVELL DE MORO. Flor, la planta de la qual pu-
Foramen, iai&. ja uns tres peus, y forma mòlts rams que termina»
CIA CATALÀ. CLA 311
ab la llor matisada de groch y iiioral obscur. Chi- GLAVETEJAT, DA. p. p. Claveieado. Clavis
vel de moro ó morisco. Mauriscus ocellus. ornalus.
CLAVELL DE POM ó DEL AMOR. Esp'cie dc Clavelli- GLÀVIA. Pi'ssa de ferro que atravessa 1' e\-
na que fa mòlts clavellets en un pom ab Ics capolls cxtrem del fusell dels carruatges, pera que no es-
rodejats de mòltas fullelas llargas y estretas on capo la roda. l'ezonera. Extremi axis fulcrum, re-
forma de barbas. Minutim, m''.nv.tisa. Dianihus pngalum in extremo axe.

I barbat us.
CLAVELLAR. V. a. y derivats, clavau.
CLAVELLÀS. m. aum. C/íU'e/on. Grandiorocel-
GLAVICÍMBOL Y GLWIGORT. m. clave.
GLAVIGORN. m. Instrument músich de llautó
y de vent semblant al cornetí y de las dimensioas
del ügle, consta de tres pistons y termina ab una
GLAVELLER. m. clavellina. []
L' arbro que gran campana cònica de mòlta obertura. Clavi-
fà 'is clavellsde espi'c'a y creix Uns à la altura corno. Instrumenlum sic dictum.
de trenta peus. G'íro/IcCaryophyllum. i. GLAVÍGULA. f. med. Cada un dds dos ossos
GLAVELLER DE ÀFRICA. Planta {|ue IÓ una arrel del cos bumà, que ixen de las espatllas y clou-
de la que ixen distintas camas de un peu dc lien lo pit per la part superior. Clavícula. Claví-
llarch, cubertas, així com també las fullas, depels cula, ac.

aspres, y las flors en fornia de espiga, encarnadas GLAVICULAR. adj. met. S' aplica al muscles

y semblants à las de la viola. Alboqueron. Hespe- de las davículas. Clavieular. Clavicularis.


ris africana. GLAVIGÜLAT, DA. adj. En lo blasó la pessa
CLAVELLtlT.m. d. Clavellina. Ocellus simplex. que sembla foradada, de modo quese'n véu altra per
GLAVELLIIVA. f. Planta de fullas llargas, es- en mitj de ella. Cl'iviculado. Claviculalus.

tretas, punxagudas, de color verí fort: la flor de CLAVIGER. m. ant. porter.


diferents colors y de olor agradable. Clavel, clave- CLAVILLA, f. Pessa de fusta ó de ferro en for-
llina. Bctonica coronaria. ||
ter. violer doble. ||
ma de clau, que entra per un forat pera assegurar

Entre constructors de naus la Gguia que fà la re- alguna cosa. Clarija. eapxqa, tarncjo. Subscus,
bladura dels perns sobre la anella. Clavellina. Cus- udis, ligneus clavus. jj
ïrosset de ferro ó fusía pu-
pis clavis intorla. art. Clau de estopa ab que
|1
lit pera assegurar las cordas de la guitarra y al-
's tapa r oído de un canó pera resguardar la tres instruments semblants. Claviju. Claviculus, i,

càrrega contra tot accident. Clavellina. Stupeum instrumenlorum musicorum pinnula. En lospen- ||

davum jarobas la pessa que remata en forma de botó


CLAVELLINADA. f. Abundància de clavells. alíont se penja la roba. liolillo. Paxilus, i. ||
nàut.
Mtillitud de claveles. Ocellorum copia. TIMÓ. II
turmell. II
Pessa de fusta à mitj escayre,
CLAVER. m.CLAUHER. ab una ei vel la de fusta que serveix j)ti•a lligar los

GLA VERA. f. Forat o motllopera formar la ca- bous à la llansa de la carreta. Clavija. Clavicula,
bota dels claus. Clavero, elavera. Clavarius typus. a'.
I
En los coixos lo ferro que 's possa en un dels
II
Instrument de cerraller pera reblar los claus. tres forats de la llansa peraque no s' iscan las
Clavem. Ad davorum cúspides relundendas ty- boleas. Clavija. Ilelinaculum, i. ||
nàut. Tros rodó
pus. H Entre calderers instrument de ferro ab que de ferro ó fusta, que passat per un forat dels cla-
forman los claus de aram pera compóndrer las villejs, serveix pera amarrar ópéndrer volta als
calderas. Emhnúdera. Clavarius lypus..|l Lo foral Caps. Cabilla. Fibula, íc. ||
nàut. Cada un dels cai-
aboni s' introduheix lo clau y (|ueda encastada la xals ó pessas de fusta en forma de tascó, encaixa-
cabota. Clavera. Foramen cui clavus aptalur. das de ferm y exteriorment en la circumferència
CLAVERA DE PONT. Eutrc clavetayrcs pessa de de la roda del timó en punt corresponent al ex-
ferro quadrada, de quatre à cincli pams y ab va- trem de cada un de sos raigs. Cabilla. Dens in
pera ier las cabotas als claus grossos, y
ris forats temonis rola.
ab un petge punxagul à cada exlrem pera clavaria ai'retar a algú las clavillas. Ioc. nief. Apre-
en una fusta encastada en terra. Clavera de puente. tarlo ab algun discurs ó argument. Aprelar à al~
Clavarius lypus poulis liguram referens. (juno las clavijas. Aliquem vebcmenler premeré,
CLAVERIA. f. La dignitat de claver. Cluveria. urgere.
Clavigeri dignilas. CLAVAR Ó ASSEOIRAR AB CLAVILLAS. fr. uàut. En-

I GLA VETA.
que serveixen pera
lo punt del eix
f. ter. dini. clauueta.
lixar las politjas
(jue sia necessari fent
f. pi.

y rodas en
una entalla
Pessas cabillar, cabillar.
NO HI
Subscudibus lirmare.
HA PITJOR CLAVILLA QUE LA DE LA MATEIXA
FUSTA. ref. Expressa que 1' enemich més dolent
en estàs y altre en 1' arbre. Chivetas. Claves. es lo qui es estat amicb, ó del mateix ofici ó pro-
CLAVETAYRE Y GLAVETER. m. Qui fà fessió. Nohaypeor cuüa ó astilla que la del mismo
claus. Clavero, chapucero, clavelero. Clavorum fa- palo. Fiscilibus lignis cuneus iu)n fortior alter,

ber. quam genus ex illis (|ui Iraliit ipse suum. Ex socio


GLAVETEJAR. v. a. Guarnir de daus. Clau- etcontubernali, acerrinms inimicus.
lear. Clavis muniíe. ornaré. CLAVILLAR. \. a. Apuntar alguna cosa ab
. .

372 CLE DICCIONARI CLI


clavillas. Enclmijar. Subscudibus attexere, sub- CLERECIA, f. Conjunt de personas ecclesiàs-
pingere. | Posar clavillas en la guitarra, ó altre ticas que componen lo clero. Clerecia. Clerus, i.
||

instrument semblant. Enclavijar. Yersorius pin- Lo número de ecclesiàstichs que assisteixen à al-
nulis, claviculisinstrumentum musicum inslruere. guna funció de Iglèsia. Clerecia. Clerus, i. La ||

CLAVILLASSA. f. aum. nàut. Cahillon. Subs- tonsura ó privilegi de clergue. Clericalo. Clerica-
cus gran (li or. tus, us.

CLAVILLAT, DA. p. p. Enclavijado. Subscu- CLERGÀS. m. aura. Clerigazo. Clericus vene-


dibus subpictiis, claviculis íibulatus. randus.
CLAVILLER. m. ant, tuiimell, j]
nàut. Tau- CLERGUE, m. Lo que mediant las ordes me-
lonet ple de forats per ahont passan las clavillas nors ó majors està destinat al servey del altar y
pera amarrar los caps. Cahillero. Rastellum nauli- cuito diví. Clérigo. Clericus, i. []
Lo tonsurat. Co-
cum cui funiculi alliganlur. Qui fa clavillas pe- ronado. Tonsura initiatus clericus. \ ant. sabí.
H

ra las naus. Cahillero. Subscudum faber. CLERGUET. m. d. Cleriguillo. Minor clericus.


CLAVILLERIA. f. nàut. Conjunt de clavillas. CLERICAL, adj. Lo (|ue pertany al clero , com:
CabtUeria. Subscudum copia. hàbit, eslat elc. Clerical. Clericalis*.

CLAVILLOT. m. nàut. clavilla. CLERICALMENT. adv. m. Com correspon al


CLAVIORGA. m. Instrument raúsich ab cor- estat clerical. Clericalmente. Clericali modo , ritu.

das com lo clave. y flautas com la orga. Cluviòr- CLERICAT. m. L' estat de clergue. Clericalo,
gano. Fidibus et íistulis constans organura. clericutura. Clericalus, us.

CLAVO. m. CLAVASSÓ. CLERICIA Ó CLERIGIA. f. CLEBECIA.


CLEDA. f. ter. Enreixat de porta ó finestra. CLÉRIGUE. m. CLERGUE.
Verja. Transenna, x, clathrum, i CLERO. m. Cos dels ecclesiàstichs. Clero. Cle-
CLEDÓNIA. f. CLEDOMANCIA. rus, i. 11
CLERECIA. 2.
CLEDOMÀNCIA. f. Endevinació per medi de CLERO REGULAR. Lo que no fa 'Is vots solemnes.
las claus y de las paraulas. Cledomancia. Cledo- Clero secular. Secularis clericus.

raantia. a*. CLEROMÀNCIA. f. Endivinació per medi dels


CLEMÈNCIA, f. Virtud que modera '1 rigor de daus. Cleromancia. Cleromantia, ae.

la justícia. Clemència. Clementia, a>, pietas, atis. CLETA Y CLETXA. f. escletxa.


f. n. p. de dona. Clemència. Clementia, ae. CLÍ. adj. ant. inclinat, postbat.
CLEMENT, adj. Qui té clemència. Clemente. CLIBANÀRIA. f. Nom de una milícia y caba-
Clemens, pius, humanus. Ucria anlígua de Pèrsia. Clibanaria. Clibanarius.
CLEMENTINA. adj. Qualsevol de las constitu- CLICH. m. Sabre turch mòlt llarch y corb.
cions de la col-lecció del dret canónich dit clemen- dic. (iladium sic diclum.
tinas. Clementina. Clementina , ae. |]
f. pi. Part de| CLIDA. f. .Màquina que s'empleà en lo antich
dret canónich composta de las constitucions de pera llensar pedras à grans dislàncias. Clida. Cli-
papa Climent Yy dels cànons del concili de Viena' da, ae.

publicats pel papa Joan XXII. Clementinas Cle- . CLIDOMÀNCIA. f. Adivinació supersticiosa
mentina, arum, per medi de las claus. Clidomancia. Clidoman-
CLEMENTÍSSIM , A. adj. sub. Clementisimo tia, ae.

Clementíssimus. CLIENT, m. Lo qui està baix la protecció y tu-


CLEMENTÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Cle- tela de algú. Cliente. Cliens, tis, clientulus, i.

mentisimamente. Clementissimè. CLIENTELA, f. La protecció y amparo de al-


CLEMENTMENT. adv. m. Misericordiosa- gun poderós. Tutela , clientela. Clientela , ac. ||
Lo
ment. Clementemenle. Clemenler. conjunt de clients. Clientela. Clientela , ae.

CLENCA. m. ter. La persona dèbil ó de poca CLIENTET. m. d. Clienticulo. Clientulus, i.

salut. Enfermizo, dèbil. Debilis. macilentus. CLIM. m. ant. y


CLENXA, f. La talla ó divisió del cabell. Cren- CLIMA. m. Espay de terra comprès entre dos
clia, carrera. Capillorum discrimen. paralelos de la equinoccial. Clima. Coelum, i, cli-
CLENXADOR. m. ant. La agulla pera partir ma, atis, sidus, eris. Temperament particular de
|

los cabells. Partidor. Crinale, is. cada país. Clima, cielo. Temperamentum i, cceli ,

CLEOBIANA. f. Secta que espargia errors temperies.


contra Dèu y '1 Salvador. Clcohiana. Cleobia- BON CLIMA. Lo que es sà. Clim,a bueno. Salubre
na, ae. coelum.
CLEOMEDES. f. La taca 36 de la lluna segons CLIMATÉRICH, CA. adj. Dit del any que's
lo calàloch del P. Ricciola. Cleomedes. Cleome- creu supersticiosament funest ,
per concórrer en
des, is. ell certs números de set en set. CUmatérico. Insa-
CLEPSA. f. fam. La closca del cap. Cascos. Cal- lubre coelum. L' any 63 entre los egipcis. CUma-
11

varia. térico. Androdas, Androclas, atis.


CLERGH. m. ant. clergue. ESTAR CLIMATÉRICH. fr. fam. Ti'obarse de mal
CLO CATALÀ. CLO 372
humor, no rébrer bè lo qne's diu. Estar climatérko. CLOHIR. v. a. ant. clóuher.
Makf aITcctum pse; aeri , inpiato animo esse. CLOIXA. f. ant. Roba de vestir llarga que aple-
GLIMENO. f. Certa planta de cama quadrada y gava linsà lerra. vesta, tCnica.

fullas com de plantal^íe. Climeno. Climenuni, i. CLOP. m.Arbre (jue té '1 tronch y fullas blancas;
CLIMENT, n. p. de home. Clemente. Clemens, la seva fusta es lleugera y 's conserva mòlt temps
8. dins de la aygua sens corromprerse, las fullas són
CLIN. m. CRiN. II
Lo conjunt de pels que serveix rodonas, punxagudas y dentadas, lo tronch dret y

In»era fér coixins y embotits. Crin, pelote. Caprinus cilíndrich, y rasposa la escorsa. Chopo , úlamo ne-
pilus. gro, nvfjrillo. Populiis nigra.
clínica, f. Part de la medicina que ensenya CLOQUEIG. m. La acció de cloquejar. Cloqueo.
de visitar los malalts , y ordenar los remeys pels Glocilatio, llis.

seus mals. Clínica. Clinice, es. CLOQUEJADOR , A. m. y f. Qui cloqueja. S'

CLÍNICH. m. Metfïe dedicat à la observància de aplic'aal auccll que cova. Cloqueador. (ilocilor, is.

la malaltia dels que .«uardan llit. CUnico. Clinicus, CLOQUEJAR. V. n. Fér la lloca cloch, cloch.
i.
II
leol. Nom qtie's donava als (|ue rebian lo bap- CloijKi'or, clorar. Glocido, glocito, as, glocio, is.

tisme en lo llit en sa última malaltia. CUnico. Cli- CLOQUER. m. ant. campanar.


nicus, i. CLOQUERA. f. L' estat de la lloca. Cloquera.

[ CLINOPODI. m. Herba
lada de grífols plens de nusos, dels que ixen qua-
tre florelas menudas ,
semblant

poch olorosas. Clinopudio.


al poliol, pe- Glocilationis tempus.
CLÓRIS.
Chloris, idis.
f.

||
Flora
Nom que'ls amants
, Diossa de las flors. Cloris.

solen donar à las


Clinopodium, clinopodion, ii. sevasenamoradas. Clóris. Chloris, idis.
CLINOYDES. m. anat. Parts internas del os, CLORO Y CLORURO. m. Àcit muriàtícb que's
en la cavitat del qual se conté en lo cap la glàndula troba en la naturalesa combinat ab altres cossos.
pituitosa, CUnoides. Clynoydes, es. En estat de gas es de un groch verdós, de sabor as-
CLIO. Una de lasnoumusas, filla de Jú-
f. mit. tringent, y olor sufocant; en estat líquit es descom-
piter y Mnemosina. Es la que presideix à la historia post pel calórich y lumínich, y 's transforma en àcit
y's pinta coronada de llorer, ab una trompeta en hidro-clórich per la seva combinació ab 1' hidró-
la ma dreta y un llibre en la esquerra. Cito. Clio. geno de la aygua. Cloro , ócido muridlico , dcido
CLIVELL. m. Obertura llarga y estreta com en muriàlico oxigenada , delíogisticado. Acidum salis
las figas. Griela. Scissura, íb, hiatus, us. marini deflogisticalum.
CLIVELLA, f. CLiviLLA. cLORiRo DE CALs. Cos sólit , blauch groguench,
CLIVELLARSE.v. r. clivillarse. groraollut , de olor fort de cloro , de sabor acre y
CLIVILLA. f. ESCLETXA. La de la [1
terra y del desagradable; soluble en part en aygua, que separa
atis. Griela. Iliatus , us , fissura , rima , ae. |]
La la cals y deslruheix los colors dels vegetals. Clo-

obertura sens crosta que's fa en lo pa al cóurerse- ruro de cal, oximuriato de cal, polvus de Tennant,
Re
ReíjaTio. Resecli panis pars. muriato sobreoxigenado de cal. Gloruretum calcis.
CLIVILLAR. v. a. Estrellar, esberlar. M^ar, CLORIRO DE OR Y SOSA. MLRLVT DE OR Y SOSA.
nder. Fmdo. ditündo, is. CLORURO DK SOSA LÍQUIT. Es uu líquit couiunuicnt

I CLIVILLARSE.
nebrarse, resquebrajarse. Hio, as, findo,
agere, ducere.
CLIVILLAT, DA.
v. r. Obrirse ,
partirse.
is;
Res-
rimas
sens color , suau
bor picant y salat. Cloruro de sosa,
raque. Clororetum sodai liquidum.
al tacto , de olor de cloro
licor de
, de sa-
Zahar-

p. p. Resqvebrajado. Fissus. CLOS. m. Lloch circuit de paret ó de altra tan-


CLOCA. f. I.LOCA. ca. Cercada, cerrada. Seps, is, conseplum, i, hor-
CLOCAR. v. n. ci.oqikjar. tus, Lloch circuhil de reixas de ferro,
ager septus. ||

CLOCH, CLOCH. m. La veu de la gallina lloca. fusta etc. Ceto, varacela a varaceto. Septum sepi- ,

Clo, CU). Glocüatio, nis, glocientis gallina; gemi- raentum, i. ||


Lo que's fa de canyas en los jardins.
s. [j
Lo que fa la ampolla de coll estret. Clo, clo, Arriala , arriate , canal. Arundineum textum.
Mi CLOCHPIU.
[j

lut ,
glut. Lloch circuhit de banchs ó altras cosas , ahont s'

adj. met. fam. S* aplica al home executa una funció pública. Cosa. (jrcus, i, arena,
dcbil y de poca salut. Clueco. Infirma , adversa cavea, aj. ||
Circuhil de planlas, arbustos, elc. Re-
valeludine ulens. pajo. Repagulum, i. |1
Lo que serveix pera festas.
CLOEYA8. que 's celebra van en
f. pi. Feslas Tela. Circus, i. |1
Lloch pera córrer caballs. Ilipó-
AtÍMias tots los anys en honor de Ceres. Cloeyas. dromo. Hippodromus, i.
||
Lo petit. C^rquito. Seps,
Chloeya?, arum. is.
II
p. p. Cerrado. Clausus, septus. j|
ant. co>clós.
ClÒfIA Y CLOFOLLA. f. ESCLOFOLiA. CLOSA. f. RESCLOSA.
CLOGUT, DA. p. p. ant. clos. CLOSCA, f. La pell dura de algunas fruytas,
CLOHENDA. f. Lo fi, acabament ó conclusió arbres, etc. Cascarà, corleza. Putamen, inis, vol-
de alguna cosa. Conclusion, remale. Fiuis, conclu- va, ac, cortex, icis. | La esclofolla de las ametllas,
sió, nis. nous, etc. Cascarà. Yolva, oe, putamen, inis. La
||
374 CLO DICCIONARI COA
del peix, com la de la tortuga, Ilangosla, etc. Con- tants com n' hi fica. Boche, unale, uneta. Pueriiis
tha. Tesla , ai , lestudo, inis ,
concha, cochlea, aï. scrobiculi ludus.

ii
La del ou. Cascarà, cascaron. Ovi pulamen. |1
La GLÓUREH. V. a. Tancar, posar algun embaràs
del cap. Casco^ crdneo. Tesla, calvaria, aï, cariiuni, qu' impedesca 1' entrar en alguna cosa. Cercar,
ii. [j
La del genoll. oas.soleta. ||
La de la ostra. cenir, rodear, cerrar, circuir. Claudio, sepio, is,

Di'sbuUa. Ostreo) reliíiuiaj ,


quisquiliíc. | La dels convallo, as. |1
ant. conclóurer. ||
Posar las dens
testàceos. ]'a/rrt. Tes'.aceorum concha. las cabalgaduras. Cerrar. Dentio, is, dentes emit-

APENAS UA EIXIT DE LA CLOSCA DEL OU, QUE TOT UO tere. Plegar y posar hòstia en alguna carta ó al-
\\

PORTA EX BEXOU. ref. Contra 'Is noys ó joves que tre paper peraque no's puga llegir. Cerrar. Lilte-
tenint poca experiència de las cosas, volen sem- teras obsignare.
blar homes grans y consumats. Ànn no ha salido clóurer al mitj. fr. Tenir rodejat à algú pera-
del cascaron, y ya (iene presuncion. Nondum ex que no s' escape. Entrecoger, cerrar. Inlercipio, is.

pueris excessit, galli jam morè superbit. GLÓURERSE. V. r. Tancarse una cosa per sí

cuBERT DE CLOSCA. Dit del animal. Conchudo, con- mateixa ó ab ajuda. Cerrarse. Occludi. ||
Parlant
chado. Concbatus; conchis plenus. de llagas. Cicalrizarse. Cicatricari. Acabar lo dia j]

LO QUI TÉ DOS CLOSCAS. Bivalvo. Bivalvus. de ferse fosch. Anochecerse. Tenebris circunfundi.
LO QUI TÉ LA CLOSCA GRAN Y GROSA. CaSCürudo. GLOVA Y GLOVELLA. f. esclofolla.
Corlicosus. GLOVAR. V. a. exfeixar. , feixar.
sÈ.NS CLOSCA, m. adv. met. A mijt fér , sens te- GLUB. m. Junta ó societat política y clandesti-
nir la última ma ó perfecció. En fúrfara. Immalu- na. Club. Clandestinus caifus.
ri'; nondiim ad unguem p?rfectum casligalus. GLUCA. f. ter. CU.MLLETS.
GLOSCASSA. f. aum. Cciscaragrande. Magnum GLÜCH. adj. Tancat, s' aplica als ulls. Cer-
pulamen. rado ó ciego. Oculis, visu captus : lumine cassus.
GLOSQUERA. f. ant. Lloch pera posar bescuyt P
pi. S' aplica al ulls poch oberts. Cegarritas, ce-

ó galeia en los barcos. Bizcochera. Doliolum pa- gato. Cíccus, lusciosus ; myops, opis.

nem bis coclum in navibus deferens. FÉR CLucií. fr. Acabar alguna cosa, morir. Finir,
GLOSQÜETA. f. d. Cascarilla, cascarila. Par- morirse. Jlori.
vum pulamen, vulvula, ai. GLUFAR8E. V. r. ajocarse.

GLOT. m. Concavitat que's fíi en algunas su- GLUFIR. V. a. MORIRSE.

perfícies. Uofjo, hoya. Fovea , ic, scrobs, bis, ca- GLUIXAR. V. a. ant., aclucar.
vus, i.
li
Fossa ó sepultura, lloija, sepultura. Fossa, GLUIXAT. p. p. CLUcn.

sepultura, ai. H Lo que's fa pera plantar arbres. GLUIXIR. v.n. cruixir, xasquejar.
Gavia. Fossa, íc. ||
Los sots ó tolls que's fan quant GLUNI. f. Ciutat y abadia de St. Benet en Bor-
plou. Charco. Lacuna, ai, stagnum, i. j]
Lo que's la gonya. Chini. Cluniacum, i.

al peu de las plantas ó arbres pera deíurar la ay- GLUNIAGENSE. adj. Lo pertanyent al monas-
gua. Sòcavo. Fossa , fovea, x. \\
Lo que fa algun tir ó congregació de Cluni. Chmiacense. Clunia-
animal quant rasca. í'rcza. Fovea. ;e. Lo que fan \\
censis.

los minyons pera jugar. Boche. Scrobiculus, i. \\


GLUQUENT. m. adv. i ulls cluchs.
Lo que fan los carruatges y caballerias en los car- GLUS. adj. ant. clos.

rers y camins. Bache. Fossula, ;c. I En las minas. GLUSGA. f. y


Ornacho. Foraraen, inis, cavitas, alis. En la pe- \\ GLUSQÜET. m. capirot.
dra picada. Saltadura. Lapidis superíiciei diruplio.
FÉR CLOTS. fr. Ahoyar. Scrobes fodere. GO.
PLE DE CLOTS. Hoyoso. Lacuuosus.
TIRAR AL CLOT. fr. Iliet. faui. MATAR. 1|
ENTERRAR. GO. f. Herba que's cria en la província de Fo-
GLOTADA. f. L' espay de terreno fondo. Uon- quien en la Xina, de la qual se'n fa una tela ano-
donada. Profunditas, tis. ||
La que està entre dos menada Gopon, mòlt apreciada en aquell imperi.
muntanyas. Abra, canada. Vallis, convallis, is. Co. Co.
GLOTAR. V. a. agric. Fér colgats. Acodar, cer- GO. adv. ant. com.
char. Palmites terra; inserere, terra contegere. GOA. f. ter. cua. ||
Heiba sempre verda mòlt
GLOTET. m. d. Uoyuelo. Scrobiculus, i. comuna en Amèrica : puja fins à cinch ó sis peus

GLOTXA. Jocb de noys que consisteix


f. en ti- de alsària, y tè la flor de una sola fulla en forma
rar alguna moneda en un clot petit que fan en de campaneta. Coa. Coa, a;.
terra. Hoyuelu. Scrobiculus, ludus pueriiis. TÓLRER LA COA ALS CABALLS. fr. ant. Costum de
GLOTXETA. f. Jocli de noys que consisteix en menar detràs del difunt caballer en 1' acte de sòn
tirar cada hu un quarlo en lo clolet que tenen fél enterro alguns de sos caballs desangrantse per la
en terra, y aquell que'l fa anar dins ó més prop cua acabada de tallar, en major honra y mostra
guanya la ma ó comensa à jugar, fent ficar quar- de dol. Cortnr la cola d los caballos. Scindere

t os dins ab la ungla del dit pólzer, y així guanya cauda.


COA CAïALi COB 375
COACCIÓ, f. Füi'sa ó violència pera precisar COARRENDAR. v. a. Arreiular en cunipanvia

à algú a alguna cosa. Coaccioni. Coactio, nis, coac- de altre. Coarrendar. Simul, una cumaliis condu-
tus, us. cere, locare.
COACTIU, VA. adj. Lo que té forsa de obligar. COARREIVDAT, DA. p. p. Coarrendado. Lo-
Coaclivn. Coactivus. calus, conductus.
COADJUTOR , A. m. y f. Qui ajuda a altre. COARRENDATARI. ni. Qui arrenda junt ab
<((djiilí)r. Coadjutor, oris. ||
De un hislie. bisbe de altre. Conrrcndatario. Conductionis socius, consors.
AXEi.L. II
Lo qui en virtut de hulllas pontifícias te- COART. ni. COBART.
nia la futura de alguna prelieiuia
, y la servia sens COARTAGIÓ. for. f. Obligació que imposa '1
rcndas ni emoluments. Coadjutor. Succesor, oris. benefici ecclesiàsticb deordenarse dins cert temps.
II
Lo jesuita que no feya professió solemne: '1 sa- Coarlacion. Beneficiarii actio.
cerdot se deya espiritual y'l llech temporal. Coad- COARTAR. V. a. Limitar, restringir, com la

julor. Laious socielatis, Jesu administer, adjutor. voluntat, jurisdicció, etc. Coartar. Coarclo, coan-
COADJUTORI. m. coadjutor. 1. guslo, as.
COADJUTÓRIA. f. Facultat ó carrech de coad- COARTAT, DA. p. p. Coartado. Coarctatus. i|

jutor. Coadjntoria. Successoris in beneficio mu- adj. Se diu del esclau que
pactat són rescat, y lia

nus, dignitas. 1|
La facultat que per butllas apostó- ha donat pari del diner al amo, qui ja no '1 pót
licas se concedia à algú pera servir dignitat ó pre- véndrer a ningú. Coartado. Sltviis qui pretii par-
venda ecclesiastica en vida del propietari, abdret lem pro libertate persolvit.
de succebir a ell desprès de sa mort. Coadjntoria. PROBAR LA COARTADA, fr. foc. Fér constar lo pre-
Adjutoris munus cum successionis jure. suposat reo haver estat ausent del paratge en que
COADJUVADOR. ra. coadjutor. 's cometé '1 delicte al mateix temps y hora en que
COADJUVANT, adj. Lo qui ajuda. Coadyu- '1 fel succehí. l'robar la coartada. Innocenliam
vante. Adjuvans, coadjuvans. reum patefacere.
COADJUVAR. V. a. Contribuir à la consecució COBALT, m. Metall de color blanch platejat,
de alguna cosa. Coadyuvar. Adjuvo, as, opitulor, que 's troba comunment en las minas ab V arsé-
aris. nich y altres metalls; la seva cals emplea pera
.s'

COADJUVAT, DA.p. p. Coadijuvado. Adjutus. fér lo sofre, y donar lo color blau als esmalts y al
COADUNACIÓ. Incorporació de una cosa ab
f. vidre. Cohalto. Coballum, i.

altra. Coadunacion, coadunamiento. Adunatio, adha;- COBARDAMENT. adv. m. Cobardamente, con


sio, nis. cobardia. Instrenuè, timidé, ignavè.
COADUNAR. V. r. Mesclar ó incorporar iinas COBARDIA. f. Falta de coratge. Cobardia. Ig-
cosas ab altras. Coadnnar , incorporar , mczclar. navia, x, limiditas, aüs.
.duno, as. immisceo, es. [j
ant. aquadrillar. COBART, DA. adj. Qui no lé valor. Menguado,
COADUIVARSE. V. r. Lnirsp, mesclarse. Coa- cobarde, gallina. Ignavus, imbellis.
dunarse. Misceri,uniri. ||
Conformarse. Conformar- sÉR COBART. fr. Cobardcar. Pavco, es; limidum
se. Consentiré, conveniri, conformari, esse.
COADUlVAT,DA. p. p. Coadunado. Adunatus. COBBLA. f. coPLA.
COÀGUL, m. Lo que causa la coagulació. Coa- COBDICI. m. y
gulo, cuajn. Goaguhun, i. med. Sanch presa. Coa- ||
COBDÍCIA, f. Apetit desordenat de riquesas.
gulo, sangre cuajada. Sanguinis concretio, coagu- Codicia. Cupiditas, aviditas, atis. mel. Desilj ve-
[j

latio; sanguis concrelus coagulatus. hement de cosas bonàs. Codicia. Cura, x, studium,
COAGULACIÓ, f.
y ii, anxietas, atis.
COAGULAMENT. m. La acció y efecte de coa- LA COBDÍCIA MATA LA FAM. rcf. quc dcuota quc la
gularse ó condensarse alguna cosa. Coagulacion. sol-licitul en atesorar porta la abundància. La co-
Coagulatio, concretio, nis. dicia mata el hambre. Famem fiigat solicitudo.
COAGULAR. Condensar los líquits, com
V. a. LA COBDÍCIA ROMP LO SAcii.' rcf. Rcprcu la dema-
llet, etc. Tambíí s'usa com. recíproch Coagular, siada sol-licilut en alcansar las cosas. La codicia
ajar. Coagulo spisso as contrabo, is.
, , , rompé el saco. Iluptus hiare solef, slipante cupidi-
COAGULAT, DA. p. Coagulado. Coagnla- ne, saccus.
tt pressus.
p.

