Professional Documents
Culture Documents
Pere Labernia Diccionari de La Llengua Catalana-Vol-1 PDF
Pere Labernia Diccionari de La Llengua Catalana-Vol-1 PDF
/:
/
I
\
.^ -?-- ^
/ /.
f
^{
I
/.
/,
*»
í(
V "/
,J''Í'
>'
,^
w /
'A
'.•'^•
t . í í
:í;
/
^i ^ í-,
"' f
i
/
u/:^:x
^:-'.
í is
DICCIONARI
ÜE l.\
LLENGUA CATALANA.
TOMO i
DICCIONARI
DE LA
LENGUA CATALANA
AB LA CORRESPONDÈNCIA CASTELLANA Y LLATINA;
PER
D. PERE LABERNIA,
DOCTOR EiV LLETBAS, PllOFESOa APaOBAT DE LLATINITAT Y HLJIAMTATS, INDIVIDLO DE l' ACADÈMIA DE BONÀS LLETBA8
DE BARCELONA.
BARCELONA.
ESPASA GERMANS, EDITORS, ROBADOR, 39.
1864.
Es propietat dels editors.
3^
üarcclona.—lmp. de Lluís Tassó, carrer del Arçl» del Tejitro, carreró entre 'Is núm. H y 23 — 1864.
PRÓLEGH.
Mòlts sòn los esforsos que s' han fet y s' estan fent de algun temps ensà pera tornar
r hermosa llengua catalana al camí de glòria interrumput sigles enrera per lo cambi po-
lítich unificador de la monarquia.
Però ^qué es lo que s' ha fet per part dels diccionaristas?
Estimable es lo traball dels primers, sobre '1
que basà '1 sèu 1' autor del diccionari
que ara millorat reproduhim, y si bè se 'Is podria culpar de no haver passejat prou las
obras dels nostres bons escriptors, ab tot no 'ns atrevim à acusarlos severament, y atesas
las rahons que suposem que 'ns donarian en descàrrech, mes nos inclinem à agrahirlos
que à tatxarlos son traball.
Posteriorment es tant poch lo que aquella falta s' ha subsanat, no militant las ma-
teixas escusas, que ja 's pót dir sens empatx, qu' es res lo que s' ha avansat en aquest
concepte, y sí mòlt pel camí del vulgarisme ó barbarisme. Així ho han de regonéixer for-
sosament los qui havent fet un estudi de las numerosas é inapreciables crónicas y altres
obras catalanas, ha tingut que apuntar per centenars y millers las veus no compresas en
los mes moderns diccionaris, ó defectuosament escritas y apreciadas.
No es mes lo que en la part gramatical , especialment en 1' ortogràfica s' ha gua-
nyat ab la publicació de nous diccionaris. Cada autor ha adoptat un criteri diferent, for-
mat com depresa y per sortir del pas, fallant de pròpia autoritat y ab seny y estudi no
sempre lloables sobre punts delicadissims que volen sér tractats mes despay ò ab mes
mirament é il-lustracció.
tinuo. grave.
ORTOGRAFIA
lis y valor» d.e las lletras.
Servirà de guia pera no confóndrer la b ab la v, Tant en principi com en mitj de dicció s' regirà
Y etimologia llatina, sempre que no la contradiga son us per 1' etimologia llatina.
r us constant; així s' escriurà béurer, benehir, batejar, En final de dicció s' usarà atenent à las reglas se-
per provenir de bibere, benedicere, baptisare; y véu- güents:
rer, víurer y veu, de videre, vivere y vox. 1.» Pera espresar lo sonido de tx 6 eh castellana
Excepcions: !.• L' us vól que s' escriga saber, ca- s'escriurà ig, si es que ja no n'hi havia; de manera
brer, sabia, cabia, sabré, cabré, sap, cap, súpia y capia. que 's posarà i en lo signo quant no es en lo sonido;
2.* Portaran v los pretèrits imperfets de la pri- v. g. puig, maig, roig.
mera conjugació y 'Is temps del verb auxiliar haver, 2." Quant la i ha de estar en lo sonido y 1' escrit,
V. g. amava, portava, cantava, haver, havia, havent. se posarà txój, segons si 'Is derivats ó composts de
No's dobla en cap cas, per fort que sia son sonido. la paraula ho requereixen; així de esquitx s' escriurà
esquitxar y de mitj, mitja y mitjobrir.
La millor guia per saber son us, tant en principi
3." May s' usarà per fer lo sonido final de aeh,
ech, ich, och, uch,
com en mitj de dicció, es l' origen llatí de la paraula.
terminacions de verbs en ir y partícips en il. Ademés: l.rEn los adjectius de cantitat tanty
Se suprimirà la h en las derivacions de las parau- quant.
las llatinas en eh, com charitas, caritat, y las que 'Is 2." En r adverbi quant derivat del quando,
anlichs escrigueren ab í/í, com Cathakm, tliema, llatí.
S' escriurà p en lo final de las paraulas derivadas la eh castellana, tant en mitj com en fi de dicció,
de las llatinas que portan ph 6 p sola; aixi 's posarà V. g. caputxí, empatx.
Josep, y no Joseph, y cap de caput.
S' emplearà en los diftongos de ay, ey, oy, uy,
com ayre, reyna, almoyna, cuyna, y en la conjuncció
S' escriuran ab 5» y no ab c las síl-labas qua, qüe de
copulativa y; però may com equivalent del adverbi hi.
aquellas paraulas que tenen sas corresponents llati-
nas també ab g. qual, quant, quan, qüestió,
z:.
q, v.
S' usa en principi de dicció quant sona com s
freqüent, de qualis, quantus, quando, qüestió, frequens.
suau, V. g. zero, zel.
-A.I=•0^'rT*0I5r•c>^.
L' articley pronom personal masculins, perden sa criurà sempre del, al y dels, als, jamay de 'I, d 'I,
Is segueix vocal ó /i, y encara que 'Is precehesca una Per la mateixa rahó no s' escriurà may de lo, à
vocal, V. g. V home. I' imperi, V estima, ('
estima, s' ménos que sia neutre, com de lo bo del mon, pues no
estiman, si V imperi, deya V home, si m' estima. consent la llengua que 's diga la sensibilitat de los
Quant segueixen à una paraula acabada ab vocal cors, lo guardià de los caputxins.
y van seguits de una altra que comensa ab consonant, Los pronoms s' afixaràn formant sinalefa, però
s' escriurà devant de ells 1' apóstrofo, com la dona 'I sens marcar 1' apóstrofo, quant segueixen à un verb
veu, tu 'm miras, jo 't diré. acabat en vocal, v. g. dónam; donàm y així mateix
Và també devant 1'
apóstrofo dels articles en en donaunos, libraulo, diheuho, portarhi, perdondls.
plural. Desprès del infinitiu s' escriuran sens omissió de
Igualment las veus me, te, se, lo, los, y 'Is adverbis vocal, V. g. ométrerlos, matarme, y no ométrer 'Is, do-
erty ne, quant vénen desprès de una paraula acaba- nar'ns, matar'm, y ménos omélrels, donam, matam.
da ab vocal, v. g. lo que 'm dius, lo que 't daré, lo cor- De, proposició de genitiu, ja vaja devant del pro-
dó 'w penja. nom ell ó de qualsevol nom que comenseab e, s' es-
Lo genitiu y datiu del pronom masculí lo, s' es- criurà sempre separat, v. g. de ell, de emblemas.
xo
DE LAS ABREVÏATURAS QUE S USAN EN AQUEST DïCCIONARÍ.
Las II
indican diversa accepció de la paraula definida, ó de la frase, expressió etc. qiie las antecedeix.
Los vocables, frases etc. escrits en versaletas sens la correspondència, s' han de buscar en lo mateix
article que expressan, y '1 número que las acompanya indica la accepció à que 's remet, per exemple:
ATERRORISAR. V. a. \TEHRAa. 2. que es com si digués: ATERRORISAR. v. a. Vide ATERRAR en
la segona de sas accepcions ó significacions.
adv Adverbi.
adv. 11. . . • Adverbi de lloch.
adv. m. . . . Adverbi de modo.
adv. t. . . . Adverbi de temps.
agr Veu de agricultura.
àlg V«u de àlgebra.
amb Ambfguo.
anat Veu de anatomia.
ant Antiquat.
arit Veu de aritmètica.
arq Veu de arquitectura.
art Veu de artilleria.
astrol Veu de astrologia.
astron. . . . Veu de astronomia.
aum Aumentatiu.
bot Veu de botànica.
cir Veu de cirurgia.
com. .... Veu de comers.
conj Conjuncció.
cron Veu de cronologia.
d Diminutiu.
dial Veu de dialèctica.
esc Veu de escultura.
esg Veu de esgrima.
expr. .... Expressió.
f Substantiu femení.
fam Veu familiar.
farm Veu de farmàcia.
fil. ó filos. . Veu de filosofia,
ffs. ó físic. . . Veu de física.
for Veu forense.
fort Veu de fortificació.
fr Frase.
geog Veu de geografia.
geom. . . . Veu de geometria.
gram Veu de gramàtica.
inter Interjecció.
iron Ironia.
irreg. ó ir. . Irregular.
jurisp. . . . Veu de jurisprudència.
loc. .... Locució
log Veu de lògica.
m Substantiu masculí.
DICCIONARI
LLENGUA CATALANA
AB LA CORRESPONDÈNCIA CASTELLANA Y LLATINA.
A. Primera lletra de las vuyl nundinals abans del teix poble era numeral y valia bOO, y ab una ralle-
rislianisme y de las set dominicals, pera senyalar la sobre 3,000, y entre los grechs 1. En las xifras,
)s dias de la semmana, segons lo càlcul cr(tnoló- medallas, fastos y annals dels romans Aulus Aulo, :
ich; primera de noslras cinch vocals y abecedari AA. Augustalis: Pertanyent al emperador. Aurjus-
om també dels de la major part de las llenguasco- ía: Dona, mare y germana del emperador. A.A.
negudas. En la etiópica, segons Landulfo, es la 13. Apud agrim: En lo camp. A A A. Aiinm, ar-
Se pronuncia ab sols obrir la boca y despedir lo alé, gentum, as: Or, plata, metall. ABN. Abnepos: Fill
y assó ab tanta facilitat, que fins los muts la pro- del besnét. A.A.L.M. Apud agrum locum monumcn-
nuncian clara y distinctament. La seva pronunciació ti: En lo camp lloch del monument. A.A.V. Amho,
en grech es alpha, en hebreu akph, en aràbich ali- allerve: Los dos ó hu dels dos. A.A.V.C. Amo a.h
É
hn ó eli{, urbe condita: la
cs la calilica de element magestuos y clar; però bona: Altres bens. Artium bacallaureus: Batxiller en
'Cícero en lo llibre del Orador la nota de Uitera in- arts. ABS. Absohtlus. Absolt. A.B.V. A bona viro:
suavissima, y vulgarment se diu la lletra del ase. Per un bon varó. AB.V.G. Ab urbe condila: De la
Los antichs expositors de la Biblia la solian posar fundació de Roma. AC. Aclw: Acció. A.C. Acla cau-
en lo text, y significaba apile, que vol dir commina- sa: Conclosa la causa. Alius civis: altre ciutadà.
rió, y una profecia, denotava que
axí anteposada à ACC. Acceptat: AcceTplu. ACIN. Aclionem: Acció.
la profecia era solament comminatòria. Los grechs AGON. accions. A.D. Anno Domini: Any
Acliones:
la consideravan com de mal auguri en los sacrificis, del Senyor. A die: Desdel dia. Artium doctor: Doctor
y sos sacerdots comensavan ab ella las amenassas y en arts. AD.F. Ad finem: Fins al fi. ADI. Adjutor:
malediccions, que llansavan en nom dels Deus. Ajudador. ADI.V. Adjutor provincioe vel populi: Aju-
Entre 'Is egípcios que representava à
se creu dador de la provincià, ó del poble. A.D.P. Ante
Ibis, aucell mòlt celebrat entre ells, perquè devora- diem pridie: un dia abans. ADP. Adoptivus: Adop-
a las serps y altres insectes, que deixavan las tiu. AED. Jï:des: Casas. AED. CUR. ^dilis cu-
nundacions del Niló. rulis: AED. PL. Milis plebis Edil
Edil curul. :
Presentada en una targeta per los jutges romans, de la plebe. AEL. jEUus ó Elia: Elio ó Elia.
era senyal de absolució, per lo que Cícero també la AER. JErarius: Erari. AEQ. Mqualis: Igual. AEQ.P.
anomena littera salularis, lletra saludable. Mtiueslris persona: Persona eqüestre. A.F. Auli fitius.
Presentada en la mateixa forma per cada vocal Fill de Aulo. AG. Agrippa: Agripa. Àger: Camp.
que se oposava à las novas lleys proposadas en los Àgil: Fa. A.K. Anle Kalendas. Abans de las calen-
comicis, significava anliquo; só es, que'squede com das. A.L. Alia lex: Altra lley. AM. Amicus: Amich.
estava. En la filiació dels soldats romans distingia A.M. Anno mundi: Any del mon. Artium magister:
als que no tenian la edat de la pubertat. En lo ma- Mestre en arts. AM. N. Amicus nosier: Amich nos^
ÏOMO 1.
:
2 DICCIONARI
Ire. AM.P. Amabilis persona: Amable persona. Ami- apud, eirca, juxla, com assenlarse à la porta: Se-
cus principis, Amich del príncep." A. N. Ante noctem: dere ad januam. Al foch: Apud focum. Pera deno-
Abans de la nit. ANN. Annis vel annos. Anys. ANT. tant lo lloch absolutament. Ad, ó sub, com lo ma-
Ante: En AN.T.C. Ante lerminmi
presencia, abans. taren À las faldas de Monjuich: Ad radices montis, ó
constitutum Abans del terme prefixat. A. O. Alii
:
sub montem Jovis occisus fuit. Senyalant la dis- \\
omnes: Tots los altres. AP. Apud: En presencia. tancia y temps, A. Ad, v. gr. 1' encontrí À S millas
APP. Appius, ó Appia: Appio, ó Appia. A.P.Q. de Roma: Ad quintum urbis milliarium, vel adquin-
Aulii Publii Quincti: De Aulo Publio Quinto. A.P.R.G. tum, ó quinto ab urbe lapideillum offendi. A estàs
Aíiwo post Romam conditam: Any desprès de la fun- horas jano'n queda un: Ad, sub hoc tempus, vel hoc
dació de Roma. ARP. Aramposuil: Erigí una ara ó terapore omnes desideranlur. A bona hora vens:
altar. AT. Autem: Mès. A.TER. A tergo: Per de- Per tempus advenis. ||
Prop de, número, quantitat,
tràs. AU. Aucus: Auco. AUCT. y AUCTOR. Aucto- com A la ralla de quatre mil homes, de dos a tres
ritas: Autoritat. AUG. Augustus: Emperador. Augus- pams. A. Circiter, ferè, propè, circumcirca, fer-
talis: Pertanyent al emperador. Augur: Augurador. mè. [] Denotant lo preu determinat. A, por. Pro, re-
AUGG. Buo seuplures Augusti: Dos ó mes empera- gularment suplida, V. g. A deu sous la cana: De-
dors. AUR. Aurelius: Aureli. Aurum: Or. A.X. Annis cem, ó pro decem solidis ulna. Quant significa []
decem: Deu anys. Algunas vegadas significava la fa- fins, interval-lo de temps ó espay. A. Ad, in, usque,
mília Nàsica, com AR. lí^ de César, AS. la de Lenas. adusque y tenus posposada al ablatiu de singular ó
Posada cap per avall en las raonèdas, significava algenitiu de plural, com de sis k set. Ab, ex hora
que eran de Argos. sexta ad septimam. De cap À peus: A vertice ad ta-
Algunas de las precedents abreviaturas à vegadas lòs imos. II
Pera, profit ó dany. A. Ad, in, pro, ex,
se troban ab lletras minúsculas. com A mon favor: Ad me, à, ex, pro me. [j
Algunas
En los antichs manuscrits particularment de Ca- vegadas expressa '1 motiu ó fi de la acció, com sòn
talunya: A ó Ar. Arnaldus: Arnau. Abbs. ab una ra- exceptals legums, ó altres vitualles que sian meses
lleta que travessa 'Is dos pals de las bb abbas À provisió de naus, é tota fusta apta a fer veixells.
Abat. Ag' ager: Camp. Agi agri: Del camp. Aia. ani- A. Ad. II
Altras vegadas equival à contra, com À
ma. La anima. Al ab un travesser en lo pal de la ellsque son pochs y cobarts. A. In, contra, adver-
I altero alia: Altre ó altra. Afí, ante: abans. Aq™ süs, adversum. Expressa la conexió, é inconexió,
||
aqua: Aygua. at, au au" autem: Mès, y. com A propòsit de axó, i diferencia de allò. A Ad. ||
Entre nosaltres es abreviatura de alteas, y en A vegadas regeix lo verb com si fos un nom subs-
las votacions senyal de aprobació. Duplicada es abre- tantiu, com la necessitat obliga A ser importú, anem
viatura de ALTESAS y de àotors: y en la medicina y À Iraballar. A. Ad, També indica referència, mo-
||
farmàcia vol dir ana. viment ó direcció, com i lley de Castella: girauvos
A.C. En la cronologia anys de Cristo. A.E.C. Era à mi, que jo 'm giraré À vosaltres: aspirar a un
cristiana. A.U. Any de la fundació de Roma. mateix empleo. A. Ad in. Sempre que indica con-,
ADD. En medicina y farmàcia Afegescas. versió ó mutació de sér, en llatí es preferida la pre-
posició in, V. g. Troya fou reduhida a cendra : Ver-
sa est in cineres Troja. [|
Se pren per lo mateix que
A. Per sí sola forma una paraula ab diversas re- envers, com girarse 'I panell a llevant, péndrer lo
lacions. A. A. littera. Serveix per la composició de camí A la dreta. A, húcia. In, versús, adversüs. || Ab
y altras parts de la oració que 's for-
mòlts verbs infinitiu en principi de frase es lo mateix que sí con-
man de noms substantius y adjectius, com de fi dicional, com A dir veritat hi ha molta diferencia:
AFINAR, dfe barato abaratir. || Preposició de datiu y À tenir jo menos esperit m' haurian sorprès. A. Si. 1|
acusatiu en noms propris, com À Jesús À Pere, y Expressa la distribució ó compte proporcional, com
unida ab la 1 del article lo, com al pare, als fills. A cinch per cent, a perdiu per barba. A. Pro. || S'
A. En llatí no lè, ni ha de menester correspondèn- usa, encara que ab impropietat, en lloch de en, com
cia. [1
Marcant ó expressant la conformitat y exacti- degan estar (las robas) plomadas À un cap. En. In.
tut. A, segun. Ad , in. Ballar, cantar à compàs: In II
Antiguament s' usaba per lo mateix que ab, com
numerum ludere. Al so de la flauta: Ad modum ti- lo senyor rey declara é a cautela otorga perpetual-
bicinis. []
Partícula comparativa, segons 1' estil ó ment; en aquest sentit se llegeix en la introducció
modo. A, como. Instar, ad, y també ablatiu ab- in, al códich de las antiguas Ueys y ordenansas maríli-
solut ó adverbi, com caball a manera de una mon- mas y mercantils: déu senyor de nau fér a merca-
tanya: Equus instar montis. A manera de fera^: Ad, der, é À mariner, ó À pelegrí ó k altre home que
in morem, raoreferarum, ferociter, ferinè. Deno- [] vaja en la nau. Con. Cum. |J
També la solian usar en
tant situació, com À la dreta de Deu pare, los bal- lloch de la preposició de ó que, axí diu Fernando II
cons donan AL jardí. A. Ad. apud. [] Denotant lo en las Constitucions de Catalunya llib. ix. tit. xiii.
termini ó plasso, com À la cullita pagarem. A, por. cap. Lii. haja a satisfer los danys; y lo devot Pele-
Ad . súper. []
Senyalant la proximitat del Uoch en grí: tinch Algunas vegadas anteposada
À dir. De. \\
que s' executa alguna acció. Junta, ú. Ad, prope, al temps equivalia à per com en la següent locució
CATALÀ. ABA
que's troba en lo llibre del Consulal: Si algun senyor AB TOT. m. adv. No obstant. Con todo. Tamen, ni-
de nau ó de leny tendra ab sí algun servicial à hilominus.
temps sabut. Por. Ad. || Yeu que serveix pera cri- AB TOT AXÓ. m. adv. ó
dar 6 avisar à algú. noia. Heus. |I
ant. interj, de AB TOT ço. m. adv. ant. y
dolor ó de pena. ay. ||
interj. del qui troba à altre AB TOT Y AB AXÓ. m, adv. CoH todo, con todo eso,
en malefici, com À pervers! A. At. ||
Últimament ser- con todo y con eso, sin embargo, no obstante. Tamen,
veix pera modificar una infinitat de expressions ad- attamen, nihilominus, nihilosecius, verumtamen.
verbials, com A peu ferm, a las foscas, a las mil AB TOT QUE. m. adv. ant. ab tot axó.
maravellas, a primera vista, a dreta lley, y axí de AB TU. Ablatiu del singular del pronom tu. Conli-
altras que's trobaran en los articles à que corres- go. Tecum.
ponen. ABACH. ra. ant. Alguns prenen aquest nom per
PÉNDREU LA A PER LA So diu del quc pren
B. fr. AuiTMÉTicA, altres sols per la nombra 6 taula pitagó-
una cosa per altra, ó en sentit contrari al que se li rica. j[ La part superior y plana que corona '1 capi-
dóu donar. Esa es la derecha, y dahalecon la zurda; ó tell de una columna. Es quadrat en los ordres tosca,
esa es la derecha y la lorcida la del candil. Inversum dórich y jónich, y en lo corinti y compost se forma
stultorum consilium. de quatre líneas curvas vers lo centro trencantse
A. A. A. Yeu confusa dels muts. A. j4. A. A. A. A. sos anguls poch ants de la extremitat. Abaco. Aba-
AARON. Suramo Sacerdot de la lley antigua, fill cus. II
Adorno que'ls reys de Inglaterra 's
ó abacot.
de Aniran. Aaron. Aaron. |j
Certa planta, bauba de posaban al cap. Bastó que usaba '1 principal dels
[|
Con. Cum, ex, in, regularment Ab suplidas, v. g. abadia. Abacial abadengo, Abbalialis.
resignació: .ïquo animo. Ab gran temor: Magno ABADA. f. La femella del rinoceront. Aba^a.
cum metu. Ab afició: Ex animo. Víurerab tota mag- Rhinocerosfiíemina.
nificència: Celebritate in màxima vivere. També 's ABADEJO. m. BACALLÀ.
converteix en adverbi, com ab mòlt esmero: Màxi- ABADENGH, A. adj. ABACIAL.
ma diligentià, diligentissimè. []
Denotant lo medi. ABADERNAR. v. a. nàut. Subjectar ab bader-
Con. Per, ó ablatiu absolut, v. g. Ab lo favorable si- nas. Abadernar, badernar. Taeniatis funiculis, ruden-
lenci de la nit y claredat de la lluna: Tacitae per tem fulcire.
amica silentia luna;. Ab lo so de la lira y dulsura de ABADESSA, f. Prelada de certs convents de
son cant: Sonotestudinis et preceblanda. ||
Expres- monjas. Abadesa. Antistes, itis, autista, abbatissa, se.
sant apariencia, manya ó pretext. Con, bajo, so. Per, ABADÍA. f. Dignitat, iglesia, districte, renda
sub, ó ablatiu absolut, v. g. Ab lo pretext: Specie, del abat. Abadia. Abbatia, a?, antistitium, ii, ter.
I
||
sub specie. Ab la escusa de una embaixada: Per Casa del rector. Abadia Parochi domus. consisto- ||
causam legationis. Ab lo ben entès de que: Cum eo rial. La que era tatxada à valor de 66 florins.
ut, cum eo ne, ea sub conditione. [J
Denotant l' ins- ABADIAL. adj. abacial.
trument. Con. Cum, suplida, v. g. Pulit ab la pedra ABADIAT. m. Districte del abat. Abadia, y aba-
tosca: Pumice expolitura. Quant 1' instrument no diado p. Ar. Abbatis ditio, Abbatia, ae.
cum, pariter cum, ab cosas animadas, ab inani- de pedra de que feyan los antichs sos ídols, y à la
raadas sols cum, y se posposa als pronoms perso- que s' atribuhian virtuts raaravellosas.
nals, v. g. Morir ab las armas en las mans: In armis ABAIX. adv. 11. baix.
occurabere. Aquell pelegrí fou soterrat ab lo bordó: ABAIXADOR, m. Qui abaixa los panyos. Tundi-
Ille peregrinus cum baculo sepultus fuit. dor. Panni tonsor.
AB Axó. ra. adv. Per las rahonsditas. Por tanlo. ANAR ALS ABAIXADORS, ff. met. fam. ter. anar al
Proptereà, quapropter, quare, idcircò. BAIX.
AB MI. Ablatiu de singular del pronom jo. Conmigo. ABAIXADURA. TONEDIS. f.
clinarse fins à terra ó descansar en alguna part. Ba- gular. Vender, Itacer barato. Yilissiraè vendere; mi-
jarse, inclinarse. Procumbo, recumbo, conquinisco, nimo pretio mercedem distrahere. for. Renunciar, j)
is. Ij Inclinar lo cos pera passar per sota de algu- deixar la possessió de alguna herència. Abandonar.
na cosa. Bajarse, encorvarse, agacharse. Sese cur- Desero, is.
.rer, induhir. Persuadir. Instigo, stimulo, as, addu- Mollíssim barato. A huevo, de tres al cuarto. Yilissi-
00, is. mè, vilissimo pretio aestimatum. expòsit. \\
re, in aliquem irruere, prajcipitem ferri, impetum ABANDONO, m. La acció y efecte de abando-
facere. ||
Inclinarse, determinarse. Abalanzarse. Ad- nar y abandonarse. Abandono, abandonamiento, des-
duci, ferri, propendere. amparo. Destitutio, derelictio, onis, derelictus, us.
ABALGAR. m. Espècie de purgant molt actiu. II
for. La acció y efecte de abandonar. Abandono. Ab-
Abalgar. Catharticus, i. dicatio, cessió, nis.
ABALIENACIÓ. f. Entre 'Is romans, enagena- ABANILLO. m. ant. ventall.
ció dels béns que possehian en UaMa. Abalienacion. ABANINO. m. Guarnició de glassa ó altra tela
Abalienatio, nis. que usaban las donas en la escotadura del gipó, ó
ABALIENAR. v. a. ENAGENAR. penjada al coll. Abanino. Torquis linteus.
ABALLIMENT. m. ant. Desitg, capritxo, Anto- ABANNACIÓ. f. ant. Desterro de un any, à que
jo. Libido, inis, efifraenata cupiditas, condemnaban al qui habia comes un homicidi invo-
ABALLAR. v. a. ant. Veslir. Induo, vestio, is. luntari. Abannacion. Per anni spatium exilium.
ABALLAT, DA. p.p. ant. Vestido. Indulus. ABANO. m. ant. vano.
ABALLIR. v. n. ant. abellir.
ABANS. m. ant. avantatge. prep. conj. Deno-
||
ABANDEREJAR. Y. a. nàut. Provehir una nau ta anterioritat de lloch ó temps, com los majors van
dels documents competents à autorissar sa bande- ABANS quels menors, abans de eixir lo sol. Antes.
ra. Abanderar. Auctoro, as.
Ante, prius, prae, priusquam, antequam. adv. t. ||
ABANDÓ, ra. ant. abandonament. Denota preferència en las eleccions, com abans mo-
ABANDONADAMENT. adv. m. Ab abandono rir que pecar. Antes, primero. Priús, potiüs, citiús,
Abandonadamente. Perdilè. antea, imò, quinimò. An-
|| En temps passat. Antes.
ABANDONAMENT, m. ABANDONO. te, modó, superioribus temporibus, memòria supe-
ABA CATALÀ. ABA ">
riorr.TfAntiguament. Atdes, auüguímenk•, en olro de la nau, umplinl ab fardos petits tots los vuyts.
tiempo. Olira, quondam, antiquiliïs. |1
Parlant del Aburrotar. Intervacantia navis spatia omninò com-
temps també s' usa com adjectiu per lo mateix que pleclere. nàut. Carregar una nau aprofilan fins los
|j
ANTECEDENT, Ó ANTEUIOR, COm lo dia ABANS. AntCS. Uochs mès reduhils de sa bodega y cambra. Abarro-
Antecedens, prior, anterior, antecessus. lar. Navim omninò implere.
ABANS BÉ. conj. advers. Al contrari. Aules, antes ABASAGAMENT. m fam. agavellament.
bien, al contrario. Imò, quinimo, vice versa, contra, ABA8AGAR. V. a. fam. agavellab.
é contrario, é diverso, quinpotius. ABASAGAT. p. p. fam. agavellat.
ABANS DE DIA. HI. adv. Aules dd dia; ú al amanecer. ABASSAMENT. m. ant. abaixament.
Ante lucera, anteluciò, anteluculò. ABASSAR. V. a, ant. abaixar.
ABANS DE TOT. m. adv. Primerament, principal- ABASSAT, DA. p. p. ant. abaixat.
ment. Ante todo ó ante todas cosas. Ante, super om- ABASSÓ. m. ant. Turonet, collet. Colina. Collis,
tiempo antes. Longè, multo ante. DONAR l' abast, fr, ABASTAR. 2. fr, mel. Despat- ||
pocHS DiAS ABANS. Pocos ditts antcs. Paucos ante xar ab desembràs y promptitud algun' negoci. Dar
dies, paucis ante diebus. expediente. Negotia expediré, facililer absolvere, con-
abaratar. Depretio, as; pretium remittere, laxaré; Estar ó verse ahogado, no poder dar curso ó vado. Ne-
minoris vendere; depretio minuere. gotiis priBmi, gravalura, oppressum esse.
comprender, induir, akanzar. Contineo, es, includo, ABASTONEJAR. v. a. Donar bastonadas. Apa-
capio, is. II
met. Encarregarse à un mateix temps de lear. Alicui fustera impingere.
mòltas cosas, Abarcar, abrazar. Multa simul amplec- ABASTONEJAT, DA. p. p. Apaleado. Fuste
ti, aggredi, moliri, suscipere. [j
met. agavellar. percussus, caisus.
II
mel, Enténdrer en móltas materias. Abaixar, ABAT. m. Prelat de monastir. Abad. Archiman-
oftrazaí". Percalleo, es,percallesco, is. drila, caenobiarcha, ae, abbas, atis. ||
Dignitat en
ABARGAT, DA. p. p. Abarcado. Amplexus. ||
algunas catedrals. Abad. Abbas, atis. ||
Dignitat en
adj. Calsat ab abarcas. Abarcado. Peronatus. algunas col-legiatas. Abad. Abbas, atis, collegiatae
ders cessació y descrèdit per no poder satisfer als ABDICACIÓ, f. La acció y efecte de abdicar,
acrehedors. Quiebra, bancarrota. Creditorum frau- Abdicacion. Abdicatio, onis.
datio; commercii ob inopiam dissolutio; coacta ra- ABDICAR. V. a. Renunciar las dignitats parti-
lionis mensaria renuntiatio. nàut. La acció de bai- ||
cularment soberanas, com la corona, 1' imperi. Ab-
xar alguna cosa de paratge alt. Abatimiento. Demis- dicar. Abdico, renuntio, as, demitto, is. [j
For. Cedir
sio, depressió, nis. || nàut. Separació de la nau de voluntàriament lo dret ó domini. Abdicar, renunciar,
son verdader rumbo per efecte del que abat. Abati- traspasar. Abdico, as, cedo, is.
II
Fer girar un objecte envers la part que's consi- cristus. In primis artium rudimentis versari.
dera menos ventatjosa, com abatrer la proa. També NO saber l' abecé, f. met. Sér mòlt ignorant. No
s'usa com recíproch. Abatir. Revolvo, is. || nàut. Se- saber el cristus, ó el abecé, la cartilla, ó la a, ni la b.
pararse una nau vers sotavent del rumbo que fà, Nec litterarum rudimenta tenere; omnino stipitem,
per causa del impuls de la mar 6 la corrent. Abatir. rudem, ignarum esse.
A recta via deflectere; devio, as. CARTA PARTIDA PER A. B. c. for. DupHcat Separat, del
ABATRES. vulg. Contracció de abatrerse. pergamí que contenia las dos copias de una mateixa
ABATUDAMENT. adv. m. Ab abatiment. Aba- escriptura escritas de costat y separadas per las Ue-
tidamente. Abjecte, demissò. tras del abecedari per hont quedavanretalladaspera
ABATUT, DA. p p. Abatido. Eversus, deturba- servir de comprobació à modo dels actuals talons en
tus, disjectus. adj. Menyspreat, vil. Abatido. Con-
||
lo comers, etc.
temptus, vilis, projectitius. || vensut. || Pobre, mise- ABECEDARI, m. Las llelras de cada llengua po-
rable, Abatido, arrastrado.'yiisev, infortunatus.
|| Dit sadas per son orde. Abecedario, alfabeta, abecé. Al-
ABE CATALÀ ABE 7
pliabelum, elementorura syllabus, elenchus, i, ín- LA ACCIÓ DE ENTRAR Y EIXIR DEL ARNA. Tvio, FrC-
dex, icis, syntagma, atis. || Los primers elements de quens apum in alveariura ingressus, item egressus,
alguna ciència ó art. Abecedario, aJfabelo, abecé. Pri- SEMBLA PICAT DE ABELLAS. Indica que hu està mòlt
ma arlium elementa, riidimenta. gras. Esta que hiende. Praí pinguedine fere disrum-
ABECEROLAS. BECEROI.AS. pitur.
ABEDULL. Arbre que creix fins la altura de ABELLAR. m. Paratge ahonthi ha cria de abe-
trenta peus, es semblant al xòp, la escorxa va mu- llas. CoJmenar. Alveare, is, alvearium, i. || ant. ar-
dant de color conforme temps que tè, puix en las
al na 2.
ramas novas es bermellenca, en las majors blanqui- ABELLER, A. adj. Pertanyent à las abellas.
de una polsada de Uarch y de cinch líneas de gros; bech corb, fort y triangular: en la part inferior tè
es vert, cilíndrich, compost de mòltas pellofelas se- una ralla negra y dos clapas blavas, una sobre al-
paradas com en tres grills, agafats à una arrel co- tra, los ulls petits, y es molt contrari de las abellas.
muna, que ocupa '1 centro del fruyt: entre cada pe- Abejaruca. Merops, opis, apiastra, x.
llofa hi ha una llavor ab dos aletas membranosas. ABELLEROLA. ant. ABELLEROL. f.
Est arbre dona per medi de la incisió feta en la pri- ABELLETA. f. dim. de abella. Abejuela, abejilla,
mavera una aygua dolsa y agradable, que s' aplica ica, ita. Apicula, apecula, sa.
per remey al mal de orina, al poagre y à la Usis; y ABELLIMEIVT. m. ant. La acció y efecte de
serveix també pera traurer las pigas, hermosejar la abellir. Adorno, arnala. Exornatio, illustratio, nis,
cara. La seva fusta que es moltestiraganyosa, ser- ornamentum, decoramentum, i, cultus, ornatus, us.
veix pera Uigarne altras, pera fer paners, canas- ABELLIR. V. a. ant. Adornar, hermosejar. Em-
tras, etc. Una espècie de bolet que 's fa en aquest bellecer, hermosear, adornar. Orno, decoro, deformo,
arbre es admirable pera las morenas. Abedul y bi- exorno, as, excolo, is. [[ ant. Fer goig. Agradar, pa-
dueiro, y semida p. Gal. Betula. recer bien. Placeo, arrideo, es.
ABELIT, DA. p. p. Hermoseado, adornado. De- un pinyol que enclou una ametlla, Albaricoque, al-
coratus, decorus, exornalus. bericaque, alhercoqnc. p. Mur. Armeniacum,i, arme-
ABELLA, f. Insecte ab alas, fins à quatre lineas niaca, pd, armeniacum malum, prunum.
dd llarch, que viu en unió ab altres indivíduos de sa ABERCOcii DE DOMAS. Lo dcl pinyol dols. Damasca.
mateixa espècie, y fabrica la mel y la cera de una Damascenum, i.
substància que recull de las flors dels vegetals. Abe- ABERCOQUER. m. Arbre de fullas en figura de
ja. Apis,apes.is, mellissa,íE, j| Astron.Constel-lació cor y de un vert pujat. Albaricoque, albaricoquero.
meridional de quatre estrellas de quinta magnitut, Armeniaca, », tuber, eris, armeniacum, i, arme-
que 's troba en la via làclea. Abeja. Apis australis. ||
niaca malus, prunus.
Herba espècie de satirió de dos fullas, la cama de ABERRACIÓ, f. ant. Moviment aparent de las
un pam y mitg de alta, la flor blanca y mòlt olorosa, estrellas fixas, del mitg dia al nort, y al contrari.
la arrelen forma de dos cabessas semblants als tes- Aberracion. Aberralio, nis. f, med. Lo traspàs de
||
tículs de un gos; es mucilaginosa, anodina y ana- certs flúidos, à un ordre de vasos que no li sòn pro-
léptica, y s' usa en la esterilitat y cambras de sanch. pis, com quant la sanch passa als vasos blanchs,
Companon de perro. En Burgos Jacinta blanca del Aberracion. Aberratio, nis.
sota. ABESCUYTAT. adj. Semblant al bescuyl. Abiz-
ABELLA BORDA. BCRINÓT 2. cochado. Biscocti formam referens.
PICH DE ABELLA, aut. FIBLÓ. ABESTIAT, DA. adj. Grosser, qui tè costums
APINYAttSE, AMONTONARSE LAS ABELLAS AL ENTORN de bèstia. AbriUado, zamacuco, barbazorro. Stullus,
DEL BüCH ó ARNE. Arrcbozarsc, arracimarse. Conglo- stólidus, belluinus, bellualis.
raerari, coacervari. ABESTRÚS. m. AVÈSTRtíS.
8 ABÏ DICCIONARI ABL
ABET. m. Espècie de pi, n' hi ha de varias quali- ABI8AT, DA. p. p. ABISMAT.
tats, quals arbres quant sòn joves, deslil-lan la tre- ABISMAL, adj. Pertanyent al abisme. Abismal.
mentina: creix en las montanyas altas, llochs pedre- Ad abyssum pertinens. |i
S' aplica à cada clau que
goses, frets y desabrigats. La seva fusta es preferida atravessa de part à part en la llansa del cotxe. Abis-
pera fer instruments músichs de corda. Abelo,pina- mal. Clavus curri temonem connectens.
bete. Abies, etis, sapinus, i, elale, es, abies pectina- ABISMAR. V. a. Abàtrer, confóndrer. Abismar,
ta, picea. abatir, confundir. Detrudo, deprimo, is.
ro, abrevador, aguadero, pilon. Aquàrium, hydreum, Abismo. Gehenna,ae, abyssus, infernum, bàrathrum.
hydreuma, atis, piscina, so. Paratge ahont acu-
i, \\
i, inferi, tàrtara, ornm. [j Lloch ahont los atenienses
dan à béurer los aucells de camp. Bebedero. Aquà- espenaban ó precipitaban als reos. Abismo. Bàra-
loms y aucells de gàbia. Bebedero. Aquàrium, vascu- abruptum, i. adj. met. Immens, incomprehensible.
||
ABILITAR y sos derivats, habilitar. Ablacion. Ablatio, nis. La acció y efecte de llevar, y
||
ABILLAMENT, m. ant. Vestidura, adorno. particularment la operació per medi de la qual se su-
ABILLAR. V. a, ant. Vestir, adornar. primeix una part qualsevol del cos, sia un membre
ABILLAT, DA. p. p. ant. Vestit, adornat. ó part de un tumor, etc. Ablacion. Ablatio, nis.
ell,
ABINICIO. loc. composta de dos veus llatinas, ABLAGTACIÓ. f. med. Desmamament. ií*/rtcí«-
qne s' usa en 1' estil familiar per lo mateix qne: cion, destete. Ablactalio, nis.
desdel principi. Abinicio. Ab integro, ab initio. ABLANIDOR, RA. m. y f. Lo qui ablaneix.
|J
Desde temps mòltantich. Desde imy antiguo, abini- Ablandador. Mollificalor, emoUiens.
cio. Longo post tempore.
ABLANIDURA. f. ant. y
ABINTESTAT. derivada del llatí, la qual s'
loc. ABLANIMENT. in. La acció y efecte de abla-
usa com modo adverbial per significar: sens fer tes- nir. Ablandamienio. Mollitudo, mollificalio, nis, mo-
tament. Abinteslato. Ab intestato.
Procehiment ju- || llimentura, i.
dicial sobre la herència y adjudicació de bens del qui ABLANIR. V. a. Posar bla, tou, fionio.Ablandar,
mor sens testar. Abinteslato. Ab intestato actio, lis. muUir. Mollifico, as, emollio, solvo, is. met. Apla-
||
profiindo.
met. Móurer à compassió Ablandar, enlernecer, em-
ABISAR. v. a. ant. abismar. || v. n. ant. Enfon- blandecer, Remulceo, es animum conmiseratione con-
sarse. Hundirse, Ruo, corruo, is. movere inflectero. Entendrir , laxar , suavisar.
, ||
ABÜ CATALÀ. ABO !)
Ablandar, molifkar. Lenio, emollio, is, mollifico, as. Largior, iris, effundo, profundo, is. || Fér càurer boca
II
ant. ABLÀMRSE. 2. à terra. Echar de bruces, de hocicos. fam. Miltere
ABLANIR8E. v. r Eslovarse, posarse bla. pronum. ||
Trabucar, girar boca à terra alguna co-
Ablandarse, emblandecerse. Milesco, niadesco, remo- sa, com lo vas al escudeller. Poner boca abajo. In-
Uesco, is, se ad lenilatem dare. 1|
Suavisarse 'i ri- clino, as, inverlo, volvo, is. [| Reclamar ó ferse ve-
gor del temps. Ablandar, ablandarse, abrir, ceder, nir lo tribunal superior alguns autos comensats en
templarse. Mitesco, iraminuo, is, in serenum verti; r inferior. Avocar, abocar. Causam advocaré, voca-
frigus mitescere, raitigari,raodumhabere. ||
Posarse re, transferre. jl
Acercar alguna cosa al paratge
alguna cosa tendra ó blana ab la rosada. Belentecer, ahont ha de obrar, y així 's diu, abocar la artilleria,
rellenlecer, rellentecerse. Lenteo, es, lentesco, is, la tropa, etc. Abocar. Appropinquo, as, adduco, is,
ABLEGAÇIÓ. f. Desterro à que un pare podia ces. Pronus. |] Capgirat. Trabucado. Pronus, inver-
condemnar à un fill, segons las antiguas lleys ro- sus. II
Gastat ab profusió. Vertido, derramado. Profu-
manas. Ablegacion, Ablegatio, nis. sus. II
Amotinat. Agolpado. Catervatim congregatus,
ABLUCIÓ, f. Lavatori, rentaraent del baptisme, ABOCINAR. V. a. arq. Fér un arch abocinat.
y dits del sacerdot en la missa Abhicion. Ablutio, Abocinar. Arcum dévaricatum struere.
nis. II
Lo vi y aygua ab que '1 sacerdot purifica '1
ABOCINAT, DA. adj. arq. Se diu del arch que
càlser, y 's renta 'Is dits després de consumir. per un costat es major que per l'altre. Abocinado.
Abluciun. Ablutio, nis. Divaricatus arcus.
ABNEGACIÓ, f. en la mística, entera y formal ABOFETEJAR. V. a. BOFETEJAR.
j-enuncia de la pròpia voluntat. Abnegacion. Abnega- ABOFETEJAT, DA. p. p. BOFETEJAT.
tio, nis. ABOLICIÓ, f La acció y efecte de abolií*. AboH-
ABNEGAR. Renunciar enterament
v. a. la prò- cion, abrogacion, derogacion, revocacion. Abolitio, an-
pia voluntat. Abnegar. Abnego, as. nulatio, exlinctio, nis.
ABNEGAT, DA. p. p. Abnegado. AhnegalvLS. ABOLIDOR, RA. m. y f. Lo qui aboleix. Aboli-
ABOBAMENT. m. ant Fatuitat. Abobamiento, dor, abrogador. Abolitor, abrogator.
estvpidez, tontera. Stullitia, a), stupiditas, atis, stu- ABOLIR. V. a. Anul-lar, invalidar alguna cosa,
pefactio, nis. com lley, privilegi, us. Anular, barrar, derogar,
ABOBAR. V. a. ant. Fér tornar bobo, entorpir, abrogar. Abdico, antiquo, as, deleo, es, vello, res-
lurbar 1'
enteniment à algú. Abobar, enlorpecer, en- cindo, is.
tontecer. Infatuo, as, stupefacio, is, stupidum, bar- ABOLIRSE. v. r. Pérdrer 1' us ó memòria de
dura aliquera reddere. alguna cosa. Abolirse. Aboleri, oblivisci.
ABOBARSE. v. a. ant. Entontirse, tornarse xim- ABOLIT, p. p. Abolida. Abolitus, deletus. ||
adj.
ple. Abobarse. Stupefio, is. Desusada. losuetus.
ABOBAT, DA' p. p. Abobado. Stupefactus. ||
ABOLLAT, DA. adj. Arrufat. Abollado, alechu-
adj. EMBADALIT. gado. Coraplicatus.
ABOCADOR, A. m. y f. Lo qui aboca. Envasa- ABOL-LIR. y sos derivats, abolir.
dor, venedor. Infusor, is,eti'undens,entis. ||
Lolloch ABOLORI. m. ant. Genealogia dels antepassats.
ahont s' aboca. Yerledero. Colluviaria, orum, coUu- Abolengo, abolorio, ascendència. Avi, orum, stirps,
vies, ei, emissiarium, li.
U inclinació. is, progenies, ei, genealogia, prosapia, so.
Ahomhiador, detestador. Execrans, antis, execrator, s' abona pera alguna diversió pública, Abono. Pecu-
abominator, is. nia? represenlalio. adob 4. ||
cialment la fiansa. Abonador. Fidejussor, is. tampir, ferlos per adorno. Abollar, abollonar. Bullis
ABONAMENT, m. abono. ornaré, in bullis elaboraré.
ABONANSA. ant. bonansa de temps.f. ABONYEGAT, DA. p. p. AboUado. Conlusus.
ABONANSAR. V. n. y ABORDABLE. adj. Capàs de abordar y de sór
ABONAN8ARSE. V. r. Serenarse 1 temps, abordat. Abordable. Irruendi capax. •
se. echarse, adormecerse, abrirel tiempo. Sedari, mi- Lo qui acomel ab ímpetu. Agresor, arremetedor. Ag-
tescere, pacari coelum; sudum ac serenum adesse, gressor, invasor, ris.
apparere; claram tempestatem adesse. abórdAl, abórdals. Imperatiu del verb abordar,
ABONANSAT, DA. p. p. Calmado. Sedalus. 10 quals' usa com à interjecció pera ahissar als gos-
ABONAR. V. a. Acreditar de bo. Abonar, apro- sos. Chucho, ziizo Ad canes excitandos vox.
bar. Probo, as; dare solertem aliquem. [| afirmae 2. ABORDAMENT. m. ant. abordatge.
II
Fer fiansa. Abonar, afianzar. Satisdo, as, ad.pro- ABORDAR. V. n. Naut. Arrimarseuna embarca-
mitto, praídem, fidejussorem se dare, spondere,
is, ció à altra, ja sia per descuyt, ó pera comunicarse
constituere. Entre comerciants admétreren comp-
||
amistosament, ó pera acoraétrerse. Abordar. Navem
te alguna partida. Abonar. Acceplum referre. || Ado- navi applicare, committere, adraovere; congredior,
bar las terras, posarhi fems. Abonar, estercolar, be- eris. II
Arribar la nau à terra. Abordar. Navim terrai,
neficiar. Agrum stercorare. ó ad terram appellere, applicare, navim oris adlabi.
ABONARSE. V. r. Anticipar una cantitat pera 11
V. a. Acométrer ab ímpetu Acometer. In aliquem
tenir ab menos preu alguna cosa ó dret. Abonarse. irruere, impelum facere. [j Ahissar, incitar al gós,
Pecuniara, pretium representaré, |j
ant. Dit del pera que embestesca. Azuzar. Cànem stimulare, in-
temps. ABONAJíSARSE. citaré, instigaré, irritaré. |! fam. Topar un cotxe ó
altre vindrà qüe m' ABONARÀ, ref. Adverteix que carro ab altre. Abordar. Currum currucongredi. |] v.
mòltas cosas se tenen per mòlt dolentas fins que se'n n. met. Comensar, empéndrer. Abordar. Aggredior.
experimentan de pitjors. Jlífl/o vendrà que bueno me ABORDAT, DA. p. p. Abordado. Accessus.
hara. Improbitas malorum bonorum laus est. Me ma- ABORDATGE, m. naut. La acció de abordar.
lus excipiet pro quo bonus ipse videbor. Abordaje. Navium congressio, commissio.
ABONAT, DA. p. p. Abonado. Probatus. [[adj. ABORNAR. v. a. ter, abordar. ||
acométrer.
Dit del testimoni apte. Abonado. Idoneus, fidedig- ABORRIBLE. adj. Detestable, digne de aborri-
nus. [|
Dit del home de qui's pot fiar per sòn cabal y ment. Aborrecible. Detestabilis, odibilis, aversandus,
crèdit. Abonado. Notsc probitatis vir, pecuniosus, di- execra bilis.
ves, probus. II
Dit del subjecte subscrit à obras pe- ABORRÉIXER. v. a. ant. àborruí.
riódicas, ó que ha pagat alguna cantitat adelantada ABORRICIÓ. f. aborriment.
pera concórrer à alguna diversió pública, ó disfrutar ABORRIDOH, A. m. y f. Lo qui aborreix. Abor-
de alguna comoditat. Abonado. Qui pecuniam repre- recedor. Ossor, ris, qui odio habet.
sentava ad perfruendum commoda. iron. Se diu [; ABORRIMENT. m. Odi, mala voluntat. Odio,
del subjecte à qui, se'l considera disposat à dir ó fér aversion, aborrecimiento. Invidia, 33, odium, ii, abo-
alguna cosa. Comunment se pren en mala part. Abo- minatio, detesta tio, nis.
nado. Promptus, aptus, idoneus, natus. ABORRIR. v. a. Tenir odi, aversió, Aborrecer,
ABONO. m. La acció y efecte de abonar y abo- odiar, detestar. Abhorreo, es, odi, isti,aversor, aris,
narse. Abono, abonamiento. Probatio, nis. Admissió refugio, is, odio habere, persequi aburrir. 1. 2.
|| ||
y assento de partidas de compte, y també 'I recibo. FER ABORRIR l' OFICI. fr. mct. fam. Desistir algú
Abono. Acceptar pecuniaí relatio, príestita cautio. de la obra comensada si la hi van esbrinant, y així
j]
traordinària. Aborto ,
porlenlo. Monslrum, porten- tir ab vehemència alguna passió. Abrasarse. Aliquo
tum, i. affectu veheraentiús ardere, flagrare, oístuare, rapi.
ABORTAR. V. a. Gastarse, mal parir. Malparir, llPérdrer lo vigor las plantas, enmosligarse per
y abortar se diu parlicularmenl de las beslias. Abor- causa del fret ó rigor del sol. Abrasarse, agoslarse,
tio, is, aborlior, iris, aborlo, as, aborior, eris, ó arrebatarse, quemarse, secarse. Torreo, es, torresco,
iris, abortura facere. [| mel. Se diu de tot alló que's exaresco, is.
fà ó produheix sens la deguda perfecció. Abortar. ABRASARSE DE CALOR. f. AcMcharrarse, asarse. /Es-
Abortio, malè producere.
is, late candere, aduri, premi,
FER ABORTAR. fr. Ilacer abortar. Abortum partum ABRASARSE DE ENVEJA, f. Comerse, abrasarse de en-
abigere, inferre. vidia. Invidià flagrare.
l'O,
l'O y aborton s' aplica al animal quadrúpede. Abor- ABRASARSE DE SET. f. Apülambrarse, secarse de sed.
ivus, abortus. i|
Lo que tè virtut pera fér abortar. Yehemenli siti laboraré, siti arere.
bortivo. Abortivus. ABRASARSE VIU ó DE VIU EN VIU. fr. Sentir un calor
i ABOTINAT, DA.
do. Ocrealus, colhurnatus.
riosas. Abochornar. Aliquem pungere, rubore su- combustus, deustus, perustus, incendio aülatus. |1
ffundere. Sech per causa del sol ó fret. Abrasado. Retorridus.
ABOTXORNAT, DA. p. p. Aboehomado. Rubo- ABRASILAT, DA. adj. De color de brasil. Abra-
re suffusus. silado. Brasilium colorem referens,
ABOURAR. V. a. ant. abeurar. ABRASSADA. abras. f.
ARRANCAT, DA, p. p. ABRAHONAT. met. Rodejar, cenyir. Abrazar. Circumdo, as, cin-
ABRÀS. ra. La acció y efecte de abrassar y go, is. H Rébrer bè, ab gust y sens la menor repug-
abrassarse Abrazo, abrazamiento. Amplexus, com- nància. Abrazar. Toto animo aliquid amplecti. || Se-
plexus, circumplexus, us. guir un consell, opinió ó partit. Abrazar. Conditio-
DONARSE l' i'ltim ABRÀS. fr. Dcspedirse. Darse el nem, consilium amplecti, sequi, profiteri, accipere.
úHimo abrazo. jEternum, supremum,postremumva- 11
mel. Contenir, enclóurer. Abrazar, abarcar. Con-
le dicere. tineo, es, includo, capio, is. Empéndrer, encarre-
|1
ABRASADissiM. adj. sup. Moltíssim abrasat. garse, y en aquest sentit se diu: abrassar un negoci,
Abrasadísimo. Perustus. una empresa. Abrazar. Aggredior, eris, suscipio, is.
ARRASADOR, RA. m. y f. Loqui abrasa. Ahra- QUI MÒLT ABRASSA POCH ESTRENY, l'cf. Significa que
sador. Ustor, incensor, is. || ant. incendiari. adj. '1
qui empren mòlts negocis à un mateix temps co-
||
tO que abrasa. Abrasador. Urens. poet. Dit del foch munment no pót desempenyarlos bè. Quien mucho
ij
ült actiu. Abrasador, devorador. Rapidus, vorax. abarca poco apriela. Pluribus intentus minor est ad
ARRASAMENT, m. La acció y efecte de abra- singula sensus. Qui duos sequitur lepores neutrum
sar y abrasarse. Abrasamiento, incendio. Exustio, de- capit. Difficile est continere quod caperenon possis.
flagralio, conQagratio, incensio, combustió, nis, in-
II ant. Embrazar el escudo.
cendium, ii.
ABRASSARSE. V. r. Donarse abrassos. Abra-
ABRASAR. V. a. Reduhir à brasa. Abrasar, que- zarse. Brachia neclere.
mar, rcducir ú brasa. Incendo, exuro, comburo, is, ABRASSAT, DA. p. p. Abrazado. Amplexus,
deflagro, concremo, as. ||ant. malbaratar. ant. || circumdatns.
AVERGONYR, MALTRACTAR CREMAR. 3. ABRE. m. ARBRE.
|| mCt. Secar lo |)
sol ó '1 fret las plantas. Abrasar, arrebalar, agostar. ABRENT. m. Sincopa de alabrent.
Exsicco, torrido, as, exuro, retorresco, is. ABRENUNGIAR. V. a. ant. Detestar. Detestar,
12 ABR DICCIONARI ABR
execrar , abominar. DetestoT, execror, abominor, cis, portus, üs, prgeses locus. |) Cova de feras. Gua-
aris. rida, albergue. Spelunca, latebra, se, recessus, us.
ABRENUNCIAT, DA. p. p. ant. Betestado. Exe- ABRIGALL, m. àBRICU. 3.
cratus. ABRIGALLS, m. p. La roba del llit. Ropa de la
ABRENUNGIO. Paraula llatina que s' usa en Y cama. Stragulum, i.
nopsis, is, epilogus, i. |) Modo de parlar breu. Abre- sol, ponerse al sol, abrigarse. Apricum solem capta-
viacion, laconismo, concision Breviloquentia ís, bre- ré, ad solem apricari, solis apricatione se reficere.
viloquium,ii. || La pronunciació de una sil-laba breu. ABRIGAT, DA. p. p. Abrigado. Tectus, protec-
Abreviacion. Correptio, nis, brevitas, tis. tus. II
ABRICe. 3.
ABREVIADOR, RA. m. y f. Lo qui abrevia. ABRIL. m. Lo qnart mes del any. Abril. Apri-
Abreviador, compendiador. Breviator, is, qui in com- lis, is.
pendium redigit. I)
Lo ministre del papa que despat- EN ABRIL CADA COTA 'n VAL MIL. ref. Deuota quant
xa los breus. Abreviador. Notarius abbreviator. necessarias son pera las bonas cullitas las plujas en
ABREVIADURA. f. Supressió de lletras en las aquest mes. Llueva para mi abril y mayo, y para ti
^&r&ühs. Abreviatura. Nota, a?, compendium, ii. |I
todo el ano. Agricolarum spes imber aprilis et maii.
Cada lletra inicial que significa una veu, com J. N. PER LO MES T)E ABRIL NO te'n TOQUES FIL. ref Ense-
R. J Jesús de Nasaret rey de juheus; S. P. Q. R. Lo nya que nos déu alleugerar la roba abans de temps.
senat y poble romà. Sighs. Sigla, oruni. Hasta cuarenta de mayo no te quites el sayo. Ne pro-
ABREVIADURÍA. f. L'empleo del abreviador. peres arcet qua; frigus ponere vestem.
Abreviaduria. Abbreviatoris munus. ABRILLANTADOR, m. Lo qui abrillanta. Abri-
ÀBREVIAR. v, a. Reduhir à menos algun es- llantador. Gemmarum expolitor.
crit. Àbreviar, compendiar, recapitular. Brevio, ab- ABRILLANTAR. V. a. Fér eixir lo brillo à cer-
brevio, as, perstringo, is, in compendium redigere. tas pedras preciosas. Abrillantar. Splendido, nitido,
I]
Suprimir lletras, escrhírer abreviat. Escribir en as,perpolio, nitefacio.is.
abreviatura. In compendium scribere. ||
Pronunciar ABRILLANTAT, DA. p. p. Abrillantado. Perpo-
las sil-labas breus. Àbreviar. Brevio, curto, arcto, litus, nilefactus.
as, corripio, rapio, is. [] Cuytar, fér depresa alguna ABRIULLAR. m. Camp de mòlts abriulls. Abro-
cosa. Àbreviar, acelerar, activar, avivar, apresurar. jal. Terra tribulosa, tribulis consitus ager.
Celero, accelero, festino, as. ABRIULLS. f. pi. Candells, planta que fa mòlts
ABREVIAT, DA. p. p. Abreviada. Breviatus. tronchs rastrers, rodons, peluts y ab una multitut
ABRIBADAMENT. adv. m. ant. Impetuosa- de brotets: tè las fullas peludas, col-locadas en ua
nient , furiosament. Impetuosamente ,
furiosamente. costal, mòltas, juntas y semblants à las dels ciurons:
Yiolenter, furenter, excussè. las flors de cinch fullas grogas ab fruyt compost de
ABRIBAT, DA. adj. ant. Prompte, velós, dili- quatre ó cinch punxas en forma de ràdios triangu-
gent. Pronto, veloz, diJigente, activo. Velox, impiger, lars, semblant en algun modo à la creu de Malta: la
hrumador, molesto, pesado, sobon, postema. Gravis, sos, quant se porta à enterrar un cadàver. Posa. Ad
oleslus, imporlunus, plumbeus. piaculares preces defunctis canendas stacio.
ABRUMAR. V. a. Oprimir ab mòlt pes. Abru- ABSOLUCIÓ, f. La acció y efecte de absóldrer.
ar. Gravo, as, pondere opprimere. mel. Fatigar, || Absolucion. Absolutio, remissió, nis, criminis disso-
tiolestar. Abrumar, mokr, revenlar, marcar. Altero, lutio. II
Oració queàcada noclurno diu en las mati-
'rango, is, vexo, as, stomachor, aris, aliquem mo- nes lo qui oficia. Absolucion. Absolutio, nis.
stiam aíTicere. ABSOLUCIÓ GENERAL. Aplícació dc índulgcncias y
ABRUMAT, DA. Abnmado. Gravatus. comunicació de bonas obras, que per privilegi do-
ESTAR ABRUMAT DE DEUTE», f. Estav Ucno, agoMüdo, nan certs dias del any alguns ordes religiosos als
abrumado, cargado de deudas. Obrui aere alieno. fielsque confessats y contríls estan presents en sas
sÉR ABRUMAT AB LA MULTiTUT. fr. Scr ah'umado, iglesías Absolucion general. Solemnis indulgentia-
agobiadocon la multitud. Obrui numero. rum, piorumque operum communicatio.
ABRUPCIÓ. cir. Fractura, separació, rompi- ABSOLUCIÓ SACRAMENTAL. La quc dòua '1 confessor
ment. Abnipcion. Abruplio, nis. al penitent. Absolucion sacramental. Sacramentalís
ABRUSAR, v. a. Escalfar ab excés, com 1' ar- absolutio.
dor excessiu del sol. Achicharrar, asar, tostar. Tor- ABSOLUCIÓ DE LA INSTÀNCIA. La llibertat que donan
reo, es, uro, is. al reo quant no hi ha mèrits pera condemnarlo. Ab-
ABRUSAR8E. V. r. Abrasarse, rébrer un calor solucion de la instància. Litis diremptío.
excessiu. Achicharrarse, asarse, tostarse. Nimio, ca- ABSOLUT, A. adj. Independent, ab plena potes-
lore, ardore, igne aduri. tat. Absoluta. Supremo'praíditus imperio. Sens lí- ||
ABRUSAT, DA. p. p. Achicharrado. Aduslus. mits, sens restricció. Absoluta. Àbsolutus, plenus. [|
ABRUTAT, DA. adj. Bestiota, rudo, semblant à Filos. Lo que no tè respecte, ni relació. Absoluta.
las bestias en lo modo de obrar. Abrutado. Slultus, Àbsolutus; quod ad aliud nou refertur. gram. La [|
I ABSi. prou. m. AB
ABSÓLDRER.V. a. y
ABSÓLRER. V. a. ant.
na. Absolver.
sí.
ant. ABSOLUCIÓ.
la
|]
is, dedamno, as, crímine liberare. ü Teol. Condonar, ABSORBENCIA. f. üsic. La acció ó acte de ab-
remétrer los pecats en la confessió. Absolver, remi- sorbir. Absorvencia. Absorptio,nis, actusabsorbendi.
for. Donar per llibre al reo acusat de culpa civil ó ABSOilBIT, DA. p. p. Absorvido. Absorptus.
criminal. Absolver. Absolvo, is, causam dirímere. ABSORCIÓ. La acció y efecte de absorbir. Ab-
SÉR FÀCIL EN" ABSÓLDRER. f. TENIR LA MANEGA AMPLA. sorcion. Absorlio, nis.
Ire,AfiSOLT, A. p. p. Absuello, remitido, perdonada. ABSORT, A. adj. Admirat. Absorta, pasmado.
Àbsolutus; pocna, crimine solutus. Stupefactus, insluporem raplus, deíixus,
ABSOLTA, f. Deprecació que separada del reso ABSTENCIÓ, f. La acció de abstenirse. j|
Acte
's diu pera 'Is difunts. Responso, responsorio. Res- per lo qual declara un jutge que no entendrà de una
ponsorium, íi, absolutio, nis, piaculares prodefunc- causa per trovar en sa persona motiu de recusació.
tís preces. ||
La professo de ecclesiàstichs, que van Abstencion. Abstentio, nis.
à la casa del difunt à cantar una absolia, Procesion ABSTENCIÓ DE LLOcu. for. Medida de alia política
de eclesiàsticos, que van à la casa del difunto ú cantar empleada per sustràurer al ofès de las violencias del
un responso. Clericorum ccetus ad defuncli domura ofensor y à la societat del perill que tindria que té-
causa responsorií canendí pergens. f. Cada una de || mer de la presencia de certs malfactors.
14 ABS DICCIONARI ABü
ABSTENIMENT.m. ant. ABSTINÈNCIA. ne versari, contemplatione rapi. ||
Eximirse, excu-
ABSTENIRSE. V, r. Privarse de alguna cosa. sarse, desenténdrerse de alguna cosa. Eximirse, es-
Ahstenerse. Abstineo, careo, es, in re aliqua sibi tem- cusarse. Se ab aliquo negotio faciendo relaxaré, exi-
peraré. (I Reprimir las passions. Contenerse, re frenar- mere.
se, ahstenerse, mortificarse,domar las pasiones. Cupi- ABSTRET, A. p. p. ir. Abstracta, abstraido. Abs-
dilates fraïnare, refraenare, domaré, coercere, cohi- traclus. II
Lo que significa la forma ab exclusió de la
ABSTERSIU, VA. adj. med. Lo que tè virtut de ABSTRUSAMENT. adv. m. Ocultamente. Obs-
abstergir. Abstersivo, detersim, abstergente. Abstersi- curè, occultè, involulè, abstrusè.
vus, abslergens, smegmaticus. ABSUMIRSE. V. r. assümirse.
ABSTINÈNCIA, f. Templansa, moderació en V ABSURDAMENT, adv. m. Contra rahó. Absur-
us de alguna cosa. Abstinència. Abstinenlia, parsi- damente, disparatadamente. Absurdè, insuisè, inepte,
mònia, X, frugalitas, atis. ||
Virtut moral en la mo- insipienter.
deració del menjar y béurer. Abstinència. Abslinen- ABSURDÍSSIM, A. adj. sup. Absnrdísimo. Ab-
tia, sd, sanclitas, atis. [j D'iela. Abstinència, dieta. Ine- surdissimus.
dia, ae. || Dia en que per precepte de la iglesia no's ABSURDITAT, f. ant. y
pót menjar carn. Abs'inencia. A carnibus abstinenlia. ABSURDO. m. Necedal, tonteria, despropòsit,
ABSTINENT, adj. Lo qui s' absté ó priva de al- impertinència, ridiculesa. Absiírdo. Absurdum, i,
guna cosa. Abstinente. Abstinens , continens , so- absurdilas, atis, insipientia, a;.
brius, temperatus. [| Moderat en los apetits y parti- ABSURDO, DA. adj. Lo que repugna à la rahó.
cularment en de menjar y béurer. Abstinente. Fru-
lo Asurdo. Absurdus, ineplus, absonus.
galis, abstinens, continens, sobrius. ABTE, TA. adj. ant. apte.
ABSTiNENTÍSSIM, A. adj. sup. Abstinentísimo. ABTEA. ant. abtesa, abtitüt.
Abstinentissimus. ABTENIR. V. a. ant. conseguir.
ABSTINENTMENT. adv. m. Ab abstinència. ABTESA. ant. APTITüT.
f.
Àbstinenlemente. Abslinenter. [{
Ab moderació en los ABU. bol. Espècie de plàtano que 's cria en las
apetits. Abstinentemente. Castè, integrè. Indias, de fruyt glulinós y desabrit. Abu. || Veu sig-
ABSTINGUT, DA. p. p. Abstenido. Abstentus. nificativa de pare que entra al principi de mòlts
ABSTRACCIÓ, La consideració de algun atri-
f. noms propis, igualment àrabes.
but, propietat ó forma separadament del subjecte. ABUCASTA. an. avüTARDA. f.
Abslraccion. Abstraclio, nis. || Retiro del tracte y co- ABUFETEJAR. V. a. ant. bofetejar.
municació. Abstraccion. Solitudo, inis, ab homiaum ABUFETEJAT, DA. p. p. BOFETEJAT.
convictu, conspeclu, frequentià recessus. ABUGOT. m. BURiNOT, 1. 2. Joch entre || tres
ABSTRACTAT, DA. adj. Abstraido, apartada. subjectes, hu dels quals, posat en mitj ab las mans
Abstraclus. juntasdevant la boca fa un ruhido semblant al del
ABSTRACTÍSSIM, A. adj. sup. Abstractisimo. burinot, y entretenint així als altres dos, procura
Abstraclissimus, simplicissiraus. donarlos bofetadas y evilarlas de ells. Abejon. Ala-
ABSTRACTIU, VA. adj. filos. Lo que tè virtut parum ludus.
de abslràurer. Abstractivo. Abstractivus. • ABUHIR. V. n.ant. abundar. |j
sobreixir.
ABSTRACTIVAMENT. adv. m. Ab ó per abs- ABULICIÓ. f. ant. abolició.
tracció. Abstractivamente. Abstracte. ABULIR. V. a. ant. abolir.
ABSTRÀURER. v. a. Considerar los atributs se- ABULTADOR, RA. m. y f. Lo qui abulta. Abul-
paradament de la matèria. Abstraer. Abstraho, is. H tador. Amplificator.
íilos. Considerar una propietat ó atribut de una cosa ABULTAMENT. m. La acció de abultar. Abulta-
sens aténdrer à altras, com quant en un cos sola- miento. Amplificatio, nis.
ment se considera la extensió ó la blancura, etc. ABULTAR. V. n. Fér ó tenir bullo. Abultar. In
Abstraer. Abstraho, is. molem, in corpus excrescere, insurgere. |j v. a. Au-
ABSTRÀURERSE. V. r.
y menlar lo bulto de alguna cosa. Abultar. Coagmen-
ABSTRÉRSE. V. r. ant. Enagenarse dels objec- to, as, augeo, es. jl
mel. Exagerar. Abultar, exage-
tes sensibles entregantse à la contemplació dels in- rar, decantar, ponderar. Exaggero, amplifico, as,
tel-lectuals. Abstraerse, enagenarse. In conteraplatio- adaugeo, es.
ABU CATALÀ. ACA 1»
ABULTAT, DA. p. p. AhuUado. Auctus, ampli- disgustarse. Aburrirse. Sui ipsius taedio confici, se
ficatus. Ij
adj. Cosa de gran bullo. AhuUado. Per- ipsuni fastidire. [] abandonarse.
íçrandis. ABURRIT, DA. p. p. Aburrido. Desertus, relic-
ÍABüNDAMENT. m. Sols s' usa ab la expressió lus.
dveibial, à major abündament, que equival: à de- ABÚS. m. Mal us. Abuso. Abusio, nis, abusus, us.
ies, A mayor abundamiento . Insuper, praiterea; ad ABU8ADOR, RA. m. y f. Lo quí abusa. Abusa-
ienius, ad uberias struendum, firmandum, |i
anl. dor. Abusor, is.
ferlilitas, feracilas, atis, frucluum magnitudo, co- ABUSIU, VA. adj. Lo que's fa per abús ó contra
pia. [| En la oraloria. Abundància, facundia, afluèn- lley. Abusivo, Abusivus.
cia. Facundia, aj, facundilas, foecundilas, atis. ABUSIVAMENT, adv. m. Ab abús. Abusiva-
k MAJOR ABUNDÀNCIA. ID. adv. À MAJOR ABÜNDAMENT. mente. Abusivè, ex abusu, vitiosè, contra morem.
DE LA ABUNDÀNCIA DEL COR PARLA LA BOCA. lOC. Ma- ABUTILON. m. Planta de dos à cinch peus, la
nifesla que comunment se parla mòlt de lo que eslà cama es dreta, rodona, peluda, ramosa, las fullas
moll penetrat 1' animo. De la abundància del cora- en figura de cor, las flors semblants àlas del malví,
zon habla la boca. Se va la boca adonde està el co- encara que grogas, comunment xalo per la
lo fruyt
razon. Ex abundanlia cordis osloquilur. part superior,y enclou unas lavellas membranosas
LA ABUNDÀNCIA MATA LA FAM. ref. Deuota que '1 te- ab uns grans en figura de ronyó; y es remey contra
nir abundància de las cosas es causa quen's fassan mal de pedra. Abutilon. Sida, a>, abulilon, nis.
'1
poch goig, 6 que las mirem ab indiferència, la abun- ABUTOR. m. Aucell de un peu de alt, de color
dància mata ó quita el hambre. Uberias faslidium, cendrós obscur ab clapas blancas: tè las camas y la
contemplum parit. part inferior del cap verdas, lo coll mòlt llarch y
ABUNDANT, p. Lo que abunda. Abimdanle.
a. dret Ave toro. Ardea stellaris.
Abundans. ||
adj. Copiós. Abundante, copioso, abun- ABUYRA. f. anl. Mal presagi. Mal agüero.
dosa, rico. Abundans, affluens, uber, copiosus, fe- ABUYRAR. v. n.anl. abundar. ||
sobreixir.
cundus. I!
Fèrtil. Abundante, fèrtil. Ferax, largus, ABZIAGH, GA. adj. ant. Funest. Aciago, in faus-
lnmlei\. Aburrimiento. Sui ipsius taïdium, faslidium. AGABALLERAR. V. a. Fér quB algú 's porte ó
[ ABURRIR. V. a. Abandonar enterament alguna tracte com à caballer. Acaballerar. Nobilium mori-
bsa, com los aucells als ous. Aburrir, Aborrecer, bus aliquem instruere.
abandonar. Desero, relinquo,is. [|
fam. Exposar di- AGABALLERAT, DA. adj. Qui's porta com à
ner ó altra cosa pera lograr algun fi. Aburrir, aven- caballer. Acaballerado. Nobilibus, ingenuis moribus
turar, arriesgar. Expono, is, committere forlun;e; ca- praídilus; generosa indole decoratus.
suipermittere; dubia; sorli aliquid dare. || Molestar, AGABAMENT. m. Fi, conclusió, terme. Acaba-
cansar, fastiguejar. Aburrir. Alicui, tíBdium, fasli- miento, fm. Absolulio, peraclio, perfeclio, nis, finis,
dium, desperalionem crearé, molestiam afl'erre, slo- is. II
Extrem. Remate, exlremo. Exlremum, i, finis, is,
guem castigaré; omnibus, numeris absolvere. [| met. Atenas ahonl Plató y altres ensenjaban la filosofia.
Lograr lo que's pretén, Conseguir, hgrar, alcanzar. Acadèmia. Acadèmia, a?. La secta de filosops dei- ||
Angustiar, apurar, consumir. Acabar, matar. Ango, Litterariusludus. La acció de junlarse, y lloch
|]
venjarte? ó no'n acabaràs res. Sacar, tener, lograr. ludus, Entre pintors y escultors la figura treta
i.
II
ACABAR AB ALGÚ. fr. Matarlo, y així 's diu la Es- es propi de la Acadèmia, com discurs académich,
panya ACABÀ ab los dos Scipions. Acabar. Consumo, Academico. Academicus, i. adj. Lo pertanyent à la ||
Perfet, consumat. Acabado. Perfectus, absolutus. Enardirse en la conversació, disputa. Acalorarse, al-
|1
Vell, destruhit. Acabado. Consumptus, confeclus. terarse, enardecer se, reanimarse. Incaleo, es, incales-
|)
AGANA. f. Arbre frondós de la isla de Cuba, de rejar, confrontar unas personas ab altras pera ave-
fullas punxagudas y fruyt semblant à la nespla. riguar alguna veritat, Carear, acarar. Testes confer-
Àcana. Acana. re, compararé, coram sistere,
AGANALADURA. f. L'efecte de acanalar. Aca- AGARARSE. V. r, Juntarse dos ó mes personas
naladura. Stria, le. pera tractar de algun asumpto. Carear, avistarse,
AGANALAR. v. a. Fér ó posar alguna cosa en conferirse. Convenio, is, congredior, eris;se inunura
forma de canal, Acanalar. Strio, as, strias facere, locum congregaré; in conspectum venire,
canales efflcere, canaliculatim fabrefacere. ||
Con- AGARAT, DA. p, p. Acarado, confrontada. Com-
duhir ó fér passar alguna cosa per canal ó paratge paratus.
estret. Acanalar, encanar. Canaliculatim, per canales, AGARGANYARSE. V. r. fam, Béurer massa ay-
per arctura ducere. gua, Encharcarse deagiia, aguazarse. Inaquari, aqua
AGANALAT, DA. p. p. Acanatado, estriado. Ca- oppleri, turgere,
naliculatus, strialus. ||
adj. Lo que's doblega en for- AGARGANYAT, DA. p. p. Encharcado. Aqua
ma de canal, com lo sombrero, Acanalado. Imbrica- infartus,
tus, I
Lo que pasa per canal ó paratge Aca- estret. AGARENAR. V, a. ant, Cubrir, tapar, Cohijar.
nalado. Per arctura ductum |1
que pas-
Dit del vent Cooperio, is,
TOMO I.
18 ACA DICCIONARI ACG
ACASSIA. f. Arbre ple de punxas, poblat de flors Adquirir opinió, aplauso, amistat. Acaudalar, ad-
blancas: son fruyt es com los lluvins y destil-la la quirir, granjear, llevarse. Nomen, gloriam, plausus
goma aràbiga. Acacw. Acàcia, ae. [|Farm. Lo such sibi compararé, adquirere.
dels aranyons. Acàcia. Acàcia, x. ACAUDALAT, DA. p. p. y adj. Acaudalado, adi-
ACASSIA. FALSA. Arbre, quals fullas estan compostas nerado. Nuramatus, nummosus, pecnniosus, locu-
de altras petitas, de las que ixen unas punxas for- ples, eeratus homo.
mantne tres cada una. Acàcia falsa ó falsa acàcia. ACÀURER. V. n. ant. esdevenir.
Pseudo acàcia. La substància extreta del fruyt de
[)
ACAYGUT, DA. p. p. esdevingut.
dit arbre: es un astringent mòlt eficàs. Acàcia falsa. ACCEDIR. V. n. Férse de la opinió de algú. Ac-
Acàcia falsa. ceder, asentir, adherir, adherirse, conformarse, ir con
ACASSIA ROSA. Arbre vistós per lo vertde sas fullas, alguno. Alicui, cum aliquo convenire, ab aliquo sen-
y per sòs hermosos poms de flors de color de rosa. tiré, in alicujus sententiamire. [|
Concedir. Conceder,
Acàcia rosa. Robina hispida. otorgar, acceder. Concedo, consentio, is.
ACASSIA VERDADERA. Substaucia espessa que portan ACCEDIT, DA. p. p. Accedido. In alicujus sen-
de llevant ab unas bufetas: de la part exterior es ne- tentiam addictus.
gra y per dintre de un color viu que tira à roig. Acà- ACCELERACIÓ, f. La acció y efecte de accele-
cia verdadera, acàcia de levante. Acàcia vera. rar. Aceleracion, celeridad, prontitud, acekramiento.
ACASSIANS. m. pi. Heretges, deixebles de Acas- Acceleratio, festinatio, properatio, nis, celerilas,
si que vivia en lo sigle V. Acacianos. Acaciani, atis.
ACATALÉCTICH, CA. adj. Dit del vers que no Titlla sobre de una vocal pera senyalar que es breu
li falla ni sobra síl-laba alguna. Acataléctico. Acata- ó llarga. Acento. Nota, ic, àpex, icis, accentus, us. (|
persona-
pal ó dependeix de
tal. Accessorius, adhícrens.
ACCES80RIAMENT.
ell. Accesorio, adherente, acciden-
adv. m. Accesoriamente
ACCEPTABLE, adj. Lo que's pót ó déu accep- Accessòria.
tar. Aceptable. Acceptabilis. ACCIDENT, m. Calitat que no es de la essència
iador. Acceptor, is, acceptrix, icis. la malaltia Sintomas, accidentes. Símptoma, tis.
ACCEPTADOR DE PERSONAS. Lo qui prefereix unas à PER UN ACCIDENT, m. adv. Per acàs. Por accidente,
altras sens atèndrer al inórit ni à la rahó. Aceptador por acaso, por casualidad. Casu, fortè, fortuilò.
de personas. Personaruni acceptor, personarum non TENIR Ó SÉR ACOMÉS DE UN ACCIDENT, fr. ACCIDEN-
meritorum ralionem habens, respiciens, curans. TARSE.
ACCEPTANT, p. a. Lo qui accepta. Aceptante. ACCIDENTAL. adj. No essencial. Accidental. Àc-
Acceptans. cidentalis, ad rei essentiam non pertinens. []
For-
ACCEPTAR. V. a. Admétrer las ofertas y encàr- tuït. Accidental, casual, contingente. Fortuitus, con-
rechs. Aceptar, admitir, tomar. Accipio, admitto, is, tingens. ||
mús. S' aplica à la clau fingida. Acci-
acceptum, gratum habere. dental. Accidentalis clavis. ||
Teol. glòria.
ACCEPTAR PERSONAS. f. Preferir unas à altras sens ACCIDENTALMENT, adv. m. Accidenlalmenle,
atèndrer al mèrit. Aceptar personas. Aliquem ante- por acaso, por accidente ó casualidad. Fortè, fortuilò,
facere, praiferre, respicere, alicujus rationem, non per accidens.
meritorum habere. ACCIDENTARSE. v. r. Sèr acomès de algun
ACCEPTAR iN'A LLETRA, f. Encarrcgarse de pagaria. accident. Accidentarse. Subito corripi morbo.
I Aceptar una
litteras in se suscipere.
letra.
f.
ACCIDENTAT, DA.
dent ó ha quedat ab reliquias de
Paralyticus. ||
adj. Qui pateix algun acci-
ACCÈ8. m. ACTE CARNAL, Entrada fàcil al trac- jj ACCIDIÓS, A. adj. ant. peresós. De mala vo- ||
constant y altras indeterminat. Acceso. Accessus, us. facultad. Actio, nis, facultas, potestas, atis, virtus.
ACCESSIBLE, adj. Lloch ahont se pót arribar ó utis. II
Positura, situació del cos. Accion. Corporis
pujar fàcilment. Accesible. Pervius, accessibilis, adi- geslus, habitus. ||
mil. Ataco, combat, batalla. Ac-
I tu facilis.
Accesible.
Persona afable, tractable, de fàcil accés.
II
ACCESSIÓ.
||
Fàcil de lograr.
cion. Pugna, piícliura.
f. Augment defebra. Accesion, acceso. pera major expressió y vivesa dels afectes y parau-
Accessus, us, accessio, nis, febris incrementum. las. Accion. Actio, nis,gestus, us. poèt. L' asump-
|| ||
ristia, orum, eucharisticon, i, gratiarum actio. censo. Fundum eere annuo censu alieno gravaré, sub
Àcció DIRECTA. Accion directtt. Recta, legitima ac- tradere. Rébrer una finca acensada. Tomarà censo.
||
tio.
II
for. La que proceheix de las paraulas de una Fundum sub annuo censu accipere.
lley. Accion directa. Directa, legitima actio. ACENSAT, DA. p. p. Dado ó tornado ú censo.
A.CCIÓ GEmROSA.. Aceion noble, generosa. Liberalis Traditus, acceptus sub annuo censu.
actio. ACER. m. CER.
ACCIÓ VIL. Accion vil. Probrum, i. ACERAR. V. a. Posar cer à la punta ó tall dels
EN ACCIÓ, m, adv. En actitut de anar à fér alguna instruments. Acerar. Chalybem ferro addere, admis-
cosa. En ademan, en accion. Cum, in gestu. cere; aciem, cuspidemque ferri adhibendo chalybem
ESTAR EN ACCIÓ. Pelear la tropa. £síar en accion. solidaré. ||
Posar en aygua lo cer bullent. Acerar.
Praelior, aris, prailium committere, manus consere- Candentera chalybem aqua immergere.
re. ACERAT, DA. p, p. Acerarfo. C ha ly be immixtus.
FÉR ACCIÓ DE EXECUTAR ALGUNA COSA. fr. HüCer üde- ACERBAMENT. adv. m. Asprement. Acerba-
man. Simulo, as. mente, asperamente. Acerbè, asperè, ||
Rigurosament,
ACCIONAR. V. n. ret. Acompanyar ab accions cruelment. Acerbamente, cruelmente, rigurosamente.
y tots los moviments del cos lo que's diu, pera do- Acerbò, severè, severiter, crudeliter, saivè,
narli mes gràcia y energia. Accionar. Rem gestu ex- ACERBITAT. f. Aspresa, desabriment de las
primere. fruytas que no sòn raaduras. Acerbidad. Acerbitas,
ACCIONAT, DA. p. p. Accionado.Yerbum, mo- asperitas, atis. ||
Rigor, crueltat, severitat. Acerbi-
tu, gestu expressum. ||
m. Proporció de las ac-
ret, dad, severidad, crueldad. Acerbitas, immanitas, cru-
cions ab lo que's diu. Accion. Concinna actio, motus delitas, saívitas, atis, saevitia, ae.
compositus. ACERBO, A. adj. Desapacible, cruel, rigurós.
ACCIONISTA, m. com. Lo qui lè part en alguna Acerbo. Acerbus, saivus, immanis, crudelis.
companyia. Accionista. Contubernalis, consors, qui ACERCA. prep. Acerca de, sobre. De súper. ||
ACCUSAMENT. m. ant. ACUSACIÓ, litat. Acierto. Solertia, indústria, a3, dexteritas, atis,
ACEFALISME. m. Secla que regoneixia en Je- consilium, ii ||
Ditxa, fortuna, sort, casualitat. Acier-
suscrist una sola naturalesa Acefalismo. Acephalis- to. Sors, tis, casus, us. ||
Felicitat en lo discórrer.
mus, acephalorum secta, error,
i, Prudens conjectura, scita cogitatio.
Acierto, felicidad.
ACEFALITA. m. Heretge que no admet lo con- ACERTADAMENT. adv. m. Ab acert. Acerta-
Calcedonense. Acefalita. Acephalites,
cili ae, calce- damente. Dexterè, solerler, scienter.
donense concilium respuens h<ereticus. ACERTADÍSSIM, A. adj. sup, Acertadtsimo.
ACÉFALO, A. adj. Secta sens cap ó principal. Sollertissimus.
Acéfalo. Acephalus. ||
m. Qui la segueix, acefalita. ACERTADOR, RA. m. y f, Lo qui acerta 'I que
II
adj. Nom que 's donava als clergues que no vivian ha de succehir ó 's proposa com mòlt dificil. Acerta-
baig la disciplina ecclesiàstica
de algun bisbe, ic^/a- dor. Solers conjectator, I
Qui obra ab acert, Acerta-
lo. Acephalus, En las
i. I de Ingla-
i|
lleys de Enrich dor. Peritus,
terra, 'Is pobres que no
tenint bens alguns, tam- ACERTAR. V. a. Obrar ab acert. Acertar. Rem
poch regoneixen cap à qui pagar feudo ó tribut. probò aut recte agere, ralione facere. ||
Endevinar,
Acéfalo. Acephalus, i. m. pi. Pobles bàrbares y sens || penetrar alguna dificultat. Atinar, acertar. Calleo, es,
subjecció. Acéfalos. Acephali, orum. capio, is, II
fam. Trobar lo que's busca, Acertar. In-
ACELL. pron. ant. aquell. venio, reperio, is. ||
Eixir bè, fér proba. Acertar-
ACIi CATALÀ. ACI 21
Praevalesco, is, bene accidere, conlingere, verlere. AGÍ. adv. 11. ant. assi.
II
Tocar lo tir ahont s' apunta. Acertar, dar, atinar. ACIAVANT. adv. ant. endevant.
CoUimo, as, llineo, es, scopuni atlingere, feriré. 1|
ACIBADAMENT. m. ant. Malaltia de las cabal-
Endevinar. Acertar. Vera canere, adivinare, enigma caduras per haver begut mòlta de aygua desprès de
solvere, divinata accidere. haviír menjat cibada. Encebamiento, acebamiento.
QUI uo AGERTA, HO ENDEVINA, loc. fam. Denota que Hordei et aquic oppletio.
s' empren alguna cosa sens saber si resultarà bò ó AGIBADAR. v. a. Donar demasiada cibada à las
mal. Si sale, vale. Non semper feriet quocumque mi- cabalcaduras. Encebadar, acebadar. Hordeo opplere.
nabitur arcus. AGIBADARSE. v. r. Enmalaltirse las cabalca-
ACERTAT, DA. p. p. Acertado. Inventus. 1|
adj. duras per haver menjatdemasiada cibada, y begut
Cabal, complert, perfet. Acertado. Absolutus, per- demasiada aygua. Encebadarse acebadarse. Hordeo
feclus. et aqua oppleri.
LO MES ACERTAT FORA. exp. que aconsella lo que's AGIBADAT, DA. p. p. Encebüdado, acebadado.
deuria fér segons 1' orde de la prudència. Lo mas Hordeo et aqua oppletus.
acertado fuera. Consultius foret. AGIDULAR. v. a. med. Fér tornar agre alguna
AGERTARSE. V. r. Succehir per casualitat. beguda anyadintli una quantitat de un àcit, Acidu-
Acertarse. Contingo, is. ||
Havérhi bona cullita. Acer- lar. Acidulum reddere.
tarse, acudir. Abundo, as, príevalesco, is. ÀGIT. m. quim. Tota substància que combinada
ACEST, A. pron. ant. aqcest. ab oxigeno ó ab altre cos apte, ha adquirit lo gust
ACETAT, m. La combinació del àcit acétich ab agre y la propietat de fér tornar bermells los colors
una basa salificable. Acetato. Acetas, atis. blaus vegetals, y de formar sals combinantse ab los
ACETAT DE AMONiACH NEUTRE. Esperit de miude- àcits y Is óxits metàl-lichs. Acido. Acidum, i.
rero, sal líquida, transparent, blanca, un poch olo- ÀCIT ACÉTICH. Substància agra, la mes abundant en
rosa; de sabor fresch, picant, ensucrat, mòlt soluble la naturalesa. 'S troba en mòlts vegetals y animals.
en aygua y en esperit de vi; 's troba en curta can- Acido acético. Acidum acéticum. vinagre.
|j
titat en la naturalesa, en la orina corrompuda, en ÀCIT BENZOICH. Principi immediat que existeix en
la sava de alguns vegetals etc. però sempre es un tots los bàlsams, y principalment en lo benjui. Acido
producto del art. Acetato de amoniaco neutró. En al- benzoico, flores de benjui. Acidum benzoicum, flores
tre temps s' anomenaba licor de minderero, espiritu benzoés.
obtàlmico de minderero, licor volàtil de sal amoniaco ÀCIT HiDROCiÀNicfl. Líquit blanch transparent, de
acetado, licor de amoniaco acético, licor de acetato de
olort fort de ametUas amargas, de sabor al principi
amoniaco, sal amoniaco líquida, agua de amonia ace-
fresch, desprès agre y càustich; mòlt volàtil. Exis-
tada, àlcali amoniacal acetado, mislura salina volàtil,
teix en la naturalesa en mòlts vegetals; ab tot lo
acetato de amoniaco oleoso. Acetas ammoniacae neu- preparan completament pera '1 us de la medicina.
tra, acetas amoniacalis, spiritus minderedi, spiritus
Acido hidrociúnico, ó pnlsico. Acidum hydrosyani-
ophthalmicus. cum seu prussicum.
ACETAT DE MERCURI. Substaucia que's presenta en ÀCIT niDROCLÓRicu. Se troba en algunas minas de
forma de escatas petitas, cristallinas, blancas, que's
sal de Polònia y en alguns terrenos volcànichs, com-
tornan negras à la llum; de sabor agre y metàl-lich,
binat ab la sosa, format de parts iguals de cloro y
casi insoluble en la aygua y en 1' esperit de vi. Ace-
de hidrógeno. Quant es pur es gasseós, invisible, à
tato de mercurio, tierra foliada mercurial. Terra fo-
no sér que's trobe en contacte ab 1' ayre atmosfé-
liata mercurialis, hydrargyrus acetatus.
rich, qual humitat absorbeix ab promptitud. Acido
ACETAT DE MORFINA. Sal ueutra, blanca, sens olor,
hidroclórico muriàtico, hidromuridtico marino ó de la
de sabor mòlt amarch, mòltíssim líquida; resulta de
sal marina, espíritu de sal fumante. Acidum hidroclo-
la acció del àcit acétich en la morfina. Acetato de
ricum, acidum salis, spiritus salis marini, acidum
morfina. Acetas morfina).
muriàticum sive marinum.
ACETÓS, A. adj. ant. agre.
ACETRERIA. ant. Art de ÀCIT müriatich oxigenat. En estat de gas es groch
f. criar aucells de ra-
pinya pera cassar ab Cetreria.
verdós, sabor aslringent desagradable, olor sofo-
ells. Accipitraria
ars. una vegada y mitja son pes de ay-
canl, soluble en
ACEYL, A. pron. ant aquell. en estat líquit obra com à estimulant, concentrat,
ACH. Pronunciació de la lletra H. Ache. Ha. obra com los mes actius àcits minerals. No's troba
AGHS. m. Arbre de vint à trenta peus de alsaria, en la naturalesa sinó combinat ab altres cossos.
de fusta mòlt ab clapas à manera de ulls. Las
forta Acido muriàtico oxigenada, úcido muriúlico deflogisti-
flors son blancas, de raòltas fullas, ficadas en una cado, cloro. Chlorum, i, chlorina, ae, spiritus, aci-
roseta, col-Iocada al mitj de un calis, retallat ordi- dum salis marini dephlogisticatum.
nàriament en cinch parts iguals. Acere, arce. kcer, is. àcit nítricii. aygua fort.
ACL DICCIONARI ACO
ACiT succímcH. Àcitblanch, cristallisat en prismas, expediré, urbem submovere, ||
Desenredar, arreglar
de sabor un poch agre. Es mòlt soluble en la aygua, un assumpto ó dependència. Poner en Umpio, orillar.
y forma sals ab las basas salificables, que s' emplean Aliquid absolvere, expediré; ad exitum tàndem pro-
pera reactius. Acido succinico. Acidum succinicum. ducere. ||
Clarificar los líquits.Ac/arflr,c?an'jícar.Eli-
ACLAMACIÓ, f. Aplauso general. Adamacion. qUO, as. fi
AVERIGUAR. II
PENTINAR.
Clamatio, acclamatio, nis, plausus, jubilatus, us. ||
ACLARIRSE. V. r. Serenarse'l temps. Adararse,
La dels vencedors, Adamacion. Ovatus, us, Crits ||
serenarse; ahir d tiempo. Claro, as, claresco, is,
de alegria pública. Adamadon. Jubilatio, nis, jubi- coelum sedari, sudum fieri, discussis nubibus sere-
latus, us, jubila, orum. nari. Assolarse lo que està tèrbol. Adararse, aso-
||
PER ACLAMACIÓ, m. adv. Dit de las eleccions de larse.Turbida sedari, liquescere, limum aut fíEcem
comú acort, sens votar. Por adamadon. Publico, considere, subsidere. compóndrerse .
communi consensu; una voce, uno ore. JA t' aclariré, loc. fam. tu me la pagaràs.
ACLAMADOR, A. m. y f. Lo qui aclama. Ada- QUE s' aclarescan. loc. fam. Denota que algú no
mador. Acclamator, plaudens plausor. vól mesclarse en los negocis de altres. Allà se las
ACLARIMENT, m. L' acte y efecte de aclarir. Lumina claudere in aeternam noctem; aevi spatium
Adaradon. Explanatio, finiré. Recullir la vista per véurer millor. Amí/s^íar.
explicatio, nis. ||
La acció y ||
Torcerse. Inflecti.
daro. Explano, explico, ilUistro, elucido, as, evolvo,
ACOBARDAR. V. a, p, U, ACOBARDIR.
patefacio, is. Espargir las cosas pera que ocupen
||
AGOBARDAR8E. V. r. acobardirse.
mes lloch.Adarar, espardr. Explico, as, expando,
ACOBARDIR. V, a. Infundir temor. Acobardar,
is. Tràurer alguna cosa de entre altras per estar
II
intimidar, acmralar. Exanimo, as, deterreo, es, per-
massa espessas, Entresacar, adarar, despejar. Dis-
terrefacio, is ; metum incutere, terrorem injicere,
raro, as, apertum, patentem aliquid reddere. Dit || aniraum frangere.
del planter. Acuchillar, despejar. Plantas intercipere.
ACOBARDIRSE. V. r. Pérdrer 1' esperit, ó va-
Esporgar los arbres ó ceps. Cliapodar, escamon-
II
lor. Acobardarse, amilanarse, acoquinarse, alebrarse,
dar. Amputo, abluco, as ramos, palmites inutiles alebronarse, estrecharse de animo, abatirse, desmayar.
computaré, resecare, Ajustar disputas. Compo- Paveo, es, pavesco,
||
is, animis concidere, deficere,
ner, definir, decidir. Quaestionem deünire, solvere, jacere, animum despondere.
disputatione veritalem limare, dissidentes compo- ACOBARDIT, DA. Acobardado. Dejeclus
p, p.
nere. |]
Manar fér lloch. Hacer calle, ò plaza. Locum animo.
ACO CAÏALA. ACO 23
nar los esculs dearmas ó trofeus, baig una insignia te violent. Acometer, sobrevenir, asallar. Morbum,
ó corona en senyal de aliansa entre dos regnes ó fami- somnum alicui impetere, subire, instaré, aliquem
un gos llebrer ó altre animal; y del mateix modo AGOMIADAR. v. a. ant. despedir.
per posar à las àligas y cisnes coronas al coll, y per AGOMIADAT, DA. p. p. ant. despediT.
rodejar de alguna eura, sarment ó serp à un arbre, ACOMODABLE. adj. Lo que's pót acomodar.
creu ó columna y líltimament posar en figura de Acomodnble. Accommodabilis
aspa de St. Andreu delràs del escut las claus, bas- AGOMODAGIÓ. f. Composició amistosa. Acomo-
tons, llansas, espasas, banderas y altras cosas sem- dacion. Accommodatio, nis.
atessan los obenchs. AcoUador. Funis malos ads- l•locaré; muneri aliquid addicere. Posar alguna co- ||
altre prim. Acoílar. Crassirem rudentem alio tenu- modar. Alicui commoda suppeditare. Venir ó sér ||
trahere, adducere. -del gust de algú alguna cosa. Acomodar. Aliquid ali-
»AAGOLLIMENT.
A
COLLENSA. f ant. ÀCLLLIMKNT.
m. ACULLIMENT.
cui placere, convenire,
cosa de us ó servey,
eum juvare. Deixar alguna
com un pa. Prestar. Commodo,
||
AGOLORAR. V. a. ant. Dar brillo, esplendor, etc. ó geni de altres. Acomodarse, conformarse. Ad alte-
ACOLORAT, DA. adj. COLORAT. rius sententiam totura se fingere ; alicui obsecunda-
ACOLTELLEJAR. V. a. ACILTELLEJAR. re. II
ant. Usurpar. Aliena bona usurparé, rapere,
ACOLTELLEJAT, DA. p. p. aclltellejat. alieno tanquam proprio uti. ||
Tràurer profit. Sacar
rum comitatus. ||
La composició é instruments pera deguda proporció. Acompasado. Ad amussim exactus.
acompanyar à la veu. Acompanamiento. Yocem comi- AGOMULAR. V. a. ant. ENCARREGAR.
lantes numeri. Lo que's dóna à algú per sa segure-
1|
ACONDICIONAR. V. n. Donar à las cosas certa
tat y defensa. Acompanamiento. PríEsidiaria stipatio. condició ó qualitat. Acondicionar . Constituo, aíïicio,
II
Lo de un enterro. Pompa fúnebre. Pompa funebris. is.
poner a compàs. Ad amussim ordinare. Arreglar, || pressus, gravatus; in aere alieno esse.
proporcionar las cosas de modo que no sobre ni fal- ACONSELL. m. ant. consell.
te. Compasar. E.xaiquo, as, moderor, aris, metior, ACONSELLABLE, adj. Lo que 's pót aconsellar.
iris. mús. Dividir las composicions en temps iguals
II Aconsejable. Consiliabilis.
ab rallas perpendiculars à las de la pauta. Compasar. ACONSELL ADOR, A. m. y y f.
rere, expetere, ad aliquem referre. posar los colors, de modo qne no ressalten massa ni
QUI SOL s' ACONSELLA, SOL SE PENEDEIX, ref. EUSC- queden demasiat apagats. Acordar. Picturis tonum
nya que en negocis de gran importància debem acon- inter lucem et umbram medium dare. Avenir los ||
sellarnos ab altres. Quien à solas se aconseja, ú soJas instruments ó veus per formar armonía. Acordar^
se remesa ó desaconseja. No hay quien yerre sinó el que concordar. Consono, concinno, as, concinno, is; ins-
su parecer quiere. Tibi solum consulis, dolebis solus. trumenta, voces inter se aptare, consociare. ||
ant
ACONSELLAT, DA. p. p. Aconsejado. Consilio concedir. V. a. ant. combinar. acertar. ||
ACONTENTAR. V. a Satisfer, donar gust. Con- do que semble córdoba ó pell de cabró no sentho.
(entar, complacer. Delecto, juvo, as, placeo, adrideo, Acordobanar. Caprinam alulam a?mulari.
es, satisfacio, is, morem gerere alicujus. ACORDONAR, v. a. Posar cordó, circuhir ab
ACONTENTARSE. V. r. Quedar content. Conlen- gent. Acordonar. Circumdo, vallo, as.
tarse, quedar conlento. Sibi sufBcere, contentum esse, ACORRALAR. V. a. ENCORRALAR.
salis habere ACORRALAT, DA. p. p. ENCORRALAT.
NO s' ACONTENTA AB Aixó. loc. Mauifcsta quBalgú vól ACORREGUT, DA. p. p. Envergonyit. Corrido.
més de lo que li correspon. No se contenta con eso, Pudefactus, pudore suíTusus. |1
apocat.
Nec se eo loco tenet. ACÓRRER. V. a. Envergonyir. Córrer. Pudore,
No's PÓTACONTENTAR ATOTS. loc. Deuota quB quaut verecundia aíflcere, sutTundere. ||
ant. socórrer, jj
sòn mòlts los que volen una cosa no's pót donar à tots. ant. Esdevenir. Ocurrir. Evenio, accido, is.
Quien puede contentar a todos? Ne Jupiter quidem om- ACÓRRERSE. v. r. Envergonyirse. Correrse.
nibus placet. Erubesco, pudore, rubore aíTici, suffundi. ||
apocar-
SÉR DE BON Ó MAL ACONTENTAR, fam. Sér fàcil Ó di- se 2.
fícil de acontentarse. Ser de buen ó mal contentar, ó ACORRIMENT. m. ant. RUBOR, vergonya, con-
conlento. Facilem ó diííicilem esse. fusió. II
ant. subsidi, socorro. |1
abundància.
ACONTENTAT, DA. p. p. Conlenlado. Gonten- ACORT. m. Ajust, concòrdia, conveni. Acuerdo,
tus. ajuste. Consentio, conventio, nis, factura, condic-
ACOPIAR. V. a. Juntar una cosa ab gran canti- tura, i, pactus, us. ||
Resolució de una corporació ó
tat. Acopiar. Comparo, as, congero, is. senat. Acuerdo. Decretum, senatus consultura. ||
ACOPLAR. Arreglar lascartas. Acopiar, aparcar. mús. La unió de sonidos armónichs. Acorde. Harmo-
Ordino, as. ||
r. acoplarse contra algú. fr. Mancomu- nia, cC, concentus, us. ||
consell.
narse contra ell. Mancomunarse. In aliquem coïre. DE ACORT. m. adv. y
ACOQUINAR. V. a. fam. acobardir. de comu acort. m. adv. Ab consentiment de tols.
TO.MO I.
26 ACO DICCIONARI ACR
ACOSAT, DA. adj, PERFET, LLEST, ACABAT. ACQUIRINT. p. a. ant. adquirent.
ACOSSAR. V. a. Forsar, perseguir fins à posar AGQUIRIR. V. a. ant. adquirir,
en apuro especialment à las feras. Acosar, estrechar, AGQUIRIT, DA. p. p. ADQUIRIT.
apurar. Yexo, agito, as, insector, aris, cursu pre- AGQUISIGIÓ. f. ant. ADQUISICIÓ.
meré. AGQUISIDOR, A. m. y f ant. adquibidor. .
|]
Usarse, estilarse alguna cosa. Acostumbrarse, esti- AGRIDÓFAGO, GA. m. y f. Lo qui viu de lla-
larse. Soleo, es. gostas. Acridófago. Acridophagus, i.
us y costum. Acoslurnbradamente, segun coslumbre. Abultar, exagerar la falta ó delicte. Acriminar, agra-
Morè, ex, de raore, ut mos, ut moris est, consueté. var, envenenar. Acriminor, aris, culpam, crimen au-
AGOTAR. V. a. COTAR. gere, acerbare, acriter objurgare, graviorem, pejo-
AGOTARSE. v. r. Inclinar lo cos. Agoviarse, en- rem causam eíficere. |1
Afear alguna acció. Vitupe-
corvarse, agacharse. Incurvesco, devergo, is, sese rar. Vitupero, as.
incurvare, pandere, inflectere. \\
arrupirse. AGRIMINAT, DA. p. p. Acriminado. Crimina-
AGOTAT, DA. p. p. coTAT. ||
Inclinat. Agoviado, tus.
agachado, encorvado. Incurvatus. AGRIMONIA. f. La qualitat aspra ó picant. Acri-
AGOTXAR. Abrigar ab la roba. Abrigar,
v. a. monia, acerbidad,aspereza, acritud. Acrimonia, «3,
arrebujar. Aprico, as, obtego, involvo, operio, is. acredo, acritudo, nis. ||
sàtira, rigor. 1|
Vehemèn-
AGOTXARSE. V. r. Abrigarse ab la roba parti- cia, eficàcia en las paraulas. Acrimonia. Dicendi vis.
cularment en lo llit. Arrebujarse, aborujarse, acurru- 11
Aspresa en lo tracte ó geni. Acrimonia, aspereza.
carse. Involvi, iraplicari, stragulis sese obtegere. Acrimonia, se, acerbitas, asperitas, atis.
||
que presenta "Is objectes distants sens los colors del hil inaniüs quàm multa scire, et quid sibi prosit ig-
iris. Acromatico. Acroraaticus. noraré.
ACRONICTE, A. adj. S' aplica al naixement, y TENIR l' ACTE. fr. Eu los esludis públichs defensar
posta de una estrella que naix y 's pon al mateix conclusions. Defender actos ó conclusiones. Theses
temps que'l sol. Aeronicto. Acronyctus. propugnaré, sustinere.
ACRÓSTIGH, CA. adj. La poesia en que las Ue- ACTITADOR, RA. adj. for. Lo que està pera
tras inicials ó finals forman un mot ó sentencia. actuar. Lo que està para actuar. Quod inslruendum
Acròslico. Acrostichis, idis, acrostichia, orum. est.
y així 's diu acte del enteniment, acte de la volun- las causas à certs tribunals per privilegi de la cor-
tat. Acto. Actus, us, operatio, nis. || Escriptura de poració del que són indivíduos. ArAivo, Guique pro-
venda. Carta de venta. Yendilionissyngrapha. ||
alto. prium et privilegiatum fòrum,
ACTE acordat. AUTO ACORDAT. PER ACTIVA Y PER PAsivA. exp. fam. De lotas ma-
ACTE ACLSATORi. for. Lo quc acusa. Acto acusato- neras. Por activa y por pasiva. Omniraodè, omnimo-
Actus accusatorius. dis, omnimodò, omnifariam.
ACTE CARNAL. Cópula, concúbito, acceso, cóito, acto PRIVAR DE VEU ACTIVA, fr. Pdvar del dret de votar.
carnal ó venéreo, congreso. Concubitus, accessus, us, Privar de voz activa. Suffragio aliquem privaré.
copula, ai. VEU ACTIVA, exp. Lo dret de votar. Voz activa.
TENIR ACTE CARNAL, fr. Tcuir accés r home ab la Suffragü jus, ||
gram. La dels verbs. Voz activa. Ac-
dona. Conocer carnalmente, tener cumta. Concumbo, tiva vox,
cognosco, coüo, is. VIDA ACTIVA, La en que se emplean las forsas cor-
ACTE DE CORT. Las súplicas dels tres brassos en porals. Vida activa. Actuosa vita.
quant eran aprobadas pel rey ò la de algú de ells , VERB ACTIU. gram. Lo que significa acció. Verbo
sens contradicció dels demés y ab aprobació del mo- activo. Activum, accusativum verbum.
narca, que comensaban : Plau al senyor Rey 6 à la ACTIVAMENT, adv. m. En significació activa.
Mac/estat.— Acto de córte. Gomitiis actus. Activamente Activè. .
[] Ab activitat. Activamente. Im-
ACTE DEFINITIU. AUTO DEFINITIU. pigrè, solerter.
ACTE DE INQUISICIÓ. AUTO DE INQUISICIÓ. ACTIVAR, v, a. Avivar, excitar, accelerar, ins-
ACTE DE POSSESSIÓ. L' exercici , ó us de ella. Acto tar. Activar. Urgeo, es, exagilo, as, acuo, is,
ACTUAL, adj. Existent, present. Actual. Prae- Acogida,hospedaje, acogimiento, hospitalidad. Hospi-
sens, quod revera est, re ipsa extat. ||
S' aplica al talitas, atis, acceplio, nis, hospitium, ii. ||
Amparo,
CAUTERl Ó BOTÓ DE FOCH. amparo, refugio, asilo, guarida. Prae-
refugi. ico(/í6?a,
ACTUALMENT, adv. m. Ara, al present. Actual- proteger, patrocinar, refugiar. Tueor, eris, pnesidio
mente, en la actualidad. Nunc, in praesenti, in prae- esse; patrocinio excipere. ||
Ocultar. Encuhrir, ocul-
sentiam, jam. tar. Occulto, obumbro, as, oblego, oífundo, is. ||
ACTUANT, p, a. y m. Lo qui defensa un acte li- Assolir, atrapar. Coger, atrapar. Occupo, as.
terari. Actuante. Thesium propugnalor. ACULLIRSE. V. r. Refugiarse. Acogerse, amez-
ACTUAR. V. a. Pahir, fér la digestió. Actuar, nar, guarecerse, albergarse. Aliquò se recipere, ad
digerir. Coquo, digero, is.
H
Defensar conclusions. aliquem confugere, apud aliquem diversari.
Actuar, defender actos ó conclusiones . Theses propug- ACULLIT, DA. p. p. Acogido, refugiado, alher-
naré, suslinere. |]
for. Instruhir lo procés. Actuar. gado. Hospitalus, hospitio receptus. ||
Assolit, atra-
Causam instruere. Instruhir, ||
enterar. Actuar, ins- pat. Cogido. Captús, occupatus.
mdr, enterar, Instituo, erudio, is, edoceo, es. ||
re- ACULTELLEJAR. V. a. ant. Pegar, donar gani-
flexionar. vetadas. Acuchillar, dar cuchilladas. Gladio trucida-
ACTUARI. m. for. Notari que dóna fé en los au- re, percutere, petere, feriré.
en ajuda ó socorro de algú. Acudir. Accurro, is, sup- crimina, causas in aliquem derivaré. Amontonar
||
agullas en la pell. Acupunclura. Acopunctara, ae. ACÚSTICH, CA. adj. lo que serveix per aumen-
ACUQÜINAMENT. m. COBARDÍA. tar lo so. Acústica. Sonum augens
AGUQUINAR. V. a. acorarüir. ACUSTUMAR. V. a. ant. acostumar.
ACüQUINAT, DA. p. p. ACOBARDIT. ACUTÀNGUL. adj. geom. Se diu del triàngul
ACURSAR. V. a. EScuasAR. que consta de tres ànguls aguts. Acutangula. Acu-
ACURULLAT, DA. adj. Fét 6 posat en forma de tangulus.
curull. Acopetado. Cacuniinatus. ACUTANGULAR. adj. geom. S' aplica à la fi-
ACU8. f. Declaració decerlas carlas abque'sgua- gura de ànguls aguts. Acutangular. Acutis angulis
nyan alguns tantes. Acuse. Superiorum chartanim constans.
declaratio. ||
Primera persona del present de indi- ACUYDAMENT. m. ant. desafío. |1
forsa, vio-
catiu del verb acusar. Yo acuso. Ego accuso. lència. II
PREMURA.
*
AGUSABLE. adj. Lo que pót y déu sér acusat. ACUYDAR. v. a. ant. desafiar. || perseguir. |I
declarar un crim devant lo jutge. Acusar. Accuso, gium, ii, adagio, nis, efflatum, i. || mús. Un dels
insimulo, as, causor, aris, arcesso, is. ||
Tatxar à cinch moviments fundamentals de la música, que
algú de alguna falta. Acusar, notar, tachar, afear. equival à moderat. Lo mateix nom se dóna à la
tas, ab que's guanyan certs tantos. Acusar. Sortem ADALADAMENT. adv. m. Ab ànsia summa.
prodere, declararé. Precipitadamente, desaladamente. Praíproperè, effusè,
ACUSAR falsament,
fr. Calumniar. Calumnior, aris, anxiè.
alicui,ad ó in aliquem mentiri. ADALARSE. v. r. Córrer furiosament, tirarse
ACUSAR la conciencia. fr. Tenir remordiments de ab ànsia sobre alguna persona. Desalarse. Pra;pro-
alguna culpa comesa. Acusar, argüir la conciencia. perè, effusè aliquem aggredi, ad aliquem accurrere,
Conscientia; stimulis agitari, angi, conscientia sti- contendere.
mulari. ADALAT, DA. p. p. Desalado. Anxius.
ACUSARSE. V. r. Dir los pecats en lo sagrament ANAR ADALAT. fr. Córrcr, tiràrse sobre algú. Desa-
de la penitencia. Acusarse. Noxas, peccata Deo con- larse. Pricproperè, effusè aliquem aggredi, ad ali-
üteri, confessori aperire; poenitentiaí sacramento quem accurrere, contendere.
confessionem exprimere. ADALGÚ. pr. ant. A alguno. Ad aliquem.
ACUSAT, DA. p. p. Acusada. Accusatus. ADALIT. ra. ant. Superior en la milicia. Adalid,
ACUSATIU. m. gram. Lo quart cas de la decli- caudillo, capitan. Dux, cis, ductor, is.
I
nació. Acusaiivo. Accusativus,
casus.
ACUSATORI, A. adj. for.
i, quartus, accusandi
mina, com acte acusatori, delació acusatòria. Acu- diamant. Mes comunment s' usa en sentit metafórich
s' havia restablert la innocència original. Son in- ADDICIÓ, f. Afegidura, anyadidura. Adicion.
ventor fou Prodico, segons Teodoreto. Los adamitas Additio, adjectio,adjunctio, nis. [| La operació de su-
eran una rama dels Basilides y Carprocracis; aquesta mar. Adicion, sumar. Summarum exaclio. \\ Reparo
heretgia fou renovada à principis xv per del sigle que 's posa à uns comptes. Adicion. Nota,ae. Suple- ||
un tal Picardo que passà de Flandes à Alemanya, y ment ó notas en un escrit. Adicion, apéndice, adita-
pretenia tornar al mon la innocència original, que mento, supkmento. Adscriptio, nis. || gram. Pleonas-
feya consistir en que las donas fossen comunas, mos, figura per la que s' anyadeix en una expressió
y
en la que compareixian nus en las
nuhesa; per lo paraulas que li donan raès forsa sens sér necessa-
plassas públicas, sent així que 'Is anlichs, segons S. rias al sentit, v. gr. Jo ho he vist ab mòs propis
Epifani, solament se despullaban en sas Juntas. En ulls. Adicion. Additio, nis. ||
for. Admissió, accepta-
algunas parts se juntaban de nit y tenian per divisa ció de herència. Adicion, admision. Additio, nis.
aquest vers llatí: «Jura, perjura, secretum prodere FÉR ADDICIONS, fr. ADDICIONAR.
noli:» que vol dir, jura que no descubriràs lo secret; ADDICIONADOR, A. m. y f. Lo qui addiciona.
despreciavan los vestits que 'Is oferian, dihent que Adicionador. Addictor, ascriptor, is.
Adam era sòn fundador. Adamitas. Adamitai, arum, ADDICIONAL, adj. S' aplica al article, clàusula
adamiani, orum. ó expressió que anyadeix à un tractat ó regla-
s'
ADANISME. m. Lo mateix que adamita ó secta ment desprès de format. Adicional. Additilius, ad-
de adamitas. Adanismo^ adamanos, adamitas. Ada- ditivus.
mitarum secta. ADDICIONAR, v. a. Fér ó posar addicions. Adi-
ADAPTABLE, adj. Lo que's pót adaptar ó aco- cionar, anadir. Addo, adjungo, ascribo, is.
modar. Adaptable, acomodable. Quod adaptari, apla- ADDICIONAT, DA. p. p. Adicionado. Additus.
ri, vel acconiodari potest. ADDICTE, TA. adj. Inclinat, aficionat, dedicat.
ADAPTACIÓ, f. La acció y efecte de adaptar, Adiclo, afecto. Addictus, pronus, proclivis, prona-
Adaptacion. Adaptatio, accommodatio, nis. tus.
ADAPTADAMENT. adv. m. Acomodadament, ADDIMENT, y
Adapladamente, acomodadamente. Aplò. ADDITAMENT, m. ant. ADDICIÓ.
ADAPTANT, p. a. Lo que adapta. Adaptante. ADEBADAS. adv. ant. debades.
Adaptans. ADEFAGIA. Divinitat del paganisme,
f. protec-
ADAPTAR, v. a. Acomodar una cosa à altra. tora de la fartaneria. Adefagia. Adefagia, sa.
Adaptar, adecuar, proporcionar. Apto, adapto, coap- ADEFORA. adv. 11. AFORA.
to, accomraodo, as. ADEHALA. ant. f. 's dona de gràcia en
Lo que
ADAPTARSE. Aconiodarse una cosa à al-
v. r. las compras y vendas. Adehala. Additio, nis, addita-
tra. Adaplarse. Adaptari, accommodari. mentum, i, strena, ai, ultro tributa pecunia. ||
Emo-
ADAQUELL, A. pron. ant. Lo mateix que à luments agregats al sou de un empleo. Adehala, ga-
aquell. A aquel. Ad illum. jes. Emolumenta, orum.
AD AQUEST, A. pron. ant. A aquest. A este. ADELIT. ra. ant. adalit.
Ad hunc. ADELITARSE. v. r. ant. deleytarse.
ADAR. m. Ullim mes del any dels juheus que ADELITAT, p. p. deleytat.
correspon al febrer y mars. Adar. Adar, is. ADEMANT. m. ant. diamant.
ADARGA. f. Escut de cuyro de figura oval ab ADEMÉS. adv. m. A mes de això, de allò, fora
una nansa pera '1 bras y altra pera la ma. Adarga. de qualsevol cosa de que 's tracta. Ademas, amas,
Parma, cetra,a}. Tractat del blassó ó escuts de
II fuera de, sobre. Praitereà, praeter, insuper, ad hoec,
armas. Adarga. Stemmatum scienlia, ars heràldica. ad hoc, hoc amplius, proporrò.
ADARGAR. v. a. ant. Cubrirab la adarga, Adar- ADEMÉS de QUE. 111. adv- Adcmas que. Adde quod,
gar. Parma tegere. quid quod, súper, prícterquam quod.
ADARGARSE. v. r. Cubrirse ab la adarga. ADENANTAR. v. a. ant. Avansar. \\
Portar de-
Adargarse, abroquelarse. Cetra se muniré, protege- vant.
re, tegere. ADENOLOGIA. f. med. Anatomia de las glàn-
ADARGAT,DA. p. ^.Adargado. Clypeomunitus. dulas. Adenologia. Glandularum studium, cognitio,
ADARGUER. m. ant. Lo qui feya adargas, ó doctrina.
las usaba. Adarguero. Parmularius, ii. ADEPTAR. V. a. ADAPTAR.
,
ADJUNT, m. for. Lo company que's dóna al jut- ADMINISTRAR. V. a. Cuydar béns de altre.
ge principal de alguna causa. Adjunto, acompamdo. Administrar. Administro, curo, procuro, dispenso,
Adscriplus judex, alteri adscitus, adjunctus. ||
Lo guberno, as, gero, rego, is. ||
Exercir algun minis-
company que's dóna al relator y notari recusat. teri ó empleo. Administrar. Munus exercere, gerere.
Acompamdo. Alteri adscitus. ret. Circunstancia de ||
ADMINISTRAR JUSTÍCIA, Scdiu dels jutges queju-
fr.
ENTRAu EN UNA ADMINISTRACIÓ, f. Péudrerla à són movere, facere. Mirar ab admiració. Admirar, Mi-
[|
càrrech. Tomar, entrar, encargarse de una adminis- ror, admiror, aris. Respectar, venerar. Admirar.
||
FEBSE ADMIRAR, fp. Obrar, fér cosas dignas de ad- etc. Lanero. Fibulis ferreis fictilia connectens.
algunas comunitats religiosas. Admonitor. Monitor, ref. Denotacuydado ab que's déu acudir al remey
'1
ADNATA. f. anat. La túnica exterior dels ulls viora despicisdamna, ea profectò insanabilia fient.
inmediata à la retina. Adnata. Adnata in oculis tú- Pharmaca nascenti sunt adhibenda malo. Principiïs
nica. obsta, sero medicina paratur, cura mala per longas
ADNOTACIÓ. ant. La acció de adnotar. Anota- invaluere moras.
cion. Annotatio, nis. |1
Nota feta en algun escrit. No- AQüi vos QUEDA QUE ADOBAR, fr. fam. Havér rebut
ta. Nota, íd, annotatio, subscriptio, nis. algun dany que no es fàcil de remediar. Tener ó lle-
ADNOTADOR, A. m. y f. Lo qui adnola. Ano- var que lamer óque rascar. Damnum pati, maloaííici.
tador. Annolator, annolans. TENIR LAS AURELLAS A ADOBAR, fr. No atèndrer à lo
ADNOTAR. v.a. Fér adnotacions. Aíiotar. An- que's diu. Tener los oidos dades a adobar. Hebetiores
nolo, as. II
Apuntar, notar. Anotar. Noto, as. aures habere.
ADOB. m. Composició, reparo, remendo. Remien- ADOBARÍA. f. BLANQUERÍA.
do, adobo. Refectio, reparatio, nis. ||
Amaniment de ESTAR EN LA ADOBARÍA. fr. Estar CQ cura. Tomar
las viandas. Adobo, aderezo, condimento, guiso. Con- enfermería. In valetudinario esse. ||
fam. S' aplica
ditura, a?, condimentum, i, condilio, nis. ||
Los in- als mobles de us comú que estan en casa del artí-
gredients pera adobar las pells. Adobo. Mixtura, com- fice pera compóndrerlos. Estar en la enfermeria. Su-
TOMO I. 6
34 ADO DICCIONARI ADO
adobado. Condilus, condititius. || ajustat, avingut. en que las donas imitaban lo llanto de Venus per 1*
trinar, instruir. Doceo, edoceo, es, informo, as, eru- ADONICIDA. poét. Nom que donan à Marte,
dio, instituo, is. com à matador de Adonis. Adonicida. Adonidis oc-
ADOCTRINAT, DA. p. p. Adoctrinado, doctri- cisor.
nado. Edoctus, instructus. ADONIS, m. mit. Fill de Cinira rey de Xipre,
ADO JO. adv. m. Ab abundància. Copiosamente, estimat de Yénus. Adonis. Adonis, idis. |]
Qualsevol
profusamemte, à boca de costal, abondo, largo, à pote, jove mòlt hermós. Adonis. Adonis, pulcher puer^
aporrillo. Abundè, largè, largiter, largitüs, affatim. juvenis.
ADOLCIR. V. a. ant. endolcir. FLOR DE ADONIS, m. Planta que tè en la arrel una
ADOLCIT, DA. p. p. endolcit. cabessa, pocas fuUas en las camas, las flors de sis
ADOLÉIXER. V. n. ant. Patir algun mal habi- fuUetas vistosas. Se cultivan per adorno en los jar-
tual. Adolecer, enfermar. iEgroto, as, langueo, es, dins diferents espècies, que generalment se distin-
adversa uti valetudine. ||
met. Estar subjecte à las geixen per lo color de sas flors. Anemona^ anemone.
passions. Adolecer. Passionibus afflci, subjici, Anemona hortensis.
ADOLESCÈNCIA, f. La edat de 14 à 22 anys. ADOP. m. CORRECCIÓ, ESMENA, REFORMA.
d olescencia. Adolescentia, aj, juventus, ulis. ADOPCIÓ, La acció y efecte de adoptar. Adop-
f.
ADOLORIT, DA. adj. Qui sent dolor. Dolorido, ADOPTAR, v. a. Afillar un estrany. Adoptar,
adolorido. Doleus, dolorosus. []
Afligit, desconsolat. prohijar. Adopto, coopto, arrogo, as, in filiura ads-
Dolorido. Dolens, dolore aífeclus. ||
arrepentit. cribere. |1
met. Admétrer, aprobar, seguir una opi-
ADOLSAR. V. a. ant. endolcir. ||
met. mollifi- nió. Adoptar. Admitto, is, sequor, eris. ||
Apropiarse
car. 'Is pensaments y obras agenas. Adoptar. Vindico,
ADOLSAT, DA. p. p. ENDOLCIT, [j
met. mollifi- as, adscisco, is.
cat. ADOPTIU, VA. adj. Fill per adopció. Adoptiva.
ADOLZAR. V. a. ant. endolcir ||
met. mollifi- Adoplivus, adflliatus, arrogatus, adscita proles. 1|
ADOMASCAT, DA. adj. Semblant al domàs. Adoracion, reverencia, respeto. Adoratio, nis.
Adamascado. Damasceni serici similis. ADORADOR, A. m. y f. Lo qui adora. Adora-
ADONAR. V. a. ant. dor. Venerator, adoralor, cultor, is, adoratrix, icis.
y
ADONARSE. V. r. Mirar, advertir. Advertir, re- ADORAR, v. a. Honrar, reverenciar ab cuito
parar, notar, observar. Animadverto, deprehendo, exterior. Adorar. Adoro, as, colo, is, adveneror,
is, noto, observo, as, adverto, is. ter. Tenir comp- aris. 11
met. Amar ab extrem. Adorar. Adamo, as,
I
te, aténdrer à alguna cosa. Cuidar, tener cuenta ó ardeo, es, deperio, is, amore flagrare. 1|
Besar la
grossos, fingir disimuladament que no s' ha vist adorfir. Oro, as, deprecor, aris.
alguna cosa. Ha^cr la vista gorda. Se non vidisse si- PASSANT Y ADORANT, exp. pera denotar lo poch que
mularé. produheix algun ofici ó empleo. Comido por servido.
SENS ADONÍRSEN. m. adv Inadvertidament. Inad- Victui tantum necessària lucrari.
vertidamente. Inconsideratè, imprudenter, inscien- ADORAT, DA. p. p. Adorado. Adora tus.
ADONAT, DA. p. p. Adverlido. Animadversus. Amèrica anomenaban així al temple dels ídols. Ado-
ADONCHS. adv. ant. k las horas.
t. ratorio. Idolorum fanum.
ADONEU, m. Nom que 'Is àraibes donan al sol. ADORMIDOR, A. adj. Lo que causa son ó ador-
ADONI. adj. ADÓNICH. miment. Adormecedor. Soporífer, somnífer.
ADONIAS. f. pi. Festas en honor de Adonis, y ADORMIMENT. m. La acció y efecte de ador-
ADO CATALÀ. ADR 35
mir 6 adormirse. Adormecimientn. Sopor, sopora- is, tas,excuHns,'distinctus,variegafus. rouT, galatt. j]
met. En la moral enduriment en las culpas, passions decor, is, paratns, us. ||
Esplendor. Esplendor. Splen"
etc. Adormecimienío, endurecimiento. Pervicacia, ac. ||
dor, is. II
pi. ORNAMENTS.
met. FATONTIMENT. ||
APACIGüAMENT. ADORNOS scpÉRrLuos. Garambüinas. Snpervacaneus,
ADORMIR. V. a. Cansar son. Adormeeer. Soporo, futilis ornatus.
as, sopio, consopio, is, somnium alicui afferre, con- ADORS. m. adv. ant. Al revés ó espatlla de algu-
ciliaré, adducere. ||
met. Apaciguar. Adormeeer, cal- na cosa. Detras, al dorso, ú la espalda. À tergo, post
mar. Sedo, mitigo, as. ||
met. Entontir. Entontecer. tergum.
Infatuo, as, bardum, stupidum reddere. En la ci-
[|
ADORS DEL ATGüA. loc. ant, A h supcrfcie, à la flor
rurgia fér pérdrer la sensibilitat à algun membre pe- del agua. Ad tergum aquaí.
ra que no patesca tant, quant s' ha de fér alguna DONAR ADORS. loc. aut. Tirarse demunt, pegar»
operació violenta. Adormeeer, ol•lundir, embalar. He- escarmentar. Echarse encima, escarmentar. Impin-
belo, soporo, as. gere, agredi, lundere.
ADORMIRSE. V. r. Sér vensut de la son. Ador- ADORSAR. V. n. ant. Posarse al coll ó à las es-
mecerse, dormirse. Dormio, abdormio, is, soporor, patUas alguna pepsona ó altra cosa. Echarse ú cnes-
aris. Endormiscarse, comensarse à dormir. Ador-
II
tas. Humeris, vel súper humeros imponere.
mecerse, trasponerse, dormitar, adormitarse. Dormito, ADOTSENAR. v. a. Separar per dotsenas. Ado-
as, obdormio, obdormisco, is, somno leviter corripi. cenar. In duodenas distribuere.
II
Enforpirse algun membre. Adormecerse, envararse, ADOTSENARSE. V. r. Ferse ab gent baixa. Ado-
entorpecerse. SIupeo, es, torpesco, stupesco, pigres- cenarse. Parem se infimis facere, promiscuè cum ora-
co, is. II
met. Obrar ab negligència ó descuyt. Dor- nibus agere.
mirse, echarse à dormir. Causae indormire; negligen- ADQUIRENT. p. a. Adquirente. Acquirens.
tius agere. ||
En matèria de vicis y deleyles equival ADQUIRIDOR, A. m. y Lo qui adquireix. f. Ad-
à permanéixer mòlt temps en ells. Adormecerse. In quiridor. Acquirens, consequens.
tiis senescere. ADQUIRIR. V. a. Conseguir, guanyar. Adquirir,
ADORMIT, DA. p. p. Dormido, adormecido. So- alcaiizar, granjear. Comparo, adparo, paro, as, ac-
pilus, soporatus. ||
Entorpit. Adormecido, envarado. quiro, colligo, parió, is.
Rigidus. II
Enfontit. Entontecido. Infatuatus ||
Apaci- ADQUIRIR AB LO CAP DELS DITS Ó AB SÒN SUHOR. fr.
guat. Adormecido, calmado. Sedatus. Adquirir con sus punos ò con sus pulgares. Mereo, es,
DESPERTAR ALS ADORMITS. Reuovar alguua espècie, mereor, eris.
fér memòria pera que algú fassa lo que no pensava. ADQUIRIRSE. V. r, Adquirirse, granjearse. Sibi
Despertar. In meraoriam revocaré. conciliaré, captaré, assectare, aucupare.
MiTJ ADORMIT, mod. adv. Entre sueTws, entre duer- ADQUIRIT, DA. p. p. Adquirido, adquisito. Ac-
eyvela, medio dormido. Semisopitus, dormifandus. quisitus, partus, quaísitus.
II
met. Se diu del qui fa alguna cosa distret, ó im- ADQUISICIÓ, f. Guany, logro. Adquisicion. Ac-
erfecta per falta de cuidado. Medio dormido. Incu- quisitio, adeptio. nis. adeptus, us.
riosè, oscitanler. ADQUISIR. V. a. ADQUIRIR.
ADORN. m. ant. adorno. ADQUISIT, DA. p. p. ADQUIRIT.
ADORNADAMENT. adv. m. Ab adorno. Ador- ADRASSANA. f. Drassana, lloch à la vora del
nadamente. Ornatè, condecoro, amplificè. mar, ahonf se fabrican, componen y conservan las
ADORNADÍSSIM. adj. sup. Mòlt adornat. Ador- embarcacions, y 's guar>^a tot lo necessari pera ar-
nadisimo, mvy adornado. Perornatus, ornatissimus. marlas ó equiparlas. Arsenal, atarazana, iarazana,
ADORNADOR, RA. m. y f. Lo qui adorna. astillero, tarazanal. Navalla, ium, navale, is, arma-
Adornador. Ornalor, exornator, is. mentarium, ii.
pessa que's riboteja, ab la qual se logra fér una guia Gazafaton, gazapaton, porrada. Astirologia, ai, ca-
segura, pera igualar y deixar perfectament plana la cophatum, i.
FÉR PASSAR PEB l' ADRESSADOR. fr. met. Fér passar ADSEMBLAR. adj. ant. adzemblab.
per tot lo rigor de la lley. Echar la ley ó toda la Jey ADSEMBLER. m. ant. ADZEMBLER.
ú alguno. Summo jure cum aliquo agere. |]
Fér pas- ADSEROLA. Fruyt semblant à la serva.
f. Ace-
sar per tots los exàmens y probas. Pasar por todas rola. Mespillum,i.
las admnas. Cuneta subire pericula. ADSEROLER. m. Arbre mitjà , espinós, flor
ADRESSAMENT. m. ant. La acció de adressar. blanca, fusta de color de carn. Acerolo. Mespillus, i.
Enderezamienlo. Gorreclio, directio, erectio, nis. ADUANA. f. Casa pública en la qual se regis-
ADRESSANA. f. ADRASSANA. tran las mercaderias y cobran sos drets. Adiiana.
ADRESSAR. V. a. Posar dret lo que està tort. Destinata inspiciendis mercibus, et exigendis vecti-
-Enderezar. Corrigo, dirigo, is, rectum facere, red- galibus domus, telonium, ii. ü Lo dret que pagan
dere; in direclum flectere. |1
Posar recte lo que està los generós, ó mercaderias en laAduana. Aduana.
decantat. Enderezar, destorcer. Distorqueo, retor- Ex mercibus vectigal. \\
Registrar en la Aduana 'Is
près de tiaballada. Desalabear. Curvaturic vitium cle à algun^membre envers dintre. Aduccion. Adduc-
emendare. ||
Girar la nau que està de carena. Adri- tio, nis.
zar. Navem erigere, sublevare. ||
Alsar, posar dreta ADUCTOR. m. anat. Lo muscle que serveix per
y perpendicular alguna cosa. Alzar, levantar. Erigo, conduhir algun membre envers dins, per exemple 'I
is. II
Encaminar. Dirigir. Dirigo, is. ||
Esmenar, cor- muscle que conduheix los ulls envers lo nas. Aduc-
retgir. Corregir, enmendar, castigar, enderezar, Pu- tor. Adductor, is.
nio, plecto, is. ADUIXER. V. a. ant. envia b. ||
portar.
ADRESSAR UN SEPULCRE, fr. Construhirlo. Levantar, ADULACIÓ, f. La acció y efecte de adular. Adu-
.eregir un sepulcre. Sepulchrum excitaré, erigere, lacion. Adulalio, assentatio, nis, blandiraentum, i,
ADULTERANT, p. a. Qui adultera. AduUeranle. ADVENT, m. Lo temps del quart diumenge abans
Adulferans. de Nadal fins a la vigília. Advienio. Adventus, us.
ADULTERAR. Cométrer adulteri. Adulte-
V. a. ADVENTICI, A. adj. Lo que vé per casualitat.
rar, cometer aduherio. Adultero, raoechisso, as, moc- Adveníicio. Advenlilius.
chor, aris. ||
v. a. met. Falsificar, contrafér. Adulte- BÉNS ADVENTicis. Los quc adqucrcix lo fill en la
rar, falsificar, viciar, corromper. Adultero, vitio, as, pàtria potestat. Dienes adventicios. Bona adventitia,
Adullerino. Adúlter, adulterinus, corruptus, vitia- ADVERBI, m. gram. Part de la oració que mo-
tus. difica al verb. Adverbio. Adverbium, ii.
ADULTERINAMENT. adv. Ab adulteri. Adulte- ADVERBIAL, adj. gram. Pertanyent al adverbi.
rinamente. Cum adulterio. Adverbial. Adverbialis,
subsessor. ||
Fals, contrafet. Adulterada, falso. Fal- ADVERS, A. adj. Contrari, fatal, desgraciat.
sos, illegifimus. Adverso. Adversus, infestus, sinister, [| Lo que està
ADUNANZA. m. ant. UNIÓ, CONGBEGACIÓ, C0A.L1- enfront. Adverso. Adversus, oppositus,
ctó. PART ADVERSA, for. Lo contrari. Parte adversa. Ad-
ADURIR. V. a.ant. Cremar. Quemar. Uro, is. versarius, ii,
ADUR8E. V. r. ant. Vé del verb llatí adduco, que ADVERSARI, A. adj. Contrari, advers. Adver-
vol dir guiarse. Fundarse. Nitor, eris. sària, contrario, adverso. Adversarius, infestus, ad-
ADUST, A. adj. De geni aspi^. Adusto, hronco, versus. II
m. Contrari, enemich. Adversària. Adver-
hrusco. Asper, tetricus, intractabilis, diíïicilis. sarius, ii, adversator, ris.
ADUSTIBLE. adj. Lo que lè disposició ó es fàcil ADVERSATIU, VA. adj. gram. S' aplica à la
de cremarse. Combustible, adustible. Quod comburi conjuncció que junta cosas oposadas ó contrarias,
potest, combustioni obnoxius. com encara, més, però. Adversativo. Adversativus.
ADUSTIÓ. f. ant. La acció y efecte de cremar, ADVERSITAT, f. Desditxa, desgracia, infortu-
Combustion, adustion. Combustió, nis. ||
med. In- ni. Adversidad, desdicha, desgracia, infortunio. Ad-
cendi dels humors ó de la sanch. Adustion. Adustio, versum, infortunium, ii, adversitas, atis, adversi,
nis. casus; adversa, orum.
ADUSTIU, VA. adj. Lo que té virtut de cremar. ADVERTÈNCIA, f. Avís. Advertència. Monitum,
Adustivo. Quod comburere potest. ||
med. Aduslivo. documentum, i, animadversió, admonilio, nis, ad-
Aduslivus. monilus, ús. |j Reparo, observació. Advertència. Ani-
ADUTZ. ant. Conduce. Fert. madversió ,
noiatio, observatio, nis. ||
Premedita-
ADVENEDÍS. adj. Se diu per menyspreu de ció, deliberació, sagacitat. Advertència. Considera-
qualsevol foraster que vé à establirse en algun país tio, circunspectio, deliberatio, nis. [| condició. [|
En
"
ns empleo ú ofici. Advenedizo. Exter, extraneus. los escrits, nota de particular atenció. Advertència.
Foraster, estranger. Advenedizo, estrangero. Ad- Subscriplio, animadversió, is, nota, ac.
Moneo, doceo, es, commonefacio, is. que van desplegantse succesivament, y son punxa-
ADVERTIT, DA. p. p. Advertido. Animadver- gudas, acanaladas, arraadas de unas punxas en sa
sus. 11
adj. Estordít, viu, astut. Advertido, avisado. extremitat y voras, mòlt crassas, de color vert clar,
Expertus, solers, circumspectus, prudens, exper- de tres à quatre peus de llargària, plenas de fibras
'1 fil ano-
gefactus. Uargas, fortas y blancas, de las quals se fa
DESPRÈS DE ADVEBTiT. Despues de advertido. Ex de- menat pita. Desplegadas ja totas las fullas al cap de
nunciato. deu ó dotse anys, naix del centro de ellas un tronch
ANARÓ ESTAR ADVERTIT, fr. Estar previngut, obrar de vuyt à deu pams de llarch, en la extremitat del
ab advertència y precaució. Ir, andar, estar sobre el qual fa unas flors blancas de unas dos polsadas de
aviso ò sobre los estribos. Cautum, providum esse, llarch, morint en aquell mateix any la planta. Se
consideralè agere. propaga per medi de las fullas, que són un bon ali-
ADVOCACiA. f. Professió del advocat. Abogacia. ment del bestiar boví, y en algunas parts de Amè-
Advocatio, nis, causidicina, aj, causarum patroci- rica n' extrauhen un such, que fermentat es un li-
nium. cor agradable. Pita. Agave Americana.
ADVOCACIÓ, f INVOCACIÓ. 3. 11
ant. advocacia. ADZEMBLA. f. Animal de càrrega. Acémila.
ADVOCADA, f. Muller del advocat. Abogada. Mulus, jumentum, i.
Tlxor causidici. |1
met. Intercessora , mediadora, ADZEMBLAR. adj. Lo que pertany al adzembla.
Abogada. Advocata, va, deprecatrix, icis. Acemilar. Jumentarius.
ADVOCANT, m. ant. advocat. ADZEMBLE. m. ant. ADZEMBLA.
ADVOCAR. V. a. Defensar plets ó altras causas. ADZEMBLER. m. ant. TRAGINER.
Abogar. Advoco, as, causas agere, litem oraré, pe- ADZUR. m. ant. Blau. Azul. Coeruleus.
roraré. 11
Parlar à favor de algú. Abogar, inlerceder,
Pro aliquo deprecari, alieni patrocinari. AE.
ADVOCAT, DA. p p Abogado. Advocatus. jj m.
Professor de jurisprudència. Abogado, jurisconsulto. AEANANT. adv. t. ant. y
Causidicus, advocatus, patronns, i, causarum actor. AENANT. adv. t. ant. En avant. En adelanle.
deia corona. Abogado fiscal ó patrimonial. Fisci ad- AEROMETRIA. f. Art de amidar 1' ayre. Aero-
vocatus, regiarum causarum actor. metria. Aerometria, ae.
ADZABEJA. ant. y f.
AERONAUTA. m. Qui puja pels ayres ab la
ADZABELLA. f. ant. gayeta, pedra. bomba del gas. Aeronauta. Aéreonauta, ae, aérem
ADZARI. m. ant. Asaro, planta perenne, de sulcans.
qual arrel naixen las fuUas en forma de ronyó, y AEROSTÀTICH, CA. adj. Lo que fà relació al
del raitj de aquestas la cama, que sosté en sa extre- ayre. Aerostútico. Aerostaticus, ad aérem pertinens.
mitat las flors, las quals són de un color roig ne- Lo que va pel ayre. Aerostútico. Aerostaticus,
II
AF. sus. II
adj. Famolench. Hambron. Esurio, esuriens.
Qui té fam. Eambrienlo. Famelicus. ||
mel. Ansiós,
II
AFABILÍSSIM, A. adj. sup. MòK afable, Afabi- mòlt desitjós de alguna cosa, com afamat de virtut.
Halagar, popar, acariciar. Prolecto, as, prermulceo, AFARM ANSAT, DA. p. p. ant, afianzado. Sa-
es, palpor, aris. ||
Adular. Adular. Adulor, aris. tisdatus.
AFALAGAT, DA. p. p. üalagado. Blanditus. AFARRAR. V. a. AFERRAR.
AFALECH. m. afalagh. AFARRUS8ARSE. Y. r. Menjar y béurer mòlt.
AFALEGADOR. m. AFALAGADOR. Atracarse. Cibis oppleri, ad satietatem edere.
AFALEGAR. V, a. AFALAGAR. AFARTAMENT, m. ant. FART.
AFALEGAT, DA. p. p. AFALAGAT, AFARTAPOBLES. adj. S' aplica à certa espècie
AFAMAR. V. a. Fér patir fam. llambrear. Fame. de rahim que tè lo gra gros y la pell dura, que es
obstringere, compellere. Fér venir gana de
||
ant. bo pera guardarse. Lairen.
menjar. Dar gana de comer. Edendi araorem excita- AFARTAR. V. a. Satisfer ó saciar ab excés lo
ré. II
Acreditar, donar fama. Afamar. Aliquem cele- apetit de menjar ó béurer. Harlar. Satio, as. ||
met.
braré, il•lustraré, exlollere. |1
ant. infamar, difamar. Satisfer lo gust ó desitj de qualsevol altra cosa. Har-
AFAMARSE. V. r, Férse famós. Afamarse. Sese tar. Desideria explere. ||
met. Donar abundància ó
exaltaré, nomen sibi compararé. multitud de lo que expressau los noms ab que's jun-
AFE DICCIONARI AFE
ta, com afartar à algú de bastonadas, de bofetadas, AFEGTADOR. m. Lo qui afecta. Afectador.
etc. Hartar. Saturaré, implere, afficere, Affectator, is.
AFAVORIR. V. a. Amparar, ajudar, defensar, fectus, ús, morbus, i. pint. Expressió, vivesa deia ||
protegir. Favorecer, socórrer. Alicui favere, sludere, acció de una pintura. Afecto, expresion. Yis, is, ex-
favorem adhibere. Fér algun favor. Favorecer. Mu-
|1
pressió, nis. II
adj. Inclinat à alguna persona ó cosa.
nus gratiam facere. Apoyar algun fèt, opinió etc.
1|
Afecto, aficionado, adicto, devoto. Amicus, aífectus,
Favorecer. Patrocinor, aris. j|
obsequiar. studiosus. Subjecte à un encàrrech ú obligació.
II
cion. Yerborum caplalio. centar, agregar. Addo, adjicio, adjungo, aggero, is.
AFECTADAMENT, adv. m. Afectadamente. Af- II
Exagerar. Anadir, exagerar, ponderar, abultar.
CAMINAR afectadament. Contonearsc, cernerse. Af- escrits. Anadir, adicianar. Subtexo, subjicio, ads-
fectatis motibus incedere. cribo, is. II
consolidar.
AFE CAÏALA. AFÍ 41
AFEGIR LLENYÀ AL FOCH. fp. met. Fomentar los dis- AFEYNAT, DA. adj. Alareado,
|
afanoso. Anxius,
gustos y discordias, Amdir km, yesca ó fuego al vebementer incumbens.
s©llicilus, operi
fuego. Oleum camino addere, maleriara igni prae- AFEYT. m. Compostura per hermosejar alguna
bere. cosa, y en especial ingrediens ab que las donas se
AFEGIR8E. V. r. Anadirse. Accedere, addi, ad- pintan la cara. Afeite,jaJbe()ue, ajo. Cerussa, ac, fu-
lus, adjectus. ||
m. àfegidura. COMPÓNDRER AB AFEYTS fr. Afeüar, jalbegar. Fuco,
AFEGITÓ, m. ter. àfegidura. as, expingo, is, pigmentis illinire. ||
Pulir las raer-
AFEIXUGARSE. V. F. Afanyarse, fér alguna caderías pera véndrerlas mès caras. Aderezar, aci-
cosa ab precipitació de modo que latigue. Apechu- calar. Mangonizo, as.
f/arsf. Defaligari. AFEYTAR. V. a. Fer la barba. Afeytar, hacer la
AFELIU. m. astron. La major distancia que pót barba, rasurar. Depilo, as, tondeo,es, mentum radere.
tenir un planeta respecte del sol. Afelio. Aphelium, AFEYTAR8E. V. r. Pulirse. Remilgarse. Pulchri-
summa absis. tudinem jaclare. ||
Férse la barba. Afeilarse, hacerae
AFEMAR. V. a. FEMAR. la barba. Se tonsoribus dare.
AFEMAT, DA. p. p. FEMAT. DIGA LA MULLER DEL CEGO, PERA QUI s' ÀFEYTÀ DIEGO?
AFEMINACIÓ. f. L' acte y efecte de afeminar- ref. vitupera '1 desmasiat adorno de las donas ab lo
se. Afeminacion. Effeminafio, nis. ü de agradar à altres més que als seus marits. La
AFEMINADAMENT. adv. m. Afeminadamente. muger del ciego para quien se afeila. Cícco nupla viro,
MoUiler, delicalè, eíFeminatò, rauliebrifer. cui faciem fucal?
AFEMINAR. v. a. Debilitar, inclinar à algú à AFEYTAT, DA. p. p. Afeitado. Tonsus. ||
adj.
las accions y geni de las donas. Afeminar, enervar. Pintat, bermosejat ab afeyts. Afeitado. Infucatus.
Effemino, eviro, muliero, enervo, as. AFEYTADET, A. adj. d. Afeitadillo.
nibus navigium inhibere. nació à fér alguna cosa. Aficion, propension. Pro-
AFERRARSE. Agafarse fortament. Afer-
V. r. pensió, nis, pronitas, proclivitas, atis. I
Afany, ac-
rarse, ar/arrarse. Tenaciler prebendi. met. Insistir || tivitat, diligència, eficàcia. Aclividad, ahinco, eficàcia,
algú tenasment en sa opinió. Aferrarse. Sententia; Conamen, inis, nixus, ús.
tenaciter adhícrere. AFICIÓ LOCA. Pasion laca, ciega aficion. Ardor, is,
AFERRAT, DA. p. p. Aferrada. Prehensus. ca?cus amor, studium ardens.
AFET. m. fet. MIRAR UNA COSA AB GRAN AFICIÓ, Ó AB LNA AFICIÓ.
TOMO I, 7
42 AFÍ DICGIÜNAIU AFÍ
fr.Denota la atenció ab que's mira alguna cosa que's AFILERAR. V. a. Posar en filera. Enfilar. Ordi-
desitja. Echar el ojo, ó tanto ojo ú una cosa. Intentis no, as, in seriem redigere.
oculis aliquid expetere, inhiare. AFILERAT, DA. p p. Enfilada. Ordinatus.
AFICIONADAMENT. adv. m. Ab aüció. Aficio- AFILIGRANAT, DA. adj. Fét de filigrana ó à
nadamente. Studiosè, amanter, ardenter, ex animo. manera de filigrana. Afiligranado. Delicatiore et ex-
AFICIONADÍSSIM. adj. sup. Aficionadísimo. cultiore specie praíditus. ||
met. Delicat. Afiligrana-
Anianlissiraus. do. Gracilis, delicatus.
AFECIONAMENT. m. ant. AFICIÓ. AFILLADOR. m. Qui afilla '1 bestiar. Ahijador.
AFICIONAR. V. a. Causar aüció, inclinar à al- Subrumans.
guna cosa. Aficionar. Alicui rei amorem excitaré, AFILLAMENT, m. ant. Prohijamiento. Adoptio,
ad aliquid animura movere, inflammare. nis.
AFILADÍSSIM. adj. sup. AfiJadisimo. Aculissi- martellet, ab que s' afinan alguns instruments de
mus. corda, com lo piano, salteri, arpa. Afinador, lempla-
AFILADOR, A. m. y f. Lo qui afila. Afilador. dor, llave, martillo. Clavis qua citharae cordse ten-
Acuminator, is. dunturaut laxantur. ||
Instrument pera obrir y tan-
AFILADORA. f. La pedra de afilar. Afiladera, car las bocas de las flautas del orga, à fi de retardar
fiedra de afilar. Cos, otis. ó accelerar sas vibracions, fins à posarlas perfecta-
AFiLADURA. agudesa de algun instru-
f. Fil ó ment sonoras : sa figura al donar una volta entera
ment de tall. Filo. Acies, ei. I La acció y efecte de es de dos conos perfets, un en la part superior, y al-
afilar. Afiladura. Acíus acuendi. tre en la inferior de una pessa que'ls uneix. Afinador.
AFILAMElVT. m. afiladura. Disminució, ex- ||
Organorum in harmoniam revocator. j| Lo qui afina
tenuació deia cara. Afilamento. Àtlenuaiio, nis. pesos y mesmas.
'Is Afinador, potador,potera. JEqüi-
AFILAR. V. a. Aprimar lo tall ó punta dels ins- librator, oris, pondera, mensuras ad justum redi-
truments de cer. i^kr, aguzar. Àciío, is, aspero, gens. Lo qui purifica 'Is metalls. Afinador. Metalla
[|
AFILARSE. V. r. Defallir, desmayarse. Ahilarse. nar. Librorum tegumenta aiquè eminentia facere. j|
sar una cosa sobre allra. Afirmarse, apoyarse, eslri- xar y afluixarse. Afiojamiento. Laxatio, relaxa lio, re-
bar, carf/ar. Nitor, innitor, eris. missió, nis.
AFIRMAT, DA. p. p. Afirmado. AíTirmatus. AFLUIXADURA. m. ant. afluixAMENT.
AFIRMATIU, VA. Lo que afirma. A^rma-
adj. AFLUIXAR. V. a. Soltar lo que està estret, ó ti-
iivo. Asserens, asseverans, aíQrmans, aífirmativus. bant. Aflojar, desencalear. Laxo, relaxo, as, reraitto,
AFIRMATIVAMENT, adv. m. Afirmaíivamente. is.
II
V. n. Pérdrer la for.sa alguna cosa, com lo vent,
Asseveranter, aíTirmanter, afiirmatè, asseveratè. etc. Aflojar, ceder, blandear. Remitto, relendo, de-
AFITX. v. a. ant. y ter. 3." persona de indica- mitto, is II
met. Disminuhirse, entibiarse '1 fervor
tiu del verb afegir. ab que s' havia emprés alguna cosa. Afiojar. Defer-
AFLACAR. v. a. ant. afluixar. veo, es, remitto, tepesco, is ||
met. aliviar.
AFLAMAR. V. a. anf. inflamar. AFLUIXARSE. v. r. Afiojarse. Laxari, remilti.
las béstias per la relaxació ó ruptura de alguna ar- Afrisonado. Phrisiíc equosimilis.
tèria. Aforisma. Aneurisma, íc. AFRODISIAS. f. pi. Festas enhonor deVénus.
AFORISME, m Sentència, axioma. Aforismo. Afrodita ó Marina. Afrodisias. Afrodisiai.
Aphorismus, i. AFRODITA. f. Un dels noms que's dona à Ve-
AFORÍSTICH. adj. Escrit ab aforismes ó lo que nus suposant que nasqué de la sanch de la ferida
pertany à ells. Aforislico. Aphorismis scriptus, ad que Jiípiler féu à Saturno barreijada ab la escuma
aphorismos pertinens. del mar. Afrodita. Afros, dis.
AFORNAR. V. a. ant. enfornar. AFRONT, m. y
AFORRADOR. m. ESTALVIADOR. AFRONTA, f. ant. Deshonor, descrèdit, injúria.
AFORRAR.V. a. ESTAI.VÍAR. II
FORRAR. ant. ALEN- Afrenla. Contumelia, ignomínia, ;o, opprobrium, ii.
TAR, CONFORTAR. II
Nota de pena afronlosa. Afrenta, infàmia. Infàmia,
AFORRO. m. forro. ignomínia, le, dedecus, oris.
AFRETAT, DA. p, p. Afretado. Conversos. xinet ó drap ab que 'Is sastres y planxadoras aga-
AGA CATALÀ. AGA \:\
fan la plancha. Pano de plancJia. || La pari per ahont etc. Asirse, enredarse. Implicari, intrincari, ha;rere.
Aproíitar la ocasió ó temps. Coger, aprovechar. AGAFAT PER AQCI QLE NO CAURÀS. qUB S' apli-
FCf.
Tempus, occasionem arripere, causam sumere. |1 ca familiarment al qui's vol disculpar de una cosa
ATRAPAR, ASSOLIR. ||
CASSAR, PESCAR. ||
Conseguir, y al parèixer sens rahó. Limpiate que estàs de htievo.
així 's diu procura agafar un empleo. Coger, lograr, Nec tutior ha;c via; praitextum sano.
alcanzar, llevar, pescar. Obtineo, es, adipiscor, eris, AGAFASOP AS. Pesat en fér las cosas. Pelmazo,
capio, is. II
mal gust
Contràurer una malaltia, vici, posma. Cunctator,is, plumbeus, i,hebes etis. ||
des-
etc. Coger, tomar, contraer. Contraho, concipio, ca- manyotat.
pio, is. Assegurar una cosa ab allra per los ex-
II
AGAFAT, DA. p. p. Asido. Prehensus.
trems, com los matalassos ab lollensol, Coger. Capio, AGAFATÓS, A. adj. apegadís, agafadís.
is, obíirmo, as. ||
Dirigirse ó encaminarse, com aga- AGAIG PORCH. exp. vulgar pera despedir à
far à la dreta. Tomar. Iter intendere, carpere viam. algú. He acd, coche alia. Apagè, spurcè.
II
Imitar, com agafar altre método, l' estil de Cíce- AGALICH, CA. adj. S'aplica al àcit de galas.
ro. Coger, tomar. Imitor, aris, amplector, eris. || In- Agàlico. Galileus.
sistir fortament en alguna cosa. Empemrse, encas- AGAFA. f. Veugrega que significa amor. Àpat pia-
quetarse, encastillarse, tomar el freno con los dientes. dós que feyan los primers cristians à la tarde en las
Fraenum mordere, obstinatè aliquid agere, inaliquid iglesias en conmemoració del últim que féu Jesu-
insistere. Ocupar certa distància física ó moral-
|| crist ab sos deixebles. Agapa. Agas, pis.
ment, com la cortina tot lo balcó. Coger, extenderse, AGAPETAS. Amadas, en grech. Verges que
f.
llegar, abrazar, alcanzar. Impleo, es, sequor, aris, sens fér vots se consagraban en los primers temps
complector, eris. ||
Péndrer à algú. Coger, agarrar, de la Iglesia al servey dels eclesiàstichs; despues
prender, agazapar. Apprehendo, capio, is, manus degeneraren basta 'I punt de admétreren sas casas
aliqui, in aliquem injicere. ||
Percibir, cobrar, com tota clase de homens. Certas donas que formant
[|
HKsAFARlas pessefas. Coger, tomar. Tollo, capio, is. |j sectas en lo sigle iv, buscaban lo comers carnal dels
IHomensar à sentir los efectes de algunas cosas, com jóvens persuadintlos que res tenia de impur. Aga-
IHolor, calor, etc. Coger, tomar. Percipio, aíücio, is. petas.
^"11 ARRELAR LAS PLANTAS. ||
Dcterminarse à la acció AGARBERAR. V. a. Apilar lasgarbas. Hacinar.
que significan los verbs ab que's junta, y així 's diu: Fasciculos in struem componere.
AGAFA y se n'anà. Coger. Rem deliberatam illicò per- AGARBERAT, DA. p. p. Hacinado. Congestus,
ficere. || que denota 1' instrument
Posarse à fér lo coacervatus.
ab que's junta, com agafar la ploma, posarse à es- AGARBONAR. V. a. Abrahonar. Agarrafar. La-
críurer, agafar lo llibre, posarse à estudiar. Tomar. certis aliquem nodare.
Cappio, sumo, is. AGARBONARSE. V. r. Abrahonarse,agafarse 'Is
agafala. loc. fam. Pera burlarse del qui tè algu- que's barallan. Agarrafarse. Lacertis mutuò com-
na esperansa sens fonament. Atatela al dedo. Sibi- çlecti.
met habeat. AGARICH. m. Bolet blanch, excrescencia sem-
agafarla. loc. Insistir (enasment en alguna cosa. blant als bolets que's fa en lo tronch de alguns ar-
Dar, daria. Insistere, tenaciter adhaírere. bres. Agario. Boletus agaricus, boletus, laricis.
QUANT NE PASSAN FAN DE BON AGAFAR, ref. QUC aCOU- AGARRANT. adj. agarrat. 2. 3.
sella aproíitar las ocasions. Al buen dia àbrele la pner- AGARRAR. V. r. agafar.
ta, ó mételo en casa. Cuando te dieren el biien dado, AGARRARSE. V. a. AGAFARSE.
échale la mano. Cuando te dieren la vaquilla, acude AGARRAT, DA. p. p. AGAFAT. |1
adj. S' aplica à
con lasoguillc. Tempus et occasionem arn'pe. la persona mòlt avara. Agarrado. Sordidus, avarus.
AGAFAR8E. v. r. Renyir à cops. Asirse, enzar- II
S' aplica també al subjecte que ab freqüència y
zarse, agarrarse, venir à las manos. Congredior, descaro admet tot lo que li ofereixen. Tomajon, to-
eris, contendo, is, conserere manus cum aliquo. ||
mon. Facilis acceptor. Se diu de la persona robus-
||
Apoderarse, com sbagafan à tot lo que troban. Lle- ta y de baixa estatura. Rehecho. Lacertosus.
varse, apoderarse, echar mano de. Aliqua reuti. Em- ||
AGARROFARSE. v. r. Caragolarse las fullas
bolicarse, enganxarse, com la llana en losesbarsers, dels arbres Encarrvjarse. Ivm^Wcíiri, intricari.
46 AGE DICCIONARI AGI
AGARROFAT, DA. p. p. Encorrucado. Impli- genua submitteré, flectere.
catus. AGENOLLAT, DA. p. p. Arrodillado. Genibus
AGARROTAR. v. a. Lligar mòlt estret. Agarro- flexis, nixus genibus.
tar, amarrar. Constringo, is. AGENT. adj. Lo que produheix algun efecte.
AGARSA. GARSA. f. Agente. Agens. ||
Qui cuyda negocis de altres. Agente,
AGEGANTAT, DA. adj. De estatura extraordi- AGILÍSSIM, A.adj. sup. Agilísimo. Strenuisimus.
nària. Agigantado. Giganteus. |1 met. excel-lent, AGILITAR. V. a. Donar agilitat. Agilitar. Ex-
EXTRAORDINAKI. pedio, is, facilem reddere.
AGENCIA, f. Diligència en los negocis. Agencia. AGILITAT, p. p. Agilitado. Expeditus. ||
f. Lleu-
Sollicitudo, inis, procuratio, nis. ||
Ofici del agent. geresa, expedició. Agilidad. Agilitas, celeritas, atis,
Agencia. Negotiorum cura. solertia, ;e. ||
Ün dels cuatre dots ó excel-léncias del
AGÈNCIA FISCAL. Lo càrrech de agent fiscal. Agen- cos gloriós. Agilidad. Agilitas, atis.
cia fscal. Fiscalium causarum cura. AGILMENT. adv. m. Agilmente. Agiliter, celeri-
AGENCIAR. V. a. Fér diligencias pera lograr ter, expedilè.
alguna cosa. Agenciar. Sollicilè, procuro, as. Gua- ||
AGIONITAS. pi. Secta del sigle vii que prete-
nyar ab indústria. Agenciar. SoUicite procuraré, nian que '1 matrimoni y la castedat eran sugestions
acquirere. del esperit maligne, y així 's donàvan sens fré à tota
AGITABLE. Lo que pót agilarse. Agitable. Agi- del home ignorava '1 dia del judici. Agmitas.
labiiis. AGNOMINACIÓ. f. PARONOMÀSIA.
AGITACIÓ, f. Moviment. Agitacion, canmocion. AGNUS. ni. y
Agilalio, nis, niolus, us. ||
Perlurbació. Agitacion. PASTA DE AGNUS. Rclíquia de cera benehida per lo
Agitatio, icslualio, nis, volutalus, us. Papa ab la figura de un be, y també '1 reliquiari que
AGITADAMENT. adv, m. Ab agitació. Agitada- la soslé. Agnm Dei. Agnus Dei.
meule. /Esluosé. AGOBIAR. V. a. AGOVIAR.
AGITANAT, DA. adj. Seoiblant als gitanos. AGOLAR. V. a. ant. engullir.
Ajitanado. Erranli vEgyptio similis. AGOLEJAR. V. a. ant. igualar.
AGITAR. V. a. 3Ióurer ab prestesa ó violència. AGiOLPAR. V. a. med. Formar las ayguas al
Agitar. Agilo, peragilo, concilo, as, II
Pei•lurbar, temps dels dolors del part. Agolpar. Conglomeror,
connióurer. Agitar. Conmoveo, es, exagito, as. aris.
AGIVAT, DA. m. Paren! que prové per part de heretge Donalo als que enviava à predicar als llochs
pare. Agnado. Agnatus, us. vebins. Agonistica. Agonislicus.
AGNATICI, A. adj. for. PerlanyenI à la agna- AGORAMENT. m. Art dels agorers. Agorería.
ció ó agnat. Agnaticio. Agnalitius. Aruspicina, a».
AGNEL. m. ant. anyell. AGOREH, A. m. y f. Qui professa los auguris.
AGNÈS. f. Nora de dona. Inés.Agnès, elis. Agorero. Augur, is, auguralrix, icis.
AGNICIÓ. f. poét. Regoneixement de una ó mès AGORERÍA. f. AUGURI.
personas en los dramas, de lo que resulla raudansa AGOSADAMENT. adv. m. ant. atrevidament.
de fortuna. Agnicion, reconocimienio. Agnifio, nis, AGOSAR. V. n. ant. atrevirse. m. ant. atre-
[]
anagnorisis, is.
viment.
AGNINA. f. Pell de anyell. Corderina. Agnina AGOSAT, DA. adj. ant. atrevit.
pellis.
AGOST. m. Octau mès del any. Agosto. Augus-
AGNOCAST. f. GATILLO CASTO. tus, i, sextilis, is. [j La temporada en que's fa la cn-
AGNOITAS. m. pi. Sectaris del sigle iv, que Uita dels grans. Agosto. Messis, is.
pretenian que Dèu no posseheix lo coneixement de CADA COSA A SON TEMPS COM LAS FIGAS EN AGOST. l'Cf.
lot sinó gradualment. Seclaris del sigle vi, que Ensenya que
|| las cosas oportunas son mès estima-
.
p. p. Agraciada. Gratificatus. ||
v. a. ant. Donar las AFABILITAT,
gracias. ser agraclat de algú. ant, Haverli donat AGRADÓS, A. adj. AGRADABLE.
lasgracias. MAL AGRADÓS. Dcsapaciblc en lo tracte. Aspero,
AGRADABILÍSSIM, A. adj. sup. Agradahilí- seco, desabrido, brusco. Asper, durus.
simo. Gratissimus. AGRAHIDÍSSIM, A. adj. sup. Muy agradecido,
AGRADABLE, adj. Lo que agrada. Agradable. agradecidísimo. Gratissimus.
Gi'alus, jucundus, placidus. ||
afable. AGRAHIMENT. m. Agradecimiento. Gratia, oe,
AGRADABLEMENT, adv, m . De un modo agra- gratitudo, nis.
dable. Agradablemente. Gratè, jucundè. AGRAHIR. V. n. Regonéixer los beneficis. Aj/m-
AGRADANSA. f. ant. agrado. decer, reconocer. Refero, ers,acceptumferre, gratias
AGRADAR, V. n. Complau'*er. Agradar, conten- habere. ||
Pagar los beneficis. Agradecer, regraciar.
íflr, co)np/flfcr. Placeo, arrideo, es, libet, lubet. [|
Gratiam referre. || Donar las gracias. Agradecer, dar
Saber bó Agradar, gustar, saber
. bien. Placeo, es, gracias. Gratias agere. |]
Premiar un servey ó acció
sapio,is, gustuijucundum esse. || Sér alguna cosa distingida. Remunerar, recompensar, galardonar. Re-
de la aprobació de algú. Agradar, gustar, sentar, so- munero, as, remuneror aris.
nar bien. Placeo, es, delecto, as. Voler, desitjar, ||
AGRAHIT, DA. ad]. Agradecido. Gratus, bene-
com si fas un favor m' agrada que me'n fassan un ficií memor.
altra. Gustar. Gupio, is, exopto, as, mihi placet. MAL AGRAHIT. DESAGRAHIT.
À MI m' agrada; lo que m' agrada, m' agrada; m' AGRAM. m. GRAM.
agrada i'erque m' agrada, loc. fam. Denota elegirse AGRAMONTESOS. m. Parcialitat de Navarra.
una cosa per gust sens cuydar de la rahó. Lo que Agramonteses
me suena me suena. Òptima quaí placent. AGRAMENT, adv. agrement.
AGR CATALÀ. AGR 49
ALL. m. ENGRANALL. SI TENS k algú AGBAVIAT NO VAJAS MÀY DESCUYDAT.
AGRANALLAR. V. a. ENGRANALLAR. ref. Denota que '1 quifà agravis, deu anar previngut
AGRANALLAT. p. p. ENGRANALLAT. per que no l' atrapen may descuydat. Qukn siembra
AGRANAR. V. a. ENGRANALLAR. Icr. ESCOMBRAR. ||
abrojos no ande descalzo. Qui tribulos serit, ne pede
AGRANDIR. V. a. ENGRANDIR. nudus eat.
AGRARI, A. adj. Cosa del camp, com Iley agrà- AGRAVIAR8E. V. r. Enfadarse per alguna obra
ria. Agrario. Agrarius, agralis. m. for. Certa pres- ||
ó paraula. Agraviarse, ofendcrse, picarse, resentirse,
tació de la quinta ó sexta pari dels fruyts. cens. ||
formalizarsc. Se injurià affeclum profiteri, iniquo
AGRÀ8. m. Rahim vert. Agraz. Acerba, imma- animo aliquid ferre. j]Malmétrerse alguna part del
lura uva. ||
Siich del rahim vert. Agrdz. Ompha- cos. Lesiarse. Liudi.
cium, ii, acrementum, i. AGRE. m. Lo such àcitde algunas fruytas ó her-
AYGUA DE AGRÀs. Agvúz, ogua de agraz, agrazada. bas. Agrio, agrura. Acerbus, acidus succus. ||
adj.
Saccharo, et oraphacio confecta aqua. Aspre al gust. Agrio, dcido, acerbo. Acerbus, acidus,
EN AGRÀs. m. adv. Abans de temps. En agrdz. asper, acer. [)
met. Camí, lerreno dolent. Agrio, úspe-
Immaluré, praimalurè. ro, escabrosa, fragoso, serrino, sahage. Asper, ar-
SEMBLANT
s, AL agrAs. Agraceuo. Omphacius, ompha- duus. II
met. Desapacible en lo tracte. Agrio, acre,
iúniniis. dspero, bronco, brusca, desabrido. Durus, asper, im-
m AGRASSAR.
acium sapere.
AGRAS8ERA.
V. n.
||
Om-
such
Parra,
manis.
Duro. Durus.
Agrio. Diílicilis.
||
met. Se diu del
||
pint.
[|
estil
lo fruyt
agravarse. Agravamiento. Gravatio, nis, gravamen, TORNARSE AGRE, fr. Posarse àcida ó agre alguna
inis. I
Acriminació en las censuras eclesiàsticas. cosa. Agriarse, acedarse. Acesco, is. ||
Dit de las con-
Agravamiento. Acriminatio, nis. servas y coníituras. Agriarse, rehervirse, (ermentarse,
AGRAVANT. p. a. Agravantc, agrwcatorio. Gra- revenirse. Acesco, fermenlesco, is, fermento, as. j|
riam inferre, facere, injurià aíBcere, Itedere, viola- m. Conjunt de cosas. Agregado. Cumulus, aggrega-
ré, injuriosius accipere, tractaré. tum, i. quím. Partícuías boraogéneas que ab sa
II
TOMO I. 8
50 AGR DICCIONARI AGR
reunió forraan un cos mès voluminós Agregado. agrària. ||
Lo que pertany à la agricultura. Agrario,
Aggregatum, i Tercer de à bordo.
[j
agreste. Agricolaris, is.
AGREGAT DE DISBARATS. COOJUnt dC cUs. HülO de dis- AGRIDULSURA. f. Nom pera significar la qua-
parates. Copia, se, multitudo, nis, acerbus ineptia- litat de agre y dols. Agridulzura. Sapor dulcacidus.
rum. AGRIELLES. f. ter. agrella.
AGHEGAT DE BOIGS. Conjunt de ells. Gavillade locos. AGRIFOLÍ. m. Arbre silvestre que tot 1'
any tè
ca, gust agre; que serveix pera guisar, y de la cual AGRIMENSOR, m. Lo qui tè per ofici medir las
se trau la sal del mateix nom en medicina s' era- ; terras. Apeador, agrimensor. Agrimensor, is.
plea com à debilitant. Acedera, acelosa. Acetosa, », AGRIMONIA. f. S' anomena així en memòria
lapalhium, ii, lapathum, i, acetaria rumex. del rey Eupator: es una planta perenne, indígena,
AGRELLA BORDA. f. Planta perenne, de arrel grossa, ramosa, de quatre pams de alsària, aspra al tacto,
color pardo per la part de fora,groga matizada de fullasUargas y partidas de un groch hermós: s' em-
venas un poch rojas, y que creix en Uochs humits: plea per adobar las pells,y en medicina s' usa com
s' emplea en medicina contra las raalaltias briano- un lleuger aslringenf. Agrimonia. Agrimonia eupa-
sas y la ronya. Romaza. Rumex, icis. toria, herba agrimonia.
AGRELLAS DE iNDiA. Vinagrosü, acedera de Indias. AGRIÓ. m. Gall, durícia que's forma en la part su-
Acetaria indica. perior y posterior del segon os de la sofraja dels
AGRELLETAS. f. d. Planta perenne ab fuUas de animals. Agrion. Mallo, nis, callositas suífragilis.
figura de cor, y que tè un gust agre semblant al de AGRIPALMA. f. Ma de santa Maria, planta pe-
la agrella, Aleluya, acederilla, acelosilla, ojàlida. renne de Espanya, de tres à quatre peus de alsada,
Oxalis, idis, acetorum trifolium, acidula, íe. las fullas divididas en tres flors purpúreas, la llavor
AGREMENT. adv. m. Ab aspresa ó rigor. Agria- angulosa, la arrel fibrosa: es remey pel mal de
mente. Acerbè, acre, asperè. cor. Agripalma, cardíaca. Leonatus cardíaca.
AGREMINT. m. ant. serradüras. AGRIR. V. a. ant. Fér tornar agre alguna cosa.
AGRES. m. ant. ingrés. adjacent. ||
Agriar, acedar, poner àgrio. Acerbo, as, acidum red-
AGRESSIÓ, ant. acomesa, ataco.
f. dere. ||
ant. met. criar. ||
Irritar algun mal. Irritar.
AGRESSOR, A. m. y f. Lo qui acomet à altre Malum refricare, renovaré.
injustament pera ferirlo ó matarlo. Agresor. Aggres- AGRIRSE. V. r. ant. tornarse agre. ||
met.
sor, invasor, is. | homicida. Agravarse las llagas. Agriarse, enconarse, irritarse.
AGREST, adj. Lo que produheix lo camp sens Exulcero, as recrudesco, is.
toma à la boca per no haverse fél bè la digestió. AGUAYTADOR. m. Lo qui aguayta. Acechador,
Crudeza, aç/rura de estómago. Oxireraia, x. acechon. Speculator, observator, rimator, is. ||
mira-
AGUACATE. Arbre de Indias, espècie de llorer dor.
de vint y cincií à trenta peus de alsària. Aguacate. AGUAYTAMENT. m. ant. AGUAYT.
Aguacate, es. 1| Lo fruyt de aquest arbre que es AGUAYTAR. V. n. Observar ab atenció, procu-
com una pera y mòlt agradable. Aguacate. Pomam rant no sér vist. Accchar, atisbar, avisorar, hacer la
aguacate. acechona. Speculor, aris, observo, exploro, as, insi-
AGITAMENT, La acció de fér aguda la
in. anl. deo, es. ||
Parar Uassos à algú. Armar lazo, trampa,
punta ó tall de alguna arma. Aguzamienlo, aguzadu- zancadilla. Insidias, raoliri.
ra. Exacutio, nis. ||
ant. Sutilesa del fil en los ins- AGUAYTAR LA OCASIÓ, fr. AGUARDAR LA SEVA.
truments de tall. Agudeza. Acumen, inis. QUI AGUAYTA PER LO FORAT VÉU SON MAL FAT. ref. Ad-
AGUANT, m. Fortalesa ó vigor pera resistir. verteix que'ls curiosos solen ohir ó véurer cosas de
Aguanle. Robur, oris, forliludo, inis, vigor, is. ||
Su- que'ls resulta pesar y disgust. Quien acecha por agu-
friment, tolerància, Aguanle. Constanlia ,
patien- jero ve su duelo. Experta est linguas auris iniqua ma-
tia, iv. las. Per rimam inspiciens quoties tua probra vide-
AGUANTAR, v. a. Sostenir. Aguantar, inantener, bis?
^slener, sustentar. Sustento, as, sustineo, es, fero, AGUAYTAT, DA. p. p. Acechado. Speculatus.
ers. |]
Patir, sufrir. Aguantar, sufrir, tolerar. Sus- AGUDAMENT, adv. m. Agudamente, ingeniosa-
tento, tollero, as, sustineo, es. \\
Resistir las fatigas. mente,sutilmente. Subtiliter, aculè. ||
Vivament, sen-
Aguantar, resistir. Supero, as,resisto, is. ||
No impe- siblement. Vivamente. Acutè, vehementer.
dir lo que's déu y's pót. Aguantar, pe rmitir, sufrir, AGUDESA, f. Sutilesa del tall ó punta en los
tolerar. Tollero, as, permitto, consentio, is. |1
Sub- instruments de cer. Agudeza. Acumen, inis, acies,
sistir, com lo capot aguantarà tot 1' ivern. Durar. ei. II
Perspicàcia, vivesa en l' ingeni, ohido y vista.
tari. II
Perseverar en algun lloch, estat ó resolució. ACRIMONIA.
Mantenerse. Persevero, as, persisto, is. ||
reprimirse, AGUDÍSSIM, A. adj. sup. Agudísimo. Acutis-
CONTENIRSE. ANAR FORT. j]
simus.
AGUANTARSE COM UN SOLDAT VELL. fr. Estarferm en AGUDISSIMAMENT. adv. sup. Agudísimamen-
sa resolució. Tenerse à los dines. Nil de voluntate te. Peracutè, acutissimè.
remitlere. Ajudarse mòlt pera no decàurer de són
||
AGUERRIT, DA. v. Expert, dexlre en la guer-
tat. Tenerse à los clines. Sua suramo studio, mani- ra. Aguerrido. Bellicosus, i, belligerator, is, belli
AGUANYAT. S' usa com interjecció de aquesta tres peus, dreta y ramosa: las fullas de un vert obs-
anera: mal aguanyatI y denota que algií es indigne cur per la superior, y groguencas pel revés:
part
de lo que disfruta. Que lastima! Qaam indignus! las flors mòltas y constan de cinch fullas coloradas,
AGUAR. v. a. ant. afilar. 1|
met. avivar, esti- blavas , moradas ó blancas. Aquilegia. Aquilegia
mular. vulgaris.
AGUARDAR. v. a. esperar. AGUILENGH, CA. adj. Pertanyent al àliga,
aguardar la seva. fr. Estar esperant la ocasió de Aguikno. Aquilinus.
lograr sòn intent. Estar al husmo. Inquirere, inves- AGUILÓ. ALIGOT. II
ant. TRAMONTANA.
tigaré, occasionem arripere. AGUINYAMENT. Senya que's fà tancant dissi-
AGUASTAMENT. m. MISÉRlA, OPRESSIÓ, ANGIJS- muladament qualsevol dels ulls. Guinada, guinadura.
k
niA.
IHd
AGUAYT. ro. La acció de observar de un llocb
que un nopuga sérvist. Asecho. Speculalio, ob-
Nictatio, nis, nictus, us.
AGUINYAR.
ó altra arma
V.
à alguna part
a. Apuntar
.
lo tir
^H ESTAR AL AGUAYT. fr. Estar en observació. Estar AGULLA, f. Barreta per lo comú de fil de llautó,
d la mira. Speculari, attentè spectare, attentis ocu- y à vegadas de plata ú or ab un petit capsiró, que
lis observaré. serveix pera assegurar roba y per altres usos, la y
ESTAR EN AGUAYT. fr. Estar en emboscada. Estar se'n diu agulla de cap. Alfiler. Acicula, spina, se. |)
al ó en acecho, ó en emboscada. Latere, clam, ex occul- La que tè punta y un ull per ahont se passa '1 fil ó
to. in insidiis esse. seda, y serveix pera cnsir ó brodar. Agtija. Aciis, ús
52 AGU DICCIONARI AGU
II
L' assenyalador en los rellotges de sol. Aguja, BUSCAR UNA AGULLA EN UN PALLER, ref. DCUOta la
gmmon, mostrador, pmtero. Scisilhera, aj, horarius dificultat de conseguir una cosa quant se presentan
Índex. || burxa.. 2. || Lo assenyalador en los rellotges mòlts inconvenients. Quitar cruces de un pajar. Bus-
de corda. ManecUla, saeta, saetilla. Gnomon, is. ||
car un vestido negro en Salamanca. A Marica por Ra-
BaLixuLA., II
Peix semblant à la anguila, de morro vena. Inventu diflicillima quaírere. Ab asino lanam
llarch y prim, y color vert. Aguja, espeton, picudo. quacrere.
Marinus acus. || piràmide. ||
Pilar que sosté alguna cos DE AGULLA. Lo forat per ahont s enfila. Ojo.
part principal de un edifici. Machon. ^lídificii ful- Oculus, i, foramen acus.
crum. II
cosTELLAS II
La pua tendra de un arbre la FÉR PASSAR PER UN COS DE AGULLA, fr. met. Fér pa-
qual serveix pera empeltar. Pua. Surculus, i. ||
f. tir fam. Matar de hambre. Fame extinguere.
Géquia petita que desaygua ó rega las terras baixas ENFILAR LA AGULLA, fr. Passar pel cos de ella
y porta la aygua à altras céquias grans. Bijuela. Exi- la seda ó fil. Enebrar la aguja. Acum lino Irajicere,
guum incile. ||
Canal. instruere.
AGULLA BORRASSERA. AGULLA SAQBERA. JUGAR AGULLA, fr. FÉR MITJA. ||
CUSIR.
AGULLA DE AMORTALLAR SOGRAS. La de CUSif mÒlt POSAR FIL A LA AGULLA, fr. Scrveix pcF incitar à
grossa. Aguja de ver dugado. Màxima acus. algú à que emprenga algun treball. Poner manos d
AGULLA DE cusiR soLAs. Especie de punxo queusan la obra. Manus operi admovere.
los espardenyers, tè un forat, dit cos, prop de la PUNXADA DE AGULLA DECüsiR. Agujanztt. Ictus acus.
punta. Aguja de alpargalero ó de coser suelas. Acus AGULLAS. f. pi. Lo regalo que solen fér los passat-
ad solas canabinas suendas. gers à las criadas dels hostals quant se despedeixen
AGULLA DE EXLLARDAR. La que serveix pera ficar de ellas. Alfileres. Pecuniae munusculum. Joch de ||
tallets de cansalada en la carn dels aucells ó en al- noys que consisteix en posar cada hu una agulla de
tras viandas que se han de rustir. Mechera. Yerucu- cap en terra ó sobre alguna taula, procurant en-
lum, i. creuharla ab la del contrari, movent la seva ab la
AGULLA DE ESPARTER. La quc usa aquest oficial pe- ungla del dit gros cada vegada que li toca, y '1 qui
ra cusir estoras, sàrrias etc. Aguja espartera ó de primer encreuha guanya. Acicularum ludus
Alfileres.
calicata. Acus quadrata. puerilis. II
En los telers, que usan la màquina à la
AGULLA DE FÉR FiLOJA. Instrument Semblant à la Jacquart anoraenan agullas à certas barretas de fer-
llansadora de teixidor, però sens lo vuyt en que's po- ro unas ab ull y altras ab ganxo, que serveixen pera
sa '1 canó, del qual se serveixen las donas per fér raostrejar las robas de seda. Agujas. Acus, us.
filats y altras cosas. Lanzadera. Radius, ii. AGUjLLAS DE PLOM. Rarretas de plom que serveixen
AGULLA DE FÉR MITJA. La quc serveix pera fér mit- pera assegurar la seda en los telers de robas mos-
jas y altres cosas semblants. Aguja de hacer media. Irejadas. Agujas de plomo. Acus plumbeae.
Acicula tibialibus texendis. PER .AGULLAS. fr. S' usa ab la frase donar ó dema-
AGULLA DE GANXO. La de fil dc ferro en forma de nar, y denota la quantitat que's senyala à las pro-
forqueta, y serveix pera assegurar lo pentinat de las mesas ócasadas per sos adornos. Para alfileres.
donas, Uorquilla. Acus furcilata ad comam firman- Malronarum cultui designata pecunia. | agullas. 1.
dam. AGULLADA. f. Rastóab una punta de ferro pera
AGULLA DE LA MARE DE DEU. La de cap més petita que guiar als bous. Aguijada, aijada, aguijon. Stimulus,
las altres. Alfiler de toca de monja, kcicula. parva. aculens, spiculum, i. ||
rastell.
AGULLA DE MAREJAR, ant. BRÚIXULA. AGULLASSA. aura. Aguijon. Grandis acus.
f.
AGULLA DE MOLA. RODET. ó seda que s' enfila cada vegada en la agulla. Hebra.
AGULLA DE MONYO. La que portan las donas en ell, Fibra, aa, filum, i. ||
ant. canó per possab agullas.
de vidre, fusta, or ó plata, ab una boleta de lo ma- AGULLETA. d. Agujita, agujilla. Acicula, a;.
f.
teix en cada extrem. Aguja, Acus crinalis. AGÜLLETER. ni. ant. aguller.
AGULLA DE NAVEGAR. BRÍIXULA. AGULLÓ, m. La punxa de la agullada ó tota ella.
AGULLA DE PASTOR. Pintura de Venus, bech de ci- AGULLADA. ||
FIBLÓ. ||
ITiet. ESTÍMUL.
gonya ó de grua, planta indígena raraosa que fa '1 CALSiGAR l' agulló, fr. met. ant. Obstinarse en
fruit en unas lavelletas eslriadas y en forma de resistir à la forsa superior. Dar ó tirar coces contra
bech; las fullas verdosas y bermellencas per las bo- el aguijon. Crabrones irritaré; adversus stimulum
ras; serveixen cuytas pera curar Uagas. Pico de ei- calcitrare.
guena, aguja de pastor. Robertianum, i, ciconium, i, AGULLONADA. f. Gop de agulló. Aguijonazo.
anquineura geranium veneris scandix. Stimuli ictus.
AGULLA DE PICAR. La quc tò 'i cap de vidre. iZ/t- AGüLLONADOR. m. Lo qui agullona ó estimu-
kr de picar ó con cabecilla de vidrio. Acicula sic dicta. la. Aguijador, aguijmeudor. Stimulator, is.
AGULLA .SAQUEUA. AGULL\ DE MATALASSER. AGULLONAS. f pi. ant. Roba de cotó, que ve-
AGÜ CATALÀ. AÍÍO 53
ia de Alep. Aguja. Gossypina tela sic dicla.
Incito, irrito, concito, as. v. n. met. Coraensar à notant indignació, com ah murri. Ah, oh. Oh, hem.
||
córrer per un cas imprevist ó ab mòlta diligència. [| De animar ó cridar, com ah minyons. Ah, hea.
Apretar los tahnes. Subilò aul velociter currere. Heus, hau, ah.
AGULLONEJAT, DA. Aguijoneado. Sli- AH, AH, AH. int. que expressa la rissa. Hi, hi, hi;
p. p.
mulatus. ah, ah, ah. Hi, hi, hi.
