Obrim fronteres!

EINES PER PREPARAR ACTIVITATS

INTERNACIONALS A LES ENTITATS JUVENILS
 Obrim fronteres!
EINES PER PREPARAR ACTIVITATS
INTERNACIONALS A LES ENTITATS JUVENILS
Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona
Espai Jove de la Fontana
Gran de Gràcia 190 – 192 1r pis
08012 Barcelona
E-mail: craj@crajbcn.cat
Web: www.bcn.cat/craj

Edició:
Consell de la Joventut de Barcelona
Ajuntament de Barcelona. Regidoria de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI

Redacció:
Paloma Cívico Moreno i Carles Cunill Rodríguez

Disseny i maquetació:
Argus Disseny, SL

Llicència Creative Commons CC-BY-NC-SA / Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de «La distància geogràfica ja no significa necessàriament distància social»
Barcelona. (Ulrich Beck)
Sou lliures de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les següents condicions:
Reconeixement: sempre que utilitzeu aquest llibre heu de citar el Centre de Recursos per a les
Associacions Juvenil de Barcelona com el seu autor.
No comercial: no podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Compartir igual: si altereu o transformeu aquesta obra o genereu obres derivades, només podeu Aquesta guia està adreçada a totes les entitats o grups que vulguin gestionar i tirar
distribuir l’obra generada amb una llicència idèntica a aquesta. endavant un projecte internacional.
Una porta a l’experiència internacional

Els intercanvis, els camps de treball o altres experiències de voluntariat internacional

promogudes des del treball en xarxa són pràctiques de gran valor per la quantitat de
competències que entren en joc, els processos participatius que es desenvolupen i la
capacitat transformadora que es genera, tant en l’entorn local, com en els participants.
Són experiències que obren una finestra cap a la diversitat i que esdevenen, així, una
oportunitat de donar a conèixer i aprendre, de mostrar la pròpia realitat i millorar-la, tot
compartint una experiència intercultural amb diferents joves d’altres llocs del món.
Fruit d’aquest interès, les administracions públiques destinem recursos per potenciar i
facilitar l’accés a tota la gent jove, però la clau de tot plegat està en vosaltres, en la vostra
capacitat de voler, de desitjar i de proposar. Només des de la vostra iniciativa aquest tipus
de plantejaments tenen sentit.

Com en altres publicacions del Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils (CRAJ),
aquesta guia neix amb vocació de servei. En ella hi trobareu tot el que necessiteu per
promoure activament experiències internacionals. És una eina que us facilitarà, amb
garanties, l’organització d’activitats internacionals, ja que, més enllà del marc teòric,
contempla elements necessaris a tenir en compte i, sobretot, un seguit de recursos i
dinàmiques que podreu gaudir.

Esperem que us sigui d’utilitat com a punt de partida i, en cas que vulgueu complementar
el coneixement que aquesta guia us proporciona, des de l’Ajuntament de Barcelona oferim
atenció i acompanyament, a través del CRAJ o de l’assessoria de mobilitat de la Xarxa de
Punts d’Informació Juvenil, a les entitats juvenils i a grups de joves que ho requereixin, per
tirar endavant aquests projectes.

Així doncs, des de l’Ajuntament us animem a dur a terme aquest tipus d’experiències,
perquè, de ben segur, ens ajudaran a construir, entre tots i totes, una ciutat cada cop
més conscient, compromesa i altament implicada amb la seva pròpia realitat local i les
problemàtiques internacionals.