COBDICIABLE. adj. Desitjable. Codiciable, en-


COALICIÓ, f. Lliga, unió, aliansa. L'nion, li- vidiable. Appelibilis, desiderabilis.
ga, asocificion, coalicion. Coaliíus, us. COBDICIADOR, A. m. y f. Qui cobdícia. Co-
COAPÓSTOL. m. Apòstol en companyia de al- diciador. Appelens, enlis.
tre. Coapósíol. Coapostolus, i. COBDIGIAR. v. a. Desitjar ab ànsia las rique-
COARDIA. f. COBARDIA. sas ó altras cosas bonàs. Codiciar. Mmis cupido
COARRENDADOR. m. Lo qui junt ab altre appetere, expetere; aveo, es.
dóna à arrendar alguna cosa. Coarrendadw. Loca- COBDICIAT, DA. p. p. Codiciado. Appetilus.
tionis socius. COBDICIÓS, A. adj. Qui té cobdícia. Codi-
,.

376 COB DICCIONARI COC


íioso. Avidus , cupidus , appelens. ||
niet. sol- 'COBRAR. V. a. Recnllir la paga dels deutes.
LÍCIT. Cobrar. Nummos exigere, recipere. ||
Recuperar
COBDIGIOSAMENT. adv. m. Ab cobdícia, ab lo perdut. Recuperar, recobrar. Recupero, as, re-
ànsia. Ansiosamente, codiciosamente, avaramente, cipio, is.
II
Junt ab alguns substantius, com afició,
con codicia. Avidè, cupidè. carinyo, voluntat, odi, significa péndrer ,
posar
COBDICIOSET, A. adj. d. Codiciosito. Panim ditas cosas à algun objecte. Cobrar, tomar. Amo-
cupiens. re, ctc. prosequi. 1|
Junt ab alguns substantius,
COBDICIOSisSIM, A. adj. sup. Codiciosisimo adquirir; y així 's diu: cobrar fama, crèdit, ene-
Avidissimns. michs, esperit, valor, etc. Tomar, cobrar. Acquiro,
COBEA. f. ant. COBDÍCIA. is.
II
ant. cantar, entonar. Cantar, v. g. cobrar ale-
COBEITAT Y COBEYTAT. f. ant. cobdícia. LUYA.
COBEITÓS, A. adj. ant. cobdiciós. COBRAT, DA. p. p. Cobrada. Receptus.
COBEJAMENT. m. ant. desitj, cobdícia. |{
COBRATAULA. m. cobretaula.
ABRICH. COBRECÀLZER. m. Tros de tela fina, pera ta-
COBEJANSA. f. ant. cobdícia. (]
iN-CLlXACió, par lo càlzer, regularment del color de la casulla.
passió. Paüo de cúliz. Calicis tegumentum, velum.
COBEJANT, adv. ra. cobdiciosamkxt. COBRECEL. m. sobrecel.
COBEJAR. V. a. ant. cobdiciar, desitjar. COBRELLIT, m. Cuberta superior ab que 's
COBEJÓS, A. adj. ant. cobdiciós. tapa "1
llit. Sobrecama, cubierta ó cobertor de la
COBERT, A. p p. Cl BERT. cama, tellina. Stragulum, i, supernum lecti teg-
COBERTORA Y COBERTURA, f. CUBEB- men.
TORA. COBRETAULA. m. Cuberta de badana ó de
COBÉS, A. adj. ant. cobdiciós. roba, que 's posa demunt la taula perla seva lim-
COBEZESA. f. ant. cobdícia. piesa. Tapele, carpeta, sobremesa. Mensarius tapes;
COBLA. f. COPLA. mensa? tegmen, tegumentum.
COBLAR. V. a. J UNTAR. COBRIR. V. a. CUBRIR.
COBLAR. V. a. Juntar per orde las carlas de COBRO. m. Exacció dels deutes. Cobro, co-
un mateix coll. Ligar, arrumflar. Lusorias ejus- branza. Exactio, nis.
dem generis cliarlas congregaré, copularé. DONAR COBRO, fr. Acudir à temps al remey de al-
COBLAT, DA. p. p. J UNTAT. guna cosa. Atajar. Serpenti malo occurrere.
COBLEJADOR Y COBLEJAYRE. m. COPLIS- POSAR en cobro. fr. Posar alguna cosa en parat-
TA, VERSISTA. ge segur. Paner en cobro. Rem in tuto ponere, ser-
COBLEJAR. V. n. coplejar. varé.
COBLEJAT, DA. p. p. COPLEJAT. posARSE EN COBRO. fr. Rcfugiarsc en paratge se-
COBRACÀLZER. m. COBRECÀLZER. gur. Ponerse en cobro. Se in locum tuluni reci-
COBRAGEL. m. SOBRECEL. pere.
COBRADER, A. adj. S' aplica à lo que es fà- COCH. m. Cuyner. Cocinero. Coquus, i, condi-
cilde cobrar. Cohradero. Pecunia facilè recupe- tor, ori-i. II
m. ter. Espècie de cocas llargas felas
randa; recuperatu facilis. ab espinachs, mató, sucre, tunyina ó altres cosas.
COBRADOR, m. Qui està encarregat de co- rortfl. Placenta, ai. m. ter. Tros de pasta de borre-
1|

brar. Cobrador. Colleclarius, ii, coactor, exactor, go que 's tira ó reparteix en los bateigs. Rizcocho.
oris. I
COBRADER. [j
Lo qui està encarregat de co- Buccellalum, i.

brar en las carreteras lo dret que pagan los car- m. Cuyner major. Cocinero mayor.
soBRE-cocH.
ruatges y caballerias. Portazguero. Portitor, oris; Primus conditor.
portorii exactor. Lo qui cobra '1 tribut que pagan
1| COCA. f. Pasta de farina, aplanada y de vàrias
las mercaderias y remat de bestiar en sa introduc- figuras. Torta. Torta, polenta, placenta, ic. j]
La
ció. Peajero. Alabarche, es, pedagii exactor. Lo [j
de la flor de la farina paslada ab llet pera rega-
qui cuydava de cobrar lo dret dit de la roda que lo. Molleta. Adoreum molie libum. |]
La que hi ha
pagava '1
bestiar. Rodera. Pecuarii tributi exac- mantega. Almnjabana. Laganum, i. La qxie'scou ||

tor. en lo forn guarnida de ous ab esclofolla. Ilornazo.


LO MAL COBRADOR FA MAL PAGADOR, ref. Reprèn Ovis ornatus panis. La que 's compon de farina,
1|

als quedescuydan en lo que 'Is importa mòlt


's mel y altras espécias. Melcocha. Mel coctum. La |i

ocasionantse lo no sér atesos, fins en lo que 'Is es que 's fa per la col-lació de la vigília de Nadal ab
degut. El mal cobrador hace mal pagador. Vel òp- ametllas, nous y altras fruylas. Nochebueno. Pla-
tima nòmina non appellando mala fiunt. centa, x. Navio rodó, ample de popa y proa,
II

COBRALLIT. m. cobrellit. ||
ant. sobrecel. curt, alt de bordo y de mòlt calat, que tenia dos y
COBRAMENT, m. ant. y tres cubertas. Coca. Mvis, is.

COBRAN8A. f. Recol-lecció de lo que 's déu. COCA DE llevant. Arbre de Indias que fa la fulla

Exaccion, cobranza. Exactio, nis. mòlt menuda, que xupan los indis .sèn.ç tragarla, y
coc CATALÀ. COD 371
diuhen que 'Is manté y dóna forsa. Hayo, coca de do, que fa llum à la nitcom Cmcm- las llumenetas.

levanie. Arbor sic dicta. yo. Lampyris nocticola.


ïÉRSE UNA COCA. fr. incl. Xafarse. Hacerse lorli- CODEINA. f. quim. Nou principi alcaloide des-
lla.Onininò oblundi. cubert per M. Ilobiquet en 1' opi y en 1' hidroclo-
íosAU A ALGÚ PLA COM u\A COCA. fi", fam. quc dc- mt de morfina comuna, que conté quasi un trentè
nota tenir subjectat à algú al judici que temerà- del seu pes; es una substància blanca ,
cristallina,

I riament repugnava. Hacer venir à


gere, cogere.
COCCIÓ, f. La acció de cóurer ó cóurerse algu-
na cosa. Coccion, cocimienlo. Coctio, nis.
la gamella. Adi- soluble en aygua y de acció mòlt diferent que 'Is
,

demés principis del opi. Segons M. Babier de


Amiens la dosis de un ó dos grans obra de un mo-
do particular en lo plexo nerviós del gran simpa-
COCEJAR. y derivats, cossejar.
V. a. tich, y es un remey excel-lenl pera la curació de las
COCI. m. ter.Vas de terra. Tinajon,
cubell. \\
gasiralgias , ó plectonauralgias , y també pei-a las

cuenco, cuezo. Yas luteum. afeccions cerebials. Codeina. Codeina, aï.

COCITAS. f. pi. Festas que 's celebravan en CODERN. m. y derivats, quadern.


honor de Prosserpina robada per Plulon. Cocitas. CODERNA. nàut. Una de las pessas que's po-
f.

Cociltc, aruni. san en las proas de las embarcacions pera major


COCLEÀRIA. f. Planta que 's troba en las perfecció del tallamar. Varenga, cuaderna, orenga.
plaljas marítimas de la Europa septentrional té la ; Navis paviïnentnm.
cama més ó un poch angulosa, llisa y
ménos alta, CODERNAL. m. nàut. Un tros de fusta quadrat
ramosa, flors blancas en figura de corimbo termi- ab dos ó tres politxas grans, que serveix pera ar-
nal, fruyt globulós de vàrias dimensions, que conté bolar la nau. Cuadernal. Quadra, quadrata Irabs.
mòlts grans ;
pertany à la família de las crucífe- CODI Y CÓDICH. m. Col-lecció de lleys ó
ras. Coclearia. Cochlearia ofïïcinalis, cochlearia constitucions. Código. Còdex, icis.
hortensis. CODÍGIA. f. COBDÍCIA.
COCLEARIA DE ivERX. Planta que té las fullas in- CODICIAR. V. a. COBDICIAR.
feriors semblants à una llansa y dentadas, las su- CODICIL. m. Escrit en que's declara la ultima
periors én figura de alabarda y blanquinosas, las voluntat pera quilar , anyadir , ó explicar ab més
camas eslesas y un poch ramosas, las flors blan- claredat lo testament. CodicUo. Godicillus, i.

cas en forma de girassol, y las llavors en unas CODICIL-LAR. adj. Lo pertanyent al codicil'

tavellelaspunxagudas. Draba. Clochearia draba. Codicilar. Codicillaris.


CLOCLEIG. m. La ven que fan alguns aucells CODICIÓS, A. adj. COBDICIÓS.
com lo corb ,
gralla , etc. Graznido. Crocitus ,
us, CODILLO. m. agr. La part de la rama que ta-
crociiatio, nis. llada queda unida al tronch pel nus. Codillo. Rami
GLOCLEJADOR, A. m. y f. Qui cloqueja. truncus. |1
home l'acte de pèrdrer la
En lo joch del
Graznador, gaznador. Grociens, crocilans, tis. posta '1 més basas los contraris.
qui entra , fent
COCLEJAR. V. n. Se diu del cantar de alguns Codillo. Sors amissa in quibusdam chartarum In-
aucells. Graznar, gaznar. Crocio, is, crocito, as. dis. En las embarcacions cada un dels extrems
II

COCLEJAT, DA. p. p. Graznado. Crocitatus. de la quilla. Codillo de popa. Carinai extrema,


COCO. m. Fruyfa de la índia, del tamany de un GUANYAR DE CODILLO. fr. mct. Usar de alguna as-
meló miljanser vert té dins un such mòlt fresch,
: túcia pera lograr lo que altre sol-licita. .Jugàrsela

y madur una molsa blanca que tira à gust de ave- d tino de codillo. Callidè subdolè sibi adquirere.
llanas. Coco. Palmie indicai fructus. L'arbre que Ij
CODODELL. m. ter. y
'1 produheix espècie de palma. Coco. Palma indi-
, CÒDOL. m. Pedra. Canto. Lapis , idis , sa-
ca. U La closca interior y dura del coco de que's xum, i.

fan xicras, vasos y altras cosas. Coco. Crusia, ae. CODOLADA. f. Cop de còdol, pedrada. Pedra-
COCO Ó COCÚ. m. Nom que donan los noys al da, cantazo, pcnazo. Lapidis iclus.
ou. Iluevo. Ovum, i. CODALAR. m. Pedregam, pedregat. Pedriscal,
COCÓBOLO. m. Aibre de Iiulias, que té la fus- pedregat, cascajar. Saxelum, i.

ta bermelia, mòlt preciosa, duray pesania, de que CODOLET. m. d. Piedrecita. Parvus lapis. 1|

se'n fan llits, taulas y altres mobles de gust. Cocó- met, Imporlú, impertinent. Mosca. Musca, va.

bolo. Arbor indica. FÉR LO CODOLET. fr. Fér burla de algú ,


penjant
COCODRILLO. m. Animal amfibi , de quatre un còdol en la anella de la porta. Ilacer el ladri-

camas, de gran corpulència, y semblant al llangar- llejo. Ludibrium facere.


daix. Cocodrilo. Crocodilus, i. CODOLÓS, A. adj. Pedregós. Pedregosa, guijar-
COCOLISTE. m. En nova Espanya , malaltia reno. Saxosus.
general ó epidèmica. CocoUste. Pestilentia, ae, pes- CODONY. m. y
tis, is. CODONYA. f. Fruyia rodona, groga, granillosa,
COGOLLIS. m. ant. coscoll. aspra y de olor agradable. Membrillo. Cotoneum,
COCUYO. m. Insecte de Indias, Uargarut, par- i, cydonium malum.

TOMO r. 49
378 COF DICCIONARI COG
CODONYAR. m. Lloch plantat de codonyers. mares. Ilacer mangasy cabezones. Arbitrio suo dis-
Memhrillar. Coloneis, cydoniis consitus ager. ponere.
CODONYAT, m. Confitura de codony. Carne de COFOY, A. adj. SATISFET, CONTENT, ESTUFAT,
membrillo , codonale. Diacydonium ii, cydonites , ORGULLÓS, ENVANIT.
cibus. COFRE. m. Espècie de caixa ó arca regular-
CODONYER. m. L' arbre que l'à codonys. Mem- ment en forma de bóveda y cuberta de badana ó
hrillero, membrillo. Cotonea, cydonia malus. vaqueta que serveix pera guardar roba diners,
, ,

CODOWER DE EMPELT. Zamboa. Malura citreum. etc. Cofre. Arca, ai, cameratum scrinium. Espè- |1

CODONYERAR. ni. codonyah. cie de bahul. Cofre. Arca, camera, ae, camillum, i.

CODONYET. ni. d. Membrülito. Parvumraalum II


Entre estampers quadro format de quatre llis-

cydonium. tons, que abrassa y subjecta la pedra, en que's posa


CODORNAL. m. naut. codernal. '1 motllo en la prempsa. Cofre. Typographicum
GOEJADURA. f. cuejaüURA. quadrum.
COEJAR. V. n. CUEJAR. COFRE REAL. ant. V erari real. Erario , arcas
COENT, A. adj. PICANT. reales. Jírarium, ii.

ESTAR COENT DE ò AB ALGÚ. fr. Estar amargo. In- COFRER. m. Qui fà ó ven cofres, Cofrer). Ar-
vidia in aliquein duei : acerbo in aliquem esse cularius, ii.

animo. COFRET. m. d. Cofrecillo, cofrecito, cofrecico.


COERCIÓ, f. La acció de refrenar algun desor- Parva, minor arca.
de. Coercion. Coercitio, nis. COFURNA. f. Aposento petit, Tabuco. Gurgus-
COETA. f. d. CUETA. tium, tugurium, ii.

COETÀNEO, A. Lo que es deuna mateixa edat. COGITACIÓ. f. ant. pensament.


Cueiúneo , coevo. Coa'taneus , coaívus. COGITAMENT. m. ant. reflexió, pensament,
COETERN, A. adj. Igualment etern. S' aplica PENSA.
a las tres divinas personas. Coelerno. Coseternus. COGITAR. V. a. PENSAR, REFLEXIONAR, CONCEBIR.
COEVO, A. adj. COETÀNEO. COGITAT, DA. p. p. ant. pensat.
COEXISTÈNCIA, La existència f. de alguna COGNACIÓ. Parentiu de consanguinitat per
f.

cosa juntament ab altra. Coexislencia. Coexisten- línea femenina entre is descendents de un pare
tia, SB, simullanea existentia. ,comú. Cognacion. Cognatio, nis.
COEXISTENT, p. a. Lo que existeix junt ab COGNAT, DA. m. y f. Lo parent per consan-
altra cosa. Coexistenle. Coexistens. guinitat respecte de altre. Cognado. Cognatus, us.
COEXISTIR. V. n. Existir una cosa junt ab al- COGNICIÓ. f. ant. CONEIXEMENT.
tra. Coexistir. Coexisto, is; remquamvis simul cum COGNOM, m. apellido
alia exislere. COGNOMENARSE. V. r. ANOMENARSE,
COEXISTIT, DA. p. p. Coexistido. Coexistitus. COGNOMENAT, DA. p. p. ant. ANOMENAT.
COFA Y COFFA. ant. COPA. I. còfia. nàut. || 1| COGOLL. m. brot,
Espècie de tauleta xica que's col-loca dalt dels COGOMBRE.m. Planta indígena de Egipte,
arbres majors sobre 'Is baos , de figura de una D que's cultiva en todas las províncias de Espanya;
majúscula, (ofa. Mensula navalis. fà la rama sucosa, rastrera y mòlt llarga, las fu-
COFAL. m. ant. cófia. llasrodonas y partidas, las flors grogas sent unas ,

COFARSE. V. r. Posarse repantigat , arrepapat masculinas y altras femeninas, lo fruyt cilindrich


en r assento ó altra part. Arrellanarse , repanti- ú oval. Pepino. Cucumis, eris. Lo fruyt de dita ||

garse, aclocarse, recalcarse. Desideo, es, pandicu- planta, que es de mitj peu de Uarch , vert mès ó
lor, aris; repando ac resupino corpore sedere. ménos clar per la part exterior, y blanch en la in-
COFAT, DA. p. p. Arrellanado. Pandiculatus. terior, y conté llavors ovaladas y punxagudas per
COFÍ. m. Covenet de espart , etc. pera posar un de sos extrems. Pepino. Cucumis, eris.
pansas, figas, etc. Espuerla, cojin. Cophinus, fiscus, COP DE COGOMBRE. Pcpinazo. Cucumerc impactus
i. 11
ter. ESPORTÍ. ictus,
CÓFIA. f. Espècie de gorra que abriga '1 cap QUI HA FÉT lo cogombre, QUE 'l TRAGA A LA OMBRA.
de las donas. Escofieta, còfia. Calantica ae, reticu- , ref. met. fam. Denota que qui ha contret una obli-
lum, i. GANDALLA. PULPA.
II \\
déu cumplir. Quien hizo el cohombro qué
gació, la
POSAR LA CÓFIA. fr. Escofiar. Caput reticulo ornaré. hombro: quien hizo la sorna que se la co-
lo lleve al

COFIERA. f. La qui fà ó ven cófias. Cofiera. ma. Auctorem facti, licet grave sequatur onus: ,

Calanticarum fabricatrix, venditrix. qui sibi malum peperit ipse defleat,


COFIETA. f. d. Cofiezuela. Parva calantica. COGOMBRER. m. Terra plantada de cogom-
CÓFIS Y MOFIS. loc. fam. Se diu del conveni bres. Pepinar, cohombral. Cucumeribus consitus
ó contracte de personas unidas pera algun mal fi. ager, cucumeiarium, ii.

Monipodio. Monipodium, ii. COGOMBRET. m. Planta silvestre, la fulla de


FÉR CÓFIS T MOFIS, loc. mct. Fér compares y co- vert blanquinós, lo fruyt com un cogombre, però
COI CATALÀ COI 379
mès y per poch que's toque la planta cau lo
petit, COINCIDIR. V. n. Convenir, sér conforme una
madur. Cohombrillo, pepino del diablo. Silvestris cosa ab altra. Coincidir. Quadro, as, convenio, is.

cucuniis. COINCIDIT, DA. p. p. Coincidido. Quadratus,

COGOMBRO. m. cogombre. conventus.


CÓGULA. f. CÚGÜLA. COINDICANTS. pi. met. Senyals que concor-
COGULLA. f. L' hàbit de cor que vesteixen ren ab los síntomas particulars. Coindicantes. Coin-
alguns monacals. Cogulla. Cucullus, dicanles.

I
i.

COGULLADA. f. Aucell un poch mès petit que COINQUINACIÓ. f.


y
una guatlla, de color y té un ploraallet en
terrós, COINQüiNAMENT. m. La acció y efecte de

lo mitj del cap. Cogujada. Alauda cristata. coinquinarse. Coinquinacion, mancha. Coinquina-
COGUT, DA. p. p. CUYT. U
PICANT. tio, nis.
COHA. cüA. f. COINQUINAR. V. a. Molestar, importunar. Mo-
COHABITACIÓ, f. L' acte de habitar junt ab ler, revcntar, machacar, apiïrar, abrumar, marear,
altres. Cohabilacion. Cohabitalio, nis. majar, jorobar. Coinquino, as.
COHABITAR. V. n. Fér vida conjugal los ca- COINQUINARSE. V. r. Disfamarse, eirvilirse.
sals. Cohabitar. Cohabito, as. Coinquinarse. Coinquinari.
COHABITAT, DA. p. p. Cohabüado. Cohabi- COINQÜINAT, DA. p. p. Coinquinado. Coin-
tatus. quinatus.
COHERCIÓ. COERCIÓ. f. COIR. V. n. ant. Tenir accés ab dona. Tener ac-
COHERÈNCIA, Connexió f. ó relació de unas ceso d muger. Coéo, is,

cosasab altras. Coherència. Coha?rentia, ae. COISSÓ. f. Sensació que causa lo que pica. Es-
COHERENT, adj. Conforme, adaptat. Coheren- cozor, picazon, resquemazon, rcsquemo, escocimien-
te. Cohaírens. to. Acer pruritus, prurigo.
COHEREU, VA. m. y f. Lo qui es hereu en COIT. in. còpula. 2.
companyia de altre. Coheredero. Cohaeres, edis. COIX, A. adj. La persona ó animal que al ca-

COHERN. m. ant. quadern. minar no asenta igualment los dos peus. Cojo. Clau-
COHET. m. Canó de paper ó canya, reforsatab dus altero pede captus, debilis. Lo banch ó tau-
;
\\

llinyol y atacat de pólvora. Cohele. Pyrobolus, i. la que té alguns dels peus mès curt. Cojo. Claupus,

coHET BORRATXO. Lo que cncés corre serpentejant vacillans.


per entre peus. Buscapiés, carretilla , rapapiés, NO SÉR coix ni manco. fr. met. Sér expert, intel-
cohete rastrero. Prope terram excurrens vel serpens ligent. No ser cojo ni vianco. Dexteritate , ingenio
pyrobolus. pollere.
coHET de corda. Lo que corre per una corda tra- QUI VA AB UN COIX, AL CAP DEL ANY ES TANT COIX
vessant de un cap à altre. Cohele corredor. Pyrobo- com ell. ref. ab que s' explica quant iníluxo tenen

lus per funem percurrens. las malas companyias pera pervertir als bons y
COHETADA. f. Multitut de cohets. Coheteria. senzills. Quien con lobos anda d aidlar se ensena:
Pyrobolorum multitudo. la manzana podrida ,
pierde d su compania: ojos
COHETER. m. Qui fa ó ven cohets. Cohetero. malos à qnien los miran pegan su malatia. Exerces
Pyrobolarius, ii. pariter forciaï commercia linguae? parvo cumclau-
COHIR. V. a. ant. fornicar. coir. 1| do tempore claudus eris. Cum perverso perver-
COHIBIR. V. a. ant. contenir reprimir , , re- teris.
FRENAR. COIXARIA. f. COIXERA.
COHIBIT, DA. p. p. contingut, refrenat. COIXEJAR, v. n. No poder assentar igualment
COHONDAMENT. adv. m. ayrosament , ab los peus. Cojear. Claudico, as. ||
met. Faltar à la
GARBO. rectitud en algunas ocasions. Cojear. Claudico, as,
COHONE8TACIÓ. f. La acció de cohonestar. à recta via aberrare.
Cohonestacion. Cohonestatio, nis. COIXEJAT, DA. p. p. Cojeado. Claudicatus.
COHONESTAR. v. a. Donar probas ó aparién- COIXERA Y COIXESA. f. Accident que impe-
cias de ser bona alguna cosa. Cohonestar. Cohones- deix lo poder anar ab igualtat. Cojera. Claudigo,
to, as. inis, clauditas, atis.
COHONESTAT, DA. p. p. Cohoneslado. Coho- COIXET, A. adj. d. Cojuelo. Claudus.
nestatus. COIXÍ. m. Espècie de sach petit ple de llana,
COIGUAL. adj. teol. S' usa pera denotar la cotó ó ploma pera reclinar lo cap ó sentarse. Al-
igualtat de las tres divinas personas. Coigual. Coa;- mohada. Pluvinus, torus, i, pulvinarium, ii, pul-
qualis. vinar, cervical, is. Lo de cotxo. Abnohadon. Pul-
\\

COINCIDÈNCIA, f. L' acte ó efecte de coinci- vinus. 11


Lo de fér puntas. Mundillo , bolo. pr. Ar»
dir. Coincidència. Coneursio, nis. Mundulus i. Lo que serveix pera daurar. Phi-
,
||

COINCIDENT, p. p. Coincidente, Concurrens, mazon. Plumarum copia, cumulus. I cobro.


lis. CONSULTARHO AB LO COIXÍ. fr. fam. met. Péndrerse
380 COL DICCIONARI COL
temps pera meditar algun negoci. Consultar con la jar algun assumpte ò negoci. Menear elajo. Alieni
almchada; dormireis sohre ello y tomarcis acuerdo. negotio interese.
Consilium capere. COLA. f. Ayguacuyt. Cola. Gluten, inis, gluti-

COIXINERA, i. La funda del coixí. Funda d« num, i.

almohada. Pulvinaris funda lintea. COLA DE BOCA. La quc basta mullaria ab saliva
COIXINET, m. d. Almohadilla. Pulvillus , i, peraque apegue, Co/a de Voca. Saliva tantum íi-
parvum strangulum. Lo de posar agullas. Aceri-
|| gendum gluten.
co. Aciariura, Lo que usan las donas pera co-
ii. 1| COLA DE PEIX. Pasta de pells de diferents peixos,
sir. Almohadilla. Pulvinus pulvinulus i. Lo , , ||
y la del ventre semblant à la ballena. Cola de pes-
que's posa sobre la incisió de las sangrias. Cabezol. cado. Ex piscium pelle gluten, icbycolla, ae.

Linteolus, linteamentum, i. Lo que's posa sobre \\ COLADA, f. Llet presa. Cuajada. Lac concre-
'Js coixins del llit pera dormir mès còmodament. tum, pressum. ||
nata. 1. ||
Nom que 's dona à una
Acerico, cabezal. Parvum cervical. espasa del Cid, y desprès ba passat à significar lo
COIXO. m. ter. coix. mateix que una bona espasa. Colada. Probatus en-
COIXOT. m. CÜIXOT. pi. SARAGÜELL. II sis.

COK. m. Producte deia carbonisació de la ulla COLADÍS, sa. adj. Lo que es fàcil de filtrarse.

que emplea en las màquinas de vapor ab prefe-


s' Filtradizo. Percolabilis.
rència a esta, perquè no conté sofre ni fa fum, y per COLADOR, m. Cedasset, ò drap pera colar los

consegüent no destrueix tan prompte las pessas de líquits. Colador, coladero. Purgator, is, qualus,
coure. Cok. Carbonisatio sic dicta. qualum, i. ||
Xuclador de aygua. Sumidero. Yora-
COL. Planta comestible, de fuUas amplas y
f. go, inis. Forat, ahont se cola la aygua ò altre lí-
II

verdosas, bastant coneguda. licrza, col. Caulis, is, quit, Tragadero. Faux, cis, os, oris, vorago, inis.
brassica, praesica, a;. ||
adj. anl. Alguno. Ali- Bebedor de vi. cup. ||
collador. 2.
II

quis. COLADORA. En los molins de oli espècie de


f.

COL BORRATXONA Ó BORRATJENCA. Icr. BCTZÜ. Bras- llauna sens mànech, que serveix ^pera traurer oli
sica, «, caulis, is, crambe, es. dels pouhels 6 cups. Escullador. Vas olearium.
COL DE BROT ó DE ivERN. ter. Brclon. Cyma, ae, COLAMENT. m. La acció y efecte de colar.

vel atis, brasicai cauliculus. Coladura. Purga tio, eliquatio, nis.


COL DE CAPDELL Ó CAPDELLADA Ó DE SOLDAT, ter. COLAR. v. a. Passar algun líquit pel cola-
Repollo. Capitata brassica, caulis. dor. Colar. Liquo, eliquo, colo, percolo,as. | fam.
COL GITANA, ROMANA, CRESPADA. ter. Col dc Cdu- Bèurer mòlt vi, aygua, etc. Colar. Pocula haurire.
taro. Crispatus caulis. V. n. Passar per algun lloch estret. Colar. Per
II

COL VERDA , ALOMA , Ó PRIMERENCA. Col rizadü, arctam viam transire. 1|


m. Lloch plantat de cols.

llanta. Brassica verna. Berzal. Brasiccarius locus.


COL Y BRÓCOLI Ó COL Y BRÒQUIL. BRÓCOLI. COLARSE. V. r, fam. Introduhirse ocullament
COL Y FLOR. Espècie de col que forma una capsa en alguna part. Colarsc. Latenter irrepere.
a manera de flor composta de diferents brots tots COLASSA. f. aum. Berzasa. Magnus caulis.
í)lanchs, y es de mòlt bon sabor y gust. Coliflor. COLAT, DA. p. p. Colado. Liquatus.
Brassica florea. COLCOM. m. Alguna cosa. Algo. Aliquid.
A ELLAS, COMPANY, VOS A LAS COLS Y JO A LA CARN. coLcoM MÉS. adv. m. Alguna cosa mès, Algo
ref. Explica que algú prefereix à sí als altres. A mas. Aliquid amplius.
ellas, padre, vos d las herzas y yo à la carne. Tu COLCOTAR. m. Substància que existeix en la

caules sectare, parens, ego carnibus insto. naturalesa en gran abundància, forma massas,
CADA DIA Ò SEMPRE COLS AMARGAN. fp. met. fam. mès ó mènos voluminosas, de un color roig mès ó
Denota que per bona y gustosa que sia alguna co- ménos obscur que deixa en los dits: tè un olor un
sa, ab la continuació enfada. Cada dia olla amarga poch picant, y sabor un poch ferruginós; absor-
el calda : cada dia gallina amarga la cocina. Puti- beix V àcit carbónich del ayre, es insoluble en ay-
dus es, toties si mihi ponis aprum ; fastidium gig- gua y soluble en alguns àcits. Tritóxido ó peróxido
nit nimium repetita voluptas. de hierro, oxido rajo de liierro, azafran de Mar te
ENTRE COL Y COL LLETUGA. ref. quc dcnota sér ne- astringente, colcotar. Tritoxydum, peroxydum ferri
cessari lo variar algunas cosas peraque no fasti- rubrum; crocus Martis astringens; colcotar, aris.

dien. Entre col y col lechuga. Caulibus alternes lac- CÓLDRER. v. a. Honrar, celebrar alguna fes-
tuca intersita sidet. ta. Celebrar. Colo, is.
PARLÀM DE COLS, LA MARE 'N CÜYNA. CSp. fam. ab COLENT. p. a. Qui celebra ò dóna cuito. Cele-

que 's reprèn als que parlan fora de propòsit. Si brante. Colens.
jpreguntan por herzas, mi padre tiene un garhanzal. COLERA, f. HERBACOL.
Quid lecytho cum strophio? Ad rogatum non res- CÒLERA, f. Un dels quatre humors del cos
pondes. humà; s' cria en lo fetge. Bilis, còlera. Ira, aï, fu-
REMENAR, MENEJAft LAS COLS. fr. met. fam. Mane- ror, oris, indignatio, nis.
COL CATALÀ. COL 381
CÒLERA MORBO. m. Malaltia epidèmica que entra GÓLIGA. f. Dolor fort que ocasiona cursos y
al) rampa. Colera morho. Cholera morbus, i. vòmits. Diarrea, eòlica. Colicus dolor.
AMAYNAR LA CÒLERA, fr. Sosegaila. Amainar la GÓLIGH. m. Lo dolor que se sent en l' intes-
còlera. ïras deponere. tino. Cólico, dolor, cólico. lleus, ileos, i, dolor co-
APLACAR LA CÒLERA k kiGÚ. fr. Humiliarlo ab licus.
amenassas, ctc. Corlar la caheza à alguno. Iras- GOLIMENT. m. ant. cilto.
ccntem lenire, cohibere. GOLIRI. m. Aygua composta de varis ingre-
CEGAR L.\ còLKRA. fr. Cegar /a còlera. ínsanire. dients, y cualsevol altra preparació medicinal (|ue
DESCARREGAR LA CÒLERA CONTRA ALGÚ. fr. DCSCar- 'sposa en contacto dels ulls. íJo/iV/o.Collyrium, ii.