AGUSTINO, NA. adj. Lo religiós y religiosa de AHINADA. Ranill, la f. veu delcaball. Relincho,
ant Agustí. Agustino, Agusliniano. Augustinianus. relinchido. Hinnitus, fremitus, ús.
adj. Lo que pertany à sant Agustí y à sa religió. AHINAMENT. m. La acció y efecte de ahinar.
gustiniano. Augustinianus. Relincho. Innitus, us.
ÏÏ AGUT. p. p. HAGUT.
Acatus,acuminatus.
Talió punta afilada, ií^uíío.
II
quant se parla del dolor. Agudo, penetrante; vehemen- AHIR. adv. f. AHÍ,
te, cruel, acerbo. Vehemens, acutns, acerbus. met. |[
AHIRAR. V. n. AIRARSE.
Dit dels sentits, prompte en sas operacions. Agudo. AHISSA. nàut. Crit que serveix per avisar als
Acerrimus. ||
Dit del accent. Agudo. Acutns. ||
m. que alsan algun pes pera que tiren tols à un temps.
;lau petit. Clavo pequem. Clavus parvns. | Dit de la Saloma. Nàutica opera canendi acta.
« y del só penetrant. Agudo. Acutns. AHissADOR DE GOSSOS. Lo qui iucíta als gossos à
AGUT COM u\A PUNTA DE oniNAL. loc. fam. Ab que que emheslescdin k a\gà. Azuzador. Incitalor, is.
nicaraent se nota al que es rudo. Agudo como pun- AHISSAR. V. a. Tirar ó pujar algun pes. Izar.
de cokhon. Tardus, i, hebes, etis. Solvo, is, levo, as. Incitar, provocar, instigar, in-
||
SÉR MOLT AGUT PERA NOTAR LAS FALTAS DELS ALTRES. duhir à algú à que fassa alguna cosa. Instigar, inci-
Ser un lince para las faltas agenas. Nasnm rhíno- tar, provocar. Stimulo, as, moveo, es, impello, is.
rontis habere. ABORDAR AL GOS.
|]
vayas, de los tuyos hayas. Quocumque advenias, noti Rodejat en algun lloch ó perill de ahont no's pót ré-
vel sanguine juncti sint, aliqui possint hic ut adesse brer auxili. Aislado. Obsessus, interclusus. ||
Dit del
tibi. edifici separat dels altres. Aislado. Insula, ae.
DE AHONT. De donde. Undè. 1| m. adv. Per lo qual. viuRER AISLAT. fr. met. Yíurer retirat del tracte
Por lo cual. Ex quò. deia gent. Vivir aislado, retraido. Yivere retrusus,
DÉ AHONT BONA? exp. fam. Denota la estranyesa sediictus.
que causa la vinguda inesperada de algú. De dónde AIUDAR. V. a. ajudar.
bueno? qué aires Iraen d V. por acà? Undè venisti? AIX. m. Veu dels noys ab que significan algun
undè te habemus? dolor lleuger. Pupa. Puerorum vox populam de-
DE AHONT NO NI HA NON PÓT RAJAR. ref. Denota quc monslrans.
'1pobre no pót donar gran cosa. De costal vacio nunca AIXA. f. Eyna de fuster per desbastar fusta,
buen bod'ujo. De paupere sacculo expectes nihil. || Azuela. Ascia, dolabra, se, dolatorium, ii. I!
ant.
ENVERS AHONT. 01. adv. Uúcia dondc. Quorsúra. Azolar. Exascio, as, ascia poliré.
PER AHONT. m. adv. Por donde. Quà. exp. Equi- 1| AIXADA, f. agr. Instrument pera cavar la terra,
val à PER QUINA RAHÓ, PERQUÈ CAUSA Ó MOTIU. Por qué y y xata ab
consisteix en una planxa de ferro plana
razon. Qua de causa. un mànech de fusta de uns cinch pams de llarch.
AHONTAR. V. a. ant. afrontar. Azada, ajada. Ligo, nis.
AHUCAR. V. a. ant espantar. ||
Fér f ugir ab AIXADA DE galló. La que en una part tè forma de
crits. Ojear. Abigo, is. [] udolar. aixada y en la altra de escòda. Azadon de peto. Hinc
AHUCH. m. ant. alarit. |1
udol. lato, hinc acuto ferro praifixus ligo.
AHUIR. ra. ant. auguri. AIXADADA. f. Cop de aixada. Azadonada, aza-
AHUIRAT. adj, DiTxós. donazo, azadada. Ligonis ictus.
AHUR. expr. pera despedirse, Adios, agur. Yale. AIXADAGAT, DA. adj. ASSEDAGAT.
AHURT. m. ant. bravata. AIXADELL m. y
AHYNA. EYNA. f. AIXADELLA. f. ter. Instrument per aixarcolar
AYNAR, y sos derivats, ahinar. 6 birbar lo blat. Escardillo, sacho, almocafre, escar-
AHYR. AUÍ. dadera. Mateola, se, sarculum, i.
AIXADA DE galló.
AI.
AIXALAVAR. V. a. ter. Passar per aygua; re-
gularment se diu de la roba quant surt de la bugada
AIAENT. p. ant. Adjacent. Enjuagar. Abslergo, abluo, is.
Irascibilis. []
adj. S' aplica à la facultat del home Enjambre. Apum uva, apiaria, pensilis uva.
que r inclina à vèncer las dificultats que s' oposan AIXAMANARSE. V. r. Apilarse las abellas.
à la consecució de algun íi. Irascible. Irascibilis. Arracimarse. Coacervari.
AIRAR8E. V. r. Enfadarse, indignarse. Airarse, AIXAMBRAR. V. n. Formar aixams las abellas.
tomar ira, encolerizarse. Irascor, eris. Jabardear, enjambrar. Examino, as, apes examina
AISE. f. ant. comoditat, espay ó lloch. ||
temps, procreare.
oportunitat. AIXAMENAR. V. a. Agafar los aixams perduts.
AISLADAMENT. adv. m. Aisladamente. Segre- Enjambrar. Examina divagantia congregaré, alvea-
gatim. ribus cogere. |1 Trànrer de las arnas mòlt pobladas
.
mullat. Liento. Huniidus, madidus. AIXAROP. m. Beguda medicinal, en que '1 prin-
AIXAMPLADOR. m. Qui aixampla. Ensancha- cipal ingredient es lo sucre clarificat. Jarahe,jar()-
(I
Dit de las camas. aixaxcarrar. Jarabear,jaropear,jaropar, jarapolear. p. Ar. y And,
AIXAMPLARSE. v. r. Ensancharse. Laxari, Syrupum prrebere. ||
met. Donar en forma de aixa-
dilalari, ampliari. |)
Escamparse alguna cosa, apar- rop qualsevol altre licor. Jaropear. Aliquem potare.
tarse 'Is que estan junts pera ocupar raajor espay. AIXAROPARSE. V. r. Péndrer aixarops. Jara-
Abrirse. La.xari, explicari. bearse, jaropearse. Syrupis frequenter uti.
AIXANGUER. m. Corretja ó altra cosa pera Prometido. Licitata^ pecuniai prajmium, mercès.
subjectar lo camatimó de la arada al jou. Coyunda, AIXECAMENT, m. La acció de aixecar ó aixe-
barzon. Lorum jugi. carse. Alzamiento. Alevamentum, i, levatio, nis. ||
íega 'Is sarments podats. Sarmentador. Sarraen- portar SOTA LA AIXELLA, fr. Sobarcor. Sufarci-
trum collector. no,as.
AIXARMENTAR. V. a. RecuUir los sarments AIXELLERÓ. m. Pessa quadrada de tela sota la
podats. Sarmenlar. Putata sarraenta colligere. aixella per refors,
y donar joch à la mànega. Cua-
LA ACCIÓ DE AIXARMENTAR. Sarmeutera. Putatornm drado. Subucularum quadra ta fascia.
sarmentorum collectio. AIXERIR8E. V. r. Aliviarse algú del ensopiment
AIXARMENTAT, DA. p. p. Sarmentado. A sar- que ha patit. Despejarse, serenarse. E torpore emer-
mentis expedit us ager. gere, meliusculè valere.
S6 ÀIX DICCIONARI AIX
AIXERIT, DA. adj, viu, esturdit. Despabilado. EN AIXÓ. m. adv. Mentres. En tanto, m^ientras. In-
Alacer. terea, interim.
AIXERRI. m. Fem de bestiar lianut y cabriu. EN AIXÓ ESTAM? loc. ab que estranyàmque algú ig-
Sirle, sirria. Stercus ovile vel caprinum. nore alguna cosa. De esta^ tenemosl Adeo negligenter
AIXERRIS. m. pi. ant. FEMS. vivis?
AIXETA, f. Canó ab un mascle pera tràurer lí- PER AIXÓ. expr. ab que 's conclou un escrit ó con-
quits ab comoditat. Canilla, espita, IJave, y gela. p. versació, referintse à lo que s'ha dit. Por tanto.
Ar. Fislula, ae, siphunculus, i. |1 d. de aixa. Azuela. Ündè, ex quo.
Dolabella, ae. ||
La que's posa en las fonts. Grifon, QUÉ TENIM AB AIXÓ? loc. Deuota que res s'infereix
llave. Fontis fistula. de alguna cosa. Qué tenemos ó adelanlamos con eso'í
A BAIG DE AIXETA, m. adv. ADOJO. Quid tum? quid tum inde?
posAa AIXETA, Epistomium cupaj affin-
fr. Espitar. AIXOBRIR. v. a. ler. aixorbii.
AIXÒ ES ALTRE, ó ALTRA COSA, expr. fam. Dcnota rit que no es hereu dóna à sa muller si esta es pu-
la inconexió de alguna cosa ab la que 's tracta. Eso billa.
es otro, ú otra cosa, harina de otro costal, ese es otro FÉB LO AIXOVAR, fr. Prevcuir la roba per la criatu-
cantar. Aliud diversum est; extra chorum canis. ra que ha de nàixer. Hacer ó preparar la canastilla.
Aixó ES AIXÓ. loc. fam. Eso mismo, eso es eso. Id Jam jam nascituris panniculos pararé.
ipsum. AIXUGADOR. ra. Riscle gran ab un enreixat de
AlXÓ HI HA Y BON PES. lOC. fam. NO HI HA MES CE»Íl cordill pera aixugar roba al foch. Enjugador. Sicca-
AIXUGAR8E. V. r. Enjugane. Abstergi, mun- AJUDA DE CAMBRA. CWat pel sofvey inmediat de
dari. I)
Assecarse 'Is rius, fonts, etc. Secarse. Ares- sòn amo. Ayuda de cdmara. Cosmeta, se,, cubicula-
is, exuri. rius, ii.
II
Dit del blat per causa de la pluja, etc. Encamado. Empleo militar ab diferent grau y títol, los quals
Segetes pro gravitate inclinala?, depressaj. cuydan de distribuhir las ordes y disciplinar la tro-
AJAR. V. n. ant. abastar. 1. pa. Ayudante. Prsefecti legatus, vicarius. ||
Lo dels
AJASSARSE. V. r. fam. Tirarse sobre '1 llit. mestres de estudi. Pasante, repetidor. Proscholus,
Echarse d la larga, tenderse. Se prosternere. Ajàu- ante scholanus, hypodidascalus, i.
rerse '1 bestiar en lo lloch ahont descansa. Enca- AJUDANT DEU. AB LA AJUDA DE DEU.
marse. In cubile decumbere. AJUDAR. V. a. Donar ajuda ó auxili. Ayudar.
AJASSAT, DA. p. p. íc/mrfo, tendido. Proster- Aliquem juvare, alicui adesse.
natus. AJUDAR À BÈ MORIR. fr. Auxiüar al moribundo.
AJÀURER. V. a. Abaixar fins à exténdrer en Ayudar ú bien morir, agonizar. Morienti opem salu-
terra lo que estava dret. Tender. Extendo, is. tarem ferre, morientem adhortari.
AJÀURERSE. V. r. Echarse, lenderse^recostarse. AJUDAR A MISSA. fr. Servir y respóndrer al Sacer-
Prosternere, sternere se, hurai procumbere. ||
Po- dot en lo sacrifici de la misa. Ayudar d la misa. Sa-
sarse al llit. Acoslarse. Cubo, decubo, as; y si es per cra operanti minislrare.
causa de malaltia encamarse, ponerse en cama. De- k QUI MUDA DEU LI AJUDA. ref. Acousella que quant
cumbo, cubo, as. Inclinarse 'Is blats per causa de
|j
una cosa no ix bè 's deuhen mudar los medis. A
pluja. Echarse los panes, encamarse. Segetes, incli- quien muda Dios le ayuda. Effugi inalum, inveni bo-
nari, deprimi. num. Tu nova suíücias ubi nibil praisentia possunl.
AjÀuaERSEUi. fr. met. fam. Rendirse al traball, À QUI NO't PÓT ajudar, no VULLAS TOS MALS COMUNI-
càrrega, etc. Dar con la carga en lierra ò en el suelo; CAR, ref. que ensenya que uo devem comunicar nos-
acodillar con la carga, rendirse ú la carga. Onerisuc- tras desgracias al qui no s' ba de compadeixer de
cumbere. H-met. fam. Subjectarse à la voluntat de elias ni remediarlas. Llorar d boca cerrada, y no
altre. Pasar por ello. Conditionem accipere. dar cuenla a quien no se le da nada. Non lachrymare
AJOCA. f. JOQUER. juvat qua nulía levamina quíeris.
AJOGAMENT. ni. La acció de ajocarse 'Is au- AVIAT ES DIT, MALALT DEU t' AJUT. lOC. fam, DC-
cells. Recogimienlo. AssessíO, nis. clara la facilitat que hi ha en aconsellar à altres la
AJOCARSE. V. r. acotahse. Anàrsen à dormir
||
paciència ó medis mòlt difícils pera Uiurarse de al-
los aucells. Recogerse. Aviarium ad dormiendum pe- gun dany, del que està segur lo qui aconsella. El
tere. sano al doliente so regla le mete. Cum valemus, rec-
AJOGASSAT. ENJOGASSAT. ta consilia ajgrotis damus.
AJONJOLÍ. m. ALEGRIA, PLANTA. AJUDARSE. V. r. Servirse mútuament. 4j/H(/flr-
AJORNAR, v. a. ant. aplassar. se. Promiscuam operam dare. |1
Posar los medis pera
AJUDA. f. Aguda, socorro, favor. Auxilium, ii, sòn intent. Ayudarse. Sibi consulere, opem ferre.
juvamen, inis. |1
Lo que serveix per ajudar. Aguda. II
ant. VALERSE.
Auxilium, ii. II
Servicial. Aguda, lavativa. Clyster, DEU DIU AJUDAT Y t' AJUDARÉ, loc. Aconsella quc
eris, clysterium, ii. ||
ant. xeringa. ||
Bufeta per do- empleém tols los medis possibles pera lograr un ob-
TOMO I. 9
18 AJU DICCIONARI ALA
jecle, sèns esperarque Deu fassa miracles. A Dios AJUSTARSE. V. r. Fér algun ajust, Ajustane.
rogando y con el mazo dando. Ora et labora, De re aliqua convenire. | Convenirse ab lo saiarí de
AJUDAT, DA. p. p. Ayudado. Adjutus. algun traball ó servey. Igualarse, convenvise, ponerse
AJUGASSAT, DA. adj. Jugueton, ntozon. Las- de acuerdo. De slipendio convenire. |j
Fér ewnpanyia
civus, jocularis homo. per alguna empresa ó negoci. Igualarse. Foederari„
AJUNTAMENT, m. La corporació que està en- se colligare. ||
ant. jüntabse, unirse.
carregada delgobern civil de un poble. Ayuntamien- AJUSTAT, DA. p p. Ajustado. Pactatus,•conven-
to. Senalus, conventus, us, consilium, ii.
|I
ant. tus. II
adj. Recte, just, com conciéncia, etc. ajustada.
JUNTÜBA. I
ACTE CARNAL. Ajustado, juslo, recto, exacto. Integer, reclús, justus.
AJUNTAR. V. a. Ji'NTAB. II
Encaixar las fustas II
Unit. Ajustado. Aptus, connexus, inter se coba;-
entre sí. Acoplar, ensamblar, ajuntar. Copulo, as, rens. ||
Convingut. Mancomunado. Foederatus.
conjungo, is. TOCiR ó CANTAR AJUSTAT, fr. Observar bè '1 com-
AJUNTARSE. V. r. jüntabse. pàs y una perfecta igualtat del raovimeni en la exe-
AJUNTAT, DA. p. p. Acoplado. Conjunctus. cució de la música. Tocar, cantar ajustada. Ad nu-
AJUNYIR. V. a an(, jUxNtar. merum ludere.
AJUPIR. V. a. Obligar à fér lo que repugnava. AJUSTICIAR. V. a. Castigar à un reo ab pena
Domar. Subjicio, is. de mort. Ajusticiar. Capitis supplicio aíDcere.
AJUPIRSE. V. r. ACOTABSE, ABAIXABSE. AJUSTICIAT, DA. p. p. Ajusticiada. Capite
AJUPIT, DA. p. p. Agachado, agazapado, acur- multatus.
rucado. Incurvalus. AJUTAR. V. a. ant. ajudar.
AJUST, ra. Conveni, concQvl.Ajuste, ajustamien- AJUTJAR. V. a. ant. adjudicar.
to. Pactum, i, pactio, conventio, nis. ||
ant. junta,
CONGRÉS. II
JUSTAMENT. AL,
MÈS VAL UN DOLENT AJUST QUE'l MILLOR PLET. ref.
Ensenya que's deuhen evitar los plets, encara que AL. Preposició de daliu y acusa tiu. Al. ||
Partícu-
sia ab alguna pèrdua, pels gastos que porlan. Mas la que denota '1 temps determinat, com al punt
vak mala avenencia que buena sentencia. Yincere del raitj dia. Al. Cum, quando, quo tempore. De- ||
quam causam, pricstat damnosa pacisci. Pax vel in- nota '1 modo particular de fér alguna cosa, com
justo ulilior quam justissimum belluni. pintar al oli. Ai Hoc, vel illo modo.
AJUSTADAMENT, adv. m. Conforme al ajust. ALA. f. Part del cos dels aucellsy altres insectes
Ajustadamcnte, exactamente. Ex aequo. que'ls serveix pera volar. Ala. Ala, penna,pinna, ai.
AJUSTADÍS, SA. adj. ABREPLEGADÍS. II
Orde de personas ó cosas posadas en línea recta.
AJUSTAMENT, m. ant. ajust. ant. |1
acte car- Hilera, fila, ala. Ordo, inis, series, ei.
I
Cos de tro-
nal. pa al costat del exèrcit. Ala. Cornu, u,ala, ai. |1
fort.
AJUSTAMENT DE FRÜYTS. ant. GARBEBA. Ala, fianço, lado. Latus, eris. ||
La part de un edifici
AJUSTAR, v. a. Convenir en lo preu de alguna que surt en fora per un de sos costats. Ala. Ala, ai,
cosa. Ajustar, concertar. Pretium pacisci, de pretio pteron, i. La part superior y mes ampla de la
||
convenire. ||
mel. Fér algun contracte. Ajustar, con- orella. Ala. Ala, ae. La del sombrero. Ala, falda. ||
met. Igualar una cosa ab altra, fér venir. Ajustar. ae. La part de la teulada que ix en fora de las pa-
II
misiMs. Ajustar, paner en paz. Compono, is, pacifi- lins de farina, la pala del rodet aboni pega la aygua.
co, reconcilio, as. Yenir la roba apretada. Ajustar.
1|
Alabe. Pinna, ae. ||
un
Planta de fuUas ovaladas, de
Yestem corpus constringere. Fér càurer bè al cos ||
peu de llargària y mes petrtas las su-
las inferiors,
lo vestit. Ajustat. Yestem corpori aptare. Girar la ||
periors, flors grans y grogas y la arrel medicinal.
porta envers ahont se tanca. Entomar, volver, enca- Ala. Helenium, ii, hinula, se. ||hàlla.
jar. Yerso, as, verto, is, portam ad limen conver- ALA, ALA. int. fam. qae s' usa pera donar animo.
tere. ||
Tancar la porta ó la finestra, sèns girar la Ea, vamos. Hea, age.
clau ó posar los baldons. Emparejar. Claudere. ||
ALA DE MOSCA. fr. Engany de que usan los fulleros
Ajustar bè ó mal lo que's tanca ó uneix. Tener buen en jochde cartas. Ala de mosca. Aleatoris fraus.
lo
ó mal ajuste. Bene aut malè compaginari. ALA sAGüEBA. aut. La ala última del cos de batalla
àjustab lo compte, fr. ó ó rerasaga. Retaguardia. Postrema acies.
AJUSTAB la golilla. fr. Reduhir à algú ab repre- COP DE ALA. Aletazo. Alai, jactatus.
hensions ó càstichs à que obre bè. Ajustar la golilla. EN ALA. mod. adv. ab que s' explica la disposició
Animadverto, ad meliorem frugem redigere.
is, de estar algunas cosas en línea recta. En fila. In li-
JA t' ajustabé 'l compte, exp. de amenassa. Ya nea recta, ex ordine.
ajustaremos cuentas; ó yo te ajustaré las cuenlas. Poe- ESTAR TACAT DEL ALA, fr. SÉR DE LA OLLA.
nas dabis; non impunitus abibis. ALAS. f. pi. Favor, protecció. Alàs. Tutela, ae, pa-
ALA CATALÀ. ALA :;<)
ocinium, ii. \\
Liberlat pera féi' mal. Aías. Siiper- ALABAR. V. a. Dir bè de algú. Alabar, elogiar.
Que ensenya que la elevació extraordinària ocasiona ALABASTRE ORIENTAL. Pedra callissa, un poch trans-
à mòlts sa ruina. Da Dios alas a la hormiga para mo- parent, mes dura que'l marbre, blanca ó de dife-
rir mas aina. Ut pereat formica volat. Supèrbia Lu- rents colors. Alabastro oriental. Alabastrites orienta-
cifer in Tàrtara Jactus. lis.
TRENCAT DE ALAS. Aliqiiebrado. Alis confractus. ALABA£fTRÍ, NA. adj. poét. Lo que es ó sem-
ALÀ. m. Veu aràbiga. Dèu. Dios, ala. Deus, i. ||
bla alabastre. Alabaslrino. Ex alabastro.
Gos de presa, casta de la unió del mastí ab lo carií. ALABASTRINA. f. Làmina de alabastre mòlt
Alano. Molossus, i. j|
alàns. transparent de que s' usa en las claraboyas dels
ALABADÍSSSIM, A. adj. sup. Alabadísimo, Lau- temples y en las vidrieras. Alabaslrina. Lapis specu-
datissimus. laris.
ALABADOR, A. m. y f. Alabador. Laudator, is. ALABAT, DA. p. p. Alabado. Laudatus m. Lo ||
ALABAIX. adj Dit del sombrero que tè las alas motel que's canta en alabansa del Santíssira Sagra-
caygudas. Alivaido. Demissisalis. ||
raet. Qui ha cay- ment. Alabado. In laudera Sacrosanctae Eucharistiae
gut del estat de opulència. Alicaido. Abjeclus, frac- versus.
to, demisso animo. Ij
met. Flach, dèbil de forsas. ALABAT SIA DEU, cxp. Fiar à la divina Providència
Alicaido. Gracilis. lo èxit de alguna cosa ó '1 desagravi de alguna injú-
ALABANDINA. manganesa. f. ria. Dejarlo d Dios. Deo aliquid committere, soli Dec
ALABANSA. Alabanza, elogio, f. encomio. Elo- honor el glòria.
gium, ii, laus, dis, commendatio nis. ALABRENT. m. L' oficial del molí de paper que
fiO ALA DICCIONARI ALB
assisteix à la tina ab la forma, y fa 'Is fulls. Laurente, FÉR alarde. fr. Vanagloriarse. Ilacer alarde, jac-
sacador. Minister papyrum in pistrino efficiens. tarse, pavonear. Sese jactare, verbis jactare gloriam.
ALACAYET. m. d. Lacayuelo. Puerpedis equus. ALARGUAR. v. a. ant. allargar.
ALACAYGüT. alíbàix. ALARIT, m. Crit llastimós. Alarido. Quiritatio,
ALAGAYO. m. Criat de llibrea, Lamyo. Servus, vociferatio, ejulatio, nis.
faraulus, i.
II
Criat de à peu. Lacayo. Pedis equus, i. ALARMA, f. mil. Acometiment de improvís.
ALAGRAN. m. ant. Peix. escórpora.. Alarma. Subita in hostes irruptio, repentinus ictus,
ALADA. Formiga f. ab alas. Alada y alaica. p. incursus. Senyal ó avís pera un ataco. Alarma.
||
ca. cere.
ALAGAR. V. a. ATRAURER. ALARMARSE. Consternarse sens motiu. Alar-
ALAMARA. f. Cordó ab 'que se assegura la ca- marse. Arma consternari, conmoveri.
pa, manteu, armussa etc. Fiador. Offendix, icis, pa- ALARMAT, DA. p. p. Alarmada. Consternatus.
llii íibula. II
Los traus de trensilla. Alamar, presUla. ALASTOR. m. mit. Un dels quatre caballs del
Ansula, se, patagiura, ii, occellus, i. ||
La presilla carro de Plulon. Alastor. Alastor, is.
que subjecta la xarretera. Alamar. Ansula, ae, pata- ALAT, DA. adj. Qui tè alas. Alado, a%ero poét.
gium, ii. Pennalus, pinnalus, pinnifer, y alipes qui tè alas
ALAMBÍ. ra. Vas pera destil-lar los líquits. com Mercuri, adv. ant. Al costat. Al lado. Ad la-
||
Examinar, apurar. Alambicar, acrisolar, apear, son- del dia. Alba. Aurora, a?, diluculum, i, prima lux.
rem prospicere, acutè perpendere.
dear. Subtilius ALBA NEGRA. f. Arbre que tè las fullas rodonas
ALAMBINAT, DA.p. p. Alambicado. Destillatus. romboïdals, lo tronch dret y la escorxa rasposa.
ALAMBOR. m. ant. CONTRAPARET, Chopo, àlamo negro. Populus nigra.
ALAMBRÍ. m. ant. alambí. AL TRENCAR DEL ALBA. Al amanccer, al rayar, al
ALAMERA. f. ter. Passeig de arbres. Alam,eda, reir del alba. Astris cadentibus, albente coelo, albes-
arhoíeda. Arboretum, i. cente aurora, die.
ALAMIRÉ. m. mús. Signe de la música que A PUNTA DE ALBA. m. adv. A la primera alborada.
consta de una lletra que es a y de tres veus que Primo diluculu, prima luce, summomanè.
son LA, Mi, RE. Alamiré. Signum musicum. APiNTAR LA ALBA. fr. Alborear, asomar el alba. Di-
ALANAGAR. V. n. ant. relliscar. luculo, as, lucesco, is.
ALANGEJAR. V. n. ant. Ferir ab llansa, Alan- FERSE LA ALBA. fr. aut. Amauecer. ||
Apuntar la alba.
cear. Hasta feriré, lancea transfodere. ALBAGORA. ant. figa f. flor.
ALANQUINS. m. pi. Tela de cotó estreta, forta ALBADA, Camarellas, f. música feta abans de
y de color groguench. Mahones. Gossypina tela sic dia. Alborada, albada. Antelucana amasiorum sym-
dicta. pbonia. poét. Genero de poesia que's cantava à la
||
ALANS. m. pi. Pobles d' Escitia descendents matinada narrant la felicitat de una nit ditxosa.
dels Getas. Alanos. Alani, orum. Albada. || ant. aubada.
ALAPIDAR ó ALLAPIDAR. v. a. ant. Apedrear. ALBADIVA. ant. aluda.
ALARB. m. Bàrbaro. Alarbe, úrabe. Àrabs, abis. ALBADIVER. ant. ALUDERy tal vegada BtANQüER.
ALARDE. ra. Vanaglòria, fantasia. Alarde. Os- ALBAHINA. Falta de vent. f. Calma. Cessatis
tentatio, jactatio, nis. ||
Revista de soldats. Revista, ventis. 11
En lo mar. Calma. Tranquillo maris.
alarde, resena. Militnm recensió. ALBALÀ. m. ant. albarà.
ALB CATALÀ. ALB (il
ALBARÀ, m. Debilori. Vale, albalú. Cautio, nis, ALBERCH. m. ABRICII 2. CASA. DRET DE. Au- || || ||
ALBARDAR AL REVÉS. fr. Succehir contfari lo que s' algunas catedrals. Alberguero. Hospitator, is.
ALBOROTADÍS, sa. Lo qui per poch motiu adj. àrabes. Alcadí. Pra>tor jiidex apud turcos.
s' alborota. Alborotadizo. Turbulentus. ALGAIGH. adj. Pertanyent al poeta Alceo. AU
ALBOROTADOR , A. m. y f. Lo qui alborota. caico. Alcaicus.
Alborotador. Seditiosus , turbulentus , i,seditionis ALGALDADA. f. La acció imprudent ó inconsi-
auctor. derada de algun alcalde. Alcaldada. Judicis temeré
ALBOROTAMENT. m. albokot. factum, temerarium consilium. met fam. Qualsevol
II
ALBOROTAPOBLES. m. Alborotador. Alboro- acció feta afectant autoritat que dona motin à risa.
lapueblos. Turbulentus , seditiosus , i. Alcaldada. Auctoritatis affectatione jussum.
ALBOROTAR. v. a. Alterar la tranquilitat. ALGALDE. m. Jutge. Alcalde, juez. Judex, icis.
Alborotar. Perturbo , obturbo, as, lumuituor, aris. alcalde de barri. Qui en las poblacions grans
ALBOROTAR LO BARRI. fr. Alborolür la calle. Yicinia cuyda de un sol barri. Alcalde de barrio. Judex pe-
turbffi"e , commovere. daneus.
ALBOROTAR LO GALLINER, fr. met. Alborotar una alcalde de casa y cort. Jutge togat dels que com-
companyia ó concurrència. Alborotar el cortijo el , ponen la sala dita de alcaldes, quinta del consell de
palomar el rancho.
, Consocialionem conturbare ,
Castella. Alcalde de casa y corte, de raslro. Regiae do-
motus excitaré. mus, curiaj judex, prsepositus.
ALBOROTARSE. V. r. Enfadarse mòlt. Alboro- ALCALDE DEL CRÍMEX. Julgc togat que hi ha en las
tarse ,
alterarse. Perturbari , vehementer coramo- cancillerias de Valladolid y Granada y en algunas
Veri. II
AMOTIXARSE. audiéncias. Alcalde del crímen. Criminum judex,
ALBOROTAT DA. , adj. Qui per poch motiu s' praUor capitalis.
alborota. Alhorotado, alborotadizo. Turbulentus. ||
ALCALDE DE LA SACA. Jutge encarregat de vetllar
Qui per massa vivesa obra sens reflexió. Alborota- que no s' extragan del regne las cosas prohibidas
do, alolondrado. Tumultuosus, turbulentus. per las lleys. i /ca Wc (íe sacfls. Judex, cui cura est
ALBRÍCIAS. f. pi. Las estrenas que's donan al ne res é regno asportentur.
que porta una bona nova. Albricias. Strenaj , arum, ALCALDE MAJOR. Jutge de llctras. Alcalde mayor.
evangelia , orura. Litteratus judex, prieturis urbanis assessor.
ALBRÍCIAS, MARE, QUE PREGONAX A MOX PARE. ref. ALCALDE ORDINARI. BATLLE.
que s' aplica als que s' alegran de aquellas cosas tenir lo pare alcalde, fr. Contar en qualsevol sol-
que deurian entrislirlos. Albricias, madre, ({ueprego- ab un protector decidit. Tener el padre alcalde.
licilut
nan ú mi padre. Damnalo patre strenas petit, Judicem amicum, autcognatum habere.
ALBRÍCIAS, PARE, QTJe'l BISBE ES XANTRE. rcf. que's ALGALDESSA. f. La muller del alcalde. Alcal-
diu dels que deraanan estrenas per cosas que no ho desa. Judicis uxor.
mereixen. Albricias, padre, que el oMspo es chantre. ALGALDIA. f. L' oflci de alcalde. Alcaldia. Ju-
Pro re notissima strenas àmbit. dicis munus. II
Territori de sa jurisdicció. Alcaldia.
ALBRÍCIAS, PARE, QiE JA PüDAN. ref. ab que algú 's Dictio, nis.
burla dels que inconsideradament donan per segur ALGALÍ. m. quím. Nom genérich que's dóna à
lo logro de alguna cosa antes de temps. Albricias, diferents substancias que tenen un gust agre y
padre, queya podan. Strenas incertis àdhuc fmcti- càustich, y tè la propietat de combinarse fàcilment
bus optat. ab los àcits, y formar sals. Alcalí. Sal alcalinum.
GUANYAR LAS ALBRÍCIAS. fr. Sér lo primer en donar ALCALÍ volàtil. Lo que 's volatisa fàcilment per
alguna bona notícia. Ganar las albricias. Strenas lu- medi del calor, y tè un olor mòlt fort y estimulant.
crar!. Alcalí volàtil . Sal alcalinum volatiie.
ALC CATALÀ. ALE 03
alcalí VEBETAL. POTAIX. ALCEA. f. Malví bort. Mahavisco silvestre. Al-
ALCALÍMETRO.in. Instrument pera determinar ceas, ii".
la riquesa dels àlcaiis. Alcalímetro. Alcalimeter, tri. ALCOBA. f. Pessa pera dormir. Alcoba. Cubicu-
ALCANS. ra. La diferencia del càrrech à la data lum, i, zeta, iv.
en los comptes, Alcunce. Subductio, nis, reliqua de- ALCOBETA. f. d. Alcobilla, alcobita. Zetecula,
bili summa. II
Capacitat, talent. A/('fl)ice. Ingenium, zolhecula, m.
ii.
[| L' acte de alcansarà algú. Alcance. Assecutio, ALCOFOLL. ra. Esperit de vi. Alcohol. Alcohol
Consecutio, nis. 15
La distància à que arriba alguna indeclinable. mineral negra y resplandent
||
Pedra
cosa. Alcance. Jactus, us, projectio, nis. que's divideix en fullas. Alcohol , antimonio Stibium, .
vor de algú alguna quantitat. Alcanzar. Gredilorem dor. Qui stibio fucal.
ex supputatione raanere; subductis rationibus pecu- ALCOFOLLAR. V. a. ant. Pintar ab alcofoU. Al-
nia superaré. Haver viscut en temps de altres 6
|| coholar. Stibio fucare,linire. ||
quím. Extràurer l'es-
del que's parla. Alcanzar. Coa'vum esse; in ha'C vel perit de algun licor. Alcoholar. Licoris spiritum ex-
illa tempora incidere. || Enténdrer, saber. Alcanzar, traere. ||
Reduhir à pols menudíssima alguna matèria
penetrar, comprehen'der. Comprehendo, inlelligo, ca- sòlida. Alcoholar, alcoholizar. Ads piritum reducere.
pio, is, calleo, es. Lograr alguna pretensió. Alcan-
(] ALCOFOLLAT. p. p. Alcoholado. Slibio fucalus,
zar. Obtineo, es, evinco, is, impetro, as. ||
Arribar linitus.
fins à alguna part ab la ma ó ab la vista etc. Alcan- ALCOFOLLERA. ra. Lo vas de posar 1' alcofoll.
zar. Attingo, is. Alcoholera. Yasculum slibii.
iLCÀNSAa POCH ó NO ALCANSAR MES. fr. Tenir poca ALCOLL. ant. ra alcofoll.
capacitat. Akanzarsek poco d alguno ó no alcanzàr- ALCORA, m. Lo llibre de la lley de Mahoraa. Al-
sele mas. Minús mentis acie pollere, cordn. Alcoranus, i.
Qii CANSA, ALCANSA. rcf. Deuota la eficàcia que te- ALCORANISTA. m. Doctor, expositor del alco-
nen las oracions 'ó súplicas repetidas pera lograr lo rà. Alcoranista. Mahoraetica; legis doctor.
ÍJutt's demana. Amen, amenalcielo llega. Pobre impor- ALGÚ, NA. ALGÚ.
tuno saca mendrugo. Iterataí preces coelum tangunt. ALGUN, A. ant. algú.
Pulsate, et aperietur vobis. ALCUBETA. f. ant Part dels edificis principals
MENOs PROCURA, ALCANSA MILLOR, ref. quB de-
QUI de la baixa edat, que seria lloch abovedat y segur.
nota quant perjudicial es lo importunar massa. ALD AVANT. ant. devant.
Quien menos procura akanza mas bien. Concupita ALDEA. f. Poble de la jurisdicció de altre major.
sa;pe minimè importunus obtinet. Aldea. Pagus, vicus, oppidulum, i.
ALCANSAT, DA. p.p. Alcanzado. Assequutus, ALDEA, NA. ra. y f. Lo natural ó lo pertanyent
impetratus. ||
Pobre, endeutat. Alcanzado. yEre alie- à la aldea. Aldeano, aldeaniego. Paganus, rusticus, i.
al temps de traballarlo. Alcdntara. Theca, capsa, a;. ALDEMENYS. adv. ant. ALMENYS.
II
Orde militar. Alcdntara. Alcantarensis ordo. [j ALDEVANT. adv. devant. 1.
Ciutat de Espanya en Extremadura. Alcdntara. Al- ALDUGAR. ra. Seda basta que's trau del capell,
cantara, iv, Norba, ca;sarea, Trajani pons. que forman dos ó mes cuchs junts. Adumr. Sericura
ALCARAVÀ. m. ter. Certa clase de aucell de inferius.
estany. ALDUF. m. ant. catúfol. ||
ant. pandero.
ALÇARÀ VIA. f.
y ALDUFER, A. m. y f. ant. Tocador de pandero.
ALCARICÓVIA. f. Planta perenne de la alsària Adufero. Tyrapanistra, iv.
de dos peus, fullas mòlt primas, la arrel llarga y ALDUFRABAL. ra. ant. pandero.
medicinal. Alcaravea. Carum, careum, i, carvis, is. ALÉ. m. Respiració. Alienlo, dlito, vaho. Anima,
ALCARXOFA. carxofa. f- 8B, spiritus, i, halilus, us. |1
Lo fatigat ó cansat. Rc-
ALCARXOFERA. f carxofera. suello. Spiritus, anhelitus, us, crebra aspiralio.
ALGÀSSAR. ra. nàut. L' espay entre 1'
arbre BÉÜRER DE UN ALÉ. fr. BÉURER DE UNA TIRADA.
major y la entrada à la cambra. Alcàzar. Slepas,.». ALEAGIÓ. f. Metalls units entre sí per medi de
[|
Fortalesa. Aícarar. Castrum, i, arx, cis. ||poét. la fusió. Aleacion. Commixtio metallorura.
Palau real. Alcdzar. Regia arx. ALECT. f. Una de las furias veneradas pels pa-
ALCAVOT, m. arcabot. gans com à diosas venjadoras dels crimens. Aleclo.
ALCAYDIAT. m. L' ofici de Alcayt. Alcaldia, ALEGAR. V. a. AL-LEGAR.
Arcis aut carceris custodis oíïïcium. ALEGORIA. f. AL-LGGORIA.
ALCAYT. m. ant. alcaldb. j]
Qui lò à sòn càr- ALEGRA, f. Instruments dels facultatius pera
rech la guarda de un castell. Akaide. Arcis custos. descubrir 1' os en las feridas del cap. Legra. Seal-»
pyrus intortus. || Se diu del home plaga y que fà ALELARSE. V. r. Tomarse lelo. Alelarse. He-
ríurer. Alegrador. Exhilarans. bescere.
ALEGRAMENT, m. ant. alegria. \\ adv. m. alelí. m. poet. vioía.
Alegremente. Laítè, hilariter, alacriter. ALELUYA. f Alabau al Senyor. Aleluya, alabad
ALEGRARSE DELS PRIVILEGIS. Gozar los privUegios. gular. Te-Deum. Jam tàndem perficilur.
Uti privilegiïs. COBRAR ALELUYA. loC. ant. CANTAR ALELUYA.
ALEGRAT, DA. p. p. Akgrado. La3tatus. ALEMANDA. f. Ball íigurat enire dos personas.
ALEGRATJE. m. ant. y Alemanda, alemana. Germànica sallatio.
alacris, hilaris. || Joyós, divertit. Alegre, divertido, nya. Aleman. Germanus, germanicus, allemanus.
correnlon, jovial, jocoso. Festus, lascibundus, genia- ALEMANYA, f. Imperi, país extens de Europa.
lis. [[
Dit de las cosas inanimadas, com dia, noticia Alemania, Germania. Allemania, Germania, a3.
ALEGRE. Alegre, fausta, feliz, placenlero. Faustus, ALEMANYAS. f. pi. Cerla roba. Alenwnetas.
Isetificans. |] Color viu y agradable à la vista. Alegre. Tela germànica.
Gratus, alacris. |1
m. ant. alegria. ALENA. f. Instrument pera cusir sabalas. Lesna.
ALEGRE DE CASCOS, exp. Qui tè poch enteniment. Subula, iu.
Alegre de cascos. Inconsultè hilaris. punxagut com la alena. Alesnado. Subularis, acu-
AB AQUELL ALEGRE, fr. Cou akgría. lus.
DONARSE ALEGRE, expr. ant. Alegrarse, regocijarse ALENADA, f. La respiració que despedeix de
y estar alegre. una vegada. Vaharada. Exhalalio, emissió, nis, ha-
ESTAR alegre, fr. Estar un poch borratxo. Ale- li tus, ús.
grarse, estar calamocano. Vine laítitia gestire, semi ALENAR. V. n. Despedir 1'
alè. Respirar, alen-
ebrium esse. tar, vahear, vahar. Respiro, anhelo, as, hahtus amit-
GASTAR alegrement, fr. GASTAR. tere.
ALEGRET, dim. Alegrete. Ililarus, i. ALENDADOR, A. m. y f.Asmúlico. Anhelus, i.
ALEGRIA, f. Goig, coniento. Alegria, jubilo, ALENDAR. V. n. Alenar ab violència. Resollar.
flacer. Laítitia, ai, hiiariías, afis, gaudium, ii. j|
Spiro, respiro, anhelo, as. || m. ant. alé, respiració
Regositj mòlt gran. Alborozo. Jubilum, i, exulfatio, forta.
nis. Planta de brancas y fuUas peludas, flor blan-
(I ALENEGABLE. adj. ant. rellisqüent.
ca, y quatre llavors grogas ab una capsela. Alegria, ALENEGAMENT. m. ant. relliscada.
ajonjoli. Sesama, ai, sesamiim, i. ALENEGARSE. V. r. ant. relliscar.
alegria AMAGADA, CANDELA APAGADA, ref. Que Cll- ALENS. m. ant. y
senya que'ls gustos són menors quaní no's comuni- ALENT. m. ant. alé.
can. Alegria secreta, candela muerta. Frigidum sine ALENTADAMENT. adv. m. Akntadamente. Yi-
socio gaudium. riliter.
alegría pública. Festas públicas. Alegrias, regoci-
ALENTAR. v. a. Animar, donar coratge. Alen-
jos púhlicos. Ludi, speclacula, orum.
tar, animar. Exsuscito, roboro, animo, as. |j
Esforsar
ALEGRÍSSIM, A. adj. sup. Alegrisimo. Loetis- al qui està acobardit. Alentar. Jacentem excitaré.
simus.
ALENTARSE. V. r. Cobrar animo. Alentarse.
ALEGRO, m. mús. Ua dels moviments funda- Stimulari, excitari, inflammari.
mentals, y equival à viu. Alegro. Modus celerior et ALENTAT, DA. p. p. Alentado. Roboratus, con-
hilarior.
firmatus. [] adj. Valent. Alentado, esforzado, valienle.
alegroys. m. pi. fam. Alegria boija estraordi-
Animosus, impavidus, strenuus.
nària y bulliciosa. Tenir los alegrois. Estar boig de
ALENTORN. adv. 11. ant. entorn.
alegria. Estar loco de alegria ó de contento. Nimio
ALEP. m. La roda de molí de farina ahont pega
gandio aífici.
la aygua. Rodezno, rodete. Molucrum, i, moletrina
ALEIX. m. Nom de home. Aléjo. Alexius, ii. trochlea, Ciutat de Sirià. Alepo, Beroé, es.
[J
ALF CATALÀ. ALl^ Oa
LEPi. m. Roba llisa de seda ó de llana mòlt fina. ALFÀBREGA BORDA. Albohaca salvajc, silvestre. Aci-
Alepin. Tela beroénsis. [] Lo natural, y lo que per- nus, i, ocimastrum, i.
tany à la ciutat de Alepo. Alepino. Beroénsis. ALFÀBREGA CRESPADA. AlhaJíaca risada. Ocimum
ALERTA, f. Avís que 's dònan las cenlinellas de basilicum.
nit Alerta: Heus vide, vigila. || adv. in. Ab vigilàn- ALFACH. m. Banch de arena. Alfaqiie. Syrlis, is.
cia. Alerta. Yigilanter, adsis animo, adeste animis. ALFALS, m. pi. Planta de més de un peu de
ANAtt, KSTAR ALERTA, fr. Estar akrla, sobre el aviso, altura; sas tlors de cinch fuUas. Es saludable y fresca
iraer la barba sobre el hombro. Oculis et animo ades- per las cabalcaduras. Alfalfa, alfalfe. Medica, ai. ||
ALE8NAT, DA. adj. Punxagut à manera de ale- COP DE ALFANJE. Alfatijazo. Aciuacis iclus.
na. Alcznado. Aculus. ALFANGET. m.
d. Alfanjete. Parvus acinaces.
ALET. m. Entre 'Is comerciants síndich, comis- ALFANÍ.m. ant. alfenyich.
sionat. Sindico. Syndicus, i. |] Procurador ó notari ALFANJÀS. ra. aum, Alfanjajo, alfanjon. Gran-
passat, que espera hi haja unaplassa vacant. Aspi- dis acinaces.
rante de procurador ó escribano. Notarii, muneris ALFAQUÍ. m. Entre 'Is musulmans lo doctor de
candidatus. la lley. Alfaqui. Legis interpres.
QiiN ALET. exp. Denota que algú es mòlt sagàs. ALFARDA. f. ant. Espècie de tribut que's paga
Buen pdjaro, bravo sacristan; buena brasa, linda cana per dret de ayguas. A //«/(/«. Yec I igal pro irrigan-
de pescar. Sibi cauíus, providus, valdò sagax. dis agris.
ALETA. f. d. Aleta, aletilla. Allula, axilla, pen- ALFARDER. m. aní. Qui cobra '1 drel de alfar-
nula, ic. II
La membrana ab que 'Is peixos s' ajudan da. Alfardero. Coactorvectigalispro irrigandis agris.
à nadar. Aleta. Ala, pinna, pinnula. f. Pessa que ||
ALFARDÓ. m. volanderaí.
forma la coderna posterior ó última de popa, y va ALFENYICH. m. Pasta de sucre amassada ab
unida à la extremitat del* jous. Aleta. olide amelUas dolsas. Alfenique. Penidia, a;. met. [)
FÉR LA ALETA. fr. Móurcr las alas ab freqüència. Lo delicat de complexió. Alfenique. Delicatulns, i.
Aletear, cernerse las aves. Alas frequenter quatere, ALFERES, m. Pròpiament 1'
oficial militar que
concutere, jactare. [|
met. Buscar ocasions de poder porta la bandera, però ja 's dóna aquest nom à qual-
mostrar afecte à la persona ques pretén. Eacer la sevol subtinent, Alférez. Signifer, i, vexillarius, ii.
rueda. Quibuslibet uti consiliis ad foeminum cupi- ALFIL. f. Pessa en lo joch del aixedrés, que imi-
tam adipiscendam. ta al elefant. Alfil. Elephas in latrunculorum ludo.
ALETAR. V. a. anf. alletar. ALFLAVIA. ant. Eyna pera posar licors. Espè-
ALETAS. f. pi. Part de las leclas de cert instru- cie de vasija. Seria, ae.
TOMO I,
10
66 ALH DICCIONARI ALI
ALFORJETA. f. d. Alforjita, alforjilla, alfor- BONA ALHAJA. cxp. irou. S' aplica à aquell qne es
juela. Manlicula, ee. astut ó través. Buena alhaja. Yafer, versutus homo.
ALFORRAR. V, a. ant. Donar llibertat al esclau. ALHAJA QUE TÉ BOCA, NINGÚ LA TOCA. ref. ab que 's
Ahorrar, y manumitir. for. Emancipo, as, manu- dóna à enténdrer que tots fugen de lo que porta
niillo, is, manicipium circumvertere. gasto. Alhaja que liene boca ninguno la toca. QuaA
ALFORRER, A. adj. L' esclau que ha lograt sumptus secum affert intactum manet.
llibertat. Horro. Manumissus servus. ALHAJAR. V. a. Guarnir ab alhajas. Alhajar.
ALFÓS. m. ter. Certa classe de peix. Supelleclilibus ornaré, instruere. [|
met. Enriquir,
ALGA. f. Herba que 's cria entre la aygua, tan adornar, ó donar major llustre y esplendor. Enjoyar.
lleugera que la aygua la arranca y queda nadant- Gemmas includere. j| Provehir de mobles. Moblar.
Ova, alga. Alga, ui va, vulga, ae. Domum supelleclilibus ornaré, ulensilibus instruere.
ALGÀLIA. f. Licor espès y olorós que cria '1
ALHAJAT, DA. p. p. Alhajado. Supelleclilibus
gat de Algàlia en una bossa sola la cua. Algalia. Al- ornatus.
galia, ee. I cirurg. Instrument de metall, vuyt, que ALHAJETA. f. d. Alhajila, alhajilla, alhajuela.
ALGARAVIA. Llengua aràbiga. Algarabia. Ara- nar mòlt groch. Ictericia, aliacàn. Iclerus, i. ||Qui
bica lingua. |]
Escriptura ó paraulas que no s' ente- pateix de aquest mal. Itericiado, ictérico, Ictericus,
nen. Algarabia. Res diííicilisintellectu, || met. Crits, aurigineus.
confusió dels que parlan en un temps, ó pro- lots ALIAN8A. f. Pacte, societat entre 'Is prínceps
nunciació atropellada y confusa de un sol. Algara- de diferents estats pera defensarse mútuament dels
bia. Tumulluarius clamor. enemichs. Alianza, confederacion, liga. Foodus, eris,
ÀLGEBRA, f. Part de las matemàticas, que con- socielas, atis. (1 Parenliu. Alianza, parenlesco, co-
sidera la quantitat del modo mès general, y la re- nexion. Necessitudo, nis, propinquitas, affinifas,
ALGEBRAICH, CA. adj. Lo pertanyent à la àl- ALIARIA, f. Herba de olor de alls, fullas en fi-
gebra. Algebraico. Algebraicus. gura de cor, flors pelitas y blancas, lo fruyt una
ALGEBRISTA. m. Professor de àlgebra. Alge- tavelleta plena de llavors mòlt pelitas. Aliaria. Alia-
brista. Algebrae perilus. ria, 3a.
81 ALGÚ. si alguno. Siquis, si aliquis, si ullus. ALICATAS. f. Mordassetas ab punta pera fér ca-
ALGUASIL. m. ant. y deneía de rosari, etc. Alicates. Forficulae, arum, par-
ALGUATZIR. m. ant. AGUSIL. vse, forcipes.
ALGUIRANDO. m. GUILANDO. ALIGORN. m. Animal fabulós com un caballet,
ALGUN, A. nom indef. algú. [|
adj. Anteposat al ab un corn al milj del front. Los naturalistas solen
substantiu. Algun; y si '1
substantiu se li anteposa dar aquest nom al Rinoceront, ünicornio, monocerote.
ó 's calla, Alguno. Aliquis. Unicornis, is, monoceros, rhinoceros, olis.
ALGÜN TEMPS, y ALIDADA. geom. Regle que gira en lo centro
ALGUNA HORA. m. adv. En otro tiempo, un tiempo de un instrument que serveix pera medir los àn-
fué ó hubo. Olim, quondam. guls. Alidada. Regula versatilis ad angulus metien-
ALGUNA VEGADA, m. adv. Alguutt vez. Interdum, dos.
interduatim, quandoque. ALIENAR. V. a. ENAGENAR.
ALGUTSIL. m. y ALIENO, A. adj. ant. agé.
ALGUTSIR. m. AGUSIL. ALIER. ra. ant. Soldat de mar. Alier. Navis
ALHAJA. f. Joya, moble ó adorno preciós. Al- miles.
haja. Supellex, ctilis. ALIFAFA. m. Tumor en las camas de las ca-
ALI CATALÀ. AU 67
^1 balcadura! Alifafe. Aqnosiis in jumentorani crun-
balcaduras, fovere. ||
Fomentar algun
alimentar, cebar, atizar. Colo,
afecte, ó passió. Fomentar,
is, stimulo, as,
bas tumor.
ÀLIGA. f. Àucell de rapinya, de bèch fort, agu- ALIMENTARI, A. adj. for. Subjecte à qui so
Es rey dels aucells. senyalan aliments. Alimentario, alimenlista. Àlimen-
da visla, y vola mòlt all. lo
lació boreal de vinl y una estrellas, de las quals las trirse. Gresco, alesco, is.
tres raòs nolables s' anomenan las tres marias. ALIMENTARSE DEL ATRE. fr. Tenir vanas csperausas.
ES ü\A ÀLIGA, loc. met. Sér mòlt destre. Es una ell dos vegadas. Alicuota. Aliquota,
úguila. Màxima peritia pollet. ALIRÓ. m. Ala plomada. Alon. Alairaplamis.
SERNE l' àliga. fr. Sér algú mòlt destre en la co- ALÍS, A. adj. S' aplica al pa sens llevat. Cence-
sa de que 's parla. Cortarlas ó matarlas en el aire; íío, (ícimo. Acymus.
cojerlas al vuelo. Sese facilè expediré. ALISAR. V. n. ant. Y sos derivats, relliscar, |j
vÉURERHi MÈs QUE UNA ÀLIGA loc. Ver mas que un V. a. ALLISAU.
lince. Acuto visu pollere. ALISCARA. for. Pena imposada pels Usaljes al
ALIGOT, m. Lo fill del àliga. Aguilucho. Aquili- detentor ú ofensor de algun caballer, y consistia en
nus, aquilsB pullus. donar voltas ab los peus descalsos y en terra difor-
ALIGUETA. d. de àliga. Aguilucho, aguileja. Pu- me per tot 1' entorn del castell del senyor ofès ó pa-
llus aquilinus. sejarse à arbitri del jutje per las 10 propietats in-
ALIJAMA. ant. ALÉJAMA. f. inediatas. Aliscara. Aliscar, is.
cosas inanimadas, com la llenya respecte del foch. ALIURA. f. ant. ASPI.
Pahuln, alimento. Pabulum, i.
i|
Lo que fomenta al- ALIURAR. V. a, ant, aspiab.
gun afecte ó passió. Pabulo, cebo, alimento. Fomen- ALIVIADÍSSIM, A. adj. sup. Aliviadísimo. Yal-
tum, i, fomenfatio, nis. dè levalus.
LO B0.\ ALIMEXT FA BOX ESTENIMEXT. ref. AltreS ALIVIADOR.'m. Qui alivia. Aliviador. Levator, is.
dihuen: lo bojí aliment fa torvar jove i la gent. ALIVIAR. v. a. Alleugerar de càrrega ó pes.
ref. Denota que '1 bon aliment fa recobrar las for- Aliviar, aligerar. Levo, exonero, as, j]
met. Socórrer,
sas perdudas, y en cerla manera allarga la vida. donar alivio. Aliviar, relevar. Levo, sublevo, as. ||
Cara sin dientes hace à los muertos vivientes. Os abs- Mitigar, suavisar. Aliviar, mitigar, suavizar. Al-levo,
que denlibus cadavere furpius. as, lenio, is. ||
Consolar en las penas ó afliccions.
aliments, m. pi. La pensió que 's senyala per la Aliviar, consolar. Consolor, aris, solalium príebere.
manulencióde algú. Alimsnlos, asislencias. Alimenta, II
met. fam. pillar, robar.
orura, alimoniic, arum. ALIVIAT, DA. p. p. Aliviado, mejorado. Leva-
ALIMENTADOR. m. Qui alimenta. Alimentador. tus. II
adj S' usa ab los verbs trobarse, sentirse.
Alitor, is. Aliviado, mejorado. Levatus.
ALIME.VTAR. V. a. Criar, donar alimont. Ali- ALIVIO. ra. Disminució de malaltia. Alivio, mejo-
mentar, nnlrir. Sustento, as, aio, is. Mantenir, Ali- ||
ria Metlella, aj, allevamentum, i. Auxili, Alivio,
||
mentar. Sustento, as, foveo, es, alo, nutrio, is, ausilio, Auxiliura, ii. Descans, desahogo, consol.
|| ||
Senyalar aliments à algú. Alimentar. Alo, is, ad vi- Alivio. Levamen, inis, solatium, ii, || bemey, esmena.
tam necessària prabere. Donar vigor, fomentar ||
ALIZARI. m. GRANSA.
per medi del calor natural. Alimentar, fomentar, nu- ALIABA. f. ant. buyrach.
trir.Fomento, as, foveo, es, vires addere. Aplicar |I
ALTAMA. f. ant. Junta de moros. Aljama. Mau-
matèria à algunas cosas inanimadas com llenya al rorum coetus. Sinagoga dels juheus. Aljama, alca-
||
foch. Alimentar, rehar, nutrir. Alo, is, vires addere, ma, .TudíEorum sinagoga.
(Í8 ALL DICCIONARI ALL
ALJONOLÍ. ra. ant. aiegría. Planta. PríEbeo, es, porrigo, is. ||
Víurer, com aquest malalt
ALJUB. m ant. cisterxa. |i
Esperó pera que la no pót ALLARGAR mòlt. Alargar, durar, tirar. Yivo,
corrent no perjudique en las voras dels rius. Pa- is, ducerevitam, levum producere. ||
Fér durar, en-
rapeto, reparo, eslribo. Fullura, m, fundamentum, i. tretenirse en la execució de alguna cosa. Alargar,
ALJUBA. f. Vestidura morisca sens mànegas endurar, prolongar, dilatar. Dilato, as, produco, pro-
com un sach. A^juba. Arabica sine manicis túnica. traho, is. |!
Suspéndrer per algun temps la execució
ALJÜVAR. m. ant. aixovar. de alguna cosa. Alargar, diferir, alongar, dilatar, re-
ALL. m. Planta ab unacabessa sota terra, dividi- tardar. Prorogo, procrastino, as, praisens in tempus
da en diferents grans, Ajo. Allium, ii, scorodon, ii. omittere. ||
soltar , afluixar. ||
ter. manllevar, [j
11
Cada un dels seus grans. Dienle. Allium. DUEAR, subsistir.
ALL TENDRE. Ajcte. Teucrum allium. ALLARGAR LO PAS. fr. Anar mès depressa. Alargar el
ALLS DE BRUIXA. Lo bort, de fuUas planas, color paso. Propero, as, citius progredi.
entre negre y nurpúreo. Ajo de cukbra. Roseum, ALLARGAR LOS CORDONS DE LA BOSSA. fr. DOUar di-
fi. Presó por mil, presó por mil y quinienlos; presó basta donde llegue la sabana. Suo se pede meliri;
por um, presó por cienlo. Ob eentum libeat plecti, si majores nido pennas ne extendito cautus.
plector ob unum. ALLARGARSE. v. r, Alargarse, prolongarse.
ALLÀ. adv. 11. Alia. Illic, illuc, eo loco. \\
Sobre, Longisco, is, dilator, aris. Ij
Allunyarse, desviarse.
poch més ó menos, com vinga allà à las vuyt. So- Alargarse, alejarse. Longiüs digredi, progredi. 1|
bre, d cosa. Plus minusve. | En lo antich, com allà Estirarse, Alargarse, estirarse. Latesco, is. |j
fugir.
dor. Extensor, is. del dret de cada hú, y 1' escrit que'l conté. Alega-
ALLARCH. m. y cion, alegato, rèplica. Allegatio, nis.
ALLARGAMENT, m. La acció de allargar. AL-LEGAR. V. a. Confirmar alguna cosa ab
Alargamiento. Protensio, productio, nis. algun fèt, autoritat ó testimoni. Alegar, citar, pro-
ALLARGAR. V. a. Exténdrer, fér raès llarga ducir, acotar. Testes producere, auctores, citaré,
alguna cosa. Alargar. Protendo, produco, is. ||
En allegare; de historia, annalium memoriara
y en fèt
las armas de foch, arribar lo tir à certa distancia. replicaré Probar los advocats lo dret que defen-
||
geo, es. II
Cedir lo que's tè ó posseheix, com un em- auctoritatibus uti, quidpiam falsi producere.
pleo, arrendament etc. Alargar, ceder. Cedo, is. |1
AL-LEGARSE. V, r. Alegarse. Agiex jure, alle-
Allii venditor, vel cupidus. ALLISAR. V. a. Posar llisa alguna cosa, Alisar.
ALLET. dim. de all. Ajete. Tenerum allium. Levigo, delevo,as. ||
Posar las parets llisas pera pin-
ALLETAMENT, m. La acció de donar mamar, tarlas ó emblanquinarlas. Enrasar. Plano, aíquo, as.
ó mamar la criatura. Lactància. Lactatus, us, lacta- II
Esgrunar alguna cosa ab altra, Frotar. Altero, is.
finestras etc. A/íf/eramíenío. Exoneratio, nis, ta. Alistar. Adscribo, is, censeo, es. ||
empadronar.
ALLEUGERAR. v. a. Disminuhir lo pes de al- II
MATRICULAR.
guna cosa. Aligerar, aUviar. Allevo, as, onus mi- ALLI8TARSE. V, r. Donar lo nora pera que'l po-
nuere. met. Moderar las penas, pesars. Aligerar,
||
sen en llista, Alistarse. Dare nomen,
aliviar, templar. Mitigo, as, lenio, is. ||
Llevar càr- ALLISTAT, DA. p. p, Alistado. Conscriptus.
rech de alguna nau. Alijar, aligerar, aliviar. Ponde- ALLITARSE. v. r. Ajaürerse, 2,
re navem levare. ||
aliviar lo treball. ALLÒ. pr. dem. Aquella. Illud.
ALLEUGERAT, DA. p, p, Aligerado, aliviado. ALLÓ PER ALLÓ. fr, met, ídem por idem. ídem per
Levatus, lenitus. idem,
ALLEUJAMENT, m. alleugerament. DE ALLÓ MÈs, fr. Mucho. Multum,
ALLEUJAR. V. a. ALLECGERAR. !| ALLOJAR. ALLOCARSE. V. r. ant. Tornarse lloca la galli-
ALLEVAR. V. a. Acusar falsa y maliciosament à na. LLOCA.
algú. Calumniar, imputar, achacar, imponer, ahijar, AL-LOGUGIÓ. f. Plàtica ó discurs de paraula.
acumular. Calumnior, aris. Alocucion. Allocutio, oralio, nis.
ALLEVAT, DA. p. p. Ca/tímmarfo. Galumnialus. ALLOGAR. V. a, LLOGAR,
ALLEVIAMENT. m. ant. ALivio. ALLOJAR, y SOS derivats, allotjar,
ALLEVIAR. v. a. ant. aliviar, alleugerar, ||
ALLOMADOR. m. Qui alloma. Deslomador. De-
nàut. Alleujerar la nau foragitant part de sòn càr- lumbalor, is.
tí DE ALLÍ. m. adv. De
DE ALLÍ DA DE VENIR.
allí. Illinc,
fr.
inde, indidem.
Quc dcuota quc Una cosa
lloms. Deslomar. Delumbo, elumbo,
ALLOMARSE. v. r.
pnelumbo,
Deslomarse, derrengarse. De-
as,
se del assumplo. Desviarse del propósUo. Ab argu- al almirall. Almirantazgo. Vectigal marifimo pra3-
mento digredi, à propositoaberrare. tori exsolvendum. Terme ahont s' exten la juris-
||
AL-LUSIÓ. f. Connexió, respecte, relació. Alu- dicció del almirall. Almirantazgo. Prseloris mariti-
sion, relacion, referència, respecto. Respectus, us, mi ditio.
allusio, relalio, nis. ALMO, A. adj. poét. Lo que cria ó alimenta. AU
AL-LUSIU, VA. adj. Lo que al-ludeix. Alusivo. mo. Almus. |1
met. poét. Venerable, benéfich. Almo.
Alkisivus, relalivus, i, alludens, entis. Almus.
ALMADRABA. f. Filat pera pescar la tunyina. ALMODROCH. m. ant. Salsa de oli, alls, for-
Almadraba. Thynnornm reté. Pesca de tunyina. ||
matge y altras cosas. Almodrote. Moretura, i.
s' ocupa en dita pesca. Almadrabero. Thynnorum ALMOIXERIFAT. m. Dret que pagan los gene-
piscator. rós de entrada y surtida del regne. Almojarifazgo,
ALMAIXIA. f. Coberta de negre que 's posan almojarifadgo. Portorium, ii.
los orientals antesque la sabata ó xinel-la pera cu- ALMORSAR. m. y V. n. esmorsar.
brirlo peu. Almajia, peal. Udo, pedole. ALMOSTA. La porció que cap en las
f. dos mans
ALMAJANEGH. m.
Màquina de guerra que juntas. Almuerza. Quod manus in cavum forraataj
servia pera tirar pedras. Mandron. Ballista, se, ma- capiunt.
china bellica ad saxa jacienda. ALMOYNA. f. Lo que's dóna al pobre. Limosna,
ALMANAGH m. PRONÓSTiCH. caridad. Eleemosyna, se.
ALMANCO. adv. A lo menos, al menos, por lo LA ALMOYNA QUANT LA FARÀS, NO MIRES A QUI LA FAS.
menos. Minimum, ad, ut rainimum. ref. Ensenya que '1 bè 's déu fér sens rairas par-
ALMANGONAR. v. a. enmangrar. ticulars fíaz bien, y no mires à quien. Etiara ignotis
ALMANGRA. Mescla de alumina
f.
y altras ter- prodesse memento. Omni petenti te indifferenter
ras ab oxido roig de ferro. Almagre, almagra, alma- tribue.
ALO CATALÀ. ALS "1
ALMOYNER. m. Qui distribuheix lasalmoynas. ALOSA. f. Aucell petit, pardo ab collar negre.
Limosnero. Eleemosynarius, ii, eleemosynae largi- Alondra. Cassila, alauda, ic.
tionibus priufector. Qui las recull. Limosnero, de- ALOTJAR, y sos derivats, allotjar.
r
||
ficUS. II
lUARE DE ALFORJA. ALPU8TOST. m. adv. ant. Lo mas presto, cuanto
ALMUDÍ. iu. pòsit. antes. Quanlocitius.
ALMUGADEN. m. Capità de alraugavérs Almo- ALQUERIA. f. Casa de camp. Alquería, quiíita.
caten. Dux. Villa, Hi, rus, uris.
ALMUGAVER ó ALMOGÀVER, m. Soldat del cos- alquímia, f. Art abque'screya transformar los
sos que feyan correrias en las lerras dels enemichs. metalls en or. Alquímia, Alchimia, a?. I] Metall de co-
Almogévar, aimogúrabe. Excursor miles. ||
Home del lor de or. Alquímia. JEs quodqumque coloris aurei.
camp que formava parlidas ab altres y feya cor- ALQUÍMICAMENT. adv. m. Segons reglas de
rerias en las terras dels enemichs. Aimogúrabe. alquímia. Alquimicamente. Zhemicè.
Agreslis excuosor. ALQUÍMIGH, GA. adj. Lo pertanyent à la al-
ALMOGAVERIA. f. La tropa dels almugavers, químia. Alquimico. Alchemicus.
Almogavería. Excursorum turma, |1
L' exercici dels ALQUIMISTA, m. Profesor de alquímia. Alqui-
almugavers. Almogavería. Cursorum munus, mista. Chemicus, i.
ALOCAT, DA. adj. Qui tè algunas cosas de loco. m. adv. ant. Diversament. De otra manera. AYúer,
Alocado. Judicio pra)ceps. alioquin.
ALOCUCIÓ. f. AL-LOCÜCIÓ. AL FAHANT. Hociendo otra cosa. Aliud faciens.
ALODIAL. adj. for. Béns llibres exempts de tot ALSA. f. Tros de solaque's posa en la forma, pe-
gravàmen. Alodiul. Allodialis, is. ra que la sabata isca més alta. Aha. Corium forma
ALODIARI. adj for. Senyor directe. SeTior di- superpositum ad calceos dilatandos. Entre estam- ||
recto. Dominus directus. pers lo que's posa sobre '1 timpà pera que isca bò
ALOES. CEVEK. la impressió. Alza. Fragmentum supra tympanura
ALOGI8. m. pi. Heretges que neganla existència positum. Una part de la frasqueta que posan aga-
II
del verb y la divinitat deJ. C. Alogis. fada al timpà pera que s' estampen las lletras en-
ALOHER. m. masover, [j Senyor de alou. Enfi- carnadas. Alza. \\
pi. En las fundicions planxetas de
teuta. Enphiteuta,». llautó que usan en lo motllo pera donar mès ó mé-
ALOIGNAR. V. a. ant. allunyar. nos cos à la lletra, .ilzas. LamelUc quarum auxilio
ÍALOJA. f. ant. Beguda de aygua, mel y espé- litera) minores vel majores evadunt.
5s. Aloja. Aqua mulsa. QUI S' ALSA DEMATÍ PIXA YCAGA ALL.V AHONT VOL. loC.
ALOMÀNDIA. Adevinació per medi de la sal.
f. fam. Denota que pera lograr algun fi debém sér mòlt
ALOMENOS. adv. A lo mcnos,por lo menos, cuan- diligents. Quien madruga halla la pdjara en el nido,
menos. Minimum, ut, minimum, saltem.
y quien se duerme Mllale vacio; quien la cogujada ha
ALONGACIÓ. f. ant. prolongació. de matar miiy de manana se ha de levantar. A quien
ALONGAMENT. m. ant. dilació. madmga Dios leayuda. Diligentia comparat divilias.
ALONGAR. V. a. ant. prolongar. ||
bastar. ALSAGOLL. m. COLLET DE CAPELLA.
ALONGER. ant. dilació. ALSADA. f. ALSÀRiA. for. Apel-lació. II
Alzada.
ALONYAR. V. a, ant. allunyar. Appellatio, nis.
ALOPEGIÀ. f. Espècie de tinya que fa càurer lo DIR A LA ALSADA DE UN CAMPANAR, fr. Dir mÒltS OprÓ-
cabell. Alopecia, pelona^ peladera. Alopetia, ae. bis à algú. Decir de una hasta ciento, ó el nombre de
ALOR8. adv. t. ant. i las horas ||
endevant! las pascuas. Omni in aliquem maledicto congererç,
anem! FÉR ALSADA.fr. ALSAR. 7.
72 ALS DICCIONARI ALT
ALSADURA. ant. y f. ALSARSE. V. r. Posarse dret. Levantarse, alzar-
ALSAMENT.m. ant. La acció y efecte de alsar. se. Erigo, surgo, exsurgo, is. ||
Llevarse del llit. Le-
Àlzamienlo, elevacion, kvantamienlo. Erectio, eleva- vantarse, alzarse. E somno, é lecto, ex stratis corri-
nisrecissio. ||
ant. rebel-lió, sedició. ||
ant. deslliu- Levantarse, salir, escapar. Ex morbo convalescere,
rament. recreari. ||
Rebel-larse contra del príncep, armar
ALSAPEU. m. Llassera pera agafar aucells. On- alguna revolució. Suhlevarse, levantarse, alzarse, re-
cejera. Decipula, ai. helarse. Rebello, as, à república deficere. || Lograr
ALSAPREM. m. Perpal, barra ó palanca. Àha- fortuna 'Is miserables. Levantarse. Ad opes emerge-
prima, palanca. Yectis, is. j|
niet. empenyo. re. II
Móurerse un poch qui està assentat pera tràu-
ALSAPREMAR. V. a. Aixecar ab alsaprem. Al- rer lo de sota. Solidiarse. Parum se allevare. ||
Dit
zaprimar. Yecle sublevare. dels caballs que en lo galop s' alsan de devant. Al-
ALSAPREMAT, DA. p. p. Alzaprimado Vecte . /ar. Equum currentemimmodicè anticòs pedes ar-
sublatus. rigere. II
Dit del temps quant se millora. Serowrse.
ALSAR. V. a. Aixecar de terra. Alzar, kvantar. Sedari.
Extollo, is. II
Posar una cosa en lloch mès all del ALSARSE DE PüNTETAs. f. Posarse dret sobre 'Is
que ocupava. Alzar, kvantar, sublimar. Elevo, as, dits dels peus. Empinarse, ponerse de puntillas. Se in
in sublime toUere. j|
Posar dreta alguna cosa que digilos erigere. |j En los quadrúpedos alsarse de las
estava ajeguda. Alzar, enhestar, kvantar. Erigo, potas de devant. Empinarse, y encabritarse, enarmo-
surrigo, is. ||
Aixecar una cosa en alt, com la hòs- narse, gambetear, s' aplican al caball. Pectus arrige-
tia, lo càlser en la missa. Alzar, kvantar, elevar. re, ereclis manibus gressus glomerare.
Elevo, as. ||
Espantar, ó alborotar la cassa pera des- ALSARSE LA ROBA. fr. ARREMANGARSE.
cubrirla. Alzar, kvantar, mover, volar. Avis volatum ALSARSE AB ALGUNA COSA. fr. Apodcrarse de ella ab
incitaré. ||
que no volan. Levantar
Dit dels animals injustícia. Levantarse con algunacosa. Rem usurparé.
la caza. Feras in venatione commovere. imp. Es- ||
ALSARSE À LAS ESTRELLAS Ó ALS NÚVOLS, fr. EUSU-
cullir un per un los fulls estampats pera formar un perbirse. Levantarse à las estrellasóà las nubes. Su-
volúmen. Alzar. Typis mandata folia ordinare. || perbire.
DESAR. Abàtrerse maliciosament los mercaders pe-
II
alsímnos V ANAuni. exp. S' aplica als que persua-
ra defraudar als acreedors. Alzarse. Creditores frau- deixen lo que ells no fan. No entra en misa la cam-
dare. [j
escapsar, en lo joch de cartas. |1
Aixecar al- pana, y dtodos llama. Convocat ad templum non-
guna part del cos que estava inclinada. Levantar, nullorum consilium certeros, utcampanaí.
alzar. Erigo, is. met. Ajudar al caygut ó desval- |1
NO PODER ALSARSE. fr. NO PODER ALSAR LO CAP.
gut. Levantar. Levo, as. ||
Parlant dels edificis, fer- ALSAT, DA. p. p. Alzado. Levatus.
los. ilbar.iEdifico, as. ||
Parlant de la excomunió, ALSENA. f. OLIVELLA.
desterro, arrest etc. Tràurer ditas cosas. Alzar, le- ALSINA, Arbre de fusta mòlt forta y
f. ullada,
vantar, remilir, absolver. A censuris absol vefe, poe- que produheix las aglans. Encina. Quercus, us.
nam levare. Sustentar. Sustentar. Levo, as, susti- ALSINA SURERA. La que produheix lo suro. Alcor-
|1
neo, es. ||
Llevar, imputar, atribuhir falsament al- noque. Suber eris.
guna cosa à algú. Calumniar. Calumnior,aris. Au- ||
ALSIIVAR. m. Lloch plantat de alsiaas. Encinar,
mentar la dita ó preu de alguna cosa. Pujar. Ali- encinal. iEsculetum, quercetum, i.
re, ad coelum levare, palmas ad sidera tendere. Cacumen, culmen, inis, proceritas, atis. mús. La |]
ALSAR LA VEU. fr. Parlar fort. Alzar, levantar, suhir veu ó instrument per signes aguts. Alto. Acuta vox.
la voz. Yocem intendere, tollere. ||
Parlar ab arrogàn- I
mús. Qualsevol veu sobre '1 baix. Alto. Elatior
cia. Alzar elgallo. Yocem exíoUere, supèrbia efferri. vox. II
Cada pis de un edifici. Alto,piso,cuarto. Con-
ALSAR POLS, ó POLSAGUERA. fp. Levantar polvo, ó signatio, nis, tabulatum, i. |1
adj. Gran en estatura.
polvoreda. Pulverem excitaré. ||
met. Móurer dissen- Alto. Altus, procerus. Paratge elevat, y lo que hi ha
||
sions. Levantar polvoreda. Rixas movere, turbas ex- en ell. Alto, elevada, encumbrado. Altus, sublimis. ||
citaré, S' aplica à las festas movibles que vénen mès tart
ALSAR VELAS. fr. Férse à la vela. Alzar velas, ha- uns anys que altres. Alto. Serius. |]
met. Superior^
cerse ú la vela. Yeníis vela dare. magnífich, excel-lent. Alto. Excellens, eximius. ||
NO PODER ALSAR LO CAP. fr. No podep fér fortuna. met. Subjecte, y empleo de mòlta dignitat. Alto pró-
No poder medrar, no poder cuhrirk pelo. Minimè pro- cer,magnate. Excelsüs excellens. [] met. Difícil de
ficere, procedere, progredi, haudquaquam progres- compéndrer ó executar. AÜo, àrduo, difícil. Arduus,
sum facere. diflicilis. II
Dit del preu. car ||
Dit dels rius grosos.
ALSÀRIA. f. Alzada, altura, elevacion. Altitudo,
II
ALTRE. [|
ant. adv. 11. y ter. dalt. ||
adv. m. Alto,
inis, subrectum, i. en alta voz. Ela ta voce.
ALT CATALÀ. ALT 73
ÀLT T FL\CH. Langaruto. Tenuis procerasque vir. ROSEGAR Les ALTARS, fr. Hocer el santurron. Sanc-
ALTS Y BAIXOS. Desigualtat en lo terreno. Alliba- limoniam simularé.
jos, altos y bajos, Terrje iníequalitas, solura inajqiia- ALTARER. m. Qui forma y cuyda altars. Alta-
le. II
met. Mudansa, varietat en los successos. Alii- rero. Altaris struclor.
ALTARET.
r m. Altarico, altarillo,
ajos, vicisitudes. Yicissiludines, nura. d. allarito.
sa. Uablar alto. Audacter, coníidenter loqui. ab la còlera. Alterable. Ir;c obnoxius.
PASSAR PER ALT. fr. No advertir. Pasarse, irse por ALTERACIÓ, f. La acció y efecte de alterar 6
alio. Praetereo, fugio, is. || Dissimular. Pasar por alterarse. Alteracion. Alteratio, mutalio, nis. Des- ||
co, en claro. Praitermitto, is, aliquid silentio prsete- Animi perturbatio, aistus. Alborot, motí. Altera- ||
PER ALT. fr. A mas tardar. Ad súmmum. vicissilut. Míidansa, vicisitud. Yicissitudo, inis. [)
PICAR, TIRAR PER ALT. fr. met. Exagerar, ponde- ant. SET.
rar. Echar por mayor, por arrobas, por quintales. ALTERADOR, A. m. y f. Qui altera. Alterador.
Supra modum extoUere, exageraré. Preténdrer al- ||
Corruptor, is.
ALTA. f. mil. Nota en la que consta la presencia Irrito, as, stomachum movere. Corrómprer. Alte- 1|
de algun individuo, que s' havia donat de baixa. rar. Yilio, as, corrumpo, is. Convertir una cosa en ||
Alta. Schedula, qua constat militem absentem aut altra. Alterar. Muto, as, converlo, is. ||
ant. Causar
invalidum ad officia redire. En los hospitals la orde
|| set. Causar sed. Sitim movere.
que's dóna al convaleixent pera queisca deia enfer- ALTERARSE. v. r. Acalorarse, alterarse. Sto-
meria. Alta. Yaledictum in nosocomio eegris, cum machor, aris, estuari.
sani sunt. ALTERAT, DA. p. p. Alterado. Commotus. |i
adj.
ALTAMENT, adv. m. Alta, perfecta, excelente- ALBOROTAT. [| ASSEDEGAT.
menle. Prajstanter, elatè. ||
Excelsamente, elevadamen- ALTERGAGIÓ. f. Renyina. disputa. Altercacion,
jecte lo que pertany à altre. Quitar de un sanlo para ALTERNAT, DA. p. p. Allemado. Alternalus.
poner en otro: descomponer vn santó por componer ALTERNATIU, VA. adj. lo que's fà ab alterna-
ülro. Aliis eripiunt, quod aliis largiuatur. ció. Alternativo. Alternus.
TO.\IO I. 11
.
ALTO. m. La detenció de las tropas. Alto. Mansió, altura del polo. Poli altitudinem metiri.
nis. li
La veu ab que's mana. A/ío. Sistite milites, [j
ALTURAS. f. pi. CEL.
Yeu ab que's suspèn qualsevol cosa. Alto. Satest, ALUCINAR y sos derivats, al-lücinar.
sistite. ALUDA. Pell adobada, suau y prima,
f. regular-
DE ALTO BORDO. m. adv. S' aplica al subjecte noble ment pera fer guants. Baldés. Macerata aluta, pellis,
ó de mòlta consideració en la república. Principal. Guant de espart pera netejar los caballs. Espar-
11
ALTRE TANT. cxp. adv. Lo matcix. Otro lanto. ALÚM DE ROCA. Lo quc's troba naturalment en
Tantumdem, tantidem, eodem. cristalls semblants à las rocas. Alumbre de roca.
ALTRE TANT MÈs. m. adv. Al doble. Otro tanto mas. Alumen rupeum.
Duplo pluris, bis tantumdem. ALUMAYRE. m. Qui arreplega 1' alúm de gos
AQUESTA ES ALTRA. CXp. DCUOta '1 dcsprOpÓsit Ó Caninero. Canini stercoris collector.
impertinència. Esa es otra. Simile quidem, iterum ALUMAR. V. a. Tenyir ab alúm. Almxbrar, Alumi-
atque iterum. no, as, alumine soluto.immergere. ||
ant. illüminar.
AM\ CATALÀ AMA 75
ALUMENAR. v. a, alumar. AMAESTRAR. V. a ant. ensenyar.
ALUMERA. f. Mina de alúra. Alumbrcra. Alumi- AMAGACREUS. Qui guarda mòlt lo diner. Ata
nis fodina. el gato. Pecuniíc tenax.
ALÚMINA. f. Terra mès ó ménos blanca sens AMAGAD AMENT. adv. m. Ocultamenle, escon-
gust determinat; s' endureix tant ab lo foch que didamente, à escondidas, a hurtadillas. Clam, furtim,
pót servir de pedra foguera: s' usa pera fér porce- abdilò.
llana y pera purificar algunas subslàncias. Ah'mina. AMAGADET, A. adj. d. Escondidilh. Latitans.
Alnmina, íu.
DE AMAfiADET. m. adv. A cscondidUlas Furtim. .
Albedrio. Libido, inis. tats. Esconder, encerrar. Occulto, as, includo, is.
ALVEO. m. mare. 5. AMAGARSE. V. r. Esconderse, ocuUarse. Lateo,
ALVÉOLO. m. anat, L'encaix de las dents. es, latesco,'is. ||
acobardirse. ||
Guardarse, com no
Alvéolo. Alveolus, i. me'n amago de dirho. Guardarse. Caveo, es.
ALVIR. m. anl. alvedriu. AMAGARSE DETRAS DE UN CANTÓ. Dar trascantoii, ó
trascantonada. Se angulis tegere.
NO AMAGABSE PER ALTRE. No cedip. No mojar la
AM.
oreja. Non superari.
AMAGAT, DA. p. p. Escondido, oculto. Occul-
AM. m. HAM. [) f. ANIMA. || Yo aïiio. Amo. tus, abditus, ignotus.
AMABILÍSSIM AMENT. adv. m. sup. AmabiH- amagar. Escondedero, escondido, escondrijo. Latibu-
simamente. Amabilissimè. lum, i.
amarga, que's troba en alguns canons de las brescas. AMALECITAS. m. pi. Pobles de Idumea. Ama-
Amago. Asperura mel. lecilas. Amalecifíe, arum.
AMADEU, ra. Nom de home. Amadeo. Ama- AMALGAMA, f. Mescla del argentviu ab qual-
deus, i. sevol metall ménos ab lo ferro. Amalgama. Ex hy-
AMADÍssim, A. adj. sup. Amadisimo. Carissi- drargyro el metallis comraixlio.
mus,dilectissimus. AMALGAMAGIÓ. f. quím. La acció y efecte de
AMADOR, A. m. y f. Qui ama. Amador, am^nte. amalgamar. Amalgamacion. Amalgamalio, nis, me-
Amator, amans. || ant. amancèbat. ||
Entregat al tallorum hydrargyri ope liqualio.
amor desordenat de las donas. Mugeriego. Muliero- AMALGAMAR. Mesclar argentviu ab los me-
sus, mulierarius. talls pera feilos mès dúctils. Amalgamar. Metalla
AMADRINAR. V. a. Unir los animals ab la cor- hydrargyro duclilia facere. met. Mesclar vàrias [|
as, provideo, es. harà llorar: quien te dió la hiel te darú la miel. Me-
AMANIT, DA. p. p. Preparat. Aparejado. Para- liora sunt vulnera diligentis, quam fraudulenta os-
tus. II
Assahonat. Sazonado. Conditus. cula odientis. Quos diligo, corrigo.
AMANLLEUTAR. V. a. AFIANSAR. QUI BÈ AMA BÈ OBEHEix. ref. Explica que'l carinyo
AMANOLLAR. V. a. ter. Fér manats. Amanojar. ó amistat facilita à qui'l professa tots los medis de
Fasciculos conficere, in fasciculos congerere. complàurer y donar gust. Quienbienama bienobedece.
AMANÓS, A. adj. Manual, cómodo. Actuarius, Amore citiús, quam imperio subditos agas.
commodus, facilis. QUI BÈ AMA TART oLviDA. fr. Deuota quc r amor
AMANSA, AMANCEBADA. f. verdader no s' immuta ab las contingéncias. Quien
AMANSADOR, A. m. y f. Qui amanseix las bien quiere tarde olvida. Yerus amor nunquam obli-
bèstias. Amansador. Pacator, is. ||
Mitigador. Mitiga- viscitur.
tior, delenitor, is. QUI NO t' ama, BURLANT TE DESFAMA. ref. contra las
AMANSADURA. ant. y f. burlas queparanen injúrias. Quien no te ama, bur-
AMANSAMENT. m. Acció y efecte de amansar. lando te difama. Conviciat jocans qui non apertè
Amansamienío. Mitigatio, nis. | Mitigacion. Lenimen- amat.
lum, i, levamen, inis. AMARADOR. m. Qui amara lo cànem. Enriador.
AMANSAR, v. a. Fér pérdrer la feresa als ani- Immergens.
AMA CATALÀ, AMA 11
AMARAMENT. m. La acció de amarar la cals AMARINAR. v. a. TRIPULAR. II
ler. amansir.
Maccracion. Maceratio, nis. AMARRA, f. nàut. Cap ab que s ' amarra la nau
AMARANTA. f. Planta que tè la cama verda y à terra ó ab la àncora. Amarra. Rudens, entis. ||
morada, la florcima de lade la flgura de un moch Corretja que's posa al caball pera que no alse '1 cap.
de gall. Amaranto, moco de pavo. Ainaranlhus, i. Amarra. A frajno ad pectus corrigia.
j|
Herba dila també tomani ó cap d' ase. Amuranlo, AMARRADERO. m. La argolla ó altre instru-
cantueso, guirnalda. Lavandula, x, arabica sta;chas. ment ahont amarra alguna cosa. Amarradero. Ad
s'
AMARAR. V. a. Penetrar lo líqiiit algun cos ligandum deserviens postis. Lloch ahont s ' amarra |j
sech. Calar, empapar. Penetro, permeo, as. Posar la nau, ó à propòsit pera amarraria. Amarradero.
||
locànem, lli etc. en aygua. Emiar^ macerar,. cocer. Locus alligandis navibus aptus.
Cannabim etc. macerare, aqua subigere. Tirar ay- j|
AMARRAR. V. a. Lligar ab cordas, cadenas etc.
gua à la cals pera fóndrerla, y poder usar de ella. Amarrar. Adjugo, is, alligo, as, nàut. Assegurar ||
Apagar, ahogar. Calcem aqua macerare. una nau ab cordas, cadenas etc, escorar. Amarrar.
AMARARSE. v. r. Empaparse la aygua en la Navès ad terram deligare. ||
Assegurar la nau ab las
terra ó en algun edifici. Amararse. yEdiücium, ter- àncoras. Aferrar, anclar. Injectis harpagonibus na-
ram aquam perraeare. batejar ||
lo vi, ||
Mullarse. vigiura inhibere.
Amararse. Aqua perraeari. AMARRAT, DA. p, p. Amarrado. Ligatus.
TOT AMARAT. Fét uua sopa de aygua ó estar mòlt AMARTELLAR. v, a. ant. Copejar ab martell.
mullat, necho una sopa de agua. Aqua summe madi- Amartillar, martillar. Malleo conlundere. ||
Posar al-
dum esse. [| Estar tot amarat, xop. guna arma à punt pera dispararia. Amartillar. Sclop-
AMARCH. adj. Lo que tè un gust mòlt desapa- petum ad explosionem pararé. met. ant. atormen- ||
dients amarchs. Amargós-. Ex amaris confectura me- AMASSADURA. f. ant. La acció y efecte de
dicamentum. Dolsos ab mescla de ametllas amar-
||
amassar. Amasadura. Pislura, ae.
AMARGAR, v. n. Tenir lo gust amarch alguna ronil. Amazona, marimacho. Amazon, inis, amazonis,
com lo fel,
cosa, donsell etc. Amargar. Amaresco, is, idis.
amarum esse. j| v. a. Fér tornar amarch. Amargar, AMASSONAR. v, a. Pitjar ab lo massó. Apiso-
Amarum reddere. || met. Causar pena ó aflicció. nar. Pavicula comprimere.
Amargar. Dolorem afierre. ||
Oféndrer ab obras ó pa- AMASSONAT, DA. p, p, Apisonado. Pavicula
raulas. Amargar. Laïdo, is. compressus.
AMARGAT, DA. p. p. Amargado. Amarefactus. AMAT, DA. p. p. Amado. Ama tus.
AMARGOR, m. Sabor ó gust amarch. Amar- AMATAR. v. a. ant. cuytar.
gor, amargura, amargo. Amaritas, atis, amariludo, AMATENT, A. adj. Velós, lleuger. Pronto. Cita-
inis. II
met. Angustia ó pena. Amargor, amargura. tus, festinus, incitus. ||
adv. m. à punt.
Angor, is. DE amatent, m. adv. Apresuradamente. Citatim.
AMARGORETA. d, Amarguiílo. Subamarus. f. AMATINADAMENT. adv. m. Ab anticipació.
AMARGÓS, adj. ant. amarch. Anticipadamente. Tempore antecapto.
AMARGOSAMENT. adv, m. ant. amargament. AMATINARSE. v. r. Anliciparse à fér alguna
AMARGOTEJAR. V. n. ASPREJAR. cosa. Madrugar. Praecipilari, anteverti.
AMARGUESA, ant. amargor. f. AMATISTA. m Espècie de pedra foguera que
AMARGUET, A. adj. d. Amarguiílo. Subamarus. tira à color de viola brillant: se emplea en anells y
AMARGUissiM, A. adj. sup. Mòlt amarch. altres adornes, Amatista. Amethystus, i.
AMAYNAR. V. a. Plegar las velas pera queia AMBO. m. En lo joch de loteria la sort de dos nú-
embarcació vaja raès pausada. Amainar. Sedare vela. meros ab que's guanya. Ambo. Duorum numerorum
[Imet. Apaciguarse, mitigarse, templarse '1 rigor sors.
de alguna cosa. Calmar, amainar, aflojar, ceder. Mi- AMBOCH. m. En lo joch de mesa la acció de
tigo, placo, as. passar la bola per dins de la anella. Emboque. Trans-
AMAYNADAT, DA. adj. Qui tè fills. CiSAT. II missió, nis. II
Pas de cualsevol cosa per paratge es-
Fét, subjecte, amansat. tret. Emboque. Trajectio, nis.
ÀMBAR. ra. AMBRE. tan dur que traballat y pulit s' emplea en collars y
AMBARILLA. Llavor f. com la de cànem, mo- altres adornos; si 's frega 's fà eléctrich, y quant se
rena, ab un punt blanch. Son olor es agradable y crema despedeix un olor aromàtich. Ambar. Elec-
semblant al almesch. Serveix pera perfumar, im- trum, lectrum, ambarum, i.
harilla. Bamia moschata. AMBRE GRIS. Substància sòlida de color cendrós, sal-
AMBICIÓ, f. Passió desordenada de conseguir picada de capas blancas y grisas,que's troba nadant
fama, honras ó dignitats. AmUcion. Ambitio, nis, en lo mar de la india, y per sa mòlta fragància s
íerugo, inis. ||
cobdícia. emplea en perfums y altras cosas. Ambar gris. Am-
AMBICIONAR, v. n. Desitjar ab ambició. Am- bar, aris, electrum, ambarum, i.
bicionar. Arabio, is. AMBRE GROCH. Sólit, treucadís, unas vegadas trans-
AMBICIONAT, DA.p. p. Amhicionado. Ambitus. parent, altras fosch y no fà olor. Succino, úmhar ama-
AMBICIÓS, A. adj. Qui tè ambició. Ambiciosa. rillo. Succinum, electrum, i, ambra lutea.
Ambitiosus, avarus. ||
Qui desitja ab ànsia alguna AMBRETA. f. d. Amharita. Ambreta, se. Peti- [j
cosa lícitament. Ambicioso. Cupidus. ta florque tè olor de ambre. Ambarilla. Cyanus odo-
AMBICIOSAMENT. adv. m. Ambiciosamenle ratus. Lo que pertany al ambre. Ambarino. Succi-
II
AMBIGU, m. Yeu francesa que significa '1 con- gust suau y delicat. Ambrosia. Gratus, suavis, dul-
vit de viandas fredas y calentas abque 's cubreix de cis cibus, potus. Planta de la altura de un peu, las
II
una vegada la taula. Ambigu. Convivium, epulum, i. camas parlidas, blancas y peludas. Ambrosia, arte-
AMBIGUAMENT, adv. m. Ambiguamenle . Am- misa. Marítima ambrosia. ||
Altra planta groga, càli-
biformiter, perplexè. da y medicinal. Ambrosia, bien granada. Botrys, is. ||
AMBIGÜITAT, f. Dubte, confusió, incertitut. med. Purga mòlt suau. Ambrosia. Ambrosia, ae. [|
Ambigüedad. Ambiguum, i, ambiguitas, atis, in ver- pi. Festas que'ls Jonios celebravan à Bacó en lo mes
bis captio. de janer. Ambrosías. Ambrosia?, arura.
AMBIGUO. adj. Lo que tè ambigüitat. Ambigno- AMBROSIA adj. Lo que pertany à Ambrós. Am-
Ambifarius. [j
gram. Dit del nom que indistincta- brosiana. Ambrosianus. Religiós de la orde de Sant[|
ment s' usa masculí y femení. Ambigua. Ambiguum Ambrós. Ambrasiano. Ambrosianus.
genus. AMBROSIANA. f. Orde de religiosas fundada
AMBILIATS. m. p. Pobles de Lamballe en Bre- perCatalina Morígia en 1' any 1450. Amhrosiana.
tanya. Ambiliates. Ambiliates, ium. Ambrosiana, ae.
MÒLTS AMENS ARRIBAN AL CEL. ref. ÜCUOta la eficü- flgura de la ametlla. Almendra. Adamas, antis,
cia de las oracions repetidas. Amen, amen al cielo amygdala; figuram referens margarita.
llega: mitchos amenes al cielo tler/an. Iteratic 'preces AMETLLAR. m. Terreno plantat de ametllers.
cíbIuiu tangunt. Almendral. Amygdaletum, i.
fan accions de pegar y perl lo que pega. Amenazar AMETLLETA. f, d. Almendrica, almendrilla.
y no dar. Ludus in quo ictus minatur, sed non ira- Parvura amygdalum. [|
Llima de manyà que remata
petitur. en figura de ametlla. Almendrilla. In amygdalaï for-
. AMENASSAT, DA. p. p. Amenazado. Mina- mara desinens lima.
||is AMETLLÓ, m. Ametlla tendra. Almendruco, allo-
*'' MÉS SON LOS AMENASSATS QVB LS NAFRATS. ref. Mès
za. Acerba amygdala.
fàcil es amenassa r que pegar. Los amenazados comen AMÉTRER. V. a. ADMÉTREB. POSAR. [|
fan: son mas los amenazados que los acuchillados. AMFALONIR. v. n. ant. enujarse.
Facilè minantur multi, parciusexequuntur minas. AMFESTIJAR. v. a. ant. fastiguejar.
AMENISAR. V. a. Vér ameno. Amenizar. Ama}- AMFIBI, adj. Animal que viu en la terra y en
num reddere. ||
Dit de un discurs, adornarlo. Ame^ii- la aygua. Anfibio. Aníibius.
zar. Exorno, as. AMFIBOLOGIA. f. Paraula ó frase que tè dos ó
AMENÍSSIM. adv. sup. Amenísimo. Ama;nis- mès sentits. Anfibología. Aínphibolia, amphibologia,
simus. ai, II
ret. Figura de paraula ó de sentència que te
AMENITAT, La hermosura y recreo de la
f. diferents sentits. Equivoco, anfibología. Alanaclassis,
primavera. Amenidad. Ama;nitas, alis. \\ La varietat, is, amphibolia, sa.
lizar el vino, amerar. Yinum aqua diluere. amarar. || AMFIMACRO. m. Peu de vers llatí de una síl-
AMÈRICA, f. Una de las parts del mon Amèrica. laba breu entre dos Uargas. Anfimacro. Amphimacer,
America, se. cri, amphimacrus, i.
80 AMI DICCIONARI AMI
AMFITEATRO. m. Edifici rodó ú ovalat ab gra- tat són uos verdaders traïdors. El mayor amigo la
das al entorn pera véurer alguna funció pública. pega ;
quien menos piensas te hizo el tiro ; de amigo à
Anfileatro. Amphitheatrum, i. amigo, de compadre à compadre sangre en el ojo. lUe
AMIANTO. ra. Mineral de color regularment fidem fallat ,
quem sumnum credis amicum.
blanch, brut, lleuger, trencadís, fibrós, y resisteix LOS AMICHS SE CONEIXEN EN LA DESGRÀCIA. loC. Al
al foch. Amianto. Amianthus, ambestum, asbestos, i. amigo prueba elpeligro. Periculum amicum probat.
le
AMIGAR. V. a. ant. ferse amichs. MÈS VAL UN BON AMICH QUE CENT PARENTS, fr. MOS
AMICH, GA. m. y f. Qui té amistat. Amigo, ami- vale un amigo que pariente ni primo. Amicilia pro-
ga. Amicus, i, aniica, íd. ||
Aficionat ó inclinat à al- pinquitali praíslat.
guna cosa. Amigo. Propensus ,
pronus. NO HI HA AMICH SÈNS DINER EN LO BOLSICH. ref. DS-
AMicn DE COR. Lo vcrdadcr. Amigo intimo, cordial, nola que aquell que no lè tots abandonan. No hay
1'
TER, ref. Denota que nons debéin fiar massa dels AMIDA ó OMiT. m. Divinitat principal del Japó.
que's venen per amichs. No eches la gala en tu cama, Amida. Amida.
ó no la acocées despiies de echada. Caulè accipito hos- AMIDADOR, A. m. y f. Qui àmida.Medidor. Me-
pitem, cautius expellito. titor, mensurator, mensor, is.
pierdan poco importa. Amicilia utilitate comparata AMIGABLE, adj. Lo que toca ó pertany à la
non vera amicilia est. amistat. Amistoso , amigable , amigo. Amicabilis, so-
COM MÈs AMICHS MÈs CLARS. ref. Deuota que la for- ciabilis. II
mel. Lo que lè unió ó conformitat ab altra
malitat en los contractes assegura mès la amistat. cosa. Amigable, concorde. Conveniens , concors.
Mientras mas amigos mas claros entre dos amigos, un : AMIGABLEMENT, adv. m. Amigablemente.
notario y dos testigos. Mútua fides fovel amicilias. Amicò , amiciter.
DE AMICHS pocHS Y BONS. loc Amigo dc uno, y ene- . AMIGAMENT. m. ant. AMANCEBAMENT.
migo de ninguno. Ne multis sis amicus. AMIGAR, v. a. ant. Fér à dos personas amigas.
ENTRE AMICHS Y SOLDATS CUMPLIMENTS SÓN EXCUSATS. Hacer amigos. Adhospilo, as. ||
ant. ferse amicus.
ref. Entre amigos y soldados cumplimientos son excu- AMIGAT, DA. p. p. ant. amancebat.
sados. Inter amicos omnia communia sunl. AMIGATXO. ra. aum. fam. y
ESTAR BÈ AB SOS AMICHS. fr. fam. Eslar gras y bo. AMIGOT. m. aum. Amigote. Amicissimus.
Estar de buen ano. Nitere, pinguem, nilidum esse. AMIGUET, A. m. y d. Amiguillo, amiguito. f.
que eran enemichs. Reconciliar, ajustar, amislar. AMIGUÉSSIM , A. adj. sup. Amiguísimo. Ami-
Amico, as in gratiam reducere.
, cissimus , i.
w
'avor, amistad.
AMISTAT
Amisíad por
per ferveat
Gratia,
interès,
olla
ai,
lo es.
ref.
Ni sera-
FÉRSE AMO. mef. Apropiarse
dueno, seiïor. Polior, iris.
GiRARSE CONTRA
se. Levantarse,
l' AMO. fr.
lo de altres. Uacerse
LA AMISTAT EN UNA PART Y 'lS INTERESSOS EN ALTRE. l'amo f.a 'l mosso, y 'l MOSSO FA L AMO. loc. Denota
Cuenta y razon sustenta ó conserva amistad. Mutaa que '1 bon tracte en los amos y criats fa que 's dis-
fides fovet amicitias. simulen algunas faltas entre ells. Ruin senor cria
TORNAR EN AMISTAT, fr. Férse amichs los que ha- ruin servidor. Yilis herus , vilem solet eduxisse mi-
bian renyit. Amistarse , reconciliarse. In graliam re- nistrum.
vertere , cura aliquo in gratiam redire. \\
Reconci- MÈS VAL sÉR AMO QUE CRIAT. fr. MasvaUser arriero,
liar als que eran enemichs. Reconciliar, componer, que borrico. Jubere pra?stat quam obedire.
ajustar. Amico, as, in gratiam reducere. NIamo PER FOHSA, NI MOSSO PER FORSA. lOC. RepreU
TRENCAR LA AMISTAT, fr. Romper la amistad. Neces- als que fan las cosas de mala gana. Reniego del ar-
situdinem scindere. bol que d palos ha de dar el frulo. Quos vis semper
AMI8TAYAR. V. a. ant. TORNAR EN AMISTAT. bene agere cogit, odi.
AMI8TÓS, A. adj. Lo que toca 6 pertany à la NO SÉR AMO DE FÉR ALGUNA COSA. No tenir llibertat.
amistat, contracte ó correspondència amistosa. Amis- No ser dueno de alguna cosa. Compotem sui non
toso. Araicus. esse.
AMI8T08AMENT. adv. m. Amistosamente,afec- NOSTRE AMO. Per antonomàsia l' sagrament del
tuosamente. Amicè. Altar. l|
nàut. Contramaestre. Proreta, a?.
AM18TOSÍ88IMAMENT. adv. m.sup. Amisto- P0SARSE en amo. Obligarse à servir à algú. Asentar
sisimamenlc, afectuosisimamente. Studiosissiraè, ami- con amo. Pacta mercede, alicujus famula tui adscribi.
cissimè. QUI À DOS AMOS VOL SERVIR À UN Ó ALTRE HA DE FÉR
ÀMIT. m. Tela de una vara en quadro ab una FALTA. Ensenya que no's poden desempenyar bè
ref.
creu al milj, que '1 sacerdot se posa al cap, de allí mòllas cosas en un mateix temps. Quien à muchos
baixa al coll y se'l cenyeix per la cintura quant se amos sirve, à alguno ó d uno y olro ha de hacer falla.
revesteix pera dir missa. Amito. Amictus, us, ambo- Nemo potest duobus dominis serviré.
lagium, ii. SÉR AMO DEL AUCA, Ó.DELS DAUS, Ó DEL TRULL. fr.
AMITJANAR. V. a. Igualar ó repartir alguna Tenir mòlt maneig en alguna cosaó en algunas per-
cosa en dos parts iguals. Promediar. In medias par- sonas. Ser el dueiio del cuchillo, del hato, de los cubos,
tes dividere. elc. Multuin auctoritate valere.
AMMONITA8. f. pi. Petrificacions originadas de AMODORRIR8E. V. r. Ensopirse. Amodorrarse.
certas conxas. Ammonilas. Ammonitai, arum. Somno consopiri.
AMMORZAMENT. m. ant. Amorliguamiento. AMODORRIT, DA. p. p. Amodorrado, amodor-
Miligalio, moderatio, nis. rido. Consopitus.
AMMORZAR. V. a. ant. y derivats, apagar. AMOHINADOR. m. Qui amohina. Molesto, .so-
AMORTIGUAR. í>o>!. Molestus.
AMNI. m. y AMOHINAR. V. a. Enfadar, eniíjar. Amohinar,
AMNIÓ. Planta f. de dos peus de altura, las fu- pudrir. Irrito, as, stomachor, aris. ||
Consumir. Ata-
llas semblants al fonoll y 1' olor al de la orenga, las fagar. Stupefacio, is.
flors peti las en forma de parassol, la llavor menuda, AMOHINARSE. V. r. Gansarse mòlt ab la ave-
convexa, estriada y aromàtica, es medicinal. Ameos, riguació de alguna cosa Devanarse los sesos,romper-
ami. Amia, se, aroninum, ii. se los cascos. Intensa meditatione defatigari.
AMNI8TIA. f. Perdó general, olvit de injúrias, AMOHIIVAT, DA. p. p. Amohinado. Irritalus.
que decreta un Soberà. Amnistia. Amnistià, ai, in- AMOHINO. m. Enfado, molèstia. Nàusea , ae,
AMO. m. Lo cap ó senyor de alguna casa ó fa- AMOILLERARSE. V. r. ant. ca.sarse l' homk.
mília. Amo, dueno. Herus, i. Senyor ó possessor ||
AMOHILLERAT, DA. p. p. ant. casat.
TOMO I. 12
82 AMO DICCIONARI AMO
AMOIXAR. Amansir, afalagar passant la ma clar y juntar varias espècies, com amontonar ideas,
per sobre. Popar. Blandior, iris, allicio, is, conceptes. Amontonar. Coacervo, as.
AMOLAR. V. a, Fér venir à la rahó. Amoldar. AMONTONARSE. V. r. Rehunirse la gent. Agol-
Ad bonara frugem adducere. parse. Cumulor, aris.
AMOLLAR. V. a. Deixar anar poch à poch la AMONTONAT, DA. p. p, Amontonado. Guniula-
corda 6 altra cosa que's tè subjecta. Alargar, aflojar. tus.
aygua etc. Ceder, ajlojar, menguar, moderarse. Re- Agrado, afabililat. Amor, agrado, afabilidad. AÍIabi-
nestaciones, ó proclamar, echar las proclamas. Nuptias AMOR DE PARE TOT LO DEMÉS ES AYRE. rcf. AdvCrtcix
in ecclesia denuntiare. ||
Avisar. AmoMstar, avisar. que sols lo amor dels pares es segur. Amor de padre
Moneo, commoneo, es, commonefacio, is. que todo lo demàs es aire. Nihil paterno amore soli-
AMONESTAT, DA. p. p. Amonestado. Monitus. diús.
AMONIACH. m. Lo mès dèbil dels alcalís; se AMOR DE SENYOR AYGüA EN CISTELLA, ref. DCnota lo
trau dels vegetals y substàncias animals. Amoniaco. poch segur que es dit amor. Amor de Senor agua en
Ammoniacum, i. |1
Goma com llagrimas, de ungroch cesto. Brevis est magni fortuna favoris.
rogench per 1' exterior, y per l' interior blanch, de AMOR, PENAS Y DINERS NO PODEN ESTAR SECRETS. Pef.
gust amarch y olor desagradable. Amoniaco. Ammo- Denota que aquestas cosas no poden dissimularse.
niacum, i. j] Goma semblant al encens. Armoniaco, Amores dolores y dineros no pueden estar encubiertos.
,
PEB AMOR. loc. fam. Per atenció, mirament ó res- AMORTAR. V. a.ant, y
pecte. Por amor, por causa, por razon. Causa, gratia. AMORTIR. V. a. Esmortuhir, mitigar. Amorti-
Ab que's demana encarida-
PER AMOR DE DEU. loc. guar. Semianimem relinquere, reddcre.
raent alguna cosa. Por amor de Dios. Propter Deum. AMORTISACIÓ. f.
y
II
Sens interès. Por amor de Dios. Propter amorem AMORTISAMENT. m. La acció y efecte de
Dei. Sens recompensa de algun traball. Por amor
II
amortisar. Amortizacion. Possessionum à sajculari-
de Dios. Amore Dei. bus ad ecclesiam translatio.
PER AMOR DEL BOU LLEPA 'l LLOP LO JOU. ref. Ense- AMORTISAR. V. a Passar los béns à qui no 'Is
nya que'ls afalechs mès se fan per interès que per pót enagenar. Amarlizar. Possessiones à saeculari-
amor. Menea la cola el can, no por li sinó por el pan. bus ad ecclesiam transferre, extra coramercium po-
Saepius blanditiarum ulilitas, quam amor. nere. || Dit dels censals etc. lluhir, redimir lo capi-
QUI TÈ AMORS TE DOLORS, ref. Deuota que 1' amor tal. Amor tizar, redimir, quilar. Redimo, is.
sol anar acompanyat de penas. Quien tiene amor ticne amortís AT, DA. p. p. Amortizado.
pena. Quien adama ú la doncella, el alma Irae en pena. AMORTITZAR. V. a. AMORTISAR,
Amor angit animum. AMOSCARSE. V, r. fam, Enfadarse, Amostazar-
RÉBRBB 6 ADMÉTRER AB MÒLT AMOR 6 AGRADO. Admi- se, amoscarse. Excandesco, is.
tir ó recibir abiertos los brazos ó con los brazos abier- AMOSSAR. V. a, y sos derivats, amussar.
los. Supinis] manibus excipere. AMOSTRAR. V. a, y SOS derivats, mostrar.
AMORBARSE. V. r. ant. enmalaltirse. AMOTARSE. V. r. Formar mota las plantas.
AMORDEJi ó MORDUJÍ. f. Herba rastrera, de flor Amacollarse. In manipules crescere,
poch vistosa, peroderaólta olor, Minonetas, reseda AMOTINADAMENT. adv. m. Amotinadamente,
olorosa. Reseda odorífera. sediciasamente, tumultuosamente. Tumultuosè, tumul-
AMOREJAR. V. n. ant. afalagar. tuariè,
alguna cosa de punta al objecte ó paratge abont ha Embargo, y ampara.]^. Ar. Sequestratio, nis.
de obrar, com la pistola als pits, la atxa à la paret. AMPARADOR. m. Amparador. Defensor, pro-
Abocar. Appropinquo, as, adduco, is. | També s' usa tector, is.
com recíproch. AMPARAR. v. a. Protegir, defensar, recullir a
84 AMP DICCIONARI AMU
algú. Amparar, proteger, favorecer. Protego, is, Amplitudo, inis, vastilas, alis. ||
ant. amplaria.
tueor, eris. H Impedir la prossecució de alguna obra. AMPLOYA. f. fam. sardina.
Embargar. Impedio, prsepedio, is, Segrestar ó em- ||
AMPLURA. f. ant. amplaria.
bargar los béns mobles. Embargar, y amparar. p. AMPOLLA, f. Yas de vidre ó cristall de coll
discurs. Amplificar. Amplifico, dilato, as, augeo, es. nau en punt que determina la quarta part de la
lo
AMPLIFICAT, DA. p. p. Amplificado. Amplifi- eslora y de sa major llargària per la part de fora
catus. contant desde la proa. Amura. Alvei navis dimensió.
AMPLÍSSIM, A. adj. sup. Lo que tè mòlta am- I
nàut. Corda entre cada puny de la major y Iri-
plària. Anchisimo. Amplissimus. [| Dit de las cosas quet. Amura. E velis pendens funis.
immaterials, com facultats amplissimas. AmpUsimo. AMURADA. f. nàut. Costats interiors de la nau.
Amplissimus. Amurada. Interior navis latus.
AMPLITüT. f. Extensió, dilatació. Amplitud. AMURAR. v. a. Tirar per la amura y portar lo
ANA CATALÀ. ANA 8r,
puny envers proa, ahont està assegurada la amura. ANACREÓNTICH, CA. adj. Vers ó poesia à
Amurar. Veli funem ad proram adducere. imitació dels de Anacreont. Anacreóntico. Anacreon-
AMURCA. MoncA. f. ticus.
AMURRIAR. ABANDONARSE. ||
Baíxar ó inclinar lo ANACRONIsnlE. in. Confusió en 1' orde dels
cap. Amorrar. Caput submitlere. fòts. Anacronmio. Fn temperis computatione error.
AMURRIARSE. V. r. Se diu del bestiar quanl ANADA. f. Acte de anar de un puesto à altre.
aspra y desagradable à la dentadura. Acedar, dar NO DEIXAR LA ANADA PER LA TORNADA, fr. DCUOta la
dentera, alargar los dientes. Stupore dentes afficere, eficàcia ab que's pretén alguna cosa. No dar ó no
dentes hebetare. ||
Fér pérdrer lo fil als instruments dejar la ida por la venida. ültrò citroque conleat.
de tall. Embotar. Hebeto, as. ANADA. ÀNECH. f.
AMUS8ARSE. V. r. Engruixirse '1 fil dels ins- ANADEJAR. v. n. Caminar com 1' ànech, Ana-
truments per haver tallat alguna cosa aspra. Embo- dear. Anatis morè incedere.
tarse. Obtundo, is. ||
Tenir dentera. Acedar, dar den- ANADÍ. f. d. Lo poll del ànech. Anadino, anadon-
tera. Hebesco, is. cillo. Anaticula, se, anatis pullus. ||
L' ànech novell.
i ANABAPTISTA.
's deuhen batejar
de rahó. Anabaplista. Anabaptista,
ANABROQUISME. m. med. Operació de un nu
m. Heretge que pretén que
las criaturas finsque tingan us
iS.
ANÀFORA,
los astrólechs à la
en orde als
ANAFÓRICH, CA.
f. ret. repetició.
se.
que's fa à las pestanyas, quant ofenen à la vista. de sanch en los esputos. Anafórico. Anaphoricus.
Anabroquismo. Anabrochismus, i. ANAGALL8. f. Espécie de corretjola. Anagdlide.
ANACARDÍ, na. Compost ab anacart. Anacar- Anagallis, idis. \\
Planta de tres peus, ramosa, po-
dino. Anacardio confectus. blada de fullas estretas, y flors grans de un hermós
ANAGARDINA. f. Confecció de anacart, la que color blau. Azulejo. Centaurea cyanus.
diuhen tè la virtut de restituhir la vista. Anacardina. ANAGNOST. m. ant. LLEGIDOR.
Anacardi confectio. ANAGOGE. f.
y
ANACART. ra. y ANAGOGIA. f. Exposició de la Bíblia pera ex-
ANAGARTI. m. Arbre gran de la índia, la pell plicar las excel-léncias de la glòria. Anagogia, ana-
cendrosa y obscura, las fullas en forma de cuny goge. Anagogia, a% anagoge, es.
gran, lo fruyt en figura de cor, blanch, ab una closca ANAGÓGICAMENT. adv. En sentit místich.
y dins una llavor de igual figura; s' usa en la me- Anagógicamente. Anagogicè, anagogicus.
dicina. Anacardo. Anacardium, ii. ANAGÓGICH. adj. Pertanyent à la anagogia.
ÀNACH. m. ANEcn. Anagógico.
ANACORETA, m. Qui viu retirat del mon en- ANAGRAMMA. f. Transposició de lletras ó
tregat à la virtut y penitencia. Anacoreta. Anacho- com Roma per
senténcias, dir A.mor. Anagrama.
reta,ae. Anagramma, tis.
ANAGORÉTICH, CA. adj. Lo que pertany al ANAGRAMMATISTA. m. Qui fà anagrammas.
anacoreta. Amcor^tico, Ad anachoretam pertinens. Anagramaíizador. Anagrammalum scriplor.
86 ANA DICCIONARI ANA
ANAGRAMMATISAR. V. n. Fér anagrammas, sar. Interest. | Córrer per tants anys, com va per
Ànagramalizar. Anagrammata fingere. nou anys. Ir. Permeo, ambulo, as. |1
Diferenciarse,
ANAGUA8. f. ENAGUAS. com que va de pare à fill. Ir, distar. Disto, as,
lo
ANAL. m. ANNAL. diífero,ers Dirigirse un camí à tal part, com
||
ANALÉCTIGH, CA. adj. raed. Lo mateix que aquesta carretera va à Madrit. Ir, llevar. Duco, is. [j
restaurador, ó que restituheix las forsas al malalt. Enlojoch de cartas fér joch, ó entrar. Ir, entrar,
Analéclico, analéptico. Instaurativus. pi. ant. Es- jugar. Ago, ludo, is. ||
Obrar, procehir. Ir, portarse,
(|
claus que feyan de refeclorers. Amlécticos. Analec- proceder. Ago, bene vel malè se gerere. I Conju-
is,
tes, aï. garse un verb per altre. Ir. Inflecto, is. Yéndrerse ||
ANALISAR. V. a. Fér anàlisis, Analizar. Exami- las cosas à tal preu. Ir, valer, pasar, estar. ^Estimo,
1'
no, as, discutio, is. as, aistimationem mercès habere. ü Significant
ANÀLISIS, f. Resolució ó separació de las parts estat de alguna cosa ; com va '1 mon al revés, tot va
de un tot fins à conèixer sos principis ó elements. mal. Ir, andar, estar. Evenio, accido, is. ||
Móurerse
Anàlisis. Resolutio, nis, analysis, is. ||
mal. L' art actualment loy altras màquinas que tenen
rellotge
de resóldrer los probleraas per la àlgebra. Anàlisis. sòn moviment. Ir, andar. Ambulo, as. Juntab lorao- ||
Analysis, is. \l
Examen de alguna obra ó escrit. do; com de puntetas, à peu descals, à caball, à fos-
Anàlisis. Analysis, is. cas, à quatre grapas, à sos vicis, à peu coix. Ir, an-
ANALISTA, m. ANNALiSTA. m. mat. Professor II
dar. Ambulo, as, vado, is. Junt ab los gerundis do ||
de geometria algebraica. Analista. Analysta, aj. altres verbs denota la acció y actual execució de
analítica, f. Art de resóldrer las cosas en sos ells, com ANAR corrent. Ir, andar corriendo, córrer.
principis. Analilica. Ars analytica. Curro, percurro, is. 1|
Junt ab la partícula a, ab,
analíticament, adv. mod. Analilicamente. per, de, en, y alguns noms pren la significació de
Analyticò, per analysim. ells, com ANAR à passeig. Ir, andar ú paseo, pasear.
ANALÍTICH, CA. adj. Lo que pertany à la anà- Ambulo, deambulo, as. |1
Ab la preposició contra,
lisis. Analítico. Analylicus. denota perseguir, ó sér de contrari parer. Ir. Insto,
ANALOCH, GA. adj. Anàlogo, analógico. Ana- as. II
Ab la preposició, fora de, significa acció con-
logicus. traria al verb, com anar fora de camí. Ir. Eo, is. ||
ANALOGIA, f. Proporció, relació, conveniència Junt ab algun infinitiu disposarse per la acció del
de una cosa ab altra. Analogia. Analogia, ae. La || verb ab que's junta. Ir. Praeparo, as.
segona part de la gramàtica que tracta del origen ANAR, DIR ó PARLAR PER ALGÚ. fr. Tirar llatinadas ó
de las parts de la oració ab sas propietats y acci- indirectas, donant à enténdrer que 's parla per al-
dents. Analogia. Analogia, ai. ,gun subjecte particular. Tirar a ventana seiialada.
ANALÓGICAMENT. adv. m. Analógicamente. Aliquem signanter notaré.
Analogicè. ANAR A CEGAS. fr. Sèus véurerschi. Andar ciega-
ANALÓGICH, CA. adj. Lo que pertany à la mente. Gaecutio, is. met. Sons coneixement ni refle-
||
ANAP. m. ant. Copa, vaso para beber. Patera, ANAR A. LAS PALPENTAS. Prosseguir ab incertitut
phiala, ffi. buscant los medis pera acertar. Andar à tientas, ú
ANAPESTO. m. Peu de vers llatí de dos síl- ciegas. Incertum esse.
labas breusy una llarga. Anapesto. Anapsestus, i. ANAR ALGUNA COSA A LA GREGA, i LA XAMBERGA, A
ANAPLERÓTICH. adj. med. Se diu del remey TRES QUARTS DE QuiNSE. fr. Sèus ordc ni concert. Ir
que fà que '1 lloch de una ferida s' umpla de carn. alguna cosa fuerade trastes, ó à trompa y talega. Te-
Anapleurótico. Anapleuroticus. meré, inconsultò, inordinatè agi.
ANAR. V. n. Móurerse de un lloch à altre. Ir, ANA ALGUNA COSA MÒLT ESCASSA, fr. Havémehi
andar, caminar. Ambulo, deambulo, as, ingredior, poch. Andar alguna cosa muy tirada. Raram inventu,
eris. II
Apostar, com va una pesseta. Ir. Pignore cariorem esse rem.
certare, contendere. y Consistir, depenjar, y sols s' ANAR A PARTIR, fr. Auar en algun negoci à pèrdua
usa en las lerceras personas. Ir, consistir, estar en, ú à ganància ab altres. Ir ú la parte, ir de cuartillo.
ANARHO A DIR. cxp. pera denotar que algú estava DÍGASME AB QUI VAS, Y 't DiiiÉ QUI SER.Ís. fr. Que in-
à punt de dir lo que diu altre. Estar d punlo de de- dica lo que pót la forsa de las costums en los com-
cirlo. Jam jam aliquis cuipiam dicendura esse. panys. Dime con quien andas, te diré quien eres. Dic
ANARLl À ALGÚ 'lS PEUS, LAS MANS, OtC. NO CStar raihi quos sequeris, quissit tibi, Ponlice, dicam.
quiet. Bullirle à uno los pies etc. Vago, circumcurso, NO ANAR GAYRE. No tardar mòlt en succehir algu-
as, discurro, is. na cosa. No tardar mucho, no pasarmucho tiempo.
ANAR LLEST. Audar listo. Festino, as, satago, is, Non diutius morare.
diligentia uti. NO ANIRÀS A ROMA PER LA PENITENCIA. DCUOta que
ANAR LLU'NY DE oscAs. fr. met. Estar mòlt distant algú serà castigat severament. No irds ú pagaria en
de lo que's diu, 's fa, ó 's vol donar à enténdrer. Ir el olro mundo. Non abibis impune.
léjos ó muy léjos ó errado. A sententia aberrare. PER AHONT ANIRÀS FARÀS COM VEURÀS. l'Cf. DCUOta
ANAR LO COR, LO POLS. Móurerse violentament. laíir que qualsevol déu acomodarse al estil del país ahont
el corazon, el pulso. Pulso, palpito, as. se troba. Pordonde fueres, haz como vieres: d do vas,
ANAR MILLOR ó PER MILLOR. Mülorarse CU la salut. como vieres asi haz. Cum fueris Roraa3 romano vivilo
Mejorar, alzar, convalecer. 3Ielius se habere. morè.
ANAR PASSANT, fr. Manteuirse en un mateix estat QUANT TOT VAJA MAL Ó MALAMENT, fr. fam. Cuando
de salut ó conveniéncias. Ir pasando. Qualicumque todo corra turbio. Si maximè fortuna obstet. Ut res
fortuna vitam agere. malè cedant.
ANAR PER ALT. ff. Eo lo joch de.villar saltaria bola QCE HE DE ANAR vouNT? exp. met. fam. ab que 8*
.
ducta. Conforme diere el dada. Prout sors tulerit. ANÀSTROFE. f. gram. Inversió de paraulas
sÈNS COM VA NI COM COSTA. fr. Sèus preparació, à sens necessitat. Anàstrofe. Anastrophe.
bulto. A secas y sin llover: d tontm y à locas. Teme- ANAT. p. p. Andado, ido. Itus. ||
passat.
ré et inconsuKò• ANATA. f. Espècie de tint roig que ve de las
SÈNS ANAULi NI vENiBLi. expr. pera donar à entén- Indias orientals. Atola, ànata. Anata, a;.
drer que à algú no li importa res alló deque's trac- ANATEMA, f. Excomunió. Anatema, excomu-
ta. Sin irle nivenirle. Quin sua intersit. nion, anatematismo. Anathema, atis, excommunio,
TOT VÀ COM DEU VOL. fr. irou. Denota que las cosas nis. 11
met. execbació, maledicció.
van malament. Todo va como Dics es servido, ó à la ANATEMATISAR. V. a. Fulminar anatemas.
luena de Dios. Deo volente. Anatemalizar, excomulgar. Anathematizo, as. H exe-
VAJA UNA COSA PER ALTRA. loc. Denofa quc una co- GRAR, MAL£HIR.
sa 's recompensa ab altra de igual estimació poch ANATEMATISAT. p p. y adj. Anatematizado
mès ó ménos. Vaya uno por olro. Hoc unum alio Anathematizatus.
compensetur. ANATEMATISME. m. anathema.
VAJA JO CALENT Y RIGA lA GENT. rcf. S' aplica al ANATISTA. ra. Oficial que lè à son càrrech los
que prefereix sòn gust à lo que poden dir. Ande yo y despaig de la
llibres mitja anyada en la dataria
calientey ríase la gente, Proprium commodum opi- romana. Anatista. Rationes et acta diraidii anni re-
nií)ni praístat. ferens scriba.
VA MON RESTO, TOT HI VA. loC. ENVIDAR^. ANATOCISME. m. Usura de la mateixa usura.
ANAR COM ó DE PASTORELLA. exp. tcr. Caminar à Anatocismo. Anatocismus.
saltets. Andar decernidillo. Corpus ad la tus motitare. ANATOMIA, f. Dissecció de las parts del cos
ANARSEN. V. r. Separarse de algun lloch. Irse. humà pera examinar 1' ofici de cada una, y poder
Abeo, is, vestigium movere. ||
Estarse morint. Irse. curar ab acert. Anatomia, diseccion. Anatomia, ana-
Animam agere. |[
Yessarse poch à poch lo líquit, y tòmica, aï. 11
Ciència que tracta de las parts sólidas
també s' aplica al vas que'l conté; y així 's diu: se 'n del cos humà y del animal pera saber sa figura, si-
VA '1 vi, la bota etc. Irse. Redundo, as, defluo, su- tuació, lligament, oficis, etc. Anatomia. Dissecandi
perfluo, is. []
En lo joch de cartas, descartarse. Irse ars. 11
pint. La organisació, tamany, forma y dispo-
de las cartas, descartarse. Inutiles pagellas rejicere, sició de tots los membres del animal. Anatomia.
deponere. ||
Parlant de la roba s' hi sol anyadir à Corporis structura, compago.
trossos, y vol férse vella, ó esgarrarse. Irse. Dirum- FKR ANATOMIA, fr. ANATOMisAR mct. Esmeuussar, . 1|
po, is. [1
DESISTIR. II
Dit de las substàncias espirituo- examinar per parts alguna cosa. Analizar, hacer
SaS. EVAPORARSE, EXHALARSE. anatomia. Examino, as, discutio, is.
ANARSEN AB LA CUA ENTRE LAS CAMAS. fr. Tcuirxas- ANATÓMICAMENT. adv. m. Conforme à las
co, ó anarsen avergonyit de alguna part. Irse, ó sa- reglas de anatomia. Anatómicamente. Anatomicè.
lir ràhano entre piernas. Demissis auribus abire. ANATÓMICH, CA. adj. Lo pertanyent à la ana-
ANARSEN AB NOSTRE SENYOR, fr. Morir, irsc al cielo. tomia. Anatómico. Anatomicus.
Expiro, as, desino, is, morior, eris. ANATÓMICH. m. Professor de anatomia. Ana-
ANARSEN TOT A RODAR. fr. ANAR LO CARRO PEL PE- tómico, anatomista. Anatoraista, ai.
gobernaflo. Anarquia. Anarchia, se. ANATRÓ. m. Escuma del vidre. Anatron. Yitri
ANÀRQUICH. Lo que pertany à adj. la anar- spuma.
quia. Anàrquico. Anarchicus. ANAURISMA. m. ANEURISMA.
ANA8ARGA. med. Acumulació de la serositat
f . ANAVINGA. f. Arbre de Malabar sempre vert,
en lo teixit celular, que es una espècie de hidropes- tè such sudorífich, y '1 bany de las fullas bullidas
'1
sia. Anasarca. Anassarcha, ae. es contra '1 dolor de articulacions. Anavinga. Arbor
ANASCOT. f. ESCOT. anavinga.
ANASTÀSIA. ARTEMISSA. RESURRECCIÓ. f.
[1 ANCH. adv. ant. may. ||
ant. amès. U encara, en-
AIVASTOMÀTICH. adj. med. Remey eficàs pe- cara MÈS. II
TAMBÉ.
ANC CATALÀ. AND 81)
ANCA. f. La part posterior del cos enlre la cui- ANGORDA. f. La devant corda 6 corda relorsu-
xa y la cintura. Nalga, asentadcras, posas. Pyga, a;, da de la ballesta.
clunis, nates,is. llEn estil jocós y en los irracio- ANGORERIA. f. Oficina ahont se fan àncoras.
ANAR A LAS ANGAS. Sc diu del que va à caball so- ANGORER. m. Qui fà àncoras. Àncorero. Ancho-
bre las ancas. A ancas, ó sobre las ancas. Súper co- rarum artifex.
Coxis incidenlein non pati. ANDA. inierj. de enfado y reprensió. Anda. Abi
posARSE DK ANCAS EN LA PARET. fr. fam. Manteniïse in malam crucem. ||
f. ant. andas ó andes.
tercament en sa opinió ó dictamen. Punerse de pies ANDADOR. m. Criat de las confrarias pera avi-
en la pared. Sentencia; lenaciter adha;rere. sar als germans los exercicis à que deuhen con-
ANCALSAR. v. a. ant. alcansar. córrer. Munidor, mnllidor, llamador. Confralernila-
ANCIÀ, NA. adj. La persona que lè mòlts anys. lis munitor.
Anciano, viejo, aííoso. Senex, is. |]
En las ordes mili- ANDABOBA. f. Trampa, y fulleria en alguns
tars qualsevol dels freiles mès anlichs de són respec- jochs de carlas. Anda'ooha. Lusoria fraus.
tiu convent. Anciano. Antiqúior, dignior. ANDALÚS, m. Natural y pertanyent à la knddi-
ANGIÀM. m. ENCIAM. \usi^. Andaluz. Boeticus, i.
ALSAR ÀNCORAS. fr. uaut. Lcvar úncoras, desafer- FER l' a.ndorrà. fr. Fér lo desentès quant no's vol
rar, zarpar. Anchoras levare, é portu vellere. convenir en lo que's proposa y demana. Ilaccrse me-
ESTAR AL ÀNCORA. Estar la nau assegurada ab ella. mo. Bardum se facere.
Estar en anclas, ó sobre las anclas ó las úncoras. Ad ANDRAIX. m. Drapot. Andrajo. Scrula, orum,
anchoras, in anchoris stare. lacinia, ;c.
\fincoras, dar fondo. Anchoras jacere ad detinendam ANDREU, m. Nom de home. Andrés. Andrcas, ic.
navim. ANDRïANA. ant. Espècie de mantellina que
f.
ANCORATGE, m. La acció de tirar las àncoras usavan las donas. Andriana. Amplior chiamys.
al mar. Anclaje, ancnraje. Anchor.T jactus. Lo dret 1] ANDRINO. m. ter. cascarellito.
que's paga en los ports pera donar fons. Anclaje, an- ANDROGÉNIAS. f. pi. Fcstas que celebra van
corajc. Anchorarium tributum. en Afcnas en honor de Andiogeo. Androgenias. In
ANCORGA. En la pintura y física es lo color honorem Androgei festa.
groch, obscur al oli, y clar al temple, artificial de ATíDRÓGiríO. m. Qui os juntament mascle y fe-
guix prim y tinta de gM'd. Ancorca. Fallida terra mella. Hrrmafrodila, andrógivo. Androgynu.^, lier-
pictura composita. maphroditus, i.
TOMO 1. 13
90 ANE DICCIONARI ANF
ANDRÓMEDA. f. n. p. Andromeda. Androme- la tò, no's mou ningú; però si erra, 1' últim de la
des, cB. II
ast. Constel-lació septentrional que tè 59 fila del que la amaga fà un salt endevant, tenint tot
ANDRÒMINA, f. Trapasseria, enredo ab que's y guanya la fila que arriba primer al lloch senyalat.
pretén al-lucinar. Andròmina, tramoya. Fallacia, ec, Salta tú y dúmela tú. Puerorum ludus à modo luden-
fraus, dis. [|
adj. Al-lucinador,ambrolla. Trapacista, di sic dictus.
trapacero. Fallax, fallaciaruin machinator. anell en lo dit honra sens profit, ref. Adverteix
ANDRONA. f. Carreró estret pera rébrer llum. que no's déu emplear lo diner en lo que solament
Callejon. Angusta via. serveix de fausto ó vanitat. Anillo en el dedo honra
ANDROSSACES. f. pi. Planta que fà las fullas sin provecho, Titulus sine re.
al arrant de terra, y del mitj ixen los brots ab sas estar bè com fà la pedra en l'anell, ant. venir
fullas y flors blancas; la llavor bermella y triangu- COM l' anell al dit.
lar. Androsaces. Androsace vulgaris. VENIR COM l' anell AL
fr. fam. Significa queDIT.
ANDURINA. f. mar. Cap de dos brassas ab que anillo al dedo, ò como pedrada en ojo de boticario.
s' atraca y cenyeix la vela del arbre. Andurina. Ru- Tam opportunum ut nihil magis.
dens, tis. ANELLS, m. pi. En los insectes, cuchs y altres
ANDURRIALS. m. pi. Paratges extraviats. An- animals las parts en que tenen dividit lo cos y que
durriales. Invia, avia, loca. representan uns anells. Anillos. Annulus, segmen-
ANÈCDOTA, f. Notícia, novedat, ocurrència ig- tum, i.
norada anles. Anècdota. Nova, recens notitia. ANELLA, f. Círcul de ferro ab una espiga pera
ÀNECH. m. Aucell de aygua de un peu de altu- clavarlo. Armella. Armilla, aj, acurminatus annu-
ra, camas rojas y curlas, los dits units ab una mem- lus. II
La que serveix pera tocar las portas. Aldaia.
brana, béch à manera de espàtula, con vexo sobre
'1 Pessulus, i.
II
La de las cortinas. Sortija. Annulus.
la punta, '1 cos clapat de blancb, negre y blau. Ana~ i. 11
La malla de la cadena. Eslabon. Fibula, a?, annu-
de. Anas, atis. lus, i. II
La que's posa per ansa en los caps de las
ANAR COM LOS ÀNECHS. fr. Caminar remenanse com caixas ó bahuls. Aldabon. Ansa, aj, annulus, i. |1
La
fan los estevats. Anadear. Anatis morè incedere. que's fica à la paret pera lligar los caballs etc. Ar-
ANECH NOVELL. Anudon. Anas, atis. rendador. Ferreus jumentis alligandis annulus.
ínbch petit. Anadeja. Analicula, ac. cop DE ANELLA, loc. Aldabada, aldabazo. Gravior
FÉR l' anech. fr. Morir boquejant. Boquear, mo- pessuli, ictus.
rir, espirar. Expiro, as, fato fungi. |1
Ofegarse. Ane- trucar a la porta ab la anella. Aldabear. Pessuli
garse, ahogarse. Submergís, fluctibus obrui. ictus iterare, repetere.
POLL DEL ANECH. Anadino. Anatis pullus, analicu- ANELLÀS. m. aum. Sortijon. Annulus grandior.
la, ÍC. .ANELLASSA. f. aum. Aldabon. Pessulus gran-
ÀNEDA. ant. ànech. dior.
dar. U
animar. ANELLETA. f. d. Aldabiíla. Annulus, i. ||
La
ANEGARSE. V. r. Ofegarse ab aygua. Anegarse, que's porta per adorno en las orellas. Zarcillo, cerci-
sumergirse. Submergí. llo. Inauris, is. ||
En los telers ullets de vidre. Gafe-
ANEGAT, DA. p. p. Anegado. Submersus. íes. Fibula, ae.
nulus, i.
II
arq. La forma de anell ab que termina la fonoll, son olor excita '1 vòmit. Eneldo. Graveolens
part superior de la columna. Collarino. Annulus co- anethum.
lumnaris. \\
virolla. []
anyell. ANETIR. v. a. ant. afegir, anyadir.
AL ANELL. m. adv. anell DE SALTAR. ANEURISMA. f. cir. Tumor que's forma per la
ANELL ASTRONÓMicn. loc. Círcul de metall graduat, relaxació ó fractura de la artèria. Aneurisma. Aneu-
que mostra ab sa alidada la altura dels astres y ser- risma, atis.
veix pera medir las li neas accessibles è inaccessibles ANFALONÏRSE. v. r. ant. enfalonirse. enu-
de la terra. Anillo astronòmica. Annulus astronomi- JARSE.
cus. ANFIATROSA. f. anat. amfiatrosa. Certa arti-
a:iell de pescador ó del papa. exp. Anell pera sage- culació duptosa, perquè no tè moviment manifest.
llarlos breus. Anillo rfc jjescacíor. Piscatoris annulus. Anfiatrosa. Amphiatrosa,ge.
ANELL de saltar, loc. Joch dc noys posats en dos ANFIBRACH. m. poét. amfibrach.
un dels quals amaga entre 'Is de sa part una
filoras, ANFIMACRE. m. poéf. AMFIMACR0.
prenda, y si un altre del partit contrari endevina qui Al«FIPROSTlLS. m. pi. AMi•iPROSTiLs. Temples
ANG CATALÀ. ANG 91
dels antichs, que tenian quatre columnas devant, y nosa per dintre. Ajonjera, aljonjera, ajonje, angèlica,
quatre delràs. AnfiproslHos. Amphiprostilos, i. carlina, cardo aljonjero.Chamoleon albus, viscosus
ANFIPTERA. f. àMFiPTBai. Serp ab alas. Anfip- carduus. []
Purga de herbas cordials y mannà clari-
tera. Amphiptera, aa. ficat. Angèlica. Angèlica potio. La Hisso que's can- [|
ANFI8BENA. f. AMFisBENA. Espécie de serp de la '1 dissaptesant pera benehir lo ciri pasqual. An-
Amèrica sens ulls, ab la pell llisa, clapada de en- gèlica. Lectio in benedictione cerei cantari solita.
carnat y groch. Ànfisbena. Araphisbama, Cüccilia, ai. ANGÈLICA ARCANGÉLiCA. f. Planta que's diferència
ANFISCIS. m. pi. amfiscis. Pobles en la Zona de la angèlica, en que la fulleta superior de sa fulla
tòrrida. Anfiscios. Amphisci, orum. està dividida en pollagons. Angèlica arcangèlica. An-
ANFITEATRO. m. AMFiTEATRO. gèlica archangelica.
ANFLAQUIR. V. n, AMFLAQIJIR. AFLAQUIR. ANGÈLICA CARLINA. Planta. CARLINA.
ÀNFORA. ant. àmfora. Cert canti. Anfora.
f. ANGELICAL, ad j. ANGÉLicn.
Amphora, a;. Certa mesura de líquits que usavan
||
ANGELIGALMENT. adv. m. Ab candor é in-
los romans y conlenia Scongis, ó dosurnas. Anfora, nocència. Angelicalmenle. Candidè, paro.
cuadrmUal. Amphora, ;ii. Las mesuras majors de |]
ANGÉLIGA8. f. pi. Religiosas de una orde fun-
cosas líquidas que usan los venecians. Anfora. Am- dada en Itàlia per Lluisa Toselle. Angélicas, guasta-
phora, ai. linas. Angèlica, guastallina raonialis.
ANGANELL8. m. pi. ter. arganells. ANGÉLICH, CA. adj. Lo que pertany al àngel.
ANGARILLAS. f. pi. Sella pera anar las donas Angelical, angélico. Angelicus.
ab comoditat en las cabalcaduras. Jamugas. Mulie- ANGELINA, m. Arbre de Malabar que arriba
bre ephippium. fins à setse peus de gros; sas fullas son mitigants.
ÀNGEL. m. Esperit celeste criat per Dèu pera Angelina. Angelina, sa.
retaules. Angelote. Grandior angeli imago. | n. pro- ANGELOT, ra. Certa goma de color groch y
pi dehome. Àngel. Angelus, i. gust amarch que destil-la un arbre de Ethiopia.
ÀNGEL DE LA GUARDA. Lo que Dèu tò Senyalat à ca- Sarcocola, azarote. Sarcocolla, ai. La figura de noy ||
da persona per la sua custòdia. Angcl de la guarda ó que's posa en los retaules. Angelote. Grandior ange-
àngel custodio. Angelus custos. |1
met. Lo protector li imago. [] Moneda de or antígua que tenia una fi-
de algú en sas pretensions. Àngel de la guarda. Ali- gura de donzella ab una corona en la ma. Angelote,
cujus patronus. victoriata. Yictoriatum, i,
ÀNGEL MAL. Lo diable ó dimoni. Àngel mato ó de ti- ANGEO. m. Drap de estopa ó lli grosser. Angeo.
nieblas. Diabolus, i, docmon, onis. Tela stupea.
CANTAR COM UN ÀNGEL Ó TENIR VEU DE ÀNGEL. fr. ANGERONALS. f. pi. Festas que 'scelebravan
fam. Denota la habilitat y duisura ab que canta al- en honor de Angerona diosa del silenci. Angeronales.
guna persona. Cantar coma un àngel. Dulcissimè can- Angeronalia, ium.
taré. ANGETENAR. m. astr. Nom de nou estrellas
ES üN ÀNGEL. Expressió pera denotar la innocèn- de Leridano, y de una de la balena. Angetenar. Stel-
cia óbon geni de algú. Es un àngel. Leni natura ho- la sic dicta.
mo. fr. fam. Expressa la hermosura de una perso-
II
ANGHiyE. m. Arbre de la isla de Madagascar;
na. Es un àngel ó como un àngel. Aspectu pulcher- la cocció de sas arrels disminuheix la infiamació de
rimus. orina, y es remey contra '1 mal de pedra. Anghive.
ÀNGEL BO ó DE LLUM. Lo quí uo prevaricà. Àngel Arbor sic dicta.
bueno ó de luz. Bonus angelus. ANGINA, f. Escanéncia. Angina, ahoguijo. Angi-
ÀNGEL bufador, loc. Sc diu del que lè grans gal- na, aj.
las. Angelon de retablo, carrillos de monja baba. Obe- ANGIOLOGIA. f. anat. Descripció de las venas,
sus, obesitate turgens. artèrias, nervis y vasos linfàtichs. Angiologia. An-
ÀNGELA, f. Nom de dona. Àngela. Àngela, a;. |]
geilogia, X.
Espécie de interjecció afirmativa. Eso mismo, eso es ANGIOSPERMA. m. bot. Nom de las plantas
ello, bravo. Optimè. que contenen la llavor en dos tels difícils de separar-
ANGELÀS. m. aura. Angelote. Angelus major. se de la ametlla. Àngiosperma. Angiosperma, íb.
ANGELET, m. d. S' aplica als noys per sa in- ANGIOSPERMÀTICH. adj. bot. Lo que pertany
nocència. Angclico, angelito. Puellusinnocens. à la angiosperma. Angiospermülico. Angiosperma-
ANGELETS, m. pi. PLANTAT JE CORONAT. ticus.
ANGÈLICA, f. Planta dels Pirineus, las fullas ANGIOTOMIA. f. anat. Dissecció dels vasos.
retalladas y espinosas, la arrel grossa, molsuda y en Àngiotomia. Angiotomia, a;.
figura de fus, grisa y arrugada per fora y blanqui- ANGIR. V. a. ant. cercar.
92 ANG DICCIONARI ANI
ANGLANTINA. Planta, englamixa. f. ANGUL ESFÉRicH. Lo que's forma en la superfície de
ANGLATERRA, INGLITEBIIA. f. la esfera, en lo concurs de dos circumferéncias de
ANGLE, m, ant. àngcl. dos círculs màxims que's tallan. Angulo esferico.
ANGoixós. adj. ant. angustiós, congoixós. ANGUL RECTE. Lo en que una de sas líneas es vertical
ANGOLÀM. m. Arbre sempre vert, de cent peus y laaltra horizontal. Angulo recto. Angulus rectus.
de alt, que's troba en Malabar; las flors forman una .ANGUL SOLIDO. Lo quc's fà per mès de dos ànguls
diadema, '1 fruyt es com una cirera: y diuhen que plans que no estan en una mateixa superfície plana,
la arrel feta polvos es un contraverí eficàs. Angolam. y concorren en un mateix punt. Angulo solido. Angu-
Arbor sic dicta. lus solidus.
ANGONAL. m. La part superior del cos ahont se ANGUL DEL ULL. anat. Lo extrem ahont s' uneixen
juntan las cuixas ab lo ventre. Ivgle. Inguen,inis. las pestanyas. Angulo del ojo. Oculi angulus.
ANGRANALL. m. ENGKANALL. ANGULAR, adj. Lo que pertany al àngul ó lè sa
y 'Is costals rodons per la part inferior ab las pun- àngul. Angularmenle. Angulatim.
tas enfora. Angreladas. Denticulatae, arum. ANGULEMA. f. Drap de estopa dit així per la
ANGÚ. ter. Festas que's fan à las crialuras de teta. nom. Angulema. Tela engolismensis.
ciutat de dit
ANGUANYASSAS. adv. m. Poch temps ha. Poco ANGULÓS, A. adj. Lo que tè ànguls. Angulosa.
tiempo ha. Nuper. Angulosus.
ANGUARINA. f. Espècie de casaca ab las mà- ANGÚNIA, f. Congoixa, aflicció del esperit. Con-
negas penjant que arriba fins à las cuixas. Angua- goja, angustia. Anxietas, alis, angor, is. ||
apuro.
rina. Hungarica chlamys. ANGUNIAR. V. a. Fatigar, afligir. Acongojar,
ANGUILA, f. Peix mòlt llisquent semblant à la angusúar. Ango, alDigo, is.
Escurrirse como anguila. Anguilla est, elabitur. ANGUSTIA. f. Congoja, angustia. Angor, oris,
ANGUILERA. f. Eyna ahont posan las anguilas. anxietas, atis.
Anguilera. Anguillarium canistrura. ANGUSTIAR. v. a. Causar aflicció de animo 6
ANGUILETA. d. Anguilica. Parva anguilla.
f. de esperit. Angustiar. Ango, is.
envers la plassa. Angulo entrante. Angulus recedens. ANIBLE. m. Espècie de sotana ab raànegas,
ANÍ CATALA. ANl 93
oberta per devant, que forma part del vestit orien- na cosa. Echarsealgo al coleto ó d cuestas. Manducare
tal. Anible. Annibs, bilis. aut bibere.
ANILLAMENT. m. auinad.4. DONAR ÀNIMA. fr. üonar vivesa, esperit y gràcia
ANILLAR. V. n. aiii.wr. particularment al llenguatge. Dar alma. Yigoro, as,
ÀNIMA. f. Principi interior del moviment ó de NO GOSAR DIR QUE LA ÀNIMA SIA SEVA. fr. NO gOSaP
las operacions de tol cos vivent. Alma, anima. Ani- parlar ni en bè ni en mal. Nu chistar, no desplegar
ma, ic, animus,i. || Tros rodó de fusta, os etc. sobre los liibios. Ne musitare quidem.
que's forman los botons HormiUa. Astrictori globuli SENTIR EN LA ÀNIMA, ff. Tenir gran sentiment ó do-
forma. En lo violí y altres instrumeats de pont,
I|
lor de alguna cosa. Sentir de muerte, àpar de muerle,
pessa de fusta que's posa entre las dos tapas pera é par del alma ó en el alma. Maximè dolere,
fortiücar lo so. Alma. Ligneum sustentaculum. |1 DONAR LA ÀNIMA À DEU, Espirar, morir, rendir ó
ret. Se pren per tota la persona, y així 's diu: no hi dar el alma à Dios. Extremum spiritum edere,
ha un ANIMA, en tot lo carrer, etc. Alma. Uomo, inis. reddere,animum agere, exhalaré, expiraré.
II
En los negocis lo mès essencial de ells. Alma. ESTAR COM LA ÀNIMA de'n GMiiBAr. fr. Se diudel que
Anima, En una devisa, la lletra que acompanya
ae. ||
no pren partit en alguna cosa. Estar como el alma de
la figura. Alma. Lemma, atis. met. Lo que dóna ||
Garibay. Ad nihil intentum esse.
esperit, vigor y forsa à alguna cosa, com 1' amor à fr. fam. Pondera la mòlta
PENJAR LA ÀNIMA À ALGÚ. .
la pàtria es la ànima del estat. Alma. Yis, is, virlus, gana de menjar. Clarearse de hamhre. Fame labo-
utis. \\ mel. La substància, ó '1 principal en qual- raré.
sevol cosa, y així 's diu: anem al à.mma del negoci. PESARLi À ALGÚ KN LA ÀNIMA. fr. fam. Sentir viva-
Alma. Summa, ic, caput, itis. |1
enteniment, [j met. ment algun mal succés ó contratemps. Pesarle à uno
La conciéncia, y així del que obra mal se diu que no ó senlirlo en el alma. Gravissimè commoveri.
tè ANIMA. Alma. Gonscientia, a?. Lo vuyt de un canó || PORTARSEN EN COS Y ÀNIMA, ff. met. Portai'sen al-
de artilleria. Anima. Bellici tormenti spiramentum, guna cosa enterament. Llevarse en cuerpo y en alma.
còncava. || Lo que's posa dins de alguna cosa pera Penitus eripere,
manlenirla ó sostenirla. Alma. Interins fulcimen- SENTIR EN LA ÀNIMA. fr.Tenir mòlt sentiment de
tum. II
Vivesa, esperit, forsa, expressió, etc. y així alguna cosa. Sentir en el alma, tocar en la lumbre, ó
's diu: la imatge, '1
discurs tè mòlta anima. Yis, is, en la nina delos ojos. GrRvissimè dolere, commoveri,
vivacitas, atis, acumen, inis. | Fantasma, papo pera TENIR LA ÀHIMA DE ÜN FIL, fp, PENJAR LA ÀNIMA À
fer por à las criaturas. Coco. Larva, nenia, ae. |1
Se ALGÚ.
diu comunment de la del purgatori. Anima, alma. TENIR Ó ESTAR LA ÀNIMA ENTRE LAS DENTS. fP. mCt.
Anima, va. Tenir mòlta por, ó estar en gran perill. Estar con,
ANIMA DE CABALL. Bxpr. fam. Se diu de la persona ó tener el alma entre los dientes. In extremo periculo
que sens escrúpol comet maldats. Alma de cahallo. versari.
Effraenatíe audaci;ohomo. UNA ÀNIMA SOLA NO CANTA NI PLORA. Pef, Advertcix
ANIMA DE CAGAFERRO. fam. y loC. que un de sol sens ajuda de altres no serveix de res.
ANIMA DE CANTI. cxpr. fam. Se diu de la persona Una ànima sola ni canta 7ii Hora. Solus sine alterius
mòlt nécia ó tonta. Alma de canlaro. Stultus, stupi- auxilio in quacumque re parura valet.
dus, stolidus. ÀNiMAS. Lo toch de las campanas que tocan à cep-
ÀNIMA EN PENA. La que pateix en lo purgatori. tas horas de la nit, avisant alsfiels pera que preguen
ÀNIMA FREDA. La porsona de poch esperit. Ave fria, desitjde alguna cosa. Animas y Dios: Dios lo'oiga y
ave zonza. Stolidus homo. elpecado sea sordo. Ütinam faxit Deus.
ANiMAMiA.exp.de carinyo. A /ma ííiía, mi alma. ANIMACIÓ, f. L' acte de animarse óinfundirse
Anima mea, mel meum. la ànima en lo cos. Animacion. Animatio, nis.
ANÀRSELI À ALGÚ LA ÀNIMA DETRÀS DE ALGUNA COSA, ANIMADOR, RA. m. y f. Qui anima. Anima-
fr. met, Denota la forsa abque alguna cosa atrau à dor. Animator, is.
algú. Llevar a uno alguna cosa Iras si el alma. Alicu- ANIMADVERSIÓ, f. Advertència, nota, reparo,
jus rei vehementissimo desiderio capi. Animadversion. Animadversió, nis.
ARRANCAR LA ÀNIMA. fr. met. Matarlo ó férli mòlt ANIMAL, m. Cos que tè sentit y moviment. Ani-
mal. Se diu ordinàriament araenassant. Sacar el al- mal. Animal, is. ||
Comunment s' entén per los ir-
ma, el corazon, las entranas, ó las tripas a alguno. racionals. Animal, bèstia, bruto. Bèstia, K, rationis
ARRIBAR À TOCAB À LA ÀNIMA. fr. Sentir vivament Animal, bruto, bèstia. Stupidus, plumbeus. ||
adj. Lo
alguna cosa. Tocarle ú uno en el alma, ó tocar al alma que pertany al cos animat y sensitiu. Animal. Ani-
alguna cosa. Gravissimè dolere. malis.
CLAVARSBÀL ÀNIMA. ff. fam. MeDJai* ó bcurer algu- ANIMAL ÀBSECH. ant. INSECTE.
u aní DICCIONARI ANI
AlflMlLLBEUT. BÈSTIA BRUTA. à la execució de una cosa difícil. Animo à las gachas.
II
Entre pintors y escultors donar vivacitat y expres- quilahle. Extinguibilis, destructibilis.
sió à las liguras. Animar. Anima m addere. mús. ||
ANIQUILACIÓ, f. Destrucció. Aniquilacion, ani-
Sonar ab primor un instrument. Animar. Inspiro, quilamienlo. Extinctio, destructio, nis.
animo, as. ANIQUILADOR, A. m. y f. Qui aniquila. Aní-
ANIMARSE. v. r. Cobrar animo, esfors. Ani- quilador, exterminador. Destructor, is.
marse, cobrar animo, valor. Respiro, as, resipisco, is. ANIQUILAMENT. m. aniquilació.
ANIMAT, DA. p p. Animado. Animo robora- ANIQUILAR, v. a. Redubir à no res. Aniquilar,
tus. exterminar. Ad nihilum redigere. ||
Arruhinar ente-
ÀNIME. m. Certa rehina treta per incisió de un rament. Aniquilar. Funditus evertere.
arbre de indias semblant al garrofer: es de olor ANIQUILARSE. V. r. Pérdrer lo sòr alguna cosa.
mòlt suau y de color de encens. Animc, goma ànima. Aniquilarse. Funditus eradicari, everti, deléri.
ResiníB anime. ,
anís. m, matafaluga. ||
Confits deia llavor de la
ÀNIME coPAL ú ORIENTAL. Rehina mòlt dura, trans- matafaluga ensucrada. Anis, grajea. Saccharo incrus-
parent, de color de topaci clar, que ílubeix de una ta ta minuta grana.
planta, espècie de roldó, y serveix per la duresa y anís estrellat. Arbust de la Xina y del Japó, que
brillantor del barnís. Anime copal tí oriental. Orien- fà un boll à modo de estrella ab set raigs, cada qual
talis seu copalis anime. ab sa llavor de gust y olor semblant al anís, y ser-
ANIMER. m. Qui demana caritat per sufragi de veix pera preparar mòlts licors deliciosos. Anis de la
las ànimas. Animero. Ad defunctorum sutiragia elee- China, ó estrellada de las Indias. Badiana, ae.
mosynarum colfilector. ARRIBAR ALS ANISSOS, fr. ARRIBAR À MISSAS DITAS.
ANIMETA. f. PALiA. ANIïSíSAT. adj. Compost ó adobat ab anís. Ani-
ANIMETAS SANT AS. ANIMAS BENETTAS. sado. Aniso confectum,
LA ANIMETA. cxp. pera avisar à algú obre ab con- ANISSET. m. dim. Anisillo. Anicetura, i.
ciéncia. Conciemia. Religiosè facito. ANIVELLAR. V. a. Tirar lo nivell pera examinar
SÉR UN ANIMETA. fr. ÀNIMA FREDA. si està à nivell un pla. Nivelar. Per libro, libro, as, per-
ANIMO. m. Esfors, coratge. Animo, mlor, cora- pendiculum exigere. Posar un plà en posició hori-
||
versario. Anniversarium, ii. dels planelas. Anomalia. Anomalia, íc. med. Irre- ||
ANMAN8IR. v. a. ant. eumüstigir. ANÓMALO. adj. gram. Se dia del nom ó verb
ANMUNIÓ. ant. sonou. f. irregular. Anòmala. Anomalus.
ANNA. mit. Diosa que presidia als
f. anys. Anna. ANOMENADA, f. Nom, fama. Uenomhre, nom-
Anna, a?. [| Petit animal del Perú, '1 fetor del qual bradia. Fama, ai, nomen, inis.
'nfesla "Is llochs ahont passa las nits. Anna. Anna, a;. ANOMENADAMENT. adv. m. Expressament.
ANNAL. ra. ant. anyal. Especialmente, nomhradamente. Speciatim. fl
Per sòn
ANNALISTA. m. Lo qui escriu annals. Àiuúista. nom. Nombradamenle. Nominatim.
Annalium scriplor. ANOMENADOR, A. m. y f. Lo qui anomena ó
ANNALS, m. pi. La historia que conté 'Is fets de elegeix. Nomhrador. Elector, is.
cada any separadament. Anales. Annales, ium, an- ANOMENAR. V. a. Designar à algú per sòn nom.
nalium monumcnta. Nombrar. Voco, appello, as. Posar nom. Poner ||
produheix qualsevol benefici ó empleo. Anata. Anna- alguna cosa. Nombrar. Nomino, as. Fér menció ||
as. II
NOTAR, SENYALAR. ANQüETA. f. dim. de anca. Anquela, anquilía.
ANNUAL. adj. Loquesucceheix cada any. Anual, Parva chinis.
dnuo, anal. Annuus, annualis. ANQUISSECH. m. Caball magre de ancas. An-
ANNüALITAT. f. La propietat de sér annual. quiscco. Glune gracilis.
Anualidad. Annualis rei conditio, status. ||
La renda ANRAVÏRONAR. v. a. ant. podejau, circuhir.
de un any. Anualidad. Anni redilus. ANRERA. adv. Atrús. A tergo, retrò.II.
ANNüO, A. adj. annual. forat pera poder agafaries ab comoditat, ficant en ell
ANO. m. cir. Forat del cul. Ano, seso. Anus, i, la ma. Asa. Ansa, a;. || met. Ocasió, pretext. Asa,
podex, icis. pié. Ansa, ai, occasio, nis.
usa substanlivat. Anodino. Anodinus. posarse en ansas ó fér ansas de gerra. fr. Apoyar
ANODINAR. v. a. cir. y med. Aplicar remeys lasmans en la cintura, doblegant los brassosen for-
anodins. Anodinar. Anodino, as. ma de ansas. Ponerse en jarras, ó enjarra. Brachio
ANOLIEJAR. v. a. ant. y sos derivats, fletau. ansas formaré. ||
Estufarse, ensuperbirse. Ponerse
y reunidas mútuament pel comers. Anseúlico, an- ANTAR. V. a. Adelanlar, pasar adelante. Aníeve-
siatico. Anseaticaí civitates foederatac. nio, is.
ESTAR AU ÀNSIA Ó PASSAR ÀNSIA. fi". EstüV COH CUÍda- ANTEGAMARILLA. f. Pessa de palàcio im-
dado, tener ó pasar ciddado . SoUicitudiue, cura an- mediatament abans de arribar à la antecambra del
gi, premi. rey. Antecamarilla. Vestibulum ante regis cubica-
ANSIAM. m. ENSIAM. lum.
ANSIAR. V. a. Desitjar ab ànsia. Ànsiar. Ambio, ANTEGAMBRA. f. Pessa abans de la sala prin-
is. cipal. Àntecúmara. ProcaHon, i. 1|
Pessa abans del
ÀNSIAS. f. pi. Basqueig, ganas de vomitar. Das- dormitori principal. Anlilhalamus, i.
ronsa y allarga quant vol, y en la extremitat los ó pronom que regeix al relatiu. Antecedente. Antece-
nassos; los ulls petits, orellas semblants à las del dens, entis.
porch, la cua curta, quatre unglas en las potas de ANTECEDENTMENT. adv. t. Anteriormenle,
devant y tres en las de detràs; lo pel curt, espès y anteccdcntemente. Ante, prius.
negrench. Danla, búfalo. Ala^a, is, terreca, a3. ||
La ANTECEDIR. v. n. Anaró estar una cosa abans
pell de dit animal adobada. Anle. Bubulinum co- que altra. Preceder, anteceder. VrícceAo, is. |j
Tenir
rium. una persona ócosa preferència ó superioritat sobro
LO QUE TK COLOR DE ANTA. Anteado. Subpalidus. altra. Preceder, anteceder. Antecelio, is.
lus, i. []
anat. Qualsevol dels muscles.que tenen oüci abans dels actuals. Predecesor, antccesor. Pra;deces-
contrari à altre. Anlagonisla. Antagonisticus mus- sor, antecessor, is.
Post bellum, auxilium. Pcracta via, viaticum quaeris. Antedalar. Diem scripto praíponere.
ANT CATALÀ ANT í)7
ANTEDILUVIÀ, NA. adj. Lo de abans del di- una cosa respecte de altre, Anterioridad. Praïcessio,
ANTELIS. m. pi. rail. Dèus tutelars que 'Is FKR ANTESALA, E-sperarcu ella. Uacer antesala. Ex-
grechs col-locavan en las porlas de sas casas. Ante- pectaré in procestrio,
lios. Anleli, orum. ANTE8TERIE8. f, Feslas que 's celebrava n en
ANTELIX. m. anat. Lo cercle interior de la ore- Atenas en honor de Bacó, y en que 'Is amos ser-
lla, Anlelix. Antelix, icis. vian als criats. Antesteriua Antesteria, orum, .
ANTEMERIDIÀ. adj. Lo que està abans del ANTEVIGILIA. f. Lodia abans de la vigília. An-
mitj dia. Anlemeridiano. Anlemeridianus. tevigilia, antevíspera. Antepervigilium, ii.
ANTEMURAL. m. Segona muralla que's posa ANTIA. f. Lley que publicà Anti, per la qual se
per defensa de la principal. Antemural, antemuro. prohibia als magistrats 1' admétrer ningun convit,
Murum prolegens arx. ||
met. Reparo, defensa: y à no sér en casas distingidas. Antia. Aníia, ai. |j
així 's diu: ANTEMURAL dc la fé. Antemural. Propug- Diosa venerada en Anti, Antia. Antia, anciatena, ic,
esperansa; la ploma que tò sota las alas es mòlt ANTIBAQUI. m, poét. En lo vers llatí peu de
suau, y es remey eíicàs contra las indigestions y dos síl-labas breus y una llarga. Antibaquio. Anli-
flaquesa de la boca del cor, calen fantlo ab sòn bachius, i.
abrich exterior. Antenal. Avis antenalis. ANTICATONS. m. pi. Dos llibres de Julio César
ANTENOM. m. Lo que antecedeix al nom, com contra Calon de lítica. Anticatones. Anticatones, um.
sant, don. Antenombre. Praínomen, inis. ANTICH, GUA. adj. Lo que ha passat mòlt
ANTEOMNIA. m. adv. Yeu llatina admesa en- temps. Antiguo. Antiquus, avitus, priscus. |]
vell. [|
tre 'Is erudits, que vol dir: abans de tot. Anteom- En los col-legis y altras comunitats, lo qui fa mòlt
nia. Anteomnia. temps qui està. Antiguo. In veterura coUegarum or-
ANTEPASSAT, DA. adj. Passat, parlant del dine adscriptus.
temps. Antepasado. Anteactus. AB ANTicu, ra. adv, Desde la antiquitat. Desde lo
ANTEPIT. f. Barana que impedeix la cayguda ret. Figura que suposa la objecció contrària y la
de paratges alts, Antepecho. Lorica, maceria, sa. solta. Anticipacion, prolepsis. Prolepsis, is, occupa-
ANTEPOSAR. V. a. Preferir. Anteponer, preferir. tio, nis. II
Presentimenf. Anticipacion. Anticipalio,
Anlepono, pra.'pono, is, priefero, antefero, ers. nis. II
Prevenció. Anticipacion, Anteversio, anteoccu-
ANTEPOSAR8E. V. r. Anteponerse, preferirse. palio, nis.
Neminem pnc se ducere. ANTICIPADA./, esg. Ferida fetaà trahició. An-
ANTEPOSAT, DA. p. p. Antepueslo. Praílatus. ticipada. Callidum vulnus.
ANTEQUERA, m. Lo natural de ó lo pertanyent ANTICIPADAMENT, adv, t. Anticipadamente,
à Antequera, ciutat de Andaluzía. Antequeram. Sin- Tempore ante capto,
con anticipacion.
gillanus, i. ANTICIPADOR, A. m, y f. Qui anticipa. Anti-
ANTERA. f, farm. bot. Aquella porció groga que cipador. Anticipator, oris.
la rosa tè en son centro, Antera. Antera, x. ANTICIPANT, p. a. En la medicina la febra que
ANTERIOR, adj. Lo que precebeix en lloch y s' adelanta. Anticipant^. Prajveniens.
temps. Anterior. Antiquus, anterior, superior, prior. ANTICIPAR. V, a. Fér alguna cosa abans dél
ANTERIORITAT, f. Precedcncia tempoi-al de temps regular. Anticipar. Anticipo, a3,antecapio,is.
TOMO I. 14
98 ANT DICCIONARI ANT
ANTICIPARSE. V. r. Fér ó lograr primer lo que ab altre. Anlilogia. Sententiaruminter se contradic-
altre pretenia. Anliciparse, ganar por la mano. Príeoc- tio.
cupari, ANTIMONI, m. y
ANTICIPAT, DA. p. p. Ànticipado. Anticipatus. ANTIMÓNIA. ant. f. Mineral que's troba com-
ANTICÓLICH, CA. adj. Contrari à la eòlica. binat ab altras substàncias. Lo mès comú es mòlt
Anticólico. Antiibeos, i. pesat, mitjanament dur, gris ó ménos clar. Antimo-
ANTIGRIST. m. V home diabólich que ha de nio. Stibium, ii, stimni, indecl.
perseguir la Iglesia catòlica al fi del mon. Anticrislo. ANTIMONI CRU. Massas sòlidas, formadas de agullas
Antichristus, i. de un gris blavench, que tacan
cristallinas, brillants,
ANTICRÍTICH. adj. Qui s' oposa als crítichs. de negre 'Isy paper posadas al foch se fonen
dits ;
Anlicriíico. Critico adversarius, opposilus, contra- fàcilment, y desprenen un gas sulfurós insolubles ;
ANTÍFONA. f. Verset que antecedeix als salms. llegilim. Anlipapa. Anlipapa, íb.
ANTIGUALLAS. f. pi. Usos ó estils que s' usa- antiperistasis. Antiperislàlico. Ad antiperistasim per-
van antiguament. Antiguallas. Anliquus usus. tinens.
ANTIGUAMENT. adv. t. Anliguamente. Anti- ANTÍPODA, m. Los habitants de la terra dia-
quò. metralment oposats en la situació. Antípoda. An-
ANTlGuisStM, A. adj. 8up. Antiquisimo. Anli- típodes, dum.
quissimiis. ANTIPTOSIS. f. gram. Figura que posa un cas
ANTIGUiSStMAMENT. adv. m. sup. Antiqut- per altre. Antiptosis. Antiptosis, idis.
simamenté. Antiquissiniò, ANTIPÚTRIT. adj. Contra la putrefacció. An-
ANTIGUITAT, f. La qualitat de antich. Antigüe- tipútrido. Antiputridus.
dad. Antiquiías, vetustas, atis. ANTIQUAR. Caliíicar de antiquada una paraula
ANTILMINTICH, CA. adj. Contrari als cuchs. ó locució. Antiquar. Antiquo, as.
Vermífugo, aniielmintico. Yermifugus. ANTIQUARI, m. Qui fa particular estudi en sa-
ANTILOGIA. f. Oposició aparent de un text ber las cosas anliguas. Anticuario, Anliquarius, ii.
AM CATALÀ ANU 99
I ANTIQUAT, DA.
solclus.
adj. Anticuado, Inasitatus,ob- ANTÒNIA, m. Religiós de .sant AnIon. Anlonia-
no, antonino. Antonianus, i. [j adj. Pertanyent à An-
ANTIRAHÓ. f. ant. Injúria, injustícia, Sinra- ANTONOMÀSIA, f. ret. Figura que substilu-
2011. Injuria, jc. heix un nom propi per un apelafiu, ó un apelatiu y
ANTISCIS. f. a.st. Dos punts del cel igualment patronímich per propi. Antonomàsia. Antonomàsia,
distants dels trópichs. Andscios. Antiscius, ii. a?, pronominalio, nis.
sis, is. II
gram. Mutació de una lletra en altra. An- ANTRACAMBIAR. V. n. ant. alternar.
títesis. Anthitesis, is. ANTRETAYAR. V. a. ant. entretalub.
ANTITRINITARI. m. Heretge que nega que hi ANTRISTAHIR. V. n. ant. ENTRISTIR.
haja en Dèa tres personas. Anlitrinilario. Antitrini- ANTROPÓrAGO. m. Qui s' alimenta de carn
larius, ii. humana. Antropófago. Anthropophagus, i.
ANTIVENÉREO. adj. ANTISIFILÍTICH. ANTROPOLOGIA, f. teol. Modo de parlar de la
ANTOIX. m. Lo judici sens fonament. Antojo. Sagrada Escriptura, que atribuheix à Déu, ulls,
Libido, effra;nata cupidilas. || Capritxo, desitg vehe- mans, etc. com al home. Antropologia. Antropolo-
ment en especial de las donas prenyadas. Antojo. gia, £E.
nius, ii. ||La gramàtica de Nebrija. Aríe. Latin;c ANUL-LAMENT. m. ant. aniqdilament.
grammatica? ars. ANUL-LAR. v. a. Llevar lo valor à alguna lley,
SANT ANTON s' ENAMORÀ. DE IN POnCH. fr. fam. ULLS tractat ó privilegi. Anular, invalidar, derogar. Le-
HI HA QUE DE LLEGANYAS s' ENAMOBAN. ges etc. retexere, irritas facere. ||
rescindir. (|
ani-
VESTEN ANTON QUE 'l QUE QUEDA J\ 's COMPON, ref. quilar. II
adj. Lo quart dit de ma. Anular. An-
la
Que 'ns aconsella tractarnos b(> pera allargar la vida, nularius, ii. ||
Lo que tè forma de anell. Anular.
advertint que 'Is que sobrevihuen fàcilment s' acon- Instar annuli. jj
astr. Se diu del eclipse de
sol quant
sohn. Él anoche se miirió, ella hoy casarse quicrc; la sombra cubreix tot lo disco, deixant al entorn
guoij de quien niuere. Quisque sibi consulat. sola una llista de llum en forma de anell. Anular.
ii. 11
Pressagiópronóstich. Anuncio. Augurium, prae- mica.
sagium, ii, ornen, inis, annuntiatio, nis. ANY CIVIL. Aquell de que cada nació 's serveix
ANUNCIACIÓ, f. ANUNCI. II
per antonomàsia. pera regular lo temps. Aïio civil ó polüico. Civilis an-
Festa en que embaixada, que '1 Ar-
's celebra la nus.
càngel sant Gabriel portà à la Verge Maria del mis- ANY cLiMATÉRiCH. med. L' any setè ó nové de la
teri de la encarnació. Anunciacion. Beatee Yirginis edat de cada persona, y sos multiplicats :
y per ex-
Mariic nuntiatio, annuntiatio. tensió també '1 calamitós. Alio climatérico, Climate-
r any 1232 per set mercaders de Florència. Amin- ANY COMÚ. Lo que s' usa pera las fetxas de lo que
dada. Ordo religiosus ab annuntiata Virgini incar- s' escriu. Ano comun ó usual. Usualis, communis
ANVOLTAR. v. a. ant. embolicar. ANY DIMINUT. Any que li faltan mesos. Alio defec-
ANXOVA, Peixet de quatre polsadas,
f. lo llom tuoso ó diminiUo. Annus deficiens.
verdós, lo costat y ventre platejats, mòlt semblant ANY ECCLEsiASTicn. Lo que gobema las solemnitals
à la sardineta. Boqueron. Clupea, ai, encrasicolus, i. de la iglesia y comensa en la primera dominica de
I
Dit peix salat. Anchoa. Clupea, aj, encrasicolus, i. advent. Aïio eclesiúslico. Ecclesiasticus annus.
ANXUP. m. Lo deposi t de aygua sobre la terra, ANY EMERGENT. Lo que's comcusa à contar de la
pera compartirse à diferents parts. Jambica, arca fetxa de un dia qualsevol fins al altre igual del any
de agua. Aquac recepfaculum, castellum, i, lacus, següent. Ano emergente. Emergens annus.
us. ANY FATAL. for. Lo Senyalat ab terme peremptori
ANY. m. espay de temps que 'Is pla-
asíron. L' pera interposar y millorar las apel-lacions en cerlas
netas tardan en tornar al mateix punt de la eclípli- causas. Aïio fatal. Annus fatalis.
cada quatre anys, exceptuant 1' últim de cada sigle. sabútico.Annus sabbathicus.
També 's diu així 'I dia sobreposat ó anyadit al 2í ANY REPUBLICÀ. Lo quc comcnsà en Fransa la nit
de Febrer. Ano bisieslo. Intercalaris, bissexlus, bis- del 21 al 22 de setembre del any 1792, dia de la
sextilis annus. fundació de la república. Ano republicano. Gallicoe
ANY BO PERA LA SERRA MAY s' APAREGA. ref, DÒna Ú reipublica) fundationis annus.
ANY CATALÀ. ANY 101
Ien
als
ANY SANT. Lo
Roma cada
demés pobles de
del jubileu universal,
vinl y cinch anys, y
la cristiandat.
que
's
Ann
sol
's celebra
concedir
sanin, ano
da. Rara vez, porjubileo. Per rarò, rainimè sa^pé.
DEL ANY DE LA PICÓ.
lich. Del
loc.
(lejubileo. Sanclus, raagni jnbilaM annus. DE TRES ANYS. m. adv. Sc diu de lo que tè Ires
ANY SANT DE s. JAUME. Lo en quc cau en diumen- anys. Tresaïíejo. Trimus.
ge 1 dia del Sant, y estan concedidas indulgéncias DURAR ANYS Y PANYS. fr. Durar mòlt. Dtirar una
als que peregrinan à visitar son sepulcre. Aüo santó eternidad, sereterno. .lïternum, diulurnissimum esse.
de Santiago. Sanclus D. Jacobi annus. EIXIR DE MAL ANY. Passar dc misèria à millor for-
ANY DE NEU ANY DE Diíu rcf. Denola que r any que tuna. Salto de mal aüo. Ex adversa in secundara
neva sol haver mòlta cullita. Ano de nievcs, ano de fortunam mutatio.
hienes: aiío de heladas,ano deparms. Brumalis hiems ENTRE ANY. Eu lo discurs dc ell. Entre aTio. Intra
uberiores segetes parat. annum.
ANYS DRETS. fr. ant. Anys cabals. Aiios cà- FÉR ANYS. fr. Arribar algú en cada any lo dia que
bales. correspon al del séu naixement. Cumplir anos. Na-
ANY DEL PLOR. for. L' any de dol en que la viuda annum explére. (1 Havérhi anys que
tàlia celebraré,
déu ésser alimentada ab los béns del marit. Ano ha esdevingut alguna cosa. Hacer anos. Compleo, es.
del luto. Darse bona vida. Darsc huen tiempo. Genio aut de-
jj
ANY DE MAL TEMPS FINS LAS VELLAS POSAN DENTS. litiis indulgere.
ref. Denota que quant algú ménos tè se li oferei- A QUARANTA ANYS DEIXAT DE BANYS. TCf. DeUOta
xen mes ocasions de gastar. Poca ropa y huen talan- que desde dita edat, en que's va perdent lo vigor,
te; no cabíamos al fuego^ y parió la de nuestro abuelo. no convenen los banys pel mòlt que debilitan.
Cum sit egestas sumptus accedunt, de cuarenta alíos arriba no te mojcs la barriga. JEiaie
SI A TRENTA ANTS NO SABS Y À CUARANTA NO TENS, provectà balnea vitabis.
AGAFA UN CABÀS Y YESTEN A PLEGAR FEMS. rcf. Denota JA TÈ ANYS ó sos ANYS. loc. Sér vella alguna cosa.
que qui à 30 anys no seny y à 40 no tè ca-
té Ya tiene anicos ó ya tiene sus anos. Provectà laborat
bal, ab dificultat ne tindrà després. Quien ú treinla aitate.
no tiene seso y ú ciiarenta no es rico, rajadle dellibro; JUGARSE 'ls anys. fr. mct. Jugar sens interès. Ju-
quien ú veinte no entiende, y ú treinta no sabé, y úcua- gar los anos. Ludum nullo proposilo praimio exer-
renta no tiene, min vejez le viene. Qui non sena sapit cere.
post luslra, octoque peractis. Non habet, ille albo l' any de MARIA CASTANYA, cxp. fam. ab que's des-
rasus abasto virúm. précia alguna cosa per antígua, ó que no's creu. En
À CENT ANYS coTETA VERDA. ref. quc nola al que tiempo de Maria Caslana, ó del Rey que rabió, ó del
fora de ocasió ó temps executa ó li sobrevé alguna ano de cuarenta. Ad calendas gra^cas.
cosa. A rocin viejo cabezadas nuevas: ú la vejez virue- LO MAL ANT ENTRA NADANT.
rcf. Dcnota lo perjudi-
las: d buey viejo cenccrro nuevo. Jam senes juvenlu- cial que es la excessiva pluja al principi del any,
lis maculis fíedari. Seni choreas. Seni juvenalum perquè dessubstancia la terra. El mal ano entra na-
subjicere. dando. Sterilem initio imbres obnuntiant annum.
CADA DIA ES UN ANY. loc. Denota que es mòlt per- LA MITAT DEL ANY AB ART Y ENGANY, LA ALTRA MITAD
judicial lo dilatar la execució de alguna cosa. Cada AB ENGANY Y ART. ref. Dcuota '1 modo de víurer de
dia es un ano: cada momenlo parece un siglo. Quam alguns, passant ab sas trassas y manyas. La mitad
longissimi videntur soles. del ano con arte y engano y la otra parte con engauo
y
CAP DE ANY. fr. Lo dia de la Circumcisió que es lo arte. Fraus in homines dolusqüe totum dominatur
primer de janer. Ano nuevo. Januarii calendíc. [|
ícvuni.
Funeral dit així, perquè 's celebra '1 dia que fà un LO QUE NO ES MON ANY NO ES MON DANY. rcf. Explica
any que algú ha mort. Cabo de ano. Anniversarius que no debóm fér cas dels esdeveniments passats
jites. que no han estat à nostre cuydado. Lo que no fué en
' CENT ANYS DE GUERRA T NO UN DE PELEA. l'Cf. ACOU- mi ano no fué en mi dano. Prajlerila non mihi dam-
sellaque encara que's fassa la guerra, 's procuren na nocent.
evitar los perills de una batalla. Cien anos de guer- LO QUE NO SUCCEHEIX EN UN ANY, SUCCEUEIX EN UN
ra, y no un dia de batalla. Unius diei piVTlium, quam IN.STANT. ref. Denota la contingència y varietat dels
belli centum annorum noxius est. successos humans. Lo que no acaece, sucede ó se hacc
CONTAR ANYS. fr. JA TÈ ANYS Ó TÉ SOS ANYS. en un ano, acaece en un rato. Accidit punclo, quod
CUMPLIR ANYS. fr. FÉR ANYS. 1. 2. non conlingit in anno. Multa cadunt inter calicera
DE AQUÍ A CSNT ANYS TOTS SEREM CALVOS, rcf. DcnO- supremaque labra.
ta que no esperàm véurer verificat alló de que's par- LOS ANYS ni SON. fr. Denola 1' efecte que la edat
la. Anlcs de mil anos todos seremos canós. Mille eril causa en las personas decahent la robustesa y sa-
ante annos nemo non verlice canus. lut. No se van los dias en balde. Yires deficiunteundo-
DE CENT EN CENT ANYS, Ó DE MIL EN MIL ANYS UNA VE- LOS ANYS NO HI SON. fr. LA EDAT NO HI ES.
GADA, fr. Denota que una cosa succeheix rara vega- LLEVARSE DEU ANYS DE DAMUNT, fr. mct, fam. Deno-
102 ANY DICCIONARI ANY
ta la satisfacció que'ns causa alguna cosa ó persona qualsevol benefici ecclesiàstich, pensió ó empleo se-
que estimàm. Quitar mil canas. Rem gratam summo cular; y es la meytat de sòn valor en lo primer any.
quempiam gaudio perfundere. També se anomena així la quantitat que's paga per
HiL ÀNT. inter. fam. pera donar forsa à lo que s los títols,
y per Y honorífich de alguns empleos y
afirma, y dirho ab èmfasis. Mal ano. Absque dubio. altras cosas. Media anata. Dimidii anni proventus.
I
MALVUTGE. ANYADIR. V. a. Augmentar alguna cosa. Ana-
Hkh ANY LO PEL. Imprec. fam. ab que's desitja mal dir.. Addo, adjicio, is. Dir mès de lo que no es una
|]
à algú. Mal aíwpara alguno. iMaluml cosa, Anadir. Augeo, es, addo, is.
MAL ANT 6 BON ANY CUATRE CABEN EN UN BANCH. ref. ANYAL. Lo que's fa ó
adj. esdevé cada any.
Àludeix als oficis de justícia, que en las iglésias te- Anual, anal. Annuus, annualis.
nen banch senyalat, y son quatre: alcalde, dos re- ANYEJAR. V. n. ant. Sér antigua alguna cosa.
gidorsy '1 síndich procurador. Buen ano ó mal ano Anejarse, envejecerse. Senesco, vetutesco, is. (| Alte-
cuatro caben un banco. Sivè sterilis, sivè fertilis
en rarselas cosas ablo transcurs del temps. Anejarse.
sit annus, justitia; munera, jura et potestates non Senesco, veterasco, is.
verteix que no sols los vells, sino també los joves te- II
met. Manso, dòcil y humil. Cordero. Mitis, le-
nen astúcias y manyas. No en los arios estan todos nis, bumilis.
los engaiíos, Non solum senectus, juventutis quoque ANYELL AFILLAT. Lo quc mama de una ovella que
a}tas dolis abundat. no es la seva mare. Cordero ahijado. Agnus subru-
QUI A TRENTA ANYS NO TÈ SENY T A QUARANTA NO TÉ matus. |]
Lo que mama de la seva mare, y de altra
CABAL A CINQUANTA AL HOSPITAL, ref. Deuota que qui ovella. Cordero cndoblado. Ubera matris, et alienaï
à trenta anys no tè judici, ab dificultat lo tindrà sugens.
desprès per aumentar sos interessos. Quien d los ANYELL TARDA. Cordcro tardio. Chordus agnus.
treinta no asesa, no comprarà dehesa. Trigenarius ANYELL DE LLET. Lo que mama y no pastura. Lcchal,
commodis et judicio carens semper pauper erit. recental, cordero deseceslo. Subrumus, lactens agnus.
QUI À VINT ANYS NO TÈ SENY Y A TRENTA NO TÈ ROBA, ES UN ANYEL DE PA fr. ES DN ÀNGEL.
TOTA SA VIDA ES POBRE. ref. QUI A TRENTA ANYS etC. POSAR À ALGÚ MANSO COM UN ANYELL, fr. Reduhirlo
QUI 't PREGUNTA QUANTS ANYS TENS. expr. fam. S' à la rahó quant antes estava mòlt obstinat. Ponerle
aplica al que's posa en lo que no li importa. Quien te mas blando que una breva ò que un cordoban. Aliura
mete en camisa de once varas. iQuid tibi cum alienis pacatum reddere.
negótiisl QUANT DE MAL JUST VÉ l' ANYELL MAL PROFIT FARÀ
TAL DIA FARÀ UN ANY. fr. Dcnota '1 pocli cuydado LA PELL. ref. Denota que '1 mal guanyat dura poch.
que dona alguna cosa. Tal dia hara un ano. Nihil re- Quien por codicia viene ú ser rico corre maspeligro. De
fert, nihil interest. malo vino el conejo, aldiablo irà elpellejo. Malò parla
TOT SERVEIX Ó FA SERTBT UNA VEGADA EN l' ANY. TCf. malè labuntur. Salis onus unde venerat illuc abit.
Ensenya que las cosas que's desprecian per de po- ANYELLAR. V. a. Parir la oveja. Ovem parere.
ca entitat, solen aprofitarse algunas ocasions. Las ANYELLET. A. m. d. Corderito, corderillo. Ag-
migajas del fardel ú veces saben bien. Cum cogit ino- nellus, i.
tríurer lo VENTRE DE MAL ANY. fr. Saciar la fam. Senesco, vetutesco, is.
menjar més ó millor de lo que s' acostuma. Sacar ANYINA. f. La pell del corder de un any. Anina.
el vienlre de mal ano. Satius assuetoedere. Si està adobada. Cordero. Agnina pellis. ||
La llana
UN ANY PE» ALTRE. loc. quc usan losllauradors pe- del anyell. Anino. Agnina lana.
ra denotar que un any se sembra la terra y altre 's ANYIN8. m. pi. Tota mescla de llana. Aninos.
b AO.
ampa-
drentar. Terreo, exlerreo, es. v. n. ant. fér som- ||
rar. Apadrinar, patrocinar. Tego, is, patrocinor,
BRiS. aris. II
PADRINEJAR.
AONTANADAMENT. adv. m. ant. afrontosa- APAGABLE. adj. Lo que's pót apagar. Apagable.
UENT. Extinguibilis.