Regidoria de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI

La internacionalització és possible
Cada dia sentim que actualment el món és molt més petit que temps enrere. Les noves
tecnologies, l’abaratiment del preu del transport i la interconnexió entre persones, entitats
i institucions han estat elements clau d’aquest empetitiment del món.
La generació nascuda després d’aquest canvi hem assumit que les fronteres de la nostra
ciutat o del nostre país ja no limiten les nostres activitats. Cada cop més, ens desplacem
per estudiar, treballar, fer turisme o fer voluntariat, i aquest fet ens permet conèixer altres
persones, maneres de fer, cultures, maneres de viure i relacionar-se... Això ens diferencia
de les generacions anteriors i ens dóna una perspectiva diferent de la vida i del món que
ens envolta, fent-nos créixer com a persones i com a col·lectius.
El món associatiu també ha viscut aquest canvi. Fa tan sols una vintena d’anys, les
organitzacions del nostre país no tenien l’oportunitat de fer un intercanvi o una estada
internacional, i pràcticament no pensaven tenir organitzacions germanes o partners en
altres territoris. Semblava que el sector internacional era només per a les associacions
i les entitats una mica grans de l’àmbit de la cooperació i que la resta havien de limitar
les seves activitats a l’àmbit local o nacional. Avui en dia, gràcies a la voluntat de moltes
organitzacions de base i a molts programes internacionals, aquesta situació ha canviat.
Les organitzacions, petites i grans, es plantegen i poden dur a terme i promoure
activitats internacionals i intercanviar activitats, projectes, valors i propostes amb altres
organitzacions d’arreu.
Un exemple d’aquests projectes internacionals són els intercanvis juvenils. Aquestes
estades internacionals, que poden estar finançades per la Comissió Europea, permeten
a les associacions trobar-se amb altres de semblants i, durant uns deu dies, fer activitats
d’aprenentatge no formal. És una bona oportunitat per intercanviar experiències, aprendre
llengües i maneres de fer d’altres cultures i fer nous amics i amigues.
Aquests projectes estan afavorint a moltes associacions i persones que troben en l’àmbit
internacional propostes interessants per cobrir moltes inquietuds de les seves sòcies i
activistes. Per tant, des del Consell de la Joventut de Barcelona, animem les associacions
que encara no ho han provat a llençar-se a la piscina i, les que ja ho han tastat, a
perfeccionar la seva recepta. En aquesta guia elaborada pel Centre de Recursos per les
Associacions Juvenils hi trobareu propostes que us ajudaran a fer aquest camí.
Secretariat del CJB
Preàmbul
En un món canviant, cada cop més petit, cada cop més global, com és el nostre, on l’origen
de les persones en determina no només la identitat i la cultura sinó també els seus drets,
cal tenir clar com afrontar els reptes que es deriven d’una societat heterogènia, diversa,
multicultural i, sovint, val a dir, desigual i reaccionària.
La responsabilitat que assumim quan treballem amb joves rau en la transmissió de valors
socials i cívics, que encarem de manera conscient, amb uns objectius que es fonamenten
en un pla pedagògic, un programa concret i una estratègia a llarg termini o a través
d’activitats independents, del lleure, del joc convertit en eina d’educació no formal, o
fins i tot de manera inconscient, en els moments informals, que esdevenen clau per a la
socialització, per a l’intercanvi, per a la convivència i per al respecte mutu. Els temes que
l’associació plantegi en cada una de les activitats contribuiran a construir els fonaments
d’una visió crítica i analítica, essencial per al desenvolupament del jove.
Com a treballadors juvenils tenim assignada una gran tasca, mai prou valorada. Cal, doncs,
que nosaltres mateixos li donem la importància que mereix, que ho afrontem com una
part de la nostra missió i que no deixem passar l’oportunitat única que suposa ajudar a
millorar la societat que ens envolta.
Aquesta publicació té l’objectiu d’esdevenir una eina per a les entitats que es plantegin fer
el salt internacional, apostar obertament per obrir-se a un nou món d’oportunitats, que
aportarà aire fresc a l’entitat i als propis joves, però no mancat d’entrebancs a superar.
Obrir les portes als projectes internacionals representa un desafiament de gran magnitud
que hem d’encarar amb passió, decisió i coratge, essent conscients que en alguns casos
sobrepassarem la nostra zona de confort per endinsar-nos en terrenys desconeguts.
És per això que haurem de tenir present un gran nombre de qüestions que sovint
esdevindran reptes interessants i enriquidors, nodrits per noves perspectives i fils dels
quals anar estirant. Aquest camí, que és molt millor fer acompanyats i assessorats, i els
seus fruits dependrà de l’equip i de les persones que en formin part, sempre amb tots els
sentits ben oberts, ganes d’aprendre, compartir i viure i seguir endavant!
Bon viatge!
Índex
INTRODUCCIÓ 14

ORGANITZEM UNA ACTIVITAT INTERNACIONAL 14

El grup motor 15
La xarxa local 16
Els socis o partners 16
La preparació de l’activitat 17
El disseny del programa d’activitats 18

ELEMENTS A TENIR EN COMPTE EN UNA ACTIVITAT INTERNACIONAL 22

La diversitat 22
El temps 23
Destrucció d’estereotips 24
La llengua 25
L’intercomprensió 25
L’impacte mediambiental del nostre projecte 27
El menjar 28