(jar en alguno la ira, la còlera. In aliquem stoma- GOLIS. m. Arbre de Filipinas, de fusta mòlt
chum erumpere: concepli furoris virus in aliquem sòliday üna que serveix pera astas de bandera.
effundere, evoraere. Coits.Arbor sic dicta.
EMBORRATXARSE DE CÒLERA, fr. mct. Enfadarsc GOLISA. f. Màquina sobre la qual se munta lot
mòlt. Emborracharsc de còlera ; lomarse de la ira ò canó que 's gira. Colisa. Tormcnti bellici giratorii
de la còlera. Prai ira succendi, vehementer irasci. machina.
EXALTARSE LA CÒLERA, fr. Encóndrcrse la ira. GOLISEU. m. Teatro destinat pera representar
ExaUarse la còlera, la bilis; monlar en còlera. Iras- comédias, etc. Teatro, coliseo. Thealrum, i.

eris. GOLITXOS. m. pi. Herbeta que 's fà pels


FIM4R DE CÒLERA, fr. mel. Àrder en còlera. Ira- blats, de fuUas semblants à las de olivera, verdas
Ir,COLÉRICAMENT.
ndia, furore ardere.
adv. m. Ab còlera. Iracun-
y mòlt tendras.
GOLJIAGH.
Collejas. Silveslris lactuca.
Espècie de manopla ò guant
mente. Furiosè, furenter. llarch usat pels lurchs ,
que cubreix la ma fins al
COLÉRICH, CA. adj. Lo que pertany à la cò- colze y serveix també pera parar los cops del ar-
lera. Colérico. BiiiosuSjCholericus. Qui fàcilment j] ma blanca dirigits al cap. Coljiach. Chiroteca fer-

s' enfada. Colérico. Iracundus, flammatus; ad iram rea ^ic dicta.


proclivis, ira percilus. GOLL. m. Part del animal que uneix lo cap ab
GOLETA, f. d. Bercica. Dauliculus, i.
H
banya lo cos. Cuello. CoUum, jugulura, i. ||
Lloch estret
DE CABRA. entre dos montanyas. Collado. Collis, is. ||
Lo del
GOLETA, NA. adj. Religiós de una reforma de brocal, ampolla, porró, etc. Cuello. CoUum, i.
[j

la orde de sant Francesch, feta per la B. Colela. Co- De la cama ò del peu. Garganta del pié. Podis tar-
letano. Coletanus. sus. II
Lo de la camisa. Cabezon, cuello, y ànles de
GOLETO. m. ant. Vestidura de ante, ab fal- cosirlo Tirilla. Fascia, orum, collum, i, collaré in-
^Jlons per abrich del cos. Coleto. Colobium, ii, Iho- dusii. II
La boca del pou. Brocal. Puteal, is, pu-
HHrax, acis. leos, i.
I
Del bol. Piezgo. Amicinura, i. j|
Adorno
GOLGADURA. f. COLGAMENT. de puntas que usan las donas. Escole. Tenuissimi

,
GOLGAFOCHS. m. L' home vagamundo que fili reticulum. ||
En lo joch de cartas cada una de
ay se mou de prop del foch. Torreznero. Otiosus las quatre espècies, com oros, copas, etc. l'alo,

ulinae. manjar. Chartarum piclarum ordo, clasis. | En lo

GOLGAMENT. m. La acciò de colgar ó calsar vestit, com en la casaca, jupa, etc. Gorjal. Yestis
lantas. Acogombradura, aporcadura. Accumula- pars collaris. ||
espatllas.
io, congestió, nis. A coll DE MATxos. loc. quejunt ab lo verb por-
GOLGAR. V. a. Tapar una cosa, com lo foch tar ó altres significa conduhir càrregas en animals.
cendra, etc. Cubrir. Tego, supertego, operio, A lomo. Súper jumentorum dorsus; jumenlis sar-
operio, is. \\
agr. Arrimar terra à las plantas, cinas bajulantibus.
m à la escarola, àpits, carts, etc. Acogombrar, k coll y bé y a coll sarró. fr. fam. Sobre las es-
íporcar.Accumule, imporco, as; terra obruere. 1|
patllas. Acueslas. Tergo humeris.
NTAPISSAR. ant. PÒNDRERSE 'l SOL. ter. ANAR AL \\ AGAFAR PEL COLL. fr. Apercollav. Collo appre-
II

LIT. hendere, arripere.


GOLGARSE. v. r. ter. Anarsen al llit. Acostar- ALSAR LO COLL. fr. ALSAR LO CAP.
se. Cubare, in lecto collocari. ANAR AB LO COLL DRET. fr. mel. Tcnir algú mòlta
GOLGAT. m. Lo sarment soterrat pera fér nou supèrbia y orgull. Ir con la cabeza erguida. Erecto,
cep. Acodo, mugron, codal, provena. Candosoccus, elato capite procedere.
i, palmes, is, propago, inis. \\
La part soterrada. CARRÉGATHo AL COLL. fr. pera denotar que algü
Codadura. Propago, inis. |1
p. p. Cubierlo. Tec- deixa algun negoci sens donar rahò de sòn estat*
tus. Ahi te quedan las llaves. Rem lotam libi committo.
FÉR COLGATS, fr. Soterrar lo sarment llarch de ESTARNE FINS AL COLL. fr. mel. fam. Estar apu-
un cep, fentli eixir lo cap en lo paratge que ha de ral, cansat de sufrir indegudament. Estar hasla el

sér nou cep. Amugronar, acodar, arrodrigonar. gollete, hasta losojos. Summe injuriïs provocatum,
Propago, as, viles fulcire. lacessitura esse ; diutius, amplius ferre non posse.
382 COL DICCIONARI COL
PORTAR AL COLL. fr. met. Mantenir à algú ó acre- peraque s' escorran y aixuguen los caps alquitra-
ditar mòlt de ell. Llevar en hombros, traer ó llevar nats. Artesa, colador. Colum nauticum.
en las ancas. Suis opibus aliquem sustentaré. COLLAR, m. Adorno que 's posa al coll. Gar-
posARHi 'l coll. fr. met. fam. Tra ballar ab acti- gantilla, collar. Torques, monile, collaré, is. Lo
||

vitat pera lograr alguna cosa. roner, arrimar el dels homes. Barbicacho. Collaré, is. | Corretja ab
hombro: tomar d pechos. Conari omni conatu in- , punxas pera 'Is gossos de ramat. Carlanca. Millum,
cumbere; summa, magna conlentione negotium millus, i.
II
Coixi de pell ple de clin,
que portan
suscipere. los animals pera llaurar, ó tirar carreta. Collera,
QUEDARSE PENJAT PEL COLL. fr. Qucdarse burlat collar. Catulus, millus, i, tomex, icis. ||
La cadena
en los intents ó pretensions. Quedarse colgado de que 's posa al coll dels esclaus. Collera. Camus, i,

la agalla. Spe fraudari, deludi. collaria, se, columbar, collaré, is. [|


La argolla que
SALTAR AL COLL. fr. Abrassar à algú. Echarse al 's posa als malfactors per càstich. Collar, collera,
cuello. Amplector, eris. argolla. Boiaí, arum, ferreus annulus. met. La ||

sÉR DE ux MATEIX COLL. fr. Sér de la mateixa via ó faixa de diferent color que tenen alguns au-
opinió ó partit. Ser de la pega, ó de una misma opi- cells en lo coll, com las tórtolas. Collar. Torques,
nion ó lobo de una manada. Unius labii esse. is. [|
Lo que 's posa sobre la dalmàtica. Collar. Co-
TANT LI HAURIA VALGUT TRENCARSE 'l COLL. loC. llaré, is. nàut. Baga dels extrems superior é in-
II

fam. Denota que alguna cosa causarà gran dany ó ferior del estay major. Collar. Rudentis laqueus.
perjudici à qui la ba feta. Cantó al alba laperdiz, V. n. COBLAR. CARAGOLAR. ||
fam. LLIGAR, AVE-
II II

mas valiera dormir. Cacabat aurone primo sub


le NiRSE. II
Unir, juntar dos pessas de fusta per algu-
lumine perdix; na obra. Ensamblar. Compingo, conjungo, is, coag-
Ast illi potior carmine somnus erat. mento , as. ||
Conferir un beneGci ecclesiàstich.
TOTS DOS HI HEM DE POSAR LO COLL. ioc. fam. De- Colar. Beneficia ecclesiastica conferre. ||
ant. Pu-
nota que tant muller com lo marit deuben tra-
la jar. Subir. Attollo, is. ||
Importar, ó arribar una
ballar pera mantenir la casa. Mientras anda el ju- quantitat à certa suma. ilonlar, subir, llegar. In
go, ande el huso. Currito, fuse, domi, campis dum summam aliquam ascendere; summam esse. |i

currit aratrum. CALSAR. POSARHI 'l COLL.


II

COLLA. f. Junta, aplech de vàrias personas COLLARET, m. d. Collarico, collarito, collare-


pera algun íi, com de segadors, mostres de casas, jo, gargantilla. Parvum collaré.
etc. Cuadrilla, mano. Sodalium turba, caterva. ||
COLLAT, DA. p. p. Collado. Collatus. ||
cara-
Reunió de personas dolentas sens orde ni concert. golat.
Gavilla, manada, hato. Nebulorum grex; vilisple- COLLEJAR. V. n. Menejar lo coll. Menear »l

becula, turba. 1|
Conjunt de béstias de càrrega. cuello. Caput buc illuc nutare. ||
Fér colladas algú
Recua. Mandra, ai, jumenlorem agmen. Conjunt ||
quant enguU ab dificultat. Deglutir con violència.
de burros. Burrada, borricada. Asinorum grex. Yiolenter deglutiré. ||
Alsar lo coll. Levantar, er-
||

met. Multilut de ignorants. Manada, halo de borri- guir, enhestar el cuello. Collura erigere.
cos, etc. Stultorum, demenlium coelus. j]
Mullitut COLLERA. f. COLLAR. 4. 8.

de gossos. Perreria. Canum multiludo, y si són de COLLET. m. d. Cuellecito, illo. Parvum collum.
cassa Muta, recova. Yenatoriorum canum multi- II
Lo que portan los ecclesiàstichs. Alzacuello,
tudo. (1
nàut. La estopa que últimament se fica en collarin. Collaré, is. ||
Altura de terra que no
cada escletxa del barco. Colla. Stupa exterior ri- arriba à sér monfanya. Colina. Collis, is, tumu-
mis navium apposita. ||
nàut. A'^entada pera fér sor- lus, i.

tir las embarcacions. Colla. Flatus aeris. COLLIR. V. a. y derivats, cullir.


ESTAR A LA COLLA. fr. nàut. Tenirho tot cumplert COLLO. m. Botó ó testícul del animal. Boton,

y à punt pera férse à la vela. Estar d la colla. Pa- testiculo. Tesliculus, polimentum, i, polimen, inis.

rata omnia babere. II


Dit de un home cobart. Gallina, cagon. Meticu-
COLLADA, f. Seguida de carlas de un mateix losus, timidus, ignavus.
coll en lo joch. Runfla, rumflada. Series, ei. ||
ant. COLLONS DE CA. m. Planta de fulks amplas y
COLL. 1. Forsa que 's fa ab lo coll pera deglutir. grossas semblants à las del lliri, lo tronch tor-
II

Deglucion. Deglutio nis. nàut. Duració de un


, ||
tuós, de un peudealsària à poca diferència y dóna
mateix vent per algun temps. Collada. Diuturnus flors cim bermellas que forman una espècie
en lo

ejusdera venti flatus. de pom la arrel té dos vultos en forma de testí-


:

COLLADETA. f. d. Colladito. Parvulus co- culs. Cojon deperro. Orchis, tis, satyriumprimum.
llis. COLLONADA. f. COBARDIA.
COLLADOR. m. Caragolador, instrument de COLLTORT, A. m. y f. Hipòcrita. Colitorto,

ferro pera caragolar y descaragolar. Deslornilla- cabeza torcida, gazmono, beaton. Yirtutis, pietatis
dor.Instrumentum ferreum distorquendo aptum; simulator.
exiguum torculum in orbem ducens. nàut. Espé- ||
COL-LABORADOR, A. m. y f. Qui traballa
m de tina gran, foradada de baix, que serveix ab altre. Colaborador. Collaboralor, is.
COL CATALÀ. COL 383
COL•LABORAR. V. n. Traballar ah altres. cúmara apostòlica. Cameraí apostòlica; collector.

II Colaborar. Cnllaboro, as. COL•LECTOR DE ESPOLIS. Lo qui cstà encarregat


COL•LABORAT, DA. p. p. Colaborado. Colla- de recullir los béns que deixan los bisbes, perta-
Loratus. nyents à la mitra ò dignitat. Colector de espolios.
COL-LACIÓ. f. Refeccioneta en las nits de de- Spoliorum episcopalium collector.
juni. Colacion. Refectio vespertina, serotina. ||
L' COL-LECTOR REAL. La persoua que té à .són càr-
acte de conferir los beneficis ecclesiàslicbs y graus rech cobrar los drets reals. Tablajero. Yecligalium
en las universitats. Colacion. Collatio, nis. Com- ||
exactor.
paració, coteij. Colacion, comparacion, colejo. Co- COL•LECTORIA. f. Ministeri de recaudar al-
llatio, nis.
II
ant. conferència. gunas rendas. Colecluria. Collectoris munus. ||
La
FÉR COL-LACIÓ. fr. Uacer colacion. Suraere colla- oficina del col•lector. Colecluria. Collectoris oíüci-
tionom, coenulain. na. II
Lo càrrecb del col•lector de las missas, y '1

COL-LADOR. m. Qui dóna col-lació de algun paratge destinat pera aquest ofici. Colecturia. Co-
benefici. Colador. Collator, oris. munus.
llectoris officina,
COL•LATERAL, adj. Se diu de la part ó ador- COL-LEGA. m. COL-LEGIAL.
no que està als costats de la part principal. Cola- COL-LEGI. m. Cos de personas en una mateixa
teral. Collateralis, collatensis. ||
Lo parent que no casa destinat à la ensenyansa baix cerlas reglas
, ,

ho es en línea recta. Colateral. Collateralis. y superior. Colegio. CoUegium ii. La mateixa

I
, ||

COL-LATIU, VA. adj. S' aplica al benefici casa. Colegio. Collegium, ii. Convent de regulars ||

ecclesiàslich , y à tot lo que no 's pót gosar sens destinat pels estudis. Colegio. Collegium,
ii. Cos ||

col-lació canònica. Colativo. Collativus. 1|


Lo que de personas de una mateixa professió ab certas
té virtut de colar y liinpiar. Colativo. Collati- constitucions, com col-legi de advocats, notaris,
vus. metges, etc. Colegio. Collegium, ii.
COL-LECCIÓ. f. Conjunt -^e vàrias cosas de COL-LEGI APOSTÓLiCH. Lo dels apóstols. Colegio
una mateixa classe, com de escrits, mapas, meda- apostólico. Apostolicum collegium.
Uas, etc, Coleccion. Collectio, nis. ||
La obra de COL-LEGI SAGRAT. La comuuilat dels cardenals de
col•lectar. Coleccion. Collectio, nis. la iglésia romana. Colegio de cardenales ; sacro co-
COL•LECTA, f. Aplega. Recaudacion, colecta- legio. Collegium cardinalium.
cion, recaudamiento. Collatio, exactio, nis. |1
Ora- ENTRAR EN LO COL-LEGI. fr. Sèr admés en ell.

ció en la missa. Colecta. Col•lecta, ai. ||


Reparti- Entrar en el colegio. Ordini, sodalitali adscribi, ad-
ment de alguna contribució per un vehinat. Colec- numerari, nomen dare.
ta. Col•lecta, ic, collatio, nis. 1|
Lo lloch ahonl se COL-LEGIÀ. m. col-legial.
recauda 'I dret en los portals, etc. Oficina de re- COL-LEGIADA. f. COL-LEGIATA.
caudacion. Collectionis officina. COL-LEGIAL A. m. y f. Qui té , plassa en al-
COL•LECTACIÓ. f. L' acte de cobrar. Recau- gun col-legi. Colegial. Collega , ae , coUegiatus, i.

dacion, coleclacwn. Collatio, nis. ||


col•lecció. 1. II
ant. Company de col-legi ò comunitat. Cólega.
COL-LECTADOR. m. col•lector. Collega, se, adj. Lo pertanyent al col-legi. Cole-

I
1|

COL•LECTAR. V. a. Cobrar. Recaudar, colec- gial. Collegialis.


tar, cobrar. Colligo, exigo, is. COL•LEGIALMENT. adv. m. En forma de col-
COL•LECTAT, DA. p. p. Cobrado. Collectus. legi ó comunitat. Colegialmente. Conjunctim , in
COL-LECTICI, A. adj. Dit del cos de tropa de collegium.
diferents paratges sens disciplina. Coleclicio. Co- COL•LEGIAT, m. col-legial.
lleclitius. COL•LEGIATA, f. Iglésia que no tenint bisbe ó
COL•LECTIU, VA. adj. Lo que té virtut de arquebisbe 's compon de dignitatals y canonges
recullir ó reunir. Colectivo. CoUectivus. 1|
gram. seculars. Colegiata , iglésia , colegial. Col•legiata
Nom qúe en singular significa pluralitat, com 1'
ecclesia.
apostolat que significa 'Is dotze apòstols. Colectivo. COL•LEGIATURA. f. La beca ó plassa de col-
CoUectivus. legial. Colegiatura. In collegium adscriptio.
COL•LECTIVAMENT, adv. m. En comú, ab COL-LEGIR. V. a. Inferir una cosa de altra.
unió. Unidamente, coleclivamente, juntamente. Si- Inferir, colegir, deducir sacar, seguirse, conduir.

p
,

mul, unà, conjunctè. Colligo, deduco, is, infero, ers. ||


for. Én las cau-
COL•LECTOR, m. Cobrador. Recauda dor, co- sas ó plets fér un resumen de lo al-legat per las
lector, exacior. Publicanus, i, col•lector, exactor parts. Recopilar, resumir. Rrevio, as, refero, ers,
vectigaliuin. ||
L' ecclesiàstich que reb las limos- paucis rem comprehendere.
nas de las missas pera distribubirlas entre 'Is ce- COL•LEGIT, DA. p. p. Inferido, colegido, dedu-
lebrants. Coleclor. Collector, is. cido. Deductus.
COL-LECTOR DE LA CAMARA APOSTÒLICA. Lo qui COL-LIGACIÓ. f. y
recauda las rendas , drets , etc. pertanyents à COL-LIGAN8A. f. ant. La acció y efecte de
la cúria y tresoreria apostòlica. Colector de la col-ligar. Liga, coligacion, confederacion , alianza,
884 COL DICCIONARI COL
union, coaligacion. CoWigdíüo , confedceratio, nis, mòlta abundància. Colmadamente. Cumulatè, cumu-
foedus, eris. ||
Unió de unas cosas ab altras. Enlace, latim, acumulatè.
coligacion, trabazon, coligadura, trabamiento. Con- COLMADÍSSIM , A. adj. sup. Colmadisimo.
junctio, copulatio, nis, nexus, us. Cumulatissimus.
COL-LIGARSE. V. r. Unirse, confederarse uns GOLMADÍSSIMAMENT. adv. sup. Colmadi-
ab altres. Mancomunarse , coligarse , confederarse. simamente. Cumulatissimè.
Colligo, is, conspiro, as, foedus inire, facere. COLMAR. V. a: CURULLAR. II
met. Premiar ab
COL-LIGAT, DA. p. p. Coligado, confederada, abundància. Colmar, llenar de beneficiós. Aliquem
mancomunado. Colligatus. donis accumulare.
COL-LIGIR. V. n. COL-LEGIR. GOLMAT, DA. p. p. CURULLAT. ||
adj. Colmado.
COL-LIRI. m. coLiRi. II
Jledicament de cosas Plenus.
sólidas à manera de clau fét de desfilas pera posar GOLMO. m. CURULL.
en llagas ó fístolas ; dit així per la semblansa que ARRIBAR , PUJAR AL COLMO DE LA FELICITAT , etC.
té ab la cua tallada de la rata que es lo que signi- loc. Llegar alcolmo de la felicitad, honra, etc. Yo-
fica aquesta paraula en grech. Colirio. Collirium, torum compotem esse.
ii; ex solidis condilum niedicamen. GOLEBRINA. f. ant. CULEBRIXA.
COL-LISIÓ. Fregadura ó acció y efecte de f. GOLOFONA. PEGA GREGA. f.

loparse un cos sólit ab altre. Colision. Collisio, con- GOLOIGNA. f. ant. colònia.
fliclalio, nis, coUisus, us. GOLÓ. m. colon.
COL-LITIGANT. m. Qui pledeja ab altre. Co- GOLOM, A. m. y f. Aucell doméstich devàrias
liligante. Gollitigans, tis. castas, que's diferencia principalment en lo color ó
COL-LITIGAR. V. n. Pledejar ab altre. CoHti- la grandària. Palomo, paloma. Columbus, i, colum-

gar. Litigo, discepto, as; lite contendere, colliti- ba, ai.


II
Lo criat en palomar que surt al camp. Pa-
go, as. lomariego. Columbario nutritus. met. La persona
||

COL-LOCACIÓ. f. Efecte de col -locar. Empleo, de un geni pacífich. Paloma. Columbina Índole
colocacion , desíiíio. OÍTicium , ii, collocatio , nis, praeditus. ||
Se pren també per símbol de la inno-
munus, eris. ||
Situació, SHuacion. Collocatio, nis. cència y senzillesa. Paloma. Simplicitatis simbo-
COL-LOCAR. V. a. Posar alguna cosa en sòn lus. II
Censtel-lació sota del ca. Palomo. Columbus
lloch. CoUocar. Struo , is , colloco, as. ||
Acomodar coelestis. ||
Cosa mòlt blanca. Palomo. Columba, a;.

à algú en algun estat ó empleo. Acomodar, colocar. II


Entre gitanos, llansol, tonto.
Oíücium , munus alicui conferre. ||
Situar. Situar, colom boscata , de bosch , feréstech , roquer ó
colocar. Colloco, as. ||
Referir ó contar alguna cosa salvatge. TUDÓ.
en lo núinero de altres. Alistar, colocar. In aliquid COLOM BOTAT. Lo blau clar ab una ralla negra al
reponere ; in aliorum numerura vel numero repo- extrem de la cua. Palomo botafogo. Columbus va-
nere, referre. ||
arq. Disposar y móurer oportuna- riegatus.
ment las pessas de la arquitectura fins à sentarlas COLOM CALSAT. 'L qui té las camas y peus vestits
en sòn degut lloch. Bornear. Làpides ordinare, ap- de ploma. Paloma calzada. Plumipes, dasypus co-
tare. lumbus.
COL-LOCAT, DA. p. p. Colocado. CoUocatus. COLOM CASOLÀ. 'L domcsticat ó que's cria en casa.
COL-LOCUTOR. m. Qui parla ab un altre. Co- Paloma duende Columba cicur.
ó casera ó zurila.
lo ulor. Collocutor, is. COLOM CORONAT. Lo qui una porció de plomas té

COL-LOQUI. m. Conferència entre dos ó mès del cap en forma de mitj círcul. Paloma iripolina
personas. Coloquio. Colloquium, ii, collocutio, col- ó IropoUna. Anglicà columba.
latio, nis. COLOM cuLiBLANCH. Lo que té la cua blanca y lo

NO PASSAR DE coL-LOQii. fr. fam. Sér no mès un restant de qualsevol altre color. Palomo culiblanco.
enrahonament. Xo ser mas que una conversacion. Albse caudae columba.
Trita, inania verba; verba istuc sunt. COLOM cuLiNEGRE. 'L que té la cua negra y lo
GOL-LUDIR. V. a. Convenirse, concordarse demés blanch. Palomo culinegro. Nigrae cauda? co-
fraudulentment. Coludir , conchabarse , convenirse, lumba.
pastelear, prevaricar. Invicem convenire; conven- COLOM cuLiTENAT. Lo quc té la cua de un color
ticulaagere, causa cum adversario colludere. entre cafè y canyella y lo demés tot blanch. Palo-
COL-LUDIT, DA. p. p. Coludido. Collusus. mo culitenado. Burrae caudae columba.
COL-LUSIÓ. f. for. Conveni fraudulent y secret COLOM DE LA TERRA. 'L que es inès gros que'ls
ab que s' afavoreix à la part contrària en un plet. comuns. Paloma mestiza. Columba major.
Colusion. Collusio, nis, collusium, ii. COLOM DE MONYO. 'L que té una espècie de plo-
PER coL-Lusió. m. adv. Fraudulenlnient. Por co- mallet sobre '1 cap. Paloma de mono ó monuda.
lusion, fraudulenlamenle. Collusoriè. Cristata, cucullata columba.
QUI FA ó USA DE coL-Lució. Pastekro. Collusor, is, COLOM DE ULL GROS. COLOM FLAMENCH.
COLMADAMENT. adv. m. Plenament, ab COLOM FiLicoTÓ. Colom petit de ploma mòlt fina
COL CATALÀ. COL 385
y de color blanquinós ab algunas rallas groguen- COLOMA YRE. m. Aficionat à criar coloms. Pa-
cas. Palomo filacoton. Columbus al bus croceis lineis Inmero. Columbarius, ii. ||
Traficant de coloms, /'a-
distinclus. lomero. Columbarius, ii.

coi.OM Fi.AME\cii. Lo iiiòlt gi'os quG lé '1 bèch COLOMBO, m. l'iania sarmentosa perenne que
canal y 'Is ulls encarnals ab niès círculs que'ls y en
creix en Àfrica, las Indias orientals; trau lo
comuns. l'aloma flamfiica. Bèlgica columba. sèu nom de Colombo ciutat principal de Ceylan,
COLOM GLAssAT. Lo quG lé la ploma crespada. l'a- enviavan en altre temps. Colombo. Me-

I loma rizada. Crispata, hispida columba.


COLOM Moxc.í. 'L que té algunas plomas del ex-
trem de las alas y la cua blancas y lo restant de
de aboni
nispermum palmalum.
la

COLOMER, m. colomar.
, COLOMET. m. d. Palomico , illo , ilo. Colum-
altre color. Palomo mongin ó mongil. Alis albis co- bulus, colnmbinus, pullus, i.

lumba. COLOMETA. f. de Palomica, illa, ita. Colum-


COLOM PAPATATxi. 'L que lé altaslas plomas des- bula, aj.
de '1 cap fins al pit com una mantellina. Paloma de colomí, m. Lo fill del colom casolà, que té
toca. Cucullata columba. poch temps. Pichon. Columbulus, i, ippio, nis, co-
COLOM PAVO. 'L que lé la cua dreta y estesa com lumbinus pullus. Lo del colom roquei-. Palomino
II

un vano. Paloma jalandrina y alguns paloma tri- lorcaz, pichoncilo.Culumbulus, palumbulus, i.


polina. Columbus erecta cauda distinclus. COLOMINA. Herba que's fà mòlt entre 1' or-
f.

COLOM PEONER. COLOM CALSAT. di, dita en algunas parts gallarets y en altras fu-
COLOM ROQUER. Espécic dc falcó ó colom boscà mis terris. Fumaria, palomina, palomilla. Capnion,
que va mòlt per las rocas. Roques halcon roques, , ii, capnos, i.

palomo bravio. Columba sylvestris. COLOMI8TA. m. colomayre.


COLOM ROVELLAT. Lo quc lé la ploma de color de COLON. m. masover. Part. principal 1|
del pe-
rovell. \Pa/omo royo. Fulba columba. ríode. Co/oïi. Colon, i.

COLOM XAREL-Lo. 'L tot blauch. Pttloma blanca. COLON PERFET, gram. Es en la escriptura la pun-
Columba alba. tuació de dos punts en aquesta forma que ser- ( : )

COLOMS EMPARELLATS Ó APARIATS. Lo maSClc y fa- veix pera distingir los membres de una oració, de
mella que s' uneixen pera la cria. Palomas casadas manera que '1 sentit que 'Is preceheix quede ja
ó pareadas. Conjuncta?, copulatse columbae. perfet, y lo que segueix sols serveix pera major
CASSAR COLOMS, fr. Palomcar. Columbasaucupari. explicació y clarelal. Colon perfecto. Colon, i.

cuYDAR COLOMS, fr. Palomcar. Columbas curaré. COLON imperfet. gram. En la escriptura la pun-
FÉR LO COLOM. fr. fam. gitar. tuació menor en esta forma ( ; )
que serveix pera
FINS LOS COLOMS TENEN FEL. ref. Denota que una senyalar una part de la clàusula. Colon imperfecta.
persona per quieta y pacífica que sia, s' enfada al- Colon, i.

gunas vegadas. Cada pajarilo tiene su higadilo, ó COLONA, f. ant. columna.


cada pajanlla tiene su higadilla. Etiam capillus COLÒNIA, f. Porció de gent enviada pel go-
habet umbram. bern à establirse en altre país. Colònia. Colònia,
LO PERTANYENT ALS COLOMS. Columbíno. Columbi- ;e. Lo siti ó paratge ahonl s' estableix. Colònia.
11

nus. Colònia, X. Cinta de seda, llisa y ampla de dos


\\

RONCAR LOS COLOMS, fr. MARRUCAR. dits poch mès ó ménos. Colònia. Fascia, tsenia, ae.
COLOMA, n. p. de dona. Coloma. Columba, se.
II
Ciutat, arquebisbat y electorat sobre '1 Rhin. Co-
COLOMA SURANA. ant. TÜDÓ. lònia. Colònia agrippina. 1|
Ciutat de Yestfàlia. Co-
COLOMAR. m. Lloch destinat pera criar co- lònia agripina. Agrippinensis.
loms. Palomar. Columbarium, ii. Lo petit de co- ||
FÉR ó enviar una COLÒNIA, fr. Estableccr una co-
loms casolans. Palomera. Parvum columbarium. lònia. Colonos deducere.
MENJAR HI IlAJA AL COLOMAU, QUE COLOMS NO 'n FAL- habitant en alguna colònia. Colono. Colonus, i.
TARAN, fr. mel. Se diu de la protecció y foment COLONIENSE. adj. Lo natural de ó lo pertan-
que ha de donar a las arts
s' còrners etc. Haya , , yent à la ciutat de Colònia. Coloniense. Colonien-
ceho en el palomar, que ellas vendran. Sinl Mocce- ses, agrippienses, ium.
nales, non deeranl Marones. COLOQUINTA Y COLOQUÍNTIDA. f. Plan-

I QUANT ES FÈT LO COLOMAR, LO COLOM ES MORT. ref.