AORRIR. V. a. ant. abohrir. nica, que posat al extrem de una canya serveix pera
AORTA. f. La artèria major del cos humà, que apagar llums. Matacandelas. Extinctorium, ii. Tros ||
naix del ventrícul esquerre del cor. Aorta. Aorta, aj. de esponja mullada pel mateix efecte. Mano de
Judas. Extinctorium.H
mús. Trosset de grana ii.
Apacenlar. Pasco, is, pecus abigere. Herba, espècie de escorsonera de fuUas mòs estre-
APACENTARSE. V. r. PASTURAR. tas que la comuna. Barbaja. Scorzonera laciniata.
APAGIBILÍSSIM, A. adj. sup. Apacibilísimo. APAGAMENT. m. L' acte de apagar ó apagar-
Atfabilissimus. se. Apagamiento. Exfinctio, nis.
APAGIBILITAT. f. Suavitat en lo tracte. Apaci^ APAGAR, v. a. Extingir lo foch, ó la llum.
bilidad, afabilidad. Suavitas, affabilitas, atis. ||
Lo pagar, matar. Extinguo, restinguo, is. ||
met. Es-
bon temperament, amenitat y suavitat de alguna borrar, deslruhir. Apagar. Deleo, es, everto, is. ||
cosa, com del temps, elc.Apacibilidad. Lenitas, sua- Aplacar, suavisar. Apagar. Mollio, is. ||
met. Sufocar
vitas, atis. alguna cosa, desvanéixerla. Apagar. Dissipo, as. ||
APAGIBLE. adj. Agradable, de bon tempera- que es massa viu. Apagar. Mi-
pint. Baixar lo color
paent. Apacible. Amoenus, jucundus, voluptuosus. || tigo, as. II
pint. Temptar la llum de un quadro. Apa-
I_
^ui es afable, dòcil de geni Hu- mús. Posar sordina à un ins-
ó tracte. Apacible. gar. Attempero, as. ||
mendis purgaré, j] Acomodar una cosa à altra, pera na. Amariposado. Papilionis formam referens.
suplir lo que li falta. Remendar. Suppleo, es; aliquid APARAGIÓ. f. ant. APARICIÓ. 11
ant. epifania.
alicüi rei assuére. APARADOR, m. Espècie de arniari ab vidres
104 APA DICCIONARI APA
que tenen los argenters, quinquillayres y altres pe- estar en aparell, fr. Estar apunt pera fér alguna
ra tenir cosas de mostra. Escaparate. Armarium, ii. cosa. Estar aparejado, pronto, dispuesto. Promptum,
II
ESCL'DELLEU. paratum esse.
APARAR. V. a. ant. pautir. APARELLADOR, A. adj. Qui aparella. Apare-
APARATO. lu. Pompa, ostentació, fausto. Apa- jador. Instructor.
rato. Pompa, ae, choragium, ii. ||
Prevenció, provi- APARELLAMENT, m. APARATO. ||
APARELL. ||
sió, preparació de alguna cosa, Aparato, apresto, DÉ COMBATRE, ant. Apurato de guerra.
aparejo, prevencion. Apparitio, nis, apparatus, us. || APARELLAR, v. a. Preparar, prevenir, disposar
Gircunstància ó senyal que precebeix à alguna cosa. lo necessari. Aparejar, aprestar, apercibir. Paro,
Aparato. Signum, i. ||
Se diu de algun llibre posat praïparo, as. ||
Posar los aparells à las béstias de
en forma de catàloch ó diccionari. Aparato. Appara- càrrega. Aparejar. Stragula jumentis imponere, cli-
Aparato real. Navalis machinae tracloriae fortior ap- as, coeno oblinire. H met. Oféndrer abparaulas inju-
paratus. riosas. Poner de lodo. Probis onerare.
APARAULAR. V. a. DonarsB paraula dos per APARELLAR DRETER. fr. aut. Apuutar. AsfsíaJ*, poner
algun fét: comunment s' usa com à recíproch. Apa- en bateria. Dirigere, inlendare, coUineare.
lahrar. De colloquio convenire, citaré invicem. ||
APARELLARSE. v. a. Prepararse pera fér algu-
raet. Tractar de paraula algun negoci. Apalabrar. na cosa. Aprestarse, disponerse. Se ad aliquid praipa-
Yerbis pacisci. rare, alicui accingere.
APAREDAR. V. a. y derivats, paredar. A pedra || APARELLAT, DA.p. p. Aparejado. ppíeparatus,
y cals. fr. ant. Tapiar con cal y canto. dispositus.
APAREGUT, DA. p. p. Aparecido. Apparitus. ESTAR APARELLAT.fr. Eslar preparat. Estar dis-
APARÈIXER. V. n. Semblar. Parecer. Yideor, puesto. Praidispositum esse.
eris. II
Presentarse à la vista impensadament. Apa- APARELLS, m. pi. Los arreus, instruments ó
reccr, aparecerse. Exto, as, appareo, es. ||
Yéurer de cosas necessàrias pera qualsevol ofici, maniobra etc.
lluny. Avistar, columbrar, brujulear. Conspicior, aris, Aparejos, enseres. Instrumenta , orum. H
pint. Los
prospicio, is. II
succEHiR, 11 Trobarse lo perdut. Pa- materials pera aparellar. Aparejos. Picturae, tabu-
recer, comparecer, aparecer. \ti\eaio, is. ||
Trobarse lae apparatus.
en alguna part. Aparecer. Adesse. APARENSA. APARIÉNCIA. f.
À MON APARÈIXER, m. adv. Segons mon dictamen. APARENSAR. V. a. ant. y sos derivats, afeitar.
A mi ver, à mi parecer. Ex mea sententia, meo judi- APARENT, adj. Lo que apareix y no es. Apa-
cio. rente. Simulatus, fictus. ||
Lo que's manifesta à la
m' apar mòlt bè. Està muy hien, Optimò videlur vista. Aparente. Apparens. |i
constant.
mibi. APARENTAR. V. a. Donar à enténdrer lo que
NO S' APAREIX, NI MÉNOS S' APAREIX, TOT JÜST s' no es. Aparentar. Simulo, as, fingo, is. || y sos deri-
APAREIX, fr. Denota que una cosa es tan poca, que vats. EMPARENTAR.
apenas se véu. No se parece, apenas se parece. yix APARENTMENT, adv. m. Ab apariéncia. Apa-
conspicitur. rentemente. In speciem.
PER LO BEN APARÈIXER, loc. fam. Manifcsta qu'es fà APARER. V. n. ant. aparèixer.
alguna cosa per respecte à lo que poden dir, y no APARE8. m. pi. MANIFESTACIÓ.
per la pròpia inclinació ó geni. Por el bien parecer. APAREYLAMENT. m. ant. APARATO.
Ut aliorum offensio vitetur. APAREYLAR. V. a. ant. aparellar.
SEGONS APAR. exp. AL APARÈIXER. APARIAMENT. La acció y efecte de apariar.
APARÉIXERSE v. r. Presentarse repentina- Emparejamiento. Copulatio, nis.
ment algun objecte. Aparecer, aparecerse. Exsto, as. APARIAR. V. a. Juntar, igualar dos cosas com-
APARELL, m. Preparació, disposició per alguna parantlas entre sí. Parear. Comparo, as, confero
cosa. Aparejo. Apparatio, nis, apparatus, us. (]
Los ers. II
Triar dos cosas conformes é iguals posantlas
arreus necessaris pera cabalcar ó carregar algun de dos en dos. Parear. Jungo, conjungo, is. Com- ||
animal. Aparejo. Stratum, i, apparatus, us, dorsua- póndrer, reforsar, adobar, com la medicina ha apa-
lia, oruni. [|
nàut. L' ormeig de una nau. Aparejo. riat lo malalt. Componer. Reficio, is. Amanir lo ||
Navis armènia. ||
nàut. Màquina composta de una menjar. Aderezar. Gondio, is. Posar las cosas ab ||
corriola y un quadernal pera pujar cosas de mòlt orde y bona dispossició. Enderezar, componer. Ordi-
pes. Aparejo. Funalis machina tractoria. ||
ant. apa- no, as, dispono, is. ||
Juntar las femellas ablos mas-
rato. II
ADOB.
APA CATALÀ. APE 105
eles. Aparear, aparar; s' nsa com recíproch. In so- rare. ||
ant. Fér divorci 'Is casats. Separarse, apar-
boleiii copulari. tarse, divorciarse. Divortium ex jure pronuntiarc. ||
que's descubreix per medi de las observacions. Apa- correus las cartas que per encàrrech y paga parti-
riencia. Aspectus, us. II
Rastre, vestigi, com: no que- cular posan apart pera donarlas prompte. Aparlado.
dà ÀPARiÉNCu de llibertat, Apariencia. Yestigiura Epistolaí in tabellariorum oíHcina segregatai ut ma-
ii. II
Indici, verossirailitut, conjectura. Apariencia. turius suis nominibus tradanlur. || adj. distant.
Indicium, vestigium, ii. [] semblànsa. pi. Mutació, de- APAS, APA8. ant. A poch à poch. Paso, dpaso.
coració de teatro. Apariencias. Scenaï prospectus. Pauxillatira, paulatim, minutatim.
APARRAT. adj. Se diu de certs arbres de soca APASSIONADAMENT, adv. m. Ab desitg ve-
entortolligada com las parras. Aparrado. Tortuosus, hement, Apasionadamenle. Perditò, cupidè, [|
Ab in-
viti similis. terès ó esperit de partit. Apasionadamenle. Partium
APARROQUIANAR. v. a, Fér anar parro- studio.
quians à una tenda. Aparroquiar. Emptores addu- APASIONADÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Apa-
cere. sionadisimamente. Percupidé.
APARROQUIANARSE. V. r. Férse parròquia. APASSIONAR. V. a, ant. Excitar alguna passió.
Aparroquiarsc. Sese in parochiam addicere. Apasionar. Affectus excitaré, accendere.
APARROQUIANAT, DA. p. p. Aparroquiado. APASSIONARSE.v. r. Aíicionarse excessivament
Parochiac additus. à alguna cosa ó persona. Apasionarse. Alicujus amo-
APART. adv. m. Separadament. Aparie, sepa- re Üagrare, nimio studio alicui favere. [1
Inclinarseà
radamente. Scorsim, separati. | m. En 1' escrit, abrassar ab passió lo partit de algú. Apasionarse.
Aparte. Paragraphus, i, scripturai divisió. Alicujus partes sequi. ||
perturbarse, anguniarse.
APARTADAMENT. adv. m. aPART. 1. APASSIONAT, DA. adj. Qui obra ab passió.
APARTADOR. m. Qui aparta. Aparlador. Se- Apasionado. Animi affectu concitatus. || enamorat. ||
parator, is. ||
Qui tò per oíici separar la llana segons desitjós. II
AFLIGIT.
sas diferents qualitats. Aparlador. Lanarius, ii, la- LO QBI ESTÀ APASSIONAT NO VOL SÉR CONSOLAT. PCf.
na3 segregator. []
Qui aparta uns caps de bestiar de Denota que '1 qui està possehit de alguna passió
altres. Aparlador. Pecudum segregator. |j
Lladre de no's troba en estat de admétrer conso\.\nombre apa-
bestiar. Aparlador. Abigeator, is. sionado no quiere ser consoJado. Solatium ajger animo
APARTAMENT, m. ant. La acció y efecte de respuit.
apartar ó apartarse. Apartamiento, separacion. Dis- APASSIONAT DE MALALTIA. loC. ant. APODERAT DE
cessio, separatio, nis. Lo acte judicial ab que
||
for. MALALTIA. Atacado de enfermedad.
algú desisteix y s' aparta formalment del dret que APASTURAR. v. a. Donar menjar al bestiar.
lè deduhit. Apartamienlo. Causaï derelictio, juris Apacentar, pastar. Pasco, depasco, is, pascor eris.
cessió. ant. divorci. H adv. ant. apart. 1, Distàn- met. Saciar los desitgs Apacentar,
II ||
II y passions. ce-
cia de lloch. Distancia, intérvalo, apartamienlo. Dis- har. Pasco, is. ||
met. Donar past espiritual. Apacen-
tantia, se, spatium interjectum. àuséncia. aver- || || tar. Erudio, instruo, is.
sió, INDIFERÈNCIA. j|
Robo do bcstiar. Apartamienlo. ÀPAT. m. fam. Barenada abundant. Comilona,
Abaclus, i, abigeatus, us. merendona. Lauta merenda.
APARTAR, v. a. Separar, desunir, dividir. APATACAJAR. V. a. PATACAJAR.
Apartar. Separo, segrego, as. ||
Llevar alguna cosa APATIA, f. Total indiferència, insensibilitat.
del lloch pera desembarassarlo. Apartar. Amoveo, Apatia. Apathia, ai.
APARTARSE. V. r. Fér lloch. Quitarse, separar- Apear, sondear. Intima rei alicujus penetraré. met. [)
TOMO I. <5
106 APE DICCIONARI APE
APEARSE. V. r. Baixar de caball ó de algun APEGA. f. Màquina infernal, inventada per Na-
carruatge. Apearse. Ex equodescendere. vis, tiràde Esparta: era una viva imatge de Apega,
APEARSE EN ALTRA POSADA, fr. met. Pera despedir à muller del tirà. Apega. Apega, «.
algú negantli lo que demana. A otrapiierta, que esta APEGO. m. Passió ó inclinació particular. Apego.
no se obre. A la vuella lo venden tinto. Aliam excute Adhajsio, nis, vehemens propensió.
quercuni. APEIXAR. v. a. Tractar ab tot regalo. Regalar.
APEAT, DA. p. p. Apeado. Ex equo descens us. Lautum cibum alicui aíferre.
APEDESSAR. V. a. APADASSAR. APELL. m. ant. apel-lació.
APEDEUTISME. m. Ignorància de las Uetras ó APEL-LABLE. adj. Lo quB admet apel-lació.
ciéncias. Apedeulismo. Litterarum ignorantia. Apelahk. Apellationem patiens,
APEDRADOR. m. y APEL-LACIÓ. f. L' acte de apel-lar. Apelacion.
APEDREGADOR. m. Qui tira pedras. Apedrea- Apellatio, nis. j]
relació, alusió.
dor. Làpidafor, is. Lloch ahont se juntan los noys
|]
DESAMPARAR LA APEL-LACIÓ. fr. for. NO SCguirla.
pera apedregarse. Apedreadero. Lapidalionis arena, Desamparar la apelacion. Appellationem dessere-
APEDREGAMENT. m. La acció y efecte de re.
aT^eAregav.Àpedregamiento, apedreo. Lapidatio, nis. || DONAR PER DESERTA LA ÀPEL-LÀ.C1Ó. fr. for. Decla-
Espècie de combat que 'Is minyons fan uns contra rar lo julge havér passat lo tcmps, en quc r apel-
altres, apedregantse en lo camp. Pedreo. Pugna la- lant degué portar la causa al tribunal superior. Dar
pidibus inita; lapidatio, nis. fér pedradàs.
||
por desierta la apelacion. Appellationem derelictam
APEDREGAR. V. a. Tirar pedras. Apedrear. declararé.
Lapido, as, lapidas jàcere. Matar à pedradàs, es- ||
INTERPOSAR APEL-LACIÓ. fr. for. Apel-lar per jutge
pècie de càstich antich. Apedregar. Lapidibus obrue- superior. Inlerponer apelacion. Ad superiorem judi-
re, caïdere. || v. n. Gàurer pedra ó calamarsa mòlt cem appellare, provocaré.
grossa. Granizar, apedrear. Grandino, as, lapidibus MILLORAR LA APBL-LACió. fr. for. Fuudarla devant
pluere. |I
met. Parlar ab mal modo. Apedrear. Duré jutge superior. Mejorar la apelacion. Ad superioram
loqui. judicem adire.
APEDREGARSE. V. r. Patir dany ab la pedra NO HAVER ó NO TENIR APEL-LACió. fr. fam. No te-
ó calamarsa las produccions del camp. Apedrearse. nir remey ó recurs alguna cosa. No haber ó no tener
Grandine, lapidibus fructus jacturam pati, contundi. apelacion. Nihil auxilií restaré, aliquid irrevocabile
[1
Tirarse pedras mútuament. Apedrearse. Inter se esse.
suavis. nar. II
Gridar, fér venir à algú, Llamar. Yoco, ap-
APEGADÍSSIM, A. adj. sup. Apegadisimo. Gon- pello, as. 11
Elegir. Nombrar, elegir. Exopto, saluto,
junctissimus, as. 11
met. Recórrer, buscar remey. Apelar. Auxi-
APEGADURA. f. La acció de apegar. Pegadura. lium quaïrere. H Referirse una cosa à altra. Apelar
Conglutinatio, nis. una cosa sobre otra. Refero, ers.
APEGALÓS, A. adj. Pegajoso. yiscosus. [j
Qui APEL-LARSE. V. r. ANOMENÍRSE. |I
met. APEL-
's convida ell mateix. Pegote. Musca, ee, mensarum LAR. s.
assecla. APEL-LAT, DA. p. p. Apelado. Appellatus.
APEGALOSOS. planta.AMOR DE HORTEIA. APEL-LATIU. adj. gram. Nom que convé à tots
APEGAMENT. m. Obra de apegar ab engrut. los individuOs de una mateixa espècie. Apelativo^
Apego. Conglutinatio, nis. |1
met. apego. comun, Appellativum nomen.
APEGAR. V. a. Agafar una cosa ab altra. Pegar. APELLIDAR. V. a. Anomenar à algú per sòn
los marbres. Empelechar. Làpides marmoreos copu- Apellidar. Gognomine appellare, vocare, nominare.
laré, impingere. |1
Encomanar, Pegar. Communico, 11
Proclamar. Apellidar, aclamar, proclamar. Salutor,
as, induco, is. H
soldar. aris, proclamo, as,
APEGARSE. V. r. Agafarse una cosa ab altra. APELLIDO. m. ant. Grit de convocació del po-
Pegarse. Adha^reo, es, adhíeresco, is. ||
Encomanarse ble, usat en Aragó per 1' estil del Via fora somatent,
algun mal, vici etc, Contagiarse, pegarse. Capio, is. de Catalunya. Ij
cognom. Apellido. Gognomen, nis,
Q met. Tenir
mòlta inclinació. Pegarse. Impensius APENAS. adv. Ab prou traball, ab prou que
adbaïrere. fér, ab Con dificuUad, apenas. Mgrè, diíü-
dificultat.
APEGAT, DA. p. p. Pegado. Golligatus, copu- culter, Luego que, així que. Apenas. Yix, commo-
II
latus. 11
adj. Apassionat. Apegado. Addictissimus. dum, statim ac, ut primum. casi. |1
I APE CATALÀ. API 107
APÈNDIX, m. Adició, suplement à alguna obra APETIDOR, A. m. y f. Qui apeteix. Apetecedor,
ó tractat. Àjx'ndke. Appendix, icis. Appelitor, is.
APERHIBIR. V. a. ant. Presentar, manifestar. cosa que mou lo desitg. Apelitoso, atractiva. Appe-
Exhibir. Exhibeo, perhibeo, es. tendus, appetibilis. [j apetidor.
APERILLÓS, A. adj. PERILLÓS. APEYLAR. V. a. ant. apel-lar.
APERITIU, VA. adj. raed. Jledicament ó remey APIADARSE. V. r. Compadéixerse. Apiadarse.
que lleva las obstruccions. Aperiíivo, Aperitivum Misereor, eris.
medicamentum. APIADATj DA. p, p. Apiadado. Misertus.
APERSONARSE. V. r. Deixarse véurer ab algú. APICAT, DA. adj. Se diu de la flor, las fuUetas
Apersonarse. Cum aliquo col•loqui. ||
for. Presentarse de la qual rema tan ab punta. Apicado. Apicatus.
com part interessada en algun negoci. Apersonarse. ÀPICE. m. Extrem superior, ó la punta de qual-
Negotium curaré. sevol cosa. Apice. Àpex, icis. I|
Lo punt mes àrduo
APERTAMENT. adv. m. ant. Clarament ,
pú- de una dificultat ó qüestió. Apice. Rei summa. ||
blicament. Abiertamente, descubiertamente. Prognarè. met. La mínima partde alguna cosa. Apice, pizcatilde.
II
Sens reserva, francament. Abiertamente, franca- Minima, diminuta pars. |]
Yirguleta de las que afe-
mente, sin reserva. Palam, apertè. geixen los lletras. Apice. Àpex, icis.
hebreus à sas
APESARADAMENT. adv. m. Tristement. Ape- ESTAR en los àpiges. Enténdrer ab perfecció una
saradamente. Dolenter. cosa. Estar en los dpices de una cosa. Rem apprimè
APESARAR, v. a. ant. Causar pesar ó senti- nosse,
ment. Apesadumbrar. Molestiam alicui aíFerre. NO DISCREPAR EN UN ÀPICE. No cxcedir en res. No
APESARARSE. V. r. Péndrer pesar. Apesadum- exceder en un dtomo. Ne latum quidem unguem dis-
brarse. Moerore coníici. creparé.
APESARAT, DA. p. p. Apesadumbrado, pesar oso. APICH. adv. picH.
AÍIlictus. APILADOR, A. m. y f. Qui apila. Apilador.
APESTAR. v. a. Llansar mòlt mal olor alguna amontonador. Accumulalor, is.
cosa. Apestar. Foeteo, es, putresco, is, ||
met. fam. APILAMENT. m. La acció y efecte de apilar.
Fastiguejar, enfadar. Apestar. Molestum esse. \\ met. Amontonamiento. Cumulatio, coacervatio, congestió,
Viciar, corrómprer las costums. Apestar. Yitio, as. nis.
APE8TAT, DA. p. p. Apestado. Footidus. APILAR. V. a. Posar una cosa sobre de altras
ESTAR APESTAT DE ALGUNA COSA. fr. fam. Havér fent pila ó munt. Apilar, amonlonar, Coacervo, as,
mòlta abundància de ella. Estar apestado de alguna congero, is. met. Mesclar mòltas espècies sens
[[
Rixor, aris, jurgo, is, pugnis impeti. APLANADURA. f. ant. La acció de aplanar.
APILOTAT, DA. p. p. Àgolpado. Confluxus. |
Aplanamienlo, allanamiento. Gomplanatio, exaequatio,
Envedijado. Implica tus. nis.
nado. Strobili figuram referens. fusell, escopeta y arma semblant, posaria en direc-
APIRO, A. adj. quím. Lo que resisteix lo focb. ció pera dispararia. Apuntar. Arma, jactum intende-
Apiro. Apirus. re. II
ter. planxar. ||
ribotejar. assarronar. 1. 1| met.
APIROTAT, A. adj. AVOL, DOLENT. Superar alguna dificultat. Allanar. Supero, enodo,
APIS ó SERAPis. m. Bou al que tributavan los as. II
met. Apaciguar, aquietar. Allanar. Placo, as.
egipcis honors divins per que s'imaginavan que la II
Facilitar los medis pera la consecució de alguna
ànima de Ossiris havia passat al cos de est animal, cosa. Allanar. Diem sternere. I
met. Aturdir, deixar
denominat aixi 'I fort, lo dèii poderós. Apis. pasmat à algú. Aplanar. Obstupefacio, is.
ÀPIT. m. Planta que creix fins à la altura de dos APLANAR LAS COSTURAS Ó LA ESQUENA, fr. met. fam.
ó tres peus tè las camas semblants als carts, però
, ASSARRONAR.
mès petitas, las fuUas à las de la xirivia, y de co- APLANAR LO BASTÓ. Pegar de pla. Terciar el haslon
lor mòlt eixit. Apio. Apium, ii. ó elpalo. Pleno ictu feriré.
APiT BGRT. Lo que naix sens cultiu y tè las fullas APLANARSE. V. r. Càurer à plom algun edifici.
semblants à las de la cicuta. Apio borde, 2yeregil de Aplomarse, aplanarse. Gorruo, is. ||
met. Subjectarse
asno. Helioselinum, i. à alguna lley ó tracte. Allanarse. Sese subdere.
ÀPIT CABALLAR. Planta de cama quadrada, las fu- APLANAT, DA. p. p. Allanado, aplanada. Gom-
llas compostas de altras mès petitas, las flors gro- planatus, ||
Arrasat, Arrasado. Gomplanatus. || pla.
gas pel endret y blancas pel revés. Apio cahallar. APLANTILLAR. V. a. Ajustar una cosa à la
Peucedanum silaus. plantilla. Aplanlillar. Goaiquo, as, ad normam ada;-
ÀPIT DE AYGUA. Lo que es cria en los ayguamolls. quare.
Apio de lagunas ó palustre, peregil de agua. Paluda- APLASSAMENT. m. Gitació judicial, senyalant
pium, ii.
II
Planta de la isla de Gandia; las camas lo temps y circunstancias. Aplazamiento. Yadimonii.
primas y rojencas, y las flors semblants à la de la denuntiatio.
ruda. Apios. Apium creticum. APLASSAR. V. a. Citar, convocar, cridar per
ÀPIT DE MACEDÒNIA. Lo que es semblant al julivert temps ylloch senyalat. Aplacar, acotar, senalar dia.
bort, la flor blanca en forma de rosa y es mòlt aro- Goéundi locum tempusque condicere.
màtich. Levistico, peregil de Macedònia. Thisselinum, APLASSAT, DA. p. p. Aplazada. Notatus.
equapium, ii. APLATAR. v. a. ant. amagar. aplanar. ||
APLACAR, v. a. Suavisar, mitigar. Aplacar. golpe de gente. Hominum magna frequentia, multi-
Placo, sedo, mitigo, as. || apaciguar. tudo, turba. La confluència de mòltas cosas en un
||
APLAGARSE. V. r. Sossegarse. Aplacarse. Iram mateix lloch, com de ayguas, Acogida. Gonflubium,
recedere. ii. Rotllo de gent. Corro, corrillo. Girculus, i, tri-
11
APL CATALÀ. APO 109
vium, ii. Indigestió del ventrell. Àsiento. Cruditas, un punt de la circumferència de una curva perpen-
II
alis. ramat.
ant. fira. ||
dicularment à sòn eix. ApHcada, ordenada. Linea
II
ref. Dóna à enléndrer que mòllas vegadas las devo- APLICADÍSSIM, A. adj. sup. ApUcadisimo. Yal-
APLEGA, f. Acció de aplegar la cuUita. Recokc- APLICAR, Juntar ó posar una cosa sobre de
v. a.
manar almoyna. Demanda, cmísííí. Eleemosyna) cor- piar, acomodar al propòsit de lo que's tracta algun
sols pera augmentar lo número. Àlkgadizo. Collec- ció ó enteniment al estudi ó à lo que's fa. Aplicar.
serveix pera arreplegar las escorabrarias. Cogedor. alguna professió etc. ApHcar. Aliquem applicare,
Domesticarum sordium excipulum. ||
Rotllo petit de adjicere.
estora que's posa sota las llàntias, y també pera APLICARSE. V. r. Dedicarse à alguna ciència ó
recullir las escombrarias. Cogedor, vako. Sordium, art. Aplicarse. Confero, ers, versor, aris. []
Yàldrerse
ii, excipulum, i. [j
Lloch ahont s' arreplega gent de algú de sa indústria. Ingeniarse, aplicarse. Sibi con-
mòltas nacions Emporio. Emporium, ii. sulere, providere. ||
Posar gran diligència ó esmero,
APLEGADURA. f. L' acte y efecte de aplegar. particularment en I' estudi. Aplicarse. Studio ope-
Allegamiento. Collectio, nis. ram dare.
APLEGAR. V. a. ARREPLEGAR. ||
ARRIBAR. ||
CAP- APLICAT, DA. p. p. Aplicada. Applicatus. ||
adj.
TAR, CÜLLIR. Qui ApHcado. Studiosus.
tè aplicació.
APLEGARSE. V. r. ARREPLEGARSE. APLOMAR. V. a. Oprimir ab lo mòlt pes. Aplomar.
APLER. adv. m. Sens soroll. Quedo, paso, pasito. Opprimo, is. v. n. arq. Posar aplom. Aiylomar. Ad
jl
Pedetentim, paulatim. || ant. Ab cuydado, sens pre- perpendiculum coaequare. arq. Examinar si las pa- ||
cipitació. Lentament, de
Quedo, quedilo. Sensim. j| rets estancà plom. Aplomar. Perpendiculo examinaré.
cspay. Poco ú poco, a paso sosegado, paso cnlrepaso. APLOMARSE. Y. r. Enfonsarse, càurer à plom-
Lentè, otiosè. Aplomarse. Fundilús deturbari, corruere.
APLEREt. adv. m. APLER. APLOMAT, DA. p. p. Aplomado, d plomo. Ad
APLETIA. f. lUed. FAM CANLNA. perpendiculum structus. Hadj. De color de plom.
APLETAR. v.a. Albergarse '1 bestiar en algun pa- Aplomado. Plumbeus.
ratge. Majadear, cuhilar.\ln ovilia pecusse recipere. APNEA. f. med. Falta de respiració. Apnea.
APLETAT, DA. p. p. Majadeado. In ovile re- Apnea, ic.
APLICABLE, adj . Lo que's pót aplicar. Aplicahk. apoca. p. Ar. Apocha, íc.
Applicabilis, aptabilis. FIRMAR APOCA. fr. Olorgar caria de pago. Celebro»
APLICACIÓ, La acció de aplicar ó aplicarse.
f. auctoro, obsigno, as.
ApHcacion. Applicatio, nis. L' csmero, diligència || APOCADAMENT. adv. m. Ab poch esperit.
y cuydado ab que's fa alguna cosa y particularment Apocadamente. Abjecte.
en r estudi. ApHcacion. Applicatio, ad aliquid pro- APOCALÍPSIS. m. Llibre canónich de las reve-
pensió. II
La acció de acomodar alguna espècie, text lacions que tingué y escrigué F evangelista sant
ó passatge. ApHcacion. Applicatio, nis. || Lo destino Joan. Apocalipsis, apocalipsi. Apocalipsis, is.
de alguna cosa al us que déu tenir. ApHcacion. Ap- APOCALÍPTICH, CA. adj. Pertanyent al apo-
plicatio, nis. II
for. Lo movi- ADJUDICACIÓ. astron. calipsis. Apocalíptico. Ad apocalipsim pertinens.
II
ment ab que'l planeta mès velós se va aproximant al APOCAMENT, m. Falta de esperit. Corledad,
ménos velós. ApHcacion. Motus, quo planeta velocior apocamiento. Timiditas, alis.
ad remissiorem accedit. APOCAR. V. a. Disminuhir, acabar. Aimcar. Im-
APLICADA, f. geom. La línea recta tirada de minuo, is.
110 APO DICCIONARI APO
APOGARSE. V. r. Humiliarse, tenirse en poch. APOFTEGMA. f. Sentencia breu y aguda. Apo~
Àpocarse. Sese abjicere. \\ Encngirse. Encogerse, apo- tegma. Apothegma, atis.
carse. Pusillanimilate laboraré. APOGEO. m. Lo punt en'que'un planeta dista mès
APOCAT, DA. p. p. Àpocado. Imminutus. (j adj. de la terra. Apogeo. Apogaeum, i. ||
met, Lo grau mès
Mesquí. Mezquino. Sordidus. []
Pusilànime. Àpocado. alta que pót arribar alguna cosa. Apogeo. Apogaeum, i-
Pusillanimis. APÒGRAFO. m. Màquina pera copiar los dibui-
APOCIN. m. Planta de la Amèrica, la qual se xos. Apógrafo.Apographum, i.
creu fa fugir als gossos. Apocino, berza perruna, ha- APOL-LINAR. m. Nom de home. Apolinar. Apol-
bas de peno, yerba de seda. Apocynum, i. linaris, is. ||
adj. Lo que pertany à Apol-lo. ApolimOy
APOCOPAR. V. r. Usar la figura apócope, Apo~ apolinar. ApoUineus.
copar. Apocope uti. APOL-LINARI8TA. m. Sectari de Apol-linar.
APÓCOPE. f. poét. Figura que suprimeix la úl- ApoKnarista. Apollinaris sectator.
tima lletra del fi de dicció. Apócope. Apocope, es. ||
APOL-LINEO, A. adj. poét. Pertanyent àApol-
anat. Amputació de alguna part del cos. Apócope. lo. ApoUneo, apolinar. ApoUineus, apollinaris.
Abscissio, nis. [|
ret. retinéncia. APOL-LO. m. mit. Dèu fals, Apolo. Phaïbus, i.
APODACRÍTICH. adj. Se diu dels remeys que APÒLOGO. m. Espècie de fàbula al-legórica, que
excitan las Uàgrimas, y tantost las detenen. Apoda- conlè alguna màxima moral. Apólogo, fàbula. Apollo-
crilicos. Apodacrytis, is. gus, i.
APODADOR, A. m. y f. Qui apoda. Apodador. APOMAT. adj. Se diu del escut que tè una ma
Derisor, cavillator, is. extesa y una bola en ella. Apomado. Manus expansa
APODAMEKÍT. m. ant. motiü, renom. bolam ostendens.
APODAR. V. a. Motejar. Apodar, motejar. Cavi- APOPLÉTICH, CA. adj. Lo que pertany à la
llor, jocor, aris. apopleixia, ó qui la pateix. Apoplélico. Apoplecticus.
APODAT, DA. p. p. Apodado. Irrisus. APOPLEIXIA. f. FBRIDÜRA.
APODERARSE. V. r. Férse amo de alguna cosa. APOPONACH. m. farm. Goma rehinosa que's
Apoderarse. Aliquid occupare, sui juris facere. trau de una planta que's cria en Macedònia y s'
APODERAR EN VELAS. loC. nàut. FORSAR VELA. anomena en «Spondilium majus, ó panas He-
llatí
AP08GEMA. f. raed. Pas ràpit dels humors de APOSTAR. V. n. Jugarse alguna quantitat los
una part del cos à altra. Aposcema. Apocemifias,atis. que disputan sobre si es 6 no alguna cosa. Apostar.
APOSEMA. farm. ant. Confecció medicinal de Sponsionem facere. Situar una ó mès personas ó
|j
herbas y allras drogas. Apocima, pocema, apocema. cabalcaduras en un lloch determinat. També s' usa
Apozema, afis. com recíproch. Apostar. Certo loco spectalores exis-
APOSENTADOR, A. m. y. f. Qui aposenta. tere.
Aposenlador de casa y corle. Unus é congressu de re- APOSTAT, DA. p. p. Apostada. Sponsione cer-
gió hospitio. ta tus.
APOSENTADOR MAJOR DE CASA T CORT, Lo presideut APÓSTATA. m. Qui comet lo crim de apostasia.
de la junta de aposentos. Aposenlador mayor de casa Apóstata. Apostata, se.
APOSENTO. m. Qualsevol quarto ó sala de una sÉR UN BOI* apòstol, fr. met. fam. Denota que al-
casa. Aposento. Cella, a?, cubiculum, i. [] Posada. gú es mòlt astut ó vellaco. Ser hiena hipoteca, bue~
Bospedaje, aposento. Hospitium, diversorium, ii.
|1
na, brava, linda cana de pescar. Yersipellem, valdè
En los teatros qualsevol pessa petita de ahont se sagacem esse.
véu la representació. Aposento. Scena;, theatri cu- APÒSTOLS, m. pi. fam. dimissorias. [] carta creden-
biculum. cial. II
for. Testimoni de apelació. Carlas de apela-
aposento de cort. Habitació dels ministres y criats cion. Aposloli, oram.
de la casa real en la cort. Aposento de corle. In urbe APOSTOLAT, m. Ofici de apòstol. Apostolado.
regia ministris et regiis familiis destinata domus. Apostolatus, us. La congregació dels apòstols ó lo
||
APOSICIÓ. f. gram. Figura per la qual se po- col-legi apostólich. Apostolado. Apostolorum, apos-
san dos ó mès substantius continuats sons conjunc- tolicum collegium. Las imatges dels apòstols.
||
ció, perquè pertanyen à una mateiià cosa, com Apostolado. Apostolorum imagines.
112 APR DICCIONARI APR
APOSTOLIGAL. adj. apostólich, APRECI. m. La estimació que's fa de las perso-
APOSTÓLICAMENT. adv, m. De un modo nas ó cosas. Aprecio, ^stimatio, coramendatio, nis.
dirigeix la paraula à alguna cosa animada ó inani- APRECIAT, DA. p. p. Apreciado. ^Estimatus.
mada, present ó ausent. Apóstrofe. Apostrophe, es. APRECIATIU, VA. adj. Lo pertanyent al apre-
APÓSTROFO. m. Yírgula ó coma en la part su- ci. Aprecialivo. Ad íEstimationem pertinens.
perior de una consonant pera suprimir una vocal. APREGONAR. V. a. PREGONAR.
Apòstrof0. Apostrophus, i, synalepha? nota. APREGONIMENT. m. Congost de riu entre dos
APOTÀCTICA. f. Secta que ensenya, que '1 re- montanyas. Hocino. Angusti», arum.
nunciar las riquesas era de precepte. Apotàctica. APREGONIRSE. v. r. Estrènyerse '1 riu, ó pas-
Apotactica, ». sar per paratges estrets y fondos. Ahocinarse. Per
APOTECARI, m. Qui prepara 6 ven las medici- praírupta viarum transcurrere.
nas. Boticario, apoticario. Pharmacopola, ai, medi- APREGONIT, DA. p. p. Aliocinado. Angustus.
camentarius, ii. APREHÉNDRER. V. n. Imaginar. Imaf/inar,
APOTECARIA. f. La botiga del apotecari. Eòli- aprchender. Imaginor, aris. H fil. Concebir las espè-
ca. Pharmacopolium, ii. cies de las cosas sens fér judici de ellas. Aprehender.
APOTECARIESSA. f. Muller del apotecari. Mu- Apprehendo, is, menle concipere.
ger del boticario. Boticarii uxor. APREHENSIÓ. f. La acció de aprehéndrer.
APOTEGMA, m. Sentència breu y aguda. Apo- Aprehension. Apprehensio, nis. j|
Lo fals concepte
tegma. Apothegma, atis. que forma en la imaginació. Aprehension. Appre-
's
APOTENTAT. üdj. Rich. Poderoso. Opulentus. hensio, nis. La primera operació del enteniment
II
APOTEOSA. f.
y ab que's percebeixen las ideas per medi dels sentits.
APOTEOSIS, f. Geremónia supersticiosa, ab que A'prehension. Idea, (c, perceptio, nis. ||
embarch, se-
'Is pagans posavan à sos héroes y emperadors en grest. II
f. En la fisiologia la acció y efecte de agafar
lo número dels Déus. Deificacion, apoteosis. Apotheo- los aliments ab las dents incisivas. Aprehension.
sis, is. Aprehensio, nis.
APÓTOME. m. alg. La diferència dels números APREHENSIU. adj. Se diu de la persona que ab
incommensurables, que 's suman pera compòndrer poch fonament concebeix ideas de temor ó recel.
los binomis, trinomis etc. Apótomc. Apotome, es. |1 Aprehensivo. Perterritus, imaginationi obnoxius. Lo [j
mús. Part que queda de un to, quant se trau lo se- que pertany à la facultat de aprehéndrer. Aprehen-
mitó major. Apótome. Apotomia, aï. sivo. Phantasiaí proprius.
APOYATÜRA. mús. Nota de mitj punt pera APREMIAT, DA. p. p. Apremiado. Compulsus,
suavisar lo trànsit de un punt à altre. Poyatura, coactus.
apoy atura. Musicalis nota sonum gratiorem reddiens. APRENEDOR. m. ant. y
APOYO. m. Lo que serveix pera sostenir alguna APRENENT^ A. m. y Qui f. aprèn algun art ú
cosa. Apoyo, Sustentaculum, fulcimentum, i. met. ofici. Aprendiz. Novitius, ii, tirunculus, i, tiro, nis.
\\
Favor ó protecció. Apoyo. Patrocinium, auxilium, ii. APRENENT DE PORTUGAL QUE ENCARA NO SAB COSIB, Y
APPARIGI. m. EPIFANIA. JA VOL TALLAR, ref. Dcuota que mòlts no saben fér lo
APREAR. v. à. y sos derivats, apbeciar. fàcil, y volen fér lo difícil. Aprendiz de Portugal, no
APR CATALÀ. APR 113
sahe coser, y quiere corlar. Stiolus Minervam se jac- tador, cenidor. Cinclorium, ii. Cordó del sombrero.
tat. Cintillo. Resticula, ae.
APRENENTATGE, m. L' acte y temps que s' APRETADET. m. d. Apretadillo. Tantisper as-
emplea en apéndrer algun oGci ó art. Aprendizaje. trictus.
Tirocinium, ii. APRETADÍS. adj. Flonjo, bla, qne fàcilment se
EN TOT S' OA DE PAGAR l' APRENENTATGE. ÍV. DeUO- comprimeix. Apretadizo. Quod facilè constringilur.
ta que 'Js traballs y contratemps fan prudents als APRETAdÍssim, A. adj. Mòlt apretat. Apreta-
homes. Potros cayendo y mozos perdiendo, van asesan- disimo. Slrictissimus.
do. Laboribus docemur. APRETADOR, A. m. y f. Qui apreta. Apretador.
APRÈS. adv. ordinal. Detràs, en seguida de al- Praemens, constringens. |1
Instrument pera apretar.
gú. En pos ó despucs. Post, ponè. ||
A mès de això. A Apretador. Adstriclorium instrumentum.
mas de eso. Prajtereà. ||
prep. desprès. ||
prep. Cerca. APRETADURA. f.
y
Ad, circa, juxta. \\ p. p. Aprendido. \\
adj. instruuit. APRETAMENT. m. APRETADA.
après fort pocu. ra. adv. Desprès de mòlt poch APRETADORA. f. Cinta, corda ó corretja pera
temps. Despues de muy poco. Paucissimum post tem- apretar. Apretadera. Astrictorius funis.
pus. APRETADORS. m. pi. Dos muscles dintre dels
EN après. m. adv. A demés. Ademas. Pra3tereà, forats del nas. Apretadores. Musculi adstrictores in
proDter. naribus.
APRE80NAR. V. a. y sos derivats, empresonar. APRETAR. V. a. Estrènyer, comprimir. Apre-
APRESSA, adv. m. DEPRESSA. tar. Arcto, denso, as. ||
met. Estar prop de conse-
APRESSADAMENT. adv. m. ant. APRESSÜRADA- guir à algú que's persegueix. Apretar, acosar, estre-
MENT. char. Vexo, agito, as. ||
met. Afligir, angustiar.
APRESSADOR, A. m. y f. Qui apressa. Apre- Apretar. Ango, is, ||
Obrar alguna cosa ab mòlta
sador. Apprehensor, is. || Lladre de mar. Pirata, intensió ó activitat, així quant fa mòlt fret se diu
apresador. Pirata, », praido, nis. que APRETA. Apretar. Intensius, agere. ||
Instar ab
APRESSAMENT. m. La acció y efecte de apres- eficàcia. Apretar. Insto, as. ||
Picar al caball pera
sar. Apresamiento. Captura, 03. quecorra. i;)reíar. Incito, as. ||
exprémer. |j
obligar.
APRESSAR. V. a. Fér presa. Apresar. Vi appre- APRETAR A CÓRRER, f. fam. Posarse à córrer. Apre-
hendere. (| Robar una embarcació 'Is piratas. Apre- tar ó echar à córrer. Cursum contendere.
sar. Prasdor, aris, piraticam exercere. [1 v. a. apres- APRETAR LA MA. Castigar ab rigor. Apretar la ma-
SÜRAR. no. Acrius animadvertere.
APRESSAT, DA. p. p. Apresado. Praedatus, vi APRETAR LO PAS. fr. Caminar mès depressa. Apre-
apprehensus. (| apressurat, cuttat. tar el paso, apretar ó picar de so/eía. fGradum acce-
APRESSURADAMENT. adv. m. Apreswada- leraré.
mente, presurosamente. Properè, festinanter. Ab |1 APRBTAR LAS ESTOPÀDAs. fr. Estrènyer à algii en al-
precipitació y confusió. Apresuradamente. Turbatè. guna disputa ó argument. Apretarle à una las clavi-
APRESSURACIÓ. f.
y jas. Argumentis urgere.
APRESSURAMENT. m. La acció y efecte de NO m' apreteü, que diré lo que NO VOLDREU, fr. De-
apressurar, ò apressurarse. Àpresuracion. Propera- nota que algú dirà las faltas de altre si 1' apura mòlt.
tio, festinatio, nis. No me apreteis, que diré lo que oir no quereis. Tuis te
APRESSURAR. v. a. Donar pressa. Apresurar, depingere coloribus me vis.
acelerar. Propero, insto, prsecipito, as. APRETAT, DA. p. p. Apretado. Afflictus.
APRESSURAR LO PAS. Caminar mès depressa. Apre- ESTAR APRETAT ó VÉURERSE MÒLT APRETAT. Estar CU
tar, adelantar el paso. Propero, as. També s' usa gran perill. Estar muy apretado, ver las orejas al
com recíproch. lobo. In summo discrimine versari. ||
Estar ab mòlta
ENCARA SÓN À ROMA 'lS QUE M' APRESSURAN, loC. De- escassesa. Estar en apuro. Inopia laboraré.
nota que algú no vol surtir del pas regular. Nadie APRETO. m. Conflicte, apuro. Aprieto, estrechez,
nos signe el alcance. Lento procede. apretura. Angustia, a;, discrimen, inis, angor, is.
||
APRESSURAT, DA. p. p. Apresurado. Pnccipi- Moviment vehement del ventre. Apreton. Alvireden-
tatus. II
adj. Qui va, ó fa lascosas depressa. Apresu- dae Ímpetus,
rado, acelerado, presuroso. Praíproperus, festinus, ESTAR EN APRETO. ÍV. ESTAR APRETAT.
properans. POSAR EN APRBTO i ALGÚ. fr. met. Posarlo en apu-
APRESTAR. V. a. APARELLAR, PREPARAR. ro. Apretar las cmpulgueras. Aliquem constringere.
APRETADA. f. La acció y efecte de apretar. APRETO. m. y
Apreton. Pressura, ae, pressus, us, oppressio, nis. APRETURA. f. La opressió que pateix algú per
APRETADAMENT. adv. m. Estretament. Apre- la excessiva concurrència de gent. Apretadura, aprie-
tadamente, estrechamente. Arctè, strictè, comprés- to, apreton, estrcchez. Oppressio, nis.
sim. APRIMADÍSSIM, A. adj. Adelgazadisimo.'í.xie.-
TOMO I. 16
114 APR DICCIONARI APT
APRIMADOR, A. m. y f. Qui aprima. Adelga- cosa. Aprovecharse, ulilizarse. E re aliqua fructum
zador. Altenuans, extenuans. capere.
APRIMADURA. f.
y APROFITAT, DA. p. p. Aprovechado. Provec-
APRIMAMENT, m. La acció y efecte de apri- tus.
APROBAR. V, a. Calificar ó donar per bo. Apro- de alguna cosa. Apropiarse. Aliquid sibi vindicaré.
bar. Probo, approbo, as, àlbum calculum adjicere. II
Los mèrits de altre. Apropiarse. Despeculari lau-
II
PROBAR. I
CONFIRMAR. dem alicujus.
APTE. adj. Hàbil, à propòsit pera fér alguna co- arma jactura intendere. p Comensar à manifes-
sa, Apto, idóneo, dprojmito. Aplus, appositus, ido- tarse alguna cosa , com lo dia , etc. Apuntar,
neus. II
DISPOSAT. asomar, amanecer. Appareo, es, incipio, is. fl
Insi-
APTÍ88IM, A. adj. sup. Aptisimo. Aptissimus. nuar ó indicar. Apuntar. Indico, as. 1|
Fér notas
APTI88IMAMENT. adv. m. Aplisimamenle. Ap- en r escrit pera trobar ab facilitat alguna cosa.
tissiraè. Apuntar. Noto, as, subscribo, is. []
Posar en l' escrit
APTITüT. f. Saficiéncia, habilitat pera fér algu- compendiosament alguna cosa. Apuntar. Adscribo,
na cosa. Aptitud. Habilitas, atis, aptitudo, inis. [j is, in codicem referre. En las catedrals y allras 1|
APUL, A. adj. Lo natural y pertanyent à la Apú- Rem leviter attingere. || Col-locar alguna cosa ab
lia. Apuío. Apulus. claus ó tatxas sens acabarlos de clavar. Apuntar.
APÜLEYA. f. Lley que publicà Apuleyo. Apule- Leviter aíTigere. |1
En alguns jochs de cartas com lo
ya. Apuleja lex. canet, banca, etc. posar sobre la carta la quantitat
APUNTACIÓ. f. Nota per escrit. Apunte, apunta- comedias llegir 1' apuntador lo que representan
postura exacta de las notas y punts de solfa; també Entre bugaderas juntar ab alguns punts las pessas
s' anomenan així las mateixas notas. Apuntacion. de roba. Apuntar. Lintea leviter inier se connectere.
Nota, le. II
ter. APUNTALAtt. 11
AMENASSAB. I
EMBASTAR. ||
ClaU-
APUNTADAMENT. adv. m. ant. distinctament. sular, posar la puntuació en l' escrit. Puntuar. Scrip-
APUNTADAS. f. pi. En lo blasó dos ó mès cosas turam dispungere, apicibus vel interpunctis scripta
que's tocan per la punta. Apuntadas. Sese extremo notaré. ant. Punxar lleugerament.. PMíi^ar. Mucro-
1|
No trobar recurs. Verse ó hallarse apurado ó en SI DE AQUESTA ESCAPO MAY PUS. ref. Expressa que
apuro. Nescire quò se vertat. si algú se lliura del perill en que està, anirà ab mòlt
APURO. m. Apreto, perill. Apuro, aprieto. An- cuydado. Si de esta escapo y no muero, nunca mas
gustiui, arura. ||
Aflicció. Apuro. Angor, is, afflictio, bodas al cielo. Si Dios de esta me escapa, nunca me cu-
nis. II
Escassesa, necessitat. Apuro. Inopia, x, rei brirà tal capa. Post hac incolumem fatis scio, fore
AQUARI, m. Signe del zodíach. Acuario. Am- AQUÍ ESTA LA DIFICULTAT, fr. AqUÍ CS lo càs. ESC CS
phora, ai, .aquari us, ii. el diablo. Hoc opus, hic labor est.
AQUÀRIA. f. Seda de heretges del sigle iii, AQUÍ FOU TROYA. exp. met. que fà relació à alguna
que en lo sacriíici de la missa oferian aygua en lloch cosa notable succehida en aquell lloch. Aqui fué
de vi. Acuaria. Aquaria, x. Troya. Hic campus ubi Troja fuit.
particular lo que viu en ella. Acuàtil, acuatico. Aqua- PER AQUÍ. m. adv. A poca diferència, com eran
ticus, aquarius. cent cinquanta per aquí. Poco mas ó menos; por ahi,
AQUEDAR. V. n. AQÜIETARSE. por ahi. Plus minusve.
AQUEFERAT, DA. adj. Qui lò mòltas ocupa- PER AQUÍ ó PER LA PORTA. fr. Dcuota ó que algú ha
cions. Atareado. Pluribus addictus, incumbens, in- de cumplir alguna cosa ó s'ha de despéndrer de ella.
tentus. Errar ó quitar el hanco. Aut opus fac, aut abi.
AQUEIX, A. pron. demostratiu. Denota 1' ob- VET AQUÍ. loc. Pera senyalar algun objecte. Cata
jecte igualment distant del que parla y del qui es- ahi, vete ahi. En ecce.
colta. Ese. Is, ipse. YÉTEL AQUÍ. Expressió demostrativa de algun ob-
AQUELL, A. pron. demostratiu de la persona jecte, nétele, héíela. En illura, ecce illam.
ó cosa que està mes distant respecte de altra. Aquel. viNA AQUÍ. exp. pera persuadir ó fér enténdrer la
Ille. rahó ab que's funda alguna cosa. Ven acà, oye, escii-
AQUEN. adv. II. De la part de aquí. Aquende. Cis, cha. Heus, ausculta.
citra. AQUIESCÈNCIA, f. for. y
ÀQÜEO. adj. Lo que es de aygua, ó tè sa natu- AQUIETAMENT. m. Quietud. Quies, etis. H for.
s' usa com recíproch. Aquietar, sosegar, IranquUi- muero de deseo. Saepe frui fastidium, carere deside-
AQUÍLIA. f. Lley feta à instàncias de Aquílio, Denota que lo que no 's logra en una ocasió 's sòl
que privava matar als esclaus y animals de altres. conseguir en altra. Si no es en esta barqueta serà en
Aquilia. Aquilia lex. la que se fleta. Decepit híec, altera sors favebit.
AQUILONAR. adj. Lo que pertany à la Iramon- ÀRABE. m. ARABIGH.
idíaa. Aqnilonar, aquilonal. Aquilonalis, borealis. ARABESCH. adj. aràbich, [j
m. pint. Adorno de
AQUIMINARI. m. Vas portàtil, en que'ls gentils fullas festonadas. Arabesco. Foliorum ornatus.
portavan la aygua llustral, y en que à vegadas se ARÀBICH, GA. m. y f. La natural deia Aràbia.
cerdot estén los corporals pera dir missa. Ara. Ara, ARACrONÉS, A. m. y f. Lo natural y pertanyent
tC. 11
Una de las setse constel-lacions australs. Ara. à Aragó. Aragonès. Aragonius, ii, aragonensis. is.
Ara, X. II
Pròpiament era un altar en forma quadra- II
met. Tossut. Cerrada como pié demuleto. Contu-
da, en lo qual oferian sacrificis als Déus. Ara. Ara, se. max, acis.
Ij
adv. Denota '1
temps actual,
pròxim passat ó lo ARAGONITA. f. Pedra mineral de color gris
venider, com ara ho entench, ara han arribat, ara verdós, ò gris de perla, en lo raitj mòltas vegadas
ARA tingan mòlt los avaros sempre són pobres. Aho- ARAM. m. Metall de que's fan las calderas, pae-
ra, ya. Seu, vel, sive. llas, xocolaleras, etc. Alambre. JEs, aíris. ||
Eynas
ARA, ARA. loc. Dcuota '1 lemps pròxim passat, de aquest metall que serveixen pera las cuynas. Ba-
Ahora, ahora; ahora mismo, en esle momento. Nuper teria de cocina. Cypria utensilia.
admodum, nuperrimé, nunc ipsum. ARAMBLADOR. m. sobrequilla.
ARA, ABAíís ARA. loc. Pcr moments. De un momento ARANGEL. m. Reglament públich de drets y
ú otro, por momentos. Continuo. preus. Arancel. Yectigalium et venalium rerum aïs-
ARA BÈ. loc. concessiva. Ahora bien, eslo supuesto timatio. Se pren també pel preu, regla, norma,
|]
ma de arch à juntarse ab ella, las alas del llom y Qui pót obrar sens dependència de altre. Arbitro. Sui
del ventre son quasi tant llargas com lo cos, y en lo juris vir. |1
arbitri, alvedriu. | Art, medi pera con-
cap ne tè una altra de petita en forma de vano. Àra- seguir algun fi. Arbitrio. Yia, ae, consilium, ii. pi.
|
mòlts brochs. Aram. Mulfiplex, multifidum candela- àrbitre arbitrador y amigable componedor. fr. for.
brum. nàut. Fust ab mòlts forats per ahont passan Arbitro, arbitrador, y amigable componedor. Arbiter,
H
cordas primas y tot fa semblansa de aranya, y ser- tri, transactor, is.
veix pera que no se envolique la vela ab los caps A àrbitre, fr. A voluntat. Ajuicio, al arbitrio. Ad
que guarneixen 1' arbre de la nau. Aram. Multifore arbitrium.
navis lignum. |]
f. tarantina. [j
pi. Arameh, planta. sÉa àrbitre, fr. Sér amo absolut. Ser arbitro.
Nigella damasena. Súmmum arbitrum esse.
A LA ARANYA. loc. fam, A estira cabells, A la reha- ARBITRI, m. Facultat y poder de determinarse
tina.Raptim é manibus auferre, certatim arripere. à una cosa mès que à altra. Arbitrio. Arbitrium, ii.
LAS ARANYAS PER FILAR Y l' HOME PER TRABALLAR, arbitratus, us. [j
Medi extraordinari pera lograr al-
ref. LO MILITAR A LA GUERRA Y 'l PAGÈS A LA TERRA, gun fl. Arbitrio, recurso. Yia, 03, consilium, ii. 1|
Lo
ARANYETA. f. d. Araímela. Araneola, sí, ara- judici ó sentència del àrbitre. Arbitrio. Arbitrium,
neolus, i. ii.
Ij
La escriptura de compromètrerse las parts en
ARANYÓ. m. Lo fruyt del aranyoner. Endrina, jutges àrbitres. Arbitrio. De judice arbitro eligendo
aranon. Nigrum prunum. pactum.
ARANYONER. m. Espècie de prunera borda ab ARBITRIS, m. pi. Los drets que ab facultat
mòltas espinas en las ramas, lo fruyt petit, rodó, competent exigeixen en alguns pobles pera satisfer
negre blau y mòlt aspre. Endrim,' aranon. Prunus, i. sos càrrechs ó cubrir sas gastos. Arbitrio. Ex mer-
ARAQUIDNA. f. Planta de Amèrica, peluda, de cibus vectigal.
quatre fullas y flor groga. Araquidna. Arachidnoides ARBITRISTA. m. Qui discorre y proposa arbi-
americana. tris que li pareixen útils al estat. Arbitrista. Gonsi-
ARAR. V. a. ant. llaurar. liorura reipublica) sua sententia utilium artifex.
ARAU. m. ant. rey de armas. ARBITRO, m. àrbitre.
ARAUT. m. ant, pregoner. | ant correu. H m. ARBOLADURA. f. naut. Lo conjunt de arbres
HERALT. de la nau. Arboladura. Malorum congeries.
ARBERGAR. v. a. albergar. ARBOLAM. m. ant. HORTALISSA.
ARBITRABLE. adj. Lo que dependeix del àrbi- ARBOLAR. V. a. ENARBOLAR.
tre de cada hu. ArUtrable. Arbitralis. ARBOLARI. m. HERBOLARI.
ARBITRADOR. m. àrbitre. 1. ARBOLEDA. Lloch poblat de arbres. f. Arboleda.
ARBITRACIÓ. f. ant. La acció ó facultat de ar- Àrboretum, arbuslum, i,
bitrar. Arbilraje. Arbitratus, us, arbitrarium, ii. ARBOLISTA. m. ant. Qui tè per ofici cuydar
ARBITRAL, adj. arbitrari. del cultiu dels arbres. Arbolisla. Arborator, is.
ant. considerar. [| Procehir llibrement. Arbitrar. ARBORIBONSOS. m. pi. Sacerdots del Japó^
Arbitrio suo decernere, agere. jj Donar, proposar errants y vagamundos. Arboribonzos. Japoniaï sacer-
medis ó arbitris. Arbitrar. Arbitro, as, opportuna, dotes errantes.
media excogitare. ARBÓS. m. Arbusto de pell dura y aspra, las ra-
ARBITRARI, Lo que dependeix del àrbitre.
adj. mas rojencas, las fullas com las del llorer y '1 fruyt
Arbitraria. Arbitrarius, arbitrabilis. Lo que per- ||
com las maduixas. Madrano, y albcdro. p. Ast. Ma-
tany als jutges àrbitres ó à sos judicis. Arbitraria. dronero. p. Mur. Arbutus, arbutum, i.
Arbitrarius, ii. ARBOSSAL. m. Lloch plantat de arbossos. Ma-
ARBITRAMENT. adv. m. Al arbitri ó voluntat. dronal. Arbutis consitus ager.
Arbitrariamenle. Arbitrariò ARROSSER, m. ARBÓS.
ARBITRAT, DA. p. p. Arbitrada. Arbitratus. ARBOSSET. m. d. Arbós petit. Madronuelo. Ar-
ARBITRATIU. adj. arbitrari. butus, i,
ARBITHATORI, A. adj. for. ant. Lo que per- ARBRÀS. m. aum. Arbolazo. Arbor magna.
tany als àrbitres ó dependeix de ells. Arbitratorio ARBRAT, DA. adj. Terreno de mòlts arbres.
Arbitratorius, ii. Arboleda. Arboribus consitus locus, àrboretum, i.
ARB CATALÀ. ARC 119
ARBRE. in. Planta que's distingeix de las de- arbre mestre, nàut. Lo que està de al milj la
més persa corpulència, comunment ab una sola soca nau, Arbol à palo mayor. Altior et medius malus.
llenyosa, com també las ramas. Àrhol. Truncus, i, arbre moniat. m. Herba de olor fort que excita '1
palo. Malus, i. |jEn algunas maquinas lo pal dret que ARBRE POLL. ALBA, POLL.
serveix de eix per lo moviment circular, com en lo ARBRE POMIFER, aut. ARBRE FRlTfTER,
rodet del molí del oli, ó en la cinia, elc. Arbol. Aixis, À ARBRE sEcu. uàut. Sèus velas. A palo seeo. Co-
is.
I
camisa sons mànegas ni coll. Àr-
Lo cos de la llectis velis.
ARGABOTEJAR. V. a. y n. Fér 1' ofici de arca- gura de arch, à fi de que los abrigalls no toquen la
bot. Alcahnetear. Lenocinor, aris. cara de las criaturas. Arco. Yimen arcuatura, apsis
ARCABOTERIA. f. L' acte de" fér de arcabot. canina.
Alcahueteria. Lenocinium, ii. ||
met. fam. Encubri- ARCH AGUT. Lo quc forma un àngul curvilíneo en
ment de qualsevol cosa. Alcahueteria. Occultatio, la clau. Arco agudo. Arcusacutus.
nis. II
Patrocini que's dóna à algú perquè fassa mal. ARCH ALSAT DE PUNT. AqucU CU que cau en la al-
Ab mala favor.
AkaJíueteria. tura lo major semidiàmetro de mitja elipse. Arco le-
y orde de archs especialment en los ponts. Arcada. ARCH PROPORCIONAL. Lo semblaut à altre. Arco pro-
Arcuatio, nis. || Cada un de'ls archs de un pont. Ojo. porcional. Arcus similis.
Pontis arcus. ||
Lo conjunt de las costellas de la filo- ARcn SEMi-DicRNO. astrou. Lo que descriu 1' astre
sa, ó la caseta de ella. Rocadero. Colus, rhombus, i. desde 1' horizont fins al meridià superior. Arco se-
mia de bonàs lletras en Roma. Arcade. Arcas, adis. corre desde 1' horizont fins al meridià inferior. Arco
ARGAHISME. m. Expressió ó frase antiquada. seminocturno. Seminocturnus arcus.
Arcaismo. Archaismus, i. ARCH SEMPRE ARMAT, Ó FLUIX Ó TRENCAT, ref. DÒUa
ARGÀNGEL. m. Esperit benaventurat de gerar- à enténdrer que així com 1' arch que està sempre
quia entre los àngels y principats. Arcàngel. Ar- tibant ó 's romp ó pert la forsa, així las cosas hu-
changelus, i. manas no poden mantenirse mòlt temps en un estat
ARGÀNGELA. n. p. de dona. Arcdngela. Ar- violent. Arco siempre armado, ó flojo ó quebrado. Ci-
ARMAR ó PARAR ux ARcii. fr. Prepararlo pera tirar. ARDIR. m. ant. Coratge, valor. Denuedo, ardi-
Armar, bregar, flechar el arco. Arcum inlendere, mienlo. Yirtus, utis, slrenuilas, alis. ||
v. n. atre-
pararé. viRSE. 11
arder.
E.MRE l' ARCH T LA PABET. m. adv. ENTRE LA ES- ARDIT, DA. adj. Atrevit, animós, arriscat. Osa-
PASA etc. do, denodado, intrèpida. Intrepidus, animosus. ant.
||
pera obligar à qualsevol dona de remensa à sér di- Estratagema, astúcia. Ardid, arí«. Machina,solerlia,
giny pera pescar. da ó un pitó. Teruntii non facie. sí tens un ardit per
ARCOVA. f. ant. alcoba. VIL, MAT ARRIBARÀS À MIL. rcf. Ab quc's uota al que
ARCT. adj. ant. Apretat, estret. Comprimida. desprecia las cosas per sér de poch valor. Quien hace
Arctus. la miaja vil, nunca las llega a mil. Qui numma con-
mente. Ardenter. 1)
Ab gran desifg. Ardientemenle. ocupa un edifici. Àrea. Àrea, íb. [|
astron. Corona de
Silienter,flagran(er. |] Apassionadament, ab extrem. llum que's forma al entorn del sol y dels astres.
Ardientemenle. Eílictim, efficlè. Àrea. Àrea, corona, a).
ARDER. V. n, ant. Fér flam, estar encesa alguna ARECH, GA. adj. Lo que pertany à la arada ó
cosa. Arder. Flagro, as, ardeo, es. ||
met. Estar en cosa de llaurar. Labradoresca. Ad agriculturara per-
moviment vehement las passions. Arder. Ardeo, es, tinens.
vehementer coramoveri. I ardir. ARENA. f. Sorra, conjunt de parts de la pedra
ARDIACA, m. Lo primer dels diàcas. Yuy es reduhida à granets mès ó ménos grossos. Arena.
dignitat en las catedrals. Arcediano. Archidiaco- Arena, ai. [|
Lo pols ó lliraaduras que's tira sobre '1
VOLER CONTAR LàS ARENAS DEL MAR. fr. Poudera AREOPAGITA. m. Qualsevol dels juijes de
la gran dificultat de alguna cosa. Querer contar las Areópago, Areopagita. Areopagita, areopagites, ae.
estrelks. Ccelum digilo attingére. AREÓPAGO. m. Tribunal superior en Atenas.
ARENAL, m. Terreno ahont hi ha mòlta arena. Areópago. Areopagus, i.
Arenal. Sabuletum, i, arenarius locus. platja. |1
AREOTECTÓNICA. f. for. Tractat de la arqui-
ARENAR. ra. ant. Polsera de cabells. Aladar. tectura militar que mira 'Is atacos y combats. Àreo-
Circa terapora desinens capillus. ||
areneeI. tectónica. Areofectonica, aa.
ARENER. ra. Qui ven arena. Arenero. Arenute Línea recta que divideix per lo milj los ànguls en-
vendifor. trants y surtints. Arista. Arista, ae. || ant. espina.
ARENERA. f. Sorrera, polsera, Salvadera. Pal- II
Lo fonament del nas. Base. Grepido, inis, spina,
viscularia theca, pyxidula, ae, ai. IJ asiron. Nora de una estrella fixa. Arista, espiga
iron. Enrahonament afectat pera enganyar. Arenga. ARETAMENT Ó HERETAMENT. ra. ant. Es-
Aífectata, subdola oratio. tabliraent de coraers colonial, factoria, colònia mer-
ARENGADA, f. Peix comunment de quatre ó cantil. Factoria, eslablecimiento colonial. Mensa mer-
sis polsadas de llarch y una de ample, '1 llom bla- caloria, negotiatoria.
vench, lo demés platejat, lo cap gran y punxagut, ARETt, NA. adj. Lo natural y lo pertanyent à
las aletas cendrosas. Sardina. Sardina, sardinia, se. la ciutat de Arezo. Aretino. Aretinus, i.
ESTAR COM LAS ARENGADiS EN LO BARRIL, fr. Estar ARGA. f. Màquina ó raodo de grua pera pujar
mòlt apretats en alguna part per lo mòlt concurs de pes. Es un cilindro fixo en alguna part, de tal raodo
gent. Eslar como sardina en banasta, ó como piojos en que fentlo rodar dos ó raès horaes ab uns travessers
costura. Nimia anguslia premi, comprimí. sobre són eix, se li va caragolant una corda, que per
MÈS VAL SÉR CAP DE ARENGADA QUE CUA DE PAGELL. un cap està agafada ab ell, y per 1' altre ab lo pes
ref. Denota que val mès sér primer de una corporació que ha de raóurer. Cabrestanle, argüe, argana. Trac-
encara que petita, que l' últim de una major. Mas toria machina, ergata, ae. [] Fruyta de Àfrica, del
vale ser cabeza de raton, que cola de leon. Caputmagis tamany de una oliva, de la qual se trau oli. Arga.
in tenui re, quam ultimum in majoribus esse prses- Fructus sic dictus.
ARENÍS. m. Arenal. ARGANELL. ra. naut. Anella que 's posa al cap
I AllG CAÏALA. AUG 123
construcció del astrolabi. Arganel. JEveus circulus, terraab una punxa, de modo que puga rodar fàcil-
quo arirolabium instruilur. ment, y 's fan passar per dintre unas bolas de fusta
ARGELAGA. f. Planta de ramas cuberlas de ab una pala del mateix. Argolla, aro. Ludus quo glo-
punxas com agullas, las fuUas són mòlt petitas, las buli per annuli ferrei medium transmittendi impel-
gelagas. Aliagar, argomal. Genistis consilus ager. ARG OLLA8SA. f. aum. Ar^oHon. Grandis an-
ABGELAGA8SA. f. anva.Argamon. Genisla ma- nulus.
ger. ArgeHno. Algerinensis. guerreros de la nau Argos per la conquista del ve-
ARGEIV8. ra. La setsena part de una onsa. Adar- Uó de or. Argonaiita. Argonaula, a;.
van las donas. Argentada. Fuci muliebris genus. australs Argos, argonave. Argonavis, is. ||
Fill de
ARGENTADOR, A. m. y f. ant. Qui argenta. Apis rey de la ciutat del mateix nora en Grècia.
Argenlador. Argenti colorem conferens. Argos. Argos, i. ||
mit. Vigilant, guardià de cen ulls
ARGENTAR. V. a. platejar. ||
Guarnir alguna ó mès, que diuhen posà Juno à lò convertida en va-
Donar color semblant al de la plata. Argentar. Ar- sàlia,y deEpiro. Argos. Argos, i. Nomdeunacon- ||
genti colorem conferre. xa marina per aparèixer en ella mòlts ulls. Argos.
ARGENTAT, DA. p. p. De color de plata. Ar- Argos, i. met. Hàbil, prompte, que véu, endevina
II
ARGENTVIU. m. Metall de color blanch, mòlt estar, sér ó víürkrfét un argos. fr. Denota la
sÉR UN ARGENTVIU. fr. Sér mòlt viu y esturdit. ARGÚCIA, f. Soüsteria, sutilesa inútil. Sofiste-
ARGENTER, m. Qui traballa la plata. Platero. ÀRGUENS. m. pi. Espècie de argadells. Arga-
Aurarius, annularius, ii. ms. Arcuatum vectabulum.
ARGENTERIA, f. Carrer ahont tenen las boti- PORTAR arguens. fr. mct. fam. portar ó fér mànto
gas los argenters ó 1' obrador ahont traballan. Plale- 'ls aucells.
ria. Argentaria, a?. [|
L' art y ofici de argenter. ?la- ARGÜENT. m. Qui argüeix. Arguyente. Dispula-
teria. Aurificis ars. ||
ant. plata obràda. tator, is.
Argentino. Argentinus. 1|
poét. De color de plata. altre. Argüir.Argumentor, aris, arguo, is, argu-
Plateado, argenlino, argenteado. Deargentatus. mentis aliquid probare. Donar indici ó mostra de ||
ARGENTINA, f. Planta perenne de Espanya, de alguna cosa, com la vivesa dels ulls argüeix la del
fulla dividida en cinch grífols com tascons, blancas ingeni. Argüir, probar. Indico, manifesto, as. ||
ant.
pel revés, verdas per 1' endret, y la flor es groga. repéndrer.
Argentina. Potentilla argentea. ARGÜIRSE. v. r. Inferirse. Argüirse. Deduci,
ARGENTÓS, A. adj. ant. Lo que es de plata ó inferri.
ARGILÓS, A. adj. Lo que conté argila ó es obra. Argumento. Peristasis, is, argumentum, i.
||
emblani à ella. Arcilloso. Argillosus. Lo resumen del poema ó cant que's sól posar al
ARGO. f. ARGOS. principi de ell. Argumento. Periocha, a;, argumens
.
ARGUMENT DEMOSTRATIU. Argumetito demostrativo ARISCH, CA. adj. Aspre, intractable; s' aplica
ARGUMENT NEGATIU. Lo quc's pren del silenci dels ARISMÉTICAMENT. adv.m. Segons las reglas
subjectes de autoritat. Argumento negativo. Negati- de arismética. Arilméticamente. Morè arithmetico.
vum argumentum. ARISMÉTICH, CA. adj. Lo que pertany à la
ARGUMENT ORATORI. ENTIMEMA. arismética. Aritmético. Arithmeticus. ||
Professor ó
ARGUMENT PROBABLE. Lo quc cousta dc las dos pre- perit en la arismética. Aritmético. Arithmeticus.
missas probables, ó à lo ménos de una de ellas. Ar- ARISSAR. V. r. y sos derivats, erissar.
gumento probable. Probabile argumentum. ARISSÓ. m. erissó. capell. 3. |]
APRETAR l' argument, fr. Sér de difícil solució. ARISTARCO. m. Gramàtich de Alexandria, que
Apretar el argumento. Vim rationi addere. criticà sens pietat las obras de Homero; y de ell se
soLTAB l' argument. Donap solució, desfer las ra- dóna aquest nom à qualsevol crítich rigurós. Aris-
hons del contrari. Desatar el argumento. Nudum sol- tarco. Aristarchus, i.
mentar y '1 mateix argument. Argumentacion. Dis- entre la monarquia y democràcia. Aristrocràcia.
ARIETÍ, NA. adj. Semblant al cap del be. Arie- ARLEQUÍ, m. Graciós en las companyías de
lino. Arietinus. volatins. Arlequin. Alapista, se.
ARM CATALÀ. ARM 125
ARLEQUINADA. f. Paraula ó acció de arlequí. DONARSE JL LAS ARMAS. fr. Fófse militar Darse à las
ARLEQUINET. ni. d. ArlequinUlo. Mimus, i. ENTRRGAR LAS ARMAS. fr. mct. ABAIXAR CALSAS.
ARLOT. ra. anl. auc^bot. ESTAR SOBRE LAS ARMAS. fr. Estar la tropa previn-
ARLOTERIA. f. ant. dropeuia. |]
anl. arcabote- guda pera que pól esdevenir. Estar sobre
lo las ar-
BIA. mas. In armis esse, stare.
ARLOTZ. m. ant. dropo, bribó. rÉa ARMAS. Pelear. Hacer armas. Praliari.
ARMA. f. Tot genero de instrument pera ofén- FÉRSE A LAS ARMAS. Acostuinarsc à sòn exercici.
drer al contrari, y pera defensarse. Arma. Arma, Hacerse d las armas. Arma exercere. ||
Acostumarse
Arma defensiva. Tegentia, luentia arma. LAS ARMAS Y DINERS 'S SABEN MANEJAR NO YALBN
SI NO
ARMA DE Focu. La que's carrega ab pólvora, com RES. ref. Ensenya que si no se'n fa bon us són per-
la pistola, etc. Arma de fuego. Ignea,ignifera, igni- judicials. Armas y dineros buenasmanos quieren. Doc-
ARMA FALSA. V acometimcnt fingit pera enganyar MEDiR LAS ARMAS. mil. Pclcar. Medtr las armas.
als enemichs. Arma falsa. Fallax belli signum. Contendere ferro.
ARMA OFENSIVA. La que es à propòsit pera ferir, PASSAR PER LAS ARMAS. Fuscllar à algú. Pasar por
com espasa, escopeta. Arma ofensiva. Irapugnantia, las armas, arcabiicear. Aliquem capile damnatum
petentia, ictum inferentia arma. catapultarum supplicio aílicere.
ARMA TiRADissA. Lo que's tira, com la fletxa, adart, PÉNDRER LAS ARMAS CONTRA DE ALGÚ. fv. Declaràr-
etc. Amar arrojadiza. Arma projectitia. seli contrari, y férli guerra com à enemich. Tomar
À ARMES! loc. ant. al arma. las armas contra uno. Contra aliquem arma sumer».
ANAR ab armes. aut. Jucgo de armas, vestir armas. PRESENTAR LAS ARMAS. mil. Fér ab ellas los honors
ARMAS. f. p. Las tropas ó exèrcit de alguna potèn- deguts als superiors de sargento en amunt. Presentar,
cia. Armas. Copiae, arura, agmina, um. Los medis [1
tomar las armas. Militares honores armis tribuere.
pera conseguir alguna cosa, com jo no tinch mès RENDIR LAS ARMAS. fr. Fér la infanteria 'Is honors
ARMAS que la rahó. Armas. Via, se, facultas, atis. (|
militars al Santíssim Sagrament, posant à terra '1
Las insígnias de que usan los nobles en sos escuts genoll dret y 1 fusell inclinat fins à terra. Rendir
pera distingirse uns de altres, y també 's diu així '1 las armas. Armas submiltere honoris causa. |]En-
mateix escut, y los de regnes, provincias, etc. Ar- tregar los vensuts las armas al vencedor. Rendir las
mas. Familiae lessera, gentilitia signa. ||
Las que s' armas. Yictori cedere.
usavan antiguament, com morrió, peto, espatllera, VENIR A LAS ARMÀS. ff. Renyir, pelear. Llegar à las
etc. Armas. Arma, orura. armas ò a las manos. Pugno, dimico, as, manus
ARMAS falsas. Las que són contra las reglas del consereie.
blasó. Armas falsas. Adulterina insígnia. VETLLAR LAS ARMAS. fr. Guardarlas fent centinella
AB LAS ARMAS EN LAS MANS. loc. A punt pera fér la tota la nit, lo qui havia de sér armat caballer.
guerra. Con las armas en la mano. In armis, armis Velar las armas. Ante arma excubare.
instructum. ARMADA, f. ant. EXÈRCIT. II
Conjunt de tropas
DEIXAR L4S ARMAS. fr. Retirarsc del servey de la marílimas. Armada. Classis, is, navalis exercitus.
milícia. També s' usa quant estant la tropa sobre ARMADOR, m. Capità de una nau armada en guer-
las armas las arrima pera descansar. Dejar la^ ar- ra. Armador. Navis instructor. Corsari. Armador,
||
mas contra si. Alicui arma in propriam pernicien ARMAMENT, m. Preparatiu de guerra. Arma-
dare. mento, Bellicusapparatus. Títol dc un com te que s'
||
DONAR ARMAS EN cuBERTA. loc. ant. Prcpararso 'Is acostumava obrir en los llibres de còrners, carregant
de la nau pera combàtrer. Hacer zafarrancho. Prce- los gastos, com sous dels mariners, compra de víures,
paralio ad pugnam. etc. Armamento, Navium rationis expensa) supputati.
126 ARM DICCIONARI ARM
ARMAR. Donar las armas à algú. També
V. a. ARMEJAR. V. a. ant. y derivats, pelear.
s' usa com recíproch. Armar. Armo, as, armis ins- ARMELI. m. ant. y
truere. Aparellar un bastiment pera fér guerra.
j]
ARMELIN. m. ant. arminyo.
Armar. Navem proelio pararé. ||
Provehir à algú ARMELLA. ANELLA. 1. f.
del necessari pera alguna empresa. Armar. Neces- ARMELLETA. d. Armelluela. Parvus annulus.
f.
Fér créurer mentidas, entabanar de cap. Armaria ra. Armorum custos. Espècie de perxa en los cos-
||
con queso, cargar de cabeza, embocar. Insidias alicui sos de guàrdia pera col-locar los fusells ab separa-
tendere. \\
Encurtar, posar las cartas de certa manera ció.Armera. Clathrum, i.
pera poder fér trampas y guanyar. Armaria. Frau- ARMER MAJOR. Oficial que guarda las armas en la
dibus et dolis ludo uti. adouxar. Posar llassos ó || ||
armeria real. Armero mayor. Regii armentarii pra)-
trampas pera fér cassera ó pesca. Armar. Laqueos fectus.
aptare. |[ Fér trahicions, valerse de alguna treia pera ARMERIA, f. Lloch ahont se guardan las armas
enganyar à algú. Armar. Interverto, is. Posar à |]
per curiositat ó per ostentació. Armeria. Armenta-
punt alguna cosa pera usar de ella, com 1' arch, la rium, ii.
II
L' art de fabricar armas. Armeria. Ars
ballesta, etc. Armar. Paro, as. Commóurer, animar. ||
arma fabricandi. || La ciència heràldica. Armeria. De-
Armar. Commoveo, es, suscito, as. clarandi et ordinandi gentilitia stemmata ars.
armar caballer. fr. Vestir lo Rey à un caballer ó ARMES. pi. ARMAS.
f.
ARMAR GABiAs. loc. nàut. Envcrgav gavias. ARMILLA, f. Pessa de roba que's porta ajustada
armar de punta en BLANCH, fr. Armar de cap à al cos devall la casaca, etc. Almilla. Subucula, ae,
portas com una finestra pera guardar las cosas. qual sacrificavan armas al so de Irompetas. Armi-
Alacena. Risus, i. ||
llibreria. lustria. Armilustrium, ii.
fan de soldats romans en la professo de la semana tot lo cos. Armiiia. Ponticus mus. [1 La pell de dit
santa. Armado. Armatus homo. apercibit, apare- ||
animal. Armiiio. Pontici muris pellis. En lo blasó, ||
TRAUREU us iiRNAS. ff. DesapoUUarse. Tineam de- guna cosa. Aromatizar. Odoro, as, aromatibus pro-
pellere. fundere.
ARNAMENT. m. tinyadüra. AROMER. m. Arbre de vint peus de alsària, las
ARNARSE. V. r. met. Deleriorarse la roba y al- brancas cubertas de espinas, y las fullas compostas
tre genero. ApolUlarse. Gorrumpo, is, deteriorem de altras petitas; las flors, que són unasboletas gro-
fieri, gas de mitja polsada de diàraetro, despedeixen un
ARNA8. f. Planta perenne de un peu à peu y olor fort y agradable. Aromo. Aromàtica arbor.
mitj de alsada, fullas enteras y flors grans, blavas y ARON. m. Arca en que 'Is juhéus guardan los
en sòn centro grogas. Se cultiva per adorno en los llibres sagrats. Aron. Aron, is.
Blasonar del arnés. Blaterari, virlutem verbis non ARPIAS. f. pi. Fanga. Laya. Pastinum, i. Ij
Au-
factis ostentaré. cells que fingiren monstruosos, cruels y
los poetas,
ARNESES. m. pi. ant. Materials de guerra. |j
bruts, ab la cara de donzella, y 'i demés de aucell
Tren de batir. de rapinya. Arpia. Harpya, se. || rampí.
ARNETA. f. d. met. TiNYETA. 11 f. d. Petit buch ARPILLERA. f. XiRPALLERA.
de abellas. Coimenita. Alveare minus. ARPIÓ. m. ARPO.
ÀRNICA. f. Tabaco de montanya, lalpica, herba ARPISTA. ra. ARPER. met. tinybta. II
capital. Tabaw de montana, àrnica. Arnica, aj. ARPO. m. Instrument ab un mànech de fusta, y
ARO. m. Planta de la altura de un peu y mitj, al extrem un ferro de tres puntas, la del railj pera
las fullas naixen de la arrel en figura de sageta, y ferir, y las altras dos enganxadas pera agarrar la
del mitj de ellas surt una cama ab las flors en sòn pesca ó presa. Arpon, fisga. Harpago, nis.
extrem. Aro, hiaro. Dracontium, ii. ARQUEBISBAT, m. La dignitat del arquebisbe
128 ARR DICCIONARI ARR
y '1 districte de sa jurisdicció. Àrzohispado. Archie- ARRÀBASAR lo diner. Sacar. Extorqueo, es, exigo, is.
piscopatus, us. II
Péndrer una cosa ab violència. Arrebatar. Rapto,
ARQUEBISBE, ra. Prelat Bcclesiàstich, princi- as, rapio, is. [|
raet. Tràurer, com: ARR.vBASARla àni-
pal de una província ó regne. Arzobispo, metropoli- ma del cos. Sacar, arrancar, quitar. Aufero, ers,
tano. Archiepiscopus, i. eripio, is.
H
Obligar à algú à dir lo que tè ocult. Sa-
ARQUEJADOR, A. m. y f. Lo qui arqueja. Àr- car. Occulta elicere, exprimere. || ter. artigar. |
queador. Arcuator, is. nàut. Passar navegant mes enllà de alguna embar-
ARQUEJAR. Formar en figura de arch.
V. a. cació ó altre punt en que hi ha alguna dificultat. Re-
Àrquear. Arcuo, as. Amidar la capacitat de las em-
||
basar. Navigando pnetergredi.
barcacions. Arquear. Navis alveum dimetiri. ARRABASSAT, DA. p. p. Descepado, rozado.
ARQUER, m. Qui tira fletxas. Flechero. Sagitla- Eradicatus.
rius, ii, arcitenens, entis. ARRABATAR. V. a. ant. Derribar. Derno, is,
Alvei navium dimensió. (| La acció y efecte de ar- Arrimar ó deixar alguna cosa per inútil. Arrimar,
quejar. Arqueo. Arcuatio, nis. arrumbar. Depono, derelinquo, is. [1
Arrimar una co-
ARQUIEPISGOPAL. adj. Lo que pertany al sa à altra pera mantenirse. Arrimar. Applico, as,
arquebisbe. Arzobispal, arquiepiscopal. Arcbiepisco- admoveo, es. || Privar à algú del empleo, confiansa ó
palis. favor que gosava. Arrinconar. Amoveo, es, negligo,
ARQUITECTO. m. Mestre pera fér edificis. Ar- gent. Arrinconarse. Ab hominum societate recedere.
quitecto. Architectus, i. ARRACONAT, DA. p. p, Arrinconado. Abstru-
ARQUITECTÓNICH, CA. adj. Lo que pertany sus,
à la arquitectura. Arquitectònica. Architectonicus. ARRAHONAR. V. a. ant. yderivats. enrahonAr.
ARQUITECTURA, f. L' art de construhir edifi- ARRAIX. m. Capità de nau morisca. Arraez.
cis. Arquitectura. Architectura, archi tectònica, se. Mauricse navis praefectus, dux.
ARQUITRAU. m. La part de la cornisa, la qual ARRALAR. V. a. ARRELAR.
descansa inmediatament sobre '1 capitell de la co- ARRAJARSE. V. r. Llansarse ó tirarse ab ímpe-
lumna. Arquitrabe. Corona pars inferior. tu. Arrojarse. Sese immittere.
ARRABAL. m. Població ó barri mòlt prop de la ARRAMANGAR. V. a. ARREMANGAR.
ciutat ó vila populosa,y també 1' extrem de algun ARRAMBAR. V. a. Arrimar una nau à altra.
poble gran. Arrabal. Suburbium, ii. Abordar. Navim navi applicare. ||
arrimar.
ARRABALER, A. adj. Qui viu en I' arrabal. ARRAMBAT, DA. p. p. Abordado. Adpulsus.
Arrabalero. Suburbanus. ARRAMBATGE. m. La acció de arrambar.
ARRABASSAMENT. m. ant. La açció de arra- Abordaje.Navium congressio.
bassar. Roza. Fricatio, rossio, nis. ARRAMIMENT. m. ant. V acció de desafiar ó
ARRABASSAR. V. a. Arrancar las matas de un emplassar. Emplazamiento. Citatio, diei indictio.
lerreno pera cultivarlo. Rozar. Expurgo, runco, as. ARRAMIR. V, a, ant, arremir.
[]
Arrancar los seps de una vinya. Descepar. Yites ARRAMBLAR. V. a. met. Emportàrsenho tot
extirparé, evellere. \\ Arrancar de soca y arrel los ar- ab violència. Arramblar. Cuneta verrere.
bres de algun terreno. Descepar. Extirpo, as, everto, ARRAMBLAT, DA. p. p. Arramblado. Versus.
is. II Arrancar las, matas de soca y arrel. Desmaiar, ARRAN. m. adv. Per la arrel ó junt à ella.
descuajar. Stirpo, eradico, as. \\ Arrancar alguna A raiz, cercen ò a cercen. Radicitús, à stirpe.
cosa ab violència, com un clau, una dent. Sacar, ar- ARRAN, ARRAN. m. ad. Tant junt à altra cosa que
rancar. Aafero, ers. || Obligar à doxiar, com: li vas no puga cabrer res. A raiz. Ad radiçem, Se diu de jj
ARR CATALÀ ARR 129
IP
piDa
na cosa plena
c(
Ad súmmum usque.
que no n' hi cap mès. Hasta el tope. steramalibus arbores, et animantium
quam avulsa.
membra lam-
ARRANGADURA. f.
y Agarrado. Apprehensus.
ARRANGAMENT. m. La acció y efecte de ar- ARRAPÓS, A. adj. S' aplica al mos que's posa
rancar. Arranque. Eradicatio, avulsio, nis. ||
Dit dels als caballs de boca dura. Aspero , duro. Lupa-
cabells. Mesadura. Depilatio, nis. tum, i.
U Gonseguir ab manya que algú diga alguna cosa. ARRASAR, v. a. Aplanaria superfície de alguna
Arrancar, sacar, Astu occulta exprimere, elicere. ||
cosa. Arrasar, allanar. Exíequo, complano, as. ||
ARRABASSAR. 1. |]
Couseguir una cosa à forsa de ins- Arruïnar, assolar, algun edifici. Arrasar. Everto, di-
tàncias 6 impertinéncias. Arrancar, sacar. Extor- ruo, is. []
Llevar lo curull à las mesuras. Descolmar.
queo, es, eripio, is. ||
Eixir de una part pera anar Mensuraí cumulum demere.
à altra. Partir, salir, arrancar. Exeo, abeo, is. ||
Co- ARRA3ARSE. V. r. Serenarse, desferse 'Is nú-
mensar, principiar los archs ó voltas. Arrancar, vols. Arrasarse. Nubes evanescere.
mover. Fornicis fundamenta ponere. [|
met. Traurer ARRASAT, DA. p. p. Arrasado. Ex«quatu3,
del enteniment. Sacar. Invenio, fingo, is. []
ant. Des- complanatus. ||
Umplir alguna cosa fins à la vora.
baratar. Arrasar. Impleo, es.
ARRANCAR i CÓRRER ó LA CARRERA, fr. Posarsc à Cór- ARRASTRADAMENT. adv. m. Ab traballs y
rer ab violència. Echar, apretar, arrancar à córrer. misérias. Arrastradamente. Pessimè, perversè.
Se pedibus credere, cursum capere. ARRASTRADURA. f. La acció y efecte de ar-
ARRANCAR DE SOCA Ó DE SOCA Y ARREL. fr. Tràurer rastrar. Arrastramiento. Raptatio, reptatio, nis.
las plantas, brolla y malesas pera poder cultivar la ARRASTRAR. V. a. Arrossegar, portar per ter-^
terra. Desmaiar, descuajar, arrancar de cuajo. Eradi- ra alguna cosa íirantla de un cap. Arrastrar. Traho,
co, as. is, rapto, as. ||
met. Atràurer à la voluntat ó dicta-
ARRANCAR LO BüLL. fr. Comeusar à bullir. Levantar men de Ad suara senten-
altre. Arrastrar, arrebatar.
ARRANCAR LO PLOR. fr. Comcusar à plorar. Soltar, per trumfo. Arrastrar. Ea charta in ludo ufi, cui
romper el llanto. Lachrymas solvere. omnes pareant. En la moral, gobernarn os las pas-
||
TOMO I. 18
130 ARR DICCIONARI ARR
passa ab traballs y disgusts. Vida arrastrada ó de ARREBATAT, DA. Extasiat. Arrobado,
p. p.
perros. ^Erumnosa vita. arrebatado. In extasim raptus. |) Precipitat, impe-
ARRASTRE. m. En alguns jochs decartas la ac- tuós. Arrebatado. Rapidus, prajceps.
||
Dit del home
ció de arrastrar. Arrastre. Charlae emissió, cul hi- inconsideraty precipitat en sas accions. Arrebatado.
sores pareant. En las universitats ï acte de ar-
|| Inconsultus, consiliis praeceps.
rastrar bayetas en classe de pretendents. Arrastre. ARREBOL. m. Bermelló que apareix en los nú-
Syrmatis in scholis usus. vols al eixir ó póndrerse 1 sol. Arrebol Rubeus co-
ARRAULLIR. V. n. Parlant de algunas béstias lor. I)
ant. Color encarnat. Arrebol. Purpurissum, i.
erissar las orellas, tirarlas al detràs en acció de vo- ARREBÓS. m. embós.
ler mossegar, tirar cossas ó embestir. Amusgar. ARREBOSSAMENT. m. Embós de las donas pe-
Morsus jumenta demissis auriculis minari. ra no sér conegudas. fíebujo. Oris obductio.
ARRAULLIRSE. V. r. Arronsarse. Encogerse, ARREBOSSADOR, A. m. y f. Instrument pera
Murrucarse. Sesecontrahere, coartaré. [|acobardir- arrebosar. Plana. TruUa, as.
vegetativa. Raiz. Radix, icis. || La part inferior de ARREME8A. f. Embestida, Arremetida. Irrup-
qualsevol cosa, majorment si està sota terra. Raiz. tio, incursió, invasió, nis.
Radix, icis, bassis, is. ||
Lo principi ú origen dequal- ARREMETIDOR. m. Qui arremet. Arremeledor.
sevol cosa. Raiz. Fundamenium, i. Aggressor, is.
lar. Arraif/adum. Radicum emissió. dament. Arrendadero, arrendador. Locator, is. |] àr-
ARRELAS8A. f. aura. Raigon. Grandis radix, RENDABLE. II
ARRENDATARI.
ARRELAR. V. n. Posar arrels los arbres y plan- ARRENDADORET. m. d. fam. Arrendadorciïlo.
tas. També s' usa com recíproch. Arraigar, encepar, Conductor, is.
ef/mr rfl/fcs. Stirpesco, is, radices emiflere, agere. ARRENDADORET, MENJAR EN PLATA Y MORIR EN GRI-
II
Aüansar ab béns immobles la responsabilitat. Ar- LLET. ref. Se diu perquè 'Is arrendadors solen gas-
raigar. Praídibus judiciura firmaré. tar massa, y al passar comptes són alcansats, y ve-
ARRELARSE. V. r. Adquirir algú béns immo- nen à parar à lapresó. ArrendadorciUos, comcr con
bles en lo paratge ahont s' ha establert. Arraigar- plata y morir en grillos. Yescere in argento, in vin-
se. Sedem, domicilium collocare. ||
met. Péndrer clis moriere, redemptor.
peu, afirmarse algun us, virtut, vici ó costum. Ar- ARRENDAMENT, m. La acció de arrendar y '1
raigarse. Diuturno usu aliquid firmari. || Estar nna preu que produheix la cosa arrendada. Arrendamien-
cosa introduhida de mòlt temps. Arraigarsc. Diutur- to, arriendo. Locatio, conductio, nis, redemptura, a;
no usu statutum esse. locationis pretium.
ARRELAT, DA. p. p. Arraigado. Stabilitus, fir- ARRENDAR, v. a. Donar per un temps deter-
matus, radica tus. ||
adj. S' aplica al que tè posses- minat una finca pel preu convingut. Arrendar.
sions. Arraigado. Praediis fungens. Loco, eloco, as. ||
Péndrer en arrendament. Arren-
ARRELETA. f. d. Raicilla, raiceja. Parva radix. dar. Redimo, conduco, is. ||
Dit de las herbas. Alen-
ARREMA. adv. Ab extravio ó fora de regla. giiar. De pascuis convenire. ||
redimir, rescatar.
A trasmano. Procul hinch. NO arrendo la ganancia exp. fam. Denota que
LI
ARREMANGAMENT. m. La acció y efecte de algú està en perill, ó exposat al càstich que mereix.
arremangar ó arremangarse. Arremango. Vestís su- No le arriendo la ganancia. Nihil invideo.
blevatio. ARRENDAT, DA. p. p. Xrrendado. Locatus. fl
cosa, regularment mala. Arrepenlimiento, metamelos. ARRERA. adv. m. Atràs. Ponè, à tergo. [|
prep.
Poenitentia, a?, metamelos, i. DERHERA.
ARREPENTIRSE. v. r. Tenir sentiment de ha- DE PART DE ARRERA. fr. Dctràs, 60 auséucia. Detràs,
ver fét alguna cosa. Arrepentirse. Dolére, poenitere, d espaldas. Aliquo absente.
pigere. ARRES. m. ant. arreus.
fusa multitudo. II
FIRA, 11
RACONADA. 2. ARRESTAT, DA. Arrestada. In vinculis deten-
ARREPLEGADÍS, 8A. adj. Lo qui s' arreplega lus.
sens elecció, y sols pera augmentar lo número. Alle- ARRESTELLADA. f. Restellera. Rimero. Cumu-
gadizo. CoUectitius. lus, i.
colligere. j]
Recullir y desar que està dispers ó es-
lo instrumenta, orum.
barriat; y així 's diu : arreplega la plata, 'Is pa- DONAR LOS AREus. fr. Subministrar pera fér alguna
pers, etc. Recoger, alzar. In cusiodiam recipere. || cosa. Dar recado. Necessària suministrare.
Donar acuUiment à algú. Recoger, acoger. Recipio, ARRI. Veu pera fér caminar las cabalgaduras.
is. II
Posar en algun retiro ó casa de beneficència als Arre. Eja, age. cabalcadura. p Expressió que ser-
||
reunirse. Coéo, is, se congcegari, [j Junlarse de cop ARRIANISME. m. La secta y heretgia de Ar-
ARR CATALÀ. ARR 133
rio, heretge del sigle iv. Arrianismo. Arrianismus. ARRIBAR Y MÓLDRER. loc. fam. y
ARRIAR. V. a. Fér caminar à las cabalcaduras. ARRIBAR T ENGRANAR, loc. mct. Expüca la brcvedal
Arrear. Stimulo, as, jumenta ad cursuin agüare. ||
ab que's logra alguna cosa. Llegar y besar el santó.
nàut. Baixar las velas ó banderas. Arriar. Navis Brevi rem conficere.
ARRIAT, DA. p. p. Arriado. Slimulalus, velis su zapato. Longè inferiorem alteri esse,
submissis. NO ARRIBAR A MES Ó MES ENLLÀ. fr. ARRÍBAB À POCH.
ARRI ATA. fti\TA. f. SI ARRIBA, NO ARRIBA, Ó SI ARRIBA NO BASTÀ. expP.
ARRIBADA, y f. Denota que una cosa es tant escassa, que apenas
ARRIBAMENT. m. L' acte de arribar algú à basta pera lo que ha de servir. Si alcanza no llega.
paratge determinat. Llegada, arribo. Adventus, us, JJgrè suíïïcit.
sevol paratge lo qui vé de altre. Arribar. Adrenio, arribada de algú. Bien venido seas. Gaudeo adventum
is, advento, as. ||
Refugiarse la nau per algun perill tuum, mihi carus reditus tuus.
al port ahont no's dirigia. Arribar. Ad portum ap- ARRIBO, m. ARRIBADA.
pellere, confugere. |j nàut. Inclinar lo cap ó proa de ARRIERET, A. m. y f. d. Arrierilo. Agaso, nis.
la nau envers ahont va '1 vent al navegar. Arribar. ARRIERIA. f. L' ofici de arriero. Trajin. Sub-
Proram verlere. ||
Bastar, durar; y així 's diu: lo vectio, nis.
diner no arribarà pera pagar tots los deutes- ARRIERO. m. Qui mena carruatges grans, com
Llegar, akanzar. Devenio, pervenio, is. Durar fins [j sòn galeras, carabàs, etc. Arriero. Agaso, nis.
à temps determinat, com: aquest malalt farà prou si ARRIGOL. m. ant. tip.
ARRIBA al diumenge. Llegar, alargar. Duro, as, per- ARRIGOLARSE. V. r. ant. atiparse.
venio, is. II
Entóndrer, compéndrer. Akanzar. In- ARRIMADERA. f. L' adorno de tela ó estora
cia alguna cosa, com la vista, '1 tir. Akanzar. At- arrimarse à alguna part. Arrimadizo. Admovendum.
lingo, is. II
Importar, costar alguna cosa à cert preu. i. II
met. GORRERO.
llegar, subir. Valeo, es, aistimor, aris. || Yerificarse ARRIMADURA. f.
y
'1 temps de sér ó fér alguna cosa per torn ó tanda. ARRIMAMENT. m. La acció de arrimar. Arri-
Llegar. Succedo, is. ||
Tocar alguna cosa à cert ter- madvra. Admolio, nis.
me, com la capa li arriba als talons. Llegar, akanzar. ARRIMAR. V. a. Aproximar una cosa à altra.
Pertingo, is. ||
Junt ab altres verbs pren la significa- Arrimar, acercar. Applico, as, admoveo, es, ||
arra-
ció de ells, com si ho arriba à saber. Llegar. ||
Anar conar. 2. 3. 4. jj
estrebar.
à alguna part per alguna diligència. Llegarse. Acce- ARRIMARSE. V. r. Apoyarse. Arrimarse. In-
do, is. II
Yéurer. lo fi de lo que's desitja. Arribar, cumbo, is, innitor, eris. |1
met. Refugiarse al amparo
Yoti corapotem fieri. sobrevenir. protecció de algú. Arrimarse. Alicujus patrocinio
|]
y
arribar a tü per tü. fr. arribar per exllà. adhairere. ||
Acostarse. Acercarse. Adsum,ades, pro-
ARRIBAR AL CAP. ív. Llegar a las molas. 3Ianus coa- pinquo, as. ||
Aproxiraarse al coneixement de alguna
serere. cosa. Acercarse. Accedo, is. {\
Abrassar, seguir lo
ARRIBAR MÒLT MAL. fr.
y dictamen de altre. Arrimarse. Alicujus sententia)
ARRIBAR MÒLT PER ENLLÀ. fr. Estar lo malalt en adhairere.
gran perill. Llegar al cabo ó ú las puertas de la ARRIMAT, DA. p. p. Arrimado. Accessus.
muerte. Morti proximè devenire. arrimat a la seva. loc. Perlinàs en son dictamen.
ARRIBAR PER ENLLÀ. fr. Arribar algun negoci al Temútico, cerrado como pié de mxdcto. Propositi, sua;
major apreto. Llegar d las dagas. In arctorem esse. sententitC tenax.
II
Insultarse 'Is que's barallan, dihentse paraulas ARRIMO. La acció de arrimar, ó arrimarse.
injuriosas. Llegar d tú por tú. Arrojémelas y arrojé- Arrimo. Accessio, appropinquatio, nis. Lo favor,
||
selas. Inofficiosè, nimis familiariter agere. amparo ó protecció dels poderosos. Arrimo, búculo.
ARRIBAR POCn ENLL.Í. fr. ARRIBAR A POCH. Praísidium, ii, baculus, i, favor, is.
ARRIBAR PRIMER, fr.Acudir abans que'Is altres al ARRIO. m. ter. Certa classe de selvatgina.
lloch de rehunió. Ganar la palmatoria ó palmeto. ARRIPAR. V. n. ant. arribar.
Anlevenio, is. ARRISCADAMENT, adv. m. Ab perill. Arnes-
134 ARR DICCIONARI ARR
gadamente. Periculosè. H Atrevidament. Arriscada- ARROGADOR, A. m. y f. Qui s' arroga ó apro-
menle. Audacter, temeré. pia alguna cosa. Arrogador. Arrogator, is, sibi
ARRISCADÍSSIM, A. adj. sup. Arnscadïsimo. assumens.
Audacissinms. ARROGÀNCIA, f. Orgull, insolència, supèrbia.
ARRISGAMENT. lU. ARRISCH. Arrogància, altaneria. Supèrbia, insolentia, a;. ||
ARRISCAR. V. a. Posar en perill alguna cosa. Garbo, bisarría. Arrogància, bizarria. Venustas,
També s' usa com recíproch. Arriesgar, aventurar. atis, elegantia, aj.
amuradas pera tancar las portas, y fér Iloch. Arrizar. ARROJAMENT. m. ant. ARRISCH.
Ad navis latus tormenta bellica accommodare. ||
ARROJAR. v. a. ant. Llansar, tirar, etjegar.
Posar y assegurar lo bot en la nau. Arrizar. Lem- Arrojar. Jacio, conjicio, emitto, is.
ARROBA. f. Pes de 26 lliuras de 12 unsas cada met. Arriscarse, àtrevirse imprudentment. Arrojarse,
una. Arroba. Yiginti sex librarum pondus. Praícipitanter audere.
contar per arrobas. fr. mef. Ponderar mòlt. Echar ARROJAT,DA. p. p. Arrojado. Immissus. |i
adj.
por arrobas. Supra modum augere. ARRUIXAT.
LO MAL VE A ARROBAS Y SE'n VA A UNSAS.
rcf. DcUOta ARROMANSAR. V. a. ant. Posar en romans lo
que'ls mals venen de prompte y se'n van ab mòlt que està escrit en altra llengua. Romancear, roman-
espay. Jíl mal entra à brazadas, y seva ú pulgadas: zar. In vernaculam linguam vertere.
los males entran por arrobas, y salen por adarmes. ARROMANSAT, DA. p. p. Romanceado. In ver-
Lentè admodum infirmitas recedit, cum initio supra naculam linguam versus.
modum ingravescat. ARRONSAMENT. m. La acció de retirarse y
ARROCAR. V. a. ant. Fér trossos. Despedazar, apretarse entre sí las parts de un cos elàstich. Con-
hacer pedazos. Lacero, lanio, as. traccion, encogimiento. Contractiuncula, ae, contrac-
ARROCINAT, DA. adj. Semblant al rocí. Arro- tio, nis. [|
La acció de retirarse 'Is nervis.
anat.
cinado. Manno similis. Contraccion, crispadura. Tètanus, i, nervorum con-
ARRODILLAR. V. a. y derivats, agenollar. tractio.
ARRODONIMENT, m. La acció de arrodonir. ARRONSAR. V. a. Retirar comprimint. Encoger.
Redondeamiento. Rotundalio, nis. Coarcto, as, contraho, is. nàut. Alsarse la nau,
1| y
ARRODONIR, v. a. Posar rodona alguna cosa. pujar las àncoras à las mesas de guarnició. Arron-
També s' usa com recíproch. Redondear. Rotundo, zar. Levare anchoras.
torno, as. ARRONSARSE. v. r. Encullirse. Encogerse, y
ARRODONIRSE. v. r. Limitar los gastos segons acurrucarse si es en lo llit. Sese contrahere. |I
fam.
la renda. Redondearse, recojerse, cenirse. Sumptus MORIR.
diminuere, corrigere. || met. Descarregarse de sos ARRONSAT, DA. p. p. Encogido, acurrucado.
cuydados, deutes ó dependéncias. Redondearse. A Contractus.
curis, vel negotiis se omninò liberare. ARRONYONAT, DA. adj. En forma de ronyó.
ARRODONIT, DA. p. p. Redondeado. Rotundatus. Arrinonado. Renis formam referens.
ARROGACIÓ. La acció de arrogar y arrogar-
f. ARROP. m. Lo most bullit fins à adquirir la con-
se. Arrogacion. Arrogatio, nis. \\ for. Afillament. sistència del aixarop, y 's solen courer ab ell algu-
Arrogacion, adopcion. Adoptio, nis. nas fruytas, com talladas de meló, pomas, etc. Roh,
ARR CATALÀ. ARS 13J
arrope. Sapa, Lo de moras. Diamoron, arrope
ae. |]
roba que està mal plegada. Ruga, arruga. Ruga, ac.
ARRÒS PEIX T PEBROT VOLEN LO VI BEN FORT. rcf. De- da ó interessos. Arruinar, Eíïligo, everto, is. | mel.
nota bè que s' assenta '1 vi en ditas cosas. El ar-
'1 Llansar à pérdrer à algú. Echar por puertas, arrui-
roz el pez y el pepino, nacen con agua y mueren con nar. Perdo, everto, is.
vino. Sorte pares, cucumis ni mirum piscis, oriza, ARRUHINARSE. V. r. Malmétrer la pròpia hi-
incressunlur, agnis, interuntque mero. senda. Perderse, arruinarsc. Ruere, pessüm ire.
raet. Portàrsen tras sí, ó fér que altre sia de sòn duia. Ad aquas in altum projiciendas instrumentum.
parer. Arrastrar. Ad suam sententiam adducere. ||
11
Instrument que serveix pera arruixar. Rociador.
Tarfamudejar, embrassarse en las paraulas. Rozar- Aspersorium, ii.
gons ó com los rèptils. Arrastrarse. Serpo, is, rep- as. Salpicar abun glop de aygua alguna cosa, com
II
[J
pi. En los telers de mitjas dos pessas laterals una Por arte de birli birloque. Occultè, praiter spem.
à cada costat del teler, que estan atravessadas ab la PER ART DEL DIABLE, exp. Per medi que pareix
prempsa. Arzones. In tibialium textrino cum prselo fora del orde natural. Por arte del diablo. Praíter
duo transversa tigna. natura? ordinem, ope diaboli.
ARSURA. f. ant. ARDOR. QUI TÈ ART VA A QUALSEVOL PART. ref. Eusenya
ART. m. y f. Col-lecció de preceptes ó reglas pe- quant es tenir un ofici pera guanyarse la vida.
útil
tis. II
Delicadesa, primor. Arte. Indústria, sa. Artés, ium, lògica;, physica), metaphisica; ars.
ART ANGELICAL ó DiABÓLiCH. Art supersticiós de BONÀS Ó BELLAS ARTS. ART LLIBERAL.
apéndrer lo que's vól per medi de un àngel ó mal ARTECH. ra. ant. Arter.
esperit. Arte angelical ó diabòlica. Ars angèlica. ARTEFACTO. m. Obra, manufactura. Artefacto.
ART DE ENDEVINAR. MÀGICA. Fabrile opus.
ART DE LA TERRA, y ARTELL, m. ant. Garra, ungla afilada, com en
ART DE PAGÉs. Labratiza, agricultura. Agricultura, los animals de rapinya. Garra. Adunca unguis.
ae, ruratio, nis. ARTEMEGA. f.
y
ART DE SANT ANSELM. Art de curaf las llagas sols ARTEMISSA. y f,
ab tocar las venas; es una superstició inventada per ARTEMISSIA. f. Herba, altimira.
Anselm de Parma, y no per sant Anselm, com han ARTEMON. m, nàut. La vela gran de la galera.
volgut alguns. Arte deS. Anselmo. Anselmi ars. Artemon. Artemon, is.
ART DE SANT PAU. ART NOTÒRIA, ARTER. m. ant. Jlanyós, astut. Artero. Callidus,
ART LLiBiïRAL. Lo que pertany mès al ingeni que à versutus. ||
Mentider. Enganoso, falaz. Dolosus, vafer.
las forsas corporals, com la poesia, música etc. Arte ARTER, arter, PERÒ MAL CABALLER. ref. Reppen als
liberal. Liberalis ars. que's valen de astúcias para enganyar à altres. Ar-
ART MÀGICA. mAgICA. tero, artero, però mal Caballero. Dolosus quidem in-
ART MECANicH, Lo quG neccssita mès las forsas del gènua non Índole fretus.
cos que del ingeni, com la fusteria, ferreria, etc. ARTÈRIA, f. anat, Conducto que rep la sanch
Arte mecdnico. Mechanicum opificium. del cor, y la porta à totas las parts del cos, à dife-
ART MILITAR. MILÍCIA. rència de la vena, que ho fa tot al contrari. Artèria.
ART NOTÒRIA. Preparació supersticiosa de dejunis, Artèria, se. \\
anat. articulació. 1,
confessions, comunions y oracions ab que falsament ASPRA artèria, V òrgano de la respiració, Aspera
s' afirma poder arribar à tots los coneixements à artèria ó traquiarteria, cana delpulmon. Aspera artè-
que arribà Salomon. Arte notòria. Notòria ars. ria, animíe ducenda; tubulus, canaliculus.
ART MON COR. loc. S' abrasa mon cor. Arde mi co- ARTÈRIA.^ f. ART, ASTÚCIA.
razon. Ardet cor meum. ARTERIAL, adj . anat. abteriós.
CADA Hü DE SON ART. loC. DONAR l' ART A Qül l' HA. ARTERIETA. f. d. Arttriola. Arteriola, ae, levis
DE ART. m. adv. ant. de manera. artèria.
DE mal ART. loc. Eu mal estat ó disposició. De mal ARTERIÓS, A. adj. Pertanyent à la artèria
arte. Mgro corpore. Arterioso. Arteriacus, arterialis.
DONAR l' art a qui l' HA. ref. Advertir que qui ARTESÀ, NA. adj. Qui exercita algun art mecà-
entén las cosas las ha de El que, ó quien las sabé
fér. nich. Artesana. Artifex, icis, faber, bri.
lastane, lamisadigalaelcura. Tractentfabriliafabri. ARTET. m. d. Artecillo. Minor ars.
LO GRAN ART. loc. Per autonomasia y podria dirse ARTÉTICA. f. Lo mal de gota en las mans. Ar-
mòlt bè per ironia la crysopeya. La gran arte. Cry- tética, gotaartética. Chiragra, aj,
en alguna matèria ó estar enterament exclòs de ella. ARTICLE, f. Part en que 's solen dividir los es-
ART CATALÀ. ART 137
crits. Articulo. Articulus, i, sectio nis. ||En los ARTIGA. f. La terra herma despris do arrabas-
diccionaris qualsevol veu ó accepció que's defineix sada, y treta pera poderla llaurar. Artiga, arompi-
apart. Arliculo, acepcion. Caput, itis, verborum ac- do, noval. Novale, is.
ceptio. gram. Partícula que denota '1 genero dels TRAURER ARTIGAS, fr. y.
II
noms, y són: lo, la en singular, y los, las en plural. ARTIGAR. V. a. Tràurer 1' herm, y preparar
Articulo. Articulus, i. 1|
En las capitulacions ó trac- la terra pera poderla llaurar. Artigar, romper, pani-
tats de pau cada condició. Articulo, pacto, condicion. ficar. Novale proscindere,
Foederis caput, pactura. Generós de còrners. Ge- ||
ARTIGLE. m. ARTICLE.
nero, articulo. Merx, cis. j] for. Excepció prèvia de ARTILLAR. V. a. Armar de artilleria. Artií/or.
II
anat. articulació. ria arte inslructus. ||
Lo soldat que serveix à la ar-
ARTICLE DE FÉ. Veritat que's déu créurer com re- tilleria. Arlillero. Tormentis bellicis administrandis
velada per Dèu, y proposada com tal per la Iglésia. adscriptus, ignifer miles. ||
Lo que serveix al canó à
Articulo de fe. ChrislianíC üdei caput, articulus. diferència del que serveix al obús que's diu bombar-
ARTICLE DE LA MORT. Los últims momeuts de la vi- der. Arlillero. Tormentis longioribus adscriptua mi-
da. Articulo de la muerte. Suprema vitic hora. les. Q BOMBARDER.
FORMAR ARTICLE, fr. for. Introdubir en un plet una ARTILLER DE MAR. GlassB en la marina à la que s'
qüestió incident. Formar articulo. Incidentem quses- ascendeix desde mariner. Arlillero de marina. Nara-
tionemin causis inchoare. lis ignifer.
FORMAR ARTICLE DE üNA COSA. fr. Contradirla. For- LO BON ARTILLER MORT AL PEU DEL CANÓ. lOC. LO BON
mar ó hacer articulo de alguna cosa. Gontradico, is, SOLDAT MAT RECULA.
in redifllcultatem excitaré. ARTILLERIA, f. L'art de fabricar las armas ma-
PÉR ARTICLES, fr. Por articulos. Articulatira. jors, màquinas y demés aparells de guerra. jirít//e-
ARTICULACIÓ, f. Cada junta ó joch dels dits y ria. Tormentaria ars. Tot genero de màquinas de
||
de altres membres. Articulacion. Junctura, ai, arti- guerra, com canons, morters, etc. Artilleria. Bel-
culamentum, i. Pronunciació clara y distincta de
[j licus apparatus. || Lo cos militar destinat à aquest
las paraulas. Articulacion. Vocum expressió, pro- servey. Artilleria. íMlilüm legió quaï bellica tormen-
nuntiatio. ta curat.
ARTICULADAMENT. adv. m. Ab pronunciació ARTILLERIA DE MONTANTA. La de menór calibre,
clara y distincta. Articuladamenle. Distinclè, articu- que's pót portar sobre las cabalcaduras. Arlilkriade
latim. campana, de batalla, ó de monlana. Tractu leviora
ARTICULAR. Pronunciar las paraulas cla-
V. a. torraenta.
ra y distinclament. Articular. Articulo, as, verba ARTILLERIA GROSSA. La major, que s'emplea contra
formaré. for. Posar en terme de proba las respostas
|| las fortalesas. Artilleria de silio ó gruesa. Sedentà-
dels testimonis. Articular. Quaïstiones in causis ad ria tormenta bellica.
testes interrogandosproponere. [j
altercar. ||
adj.Lo ARTILLERIA VOLANT. La scTvida pcF artülcrs mòn-
que pertany à las articulacions, com dolor articular, tats. Artilleria de à cahallo ó lijera. Equitum tormen-
etc. Articular. Articularius, articularis morbus. ta bellica.
ARTICULAT, DA. p. p. Articulado. Articulatus. APEAR LA ARTILLERIA, fr. ant. DESMONTAR LA ARTI-
ARTÍFICE. m. Qui exerceix algun art. Artif.ce. LLERIA.
Faber, bri, artifex, icis. ||
autor, inventor. 1|
met. APL-NTAR TOTA LA ARTILLERIA, fr, qUO adcmés dcl
Qui tè art pera conseguir lo que intenta. Artifke. Ca- sentit natural denota fér tot 1' esfors possible pera
ARTIFICI, m. L' art ó primor ab que està feta lleria. Armis viribusque contendere; omni ope at-
alguna cosa. Arlificio, arte. Artificium^ ii, ars, artis. que opera eniti.
II
Astúcia, dissimulo, manya. Mana, arlificio. Calli- CLAVAR LA ARTILLERIA. Posar pcr l'ohído ó polvorí un
ditas, atis, artificium, ii. ferro que la inutilise. Clavar la artilleria. Bellica
ARTIFICIAL, adj. Lo que's fa per art ó indús- tormenta conOgere, clavis obstruere.
tria. Artificial. Artificialis. DESCARREGAR LA ARTILLERIA, fr. Dispararia. Des-
ARTIFICIALMENT, adv. m. ARTIFICIOSAMENT. cargar la artilleria. Tormenta bellica displodere,
ARTIFICIÓS, A. adj. Priraorós, fét ab artifici. excutere.
Artificioso. Artiíiciosus, affabrè factus. ||
Manyós, as- DESMONTAR LA ARTILLERIA, fr. Tràurcrla de la cu-
tut. Arlificioso. Callidus, versutus, technosus. renya, ó afust. Desmontar la artilleria. Tormenta
ARTIFICIOSAMENT. adv. Ab artifici. Arlificio- bellica carris deponere.
samente, arlificialmente. Artiüciosè, affabrè. ENCABALCAR, MONTAR LA ARTILLERIA, fr. Col-lOCarla
TOMO I. 19
138 ARX DICCIONARI AS
d'ella. Montar la artilleria. Bellica tormeota ad revestits de fullas dispostas regularment de tres en
JUGAU LA. ARTILLERIA, fp. Üsar de ella. Jugar la ARXICOMFRARIA. f. Societat depersonas pia-
artilleria. Tormenta bellica in hostem explicaré. dosas, que's reuneixen per algunas devocions. Ar-
ARTIMANYA. f. Artifici ó astúcia pera enga- chicofradia. Archiconfralernitas, atis.
ARTITÜT. f. ant. estretó. uns grans com de matafaluga que serveixen pera
ARTÓFILAS. m. pi. BOOTES. tenyir de bermell 1' estam, seda, cotó, etc. Quant
ARTOLATRO. m. Adorador de Pa. Artolatro. es en pasta tira à color de taronja. Archiote. Archio-
Panis venerator. tes, e.
ARXER. m. ant. Soldat de la guàrdia principal AS. prep. ant. a. HEn lo joch de cartas, la pri-
de la casa de Borgonya, que portà à Castella 1' empe- mera ó la de un sol punt de cada coll. As. Monas,
rador Carlos y 's reformà en la entrada de Felip Y. adis. ter. Joch burro.
II
La primera moneda de me- ||
Archero. Corpoiis cuslo. tall que fongueren los Bomans per disposició de Nu-
ARXER DE LA CUTXILLl. m. ARXER. ma. Al principi fou de coure del pes de una lliura, de
ARXETS. m. escult. Ornaments composts de filets figura quadrada, sens encuny, fins à prop de 180
ASC CATALÀ. ASC 139
anys que variant de pes y forma, restà imaginària A8CÉNDRER. V. a. ant. ENCÉNDREn.
com las lliuras catalanas, però sempre ab lo valor A8GEN8. m. AdelantamenI, ó promoció à major
de 12 nnsas. As. As, assis. || Lo total de la herència- dignitat. Asccnso. Ascensus, us. | cens. []
consenti-
As. Quid solidura. ||
Dèu dels pobles septentrionals. ment, APROIIACIÒ.
As. As, assis. ASGEN8AMENT. m. ant. CENS.
EN TOT TROBA UN SIS 6 AS. fr. fam. S' aplica al que A8GEN8AR. V. a. Donar ó péndrer à cens. Car-
en que dir. En todo tiene que decir.
tot troba faltas ó gar censo, acensuar. Fundum censo onerare, adstrin-
Nisi quod ipse facit nihil rectum putat. gere.
FÉa ASOS. fr. met. Eixir mal alguna cosa, ó no lo- A8CEN8AT, DA. p. p. Acenstiado. Fcenerata pe-
grar lo que's pretén. Echar azar. Adversam sortem cunia gravatus.
periclitari. A8CEN8IÓ. f. La acció de pujar alt. Ascemion'
l' as de onos no'l jugàn bobos. ref. Adverteix que Ascensus, us. |] Per antonomàsia la de Jesucrisl al
pera qualsevol cosa, per fàcil que parega, es neces- cel y la festivitat anyal en que's celebra aquest mis-
sari tenir inlel-ligéncia. As de oros no lojuegan bo- teri. Ascension. Domini nostri Jesuchristi in coelum
bos. Tractent fabrilia fabri. ascencio. Sacer Christi ascensionis dies. ||
assctipció.
A8AFATA. f. SAFATA. AscENCió OBLIQUA, astr. L'arch del equador, desde'l
ASAFÉTIDA. f. Goma pudenta, de olor de all, primer punt del àries fins al en que naix ab l'astre en
de color roig, y es remey contra 1' estérich. Asafé- la esfera obliqua, Ascencionoblicua. Oblicua ascensió.
tida. Assafetida, ai, stercus, diaboli. ASCENCIÓ recta. astr. Lo mateix arch desde dit
ASAJAR. V. a. ASSAJAR. punt fins que naix en la esfera recta, Ascension recta.
ASALS. m. adv. ant. A escayre. Ol•licmmente. Recta ascensió.
Obliquè, obliquura. A8GEN8IONAL. adj. astroD, Lo pertanyent à la
ÀSARO. ra. Planta, de qual arrel naixen las fu- ascensió. Ascencional. Ascensionalis.
llas en flgura de ronyó, y de entremitj la cama que A8GETA. m. Qui's dedica à la perfecció cristiana.
sosté en sa extremitat, las flors de color roig que tira Asceta. Asceta, ae.
à negre : tè la propietat de excitar lo vòmit. Asara- ASCÉTIGH, GA. adj. S aplica als que's dedican à
'
ASBAGENAR. V. a, ant. Mitj cóurer. Salcochar, llibres y escriptors que'n traclan. Ascético. Asceticus.
sancochar. Male aliquid coquere, semicoctum relin- ASGITA8. m. pi. Heretges que veneravan en sas
quere. iglésias un bot inflat. Ascitas, ascodrogitas. Ascodro-
ASBAGENAT,DA. p. p. Salcochado. Semicoctus. gitaí, ascitai, arum,
ASBALAHIR. V. n. ant. Pasmarse. Yirium, mo- ASGLAR. v. a. ter. y sos derivats, estellar.
tüs, sensús facultate deflci. ASGLEPIADEA. f. Planta de brancas llargas, y
ASBERGINIA. f. ter. albergínia. fullas semblants à las de la eura, però mès estretas;
Soflamar, abochornar. Rubore suffandere. es contra veneno. Asclepiada, asclepios, asclepiadas,
ASBRONGAR. V. a. Dir paraulas picants à algú. hister. Hirundinaria, se, asclepias, adis.
A8GABRANTAR. v. a. ant. Consternar. Cons- A8CLEPIADÉU. m. Yers llatí de un peu espon-
terno, as. déu, dos coriambos, y un pirriqui, ó de un espon-
A8CALONITA. adj. Lo natural, y lo pertanyent déu, un dàctil ab cesura y Is dos últims dàctils.
à Ascalon, ciutat de Palestina. Ascalonio, ascalonita. Asclepiddeo. Asclepiadaeum carmen.
Ascalonites, ac. A8GLÓ. m. Aucell. botiguer.
ASGALUNIA. f. y ASGO. m. SoUevament ó moviment impetuós de
ASCALUIVYA. f. Seba que's guarda per llavor. ventrell que provoca '1 vòmit. Ascó, arcada, nàusea.
Ascalonia. Ascalonia, sa, ascalonium, ii. Nàusea, », fastidium, ii. ||
met. Disgust fastigós que
ASCAMPAR. V. a. escampar. causa '1 mal olor ó qualsevol cosa. Ascó, fastidio, nàu-
ASGÀRIDES. Cuchs rodons que's fan en
f. pi. sea. Nàusea, sa, fastidium, ii, || ant. rot, ventúsitat.
las plantas, y també en lo budell recte de la perso- FÉR Asco. fr. met. Fér fàstich, ó ser indecent ó
na. Ascàridas. Ascarides, um. despreciable. Hacer ascos, ser un asco. Nihil sanè vi-
ASGENDÉNGIA. f. La série dels pares y avis de lius, abjectius.
que descendeix cada hü. Ascendència. 3Iajorum famí- FÉR Ascos. fr. fam. Excitar lo vòmit. Provocar ú
lia, series, sanguis, genus. vomito. Yomitum, vomitiones evocaré, provocaré.
ASCENDENT, A. adj. Lo pare ó avi de que des- FÉR Ascos DE ALGUNA COSA. fr. met. Dcspreciürla, Ha-
cendeix algú. Ascendiente. Majores. m. Predomini,|| cer ascos de alguna cosa. Aliquid fastidire, nauseare.
autoritat sobre de algú. Ascendienie. Imperium, ii, TENIR ASCOS. fr. Asqucar. Nauseo, as, fastidio, is.
jus, uris. II
Prestigi, valiment. Ascendiente. Praesti- A8GÓ. m. Banchab respatllera, bastant ample y
gium, ii. Astre que s deixa véurer sobre 1' hori-
II capàs pera tres ó quatre personas. Escaiio. Scam-
zont al temps de nàixer algú. Ascendenie. Horosco- num, subsellium, ii.
pus, i, sidera natalilia. jl p. a. Ascendente. Ascendens. ASGÓLIAS. f. pi. Festas ab que'ls Alichs celebra-
TENIR MÒLT ASCENDENT, fr. SÉR l' AMO DEL AUCA. van à Baco: consislian en pujar sobre un bot ple de
140 ASE DICCIONARI ASE
vent, y relliscant diveriian al poble. Ascolias. Asco- ASE RANCH. Allumat. Asno cojo, derrengado. De-
lia, ornm. lumbatus asinus.
ASCOMÉTRER. V. a. ACOMÉTRER. ASE SALVATGE. Espécíc dc ase pardo ab clapas
ASCONA. f. ant. Espècie de llansa curta que 's blancas y negras. Asno salvaje. Onager, i.
llensava à voltas contra 1' enemich. Chuzo. Spiculiis. AL ASE RucH ARRiERO BOIG. ref. Significa que pera
I
MüNTERA, Varietat de eixa espècie de llansa. 'Is que ab capa de tontos no fan lo que deuhen, lo
oro akànzalo lodo. Pecuniae obediunt omnia. Cuneta loc. fam . Denota que no's dèu fèr cas de qui parla
consequitur aurum. sens rahó. A palabras locas orejas sordas: oracion de
ASE CARREGAT Dl LLETRAS. fr. BÜRRO. perro no va al cicló. Non bene ccelestes ímpia dexlra
ASE DB ARCADIA CARREGAT DE OR T MENJA PALLA. rcf. colit, Peccatores Deus non exaudil.
Reprèn als que són richs y 's traclan ab misèria. cÀURER DEL ASE. fr. fam. Conèixer l' error en que
Asno de Arcadia lleno de oro, y come paja. Onustus s' insistia. Caer de su asno ó de su burro ó de su bor-
auro paleam edit asinus. Inutiles avaro divitiai. rico. Errorem suum agnoscere.
ASE DE INDIAS. ALICORN. DE AUONT VINGUÉ l' ASE, VINDRÀ LA ALBARDA. ref.
ASB DE MÒLTS, LO LLOP Sb'l MEXJA. ref. BESTIAR DE Denota que ab lo principal ve comunment 1' acces-
MÒLTS etc. sori.Do vino el asno, vendrd la albarda. Pnecipua
ASE DE'k MORA, BE QUANTÀS VÉU s' ENAMORA, rcf. De- rerum semper accidentia concinnantur.
nota la facilitat dels que s' enamoran de totas las DEIXAM CAURER DEL ASE, T AJUDARME HAS. lOC. De-
donas que veuhen. Amor Irompetero, cuantas veo taii- nota que 'Is favors s' han de fèr quant se neces-
tas quiero. Multivolus multas fallere gaudet amans. sitan. Déjame caer y ayudarme has: cuando el hierro
ASE DE TOTS QUATRE QüARTOs ó POTAS. fr. Mòlt igno- estd encendido, entónces ha de ser batido. Cum ab asino
rant. Tonlo de tret ó de cuatro suelas. Suramè stoli- delapsus fuero, mi porrigito manum.
'1
dus. FERMA l' ase ahont TON AMO vÓL. rcf. Donota
ASE DE TRAti. BURRO DB TRAGÍ. mòlt que's fa estimar l' inferior que obeheix pun-
ASE EUGASSER. Lo dcslinat pera la cria. Garanon, tualment. Ilaz lo que tu amo te manda, y sentardsle
Admissarius asinus. con él à la mesa. Obedientia amícum ex hero fa-
y miserable tots se li atreveixen, y procuran redu- LA CULPA DEL ASE DONARLA A LA ALBARDA. ref.
hir à major misèria. El perroflaco todo espulgas. üe- S' aplica à laspersonas que per disculpar sos defec-
pascunt asinuni muscarum millia macrum. tes los atribuheixen à altres que no hi tenen part.
ASE Mouí ó MÒLT DOLENT, ó MÒLT FÍ. ref. Denoía que La culpa del asno echarla d la albarda. Propría in
las cabalcaduras de aquesta classe ó són mòlt bonàs alios crimina conferre.
ó mòlt dolentas. Asno mohino ó muy ruin, ó muy fino. l' ase fa un COMPTE, Y 'l TRAGINER Ó QUI l' ALBAR-
Pessimus est quadrupes vel praeslantissimus, hin- DA, n' Fi UN ALTRE. Deuola que las disposicions dels
nus. súbdits no tenen efecte sens la voluntat dels su-
ASK QUE ENTRA EN HERETAT AGENA, BIXIRA CARREGAT periors. Unopiensa elbayo,y otro el que lo ensilla.
DE LLBNTA. rcf. Denota que '1 qui entra en paratge Aliter dominus, longè alia subditus cogitat.
prohibit s' exposa a rèbrer algun dany. Asno que en- l' ase per FAM MENJA l' agram.
ref. Denota que
Ira í/i dehesa agena, volverd cargado de lem. Alienam quant la necessitat apreta no's repara en delicadesas-
melis raessem, ninlè mulcatus abibis. A buena hambre no hay pan duro, ni falta salsa à
ASB qui'm PORT, T NO CABALL QUe'm ENDERROCH. ref. ninguno: cuando no tengo solomo de todo como. Opti-
Ensenya que es millor contentarse ab un estament raum condimentum fames. Bona oíTa post panem.
miljà que aspirar al perill dels grans empleos. Mas mat fora TANT PERDUT l' ASE. lOC. fam. DEL MAL LO
quiero asno que me lleve, que caballo que
me derrueque MÉNOS.
ó derrengue. Oportet agrum imbecilliorem esse quam PERA TÚs'hA TRET l' ASE DEL ESTABLE. lOC. írÓU.
agrícola m. prOV. PERA TÚ SÓN LOS GUANTS, ETC.
ASE CATALÀ. ASP 141
Plurima quidem inler se simillima sunt. ÀSIA. f. Pedra pareguda ala tosca. Àsia. Àsia,
NO HAVÉa VIST MAY ASES voLAu. fr. fam. Nota la a;.
QUANT l' ASE s' HAUBÀ MORT DE RIALLAS. fr. fam. ASÉURER. V. n. ant. séurer.
LA SEMMANA DELS TRES DIJOUS. ASLLOMAR. V. a. ter. allomab.
QÜE SAB L' ASE QÜE COSA ES SAFRA, SI MAY HA ESTAT ASMA. Malaltia de pit que embarassa
f. la res-
ADROGUER, ref. Reprèn al que vol donar sòn vot en piració. Asma. Asthma, a;, spirandi diíTicultas.
matèria que no entén. El ciego no distingue de colo- ASMÀTIGH, CA. adj. Qui pateix asma ó lo que
res, CcTCUs natus non judicat de coloribus. pertany à aquesta malaltia. Asmàtico. Asthmaticus,
QUI DIU MAL DEL ASE AQUELL LO COMPRA, ref. DenOta dyspnoicus.
que algú desprécia afectadament alguna cosa pera ASMENT. m. ESMENT.
dissimular lo desitj que tè de ella. Quien dice mal de A81VIOLAR. V. n. y derivats, esmolar.
la pera ese la lleva: quien desalaba la cosa ese la com- A8NA. f. ant, BURRA.
pra. Quod saepe vituperas, tàndem proprium fa- ASNET. m. d. ant. aset.
cies, ASOLA8. m. adv. A soLAS.
QUI NO PÓT HAVÉRLAS AB l' ASE LAS HAÜ AB LA ASOLDAR. V. a. ant. assalariar.
ALBARDA. rcf. Quc s' aplica à las personas que quant ASOLRE. V. a. ant. absóldrer.
no's poden venjar dels qui'ls han fét mal, se venjan A8PA. f Greu en figura de una X, com la
. en que
en cosas sevas. Quien no puede dar en el asno da en fou martirisat sant Andreu. Aspa. Decussis, is.
|]
la albarda. Laedere alium qui non valet obtrectans arq. Fustas que serveixen pera umplir un vuyt.
gaudet. Aspas. Tigna, orum, En los molins de vent alas
||
A8PATXAMENT. m. ant. y
menudear.
ASENAL. adj. Lo que pertany al ase. Asnal. A8PEATXAMENT. m. ant. Desembràs. Des-
Asininus, asinarius. pacho. Expeditio, nis.
ASENÀS. m. aum. Asnazo. Grandior asinus, ||
A8PEGTE. m. Lo que'ls objectes presentan à la
Lo mòlt neci ó tonto. Asnazo. Stolidissimus. vista. Aspeclo, semblante. Facies, ei. La cara de las
||
ASSAFATE. m. ant. safata. ASSALT HOM. exp. ant. Bombre de prendas, bello
alpunt y maduresa que deuhen tenir, com lo sol sar la tropa. Asamblea. Classicum, ei,
ASSAHONA 'Is fruyts. Sazonar, madurar. Maturo, as, ASSAMORRAR. Matar ó despedassar lo
v. a.
maturè disponere. Oprimir sovint alguna cosa pera-
|| llop ó altra fera la presa que agafa, sacudinfla de un
que s'ablanesca ó amolle. Sobar, amasar. Macero, as. costat à altre. Zamarrear. Denlibus inch inde con-
Adobar las pells rascantlas lo pel. Zurrar, curlir.
[j cutere.
Coria, pelles macerare, poliré. | ant. maubab. 5. A8SANEAR8E. v. r. Informarse, instrohirse de
144 ASS DICCIONARI ASS
alguna cosa. Cereiorarse, enterarse. Cerciorem fieri, ASSEGURADAMENT. adv. m. Sèns dupte. Se-
cerlisso, as. guramente. Cerlè, securè.
ASSANEAT, DA. p.p. Enterado, penetrada. Cer- ASSEGURADOR, A. m. y f, Qui assegura. Àse-
cioratus. gurador. Vas, adis, sponsor, is.
tUS. l\
MALENDRESSAT, mar la certesa de alguna cosa. Asegurar, afirmar.
ASSASSÍ, m. ASSESSINO. Assevero, as, pro cerfo confirmaré. ||
Preservar de
ASSATG. m. ant. ensaig. algun dany ó perill. Asegurar. Defendo, is. ||
Donar
ASSATIAR. V. a. siTiAR. II
ant. situar, assen- üàxisa. Asegurar. Praedem dare. || prométrer.
tar, QUI ASSEGURA DURA. ref. Dcuota que '1 qui empren
ASSEAR. V. a. Adornar, compóndrer ab curio- Enterarse de alguna cosa. Enterarse. Calleo, es.
sitat ; també s' usa com recíproch. Asear. Excolo, ASSEGURAT, DA. p. p. Asegurado. Constabi-
percolo, is. lilus.
Pectore (enus in leclose erigere. ASSENYALAR lo dia, mcs, any, etc. Senalar. Signo,
ASSENTARSE BÈ ALGüNA COSA. fr. mct. Agradar, sér destino, as, eligo, is. Fèr alguna ferida ó senyal en
||
conforme al gust ó dictamen. Sentar bien una cosa, lo cos. Senalar. Yulnere signaré. |1
Mostrar, manifes-
Benèaccipere. arridere. 1|
Escàurer, convenir bè una tar alguna cosa entre altras. Senalar. Signo, desig-
cosa ab altra, com lo vestit, etc. Asentar. Aptari. no, as. II
Fèr senyal pera donar alguna notícia; y
NO ASSENTARSE BÈ 'l MENJAR Ó BÉURER. loC. NO htt- així 's diu: Monjuich assenyala un barco de guer-
cer bien la digestion, no asentarse en el eslómago al- ra. Senalar. Signum dare. Dir determinadament
||
guna cosa. Stomachum gravaré, cibum aígrè coque- alguna cosa. Senalar. Assigno, noto, as. ||
Amenas-
re. sar, designar ab los ulls, dit, etc. Senalar. Indico,
ASSENTAT, DA. p. p. Senlado, asentado. Ses- as. II
Apuntar los tantos en alguns jochs de carlas.
sus. II
adj. met. Judiciós, prudent. Senlado, sesudo, Senalar, apuntar. Noto, as.
asesado. Maturus, quietus. j|
persuadit. ASSENYALARSE. V. r. Distingirse, singulari-
PER BEN assentat QUE ESTIGAS, QUE NO PÓTS CAURER sarse especialment en matèria de reputació, crèdit
NO DiGAS. ref, fam. no digas de aquesta aygüa, etc. ú honor. Senalarse, distinguirse, singularizarse. Emi-
ASSENTIMENT, m. ant. La acció y efecte de neo, es, excello, is, primas ferre.
consentir. Asenso, consentimienlo. Assensio, nis, as- ASSENYALAT, DA. p. p. Senalado. Signatus,
sensus, us. ||
llicència. designatus. ||
adj. Il-lustre. Senalado, insigne, distin-
ASSENTIR, v. n. Convenir ab lo judici ó dicta- guido. Clarus, eximius. | Notable. Notable. Nolatu
men de altre. Asentir. Assentior, iris. dignus.
ASSENTISTA. m. Qui fa algun contracte ab lo ASSENYAT, adj. ant. Entenimentat. Sesudo. Ma-
rey ó ab lo públich pera la provissió de algun exèr- turus, cordalus.
cit, etc. Asentista. Publicanus, biarchus, i, ASSEQUIBLE, adj. Lo que's pót consegnir. Ase-
ASSENTIT, DA. p. p. Asentido. Assensus. quible. Impetrabilis, quod assequi potest.
ASSENTO, ra. Siti, cosa pera sentarse, com ca- ASSER. m. CER.
dira, etc. Asiento. Subselliura, ii, sedes, dis. ||
Con- ASSERAR. V. a. ACERAR.
tracte ó conveni. Asiento. Pactio, nis. ||
Prudència, ASSERGIÓ. f. Afirmació. Asercion, aserto. Asse-
seny. Asiento, cordarà, madurez. Prudentia, ai, sana vera tio, nis.
mens. [[ Lo lloch que tè cada hu en un tribunal ó ASSERENAMENT. m. La acció de asserenarse.
junta. Asiento. Locus, i, sedes, is. |1
Lo lloch ahont Serenidad. Serenum, sudum, i.
TOMO I. 20
146 ASS DICCIONARI ASS
ASSERENAR. Posar clara y serena, (ran-
V. a. ASSEVERACIÓ, La acció de asseverar. Ase-
f.
quilisar alguna cosa, com lo lemps, la mar, etc. veracion, afirmacion. Assevera tio, affirmatio, nis.
Serenar. Sereno, as. [] Posar la aygua à la serena. ASSEVERADAMENT. adv. m. Afirmativament.
Serenar. Yesperlino vapori aquara exponere. ||
Apa- Aseveradamente. ÀÍBrmatè, asseveranter.
ciguar, assossegar disturbis y avalots. Serenar, cal- ASSEVERAR. V. a. Assegurar, afirmar lo que's
mar. Sedo, placo, as, []
met. Templar, moderar 1' diu. Aseverar. Assevero, firmo, confirmo, as.
enuig. S' usa com à recíproch. Serenar. Frontem, ASSi. adv. 1. AQUÍ. Ara. Ahora, aquí. Nunc. II
vultum serenare. ÀSSIA. f. Una de las parts del mon. Àsia. Àsia, se.
ASSERTIU, IVA. adj. AFIRMATIU. ASSIDEU. ra. Secta de juheus que tenia per ne-
ASSERTIVAMENT. adv. m. AFIRMATIVAMENT. cessàrias las obras de supererogació: aquestos eran
ASSERTORI, A. adj. Afirmatiu; s' aplica al ju- los predecessors dels fariseus. Asideo. Assidaeus, i.
per scelus cajdes. guenca que consum la carn supèrflua. Asiema. Sar-
Conciliator, suasor, is. I Advocat ab qui s' acom- ASSIGNACIÓ, f. La acció y efecte de asignar.
panya jutge llech pera determinar Asignacion. Assignatio, attributio, nis.
'1
y sentenciar
en las cosas de justícia. Asesor. Assessor, is, qui ju- ASSIGNAR, v. a. Indicar, assenyalar, destinar.
ris dicendi causà judici assidet. Asignar, destinar. Assigno, as, adscribo, attribuo,
drets del assessor. Asesoria. Assessoris salarium, Asilo. Ara, ae, asylum,i,refugium, ii. jj
met. Ampa-
mercès. ro, protecció, favor. Asilo. Praesidium, patrocinium,
ASSESSORIAL. adj. Lo que pertany à là asses- ii.
interinament à algú. Asislir. Alterius vicarium esse. ASSOLEYAT, DA. p. p. Soleado. lusolatus.
I
Donar assisténcias ó aliments. Asistir, alimentar. ASSOLIAR. V. a. ant. Desamparar, deixar sol,
ASSITIAR. v. a. Cercar alguna plassa ó fortale- ASSOLIMENT, m. Obra de assolir. Alcance, al~
sa pera apoderarse de ella. Siliar. Obsideo, circum- canzamiento. Assecutio, consecutio, nis.
sideo, es. ASSOLIR. V. a. Aconseguir. Alcantar, Conse-
ASSITIAT, DA. p. p. Sitiado. Obsessus. quor, assequor, eris. ||
Atrapar descuydat. Coger,
ASSÍURER. v. n. ant. séurer. || matab. sorprender. Excipio, is, occupo, as. || Apoderarse de
ASSÓ. proa. Eso, eslo. Hoc, id. una cosa antes que arribe al fi à que's destinava.
ENASSÓ. m. adv. entretant. Interceptar. Intercipio, is,
ASSOGAR. V. a. nàut. Apretar bè una corda. ASSOLIT, DA. p. p. Atrapat en algun engany ó
Àsocar. Constringo, is. delicte. Cogido. Deprensus. [j
Sorprès. Sorprendi-
ASSOCIABLE. adj. Lo qui naturalment es incli- do, asaltado. Occupatus.
nat à la societat, ó tè disposició pera ella. Sociable. ASSOM AR. V. n. Apuntar, comensar à deixarse
Sociabilis, societatis amans. || benigne, cortès. véurer alguna cosa. Asomar. Appareo, es. [| Tràurer
ASSOCIACIÓ, f.
y ó mostrar alguna cosa, com assomar lo cap à la fines-
ASSOCIAMENT. m. ant. La acció y efecte de tra. Asomar. Ostendo, patefacio, is. ||
ant. proyooa.b.
quinas pera algun ü. Juego. Ordo, inis, series, ei. que per aquest motiu celebra la Iglésia lo dia quin-
ASSORTIR. V. a. Provehir ó donar à algú lo ne- ze de Agost. Asunción. Beata? Mariaï virginis in coe-
cessari. Surtir. Necessària suppeditare. lum assumptio, assumptionis festum.
ASSORTIRSE. V. r. Provehirse de lo necessari. ASSUMPT, A. p. p. ASSUMIT, m. ASSüMPTO. il
ASSOSSEGADAMENT, adv. m. Sosegadamente. DONAR ASSÜMPTO. fr. Donar motiu ú ocasió. Dar
Placidè, tranquillè. asunto. Ansam, occasionem prtcbere. Donar lo punt ||
ASSOSSEGAMENT. m. ant. SOSSEGO. ó argument pera tractar de alguna cosa. Dar asunto.
que s' executa públicament en los delinqüents, do- raent s' assusla. Asustadizo. Meliculosus, limidus.
nantlos lo botxí ab la penca cops en la esquena, Azo- ASSUSTAR. v. a. Donar ó causar susto. També
tes. Flagellorura supplicium. s' usa com recíproch. Asustar. Terreo, es, pa vorera
ASSOTADA. f. ASSOT. 2. incutere.
ASSOTADÍS. m. Qui mereix assots. Azotadizo. ASSUSTAT, DA. p. p. Asustado. Territus.
Verbero, onis. ASSUT. m. Paret que travessa '1 riu per con-
ASSOTADOR, A. m. y f. Qui assota. Azotador. duhir la aygua per las céquias. Azud. Aqu» derivand
Yerberator, is. objectum vallum. Màquina pera tràurer la aygua
[|
ASSOTAGOSSOS. m. Qui cuyda de fér eixir los dels rius y regar camps. Azuda. Aquaria rota,
los
gossos de la iglésia. Perrero. Mastigophorus, i, ca- atlia, ae, toUeno, is, haustrum, i.
mienta. Yerberatio, nis. QUI RODA ó MENA l' AST no'n TAST. rcf. Adverleíx
ASSOTANAR. V. a. arq. Fér soterranis. Sala- que 'Is afortunats, sens traball logran lo fruyt de
nar, asotanar. Instar cellaï subterraneaí concamerare. las fatigas de altres. Una levanta la caza y otro la
ASSOTAR. V. a. Pegar assots à algú. També s' mata. Sic vos non vobis.
usa com recíproch. Azotar. Yerbero, flagello, as. |[
ASTA. f. HASTA.
als estudians. Asuelo. Otium, ii, otii dies. reraissióenlos llibres. Aslerisco. Asteriscus, i. \\
Certa
len las 12 constel-lacions del zódiach. Asterismo. Astutia, !D, astiis, us. |1
estratagema.
ASTUCIÓS, A. adj. astut, ter. escrupulós,
Asterismiis, i. i
ASTÍ. Yeu de pastor. Aqui. Hic. H arq. fuserol. ASTURDIRSE. v. r. y derivats, esturdirse.
cua cendrosa clapada de blanch, las cainas grogas sér mòlt astut. fr. Pelarse de fino. Yaldè calli-
y 'Ibech negre; es mòlt enemich dels coloms. Azor, dum, versutum esse.
gavilan. Accipiter, tris. ASTUTAMENT. adv. m. Ab astúcia. Astutamen-
estrella, etc. Astro. Astrum, i. | met. ant. estre- ATABAL. m. ant. tabal.
lla 2. ATABALAR. V. a. Cansar lo cap. Atolondrar,
ASTREA. f. mit. Diossa de la justícia. Aslrea. aturdir, atronar. Lympho, as.
Àstr£ea, x. ATABALAT, DA. p. p. Atolondrado. Attonitus.
ASTRENOMIA. ant. astronomia. f. ATACADOR. m. Qui ataca. Atacador. Pugna-
ASTRINGENT. adj. S' aplica als aliments 6 re- tor, is. II
Instrument pera atacar las pessas de arti-
meys que restrenyen, com las servas. Astringente, lleria. Atacador. Ligneus tormentis bellicis stipandis
astrictivo. Aslringens. asserculus. ||
Instrument ab que s' ataca la pólvora
A8TROLABI. m. mat. instrument de metall en en las barrinadas. Atamdera. Asserculus, i. [1
En la
forma de esfera sobre un pla: sòn us principal es artilleriade mar, corda grossa y forta ab un tros
pera observar los navegants la altura del polo y dels de fusta al extrem. Atacador. Instrumentum exfune
astres. Aalrolahio. Astrolabium, ii. tormentis bellicis stipandis.
ASTRÓLECH. m. Qui professa la astrologia- ATACAMENT. m. La accióy efecte de atacar.
Astròlogo. Astrologus, i, astrologiae peritus. ||
met. Atacadura, atacamiento. Strictura, a).
ASTRONÒMICAMENT, adv. m. Segons los repentí, com feridura, etc. Ataque. Morbi irruptio.
principis y reglas dels astrònomes. Astronómicamente. ATACONADOR. m. Sabater que adoba '1 calsat
Ratione astronòmica. vell. Zapatero de viejo, remendon. Cerdo, nis, sutor,
ASTRONÓMICH, CA. adj. Lo que pertany à la is. (I
met. Qui pega. Zurrador. Castigafor, verbera-
astronomia. Aslronómico. Astronomicus. tor, is.
ASTRÓNOMO. m. Professor de astronomia. ATACONAMENT. m. ant. Remendo. Remiendo.
Astrónomo. Astronomus, i.
Sarcimen, inis. ||
tacó 2.
A8TRUCH, CA. adj. ant. afortunat, ditxós. ATACONAR. v. a. Remendar las sabatas. Remen-
150 ATA
DICCIONARI ATE
dar. Reparo, as. | ATANSAR, v. a. y derivats, àcostab.
met. fam. Pegar. Zurrar, tundir.
Flagello, verbero, as. Atipar à algú, afartarlo. Tam-
l\
ATANYENT. adj. PERTANYENT.
bé s' usa com recíproch. Rellenar, atracar. Cibo op- ATÀNYER. V. n. Tocar, pertànyer. Pertenecer,
plere. tocar. Attineo, pertineo, es. || v. a. Guraplir las pro-
ATACONAT, DA. p. p. Remendado. Reparatus. mesas. Cumplir. Fidem servaré, prsestare.
II
met. Zurrado. Yerberatus. ||
apadassat. ATAPAHIR. v. a. Apretar mòlt alguna cosa pe-
ATAFETANAT, DA. adj. Semblant al tafetà. ra que no quede tova. Tupir. Stipo, constipo, as.
Atafetanadc. Sericae telae sirailis. ATAPAHIT, DA. p. p. Tupido. Stipatus.
ATAHÜT. m. Bahul ó caixa de morts. Ataud. Lo- ATAPAR. V. a. y derivats, tapar.
culus, feretrum, i, sandapila, as. ATAPIAR. V. a. y derivats, tapiar.
ATALAYA. f. Llocb pera atalayar. Vigia, atala- ATAPIR. v. a. y derivats, atapahir.
ya. Specula, ae, speculatorium, ii. jj m. Qui atalaya. ATAQUEBIRAS. Lloacions à Dèu f. que usavaa
Vigia, atalaya, atalayador. Excubitor, speculator, is. los àrabes ans de entrar en batalla. Ataquebiras.
ATALAYADOR, A. adj. Qui atalaya. Vigia, ata- ATAQUINARSE. v. r. atipabse.
laya^ atalayador. Speculator, excubitor, is. j| ant.Qui ATARANTAR. V. a. ter. Alborotar. Perturbo, as.
observa las accions de altres. Espia, atisbador. Spe- ATARANTAT, DA. p. p. Qui per demasiada
culator, scrutator, is. vivesa obra precipitadament y sens reflexió. Trone-
ATALAYAMENT. m. La acció de atalayar. Ata- ra, tolondron, alborotado. Turbulentus. ||
aturdit. [|
ATELANAS. f. pi. ant. Nom de una espècie de cióncias; y també de la festa que feyan en honor de
comédias antíguas. Entre romans eran unas pessas ella. Atenen. Atenea, a;.
cómicas y salíricas mòlt llicenciosas. Atelanas. Fa- ATENENT, m. adv. Considerant. En atencion, en
ATEMORISAMENT. m. ant. Mòlt temor. Àter- ATENÉO. m. Espècie de amfiteatro que hi havia
ramiento. Terror, pavor, is. en vàrias parts, com en Roma, Alènas, etc. pera
ATEMORI8AR. Y. a. Infundir, causar temor. exercitar las arts lliberals, declamar, etc. kteneo.
També s' usa com recíproch. Atemorizar. Terreo, Athenujum, i.
perar. Atemperacion. Temperalio, nis. ATENT, A. adj. Qui tè posada ó fixa la atenció
ATEMPERADAMENT. adv. m. ant. Ab tem- en alguna cosa. Atenta. Attentus, inlentus. ||
Cortés,
bufa moltíssim furiós. Atemporalado. Tempestuo- ATENTAT, DA. p. p. Atentado. In ten ta tus.
sus. II
m. Crim, delicte. Atentado. Ausum, i, scelus,
ATENDAR. V. n. y II
ter. aconseguir.
ATENDARSE. Y. r. ant. Acamparse la tropa en ATEOPOLÍTICH, CA. adj. MAQUIÀVELISTA.
las tendas de campanya. Acamparse. Castra locare. ATERCIANAT, DA. adj. S' aplica al que tè ter-
ATENDAT, DA. p. p. Acampado. Incastris coUo- cianas; y també 's diu del humor, color, etc. que las
catus. indica. Atercianado. Febri tertiana affectus.
ATENDEMENT. m. ant. y ATERMENADOR. m. Qui posa íltas à las ter-
ATENDÉNCIA. ATENCIÓ. 2. 3. f. ras. Amojonador. Terminator, íinitor, is.
ATENDIBLE. adj. Digne de sér atès. Atendible. ATERMENAMENT. f. La acció y efecte de
Atlentione dignum. atermenar. Amojonamiento. Terminatio, nis.
ATENDIMENT. m. ant. ATENCIÓ. ATERMENAR. V. a. Posar fitas à las terras.
ATÉNDRER. v. n. Estar ab cuydado y atenció. Amojonar. Terminos figere, consti tuere.
Atender. Atlendo, intendo,
is. Tenir consideració à []
ATERRAMENT, m. La acció de aterrar. Ater-
alguna cosa, com: aténdrer als mèrits y no à la per- ramiento. Prosternalio, nis,
sona. Aíeíider. Alicui rei consulere. || Mirar per algu- ATERRAR. V. a. Tirar à terra. Àsolar. Populor,
na cosa, Ó cuydar de ella. Atender. Ralionem habere. depopulor, aris. ||
Causar terror. També s' usa com
II
V. a. ant. esperar. |1
Guardar, cumplir, mante- recíproch. Aterrar^ aterrorizar. Perterreo, es, perter-
nirse. Atewrse, Servo, as. || Donar lloch ó treguas. refacio, is. 11 Entre pilots aproximarse à terra. Ater-
152 ATI DICCIONARI ATL
rar. Ad terram accedere, appellere. 1|
abatrer, uü- Atticismus, i.
II
Moda de parlar pur y concís. Aticis-
MILLAR. ÀSSOMBBAR. mo. Concisa oratio.
II
ATERRAT, DA. p. p. Àterrado, aterrorizado. ATICURGA. f. arq. Columna quadrada del orde
Territus, Se diu de tot objecte inmediat
[j
adj. nàut. àtich. Aticiirga. Atticurges, e.
ATESAR. V. a. nàut. Posar tibants los capsó ve- que la de las dotse taulas havia ordenat ab motiu de
las de la nau. Alesar. Navium rudentes exlendere. la prescripció de las cosas robadas. Atinia. Attinia
ATESORAR. Arreplegar y guardar rique-
v. a. lex.
sas. Atesorar. Thesaurizo, as, divitias accumulare. ATIPAR. V. a. Satisfer de menjar : També s'
jjmet. Reunir mòltas qualitats, gràcias ó perfec- usa com recíproch. Saciar. Saturo, salio, as.
cions. Atesorar. Multa animi bona in se congerere. ATIPLAR. Alsar lo to del instrument. Atiplar.
ATESTACIÓ. f, Testificació. Atestacion. Testi- Acutum resonare.
monium, ii. ATIPLAR8E. V. r. Posar la veu de tiple. Ati-
ATIAR. V. a. Arrimar los tions al foch pera que ATLÀNTIDA. f. Isla fabulosa que Plató suposa-
no s' apaguen. Alizar. Ignem suscitaré, excitaré. ||
va envers 1' estret de Gibraltar. Allantida. Atlanti-
Mocar lo ble, llum, etc. Atizar, avivar. Mungo, is. ||
da, ai. II
pi. Constel-lació en que estan las estrellas,
met. Fomentar las passions ó'afectes. Atizar, revòl- que fingiren los poetas sér fillas de Atlas. Allantida.
ver el ajo, el caldo. Animi motus excitaré. met. || Atlantides, e, plejades, um. 1|
Nom de las islas del
INSTAR, INCITAR. arxipélach índich, ahont los poetas col-locavan los
ATIAT, DA. p. p. Atizado. Excitatus. camps eliseus. Atlàntidas, atolones. Atlantides, um.
ÀTICAMENT. adv. m. A la manera dels àtichs. ATLANTS, m. pi. arq. Estàtnas de homes que
Aticamente. Atticè. en lloch de columnas sostenen lo arxitrau. Atlantes.
PARLAR ATicAMENT. loc. Parlar concisamenl. Hal•lar Atlanles, telamones, um.|| atlas. 2.
aticamente. Atticizare. ATLAS. m. Col-lecció de mapas enquadernats.
ÀTICH, CA. adj. Lo pertanyent à Atenas. Atico. Atlas. Geographicus atlas. |1
anat. Nom de la extre-
Atticus, atheniensis. ||
S' aplica al estil, que ab po- ma vèrtebra del coll que manté y dóna moviment al
cas paraulas diu mòlts conceptes. Atico, Atticus. || cap. Atlas. Atlas, Montanya de Àfrica. Atlas.
ai. ||
ant. Se prenia per un testimoni incorruptible. Atico. Atlas, antis. Nom de un Rey de Mauritània, astró-
||
Atticus. 11 m. Cos de arquitectura que's col-loca per nomo mòlt sabi, de qui fingiren los poetas que sos-
adorno sobre la cornisa de un edifici. Atico. Atticur- tenia '1 cel sobre sas espatUas. Atlas. Atlas, antis.
geS, 36. 11
atleta. II
Tela de seda de Indias, Atlas. Indica tela
ATICISME. m. Gust, elegància y finura ab serica.
qne's pronunciava '1 grech en Atònas. Atici$mo. ATLEGAR. V. a. allegar.
ATO CATALÀ. ATR 133
ATLETA, m. Los valenfs que peleavan a pu- ATONTAT, DA. p. p. nàut. Atontado. Eluctua-
rodeja un cos per tolas parts, y participa de sos mo- ATORAR. V. a. nàut. abarrotar.
La massa del ayre ab los vapors, exhalacions y de- tenirse, no poder passar per aboni deurian, ja per
més, que rodeja '1 globo de la terra üns à una altura sér massa grossos, ja per altra causa. Atorarse, atra-
així 's diu : atmosfera elèctrica, etc. Atmosfera. At- ATORGAR. y derivats, otorgar,
V. a.
llere. ||
Arrimar un objecte à altre. També s' usa la part posterior de alguna cosa. Atras. Posterganea
com recíproch. Atracar. Rem rei accedere. Apre-
[| pars. II
Se diu per qualsevol cosa passada. Alràs.
tar una cosa contra altra. Aíracrtr. Comprimo, is, Cessim. II
exp. fam. Serveix pera fér retrocedir à
arcto, as. fi
Aproximarse, però sens arribar à tocarse algú. Atras. Retrò, retrorsúm.
'Is objectes. Atracar. Accedo, is. ||
ant. trossar. ATRÀs DE. m. adv.
ATRACARSE. v. r. Atiparse bè. Atracarse, ali- ATRAS QUÈ. m. adv. Ademés; així 's diu: atras de
borrarse. Cibo potuque oppleri. venir tart encara reganya. Tras. Post, deinde.
ATRACAT, DA. p. p. Atracado. Appulsus. DE PART DE ATRAS. fr. Per dcrrera, à trahició. A es-
ATRACCIÓ, f. La atracció y efecte de at^àurer. paldas vueltas. A tergo. ||
En auséncia de algú. A es-
Atraccion. Attractio, nis. || atractiu. 2. paldas. Ad posteriora.
ATRACCIÓ NEWTomANA. La que's verifica sols en las FÉR TORNAR ATRAS. fr. Rebàtrer. Rechazar, hacer
grans massas, en rahó de aquestas maleixas, y del volver atras. Propulso, as, redigo, is.
quadrat de las distàncias. Atraccion neutoniana ó pla- QUEDARSE MOLT ATRAS, fr. Que à mès del sentit
netària. Atractio newtoniana. recte significa estar distant deia consecució de al-
ATRACTIU, VA. adj. Lo que atrau ó tè la vir- guna cosa. Estar muy léjos. Longius, longissimè
tut de atràurer. Atractivo. Illecebrosus, attractorius. abessè.
II
m. Gràcia en la cara, paraulas, etc. Alractivo. lUe- TORNAR ATRAS. fr. Retrocedír en lo camí fét. Desan-
cebrae, arum. dar. Per eamdem redire viam,
ATRAFAGAR. V. n. y TORNARLAPARACLAATRAS.fr. DesdirsB de lo pac-
ATRAFAGARSE. V. r. Fatigarse, afanarse. tat. Volverse atras, volver atras, desdecirse, retrac-
Alrafagar, atarearse. Defatigari. tarse. Dictis non stare, fidem prodere.
ATRAFAGAT, DA. adj. Aqueferat. Atareado. ATRASSADOR. m. trassador.
Defatigatus. ATRASSAMElVT. m. L' acció y efecte de atras-
ATRAGANTARSE. V. r. ant. ennugarse. sar y atrassarse. Atraso. Ronorum araissio.
ATRAIRER. V. a. ant. atraurer. ATRASSAR. V. a. Retardar. Atrasar. Prseeo, es.
ATRAPAR. V. a. Agarrar al que fuig. Coger,
II
ant.P/•o;)omonar. Apto,coapto,as. ||
Empenyarse.
atrapar. Fugientem apprehendere. ||
Assolir, acon- També s' usa com recíproch. Atrasar. Ms alienum
seguir. Alcanzar. Consequor, assequor, eris. ||
Sor- contrahere. 1|
ant. ocasionar, causar. H trassar.
péndrer, sobrevenir repentinament alguna cosa, com: ATRASSAR LO RELOTGE. fr. Fér córrcr atràs 1' as-
r atrapa la nit, 1' atrapí en lo furt ó ab mentida. senyalador. Atrasar elreloj. Retardo, as.
Coger. Aliquem prehendere. [j
Enganyar. Coger. Fa- ATRASSARSE. V. r. Quedarse en derrera. Atra-
llo, is. II
nàut. Posar ó passar las trapas à las velas. sarse. Retardaré,
Atrapar. Provisionales funes velis aptare. ATRASSAT, DA. p. p. Atrasado. Retardatus. |1
ATRAPAR AB LOS PIXATS AL VENTRE, fr. fam. y adj. Endeutat, empenyat. Atrasado. Mvè alieno op-
ATRAPAR A LA ENCESA, fr. Sorpéudrcr de promp- pressus.
te à algú en algun delicte, etc. sèns podérseho pen- ANAR ATRASSAT. fr. Estar empenyat ó anar à mé-
sar. Coger de manos d boca, coger las manos en la ma- nos. Andar ó estar alcanzado, andar à tresménos cuar-
sa. In fragranti. Ullo ó de capa caida. Inopia laboraré.
ATRAPAR DESCUTDAT ó DESPREVINGUT, fr. Impensa- ATRASSOS. m. pi. Endarreriatges, rendas que
dament, de repent. Coger de rebato, de manos à boca. deixaren de pagarseal temps senyalat. Atrasos. Re-
Repentè, subilò. ditus, vectigalia constituto die non soluta.
ATRAPAR LA LLUNA. fr. Durar mòlt la execució de ATRÀURER. V. a. Fér seguir alguna cosa com
alguna cosa. Coger lanoche. Nocte, hora, tempesta- r iman al cer, etc. Atraer, tirar. Attraho, traho,is.
ts capi. Guanyarse la voluntat de algú. Atraer. Allicio,
II
ATRAPAR SOTA. fr. Coger debajo. Subter insidias prollicio, ascisco, is. ||
afalagar.
capere. ATRA VESSA. f. nàut. Veu ab que's designa la
ATR CATALÀ. ATH 155
acció de atravessar com: perns de atravessà. Aïra- Olrosí, ademas, demas de esto. Insuper, praiterea,
viesa. Transversio, nis. ilem. II
m. for. Cada una de las peticions desprès de
ATRAVES8ADOR. m. TRAVESSEa. ||
embarís, im- la principal. Otro si. Altera pelilio. ||
Juntament.
PEPIMENT. Junlamente. Junctira.
ATRAVESSAMENT. mel. CONEXIÓ. ATRET, A. p. p. ant. de atràurer. Atraido. Trac-
ATRAVESSAR. V. a. Posar una fusta ó altra co- lus.
sa de una part à altra. Alravesar. Transversum po- ATRETAL. adv. altretant.
nere, interjicere. [[
Passar de part à pari lo cos ó ATREVÉS. m. adv. de través.
algun membre ab la espasa, la,aygua pels porós, ATREVESSAR. v. a. y derivats, atravessar.
etc. Alravesar. Transverbero, as, transfodio, is. []
ATRE VIDAMENT. adv. m. Ab atreviment. Alre-
Passar de una part à altra, com: atravessar la car- vidamente, osadamente. Audacter. || tembhariament.
rera, etc. Alravesar, cruzar. Transmeo, as, Iranseo, [|
LLIBREMENT.
is. En lo joch posar travessas à mès de lo que's po-
II
ATREVIDÀS, SA. adj. aum. atrevidíssim.
sa al fondo. Alravesar. Extra Indi sorlem sponsioue ATREVIDET, A. adj. d. Atrevidiílo. Aliquantu-
certare. Encreuhar una cosa. Alravesar, cruzar.
||
lum audax.
üecusso, as. nàut. Posar en fatxa, situar la nau ab
||
atrevidíssim, A. adj. sup. Atrevidisimo. Au-
10 costat perpendicular ó transversal à la direcció de dacissimus.
la mar ó vent. Alravesar, poner d la capa. Transver- ATREVIMENT, m. La acció y efecte de atrevir-
sim lenere navim. ||
Llaurar segona vegada la terra, se. Airevimiento, osadia, audàcia. Audàcia, se. co-
||
interpellare. ||
Encontrarse ab algú, renyir ab ell. ANIMÓS. II
TEMERARI.
Atravesarse. Rixor, aris, contendo, is. ||
Entrevenir, ATRIBA. f. Instrument de fér esclops, Atriba.
ocórrer alguna cosa que impedeix lo curs de altra. Alriba, íc.
Atravesarse. Intervenio, is. ||En losjochs de interès ATRIBUCIÓ, f. La acció de atribuhir. Àtribucian.
se diu de la ha perdut ó guanyat.
quantitat que s' Attributio, nis.
Atravesarse. Alicujus summíe jacturam in ludo fieri. ATRIBUHIR. V. a. Aplicar, assignar alguna co-
11
nàut. En lasmaniobrassiluarsela nau ab sòn cos- sa à algú. S' usa com recíproch. Atribuir, aplicar.
tat perpendicularment à una direcció qualsevol. Tribuo, attribuo. [| Acumular. Atribuir, achacar, acu-
Atravesarse. Navem ad perpendiculum aptari. ||
nàut. mular. Transfero, ers, duco, is. ||
concedir.
Péndrer lo vent una direcció pròximament perpendi- ATRIBUHIT, DA. p. p. Atribuido. Assignatus.
cular à altra dada. Atravesarse. Yentum propè per- ATRIBULADOR, A. adj. Lo que atribuïa. Tri-
pendicularem direclionem accipere. bulante. Tribulans.
atravessarseu a algú un nus al coll. fr. met. No ATRIBULAR. v. a. AQigir. S' usa com recí-
poder parlar de susto, pena ó vergonya. Atravesar- proch. Atribular. Contribulo, as, ango, is. Pertur- ||
sele à uno un nudo en la garganta. Yocem faucibus bar r animo. Amotinar, turbar. Turbo, perturbo, as.
híerere. ATRIBULARSE. v. r. amotinarse.
ATRAVESSAT, DA. p. p. Atravesado. Transver- ATRIBÜLAT, DA. p. ]^. Atribulado. Conlribula-
sus. 11
adj. Qui no mira dret. Atravesado. Strabo tUS. II
adj. ATARANTAT.
nis. II
Mal intencionat. Atravesado. Malignus, versu- ATRIBUT, m. teol. Qualsevol de las perfeccions
lus. L' animal que prové de vàrias castas. Atrave- própias de la essència de Dèji, com omnipoténcia,
II
la càrrega de ella. Atravesado en una cahalleria. In de las figuras, com palma de la victòria,
la '1 lliri
ATRAÜMENT. m. aní. atracció. ATRICIÓ. f. teol. Dolor de haver ofès àDèu pels
ATRAYMENT. m. Lo que atrau ó tè virtut de danys que 's segueixen. Atricion. Atlritio, nis.
atràurer. Atractivo. Attrahendi eíDcax. i|
Atractiu, ATRINXERAMENT. m. Trinxera, fosso, esta-
al-licient que afalaga. Atractivo. Illecebra;, arum. cada ò cristall de terra ò brossa pera defensar lo cos
ATRE, A. adj. ALTRE. del soldat dels tirs del enemich. Trinchera, atrinche-
ATREBALLAR. V. a ant. atribular. ramiento. Yallum, i, agger, is.
tra arma de foch que tè la boca en flgura de trom- ATSAGAYADA. f. Cop ó ferida de la atsagaya.
peta. Ahocardado. In tub» forraam ore compositus. Azagayada. Aclidis ictus.
ATRONADOR, A. m. y f . TABALOT. ATSAR. m. Desgràcia impensada. Azar. Inopi-
ATRONADITRA. f. Fenella, obertura que solen natura malum. ||
casualitat.
tenir algunas pessas pel cop que dóna 1' arbre al ATSARENA. f. ant. Vestidura llarga y rodona
tallarlo. Alronadura. Fissura, a3, íissus, us. de que usavan las donas. Ciclada. Cyclas, adis.
ATRONAR. V. a. Alborotar ab crits. Atronar, ATSEGALLADA. DISBARAT. f.
II
adj. ATARANTAT. ATÜFADAMENT. adv. m. Atufadamenle, enojo-
ATRONERAR. V. a. Obrir, fér troneras, Atrone- samente. Iralò, iracundè.
rar. Ostiola bellicis tormentis excufiendis eíücere. ATÜFARSE. V. r. Enfadarse yressentirse de al-
ATROPAR. Y. a. Juntar tropas sens orde. Tam- guna cosa. Alufarse^ amoscarse, repuntarse, picarse.
do, as. II
Despreciar, no fér cas de lleys, ni respec- ATURALL, m. Instrument pera aturar. Detene-
tes, ni de la rahó. Atropellar. Leges, jura proterere. dor. Cunctator, is.
II
Injuriar, maltractar de paraula à algú sens donarli ATURAMENT, m. torpesa.
Uoch de disculpa. Se diu comunment dels superiors ATURANSA. ant. detenció. alto.f. ||
respecte dels inferiors. Atropellar. Injuriïs, probris ATURAR. V. a. Detenir, contenir, suspéndrer
aliquera vexaré. lo curs de alguna cosa. Detener, parar. Delineo, es.
ATROPEi.LARHO TOT. fr. Despreciarho tot ab arro- II
GLASSAR.
gància. Atropellar por lodo. Omnia posthabere, nihil ATURARSE. V. r. Detenerse ,
fararse ,
parar.
pensi habere. Cunctor, moror, aris. ||
ant. rete-
avergonyirse. ||
vina, à sescnta desatina. Qui oclona post luslra non ATZAR. m. ATSAB,
sapit, nonoque peraolo non providet, decimo tàndem ATZARENA. ATSARENA. f.
Fulcrumevtremo ad proprium malum alligare. una serva ab un gust agre-dols. La fusta es de color
ATURDIMENT. m. Perlurbació dels sentits. de carn y en algun temps mòlt apreciada per mobles.
Aturdimienln. Perturbatio, nis. ||
cobardia, temor. ||
Acerolo. Mespillus, i.
forns, ahont s' ha fos lo coure ab la calamina pera AUBELLÓ. m. Desayguadero dels estanys, pa-
fér llautó: s' usa per remey en alguns mals dels tis, etc. Arbollon, tijera. Aquarum emissarium.
ulls. Atutia. Tuthia, ae, cadmia medicinalis. AUBRICOCH. m. ter. abercogh.
ATXA. f. Candela mòlt gruixuda de cera, qua- AUCA. ant. oca. f. rodolí.
drada, ab quatre blens. Ilacha. Fax, cis, cereum fu- FÉR TOTS los papers DEL AUCA. fr. Explica la in-
nerale. ||
ant. destral. constància de algun subjecte ó facilitat de tràurerlo
^ to,
ATXA DEVENT. La dc cspart y pega. Hacha de vien-
hachon. Malleolus sparteus pice oblilus.
ATXACÓS,
Achacoso. Valetudinarius.
A. adj. Qui pateix algun atxaque.
à qualsevol dictamen. Irse con
moverse à todos vientos. Viclrices partes sequi.
sÉa
negoci. Ser
l' amo del auca.
el amo ó dueno de
fr. Sér
el mento que corre;
lo principal
la baila.
en algun
Poliorem in
ATXADA. f. Cop de alxa.Hachazo. Facis ictus. aliqua re esse.
ATXAQUE. m. Malaltia habitual. Achaque. Affec- AUCELADOR. m. ant. y
ta valeludo. || escusa, pretext, AüCELEGADOR. m. ant. Qui per diversió 6 ne-
ATX ARI. m. Herba, asaro. cessitat cassa animals volàtils. Cazador de aves. Au-
ATXASSA. f. aum. Hachon. Fax grandior. ceps, upis.
ATXERA. f. Lo peu pera tenir las atxas. Eache- AUGELL. ra. Animal volàtil. Ave, pajaro. Avis,
ro. Gandelabrum, i. is, ales, itis. ||
met. Astut, dissimulat. Pàjaro, redo-
ATXERO. m. mil. Cada hu dels soldats destinats mado. Callidus, versutus, i.
à obrir pas en las marxas, pera lo qual portan pa- AUCELL AFOLLADOR. Lo quc està per saltar del niu.
las, destrals, etc. Gastador, Jiachero. Sternendis viis Volanton. Jam volatui aptus, proximus passer.
deslinatus niiles. aücell de aygua. Se diu del que regularment tè
ATXETA. d. Hachela, hachuela. Fax minor.
f. '1 bèch ó las potas en forma de cullera, com l'
ATXIQUIDOR, A. m. y Qui atxiqueix. Achi- f. ànech, oca, etc. Ave aqudtií ò de cuchara. Avis aqua-
cador. Imminuens, lis. lis, fluminea.
ATXIQUIDURA. f. La acció y efecte de atxi- AUCELL DE BOSCU. AUCELL SALVATGE.
quir. Achicadura. Imminutio, nis. AUCELL DE CANT. Lo que ab lo sèu cant dóna au-
ATXIQUIR ó AIXIQUIR. V. a. Reduhir à me- guris, com lo corb, cucala, etc. Ave de agüero. Avis
nos lo tamany de alguna cosa. Achicar. Imminuo, canora, oscen, inis,
is, decurto, as. AUCELL DEL PARADÍS. Es de mitj peu de alsària,
ATXIQUIRSE. V. r. Tornarse petit. Menguar, groch, lo pit blau, las alas negras, y la panxa cen-
descrecer. Decresco, is. drosa; baix las alas li naixen una porció de plomas
UH AUG DICCIONARI AÜD
mòlt primas y '1 doble mès Ilargas que sòn cos. Ave AUDÀGIA. f. ATREVIMENT.
del paraiso, pàjaro del sol, manucodiata. Paradysia- AUDACIÓS, A. adj. ant. audàs.
cells y animals que cassa, com 1' esparver, àliga, AUDIBLE, adj. oniBLE.
etc. Ave de rapina ó rapiega. Rapax avis. AUDIGIÓ. f. ant. y
AUCELL DE RECLAM. RECLAM. AUDIÉNGIA. f. L' acte de ohir à algú. Audiència.
AUCELL NOCTURNO. Lo qiie sols vola de nit, com la Auditio, nis. ||
Tribunal de jutge existent en cada
oliva, etc. Ave nocturna. Nocturna avis. capital de província ó regne. En lo civil tè mènos
AUCELL SALVATGE. Lo que no 's domestica y fuig facultats que las xancillerias. Audiència. Senatus,
de poblat. Ave silvestre ó brava. Silvestris avis. us. II
Lloch pera las juntas de dit tribunal. Audiència-
AUCELL PASSAT NO ES ENGABIAT, rcf. y Juridici conventus. [J
Los ministres anomenats per
AUCELL VELL NO ENTRA EN GÀBIA. TCf. DeUOta que un jutge superior pera la averiguació de alguna
es difícil enganyar als que tenen experiència. Pdjaro causa. Audiència. Judices delegati. ||
Lo districte ó
viejo no entra en j aula; àperro viejo no hay tus tus ó jurisdicció en que coneix la audiència ó tribunal.
nunca mz cuz. Seni verba dare diíBcilè est. Audiència. Conventus, judicii territorium. i|
Lloch
JA HA FUGIT l' AUCELL DEL NIU Ó DE LA GÀBIA. fr. destinat pera donar audiència. Audiència. Audito-
met. Explica que algú ha fugit del paratge ahont se rium, ii.
pensavan trobarlo. Salló el pdjaro del nido, volo el AUDIÈNCIA ECCLESiAsTicA. Lo fribunal de algun
golondrino. Omnis spes amissa est. jutge ecclesiàstich. Audiència eclesiàstica. Guria eccle-
MÈS VAL SÉa AUCELL DE BOSCH QUE DE GÀBIA. ref. siastica.
Ensenya que '1 qui tem sér castigat per algun de- AUDIÈNCIA PRETORiAL. Eu las íudias la que no està
lictemès li val escaparse. El buey suelto bien se subordinada al virey pera certas causas. Audiència
lame; mas vale salto de mata que ruego d* buenos. Cum pretorial. Prajtoria cúria.
do, y vime arrepentido. Umbram procorpore captavi. Eacer audiència. Causas definiré.
NO S' HA DE DEIXAR DE SEMBRAR PER POR DELS AUDIENSA. f. ant. audiència.
AucELLs. ref. Denota que las cosas útils y necessà- AUDITIU, IVA. adj. Lo que pertany al ohido.
ó dificultat. Por miedo de gorriones no se dejan de que tè virtut pera ohir. Auditiva. Facullatem au-
sembrar canamones. Propter pericula aspera et difli- diendi habens.
cilia no deserenda. AUDITOR, m. ant. ovent.
AUGURADOR. m. Qui endevina pels auguris. Lo que adquireix lo blat, sal, etc. palejantlo ó por-
Agorero, agorador. Augur, ris. tantlo de una part à altra. Creces. Augmentum, in-
AUGURAL, adj. Lo que pertany al auguri ó als crementum, i.
II
Lo tant mès per fanega que 1 llau-
auguradors. Augural. Auguralis. rador torna al pòsit pel blat que se li deixà de
AUGURAMENT. m. ant. auguri. ell. Creces. Augmentum, i, auctorium, ii.
que ningun iníluxo poden tenir en allò. Agorar. Au- AUMENTACIÓ. f. ret. gradació. [| aument, ||
aucells. Agüero, auguracion. Auspicium, ii, augura- AUMENTANT. p. a. Lo que aumenta, Aumen-
tio, nis. íante. Augens.
AUGUST, A.
Lo que mereix veneració per
adj. AUMENTAR. V. a. Donar major extensió à al-
rador, com també la mare, ulla y germana del ma- AUMENTAT, DA. p. p. Aumentado. Duplicatus.
teix. Augusta. Augusta, a. AUMENT ATIU, VA. adj. gram. Se diu dels
AUGUSTAL. adj. AUGUST. 2. noms que aumentan la significació del primitiu.
AUGUSTALS. m. pi. Capitans establerts per Aumentativo. Incrementum addens.
Augusto pera pelear devantde las tropas. Augustales. AUNA. f. Yeu derivada del nom llatí «ulna.»
Auguslales , ium. []
Festa en honor de Augusto. Pròpiament es una brassa, si bè admet alguna varie-
Augustales. Augustalia, ium, augustales ludi. ||
Sa- tat; pus en la Bèlgica es poch ménos de una vara,
cerdots que's cuydavan dels sacrificis fets à Augus- y la francesa tè sis pams. Ana. Ulna, ss.
to. Augustales. Augustales sodales. || Sis magistrats AUNAR. V. a. ant. Congregar, unir -per algun fi.
establerts pera cuydar de aquestos sacrificis en las Mancomunar, aunar. Congrego, as, conjungo, is.
ral. L' insecte, que desprès de haver viscut en 1' AUSÉNCIA. La acció y efecte de ausentarse.
f.
estat de oruga pateix sa metamorfosis, perdent tot Ausencia. Absentia, apusia, ai. Lo temps en que al- [|
moviment per mès ó ménos temps, conforme la na- gú està ausent. Ausencia. Absentia, ai.
turalesa del insecte. Crisàlida, ninfa, aurelia. Nim- Là AUSÉNCIA causa olvit. l'cf. Deuota que'l estar
pha, pupa, aurelia, a3. ausent fà olvídar de las cosas. Ausencia enemiga de
AUREIG. m. OREIG. amor. Cuan lejos de ojos tan léjos de corazon. Tepet in
AURELLA. f. y derivats, orella. remotos benevolentia,
ÀUREO NÚMERO, m. Lo periodo de dinou anys TENIR ALGÚ BONAs ó MALAS AusÉNCiAS. fr. Parlar bè
en que 'Is novillunis tornan à sér en los mateixos ó mal de ell quant no està present. Tener ó deber algu-
dias. S' anomenan així perquè en los calendaris ro- na buenas ò malas ausencias. De absente gratus aut,
mans números de or. Au-
se senyalavan ab lletras ó detraclorius sermó.
reo, número, Aureus numerus. Moneda de or que, || TENIR LAS AUSÉNCIAS Y MALALTIAS. fr. Subslítuhír à
segons Capmany, en 1' any 1266 valia 7 sous, y en altre en lo càrrech ó empleo mentres està ausent ó
lo sigle XIII lo que ara 1' escut de or. Aureo. Num- malalt. Servir ausencias y enfermedades. Yicariam
mus aureus. || farm. Cert pes que val 4 escrúpols, operam exercére.
Aureo. Minutius pondus. Ii
astron. cicló llunar. AUSENT, A. adj. Lo que no es present. Ausente.
AURENETA. f. ORENETA, Absens, entis.
AURÈOLA, f. laureola. NI AUSENT SENS CULPA, NI PRESENT SÈN3 DISCULPA.
AURIGA, f. nàut. VELA AURIGA. ref. Denota quant difícil ausent contextar als
es al
AURICULAR, adj. Lo que pertany al ohido. Au- càrrechs que se li fan. Ni ausente sin culpa, nipre-
ricular. Auricularius, auricularis, 1|
S'aplica al dit sente sin disculpa. Príesenlí facilis, absenti difficilis
mès petit de la ma. Menique. Auricularis. excusatio est.
aurífer, A. adj. poét. Lo que porta or. Auri- AUSENTARSE. v. r. Separarse de alguna per-
fero, aurigero. Aurífer. sona ó lloch. Ausentarse. Discedere, abire.
AURÍFICH, ca. adj. Entre alquimistas lo que AUSENTAT, DA. p. p. Ausentada.
imaginan que tè la virtut de fér or. Aurifico. Au- AUSERDA. ant. f. Planta, alfals.
rífer. AUSERSE. V. r. ant. atrevirse.
AURIOL. m. Peix regalat del mar Carpaci que 's AUSIDOR. m. ant. ohidor, otent.
cria entre las rocas y 's sustenta deherbas que re- AUSOR. m. ant, altura, elevació.
muga. Escaro. Scarus, i. AUSIR. V. a. ant. ohir. ||
matar.
AURORA, f. La primera llum que 's descubreix AUSÍURER. V. a. ant. matar.
en r orient abans de eixir lo sol. Los poetas ne fe- AUSPICI, m. Entre gentils endevinació supers-
ren una divinitat, donantli un carro, dits de rosa, y ticiosa, Agüero, auspicio. Auspicium, ii. []
met. Pro-
'Is amors de Céfalo. Aurora. Aurora, ai, rosea, se. ||
tecció, favor, Auspicio. Tutela, x, patrocinium, ii,
condita potio. |1
poét. Lo principi ó primer temps de AUSTERAMENT. adv, m. Severament, Austera-
alguna cosa. Aurora. Principium, ii, ortus,us. [] Color mente. Severè.
que resulta de la mescla de blanch, encarnat y blau. AUSTERITAT, f. Mortificació dels sentits, pas-
Aurora. Ex albo coeruleo et coccineo mixtus color. sions ó rigor del cos. Austeridad. Corporis, sensuum
AURORA BOREAL, fis. Fenómeuo lluminós que apareix cruciatus. []
met. Severitat. Austeridad. Severitas,
algunas vegadas en lo cel à la part del nort. Aurora atis.
boreal. Borealis aurora. AUSTOR. m. ASTOR.
AURORA SUAU. Certa flor que ve de Holanda. Aurora AUSTRAL, adj. Lo que pertany al sur ó mitj
suave. Flos aurora. dia. Austral. Australis.