DINÀMIQUES PER A ACTIVITATS INTERNACIONALS 31

Dinàmiques de coneixença 32
Dinàmiques de cohesió 35
Dinàmiques per trencar etiquetes 44
Dinàmiques de cooperació 52
Dilemes morals 56
Dinàmiques per treballar els Drets Humans 59
Dinàmiques sobre antiracisme 65
Dinàmiques sobre igualtat de gènere 67
Dinàmiques de comunicació 72
Dinàmiques d’avaluació 76

Biblioteca de recursos 80
13
Introducció
Arriba un moment en la vida de tota
associació on aquesta s’ha de plante-
jar fer el salt internacional, apostar
obertament per obrir-se a un nou món
d’oportu nitats on s’enriqueix la vida
dels membres de l’entitat i del seu pú-
blic objectiu.
Obrir les portes als projectes interna-
cionals representa un desafiament de
gran magnitud que hem d’encarar amb
passió, decisió i coratge, essent consci-
ents que en alguns casos sobrepassa-
rem la nostra zona de confort per en-
dinsar-nos en terrenys desconeguts. En
aquest nou camí que iniciem hi haurà
un gran nombre de coses que haurem
de tenir en compte, hi haurà reptes en-
riquidors que oferiran noves perspec-
tives i que, alhora, generaran dubtes;
reptes que ens aportaran noves solu-
cions alhora que suposaran un gran es-
forç, un esforç que serà recompensat
amb escreix. Aquest camí, l’hem de fer
sens dubte acompanyats; l’èxit depen-
drà d’un equip preparat i ben assesso-
rat, però sobretot motivat i curiós, que
afronti els reptes amb il·lusió, amb es-
perit aventurer i disposat a aprendre,
mantenint els ulls ben oberts per apro-
fitar tot allò que les noves experiències
ofereixin.
14
01
ORGANITZEM
UNA ACTIVITAT
INTERNACIONAL
Dins de l’entitat tenim moltes oportu-
nitats per a desenvolupar activitats i
projectes de caire internacional, com
una iniciativa juvenil transnacional o
un intercanvi juvenil.
Aquestes oportunitats, emmarcades
dins el programa Erasmus+, podrien
ser un bon punt de partida per comen-
çar a treballar la dimensió intercultural
amb els joves de la nostra entitat. La
possibilitat de participar en una activi-
tat internacional basada en educació
no formal on la interacció sigui la base
de l’aprenentatge pot constituir una
experiència molt important en la vida
d’un jove i contribuir de forma subs-
tancial al seu creixement personal i a
l’obertura de noves perspectives.
Iniciativa Juvenil Transnacional
Són activitats dissenyades per un grup de joves que cooperen amb grups de
joves d’altres països per desenvolupar una activitat d’interès comú que pot
tenir diverses formes: obres de teatre, exposicions, espectacles de música,
fòrums de discussió, formacions i moltes altres.
Intercanvi Juvenil
Durada de l’activitat: entre 5 i 21 dies
Edat dels participants: de 13 a 30 anys
Composició del grup: un mínim de 4 joves per país +1 líder, aquest últim sen-
se límit d’edat. Nombre de participants: entre 16 i 60.
Finançament: Programa Erasmus+, Acció Clau 1.
Els intercanvis permeten a grups de joves de diferents països conviure du-
rant uns dies, desenvolupant tot tipus d’activitats basades en metodologies
d’educació no formal, combinant tallers, exercicis, debats, jocs de rol, simu-
lacions, activitats a l’aire lliure, etc. sobre temes de rellevància, dissenyats i
preparats per ells mateixos abans de l’intercanvi.
L’intercanvi permet als joves treballar valors com la solidaritat, la democràcia,
l’amistat, etc.
Per a més informació sobre aquestes i elements de la seva collita. Això no vol
altres accions del programa Erasmus+ dir que siguin ells qui s’encarreguin de
consulta la guia: totes les parts del projecte, però sí que
www.erasmusplus.injuve.es és important partir dels seus propis in-
teressos i definir al principi de tot qui-
EL GRUP MOTOR na implicació hi tindran.
Aconseguir que el nostre grup de joves
Les activitats internacionals haurien de s’apropiï del projecte des de l’inici serà
ser concebudes i dissenyades no no- determinant per al seu èxit; els joves
més PER ALS joves sinó AMB ells. Hau- passaran de ser simples espectadors,
ríem de ser capaços d’involucrar-los en participants passius que esperen que
la part més inicial, tenint en compte els se’ls doni tot mastegat, a ser membres