Significaque solen morir los que fan casas al cap
de poch temps que las disfrutan. La casa hecha y
el huerco a la puerta; ó casa hecha, sepultura abier-
ta, espècie de cogombre de fruyt mòlt semblant à
la cíndria, del
amarch, y útil

dal. Colocinihis, idis.


tamany de una
en la medicina. Coloquinlida
pilota petita, mòlt
, alhan-

ta. Vix perfecta domus, videas adstare ferelrum: COLOR. ra. Modificació del raigs de la llum,

longa moliris opera ,


quòrum fruitione cita vetet que segons la disposició dels cossos los fà aparèixer
mors. blaus verts,
encarnats, etc. Color. Color
,
is. , ||

COLOMAS8A. f. Lo fèm de colom, Palomma. La impressió que fàn en los ulls los raigs de la
Pahimbare stercus, fiínus columbinus. llum que rv'flexa en la superfície de algun cos. Co-

TOMO 1
50
àse GOL DICCIONARI COL
lor. Color, En los vestits
is. j|
, lo que no es negre BAIXAR LO COLOR. fr. mct. pint. Pérdrer sa vive-
ni blanch. Color. Quicumque color modó nec ni- sa. Caer el color. Decolorari, colorem deficere.
ger, nec albus. |]
Lo que presentan
tint las plomas BÈ LI DIU PROU LO COLOR. loc. Dòna à enténdrer
dels aucells. Jaldre. Avium color. Lo 1|
tint que s' que a algú se li coneix alguna cosa ab lo color de
observa en los núvols segons la seva espessor, ó se- la cara. Quien no cree en dolor, crea en color. Quaes-

gons com los toca '1 sol. Celaje. Color, is. []


escusa, tibus segroti nisi credis, crede colori.
PRETEXT. Yiso ó apariéncia. Color. Species , ei, COSA DE DOS COLORS. Berrcndo. Bicolor.
II

honestamentum, i. []
En lo blasó la matèria y or- DE COLOR DE ALBERGÍNIA. Abcrengenado. Subvio-
nament de las armerias , en que primer hi havia laceus.
blanch, roig, blau y vert ; desprès s' hi afegí '1 de DE COLOR DE ANTE. Lo de color Semblant al de
ante. Anleado. Subpallidus.
or y púrpura, y últimament s' introduhiren lo ne-

gre, '1 de armini, etc. Color. Color gentilitia dis- DE COLOR DE BRONZE. BroncBüdo. Mre'i coloris.
tinguens. | afeyt. 1. pi. pint. Los materials de DE COLOR DE BURELL. Aburelado. Burrus.
H

varis colors preparats pera pintar. Colores. Pig- DE COLOR DE CAFÈ. Tostado , dc color de cafè.
menta, orum. Adustus.
COLOR ARTIFICIAL. En lo tint ,
pintura , etc. , lo DE COLOR DE CANYELLA. Acünelado, canelado. Cin-
compost de varis simples. Color artificial. Artifi- namomi coloris.

cialis color. DE COLOR DE CASTANYA. CASTANY.


COLOR BAIX, Lo fluix ó que no ressalta. Color hajo. DE COLOR DE CASTANYA CLAR. ACübellado. Sub-
Debilis color. flavus.

COLOR DEALMEscD. Lo pardo obscur. Color musco. DE COLOR DE CENDRA. Ceniciento, cenizoso, ceneri-
Moschosus color. cio. Cinereus, cineraceus, cineritius, gilvus.
COLOR DE AROMA. Espécic de color groch que's DE COLOR DE ESMERALDA. De color dc csmeralda ó
dóna ab la arrel de la curcuma. Color de aroma. de verde esmeralda. Smaragdinus.
Aromaticus color. DE COLOR DE FUM. De color de hunio. Insuasum, i.

COLOR DE AURORA. 'L que l'csulta del blau, blanch DE COLOR DE GAMusA. Gamuzad». Alulse colorem
y encarnat. Color de aurora. Roseus color. referens.
COLOR DE AYRE. Cert color groch suraament baix DE COLOR DE LILA. S' aplica à las cosas de color

y delicat. Color de aire. Pallescens color. entre morat y cendrós. De color de lila. Lileus.

COLOR DE CANARI. 'L groch Semblant a dit aucell. DE COLOR DE LLIMO Ó LLIMONA. De UU glOCh vei'-

Color de canario. Subcroceus color. dós. Limonado. (litreus, cilrinus.


COLOR DE COURE. 'L l'oig feiTUginós. Color de co- DE COLOR DE MORA. MORAT.
hre. Cuprinus color. DE COLOR DE NÀCAR. De blanch ab un punt de co-
COLOR DE FocH. L' cncamat fosch que no té la per- lor de rosa. Nacarado. Roseus.
fecció del carmesí. Color de fuego. Flammeus color. DE COLOR DE NOGUERA. Nogucrado. Nucei colo-
COLOR ESMORTUHiT ó APAGAT. Lo que uo rcssalla. ris.

Color amortiguado ó apagado. Languescens color. DE COLOR DE OLIVA. Accitcado. Oleacei coloris.
COLOR FORT. Lo que no pert. Color permanente. DE COLOR DE OR. Dorado. Auratus.
Perennis color. DE COLOR DE PALLA. Pttjado, pajizo, meludo. Hel-
COLOR NATURAL. Lo que té cada objecte conforme vus, pallidus.
à sa condició ó naturalesa ; y ademés en las per- DE COLOR DE PLATA. Plateado, argentado. Argen-
sonas mòlt coloradas se diu del propi en contrapo- teus.

sició al postís. Color natural ó propio. Proprius, DE COLOR DE PLOM. De color de plomo, plomizo.
peculiaris color. |1
En las blanquerias lo de ante. Plumbei coloris.
Color de ante ó natural. Subpallidus color. DE COLOR DE PUNSÓ. Sc diu del color de foch mòlt
COLOR TRENCAT Ó ESBLAYMAT. LO baix y dèbil. Co- viu. De color de prnizó. Puniceus.
lor quebrado ó quebradizo. Subpallidus color. DE COLOR DE PÚRPURA. Purpúrco. Purpureus.
COLOR VIU, PUJAT ó EIXIT. Lo que ressalta. Color DE COLOR DE ROSA. Rósco, rosado. Roseus.
vivo, subido. Yividus color. DE COLOR DE ROSA BATUDA. Sc diu de algunas te-
COLORS PRIMITIUS. Los fundaiuentals, de la com- las, en que V urdit es de color de rosa comuna, y
binació dels quals resultan tots los altres, que se- la trama blanca, ó al contrari. De color de rosa ba-
gons Newton són 1' encarnat, lo groch , lo blau, lo tida. Rosea tela.
vert, lo violat, lo de indi y '1 de taronja ; però '1 ,
DE COLOR DE SAFRA. Azttfranado. Croceus.
P. Lluis Castell jesuita diu, que sols lo blau, groch DE COLOR DE SANCH. Sangutneo, sanguino. San-
y encarnat bastan pera totas las combinacions dels guineus, sanguinolenti coloris.
demés. Colores madres ó primitivos. Yeri prim i ,
DE COLOR DE TARONJA. ISaranjado, anaranjado.
colores. Entre tintorers lo blau
||
1' encarnat lo , , Aureus.
musch, lo negre y '1 de palla. Colores primitivos. DE COLOR DE VERT DE ESPERA , y se sól afegir
Praecipui colores. FORRAT DE PASSA TEMPS. loc. fam. quc se sól res-
COL CATALÀ. COL 387
p'^ndrer à las crialuras quant demanan alguna POSARSE ALGÚ COLORAT, fr. Avcrgonyirse. Poner-
pessa de roba y no se 'is vól fér. De color de aire. se colorado. Rubeo, rubesco, is. ||
Fér alguna fati-

Aèrei coloris. ga. Encenderse, ponerse colorado, colorar. Exardes-


DE COLOR DE VIOLA. Vxolado, violúceo. Yiolaceus. co, is.

DE COLOR FoscH. Obscwo. Surdus, subniger. COLORA YNA. f. Color viu que ressalta en con-
DISTINGIR DE COLORS, fr. iiiet. Tenir discerniment traposició de altres. Colorin, angaripolas, garam-
pera no confóndrer las cosas y acomodar à cada òamas. Coloris varietas; vividus, floridus, vege-
una lo que li correspon. Dislinguir de colores. Reclò lus color.
de rebus judicaré. COLORET. m. d. AFEYT. 1.
DONAR COLOR ó COLORS, fr. Pintar. Dar color ó co- COLORETA8. f. pi. Roba ordinària de varis
lores, meter de color, colorar, colorir. Goloro, as; colors. Angaripolas. Versicolor infimi generis lin-
colore inficere. teum.
FÉR EIXIR LOS COLORS i LA CARA. fr. Féf tomar COLORIR. V. a. pint. COLORAR.
roig à algú avergonyintlo. Sacarle los colores, ó COLORISTA, m. Qui fà, dóna ó ven colors.
sacar los colores d la cara ó al rostro, ó ponerle d Colorista. Pigmentorum artifex, venditor.
alguna colorado, ó ahochornarle. Rubore suffun- COLORIT, DA. p. p. Colorido. Coloralus.
dere. COLÓS. m. Estàtua de enorme grandària Colo-
FÉR PÉRDRER LO COLOR. fr. Disminuhirlo, ó sér so. Colossus, i.

causa de que decayga '1 color natural. Robar el COLOSSAL, adj. Pertanyent al colosso. Colo-
color, hacer caer de color. Decoloro, as. sal. Colosseus, colossicus.
MUDAR DE COLOR. fr. Manifestar en la cara algu- COLOSSENSE. adj. Natural de Rodas, y lo que
na alteració de animo. Mudar de color. Colorem pertany à aquesta isla. Rodio, colosense. Rhodius,
mutare. colossensis.
MUDAR MIL COLORS, Ó DE COLOR CADA INSTANT, fr. COLOSTRE. m. CALOSTRE.
Denota la turbació ó temor de que 's descubresca COLP. m. COP.
à algú lo que li convé tenir ocult. Un color se le A DRET COLP. loc. ant. De front, cara à cara en
iba y otro se le venia. Non vultus
,
non color , 10 combat. De frente , cara d cara. Facie ad fa-
idem. ciem.
pÉNDRER COLOR. fr. CoHiensar à madurarse al- COLPA. f. CULPA. II
Mixto pera beneficiar la
guns fruyls, donantne senyal ab lo color que tenen plata ó altres metalls. Colpa. Ex colendis melallis
quant són madurs. Tomar color, pintar. Matures- mixtura.
cere. COLPEJAMENT. m. COPEJAMENT.
PÉNDRER LO COLOR. fr. Tcnyirse, empaparse de COLPEJAR. V. a. MACAR.
ell las robas que 's tenyeixen. Tomar el color. Co- COLPEJARSE. V. r. MACARSE.
lore imbui. COLPEJAT, DA. p. p. MACAT.
PÉRDRER LO COLOR. fr. Descolorirsc algú. Caer de COLPER. ra. ant. prompte, de colp, junt.
color. Pallescere. A COLPER. loc. ant. De prompte, de colp, tot ple-

I PUJAR LO COLOR. fr. Donai'li


gantlo mès, ó afegintli alguns ingredients pera
que ressalte. Subir el color. Acuere colorem.
mes vivesa carre- gat, à la una.
COLPET.
COLPORRÀGIA.
A
m.
la vez. In

d. coPET.
f.
viccm.

Fluix de sanch per la va-


so COLOR. m. adv. ab pretext. jina. Colporragia, m.
TENYIR DE TOTS COLORS, fr. met. fam. BALLAR SE- CÓLQUICH, CA. adj. Lo natural de y perta-
GONS LO SO. nyent regne de Assia anomenat antígua-
al antich

TORNARSE DE MIL COLORS, fr. MUDAR MIL COLORS. ment Colcos y ara Mengrélia. Còlquide, colco. Col-
TRASMUDARSELI i ALGÚ 'l COLOR. fr. AllàrSCn lo chicus.
color natural per algun accident repentí. Demu- CÓLQUIDA. f. Planta bulbosa, la flor de la
dúrsele d alcjuno el color.Yullum alicui immutaré. qual surt de la arrel: ha de vàrias espècies
n' hi

COLORAMENT. m. La acció de donar color à y té diferents noms. Per sér danyosa en gran ma-
la pintura. Coloracion. Colorum inductio. nera als gossos s' anomena mata gossos. Cólquida,
COLORAR. V. a. Pintar ó donar color à algu- cólquica. Colchicum, epbemerum, i.
na cosa. Colorar, colorir. Coloro, as, colorem in- COLRADURA. f. pint. Vernís que donat so-
ducere. \\
met. Disfrassar alguna cosa, ocultant la bre una pessa platejada de brunyit, la fà semblar
veritat. Colorear, pretestar, colorir. Praílexo, is, daurada. Corladura. Aurei coloris linimentum.
culpam nomine praetexere ; strumam dibapho te-
11
Cremadura del sol. Asoleamiento. Insolatio,
gere. nis.
COLORAR8E. V. r. POSARSE ALGÚ COLORAT. COLRAR. v. a. pint. Donar colradura. Corlar,
COLORAT, DA. p. p. Pintar de color. Colora- corlear. Aureo colore inficere. Cremar, fér tor-
|1

do. Colore imbulus. ||


met. Dissimulat ab alguna nar moreno '1 sol. Asolear. Insolo, as.
rahó aparent. Coloreado. Prpetextus. COLRARSE. v. r. Tornarse moreno per anar
388 COL DICCIONARI COM
mòlt pel sol. Asolearse. Solé peruri ; solis ardore COLUMNA MiLLAR. La que senyalava las millas en
oífuscari. subtarse. 2. los camins. Coluna millar. Milliarium, ii, millia-
|1

COLRAT, DA. p. p. pint. Corleado. Aureo co- re, is.

lore infectus. ||
Del sol. Asoleado. Solé perustus. |1
COLUMNA SALOMÒNICA, arq. La que puja en forma
SUBTAT. espiral, donant algunas voltas, las que regular-
GOLRE Y GÓLRER. V. a. ant. cóldrer. ment són sis. Coluna salomònica. Salomònica,
COLT, A. p. p. de cóldrer. Celebrado. Cultus, striata, in spiras erecta columna.

honoratus. COLUMNA TOSCANA. arq. Aquella', la proporció de


COLTEL Y COLTELL, m. y derivats, ganivet. laqual es, que sòn diàmetre en lo inferior sia la
COLTELLADA, f. CANYADA. GANIVETADA. []
séptima part de sa altura. Coluna toscana. Tusca
COLTELLER. m. daguer. columna.
COLUMBIANA. f. Roba de llana teixida al en- coLUMNAS DE HÈRCULES. Las montauyas que di-
cordillal , atafetanada. N' hi ha de varis colors. videixen lo Mediterràneo y Occéano, ahont Hèrcu-
Columbiana. Pannus laneus sic dictus. les terminà sos viatjes. Colunas de Hèrcules. Co-
COLUBRAMET. m. Nom de una estrella de lumnae Herculeae.
tercera magnitut situada en la ma del Serpentari. COLUMNADA. columnata. f.

Colubramet. Stella sic dicta. COLUMNARI, A. adj S' aplica . à la moneda


COLUMBRINA. f. CEP BLANCH. II
art. cule- de plata acunyada en Indias, que té esculpidas las
BRINA. dos columnas, y la inscripció «plus ultra» y així
COLUMNA, f. Pilar rodó que sosté ó adorna 's diu: pesseta columnària, etc. Columnario. Co-

algun edifici, tabernacle, etc. Columna , coluna. lumaris nummus argenteus.


Columna, ae. En 1' escrit cada part en que està
||
COLUMNATA. f. La série de columnas que
dividida una plana per medi de un blanch ó ralla sostenen óadornan un edifici. Columnata. Colura-
de dalt à baix. Columna. Columna, se. mil. Por- ||
narum ordo, series.
ció de soldats formats en línea ab poch front y COLUMNETA. f. d. Colunica, illa, ila. Colu-
mòlt fondo. Columna, coluna. In columnam, in co- mella, parva columna.
íb,

lumníe speciem instructum agmen. met. La per- ||


GOLUMPI. m. Corda que 's lliga pels dos
sona ó cosa que serveix de apoyo ó protecció. Co- extrems al sostre ó arbres pera gronxarse. Colurn-
lumna. Praïsidium, ii, columen, inis. La que es ||
pio. Oscillum, i.

mes ampla de la part del capitell que de la basa. COLURO. m. astron. Cada un dels doscírculs
Columna abalauslrada. Latior in capite, quam ba- màxims de la esfera, dividits en ànguls rectes pels
se columna. dos polos y que atravessan lo zodiach. Coluro. Co-
COLUMNA ACANALADA. arq. La que té algunas ra- luri, orum.
llas en forma de mitja canya. Coluna acanalada, COLUSIÓ. f. for. coL-Lusió.

eslriada. Striata columna. COLXA. f. Coberta de llit, de dos pessas de ro-


COLUMNA AisLADA. ar. La que no està apoyada al ba cusidas per las voras, plenas de llana, cotó,

lloch. Coluna aislada, suelta. Exempta insulata, , etc. assegurat ab diferents punts ab simetria. Col-
separafa columna. cha. Lecti stragulum; lodix, cis.
COLUMNA ATicA. arq. La que manifesta sas quatre COLXAR. V. a. ENCOLXAR.
fatxadas. Coluna àlica, cuadrada. Attica columna. CÓLXIGH. m. Planta indígena que 's troba en
COLUMNA BÉL-LicA. La quc cslava devant lo tem- los pratsde Europa, y en mòlts de Espanya; té la
ple de Belona, y 's tirava envers ella una fletxa cabessa mès ó ménos grossa y mòlt profunda en
en senyal de declaració de guerra. Coluna bélica. terra, comprimida de un costat y convexa del al-
Bellica columna. tre, de olor desagradable, de sabor acre y corro-
COLUMNA COMPOSTA, arq. La que 's compon del siu. Cólchico, ó quita meriendas de otono. Colchi-
orde jónich y corinti però ab diferència en lo ca-
, cum autumnale.
pitell. Coluna compuesta. Composita columna. COM. m.Oubí pera donar menjar als tocinos.
COLUMNA CORÍNTIA. arq. La de proporcions iguals Gamella. Rudelabrum ligneum, gabatha, ee ||
.adv.
à las de orde jónich; però sòn capitell ó copada es m. Como. Quoraodò. Lo modo ó forma ab que ||

Columna corinthia.
diferent. Coluna corinlia. succeheix alguna cosa. Como. Tamquam, ceu,
COLUMNA DóuiCA. arq. La que consta de la altura quoniodò, quomodonam. Comparació de dos ex- ||

set vegadas y mitja de sa gruixària ó diàmetre. trems semblants en una qualitat; així 's diu:
Coluna dórica. Dorica columna. blanch com una neu, etc. Como. Ceu, ac, quasi, ut
COLUMNA HERMÈTICA. La desfigurada de pilastra velut, sicuti. II
En quin estat; y així 's diu: com es-
que té en lloch de capitell un cap de Hérmes ó de tà '1 malalt. Como. Quoinodò. [j
Segons, conforme;
Mercuri. Coluna hermètica. Columna hermètica. y així 's diu: com tu vullas. Como. Quomodò, sicut,
COLUMNA jóNicA. arq. La que té la altura de vuyt ut, apud, juxta. ||
Al principi de interrogació val
vegadas sa gruixària; però desprès se li dóna mitj perquè, així dihem: com no has vingut? Como.
gruix mès. Coluna jònica. Jonica columna. Cui-, quare, quid ita? \\
Serveix pera explicar lo
COM CATALÀ. COM 389
odo, y així diu com ho farem. Como. Utcum- patró primitiu y verdader, elegit pels accionis-
Il•
qiie.
's

Senyal de admiració; així diiïem: com


:

t' lias tas encarregava pera viatje determinat sòn buch


II

posat! Como, ala y esto? Oh, proh, hem. Ab ||


ab totas sas facultats à altre subjecte; però ab
verbs en temps de siibjunctiu equival à si condi- consentiment de la major part dels interessats,
cional ó à gerundi; així dihém: com sia així, no que del contrari ell quedava responsable de qual-
temas. Como, con tal que, si. Cum, dum, dummo- sevol perjudici. Encomienda del buque. Navis con-
dò, modò. II
Desprès de segona oració es que de mendalio.
iníinitiu; així no veyéu com són uns mala
's diu : COMANDA DELS GENERÓS, nàut. Contracte real no-
moscas? Como, que. Quod. adv. quant. Pera || ||
minat entre '1 propietari de uns efectes y '1 que'ls
que, óà íi de que. Como. Ut. reb en depósit, ab comissió pera portarlos à cert
COM AIXÍ. m. adv. Como, que,porque. Quare, qua destino, ja sia pera consignarlos à altre, ó bé pera
de causa. véndrerlos, ó negociar ab ells, mediant algun pre-

COM ES ARA, Y Així COM. m. adv. Per exemple. mi que 'n resultàs de qualsevol de di-
del benefici
Por ejemplo. Exempli causa, gratia, uti, veluli, si- tas operacions. Encomienda de los generós. Mercium
cut. commendatio.
COM NO? Perquè no. Como no? porque no? Cur COMANDAMENT, m. ant. manament. en- |1

non, quare non, quid iion, quia non. CARRECII, PERMÍS, LLICÈNCIA.
COM SE vüLLA. loc. CoMO quicra. Utcumque: quo- A COMANDAMENT, m. adv. Bajo la órden. Subprae-
odo libeat. cepto.
sÈxs COM VA, NI COM COSTA. fr. fam. Sens mirar COMANDÀNCIA, f. Empleo de comandant.
res. A moche; à tontas y d locas; sin mas ni
troche Comandància. Praefectura, a; ; ducis vel praefecti
mas; à ojo de cubero; d secas y sin llover; sin mas munus. La província subjecta en lo militar à
II

acd ni mas alld. Inconsideratè, temeré et incon- algun comandant. Comandància. Prefectura, ae;
sullò. praefecti regió, ditio.

GOMA. f. Signo de esta figura (,) pera dividir COMANDANT, m. Oficial que mana una plas-
las parts menors del período. Coma, inciso. Yirgu- sa, un lloch ó qualsevol tropa. Comandante. Dux,
la, se, comma, tis. ||
ant. Montanyeta. Loma. Cli- cis, praefectus, i. ||
Lo que mana à altres subal-
vus, i, collis, is. II
Aucell de Amèrica que té '1 bes- terns. Comandante. Dux, cis, praífectus, i.

coU vert, las alas rojas y la cua negra. Coma. COMANDANT GENERAL. Lo de uu regne ó provín-
Comma, atis. mús. La octava ó quasi octava part
||
cia. Comandante general. Praïtor, is, praefectus, i.
de un to. Coma, diesi. Comma, atis, virgula re, COMANDANTA. f. nàut. Títol del navío co-
diaesis, is. mandant de una escuadra ó divisió, que 's diu real
SENS FALTAR UNA COMA. fr. pera denotar que una si es de tres ponts. Comandanta. Principalior na-
cosa es enterament perfeta. Sin faltar una coma, vis.
ò punlo ni coma, ò un úpice. Ad unguem, absolutè, COMANDAR. V. a. Manar un exèrcit, plassa,
perfecte destacament, etc. Mandar, comandar, imperar.
COM ANADÍS, SA. adj. ENCOMANADÍS. Impero, as, praefecti, ducis munus obire.
COMANADOR. m. Lo caballer que té coman- COMANDAT, DA. p. p. Comandado. Impera-
da en alguna de las ordes militars. Comendador. tus.
Ueneüciarius eques. Lo prelat en alguns con- |1
COMANDATARI. m. Lo que porta encàrrechs
vents de Mercè y de sant Anton Abat. Comenda-
la de altre, y s' obliga à donar compte de ells. Enco-
dor. Goenobii prseses. Qui dóna comandas. Co- 1|
mendero. Fidei comissarius, ii, negotiator, is. Ec- ||

mendador. Beneficii, praimii dator. clesiàstich secular que gosa en comanda algun be-
GOMANADORA. f. Entre religiosas mercenà- nefici regular. Comendatario. Regularis beneficii
Comendadora. Goenobii praises.
rias la prelada. usufructuarius.
GOMANAMENT. m. ant. comandament. COMANDATICI, A. adj. S' aplica à la carta ó
A COMANAMENT DE ALGÚ. loC. aut. À SA DISPOSICIÓ, despatx de recomendació. Comendatido. Commen-
À SAS ORDES, BAIX DE SÓN MANDO. dalilius.
GOMANAR. V. a. ant. encarregar, encoma- COMARCA, f. Territori de un poble ab tots los

nar. seus entorns. Comarca. Confinium, ii, regió, nis.


GOMANAR8E. V. r. encomanarse. COMARCA, NA. adj. Yehí. Comarcano. Fini-
GOMANAT, DA. p. p. ENCARREGAT, ENCOMA- timus, conterminus, vicinus, confinis.
NAT. COMARE, f. Padrina de batejar. Madrina, co-
GOMANDA. f. Dignitat en las ordes militars, madre, padrina. Lustrica mater; commater, tris.
||

y són territori y rendas. Encomienda, hailiage. Amiga. Comadre. Amica, vicina, ae, familiaris, is.
Eqüestre beneficium; equitis beneficiarium, proe- LAS COMARES ME VOLEN MAL, PERQUÈ 'lS DICH LAS
mium. II
ant. Encàrrech. Encomienda. Mandatum, VERITATS, ref. que denota quant mal s' acostuman
i, coraendalio nis. ||
depósit. à sufrir las correccions. Mal me quieren mis coma-
COMANDA DEL BUCH. nàut. S' entenia (juant lo dres, porque les digo las verdades. Yera quod ipso
y

390 COM DICCIONARI COM


loquar, medetestanturamicae; veritas odium parit. COMBOYAR. V. a. Escoltar un comboy. Con-
RENYEIXEN LAS COMARES, Y 's DIUHEN LAS VERITATS voyar. Subsidior, aris, stipo, as; praesidio, custo-
NETAS T CLARAs. ref. Significa que comunment en dise esse. ||
manifassejar.
lo calor de las disputas se descubreixen las faltas COMBOYAT, DA. p. p. Comvoyado. Stipatus.
ocultas. Rinen las comadres, y descúbrense las ver- COMBREGADOR. m. Lloch ahont s' hi dóna
dades. Grirainarixantes inter prpdunlur amicas. la sagrada comunió. Comulgatorio. Sacrae synaxis
COMBAT, m. Pelea eiitre personas ó béstias. administrandae sacer locus. ||
En los convents de
Combaté. Pugna, ae, praelium, ii, dimicalio, nis. I
monjas la finestreta per ahont se 'Is dóna la comu-
Batalla interior del animo ó de las passions. Lucha, nió. Graticula , comulgatorio. Fenestra, fenestel-
combaté. Interior cogilalionum pugna; animi cogi- la, ae.

tatio, flucluatio. [j
Debat , disputa forta. Debaté, COMBREGAR. V. a. Donar la sagrada comu-
combaté. Contentio, colluctatio, nis. nió. Comulgar. Sacram Eucharistiam aliqui minis-
COMBATENT, p. a. Qui combat. Combatiente. trare, porrigere, exhibere. v. n. Péndrer la sa- |1

Bellator, praïliator, pugnator, is. grada comunió. Comulgar. Eucharistiam accipere;


COMBATIDOR. m. Qui combat. Comhatidor. coelesti pane sese reficere; sacram synaxim sume-

Prseliator, is. re. m. Yiàlico. Sacrum viaticum.


II

COMBÀTRER. V. n. Pelear. Pekar, combalir. COMBREGAR AL MALALT, fr. VIATICAR.


Certo, diraico, as, contendo, is; manus conserere. COMBREGAR GENERAL Y ENTERRO PER AMOR DE DÈU.
V. a. Acométrer, embeslir. Combalir. Invado, is. loc. fam. Denota la improporció del fi respecte del
II

II
met. Contradir, impugnar. Combatir. Adversor, principi de alguna cosa. calzadcomovestis, ó
aris, resisto, is. ||
met. Agitar 1' animo, 'Is afectes vestidcomo calzais; en cueros y con sombrero, traer
passions. Combatir. Agito, perlurbo, as, comrao- guanles y canizuelo. Aul soccos vesti, aul socco sit
veo, es. II
Disputar. Combatir. Decreto, depugno, congrua vestis. Et strophium geris, et manicas et

as, licitor, aris. onadas del mar y dels


||
Dit de las pileo nudus.
vents. Batir, combatir. Yerbero, as, percutio, is. PORTAR LO COMBREGAR, fr. Llcvar cl viàtico. Sa-
COMBATUT, DA. p. p. Combatido. Agitatus. crum viaticum, vel sacram Eucharistiam ad cegro-
COMBENEFICIAT. Lo qui es beneficiat junt lum deferre.
ab altres de una mateixa iglésia. Combeneficiado. COMBREGAT, DA. p. p. Comiilgado. Sacra
Beneficiarius. synaxi munilus, refectus.
COMBÉS. m. nàut. L'espay entre 1' arbre ma- COMBUSTIBLE, adj. Bo pera cremarse. Com-
jor y '1 de trinquet en la cuberta de la bateria que bustible. Combustibilis.

està sota del castell; alguns constructors lo definei- COMBUSTIÓ, f. Incendi, crema. Combustion.
xen: la segona cuberta en las naus de dos ponts. Combustió, conflagralio, nis. I
Dissensió ó alborot.
Combés. Calastroma, tis. Disension, sedicion, tumullo. Seditio, nis, tumul-
COMBINABLE, adj. Lo que's pót combinar. tus, us.
Combinable. Gonveniens, concors, concordabilis. COMDOR Ó COMITOR. m. Títol y dignitat
COMBINACIÓ, f. Acció de combinar. Combi- entre vescomte y valvessor, tenint ofici de soci
7iacion.Ordo, conjunctio, combinatio, nis. | Unió del compte, acompanyarlo y administrar justícia
de dos cosas en un mateix subjecte. Combinacion. en són nom en tot lo comtat desprès del vescomte.
Combinatio, nis. i|
Agregat de veusposadas per or- Tal durà '1 temps dels comtes particulars
títol sols

de alfabélich. Combinacion. Yerborum ordo. fins ans de la unió ab Aragó. Comdor. Comitor.

COMBINAR. V. a. Ordenar, disposar cosas di- COMÈDIA, f. Poóraa dramàtich en que's pre-
ferentas entre sí pera formar un compost, com, lle- senta alguna acció familiar entre personas priva-
tras, números, etc. Combinar. Ordino, col•loco, as, das, y 's dirigeix à la correcció de las costums. Co-
struo, is.
II
Comparar. Combinar, cotejar, compa- mèdia. Comoedia, ae.

rar. Comparo, as , confero, ers. ||


Formar algun COMÈDIA DE CAPA Y ESPASA. Aquella la acció de la

plan. Combinar, proedestino, as; aliquid moliri, qual passa entre personas que no excedeixen de la
mente concipere. ||
Juntar tropas óesquadras. Jun- esfera de nobles y caballers. Comèdia de capa y
tar, combinar, formar. Socio, as, conjungo, is. espada. Comoedia togata.
COMBINAT, DA. p. p. Combinado. Conjunc- COMÈDIA DE FIGURIN. Aqaclla que té per princi-
tus, sociatus, foederatus. pal objecte repéndrer algun vici ridícul y extrava-
COMBINATORI, A. adj. S' aplica al art de gant en un personatge. Comèdia de (iguron. Atella-
combinar las cosas. Combinatorio . Copulatorius. nafabula.
COMBOY. m. Escolta, guarda pera portar ab COMÈDIA DE FOLGA. AqucIla quB té per principal
seguretat alguna cosa. Convoy. Prajsidium, ii.
||
objecte assumptes ridículs yjocosos. Comèdia de
La provisió que's porta. Convoy. Commeatus, us. farsa. Mimus, i.

met. fam. acompanyament, séquit.