PLORAR LA AURORA, fr. poét. Càufer la rosada. Llo- AUSTRÀSSIA. f. Un dels quatre regnes antichs
rar la aurora. Ploro, as. deFransa. Austrasia. Austrasia, íe.
aÓMPRER Ó ASSOMAR LA AURORA, fr. AL TRENCAR BEL AUSTRÍACH, ca. Lo natural y '1 perta-adj.
lor de taronja. Francesüla naranja. Ranuuculus afri- AUSTRO. m. Un dels quatre vents principals,
canus. que bufa del mitj dia, Noto, mstro. Notus, auster, i.
AUT CATALÀ. AUT 161
AUSTRO AFRicii, Ycnl garbí. Auslro àfrico, garbino, AUTOS. m. pi. Lo procés de alguna causa ó plet.
lihinolo. Auslro africus, libinotus. Auios. Causa, <'c, lis, ilis, forensia acta.
AUT, A. adj. ant, alt. CONSTAR DE AUTOS ó EN AUTOS. fr. Estar probada en
AUTÈNTICA. Despatx ó certificació que aulorisa ells alguna cosa. Constar de autos ó en autos. Aclis in
alguna relíquia ó miracle. Aulénlica. Miracula aut judicio rem patére.
reliquiarum veritatem confirnians rescriplum. |] for. ESTAR EN LOS AUTOS. loc. Eslar eulerat de alguna
Qualsevol de las constitucions recopiladas per orde cosa. Eslar en los autos. Rem lenére.
de Justinià al fi del códich. Aulénlica. Rescriptum, posABSE EN LOS AUTOS. fr. A dcmès del sentit recte,
i, lex, gis. denota imposarse algú de lo que altre refereix. Po-
AUTENTICAGIÓ. f. L' acció y efecte de auten- nerse en los autos. Rem callere.
ticar. Aulenlicacion. Litteris publicis consignata AUTOCRÀCIA, f. Gobern despólich. Autocràcia.
comprobatio. Autocratia, (c.
cament alguna cosa. Aulenlicar. Publica fide confir- AUTÓMATA. f. Màquina que tè en sí mateixa '1
ficència. Veslir de etiqueta ó de uniforme. Magnifico mediants qui cuyda del gobern económich y de la
vestiré. distribució de caudals. Autor. Histrionum ministra-
AUTENTICITAT, f. La circunstància que au- tor, praifectus. j|
for. causant.
tentica alguna cosa. Aulenlicidad. Auctoritas, atis. AUTOR DE NOTA. Lo qui tè mòlta fama, nom y esti-
AUTO. m. Decret judicial donat en alguna causa mació. Autor de noia ó de mucha nota. Probatissimus
civil. Auto. Sententia, ai. auctor.
AUTO ACORDAT, for. Determinació que pren per AUTORIA. f. L' empleo de autor de las compa-
punt general algun consell ó tribunal superior ab nyias cómicas. Autoria. Histriònica praefectura.
assistència de lolas las salas. Auto acordado, Supre- AUTORISABLE. adj. Lo que's pót autorisar.
mi convenlus judicium. Àutorizabk. Quod auctoritate firmari potest.
AUTO DEFINITIU. Lo que tè forsa de sentència. AUTORISACIÓ. f La acció y efecte de autori-
Auto definitivo. Ultima definitiva sententia. sar. Autorizacion. Testificatio, comprobatio, nis.
AUTO DE INQUISICIÓ ó DE FÉ. Lo del Iribunal de la AUTORISADissiM, A. adj. sup. Mòlt autorisat.
inquisició en públich, trahent al catafal als reos als Autor izadisimo. Yaldè comprobatus.
quals llegian sas causas públicament desprès de AUTORISADOR, A. m. y f. Qui autorisa. Auto-
sentenciadas. Auto de fé ò de ijiquistcion. Animad- nzador. Auctoritate sua aliquid firmans.
versió publica in haireticos. AUTORISAMENT. m. ant. autorisació.
AUTO DE Lo quc proveheix lo jutge sens pe-
OFICI. AUTORISANT. p. a. autorisador.
diment de part. Auto de oficio. Decretum ex ofiicio AUTORISAR. V. a. Donar facultat pera fér al-
judicis. guna cosa. Aulorizar. Alicui auctoritatem dare. [j
AUTO DE PROVIDÈNCIA, for. L' auto intermedi que do- Legalisar alguna escriptura. Legalizar, autorizar.
na '1 jutge, manant lo que déu executarse en algun Ex jure etlegibusobsignare. [|
Confirmar, compro-
cas sens perjudici del dret de las parts, la qual dis- bar alguna cosa ab autoritat ó text de algun autor.
posició sols dura fins la definitiva. Auto. Inlerlocutio Autorizar. Auctoris testimonio comprobare. ||
Apro-
decretoria judicis. bar ó calificar alguna cosa. Aulorizar. Auctoritatem
AUTO DE TUNDA. for. Eu los tHbunals ordinaris de tribuere. []
Acreditar alguna cosa, ensalsarla. Aulo-
la cort lo que disposa '1 jutge, manant de una vegada rizar. Auctoritate extollere.
diferents cosas, com que algú regonega '1 vale, y re- AUTORISAT, DA. p. p. Autorizado. Auctoritate
gonegut se lique pague,que no fentho se li
notifique donatus.
requeresca fiansa, y que no donantla se'l pose pres. AUTORITAT, f. Lo caràcter 6 representació d«
Auto. Judicis decretum pluriraa mandala continens. alguna persona calificada. Autoridad. Auctoritas,
AUTO INTERLOCUTOR!, for. Lo quc no decideix defi- atis. II
Potestat, facultat. Autoridad, facultad. Potes-
nitivament la causa ó article. Auto inlerlocutorio. De tas, atis. II
Crèdit ó fé que's dóna à alguna cosa. Am-
causse summa non decernens decretum. (ortrfad. Auctoritas, atis, fides, ei. ||
Magestat, apara-
AUTO SACRAMENTAL. Drama en que 'Is interlocu- lo, fausto. Autoridad. Apparatus ,
[us. | Text pera
tors son al-legórichs, y la acció regularment sagra- confirmar lo que's diu. Autoridad. Testimonium, ii.
TOMO I. 22
162 AVA DICCIONARI AVA
AUTREJAR y AüTHEGAR. V. a. ant, OToacAR, poca cosa se avalota. Alhorotadito, alborotadizo. Tur-
ACORDAR, DOKAR, PERMETRKR, CONCEDIU, bulentus.
AUXILIADOR, A. m. y f. Qui auxilia. Ausiliador. AVALOTAR À ALGÚ. fr. Douarli xasco. Dar vaya, dar
Adjuvator, auxiliator, is. matraca. In aliquem jocari.
AUXILIANT, p. a. Qui auxilia. Ausiliante. Au- AVALOTAR A Hü AB ALTRE. fr. Férlos íutrodubir en-
xilians. tre ells la desunió. Indisponer.
AUXILIAR, adj. Lo que auxilia. Amiliar. Àuxi- AVALOTA POBLES, m. Amotiuador, revoltós Alhorota
liarius, adjuíabilis. |]
bisbe de anell, j)
v. a. Prote- fuehlos. Tumultuarius, ii. ||
fam. Lo de bon humor
gir, donar auxili. Ausiliar. Opilulor, auxilior, aris, que sempre mou bullas ó festas. Alhorota puehlos.
opem ferre. ||
Ajudar à bè morir. Ausiliar, ayudar à Laetus, facetus.
bien morir. Pielatis opem in agone praestare. AVALOTARSE. V. r. Amotinarse, alhorotarse.
AUXILIAT, DA. p. p. Ausiliado. Adjutus. Tumultuor, aris. 1| Alterarse las passions. Alhorotar-
AUXILIATORI, A. adj. for. S' aplica al despaig se, amotinarse. Perturbo, as.
ó provisió que's dóna en los tribunals superiors à AVALOTAT, DA. p. p. Alhorotado, amotinado.
fi de que 's cumplan las providéncias dels inferiors. Perturbalus. |1
atarantat.
Ausiliatorio. Auxiliatorius. [)
f. S' usa pera signifi- AVALUACIÓ, f. La acció y efecte de avaluar.
car lo despaig de aquesta naturalesa. Ausiliaria. Valuacion, tasa. Taxatio, nis.
AVAGANT. m. Lo qui sortia à defendre ab armas turchs fan pagar als comerciants cristians. Avania,
contra l'acusador, la innocència de la dona acusada. Avania, se.
AVALOT, m. Motí. Matin, tumiilto, albor oto. 5Io- usa com recíproch. Adelantar, aventajar, superar.
tas, tumultus, us. ||
Remo, confusió de crits. Zam- Praecello, is. j] Apressurar. Acelerar, adelantar, avan-
bra, grileria, hullicio. Convicium, ii |]
Lo que resulta zar. Propero, prsematuro, as. ||
mil. Acométrer, em-
de alegria. Trisca, ai^'acaríi. Multitudinis vociferatio. bestir. Avanzar.Oppugno, as, invado, is. ||
Antici-
AVÀLOTADAMENT. adv. m. Ab motí. Tumul- par, com: AVANSAR la paga, etc. Adelantar, anticipar.
tuosamente. Tumultuosè. Repraesento, as. [|
Aumentar lo caudal. Adelantar.
AVALOTADET, A. adj. d. S' aplica al qui per Pecunias augere. ||
Passar devant de algú. També s'
AVA CATALÀ. AVE 163
Hi usa com recíproch. Àvanzar, adelantar, Procedo, is, raentres viuhen no aprofitan; però sí desprès de
progredior, eris. || adelantar 5. morts. Del vivo ningun provecho, y mucho del muerlo.
AVAN8AT, DA. p. p. adelantàt. 1. 2. 3. (|
adj. Sus nil in vila, multum post funera prodest.
GHAN, GRUIXUT. AVASSALLAMENT. m. Vasallaje. Servilus,
CENTiNELLA ó TROPA AVAPiSADA. Ccnüncla avanzadü. utis.
Hoslium castris proximè excubans lurma vel vigilia. AVASSALLAR. v. a. Subjectar, rendir. Avasa-
ESTAR AVANSAT. fr. met. Estar alguna cosa prop de llar. Subjicio, subdo, is.
la sna perfecció. Hallarse próximo d la sazon ó pcr- AVASSALLAT, DA. p. p. Avasallado. Subjectns.
feccion: Rem proximè suiim finem attingere. AVE MARIA. Oració ab que arcàngel sant
f. 1'
AVANT. adv. 1. Àddanlc, deJante. Ultra, jam indè. Gabriel saludà à Maria Santíssima. Ave Maria. Sa-
II
adj. SEGÜENT. [|
inf. ab la que aprobàm alguna cosa lulalio angèlica. ||
int. jesús.
6 acció. Adelante. Age, prosequere. j] adv. Lo ma- AL AVE MARIA m. adv. ler. i toch de oració.
teix que MÒLT. Mucho. Multum. EN UN AVE MARIA. lOC. EN UN DIR JESt5s.
Amollar fil à la grua pera que s' alse. Hemontar. AVENDRE. V, n. ACERTAR, SUCCEHIR, CONGOBDAB.
Elevo, as. AVENEDITZ. adj. ant. estranger.
AVAREZA. f. ant. y AVENGUT, DA. p. p. AVINGUT.
avarícia, f. Apetit desordenat de adquirir y AVENIDOR, m. ant. esdevenidor.
guardar riquesas. Avarícia. Aviditas, atis. AVENIMENT.m. ant. VINGUDA. AGONTEIXSMBNT. |j
as. II
abordar lo gos.
anl. Averío. Jumenfum, i. ||
Cert dretque's cobra per las
AVENTARSE. V. r. ant vanagloriarse. mercaderias de la carrera de las Indias yaltras parts
AVENTATJA.m. avantatge. ultramarinas. Avería. Pro mercibus vectigal.
AVENTATJAR. V. a. Excedir. També s' usa AVERIA de armada. Dotació que's considerava ne-
com recíproch Aventajar. Excello, is. cessària pel despaig de las armadas en la carrera de
AVENTURA, f. VENTURA. ||
Succés estrany. Aven- Indias. Averia de armada. Classis jactura.
tura. Casus, us, inopinatus eventus. | atzar. AVERIA GROSSA. Lo gasto extraordinari que's fà per
PER AVENTURA. lOC. ant. PER ATZAR. necessitat de comboy, óbè quant se llansan las mer-
METRER EN AVENTURA, loc. ant. Faltar poch per po- caderias al mar per efecte de temporal. Averia grue-
sar à punt de succehir alguna cosa. sa. Magna jactura.
AVENTÜRADAMENT. adv. m. Avenluradamen- AVERIA ORDINÀRIA. Gaslos ordiuaris que causan los
te. Casu, eventu. capitans pera descarregar etc. Averia ordinària.
AVENTURADOR, A. m. y TEMERARI. f. Communis jactura.
AVENTURAR. V. a. Probar fortuna. Aventurar, AVERIA SIMPLE. La causada à la embarcació ó en al-
probar ventura. Fortunam tentare. guna de las mercaderias,. qual dany sols recau en
Qüi NO AVENTURA NO TE VENTURA, ref. Denota que r interessat respectiu. Averia simple. Simplex mer-
mòltas vegadas es menester córrer algun perill pera cium vel navis jactura.
conseguir alguna cosa. Quien no se aventura no pasa AVERIA VELLA. En la casa de contractació de In-
la mar. Audaces fortuna juvat. dias lo dret y repartiment pera satisfer lo descubert
AVENTURARSE. V. r. Arriscarse. Aventurarse, en que estavan las caixas de la averia. Averia vieja.
arriesgarse. Discrimini se committere. Jactura sic dita.
AVENTURAT, DA. p. p. Aventurado. In dubium AVERIARSE. V. r. Malmétrerse 'Is generós ó
devocata fortuna. mercaderias en las embarcacions. Averiarse, marear-
AVENTURER, m. Qui busca aventuras. Avenlu- se. Jacturam pati.
rero, caballero andante. Temerarius, ii. Jove que s' || AVERIAT, DA, p. p. Averiado. Perpessus jactu-
embarca en los vaixells de guerra com aspirant à ram.
meritori pera optar lo primer grau en lo servey de AVERIGUAGIÓ. f. Averiguacion, investigacion.
la armada. No gosa de sou ni uniforme. Aventurero. Inquisitio, invesligatio, nis.
Primi gradus classis candidatus. |j Corsari atrevit, AVERIGUADOR, A. m. y f. Quiaverígua. Ave-
que persegueix als espanyols en las Indias occiden- riguador. Investigator, is.
tals. Aventurero. Audax pirata. nàut. Buch que và j| AVERIGUAR. V. a. Buscar la veritat, descu-
de una plassa à altra buscant nólits ó íletes. Aventu- brirla. Averiguar. Investigo, as, sciscito, perscru-
rero. Navis incertè naula perquirens. ||
Entre 'Is in- tor, aris.
glesos accionista en las companyias formadas per QUI TOT HO VÓL AVERIGUAR, CASA SEVA HA DE PLEGAR.
las colónias de Amèrica. Aventurero. Mercaloriae so- ref. Avisa que no debém averiguar las cosas agenas
cietatis consors. per las malas conseqüéncias que poden tenir. Quien
A VENTURÓS, A. adj. venturós. las cosas mucho apura, no liene vida segura. Qui ni-
s' usa com recíproch. Avengonzar. Pudore suffundere coll, cap, pit y panxa sens ploma, y las alas mòlt
AVERGONYIT, DA. p. p. Avergonzado. Pudore curtas é inútils pera volar. Avestriiz. Struthio, nis.
suffusns. AVI. m. Lo pare de la mare ó del pare de algú.
anarsb'n avergonyit, fr. Irsecorrido, avergonzado. Abuelo. X\a.s, pappus, i. ||
met. Qualsevol vell. Abue-
Pudore affectus. lo. Senex, is. | pi. antepassats.
AVI CATALÀ. AVU 165
I
I
i QüiNT iri. m. Quinto abuelo. Tritavitts,
AVIA. f. La mare del pare ó de la mare de
ii.
algú.
anar 6 estar sobre l' avís.
DONAR AVÍS. fr. AVISAR.
fr. anar ó estar alerta.
Aviador. TtMebra magna. AVISAR, v. a. Donar avís. També s' usa com
AVIAMENT. m. ant. Partida, marcha. Iter, eris, recíproch Avisar. Nuntio, notifico, as. []
Advertir,
profectio, nis. aconsellar. Avisar. Moneo, es.
AVIAR. V. a. SOLTAR, DESPÀTXia, ENVIAR. U
V. n. AVISAT, DA. p. p, Avisado. Monitus. 1]
adj. Pru-
ant. posARSE EN CAMÍ. |J
PREPARAR. ||
V. r. Ànarse'n de dent, discret. Advertido, avisado. Cautus, solers.
cop lo líquit de la part ahont està. Salirse, derra- UN AVISAT VAL PER DOS. ref. Dcnota lo convenient
warse. Dispergo, is. ||
deseixirsb. que es estar enterat de alguna cosa abans de em-
AVIAT, DA. p. p Soltado, siiello. Dispersus. [|
péndrerla. Hombre prevenido valc por dos. Castillo
adv. Presto, luego. Mox, quamprimüra. apercebido no es decebido. Tela minus feriunt, quaj
COM MES AVIAT MILLOR, loc. Antcs hctj quB mamna. praívidentur.
Quamprimüra. AVISO. m. ant. atalatà. Espia. Avizor. Specu-
AVICIAR. V. a. y derivats, contemplar. 4. lator. II
ULLS.
ÀVIDO. adj. poét. Codiciós, ansiós, voràs. Àvido. També s' usa com recíproch. || fam. pegar.
Avidus. AVISPAT, DA. adj. y
AVILANIRSE. V. r. ant. y derivats, abandonar- AVI8T, A. adj. ant. Sagàs, viu. Dcspierto, avis-
SB. 3. 4. pado. Acutus.
AVILIR. v. a. ant. y AVISTAMENT. m. ENTREVISTA.
AVILIZIR. v. a. ant. y AVISTAR. V. a. Arribar ab la vista à alguna
AVILLANAR. v. a.ENVILIR. part. Avistar. Conspicor, aris.
|{
adj. AGRE. AVITUALLAT, DA. p. p. Avituallado. Cibariis
AVINANTESA. f. OCASIÓ, PROPORCIÓ, CONVENIÈNCIA. instructus.
AVINAR. V. a. Empapar alguna eyna ab vi, com AVIVADOR, A. m. y f. Qui aviva. Avivador. Sti-
una bota, etc. Avinar, empapar con vino. Yino ali- mulator, is. || Paper ab forats que's posa sobre la
quid imbiiere. llavor de la seda pera que puje '1 cuquet que s'
AVINENSA. f. Ajust, conveni. Avenencia. Foo- aviva. Avivador. Multiforis sustinendis bombicibus
dus, eris. || unió, amistat, cordialitat. papyrus. \
MÈS VAL MALA AVINENSA QÜE BONA SENTÈNCIA TCf. AVIVAR, v. a. Donar" vida. Avivar. Excito, as, ac-
MES VAL DN BON AJUST, CtC. cendo, is. ||
met. Excitar. Avivar, aguzar. Excito, as.
AVINENT, A. adj. ant. tractable, apacible, lli- AVIVARSE. V. r. Rébrer vida. Vivificarse, avi-
beral. varse. Vivesco, is.
sÈR avinent, fr. Estar prop. Estar à mano. Propò AVIVAT, DA. p. p. Avivado. Excita tus.
esse. AVO. m. arit. Veu que expressa 'Is trencats de
AVINENTEA. y f. una quantitat. Avo. Monadis pars.
AVINENTESA, ant. y f. AVOL. adj. ant. vil, dolent. m. tros. [|
Los mazos del hatan, cuando uno se levanta, el otro ra. Aqua potabilis,
cae. Comprimit alterno pannos dura machina pulsu. AYGUA BRUTA ó COMPOSTA. La beguda de aygua, su-
Malleus hic sursum tollitur, ille cadit. cre, y such de algunas fruylas ó llavors, com la Ui-
DE avütademí. m. adv. Denota que una cosa succe- monada, etc. Agua compuesta. Factitia aqua.
hirà dins breu temps. De hoy àmaíiana. Cito, statim. AYGUA DE AGOST, SAFRA, MEL Y MOST. ref. DeUOta
BE AVUT EN DEVANT, Ó DE AVÜY EN ENLLÍ. m. adv. quant bona es pera ditas cosas la pluja de agost.
De hoy en adelante, de hoy mas. Jam inde, abhinc. Agua de agosto, azafrdn, miel y mosto. Mel, mustum
QUI HA FÉT AVUY FARÀ DEMÀ. fr. fam. Deuota '1 poch atque crocum sextilis parturit imber.
cuydado ó indiferència ab que's mira alguna cosa. AYGUEDE AGRAS. Beguda de aygua, sucre y such
Andese la gaytapor el lugar. Scilicet id nihil curai est. de agràs. Agraz, agrazada, agua de agraz. Saccharo
et omphacio confecta aqua.
AX. AYGUA DE cASTANYAs. loc. fam. mel. Xocolata cla-
ra. Aguade castana. Chocolatum nimià aquà dilutum.
AXABARA. f. ADZABARA. AYGUA DE GOMA. V aygua en que s' ha posat gom
AXALSAR. V. a. ant. y derivats, ensalsar. en infusió, ^(/«aj'oma. Gummi aquà dilutum.
AXARI. m. ant. asaro. AYGUA DE JANER USIPLE BOTAS Y GRANER, ref. DeUOta
AXILAR. V. a. ant. desterrar. que la pluja de aquest mes es mòlt bona pera las
AXIL. m. ant. destebro. vinyas y sembrats. Agua de enero todo el ano tiene
AXIOMA, m. Sentència ó principi admés per tempero. Imbre madens Janus totum bene temperat
iotliom. Aoàoma. Principium, ii, axioma, atis. annum.
AXELL. m. ant. desterro. AYGUA DE LA ESPLUGA. Aygua mineral en Catalun-
ya que tè las mateixas'propietats que la ferruginosa.
AY. Agua de la Espluga, ferruginosa. Aqua ferruginea.
AYGUA DE LAPUDA. Aygua mineral sulfúrca prop
AY! interj. Dóna à eníéndrerqueno'ns recordem de Olesa en lo principat de Catalunya, dita així per
de alguna cosa que teniam en olvit, y convenia re- 10 gran fefor quedespedeix. Tèlas mateixas propie-
cordarnos. Ay. Ohe! bene! jam jam! ||
Interjecció de tats que la sulfúrea. Agua de la puda. Aqua putida.
dolor, Ayl Heu! hey! ahi! ||
m. Gemech, suspir, Ay. AYGUA DE LA REYNA DE HUNGRIA. LiCOr qUe 's traU
Gemitus, us. de la flor del romaní deslil-lantla ab ayguardent.
AB UN ALTRE AT NE süRTiRÉM. loc. anima Ab que s' Agua de la reina de Hungría. Licor ex floribus roris
à continuar alguna cosa, donant à entèndrer que ja marini stillalitius.
falla poch. Con otro ea Uegaremos à la aldea. Jam AYGUA DEL PAPA. La que 's destil-la de diferents
prope ünis adest; labor improbus omnia vincit. herbas y substàncias vegetals. Agua del papa. Vul-
ANAR ó ESTAR SEMPRE EN UN AY. fr. Estar algú ab neraria, pontificis aqua.
temor que li succehesca algun dany. Llevar ó traer AYGUA DE MARS HERBA ALS SEMBRATS, ref. DeUOta
la soga arrastrando. Alicui lethalem arundinem lale- que la aygua de aquest mes es bona per la herba y
ri haerère. mal pels blats. Agua de marzo peor que mancha en
AYA. f. ant. dida. pano. Pejorem panni macula dat martius imbrem.
AYGEL Ó AIGELL. pron. ant. aquell. AYGUA DE MAIG MAL PELS ANIMALS, ref. que s'cuten
AYCEST. pron. ant. aquest. literalment. Agua de mayo mata gocho de un ano,
AYGÍ. adv. 1. ant. així. Anniculum majus porcellum interficit imber.
AYGUA. f. Substància en sòn estat mès comú flui- AYGUA DE MIL FLORS. La quc's destil-la de lasbuy-
da, elàstica, trasparent, sens olor, color, ni sabor nas de bou, Agua de mil flores. Mille florum aqua.
determinat. Agua. Aqua,lympha,se. farm. Lo licor || AYGUA DE NEU. Aquella en que's converteix la neu
que s' extrau de las herbas, flors etc. destillantlas ab quant se fon. Agua de nieve. Aquaexniveliquefacta.
aygua. Agua. Licor ex herbis etc. distillatus. pluja. \\ La que cau barrejada ab la neu. Agua de nieve.
11
AYGUA ARNEU. La refrescada ab neu. Agua denieve. Aqua pluvialis nive inlermixta.
Nivalis aqua, AYGUA DE OLOR. La composta ab substàncias aro-
AYGUA À coll YPEÜAIXDT. loC. fam. AMICHS FINS màticas. Agua de olor. Odorala aqua.
ALS ocHS, etc. AYGUA DEORDI, Bcguda que's fà de dit gra. Ordia-
AYGUA AMUNT. m. adv. CoDtra la corrent de ella. te. Aqua hordacea.
Agua arriba. Adversoflumine. AYGUA DE PLUJA. La que cau dels núvols, ^l^-ua de
AYGUA ANGÈLICA. ANGÈLICA. 2. lluvia. Pluvialis aqua.
AYGUA AVALL. m. adv. Ab la corrent de ella. Agua AYGUA DKSALiTRE. Eü ludías la quc's refreda ab
ahajo. Secundo flumine. glas artificial fót ab mòlt salitre. Agua de saktre. Ni-
AYGUA BENBYTA, La que beuelieix lo sacerdot, trata aqua.
y
.
Magnèsia aqua diluta. AYGUA VA. exp. ab que s' avisa als que passan pel
ATGUA DE SELTz. Aygua dita així de una font de carrer que's va à tirar aygua ó altra cosa per la
Armènia; participa de una infusió considerable de finestra, etc. Agua va. Eus, abeste procul.
àcit carbónich, y se'n fa també de artificial; vigori- AYGUA VIVA. La que corre naturalment. Agua viva,
sa las funcions del ventrell, facilita la digestió, di- agua de pié. Viva aqua
sol los humors
biliosos, y desvaneix la melancolia. AYGUAS. f. pi. met. Los visos que fan algunas te-
Agua Aqua carbonica.
de Sclíz. las, cintas, etc. Aguas. Colores serici textilis unda-
ATGüA DE SOSA. AqucUa en que hi ha una disolució rum specie descripti. 1|
Los visos que fan algunas pe-
de sosa: es remey contra '1 mal de pedra, hidrope- dras preciosas. Agua. Scintillatio gerama3, sive lu-
sia, poagra y obstruccions en las entranyas ó vísce- cis undulatio. [j
Los visos que fan las plomas dels
ras. Agua de sosa. Aqua kali majoris particeps. aucells. Aguas. Speculum, i. Los visos que fan
jj
AYGüA EMBASSADA. La quc no tè corrent. Agua algunas fustas embarnissadas. Aguas. Lignorura per-
muerla. Stagnala aqua. politorum venae. [| Los
orins. Aguas. Urina, ae.
AYGUA ENTRE CARN Y PELL. Hidropesia. Agua entre AYGUAS FALSAS. Las que's troban à poca profundi-
carne y cuero. íntercus aqua. tat, é impedeixen lo trobar las fermas. Aguas falsas.
AYGÜA FERRADA. Aquella en que Is ferrers apagan Aqua terra; summitati pròxima.
lo ferro bullent. Agua de herreros. Ferraria aqua. AYGUAS FERMAS ó SEGURAS. Las dels pous que venen
ATGüA FERRüGíNOSA. Aygua que participa de ferro: de verdaders manantials. Aguas frmes. Imai aquse
es específich contra las gonorreas, flors blancas, qua; numquam deficiunt.
diarreas y disenlerias crónicas. Agua ferruginosa. AYGUAS MAJORS. Los excremeuts de la persona, y
Aqua ferruginea. menors, la orina. Aguas mayores. Excreraentum, i.
AYGÜA f REDA Y PA CALENT CAUSAN DOLOUS AL VEN- AYGUAS MEDICINALS. Las quc's receptan als malalts
TRELL. ref. Denota'l perjudici que causa l' aygua pera béurer ó banyarse. Aguas medicinales. Medici-
desprès del pa calent. Cuando comieres pan reciente, nales aqua;.
no bebas de la fucnte: agua fria y pan caliente nunca AYGüAs VASSANTS. Las que cahuen de las monta-
hicieron buen vientre. Post calidum haud ventri pro- nyas, teuladas, etc. Aguas vertientes. Defluae, erum-
dest aqua frigida panem. pentes aquae.
AYGUA MiDicADA. Preparada per medicina. Agua me- Aixó ES CURAT AB AYGUA BENEYTÀ. exp. fam. ab la
dicada. Aqua medicata. que 's denota que una cosa fàcilment se pót com-
AYGUA MINERAL. La que naturalment mana de al- póndrer. Eso se cura con una telarana. Hoc levi re-
gunas substàncias minerals. Agua mineral. Minera- medio indiget.
lis aqua. ANAR MAL CALSAT PER AYGUA. fr. fam. Venir sens
AYGUA MORTA. AYGÜA EMBASSADA. los documents necessaris pera conseguir alguna
AYGUA MOSQÜETA, DE TRERDOL, DE MURTA. AygUaS cosa, Traer ó venir con molas cartas ó con los papeles
de olor mòlt usadas en lo sigle xvi. mojados. Ineficàcia ad rem assequendam instru-
AYGUA NAF. La composta ab flor de taronger ó lli- menta adhibere.
moner. Agua de azhar. Florum citri aqua. ^ ínarse'n tot EN AYGÜA. fr. fam. Suar mòlt. Hacer-
AYGUA NAFA. aut. AYGUA NAF. se un agua. Sudore perfundi.
AYGUA PASSADA NO MOL MOLÍ. ref. Dcuota havérse ANEGARSE AB POCA AYGÜA. fr. mCt. ESPANTARSB DE
passat la ocasió pera aproíilarse dels consells ó re- POCH.
flexions. Agua pasada no muele molino. Rem tuam in BALLAR LA AYGÜA AL DivANT. fr. fam. Esmerarse
prajsens cura. Prajteritis fruges non mola frangit en complàurer ó agradar à algú. Bailar el agua ó el
aquis. agua delante; traerleàuno lospajarillos volando. Offi-
AYGÜA QUE FA LA VISTA CLARA. ref. DCUOta 'Is boUS ciosissimè alicui assentari.
efectes deia aygua en contraposició als del vi. Agua CEL A ROQUETES AYGÜA i BASSETES, reff. ler. QUO
no enferma, ni embeoda ni adeuda. Nec morbus, quant los núbols sòn freqüents y esbossinats com si
nec ebrietatem, neque aes alienum aquaï usus parat. fossen rocas, es senyal de pluja.
AYGUA ROS. Licor quc se extrau de las rosas destil- COM LA AYGUA DEL MES DE MAIG. fr. AB CANDELETAS.
lanllas ab aygua. Agua rosada. Aqua rosacea. DONAR AYGUAMANS. fr. Scrvirla abpitxell ygibrella.
AYGÜA SAL ó SALADA. La aygua dolsa en que se hi Dar aguamanos. Aquam abluendis manibus minis-
posa porció de sal. Agua sal. Salsa aqua. trare.
AYGUA süLFüREA. Aygua CU que hi ha disolució de DONAR LÀ AYGUA PER AMOH DE DÈÜ. fr. PlÓUrer ab
sofre: s' emplea en las malaltias culàneas, en los abundància. Lloverú cantar os, acubas. Copiosò pliiere.
fluixos de ventre, en afectes sifilítiçhs y en 1' escor- ESCAMPAR LA AIGUA. ff. met. fam. O&INAR.
168 AYG DICCIONARI AYG
ESTAR ÀYGüi FINS 1 COLL. fr. met. Tfobarse en gran ca alguna cosa, A Dios: oruca le dió. Yale, evanuit.
aprelo ó perill. Estar el agiía ó con el agua à la boca, PASSAR PER AYGUA. fr. Rentar lleugerament alguna
ó hasta la garganta ; tener la soga à la garganta. In cosa. Hacer de agua ó del agua alguna cosa. Prima
summo discrimine versari. aqua abluere. ||
esbandir. [| fr. met. fam. Fér alguna
ESTAR ENTRE DOS AYGüAs. fr, met. Estar en dubte- cosa depressa y malament. Hacer algo de prisa y
Estar entre dos aguas ó perplejo. Animo fluctuaré? atropelladamente Raptim aliquid agere.
.
animo pendere. péndrer las AYGUAS, fr. Péndrer las ayguas medi-
FÉR ATGüA LA EMBARCACIÓ, fr. Entrar la ayguaper cinals. Tomar las aguas. Aquas salutiferas potare.
las juntas de la nau. Hacer agua. Navim aquam ac- péndrer la AYGUA DE LLUNY Ó MOLT ALTA. fr. mCt.
cipere. fam. Comensar la relació de alguna cosa per las pri-
FÉR AYGüA ó ATGüADA. fr. Fér provisió dc aygua en meras circunstàncias. Tomar de atras el agua. Rem
las embarcacions. Hacer aguada. Aquor, aris. altius repetere.
FÉR AYGUAS. fr, met. anar al baix. II
Confóndrerse, PORTAR AYGUA AL MAR. fr. met. Volcr ensenyar à
no trobar eixida en alguna dificultat. Perderpié. Caï- qui sab mès. Los necios ensenan d los sabios. Miner-
cutio, is, met, espantarse.
II vam sus docet. ||
fr. met. fér caritat al diable.
FÉR LA AYGÜA TOTA CLARA, fr, fam. Traballar en va. PORTAR Ó FÉR ANAR LA AYGÜA A SÒN MOLÍ. fr, met.
Trabajar en vano, cojer agua en cesto ó en harnero. Que's diu del que sols mira 'I sèu profit. Llevar ^
Arare littus ; operam ludere. agua àsu molino. Sibi tantum consulere.
FÉR VENIR LA AYGÜA 1 lA BOCA . fr. met. Fér venir POSAR AYGUA AL VI. fr. Merar, aguar, bautizar el
gran desitg de alguna cosa. Hacerse la boca una agua. vino. Aqua vinura diluere.
Alicujus rei cupiditate vehemenlius accendi. QUI AYGUA ATURA BLAT MESURA, ref. Él•lsenya que
FÓNDRERSE COM lA SAL Y l' AYGUA. fr. Parlant dels convé víurer ab economia pera conservar la decèn-
béns y riquesas dissipa rse ab poch temps. Hacerse cia. Quien endurà, Caballero va en buena mula. Sit
saly agua. Bona abire, dissipari. modus argento cupienti vivere digne.
GUANYAR LAS AYGÜAS. fr. uàut. Adelantarse unas NEGA NO MIRA AB QUINA AYGUA, Ó NO SAB DB
Qül's
embarcacions à altras, Ganar las aguas. Navim navi qiína AYGÜA BEU. loc. ab que 's dóna à enténdrer
antecedere. que moltas vegadas per deslliurarse del mal present
GUARDAT DB AYGÜA QUE NO CORRE Y DE GAT QOE NO se'n desitja altre de major. Sàcame de aquiy degüélla-
MiOLA, ref. Denota que las personas de geni pacífich, me allí. Eripe me ex príEsenti malo, quantumvis
quant s' enfadan són mès temibles. Del agua mansa posteà me eneces.
me libre Dios, que de la recia me guardaré yo; guàr- TIRAR AYGUA EN LO CAP. fr. BATEJAR.
date del agua mansa. Cave tibi à cane muto et aqua SEMBLA QDE NO ES PER AYGUA ENTERBOLIR. loC. met.
silente. Denota que algú aparentant sensillesa, encubreix la
LAS suAs AYGUAS SÓN BAiXÀS. fr. Trobarse reduhit malícia que no era de pensar. Parece que no enlurbia
en algun aprelo. Yerse en las hastas del toro: tener el agua. Malitiam simulat.
mal pleito, mr el pleito mal parado. Rei periculum sÈNS DIR AYGÜA VA. fr. mct. fam. que's diu quant
aut detrimentum agnoscere. algú ocasiona algun dany ó pesar sens prevenció.
LLEVAR AYGUA. loC. aut. FÉR À.YGUA, ó AY6UADA. Sin deciragua va. Hospite insalutato, ex abrupto,
MAL ÀGUANYADA AYGUA QUE BEBEÜ. lOC. DCUOta qUO sÉR AYGÜA ALGUNA COSA.fr. met. Sér de poca subs-
algú no es bo pera res. Que làstima de pau habiendo tància, de ningun valor ó apreci. Ser de agua y lana.
cebada! Vel qiiam potat non est dignus aqua, [|
Re- Nullius momenti rem esse,
prèn al dropo ó peresós. Reniego de bèstia que en in- SÉR MÈS CLAR QUE LA AYGUA. f r. Poudera lo sum a-
vierno tiene siesta. Pigros aversor. raent clar que es lo que's diu ó explica. Ser una cosa
NO DIGAS DE AQUESTA AYGUA NO BEURÉ PER TÈRBOLA tan ó mas clara que el agua, sol, etc. Luce meridiana
QUE SIA. ref. Denota que ningú està llibre de que li clarius.
succebesca lo que à altre. Nadie diga de esta agua no TIRAR AYGÜA A LA CARA. fr. Tirar à la cara de algú
heberé. Homo sum humani ; nihil à me alienuraputo. pera ferlo retornar de alguna basca, Echar agua en
•
NO PODERSEN TRÀURER LA AYGUA CLARA Ó NETA. fr. el rostro. Aquulam suffundere.
met. No poder averiguar enterament alguna cosa. TIRAR AYGUA AL MAR. fr, met. Douar à qui tè mòlt.
No poder sacar en limpio ó en claro, ó no poder sustan- Echar agua en el mar ; llevar lena al monte. Aquam
ciar. Certiorem fieri non posse, mari addere.
NO GUANYAR LAGÚ LA AYGUA QUE BEU. lOC. Que à TORNARSE AYGÜA POLL. fr. met. Frustrarse las espe-
mès del sentit recte denota sèr mòlt pocb pagat lo ransas de algú. Salir huero, hacerse, quedarse alpiste,
traball. No ganar alguno el agua que bebè. Cum plu- volverse agua de cerrajas, volverse el sueno del perro.
las pells; serveix pera pegar mòlt fort alguna cosa. AYGUAROL. m. AYGUAMOLL.
Cola. Glulinum, i, gluten, inis. AYGUARRÀS. m. Oli de tremenlina. Aguarrús.
AYGUADA. f. ATGUAT. \\
pint. Lo color líquit Purior terebinlhina) resina) pars.
preparat ab aygua de goma pera pintar al tremp. AYGUARSE. V. r. Umplirse de aygua algun
Aguada. agtiazo. Aqua leviter subaclus color. pi. |1
terreno. Aguarse. Aquis oppleri.
porció de mel, de modo que no quede espessa. en fér las cosas. Aire. Lepos, oris. Garbo, brio, ||
aygua que ab diücultat se pót traballar. Aguazal. canta ó toca. Aire. In musica modorum mensura.
Paludosus locus. AYRE ACANALAT. Lo que passa per algun paratge
AYGUAR. V. a. AYGUALIR. |1
mct. Frustrar las estret. Aire colado, encallejonado, acanalado. Per
esperansas. Aguar. Gaudia perlurbare. ||
posar atgüa arcla transiens aér.
AL VI. AL BELL ATRK, loc. ant. A placcf, con eomodidad.
AYGUARDENT. m. Licor clar com la aygua, Placidè.
de olor y sabor agradables; se trau per destil-lació AYRE POPULAR, AURA Ó FAMA POPULAR.
de toda substància vinosa y s' inflama al foch. AYBE QUE TALLA. exp. Ayre mòlt fret. Ayre que
Aguardiente. Vitae aqua. corla. Liquidus aér.
AYGUARDENT REFINAT. Lo primer y mès fort que's AYRE VITAL. Lo quo scrveix per la respiració. Aire
trau de cada cuyta. Aguardiente de cabeza. Purior vital, Yilalis aér.
aquai vita) parts. AYREs NATIUS. Los del lloch ó país de que un es
AYGUARDENTER, A. m. y f. Qui fa ó ven fill ó en que s' ha criat. Aires nalivos. Ci-oData aura.
ayguardent. Agmrdenlero. Aqua) vitae venditor vel AB AYRE. m. adv. fam. Ab lleugeresa. Con aire.
fabrica tor. Expedilè.
AYGUARDENTERIA. f. Botiga ahont se ven AGiFÀR AL AYRE. fr. mel. agafar al vol.
TOMO I.
170 AYR DICCIONARI AZU
ASSOTAR l' AYRE. fr. Traballap en va. Echar lanzas QUEDARSE EN l' AYRE. fr. Quedarse un assumpto
en elmar. Aérem verberare. sens determinar, no acabar lo comensal, parar la
CRÉURER EN l' atke. fr. Créurer ab mòlt poch fo- execució de alguna cosa. Quedar en el aire, pararse.
DE BON Ó MAL AIRE. lOC, mct. DE BON Ó MAL HUMOR. TENIR l' AYRE DE ALGÚ. ff. RETIRARSE. 7.
ESTAR EN l' àyre. fr. No havérse resolt, y també AYREJAR. V. a. Posar alguna cosa al ayre.
en
estar sens acomodo, servir interinament. Estar Airear. Aurae exponere.
l' AtaE l' ofen. fr. Se diu del qui es mòlt deli- AYRET. m. d. Airecico, airecillo, airecito. Aura, ae.
cat. Ofenderse del aire. Minima quaequíe segrè ferre. AYROLA. f. ant. era.
MUDAR DE AYRE. fr. Quc's diu del que s' ha posat AYRÓS, A. adj. Dit del temps. Airoso, ventoso.
malalt en alguna part, y passa à altra à véurer si
Ventosa tempestas. Lo lloch en que fa mòlt ayre.
1|
MUDARSE 'ls AYRES. fr. met. Mudarse la fortuna. AYROSAMENT. adv. m. Ab garbo y gallardia.
Mudarse el aire. Adversa uti fortuna. Airosamente, gentilmente. Yenustè, eleganter.
NO FA üN ALÉ DE AYRE. fr. Deuota que fa mòlta cal- AYSI. adv. m. ant. així.
ma. No hace ó no com un pelo de aire. Aura non fiat, AYTAL. adj. ant. tal. || adv. ant. com. H Jo, fula-
PARAR l' AYRE. fr. Calmar se, sosegarse, echarse el no. Yo. Ego.
aire. Yentum sedari. AYTAMBÉ. conj. ant. Tambien. Etiam.
PARLAR DEL AYRE. fr. Deuota que la execució, 6 AYTANT. adj. tant. |]
ant. altretant. (| adv. t.
intel-ligéncia de alguna cosa es quasi impossible. Fins à tant. Hasla tanto. Donec, usque dum.
Bablar de la mar, pensar en lo escusado. Difficilia vel EN AYTANT. m. adv. aut. No obstant. Sin embargo,
impossibilia tentare. no obstante. Nihilominus, tamen.
PARLAR EN l' AYRE. fr. fam. Parlar sens fonament. AYTANTBENT. adv. ant. també.
Hablar al aire. Temeré loqui. AYZELL. pron. demonstratiu. aquell.
PASSAR AYRE. fr. Féf ayre fresch. Córrer ò pasar
aire. Fio, as.
VIURER DEL AYRE DEL CEL. fr. PASSAR DBL AYRE. AZ.
PASSAR Ó ALIMENTAHSE DEL AYRE. fr. Confiar ab
vanas esperansas. Sustentarse, mantenerse, alimentarse AZ. int. ant. a.
del aire. Inani spe aut blanditiis animum pascer. || AZABARA. ant. adzabara.
Menjar mòlt poch. Suslenlarse, alimentarse del aire. AZAFATA. f. ant. safata, Criada de la reyna
|]
Tenui cibe uti. que li serveix los vestits y alhajas que s' ha de po-
PÉNDRER l' AYRE. fr. Posarse en un lloch ahont sar,y 'ls recull quant se despulla. Azafata. Nobilis
toca r ayre. Tomar el aire. Auram captaré. matrona reginae cubicularia.
PÉNDRER LOS AYRES. fr. Estar en algun paratge ab AZAFÉTIDA. f. ASAFÉTIDA.
r objecte de r•cobrar la salut per la mudansa de AZANYA. ant. f. assanya.
clima, aliments, etc.Tomar aires. Alterius coeli va- AZERCOL. m. mini.
letudinis causa auram captaré. AZÓ. adv. demonstratiu. ant. assó.
PORTAR EN l' AYRE. fr. Portar alguna cosa sens AZOR. m. ant. astor.
que toque à terra. Llevar en el aire, en peso, en vo- AZUL. adj. y
landas. Sustineo, es. zu R. adj. ant. balu.
BAB CATALÀ. BAB 171
B. Segona lletra dominical y de mòlts abecedaris, sòn afecte. Caérsele d uno la baba, estar con la boca
primera consonant, nona del etiópich, vigéssimadel abterta. Suspensa ora tenere.
arménich. Los antichs llatins li donavan lo valor de TENIR MALA BABA. fr. met. Sèr murmurador. Te-
300 y ab una ralleta 3000; però si la rallela 's po- ner lengua de escorpion. Maledicum esse.
sava sola 200. Entre hebreus y grechs valia 2.
'Is BABADERO. m. Tros de tela que's posa al pit
En r alfabet químich senyala '1 mercuri. En mòltas de per curiositat quant raenjan. Baba-
las criaturas
medallas senyalava las épocas. Ab la lletra pròxima dor, babaderoj'pechero. Salivarium, ii. | Llencas de
primera, divisa de afavorit ó primer ministre. En roba que's posan en los extrems dels vestits pera
abreviatura y abans de algun nom propi significa refors. Bebedero. Tíenia? vestium oris interius assutaï.
Beato. B/De. Abreviatura usada comunment en los BABALÀ, (a la) m. adv. Ab poch cuydado, sens
llibres dels comerciants que significa Bitllet, de B. mirament. Amedia talla. Perfunctoriè, obiter.
F. al final dels edictes romans «Bonum factum.» BABALLAS. f. pi. Lo que queda en lo plat des-
Bon auguri. B. D. y A. B. «Ab eadem non eadem près de haver menjat. Escamochos. Residuge, reli-
ivisa, etc.» Un adulador. quiaï, arum, sordes, ium. []
Los rosegalls que deixa
'1 bestiar en la menjadora. Granzones, riza$, pajaza.
K BA. int.
BA.
BABIEGA. m. Ximple, toix, Babieca, desvaido. feyan guirnaldas. Bàcara. Bacchar, aris.
Stolidus, i, stips, ipis, bardus, i.
[]
Nora de un caball BACAINA. (fér uNA)fr. Trencar lo son, Desca-
del Cid. Babieca. Babieca, a;. bezar el sueTio. Dormitaré.
BABILLA. f. Pell prima que uneix la illada de la BACH. m. ant bagada. ||
obcu. 1.
caballeria ab la cuixa. Babilla. Pellicula, se. BACi. m. Gibrelleta pera orinar ó anar de cos.
BABILONÉS, A. adj, y Bacin. Lasanum, i, scaphiura, ii. [jant. bacina.
BABILONI, A. adj. Natural de Babilónia, ciutat SERVIR DELS BACiNS. loc. ant. Servir ó donar ay-
de Sirià. Babilonio. Babylonius, babyloniensis. guamans. Dar aguamanil. Aquiminarium serviré.
BABILÓNIA. f. met. Confusió. Babilónia, babel. BÀCIA. f. ler. GABADAL.
Confusió, nis. BÀCIGA. f. Joch entre dos ó mès ab tres cartas
BABILÓNIGH, CA. adj. Pertanyent à Babilónia. cada hu, las quals si no arriban à nou punts se diu
BaUlonio. Babiionicus. bàciga, y guanya; si las tres són iguals se diu baci-
BABOR. m. nàut. Lo costat que ve à la ma es- got, y guanya àla bàciga; y si són totas tres de un
querra del qui estant à popa mira à proa. Babor. mateix diu bacigoti, y guanya à la bàciga
coll se
y
Sinistrum la tus. bacigot. Búciga. Ludus bàciga.
BABÓS, A. adj. Qui despedeix mòlta baba. Mabo- BACINA. f. Plata regularment de metall pera de-
so. Salivarius. manar caritat. Bacia. Pelvis, is. [| La que usan los
BABOSA. f. Cert peix de mar que tè la esquena barbers pera remullar. Bacia. Pelvis tonsoria. ||
Yas
negrenca ab vàrias clapas, dit així perquè despedeix cóncavo pera rentar los peus. Bacia, barrem. Pellu-
mòltas babas. Batosa. Salivaria, ». vium, ii.
StultissiraUS. []
TABOLL. num.
BABUTXA. f. Sabata de sola mòlt prima. Zapati- BACINAS8A. f.aum. Gran ftaci'a. Magna pelvis.
zo, baquelazo. Yiolentus corporis lapsus. BACINET. m. dim. Bacinejo. Parvus lasanus. |I
BAGALAR. m ant. Jove caballer que havia fét Pessa de la armadura antígua que cubria '1 cap à
sas primeras armas però que no podia posar en cam- manera de casco. Bacinete. Cassis, idis, galea, ae. ||
panya cert número de soldats, y per analogia Lo soldat que portava corassa. Bacinete. Calapharc-
s'aplicà desprès al estudiant que havia rebut lo pri- tatus miles.
mer grau en sa respectiva facultat. [|
bachiller. BACINETA. f. dim. Bacinica, bacinilla. Parva
Bachiller. Bachalau reus. pelvis, patella, ae.
BACALLÀ, m. Abadejo, espècie de peix de dos à BAGO. m. Dèu del vi y de la borratxera, fill de
tota la Europa. En lo comers se'n coneixen vàrias pren en sentit un mes bueno mala
literal. Si quietes
espècies. Bacalao, abadejo, merluza, truchuela. Onis- cerdo. Bonum cupis mensera? porcum neca.
cus, i, morhua, ae. ||
met. Persona flaca. Bacalao. BAGONADA. f. ter. PORQUERIA. []
ATSEGALIADA.
Macilentus, i. BAGONÀS. m. aum. poucas.
SEMBLAR UN BACALLÀ, fr. mct. Estar mòlt flach, BAGONET. m. d. cotxinilla, panarola. [[
gorrí.
sech. Estar comoun naipe ó hecho una pavesa. Nimis BAGONISTA. m. Qui segueix las opinions del
BACANAL. m. Lloch ahont las bacants, oferian BÀCULO. m. Bastó, crossa, gayato que portan
sacrificis al Dèu Bacó. Bacanal. Bacchanal, alis. ||
pera sostenirse 'Is dèbils y 'Is vells. Bàculo. Bacu-
Festa, disolució, borratxera de las bacants. Bacanal. lus, i. met. Amparo, consol. Baculo. Solatium, ii.
II
FÉR l' i5ltim badall, fr. Morir. Dar la última bo- Bahia, ^stuarium, ii, sinus, us. ||
abadia.
queada. Expiro, as, animam exhalaré. ||
espirar. BADIAN. ra. anís estrellat.
lo badall no pót mentir, ó vól menj-Vr ó dormir, BADIELLA. f. vidalbA. cir. ||
Tros de budell que
6 DROPERiA MANTENIR, fr. Hambre ó sueiío ó ruindad va del llombrígol del feto al llit ó despulla. Vmbligo,
del dueíio. Somnum, famemve malam vel indolera cor don umbilical. Úmbilicus, i.
TOCAR LA BADANA. fr. Maltractar de obra 6 de pa- Llas en las cordas. Lazo. Laqueus, ei. La llassada ||
raula. Zurrar la badana, ó elbúlago, menear el zarzo. que's fa en lo fil de la mitja per massa retort. Oque-
Conlundo, is. ruela. Fili implicatio. ||
ant. Corretja ab s' em- que
BADAR. v. a. Dividir, partir. Hender, rayar. De- bolicava la llansa ó dart pera tiraries ab mès fúria.
bisco, partió, divido, is. || v. n. Encantarse en qual- Amiento. Amentum, i. |]
Lo vuyt del mànech de las
sevol cosa com un ximple. Quedar hecho un bauzan, balansas ó romana pera regirse sobre la Uengueta ó
óconla boca abierta. Ora suspensa tenere. ||
estar peu. Alcoba, caja, manija. Trutinae axis. [j
ter. Plan-
I NO BADAR BOCA.
plegar la boca ó
boca esmia. Obmutesco,
BADAR8E.
fr. No dir res.
los labios, coserse la boca,
V. r. Obrirse,
is.
No chistar, ó no des-
crivellarse.
no decir esta
Henderse,
BAGARRO.
BAGASSA,
gavasa, gorrona,
scortum, i.
m. BURINOT, ABELLA. VAGAMÜNDO.
f. Dona pública, prostituta.
moza
Ramera,
de fortuna.
[|
Meretrix, icis,
BAGASSETA. f. d. Putuela. Meretricula, ae. ANAR ó ESTAR AL BAIX. fr. Anar à ménos, estar
BAGATELA. f. Cosa de poca entitat. Bagatela, atrassat. Andar ò estar alcanzado, ir d menos, cuesta
friolera, papasal. Nugaï, gerrae, arum. abajo, de pié quebrado, de capa caida. Paupertate,
Lo mateix equipatge. Bagaje. Sarcinae, arum, im- DE BAIX EN BAIX. adv. m. Interiorment. Asus aden-
pedimenta, orum. nàut. Equipatge de la tripulació íros. Interiús.
I)
BAGOLAYRE. m. ter. baladrer, cridaybe. guno, abroquelarse. Sub alicujus protectionem esse.
La persona de poca y baixa sort. Bajo. Obscurus. i| que està pendent de alguna corda. Descolgar. Dimit-
m. La veu ó instrument que sona una octava mès to, is. V. a. Tràurer alguna cosa de lloch elevat,
II
ller. Gurrumino. Uiorius maritus. gun tant transparent, que s' estima per adorno com
BAJANOT. ra. aum. ter. bajanas. las pedras preciosas. Balaj. Ruber silex.
apretat de mercaderias, en especial los que s' era- del carro ó cotxe, ahont entra la llansa. Balancin.
barcan. Bala. Mercium sarcina. H Entre estampers, Transversum tigillum. U Lo volant petit ab que's se-
espècie de coixinet ab mànech, ple de llana cuberta lla la moneda. Balancin. Cudendis nummis machina.
ab una pell de anyell pera donar la tinta al motllo. BALANDRA, f. nàut. Embarcació de transpQEt
Bala, Peïlicea pila. || Feix de deu raymas de paper. ab un arbre y una vela. Balandra, corsario. Yecto-
Boia. Folliculi papyraçei ex decem sçapis. fl
ter. Bo- ria, prodatoria navis.
176 BAL DICCIONARI BAL
BALANDRÀM. m. Vestidura talar àmodo de KSTAR BALB. fr. Estar entorpit 1' us dels membres
capot, que usan los ecclesiàstichs. Balandran. Gau- per causa del fret. Arrecirse, aterirse, pasmarse de
Sape, is.
II
LLOBA. frio. Rigeo, es.
BALANDREJAR. Móurer alguna cosa de
V. n. BALBOTEJAR, v. n. tartamudejar.
un costat à altre sens mudar de siti. També s' usa BALBUCIENT, A. adj. Qui no pronuncia ab cla-
com recíproch. Bambolear, bambonear bambalear. , redat. Balbuciente. Balbus.
Labo, as, trutinor, aris. BALBUYTAR. V. n. ant. tartamudbjar.
BALANER. m. BALANDRA. BALCA. f. ter. bova. 1.
BALANS. m. Moviment de un costat à altre, en BALCÓ. m. La barana ó antepit de balustres,
especial lo de la nau. Balame, libracion, balmicea- posat en las finestras pera'surtir sens perill. Balcon.
miento. Nutatio, íluctuatio, nis. ||
En lo comers exa- Pergula, si, pòdium, ii.
men del estat de^sòn cabal. Avance, balance, tanteo. FiRSK ó EIXIR AL BALCÓ. loc. Asomarsc ttl balcou. In
Sortis, mercatura; dati et expensi computatio, exa- pergulam prodire.
men. BALCONÀS. m. aum. Balconazo. Pòdium ma-
BALANSA. f. Lo seté signe del zodíach, compost jus.
de divuyt estrellas. Libra. Astraea, a;, jugum, i. ||
BALCONADA, y f.
ESTAR EN BALANSA. fr. met. Primparat, si cau no BALDADURA. f. Impediment de algun membre.
cau. Estar en tanganillas. Yacillare, nutare. Entorpecimiento, pasmo. Torpedo, inis, torpor, is.
lancear, fluctuar, estar perplejo. HíBsito, labo, musso. ter. Pegar mòlt. Magullar, sobar. Contundo, is.
BALAÚSTRIA. Flor de f. magrana doble. Prò- per agafador un botó, que fentlo girar s' obra. Co-
piament es la flor del magraner bort. Balaustra, ba- lanilla, pasadorcillo. Pessulus, i. Lo de fusta, dit en ||
BALDONAT, DA. p. p. BaUonado. Exprobratus FICAR EN LO BALL. fr. uict, Enclóurcr à algú en al-
BALDONET. m. BALDÓ. tl. gun negoci, Meler en la danza. Aliqnem negotio im-
BALDUFA, Tros de fusta lornejat en figura
f. plicaré, inclndere. Atribuhir maliciosament algu-
||
quasi cònica ab un clan à la punta; lo fan ballar los na cosa à qui no ha lingul part en ella, Meler en la
noys ab un cordill. Peon, trompo y galdrufa. p. Ar. danza. Culpam in insontem conficere, in eamdera
Turbo, inis. [[ trompitxo. 4. íl
f. fara. ramera. suspicionem vocare,
COP DE BALDUFA. Lo que donau los noys abella. DAvÉRniuN BALL DE BASTONS, fr. mel, fam, Havérhi
Cachada. Turbinis ictus. gran renyina,y regularment garrotadas. Haber pa-
BALDUFAIRE. m. Qxú ík baldufes. Trompero. loteo, paloteado, moros y cristianos. Fustibus, mntuò
Turbinis fabricator. se petere, congerere; fuslem sibi impingere.
BALEIGS. m. pi. La porció de grans de blat etc. sí:r l'aho del ball. fr. met. Sér lo principal en
que per no haver quedat prou batut se separa del algun negoci. Ser duem ò senor del argamandijo. Do-
net en la era. Corziielo, granzaa, rahera. Apphida, minum, prscpotentem penulatorum esse,
íc, acus, eris. UNA vegada POSATS BN LO BALL BALLEM. loC. met.
BALEJAR. V. n. Separar los baleigs del gra. Denola que algú està determinat à seguir 1' empe-
Ahalear. Exacero, as, evanno, is. nyo en que s' ha posat, Pueslo en el borrico, en el em-
BALEJAT, DA. p. p. Àbakado. Exaceratus. peno, en el lance. Ab opere incepto non desislere
BALEIVA. Lo major dels celàceos que arriba à
f. nobis est animus.
créixer fins à vint canas. Tè '1 cos cilíndrich, obs- BALLADAS. f. pi. Baile. Tripudium, ii, cho-
cur, y prop del cap dos alelas carnosas y altra en rus, i.
la part posterior del cos, ab dos forats sobre '1 cap BALLADOR, A. m. y f, Qui balla, Bailador.
pera ahont llansa à gran distància la aygua que beu; SaKalor, is, choreutes, te, [j
Renom, motio del lleu-
pareix en la platja, y cria sos fills com los animals ger de geni ó de poch seny. Danzante. Solers, tis,'
de las constel-lacions australs. Ballena. Balaena, x. nas conjuncturas del cos, com en lo genoll, muscle
II
ter. BRANILLÀ. y anca, Chiicca. Os eum alio rotans, collrdens.
LO FILL DE LA BALENA. BoHenoto. BalaïnaB pullus. BALLADORET, A. m. y f. d, BailadortHh. Sal-
BALENER, m. ant. Barco de figura de balena, tatriculos, i,
obert y baix de costat, Ballenero. Navis batenai for- BALLAR. V, n, Fér accions acorapassadas ab lo
mam referens. cos, peus y brasos, Danzar, ballar. Salto, as, Iripu-
BALESTA. BALLESTA. f. dio, is, choream exercere, Móurerse alguna cosa |j
innatante rem aquis latentem designaré. en algun negoci que no li toca. Jugar, danzar en aí-
BALIVA. f. ter. MiNOVA. gun asunto. Alieno negotio se immiscere.
BALL. m. Diversió, saltant ab lo so de qualsevol BALLAR PER 'l CAP. fr. Conscrvar confusament la
instrumento del cant. Baile. Chorea, £e, tripudium, espècie de alguna cosa. Bullir por lacabeta. Qnam-
ii, saltatio, nis, ||
sarau. || Intermedi de la segona y dara in mente speciem excitari rei quara quis fac-
tercera jornada de las coraédias espanyolas, en que tam esse putat.
s cantava y ballava. Baile. Intermedius chorus. BALLAR sÈNS ORDE NI CONCERT, fr. Fér alguua cosa
BALL DE BASTONS. Ball cutre mòlts ab bastons, que sens reglas, fér disbarats. Desconcertarse. Inconside-
pegan uns contra altres formant un so concertat al ratèloqui, agere.
compàs del instrument. Paloíeo, paloteado. Tripu- BALLAR SEGONS LO SO. fr. met. Acomodarsc à las
dium crepitantibus bacillis. circunstàncias. Bailar al son que se toca. Ad números
BALL RODÓ. Lo que executa la gent vulgar regu- datos saltaré.
larment ab castanyolas. Baile de boton gordo ó de FA DE MAL BALLAR AB LO VENTRE VUYT. ref. Ab qUB
vandil ó de cascabel ó en rueda. Triviale, tripudium, 'Is bevedors discnipan la afició de bénrer à mennt.
chorus. Seca la garganta ni gnine ni canta. Fecundi calices
IM QUE VINDRÀ À PARAR AQUEST BALL? loc. fam. De- quem non fecóre disserlura.
nota la incertitut del fi de alguna funció desagrada- FÉR BALLAR, fr. Obligar à algú à obrar ab autori-
ble 6 perillosa. ^En que vendran ú parar estàs misas? tat y manya, Hacer bailar. Cogo, is.
iQuid tàndem eveniet? TRAURER À BALLAR, Sacar ú danzar. Ad saltationem
FÉR LO BALL DEL POLL, fr. fam. Fn'ssarse, neguite- invitaré,
Jarse, arronsant los muscles y espafllas per alguna BALLARIDA. f. Planta polita y annual que
TOMO T.
178 BALL DICCIONARI BAL
Creix en los sembrats; tè las flors de quatre Mas, BALLUGAR. V. a. y derivats, bellugar.
grogas, disposadas en creu, y per fruyt unas tave- BALMA. ant. f. covA.
llas planas y las llavors en figura de ronyó. Zado- LA SANTA BALMA. Lloch ahout sauta Magdalena feu
rija. Hypecoum, oi. penitència. La cueva de santa Magdalena. Sanctae
BALLARUGA, f. GXLA. 4. |1
ter. molinet de Magdalena; antrum.
VENT. II
pi. fam. BALL RODÓ. BALMARSE. V. r. ESPALMARSE.
ANAR COM UNA BALLARUGA, fr. mct. Denota portarse BALMETA. d. Cuevecita. Speluncula,
f. caver-
en tot mòlt inquieta y lleugerament. Ser movedizo. nacula, a;.
ALLARGAR POCH LA BALLESTA, fr. mct. ALLARGAR de encerat que's posa per curiositat sota de la
POCH. llumanera. Velonera. Lychni sustentaculum.
ARMAR LA BALLESTA, fr. Pararia. Armar la ballesta. BALONETA. f. d. Valonita, valonilla. Fasciola,
Ballistam, arcum adducere, intendere.
À TIR DE BALLESTA, fr. met. A llarga distància. A BALONS, m. pi. Espècie de calsotets al us dels
tiro de ballesta. A longè. Valons, que'ls introduhiren en Espanya. Valones,
CABALCAR LA BALLESTA. Montarla. Encabalgar la ba- bragas. Femoralia, orum, bracca;, arum.
llesta. Ballistam aptare, intendere. BALOT. m. BALÓ. II
aum. Balon. Mercium, ii,
BALLESTER, m. Qui fà ballestas. Ballestero. Ba- bia, de fusta rehinosa y rogenca, ramas Uargas,
Uistarum faber. [|
Qui tira ab la ballesta. Ballestero. primas y de pocas fullas; las flors petifas, blancas
Ballistarius, sagittarius, ii. |1
en taula. ant. Allis- y mòlt un pinyol cubert de una
olorosas; lo fruyt
tat, inscrit en la taula de allistament que 's posava. closca seca y negra, y conté una ametlla, y en sòn
De tabla. lloch à vegadasun licor semblant à la mel, amarch
BALLESTER soBERCH. aut. Ballestcr de refors. Ba- y picant. Bàlsamo. Balsamum, i, y quilocalsamum,
llestero de refuerzo. i, la fusta; opobalsamum, lo licor, y carpobalsamum,
BALLESTERA. f. Herba del ballester. Planta de lo fruyt.
mitja cana de alta, las fullas doblas, peladas y de BÀLSAM DE COPAHÚ ó DE coPAYVA. Lo que 's trau de
un vertmòlt clar, y las flors encarnadas. Aguavien- un arbre del Brasil y de Cayena, de color blanch lo
tos. Philomi, orura, herba venti. ||
Herba ramosa y mènos pur, y daurat lo mès pur. Bdlsamo de copahú,
sobre un pam de alta, fullas semblants à las del ó de copaiva. Balsamum brasiliense, copahu.
plantatge, obscuras y rojencas, la cama còncava y BÀLSAM DE JüDBA ó DE MECA. Rcbiua blanquiuosa
la flor de un vert blanch. La arrel es fibrosa yfà es- de un arbre de Aràbia. Bdlsamo de Judea ó de Meca.
ternudar. Eléboro blanco, yerba de ballester os. Helle- Amyris opobalsamum.
borus, helleborum, i. || La tronera pera disparar BÀLSAM DE MARIA. Rchina blanca de un arbre de
fletjas. Ballestera. Jaculatòria fenestella. Amèrica semblant al pi y de color vert quant està
BALLESTERIA. f. L' art de usar de la ballesta. fresch. Bdlsamo de Maria. Balsamum MariaB.
Ballesteria. Ars ballistaria. ||
Lo carrer ahontse íra- BÀLSAM DEL PERÚ. Planta, que en lloch de fullas fà
ballan las ballestas. Ballesteria. Ballistariorura vicus. com unas tabellas de una molsa mòlt sucosa que
BALLESTETA. f. d. Ballestilla. Ballista minor. serveix per als talls y altras cosas. Bàlsamo del peni
BALLIA. f. BATLLIA. ó peruviano. Balsamum peruvianum.
BALLOT. m. Planta, '1
manrubí negre. Ballote. BÀLSAM SUOR. Bàlsam pur de Meca. Opobdlsamo.
Bai1ole.PS. Opobalsamum, i.
BAM CATALÀ. BAN 179
BÀLSAM UNIVERSAL. Quim. Lo malcix que elixir. part superior de ona mutació de teatre. Bambalina.
Búlsamo universal. Balsaiuiirn universale. Theatri tectum.
BÀLSAM DE TOU?. SubsUincia balsàmica de un arbre B AMB ALEJAR. V. n. y
de Amèrica que tò las mateixas propietats que'l bàl- BAMBOLEJAR. BALANDREJAR. mCt. ES-
V. n. ||
sam del Perú. Búlsamo de Tolú. Balsamum Tolutanum. lar una cosa poch ferma ó segura. Bambolear. Nuto,
ES UN BÀLSAM, loc. fam. Denota que algun menjar vacillo, as. ||
titubejab.
ó licor es mòlt delicat y excel-lent. Es un búlsamo, BAMBOLLAR. V. n. y derivats, bombollab.
es un dmbar. Suavis anima, odor. BAMBI. m. Arbre de la Xina, de qual escorxa
BALSAMAR. V. a. EMBALSAMAR. segona, picada com lo drap, se trau un paper tant fi,
BALSAMERA. f. Polet pera conservar lo bàl- que mòlts europeos crehuen sér paper de seda. Bam-
sam. Balsamerila. Balsaminum vas. bú, bambuc. Arbor sic dicta. Certa canya de las ||
BALSÀMICH, CA. adj. Lo que pertany al bàl- Indias orientals tant grossa, que 's fan barras pera
sam ó tè sas propietats. Balsdmico. Balsamus, bal- llileras, y vasos que conservan mòlt fresca la ay-
de dos peus, las fullas són llargas y estretas, re- BAN. m. CRIDA, multa, edicte. II
pi. VEDATS, [j
ant.
talladas menudament en tiras ; las flors petitas, Guerra entre plebeus ó gent à qui no era lícit guer-
blancas ó encarnadas, y forman ramellets espessos rejar. Bando. Dret ó tribut antich.
11
y enterament plans. Se cultiva per adorno en los PAGAR lo ban. fr. Incórrer en la pena establerta
jardins. Milenrama, milefolio, altareina. Achilea, a;, per ell. Pagar la pena, multa, elc. Pcenam luere.
millefolíum, ii. sots ban. m. adv. ant. baix pena.
BALSAMITA MENOR. Planta de móltas camas, fullas BAN ASTA. f. CANASTRA.
serradas, alta de un pam, y mòlt semblant à la oren- BANASTER, A. m. y ant. CISTELLER. f.
ga: en la cima forma una copa à manera de bombo- BANCA. f. Banquet, assento de fusta sèns res-
llas dauradas que's conservan mòlt temps en són patller. Banca. Sedile, is, scamnum eipers dorsi. [|
vigor. Yerba de santa Maria. Costus hortensis. Escambell ab que las bugaderas preservan los peus
BAL8AR ó BALSEJAR. Y. n. Ballar lo bals. de humitat. Banca. Fullonium, ii.
la Joch de car- ||
Balsar. Tripudio, as. tas,en que un dels jugadors las porta, y los de-
BALTARDAR. V. a. ant. ESBALDIR. més casan ó apuntan contra ell las cartas que gira.
BÀLTICH. adj. Mar entre la Escandinavia, Dina- Las que cahuen à la dreta las guanya '1 banquer, y
marca y Rússia. Bàltico. Balticus. las de la esquerra los que casan. Ban^a. Pharaonis
BALTRAGÀ. m. Planta de la Tartària, de fullas ludus. I
Lo diner que's posa en cada carta. Banca.
semblants à las del nap, la llavor à la del fonoll, Fiscus lusorius. |] nàut. Cànua de una sola pessa,
encara que major. Baltracan. Planta sic dicta. usada en las islas Filipinas pel transport de pas-
BALUART. m. Fortificació en figura triangular satgers. Banca. Gymba, aj.
pera defensa de las murallas en los ànguls de las cÀuRER DE LA BANCA. fr. Pérdrer la dona '1 dret de
plassas regulars, y en la cortina en las irregulars. la herència paterna per haver sobrevingut varó.
Baluarte,bastion. Munimenlum, propugnaculum, i. Caer de labanca. Foeminam jus haireditatis amittere.
II
met. Amparo, defensa. Baluarle. Pra;sidium, ii, FÉR CÀURBR DE LA BANCA. fr. DESBANCAR.
protectio, nis. BANCADA. f. arq. Biga que trabada ab altra
BALUERNA, f. S' aplica à las cosas de mès en- servia de adorno y fermesa en la arquitectura an-
volum que servey. Armatoste. Ingens et inutilis mo- tígua. Alfarda. Trabs, bis. Llata de fusta de cinch
||
les. II
Dit de la persona que's presenta devant de un dits de gruix y set de ample, que regularment ser-
altra, y li fà nosa. Sombrajo. Yaga umbra. veix pera travessers de portas y finestras. Alfajía,
BALU8TRADA. f. Renglera de balustres. Ba- alfarjia. Lignum, i.
|)
En las vinyas, olivars etc. 1'
kustrada. Glathrorum series. espay de terra entre tira y tira. Almanta, entrelino.
BALüSTRAT, DA. adj. Format de balustres. Inter vitum ordines, areola olivetorum etc. inter-
Balauslrado, balauslral. Clalhris inslructus. jecta via. Entre abaixadors lo taulell cubert ab un
|!
BALUSTRE. m. Espècie de columneta de ferro malalasset ó coixí sobre del qualcol-locan lo panyo
ó fusta traballada pera formar las baranas, balcons pera abaixarlo. Bancada. Scamnum ubi ponitur pan-
y altres adornos. BaUmslr e. Chlhrus, clalhrum, i. nus tondendus. Tauló doble y ample que
||
naul.
BALüSTRET. m. dim. Balaustrillo. Glathrum passa de costat à costat de las petitas embarcacions,
parvum. serveix de
y siti als qui reman. Banco remero. Trans-
BAMBALINA. f. Tela pintada que representa la trum, i.
180 BAN DIGGIOiNARI BAN
BANGAL. m. Feixa 6 tros de terra quadrilonga, que traspassa diagonalment lo blasó. Banda. Fascia
determinat pera llegums ó arbres. Bancal. Areà, ae. SCUti. II
ant. ALA DE EXÈRCIT.
CAPSADA. 2. Drap pera tapar los banchs y altres DEIXAR Ó ANAR A LA BANDA ALGUNA COSA. Separaria,
II
(I
BANCALER. m. Qui teixeix bancals. Bancalero. DE BANDA i TJANDA Ó DE UNA BANDA A LA ALTRA. loC.
Stragulorum textor. De banda a banda, de parte à par te. Transversüs,
BANCARROTA. L' acte de abàtrerse '1 mer- transversüm.
cader ó banquers públichs. Bancarrota, quiebra. Cre- BANDADA, f. Ramat, vol de aucells. Bandada.
ditorum fraudatio. Avifium, ii.
BANGÀS. m. aura. Bancazo, bancaza. Scamnum BANDÀRRIA. f. nàut. Mall pera clavar los
majus, i, sedile, is. Tauló gruixut ab camas ó pet-
1|
perns y claus grossos. Bandarria. Ferreus malleus
ges, sobre '1 qual traballan los artistas, Banco. Opifi- navalis.
cium,ii, scamnum, i.
I
Lo en que 'Is ferrers tenen BANDEIG. m. ant. y
la enclusa petita per adobar claus. Macho, banco. BANDEJAMENT. m. ant. DESTERBO. || ABAN-
Ferrarium scamnum, abacus ferrarius. Entre ser- ||
DONO.
radors lo caball de fusta sobre '1 qual serran. Burro. BANDEJAR. V. a. ant. DESTERRAR. II
PREGONAR.
Machina lignis serrandis. Siti dels galeots en las || II
ant. ABANDONAR. [| ant. despullar. '
blica en que's posa '1 diner ab seguretat de premi. ment mès alta, la qual s'usa en las professons.
Banco. Argentaria mensa, fòrum, i. Eslandarte, pendon. Vexillum, i. ||
nàut. Insígnia ea
BANcuDE ARENA. mar. Paratge ple de arena en que que's posan las armas de la nació à que pertany.
no hi ha prou aygua pera navegar. Banco de arena, Bandera. Signum, vexillum, i. ||
La partida de tropa
bancal. Lorsura, i, syrtis, is. destinada pera reclutar. Bandera de recluta. Parva
BANCH DE LA PACIÈNCIA. Lo dcls navíos y fragatas manus militibus conscribendis. || mil. Toch particu-
de guerra situat devant lo pal de messana. Banco de lar pera anar à péndrer las banderas. Bandera, Sig-
la paciència. Scamnum ante puppis malum. num tympano editum. ||
adj. Rodayre. Andariego,
BANCH DE LA PiGttlciA. Banquet sens respatllera, azotacalles. Ambulatorius. ||
com. Dret de recàrrech
aboni los mestres fan sentar los noys per penitèn- sobre 'Is generós estrangers que entran en la adua-
cia. Càncana. Pigrorum scamnum. na. Bandera. Vectigal mercibus aliarum nationum
BANCH DE LAS MENTiDAS. Lloch en quc 's rehuueix imposi tum.
geni ociosa pera conversar inútilment. Mentidero. BANDERA BLANCA. La que s' enarbola en senyal de
Malò feriatis frequens locus. pau. Bandera de paz. Pacis vexillum.
BANCH PKTiAT ó PETJAT, ant. Arma de siti. Banco i. BANDERA OBERTA, cxpr. Ab tota llibertat. A ban-
pinjado. deras desplegadas. Liberrimò.
BANCHS DEL FRE. Part ahont estan lligadas las bri- ALSAR BANDERA, fr. Férsc cap de un partit. Levan-
das. Camas fnno.
del tar bandera, hacerse cabeza de bando. Factioni, sedi-
k ALTRB Fi DANT. ref. S' aplica als que ocupan algun ASSEGURAR LA BANDERA, fr. uàut. Tirar una Cano-
puesto ó gosan de favors sons fruyt propi, y ab per- nada ab bala temps de desplegaria, per sér contra
al
judici de altres. Alguna està en el escano que àsi no '1 dret de genis disparar ab bala sens la pròpia
aprovecha, y d olro hace dano. Sibi non prodest, al- bandera. Asegurar la bandera. Tormenfi jaclu ve-
teri nocet. xillum ostendere.
ESTAR EN LO BANCH DE LA PACIÈNCIA, fr. mel. Estar BAIXAR BANDERA, fr. Inclinaria al enemich en sen-
sufrint alguna molèstia. Estar en el banco de la pa- yal de rendició. Bajar bandera. Hosti vexilla submit-
ciència. Patienter ferre, tollerare. tere.
QÜEDARSE EN LO BANCtt DELS ASES. fr. Se diu dels BATRER BANDERA, fr. Inclinaria à algú en senyal
noys de estudi que's quedan en los últims assentes. de reverència, Batir bandera. Honoris causa signa
Quedarse en el banco de los burros. In infimis subse- deraittere.
I BANDERETA,
ESPANTALL. [J
BANDEROLA.
BANDERETA DE CAMPANAR. PANELL.
f. d. Banderilla. Yexillulum,
2.
|| met. PePSOna
i.
[]
ó cinch cordas, ab
bassa y mànech com la guitarra. 'S sona ab una
la
BANDEROLA, f. Bandereta ab que's marcan las En lo joch de la banca qui porta '1 joch. Banquera.
distàncias en los acampaments. Banderola. Yexillum, Chartarum mensarius.
i, vexillaris pinulla. ||
La que's posa en las imatges BANQUET, f. d. Banquilla. Scamnellum, i.
||
de Jesucrist ressuscitat, sant Joan Baptista y altres Convit espléndit. Banquete. Dapes, um, convivium,
Sants. Banderola. Brevis fascia, breve vexillum. ||
ii. II
Espècie de abrassadera prop del extrem del
Adorno de tafetà que's lliga sota 1 ferro de las '
pany, pera ahont passa y 's subjecta '1 baldó. Pico-
llansas. Banderola. Serica fasciola. |]
gallardet. lele. Ferrea compagula.
BANDOLER, A. m. y f. Lladre de camí real. ab quartets, ahont moros tancavan als esclauslos
Salteador, bandolera, bandido. Latro, nis, grassator, de rescat. Bafio. Ergaslulum, i. quím. Calor tem- ||
is. II
vagamundo. II
Proscrit. Proscrita, bandido. Pros- perat per interposició de alguna matèria entre '1
criptus. foch y lo que's calenta, com: bany de arena. Bano.
BANDOLERA, f. Banda de cuyro de ahont penja Temperatus calor. La crosta ó capa de sucre ab
||
la tercerola del soldat de caball. Bandolera. Balteus, que's cubreixen los bescuyts, etc. També 's diu de
ei. II
La del guardià de corps ab galó de plata. Ban- la cera y altras cosas. Bano. Incrustatio, nis, illi-
dolera. Corporis custodis balteus. || Plassa de guar- nimentum, i.
dià de corps. Bandolera. Corporis custodis nomen. BANY DE .MARIA. Lo de aygua en que aquesta ser-
BANDOLÍ. m. Espècie de guitanó. Bandalin. veix de medi pera temperar lo calor del foch. Baíio
Chelys, idis. de Maria. BalneumMariai.
182 BAN DICCIONARI BAR
TENia NO MÈs QUE UN BANY. loc. Tenir una noció lum, i.
II
fam. Nom que's dóna al dimoni. Patilla, pa-
mòlt superficial. Tenir una ligera tintura. A limine leta. Cacodaímon, is. []
pi. Las que tenen alguns in-
aliquid salutare. sectes en la part interior del cap. Antena. Antennaj,
PÉNDRER BANYS. fr. Bamrse, tomar banos, darse arum. ||
Quant apunta ó comensa à surtir. Piton.
baiios. Lavo, as. Novum cornu.
BANYA. Excrescéncia prolongada, y regular- BANYISTA, m. Qui pren banys. Banista. Balneo
ment corba, que tenen alguns animals en lo cap. utens.
Cuerno, hasta, madera del aire. Cornu, u. Cada una [| BANYOLÍ. m. La ànima de la banya. Cuerna,
de las dos puntas que tenen sobre 1 cap alguns cuerno. CornuUum, i.
insectes, com lo caragol, papallona, etc. Cuerno, BANYUT, DA. adj. Qui porta banyas. Cornudo.
antenas. Cornu, u. []
fam. Bony de resultas de algun Cornulus. ||
met. Lo marit qual muller falta à la fi-
cop en lo cap. Tolondron, burujon, bollo, chichon. delitat conjugal. Cornudo, cuclillo. Curruca, ae.
Tuber, is. BAO. m. nàut. Biga que sosté '1 pont de un vai-
BANYA DE CABRA. Planta de cama vuyda, fullas cen- xell. Cada una de lasbigas gros-
Bao. Pons falsus. ||
drosas per sola, que naixen de tres en tres, flor sas sobre las quals descansa la coberta principal ó
blanca y una tabelleta en forma de banya de cabra. sostre de la bodega. Bao. Trabs crassior.
Alholva. Siliqua,silicia, ee, foenum graïcum. BAPTISMAL. adj. Lo que pertany^al baptisme,
BANYA DB CERvo. Herba semblant à las banyas del Baulismal. Baptismalis.
cervo. Cuerno de ciervo. Coronopus, odis. BAPTISME, m. Lo primer dels sagraments de
ABATRER A ALGÚ LAS BANYAS. fr. met. Reprimir la la iglésia, ab lo qual rebem lo sèr de gràcia y ca-
supèrbia de algú. Bajar los brios. Alicujus auda- ràcter de cristians. Bautismo. Baptismus, i, baptis-
ciam, cornua frangere. ma, atis, sacrum regenerationis lavacrum. Certi- ||
APUNTAR LAS BANYAS. fr. Comeusar à sortir. Apilo- ficació en que consta haver estat batejat algú. Pé
nar. Cornua erumpere. de bautismo. Baptismus, baptismalis testificatio, tes-
DE DETRAs AL REY LI FAN BANYAS. ref. Reprèn als timonium.
que en auséncia judican mal de las accions agenas. BAPTISTA, n. p. Bautista. Baptista, se.
Genle loca, comeis de mi rabo y no de mi boca. Absen- BAPTISTE. m. BAPTISME.
tis vitam rodens. BAPTISTERI, m. Lloch ahont està la pila de
FÉB PORTAR BANYAS. fr. fam. Fallar la muller à la baptisme. Baptisterio, bautisterio. Baptisterium, ii.
fidelitat conjugal. Poner los cuernos, encornudar. Mce- BAQUETA, f. Burxa pera atacar la escopeta, fu-
chimonium marilo pararé, addere cornua maritis. sell, etc. Baqueta. Yirga, ae. pi. Las manetas pera
FICAR LA BANYA. fr. fam. Afirmarse en alguna cosa tocar lo labal. Baquelas, palillos. Bacilli, orum. ||
y perseverar en ella ab obstinació. Encajàrsele à Càstich militar ab corretjas ó vergas, corrent lo de-
una en la cabeza. Animo tenaciter adhairere. linqüent nu entre dos filas de soldats. Baquelas.
AHONT FICA Ó CLAVA LA BANYA NO UI HA QUI LA TRAGA. Fustigalio, verberatio, nis.
fr. fam. Denota que algú es mòlt obstinat. Clavar un MANAR i BAQUETA, fr. met. fam. Manar despótica-
clavo con la cabeza. Animo tenaciter adhíEret. ment. Mandar à ó ala baqueta. Absolutissimè impe-
TOT ES Hü PORTAR BANYAS Ó FERNE DU. ref. met. raré.
iron. Denota no es igual manar ú obehir. Mas vale PASSAR PER LAS BAQüETAS. fr. Castigar ab ellas.
con mal asno conlender , que leiia a cuestas traer 3a- . Pasar por las baquelas, baquetear. Militem virgis
bere praeslat quam obedire. caídere.
BANYADA, f, Cop de banya. Cornada, amurco. TRACTAR A BAQUETA, fr. fam. Tractar ab vilipendi ó
Cornu ictus. ab rigor. Tratar à baqueta. Superbè, absolutè trac-
BANYADOR, A. m. y f. ant. BANYER. II
Qui ba- taré, habere.
nya. Banador. Lavator, is. I|
ant. Lloch fangós en BAQUI. m. En lo vers llatí peu de una síl-laba
que's rebolcan los porchs senglars. Banadero, bana, breu y dos llargas. Baquio. Bacchius, ii.
banil, Limosus, cíenosus lacus. BAQUIANA. f. Nom que donan en Panamà à la
i, proditor, is.
mercem exigit.
que las barallas entre marit y muller duran poch. joch al que cuyda que no's fassan trampas. Barato.
BARALLADOR. m. ant. Pendenciero, quimerista. cil de executar, poch gravós. Barato. Facilis. ||
adv.
Rixator, is. m. Per poch preu. Barato. Parvo, viliter, vili pretio.
BARANA, Sèrie de balustresf. regularment per DONAR DE BARATO, fr. fam. Coucedir sens precisió
las escalas y balcons. Baranda, barandilla. Peribo- alguna cosa, ó per no sér del cas ó perquè no em-
lus, i, lorica, ae. La fàbrica de rajolas ó pedras
||
barassa al fi principal que's pretén. Dar de barato.
fins à la altura del pit pera preservar de càurer de Gratis, gratuilò concedere.
Uochs alts, com lo terrat, etc. Antepecho, pretil. Ma- FÉR BARATO, fr. Véndrcr à preu baix. Hacer ó ven^
BARANETA. f. d. Barandilla. Peribolus, i. poch val poch. Lo barato [es caro; lo ruin y malo de
BARANGAY. m. Espècie de barco de rems usat valde es caro; Quien se viste de mal pano, dos veces se
pels índios. Barangay. Actuaria navis. viste al ano. Merx ultronea putet.
BARANGO. m. Oficial dels grechs en lo baix im- NO HI HA COSA MES BARATA QUE LA QUe's COMPRA. loC.
peri, y era '1 qui guardava las claus de las portas Denota que à vegadas los regalos costan més que lo
de la cort. Barango. Barangus, i, protector, is. que's compra. No hay cosa mas barata que la que se
BARAR. V. a. AVARAR, VARAR. compra. Empta,plerumque viliüsquam donata cons-
BARAT. m. VARAT. [|
ant. barata. ||
ant. trampa, tant.
sas de poch valor. Muto, permuto, commuto, as. |] ba. Mentum, Lo pel que naix en ella. Barba. Bar-
i. ||
BARATAT, DA. p. p. Trocado, cambiado. Per- presenta '1 paper ó caràcter de vell. Barba. Senex,is.
mutatus. BARBA DE AARON. Planta Semblant à la dragonària
BARATEJAR. V. a. MALBAKATA&. la arrel blanca, y cuyta es comestible. Barba de Aa-
BARATER. m. ant. baratador. ron. Dracontium, ii.
BARATERA. f. PUTA, RAMERA. la BARBA BANYADA PREN l' aixüta. loc. met. Alaba
sio à navis pnufecto illata. bon gust. Barba cabruna, barballa, barbàrica. San-
BARATERO. m. Quí cobra '1 barato ó estrenas dix, içis, tragopogon, onis.
181 BAR DICCIONARI BAR
BiRBADÈ GALL. BARBALLERA. 4. BARBABLANCH. m. Qui la tè blanca. Barbica-
BARBA DE GITANO, exp. Ab que's iDoteja al qui tè no, barbiblanco. Barbacanus, albus, albescens.
mòlta barba y mal composta. Barbas de mmarro.Eir- BARBACANA, f. Fortificació antigua devant de
espècies ; la arrel grossa, de ella surten mòlts lluchs de la teulada que surt fora la paret. Aleró, alar, ala,
ó brots, que cubren la terra à manera de globo. socarren. Projectura, suggranda, ae. []
La teuladetaó
Barba de Júpiter ó de Jove. Barba jovis. herba pun- ||
empostissat sobre las íinestras pera defensarlas de
tera. la aygua. Sobradillo. Parvum tabulatum, parva con-
BARBA remullada ES MiTj AFEYTADA. ref, literal. tignatio.
Barba remojada, medio rapada. Dimidio dura mad- BARRADA, f. La part inferior de las barras en
nit, barba est jam pasle tesecta. las cabalcaduras. Barbada. Inferior maxilla in equis.
COM MES POCAS BARBAS MÈS POCA VERGONYA, ref. DC- BARBAGRÍS. adj. Barbirucio. ^Enobarbus, rufus.
nota que la poca edat fa al home atrevit. A poca bar- BARBALLERA. Sota barba. Papada, papo, pa-
f.
ba poca vergüenza. Imberbis juvenis audatiae comes. padilla, gorja. Obessum La dels caballs.
guttur. (1
DIR A LAS BARBAS. fr. Dir alguua cosa à algú en sa Barbada. Inferior maxilla. La dels porchs ó toci-
|]
presència. Decir d la barba, en las ó à sus barbas. Co- nos. Cogullada , barbada, papada. Glàndula, ac.
ram, in os. glandium ii. La dels galls. Barbas. Galli palea.
||
||
FÉR BARBA. fr. FÉR COS PRESENT. Cadeneta ó corretja que's posa baix las barras ó bar-
FÉR LA BARBA. fi'. AFEITAR. 1. ba pera subjectar alguna cosa. Barbada. Catenula,
FÉR LA BARBA BN AixuT. fr. met. Poplarse'n lo nego- ai. Cada una de las dos verrugas llargas y ovaladas
11
ci, empleo, etc. que un altre pretenia. Birlar ú algú- que tenen algunas cabràs sota la barba, las quals
no. Aliquid praeter spem seu occultè prseripere. són indici de bona casta. Marmella. Yerucula, ac.
FERSE LA BARBA DE OR. fr. met. Fcrse mòlt rich. BARBALLÓ. m. ter. espígol.
Hacerse de oro. Ditesco, is. BARBAMECH. adj. Qui tè barba clara. Barbi-
MENTIR PER LA BARBA. loC. ant. MENTIR DESCARADA- lampiïio. Barbipilus, barbatulus.
MENT. BARBAPÜNYENT. adj. ant. Qui comensa à po-
NEGRE DE BARBA. BarUnegro. Barbaniger. sar barba. Barbiponiente. Vesticeps, ipis, barbatu-
PER BARBA. m. adv. Denota que de allò que's parla lus, i.
n' hi ha un per cada hu. Por barba, por cabeza, por BÀRBAR. V. n. ant. Apuntar, posar barba. Bàr-
persona. Viritim, per singula capità. bar. Pubesco, is, pubem emittere. \\
Fèr surtir bar-
PUNTi» LA BARBA. fr. ant. Apuntar el bozo. Pubesco, bas. Bàrbar. Alicui barbam ingerere.
is. BÀRBARA, n. p. de dona. Bàrbara. Bàrbara, ac.
QüJlNT VEJAS LA BARBA DE TON VEHÍ PELAR, POSA LA log. Modo de la primera figura del silogisme, que
TUA À REMULLAR, ref. Denota que debèm escarmen- consisteix en que las tres proposicions sian univer-
tar en lo que succeheix à altres. Cuando la barba de sals afirmativas. Bàrbara. Bàrbara.
tu vecino vieres pelar, echa la tuya en remojo ó à re- SANTA BÀRBARA, nàut. Lo lloch ahont se guarda la
mojar. Tua res agitur, cum proximus ardet paries. pólvora en las embarcacions. Santabwrbara. Pulve-
QUI NO GUARDA, MAT ALSA BARBA. ref. Denota que ris piris apotheca.
pera prosperar se dèu víurer ab economia. Quien NO pensar en santa BÀRBARA SINO QUANT TRONA. rcf.
guarda, halla, y quien cria, mata. Mra. sibi servans, Bepren als ingrats que rebut lo benefici s' olvidan
quoties opus invenit aera; Qui pecudes pascit, quod de qui lo ha fèt. Rogar al Santo hasta pasar el tranco,
sabuda per mòlt antigua. Tener tantas barbas. Jam BÀRBARAMENT. adv. m. Ab barbaritat, à la
respecte dels grechs y romans. Barbaria. Barba- BARBERIA, f. La botiga y ofici del barber. Bar-
|a,íe. beria. Tonstrina, ai, tonsorium, ii.
fj
En los convents
BARBARIA. berbkria. f. la pessa destinada pera afeilar. Barberia. Tonstrina,
BARBÀRIGH, CA. adj. bArBARO. (B. II berberia.
BARBARINA. Moneda que 'Is f. Viscomtes de BARBEROT. m. Mal barber. Barberote. Rudis
imojés feren encunyar lo sigle xiii. Barbarina. tonsor.
BARBARITAT, f. Feresa, crueltat. Barbari- À barbeta, m. adv. fort. Sens troneras ni m«r-
dad. íninianitas, ferocitas, atis. [j
Excés, inQnitat, lets. A barbeta. Aperto corpore superiús. |j nàut. Se
com: una barbaritat de llibres. Barbaridad, infini-
tò diu pera denotar que una embarcació
's subjecta
dad. Immanitas, atis. Disbarat, necedat. Barbari-
[]
ab dos àncoras y sos cables corresponents, quedant
dad. Temeré diclum, faclum. || Temeritat, arrisch. en disposició de girar y presentar la proa al cor-
Barbaridad. Andacia, ai, temeritas, atis. rent del vent. A barbeta. Dispositio navis, qua faci-
ES UNA BARBARITAT, loc. fam. Es uu excés. Se diu lius vertatur.
del menjar, béurer,'etc. Es una atrocidad. Súmmum, FÉR LA barbeta, fr. Pegar ab la ma sota la barba
extremum, supra modum. pera fér petar las dents. Haur la cascarukta. Facere
BÀRBARO, A. adj. De país mòlt remot, y entre ut dentes concrepentur.
grechs y romans tots los que no eran de sa nació. TOCAR LA barbeta, fr. Afalagar, fér festas tocant
Búrbaro. Barbarus. Los naturals deFrigia y Berbe-
|j
la barba. Pasar la mano por el cerro. Blandiri.
ria. Bdrbaro. Barbarus. Fèr, cruel. Búrbaro. Bar-
|1
BARBETAR. v. a. nàut. Amarrar ab barbetas.
barus, inhumanus, ferox. ||
Temerari. Búrbaro. Bar- Barbetar. Funiculis obfirmare.
barus, temerarius. |] Grosser, rústich. Rudo, búrba- BARBIBERMELL. adj. Qui te bermell lo pel de
ro. Barbarus, rusticus, inurbanus. ||
Propi dels bàr- la barba. Barbirojo, barbirubio. Mento ruber.
baros 6 deia barbaria. Búrbaro, barbarico. Barbarus, BARBOLL. m. Qui parla precipitada y confusa-
barbaricus. |]
Excel-lent en sa línea; y així 's diu: ca- ment. Barhullon. Garrulus, i.
ilita bírbaba. (hrande, abundante. Permagnus, copio- BARBOLLAR. v. n. Parlar precipitada y con-
sus. fusament. Barbullar. Garrio, is.
gut. Denota '1 mòlt parlar dels barbers y poch seny quilla; però també s' exien à las dels pescadors y
que solen tenir los músichs. Ni barbero mudo ni can- altras que trafican per las costas del mar y pels
tor sesudo. Nec mutus tonsor, nec cantor prudens rius. fíarca. Cymba, scapha, íc. []
La que serveix pe-
TOMO I. 2o
186 BAR DICCIONARI BAR
ra travessar los rius. Barca, ponton. Ponto, nis. ||
La à Barcelona, capifaldelprincipat de Catalunya. Bar-
del pilot. Barca de piloto. Navis actuaria. De pesca- celonès, barcelonense. Barcinonensis.
|)
tigium. pi. Nom que donan los tintorers à unas cara que pròpiament es embarcació petita ab quilla.
II
pessas de fusta semblants à una barca, en que te- Barca. Cymba, scapha, «, lembus, scalmus, i.
nyeixen seda y fil, valentse de certas canyas pera BARDAGO. m. nàut. Espècie de cap forrat de
cuyro. Bardago. Funis corio vestitus.
tenyiry pera l' igual dels tints, líarcas. Ad filum
tingendum armaméntum. de creu. Barco de cruz. ||
BARDAIX, A. m. yf. Puto, sodomita. Sodomita,
BARCA DE BON VENT. fr. met. Diligent. Activo. Im- ae, catamitus, i.
Badajo de campana, si florece no gana; andando gana BARDESANITAS. m. pi. Heretges del sigle II
lahacena, queno parada. NuUa navis lucrumni mare que seguiren à Bardesano, que à més de sèr Valen-
transvehat affert. tinià, afegí que las accions dels homes dependeixen
BON VENT Y BARCA NOVA. rcf. Dcuota '1 desitg que dels fets. Bardesanitas. Bardesanitac, bardesianista,
no torne '1 qui se'n va. La ida del cuervo. Abeas, et arum.
numquam redeas; abi non rediturus. BARDISSA, f. Clos ó cubert de esbarsers ó cosa
EMBARCARSE EN BARCA DE CANYA. fr. met. Empéudrcr semblant. Barda, bardal. Seps, sepes, is, septa,
cosa que probablement no pót surtir bè. Embarcarse orum.
con poca ó sin bizcocho. Quidquam temeré aggredi, FÉR BARDissAS. ff. Bürdar. Vepribus muniré, con-
adori ri. tegere.
LA BARCA PEL BARQUER Y LA TERRA PEL MASOVBR. ref. BARDISSETA. f. d. Bardilta. Verbascum minus.
LO PAGÈS À LA TERBA Y l' SOLDAT À LA GUERRA. BARDO. m. Nom que'ls anlichs donaren al que
LA VENTURA DB LA BARCA ES SENT JOVE TRABALLAR T feya ó cantava versos enalabansa dels héroes. Dar-
A LA VELLESA CREMAR, Se diu dels que sempre
ref. do. Bardus, i.
QUI BARCA HA DE PASSAR AB JORNADA NO HA DE CON- monastirs dels bonzos. Barelas. Bonziorum monas-
TAR, ref. Explica la contingència de atrassarse en la teria.
ha de pasar no cuente jornada. Incerta navigatio. BARENAR. m. La menjada de la tarde entre di- •
TRAURER LA BARCA A TERRA. fr. Surtir ayrós de al- nar y sopar. Merienda. Merenda, ae, antecaenium, ii.
gun càrrech, negoci ó dificultat. Sacar la capa 6 su |]V. a. Menjar alguna cosa entre dinar y sopar. Me-
capa. Apte sese extricare. rendar. Pro merediano cibo uti, merendam sumere.
BARCADA. f. Lo càrrech que conduheix una BARFOL. f. ant. Tela basta que venia de las ri-
dad, picardia. Impiidicitia, a;, turpitudo, inis. || Do- tinta pera estampar. Barniz. Atrementum, i.
lenteria, frauduléncia, astúcia. UeUaqueria, picardia. BARNI8SAR. V, a. embarnissar.
Neqiiitia, versutia, a', pravilas, alis. BARÓ. m. Títol entre Yiscomte y Gentilhome.
BARGANTÍ. in. beiigantI. Baron. Baró, nis. ||
nàut. Tros de corda grossa ab
BARGÓ. m. ter. espadadora. que asseguran lo timó. Baron. Funis fragmenta ad
BARGONAR. V. n. ter. espadar.. navis clavum fulciendum.
BARJOLA. Saquet, sarró. Barjuleta.
f. Mantica, BAROBÍS. m. pi. nàut. Són uns caps grossos de
pera, a*. corda, fermals en las argoUas de la cinta de la mà-
BARLET. m. Instrument de ferro en figura de nega, peraque la nau no cayga mès del necessari
número set, que usan los fusters pera assegurar la quant dóna de quilla. Barloa. Funes sic dicti.
fusta que traballan. Barrilete. Ferrum ligna dolanda BAROGO. Lo quart modo de la segona
m. log.
que altre. Ganar el barlovento. Aliquem fortuna su- BARONESA. La muller f. del baró ó la que pos-
peraré, aliquo fortunatiorem esse. seheix una baronia. Baronesa. Baronis uxor, baro-
pÉRDRER LO BARLOVENT. fr. nàut. No podcp adelaü- natu fruens mulier.
tar ni progressar. Perder el barlovento. Adverso ven- BARONIA, f. Possessió y dignitat del baró ó ba-
niobrar dos ó mès naus en competència pera col-lo- BARONIL. adj. Lo que pertany al baró. Baronil.
carsela una à barlovent de altra ó altras. Regalear Ad baronem pertinens.
(')
disputar el barlovento. Secundum ventum navem BARONÍVOL. adj. varonívol.
sibi prícripere. BARONÍVOLMENT. ndv. varonilment.
BARLOVENTEJAR. V. n. nàut. Bordejar pera BAROSANEMO. m. Instrument ó màquina pera
posarse sobre '1 vent. Barloventear. Adverso vento pesar 1'Barosammo. Barosaneraum, i.
ayre.
velis obsistere. BAROSCOPI. m. Instrument que indica las di-
BARNABEU. n. p. de home. Barnabé. Barna- feréncias del pes del ayre sens medirlas. Barosco-
bas, aj. pio. Baroscopium, ii.
deMilan. Barnabita, bernabila. Barnabila, ai. || Altres BARQUET. m. d. Barquiclmelo, barquillo, bar-
religiosos que comensaren en Milan lo sigle xiv. quetc. Lembulus, lembunculus, i.
Barnabitas, y apostolinos perquè professavan imitar BARQUETA, f. d. Barqueta, barquilla. Cymba,
als apòstols. Aposlolini, orum. ai, linter, tris.
BARNATZ. m. ant. valoh, esperit, coratge. BARQUILLA. f. Peix ques cria dintre de una
BARNÍS. m. Betum compost de ayguas es-
clar, conxa mès ampla que llarga, blavenca ó negra, poch
pirituosas y gomas pera donar llustre. Barniz. Gum- llustrosa y ab unas rallas petitas. Almeja, tellina.
mossus, gumminossus licor. Bany que's dóna als || Mytulus, musculus, i. ||
Naveta, vas en forma de
plats etc. pera i'erlos surtir llustre. Barniz. Yasorum barca pera posar los encens. Naveta, navecilla.
plumbea illinitio. ||
Licor compost de Iremenlina y Accrra, ic. 1| Espècie de vas pera bèurer en forma
188 BAR DICCIONARI BAR
de gróndola. Barquillo. Cymbium, ii. argolla. Estar en barras. In prompta esse ad infe-
BARQIJITXÓ. m. d. BAKQUET. rendum globum per armillam. fj
met. Tenir alguna
BARRA. f. Tros de fusta ó de metall prolongat. pretensió à bon punt ó estat. Estar en barras. Nego-
Barra, palanca. Yectis, sudes, is. La de fusta pera
||
lium, rem ex voto habere.
refermar una porta tancada. Tranca, barra, torna- JUGAR ó TIRAR A LA BARRA. fr. Exercitar lo joch de
fuería. Serà, a?. || Tros de or, plata ó de altre metall barra. Jugar, tirar la barra. Ferrea vecti ludere,
en brut ó sens traballar. Barra, riel. Yirga, ae. || Las ferreum longurium conjicere.
mateixas matérias quant estan en pasta y figura cir- MAL DE BABRAS. Mal de quijadas. Maxillaris infir-
pót, y de modo que cayga de punta. Barra. Yectis PENJAR LAS BARRAS At SOSTRE, loc. fam. Morirse
ludus. [|
En lo blasó cada llista que divideix 1' escut de fam. Estar d diente como haca de bulcro. Fame
de dalt à baix. Barra, baslon. Baculus, i, radius, ii, premi.
scutum secantes fasciae in gentilitiis. La via ó vió || QUEDAR ÀB LAS BARRAS ALTAS. fr. mel. QUEDAR AB LA
que fà defectuosos alguns teixits. Barra. Yariata tae- BOCA OBERTA.
nia En las tahonas una pessa, que moguda del
II
SENTARSE LAS BARRAS. fr. Constrényerso las man-
raig del Uanternó, lira la canaleta per medi de un díbulas de tal modo, que quedan las dents tant
cordillquant ja se'n havia (ornat à sòn lloch per sòn apretadas que no's poden obrir: malaltia tan grave,
mateix pes. Barra. Yectis in pistrino canaliculam que quasi sempre es mortal quant se manifesta à
trahens. Lloch ahont se ven la cassa, etc. Alcayi-
|| conseqüència de una ferida. Afectarse de trismo,
dara. Pertica palus transversè posi ta. La de tor- || tener trismo. Trismo laboraré.
rons. Barra. Frustuluni ex saccharo amygdalisque TENIR BONA BARRA. fr. mct. Séf mòlt mcnjador.
confeclum. |1
pi. Eo lo joch de la argolla lo front de Tener buena tijera ó buen diente. Epulonem esse.
ella,senyalat ab unas rallas en forma de barras. mel. fam. Determinarse y empe-
TIRAR BARRA. fr.
Barras. Armillaris melae annuli, frons. [i En lo joch nyarse en fér ó conseguir alguna cosa. Tirar la
de la mesa un ferro en forma de arch. Barras. Ar- barra. Consilium de re aliqua animosè capere.
culatum trudicularis arrae ferrum. j| En las armas de TIRAR LA BARRA MÒLT LLUNY. fr. Aventatjar en al-
foch, com fusell, etc. lo desparador Galillo, palilla, guna matèria. Tirar muy léjos la barra. In aliqua re
Barra. Brevia, orum, syrtis, is. nàut. Uns pals 1| BARRACA, f. Habitació petita y rústica. Bar-
com de dos brassas de llarch que entran per uns raca, cabana. Fugurium ii, magalia, ium. H
Las que
forats del cabrestant ó arga pera virar ó donar volta ocupan lasvenedoras en la plassa. Garabito. Oli-
quant s' alsa moll pes. Barras. Longurii, orum. || toria in macello taberna, statio lignea elevata. La ||
Dret que's pagava pera passar per algun pas estret dels carrers ahont se ven menjar pels pobres y
que impedia una barra travessada, no podentse pas- gent de tràfech. Tabanco. Yulgaris caupona, pupina,
sar per altra part, y equival à puntatge. Barra, pa- ant. CORRAL DE PORCHS. | Tortuga militar que for-
II
saje. Yectigal à Iranseuntibus solvendum. maban los soldats, posant los escuts sobre 'Is caps
iLSAa us BAURAS. fr. Posar la arma de foch en lo à fi de impedir las feridas. Tortuga militar. Testudo,
punt pera tirar. Calar el can, amartillar. Sclopetum inis.
ad eiplosionem pararé. BARRACARSE. V. r. nàut. Formar barracas en
DE BARRA A BARBA. m. adv. Enterament, de extrem la platja y abrigarse en ellas després del naufragi.
à extrem, com mentir de barra a barra. De barra à Barracarse. Tuguria struere.
barra. A principio usque ad finem, à vertice ad ta- BARRACÓ.m. Espècie de pessa de artilleria
lòs imos. antígua curtay de mòlt calibre. Barraco, barraqid-
DEIXAR A ALGÚ Ó QUEDARSE AB LAS BARBAS ALTAS. llo. Tormentum bellicum modi majoris. En Yalén- ||
fr. met, No poder parlar en la ocasió que deuria. cia anomenan així al sobredent. barraqüeta. ||
BARRANGÓS, A. adj. Ple de barranchs. Bar- detenen als passatgers en los ponts y camins pera
rancoso. Cavis abundans. que paguen lo dret. Barrera. Clathra orum. La ||
Olivo y aceituno todo es uno: cual mas cual menos, que estan de mans y genolls en terra. Quebranta hue-
toda la lana es pelos. ídem per idem. Nil oleai distat, sos. Ludus sic dictus,
si res spectelur oliva. ESTAR COM LAS SARDINAS EN LO BARRIL, fr. ARENGADA.
FicARSE 'l barret FINS A LAS ORELLAS. fr. Calar el BARRILET. m. d. Barrilejo, barrilito. Doliolum,
sombrero. Galerum omninò immittere. i.
II
nàut. Figura de barril petit en alguns caps, y
LLEVARSE 'l BARRET, loc. Tràurerscl del cap en serveix de nus pera que no passen de aquell paratge
senyal de cortesia y respete. Quitarse el sombrero. en que deuhen quedar ferms. Barrilete. Globulus, i.
guna cosa. Corlarle à uno los pasos, ò el revesino. han de volar ab pólvora. Barrena. Terebra, a;, tere-
Alicui obstare, obsistere. brum, i. met. Mania, caprilxo. Mania, tema. Obs-
II
aptatai. ||
pi. Lo mal de assentarse las barras en las Discórrer profundament. Maquinar. Molior, commo-
criaturas. Trismo, y mal de quijadas en las Antillas. lior, iris.
FÉR BARRETADA. fr. LLEVARSE 'l BARRET. aygua y s' enfonse. Barrenar, dar barreno à una
BARRETER. m. sombrerer. nave. Navem sumergendam perforaré.
BARRETER DE AGULLA, aut. Qui fà gori'as. Gorrero. BARRINASSA. f . aum. Barreno. Terebrum gran-
Pileorum opifex. dius.
BARRETET. m. d. Sombrerilo. Pileolum, pileo- BARRINAT, DA. p. p. Barrenado. Terebratus.
lus, i.
I
pi. Herba, orella de monjo. BARRINAYRE. m. Noy que serveix las barrinas
sepimentum, i. ||
arrabal. BARRO. m. ter. barb. 2. |1
Fanch» de argila.
ESTAR Ó ANARSe'n AL ALTRE BARRI. fr. met. MO- Barro. Limus, i.
cingla que las mulas de carro portan en la panxa En la marina llistó de fusta de diferents dimensions
pera sostenir los aparells. Barriguera. Yentralis cor- proporcionadas als molls objectes que s' aplica à
rigia. bordo. Barrote. Tigillum, i.
altres deixar de jugar la malilla pera fér SENTADA LA BASA 6 AQUESTA BASA, m. adv. SupOSat,
y alguns
senlat lo principi. Sentada la baza ó esta baza. His
unnallra basa. Pmarxe. Oniilto, praïtermillo, is.
positis, hoc posito.
BARROTAT, DA. p. p Pasado. Pra^ermissus.
BARROTÍ. m. d. naut. liarrotin. Parvum ligi- BASALTE. m. y
Ihim.
BASALTO. m. Marbre de color y duresa del fer-
BAURINAn. 2.
Nàusea, ae, fastidiura, ii. H Gran desitg de fér algu-
BARSA. f y BELLA BASCA 'm fà. loc. írou. No 'm dóna cap
BARSER. m. ESBARSER. pi. BARDissos. ||
Mala cuydado. Corran las cosas como corrieren. Quomodo-
II
ab rams
escayrats , flexibles inclinats envers ,
cumque res eveniat.
guarnits de punxas ganxosas; las flors blan- CAüRER EN BASCA, fr, DesmayarsB. Dar d alguno un
terray
desmayo. Langueo, es, languesco,
cas de figura de rosa, lo fruyt unas bayas de mòlts is,
granets agafats à una despulla comuna. Zarza. Lu- DONARSE BASCA. DONARSB ÀNSIA. 2.
ma, x, rubus, i.
DONAR BASCA ALGUNA COSA, fr. Douar àusia, inquie-
BARSERAR. m. Lloch de esbarsers. Zarzal. Du- tud y cuydado. Causar cuidados, penas, etc. Angere,
cansan las demés de la figura. Base. Spira, subjecta, bles oferian sacrificis à so de tabals, Basilea. Basi-
aj, bassis, is. || met. Principi ó fonament. Base, basa. lea, a;. 11 mit, Diossa dels pobles atlàntichs; que al-
Principium, ii, fundamentum, i. ||
En lo joch de car- guns diuhen sér Amilca y la Diossa celeste dels Car-
tas las de cada jugada. Baza. Singute lusionis taginesos, Basilea. Basilea, ai. 1|
Entre gitanos la for-
sors. 11
anat. La part superior del cos que es mès ca de ajusticiar, Basilea, horca. Patibulum, i.
ampla y oposada à sa punta; la part posterior del BASILENDA. f. Festa que 's celebrava en honor
omóplalo que es la més pròxima à las vértebras de de Yénus. Basilenda. Basilenda, ai,
la espatlla. Base. Bassis , is.
H
bot. Part inferior BASILEU. adj. Dit del animal que mort natu-
ó cua de la fulla. Nacimienlo, base. Pediculus, pelio- ralment, y de sa carn. Mortesino. Morticinus.
I,
Ins, i. 11
En las petxinas, tortugas y peixos semblants BASILI. n, p, de home, Basilio. Basilius, ii. ||
la closca de sota. Base. Inferior concha. adj. Qui segueix la regla de sant Basili. Basilio. Bas-
ARREPLEGAR ó cüLLiR LA BASA. fr. Reculür las car- silianus.
tl tas de cada jugada. Asentar la baza. Pagellarum sin- basílica, En sòn origen, palau ó casa
r f. real.
gulam sortem colligere. Yuy iglésia sumptuosa, com de sant Pere en Ro-
la
DEIXAR ANAR LA BASA. fr. Deixar passar la jugada, ma, la de sant Ignasi en Pamplona, etc. Basílica.
podent matar. Soltar la baza. Chartarum lusionem Basílica, ae. [|
anat. Vena que s' uneix ab lacefàlica,
vincenti submittere. formant la mitjana. Basílica. Basílica, a;,
POBRE, POCA ó PETITA BASA. loc. met. Dit del home BASILICARI. m. Qui assisteix al Papa en la
curt ó de poch alcans. Corta pala, Imperitns, ru- mitra. Basilicario. Pontificis missa; mínistrans.
dus, hebes. BASILICON. m. farm. Ungüent compost de oli,
í%fí BAS DICCIONARI BAS
pega grega y cera groga. Basilicon, hasalicon, un- MENT. II
arq. La basa ó pedestal de la columna. Ba-
güento amarillo. Tetrapharmacum, basilicum, i. samento. Columnaï subjecta.
BASILIÓS. m. ant. basilisco. BASSAR. V. a. ant. biixar. || bassal. 2.
BASILISA. f. Nom ab que honravan à Venus los BÀ8SEGA. f. BAilGA.
Tarentins. Basilisa. Basilisa, se. BASSETA, f. Bassa petita. Balsilla. Lacusculus,
BASILISGH. m. Animal fabulós del que 's diu i.
II
Cadireta per anar de cos las cria turas. Carreton.
que mata ab la vista. BasUisco. Basiliscus, i. |1
En Latrina, a;.
la filosofia hermètica es la pedra que mala: so es, CAVAR DE BASSETA, fr. agr. aixorbir.
fixa mercuri, y '1 fa immoble; com lo basilisco à
'1
BASSEYA. f. y
qui mata: y aquesta notícia es tan verdadera com B ASSETJA, FOXA. f.
nyarse pera evitar algun dany ó perill. CompoMrse, ANIMAL DE bast. Animal de càrrega. Acémila. Ju-
menearse, bandearse. Sibi sapere, damnum declinaré. mentum sarcinarium.
BASQUETG. m. Neguit, desfici que s' experi- BAST, A. adj. Grosser, de qualitat inferior.
menta en lo ventrell quant se tenen ganas de vomi- Basto, tosco, grosero. Rudis, impolitus. ||
met. Ho-
tar. Bascas, ansiós. Nàusea, ae, fastidium, ii. me rústich ó insuls. Basto, grosero. Rusticus, inur-
BASQUINYA. f. FALDELLÍ. banus.
BASSA. f. Secreta, comuna. Necesaria, letrina, BASTA. f. Lo punt llarch ab que s' iguala la
privada, lugar comun. Latrina, forica, cloaca, íe. ||
roba pera cosirla bè. Basta, paso, hilvan. Laxior su-
Toll, estany ahont se recullen las ayguas quant tura. II
Los punts que's fan de distància en distància
plou, perabéurer y altres usos. Balsa. Stagnum, i, en los matalassos pera que no s' amontone la llana.
stagnans aqua. En los molins del oli, estany ahont
||
Basta. Sutura culcitraï superaptata. ||
bastant. 2. ||
van à parar,lo solatge y desperdicis. Balsa. Stagnum, pi. Cert teixit que ve de Assia. Bastas. Textum ex
lacus, i. En los molins de farina, estany per recu-
(I
Àsia.
llirlaayguaquant es poca. Cm6o. Lacus, stagnum, FÉR BASTAS. fr. EMBASTAR.
i.II
Sot, clot de aygua en los carrers quant plou per BASTADAMENT. adv. m. BASTANT.
la desigualtat del terreno. Charco. Lacuna stagnans BASTAIX. m. Qui 's guanya la vida portant pes
aqua. La que's forma de las
(|
ayguas pluvials ó vin- à coll. Gampan, palanquin, faquin, esportillero, bas-
gudas de rius, en que's renta la roba,s' abeura
'1
taje. Bajulus, gerulus, i, congero, nis. || Lo permó-
bestiar, etc. Lavajo. Lacuna, se. ||
La que queda en dol en figura de persona que's posa en lo principi
los camps desprès de haver plogut ó havèrse inun- dels archs, columnas ó arxitraus en acció de soste-
dat de altre modo. Lagunajo. Parva lacuna. ||
viveh. nirlas. Atlante, agoviada. Atlas, antis.
BASSA DEGLAS. Aquclla CU quc 's recull aygua pe- BASTAIXAR. V. a. ant. Portar càrrega 'Is bas-
ra converlirse en glas. Charcapoza. Stagnum aquis laixos. Trasporlar, traginar al hombro. Bajulo, as.
congelandis idoneum. BASTAMENT, m. ant. Provisió pera la manu-
ESCURA BASSAS. PoccTO, rctretero, privadero. Fori- tenció de una plassa ó exèrcit. Bastimento. Annona,
carius, ii. ai, commeatus, us. ||
ant. suficiència, abundància.
ESTAK COM üNA BASSA d' Oli. fr. Estar en suma BASTAMENTAR. V. a. ant. ABASTAR. 2.
quietud algun poble ó família. Estar como una balsa BASTANT, adj. Baslante. Sufficiens. || adv. m. y
de aceite. Placidè conversari, convivere. || Dit del BASTANTAMENT. adv. m. BASTANTMENT.
mar quant està en calma. Estar la mar en leche, ó BASTANTÍSSIM, A. adj. sup. Bastantísimo.
en calma ó en bonanza. Mare tranquillum esse. Sufficientissimus, amplissimus.
BASSADA. f. BASSAL. IJ
met. FARRIGOFARRAGO. BASTANTÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Bas-
BASSAL, m. Bassa de aygua detinguda. Lago^ tantisimamente. Satis, cumulatim.
regalo, charco. Lacus, us, lacuna, íb. j]
Xopoll, mu- BASTANTMENT. adv. m. Prou, suficientment.
llader. Regajal. Lacus, i. {] Siti llotós ab alguna ma- També serveix pera contenir à algú ó per posar pau
lesa. Balsar, charco, lago. Lacuna, íe. entre 'Is que renyeixen. Bastante, bastantemente, su-
BASSALET. m. d. Clot petit de aygu, fotja. ^ientemente, basta. Satis, abundè, alTatim, siste.
Charquillo. Lacuna minor. BASTAR. V. a. ant. abastar. 2. ||
n, Sèr sufi-
BASSAMENT. m. 411 1. BAIXESA, jj edv. IB. BAIKA- cient, haver n'hi prou. Llegar, alcanzar, cvmplir. Suf-
BAS CATALÀ. BAS 1!K{
rum characler. ||
Cerla pessa de artilleria. Bastarda. ó peix dura y esliraganyosa. Carne correosa. Obdu-
Tormenti bellici genus. ||
nàul. La vela major llatina rala caro.
en los buchs de aquest aparell. Bastarda. Yelum BASTIÓ. m. fort. Espècie de trinchera ó baluarl
maximum. avansat. Bastion. Saxeus vel terreus agger promi-
BASTARDEJAR. V. n. Degenerar alguna cosa nens.
de sòn origen. Bastardear. Descisco, deflecto, is. |1
BASTIR. V. a. y derivats, edificar. I|
ant. forti-
BAST. II
BORT. 1. 1| uàut. Yela mòlt gran que's posava Mangala, canya ó jonch de Indias pera portar en la
en r entena de la galera quant era bo '1 temps y fe- ma. Palo, baston, bengala. Bacillum, fulcrum, i, sci-
ya pochvent. pio, nis. Lo que porta 'I cego per guia. Tiento. Ad
II
BASTA Y. m. BASTAIX. rodó en que 's recull la pessa urdida pera passaria
BASTER. m. Qui fà basts. Bastero. Clitellarius, al plegador. Baston. Involucrum, umbilicus, i. |1
met.
ii. Mando. Baston. Auctoritas, atis.
BASTERNA. m. Espècie de cotxe que usavan BASTÓ AGUAT. AGULLA DE ENLLARDAR.
antiguament las damas romanas. Basterna. Baster- BASTÓ AUGURAL. Lo CU figura de creu que usavan
na, ie. los agorers pera dividir lo cel à fi de observarlo.
BASTIA, NA. n. p. fam. y Baston augural. Lituus auguralis.
BASTIAIVET. m. d. sebastia. REGNAR LO BASTÓ. fr. fam. Havérhi bastouadas. An-
BASTIDA, f. Tablado per alsarlos edificis. An- dar el palo. Fustibus verberare.
damio. Tabulatum, i. Màquina de la milícia antígua ||
VESTEIX UN BASTÓ Y SEMBLARÀ UN BARÓ. ref. DenOta
en forma de torres ab sas rodas, en que 'Is soldats quant ajudan los adornos pera parèixer bè, ó pera
se posavan à cubert al bàtrer las murallas. Bastida. dissimular la fealdat. Afeita un cepo, y parecerà man-
Pluteus, i, vinea, a;. ||
ant. edifici. ||Bancb ó sitial cebo : baza compuesta à la blanca denuesta compon un :
pera posar en alt las botas del vi. Comho. Fulmenta, cepillo, Ornalu pulchriora culta in
parecerà bonillo.
ae, suppositum fulcrum.|jEn los molins fariners aspectum cadunt. Formosum referet stipes bene ton-
empostissat ahontdescansan los sachs; y també una sus ephebum.
porció de sachs posats los uns sobre dels altres. BASTOMAR. v. n. ant. blasfemar.
Estante. Tabulatum, i. []
Parapeto, trinchera. Yallum. BASTONADA, f. Cop de bastó. Palo, bastonazo,
II
adj. ARMADA. bastonada. Bacilli, fustis ictus.
BASTIDOR, m. Obra comunment quadrilonga, BASTONADA DE CEGO. La que's dòua ab fúria y sens
formada de quatre llistons de fusta pera assegurar mirar ahont se pega. Palo de ciego. Yehemens fustis
las lelas que s' han de pintar y brodar, pera armar ictus.
vidrieras y altres usos. Bastidor. Cancelli vitro, vel fébünfart ó sarró de bastonadas. fr. bastonejar.
tela, vel linteo instructi. ||
Lo que figura las escenas BASTONAGA. f. ter. pastanaga.
en lo tealro. Bastidor. Aulaeum, i, lignearum regula- BASTONEJAR, v. a. Pegar ab bastó. Apalear,
rum compagcs. dar depalos, tundir, sobar. Alicui fustem impingere,
BA8TILLAT, DA. adj. En lo blasó 's diu de la aliquem fuste percutere. || Remenar lo vi ab un bas-
pessa que tè 'Is marlets envers baix. Bastillado. Tur- tó pera desfer lo tel ó coagulació de la superficie.
ribus fasligiatus. Dar baston, bastonear. Longurio vinura agitaré.
BASTILLO. m. BASTO. 2. BASTONEJATj DA. p. p Apaleado. Fustigatus.
BASTIMENT, m. Dos muntants ab travesser BASTONER, m. ant. Oficial inferior de justícia.
dalt y baix, ahont s' encaixa la porta, finestra, etc. Alguacil de vara, y verguer ó verguero. p. Ar. Appa-
TOMO I. 26
194 BAT DICCIONARI BAT
rilor, viator, is. [] Qui porta'l bastó de la justícia. disponerse para Ad duellum se prseparare.
el desafio.
Corregidor. Pristor, is. [| Qui guarda '1 bastó de una BATALLA JUDICATA. ant. DESAFIO LEGAL.
confraria y '1 porta en las professons. Bastonera. Cla- BATALLA REYAL. ant. Aquella en que '1 soldat gua-
varius, ii. ||
Mestre de dansas. Bastonera, alcalde. nyava tot lo que percassava. Batalla real.
Choragus, i, saltationis magister, choreíB dux. PARAR BATALLA, aut. PRESENTAR BATALLA.
BASTONET. m. d. Palillo, bastoncillo, bastoncito. BATALLAS FETAS. aut, Eu Ordre de combat las naus.
Bacillus, i.
BATALLAs ABRANJADAs. ant. Eu Orde de batalla.
HAVÉRHI BUL DE BÀSTONETS. ref. BiVÉRHI BALL DE BATALLA DE TARONJEs. aut. Festa, joch ó simulacre
BASTONS. en que 'Is combatents se batian ab taronjes.
BASTONOT. m. Bastó petit y mal format. Pali- DONAR LA BATALLA, fr. Pelear, combàtrer. Dar, tra-
troque, palitaque. Parva rudi sque sudes. var la batalla, venir a las manos, combatir, batirse.
BASTRACH. f. ant. bestreta. Pugno, as, confligo, is, dexteras, manus, hostibus
BASUNYO, A. adj. BISONYO. vel cura hostibus conserere, committere.
BATA. f. Cota, roba talar ab mànegas. Bata. Librar batalla. Copias in aciem producere.
Chlamys, ydis. \\
Espècie de capa ab cua ó róssech, pÉRDRER LA BATALLA, fr. mil. Abandonar forso-
que usavan senyoras per anar de visita y à las
las sament lo camp ahont se dona la batalla. Perder la
funcions. Bata. Palla apud mulieres. Espècie de \\
batalla. Amittere prajlium.
cotó que's cria al entorn de una fruyta de Orient. PRESENTAR LA BATALLA, fr. Posarso devant del ene-
Bata. Tomentum xylinum. (J
En las índias los re- mich y desaflarlo. Presentar la batalla. Hostem ad
brechs de la seda. Bata. Bombycis lana. |]
m. Port de pugna m provocaré, pugnam hosti offerre.
Sarmàcia assiàlica. Bata. Bata, aj. BAT ALL AD A. f. Cop de batall. Badajada. Cam-
BATAFALUA. f. ant. maTAFALüGA. panae ictus, pulsatio.
BATAFEYLA. f. BATALLOLA. [] Arrel que's cria en BATALLADOR, A. m. y f.
y
Rapa africana, a3thiopicum rapum.
la Etiòpia. Batafe. BATALLANT, A. m. yf. ant. Qui combat. Com-
BATAFIÓ. m. nàuf. Cap prim y curt, fét ferm baliente, batallador, lidiador. Pugnator, bellator, cer-
en la relinga del gratil de la vela, y ab lo qual s' tator, is.
aferra aquesta à la seva entena. Batafol, matafiol, BATALLAR. V. a. Pelear. Baiallar, combatir, pe-
malafion. Funiculus quo velum antennae alligatur. lear. Pugno, prailio, as, armis contendere. || v. n.
Badajo, lengua. Cymbali, tintinnabuli, nolae lingua, BATALLAS. m. aum. Badajazo. Grandis cam-
malleus. [] Os pera fer sonar las esquellas. Badajo, pana} lingua.
lengua. Tintinnabuli lingua. BATALLERÓS, A. adj. ant. bbl-licós.
BATALLA, f. mil. Pelea, combat de tropas ó BATALLÍVOL. adj. ant. batallaresch.
naus. Batalla. Pugna, se, praelium, ii, conflictus, us. BATALLER, A. m. y f. batallador.
I
m. Antiguament lo centro del exèrcit, ordenat BATALLET. m. d. Badajuela. Minor campanae
entre la vanguàrdia y retaguàrdia. Batalla, centro, lingua.
cuerpo de batalla. Exercitús centrum, media acies. ||
BATALLÓ, m. mil. Cos de infanteria de 700 ho-
L' exèrcit en ple y las divisions grans que de ell se mes. Batallan. Agmen, inis, phalanx, angis, acies,
feyan antiguament, de ahont prové 1 nom de bata- ei. ant. Esquadró de caballeria. Escuadron. Acies,
11
lla. Cuerpo de ejército, batalla. Exercitús, us, acies, ei, turma, ae.
ei. 11 met. Alteració de las passions, oposició de BATALLOLA. f. nàut. Cada una de las dos fus-
pensaments. Batalla. Animi commotio agitatio, inte- tas que s' asseguran en los candeleros dels costats
rior pugna. ant. batalló.
I
ant. desafio. | ant.
11
de la nau per la part exterior en que's fan las em-
GUERRA. II
pint. Lo cuadro que representa una bata- palleladas. Batayala, batallala. Travecula in navis
lla ó acció de guerra. Batalla. Conflictus in tabula laleribus suffulta. ||
Ferro que hi ha en las galeras
depictus, tabula ubi spectatur prajlium. pera alsar la cuberta. Batallola. Ferrum ad navis
BATALLA CAMPAL. La que's dòna entre dos exèrcits lencluni sublevandum.
ab tolas sas forsas. Batalla campal. Totis utrinque BATAMENT. m. ant. batan. \\ m. ant. batiment.
viribus commissa pugna. BATAN.m. Noch, màquina de massas de fusta
BATALLA CIBDADANA. aut. GUERRA CIVIL. pera ablanir las pells y apretar los panyos. La pri-
ARREAR DE BATALLA, fr. aut. Aparejarse,prepararse, mera operació del batan es desengreixar, la segona
BAT CATALÀ. BAT 195
apretar ó enforlir y la tercera rentar. Batan. Fullo- cuberta de nau. Bateria. Series, ei. || La bretxa que
nia, ae, fullonium, calcatoriam, ii. || raet. Pallissa. obre la bateria. Bateria. Muri diruptio.
met. Qual- ||
BATCOLLADA. f. ant. bescoliada. dels falutxos desde la pena al puny de la escota, dins
BATEA. Nau f. recta ngula ó quadrilonga, los de una beyna de tela pera que li servesca de relinga.
costats de la qual, popa, fondos y proa son superfí- Batidor. Nervus, i. En la monteria, qui fà alsar la
||
[|
Calificar una cosa de bona ó mala. Canonizar. Lo copejament del aygua quant cau de alt. Batide^
Probo, as. || v. r. Bautizarse. Baptizari. TO, golpeo. Goncussio, nis. ||
batent. 2. [| La acció de
BATEJAT, DA. p. p. Baulizado. Baptizalus. ||
rebàtrer. Rebatimiento. Repulsió, nis, illissus, us.
m. CRISTIÀ. BATIMENT DE ALÀS. Aklco, aktada, saciidimiento dt
BATELL. m. ant. Bot, llanxa. Batel, bote. Lin- alas. Pennarum jactatus, alarum agitatio, stridor.
triculus, lerabunculus, i, rates, is. ||
batarell. BATIMENT DE COR. Latido, palpitaciou. Cordis pulsa-
BATENT, m. Part del bastiment de la finestra ó tio, palpitatio. II
pint. esbatiment.
porta contra la que bat al tancarse. Batiente. Valvíe, BATIMENT DE LLANA. La acció de vergassejarla. Ba-
arum, ostii trabes, arrectarius. |)
Solà, part ahont queteo, bergueo de lanas. Lanse excussio, percussió.
toca mòlt lo sol. Solana Solàrium, ii, locus apricus. BATIMENT DE MANS. PICAMENT DE MANS.
II
Rastell de sol. Bemlero. Solis sestus. miis En BATIMENT DE POLS. Batimieuto, latido del puho. Per-
[|
los claves llistó de fusta forrat de grana per la part cussus venarum.
inferior, en lo qual baten los martinets quant se to- BATIPORT. En
ra. lo taulell de las botigas la
can las teclas. Batiente. Fascia lignea ubi pinnula? pessa abgolfos que
fi- s' alsay baixa pera entrar y ei-
dicularis organi pulsant. || p. a. Lo que bat. Batien- xir. Trampa. Versatile ostiolura in nundinariis men-
te. Concofiens. sis. Laraarapara ó raitja porta en quadro del car-
II
BATERIA, f. Conjunt de pessas de artilleria dis- rer pera preservar del ayre, aygua, etc. sons que
posadas pera disparar. Bateria. Tormentorum series, impedesca la llum. Compuerta, guardapiierta. Cata-
tormentarius suggestus. Lo lloch en que's col-loca racta, cataractes,
|| a;. ||
art. Porta detronera que de-
la artilleria pera bàtrer una plassa ó fortificació. Ba- fensa dels tirs contraris la pessa de la bateria, y s'
teria. Tormentorum sedes, suggestus. || ant. La ac- obre pera dispararia. Mandikte. Pluteus, ei. Cada
||
ció y efecte de bàtrer. Bateria. Conquas.satio, con- una de las pessas que forman lo cantó baix y alt de
cussio, direptio, nis. ||
Lo conjunt de canons de cada las portas de lasbaterias, y '1 mateix cantó. Bati-
196 BAT DICCIONARI BAT
porte, batiporta. Yalvatae fores. ||
Pany de cop. Cer- violència, com los rems, las alas, etc. Batir. Agito,
radura degolpe. Pessulus elasticus. [|
Trapa dels sub- as. II
Tocar lo sol ó vent de ple à ple en alguna part.
terranis Trampa. Seudothyrum, i. 5aíí>. Diverbero,as, percutio,is. || rebatrer. ||
Entre
BATISTA, m. BAPTISTA. II
Tela mòlt blanca y íina xocolaters aplanar las rajolas de la xocolate. Estén-
de Flandes. Batista, y olan. p. And. Subtile linteum. der, allanar. Cocholatilaterculoscomplanare. ||
Acu-
BATISTE. ra. baptista, nyar ó encuynar, com: «bàtrer moneda.» Acunar,
BATLE. m. ler. y Gudere. ||
ant. Quebrar, hacer bancarrota.
BATLLE, m. Jutge ordinari en certs pobles de AL BATRER EN LO TEMPS DB BATRER. m. adv. Por la
Catalunya, València y Mallorca, y antíguaraent de trilla. Tritura; tempore.
Senyoriu en la corona de Aragó. Alcalde, baile. Ju- AL BATRÈR, SINÓ AQUEST l' ALTRE. ref.Denota la
dex, icis, praitor, is. impossibilitat de verificarse alguna cosa. Cuando ven-
BATLLE DE AYGUAS. AYGÜADER. 6. gan losnazarenos. Ad calendas graecas.
BATLLE DE MOSCAS. m. AGUSIL DE MOSCAS. BATRER LA COSTERA, loc. ant. Btttir la costa.
BATLLE GENERAL. HI. Ministre superior del real pa- BATRER DE REMS. lOC. ant. ARMAR LOS BEMS, BOGAR.
trimoni. Baile general. Regii íisci praefectus. I]
fig. FUGIR.
BATLLE DE GITANOS. Lo supeHor que s' elegeixen QUI NO BAT AL JULIOL NO BAT QUANT VÓL. ref. DeUOta
los gitanos. Conde. Dux, ucis, caput, itis. que dit mes es lo temps de bàtrer. En agosto trilla
BATLLE LOCAL. Aqucll que en alguns territoris en- el perezozo. Tundit iners fruges augusto mense co-
tenia en primera instància sobre rendas reals. Baile lon us.
local. Magistratus fisci litibusjudicandis. BÀTRERSE.V. r. BARAILARSE. || COm. ABATEERSE.
l.QVÈ NO m ÜA BATLLE EN AQUEST LLOCH? loC. DC- BATSAGADA. f. ter. xafach.
nota la mòlta confusió que hi ha en alguna part. BATUDA, Lo blat que s' estén f. cada erada.
íQuc es esta Babilonia? iQakl haïc confusió? Parva. Messis, is, cumulus ad trituram congestus. ||
POSAn BATLLE, fr. Sér mòlt familiar de alguna part, La acció de bàtrer. Trilladura, trillar. Tritura, ae,
BATLLESSA. f. La muller del batlle. Alcaldesa, de tres filats de mallas diferents, però de
la mateixa
Praitoris uxor. amplària y llargària. Batuda, solta, breja, trasmallo.
BATLLET. m. d. Baikcito. Praetoriolus, i. Verriculum, i. Monteria de cassa major pera alsarla
|]
escriu mòlt, mòlt escriu. Batologta. Bathologia, ae, la era. Emparvar, aparvar. Messem ad trituram ap-
inanis repetitio. tare, spargere.
BATOLLA. f. Instrument compost de dos bas- BATUSSA, f. Renyina. Escaramvza, pendencia,
tons units per medi de una corda ab lo qual se des- sarracina, zurribanda, marimorena, peJotera, refriega,
grana '1 blat à cops. Mayal. Lignum duobus contex- reencuentro, y redopelo si es de noys. Rixa, ae. ||
fam.
tum brachiis, quo triticum conieritur. Càstich, reprehensió forta. Zurra, solfeo, felpa. Ver-
BATOLLAR. V. a. batreu. 3. beratio, flagellatio,punitio, nis. ||
pi. batalla.
BATRACOMISMÀQUIA. Guerra de granotas f. BATUSSAR. v. a. BÀTRER. 2.
y ratas. Bairacomismaquia. Batrachomysmachia, sa. BATÜSSAT, DA. p. p. batut. 1.
BÀTRER. V. a. Pegar una cosa contra altra, com BATUT, DA. p. p. Batido, Irillado. Triluratus,
la mar contra las murallas. Batir, azolar. Quatio, Iritus. II
Ferit. Berido. Verberatus, percussus, pul-
concutio, is, verbero, as. [j
Desgranar lo blat, lle- satus. Vensut. Batido. Superatus. ||
Se diu del ca-
li
gums, etc. ab trill ó batoUas, etc. Trillar. Trituro, mí mòlt trepitjat ó freqüentat. Trillado. Trita, mili-
as, tero, altero, is. || deixatar. ||
Fér càurer ab una taris, regia via. || adj. Molt de ossos, cansat en ex-
perxa fruyt de alguns arbres. Varear y batejar, p.
'1
trem. Molido, majado, machacado. Molitus. || ra. ant-
BAVASALL Ó BA VASSALL, m. ter. bàbàdero bar algú un medi ocult de fér cabal ó ferse rich.
BAVEGH. m. ant. xarrayre. ||
tOnto. Encontrar ó hallar la piedra filosofal, Lapidem filoso-
BAYA. m. Fruyt de algunas plantas. Baya. Po- ficum invenire.
mum,i. Ciutat marítima del regnede Nàpols. J?aj/a.
11 BÈ. f. Nom que té la lletra B. Be. B litlera. [| m.
Baia), arum. Lo que fa la felicitat de algú. Bien. Bonum, i. [,' L'
BAYÀ, NA. adj. Lo pertanyent à la ciutat de objecte que'ns inclina al amor. Bonum, i. | Bien.
pofs en quadro sobre dos barras llargas que surten BÈ. adv m. Bectament, ab acert, Bien. Recte,
à cada cap, y serveix pera portar à brassos mate- probè, probiter. Degudament. Debidamenle, bien.
||
rialsper edificis y altras cosas. Angarillas, andas. Ritè, ut decet, ut par est. || Felisment. FefemeHíc,
Ancera, x, geslatorium, ii, tabulatum, i. Lo del ||
bien. Felicilèr ||
Mòlt, y així 's diu: estudiar, menjar
tabernacle pera portar imatges. Andas. Tensa, íb. BÉ. Bien, mucho, grandemente. Multúm, multoperè,
feraculum. i. magne. ||
Còmodament, com: ja esticb bè. Bien.
BAYEROLA. ant. abellerol. f. || bürinot. 1. Commodè. ||
Oportunamenl,com: veniu bé. Oportuna-
BAYETA. Drap fluix de llana,
f. regularment de menle, bien. Opportunè, apte, per tempus. || Bastant,
una cana de amplària. Bayela. Textum laneum cirra- com: BÈ ho dóna à enténdrer. Bien, bastanle. Satis,
tum, laneus pannus cirralus. pi. Se pren per lo dol ||
sané. De bon gust, com: en tal casa menjan bè.
II
y draps dels túmbols Bayelas, míos. Panni lúgubres. Grandemente, bien. Bene. Ja, com: bè fa prou, Ya, jj
FLUIX COM I,* BAYETA, fr. Denola .sér tma persona bien. Jam. Serveix pera concedir ó aprobar lo que
|j
mòlt fàcil é inconstant. Vekla Imbecillis. altre diu. Bien. Quidem, eliam, utique. interj. de ||
BAYLE. m. batlle. enuig ó amcnassa. Bien, bien està. Bene, sat est. [|
BAYLET. m. Noy que serveix als pagesos pera De bona gana, com: jo bè ho faria, però temo. Bien,
portar recados als mossos del camp etc. Mochil y en de buena gana. Libehter, ultrò.||
Desprès de negació
a-lgunas parts molril. Operariorum famulus. denota apenas, com: no bè 'm vegeren, quant vinge-
BAYLIR. v. n. regir, gobernar. ren à obsequiarme. Apenas, no bien, asi que, luego que
BAYNA. f. VEYNA. yix, statim, mox. || interj. iroa. Malo. Malúm. ||
Junt
ns BE DICCIONARI BE
ab lo verb sér, li aumenta la afirmació, com: bè es FÉS BÈ Y NO FASSAS MAL, QUE ALTRE COSA NO't CAL.
veritat. Bien. Sanè, profeclò, certè. ||
Anteposada als ref. Anar à que Dèu ajudarà. Al homhreino-
bon fi,
verbs ab que's junta, lo mateix que certament, com: cente Dios endereza la simiente. Simplicitas justorum
ell BÈ ho diu. Bien, ciertamente, seguramente. Certè, dirigit eos. Qui ambulat simpliciter, salvus erit.
enim verò, equidem. FÉS BÈ Y NO MIRES À QUI. ref Enseoya que '1 bè s'
BÈ, BÈ. int. Denota amenassa. Bien, bien,ya, ya. ha de fér sens fi particular. Haz bien, y no cales ó no
Jam, jam. Denota que à algú li serà perjudicial lo
!|
mires d quien. Omni petenti indiferenter tribue.
no voler seguir lo consell que se li dóna, com: bè, bè LO BÈ LI VE PER UNA CANAL. exp. fam. Poudera la
ell se'n penedirà. Bien, bien. Bene est, bene habet. de algú, que treu profit fins de las cosas de
felicitat
BÈ CANTA MARTA DESPRÈS DE FARTA. fr. tCr. Que ab que semblava impossible. La perra le parirà lechones.
lo ventrell ple 's fan millor las cosas. Omnia ei feliciter cadunt.
BÈ ó MAt 6 MALAMENT. Do qualscvol manera. Bien LO BÈ Ó 'l mal la SALUT A LA CARA 'l TRAU. ref.
ò mal. Bene aut malè, quoqumque modo se habeat, Dóna à enténdrer queia cara denota la salut. El bien
jure, an injuria, quidquid eveniat. ó el mal à la cara sale. In frontibus animi indicia
BÈ TEMPRAT. lOC. ant. AIXERIT, DE BON HUMOR. praelenguntur.
BÈ ó MÒLT BÈ LI ESTÀ loc. Denota que algú tè me- LO FÉR BÈ MAY SE PERT. loc. Hacer Mcn nunca se
rescut lo que pateix Bien empleada, le estd muy bien. pierde: siembra beneficiós para recoger frvto de buenos
Meritò, jure illi accidit. oficiós. Mefere fructum ut possis, beneficium serè.
BÈ ó MÒLT BÈ VA. loc. iron. Ccnsura la disposició Qu» bene tufacies, semper bene facta manebunt.
qne'ns sembla desproporcionada. Buena va la danza. MÉS AVIAT SE SAP LO MAL QUE 'l BÉ. fr. Dòna à en-
Heu quam bene geruntur omnia. téndrer que mès aviat se saben las cosas malas que
BÈ QUE, ó A BÈ QUE. m. adv. Eucara que. Aimque, las bonàs. El bien suena y el mal vuela. Mali fama ad-
bien que. Quamvis, etiamsi volat cito.
AHONT VAS BÈ? AHONT MÈs NE SÉ. Fcf. Denota que MÉS BÈ. expr. adverbial de preferència, lo mateix
'1 medi mès segur per aumentar lo caudal es fér que abans. Mas bien, àntes. Imò, potius, citius.
bon us dels diners. Dinero llama dinero. Pecunia pe- MÒLT BÈ. m. adv. Francamente, muy bien. Optimè,
cuniam parit. mirificè.
AL BÈ BüscARLO Y AL MAI ESPERARLO, ref que s' euten NO 'S CONEIX LOBÈ FINS QUE ES PERDUT. JoC. El Mcn
en sòn sentit Al bien buscallo y almalesperatlo.
literal. no es conocido hasta queesperdido. Tunc denique bo-
Quaere bonum, fortisque malum operiare futurum. na novimus cum amisimus virtutem. Incolumeim
ANAR BÈ. fr. Denota que algun negoci prossegueix odimus, sublatam ex oculis quíerimus.
favorablement. A bum viento va la parva, andar de PER BÈ. m. adv. Ab bona intenció. Por bien. Inge-
ganancias. Prosperè agi. nuè, recte.
ANAR PER BÈ. fr. Trobarse millor lo malalt. Ir bien, QUANT TE viNGA BÈ. m. adv. Cuaïïdo te venga bien.
mejorar. Yaleo, es, melioresco, is, melius, se habere. Tum cum erit commodum.
ARA BÈ. m. adv. Lo mateix, suposat assó. Ahora QUI BÈ 't fara ó se n' ANIRÀ ó se't MORIRÀ, fr. Deuo-
bien, esto supuesto. Agedum, age verè, hoc posito. ta lopoch que solen durar los bens de aquest mon,
DEBÈABÈ. m. adv. Amistosament, de bonàs en y que 'Is desgraciats perden prompte à qui 'Is fà bè.
iondiS. De bien a bien, amigablemente. Grato animo, Quien bien te harà, q se te ira, ó se te morirà. Infausta
libenter, amicè. miseri sors; benefactorem ab sentem aut morluum
DE FÉR BÈ MAL NE PREVÉ. pcf. Dòua à enténdrcr la lugebis.
graningratitut dels homes que ordinàriament pagan QUI BÈ FÀ BÈ TROBA. loC. LO FÉR BÈ MAY SE PERT.
los beneficis ab malas obras y danys. Haz bieny QUI ESTÀ BÈ QUE No's MOGA. ref. contra qualsevol
guàrdate. Beneficia ingratitudine pensantur. mudansa que's proposa à algú, si ell creu que no li
ES BÈ. fr. Essazon, esjusto. Justum est. convé, respecte del estat en que's troba. Bien està
ES UN BÈ DE DÈu. fr. fam. Denota abundància de san Pedró en Roma. Marta, si bien estàs, no te muda-
alguna cosa. Es una bendicion. Largè, copiosè. ràs. Prsesentem fortunam boni consule.
ESTAR BÈ. fr. Tenir sòn menester. Eslarbien. Af- qui't vol MAL TE FARÀ RÍURER, Y QUI BÈ "t FARÀ PLO-
fluere commodis, divitiis, rebus familiaribus uti. ||
RAR, ref. Denota la utilitat de la correcció que co-
Tenir amistat ab algú. Estar bien con alguno. Optimè munment la dòna qui estima. Quien bien te quiere te
sibi cum aliquo convenire, concordissimè cum aliquo harà y quien mal reir: quien te dia la Mel te
llorar,
se habere. daràlamiel. Meliora sunt vulnera diligentis, quam
ESTAR MASSA BÈ.loc. fam. Deuota que algú abusa fraudulenta oscula odientis. Qui teflere facit, te sa-
del bè que tè, convertintlo en dany propi. El bien le né diligit ipse.
hace mal. Bona in contrarium vertit. SEMPRE Ó EN TOT TEMPS VE BÈ. lOC. DeUOta que lo
FÉR BÈ. fr. Afavorir. Hacer bien. Alicui benèface- útil sempre vebè, encara que vinga tart. Buenas son
re, bene de aliquo mereri. mangas despues depascuas. Munera quae dantur quo-
FÉa BÈ ALS DIFUNTS, fr. Hacer las honras, exequias, cumque tempore prosunt.
fummks. ímla facere, solvere, peragere. TENIR TOT LO BÈ DE DÈU. fr. Tenir en casa totas las
BEA CATALÀ. BEC 199
*:i
conveniéncias. Estar su casa como una colmena Bo- ostentator, pietatis larvam induens. ||
Qui porta hà-
norura glomi. bit de religiós sens regla fixa, ni víurer en comuni-
Y BÉ. Expresió pera introduhirse à preguntar al- tat, y també qui viu retirat. Beato. Pius, religiosus.
guna cosa. Y bieii. Quid igitur, quid ila. BEATUTXO. m. iron. hipòcrita.
BEABÀ. ni. Silabario. Syilabariuui, ii. BEAUMOIVTÉ8. ni. En los partits que hi hagué
BEARNÉS, A. adj. Lo natural de y lo pertanyent antiguament en Navarra, qui seguia lo del condesta-
à Bearn província de Fransa. Bearnés. Bearnis, bear- ble D. Lluis de Beaumon, cap principal de aquesta
UNGLAS DE GAT, Y CARA DE BEAT. ref. Reprèn als BEBEDÍS, sa. adj. Bo pera béurer. Bebedizo,
hipócrilas. ünas de gato y cara de bealo. Qui curiós bebedero, potable. Potabilis.
simulant, et bacchanalia vivunt. Pietatis facies, fe- BEBEDOR, a. m. y f. Qui beu mòlt. Bebedor.
rina Índoles. Potaior, polor, is, bibax, acis.
BEATA. f. Dona que ab hàbit religiós viu en la BEBEDORÀ8. m. aum. Qui beu ab excés. Bebe-
clausura ab regla ó sens ella. Beata. Pia, religiosa dor, beberron. Mullibibus, i.
foemina. ||
Dona que viu retirada en sa casa, ocu- BEBENDA. f. Lo gust dels licors. Sabor, boca,
pantse en obras de virtut. Beata. Pia foemina. [j
Dit embocadura. Sapor, is.
irònicament de la dona que afecta devoció. Beata, BEBENT. m. BEBENDA. II p. a. Bebiente. Bibens.
bealona, gazmona, gazmonera. Pietatis, probilatis si- BEBÍ. m. Tela de cotó que 's fabrica en Alepo.
mulalrix. Bebí. Tela gossypina ex Alepo.
BEATA FABiNEBA ó FALSA. Expresió coutra las do- BEBOTEJAR. V. a. fam. Béurer sovint. Bebor-
nas que afectan virtut y faltan à las sevas obliga- rotear. Potito, as, frequenter bibere.
cions. Beata con devocion las tocas bajas y elrabo la- BEBOTEJAT, DA. p. p. Beberroteado . Poltatus.
dron. In tus nero foris Cato. BECA. f Insígnia, faixa de panyo que usan los
BEATA si l' AMOa nom DESBARATA. lOC. fam. MONJA col-legials sobre de la cola ó manlo, encreuhada pel
DE SANT AGUSTÍ. pit y penjant per las espatUas. Beca. Trabea, ai. [1
BEATERI. m.Comunitat de beatas. Beaterio Plassa de col•legial. Beca. CoUegaí dignilas, munus.
Piarum foeminarum sodalitium, domus. BECABUNGA. f. Planta indígena que à mès de
BEATERIA. f. La acció de afectar virtut. Beate- la propietat pectoral tò la anliescorbülica. Verònica,
ria,gazmoneria, gazmonada. Simulata virtus, pieta- becabunga. Verònica, beccabunga, ae,
tifica. Beatifkamente. Beatificè. pit quant algú 's va adormint. Cabezada. Dormitan-
BEATIFICAR. V. a. Declarar lo Papa qne algú tis nulatio, nutamen. f. Lo menjar que 'Is aucells
gosa de Dèu, y se li pot donar cuito. Beatificar. In vells portan als del niu pera criaiios. Cebo de puja"
beatos referre, adscribere, in beatorum numero col- ro. Esca, ae.
locare, beatorum honores alicuidecernere. becada marina. Aucell de color un poch mès par-
BEATIFICAT, DA. p. p. Beatificado. Beatus, in do que'l de la Uebra, camas llargas, bèch mòlt prim
dit així per la figura. Pico de grulla, tirabala. Strom- beguí, na. m. y f. Secta herètica, que entre
bülcUS, i. [| AGULLAS DE PASTOR. altres errors assegurava que en aquesta vida se
BÈCH DE PARDAL. Instrumeut de cirurgia, dit aix podia arribar à tal perfecció, que s' obtingués la
per la figura. Pico de gorrion. Chirurgicum instru- impecabilitat, sens obligació de obehir à ningú.
mentum passeris rostrum referens. Aparegué en lo sigle xii y la condemnà Clement Y,
BÈcu GROCH ó MOLL. Qui ab facilitat se deixa en- Beguin. Beguinus, i. || Nom derivat de Lambert Be-
ganyar, ó diu lo que havia de tenir reservat. Pico gué que en 1707 fundà una comunitat de donas
amariUo, boquimuelle. Incautus, inexpertus, simplex. retiradas sens ningun vot solemne, y són lo mateix
CAüRER LO GROCH DEL BÈCH. fr. mct. Sér pcrspicàs que beatas. Beguina. Beguina, as.
TRAURER DEL BÈCH. fr. mct. fam. Fér dir ab manya BELAR. V. n. Fér bels. Balar. Baló, as; y quant
à algú lo que no volia. Sacar el alma de pecado. As- es ab freqüència. Balitar. Balilo, as.
tutia aliquid ab aliquo extorquere. BELEA. f. ant. y
BECO. m. FONDISTA. BELESA. f. ant. BELLESA.
BEDEAR. v. n. ant. badallar. BELETA. n. p. fam. de dona. Isabelica, belilla.
tible, de sabor fort mòlt amarch. Bedelio. Bedelli- BELITRALLA. f. ant. Conjunt de pobres. Pobre-
iras, i. teria. Mendicorum copia, paupero multitudo. Con- [1
BEFA. f. Burla. Befa, escarnio, alicaniina. Irrisio, vagamundo, que demana caritat sens necessitat. Ga-
nis, ludibrium, ii. Uofero, gallofo, belitre. Mendicus, vagamundus, i.
.
AL BELL DEVANT. m. adv. Freuie por frcnte , à la llotero. Glandium seges, tempus. L' alsinaren que ||
misma frente. Ex adverso, é regione. s' engreixan los porchs. Bellotero. Quercetum, i.
METBERÓ POSAtt EN BELL. fr. ant. Posar en clar. Poner BELLUGADISSA, f. Multitut que's mou à un
en limpio ó en claro. Apertum perspicuura reddere. mateix temps. Hormiguero, hervidero. Ebullilio, nis,
PER SA BELLA CARA. m. adv. Por su bella cara. Im- aislus, us, aífluentia, ai.
nas se pintavan la cara. Sas tavellas són venenosas. BELLUGUET. m. Se diu de la persona inquieta
BeUadona, belladama. Belladona , ac, solanum le- ó revoltosa. Bulle bulle, argadillo,zarandiUo, ardilla.
Ihale. Ardelio, nis, irrequietus, i, negotiosus homo. || Las
BELLAMENT, adv. m. Perfectament en sa línea. ametUas de la arracada, ditas així per causa del mo-
Bellamente. Bellè, pulchrè, egregiè. viment. Almendra, perilla. Adamas amygdali figuram
BELLAQUERIA. f. Dolenteria. Bellaqueria, be- referens.
llacada. Yersutia, vafrilia, ai. ||
Astúcia, sagacitat. BELLULL. adv. ant. A ull, à discreció de algú.
Bellaqueria. Yersutia, soler tia, aï. A ojo. Alicujus arbitrio.
FÉR BELLAQBERiAs. fr. Bcllaqucar, picardear. Fla- BÉLUA. f. ant. BÈSTIA.
gitiosè, subdolè agere, vivere. BÉM. adv. Lo mateix que bè me: Bien me. Bene
BELLAQUET. m. dim. de bellaco. Bellacuelo. mihi.
Solers, astutus. BEMOLL, ra. Tercera propietat de la música,
BELLCAIRE, f. Vila en Fransa ahont se fa la fira quant comensa per la clau de re fa uf, y es una mit-
de santa Magdalena. Belcaire. Bellicadrura, i. En [|
ja veu entre '1 punt à que s' aplica, y 1' antecedent:
Barcelona fira de roba vella que's fa tols los dias en se diu així perquè sona mès suau. Bemol. B molle.
lo passeig Nou, ó de S. Juan. Baratillo. Locus ubi mús. Una b que denota que
II
la veu déu baixar mitj
scruta venalia fiunt. punt. Bemol. B molle.
BELLEA. f. ant. y BEMOLLAR. V. n . mús. Fér bemolls. Abemo-
BELLESA, Herraosura. Belleza, y beldad. Sols
f. lar. Yocem semitono demissara edere.
se diu de las donas pera ponderar sa hermosura. BEMOLL AT, DA. adj. Lo que tè bemolls. Bemo-
lleza. Lepos, oris, nitor, is, ornamenlum, i. teix que bè com: ben segur elc. Bien. Yaldè,perqu;im
TOMO I. 27
202 BEN DICCIONARI BEN
BEN AFORTUNAT, DA. adj. Dítxós, felís, aforlunat. BENEFACTOR, A. adj. Qui fà bè. Bienhechor,
Bienavenlurado, afortunado. Fortunalus, felix. bene fico. Benefactor, beneíicus homo.
BEN BÈ. adv. m. Muy bien. Optimè, egregiè. BENEFICÈNCIA, f. La virtut de fér bè. Benefi-
BEN FÉT. loc. ab la qual s' aproba alguna cosa. cència. Benificentia, ie. \\ Liberalilat. Liberalidad, be-
Bien hecho, bravo, escelente. Pulchrè, bene, recte, neficència, largueza. Largitas, liberalitas, atis.
BEN HAJA. int. que expressa desilj de algun bon BENEFICENTtssiM, A. adj. sup. Beneficentisi'
succés. Bien haya, feliz, dichoso. Felix. mo. Beneficenlissimus.
BENA. f. VENA. BENÉFICH, CA. adj. BENEFACTOR.
BENA DE FERRO. aut. La llauua de las rodas dels BENEFICI, m. Favor, mercè. Beneficio. Benefi-
carruatges. Calce, calzo. Contus, i. cium, ii, benefactura, meritum, i. H Lo bè que's reb.
BENAURAT, DA. adj. ant. benayentdrat. Beneficio. Benefactura, i, beneficium, ii. [|
Adob de
BENAUYRANSA. ant. bénavibansa. las terras y plantas. Beneficio. Cultura, se.
I
Proflt,
BENA VENIR. m. ant. BÈ, utilitat, utilitat. Beneficio. Fructus, us, utilitas, atis, commo-
BENAVENTURADAMENT. adv, m. y dum, i.
II
Adquisició de empleos per medi de diner.
BENAVENTUROSAMENT. adv. m. Ab felicitat. Beneficio. Munus pecunia obtentum. Cessió de crè- ||
Bienaventuradamente, felizmente, dichosamenle. Felici- dits per mènos de sòn valor. Beneficio. Sors, census
tèr, faustè, fortunatè, venditio minori pretio. || Dret de algú per lley ó pri-
BENA VENTUR ANSA. f. La glòria del cel. Bie- vilegi. Beneficio. Beneficium, ii, jus lege vel privile-
navenluranza. Beatitudo, inis, glòria, se. ||
Felicitat, gio datum. La entrada ó producto de alguna fun-
II
prosperitat. Felicidad, dicha, fortuna, bienaventuran- ció à favor de algú. Beneficio. Beneficium, ii. (j Deitat
za. Felicitas, atis, fortuna, ai, res secunda. |j
pi. Las que adoraren los pagans. Demócrito no regoneixia
vuyt felicitats que manifestà Gristo als seus deixe- altre deitat que '1 benefici, y la pena ó traball. Be-
bles, Bienavenluranzas. Beatitudo, inis, neficio. Beneficium, ii. |1
Lo dia de funció dramàtica
BENAVENTURAT, DA. adj. Qui gosa de Dèu mès personal, y lo que produeix, que 's concedeix
en lo cel, Bienavenlurado. Beatus, coelestis. ||
Afortu- per torn als cantors, actors, maquinistas, etc. Benefi-
nat, ditxós, felís, Bienavenlurado, afortunado, ventu- cio. Beneficium, ii. compuls; lo de las ordes mili-
||
roso. Fortunalus, felix. || iron. Massa senzill, ximple. tars que per sòn petilíssira valor s' arrivà à unir é
Bienavenlurado, bendilo. Simplex. incorporar. Se deya compuls per que pera servirlo 's
BENAVENTURÓS, A. adj. ant, BENAVENTURAT. compel-Iia als religiosus. Beneficio. Beneficium, ii.
pelilas y tendras, mòlt gustosas pera menjar com sia, que's confereix canònicament, y 's diu simple
ensiam, Colleja. Silvestris lactuca. perquè no tè obligació de cuydar de las ànimas à
BENDAR. V, a, ant. envenar. diferència del curat ó rector. Beneficio eclesiastico.
BENEDICCIÓ, f. La acció y efecte de benehir. Ecclesiaslicum beneficium.
Bendicion. Benedictio, nis, benedictum, i. Acla- \\ BENEFICI DE CESSIÓ, com. Dret dels acrehedors so-
mació festiva. Bendicion. Acclamalio, nis, plausus,us, bre 'Is bens del que ha quebrat. Beneficio de cesion.
DONAR LA benedicció, fr. Bcnchir ó desitjar tot bè Gessionis beneficium.
à algú. Echar la bendicion. Benedico, is, fausta pre- BENEFICI DE INVENTARI. foT. Herèucia ó acceptació
cari. I
met. Abandonar algun negoci. Echar la bendi- de ella ab benefici de inventari: de modo que no 's
cion. Yaledico, desero, is. pót obligar al hereu à pagar mès deutes de lo que
ES UNA benedicció DE DEU, fr. Pondera la abundàn- permet la herència. Beneficio de inventario. Haeredi-
cia de alguna cosa. Es una bendicion. Faustè, abun- tatis aditio,jure debita supra eam nou exhibendi.
dè, feliciter. BENEFICI DE PATRONAT. Beuefici que '1 dóna algun
fruït de benedicció. Fill de llegítim matrimoni. particular per dret de patronat. Beneficio depatrona-
Fruto de bendicion. Filius legitimus, to. Beneficium juris patronatus.
BENEDICTA. f. Herba. VALERIANA. |1
farm. Con- A BENEFICI, m. adv, A FAVOR,
fecció de herbas y arrels purgants mesclada ab mel. BENEFICI ADOR, A. m, y f. Qui beneficia. J5e-
benedictí, na. adj. Lo que pertany al orde clesiàstich. Beneficial. Beneficiarius, ii.
i
||
BENENANT. adj. ant. Afortunat, ditjós. Bienha- Benignidad. Benignitas, suavitas, atis, temperies,
dado, aforlunado. ||
rich. ei.
BENEPLÀCIT, m. Aprobació. Benepldcito. Be- BENINGANI. f. Fruyla que 's troba en la badia
neplacitum, i, consensus, us. || Permís. Benepldcito. de sant Agusti, y es de la magnitut de una llimona,
Venia, va. roja per fora y mòlt estomacal. Beninganio. Benin-
k VOSTRES BENEPLÀCITS É HONOR APARELLAT, fr. ant. ganius, ii.
BENESTANZ. adj. ant. Qui se la passa bè. Aco- sÈR LO BENJAMÍ DE ALGÚ. fr. Sér preferit en la es-
modado, acaudalado, opulenlo. Locuples, dives. timació. Ser el ojo derecho, el benjamin, el oislo. Om-
BENESTAR, m. COMODITAT, CONVENIÈNCIA. nium carissimum alicui esse.
BENET. n. p. de home. Benito. Benediclus, i. BENJUHI. m. Goma pudenta, asafétida' que 's
BENEUYRAT, DA. adj. ant. BENAVENTURAT. creu destil-larse del lasserpici. Benjuí, asafétida.
BENEVENIR. m. ant. bè, utilitat. Làser, is. [j
Espècie de goma ó resina excel-lentque
BENÈVOL, A. adj. Qui vól bè. Benévolo. Bene- vé de las Indias orientals, de la qual diu Terreros
volus. haver n'hi tres espècies totas diferents de la asafétida.
BENEVOLÈNCIA, f.
y Menjuí, benjuí. Benzuinum, i.
j!
m. Ximple. Bobo, sandío, modorro. Simplex, icis, pàtria potestat. Peculio, bienes adventicios. Peculium,
stolidus. ii, bona advenlilia.
beneytdelcàbas. Senzill, de poch alcans, innocent. BÈNs castrenses ó quasi CASTRENSES. Los que s'
la ànima. Bienes espiriluales . Bona spiritualia, su- natural lo punt que era bemoll 6 sostingut. Becuadro
pernaturalia. Bequadrum, i.
BENS FORALS, for. Los que, retenint lo senyor lo BEQUINOT. ra. ant. Naranjo, bobo, simplon.
domini directe, concedeix ab ells 1' útil à altre, pa- Plumbeus, ei, stupidus, i.
gantli alguna pensió annual. Bienes forenses. Foren- BERA. Pretèrit imperfet. ant. Rebia. Becibia. Re-
sia bona. cipiebat.
BÉNS GANANCiALs. for. Los adquipits durant lo ma- BERBENA. f. Herba medicinal comunment de
trimoni Bienes gananciales. Bona in matrimonio parta. una sola cama quadrangular, las fullas de dos en
BÉNS AGUTS Y PER HAVER. for. Los adquirits y 'Is dos à trets encontrats, las flors de un blau purpúreo
que poden adquirir. Bienes habidos y por haber.
's al extrem, ab quatre llavors llargarudas, formant
Adquisita et adquirenda bona. una panoUadeespigas. Yerbena. Peristereon, ei, ber-
BÉNS IMMOBLES, for. Las flncas. Bienes immuebles, bena, aj, sagmen, inis.
bienes raices, hienes sedientes, bienes silios, ó silos. BERBERÍ, na. adj. BERBERISGH.
Stabiliabona, immobilia, res, ei. BERBERIA. Costa de Àfrica. Berberia.
f. Barba-
BÉNS LLIBRES, for. Los que no estan vinclats. Bie- ria, a?.
nes libres. Immunia, libera bona, BERBERÍS. m. Espècie de esbarser; lo fruyt són
BÉNS MOBLES, for. Los adomos de casa. Bienes uns grans semblants als de la magrana, y '1 such es
muehles. Mobilia bona, supellectilia, ium, mobiles, eficàs contra las febras ardents del mateix nom.
moventes res. Agracejo, berberis, arlo, y bérbero ó bérberos. p. Ar.
BÉNS MOSTRENCHS. Los que per no tenir amo co- Oxiacantha Galeni, berberis, is. ||
Lo fruyt de ell.
negut, s' aplican al príncep. Bienes mostrencos. Va- Agracejina. Berberis fructus. ||
Confecció feta del
cantia bona. fruyt del berberis. Bérbero, berberis. Confectio ber-
BÈN6M0VENTS. ant. BÉNS MOBLES. beris fructus.
BÉNSPARiFERNALSÓ PARAFRENALS. LOS que pOfta la BERBERISGH, CA. adj. Natural de y lo que
dona al malrimoni fora del dot. Bienes parafernales pertany à Berberia. Berberisco, berberi. Barbariscus,
óparafrenales. Parafernalia bona. barbaricus.
BÉNS PROFECTicis. for. Los que adquircix lo fill en BERBITZ. f. ant. ovella.
la pàtria potestat ab los de sòii pare, ó que li venen BÉRBOL. m. vérbol.
pel sèu respecte. Bienes profedicios- Profeclitia BERBOLÓS. adj. ant. verbolós.
bona, peculium, ii. ||
Los que podia retenir y gosar BEECANCi. m. Pessa de cristall, marfil, plata,
à part la dona à diferència del dot y béns parafer- etc. que's fa rosegar à las criaturas quant han de
nals. Bienes pro feclicios. Receplitia bona. posar la dentadura. Chupador,solvito. Crepitaculum,
BÉNS SEHENTS, ant. BÉNS INMOBLES. i, crepundia, orum.
BBNS VACANTS, aut. Bienes vacantes. BERENA, BARENA. f.
que arriba ab felicitat. Bienvenida, parabien. De ad- incorporadas ab algunas gotas del such ó essència
vonlu gralulalio, faustus adventus, accessus. de bergamota. Bergamota. Succo bergomio conditum
BENVINGUT, DA. Qui arriba felisment
adj. perfusum.
ahont se desitjava. Bienvenido. Feüciler adveniens. BERGANT, A. m. y f. bargant.
BENVIST, A. adj. Qui té bona fama. Bienvislo, BERGANTADA. f. PILLADA, picardia.
hienquisto, bienconceptuado , bienopinado. Omnibus ac- BERGANTÍ, m. Nau de dos arbres y vela qua-
ceplus, gralus, probatus. drada. Berganiin. Mioparo, nis, viburna, 3e.
guna subsiància personal, fins que vingué al mon lo cop para aquest en lloch sèu, Adivina quien te dió
y que no tenia divinitat, sinó en quant lo pare habi- que la mano le corló. Profer, cajce puer, qui te per-
tava en ell, aniquilant la personalitat del fill. Ningú cusserit, ea.
'1pogué convèncer sinó Orfgenes que li feu confes- com dc scl polsadas de
BERNAT PESCAYRE. Aucell
sar la fé; encara que sembla no deixà del tot la he- bèch angulós, Uarch, dret, punxagut, la
llarch, lo
retgia, puix en un concili que hi hagué cent anys llengua molsuda, 'Is peus bermells, la cua blava
desprès, se troban alguns cànons contra ella. Beri- y'l ventre pardo Ileonat. Guardaria. Alcedo hispida.
liano. Beryllianus. II
Tarambana, de poch judici y formalitat. Tararira,
BERILIANA. Secta de Berilo y
f. lo pertanyent chorlito, tarambana, chisgaravis. Judicio praíceps.
à ella. Beriliuna. Berylliana, x. BERNAT PUDBNT. Insccte ab dos ordes de alas, las
BERLA. f. ESBERLA. superiors mès curtas que'l cos, color cendrós en la
BERLINA. f. Cotxe de dos assentos, dit així per part anterior, y de coure en la posterior: li agrada
que vingué de Berlin. Berlina. Rheda, le.
'1 blal; y la farina del gra que rosega, no fermen-
BERJAULA. TOXTA, XIMPLA, BABAHUA, PAVANA.
f. ta. Calapatillo. Cimei, icis.
i. II
Barra de ferro enganxada en la paret pera pun- cÀuRER AL BERTROL. fr. mct. fam. Càurer en algun
talar la porta,
y pera assegurar las taulas per sota. engany. Caer en el garlito. Illecebris capi, volupta-
Barrote. Ferrea vectis. ||
ler. balda. 1. tibus decipi, teneri.
BKRNAT iiermitA. Peix, quc busca una petxina ó BÈS. m. y
closca vuyda, proporcionada à sa magnilut, s' apo- BESADA, f. Pató, r acte de besar. Beso. Oscu-
senla en ella, y quant ja no hi cap, ne busca allra lum, i, bascium, suavium, ii. abedull. ant. Lla-[| |I
major, y així va do closca en closca segons li con- bi mòlt abultat. Bezo. Labrum prominens. ()
Lo de
206 BES DICCIONARI BES
agrahiment. Buz. Osculum, i. ||
m. pi. béns. BESGOLLUT, DA. adj. Qui tè mòlt gros lo bes-
BESADOR, A. m. y f. Qui besa. Besador. Exos- coll. Pescozudo. Collo torosus.
culator, osculator, is. ||
Qui es mòlt amich de besar. BESGOMPTARSE. V. r. Equivocarse en lo con-
Besador, besucador. Suavio, nis. tar. Errar la cuenta. In supputationibus erraré. \\
En-
BESAMANS. m . Celebritat en que's concorre à ganyarse, equivocarse ab alguna altra cosa. Enga-
besar las mans Rey y personas reals. Besamanos.
al narse, equivocarse. In aliqua re erraré, labi, falli,
cosas inanimadas que's tocan ab altras. Besar. Sese ovals units quasi en forma de uUeras. Bizcotela.
altingere, pertingere. Dulciarii crustuli species.
BESAR LOS PEUS ó LAS TREPiTjADAS. fr. mct. Besar BESGUYTER, A. m. y f. Qui fà ó ven bescuyts.
la tierra que otro pisa. Alterius vestigia revereri, m. Eyna
Bizcochero. Buccellorum pistor, venditor. ||
del pa que per havérse tocat ab altre queda poch BESNETOLÍ, na. m. y f. Fill del besnét ó besné-
cuyt. Suegra. Extrema libi. ta. Tartaranieto, chosno. Trinepos, otis, trineplis, is*
BESAVI, A. m. y f. Pare ó mare del avi ó àvia; BESNEULA. f. Herba ramosa, las camas vuydas
es lo tercer grau de parentiu directe. Bisabuelo, se- y peludas, fuUas llargas en figura de llengua de gos;
gundo abuelo, bisabuela, segunda abuela. Atavus, la florde una pessa en forma de embut, y la arrel
proavus, i, proavia, a;. negra per fora y blanca per dintre; entra en la com-
BESGAMBRA. f. NECESSÀRIA. posició de las píndolas contra la tós maligna. Ci-
BESCANTAR, v. a. Desacreditar. Denigrar, dis- noglosa, lengua canina, ó de perro. Cynoglossum,
famar, zaherir. Obscuro, as, differo, ers, alicujus cynoglossus, i,sublabium, ii.
zo, cerviz, cerviguillo, pestorejo. Collum, i, cervix, BESSÓ, NA. m. y Lo germà ó germana de un
f.
BÉSTU ASSENYALADA. Se dlu de la persona contra- BESTIAR GROS. Lo que's compon de caps majors,
feta y dolenta. Hombre semlado. Natura) vitio sig- com bous, mulas, eugas, etc. Ganado rnayor, Ar-
natus. mentum, i.
DE BÈSTIA ASSENYALADA LIBEBA NOS, DOMINK. fr. met. BESTIAR MENUT. Lo que's compou de caps menuts,
fam. ab que's denota que 'Is contrafets acostuman com ovellas, cabràs etc. Ganado menor. Pecus, oris.
y que no 'ns debém fiar de elLs. De
à sér dolents, II
Las crias de aquest bestiar. Ganado menuda. Pe-
hombre semlado libranos, Senor. Ab homine signato cus, oris.
libera nos, domine. S' aplica al que passa de una part
BESTIAR MERÍ.
BÈSTIA BRUTA. Sumamcut incapàs, tonto. Beslia Ganado merino, Irashumante. Merinum pecus.
à altra.
brula, zafio, salvaje. Stolidissimus, belluatus; mori- BESTIAR DE MÒLTS, LO LLOP SE'l MENJA. FCf. DeUOta
bus, natura durus. que lo que està à càrrech de mòlts, ningú ho
BÈSTIA DE CARREGA. La quc serveix pera portaria. cuyda. Asno de muchos, lobos le comen. Multi tudo
Besíia de carga, besliage. Sarcinarium jumentum. imperatorum Cariam perdidil; multorum curaí tra-
FÉR TORNAR BÈSTIA, fr. met. Fér quc algú procehes- dita res, ab omnibus derelicta.
ca com à bèstia. AvUanar. Yilem, abjectum reddere. BESTIASSA. f. aum. Bestiazo, beslion. Magna
MiTj BÈSTIA. Semiracional, inedio brulo. Semibe- bellua, ingens bèstia.
Ilua, ai. BESTIEJAR. V. n. Fèr lo boig. Bobear, loquear.
QUI AMENASSA Y NO PEGA PER BÈSTIA 'S QUEDA. refr. BESTIESA, f. Bogeria, lonleria. Necedad, boberia.
ab que's noia als que amenassan y no tenen valor Stultitia, a),fatuitas, atis, stultum factum vel dictum.
pera executar. Quien amaga y no dà, miedo ha. DIB ó FÈR BESTiESAS. cxp. met. fam. Necear, decir
Quisquis multa minans non ferit, ille timet. necedades, bobear. Effuctio, desipio, is.
QCI BÈSTIA VA A ROMA, BÈSTIA TOBNA. ref. que iudi- BESTIETA. m. d. Besliezuela. Bestiola, íe, ani-
ca, que qui es mòlt tonto per mòlt quefassa no's malculum, i.
pót avispar. Puime à palacio, fui beslia y volvi asm. BESTIÓ. m. ant. baluart.
Slultus et inde reddit; stultus qui migrat Athaenas. BESTIOLA, f. d. y
SENS DIR BÈSTIA QUE FAS. lOC. fam. SENS DIR ASE NI BESTIOLETA. f. d. BESTIETA.
BÈSTIA. BESTIOTA. m. y f. BESTIASSA.
vícRER COM UNA BÈSTIA, fr. Yíurer algú com si es- BESTRÀURER. V. a. y
tigués deslituhit de rahó y sens ningun fré. Vivir BESTRER. V. a. ant. Pagar per endevant. Anti-
como una beslia. Ferino ritu, belluino morè, in feri- cipar, adelanlar. Anticipo, repraesento, as. met. 1|
consagrava en memòria de algun benefici, y vól dir qualsevol refresch, se diu péndrer. Tomar. Poto, as,
habitació de Dèu,com en memòria del benefici que bibo, is, potionem abducere, sumere potum. (] Re-
sé li debia. Betel. Belhel, bethyles. ||
Una ciutat de concentrar, retallar, doblegar alguna cosa com la
Samària. Betel. Bethel. roba de un vestit quant s' estreny. Embeber. Coarc-
BETH. m. Nom qne donan los indis à sos llibres to, as, contraho, stringo, is.
sagrats, y sols lo diuhen en plural. Beth ó bed. Beth. BÉUBER A GALET. loC. y
BETHA. f. Pronunciació de la B del abecedari BÉDRER i LA REGALADA, loc. Bèufer deixaut càurer
hebreu. Betha, beth. Beta, ae. de alt lo licor. Beber à galele ó ú chorro. Aquam,
BETLEMITA. m. Religiós de la orde de Bethle- vinum, etc. ex epistomio afluentem ore accipere. |1
mitas, als quals en 1' any 1257 se'ls concedí un Grèurer fàcilment las notícias. Beber del ó en pilon.
establiment en Cambridge de Inglaterra: són hàbit Yuigi rumoribus facilè credere.
era semblant als dels germans penitents ab una BÉURER A LA SALUT DE ALGÚ. loc. Brindar, beber d la
estrella encarnada ab 5 raigs en lo centro de un salud de alguno. Alicui propinaré, poculis aliquem
escut blau pera significar la estrella que s' apare- invitaré.
gué als Reys Magos, lo que donà '1
nom als Betle- BÉURER AMORRAT, Ò BOCA PERAVALL. loC, Bebcr de
mitas. Betlemita. Bethlehemita, a?. ||
pi. Religiosos bruces. Pronumdefonte bibere, labra fonte proluere.
hospitalaris de las Indias occidentals. Innocéncio XI BÉURER À MORRO. loc. Bèurcr xuclant lo galet.
los permeté fér vots: a vans ha vian format una con Mamar. Aquam, vinum sugere.
gregació secular de la tercera orde de sant Francesch, BÉURER MÒLT T ANAR DRET NO PÓT SÉR. fef. AmC-
fundada pel germà Pere Beancour, natural de la nassa als que per medis il•lícits volen férse richs en
isla de Tenerife; també hi havia monjas hospitalàrias poch temps. Quien en un ano quiere ser rico al medio
Betlemilas. Betlemitas. Betlemita, ae. le ahorcan. Qui nimium appetit omnia amittit.
BETLEMÍTIGH, ca. adj. Cosa de Betlem. Betle. BÉURER Y BUFAR NO PÓT SÉR. ref. Dcuota que no's
mítico. Belhlehemicus, betlehemiticus. poden lograrà un temps cosas incompatibles. Soplar
BETSAMITA. adj. Natural de y pertanyent à Bet- y sorber, no puede junto ser. No se puede repicar y
sames ciutat de Galilea. Betsamita. Bethsamita, ae. andar d la procesion. Muchos ajos en un morlero, mal
BÉTICA. f. Nora que's donava à la Andalusia de los maja un majadero. Non potest simul idem esse et
BETÓNICA. f. Planta que tè la cama de un peu porfia y tenacitatab que se sosté alguna oposició,
de altura, subtil, quadrada y plena de nusos, de en que apar se cedeix, y 's torna ab nou esfors.
ahont naixen fullas llargas, y en la extremitat de Descansar y tornar d beber. Major post otia virtus.
ellauna espiga de flors apretadas, moradas y alguna DONAR BÉURER. fr. Dar de beber. Potam praebere,
vegada blancas ab quatre llavors llargarudas. Betó- poculum alicui ministrare.
nica, gariofilea. Botonica, cerratula, se, cesthros, DONARLI BÉURER AB UN ESCLOP Ó AB UNA BANYA DE
pesycothrophon, i. GAT. fr. met. fam. bell mal s'en fa.
BETUM, m. Matèria de diferent color, crassa y MIRAU LO QUE BÉCH Y NO LA SÉT QDE PATESCH. ref.
untosa que's troba en alguns llachs, y es inflama- Denota que algú atén als efectes sens mirar à las
ble com lo sofre. Betun, Bitumen, inis. Compost ||
causas. Mirais lo que bebo yno la sed que tengo. Facta
de cals, sofre, seu y altres ingredients pera unir notaris, censor, factorum causas praeteris inconsultè.
canonadas y altras cosas. Betun. Bitumen, inis. BÉURERSE. V. r. Empaparse de aygua. Embe-
BETUM DE FOCH. Lo compost de pega grega, cera, ber. Ebibo, combibo, sugo, is.
encens mascle y polvos de pedra pera pegar algun BÉURERSEHO. exp. fam. Créurer alguna cosa.
BEZANT. m. Moneda de plata que en 1376 valia BIBLIOMANIA. f. Afany, ànsia de tenir llibres.
3 sous y 6, y en 1313, 3 sous. Besante. li\z&ncmm,n. Bibliomania. Bibliomania, a;.
BEZOAR. ni. Pedra preciosa que's troba en lo BIBLIOMANIÀTICH, CA. adj. Possehit de la
es la raès estimada. Bezoar, bezar. Bezoarius lapis, y curiosos, y no 'Is comunica à ningú; se li dona dit
lapis bezahar. quím. Compost de mantega, antimo-
||
nom perquè es com una sepultura de llibres. Biblió-
ni y bany de arena, y fét pol-
esperit de nitre en lo lafo. Bibliotaphus.
vos es tant diaforétich que fa suar com lo mateix BIBLIOTECA, f. Gran llibreria. Biblioteca. B\h\\o-
bezoar. Bezoar, bezoúrdko. Bezoardicum medicamen. theca, libraria, ae, orum. H La obra que
alhenica,
BEZOÀRDIGH. m. Medicament que conté pol- compren la llista ó catalogo de escriptors, sas obras
vos de bezoar. Bezoàrdico. Bezoarium medicamen. (|
y professions. Biblioteca. Bibliotheca, libraria, a;.
adj. Tot lo que pertany à la pedra bezoar. Bezoàrdi- BIBLIOTECA DE BiBLioTECAS. íudice ó catàlogo eu que
co. Bezoardicus. 's posan las bibliotecas que s' han escrit ó 'Is au-
BEZOLA. m. Cert peix semblant al moll. Bezola. tors de ellas. Biblioteca. Bibliothecarum bibliotheca,
Bezola, ae. Índex, icis, repertorium, ii.
curvatio. []
met. Medi, terme que's pren en las pen- BIBLISTAS. m. pi. Certs heretges, que deyan
déncias dublosas. Sesgo, corte. Via,a}, medium, ii. |1 que sols la bíblia era la regla de fé, despreciant la
Lo que fa la paret pera que 's pugan obrir las por- tradició apostòlica y 'Is concilis. Biblistas. Biblistae,
las. Derrame, feyza, aleyza. Obliqua januíe aut fe- haeretici solis bibliis inhaerentes.
neslraï sectio. |1
Medi terme pera fér alguna cosa. BICORN. adj. poét. De dos corns. Bicorne. Bicor-
Sesgo, corte. Yia, aj, ratio, nis, modus, i. nis, biceps,
A BIAIX. m. adv. Obliquament, al través. Al sesgo, BICORNI. m. Una conxa marina. Bicornio. Con-
sesgamenle, sesgadamenie. Obliquè, transversè. cha sic dicta.
BIAAipONAS. f. pi. Espècie de telas de Indias BIC08A. f. Gosa de poca entitat ó despreciable.
felas de escorxas de plantas. Biambonas. Lintea sic Bicoca. Nihili, parvi pretii res. ||
Fortificació petita y
dicta. de poca defensa. Bicoca. Muniliuncula, se.
BIARCO. m. Així 's diu en Constantinopla l' In- BIDENT. adj. De dos dents ó punts. Bidente. Bi-
tendent de víurers. Biarco. Praefectus annonaï. dens.
BIARQUIA. f. Ocupació del biarco. Biarquia. BIENNAL, adj. Cosa de dos anys. Bieml. Bien-
Prefectura, biarchia, ae. nalis, biennis.
BIAS8A. f. Espècie de tela crua que 'Is holan- BIENNI, m. Temps de dos anys. Bienio. Biennium,
desos portan del llevant. Biasa. Lintemum sic dictum. ii. II
Ciutat de la isla de Càndia. Bieno. Biennus, i.
BIBERÓ, m. Tela de Galícia dita així del lloch BIFI, A. adj. Se diu del que tè '1 llabi gros. Befo.
TOMO I. ^8
no BIG DICCIONARI BIL
CONTAR LAS BiGAS. fr. met. fam. Tractar de unas dalt. Bigote. Mystax, acis, labri superioris pili. || lia-
cosas y aténdrer à altras. Mirar al cielo ó al techo, Bi. II
En la imprenta adorno compost de dos ralletas
mirar ó contar las vigas. Spectare lacunar. en figura de bigotis. Vigote. Mystax topographicus.