seus interessos personals i donant-los actius de l’organització, amb interessos
la possibilitat d’escollir el tema princi- comuns i expectatives concretes. Un
pal o, si més no, afegint al programa projecte construït conjuntament amb
15
els joves reforçarà la cohesió del grup
i n’augmentarà l’impacte.
També serà molt important que el pro-
jecte no sigui una idea d’un grup de
persones de l’entitat, sinó que sigui
una aposta ferma per part de tots els
membres de l’entitat, inclosa la junta
directiva i els càrrecs tècnics en cas que
n’hi hagi.
LA XARXA LOCAL
Abans de plantejar-nos treballar inter-
nacionalment, ens hauríem de plante-
jar si estem preparats per treballar en
xarxa localment; si utilitzem els recur-
sos, l’experiència i les oportunitats que
altres entitats locals ens ofereixen, o si,
al contrari, vivim donant l’esquena a la
realitat local.
Una entitat que treballa amb joves
hauria d’estar oberta a compartir. No
som empreses obsessionades amb nú-
meros i beneficis que tenen por de la
competència i de l’espionatge indus-
trial; ben al contrari, hauríem d’estar
oberts a compartir i ser capaços de
coordinar-nos amb altres entitats del
nostre entorn pensant en els beneficis
que pot aportar als nostres joves.
Imagineu una activitat internacional on
es treballen les tradicions i la cultura,
penseu en les entitats del vostre bar-
ri que podrien estar-hi interessades:
bastoners, castellers, colles sardanis-
tes, geganters; penseu en les infinites
possibilitats que el contacte amb tots
aquests grups podrien oferir al vos-
tre projecte: tallers, demostracions...;
penseu en com totes aquestes activi-
16
tats farien augmentar la qualitat del
vostre projecte, i en els beneficis per
als joves participants i per a la comu-
nitat local. L’exemple és aplicable a tot
tipus de projectes; penseu en un tema
concret i en quantes entitats del vostre
barri o ciutat hi tindrien alguna cosa
a dir. Si anem amb esperit d’obertura
i ganes de cooperar ens sorprendrà la
resposta que podem trobar.
ELS SOCIS O PARTNERS
Els partners són un element clau a l’ho-
ra d’organitzar una activitat internaci-
onal, de manera que els haurem de
cuidar especialment ja des de la fase
de planificació del projecte. Si hem
participat en altres projectes euro-
peus, possiblement ens vinguin al cap
possibles socis amb els quals pensem
que serà interessant treballar, però si
comencem de zero i no coneixem cap
partner amb qui puguem comptar,
haurem d’iniciar una bona recerca.
Per a fer-ho tenim dues opcions:
Participar en un seminari de contacte o
en una formació internacional especia-
litzada en intercanvis juvenils.
HI!
Una activitat d’aquest tipus ens possi-
bilitarà la interacció amb representants
de diverses entitats de tota Europa que
després podem convidar al nostre pro-
jecte. Possiblement és la millor opció,
ja que el fet de conèixer personalment
els nostres interlocutors facilitarà molt
la fluïdesa de la relació.
Cercador de cursos de formació i semi-
naris: European Training Calendar de
SALTO
www.salto-youth.net/tools/european-
training-calendar/
Fer una crida internacional.
Haureu de redactar els objectius del
projecte que voleu realitzar i una des-
cripció de la vostra entitat. Podeu fer
aquesta crida a través de canals de Fa-
cebook, cercant Erasmus+, Youth Exc-
hanges o altres paraules clau. La crida
també es pot fer a través d’algunes pà-
gines web:
• A www.youthnetworks.eu podeu
trobar oportunitats de voluntariat
internacional i també un gran llistat
d’entitats i projectes de tot tipus. A
més, permet fer crides internacio-
nals per als teus projectes.
• OTLAS, el cercador de partners del
SALUT! centre de recursos SALTO (www.sal-
to-youth.net/tools/otlas-partner-
finding/) és segurament el cercador
de partners més utilitzat.
Intentarem buscar partners en associ-
acions que tinguin objectius comuns
als nostres. Potser també ens interessa
que hagin realitzat projectes o activi-
tats relacionades amb el futur projec-
te que volem desenvolupar; d’aquesta
manera ens assegurem que podran
aportar nous punts de vista al projecte
i augmentar així la seva qualitat.
LA PREPARACIO
Hem de tenir en compte que una ac-