II
COMÈDIA HEROICA. Aquclla qual acció ^s suposa
COMBOYANT. m. manifasser. p. a. Convo- ||
passar entre prínceps. Comèdia heroica. Tragico-
yante. Custodiens. moedia, ae.
COM CATALÀ COM 39t
P BEPEKSENTAR LA COMÈDIA, met. Portarse ab fr. Empezar, principiar, tener principio alguna cosa.

dissimulació enganyadora. Representar la comèdia. Incipio, is, ca?pi, isti.

Simulalè
Sil se gerere, insidiosè agere. coMENSAR k. DONAR PREU. fr. Abril ó Tompcr el
SÉR UNA COMÈDIA Ó UN PAS DE COMÈDIA. CXp. fam. precio. Mercium pretium statuere ,
judicaré mer-,

I ra signiGcar la diversió ó rissa que causa alguna cibus componere.


isa. Ser una comèdia ó un paso de comèdia. Festi- COMENSAR BÈ Ó EN FORTUNA ALGUNA COSA. Entrar
uni, scenicum, comicum esse. con el pié derecho ó con buen pié. Feliciter inci-

COMEDIANT, A. m. y f. Qui representa en pere.


los teatros públichs comédias ó Iragédias. Come- COMENSAR DE CAP V DE NOU. fr. fam. Tomar à em-
dianle, cómico. Comicus, i, histrió, nis , scenicus péndrer una obra mal acabada. Empezar de nuevo.
actor. II
met. Enganyador, ungit, sàtrapa. Simula- Rem iterüm incipere.
do, fingida. Sinuilatus. ||
bobo. COMENSA Y MAY ACABA. cxp. fam. ab que's denota
GOMEDIDAMENT. adv. m. Ab moderació y que un té mòlt que dir, ó que per mòlt que diga,
urbanitat. Comedidamenle. Comiter, urbanè. sempre li queda que dir ó que per demasiada- ,

COMEDIMENT. m. Lrbanitat, moderació. Co- menl llarch se fa pesat. Comienza y no acaba. Fi-
medimiento, cortesania. Comitas, humanitas, urba- nem dicendi non facit.
nitas, atis. GOMENSAT, DA. p. p. Comenzado, empezado.
COMEDIRSE. V. r. Arreglarse , moderar- Coeptus.
se, contenirse. Comedirse. Se continere , modera- GOMENT. m. ant. comentari. ||
exposició.
ri. GOMENTADOR, Qui comenta. Co-
A. m. y f.

GOMEDIT, DA. p. p. Moderat. Comedido. Mo- menlador. Interpres, explanator, is, paraphras-
deratus. ||
En menjar y béurer. Sohrio, templado, tes, íB.

frugal. Sobrius, frugalis. ||


Cortés, atent, ben criat. GOMENTAR. v. a. Explicar ,
glosar ,
aclarar
Urbano, cortès. Urbanus, oíTiciosus. alguna obra literària. Comentar. Explano, as, com-
GOMENADOR. m. comanador. mentor, aris.
GOMENAR. V. a. ENCOMANAR. GOMENTARI. m. Interpretació , explicació,
GOMENAT, DA. p. p. ENCOMANAT. declaració del sentit de alguna obra literària. Co-
GOMENDAGIÓ. RECOMENDACIÓ. f. mentario, comento. Paraphrasis, is, dilucídatio, nis.
GOMENDATARI. m. Ecclesiàstich secular que II
pi. Histórias escritas ab brevedat, com las de
gosa en comanda algun benefici. Comendalario. César, las del Marqués de St. Felip etc. Comenta- ,

Regularis beneficií usufructuarius. rios. Comentarií, orum. |]


llibre de memòria.
GOMENDATIU, VA Y GOMENDATORI, A. GOMENTAT, DA. p. p. Comentado. Expla-
au
adj. Carta ó despaig de recomendació. Comendaíi- nalus.
0, comendatorio. Commendatitius. GOMERGI. m. comers.
GOMENJA. Província y ciutat de Fransa.
f. GOMERGIABLE Y GOMERGI AL. adj. S' apli-
Cominges, Comenge. Convenae, arum. ca als generós ab que's pót comerciar. Comerciable.
DIU LO BISBE DE COMENJA, QUI NO TttABALLA NO MEN- 3Iercabilis. 1|
met. ant. Afable en lo tracte. Socia-
JA, ref. Denota que '1 traball es necessari pera ble, comerciable. Humanus, comis.
guanyar lo sustento.mala duca, En la tierra de GOMERGIANT, A. m. y f. Qui comercia. Comer.
quien no Irabaja no manduca. Qui vítat molam, ciante. Negotiator, is.

vitat et farinam: boves expectant raessis tempus: . GOMERGIAR. v. a. Negociar , traficar com-
qui non laborat, non manducat. prant, venent ó carabiant generós. Comerciar. Nun-
GOMENS. m. ant. comensament. dinor, aris, mercaturara facere. ||
met. Tenir co-
GOMENSADOR, A. adj. Qui dóna principi ó municació ó tracte, comunment il-lícit, unas per-
comensa alguna cosa. Principiador. Inceptor. sonas ab altras. Comerciar. Societatem , commer-
GOMENSAL. m. Qui habita ó menja ab altra cium habere.
persona. Comensal. Comensalis, contubernalis, GOMERGIAT, DA. p. p. Comerciado. Nundi-
convivalis. En algunas catedrals y col-legiatas
|| natus.
prebendat immediat al canonge. Racionero, co- GOMERS. m. Negociació comprant y venent. Co-
mensal. Portionarius, ii, redditum cathedralis aut mercio. Comunicació ó tracte de
Commercium, ii. [|

collegialis ecclesia? participans. uns ab altres. Comercio. Commercium, ii. H Cos de


GOMENSALIA. f. En algunas catedrals y col- comerciants. Comercio. Mercatorum societas. met. ||

legiatas prebenda immediata al canonicat. Racion, Tracte secret é il-lícit entre personas de diferent
comensalia. Porlionaria praïbenda. sexo. Comercio. Commercium turpe. ||
Joch de car-
GOMENS AMENT. m. y tas entre quatre ó mès personas, en que's donan à
GOMENSANSA. f. ant. Principio. Initium, cada hu tres carfas tapadas , se'n posan à la taula
principium, exordium, ii. quatre destapadas, y guanya '1 qui junta tres de
GOMEN8AR. V. a. Empezar , comenzar , dar un coll superiors à las dels altres jugadors. Comer-
principio. Incipio, is, coepi, isti, coeplo, as. ||
v. n. cio. Pagellaium ludus quidam. ||
Lo paratge mes
COM DICCIONARI COM
concorregut en los pobles grans. Comercio. Locus sacerdot que entén en los càrrechs de ella, Comi-
frequentissiraus. sario del santó oficio ó de la inquisicion. Tribunalis
GOMENSAR. V. a. ant. comerciar, fidei minisler, sacerdos,
GOMES, A. p, p, Cometido. Commissus. 1|
ant. COMISSARI GENERAL, Autíguament lo qui manava
Encomanat, encarregat, confiat à algú, Comelido, un tros de caballeria en los exèrcits, Comisario ge-
confiado. Commissus, creditus, neral. Legatus,
GOMESTIBLE. adj. Lo que's pót menjar. Co- COMISSARI GENER VL DE CRUSADA, Ecclesiàstich qUC
mestible. Comesúh'úis. [|
m. pi. Comestibles. Cibaria, per norabramenl del Rey y facultat pontifícia lé à
orum, sòn càrrech los negocis pertanyents à esta gràcia.
GOMETA. m. Cos celeste de la naturalesa dels Comisario general de cruzada. In sancta? cruciatai
planetas. Cometa. Cometa, a3, ||
Joch de cartas dit causis praefectus,
en algunas parts al hu y al dos: lo qui té ma juga COMISSARI GENERAL DE ÍNDiAS, En 1' Orde de sant
per orde com as, dos , tres
las cartas , , etc. fins Francesch, religiós encarregat de sas províncias en
que pert '1 orde que en tal cas juga '1 del costat Indias, Comisario general de Indias. Ordinis S,

si la tí', y així se segueixen las demés. Cometa. Pa- Francisci apud indos praefectus,
gellarum ludus quidam. Lo nou de oros del ma- || COMISSARI GENERAL DE GERUSALEM Ó DE LA TERRA
teix joch, y val per qualsevol caria. Cometa. Page- SANTA, Religiós Franciscano resident en la cort per
11a lusoria. nombrament del Rey en lo tocant als caudals dels
GOMETEDOR , A. m, y f, perpretador. I
Lo convents y hospicis dels sants llochs, Comisario
qui encarrega fér alguna cosa, Cometedor. Commi- general de Jerusalen ó tierra santa. Ordinis S,
sor, is. Francisci apud Hyerosilimam praefectus,
GOMETRE. V, a. y COMISSARI ORDENADOR. L' inmediat en autoritat al
GOMÉTRER. V, a. Encarregar à algú algun intendent de exèrcit, la auséncia del qual supleix.
negoci. Cometer, confiar. Committo, decerno, is,
\\
Comisario ordenador. A quaestore exercilus se-

Fér algun delicte, etc. Perpetrar, cometer. Facinus cundus,


patrare. GOMISSARIA. f. y
GOMÉTRERSE. V, r, fiarse, GOMISSARIAT. m, Empleo y oficina del co-
GOMÍ. m, cvm. missari. Comisaria, comisariato. Curatoris munus
GOMIAT. m, despedida. seu olTicina.
DAR COMIAT, fr, DESPED1R, GOMISSAT DA. , p. p, Lo genero que ha cay-
PÉNDRER COMIAT, ÍV, DESPEDIRSE. gul en comís, Comisado, comiso. Fisco adductae
GÓMIGAMENT. adv, m, À la manera dels có- mercès. [|
comissionat,
niichs, Cómicamente. Comicé, GOMI8SIÓ. f. Orde , encàrrech, facultat que
GÓMIGH, GA. m, y f, comediant, ||
adj. Lo alguna corporació dóna de paraula ó per escrit à
pertanyent à la comèdia, com: estil cómich, etc, Có- altre, pera que execute ó entenga en algun as-
mico. Comicus. sumpto. Comision. Delegatio, nis, mandatum, i,

GOMIGIS. m. pi, Juntas dels romans pera trac- PECAT DE COMISSIÓ, Lo quc s' executa infringint
tar los negocis públichs, Comicios. Comitium ,
ii, la lley de Déu en algun precepte negatiu. Pecado
comitia, orum, de comision. Admissum agendo peccatum,
GOMINAL. adj, ant. Indiferent, Comun. Com- GOMISSIONAR. V. a. Dar comissió à algú pera
munis, I
nàut, tripulació. ||
Qui té part en la mas- enténdrer en algun negoci. Comisionar. Delego, as,
sa comuna, Participe de la masa comuna. Particeps committo, is.

ipis. II
COMUNAL. II
nàut. ant, oficial de mar, ||
adj, GOMI8SIONAT, DA. p. p. Comisionado De- .

ant, ACCEPTABLE, legatus. II


La persona encarregada de algun nego-
COMINALMENTE. adV, FACILMENTE, ci. Comisionado, comisionista. Legatarius, ii.

GOMINALESA. f, ant, judici de arbitres, GOMIS8URA. f, anat. Unió del cràneo ab unas
COMÍS. m. Pena de pérdrer la mercaderia, '1
dentelas com las de la serra, Comisura. Commisu-
qui comercia en generós prohibits, Comiso. Ad fis- ra, ae,
cum adductio, ||
Los mataixos generós comissats, CÓMIT. m. Oficial en las galeras , encarregat
Comiso. Fisco adductae mercès, adducta bona. de las maniobras y càstichs dels forsals, Cómitre.
GOMISSAR. V. a. Declarar lo que incideix en Celeustes, aï, pausarius, portisculus, trierarchus, i,

la pena de comís. Dar de comiso , comisar. Confis- GOMITIT, DA. p. p. ant, comissionat, |i
des-
co, as. tinat,
GOMISSARI. m. Qui té facultat de altre pera GOMITIVA. f. Acompanyament, Séquito, comi-
algun negoci, Comisario. Delegatus, i, tiva. Comilatus, us,
COMISSARI DE GUERRA. Qui passa l'cvisla general GÓMODAMENT. adv, m. Ab comoditat. Co-
à la tropa. Comisario de Guerra. Recensioni mili- modamente. Opportunè, commodè,
tura praïfectus, GOMODANT. m, for. El que presta à altre
COMISSARI DEL SANT OFICI Ó DE LA INQUISICIÓ. 'L gratuïtament una cosa pungible peraque se ser-
COM CATALÀ COM 393
vesca de ella fins à cert temps ó pera cert us y li s' ajudan mútuament contra altres. Companero.
restitupsca desprès. Comodante. Comniodans, tis. Socius, ii. Lo que forma joch ó simetria ab altra
|]

COMODAR. V. a. l'or. Deixar ó preslar K'^lui- cosa. Companero. Compar, is. ||


Lo qui corre una
tament pera ceri temps. Comodar. Commodare. mateixa sort que altre. Companero. Consors, tis.
||

COMODAT. 111. for. Contracte pel qual se dóna Lo que s' acostuma usar ó portar ab sí mateix, com
ó rel) alguna cosa ab obligació de restituhirla. Co- lo llibre, etc. Companero. Socius, ii sodalis, fa- ;

I modaío. Comniodatum,
COMODATARI.
ners a llar.
ni. for.

Comodatario. Coniinodalarius,
i.

Qui pren alhajas ó


ii.
di-
miliaris,

mul progredi.
is.

anar de companys, fr. Ir en compania. Unà, si-

COMODÍ. m. Lo que serveix pera lot. Comodin. COMPANYA, f. Família 6 fills petits. Família,
Oinnibus inserviens. hijos. Família, ai, proles , is. ||
ant. Lo servey.
COMODITAT, f. Conveniència. Comodidad. Genle, servidumbre. Familia, ai, faniuli, orum. ||

Comnioditas, atis. ||
La bona disposició de las co- companyia. II
nàut. Lo petit retret de popa en las
sas pel us que s' ha de fér de ellas. Comodidad. naus petitas. Camara. Conclave, is. ||
ant. nàut.
Comnioditas, atis, opportununi, i. \\
Utilitat, inte- EQUIPATfiE, tripulació.
rès. Comodidad. Utilitas, atis, lucrum, i. QUI AB COMPANYA 's MET , CAGAT SE LLEVA.fr.
CERCAR SAS COMODITATS, fr. Buscar sos interes- met. QUI AB criaturas se fica, etc.
sos, utilitats. Ser amigo de sus conveniencias. Cap- COMPANYAR. v. a. acompanyar.
taré comnioda. COMPANYERA. Companera. Socia, a;. f.

CÓMODO, A. adj. Oportú ,


proporcionat. Có- COMPANYETA. d. Familia. Liberi, orum. f.

modo. Idoneus. COMPANYIA, Societat ó junta de personas.


f.

k coMODO. m. adv. que denota la moderació del Compania. Societas, atis. ||


Lo marit respecte de la

preu. A precio acomodada, à moderado precio. Me- muller, y aquesta respecte de aquell. Compania.
diocri pretio. Conjux, gis. I Lo qui va junt ab altre. Compania.
COMPACTE, A. adj. Unit, trabat, apretat, Socius, ii.
II
com. Societat de comerciants. Compa-
Compacto. Conipaclus, pactilis. nia. Societas negotiatorum. mil. Cert niímero de
||

COMPADÉIXERSE. V. r. Tenir llàstima, com- soldats ab són capità. Compania. Cohors, tis. ||
Nú-
passió. Compadecerse. Misereo, es, misersor, eris, mero de comediants que forman un cos pera re-
compatior, eris. presentar en teatros públichs. Compania. Hystrio-
COMPADESGUT, DA. p. p. Compadecido. Mi- num chorus.
serlus. companyia de espardenya. La de gent ruhina
COMPADRATGE. m. compaternitat. que desampara quant mès se necessita la seva
COMPAGINACIÓ, y efecte de com- f. L' acte Compania de alpargata. Infldus co-
assistència.

paginar. Compaginacion. Compago, inis, conipa- mes.


ges, compactio. companyia de JESÚS. Religió fundada per sant
COMPAGINADOR, A. m. y f. Qui compagi- Ignasi de Loyola. Compania de Jesús ó de nueslra

I na. Compaginador. Compactor,


COMPAGINAR.
relació ó connexió.
V. a.

Compaginar. Compagino,
is.

Ordenar cosas que tenen


as,
Senora. Ordo societatis Jesu.
companyia de nostra senyora.
giosas que 's diuhen de la
L' orde de reli-

Ensenyansa y trauhen
compingo, is. són origen dels jesuitas. Orden de nueslra Senora.
COMPAGINAT, DA. p. p. Compaginado. Com- Ordo jesuitarum sub titulo R. Yirginis Mariaï.

paginalus. companyia del pelegrí, nàut. ant. equipatge.


COMPANATGE. m. Menjar no calent, à modo AB ALEGRE COMPANYIA, SE SUFREIX LA TRISTA VIDA.
de fiainbre, ó cosa pera acompanyar lo pa, segons ref. que 's pren en sentit literal. Con alegre com-
1' estil de la barena. Condumio, companaje. Obso- pania, se sufre la liiste vida. Comes facundus vehi-
nium, ii. Gasto ordinari. Gasto. Impensa, ae,
[|
culum est in via.
sumplus, us. II
Lo que desprès de cuyt ó rostit COMPANYIA PER HONOR, AB IGUAL ANS QUE AB MA-
se menja frel, Fiambre. Cocluni aul assum frigi- JOR, ref. Denota que la amistat ab los iguals, es
dUQl. mès segura que ab los majoi-s. La compania para
COMPANEJAR Ó COMPANAJAR. V. n. honor, antes con tu igual que con tu mayor ; cada
Fèr companalge. Ilaccr condumio, tomar un bocado. cual con su igual. Majoris numquam, separis esto
Epulis reüci. ||
Compartir, distribuhir alguna cosa comes.
ab economia. Economizar. Rem domeslicam pru- LAS MALAS COMPANYIAS NO POUTAN RES DE BO. loC.
denter, non profusè impendere, administraré. prov. Aconsella lo mòlt que convé evitar las malas
COMPANY, m. Qui acompanya ó s' acompa- companyias. Huye del malo, que Irae dario. Impro-
nya ab altre. Companero. Socius, ii. Qui està en ||
borum fuge consortiuni.
una mateixa oticina, empleo, etc. Companero. Co- MÒLTS ME FAN COMPANYIA, loc. fam. Denola sér
l•lega, se.
II
CÒMPLICE. II
Qui viu en companyia de algú de la mateixa condició ó modo de pensar de
altres. Companero. Convivens. | En lo joch los que altres. Ser iguales. Ejusdem esse conditionis.

TOMO I.
394 COM DICCIONARI COM
PER coMPANYiAs. m. adv Por companias. Mani- COMPARENT.p.a. Compareciente. Comparens.
pulaiim, grega m. t i COMPARET. m. d. Padrinito. Patrinus, i.
j|

COMPANYÒ, NA. m. y f. Companero, compa- Fadrí forro, traballador de la terra. Bracero. Fos-
nera. Comes, itis. ||
parió. sor, is.

QUE HO DIGA MOX COMPANYÒ, QtE ES TAL COM JO. COMPARICIÓ. f. for. comparecéncia. ||
L' au-
ref. Denota que entre dos companys tant motiu de to ab que '1 jutge mana comparèixer. Compari-
desconfiansa hi ha en un com en altre. Tan hueno cion. Yadimonii jussum.
es Pedró como su companero : pregunladlo à Mníioz COMPARSA, f. Acompanyament en la repre-
que miente mas que vos. Quitrito id à Fabio qui te sentació teatral. Comparsa. Comitatushystrionalis.
mendiator ipse est : talis est hera qualis pedisequa. Companyia de disfressas. Comparsa. Larvarum
II

COMPANYONA. ant. muller. f. comilatus.


COMPARABLE, adj. Lo que 's pól ó es digne COMPART. f. ant. Qui té part ab altres en al-
de compararse. Comparable. Coniparabilis. gun negoci. Comparte. Socius, ii.

COMPARACIÓ Y COMPARANSA. f. L' ac- COMPARTICIÓ, f. repartició.


te y efecte de comparar. Comparacion. Compara- COMPARTIDOR. m. Qui comparteix. Com-
tio, nis. for. ant. comparecéncia.
II
parlidor. Partitor, is. adj. Lo que's pot compar-
||

EN comparació, m. adv. En comparacion. Habita tir. Compartible. Parlibilis.


collalione. COMPARTIMENT, m. Distribució y reparti-
COMPARADAMENT. adv. mod. comparati- ment del tot en parts iguals. Comparlimienlo.
vament. ^qualis rerum distribulio.
COMPARAR. V. a.Confrontar una cosa ab al- COMPARTIR. V. a. Dislribuhirun tot en parts
tra pera tro])ar la proporció ó conveniència entre iguals ó proporcionadas. Repartir, compartir. Divi-
ellas. Comparar, cotejar. Comparo , as, confero, do, dislribuo, is.

ers. II
V. r. Iguala rse ab altres. Compararse con COMPARTIT, DA. p. p. Repartida, comparti-
olro. Cum aliquo sese Oïquare. do. Divisus.
COMPARAT, DA. p. Comparado. Collatus. p. COMPÀS, m. Instrument matemàtich de fusta
COMPARATIU, VA. Lo que compara ó adj. ó metall, compost de dos pessas unidas al cap ab
serveix pera comparar. Comparativo. Comparati- un pern, y s' aixampla ó estreny segons convé.
vus. gram. La frase ó adjectiu que relaciona 'Is
II
Compàs. Radius, circinus, i. met. Regia ó modo ||

termes de la cemparació. Comparativo. Comparat i- de víurer ó de obrar. Compàs. Regula, ae. mús. ||

vus. Temps que 's gasta en cada nota ó figura. Compàs.


COMPARATIVAMENT, adv. m. Ab compa- Infervallum, i. Lo moviment de la ma del que
||

ració. Comparativamenle. Comparativè, comparatè, regeix la orquesta. Compàs. Tempus, oris. Ralla ||

relatè. perpendicular en las líneas ó pautas de solfa.


COMPARE, m. Padrí de batejar ó confirmar. Compàs. Linea perpendicularis. En la esgrima la ||

Padrino, compadre. Patrinus, i, lustralis paler. ||


deguda proporció en los moviments. Compàs. Nu-
S' aplica també als amichs y coneguts. Compadre. merus, i.

Amicus, i. coMPJls DE calibres. Lo que serveix pera amidar


DEL PA DE MON COMPARE BON TROS A MON FILLOL. lo calibre de las pessas de artilleria. Compàs de
ref. Denota que comunment s' es pródich de lo calibres. Ad tormenti bellici capacitalem melien-
dels altres y avaro de lo propi. Del pan de mi com- dam circinus.
padre, buen ó gran zatico à mi ahijado. Ex alieno COMPÀS DE PROPORCIÓ, mat. pantómetra.
magnificus; de alieno liberalis. compàs major. Un dels temps de la música. Com-
FÉR COMPARES Y COMARES, fr. FÉR CÓFIS Y MOFIS. pàs mayor. Majus intervallum in re musica.
COMPARECÉNCIA. f. for. L' acte de compa- COMPÀS menor. Altre temps de la música. Com-
rèixer devant del jutge. Comparecéncia, compari- pàs menor. Minus in'ervallum.
cion. Vadimonii obitus. portar lo compàs, fr. mús. Dirigir una orquesta.
COMPAREGUT, DA. p. p. Comparecido. Prae- Echar ó llevar el compàs. Cantum numerosque in
sentaíus. concenlu moderari. ||
fr. met. Dirigir ó gobernar
COMPARENDO. m. Dospaig ó citació ab que alguna cosa. Echar el compàs. Dirigere, moderari.
'1 superior ó jutge mana à algun súbdit que com- TRAUTER DE COMPÀS, loc. met. Tràurer de tino.
parega. Es veu usada en los tribunals. Comparen- Sacar de tino. Mente movere.
do. Yadimonii jussum, mandatum. COMPASSADAMENT. adv. m. acompassada-
COMPARÈIXER Y COMPARER. V. n. Pre- MENT.
senlarse personalment ó per poders. Parecer, com- COMPASSAMENT. m. La obra de compassar,
parecer. Compareo, es. ||
Trobarse la cosa perdu- Medicion. Mensio, nis.
da. Parecer, comparecer. Appareo, es. ||
Deixarse COMPASSAR, v. a. acompassar.
véurer en alguna part, ó acudir à ella. Parecer, COMPASSET. m. d. mús. compàs menor.
comparecer. Adsum, es. COMPASSIBLE. adj. digne de compassió.
COM CATALÀ. COM 395
COMPASSIÓ, f. Llàstima de las desgràcias COMPÉNDRER. Enténdrer profunda- V. a.
agenas. Compasion. Misericòrdia, a;, comniisera- ment alguna cosa. Penetrar, comprender, alcanzar.
lio, nis. Comprehendo, is. |1
Rodejar per totas parts. Abra-
DIGNE DE COMPASSIÓ. Qui Diereix sér compades- zar, comprender, ceiiir. Comprehendo, is. []
v. n.
cut. Digno de compasion, compasible, Miserandus. Contenir, enclóurer en sí. Induir, comprender,
MóUREnsE A COMPASSIÓ, fr. Movcrsc à compasion. abrazar, abarcar. Contineo, es, capio, is.

Misericòrdia inoveri. COMPENSA, compensació. f.

COMPASSIU, VA. adj. Qui fàcilment se com- COMPENSABLE, adj. Lo que 's pót ó es digne
padeix. Compasivo. Misericors. de compensar. Compensable. Coinpensabilis.
COMPATERNITAT. f. Lo parentiu espiritual COMPENSACIÓ, f. La acció y efecte de com-
que '1 padrí de batejar ó confirmar contrau ab los pensar. Compensacion. Compensatio ,
pensitatio,
pares de la criatura. Com,palernidad. Spirilualis nis. II
premi.
cognatio. COMPENSAR. V. n. Bessarcir algun dany,
COMPATIBILITAT, f. Aptilut de una cosa agravi ó perjudici. Resarcir, compensar. Compen-
pera unirse ab altra. Compalibilidad. Sociabilifas, so, as. II
V. n. Gosar de algun bé en grau equiva-
compatibililas, atis. lent al dany que s" ha patit. Compensar. Compen-
COMPATIBLE, Lo que té aptilut pera
adj. so, as.
concórrer en un mateix llocli ó en un mateix sub- COMPENSARSE. V. r. Bessarcirse una cosa
jecte. Compatible. Sociabilis, conciliabilis, compa- ab sa contraria, com las pérduas ab las ganàncias.
tibilis. Compensarse Compensari. . Ressarcirse una sí ma- [j

COMPATIR. V. n. Patir junt ab altre. Padecer teix del dany que altre li ha ocasionat. Compensar-
con otro. Compatior, eris. se. Pensari, compensari.
COMPATIRSE. V. r. compadéixerse. COMPENSAT, DA. p. p. Compensado. Com-
COMPATIT, DA. p. p. Padecido con otro. Com- pensalus.
passus. II
compadescüt. COMPETEDOR, A. m. y competidor. f.

COMPATRICI, A, Y COMPATRIOTA, m. COMPETÈNCIA, Disputa, conlienda. f. Com-


y f. Qui es de una mateixa pàtria. Compalricio, petència. . Gompetentia, x. \\
Incumbéncia, perte-
compatriota. Concivus, conterraneus. nóncia. Incumbéncia, com^petencia, pertenencia. Olü-
COMPATRÓ, NA. m. y f. Patró juntament ab cium, ii, munus, eris.
altre. Compatrono, compatron. Compatronus, i. A competència, m. adv. A competència, d porfia.
COMPATRONAT. m. Dret y facultat de com- Certatim, contenfiosè.
patró. Compatronato. Compatronatus, us. ESTAR en competència. Picténdrer una matei-
COMPAYNA. f. companya. xa cosa diferents. Estar en competència. Rem certa-
COMPEL-LIDOR, A. m. y f. Qui compel-leix. tim ambire.
Impulsor. Instigator, impulsator, is. COMPETENT, m. En la primitiva Iglésia '1

COMPEL-LIMENT. m. Incitatiu, estímul. Im- catecúmeno ja insiruhit y mès adelanlat en los


pulso, compulsion, impulsion. Impulsió, incitalio, dogmas de la religió cristiana. Competente. Cathe-
nis. I
compulsió. cumenus, i. ||
adj. Convenient, proporcionat, ade-
COMPEL-LIR. V. a. Obligar. Compcler. Com- quat , bastant. Competente. Competens. |]
Degut,
pello, is. y Incitar. Compeler. Compello, is. ||
ant. llegítim, Competente, Competens.
necessitar. COMPETENTMENT, adv. m. Proporcionada»
COMPEL-LIT, DA. p. p. Compelido. Compul- adequadament. Competentemente. Competenter. ||

sus. Llegílimament. Legitim.amente. Jurè, legitimè.


COMPENDI, m. Breu recopilació. Epitome, COMPETICIÓ, f. ant. competència.
compendio. Compendium, ii, epitome, es, perio- COMPETIDOR, A. m. y f. Qui competeix.
cha, ffi. Competidor. Competens, tis, aímulus, i.

COMPENDIADOR. m. Qui compendia. Com- COMPETIR. Disputar ó aspirar uns y al-


V. n.

pendiador. In compendium redigens. tres ab empenyo à una mateixa pretensió. Compe-


COMPENDIAR. V. a. Reduhir à compendi. tir. Certo, as. ||
Pertànyer. Competir, corresponder,
Compendiar, compendizar. Coarcto, brevio, as. tocar, pertenecer. Pertinet, ebat. ||
rivalisar.
COMPENDIÀRIAMENT. adv. m. COMPENDIO- COMPETIT, DA. p. p. Competido. Certatus,
sament. adjudica tus.
COMPENDIAT, DA. p. p. Compendiado. Bre- COMPILACIÓ, f. Col-lecció de vàrias notícias
viatus. ó matérias. Compilacion. Compilatio, nis.
COMPENDIÓS, A. adj. Abreviat , reduhit. COMPILADOR, A. m. y f. Qui compila. Com-
Abreviddo, compendioso. Compendiosus. pilador. Col•lector, is.