BIGADA. f. BIGATA. BIGOTI REBANxiNAT. Bïgote ú la femondiíia, Subre-
BIGAL. m. ter, espinada. tus, intortus mystax.
bígam. ra. Conjunt de bigas. Vigueria. Trabium CAüRER DE BIGOTIS, fr. fam. Càurer boca per avall.
series. Dar de hociços, caer de hruces, besar el suelo, hocicar.
mateix temps ó de la dona ab dos homes. Bigàmia, en las barbas, ó enf sus barbas ; echar à ó en la cara,
Bigàmia, digamia, se. echar ó decir en sus hocicos. Palam, coram, in os ex-
BÍGAMO. m. Casat ab dos dònas à un mateix probare.
temps ó ab viuda, ó dos vegadas ab soltera. Bigamo. HOME DE BIGOTIS, loc. fam. Valent, grave. Hombre de
Bigamus, digamus, i. bigote, ó bigotes. Yir gravis, fortis.
BIGARRAR. v. a. Posar à una cosa diferents lleparse'n los bigotis, expr. met. fam. Trobar
colors ó senyals sens orde ni concert. Abigarrar. De- mòlt gust en alguna cosa. Chuparse losdedos. Delec-
pingo, is, variego, as. tor, oblector, aris.
BIGARRAT, DA. p. p. Ahigarrado, bigarrada, NO SERÀ PELS sÉüS BIGOTIS, exp. mct. fam. ab
gayado. Yariegatus. que 's prevé à algú, que no lograrà lo que intenta
BIGART. adj. Nom injuriós que's dóna al reli- ó pretén. No te verds en ese espejo. Frustra laboras,
giós entremeliat. Bigardo, begardo. Bigardus, pro- oleum operam perdis. Dit en alabansa de alguna
et |j
tervus, procax. dona, que no serà per qui 's proposa, ja la demane
BIGASSA. f. auni. Vigaza. Major traps. per ell, ó bè sia per conversació. No se peina para él.
BIGAT. m. Llom de las cabalcaduras. Palomilla. Haud illi adservari.
Spinae prominentia in equis. PASSARSE LA LLENGUA PELS BIGOTIS, fr. mCt. fam,
BIGATA. f. Moneda de plata dels romans. Biga- Lleparse 'Is llabis. Relamerse. Ligurio, is, regusto,
ta, bigada. Biga tus, i. as, in os lambere.
BIGEST. m. BIXEST. PEGAR DE BIGOTIS, fr. CADRER DE BIGOTIS.
BIGOIS. f. Ninfa de Etrúria que escrigué dels TENIR A FLOR DE BIGOTIS, fr. met. fam. Tenir mòlt
Hams. Bigois. Nympha sic dicta. prop. Tener delante. Coram, palam, proximè habere,
BIGÓNCIA. f. Certa mesura de líquits usada en jam jamque adesse.
Yenécia. Bigoncia. Mensura sic dicta. TENIR BIGOTIS, fr. met. fam. Mantenirse ferm, te-
BIGÓRNIA. f. Enclusa petita sobre de un banch nir constància. Tener bigotes. Constantia et fortitudi-
pera adobar las ferraduras y claus. Bigornia. Incus, ne pollere. ||
Sér mòlt valent y animós. Tener pelos
udis. en el corazon. Magno robore valere.
BIGORNIETA. f. d. Bigorneta. Parva incus. TENIR ó VOLER BIGOTIS, fr. met. Tenir gran dificul-
BIGOT. m. ant. bigoti. tat, ó sér mòlt entrincada alguna cosa. Tener unas
BIGOTA. f. Corriola sens politxa ó roda ab forats ó pelos. Intrincatam, inextricabilem esse, ambagibus
al mitj. Vigota. Plana foraminibus trochlea. circumveniri.
BIGOTÀS. m. aum. Bigotazo. Grandis mystax. BiGOTS. ra. pi. ter. Bigotis.
sens ternura ni compassió à vaqueta. Mala madre. BIJAU. f. Planta de Amèrica que tè las ramas
Prava genitrix. semblants à las del plàtano, forma uns brots ab unas
BIGOTERA. f. Tros de panyo ó cosa semblant fullas mòlt amplas en lo mitj y al encontorn, los in-
que subjecta 'Is bigotis. Bigotera. Fasciola ad redi- dis cubren las casas ab eilas, y '1 cap quant plou.
gendos mystaces. met. fam. La llista de cuyro, que
||
Bijau. Planta sic dicta.
se sól posar junt à la sola en las botas ó sabatas de BILA. f. ant. BILIS.
roba. Bigolera. Coriacia fasciola. |1
En las berlinas lo BILIARI, A. adj. Pertanyent à la bilis, Biliario.
mitj assiento que's posa devant la testera. Bigotera. Biliarius.
In esseda scamnillus. | Cert adorno de cinlas que BILIGONORREA. f. Malaltia dels ronyons. Bi-
usavan las donas en lo pit. Bigotera. Ornatus mulie- ligonorrea, gonorrea. Biligonorreba, ae.
TENIR BONAS BiGOTERAS. fr. fam. Sér hermosa una que's culliva en los jardins de Malabar y dóna fruyt
óona. Ser bien parecida, tener buenas bigoteras. Pul- tot r any. Bilimbi. Malus indica fructu pentagono.
chra, decora facie, ore venusto, poUere. BILIÓS, A. adj. Colérich. Bilioso. Biliosus.
)rojecte, petició, etc. Bill. Consiliam, li, inslilu- oposada un maneguet pera feria ballar ab dos dits.
tum, i. En una cara tè una S, que guanya un lanio si 's
BILLAR, m. VILLAR. queda cap pera amunt, quant se deixa de ballar; en
BILLONALLA. f. ant. MONEDl DE VELLÓ. la altra que vol dir posa altre tant; en la al-
una P,
BIMESTRE. adj. Lo que dura dos mesos. Bi- dels bastons, ganivets, etc. peraque no 's gasten,
BINARI, m. arit. Número que consta de dos uni- BIROTINA. f. Seda de llevant de la qual en Ams-
terdam se'n fà un gran comers. Birotina. Tela serica
tats. Binario. Binarius, ii. || mús. Compàs que cons-
ta de dos moviments iguals. Binario. Binarius, ii. sic dicta.
BINATERA. f. nàut. Cap prim y curt pera sub- BIRRETA. f. Solideu de Cardenal. Birreta. Ga-
Funiculus quo velum autfunis firmatur. BIRRETINS. m. pi. Nom de certs religiosos,
BINOMI, m. arit. Quantitat de dos membres units que desprès s' anomenaren humiliats. Birretinos.
pel senyal mès ó ménos. Binomio. Binobium, ii.
Birretini, orum.
BINSICA. f. med. Lesió, dany del enteniment ó BIRULÉ. m. ant. Lo rotllo que forma la mitja
fantasia, com lo que resulta de una mossegada de caragolantse sobre '1 genoll. Barulé. Globulus, i.
BINTAMBARÚ. Bisa, aj. alatxa. sens fi. Caragol mòlt curt que
m. Planta del Orient, que's diu II ||
abunda en sals purgants. Bintambarú. Planta sic dicta. serveix pera engranar ab las rodas de un moviment
BIOGRAFIA, f. Història de vidas particulars. yferlo anar mòlt despay. Bissin fin. Torcularis cla-
fo. Biographus, i.
Bizantino. Byzantynus.
fér divisió en alguna sala, Biombo. Umbella, se. Excel•lentment. Bizarramente. Egregiè, insignitèr,
BIÓT. m. ter. bassa. S. optimè. II
cüKiosAMENT. ||
Yalentmcut. Bizarramente.
BIPARTIT, m. poèt. Partit en dos trossos. Bi- Fortitèr, generosè, strenuè. ||
Sumptuosament, ab
partido. Bipartitus. fausto y vana ostentació. Bizarramente. Magnificè.
BIQUINTIL. m. astr. Cert aspecte dels astres. BISARRIA. f. Garbo, gallardia. Bizarría. Splen-
Biqiiintil. Biquintilis, is. dor, is. II
Valentia. Valor, bizarría. Generositas,
BIRADOR. m. nàut. Qui bira. Virador. Qui na- magnanimitas, animositas, atis. ||
Generositat, mag-
vem alio dirigit, funis tractorius nauticus. nificència, Uuiment. Bizarría. Splendor, is, genero-
BIRÀM. m. viRÀM. sitas, atis, animi magnitudo. ||
Fausto, vana ostenta-
BIRAR. V. a. nàut. Dirigir la nau. Virar. Navem ció. Bizarría. Fastus, us, fastuositas, atis, tumida
deflectere, allò dirigere. ostenlalio.
BIRBADOR. m. ter. aixarcolador. BISARRÍSSIM, A. adj. sup. Bizarrísimo. Splen-
BIRBAR. V. a. AIXARCOLAR. didissimus, magnificentissimus.
BIRIBÍS. m. Joch de sort en que's posa '1 diner BI8ARRO, A. adj. Qui tè bisarria. Bizarro. Egre-
sobre una de sas casetas, y s' executa trahent de gius, insignis, prajclarus. ||
uermós, galurt.
una bossa bolas ó billets ab número y figuras pro- BISAT. m. ant. Aucell. sacue.
porcionadas à las casetas que hi ha en la taula del BISBAL, adj. Cosa de bisbe. Episcopal, obispal.
joch. Biribís, bisbis. Ludus aleïu sic dictus. Episcopalis.
BIRIL. m. ter. anyell. BISBAT. m.Dignitat,territori ó diòcesis del Bisbe.
BIRLAR. V. a. Matar ab un cop de escopeta, fona Obispado, diòcesis. EpisGopatus,us, episcopi dioecesis.
ó altre instrument. Birlar. Prosterno, dejicio, is. ||
BISBE. m. Prelat superior de alguna diòcesis,
Lograr 1' erapleo que altre pretenia. Birlar. Pra;ri- encarregat del past espiritual, y gobern de ia iglésia
piO, is. II
fam. TROMPAR. en són districte. Obispç. Episcopus, i, pootifex, icis>
BIRLOTXO. m. Carruatge obert de quatre rodas. antistes, itis. ||
Peix fabulós, qye's fingí sér semblant
Birlocho. Bheda, ae. à un bisbe. Obispo. Ad episcopi formam fictus piscis.
BIROLET, ni. Pessa petita de fusta, que tè II
Botifarra que's fà del ventre del porch. Obispo,
aras iguals y remata en punta, y en la part obispillo, morcon. Faliscus, i, grandis botelius.
21^ BIS DICCIONARI BIX
BISBE AUXILIAR Ó DE ANELL, y y de un vert obscur, las camas senzillas y la arrel
BISBE DE GRACIA, atit. L' anomenat pera ajudar al astringent N' hi ha de mòltas espècies. Bistorta.
bisbe propietari. OMspo ausiliar de anillo, ò de titulo. Bistorta, serpentaria, a?, bulapathum, i.
LO MES TONTO ES BÓ PER BISBE. ioc. fam. Deuota la nàut. Dos fustas quadradas, rectas y grossas que
manya ó astúcia ab que algú fa sòn fét, afectant ig- pujan verticalment sobre las costellas de la nau fins
norància, descuyt ó indiferència. El que menos corre, la meytat del puntal del entrepont y de la bateria
vuela. Magis saepe simulantis quiétem efficax est en las fragatas, y en ellas s' afirman los caps de las
labor. Quem credis Davum, OEdipus est. àncoras, quant se fondeja. Bitas. Tigna, quibus an-
sÉR PETIT PER BISBE, fr met. Tenir algú poch mè- chorarii funes innituntur.
rit, ó no sér à propòsit pelempleo que posseheix BITLLA, f. Tros de fusta de un pam de Uarch,
6 pretén. Tener malos dedos para organista, ser muy tornejat en rodó ab la basa més ampla pera tenirse
bobo para alcalde; ser chico pàjaro para tan grande dret. Bolo, birla. Bacillus, i, lusorius trunculus. ||
jaula. Ineptus muneri capiendo, irapar rei gerendae. met. Lo campanar que remata en punta. Torre.
BISBEJAR.V. n. fam. Desitjar lo bisbat y afec- Campanaria turris. i|
pi. Joch en que's plantan sis ó
tarr ayre y modals de bisbe. Episcopizar. Episco- mès bitllas en tres fileras. Se tira de certa distància
patum ambire, episcopi mores gerere. ab una ó mès, y 's guanyan quant se fan càurer que-
BISBÍS. m. BiaiBÍs. dantne una dreta. Bolos. Trunculorum ludus. Lo ||
I sigle; y
contàs dos vegadas lo
cumplir
s'
las
anomena
S horas, 49 minuts
així perqne César manà que's
dia 24 de febrer, ab lo fi de
y alguns segons,
B1.A1ICH COM UNA TOFA DE NEü. Blanco coMo
de la nieve. Niveus, nivalis.
BLANCH DE BABBA. BARBABLANCH.
el ampo
que tarda '1 sòl en donar la volta, ademés del 365 BLANCH DE CAP Ó DE CABELLS. ConO. CapilCCanUS,
dias del any comú. Bisiesto. Bissexlus, bissextilis, caputcanum.
intercalarius annus. ||
Dit dia en 1' any bixest. Bi- BLANCH DE LLET. Tela mòH blauca y fina. Contray,
siesto, intercalar. Bissextus, intercalaris dies. cotrag, mories, de mories. Contracica tela.
BLANCH DE OU. CLARA.
BL. DEIXAR EN BLANCH, fr. Frustrar las esperansas de
algú. Dejar d uno en blanco. Spe aliquem frustraré,
BLÀ,NA. adj. Tou, suau al tacte. Blando. Mollis, priclerire, pra;termittere.
suavis, blandus. [| Dit del pa tou fét de poch temps, LO BLANCH AL COSTAT DEL NEGRE RESSALTA MES. fr.
Tiernn, blando. Mollis, tener, recens. [] Pastós. Pas- fam. Cuanlo vias bajan las sombras, mas suben los
flojo. Lancus , iners. [| ant. Benigne de condició. norant. No distinguir de colores ó lo blamo de lo ne-
Blando. 3Iansuetus, comis, natura facilis. gro. Omnino insciura esse: vera à falsis, rectum à
BLADA. f. Arbre. Arce falso. Campestris acer. curvo non internoscere.
BLADER. m. ant. cruixidell. \\ m. Qui tracta QDEDARSE EN BLANCH, fr. No couseguir lo que's
en blat. Trigiiero. Frumentarius, ii, frumentator, desitjava. Quedarse alpiste ó en blanco. Spe deludi,
is. II
L' agavallador de blat. Triguero. Trilici accu- fraudari, frustrari.
mulator. || adj. Lo que's cria ó fa entre 'I blat. Tri- TANT SE me'n DÒNA BLANCH COM NEGRE. exp. mct.
guero. Inter sata natus. Explicala indiferència ab que's mira alguna cosa.
ca. Blanca, ae, semiteruncius, ii. blanco, en el hito. Metam tangere, scopum attingere.
BLANCAL. adj. candeal. TORNARSE MÈS BLANCH QUE UN PAPER. fr. fam. Ma-
BLANCALL. m. Tros blanquinós de alguna cosa, nifestar dit color en la cara per algun susto ó sor-
peladura, espay ó clapa de terra sens plantas. Blan- presa. Ponerse mas blanco que el papel, ponerse ama-
quizal, blanquecino, mancha blanca. Macula alba ste- rillo. Pallore aíBci, suffundi, pallorem contrahere.
Ua; formam referens. BLANCH CRÚ. m. BLANQUET.
BLANGARIA. f. Conjunt de roba blanca. Mante- BLANCOR, f. BLANCURA.
leria.Mapparum copia. BLANCÓS, A. adj. ant. blanquinós.
BLANCÀS, SA. adj. Mòlt blanch. Muy blanco. BLANCURA. f. La qualitat de blanch. Blancura.
Candidissimus. Albedo, albitudo, inis, albio, nis, albor, oris.
BLANGATXO. m. Lo que tira à blanch. Blan- LA BLANCURA MIL FALTAS DISSIMULA, rcf. Denota que
quecino, blancazo, blanquizco. Albidus, subcandi- la blancura en las donas tapa algunas faltas. La
dus. blancura mil tachas disimula. Mille tegit candor mu-
BLANCH, CA. adj. Lo color mès clar que con- liebri in corpore mendas.
sisteix en la suma reflexió de la llum. Blanco. Albus BLANDEJADOR, A. m. y f. Lo qui blandeja.
color, albiscolor, candidus. ||
En los escrits lo vuyt BamhnJeante. Vacillans.
que's deixa pera umplir desprès ó '1 que '1
temps ha BLANDEJAR. v. a. ant. blandir. ||
balandrejar.
consumit. Laguna, blanco. Lacuna, ;c. ||
Qualsevol BLANDÍCIA. f ant. adulació ||
blanura.
vuyt ó intermedi. Blanco. Intervallum, i. Entre BLANDIMENT. m. vibració.
m
[|
BUNCu COM UNA LLET. Blül•lco coMo la kchc. Lacteus. BLANQUAIR, V, a. ant. emblanquir.
214 BLA DICCIONARI BLA
BLANQUEIG, m. La acció y efecte de blanque- BLASFEMAMENT. adv. m. Ab blasfèmia ó exe-
jar. Blanqueo, blanqueadura; y blanquicion, blanquect- cració. Con execracion. Execrabilitèr.
miento, albarino, dealbacion se diu dels metalls avans BLASFEMANT, p. a. Lo qui blasfema. Blasfe-
de encunyarlos Dealbalio, nis. mante. Blasphemans.
BLANQUEJADOR, A. m. y f. Qui blanqueja ó BLASFEMAR, v. n. Dir paraulas injuriosas con-
emblanquina. Blanqueador. De albator, is, albarius,ii. tra Dèu ó 'Is sants. Blasfemar, votar, botar. Blasphe-
BLANQUEJADURA. y f. mo, as, Numen sacrilegiis violaré, contumelias ore
BLANQÜEJAMENT. m. blanqueig. scelesto in Deum eflfundere. Malehir, vituperar. ||
BLANQUEJAR. V. a. Fér tornar blanch. Blan- Blasfemar. Vitupero , as, maledico, is , imprecor,
quear. Albo, dealbo, as, candefacio, is, àlbum ali- aris.
quid reddere. ||
v. n. Mostrar alguna cosa sa blancu- BLASFEMAT, DA. p. p. Blasfemado. Blasphe-
ra. Blanquear. Candido, as, albeo, es, canesco, is. ||
matus.
Tirar à blanch. Blanquear, tirar ú blanco. Albico, as. BLA8FEMENT. m. ant. BLASFEMO.
II
EMBLANQUINAR. BLASFÈMIA, f. Paraula injuriosa contra Dèu
BLANQUEJAT, DA.p. p. Blanqueado. Dealbalus. ó 'Is sanis Blasfèmia. Blasphematio, nis, dictum Nu-
BLANQUER. m. Qui adoba las pells. Curlidor, mini coBtumeliosum, in Numen sacrilegum verbum.
mrrador y blanquero. p. Ar, Coriarius, ii, coriarius II
Injúria, oprobi contra la reputació de algú. Blas-
subactor. fèmia, infàmia. Blasphemia,ae. || Paraula injuriosa à
BLANQUERIA. f. Maniobra del blanquer, Curti- alguna persona. Blasfèmia. Convicium, ii.
duria, curtidura. Corii politio. || La oficina del blan- BLASFEMO, A. adj. Lo que conté blasfèmia.
quer. Curliduria, teneria. Coriacea oíBcina. ||
Carrer Blasfemo, blasfemador. Blasphemus, i, blasphemator,
ó barri dels blanquers. Curtiduría, teneria. Coriario- is, Numinis obtrectator.
divini
usàrse pera frisas scientia heràldica. Figura, senyal, pessa que entra
y escarpes de quilla y roda. []
BLANQüt,NA.adj. ter. S' aplica al moltó. Blan- met. Honor, glòria. Blason. Honor, is, glòria, ai. Ü
mès de alta, ab nusos de ahont surten unas fullas vés, plenas de puntas: las flors blancas, lo fruyt una
llargas, que rematan en puntas. Fà unas panoUas, tavellela quasi rodona y plana, que cayguda queda
cubertas de grans rodons del tamany de ciurons," en sòn lloch una espina, la qual així com Ió fruyt
comunmentde color de palla y se'n fà pa en algunas và madurant s' allarga y endureix. Se creu que sos
parts de Espanya. Maiz, trigo de indias, zara. Mil- polvos serveixen contra las mossegadas dels gossos
lium indicum, zara, x. rabiosos, Aliso, espina de perro, ciana. Cynacanlha,
BLAT DEL DIABLE. BLAT BORT. 03, cyanus, i, spinosum alissum, I
adj Un poch
BLAT EN HERBA. loc. Ponina. Messes virentes, sa- blau, Algo cerúleo ó azul. Subcaeruleus, subcaerulus,
ta, orum. (] ter, INDI, ÀNYIL.
BLAT FORT. Lo que fè la aresta negra. Arisprieto, BLAVEJAR. v. n. Tirar à blau. Azulear. Caera-
trigo fuerte. Nigris aristis instruclum triticum. leum apparere, caeruleo infici colore.
BUT MASCARÓ, ter. BLAT ORB. BLAVENGH, CA. adj Lo que tira à blau, Azu-
BLAT MESTALL. Lo mesclat de xeixa y sègol. Trigo, lado, azulino, garzo, azuleneo. Parlant dels objectes
centeno. Triticum secale. de història natural. CíBruleus, subcaeruleus.
BLAT NEGRE. aut. FAJOL. BLAVET. m. BLAÜHET. 2,
BLAT ORB. Lo que tè 'Is grans plens de una pols BLAVOR, f. La qualitat de blau. AzuL Cseru-
negra en Uoch de farina. Tizon, alhena. Rubigo, inis, leum, i,
Ruhion. Ruhens triticum. BLÉ. m. Mecha de cotó pera fér llum, Torcida,
BLAT SÈGOL. Blat dc una espiga estreta y mès llar- mecha. Ellychnium, ii, mergulus, i. || ant, broch be
ga que la comuna, gra mès petit y color cendrós. LLUMENERA,
Centeno. Secale, is. BLEDA. f. Planta de hort, de fullas amplas, gros-
BLAT TORT DEL SÈGOL. Gra de la figura de un esparó sas, Uisas, sucosas y acanaladas, però de mòlt poca
de gall ab tres eslrias longitudinals, groguench de substància, Acelga. Beta, ai. m. met. Tonto. Papa-
|1
dins y pardo ó violat de fora, de sabor agre un poch moscas,papanatas, papahuevos, ave zonsa. Hebes,
desagradable. Cornezuelo, centeno corniculado. Scle- etis, bardus, i.
rolium clavus, clavus secalinus. PLANTAM LA BLEDA AL CLATELL, BXp. met. DenOta
BLAT TOSELL. Lo quc uo tè espigas. Chamorro. la resistència que fà algú en créurer alguna cosa.
cogida. Inter os etoffam; inter manum et manum. lucernae rostrum, rostellum. Herba medicinal, de |1
TENIR TOT LO BLAT EN HERBA. fr. Tenir lo cap vert arrels perpendiculars, blanquinosas, la cama dura
ó poch seny. Estar barrenado de cascos. Mentis inops, y cilíndrica, de cinch à sis peus de alta, y cuberla
tibicinibus nibil mentis est. com tota la planta de una borra blanca ó cendrosa
TORNARSE ORB LO BLAT. fr. TornarsB pols negre. mòlt alapahida. Gordolobo, verbasco, candelaria. Ver-
Alhentarse, alizonarse. Rubigine corripi, corrumpi. bíiscum, i, phlomos, i, phiomis, idis.
s' aplica à las ayguas del mar, rius ó estanys. Cae- blets db paret, morella roquera.
ruleus, glaucinus, cyaneus. U
met. ant. envbjós. || NO sbhs'ndòna dnblbt. exp. met. No $e me'n dó-
,
21fr BO DICCIONARI BO
na res. No $e me da un bledo, un piló ó un clavo. Ni- ARRÍMAT ALS BONS Y SERÀS UN DE ELLS. ref. Dcnola
hili facio, habeo puto. que ab la freqüència s' aprenen las costums. Anda
BLIDAR. V. a. y derivats, olvidar. con viejo y te dard buen consejo. Cum sancto, sanclus
BLINDA, f. mil. Conjunt de ramas, arbres ó eris.
tronchs units uns ab altres pera cubrirse del foch AIXÒ VA BÓ. fr. Denota seguir una cosa prosperant.
enemich. Blinda. Yallum, i. Eso va bien. Res bene se habet.
BLINDAR. V. a. Construir blindatge. Blindar. BÓ BÓ VÒL DIR BOIG. loc. fam. MASSA BÓ VÓL DIR ASSE.
Confugium ex trabibus adversus missitia tormentaria BONA NIT Y BONA HORA. loc. pera dcspcdirse à la nit
conüscere. y salutació familiar quant en la nit se troba ó'sdes-
BLINDAT JE. m. mil. Resguart format de bigas, pedeix de algú. Buenas noches. Placidam tibi noctem
taulons ó ramas disposadas en pla inclinat pera de- precor. 1| met. Dóna à entèndrer que no's pót evitar
fensarse de las bombas, granadas, etc. Blindage. ja naturalment alguna desgràcia. A Dios, volo. Heu,
Gonfugium ex trabibus adversus missitia tormen- proh evanuit; nulla est redemptio.
taria . BONÀS LLETRAS, pi. La gramàtica, retòrica, poesia,
BLITIRI. m. PaiNGIPIÀNT, APRENENT, NOVICI. història y antiguitats ó vària erudició. Buenas letras
BLO. Nom contret de ab y lo. Con el. Cum illo. bellas letras, humanidades, letras humanas. Disciplinse
BLONDA, f. Espècie de puntas de seda. Blonda, arum, humaniores litterai.
Reticulata taenia, vitta, «. H La estreta. Blondina. BONAS TARDES, m. adv, pera saludar à la tarde.
Augustior taenia reticulata. Buenas tardes. Fausta vobis serà.
BLOQUEJAR, v. a. Sitiar una plassa. Bloquear. DE BÓ. exp. fam. De veras. Quidem, meherculè,
Obsido, is, obsideo, es, circumcludo, circumclau- serio. II
De ferm. De firme. Firmitèr. ||
loc. Ab tota
probus. II
Senzill, de bon natural. Bueno. Bonus, larlo en alguna prenda, habilitat, etc. Medir lanzas.
simplex, sincerus. ||
Ulil, à propòsit per alguna co- equiparan. || S' usa quant los que tractan alguna
sa. Bueno, apto. Aptus, idoneus, utilis. H
Gustós, cosa són igualment destres y astuts. Entre bobos an-
agradable, divertit. Bueno. Jucundus, gratus. Lo
|| da eljuego. Par pari refertur.
que no s' ha malmès. Bueno. Non inutilis, non des- DONAR ALGUNA COSA DE BÓ. fr. Pondcra '1 desitj
picabilis, mediocris. ||
Saludable. Sano, bueno, salu- vehement de lograr ò de que succehesca alguna co-
dable. Sanus, salutaris. ||
Ütil, convenient, com: es sa. Dar algo bueno, ó un brazo, ó una mano, ó un de-
BÓ pasejar, escríurer. íttewo.Conveniens. ||
Ab salut. do. Quidpiam vel preliosura dare.
Sano, bueno. Valens, benevalens. [|
Gran, mòlt, com: DONAR BÓ DE RÍüRER. fr. Causar ganas de ríurer.
BON rato, BON tros. Bueno, èuew.Magnus. ||
Finalment Hacer reir,escitar risa. Risum movere.
aquest adjectiu tè sentits tan diversos y conformes ENCARA BÓ. fr. ex. fam. Aun fortuna. Minimum ex
ala naturalesa dels substantius, que'ls pót caliíicar malis.
à tots;com: bon soldat, bon lladre, bona gana, bona ESTAR AL BÓ. Estar en lo punt de alguna cosa. Es-
ir à buen vienlo la parva. Prosperè agi, aliquid bene higado es malo para el bazo; con lo que Sancha sana,
»e habere. Marta cae mala; lo que sana la boca, enferma la bolsa.
BO CATALÀ. BOC 217
Non omnibus omnia prosunl; quie aliis grala, aliis dus, gratus dies. ||
Salutació del demalí. fíaenosdias.
irijucunda. Salve, adsit tibi Deus, precor tibi fausium diem.
LOS BONS se'n VA.N Y 'lS DOLENS SE QÜEDAN. loC. LoS BON HOME, PEUÓ DE AQUÍ NO PASSA. exp. fam. Bucn
huenos se van y los ruines quedan. Moris oplimà rapit, hombre però mal sastre. Candidus, sed ineptus.
deleriora relinqait. DE BONÀS 1 PRiMEÍ»AS. m. adv. Sèns reparo, preci-
MASSA Bó VOL DiK AS^! ref. Dcnota què no's pót de- pitadament. Sin mas ni mas; à secas y sin llover. Te-
mostrar massa bondat als que'n poden abusar. Ba- meré, inconsullò.
y comeros han las moscas.
ceos miel Familiaris domi- PER BONA ORDENACIÓ, loc. aut. Coutraposat à lo de
nus servum eíricit siiperbum. pura necessitat. Por buena ordenacion.
MÈs BO. adj. comp. Mejor. Melior. QUANT ES BONA MAY vÉ SOLA. ref. Ensenya que als
MÈS VAL POCU Y BÓ QUE MÒLT Y DOLENT, fv. met. MaS homes regularment no'ls vé una desgracia sola. Bien
mTen dos bocados de vaca, que siele de balata. Parum vengas mal, si vienès solo. Felicem hoc malo me, nisi
mal tempíada la (juitarra, no estar la Magdalena para BOBEJAR. V. n. Fér lo boig, dir tonterias.
tafelanés. Non líBtum esse; fastidiò affiòi, haud affa- Bohear. Inepüo, nèsipío, is, insipieniér agére. []
los que tractan alguna cosa són igualment destres y BOBERIA. f. Necedad, tonteria. BoÍèria,'bobada'.
astuts. Entre bobos anda el jitego; à'cuàl mejor. So- Stuïtítià,' ai, fatuítas, atis, ineptiàé, arüm.
lei's uterque lusor neutrum fallit. BOBO, A. adj. Qui té pócli enteniment. Bobo.
SALVARSE Ó LLIUUARSE DE DNA Y BONA. SalÍT del bar- Fatuus, stultus, insipiens. [| Graciós. Gracioso, boÜo.
ranco. Evadis emergeVe, discrimèn evadere, scopú- Miraus, i.
coslan mòlt traball. Nunca mucho cosló poco. Cons- trada de algunas cosas, com: la boca delforn, de ca-
lilil exiguo nunquam res magna labore. nó, de carrer, etc. Boca. Os, oris, aditus, us. Ober-
||
VA DE BÓ? Va de veras? lla ne? ad populum phale- tura, forat, com boca de terra. Boca. Chasma, alis|
ras? hiatus, us. [|
met. llós.' || Bebenda, gust déís licors.
BON. adj. Terminació de bo quant preceheix al Boca. Sapor, oris. |j met. La persona ó animal à qu^
substantiu masculí; com bon dia. Buen. Bonus. 's dóna menjar. [Boca. Edens, comedens, tis. En ||
BONANiT GREsoL. loc. fam. Quc ha desaparegut los rius la part per aboni enlran en la mar. Boca.
MOTO I. 29
218 BOC DICCIONARI BOC
BOCA AMARGA Ó QIE MEXJA FEL, NO PÓT ESCUPIR MEL. AB TOTA LA BOCA. 111. adv. Ab lüta claredat. A boca
rei. Denota que cada hii parla de las cosas segons llena, abiertamente. Apertè, sine ambagibus, ore ro-
lo prolit ódany que ha tret de ellas. Boca con duelo tundo, pleniori.
no dice bueno. Quisque judicat prout est affeclus; ab AB UN PAM DE BOCA. m. adv. Adalat, ab gran desitj
iralo, verbum ne expectes bonum. ó afany. Desalado, con tanta boca. Anxius.
BOCA DE CALAIX, Ó DE DRACH Ó DE RAB. loC. fam. La À DEMANAR DE BOCA. fr. BOCA QÜE VÓLS. CtC.
que es mòlt gran. Boca de espuerta, ó de costal. Pa- ANAR AB LA BOCA BADADA, fr. ANAR ADALAT. jj fr. met.
tulum, patens, diductum os. ant. Desitjar sumament alguna cosa. Beber los vien-
BOCA DE CANDELERO. loc. Lo canonet ó candeleta los por alguna cosa, abrir tanta boca, echar la lengua
ahont se posa '1 blé pera fér llum. Mechero. Myxos, ó iin palmó de lengua. Vehementissimè cupere ; sum-
myxus, i, lucernae rostrum, mo conatu petere, ambire, sitire.
BOCA DE FOOH. Arma que's carrega ab pólvora. Boca, ANAR EN BOCA DE TOTHOM, fr. Deuota sér mòlt pxí-
arma de fuego. Igneum bellicum tormentum, arma blica y sabuda alguna cosa. Ser publico. Nemini ig-
ignifera. notum esse.
BOCA DE GAiG. Qui parla ab tanta blanura que ape- BADAR LA BOCA. fr. Abrir la boca. Rictum deducere,
nas s' entén, ó que quant parla salpica ab la saliva. os aperire.
Boca de gachas. Ore blandus, humidus. CALLAR LA BOCA. fr. met. No dir res. Callar la bo-
BOCA DE iNFiRN. Dit del qui blasfema y diu mòltas ca. Musso, as, ne hiscere quidem.
malediccions. Boca, lengua infernal, Carretero. Exi- CÀURER BOCA AVALL. fr. CAURER DE MORROS.
tialis lingua. 1|
met. Paratge de ahont ix mòlt foch 6 CRÉIXER LA SALIVA EN LA BOCA. fr. mct. Trobar gran
calor. Boca de infierno. Inferni hiatus. gust en alguna cosa. Hacerse agua ó una agua la bo-
BOCA FORTA, ó DUR DE BOCA. Se diu del caball que ca. Appetitum excitari.
té certa duresa en ella, de modo que la embocadura cusiRSE LA BOCA. fp. met. No respóndrer paraula.
no li fa l'efecte corresponent. Boca dura, boquiduro, Coserse la boca, no abrir la boca, no decir esta boca es
duro de boca. Ore durus. mia. Silere, obmutescere.
BOCA DEL BOT. La garra per ahont s' umple 6 vuy- DELICAT ó FLUIX DE BOCA. Se diu dcl caball que per
da. Piezgo, boca de pellejo. Amicinum, i. tenir alts y tallants los assientos, té poch apoyo en
BOCA DEL COR Ó DEL VENTRELL. BOCtt del BStÓmagO. ells y no pót sufrir lo mos. Bocablanda, boquimuelle,
Stomachi faux. blando de boca. Ore tener.
BOCA DE PINYÓ. La petita y agraciada. Boquita, LA BOCA NO VÓLNOVAS. fr. LO VENTRE NO MIRA BADONS.
boquilla. Buccula, aj, osculum, oscillum, i. DE BOCA. m. adv. ab que's moteja al blasonador
BOCA DE TABAL. BALADRER. que no fa mès que enrahonar. De boca, de pico; el
BOCA MUDA, MAY FOü ABATUDA, fef. Declara la ven- mal del milano, las alas quebradas y el pico sano. Ver-
tatja y bons efectes que produheix lo callar y 'Is bis, non factis, ore tenus. ||
de paraula.
mals resultats del parlar sens necessitat. Al buen DE BOCA EN BOCA. loc. que dcuota que una espècie
callar lo llaman Sancho; en boca cerrada no entra mos- s'escampa dihentla uns à altres. De boca en boca.
ca. Tacere praestat philosophis quam loqui; sapiens Uno alii dicente.
est qui tacere novit; nuUi tacuisse nocet: nocet esse deixarlo AB LA PARAULA À LA BOCA. fr. met. Anar-
locutum. sen sens voler escoltar à qui enrahona. DejarJe con
BOCA PER AMUNT. m. adv. Boca arriba. Supinus, la palabra en la boca. Loquentem discessu interrum-
resupinus, recto, erecto ore. pere.
BOCA PER AVALL. m. adv. Bocü abajo. Verso, inver- dir AB MITJA BOCA. fr. fam. Oferir alguna cosa sols
so ore, deorsüm. per cumpliment. Decir alguna cosa con la boca chica,
BOCA QUE NO PARLA. DÈu NO LA óü. ref. Deuota que gastar pastillas de boca. Verbo tenus aliquid promit-
no's remedia la necessitat oculta. Boca que no habla tere.
Dios no la oye. El que no Hora no mama. Tacitur- DIR ALGÚ TOT LO QUE LI vÉ A LA BOCA. fr. fam. Par-
num os, Deos non facit audientes; petite et accipie- lar mòlt y sens consideració. Irse de boca, ó irsele à
tis. alguno la boca, ó decir uno cuanto se le viene à la boca;
BOCA. QUE VOLS, COR QUE DESiTjAS. fr. Abundant- despotricar. Inaniler et inconsideratè loqui, garrire.
ment. Quequieres boca. Affluentèr, affatim. A me- || 1)
Parlar fort, jurant y perjurant, enfadat, sènsatén-
dida de sòn gust. A que quieres boca, d pedir de bo- drer à lo que diu. Echar de la oseta, ó por las de Pa-
En la boca del discreto lo que es pilbUco es secreto. Pru- mòlt alguna cosa. Hacerse bocas ó lengnas. Laudibus
denli secrelum coramittere tutum est. Prudenler exqiiisitis extollere, exquisitissimis verbis aliquid
dar admirat de alguna cosa. Estar ó quedarse con Ja QUKDARSB AB LA BOCA BADADA Ú OBERTA, fr. fam. Que-
boca abierta. Stullè mirari, siupefaclum esse, inten- darse suspès sens poder parlar quant deuria. Apor-
to ore aspicere. rar. Uiereo, es, obmutesco, is.
FÉR BOCAS. fr. y QUE NO TENfi BOCA? exp. que reprèn al que no parla
FERSE BocADAs DE ALGUNA. COSA. fr. msl. Jactarse, quant dèu. Estàs mudo? tienes lengua? Non vis loqui?
alabarse. Echar bocanadas. Sese tumidè jactare; de es ne mutus?
se gloriosius priedicare. |1
Contar valenfias falsas. RENTARSE LA BOCA GLOPEJANT. fr. Enjuagar. Os
Blasonar del arnés. Blatero, as, verbis inanibus vir- abluere, colluere, purgaré.
tutem
tu jactare ; verbis, non faclis virtulera ostentaré. TAPAR LA BOCA. fr. met. Fèr callar, convèncer. Ta-
Fer alarde, jactarse de noblesa. Echar bocanadas, par, cerrar la boca. Alicui silentium imponere, indi-
i que
har sangre por
ctare.
LLEVAR ó TRÀCRER DE LA BOCA.
altre volia dir. Coger la
la boca. Genus
palabra de
et proavos ineplè
fr. Anticiparse à lo
la boca. Alte-
cere ; aliquem ad silentium adigere.
algú à que seguesca sòn
tenia en contra.
silentiumque captaré.
Ganar
||
parer dissimulant
la boca. Alicujus
Sobornar. Tapar
1|
Reduhir à
lo
consensum,
la boca, su-
que
tre ha suggerit. Hablarpor boca dfí ganso. Ad nutum TENIR SEMPRE i LABOCA .fr. met. fam. Repetir ab
alterius loqui. freqüència alguna paraula. No caérsele de la boca,
LABOCA FA JOCH. loc. uiet. fam. Denota que en lo traer siempre en la boca. Aliquid saepius inculcaré.
II
La pessa de metall que s' aplica à la boca en los Tros de qualsevol cosa, Pedazo. Frustulum, i. |1
Ti-
instruments de música. Boquilla. Tíbia, se. rada ó distància de un lloch à altre. Tramo, trecho.
BOGADUR. m. S' aplica al caball que sen poch Intervallum, i, Lo tros gruixut y curt
tractus, us. ||
lo fré. Boquiduro. Ore durus, asper ; fraíno indocilis. que's talla de alguna cosa com de un cabiró. Zoque-
BOCAENDINS. adj. Qui té la boca fonda. Boqui- te. Stipes, itis, ligni fragmentum rosegó de pa.
I
Tiundido, hoqummido. Depresso ore homo. BOCÍ DE l'A. loc. met. Lo sustento que's necessita;
BOCAESTRET, A. m. y f. Boquiangosío. Ore y així 's diu: tenir un bocí de pa. Pedazo de pan.
angusto, ore angustus, angusti oris. Diurnus victus.
BOCAFRESCH. m. Se diu del caball que té la AB LO BOCÍ A LA BOCA. m. adv. Poch desprès de ha-
boca salivosa, y es obedient al fré. Boquifresco. Ore ver menjat. Con el bocado en la boca. A prandio, vix
salivoso, ore mollis. comestione finita.
BOCAGRÓS. Se diu del caball de boca partida y À MiCAs Y A bocins, m, adv. A pedazos, ó en peda-
espayosa. Boquihendido. Ore diducto equus. zos,por pedazos. Frustatim, intercisè, minutatim,
BOCAMOLL, A. adj. Fàcil en dir lo que deuria rustillatim.
callar. Boquiroto, borcachon, blando de boca, boqui- bocí mal assentat, Bocado mal digerido. Male di-
mueíle. Loquax, garrulus, lingua promplus, facilis. gestus cibus.
II
met. Qui fàcilment se deixa enganyar. Boquirubio, car es lo bocí qüe k UN noM l' escanya, ref. Deno-
boquimueUe , mollar. Incautus , inexpertus, facilis ta que paga bè "1
gust del menjar aquell à qui fa
decipi. II
que té la boca de la closca
Dit del caragol mal. Amargo es el bocado que mucho cuesta. Pessimè
molla. BoquimueUe. Limax ore mollis. e basta quisque escam petit.
BOCANEGRE. m. Se diu del caball que té la CONTARLl À algú'ls BOCINS DE LA BOCA. fr. fam. Ob-
boca negra. S' aplica també à una espècie de cara- servarli lo que menja, donantli à enténdrer. Contar
gol. Boqinnegro. Niger ore. los bocados. Prandentem nimia curiositate animad-
BOÇARAN,
m. Tela mòlt fina, espècie de bocasf. verlere; quanluiü quis edat observaré.
Boçaran. Linteum fextum à fullone subactum ac FERSE BOCINS DE ALGU.NA COSA. fr. JACTARSE.
tinctum. MENJAR ó píndrer ALGUN BOCÍ. fr. fam. Tomar wft
del caball que no se saboreja ab lo fré. Boquiseco. Sic- trompeta de llauna pera parlar de lluny, Bocina. Tu-
cus ore, siccis faucibus. ba stenterophonea, H ossa menor.
BOCASi. m
Tela gruixuda, basta y engomada. BOCINAPA. f. ter, bofetada, revés.
Bocaci, bocacin, esterlin. Byssus colore infecta. BOÇINALLA. f, MENCDALL, RESÍ DUO, REBRECH,
BOCASSA. f. aum. Bocaza Diductum,patulumos. BOCINAR. v. a. Tocar la bocina. Bocinar. Buc-
BOCATERRÓS, A. adj boca per avall. cino, as.
BOCÀTORT, À. m. y f. Se diu del que té la bo- BOCINEJAR. V, a. Fér bocins. Uacer pedacilos,
ca torta. Èoquituerto, boquitorcido. Intorto ore. bocadillos Trucidare minutatim.
BOGELL. m. arq. Motllura en forma de mitja BOGINER. m. Lo qui toca la bocina, Bocincro.
canya. Bocel. Canalis, is, canaliculus, i, stria, si. \\
Buccinator, is.
Ribot pera ferlos en la fusta. Bocel. Runcina, sí. || BOGINET. m. d. Bocadillo. Buccella, ai. H Tros-
nàut. Corriola de fusta per ahont passan los derivells. set. Pedacito. Frustulum, i.
BOCELLAR. v. a. Formar canaletas ab lo bocell. arumi La festa ó convit en celebritat del casament.
II
Búcelar. Strio, as, in canalis forraam, in convexam Boda. Nuptialeconvivíum, epulura; nuptiales epuhc,
íineamcailare. [|
m. Espècie de caldera de cóurer. BODA DESIGUAL ó SECRETA. La quc's Celebra sens
Bocellar. Lebes, elis, aparato. Bodorrio, bodijo. Dispares nuptia;
BOCELLÀS. m. aura. Bocelon. Magnus astraga- A BODAs ME coNviDAS. cxp. mct. fam. De mòlt bona
lus. gana. De mil amares. Libentissimè, quara libentissi-
BOCELLET. m. d. Bocelete. Parvus astragalus. mè, ranas ad aquam provocas.
BOCH. m. Lo mascle de las cabràs. Bode, cabron, A LA BODA DEL FILLOL QUI NO t' HI CONVIDÀ NO t' UI
y 'Is catalans fronterissos. badoch, babad. sent convidat, especialment si en ellas se menja y
BOF CATALÀ. BQH
beu. A boda y d bautizado no vayas sin ser llaimdo. BOFETADA. f. Cop à la cara ab lo palmell de
Sit thalami fredus, sint vel luslralia festa, la ma. Bofelada, bofelon. Cervica, alapa, x, cola-
ref. Denota que cada hú déu acomodarse als usos y BOFETADA88A. f. aum. Gran bofelon. Sala-
estils del país ahont se troba. Por donde fueres, haz pitta,a\
como viercs. Diun fneris Romac, romano vivito morè. BOFETADETA•f.d. Bofelondllo. Levis salapitla.
BooAS HEALS. Nom de una contribució que's pagava BOFETEJADOR, A. m. y f. Qui dóna bofetadas.
aniíguainent pera aténdrer als gaslos dels reys. Jio- Ahofeteador. Alapis cuidens, perculiens.
LA VIUDA PLORA T ALTRES CANTAN EN Li BODA. TCf. PQG^.f. Herba de que 's fa sitial de las cadi- '1
Denota las vicissituts de la vida humana. La viuda ras. Enea, espadaTia. Angustifolia, orum, typha, aï.
Yinaria cella, apolheca, x, vini promptuariym. || esse; nomine, fama, celebritate gaudere, frui.
nàut. V espay sota la cuberla. Bodega. Navis al veus EMBOLiCAaó ENREDAR LA poGA. fr. Posíir euredos ó
sub tabulato. \\
En los ports de mar la pessa ó pes- dificultatsen una cosa mòlt clara. Meler enredos don-
sas que serveixen de magatsem als mercaders. Bo- deno los hay. Umbram in solem mittere.
dega. Mercinm apotheca. BOGADA. f. Remada. Bogada. Reraorum ímpe-
BODEGÓ. m. Taverna ahont se guisa y servei- tus, vis.
xen viandas ordinàrias. Bodegon, figon. Popina, ca- BOGADOR, A. m. y f. Qui boga. Bogador, boga,
lyba, taberna, x. met. Casa de mòlts entrants y
|| remero, y bogante. poét. Remex, igis, remig^ns, tis.
eixints. Aduana. Domus ubi homiaum concursus BOGAL. adj. FRANCH, GENERÓS.
frequens versari solet. BOGAR. V. n. nàut. Remar. Bogar, remar. Re-
BODEGONER. A. m. y f. Qui té bodegó. Bode- migo, as, remis navem agere, incitaré. 1|
l\ campana.
gonero. Caupo, nis. |]
Qui 'Is freqüenta. Bodegonero. REPICAR, TOCAR.
Cauponarum frequentafor. pOGASmiTAS. m. pi. BOGOMiLis.
BODEGONET. m. d. Bodegoncillo. Parva cau- ^QGATIRADA. í)dj. ant. Acció y efecte de bo-
pona. gar, cop de rem. ||
bqgada. boga arrancada, boga. 3.
BOEDRÉMIAS. f. pi. Certas feslas que 's cele- las cos as I de Andaluzia. Bogavante. Locustae ma-
br;ivan en Atonas: en quant al sèu origen y fi 's rinai genus.
discrepa. Boedremias. Boedremia;, arum. PO.GOIV^ILIS. m. pi. Certs beretges del sigle
BOEDREIVIIÓ. Mès cumplert, so es de trenta
ra. XII; ensenyavan que Dèu era corpóreo y que Y Àn-
dias; era "I tercer del any entre 'Is atenienses, y gel mal havia criat lo mon, y altres errors. Bogomi-
corresponia al fi del nostre mès de Agost y prin- lios. Bogomilii, bongomilii, orum.
cipis de Setembre. Boedremion. Inter Alhenienses BQGfJ^TA- f- d. SARDINETA.
terlius anni mensis. BOHÈMIA, NA. adj. Natural de Bohèmia. Ab
BOESJES. Conxas que serveixen de mone-
f. pi. aquest nora s' entenia mòlta gent dolenta. Bohemio.
da entre 'Is negres de la baixa Etiòpia. Boesjes. Bohemiçiniis. || Espècie de roba que s' usava antí-
Concha; sic dictaí. guainent en Espanya en forma de ç^pptçt. B.oeniio.
sibimetipsi non sapit. le est: plura domi stolidus callet quam mente sa-
BOIGS AB BOIGS s' AVENEN, fr. fam. Dios los critt
gaci.
y
ellos sejuntan. Sui quisque similes socios quaíril. SI IS BOIG que'l LLIGUEN, loc. fam. Denota que al-
BOIG Y RicH BASTÓ soBREDAURAT. rcf. Denota os- gú no es digne de compassió si insisteix en lo que
tentar lo que no 's tè. Ufano, sin sustancia. Ovis est sap que no li convé. Quien es cornudo y lo consiente,
aureo vellere tecta. que sea cornudo para siempre.
BURLAÜVOSDEL BOIG EN CASA Y 's BURLARÀ DE VOS EN Conjugis infidae patitur qui probra libenter,
LA PLAssA. ref. Significa dóna ocasió al indis-
que si's Debet in ajternum talia probra pati.
cret de burlarse en llochs secrets, se burlarà també TORNARSE BOIG. fr. fam. Pérdrer 1' enteniment.
quant no's vulla en paratges públichs. Burlàos con el Enloquecer, volverse loco, volvérsele à uno el juicio.
loco en casa, burlarà con vos en la plaza. Lude domi Insanio, is, mente privari, amentia corripi, amen-
stultum, is media te ludet in urbe. tem fieri. |j
Manifestar mòlta alegria. Volverse loco de
A LA BOJA. m. adv. y contento. Exullare gaudio, kcfitià perfundi; nimio
DE BOIG. m."adv. y affici gaudio, ardere laelitia. ||
Estimar mòlt alguna
DE BOIG EN BOIG. m. adv. Sèus orde ni concert, ó cosa, entretenirse ab ella. Andar loco por alguna co-
sens mirar res. A tonlas y à locas, à la loqiiesca. Te- sa, estar loco con alguna cosa. Perditè aliquid amaré,
meré et inconsultò, sine sensu; per ludum et ne- deperire, eíDictim ardere, ílagrare.
gligentiam. UN BOIG NK FA CENT. l'cf. Dcuota 1"
ínfluxo del mal
DEixARLO ESTAR PER BOIG. fr. No porfiar ab tossuts, exemple en los companys. í7w?oco ócada loco hace
deixarlos ab sa creéncia. Dejarlos freir en su aceite. ciento. Tumulluosa unius voce seditio conflatur.
Tenax maneat. BOJA PER BOJA viNGAN DINERS. Fcf. Deuota quant su-
DÈÜ NOS GUARDE DE BOIGS EN LLOCH ESTRET, ref. De- pleixen las riquesas en lo matrimoni. Dios me dé ma-
nota que 's deuhen evitar disputas ab personas de rido rico, si quiera sea borrico. Dummodò sit dives
geni violent é inconsiderat. Al loco y al aire darle barbarus ille placet.
calle. Cum imprudentibus noli contendere, dementi BOIX. m. Arbre de fulla com la deia murta,
viro lata via. mòlt Uustrosa y sempre verda, flor verdosa, '1 fruyt
EMBESTia DE BOIG. fr. Acométrcr alguna empresa com un ciuró, y la fusta mòlt forta. Boj. Buxum, i.
sens reflexió, ni prudència. Acometer à ciegas. Stultè II
Tros de la mateixa fusla en forma de orella sobre
aliquid aggredi. '1 qual se cusen las sabatas. Boj. Buxeum tigillum.
BOIXETA. f. BiTSEGA. II
Pom de olors. Bellota. globus. La sort de fér algú lolas las basas en al-
II
BOJALMENT. m. adv. Furiosament, ab locura. ii. De neu. Arbre petit, espècie de viburno,
II
pi.
Locamenle, lontamente. Fatuè, stolidè, stiiltè, stoli- semblant al saúch. Sauqvillo, acer menor. Opulus, i.
dum in modum. [|
Nèciament, imprudentment. Loca- DONAR LA BOLA. fr. Llansar unas piloletas de vidre
mente, imprudentemenle. Morè, imprudenlèr, insi- molt, verí ó aguUas pera matar los gossos, gats,
pientèr. II
Excessivament. Excesivamenle, locamenle. ratas, etc. Dar, echar zarazas. Offam medicatam
Immoderalè, niniiüm. edendam canibus projicere. met. Despedir ab des- ||
BOJARRÓ. m. sodomita. jj
met. fam. Panxa; y deny algú à altre de sa casa, tracte ó amistad. Bar
així 's diu: umplir lo bojarkó. Pandorga, bartola, (/íííiisorías.3Ialèdejicere, dimittere. Tràureràalgú fl
baul. Alvus, i, venter, tris. || estrofa, tuno. del empleo. Echar, despedir, apear à xino del empleo.
BOJARRONA. f BOJEaiA. Dignilate, munere, oíBcio aliquem privaré; é gradu
TENIR LA BOJARRONA. fr. Estar enfadat, de mal hu- dejicere. ||
matar.
mor, EsUir incomodado. Pravo humore premi. RODAR LA BOLA. fr. ANAR A SANT TRUTÍ.
BOJARRONISME. m. sodomia. BOLADA. f. arq. volada. Cop de bola. Bolada,
||
mania. Furor, is, insania, a). jj Casa dels boigs. BOLBETA. f. Zurrapilla. Fa^x, aecis, flocculus, i.
Casa de locos. Domus dementibus curandis. BOLCADA, Roba de las criaturas de bolquer.
f.
BOJET, A. adj. d. Loquillo. Impos mentis. Envoltarà, mantillas, empanadura, panales. Infan-
BOJIA. f. ant. mona. tium in pannis involucrum. ||
volcada.
BOJIOT. m. mona, mico. BOLCADOR. m. ant. Lloch en que 's revolcan
BÓJIT. m. Carril per ahont volta 1' animal en la los animals. Revolcadero. Volutabrum, i.
BOL. m. BOLARMiM. II
La acció de tirar lo filat lligar los tirants de las mulas de devant. Bolea.
pera pescar, y la pesca que's trau. Lance. Retis Tignum annulo ferreo instructum. volesa. ||
jactus. II
VOL. BOLEJAR. V. n. Jugar à las bolas. Bolear. Glo-
BOLA. f. Cos esférich. Bola. Globus, globulus, i. bulis ludere. || En lo joch de mesa ó villar jugar
II
La de mantega, sagí, etc. Pella. Globus, conglo- sens interès. Bolear. Globulis sine pignore ludere.
'^^ BOL DICCIONARI BOL
BOLERO, m. Ball espanyol en orde de segui- BOLINÒ. m. ant. brugit.
dillas. Bolero. SàUatio, nis. ||
Qui té per oflci ballar- BÒLIT. m. Tros de fusta arrodonit, de un forch
lo. Bolero. Saltator, oris. || fam. merda. de llargària, ab punta en cada extrem pera ferlo
BOLESA. f. VOLESA. saltar, pegant en ell ab un altre anomenat cana.
BOLET. m. Rovelló, fruyla que produheix la Tala, Calderón, pitó y estornija. p. Ar. ütrinque cus-
terra de si en temps de mòlta humitat. Boleto, hon- pidatus palus, paxillus. Lo que's posa pera asse- ||
BOLI. m. ter. bólït. que quedà dels panyos. Burullon. Globus, glomus,
B0L1A^9A. f. ter. papaLiópíX. i. Pelussa que surt dels telers. Tamo. Telarum
II
'
vagm"^ bolina de&àhogada, ancha, abierta. Carbassa BÒLÓ.' m. Tap de fusta pels safareigs, cisternàs,
inflaré; felici ter navigare. banys, etc. Buzon. Obluraméntum, i
,
BOLÓNIA. f.
y BOMBAY, m. Import dels fruyts conduhits
desde
BOLONYA. f. Ciutat en Itàlia. Bolonia. Felsina, Filipinas.Bombay. Fructuum ex insulis Philipinis
BD, bononia, ae. |]
Capital del Bolonyès en Picardia. deportatorum valor.
Bolonia. Gesoriacum, i. ||
Ciutat de Picardia, de BOMBEIG,
m. La acció de bombejar. Bombar-
Hungria, de Míssia. Bolonia. Bononia, aj. Ignearum glandium jactus.
deo, bombeu.
» Desde ò en
teneris unguiculis.
BOLQUERÀS.
las fajas. A cunabulis, in cunabulis, à
BOLSICH. m. BUTXACA, BÜTXACÓ. met. Fullaraca, afectació en l' estil. Bambolla, Jnn-
QUI TÉ QUATRE Y GASTA CINCH NO TÉ DE MENESTER chazon. Tumidus, faustus apparatus, tumor, is, lu-
BOLSICH. ref. Ensenya que qui gasta mès de lo que miditas, atis. ||
met. butllofa.
té, no li resta que guardar. Quien tiene cuatro y gasta BOMBOLLAR. V. n. Fér bombollas la aygua.
cinco, no ha menester holsico. Qui plusquam habet Burbujear. Bullo, as.
absumit, marsupio non eget. BOMBOLLARSE. V. r. BUTLLOFABSE.
BOLSÓ. m. BUTXACA, BÜTXACÓ. BOMBOLLASSA. aum. BUTLLOFASSA, f.
Bomba. Igniaria, ignifera bolis, glans. Màquina || BOMBOLLEJAT, DA. p. p. Borbollado. EbuUi-
pera Iràurer aygua de las naus, pous y altres pa- tus.
ratges fondos. Bomba. Anllia, se, hydraulicum haus- BOMBOLLETA. f. d. BUTLLOFETA.
trum. Espècie de pala còncava pera desayguar los
[|
BOMBOSi. m. Tela de cotó, que regularment
barcos en los rius. Bomba. Organum tubulatum serveix pera forros. N' hi ha de vàrias espècies,
quo aqua ex navibus exhauritur. mar. manega, |1
mès ó ménos finas. Bombasi, bombaci, fustan. Gos-
METÉORO. En saraus y concurréncias. Copia, bom-
II
sypina, xylina tela.
ba. Rhytmus, i, reciprocans, tis. vanagloria, fam- [j
BONAGOSA. adv. m. Mòlt. Abundància, mucho,
FARRONADA. BOLA. 6. La que serveix pera apagar
[] jj
d mania, buen rato. Affluenièr, affatim, copiosò,
lo foch. Malafiíego, bomba. Extinguendis incendiis abundanter.
instrumentum. ||
Espècie de fanal rodó de paper que BONAM. f. ant. Bondat, superioritat, valor físich
's posa en los carrers per las feslas. Farol. Pharus, y moral. Bondad. Bonitas.
i. II
fam. PET. BONAMENT, adv. m. Buenamente, espontúnea-
BOMBA DE GAS. lOC. fam. GLOBO AEROSTATICH. mente. Sua sponte, libenter, ultrò. Amistosament. ||
k PROBA DE BOMBA. m. adv. Mòlt fort. A prueba de Amistosamente. Amicè familiariter. Fàcilment , ||
bomba, à maza de escoplo, à ley, à satisfaccion. Abso- sens fatiga. Buenamente. Facilè, facili negotio, abs-
lutè, perfecte. || Dit dels edificis que poden resistir que labore. ||
degudament, llegítimament. quasi. ||
lo cop y explossió de las bombas. A prueba de bomba. BONANSA. f. Bon temps en 1 a mar. Bonanza,
Firmiter instructum. Calma. Malacia, ae, tranquillitas, atis, tranquillum,
BOMBAMENT. m. ant. vanaglòria, fanfarro- velivolum mare. ||
met. Prosperitat. Bonanza. Feli-
nada. citas, prosperitas, atis.
BOMBARDA. f. Pessa de artilleria antígua, cur- BONÀS, SA. m. y f. aum. y
ta,de gran calibre y boca mòlt ampla. Bombarda. BONATXÀS, SA. m. y f. aum.
y
Bombarda, ae. Embarcació pera tirar bombas,
[|
BONATXÓ, NA. m. y f. aum.
y
Bombarda. Bombarda, ac, ignifera jiavis. ||
fam. pet. BONATXOT, A. m. y f. aum. Pacífich, de bon
TOMO I. 30
BON DICCIONARI BON
BONAVENTURA, n. p. de home Buenaventura. iron. Mal. Malamente. Male. 1|
pi. Adornos de las do-
Bonaventura, ae. ||
f. Ditxa, bona sort. Buenaventura. nas. Alinos. Orna tus, us.
Felicitas, alis, fortuna, a?. ANAR, eixir, estar AB TOTS LOS BONICHS. fr. DeUOta
BONAYRE. adj. ant. bonIs. ||
mansüetüt, benig- que las donas estan ab tols los adornos possibles.
nitat. Ir, estar, salir con todos sus alfileres, ó de veinle y
ESTAR DE BONAYBE. fr. met, Estar de bon humor. cinco alfileres ò de mar à mar. Ornatissimè, nimis
Estar de buen humor. Lepidè, festivè se habere. compte prodire.
BONDADAS8A. f. aum. Grande bondad. Magna posARSE BONiCH. fr. Atildarse,alinarse, engalanarsc)
bonilas. aderezarse. Sese exornare, pararé, expolire.
BONDADÓS, A. adj. De geni afable. Bondadosa. BONIGIÓ. f. ant. BRUGiT.
Suavis, comis. ||
lliberal. BONICO, A. adj. BONICH.
BONDAT, f. Qualitat que conslituheix bona BONICOT, A. adj. y
alguna cosa. Bondad. Bonitas, liberalilas, probitas, BONICOY, A. adj. BONIQÜÈT. I
pi. BONICH. 6.
atis. 11
Docilitat, suavitat de geni. Bondad. Comitas, ANAR A. LAS BONicoYAS. fr. met. Péndrcr las cosas
benigailas,lenitas,atis. |1
Yirtut moral que'ns inclina ab comoditat y sens gran empenyo. Andar à las bo-
àfér bè à altres. Bondad. Bonitas, atis, misericòrdia, nicas. Res commodò tractaré, parvo conatususcipere.
ae. 1)
Senzillesa, falta de reserva; y així's diu: la seva JUGAR À LAS BONicoYAS. fr. Jugar per mer entrete-
massa bondat li causa aquestos perjudicis. Bondad. niment ó sèns cap interès. Jugar a las bonicas. Sine
Simplicitas alis. [] filos. La conformitat de un acte emolumento ludere. |1
Entretenirse ab la pilota sèns
ab la recta rahó. Bondad. Conformitas actionis cum deixaria tocar à terra. Jugar à las bonicas. Pila lu-
ratione. 1|
filos. Lo predicat 6 atribut, que té tot ent dere.
ó cosa criada com à tal. Bondad. Bonitas, atis. BONIFICAR. V. a. ant. Abonar alguna quanti-
BONDAT SUMA. Atribut de la divinitat, ja sia com tat. Bonificar, abonar en cuentas. Acceptum referre.
qualitat del sèr de Dèu, ó com efecte de sa miseri- II
Millorar una cosa, feria útil. Abonar, bonificar. Ap-
còrdia. Bondat suma. Summa bonitas. tum, aptius aliquid reddere, eflicere. H
Feraarlaster-
uàs VAL BONDAT QUE DINERS, ref. Acousella que per ras. Estercolar, abonar, bonificar. Agros fcecundare,
contràurer matrimoni, 's déu mirar mès la bondat stercorare.
del subjecte, que las riquesas. Por codicia de florin BONIFICAT, DA. p. p. Bonificado. Melioratus.
no te cases con ruin. Nolipropter opes uxoremducere BONIMENT. m. ant. Buido, estruendo. Strepitus,
vilem. us, fragor, is.
TENIR TANTA BONDAT COM LAS CABRÀS UANA. ref. BONIQUESA. f. BELLESA.
Denota tenir mòlt poca bondat, sér mòlt dolent. BONIQUET, A. adj, d. Bonilico, bonitillo. ¥or-
Pedró, cuàndo seràs bueno'f Cuando las ranas tengan mosulus, bellulus, venustulus.
pelo. Nihil bonitatis habere, bonitate carere. BONIR. v. n. ant. brugir.
BONÉ. ant. y f. BONÍSSIM, A. adj. sup. Bonisimo. Optimus.
BONEA. f ant. y . BONITO Ó BONÍTOL, m. Peix semblant à la
BONETET. m. d.Bonetillo. Pileolum, pileolus, i. ditas pessas lo que resulta de un cop que no's fa per
BONETO. m. Sombreret de cartró, ab quatre adorno. Abolladura, Contusió, nis. 1] Inflor en lo cap
bèchs, cubert de panyo 6 de seda que usan los ca- de resultas de algun cop. Tolondro, tolondron, buru-
pellans en las funcions ecclesiàsticas. Bonete. Pileus, jon, bollo.Tumor ex contusione. Lo bulto, morro, ||
pileum, galerus, galerum, i. 1| met. Lo clergue se- gep ó desigualtat de alguna cosa. Piton, desigualdad.
cular; y així 's diu: N. es lo millor boneto del bisbat. Acutum tuberculum.
Bonete. Inter seculares clericus sapientior. (1
fort. BONYAGUER, A. adj. Desmanyat, poca trassa.
Tenassa dobla ó cua de oreneta. Bonete. Saxeum Chapucero. Rudisimpolitus artifex. |]
adj. Lo que està
munimentum. fét tosca y gros seramente. Chapucero. Rude impoli-
BONICH. CA. adj. Hermós, graciós, pulit. Boni- tum opes.
to, lindo, mono. Bellulus, bellatulus, politulus, ve- BONYÀS. m. aum. Bubon, burujon. Magnus tu-
nustulus. II
Primorós. Primoroso. Speciosus, ||
Net; mor, bnbo, nis.
així 's diu: tenir la llengua bonica. Limpio. Purus, BONYEGAR.v. a. y derivats, abonyegar.
mundus, purgatus. | adv. Bè, galantment. Bonita, BONYEGUT, DA. adj. Loque té diferents bonys.
bonüamenle, lindamente. Bellè, pulchrè, venustè. jj
Abollado, lleno de cerros. Tuberculosus, tuberatus.
BOR CATALÀ. BOR 227
BONYET. m. d. Tumorcillo, bultUlo, burujoncillo. BORDEGÀ8, SA. m. y f. BORT. FIU. [|
Minyó ó
Tuberculiis, i. Impolilia, íc. minyona de poca edat. Rapaz, rapaza, rapazuelo.
(BONYIGO. m.EmboIich,raala {eYnn. Chapucería. Puer, i, adolescens, Us, puella, puellula, aï.
BONZO. 11). Sacerdot del Japó, de la Xina y allras BORDEJAR. V. n. Degenerar dels seus. Bastar-^
paris del Orient. Bonzo. Bonzus, i. dear, degenerar. Descisco, is, degenero, as. ||
met.
BOOTE8. m. astron. Un dels signes celestes. Boo- Degenerar en y costums. Bastardear. De-
las obras
''
tophylax, acis. embarcació. Bordear, barloventear , ganar barloven-
BOQUEJAR. V. n. Obriria boca. Boquear. Os di- to. Adverso vento obsistere, navem in gyros ducere.
ducere, aperire. ||
Espirar lo moribundo. Boquear. []
NAVEGAR DE BOLINA.
Expiro, as. [| Fer bobas ó bossas alguna pessa de BORDELL, m. Casa pública de donas mundanas.
roba. Boquear. Burdel, lupanar, putaismo, putanismo. Lustrum, pros-
BOQUEJAT, DA. p. p. Espirado, boqueado. Ex- tibulum, i, lupanar, aris.
pira tus. icoM ó QUIN BORDELL? exp. fam. que's junta à me-
BOQUERA. f. Portell ó boca per ahont surt la nut à las expresions de impaciència ó de admiració.
aygua pera regar. Boquera. Incile, is. ||
La obertura jCòmo! iqué diantre? icòmo diablosi íQuo pactor
que's fa en las heretats tancadas pera la entrada del iquid rei est?
bestiar. Boquera. Ostium, ii. vÈsTEN AL BORDELL, loc. fam. pera despedir à algú
BOQUERÓ. m. Obertura gran. Boqueron. Grande ab despreci, ó que no 's vól aténdrer à lo que diu ó
ostium. II
Peix, espècie de anxova. Sàbalo, boqueron. demana. Vete al rollo. In malam crucem, in infamem
Chupea, ae. cippum abi.
BOQUETA. f. d. Boquita. Buccula, ae. BORDENGH, CA.
adj. Lo mateix que fora de
BOQUINA. f. Pell de boch. Piel cabruna. Pellis temps. Fuera de tiempo. Extra tempus. met. Falsifi- ||
BORBOLL. m. Mentida. Trapaza, trapaceria, BORDISSOT. adj. S' aplica à una espècie de figa.
enredo. Mendaciuni, ii, stropha, fallacia, ae. || Em- Burjasotas, burjacetas. Ficus sic dictus.
bolich, confusió. Enredo, embrollo. Rerum perturba- BORDO. m. Costat exterior de la nau y també
tio, implicalio. || Abundància de paraulas atrope- tota ella. Bordo. Exterius navis latus. |j
Volta de la
Yerborum irapetus, abundantia.
Iladas. Borbollen. nau sobre '1 costat pera guanyar lo vent. .Bordo. Na-
BORBOLLA YRE. m. Mentider, enganyador. vis in latus gyrus. met. Passeig freqüent. Bordo. ||
Charco. Stagnans aqua. 'Is canons ó flautas majors. Bordon. Tuborum soni
228 BOR DICCIONARI BOR
gravioris ordo. [|
pi. nàut. Los raàstils que serveixen rum, mercatorium, emporium, ii, mercatus, us. |1
pera las càbrias. Bordon. Mali, orum. || Arma fran- ant. CAMÍ. Lo cap de la llansa ab que s' ajustava,
11
cesa dels sigles xiii y xiv, consistent en un bastó curt en las compras, Borne. Cuspis, extreraitas hastae. ||
coronat de una espècie de coltell y ab un forat en la Entre gitanos la forca ahont s' ajustician los delin-
guaspa pera clavar en ell certas puntas movibles qüents. Borne. Patibulum, i, crux, cis. || Espècie de
que 's trovan à vegadas al mitj de algunas corassas arbre semblant al roure. Borne. Liburnum, i. |1 Es-
antiguas. Bordon. pècie de greix que surt en los filats de pescar. Mu-
BORDÓ Y CARABASSA, VIDA REGALADA, ref. ab que 's gre, gram. Pinguedo, nis. H ter. panna.
reprèn als vagamundos que pretenen víurer sens BORN, A. m. y f. y
traballar. Bordon y calabaza, vida holgada. Baculum BORNADA. f. Yolta, passeig. Paseo. Deambula-
et cucurbita erronum instrumenta, tio, nis.
MAL HÀJA 'lROMEÜ QUE DIU MAL DE SÒN BORDÓ. ref. BORNALS. pi. nàut. EMBORNALS.
S' aplica als que diuhen mal de sas própias cosas. BORNAR. V. n. ant. y
Mal haya el Romero que dice mal de su bordon. Ar- BORNEJAR. V. n. Donar voltas, torns. Bornear,
tem vituperas luam, i,qmi laudabis, stulle? voltear, dar vuellas. Intorqueo, es, flecto, verto, is.
near. Baculo iter praetentare. FÉa BORNI. fr. Enlortar. Aliquem altero oculo pri-
BORDONER. m. Qui porta bordó en las funcions varé; aliquem luscare.
ecclesiàsticas. Cetrero.Qm pallioetsceptroministrat BORNÍ. m. Espècie de falcó de vista mòlt pers-
in sacris. picàs, lo cos cendrós, y '1 cap, pit, extrems de las
BORDONET. m. d. Bordoncito. Baculus, i. alas y las potas de groch fosch; viu en los estanys
BORDOY. m. BORDAT. y fa 1 niu à la vora del aygua. Borni. Falco, acci-
BOREAL, adj. Lo pertanyent al vent Bòreas, ò à piter aruginosus.
la part del septentrió. Boreal. Boreus, borealis, BORONA. f. Llavor semblant al moresch. Boro-
aquilonaris. na. Milium, ii.
BÒREAS. m. vent fret y sech que vè del sep- BORRA. f. La part mès curta y basta de la lla-
pertanyent à ella. Borgonon. Burgundio, nis, bur- Pèl que's trau del panyo ab las estisoras. Tundizno,
gundi, orum. borra. Tomentum, i. || La que's trau del panyo ab los
ra. Borgonota. Gassis, idis. ració ó disgustque causa alguna cosa. Fuego, chis-
BORI. m. ant. marfil. pas.sopla. Heu! papai! met. Paraula inútil. Térmi- [|
BORLA. f. Pom de seda, fil, etc. de que penjan nos sin substància. Supèrflua, inutilia verba.
varis fils en forma de una campaneta. Borla. Àpex, AFARTAR DE BORRA, fr, fam. Douar cops, pegar.
icis. [1
Insígnia que 'Is doctors y mestres de uni- Tundir à golpes, sobar, cargar de lena. Fustigo, as,
versitat portan sobre '1 boneto. Borla. Doclorum fustibus cíBdere.
laurea, insígnia. || L' acte de passarse doctor. Doc- DRET DE BORRA. fr. Tribut de un cap de bestiar,
toramiento. Doctoris inauguratio. per cada 500. Borra. Yectigal ex pecudum capite.
PÉNDBER LA BORLA. fr. Passarse doctor, rébrer lo FÉR BORRA DE BOU. fr. mct. fam. Precipitarse en
grau de doctor. Tomar la borla. Doctoris laurea in- fér alguna cosa sens atinar si eixirà ben ó mal feta.
fonts y estanys especialment en las Indias orien- BORRATXissiM, A. adj. sup. Qul està mòlt ple
tals. Es medicinal y s' emplea pera soldar los me- de vi. Borrachisimo. Ebriosissimus.
talls y altres usos. Alinear, borraj, y borra quant BORRATXO. A. adj. Qui està pres del vi, Ebrio,
està puriflcada. ChrysocoUa, ae, accesis, is. borracho, embriagado, tumulento. Ebri-us, ebriosus;
BORRAJA. ant. borratxa. f. vino temulentus, obrutus. Lo qui's deixa vèncer |j
BORRALL, m. Gens, mica. Nada. Nihil. de una passió y especialment de la ira. Borracho.
no EXTÉNDRERHl BORRALL, fr. NO ENTÉNDRERHI RES. Ira accensus. met. Algunas fruytas y flor del color
||
BORRALLÓ. m, Pilotet de llana separat del ve- del vi, Borracho. Yiolaceus.
116.Vedija, vellon, guedeja. Laneus villus, floccus. ||
BORRATXO COM UNA SOPA. loc. fam. Estar hecho un
Cada porció de neu que cau separada quant neva. cesto. Vino opprimi, urgere; vino gravem esse.
Copo. Ca3lestis aquai spuma, floccus, vellus. AL BORRATXO FI NO LI BASTA LA AYGUA NI 'l VI. ref.
BORRALLONET. m. d. Copulo. Flocculus, i. Denota que'l que està borratxo per haver begut mòlt
BORRALLUT, DA. adj. Lo que tò mòlt púl ó vi, desprès ha de béurer mòlta aygua. Al borracho
borra. Yedijoso, vedijudo, velloso, velludo. Yillosus, fino ni el agua basta ni el vino. Ebriosus nec vino<
pilosus, hirsutus. nec multa satiatur aqua.
BORRAMEIVT. m. BORRADURA. estas borratxo? fr. fam. estàs boig?
BORRANGO! adj. interj. de admiració ó es- BORRATXO, NA. adj. aum. de borratxo. Qui s'
Procella, ai, tempeslas, atis. Tempestat de la ter- |1 met. Qui tarda à confessarse un any. Cadanego, ca-
ra. Borrasca. Turbo, inis. ||
met. Perill, contradic- danal. Semel in anno peccata confitens.
ció. Riesgo, borrasca, peligro. Periculum, i, discri- BORRECH DE DOS ANYS. Andosco. Bimus, bimulus, i.
men, inis. ||
met. rentina, barallas. BORREGADA.f. Remat deborrechs. Borregada.
BORRASCÓS, A. adj. Lo que causa borrasca. Agnorum grex.
Tempestuoso, borrascoso, proceloso. Procellosus, tur- BORREGO, m. Panellet rodó de la flor de la fa-
bulentus, tempestuosus. || Lo que està exposat à las rina Mollete, bodigo. Delicatus, moUiculus panis, li-
graciat, se diu del temps y altras cosas inanimadas. BORREGUET, A. m, y f, d, de borrech. Borre-
Calamitoso. Galaraitosus. guillo. Agniculus, agnellus, i.
dare, assiduè potare. Flojel. Lanugo, inis. La borra de sota dels telers,
||
BORRATXERA, f.
y llits y altres mobles, Tamo, borra, pelnilla. Situs,
"
rers y algans altres se posan sobre 'Is peus pera pera tapar la boca dels buchs de abellas. Hatijo. Ye-
resguart de las espurnas de foch. Angorra. Galigula lamen, tegumen, inis. Pél moixí. Bozo. Pubes,is, ||
RADOR. II
Nom que alguns autors donan per modèstia da à propòsit peVa '1 foch. Tuero. Ad ignem paratum
à sos escrits. Borron. Commentarius, li, adversària, lignum, sudes.
orum. II
Lo brot que apunta en los arbres y en los BOSCALLADA. f. Cop de boscall ó bastó. Tran-
ceps. Yema, boton, germen. Alabastrus, i, gemma, ae. cazo, estacazo, garrotazo. Yectis ictus.
II
Lo pél que té 1 panyo en 1' endret. Lanilla. Yi- BOSCALLÀS. m. aum. Trashoguero. Magna sudes.
]lus, i. \\ met. Acció indigna ó que perjudica la repu- BOSCALLET. m. d. Pequetio tuero, lenecito. Par-
tació. Borron. Probrum, i, dedecus, oris. || met. va sudes.
Qualsevol imperfecció que afea. Borron. Yitium, ii, BOSCAM. m. BOSCATGE.
labes, is. BOSCAR. V. a. ant. Construhir embarcacions.
BORROMBORI. m. ter. rebombori. Construir embarcaciones. Navès construere.
BORRONAR. V. a. Fér rasgos, rallas y figuras BOSCAROL, A. adj. BOSCA.
pera passar temps. Borrajear. Liberiore calamo ani- BOSGATER. m. llenyater.
mi gratia scriptitare. \\\. n. Tràurer borró 'Is ar- BOSGATGE. m. Conjunt de arbres espessos.
bres y 'Is ceps. Abotonar. Gemmo, protubero, as. Boscaje. Silva, ae, nemus, oris. ||
pint. País de ar-
BORRONÀ8. m. anm. Borronazo. Magna macula. bres, espessuray animals. £osca/e.Depicta arborum
BORRONAT, DA. p. p. Pueslo en borron. Deli- .
animaliumque silva.
labecula, ae. per recreo y no per fruyt. Bosquete, Silva, ae, arti-
BORRÓS, A. adj. Ple de borràs, Razagado, esto- ficialis lucus,
poso. Stuparius, villosus. BOSCH cremat ó torrat, Aqucll à que s' ha pegat
LLETRA BORROSA. La que no té fins los perfils. Letra foch. Chamicera. Residua combusti nemoris pars.
borrosa. Deformes characteres. BOSCH ESPÈS. Lo que està mòlt poblat de arbres y
BORRUGA. f. y derivats, berruga. raboUs. Maleza. Opacus lucus, atrum nemus.
BORRUGAT. m. Peix anomenat així per sòn co- BOSCH PERA tallar. Se diu aquell en que 'Is arbres
lor obscur, Sombra. Umbra, ae. se poden tallar pera aprofitarse de la fusta y llenya.
BORRUT, DA. adj. BORRÓS. Talar. Ad sectionem aptus lucus.
BORSA. ant. BOSSA. f. REDUHiR A BOSCH. fr. Couvertirhi algun terreno.
BORT, DA. m, y f. Fill que's té fora de matri- Embosquecer. In lucum evadere.
moni. Horecino, bastardo, cunero. Nothus, i, spurius, sÉR DN BOSCH. fr. met. Se diu de una cosa mòlt
ii, spuria proles. ||
met. Felís, ditxós, afortunat. Di- espessa y confusa. Ser un bosque. Lucum esse.
choso, hijo de la fortuna. Filius gallinae albaj. ||
adj. BOSCOS, A. adj. Lloch mòlt poblat de boschs.
Bast, fals, no fi. Ordinario, basto, tosca. Rudis, impo- Nemoroso. Nemorosus,
litus. II
L' arbre que naix sens plantarlo, Borde, sil- BOSCÚRIA. BOSGATGE. f.
diünir los contorns. Bosquejar. Delineo, as, imagi- juvat?absque fomite flammam excitas.
nem adumbrare. |1
Ferse bosch. Hacerse hosque ó A LA BOSSA DEL JUGADOR NO CAL ESTRENYEDOR, ó COR-
selva. Silvesco, is. || met. embastar, RE sÈNS ATURADOR, ref, Dcnota que'ls jugadors una
BOSQüEJAT, DA. p. p. Bosquejado. Delineatus, vegada perden, altra guanyan y may prospcran.
BOSQUEROL, A. adj. BOSCÀ. El que pone aljuego sus dineros, no ha de hacer cuenla
B08QUET. m. d. Bosquecillo. Luculus, i. de ellos. Pecuniarum lusoris nulla securitas.
B08QUIIVA. f. BOSCiTGE. CASTIGAR EN LA BOSSA. fr. Ifflposar alguna pena pe-
BOSSA. f. Saquet de cuyro ó altra matèria pera cuniària. Castigar enla bolsa. Pecunia mulctare.
portar los diners. Bolsa, boJso. Crumena, a), marsu- CONTAR 6 CONSULTARAB LA BOSSA. fr. met. fam. Exa-
pium, ii. II
La de seda feta de punt en forma de al- minar algú sos havers 6 caudal pera alguna empres?.
forjas. Bolsillo, bohillico. Crumena, ae. ||
La de enf-* Consultar con el bolsillo. Facultates perpendere, cru-
bolicar los cabells. Boha. Bulga, ae. [|
com. llotja. menam consulere.
[j
Túnica que conté 'Is testículs. Escroto , boha. ESPOLSAR LA BOSSA. fr. fam. ESPOLSAR LA BUTXACA.
Scrotura, i. II
Las arrugas que fa 1 vestit mal tallat, FÉR BOSSA. fr. met. Arreplegar diners y guardar-
6 que no cau bè. Bolsa, fuelle, bache. Rugala vestis, los. Hacer bolsillo. Opes congerere.
plica, ruga, x. ||
Espècie de cartera de cartró cuber- FÉR BOSSAS LO VESTIT, fr. Fér arrugas ó plechs.
ta de tela pera guardar los corporals. Bolsa. Follis, Bolsear. Yestem in rugas et plicas contrahi.
is. La de posar las navajas. Navajero, estuche. No-
\\
NO FICARSEN RES k LA BOSSA. fr. met. NO FICARSEN
vacularum capsa. La en que descansa la extremi- ||
RES k LA BUTXACA.
tat de la creu y barra del tàlam en las professons. MENT EN SA BOSSA HO SENT. ref. COntra
QUI COMPRA Y
Carcaj. Sustentaculum, i. Reixat de cordas en lo ||
los que ostentan haver pagat barato, lo que han pa-
sol del carro pera posar lo fato. Bolsa. Saccus spar- gat car. El que compra y miente, sú bolsa lo siente.
teus, reticulatus, plaustrorum parti interiori apta- Damno suo mentitur emptor.
tus. II
Lo corn de las alforjas. Jaqué. Manlicíe quíEvis TENIR BOSSA Ó BONA BOSSA Ó BEN FERRADA LA BOSSA.
pars. [|
La que's posa en la cua dels caballs pera pre- fr. met. Tenir mòlts diners. Tener talego, tener her-
servaria del fanch. Codon. Sacculus, i. [|
Espècie de rada la bolsa. Pecuniis aífluere, abundaré.
glàndulas que té '1 castor junt als testiculs, y con- TRAÜRER LA BOSSA. fr. ALLARGAR LOS CORDONS DE LA
tenen un such medicinal mòlt apreciable. Castoreo, ó BOSSA.
castoreos. Castoreum, i, castorea, orum. ||
Espècie TRAURER Y NO POSAR, TIRA LA BOSSA A RODAR, TCf.
de sacb forrat ab pells per abrich als peus. Bolsa, Denota que per mòlt que's tinga si hiha eixidas y no
folgo. Bulga, se. ||
En las minas de or la part ahont hi ha entradas, vè que s'acaba. Quien no pone y
se troba '1 metall mès pur. Bolsa. Purior metalli siempre saca, suelo halla. Addere qui numquam sem-
veta. |]
Pera portar la bandera. Portabandera. Yexillo per depromere curat, otius ad finem perveniet ille
pera posar las pistolas en la sella. Pistolera. Saccus UNA BOSSA SOLAMENT TÉ LA CASA QUE HI HA ARGENT.
brevibus catapultis in ephippio aptatus. [|
La de cuy- ref. Denota que quant uns mateixos caudals se dis-
ro per las cartas. Balija. Vidulus tabellarius. La ||
tribuheixen per mòltas mans luego s'acaban. En la
que serveix pera tapar alguna cosa. Mangiiita, funda. casa que hay dinero debe haber solo un cajero. 11 nius
Theca, x. La que sosté la carrabina pendent de la
\\
família) unicum caput.
sella, apoyantse en ella per la boca. Por tacar abina. BOSSAL. adj. S' aplica regularment al cautia pres
Coriacea scloppeto gestando ex ephippio pendens poch temps ha. Recien cautivo. Novitius servus.
càpsula. II
La que sosté la llansa ó bandera del ca- BOSSANAYA. f. Moneda antígua de Aragó en
baïler. Cuja. Goriaceus scapus. [j
Lo tros de tela temps de don Jaume I. Bosanaya. Bosanaya, ao*.
que's posa à las criaturas pera embrutarse. Culero. BOSSAR. V. a. nàut. Subjectar ab bossas. Abo-
Pannus, i, linteum, i. []
nàut. Lo tros de corda ab zar, Funibus subjicere.
que s' aguanta altre que s' amarra. Boza, bosa. Fu- BOSSASSA. f. aum. Bolson. Magna crumena.
nis, is. I
En lo centro de lasfonas, bassetjas, ó man- BOSSER, A. m. y f. Qui fà bossas. Bolsero. Cru-
dró espècie de llata ó^trena ahont s' assegura la menarum faber, sartor. ||En alguns monastirs lo
pedra. Caja, honda. Funda, ai. || La que serveix en qui fà de majordom. Cilkrero. Minisler, tri, dispen-
las iglésias pera donar las distribucions. Barjuleta. salor, pratïbitor, is. || En comunitats seculars lo dis-
Pera, mantica, íb. | Caudal, quantitat considerable tribuhidor dels ploms. Distribuidor deplomos. Minis-
de diners. Bolsillo. Divitia;, arum. || ridícul. 3. terdislribulionum choralium. En algunas catedrals j]
BOSSA DE FERRO. Se diu del miserable y del ava- qui apunta las faltas al cor. Pitanzero. Absentium in
ro. Bolsa de hierro. Avarus, miser. choro annonator. caixer. 3. ||
BOSSA SENS DINERS DÍGASLI CDYRO. ref. DeuOta '1 ellas y botiga ahont se venen. Bolseria. Crumenarum
poch apreci de lo que no serveix pera '1 fi
à que està fabrica, opiíicina. Conjunt de bossas. Bolseria.
||
ca, martell, espasa y de qualsevol arma que té mà- aplica al saltador. Saltador. Saltator.
nech. Bote. Ictus, us. [] ant. pot. [| fam. Figa de flor BOTAFOCH. m. art. Pal ab la metxa encesa en
abans de ben madurar. Breva. Grossus, i. || Lo que la punta pera pegar foch al canó. Lanzafuego, bola-
es de pell de bou. Odrina. Bovinus úter. fuego. Ad tormenta bellica accendenda ignifer lon-
BOT PETIT. nàut. Serení, botequin. Scapha, cymba- gurius. II
Bronquinós. Busca ruidos. Rixator, is,
A BOT Y VOLEA. m. adv. Dit quant se pega à la pi- BOTALÓ. m. nàut. Pal pera posar à las velas y
lota apenas toca à terra sens donarli temps de bo- altres usos. Bolalon. Tignum, i.
tar. A botivoleo. Pilai propò solum percussió. BÓTAM Y BOTÀMEN. m. Multi tut de bótas
A BOTS Y À BABRALS. m. adv. k SAMALADAS. regularment pera provehir las embarcacions. Pipe-
DEscABREGAR BOTS. Joch entre quatre noys de mo- ria, botamen, tonelería, dolaje. Gupparum copia.
do que dos se posan de genolls y mans en terra ca- BOTANA. f. Pessa rodona de fusta pera adobar
piculats sostenint à altres dos que s' agafan capicu- los forats dels bots ó bòlas. Botana. Ulris commis-
lals també y donan vollas sobre 'Is de terra quedant sura, sarcimen. |]
Forat que fan en la roba las gus-
de invers modo; proseguint així fins que cauhen que piras de foch. Chispazo. Scintillas ictus. j|
Broch de
llavors paran y passanà sostenir als dos que estavan las bótas. Brocal. Collum, i.
en terra. Zaina-vaina. Ludus sic dictus. BOTANER. m. Instrument de bolers ab que po-
FÉR LO BOT. fr. Formar los gestos que preceheixen san las botanas en los bots y bótas. Botanero. Ins-
als plors de las criaturas. Hacer pucheros. Os inplo- trumentum quo sarcimen utribus aptatur.
ratus modum conformaré; vagitus edere. BOTÀNICA, f. Ciència que tracta de la natura-
FÉR UN BOT. fr. met. Irritarse. Saltar, saltar tan lesa y propietats de las plantas. Botànica. Botànica,
TENIR LO BOT. fr. fam. Se diu dels noys quant s' BOTAR. V. n. Saltar la pilota ó qualsevol cos
enujany ploran. Estar hecho un botija. Prae ira tur- elàstich que càu à terra. Botar, saltar. Salio, resilio,
licors. Cuba, pipa, bota, tonel, barrica, vasija. Cup- Tirar la nau al mar la primera vegada, Varar, botar.
pa, ai.
I
ant. llanxeta. bot. ||
met. La persona mòlt Navem,in aquam deducere. nàut. Gobernar lo timó ||
grossa. Cuba, cachigordele, recoquin, rechoncho. Yen- pera dirigir la proa al lloch que's vól. Botar. Navem
trOSUS. II
GAT. 5. dirigere. ||
Enujarse, enfadarse ab senyals de voler
posARSE ó TORNARSE COM UNA BÓTA. fr. met. fam. plorar. Eacer pucheritos ó pucheros. Os in ploraturi
Tornarse mòlt gras. Embastecerse, estar hecho un bo- modum conformaré. Ij
Tussar. Porfiar, obstinarse.
paratum, promptum esse; in procinctu esse. en forma de la pala del foch, de que usan los ferrers
BOT CATALÀ. BOT 233
pera igualar lo casco dels caballs, etc. Pujabanle. BOTIGA, f. La entrada ahont traballan los me-
Scaber, scalprum, i. nestrals, ó venen los mercaders. Tienda y botiga, p.
NI PER u.v BOTAVANT. Gxp. fam. quc manifesta la Taberna, ae. ||
La del apotecari. Bolica. Pharmaco-
repugnància en cedir à alguna cosa. Ni por uncrislo, polium, ii.
II
La del barber, barberia. W La del lli-
ni por esfís ni por esotras. Nequaquam, neuliquam, breter. LLIBRERIA. || aut. MAGATSEM. ||
La del botcr
minime gentium. de pells. Odreria. Utricularia officina. ||
La del cerer.
QüE se'n vaja tot AL BOTAVANT. cxp. fam. Denota CERERIA. II
La de cervesa. Cerveceria. Cervisiaria
'1 poch cuydado que li dóna, al qui res li costa, de taberna. || De cisteller. Cesteria. Cistaria officina. ||
que's gaste mòlt en alguna funció. Arda Bayona. De manyà. Cerrajeria. Ferraria taberna. || De fuster.
Sumplus nihil moror; nulli parco sumptui. Carpinteria. Materiaria fabrica, tignan'a officina. ||
sÉR DN BOTAVANT. fr. faw. Sór entremaliat. Ser un De argenter, obrador. De passamaner. Pasarnane- ||
que conté. Botella. Liquoris mensura lagenam exaï- ruquer. Peluqueria. Cinoflaris officina. ||
De rellotger,
quans. ||
La de terra. Alcarraza. Ficlilis urceus. ||
Belojería. Officina in qua horologia fabricantur seu
ter. Barralonet en que's posa un galet en la panxa reficiunlur. ||
De roba, Roperia. Yestiarium, ii. De ||
BOTELLÓ. ra. d. Botellita. Parva lagena, lage- De Oller. Alfarería. Figlina, ai. ||
De telas. Lencería.
nula, ae. Lintearia taberna.
BOTER. m. Qui fa bots de pell. Botero. Utrarius, DE LA SEVA BOTIGA, loc. met. fam. Significa que es
ii. II
Qui fa bòlas de fusta pera posar licor. Cuhero, propi ú original lo que algú conta ó refereix. De su
tonekro, barrilero, carralero. Doliarias, ii, cadorura propio ingenio. Ex proprio marte.
artifex. OBRIR, PLANTAR, PARAR BOTIGA, fr. Poncr, obrir
BOTERA. f. ter. gatonera. II
La dona del boler. tienda. Mercaturam facere.
Bolera. Doliarii uxor. PLEGAR ó TANCAR LA BOTIGA, fr. Quitar, alzar, cer-
BOTERIA. f. L' art de fér bòtas. Tonelería. Do- rar Tabernam claudere.
la botiga.
tocar lo BOTET. fr. mct. fam. Indagar lo modo de deunas quatre polsadas de llarcb ab lo bèch negre,
pensar ó 1' estat en que's troba algú. Tentar la ropa prim y llarch, los dos dits externs dels peus, que
a alguno. Aliquem callidè exploraré. són encarnats, units ab una membrana. Pel llom
BOTETA. f. d. Cubeta, cubetilla. Cúpula, ai, do- es girassolat de blau, vert y negre ab una bermosa
liolum, i. La que serveix pera transportar aren- ralla en lo mitj; pel ventre y costals del coll
II
y
gadas. Pipote, barril, casco. Doliolum, i. del bèch es encarnat. Habita en las voras del mar y
botí. m. Calsat que cubreix la empenya del peu de rius. Se li dóna aqueix nora perque's creu que
y part de la cama ó tota ella. Botin. Ocrea, ai. |i posantlo en las botigas de panyos fa fugir las arnas.
mil. La presa que fan los soldats als enemichs. Botin. pújaro polilla, inartin perico, marlin pescador, Alce-
Manubiae, exubiaí, arum, prajda, ai. do, alcyon, nis.
BOTICAIX. ra. ant. y BOTIGUER DE TALL, Lo de Tobas quc ven à la me-
BOTIGAIXADA. f. ant. bofetada. nuda. Tendero. Tabernarius, ii.
BOTIFARRA, m. Budell ple de carn ó altra BOTIGUETA. f. d. Tiendecilla,puesto, botiguilla.
vianda. Morcilla, butifarra. Botulus, i, lomacina, ae, Tabernula, ae.
BOTIFARRER. m, Espécie de aspi que serveix ras y 8 unsas. Botija. Quaedara liquidorum mensura
pera penjar las botifarras. Morcillero. Quaedara de- sic dicta. La de fusta. Colodra. Ligneum vas.
II
TOMO I. 31
234 BOT DICCIONARI BOU
BOTIL O BOTIRO. m. Home petit y gros, Re- cordar los botons en la roba estreta. Abotonador.
toqnin, boüjon, repoUudo, cachigordele, morcon, reta- Implicandis arcla; vestis globulis ferrum.
co, rechoncho, taponde cuha. Brevis obesusque homo, BOTONAMENT. m. La acció de botonarse. A6ro-
Enginy pera pescar. chamiento. Infibulacio, nis.
II
Botillero, bolillcr. Gelidarum potionum conditor, globulos inserere. || v. n. Tràurer ulls los arbres y
vendilor. plantes. Abotonar. Arbores gemraere, in gemmes tur-
BOTILLERIA. f. La botiga ó casa en que's ven gere. ||
nàut. Unir una boneta à sa vela, ó una pessa
varietat de begudas. Bolilleria. Aquarum mulsarum à altre per medi de una llassade ó botó. Abotonar.
apotheca, officina. lUequeo, as.
BOTINFLAT, DA. adj. ter. Mes que inflat. Abo- BOTONAT, DA. p. p. Abotonado. Globulis im-
targado. Tumens. plicetus, constriclus. ||
Lo que treu botons. Se diu
BOTINER. m. Qui fà botins. Botinero. Ocrearum dels erbres y plantes. Abotonado. Gemmatus, ger-
opifex. II
mil. Qui se encarrega del botí. Botinero. minens.
Praedae custos. BOTONER, A. m. y f. Qui fà botons. Botonero.
BOTINET. m. d. Botinico, bolinillo. Parva ocrea. Clavorum, globulorum opifex, factrix. || f. ter. trau.
I
mil. Botinico, botiniUo. Parva praída. BOTONET. m. d. Boloncito, botoncico. Adstricto-
BOTIQUÍ. m. me-
Gaixó ó armari provisional de rius globulus. II
pi. Lo que serveix de llavor en las
dicinas. Botiquin.Medicamenlorum capsa. flors artificials. Semilla. Semen, inis.
BOTJA. f. Mata que té las fulles mòlt primes y BOTORNONS. m. pi. Tumor que's fà entre la
blanquinoses, las cames tendres y fà un olor mòlt orella y coll. Pdpula, papera, lamparon, paròlida.
suau. S' usa per remey contra 'Is cuchs. Abrótano, Struma, panucella, ai, cherades, adenes, um.
boja, lombrigiiera. Artemisia, a?, abrotonum, i. ||
ant. BOTOY. m. BORDAY.
Lo capull que fà '1 cuch de sede. Capullo. Bombycis BOTXA. f. Bola pera jugar. Bocha. Ligneus glo-
folliculus. bulus. II
Arruga que fà '1 vestit quant no ajuste bè
BOTJA. BLANCA. Plenfe remose, de dos peus de al- al COS. Fuelle, buche y bocha. p. Mur. Sinus, us, um-
sària: té las fulles blanquinoses y les flors groges. bo, nis. II
pi. Espècie de escombreta de fil de arera,
Albaida. Anlbyllis cythisoides. que usen los argenters pera netejar y brunyir las
BOTJAR. ra. ter. Terreno incult ple de metes y pessas sobredeuredes. Gratas. Ineuretis vesis per-
maleses. Matorral. Dumetum, i. poliendis instrumentum.
BOT JET. m. Lo forat ó vuyt de la paret entre biga COP DE BOTXA. Bochüzo. GlobuH icfus.
y biga quant s' assenta la fusta. Tabica. Metopa, ai. jocH DE BOTXAS. Lo que's juge entre dos ó mès
BOTO. m. Flastome. Voto. Blesphemie, a?. persones ab unas boles mitjanes, les quels se pro-
BOTÓ. m. Pesse de fuste rodone y cuberta de curen errimer à une de petita anomenede bolitj, y
roba, ó boleta de altra matèria que's pesse pels guanya '1 qui las hi fà quedar mès prop. Juego de
treus pere subjecter los dos costats de un vestit ó de las bochas. Globulorum ludus.
altra cosa que's vól unir. Boton. Preeclevium, ii, BOTXAR. V. a. y derivats, embotxar.
globulus adstrictorius. Lo nus ó borró dels arbres
||
botxí. m. BUTXÍ.
y plantes. AboUon, boton, grumo, yema. Gemma, íe, BOTXORN. m. Afront. Afrenta, bochorno. Expro-
calyx, icis, folliculus, i. Bolete de ferro en le punta
1|
batio, nis, dedecus, oris. ||
Calor que prové de cal-
de la espasa pera no ferir. Boton. Lamina, ai, glo- ma ó foch. Bochorno. .^ïlstus, us. [|
Ayre calent en 1'
ni tan siquiera una punta de alfiler. Nihil substrahere. sa; ó '1 fingit de cèrcols y tela en que sól ocultarse
BOTONADA. f. Joch de botons en una pesse de 'I cassador. Buey de cabestrillo. Venetorius bos.
roba. Botonada, botonadura. Globulorum numerus, BOU DE coftpus. Títol que's dòne els que en elguns
ordo, series. paratges van devent de les professons de corpus fent
BOTONADOR. m. Instrument de ferro pera boberias pera fer ríurer. Tarasca, gomia. Manducus, i.
r BOD ENGREIXAT.
BOD ESQUELLER, BOD MENER.
Ceboti.
de
BOY
móltas pelitas. Mas caga un buey que cien golondri-
BOU MARÍ. Peix gros de mar semblant à la vadella. PARLÀ 'l bou y digué mü. pcf. S' aplica als tontos
Buey viarino, vaca marina, foca. Marinus vitulus, que per poch que parlen no dihuen sinó disbarats.
phoca, aï, box, ocis. Habló el buey y dijo mu. Stultus stulta loquitur.
BOU MENER. Lo (jue servcix de guia als altres. Ca- PASSA bou per bèstia GROSSA, fr. met. Quant
lo de-
bestro, matiso, foca, Sectarius bos. fecte ó imperfecció de una cosa recompensa ab
's
BOU PERA CASSAR PERDIUS. Lo fingit pera cassar per- la bondat ó perfecció de altra. Yayase mocha por
dius. Boezuelo, buey de caza. Buculus aucupatorius. cornuda. Hoc unum alio rependatur,
BOU VELL PERA LA MATANSA. Colval. YeluIuS boS. PÉRDRER BOUS Y ESQUELLAS. fr. mct. Pérdrcrho tot.
íauont ANIRÀS BOU QUE NO LLAURES? ref. Denota Perder ú remate. Omnia amittere.
que en totas las cosas hi ha dificultats é inconve- PÉRDRER LOS BOUS Y BUSCAR LAS ESQUELLAS. PCf. Dc-
nients. íDóiide irà el buey que no are'i Quocuraque te nota lo que nos enganya '1 desitg, pues ab poch fo-
verlas, idem tibi erit sensus, eadera acerbitas. nament persuadeix lo logro de lo que desiljàm.
AL BOU MAYMÓ LI FA POCH l' AGULLÓ, ref. DcnOta lo Quien bueyes kaperdido, cencerros oye ó se le antojan.
poch que serveixen los estímuls als peresosos. a' Qui amant, ipsi sibi somnia fingunt.
buey haron peco le presta el aguijon. Segnis et tardus POTA DE BOU. Herba, barba de aaron.
parum stimulis agitatur. TANT lo PüNXAN AL BOU QUE A LA DERRERIA 's MOU.
AL BOU VELL MÚDAL DE AYRE Y DEIXARÀ LA PELL. ref. ref. Denotacuydado que's déu tenir en no irritar
'1
Denota que'ls homes vells mudant de clima y ali- à algú encara que mostre suavitat y mansuetut.
ments exposan la sua salut y vida. Al buey viejomú- Aunque manso tu sabueso no le muerdas en el bezo. Ca-
daleel pesebre y dejara elpellejo. Senibus cibi et coc- da pajarico tiene su higadito. Eliam capillus habet
li mutatio periculosa. umbram suam.
ANARHI TOT, BOUS Y ESQUELLAS. fr. DCUOta la rCSO- BOUADA. f. Ramat ó multitut de bous. Boyada.
lució de fér alguna cosa encara que sia ab risch y Boum grex, copia.
pèrdua. Rocín y manzanas, ó aun que se aventuren ro- BOUÀS. m. aum. Bueyazo. Jlajor bos.
ciny manzanas. Quidquit eveniat. BOüET. m. d. Bueyecillo, bueyezuelo. Minor bos.
BOU SOLT SE LLEPA GOM vóL. ref. Dcuota quant BOVA. f. BOGA. 1. ant. Piel de buey. Bovina II
Fluxerunt opportuna tempora. boví, na. adj. Lo pertanyent als bous. Boyal,
LO BOU PER LA BANYA Y l' HOME PER LA PARAULA. boyuno, vacuno. Bovillus, bovinus, boarius, bacerius,
ref. Declara lo lligat que està 1' home pera cumplir vaccinus.
la paraula, com lasbanyas unidas al bou. Al buey bestiar BOVÍ zELós, Toriondo. Catulicus taurus,
por el cuerno y al hombre por la palabra. Verba li- vacca.
gant homines taurorum cornua nervi, velfunes. BOY. ant. n. p. de home. Boal, Baudilio. Baude-
LO BOU TIRA LA ARADA, MÍíS NO DE GANA. l'Cf. Dcnota lius, ii.
que'l traball repugna. El buey traba el arado, mas no BOYA. f. nàut. Fusta ó suro per senyal del àn-
de su grado. Molestus, tamen suscipiendus labor. cora que està à fons. Boya. Anchoraí suber, tigi-
MÈS CAGA UN BOU QUE CENT ORENETAS. lOC. fam. DC- llum, anchorale tignum.
nola que més profit se trau de una cosa gran que de BOYRA. f. Vapor espès que s' alsa poch de ler-
BRA DICCIONARI BRA
ra y 's desfà ab lo calor del sol. Niebla. Nebula, ai. Vainazas, Juan Lanas. Languidus, iners. || aum. Cu-
[|
La que no's pót alsar de terra. Nehlina. Nebula, lerazo. Pannus, i.
volet s' arrosega per las inontanyas. Gata. Serpens da. Yersicolor femore.
nebula. ||
ter. Malaltia que enfosqueix la vista. Nie- BRAGUER. m. Envenadura pels trencats ópo-
bla. Nebula, a;. [|
Lo dany que la mateixa boyra cau- trosos. Braguero, ligadura, apretadero. Subligacu-
sa al blat. Niebla. Nebula, a). |]
met. Confusió, obs- lum, i, subligar, aris, vinctura, ai. ||
Las mamellas
curitat deideas. Cargazon. Gravedo, inis. 1|
f. buila. de las vacas, cabràs y bestiar semblant. Bragadura,
VIVA. lA BOYHA. cxp. met. fam. Denota la bulla, ubres. Uber, eris; y sumen, inis lo de la truja. ||
satisfacció y alegria que bi sól bavér en algun con- nàut. Cap gruixut que s' assegura en la pala del ti-
curs. Ande la loza. Indulgente gaudio. mó. Braguero. Funis nauticus.
iQvt HI HA BOYRA? exp. mct. fam. que denota si BRAGUETA, f. Obertura en la part del devant
està algú perturbat ó mòlt carregat de cap. iEslas de las calsas. Bragueta. Bracarum anterior pars.
pesado, abrumado'í ^Lacessis? ^opprimeris? BRAHÓ. m. La part molsuda del bras. MuTwn,
BOYRASSA. f. aum. Gran niebla. Magna ne- morci'lo. Bracbii torus. ||
Forsa. Braza. Yis, is.
bula. TENIR BON BRAHÓ. fr. met. Tcuir mòlta forsa. Te-
BOYRETA. f. d. Nieblecilla. Nebula, ae. ner bravas jarretes, ser hambre de buen jarrete. La-
BOYRINA. f. ant. Boyra espessa y baixa. Nehli- certosus homo.
na. Nebula dentior. BRAM. m. La veu bronca de alguns animals.
BOYRÓS, A. adj. Cubert de boyra. Nebulosa. Bramida. Fremitus, us. Lo del ase. Rebuzna, rozni- ||
Nebulosus, nubilus. |]
astr. Se diu de las eslrellas do. Fremitus, us. Lo del bou. Mugido, bramida. Mu-
[{
íixas de poca llum. Nebiiloso. Nebulosa? stella;. gitus, us. Lo del lleó. Rugida. Rugitus,us. Del òs.
II
||
A Qül NO ESTA ACOSTUMAT i BRAGAS LAS COSTÜRAS LI al bram. Bramador. Sseviens, stridens venlus, unda.
FAN LLAGAS. rcf. Deuota que qui no eslà fét à alguna BRAMAR. V. n. Fèr brams. Bramar. Fremo, is,
penalitat la sent mòlt mès que altres. A quien no es- fremitus edere. || met. Plorar mòlt fort. Bramar.
tà hecho d bragas, las cosluras le hacen llagas: asno Fremo, is. met. Se diu de la mar, del vent y altras
|I
que no esta acostumbrado d la albarda muerde la ata- cosas que fan un ruido semblant al bram. Bramar.
farra. Insuetis grave, vel exiguum est onus. Fremo, is. Fèr ruido ó estrèpit fort. Bramar. Fre-
]
MUDAR LAS BRAGAS. fr. Posar à las criaturas bol- mo, is.
quers nets sens desbolcarlos. Entremeter. Mundos BRAMAR COM UN T0R0.fr. Bramar de coraje. Yehe-
panniculos pueris immittere, aplare. menterfurere, irasci.
BRAGADA. f ,
Part del cos del animal desde 1' BRAMAR l' ase. Rebuzuar, roznar. Rudo, is. H Lo
angonal fins à la sofraja. Bragada. Fèmur, oris. bou. Mugir. Mugio, is. || Lo lleó. Rugir. Rugio, is.
||
cada una de las barretas en que s' assegura la bri- pera apoyar lo colse, Brazo. Reclinatorium, ii, sel-
da. Cama. Retinaculum, camus, i. La part separa- \\
laj brachia cubitalia. ||
met. Forsa, valor. Brazo.
da de un tot però ab dependència de ell. Ramo, par- Yis, is, animi virtus.
te. Membrum, i, pars, tis. BRAs DE CAMPANA. La fusta que li serveix de eix.
BRANCA üR^iNA . Planta perenne que tè totas las Brazo de campana. Campante axis. ||
Lo ferro ahont
fullas radicals,amplas, grans y retalladas per la vo- se lliga la corda pera tocaria. Bigüena. Yectis cam-
ra, y una sola cama ab flors poch vistosas. Acanto, panse pulsanda; deserviens.
yerba gigante, branca ursina. Acanthus, i. BRAS DE cREü. Cada una de las dos parts del tra-
ANARSEN PER LAS BRANCAS Ó PER BRANQÜETAS. fr. veser. Brazos de la cruz. Crucis brachia.
Enlretenirse en lo insubstancial de un asumpío, BRAS DE LA RODA. aut. RAIG,
omilint lo mès important. Andarse por las ramas. BRAS DE ORGA. Lo màncch ó agafador dels regis-
Ab instituto aliena proferre, persequi. tres. Asidero. Manubrium, ii.
BRANCAL, m. Cada una de las dos pedras pi- BRAS DE MAR. Canal que sen' entra terra à dins.
cadas que forman los muntants del portal. Jamha. Brazo de mar. Fretum, i.
Pila, ae, postis, is, parastas, adis. [| ter. màrxapeu. BRAS DE Riü. Canal que surt de ell. Brazo de rio.
BRANILLA. f. Bigotis ó barba de la balena. Ba- ESTARSE AB LOS BRASSOS ENCREUHATS. loC. met. ES-
llena. Balaina, Cada una de las branillas
a). |1
que TARSE AB LAS MANS PLEGADAS.
forman los parayguas y vanos. Varilla, varillaje. LLANSARSE ALS BRASSOS DE ALGÚ. fr. Diet. Confiar
Bala!na3, Bractea. enterament un negoci ó assumpto à la prudència de
BRANILLA MESTRA. La dc cada costal del vano pera altre. Echnrse d los brazos dc alguno. In alicujus si-
reforsarlo. Guarda, guia. Exleriores flabelli virgulaí. num confugere, alicujus üdei se comillere,
m BRA DICCIONARI BRA
LO BRAS AL PIT Y LA CAMA AL LLIT. rcf, ACOnsella '1
sar foch à fi de calentarse 'Is peus. Rejuela, rejilla,
cuydado en los mals de dilas parts, y que en cada maridillo, braserico, estu filla, braserillo, librete. Ig-
acció 's deuhen aplicar los medis proporcionats al nitabulum, i.
festar algú sòn valor y fortalesa en alguna cosa. Ma- bullida serveix pera tenyir de bermell. Brasil, palo
nifestar vigor. Fortem se ostendere. brasil. Brasilium lignum, Lo color encarnat que 's
||
NO ES DEL NOSTRE BRAS, exp. fam, Sér de altra treu de aquesta fusta. Brasil. Brasilus, brasilicus
classe ó condició. No es de nuestra clase. Non est color, y alguns rubrica, ae. || Lo color que s' extrau
nostri ordinis. per afeyt de lasdonas. Brasil. Purpurissum, i.
pÉNDRER LO BRAS, fr, Acceptarlo algú pera apoyar- DE COLOR DE BRASIL. BrasHodo. BrasiÜus, brasilicus.
se en ell. Tomar el brazo. Brachium quo aliquis sus- BRASILET. m. Fusta mènos sòlida y de color
tineatur accipere. mòs baix que '1 del brasil. Yé de las islas Antillas.
SÉR LO BRAS DRET DE ALGÚ. fr. met. Assistir à algú Brasilete, brasilillo. Rubellum lignum.
ó sér lo principal apoyo. Ser su brazo derecho. Prin- BRASILL. m. BRASIL.
cipalis rerum alicujus minister, BRASMOLOGIA. f. Ciència que tracta del fluxo
SOTA 'l BRAS, m. adv. SOTA LA AIXELLA. y refluxo del mar. Brasmologia. Brasmologia, a?.
TENIR LO BRAS LLARCH Ó DE GITANO, fr. met, fam. BRASSA. f. La mida de sis peus, Braza. Ulna,
Contar ab lo favor
y protecció de alguna persona po- íc,hexapus, i, brachialis mensura. nàut. Cap en [j
derosa. Tener brazos ó buenas aldabas; agarrarse de que se subjeclan los extrems de las vergas de las
buenas aldabas. In potentis patroni auxilio confidere. embarcacions, Braza. Funis nauticus.
BRASA. f. La llenya ó carbó encès ó pres del BRASSADA. f. Moviment violent dels brassos.
foch. Brasa. Pruna, se. Brazada, braceada. Brachiorum expansió, extensió,
donArse BRASA ó ÀNSIA. fr. Componcrse, menearse, elevatio. |I brassat.
bandearse. Sibi sapere, damnuni declinaré. BRA8SAL. m. ant. Armadura antígua del bras.
ESTAR EN BRASAS.fr, met. Tcuir gran inquietut Brazal, braceral, brazalete. Brachiale, is.
per algun cuydado ó recel. Estar en brasas ó como BRASSALET. m. Manilla, anell que portan las
en brasas ó en ascuas. Sollicito, anxio animo esse; donas per adorno en las munyecas: antíguament lo
sollicitudine angi, solian portar també 'Is homes, com las donas, y en
COM UNAS BKASAS Ó COM ÜNA BBASA DE
EiSTAR ENCÉS diferents paratges, y de mòllas matérias y espècies.
FOCH. fr, met. Denota que algú té mòlt encés lo co- Brazalete. Armilla, ae, palagium, ii.
lor de la cara. Estar hecho unas brasas ó una ascua. BRASSÀS. m, aum. Brazazo. Magnum brachium.
Rubesco, is, ore rubicundo esse. BRASSAT. m. Lo que s' abarca ab los brassos de
DE POCA BRASA CERTAMENT SE FA GRAN FOCU Y MÒLT una vegada. Brazado, brazada. Ulna, x.
ARDENT. PETITA BRASA, CREMA, elC.
11
BRASSATGE. m, Tot traball de brassos, y en
PASSAR COM GAT SOBRE BRASAS. loc. met. Passar so- particular lo de fér la moneda. Braceage, brazage.
bre alguna cosa, qüestió ó dificultat ab temor ó re- Nummorum , raonelaí labor, cussis. [| m. Cens de
cel. Pasar como sobre ascuas. Auxio animo esse. una vintena part en fruyts.
PARLAR MÈS QUE FETGE EN BRASAS. loC. tcr. PAR- BRASSEJADOR. m. ant. Qui té bon bras pera
LAR PERLS CÓLSES. tirar. Bracero. Yalidus, forlis, strenuus jaculator.
PETITA BRASA CREMA ÜNA CASA. ref. Denota que de BRASSEJAR. V. n. Manejar losbrassos, Bracear.
un no res à vegadas ne surten grans resultats. Con Brachia movere, agitaré. I]
nàut. Tirar de las bras-
pequem brasa se quema una casa: depequena centella sas per una ó altra part pera col-locar las vergas en
grande hoguera. Maximus ó tenui scintilla nascitur b pla ó direcció convenient, segons 1' àngul que ha
ignis. de formar ab la del vent. Bracear, brazar. Quosdam
PAS6AR PER LAS BRASÀS. fr, funes nauticos tendere ut virgae debitè collocentur
y
BRASEJAR. V. a. Ensajornar, mitj rostir una in plano ad angulum cum vento efformandum.
cosa, ó rostiria lleugerament. Soasar, perdigar, em- BRASSEJAR EN CREUS ó A Düs PCNYs. fr. uàut. Tirar
perdigar. Ustulo, as, leviter amburere, lorrere. las brassas de barlovent fins que las vergas queden
BRASEJAT, DA. p. p. Perdigado. Uslulatus. perpendiculars à la direcció de la quilla. S' usa
BRASER, m. Eyna de metall ahont se posa foch també pera denotar de navegar y cór-
las posicions
pera calentarse, y s' anomena també així junt ab la rer en popa. Bracear en cruz, por redondo, d dos pu-
capsa. ímsero. Foculus, i, ignilabulum, i. Pila de ||
ms. Quosdam funes nauticos usque dum virga) per-
brasas encesas. noguera. Pyra,a3. Lloch ahont an- ||
perpendiculariter maneant ad carinam aptare; se-
tíguament cremavan los delinqüents. Brasero. Ro- cundo vento navigare.
gus, i, pyra, ge. BRASSER. m. Jornaler de la terra. Ganan, bra-
BRASEHET. m, d. Caixeta forrada ; b llauna ab cero. Conduclus, i, fossor, is. [j
Qui fa brassel. Bra-
la tapa foradada à modo de reixa, y serveix pera po- cero. Brachio suff'ulciens, sustentans.
BRE CATALÀ BRE 239
BRASSERA. f. Herba, coloquíntida. BREGA. f. Pendéncia, debat. Brega, zambra,
BRASSET. m. d. Brazuelo, hracillo. Brachio- chacota, IruUa, zarracina, trapisonda. Rixa, ae, con-
lum, i. tentio, nis.
bravatas, insultar ab menyspreu. Bravear, roncar, BRESCA sÈNS MEL. cxp. Qüc à dcmès del sentit rec-
echar bravatas, fieros, blasonar del arnés. Minas effu- te significa cara gravada ó picada de verola. Cara
lire vanas; minas jactare. apedreada, empedrada, de rallo. Os variolarum cica-
BRAVATEJAT Y BRAVEJAT, DA. p. p. Bra- tricibus notatum, compunctum.
veado. Vanis minis jactalus. BRESCADET. m. d. Lagarejo. Fòrum, torculum,
BRAVEA Y BRAVESA. f. Ferocitat, bravura. calcalorium, ii, torcular, aris.
Braveza, bravura. Ferocia, ae, ferocitas, immanitas, BRESCADOR. m. Instrument de ferro pera obrir
atis.' las arnas ó buchs alsanl lo tap. Tempanador. Fer-
BRAVissiM, A. adj. sup. Bravisimo. Ferocissi- reum instrumentumad tympanum in alvearibus de-
mus, immanissimus. ||
adv. sup. Bravisimo. Pulcher- trahendum.
rimè. BRESGADURA. f. La acció de brescar las arnas
BRAVissiMAMENT. adv. m. sup. Bravisima- ó buchs de las abellas. Castrazon. Castratura, ae. []
trunfo es superior à totas las cartas dels altres BRETXA, Obertura que f. fà la artilleria en las
colls. Brisca. Pagellarum ludus quidam. murallas. Brecha. Muri ruina, labes, sirages. || La
BRESCAR. V. a. Tràurer part de la mel dels que's fa en qualsevol edifici. Brecha. Foramen, inis.
buchs de las abellas. Castrar, desmelar, y escarzar II
met. ter. bulla.
en lo mès de febrer. Alvearia castraré. Anar sens ||
RÀTRER EN BRETXA, fr. mil. Tirar de cop la artille-
orde. Ir sin concie^Ho. Temeré, pra3posterè agere. ria grossa pera arruïnar la muralla. Batir en brecha.
BRESCAT. m. Llagar, lloch ahont se trepitja la Tormenlis bellicis moenia diverberare, conculere. ||
aprenen y costums que s' adquireixen en la primera anat. Nom que's dóna à la multitut de muscles. Bre-
edat ab dificultat s' olvidan ó deixan. Lo que se ve. Musculorum copia.
aprende en la cuna siempre dura. Quo semel est im- EN BREU. m. adv. Luego, promptament. En breve,
buta recens servabit odorem testa diu. dentro de, de aquí d poco. Breviter, brevi tempore,
POSAR AL BRESSOL, fr. Encuuar. Infantem cunabu- propediem. |j En suma, en pocas paraulas. En breve,
lloch enque 's guardavan los breus ó compendis; BRIBALLA. BRIBONALLA, CANALLA.
f.
manuals, etc. Breviario. Minúscula forma typo- T0RNARSE BRiBò. ff. AbriboTiarse. Olio, callidilati
BREviAHi MozARABE. Lo quc usavau los eclesiàs- BRIBONADA. f. Picardia. Bribonada. Versu-
lichs de Espanya desprès que 'Is moros s' apodera- tia, ai, vafiamenlura, i.
ren de ella. Lo quart concili Toledà manà à to'.as BRIBONALLA. f. Reunió de bribons. Picares-
las iglésias de Espanya que usassen de aqueix bre-
ca, gazapiíia, hampa, heria, gazapera. Scelerato-
viari; desprès s' introduhiren alguns defectes, los rum, improborum cob'.us.
quals reformà lo cèlebre Cardenal Gisneros, y s' BRIBONÀS, SA. adj. aum. Bribonazo. Tene-
cinch parróquias de Toledo: en la brio, nis.
usa avuy en
Capella del mateix Cardenal, y en Salamanca en la BRIBONEJAR. V. n. ANAR k LA BRIBA.
del doctor Salàbrica. Aquest ofici té mòltas cosas BRIBONERIA. f. Vida y exercici de bribó. Ri-
particulars, però santas y devolas. Breviario mo- baldcria, briboneria. Segnities, ei, improbitas,
zdrahe. Breviarium mozarabe. atis.
BRI. m. Cama de cànem, espart y cosas sem- BRIDA. f. Las correljas Uigadas al fré. Brida,
blants, üebra. Filum, i. \\
Las übras de la carn. He- rienda. Habena, ai, loruni, i. [1
Lo mateix fré. Bri-
TOMO i. n
242 BRI DICCIONARI BRI
BRIDÓ. ni. d. Brida petita. Bridon. Habenula, BRINGAR. V. a. Donar brincos ó salts. Brincar,
3B, parvuhim frcnum. saltar. Salto, subsalto, as, salio, subsilio, is.
||
cuydado'ls animals de brigada. Capataz de brigada. apetit; y així 's diu: lo dia brinda à passejar. Con-
Jumentorum pro exercitu sarcinariorum príefeclus. vidar, brindar. Invito, as, allicio, is.
BRÍGOLA. f. ant. mil. Maquina antígua pera BRINDAT, DA. p. p. Brindadn. Invitatus.
bàtrer las murallas. BrigoJa. Muris diruendis de- BRINDIS, m. La acció de brindar. Brindis.
serviens niachina. ||
de dues caixes, ant. Brígola gi- Propinatio, nis.
ratòria de dos caixas. Brígola. De dos cajas. Bicapsa. FÉR UN brindis, fr. BRINDAR.
BRILL. m. ter. y BRINDONS. m. pi. Fruyta de las Indias orien-
BRILLADOR. m. Reclam, xiulet de llauna, tals, roja quant està verda,
y negra quant està
llautó etc. pera cassar torts, grivas, etc. Reclamo, madura: es mòlt agra, estringent, y serveix pera
chilla, piló, suspiro. lUex, icis, aucupatorius cala- tenyir. Brindones. Fructus sic dictus.
nius. BRINEUS. ni. pi. ant. Alhajas de donas. Brin-
TOCAu LO BRILL ò BKiLLADOR. fr. Chillar. Anima- quillo, brinquino. Muliebre monile. ||
abaloris.
lium stridorem simularé, imitari. BRINQUET. m. d. Sallico , saltillo , saltito.
BRILLAMENT. m. art. brillantor. Subsaltus, us.
BRILLANT, p. a. Lo que brilla. Brillante, bri- BRIO. m. Forsa, poder. Pujanza, brio. Rubor,
llador. Micans, emicans, fulgens. ||
Resplandent, oris, vis, is, fortitudo, inis. ||
Yalor, resolució, es-
com la pedra preciosa. Resplandeciente, brillante. perit. J?rio. Animi vis, virtus, vigor, is, magnani-
Gemmans. Relluhent. ||
Brillante , reluciente. Mi- milas, atis. ||
Atreviment, supèrbia. Brio. Audàcia,
cans, scintillans, coruscans, nilens, collustrafus, supèrbia, arrogantia, ge.
stellatus. II
Excel-lent, distingit. Brillante. Nobi- abaixar los brios. fr. met. Humiliar. Bajar los
lis, splendidus, eximius. ||
m. Diamant abrillan- brios. Animós frangere, insolentes spiritus com-
tat. Brillante. Adamas radians. ||
Certa estrella de pescere.
segona magnitut. Brillante, lúcida del àguila, COBRAR brios. fr. Reauimarsc, reforsarse. Reha-
Atais, is, vultur volans. cerse. Roborari, vires acquirere.
BRILLANTESA. f .
y BRIOL. m. nàut. Corda pera exténdrer y recu-
BRILLANTOR, m. Resplandor. Brillantez, bri- llir las velas. Briol. Funis que vela religantur.
llo. Splendor, nitor, fulgor, is, scintillatio, nis. BRIÓNIA. f. Planta de camas herbàceas, llar-
BRILLAR, v. n. Relluhir, despedir raigs de gas, aspras y que s' eníilan; las fullas rodonas y
llum. Relucir, brillar, resplandecer. Emico, obra- partidas com
las de la parra. Las flors són blan-
dio, as, enitesco, is. eniteo, es. | Imitar lo cant quinosas, y '1 fruyt una ta vella rodona, negra ó
dels aucells ab lo brillador. Reclamar. Illice illice- blanca. La arrel, que es farinosa, supleix en algú-
re, avium voces imitari. ||
met. Lluhir algú per nas paris la falta del pa bullintla abans peraque
sos talents, prendas etc. Brillar. Ingenio, aut vir- perda la acrimónia. JS'ueza, anorca, algúlia, brio-
tute pollere, prsestare. nia. Bryonia alba.
BRILLO, m. brillantor. BRIÓSj A. adj. Esforsat, animós, qui té brio.
BRIMA. f. Nom que 's dóna à Prosserpina. Bii- Orgnlloso, brioso. Strenuus , animosus , viribus
ma. Brima, te. constans.
BRIMARADA. f. Lo resplandor ó flama de la BRIOSAMENT. adv. m. Briosamente. Strenuè.
fogayna. Llamarada, llama. Flamma. BRISA. La verema prempsada. Lia,orujo, cas-
f.
BRIN. m. ant. Sagó del blat. Afrecho, bren, ca, y brisa. p. Ar. Brisa, se. Los granels de ella. ||
salvado. Furfur, is, farina^ purgamentum. Granuja. Granuni, i, semen, inis, Los residuos ||
BRINCABLE. adj. Lo que's brinca. Cimbreíio. de algunas cosas exprimidas. Bagazo. Brisa, íe.
Flexibilis. BRISADAS. adj. En lo blasó se diu de lasarmas
BRINCADOR, A. m. y f. Qui brinca. Brinca- dels fills segons de una família ahònt s' altera al-
dor. Saltator, oris, saltatrix, icis. guna cosa, afegint ó trahent del escut principal
BRO CATALÀ BRO 243
pera dislinció de las ranias dels llinalges. Brisa- dins de un garrafó serveix pera refrescar algun lí-
BRISAR. V, a. Fér brisuras en l' escul. Brisar. BROCALET. m. d. Vasijilla, vasijita. Lagenu-
Sculuni iii sectiones distribuere. la, íc.
que's lorinaii los traus. Pasillo. Prolensum acus BROCAR SOBRE. loc. ant. Llansar lo caball sobre
punclura. 11
GordilleliuòU prim pera pescar. Cordel. algú, lo qui '1 monla. Arremeter el caballo, echar
Filus piscatorius. encima el caballo. Equum abripi, ejicere.
BRI8TONS. m. pi. Espècie de teixit de llana. BROGÀS. m. Yi adobat ab mel. nipocras. Aro-
Textum sic dictura.
Bristones. matites, a;.
uicdam in arte heràldica scutorum additio. Una espècie de múrmol mòlt fàcil de pulirse. Bro-
BRITÀNICH, CA. adj. Pertanyent à la Gran catel. Marmoris genus.
retanya. Britanico. Brilannicus, britannus. BROCATER. m. Qui traballa brocats. Glasea-
BRIVANT. m. vagamundo. dor. Attalicai texior.
BRÍVIA. f. Ilorrible figura de fera- que anava BROCH. m. Canaleta en figura de bèch de au-
evant de las professons de Corpus en Catalunya cell ó canonel que tenen los gerros, porrons, etc.
BROGA. f. Espècie de fus ab una tortera en que matèria que's posa en la boca dels candeleros pera
Is brodadors recullen lo fil. Broea. Trochlea ad recullir la cera ó seu que's fon. Arandela. Circum
religandum filum in opere phrygio. \\
Instrument tubulum candelabri fabillse excipiendae aOixus ca-
de cer Uarch y rodó ab que 'Is carnicers afinan tinulus. I
BROCADA. 1. ||
adj. ant. Cosacorva, aspre.
los tallants, ganivets, etc. Eslahon. Acuendis cul- Corvo, óspero. Curvus, asper.
tellis aptatus chalybs. j|
brocadellos. ter. baque- [| AB LO BROCH GROS. m. adv. Sens mesura en lo
ta. 1. 2. 11
ter. Vergueta de vesch pera cassar au- béurer. Apico de jarro. Largè, afifatira, plenis po-
cells. Vareta. Calamus, i, viscata virga. \\
Varetas culis.
encreuhadas ahònt se sostenen lasbrescas en los ANARSEN COM LO BROCH DEL CANTI. fa. met. Patir
buchs de abellas. Trenca. Canna, as, tignum, i.
\\ un excessiu fluix de ventre. Irse como una canilla
agulla de fér mitja. II
ter. bastonet, troxquet. ||
ó de canilla. Ventris profluvio laboraré; alvi fluxu
PUNXO. II
Blau rodó de cabota quadrada ab que 'Is urgeri. ||
parlar à tolla.
sabaters asseguran la sola en la forma, broca. Cla- NO ESTAR PER BRocHs. fr. met. Eslar de mal humor
vus, i.
I
Entre perxers l' instrument en que capde- ó de mala disposició, animo, ó inclinació pera fér
Uan la seda. Carrete, hroca. ürochlea, a3.
H
tala- 6 concedir alguna cosa. Estar de mal talante; no
DRA. estar la Magdalena para tafetanes. Parum comem,
BROCADA. f. Tros de sarment que's deixa en et affabilem esse; apage, abi.
lo eep al podar. Pulgar, saela, brocada. Vitis, is? xo FicARSE EX BROCHS. fr. met. fam. Abslenirse
poUex, icis, surculus, i. \\
ant. Embeslida. Arreme- algú de lo que no li correspon. No meterse en dibu-
tida. ímpetus, us, irruptio, incussio, invasió, nis. jos ó en libros de caballeria. Non se alienis immis-
BROCADELLA DE CARALL. Cert US ó dret. Brocadella. cere, aliena negolia non juraré. Resóldrerse sens |]
reixats y dibuixos que's fan ab la agulla de cusir BROMISTA, m. y f. Amich de bromas. Chaco-
en las robas blancas, imitant las puntas. Calado. lero, bromista. Joculator, is.
BnoDADURA DE iiEALs. La quc puja mòlt sobre la brom. Amormado muermoso. , Destillatione labo-
tela. Rccamo, bordadura de reake. Supereminens rans.
labor in opere phrygio: acu phrygia distincta tela. BRONCH, CA. adj. D;>sapacible al oído. Bron-
Ij
Si es de plata ú or. Argenteria. Auro, argentove co, àspero. Disonus, discors. H
met. Aspre, com ge-
ocupictum. En lo blasó pessa que circuheix part
II
ni BRONCH. Aspero, bronco, brusco, carrasqueno.
del àmbit del escut pel interior, Bordadura. In- Asp'r, intractabilis.
terior scuti circulus. BRONCOTOMIA. f. cir. Operació que's fa en
BRODAR. V. a. Formar flors ó altras íiguras ab lo tumor inflamatori format en lo canó de la res-
llana, plata, etc. en la tela. Bordar. Plumò, as,
fil, piració. Broncolomia. Broncotomia, ae,
que puje mòlt sobre la tela. Recamar, bordar de BRONJASSA. f. aum. Brochon. Penicillus mag-
realce. Prorainenti figura acupingere. nus.
BRODARIA, ant. brodadüra. f. BRONJETA. f. Pinzellet de pel mòlt fi. Brochi-
BRODAT, DA. p. p. Bordado. Acupiclus. |]
adj. ca, brochuela. Penicillus, i.
y m. Lo que està traballat ab sedàs ó altra matèria BRONQUIAL, adj. Lo que pertany als bron-
semblant. Bordado, bordadura, recamado, recamo. quios. Bronquial. Ad pulmonis vasa pertinens.
BROGIR. V. n. y derivats, brugir. BRONQUINA. f. Pendéncia. Bronquina, renci-
BROIXAR. V. a. ant. combatrer , bregar ,
lla, zipizape, brega. Rixa, ae, jurgium, ii.
met. Abundar, com.- brollar la gent. Hervir. Abun- NOHA MÈS BRONZE QUE ANYS ONZE. ref. Denota
HI
do, as. y robustes dels anys de la juventut-
la fortalesa
BROLLAT, DA. p, p. Hervido. Ebullitus. No hay mas bronce que anos once. Metallorum du-
BROM. m. BORM. [|
Planta, espècie de agram. ritiem juvenilis superat aetas.
Bromo. Bromus, i. sÉR DE ó UN BRONZE, fr. met. Sér mòlt fort. Ser
BROMA. f. BOYRA. I
fam. Bulla, soroll que's fa de ó un bronce. Robusfum, infatigabilera esse.
divertintse. Tremolina, chacota, tabahola, zumba, TENIR UN COR DE BRONZE, fr. met. Sér inhumà,
bulla ,
batahola. Tumultus
, us, commotio, nis. cruel. Ser de bronce, tener un corazon de bronce.
||
dels arbres. Broza, seroja. Quisquili;e, arum, sor- COMENSAR A BROTAR, fr. Movcr. Ei'umpo, is.
des, ium. 11
Las matas y arbustos inútils de que BROTÀS. m. aum. Retozazo, pimpoUon. Mag-
està ple algun terreno. Malcza, rebollar, mato, ma- nus surculus.
rana. Dumetum, i. y La partícula dè qualsevol co- BROTET. m. Ramita, ramito. Ramulus, ramus-
sa que cau al ull. Mota. Festuca, ai. 1|
Despr-rdicis. culus, i.
!
IP
nia verba. 1|
En los licors la part
poch à poch va assolantse. Zurrapa. Pilus, sedi-
mentum, i, faex, cis. La que cau dels telers. Cae-
1|
mès espessa que tas , verdura destinada pera
especialment à
brots. Brelonero. Germinator.
BROTURA. f.
la
brutícia.
fér
'
dura. Pereuntes partícula;. Las ramas inútils y H
BROTXA, f. ant. ganivet. |j
bronja.
desperdicis dels arbres. Escamondadura. Abscisso- BROU. m. CALDO.
rum ramorum congeries. | La que deixan las ay- brou de pa. La aygua que 's fa bullir ab pa. Sus-
guds en las voras dels rius al retirarse. Pozanco. tancia del pan. Panis elyxalura.
LaCUS, us. I
ESCOMBRARIAS. BROU BUFAT. Caldo de botifarras. Cahlo de morci-
FÉR NIU DE TOTA BROSSA, fr. mct. Aprofitarho tot. llas. Jus bolulorum.
Hacer d pluma y d pelo. Nihil respuere. ES BROU de llénguas. fr. fam. Denota que algú
GENT DE TOTA BROSSA, loc. Gent sèns destino ni diu lo que no pensa execu'ar. Es todo jarabe de
ofici. Gente de toda broza. Vulgi fsex. pico. Blaterat.
tríurer la BROSSA, fr. Desbrozar. Sordes pur- LI HAN DONAT BROU DE LLÉVGÜAS. esp. met. fam.
garé. Se diu del que enrahona mòlt sèns deixar parlar
BROSSAR. v. a. Entre estampers netejar ab la als altres. Todo se lo habla, no deja meter baza. In-
brossa los motllos. Brozar. Detergo, is. desinenter loquitur.
BROSSAT. m. ter. mató. [j
p. p. Brozado. De- BROUHET. m. d. llepadum.
tersus. BROYDA. f. BOTJA. 2.
BR08SETA. f, VOLVETA. BRÚ, NA. adj. Color obscur, com lo del cu-
BROSSÓ8, A. Lo que té ó cria mMfa bros-
adj. nill, llop, elc. Bruno. Ater, niger.
sa. Brozoso. Quisquiliis abundans. Aplicat als li- jl
BRUGH. m. Mala ramosa semblant al tamarif,
cors. Zurraposo, zurrapiento. Faeculentus, impu- n' hi ha de mòltas espècies, y quant està ben flo-
rus. rit, posat ab oli, cura las pigas y tacas de la ca-
BROT. m. Branqueta tendra. Retono, renuevo, ra; sa aygua destil-lada tempera 'Is ardors de la
hrote, vdstago. Gemma, se, surculus, i. ||
Plansó sanch y fluxions dels ulls. Brezo, herezo, y urce p.
que surt de las arrels dels arbres. Follon, pimpo- Gal. Eriça, ae, ulex, icis. \\
ant. brusco.
.
BRUELAR. Bruelar. v. n. Bramar lo bon. Mu- ó fletxas, posant en ella una matèria combustible,
gir. Mugiré. que s' encenia al Uansarlos. Brulote. Catapulta in-
BRÚFOL. adj. Dit del dia nuvolós. Pardo. Obs- cendiaria.
curus, nubilus. \\
Dit del animal brau. Bravo. Fe- BRUMENT, A. adj. Bramant, furiós, brau.
rus. m. BVFALO. Furioso, bramando, bravo. Arrogans, tumidus.
II
BRUGIDET. m. Ruído sòrt y confús que ape- La que llansan per la boca 'Is animals irritats.
nas se percebeix. MurmuUo. Murmurillum, i. Espumarajo, espiimajo. Simma, a;, spumatus, us. ||
BRUGIR. V. n. Fér un ruído sort. Zurrir, zum- La que llansa la mar. Adarce. Indurala maris
bar. Bombilo, as, tinnio, is. spuma.
BRUGIT. m. SOROLL. II
Reunió, lo so bronch, PLE DE BRUMERA. Espumoso, espumajoso. Spumo-
desapacible y confüs ó sòrt. Zurrido; zurrio, zmn- sus,spumabandus.
bido. Susurrus, bombilus, i. H Lo sò confús que TRAUREU BRUMERA PER LA BOCA. fr. Espimajear,
resulta de parlar mòlts à un mateix temps. Mur- espumar. Spumo, as, spumas agere, ab ore proji-
muUo; susurro, zumbido, zurrio, barbuUa. Vocife- cere. p met. Eslar mòlt irritat. Jíechar espumarajos
ratio, nis, clamor, murmur, is, strepitus. us. (|
Del de ràbia, ó por la boca. Pra; ira spumare, spumas
aygua ó dels arbres. Murmurio. Murmurillum, i. fundere.
FÉR BRUGIT. fr. BRUGIR. BRUMEROT. m. ter. búrixot. 1.
BRUGUERA, f. Lloch de bruchs. Brezal Eri- BRUMIDOR. m.
Tauleta lligada ab un
ter.
cetum. i.
II
ant. f. Planta, bruch. que moguda ab violència fà un so bronch.
cordill,
BRÚIDA. m. Espècie de teixit antich. Brúida. Bramadera. Tigillum verberato aére stridens.
Textum sic diclum. BRUNA. f. Moneda que segons Capmany en lo
BRUIR. V. n. ant. y derivats, brunzir. any 1200 valia 63 sous. Bruna. Monela sic dicta.
BRUIXA, Dona que té '1 diable, en la opinió
f. BRUNET, A. adj. Negre clar. Brunete. Fuscus,
del vulgo, y per aquest medi fa cosas extraordinà- subniger. ||
ter. Bolet bo pera menjar. Hongo. Fun-
rias. Bruja, hechicera. Venefica, saga, lomia, ai, gus non edulis.
strix, igis. II
Dona vella y fea. Bruja. Deformis, BRUNETA. f. Espècie de teixit de llana, ó
hòrrida inulier. panyo bast. Bruneia. Pannus inferior, subniger,
FÉR CÓRRER LA BRUIXA, fr. Enganyar à algú so- obscurus pannus.
lapadament. Sonsacar. Subdolè, callidè surripere. BRUNEZA. f. NEGROR, FOSQUEDAD, OBSCURITAT.
FORA BRUixAS DEL ROTLLO, expr. Ab quc 's despe- BRUNEZIR. V. n. ant. Enfosquirse, cubrirse '1
deix à algú que no acomoda en la companyia. dia. Encapolarse, cerrarse el cielo. Nubibus oíTundi
Fuera diablos del corro. Apage, fuge. coelum, obnubilo; obscuro, as.
SEMBLAR UNA BRUIXA, fr. luet. Anar una dona mal BRUNO. n. p. de home. Bruna. Bruno, nis.
vestida y descomposta. Estar hecho un Adan ó un SANT bruno. Fundador dels cartuixos. San Bru-
Judas. Incomplam, inconcinnam esse. no. II
Lo diner que posan per igual los que menjan
BRUIXAR. V. a. y derivats, embruixar. junts. Escote. Bollecta, symbola, ae.
BRUIXERIA, f. Superstició, engany de brui- FÉR SANT bruno. fr. met. Pagar la part que à
xas. Brujeria, hechizo. Maleficium, veneíicium, ii, cada hú toca en lo gasto fèt de comú consentiment.
incantatio, nis. ||
pi. met. Los jochs de mans y al- Escotar, pagar al escote. Symbolam dare, pro rata
Iras patranyas de xarlatans. Brujerias. Nugaï, portione contribuere.
arum BRUNYIDÍSSIM, A. adj. sup. Brunidisimo.
FÉR BRUixERÍAS. fr. Practicar certas ceremónias. Politissimus.
Brujear, hacer brujerias. Maleficia, incantationes BRUNYIDOR. m. Qui s' ocupa en brunyir.
tractaré, exercere. Bruíiidor. Politor, laevigator, is. jj
Instrument pera
BRUIXETA. d. Brujila. Lamiola, ae. f. brunyir. Brunidor. Lapis, ferrum, crystallum vel
BRUIXOT, m. Home supersticiós, que '1 vulgo cornu laevigando deserviens. Pessa de cer ab que ||
creu tenir pacte ab lo diable. Brujo. Magus, vene- 'Is fusters trahuen lo filet à la ganiveta, y altra ab
ficus, maleficus, i. que 'Is pentiners aíilan sas eynas. Afilon. Acuen-
BRÚIXULA. f. nàut. Agulla de navegar; flet- dis instrumentis ferrum. ||
Eyna dels argenters
xeta de cer, que mira al nort y goberna la nau. pera brunyir la plata y or. Grata. Instrumentum
Bntjula, agujademarear. kcxís nàutica, magnètica. auro argentove laivigando deserviens.
BRUJÓ. m. ant. burxó. BRUNYIDURA. f.
y
BRÚJOLA. f. ant. brúixüla. BRUNYIMENT. m. La acció y efecte de bru-
BRULLAR. V. a. ler. esporgar. nyir. Brunimienlo. Politura, se, levor, is, laeviga-
ras per adorno. Bhsa. Semitalaris superposita ves- talidad, brutedad, bestialidad, asnada. Stupiditas,
tís.
11 11
Raspall rodó de cerdas pera limpiar los ca- stoliditas, atis.
Iepassan
at.
lo pel
BRUSAR.
de
las pessas
11
fajdè,
Ferinè, ferociter; morè, ad, in
Feament. Brutalmente, puercamente. Indecorè,
Indignament. Indiynamente
II
1|
mcrem
Impúdicament. Im-
ferarum,
es. I
ant. abrusar. púdicamente, obscenamente , torpemente. Turpiter,
BRUSCA, f. Tronquet. Palillo, aslilla. Assula, impudicé, impurè, obsccenè.
a). 11
La brossa que cau al ull. Mota. Festuca, se.
\\
BRUTEDAT. f. ant. brutalitat.
La de cassar ab vesch. Vareta, palillo. Calamus, i, BRUTESA. f. ant. brutícia.
viscala virga. BRUTET. m. d. Cochinito. Sordidus.
BRUSCAMENT, adv. m. Rudameníe, dspera- BRUTÍCIA, f. Porqueria. Inmundicia, suciedad,
mente, broncamente. Asperè, duré, acerbé. Pre- ||
bascosidad, porqueria. Sordes, is, purgamentum,
cipitadament. Precipiíadamente. Subitò, repentino i,purgamen, inis, immundilies, ei. H La porqueria
Ímpetu. que queda en la roba pel continuo fregar ab la
BRU8CARIA. f. ant. Asperesa de geni. Aspe- carn. Grasa. Sordes, iiim. H La que's trau de las
reza. dureza degenio. Insuavitas, acerbilas indolis. cosas que's netejan. Limpiadura. Sordes, ium. 1|
asper, impolitus. |1
m. Animal irracional. Bruto Buque. Capacitas, atis, spatium, ii. Arna de las ||
bèstia. Brutum, i, rationis exors, expers, bellua, abellas. Culmrna. Alvearium, ii, alveare, is, cas-
». (I
Lo qui es porch y malendressat. Cocfiim, tra cerea. 1|
fam. Lo ventre. Baul, burhe, arca del
puerco. Soitlidns, immundus. espès, pan, barlolq, Alvus, i, venter. triSi
||
248 BUF DICCIONARI BUF
BUCH DE Rir. Madre. Alveus, i. BUFA. f. Bossa de una membrana forta que
TRAURER DEL BUCH. fr. fam. TRAURER DEL BÈCH. serveix de receptacle à la orina. Vejiga. Vesica,
iMPLiR LO BUCH. fr. iiiet. fam. ftlenjar mòlt. Uen~ ». 11
Bosseta ó depósit del fel. Vejiga. Vesicula, ae.
BUCLE, m, Caragol de cabells que's fan per iSoplal moscas! jum, jum! Heus !
adorno las donas. Bucle, rizo. Cincinnus annulus, COP DE BUFA. Yejigazo. Inflataï vesicse percussió,
bostrychiïs, chi. ictus.
BUCÒLICA, f. Poesia en que s' introduheixen BUFADA, f. Buf. Soplo. Flatus, us. 1|
Cop de
a parlar pastors y gent del camp. Bucòlica. Bucò- vent que passa prompte. Bocanada de viento, pasa-
lica, orum. fam. Lo menjar. Bucòlica. Yictus, us, volante, ràfaga. Subitus et vehemens venti flatus;
II
cibus, i.
repentinus venti flatus.met. La acció executada ||
BUCÓLICH, CA. adj. Pertanyent à la égloga, lleugerament ó sens reflexió. Pasavolante. Levis
pastors, bous y à la pastura. Bucólico. Bucolicus. actio.
BUDELERAS Y BUDELLERA8. f. ant. Bu- sÉR UNA BUFADA DE VENT. fr. luet. Denota que una
dells. Tripas, handuUo. Interanea, intestina, orum. cosa passa ab mòlta brevedat. Ser nube de verano.
BUDELL, m. Tripa que reb y expel-leix 1' ali- Fugacem esse.
ment, y té diferents noms segons lo siti que ocupa BUFADETA. f. d. Soplillo. Levis flatus.
sa diversa magnitut ó figura. Inlestino, Iripa. In- BUFADOR, A. m. y f. Qui bufa. Soplador.
testinum, interaneum, i. Flans, tis.
I
m. bocadillo. 1. 1|
Qui incita, mou ó
BUDELL CEGO. Lo quart, 6 '1 primer dels grossos* encén alguna cosa. Soplador. Spirans, accendens.
hiteslino ciego. Intestinum ca;cum. m. pi. Forats sublerràneos dels quals ix contí-
II
BUDELL CULAR Ó DERRER. L' Últim dels grOSSOS. nuament vent; n' hi ha en Olot y altres parat-
Tripa del cagalar, inlestino recto. Alvus, i, intesti- ges. Sopladero. Subterreum spiraculum. | m. pi.
num rectum, longano, nis. ter. y
BUDELL DEjí. Tros de tripa que ordinàriament se BUFAFOCHS. m. pi. VENTAFOCHS. I
met. CUY-
troba vuyda, y comensa aliont acaba '1 budell pri- NERA.
mer. Inlestino yeyuno. Intestinum vacuum. BUFAFORAT8. m. ter. burinot.
BUDELL GIRAT. Malaltia, eòlica que embussa '1
BUFALÍ, NA. adj. Lo que pertany al búfalo.
crements per la boca. Miserere, volvo ò vólvulo. BÚFALO. m. Brúfol, bou salvatge. Búfalo. Bu-
Yolvulus, ileus, i, ilei involuti lethifer morbus, balus, i, bosbubalus.
miserere. BUFANDA, f. Espècie de corbata feta de filoja
BUDELL PRIM. Se diu de un que es mòlt prim. de estam de diferents colors, que s' acostuma à
Hila. Lactes, ium. posar al coll en l' ivern. Red. Taenia, íb.
BUDELL SAXONER. BUDELL CULAR. rimbombar. Tono, resono, as. En lo joch de da- ||
BUDELL TERCER. Llarch, prim. Ilion, ileon, intes- mas, fér pérdrer la pessa quant lo contrari 's des-
Uno tercero, volvo. Ileon, ei. cuyda de matar. Soplar. Scrupo, latrunco, as. ||
GRUNYIR Ó RONCAR LOS BUDELLS. loC. lunir. SU- Roncar, fér lo guapo. Blasonar del arnés, echar
surro, bombilo, as, tinnio, is. plantas. Inania jactare. H
burlar.
BUDELLER. m. TRIPER. BUFAR A LA ORELLA, fr. met. Portar novas. Chis-
BUDELLET. m. d. Inleslinito. Intestinulus, i. mear, soplar al oido. Susurrationes deferre, spar-
BUDIN. m. Menjar compost de sanch y altras gere.
cosas à la paella. Budin. Caryca, ai. BUFAR A ALGÚ EN l' ULL. fr. met. Codiciarli al-
BUF. m. La acció y acte de bufar. Soplo. Pla- guna cosa ó tenirli enveja per causa de ella ó dis-
us, u%.||ant. Ressò. Retumbo. Reboatus, us. ||
putarli. Ènvidiar. Invidere.
PERFUM. En lo joch de damas la acció de péndrer
11
BUFAR LA DAMA. fr. met. Lograr una cosa en
al contrari la pessa ab que déu matar y no mata. competència de altres. Guindar. Praeripio, subri-
Soplo. Latrunculi collussorii privatio. ||
L' ayre pio, is.
mogut pel acte de bufar. Soplo. Spiritus, hali- BUFAR LO PEBRE. fr. met. Sér mòlt moreno. Te-
lus, us. II
Avís secret y cautelós. Soplo. Insusurra- ner la lez morena. Subnigrum vultum habere.
tio, nis. 11
De enfado. Bufido. Fretus, iracundiíB BUFAR Y FER AMPOLLAS. fr. met. Sór fàcil la exe-
signum, cució de alguna cosa- Sacar paja^ de una albarda,
BÜG CATALÀ BÜJ 249
echar guindas à la tarasca. Rem facillimam esse. xas pera adobarlas. Empuchar. Convoluta fila in
^PENSAS QUE NO HI HA MÈS QUE BUFAR Y FER AM- lixivium immittere.
POLLAS? ref. Dt^nota que las cosas àrduas no's con- BUGADER. m. ter. cubell, cendrer, cossi. []
segueixen à las primeras diligéncias. A la primera Lo qui fà bugadas ó '1 marit de la bugadera. La-
azadonada quereis sacar agua? Mullo el assiduo vador. Lavator, is.
TRUHA. II
m, Rata. que và per Ja aygua y fa olor de del mitj de las quals ixen dos espècies de camas,
almesch. Almizclera, ralon acudiu ó de agua. unas rectas, y altras ajagudas; las flors són blavas,
•iqualilis mus. de color de carn ó cendrosas, las llavors quasi ro-
FÉE LO BUFÓ. fr. Fér gestos. Hacer el mono. Si- donas, Búgula. Buglum, i, bugula, ae.
BULL. m. La agitació dels líquits per causa' del BULLIMENT. m. Obra de bullir. Ehullicion,
viment agitat de las ayguas del mar, etc, semblant quits per causa del calor extern ó de la fermenta-
al dels liquils quant bullen. Hervor. Maris sestus, ció. Hervir, bullir. Ferveo, es, abaesluo, as. bro- \\
agitatio. I
Lo moviment agitat del tint de la calde- llar. 11
met. No parar ni estar assosegat en ningu-
ra. Bullon. Tincíura fervens. na part. Bullir. Ferveo, es, vehementer agitari. ||
BL'LL DE LA juvENTUT. met. fam. Delit impetuós. Posarse la mar en extrem agitada, fent mòlt so-
Uervor, fogosidad. Ardor, oris, Ímpetus, us. roll. Ucrvir. Agitor, aris, ferveo, es. H
met. Posar-
BULL DE LA SANCH. La alteració per causa del ca- se la multitut en moviment. Hormiguear, gusa-
lor ó de la còlera. Efervescència, hervor de la sangre. near. Forraico, as, s.ateo, es. U Fer bullir alguna
Sanguinis effervescentia. cosa posantia dins de la aygua Herventar. Fervefa-
ARRANCAR LO BULL. fr. Comeusar à bullir. Alzar cio, is.
ó levanlar el hervor. Fervere incipere. BULLIR LA SANCH. fr. Hervir la sangre. Efervere
FÉR DONAR UN BULL. fr, HervenUir. Fervefacio, in- sanguinem. met. Expressa 'I vigor y vivesa de
H
manera que no s' entengan. Meter bulla. Murmur, ó falta de llum no 's po't ben distingir. Bullo. Cor-
slrcpilum excitaré. pus, moles minus perspicué visa. H La elevació de
PÉNDRER PER BULLA Ó PER COSA DE BULLA. fr. fam. un tumor. Bullo. Tumor, is. H La imatge de escul-
Echar à chacola, rneler a bulla. Jocando aliquid di- tura. Bullo. Sculptile, is.
juego, de chanza, de burlas. Jocosè, per jocum. sens contar, pesar ó mesurar. A ojo, de monlon, en
BULLANGA.f. Alborot, motí. Albor olo,asonada, monlon. Acerbatim.
fullona, molin, bullaiiga. Tumulius, us, st'ditio, nis. sÉR DE BULTO. fr. Sér una cosa mòlt manifesta
BULLANGUER, A. Y BULLANGÜISTA. m. Ser de bullo. Rem per se patere.
y f. Qui mou alborots ó motins. Vocinglero, bullan- BUMBUM. m. So continuat, sort y confús. Su-
guero, chisgaravis, chiquilicuarlo. Tumultuosus, surro, zumbido, run run. Rumor, oris, murmur'
seditiosus. uris. 11
Brugit que resulta de parlar mòlts à un
BULLENT, A. p. a. y adj. Uerviente hirviente. temps. Murmurio, murmullo. Murmur, uris.
Fervens. BUNA. f. Banó que fà la veu baixa en lo sach
BULLICI, m. Rumor, ruído de mòlta gent. Bu- dels gemechs. Roncon. Rauca fistula.
llicio, bullaje. Murmur, is, rumor, oris. | Alborot, BUNICH, CA. adj. BONiCH.
sedició, Bdlicio. Tumultus, us, seditio, nis. BUNIÓ. f. Lo sò confús de las abellas. Zumbido,
BULLÍCIA, f. BULLA. zurrido. Bombus, i, murmur, is.
BUÓ8, A. m. y f. Qui té buas. Buboso, bubàtico- tres dos, procura donarlos bofetadas y evitar las
Lue venerea infectus. de ells. Abejon. Fucorum, alaparum ludus.
BUPLEURE. Planta. Bupkiro. Bupleurus,
f. i- BURINOT CISTELLA. BÜRINOT. S.
BURAT. m. Roba de llana ó seda. Bvrato. La- BURLA. f. Mofa, burla, escarnio, irrision. Ir-
nea tela, laneum lextum. risio, nis, ludificatus, us. ||
Engany. Burla. Sanna
BURATÍ. m. d. Buraiillo. Lanea lellicula. postica. I
Xasco. Burla. Ludificatio, nis, nasus, us.
BURBUJA. f. ant. bombolla. 1. II
Faula, rondalla, cuento de vellas. Burleria, con-
BURCEGA. f. PARET SECA. seja. Fabella, se.
BURCH. m. ant. Poble. L•igar, pucbJo. Populus, BURLA AB DANY NO cuMPLE l' ANY. ref. Dòna à eu-
i.
II
ant. ARRABAL. j]
Aldea dependent de altra po- téndrerque las burlas perjudicials duran poch
blació principal, fíurçio. Burgus, i. temps. Burla con dano no cAtmpíe el aíio. Nocentia
BURELL Ó BUREY. m. Castany, roig obscur. scommala cito inveniunt pcenas.
Bwiel. Burrhus. ||
Panyo bast y castany. Buriel. DE BURLAS. 111. adv. Dc xansa. De burlas, de bur-
Pannus ex soloce. lilas. Per jocum, simulatè, üctè.
BURGALÉS, A. adj. Natural ycosa de Burgos, DEIXA LA BURLA QUANT MÈS t' AGRADA. l'Cf. DÒUa à
ciutat de Castilla la nova. Burgalés. Burgensis. enténdrer que la demasiada continuació de xansas
BURGÈS, f. Capital de Berri en Fransa. Burgès. y bullas vé à parar en disgustos y enfadós. A la
Biturigum. Avaricum, i. burla dej ari a cuando mas agrada. Parce joco tibi
BURGÈS, A. adj. Lo que pertany à la ciutat cum summe jocus ipse placebit.
de Burgès. Burgès. Biturix, icis, bituriges, gum. ||
FÉR BURLA. fr. BURLARSE.
Títol antich que equival à hisendat ó ciutadà hon- FORA BURLAS. exp. De bo. De veras. Certè quidem,
rat. Burgès. Biturix, igis. met. ter. vagamundo.
jj
meherculè, extra jocum.
ant. En general era l' habitant de la vila. Burgès. LAS BURLAS SE TORNAN Ó PASAN i. VERAS. ref. Dc-
II
Biturix, igis. nota la discreció ó prudència que déu tenir en- 's
BURGIR. V. a. ter. Dir, esbombar. Propalar, tre bronias y xansas, peraque no sian ofensivas. A
hacer pJatiUn. Propalo, as. las burlas asi vé ú ellas, que no te salgan à veras.
BURGMESTRE.
m. Lo primer magistrat de Sic moderaré jocis ui numquam in seria migrent.
las ciutats de Flandes, Holanda y Alemanya. Es NO III HA PITJOR BURLA QUE LA VERDADERA. l'cf.
com lo gobernador, que dóna las ordes pera la ad- Aconsella que entre xansas y bromas no 's descu-
ministració de rendas, y policia de las ciutats. brescan los defectes ó faltas. No hay peor burla que
Bvrgomaestre. Senator urbanus, consul, is. la verdadera. Acriorest jocus, vera qui detegit vitia.
Instrument de cer escayrat y punxa-
burí. m. PER BURLA. m. adv. Escarnecidamente. Dirisione,
gut pera gravar. Buril. Ciclum, cestrum, cestron, subsannafione.
i, scalptorium, ii. sÉR LA BURLA. fr. Ser el hazme reir. Facetum,
BURIL AD A. f. Cop, rasgo de burí. Burilada. jocularem hominem esse.
Caíli impulsus. \\
Porció de plata que '1 contrast fr. Enfadai'se prompte, sèr poch
TENIR BURLAS.
trau de la pessa que proba si es de lley. Burilada. malas burlas, no consentir cosquillas.
sufert. 7V'í(er
Argenti pars celle extracta. Injuria; impatientem esse; aígrè quaiquiE ferre.
BURILADOR. m. Qui fa buris, ó traballa ab BURLADOR, A. m. y f. Qui fa burla. Burladçr.
ells. BurUador. Caíltator, is. Derisor, oris. |]
Yas de terrissa ab forats ocults pe-
BURILAR. v. a. Obrir ó gravar ab lo burí fi- ra mullar y burlar al que beu. Burlador. Poculum
guras ó adornos. Burilar. Cailo, as. fallax. II
Surtidor, artifici ocult de aygua ab que's
BURILAT, DA. p. p. Burilado. Caílatus. mulla y burla al que s' lii acerca. Burlador. Machi-
BURINA. f. «ULLA. na emittens aquani jocandi gratia.
BURIIVAR. v. n. bambúlejar. BURLAR, v. a. Frustrar. Burlar. Frustro, as.
BURINÓ. m. BUMÓ. II
Enganyar. Burlar. Fallo, decipio, illudo, is.
||
BÜRINOT. m. Insecte
ab alas, de una polsada Despreciar. Burlar. Despicio, contemno, is. ||
Xas-
de llarch, cendrós y ab unas clapas negi-as que re- quejar. 7:umbar, chasquear, burlar. Eludo, is.
[j
Escamecer, hurlarse. Sublinio, sublino, is, barbam BURRICAL. adj. Cosa pertanyent al ase, Ju-
alicui vellere. meniil, borrical. Jumentarius.
ANS NO 't BURLIS DE ALGÚ, MIRA BÈ QUI ETS TÚ. riqiiito. Asellus, i, pullusasini,
ref. Reprèn al qui té las faltas que nota en los al- BURRO. m. Animal dels mès pacients, servi-
tres. Reprende viciós agenos quien està lleno de ellos; cials y profilosos al home. Asno, burro, jumento.
todos somos hijos de Adan: de se una vuella ú la re- Asinus, i. 11
met. Ignorant ó de poch seny. Asno,
donda. Aliorum medicus, et ipse vulneribus scalet. burro. Stultus, stolidus, asinus, i. jj
Instrument
NO 't burles DELS MEUS DOLS, QUE QUANT SERAN pera escalfar llits. ase. 3. |j
naut. Cada un dels dos
VELLS LOS TEUS SERAN NOUS. lef. Reprèn als (jue 's caps que serveixen pera manejar la verga mitjana
burlan de las desgràcias agenas que probablvinent y subjectar Funes naulici ad arte-
lo car. Burro.
han de sufrir. Hoy por mi manana por ti: no le monem tractandum. de seda la roda
jj
En lo torn
alegres de mi duelo, que cuando el mio serà viejo el de fusta dentada, que mou à totas las altres. Bur-
tuyo serà nuevo.Ne luclu Iselare meo, nani quando ro. Dentata rota. Joch de cartas en que se'n do-
jj
senescet hic meus, invadet tunc tua corda novus. nan tres a cada un dels conpanys, sent trunfo la
BURLAT, DA. p. p. Fisgado, burlado. Decep- que queda sobre després de .distribuhidas: guanya
'1 qui fa mès basas. Burro. Charlarum ludus.
tus, illusus.
BURLERIA. BURLA. f. BURRO CARREGAT DE LLETRAS. loC. fam. Qui ha BS-
BURLESCH, CA. adj. S' aplica al estil jocós ó tudiat mòlt y no sab valersen, ó té poch discerni-
festiu. Jocoso, burlesco, feslivo. Jocosus, facetus. ment. Burro cargado de lelras. Sibi litteratus.
BURLESC AMENT. adv. m. Burlesc amenle, ó à BURRO DE CAP A PEUS. loc. Mòlt tonto. Tonto de
lo burlesco, ó íi lo bufon. Ludicrè. capirote ó de cuatro suelas. Hebes, tardus, slips,
BURLETA Y BURLO. m. y f. Inclinat à bur- ipis.
larse. Burlon, fisgon, fisgador. Sannio, nis, deri- BURRO DE CÍMA Ó DE TRAGÍ Ó GUIXER. loC. Qui
sor, is. porta mòlt traball. Borricon. Laboris patientissi-
BURLOT. m. Qui es objecte de la burla. Ilaz- mus. jl
met. Qui no fà basa en lo joch del as. Bur-
me reir. Facetus, ridiculus homuncio. ro. In quodam chartarum ludo sortem araittens.
BUROT.
m. Guarda de portal pera regisfiar los BURRO EUGASSER. ASE EÜGASSER.
generós que pagan dret. Porlalero. Yectigalium in CARREGAR Ó DEIXARHO TOT AL BURRO. fr. met. À LA
urbis portis exactor. BURRA QUE ESTÀ PRENYADA etC.
BURQUE. m. ant. buch. 1. COLLA DE BURROS. BURRADA. 1.
BURRA. f. La femella del burro. Asna, burra, ES COM LOS BURROS DE URGELL, QUE EN VEHENT LA
borrico. Asina, ai. CARREGA JA suAN. ref. Se diu dels que's faligan ab
A LA burra QUE ESTA PRENYADA FESLA ANA BEN poch traball. El ruin buey holgando se descuerna:
CARREGADA, ref. coutra 'Is que afeigexen Iraball el perro de Juan Denteja, que antes que le dén se
à qui 'n té massa. A la borrica arrodillada doblar- queja: es de casta de Pedró Tierno, que se descosti-
le la carga. Inipar est asinus oneri, quid superad- lla dui^miendo. Segnibus etiam exiguus labor gra-
dis onus? vis est.
BURRADA, f. Colla de burros. Burrada. Asi- LO BURRO DEL ARRIERO SEMPRE VA DEVANT. exp.
norum grex. ||
Necedat. Burrada. Stupiditas, atis. fam. Nota al que s' anomena abans del altre, ó
En lo joch
11
del burro, solo, manilla y alguns al- pren lo primer Uoch. L•l ruin delante. Aliis sepra;-
tres jugada contra lley. Renuncio, burrada. Collu- fert vanus.
sio contra ludi regulas. LO BURRO Y l' IGNORANT SÓN FILLS DE CUSINS GER-
FÉR BURRADA, fr. Eu alguus jochs de cartas no MANS, ref. Denota que la ignorància es mòlt des-
servir del coll que's juga tenint carta de ell. Aques- preciable. El rúslico y el borrico nacieron de un
ta falta té sa pena, sia per malícia ó descuyt. Re- mismo parto. Ignarus jumento similis.
nunciar. Falsa pagella collusorem fallere; expeti- MANADA DE BURROS. BURRADA. 1.
mulus, i.
(I
La verga de ferro ó fusta pera atacar BU8TO. m. Estàtua de mitj cos. Busto. Supe-
las arnias de foch. Baqueta. Virga, a;. rior corporis dimidia pars. ||
En 1' escut de armas
BURXADA. f. Cop de burxa, espasa ó estoch. lo cap de un home ó dona sens brassos, y ab sols
IJurfionada, espinchon, pinchaihira, estocada. Punc- lo que hi ha desde'l cap fins al pit: quant es de
ta, punctura, le. ||
La ferida que resulta de ella. perfil se déu expressar. Buslo. Superior hominis
Estocada. Plaga, 03, vuinus, eris. dimidia pars.
BURXAR. V. a. Remenar ab la burxa. Hurgar. BUTEGA. BOTIGA, MAGATSEM, BODEGA.
f.
ab algun instrument de punxa. Pinchar. Pungo, BOTIGOY. m. ter. Mesura de vi que's divideix
is, aculeo figere. en dos miljareras. Porron. Fidelia, X.
BURXAT, DA. p. p. Pinchado. Punctus. BUTLETO. m. Breu ó diploma que dóna '1
Pa-
BURXETA. d. Pinchoncillo. f. Rulabulum mi- pa. Bulrlo. Breve pontiíicium.
nUS. |]
BOTAFOCU. 1. BUTLLA, f. Lletras apostólicas despatxadas per
BÚ8 (fér lo) fr. Adular aparentant humilitat. la cúria romana: contenen alguna gràcia ó pro-
Hacer el buz. Blanditias, atfeclatam summissio- videncia. Bula. Bulla apostòlica, pontificium di-
nen ostentaré. ploma. II
Entre 'Is romans una joya que portavan
BU8AROLA. f.
y al coll los noys dels nobles. Tarquino '1 vell manà
BUSAYNES. f. pi. ant. TINYA. que 'Is fills dels patricis portassen al coll un anell
BUSCA, .f BRUSCA. II
ter. Tocador pera senya- de or à que anomenaren butlla, y estava fét en
lar las lletras als noys. Puntero. Radius, stilus, i, forma de cor pera advertirlos en aquella edat,
graphium, ii, celte, is. ter. broca. 3. f. agulla. 1| ||
que'ls nobles havian de sér personas de valor y
EN BUSCA, m. adv. En demanda. Quserendo, sol- prudència. També era un adorno dels que triunfa-
licitando. ban. Bula. Bulla, íe. La taca de merda que que- ||
h relicía colligere.
QUI BUSCA TROBA.
se consegueix lo que's desitja, quant al efecte
practican totas las diligéncias. Quien
ref. Dcnota que regularment
busca halla.
's
mosna
favor
butlla de difunts. La en que mediant certa
de
s'
defuncto indultum.
aplica indulgència plenària à la
la qual s' escriu. Bula de difuntos. Pro
ànima à
li-
Quaerenti dat cura sagax reperire quod optat. BUTLLA DE LA-CENA. La que's llegeix lo dijous
BÜSCARAHONS Y BUSCARUÍDOS. m. sant en presència del Papa tots los anys: conté
Bronquinós. Burcaruidos, pendenciero, quimerisla. mòltas excomunions contra 'Is heretges desobe-
Rixator, is, jurgiosus, i. dients à la Santa Sede, y contra 'Is que restrenyen
BUSCI, BURGI, BRISSA Ó BRICE. f. ant. ó perturban la jurisdicció ecclesiàstica ab mòlts
Gran navio tan pronunciat de costats que casi te- casos reservats. No està rebuda en Fransa, y totas
nia la forma de una bota, constant de tres pals, las demés las examinan abans de admétrerlas,
los de mayors dimensions. Burcia. Burcia. pera véurer si contenen alguna cosa contra las
anomena butlla de or perquè 'Is emperadors del met. fam. Guanyarli tots los diners en lo joch. De-
Orient feyan abans sellar ab un sello de or dita jar d alguno en buenas noches. Omnem pecuniam
butlla, ^Is drets de mòlta importància. Conté 30 alicui in ludo auferre.
articles que foren aprobats per tots los prínceps del GRATARSE LA BUTXACA, fr. fam. Tràurer diners.
Imperi, y 's mantenen vuy en dia ab sòn vigor, à ex- Rascarse la fallrxquera y se sól afegir pelo arriba.
cepció de unaó altra cosa. Bula de oro. Bulla aurea. Crumenam radere.
TENIR BUTLLA DE FERRO. fr. mct. fam. Pcusar algú NO FicARSE RES A LA BUTXACA, loc. fom. Fér al-
que tot li es lícit. Tener bula para todo. Omniasibi guna cosa sens interès. Ao meterse ó echarse nada
licere aliquem reputare. en la bolsa. Nihil lucrifacere.
BITTLLARI. m. Col-lecció de butllas. Bulario. PAGAR DE SA butxaca. fr. Pagar alguna cosa ab
Bullarium, ii. lo seus diners. Pagar de su E suo solvere. bolsillo.
BUTLLOFA, f. La pell que s' eleva plena de BUTXi. m. Ministre de justícia que executa las
humor àqiieo. Ampolla, vejiga. Ampulla, ae, tuber- penas de mort y corporals. Verdugo, mochin, eje-
culum, i, intercutanea vesicula. 1|
La del cremat. cutor de la juslicia. Tortor, oris, carniféx, icis. (|
—o>^gg^
256 CA DICCIONARI CAB
C. Es lletra muda, tercera del abecedari y se- Como perro con vejiga, con cencerro, con maza ó
gona en r orde de las consonants. Es numeral y con cuerno. Verecundia aflectum fugam capere.
val 100, però si abans de ella s' posa una X valen CONTENT COM UN CA AB UN OS. exp. Alegre, con-
las dos Uetras 90quant se troban dos GC girada
: tent. Como una pascua. Laetissimus, valdè hilaris.
la una al revés y una I en mitj, de aquesta mane- LO CA GUANYA LO PA. ref. El can gana pan. Ganis
ra CD5 val 1000, y treta la primera G de aquest dignus pabulo.
modo l9) ^"^^ ^00. La G en las senléncias dels ro- LO CA QUE BÈ LLADRA, BÈ GUARDA LA CASA. rcf.
mans significava «Condemno» y si se seguia nom Denota que la severitat dels amos evita sempre 'Is
propi Cayo. Gl. Glaudio, Gn. Gneo. Entre juriscon- excessos en la família. Perro que mucho ladra bien
sulto G. cónsul ó códich. GG. Gonsuls: en noms guarda la casa. Mulla canis latrans domini bene
propis Gayos. En fastos y anals GOS. Gonsul ó Con- limiía servat.
sulat: GOS. DES. Gónsul designat: GENS. Censor. MÈs LLADRA 'l CA QUANT POR HA, ref. Mas ladra
Posada en aquesta forma G/c. Compte corrent. En el perro cuando ladra de miedo. Ganes timidi vehe-
las Uetras de cambi G/rgo. ab una ralleta sobre mentius latrant.
Cuenla y riesgo. Al C/ Al cargo de. QUI VÓL BÉ À BERTRAN, VÓL BÈ A SOS CANS. ref.
CA. m. GOS. II
exp. fam. Lo mateix que no. No. ris, tantum me à te haberi putabo.
Non. SI VOLS que't seguesca 'l ca, tírali pa. ref. De-
CA QUE GASSA ESQUIROLS. Avdero. Sciurorum in- nota lo mòlt que pót 1' interès. Quieres que te siga
sectator. el can? dalepan. Rarò beneficium absque utilitatis
CANS AB CANS NO 's MOSSEGAN Ó MAY SE MOSSEGAN. CABAL. adj. Just, conforme al pes, número y
ref. Denota que 'Is de unas mateixas inclinacions mesura. Justo, exacto, cabal, d plana renglon. Nu-
ó costums regularment sempre s' avenen. De cor- mero, pondere, mensura exactus. Gumplert, en- ||
sario d corsario no se pierden sinó los barriles. Jur- ter, perfeten sa línea. Cuadrado, cabal, completo.
gia praedonum tantummodo dolia perdunt. Perfectus, ad unguem exactus. Dit de las perso- \\
A CA GROS NO CAL DiRLi QüiTxo. ref. Ensenya que nas de totas prendas. Cabal, cumplido. Perpolitus,
r home experimentat y judiciós es mòlt dificultós percomis. m. Lo que correspon à cada hu. Cabal.
\\
I ESTAR CABALS,
res, ícquales essi*.
FÉR CABAL. fr.
fi". ScT iguals. Esiar càbales. Pa-
FÉR CAS.
de coll y cua cuberla de crin 6 pels llarchs y abun-
dants. Sòn color mès comú es lo roig; però n' hi
ha també de blanchs, negres y clapats de aquestos
POCH CABAL, MALA vENTiRA. vef. (|ue s' aplica al colors. Es animal que 's domestica ab facilitat
y
que té pocli, y això al) traball ó perill. Poca lana
y dels més útils al home. Caballo. Eqmis, caballus,
esa en zarzas. E multis paleis parum fructus colli- i. En lo joch de aixedrés pessa en figura de caball.
|]
QiEDAR EN SÒN CABAL. fr. Qucdar en pau, séns de cartas la (]uc té per figura un home à caball.
pérdrer ni guanyar. Quedar zafo, enpaz. Immu- Caballo. Hominis equitantis imago in foliislusoriis
nem permanere. depicta. Banch de quatre peus ab posts per de-
||
QUI PAGA LO QUE DÉU, FA CABAL PER SÒN HEREU. munt, que usan los mestres de casas en lloch de
ref. Aconsella à pagar ab promptitut lo agé pera bastida. Caballo. Tabulatum portatilo Cícmenta-
gosar ab tranquilitat de lo que queda propi. Paga rium sustinens. Lo tumor ó postema que 's fa en
||
10 que debes, sabràs lo que tienes. Solvito quae de- r angonal, y prové del mal gàl-lich. Caballo. Bu-
bes, qua; sunt lua scire licebit. bo, nis, tumor inguinalis. caballet. 9. I Lo sol- ||
CÀBALA, f. Supersticióabque'ls juheus ab ana- dat de à caball; y així 'sdiu: losacometéren tren-
gramas y diversas combinacions de paraulas y lle- ta caballs. Caballo. Eques, itis. L' aguller de fil [j
tras de la sagrada escriptura pretenen averiguar que s' encreuha en 1' aspi ó en 1' urdidor al for-
destinum consilium, negotium, posan entre las camas pera divertirse. Caballico,
CABALGADA. f. Presa feta saquejant. Corre- caballilo. Arundineus equus. Entre estampers, ||
mer al terme senyalat. Carrera. Cursus certamen. fosch. Roano, rodado. Maculatus equus. Lo blanch ||
11
Comitiva à caball. Cabalgata. ||
Tribut ó dret de quatre potas. Caballo cuadralbo. Qualuor pedi-
senyorial. üerecho de cabalcada. Jus incursionis. bus albus equus. |i
Lo que té pels blanchs en la
CABALGADOR, A. m. y f. Qui va à caball. cua. Rubican, rubicano. Equus ex albo fulvus. | Lo
Cabalgador. Equitans. ||
pujador, pedrís. aficionat à las mulas. Mulero. Mularum appetens
CABALCADOR DE CETRERIA. Lo sirveut moniat en la equus. 1]
Lo que montavan las damas en las fun-
cassa de cetreria. Montero de cetreria. Auceps. cions públicas. Palafren. Phaleratus equus. ||
Lo
CABALGADURA. f. Bèstia de bast ó sella. Ca- de bastos en lo joch del truch. Perico. Hominis
balgadura, caballeria. Jumentum, i, quadrupes, equitantis imaginem bacillo instructam referens
cdis. pagella. 1|
Instrument de fuster compost de tres
DOLENTA CABALGADURA. loC. Hiet. fam. PcrVCrS, fustas oblíquas en que 's posa la fusta pera des-
de mal natural. Mala cuca, mala pécora. Impro- bastarla. Borrico, burro. Fulcruni lignis dolandis
bus, nequam. inserviens. ||
armat, cobert de ferro. Armado. Ar-
GABALGAR. V. a. Anar à caball. Cabalgar. matus. alforrat, cobert de cuyro ó toia pora
II
TOMO 1. 34
258 CAB DICCIONARI CAB
CABALL DE CARROSSA. Cahallo de carroza. Carru- CARALL TROTADOR. Lo que té flial pas. Caballo
carius equus. trotan. Succusator, is.
CARALL DE coTxo. Caballo de coche. Essedarius, A CARALL DONAT NO LI MIRES LO DENTAT. Tef. Re-
carpentarius, curulis equus. prèn la impertinència dels que buscan faltas en las
CARALL DE FUSTA. exp. iiiet. fam. Qualsevol em- cosas que'ls regalan, manifestant són genitdescon-
barcació. Caballo depalo. Navis, is, ligneus equus. contentadís. A caballo presentado no hay que mi-
II
Lo potro en que 's dóna torment als reos. Caba- rarle el diente: de lo ageno, lo que quisiere su due-
llo de palo. Equuleus, i. no. Equi donati dentes non inspiciuntur, aut noli
CARALL DE GUERRA. Caballo de guerra. Bellator, cognoscere dentem.
pugnator, príeliaris equus. A MATA CARALL, m. adv. Alropelladament. A ma-
CARALL DE LLITERA. Caballo de Utera. Lecticarius ta caballo. Príecipifanter.
rius, conductitius, vectigalis equus. ANAR À CABALL. fr. Ir, ondar à caballo. Equilo,
CARALL DE MALA MORT. Lo flach, lleig y de malas as, in equum inscendere, equo iter facere, vehi.
||
manyas. Gurrufero. Deformis, strigosus equus, ca- Si es cama à sa, cama alia. A caballo d horcajadas
ballus. d horcadillas, y d escarramanchones. p. Ar. Deduc-
CARALL DE MONTAR. Caballo de montar. Jumen- tis cruribus equo insidere; virilem in modum
CARALL DE POSTA. Caballo de posta. Yeredus, i, mugeriegas. Sedentis morè equitare. Si s' hi va ||
cia de Sinon en Troya, y la abrasaren. Caballo tro- ANAR EN LO CARALL DE SAN FRANCESCII. loC. met.
yano. Equus trojanus. fam. Anar à peu. Ir en el coche de san Franciscà ó
CARALL DE VALOR. Lo de bona casta. Caballo cas- de don Juan Zapata ó con la cruz de los calzones.
tizo. Nobilis, generosus equus. Pedibus.
CARALL EMREFUGAT. Lo que respira ab dificultat. k UNGLA DE CARALL, fr' A tot córrer. A una de
Cahallo asmdtico. Anhelator equus. caballo. Cilato, celeri cursu.
CARALL FOGUEJAT, lo que uo té por al tro y res- CUBRIR LO CARALL A LA EGUA. fr. AcübalUr. Equus
plandor de las armas. Caballo fogueado. Equus im- foeminan conscendere, cum foemine coire.
pei'territus. cuRRiRSE 'l carall, fr. Cubrirse algun tant lo sol
CAHALLS FORSATS. Companyia de caballers de de una pota ab lo de la altra. Taparse cl caballo.
janets costejada pels nobles de Palma obligats Equum anteriori pede vesligium alterius, calcaré.
desde '1 repartiment
feudo de caballerias, y ser-
al EMPiNARSE 'l CABALL. fr. Posarse '1 caball sobre
vian de guàrdias y escolfas diàrias al rey y à la las potas de detràs. Enarbolarse , encabrilarse.
noblesa y escoltavan també al virey y demés em- Equum pectus arrigere.
pleats reals. Caballos forzados. Militaris custodia ENSENYAR UN CABALL. fr. Adestrai'lo. Trabajar un
honoris gratia. caballo. Equum tractaré vel agitaré.
CARALL FRISO ó DE FRISA. mil. Ciliudi'o de fusfa ESTAR ENTRE LAS POTAS DEL CARALL, fr. met. fam.
ab puas ó travessers pera impedir lo pas à la ca^ Estar mòlt abatut, despreciat. Estar d los pies de
balleria enemiga. Caballo de frisa. Ericius, ii. los caballos. Abjectum et despectum esse.
CARALL FUST. ant. MATZINA. FÉR ANAR LO CABALL À TOT CÓRRER, fr. Férlo Cór-
CABALL GUARNIT. Lo que està à punt de poder- rer ab extraordinària violència. Escapar el caballo.
se montar. Caballo montado. Phaleris instruclus Equum veheraentissimé concilare.
equus. FERLi FÉR ANCAs AL CARALL, fr. Férlo abaixar en-
CARALL LLEUGER. Lo que no porla armas defen- cullint las ancas. Derribar el caballo ó derribar las
sivas, per lo que 's maneja ab més facilitat y lleu- caderas al caballo. Gogere equum ut coxas depri-
geresa. Caballo lijero. Levis armaturaï equus. mat.
CARALL MARÍ. Cert amfibi semblant al caball de GIRAR LO CABALL. fr. Mudarlo ó girarlo de una
terra. Caballo marino, de agua, de mar , hipopó- mà à altre. Trocar el caballo. in alterum latus
tamo ,
hipocampo. Hippocampus , hippopofamus, i. vertere.
CARALL REGUiTNADon. Lo quc tira cossas. Caballo MENÈJAR, MENAR, GOBERNAR Ó PORTAR LO CABALL,
falsa, Equus calcitrosus. Llevar el caballo. Equum tractaré.
CAB CATALÀ. CAB 25e
PICAR UN CABAI.L. fr. Exercitailo, ensenyarlo 1 tantissimus eques. Ij
Lo qui 's porta com à caballer.
picador. Picar. Equuin agitaré, domaré, edocere. Caballeroso. Egregiis animi dotibus instruclu.s.
PORTAR BÉ 'l cap LO cABALL. fr. Porlap lo cap CABALLEREJAR. V. n. Portarse com un ca-
dret y ben posat. En frenar hien el caballo. Erecte baller. Caballerear, hacerdel Caballero, portarse cu-
firmoque capite incedere. ballerosamenle. E(|uites imilari, lemulari.
PROVEHiR DE CABALLs. fr. EncahaUjar. Equos com- CABALLERESGH, CA. adj. Lo que pertany ó es
pararé, pararé, propi de caballer. C«?»a//crí'.sfo.Equester,equestris,
PUJAR A CABAi.u fr. Muulur à caballo. In equiim CABALLERET. m. d. Caballerito. E(|ues juve-
ascendere, insiiire. ||
met. Subjugar. Ensillar, do- nis. Lo jove presumit en las suas accions. Caba-
II
mar, hoUar, poner el pié encima. Jugum imponere, llereíe, caballerito. Adolescentulus eques nimis,
subjicio, ús, vires frangere, vanus et comptus.
sÉR CABALL DE DOS SELi.As. expr, S^M' bo pera tot. CABALLERIA. f. Bèstia perd anar a caball.
Ser bueno lo mismo para un fregado que para im Caballeria. Jumentum, i, quadrupes, edis. ||
Tropa
barrido. Sagax , solers esse. de à caball. Caballeria. Equitatus, us. ||
Prebemi-
TIR DE QUATRE CABALLS. Cuúdriga. Quadriga, se, néncia, previlegi del caballer. Caballeria. Eques-
quadrijugus, i. tris honor, dignilas, gradus. H
Art de la equitació.