tivitat internacional es comença a pre-
parar uns quants mesos abans de la
seva implementació.
El formulari de participació s’hauria de
començar a redactar com a mínim un
parell de mesos abans de la data de
presentació, i caldria tenir en compte
que la data de realització de la primera
despesa serà com a mínim tres mesos
després de la data de presentació del
projecte.
El formulari de participació es pot des-
carregar a: www.erasmusplus.injuve.
es/materiales/
En la fase de preparació del projec-
te hem de començar creant un equip
potent que estarà involucrat en totes
les etapes del projecte. Hauríem de
tenir molt en compte els partners, que
ens ajudaran a definir els objectius, a
dissenyar les activitats i, en definitiva,
ens donaran suport. Avui dia és fàcil
treballar en xarxa tot i no compartir la
mateixa oficina i ni tan sols el mateix
país, ja que hi ha moltíssimes eines que
ens faciliten la comunicació diària, com
Skype o Hangout, o a través d’apps que
ens mantenen connectats tot el dia,
com Whatsapp. Podem utilitzar Drop-
box per compartir materials i crear un
grup de Facebook que utilitzarem com
a fòrum o com a eina de visibilitat.
17
També trobem eines molt innovadores
que ens poden ajudar en la part de pre-
paració del projecte a desenvolupar.
Per exemple, podem fer un brainstor-
ming online: www.be-novative.com.
L’important, al cap i a la fi, és que el
projecte sigui compartit i acumulatiu
i que tots els actors involucrats hi pu-
guin dir la seva, cosa que contribueix
a la qualitat i a la riquesa del projecte.
Per això, les reunions periòdiques amb
l’equip promotor i amb els partners
són obligades.
EL DISSENY DEL PROGRAMA D’ACTIVITATS
El programa d’activitats dependrà di-
rectament del tema del projecte, i es
començarà a dissenyar només quan els
promotors del projecte hagin definit
clarament els objectius i els hagin co-
mentat amb els partners. Hem de ser
creatius, atrevits i realistes a l’hora de
dissenyar el programa per treure’n el
màxim rendiment i sentir-nos còmo-
des amb les activitats que proposem.
Aquestes activitats han de permetre
aportar la nostra experiència i també
la dels partners involucrats, i poden
ser activitats inventades per nosaltres
mateixos o que recullin metodologies
conegudes que adaptarem als nostres
interessos.
Al toolbox de SALTO trobarem una
base de dades amb activitats de tot
tipus, basades en educació no formal,
que ens ajudaran a dissenyar el nostre
programa d’activitats:
https://www.salto-youth.net/tools/
toolbox/
18
Tipologies d’activitats que hauríem de
conèixer i que podem incloure al pro-
grama:
Activitats per trencar el gel i jocs de
noms: En els primers moments del pro-
jecte ens seran molt útils perquè els
participants es coneguin i perdin la por a
interactuar. Ens permetran crear lligams
entre els participants ràpidament i tren-
car les barreres culturals d’una forma na-
tural i divertida.
Energisers: Són petits jocs de curta du-
rada i alta intensitat que ens permeten
començar les sessions de treball amb
bon humor alhora que permeten treure
la mandra i atraure l’atenció del grup.
Nits interculturals: Una bona manera
d’animar els vespres en un projecte in-
ternacional són les nits interculturals,
on els participants es poden acostar
a les diverses cultures d’una mane-
ra directa i explicada pels seus iguals.
Durant les nits interculturals, els par-
ticipants són convidats a presentar la
seva cultura de manera atractiva i lúdi-
ca, amb jocs i balls tradicionals, qües-
tionaris, presentacions i vídeos. També
se’ls animarà a portar quelcom per pi-
car i beure o fins i tot a cuinar un plat
típic o a preparar el sopar. Una bona
idea és també la de relacionar la nit
intercultural amb el tipus de projecte:
si fem activitats de teatre podem de-
manar als participants de preparar un
petit esquetx sobre els seus països, i es
pot fer el mateix si treballem el vídeo,
la fotografia...
Espais de reflexió: Dedicar uns minuts
al dia a parlar en grup de les activitats
desenvolupades, dels moments viscuts
o de com ens sentim pot ser molt po-
sitiu per generar sentiment de grup.
D’acord que aquests moments de dis-