COMPENDIOSAMENT. adv. m. En compen- COMPILAR. V. a. Juntar en un cos vàrias no-


di. Compendiosamente, compendiariamente, Summa- tícias ó matérias. Compilar. Compilo, as.
lim, breviter. COMPILAT, DA. p. p. Compilado. Coilectus.
396 COM DICCIONARI COM
COMPINXE. m. Amich, camarada. Compinche. COMPLEXO. m. Lo conjunt ó unió de cosas.
Comes, sodalis. Complexo/complejo. Com\)\exus, us. j]
adj. anat. Se
GOMPITAL8. m. pi. Fes las que feyan los an- diu de un dels catorze muscles del cap per sòn
tichs en la travessia dels camins. Compilalicias. moviment. Complexo, cruzado. Complexus muscu-
Compitalitiae, arum. ||
adj. Lo que pertany à ditas luS. [1
lóg. COMPOST.

festas. Compital. Compilalitius, COMPLICACIÓ, f. Concurrència de cosas di-


COMPLACÉNCIA. f. Condescendència. Com- versas. Complicacion. Complicatio, oppositio, nis.
placencia , condescendència. Morigeratio , nis. I
Sa- COMPLICAR. V. a. Mesclar, juntar cosas dife-
tisfacció, alegria, gust. Cumplacencia. Yohiç\as,aús. rents entre sí. Complicar. Implico , as ; diversa
COMPLACENT, A. adj. condescendent. | p. inler se miscere.
a. Qui complau. Complaciente. Morigerans. COMPLICAT, DA. p. p. Complicada. Implici-
COMPLAGUT DA. , p. p. Complacido. Com- tus.
placitus. CÒMPLICE, m. Company en algun delicte.
COMPLAINT O PLANT. f. ant. Poesia de Còmplice. Complex, icis.

grans dimensions y de genero trist. Elegia. Ele- COMPLICITAT, f. Qualitat de còmplice. Com-
gia, ai. I COMPLANCT. plicidad. Societas, atis.
COMPLANCT Y COMPLANT. f. ant. la- COMPLIR. V. a. y derivats, cumplir.
mento. COMPLOT, m. conspiració , trama , junta se-
COMPLANGUT, DA. p. p. PLANGUT. creta.
COMPLÀNYER. V. n, ant. plínyer. H
Plorar COMPÓNDRER. V. a. Formar de vàrias cosas
ab llàgrimas y suspirs. Planir. Plango, is. cox- 1| una , col-locantlas ab orde y modo. Componer.
DÓLDRERSE. Compono , is. 1|
Constituhir formar algun cos ó ,

COMPLÀURER. V. a. Donar gust ó plaher à agregat de vàrias cosas ó personas. Campaner. Con-
altre. Complacer ,
condescender . Complaceo , es, fio, as. II
Sumar ó pujar à una quantitat determi-
obsequor, eris. nada. Campaner. Constituo , is. ||
Fingir , forjarse
COMPLÀURERSE. V. r. Tenir satisfacció en alguna mentida. Tramar, componer, forjar. Fingo,
alguna cosa. Complacerse , alcgrarse. Gaudeo , es, is. II
Ordenar lo desconcertat , adobar lo espatllat.

delector, aris. Reparar, componer , aderezar, ordenar, concertar.


COMPLEMENT, m. La última perfecció de al- Reflcio, is.
II
Destorbar algun dany que 's tem. Cam-
guna cosa. Complemento. Complementum, i. paner, cortar. Damnum declinaré. ||
Moderar, tem-
COMPLERT, A. adj. Obsequiós. Cumplido. perar, corregir, arreglar. Componer. Moderor, aris.
Perpolitus, percomis; in oíliciis atlenius. II
Escríurer ó fér alguna obra de ingeni. Compo-
COMPLETj A. adj. Cabal ,
perfet. Completo. ner. Excudo, is. Entre estampers formar diccionsII

Períeclus, absoluluí^. juntant las lletras. Componer. Characteres arte ty-


COMPLETAMENT, adv. m. Sens que falte pographica disponere. |1
Adornar. Componer. Deco
res. Completamenle, cumplidamente. Absolutè, ple- ro, as. II
Reparar, renovar alguna cosa. Componer.
nè, omninò. Reconcinno, as. |1
Reforsar, corroborar, com: lo vi
COMPLETAR. V. a. Fér cumplida y perfecta ranci compon lo ventrell. Componer, corroborar.
alguna cosa. Acahalar , completar. Compleo , es, Corroboro, as. ||
Posar pau entre 'Is desavinguts.
perücio, absolvo, is. Ajustar, campaner. Dissidentes conjungere. H
ama-
COMPLETAS. f. pi. Ultima part del reso ec- nir. II
satisfer, pagar.
clesiàstich. Completas. Complelorium, ii. ANAUHO VOSALTRES A COMPÓNDRER. loC. ANAUHO A
COMPLETAT, DA. p. p. Completada. Com- ENTÉNDRER.
pletus. COMPÓNDRERSE. V. r. Adornarse. Adornar-
COMPLETIU, VA. adj. Lo que acaba ó com- se, componerse. Se ad speciem ornaré. ||
Formar un
pleta alguna cosa. Complelivo. Completivus. tot de vàrias parts com la segona de activa 's , :

COMPLETIVAMENT. adv. m. Ab perfecció. COMPON de supòsit verb y acusatiu regit. Compo- ,

Completivamente Completivè. . nerse. Consto as, adobarse. 2. ter. Se diu de


, || 1|

COMPLEXIÓ, f. Temperament y graduació la neu quant comensa à posarse y Uigarse. Helar-


dels humors del cos humà. Complexion. Tempera- se. Congelasco, is. | Dit del temps, alsarse. 7.
mentum, i.
|1
ret. Figura per la qual mòltas ora- que's compongan. loc. fam. Allà se las avingan.
cions comensan y acaban per una mateixa paraula. Allú se las campaneen: allà se las hayan: allà se las
Complexion. Complexió, nis. avengan : allà se las aburujen : allà se las avenga
de bona ó mala complexió, loc. Bien ó mal com- Marta con suspollos, crie muclios, ó crie pocos. Ni-
plemonado, ó acomplexionado. Bene aut malè affec. hil mea refert; ipsi viderint.
tus, constitutus. COMPONEDOR. m. Entre estampers instru-
COMPLEXIONAL. adj. Lo pertanyent à la ment de ferro ó fusta ,ab un gàlzer en un cayre
complexió. Com,plexiunal. Ad corporis habitudinem pera arreglarhi las lletras. Componedor. Regula
pertinens. typographica. ||
compositor. ||
adornador.
COM CATALÀ. COM 397
MÒLTS COMPONEDORS UESCOMPONEN LA NÚVIA. rcf. de la unió de dos ó mès floretas sentadas en lo re-
Denota que en las cosas de gust ó de ingeni no ceptacle, y rodejadas de un calis comú. Compuesto.
convé que mòlts hi entrevingan. Muchos compnnc- Composilus. II
Se diu de las fullas lo período de las
dores descomponen la novia. Multiludo imperatorum quals sosté dos ó més tloretas distintas unas de
Cai'iani perdidil. altras, com en lo trébol de prats. Compuesta. Com-
COMPONENDA. f. Lo dret que's paga en la posita. II
quím. Se diu del cos format de dos ó mès
dataria de Roma per las Initllas ó llicéncias que elements, com la aygua de oxigeno y de bidróge-
no tenen tatxa tixa. Componenda. Pro diplomatibus no. Compuesto. Conflatum. farm. Medicament for-
||

pecunia. mat de mòltas substàncias aclivas. Compuesto.


COMPONIBLE. adj. Lo que's pót compóndrer. Compositus. II
p. p. Compuesto. Compositus. ||

Componihle. Composititius. composició. 5.


COMPORT. m. Tolerància, sufriment, permis- COMPOSTAMENT. adv. m. Ab compostura.
sió. Procedimienlo, comporle, proceder. Opera, acta, Compuestamente. Coinposité. Ordenadament, ab
||

orum, agendi ralio. modèstia, gravedat y modo. Compuestamente.


COMPORTABLE. adj. Sufrible. Tolerable, Compte.
comporlahle, soportable, llevadero, sufrible, permi- COMPOSTEL-LÀ, NA. adj. Lo que pertany à
sible. Ferendus. sant Jaume de Galícia. Composíelano. Compostel-
COMPORTAMENT, m. Sufriment. Sufrimien- lanus.

I lo.

Agendi
Tolerantia,

COMPORTAR,
ratio.
ai. ||

v.
Modo de

a.
portarse. Comporle.

Permétrer. Tolerar. To-


COMPOSTURA.
alino, adorno. Ornatus, us.
circunspecció. Compostura. Modèstia,
f. Adorno. Aseo, compostura,
||
iModéstia, gravedad,
ai. ||
compo-
lero, as. Sufrir. Sufrir, tolerar, comportar. Fero, sició.
(I

ers. SATISFER, PAGAR. AB compostura. adv. compostament. lu.


I

COMPORTARSE. V. r. Tolerarsc ,
permitirse. COMPRA, La acció y efecte de comprar.
f. 11

Permitti. Compra. Emptio, nis. La de ous, gallinas y altras


COMPORTAT, DA.. p. p. Comportado. Tole- cosas pera revéndrerlas. Recova. Ovorum, alia-
ratus. rumque rerum coUeclio. ||
La mateixa cosa com-
COMPOSADET, A. m. y f. d. €ompuestito. prada. Compra. Emptio, nis.
Comptulus. COMPRABLE Y COMPRADÍS, SA. adj. Lo
COMPOSADOR, A. m. y f, componedor. que s' pót com]>rar. Comprable, compradizo. Emp-
AMIGABLE COMPOSADOR. Àrbitre en qui's compro- titius.

meten los pledejants..4 mi(/a6/e componedor. kvh'úQV. COMPRADOR, A. m. y f. Qui compra. Com-
COMPOSAR. V. a. ant. Carregar contribu- prador. Emplor, is. De gallinas, ous, etc. pera
||

cions. Imponcr. Impono, is, irrogo, as. ||


Transigir, revéndrer. Recovcro. Comparator, is. ||
La persona
compóndrerse. Transigir, avenirse , componerse. destinada pera comprar, particularment en comu-
Transigo , is. ||
Compóndrer una cosa de parts. nitats religiosas. Comprador. Emptor, is.

Componer. Compono , is. ||


met, comprométrer. LO MAL comprador MENJA DOLENTA VIANDA. l'cf.que
||

Fér pagar demasiadament alguna cosa. Exigir dos 's pren en sentit literal. El mal comprador come lo
preciós. Plus justo extorquere. peor. Malus emptor diíDcilè bonum edil obsonium.
COMPOSARSE. V. r. avenirse, compóndrerse. COMPRAR, v.a. Adquirir per diner lo domini
COMPOSAT, DA. p. p. Impuesto. Impositus. de alguna cosa. Comprar. Emo, is, inercor, aris,
COMPOSICIÓ, La acció y efecte de compón-
f. permuto, as.
drer. Composicion. Compositio, nis. Ajust, con- 1|
coMPRARSELA. fr. fam. Anarsen, fugir. Tomar las
veni. Composicion. Pactio, nis. mús. Artificiosa || de Villadiego; dar la grupa poner ó echar los pies ,

composició de diferents sons. Composicion. Musica en polvorosa, volar golondrino, escurrirse. Xhire.
compositio. Obra del ingeni. Composicion. Opus,
II
QUI COMFRA MÉS DEL QUE PÓT, APRÈS HO HA DE VÉN-
eris. gram. Lo que'l mestre dicta als deixebles
II
DRER TOT. refr. Aconsella que no fassemmès de lo
pera Iraduirho en la llengua que aprenen. Compo- qne 'ns permeten nostres havers. Quien compra lo
sicion, lema. Compositio, nis. ||
Reparació de algu- que no pucde , vendc lo que le duele. Quisquis emit
na cosa maltractada. Compostura. Reparatio, nis, quod opum non fert mensura suarum, quod non
compositura, aï. fert animus vendere saepe solet.
COMPOSITOR, m. Qui compon, especialment QUI COMPRA Y MENT, EN SA BOSSA HO SENT. ref.
en la música. Compositor, componedor. Compositor, Denota que la mentida del comprador sempre re-
is. Entre estampers qui arregla las lletras en la
II
dunda en sòn perjudici. El que compra y mien'e,
estampa. Compositor. Notas typographycas aplans. su holsa lo siente. Damno suo menlitur emptor.
for. ÀRBITRE.
11 QUI NO 't coneix, que 't compre. icf. Se diu de
COMPOST, m. Agregat de vàrias parts. Com- aquell que pretén enganyar ab bonas paraulas à
puesto. Totum ex partibus conílatum, constans. ||
qui'l coneix. Quien no te conoce, te compre, ó que te

MODEST, ADOR.NAT. ||
adj. bot. Las flors que resultan compre, ó ese le compre. Qui ma'é te novit, euiat.
398 COM DICCIONARI COM
COMPRAT, DA. p. p. Comprado. Emplus. I
COMPROMÈS, A. p. p. Comprometido . Cora-
SUBORNAT. II
Joch del home entre quatre ab vuyt promissus. ||
m. compromís.
carlas,y las vuyt que restan fins à quaranla 's COMPROMETIMENT. m. COMPROMÍS. |1
Con-
conipran y reraatan à qui raès dona. Comprado, sentiment, la acció de posar un assnmpto en com-
compradillo. Pagellaruni ludus quidam. promís. Comprometimiento. Compromissio, nis.
COMPREHEIVSIBILITAT. f. Possibilitat de COMPROMÉTRER. V. a. Fér à algú respon-
sér las cosas conipresas. Compiensihilidad. Com- sable de algun encàrrech. Comprometer. Fidem ali-
prehendendi vis. ||
Lo que fa las cosas comprehen- cujus obligaré, jj
Deixar à un ter- la discreció de
sibles. Comprensibilidad. Comprehensibilitas, atis. cer la determinació de una disputa, plet, etc. Com-
COMPREHENSIBLE. adj. Lo que s' pót coni- prometer. Compromitto, is.

péndror. Comprensible. Comprehensibilis. COMPROMÉTRERSE. V. r. Arriscarse, po-


COMPREHENSIÓ. f. L' acte de compéndrer. sarse en algun coraproraís. Compromelerse. Gom-
Comprensioii. Conceptio, nis. j]
Facultat, perspicà- promissum adire.
cia pera compéndrer. Penetracion, comprension. COMPROMÍS, m. Ln dels modos de elec-
tres
Comprehensio, nis. ||
gram. Reunió de dos ó raès ció canònica, quant los electors donan à un ó raès
síl-labas en una sola, y per altre nora Sincressis. subjectes de entre ells poder pera elegir. Compro-
Comprension, contraccion. Synairesis, is. miso. Compromissum, i. ||
Conveni entre pledejants
GOMPREHENSIU, VA. adj . S' aplica à la pera adherirse al judici de un àrbitre. Compromi-
facultat de compéndrer ó enténdrer alguna cosa. so.Compromissum, i. Escriptura ab que 'Is ple- |1

Comprensivo. Comprehendendi vis, capacitas. dejantsnombran àrbitres. Compromiso. Compro-


GOMPREHENSOR, A. ra. y f. teol. Lo bena- missum, i. PERILL. II

verturat que gosa de la presència de Dèu. Com- ESTAR ó POSAR E.\ COMPROMÍS, fr. Posar ó estar en
prensor. Beatus. ||
Qui corapren ó alcansa alguna incerlilut. Estar ó poner en compromiso. Incerto
cosa. Comprensor. Comprehendens. esse, ponere.
COMPRÉS, A. p. p. Comprendido, comprenso. COMPROMISSAR. V. a. COMPROMÉTRER.
Coraprehensus. ||
Contingut. Conlenido, comprendi- COMPROMISSARI, m. L' àrbitre que nora-
do. Contentus. bran los pledejants pera decidir lo plet. Compro-
COMPRESA, f. raed. Trosset de tela sens voras misario. Conipromissarius, ii. ||
En las eleccions

y ab varis doblechs que s' usa pera cubrir los apò- canònicas aquell à qui s' ha fét lo compromís.
sits ó pera aplicar directament à la part malalta ó Compromisario. Conipromissarius, ii.

extràurer lo piïs dels tumors. Compresa. Apposi- COMPROMISSAT, DA. p. p. COMPROMÈS. 2.


tura ad coraprimendum. COMPROMITENT. m. Lo qui dóna '1 dret de
COMPRESSIBILITAT. f. La piopietat de po- elecció ó de adjudicació en los plets al compromis-

der sér un cos comprimit ó reduhit à mènos volú- sari. Compromitente. Compromittens, tis.

men à benefici de la pressió ó percussió. Com- COMPTAR. V. y derivats, contar. a.


presibilidad. Compriniendi facullas. COMPTE, m. La acció y efecte de contar.
COMPRESSIBLE. adj. Capàs ó susceptible de Cuenta. Compulatio, nis, ratiocinium, ii. Càlcul, j)

compressió. Compresible. Comprimondi capax. computo. Cuenta, calculo, computo. Computalio,


COMPRESSIÓ, f. La acció y efecte de compri- nis. Paper en que estan escritas las partidas de
II

mir. Compresion. Compressió, nis. alguna suma ó import de alguna cosa. Cuenta. Ra-
COMPRÉSSIU, VA. adj. Lo qne comprimeix. tionum tabulae. Milió, deu vegadas cent mil. Mi-
||

Compresivo. Comprimens. llon, cuento. Decies centena millia. ||


ant. ronda-
COMPRIMIR. V. a. Exprimir, apretar, es- lla, FABl'LA. II
pi. ARITHMÉTICA.
trènyer. Comprimir. Conprimo, is. ||
Reprimir, COMPTE DE LA VELLA. 'L que 's fà ab los dits.
contenir. Reprimir, comprimir, refrenar. Coliibeo, Cuenta de la vieja. Per digitos subductio.
es. II
Obligar. Comprimir. Urgeo, es, adigo, is. COMPTE ERRAT QUE NO VALGA. fr. fam. pera sal-
COMPRIMIRSE. v. r. Contenirse, refrenarse. var las equivocacions que hi poden haver. Cuenta
Comprimirse. Se comprimere. errada que no valga. Computus haud valeat quo-
COMPRIMIT, DA. p. p. Comprimí do, com- ties intervenit error.
presso. Compressus. Se diu de la cama
||
adj. bot. COMPTE Y RAHÓ SOSTENEN LA AMISTAT, rcf. Denota
xafada que té dos caras laterals convexas, com en que 'Is bons comptes fan los bons amichs. Cuenta y

los pèsols de oloí-. Comprimido. Compressus. razon sustenta amistad. Mniua fidesfovetaraicitias.
COMPROBACIÓ. f. L' acte y efecte de com- COMPTES VELLS BARALLAS NOVAS. fef. S' cntén en
probar. Comprobacion. Gomprobatio, nis. sentit literal. A cuentas viejas barajas nuevas.
COMPROBAR. v. a. Confirmar alguna cosa Numera inveterata vicxas pariunt.
comparantla ab altra, ó acreditantla ab probas. À BON COMPTE, m. adv. Segons lo dit abans. A
Comprobar. Coraprobo as. la cuenta. Meo judicio, mea sententia. ||
En conclu-
COMPROBAT, DA. p. p. Comprobado. Con- sió, en compendi. En cuenta, d buena cuenta. Tàn-
Ijrmatus, dem, brevitèr.
COM CATALÀ COM 39d
i COMPTE, m. adv. En part del pago de lo que 's JA t' ajustaré 'l COMPTE, ó JA AJUSTAREM Ó PAS-
déu. A menta, ú buena cuenla. In summam perso!- SAREM COMPTES, fr. mel. fam. ab que s' amenassa à

vendani.
V( A càrrech. Acargo.
||
In se suscipere. algú. Yo ajustaré cuenlas conligo, ya ajuslaremos
A MON compte: per mo.n compte; ó à compte meu. cuenlas, ya nos veremos. Tecum rationes inibo.

i
m. adv.
ea fide.
A mon Ciu-rech

AL PASSAR comptes NOS VEuaÉM.


cuenla me lo
ycuydado.

títVm.Cumveniet templusipse videbis.


l'or

ref.
mi cuenla.

Al dar la
la
LIQUIDAR LOS COMPTES,
data.
expediré.
fr. Igua'ar
Liquidar las cuenlas. Parió, as; rationes

NO TROBAR SÒN COMPTE Ó ERRAR LOS COMPTES,


lo càrrech ab

fr.

ajustar sos COMPTES, fi". Examinar las midas met. fam. Tenir un èxit contrari à lo que s' espe-
que convé péndrer en algun negoci. Ajustar uno rava. Burlar las esperanzas. Frustrari, spe decipi.
suscuenlas. Negotiuni permaluiè perpendere. PÉNDRER A ALGÚ PER SÒN COMPTE, fr. met. fam. Pén-
CAüRER EN 1,0 COMPTE, fi", fam. Adverlií" 1' error drer de tema à algú. Tomaria con alguno. Cum
en que s' lia incorregut. Caer, dar en la cuenla. Ad aliquo rixari. ||
Encarregarse de alguna cosa. To-
bonam frugem redigi. ||
met. esmenarse. mar por su cuenla. In se recipere.
coMPROBAR UiN COMPTE, fr. Comparar las parlidas PÉNDRER A COMPTE ó A BON COMPTE, fr. Admétrer
ab sos justificatius. Pelolear. Sumnias summiscon- alguna partida en part de pago. Tomar en cuenla.
ferre. In acceplum referre.
DEMANAR COMPTE, {f. Pcdir Clienta . Rationem ab pÉRDRER LO COMPTE, fr. Sér niòlt difícil reduhir
liquo pelere. à número alguna cosa per sa multitut. Perder la
DONAR BON Ó MAL COMPTE DE SA PERSONA, fr. Cor- cuenla. Computos excedere; ad computum redigi
espóndrer bé ó mal à la confiansa ó encàrrechs non posse.
lels. Dar buena ó mala cuenla de su persona. Sus- POSAREN COMPTE, fr. Ponsr en cuenla. Ralioníbus
pti negolii rationem reddere. inferre.
DONAR COMPTE, fr. Üonar notícia ó rahó. Dar cuen- RÉBRER COMPTE, fr. aut. DONAR COMPTE.
ta. Referre, nunliare. RÉBRER COMPTE PRiM.fr.ant. Donar compte estret.
EN COMPTE, m. adv. En lloch. En cuenla, en lu- Dar cuenta estrecha. Arctain rationem reddere.
ar. Pro. SABER SÒN COMPTE, fr. SABER SAS COSAS.
ENTRAR EN COMPTES AB SÍ MATEIX, fr. CAÜRER EN LO TENIR COMPTE, fr. Aténdrcr à alguna cosa, ó te-
lOMPTE. II
Considerar lo que passa en sòn interior nir cuydado de ella. Tener cuenta. Incumbere in
era arreglarse del millor modo que convinga. rem. ||
Cumplir, guardar exactament lo que's ma-
nti'ar en cuenlas consigo. Secum cogilare. na. Observar, tener cuenta. Jussà facere.
ESTAR FORA Ó HAVER EIXIT DE COMPTE, fr. Havér TENiRSE COMPTE EN LO MENJAR, fr. Guardarsc la
umplert los nou mesos la dona prenyada. Estar boca. Guia; non induigere.
'uera de cuenla.Gravidam foeminam, exactis men- TENIR SÒN COMPTE, fr. Tcncr su cuenta. Numerum
ibus, parlum expectaré. nunc sedulò habere.
ESTAR Ó ANAR LLUNY DE COMPTES, fr. ANAR LLUNY TENTE COMPTE, loc. de ameuassa. Cuenta con la

E OSCAS. cuenla; cuidado con ello. Rem cura diligenler.


ESTAR Ó VENIR k COMPTE, Ó TRÀüRER COMPTE, fr. TIRAR LO COMPTE, fr. TRÀURER COMPTES.
ér alguna cosa útil ó profitosa. Tener cuenla. Pro- TRAURER COMPTES, Calcular r import de al-
fr.

esse, rem utilein esse. guna cosa. Echar la cuenta. Rationes computaré.
FÉR COMPTE, fr. SUPOSAR. TRAURER sos COMPTES, fr. met. Considerar lo que
FÉR COMPTES sÈNS CONTAR AB l' HOSTE. fr. Signi- pót resultar à favor ó en dany propi. Ajustar sus
fica formar plans sens contar ab los embarasses ó cuenlas. Negotiurn permalurè perpendere.
ificullals regulars. Ilacer castillos en el aire ; con- VENIR A COMPTE, fr. Sér útil, convenient ó profi-
r sin la huéspeda. Vana spe deludi. tosa alguna cosa. Tener cuenta. Rem proüquam esse.
FÉR LO COMPTE À ALGÚ. fr. met. Matai'lo. Hacerle COMPTET. m. d. Petit compte. Cuenlecita,
la cuenta. A liqüem occidere, ultimo supplicio aífi- ica, illa. Compulatiuncula, ic.

ere. ||
Notar las parlidas que l'iian de compóndrer. COMPTISTA. ni. Qui sab comptes. Cuentista.
levar la cuenta. Rationem ducere. despedir. ||
Computat ionis perilus.
FÉR los COMPTES DEL GRAN CAPITÀ Ó GRANS COMPTES. COMPULSA, f. for. Còpia, trasl-lat de una es-
fr. Fér parlidas arbilràrias y no jusüficadas. iïacer criptura, etc. fét judicialment y cotejat ab l'origi-
la cuenta del gran capilan. Exorbilantium expen- nal. Compu/sa. Apographum, exemplar aucloralum.
sarum arbitraria ratio. COMPULSAR. V. a. for. Tràurer alguna com-

FÉR ó TRÀuüER COMPTES ALEGRES, fr. Tenir vanas pulsa. Compulsar. Apographum transcribere. ||

esperansas. Hacer ó formar cuenlas alegres ó gala- Obligar à algú à fér alguna cosa. Compulsar. Com-
nas. Yana spepasci. pello, is.

FÉRSE COMPTE, fr. FÈRSE CARRECH. COMPULSAT, DA. p. p. Compulsado. Trans-


HOME DE COMPTE, loc. Persona de suposició, de ha- criptus. II
Obligat à fer alguna cosa. Compulso,
vers. Homhre dearraygo. Homo qui est in auctorilale. compelido. Compulsuj.
.

400 GOM DICCIONARI COM


COMPULSIÓ, Apremi, forsa que's fa à
f. for. despreciable, de inferior condició. Comun. Yilis. ||

algú obligantlo à executar alguna cosa. Compuhion. m. La gent que compon una província, ciutat, po-
Compulsió, nis. ble, vila, etc. Comun, comiinidad. Communi popu-
COMPULSIU, VA. adj. Lo que lé virtut de li. GREMI. BASSA. 1.
II
UNIVERSAL. En 1' OflCi diví
|| ||

compel-lir. Compulsivo. Cmnpellendi virlutepoltens. '1 reso general destinat


pera tots los sants de una
COMPULSORI, A. adj. for. Se diu del mana- mateixa classe. Comun de los sanlos. Commune
ment ó provisió del jutge pera compulsar algun sanctorum. ||
pi. astrol. S'anoraenanaixí: Geminis,
instrument. Compulsorio. De actis transcribendis Yirgo, Sagitari y Piscis, perquè aqueixos signes
jussum. participan unas vegadas de las qualitats de sos an-
COMPUNCCIÓ. f.
y tecedents, y altras de sos consegüents. fiíCí)r|)óreos,
COMPUNGIMENT. m. Dolor, sentiment inte- comunes. Communes, ium, bicorporei, orum.
riordeliavér pecat. Compuncion. Cordiscompunctio. COMÚ DE DOS. gram. Lo substantiu que convé als
COMPUNGIRSE. V. r. Tenir compuncció de dos sexos. Comun de dos. Commune duorum.
las culpas comesas. Compungirse. Ingemiscere. || COMÚ DE TRES. gram. L' adjectiu de una termina-
ant. Remordir alguna cosa la conciéncia. Compun- ció, que's pót acomodar al substantiu masculí, fe-
gir. Slimulo, as. mení y neutre. Comun de tres. Commune trium.
COMPUNGIT, DA. p. p. Compungido. Dolore, EN COMÚ. m. adv. En comun, en general. In com-
compunctione affectus. muni. Juntament, en comunitat. En comun, de
II

GOMPURGACIÓ. f. PURGACIÓ canó.mca. |]


pür- comunidad. Conjunctim, conglobatim.
GACIÓ VULGAR. LO COMÚ No's PROHIBEIX A NINGÚ. ref. que's pren
COMPURGAR. V. a. PURGAR. en sentit literal. Lo comun no se prohibe à ningun.
COMPURGAT, DA. p. p. PURGAT. Commune nemini probibetur.
COMPÚS. adv. Com mès aviat. Como ò cuanlo PARLAR EN COMÚ. fr. Hablar en comun. Indeünitè
maspronio. Quò ciltus. loqui.
COMPUTACIÓ, f. Càlcul ó compte de temps PER LO COMÚ. m. adv. Generalment. Por lo comun.
que's necessita pera alguna cosa. Compulacion. Communiter.
Compulatio, nis. QUI PARLA EN COMÚ NO PARLA AB NINGÚ, Ó NO AGRA-
COMPUTAR. V, a. Contar, calcular ó exami- viA A ALGÚ. ref. Denota que ningú 's dèu donar per
nar per números. Se diu regularment dels anys, agraviat de alguna paraula picant dirigida à mòlts.
temps y edats. Computar. Computo, numero, as. Quien habla en comun no habla con ningun. Nulli
COMPUTAT, DA. p. p. Computació. Computa- privato nocentverba indeünitè dicta.
tus, numeratus. QUI SERVEIX AL COMÚ, SERVEIX A NINGÚ, ref. Deno-
CÒMPUT, m. La ciència de computar per las ta que'ls serveys fétsà una comunitat no són rego-
estrellas pera la ordenació del temps. Computo. neguts. Quien sirve al comun, sirve à ningun. Ne-
Calculus. mine omnibus conjunctim servit.
servit qui
COMTAT, m. Dignitat y domini del comte. TENIR ALGüNAcosAENCoMÚ. fr. TcncT, gozar,ópo-
Condado. Comitatus, us. seer en comun. In commune frui, habere, possidere.
COMTE. m. Títol de honor, dignitat y dis- VÍURER EN COMÚ. fr. FÉR COMUNA.
tinció. Conde. Comes itis.
I
Capità ó superior en- COMUNA, f. NECESSÀRIA. II
DESPESA.
tre 'Is gitanos. Conde. Caput, itis.
H
Antiguament COMUNA DE ESTUDIANTS ó DESPESERs. Companyia
lo qui tenia la guarda y custòdia de un districte de aquestos en una mateixa casa contribuhint al
auxiliat de sos oficials ab jurisdicció civil y crimi- gasto en parts iguals. Comunidad. Societas, tis,
nal, essent lo verdader senyor, per só com li esta- convictus, us.
ran subjectes lo vescomte, '1 còndor y '1 valves- FÉR COMUNA, fr. Yíurer vàrias personas juntas en
sor los quals sols en nom de ell administra van jus- una mateixa casa contribuhint al gasto en parts
tícia, excepte en las causas dels vasalls y sos rús- iguals. Hacer escote. Symbolum agere.
tichs, homens propis y altres enfileuticaris que com COMUNAL, adj. ant. comú. H
Mitjà, ni gran ni
à causas feudals toca van als senyors ó barons. petit. Comunal. Mediocris.
Conde. Comes, itis. COMUNALMENT Y COMUNAMENT, adv.
COMTE DEL REAL PATRIMONI, aul. BATLLE DEL REAL COMUNMENT.
PATRIMONI. Baile del real palrimonio. Regii fisci COMUNER, A. adj. Lo pertanyent à las fac-
prsefectus. cions de Castilla en temps del emperador Càrlos.
COMTESA. f. Dama titular, ó la muller del Comunero. Ad Castellae factionis pertinens. ||
m. y
comte. Condesa. Comitissa, se. f.Lo partidari de aquestas faccions. Comunero. Fac-
COMTET, ESETA. dim. de comte. Condesito, tionum particeps. Generalment parlant lo qui
||

ila. Puer comes, puella comitissa. pren la veu popular contra del príncep. Comunero.
COMÚ, NA. adj. Lo que es de mòlts. Comun. Rebellis. ||
Qui té part ab altres en una hisenda.
Communis. Corrent, admès de tothom ó de la
\\ Comunero. Socius, consors.
major part. Comun. Pervulgaris. H Ordinari, bast, COMUNIA. f. ant. AJUST, CONVENI, COMPANYIA
r

COM CATALÀ. CON 401


COMUNICABILITAT. f. La facultat de sér co- de personas que viuhen baix unas mateixas reglas.
miini('al)le. Comuniríihilidiid. Comiinicahililas, atis. Comunidad. So(;ielas, alis. .lunta de personas en ||

COMUNICABLE, adj. Lo qucs pól, ó es digne cada poble de Castilla ,


que en temps del empera-
de cüimuiicarse. Comunicable. Coiurnunicabilis. | dor Càrlos Y seguia 'I partit de las comunitats. Co^

Humà, tractable. Sociable, comunicable, tratable. So- munidad. Factiosa lurma. ||


pi. Alborots, levanta-
cialis. ments dels pobles de Castilla en temps del dil Càr-

i COMUNICACIÓ, Obra dè comunicar ó de


xomunicarse. Comuaicacion. Communicalio, nis.
Tracte, correspoiuli•iicia. Comunicacioa. Consuelu-
do, inis, familiarilas ,
f.

alis. 1|
Tracte il-lícit eii'.re
|1
los Y. Comunidades. Parles, ium, facliones, um.
COMUNMENT.
ment. Comunmenle.
vuigò.
adv. m.