TOT BON CABALL ENSOPEGA. loc. Indica que per Caballeria. Equestria munera ,
olücia. 1|
Institut
avisat que sia l' home cau en error algunas vegadas. propi dels caballers que feyan professió de las ar-
El mas dieslro la yerra. Quandoque bonus dormita- mas. Caballeria. Equitum ordo, institutum. ant. ||
CABALLER. m. L' bidalgo de caliticada no- necessitas pera la defensa del Principat. Caballeria
blesa. Caballero. E(|ues, itis. |1
Indivíduo del cos de tíerra fundis equestris.
dels senadors Romans. Caballero. Eques, itis. 1|
CARALLERiA DE HONOR. fr. La que conferian los
Fort sobre '1 terraplé de la plassa. Caballero. Ag- richs-homens à sos caballers. Caballeria de honor
ger editior. |j
caball. 8. ||
Koble ó ciutadà roma. equestris honor.
Caballero romano. Quiris, itis. |1
Lo qui munta à CABALLERIA DE MAYNADA. fr. La quB conferiau los
CABALLERS, CADA QUAL AB SAS MULLERS, ref. que caballer, Recibir Ja órden de caballeria equestris
denota que cada qual se contente en sòn estat, ponosem accipere,
igualanlse sols ab los de sa esfera, sens preléndrer CABALLERÍS. m. Lo qui té à sòn càrrech la
sér major ni abaixarse tampoch à sér menor de lo caballerissa. Caballerizo. Equitarius, hippocumus,
que li Cada asno con su tamano: cada
correspon. superjumentarius, equarius, ii.
oveja con su pareja. Pares cum paribus comparen- CABALLERÍS DEL REY. Lo qui té 1' ofici de anar à
lur. I
DE jANET. Los que munlavan certs cavalls caball à la esquerra del cotxo del rey. Caballerizo
petits y lleugers que'n deyan janets. Caballero de del rey, caballerizo del campo. Eques regis comes.
jinete. Eques. itis. CABALLERÍS MAJOR DEL REY. LO qui té à SÒU CUi-
pocomus,
la caballerissa del rey, la armeria y casa dels
caballers patjes. Caballoizo
i, regis equitio summus
mayor del rey.
prajfeclus.
Archip-
mundi partes viriliter exercendo. PRIMER CABALLERÍS DEL REY. Lo qui en auséncla
ARMAR CABALLER. fr. Posar lo l'By à ur) caballer del caballerís major goberna la caballerissa del
las armas, cenyintli la espasa ab vàrias ceremó- rey. Primer caballerizo del rey. Summo regis equi-
nias. Armar ú uno Caballero. Equestribus armis tio pricfectus, proximus administer.
aliquem armaré. CABALLERISSA. f. Estable, Uocb destinat
. CABALLERÀ8. m. aum. Lo que esmes distingit pera las cal)allerias. Caballeriza. Praesepia, «,
entre 'Is de sa classe. Caballerote. Genei'osus, praís- príusepium. stabulum, i, equile, is.
260 CAB DICCIONARI CAB
CABALL£ROT. m. aura. lo caballer fosch y GABASSÀS. m. aum. Esporton. Sportula, ae,
ferro en la llar del foch pera tenir la llenya, sòn ESTAR A LA CABECERA DE UN MALALT, fr. Assistir-
dos. Morillo, caballete. Andela, a?, lares ium. [j
En- lo. Eslar ó asislir d la cabecera de algun enfermo.
tre teixidors insirument de tres fustas oblícuas, y Assiduam aegroto praeslare operam.
sòn dos, sobre los (juals descansa un cilindro p^'ra GABECILLA. c Cap de rebeldes ó facciosos.
plegar. Caballele, liorrico. Cantherius, ii. | Permó- Cabecilla. Facciosorum caput.
dül eti forma de triàngul pi;ra sostenir preslalges. GABELL. m. Lo pel del cap. Cabello, pelo. Ca-
Palomilla. Abacus, i. [|
ferret de «errer. | Llom pillus, capillum, pilus, i, coma, ae. H Lo que cau
ó cresiall en lo alt de las parets pera defensa de sobre del front. Copete. Capronae, arum.
la aygua. Albardilla, caballete. Parielis culmen, CABELL AFEGIT ó POSTÍS. Cabcllo posúzo. Galcri-
legmen, tegumen, ínis, tegunientum, i. |1
entre- cum, capillainenlum, i, superpositi capilli adsciti-
GlARÏ. tia coma.
CABALLÓ. m. Lo llom de la terra entre solch CABELL CASTANY. Lo quc té '1 color de castanya.
Cabellon, camellon, albardilla. Porca, íb. Cabello castaiio. Capillus fuscus, cas'aneus.
CABALLOT.m. caball de mala mort. CABELL GRIS. Lo mitj blanch y mitj negre ó cas-
GABALMENT. adv. m. Justa, precisa, conci- tany. Cabello enlreblanco ó entrecano. Capillus se-
sament. Por sus càbales, cabalmente. Exacte, per- micadus.
fecte, praecisè. CABELL NATURAL. Lo que uo cs postís. Pelo pro•'
GABALÓ. m d. cabalet. pic. Coma, caesaries naturalis.
GABALÓS, A. adj. Acaudalat. Acaudalado cau- CABELLS ARRUFATS ó ERissATS. Cabello crizado.
daloso. Pecuniosus, nummosus. |1
caudalós, profi- Horridus capillus.
tós, CABAL, DMPLERT. CABELLS BLANCHs. Canas. Can i, orum.
GABANA Y GABANYA. f. Caseta rústica. Ca- CABELLS CARAGOLATS, naturalment. Cabello ensor-
bana. Tugurium, ii, cassa, ae, magalia, ium. [|
ra. tijado, crespo, rizo. Crines inlorti. U
Artificialment,
Mosso de mulas de una cabanya. Cabaüil. Armen- Cabello rizado. Calainis trata coma.
tarius, ii. CABELLS DE ÀNGEL. Consei'va feta de una espècie
CABANYELLAS. f. pi. Solemnitat que cele- de carabassa, separantla en fils mòlt prims à ma-
braran los Hebreus en memòria de haver habitat nera de cabells. Cabellos de àngel, üulciarium ex
sos majors en lo desert baix tendas, abans que en- pomo in exiles taeniolas dissectum. [| Planta. Cala-
trassen en la terra de Canaan. Fiesta de los taier~ haza cidra. Langenaria vulgaris.
ndculos. Scenopegia, a3, scenopegia, orum. CABELLS DE DETRAs Los que 's deixau detràs portant
.
espart, regularment ab dos ansas à la vora. Espor- , CABELLS EMBULLATS. Cübcllo cnmaranado. Capi-
lillo, capazo. Cophinus, i, fiscella spartea. []
Lo llus implicatus.
gasto diari. Taleguilla de la sal. Sumptus quotidia- CABELLS ENTRUNYELLATS. Cabcllo CrespO, CílSOrít-
nus. 11
met. Abundància con maraarse un cabàs de jado. Cirratus, crispatus capillus.
indulgéncias. Monlon, mundo, infinidad. Curaulus, AFEYNAR, ROLLAR LOS CABELLS, fr. ant. Caragolar-
i, multitudo, inis, congeries, ei. los. Encrespar, rizar, ensortijar el cabello. Capi-
A CABASSOS T A CABAssADAS. m. adv. Ab mòlta llos crisparé.
abundància. A fanegas, à montones. Abundè, affa- AGAFARSE PELS CABELLS, fr. AGAFARSE. 1.
que la deixa. Andar a la rehatina. Raptim agere, CABELLERA DE LA REYNA. f. Plania pcienue, ras-
rapto aliquid capere. trera, mòlt comuna en los jardins: té las fullas
AKRANCARSE 'ls CABELLS, fr. Deuiostrar estar prolongodas, rodonas y molsudas, las flors berme-
mòlt enfadat. Patear. PríE dolorc solum ([ualere, llas, y tenen la propietat de lancarse fora del sol.
ref. (|ue s' entén en sentit natural. Canas y cuer- nomo Conon ú las set estrellas de prop de la cua
nos no son de vejez. Cornua non faciunt canitiesíjue del lleó (y que dóna encara vuy dia à esta cons-
"s
na autoritat ó sentència que no ve prou al cas. CABESSÓ. m. dim. Petita altura, putxet. Alto-
Traer por los cabellos. Testimonia in suani senten- zano. Cülliculus.
liam arbitratu suo detorquere. CABESSUT, DA. adj. ant. tossut.
CABELLADURA. f. ant. y CABE8TRAR. X. a. Posar cabestre. Cahestrar,
CABELLERA, Lo f. conjunt de cabells. Cabe- i
echar cabeslro. Capistro. as.
262 CAB DICCIONARI CAB
CABESTRAT, DA, p. p. Caheslrado. Capis- cosas sols costan lo péndrerlas. Cinco y la garra.
tratus. Manu ariipe, subripe.
GABE8TRE. m. Moriallas. Cabesíro, cabezada. GABORGA. f. ant. cova.
Capistrum, i. [|
eonsal. GABÓRIA. f. Trencacap. Quebradero de cabeza.
DESEMBOIICAR LO CABESTRE DE ENTRE POTAS. fr. Animum turbans.
Desencahestrar. Capistrum toUere, solvere. GABOS8A. f. CABESSA. ||
f. ler. cabota.
GABESTRER. ni. Qui fa ó Irada en cabestres. GABOT. m. Peix de mar y de riu: té '1 cap
Caheslrero. Capistroruni opifex. més abultat de lo que correspon al sèu cos; los
GABESTRERA. f. naut. La unió dels caps dels ulls grossos, hermosos y blanchs; las escatas pla-
filats pera pescar tunyinas, anguilas, etc. Cahes- tejadas que tiran à blancb. Excita la orina, y bi ha
trera. Conjunctio extremoruni retium ad piscan- qui diu que purifica la sanch. Matajudio, capiton,
dum tinnos anguillasque. \\
Corda que assegura las cabezudo, mujol. Capito, nis, coephalus, i.
ansas a una distància oportuna del fondo de la ay- GABOTA. f. La part superior del clau. Cabeza
gua. Cabeslrera. Funis ad sustinenda retia oppor- de clavo. Clavi caput, bulla, ae.
yaliment. Cabida. Gratia, x, auctoritas, atis. que 's fàn en las camas ab la continuació de estar
CABIRÓ. m. Fust gros que serxeix pera edifici prop del foch. Cabràs, cabrillas. Varietat es igne
y altras cosas . té 16 peus de llarch, 9 dits de am- factaí.
ple y 7 de cantó. Àlfagia, cabrio, cuarlon. Trabs CABRA CERVAL. Animal que participa de las pro-
grandior. pietats de cabra y de cervo. Cervicabra. Cervaria
CABIROL. m. Isart, cabra salvatge. Cabra capella.
montés, gamuza, bxcerra, rupicabra. Rupicapra, CABRA MONTESA. CABIROL.
caprea, ae, ibex, icis. CABRA QUE TÉ BARBALLEBAS. Mamullada. Verrucà
GABIROY. m. te. Aucell de estany. Pajaro de é collo pendente praïdita capra.
estanque. Avis sic dicta. CARREGAR LAS CABRÀS A ALGÚ. fr. mct. Donar la
GABISGOL. m. capiscol. culpa à qui no la té. Echar, cargar las cabràs d
ab la destral. Picar cables. Anchoralia praescidere. millor lo dels altres. La gallina de mi vecina mas
GABO. m. Lo soldat inmediatament inferior al huevos pone que la mia: la cabra de mi vecina tiene
sargento, y es 1' últim grau en la milícia. Cabo. mas leche que la mia. Aliena nobis, nostra plus
Praefeclus, i, manipuli ductor. aliis placent; fertilior seges est alieno semper in
)ifgros demis pecados, pagar alguno su pecado. In lé. Essediu anterior pars.
peccaloruiii poenam. CABRIT, m. Lo fill de la cabra quant es petit.
CABRITA. f. CABRITU.LV.
Choto. Hccdulus,
I CABREJAR.
ter.
n. fér cabràs.
as.
de estanque. Avis sic dicta. compost de cabró y cervo. Hicocervo. Chimaera, a;.
CABRELLAS. f. pi. Set estrellas juntas en lo CABROLLER. m. cabró. 2.
signe de Tauró. Cabrillas pléadas, Pleades, vergi- CABRONADA, Acció infame que permet al-
f.
de, ó entre allras. Caber. Capio, is, contineri, in- Cabronada. Nimia molèstia, incommodum, i.
cludi posse. II
Tocar, pertànyer. Caber. Attineo, CABRONÀS. m. aum, Cabronazo. Magnus hir-
'pertineo, es. ||
ant. Assistir, estar present, formar cus.
part de una reunió, junta, ó consell. Asistir, con- CABRONET. m. d. CabroncíUo. Hirculus, i.
II
pi. CABUKLLAS. contenirne altra. Cabida, capacidad. Receptus, us,
CABRETJ. m. L' acte y efecte de cabrejar. Ca- capacitas, atis. Amistat, valiment, favor. Cabida.
I
||
que forman un àngul en lo qual s' assegura una fà en los arbres. Berrugon. Thymion, ii.
corriola pera muntar la artilleria y alsar altres pe- CABUSSADOR, m. ant. Qui nada sota l' aygua.
sos. Cabria. Tractoria grus. ||
f. Entre corders cor- Buzo. Uriíiator, oris.
ró de fusta ab quatre canals de llarch à llarch, en CABUSSAMENT, m. ant. cabussó.
(jue entran ó s' ajustan las quatre camas que 's so- CABUSSAR. V. a. Ficar alguna cosa sola Tay-
len unir pera fér la corda. Akachofa, galàpago. gua. Zabnllir. Mergo, immergo, is. v. r. Ocul-
||
FÉR cABRioLAs. fr. Dar, hacer cabriolas, cabrio- FÉR UN cabussó, fr. Dar una zambuUida, (j wi
lar, rnbriolear. Saltu se in sublime tollere. chapuz. Urinor, aris.
CABRIOLA. UI. Capol ab màjiegas y balona. CABUT, DA. p. p. Çabido. Contentus.
264 CAC DICCIONARI CAD
CACA. f. fam. Los excrements de las criatui-as. Cacoqutmico. Cacochimicus, i. \\
met. Melancólich,
Caca. Alvi excremenlum, ventris purgamenta. I
trist. Cacoqiiimio. Cacochimicus, i.
Yeu ab que las criaturas avisan que volen exone- CACOSÍNTETON. m. Figura gramatical vicio-
rar lo ventre. Caca. Infantis vox venfrem exone- sa en que's dislocan y trencan las paraulas. Caco-
raré cupienlis. {\
Germana de Caço celebrada per sinteton. Cacosinteton.
Cacarear, cloquear. Cucorio, is, caci lo, gracilo, citat que's té en lo parer propi. Cada loco con su
glocido, as, glocio, is, se diu de la gallina. ||
met. lema, y cada lobo por su senda. Aliud noctua sonat,
Exagerar las própias accions. Cacarear. Sua exlo- aliud cornix.
llere, decantaré, jactare. CADA HU DEL SEU NE PÓT FER LO QUE VÓL. fr. fam.
CACAREJAT, DA. p. p. Cacareado. Decanta- Denota que qui es duenyo de alguna cosa pól dis-
lus, glocitus. posar de ella sens darne rahó à ningú. Cada imo
CACAU. m. Arbre de Amèrica, de fullas llus- puede hacer de su capa un sayo. Cuique suam in
trosas, Uisas,duras y ovaladas: las flors grogas y sagulum fas est mutare lacernam.
bermellas, y fruyt llarch de mitj peu de iguals CADA HU LO QUE SIA SEU. ref. que adverteix que
colors que la flor, que conté de trenta à cuaranta ningú déu péndrer lo que no li toca, ni pèrdrerlo
llavors. Cacao. Cacao. ||
Lo fruyt com una almetlia que li pertany per son ofici. A"í hagas cohecho, ni
cubert de una espècie de volva prima y parda: es pierdas derecho. Caveat à largitionibus, non tamen
lo principal ingredient de la xocolata. Cacao. qua? sua sunt, amittat judex.
Amygdalus indica. CADA PUNT Ó INSTANT, Ó A CADA PAS. lU. adv. A
LO LLOCH POBLAT DE CAGAi's. Cacaotol. Ex cacao cada instante, por momenios. Passim, crebrò, sae-
abundans ager. pe, fère, singulis momentis.
CACAHUET8. m. pi. Fruyt que's cria sota CADAF. m. ter. Mesura de oli, la quarta part
terra en figura de carabassa vinera, cubert de un de un quarta. Cadaf. Quaidam olei meusura.
boll ó pellofa flonja que conté dos ametllas sem- CADAFA. ter. y f.
CACOFONIA, f. So aspre per la concurrència cóuRER ó cóURERSE 'l CADARN. fr. Fér tornar à
de la última síl-laba de una dicció ab la primera son estat los líquits alterats pel cadarn. Cocer ó
de la següent. Cacofonia. Cacofonia, aj, homaïo- coceise el resfriado. Ex obstructione frigoris ad sa-
propberon, is. nitatem restituí.
CACOGRAFIA. f. Mal modo de escríurer, CADARNERA. f. Aucell de tres polsadas de
cambiant ó partint mal al fi de la ratlla alguna veu llarch, la esquena parda, '1 ventre blanch, F en-
ó síl-laba. Cacografia. Cacographia, a;. contre de las alas groch, las plomas clapadas de
CACOPRÀGIA. f. Yici dels òrgans que servei- blanch, lo cap bermell fort. S' atravessa en lo ca-
xen pera la nutrició. Cacografia. Cacographia, se. nari , y es apreciable pel cant. Jilguero, colorin,
CACOQUÍLIA. med. Conversió del aliment
f. pintadillo, pimacilgo. Carduellis, is.
bumors. Cacoquimia, caquejia. Gacheccia, caco- CADASCÚ, adj. indef. ter. cada hu.
chimia, se. CADÀVER, m. Lo cos del home piprl. Cadd'
CACOÇUÍMICH. m. Qui pateix cacoquimia. ver. Cadàver, eris,
CAD CATALÀ. CAD 265
RESTOS DEL CADÍ VER. Ccnizas. ReliqisB arum, ci- CADENAS8A. f. aum. Cadenon. Catena gran-
neres, um. dior.
I fill
etc.
CADELL, m.
petit
Lo gos nat de poch temps, y '1
de alguns animals, com lo lleó, llop, òs,
Cachorro. Catellus, catulus, i. Pistola de but- |1
mero y
minum
CADÈNCIA,
modi. 1)
f. La armonia que resulta del nú-
disposició de las síl-labas. Cadència. Car-
mús. Certa conclusió del cant, to-
xaca. Cachorro, cachorrillo y cadiUo. p. Ar. Par- tas y cada una de las parts de la pessa dividida
vum sclopetum. Entre fusters espècie de ribot
\\
com en períodos. Cadència. Numerus, modus, i*
fusta assegurada à la canal de la tramuja pera fér sa ó parlar afectat ab la mida del vers. Cadència.
càurer lo gra que s' ha de móldrer, y senyalar Poétici numeri aíTectatus usus.
quant se para la mola. Citola, taravilla. Pistrina- PARLAR AB CADÈNCIA, fr. Parlar en prosa afectant
rium, molarium crepitaculum, motacillum, i. H
la mida del vers. Hablar con cadència. Números et
En las bòtas ó barrils la regata ó mossa ahont s' mensurara in prosa aíTectare.
encaixa '1 cul ó tap, y en lo bastiment de finestra CADENETA. f. d. CadeniUa, cadeneta. Catcnu-
las posts que '1 forman. Gargol. Tabullarum, ligno- la, 05. 11
Entre costureras, traball ab fil ó seda en
rum incisió. 1|
ter. Lo floquet que fan alguns ar- figura de cadena. Cadència. Gatenula,
aï. La que's ||
bres, com avellaners etc. en lloch de flor. Espi- posa per adorno en las guarnicions. CadeniUa.
guilla, candelilla. Julus, i. |1
Madeixeta, troqueía Taeniola in catenae formam elaborala.
de fil ó seda. Codejo, cadillo. Spira brevis. ||
La CADERA. f. Costat. Cadera. Latus, eris.
unió de mòlts fils pera fér borlas ó altra cosa de os DE LA CADERA. Cia. CoXCUdix, ÍCÍS.
rels de las plantas. Inseclo, lombriz. Lumbricus, i, CADEYA. f. Mida de lonjitut usada en Berbe-
acheta, ae. ria, equivalent à prop de tres pams. Cadea.Mensura
CADELLAR. v. a. Parir la loba, la perra etc. sic dicta.
Catolus edere. I
raet. Anar donant mès y mès de CADÍ. m. Entre turchs y moros jutge de causas
sí alguna cosa. Parir, cundir, dar de si. Augeri, civils. Cadi. Praetor, oris, judex, icis.
accrescere. CADIF Y CADIN8. m. pi. Drap, groller de
C ADELL AT, DA. p. p. Parido. Pari tus, edi- llana. Cadiz. Grossioris tela; genus.
CADIRA, f. Siti ab respatllera pera una per-
I
tus.
CADELLET. m. d. Cachorrillo, cachorrilo. Ca- sona sola. Silla. Sella, ae. La en que pareix la
[J
I rials,
tena,
com una cadena de
ae, series ei, concatenat] eventus.
tinuació de montanyas. Cadena,
desgràcias. Cadena. Ca-
cordillera.
||
La con-
Cate-
aptum ad tergum humerosque reclinandos;
dorsuaria et brachiata.
CADIRA MITJANA. La que es un poch mès petita que
sella
TOMO 1. 35
266 CAF DICCIONARI CAG
lla part que té diferents registres inferiors ahònt s CAFETER, m. Qui ven cafè. Cafetero. Cafaei
assenta l'organista. 5i7/a(íe/ór(/ano. In organosella. venditor.
GADÍS Y GADISSOS. m, pi. cadins. CAFETERA, f. Lo vas ahont se prepara y ser-
CADUCAMENT. m. Dèbilment, Caduca-
adv. veix lo cafè. Cafetera. Cucumella, as.
mente. Languidè, remissè, debiliter. m. L' estat |1 CAFFA. f. Certa tela de colo pintat de vàrios co-
de caduch. Caduquez, caducamiento. Languor, is. lors y diferents dibuixos que's fabrica en las In-
CADUCAR. V. n. cadiquejar. dias orientals, y 's compra en Bengala. Caffa. Lin-
CADUCAR LO LLEGAT, FIDEÏCOMÍS, etC. fr. for. Ex- teum caffa.
tingirse per falta de hereus. Caducar el legado, el CÀFILA. f. Multitut de personas, béstias ó al-
fideicomiso, etc. Legatum, haereditatem vacuam es- tras cosas. Cdfila. Turba, caterva, se. [|
Reunió de
se, luBredem non habere. comerciants ó viatgers que's juntan pera atravesar
CADUCARSE. V. r. CADIQUEJAR. ab mès seguretat los vastos estats del Mogól y al-
CADUCATS, m. pi. for. Bèiis vacants que ad- tras comarcas de las Indias. Calila. Turba, caterva,
quireix lo príncep per falta de hereus. Caducados. se. 11
En regne de Guzarate que ocu-
los ports del
Yacantia, caduca bona. pan los portuguesos se diu de las petitas flotas
CADUCEO. m. Vara que porta Mercuri, en la mercants que van ó venen de Surate baix la escol-
que estan enroscadas dos serps. Los poetas íingian ta de un barco de guerra. Cdfda. Naviuin multi-
que tenia grans virtuts com la de resuscitar , tudo.
morts, etc. Era símbol de la pau, y à aquest fi la CAFÍS Ó CAFITS. m. Mesura de 40 celemins
usavan los embaixadors grechs y romans. Caducéo. en Aragó y 44 en València. Caiz. Bis sex medimna
Gad«ceum, ei. tritici, corus, i. met. mòlt. [j
CADUCH, CA. adj. Decaygut per la vellesa. CAFRE. m. Natural de la costa de Àfrica en-
Caduco. Decrepitus, caducus, senio confectus. H
vers lo cap de Bona esperansa. Cafre. Cafer. me'. ||
cazuela. Slomachi craditate laboraré videtur. portar fato. Vaca. Coriacea capsa. \\
La de morts.
GAGAROT. m. caganer. Ataúd, caja de muertos. Sandapila, ae, feretrufti, i,
CAIMACAN. m. Dignitat entre 'Is turch. Cai- CAIXAL DEL SENY. Lo que surt en la edat varonil
macan. Caimacan. en la extremitat de las mandíbulas. Cordal, muela
CAINCA Ó CAINZA. f. Arbust que creix en del juicio. Dens caninus, ultimus dens molaris.
abundància en las Antillas, Floridas y en móltas CAIXAL DE VELLA. Herba rastrera, de fruyt rodó
províncias del Brasil: es semblant al gesamí, las armat de cincb puas triangulars. Ahrojo. Tribu-
ramas y y un pocb pun-
fullas oposadas, ovaladas lus, i.
xagudas, y algunas vegadas quasi obtusas, Uar- TENIR CAixALS. fr. mct. fam. Sí'r mòlt difícil una
gas de una ó dos polsadas; las flors en forma de cosa. Tener uiías ó pelos. Admodum diíTicílié^'penè
rahimets mès curts que las fullas; lo fruyt molsut inextricabile esse. Í|
Sér algú difícil de '"«éí^ enga-
y un pocb comprimit, contenint una ametlla Jlisa, nyat. Tener colmillos. Emuncixwíiris'èséé. ' \
prolongada, que no s' obre. Es dÍH)3«H=Pà, tònica, CAIXALADA. f. Líi accióidè mosse^Ar:'Mor djs- _,«#íí***^^^
car. Morsicatim scindere morsico deniorsico, : , parts, per adorno, ó pera que senta la campana de
comraorsico, as. repetició. Calada. Terebratio, nis,
opus perfossum.
CAIXALEJAT, DA. p. p. Mordiscado. Morsi- CALADOR. m. Lo qui cala. Calador. Terebra-
calus. tor, is. cir. Instrument de ferro llarch y rodó
II
CAIXALER. m. ant. dentista, xarratre. pera examinar la profunditat de las feridas. Tieii-
CALABRACÚRIA. f. Lloch ahont lo pontífice CALAIX, m. Caixó corredís y sens tapa pera
convocava poble pera publicar las festas y 'Is
al tenir las cosas desadas en los armaris, taulasyca-
dias que hi havia entre las calendas y nonas. Ca- laixeras. Cajon, gaveta. Loculus, forulus, i, locu-
labracuria. Calabracuria, ae. lamenta, orum. Caixonet ab divisions de uns dos
||
CALABRÉS, A. m. y f. Natural de Calàbria. ó tres travessos de dit de fondo, en los quals s' hi
Calabrés. Calaber, Lo pertanyent à Calà-
i.
H
adj. posan las pesadas de la xocolata peraque prenga
bria. Calabrés. Calabricus, japigius. Espècie de || la forma de rajola. Cajon. Càpsula in variis spatiis
rahim, dit així per haver vingut de Calàbria. Cala- divisa.
brés. Japigia uva. calaix de sastre,loc. met. Se diu del qui té en
CALABRIADA. f. Mescla de dos ó mès vins la imaginació ideas desordenadas y confusas. Ca-
especialment negre yblanch. Calabriada. Yinorum jon de sastre. Multiplici et inordinata rerum varie-
mixtió. tate refertus; Petrus in cunctis.
CAL CATALÀ CAL 269
SÉR Ó ANARSEN AI, CALAIX, fi*. IllOt. MORIR. CALAMITÓS, A. adj. Infelís, desgraciat. Cala-
CALAIXÀ8. ni. aum. Cajon grande. Capsa miloso. iErumnosus, calaniilosus. Lo que causa ||
to, càlamo aromúlico. Hasteorides, is, ealaraus aro- CANTAR COM UNA CALANDRIA. loc. fam. Cantar
maticus. mòlt y bè, Cantar como una calandria. Garrire.
|
CALAMACH. m. Durantas
de llana pri- , tela ,
Descubrir algú tot lo que sab. Cantar, confesar de
ma y estreta semblant al droguet. Calamaco. La- plano. Omnia planè revelaré.
neum textum. Planta que produheix una cama
||
CALANICH. n. p. de home. Calanico. Calani-
semblant à la del fonoll dividida en canonets ; las , cus.
preparat serveix per alguns remeys. Cicuta. Cicu. genus, eris, conditio, nis.
ta , 86 , conium maculatum. CAL APA. m. CALAFAT.
CALAMAR. m. ter. y CALAPÀNDRIA. f. fam. CONSTIPAT.
CALAMARS, m. Peix semblant à la cipia y sense CALAFAT, m. Gripau, animal verinós sem-
escata ; té un en figura de ganivet y
dos ossos , al- blant à la granota, però mès gros. Sapo, escuerzo,
tre de ploma. Calamar, caJamarejo. Lolius, ii, lo- hufo, galúpago. Bufo, nis, rubeta, se. Cert mal
||
ligo, inis, loliguncula, se. en las potas de las bèstias entre la carn y 'I cas-
CALAMARSA, f. Pluja que's glassa en rayre,y co. Galàpago. Jumenforum podagricus tumor.
's diu pedra quant es grossa. GraniVo. Grando, inis. CALAPET. m. de Sapillo. Bufo, nis, rubeta ae.
CACRER CALAMARSA, fr. CALAMARSEJAR. II
Herba, altimira.
CALAMARSADA, La calamarsa que cau de f. CALAR. V. a. Penetrar, compéndrer. Calar.
una vegada. Granizada, granizo. Grando,inis. Perspicio, introspicio, is, penetro, as. |1
ant. bai-
CALAMARSEJAR. V. n. Càurer calamarsa dels xar. II
ant, CALLAR. II
nàut. Amaynar las velas.
núvols. Granizar, acantaïear. Grandino, as, gran- Amainar, calar. Yella dimitlere, contrahere. fam. |]
dinat , abat. Pegar, com: calali una bofetada. Pegar, dar, echar.
CALAMARSEJAT, DA. p. p. Granizado Gran- .
Percutio, is, verbero, as. m. Lloch abundant de ||
adzavara de la Xina. Calambuco. Aloes calambuco fam. Posarse alguna pessa de roba; y així 's diu:
dicta. CALARSE '1 jech, Ponerse. Induo, is. ||
Junt ab la
CALAMENS. m. Herba de la cual ni ha tres es- partícula a devant de un infinitiu significa comen-
pècies; una de fullas blanquinosas com las del al- sar la acció del verb, com: calarse à córrer, à ríu-
ba y la flor púrpurea; altre semblant al poliol bort,
,
rer. Echar, ponerse. Incipere. [|
Entrar, ficarse à
y altre que's diu galera. Calamento, calominta, yer. algun paratge, anar, arrimarse, Trasladarse, me-
ha galera. Calamenthum calamintha ae. , i ,
,
terse, arrimarse. Transferre, immilere, applicare.
CALAMENT. m. ant. descenso. CALARSE A jAüRER. fr. que à mès del sentit rec-
CALAMINA. Mina abundant de zinc en for-
f. no cuydarse de alguna cosa. Echarse ú
te significa
CALAMITAT, f. Desgràcia , infortuni , misè- m.Traball que's en metalls, fusta, pedra y al-
fa
ria. Calamidad. Calaraitas , acerbitas, alis, tempus, tres cosas, taladràntlas de una part à altre. Cala-
oris , aerumna , ae. do. Opus terebratum.
270 CAL DICCIONARI CAL
CALATRAVi. adj. de la orde de Calatrava. CALCIGAR. V. a. ant. y derivats, tretitjar.
Calalravo. Calatravensis, CALCILLA. f. CALSILLA.
CALAU. n. p. fam. de home. nicolau. CALCINAR. V. a. y derivats, calsinak.
CALAVERA, f. Lo conjunt dels ossos del cap CALCITES. f. Pedra preciosa de color de cou-
sens la carn ni la pell. Calavera. Calvapia, a). re. Calcites. Chalcites, a;.
craneum, i. ||
Lo conjunt dels osos dels animals CALCÍTIDES. m. Mineral de color de coure
despullats de tota carn. Esqueleio. Ossium com- que's troba en las minas de aqueix metall en Ale-
pages deuipta carne. ||
ant. Espècie de embarcació manya: en la part interior té certas venas de un
llarga y estreta de una cuberla y ab un esparó à groch llustrós y compren altre mineral dit sorí;
la proa. Té tres arbres ab tres vergas, y en cada y en la exterior lo que anomenan missi, lo cual
una 's posa una vela llatina, Carabela. Celox, ocis, sobrepuja com lo verdet sobre del coure: los tres
jimbus, i, carabis, is. ||
met. Home de poch seny. son corrossius, y '1 calcítides entra en la composi-
Calavera, cabezuela, mala caheza. Yacuum capute ció de la triaca. Calcilides. Calcittis, idis.
prajceps mente. CALCO. m. Pés que s' usava antíguament en
CALAVERADA. f. Acció de un home de poch Espanya, y del qual fa menció sant Isidoro «de
judici. Calaverada, cahildada. Imprudens factum. ponderibus." Calco. Calco. Pés grech. Facciolati ||
FÉR CALAVERADAS. fr. Fér cosas de poch judici. diu que era la desena part del óbolo; Palach que
Calaverear. ínsanio, is, àbsque consilio agere. y alguns altres que era una mo-
tenia dos grans;
CALAVERETA. f. d. Calaverilla, calaverila. neda que valia mitj cerari. Calco. Chalcus, i. ||
ium. II
adj. Alguna cosa. Alguna. Aliqua. gech «calcos'' coure ó aram, yde «grafo"jograbo.
CALCADA, f. ant. trepitjada. Calcógrafo. Calcographus, i, cailator, is.
CALCAR, v. a. ant. trepitjar. ||
Passar ó picar CÀLCUL, m. Lo computo ó comple que's fà
ab una agulla ó punxo los perfils del dibuix pera per operacions aritméticas y algebràicas; hi ha
que s' estampen en altra part, estergintho ab una càlcul diferencial é iatpgral. Calculo. Calculus, i,
comunment en mal sentit. Marcar, scnalar con el, CALCULAR, v. a. Fér càlculs. Calcular, hacer
dedo. Dilato aliquem monstrare, signaré. càlculos. Calculo, as, ratiocinor, aris, computo, as.
èV*^^
M-
v;x*-
•iff*^ ^:^^^i
CAL CATALÀ CAL 271
k algú, acalorarlo pera que fassa alguna cosa. Dar GALDERERIA. f. Botiga ó barrí de calderers.
calda ó una calda d alguno. Agito, stiinulo, as. Caldereria. Caldariorum laberna.
GALDÀICH. adj. Cosa de Caldea, vuy Caldar GALDERETA. f. d. Calderuela, caldero, calde-
província de Babilónia. Caldaico, caldéo. Chaldai- rillo, calderila. Caldariolum, i, caldariola, ae. | La
cus, chaldicus. de tràurer aygua. Caldero, acetre. Scitula, aïnea,
vermell al) focli. Caldear. Candefacio, is, ferrum ha pessas de dos, de quatre y de vuyt marevedis-
ignitum reddere. H
Donar mòlt calor ó foch à algu- sos. Calderilla. JErea moneta.
caldo sovint. Tomar caldo d menudo. Jusculum fre- anomenan ab que distingei-
així aquesta senyal %
quenter potare. ||
Tenir alguna cosa gust de caldo. xen los pàrrafos, ó senyalan los fulls que van fora
Oler à caldo. Jusculum sapere. de la obra principal. Calderón. Typographica nota.
GALDEJAT, DA. p. p. Caldeado. Candefactus. II
miís. La nota ó senyal que adverteix la suspen-
GALDÉO, A. adj. caldàich. sió dels instruments pera que '1 qui canta execute
GALDER. m. ant. calderó. adj. Aficionat al |]
lo que vulga. Calderón. Musicalis nota. |j
Entre
caldo. Amigo del calda. Jusculi cupidus, avidus. comptistas esta p. que denota '1 railler. Calderón.
GALDERA. f. Vas de metall, gran y rodó, ab Milliaria nota.
una ansa en lo mitj ó mès petitas en cada part. GALDERONA. f. MARMITA.
Caldera. Lebes, etis, caldarium, ahenum, i. La |1
GALDET. m. d. Caldillo. Jusculum, i.
mitja bola de aram en la que s' arma la pell de las GALDO. m. Lo such ó aygua en que s' ha cuyt
timbala.s. Caldera, ^nea compago. ó guisat la vianda. Caldo. Jus, uris. |
pi. Lo vi, oli
CALDERAS DE 'n PERE botÍ^o. exp. fam. L' infern. y altres líquits que 's portan per mar. Caldos. Li-
Calderas de Vera ó Pedró Bolero.. Infernus, tarta- quores quibus mercatura exercetur.
rus, i. caldo medicat. Lo de vadella, perdius, granotas
CALDERA VELLA Ó TERRAT SEMPRE TÉ BONY Ó FORAT. y escorsons junt ab diferents herbas. Caldo altera-
ref. Denota que la vellesa acarrea ó porta mòlts da. Jus medicinale.
malts. Hombre viejo, saco de azares: homhre viejo, A QUI NO VÓL caldo TASSA PLENA. loC. prOV. De-
cada dia un duelo niievo. Infirmat senium vires ac nota que 'Is superiors deuhen tenir caràcter, quant
ajra vetustas. Multa senem circumveniunt incom- los inferiors se resisteixen al cumpliment de sas
moda. obligacions. A/ú te duele ahi te daré. A fortiori pa-
AB UNA CALDERA VELLA SE 'n TROBA UNA DE NOVA. rendum.
ref. S' aplica als joves de tots dos sexos, que 's GALDOR. m. ter. ardor.
casam ab ab lo fi de beretarlos. Con un calde-
vells GALDÓS, A. adj. Lo que té mòlt caldo. Caldo-
ra viejo se compra otro nuevo. Yeteris pretio no- sa. Jurulenlus.
vum emitur ahenum. Seni puella nubit, spera hae- GALDOSET. adj. dim. Caldosito. Jurulcntus.
reditatis habet. CALDOT. m. Caldo mal fét, ab poca curiositat
TIRAR À ALGÚ UNA CALDERA DE AYGUA BULLENTA. ó substància. Calducha. Jusculum insipidum.
fr.met. fam. Deixarlo suspens y parat ab alguna GÀLDRER. v. imp. Sí'r menester. Necesitarse.
cosa ó dit impensat ó graciós. Echarle d una un Opus esse. 1|
com correspon. Ser
Sér alguna cosa
jarra de agua. Alicujus impotens inesperati fran- conforme. Idoneum esse.
gere. CALELL. m. Pedreta introduhida per descuyt
GALDERADA. f. Lo que cab en una caldera. en las rajolas ó teulas, que 's converteix en cals al
Calderada. Quod caldarium
capit. Lo menjar ó |1 cóurerse. Caliche. Lateri immissus calculus. ||
FÉR CALENDARIS, fr. que à mès del sentit literal CALENTURETA. d. FEBRETA. f.
igualtat, sens la menor diferència. S' usa regular- CALES. ra. mit Fill de Bóreas y Oritis germà
ment ab los verbs anar, portar, amidar. Por un mis- de Cetes, que morts per Hèrcules foren convertits
mo rasero. Eodem jure omnes censere ; aequo pede en vents. Cales. Calais, dis. I
f. Ciutat y port de
pulsare; aequa mensura metiii. Fransa. Cales. Calesium, i, Caletum, i.
religiosos en Turquia,que prenen aquest nom de un CALESER. m. Qui mena una calesa. Calesero.
Santó sòn gefe anomenat Calenderi, mòlt penitent Pilentarius, ii.
|
Qui lloga calesas ó volants. Calesi-
y extravagant. Calenderlos. Calenderii, orum. nero. Pilenlorum locator.
CALENT, A. adj. Lo que conté calor. Caliente. CALESETA. f. d. Calesilla. Parvum pilentum.
CaliduS. 11
ARDENT. I
ACALORAT. CALESt. m. Yolaat, carruatge à propòsit pera
CALENT DE CAP. fr. Qui ha begut mòlt vi y comen- passejar. Calesin. Pampillum, i, carpentum velo-
sa à sentir los efectes. Calamocano. Aliquantulum cius.
vino madeus. CALETA. f. Cala baixa en la mar. Caleta. Par-
DE CALENT EN CALENT, m. adv. Prompte. En ca- va slatio.
PERA TÚ SÓN LOS GUANTS, calí. ra. que s' assembla al plom y
Metall xino
VAJA JO CALEN Y RiGA LA GENT. refr. S' aplica al Plumbus simensis.
al estany. Calino.
que prefereix sòn gust al ben parèixer. Ande yo GALIBITA. m. Qui viu en una cabanya ó bar-
Cil CATALÀ CALL 273
raça; de aquí 's digué sant Juan Calibila. Calibüa. CALIGRÀFICH, CA. adj Pertanyent à la ca-
Calihita. fc, qui sub lufíuriolo habitat. ligraüa. Culigrdfico. Caligraphicus.
CALIBRAR. V. a. llegoncixcr lo calibre de al- CALÍGRAFO. m. Profesor de caligrafia. Cali-
guna baia ó arma de foch. Calibrar. Modum, nieri- grafo. Caligraplms, i.
diàmelro de sa boca. Calibre, alma. Bellici tor- CALIMA. f. naut. Espècie de vapors à manera
nienti diameler, amplitudo, capacilas. Lo diàme- |1 de fum blanquinós, que en temps de calma y de
lro de la bala. Calibre. G'.addis bellica; diameter, calor condensa mès ó ménos la atmosfera, Bórea,
magnitudo, ralio, mensura, modus. calima. Caligo, inis. Entre pescadors conjunt de [|
sÉR DE BON MAI. CALIBRE, fr. uicL Sér de bona suros enfilats com uns
rosaris, y equival à una bo-
ó mala qualitat. Ser de buen ó mal calibre. Bonui ya. Calima. Subera ne sagenaï mergantur.
aul prava^ indolis esse. CALIMERI. n. p. de home. Calimerio. Calime-
CALICÓ. m. Espècie de burgos que vé de las rius, i.
Irulias. Caniqui. Subtilis tela indica. CALIMÓS, A. adj. naut. Lo que està cubert de
CALÍCOPE. f. mit. Filla de Otres rey de Frí- calima. Calimoso. Caliginosus.
gia, y de Venus mare de Eneas. S6n marit Too ó CALINICA. n. p, de dona. Calinica. Calli ni-
Tous lidedicà cultos sagrats. Calicope. Calyco- nica. ai.
licut en Orient, de la qual se diu que's feu lo vel CALIOPA. n. p. de dona. Caliopa. Calliopa. ai.
del temple de Salomó. Calicuf. Galculiensis tela. CALIOPI. n. p. de home. Caliopio. Calliopus, i.
veu aràbiga, y signiüca successor ó hereu: però 's CALISSAYA. f. Espècie de quina de color
pren per lo mateix que summo sacerdot de Maho- groch de taronja; té las escorxas planas y de un
ma; si bè ja s' han multiplicat los califas. Califa. espesor ab que's distingeix fàcilment. Quina ama-
Calipha; a>. Saracenorum summus pontife\. rilla. China flava.
tar, donar títols à algú. També s' usa com recí- Subcinericius.
proch Calificar. Commendo, nobilito, decoro, as. CALIUHET. m. d. Ilescoldilo. Cineres prunis
CALIFICAT, DA. p. p. Calificado. Probatus. commixli.
CALIFÓRNICH, CA. adj. Cosa de Califòrnia. CALL. m. La durícia que's fa en alguna part
Califúrnico. Ad Californiam pertinens. del cós, per fregarse ab altra ó traballar, ó per
CALIGA. f. ant. Espècie de mitja bota que usa- apretar massa 'I calsat ó per fret. Callo. Callum,
ren los soldats romans. Caliga. Cothurnus, i. calius, i.
II
Lo camí estret y llarch en raitj de
CALIGRAFIA. f. L' art de escriurer bè ó for- montanyas, parets, elc. Callejon y calUso p. Ar.
mar bona lletra. Caligrafia, Caliaraphia, aj. Augusta via. | ant. palmell. ||
ter. Tros de ferra-
TOMO L 36
274 CALL DICCIONARI CAL
dura que cau per dolenta. Callo. Fragraentum. i. QUI NO SAB CALLAR LO SÈÜ, MAL CALLARÍ LO DELS
BARRI. ALTRES, ref. que's pren en sentit literal. Quien dice
II
CALL JuicH. Barri dels juheus. /Mdena.,Yicusju- lo suyo, mal callarà lo ageno: asno lerdo, tu diràs
daicus. lo tuyo y lo ageno. Nemotacebita'iaqui proditsua.
FERSE CALLS. fr. Adquirir hàbit ó costum en al- QUI NO SAB CALLAR, NO SAB PARLAR, ref. Denota
guna cosa, com en los traballs, en los vicis etc. que qui enrahona mòlt acostuma dir mòlts disba-
Uacer, criar, tener callos. Ohduresco, occallesco, is. rats. Quien no sabé callar, no sabé hablar. Tacere
calla! Usat com inleijecció significa la estra- quisquis nescit, is nescit loqui.
nyesa ó armonia que causa alguna cosa; y així 's QUI TÉ MÉS QUE CALLAR, ^S ENRAHONA. ref. Se
diu: CALLA que es bó. Calla! Papaïl pren en sentit literal. Reprende viciós agenos, quien
CALLADA, f. GAYATO. eslà lleno de ellos: buen callar se pierde. Aliorum
k LA CALLADA. UI. adv. CALLADAMENT. medicus, et ipse vulneribus scatet.
LA CALLADA PER REPOSTA. loc. Dòna à entéudrer CALLARÍS. m. ant. call 2.
que alguna cosa succehirà ó 's descubrirà ab lo CALLAT, DA. p. p. Callada. Tacílus. ||
adj.
temps. El tiempo nos lo dirà: la callada porrespuesta. Qui guarda '1 secret. Reservado, callado. Tacitus,
Tempus aperiet, revelabit, patefaciet; videbimus. cautus. II
Qui parla poch. Tacilurno. Taciturnus.
CALLADAMENT, adv. m. Sens parlar. Tdci- CALLAU. interj. calla.
tamente. callandico. Clam, secretò, silenter, tacitè, CALLERÉS, A. adj. Cosa de Càller ciutat de
tacitò. Cerdenya. Culleres. Callaritanus.
CALLAMENT. m. ant. silenci. CAL-LIDITAT. f. ant. ASTÚCIA.
CALLANDET. m. adv. Ab veu baixa, sèns fèr- CAL-LÍOPE. f. Musa que presideix à la elo-
soroll. Callandico. Submissà voce. qüència ó retòrica y à la poesia heroica, y signifi-
TOT CALLANDET. m. adv. Ocultameut, dissimula- ca hermosa veu. Los poetas diuhen que era mare
dament, sèns fér ruído. Calla callando. Clam, se- de Orfeó. Caliope. Calliope, es, Galliopea, ae.
es. II
Dissimular, tenir algú reservat sòn designi. CALMA. f. Falta de vent. Calma. Tranquilli-
Callar. Dissimulo, as, propositum premeré. j|
No tas, atis. La suspensió ó cessació de algunas co-
U
donarse per entès de lo que s'ouósab. Callar. sas, com en los dolors, negocis, etc. Calma. Inter-
Dissimulo, as, silentio aliquid premeré. 1|
Passar inissio, nis, quies, etis. ||
catxassa.
en silenci, omitir alguna cosa de lo que's diu ó EN CALMA. m. adv. Dit de la mar quant està pa-
tracta. Callar, pasar saltar, dejar. Dissimulo,
, cífica. En calma, mi leche, navegable, tranquilo,
ó disminuhirse '1 soroll de la mar, rius, vent, etc. mar. Mare adquiescere, sedari, tranquillari. v. ||
Callar. Sileo, es, sedor, aris. a. Moderar alguna cosa rigorosa, com: la cànfora
CALLA TÍ Y CALLARÉ JO Ó CALLA Y CALLARÉ. loC. CALMA '1 dolor. Adormecer, calmar, mitigar, sose-
Denota que '1 que té defectes no li convé
repéndrer gar. Mitigo, placo, as. ||
Sossegar los moviments
los dels altres. Cdllate y callemos, que sendas nos del animo, la alteració de las passions, com la cò-
íejiemos. Yitia tua celaré vis, alienis parce: cad- lera. Apaciguar, aplacar, calmar, sosegar. Restin-
viu ó empenyat de algun combat ó disputa. Cdlor. CALOTO. m. Metall portat de Amèrica dels re-
Ardor, is. veliemens vis. siduos de la campana de un poble anomenat així
cvLOR NATiRAL. Lo pi'opi } necessari pera con- en la província de Popayant y diuhen que acudia
;
servar la vida. Calor nalurul. Yitalis , nativus calor. '1 bestiar ahont s' ohía pera lliurarse de las tem-
'1
AB CALOR. ra. adv. Ab empenyo. Con calor. Totis pestats. Lo vulgo li afribuheix varias virtuts, y
viribus, fervidè. mescla ab lo del batall de las campanetas anome-
ABRASARSE ó MORiRSE DE CALOR. fr. Tenir un grau nadas de Caloto, pera tocarlas quant trona. Caloto.
excessiu de calor. Freirse de calor. Jisluare. Metallurn calotum dictuin.
DONAR CALOR. fr. met. Accelerar alguna cosa. CALPA. ter. Peix.
f.
OFEGARSE DE CALOR. fr. Estar mòlt fatigat pel que el gallo. Priores partes uxorem agei-e.
calor excessiu. Ahogarse de calor. Mslu nimio ur- posARSE LAS CALSAS DE ALGÚ. fr. mct. Gobcmarlo,
geri. manarlo. Calzarse à alguno. Aliquemsibi subdere.
PÉNDRER CALOR. fr. ENTRAR EN CALOR. SABERSE CORDAR LAS CALSAS. fr. Tenir coneixe-
PICAR LO CALOR. fr. Sér mòlt calent lo temps. De- ment, poderse gobernar sèns ajuda de altres. Snlir
jarse caer el sol. Diem valdè aístuare, calescere. de mantillas ó panales; estar criado. Ex ephebis
GALÓRICH. m. quím. Cos elemental, flúity excessisse.
sulil (pie penetra ó abandona 'Is porós dels cossos, CALSADA. f. CALSAMENT. | Carretera empedra-
dilatant ó contrabent sas parts: n' hi ha de combi- da. Arrecife, calzada. Strata, munita via, strata
I CALORICITAT.
calsarse. Calza-
produheix lo calor. Calorificacion. Actio quaï calor CALSAR. V. a. Posar à algú '1 calsat. Calzar.
de algú; y així 's diu: fulano calsa molls senyors. GALSINER. m. Bassa pera amarar la cals.
Calzar. Alicujus sutorem essc, alicui opus calca- Caiero. Balcarius, ii. ||
calsinayre.
rium curaré. ||
Afegir acer à la punta de la rella y GALSINERIA. f. La casa ó lloch ahónt se ven
altras ferramentas. Acerar, calzar. Calybe refice- cals. Caleria. OÍDcina calcaria.
re. II
Guarnir la part inferior de alguna cosa ab GALSINÓS, A. adj. Lo que té mòlta cals. Cal-
una altra de mès forta pera que la soslinga y con- càreo. Balcarius.
serve, com: paret, rodas, etc. Calzar. Fulcio, mu- GALSÓ. m. Botí sens sola. Botin, polaina. Ti-
nió, is. Parlant de armas de foch alcansar un de- biale sine .soliis.
II
los de curt. Sacar los pies, poner de redondo. In- GALSOTAS. m. bltxacas.
fantulus ab involucris expediré, liberare. GALSOTETSY GALSETS. m. Calsas de tela
QUI CALSA AB AMICH Ó PARENT, CALSA CAR Y MÈS per sota dels pantalons, etc. Calzoncillos, pauetes.
DOLENT, ref. Denota que hi ha mólts quealsamichs Femoralia, ium, subligar, aris, subligaculum, i.
los fan las cosas mès dolen las y mès caras. Lo CALT, DA. adj. ant. calent.
min me gasle el amigo, que lo bueno pvonto es ven- MÉNTRES es CALT SE PELA. ref. DE CALENT EN CA-
díf/o. Mercès quasque malas noster sibi sumat amicus. LENT SE PELA.
CALSARSE. V. r. Calzarse. Calceo, as, calcio, GALTERISAR. V. a. calterisar.
is, sibi calceos induere. GALTFRET. m. calfret.
CALSAT, DA. p. p. Calzado. Calceatus. [j
m. GALTIRI. m. ant. caiteri.
Botas, sabatas, espardenyas, mitjas y tot lo que GALUGH. m.
ter. Espècie de peix de mar
y
cubreix lo peu pera sòn resguart. Culzado. Crepi- de riu. Cierfo pescado. Piscis sic dictus.
SB, calceamentum, i, calceatus, us. |]
Tot lo que GALUIX. m. ter. tronxo.
cubreix y adorna 'Is peus y camas. Calzado. Cal- GALÚMNIA. Acusació falsa y maliciosa. Ca-
f.
ceamentum, i, calceamen, inis, calct'atus, us. lumnia. Calumnia, aj, calumniatio, nis. Falsa di- ||
||
Lo religiós que porta sabalas y mitjas, à diferència vinitat dels Atenienses. Calumnia. Calumnia, a;.
de altres que no mès porlan espardenyas ó sandà- AFiANSAR de CALÚMNIA, fr. for. Fèr obligació 1'
[|
Animal que té las potas blancas y '1
cos de altre dare pro veritate accusationis.
color. Se diu regularment dels caballs. Calzado. JURAR de CALIÍMNIA. fr. for. Prcslar las parts li-
Alterius coloris pedes habens animal. tigans al principi de plet jurament de que no pro-
CALSASSAS. f. pi. aum, Calzonazos. Laxa fe- ceheixen ni procehiràn de mala fé. Jurar de calum-
moralia. nia. Calumnia; juraraentum dicere.
SÉR üN CALSASSAS. loc. Sér mòlt fluix y condes- GALUMNIADOR, A. m. y f. Qui calumnia.
cendent. Ser un calzonazos. Inertem, desidem esse. Calumniador. Inficiator, calumniator, eriminator,
CALSATER. m. calceter. oris, sycophanta, se.
CÀLSEGH Y CÀLSER. m. |1
calzer. GALUMNIAL. adj. calumniós.
CALSE8. f. calsas. GALUnilVIAR. V. a. Acusar falsament, culpar
CALSETA. f. CALCETA. al innocent.Calumniar. Calumnior, aris, alicui vel
CALSETER. m. CALCETER. in aliquem mentir i.
CALSIGAR. V. a. y derivats, trepitjar. GALUMNIAT, DA. p. p. Calumniada. Calum-
CALSiCH. m. y niatus.
CALSILLA. f. Espècie de mitja sens peu. Cal- GALUMNIÓS, A. adj. Lo que conté calúmnia.
ceton. Tibiale, is.
Cahimnioso. Calumniosus.
GALSINA. f. Cals al punt de emblanquinar. Le- GALUMNIOSAMENT. adv. m. Ab falsa acusa-
chada. Calx ad dealbandum macerata. Mescla de ció. Calumniosamente. Calnmmosè, per caluraniam.
I
cals, pedra menuda y altres materials. Calcina. GAL VA. f. Lo casco del cap sens cabells, Calra,
Rudera calce et arena commixta. calvieie , calvario , calvez, y calvatrueno la que
GALSINACIÓ. f.
y pren tot lo cap. Calva, calvaria, se, calvitium, ii.
GALSINAMENT. m. La acció de calsinar. Cal- calvities, ei.
cinacion. Exustio, nis.
CALVARI, m. Lloch en que Jesucrist consumà
GALSIXAR. v. a. Reduhir a pols los metalls ó la redempció. Pròpiament significa lloch de cala-
CAM CATALÀ. CAM ÍT7
veras. Calrario. Calvariuni, ii , via sacra. ||
tcr. tis. Lo cap de la fona. Ramal, pierna. Funda;
11
CALVÀRIA. f. Nom de unas religiosas de la al genoll. Cana. Tibiale, is. I La del botó y sem-
orde de nostra Sí-nyora del calvari. Calvaria. Cal- blants. Presiltas. Ansula, U'. H En la prenip.sa de
I
tolo viM'lici' ralvus. |1
CALVEJAR. V. n. Anar faltant lo cabell. En- trompa. Tallo. Scapus, i, stylus caulis. H
En lo bot
ralverer. Calvesco, is. lo coll per ahònt raja. Piezqo. Amicinuni, i.
I
pi.
CALVEJAT, DA. p. p. Encahecido. Capillis Los muntants de la taula. Pies. Pedes, um.
orbalus. CAMA A CAMA. UI. adv. TANT A TANT.
GAL VESA. f. CALVA. CAMA A.SSA CAMA ALLÀ. UI. adv. Ab las camas se-
CAL VET. ni. d. Calvele, calvillo. Calvnlus, cal- paradas. A horcajadas, ú horcajadillas. Didudis
vaster, i. cruribus.
CALViCIA. f. CALVA. CAMA DE BLAT, Cüm. Culmus, calamus, i.
cassa de selvatjinas. Jabalina. Jaciilum, telum. gas y primas. Zanquivano. Exilibus cruribus homo.
CALVINISME, ni. Secta de Calvino, que l'any AB LAS CAMAS NLAS ó CRUAS. En pernetas en pier-
1683 fou desterrada de Fransa per 1' edicte de nas, desnndas las piernas. Nudis cruribus.
Kantes. Entre "Is mòlts errors del Calvinisme són, AGAFAR PER LA CAMA. Apemar. Crura apprehen-
que Déu predestina ó reproba sols perquè vól, dere.
sens aténdrer a mèrit ni demèrit: que dóna als CARREGARSE LAS CAMAS A COLL. fr. ANAR À PEL'.
predestinats una fé que no poden pérdrer, y una ESTAR A CAMAS. fr. mct. Havér eixit bè de algu-
gràcia que'ls priva la llibertat; que'ls justos no po- na disputa ó dels càrrecbs que 's fan, ó de algun
den, a causa del pecat original, fér ninguna obra perill.Sacar hien el cahallo ó sacar el caballo lirn-
bona, ni estan obligats à feria ni à guarda;- los ma- pio. Sese ex redargutione feliciter expediré. met.
I
naments: y altres errors condemnats per la escrip- Fèr alguna cosa difícil y perillosa evitant tot dany.
tura, concilis, sants Pares y per lalglésia universal. Sacar bien el caballo, ó el caballo limpio. Rem ar-
Alguns diuhen que'ls errors de Calvino són 1400: duam sine ulla noxa exequi.
Cahinismo. Calvinismus, i, calvini secta, doctrina, ESTiRAusE LAS CAMAS. fr. fam. Passejarse. ^.síí-
I
sectalor.
CALVÍSSIM, A. adj. sup. Calvisimo. Summe sÉR LA CAMA DEL MAL. fr. fam. Dcuota que algú
calvus. es la causa del mal que succeheix. Ser el dedo ma-
CALVO, A. adj. Qui té tot lo cap ó part de lo. Criraina omnia in aliquem verti, attribui.
ell sens cabells. Calvo. Calvus. TALLAR ó SEGAR LAS CAMAS. fr. Impedir los medis
CALVO DEL TOT Ó COM LO PALMELL DE LA MA. Cul- pera fèr fortuna. Desjarretar, cortar los pasos. Co-
vo como ^^na calabaza. Cucurbita glabrior. natus reprimere. I
Debilitar las forsas. Desjarre-
TORNARSE CALVO. fr. Pérdrer los cabells. Encal- tar. Enervo, debilito, as, vires confringere.
vecer, encalvar. Calveo, es, calvesco, is. TALLAR LAS CAMAS PER LA CORVA. ff. Debilitar
CALX. f. ant. gals. mòlt. Desjarretar. Suffragino, subnervo, as.
CÀLZER. m. Instrument ordinàriament de pla- TENIR BONAS CAMAS. fr. Sèr uiòlt cauiinador. Te-
ta óde or ab un peu pla, y remata en un vas en ner pies ó buenos pies. Perniciter gradi, currere.
(jues consagia '1 vi en la missa. Cúliz. Calix, TENIR liNA CAMA A LA SEPULTURA Ó AL FOSSAR, fr.
icis.
II
Tassa feta à manera de càlser. copa, vas. met. Denota que algú es tant vell ó tant malalt
CAM. m. Títol dels prínceps
soberans de Tar- que no pót tardar à morir. Tener un pié en la se-
tària. Carn. Chamus,
scytharum ad orlum impe-
i, pultura.A sepulcro non longè abesse.
rator. En Pèrsia qualsevol senyor de la cort. TRENCAR ó TRENCARSE LAS CAMAS. fr. mct. Impos-
ü
||
A CAMADAs. 111. adv. A salts, apressuradament. A à la pantera. Camaleopardo, pardal, camello par-
paso largo, à trancos. Citato passii. 1|
iiiet. ter. À dal. Camellus pardalis, chamaílopardalis.
TIRAS. CAMALLERAS. f. ter. CARAMELLAS.
CAMADREA. f Herba. Camadrea. Caniadrea, ai. . CAM allí GA. f. LLIGACAMA.
CAMAFEO Ó CAMAFEU. m. Pedra en la CAMALLOCH. m. ter. Enginy pera pescar.
que 's Irobari figuras y representacions de paíssos, Red. Reté sic dicta.
y altres joclis de la naturalesa. Camafeo. Pi-orainens CAMALLUHENT, A. m. y f. ter. Nom que 's
eífigies. dóna als pagesos de la montanya. Montanés. Mon-
GAMAL. ni. ant. Grillons de fusta, que posats ticola, a?.
pi. En los arbres las brancas majors que's separan ment produheix unas camas altas de dos à tres
inmediatament desde la soca. Brazos. Brachium, pams, poblada de unas fullas espessasy menudas.
ii.
II
ter. Cuixot de 'Is pantalons, elc.3/?<sío, calzon. n' hi ha de vàrias espècies. Manzanilla, camamila.
Femoralia, iuni. ||
Espècie de botí ple de casca- Anthemis, idis, chaniíemelon, i, chamomilla, x.
bells. Boiregui. Cotburnus, i. | ant. botas, grebas. CAMAMILLA ROMANA. La que té las flors llustrosas
CAMALEÓ, m. camalleó. que naixen en lo mes de juny y juliol, de olor
CAMALDULEUSE. Orde de f. religiosos funda- agradable, sabor fort y balsàmich que han com-
da en 1009 per sant Romualdo baix la regla desant parat al de las pomas roquelas s' emplea com à ;
Benet ab algunas constitucions particulars y hàbit tònica estomacal y contra la febra. Manzanilla ro-
l)lanch.Son monasteri principal es lo Mont de la Co- mana ó noble ó fina ó de bolica. Anthemis nobilis,
rona en l'Apenino. Fou aprobada en 1103 per Ale- chamom.Tluni nobile, chamomilla romana.
xandre II. II
adj. Lo pertanyent à dita orde ó à sos CAMÀNDULA. lli. CAMALDULENSE. 3. Espècie 11
CAMALEUCA. f. Planta de fullas rodonas ab nas, y desprès cinch y fins à sis. Camàndula. Praí-
puntas, de un vert obscur, la cama roja y ramosa catoria corona ter denis globulis constans. U Bella-
y la flor groga. Camalexica. Chamadeuce, es. queria. Camàndula. Versutia, a;, calliditas, atis.
CAMÀLICH. m. En Barcelona, Madrid y algu- TENIR MÒLTAS CAMANDüLAS. fr. iron. Tenir mòltas
nas altras parts lo qui està regularment en las bellaquerias. Tener muchas camàndulas ó conchas,
plassas ó altres paratges públichs, ab unas cordas mas conchaíi que un galàpago. Calliditate, versutia
al de que qualsevol puga servirse de ell
coll, à fi pollere.
pera trasportar cosas de pes de una part à altra, CAMANDULER, A. m. y f. Qui té mòltas ca-
guanyantse així la vida. Mozo de cordel ó de esqui- màndulas, hipòcrita. Camandulero. Versutus, i.
na, ganapan, faquin, palanquin, y esporlillero. p. CAMANHAYA. f. Planta capil•lar del Brasil,
And. Bajnlus, i, plialangarius, ii. que creix sobre alts arbres, y 'Is cubreix
'Is mès
CAMALLADA. f. Lo cop que 's reb en la cama enterament: es com un borrissol pardo, y fa fins
y sòn efecte. Pernada. Cruris ictus. à sis fullas, y à vegadas una sola semblant à la
CAMALLARGH, GA. adj. Se diu del qui té del romaní. Camanhaya. Camanhaya, a;.
las camas llargas ó '1 pas. Pasilargo, zanquilargo. CAMAOBERT, A. adj. Qui té las camas ober-
Longioribus gressibus incedens. tas. Perniabierto. Divaricatus.
CAMALLEÓ. m. Animal com un llangardaix, CAMAPÉ. m. CANAPÈ.
ulls grans y fondos, camas llargas y dretas; té CAMAPRIM,A. m.yf. Qui té las camas primas.
quatre potas y en cada una tres dits; la cua llarga Zanqmvano. Oblongis gracilibusque cruribushomo.
y plana y s' agafa ab ella
,
'1 mateix que ab las po-
CÀMARA. f. La pessa ahont lo rey dóna au-
tas en lo cap té una espècie de cresta y dos ober-
; diència, y ahont sols tenen entrada 'Is gentils ho-
turetas que li serveixen de nas; no té orellas. Los mes, ajudas de càmara y embaixadors. Càmara.
antichs deyan que's mantenia del ayre; però al- Interior regise domús aula. ||
Nom comú als con-
guns aürnian havérlos trobat vàrias moscas en lo cells compostos de president y diputat sens núme-
COS. Sòn moviment es pausat y grave. Pren dife- ro fixo. Càmara. Concilium, collegium, ii. En la ||
rents colors y 'Is muda fàcilment. Camaleon. Cha- anatomia part còncava del cràneo que và à parar
maïleon, is. |1
aslr. Una de las dotze constel•lacions al exterior de la orella. Càmara. Camera, se.
australs observadas pels moderns. Camaleon. Cha- CAMARA ALTA. En Inglatcrra '1 concell ó tribunal
mseleon, is. ||
Planta medicinal, angèlica. [|
Al- superior compost dels senyors, qual número es
tra planta semblant, de arrel morena. Camaleon. al arbitri del rey. Càmara alta. Primorura magna-
Chamaïleon niger. tura exedra, conclave, collegium.
CAM CATALÀ. CAM 279
cÀMARA APOSTÒLICA. La en que's traclan los nego- Camartsta. Reginse à cubiculo foemina, cubicularia
cis pertanyenls à la tesoreria ó dominis de la Iglé- omatrix.
sia. Cúmara oposiólica. Camera apostòlica, poiili- CAMARISTA MAJOR. La de mès autoritat entre las
ficiaium lulionum cúria. que serveixen à la reina. Ha de sér una grandesa
CÀMARA BAIXA. La que està composta dels dipu- de Espanya y entre altras preheminéncias té la de
manera que s' acoste, y s'aparle pera buscar lo fo- CAMATIMÓ. m. Barra de la arada. Timon.
co; rebut així '1 raig de la llum, que va à parar à Temo, nis.
un mirall elevat al àngul de íf} graus sobre '1 pla GAMATORT. m. Sancallós en dins. Esíevado,
horisontal de la caixa : de aquí ressaltan los raigs, palieslevado. Varus, falcipedius, loripes, edis. |
formant àngul de reflexió igual al de incidència Sancallós en fora. Zambo, palizambo, zancajoso,
tas
GAMAURA.
que tapa
f.
las orellas.
Espècie de montera ab dos pun-
Papalina, becoquin, galo-
tra llum que la que entra per dit canó, 's pinta cha. Pileus ansatus.
r objecte ab tots sos colors y proporcions. Camara GAMBI. m. Permuta. Cambio, Irueque, permuta.
obscura. Conclave solaribus radiis, nisi per angus- Permutatio, nis, mutuum,
Aument ó disminu- i.
||
tumforamenundequaqueimpervium. ||
pl.cAMBRAS. nució del valor que 's dóna à la moneda al temps
cAMARA-ciBA. Certa planta del Brasil. Càmara- de pagar en las províncias ahont se destina. Cam-
cuba. Can)ara-cuba. bio. Foeneraria pecunia, permutatio. ||
L' interès ó
CAMARADA, m. Company, amich. Camarada. ganància pera pagar las lletras. Cambio. Foínera-
Amicus, i, sodalis, is, socius, ii, commilito, nis, ria pecunia, permutatio. ||
L' acte de péndrer di-
contubernalis, is. ners, obligantse per cert premi ó interès à abonar-
CAMARA-TINGA. f. Herba, lliga bosch del lo en la part que s' ajusta. Cambio. Pretii causa
Brasil, (iamara-iinga. Camaratinga, x. pecunia permutatio. ||
Tornas de lo que sobra en
GAMARER. m. Dignitat ó empleo ; y aíxi s' una barata. Premio. Ultra sorteni mercès. Lo dels ||
I
||
Borgonya, que prengué '1 nom de sumiiler de lloch ó casa ahont se fàn los cambis. Cambio. Fò-
corps. Camarero mayor. Regió cubiculo pricfectus, rum, i.
regius cubicularius. ||
cambrer. cAMBi MINUT. La pemiuta ó barata de unas mo-
CAMARERA. f. camarista. ||
cambrera. nedas ab altras pagant cert interès. Cambio minulo.
CAMARERÍA. f. Cert tribut que 's pagava en Pecunia) seu monetarum permutatio pacto foenore.
temps del rey D. Pere à la càmara real y consis- ;
À LAS PRiMERAS DE cAMBi, loc. mct. Al coiucnsar
tia en 40 marevedissos per miller dels que '1 rey algun negoci. À las primeras de cambio. Penè in-
pagava à sos criats. Camareria. Pensió nis. L' em- ||
cepta re, prima facie.
pleo ú de camarer. Camareria. Cubicularum
ofici CAMBi SECH. Lo ucgoci que 's fà donant diner à
minislerium. cambi ab lletra fingida ocultant lo guany ó interès
CAMARIL. m. Pessa detràs del altar de algu- que resulta à qui dóna '1 diner. Cambio seco. Fa-
na imatge, ahont se guardan las alhajas y vestits. Uaci syngrapha pecuniae permutatio.
Camarin. Sanclius armarium, reconditior cella. DAR LO CAMBi. fr. Fér burla. Ilacer burla, burlar-
CAMARILLA, f. En los estudis de gramàtica se de alguna cosa. Alicui, aliquem, in aliquem, in
la pessa ahont se donavan surras. Camarilla. Se- aliquo illudere; aliquem ludificare, illusione deci-
crettus cubiculum. pere.
CAMARISTA. m. Ministre del consell de la DONAR À CAMBI. fr. CAMBIAR.
càmara. Camarista. Supremi consilii senator. ||
f. EN CAMBI. m. adv. En cambio, en recompensa.
Dama que serveix à la rcyna, princesas 6 infantas. Operae pretio, inercede.
,
jarse emhair. Se irreliri alicujus fallaciis; per im- CAMBROTA. f. Lloch ó quarto inferior y de
prudenliani in adversarii laqueos incidere. mals endressos de la casa. Chiiibitil. Despicabilis
TOR.NAR LO CAMBi. fr. Hiet. Tractar à algú com ell domus pars.
ha tractat. / agar con la misma moneda. Par pari GAMBUIX. m. combuix.
referre. GAMEDRÍS. m. Planta que 's cria en llochs as-
CAMBIABLE. adj. Lo que 's pót cambiar. Cam- pres y pedregosos; y semblants
fa las fullas petitas
cambiar. Camhio. Mutuum, i, pernmtatio, nis. mòlts dias sens béurer. Camello. Camellus, i.
CAMBIAR. V. a. Baratar, permutar. Camhiar. CAMELLA. f. La femella del camell. Camèlia.
Commuto, permuto, as. Variar, alterar. Cambiar. ||
Camellus fcemina.
Muto, as. Donar ó péndrer diner à cambi. Cam-
II
CAMELLER. m. Qui mena y cuyda dels ca-
biar. Pecuniam questui dare, accipere; coUybo pe- mells. Camellero. Cainellarius, ii.
las embarcacions. Cúmara. Cubiculum, i, diaeta, CAMETAS Y A FUGIR. loc. ter. Per denotar prompti-
ae. L' excrement de la persona. Càmara. Yentris
II
tut ó Uestesa en sortejar lo perill. Tomar las de Vi-
purgamenta. ant. menjador. 2. fato,
|| |1 lladiego. Fugam capere.
estar en la cambra, fr. ter. estar en capella. CÀMFORA, CÀNFORA. f.
sanch. /)ts('níerias.Dyssenteria,aí,sanguinatio, nis. de una part à altra. Camino. Via, a;, iter, ineris,
QUI TÉ CAMBRAS. Camariento. Foriolus, i, ventris trames, itis. Cada un dels viatges que fa 'i qui
|1
ANAR CADA QUAL PER SÒN CAMÍ. ff. Sp (IÍU (lels ció ó preparació dels medis oportuns. Quien no
que discordan en las opinions. Ir cada cnal por su trae soga de sed se ahoga. Necessària seduhis cura,
mino. [n varias abire senienlias. ne inopiae damna feres.
^ANAR DE CAMÍ. fr. Eslar de pas en un lloch per QUI CAMINA MAL CAMÍ, NO FA BON PES A LA
I
FI. icf.
secució de alguna cosa. /r por cl camino real. Via los intransitables. Cegar los condactos, pasos, vere-
luta pergere. das, caminos. Viam obstruere.
COSA DEL CAMÍ. Vial. Vialis. TENIR Ó NO TENIR UNA COSA CAMÍ. ir. luet. Sér Ó UO
CAMÍ. ni. adv. .\1 mateix temps. De camino. alguna cosa fundada. Llevar ó no llevar camino-
IDE (iler.
Kiti(|UÍor.
CAMINAL, m. ter. Carreró camí en los jardins
.NO HAVÉRHI CAMÍ M CARRERA, fr. mel. l\0 COnéí- ó passeigs. Calle. Ordo, inis, via, ae.
T medi pera conseguir alguna cosa. Iso haberme- CAMINANT, m. Caminante. Viator, is.
tenir orde ni concert. .Vo lener pies ni cabeza, or- CAMINAT, DA. p. p. Caminado. Ambulatus.
den ni concierlo, ton ni son, no llevar camino. A rec- CAMINATA. CAMINADA. f.
TOMO 1. 37
282 CAM DICCIONARI CAM
DEIXAR i ALGIJ SENS CAMISA Ó AB LA CAMISA DE LA CAMOSA Y CAMOSINA. adj. que s'aplica a
ESQUENA, fr. fam. pera explicar que à algú li han la poma de olor y gust mòlt sabrós y que s' usa en
pres tot lo que tenia. Dejar d uno sin camisa ó no la medicina. Camuesa. Rajlicum maluni. [|
pomera.
dejarle ni aun la camisa. Omninó bonis aliquera CAMP. m. Amplària de terreno dilatat que està
spoliare, exuere. fora de població. Campo. Àger, gri, campus, i. |
DONAR Ó PÉNDRER LA DONA AB LA CAMISA DE LA ES- met. Extensió, àmbit, capacitat. Campo. Spatium,
QUENA, loc. Sens dot. Dar ó tomar la mujer en ca- ii, campus, i. Los sembrats, arbres y demés que
||
misa. Indotatam uxorem dare, aut accipere. ell produheix. Campo. Arva sata oruin, rura, , ,
EN CAMISA, in. adv. Sens portar res mès. En pa- ium. I En las robas. fondo. Lo sili ó terreno que ||
ms menares. In pannis. P
ant. Lleugerament, A la ocupa un exèrcit, y 'I m.ateix exèrcit en disposició
lijera. Leviler, perfunctoriè. de pelea. Campo. S'ativa, castra, orum; acies, ei.
POSARSE Ó FICARSE EN CAMISA DE ONZE VARAS. loC, II
En lo grabat y pintat 1' espay llis ó que no té fi-
s' aplica al que 's fica en assump'.os que
que no i' guras. Campo. Àrea, areola, a?, purus. escapa- ||
importan. Melerse en camisa de once varas. Alienis ment. adj. Lo que pertany al camp, com: terra
II
negofiis sese temeré iraraiscere, implicaré. CAMPA. Campesino, campestre. Agrestis, campester.
jiGARSE LA CAMISA, fr. fam. Expresa la desorde- CAMP CERCAT, DE BATALLA. Lo camp preparat pera
nada passió al joch. Jugar hasta la camisa. Sorti '1 desafio ó batalla singular. Palenque. Yalluin.
vel ipsam tunicam commitlere. CAMP DE BATALLA. Lo Uoch ahont combaten dos
NO TENIR MÈS QUE LA CAMISA DEL DEMÜNT. fr. met. exèrcits. Campo de batalla. Martius, praïlii, pugnae,
Quedarse un mòlt pobre. Quedar sin camisa. Ad i CAMP OBERT. m. adv. A campo abierto. Aperto
summam paupertateni devenire. campo.
vÉNDRERSE LA CAMISA, fr. Yéndrei'seho tol. Vender À ó AL CAMP RAS. iH. adv. A cttmpo raso. Su-
hasta la camisa. Omnes facultates vendere, abalie- diu.
nare. ASSENYALAR LO CAMP. fr. mil. MARCAR LO CAMP. ||
CAMISASSA. f. aum. Camisa llarga. Camison. Partir el campo. Locum in certamini praífigere.
Promissa túnica. ASSENTAR LO CAMP. fr. Ascntar el campo. Castre
CAMISETA, f. d. Camisilla. Parva túnica. ||
facere, ponere.
Pessa basta de cuyro, panyo ó tela pera tapar al- CÓRRER LO CAMP. fr. mil. Corrcr el campo. Incur-
guna cosa. Funda. Tegumentum, i, theca, se. sionein facere, irrumpere.
CAMISÓ. m. Pessa de tela ab coll y sens es- DEIXAR LO CAMP LLIBRE, fr. met. Desistir de algun
palllasque planxada 's posa sobre la camisa. Ca- empenyo en competència de altres. Dejar el campo
misoUn. Ficta subucula. abierto, libre, desembarazado, despejado. Ab incep-
GAMISOL. m. ant. Pessa de 1' armadura antí- to desistere ; rem deserere ; locum aliis dare.
gua que tenia la mànega llarga fins à la ma. Cami- DEScuBRiR LO CAMP. fr. mil. Regoueixer la situa-
sole. Armaturse veteris genus. ció del exèrcit enemich. Batir el campo ó estrada,
GAMISOLA. f. Camisa fina que's posa sobre la descubrir campo. Campum lustrare, exploraré. |1
interior, y sól estar guarnida pels punys y ober- met. Averiguar alguna cosa. Descubrir campo ó el
tura del pit. Camisola. Subtilior subucula, | ter. campo. Alicujus animum exploraré.
ARMILLA. EIXIR AL CAMP. fr. Haccrsc al campo. In campes-
GAMISOLÓ. m. camisó. tria fugere. [j
sortir al camp.
CAMISSA. f. ant. timó de
la arada. fijmar lo camp. fr. fam. escaparse.
CAMORRA. Renyina. Zacapela, camorra,
f. LO camp fèrtil no descansant se torna estèril.
^urribanda, chamusquina. Rixa, ae, contentio, nis. ref. Denota la necessitat del descans pera conti-
1]
impertinència. nuar en lo traball. El campo fèrtil no descansando
QUÈ TANTA CAMORRA? expr. ^QUÉ TANTA COTILLA? tórnase estèril: alguna vez olvida tus tareas para
CAMORRISTA. m. Qui fàcilment y per leves volver con nuevo aliento si deseas.
causas arma camorras ó renyinas. Camorrista. Ri- Ludus animo debet aliquando dari,
xator, is, contentiosus. Ad cogitandum melior nt redeat tibi.
CAM CATALÀ. CAM 283
•
LLEVAR LO CAMP. fp. mil. RcculÜr las despallas ment de forma de campana, de la qual
fusta en
del enemich vonsut, en lo camp mateix de la bata- usan los bussos pera mantenirse més temps dins
lla,y també llevar las tendas que serviren pera la aygua. Campana de buzo. Urinatoria campana.
acampar. Alzar, levantar el campo. Facere cara- À so DE CAMPANAS. lu. adv. A campana herida
pum. ó tanida, d toque de campanas. Tintinnabularum
MANTENIR LO CAMP. fr. Mantenier campo. Locum sono.
^rtamini custodire. ASSENTAR LA CAMPANA, fr. Posar CU equilibri las
MARCAR LO CAMP. fr. mil. Senyalar lo lloch que campanas al temps de venlarlas, de manera que
ha de ocupar un exèrcit ó campament. Marcar el queden boca amunt. Sentar la campana. Nolamore
campo. Castramelari. versus ccelum posito detinere, ponere.
QUANT NO HA PELS CAMPS
ni NO HI HA PELS ,
BÉNS DE CAMPANA DÉU LOS DÓNA Y 'l DIABLE 'lS
SANTS. ref. Denota que en anys estèrils no's poden ESCAMPA, ref. S' aplica à aquells que inverteixen
donar niíMlas almoynas. Cuando no lo dan los cam- los bens de en altres fins dels que estan
la Iglèsia
pos, no lo han los sanlos, ó no han sanlos donde destinats. Bienes de campana, dalos üios, y el dia-
no dan campos. Agrorura sterilitas aufert egenis blo los derrama. Dat bona sacra Deus, sed dissipat
opem. omnia doemon.
Ql EDAR LO CAMP PER ALGÚ Ó QUEDAR AMO DEL ,
COP DE CAMPANA. 'L toch repetit de las campanas.
CAMP. fr. met. fam. Vèncer à altre en la disputa ó Campaneo. Xolarum pulsatio.
empenyo. Quedar el campo. Viclorem, superiorem FÉR CAMPANA, fr. fam. Fallar algun estudiant à
evadere. la classe. Uacer corrales, novillos. Ab schola va-
drerla. Reconocer el campo. Speculari, rem per- es la badajada. Qualis campana est, talem sonitura
pendere. edit.
SORTIR AL CAMP. fr. Desafiar, renyir. Salir à cam- REpicH DE CAMPANAS. Rcpiquc de campauas. Fre-
po ó al campo. Ad duellum provocaré. quens nolarum pulsatio.
TENIR SEGUR ó ASSEGURAR LO CAMP. Garantir als TENIR CAMPANA, fr. met. Estar convaleixent, ó no
combatents en las batallas à camp clos la llibertat fèr llit. Andar ó estar en pié, lener hombre. Lecto
del lloch y de las personas. Asegurar el campo. valedicere.
.\cies servaré. VENTAR LAS CAMPANAS. fr. ïocarlas fèntlas donar
CAMPAL, adj. ant. campesí. |]
Aplicat à bata- voltas. Voltear las campanas, ó llevarlas d pino.
lla. BATALLA. Arrectis, rotatisque campanis sonaré.
CAMPAMENT, m. Exèrcit acampat, la forma CAMPANADA, f. Batallada, '1 cop que dóna
de acamparlo y '1 lloch que ocupa. Campamento, i batall à la campana y '1 so que resulta. Badaja-
campo, acampamento. Castrametatio, nis, stativa da, campanada. Campanae ictus, pulsatio, sonilus.
stra.
II
met. Escàndol ó novedat. Campanada. Insolitus
CAMPANA, f. Pessa de metall en figura de rumor, facinus, oris.
copa boca avall ab un bafall que la fa tocar ó so- CAMPANAR, m. La torre ó paratge ahont se
nar. Campana. Noia, concavum aes; cymbalum,
ae, col-locan las campanas. Campanario. Turris, is.
tintinnabulum, i. Tot lo que li sembla
|]
com lo , [j
Lo de una sola paret. Espadana. Plana, pyrami-
bógit de la xemeneya, 'Is vidres pera tapar los re- data turris. En lo torn de seda cada un dels
j]
llotges de sobremesa y flors artificials. Campana. dos fusos clavats en ell à raodo de pilans ahont
Campana, sa. Planta de Espanya de fullas ovala-
\\
s' assegura
'1 fus de ferro. Frailecico, canecillo.
das, de un peu de llarch las inferiors, y raès peti- Gemini cilindri.
tas las superiors, grossas y grogas: la sua
flois PÜJARSEN AL CAPDEMUNT DEL CAMPANAR, fr. met.
arrel es medicinal. Ala. Helenium, ii. fam. La [|
Enfadarse mòlt. Subirse d las bovedillas. Yehemen-
falta culpable que fan los estudiants en no assistir ter irasci.
à la classe, ^ovillo:^, corrales. Scholse decessus. ||
CAMPANEIG. m. Lo toch repetit de campa-
Planta. Ipomea ó maravilla. Ipomea purpurea. ||
nas. Campaneo. Frequens nolarum pulsatio.
Planta. Petunia. Petunia nyctagini flora. CAMPANEJAR. v. n. Tocar ab freqüència las
CAMPANA DE COMUNITAT. La que seiveix en las campanas. Campanear. Campanas frequenter pul-
corporacions religiosas pera convocar à alguns ac- sare. Tocar ab freqüència las campanefas ó cam-
||
las carapanas. Campaneo. Nolarum raultitudo soni- fam. Qui es del camp de Tarragona. ?iatural del
tusque. campo de Tarragona. A Tarraconensi provincià
CAMPANETA, f. d. Campana petita. Campa- oriundus.
nilla, campanita. Tintinnabulum, i. |1
Apagador de CAMPAT, DA. p. p. Salvadó, escapado. Eva-
llumeneras. Campanilla. Extinctoriura, ii. Mem- \\
sus.
brana del oído formada pel quint parell de nirvis, CAMPEJAR. V. n. Sobreixir entre altres ó
laqual està estesa y tivanta com la de un timbal. aventaljarlos en alguna habilitat, art ó gràcia na-
Timpano. Auris, auditus tympanum. bombolla. j|
||
tural. Campar, campear, sohresalir. Antecello.prae-
GARGAMELLÓ. cello, is, praisto, as, emineo, es. j]
mil. Estar en
ïocH FORT DE LA CAMPANETA. Campanillazo. Ye- campanya. Campear. In castris agere, sub pelli-
hemens tintinnabuli sonitus. bus esse.
CAMPANIL. m. ant. campanar. CAMPEJAT, DA. p. p. Sohresalido. Praecel-
CAMPANILLA. Herba que té las l'ullas en
f. sus.
figura de llansa y las flors de campana. Enredade- CAMPEÓ. m. L' héioe famós en las armas
ra, campanilla. Arvensis consolvolus. La flor de ||
que's distingueix en algunas gloriosas accions.
dita herba. Campanilla. ^Enula campana. d. cam- [)
Campeon. Bellica laude insignis, egregius.
paneta. pi. Las campanetas de la música de re-
[1
CAMPESi, NA. adj. CAMPAROL.
giment. Campanillas. Tintinnabula, orum. CAMPESTRE, Lo natural de ó pertanyent
adj.
AB TOTAS LAS CAMPANILLAS. m. adv. Ab lots loS als camps. Campesino. Bacceus. adj. camparol. [1
Stativorum tempus, quo sub pellibus copiseagunt, Gamuza. Ibex, icis. La pell de dit animal que
|1
Acampar, campar. Castra locare, ponere, castra- una espècie de serrellet. Yerha cana, buen varon.
metor aris.
, Surtir de algun risch ó perill,
\\ Senecio, nis.
com: CAMPAR de la presó, de alguna malaltia etc. MEDIR AB LA SEVA CANA ALS ALTRES, f. AB LO SÈU
Escapar, paner S6 en salvo. Evado, efi"ugio, is, ela- MAL VÓL CONÈIXER LO DELS ALTRES.
boï V eris. ^ija» QUANT NE VAL LA CANA,. fi*. Biet. Estat CS-
CAN CATALÀ. CAN 285
Carmenlat. Llevar el escarmiento: llevarlo en la ca- CANALAT, DA. adj. Lo que fà canal. Acanalor
leza. Periculum fecisse, suo periculo cautum esse. do. Canaliculi formam referens.
SET cv.NAs FONDO SOTA TKRin. loc. inet, pera CANALERA. f. CANAL.
signiücar que alguna cosa esta niòll amagada. CANALETA.f, d. Canalejn, fflítrt/ííff. Canalicu-
CANAGIÓ. f. La acció de canar las robas. Va- puli faíx, vilis plebs, abjeclissim* conditionis lio-
ope mensuratio. De las terras. mines. Losnoys petits. Chiquillos. Puelli, ornm.
reo, varajr. Ulníc \\
|1
CANADÀ, f. Vaso para mezclar agua con vino. CANALLETA CANALLOTA Ó GANALLUS-
Mistarius, ii. SA. f. Los noys petits. Chiquililloa. Pueruli, orum.
CANADELL, m, ter. y CANALÓ m. canaleta.
GANADELLA. f. Cetrill del vinagre, oli etc. CANALOBRE. m. ant. caramell. H
candale-
yinagrera. Acetabulum, i. oxys idis, acelarium RO. 2.
vasculum. ||
pi. AmpoUetas de or, plata, vidre 6 CÀNAM. m. cànem.
altre metall pera servir lo vi y aygua quant se GANAMAR. m. canemar.
diu missa. Vinagreras. Ampulla, íb, a(iuarius, vi- CANAMÀ8. m. Borràs, tela(|ue'sfà de la esto-
Serveix pera regadiu, navegació, desguàs y altres CANAR. V. a. Amidar robas ab la cana, ó vén-
fins.Avuy s' usa en genero masculí parlant dels drerlas à canas. Varear. Ulna metiri. ||
Medir, fi-
canals grans, com lo canal de Urgell, lo de xMa- tar las terras, heretats ó edificis, senyalant sos lí-
drity altres. Canal. Canalis, is. La llarga, y re- |1 mits y fitas. Apear. Agros, prsedia lustrare, dime-
gularment de llauna, que posada sota de las ca- tire, timites eis statuere.
nals de la teulada reb sas ayguas y las llansa CANARI, A. adj. Lo qui es natural de las islas
lluny de las parets en los carrers ó patis. Canalon. Canàrias. Canario. Canariensis, canarius. ||
m. Au-
Tubus, i.
II
La de las teuladas y aygua que cau cell del mateix tamanyo que '1 passareu, comun-
per ellas. Canal, canalera. CoUitia, a;. arq. En \\ ment de color groch ó de palla y clar, de cant
los molins la de la bassa per ahont se precipi- fort y armoniós. Es nalural de Canàrias, de dife-
ta la aygua al rodet. Saetin. Incile, is, angustus rents colors, y 's cria en gàbias. Canario. Chioris,
mola; canalis. f^a cavitat que's forma entre las idis, canariensis passer. Espócie de embaicació
i
|| ||
ancas del caball quant està mòlt gras. Canal. Ca- petita. Canario. Ratis, is, navigium, ii.
I
inlerj. de
vilas, atis. En la cama I' os desde '1 genoll üns
|1
estranyesa. Sopla, canario, fuego. Papa;.
al peu, y en lo bras desde'l colze fins à la munye. CANÀRIA, f. La femella del canari aucell. Ca-
ca. Canilla. Tioia, x, radius, ii. |j
Paratge estret nària. Chloridis fajmina. pi. Islas en 1' Occéano
||
del mar, per ahont passa la corrent fins à trobar Atlàntich. Canàrias. Forunatsc insulie.
major amplària y mès profunditat pera navegdr, CANAS. f. pi. Lo cabell que de negre roig ó
com lo CANAL de la Manxa, lo de Uahama etc. Ca-
; castany se torna blanch. Canas. Can i, orum, capi-
nal. Fretum, i. Lo rech pera conduir la aygua del
\\ tis nives. canities, ei.
riu ahont se vól, Canal, brazal, y caz p.Ar. Incile, CANASTRA. f. Paner gran format de vimechs
canalis, is. | ant. solch. 1|
En los rius lo que's fà ó llistons petits y entreteixits. Es comunment de
pera que entre pesca, y puga cullirse ab facili-
la figura prolongada, y serveix pera transportar fruy-
tat y abundància. Canal. Canaliculus, i. Lo de |1
tas y altras cosas. N' hi ha de varis tamanys y fi-
la respiració ó la obertura per ahont surt 1' ayre. guras. Banasta, canasta, canasto. Spoita. x, fis-
en la romana la barra per ahont corre '1 piló. As- CANCILLER DE LA PüRiTAT. Qui tenia antíguament
til. Scapus, i.
II
Cada meytat de dit bras. Brazo. lo sello secret del rey, y sellava las cartas. Canci-
Brachium, ii. llcr del sello de la puridad. Cancellarius à secretis
CANAT, DA. p. p. Vareado. Ulnis mensus. regis.
GANA VERA. f. Planta medicinal mòlt conegu- CANCILLER DE LAS íxDiAS. Qui té à sòu càrrcch
da. MALVÍ. pera sellar las cartas y provisions
los sellos reals
vant es la major; las dos dels costats s'uneixen CANCILLER MAJOR DE CASTILLA. Tílol honorífich
à la paret en que està la porta. En las salas, en- del arquebisbe de Toledo. Canciller mayor de Cas-
tradas, etc. n' hi ha de una sola línea, y 's mante- tilla. Supremus Castella? cancellarius.
nen sens unirse à las parets: se posan ordinària- CANCILLERIA. f. cancelleria.
ment de la part de dins de las iglésias y salas. CANDALISSA. nàut. Aparell ab corona que
Concel. Cancellus, i, cancel•li, orum. [|
Lo que es penja de cada un dels dos pals majors y serveix
de vidres pera fér divisió de una sala. Camoii. \i- pera ficar y tràurer las embarcacions menors del
treum cancellum. servey del buch y altres pesos de consideració.
CANCELLACIÓ. f. La acció y efecte de cance- Covdaliza. Machina levandis ponderibus in navi.
l•lar. Cancelacion, cancelada, canccladura, testadu- CANDALOBRE. m. ant. candelero.
ra. Inductio, obliteratio, cancellatio, nis. CANDEAL. adj. candi al.
CANCELLAR. V. a. Anul-lar un instrunient CANDELA, Pessa rodona de cera,
f. seu ó al-
públich, borrantlo ó inutilisant lo sello. Cancelar. tra matèria en forma de vara, ab un blé pera fér
Cancello, as, deleo, es, circumduco, is. \\
met. Bor- llum. Vela, candela. Lucerna , candela, ae. ||
Lo
rar de la memòria. Cancelar. Oblitlero, as. moch que per dcscuyt penja del nas sens netejar-
CANCELLAT, DA. p. p. Cancelado. Cancella- lo. Macarró. Pendens mucus. \\
Lo floquet ó espi-
tus. gueta que fan en lloch de ílor alguns arbres, com
CANCELLER, m. Lo qui en las universitats té lo pi, alba, castanyer, etc. Candelilla, espiguilla.
la autoritat pontifícia y regia pera conferir los Julus, i.
II
arq. Lo puntal llarch y dret que junt ab
graus. Cancelario. Cancellarius, ii. ||
Nora que 's altres serveix pera sostenir los entoldats. Espdrra-
donava al mestrescola en algunas iglésias. Cance- go. Longurium, ii, oblongus fustis.
y propietats de patrimonis vinclats. De las suas està pròxim à morir. Acaharse la candela. Animara
executórias no hi havia apel-lació,ysols s'admetia agere, in agone esse; extremum spiritum ducere.
recurs per agra vi ó injustícia notòria, y la súplica lo COM UNA CANDELA CAP PER AVALL. loC. fam. DÍSSÍ-
al rey en grau de mil cinchcentas. En Espanya parse'ls béns. Hacerse sal y agua. Bona dissipari.
n' hihavia una en Yalladolit y altra en Granada. FÒNDRERSE COM UNA CANDELA, fr. mct. fam. Impa-
ChanciUeria. Cancellaria ses, supremum tribunal. cientarse ó neguitejarse perquè no 's fà alguna co-
CÀNCER, m. Signe, boreal del zodíach ahont sa à gust propi. Quemarse. Nimia sollicitudine, ar-
arriba '1 sol en lo solstici del estiu. Càncer. Carci- dent i desiderio aflici.
part del cos. Cancerarse, encancerarse. Cancro la- hacha, etc. Candelam fundi, liquefieri.
boraré. CANDELABRO. m. Candelero ab tres ó mès
CANCERAT, DA. p. p. Cancerado. Cancero in- brochs. Candelabro. Candelabrum, i.
CANDELER MAJOR. Lo qui té à sòii càrrecli aquest Cande, piedrn. Saccharum clarificatum.
ofici en la casa real. Cerero mayor. Cereoruni praí- CANDIAL. adj. que s' aplica al blat de supe-
CÀNDIDAMENT,
candor. Cdndidamente. Ingenuè, sincerè, candidè.
CANDIDAT, m. Qui pretén alguna dignitat ó
adv. m. Senzillament , ab
à sis peus y cubert com tota la planta de una borra CANDIDATURA, f. Catalogo de candidats. Can-
blanca y cendrosa mòlt apretada. Serveix en me- didalura. Candidatorum catalogus.
dicina com à emolient. Gordolobo, candelaria, ver- CANDIDESA, f. Senzillesa, innocència. Candi-
baseo. Yerbascum, phlomos, i, phlomis, idis, pyg- dez. Sinceritas, atis, candor, is,
nitis, itis. 11
ant. irna. CÀNDIDO, A. adj. Blanch. Cúndido. Candens,
CANDELERÀS. m. aum. Caiidelerazo. iíàgnmn candidus. ||
met. Senzill, sens malicia. Cúndido.
candelabrum. Candidus, sincerus. 1|
Ximple, poch advertit. Cún-
CANDELERET. m. d. Candelerillo. Parvum dido. Simplex, imperitus,
posa à bordo de la embarcació y en altras parts yar, Candonga. Dolosíe blanditije, adulatio, nis,
pera assegurar en ell alguna corda. Si té una ane- fabula, aj.
llega para li el ano, ú grano à grano hincha la ga- Uadas en forma de dits: las flors són de color de
llina el papo. Flumina collectis multiplicíinlur herba; lo fruyl es rodó, mès petit que'l del pebre,
aquis. Mult» guttíe implent flumen. cubert de una pell llisa, de un sabor agradable, y
288 CAN CATALÀ CAN
s'emplea pera alimentar aucells y pera altres usos. CANGRENAT, DA. p. p. Gangrenado. Gan-
Aquesta planta es cultivada y silvestre. La culti- grena aíTectus.
vada es la descrita: la silvestre fa unas canyas sem- GANGRENÓS, A. adj. Lo que té ó participa de
blants à las del malví, aspras y negras, sas fullas la cangrena. Gangrenoso, cangrenoso. Gangrena af-
com las del cànem cultivat. Cdnamo. Cannabis, is, fectus.
cannabum cannabus, i. Lo net de la primera
, |1
GANGUE. m. Instrument compost de dos plan-
operació en la pinta. Canal. Pexa canabis. ||
Lo de xas que pesan hasta 200 lliuras ab que ajustician als
la segona. Chorron. Depurgala cannabis. Drap |)
malfactors en la Xida. Cangue. Instrumentum sic
fét de canera. Lienzo, cdüamo. Cannabacer, cri? dictum.
cannabina tela. caní, na. Lo que pertany ó té propietats sem-
LA LLAVOR DE CÀNEM. Cauamon. Cannabis semen. blants à las del cà. Canino. Caninus, canarius, cy-
MOCHS DE CÀNEM. Los despcrdicis de ell. Desper_ nicus.
dicios del cdnamo. Residuum, i, caníbal, m. CARiBE.
sÉR COM LO CANEM DE LAS voRAs. fr. fam. Se diu CANÍCULA, f. Constel-lació celeste. Canícula.
de lo que no serveix pera res. Ser ó valer tanto eo- Canícula, íb. \\
Lo temps de mòlt calor, en que la
mo la carabina de Ambrosia. Ad niliilum deservire- estrella canícula naix y 's pon ab lo sol. Canicula.
CANEMAL. adj. que s' aplica à la terra bona Tempus caniculare.
pera plantar cànem. Caiiamal. Ad cannabim pro- GANIGULAR. adj. S' aplica à cada dia de la
ducendam apta terra. canícula. Conicular. Sirius, canicularis.
CANEMAR. m. Lloch sembrat de cànem. Ca- GANINAMENT. adv. m. Rabiosament, com lo
namar. Cannabi consitus ager. cà. Caninamente. Canino dente, canina rabie.
CANET. m. Cert joch de cartas, en lo qual lo GANIQUÍ. m. Tela prima de cotó que vé de la
qui las dóna 's queda una carta, y reparteix las índia. Caniqtii. Subtilis tela indica.
demés, pert quant surt igual à la seva, y guanya CANÓ. m. Instrument vuyt, prolongat y rodó
quant surten las dels altres. Sacanele. Charlarum que's fà de metall ó altra matéria,com: canó de es-
ab confusió y desorde. Sarracina, gresca, Pugna. roycaàuto.^. Ar. Denliculum, spinularium, ii,
ae, conflictus, us. acicularius tubus. Lo de la canya entre nu y nu. ||
FÉR PETAR LO CANET. fr. fam. met. FÉR PETAR LA Canuto. Internodium, ii.
I
Lo de canya que's posa
CLACA. à la llansadora dels teixidors. Canilla. Fusus, i.
||
Massas ó pans mès ó ménos voluminosos, rodone- xemeneya. Humero, cànon de cldmenea. Infundibu-
jats, conca vos per una part, convexos per la altra? lum, infurnibulum, i. ||
Pessa de artilleria. Los hi
perfectament blanchs, transparents, llisos, de olor ha de diferents calibres y pera varis usos, com:
fort y particular, de gust agre y seguit de una sen- CANÓ de bàtrer, de campanya, elc. Canon. Tormen-
sació de fret. Alcanfor, refinado ó purificado. Cam- tum bellicum.
phora, ai. FÉR CANONS, fr. Entre teixidors posar lo fil en
CANFORAT, DA. adj. Lo que conté cànfora. ells. Encanillar. Cannis stamen, sericura glomera-
Alcanforado. Camphoratus. re, circumvolvere.
CANGE. m. Cambi. Sols s' usa en matérias di- POSAR CANONS LOS AUCELLS. Mcanonaf, pelechar.
plomàticas, parlant de poders, presoners, elc. Can. Plumo, as, plumesco, is.
ge. Captorum in bello permutatio. CANOA. Embarcació que usan los Indis feta
f.
GANGEAR. v. a. Fér lo cange. Cangear. In be- de una sola pessa en figura de pastera. Canoa. In-
llo captos permutaré. dica navis, cymba, íe.
CANGEAT, DA. p. p. Cangeado. Permutatus. CANOER. m. Qui guia ó goberna la canoa. Ca
GANGILÓ. m. ant. catlfol. noero. Cymbai gubernator.
GANGRENA. Corrupció en las parts carno-
f. GANOETA. f. d. Canoeta. Cymbula, se.
sas, que las fà pérdrer la sensació. Gangrena. Gan- CÀNON. m. Decisió establerta en algun concili
grena, ai, carnis lethifera tabes. sobre '1
dogma ó disciplina. Cdnon. Canon, onis,
GANGRENARSE. V. r. Apoderarse la cangre- decretum, i.
||
La part de la missa que comensa:
na de alguna part del cos. Gangrenarse. Gangrena «Te igitur» y acaba ab lo «Pater noster», y alguns
affici, laboraré. volen fins la comunió. Cdnon. Missse cànon. I Ca-
CAN CATALÀ CAN 289
M» logo dels llibres sagrats y auténtichs rebuts per
Id Iglósia catòlica. Cànon. Sacrorura libi-orum cà-
da escriptura. Canónko. Canonicus, authenticus.
DRET CANÓMCII.
||
non. II
pi. L' estudi ó facultat del dret canónich. CANONI8ABLE. adj. Lo que 's pót canonisar
'anones. Canonicum jus. ó es digne de que 'scanonise. Canonizable. Proba-
CANONADA, f. Aqüeducte, coüducto de canons tissima; virtutis homo, etc.
e barro ó altra matèria pera conduhir aygua. En- GANONI9ACIÓ. f. L' acte y efecte de canoni-
nado. Hydragogia, ss, canalis, incile, is. ||
Tir sar. Canonizacion. Apotheosis, is, in sanctorura
el canó de artilleria y 1'
estrago que fa. Canonazn. numerum relatin.
Tornienti bellici jactus, eraisio, explosió. ||
Entre CANONISAR. v. a. Declarar solemnement y
abaixadors via de diferent color en lo panyo. Bar- posar lo Papa en la llista dels sants à algun beato
ra. Variata, variegata tienia. ||
f. fam. pet. 6 que ha fét alguns miracles. Canonizar. Consecro,
CANONAR. V. n. posar canons. as, in sanctorum numerum adscribere. ||
CaliQcar
CANONARCA. m. Oficial dels monasteris an- de bona ó mala alguna cosa. Canonizar. Probo, as.
Uchs, que tocava la campana pera cridar à junta. II
Aprobar y aplaudir algun fét. Canonizar. Lau-
Canonarca. Canonarca. do, as.
CANONÀS. m. aum. CaTwnazo. Magnum tor- CANONICAT, DA. p. p. Canonizado. Conse-
menlum bellicum. cralus.
CANONAT, DA. p. p. Encanonado. Plumatus. CANONISTA. m. Professor ò estudiant del dret
GANONEIG. m. L' acte y efecte de canonejar. canónicli. Canonisla. Canonistes, ae.
CaTioneo. Ejaculatio, explosió, nis. CANONJA, f. ant. Lo forn, pastim 6 fleca dels
CANONEJAR. V. a. Disparar los canons de ar- canonges. Panaderia de loscanónigos. Canonicorum
tilleria. Aranonear , canonear. Bellicis tormentis paiiarium.
oppugnare, impelere. CANOP. m. Mida del dragó, ò mida que servia
CANONEJAT, DA. p. p. Caiioneado. Bellicis alsegipcios pera conèixer la magnitut de las inun-
tormentis oppugnatus. dacions delNilo. Canope, fa«o/)o. Canopus, i. ||
mit.
CANONER, A. adj. S' aplica à las llanxas ar- Estrella que 's troba en la part en que '1 timó de
roadas ab canons. Canonero. Tormentis bellicis ins- la constel-lació de la nau dels argonaulas va à en-
tructus. II
m. Qui fa canons pera teixir- Canillero. trar en la aygna. Canopo, çanope. Canopus, i. En- ||
Fusorum téxtoriorum opifex. tre 'Is egípcios que segons Plutarco era '1
déu fals
CANONET. m. d. Canoncico, ca/IoriciV/o. Siphun- Pilot de Ossiris, y segons altres de Menelao. Cano-
culus, i.
II
Los de canya ó de vidre pera adornos de po. Canope, Boquir. Canopus, i.
vestit. CanulUlo. Yitreus tubus, angustior fistnla. CANOR Ó CANORO, A. adj. Harmoniós. Ca-
CANONGE, m. Lo qui obté alguna canongia. noro. Canorus. |1
S' aplica als aucells que tenen lo
'aiiónigo. Canonicus, i. cant suau y harmoniós. Canoro. Canorus.
CANONGE DE LA PESCATERIA. PILLO. CANORAMENT. adv. m. harmoniosament.
CANONGE REGULAR. Lo que obté canongia en Iglé- CANOVA. f. ant. Panera gran. Cuévano. Cor-
ia regular, com en la de Pamplona y també 'Is ;
bis, is.
igiosos Premostratenses y altres que viuben baix CANQCE. f. Certa tela de cotó que 's fabrica en
a regla de sant Agustí. Canónigoreglar. Canonicus Xina. Canque. Sinensis gossypina tela.
egularis. CANSACI. m. Fatiga, falta de forsa per trobar-
CANONGESSA. La dona que viu en comuni-
f. se fatigat. Cansancio. Fatigatio, nis, laisitudo, inis,
tat religiosa observant alguna regla, però sens vots languor, oris.
solemnes, com en las abadías de Flandes y Ale- CANSADAMENT, adv. m. Fatigosament. Can-
manya. Canonesa, canonisa, y canóniga. fam. Ca- sadamente. Molestè.
nònica, a;. CANSADÍSSIM, A. adj. sup. Mòlt cansat. Can-
CANONGET. m. d. Camnjillo. Parvus canoni- sadisimo. Valde defatigatus.
cus. II
fam. ter. ximple. CANSALADA, f. La penca del porch salada y ,
CANONGIA. f. La prebenda del canonge. Ca- s' aplica especialment al greix que 's troba junt à
nonjia, cannnicato. Canonicatns, us. la part interior de la pell de dit animal. Tocino,
11 CANONICAL.
Canonical. Canonicus,
adj. Lo pertanyent al canonge. lardo. Porcina, suilla, suina caro.
CANSALADER, m. Qui ven cansalada. Tocine-
CANÒNICAMENT, adv. m. Conforme à la dis- TO. Allontopola, ai.
posició dels sagrats cànons. Canònicamente, Ca- CANSAMENT, m. CANSACI.
nonicé, legitinié, CANSAR, Causar cansaci. Cansar. Fatigo»
v. a.
CANÓNICH, CA. adj. Lo que està fet ó arre- drer la substància de la terra per lo mòlt que ha
glat segons los sagrats cànons; com: horas canóni- produhit. Cansar. Delasso, defatigo, as.
GAS, llissó canònica, etc. Canònica. Canonicus. ||
S' no cansar, loc. ant. no parar.
aplica als llibres y epístolas del cànon de la sagra- CANSAR8E. V. r. Fatigarse fent alguna cosa a
TDMO 1. 38
290 CAN DICCIONARI CAN
Cansarse. Faligari, lassari. ||
Disgustarse de alguna CANT PLA ó GREGORii. Lo quc sols consta de sis
cosa. Cansarse. Tíedere, detad<ere. veus del diapasson. Canto llana. Simplex cantus.
ESTAR CANSAT DE ALGÚ Ó DE ALGÜXA COSA. loC. Es- AL CANT DEL GALL. A mcdia noche. Media nocte.
larne mòlt disgustat. Estar cansada, faslidiado, II
A punta de dia. Al canto del gallo. Ad galli can-
ahurrido. Odisse. tus, prima luce.
NO CANSARSE, Ó NO HI HA QUE CANSARSE. fr. met. PASSAR LO CANT. fr. Se diu dels aucells quant
Denota que no 's lograrà una cosa per més medis fan las passadas de cantar. Trinar. Modulor, aris.
que s' emplean. .Vo hay que cansarse; lodo es Ira- CANTABLE, adj. Lo que pot cantarse. Canta-
hajar en vano. Lateres lavare. ble. Cantui aptatus.
QLi CANSA ALCANSA. icf. Esplica que 's déu tenir CANTABRO. m. làzaro.
molla conslància pera lograr lo que 's necessita. CÀNTABRO, A. adj. Lo natural ó pertanyent à
l'ohre importuno saca mendrugo , la perfídia mata Cantàbria. Càntabra. Cantabrus.
la caza. Spem importunus extorquet. CANTADA, f. Pessa de música variada de re-
iguals en nombre y metro, y s' empleava peia can- cubrir un secret. Cantar. Occulla revelaré, arca-
taramors ó alabansas. Cancion. Canlio, onis. num aperire. nàut. Dir ó prevenir en veu alguna
jj
TORNAR AB LA MATEIXA CANSO. fr. Repetir impor- cosa. Cantar. Elata voce quidquam animadvertere.
tunament alguna cosa. Volver à la mism,a cancion: il
AVISAR, REPÉNDRER. ||
aut. Afavoiir ; així 's diu:
otra al dicJio Juan de coca: no hay olla sin locino: CANTA bè la fortuna à algú. Cantar, soplar. Aliquid
toma su purga: dale bola. Importunè ropetere. benevertere, accidere. ||
Recitar versos. Cantar.
CANSONEJAR. Anar ab cansons y bal-
V. n. Cano, is.
II
S' usa pera repéndrer al orador que no
xillerias. Gastar romances, tener muchas camtímdu- muda de tó. Cantar. Uno spiritu, ac sono vocem
las. Simulala proferre. ducere.
CANSONER, A. m. y f. Qui té mòltas sofiste- CANTAR DELS CANTAus. Llibre canóuich dels càn-
rias, escusas,camàndulas, y s' val de tergiversa- tichs de Salomó. Cdntico de los cànticas, cantar de
cions. Romancera. Argutè, callidè verbosus. | m. las cantares. Canticum canlicorum.
Llibre que conté vàrias cansons y romansos. Can- CANTAR Y PEUFiDiAR. lef. contia 'Is impertinents
cionero, romancera. Carminum liber. y presumils, que moleslan repetint tot lo que no
CANSONETA. f. d. Cancioncica, canciancilla, saben fér. Cantar y parfiar. Ad fraclam canis.
cancioncita. Canticula, cantiuncula, «, caiiticulum, AIXÒ Ó AQUEST ES ALTRE CANTAR. loC. fam. AIXÒ SÓN
i.
(1
La que serveix pera fér dormir à las criaturas. FIGAS DE ALTRE PANER.
Arrullo. Nenia, se, lallus, lallum, i, CANTAR DE PLA. fr. ant. Judicar. Juzgar. Puto,
CANT. m.La acció y efecte de cantar. Canto. as. II
Confessar francament. Cantar de plano. Can-
Cantus, sonus, accentus, us. | Poema curt en estil didè, ingenuè confiteri.
heróich. Canta. Carmen, inis. Cada una de las ||
CANTAR DE REPENT. Cantar à libro abierto. Ex
parts en que 's divideixen alguns poémas épichs. tempore, repentè canere.
Canto. Cantus, us. ||
ó chant. Se precisa à vegadas AQUÍ CANTA ó ESTA QUI CANTA. loc. fam. Dcnota
com sinònim de canso però ;
tenia un sentit més que hi ha documents ab que probar lo que 's diu.
lat,entrant en esta clase de poesias totas aquellas Carta canta. Testanlur litterai.
que eran própias pera cantadas. Canto. Canticum. CANTARÀ, f. Peix de mòlt mal gust. Càntaro.
ciNT DE ORGA ó FIGURAT, mús. Lo que admet en- Cantharus, manera de gerra. Canta-
i. Vaixell à
||
Ire las sis veus del diapasson altras notas, com rà. Amphora, se. Mesura de líquit de la capacitat
||
corxeras, seraicorxeras, etc. Canto de órgano ó fi- de una arroba. Cantarà. Amphora, se. Vas que usà
gurada. Concentus, us. Bacó en lo triumfo de Àsia. Cantarà. Cantharus, i.
CANT FREQÜENT Y MOLEST, fam. L' actc de cantar nàut. Lo caixó del fanch en la bodega del gàn-
II
vos s' aplica sobre la pell pera fér alsar bombollas. Qualsevol cant. Càntico. Occentus, us.
Cantdridas, cubillo. Canlharis, idis, cantliarida, se. CANTICn DELS CANTICUS. CANTAR DELS CANTARS.
Lo pegat de dits polvos, y la bombolla que fà. CANTIL.ra. Paratge del fondo del mar, que
pa, de formatge, etc. Cantero. Extremumfrustum rei. dràulica de un canó encorval ab dos brassos desi-
DE CANTELL. m. adv. Db costat. De canto. Obli- guals, que posats en la aygua ó licor lo xucla per
què, transversè. rahò del pes del ayre sobre '1 mateix licor, y '1
CANTELLEJAR. v. n. Traballar los cantons Uansa pel bras mès llarch. Cantimplora. Tubus,
de una post ó taula. Cantear. Tabulae extremitates i, sipho, nis, hydraula, sa. ||
Ferro que's posa en
elaboraré, dolare. la part anterior de las sellas, etc. Cantimplora.
CANTELLUT, DA. adj. Lo que té cantell. Es- Ferrum antiquum ephippii.
piinado. Angulatus, angularis. FÉR LA CANTIMPLORA, fr. fam. Fér lo ploricó, pon-
í CANTENO. m. Peix delicat que và regularment derar misèria pera mòurer à compassió. Hacer la
pntre las rocas. Se troba entre Càndia y Rodas. Es- guaya. Planctum agere; queri, plangere.
taro, hrecho. Scarus, i. CANTINA, f. Celler, subterrani, gruta ahont
I CÀNTER.
m. Vas de terrissa ó metall, estret se guarda '1 vi per la casa. Cantina. Cella, íb, spe-
de boca, ample per la panxa y estret pel peu, cus, us. Espècie de taberna ò bodegó en los quar-
I' ab una nansa serveix regularment pera posar ay-
;
tels dels soldats.
II
Entrar ó estar en càntaro ó en suerte. In sortem CANTÓ. m. L' àngul exterior de un edifici. Es-
conjici. met. Estar proposat per algun empleo, ó
11 quina, canton. Angulus, i, ancon, onis; angulare
pròxim à conseguirlo. Estar en càntaro. Muneri viíc caput. II
Extrem, racó, punta de alguna cosd,
adipiscendo proximum esse. com de camp, de casa, de matalàs. Cofuijal. An-
TANTAS VEGADAS vA. 'l cAnTER A I.A FONT QUE 's gulus, i.
TBENCA, 6 QÜE AL ÜLTIM HI DEIXA \ COU. ref. DC- CANTON* ni. ant. cantó,
292 CAN DICCIONARI CAN
CANTONS DEL EXÈRCIT, ant. Flanchs, costat del fant. Cana. Tubus ad utres inflandos. ||
Entre can-
exèrcit. Flancos del ejército. Exercitús latera, cor- de canya partida de llarch à
terers ó gerrers tros
nua. Uarch, que aplican pera unir la pèssa que trauhen.
CANTONADA, f. aum. Esquina, esquinazo. An- Cana. Arundinis frustulum 'quo üguli utuntur. ||
gulus, i, ancon, onis. Entre pescadors que serveix pera pescar, y co-
la
GIRAR LA CANT0N4DJV. fi'. Girar de camí eixint de munraent se compon de un cert número de ellas
un carrer y entrant en altre. Doblar la esquina. lligadas entre sí. Cana de pescar, vara, y rahiza
tar los ànguls de las pessas de fusta, com taulas, tas ó joch de à caball que la noblesa acostumava
escriptoris, etc. Cantonera. Canterius, ii. |j
raco- fèr, peleant en vàiias quadrillas ab canyas, de las
NERA, que 's resguardavan ab las adargas. Canas, pesta ò
CANTOR, A. m. y f. Qui téper oüci cantar. juego de canas. Cannis pugnantium equestris ludis.
Cantor. Cantor, modulator, oris, psaltes, x. Qui |1
canya borda, canyota.
canta. Cantor. Cantor, oris, psaltes, s&. canya de escombbas. Espècie de bruch de que
CANTÚRIA, f. Cant de música. Canturia. Can- se'n fàn escombras. Escohilla, aldiza. Erix, icis.
tus, us. I
Lo modo y ayre de canlarse las compo- CANYA DOLSA ó DE SUCRE. Canya sòlida, que ex-
sicions musicals. Canturia. Canendi modus, ordo. premuda trau un such de que se'n fà sucre. Cana
[1
La capella de música de algunas iglésias. Capi- dulce ó de azúcar, cahamiel. Dulcis canna.
lla de música. Musicorum chorus. CANYA PRIMA. Canuccla, Cannuia, a>.
CANUT, DA. adj. Qui es blanch de cabells. ARRIAR LA CANYA. fr. nàut. Deixaria en completa
Canoso. Canosus. H
Cada una de las caselas que fan llibertat pera que seguesca 'Is moviments que li
las abellas en las brescas. Celdilla. Cella, cellula, fà fér la pala del timó, iiupel-lida pels cops del
Si. 11
CANÓ. 4. mar. Arriar la cana. Gubernaculi manubrium li-
II
ant. Lo moll del os. Tnétano. Medalla, medullu- FA ESTELLAS.
la, íE.
I
La cama del blat, del moresch y sem- MATAR AB CANYAS. fr. Ferir ab canyas punxagu-
blants. Cana. Culmus, i.
||
Espècie de jonch de das à modo de sagetas. Suplici usat entre 'Is mo-
Amèrica que serveix pera bastó. Cana. Juncus, i, ros, Acanaverear. Acutis cannis confodere, inter-
arundo, inis. H La de la freixura y del pulmó, ca- ficere.
nó DE LA FREIXURA. mús. Lo canonet de canya ó jj CANYADA- f- Cop de canya. Canazo, caníwje-
luetall, en que està
llengüeta del baixo y altres la razo. CanniE, ictus.
instruments de boca. Estrangul, pipa, cana. Tubae CANYAFERA Ó CANYAFERLA. f. Planta
insufflandse lingua. |1
nàut. La part de la àncora silvestre semblant à la canya comuna; las fullas y
desde la creu fins à la anella. Cana, asta. Apcho- llavors com la del fonoll. Canaheja, caiierlo, cana-
rse asta. [j
nàut. Manuella de fusta ó de ferro a^e- reja, férula. Narthecia, », narthex, cis.
gurada ab un pern pera girar lo timó. Cana. Cla- CANYAFERAL. adj. Lo pertanyent ó semblant
vi, timonis ,
gubernaculi manubrium. [j
La part à la canyafera. Ferulàceo. Ferulaceus.
mès prima, llarga y rodona del rem. Caíia. I\emi CANY AFÍ STOL. m, y
corpus. II
Lo tros ó extensió forrada en las escotas CANYAFÍSTOLA. f. Arbre de Amèrica, ab las
y amuras pel extrem, en que estan fermas en los fullas de un vert mòlt Hustrós, y la flor groga de
punys de las velas. Cana. Pars manicata funis é olor agradable, Canafistola ó canafistula. Cassia
velis pendentis. |1
En las fàbricas de cristall ó vidre, fislularis.Lo fiuyt de dit arbre. Es una tavella
II
pera donar la forma corresponent à la pessa que 's CÀNYAIVI, m. ant. canem.
vól fér. Cana. Tubus ad vasa vitrea conficienda. ||
CANYAMAS. pi. ant. Drap de estopa del cà-
Canonet de p^l'a» fusta ó metall pera xuclar ó bèu- nem. Canamazo. Tela cannabina vilior. Drap clar |1
rer algun licor absorbint. Cana. Calamus, i. I ïJn- de càneíD sobrç que's hioda ab seda ó llana de co-
tre boters canó de cany^ pera inflar los bats bu- lors, y '.erveix pera sabatas, tapets de taula etc.
CAN CATAU. CAP
ambé s' anomena així dosprès de brodat, Cana- CANYONER, A. adj. s' apUca à las embarca-
mazo. Cannabinum textmff opere phrygio elabo" cions que munian algun canó. Canonera. BelUco
rando. ||
anf. estopa. tormcnto armalus.
CANYAMEL. CA>'YA nolsA. f. CANYOTA. f. Canya borda, Carrizo, canola,
GANYAMÓ. ni. Llavor de canein. Canamon. jisca, cixca. Carex, icis.
traí,
er canar, canizar, caüi:al, Arundifer, canne- CAOBA. f. Arbre gran de las lodias, de fusta »6.
tuni, anindinetum. i. liday llustrosa, de color castany mès ó mènos clar.
CANYA VERA Ó CANYAXIULA. f. Kspécie Serveix pera mobles de adorno y gust, com calai-
de canya prima quo's cria en paratges humits. Ça^ xeres, Uils elc. Caoba, caobana.
Caoba, «e, indica
navera, zarrizo. Silvestrip canna, arbor. ||
La mateixa fusta. Caoba. Caoba, ai.
CANYELLA, f. La segona pell de un arbre del CAOS. m. Mescla confusa dels elements que hi
mateix nom, que's fa en las islas orientals, de co- hagué abans de la creació. Caos. Cahos, i, mas-,
de la America meridional y de las Antillas; ser- la seva llargària. Extremo, cabeza. Caput, itis. [j
veix de condiment, y té una propietat mòlt enèr- Capacitat, talent, disposició. Cabeza. Ratio, nis,
ter. Winierania canella, canella alba; cortex win- nats. Fraustina. Forma, ae. ||
ant. capítol, y La
W
dels ramals de las deixuplinas. Canalon. Flagel•li Extremitas, atis. 1|
Termini ó conclusió de alguna
ixtrema contorla et duriora. cosa. Fin. Finis, is, terminus, i. ||
Cada bri ó cama
CÀNYEM. m- ant. CÀNEM. del fil retort. Cabo, hebra. Filum, i. ||
nàut. Tros
CANYER. m. CANYAR. de corda. Cabo. Rudens, tis, funis nauticus. ||
m. ter. Lloch ahont se llansan las geog. Monianya ó terra elevada que entra en la
ICANYET.
ó animals
jrossas morts. Builrera, muladar. Ole- mar. Cabo. Promontorium, ii. ter. res. Lo cim |1 ||
iJespedeix à algú ab mal modo. Vete al rollo. Abi juntan vàrias personas. Cabeeera. Primus locus,
in malam crucem. sedes. I
En los rams de fil ó madeixas lo principi.
nuela, ai. pi. nàut. Las parts principals que forraan 1' es-r
CANYETILLO. m. Fil de or ó de plata en for- queleto de un buch, com són quilla, codaste, roda,
ma de canonet. Canutillo. Fila aurea in formam codernas etc. Cabeza. Praecipua navis membra. ||
tubuli instructa. oàut. Los extrems, ó la popay la proa deia nau. Ca^
CANYÍS. m. Teixit de canyas y cordill pera bezas. Capità navis. ||
pi. Las vàrias espècies que'ç
mecar figas y altras fruytas, y criar çuchs de
IICamzo, zarzo. Arundinea crates, cannarum com-
seda. tocan en unassumpto. Cabàs. Capità,
CAP A CAP. m. adv. Un ab altre.
membra.
D« persona à
.> pago. H pi.
Lo dels carros. Adrales,. Yallum currus persona, de silla d silla, mam d mano, cunpo à
crebris sudibus contextum. fl
ganyota. cuerpo, uno à uno. Viritie, vir cura viro.
CANYIULA. adj. Qui està mòlt flach ó dèbil- CAP AIXALARRAT, ATOLOXURAT Ó ALBOUOTAT. Sub-
Canijo, agosli'o, desmirriado, releco, bacalao, des- jecle aixalabiat. Tolondro, (olondron, fargallon,
vaido,poquilo,hético, c/mpado. Languidus, macer- Turbalus, inconsultus.
CANYÓ. m. ant. clayaguera, | ter. gargame- CAP k MAR. Alguns ho entenen solament per do-
lla. 2. De paper, papeulna. I Lo que en la
II
ter. nar vela à popa estant à la capa à fi de piesíMitar
gayta gallega ó sach de gemech (a '1 bftix, Rauca bè la proa à la mar. Cabeza d la mar. Yersus ma-»
cStula. Ij
CANÓ. reprora.
.
funt lo dia que fa 1' any de la seva mort. Cabo de casa. Dolorido. AÍBnis funeris ductor.
aíio. Anniversariuni, ii, annme exequia;. | Los pri- CAP DEL NAS," LLENGUA, ETC. PÍCO, puïlta. Nasl eX-
mers dias del any; y així se sól dir: cap de any, lo Iremitas, extrema lingua.
primer dia. Aíio nuevo. Calendíc januarii. CAP DE MESTER. Prohom de ofici. Prohombre de
CAP DE ase. f. Planta olorosa semblant al espí- oficio. Fabrilis collegii princeps, moderator.
gol ab las flors blavas en forma de espiga. Can- CAP DE MONTAXYA ò SERRA. La part mès elevada
Ineso, amaranto, flor del amor, moco de pam. La- de ella. Cabeza de monte ó sierra. Cacumen, inis.
vandula sthoecas. juliola. ||
CAP DE MORO. Plom de las pessas de roba. Plomo,
CAP DE BANDo. Qui alsa partidas de gent armada sello. Plumbeum sigillum. [|
Entre apotecaris lo
y las dirigeix. Cabecilla, cabeza de partido, de tap de un alambí que usan sèns refrigerant, de
bando, cuadrillero. Factionis, dux, prínceps. modo que cau la aygua destil-lada. Cabeza de moro.
CAP DE BESTIAR. Quadiiípedo de la espècie do- Aqua; slillatilia? àpex cribrarius.
mèstica, com bou, etc. Res, cabeza de ganado. Pe- CAP DE MORT. Lo conjunt dels ossos del cap,
CHS, udis. despullats de la cara y pell. Calavera. Calvarium,
CAP DE BOI". Qui '1 tè mòlt gros. Cabeza de toro, cranium, ii, calvaria, ;r. Entre estampers senyal |1
CAP DE CASA ó LLINATGE. 'L primogènit que be- CAP DE PA. Neci. Cabeza de iarro, cabeza rednn-
rela tols los béns per llegítima descendència del da. Hebes, stupidus.
fundador. Cabeza de casa ó linaje. Familiai caput. CAP DE PARTIT. Ciutal ó vila de la qual dependei-
CAP DE CUNILL. pcix Semblant al llangardaix, xen alguns pobles en lo judicial y gobernatiu. Ca-
però sèns peus, Lagarto de mar. Saurus, i, lipa- beza de partido. Urbs princeps; provincià; caput.
ris, is. II
CAP DE BANDO.
CAP DE ESCALA. Lo uiès all de ella. Alio, cabo de CAP DE PESSONERA. L' extrem del fusell que ix
la escalera. Superius .scalic exlremum, culmen, fora de la roda en los carruatges. Pezon. Axis ex-
summitas. lremilas.
CAP DE ESCAROLA, expr. faui. Dit del cap mòlt CAP DE PIT. ESTERNON. mel. Rampa, costa, pu- ||
poblat de cabells curis y caragolats, ó de qualse- jada aspra. Reventadero. Clivus arduus.
vol modo einbullals. Monte. Hirsilum caput. CAP DE PROCÉS, for. Aulo de ofici del jutge per
CAP DE OVELLA Y GARRAS DE LLOP. loc. UNGLAS DE averiguar lo delicte en causas criminals. Cabeza
GAT Y CARA DE BEAT. de proceso. Causic caput.
CAP DE ESQUADRA. Lo soUlat que en la infanteria CAP DE QUADRILLA. Eu las quadrillas dels Iraba-
y caballeria mana las esquadras. Cabo de escuadra. lladors del camp lo qui fà de principal. Manijero.
Ductor, caput manipuli mililum. Rusticorum operariorum rector, dux. |1
cap de
CAP DE ESTOPA, CAP SENSE CERVELL. BANDO.
CAP DE l'ERRO, Herba, la flor de la qual es sem- CAP DE REGNE ò PROVÍNCIA. Capital, com es Bar-
blant al ferro. Cabeza de fierro. Cynoscephalea, ai. celona respecte de Catalunya. Capital; cabeza de
CAP DE FRARE. Clau de cer ab punta, en figura de reino ó de provincià. Regni aut proivinciae caput;
barrina ab que s' engrandeixen los forals en lo cou- metròpolis, is.
re, ferro, etc, Escariador. In terebelli formam dis- CAP DE TABOLA, CAP ALBOROTAT.
positus clavus. CAP DE TAL. exp. faui. ab que 's denota 1' enfado
CAP DE CREU. exp. faiU. MALVINATGE. que causa alguna cosa, ò espècie de amenassa.
CAP DE GUAYTES. Ofici uiunicipal inferior al sota- Volo à tal, voto d quien. Prob Deúm fidem. Excla- ||
remónia eran sos atributs una vara negra en los CAP DE TiMÒ. nàut. L' extrem superior que entra
extrems de la que estavan grabadas dos creus. Ge- per la llimera que s' encasta la canya. Cabeza de
y
fe de vigilància. Praifectus sic diclus. limon. Clavi, gubernaculi summitas.
CAP DE LA iGLÉsiA. Tilol quc 's dòna al Papa res- CAP ESCABELLAT, met. Pcrsona que tè mòllas es-
pecte de la Iglèsia universal, Cabeza de la Iglesia. pècies sèns coordinació ni mèlodo, ò que no té
Summus pontífex. orde ni concert en lo que fà. Madeja sin cxierda,
CAP DEL DIT. La part macisa que està en la pun- Homo non sibi constans.
CAP CATALÀ CAP 295
CAP FLUIX, CAP SENSE CERVELL. mitlere. I
met. Estar trist y pensatiu. Bajar la ca-
CAP GASTAT, iiaul. Lo que està un poch malmès beza, eslar cabizbajo, hacer calendarios. Obslipo,as.
xleriorment per haver servit mòlt. Cable lavado. AGAFAR ENTRE CAP Y COLL. fr. Apercollar. Collo
uf nis (lefessus.
CAP GROS. Lo de grandària desproporcionada. Ca-
apprehendere.
AL CAP. m. adv. detras, despríís. j]
Passat mòlt
hezorro. Caput horrendum. mel. Neci, tonlo. Ca- |1
temps. A Tàndem.
largo andar.
i CAP NEGRE. Aucell, abcllerol de la cua llarga, Respirar. Vires capere, sumere. | met. Trobarse
òlt enemich de las abellas. Abejaruco de la cola millor lo malalt. Alzar cabeza. Sanitalem recupe-
arga. Parus major. raré. II
mel. Millorar en fortuna. Alzar ó levantar
CAP PER AMUNT. Dret en sòn estat natural. Cabe- cabeza. Fortunam instauraré.
za arriba. Sursum versus. ANAR CAP BAIX. fr. mel. //• cubizbajo, Trislem,
CAP PER AVALL. Dc Cap à tcna. Cabeza abajo. cogitabundum indecere demisso capite pergere. ;
Deorsum versus. ANAR CAP PER AVALL. fr. mct. Tomar à ménos,
CAP PER CAP. m. adv. Tant per tant, sens tornas anar perdent la salut, crèdit, etc. Andar de pié
en las baratas. Pelo àpelo, laz ú taz sin adeala. quebrado, ir cuesla abajo ó de capa caida. Ad inó-
iEqua pernmlatione. piam, egestatem, eerumnas, angustias rei familia-
CAP SENSE BARRET, ó SENSE CERVELL. Qui obra de- ris devenire; valetudine minui.
sordenadament. Reloj desconcerlado, casquivano, ANARSE DEL CAP. fr. Uiet. ANARSEN DE LA MEMÒRIA.
cabeza de chorlilo, ó de pollo ó de grillo. Tamquam ANARSEN LO CAP, Ó ANARSEN LO CAP A PASSEJAR, fr.
horologium caput abeirans. mel. Desvanéixerse lo cap. Desvanecerse, irse la ca~
CAP SENSE DENTS. loc. fam. Esdcntcgat. Muelas de beza, andarsele a uno la cabeza. Capitis vertigine
alio. Edentulus, dentibus minutus. aul debilitate laboraré; caput turbari.
CAP VERT, CAP SENSE CERVELL. BALLAR ó ANAR DEL CAP, fr. mel. Excilarsc algu-
CAPS DE LAS BiTAS. nàut. Los cxtrcms de la creu na espècie. Bullir por la cabeza. Aliquid in menteixi
iie sobreíxen per cada costat. Tetas, cabezas de excitari.
as bilas. 3Iucrones, um. CANSARSE 'l CAP. fr. FaligarsB meditant mòlt en
CAPS DE REVÉS. uàut. Las cscolas de barlovent, y alguna cosa. Devanarse los sesos. Defatigari intensa
,as bolinas y bolitxas de sotavent que no serveixen raeditalione, nimia cura angi.
n las posicions de bolina. Cabos de revés. Quidam CABREGARSE DE CAP. fr. fam. POSAR UN CAP COM
iines in transversario vento non deservienles. TRES QUARTANS.
A CAP ó CREU. Joch de noys que s'executa tirant carregIrseli 'l cap a algú. fr. Sentir pesades 6
un cuarto al ayre ; y 1' un demana cap ó cara y l' ensopiment en lo cap. Cargúrsele ú alguno la cabe-
altre creu. També s' diu à torre ó lleó. Castillo ó za. Caput gravar i.
leon, cara ò lis. Caput aut navim. |1
mel. 3Iollíssim CAURER DE CAP. fr. Dar de cabeza, caer cabeza
barato. A huevo. Minimo pretio. abajo. In caput devolvi; inverso capite ruere.
i i CAP ó PUNTA ó TRAVESSAS. Joch que s' exécuta DE CAP A CAP. m. adv. De part à part, ó de ex-
posantse algú dos agullas de cap en lo palmell de trem à extrem. De barra- d barra. Ab extremo us-
la ma de la manera que li acomoda , y presentant que ad extremum. |1
de gom k gom.
la ma tancada al altre jugador, li pregunta de qui- DE CAP A PEUS Ó DESDE'l CAP FINS ALS TAPINS Ó
na manera estan posadas las agullas, y si ho ende- desde'l cap FINS A LA CUA. m. adv. Enterament,
vina guanya, y sinó pert. Punta con cabeza. Acicu- desde'l principi al li. De la cabeza hasta I os pies ó
larum ludus. de pies à cabeza, de alto à bajo, de pe d pa. .\ ca-
ABAIXAR LO CAP. fr. Inclinailo envers terra. Ba- pite usque ad calcem; à vertice ad talcs imos; à
jar, inclinar la cabeza. Ocquinisco, is; caput sub- summis ad ima.
mitere , cervicem reponere. H
mel. Obehir à lo DE CAP Y DE NOU. m. adv. Desde '1 principi. Des-
que 'ns repugnava. Bajar la cabeza, las orejas, la de el principio, deraiz, de nuevo. Ab initio, à pri-
cola; besar la correa. Caput deinittere, fasces, sub- ma origine.
^96 CAP DICCIONARI CAP
DEMANAR LO CAP. fr. mct. Demanar la mort de MENJAR SOBRE 'l CAP DE UN TiNYós. fr. tenir mòl-
algú. l'edif, solicitar la muerle 6 cabeza de alguno. ta gana, no sèr lleraench ni escrupulós en lomen-
Ad supplicium, in poenani, morti, ad morlem ali- jar. Comer sobre la cabeza de un liiioso. Lancem
quem deposcere. sordidam fames non respicit.
DE sòN CAP. m. adv, fam. De sòn propi ingeni ó MÈS VAL SÉR CAP DE LLÍS QUE CUA DE AVESTRIJS.
invenció. De su cosecha. Proprio Marle. ||
A sòn àr- ref. MÈS VAL SÉR CAP DE ARENGADA, ETC.
bitre, sens seguir 1' orde regular. De su ingenio. MÉTRER 1 Hü LO CAP ENTORN, fr. met. Enlabauar-
Molu proprio. lo de cap, posarli al cap alguna idea ó projecte
DONAR CAP. fr. met. Donar curs à alguna cosa. disbaratat. Hacerle perder la chaveta, panerle en el
Dar vado, curso, salida. Red ad exitumperducere, magin, panerle en rueda. Caput perturbare.
negotia expediré. MÓURER Ó REMENAR LO CAP JA k UN COSTAT, JA A
DONARSK DE CAP PER LAS PARETS, fr. mCl. Estar l'altre. fr. Cabecear; menear, mover la cabeza. Nu-
sumament irrilat. Dar con la cabeza en las paredes to, as, caput motare.
ó por esas paredes. Furere praBcipitem. NO PODÍRSÉ traureu DEL CAP ALGUNA COSA. fr.
EIXIR DE SÒN CAP. fr. met. Inventar algú alguna met. fam. Pensar contínuament en alguna cosa
cosa. Inventar, idear, sacar de su cabeza. Aliquid que causa pena. Nú poderse quitar de la cabeza, no
excogitare, fingere, proprio Marte invenire. ||
Fin- haber quien quile alguna casa de la cabeza. Quid-
gir alguna patranya. Sa ar, hablar ó levantar de piam ex animo exuri non posse.
su cabeza. Ementiri. NO SABER PER QUIN CAP coMKNSAR. fr. Dubtar cn
EixiRNE i CAP. fr. met. Acabar, eixir bè alguna lo comensament de alguna cosa. Na saber par don-
cosa. Llevar al cabo. Aliquid absolvére, conficere. de camenzar. In re aliqua haerere; aquam in aliqua
EIXIRSE DEL CAP. fr. lUet. KIXIRSE DE LA MISÈRIA. causa alicui baerere.
ENTABANAR DE CAP. fr. Envauéixer à algú ab ala- NO tenir cap ni centener. fr. Estar una cosa
bansas excessivas. levantar de cascos. Immerilis tant intrincada, que no se li troba medi pera po-
laudibus efferre. saria en clar. Ao tener cabo ni cuerda. Rem inex-
ESTAR CALENT DE GAP. fr. luet. Tenir principi de tricabilem esse.
borratxera. Estar ó ir calamocano, tener reservada NO tenir cap ni peus. fr. Estar una cosa mòlt
ó callada, no estar para lirmar. Semiebrium esse. confusa sens orde ni concert. No lener ó no llevar
FÉR BLLLiR LO CAP. Perturbar. Aturdir la cabeza. pies ni cabeza. Nec caput, nec pedes.
Caput perturbare. OBRIR ó rómprer LO CAP k ALGÚ. fr. Fcrli un
FÉR CAP. fr. fam. Arribar à algun lloch determi- trench ó ferida. Descalabrar, abrir la cabeza. Ca-
nat. Acudir, dar; ir d dar. Accurro, lendo, is. put findere, frangere. ||
met. Molestar ab crits ó
FÉR DE CAP. fr. DIRIGIR. \\
ter. Acompanjar algu- instàncias. Quebrar, ó romper la cabeza ó los cas-
na persona de confiansa à una minyona. Hacer de cos. Caput obtundere, importunis contentionibus
padres. Pro parenlibus puellam comitare. Sér lo || atterere.
primer. Hacer de cabeza ó cabecera. Negotio frees- PASSARLI Ó CÓRRERLI k ALGÚ ALGUNA COSA PEL CAP.
se. fr. met. Oferírseli à la imaginació. Pasarle à algw
FÉR LO CAP ViU. fr. fam. Estar alerta, víurer ab no alguna casa por la cabeza, ponérsele en la cabe-
vigilància y cuydado. Andar ó estar alerta ó sobre za. Occurro is, aliquid in mentem venire, in ani-
aviso; andar, estar, traer la barba sobre el hombro. mum aliquid accidere.
Vigilanter vivere,omnia cavere; caulum, provi- pelat ó rapat de cap. Qui té 'Is cabells tallats
dum, sollicilumque esse. mòlt arrant. Raida de cabeza. Horao capite rasus.
FÉR V OBRAR DE SÒN CAP. fr. Obiar per sí ó sens PER cap. fr. Per cada indivíduo. Por cabeza. Per
consell. Hacer por su cabeza. Ex arbitrio agere. singnla capità.
FICAR LO CAP AL COVE ó A LA OLLA. fr. met. fam. PER CAP CAP. m. adv. Expressa la absoluta nega-
Obstinarse algú en sòn dictamen erróneo. Meler la ció ó impossibilitat de alguna cosa. Par ningun ter-
cabeza en un puchero. Pertinaciter et obslinatè mino ó estilo ó medio, de ningun moda, par ningun
errorem sustinere. cobo. Minimè unquam, nullatenus, nulla ratione»
FUGIR DEL CAP. fr. ANAttSEN DE LA MEMÒRIA. nullo modo.
JUGARSEHO A CAP Y CREU. fr. met. Dcnota lo pocb PÉRDRER LO CAP. fr. met. Morir violentment. Per-
que s' aprecia alguna cosa. Echar a pares y à na- der la cabeza. Emori. ||
Tornarse boig. Valverse lo-
LLIGAR CAPS. fr. met. Combinar las circunslàn- PEL CAP MÈS BAIX. m. adv. Al ménos. A lo, por
ciasde sòn discurs ó de qualsevol assumpto. Atar lo ó cuando ménos. Minimum: ad, ut minimum, ad
ajuntar partes ó cabos. Rem ad prificipua capità minus.
revocaré. portarla de cap. fr. met. Tenir tramada ab dis-
LLIGAR LO CAP.Pentinar y lligar los cabells.
fr. simulo la execució de alguna cosa. Llevaria heeha.
Alar, campaner, recoger el cabello. Capillos in no- Rem preemeditatam exequi.
jum colligere. posarli à algú al cap alguna cosa. fr. met. Per
CAP CATALÀ. CAP 297
suadirlo. Meler en la rabeza. Altius animo aliqiiid teixa família. Los liijos de Mari Rabadilla, cada
figere, alta ineiite reponeie. uno en su escudilla. Quot capità, lot sentenliíc.
POSAR LO CAP. fr. fam. ah que algú assegura al- TENÍR A CAP DE LLIBRE, fr. Hiet. Tenir tírria
y
guna cosa; y així 's diu: posaria '1 cap, que no es observar los descuyts de algú pera aprofilarsen y
fr.
Mori; capile
ell
iiict.
meo
Afimiarse
ah obstinació.
venjarse. Tener hipo con alguno, lener ó Iraer entre
ojos. Aliquem torvis oculis aspicere.
TENIR AL CAP DE LA LLENGUA,
PUNTA DE LA LLENGUA.
fr. mCt. TENIR A LA
Encajúrsele d uno en la cabeza alguna cosa. Animo TENIR LO CAP A TRES QUARTS DE QUINZE, fr. met.
tenaciler adhicrere. No tenir seny ó judici. Tener la cabeza d las once-
POSAR SOBRE 'l CAP ALGUNA COSA. fr. Deiuostra '1 Mentis ipolem esse. ||
Estar algú distreien cosa que
respecte y reverència ab que 's reben las cédulas, debia posar atenció. Pensar en las miisararias. Alia
despatxos reals etc. Metafòricament manifesta
, agere, muscas captaré.
r apreci que 's fa de alguna cosa. Poner alguna TENIR LO CAP DE CARABASSA, fr. met. fam. Tenir
cosa sobre la cabeza. Súmmum honorem erga rem poch seny. Tener cascos de calabaza, los cascos d
aliquam signis ostendere. la ginela, barrenadus los cascos. Mentis inopem,
POSAR UN CAP COM UN TABAL Ó COM TRES QUARTANS. inconsideralum esse.
fr. met. Aturdir, aíolondrar. Consterno, as, convi- TENIR LO CAP MÒLT GROS. fr. met. fam. Sér toix.
liis caput obtundere. Tener el entendimiento gordo, embolado ó rudo. Tar-
PUJARSEN AL CAP. fr. met. Denota la perturbació do, obluso ingenio esse.
que causan los vapors forts de alguna cosa, com TENIR LO CAP PLE DE VENT. fr. mel. fam. Sér va
del lahaco, etc. Suhirse ú la cabeza, subhse el hu- y presumit. Tener la cabeza llena de aire. Inanem
mo ú chimenea, y subirse d predicar dit del vi
la esse; inaniter, temeré jactari.
bo. Sensus hebelare, caput torpore gravari. TENIR PER 'l cap DELS DITS. fr. uièt. Saber mòlt
QUI BARATA, 'l CAP SE GRATA. ref. ACOUSella '1 bé alguna cosa. Tener en las unas, alpronto, d la
mòlt cuydado que 's déu tenir en escuUir y mudar mano. In promplu habere.
loque 's posseheix. Quien bien tiene y mal escoge, TENIR UN CAP BOIG. fr, mct. TENIR LO CAP DE CA-
for mal que le venga no se enoje. Por buscar mas RABASSA.
contenío, lornóse su tiempo viento. Qui bona cum TIRA PEL CAP QUE VULLES, Ó QUE TIRE PEL CAP QUE
teneat, mala diligit, ille malorum. Quidquid con- VULLA. loC. TIRAR BARRA.
tigerit, ore tacente ferat. TiRARSE DE CAPA LA AYGUA. fr. met. fam. Empén-
RODAR LO CAP. fr. Flaquejar ò turbarse 'Is sen- drer atrevidament alguna cosa perillosa ó mòlt
tits. Desvanecerse. Verliginem pati; verligine labo- difícil. Echar el pecho al agua. In discrimen sese
raré. Mòurerlo à una part y altra en senjal de
II
committere.
negar alguna cosa. Cabecear. Abnuo, renuo, is. TRAURER CAP, fr. met. Sér à propòsit ó venir al
||
met. Despreciar alguna cosa. Tòrcer la cabeza. Ali- cas. Venir al caso. Ad rem facere, esse, pertinere.
quid contemnere. TRAURER DEL CAP. fr. met. Dissuadir. Quilar de
SENTiRHo DE CAP DE NAS. fr. met. Rastrejar, pre- la cabeza, roer ó quitar del casco. Dissuadeo, es;
sumir ó enféndrer lo que altre vòl executar. Hu- a sententia removere.
mear, oler, dar en la nariz. Redoleo, es, subodo- TRAURER DE SÓN CAP. fr. mel. luveutar ó idear
ror, aris. alguna cosa. Sacar de su cabeza. Proprio Marle in-
sÉR CAP DE DANSA. fr. met. Sér lo principal de venire.
algun negoci mal gobernat. Guiar la danza, ser el TRAURER LO CAP. fr. mel. fam. Deixarse véurer
amo ó el dueno de la baila. Choriphaeum agere, en alguna part, com en lo balcó, finestra, etc.
principem esse. Asomarse, asomar la cabeza. Apparere, sese osten-
SÉR CAP DEL DOL. fr. uict. Assistir a algun fune- dere. 11
Deixarse véurer lo que havia estat ocult
ral com à parent més pròxim del difunt. Hacer el per algun temps. Sacar la cabeza. Rem priínum
duelo. Justis, funeri pra^esse. prodire, apparere. ||
mel. Manifestar desitj de al-
SI «0 TÉ AL CAP QUE s' HO POSE ALS PEUS. loC. guna cosa. Sacar la cabeza. Aliquidappetere, in-
'1
fam. Dóna à enténdrer que algú déu desenganyar- hiare. |1
met. Atrevirse à dir ó fér alguna cosa
se de alguna cosa. Que se lo quite de la cabeza, que qui estava humiliat 6 abatut. Sacar los pies de las
se desengune. Sic habeto, cautior fiat. alforjas. Timiditalemabjicere,audaciorem evadere.
TALLAR CAPS. fr. uàut. Ròmprorlos executiva- TRAURER LO CAP DEL FIL. fr. uiet, Averiguar ab
ment à cops de destral en la necessitat urgent de mòltas diligéncias 1' origen ó causa de alguna co-
usar de la vela pera salvar la embarcació. Picar sa. Sacar la pua al trompo. Rem difiicilem expli-
cable, ó cables ó amarras. Anchoras, anchoralia caré, aperire.
praïtruncare, rescindere. TRENCAR LO CAP, fr. mel, OBRIR LO CAP. 1. |1
fr.
TANTS CAPS TANTS BARRETS. loc. fam. que rcpreu met. AMOHINAR.
la poca unió que hi sól haver en los de una ma- TRENCARSE 'l CAP. ff. mct. FatigarsB la iraagina-
TOMO I. 39
298 CAP DICCIONARI CAP
ció en discórrer. Romperse los cascos, quehrarse la arquebisbes pera assistir als divins oficis y altres
cabeza. Nimia cura angi; in aliqua perflcienda re actes capitulars. Capa magna ò consistorial. Epis-
inniti. coporum solemne pallium.
UMPLiR DE CAP. fr. met. obrir lo cap. 2. CAPA de LA BOTXA. La camisa del capoll. Cadarzo.
üMPLiR LO CAP DE VENT. fr. nict. Adular, envanéi- Bombycis folliculi exterius textum.
xer à algú. Llenar, henchir la cabeza íle viento. CAPA DE COR. La que's posan los prebendats pera
Adulari, assenlari. assistir lo cor als divins oficis. Capa de coro.
en
VENIR i CAP. met. madurar un tumor.
fr. Trabea, sacrum pallium.
ai,
XAFAR lo CAP. fr. mcl. Humiliar la supèrbia de CAPA DEL CEL. mct. Lo luateix cel dit així perquè
algú. Quebrantar la cabeza. Audaciam frangere, cubreix totas las cosas. Capa del cielu. Ccelum, i.
caput conlerere, quatere. CAPA DE REY. Tela fina de lli y cotó, de la que
CAPA. f. Pessa de roba llarga desde 'Is muscles solen ferse sobrepellissos los canonges, etc. Capa
oberta de devant, y rodona de baix.
fins als talons, de rey. Subtilissima tela.
Capa. Penula, sd, pallium, ii, mantellum, i. La ||
CAPA PLUVIAL. La que usan los prelats y 'Is que
que's posa sobre altras cosas pera cubrirlas, com, fàn de presteen las vespres, professonsy altres ac-
lo guix, color, barnís en las parets, quadros, etc tes del cuito diví. Capa pluvial. Pluviale, is, plu-
Capa, mano, camisa. Tegumenlum, i, crusia, ae.
1|
viale pallium.
La de coll sens valona. Ferreruelo. Lacerna, aB, pal- AGUANTAR LA CAPA. fr. mct. faiu. Fér de arcabot.
lium, La de or en las minas. Alutacion, manta.
ii.
II
Alcauhetear. Lenocinor, eris.
Alutatio, nis. I La de caputxa. Gallaruza. Penula- AGUANTARSE A LA CAPA. fr. uàut. Suplir ó ressis-
ta chlamys lacerna, Dit de alguna cosa que s' [j
tirun temporal, mantenintse tot lo possible en las
exten sobre altra com: capa de terra. Capa, lecho, posicions de capa, ó sens girar la popa al vent.
tongada. Tegumentum, i. La porció de guisat ca- [|
Aguanlarse à la capa, capear. Quieta navi perma-
lent que's posa sobre altra pera comunicarli '1 ca- nere.
lor. Cama, capa. Cibi conditi crustaí inductoe, su- ANAR DE CAPA CAYGUDA. fr. met. fam. Anar en de-
persposita;. La crosta que la composició de fari-
[|
cadència en los béns, fortuna ó salut. Andar ó ir
na, ous batuts y sucre forma en los peus, llengua de capa caida. A pristina fortuna decidere; adversa
de porch y altras cosas semblants, quant se gui- uti valeludine.
que's dóna generalment à la disposició de la nau DEFENSAR A CAPA Y ESPASA, fr. Dcfeusar à algú ó
que trobantse en la mar, y no fallant vent, no va, alguna cosa ab tot empenyo ó esfors. Defender d ca-
6 queda quasi parada. Aquesta maniobra 's fa per pa y espada. Totis viribus, viris equisque defen-
conveniència, com per aguardar lo dia ó altra em- dere.
barcació, ó bè per precisió, com per aguantar un FÉR CAPA, posARSE À LA CAPA. fr. nàut. Amarrar
temporal. Capa. Navis cursús retardatis. [|
nàut. lo timó à la banda, disposar las velas de modo que
La vela principal que va en l' arbre del mitj, que '1 barco s' aguante ab la proa à la mar, ó prenga
es la major. Capa, mayor. Yelum majus. En sa || la mar per la amura. Uacer capa, ponerse ó esperar
accepció comú té vàrias aplicacions à bordo, y així d la capa. Instructis velis navem retinere.
's diu: CAPA del timó, de fogonadura, de quitrà, FÉR UNA CAPA MAL TALLADA, fr. met. fam. COIU-
etc. que són trosos de draps eníjuitranats, etc. ab póndrer algun negoci dificultós prenent un terme
que's cubreixen y guardan do la intempèrie alguns medi. Dar un corte, sesgo. Rem utrinque malè com-
objectes. Capa. Operculum, obluramentum, tegu- ponere.
mentum, i.
11
com. Gratificació que à mès del flete GUARDAR Y DEFENSAR LA CAPA. fr. met. fam. De-
dona al capità de una nau
qui la carrega, y es '1 fensar la hisenda ó dret. Guardar, defender la ca-
cer motllo que's posa sobre del segon. Capa. Ter- se expediré.
tius campana} typus. MANTENiRSE i LA CAPA. fr. met. Estar en observa-
CAPA CONSISTORIAL Ó MAGNA. La qUC's posau loS ció esperant ocasió pera lograr alguna cosa. Eslur ó
CAP CATALÀ. CAP 299
estarse d la capa. Tempus rey faciendae observaré; algunas ordes regulars senyal del temps de lo
perar à la capa. Vela remittere, cursum retardaré. da, casquetazo, coscorron, mochada, morrada, to-
PAssEJAE L\ CAPA. ff. mel. fam. Eixir de casa pada, topetada. Capiti ictus. ||
met. Acció de poch
*sèns tenir altre objecte que diverlirse passejant. judici ó dessesperada. Cabezada. Imprudens fac-
pasear la capa, E domo per otium exire; per otium tum.
deambularé. CAPARRÀ8. m. aum. Cap gran y despropor-
QL'i TK CAPA RE TOT s' ESCAPA, ref. Denola que cionat. Cabezorro. Capul grande. ||
met. Se diu dei
a(|uell que te diners ó valiment de tot s' escapa. home de mòlta capacitat. Erudilo. Sapiens, tis.
Quien tiene capa, de lodo se escapa. Arte sua dives CAPARRÓ, m. de Capet ó cap petit. Cabezuela,
lum quisque ambulat orbem. cabezilla. Capilulum, i. ||
met. Home de podi ju-
TIRAR LA CAPA. loc. mel. S' usa quant s' óu una dici. Cabezuelu. Yanum, vacuum caput.
exageració mòlt gran. Rebaja, compadre, y lleva- CAPARRONADA. f. caparrada.
reis la galga.. Paulo, tantisper minue. CAPARRONET. m. d. caparró.
sens dany ó pèrdua de algun negoci. Sacar el ca- CAPARRUT, DA. adj. Cappritxós, tussul. Ca-
ballo, salir bieii librado. Feliciter, prospero rem pitoso, caprichoso, terco, tozudo. Capitosus perti-
agere, nax.
CAPÀ. m. Arbre de la isla de Cuba y Puerto- CAPARSON. m. La coberta que's posa al ca-
rico, la fusta del qual per sa apreciable qualitat y guarniments. Capara-
ball pera cubrir la sella
CAPACisSIM, A. adj. sup. Capacisimo. Ca- contenir en sí alguna cosa. Capuz. Capax. [j
Gran,
pacissimus. espayós. Capaz. Amplus, spatiosus. ||
met. Apte,
CAPACITAT, f. L' àmbit, espay ó extensió de à propòsit, suficient, Capaz. Aptus, idoneus, dig-
algun lloch. Capacidad. Capacitas, atis, araplitudo, nus. II
met. Home de talent é instrucció. Capaz,
inis. Talent, intel•ligència, comprebensió. Capa-
II
húbd, lalentoso. Doctus, Se diu de al-
eruditus. ||
is. II
Los mateixos testículs llevats. Capadura. sas de moneda lo qui cuyda de rébrer lo metall
xecti testiculi. marcat y pesat pera traballarllo. Capataz. Rei mo-
CAPALTART. adv. t. Al últim temps de la netariíc pncfectus.
tarde, prop de la nit. Ai anochecer, ú boca de no- CAPBAIX, A. m. y f. Qui té '1 cap inclinat à
che, sobretarde. Ad sub vesperum; appetente noc- terra; mes comunment se diu pensatiu, melancó-
te, post solis occasum. lich. Cabizbajo. Casanti, demisso capite. ||
hipò-
CAPANA Ó CAP ANNA. f. ant. CABANYA. crita.
CAPAR. v. a. Sanar, tràurer ó inutilisar los CAPBREU. m. Llibre de capbrevacions. Cua-
testiculs al animal, deixantlo inhàbil pera la ge- derno, libro manual. GtMisualis còdex. Lo fruyt lí- ||
neració. Castrar. Castro, eunucho, as. quit de un benefici eclesiàslich. Cabreo. Liquidus
CAPARON. m. ant. caputxo, caperutxo. 1|
En fructus ex sacerdotali beneficio. ||
nàut. ant. ro»«
300 CAP DICCIONARI CAP
CAPBREVAGIÓ. La obra f. de capbrevar. Ca- per insígnia de la sua dignitat los cardenals de la
Irevacion. Tribulum, i, vectigal, is. santa iglésia romana. CapeJo. Pileus, i,cardinalum
CAPBREVADOR. m. capbrever. insígnia. ||
La mateixa dignitat de cardenal; y així
CAPBREVAR. V. a. Assegurar, liquidar y dei- 's diu lo papa ha donat lo capelo. Capelo. Cardina-
xar clar y corrent lo cens ó cosa semblant. Cahre- lita dignilas. [|
Cert dret que antiguamentpercibia
var, apear. Clientelares fundos censere. '1 bisbe del estat ecclesiàstich. CapeJo. Stipendii
CAPBREVAT, DA. p. p. Cahrevado. Censua- genus, quod olim episcopis à clericis pendebatur.
lis productus. CAPELL, m. Pessa de tela, que's posa per
CAPBREVER. m. qui capbreva. Cahremdor. abrich al cap de las criaturas desde que naixen.
rundoriini clienlelarum censor. Capillo. Calantica, a;, capidulum, i.
||
Vestidura de
CAPCIGRANY. m. Aucell un pocli mes petit tela blanca que's posa à las criaturas acabadas de
(lue una guatlla, de color gris, que no's deté en lo batejar. Capillo. Capidulum. i, ||
Tros de badana
continent mès que los dos mesos del estiu. Aheja- ó córdoba que's posa à la punta jde las sabatas per
ruco. Molliceps, is. part de dins pera que fassan tou y no danyen lo
CAPCIÓS, A. adj. Enganyós, artificiós. Cap- fora. Capellada. Obstragulum, í. La obra que fà ||
CAPDAL DEL BUCHS. titol quc's dòua al príncep ulls als falcons y altres aucells de cassa pera que
ó senyor de Buchs, ciutat de las Landes de Bur- s' estiguen quiets. Capillo, capirote. Capidulum, i.
CAPDALAT. ant. PRLNCIPAT. vés en los buchs de las abellas quant tenen mòlta
CAPDANSER. m. lo qui es cap de una dansa. mel. Capirote. Operculum, i. ||
capoll. ||
anl. pre-
Maeslro de danzas. Chorearum pnefeclus. ||
met. puci. II
ant. Lo de capa. caputxo. |1
Lo de cardenal.
Cap de una facció ó pandilla. l'andillero. Faccioso- capelo. II
gorra, bonets carso.
rum capul. CAPELL DE FILAT. Gona de eixàrcia de punt ó
CAPDELL. m. Globo ó pilota de seda, fil, lla- teixit molt clar que portavan ajustada al cap los
na etc. devanada. Ovillo. Filarium, ii, gloraus, almogàvers y altres. Redecilla. Reliculum.
eris. II
Lo de col y de altras hortalissas, CogoUo, DEL CAPELL À LAS SABATAS. loc. De piés ú cabeza.
repollo. Grumus, i, interior cauliculus. []
direc- A planta pedis usque ad verlicem capilis.
tenir, DISÜADIR, PERSUADIR, REPRIMIR. | ACAUDILLAR. alguna iglésia. Musicorum chorus sacra
Capilla.
CAPDELLAR GENT. fp. anl. Rcunir, arreplegar. canentium. ||
mil. Oratori ó altar que porlan los
Junlar gente, Milites compararé. regiments y altres cossos militars pera dir missa.
CAPDELLARSE. V. r. Apinyarse. Se diu de Capilla. Aliaré portalile militaribus copiis deser-
las cols y algunas altras verduras. Àcogollarse, viens. II
Los altars que fan los noys. Altarcico.
cymam efformare.
repollar. Otera JEdicula, íB.
CAPDELLAT, DA. p. p. Ovillado. Glomeratus. CAPELLA ARDENT. Espécic dc túiubol. Túmulo, fu-
CAPDELLET. m. d. Capdell petit. Ovilkjo. neral, capelardenle. Pyra funebris, accensis facibus
Glomulus, i. ardens.
CAPDEMUNT. m. La cima de alguna cosa. CAPELLA MAJOR. La part principal de la iglésia,
Cima. Fastigium, ii. en la que està '1 presbiteri
y 1' altar major. Capi-
CAPDEVALL. m. V extrem inferior de algu- lla mayor. Templi sacella prínceps, ara màxima.
na cosa. Estremo inferior y sima lo del fondo de ,
CAPELLA REAL.fr. La que es de patronat especial
una concavilat. Pars inferior. del rey. S' anomena així mès comunment la cape-
GAPEIG. m. La acció de capejar al toro. Capeo. llaque té '1 rey en sòn palaci. Capilla real. Sace-
Ludificatio, taurorum elusio. llum regium.
CAPEJAR. V. a. Torejar ab la capa al toro. ESTAR EN CAPELLA. Se diu del reo que està en la
Capear. Taurorum impetum pallio eludere. capella de la presó desde que se li notifica la sen-
CAPEJADOR. m. Lo qui fa sorts ab la capa al tència de mort pera prepararse à ella. Estar en ca-
toro. Capeador. Taurus pallico eludens. pilla. Mortis pcena mulctalum esse. ||
met. Estar
CAPEL. m. Barret, Somhrero. Galerus, pileus, esperant per moments lo resultat de alguna pre-
pileum, i. tensió ó negoci que dóna cuydado. Estar en capi-
CAPELQ. ra. Lo sombrero bermell que porlan lla. In suramo discriraine versari.
CAP CATALÀ. CAP 301
POSAR EN CAPELLA, fi'. Trasladar lo reocondem- GAPELUNA. f. Pessa de la armadura antígua
nat à mori à la capella de la presó pera que 's que cubria la part superior del cap. Capellina.
preparo à morir cristianament. Poner, meterenca- Galea, a;, cassis, is. I Lo soldat que usava de dita
pilla. Capitis poena mulctatum in sacellym inji- armadura. Ca/)e//ino. Milesgaleatus, casse instruc-
cere. tus.
CAPELLA DE ALTAR. Lo qui caula las missas en la roda en las embarcacions menors. Caperol. CariníB
capella real. Capellan de altar. Presbyter in regió rota; ca put.
sacello sacra celebrans. CAPERUTXA. caperütxo. f.
nas reals en un oratori privat. Capellan de honor. CAPET. m. d. Cap petil, Cahecilla. Capitulum,
Regius capellanus. capisellum, i. ||
mel. fam. Jove de poch judici. Ca-
CAPELLA MAJOR. Lo cap ó supcrior de alguna co- hecilla. Exigui judicii, inconsultus juvenis.
munitat de capellans. Capellan mayor. Sacerdotum CAPETA. f. d. Capa petita. Capità. Pallio-
pnefectus. lum, i.
sòn vicari general. Vkario general, capellan ma- enterra eixint solament lo cap, pera criarne altre.
yor de los ejércilos ó castrense. Castrensis vicarius. Serpa, mugron. Mergus, propago, inis, Iradux,
i,
^^
CAPELLÀ REAL. Lo qui obté umi capellania per ucis. 'aC
nombrament del rey. Capellan real. Capellanus FÉR CAPFICATS, fr. Fér passar lo sarment per sota
regius. lerra,de modo que eixint lo cap se forme un nou
TIRAR CAPELLANS, fr. TIRAR PERDIGONS. cep. Amugronar. Demittere vitem in propagines.
CAPELLANET. m. d. Capellà jove. Capellani- CAPFLUIX, A. m. y f. De poch judici. Casqui-
to. Juvenis capellanus. vano. Yentosum caput.
CAPELLANIA. f. Fundació de algun particu- CAPFOQUERS. m. pi. Ferros ó pedras pera
lar sens intervenció del ordinari ab certa obliga- apoyar los tronchs en las llars de foch ó escalfa-
ció de missas ó altres càrrechs. Capellania. Cape- panxas. Morrillos. Lignorum ardentium sustenla-
llania, a?. cula.
CAPELLANIU. m. Lo qui oblé alguna capella- CAPGIRADA, f. CAPGiRAMENT. ||
mel. Efugi
nia. Capellan. Capellanus, i. manyós pera deslliurarse de algun apuro. Regale.
CAPELLAR. m. ant. Espècie de capa ab ca- Eífugium, ii, subdola evasió.
putxa a la inoiisca. Capellar. Epitogiuin arabicuni. CAPGIRAMENT. m. Trabucament. preposte-
CAPELLA88A. .Magnum
f. auiu. Capillaza. racion, lergiversacion. Tergiversatio, nis.
sacellum. nàut. Tapa de llauna ó de fusta que
||
CAPGIRAR, v. a. Girar de alt à baix alguna
preserva de humitat las bitàcoras, elc. Capillo. cosa. Volver de arriba abajo , trabucar. Sursum
Operculum, i. deorsum invertere. ||
Fér anar abaix la punta ó
CAPELLER. m. Qui cuyda de alguna capella extrem de alguna cosa. Volver de cabeza ó de pun-
y de lo pertanyent à ella. Capillero, capiller. Ca- ta. Deorsum verteie. ||
Trastornar, perturbar l'or-
pelke custos. de de las cosas. Volver lo de abajo arriba, ó lo de
CAPELLET. m. ter. capsó. arriba abajo. Invertere, sursum deorsum permis-
CAPELLETA, f. d. Capillita, capilleja. Mdi- cere, summa ab imo everlere.
cula, sa. CAPGIRELL. m. CAPGIRAMENT. ||
mel. Varietat
:
nors, y 's manté sempre així sens péndrer las ma- caps. Capisete. Transversariun sic dictum.
jors. Capigorron, caqigorrista. Clericus minoribus CAPISSOLA. f. Capacitat, talent; y així 's diu
ordinibus inifiatus ad majores ascendere recusans. fulano té bona capissola. Cholla. Sana raens, ma-
CAPIL-LAR. adj. S'aplica als vasos del cos turum judicium.
que són mòlt subtils y prims. CapUar. ïenuissi- CAPISTA. m. MANTÉ UHISTA.
mus, capillaris. fís. S'aplica als tubos mòlt es-
||
GAPISTRELL. m. carrabistell.
trets. Capilar. Capillaris, capilli instar. m. Arbre ||
GAPITÀ. m. Qui mana una companyia de sol-
ahont las Yestals penjavan sos cabells al fér los dats. Capitan. Centurió, nis, dux, ucis. ||
Lo qui fà
vots. Capilar. Capillaris arbor. de cap entre lladres. Capilan. Grassatorum dux,
CAPILLA. f. Espècie de vél l)lanch en forma caput. II
GENERAL. |1
Principal cutrc altres de són
de caputxa, que 's posa al cap de las criaturas en exercici. Capitan. Prínceps. ||
Cert peix de las cos-
la ceremónia que's fa acabant de l)afejarlas. Capi- tas de Amèrica. Capitan. Piscis genus.
Uo, capilla. Capidulum albuni infantium baptismo CAPITÀ DE BANDERA. En la armada qui goberna '1
deserviens. ||
Part del hàbit dels religiosos de al- barco que porta '1 general. Capitan de bandera.
gunas ordes, que serveix pera cubrir lo cap. Capi- Navis praïloriíe praifectus.
lla. Monachalis cucullus. Lo religiós profés de ||
CAPITÀ DE BATALLÓ. Lo Capità que mana una de
qualsevol orde. Capilla. Religiosum ordinem pro- las sis companyias de que consta un batalló de ma-
fessus. Lo primer exemplar de cada full de la
II
rina. Capitan de batallon. Classaria? cohortis dux.
obra que s'imprimeix. Capilla. Primum exemplar CAPITÀ DE CLAUS. Qui CU las plassas de armas té
ex typographica officina deductum. à sòn càrrech obrir y tancar los portals à las horas
HO HA PRÉS AB LA CAPILLA, Y HO DEIXARÀ AB LA de ordenansa. Capitan de llaves. Portarum urbis
MORTALLA, l'cf. GENI Y FIGURA FINS À LA SEPULTURA. custos, praïfectus.
TRAURER LA CAPILLA. fr. DescapUlar. Concullum CAPITÀ DE FRAGATA. Qui la mana ab lo grau de
tollere. tinent coronel. Capitan de fragata. Celocis prse-
CAPILLUT, DA. adj . semblant à la capilla dels fectus.
religiosos. Capilludo. In cuculliformaminstructus. cvpiTÀ DE GuÀRDiAs DE coRPS. Lo qui gobema una
CAPINGOT. m. REDINGOT. de las tals companyias ab inmediata subjecció al
CAPIR. V. n. FERSE CAPAS. rey. Capitan de guardias de corps. Regiorum stipa-
CAPIRÓ Y CAPIROT. m. Armussaabuna ca- torum, seu corporis custodum prajfectus.
perutxa que usan en las universitats los doctors y CAPITÀ DEL PORT. Lo qui cuyda de la netedat y
mestres pera certs actes públichs. Cada facultat té bon orde del port, y pren notícia de las embarca-
sòn color diferent. Capirote. Doctorum etmagistro- cions que entran ó ixen de ell. Capitan del puerto.
rum insigne. Lo cop que 's dóna en lo dit del
||
Portús prisfectus.
del raitj, apoyanlo sobre 'I polze, y deixantloanar CAPITÀ DE MAR Y GUERRA. Lo qui mana vaixell de
ab violència. Papisole, capirole, capirolazo. Tali- guerra de la armada. Capitan de mar y guerra. Na-
trura, i, vis preefectus.
CàP CATALÀ CAP 303
CAPITÀ DE MESTRANSA. Qui en las adi'essaiias té à capitania reneral. L' empleo y lloch ahont té "I
sòn cànech los aparells y cnytlado dels inagatzenis. despaig lo capità general. Capitania general. Im-
Capitan de maeslranza. Arniaiiieiilarii pnufeolus. peratoris munus seu oíTicina.
CAPITÀ DE VAIXELL. Lo quiniana y lé grau de co- CAPITELL, m. ar(i. Lo remat que corona la
ronel. Capitan de navio. Navis priL'feclus. columna. Capitel, chapitel. Qülumnae capilellum,
I un
CAPITÀ GENERAL. Qui
exèrcit, aiinada
Iinperator, oris, dux, ucis.
té 'i iiiando de la tropa de
o província. Capitan general.
epystilium.
tel, chapiti•l.
||
La part superior de
Capitulum, Banch
prim y lleuger que serveix pera col-locardemunt
capilellum,
las torras.
i. ||
Capi-
Lo que pertany al cap, com: accident capital. Ca- las catedrals y col-legialas lo conjunt dels canon-
pital. Capitalis.
II
Principal, mòlt gran, com ene- ges. Capitulo, cabildo. Collellium, ii, capitulum, i.
cambi al interès corrent en la plassa. Capitalista. CAPÍTOL PROVINCIAL. Es aqucll en que 's reunei-
Mensarius, ii. xen los vocals de una orde religiosa de una pro-
CAPITALITAT, f. La qualitat de capital. Ca- víncia pera elegir lo provincial. Capitulo provin-
pitalidad. Capilis condició. cial. Comitia provincialia, provinciale capitulum.
CAPITALMENT. adv. m. Grave, mortalment. CAPÍTOLS MATRIMONIALS. LOS paCteS, SCgOUS loS
Gravemente, mortalmente, capitalmenle. Capitaliter, que s' ajusta un matrimoni, y se autorisan ab es-
letaliler. ||
principalment. ||
radicalment. criptura pública. S' aplica aquest nom à la matei-
CAPITANA, f. La muller del capità. Capitana. xa escriptura. Capitulaciones ó capitulos matrimo-
Centiirionisuxor. ||
Lo principal vaixell de una ar- niales. Pacta matriraonialia.
mada ó esquadra. Capitana. Praetoria navis. BONS CANONGES Y MAL CAPÍTOL, ref. Deuota sèr al-
CAPITANÀS. m. aum. Lo capità mòlt acredi- guna corporació de opinió diferent de la que ma-
tat. Capilanazo. Insignis dux. nifestan per separat. Buenos canónigos y mal capi-
CAPITANEJAR. V. a. Gobernar tropa ó arma- tulo. Plurium sententia è particulari ulcumque di-
de ella pera alguna funció ó festeig. Capilanear. mòlts. Ganar ó perder capitulo. Feliciter vel adver-
Duco, rego, prícco, is. sè alicui senientiam seu consilium cedere.
CAPITANEJAT, DA. p. p. Capitaneado. Duc- CAPITOLI. m. Edifici magesluós y elevat. Ca-
tus. pilolio. Capitolium,ii.
CAPITANET. m. d. Capitancillo. Parvi mo- CAPITOLÍ, na. adj. Lo que pertany al capi fo-
CAPITANIA, f. L' empleo de capità. Capitania. CAPITOSSA. m. Cap ó capital principal de al-
nmniiat ab vot en ella. Capitular. Jus sulfragii in lo cos, que apar que trenca 'Is ossos. Quebrantamien-
electionibus obtinens. ||
adj. Lo que toca ó pertany to, quehramiento. Lassitudo, inis; corporis attritio.
al capítol. Capitular. Gapitularis; ad capitulum CAPOLAR. V. a. y derivats, trinxar, picolar,
pertinens. |1
v. a. Pactar, fér algun conveni. Capi- MAGUL\R.
tular. Paciscor eris, paclum inire. H
Fér càrrechs CAPOLL, m. La obra que fà '1 cuch de la seda
à algú. Capitular. Accuso, as; crimina alicui ob- ab sa baba; es de la figura de un ou de colom,
jicere. groch ó blanquinós. Capillo, capullo. Bombycis fo-
CAPITULARI. m. Llibre ^de las capílulas. Ca- Uiculus. Lo que fan dos ó mès cuchs junls. Ocal.
II
CAPLEUTAR. V. n. ant. Fér fiansa pera eixir CAPONADA. f. Pa estovat ab aygua y amanit
un reo de la presó, manlleutar. ab vinagre y ceba. Gazpacho, Offa panis,
sal, oli,
CAPLLETRA, ant. lletra majúscula.f. oleo, aceto, sale et cepa condita.
CAPMÀS, m. Gambi ó permuta de conveni en- CAPONADURA. f. CAPADURA.
tre cosas regularment de diferent espècie. Trne- CAPONAR. V. a. CAPAR. II
Casar la noya xica
que Permutatio, nis. |1
Cap de masia. Colom. Colo- antes que la gran. Dar capote. Sororem minorem,
nus, i.
II
m. Espècie de ventalla comunment de relicta majore, in uxorem accipere.
cartó que's posa devant lo foch pera que no ofenga CAPONAT, DA. p. p. capat.
lo massa ardor. Ahanico de chimenea. Umbella, ai. CAPONERA. Gàbia f. ó pollera pera engreixar
CAPMASCLES. m. pi. clamàstechs. los capons. Caponera. Saginarium ii. ||
Comunica-
CAPMAYLL. m. Pessa de armadura antígua que ció desde la plassa à las obras exteriors, que's fà
cubria y defensava '1 cap. Capacete. Cassis, galea- excavant lo íoso. Caponera. Cripta subterranea.
Teixit de malla pera cubrir y guardar princi"
II
ESTAR POSAT EN LA CAPONERA. fr. fam. Esfar po-
palment lo cap. Capacete. Galea ae. sat en la presó. Estar meiido en caponera. In cus-
CAPÓ. m. L' animal capat, com lo caball, mat- todia detineri.
xo etc. Capon. Castratus. Dit del home. Èunuco. ||
CAPONET. m. d. Caponcillo. Júnior capo.
Eunuchos, i. Lo pollastre que's capa pera engrei-
j]
CAPORAL, m. Qui fà de cap ó principal en al-
xarlo y menjarlo mès tendre. Capon, Capo, nis, guna gent. Caporal. Dux, ucis, caput, itis. ||
mil.
capus, i.
II
Lo que s' engreiya en la caponera. Ca- CABO DE ESQUADRA. ||
Entre gitanos gallo.
pon de Capo saginatus. capirot. 2. nàut.
leche. || ||
CAPOSANTO. m. Peix de mal sabor y olor
Cap gro8, forrat ab llencas de cuyro y filet, que es- Canícula centrina. Spinax, cis, pecten inis.
CAP CATALÀ CAP 305
CAPOT. m. Veslitlura en fornia de capa però ó altra matèria ab una tapa solta ó agafada que
niés estreta y ab niànegas. Copote. Lacertia, ai. ||
serveix pera posar à dins alguna cosa. Caja. Cap-
Kn alguns jochs de eartas la passada en que un dels sa, a\ II
La (lue té figura de tomba. Tamhorillo.
jugadors fa lotas las basas. Capoie. Totius sortís lu- Rotunda arcula.
oratio. CAPSA I)E BI.AT DE MORO. PANOTXA.
DONAR CAPOT. fr. met. fam. Deixar símis menjar à CAPSA DE BOIX. Bujeia. Capsa buxea.
algú per haver arribat tart. Dar capoie. Tardius CAPSA DE BRASER. Espócie de tarima de fusta ab
adventantem, incoenalum relinquere. ||
En alguns un forat rodó al mitj, ahont s' encaixa '1 braser.
joehs de eartas no deixar fér cap basa als con- Caja de brasero. Foculi scabellum.
traris. Dar capoie. Nullam collusoribus lucratoriam CAPSA DE BROCAL ó GARRAFÓ. Capsa de suro que
sortem sinere. serveix pera posar la ampolla en neu pera re-
CAPOTA. Capa podi apreciable. Capoton.
f. frescar lo béurer. Corcho, corchera. Vas sube-
Pallium vilius. Sombrero de senyora fet de ta-
|1
reuin.
fetà elc. ab arrugas ó beynas. Sombrerillo, capota. CAPSA DE COLIFLOR, BRÒQUIL, etc. Lo conjunt de
Causia, X, pileus muliebris. ramets antes de florir. Pella. Rrassicaícauliculoruin
CAPOTADA. f. Expressió de cortesia, llevantse glonius.
'1 capol ó caputxa. Capucliada. Capilis apertio. ||
CAPSA DE HÓsTiAS. Espécic de potet de llauna ó
Capada, acatament, inclinació de cap. Capezada. bronze ahont se guardan las hóstias en las sagris-
Honoris causa, capitis inflexió. tias. Hosliario. Hostiarum càpsula, theca.
CAPOTÀS. 111. aum. Capoton. Penula gran- CAPSA DE LLI. La capscla ahont té la llavor. Ba-
I dior.
GAPOTEJAR.
y altia. Cabecear. Mulare caput, nutare.
CAPOTET. m. d. Capoiillo. Penula brevior.
V. n. Móurer lo cap à una part
la-
ga. Llini folliculus.
CAPSA DE SABÓ. Laquc servcix pera posar lo sabó
pera afeytar. Jabonera. Mass?e saponariai cuslo-
dienda; deserviens càpsula.
cernula, ;e. CVPSA DEL SOMBRERO Ó DEL BARRET. La que SCr-
CAPOTILLO. m. y veix pera guardar lo sombrero y preservarlo de la
CAPOTON. m. ter. Capot curt que usavan las pòls. Sombrerera. Pilei theca, càpsula.
donas. Capoiillo. Pallioluni muliebre, ricinium, ii. CAPSA DE ULLERAS. La dc cartró ó cuyro en for-
CAPPARE. m. Lo cap, brot ó fruyt principal. ma de estoig, que serveix pera desar las ulleras.
Pendon. Arborura propago, scapus, i. Anteojera. Ocularis vitri theca.
CAPRICOR Y GAPRIGORNI. m. Lo desé sig- CAPSADA. f. Entre llibreters los cordillels ab
ne austral del Zodíacb, al qual toca '1 solstici de que'sjuntan los caps dels fulls al enquadernar.
ivern. Capricornio. Gapricornius, ii. Cabezada. Fumiculus annectendis voluminuni foliis
CAPRITX, m. y deserviens. Cada divisió que's fa en las hortas ó
||
ra lo que s' executa per la forsa del igeni, més posan los coixins. Cabecera de la cama. Lecti sum-
que per las reglas del art. Capricho. Luxuriantis ma pars ubi cervicalia locantur. Lo guarniment ||
ingenu foelus, res ingenu acumine eíBcla. de fusta ab que s' asseguran las campanas. Arma-
CAPRITXÓS, A. m. y f. Qui obra sens atén- zon cabeza, contrapeso. Superpositum culmen,
,
drer à altra regla que '1 seu anloix, y '1 segueix àpex. Tronch ó pedra sobre que s' assentan las
II
ab terquetal, Caprichoso, ca^nV/iHí/o. Levis animi bòtas pera preservarlas de la humitat. Poino, com-
el sententiai tenax. ||
adj. Lo que's fa per capritxo. bo. Suppositum fulcrum. |1
Lo travesser del cap de
Caprichoso. Res leviler et tenaciter effecla. ||
Lo amunt y cap de avall, ([ue junt ab los montants
(jue està fét per capritxo. Caprichoso. Magna vi in- forman lo bastiment de las finestras, portas, etc.
TOMO I. 40
à
CAPTADOR, A. m. y
Lo qui demana cari- f. cie de mantellina que portan las donas, mòlt estre-
tat 6 fa la capta. Demandador, cuestor. Quaíslor ta, y arriba fins à la cintura poch mès ó ménos.
eleemosynarius, stipem quairens. '
Capucha. Muliebris•cucullus, ricinium, ii. caput- 1|
CAPTAR. V. n. Demanar caritat, Mendigar, xo. Certa reforma de la orde de san Francesch,
II
pedir limosna, pordiosear. Emendico, as. Atrau- fundada en Espanya pel B. Joan de Guadalupe
I
rer la atenció ó voluntat de altres ab la dolsura y en temps de Alexandre VI. Ccpucha, órden de la
suavitat del tracte ó del discurs. Captar. Capto, capucha. Observantiíe regularis ordo.
as, allicio, is. I Procurarse medis que dependei- CAPÜTXASSA. f. aum. Capuchon. Cucullus
xen de altres pera conseguir algun fi. Mendigar. grandis.
Emendico, as. CAPUTXER, A. m. y f. Qui fà caputxas. Ca-
CAPTAT, DA. p. p. Mendigado. Emendicatus. puchero. CucuUorura opifex.
CAPTENER. m. ant. bon tracte, bon porte, CAPUTXETA. f. d. Capuchillo. Cucullus mi-
BON aspecte, i
V. a. ant. oobertar. v. r. ant. r.o- nor.
I
bernarse, poutarse bé. caputxí. Lo religiós descals de la orde de
CAPTENIR. V. a. tractarse bè. ||
v. r. com- sant Francesch que porta barba llarga, 1' hàbit
portarsse, conduirse, estar satisfet, manejarse. pardo obscur, ab capa curta del mateix sayal y un
MAL CAP TENIR. fr. ant. REBEL ARSE. caputxo punxagut que cau sobre la esípiena, y ser-
CAPTERRERA. f. Bardissa que s' assegura ab veix pera taparse '1 cap. Capuchino. Capuccinus
terra ó pedras sobre las parets dels corrals, borfs monachus. Sostenidor ahont encaixa '1 picaport
H
y heretats pera sa conservació. Barda. Pares vir- quant s' ajusta la porta. Nariz. Nasi figuram re-
gultis tecta. ferens clavus; pessuli receplaculum. ||
Lo que per-
CAPTENENZA. f. ant. constància, firmesa. tany à la orde dels caputxins. Capuchino. Ad ca-
CAPTIRI. m. CAPTA. 11
La bacina de captar en puccinorum institutum pertinens. |1
pi. ter. tira-
CAR CATALÀ. CAR 307
BÈi^HS.
