LA PRINCESA ANASTASIA

Hi havia una vegada una princesa que es deia Anastasia, era una xiqueta de 17
anys li agradaba molt montar a cavall i jugar amb les seues tres germanes, la
primera germana es deia María que tenia 7 anys, la segona germana es deia
Isabel que tenia 9 anys y l' ultima germana es deia Sol que tenia 5 anys.
Montaven a cavall tots els dies. Un matí Anastasia es va anar amb el seu cavall
al bosc, quan anaven per un riu Anastasia es va caure del cavall y es va trencar
el peu. El cavall es va anar perque savia asustat dels llops que hi havien,
Anastasia volia anarse correguent pero amb el peu trencat no podia aleshores
es va posar a cridar. Despres de un temps va apareixer un príncep i quan es
van vore es van enamorar. El princep es deia Albert era un xic que li encantaba
fer riure a la gent i jugar a futbol. Aleshores Albert va vore q Anastasia estava
en perill i va anar a salvarla i li va dir:
-Puja al meu cavall! Rapid!
Anastasia es va pujar al cavall i es van anar correguent i asi els llops no li
alcançaren.
-Que te ha pasat? -Li va preguntar Albert amb preocupació.
-Que me he caigut del cavall.
-Com?
-Que le meu cavall se han asustat dels llops que hi havien aleshores ha pegat
com un salt me he caigut i me he trencat el peu.
-On vius? Que et lleve
-Visc al castell que hi ha al poble.
-Tu ets la princesa Anastasia?
-Sí.
-No me el puc creure estic parlant amb la princesa mes llista i mes guapa de
tot el món.
Anastasia es va posar roja despres de que Albert li diguera tot aixó.

Quan van arribar al castill, Anastasia va dir:

-Vols pasar?
-No gracies tinc que anarme al meu castell yo també.
-Tu també ets princep?
-Sí, sóc el princep Albert del poble que hi ha passant el bosc.
-Per favor pasa, vuic que els meus pares coneguen al princep que me ha salvat
dels llops.
-No puc passar.
-Per que?
-Tu no ho saps peró el teu pare i el meu són enemics.
-Com? Per que?
-Quan eren xicotets eren els mijors amics peró quan van creixer el teu pare es
va vindre a este poble i es va fer rei i el meu pare es va posar molt trist perque
ya no podria vore al seu amic.
-Yo aixo no ho savia. - Va dir Anastasia.
-Pues ara ya ho saps, i com ya ho saps ya entens perque no puc entrar. - Va dir
Albert. -
-Adeu. -Li va dir Albert a Anastasia.
-Adeu!!
A l'hora de menjar Anastasia li va contar al seu pare lo del príncep Albert i el
seu pare es va enfadar molt i li va dir:
-Anastasia no vuic que tornes a vore al príncep Albert!!
-Peró pare...
I es va anar a la seua habitació trista perque ella volia tornar a vore al príncep
Albert.
Al matí del seguent dia, Anastasia va baixa a desdejunar i quan estaven
desdejunant els van portar una carta on posava que la seu mare havia mort.
Anastasia, les seues germanes i el seu pare estaven molts tristos. Anastasia va
agafar un cavall i es va anar al bosc correguent per la tristeza que portava,
quan estava per el riu on es havia caigut es va baixar del cavall i es va sentar a
terra i va a plorar durant uns minutos, despres de un temps va apareixer
Albert.
-Anastasia que et passa?- Va dir preocupat.-
-Albert, la meua mare a mort!! -Va dir Anastasia plorant.-
-O sent molt per la perduda.

3 anys despres Anastasia va ser reina del seu poble i el rei va ser Albert,
apesar de que el seu pare no li deixava anar a vore a Albert, Anastasia li veia
tots els dies en el puesto on es van coneixer. El seu pare despres de 2 anys va
decidir deixar que Anastasia i Albert es casaren per a que quan el pare de
Anastasia no estiguera no estarien soles les seues germanes y Anastasia
aleshores es van casar i 9 mesos despres van tener un fill que es deia Marco.
Les germanes d'Anastasia es van fer majors i es van anar les tres juntes de
viatje, perque quan eren xicotetes no paraven de dir anire de viatge les tres i
alfinal es van anara i van tornar 3 anys despres quan Marco tenia 3 anys. Quan
van tornar no van tornar soles van tornar amb tres prínceps.I tots van ser
feliços durant molts anys.

FIN!!