De ordinari. Comunmeale. Ferè


Comrauniter,
Ab general consenti-
communilüs,
plerum-
,
II

homes y donas. Comunicaciun. ïurpe commerciuin. que , ui primuni.

II
Unió , correspondència de unas cosas ab altras, CONATO. m. Esfors. Empeno, conalo, esfuerzo.
com de ayres, de un quarto ab
Comuni- altre, elc. Conatus, us.
acion. Mútua communicalio. ret. Figura ab que's || CONCA. Vas gran de metall ó fusta. Cuenca.
f.

onsulla als jutges ó contraris sobre lo que's déu Concha, x. de tortuga y semblants.
||
ant. Closca
ér en lo cas ([ue's posa. Comunicacion. Gomrauni- Concha. Coclilea, ím. La cavitat del ull. Cuenca del
||

catio, nis. 0)0. nirquus, ui. | La de fusta pera donar beure


C0MU.\ic\ciü or. pnoDKS. loc. for. Providencia del als porchs. gabadai,. Espay de terra gran en ||

utge pera sér enlregats los autos ó procés à la part aquesta forma. Cuenca. Concha(a terra. ||
gibrella.
ue 'Isdemana. Comunicacion de proceso. Judicia- CONCAGAR. V. a. ENMERDAR.
iuni acluum communicalio. CONCAGARSE. V. r. esgagatxarse.
COMUNICAR. V. a. Fér à altre parlicipanl de CONCAGAT, DA. p. p. exmerdat, escagatxat.
lo que algú lé. Com'uúcar. Communico , as. ||
Des- CONGAMBI. m. GAMBI.
que algú sab. Comuni-
teubrir, manifestar à altre lo CONCANONGE. m. Lo qui es canonge respecte
car. Communico as. Conversar tractar ah algú
, ||
, de altres del mateix cabildo. Concanónigo. Simul
de paraula ó per escrit. Comunicar. Communico, cum alio canonicus.

as. Consultar, demanar parer à altre sobre un


II
CONCASSAR. V. a. FERIR, BÀTRER.
assumpto. Comunicar. Consilior, aris. ||
Fér saber COxNCATEDRALITAT. La qualitat que cons- f.

los cuydados ,
pensaments , elc. Comunicar. Curas tiluheix ;i una caledral unida ab altra. Concaiedra-

sòcia re. lidad. Concalliedralilas, atis.


COMUNICARSE. V. r. Tractarse de paraula ó CONCAUSA. f. Lo que obra junt ab altra cau-
per escrit. Comunicarse. Communicor, aris. [1
Jun- sa. Cum alio causans.
Concausa.
tarse ó estar contigua una cosa ab altra. Comuni- CONCA VITAT. f. La part interior còncava do
carse. Conjungor, eris. algun COS. Concavidad. Concavitas atis. La de , ||

COMUNICAT DA. , p. p. Comunicado. Com- una bóveda. Concavidad. Camera, a;, coelum, i.
municalus, commissus. CÓNCAVO, A. adj. La part vuyda de algun
COMUNICATIU, VA. adj. Apte pera comuni- cos pel interior de ell. Còncavo. Cavus.
car ó comunicarse. Comunicaúvo. Communicativus. CONCEBEMENT. m. ant. concepció.
COMUNICATORI, A. adj. Lo que serveix pera CONCEBIBLE, adj. Lo que's pól concebir , ó
comunicar. Comunicatorio. Communicatorius. || imaginar. Concebible. Conceptibilis.
LLETRAS COMINICÀTÓRIAS. CONCEBIMENT. m. ant. concepció.
COMUNIÓ, f. Comunicació, participació de lo CONCEBIR Y CONCÉBRER. V. a. Férse pren-
que es comú. Comunion. Communio, nis. La sa- ||
yada la famella. Concebir. Genero, as, concipio, is.

grada Eucaristia. Comunion. Sacra synaxis. Re- ||


II
Formar ideas ó conceptes de alguna cosa. Con-

cepció de la sagrada Eucaristia. Comunion. Corpo- cebir. Teneo, es, imbibo, capio, is. ||
percebir. ||

ris el sanguinis Cliristi communicalio. for. Expressar. Concebir. Exprimo, is.

COMUNIÓ DELS s\NTS. La parlicipació dels bens CONCEBUT, DA. p. p. Concebido. Conceptus.»
^ espirituals que gosan los fiels com à membres de CONCEDIBLE. adj. Loque's pót concedir. Corv-
un mateix cos. Comunion de la iglesia ó de los San- cedible. Concessibilis.

tos. Sanctorum communio. CONCEDIMENT. m. ant. concessió.


COMUNIR. V. a. ant. ter. faorcisaii, conjurar. CONCEDIR, v. a. Donar, otorgar. Otorgar, con-
COMUNÍS3IM, A. adj. sup. Comunisimo. Yal- ceder. Concedo, is. ||
Adherirse al dir de altre. Con-
dè communis, communi-ssimus. ceder. Assenlior, iris. [1
Consentir, permélrer. Con-
COMUNÍS8IMAMENT. adv. m. Comunisima- ceder, ceder. Consentio, permitto, is.

menle. Fiequentissimè. CONCEDIT, DA. p. p. Concedida. Concessus.


COMUNIT, DA. p. p. EXORCISAF. CONCELL. m. consell.
COMUNITAT, f. La qualitat que fa las cosas CONCELLAR. V. a. ACONSELLAR.
comunas. C'omMïiidaí/. Communitas, alis. Lo comú (|
CONCENT. m. mús. Cant armoniós de mòltas
de algun poble. comú. í. Congregació ó societat [| veus. Concento. Concentus, us.

TOMO I.
402 CON DICCIONARI CON
CONCENTRACIÓ, qiiíin. f. La major densitat CONCERNIR, v. imp. Tocar ,
pertànyer. Con-
ó forsa que adtjuireixen certs cossos per la subs- cernir. Atiinet, pertinet, ebat.

tracció de altre estrany interposat entre sas mol- CONCERT, m. Bon orde y disposició en las co-
-léculas. Concentracion. Densitas, condensitas, atis. sas. Concierto. Ordo, dispositio, nis. H Ajust con- ,

(I
f. La acció de reunir envers un centro comú ,
veni. Concierto. Pactum , i. ||
Composició musical
com quant se reuneixen los raigs del sol en lofoco de mòlts instruments. Concierto. Concentus, us. ||

del mirall abrasador, y s' aumenia en gran mane- Composició de dos ó tres veus sobre sòn baix ó
ra per aquesta operació la intensitat del calor. Con- cant pla. Concierto. Cantus, us. ||
Avingut, concor-
centracion. Coiicentratio, onis. dat. Convenido. Conventus, us. ||
conveni.
CONCENTRAR, v. a. Penetrar, introduhir una DE CONCERT. UI. adv. Dc comú consentiment. De
cosa ab altra. Concentrar. Intima penetraré. ||
met. concierto , de acuerdo , de mancomun de conformi- ,

RECONCENTRAR. dad , unónimemente. Uno consensu.


CONCENTRARSE. V. r. reconcentrarse. CONCERTA, f. CONCERT.
CONCENTRAT, DA. p. p. reconcentrat. CONCERTADAMENT. adv. m. Ab orde y con-
CONCÉNTRICH, CA. adj. geom. Se diu de las cert. Concertadamente. Ordinalè, compositè.

figuias que tenen un mateix centro. Concénlrico. CONCERTADÍSSIM, A. adj. sup. Concertadi-

Concentricus. simo. Ordi nat issimus.


CONCENTRIPICICLE. m. Lo compost delcon- CONCERTADOR , A. m. y f. Qui concerta.
céntrich y epicicle. Concentripiciclo. Goncentripi- Conceriador. Conciliator, oris.
cyclicus, i. CONCERTADOR DE PRIVILEGIS. Qui té à sòn càrrcch
CONCEPCIÓ, Acte y efecte de concebir. Con-
f. lo despaig de las confirmacions dels reals privile-
cepcion. Conceplio, nis. Per anlonomàsia la de la
||
gis. Concertador de privilegios. Privilegiïs conflr-
Verge Maria. Concepcion. Beatui 3Iariai Yirginis mandis pra^fectus.

conceplio. j]
La festivitat que celebra la iglésia ab CONCERT ANDO. m. gram. Certa variació del
aquest títol. Concepcion. Inmaculatus Yirginis Ma- infinitiu. Concertando. Inünitivi convenientia.

ria' conceplus. CONCERTAR. V. a. Tractar del preu de alguna


CONCEPCIONARIS. m. pi. Certs teólechs de cosa que's compra. Ajustar , concertar. De prelio
Paris que en lo sigle setze sostenian sér ja de fé disceptare. ||
Pactar , tractar , concordar alguna
catòlica Verge Maria fou concebuda en grà-
que la cosa. S' usa com à recíproch. Pactar, concertar,
orum.
cia. Goncepcionarios. Conceplionarii, ajustar, concordar. Constituo, is. ||
Unir, conciliar
CONCEPTE, m. Idea quo concebeix ó forma 1' als desavinguts. Concertar, conciliar. Concilio, as.
enteniment. Concepto. Conceplus, us. [)
Sentència, II
V. n. gram. Convenir dos paris de la oració en
agudesa ó ditxo ingeniós. Concepto. .\culè diclum. alguna circunstància. Concertar, concordar. Con-
opinió ó judici que's forma de alguna cosa. Con-
II
venio, congruo, is. | v. r. avenirse.
cepto. Opinió, nis. ||
feto. CONCERTAT, D A.p. p. Concerlado. Ordinatus.
A MON CONCEPTE, m. adv. Segons ma opinió, ó CONCESSIÓ, f. Gràcia ,
permís , otorgament.
segons lo meu modo de pensar. A mi ver; à mi Concesion. Concessió, nis. ||
ret. Figura per la que's
modo de pensar. Mea opinione, senlentia. dóna per sentada la opinió de altre ab lo fi de va-
CONCEPTEJAR. v. n. Dir freqüentment con- lernos de ella pera redargüiiio. Concesion. Conces-
ceptes aguts. Conceplear. Aculè dicta fundere. sió, nis.
CONCEPTET. m. d. Concepte ridícul ,
petit. CONCESSIONARI, m. for. La persona à qui's
Concepiillo. Parvi momenti cogitatio. fa una concessió. Concesionario. Donatarius, ii.
CONCEPTIBLE. adj. concebible. CONCIÉNCIA. f. Ciència y coneixement inte-
CONCEPTISTA. m. Qui diu ó escriu conceptes rior del bè que debéin fér , ò mal que debém evi-
ingeniosos ó aguts. Conceptista. Arguliarum exco- tar. Conciencia. Conscientia , se. ||
Se pren per la
gitator, inventor. bona conciencia; y així 's diu: fulano no té con-
, CONCEPTUAR. V. a. Formar concepte ó judi- ciencia. Conciencia. Recta conscientia. ||
escrúpol.
ci. Conceptuar. Judico, as. conciencia errónea. teol. La que ab ignorància
CONCEPTUAT, DA. p. p. Conceptuada. Judi- judica lo verdader per fals. Conciencia errónea.
ca tus. Erronea conscientia.
CONCEPTUÓS, A. adj. Ple de agudesas y con- de conciencia ampla. m. adj. Se diu del que ab
ceptes. Senteíicioso,coíicej)íHOSo. Ingeniosus, acutus, poch fonament obra ó aconsella contra '1 rigor de
subtilis. las lleys. Ancho de conciencia. Parum religiosus.
CONCEPTUOSAMENT. adv. m. Ab agudesa DE CONCIENCIA ESTRETA. S' diu del que es mòlt
y concepte. Conceptuosamente. Acutè, scitè, inge- ajustat al rigor de las lleys. Estrecho de conciencia.
niosè. In moralibus arctior.
CONCERNÉNCIA. f. relació. 2. PERTÉNENCIA. EN CONCIENCIA. cxp. Arreglat à ella. En concien-
CONCERNENT, adj. Lo que pertany à alguna cia, segun conciencia, à conciencia. Religiosè; cons-
cosa. Concerniente . Attinens. cientia integra.
CON CATALÀ. CON 403
ACUSAR LA coxciÉNCiA. fr. Sentir interiorment CONCILIÀBUL. m. Lo concili que no es con-
remordiments. Acusar remorder argüir
, ,
la con- vocat per anloritat llegitima. Conciliàbulo. Conci-
Fadi conscientia turbari, cruciari.
ciencia. liabulum, i. 1|
La reunió de gent que tracta de exe-
CARREGAR LA coNCiÉNCiA. f. Agravarla ab lo pe- cutar alguna cosa mala. Conciliàbulo. Conciliabu-
cat. Cargar la conrienria. Peccaliim admittere. lum, i, ccelus nefarius.

I CONSULTAR AB LA coNCiÉ.HCiA.
obrar segons lo que dicta
con su conciéncia. Conscienliam consulere.
la
fr. met. Atóndrer y
conciéncia. Ajuslarse
CONCILIACIÓ,
Conciliacion.
semblansa de una cosa ab
Conciliatio
f. La acció y efecte de conciliar.
nis. , Conveniència ó ||

altra. Conciliacion. Simi-


ENCARREGAR LA CONCIÉNCIA. fr. met. Rccordar à liludo , nis , convenientia, aï. ||
Favor ó protecció
algú sòn debcr ó sas obligacions. Encargar la con- que algú s' adquireix. Conciliacion. Gratia, íc, fa-
ciéncia. Religionem in alicujus memoriam revoca- vor, is.

ré. I
IVr à algú responsable de alguna cosa. En- CONCILIADOR, A. m. y f. Lo qui concilia.
cargar de la conciéncia. Conscienliam obligaré. Conciliador. Conciliator, is.

ESCARBOTAR LA CONCIÉNCIA. fr. met. Eslar poch CONCILIAR. V. n. Compóndrer los animós dels
segur de que s' ha fél. Escarbar la conciéncia.
lo que eslavan oposats entre sí. Conci/íar. Concilior,
Conscienliam aliquem mordere, pungere. aris. Guanyar los animós y benevolència; alguna
II

ESTAR TRANQUIL DK CONCIÉNCIA. fr. No tenir algú vegada 's diu també del odi y aburriment. Conci-
res que li cause remordiments. Estar tranquilo de liar, conciliarse, grangearse. Concilior, aris. |]
Con-
conciéncia. Integra conscientia esse. cordar proposicions que pareixian contiàrias. Con-
NETEJAR LA CONCIÉNCIA. fr, Confessarsc ó satisfer ciliar. Interprelor , aris. 1|
adj. Lo que pertany als
altres obligacions de justícia. Descargar la concién- concilis, com decisió, decret conciliar. Conciliar.
cia. OÍBcio saíisfacere. Conciliaris. 1|
m. La persona que assisteix à un
NO TENIR CONCIÉNCIA. fr. mct. Scr mòlt descuydat concili. Conciliar. Qui in concilio suíTiagium fert.

en cumpliment de las obligacions. No lener con-


lo CONCILIAT, DA. p. p. Conciliado. Conciliatus.
ciéncia. Neque jus, neque aíquum noscere, colere. CONGILIATIU, VA. adj. Lo que concilia. Con-
PER MA CONCIÉNCIA. loc. Que scrvcix pera asse- ciliativo. Conciliandi virlute pollens.
gurar ó afirmar la veritat de alguna cosa. Por mi CONCINNITAT. f. Armonia que resulta de la
conciéncia, à fe mia. Meherclè, medius fidius. col•locació de las paraulas escullidas , respecte de
PREDICA CONCIÉNCIA Y VEN VINAGRE, rcf. FES LO las Uetras que las fan mès ó ménos agradables.
QUE JO 't DICII Y NO MIRES LO QUE JO FAS. Concinidad. Concinnitas, alis.
CONGIENCIÓS, A. adj. Qui té bona concién- CONCIÓ. f. ant. SERMÓ.
cia. Concienzudo. Religiosus. concís, A. adj. Lo que està dit ó escrit ab con-
CONCIENCIOSAMENT. adv. m. Segons bona cisió. Conriso. Rrevi dictum. \\
La persona (|ue par.
conciéncia. Concienziidamcntc. Religiosè; ex animo. la ab concisió. Conciso. In dicendo brevis.
CONCILI, m. Junta ó congrés pera tractar de CONCISAMENT. adv. m. Ab concisió. Conci-
una cosa. Concilio. Concilium, ii. |1
Junta ó reunió samenle. Concisè.
llegitima dels prelats de la Iglésia catòlica pera CONCISIÓ, f. La qualitat en 1' estil de dir las

deliberar y decidir sobre las maiérias de dogma y cosas ab las precisas paraulas. Concision. Conci-
disciplina. Concilio. Concilium, ii , synodus, i.
|| sió, nis.

La col-lecció dels decrets de algun concili. Conci- CONCITACIÓ. f. Acció ó efecte de concilar.
lio. Concilii decreta. Concitacion. Concitatio, nis.
CONCILI CLANDESTÍ. CONCILIABÜLO. CONCITADOR, A. ra. y f. Qui concita. Conci-
CONCILI EcuMÉNiCH ó GENERAL. Aquell à quc assis- lador. Concitator, oris.
teixen los prelats de tots los estats y regnes de la CONCITAR. V. a. Instigar à algú contra altre.

cristiandat, baix la presidència del summo l'ontí- Concilar. Concito, agito, as.
üce ó dels seus legals. Concilio ecuménico ó gene- CONCITAT, DA. p. p. Concitndo. Concilalus.
ral. Generalis, oecumenica synodus. CONCITATIU, VA. adj. Lo que concita. Con-
CONCILI NACIONAL. AqucU CU que's juntan los bis- cilativo. Concilalivus.

bes y arquebisbes de una nació, baix la presidència CONCIUTADÀ, NA. m. y f. Lo ciutadà respec-
del patriarca ó del primat si n' hi ha. Concilio
, , te de altres vehins de la mateixa ciutat. Conciuda-
nacional. iXationalis synodus. dano. Concivis.
CONCILI PROVINCIAL. Aqucll à que assisteixen los CONCLAMACIÓ. f. L' acció de conclamar.
bisbes de una província ,
presidint lo metropolità. Conclamacion. Conclamalio, nis.
Concilio provincial. Provincial is synodus. CONCLAMAR. V. n. Cridar ó clamar junta-
JUNTAR UN CONCILI, fr. Coiigrcgarlo. Convocar un ment. Conclamar, aclamar. Conclamo, as.

concilio. Concilium convocaré, congregaré. CONCLAVE, ni. Junta de cardenals pera elegir
CONCILIABLE, adj. Lo que's pót conciliar ó papa, y lo Uoch de la elecció. Conclave. Concla-
compóndrer. Conciliahle. Concordabilis, conciliatu vium, ii, conclave, is.

facilis. CONCLA VISTA. m. Lo familiar ó criat que


m^ CON DICCIONARI CON
entra en lo conclave. Condavisla. Famulus cardi- CONCO, A. m. y que no es casat. Viejo,
f. Yell

nalibus ministrans in conclavi. annano, soUeron. Innuplus senex.


CONCLOENT, p. a. Condnyente. Concludens, CONCÓL-LEGA. m. Lo qui es del mateix col-
decretorius. legi que altre. Concókga. In collegio socius.

CONCLÒS, A. p. p. Concluido , concluso. Con- CONCOMITÀNCIA, f. Concurrència de una


clusus. cosa ab altra. 'S sól usar en lo modo adverbial,

DONAR PER CONCLÒS, fi', fof. Donar la causa per PER CONCOMITÀNCIA. Concomilancia. Communio, nis;
terminada, y no havérhi ja lloch à probar ni al- duarum vel plurium reruin concursus.
legar res. Dar por concluso. Rem actam esse pro- CONCOMITANT, adj. Lo que acompanya ú

fiteri. obra junt ab altra cosa. Concomitante. Comitans.


CONCLÓURER. V. a. Acabar, terminar. Aca- CONCO RDABLE. adj. Lo que 's pót concordar

bar, conduir , dar fin. Concludo, is. ||


Determinar, ab altra cosa. Concordahie. Concordabilis.
resóldrer alguna cosa. Conduir. Decerno, is. 1|
In- CONCORDABLEMENT, CONCORDAMENT
ferir , tràurer alguna conseqüència. Conduir. In- Y CONCORDADAMENT, adv. m. De concert.
fero, ers. Convèncer à algú ab la rahó, de ma-
||
Concordemente, de comun acuerdo, de comun consen-
nera que no li quede que replicar. Conduir. Con- limienlo, de concòrdia. Concorditer.
vinco, is. U for. Posar fi à las causas. Conduir. Ac- CONCORDADOR, A. m. y f. Qui concorda.
tis in judicio íinem imponere. Parlant de obras \\ Concordador. Pacator, is.

de pintura donarhi la última ma , deixant ab per- CONCORDÀNCIA. f. Correspondència ó con-


fecció totas sas parts. Definir. Absol vere, ad amus- formitat de una cosa ab altra. Concordancia. Con-
sim perficere. formitas, atis. gram. Conformitat de una part de
1|

CONCLUENT. p. a. CONCLOENT. la oració ab altra, convenint en alguna circuns-


CONCLÜENTMENT. m. De un modo adv. tància. Concordancia. Concordanlia, ai. ||
mús. La
que conclou ó convens. Conduymtemente. Invinci- justa proporció entre sí de las veus que sonan jun-
biliter, evidenter. tas. Concordancia. Concentus, us. ||
pi. Indice al-
CONCLUHIR. V. a. CONCLÓURER. fabètich de totas las ab las
paraulas de la Bíblia

CONCLUHIT, DA. p. p. CONCLÓS. citas dels Uochs corresponents. Concordancias. Sa-


sÉR COSA coNCLUHiDA. fr. SóT acabada. Ser cosa crorum bibliorum concordantia.
conduida, terminada. Conclusara, perfectam rem CONCORDANT, p. a. Lo que concorda ab al-

esse. tra cosa. Concordante. Concordans. U


pi. S' ano-

CONCLÚS, A. p. p. CONCLÒS. menan així aquells versos de diferentas veuscomu-


CONCLUSIÓ, f. L' acte y efecte de conclóu- nas, que tenen un sentit contrari per rahó de al-

rer. Condusion. Conclusió, nis. I


Lo ü y resolució tras paraulas que se 'Is anyadeixen. Concordantes.
de alguna cosa. Condusion. Conclusió, finis, is. || Yersus symphonici.
Lo determini sobre alguna matèria que s' ha ven- CONCORDAR, v. a. Conformar, convenir una
tilat. Condusion. Deliberata, et constituïa senten- cosa ab altra, com la còpia de una escriptura ab
tia. II
for. La terminació dels al-legats jurídicament r original. Concordar, convenir, corresponder, con-
en un plet. Condusion. Actorum in judicio finis. certar. Convenio, congruo, is. Concertar, avenir ||

II
Proposició que 's defensa en las escolas: regu- als que estan desavinguts. Concordar, conciliar,
larment s' usa en plural. Condusion. Thesis, is. ajustar. Concilior, aris. for. Ajustar una causa ó 1|

II
La proposició que 's deduheix de altras. Condu- plet. Ajustar, concordar una causa ó pleito. Lilem
sion. Conclusió, nis. En la esgrima acció ab la
|| componere. mús. consonar. 1.
||

ma esquerra, prenent la guarnició de la espasa NO CONCORDAR UNA COSA AB ALTRA. loc. fam. De-
del contrari, llevantli, ja sia per forsa torcentli la nota la desproporció é inconseqüència de las ac-
ma, ó amenassantlo ab la punta de la espasa al cions. ^'o viene d son con la caslaneta. Híec maxi-
pit. Condusion. Subjugatio, nis. ||
La oració
ant. mè discordant.
de desprès de comunió en
la la missa. Postcomu- CONCORDARSE. V. r. Avenirse, compóndrer-
nion. Postcommunio, nis. se. Acordarse. Convenire, componi.
DEFENSAR CONCLUSIONS, fr. Eu los estudis pú- CONCORDAT, DA. p. p. Concordada. Aplalus.
blichs sostenir alguna opinió ó doctrina, respo- m. Tractat conveni entre algun príncep y
ó
II

nent à las dificultats dels que argumentan. Defen- la cort de Roma sobre punts de disciplina eccle-
der acto, condusiones. Theses, sustinere, propug- siàstica. Concordato, concordata. Concordatum, i.
naré. CONCORDE, adj. Conforme, de un mateix sen-
EN CONCLUSIÓ, m. adv. En suma, finalment. En tit y parer. Uniforme, concorde. Concors.
condusion. Denique, tàndem. CONCORDEMENT. adv. m. De acort. Concor-
CONCLUSIONI8TA. m. actuant. demente. Concorditer.
CONCLUSIU, VA. adj. Lo que conclou ó ter- CONCÒRDIA, f. Conformitat, unió. Concòrdia.
mina una cosa, ó serveix pera conclóurerla ó ter- Concòrdia, íe. ||
Ajust ó conveni entre 'Is desavin-
minaria. Conclusivo. Concludens. guts. Avenencia, concòrdia. Paclio, nis. ||
Dislru-
CON CATALÀ CON 405
ment jurídich qoe conté lo tractat 6 convingut en- CONCÜLCAT, DA. p. p. Concukado. Calcatus,
tro las parts. Concordin. Convenlio , nis. |1
?a\i, conculcatus.
quietut. Concordin. Pax, acis, (ranquilitas, atis. ||
CONCUNYAT, DA. m. y f. Lo germà ó germa-
niit. Divinitat que 's venera en Roma. Concòrdia. na del cunyat ó cunyada. Concunado. Leviri aul
Concòrdia, íc. gloris fraler vel soror.
DE CONCÒRDIA, m. adv. PE ACOUT. CONCUPISCÈNCIA, f. Apetit desordenat, con-
CONCORPÓREO, A. adj. teol. S' aplica al qui trari a la rahó. Concupiscència. Cupiditas, atis. ||

combrega ah lasdegudas disposicions, que diuhen Apetit deshonest. Concupiscència. Carnis concupis-
se fií un mateix cos ab Cristo. Concorpóreo. Con- centia. ||
Ambició, avarícia. Concupiscència. Cupi-
corporeus. ditas, atis.
CONCORREGUT, DA. p. p. Concurrido. Fre- CONCUPISCIBLE. adj. Se diu del apetit sen-
quenlalus. sitiu, al que pertany desitjar lo que convé à la

CONCORRENT, p. a. Oui concorre. Cor.cur- conservació ó comoditat del indivíduo ó espècie.


rente. Concurrons, Concupiscible. Concupi.'scibilis.
CONCÓRRER. V. n. Juntarse en un mateix CONCURRÈNCIA, f. Reunió de mòltas perso-
lloch y temps varias personas, successos ó cosas. nas en algun lloch. Concurrència. Concursus, us.
Concurrir. Frequenlor, aris, convenio, is. |]
Con- Ocurrència ó concurs de diferents successos.
II

tribuhir ab alguna (juanfilat. Contribuir, concurrir. Concurrència. Rerum concursio, concursus.


Concurro, is. ||
Ajudar a algú. Concurrir. Juvo, as. CONCURRENT, p. a. Cojjfttrreíííc Concurrens,
II
ENTREVEMR. conveniens.
CONCOYDE. f. geom. Certa figura que in- CONCURRIMENT Y CONCURS, m. CONCCR-
ventà Nicomedes. Concoidr, conquide. Conchois, RÉNciA. I
La oposició literària que 's fa en certas
idis. pretensions. Concurso. Concerlatio litteraria. ||

CONCORT. adj. coxcoRnE. ||


m. concóroia. Assisléncia ó ajuda pera alguna cosa. Concurso.
CONCREACIÓ. f. teol. La acció de criar mòl- Auxilium, ii.

tas cosas en un mateix temps. Concreacion. Con- CONCURS BE ACREiiEDORS. La ccsló dc bèus en
creatio, nis. mans de la justícia pera pagar als acrehedors.
CONCRECIÓ, f. Lo conjunt de mòltas partícu- Concurso de acreedores. Bonorum cessió in credi-
las que s' uneixen, formant una massa. Concrecion. torum graliam.
Coagmentatio, nis. EN CONCURS, m. adv. En concurrència, ayuda,
CONCRET, A. adj. lóg. Qualsevol objecte con- urfió. En concurso. In concursu, adjuvamine.
iderat en sí mateix, ab exclusió de quant li pót CONCURSAR. V. a. iManar lo jutge que 's po-
estrany y accessori. Concreto. Concretus.
;ér sen en concurs de acrehedors los bens del qui no
||

ïgeom. S' aplica à algunas substàncias que forman paga. Concursar. Bona in gratiam creditorum pu-
una massa del resultat de la unió de las partícu- blicaré.
las. Concreto. Concretus. CONCURSAT, DA. p. p. Concursado. In gra-
CONCRETAR, v.a. Combinar, concordar algu- tiam credilorum publicatus.
nas espccics ab allras. Concretar, contraer. Con- CONCUSSIÒ. t. Conmoció violenta. Concusion.
trabo, is. 1|
v. n. recíproch. reduirse. limitarse. Concussio, nis. Exacció injusta de diners feta
||

CONCRETAT, DA. p. p. Courelado. Concilia- pel superior. Concusion. Exactio, nis.


:is, con trac us. I
CONDAL. adj. Lo que pertany al conde. Con-
CONCRIAR. V. a. Criar en un mateix temps duí . Comilatensis, comilivus.
mòltas cosas. Concrear. Concreo, as. CONDAT. m. COMTAT.
CONGRIAT, DA. p. p. Concreado. Concreatus. CONDE. m. COMTE.
CONCUBÍ. m. coxcuBiXARi. CONDECÉNDRER. v. a. y derivats, condes-
CONCUBINA, f. La dona que cohabita ab al- CENUIR.
gun home com si fos sòn marit. Manceba, concubi- CONDECENT. adj. Convenient, corresponent.
na, amancebada. Concubina, x. Condecente. Condecens.

D CONCUBINARI.
^io. Concubinus,
CONCUBINAT Y CONCUBINATGE.
tracte ó
i,

m. Lo
comunicació del home ab sa concubina.
Qui
concubitor,
té concubina. Concubina-
is.
CONDECORACIÓ,
decorar. Condecoracion. Condecoratio, nis.
CONDECORAR.
f.

V. a.
La acció y efecte de con-

Donar honors ó dignitats.


Condecorar. Condecoro, as.
Amancebamiento, concubinato. Concubinatus, us. CONDECORAT, DA. p. p. Condecorada. Con-
CONCÚBIT. m. Ajuntament carnal. Concúbito, decoratus.
còito. Coitus , us, Coitio, nis. CONDEIXEBLE. m. Qui estudia ó ha estudiat
CONCULCACIÓ. f. La acció de trepitjar ab los ab allre. Condiscipulo. Condiscipulus, i.

peus alguna cosa. Conculcacion. Conculcatio, nis. CONDEMNA, f. Lo testimoni de la sentència


CONCULCAR. V. a. Trepitjar ab los peus at- pera que conste '1 càstich que 's dóna à algun reo.
guna cosa. Conculcar. Conculco, as. Condena. Damnationis sententia. La del reo en
!|
406 CON DICCIONARI CON
auséncia ó rebeldia. Encartamiento. Daninationis CONDESCENDIR. v. a. Complàurer, acomo-
senienlia. darse à la voluntat de algú. Condescender. Obse-
CONDEMNABLE, mereix sér con- adj. Qui cundo, as, indulgeo, es.
demnat. Condenable. Condemnabilis. CONDESCENDIT, DA. p. p. Condescendido.
CONDEMNACIÓ, f. La acció y efecte de con- Obsecundatus.
demnar. Condenacion. Condemnatio, nis. pena, 1| CONDESSA. COMTESA. f.