II
nàut. Curvas de curta hragada , las (juals solicitan. Venderse caro. Mgrè sui copiam facere-
se posan à proa y a popa ptT dins en las parts ni^s TKNIR car. fr. APRECIAR.
estrelas. Capuchinos. Arouatic arclissim.efuTe tra- TRVÜHO DEL CAR T POSAHO k LA PENA, TOT QUEDA
bes in prora puppi(|iie colloiataí. A l' entena. refr. Denota que las mutacions acci-
CAPLTxi FAi.s. mel. Hipòcrita. Santo de pujares. dentals no desirubeixen lo sèr ile la cosa. Que rais
Hipòcrita, ai; virlutis simula'or; pseudocato, nis. abojo, que vais arriba, acd queda quien os trasqui-
FÉR LO CAPiTxi FAI.S. fr. mct. Afectar virtut y la. Adjunctis non mutatur substància.
devoció. Hdcer la serúfim, ú la (/ala ensogadu, ó la CARA. f. La part anterior del cap. Cara. Fa-
gala muerta. Humililatem, animi demissionem fin- cies, ei, vultus, us. ||
Afabilitat, agrado. Cara, sem-
gere, simularé. blante. Yullus, aspeclus, us. ||
Faixada ó enfront
SI DE AQUESTA PUCU SORTIRME FARÉ FRARE CAPUT.vi. de alguna cosa. Fuchada, cara, frente. Frons, tis.
ref. al) que s' explican los que escarmentats de La superfície del aygua. Flor. Superfícies, ei.
II ||
algun dauy fan propòsit de sér més cauíos ende- L'endret de la tela, panyo, elc. JJaz, cara. Super-
vanl. Si de esta escapo ij no muero, nunca mas bodas ücies, ei. II
L' endrel de las pells. Flor. Pars exte-
al cielo, ó si Dios de esta me escapa, mtnca me cu- rior corii. II
ant. carestia.
brird tal capa. Arctum discrimen experlus, aliud CARA A CARA. m. adv. Manifestament, descuber-
non speclat. tament. Cara d cara, ú rostro firme. Facie ad fa-
CAPUTXINA. f. Religiosa que professa la r.'- ciem. II
En presència, devant de algú. Cara d cara,
gla dels caputxins. Capuchina. Monialis, capuc- ú vista,en faz, en presencia. Coram, ex advereo,
cinorum institulum professa. y Ja flor que ||
l•lanía, adversum.
íà en ligura de cau)paneta ó capulxo, de un groch CARA DE ALIGOT, fam. Se diu del que es carallarcb,
fort, y s' usa pel enciam. Capuchina. TropiBstum begut de galías y té '1 nas de lloro. Cariaguileno.
majus. Oris aquilini bomo.
CAPUTXINADA. Obra de caputxí. Coraun- f. CARA DE CUL FÉT A LA MODA. fr. fam. XIMPLE, BA-
menl se prenen mal sentit. Capuchinada. Capuc- BAU, TONTO.
cini factura vel pictum. CARA DE ÉTICH Ó DE MERDA DE OCA. BXp. fam. La
CAPUTXINÀS. m. aum. Capuchinazo. Capac- que es mòlt descolorida y groga. Cara de acelga ó
cinus venerandus. de gualda. Pallidus, pallenti ore bomo.
CAPÜTXINET. m. d. Capuchinito. Capuccinu- CARA DE JUDAS. expr. Que s'aplica al quien pre-
lus, i. sència de algú diu una cosa y detràs altra. Cara
CAPUTXO. m. Cuberia del cap més llarga (lue con dos haces, hombre de dos caras. Subdolus, bi-
ampla, que remata en punta, y 's fa caiirer sobre frons, Mercurius; libica fera; alter Janus.
las espatlias. Capucho, capucha. Cucuúua, i. CARA DE JUHEU ó DE MosTÍ. fam. Se diu de aque-
CAPXIGH. m. Cap pelit. Cahezuela. Capiiu- lla persona que es lletja y horrible de cara. Cara
lum, i. * de hereje. Os nocturnum.
CAQUÉJIA. f. Sín'.oma de debililat que pót CARA DE JUTGE Ó DE POCUS AMICHS Ó DE VINAGRE.
trobarse en diferentas ma'allias. Caquejia. Gaque- Se diu del que té l'aspecte desagradable, iíosfri-
gia. tuerlo, cara depocos amigos ó de vinagre. Torvus,
CAQUÉTICH, CA. adj. de mala cons'.ilució en borridus vultus.
la sanch. Caquélico. Caquelicus. CARA DE NOY. La que per sas üsonomias sempre
CAR, A. adj. Lo que té mòlt preu. Alto, caro. crialureja. Cara amuchachada. Puerilis aspeclus.
Carus. II
Ksiimat, volgut. Querido, caro. Carus, di- CARA DE PASQUAS. Sc diu del que la fa alegra y
lectus. adv. A preu alt. Caro. Carè. ||
ani. certa- placentera. Cara de ])ascMas, carialegre. Hilaris et
II
ment. II
conj. ant. pus, perquè. ||
m. nàut. L'ex- festiva facies.
trem més gruixut de las entenas. Car. Anlenmc CARA DE POCA VERGONYA Ó SENS VERGONYA. DeSCa-
crassiusextremum. rat, desvergonyit. Cariraido, desuellacaras. Effrons,
CAR BOCÍ. exp. fam. Loqu^ cos'a mòlt y es d fi?il
impudens.
de lograr. Caro bocado. AUapetisli. CARA DE pociis DINERS. Se diu de la cara maci-
AL car. m. adv. nàut. Envers, à la banda. A la
lenta y trista. Cara de viemes. Marcida, lànguida
j)arte, d la banda. Yersüs, facies.
cuYDADo NO VOS cosTE CAR. loc. fam. Dòua à en- CARA DE RELLOTGE. Lo cíi'cul ahont estàn senya-
amenut al tracte, comunicació ó visita dels qui bo altura de dos à tres peus; fa las fuUas molsudas y
308 CAR DICCIONARI CAR
en figura de Uansa, las flors bermellas, y '1 fruyt EscüPiR A LA CARA DE ALGÚ. fr. met. Burlarsc de
semblant al nas de la vadella. Becerra. Anthirrisium algú cara à cara fentne mòlt despreci. Escupir en
majus. la cara de alguno.Os alicui sublinere.
CARA DE VAQUETA Ó SENS VERGONYA Ó ENVERNISSA- ESTRELLAR A LA CARA. fr. met. Dir à algú en sa
DA. Se diu del home que no té vergonya, y no fa presencia lo que 'I pót oféndrer mòlt. Dar entre
cas de que li digan injúrias, ó l'atrapen en men- ceja y ceja. Palam, apertè, in ore objurgare.
tida ó en alguna mala acció. Cara de vaqueta. Im- FÉR ALTRA CARA. fr. met. Yai'iar las circunstàn-
pudens, inverecundus homo. cias de algun assumpto. Mudar de semhlanle ó de
CARA ESTRAFETA. La que té fisonomias estranyas color. Aliler se habere.
y defectuosas. Cara ó figura dificultosa. Deformis FÉR BONA CARA, ALTRA CARA, MILLOR CARA. fr. lUCt.
da. Facies variolarum cicatricibus plena. FÉR BONA ó MALA CARA. fr. met. Estar de bon ó
i CARA de AYGUA, A LA CARA DEL AYGUA. m. adv. mal humor. Estar de buen ó mal geslo. Hilarein vel
flor ó d la flor del agua. Ad aquaj superficiem, FÉR CARA. fr. PLANTAR CARA. j|
met. Eslar un edi-
A CaRA descuberta. m. adv. A vista de tothom. fici enfront de altre. Hacer [achada. Aliquid contra
A cara descubierta. Palam, in conspectu omnium. esse ; é regione alicui esse.
ANAR AB LA CARA DESCUBERTA. fr. met. fam. Anar FÉR CARA À DOS. fr. met. fam. Complàurer à dos
sens reparo ni temor de res lo qui obra bè. An- oposats, donant la rahó al un y al altre. Comer a
dar con la cara descubierta. Securè, confldenter dos carrillos. Dexterà liEvàque assentari.
agere. FÉR DOS CARAS. fr. met. fam. Manejarse ab astú-
BONA CARA Y DOLENTS FETS. ref. ab que 's reprèn cia en algun negoci, trahentne utilitat de tots los
als hipócritas. Cara de beato y unas de gata. Qui que s'interessan en ell, encara que estigan en-
Curiós simulant, et bacchanalia vivunt, Intus Ne- contrals. Hacer ú dos manos. Utrà(iue pro dextera
CAURER LA CARA DE VERGONYA, fr. met. fam. Pa- FÉR MALA c\RA. fr. Manifestar enfado ó enuig en
tir mòlta vergonya per haver incorregut en alguna lo semblant, poner gesto. Frontem contrahere; su-
nota. Caérsele d uno la cara de vergüenza. Yere- biiasci.
cundia suffundi. FÉR MALA CARA A ALGCNA COSA. fr. Douar algÚ
CLAVAR PER LA CARA Ó PELS BIGOTIS, fr. met. senyals de que no li agrada, ó mostrarse poch con-
Reconvenir à algú viluperantli alguna cosa. Dar tent de ella. Hacer gestos d alguna cosa. Gestibus
en rostro ó en cara. Exprobro, as. Dir à algú sos || despicere, conteniu ere.
defectes, fentli al mateix temps memòria de algun FÉR PETAR PER LA CARA. fr. CLAVAR PER LA CARA.
benefici que ha rebut. Echar d la cara ó en la ca- FÉR VÉURER A HU LA CARA DEL LLOP. CXpr. fam.
ra. Coram exprobrare. ENSENYARLI LAS DENTS.
coNÉixERSELi AB LA CARA. fr. Manifestar algú ab FRESCH ó LLUENT DE CARA. De Cara afable, de sa-
la cara lo que li està passant ó sent en sòn inte- na complexió. Carilucio. Nitidus ore.
rior. Traerlo escrilo en la frente, conoccrsele en la GIRAR LA CARA. fr. Inclinai'la à algun objecte en
cara. In vultu apparere, manifestari. senyal de afició, y al contrari desviaria en senyal
DE CARA. m. adv. Enfront, y així 's diu: lo vent de despreci. Voher la cara ó el rostro. Oculos in
vé DE CARA. De cara, enfrente. Ore adverso, é re- aliquid convertere, seu ab aliquo averlere.
gione, é front e. GRAVAT DE CARA. CARA PIGADA.
DESFER LA CARA A REVESSOS, fr. met. Bofctcjar GROS DE CARA. Qui la té abultada. Carigordo. Ple-
mòlt fort à algú. Deshacer los hocicos, las narices, nus ore.
la cara. Acerbè colaphis percutere. JA 'n FA LA CARA. loc. ii'on. fam. Ya se le conoce.
DIR A LA CARA. fr. luct. Parlar devant de un al- NuUum exhibet signum.
guna cosa contra ell. Decirselo en su cara. In cons- LA CARA LI DIU Ó LI FA PROCÉS. loC. fam. ExprCS-
pectu loqui. sa la conformitat entre las paraulas ú obras y sem-
DiRHo LA CARA. fr. met. Manifestarse en la cara blant; manifestarse en la cara algun afecte ó pas-
algun afecte ó passió. Salir d la cara, decirselo la sió. Salir à la cara, decirselo la cara, en la cara se
cara, conocérsele en la cara. Ore ostendi. le conoce. Animi imago vultus est ; animi motuum
ENCÉs DE CARA. Lo qui està mòlt bermell per al- vultus inteipres.
gun acalorament ó agitació. Encendido de cara. LA CARA TINGA NETA QUE 'l CUL NO IX A LA FINES-
Rubens flammeus. ||
Qui naturalment està mòlt TRA, ref. ab que 's volen disculpar los que procu-
roig. Encendido de color, difunto de taherna. Flam- ran aparèixer mòlt bè exteriorment, encara que
meus vulta. falle lo necessari en lo que no s«'ls véu. La mujer
CAR CATALÀ. CAR 309
pulida, la casa sncia, la puerta barrida. La mujer RENTAR LA CARA k. ALGUNA COSA. Llímpiarla, dO-
de Alcorisa, trapo de cuello y no camisa. Sic agit, narli nou llustre. Lavar la cara d alguna cosa.
atreotat ([Uíc foeinina mundà videri: Ipsa domus soi- Pulchriorem, nitidum reddere.
det : limina versa nilent. RODÓ DE CARA. Qui la té rodona. Cariredondo.
MALA CARA. Lo disgusl ó enfado que 's manifesta Facie orbiculatus, rotundus.
en ella. ííocífo , ceno , zumbel , capote. Torva fa- ROIG DE CARA. ENCÈS DE CARA.
cies. SALTAR k LA CARA. fr. Scr uua cosa mòlt clara,
I en
MIRAR AB CARA DE MALÍCIA,
lo modo de
sobrereja ò de
fr.. Manifestar malícia
mirar. Mirar con ira ó con ceno, ó de
mal ojo. Atris, infestis oculis, tyra-
evident. Saltar d la cara. Luce meridiana clarius
esse; patere; evidenter apparere. fr. Enfadarse,
verbs voler, preténdrer, y alguns altres equival teressat en algun assumpto. Sacar la cara. Alicu-
à sol-licitar ó intentar alguna cosa sens méril ni j us parles suscipere, tueri; pro aliquo spondere.
proporció pera lograrla. Por su bella cara, por sus UMPLIR LA CARA DE DITS. fr. ESTAMPAR LOS CINCH
ojos bellidos. Gratuitò ; extra, praeter merilum. DITS EN LA CA CARA.
PLANTAR CARA. Oposarse descaradament con-
fr. vÉüRERSE LAS CARAs. fr. fam. Denota '1 desitj de
tra alguna persona ó cosa. Hacer frenle. Alicui pa- véurerse un ab altre pera manifeslarli son ressen-
lam obsistere. timenl. Verse las caras. Aliquem coram arguere.
PLANTAR CARA À TOTHOM, fr. fam. S' apHca à las CARABÀ. m. Embarcació petita de un sol ar-
donas que donan conversació ó feslejan à tols los bre ab vela llatina, usada en llevant. Tartana, ca-
(|ue 's presentan. Mi hija Antona uno la deja, olro rabd. Scapha, x, phasellus, i. ||
Espècie de cotxe
la toma. Cuicumque sese amatricem ostendere. ab assientos als costats. Carabd. Currús genus.
PLE DE cAiiA. Gras de cara, de galtas molsudas. CARABASSA, f. Lo fruyt del carabasser. Ca-
Carilleno. Ore crassus. labaza. Cucubirta, se.
U Lo
meló vert. Calabaza.
PORTARUO ESCRIT EN LA CARA, fr. mct. NO podcr Yiridis melopepo. [1
Arbre de Amèrica, que fà un
algú dissimular lo que li succeheix , manifeslantho fruyt dit cóvil, semblant à la carabassa, encaraque
en la cara ó en las accions ó ab altres senyals vi- de diferent figura y magnitul. Calabaza. Arbor sic
sibles. Traerlo escrito en la frenle. Vim se ferre, dicta.
vultu aliquid prseferre, CARABASSA CONFITADA. La confituia scca de cara-
QUI CARA VÉU, CARA HONRA. l'cf. Deuota qUC la bassa. Calabazate. Cucubirtae frustra saccharo con-
presència del subjecte hi fà mòlt pera lograr lo dita et siccata.
que pretén, y que per respecte no se li diu cara
's CARABASSA DE CABELLS DE ÀNGEL. EspèCÍC de CÍU-
à cara lo que se li diria derrera. Cara ú cara ver- dria que té la escorxa llisa ab capas blanquinosas
güenza se cala. Absentis audaciaj ; absentis nulla y groguencas, y las llavors comunment negras. La
ratio. molsa es sucosa, blanca y tant fibrosa, que des-
RENTAR LA CARA i ALGÚ. fr. Netejaria. Lavar la près de cuyta sembla una cabellera embullada, de
cara. Os abluere. ||
met. fam. Adular. Lavar la la qual se'n fà la confitura anomenada cabells de
c<ira ó los cascos. Adulor, assentor, aris, blandior, àngel. Cidracayote, chilacayote. Cucurbitacitrullus.
iris. CARABASSA DE EGIPTE. Espócic de caiabassa gran
310 CAR DICCIONARI CAR
y rodona. Calabaza Manera ó confitera. Cucurbita una espècie de sotana. CaracaUa. Caracalla, ae.
orhicnlaris. GARAGAS. m. Espècie de cacau mòlt aprecia-
CARABASSA DE ivERN. La quc 's fa en aquesta es- ble. Caracas. Cacao caracanum.
tació del any. Calahazona. Cucurbita hiemalis. GARACOA. f. Embarcació de rem que s' usa
CARABASSA DE VI, VINERA Ó VINATERA. La qUB foi"- en Filipinas. Caracoa. Caracoa, x.
nia com dos globos, y serveix pera posar vi. Cala- GARAGOLI. m. Espècie de metall compost de
baza vinatera, calabacino. Cucurbita vinaria; ir- or, plata y coure. Caracoli. Metalliim ex auro, ar-
nea, a;. gento et caldario aere. Cert adorno de que usan
||
COM I•LOUHEX CARABASSAS. rcf. COM ARA PLOUHEN en algunas parts de Amèrica, especialment entre
FIGAS. los caribes. Caracoli. Ornamenti genus.
DONAR CARABASSA, fr. mct. fam. Reprobar à algú CARÀGTER. m. Smyal, distintiu delascosas
en los exàmens, y dejeclar las donas als que las entresí. Cí/rtíríer. Character, is. ||
teol. Senyal espi-
demanan per mullers. També 's diu portàrsen ca- ritual ó indeleble que imprimeixen en la ànima 'Is
rabassa leferinlse al reprobat, dejectat. Dar cala- sagraments del baptisme, confirmació y orde. Ca-
hazas, llevar calahazas. Reprobare, r pellere; re- rdcter. Character is. La honra y preheminència ||
ajuda de altre. Aadar sin calabazas, ó no necesitar Formalitat, constància. Caràcter, teson. Constan-
ralabazus para nadar. Industrium esse; alieno tia, ae, conientio, nis, in re àrdua conatus. ||
En lo
auxilio non indigere. tealro la qualitat per la qual un personatge 's dis-
CARABA88ADA. f. Abundància de carabassas. tingeix de altre. Caràcter. Character, is, perso-
Abundància de calabazas. Cucurbitarum copia. na, X. 11
Cert ayre, modals y conjunt de prendas
GARABASSAR. m. Lloch sembrat de carabas- que's descubreixen en mòlts ]senyals particulars,
sas. Carabazal. Cucurbitis consilus locus; cucur- y que distingeixen una cosa de altra; y en aquest
bitarium, ii. sentit se diu del enteniment, del discurs, del es-
CARABASSAT. m. ant. carabassa confitada. til y de altras mòlias accions y objectes, com: la
GARABAS8EJAR. V. a. rondellejar. 1|
xas- grandesa de animo era ^1 caràcter dels romans,
QUEJAU. II
DONAR CARABASSA. la prudència de Ulisses etc. Caràcter. índoles, is,
aposta ta. Bifrons, Mercurius, proditor, perfidus, menl en los rius etc. y xuclantse tot lo que se li
libica fera; modò pallialus, modò togatiis. ||
m. fa- presenta. Remolinar, remolinarse, remolinear. Cir-
S01.ET. cumvolvo, circumago, is; in vorticem agi, ferri.
CARAGOL, m. Insecte pelit al) quatre banye- CARAGOLA, f. Caragol de closca blanca. Ca-
las, en las puntas de las quals té 'Is ulls, y las racola. Umax cochhea alba.
allaiga y arronsa com li convé. 'S cria en parat- CARAGOLAMENT. m. La acció y efecte de
ges humits, en las ])lanlas y parets, y viu dins de caragolar y caragolarse alguna cosa. Enroscadura.
una closca espiral de la grandària de una nou, que's Sinuatio, involulio, nis.
forma del suor glutinós y lluhent ([ue llansa de sí CAROGOLAR. v. à. Enrotllar, fér rodar la
r animal, y té '1 mateix nom que ell. CaracoL vora de alguna cosa sobre ella, quedant en forma
Clímax, acis, y cochlea, x, la closca. Conxa uni- ||
de canó. Arrollar, rollar. Circumplico,as, circum-
versal de alguns peixos: n' hi ha de innumerables volvo, is.
II
Tórser, donar voltas en rodó a alguna
espècies; y algunas sumament herniosas, precio- cosa flexible, de manera que quede en forma de
sas y finas. Cararol. Conclia, le, (urbinata cochlea losca. Enroscar. Sinuo, as, circumflecto, is. |]
Fér
marina. |j
Escala seguida en forma espiral, Caracol, caragols al fil, seda, cabells etc. Ensortijar; retor-
escaJera de caracol ó de ojo. Hèlix, icis; versoriae, tijar. Torqueo, es, comam crisparé, in cincinnos
cochleares scala*. prempsas y altras mà-
|]
En las flectere. ||
Apretar los caragols de la prempsa etc.
quinas cilindro ab roscas espirals, que s' encaixan en la femella. Entormllar, apretar los tornillos.
en altras que té la pessa dita femella y puja y ,
Torculum stringere.
baixa per dins de ella mateixa. Ilusillo. Coch- CARAGOLARSE. V. r. Enrolllarse natural-
lea, a?. |]
arq. Tota labor que's fa en algun membre ment los cabells, lo fil massa retort, y las fui las
en figura de caiagol. Caracol. Hemiciclum, i, to- dels arbres y plantas. Encarrujurse, ensortijarse,
reuma, tis. |1
Entre rellotgers un canó pelit ab sas retorlijarse. Crispari, impücari.
canals, en torn del qual s' enrotlla la corda CARAGOLÀS. m. aum. Caracolazo. Limax
que molla, y esta aplicada à la roda gran
estira la grandis.
que fa móurer totas las demés. Caracol. Cochlea, CARAGOLAT, DA. p. p. Arrollado, rollado.
ai. Certa planta de Indias que fa la flor tornejada Circuinvolutus. | Enroscada. Sinualus. ||
Encarru-
II
plicatio. I
anat. Certa cavitat del oido en forma de qualitats del fondo del mar, perque's compon de
caragol. Cóclea, caracol. Cochlea, x. \\
Anella ó caragols mòlt petits al ménos en sa 'superfície. ('«-
las bordas, de la toldilla y castell. Caracol, voluta, caragolí, m. Planta semblant à ta monjete-
evoluta. Hèlix, icis, voluta, se. ||
ter.Xuclador, mo- ra, que s' enfila per las
canyas 6 alHe arrimo que
viment circular de la aygua. Remolino. Vortex, se li posa, y fa la flor de un l)lanch que tira à
icis, gurges, itis.
||
pi. Encenalls que fan los fus- blau morat, de bon olor y en figura de caragol.
ters ribolejant. Virutas, acepilladuras. Assula, a?. Caracolillo. Phasellus caracalla; conchyliatus flos.
to m. Revolta que fan las Uebras pera enganyar al
II II
m, d. CARAGOLET. ||
Espécie de fil que's tenyeix
gos que las persegueix. liegate. Ictus illusio. ab lo color de púrpura que produheixen en Amèrica
I
BOVER. Caragol verdós y gros. j|
ant. campa- unas petxinelas anomenadas caragolins. Caracoli-
ifíAR. lla. Filum purpurissatum.
CAIIACOI, DE MAU. CORN MARÍ. CARAGOLINET. m. ter. Ollela de las mès pe-
CARAGOL, TRAU BANYA, PUJA A LA MOXTANYA, CARA- titaS, Ó TUPINET.
GOL BOVER, PUJA AL TARONGER, loc. fam. Entreteni- CARAGUATA. f. Esèpcie de cart del Brasil, y
ment de noys pensant que ab aquestas paraulas de alguns altres llochs de Amèrica, las ftillas del
los caragols trauhen las banyas y caminan. Cara- (jualben batudas, rentadas, y fregadas produhei-
col, caracol, saca los cuernos al soJ. Cornua erue, xen un fil mòlt ü y fort ab que 'Is indis fan filats
perge, limax. de pescar. Caraguata. Garaguata, x.
312 CAR DICCIONARI CAR
CARAÍTA8. m. pi. Sectaris de las Indias, en lafermo. Abstractus, suspensus à sensibus homo.
los errors y doctrina dels quals hi ha mòlta varie- GARAMUIXA. f. La canya del cànem desprès de
tat, y segueixen la lletra de la Escriptura. Carai- trossejada y separada de la fibra. Agramiza, cana-
tas. Caraini, orum, caraita?, arum. miza, tascó, arisca. Calamus cannabinus.
CARAITI8ME. m. Doctrina y secta dels caiai- CARAMUSSAL. m. Embarcació turca de trans-
tas. Carailismo. Caraitismus, i. port ab dos pals y la popa mòlt altorosa. Caramu-
CARALLARGHj GA. m. y f. Qui té la cara zaí. Navis quaedam.
llarga. Carilargo. OhlongA facie homo. GARANDAS. m. Arbre de las Indias en Ben-
CARAMANGZA. Droga medicinal que vé f. gala; las fuUas semblants à las del arbós; lo fruyt
de la Xina. Caramangza. Caramangza, «. com una poma petita, y excita 1' apetit. Carandas.
GARAMANXEL. m. naut. Tot lo que tapa al- Garcia?, arum.
tra cosa pera sòn resguart, però formant un vuyt GARANEGRE, A. m. y CARAMORENO. f.
sota, com las carrossas de las escalas. Caraman- GARANGA. Peix blanch y pla, de dos
f. ó tres
ehel, chupela, cubichete. Concavum tegumentum. 1|
peus de llarch y que abunda moltíssim en
,
las An-
ter. fam. taberna. tillas. Caranga. Piscis caranga.
CARAMANYOLA. f. fam. carabassa vinera. GARANTONYA. f. Las carícias que's fan à al-
GARAMBA. interj. al) que s' expressa la sor- gú pera lograr alguna cosa. Caranlona, lagoleria,
presa que causa alguna cosa. Zape, caramba, cús-. arrumaco, zorrocloco. Blandimentum, i, blanditiai,
llisioex alteriusjaculatione. ||
Altre cop, quant ha- lor de tacamaca, clara, líquida, pesada y oliosa.
vent tocat una bola a altra , va una de las dos à to- Carana. Besina, «, gummis, is.
car la tercera. Carambola. Trusio unius ex duobus GARAPA. f. Oli de una nou ([ue fa un arbre
globulis cum tertio. ||
Fruyt del caraniboler. Ca- del mateix nom en Amèrica; la untura de aquest
rambola. Garciic fructus. oli diuhen que trau lo dolor del poagre. Carapa.
GARAMBOLER. m. Arbre mòlt gran de Amè- Oleum carapa.
rica, que fa '1 fi'uyt de la magnitul de un ou de GARAPLÉ, NA. m. y f. Gras de cara. Carille-
gallina, un poch llarch, de color groch, rallat y no. Ore ciasus.
com dividit en quatre parts. Carambola. Garcia, x. GARARODÓ, NA. m. y f. S'aplica al qui té la
CARAMELA. caramella. f. cara rodona. Cariredondo. Botundo ore.
GARAMELL. m. Tros de glas que's forma en GARARRUGAT, DA. m. y f. S' aplica al qui
las canals. Carúmbano, calamoco, canelon, cerrion. té la cara arrugada. Carifruncido. Corrugato ore.
Stiria, ae, []
Lo seu ó cera que s' escorre de las at- GARASGAT, DA. m. y f. ant. S' aplica al qui
xas, de las candelas, etc. Moco. Candelae vel cerei porta la cara tapada. Enmascarado. Larvatus, per-
recrementum, Lo bocí de blé mòlt cremat que sòl
1|
sonalus.
lormar com un bolet al cap demunt en los llums, GARAS8A. f. aum. Caraza. Obesa facies. La |I
especialment en temps de humitat. Moco. Lucer- de pedra ó de fusta que's posa en alguns edificis.
nse fungus. Mascaron. Humani vultus enormis imago. La de ||
GARAMELLA. f. Fluviol ab lo so de tiple mòlt cartró pera disfressarse ab fisonomias grossasy ri-
agut. CaramiUn, jla\itillo. Calamus, i, avena, ss. dículas. Mascaron, carúlula, caranlamaula, caran-
GARAMELLAR. V. n. Tocar la caramella. To- lona. Deformis larva^ persona. ||
careta. 2.
car elcaramillo. Fistulare calamo, arena canere. FÉR CARASSAS. f. FÉR CAROTAS.
GARAMEL-LO. m. Pasta de sucre clarificat GARASSÓ.m. ter. Enginy pera pescar. Red. Be-
fins que desprès de fét adquireix alguna consistèn- te sic dicta.
cia. Carame/o,cfl)ie/o)i.Grusla, 86, sacchari massa. GARASSOL. m. Lo siti ó lloch ahont lo sol dó-
GARAMELLOT. m. caramell. 2. 3. na de ple. Albrigaíio, solana. Solàrium, ii, apri-
GARAMENT. adv. m. A preu all. Caramenle, cus locus.
caro. Impensè, magnoperè, carè. GARAT. (ben ó mal.) Se diu del que té las fac-
GARAMIDA. f. imàn. cions de la cara regulars ó diformes. Bien ó mal
GARAMORENO, A. m. y f. S' aplica al que ajustado, bien ó mal encarada. Decora aut deforme
té la cara mòlt morena. Carinegro, Ore fusco, sub- facie.
nigro. GARATA. f. Espècie de cever. Carata. Aloes
GARAMOT. m. Figura de un home ab escut en carata.
la ma esquerra y alguna cosa en la dreta, ab que GARÀTULA. f. ant. careta. 2.
pega al que's deté en la carrera del joch en que s' GARAU. n. p. de home. Carauno. Caraunus, i.
R tinni expeditiu.
CÓRRER LAS cARAVANAs.
novicis de Malla tres anys per
fr.
piratas y
moros, sens cjual rcíjuisit no podian professar. Cór-
Servip los caballers
mar contra
Carbonis fornax.
CARBONARSE.
quant se torna orb. Atizonarso. Aduri.
CARBONAT, DA.
V. r. Se diu del blat ú ordi
p. p. Alizonado. Adustus. |
rer lascaravanas. Mililaris ordinis equites lirones adj. Lo que conté carbó. Carhonado. Carbonem in-
prima stipendia facere. cludens.
CARAVANERAS. f. pi. Espècie de hostals CARBONER, A. m. y f. Qui fà ó ven carbó.
mòlt grans aliont posavan los caravaners. Carava- Carhonero. Carbonarius, ii.
CARAVANERS. m. Nom que's dóna als ({ue carbó. Carbonera. Carbonaria, ai. Lo lloch desti- ||
van í» las caravanas. Caravaneros. Viatorum con- nat pera guardar lo carbó en las casas. Carbone-
gregala manus. ra. Carbonaria colla. Forn petit en que's creman |1
CARAVANISTA. m. Nom que's dóna al barco los culots ó carbons mal penetrals del foch'. Ti:o-
y mariners que portan los generós de escala en es- nera. Carbonaria, ai. 1|
nàut. Yela del estay major.
cala en llevant. Caravanista. iNavis atque nautae ab Carbonaria. Velum, i.
statione in stationera naviganles. CARBONET. m. d. Carhoncillo. Carbunculus,
GARAVELA. f. Espècie de nau rodona en i. 11
Carbó menut, terregada. Picon, cisco. Carbó
forma de galera, ab la popa quadrada. Carabela, minutus.
saelia. Dromon, is. CARBÓNICH, CA. adj . Lo que està format per
CARA VIA. f. Una espècie de arrel com la de la combinació del carbono ab 1' oxigeno. Carbòni-
la xaravia. Aicaravea. Chara, ae. co. Carbonicus. H
S' aplica al àcit del carbó que es
CARAY. m. carey. lo tuf que despedeix lo carbó quant se crema. Àci-
CARBASSA, y sos derivats, carabassa.
f. do carbónico. Acidus carbonicus.
CARBET. m. Barraca mòlt gran y comuna que CARBONISACIÓ. f. Reducció de un combus-
fan en mitj de las particulars los salvatges de las tible al estat de carbó. Carboni zacion. Carbiincula-
Anlillas. Carbet. Majus tugurium. tio, nis.
arrels arrancadas. Carhon de arranque. Carbó éra- CARCANADA, f. La armadura de ossos del au-
dicibusarborum. cell, trets los quartos. Caparazon. Avis ossea com-
CARBÓ MAL CREMAT. Lo quc no cstà ben penetrat pages.
del foch. Tho. Carbó semiuslus. APLICARUI LA CARC\NADA. fr. mel. faui. POSARHI
CARBÓ PUR. quíra. Lo que no té mescla de allras 'l coll.
matérias. Carhon. Prior carbonis pars. SUHAH LA CARCANADA, fr. nu't. faiu. Suhar mòl-
CABAR PERA TRÉURER LO CARBÓ DE PEDRA. fr. Hor- tíssim. ^«(iar e/ ^MÍ/o; siidark à uno el copele. In
naguenr. Fossilem carbonem quoerere. re obeunda maximoperè sudare.
(ii.EBAS DE fí:r CARBÓ. Turha. Terreus cespes ex CARCANYOL. m. caragol. 3.
quo carbó eííicitur. CARCATRÓS. m. ter. Aucell de estany que
PINTAR AB CARBÓ SOBRE MAscARA.fr. luel. Traballar persegueix à las gavinas estrenyentlas en tal ma-
Qn\A. Sembrar enla arena, coger aguaenuncestoóen nera que de pura por las fà femtar en V ayre y
mi arnero. In aérepiscari; arena? semina mandare. de vol pren la femia de k que s' alimenta. l'djaro
TERRENO DE CARBÓ DE PEDRA, llomaguero. FossíH de eslanqne. Quaedam avis.
carbone abundans locus. CARCA VA. f. ant. resclosa.
TOMO I. 41
314 CAR DICCIPIVARI CAR
CARCAX. m. ant. but&agh. CARDENIL. m. ant. cardenal.
CARCELLATGE. m. ESCABCELLATGE. CARDER, A. m. y f. Qui fà cardas. Cnrdero.
CARCELLER, m. escarceller. Pectinum opifex, artifex.
CARCELLERIA. L' ofici de escarceller. Al- f.CARDEROLA. f. ant. cadarnera.
caydia. Carcerarii officiuni. CARDESCH. m. ter. Aucell de estany. Pdjaro
CÀRCER Y GARCRE. m. ant. PRESÓ. de estanque. Avis sic dicta.
CARCERAR. V. a. ant. empresonar. CARDET. m. Cart que 's cria en los gurets: ni
CARCERAT. p. p. empresonat, pres. ha de aspre que serveix pera farratge y purgar los
CARGH. m. ant. carrech. p. p. ant. carre- animals, y ni ha de suau y tendre que's lira à la
1|
plana, en lo qual s' hi assegura un tros de vaque- cardíaca, f. Planta semblant à la ortiga; té
ta plena de punxas de ül de ferro. Serveix peia la fullacrespada, borrosa y partida, y las flors de
preparar lo cotó ó llana à fi de que puga filarse ab color blanch y piirpúreo. Cardíaca. Leonurus car-
CARDAMENT. f La acció de cardar. . Cardadu- tuga, y una capsa ab quatre ó cinch puas. Car-
ra. Carminatio, nis. dencha. Dipsacus, i.
CARDAMOMO. m. Planta medicinal que fà CARDOT. m. Planta de fulla llarga com la 11è-
uns granets com pinyons de color de cendra, olo- tuga, mòlt espinosa,y fà una espiga en forma de
rosos y de gust un poch picant. Cardamomo, car- pinya plena de punxas, que serveix pera frisar los
domomo, grana deljyaraiso. Cardamomum. i. panyos. Cardencha, cardon. Stellalus carduus. ||
La
CARDAR. V. a. Pentinar la llana ó cotó pera espiga del cardot. Capola, carda. Fullonum, i, car-
poderla filar. Cardar. Carmino, as, peclo, is. La|1 men, inis.
primera vegada que 's fà aquesta operació. Emhor- LLOCH plantat DE CARDOTS. Cürdenchül, cardizal.
rizar. Lanam carminare. La segona vegada. Em- ||
Carducfum, i.
sanch ab una faixa negra tot voltant del bèch, y popa à proa, sobre la que's funda tota la embar-
s'exten fins al coll. Cardenal. Loxia cardinalis. jj
cació. Quilla. Carina, a;, aes, eris. ||
Composició
BLAU, VEBDANCH. ||
CARDADOR. que 's fà en lo buch de la nau. Carena. iNavis repa-
CARDENALAT. m. La dignitat de cardenal. ratio. II
La biga llarga que passa de un cap à altre,
Cardenaíalo. Cardinalatus, us, cardinalitia dig- y serveix de llom ó caballet pera sostenir las de-
nitas. més que forman la teulada. Gallo, parilera, pucnte.
traballa, y desprès serveix pera capsas, embulits, CARÍSSIM, A. adj. sup. Mòlt car ó de mòlt
etc. Carey, caray. Goncha marina testudinea. alt preu. Carisimo. Carissimus. | Mòlt estimat. Ca-
GARGAR. V. a. y derivats, carregar. risimo. Carissimus.
CARGARÉME. m. com. Document que sols CARÍSSIMAMENT. adv. m. Ab mòlt alt preu.
se diferencia de la carta de pago en (jue aíjuesta "s Carisimamente. Carissimò. 1|
Ab mòlt apreci. Cari'
fa càrrech de present y en a(iuell de fulur com in- simamente. Carissimè.
dica la mateixa veu. Cargaréme. Documentum sic CARÍSTIA. f. Festa que 's celebrava à la diossa
dictum. Concòrdia pera restablir la pau entre las famílias.
CARIA. f. arq. Lo cos de la columna ó tota Caristia, carisia. Caristia, le. \\
Insecte pocb mès
aquella part que bi ba desde la basa al capileli. gran que una mosca, ab alas y quatre peus. Mar-
Caria. Scapus, i. ||
caries. cuel-lo, lo conta en la classe dels aucells. Piraus-
CARIARSE. v. r. Danyarse ó pudrirse algun ta, caristia, piragona, piral. Pyrausta, ae.
dar limosna. Eleemosynam facere, elargiri. CARMELITA, NA. adj. Lo que pertany à la
FÉR CARITAT AL DIABLE, cxp. fam. Deuota la im- religió del Carme. Carmelitano. Carmelitanus.
prudència de aquell que dóna, fins allò que à ell CARMENADOR. m. ant. Qui neteja la llana-
mateix li farà faUa, al qui no ho ha de menester. Carmenador. Carminator, is.
Dais por üios al que üene mas que vos. Potenfiori CARMENADURA. ant. La acció de netejar
f.
ció primera, yque no debém olvidarnos de nosal- CÀRMENS Ó CÀRMENTS. m. pi. ant. ver-
tres pera socórrer als demés. La caridad bien or- sos.
denada romienza por sí mismo, ò empieza en casa. CARMENTA. f. mit. Ninfa profetisa, mare de
Charitas bene ordinala à seraetipso incipit. Tibi Evandio, dita així perquè donava 'is oracles en
potius quam cuivis sis amicus. vers. Carmenta. Carmenta, Arcadia, ae, Carmen-
CARITATIU, VA. m. y f. Lo qui exi•i-ci'a la lis, is.
que ha de descansar en ella. Curlinga. Trabs, bis, que 's ven en públich pel abast del comú. Carne.
modius, ii. Cibaria caro. ||
La part tova de la fruyta que està
CÀRLOS. de home. Càrlos. Carolus, i.
n. p. cuberta ab la pell, escorxa ó esclofoUa. Pulpa, car-
CARLOTA, n. p. de dona. Carlota. Carola, ae. ne. Fructuum pulpa.
CARME. m. Orde regular de religiosos que CARN DE CODONY. CODONYAT.
han pres lo nom de la monlafia del Carmelo. Cdr- CARN DE l'EL. La dc cuniU y altres animals de
men. Carmeli, carmeliianus ordo. Lo convent dels cassa que tenen pel. Carne de pelo. Pilosi anima! is
l|
n. p. de dona. Cdrmen. Maria de monte Carmelo. CARN DE PIT, CARN DE POCH PROFIT, l'cf. Dcnola
II
ant. VERS. que dita carn no es mòlt profitosa. Carne ie pccho,
CAR CATALÀ. CAR 311
cariie sin procecho. Nil pecudis prosunt desumptae tomar carnes, embarnecer, encarnecer. Pinguesco, is-
à pwtore carnes. POSAR LA CARN EN LAS MANS DEL LLOP. fr. mel.
CARN DE PLOMA. La dels aucells que serveixen Encarregar los negocis ó béns à qui sól pérdrerlos
regalo del home, com degallinas, capons, etc. ó destruirlos. Encomendar las ovejas al lobo. Oves
Ipt'l
Cdrne de pluma. Avium caro. lupo cominitere.
CARN FÀ CARN, Y VI FA SANCH. ref. üenota que la POSVR TOTA LA CARN EN LA OLLA. fr. met. AveU-
rarn es lo millor aliment pel cos. Carne carnecria, lurarho de una vegada, l'oner loda la carne en
lot
CARN MORTEciNA. La dcls aniíuals morts sens vio- que lenga el padre cerero; al pajarillo que se ha de
lència. Carne morlecina. Morticina caro. perder, alillas le han de nacer. índuet, ui pereat,
CARN SALVATGE. La dels animals monlesos. Car- inalè credula avicula pennas.
ne xalvajina. Ferina caro. QUI MENJA LA CARN, QUE ROSEGUE 'lS OSSOS. rcf.
CARN SENS ossos. La que no té ossos y es de part Deno'a que las han de gosar ab
conveniéncias s'
^
;
miel,ni Mel, ni vinagre, ni arrope. Nec prodest,
nec obesf.
PAssARSEOEScALFAniRSELACARN.fr. Fér mala olor
coraensar à corrómprerse. Aventarse las carnes.
es
anni.
ria,
quaresma. Carnal. Carnium edendarum tempus
met. Luxuriós, y lo que pertany à la luxú-
[1
Feteo, putresco. GERMÀ, cosí, NEBOT, ONCLE. H lu. pi. Una cspécie de
PLE DE CARNS. Se diu del que 'n té mòltas. Car- tela entreüna de que se'n fa mòlt us. Crea. Linlei
nudo, carnosa. abuUado de carnes. Carnosus, car- genus. ant. carnaval.
II
l'últim dia de; carnaval, fingint un enterro en que CAROTA, f. Gesto que 's fà ab la cara, ab lo
's porta 'I Carnesloltas à enterrar ó cremar. En al- qual se manifesta '1 fàslich que 'ns fà alguna cosa,
gunas parts ixen en lo dia de cendra al camp à di- ó'l disgust que 'ns causa. Yisaje. Gesticulalio, tíis,
CARNETA. f. d. Carnecita, carnecilla, carneci- cara '1 dessabrimcnt que 'ns causa algun menjar
ca. Caruneulà, se. | a la brasa. d. una cara bu- aspre, agre, etc. Alargar las dienles ó poner los
llida à la brasa. Carbonillada. Caro cocta et torre- dieníes largos. Cibi acerbilatem vullu coraedentém
facta. ostendere.
CARNIGER, A. m. y f. Qui talla y ven carn. CARP. m. ant. Part del bras y '1 palmell de la
Carnicero, coríador. cortante. Lanius, carnarius, ma. Carpo. Pars inter brachium et palmam.
ii.
II
adj. aplicat al animal que mata à altres pera CARPA. f. Peix que's cria en los estanys , y
menjàrsels. Carnicero, carnivoro. Carnivorus. 1|
Lo gorchs y bassas dels rius, mòlt semblant à la ten-
carnicera. Libra pondere major. | ant. butxí. de que se servian principalment los patricis. Car-
CARNICERIA. f. Lloch ahont se ven la carn 'pento. Carpentum, i.
pel abast del comú. Camiceria. Laniena , se, ma- CÀRPIO. m. Peix que 's cria en los estanys y
cellum, i, fòrum carnariura. ||
met. Destrossa, ma- en las bassas dels rius, y té '1 cap y las escatas
tansa de gent. Camiceria. Cíedes, strages, is. més grossas que la tenca, à la que sembla bastant
FÉR CARNICERIA. fr. met. Fér mòltas feridas ó ta- en lo demés. Carpa. Cyprinus, cyprius, ii.
llar mòlta carn à algú. Hacer camiceria. Aliquem CARPÓ. m. La punta ó extremitat inferior de
pluribus vuberibus afficere, laceraré. la espinada. Cocsis rabadilla. üropygium, ii ,
Parlant dels aucells
CAR
que 'Is fa remenar 1' ossel
CATALÀ.
CARRA8CASSA. f.
CAR
auQi. 6'arrascoti. Uex gran-
m
jl
CARPOBÀLSAM. ni. Fruyl del arbre que fa CARRASQUETA. f. d. Carrasquita. Ilex rai-
CARQUÉIXIA. f. bol Espócie de ginesta. Car- CARRAT, DA. adj. Rom, sens punta. Romo.
quejia. Leiiliscus carquexia. Obtusus.
CARRABINA, f. Anna de foch semblant a la CARRAU. m. ter. xarrich, xarrach.
escopeta, pcróun pochmès curta. Carabina. Sclop- CÀRRECH. m. La acció de carregar. Cargo.
petum brevius. rallaüa. La que en 1' interior
||
Oneratio, nis. ||
met. L' ofici, empleo ó comissió.
del canó é cert número de ratllas. Carabina raya- Cargo. Munus eris. ||
Gobern, direcció ú obligació
da. Brevius scloppelum incissuris disliíictum. de fér ó cumplir alguna cosa. Cargo. Onus, eris,
CARRABINADA. f. L' estruendo que fa '1 tir cumplimenl de sòn empleo. Cargo. Objectum cri-
de la carrabina al dispararia. Carabinazo. Sclop- men.
peti explosió, fragor. ||
Lo dany que causa '1 tir de CARRECH DE ANIMA Ó DE CONCIÉNCU. LO QUe la
la carrabina. Carabinazo. Scloppeti ictus. agrava, Cargo de conciencia. GoncientiíB ^ggrftvatio.
CARRABINER, m. Soldat de caball de la bri- CÀRRECH NOU. Lo que's fa novament à algú. Re-
gada de carrabiners reals, düsaixí perquè usan la cargo. Nova criminis objectio.
carrabina. Carabinero. Regia? scloppelariorum ala; DEMÉTRER À ALGÚ DE SÒN CARRECH. fr. aut. Privar
eques. ||
Soldat destinat pera perseguir lo contra- à algú de sòn empleo ó degradarlo dels honors y
bando. Carabinero. Miles mercium inlerdiclarum dignitats que té. Depaner. Dignitate, honore ali-
impediens. ||
En los regimentst de caballeria '1 sol- quera privaré.
dat escuUit que no portava bolas sinó botins, y 's DEMÉTRERSE DE SÒN CARRECH. fr. aut. Fér dímis-
distingia ab un galonet de plata ú or en las botjs sió del empleo. Dimilir el empleo, hacer dimision
de la casaca. Carabinero. Scloppetarius eques. ||
del empleo. Dimitto, is.
anarsen a la carraca. fr. met. fam. morir. ella, compéndrerla bè. Ilaccrse cargo de alguna
CARRALL. m. Massa porosa ó esponjosa, que cosa. Rem callere, aprimè cognoscere.
forman las escombrarias de alguna mina benefi- rÉNDRER A SÒN CARRECH. fr. Encargai'se de fér al-
ciada, Escorial. Schoria, a;. guna cosa. Tomar d su cargo. Aliquid exequendum
CARRANCO, CA. adj. S' aplica al que coixeja. sibi sumere.
Itenco , renga, zanqueudor , Claudus. ||
Yell atxa- CÀRREGA, f. La cosa que pesa sobre de altra.
cós è impedit. Carraca. carcamal. Decrepitus, va- Carga. Pondus, eris. ||
Lo pes regular que porta
letudinarius senex. sobre sí r homeó una
bèstia pera transportarlo de
CARRANCOL. m. ant. verdum. part à altra,y també, 1' que porta un carro ó em-
CARRANQUEJANT. m. adv. Poch a poch y ab barcació. Carga. Onus eris, sarcina, se. Quanti- [j
pena. l'ian, pian, un pie tras oiro. Pedetentim. tat determinada de cerlas cosas, com de vi, que
AcodiUar con la carga, rendir d la carga. Oneii GARREGARSE. v. r. Inclinar tot lo cos à al-
succumbere. guna part. Cargarse. lucubo as, incumbo, is. j]
PESAR LA CÀRREGA, fr. Férse molesta la obligació. com férse càrrech en los comptes de las quantitats
Sentarse la carga. Rera alicui molestara esse. rebudas. Cargarse. In rationibus reddendis num-
PORTAR LA CÀRREGA, fr. luct. Sufrlr loí lo cuida- morum summam accepfam ma-
referre. \\
Dit del
do y traball de alguna cosa. Llevar la carga. Onus lalt, férse la malaltia mès molesta. Agravarse.
ferrc, pondus sustinere. Gravesco, is. Dit de la atmosfera y del temps en-
||
SACUDiRSE LA CÀRREGA, fr. uiet. Llibertarse de nuvolarse. Cargarse, encapolarse, ohscurecerst'. Nu-
algun gravàmen de cuydado. Echar la carga de si. bibus coelum obduci.
Onere se expediré. CARREGAT, DA. p. p. Cargado. Oneralus. I
sÉR CARREGÓS, f. Gausar mokslia ó enfado. Ser adj. Abundant de alguna com: arbre carre- cosa,
pesado. ürave, molestum esse. gat de fruyt, home carregat de paciència, de pes-
TRÀURERSE LA CÀRREGA DEL DEMUNT. fr. Hiet. setas, de polls, etc. Lleno, cargado. Plenus.
Aparlarse voluntàriament de alguna obligació. So!- CARREGÓS, A. adj . Molest, gravós. Gravoso,
lar la carga.Onus deponere, munus dimittere. molesto. Gravis, moléstus.
GARREGADtSSIM. A, adj sup. Cargadisimo. .
CARREGUETA. f. d. Carguilla, carguita. Le-
Yaldé onus'us. vissarcina.
CARREGADOR, in. Lloch de ahont se carrega. CARREJAMENT. m. carreteig.
ï.mbarcadero, cargadero. Locus navibus, plaustris CARREJAR. V. a. carretejar.
onerandis destinatus. [j
Lo ((ui embarca las suas CARRELL. m. Entre corders, rodet que asse-
luercaderias pera comerciar en Indias. Cargador. gurat per medi de una clavilla à una creu, volta
Merca'ior, oris. j]
instrument de fusla pera carre- per medi del cordill de la loda, y serveix pera
gar los canons de artilleria. Cargador. ïornientis retórser ó formar lo fil, que s' enganxa ab una ane-
bellicis pulvere muni.ndis tignum. Qui 's lloga \\ lleta que dit carrell té en 1' extrem. Carrete.
pera portar càrregas de una pari à altra. Carga- Trochlea filis obvolvendis.
dor. Homo sarcinis porlandis conductus. CARRER, m. L' espay que queda entre dos
CARREGAMENT, m. Los generós ó mercade- rengleras de casas. Calle. Callis, is, via, se.
riasde alguna embarcació. Cargamenlo, cargazon. deixar à algú en lo carrer, fr. met. fam. Pén-
iNavis onus. |1
Lo pes que se sent en alguna part drerli 'Is bens ó empleo ab que 's mantenia. Dejar
del cos, com en lo cap, en lo ventre etc. Cargazon. ú uno en la calle. In summam egestatem redigere.
Gravedo, inis. en mitj del carrer, m. adv. En públich, de-
CARREGAR. V. a. Posar pes sobre 1'home, vant de tothom. En publico, en medio de la calle.
nau, elc. Cargar. Onero, as, onus alicui impone- Palàm.
re. II
mil. Acométrer ab vigor al enemich. Cargar. FÉR carrer, fr. met. Apariar la gent pera que
Aggredior, eris. Posar la pólvora y municions en
||
fassan lloch. Abrir paso, hacer calle. Turbani anio-
las arraas de foch. Cargar. Tormentum bellicum vere.
pulvere pyrio, glandibusque muniré, insiruere. GIRAR DE CARRER ó 'l CARRER, fr. Miular de camí
Menjar mòlt. Cargar mucho ó demasiado. Lsque
II
surtint de un carrer y entrant en altre. Doblar la
ad ingluviem epulari. Imposar un gravàmen so-|| esquina, doblar la calle. Yiam flectere.
bre las personas ó cosas. Cargar. Yectigal, tribu- NECESSITAR UN CARRER DE GENT. fr. UlCt. Sèr lUÒlt
tum, oflicium imponere. Fér provisió de alguna \\ valent. iAevarse ó hacer huir una calle de hombres.
cosa, Cargar. Accumulo, as, congero, is. ||
met. Hominum multitudinem fugare.
Apuntar en lo llibre de comptes lo que algú déu. PASSEJAR los carrers, fr. Anar contínuament de
Cargar. Debitum in rationario notaré, alicui ads- carrer en carrer sèns necessitat. Callejear, paja-
cribere. ||
Aumentar lo pes de alguna cosa. Cargar. rear, azolar las calles, hopear, correlear. Tota ur-
Onus augere, onus oneri addere. Impuíar ó alri- || be discurrere, vagari.
buhir à altre alguna cosa. Cargar, achacar. Rem PÉNDRER Ú OCUPAR TOT LO CARRER, fr. lUCt. NCCCS-
alicui attribuere, adscribere. ||
En lojochdecar- sitar mòlt lloch pera passar. Coger las calles. Yias
las tirarne una superior à la jugada. Cargar. In occupare.
chartarum ludo pagella pagellara vincere. ||
Des- QUEDAR AL CARRER, fr. met. Péi'drer tots los me-
cargar las vigas en la paret. Alizonar. Trabem pa- dis de subsistència. Quedar ó quedarse en la calle.
rieti incumbere. |i
Estribar ó descansar una cosa In summam egestatem devenire.
.
TÚ PASSARÀS PEL MEU CARRER. loC. lUet. S' ame- CARRETADA, La càrrega que porta una
f.
nassa ab ella al qui nega algun favor, donantli à carreta ó carro. Carretada. Yehes, is. La multi- ||
enténdrer que quant ell lo necessitarà se li darà tut de cosas en qualsevol espècie. Carretada. Mul-
la mateixa paga. Arrieros somos, y en el camino nos tiludo, inis, rerum copia, congeries.
enconlraremos. Fies mihi obvius, proque nierito A CARRETADAs. m. adv. Copiosament, ab mòl-
tibi rependain. ta abundància. A carretadas, d cargas. Copiosè,
CARRERA, f. Camí ral que va de una part à abundè.
altra. Carrera. Yia, ae. |]
Los carrers destinats pera CARRETAM. m. Conjunt de carros ó carretas.
passar las professons y altras solemnitats sem- Carreieria.Carrucarum series, multitudo.
blants. ( arrera. Yia aulajis ornata. Los carrers ||
CARRETEIG. m. La acció y efecte de trans-
mòlt freqüentats pera passar los reos que 's casti- portar ab carro ó carreta. Acarreo, carretaje, àcar-
gan públicament. Carrera , calles púhlicas. Fre- reamienlo. Yeclura, ae, advectio, nis.
quentiores met. La professió de las armas y
viaj. ||
CARRETEJABLE. adj. Lo que 's pót carrete-
de las lletras. Carrera. Armorum vel litteiarum jar. Acarreadizo. Adveclandus.
professió. met. Lo curs ó duració de la vida hu-
||
CARRETEJEDOR, A. m. y f. Lo qui carrete-
mana. Carrera. Yitaï spatium. met. Lo curs ó ca- [j ja. Carreteador. Advector, is.
mí que algú segueix en sas accions. Carrera. Yitís CARRETEJAR. V. a. Traginar alguna cosa ab
ratio, modus. I La seguida de punts escapats en la carro ó carreta. Carretear, acarrear. Yeho, sub-
mitja. Carrera. Aliquot tibialum nodi soluti. |j
En veho, transveho, is.
la música la pujada ó baixada que fa '1 qui toca ó CARRETEJAT, DA. p. p. Carreleado. Yectus.
canta, pujant ó baixant per lo comú una octava, CARRETEL-LA. Cotxo f. mòlt lleuger cons-
passant lleugerament pels punts intermedis. Tam- truhit de manera que 's pót usar tapat ó destapat.
bé s' anomenan així las nofas que la expressan. Carretela. Pilenlum, i.
Carrera, carrerilla. In musicis vocis aut soni ele- CARRETELL. m. Espècie de bóta petita que
vatio vel depressió concitatior. ||
ant. carrer. ||
regularment serveix pera guardar lo vi bo. Barril,
EIXIR À CARRERA, fr. Eixir à rébrer à algú. Salir mí públich y ample pera carros y coixos. Camino
d recibir, al encuenlro. Alicui obviam ire. Carretero. Publica via.
SEGUIR LA CARRERA DE LAS LLETRAS. fr. AplicarSC RENEGAR COM UN CARRETER, fr. fam. Renegar
als estudis. Seguir las letras. Litteris vacaré. mòlt. Echar de la oseta, jurar como un carretera.
CARRERETA. f. d. Carrerilla, carrerita. Cur- Furiosè blasphemare.
sitatio, nis. SUAR COM UN CARRETER, fr. fam. Suar copiosa-
CARRERÓ, m. Lo carrer estret y escusat per ment, ab mòlta abundància. Sudar d chorros. Co-
ahont no s' hi passa mòlt. Callejuela. callejon. piosa sudare.
Angiportus, us, angustus callis. | L' estret y llarch CARRETERA, f. Lo camí públich per carros y
que forman dos parets. Callejon. Angusta via. cotxos. Carretera, rua, carrera, via. Yia publica.
CARRERÓ QUE NO PASSA. Lo quB no té eixida à un CARRETERA EMPEDRADA. Calzada, arrccife. Slrata,
altre carrer. Callejuela sin salida. Angiportus, an- munita via, strata viarum.
giportum, i. NO DEIXES LA CARRETERA PER ANAR PER LA DRES-
CARRETA, f. Espècie de carro llarch y estret Quo pergis, ducit publica trita via.
TOMO I. 4S
322 CAR DICCIONARI CAR
CARRETERIA. f. carretam. [|
Ofici de carre- CARRO QUE GRUNY MÒLT. ChirTion. Sarraculum,
ter. Carreleria. Plaastoria, ars. \\
Lo paratge ahont vehiculum i, stridens currus.
,
se fabrican los carros ó carrelas. Carreteria. Car- CARRO TRiuNFAL. Lo que s' usa mòlt adornat en
rucarum offlcina. las professons, representacions y altras festas.
GARRETETA. f. (1. Carretilla. Carrula, se. Carro triunfal. Carro triumphalis vehiculum ,
portar cals, pedra, morter, etc. Carretillo. Carru- UNTAR LO CARRO. fr. met. fam. Regalar ó grati-
lus, i.
II
Lo que usan los pobres tullits per anar als ficar à algú pera conseguir lo que's desitja. Untar
paratges públichs à demanar caritat. Carreton. el carro. Muneribus aliquem delinere.
Plostellum, i, gravatus,us, acuma,». Lo dels es- ||
CARROBLA. ant. garrofa.
moladors, que té una roda ficada entre dos barras CARROLL. m. ter. gotim.
ahont portan la mola, ab una eyna ab aygua que CARRONYA, m. ruhí.
raja quant la necessitan. Carreton. Carrulus co!is CARROSSA, Espècie de cotxe ricament ador-
f.
vectorius. ||
Lo que serveix pera ensenyar de ca- nat que regularment se fa pera las funcions pú-
minar à las criaturas. Carretilla, carreton, castille- blicas. Carroza. Carruca, se, currus ornatior. ||
jo. Infantile vehiculum. Carreta mòlt llarga de quatre rodas. Galera. Plaus-
CARRETONET. m, d. carret. 2. trum, i.
II
ROSSA.
CARREU. m. La pedra picada en quadro pels CARRUATGE, m. Tot genero de màquina ab
edificis. Sillar. Lapis quadratus vel quadrus. rodas, que tirada per anima's serveix pera portar
CARREUADA. f. La fàbiica feta de carreus po- pes, Carrnaje. Vehiculum, i. |j
Conjunt de carros
sats en filera. Silleria. Lapidum quadratorura se- carretas, cotxos, etc. Carrnaje. Adgaria, se, vehi-
ries, ordo. culorum copia.
CARRIERA. f. ant. carrera. ANAR algun carruatge EN DETRÀS. Ccjar. Retro-
CARRIL, m. Lo senyal que deixan en ferra las cedo, is ; cessim ire.
rodas dels carruatges. Carril, bache, rodada. Òrbi- PASSEJAR AB CARRUATGE. loc. Jiuar. Rheda, curru
ta, se. Camí estret en que sols hi ha
II l' espay just per oppidi vias vehi.
pera passar un carro. Carril. Yia, ai. |]
ferro-car- QUI ADOBA CARRUATGES. Apcrador. Carrorum, ve-
RIL. hiculorum aptator,
CARRILLERA. f. Cada una de las dos corre t- CARRUTXA. f. Instrument de fusta pera en-
jas comuntment cubertas de escafas de metall, ab senyar de caminar à las criaturas. Andaderas, car-
que's subjecta 'I morrió. Barhoquejo. Corrigiaï retilla, cestillejo. Puerorum vehiculum.
squamatse quibus galea capiti alligatur. CARS. m. ant. cas. casualitat. ||
CARRILLO, ra. ter. taberna. CART. m. Planta anyal que tè las fullas ó pen-
CARRIOLA. Carriola. Currulus, i. cas unidas à la cama, en la ciraa de la qual naix
CARRO. m. Màquina de fusta sobre dos roi'as una espècie de carxofa. Cardo. Altilis carduus, stro
sostingudas per un eix ó fusell y serveix pera por- bilus, i. CARDOT.
II
tar càrrega. Carro. Currus, us, plostrum, plaus- CART, SANT ó BENEYT. Planta medicinal, que tè
trum, i, veha, se, ||
Constel-Iació anomenada ossa las brancas rojencas y aspras, la flor groga, petita
major pels astrónomos. Carro, osa mayor. Ursa y de bon olor. Cardo santó ó bendito. Carduus be-
major. En los cotxos se diu així la màquina sens
||
nedictus.
la caixa. Carro. Carrus rhedarius. m. Entre es- ||
CARTA. f. Paper y comunment clos ab
escrit
tampers màquina sobre la que fan córrer la forma hòstia ó lacre, ab que's comunican los ausents.
pera estampar ó imprimir. Carro. Sarracum typo- Carta. Litterse, arum, epístola, se. Quadern de ||
dos ó més caballerias. Carromato. Cisium onora- crit. Escritura. Syngrapha, ce, syngraphus, i, so-
rium. lemnis scriptura. ant. paper.
||
CARRO de quatre caballs. Lo que quatre caballs CARTA ACORDADA. Aquclla ab queun tribunal su-
lo tiran. Cuadriyugo. Quadriga, se, quadrijugus perior reprèn ó adverteix reservadament alguna
^currus. cosa à una corporació ó persona de caràcter. Carta
CAR CATALÀ. CAR 32B
acordada. Ex superiori tribunali objurgantes lit- CARTA DE FÉ. APOCA.
terae; supcrioris senatús ad inferiorem charaoter. CARTA DE FELICITACIÓ. Carta respectuosa en que
CARTA ARRUMBADA. nàut. Lb que eslà trassada en 's dóna
la enhorabona per algun succés favorable.
una ó mès rosas de runibos. Carta arrumbada ò Carta de felicitacion. Litterae grafulatoria?.
rumheada. Venti lineam continens tabula; tabula; CARTA DE r.ERMAVDAT. Lo títol quc dòua '1 prelat,
nàutic». de algun orde religiós a favor del que admet per
CARTA BLANCA, En lo joch dc las carlas la que no germà. Caria de hermandad. Litterae quibus inter
I té figura
de qui vulga. Carta blanca. Littera) sine nomine la cosa comprada sempre
y quant lo venedor li tor-
expeditie. La autorisació que 's dóna à algun
jj
ne '1 preu. Pacto de retrovendendo. Pactum de re
magistrat pera que obre lo que mire convenient einpta restituenda venditori, restituto pretio. La
||
segons las circunstàncias. Caria blanca. Ampla (jue concedeix algun fuero, gràcia ó exempció.
facultas. II
Cada fulla de paper sens Ilelras que's Carta de gràcia, for era ó desa forada. Diploma re-
posa al principi y al ü del llibre. Guarda. Ex- gium.
trema librorum folia. ||
La caputxa de paper ó altra CARTA DE NATURALESA. Lo pHvilegi rcalabloque
cosa, que's posa en la filosa pera asegurar lo que's 's concedeix à algun estranger la naturalesa en al-
fila. Rocadera, rocador, capillo, cuciírrucltu. Cucul- tres regnes pera que puga obtenir beneficis ec-
lus, i. clesiàslichs y altres privilegis de que no podria
CARTA CIRCULAR. L' cscrit concebut en los ma- gosar com à estranger. Carta de naturaleza. Juris
teixos termes, que's dirigeix à mòllas personas de patrii extero concessi litterae publicae privilegium.
igual categoria. Caria circular. Encyclicse circu- CARTA DE NAVEGAR, nàut. Mapa en lo que's des-
lares litterae. criu la mar ó una part de
ab sas costas, y llochs
ella
CARTA ciTATÓRiA. for. Lo manament ó paper ab ahont hi ha 'Is perills y banchs de arena. Carta de
que's cita àalgú. Comparendo, carta citatoria ó de navegar. Tabella, charta nàutica, hydrographica.
emplazamienlo. In jus vocatio. CARTA DE ORDE. Se diu així aquella ab que's ma-
CARTA CREDENCIAL. L' escrit quc's düua à algun na à algú que enlregui diners à altre. Caria de
embaixador ó ministre de un soberà, a fi de que'l òrden, carta úrden. Jussoria epístola.
reconegan y admelan per tal. Carta credencial, CARTA DE PAGO. Insti'ument ab que consta havér
credenciales, caria de creencia. Fiduciaraï litterae. rebut algú la canlitat que se li debia. Caria de pa-
CARTA DE CIUTADÀ. Caria de vecindad. Lilter{E go, recïbo de apoca. Apocha, ae.
ferior pera obrar en un cas particular. Carta de CARTA DE POBLACIÓ. Diploma de repartiment de
comision. Delegatio judicialis scripto tradila. ferra als nous pobladors de algun punt ahont se
CARTA DE CRÈDIT. Se diu de aquella en que's pre- funda un poble. Carta puebla. Diploma quo in co-
guna cosa. Carta dç venta. Emptionis syngrapha. quem mittitur ut num alio negotium conferat,
CARTA DOTAL. La escriptura en que consta tot lo quod litteris commendare non expedit.
que la muller porta en dot y alhajas. Carta de dote. CARTAS APARTADAS. Las quc uo's posan à la llista,
Carta misiva. Epístola m. pera que en las iglésias ahont se pressenfasen se'ls
CARTA MONITORI A. Despaig en que s' avisa alguna tingués una especial consideració. Cartas, letras
cosa. Carta monitoria ó notificatoria ó de aviso. Mo- formadas. Litterae forraatae.
nitoriae literse. k CARTA CABAL. m. adv. Del tot, à tot ser, y així
CARTA NEGRA. tor. FIGURA. 7. 's diu: N. es un home de bè a carta cabal. A car-
CARTA OBERTA. Dccret ó despaig real general. ta cabal. Omnino, penitús.
Carta abierta. Patentes, apertae litteraï. AGAFAR Ó PÉNDRER LAS CARTAS. fr. PoSarSC algÚ
CARTA-ORDE. Despaig firmat pel ministre de à enrahonar sèns donar tanda. No dejar meter ba-
marina, que's dóna al agraciat ab la plassa de za, tomar la taba, moler de represa. Interpellalo-
guarda marina. Carta-órden. Portiloris diploma. rem in loquendo non pati.
CARTA PARTICULAR, nàut. La que's contrau à una ANARSEN DE LAS CARTAS. Descartarso. Irse de las
extensió determinada de mar y costas. Carta par- cartas. Chartas rejicere, deponere in pagellarura
ticular. Particularis charta hidrographica. ludis,
CARTA PARTIDA PER A. B. c. Instruiuent que s' APARTAR LAS CARTAS. fr. No cnclóurerlas en las
escribia dos vegadas en un mateix paper ó perga- llistas en las oficinas del correu. Apartar las car-
mí ab las lletras a. b. c. en milj: se partia '1 per- tas. Epistolas in oíRcina tabellaria seorsim locare,
gamí dividint aquestas lletras, corresponent la seponere.
meytat de ellas à cada meytat de paper, y en totas ARMAR ó ENCORTAR LAS CARTAS. fr. ant, Disposar
dos meytats quedava «scrit del mateix tenor lo las cartas ab alguna trampa pera guanjar en lo
contracte. Carta partida por a. b. c. Litterae in joch. Armaria. Fraudibus et dolis in pagellarum
duas partes divisa?. ludo uti.
CARTA PASTORAL. Discurs ab que'ls prelats ec- ASSEGURAR LAS CARTAS. fr. Rcspóndrcr las ofici-
clesiàstichs donan alguna instrucció al clero y fiels nas de correus, que arribaran ahont van dirigidas.
de la diòcesis. Pastoral, carta pastoral. Pastorales Certificar las cartas. Fidem publicam obligaré pro
litterae. litteris à tabellario securiüs deferendis.
CARTA PLÍMBEA. Escriptura ab sello de plom. CLÓURER LAS CARTAS. fr. Plcgarlas y posarhi hòs-
Carta plomada. Diploma sigillo plumbeo muni- tia ò lacre, pera que nos pugan obrir. Cerrar las
tum. cartas. Litteras obsignare.
CARTA RECEPTÓRiA. Despaig quc's dóna al recep- DESCLÓURER LAS CARTAS. fr. Obrirlas trahent lo
tor pera que fassa alguna diligència. Carta recep- sello. Abrir las cartas. Epistolas aperire; signum
taria. Litterae judici mandatario tradilae. epistolarum revellere.
CARTA VISTA. diu així la que toca à algú en
'S DONAR LAS CARTAS. fr. En los jochs de cartas re-
alguns jochs, que's pót véurer y deixaria si no li partirlas entre 'Is jugadors. Dar cartas. Pagellas
acomoda. Carta vista. Lusoria charta patens. in chartarum ludis lusoribus distribuere.
CARTA VIVA. La persona que anant à alguna part ENDEVINAR CARTAS. Joch de cartas. Sflío«r cartas.
està encarregada de dir de paraula lo que se li ha- Quidam pagellarum ludus.
CAR CATALÀ CAR 325
FRANQUEJAR lAs CARTAS. loc. Pagarlas al entre- CARTEJAR, v. a. ant. Fullejar un llibre. Ho'
garlas al correu, ó posarhi sello de franqueig. Fran- jear, cartear. Libri folia volvere. | En alguns jochs
quear las carías. Vehendi lilteraspretiumseu mer- de cartas jugar las cartas falsas pera tantejar lo
cedem anlicipare. joch. Cartear. Ludi sortem jactis inferioribus pa-
LO MILLOR JUGADOR SENSE CARTAS. que à ITlèS ref. gellis tentare.
del sentit recte, s' aplica als subjectes que no s' GARTEJAR8E. v. r. Correspóndrerse ab car-
han ficat en algun assumpte del que tenen ma- tas unas personas ab altras. Cartearse. Litteras si-
jor coneixement que'ls demés. El mejor jugador bi invicem mittere.
sin cartas. Cur bene ludentem ludis arcere perop- CARTEJAT, DA. p. p. Carteado, hojeado. Evo-
las? Qui plus pollet exclusus manet. lutus.
NO vÉuRERSE CAP CARTA. fr. Tenir mal joch. No GARTELA. f. Entre escultors repeu pera con-
ver caria. Male sortem in ludo cedere. tenir algun pes; y entre ferrers lo ferro que sosté
l'ÉRDRER AR RONAs CARTAS. fr. met. No conscguir 'Is balcons que ixen mòlt en fora. Cartela, repisa,
PUNTEJAR, RUMREJAR EN LA CARTA. fr. uàut. Mane- CARTELL DE ExcoMUNió. La Carta ó despaig de
jar los compasos sobre la carta de navegar pera excomunió que expedian los tribunals pontificis
posarhi i punt, 6 col•locar en dita carta 'I parat- per descubriment de alguna cosa que 's suspilava
ge en que's considera estar la nau, segons lo re- haverse robat ú ocultat maliciosament. Paulina.
sultat de las observacions particulars. Echar ó mar- Paulinum anathema.
car el puiUo; cartear, compasar, arrumbar, pun- PLANTAR CARTELLS, fr. Fixar en llochs públichs
lear, rumbear. Nauticas tabulas attendere. papers infamaloris ó salírichs en descrèdit de algú.
QUEDARSE LAS RONAS CARTAS. fr. Eu lo jOCh de j oner cedulones. Libellos famosos publicis locis
cartas reservarse las bonàs pera lograr mà afligere. Fixar en lioc-hs públichs los edictes de
; y |1
per extensió prevenir lo risch en quansevol línea. alguns tribunals, ó de excomunió en las Iglesias.
Tenerse en buena. Paratura et conslantem esse. Poner cedulones. Edicla publicis locis aífigere.
SI ALGÚ LLEGEIX UNA CARTA, UN POCH LLUNY DE CARTENER. v. a. ant. cartenir.
AQUELL t' aparta, ref. Denota que debém retirar- GARTENIR.V.a. ant. AMAR, ESTIMAR, APRECIAR.
nos un poch de aquell que llegeix algun escrit. CARTER, m. Lo qui porta las cartas de cor-
Ni ojo en tu carta, ni mano en el arca. Temperet à reu à las casas dels subjectes à qui van dirigidas.
chartis oculus; manus absit ab arca. Cartero. Chartarius, ii. H Qui fa cartas pera jugar.
vÉNDRER k CARTA DE GRACIA, fr. Yéndi'er alguna Naipero, cartero. Charlarum opifex.
finca ab la condició de rescataria quant se puga ó CARTERA. Bossa feta de pell ó tela pera guar-
vulga tornar lo capital. Vender al quitar. Yendere dar cartas y altres papers plegats Cartera. Char-
cum pacto retrovendendi. tophorum, i. Bossa de córdoba ó de cartró cubert
||
GARTABÓ. ra. ant. Clos que pels extrems de de badana pera escríurer sobre de ella,
y posar
popa y proa 's forma al caramanxel pera que no los papers dins. Cartera, carpeta. Scrinium ii, sac-
entre la aygua en lo combés. Cartabon. Occlusio, culus chartarius. Bossa de badana ó altra cosa en
1|
nis. II
Entre fusters, etc. la regla ab que senyalan que'ls noys portan, quant van y venen de estudi,
la fusta en àngul recte, ó à escayre. Cartabon. los llibres y papers. Vade, cartapacio. Charlopho-
Norma, ai. rum, i, sacculus coriaceus. V adorno ó tapa que
|1
CARTABONA. f. Entre constructors de naus amaga la boca de las butxacas de las casacas y al-
un instrument de cinch ó sis polsadas de ample y tras pessas de roba. Cartera, porlezuela, golpe.
deu ó dotze de llarch, circular ó retallat pel Portuia loculo vestis superposita.
cantó de fora pera posar los cartabons à escayre CARTESIÀ, NA. adj. Qui segueix lo sistema
en los taulons. Carlabona. Norma, se. de Descartes, ó lo que li pertany. Cartesiana. Car-
CARTAGENER, A. ad j . Natural de y pertanyent tesii sectator, cartesianus.
à Cartagena de Espanya en lo regne de Granada. CARTETA. f. d. Cartilla , cartica , cartita.
Cartagenero. Carthaginensis. Epistolium, ii, charluta, litterula, x.
CÀRTAMA. f.
y CARTÍLACH. m. anat. Part del animal raès
GÀRTAMO. m. safrA bort. dura que la carn, y ménos que 1' os. Cartilago,
CARTA8SA. f. aum. Cartazo. Epístola magna. ternilla. Cartilago,' inis.
GARTA8SO. m. Carta ó paper que conté algu- CARTILAGINÓS, A. adj. anat. Lo que consta
na grave reprehensió. Caríazo.Objurgantes litterae. de tendrums. Cartikginoso. Cartilaginosus.
326 CAR DICCIONARI CAS
CARTILLA, f. Testimonial que 's dóna als gar ab facilitat, Tubulus papyraceus et
Cartucho.
ecclesiàstichs pera que consfe que són ordenals. pulvere pyrio infartus, scloppeto aptus,
Carulla. Litteraí acceptum ordinem sacrum testan- CARÚNCULA. f. Espècie de carnot. Carúncula.
tes. Paper pautat que 's posa sota del que s' es-
11 Caruncula, ae.
criu pera escríurer dret. Falsilla, (alsaregla, rin- CARVÉNDRER. V. a. Fér pagar car alguna
glero, pautilla. Regula, linea , se. |1
carta. 2. ||
cosa. Vender caro. Carè vendere,
nàut. Llibre ó traclat en que 's defineix lo nom
y CAR VI. m. Planta perenne de
la altura de dos
us de las pessas, aparells y maniobras de una nau; peus, mòlt primas y la arrel semblant
té las fullas
CARTOLARI. m. ant. Lo llibre en que '1 nota- xa, peresosa. Panfila, hahieca. Lenta, tarda, segnis,
ri posa y guarda per són orde 'Is registres de las CARXOFA BOSCANA, La borda ó silvestre, Akacil,
escripluras y altres instruments, pera que en tol alcarcil, alcaucil. Silvestris cinara,
temps se troben, Protocolo. Protocolum, i. []
ant. guisat ó menjada de carxofas. Alcachofado. Ci-
Llibre de pergamí en que estan copiats los privile- naris condimentum factum,
gis y escripluras de las iglésias, monastirs y allras TOT LO QUE TÉ FORMA DE CARXOFA, AÏCachofado.
corporacions. Cartulario , tumbo. Privilegiorum Quidquid cinarae formam referí.
commentarium. ||
ant, for. Lo notari, en Catalu- CARXOFAR. m. Lloch plantat de carxoferas.
nya. Cartulario. Charlularius, ii. Alcachofal. Cinaris, carduis sativis vel aculeatis
CARTRÓ, m, Fullas de paper apegadas unas ab consitus locus; carduetum, i.
altras ab ayguacuyt ó pastetas. Carlon, papelon. CARXOFER. m, carxofera. | mel, fam. bor-
Charta pluribus foliis conglutinatis compacta. ||
RECH, 2.
Fulls de paper gruixuts y grans, Carton. Charta CARXOFERA. f. Planta cultivada, delaalsada
spissior. de Ires à quatre peus, que té las fullas Uargas y
CARTROLINA. f. Cartró prim y fi, regular- retalladas, de un verí clar pel endret y cendrós
ment blanch, que fét tiras, serveix pera brodar, pel revés, ab las pencas amplas, gruixudas, aca-
fér traus y altras cosas. Cartulina. Fasciola char- naladas y fibrosas. Alcachofa, alcachofera. Cinara,
tacea. [j
Las mateixas tiras cubertas de seda, or ó X, cactos, i; safivus, aculeatus carduus,
plata. Cartulina. Fasciola serica, aurea vel argen- GARXOFERAL Y CARXOFER AR. m. CAR-
tea acupicta. XOFAR.
CARTRONER. m. Qui fà cartrons. Carlonero. CARXOT. m. ler. bescollada.
Folionim conglutinatorum opifex. CARXOTEJAR. V, a. ler, bescollejar,
CARTUIXA. f. Orde religiós y mòlt auster que CAS. m. Succés, Caso. Casus, us, 1|
Casualitat,
fundà sant Bruno. Cartuja. Carthusianus ordo. |1
llans, circunstància, ocasió, conjuntura. Caso, acu-
Monastir de dit orde. Cartuja. Carthusianum mo- so. Fortuna, ae, evenlus, us. ||
Espècie ó assumpto
nasterium. que 's proposa pera consultar ó demanar dictamen.
CARTUIXO. m. Lo religiós del orde de sant Caso. Quseslio, nis. ||
gram. La diferent significa-
Bruno. Cariujo. Carthusianus monachus. ció dels noms per medi de la terminació ó prepo-
CARTULARI. m. cartolari, sició que acompanya. Caso. Casus, us, inflexió,
'Is
CARTUTXO. m. La quantitat de pólvora y mu- ler. La esquena del ganivet, Recazu, lomo. Poslica
nicions corresponent à cada Iret de alguna arma cultri pars, adj. De ningun valor. Nulo, de nit<-
\\
de foch, embolicada en paper ó drap pera carre- gm, valm-, caso. Casus,
CAS CATALÀ. CAS Stl
CAS APRETAT Ó APUBAT. LO (le (lifícil rCSOluCió. EN TOT CAS. m. adv. Sia lo que sia,de qualsevol
Caso, irance apurado, apretaL•. Grave discrimen, manera que sia. En todo caso. Quidquid sit, in
lubricum
lU negotium. quocumque e ven tu.
CAS DE coNCiÉNCiA. teol. Sc íli» de las accions de ES CAS NEGAT. loc. fam. Es quasi impracticable,
s personas, consideiadas en orde à sa concióncia. impossible alguna cosa. Es caso negado. Arduum,
Caso de conciencia. Conscienlia; casus, res ad mo- propè impossibile est.
à un tribunal suprenio, ó que pót comensarse en so. Rem noscere, capere vel contra.
ell prescindint dels inferiors. Caso de corle. Adcu- FÉR ó NO AL CAS. fr. Véuir ó no à propòsit de lo
riam superiorem pertinens causa. que's tracta, ó convenir per algun efecte. Hacer
CAS DEL DIMONI Ó DE MIL DIMONIS. CAS APRETAT. venir ó no al caso, ser ó no del caso. Ad rem perti-
CAS DE MÉNos VALER. La acció de que resulta nere, plurimum conferre, prodesse.
méngua ó deshonor. Caso de menos valer. Probrum, FÉR ó NO CAS DE ALGUNA COSA. Apreciaria ò no.
i, dedecus, oris. Hacer ó no caso ó caiidal. Magni facere, «estimaré,
CAS DE PRIVILEGI, for. Se diu respecte del delicte ducere.
de que déu enténdrer altre jutge dislinct del comú. NO FÉR CAS DE RES. fr. Deuota que algú no s' in-
Caso de privilegio. Casus juris singularis. comoda per res, ó que res l' importa que succehes-
CAS DE VENTURA. Dcsgràcia impensada, Azar, ca lo que succehesca, Echarlo todo ú palacio, tanto
caso siniestro. Fatum, i, fatuitas, calamitas, atis. se le dapor lo que va como por lo que viene. Nihil
CAS FAVORABLE, for. Lo que '1 dret afavoreix par- sua refert, nihil curat.
ticularment. Caso favorable. Casus, us, causa pro NO FÉR CAS DE ALGÚ. fr. Despreclarlo enterament
qua jus stat, à qua jus est. ú olvidarse de ell en lo que devia sér atès. Contar
CAS FORTUÏT ó IMPENSAT. Succés Impcnsat. Caso con los mnerlos ó entre los muertos. In mortuos re-
fortúito, emergència. Inopinatus eventus, casus. ferre.
CAS QUE. EN CAS QUE. SÉR CAS. fr. CONVENIR.
CAS RESERVAT. Pecat de particulars circunstàn- NO Fós CAS QUE. loc. fam. Denota que's tem no
cias, que sols lo pót absóldrer lo superior ó altre succehesca lo que no 's voldria. No fuese que. Ne
ab llicència expressa. Caso reservada. Reservatus forte.
casus. FÉR LO MATEIX CAS. m. adV. FÉR LA MATEIXA RAHÓ.
i CAS PENSAT, m.adv. Expressament, de propòsit. POSAR LO CAS. fr. Suposar. Suponer, poner caso.
De caso pensada. Scienler, consulto, dedita opera. Dare, ponere, concedere.
ANEM AL CAS. loc. fam. S' usa pera que deixant à QUE ES CASl Ò QUE ES CAS DE AIXÓl Ò QUE ES CAS DE
m art lo accessori
amos al caso.
's passe à tractar de lo principal.
Ad rem, ad propositum veniamus.
AQLÍ ES, Ó ESTA, Ó AQUEST ES LO CAS. loC. AqUÍ
ULLERAs SI NO TÉ NAs! Locucions uegativas. Nopue-
de ser, de ningun modo, en ninguna manera. Neuti-
quam, minimè gentium.
està la dificultat. Ese es el diablo. Hoc opus, hic SÉR Ó NO DEL CAS. fr. FÉR Ó NO AL CAS.
labor. SÉR TOT UN CAS ó UN CAS DE cAssos. fr. fam. Sér
AQUÍ SERA 'l que explica '1 major
cas. loc. fam. un cas apuradíssim. Ser un caso del diablo. Gravis-
perill que 's tem ó suspita en lo que pót succehir. simum esse discrimen.
AM serà el diablo. Periculum instat, imminet. SI PER CAS. m. adv. en cas que.
Aixó NO ES del mèu CAS. cxp. fam. Això no 'm to- fr. FÉR Ó NO AL CAS.
VENIR Ó NO AL CAS.
ca à mi ó no es de la meva obligació. Eso no es VENIR PER UN CAS RODAT. fr. Succchir alguna co-
cuentn mia, ó no es de mi incumbencia. De hoc sa per casualitat, però à temps oportú. Venir roda-
nihil ad me. da. Optimè accidere.
DAT DONAT CAS, Ó EN CAS QUE, Ó EN CAS DE, Ó EN CASA. f. Edifici per habitarlo. Casa. Domus,
-TAL CAS. m. adv. Suposat, si succeheix. Dado ó i, vel us, lar, is, tectum, i, aedes, ium. ||
Una fa-
mtiesto caso, demos caso, supongamos, dado que, mília ò conjunt de doméstichs. Casa. Familia, se,
'taso ó en caso que, demos de barato, aun cuando. gens, domestici, orum. | Los estats y rendas
tis,
Posito quod, esto, sit ila, si volet usus. de algun senyor. Casa. Procerum bona, opes do-
DE GRAN CAS. m. adv. De mòlta consideració, im- mesticae. [j
La descendència ó llinatge del mateix
portància ó entitat; y així 's diu: es cosa de gran origen. Casa. Stirps, pis, genus, eris. | En lo joch
CAS. üe tomo y lomo.Magni momenti vel ponderis. dels escachs y damas, cada quadret de la taula.
los propis als estranys. La caridad bien ordenada CASA ADOBADA, LA MORT DEL HEREU. fef. qUC's diu
empieza por sí mismo. Caeteris paribus amico perquè 'Is que 's fan casas, solen morir apenas co-
suffragandum. mensan à disfrutarlas. La casa hecha, y el huerco 4
828 CAS DICCIONARI CAS
lapuerta, ó casa hecha sepultura abierta. Extrema rialsy estar ben construhida es de mòlta duració.
gaudia luctus occupat. Longa moliris opera, quò- Casa fuerte. Domus fortis. H La que serveix de ha-
rum fruitione cita velet mors. bitació y està fortificada pera defensarse dels ene-
CASA CONSISTORIAL. La casa de la vila ó ciutat niichs. Casa fuerte. Munita domus. Mòlt rica. Ca-
|1
ahont r ajuntameut lé sas junlas. Casa consistorial sa faerte ó poderosa. Dives, abundans, plena, co-
ó casas consistoriales. Cúria, ae, municipalisdonms. piosa domus.
CASA cuMPLiDA, EN l' ALTRA VIDA. rcf. Deuota que CASA NOVA, SEPULTURA DELA MORT. ref. CASa ADO-
la verdadera felicitat no 's pót lograr en aquest BADA, LA MORT DEL HEKEÜ.
mon. Casa cumplida, en la otra vida. Altera vita CASA PAYRAL. La en que habita '1 cap de un
doraum dabit omni ex parle bealam. llinatge. Casa paterna. Gentilitia domus, patrii
CASA DE ARGENTER, ant. SECA. penates.
CASA DE AYGl'A. BOTELLERIA. CASA PER CASA, Ó DE CASA EN CASA. lïï. adv. De
CASA DE BOIGS. BOGERIA. |1
Aquella en que hi ha una en altra sens deixarnecap. Calíe hila, casa por
falta de gobern. Casa de locos ó de orates. Turbu- casa, de casa en casa. Ostiatim, domesticatim.
lenta domus. CASA PRINCIPAL. La que es gran ó rica respecte de
CASA DE BOMBAS. L' edífici ahout se guardan las altras. Casa principal. Principalis domus,
bombas de vapor pera disminuhir la aygua de una CASA PÚBLICA ó DE PROSTITUCIÓ. La de las donas
resclosa. Casa de bombas. Domus ubi asservantur de mala vida. Burdel, casa de prostitucion. Pergula,
antliie. ce, lupanarium, ii, lupanar, is, lustrum, i.
CASA DE CAMP. La construhida fora de la població CASA REAL. Lo palau del rey. Casa real. Basilica,
pera divertirse algun temps del any. Casa de cam- aula, ae, domus regia. Las personas reals y 'I
|1
po ó de recreo ; quinta. YiUa, ae, praïdium rus- conjunt de sos familiars. Casa real. Regia domus.
ticum; suburbanum, i. CASA SANTA. La de Jerusalem ahont està '1 sant
CASA DE CONTRACTACIÓ. Tribunal que determina sepulcre de Jesucrist. Casa santa. Sacra domus
'Is negocis perlanyenls al coiners de las Indias. hyerosolimitana.
Contratacion, casa de coniratacion. De indiarum CASA SOLAR. La de noble antiguitat. Casa solar ó
negotiis senatus; basílica, ai. solariega, y casa de cabo de armeria ó casa cabeza
CASA DE DESPESAS ó DE POSADA. Casa particular de armeria, p. Nav. Generis caput, primària do-
ahont s' admeten alguns hostes pagant lo que s' mus gentilitia.
ajustan. Casa de huéspedes, Casa de posada ó de po- ANAR DE CASA. fr. Anar ab roba senzilla ó de es-
sadas. Domus hospitalis. tar per casa. Estar de casa, estar ó hallarse de trapi-
CASA DE DÉU, Ó DEL SENYOR DE ORACIÓ Ó DE DEVO- llo. Domi familiariter, inconditè agere.
CIÓ. 'L temple ó iglésia. Casa de üios ó del Seüor ó A QUI FA UNA CASA Ó 's CASA, LA BOSSA LI TORNA
DAR, ref. literal. Casa con dos puertas, mala es de le queda rasa. Domum sediüans, aut connubia pe-
guardar: lo que quieras te haré, mas casa con dos tens crumenam exhaurit.
dos puertas no te guardaré. \i\ servaré domum, BENEYTA CASA ES AQUELLA QUE TÉ OLOR DE VELL
duplex cui janua, fas est. TOTA ELLA. ref. Siguifica que la antigüetat en las
CASA DE LA CIUTAT Ó DE LA VILA DEL COMÚ. CASA casas denota sér principals ó ricas. Bendita casa es
CONSISTORIAL. aquella que huele ú antiguo toda ella. Fèlix illa do-
CASA DEL DELME. La destinada pera guardar lo mus, quai tota viget antiquilate. Cuique sua do-
delme. Casa diezmera ó escusada. Decumana do- mus.
mus. BO ES ANAR À VISITAR, PERÒ MILLÓ EN CASA ESTAR.
CASA DELS BORTs ó EXPÒSITS. La casa pública ahont ref. que aconsella quant bo es lo retiro. JSo haycosa
recullen y crian als borts y altras criaturas de- mas buena que estar uno en su celda.
samparadas. Inclusa, casa de espósitos. Brephotro- CADA CASA ES UN MON. lOC. famr CADA TERRA FA SA
phium, ii, brephofropheum, i. GUERRA.
CASA DE jocH. La casa pública ahont se reunei- CADA HU EN LA SEVA CASA FA LO QUE VÓL. ref. CADA
xen alguns pera jugar. Casade juego. Aleatòria do- HU DEL SÈU FA LO QUE VÓL.
mus. CADA HU EN SA CASA, Y DÈU EN LA DE TOTS, Ó CADA
CASA DE MONEDA. SECA. HU QUE S' ESTIGA EN SA CASA Ó QUE 'S CUYDE DE LA
CASA DE PAGÈS. Casa de llaurador. Cortijo, rento, SEVA CASA. ref. Significa que convé que las faraí-
casa de labranza. Yilla, ae. lias viscan separadas pera evitar disputas ó dis-
CASA DE PAGO. Lloch públich ahout se paga. Pa- sensions. Cada uno en su casa y Dios en la de todos.
gaduria. Ad solvendum designata domus. Sit sua cuique domus; Deus adsit ubique domorum.
CASA DE RELIGIÓ. Col-legi, convcnt, monastir. Cuique familiae domus sua sit.
Casa de religion. Religionis aedes. CADA HU SAP A CASA SEVA AHONT s' HI PLOU. ref.
CASA FOBTA. La que per la qudlitat dels mate- Denota que cada hu coneix millor que altre lo que
CAS CATALÀ CAS 329
li convé. Cada vnosabe donde le apriela elzapalo. pobre. So lener tras que pasar ó sobre que L•los le
Sua quisque probc noscil. Ksl noliiin bone cuique llueva. In summa egestale esse.
pedpin quà calc^'us urit. FÉR CASA. fr. Adquirir, procurarse interessos.
CASAS FETAS DK ROBAR, LAS VEIKÀS KMIKRIIOCAR. Uacer casa. Bona compararé.
ref. QIANT DE MAL Jl ST VE h' ANYELL. MAL PROIIT FÉR l' HOME À CAS4. Volcr uiauar à casa ab exa-
i FARÀ LA PELL.
C.URERLl A ALf.L LA CASA SOBRE.
Palir alguna gian opressió, úiérsele d algunu la
fi", mel. fum.
geració y gallejanl. Oler la casa d hombre. Domini
solunimodú virum forte se ostendere.
FKUNE UNA COM uxA CASA. fr. Fér alguna mala
casa acuestas. Gravissiniè opprimi. feta de consideració. Ilacer una como un templo.
COM UNA CASA. m. adv. Mòlt reparable ó no'able Facinus idque maximum admississe.
de importància ó consideració; y així 's diu: es un la casa en CANTÓ Y LA VINYA EN RACÓ. icf. De-
filosop COM UNA CASA, un disbarat com ina casa. nota que la casa canionera tè mòltas venta'.jas, y
J>e consecuencia, cnmo vna casa, ó como nna hma, ó que convé estar la vinya lluny del camí peraque
de tomo y lomo, de gran tomo. Magni ponderis vel 'Is que passan no cullan los raliims. Casa en canto
TOMO 1. 43
330 CAS DICCIONARI CAS
PLEGAR CASA. fr. fam. Mudar de residència ó do- GASACASSA. f, aum. Casacon. Túnica, sagum
micili. Arrancar ó levantar la rasa. Sedem , domi- majus.
cilium mulare. GASACIÓ. f, for. CASSACIÓ,
QUI GASTA MÈS DEL QUE TÉ , HA DE A\AR CASA A GASAGON. m. Casaca gran que 's porta sobre
LLOGUER, ref. Denota que cada liú no déu gastar la ordinària pera major abrich. Casacon sobreto- ,
Quien gasta mas de lo que gana vestirú de telarà- , GASADA. f. La família de alguna casa. Casa.
ïia. Sumptus, prout facultas patitur, facies. Família, aï, doraus, us. La muller de algú. Casa-
|1
^Quí 'fa cuydar de casa de ALTRE? loc. fam. al) da. Uxor, oris. casa, família.
que 's reprèn à qui 's cuyda de lo que no li toca. LA MILLOR CASADA , ES LA QUE NO TÉ SOGRA NI
iQuiénh dió vela para este entierro ? ^ Quid ti])i CUNYADA, ref. literal. Aquella es bien casada ,
que
cumhoc? quid ad te? no tiene suegra ni cuTiada. HiBC bene , cui non est
QUI NO TÉ casa per SÍ DE MÒLTS Hi DE SÉR VEHÍ, socrus nec fratria, nupsit.
ref. Denota que qui no té casa pròpia , ha de mu- GA8ADET, A. m. y f. d. Casadillo , casadilla.
dar mòltas vegadas, El que no tiene casa de suyo, Nuptus.
vecino es de todo el mundo. Proprio lare carens, in- CASADOR , A. m. y f. Se diu de la persona
certo vagatur. que ja té la edat pera casarse. Casadero. Nubilis,
QUI TOT no VÒL AVERIGUAR CASA SEVA HA DE PLE- connubilis.
GAR, ref. Denota que '1 qui s' entreté mòlt en TENIR LA CASADORA, fr. ANAR ACASARAT,
averiguar las cosas agenas, descuyda y pert las GASAL. m. ant. arrabal. ||
buch de abellas.
sevas. Quien las cosas mucho apura no liene vida GASAMATA. f. Yolla que 's fa en alguna part
segura. Aliena inquirere pericolosum. de la muralla , ahont se col-loca una bateria pera
SÉR LA CASA DE 'n GARLANDA Ó DE MAL GOBERN. fr. defensa del fosso, Casamata, plaza baja. Mural is
fam. No haverhi orde ni concert en alguna cosa. clypta. Pou en lo terraplé dels baluarts pera ohir
II
Andar manga por hombro. Nullo ordine regi do- traballar als minadors. Casamata. Avertendae cu-
mum, familiam, liculariaï machinationis clypta. |1
Obra que ix al
SÉR MÒLT DE CASA. fr. Tenir algú mòlta coníiansa fosso en la cavitat que fa la muralla per baix dels
6 franquesa en alguna casa ó ab la família. Ser rebellins y baluarts , ahont se posa una pessa de
muy de casa. Alicujus familiae esse amicissimum. cuberla pera oféndrer los assalts y fér
artilleria
SÉR TOTS DE CASA. fr. fam. Denota que no s' han dany à las trinxeras próximas. Casamata. Ima
de gastar cumpliments ab las personas ab qui 's clypta ad latera propugnaculorum.
té alguna amistat. Ser todos de casa. Aliquo fami- GASAMENT. m. Contracte matrimonial ab las
liarissimè uti. degudas ceremónias per la iglésia. Casamiento.
SI EN TA CASA HI ENTRA MÒLT BÍí, MIRA SEMPRE COM Conjugium, connubinm , ii , nuptus , us , nuptiaj,
HI vÉ. ref. Denota déu tenir cuydado ab los
que 's arum. ant. albebch, posada, habitació. En al-
|| ||
medis de adquirir. Si tu casa mucho tiene mira , guns jochs de carlas la acció de posar sobre de una
siempre como viene : tén hacienda y mira bien de , carta certa cantitat algun jugador, y altra igual lo
donde venga. Sinttibi divitia}, veniant tamem unde qui porta '1 joch , y així mateix en las xapas. Ca-
videto. samiento. jEqualis sors.
SI EN TA CASA HI HA BONANSA, NO HI SERÀ SI FÀS ajustar ó fér casament, fr. Proposarlo à las
FERMANSA. ret. Deuota que 1' eixir fiansa sòl per- parts, y fér que convingan. Ajustar una boda. Nup-
lurbar la tranquilitat y causar mòlts mals ratos à tias efficere, conciliaré.
las casas. Si haces por alguien fianza, no habrú en FÈR UN CASAMENT DOBLE. fr. CasarsB pare y fill
tu casa bonanza. Qui se vadem constituït , tran- ab mare y filla, ó mare y fill ab pare y filla, ,
PASSEJAR LA CASACA. fr. met. fam. Divagar sens boda pobre, ni mortuorio rico. Nuptias nummorum
ocupació. Pasear la casaca. E domo per oliura copia, penúria funera comitatur,
exire. NO UI HA CAP CASAMENT SENS FLORS, M CAP MORT
CAS CAÏALA. CAS 331
SENS PLORS. rcf. Denola que 'Is casaments se cele- BASTÓ VESTIT DE HOME. loc. faiu. que deuota '1 gran
hian ab alegria, y que la Iristesa y senliïnent (lesilj (|ue té de casarse alguna dona. Sea muridi-
acoinpanyan à la mort. ^i boda sin canlo, ni mor- llo, siquiera de lodillo. Modo sit conjux, quicum-
tuorio sin Ilanlo. ISuIla carenl cantu connubia, fu- que placet.
nera planctu. VAL MÉS CASARSE QUE CREMARSE. rof. AcOUSella 'I
SI VOLDRÀS BÈ ACERTAU AL CARRER t' HAS DE CASAR. matrimoni com à remey contra la concupiscència.
refr. si vols esser ben casat, etc. Mas vale casarse, que abrasarse. Melius est nube-
SÓN CASAMENTS DE DÉU NOS DÓ QUE DÈU LOS BE- re, (juam uri.
NEHESCA. loc. fam. que 's diu dols que 's fan per CASAT, DA. p. p. Casado. Xuptus, marilalus.
alguns que a qui ménos convenen
üiis particulars, CASAT só, QLE m' HI DiiiKU. Deuüla (jUC algUHS
es als que 's casan. üe eslos casamientos que Mari- matrimonis desprès de celebrats se troban faltats
parda hare, ú unos pesa ij ú ulros place. Conjugibus de tot que Is pót fèr felissos, lo que es causa
lo
nubila, aliis connubia placent. de que 's penedescan los que així 's casan. Casado
GA8AMENTER, A. m. y f. Persona que pro- 1/arrependdo casado y mal dia, todo en un dia.
:
posa ó ajusta casaments. Casamentero. Gamoslu- Quemque pigere solet vix ducta uxore mari- , ,
rem ducere; matrimonium inire; thalamum as- mas vale nunca maridar. Nubere quam pravè, sa-
cendere. [1
v. a. Autorisar ab sa presència '1 rector tius sit nubere nunquam.
ó altre sacerdot ab llicència expressa, '1 sagra- QUI FESTEJA LA CASADA, LA VIDA PORTA EMPRESTA-
ment del matrimoni. Casar. Connubio jungere, DA. ref. Denota que perilla mòlt la vida del que
matrimonium illigare; marito, as. met. Unir ó ||
obsequia à las casadas, perquè es indispensable
juntar una cosa ab altra. Casar. Marito, copulo, que '1 marit procurarà venjarse. Quien adama ó
JQgo, as. En lo joch posar lo diner que s' ha de
II
corteja una casada, lleva la vida emprestada. Con-
jugar, ó travessarlo à la sort. Metcr. Ludo, is; sor- temnit vitam, nupta; qui vivit amator.
ti exponere. j]
met. Disposar algunas cosas de ma- SI YÓLS ESSER BEN CASAT, CASAT EN Ó PEL VEHINAT.
nera que fassan joch ó tingan correspondència ref. Aconsella que pera contràurer matrimoni, es
unas ab altras. Casar. Apto, copulo, as. preferible un conegut de bonàs circunstàncias, en-
CASARSE AB LA PROMESA DE ALTRE. IV. SoplaV la cara que pobre, à qualsevol altre per riquesas que
dama. Sponsam alteri praïripere. tinga. El hijo de tu vecina, quitale el moco, y ca-
ESTAR CASAT AB ALGUNA COSA. fr. met. Estar mòlt sale con tu hija, ó al hijo de tu vecino mélelo en ca-
aficionat ú obstinat ab alguna cosa, com dictamen, sa,y daleveslido. Cognitum, licet pauperem, quam
opinió, etc. Estar casado. Proprio judicio, sua) divitem ignotuni conjugem praistat.
sententia) stare, pertinaciter adhaírere. CASCA.f. Tortell de marsapà
y poncem ó pa-
LO QUI LLUNY SE'n VA A CASAR, VA ENGANYAT, Ó VA tatabanyada y cuberla ab sucre. Casca. Dulciaria
A ENGANYAR. Fcf. Adverteix que per acertar lo ma- in orbem revolula.
trimoni convé mòlt que 's conegan y tracten los CASCABELL. m. Boleta vuyda de metall, ab
que s' han de casar. Quien kjos va ú casar, ó va una naiisela, y en la part oposada un tall que re-
enganado, ú va d cnganar. Qui petit uxorem patrià mata ab un foradet à cada cap y un ferrel dins ab
regione remolam, que sona bellugantlo. Cascabel, cascabillo. Crola-
ipsam fallere, crede, cupit.
Fallitur, aut lum, scabillum, sistruin, i. 1|
art. Lo remat quasi
^•,QUÉ NO HI HA MÉS QUE CASAUSE ? loC. faUl. DcnO- en forma esfèrica que té ^1 canó en la part poste-
ta que pera casarse 's necessitan algunas conve- rior. Cascabel, contera. Di extremo bellici torinen-
niéncias. Casar, casar, y el gohierno? Da mibi qui- li globulus. II
Lo ferret ó granet de qualsevol ma-
bus connubia prospera fiant , tuncque connu- tèria, que 's posa dins lo cascabell pera ferlo sonar.
bam. Escrupulillo. Calculus in crotalo sonilum reddens.
QUI 'S VÓL CASAR, MÒLT s' HI HA DE PENSAR, rcf.
11
met. Home de poch seny. Cascabel, cabecilla.
que à mes del sentit recte adverteix que 'Is assump- Levioris judicii homunculus. ||
Serp del Brasil de
tes de importància 's deuhen premeditar abans de quatre à cinch peus de llarga y grossa com lo
posarse en ells. Anles no le cases, mira lo que ha- bras; sòn color tira à un roig groguench; los ulls
ces. Antequam agas, respice finem. Non est aput petits; las dents llargas y agudas, y la extremitat
aras consulendum. Ante vide quid agas, thalami de la cua blanca. Corre mòlt lleugera detràs dels
quam foedera jungas. passatgers los (jue la detenen ab 1' olor de la arrel
SOLS KÓS CASARSE, 'S CASARIA AB LA FILLA DEL viperina que 's posan al cap de un bastó. Casca-
BUTxí ó com diuhen altres : encara que fós ab un bel. Serpens sic dictus.
.
bells. Cascabelada . Crotalorum ludus. anat. La closca del cap. Casco, cràneo. Testa, ae,
CASCABELLEJAR. V. n. Fér ruído la ferra- cranium, ii. nàut. Lo buch ó capacitat de la nau.
||
dura per estar mal clavada. Chacolotear, chocolo- Casco, biique. Navis alveus, corpus. Lo material 1|
tear, guachapear, rhapear. Crepito, as. de un edifici sens adornos ni altres adherents.
CASCABELLET. m. d. Cascabelillo , cascabeli- Casco de casa. ^.dium moles. L' àmbit ó espay ||
ío. Crotalum minus. que ocupa una població. Casco. Spatium, ii, ambi-
GASCABELLITO. m. Espècie de pruna petita tus, us. 11
La copa del sombrero, y en las gorras la
y rodona, de color purpúreo fosch, de gust dols, part que cubreix lo cap. Casco. Cacuraen, inis, ga-
y que s' en trau faciln ent lo pinyol. Cascabeli- leaï ora.En lo blasó, '1 timbre que's posa sobre
|1
llo, ciruela de dama. Exiguum et orbiculatum pru- r escut com adorno principal- Casco. Gentilitia
num. corona. ||
art. Qualsevol tros de bomba ó granada.
CASCADA, f. Salt de aygua natural ó artifi- Casco. Tesla, ai.
cial. Cascada, calarata. Pra?ceps aquarum lapsus. CASCO ACOPAT. S' aplica al caball ó euga que'l té
II
pint. Los plechs mès petits de las robas de algu- reduint, com las mulas. Casquimileno. Contractis
na pintura. Cascada. Plica, x. ut mula3 ungulis equus.
CASCADURA. f. La acció v efecte de cascar. CASCO AFRLsoNAT. Se diu dcl caball ó euga que'l
Cascadura. Quassatio, nis. |1
Lo mal dels pits de té ample. Casquiderramado. Latis ungulis equus.
las donas que crian, procedent de que se 'Is la llet al caball que té 'Is cascos
CASCO MOLL. S' aplica
glassa. Pelo. Lactis in mulierum uberibus coagu- flonjos. Casquiblando. Unquiculis mollis, delica-
latio. tus.
CASCALL, m. Planta medicinal, de fuUasllar- ALEGRE DE CASCOS, cxpr. fam. De poch seny. Ale-
gas, partidas al rededor y agafadas sens cua à las gre de cascos, casquilucio. Levis mentis horao.
camas; las flors són semblants à las rosas y de ESTAR ALEGRE Ó CALENT DE CASCOS, fr. fam. Estar
varis colors ab la llavor negra que fa venir son. un poch borratxo, comensarse a perlurbar lo cap.
Adormidera, dormidera. Papa ver, is. Estar ó ir calamocano. Semiebriura esse.
CASCALL BLANCH. Lo que fà la flor blanca, y de sÉR UN ALBOROTAT DE CASCOS, fr. fam. Tcnif mòlt
són fruyt se trau lo millor opi per medi de la in- poch judici. Tener los cascos a la gineta ó lucios,
cisió. Adormidera blanca. Papaver album. ó tener cascos de calabaza ó malos cascos. Cerebrum
CASCALL BORT, Adormidera silvestre. Percepho- non habere.
rium, ii. CASCÚ Ó CASCUN. pron. indefinit, ant. ca-
CASCALL CORNUT. Lo que 's Cria en los arenals de da nu.
lamar, y està ple de un such groch de mal olor. CASCUNHORA. exp. ant. cada lnstant.
Adormidera marina, amajíola boyima. Chelidonium CASCüT, DA. adj. Se diu del animal que té
I
j]
junt de casas en lo camp, que no aniban a formar CASQUET ESFERiCH. mal. Tola secció de esfera ta-
poble. Cnsar. Pagus, i. llada per un pla. Casquele esférico. Sphajralis sectio.
CASERNA, f. Magatzem, volta feta a proba de CASQUET DE l'LUTON. luit. Lo que li feren los cí-
bomba sota dels baluarts pera allotjar tropas y al- clopes, que tenia la propietat de perraétrer à qui'l
GASETA,
Àrdua,
d.
diflicilis res.
Camera, clypta,
iron. Cas
;e.
fan las costellas de las Glosas. Rocadero, castillejo. CASSÀ. f. La acció de cassar. Caza. Yenatura,
Colús rorabus. ||
Cada un dels quadrets en lo joch íc, | Los animals abans
venatio, nis, venalus, us.
de damas. Casa, casilla. Locus, i. \\
Cada una de y desprès de cassats. Caza. Venatio, nis. Eyna []
CA8H. m. Moneda de coure de Turquia: 50 GASSA DE AucELLS. Coza dc «l'M. Aucupium, ii,
casa y cuyda del gobern y economia de ella. Case- Levantar la caza. Feras venando agitaré, terrere.
ra. Providus, rei domesticíc consulens. | Dit de ANAR A LA GASSA DE ALGUNA COSA. fr. Sol•licitaria
alguns animals feréslechs que's domestican, com ab mòltas diligéncias. Andar ú caza de alguna cosa.
cunills, etc. Casero, domestico, y duendo se diu Aucupare.
particularment dels coloms, Cicuraius, domesti- fr. uàut. Perscguir una embarcació
DONAR GASSA.
us; cicur, is. à altra.Dar caza. Velis remisque hostili conalu na-
CASORI, m. fam. Casament fét sens judici. vera premeré, urgere, insequi. mil. Perseguir al [j
se curan. Caspa. Slrigmeiitum, i, porrigo, inis. Mal-lograrse algun negoci per havérse anticipat
CASPAR. v. a. Netejar, tràurer la caspa. Des- los medis, ó per no havérse empleat los que feyan
caspar. Porriginem mundare. al cas. Espantar la caza. Praeposteiè agere, pra;-
CA8PERA. f. Pinia espessa pera tiaurer la cas- postera festinatione rebus suis oflicere.
pa. Caspera. Spissus pecten. FÉR ALSAR LA GASSA. ír. ALSAR LA GASSA.
CASPORRA. f. CATXAPORUA. LO QUI VULGA BONA GASSA, VAJA A COMPRARLA A LA
CASPÓS, A. adj. Cubert, ple de caspa. Caspo- PLASSA. ref. Denota que la cassa que's compra surt
0. Porriginosus. mes barata y 's tria com vól. El que quiera buena
CASQUET, m. Cuberta de roba, etc. pera ta- caza vaya d compraria à la plaza. Òptima, qua;
ar la closca del cap. Casquele. Capitium, ii, cudo, emilur, venatio.
is. ]]
Pegat compost de pega y niòltas herbas ce- posARSE EN GASSA. fr. uàut. Maniobrar pera que
fàlicas, que's posa en lo cap dels linyosos, y ar- una nau fuja de altra que la perseguix. Ponerse en
"Tancantlo després de cert temps segueixen las ar- caza. Retrorsum fugiendo vela dare.
•rels dçls cabells, y cnran. Casquele. Cucupha, a?, UN ALSA LA CASSÀ Y ALTRA LA MATA. fcf. DenOta
334 CAS DICCIONARI CAS
que algú sens que altres han pre-
traball logra lo CASSAT, DA. p. p. Cazado. Yenatus, aucupa-
parat al) mòltas diligéncias. Uno levanta la caza, y tus. 11
for. Anulado. Cassatus.
olro]la mata. Alius semenlem facit, alius raetit. CASSERA. f. La cassa entre mòlts pera diver-
CASSACIÓ, f. for. La acció de anul-lar algun lirse. Caceria. Yenatio, nis, venatus, us. H mata-
instrument públich. Casacion. Abrogatio, derogatio, làs DE PLOMA.
nis. TRIBLXAL UE CASSACYÓ. RECURS DE CASSACIÓ.
II
||
CASSETA. f. Cassó petit ab són peu , de que
CASSADOR, A. m. y f. Qui cassa. Cazador. usan los apotecaris pera despatxar certas medici-
Venator, oris. Dit dels animals que per inslinct
||
nas. Cacela. Cacabus pharmacus. I
La que usan
cassan à altres. Cazador. Yenaticus. corsari. || ||
los fusters, etc. pera fóndrer 1' ayguacuyt. Cazo.
nàut. Epiteto que's dóna al barco destinat à donar Cucuma, x. \\
La que usan los argenters pera ne-
cassa y fér la descuberta. Cazador, balidor. Prae- tejar y blanquejar los metalls. Balanzon. Cacabus
datoria navis. pi. Soldats de tropa lleugera mòlt metallis detergendis. Eyna de cóurer pera tràu-
1| I
àgils, que són los mes à propòsit pera rómprer lo rer y portar ï oli à las picas en los molins. Tace-
foch, y pera lasguerrillas. Cazador. Milites levisar- ta. Olearium vas.
malurai. met. Qui guanya à altre atrahenllo al seu
||
CÀSSIA. f. ACASS1A. 11
Escorxa aromàtica ó es-
partit. Cazador. Evocator, is. pècie de canyella diferent de la comuna, de una
CASSADOR DE ALFORJA Ó DE GOSSOS. Qui CaSSa ab clase de llorer del mateix nom. Casia leíiosa,
gossos, llassos ó altras trampas. Cazador de alforja. Canela de Malabar. Casia lignea, casia dura. I
cas-
pera que queden orientadas ó ben presentadas al pany de armas de foch pessa en forma de mitja
las
1'
vent desprès de amuradas. Cazar, halar. Nauti- canya , inmediata al polvorí y en que 's posa ,
nar 6 enllassar. Cazoneie. Pessulus, i, íibula, «. CASTANYA SECA. La que s' ha fót assecar pera que
CA8SOT. ni. ant. Bragas. Sobrevesta llarga. |1
puga guardarse tot 1' any. Castana pilonga, ó api-
CA8SUS8A. f. fam. fam canina. lada ó seca. Exsicca, indurala castanea.
I litat.
CAST, A. adj. Pur, honest, oposat à la sensua-
Casio. Gasius, purus, integer, bonestus. ||
In- MAL.
CASTANYAS PER NADAL SABEN BÈ
ref.
Nadal saben
que 's pren en sentit literal.
, Y 's PARTEIXEN
Casianas por
nocent. Casto, càndido, puro. Innocens, simplex. ||
bien,
y pàrtense mal. Castanea; sapiunt
Dit de las cosas inanimadas que conservan la pu- nalali, vixquc secantur.
resa ó perfecció corresponent. Casto. Integer. COP DE CASTANYA. Castaíietazo. Castanea; ictus.
CASTA. f. Generació, llinatge. Se diu també ESCLAFIT, PET Ó RUIDO QUE FA LA CASTANYA ROM-
els irracionals. Casta, raza. Seminium , li ,
ge- PENT l' AYRE quant SE POSA SENCERA AL FOCH. CaS-
us, eris, stirps, pis. j]
Sort ó qualitat de las per- tanetazo. Crepitus, us.
nas 6 cosas. Casta, calaíía, raza, ralea. Condi- CASTANYADA, f. Menjada de castanyas. Cas-
io, nis, species, ei. tanada. Ex castaneis comessatio, comestura.
MALA CASTA. exp. fam. que s' aplica al maliciós CASTANY AL Y CASTANY AR. m. Lloch plan-
y de mal natural. Mala cuca. Homo nequam. tat de castanyers. Castanal, castanar y caslanedo
QUI NO 'n VÉ de casta, 'n FA POCH Ó 'n FA MASSA. p. Ast. Caslanetum, i.
ef. QUI NO 'n VÉ DE HASSA 'n ?k POCH Ó 'iV FA MASSA. CASTANYER, m. Abre gros y ramós, de fu-
VENIR DE CASTA. mel. Havérse continuat y
ff. llas semblants à las de la noguera, y fa '1 fruyt ó
ontinuarse alguna cosa en los de alguna comuni- llavor anomenada castanya. Castano. Castanea, a;.
t ó família, y sér ja com una propietat insepara- II
m. y f. Qui ven castanyas. Castanero. Caslanea-
le de ella. Llevar de suelo y propiedad. A fonte, rum propola, venditor.
íab origine cadere duci. castanyer de índias. Abre mòlt gran y semblant
CASTAFENA. f. Certa planta de las Indias al castanyer comú, la escorxa del qual té propie-
iOrienlals. Caslafena. Castafena, se. molt enérgicas y encara que han vol-
tats lónicas ;
castanya borda. La del castanyer bort. Castana al jonch; negra y olorosa, brots
té la arrel llarga,
Tcgoldana, silvestre, espinosa. Balanitis, idis ; sil- triangulars, y en cada un una panotxa de petitas
Yestris castanea. espigas. Juncia. Cyperus, cyperum, i. Peix pla ||
CASTANYA DE AYGUA. planta que naix en las voras com lo pagell, però de color de plom com la de las
dels estanys y rius ; té las fullas com las del an- oranetas. CastaTio, coracina. Chromis, is. |1
pi. Ins-
ba, ab puntas en sa circumferència y la cua llar- trument de dos meylats cóncavas, de fusta de no-
ga, las flors petitas, lo fruyl espinós y rodó ab una guera ó castanyer, etc. que, unidas ab una cinta
llavor dins semblant à una castanya. Castana de 6 cordó, tenen la forma de dos pelxinas ó de una
agua, ahrojo acuatil. Tribulus aquaticus. castanya, y serveixen pera acompanar en alguns
CASTANYA DE MAR. Espécie dc petxina rodona balls espanyols. Castafiuela, castaiiela. Cruma, lis,
y
plena de punxas com 1' erissó, ab la boca en lo crepitaculum, crepitacillum, i. ||
Dos testos, que
centro de la part inferior. Erizo. Echinus mari- posats entre 'Is dits, y fenllos pegar un ab altre
nus. [1
Altra espécie de petxina en figura de globo, imitan un poch lo so de las castanyolas. Tarrenas,
.
CASTELLS LLEVADÍssos. Los que posavau en las lluelo, caslellele. Parvum caslellum. | Plomall que
naus pera armarlas pel combat. Caslillos porlà- 's posa per adorno en las cabessadas dels caballs.
tiles. Turres Castelli mobili. Garzota. Comus, i.
FÉR CASTELLS EN l' ayre. fr. uict. fam. Fér plans CASTEYL. m. castell.
projectes sens fonament. Hacer torres de viento ó CASTIAR. V. a. CASTIGAR.
castillos en el aire. Yanas spes alere, inani spe CÀSTICH. m. La pena que s' imposa à algú
pacisci. per algun delicte. Castigo. Poena, ae, animadver-
FORTIFICAR AB CASTELLS, fr. Encüstillar. Arce sió, castigatio, punitio, iiis. 1|
correcció.
castellis communire. CASTicH EXEMPLAR. L' extraordinari pera major
TANCAR A ALGÚ EN UN CASTELL, fr. Posarlo pi'BS escarment. Castigo ejemplur. Supplicium, ii, seve-
en ell. Encastillar, encerrar, meter en un caslillo. ritatis exemplum.
Aliquem in arcera conjicere. CASTICH LLEUGER. REPREHENSIÓ.
CASTELLA, Antiguament era regne de Es-
f. SÈNS CÀSTICH. m. adv. Impune. Impune.
panya, ara esta dividit en dos províncias ditas CASTIFICAR. V. a. Fér à altre ó alguna cosa
Castella la Nova, la que té per capital Madrit, y casta. Casiificar. Castifico, as, castum eflicere.
per algun defecte ó tara que hi ha en la pedra, torcillo. Ex stamine villoso tela.
monejar, amonestar. Sermonear. Almoneo, es, ere. CASTRENSE, adj. Lo (jue pertany a la guerra
Qii A VN CASTIGA, i CENT AVISA. ref. peia deno- ó à la milícia. Castrense. Castrensis.
tar, que '1 càstich de un es escarment de mòlts. CÀSTULA. f. Faixa ó cenyidor que porlavan
Quien a uno castiga, d ciento hostiga. Mullis mina- antiguaniont las donas. Cúslula. Castula.
lur, qui Ulli facit injuriam. l'nius pocna, nuíltorum CASTULONÉS, A. adj. Natural de Caslulona.
mel us. Castuloncnse. Casiulonensis.
CASTIGAT, DA. p. p. Castigado. Castigatus. CASÚ. pron. indef. cadahi'. cada gual.
CASTIMÓNIA. f. ant. castedat. CASUAL, adj. Fortuit, contingent ó que succe-
CASTINYA. f. Mineral ó terra seca que sols se heix por casualitat. Casual. Fortuitus, casualis. |1
roba en las minas de ferro, y serveix pera fon- ra. Eventual, s" apüca
pou del altar, ó dret de al
drer lo ferro y fecundar las torras forlas, humi- es'ola. Casual. Allaris omolumonla.
das, etc. Castiiia. Castina, ai. CASUALITAT, f. Succés impensat. Casualidad.
castís, sa. adj. De bon origen y cas'a. Cas- Evenlum, i, evenlus, us, inopinatus casus. |1
ven-
ti:o. Ingènua stirpe satus, nobili gènere orlus. \\
tura.
Dit del estil pur, propi, natural, expressiu y cor- CASUALMENT, adv. m. Impensadament, sens
recte. Castizo. Purus, concinnus, castigatus. H Se premeditació. Casualmente, por casualidad. Fortè,
diu dels fills de una espanyola casada ab un Indi fortuilò, inopinatò, inopinanter, casu.
fill de espanyol y de índia. Castizo. Ingenuus. CASUISTA. m. Teólech que escriu ó à qui li
y rebian sou per la manutenció y la de sòn caball. CASULLA. f. Vestidura sagrada que'l sacerdot
Çatlan. Catlan, is. se posa sobre 'Is demés ornaments pera dir la
CASTLANIA. f. CASTELLAXIA. missa. Las primeras eran rodonas y sols ab un fo-
CASTOR, m. Animal quadrúpedo y amfibi poch rat pera passarhi '1 cap, fins que Honori IV, ma-
ajor que un gat, del qual s'ha cregut, no se sab ab nà obrirlas pels costals. En la primitiva iglésia
uin fonament, que quant lo persegueixen se talla era '1 vestit comú dels sacerdots. Casulla. Planeta,
nas bossas queté plenas de such medicinal, com casulla, to. \\
planeta. 3.
conegués que per ellas es perseguit; y del pel, CATABRE. m. naul. Tros de estay que's recull
omunment pardo, mòlt espòs y fi 'n fan sombre- los màstils à fi de poderlos tibar y
quant se calan
s: té tant inslinct que ell mateix se fabrica de que queden las brassas del velalxo y del jua-
la casa, imitant perfectament la arquitectura civil. nele libres del arch de la cofa. Calabre. Nodus ad
Castor, bibaro. l'iber, bri, castor, is. \\
Espècie de proric velura conlrahendum.
roba que imita '1 pel del castor. Castor. Fibrina, CATACLISME, m. Traslorn universal del globo
castorea, castorina tela. H
Una ciutat y comiat de terrestre. CatacUsino. Caíallysmos, i. \\
dillvi, ix-
Inglaterra. Castor. Civitas sic dicta. NINDACIÓ, DEVASSALL.
CASTOR Y póL-Lix. Sigue boroal, lo tercer dels CATACLISMES, m. pi. cataratas. ni' vols.
del zodiach, que correspon al mes de maig. Gemi- CATACUMBAS. f. pi. Subterrani ahont anti-
nis, Castor y Polux. Geminis. |1
llimenetas de sant guameut s' enterravan los morts. Catacumbas.
TELM. CoDineterium sublerranoum.
CA8TÓREO. m. med. Cada una de las bossas CATACÚMENO, A. m. y f. CATECÍ MENO.
del lamany de un ou, semblant à las figas negras CATADURA. fam. Cara. f. Caladura, semblan'
secas, que cria '1 castor en los angonals, y conte- te, cara. Oris espècies, aspectus.
nen una substància que s' espesseix; y seca s' en CATAFAL. m. Lloch de fusía per estar ab co-
fan polvos, y es mòlt bona pels rodaments de cap, modilat en alguna funció pública. Tablado, anda-
sufocacions, feriduras, pera facilitar la menstrua- mio. Tabulatum i. ||
Lo que's fa pera sentenciar als
ció, etc. y diuhen que es un verí eficàs. Castóreo. reos. Cadalso. Corniticina, le, ferale suggestum;
Castor eum, i, pegma. ||
bastida. 1. ||
Túmbol mòlt elevat y ador-
CASTORET. m. Roba de llana teixida rom la nat pera las exéquias de prínceps y grans perso-
TOMO 1,
338 CAT DICCIONARI CAT
natives. Catafalco. Genotaphium , ii.
H
met. llit. CATARINA. n. p. de dona. Catalina, Gatalna.
CATAFÀSIS. f, AFIRMACIÓ. Catharina, se. j]
Lloro menor que'l comú que té
CATAFÓNICA. f. Part de la acústica que trac- mitj cap bermell. Gatalina, catalnica. Psittacus
ta de las propietats del eco y de la resonància. Ga- minor.
ia fónica. Cataphonica, a?. CATARISTAS. m. pi. 5Ianiqucos que s' enfre-
CATAGÓGIAS. f. pi. Festas que celebravan gavan à excesos vergonsosos. Gataristas. Calaris-
los marins al tornar al punt de ahont havian sar- tas.
pat. Catagogias. Catagogiíe, arum. CATARRAL. adj. Lo que pertany al catarro.
CATALÀ, NA. adj. Lo natural de ó lo perta- Gatarral. Rheumaticus.
nyent à Catalunya. Cutalan. Catalaunensis, calalau- CARTARRIBERA. m. Sirvent de à caball que
nus, lalaetanus. ocupava 'Is llochs, y seguia '\s falcons pera recu-
CATALAGA. ant. CATALOCH. f.
Uirlos quant baixavan ab la presa. Gataribera.
CATALANESCH, CA. adj. ant. CATALÀ. Aucupatorius famulus eques, falconibus praeda
CATALANISAR. V. a. Adaptar al dialecte ca- facta excipiendis deserviens.
talà alguna paraula de altre idioma. Catalanizar. CATARRO, ra. Fluix ó destil-lació que ataca al
Lalajtanum aliquid reddere. nas, boca ó pit. Gatarro. Coryza, a;, cathar-
CATALÉCTICH, CA. adj. S' aplica al vers Ua- rus, i.
li faltat de una sil-laba al últim. Calaléctico. Cata- CATARROS, A. adj. Qui pateix catarro. Ga-
lecticum carnien. larroso. Coryza seu distillatione laborans.
CATALICON. m. Electuari purgatiu. Catali- CATÀRTICH, CA. adj. S' aplica als medica-
con. Medicamenti cathartici genus. ments purgants. Galdrtico. Catharticus.
CATÀLOGH. m. Llista de personas ó inventa- CATASTA. f. ant. Potro format de dos fustas
ri de algunas cosas. Catúlogo. Catalogus, i. entravessadas pera atormcntar als reos y als màr-
CATALüFA. f. EspL'cie de lafetà doble. Cala- tirs. Cdlasta. Catasta, ai.
albugo, inis. |1
Resclosa pora detenir la corrent del índia oriental, del que's forraan uns granets que
àygua y que fà la mateixa aygua. Galarata.
'1 salt serveixen pera fortificar la boca del cor. Gachundc.
Cataraclie,arum. Montanya mòlt escabrosa per
||
Grana aromàtica ad fovendum stomachum utilia,
TENIR CATARATAS. fr. met. No cuténdrer o no co- CATECÚMENO, A. m. y f. Lo qui s' està
nèixer bè las cosas per ignorància ó passió. Tener instruliint en la doctrina cristiana pera rébrer lo
cataratas. Pravè intelligere. sant baptisme. Gatecúmeno'. Cathecumenus, i.
TRAURER LAS CATARATAS. fr. Tràurer dels ulls lo CÀTEDRA, f. Espècie de trona ab assiento
tel que impedeix la vista. Batir las cataratas. .A.1- ahont explican los catedràtichs las ciéncias à sos
buginemj squaraam ex oculis extrahere. deixebles. Cétiàra. Cathedra, ta. |]
L' ompleo y
CAT CATALÀ CAT 339
exercici de caledratich. Cúledra. Professoris imi- CATER VARIS. m. pi. Gladiadors que comba-
nus. 11
La facultat que ensenya algun catedràtich. lian en tiopas. Catervurios. Calervarii.
Càtedra. Scienlia in schoUe cathedra expòsita. ||
CATHEDRANT Ó CATHREDANT. m. ant.
vegadas se pren pel mateix Papa. Càtedra de san CATIFA MORISCA. Espècie de catifa que usan los
Pedró. Cathedra divi Petri. moros. Zofra. Tapetum, i.
PODER POSAR Ó TENIR CÀTEDRA, fr. UlCt. DcUOta la CATIFETA. f. d. AlfomhriUa. Parvum tapetum,
perfecció ab que algú posseheix alguna ciència, CATIPÓ. m. Espècie de adorno que 's posa en
art ó matèria. Poder ah/uno leer ò poner càtedra, ó lo cap de las cabalcaduras y bèstias de càrrega;
leer de oposicion. Rem aprimè callere, in realiíiua es regularment de llana ó estam de diferents co-
apprimè versatum esse. lors. Quilapon. Juineniorum phalenc mobiles.
CATEDRAL, adj. Iglèsia principal en la que CATIU, VA. m. y f. Lo presoner en la guerra
resideix lo prelat ab sòn cabildo. Catedral. Catlie- contra 'Is infiels. Cautivo. Captivus. |1
m. ant. cau-
ter ó çircunstàncias que fan mòlt apreciable algu- així's diu: dogma católich. Catòlica. Fide cer-
na cosa ó persona. Categoria. Dignitas atis. lum, catholicum. Lo cristià que confessa à Jesu-
H
ta doctrina cristiana. Calequismo. Catechesis mu- catòlica. Catolicismo. Catholica; ecdesia^ üdes, fi-
CATERVA. f. Multitut de personas ó cosas en CATONIÀ, NA. adj. Lo que pertany à Caton.
algun paratge, y regularment sens orde ni concert. Caloniano. Catonianus.
Caterva, càfila. Caterva, copia, «, multitudo, inis. CATÓPTRICA. f. Ciència que tracta de las
Multitut de cosas que venen de una vegada. Ven- propietats de la llum reflexa. Catóptrica. Catoplri-
II
drap fort, y 'Is barrons de manera que poden ple- cada un. Se reparteixen las cartas de una en una
garse. N' hi ha de vàiias formas ab pilans, de esti- fins à Ires, y en tolas se pót envidar; quant lligan
sora, etc. Catre. Lectulus portatilis. las tres de un coll se y 's diu catxo ma-
fa catxo,
CATRE DE BAHUL. Cofre ab uns bastidors que ser- Pagellarum ludus quo
jor lo de tres reys. Cacho.
veixen de catre, plegantlo y desplegantlo. Catico- sortem ducit qui majorem ejusdem generis nume-
fre. Lectuli plicatilis genus. rum aptat.
CÀTREDA. CÀTEDRA. f. HAVEM FÉT BON CATXO. CXp. fam. LA HAVEM FETA
CATREDÀTICH. m. catedràtich. BONA.
CATÚFOL. m. Yas de terrissa que serveix pera CATXORRILLO. m. Pistolela de butxaca. Ca-
tràurer aygua de las sínias y altres llochs. Arcaduz, chorriUo, cacltorro. Scloppetum minimum.
cangUon. In antiiis urceolus quo aqua educilur. CATXUMBO. ni. Nom que en algunas parts de
FÉR CATÚFOLS. fr. uict. Se diu del vell que ja té Amèrica donan à la closca llenyosa y dura de al-
la memòria y judici dèbils per rahó de la edat. gunas fruylas, de las quals ne fan vasos, tassas,
Chochear, caducar. Debilitate mentis prae senio la- rosaris y altras cosas. Gachumbo, cachumbo. Cortex
inflan expressament. Buchete. Sclopus, i. ment als vestits. Cadillo. Caucalis latifolia, lap-
LA primera 'l REY PERDONA, LA SEGOXA CATXAMO- pa, X.
NA. fr. fam. Joch de noys que à la segona marrada CATXURRAL. m. Lloch de mòltas catxurreras.
's una ca'xamona. Bchete. Ludus ge-
castigan ab CadiUar. Àger lapparum ferax.
nus. refr. Que ensenya que la segona falta im-
II
CATXURRO. m. Lo fruyt de la catxurrera. Ca-
putable sobre una mateixa cosa es imperdonable. dillo. Lappic fructus.
La segunda es la vencida, ó a la segunda va la ven- CATXUTXA. f. Ball espanyol. Cachucha. Sal-
cida. Bis in errorem labere imputabilis. talionus genus. 1|
Barretina regularment en figura
CATXAP. m. Cunill novell. Gazapo. Cuniculus de plat ó giradora. Cachucha. Galea catinala.
parvus. CAU. m. Lloch pera amagarse. Guarida, madri-
CATXAPET. m. d. Gazapillo. Guniculus par- giiera. Receptaculum, i. j]
Paratge ahont se recull
vulus. algú. Manida. Receptaculum, i. Lo lloch ahont 1|
CATXAPORRA. f. Bastó de quatre ó cinch pams se recullen los cervos y daynas. Venadero. Cervo-
de llarch, que en un extrem forma una espècie de rum , daraarum receptaculum. Lo forat ahont ||
bola ó cap. ilachiporra. Clava, ae, fustis capitatus. viuhen y crian los cunills. Madriguera, conejera,
CATXASSA. f. Fleuma ó lentitut en lo modo conejal, vivar, vivero, gazapera. Cuniculus, i, la-
de obrar. Cachaza. Tranquillitas animi. met. La || tebra, ai. ||
Lo forat ahont se retiran los grills en
persona que la gasta. Pelmazo, pachon, posma, los camps. Grillera. La cova ahont
Grilli cavea. 1|
CATXASSUT, DA. adj. Lo qui té mòlta cat- lloch ahont s'amagan los lladres. Ladi'onera, cueva
xassa. Cachazudo. Lentus, Iranquillus animi. de ladrones. Lalronum receptaculum, latibulum. ||
CATXET. m. Gabinet curt, ample y mòlt pun- Lo forat ahont se fican los llangardaixos. Lagarte-
xagut. Cachetero. Pugiunculus, i. ra. lacertorum cavea. La cova ahont viu 1' ós y
||
lo puny clos. Cachete. lotus pugno impactus. ahont fan lo jas y viuhen en la monlanya 'Is porchs
CAU CATALÀ. CAU 341
senglars. Porquera. Aprorum apra. ||
Lo foral dins pleo. Caer. Fortunam aut dignilatem amittere, sla-
del qual crian las ralas. Ratonera. Murium cuhile. tu deturbari. ||
Tocar ó eixirli à algú alguna cosa
nu't. Lo lloch retirat aliont se junta mòlta gent
II
per sort, com la loteria, sér soldat, etc. Caer. Sor-
de mala vida. MadrUjiiera, nido, conejera, conejal. tem aut fortunam alicui evenire. ||
Venir algnna
Sceloratoriim latebra vel latilmiuni. festivitat en cert temps ó dia, com: Corpus cau sem-
TR.u ftER DEL CAi'. fr. met. fam. Esquivar ó allu- pre en dijous. Caer. In certuin diem festum inci-
nyar de algun lloch als que s' acosluman amagar- dere. ||
met. Menjar, bt'urer; així s'diu: hi ha cay-
se ó refugiarse en ell. Desanidar. Pellere, amove- GüT una costella, un porró de vi. Caer. Edo, bibo,
re à roceptarulo. is.
II
met. Acabarse alguna cosa y aixi ;
's diu : ja
CAUCIÓ. f. for. Seguretat que dóna una perso- HA CAvouT tot lo poi'ch, uua bota de vi, etc. Caer.
na à altra de que cumplira lo pactat, promès ó ma- Consumor, eris.
nat. Caucion. Cautio, sponsio, nis, cautela, iv. CAURER BÈ Ó MAL ALGUNA COSA AB ALTRA. fr. mct.
cAició i)E iNDEMNiTAT. La que algú dóna a altre Tenir orde y proporció ab ella ó sér convenient y
prometent tràuierlo salvo de alguna obligació. oportuna, ó tenir tot lo contrari. Caer hien ó mal
Caucion de indemnidad. De alterius indemnitate una cosa con otra ó à otra. Unuin alteri aptari, con-
sponsio, fideijussio. venire, vel dissonum esse, non cohaïrere.
CAUCIÓ FiDEjLssÓRiA. for. La caució que 's dóna CAURER DE MADUR. fr. met. Sér algú moltíssim
ab fiansa. Caucion fideyusoria. Cautio üdejusso- vell y decrèpit. Caerse de maduro. Prae longaeva a;-
ria. tale deücere, dissolvi.
CAUCIÓ JURATÓRIA. JuranuMit ab lo qual promet CAURER TOT PLEGAT, fr. CAURER COM UN SACH.
tornar à la presó '1 pobre (jue ix de ella sens fian- DEIXAR CAURER. fr. Dcixar de la ma alguna cosa.
sa. Caucion juratoria. Jurata fides de se ipso car- Dejar caer. Dimitto, is. |1
Deixaria de la ma à pro-
ceri míttendo. pòsit, afectant sér per descuyt. Hacer caediza al-
PRESTAR CAUCIÓ fr. CAUCIONAR. guna cosa de la mano. Ex indústria rem dimittere.
CAUCIONAMENT. m. ant. CAUCió. DEIXAR CAURER ALGUNA ESPÈCIE EN LA CONVERSA-
CAUCIONAR. V. a. Obligarse per altre en se- CIÓ, fr. met. fam. Ferse venir bè '1 parlar de al-
guretat de (jue farà ó no farà alguna cosa. Dar ó gun asumpto. Dejarse caer alguna cosa en la con-
prestar caucion. Caveo, spondeo, es. versacion. Consulto el artificiosò verba facere in-
CAUDAL. in. Quantitat de diners, hisenda ó curiam simulando.
bens. Caudal. Bona, orum, opes, facullates, um. ||
DEIXARSE CÀUUER EN ALGUNA PART. fr. met. fam.
Abundància de alguna cosa. Caudal. Lbertas, atis, Dirigirse à ella. Cargar à ó sobre alguna parlc. Ali-
copia, X. quò pelere.
CAUDALÓS, A. adj. S' aplica à las corrents FÉR CAURER. fr. Tiiar à terra. Dcrribar. Deji-
dels rius, que portan mòlta aygua
rieras, etc. cio, is.
Caudaloso. Copiosus, dives aquarum. QUI NO HA CAYGÚT ESTA PER CÀURER. PCf. EuseUJ a
CAUDALOSAMENT. adv. m. Ab mòlta abun- que no 's deuhen censurar los defectes dels al-
dància. Caudalnsamente. Copiosè, abundanter. tres, perquè lots estam exposats à que 'ns succe-
CAUDALOSiSSIM A. , adj. sup. Caudalosisi- hescan. Quien tiene hijo varon, no diga à otro la-
mo. Copiosissimus. dron. Loripedem reclús derideat.
CAUDATARI. m. L' ecciesiàstich doméstich SI CAU ó NO CAU. exp. fam. Se diu de una cosa
CAUQUILLADOR. m. ant. Qui scllava Is cai- CAUSA. f. Principi que produheix alguna cosa.
XfHis de mercaderias en la aduana. Clauquillador. Causa. Causa, x. Fi motiu ó rahó. Causa. Oc-
\\
,
signator,~ort?i. casio, nis, ünis, is. Negoci en que 's pren interès
||
instructa, munita. parala causa. deixar de produhir sòn efecte,com lo foch que ne-
CAUSA CIVIL. for. Causa ordinària com es un cessàriament ha de cremar, la ploma moguda per
plet, etc. Causa civil. Ordinariaí cognitionis lis. la ma no pót deixar de formar las lletras. Causa
CAUSA CRIMINAL. Procés que 's fa contra la perso- necesaria. Causa necessària.
na de algú per algun delicte ja sent de ofici, ja à CAUSA OCASIONAL, fil. Aquella que encara que
instància de part. Causa criminal. Causa, qmes- verdaderament no obre en la producció del efecte,
lio rei capitalis. dóna ocasió à la causa primera pera que produ-
CAUSA DE APEL•LACIÓ, for. La quc 's segueix per hesca, ó bé la ocasió solament y no la causa direc-
havérse apel-lat. Causa de apelacion. Provocatio- ta de lo que succeheix. Causa ocasional. Occasio-
CAUSA EQUÍVOCA, fil. Lr que no es sola ni sem- te particular. Causa particular ó singular. Particu-
blant al efecte que produheix. Causa equivoca ó co- laris, vel singularis causa.
mitante ó coeficienle. iEquivoca causa. CAUSA PER AcciDENS. fil. La quc produheix un
CAUSA EXEMPLAR, La que dirigeix en la acció.
fil. efecte per una casualitat. Causa por accidentes.
Modelo, causa ejemplar. ExempVdvis causa, illudad Causa per accidens.
cujus exemplar aliquid fit. CAUSA PER SE. fil. La que per naturalesa ó per
CAUSA FINAL. fil. Lo fi ab que ó perquè 's fà al- pròpia voluntat està destinada à la producció del
guna cosa. Causa final. Finalis causa, agendi ra- Causa per se. Causa per se.
efecte.
tio, propositum, i. PIA. Fundació piadosa, aniversari en me-
CAUSA
CAUSA FÍSICA, fil. La que produheix algun efecte mòria de algú. Memòria obra pia. Anniversa-
,
GAUSA FORMAL, fil. La mateixa forma que deter- CAUSA PRIMERA, fil. La que obra ab independèn-
mina la denominació ó classe à que pertany lo cia absoluta, y aquesta es sols Déu. Causa primera.
subjecte. Causa formal. Forma, se formalis cau- ; Causa prima.
sa, quod aliquam denominalionem subjecto tribuit. CAUSA PRINCIPAL, fil. La quc dóna 'I moviment
CAUSA IMPULSIVA ó MOTIVA, fil. La l'ahó ó motiu principal al instrument que obra, y així la ma del
que inclina à obrar; y així 's diu : defensar la cau- escribent es causa principal de la lletra que forma.
sa de Déu, etc. Causa impulsiva ó motiva. Inducens Causa principal. Principalis causa.
causa. CAUSA PRÒXIMA, fil. Lo fi iniuedíat que s' intenta.
CAUSA INADEQUADA, fil. La que produheix T efec- Causa pròxima. Causa pròxima.
te en companyia de allras. Causa inadccuada. Cau- CAUSA PÚBLICA ó COMUNA. La Utilitat ó bè comú.
sa inadíequala. Caiisa pública ó comun. Bonum commune, respu-
Causa instrumental, fil. La que serveix de ins- blica, cTB.
trument, com la ploma que es causa instrumental CAUSA REMOTA, fil. Un segou fi. Causa remota.
del escrit. Causa instrumenlal. Instrumentalis cau- Causa remota.
sa, instrumentum, i. CAUSA SEGONA, fil. La que obra ab dependència
CAUSA L1BRE. Aquella de la qual dependeix lo de la primera. Causa segunda. Secunda, secuda-
obrar ó no. Causa libre. Causa libera. daria, primae subordinata causa.
CAUSA LUCRATIVA, for. Lo títol ab que 's posse- CAUSA UNÍVOCA, fil. La que es semblant à sòn efec-
lieix ó adquireix alguna cosa per donació ó llegat, te. Causa unívoca. Causa unívoca.
à distinció de la onerosa que sempre té algun AB CAUSA Ó AB JUSTA CAUSA. ïïï. adv. Ab TRIiÓ.
CAUSA MAL FUNDADA, for. La duptosa. Causa mal lo delicte. Acriminar la causa. Crimen accrescere.
fundada en derecho. Anceps, dubia, ancipitis juris CONÈIXER DE UNA CAUSA. fr. for. Sér lo jutge de
causa. ella. Conocer de una causa ó pleito. Judicem se-
CAUSA MATERIAL, fil. La matèria de la qual se fà dere.
alguna cosa, com de la clau, etc. Causa
lo ferro DECÀuRER EN LA CAUSA. fr. for. aut. Pèrdrerla.
material. Materialis causa, subjeclum inhsesionis, Perder la causa. Causam amittere, litis jacturara
matèria, ae. pati, causa cadere.
CAUSA MORAL.
fil. La quc produheix algun efecte DEFENSAR ALGÚ. LA SUA CAUSA. fr. Defensar algú
real, però en cosas purament morals, y aixi un sos drets ó interessos. Defender uno su causa. Cau-
autógrafo serà causa moral dels exemplars que sam suam agere, tueri.
multiplica per medi del motllo. Causa moral. Mo- DONAR PER CONCLOSA LA CAUSA. fr. NO podCT al-
ral is causa. legar res mès; estar al cas de donar la sentència.
..
Ad cautelam
ex<;omunió, se V absol. Absolver ú
absolvere.
si algú ha incor-
GIj. fr. ARMAR PLET À ALGÚ. Caulelarse, precaverse. Sibi cavere, consulere.
PER CAUSA. m. adv. Per respecte de alguna cosa. CAUTELAT, DA. p. p. Caulelada. Cautus,
Por causa. Ob, propler eam rem; alicujus rei CAUTELÓS, A. adj. Qui obra ab cautela ó ma-
causa. lícia. Cautelosa, taimado. Yeterator, versutus, va-
PER CAUSA DE ALGÚ. m. adv. Per sa culpa. Por fer. II
Prudent, mirat en dir ófér alguna cosa. Cau-
culpa ò causa de alguno. Ejus de culpa. telosa. Prudens, solers.
PER QUINA CAUSA? Per què? ^['or qué? Cur? qua CAUTELOSAMENT. adv. m. Ab precaució y
de causa? quare? prudència. Cautelasamenle, cautamcnte. Cautè ,sa-
PORTAR ó MENAR UNA CAUSA. fr. for. Defensaria pienter. ||
Ab reserva, maliciosamente. Cautelasa-
r advocat. Defender una causa. Causam agere, di- menle. Cautè, subdolè, teclè, vafrè.
cere, peroraré. CAUTELOStSSIM, A. adj. sup. Catitelosishno
CAUSADOR, A. m. y f. Qui causa. Causador, Callidissimus.
causa, causante. Qui in causa est, ut aliquid fiat, CAUTELOSiSSIMAMENT. adv. m. sup. Cau-
auctor, is. telasisimamenle. Quam cautè.
CAUSAL, f. Se diu de qualsevol rahó ó cosa CAUTERI. m. Verguela de ferro que remata en
impulsiva. Causal. Causa, », ratio nis. I adj. , forma de botó, de la qual bullent usan los cirur-
gram. Se diu de alguna partícula; v. g. perquè. gians pera estroncar la sanch, etc. Cauterio, boton
Causal. Causalis. de fuego. Cauterium, ii, cauter, is. |1
La acció de
CAUSALITAT, f. La relació de la causa ab 1' cauterisar. Cauterio, cauterizacian. Ustio, adustio,
efecte. Causalidad. Actio, nis, causalilas, atis, cau- nis. La llaga ó font que's fa ab lo cauteri. Caute-
II
I co. Causidicus,
CÀUSTICH, CA.
i.
ydióptrica 's diu del raig de llum reflexo ó refrac- dir, subjectar. Cautivar. Mancipo, as, dominatu
toque s' uneix ab altres en un punt, de modo que fiingi. II
met. Rendir las potèncias del ànima, atràu-
crema en la matèria que se li aplica. Càustica, us- rerlas. Cautivar. Capto, as, sibi conciliaré, audien-
torio. Causticus. tis animum agere. I
r. Deixarse arrastrar de las
•
CAUTAMENT. adV. m. CACTELOSAMENT. passions. Caulivarse. Servum fieri.
,
trau per incisió de alguns vegetals de Amèrica y llagas feridas que tenen cavernas. Cavernoso. Ca-
de las Indias y té mòlt us en las arts, Cauíchuc. vernosus.
Substanlia sic dida. CAVERNOSITAT. f. p. u. Qualitat de caver-
CAVA. f. CAVADA. II
La vena major del cos, que nós. Cavernosidad. Antri ambitus.
entra en la cavitat dreta del cor. Cava. Cava, ce. || GAVIL-LAGIÓ. f. La acciò y efecte de vavil-lar.
ter. r.RiTA. Cavilarion. Cavillatio, nis, cavillatus, us. ||
Reparo
CÀVAGH. m. Aixada ampla. Azadon de pala. ó dificultat de poca monta. Quisq\nUa. Quisquiliae,
Ligo ampius. ||
magall. aruili. 11
sofisma.
CAVADA. f. La acció de cavar la terra. Cava, GAVIL-LAGIONETA. f. d. CavilacionciUa
cavadura. Cavalura, fossura, ae, fossio, nis. ||
La cavUacionrila. Cavillula, iv, cavillulura, i.
GAVADOR, A. m. y f. Qui cava terra. Cavador. de dita condició. Cavüoso. Subdolus, fraudulen-
Fossor, paslinator, occator, is. tus.
GAVADURA. CAVADA. 1. f. f. GAVIL-L08AMENT. adv. m. Ab cavil-lació ó
GAVALGANT. m. CABALCADOR. engany. Cavilosamentc. Dolosè, fraudulenter, cap-
GAVALGAR. V. a. y derivats, cabalcar. tiosè.
GA VALER. m. caballer. GAVIL-LOSITAT. f. p. u. cavil•lació.
GAVALGAR. v. a. y derivats, cabalcar. CA VILLA. f. Planta semblant al panicart. Ca-
GAVALIER Ó GAVALLER. m. y derivats. CA- vilUi. Eringium, ii.
Lluis XII que valia 6 diners . Cavalol. Monetasic dicta. CAVO. adj. En la cronologia mès de 29 dias.
Excavo, as. 1|
Tràurer la terra de las minas de or. CAYAN. m. Planta de" Indias mòlt bona pera
fscoj)eíar.Eflbdio,is. ||
aixorbir. 1|
excavar. 1|
nàut. fluixos de sanch, mal de caixal etc. Cayan. Herba
Fér als taulons la cavitat que necessitan quant han sic dicta.
de aplicarse à algun paratje convexo. Acopar, ca- GAYANIDA. f. Nom de la segona dinastia dels
var. Arcuo, sinuo, as. |1
ant. bibotejar. ||
v. n. Anar reys de Pèrsia. Cayanida. Cajanidas, aj.
algunas cosas prufundisant y pudrinl la carn. So- CAYANITAS, Y CAYANS. m. pi. Certa secla
cavar, cavar. Sinuo, perraeo, penetro, as. met. [j de heretges. Caijanos, cayanitas. Cajani, orum.
Reflexionar, pensar interiorment. Cavar. Altius CAYÀPIA. f. Certa herba del Brasill, la arrel
medi tari. de la qual matxacada, y presa ab aygua diuhen
CAVAB FONDO ó EN DINS. fr. ENFONDiR. H
mel Dis- que resisteix al verí de las serps etc. Cayapia.
córrer profundament, penetrar mòlt. Profundizar, Herba cajapia.
profundar, ahondar. Percalleo, es, funditús per- GAYGüDA. La acció y efecte de càurer. Cal-
f.
GAVARIGTA. f. Nom de una secta musulma- tela, cortina, capa etc. Caida. Aulaíorum longitu-
na, que nega que Dèuhaja enviat profelas. Cava- do. 11
culpa.
rigla. Cavarigta, se. ANAR DE CATGUDA. fr. mct. fam. anar al baix. 1.
GAVAT, DA. p. p. Cavado. Cavatus. CAYGUT, DA. p. p. Caido. Casus. adj. met. |1
CEB CATALÀ CEC 345
Deixat, desgairat. Desmazalado, desmadejado. Lan- CEBA sicoTBÍ. Sucií estractíu rehinós que's trau
GAYMAN. m. Animal anübi de Indias, espí^cie, CEBAS. Joch de noys en que comunment s' assen-
de ilangar(iiii\ mòlt semblant al cocodrillo, encara tan alguns en terra, cenyint ab los brassos cada hu
que mès petit. Caymam. Lacertus instar crocodili. al del sèu devant, formant com una cadena y dos
• met. Qui afecta prudència per sos intents. Cai-
II
que estan drets fent 1' un de amo y 1' altre de
man, redomado. Yeteralor, versipellis. ter. bras- || comprador provan alsar al de devant. Arrúncale,
drillo. Missile telum quadrum. CEBÓ. m. Tot animal encebat, perquè sia mès
GAYRÓ. m. Rajola quadrada. Baldosa, ladrillo, tendre y gustós. Se diu especialment del porch y
Cuadrado. Quadratus later. y bous de Galícia. Cebon. Saginatus vitulus, por-
CAZAUNT. pron. ind. ant. cada hu. cus etc.
de un olor fort, acre y picant. Cebolla. Gaipa, ae, CECADERO. m. Ferro corb, al que en los coi-
V caípium,
Ceba, X.
ii, caïpe indecl. i|
plaljas de las monlanyas; tè las fuUas de CEGA. f. Mesquita de moros en Córdoba, ahont
unvert bonicb, amplas y sucosas, la cabessa sem- anavan ab la mateixa reverència que àMeca. Ceca.
blant à la de la ceba comuna, composta de mòlts Mahomelanorum fanum Cordubtc structum.
grills que's divideixen en tres capas ben distintas; ANAR de ceca en MECA. fr. met. fam. Anar ociosa
primera de tels mòlt prims, foliaceos, sechs y é inútilment de una part à altra. Andarde Ceca en
blanchs; la segona de grills espesos, molsuts, vis- Meca. Huc illuc vagari.
cosos, mòlt acres y amarchs; la tercera de no de- HAVER corregut LA CECA Y LA MECA Y LA VALL DE
sarrollats, poch espessos, viscosos, blanchs y mu- ANDORRA, fr. met. fam. Sèr algú mòlt experimen-
silaginosos. La medicina sols usa dels de la segona tat y astut. Ser muy corrido. Expertum esse.
capa, que aplicats à la pell la inflaraan mòlt promp- CECEAR. V. a. Pronunciar la S com G. Cectar.
te, yen altas dosis obran com los verins narcotichs C pro S efl"erre, pronuntiare. Parlar sonant la S ||
acres; es contra las feriduras passivas, y exerceix de modo que sembla una espècie de xiulet. Cecear.
una influència estimulant mòlt notable en la secre- Sibilando loqui. ||
Pronunciar ce ce pera cridar à
ció de las membranas viscosas; y 1' us dels pre- algú. Cecear, Blandè compellare.
parats de aquesta planta produheixen grans ven- CEGEO. ra. La acció de cecear. Ceceo. S et C
laljas pera la curació de la tisis pulmonar. Es- inversió. Espècie de xiulet en la pronunciació
U
cila, cebolla albarrana. Squilla, », scilla marí- de algunas Uetras, Ceceo. Sibilus blandò ore exi-
tima. lus.
TOMO I. 45
346 CED DICCIONARI CEG
CECH, A. m. y f. cego. GEDRON. m. Vall y torrent entre Jerusalem y
GECINA. f. Carn salada, aixulay seca. Cecina. r vall de las olivas. Cedron. Cedron indecl.
Salita indurafa caro. CÈDULA, f. Tros de paper escrit ó per escriu-
GEDAR. V. a. ant. Apaciguar, traurer los in- rer, vale ó paper de obligació. Cèdula. Schedula,
convenients ó abusos. Quilar, cortar, remover. Pro- 86, chyrographi cautio.
pello, rejicio, anteverto, is. cÉDüLA DE pREEMiNÉNCiAs. La quc 's dòua à algú
GEDÀS. m. Instrument compost de un riscle per haver servit mòlts anys en sòn ofici, conser-
rodó y una tela comunment de cerdas pera passar vantli '1 honors y facultat pera concórrer à
salari,
farina ó colar líquits. Cedazo. Incerniculum, i, ells sempre que vulla. Cèdula de preeminencias. K
excussorium cribrum. 1|
Lo que serveix pera pas- muneris, oíBciis praírogativa.
sar perlas, pedras preciosas, elc. Quilatera. Dimen- CÈDULA INTRODUCTÒRIA, for. Petició ó memo-
sorium unionum cribroni. rial. Libelo inlroductorio. Libellus, i, supplicatio,
PASSAR PEL CEDAS. fr. Separar ab ell alfarina nis.
del sagó, ó las partículas de altras matérias, de CÈDULA REAL. Despaig del Rey, ab lo qual se
modo que queden sobre la tela y las
las grossas concedeix alguna gràcia, ó 's pren alguna provi-
petitas caygan sota. Cerner. Cribro, as. met. Exa- \\
dencia. Cèdula real. Regium diploma.
minar mòlt los fets de algú. Examinar Ja concien- CEDULASSA. f. aum. Cedulon. Tabella major
cia de alguno. Occulta investigaré. publicè proposi la.
YÉüRER PER UNA TKLA DE CEDAS. fr. fam. Signi- CEDULATGE. m. Lo dret de las cédulas. Ce-
fica judicar de las cosas no com són en sí, sinó del dulaje. Pro rescriptis excipiendis vectigal.
modo que las presenta la preocupació. Ver ó adi- CEDULETA. f. d. Cedulilla. Schedula, ai, pit-
vinar por tela de cedazo. Alieno, adverso animo ju- tacium, ii.
narse per vensut. Ceder. Cedere alicui in aliquo, CEFO. m. Espècie de mona bermella, las ma-
herbam dare, porrigere. ||
v. n. Subjectarse. Ce- mellas de blau de cel, la panxa blanca y las potas
der. Alicui se subjicere, manus dare. |j
Resultar negras. Cefo, cepo, cebo, celfo, chibor. Cephus, i.
alguna cosa en bè ó mal de algú. Ceder. In com- CEGALLÓS, A. adj. Qui té habitualment los
modum vel incommodum alicujus cedere. 1|
Con- ulls carregats, bermells
y plorosos. Cegajoso, ce-
cedir alguna cosa que repugnava. Ceder. Cedo, is, galoso. Lippus.
voluntatem remittere. (|
Menguar lo rigor de algu- CEGAMENT, adv. m. Temeràriament. Ciega-
na cosa, com lo vent, la febra, '1 fret. Menguar, mente, a ciegas, alucinadamente. Caecè, temeré, in-
ceder, bajar, mitigar. Remitto, imminuo, is, miti- consultè.
go, as. II
En las empresas, afluixar 1' ardor ó em- CEGAR. V. a. Llevar la vista. Cegar. Caeco,
penyo. Cejar, Cedo, is. exoculo, as ; ca?cum reddere. met. Ofuscar 1' en-
||
FÉR CEDIR. fr. Fér condescendir ó mudar de dic- teniment ó llum de rahó
la la 'Is afectes y pas-
tamen à algú. Blandear, doblar. Alterius animura sions desordenadas. Cegar. Menteni csecare, exca;-
flectere, convertere.
care. ||
Tornarse cego. Cegar. Caecutio, is; lumini-
GEDIT, DA. p. p. Cedido. Cessus. bus, oculis orbari. Tapar, tancar. Cerrar. Inter-
1|
I xer
go,
las cosas
tener cataratas.
prsepedire.
SOMIAVA
per ignorància ó per passió. Ser cie-
convolare.
seguir lo que volen. Sonaha el ciego qrie veia, y s' hi ha tornat pobre. Caer de cabeza. Sorte premi.
sonaba lo que queria. Sabini quodvolunt som- BAIXAT ó VINGUT DEL CEL.fr. Prodigiós, excel-lcnt.
niant. Bajado , venido del cielo. De coelo demissus , de-
GEGONYA. Ó GEGONYAL.
m. Perxa en-
f. lapsus.
caixada sobre un puntal pera tràurer aygua de al- GUANYAR LO CEL. fr. met. Pera denotar que 's
guns pous. Cigonal, cigüenal. Pertica putealis. (|
concedeix ab virtuts y bonàs obras. Ganar , com-
CIGONYA. prar, conquistar el cielo. Coelum virtutibus compa-
CEGUEDAT. f. Privació de la vista. Cegucdad. raré, assequi.
Ciecilas, alis. ||
Passió que ofusca la rahó. Cegue- EscupiR AL CEL. fr. met. Procehir contra de algú
dad, alucinacion, alucinamiento. Mentis, animae ab medis que 's converteixen en dany propi. £s-
CíEcitas. cupir al cielo. Temeré aliquid aggredi.
CEGUEJAR. v. n. Escursarse la vista. Cegiicar. ESTAR EN LO CEL. fr. met. fam. Estar libre de tota
Caecutio, is. molèstia. Estar en la glòria. Pace, felicitate frui.
GEGUEJAT, DA. p. p. Cegueado. Caecutatis. MUDAR DE CEL. fr. MUDAR DE CLIMA.
CEGUERA. Gran defecte ó privació total de
f. PENSABSE TOCAR LO CEL AB LO DIT. Se diu del ho-
la vista. Ceguera. Cajcitas, atis. ||
Fal-lera, ó gran me vanitós que 's creu tenir un mèrit mòlt supe-
aficióà alguna cosa. Mania, tema. Exòtica voluntas. rior als altres. Engreido como un gallo de cortijo:
CEGUESA, f. ant. ceguedat. pensarse tocar el cielo con el dedo. Sese súper alios
CEGUET, A. ra. y f. d. Ceguezuelo, ciegmzue- inaniter exlollere.
lo, ilo, illo, cico. Caeculus, i. QUI AL CEL ESCUP A LA CARA LI CAU. ref. Quicn ttl
CEGUETAT. f. ant. ceguedat. cielo escupe en la cara le cae. Qui spuit in coelum,
CEIBA. m. Arbre de Indias mòlt alt y copuf, subit ore cadentia sputa.
fàunas tavellas mòlt grans, amplas y plenas de SEMBLAR UN CEL. fr. pera denotar que algun tem-
una llana de la que s' acosluman fér mocadors, ple ó algun altre lloch causa mòlta satisfacció, per
matalassos y coixins, però mal sans per la dema- estar mòlt il•luminat ó adornat, ó per havérhi una
siada ardéncia de la llana. Sòn fruyt es rodó que gran música, etc. Estar hecho un cielo. Splendore
's divideix en vàrias parts iguals. De ell se 'n ornatu eminere, micare.
trauhen tots los recaptes de escríurer. Ceiba. Zey- SI 'l CEL CAU À TOTS NOS ATRAPARÀ SOTA. loC. faiU.
GELADETA. f. d. Celadilla. Insidiae, arum. duodécima part de una fanega. Celemin. Modius,
CEL ADOR. ra. Lo qui vetlla ó cela per la con- ii. La quantitat que cap en una de ellas. Celemin.
II
servació del orde y bon gobern. Celador. Curator, Modio contenta portio.
monitor, is. |1
En las congregacions y altres cossos CELERACH. f. Herba medicinal de un pam de
lo qui cuyda de que 's cumplan sos estatuts. Cela- alsària, sens cama, que produheix la llavor en las
dor. Monitor, curator, is. En [1
las escolas lo qui fuUas, y 's cria entre las rocas y paratges obachs.
cuyda que 's guarde silenci. Celador. Celator, is. Doradilla. Aspleniumcelerach,scholopendrium, ii.
CELEBÈRRIM, A. adj. sup. Mòlt cèlebre. Ce- de ventre en que surt lo quilo junt ab los escie-
lehérrimo. Celeberrimus. ments. Celiaca. Caíliacus fluxus.
CELEBRACIÓ, f. La acció de celebrar. Cele- CELIACH, CA. adj. Lo qui pateix de celiaca.
hracion. Celebratio , nis. ||
Acceptació , aplauso. Celiaco. Cccliacus.
Aplauso, aclamacion, celebraçion. Aceptatio, accla- CELIÀNDRIA. f. Herba de fullas menudas y
matio, nis. arrahimadas, la llavor de la qual són uns grans
CELEBRADissiM, A. adj. sup. Mòlt celebrat. rodons. S' emplea en los guisados. Cilantro , cu-
Celebradisimo. Celebei•i-imus. lantro. Corvandrum, i.
I xen
CELÍSTIA. f. La llum escassa que
las estrellas.
reus splendor.
Resplandor de las estrellas. Side-
despedei- CENA DEL SENTOR. Lo convit Últim que donà Je-
sucrist la nit abans de la sua passió als Apòstols,
en la que instituhí '1 sagrament de la Eucaristia.
CELL, A. pron. ant. aquell. S' expre.ssa també ah lo sol nom de cena. Cena del
CELLERET. m. d. Bodeguilla. Vinaria cellula. CENDERA. f. Filat pera agafar cunills, Uebras,
CELLETA. f. d. Cejuela. Parvum, minus su- etc. Capillo. Cassiculus cuniculis, capiendis.
percilium. CENDRA, f. La pols que queda de las cosas
CELLUT, DA. adj, ant. Qui arruga '1 front en cremadas. Cenha. Cinis, eris. \\
pi. Los restos de
senyal de enfado. Cenudo, cenoso. Turvus, tetricus, un cadàver. Cenizas. Cineres, um.
vultu. II
Qui té las cellas grans. Cejudo. Superci- CENDRA calenta. CALIU.
liosus. CENDRAs BLAVAS. pint. Color blau, herniós, espe-
CELOBERT, m. àmbit ó espay descubert que
L' cialment pera il-luminacions, miniaturas y pintar
's deixa en lo centro de alguns edificis pera donar al temple. Cenizas aziiles. Lomenlum, i.
llum. En r article pati 's dirà la gran diferència CENDRAS GARBELLADAS. Ccnizas garvilladus. Cine-
que hi ha entre aquestas dos veus. l'atio. Implu- res cribrati.
vium, ii. DIA DE CENDRA. Priíuer dia de quaresma. Miérco-
CELSITUT. f. La elevació y excel-léncia de al- lesde ceniza. Feria quarta cinerum, sacrorum ci-
I guna
majestat.
cosa. Celsitud. Celsitudo, inis.
Gàl-lia céltica. Cella. Celta, se. Ocultar hajo cenizas. Sub cineribus habere.
CELTAS. m. pi. Los pobles de dita nació. FÉR CENDRA, fr. que denota sèr lo primer dia de
Celtas. Celta;, arum. quaresma, y així se sol dir: ^quant fém cendra? Ser
CELTIBÉRICH, CA. adj. Lo natural de ó per- miércoles de ceniza. Feriam quartara cinerum esse.
tanyent à CeUibéria. Cellibérico, celtiberio, cehibe- posar cendra, fr. Practicar lo sacerdot en lo dia
ro. Celtiber, celtibericus. de cendra la ceremónia de la iglèsia, posant cen-
CÉLTICH, CA. adj. Lo natural de ó pertanyent dra al cap dels fiels. Poner ceniza. Sacro cinere ca-
als Celtas. Céltico. Celticus. put inspergere.
CEMBRA. f. Espècie de tambor àrabe usat en REDUHiR À CENDRAS. fr. Dcstruhir totalment algu-
la milícia de la baixa edat. Zam&omfcfl. Tympanum. na cosa. Reducir d cenizas. Decinerescere, fundi-
CEMENTAR. V. a. ant. cimentar. tüs rem evertere.
CEMENTIRI, m. Fossar, lo lloch sagrat ahont CENDRADA. f. Cendra de bugada. Cernada.
s'enterran losüels. Cementerio, cmenlerio. Coeme- Lixivius cinis, cinis ex lixivio remanens. ||
Em-
terium, sepulcretum, i, sepulcralis àrea. plastre de cendra y altres medicaments que'ls ma-
CENA. f. ant. Sopar. Cena. Coena, ai. ||
Tribut ó nescals aplican pera fortificar las parts macadas de
dret que's pagava en Aragó y Navarra per la taula las cabalcaduras. Cernada. Cinereum cataplasma.
del rey, equivalent al que feya Castella anomenat posar CENDRADA. f. Cubrir ab cendrada alguna
de Yantar. Cena del rey. Ad regis mensain tribu- cosa, y regularment se diu quant s' aplica al ven-
tum. tre de las crialuras. Acernador. encernadar. Lixivio
CENAS de AB-sÉMiíA. Lo (|ue's pagava encara (fuel cinere cooperire.
350 CEN DICCIONARI CEN
CENDRAR. V. a. Purificar 1' or, plata y altres tracte, no es de essència del cens. Censo. Census,
metalls en lo gresol. Acendrar. Àurum, argentum, us. II
Lo dret ú obligació del qui ha de pagar pen-
etc. purgaré, igne purificaré. sióde cosa concedida baix aqueixa càrrega; y tam-
CENDRAT, DA. p. p. Acendrado. Purificatus. bé la mateixa pensió. Censo. Jus percipiendi cano-
CENDREJAR. v. n. Manossejar la cendra. Ma- nem, cànon annuus. ||
contracte. ||
empadrona-
nosear la ceniza. Cineres manibus contrectare. ||
ment.
Tirar à color de cendra. Ser ceniciento, cenizoso. CENS AB SENYORIA DIRECTA, f. Lo CCUS Cnfitéutich
Cinereum esse. quant la finca que s' estableix es alodial, y '1 con-
CÉNDRER. V. a. ler. passar farina. cedent se reserva '1 dret de usar de fadiga, de fir-
CENDRER. m. Drap bast de fil, que's posa so- mar per rahó de domini y cobrar lluhisme segons
bre de la tina pera passar bugada. Cernadero. Co- las circunstàncias en los traspassos successius.
lando lixivio liuleuin. Censo con senorio direclo. Census dominii directi.
CENDRERA. f. Lloch pera posar la cendra. Ce- CENS AB SENYORIA MITJANA, LO qUC'S pOSa CU for.
nicero. Cinerarium, ii. alguns paratges especialment en
de Catalunya,
CENDRÓS, A. adj. De color de cendra. Ceni- Barcelona quant la finca ja està subjecta à un cens
ciento, cenizoso, cenicerio, cenizo. Cineraceus, ci- ab senyoria directa, y es anexo al mateix que'l con-
nerosus. |]
Cubert de cendra. Cenizoso. Cinere cedenl tinga dret à usar de fadiga, ó bé firmar en
conspersus. la escriptura del traspàs y cobrar part del lluhis-
GENDR08A. f. Planta de fullas semblants à la me, lo que s' explicarà mès extensament en 1' ar-
eura, per una part verdas y per la altra de color ticle SENYORIA. Censo con senorio mediano. Census
de cendra. Cenizo. Cunila, ae, gallinacea cunila. dominii medii.
CENEFA. f. Llista de fusta ó tela en la part CENS coNSiGNATiu. Aqucll CU quc's reb una quan-
superior dels dossers, pera adorno y pera tapar las titat per la qual s' ha de pagar una pensió annual,
barretas de las cortinas. Cenefa. Limbus, i, fim- assegurant lo capital ab fincas. Censo consignativo.
bria, fascia, se. |1
Llista de tela que tenen al niitj Pensió pro pecunia accepta.
algunas casillas de diferent color que la dels cos- CENS DE AYGiA. La pcnsió quc pagan en Madrit-
tats. Cenefa. Fascia medium planelai occupans. ||
los amos de casa per la aygua viva. Censo de agua.
L' extrem de las robas de diferent color. Cenefa. Tributum ex aqua.
Fimbria, ae, limbus, i. CENS ENFiTÉuTicH. Dret de exigir pensió annual
CENEO. f. met. Diuhen los poetas que en sòn de aquell à qui s' ha trasladat lo domini útil de al-
origen fou una dona anomenada Cenis. Ceneo. Ce- guna finca, reservantse '1 domini directe. Censo
neus, i.
II
Epiteto de Jüpiter. Ceneo. Ceneus, i. enfUèutico. Jus ex emphiteusi.
GÉNIA. f. ter. címa. CENS EN NUA PERCEPCIÓ, for. Espéclc dc ccns cn-
CENILL. m. ant. Herba filosa que's fa en la ay- fitéutich,conegut particularment en Catalunya y
gua embassada per mòlt temps. Verdin, om, alga. aprobat per una de sas constitucions municipals, y
Alga, ie. al que van anéxos tres drets: lo de amparar àfi de
CENIT. m. ZENIT. cobrar las pensions, lo de firmar en las escriptu-
CENOBI. m. ant. monastir. ras dels traspassos y '1 de usar de fadiga al únich
CENOBIAL. adj. ant. monastich. fi de quedarse la finca pel preu y pactes ab que
GENOBIARCA. m. abat. s' havia venut à altre. 'S sol usar quant s' esta-
CENOBITA, m. ant. monjo. bleix una finca, en la qual ja hi ha senyor directe
CENOBÍTICH, CA. adj. ant. monastich. y '1 número legal de mitjans, en aquells territoris
CENOPÉGIAS. pi. Festas dels tabernacles, f. en que's poden posar tres senyoriasmitjanasàmès
que celebran los hebreus ab gran solemnitat. Ce- de la directa. Emperò aquest dret de fadiga sols
nopegias. Scenopegia, orum. lo pót usar lo preceptor del dit cens en nuda pre-
CENOTAFI. m. Monument sepulcral en memò- cepció quant no ha eslat proteslat pel últim se-
riade algun personatge il-lustre. Cenolafio. Geno- nyor mitjà de la finca. Censo en nuda percepcion.
laphium, ii. Census nudse perceptionis.
CENRA. f. y derivats, cendra. CENS PERPETUO. Imposició sobrc béns immobles
CENS. m. Contracte en que's transfereix
lo do- ab obligació de no poderlos enagenar sens conei-
mini útil de una finca à un tercer, peraque perce- xement del senyor del cens, pera usar de dos ac-
besca 1' us de fruyt, quedant lo domini directe ó cions, que són: ó quedarse la finca pel mateix que
alodial en poder del transferent, que en lo dret se 'n dóna un altre, ò percibir la vintena part del
diu enfitéusis; obligantse '1 qui accepta la conces- preu que se 'n trau. Censo perpetuo. Census per-
sió ó traslaciò à tributar al
senyor directe certa petuus.
pensió annual en regoneixementdel domini direc- CENS REDiMiBiE. Lo quc 's pót quitar. Censo re-
te y recompensa de la utilitat que's cedeix; y en- dimible ó al qnitar. Expedibilis census.
cara que segons pràctica de Catalunya's paga de CENS RESERVATiü. AqucIl cn quc 's transfereix lo
entrada una mòdica quantitat respectiva al con- domini de alguna cosa, leservantse '1 dret de al-
CEN CATALÀ. CEN a51
guna pensió annnal. Censo reservaiim. Preservali- CENSURABLE, Digne de censura. Censu-
adj.
dicium facere. I
V. a.
obra. Censurar.' Censeo, es; sententiam ferre, ju-
l'orniar judici
LO PERTANYENT AL CENS. Censül, y ccnsual p. Ar. Vitupero, as, delraho, coarguo , is. ||
Reprobar,
Censualis. corretgir, criticar. Censurar. Censoria virgula no-
entrevenint per part del comprador cert preu, y CENSURAT, DA. p. p. Censurada. Judicalus.
per part del venedor una pensió annual, abans del CENT. m. CENTENAR. ||
nunieral cardinal. Cien-
S y vuy del 3 p. 0[0, ah pacte de retrovendició, to. Centum, indec.
que s' anomena de lluhir ó quitar, donantse co- CENT EN BOCA. fr. fam. XANGUET.
munment una espècie de hipoteca de alguna finca, CENT EN BOCA Y GUARDA LA BOSSA. TCf. Promélrcr
que responga del capital y pensions. No val lo mòlt y aténdrer poch. Ai obra buena, ni palabra
pacte de que 's pague anticipadament la pensió, mala : apuntar y no dar: mandar potros y dar po-
per estar prohibit per una constitució del papa cos: cacarear y no poner huevo: gastar paslillas de
I s' imposa sobre Ms bèns del comú. Juro. In regiis re. et nihil extricare.
\ectigalia jura. dorus.
CREAR UN CENSAL. fr, Fundarlo. Crear un censo. DELS CENT LOS NORANTA NOU. loC. DcnOta qUC
Censum fundaré. pochs s' exceptuan de alló de que 's parla, y co-
LLuniR ó QUITAR UN CENSAL. fr. for. Extingirlo, munment s' entén en mala part. San Aicolàs de
tornar la mota ó capital deixant libre la hipoteca. los vinos agudos treinta vecinos los veinle y nueve
Redimir un censo. Censum redimere, censús caput cornudos. Yix unus integer.
solvere. CENTAURA. f. Planta de fullas mòlt verdas
PlíNDRER UN CENSAL. fr. ASCENSAR. semblants à las de la noguera. Centaura mayor.
sÉR UN CENSAL. fr. met. fam. Pondera '1 gasto Centaura, cenlaurea, febrifuga, x, centaureumei,
continuat de alguna cosa ; y així 's diu; un rellot- centaurium, ii.
ge ES u\ CENSAL. Ser un censo ó un censo perpetuo. CENTAURA MENOR. f. Planta semblant à la oren-
Quaístuosam rem esse. ga, la fulla com la ruda, ab unas floretas de color
SI COMPRASRES À CENSAL, NO 'n PAGUES MÈS DE LO de rosa, y de gust amarch; té mòlta estima, y
QUE VAL. ref. contra las usuras en los censals. mès quant està seca la sua llavor que es semblant
vor algun censal. Censalista, y censualista p. Ar. CENTAURE Y CENTAURO. m. Mónstruo fin-
Censuarius, ii, censualis debitor. git pels gentils, mitj home y mitj caball. Cenlau-
CENSOR, m. Lo qui de orde del tribunal com- ro. Centaurus, i. |1
Una de las setze constel-lacions
petent examina obras literàrias. Censor. Censor, australs. Centauro. Centaurus, i.
||
pi. Los pri-
castigator, is. ||
Entre 'Is romans magistrat que mers habitants de Tessàlia. Centauros. Centauri,
vetllava sobre las costums, abusos é indecéncias. orum.
Censor. Morum censor, coriector; moribus praí- CENTCAMAS. m. Insecte verinós, llarch y es-
fectus. I
Murmurador, que sindica las personas ó tret , abmòltas cametas als costals. Escolopendra,
sas accions. Censor. Detractor, viluperator, is. cientopiés. Centipes, dis, centipeda,sclopendra, a;.
CEN80RI, A. adj. Lo pertanyent al censor. CENTCAPS. m. Herba ramosa que fa unas flo-
Censorio. Censorius. retas rojas y serveix pera escombras. Cabezuela.
CENSURA, f. Judici ó dictamen de algun es- Centum capità.
crit. Censura. Censura, ai; judicium, ii. [|
Nota, CENTÈ, NA. adj. númeral ordinal. Centeno,
Centena, centenal, centenar. Centenarius numerus. aparta del centro. Centrífuga Centrifugus.
A CENTENAs. m. adv. ab que 's pondera '1 gran centrípeta, f. fís Lo que busca ó s' enca-
numero de alguna cosa. A centenares, à centenadas. mina al centro. Centrípeta. Centrípeta, ae, quod
Majorem, mirum in raodum; ingenti numero. petit centrnm.
CENTENARIj A. adj. Lo temps de cent en CENTRO, m. Lo punt del mitj de una figura
cent anys. Centenària. Saeculum, i, centuni anno- circular, lo qual dista igualment de tots los ex-
rum spatium. ||
m. La festa que 's celebrava de trems ó punts de la circumferència. Centro, punta
cent en cent anys. Centenario, centenar. Festum cèntrica. Centrum. i. [j
Lo fons de alguna cosa.
centessimo quoque anno celebratum; dies festi Centro, profunda. Altum, profundum, i, altiludo,
CENTENO. m. ter. ségol. exèrcit ordenat que està entre la vanguàrdia y re-
CENTÉSSIM, A. adj. numeral ordinal. Centé- taguàrdia. Centra, cuerpa de batalla. Media acies,
simo. Centessimus. Un cent avo, una part de cent.
||
exercitus centrum. ||
bot. Lo mitj de la flor, que's
Centésimo. Centessimus. compon de flósculos units entre sí, formant una fi-
CENTILOQUI. m. Títol de un llibre de Ptolo- gura plana un poch convexa. Disca, centra, Dis-
meo, de cent locucions, conversacions, etc. Centi- cus, i. nàut. Sobrenom queadquereix la nau que
II
mès distant del cos del exèrcit. Cenlinela avanza- ó quasi en mitj de alguna cosa; així 's diu: lo cen-
da. Excubitor longè a castris positus. tro de la ciutat etc. Centra, tmbilicus, i. Lo ||
CENTINELLA PERDUDA, mil. La que s' envia à re- lloch en que hi hà abundància de alguna cosa,
córrer la campana pera observar al enemich, que còm : Barcelona es lo centro del comers. Centra.
està exposada à pèrdrerse. Centinela perdida. Ex- Affluens, tis, emporium, ii.
tinela. Agere stationem, vigilias, excubias; inspe- manté 1' equilibri. Centro de eqidlihrio farzado.
culis esse. iEquilibrii violenti punctum.
CENTIPLICAR. V. a. CENTUPLICAR. CENTRO DE GRAVEDAT. Lo punt, per ahout passant
CENTÓ. ra. Obra composta de mòlts versos ó una línea vertical divideix lo cos en dos porcions
passatges y pensaments escullits de mòlts autors. de igual pes. Centro de gravedad. Ponderis punc-
Yé del llatí, que pròpiament significa
cento, nis, tum medium, centrale; centrum, i.
capa ó mantó ab mòlts remendos. Centon. Cento, CENTRO DE GRAViTACiò. Lo punt en quc s' equi-
nis. Obra de ingeni sens método. Centon, cuezo,
II
libran las forsas de dos ò mès cossos que actuan
farrago. Farrago, inis, mala congeries. mútuament entre sí, ja units en un sistema, ó ja
CEN CATALÀ. CER 353
per efecte de la gravedal. Centro de gravitacion. rium, ii.
II
Qui cenyeix. Ceiiidor. Praecinctor, is.
I -
la
CENTRO DE ROTACIÓ. Lo punt sobrc que's verifica
rotació de un cos ó sistema de cossos. Centro de
rolacion. Rotationis centrum.
Circueo, praícingo,
CENYIR8E.
corda, faixa etc. Cenirse. Se cingere,
V. r.
is.
[j
Moderarse,
CENTRO DE QiADERNA. uàut. La líuca que en
r.\A reduhirse en losgasíos. CeTdrse. Parciüssegerere,
lo pla de qualsevol de ellas divideix exactament sumptilms parcere.
sa figura per meylat, en sentit de alt
y baix.
lo CENYIT, DA. p. p. Cenido. Accinclus, prse-
Centro de ma cuaderna. PerlicíB nauticai perpen- cinclus, parcus homo.
dicularis linea. CEP. m. La planta que fa rahims. Yii, cepa.
CENTRO DE VOLUM. Lo de solidcsa ó de figura Yitiscaput; vinea, uva, ai. Trampa de fusta pera
||
de lot COS. Centro de volúmen. Voluminis cen- agafar llops, guineus y altres animals. Cepo. De-
trum. cipula, X. Instrument de dos fustas bastant gros-
II
nes, um. CEP DEL ÀNCORA, nàut. Cepo del ancla. Tignum
CENTROSCÓPIA. f. mat. Tractat del centro. cui anchora aífigitur.
Centrosropia. Centroscopia, x. CEP PERA CREMAR. Ccporro. Yiteus truncus.
CENTUMVIR. m. Cada un dels cent y cinch DE BON CEP PLANTA LA VINYA, Y DE BONA MARE LA
Julges que s' elegian en Roma, tres de cada una de FILLA. ref. que aconsella elegir per muller una do-
las trenta cinch tribus, destinats pera las causas pri- na virtuosa, perquè de sòn bon exemple dependeix
vadas. Centumviro. Centumvir, iri. la bona criansa dels fils. De huena vid planta la
"
CENTUMVIRAL. adj. Lo pertanyent als cen- vina, y de huena madre la hija. Yirtutem similem
tumvirs ó à sòn empleo. Centumviral. Centuravira- genilrix et filia gestant.
lis. CEPÀS. m. aum. Cep gros. Cepon. Grandior vi-
•
CENTUMVIRAT. m. Lo cos ó junta dels cen- tis caput.
tumvirs. Centumviraío. Centumviratus, us. CEPELL. m. La pell del cep. Césped. Corticu-
CENTUPLICADAMENT. adv. m. Ab multi- la, a;.
plicació de cent vegadas. Centuplicadamente. Cen- CÉPIA. f. cípiA.
tuplicatò, centuplò. CEPTRE, m. cetro.
CENTUPLICAR. V. a. Aumentar una cosa cent CEQUi. m. Moneda de or, que usaren los mo-
vegadas. CentupUcar. Centuplico, as. ros en Espanya, vuy corre en Venècia y altras
CENTURA Y CENTÚRIA, f. Sigle ó espay de parts. Cequi. Aureus nummus africanus.
cent anys. Centúria, siglo. Centúria, ta, cenlum CÉQUIA. f. Rech ó canal de aygua. Acequia.
anni, síEculum, i.
H
En la milícia romana lacom- Corrugus, i, incile, is.
panyia de cent homes. Centúria. Centúria, x. FÍ5R cÉQUiAs. fr. Accquiar. Incilia facere; incili-
CENTURIAT. m. Espècie de centurió. Centu- bus intercidere.
rionazgo. Centuriatus, us. PARATGE AUONT HI HA MÒLTAS CÉQUIAS. ACCquial.
CENTURIÓ, m. En la milícia romana '1 capità Incilibus interruptus locus.
de una centúria. Centurion. Centúrius, ii, centu- QUI FA. ó cuYDA CÉQUIAS. Acequiador, acequiero.
rió, nis. Capità de las deu centnrias de piquers
II
Incilium curator, artífex.
de una legió. Centurion. Primipilarius, ii, primi- CER. m. Espècie de ferro que templat adqui-
pilaris, is. reix mòlta duresa; es mòlt trencadís y capàs de
CENYIDOR. m. Espècie de faixa pera cenyir un hermós puliment. Acero. Chalybs , ibis , ferri
TOMO I. 4G
354 CER DICCIONARI CER
CERA. f. Matèria rehinosa que Irahallan las na. Fislula, tubus, arundineus canalis glandibus
oxplodendis deserviens.
abellas; y queda desprès de separada la mel. Ce- flatu
CERA ALEDA. Betum ab que las abellas untan los ro, cancerbero. Gerverus, i.
lo conducto de las orellas. Cera , cericia Cerunie, prep. Prop. Cerca. Propè, circà, juxtà. ||
adv. Prò-
CERA VERGE. La quB esta melada, ó en las bres- cercano. Propinquus, proximus.
cas, dita així per sér mès pura. Cera virgen. Pu- GERCADOR , A. adj. Lo qui rodeja. Cercador.
rior cera. Obsessor,expugnator,oris. ||
captador. ||
Escudrin-
GASTAR CERA. fr. faiu. Tenir catxassa. Gaalar pa- yador, investigador. Cercador. Scrulator, investi-
chorra. Cunclari, segniter segerere; desidem, tar- ga tor, is.