tensió es produeixen sovint de manera
informal entre els participants al llarg
de tot el dia, però incloure aquests es-
pais de reflexió dins el programa per-
metrà crear un clima adequat on la co-
municació en petits grups sigui fluida
i sense distraccions. A més, els espais
de reflexió ajudaran els participants a
obrir-se i constituiran un estímul per
als més introvertits o tímids. Aquests
grups de reflexió podrien ser conduits
per un responsable que farà de facilita-
dor, trencarà el gel, farà preguntes con-
cretes que permetin iniciar la comuni-
cació i proposarà petites activitats per
dinamitzar-los. Per dinamitzar un espai
de reflexió de 15 minuts ens podem
servir d’alguns materials:
Dibuixos: convidarem als partici-
pants a dibuixar-se allà on creguin
més oportú i en funció de com ha
anat el dia. Podem presentar dibui-
xos on hi hagi:
- El mar, un gran vaixell, una illa de-
serta amb una palmera i un tauró.
- Una muntanya amb el pic nevat, un
petit bosc a la base i un riu que creua.
La interpretació que cadascú faci del
dibuix serà diferent. Veurem que un
participant es dibuixa a la illa deser-
ta i ho justifica dient que se sent re-
laxat, potser un altre s’hi dibuixarà
per expressar soledat, l’important
és arrencar les primeres paraules, la
resta vindran soles.
• Cartes, fotos, cromos: les cartes de
les 7 famílies, per exemple, ens po-
den anar molt bé. Les estendrem
sobre la taula i demanarem als par-
ticipants que s’identifiquin amb un
personatge en funció de com els ha
anat el dia i expliquin per què. Tam-
bé ho podríem fer amb un àlbum
de cromos infantil o amb retalls de
revistes.
• Per últim, quan dinamitzem un espai
de reflexió podem proposar petits
reptes als components del nostre
grup que indirectament ajudin al
bon funcionament de tot el projec-
te. Al dia següent es podrà compro-
var si el repte ha estat acomplert:
- Escriu el nom de tres persones amb
les que encara no has parlat. Inten-
ta passar-hi com a mínim 5 minuts.
19
 - Competició del voluntari del dia:
proposa’t per totes les tasques
d’una manera visible.
- Aprèn una frase en cada una de les
llengües dels diferents països par-
ticipants al projecte.
Els petits reptes acostumen a ser
divertits i tenen una finalitat de co-
hesió social, val la pena intentar-ho.
Activitats de creació de grup: Trobarem
un gran nombre d’activitats que tenen
com a objectiu final la creació d’un grup
compacte, que aprengui a treballar en
equip tot eliminant barreres comuni-
catives o culturals. Aquest tipus d’acti-
vitats ens seran molt útils a l’inici del
projecte, quan el grup ja es coneix però
encara no està consolidat. Per la pròpia
dinàmica del grup, és normal que hi
hagi malentesos i conflictes, passa en
tots els grups, la cohesió del grup no
depèn de si hi ha conflictes o no, sinó
de quin és el seu procés de resolució i
de si el grup en surt enfortit o debilitat.
Debats: Hi ha milers de maneres d’ani-
mar un debat, i algunes d’elles tenen la
capacitat de transformar el tema més
avorrit en atractiu i interessant. Hau-
rem de buscar una dinàmica que ens
vagi bé amb el tema que tractem i amb
el públic objectiu amb el que treballem
i fer-la nostra.
Visites culturals: L’equilibri és molt im-
portant en el disseny del programa. Les
visites, ja tinguin una finalitat turística
o cultural, són importants i necessàri-
es, però s’han de dosificar i combinar
molt bé amb les sessions de treball.
També les podem aprofitar per crear
impacte i visibilitat entre la població lo-
cal, de manera que, en provocar la in-
teracció entre els participants i la gent
del lloc, donem a conèixer el projecte.
Presentació: És important i necessari
donar a conèixer el projecte que estem
duent a terme a la població local obrint
les portes a molts més beneficiaris di-
rectes del projecte. Per això haurem
de pensar en quins moments de tot el
programa d’activitats podem obrir les
portes als jove locals. Podríem pen-
sar en una activitat concreta lligada al
tema del projecte que ens permeti pre-
sentar els resultats: una exposició, una
projecció, una obra de teatre, un con-
cert, un flashmob, una taula rodona...