CASTiCH. II
Per antonomàsia, la eterna. Condenacion CONDESTABLE. m. Anlíguament sedeya així
eterna. ^Eterna daninatio. qui obtenia la primera dignitat en la milícia.
SÉR üNA CONDEMNACIÓ, fr. Sér alguna cosa inso- Condestable. Prínceps militum. [|
nàut. Qui fa de
porlal)!e. Ser una condenacion ó tina muerte. Into- sargento major en las brigadas de artilleria de
lerabile esse. marina. Condestable. Ccnturiae nauticae subpraï-
CONDEMNADOR, A. m. y f. Qui condemna, fectus.
censuia ó reproba alguna cosa. Condcnador. Dam- CONDESTABLIA. f. Càrrech ó dignitat de con-
nator, is. destable. Condestablia. Militum principis munus.
CONDEMNAR. V. a. Pronunciar lo jutge la CONDEUTOR. m. Qui déu junt ab altre à al-
sentència, imposant al reo la pena corresponent. gú en un mateix temps. Condeudor. Condebiior, is.

Condenar. Condemno as. ||


Reprobar alguna doc- CONDICIÓ, f. La naturalesa ó eslatde las cosas.
trina ú opinió, declarantla perniciosa y mala. Condicion. Conditio, nis, natura, íe. |1
Lley ó pacte.
Condenar. Improbo, as. ||
Desaprobar alguna cosa Condicion, calidad, conque. Conditto, nis. ||
Lo na-
que no acomoda. Condenar. Improbo as. [|
met. tural ó geni de las personas. Condicion. índoles,
Paredar ó llevar l'us de alguna porta ó finestra. is.
II
La qualitat del naixement ó estat de las per-
Condenar. Obstruo, is. sonas, com noble, plebeu. Condicion. Conditio, nis.
FÉR CONDEMNAR, fr. mcl. Fór desesperar. Infer- II
La constitució primitiva y fundamental de un
nar, irritar. Grucio, exacerbo, as. poble. Condicion. Populi constitutio. 1|
contingèn-
CONDEMNARSE. V. r. Incórrer en la pena eter- cia. II
ant. PERILL, exposició.
na. Condenarse. ^Eternis cruciatus addici. ||
Cul- condició casual, for. La que no dependeix del
parse à si mateix. Condenarse. Suo se ore jugulare. àrbitre del home. Condicion casual. Conditio for-
CONDEMNAT, DA. p. p. Condcnado. Damna- tuita.
tus. II
Qui està en 1' infern. Condenado. Sempiter- con dició congruent y convenible. for. La que
nis cruciatibus addictus. convé pacte que's celebra y en lo qual se posa.
al

CONDEMNATORI, A. adj. Se diu del testí- Condicion convenible. Conditio conveniens, con-
moni de la condemna. Condenníorio. Damnatorius. gruens.
CONDENSABILITAT. f. La qualitat de sér condició DESCONVENIBLE Ó INCONGRUENT. La qUC S
condensable.Condpnsabt7í(/a(/.Condensabililas,atis. oposa à la naturalesa del contracte ó à sos fins.
CONDENSABLE. adj. Loque's pót condensar. Condicion desconvenible. Conditio incongrua, dis-
Condensable. Condensabilis. conveniens.
CONDENSACIÓ, f. L' acte y efecte deconden- CONDICIÓ HONESTA. La que no s' oposa à las bo-
sarsc alguna cosa. Condensacion. Condensatio, nàs costums. Condicion honesta. Conditio decens,
spissitudo, nis. honesta.
CONDENSADOR, A. m. y f. Qui condensa. CONDICIÓ IMPOSSIBLE DE DRET. for. La qUC s' OpO-
Condensador. Densans. ||
maquin. Caixa ahont va 'i sa à la honestedat de costums ó al dret natural
vapor à la sortida del cilindro y à la que's con- Condicion imposible de derecho. Conditio ipsi juri
duheix aygiia freda pera condensar dit vapor. adversa.
Condensador. Macbina condensandi vim habens. CONDICIÓ impossible DE FET. for. La que no 's pót
CONDENSANT, p. a. Condensante. Conden- cumplir per aquell àqui s' imposa. Condicion im-
sans, densans, spissans. posible dehecho. Conditio irapossibilisfacti.
CONDENSAR. V. a. Comprimir, apretar, es- CONDICIÓ MIXTA. for. La que dependeix en part
pessir, donar consistència als y també à
líquils, del àrbitre y en part delacàs. Condicion me z dada.
altras cosas. També s' usa com recíproch. Con- Conditio mixta.
densar. Denso, as. CONDICIÓ NECESSÀRIA, for. La quc es precisa pera
CONDENSAT, DA. p. p. Condensado. Densa- que valga algun contracte. Condicion necesaria.
tus, condensatus, spissatus. Conditio necessària.
CONDENSATIU, VA. adj. Lo que té virtut de CONDICIÓ POSSIBLE, for. La que està en poder y
condensar. Condensativo. Densandi vim habens. àrbitre dels homes. Condicion posible. Conditio pos-
CONDESCENDÈNCIA, f. La acció y efecte de sibilis.
condescendir. Condescendència. Obsequium, ii, CONDICIÓ TÀCITA ó CALLADA, for. La que encara
obsecundalio, nis. que no s' expresse se sobreentén. Condicion f(íct-

CONDESCENDENT, p. a. Condescendicnte. ta. Conditio tàcita.


Obsecundaus, CONDICIÓ TORPE Ó DESHONESTA. La qU© s' OpOSa
CON CATALÀ CON 407
directament a la lley. Condicion torpe. Conditio CÒNDOR, in. Aucell de índias, lo major dels
tuipis. volàtils, del (jual se conta que té trenta peusdesde
DE CONDICIÓ. 111. adv. De niodo, de manera. De r un cap de ala finsal altre. C'onrfor. Vulturisgenus.
condicion, de suerle. Adeo, ita. CONDRET. m. conreu. |1
adj. nàut. Entre cons-
PIKIFICAUSE Ó VEIUFICARSE I,\ CONDICIÓ, fr. Alli- tructors de naus, se diu de la pessa ajustada al
bar lo cas de havórse de executar lo que eslava paratge que déu estar. Acoplado, armado. Aplatus.
promès condicionalment. Purificarse la condicion. I p. p. conreat, i
Bon estat. Duen estado.
Condilioiieni impleri. EN CONDRET. UI. adv. En segur. En seguro. Tutò.
CONDICIONAL, adj. Lo que té enclosa alguna CONDUCCIÓ, f. L' acte y efecte de conduhir
condició. Condicional. Condilionalis. portar ó guiar alguna cosa. Conduccion. Ductus,
CONDICIONALMENT. adv. m. Al) condició. us, conduclio, nis. Lo contracte de arrendament.
1|

Condicionalmenle. Sui) conditione, condilionaliter. Conduccion. Conductio nis.


CONDICIONAR. V. a. ailt. PACTAR. CONDUCÉNCIA. f. La acció de convenir 6 de
CONDICIONARI. m. astron. Lo planeta noc- sér conducenl per alguna cosa, Conducencia. Con-
turno que ix de dia. Condicionario. Condiliona- gruenlia, íe.

rius, ii. CONDUCENT. p. a. conduhem.


CONDICIONASSA. f. auni. Geni fort. Condi- CONDUCENTÍSSIM, A. adj. sup. conduhen-
ciona: a. udolis acerbilas.
I TÍSSIM.
CONDICIONAT, DA. adj. condicional. [)
p. p. CONDUCTA, f. Modo ú orde ab que cada hu
ant. PACTAT. goberna y dirigeix sa vida y accions. Conducta.
CONDICIONETA. f. d. Se pren sempre per yitai ordo, melhodus. Lo salari que dóna un po- |1

condició aspra. Condicioncilla, ita. Morositas, atis. ble al metge pera que assistesca y cuyde dels ma-
GONDIGNAMENT. adv. m. Ab la igualtat y lalts del mateix poble. Conducta. Honorarium, ii.

proporció deguda entre mèrit y '1 premi, i de-


'1
CONDUCTAR. V. a. Assalariar un metge, apo-
licte y la pena. Condignamente. Condignè. tecari, etc. Asalariar. Mercedem consignaré.
CONDIGNE, A. adj. S' aplica al premi ó CONDUCTARSE. V. r. Concertaise ab lo met-
pena corresponent al mèrit ó à la culpa. Condigno. ge, apotecari, etc. Asalariarse. Mercede conduci.
Condignus, a)qmis. CONDUCTAT, DA. p. p. Asalariado, concerta-
CONDIGNITAT. f. La proporció del mèrit ab do. Mercede consignalus. ||
m. client.
lo premi. Condignidad. Condignitas, atis. CONDUCTIER. m. ant. conductor.
CONDIMENT, m. Lo que serveix pera assaho- CONDUCTIU, VA. adj. Lo que té virtut de
nar y donar bon gust al menjar. Guiso, condimen- conduhir. Conductivo. Conductivus.
lo. Condimentum, i. CONDUCTO. m. Canal ó canonada pera dirigir
CONDIMENTAR. V. a. ASSAHONAU. las ayguas. Conducio. Aquaiductus, us. j]
met. La
CONDIRECCIÓ. f. La acció de dirigir junt persona ó medi per la qual se dirigeix algun ne-
ab altre. Condireccion. Condirectio, nis. goci ó pretenció. Conducio. Yia, ae. ||
anat. vagina.
CONDIT. m. ant. menjak. tapar los conductos. fr. Embussar ab alguna co-
CONDOL, m. y sa '1 pas per ells. Cegar los conductos. Aquarum
CONDOLÉNCIA. f. Dolor, llàstima, sentiment ductus obstruere.
de la pena de altres, Duelo. Dolor, is, mccslitia, a;. CONDUCTOR, A. m. y f. Qui conduheix. Con-
CONDÓLDRERSE. V. r. Tenir compassió y ductor. Duclor, vector, is. []
ant. llogater. ||
m. S'
llàstima de lo que altre pateix. Condolerse, compa- aplica à tot cos que té la propietat de donar pas
decerse, condolecer. Condolesco, is, condoleo, es. al calórich, al fluyt eléctrich, al galvanisme y al
CONDOLGUT, DA. p. p. CondoHdo, condoles- magnetisme. Conductor. Conductor, oris.
cido. Conmisertus. CONDUCTOR DE EMBAIXADORS. INTRODUCTOR DE EM-
CONDOLIT, DA. adj. Fatigat, capolat, magu- BAIXADORS.
llat. Molido. Fessus, lassus. CONDUHENT. p. a. Conducente. Conveniens,
CONDÓLRERSE. V. r. ter. condóldherse. congruens.
CONDONACIÓ. f. L' acte y efecte de condonar. CONDUHENTÍSSIM, A. adj. sup. Conducentl-
Condonacion. Condonalio, nis. simo. Valdè conveniens.
CONDONADOR, A. m. y f. Qui condona. Per. CONDUHINT. p. a. ant. conduhent.
donador, perdonante, condonador. Condonans, re- CONDUHIR. V. a. Transportar alguna cosa de
missor, is. una part à altra. Conducir. Adduco, conveho, is.
||

CONDONAR. Perdonar alguna


V. a. pena ó Guiar ó encaminar. Conducir. Duco, is. ||
Dirigir
deute. Condonar. Condono, as. algun negoci. Dirigir, conducir, cuidar, gobernar.
CONDONAT, DA. p. p. Condonado. Condona- Dirigo, is. Menar. Conducir. Duco, is.
II
.\justar ó ||

tus, remissus. llogar per algun preuo salari. Asa/ariar. Mercedem,


CONDONATARI. m. for. Lo qui junt ab altre consignaré. | v. n. Convenir , sér à propòsit pera
reb una donació. Condonalario. Condonatarius. aigua fi. ConduíüV. Conduco, convenio, congruo, is.
CON DICCIONARI CON
CONDUHIRSE. r. r. CONDUCTAltSE.- I
APOR alabes, ni cohondas. Ignotum neque laudes, neque
TARSE. vituperes.
CONDUHIT, DA. p. p. Conducido. Adductus. ||
CONÈIXER AB LO BLANCH DELS ULLS Ó AB LA CARA-
CONDUCTAT. fr. fam. Penetraria intenció de algú. Conocérsele d
CONDUPLICACIÓ. f.La duplicació de una
ret. alguno alguna cosa en lo blanco de los ojos. Alicu-
mateixa paraula en lo principi de la mateixa clàu- jus mentem seu consilium cognoscere.
sula. Conduplicacion. Conduplicatio, nis. DE QUANT ENSA que'ns CONEIXEM? fr. fam. Reprèn
CONEGUDA, f. CONEIXEMENT. la demasiada familiaritat de algú ab qui s' havia
A CONEGUD\. m. adV. AB CONEIXEMENT, A JUDICI. tingut poch ó ningun tracte. En que hodegon hemos
CONEGUDAMENT. adv. m. Clarament. Cono- comido junlos? Unde tibi mecum tanta familiaritas?
cidamente. Aperlò. DONAR ó DONARSE A CONÈIXER, fr. fam. Manifestar
CONEGUDÍSSIM, A. adj. sup. Conocidisimo. lo geni ó condició. Dar ó darse d conocer, hacer ó
iNolissimus. hacerse ver. Enotesco, is.

CONEGUDÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Mòlt CONÉIXER8E. V. r. Judicar justament de sí

clarament. Conocidtsimamente. Apertissimè, valdè mateix. Conocerse. Se nosce.


perspicuè. CONÉIXERSELI. fr. LLUHIR LO PEL.
CONEGUT, DA. p. p. Conocido. Notus. |1
ra. y CONESTABLE. ni. ant. Cap de la part de exèr-
f. Familiar, mòlt tractat. Conocido. Familiaris. || cit que's deya conestablia. Gefe de condeslahlia.Sn-
Comú, sabut. Conocido. Yulgaris. |1
Distingit, acre- premus dux.
ditat, il-lustre. Conocido. Gènere, dignitate cons- CONESTABLIA. f. ant. Companyia ó partida
picuus. 11
f. for. ant. judici. 8. de exèrcit. Condestahlia. Militum principis munus.
SÉRMÈS CONEGUT QUE LA MALA HERBA. fr. fam. ab CONFABULACIÓ, f. Conferència, conversació
que's pondera que una persona es mòlt coneguda. entre dos ó mès personas. Se sól péndrer en mal
Ser mas conocido que la ruda ó tan conocido como la sentit. Confabulacion. Confabulatio, nis, confabu-
ruda. Nullinon notus. latus, us.
CONEIXEDOR, A. m. y f. Qui coneix. Conoce- CONFABULADOR, A. m. y f. Qui confabula.
dor. Intelligens, tis. Confabulador. Confabulator, is.

CONEIXEMENT, m. La acció y efecte de co- CONFABULAR. V. a. Conferir, tractar dos ó


nèixer. Conocimienlo. Notio, nis. | l'or. Obra de co- mès personas. Confabular, conferenciar. Confabu-
nèixer y judicar una causa. Conocimienlo. Notio, lo, as.

nis. Document que firma '1 capità de una embar-


11
CONFABULARSE. V. r. Convenirse dos ó mès
cació de lo què ha carregat. Conocimienlo, póliza personas sobre algun negoci en que no són ellas
de carga. Schedula, x. \\
instrucció. 1|
discreció. solas las interesadas. Se sól pèndrer en mal sentit.

AB CONEIXEMENT, m. aclv. Ab instrucció y ciència. Confabularse. Coèo, is, conspiro, as.


Con conocimienlo. Scienter. CONFABULAT, DA. p. p. Confabulada. Gon-
SENS CONEIXEMENT, m. adv. Sèns instrucció y fabulatus,
ciència. Sin conocimienlo. Inscienter. CONFALÓ. m. ant. ganfaró, pendó.
VENIR EN CONEIXEMENT, fr. Couèixer alguna cosa CONFARREACIÓ. f. Modü de casarse entre 'Is
desprès de havérla dubtada ü olvidada per algun romans, que's feya ab certas y determinadas pa-
temps. Venir en conocimienlo. In agnitionein venire. raulas en presència de deu testimonis, y celebrant-
CONEIXENSA. f. coneixement. 1.3.
H
La per- se un solemne sacrifici. Confarreacion. Confarrea-
sona que's tè coneguda y tractada. Conocido. Fami- tio, nis.

liaris, is. 11
iNotícia. Conocimienlo. Nolitia, ae. CONFARREAT, DA. m. y f. Lo casat de est
tenir mòlta CONEIXENSA. Tractar y co- fr. faiu. modo. Confarreado. Confarreatus.
nèixer algú mòltas pi'rsonas. Ser muy conocido. Fa- CONFECCIÓ, f. Medicament de diferentas subs-
miliarem esse. tàncias pulverisadas è incorporadas ab aixarop
CONEIXENT, p. a. Conociente. Intelligens. I fins à tenir consistència. Confeccion. Confeotio,
ant. Conegut. Conocido. nis. II
ant. conclusió.
CONÈIXER. V. a. Entèndrer, tenir idea de al- CONFECCIONADOR, A. m. y f. Qui confec-
guna cosa. Conocer. Nosco, cognosco, is.
H
Saber, ciona. Confeccionador. Confectionum concinnator.
advertir. Conocer. Nosco, is.
U
Tenir idea clara de CONFECCIONAR. V. a. Fèr confeccions. Con-
la fisonomia ó figura de alguna persona. Conocer. feccionar. Confectiones medicas concinnare. fér.
Nosco, is.
I
Tenir tracte, comunicació y amistat ab CONFECCIONAT, DA. p. p. Confeccianodo.
algú. Conocer. Familiariter cum aliquo versari. ||
Confectus.
Presumir, conjecturar, com: conech que plourà. CONFEDERACIÓ, f. Lliga, unió entre algunas
Conocer. Praesagio, is.
H
met. Tenir V home acte personas, comunment entre prínceps ó repúblicas.
carnal ab alguna dona. Conocer. Cognosco, is. Alianza, confederacion. Confaederatio, nis, foedus,

A.NTES QUE CONEGAS NO ALABES NI VITUPERES, icf. eris.

que's pren en sentit literal. Antes que conozcas, no CONFEDERAR. Y. a. y


CON CATALÀ. CON 409
CONFEDERARSE. V. r. Ft'r aliansa, llifïa 6 tota sinceritat, sens ocultar res. Confesar de plano.
unió entre altres. Confederar, cunfederarse.Conitc- P'anè confiteri.
(lerare, foediis iniraj. QUI LA confessa, QUE LA PAGUE. ref. QUI XARRA,
CONFEDERAT, DA. p. p. Confederado. Con- PAGA.
füB'.lera'us. CONFESSARSE. V. r. CONFESSAR. 4.
CONFEDERATIU, VA. adj. Lo que confedera. CONFESSAT, DA. p. p. Confesado. Confessus,
Confederalivo. Confíuleians. CONFESSIÓ, f. Declaració de lo que algú sab,

I CONFEGIDOR,
lelreador. Syllabalim legens.
CONFEGIR. V.
A. m. y

a.
f.

Pronunciar cada lletra de


Qui confegeix. De- ja sia voluntàriament, ja pregun'al pL'r altre. Con-
fesion. Confessió, nis.
tent fa de sos pecats
y

al
La declaració que i peni-
confessor en lo sagrament
per sí, j untant las consonants ab las vocals de cada de la penitència. Confesion. Sacramenlalis confes-
síl-Iaba, pera unir així lotas las de una dicció. D"- sió. II
for. La respos'a que dóna '1 reo, ja sia con-
leirear. Syllabalim dicere. 1|
examinar, conei- fessant, ja negant lo delicte que se li impu.a. Co/i-
xeu. /"esí'o/i. Rei in judicium vücati responsum decla- ,

CONFERÈNCIA, f. La acció de conferir ó trac- ratio.


tar entre dos ó més personas. Conferencia. Collatio, CONFESSIÓ GENERAL. La quc's fà dcls psca's de
nis. II
Lo repàs ó explicació que fan los conferen- la vida ó de gran part de ella. Confesion general.
ciants à sos deixebles. Conferencia, repaso, paso. Confessió generalis. I
La fórmula ú oració que té
Explicatio, nis. ||
En algunas universitats y col-le- la iglèsia pera prepararse 'Is üels à rèbrer alguns

gis r acte ab que's reuneixen tolas las aulas. Aca- sagraments, que comensa: Jo pecador, elc. Confe-
dèmia, conferencia. Alumnis exercendis ludus lit- sion general. Confessió, nis.
rarius. |1
Enalgunas universitats la llissóque's dóna OÍR DE CONFESSIÓ, fr. Exei'cir lo ininisleri de con-
cada dia. Conferencia. Quotidiana lectio. fessor. Oir de confesion ó de penitencia. Confessio-
FÉR CONFERÈNCIA, fr. Explicar privadament algu- nes audire, excipere.
na ciència ó facultat à algun deixeble. Pasar, ha- CONFESSIONARI, m. Lo lloch destinat pera
cer conferencia. Privatim legere. oir las confessions sagramentals. Confesonario,
CONFERENCIANT, m. Lo qui fa conferència confesionario. Confessarii sacrum tribunal. |]
Trac-
ó ensenya privadament à algun estudiant. Pasanle. tat ódiscurs pjra saber confessar y confessarse.
Hypodidascalus, i. Confesionario. Audiendi el exequendi sacraraenta-
CONFERENCIAR. V. a. Tractar, conversar. lem confesionem metliodus.
Conferenciar. Colloquor, eris. |1
consultar. CONFESSIONERA. f. En alguns convents de
CONFERENCIAT, DA. p. p, Conferenciado. \\
Monjas la religiosa que té '1cuydado dels confes-
CONSULTAT. sionaris, ó està encarregada de la clau. Confesio-
CONFERENCIEJAR. V. n. CONFERENCIAR. nera, confesionariera. Sacri confessarii tribunalis
CONFERIR. V. a. Comparar una cosa ab altra adapertrix monialis.
Conferir, colejar. Comparo as. Examinar alguna
|| CONFESSOR, m. Lo sacerdot que ab la apro-
cosa junt ab altres. Conferir. Consilio, as. Donar ||
bació de sòn prelat ordinari confessa als penitents.
6 concedir alguna cosa, com dignitats, elc. Confe- Confessor. Confessarius, ii. 1|
Títol que's dóna en la

rir. Confero, ers, concedo, is. ||


conferenciar. iglèsia als sants que no són màrtirs. Confesor.
CONFERIRSE. V. r. apeusonarse. Confessor, oris.
CONFERIT, DA. p. p. Conferido. Collalus, CONFESSOR DE MANEGA AMPLA. 'S diu dp aqUCU
consiliatus. que dóna fàcilment la absolució. Confesor de man-
CONFERMAR. V. a. confirmar. ga ancha. Confessarius poenitenlibus niïniuin in-
CONFERMAT, DA. p. p. CONFIRMAT. dulgens.
CONFÉS, m. Lo saceidot que óu la confessió EXAMiNARSE DE CONFESSOR, fr. Obtenir del prelat
sagramental. Confesor. Confessarius, ii, confessor, ordinari la llicència de confessar precehint exà-
oris. 11
m. y f. for. Lo reo que confessa sòn delicte. mens. Exponerse de confesor. Examen subire ut
Confeao, confnanle. Confessus. confessionibus audiendis idoneus quis dedaretur.
CONFESSAR, v. a. Oir lo sacerdot los pecats CONFÍ. m. Terme que divideix las províncias
del qui's confesa. Confesar. Peccala intra paniiten- y regnes, y senyala sos límits. Confin , lindero.
tiae sacramenluni audiíe. |1
Manifestar ó assegurar Confinium, ii.
algú lo que sab. Confesar. Confiteor, eris, manifes- CONFIADAMENT, adv. m. Ab confiansa y se-

to, as. II
Regonéixer ó declarar per la forsa de la guretat. Coii/írtrff/moiíP. Fidenter, securè.
rahó lo que de altre modo no s' hauria declarat. CONFIADÍSSIM , A. adj. sup. Confiadisimo.
Confesar. Agnosco, credo, is. 1|
Declarar lo peni- Confidenlissimus.
tent al confessor en lo sagrament de la penitència CONFIADOR. m. Fiador ab altre ó company en
'Is pecats que ha comès. Confesar. Peccata intra la fiansa. Confiador. In fideijussione socius.

poenilentiaí sacramentum confiteri. H


sobornar. CONFIANSA. f. Seguretat y esperansa ferma
corfessar de pla. fr. fam. Declarar una cosa ab que's te en alguna persona ó cosa. Comlianza. Fi-

TOMQ I. 53
410 CON mCCIONARI CON
diicia, ae. [|
Animo, alienlo, vigor. Confianza. Vir- aprobat antes. Confirmacion. Confirmatio , nis. \\

lus, utis , vigor , oris. ||


Presumpció ,
vana opinió Proba de la veritat. Confirmacion. Confirmatio, nis.
desí mateix. Confianza. Confidenlia, arrogantia, ai. II
Lo segon en orde dels sagraments de la iglósia.
AB coNFiAXSA UI. atlv. Sòos rescrva. Con confian- Confirmacion. Sacra confirmatio. ret. Aquella 1|

za. Ingenuè. part del discurs que 1' orador presenta pera pro-
DE ooNFiANSA. m. adv. Se diu de la persona en bar y persuadir la seva proposició. Confirmacion.
qui pót íiarse. De confianza. Fidelis ,
cui lulò con- Confirmatio, nis.
fidi potest. CONFIRMADAMENT. adv. m. Ab firmesa,
DONAR coNFiANSA. fr. Donar algú esperansa de seguretat y aprobació. Confirmadamente. Firmiter,
que conseguirà alguna cosa. Confiar. ín spemali- inconcussè.
quem erigere. CONFIRMADOR. m. y
EN coNFiANSA. m. adv. En secret, baix sigil-ío. CONFIRMANT, p. a. Qui confirma. Confirma-
En confianza , en seccelo, bajo sigilo. Sub sigillo, dor, confirmanle. Confirmans, confirmator, is.

secretò. CONFIRMAR. V. a. Revalidar lo que estava ja


EN LA CONFIVNSA ESTA 'l PERILL. loC. prOV. DCUO- aprobat. Confirmar. Confirmo, as. ||
Corroborar la

nota que algunas cosas se nial-logran per descuy- certesa ó veritat de alguna cosa. Aseverar, confir-
darlas à causa de tenirhi massa conüansa. En la m.ar, comprobar, contestar, corroborar, firmar. Con-
confianza estú el peUgro. Quaí tuliosa videntur, firmo, as. II
Assegurar, darne à alguna persora ó
evanescunt. cosa major seguretat. Confirmar. Munió, is. ||
Ad-
FÉR CONFIANSA. fr.
y ministrar lo sagrament de la confirmació. Confir-
CONFIAR. V. a. Fiar de algú. Confiar. Confido, mar. Confirmo, as. |1
met. fam. Donar una bofeta-
is, 11
Espeiar ab firmesa y seguretat. Confiar. Con- tada. Confirmar. Alapa percutere.
fido, is.11
Encarregar y fiar al cuydado de altre al- CONFIRMARSE. V. r. Ratificarse en lo dicta-

gun negoci. Confiar. Confido, credo, is. men ú opinió. Ratificarse, confirmarse. In aliquo se
CONFIAT, DA. p. p. Confiada. Confisus. confirmaré.
CONFIDAR. V. a. CONVIDAR. CONFIRMAT, DA. p. p. Confirmada. Confir-
CONFIDÈNCIA, f. OONFIANSA. matus.
CONFIDENCIAL, adj. Lo que's fa ó diu en re- CONFIRMATORI , A. adj. for. S' aplica al
cíproca confianza. Confidencial. Fiducialis. auto ó sentència que confirma 'Is donats antes.
CONFIDENCIALMENT, adv. m. Ab confian- Confirma torio. Confirmativus.
sa. Confidencialmenle. FiducialiSer. CONFISCABLE. adj. Lo que's pót confiscar.
CONFIDENT, m. La persona de qui's fa con- Confiscable. Confiscabilis.
fiansa. Confidente. Fidus. Fidel segur de con-||
, , CONFISCACIÓ, f. L' acte y efecte de confiscar.
fiansa. Confidenle. Fidelis. | Lo que serveix de es- Canfiscacion. Confiscatio nis.
pia y porta las nolícias dò lo que passa en losene- CONFISCAR. V. a. Privar de sos bènsà algú,
michs. Confidente. Speeu'a'or, exploralor, is. y apücarlos al fisch. Confiscar. Confisco, as.
CONFIDENTÍSSIM, A. adj. sup. Mòlt fiat. CONFISCAT, DA. p. p. Confiscada. Confisca-
Confidenlissimo. Fidelissimus. tus. ant. Gastat , com: salut confiscada. Perdido,
II

CONFïDENTMENT. adv. m. En confiansa. consumida, quebrantado. Consumptus.


Confidentemenle. Fidenter. |1
Ab fidelitat. Confidenle- CONFIT, m. Anís ó altres grans ensucrats. S'
mente. Fideüter. usa mès comunment en plural. Bellaria,
Canfile.
CONFIGURACIÓ, f. Disposició de las parts de orum. 11
confitura.
un cos que li donan certa forma o figura. Configu- confit de ametlla. 'L que té dins lo sucre una
racion. Configuralio, nis. ametlla. Peladilla. Amygdalum saccharo obli-
CONFIGURAR. V. a. Donar certa forma ó figu- tum.
ra à alguna cosa. Configurar. Configuro, as, confi- confits coudellats. Se diuben així las deixupli-
guror, aris. nas. Azotes, confites. Yerber, is.
CONFIGURAT, DA. p. p. Configurado. Confi- FÉR confits, f. confitar.
guratus. POT Ó ALTRA COSA PERA POSAR CONFITS. Confllera.
CONFINANT, adj. Lo que confina ab altra cosa. Bellariorum vas, capsa.
Confnante. Confinis. CONFITAR. V. a. Posar viandas ó fruytas en
CONFINAR. V. n. Estar inmediat à altre algun aigua such , en que se solen mesclar herbas ó al-
poble, província ó regne. Lindar, confinar. Confi- tres ingredients forts, com vinagre, sal, etc. pera
nem, conterminum esse. v. a. Desterrar à algú, que's conserven y prengan lo gust de dilas herbas.
I
senyalantli un lloch determinat, del que no puga Adobar, encurtir. Condio , is. Cóurer ab sucre 1|

surtir durant lo temps del sèu desterro. Confinar. clarificat las fruytas preparadas pera fér confitura.
Relego, deporto, as. Confitar. Liquato saccharo condire. met. Guardar
1|

CONFINAT, DA. p. p. Confinada. Relegatus. alguna cosa ab recel y mòlt cuydado. Guardar por
CONFIRMACIÓ, f. Revalidació de algun fét simiente. Quidquam avidissimè -reservaré.
CON CATALÀ. CON 411
CONFITÀS.m.aum. Confúon. Bellariíim majíis. CONFORMAT, DA. p. p. Conformado. Con
CONFITAT, DA. p. p. Adobado. Condilus. forniatus.
CONFITER. y 111. CONFORME, adj. Igual, proporcional, conve-
CONFITIER. m. anf. Oiii ó ven confits. Con- iïi nient , corresponent ,

You might also like