SÉR COM UNA CERA. fr. Sér dócil, Ser una cera. CIRCUHIR.
Cereuni, tractabilem esse. QUI CERCA TROBA. ref. Quicn busca, balla. Qui
CERACI. m. Moneda grega que valia la sisena quajrit, invenit ; labore et studio desiderata com-
part de una drachma. Ceracio. Geratium, ii. parantur.
GERAPEGA. f. Ungüent compost de pega y QUI MAL CERCA PREST LO TROBA. ref. Denota que '1
cera. Cerapez. 3Ialtha , cerapicea, ie. H Mescla de qui prevehent lo mal no 1' aparta cau en ell. Quien
cera y pega ab que 'Is sabaters empegan lo Uinyol. mal busca, pronto lo halla: el pez que busca el an-
Cerote, cerapez. Ceratuni, i. zuelo, busca su duelo. Malum qui qua3ril ,
quaïrit
CERASTA Ó GERASTE. m. f. Espècie de sua funera gnarus.
serp verinosa del Àfrica , de un color rogench , la CEARGARUÍDOS. m. Confusioner. Cizaiiero,
cua mòlt curta, y de la que's diu que té en lo cap buscaruidos. Rixalor, is, discordiarum salor.
dos banyas com las del caragol. Cerasta. Ceras- CERCAT, m. CERCA, TANCA, CLOS. ||
p. p. Busca-
ta, ae. do. QucBsitur.
CERÀSTIGH, GA. adj. Lo que pertany à la GERGELLA. f. Espècie de ànech ; lo mascle es
cerasta. Ceraslico. Cerasticus. negre , la famella parda : tenen lo bèch clapat de
GERAT. m. Espècie de ungüent compost de negre y bermell, las potas bermellas, y las unglas
cera, y altres ingrediens; mòlt agafatós, y
oli negras. Lo mascle té ademés una espècie de ber-
moll com un emplastre. Ceralo. Ceratum, i. adj. j]
ruga al principi del bèch. Negreta. Roschis , idis,
GERCETA. f. Aucell de avgua del lamany de CEREBELO. m. Cos mollós inmediatal cervell
un colom , bèch gros y ample de la part supe-
lo per més baixa del cap. Es de la forma de
la part
rior, pardo cendrós, salpical de unas clapetas obs- un globo un poch aplanat sis vegadas més petit ,
curas, y en las alas uii;i rengla de plomelas blan- que'l cervell; sa sustància es un poch més sòlida.
ta. Fulica ,
querquedula , se , cerceris , is , fulix, CEREBRAL, adj. S' aplica a las afeccions que
icis. ocupaii ó scmblan ocupar primitivament lo cervell.
CERGIORAR. V. a. Enterar à algú de alguna Cerebral. Cerebralis,
cosa. Cerciorar. Assevero, as; certiorem aliquem CEREBRE. m. cervell.
alicujus rei, de aliqua re facere. CEREMÓNIA. f. Acció exterior segons lley, es-
CERGIORARSE. V. r. Enterarsc de alguna co- tatut las cosasdivinas, y for-
y costum pera adorar
sa. Cerciorarse. De re aliqua certiorem fieri. malisar las profanas. Ceremonia. Cccrimonia, CKre-
CERCIORAT, DA. p. p. Cerciorado. Securus, monia, x, sacrum, i. |1
Cumpliment afectat. Cere-
CERDANYA, f. Territori de Catalunya en los aromàtica y de gust agradable. Serveix pera fér
Pirineos. Cerdana. Ceretana, íb. salsas y altras cosas. IN' hi ha de dos espècies. Pe-
GERDEJAR. V. a. Sonar asprement la corda de rifollo, cerafolia. Chaírephillon, caerefolium, ii.
algun instrument. Cerdear. Strido, is. CERIAGH. m. Cert arbre. Ceriaco. Ceriacus, i.
CERDÓS, A. adj. Animal de cerdas. Cerdoso, CERÍFICH, ca. adj. Lo que pertany à la cera.
cerdndo. Setosus, hirsutus, seliger; settis obsitus, Ceri fico. Ceriücus.
GERNIT, DA. p. p. Cribado. Cribratus. DE CERTES, SI PER CERTES. HI. adv. l'Or cicrlO, SÍ
CERO. m. ZERO. II
Peix del tamany de un tort por cierto. Profectò.
que porta '1 candelero. Ceroferario. Cerofera- CERTIFICACIÓ, f. Escrit en testimoni de al-
rius, ii. gun fét. ( ertificacion, certificado. Litterae fidem fa-
CEROMÀNGIA. f. Endivinació per medi de cientes.
las figuras de cera. Ceromancia. Ceromancia, ae. CERTIFICADOR, A. m. y f. Qui certifica. Cer-
GEROT. m. cerapega. cerat. || tificador. Asseverans, tis.
jat que circuheix las capsas de tabaco y alguns bo- CERTIFICATORI, A. adj. Lo que certifica ó
tons, etc. Cerquillo. Circulus melallicus deauratus. serveix pera certificar. Certificatorio, fehacienle.
II
Porció de cabell pera dissimular la calva. Cer- Fidem faciens.
quillo. Comarum circulus adscititius. CERTIFICATÓRIA. CERTIFICACIÓ. f.
una y altra banda. Cerrar à la banda el limon. Te- sér tan certa una cosa que judicar lo contrari se-
monis manubrium undique volvere. ria temeritat. Evidencia ó certitud moral. Certitudo
GERRAT. m. serrat. moralis.
GERRO. m. Porció de cànem ó lli pentinat y CERVA. f. La femella del cervo. Cierva. Cerva,
net pera poderse filar. Cerro, copo. Cirrus, i. ae. SERVA.
II
CERS. m. Yent fret que bufa del nort. Cierzo, CERVAL, adj. Lo que pertany al cervo. Cer-
bóreas. Aquilo, nis, boreas, ai. val , cerviíio, cervario. cervuno. Cervarius , cervi-
GERT, A. adj. Segur, indubilable. Cierto. Cer- nus.
tus. II
Indeterminat, com: en cert temps. Cierto. GERVARINA. f. Herba medicinal, espècie d«
Quidam. adv. Cierto, ciertamenie. Certé, profec-
i| plantatje, de fuUas diferents, que las té llargas,
tò, equidem. estretas, plenas de caixals y fàn una espècie de
DE CERT. m. adv. Ciertamente, de cierto. Certè. estrella sobre la terra. Eslrellamar. Coronopifolia,
deixar lo CERT PER LO INCERT, fr. quc's pren en se, plantago, inis.
sentit literal. Dejar lo cierto
por lo dudoso. Certum CERVATELL. m, Cervo novell que ja no ma-
pro dubio imprudenter relinquere, umbram pro ma. Cervato. Hinnulus, i.
corpore. GERVATELLET. m. d. Cervo petit que encara
JA ES BEN CERT. loc. fam. A bueu segura. Indubi- mama. Cervatillo. Hinnulus, i.
CERTA. adv. m. certament. Seso, celebro. Judicium, ii , mens, tis, ratio, nis. ||
ant. cüL.
excrements. Ano, sieso. Anus,
cap discorrent mòlt sobre de alguna cosa. Devanar- tavan destinats al imperi. César. Caisar, is.
cuyt està mòlt tou ó tendre. Tierno coma una CESSAR. V. a. Suspéndrer ó acabarse; parar
leche. Suavis, moUis. I' execució de alguna cosa. César. Cesso, as, desi-
CERVELLERA. f. MORRIÓ. BACINET. ant. MÒ- no, is. Interrómprer lo que s' està fent. César.
Ijar
LLERA. II
Casquet de cer pera defendre
\\ II
CER VER. adj. CERVAL. CESSE. m. Nota que 's posa en las llistas dels
CERVERINA. a. cervarina. f. que percebeixen un sou pera que de allí endevanl
CERVEROLA. Herba ramosa f. de uns quatre cessc la paga. Cese. Non ultra, satis sit.
pams de alt; té las fullas llargas y obertas: fa una CESSIÓ, f. Renúncia à favor de altre. Cesion.
flor de color de palla la usan los blancjuers : pei-a Cessió, abalienatio, transcriptio, nis. ||
accessió.
adobar los cuyros. Agrimonia. Agrimonia, ic. CESSIÓ DE BÉNS. for. Rcnúncia ([ue fà 'I deutor
CERVESA, f. Beguda de ordi ó blat, y de la per no poder pagar als aciebedors peraque '1 jutge
de la lierba llúpols. Cerveza. Cervisia, sabaya, pague, graduant los crèdits. Cesion de bienes. Bo-
toflor
ae, zythum, zythus, i. llúpols. norum cessió.
|
CERVESER, A. m. y f. Qui per ofici fa ó ven FÉR cessió de béns. Ccdcr, hacer cesion, elc. Bo-
cervesa. Cervecero. Cervisiarius, ii. na sua in alium transferre, transcribere.
CERVESERIA, f. Fàbrica ó botiga de cervesa. CESSIONAR. V. a. Transferir. Ceder. Cedo, is.
dís. Ceds. Moneta sic dicta. GIA. f. Os del anca. Cia , cea. Coxendix,
GETRA. f. PiTXELL. icis.
vinagre. Yinagrera. Acelabuluni, i, acetarium vas- sentit oposat la situació de sa popa y proa, en un
culum; oxys, idis. ||
pi. Las ampolletas en que 's canal ó paratge estret pera fondejar; ó desprès de
posa oli y vinagre en la taula. Vinagreras. Ampu- haver deixat càurer la àncora. Ciaboga. Navis con-
llae, arum. versió.
GETRILLADA. f. L' oli que cab en un cetrill. fér ciaboga. fr. met. Remolinarse las personas
Alcuzadíi. Quidquid olei capit lecythus. pera fugir. Ilacer ciaboga. Ingyrum conjungi, con-
CETRILLÀS. m. aum. Alciizon. Grandis lecy- volvi.
thus, CIAR. V. a. nàut. Tornar lo barco enderrera
CETRILLER. in. Qui fà ó ven celrills. Alcuce- sènsgirarlo. Ciar. Remos inhibere.
ro. LecAlhoruiu faber, venditor. CIÀTICA f. med. Malícia que prové de un hu-
GETRILLERAS. f. pi. Pessa ü guarniment de mor que's fica en 1' os de la cadera. Cia, ciàtica.
fusta, cristall, elc. pera posar los cetrills del oli y Ischias, adis.
vinagre. Angarillas, portavinagreras. Ampullarum GIÀTICH, CA. adj. Qui pateix, y lo que per-
vectabulum. tany à la ciàtica. Ciàlico, ceútico. Yschiacus, scia-
regnat de algun príncep. Cetro. Sceptrum reg- espuela de caballer; té las fullas de baix grossas,
num, i, imperium, ii. amplas y mòlt paregudas à las de la figuera infer-
GEU. m. SEU. 11
met. cevo. nal, las flors blavas, y las llavors pulverizadas y
GEVADOR. m. encevadob. aplicadas à la pell serveixen pera matar ó fér fu-
GEVAMENT. ni. EXCEVAMENT. gir los polls. Albarraz, yerba fiojera ó piojenta.
GEVAR. V. a. ENCEVAR. met. Atràurer ab pro- II
Staphis, idis.
mesas y carícias. Halagar. Allicio, is. CIBARI, A. adj. que s' aplica à las lleys ro-
GEVARSE. V. r. Deixarse vèncer de las pas- manas que Iractan del arreglo dels menjars y con-
sions. Cebarse. A voluptatibus superari. ||
Entre- vits dels pobles. Cibario. Cibarius.
garse ab mòlta afició à alguna cosa. Cebarse. Toto CIBELES. f, Diossa, mare de tots los Deus. Ci-
animo in aliquid intendere. beles. Mater magna; Cybele, Cybebe, es.
ria. Sòrdida parsimònia, avaritia. del cel y de la terra, ab un sol ull en lo fnmt.
CICATRÍS. f. Senyal (juc (jueda desprès decu- Cicloj)e. Cyclops, opis.
-rada la lla/ía. Cicaíriz. Cicalrix, icis. GIGONS. m. ])1. Pobles de Tràcia Cicones. Ci-
CICATRI8ACIÓ. f. La acció de cicatrisar. cones, uni.
Cicalrizttcion. Vulneris obductio. GIGUTA. f. Planta ab una branca semblant al
CICATRISAL. adj. Lo que pcriany à la cica- fonoll, ab las fullas tres vegadas aladas; fuUelas
trís. Cicalrizal. Ad cicalricem perlinens. agudas é incisivas; olor nauseàtich y desagrada-
CICATRI8AR. V. a. Tancar las llagas ó feridas ble; '1 such es verinós, y preparat serveix de re-
desprès de curadas. També s' usa com recíproch. mey. CíoMía, cicutaria yerba. Ckiúíi, a*, conium
Cicatri:ar. Cicatrico, as, cicalricem obducere. maculat um.
CIGATRISAT, DA. p. p. Cicalrizado. Cicatri- CID. n. p. de bome que s' aplica à un béroe
eatus. en valor ,
per la semblansa al antich Uui-Diaz
GICATRISATIU, VA. adj. Lo que lé viitut de de Vivar tant cèlebre en la història de Espanya.
cicalrisar. Cicalrisalivo. Cicalricandi vírlute po- En sòn origen es veu aràbiga que significa capità.
llens. Cid, cidi. Cid, dux, cis.
CiCERO. m. Entre estampers cert caràcter de CIDÀRIS. f. Espècie de diadema que usaren
Ilclra de un .çrau mès que de entredós y un mé-
la los reys de Armènia, pareguda à la tiara dels per-
nos que la ataiiasia. N' bi ha de xich y de gros. sas. Cidaris, Diadema sic dida.
Lectura. In lypographia lectura. GIDRA. f. Vi fèt de fiuyta. Cidra. Sicera, ae.
CICERONIÀ. m. Poble de Campània dit per CIÈNCIA, f. Sabiduria de las cosas humanas
Plinio Acadèmia. Ciceroniano. Giceronis villa. ||
ab principis certs y evidents. N' hi ha de vàrias
adj. que s' aplica à lo que imita à cosa de Cícero, classes, com exactas ò matemàticas, naturals que
com r estil, eloqüència etc. Ciceroniano. Cicero- miran ó especulan la naturalesa, las de vàrias fa-
nianus. cultats que's divideixen en pràclicas y especulati-
GICICENAS. f. pi. Nom que donavan los grechs vas, infusas y adquiridas, divinas y humanas etc.
à las salas magníficas que 'Is servian de menjadors. Ciència. Scientia, doctrina, diciplina, x.
Cicicenas. Gicicena', aruni. .Moneda ó medalla gre- ||
CIÈNCIA CERTA. Cienciu cierta, pleno conocimien-
ga que valia dos dracmas y era mòlt estimada per lo. Exploratè, sciens, et prudens.
la herniosura del encuny. Cicicenas. Monela sic CIÈNCIA DE SIMPLE INTEL•LIGÈNCIA, tcol. La que
dicta. versa sobre que no es, ni fou, ni serà; só es,
lo
GÍGLADA. f. Vestidura llarga y rodona que sobre la quidilat de las cosas en 1' estat de mera
autíguament usavan las donas. Ciclada. Cyclas, possibilitat. Ciència de simple inteligencia. Scien-
radis. ||
pi. Nou mar Ageu,
islas en lo dit Arxipé- tia simplicis intelligentiae.
lacb. Ckladas. Cyclades, um. CIÈNCIA GAYA. POESIA.
GIGLAN. m. Lo qui té solament un teslícul. Ci- f. teol. La ab qne Dèu véu las co-
ciÉNCÍA MITJA.
\clan. Testiculo carens. sas que han de succehir condicionalmenl; v. g. la
GÍGLIGH, ca. adj. Circular. Orbicular, ciclico. ab que vegé ó conegué la conversió dels de Tiro,
rCyclicus. si haguessen vist los miracles, de J. C. Ciència me-
GIGLO. m. cicLÀN. II
Cert numero de anys, los dia. Scientia media.
^quals acabats se tornan à contar de nou. Cicló. Cy- AB CIÈNCIA Y PACIÈNCIA, m. adv. Ab coneixemenf.
slus, i. permís y tolerància de algú. A ciència y paciència,
CICLÓ DECEMNOVENAL Ó DECEMNOVENARI, Ó LLINAR. con noticia y tolerància de alguno. Sciente, et si-
fCurs periódich de nou anys en que'ls novilunis lente.
ECahuen en los mateixos dias. Los romans los senya- DE CERTA CIÈNCIA. Ab coneixeiiient cert. Con ple-
ilavan ab Uelras de or. Àureo número, cicló decem- no conocimienlo. Scienter.
inovenal ò decemnovenario. Aureus numerus. sÉNS CIÈNCIA MiA. loc, fam. Sens saberho jo. Sin
cici.o PASQUAL. Periodo de cinch cents trenta dos mi coiiocimiento. Me iiisicio et ignorante.
inys solars, que resulta de la multiplicació de ci- CIENT, A. adj. Qui es sabedor ó sab alguna co-
|clos llunars de nou anys y solars de vint y vuyt. sa. Cienie. Doclus, sciens.
Cicló pascual. Pasclmalis cyclus. CIENTÍFICAMENT, adv. m. Conforme à las
CICLÓ soLAii. Número de 28 anys, desprès del reglas de alguna ciència. Cientificameníe. Sapien-
qual torna '1 diumenge en lo mateix dia del mes. ter, perilè.
Cicló solar, bolariè cyclus. CIENTÍFICH, CA. adj. Cientiftco. Sapiens,
GIGLOIDE.. f. geom. Línea curva formada, ó doctus, perillis.
per un punt de la circunferéncia deuncírculsobre CIENTMENT. adv. m. ADRETAS.
una línea recta, ó per la extremitat superior del CIFONISME. m. Suplici dels rntichs, que con-
diàmetre circular tirat perpendicularment sobre sistia en untar de mel al pacient per tot lo cos nú,
dita línea. Cidoide. Ciclois, idis.
y posarlo al sol lligat à un pal pera que '1 piqué-
360 CIM DICCIONARI CIM
sen las moscas y 'Is tabachs. Cifonismo. Suplicium Cima, cumhre. Acumen, inis, cima, a?. mel. Lo ||
CANTAR COM UNA CIGALA, fr. CANTAR COM UNA CA- nyinyol en la canya de pescar. Rahiza. Piscatoriae
LANDRIA. 2. arundiniscuspis. ||
bot. Conjunt mòltas cuas ópun-
CIGALASSA.f.aum. C'ujarron. Grandior cicada. xons, que eixint de un mateix punt, se divideixen
CIG ALETA. f. d. y regularment en altres raigs que portan flors, de
CIGALÓ, m. Cigarra pequem. Peltigonia, a;. modo que poden anomenarse umbel-la irregular,
CIGARRER, A. m. y f. Qui fa ó ven cigar- com en lo saúch. Cima. Cyma, a?.
rros. Cigarrero. Yenditor, opifex foliorum nicotia- ESTAR FINS À LA CIMA DELS CABELLS, fr. lUCt. fam.
njB convolutorum. Estar cansat de sufrir qui no hi té cap obligació.
CIGARRISTA. m. Qui fuma mòlt. Cigarrista, Estar hasta las cachas, hasla las cejas, hasla el go-
cigarrero. Mullum fumans. llete. Diutius ferre non posse ; stomachatum esse.
CIGARRO. m. Rotllet de fullas de labaco; 's fa CIMAL. m. ter. persa. remato, cimbori. ||
també trinxat y embolicat ab paper. Cigdrro. Ta- CIMAR. V. a. nàut. Passar lo car de la entena
bacci folium convolulum. |1
L' embolicat ab fullas en y demés barcos de vela llatina de
los falutxos
de blat de moro. PajiUa, pajila, pajica. Tabacci una banda à inmediació del arbre y
altra per la
folium convolutum. per la cara de proa, al virar de bordo, pera que la
CIGNE. m. ciSNE. vela quede de la bona volta. Cimar. Velum vento
CIGONY. m. Lo poll de la cigonya. Cigonino. secundo aplare.
Ciconiuspullus. CIMARRON. m. nàut. Nom que's dóna al ma-
CIGONYA, f. Aucell de pas, semblant à la riner indolent, rundinayre y poch amich del tra-
grua, blancli, ab algunas plomas negras en las alas, ball. Cimaron. Lentus, seguis.
y '1 coll y bèch llarch. Cigüeüa. Giconia, crotalis- CIMASSA. m. arq. MotUura en forma de S,
tria, ae. Ferro de la campana, ahont se lliga la
||
composta de dos parts de círcul, que la terminan
corda pera tocaria. Cigüena. Hastile, is. ||
Instru- en ample, sens fér àngiils. Cimacio. Cimatium, ci-
ment pera tràurer aygua. grua. 8. I Entre estam- ma tion, ii.
pers la maneta en las prempsas. Cigüena. Manu- CIMBELL. m. Cordill que's lliga à la punta del
brium ii. met. Hurla que 's fa à algú per detràs
||
bastó en que's posa 1' aucell que serveix de munta
posant los dits retorts sobre l' índice. Cigüena. Sau- ó ensa en la cassa. Cimhel. Chorda, a;. ||
Lo mateix
na poslica. II
ter. perxa. aucell. Cimhel. Avis aucupatoria.
CIGONYETA. f. d. Cigüeíiuela. Parva ciconia. CÍMBOL. m. clavigímbol.
CIGONYÍ. m. CIGONY, CIMBORI. m. arq. Cúpula petita sobre la mit-
CIGRÓ. m. ciURÓ. ja taronja. Cimhorio, cimhorrio. Tholus, i, testudo,
CIGÜELA. f. ant. cigala. inis. II
met. enteniment. ||
met. atzegallada.
CILA. f. mit. Filla de Laomedont y germana de CIMBROS. m. pi. Pobles germànichs. Cimhros.
Priam, per qui fou assesinada havent interpretat Cimbri, orum.
falsament la voluntat dels déus. Cila. Cila, se. CIMENT, m. Entre boters cert ribot pera fér
CILIANDRA Y CILIANDRIA. f. celian- gàlsers en lo cantó de la fusta. Juntera. Runcina,
DRIA. a;. II
Fonament. Principio , cimiento. Ca^mentum,
CILICI, m. Sach ó vestidura aspra que s' usa- fundamentum, i.
CIMA. Lo mès alt de las montanyas, arbres etc. Alfange, cimitarra. Harpe, és, acinaces, is.
CIN CATALÀ CliN U
CIMÓS, A. adj. bol. Se diu de las que
flors ciNGLADA DE MAL DE VENTRE. Dolor forl (!»' ven-
presentat! la influiescéncia en ciina. Chnoso. Cy- tre. Retortijon de Iripas, dolor de vienlre. Tormen,
mosus. inis, vermina, um.
CINABRI. m. Sucli mòlt beimell (lue destil-la CINGLE, m. y
un arbre de Àfrica , del (|ue acosdinian usar los CINGLERA, f. Cordillera de rocas espadadas.
pintors. Cinabrio. Cinnabaris, is, cinnabari , ind. Despemdero , sierra. Praïrupti mon tes , rupes. ||
la flor menuda y olorosa. Cinamomo. Cinnamus, CÍNGUL. m. Cordó ab una borla a cada estrém,
cinnan)omum, i. ab que '1 sacerdot se cenyeix la alba. Cingulo. Cin-
CINCELL. m. Instrument de ferro que té la gulus, cingulum, i, diazoma, atis.
boca y tall de cer, y serveix pera tallar ferro fret CÍNIA. f. Maquina feta de rodas pera tràurer
ab martell. Cortafrio. Feiri sector. Ferro pera |1
aygua dels pous. iXoria. Antlia, le , aquaria, rota.
tràurer los claus que no's poden arrancar ab las CÍNIGH, ca. adj. Secta
de de filosops morals,
estenallas. Botador. Ad tollendos clavos ferrum. que fou autor Antísienes. Cinico. Cynicus.
CINCH. numeral cardinal. Cinco. Quinqué. ||
CINNOR. m. Instrument músich de fusta, de so
La carta que té cinch senyals. Cinco. Pagella quin- trist y melancólich, que's sonava en lo temple de
CINCHANYAL. adj. ant. De cinco anos. Quin- pel blanquinós , verda la esquena y pelat de las
quennis. ancas; es inclinat à la luxúria, fogós y fort. De ell
CINCHGENTS. numeral cardinal. Quinienlos. conlan los poetas raòltas fabulas, y alguns V ano-
Quingenti. menaren Anubi. Cinocéfalo. Cynocephalus, i. j]
GINCHENRAMA. f. Herba que's cria en los Nom de un poble fabulós, los habitans del qual fin-
paratges humits, y te la fulla semblant à la men- gian los poetas que tenian cap de gos yeran furio-
ta. Cincoenrama. Quinquefolium ii
,
penlapiei- , sos. Cinocéfalo. Cynocephalus, i.
llon, i. CINOGLOSA. f. BESNEULA.
CINCHMESÓ, NA. adj. Lo qui naix al cap de CINOSURA. f. astron. Consfel-lació boreal que
cinch mesos de sér engendrat. Cincomesino. Quin- consta de set estrellas. Cinosiira, osu menor. Cyno-
quemeslris. sura, X, cynosuris, idis.
CINCOGESM A. f. ant, Pascua de Penlecoslés. CINQUAGÉSIMA. f. Lo diumenge abans del
Pentecostes. primer de quaresma. Quincuagésima. Quinquage-
CINCONINA. f. QUININA. sima? dominica.
CÍNDRIA. f. Espècie de meló que té la molsa CINQUANTA, adj. numeral cardinal. Lo que
bermellenca y es mòlt aygualit. Melon de agua, té cinch desenas. Cincuenta. Qdinquaginta, indec.
zandia, sandia. Melopepo nis. arq. Motllo de ,
||
CINQUANTÈ, NA. adj. Lo que pertany al nú-
fusta pera formar sobre de ell los archs y bóvodas. mero cinquanta. Quincuagenario, cincuanteno, quin-
Cimbra, cercho. Lingneus ad fornicem excipien- cuagésimo. Quinquagesimus. m. La cinquantena ||
CINDRIERA.
f. Planta semblant à la melone- CINQUÈ, NA. adj. Quinto. Quinlus.
de brots quasi igualment estesos, però de fulla
ra, CINQUENAMENT. adv. m. ant. En quinto lu-
>mès petita y de un vert mès fosch. Sandia, zandia. gar. Quinto.
Anguria, ae. CINQUILLO. m. Anell de cinch pedras. Cinti-
CINGAR. V. a. y derivats, singar. llo. Annulus, i.
CINGLA, f. Faixa pera asegurar la albarda ó CINQüiPUL. f. Festa que celebravan los ju-
sella. Cincha. Cingula, ae. fam. Banda. Banda. heus à Jerusalem, à la que anavan descalsos. Cin-
||
Fascia, se, balteus, i. Beca de col-legial. Beca. quipul. Festum sic dictum.
||
CINGLADURA. f. La acció de cinglar. Cincha- CINTA. f. Teixit llarch y estret. Cinta. Yitta,
dura. Cinctura, íe. naul. singladura. zona, zonula, La ab que's cenyeixen la sotana
a3. ||
\\
CINGLAR. V. a. apretar la sella ó albarda ab 'Is ecclesiàsticbs. Cenidor. Cinctorium, ii. La co- ||
la cingla. Cinchar. Cingo, is, cingulà adstringere, munment de color de rosa que tenen en las oíici-
Engolfarse en alta mar. Engolfarse, entrar en alta cinas pera lligar los plechs de papeis. Balduque.
II
mar. In altum provehi. naut. singlar. Linea rubra, tajnia, ae. Llenca de cuyro de tresò
1|
[|
CINGLAT, DA. p. p. Cinchadn. Cinctus. quatre dits de ampla , ab que per medi de una ci-
TOMO I. 47
362 cm DICCIONARI cm
vella s' estreny regularment la cintura. Cinta. CIRCUHIR. V. a. Rodejar. Circuir, cerrar, ro-
Cinctorium, ii, astrictorium cinguhim ex corio. dear. Circumco, sepio, ambio, is.
|
CINTURA. II
nàut. Las fustas que van per fora del CIRCUHIT, DA. p. p. Circniio. Septus, cir-
ter. Enginny pera pescar. Cinta. Reté sic dicta. CÍRCUL. m. de una sola
geora. Figura plana
ESTAR EN CINTA. fr. Se diu de las donas prenya- linea que forma un cèrcol dit circumferència. Cir-
das. Estar en cinta. Piv-egnantem, gravidam, fcetain culo. Circulus, i. Orde de assentos. circo.
II
CINTERIA. f. Lo conjunt, botiga ó còrners de cÍRCüLs de posició. Són los sis mès grans de la
cintas. Cinteria. Yittarura, taíniarum copia, nier- esfera, à saber: equinoccial, eclíptich, primer me-
catura. ridià, horizontal y 'Is dos coluros que divideixen
CINTET, A. m. y f. Corromput de Jacintet.Ja- lo meridià. Circulos de posicion. Positionis cir-
cinlo. Hyacinthus, i. culi.
CINTETA. f. d. Cinlilla. Taeniola, íb. CÍRCULS DE ALTURA Ó DE DEPRESSIÓ. LoS paralelOS
CINTIRI. in. ant. Fluix de ventre ab mescla de al horizont ó superior à ell, y delerminan la al-
sanch. Disenleria. Dysenleria. tura dels astres; ó sota de ell y determinan sa de-
GINTO. n. p. de home. jacinto. pressió. Almicantarados. Circuli horizontis para-
GINTÓ. m. CINTURÓ. leli.
CINTÓRIA. f. herba, centaura. CÍRCÜLS HORARIS, astr. Los que senyalan las ho-
CINTURA,
La part inferior del lall del cos,
f. ras; los principals són dotze que divideixen la
ahont se cenyeixen los vestits. Cintura. Medium equinoccial en vint y quatre parts iguals ó en
corpus. quinze graus per hora. Circulos horarios. Horarum
CINTURÓ, in. Cintó pera portar la espasa. Ta- circuli.
laharte, cinluron, tahali, biricú. Cinctorium, para- CÍRCULS VERTICALS, astr. Los majors que passan
zonium, ii, balteus, i, ||
La cinta que antíguament pel zenit y nadir, y són perpendiculars al hori-
regalavan los marits à las donas casadas de nou, y zont. Circulos verlicales. Yerticales circuli.
ara s' ha fet comú 1' us. Cintnron. Caslula, jb. CIRCULACIÓ, f. Acció de circular. Circula-
CINYEL. m. ant. cíngul. cion. Circulatio, nis, circuitus, us.
CIP. m. Fita, pedra ab que 'Is romans marca- CIRCULAR, adj. Lo que pertany al círcul. Cir-
van en los camins ó indica van la direc-
las millas cular. Orbicus, orbiculalus , orbicularis. ||
f. La
ció de cada un, Cipo. Cipum, i. carta ó avís escrita de orde superior, donant algu-
CÍPIA. f. Peix mòlt semblant al calamars, del na orde ó notícia. Circular. Circularis littera. v. 1|
qual se diferencia per sér mès gros, y no tenir n. Passaruna cosa per mòltas mans, com la mone-
cua. Té un os sobre la esquena que s' usa en far- da. Circular. Circulor, aris, per manus circumfer-
màcia y altres arts. Jibia. Sèpia, se. ri. Parlant de la sanch, córrer per las artérias
II y
CIPRER. m. xiprer. venas, desde '1 demés parts
cor à las del cos. Cór-
CIPRERAR. m. xiprerar. rer la sangre. Per venas sanguinem volvi, circu-
CIPRI. adj. Natural de Xipre, y lo pertanyent lari.
à aquesta isla. Cipvio. Cjprius, cypricus. CIRCULARMENT. adv. m. Circularmenle Cir- .
CIRCEU. adj. Lo pertanyent à la bruixa Circe. rar alguna cosa. Circuncidar. Reseco, as; moduiu
Circeo. Circeus.
adhibere.
CIRCO. m. Entre 'Is romans lloch voltat de gra- CIECÜNCïDAT, DA. p. p. y
das destinat pera alguna funció. Circo. Circus, i, CIRCUNCÍS, A. Circuncidado.
p. p. irregular.
Lo conjunt de personas que assistian en ell. Cir-
II
Circumcisus, circumsectus.
co. Consessus, us.
CIRCUNCISIÓ. f. L' acte de circuncidar. Cir-
CIRCUHIGIÓ. ra. ant. marrada, volta. cuncision. Circumcisio , nis , circumcisura, ae. 1|
cm cvrALA CIR 363
Fes'a qno colobia la Iglcsia M pi-iineí' dia del any. CIRCUNSTANGIAR. v. ;i. Explicar per me-
CIRCUiVOAR,,
CIRCÜNDAT, DA.
V. a. kourjar.
p. |). kodkjvt.
nor las circunsli'incias de alguna cosa. Circiinslini-
ciíir. Exacte, dislinctè aliqiiid explicaré. (Icsciilie-
re: rem. prou) est gesta, narraré.
CIRCUNFERÉiVCIA. f. I.a liiiea curva (|Ui' GIRGÜNSTANGIAT, DA. p. p. \ ailj. Lo (pie
tancada per tolas paris forma un t-írcul. Circunfe- s' explica al) totas sas circunstancias. Circunstan-
siderada per la part interior. Circmferencia cònca- CIRGUNSTANT , A. adj. Lo que està al entorn
va. Circumferentia còncava. Pars intima circumfe- de altra cosa. Circunslante. Circumstans. pi. Los 1|
frasis, circunlocucion. Circumlocutio, periphrasis, sops fundada per Arístipo en la divisió dels peri-
is. patétichs. Cirenaico. Cyrenaicus.
CIRCUNLOQUI. m. Lo que 's diu ab circun- GIRENEU. adj. Lo natural de Cirene. Cireneo.
cumscribo, is. ||
Reduhir à certs límits. Circunscri- CIRERA DE PASTOR. Lo fruyt dcl cirerer bort. Es-
bir. Circuniscribo, is. pino, majuelo. Oxyacanthae fructus.
CIRCUNSPEGCIÓ. f. Atenció, cordura, pru- CIRERA GARRAFAL. Las luajors y de millor gust.
dència. Circunspeccion. Circumspectio, considera- Cereza garrafal. Gerasum, i.
consideratus, prudens. |1
Serio, grave, respecta- CIRERER, m. Arbre de escorsa dura, llisa, un
ble. Circunspeclo. Gravis, circumspectus, veneran- poch bermellenca; sòn fruyt són las cireras. Cere-
CIRGUN8TÀNGIA. f. Accident de temps, lloch, CIRERER BORT. Comcjo, cerczo silvestre. Cornus,
modo, etc. unit à la substància de algim fét. Cir- cornum, i; frutexsanguineus.
cunstancia. Circumstantia, ;c, adjuncta, orum. j]
CIRERET. m. d. Cerezilo. Parvus cerasus.
Condició, qualitat, requisit. Circunstancia. Quali- GIRERETA. f. d. Cerecilla, cerecita. Cerasum
laS, atis. [1
MEMDÉNCIA. exiguum. U Aucell de unas quatre polsadas de
EPT LAS circunstíncias PRESENTS, m. adv. Equi- Uarch, de color de cendra en las alas, blanch de
val à lo mateix que en 1' estat actual de las cosas. ventre y potas rojas. S' entreté jugant entre las
En las presentes circunstancias. Rebus sic stanti- canyas y jonchs. Arandillo. Motacilla ai.
bus. GIRI. m. Candela de cera de un sol ble, llarga
GIRGUNSTANGIADAMENT. Cande-
adv. m. Ab to- y grossa. Cirio. Cereus, i, funale, is. ter. 1|
taslas circunstancias. Circunstanciadamenle. Exac- las com las de dir missa. Vela. Cerea, sebacca can-
te, ad amussim. dela.
364 CIS DICCIONARI CIS
CIRI PASQUAL. Lo quc's benehei'x lo dissapte ales. II
Una de las vint y dos constel-lacions boreals.
sant, y en los oficis divins crema fins al dia de la Cisne. Olor oris, cygnus, i. []
met Bon poeta 6 mú-
Ascenció. Cirio pascual. Cereus paschalis. sich excel-lent. Cisne. Cygnus, i.
MÓLTAS CANDELAS FAN ÜN CIRI PASQUAL, fr. mel. CISPADÀ, NA. adj. Lo que esta entre Roma y
fam. Explica que mòltas vegadas la repetició de '1 riu PÒ. Cispadano. Cispadanus.
cosas petitas arriba à fér una matèria grave. JIím- Nom que donaren los antichs à un car-
CISSI. m.
chas candelillas hacen un cirio pascual, miichos po- ro ab dos rodas. Cisio. Cisium, ii.
^os hacen un mucho. Multa minuta et congesta gran- CISTELL, m. Teixit de vímens, jonchs ó altra
dem eíBciunt molem. Partibus ex minimis magnus matèria, en figura comunment rodona y còncava,
consorgit acervus. que serveix pera posar fruytas y altras cosas. Ces-
süRTiR AB CIRIS TRENCATS, fr. met. Ab espècies to. Fiscus, calathus, i, corbis, is. ||
Lo gran. Arga-
impertinents, estranyas ó fora del cas. Con supata dijo, argadillo. Vas vimineum.
de cabra ó de gallo; ó con su media espada. Collo- CISTELLA, f. Paner ó panera. Cesta. Cista cor-
cutionem importunis sermonibus interrumpere; ab bula, piscina, ea, panariolum, i. []
La de palla. Es-
instituto aliena loqui; praïter rem loqui. criiio. Corbis, is.
CIRIAL. m. Candelero. Cirial. Lychnuchus, BOIG COM UNA CISTELLA, exp. fam. que s' aplica
candelabrura, i, al qui ab sas accions se porta com à boig. Loco de
CIRIÀS. m. aum. Cirio grande. Magnus ce- alar. Furiosus.
reus. UMPLIR LA CISTELLA PLENA. fr. PUJAR LA MOSCA AL
GIRIER. m. ant. candeler. 1. NAS.
CIRIET. m.d. Cirio pequem. Cereus parvus. CISTELLADA. f. CISTELLAT.
GIRILOT. m. ter. Aucell de estany. Pdjaro de es- CISTELLÀS. m. aum. Ceston. Magnus corbis.
lanque. Avis sic dicta. CISTELLAS8A. f. aum. Ceston. Amplior, gran-
CIRINEU. m. Lo qui ajudà à portar la creu à dior corbis.
Jesucrist. Cirineo. Cyrineus, i.
I
Lo gui ajuda à al- CISTELLAT. m. Lo que cab en una cistella.
tre en algun empleo ó traball. Cirineo. Adjutor, Cesta. Quod ficus capit,
oris. CISTELLER. m. Qui fà ò ven cistells ó ciste-
GIROT. m. Cubert de ramas pera guardar-
ter. Uas. Cestero. Cistarius, ii, cistarius artífex, ven-
se del sol. Sombraje, somhrajo. Umbraculum, i. ditor.
CIRQUE. ni. ciRco. CISTELLERIA, f. Botiga de cisteller. Cesleria.
CIRURGIA, f. Art de curar féridas, Uagas y tot Cistario officina, laberna.
mal extern de las personas. Cirugia. Chirurgia, ae. CISTELLET. m. d. CestiUo, cestico. Corbula,
CIRURGIÀ, m. Profesor de cirurgia. Cirujano. corbicula, ;e.
CISNE. m. Aucell blanch, de bèch groch, coll del llorer, arrugadas, verdas y com rehinosas y
mòlt llarch, las potas negras y unidas ab una pell las flors blancas. Estepo, ajea, pajea, cengajo, cer-
ó membrana com 1' ànech , y 's cria en las ribe- gazo. Cistus laurifolia.
rasdels estanys y rius. Cisne. Cygnus, i, carnorus CISURA. f. Obertura sutil en algun cos. Cisitra.
CIT CATALÀ. CIV 365
Scissura, oonscissura, ae. ||
Lo lallet que fà 'I san- CITRAGO. m. Herba, espècie de niella que té
grador en la vena. Cisnra. Seissura, ae. '1 gust semblant al de la cidra. Cidronela. Citrago,
I
lo ii,
j
las, atis. CITRELL. m. ter. cetrill.
CITACIÓ, f. La acció de citar. Emplazamiento, CITRELLA. f. ter. canti, cantiret.
rilocion. Denuntiatio, conditio, vadatio, nis. CÍTRICH, ca. adj Lo que pertany . al poncera
CITACIÓ DE REMAT. for. Notificació ó intima al ó taronja. Citrico. Citricus.
deutor, de la venda que's va a fér de sos béns. CIURÓ. m. Planta y fruyt mòlt conegut. Gar-
Cilacion de remale. Comperendinatio, nis. hanzo. Cicer, eris.
CITADOR, A. m. y f. Qui cita. Citador. \o- CIURONAR. m. Terreno plantat de ciurons.
alor, convocalor. apparitor, is. Garbavzal. Sata ciceribus terra.
CITAR. V. a. Avisar à algú senyalantli '1 temps CIUTADÀ, NA. m. y f. Yehí, fill, ó l 'qui viu
lloch pera tractar de algun assumpto. Citar. en alguna ciutat. Ciudadano. Civis, is, urbis inco-
voco, as, indico, is. |1
Referir ó anotar al marge las. Home bo. Ciudadano. Yir frugi. Qui gosa
II ||
e algun escrit, los autors ó textos per comproba- '1 dret de ciutadà. Ciudadano. Civis, is. ||
adj. Lo
ió de lo que's diu ó escriu. Citar. Testimonia, pertanyent à la ciutat y als ciutadans. Ciudadano.
ucloritates vel texlus indicaré. |1
for. Notificar à üppidarius, civicus, civilis.
Igú que comparega devant la autoritat, Alegar, ci- CIUTADÀ HONRAT. Títol de houor. Ciudadano hon-
ïar, producir. Cito, as, convador, aris; in jus vo- rada. Civis honeslus: nobilitatis gradus equestri
care, aliquem convenire. Anomenar à cada hu || ordini proximus.
per sòn nom. Citar. Singulorum nòmina cilare. CIUTADÀ MAJOR. Primera clase ó estat dels habi-
CITAR DE REMAT. fr. for. Nolificar al deutor que tans de ciutat, que comprenia 'Is més honrats y
es execulaí,remat que's va à fér de sos béns.
lo estimats no exercint art mecànich. Ciudadano ma-
Citar de ó para remate. Bonorum proscriptionem yor. Major civis, civis, primi ordinis.
indicere. CIUTADÀ MITJA. Segou cstat ó classe de ciuladans
GÍTARA. f. Instrument músich semblant à la com : mercaders , etc. Ciudadano mediana. Civis
guitarra ab cordas de filferro, y 's toca ab una secundi ordinis.
plom de cer. Land, citarà. Cithara, íe, barbilos, i. CIUTADÀ menor. Tercer eslat que comprenia 'Is
CITARINS. m. p. Pobles de Sicília prop de Pa* menestrals. Essent los ciutadans y 'Is burgesos
erm. Cilarinos. Citharii, citharini, orura. iguals en dret sols se diferenciavan: 1."" En la pre-
CITARISTA. m. Qui toca la cílara. Citarista. cedéncia dels primers, y 2." En los privilegis es-
itharisla, x, citharoedus, i.
pecials de cada vila ó ciutat, de manera que un
CITARÍSTICH, ca. adj. poét. Lo que pertany burgès de la vila de Perpinyà portava avantatge à
la cílara. Cilnristico. Cilliaroedicus. mòtls ciutadans de mòltas ciutats de Catalunya.
CITAT, DA. p. p. Ciiado. Evocalus, cilalus, in- Ciudadano menor. Minor civis.
dictus. CIUTADEJAR. V. n. Semblarse à lo que es de
CITATORI, A. adj. for. Lo manament ab ques ciutat. Ciudadear. Civitatera referre.
cila à algú. Citatorio. Citatorium, ii, cilatorium CIUTADELA. f. y
rescriptum. CIUTADELLA, f. ant. Fortalesa ab baluarts
CITATÓRIA. f. CITACIÓ. situada en paratge ventatjós pera subjectar ó de-
CITEA. f. CÍTARA. fensar una plassa. Ciudadela. Arx, cis.
CITEREA. f. mit. vÉNls. CIÜTADETA. f. d. Ciudaditía. Civitella, aï.
CITÉRIA. f. Imatge grotesca que's posava en CIUTAT,
m
f. Població gran que gosa de majors
oma en cerlas ceremónias públicas y à la que's preheminéncias que las vilas. Ciudad. Civitas,
clos pel pit y ab un coll. Chamerluco. Muliebris CIVADAR. m. Lloch plantat de civada. Avenal.
torguata vestís. Avena consitus ager.
CITRA. f. anl. CÍTARA. II
Mesura de Iraurer vi. CIVADER. m. y
PITXELL. CIVADERA. f. ant. Morral pera donar civada,
366 CLA DICCIONARI CLA
etc. à las cavalcadiiras. Cebadera. Hordearia man- Primera demanda executiva. Instància, demanda-
tica. Prima instanlia judicialis.
CIVELLA. f. Pessa de metall de varias figuras FÉR CLAM. fr. ant. Queixarse. Quejarse. Queror.
ab un pungant al milj pera subjectar las corretjas, eris, expos'.ulo, as.
etc. IlebiUa. Fibula, íe. ||
Pessa de fusta de llado- MENAR CLAM. fr. ant. Seguir plet. Seguir pleilo.
ner en[forma de ferradura, que's posa al cap de la Litem persequi.
cingla. Anillo. Annullus, i. GLAMADOR, A. m. y clamant. f.
GIVELLADA. f.
y GLAMALLS Y GLAMALLER8. m. CLAMÀS-
GIVELLAM . ni. Abundància de civellas en las TECIIS.
guarnicions. Heüllaje. Fibularum series. CLAMAMENT. in. clamor, súplica.
GIVELLAR. Y. a. Cordar ab la civella. Hehillar. GLAMANT. m. for. ant. Querelloso, querellante,
Fibulo, as. instante. Petens, tis, delator, oris.
CIVELLA88A. f. auni. HeUUaza. Magna fibula. GLAMAR. V. n. Cridar llastimosament dema-
CIVELLAT, DA. p. p. Hehillado. Fibulatus. nant favor ó ajuda. Clamar. Clamo, as, vociferor,
GIVELLER. m. Qui fa óven civellas. Ilebillero. aris. II
Dit de algunas cosas inanimadas, com : la
Fibularum artifex, venditor. terra clama aygua ;
'1 delicte clama càstich. Cla-
GIVELLETA. f. d. HebiUka, hehillita, hebille- mar. Peto, is.
GLAM . m. ant. for. Queixa, querella. Instàn- GLAPIT. m. Guinyol interromput, quant lo gos
cia, querella. Querela, querimonia. ae, questus, us, persegueix la cassa. ò sent algun dolor. Latido.
delatio, inslantia judicialis. |j
ant. clamor. Ij anl. Gannittus. us.
cu CATALÀ. CLA 367
CLAR, A. adj. Lo que té claredat. Claro. Cla- cuheix lo rovell del ou. Clara. Albugo , albumen,
ms, luoidus. 11
Transpareiif, tcrs com la aygua y inis. II
CLARISSA.
cristall. Claro. Pcrlucidiis, vitreus. [)
Limpio, pur, CLARABOYA. f. Finestra alta sèns portas.
desembarassat , com : veu , visla ,
pronunciació Tragaluz, clarahoya. Finestia altior. La (|ue està ||
CLARA. Claro. Clams, perspicuus. | Líquit mesclat en las teuladas. fínharda. Fenestra prominens. ||
i arus,
II
\\
En los teixits
tint.
||
Lo
CLARABOYAR. V. a. ENTRETALLAR.
CLARABOYAT DA. p. p. ENTRETALLAT.
adj. mel. Se diu de qui's posa
dat. Claraboyado. Perforatus.
,
cidus. II
L' espay ó intermedi que hi ha en algunas CLARAMENT, adv. m. Ab claredat. Clara-
cosas, com en sembrats, profcssons, elc. Claro. menle. Nitidè, dissertè, luculenter.
Intervallum, i. 1|
Poch comú, "com: los sabis verda- CLAREA. f. Beguda de vi blanch, .sucre ómel,
ders són clars, Raro; claro, poco. Rarus, infre- canyella y altres aromàtichs. Séclar, clarea. Mul-
quens. ||
Lo que té mès intermedis de lo regular. sum, i, marina, ai.
claro. Rarus. i|
Lo que's diu ab llibertat ó sens re- CLAREDAT, f. Efecte de la llum. Claridad.
paro. Claro. Sincerus, ingenuus. ||
Ras, seré, com: Claritas, Modo de explicarse .sèns confusió.
is. ||
picàs, agut. Despejado, claro, agudo. Acuíus, pers- del cos gloriós. Claridad. Claritas, atis. ||
Perspi-
picax. II
anl. Esclarecïdo, ihisfre. Clarus, illustris. càcia en los ulls pera véurer. Claridad de la visla
il
Distància que média en la narració ó escrit- Acumen, inis, acies, ei. La propietat
ó de los ojos. ||
Claro. Intervallum, i.
||
pint. La porció de llum de pronunciar clara y distinctament. Claridad de
que banya la pintura. Claro. Lucidior, clarior, pic- la voz. Yocis splendor.
sér certa y assegurada la cosa que's diu. Claro esld. diem , lucem , auroram apparere adventare. | ,
Patet, planum est; scilicet, in confesso est. Traspassar la llum per algun cos per massa prim.
CLAR Y CATALÀ, m. adv. Ab tota claredat, sens Traslucir, clarear. Perluceo, es, raresco, is.
ningun reparo ni mirament. En buen romance. Li- CLAREJAR DE FAM. loc. fam. Tenir mòlta fam. Cla-
quidè, plano. rear de hambre. Fame extenuari, debilifari.
CLAR Y OBSCUR, piut. Dibuix que no té mès que CLAREJAT, DA. p. p. Clareado. Lucidatus.
un color en lo camp en que's pinta, Claro y oscuro. CLARELL. m. Lo cànem de segona sort tret lo
laro. Aperlè, palàm, in propatulo. Se diu del vi negre que es un poch clar. Clarete.
ANEM CLARS. exp. fam. que manifesta 1 desitg de Rubellum, helveolum vinum.
^ue lo que's tracta s' explique ab tota senzilles é CLAREYA. f. clarea.
jngenuitat. Vamos claros. Sincerè, apertè agaraus. CLARÍ. m. Instrument músich. Es un canó de
CANTAR CLAR. fr. Dcuota la llibertat ab que's diu metall que desde la boca fins al estrem s'aumenta,
Iguna cosa. Cantar claro, decir alguna cosa tan y acaba ab una espècie de trompa. Clarin. Tuba,
lara como el agua, cantarle à alguno la cartilla. íB, lituus, i. Qui té per ofici tocarlo. Clarin, cla-
II
alàm, apertè, iiberè loqui; ollicii aliquem admo- rinero. Tubicen, classicen, inis.
ere. CLARÍ de campanya. Instrumcnt músich de me-
DE CLAR EN CLAR m. adv. Manifestament, ab cla- tall, espècie de corneta, però mès estret y ab mès
edat. De claro en claro. Apertè. tortas. Clarin de campana. Lituus castrensis.
FERSE CLAR. fr. FERSE DIA. CLARIANA, f. Intermedi desocupat. Claro.
POSAR EN CLAR. fr. Explicar ab claredat, poner Yacuus intervallus. ||
Entre 'Is núvols quant co-
en claro. Patefacere, dilucidaré. mensan à dividirse, 1' acte de donar pas à la
vacas, moltons, camells, etc. Clarinado. Tintina- CLATELL DE ESTELLAS. loC. fam. LLANUT.
bulis ornatus. GROS DE CLATELL. BESCOLLUT.
CLARINET, m. Instrument músich de vent, SÉR NET DE CLATELL, fr. Sér astut. Sentir nacer
que va aixemplantse proporcionalment fins al ex- la yerha; tener colmillos. Solertem, vel aeris inge-
da pera dibuixar en tela ó drap lo que s' ha de pin- nantibus fustibus est arguendum.
tar. Clarion. Gypsea et cretosa massa. CLATELLÀS. m. aum. Cerviguillo. Magnum oc-
CLARIR. V. n. ant. resplandir. ciput.
CLARISSA. f. Religiosa de Santa Clara. Clari- CLATELLEJAR. V. a. Donar cops al clatell.
sa, clara. Ordinis sanctai Clara) monialis. Dar pescozones. Colaphos alucui impingere, cola-
CLARÍSIM, A. adj. sup. Clarisimo. Clarissi- phis aliquem Cicdere; occiput alicujus depalmare.
raus. II
Mòlt il-lustre. Esclarecidisimo , clarisimo. CLATELLEJAT, DA. p. p. Popado. Colaphis
Clarissimus, nobilissimus. CÍBSUS.
CLARÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Clarisima- CLATELLET. m. d. Pescuecillo Parvum occiput. .
DONAR CLAROR, fr. Comunicar la llum. Esclarecer, da que usan los sabaters. Broca. Clavus quadrato
iluminar. Il•lumino, as; luce complere. capite. ant. clavell. ||
Lo que no té cabota. Sae-
II
PASSAR LA CLAROR, fr. Yéurerse la claror de una tin. Decapitatus clavus. Lo de civella. pungant.
||
cosa. Salir de su quicio, ó de sus quicios : ser depa- trument pera caragolar ó descaragolar. Llave. Cla-
dre y muy senor mio. Modum praíterire: extra mo- vis, is. Instrument de metall pera donar corda al
II
rera rapi ; é consuetudine recedere. rellotge. Llave. Clavis, is. met. Medi pera descu- ||
CLASSA FÍSTOLA. f. ant. CANYA-FÍSTOLA. Martellet pera afinar los instruments músichs.
CLASSE, f. Número de personas de un mateix Llave, afinador. Clavícula, ae. [j
mús. Lo senyal
estament ú ofici. Clase. Classis , is , ordo , inis. |
que 's posa al principi de la pauta, que segons la
Cada divisió de estudiants que estudian matèria ralla en que està senyala '1 tó. Clave. Clavis, is,
CLAU GANXUT. Esrarpifí. l'ncus, i, uncinalus cla- suspitas y disputas, y víurer ab seguretat convé
vus. tancar bé. Llave en cinta hace buena ú mi y d mi
APRETAR LO CLAU. fr. mel. APRETAR L\S CLVVl- vecina: mas vale vuplta de llave que conciencia de
LLAS. fraile. Si bona tula cupis, clavihus auge fores.
CLAVAR UJÍ CLAU A LA RODA DK LA FORTUNA, fr. PKRDRER L\ CLAU. loc. mct. Tenir c(»rrensas. Ir-
met. un alt
S' aplica als que havent arribat à se de vareta. Venlris diarrhoea, lluxu laboraré.
grau de fortuna procuran assegurarsev una pros- PRESENTAR LAS CLAUS, fr. Àcie dc summi.ssió y
peritat duradera. Echar vn clai'o ú la rtieda de la obediència al soberà, quant entra en una ciutat ó
forluna. Prosperilatem, forlunic rotam figere. la coníjuista. Presentar las llaves. Claves offerre,
CLAVAR UN CLAU AL COR. fr. mct. Causar gran exhibere,
aflicció ó sentiment. Clavaiie à uiio corazon- REBLAR LO CLAU. liupugnar, rebàtrer ab
I
el fr. uiet.
Gravitér exalterius aerurana commoveri, vehenien' rahons. Rebotar, rechazar, remachar el clavo. Ro-
ter percelli. pello, is,
FÉR ENTRAR, Ó VOLER FER ENTRAR LO CLAU PER LA SOTA ó DINS CLAU, m. adv. Denota que una cosa
CABOTA, fr. Sér tossut y tenàs en sòn dictamen. està ben guardada ó tancada ab clau. Debajo de
Clavar un clavo con la cabcza: en dando que el llave, tras llave. Sub clavi,
ferro ràbia, ha de rahiar. Propositi tenacem osse. TENIR LAS CLAUS DEL CEL A LA BUTXACA, fr. mCt.
NO DEIXAR UN CLAU EN LA PARET. fr. Despulhir Tenir la potestat espiritual que té la Iglésia pera
una casa de tot quant hi ha. Vo dejar clavo, ni es- absóldrer los pecats y concedir indulgéncias, Te-
taca en la pared. Omnem domus supellectilem, vel ner las llaves del cielo en el bolsillo. Peccata remit-
claves subripere, lendi potestatem habere,
NO SE ME dòna UN CLAU. expr. que denota '1
'n TENIR UNA COSA TANCADA AB CENT CLAUS. fr. EstaV
despreci ó pocli cuydado de alguna cosa. No im- cerrado con cien llaves. Cenlum clavibus aüíjuid
porta nn clavo: no se me da vna caslaneta, un piló, obserare.
un bledo, un higo ó vnpepino; se me da lo mismo CLAUDICACIÓ, f. La obra y efecte de claudi-
que de las coplas de Calainos ò de don Gaiferos ó de car. Claudicacion. Claudicatio, nis. |1
coixesí.
la zarabunda ; no se me da nada ; nada se me da. CLAUDICAR, v. n. coixejar. H
met. Obrar dc-
Flocci facio, nihili habeo. fecluosament. Claudicar. Claudico, as; à recta via
UNA AL CLAU T CENT A LA FERRADURA, fr. met. deíleclere.
fam. al) que 's nota als que enralioiian mòlt y fora CLAUDICAT, DA. p. p. coixejat. |1
Claudica-
de propòsit. Una en el cltvo y cienio en la herradu- do. Claudicatus.
ra. Si semel sapit, desipit centies. Dnlcc et ama- CLAUHER. m. Anella pera portar las claus
runi nobis una miscet. regularment ab una cadena. L•lavero. Claviger
CLAU COMUNA ó MESTRA. La quc lanca y obre tols annulus. ant. claveller.
[j
clavari. | ant. En
j]
los panys de una casa. Llave maeslra. Communis las ordes militars era '1 caballer que tenia la dig-
clavis. nitat y càrrech de guardar y defensar lo castell ó
CLAU DAURADA. La dcls genlils homes del rey en fort principal. Cluvero , clavario. Claviger, i.
|1
exercici. Llave dorada. Deaurala clavis. m. y f. Qui cuyda de las claus y té encarregada la
CLAU DE ENTRADA. La dcls gcntils liomcs dol rey economia de la casa. Llavero, amo de llaves. Cla-
sens exercici, pera tenir entrada en algunas salas varins, ii.
del palau, Llave de enirada. Honoraria clavis, CLAUHET. m. d. Clavete, clavillo, clavito. Cla-
TOMO I,
370 CLA DICCIONARI CLA
que ptíiiany al clauslro, y als iiidivíduos que viu- clavagleha mestra. La principal. Cloaca madrf•
hen en ell. Clavsíral. Claustralis. Colluviarium, ii.
CLAUSTRAT Y CLAUSTRE, lli. aal. clàus- CLAVAGUERÓ. ni. La que surt de las casas
ai. II
La obligació que tenen las personas religiosas anys en 1' arbre. Madreclavo. Caryophyllum bi-
de no eixir de cert recinto, y la prohibició dels nura. [1
ant. clavellina.
seculars de no entrar en ell. Clausura. Clausura, CLAVELL DE Indias. Flor, la planta de la qual,
re. Ij
Lloch de retiro. Encierro, encerramiento. Clau- dita en Castellà Olona, esde uns tres peus y mitj
sura, x. de alsària, mòlt ramosa y plena de nusos. Clavel
CLAVA. f. Garrol que remata ab una porra de Indias, clavelan. Ocellus indicus.
plena de claus ó altras cosas pera ajuda. Així CLAVELL DE LA XINA. Flor ab ciuch fullas, blan-
s' anomena la porra de Hèrcules. Clava. Clava, ai. casper la part inferior, y més ó méaos enccsas y
CLAVAGUERA. f. Conducto subterrani de im- purpúreas per la superior, y '1 tot, encara que
mundícia y ayguas corrompudas. Alhanal, alba- petit, mòlt hermós. Clavel de la China. Sinensis
I barbat us.
CLAVELLAR. V. a. y derivats, clavau.
CLAVELLÀS. m. aum. C/íU'e/on. Grandiorocel-
GLAVICÍMBOL Y GLWIGORT. m. clave.
GLAVIGORN. m. Instrument músich de llautó
y de vent semblant al cornetí y de las dimensioas
del ügle, consta de tres pistons y termina ab una
GLAVELLER. m. clavellina. []
L' arbro que gran campana cònica de mòlta obertura. Clavi-
fà 'is clavellsde espi'c'a y creix Uns à la altura corno. Instrumenlum sic dictum.
de trenta peus. G'íro/IcCaryophyllum. i. GLAVÍGULA. f. med. Cada un dds dos ossos
GLAVELLER DE ÀFRICA. Planta {|ue IÓ una arrel del cos bumà, que ixen de las espatllas y clou-
de la que ixen distintas camas de un peu dc lien lo pit per la part superior. Clavícula. Claví-
llarch, cubertas, així com també las fullas, depels cula, ac.
aspres, y las flors en fornia de espiga, encarnadas GLAVICULAR. adj. met. S' aplica al muscles
Entre constructors de naus la Gguia que fà la re- alguna cosa. Clarija. eapxqa, tarncjo. Subscus,
bladura dels perns sobre la anella. Clavellina. Cus- udis, ligneus clavus. jj
ïrosset de ferro ó fusía pu-
pis clavis intorla. art. Clau de estopa ab que
|1
lit pera assegurar las cordas de la guitarra y al-
's tapa r oído de un canó pera resguardar la tres instruments semblants. Claviju. Claviculus, i,
càrrega contra tot accident. Clavellina. Stupeum instrumenlorum musicorum pinnula. En lospen- ||
GLA VERA. f. Forat o motllopera formar la ca- bous à la llansa de la carreta. Clavija. Clavicula,
bota dels claus. Clavero, elavera. Clavarius typus. a'.
I
En los coixos lo ferro que 's possa en un dels
II
Instrument de cerraller pera reblar los claus. tres forats de la llansa peraque no s' iscan las
Clavem. Ad davorum cúspides relundendas ty- boleas. Clavija. Ilelinaculum, i. ||
nàut. Tros rodó
pus. H Entre calderers instrument de ferro ab que de ferro ó fusta, que passat per un forat dels cla-
forman los claus de aram pera compóndrer las villejs, serveix pera amarrar ópéndrer volta als
calderas. Emhnúdera. Clavarius lypus..|l Lo foral Caps. Cabilla. Fibula, íc. ||
nàut. Cada un dels cai-
aboni s' introduheix lo clau y (|ueda encastada la xals ó pessas de fusta en forma de tascó, encaixa-
cabota. Clavera. Foramen cui clavus aptalur. das de ferm y exteriorment en la circumferència
CLAVERA DE PONT. Eutrc clavetayrcs pessa de de la roda del timó en punt corresponent al ex-
ferro quadrada, de quatre à cincli pams y ab va- trem de cada un de sos raigs. Cabilla. Dens in
pera ier las cabotas als claus grossos, y
ris forats temonis rola.
ab un petge punxagul à cada exlrem pera clavaria ai'retar a algú las clavillas. Ioc. nief. Apre-
en una fusta encastada en terra. Clavera de puente. tarlo ab algun discurs ó argument. Aprelar à al~
Clavarius lypus poulis liguram referens. (juno las clavijas. Aliquem vebcmenler premeré,
CLAVERIA. f. La dignitat de claver. Cluveria. urgere.
Clavigeri dignilas. CLAVAR Ó ASSEOIRAR AB CLAVILLAS. fr. uàut. En-
I GLA VETA.
que serveixen pera
lo punt del eix
f. ter. dini. clauueta.
lixar las politjas
(jue sia necessari fent
f. pi.
y rodas en
una entalla
Pessas cabillar, cabillar.
NO HI
Subscudibus lirmare.
HA PITJOR CLAVILLA QUE LA DE LA MATEIXA
FUSTA. ref. Expressa que 1' enemich més dolent
en estàs y altre en 1' arbre. Chivetas. Claves. es lo qui es estat amicb, ó del mateix ofici ó pro-
CLAVETAYRE Y GLAVETER. m. Qui fà fessió. Nohaypeor cuüa ó astilla que la del mismo
claus. Clavero, chapucero, clavelero. Clavorum fa- palo. Fiscilibus lignis cuneus iu)n fortior alter,
instrument semblant. Enclavijar. Yersorius pin- Lo número de ecclesiàstichs que assisteixen à al-
nulis, claviculisinstrumentum musicum inslruere. guna funció de Iglèsia. Clerecia. Clerus, i. La ||
CLAVILLASSA. f. aum. nàut. Cahillon. Subs- tonsura ó privilegi de clergue. Clericalo. Clerica-
cus gran (li or. tus, us.
das com lo clave. y flautas com la orga. Cluviòr- CLERICAT. m. L' estat de clergue. Clericalo,
gano. Fidibus et íistulis constans organura. clericutura. Clericalus, us.
publicats pel papa Joan XXII. Clementinas Cle- . CLIDOMÀNCIA. f. Adivinació supersticiosa
mentina, arum, per medi de las claus. Clidomancia. Clidoman-
CLEMENTÍSSIM , A. adj. sub. Clementisimo tia, ae.
los cabells. Partidor. Crinale, is. cada país. Clima, cielo. Temperamentum i, cceli ,
fullas com de plantal^íe. Climeno. Climenuni, i. CLOP. m.Arbre (jue té '1 tronch y fullas blancas;
CLIMENT, n. p. de home. Clemente. Clemens, la seva fusta es lleugera y 's conserva mòlt temps
8. dins de la aygua sens corromprerse, las fullas són
CLIN. m. CRiN. II
Lo conjunt de pels que serveix rodonas, punxagudas y dentadas, lo tronch dret y
In»era fér coixins y embotits. Crin, pelote. Caprinus cilíndrich, y rasposa la escorsa. Chopo , úlamo ne-
pilus. gro, nvfjrillo. Populiis nigra.
clínica, f. Part de la medicina que ensenya CLOQUEIG. m. La acció de cloquejar. Cloqueo.
de visitar los malalts , y ordenar los remeys pels Glocilatio, llis.
CLÍNICH. m. Metfïe dedicat à la observància de aplic'aal auccll que cova. Cloqueador. (ilocilor, is.
la malaltia dels que .«uardan llit. CUnico. Clinicus, CLOQUEJAR. V. n. Fér la lloca cloch, cloch.
i.
II
leol. Nom qtie's donava als (|ue rebian lo bap- CloijKi'or, clorar. Glocido, glocito, as, glocio, is.
[ CLINOPODI. m. Herba
lada de grífols plens de nusos, dels que ixen qua-
tre florelas menudas ,
semblant
||
Flora
Nom que'ls amants
, Diossa de las flors. Cloris.
obertura sens crosta que's fa en lo pa al cóurerse- ruro de cal, oximuriato de cal, polvus de Tennant,
Re
ReíjaTio. Resecli panis pars. muriato sobreoxigenado de cal. Gloruretum calcis.
CLIVILLAR. v. a. Estrellar, esberlar. M^ar, CLORIRO DE OR Y SOSA. MLRLVT DE OR Y SOSA.
nder. Fmdo. ditündo, is. CLORURO DK SOSA LÍQUIT. Es uu líquit couiunuicnt
I CLIVILLARSE.
nebrarse, resquebrajarse. Hio, as, findo,
agere, ducere.
CLIVILLAT, DA.
v. r. Obrirse ,
partirse.
is;
Res-
rimas
sens color , suau
bor picant y salat. Cloruro de sosa,
raque. Clororetum sodai liquidum.
al tacto , de olor de cloro
licor de
, de sa-
Zahar-
CLOCH, CLOCH. m. La veu de la gallina lloca. fusta etc. Ceto, varacela a varaceto. Septum sepi- ,
lut ,
glut. Lloch circuhit de banchs ó altras cosas , ahont s'
adj. met. fam. S* aplica al home executa una funció pública. Cosa. (jrcus, i, arena,
dcbil y de poca salut. Clueco. Infirma , adversa cavea, aj. ||
Circuhil de planlas, arbustos, elc. Re-
valeludine ulens. pajo. Repagulum, i. |1
Lo que serveix pera festas.
CLOEYA8. que 's celebra van en
f. pi. Feslas Tela. Circus, i. |1
Lloch pera córrer caballs. Ilipó-
AtÍMias tots los anys en honor de Ceres. Cloeyas. dromo. Hippodromus, i.
||
Lo petit. C^rquito. Seps,
Chloeya?, arum. is.
II
p. p. Cerrado. Clausus, septus. j|
ant. co>clós.
ClÒfIA Y CLOFOLLA. f. ESCLOFOLiA. CLOSA. f. RESCLOSA.
CLOGUT, DA. p. p. ant. clos. CLOSCA, f. La pell dura de algunas fruytas,
CLOHENDA. f. Lo fi, acabament ó conclusió arbres, etc. Cascarà, corleza. Putamen, inis, vol-
de alguna cosa. Conclusion, remale. Fiuis, conclu- va, ac, cortex, icis. | La esclofolla de las ametllas,
sió, nis. nous, etc. Cascarà. Yolva, oe, putamen, inis. La
||
374 CLO DICCIONARI COA
del peix, com la de la tortuga, Ilangosla, etc. Con- tants com n' hi fica. Boche, unale, uneta. Pueriiis
tha. Tesla , ai , lestudo, inis ,
concha, cochlea, aï. scrobiculi ludus.
ii
La del ou. Cascarà, cascaron. Ovi pulamen. |1
La GLÓUREH. V. a. Tancar, posar algun embaràs
del cap. Casco^ crdneo. Tesla, calvaria, aï, cariiuni, qu' impedesca 1' entrar en alguna cosa. Cercar,
ii. [j
La del genoll. oas.soleta. ||
La de la ostra. cenir, rodear, cerrar, circuir. Claudio, sepio, is,
APENAS UA EIXIT DE LA CLOSCA DEL OU, QUE TOT UO tere. Plegar y posar hòstia en alguna carta ó al-
\\
PORTA EX BEXOU. ref. Contra 'Is noys ó joves que tre paper peraque no's puga llegir. Cerrar. Lilte-
tenint poca experiència de las cosas, volen sem- teras obsignare.
blar homes grans y consumats. Ànn no ha salido clóurer al mitj. fr. Tenir rodejat à algú pera-
del cascaron, y ya (iene presuncion. Nondum ex que no s' escape. Entrecoger, cerrar. Inlercipio, is.
pueris excessit, galli jam morè superbit. GLÓURERSE. V. r. Tancarse una cosa per sí
cuBERT DE CLOSCA. Dit del animal. Conchudo, con- mateixa ó ab ajuda. Cerrarse. Occludi. ||
Parlant
chado. Concbatus; conchis plenus. de llagas. Cicalrizarse. Cicatricari. Acabar lo dia j]
LO QUI TÉ DOS CLOSCAS. Bivalvo. Bivalvus. de ferse fosch. Anochecerse. Tenebris circunfundi.
LO QUI TÉ LA CLOSCA GRAN Y GROSA. CaSCürudo. GLOVA Y GLOVELLA. f. esclofolla.
Corlicosus. GLOVAR. V. a. exfeixar. , feixar.
sÈ.NS CLOSCA, m. adv. met. A mijt fér , sens te- GLUB. m. Junta ó societat política y clandesti-
nir la última ma ó perfecció. En fúrfara. Immalu- na. Club. Clandestinus caifus.
ri'; nondiim ad unguem p?rfectum casligalus. GLUCA. f. ter. CU.MLLETS.
GLOSCASSA. f. aum. Cciscaragrande. Magnum GLÜCH. adj. Tancat, s' aplica als ulls. Cer-
pulamen. rado ó ciego. Oculis, visu captus : lumine cassus.
GLOSQUERA. f. ant. Lloch pera posar bescuyt P
pi. S' aplica al ulls poch oberts. Cegarritas, ce-
ó galeia en los barcos. Bizcochera. Doliolum pa- gato. Cíccus, lusciosus ; myops, opis.
nem bis coclum in navibus deferens. FÉR CLucií. fr. Acabar alguna cosa, morir. Finir,
GLOSQÜETA. f. d. Cascarilla, cascarila. Par- morirse. Jlori.
vum pulamen, vulvula, ai. GLUFAR8E. V. r. ajocarse.
perfícies. Uofjo, hoya. Fovea , ic, scrobs, bis, ca- GLUIXAR. V. a. ant., aclucar.
vus, i.
li
Fossa ó sepultura, lloija, sepultura. Fossa, GLUIXAT. p. p. CLUcn.
sepultura, ai. H Lo que's fa pera plantar arbres. GLUIXIR. v.n. cruixir, xasquejar.
Gavia. Fossa, íc. ||
Los sots ó tolls que's fan quant GLUNI. f. Ciutat y abadia de St. Benet en Bor-
plou. Charco. Lacuna, ai, stagnum, i. j]
Lo que's la gonya. Chini. Cluniacum, i.
al peu de las plantas ó arbres pera deíurar la ay- GLUNIAGENSE. adj. Lo pertanyent al monas-
gua. Sòcavo. Fossa , fovea, x. \\
Lo que fa algun tir ó congregació de Cluni. Chmiacense. Clunia-
animal quant rasca. í'rcza. Fovea. ;e. Lo que fan \\
censis.
à algú a alguna cosa. Coaccioni. Coactio, nis, coac- de altre. Coarrendar. Simul, una cumaliis condu-
tus, us. cere, locare.
COACTIU, VA. adj. Lo que té forsa de obligar. COARREIVDAT, DA. p. p. Coarrendado. Lo-
Coaclivn. Coactivus. calus, conductus.
COADJUTOR , A. m. y f. Qui ajuda a altre. COARRENDATARI. ni. Qui arrenda junt ab
<((djiilí)r. Coadjutor, oris. ||
De un hislie. bisbe de altre. Conrrcndatario. Conductionis socius, consors.
AXEi.L. II
Lo qui en virtut de hulllas pontifícias te- COART. ni. COBART.
nia la futura de alguna prelieiuia
, y la servia sens COARTAGIÓ. for. f. Obligació que imposa '1
rcndas ni emoluments. Coadjutor. Succesor, oris. benefici ecclesiàsticb deordenarse dins cert temps.
II
Lo jesuita que no feya professió solemne: '1 sa- Coarlacion. Beneficiarii actio.
cerdot se deya espiritual y'l llech temporal. Coad- COARTAR. V. a. Limitar, restringir, com la
julor. Laious socielatis, Jesu administer, adjutor. voluntat, jurisdicció, etc. Coartar. Coarclo, coan-
COADJUTORI. m. coadjutor. 1. guslo, as.
COADJUTÓRIA. f. Facultat ó carrech de coad- COARTAT, DA. p. p. Coartado. Coarctatus. i|
jutor. Coadjntoria. Successoris in beneficio mu- adj. Se diu del esclau que
pactat són rescat, y lia
nus, dignitas. 1|
La facultat que per butllas apostó- ha donat pari del diner al amo, qui ja no '1 pót
licas se concedia à algú pera servir dignitat ó pre- véndrer a ningú. Coartado. Sltviis qui pretii par-
venda ecclesiastica en vida del propietari, abdret lem pro libertate persolvit.
de succebir a ell desprès de sa mort. Coadjntoria. PROBAR LA COARTADA, fr. foc. Fér constar lo pre-
Adjutoris munus cum successionis jure. suposat reo haver estat ausent del paratge en que
COADJUVADOR. ra. coadjutor. 's cometé '1 delicte al mateix temps y hora en que
COADJUVANT, adj. Lo qui ajuda. Coadyu- '1 fel succehí. l'robar la coartada. Innocenliam
vante. Adjuvans, coadjuvans. reum patefacere.
COADJUVAR. V. a. Contribuir à la consecució COBALT, m. Metall de color blanch platejat,
de alguna cosa. Coadyuvar. Adjuvo, as, opitulor, que 's troba comunment en las minas ab V arsé-
aris. nich y altres metalls; la seva cals emplea pera
.s'
COADJUVAT, DA.p. p. Coadijuvado. Adjutus. fér lo sofre, y donar lo color blau als esmalts y al
COADUNACIÓ. Incorporació de una cosa ab
f. vidre. Cohalto. Coballum, i.
latio; sanguis concrelus coagulatus. hement de cosas bonàs. Codicia. Cura, x, studium,
COAGULACIÓ, f.
y ii, anxietas, atis.
COAGULAMENT. m. La acció y efecte de coa- LA COBDÍCIA MATA LA FAM. rcf. quc dcuota quc la
gularse ó condensarse alguna cosa. Coagulacion. sol-licitul en atesorar porta la abundància. La co-
Coagulatio, concretio, nis. dicia mata el hambre. Famem fiigat solicitudo.
COAGULAR. Condensar los líquits, com
V. a. LA COBDÍCIA ROMP LO SAcii.' rcf. Rcprcu la dema-
llet, etc. Tambíí s'usa com. recíproch Coagular, siada sol-licilut en alcansar las cosas. La codicia
ajar. Coagulo spisso as contrabo, is.
, , , rompé el saco. Iluptus hiare solef, slipante cupidi-
COAGULAT, DA. p. Coagulado. Coagnla- ne, saccus.
tt pressus.
p.
brar. Cobrador. Colleclarius, ii, coactor, exactor, go que 's tira ó reparteix en los bateigs. Rizcocho.
oris. I
COBRADER. [j
Lo qui està encarregat de co- Buccellalum, i.
brar en las carreteras lo dret que pagan los car- m. Cuyner major. Cocinero mayor.
soBRE-cocH.
ruatges y caballerias. Portazguero. Portitor, oris; Primus conditor.
portorii exactor. Lo qui cobra '1 tribut que pagan
1| COCA. f. Pasta de farina, aplanada y de vàrias
las mercaderias y remat de bestiar en sa introduc- figuras. Torta. Torta, polenta, placenta, ic. j]
La
ció. Peajero. Alabarche, es, pedagii exactor. Lo [j
de la flor de la farina paslada ab llet pera rega-
qui cuydava de cobrar lo dret dit de la roda que lo. Molleta. Adoreum molie libum. |]
La que hi ha
pagava '1
bestiar. Rodera. Pecuarii tributi exac- mantega. Almnjabana. Laganum, i. La qxie'scou ||
ocasionantse lo no sér atesos, fins en lo que 'Is es que 's fa per la col-lació de la vigília de Nadal ab
degut. El mal cobrador hace mal pagador. Vel òp- ametllas, nous y altras fruylas. Nochebueno. Pla-
tima nòmina non appellando mala fiunt. centa, x. Navio rodó, ample de popa y proa,
II
COBRALLIT. m. cobrellit. ||
ant. sobrecel. curt, alt de bordo y de mòlt calat, que tenia dos y
COBRAMENT, m. ant. y tres cubertas. Coca. Mvis, is.
COBRAN8A. f. Recol-lecció de lo que 's déu. COCA DE llevant. Arbre de Indias que fa la fulla
Exaccion, cobranza. Exactio, nis. mòlt menuda, que xupan los indis .sèn.ç tragarla, y
coc CATALÀ. COD 371
diuhen que 'Is manté y dóna forsa. Hayo, coca de do, que fa llum à la nitcom Cmcm- las llumenetas.
cas en forma de girassol, y las llavors en unas CODICIL-LAR. adj. Lo pertanyent al codicil'
y madur una molsa blanca que tira à gust de ave- d tino de codillo. Callidè subdolè sibi adquirere.
llanas. Coco. Palmie indicai fructus. L'arbre que Ij
CODODELL. m. ter. y
'1 produheix espècie de palma. Coco. Palma indi-
, CÒDOL. m. Pedra. Canto. Lapis , idis , sa-
ca. U La closca interior y dura del coco de que's xum, i.
fan xicras, vasos y altras cosas. Coco. Crusia, ae. CODOLADA. f. Cop de còdol, pedrada. Pedra-
COCO Ó COCÚ. m. Nom que donan los noys al da, cantazo, pcnazo. Lapidis iclus.
ou. Iluevo. Ovum, i. CODALAR. m. Pedregam, pedregat. Pedriscal,
COCÓBOLO. m. Aibre de Iiulias, que té la fus- pedregat, cascajar. Saxelum, i.
ta bermelia, mòlt preciosa, duray pesania, de que CODOLET. m. d. Piedrecita. Parvus lapis. 1|
se'n fan llits, taulas y altres mobles de gust. Cocó- met, Imporlú, impertinent. Mosca. Musca, va.
TOMO r. 49
378 COF DICCIONARI COG
CODONYAR. m. Lloch plantat de codonyers. mares. Ilacer mangasy cabezones. Arbitrio suo dis-
Memhrillar. Coloneis, cydoniis consitus ager. ponere.
CODONYAT, m. Confitura de codony. Carne de COFOY, A. adj. SATISFET, CONTENT, ESTUFAT,
membrillo , codonale. Diacydonium ii, cydonites , ORGULLÓS, ENVANIT.
cibus. COFRE. m. Espècie de caixa ó arca regular-
CODONYER. m. L' arbre que l'à codonys. Mem- ment en forma de bóveda y cuberta de badana ó
hrillero, membrillo. Cotonea, cydonia malus. vaqueta que serveix pera guardar roba diners,
, ,
CODOWER DE EMPELT. Zamboa. Malura citreum. etc. Cofre. Arca, ai, cameratum scrinium. Espè- |1
CODONYERAR. ni. codonyah. cie de bahul. Cofre. Arca, camera, ae, camillum, i.
ESTAR COENT DE ò AB ALGÚ. fr. Estar amargo. In- COFRER. m. Qui fà ó ven cofres, Cofrer). Ar-
vidia in aliquein duei : acerbo in aliquem esse cularius, ii.
cosa juntament ab altra. Coexislencia. Coexisten- línea femenina entre is descendents de un pare
tia, SB, simullanea existentia. ,comú. Cognacion. Cognatio, nis.
COEXISTENT, p. a. Lo que existeix junt ab COGNAT, DA. m. y f. Lo parent per consan-
altra cosa. Coexistenle. Coexistens. guinitat respecte de altre. Cognado. Cognatus, us.
COEXISTIR. V. n. Existir una cosa junt ab al- COGNICIÓ. f. ant. CONEIXEMENT.
tra. Coexistir. Coexisto, is; remquamvis simul cum COGNOM, m. apellido
alia exislere. COGNOMENARSE. V. r. ANOMENARSE,
COEXISTIT, DA. p. p. Coexistido. Coexistitus. COGNOMENAT, DA. p. p. ant. ANOMENAT.
COFA Y COFFA. ant. COPA. I. còfia. nàut. || 1| COGOLL. m. brot,
Espècie de tauleta xica que's col-loca dalt dels COGOMBRE.m. Planta indígena de Egipte,
arbres majors sobre 'Is baos , de figura de una D que's cultiva en todas las províncias de Espanya;
majúscula, (ofa. Mensula navalis. fà la rama sucosa, rastrera y mòlt llarga, las fu-
COFAL. m. ant. cófia. llasrodonas y partidas, las flors grogas sent unas ,
garse, aclocarse, recalcarse. Desideo, es, pandicu- planta, que es de mitj peu de Uarch , vert mès ó
lor, aris; repando ac resupino corpore sedere. ménos clar per la part exterior, y blanch en la in-
COFAT, DA. p. p. Arrellanado. Pandiculatus. terior, y conté llavors ovaladas y punxagudas per
COFÍ. m. Covenet de espart , etc. pera posar un de sos extrems. Pepino. Cucumis, eris.
pansas, figas, etc. Espuerla, cojin. Cophinus, fiscus, COP DE COGOMBRE. Pcpinazo. Cucumerc impactus
i. 11
ter. ESPORTÍ. ictus,
CÓFIA. f. Espècie de gorra que abriga '1 cap QUI HA FÉT lo cogombre, QUE 'l TRAGA A LA OMBRA.
de las donas. Escofieta, còfia. Calantica ae, reticu- , ref. met. fam. Denota que qui ha contret una obli-
lum, i. GANDALLA. PULPA.
II \\
déu cumplir. Quien hizo el cohombro qué
gació, la
POSAR LA CÓFIA. fr. Escofiar. Caput reticulo ornaré. hombro: quien hizo la sorna que se la co-
lo lleve al
COFIERA. f. La qui fà ó ven cófias. Cofiera. ma. Auctorem facti, licet grave sequatur onus: ,
I
i.
lo mitj del cap. Cogujada. Alauda cristata. coinquinarse. Coinquinacion, mancha. Coinquina-
COGUT, DA. p. p. CUYT. U
PICANT. tio, nis.
COHA. cüA. f. COINQUINAR. V. a. Molestar, importunar. Mo-
COHABITACIÓ, f. L' acte de habitar junt ab ler, revcntar, machacar, apiïrar, abrumar, marear,
altres. Cohabilacion. Cohabitalio, nis. majar, jorobar. Coinquino, as.
COHABITAR. V. n. Fér vida conjugal los ca- COINQUINARSE. V. r. Disfamarse, eirvilirse.
sals. Cohabitar. Cohabito, as. Coinquinarse. Coinquinari.
COHABITAT, DA. p. p. Cohabüado. Cohabi- COINQÜINAT, DA. p. p. Coinquinado. Coin-
tatus. quinatus.
COHERCIÓ. COERCIÓ. f. COIR. V. n. ant. Tenir accés ab dona. Tener ac-
COHERÈNCIA, Connexió f. ó relació de unas ceso d muger. Coéo, is,
cosasab altras. Coherència. Coha?rentia, ae. COISSÓ. f. Sensació que causa lo que pica. Es-
COHERENT, adj. Conforme, adaptat. Coheren- cozor, picazon, resquemazon, rcsquemo, escocimien-
te. Cohaírens. to. Acer pruritus, prurigo.
COHEREU, VA. m. y f. Lo qui es hereu en COIT. in. còpula. 2.
companyia de altre. Coheredero. Cohaeres, edis. COIX, A. adj. La persona ó animal que al ca-
COHERN. m. ant. quadern. minar no asenta igualment los dos peus. Cojo. Clau-
COHET. m. Canó de paper ó canya, reforsatab dus altero pede captus, debilis. Lo banch ó tau-
;
\\
llinyol y atacat de pólvora. Cohele. Pyrobolus, i. la que té alguns dels peus mès curt. Cojo. Claupus,
lus per funem percurrens. las malas companyias pera pervertir als bons y
COHETADA. f. Multitut de cohets. Coheteria. senzills. Quien con lobos anda d aidlar se ensena:
Pyrobolorum multitudo. la manzana podrida ,
pierde d su compania: ojos
COHETER. m. Qui fa ó ven cohets. Cohetero. malos à qnien los miran pegan su malatia. Exerces
Pyrobolarius, ii. pariter forciaï commercia linguae? parvo cumclau-
COHIR. V. a. ant. fornicar. coir. 1| do tempore claudus eris. Cum perverso perver-
COHIBIR. V. a. ant. contenir reprimir , , re- teris.
FRENAR. COIXARIA. f. COIXERA.
COHIBIT, DA. p. p. contingut, refrenat. COIXEJAR, v. n. No poder assentar igualment
COHONDAMENT. adv. m. ayrosament , ab los peus. Cojear. Claudico, as. ||
met. Faltar à la
GARBO. rectitud en algunas ocasions. Cojear. Claudico, as,
COHONE8TACIÓ. f. La acció de cohonestar. à recta via aberrare.
Cohonestacion. Cohonestatio, nis. COIXEJAT, DA. p. p. Cojeado. Claudicatus.
COHONESTAR. v. a. Donar probas ó aparién- COIXERA Y COIXESA. f. Accident que impe-
cias de ser bona alguna cosa. Cohonestar. Cohones- deix lo poder anar ab igualtat. Cojera. Claudigo,
to, as. inis, clauditas, atis.
COHONESTAT, DA. p. p. Cohoneslado. Coho- COIXET, A. adj. d. Cojuelo. Claudus.
nestatus. COIXÍ. m. Espècie de sach petit ple de llana,
COIGUAL. adj. teol. S' usa pera denotar la cotó ó ploma pera reclinar lo cap ó sentarse. Al-
igualtat de las tres divinas personas. Coigual. Coa;- mohada. Pluvinus, torus, i, pulvinarium, ii, pul-
qualis. vinar, cervical, is. Lo de cotxo. Abnohadon. Pul-
\\
almohada. Pulvinaris funda lintea. COLA DE BOCA. La quc basta mullaria ab saliva
COIXINET, m. d. Almohadilla. Pulvillus , i, peraque apegue, Co/a de Voca. Saliva tantum íi-
parvum strangulum. Lo de posar agullas. Aceri-
|| gendum gluten.
co. Aciariura, Lo que usan las donas pera co-
ii. 1| COLA DE PEIX. Pasta de pells de diferents peixos,
sir. Almohadilla. Pulvinus pulvinulus i. Lo , , ||
y la del ventre semblant à la ballena. Cola de pes-
que's posa sobre la incisió de las sangrias. Cabezol. cado. Ex piscium pelle gluten, icbycolla, ae.
Linteolus, linteamentum, i. Lo que's posa sobre \\ COLADA, f. Llet presa. Cuajada. Lac concre-
'Js coixins del llit pera dormir mès còmodament. tum, pressum. ||
nata. 1. ||
Nom que 's dona à una
Acerico, cabezal. Parvum cervical. espasa del Cid, y desprès ba passat à significar lo
COIXO. m. ter. coix. mateix que una bona espasa. Colada. Probatus en-
COIXOT. m. CÜIXOT. pi. SARAGÜELL. II sis.
COK. m. Producte deia carbonisació de la ulla COLADÍS, sa. adj. Lo que es fàcil de filtrarse.
consegüent no destrueix tan prompte las pessas de líquits. Colador, coladero. Purgator, is, qualus,
coure. Cok. Carbonisatio sic dicta. qualum, i. ||
Xuclador de aygua. Sumidero. Yora-
COL. Planta comestible, de fuUas amplas y
f. go, inis. Forat, ahont se cola la aygua ò altre lí-
II
verdosas, bastant coneguda. licrza, col. Caulis, is, quit, Tragadero. Faux, cis, os, oris, vorago, inis.
brassica, praesica, a;. ||
adj. anl. Alguno. Ali- Bebedor de vi. cup. ||
collador. 2.
II
COL BORRATXONA Ó BORRATJENCA. Icr. BCTZÜ. Bras- llauna sens mànech, que serveix ^pera traurer oli
sica, «, caulis, is, crambe, es. dels pouhels 6 cups. Escullador. Vas olearium.
COL DE BROT ó DE ivERN. ter. Brclon. Cyma, ae, COLAMENT. m. La acció y efecte de colar.
caules sectare, parens, ego carnibus insto. naturalesa en gran abundància, forma massas,
CADA DIA Ò SEMPRE COLS AMARGAN. fp. met. fam. mès ó mènos voluminosas, de un color roig mès ó
Denota que per bona y gustosa que sia alguna co- ménos obscur que deixa en los dits: tè un olor un
sa, ab la continuació enfada. Cada dia olla amarga poch picant, y sabor un poch ferruginós; absor-
el calda : cada dia gallina amarga la cocina. Puti- beix V àcit carbónich del ayre, es insoluble en ay-
dus es, toties si mihi ponis aprum ; fastidium gig- gua y soluble en alguns àcits. Tritóxido ó peróxido
nit nimium repetita voluptas. de hierro, oxido rajo de liierro, azafran de Mar te
ENTRE COL Y COL LLETUGA. ref. quc dcnota sér ne- astringente, colcotar. Tritoxydum, peroxydum ferri
cessari lo variar algunas cosas peraque no fasti- rubrum; crocus Martis astringens; colcotar, aris.
dien. Entre col y col lechuga. Caulibus alternes lac- CÓLDRER. v. a. Honrar, celebrar alguna fes-
tuca intersita sidet. ta. Celebrar. Colo, is.
PARLÀM DE COLS, LA MARE 'N CÜYNA. CSp. fam. ab COLENT. p. a. Qui celebra ò dóna cuito. Cele-
que 's reprèn als que parlan fora de propòsit. Si brante. Colens.
jpreguntan por herzas, mi padre tiene un garhanzal. COLERA, f. HERBACOL.
Quid lecytho cum strophio? Ad rogatum non res- CÒLERA, f. Un dels quatre humors del cos
pondes. humà; s' cria en lo fetge. Bilis, còlera. Ira, aï, fu-
REMENAR, MENEJAft LAS COLS. fr. met. fam. Mane- ror, oris, indignatio, nis.
COL CATALÀ. COL 381
CÒLERA MORBO. m. Malaltia epidèmica que entra GÓLIGA. f. Dolor fort que ocasiona cursos y
al) rampa. Colera morho. Cholera morbus, i. vòmits. Diarrea, eòlica. Colicus dolor.
AMAYNAR LA CÒLERA, fr. Sosegaila. Amainar la GÓLIGH. m. Lo dolor que se sent en l' intes-
còlera. ïras deponere. tino. Cólico, dolor, cólico. lleus, ileos, i, dolor co-
APLACAR LA CÒLERA k kiGÚ. fr. Humiliarlo ab licus.
amenassas, ctc. Corlar la caheza à alguno. Iras- GOLIMENT. m. ant. cilto.
ccntem lenire, cohibere. GOLIRI. m. Aygua composta de varis ingre-
CEGAR L.\ còLKRA. fr. Cegar /a còlera. ínsanire. dients, y cualsevol altra preparació medicinal (|ue
DESCARREGAR LA CÒLERA CONTRA ALGÚ. fr. DCSCar- 'sposa en contacto dels ulls. íJo/iV/o.Collyrium, ii.
(jar en alguno la ira, la còlera. In aliquem stoma- GOLIS. m. Arbre de Filipinas, de fusta mòlt
chum erumpere: concepli furoris virus in aliquem sòliday üna que serveix pera astas de bandera.
effundere, evoraere. Coits.Arbor sic dicta.
EMBORRATXARSE DE CÒLERA, fr. mct. Enfadarsc GOLISA. f. Màquina sobre la qual se munta lot
mòlt. Emborracharsc de còlera ; lomarse de la ira ò canó que 's gira. Colisa. Tormcnti bellici giratorii
de la còlera. Prai ira succendi, vehementer irasci. machina.
EXALTARSE LA CÒLERA, fr. Encóndrcrse la ira. GOLISEU. m. Teatro destinat pera representar
ExaUarse la còlera, la bilis; monlar en còlera. Iras- comédias, etc. Teatro, coliseo. Thealrum, i.
la orde de sant Francesch, feta per la B. Colela. Co- De la cama ò del peu. Garganta del pié. Podis tar-
letano. Coletanus. sus. II
Lo de la camisa. Cabezon, cuello, y ànles de
GOLETO. m. ant. Vestidura de ante, ab fal- cosirlo Tirilla. Fascia, orum, collum, i, collaré in-
^Jlons per abrich del cos. Coleto. Colobium, ii, Iho- dusii. II
La boca del pou. Brocal. Puteal, is, pu-
HHrax, acis. leos, i.
I
Del bol. Piezgo. Amicinura, i. j|
Adorno
GOLGADURA. f. COLGAMENT. de puntas que usan las donas. Escole. Tenuissimi
,
GOLGAFOCHS. m. L' home vagamundo que fili reticulum. ||
En lo joch de cartas cada una de
ay se mou de prop del foch. Torreznero. Otiosus las quatre espècies, com oros, copas, etc. l'alo,
GOLGAMENT. m. La acciò de colgar ó calsar vestit, com en la casaca, jupa, etc. Gorjal. Yestis
lantas. Acogombradura, aporcadura. Accumula- pars collaris. ||
espatllas.
io, congestió, nis. A coll DE MATxos. loc. quejunt ab lo verb por-
GOLGAR. V. a. Tapar una cosa, com lo foch tar ó altres significa conduhir càrregas en animals.
cendra, etc. Cubrir. Tego, supertego, operio, A lomo. Súper jumentorum dorsus; jumenlis sar-
operio, is. \\
agr. Arrimar terra à las plantas, cinas bajulantibus.
m à la escarola, àpits, carts, etc. Acogombrar, k coll y bé y a coll sarró. fr. fam. Sobre las es-
íporcar.Accumule, imporco, as; terra obruere. 1|
patllas. Acueslas. Tergo humeris.
NTAPISSAR. ant. PÒNDRERSE 'l SOL. ter. ANAR AL \\ AGAFAR PEL COLL. fr. Apercollav. Collo appre-
II
sér nou cep. Amugronar, acodar, arrodrigonar. gollete, hasta losojos. Summe injuriïs provocatum,
Propago, as, viles fulcire. lacessitura esse ; diutius, amplius ferre non posse.
382 COL DICCIONARI COL
PORTAR AL COLL. fr. met. Mantenir à algú ó acre- peraque s' escorran y aixuguen los caps alquitra-
ditar mòlt de ell. Llevar en hombros, traer ó llevar nats. Artesa, colador. Colum nauticum.
en las ancas. Suis opibus aliquem sustentaré. COLLAR, m. Adorno que 's posa al coll. Gar-
posARHi 'l coll. fr. met. fam. Tra ballar ab acti- gantilla, collar. Torques, monile, collaré, is. Lo
||
vitat pera lograr alguna cosa. roner, arrimar el dels homes. Barbicacho. Collaré, is. | Corretja ab
hombro: tomar d pechos. Conari omni conatu in- , punxas pera 'Is gossos de ramat. Carlanca. Millum,
cumbere; summa, magna conlentione negotium millus, i.
II
Coixi de pell ple de clin,
que portan
suscipere. los animals pera llaurar, ó tirar carreta. Collera,
QUEDARSE PENJAT PEL COLL. fr. Qucdarse burlat collar. Catulus, millus, i, tomex, icis. ||
La cadena
en los intents ó pretensions. Quedarse colgado de que 's posa al coll dels esclaus. Collera. Camus, i,
sÉR DE ux MATEIX COLL. fr. Sér de la mateixa via ó faixa de diferent color que tenen alguns au-
opinió ó partit. Ser de la pega, ó de una misma opi- cells en lo coll, com las tórtolas. Collar. Torques,
nion ó lobo de una manada. Unius labii esse. is. [|
Lo que 's posa sobre la dalmàtica. Collar. Co-
TANT LI HAURIA VALGUT TRENCARSE 'l COLL. loC. llaré, is. nàut. Baga dels extrems superior é in-
II
fam. Denota que alguna cosa causarà gran dany ó ferior del estay major. Collar. Rudentis laqueus.
perjudici à qui la ba feta. Cantó al alba laperdiz, V. n. COBLAR. CARAGOLAR. ||
fam. LLIGAR, AVE-
II II
becula, turba. 1|
Conjunt de béstias de càrrega. cuello. Caput buc illuc nutare. ||
Fér colladas algú
Recua. Mandra, ai, jumenlorem agmen. Conjunt ||
quant enguU ab dificultat. Deglutir con violència.
de burros. Burrada, borricada. Asinorum grex. Yiolenter deglutiré. ||
Alsar lo coll. Levantar, er-
||
met. Multilut de ignorants. Manada, halo de borri- guir, enhestar el cuello. Collura erigere.
cos, etc. Stultorum, demenlium coelus. j]
Mullitut COLLERA. f. COLLAR. 4. 8.
de gossos. Perreria. Canum multiludo, y si són de COLLET. m. d. Cuellecito, illo. Parvum collum.
cassa Muta, recova. Yenatoriorum canum multi- II
Lo que portan los ecclesiàstichs. Alzacuello,
tudo. (1
nàut. La estopa que últimament se fica en collarin. Collaré, is. ||
Altura de terra que no
cada escletxa del barco. Colla. Stupa exterior ri- arriba à sér monfanya. Colina. Collis, is, tumu-
mis navium apposita. ||
nàut. A'^entada pera fér sor- lus, i.
y à punt pera férse à la vela. Estar d la colla. Pa- testiculo. Tesliculus, polimentum, i, polimen, inis.
COLLADETA. f. d. Colladito. Parvulus co- culs. Cojon deperro. Orchis, tis, satyriumprimum.
llis. COLLONADA. f. COBARDIA.
COLLADOR. m. Caragolador, instrument de COLLTORT, A. m. y f. Hipòcrita. Colitorto,
ferro pera caragolar y descaragolar. Deslornilla- cabeza torcida, gazmono, beaton. Yirtutis, pietatis
dor.Instrumentum ferreum distorquendo aptum; simulator.
exiguum torculum in orbem ducens. nàut. Espé- ||
COL-LABORADOR, A. m. y f. Qui traballa
m de tina gran, foradada de baix, que serveix ab altre. Colaborador. Collaboralor, is.
COL CATALÀ. COL 383
COL•LABORAR. V. n. Traballar ah altres. cúmara apostòlica. Cameraí apostòlica; collector.
COL-LADOR. m. Qui dóna col-lació de algun paratge destinat pera aquest ofici. Colecturia. Co-
benefici. Colador. Collator, oris. munus.
llectoris officina,
COL•LATERAL, adj. Se diu de la part ó ador- COL-LEGA. m. COL-LEGIAL.
no que està als costats de la part principal. Cola- COL-LEGI. m. Cos de personas en una mateixa
teral. Collateralis, collatensis. ||
Lo parent que no casa destinat à la ensenyansa baix cerlas reglas
, ,
I
, ||
COL-LATIU, VA. adj. S' aplica al benefici casa. Colegio. Collegium, ii. Convent de regulars ||
ecclesiàslich , y à tot lo que no 's pót gosar sens destinat pels estudis. Colegio. Collegium,
ii. Cos ||
I
1|
p
,
loparse un cos sólit ab altre. Colision. Collisio, con- GOLOIGNA. f. ant. colònia.
fliclalio, nis, coUisus, us. GOLÓ. m. colon.
COL-LITIGANT. m. Qui pledeja ab altre. Co- GOLOM, A. m. y f. Aucell doméstich devàrias
liligante. Gollitigans, tis. castas, que's diferencia principalment en lo color ó
COL-LITIGAR. V. n. Pledejar ab altre. CoHti- la grandària. Palomo, paloma. Columbus, i, colum-
COL-LOCACIÓ. f. Efecte de col -locar. Empleo, de un geni pacífich. Paloma. Columbina Índole
colocacion , desíiíio. OÍTicium , ii, collocatio , nis, praeditus. ||
Se pren també per símbol de la inno-
munus, eris. ||
Situació, SHuacion. Collocatio, nis. cència y senzillesa. Paloma. Simplicitatis simbo-
COL-LOCAR. V. a. Posar alguna cosa en sòn lus. II
Censtel-lació sota del ca. Palomo. Columbus
lloch. CoUocar. Struo , is , colloco, as. ||
Acomodar coelestis. ||
Cosa mòlt blanca. Palomo. Columba, a;.
COL-LOQUI. m. Conferència entre dos ó mès del cap en forma de mitj círcul. Paloma iripolina
personas. Coloquio. Colloquium, ii, collocutio, col- ó IropoUna. Anglicà columba.
latio, nis. COLOM cuLiBLANCH. Lo que té la cua blanca y lo
NO PASSAR DE coL-LOQii. fr. fam. Sér no mès un restant de qualsevol altre color. Palomo culiblanco.
enrahonament. Xo ser mas que una conversacion. Albse caudae columba.
Trita, inania verba; verba istuc sunt. COLOM cuLiNEGRE. 'L que té la cua negra y lo
GOL-LUDIR. V. a. Convenirse, concordarse demés blanch. Palomo culinegro. Nigrae cauda? co-
fraudulentment. Coludir , conchabarse , convenirse, lumba.
pastelear, prevaricar. Invicem convenire; conven- COLOM cuLiTENAT. Lo quc té la cua de un color
ticulaagere, causa cum adversario colludere. entre cafè y canyella y lo demés tot blanch. Palo-
COL-LUDIT, DA. p. p. Coludido. Collusus. mo culitenado. Burrae caudae columba.
COL-LUSIÓ. f. for. Conveni fraudulent y secret COLOM DE LA TERRA. 'L que es inès gros que'ls
ab que s' afavoreix à la part contrària en un plet. comuns. Paloma mestiza. Columba major.
Colusion. Collusio, nis, collusium, ii. COLOM DE MONYO. 'L que té una espècie de plo-
PER coL-Lusió. m. adv. Fraudulenlnient. Por co- mallet sobre '1 cap. Paloma de mono ó monuda.
lusion, fraudulenlamenle. Collusoriè. Cristata, cucullata columba.
QUI FA ó USA DE coL-Lució. Pastekro. Collusor, is, COLOM DE ULL GROS. COLOM FLAMENCH.
COLMADAMENT. adv. m. Plenament, ab COLOM FiLicoTÓ. Colom petit de ploma mòlt fina
COL CATALÀ. COL 385
y de color blanquinós ab algunas rallas groguen- COLOMA YRE. m. Aficionat à criar coloms. Pa-
cas. Palomo filacoton. Columbus al bus croceis lineis Inmero. Columbarius, ii. ||
Traficant de coloms, /'a-
distinclus. lomero. Columbarius, ii.
coi.OM Fi.AME\cii. Lo iiiòlt gi'os quG lé '1 bèch COLOMBO, m. l'iania sarmentosa perenne que
canal y 'Is ulls encarnals ab niès círculs que'ls y en
creix en Àfrica, las Indias orientals; trau lo
comuns. l'aloma flamfiica. Bèlgica columba. sèu nom de Colombo ciutat principal de Ceylan,
COLOM GLAssAT. Lo quG lé la ploma crespada. l'a- enviavan en altre temps. Colombo. Me-
COLOMER, m. colomar.
, COLOMET. m. d. Palomico , illo , ilo. Colum-
altre color. Palomo mongin ó mongil. Alis albis co- bulus, colnmbinus, pullus, i.
COLOM PEONER. COLOM CALSAT. di, dita en algunas parts gallarets y en altras fu-
COLOM ROQUER. Espécic dc falcó ó colom boscà mis terris. Fumaria, palomina, palomilla. Capnion,
que va mòlt per las rocas. Roques halcon roques, , ii, capnos, i.
COLOM XAREL-Lo. 'L tot blauch. Pttloma blanca. COLON PERFET, gram. Es en la escriptura la pun-
Columba alba. tuació de dos punts en aquesta forma que ser- ( : )
COLOMS EMPARELLATS Ó APARIATS. Lo maSClc y fa- veix pera distingir los membres de una oració, de
mella que s' uneixen pera la cria. Palomas casadas manera que '1 sentit que 'Is preceheix quede ja
ó pareadas. Conjuncta?, copulatse columbae. perfet, y lo que segueix sols serveix pera major
CASSAR COLOMS, fr. Palomcar. Columbasaucupari. explicació y clarelal. Colon perfecto. Colon, i.
cuYDAR COLOMS, fr. Palomcar. Columbas curaré. COLON imperfet. gram. En la escriptura la pun-
FÉR LO COLOM. fr. fam. gitar. tuació menor en esta forma ( ; )
que serveix pera
FINS LOS COLOMS TENEN FEL. ref. Denota que una senyalar una part de la clàusula. Colon imperfecta.
persona per quieta y pacífica que sia, s' enfada al- Colon, i.
RONCAR LOS COLOMS, fr. MARRUCAR. dits poch mès ó ménos. Colònia. Fascia, tsenia, ae.
COLOMA, n. p. de dona. Coloma. Columba, se.
II
Ciutat, arquebisbat y electorat sobre '1 Rhin. Co-
COLOMA SURANA. ant. TÜDÓ. lònia. Colònia agrippina. 1|
Ciutat de Yestfàlia. Co-
COLOMAR. m. Lloch destinat pera criar co- lònia agripina. Agrippinensis.
loms. Palomar. Columbarium, ii. Lo petit de co- ||
FÉR ó enviar una COLÒNIA, fr. Estableccr una co-
loms casolans. Palomera. Parvum columbarium. lònia. Colonos deducere.
MENJAR HI IlAJA AL COLOMAU, QUE COLOMS NO 'n FAL- habitant en alguna colònia. Colono. Colonus, i.
TARAN, fr. mel. Se diu de la protecció y foment COLONIENSE. adj. Lo natural de ó lo pertan-
que ha de donar a las arts
s' còrners etc. Haya , , yent à la ciutat de Colònia. Coloniense. Colonien-
ceho en el palomar, que ellas vendran. Sinl Mocce- ses, agrippienses, ium.
nales, non deeranl Marones. COLOQUINTA Y COLOQUÍNTIDA. f. Plan-
ta. Vix perfecta domus, videas adstare ferelrum: COLOR. ra. Modificació del raigs de la llum,
COLOMAS8A. f. Lo fèm de colom, Palomma. La impressió que fàn en los ulls los raigs de la
Pahimbare stercus, fiínus columbinus. llum que rv'flexa en la superfície de algun cos. Co-
TOMO 1
50
àse GOL DICCIONARI COL
lor. Color, En los vestits
is. j|
, lo que no es negre BAIXAR LO COLOR. fr. mct. pint. Pérdrer sa vive-
ni blanch. Color. Quicumque color modó nec ni- sa. Caer el color. Decolorari, colorem deficere.
ger, nec albus. |]
Lo que presentan
tint las plomas BÈ LI DIU PROU LO COLOR. loc. Dòna à enténdrer
dels aucells. Jaldre. Avium color. Lo 1|
tint que s' que a algú se li coneix alguna cosa ab lo color de
observa en los núvols segons la seva espessor, ó se- la cara. Quien no cree en dolor, crea en color. Quaes-
honestamentum, i. []
En lo blasó la matèria y or- DE COLOR DE ALBERGÍNIA. Abcrengenado. Subvio-
nament de las armerias , en que primer hi havia laceus.
blanch, roig, blau y vert ; desprès s' hi afegí '1 de DE COLOR DE ANTE. Lo de color Semblant al de
ante. Anleado. Subpallidus.
or y púrpura, y últimament s' introduhiren lo ne-
gre, '1 de armini, etc. Color. Color gentilitia dis- DE COLOR DE BRONZE. BroncBüdo. Mre'i coloris.
tinguens. | afeyt. 1. pi. pint. Los materials de DE COLOR DE BURELL. Aburelado. Burrus.
H
varis colors preparats pera pintar. Colores. Pig- DE COLOR DE CAFÈ. Tostado , dc color de cafè.
menta, orum. Adustus.
COLOR ARTIFICIAL. En lo tint ,
pintura , etc. , lo DE COLOR DE CANYELLA. Acünelado, canelado. Cin-
compost de varis simples. Color artificial. Artifi- namomi coloris.
COLOR DEALMEscD. Lo pardo obscur. Color musco. DE COLOR DE CENDRA. Ceniciento, cenizoso, ceneri-
Moschosus color. cio. Cinereus, cineraceus, cineritius, gilvus.
COLOR DE AROMA. Espécic de color groch que's DE COLOR DE ESMERALDA. De color dc csmeralda ó
dóna ab la arrel de la curcuma. Color de aroma. de verde esmeralda. Smaragdinus.
Aromaticus color. DE COLOR DE FUM. De color de hunio. Insuasum, i.
COLOR DE AURORA. 'L que l'csulta del blau, blanch DE COLOR DE GAMusA. Gamuzad». Alulse colorem
y encarnat. Color de aurora. Roseus color. referens.
COLOR DE AYRE. Cert color groch suraament baix DE COLOR DE LILA. S' aplica à las cosas de color
y delicat. Color de aire. Pallescens color. entre morat y cendrós. De color de lila. Lileus.
COLOR DE CANARI. 'L groch Semblant a dit aucell. DE COLOR DE LLIMO Ó LLIMONA. De UU glOCh vei'-
Color amortiguado ó apagado. Languescens color. DE COLOR DE OLIVA. Accitcado. Oleacei coloris.
COLOR FORT. Lo que no pert. Color permanente. DE COLOR DE OR. Dorado. Auratus.
Perennis color. DE COLOR DE PALLA. Pttjado, pajizo, meludo. Hel-
COLOR NATURAL. Lo que té cada objecte conforme vus, pallidus.
à sa condició ó naturalesa ; y ademés en las per- DE COLOR DE PLATA. Plateado, argentado. Argen-
sonas mòlt coloradas se diu del propi en contrapo- teus.
sició al postís. Color natural ó propio. Proprius, DE COLOR DE PLOM. De color de plomo, plomizo.
peculiaris color. |1
En las blanquerias lo de ante. Plumbei coloris.
Color de ante ó natural. Subpallidus color. DE COLOR DE PUNSÓ. Sc diu del color de foch mòlt
COLOR TRENCAT Ó ESBLAYMAT. LO baix y dèbil. Co- viu. De color de prnizó. Puniceus.
lor quebrado ó quebradizo. Subpallidus color. DE COLOR DE PÚRPURA. Purpúrco. Purpureus.
COLOR VIU, PUJAT ó EIXIT. Lo que ressalta. Color DE COLOR DE ROSA. Rósco, rosado. Roseus.
vivo, subido. Yividus color. DE COLOR DE ROSA BATUDA. Sc diu de algunas te-
COLORS PRIMITIUS. Los fundaiuentals, de la com- las, en que V urdit es de color de rosa comuna, y
binació dels quals resultan tots los altres, que se- la trama blanca, ó al contrari. De color de rosa ba-
gons Newton són 1' encarnat, lo groch , lo blau, lo tida. Rosea tela.
vert, lo violat, lo de indi y '1 de taronja ; però '1 ,
DE COLOR DE SAFRA. Azttfranado. Croceus.
P. Lluis Castell jesuita diu, que sols lo blau, groch DE COLOR DE SANCH. Sangutneo, sanguino. San-
y encarnat bastan pera totas las combinacions dels guineus, sanguinolenti coloris.
demés. Colores madres ó primitivos. Yeri prim i ,
DE COLOR DE TARONJA. ISaranjado, anaranjado.
colores. Entre tintorers lo blau
||
1' encarnat lo , , Aureus.
musch, lo negre y '1 de palla. Colores primitivos. DE COLOR DE VERT DE ESPERA , y se sól afegir
Praecipui colores. FORRAT DE PASSA TEMPS. loc. fam. quc se sól res-
COL CATALÀ. COL 387
p'^ndrer à las crialuras quant demanan alguna POSARSE ALGÚ COLORAT, fr. Avcrgonyirse. Poner-
pessa de roba y no se 'is vól fér. De color de aire. se colorado. Rubeo, rubesco, is. ||
Fér alguna fati-
DE COLOR FoscH. Obscwo. Surdus, subniger. COLORA YNA. f. Color viu que ressalta en con-
DISTINGIR DE COLORS, fr. iiiet. Tenir discerniment traposició de altres. Colorin, angaripolas, garam-
pera no confóndrer las cosas y acomodar à cada òamas. Coloris varietas; vividus, floridus, vege-
una lo que li correspon. Dislinguir de colores. Reclò lus color.
de rebus judicaré. COLORET. m. d. AFEYT. 1.
DONAR COLOR ó COLORS, fr. Pintar. Dar color ó co- COLORETA8. f. pi. Roba ordinària de varis
lores, meter de color, colorar, colorir. Goloro, as; colors. Angaripolas. Versicolor infimi generis lin-
colore inficere. teum.
FÉR EIXIR LOS COLORS i LA CARA. fr. Féf tomar COLORIR. V. a. pint. COLORAR.
roig à algú avergonyintlo. Sacarle los colores, ó COLORISTA, m. Qui fà, dóna ó ven colors.
sacar los colores d la cara ó al rostro, ó ponerle d Colorista. Pigmentorum artifex, venditor.
alguna colorado, ó ahochornarle. Rubore suffun- COLORIT, DA. p. p. Colorido. Coloralus.
dere. COLÓS. m. Estàtua de enorme grandària Colo-
FÉR PÉRDRER LO COLOR. fr. Disminuhirlo, ó sér so. Colossus, i.
causa de que decayga '1 color natural. Robar el COLOSSAL, adj. Pertanyent al colosso. Colo-
color, hacer caer de color. Decoloro, as. sal. Colosseus, colossicus.
MUDAR DE COLOR. fr. Manifestar en la cara algu- COLOSSENSE. adj. Natural de Rodas, y lo que
na alteració de animo. Mudar de color. Colorem pertany à aquesta isla. Rodio, colosense. Rhodius,
mutare. colossensis.
MUDAR MIL COLORS, Ó DE COLOR CADA INSTANT, fr. COLOSTRE. m. CALOSTRE.
Denota la turbació ó temor de que 's descubresca COLP. m. COP.
à algú lo que li convé tenir ocult. Un color se le A DRET COLP. loc. ant. De front, cara à cara en
iba y otro se le venia. Non vultus
,
non color , 10 combat. De frente , cara d cara. Facie ad fa-
idem. ciem.
pÉNDRER COLOR. fr. CoHiensar à madurarse al- COLPA. f. CULPA. II
Mixto pera beneficiar la
guns fruyls, donantne senyal ab lo color que tenen plata ó altres metalls. Colpa. Ex colendis melallis
quant són madurs. Tomar color, pintar. Matures- mixtura.
cere. COLPEJAMENT. m. COPEJAMENT.
PÉNDRER LO COLOR. fr. Tcnyirse, empaparse de COLPEJAR. V. a. MACAR.
ell las robas que 's tenyeixen. Tomar el color. Co- COLPEJARSE. V. r. MACARSE.
lore imbui. COLPEJAT, DA. p. p. MACAT.
PÉRDRER LO COLOR. fr. Descolorirsc algú. Caer de COLPER. ra. ant. prompte, de colp, junt.
color. Pallescere. A COLPER. loc. ant. De prompte, de colp, tot ple-
d. coPET.
f.
viccm.
TORNARSE DE MIL COLORS, fr. MUDAR MIL COLORS. ment Colcos y ara Mengrélia. Còlquide, colco. Col-
TRASMUDARSELI i ALGÚ 'l COLOR. fr. AllàrSCn lo chicus.
color natural per algun accident repentí. Demu- CÓLQUIDA. f. Planta bulbosa, la flor de la
dúrsele d alcjuno el color.Yullum alicui immutaré. qual surt de la arrel: ha de vàrias espècies
n' hi
COLORAMENT. m. La acció de donar color à y té diferents noms. Per sér danyosa en gran ma-
la pintura. Coloracion. Colorum inductio. nera als gossos s' anomena mata gossos. Cólquida,
COLORAR. V. a. Pintar ó donar color à algu- cólquica. Colchicum, epbemerum, i.
na cosa. Colorar, colorir. Coloro, as, colorem in- COLRADURA. f. pint. Vernís que donat so-
ducere. \\
met. Disfrassar alguna cosa, ocultant la bre una pessa platejada de brunyit, la fà semblar
veritat. Colorear, pretestar, colorir. Praílexo, is, daurada. Corladura. Aurei coloris linimentum.
culpam nomine praetexere ; strumam dibapho te-
11
Cremadura del sol. Asoleamiento. Insolatio,
gere. nis.
COLORAR8E. V. r. POSARSE ALGÚ COLORAT. COLRAR. v. a. pint. Donar colradura. Corlar,
COLORAT, DA. p. p. Pintar de color. Colora- corlear. Aureo colore inficere. Cremar, fér tor-
|1
lore infectus. ||
Del sol. Asoleado. Solé perustus. |1
COLUMNA SALOMÒNICA, arq. La que puja en forma
SUBTAT. espiral, donant algunas voltas, las que regular-
GOLRE Y GÓLRER. V. a. ant. cóldrer. ment són sis. Coluna salomònica. Salomònica,
COLT, A. p. p. de cóldrer. Celebrado. Cultus, striata, in spiras erecta columna.
mes ampla de la part del capitell que de la basa. COLURO. m. astron. Cada un dels doscírculs
Columna abalauslrada. Latior in capite, quam ba- màxims de la esfera, dividits en ànguls rectes pels
se columna. dos polos y que atravessan lo zodiach. Coluro. Co-
COLUMNA ACANALADA. arq. La que té algunas ra- luri, orum.
llas en forma de mitja canya. Coluna acanalada, COLUSIÓ. f. for. coL-Lusió.
lloch. Coluna aislada, suelta. Exempta insulata, , etc. assegurat ab diferents punts ab simetria. Col-
separafa columna. cha. Lecti stragulum; lodix, cis.
COLUMNA ATicA. arq. La que manifesta sas quatre COLXAR. V. a. ENCOLXAR.
fatxadas. Coluna àlica, cuadrada. Attica columna. CÓLXIGH. m. Planta indígena que 's troba en
COLUMNA BÉL-LicA. La quc cslava devant lo tem- los pratsde Europa, y en mòlts de Espanya; té la
ple de Belona, y 's tirava envers ella una fletxa cabessa mès ó ménos grossa y mòlt profunda en
en senyal de declaració de guerra. Coluna bélica. terra, comprimida de un costat y convexa del al-
Bellica columna. tre, de olor desagradable, de sabor acre y corro-
COLUMNA COMPOSTA, arq. La que 's compon del siu. Cólchico, ó quita meriendas de otono. Colchi-
orde jónich y corinti però ab diferència en lo ca-
, cum autumnale.
pitell. Coluna compuesta. Composita columna. COM. m.Oubí pera donar menjar als tocinos.
COLUMNA CORÍNTIA. arq. La de proporcions iguals Gamella. Rudelabrum ligneum, gabatha, ee ||
.adv.
à las de orde jónich; però sòn capitell ó copada es m. Como. Quoraodò. Lo modo ó forma ab que ||
Columna corinthia.
diferent. Coluna corinlia. succeheix alguna cosa. Como. Tamquam, ceu,
COLUMNA DóuiCA. arq. La que consta de la altura quoniodò, quomodonam. Comparació de dos ex- ||
set vegadas y mitja de sa gruixària ó diàmetre. trems semblants en una qualitat; així 's diu:
Coluna dórica. Dorica columna. blanch com una neu, etc. Como. Ceu, ac, quasi, ut
COLUMNA HERMÈTICA. La desfigurada de pilastra velut, sicuti. II
En quin estat; y així 's diu: com es-
que té en lloch de capitell un cap de Hérmes ó de tà '1 malalt. Como. Quoinodò. [j
Segons, conforme;
Mercuri. Coluna hermètica. Columna hermètica. y així 's diu: com tu vullas. Como. Quomodò, sicut,
COLUMNA jóNicA. arq. La que té la altura de vuyt ut, apud, juxta. ||
Al principi de interrogació val
vegadas sa gruixària; però desprès se li dóna mitj perquè, així dihem: com no has vingut? Como.
gruix mès. Coluna jònica. Jonica columna. Cui-, quare, quid ita? \\
Serveix pera explicar lo
COM CATALÀ. COM 389
odo, y així diu com ho farem. Como. Utcum- patró primitiu y verdader, elegit pels accionis-
Il•
qiie.
's
COM ES ARA, Y Així COM. m. adv. Per exemple. mi que 'n resultàs de qualsevol de di-
del benefici
Por ejemplo. Exempli causa, gratia, uti, veluli, si- tas operacions. Encomienda de los generós. Mercium
cut. commendatio.
COM NO? Perquè no. Como no? porque no? Cur COMANDAMENT, m. ant. manament. en- |1
non, quare non, quid iion, quia non. CARRECII, PERMÍS, LLICÈNCIA.
COM SE vüLLA. loc. CoMO quicra. Utcumque: quo- A COMANDAMENT, m. adv. Bajo la órden. Subprae-
odo libeat. cepto.
sÈxs COM VA, NI COM COSTA. fr. fam. Sens mirar COMANDÀNCIA, f. Empleo de comandant.
res. A moche; à tontas y d locas; sin mas ni
troche Comandància. Praefectura, a; ; ducis vel praefecti
mas; à ojo de cubero; d secas y sin llover; sin mas munus. La província subjecta en lo militar à
II
acd ni mas alld. Inconsideratè, temeré et incon- algun comandant. Comandància. Prefectura, ae;
sullò. praefecti regió, ditio.
GOMA. f. Signo de esta figura (,) pera dividir COMANDANT, m. Oficial que mana una plas-
las parts menors del período. Coma, inciso. Yirgu- sa, un lloch ó qualsevol tropa. Comandante. Dux,
la, se, comma, tis. ||
ant. Montanyeta. Loma. Cli- cis, praefectus, i. ||
Lo que mana à altres subal-
vus, i, collis, is. II
Aucell de Amèrica que té '1 bes- terns. Comandante. Dux, cis, praífectus, i.
coU vert, las alas rojas y la cua negra. Coma. COMANDANT GENERAL. Lo de uu regne ó provín-
Comma, atis. mús. La octava ó quasi octava part
||
cia. Comandante general. Praïtor, is, praefectus, i.
de un to. Coma, diesi. Comma, atis, virgula re, COMANDANTA. f. nàut. Títol del navío co-
diaesis, is. mandant de una escuadra ó divisió, que 's diu real
SENS FALTAR UNA COMA. fr. pera denotar que una si es de tres ponts. Comandanta. Principalior na-
cosa es enterament perfeta. Sin faltar una coma, vis.
ò punlo ni coma, ò un úpice. Ad unguem, absolutè, COMANDAR. V. a. Manar un exèrcit, plassa,
perfecte destacament, etc. Mandar, comandar, imperar.
COM ANADÍS, SA. adj. ENCOMANADÍS. Impero, as, praefecti, ducis munus obire.
COMANADOR. m. Lo caballer que té coman- COMANDAT, DA. p. p. Comandado. Impera-
da en alguna de las ordes militars. Comendador. tus.
Ueneüciarius eques. Lo prelat en alguns con- |1
COMANDATARI. m. Lo que porta encàrrechs
vents de Mercè y de sant Anton Abat. Comenda-
la de altre, y s' obliga à donar compte de ells. Enco-
dor. Goenobii prseses. Qui dóna comandas. Co- 1|
mendero. Fidei comissarius, ii, negotiator, is. Ec- ||
mendador. Beneficii, praimii dator. clesiàstich secular que gosa en comanda algun be-
GOMANADORA. f. Entre religiosas mercenà- nefici regular. Comendatario. Regularis beneficii
Comendadora. Goenobii praises.
rias la prelada. usufructuarius.
GOMANAMENT. m. ant. comandament. COMANDATICI, A. adj. S' aplica à la carta ó
A COMANAMENT DE ALGÚ. loC. aut. À SA DISPOSICIÓ, despatx de recomendació. Comendatido. Commen-
À SAS ORDES, BAIX DE SÓN MANDO. dalilius.
GOMANAR. V. a. ant. encarregar, encoma- COMARCA, f. Territori de un poble ab tots los
y són territori y rendas. Encomienda, hailiage. Amiga. Comadre. Amica, vicina, ae, familiaris, is.
Eqüestre beneficium; equitis beneficiarium, proe- LAS COMARES ME VOLEN MAL, PERQUÈ 'lS DICH LAS
mium. II
ant. Encàrrech. Encomienda. Mandatum, VERITATS, ref. que denota quant mal s' acostuman
i, coraendalio nis. ||
depósit. à sufrir las correccions. Mal me quieren mis coma-
COMANDA DEL BUCH. nàut. S' entenia (juant lo dres, porque les digo las verdades. Yera quod ipso
y
tatio, flucluatio. [j
Debat , disputa forta. Debaté, COMBREGAR. V. a. Donar la sagrada comu-
combaté. Contentio, colluctatio, nis. nió. Comulgar. Sacram Eucharistiam aliqui minis-
COMBATENT, p. a. Qui combat. Combatiente. trare, porrigere, exhibere. v. n. Péndrer la sa- |1
II
met. Contradir, impugnar. Combatir. Adversor, principi de alguna cosa. calzadcomovestis, ó
aris, resisto, is. ||
met. Agitar 1' animo, 'Is afectes vestidcomo calzais; en cueros y con sombrero, traer
passions. Combatir. Agito, perlurbo, as, comrao- guanles y canizuelo. Aul soccos vesti, aul socco sit
veo, es. II
Disputar. Combatir. Decreto, depugno, congrua vestis. Et strophium geris, et manicas et
està sota del castell; alguns constructors lo definei- COMBUSTIÓ, f. Incendi, crema. Combustion.
xen: la segona cuberta en las naus de dos ponts. Combustió, conflagralio, nis. I
Dissensió ó alborot.
Combés. Calastroma, tis. Disension, sedicion, tumullo. Seditio, nis, tumul-
COMBINABLE, adj. Lo que's pót combinar. tus, us.
Combinable. Gonveniens, concors, concordabilis. COMDOR Ó COMITOR. m. Títol y dignitat
COMBINACIÓ, f. Acció de combinar. Combi- entre vescomte y valvessor, tenint ofici de soci
7iacion.Ordo, conjunctio, combinatio, nis. | Unió del compte, acompanyarlo y administrar justícia
de dos cosas en un mateix subjecte. Combinacion. en són nom en tot lo comtat desprès del vescomte.
Combinatio, nis. i|
Agregat de veusposadas per or- Tal durà '1 temps dels comtes particulars
títol sols
de alfabélich. Combinacion. Yerborum ordo. fins ans de la unió ab Aragó. Comdor. Comitor.
COMBINAR. V. a. Ordenar, disposar cosas di- COMÈDIA, f. Poóraa dramàtich en que's pre-
ferentas entre sí pera formar un compost, com, lle- senta alguna acció familiar entre personas priva-
tras, números, etc. Combinar. Ordino, col•loco, as, das, y 's dirigeix à la correcció de las costums. Co-
struo, is.
II
Comparar. Combinar, cotejar, compa- mèdia. Comoedia, ae.
plan. Combinar, proedestino, as; aliquid moliri, qual passa entre personas que no excedeixen de la
mente concipere. ||
Juntar tropas óesquadras. Jun- esfera de nobles y caballers. Comèdia de capa y
tar, combinar, formar. Socio, as, conjungo, is. espada. Comoedia togata.
COMBINAT, DA. p. p. Combinado. Conjunc- COMÈDIA DE FIGURIN. Aqaclla que té per princi-
tus, sociatus, foederatus. pal objecte repéndrer algun vici ridícul y extrava-
COMBINATORI, A. adj. S' aplica al art de gant en un personatge. Comèdia de (iguron. Atella-
combinar las cosas. Combinatorio . Copulatorius. nafabula.
COMBOY. m. Escolta, guarda pera portar ab COMÈDIA DE FOLGA. AqucIla quB té per principal
seguretat alguna cosa. Convoy. Prajsidium, ii.
||
objecte assumptes ridículs yjocosos. Comèdia de
La provisió que's porta. Convoy. Commeatus, us. farsa. Mimus, i.
Simulalè
Sil se gerere, insidiosè agere. coMENSAR k. DONAR PREU. fr. Abril ó Tompcr el
SÉR UNA COMÈDIA Ó UN PAS DE COMÈDIA. CXp. fam. precio. Mercium pretium statuere ,
judicaré mer-,
COMEDIMENT. m. Lrbanitat, moderació. Co- menl llarch se fa pesat. Comienza y no acaba. Fi-
medimiento, cortesania. Comitas, humanitas, urba- nem dicendi non facit.
nitas, atis. GOMENSAT, DA. p. p. Comenzado, empezado.
COMEDIRSE. V. r. Arreglarse , moderar- Coeptus.
se, contenirse. Comedirse. Se continere , modera- GOMENT. m. ant. comentari. ||
exposició.
ri. GOMENTADOR, Qui comenta. Co-
A. m. y f.
GOMEDIT, DA. p. p. Moderat. Comedido. Mo- menlador. Interpres, explanator, is, paraphras-
deratus. ||
En menjar y béurer. Sohrio, templado, tes, íB.
vitat et farinam: boves expectant raessis tempus: . GOMERGIAR. v. a. Negociar , traficar com-
qui non laborat, non manducat. prant, venent ó carabiant generós. Comerciar. Nun-
GOMENS. m. ant. comensament. dinor, aris, mercaturara facere. ||
met. Tenir co-
GOMENSADOR, A. adj. Qui dóna principi ó municació ó tracte, comunment il-lícit, unas per-
comensa alguna cosa. Principiador. Inceptor. sonas ab altras. Comerciar. Societatem , commer-
GOMENSAL. m. Qui habita ó menja ab altra cium habere.
persona. Comensal. Comensalis, contubernalis, GOMERGIAT, DA. p. p. Comerciado. Nundi-
convivalis. En algunas catedrals y col-legiatas
|| natus.
prebendat immediat al canonge. Racionero, co- GOMERS. m. Negociació comprant y venent. Co-
mensal. Portionarius, ii, redditum cathedralis aut mercio. Comunicació ó tracte de
Commercium, ii. [|
legiatas prebenda immediata al canonicat. Racion, Tracte secret é il-lícit entre personas de diferent
comensalia. Porlionaria praïbenda. sexo. Comercio. Commercium turpe. ||
Joch de car-
GOMENS AMENT. m. y tas entre quatre ó mès personas, en que's donan à
GOMENSANSA. f. ant. Principio. Initium, cada hu tres carfas tapadas , se'n posan à la taula
principium, exordium, ii. quatre destapadas, y guanya '1 qui junta tres de
GOMEN8AR. V. a. Empezar , comenzar , dar un coll superiors à las dels altres jugadors. Comer-
principio. Incipio, is, coepi, isti, coeplo, as. ||
v. n. cio. Pagellaium ludus quidam. ||
Lo paratge mes
COM DICCIONARI COM
concorregut en los pobles grans. Comercio. Locus sacerdot que entén en los càrrechs de ella, Comi-
frequentissiraus. sario del santó oficio ó de la inquisicion. Tribunalis
GOMENSAR. V. a. ant. comerciar, fidei minisler, sacerdos,
GOMES, A. p, p, Cometido. Commissus. 1|
ant. COMISSARI GENERAL, Autíguament lo qui manava
Encomanat, encarregat, confiat à algú, Comelido, un tros de caballeria en los exèrcits, Comisario ge-
confiado. Commissus, creditus, neral. Legatus,
GOMESTIBLE. adj. Lo que's pót menjar. Co- COMISSARI GENER VL DE CRUSADA, Ecclesiàstich qUC
mestible. Comesúh'úis. [|
m. pi. Comestibles. Cibaria, per norabramenl del Rey y facultat pontifícia lé à
orum, sòn càrrech los negocis pertanyents à esta gràcia.
GOMETA. m. Cos celeste de la naturalesa dels Comisario general de cruzada. In sancta? cruciatai
planetas. Cometa. Cometa, a3, ||
Joch de cartas dit causis praefectus,
en algunas parts al hu y al dos: lo qui té ma juga COMISSARI GENERAL DE ÍNDiAS, En 1' Orde de sant
per orde com as, dos , tres
las cartas , , etc. fins Francesch, religiós encarregat de sas províncias en
que pert '1 orde que en tal cas juga '1 del costat Indias, Comisario general de Indias. Ordinis S,
si la tí', y així se segueixen las demés. Cometa. Pa- Francisci apud indos praefectus,
gellarum ludus quidam. Lo nou de oros del ma- || COMISSARI GENERAL DE GERUSALEM Ó DE LA TERRA
teix joch, y val per qualsevol caria. Cometa. Page- SANTA, Religiós Franciscano resident en la cort per
11a lusoria. nombrament del Rey en lo tocant als caudals dels
GOMETEDOR , A. m, y f, perpretador. I
Lo convents y hospicis dels sants llochs, Comisario
qui encarrega fér alguna cosa, Cometedor. Commi- general de Jerusalen ó tierra santa. Ordinis S,
sor, is. Francisci apud Hyerosilimam praefectus,
GOMETRE. V, a. y COMISSARI ORDENADOR. L' inmediat en autoritat al
GOMÉTRER. V, a. Encarregar à algú algun intendent de exèrcit, la auséncia del qual supleix.
negoci. Cometer, confiar. Committo, decerno, is,
\\
Comisario ordenador. A quaestore exercilus se-
GOMIGIS. m. pi, Juntas dels romans pera trac- PECAT DE COMISSIÓ, Lo quc s' executa infringint
tar los negocis públichs, Comicios. Comitium ,
ii, la lley de Déu en algun precepte negatiu. Pecado
comitia, orum, de comision. Admissum agendo peccatum,
GOMINAL. adj, ant. Indiferent, Comun. Com- GOMISSIONAR. V. a. Dar comissió à algú pera
munis, I
nàut, tripulació. ||
Qui té part en la mas- enténdrer en algun negoci. Comisionar. Delego, as,
sa comuna, Participe de la masa comuna. Particeps committo, is.
ipis. II
COMUNAL. II
nàut. ant, oficial de mar, ||
adj, GOMI8SIONAT, DA. p. p. Comisionado De- .
GOMINALESA. f, ant, judici de arbitres, GOMIS8URA. f, anat. Unió del cràneo ab unas
COMÍS. m. Pena de pérdrer la mercaderia, '1
dentelas com las de la serra, Comisura. Commisu-
qui comercia en generós prohibits, Comiso. Ad fis- ra, ae,
cum adductio, ||
Los mataixos generós comissats, CÓMIT. m. Oficial en las galeras , encarregat
Comiso. Fisco adductae mercès, adducta bona. de las maniobras y càstichs dels forsals, Cómitre.
GOMISSAR. V. a. Declarar lo que incideix en Celeustes, aï, pausarius, portisculus, trierarchus, i,
la pena de comís. Dar de comiso , comisar. Confis- GOMITIT, DA. p. p. ant, comissionat, |i
des-
co, as. tinat,
GOMISSARI. m. Qui té facultat de altre pera GOMITIVA. f. Acompanyament, Séquito, comi-
algun negoci, Comisario. Delegatus, i, tiva. Comilatus, us,
COMISSARI DE GUERRA. Qui passa l'cvisla general GÓMODAMENT. adv, m. Ab comoditat. Co-
à la tropa. Comisario de Guerra. Recensioni mili- modamente. Opportunè, commodè,
tura praïfectus, GOMODANT. m, for. El que presta à altre
COMISSARI DEL SANT OFICI Ó DE LA INQUISICIÓ. 'L gratuïtament una cosa pungible peraque se ser-
COM CATALÀ COM 393
vesca de ella fins à cert temps ó pera cert us y li s' ajudan mútuament contra altres. Companero.
restitupsca desprès. Comodante. Comniodans, tis. Socius, ii. Lo que forma joch ó simetria ab altra
|]
COMODAT. 111. for. Contracte pel qual se dóna Lo que s' acostuma usar ó portar ab sí mateix, com
ó rel) alguna cosa ab obligació de restituhirla. Co- lo llibre, etc. Companero. Socius, ii sodalis, fa- ;
I modaío. Comniodatum,
COMODATARI.
ners a llar.
ni. for.
Comodatario. Coniinodalarius,
i.
mul progredi.
is.
COMODÍ. m. Lo que serveix pera lot. Comodin. COMPANYA, f. Família 6 fills petits. Família,
Oinnibus inserviens. hijos. Família, ai, proles , is. ||
ant. Lo servey.
COMODITAT, f. Conveniència. Comodidad. Genle, servidumbre. Familia, ai, faniuli, orum. ||
Comnioditas, atis. ||
La bona disposició de las co- companyia. II
nàut. Lo petit retret de popa en las
sas pel us que s' ha de fér de ellas. Comodidad. naus petitas. Camara. Conclave, is. ||
ant. nàut.
Comnioditas, atis, opportununi, i. \\
Utilitat, inte- EQUIPATfiE, tripulació.
rès. Comodidad. Utilitas, atis, lucrum, i. QUI AB COMPANYA 's MET , CAGAT SE LLEVA.fr.
CERCAR SAS COMODITATS, fr. Buscar sos interes- met. QUI AB criaturas se fica, etc.
sos, utilitats. Ser amigo de sus conveniencias. Cap- COMPANYAR. v. a. acompanyar.
taré comnioda. COMPANYERA. Companera. Socia, a;. f.
preu. A precio acomodada, à moderado precio. Me- muller, y aquesta respecte de aquell. Compania.
diocri pretio. Conjux, gis. I Lo qui va junt ab altre. Compania.
COMPACTE, A. adj. Unit, trabat, apretat, Socius, ii.
II
com. Societat de comerciants. Compa-
Compacto. Conipaclus, pactilis. nia. Societas negotiatorum. mil. Cert niímero de
||
COMPADÉIXERSE. V. r. Tenir llàstima, com- soldats ab són capità. Compania. Cohors, tis. ||
Nú-
passió. Compadecerse. Misereo, es, misersor, eris, mero de comediants que forman un cos pera re-
compatior, eris. presentar en teatros públichs. Compania. Hystrio-
COMPADESGUT, DA. p. p. Compadecido. Mi- num chorus.
serlus. companyia de espardenya. La de gent ruhina
COMPADRATGE. m. compaternitat. que desampara quant mès se necessita la seva
COMPAGINACIÓ, y efecte de com- f. L' acte Compania de alpargata. Infldus co-
assistència.
Compaginar. Compagino,
is.
Ensenyansa y trauhen
compingo, is. són origen dels jesuitas. Orden de nueslra Senora.
COMPAGINAT, DA. p. p. Compaginado. Com- Ordo jesuitarum sub titulo R. Yirginis Mariaï.
TOMO I.
394 COM DICCIONARI COM
PER coMPANYiAs. m. adv Por companias. Mani- COMPARENT.p.a. Compareciente. Comparens.
pulaiim, grega m. t i COMPARET. m. d. Padrinito. Patrinus, i.
j|
COMPANYÒ, NA. m. y f. Companero, compa- Fadrí forro, traballador de la terra. Bracero. Fos-
nera. Comes, itis. ||
parió. sor, is.
QUE HO DIGA MOX COMPANYÒ, QtE ES TAL COM JO. COMPARICIÓ. f. for. comparecéncia. ||
L' au-
ref. Denota que entre dos companys tant motiu de to ab que '1 jutge mana comparèixer. Compari-
desconfiansa hi ha en un com en altre. Tan hueno cion. Yadimonii jussum.
es Pedró como su companero : pregunladlo à Mníioz COMPARSA, f. Acompanyament en la repre-
que miente mas que vos. Quitrito id à Fabio qui te sentació teatral. Comparsa. Comitatushystrionalis.
mendiator ipse est : talis est hera qualis pedisequa. Companyia de disfressas. Comparsa. Larvarum
II
ers. II
V. r. Iguala rse ab altres. Compararse con COMPARTIT, DA. p. p. Repartida, comparti-
olro. Cum aliquo sese Oïquare. do. Divisus.
COMPARAT, DA. p. Comparado. Collatus. p. COMPÀS, m. Instrument matemàtich de fusta
COMPARATIU, VA. Lo que compara ó adj. ó metall, compost de dos pessas unidas al cap ab
serveix pera comparar. Comparativo. Comparati- un pern, y s' aixampla ó estreny segons convé.
vus. gram. La frase ó adjectiu que relaciona 'Is
II
Compàs. Radius, circinus, i. met. Regia ó modo ||
termes de la cemparació. Comparativo. Comparat i- de víurer ó de obrar. Compàs. Regula, ae. mús. ||
ració. Comparativamenle. Comparativè, comparatè, regeix la orquesta. Compàs. Tempus, oris. Ralla ||
COMPASSIU, VA. adj. Qui fàcilment se com- COMPENSABLE, adj. Lo que 's pót ó es digne
padeix. Compasivo. Misericors. de compensar. Compensable. Coinpensabilis.
COMPATERNITAT. f. Lo parentiu espiritual COMPENSACIÓ, f. La acció y efecte de com-
que '1 padrí de batejar ó confirmar contrau ab los pensar. Compensacion. Compensatio ,
pensitatio,
pares de la criatura. Com,palernidad. Spirilualis nis. II
premi.
cognatio. COMPENSAR. V. n. Bessarcir algun dany,
COMPATIBILITAT, f. Aptilut de una cosa agravi ó perjudici. Resarcir, compensar. Compen-
pera unirse ab altra. Compalibilidad. Sociabilifas, so, as. II
V. n. Gosar de algun bé en grau equiva-
compatibililas, atis. lent al dany que s" ha patit. Compensar. Compen-
COMPATIBLE, Lo que té aptilut pera
adj. so, as.
concórrer en un mateix llocli ó en un mateix sub- COMPENSARSE. V. r. Bessarcirse una cosa
jecte. Compatible. Sociabilis, conciliabilis, compa- ab sa contraria, com las pérduas ab las ganàncias.
tibilis. Compensarse Compensari. . Ressarcirse una sí ma- [j
COMPATIR. V. n. Patir junt ab altre. Padecer teix del dany que altre li ha ocasionat. Compensar-
con otro. Compatior, eris. se. Pensari, compensari.
COMPATIRSE. V. r. compadéixerse. COMPENSAT, DA. p. p. Compensado. Com-
COMPATIT, DA. p. p. Padecido con otro. Com- pensalus.
passus. II
compadescüt. COMPETEDOR, A. m. y competidor. f.
grans dimensions y de genero trist. Elegia. Ele- COMPLICITAT, f. Qualitat de còmplice. Com-
gia, ai. I COMPLANCT. plicidad. Societas, atis.
COMPLANCT Y COMPLANT. f. ant. la- COMPLIR. V. a. y derivats, cumplir.
mento. COMPLOT, m. conspiració , trama , junta se-
COMPLANGUT, DA. p. p. PLANGUT. creta.
COMPLÀNYER. V. n, ant. plínyer. H
Plorar COMPÓNDRER. V. a. Formar de vàrias cosas
ab llàgrimas y suspirs. Planir. Plango, is. cox- 1| una , col-locantlas ab orde y modo. Componer.
DÓLDRERSE. Compono , is. 1|
Constituhir formar algun cos ó ,
COMPLÀURER. V. a. Donar gust ó plaher à agregat de vàrias cosas ó personas. Campaner. Con-
altre. Complacer ,
condescender . Complaceo , es, fio, as. II
Sumar ó pujar à una quantitat determi-
obsequor, eris. nada. Campaner. Constituo , is. ||
Fingir , forjarse
COMPLÀURERSE. V. r. Tenir satisfacció en alguna mentida. Tramar, componer, forjar. Fingo,
alguna cosa. Complacerse , alcgrarse. Gaudeo , es, is. II
Ordenar lo desconcertat , adobar lo espatllat.
I lo.
Agendi
Tolerantia,
COMPORTAR,
ratio.
ai. ||
v.
Modo de
a.
portarse. Comporle.
COMPORTARSE. V. r. Tolerarsc ,
permitirse. COMPRA, La acció y efecte de comprar.
f. 11
meten los pledejants..4 mi(/a6/e componedor. kvh'úQV. COMPRADOR, A. m. y f. Qui compra. Com-
COMPOSAR. V. a. ant. Carregar contribu- prador. Emplor, is. De gallinas, ous, etc. pera
||
Fér pagar demasiadament alguna cosa. Exigir dos 's pren en sentit literal. El mal comprador come lo
preciós. Plus justo extorquere. peor. Malus emptor diíDcilè bonum edil obsonium.
COMPOSARSE. V. r. avenirse, compóndrerse. COMPRAR, v.a. Adquirir per diner lo domini
COMPOSAT, DA. p. p. Impuesto. Impositus. de alguna cosa. Comprar. Emo, is, inercor, aris,
COMPOSICIÓ, La acció y efecte de compón-
f. permuto, as.
drer. Composicion. Compositio, nis. Ajust, con- 1|
coMPRARSELA. fr. fam. Anarsen, fugir. Tomar las
veni. Composicion. Pactio, nis. mús. Artificiosa || de Villadiego; dar la grupa poner ó echar los pies ,
composició de diferents sons. Composicion. Musica en polvorosa, volar golondrino, escurrirse. Xhire.
compositio. Obra del ingeni. Composicion. Opus,
II
QUI COMFRA MÉS DEL QUE PÓT, APRÈS HO HA DE VÉN-
eris. gram. Lo que'l mestre dicta als deixebles
II
DRER TOT. refr. Aconsella que no fassemmès de lo
pera Iraduirho en la llengua que aprenen. Compo- qne 'ns permeten nostres havers. Quien compra lo
sicion, lema. Compositio, nis. ||
Reparació de algu- que no pucde , vendc lo que le duele. Quisquis emit
na cosa maltractada. Compostura. Reparatio, nis, quod opum non fert mensura suarum, quod non
compositura, aï. fert animus vendere saepe solet.
COMPOSITOR, m. Qui compon, especialment QUI COMPRA Y MENT, EN SA BOSSA HO SENT. ref.
en la música. Compositor, componedor. Compositor, Denota que la mentida del comprador sempre re-
is. Entre estampers qui arregla las lletras en la
II
dunda en sòn perjudici. El que compra y mien'e,
estampa. Compositor. Notas typographycas aplans. su holsa lo siente. Damno suo menlitur emptor.
for. ÀRBITRE.
11 QUI NO 't coneix, que 't compre. icf. Se diu de
COMPOST, m. Agregat de vàrias parts. Com- aquell que pretén enganyar ab bonas paraulas à
puesto. Totum ex partibus conílatum, constans. ||
qui'l coneix. Quien no te conoce, te compre, ó que te
MODEST, ADOR.NAT. ||
adj. bot. Las flors que resultan compre, ó ese le compre. Qui ma'é te novit, euiat.
398 COM DICCIONARI COM
COMPRAT, DA. p. p. Comprado. Emplus. I
COMPROMÈS, A. p. p. Comprometido . Cora-
SUBORNAT. II
Joch del home entre quatre ab vuyt promissus. ||
m. compromís.
carlas,y las vuyt que restan fins à quaranla 's COMPROMETIMENT. m. COMPROMÍS. |1
Con-
conipran y reraatan à qui raès dona. Comprado, sentiment, la acció de posar un assnmpto en com-
compradillo. Pagellaruni ludus quidam. promís. Comprometimiento. Compromissio, nis.
COMPREHEIVSIBILITAT. f. Possibilitat de COMPROMÉTRER. V. a. Fér à algú respon-
sér las cosas conipresas. Compiensihilidad. Com- sable de algun encàrrech. Comprometer. Fidem ali-
prehendendi vis. ||
Lo que fa las cosas comprehen- cujus obligaré, jj
Deixar à un ter- la discreció de
sibles. Comprensibilidad. Comprehensibilitas, atis. cer la determinació de una disputa, plet, etc. Com-
COMPREHENSIBLE. adj. Lo que s' pót coni- prometer. Compromitto, is.
verturat que gosa de la presència de Dèu. Com- ESTAR ó POSAR E.\ COMPROMÍS, fr. Posar ó estar en
prensor. Beatus. ||
Qui corapren ó alcansa alguna incerlilut. Estar ó poner en compromiso. Incerto
cosa. Comprensor. Comprehendens. esse, ponere.
COMPRÉS, A. p. p. Comprendido, comprenso. COMPROMISSAR. V. a. COMPROMÉTRER.
Coraprehensus. ||
Contingut. Conlenido, comprendi- COMPROMISSARI, m. L' àrbitre que nora-
do. Contentus. bran los pledejants pera decidir lo plet. Compro-
COMPRESA, f. raed. Trosset de tela sens voras misario. Conipromissarius, ii. ||
En las eleccions
y ab varis doblechs que s' usa pera cubrir los apò- canònicas aquell à qui s' ha fét lo compromís.
sits ó pera aplicar directament à la part malalta ó Compromisario. Conipromissarius, ii.
der sér un cos comprimit ó reduhit à mènos volú- sari. Compromitente. Compromittens, tis.
mir. Compresion. Compressió, nis. alguna suma ó import de alguna cosa. Cuenta. Ra-
COMPRÉSSIU, VA. adj. Lo qne comprimeix. tionum tabulae. Milió, deu vegadas cent mil. Mi-
||
los pèsols de oloí-. Comprimido. Compressus. razon sustenta amistad. Mniua fidesfovetaraicitias.
COMPROBACIÓ. f. L' acte y efecte de com- COMPTES VELLS BARALLAS NOVAS. fef. S' cntén en
probar. Comprobacion. Gomprobatio, nis. sentit literal. A cuentas viejas barajas nuevas.
COMPROBAR. v. a. Confirmar alguna cosa Numera inveterata vicxas pariunt.
comparantla ab altra, ó acreditantla ab probas. À BON COMPTE, m. adv. Segons lo dit abans. A
Comprobar. Coraprobo as. la cuenta. Meo judicio, mea sententia. ||
En conclu-
COMPROBAT, DA. p. p. Comprobado. Con- sió, en compendi. En cuenta, d buena cuenta. Tàn-
Ijrmatus, dem, brevitèr.
COM CATALÀ COM 39d
i COMPTE, m. adv. En part del pago de lo que 's JA t' ajustaré 'l COMPTE, ó JA AJUSTAREM Ó PAS-
déu. A menta, ú buena cuenla. In summam perso!- SAREM COMPTES, fr. mel. fam. ab que s' amenassa à
vendani.
V( A càrrech. Acargo.
||
In se suscipere. algú. Yo ajustaré cuenlas conligo, ya ajuslaremos
A MON compte: per mo.n compte; ó à compte meu. cuenlas, ya nos veremos. Tecum rationes inibo.
i
m. adv.
ea fide.
A mon Ciu-rech
ref.
mi cuenla.
Al dar la
la
LIQUIDAR LOS COMPTES,
data.
expediré.
fr. Igua'ar
Liquidar las cuenlas. Parió, as; rationes
fr.
ajustar sos COMPTES, fi". Examinar las midas met. fam. Tenir un èxit contrari à lo que s' espe-
que convé péndrer en algun negoci. Ajustar uno rava. Burlar las esperanzas. Frustrari, spe decipi.
suscuenlas. Negotiuni permaluiè perpendere. PÉNDRER A ALGÚ PER SÒN COMPTE, fr. met. fam. Pén-
CAüRER EN 1,0 COMPTE, fi", fam. Adverlií" 1' error drer de tema à algú. Tomaria con alguno. Cum
en que s' lia incorregut. Caer, dar en la cuenla. Ad aliquo rixari. ||
Encarregarse de alguna cosa. To-
bonam frugem redigi. ||
met. esmenarse. mar por su cuenla. In se recipere.
coMPROBAR UiN COMPTE, fr. Comparar las parlidas PÉNDRER A COMPTE ó A BON COMPTE, fr. Admétrer
ab sos justificatius. Pelolear. Sumnias summiscon- alguna partida en part de pago. Tomar en cuenla.
ferre. In acceplum referre.
DEMANAR COMPTE, {f. Pcdir Clienta . Rationem ab pÉRDRER LO COMPTE, fr. Sér niòlt difícil reduhir
liquo pelere. à número alguna cosa per sa multitut. Perder la
DONAR BON Ó MAL COMPTE DE SA PERSONA, fr. Cor- cuenla. Computos excedere; ad computum redigi
espóndrer bé ó mal à la confiansa ó encàrrechs non posse.
lels. Dar buena ó mala cuenla de su persona. Sus- POSAREN COMPTE, fr. Ponsr en cuenla. Ralioníbus
pti negolii rationem reddere. inferre.
DONAR COMPTE, fr. Üonar notícia ó rahó. Dar cuen- RÉBRER COMPTE, fr. aut. DONAR COMPTE.
ta. Referre, nunliare. RÉBRER COMPTE PRiM.fr.ant. Donar compte estret.
EN COMPTE, m. adv. En lloch. En cuenla, en lu- Dar cuenta estrecha. Arctain rationem reddere.
ar. Pro. SABER SÒN COMPTE, fr. SABER SAS COSAS.
ENTRAR EN COMPTES AB SÍ MATEIX, fr. CAÜRER EN LO TENIR COMPTE, fr. Aténdrcr à alguna cosa, ó te-
lOMPTE. II
Considerar lo que passa en sòn interior nir cuydado de ella. Tener cuenta. Incumbere in
era arreglarse del millor modo que convinga. rem. ||
Cumplir, guardar exactament lo que's ma-
nti'ar en cuenlas consigo. Secum cogilare. na. Observar, tener cuenta. Jussà facere.
ESTAR FORA Ó HAVER EIXIT DE COMPTE, fr. Havér TENiRSE COMPTE EN LO MENJAR, fr. Guardarsc la
umplert los nou mesos la dona prenyada. Estar boca. Guia; non induigere.
'uera de cuenla.Gravidam foeminam, exactis men- TENIR SÒN COMPTE, fr. Tcncr su cuenta. Numerum
ibus, parlum expectaré. nunc sedulò habere.
ESTAR Ó ANAR LLUNY DE COMPTES, fr. ANAR LLUNY TENTE COMPTE, loc. de ameuassa. Cuenta con la
esse, rem utilein esse. guna cosa. Echar la cuenta. Rationes computaré.
FÉR COMPTE, fr. SUPOSAR. TRAURER sos COMPTES, fr. met. Considerar lo que
FÉR COMPTES sÈNS CONTAR AB l' HOSTE. fr. Signi- pót resultar à favor ó en dany propi. Ajustar sus
fica formar plans sens contar ab los embarasses ó cuenlas. Negotiurn permalurè perpendere.
ificullals regulars. Ilacer castillos en el aire ; con- VENIR A COMPTE, fr. Sér útil, convenient ó profi-
r sin la huéspeda. Vana spe deludi. tosa alguna cosa. Tener cuenta. Rem proüquam esse.
FÉR LO COMPTE À ALGÚ. fr. met. Matai'lo. Hacerle COMPTET. m. d. Petit compte. Cuenlecita,
la cuenta. A liqüem occidere, ultimo supplicio aífi- ica, illa. Compulatiuncula, ic.
ere. ||
Notar las parlidas que l'iian de compóndrer. COMPTISTA. ni. Qui sab comptes. Cuentista.
levar la cuenta. Rationem ducere. despedir. ||
Computat ionis perilus.
FÉR los COMPTES DEL GRAN CAPITÀ Ó GRANS COMPTES. COMPULSA, f. for. Còpia, trasl-lat de una es-
fr. Fér parlidas arbilràrias y no jusüficadas. iïacer criptura, etc. fét judicialment y cotejat ab l'origi-
la cuenta del gran capilan. Exorbilantium expen- nal. Compu/sa. Apographum, exemplar aucloralum.
sarum arbitraria ratio. COMPULSAR. V. a. for. Tràurer alguna com-
FÉR ó TRÀuüER COMPTES ALEGRES, fr. Tenir vanas pulsa. Compulsar. Apographum transcribere. ||
esperansas. Hacer ó formar cuenlas alegres ó gala- Obligar à algú à fér alguna cosa. Compulsar. Com-
nas. Yana spepasci. pello, is.
algú obligantlo à executar alguna cosa. Compuhion. m. La gent que compon una província, ciutat, po-
Compulsió, nis. ble, vila, etc. Comun, comiinidad. Communi popu-
COMPULSIU, VA. adj. Lo que lé virtut de li. GREMI. BASSA. 1.
II
UNIVERSAL. En 1' OflCi diví
|| ||
ila. Puer comes, puella comitissa. pren la veu popular contra del príncep. Comunero.
COMÚ, NA. adj. Lo que es de mòlts. Comun. Rebellis. ||
Qui té part ab altres en una hisenda.
Communis. Corrent, admès de tothom ó de la
\\ Comunero. Socius, consors.
major part. Comun. Pervulgaris. H Ordinari, bast, COMUNIA. f. ant. AJUST, CONVENI, COMPANYIA
r
alis. 1|
Tracte il-lícit eii'.re
|1
los Y. Comunidades. Parles, ium, facliones, um.
COMUNMENT.
ment. Comunmenle.
vuigò.
adv. m.
II
Unió , correspondència de unas cosas ab altras, CONATO. m. Esfors. Empeno, conalo, esfuerzo.
com de ayres, de un quarto ab
Comuni- altre, elc. Conatus, us.
acion. Mútua communicalio. ret. Figura ab que's || CONCA. Vas gran de metall ó fusta. Cuenca.
f.
onsulla als jutges ó contraris sobre lo que's déu Concha, x. de tortuga y semblants.
||
ant. Closca
ér en lo cas ([ue's posa. Comunicacion. Gomrauni- Concha. Coclilea, ím. La cavitat del ull. Cuenca del
||
utge pera sér enlregats los autos ó procés à la part aquesta forma. Cuenca. Concha(a terra. ||
gibrella.
ue 'Isdemana. Comunicacion de proceso. Judicia- CONCAGAR. V. a. ENMERDAR.
iuni acluum communicalio. CONCAGARSE. V. r. esgagatxarse.
COMUNICAR. V. a. Fér à altre parlicipanl de CONCAGAT, DA. p. p. exmerdat, escagatxat.
lo que algú lé. Com'uúcar. Communico , as. ||
Des- CONGAMBI. m. GAMBI.
que algú sab. Comuni-
teubrir, manifestar à altre lo CONCANONGE. m. Lo qui es canonge respecte
car. Communico as. Conversar tractar ah algú
, ||
, de altres del mateix cabildo. Concanónigo. Simul
de paraula ó per escrit. Comunicar. Communico, cum alio canonicus.
los cuydados ,
pensaments , elc. Comunicar. Curas tiluheix ;i una caledral unida ab altra. Concaiedra-
COMUNICAT DA. , p. p. Comunicado. Com- una bóveda. Concavidad. Camera, a;, coelum, i.
municalus, commissus. CÓNCAVO, A. adj. La part vuyda de algun
COMUNICATIU, VA. adj. Apte pera comuni- cos pel interior de ell. Còncavo. Cavus.
car ó comunicarse. Comunicaúvo. Communicativus. CONCEBEMENT. m. ant. concepció.
COMUNICATORI, A. adj. Lo que serveix pera CONCEBIBLE, adj. Lo que's pól concebir , ó
comunicar. Comunicatorio. Communicatorius. || imaginar. Concebible. Conceptibilis.
LLETRAS COMINICÀTÓRIAS. CONCEBIMENT. m. ant. concepció.
COMUNIÓ, f. Comunicació, participació de lo CONCEBIR Y CONCÉBRER. V. a. Férse pren-
que es comú. Comunion. Communio, nis. La sa- ||
yada la famella. Concebir. Genero, as, concipio, is.
cepció de la sagrada Eucaristia. Comunion. Corpo- cebir. Teneo, es, imbibo, capio, is. ||
percebir. ||
COMUNIÓ DELS s\NTS. La parlicipació dels bens CONCEBUT, DA. p. p. Concebido. Conceptus.»
^ espirituals que gosan los fiels com à membres de CONCEDIBLE. adj. Loque's pót concedir. Corv-
un mateix cos. Comunion de la iglesia ó de los San- cedible. Concessibilis.
TOMO I.
402 CON DICCIONARI CON
CONCENTRACIÓ, qiiíin. f. La major densitat CONCERNIR, v. imp. Tocar ,
pertànyer. Con-
ó forsa que adtjuireixen certs cossos per la subs- cernir. Atiinet, pertinet, ebat.
tracció de altre estrany interposat entre sas mol- CONCERT, m. Bon orde y disposició en las co-
-léculas. Concentracion. Densitas, condensitas, atis. sas. Concierto. Ordo, dispositio, nis. H Ajust con- ,
(I
f. La acció de reunir envers un centro comú ,
veni. Concierto. Pactum , i. ||
Composició musical
com quant se reuneixen los raigs del sol en lofoco de mòlts instruments. Concierto. Concentus, us. ||
del mirall abrasador, y s' aumenia en gran mane- Composició de dos ó tres veus sobre sòn baix ó
ra per aquesta operació la intensitat del calor. Con- cant pla. Concierto. Cantus, us. ||
Avingut, concor-
centracion. Coiicentratio, onis. dat. Convenido. Conventus, us. ||
conveni.
CONCENTRAR, v. a. Penetrar, introduhir una DE CONCERT. UI. adv. Dc comú consentiment. De
cosa ab altra. Concentrar. Intima penetraré. ||
met. concierto , de acuerdo , de mancomun de conformi- ,
figuias que tenen un mateix centro. Concénlrico. CONCERTADÍSSIM, A. adj. sup. Concertadi-
conceplio. j]
La festivitat que celebra la iglésia ab CONCERT ANDO. m. gram. Certa variació del
aquest títol. Concepcion. Inmaculatus Yirginis Ma- infinitiu. Concertando. Inünitivi convenientia.
I CONSULTAR AB LA coNCiÉ.HCiA.
obrar segons lo que dicta
con su conciéncia. Conscienliam consulere.
la
fr. met. Atóndrer y
conciéncia. Ajuslarse
CONCILIACIÓ,
Conciliacion.
semblansa de una cosa ab
Conciliatio
f. La acció y efecte de conciliar.
nis. , Conveniència ó ||
ré. I
IVr à algú responsable de alguna cosa. En- CONCILIADOR, A. m. y f. Lo qui concilia.
cargar de la conciéncia. Conscienliam obligaré. Conciliador. Conciliator, is.
ESCARBOTAR LA CONCIÉNCIA. fr. met. Eslar poch CONCILIAR. V. n. Compóndrer los animós dels
segur de que s' ha fél. Escarbar la conciéncia.
lo que eslavan oposats entre sí. Conci/íar. Concilior,
Conscienliam aliquem mordere, pungere. aris. Guanyar los animós y benevolència; alguna
II
ESTAR TRANQUIL DK CONCIÉNCIA. fr. No tenir algú vegada 's diu també del odi y aburriment. Conci-
res que li cause remordiments. Estar tranquilo de liar, conciliarse, grangearse. Concilior, aris. |]
Con-
conciéncia. Integra conscientia esse. cordar proposicions que pareixian contiàrias. Con-
NETEJAR LA CONCIÉNCIA. fr, Confessarsc ó satisfer ciliar. Interprelor , aris. 1|
adj. Lo que pertany als
altres obligacions de justícia. Descargar la concién- concilis, com decisió, decret conciliar. Conciliar.
cia. OÍBcio saíisfacere. Conciliaris. 1|
m. La persona que assisteix à un
NO TENIR CONCIÉNCIA. fr. mct. Scr mòlt descuydat concili. Conciliar. Qui in concilio suíTiagium fert.
deliberar y decidir sobre las maiérias de dogma y cosas ab las precisas paraulas. Concision. Conci-
disciplina. Concilio. Concilium, ii , synodus, i.
|| sió, nis.
La col-lecció dels decrets de algun concili. Conci- CONCITACIÓ. f. Acció ó efecte de concilar.
lio. Concilii decreta. Concitacion. Concitatio, nis.
CONCILI CLANDESTÍ. CONCILIABÜLO. CONCITADOR, A. ra. y f. Qui concita. Conci-
CONCILI EcuMÉNiCH ó GENERAL. Aquell à quc assis- lador. Concitator, oris.
teixen los prelats de tots los estats y regnes de la CONCITAR. V. a. Instigar à algú contra altre.
cristiandat, baix la presidència del summo l'ontí- Concilar. Concito, agito, as.
üce ó dels seus legals. Concilio ecuménico ó gene- CONCITAT, DA. p. p. Concitndo. Concilalus.
ral. Generalis, oecumenica synodus. CONCITATIU, VA. adj. Lo que concita. Con-
CONCILI NACIONAL. AqucU CU que's juntan los bis- cilativo. Concilalivus.
bes y arquebisbes de una nació, baix la presidència CONCIUTADÀ, NA. m. y f. Lo ciutadà respec-
del patriarca ó del primat si n' hi ha. Concilio
, , te de altres vehins de la mateixa ciutat. Conciuda-
nacional. iXationalis synodus. dano. Concivis.
CONCILI PROVINCIAL. Aqucll à que assisteixen los CONCLAMACIÓ. f. L' acció de conclamar.
bisbes de una província ,
presidint lo metropolità. Conclamacion. Conclamalio, nis.
Concilio provincial. Provincial is synodus. CONCLAMAR. V. n. Cridar ó clamar junta-
JUNTAR UN CONCILI, fr. Coiigrcgarlo. Convocar un ment. Conclamar, aclamar. Conclamo, as.
concilio. Concilium convocaré, congregaré. CONCLAVE, ni. Junta de cardenals pera elegir
CONCILIABLE, adj. Lo que's pót conciliar ó papa, y lo Uoch de la elecció. Conclave. Concla-
compóndrer. Conciliahle. Concordabilis, conciliatu vium, ii, conclave, is.
DONAR PER CONCLÒS, fi', fof. Donar la causa per PER CONCOMITÀNCIA. Concomilancia. Communio, nis;
terminada, y no havérhi ja lloch à probar ni al- duarum vel plurium reruin concursus.
legar res. Dar por concluso. Rem actam esse pro- CONCOMITANT, adj. Lo que acompanya ú
II
Proposició que 's defensa en las escolas: regu- als que estan desavinguts. Concordar, conciliar,
larment s' usa en plural. Condusion. Thesis, is. ajustar. Concilior, aris. for. Ajustar una causa ó 1|
II
La proposició que 's deduheix de altras. Condu- plet. Ajustar, concordar una causa ó pleito. Lilem
sion. Conclusió, nis. En la esgrima acció ab la
|| componere. mús. consonar. 1.
||
ma esquerra, prenent la guarnició de la espasa NO CONCORDAR UNA COSA AB ALTRA. loc. fam. De-
del contrari, llevantli, ja sia per forsa torcentli la nota la desproporció é inconseqüència de las ac-
ma, ó amenassantlo ab la punta de la espasa al cions. ^'o viene d son con la caslaneta. Híec maxi-
pit. Condusion. Subjugatio, nis. ||
La oració
ant. mè discordant.
de desprès de comunió en
la la missa. Postcomu- CONCORDARSE. V. r. Avenirse, compóndrer-
nion. Postcommunio, nis. se. Acordarse. Convenire, componi.
DEFENSAR CONCLUSIONS, fr. Eu los estudis pú- CONCORDAT, DA. p. p. Concordada. Aplalus.
blichs sostenir alguna opinió ó doctrina, respo- m. Tractat conveni entre algun príncep y
ó
II
nent à las dificultats dels que argumentan. Defen- la cort de Roma sobre punts de disciplina eccle-
der acto, condusiones. Theses, sustinere, propug- siàstica. Concordato, concordata. Concordatum, i.
naré. CONCORDE, adj. Conforme, de un mateix sen-
EN CONCLUSIÓ, m. adv. En suma, finalment. En tit y parer. Uniforme, concorde. Concors.
condusion. Denique, tàndem. CONCORDEMENT. adv. m. De acort. Concor-
CONCLUSIONI8TA. m. actuant. demente. Concorditer.
CONCLUSIU, VA. adj. Lo que conclou ó ter- CONCÒRDIA, f. Conformitat, unió. Concòrdia.
mina una cosa, ó serveix pera conclóurerla ó ter- Concòrdia, íe. ||
Ajust ó conveni entre 'Is desavin-
minaria. Conclusivo. Concludens. guts. Avenencia, concòrdia. Paclio, nis. ||
Dislru-
CON CATALÀ CON 405
ment jurídich qoe conté lo tractat 6 convingut en- CONCÜLCAT, DA. p. p. Concukado. Calcatus,
tro las parts. Concordin. Convenlio , nis. |1
?a\i, conculcatus.
quietut. Concordin. Pax, acis, (ranquilitas, atis. ||
CONCUNYAT, DA. m. y f. Lo germà ó germa-
niit. Divinitat que 's venera en Roma. Concòrdia. na del cunyat ó cunyada. Concunado. Leviri aul
Concòrdia, íc. gloris fraler vel soror.
DE CONCÒRDIA, m. adv. PE ACOUT. CONCUPISCÈNCIA, f. Apetit desordenat, con-
CONCORPÓREO, A. adj. teol. S' aplica al qui trari a la rahó. Concupiscència. Cupiditas, atis. ||
combrega ah lasdegudas disposicions, que diuhen Apetit deshonest. Concupiscència. Carnis concupis-
se fií un mateix cos ab Cristo. Concorpóreo. Con- centia. ||
Ambició, avarícia. Concupiscència. Cupi-
corporeus. ditas, atis.
CONCORREGUT, DA. p. p. Concurrido. Fre- CONCUPISCIBLE. adj. Se diu del apetit sen-
quenlalus. sitiu, al que pertany desitjar lo que convé à la
tas cosas en un mateix temps. Concreacion. Con- CONCURS BE ACREiiEDORS. La ccsló dc bèus en
creatio, nis. mans de la justícia pera pagar als acrehedors.
CONCRECIÓ, f. Lo conjunt de mòltas partícu- Concurso de acreedores. Bonorum cessió in credi-
las que s' uneixen, formant una massa. Concrecion. torum graliam.
Coagmentatio, nis. EN CONCURS, m. adv. En concurrència, ayuda,
CONCRET, A. adj. lóg. Qualsevol objecte con- urfió. En concurso. In concursu, adjuvamine.
iderat en sí mateix, ab exclusió de quant li pót CONCURSAR. V. a. iManar lo jutge que 's po-
estrany y accessori. Concreto. Concretus.
;ér sen en concurs de acrehedors los bens del qui no
||
ïgeom. S' aplica à algunas substàncias que forman paga. Concursar. Bona in gratiam creditorum pu-
una massa del resultat de la unió de las partícu- blicaré.
las. Concreto. Concretus. CONCURSAT, DA. p. p. Concursado. In gra-
CONCRETAR, v.a. Combinar, concordar algu- tiam credilorum publicatus.
nas espccics ab allras. Concretar, contraer. Con- CONCUSSIÒ. t. Conmoció violenta. Concusion.
trabo, is. 1|
v. n. recíproch. reduirse. limitarse. Concussio, nis. Exacció injusta de diners feta
||
D CONCUBINARI.
^io. Concubinus,
CONCUBINAT Y CONCUBINATGE.
tracte ó
i,
m. Lo
comunicació del home ab sa concubina.
Qui
concubitor,
té concubina. Concubina-
is.
CONDECORACIÓ,
decorar. Condecoracion. Condecoratio, nis.
CONDECORAR.
f.
V. a.
La acció y efecte de con-
CASTiCH. II
Per antonomàsia, la eterna. Condenacion CONDESTABLE. m. Anlíguament sedeya així
eterna. ^Eterna daninatio. qui obtenia la primera dignitat en la milícia.
SÉR üNA CONDEMNACIÓ, fr. Sér alguna cosa inso- Condestable. Prínceps militum. [|
nàut. Qui fa de
porlal)!e. Ser una condenacion ó tina muerte. Into- sargento major en las brigadas de artilleria de
lerabile esse. marina. Condestable. Ccnturiae nauticae subpraï-
CONDEMNADOR, A. m. y f. Qui condemna, fectus.
censuia ó reproba alguna cosa. Condcnador. Dam- CONDESTABLIA. f. Càrrech ó dignitat de con-
nator, is. destable. Condestablia. Militum principis munus.
CONDEMNAR. V. a. Pronunciar lo jutge la CONDEUTOR. m. Qui déu junt ab altre à al-
sentència, imposant al reo la pena corresponent. gú en un mateix temps. Condeudor. Condebiior, is.
CONDEMNATORI, A. adj. Se diu del testí- Condicion convenible. Conditio conveniens, con-
moni de la condemna. Condenníorio. Damnatorius. gruens.
CONDENSABILITAT. f. La qualitat de sér condició DESCONVENIBLE Ó INCONGRUENT. La qUC S
condensable.Condpnsabt7í(/a(/.Condensabililas,atis. oposa à la naturalesa del contracte ó à sos fins.
CONDENSABLE. adj. Loque's pót condensar. Condicion desconvenible. Conditio incongrua, dis-
Condensable. Condensabilis. conveniens.
CONDENSACIÓ, f. L' acte y efecte deconden- CONDICIÓ HONESTA. La que no s' oposa à las bo-
sarsc alguna cosa. Condensacion. Condensatio, nàs costums. Condicion honesta. Conditio decens,
spissitudo, nis. honesta.
CONDENSADOR, A. m. y f. Qui condensa. CONDICIÓ IMPOSSIBLE DE DRET. for. La qUC s' OpO-
Condensador. Densans. ||
maquin. Caixa ahont va 'i sa à la honestedat de costums ó al dret natural
vapor à la sortida del cilindro y à la que's con- Condicion imposible de derecho. Conditio ipsi juri
duheix aygiia freda pera condensar dit vapor. adversa.
Condensador. Macbina condensandi vim habens. CONDICIÓ impossible DE FET. for. La que no 's pót
CONDENSANT, p. a. Condensante. Conden- cumplir per aquell àqui s' imposa. Condicion im-
sans, densans, spissans. posible dehecho. Conditio irapossibilisfacti.
CONDENSAR. V. a. Comprimir, apretar, es- CONDICIÓ MIXTA. for. La que dependeix en part
pessir, donar consistència als y també à
líquils, del àrbitre y en part delacàs. Condicion me z dada.
altras cosas. També s' usa com recíproch. Con- Conditio mixta.
densar. Denso, as. CONDICIÓ NECESSÀRIA, for. La quc es precisa pera
CONDENSAT, DA. p. p. Condensado. Densa- que valga algun contracte. Condicion necesaria.
tus, condensatus, spissatus. Conditio necessària.
CONDENSATIU, VA. adj. Lo que té virtut de CONDICIÓ POSSIBLE, for. La que està en poder y
condensar. Condensativo. Densandi vim habens. àrbitre dels homes. Condicion posible. Conditio pos-
CONDESCENDÈNCIA, f. La acció y efecte de sibilis.
condescendir. Condescendència. Obsequium, ii, CONDICIÓ TÀCITA ó CALLADA, for. La que encara
obsecundalio, nis. que no s' expresse se sobreentén. Condicion f(íct-
condició aspra. Condicioncilla, ita. Morositas, atis. ble al metge pera que assistesca y cuyde dels ma-
GONDIGNAMENT. adv. m. Ab la igualtat y lalts del mateix poble. Conducta. Honorarium, ii.
liaris, is. 11
iNotícia. Conocimienlo. Nolitia, ae. CONFARREAT, DA. m. y f. Lo casat de est
tenir mòlta CONEIXENSA. Tractar y co- fr. faiu. modo. Confarreado. Confarreatus.
nèixer algú mòltas pi'rsonas. Ser muy conocido. Fa- CONFECCIÓ, f. Medicament de diferentas subs-
miliarem esse. tàncias pulverisadas è incorporadas ab aixarop
CONEIXENT, p. a. Conociente. Intelligens. I fins à tenir consistència. Confeccion. Confeotio,
ant. Conegut. Conocido. nis. II
ant. conclusió.
CONÈIXER. V. a. Entèndrer, tenir idea de al- CONFECCIONADOR, A. m. y f. Qui confec-
guna cosa. Conocer. Nosco, cognosco, is.
H
Saber, ciona. Confeccionador. Confectionum concinnator.
advertir. Conocer. Nosco, is.
U
Tenir idea clara de CONFECCIONAR. V. a. Fèr confeccions. Con-
la fisonomia ó figura de alguna persona. Conocer. feccionar. Confectiones medicas concinnare. fér.
Nosco, is.
I
Tenir tracte, comunicació y amistat ab CONFECCIONAT, DA. p. p. Confeccianodo.
algú. Conocer. Familiariter cum aliquo versari. ||
Confectus.
Presumir, conjecturar, com: conech que plourà. CONFEDERACIÓ, f. Lliga, unió entre algunas
Conocer. Praesagio, is.
H
met. Tenir V home acte personas, comunment entre prínceps ó repúblicas.
carnal ab alguna dona. Conocer. Cognosco, is. Alianza, confederacion. Confaederatio, nis, foedus,
I CONFEGIDOR,
lelreador. Syllabalim legens.
CONFEGIR. V.
A. m. y
a.
f.
al
La declaració que i peni-
confessor en lo sagrament
per sí, j untant las consonants ab las vocals de cada de la penitència. Confesion. Sacramenlalis confes-
síl-Iaba, pera unir així lotas las de una dicció. D"- sió. II
for. La respos'a que dóna '1 reo, ja sia con-
leirear. Syllabalim dicere. 1|
examinar, conei- fessant, ja negant lo delicte que se li impu.a. Co/i-
xeu. /"esí'o/i. Rei in judicium vücati responsum decla- ,
gis r acte ab que's reuneixen tolas las aulas. Aca- sagraments, que comensa: Jo pecador, elc. Confe-
dèmia, conferencia. Alumnis exercendis ludus lit- sion general. Confessió, nis.
rarius. |1
Enalgunas universitats la llissóque's dóna OÍR DE CONFESSIÓ, fr. Exei'cir lo ininisleri de con-
cada dia. Conferencia. Quotidiana lectio. fessor. Oir de confesion ó de penitencia. Confessio-
FÉR CONFERÈNCIA, fr. Explicar privadament algu- nes audire, excipere.
na ciència ó facultat à algun deixeble. Pasar, ha- CONFESSIONARI, m. Lo lloch destinat pera
cer conferencia. Privatim legere. oir las confessions sagramentals. Confesonario,
CONFERENCIANT, m. Lo qui fa conferència confesionario. Confessarii sacrum tribunal. |]
Trac-
ó ensenya privadament à algun estudiant. Pasanle. tat ódiscurs pjra saber confessar y confessarse.
Hypodidascalus, i. Confesionario. Audiendi el exequendi sacraraenta-
CONFERENCIAR. V. a. Tractar, conversar. lem confesionem metliodus.
Conferenciar. Colloquor, eris. |1
consultar. CONFESSIONERA. f. En alguns convents de
CONFERENCIAT, DA. p. p, Conferenciado. \\
Monjas la religiosa que té '1cuydado dels confes-
CONSULTAT. sionaris, ó està encarregada de la clau. Confesio-
CONFERENCIEJAR. V. n. CONFERENCIAR. nera, confesionariera. Sacri confessarii tribunalis
CONFERIR. V. a. Comparar una cosa ab altra adapertrix monialis.
Conferir, colejar. Comparo as. Examinar alguna
|| CONFESSOR, m. Lo sacerdot que ab la apro-
cosa junt ab altres. Conferir. Consilio, as. Donar ||
bació de sòn prelat ordinari confessa als penitents.
6 concedir alguna cosa, com dignitats, elc. Confe- Confessor. Confessarius, ii. 1|
Títol que's dóna en la
to, as. II
Regonéixer ó declarar per la forsa de la guretat. Coii/írtrff/moiíP. Fidenter, securè.
rahó lo que de altre modo no s' hauria declarat. CONFIADÍSSIM , A. adj. sup. Confiadisimo.
Confesar. Agnosco, credo, is. 1|
Declarar lo peni- Confidenlissimus.
tent al confessor en lo sagrament de la penitència CONFIADOR. m. Fiador ab altre ó company en
'Is pecats que ha comès. Confesar. Peccata intra la fiansa. Confiador. In fideijussione socius.
TOMQ I. 53
410 CON mCCIONARI CON
diicia, ae. [|
Animo, alienlo, vigor. Confianza. Vir- aprobat antes. Confirmacion. Confirmatio , nis. \\
za. Ingenuè. part del discurs que 1' orador presenta pera pro-
DE ooNFiANSA. m. adv. Se diu de la persona en bar y persuadir la seva proposició. Confirmacion.
qui pót íiarse. De confianza. Fidelis ,
cui lulò con- Confirmatio, nis.
fidi potest. CONFIRMADAMENT. adv. m. Ab firmesa,
DONAR coNFiANSA. fr. Donar algú esperansa de seguretat y aprobació. Confirmadamente. Firmiter,
que conseguirà alguna cosa. Confiar. ín spemali- inconcussè.
quem erigere. CONFIRMADOR. m. y
EN coNFiANSA. m. adv. En secret, baix sigil-ío. CONFIRMANT, p. a. Qui confirma. Confirma-
En confianza , en seccelo, bajo sigilo. Sub sigillo, dor, confirmanle. Confirmans, confirmator, is.
nota que algunas cosas se nial-logran per descuy- certesa ó veritat de alguna cosa. Aseverar, confir-
darlas à causa de tenirhi massa conüansa. En la m.ar, comprobar, contestar, corroborar, firmar. Con-
confianza estú el peUgro. Quaí tuliosa videntur, firmo, as. II
Assegurar, darne à alguna persora ó
evanescunt. cosa major seguretat. Confirmar. Munió, is. ||
Ad-
FÉR CONFIANSA. fr.
y ministrar lo sagrament de la confirmació. Confir-
CONFIAR. V. a. Fiar de algú. Confiar. Confido, mar. Confirmo, as. |1
met. fam. Donar una bofeta-
is, 11
Espeiar ab firmesa y seguretat. Confiar. Con- tada. Confirmar. Alapa percutere.
fido, is.11
Encarregar y fiar al cuydado de altre al- CONFIRMARSE. V. r. Ratificarse en lo dicta-
gun negoci. Confiar. Confido, credo, is. men ú opinió. Ratificarse, confirmarse. In aliquo se
CONFIAT, DA. p. p. Confiada. Confisus. confirmaré.
CONFIDAR. V. a. CONVIDAR. CONFIRMAT, DA. p. p. Confirmada. Confir-
CONFIDÈNCIA, f. OONFIANSA. matus.
CONFIDENCIAL, adj. Lo que's fa ó diu en re- CONFIRMATORI , A. adj. for. S' aplica al
cíproca confianza. Confidencial. Fiducialis. auto ó sentència que confirma 'Is donats antes.
CONFIDENCIALMENT, adv. m. Ab confian- Confirma torio. Confirmativus.
sa. Confidencialmenle. FiducialiSer. CONFISCABLE. adj. Lo que's pót confiscar.
CONFIDENT, m. La persona de qui's fa con- Confiscable. Confiscabilis.
fiansa. Confidente. Fidus. Fidel segur de con-||
, , CONFISCACIÓ, f. L' acte y efecte de confiscar.
fiansa. Confidenle. Fidelis. | Lo que serveix de es- Canfiscacion. Confiscatio nis.
pia y porta las nolícias dò lo que passa en losene- CONFISCAR. V. a. Privar de sos bènsà algú,
michs. Confidente. Speeu'a'or, exploralor, is. y apücarlos al fisch. Confiscar. Confisco, as.
CONFIDENTÍSSIM, A. adj. sup. Mòlt fiat. CONFISCAT, DA. p. p. Confiscada. Confisca-
Confidenlissimo. Fidelissimus. tus. ant. Gastat , com: salut confiscada. Perdido,
II
surtir durant lo temps del sèu desterro. Confinar. clarificat las fruytas preparadas pera fér confitura.
Relego, deporto, as. Confitar. Liquato saccharo condire. met. Guardar
1|
CONFINAT, DA. p. p. Confinada. Relegatus. alguna cosa ab recel y mòlt cuydado. Guardar por
CONFIRMACIÓ, f. Revalidació de algun fét simiente. Quidquam avidissimè -reservaré.
CON CATALÀ. CON 411
CONFITÀS.m.aum. Confúon. Bellariíim majíis. CONFORMAT, DA. p. p. Conformado. Con
CONFITAT, DA. p. p. Adobado. Condilus. forniatus.
CONFITER. y 111. CONFORME, adj. Igual, proporcional, conve-
CONFITIER. m. anf. Oiii ó ven confits. Con- iïi nient , corresponent ,