Recomanació

Comenceu a preparar l’horari amb aquelles activitats que són imprescindibles.

Delimiteu els horaris de cada activitat i les franges on hi haurà activitat.

Tingueu en compte el temps lliure i el temps personal (endreça, ordre, higie-

ne...). Moltes vegades es tendeix a pecar d’excés d’activitats i hem de tenir en
compte que els participants també necessiten els seus moments informals
per interaccionar.

20 21

02
DIVERSITAT
Des del moment que podem parlar de
la identitat dels individus, sorgeix tam-
bé el concepte de diversitat, que és tot
allò que ens fa diferents dels altres, ja
sigui la religió, la nacionalitat, les ca-
racterístiques físiques, la personalitat,
l’orientació sexoafectiva, les identitats i
expressions de gènere, la formació, les
experiències associatives o laborals.
Vivim en un món canviant, i entenem
la mobilitat com la possibilitat de créi-
xer, ja sigui personalment, professio-
nalment, espiritualment, econòmica-
ment... Ens movem perquè ens volem
realitzar, i això crea una societat varia-
da, diversa i multicultural que ens pro-
porciona nous reptes de convivència
que enriqueixen la nostra realitat.
Acceptar la diversitat significa també
ser oberts i tolerants amb tots aquells
convencionalismes socials que moltes
vegades no són iguals que els nostres.
Això no vol dir que no puguem opinar o
rebel·lar-nos contra les injustícies que
de vegades s’amaguen darrere el vel de
la cultura, sinó que cal ser sensibles a
allò que per a alguns és acceptat i que
per a algú altre pot resultar incòmode
o fins i tot ofensiu.
22
ELEMENTS
A TENIR EN COMPTE
EN UNA ACTIVITAT
INTERNACIONAL
Un exemple molt clar el trobem en la
manera de presentar-se. Una cosa tan
natural com pot ser per algunes cul-
tures donar dos, tres o fins a quatre
petons quan ens presenten o saludem
algú, pot arribar a incomodar persones
habituades socialment a presentar-se
amb una simple encaixada de mans.
¿Sabíeu que els italians comencen a
donar els dos petons per la galta dreta
i que en canvi aquí comencem sempre
per l’esquerra? Doncs aneu amb comp-
te, que us podríeu trobar enmig! ;-)
Ens podem trobar de vegades amb
situacions divertides quan dos parti-
cipants de diferents països no acaben
de saber com interactuar en un primer
moment, però segur que no passarà de
l’anècdota, ja que les nostres maneres
de saludar, encara que puguin ser més
o menys allunyades d’unes altres, no
són especialment rebuscades. Seria di-
ferent si acabéssim fent un projecte in-
ternacional amb la comunitat dels nga
de Malawi, on la manera de saludar-se
és sacsejar el penis de l’altre fins a tres
vegades en el cas dels homes i prémer
els pits de l’altra en el cas de les dones.
En aquest cas, ens trobaríem amb el
que denominem xoc intercultural que
podria derivar en malentesos o, si més
no, amb alguna cara de sorpresa.
Si bé el cas dels nga és molt extrem, geogràfics estan inclosos en aquesta
sí que haurem de tenir en compte categoria.
la proximitat en la nostra interacció
comunicativa amb persones d’altres
cultures, o, dit d’una altra manera, la
És important ser conscients de les ne-
cessitats de cadascun dels participants
distància interpersonal que mantenim per afrontar la seva acollida amb segu-
durant una conversa. Per exemple, en retat i normalitat, motivar la participa-
les cultures llatines aquestes distàn- ció de joves amb menys oportunitats
cies són més curtes, i s’utilitza més el és una tasca de tots, organitzadors i
llenguatge corporal i fins i tot el tacte socis. Per altra banda, hi haurà perfils
com a via d’expressió; en canvi, en les específics que requeriran l’experiència
cultures nòrdiques, la distància tendeix de professionals.
a ser més àmplia i les distàncies curtes
poden arribar a incomodar. EL TEMPS
La integració de joves amb menys La concepció del temps també juga
oportunitats un paper clau en les nostres relacions
interpersonals amb persones d’altres
El programa Erasmus+, com el seu an- cultures, especialment en els moments
tecessor Joventut en Acció, fa especial informals, on en cultures llatines, el fet
atenció al fet que els joves amb menys d’arribar tard a una cita és força accep-
oportunitats puguin participar en acti- tat. A Alemanya o a Suècia, per exem-
vitats del programa. Així doncs, joves ple, arribar cinc minuts tard a una cita
amb obstacles socials, econòmics, di- podria resultar motiu d’esbroncada, ja
versitat funcional, dificultats educati- que en aquests països la puntualitat és
ves, problemes sanitaris o obstacles símbol de respecte i de bona educació.
Fem la prova!
En un grup amb joves de diversos països marca una distancia a terra amb dues
línies. Després demana als participants que recorrin l’espai que separa les
dues línies en un minut exacte fent els passos que considerin oportuns, cro-
nometra i observa. Quan s’acabi el minut fes un senyal perquè tothom s’aturi.
Observareu que cadascú té una concepció del temps molt diferent i una idea
molt diferent d’allò que pot fer en un minut.
23
DESTRUCCIO D’ESTEREOTIPS
Els estereotips són maneres d’actuar o
de ser que atribuïm a un individu pel
sol fet de formar part d’un col·lectiu
determinat sense tenir en compte els
seus trets diferencials. Acostumen a ser
causats per models de conducta repe-
tits en una societat i que identifiquem
com a comuns per a tots els membres
del col·lectiu, però sovint poden estar
basats en concepcions errònies, ator-
gades injustament i que poden desem-
bocar en un segon nivell més perillós,
el del perjudici, és a dir, l’adopció d’una
idea preconcebuda d’una persona sen-
se conèixer-la prou. Del prejudici es
passa a la discriminació, que ens porta
a un tracte injust de la persona només
perquè forma part d’un cert col·lectiu.
A la piràmide següent podem veure les
diverses fases o nivells d’intensitat dels
estereotips:
24
Un projecte amb joves de diferents pa-
ïsos és un bon moment per treballar el
tema dels estereotips, identificar quins
són i lluitar per eliminar-los.
Barreja de cultures
Participant en una activitat interna-
cional ens podem adonar que moltes
vegades es poden tenir més coses en
comú amb una persona d’un altre país
que amb persones del teu. Les conne-
xions entre joves de diferents països
sempre s’acaben produint durant el
projecte, i són amistats que es creen
ràpidament, de manera intensa, i que
estan motivades per la convivència i el
dia a dia però que han d’anar acompa-
nyades d’un suport addicional per part
de l’equip organitzador.
Discriminació
Prejudicis
Estereotips
Els jocs per trencar el gel i les activitats
de creació de grup ens ajudaran a tren-
car les primeres barreres entre els par-
ticipants d’una activitat internacional.
Per això són tant importants, perquè,
sense adonar-se’n, els participants es
van obrint, deixant de banda la timide-
sa, mostrant-se tal i com són. Per altra
banda, hi ha altres petites accions que
podem fer perquè la barreja cultural es
produeixi des de l’inici:
• Barrejar als participants de diferents
nacionalitats en les habitacions.
• Posar banderetes o noms dels països
participants a cada cadira durant els
àpats, perquè els participants no se-
guin sempre amb els joves del seu
mateix país.
• Proposar grups internacionals en
cada una de les activitats i en els
grups de reflexió.
• Proposar activitats transversals que
motivin la creació de vincles en-
tre participants de diferents països
(l’amic secret, per exemple).
LA LLENGUA
El fet de no parlar bé una llengua no
hauria de ser un impediment a l’hora
de llançar-nos a treballar la dimensió
intercultural dins la nostra associació.
De la mateixa manera que no tots els
membres d’una associació serien capa-
ços de redactar la sol·licitud d’una sub-
venció, fer la comptabilitat mensual o
conduir un taller de cuina o d’origami,
és normal que dins el nostre equip de
treball no tots siguem capaços d’ex-
pressar-nos en llengües estrangeres.
És per això que treballem en equip,
per complementar-nos entre nosaltres
amb habilitats i coneixements diversos.
Malgrat els esforços que moltes llen-
gües han fet per convertir-se en la llen-
gua universal, i fins i tot algunes, com
l’esperanto, s’han creat amb l’objectiu
de convertir-se algun dia en llengua
auxiliar internacional, ens trobem que
actualment l’anglès és la llengua que
ha acabat assolint aquest paper. Així, la
majoria de projectes de mobilitat que
es fan a nivell europeu es desenvolu-
pen en anglès, però això no vol dir que
sigui imprescindible tenir un gran nivell
o que no la puguem aprendre amb una
mica de voluntat i paciència. Aprendre
una llengua estrangera en un context
intercultural resulta més fàcil que a
l’escola, i tenim la motivació addicional
d’haver-nos de fer entendre.
INTERCOMPRENSIO
Són l’emissor i el receptor els qui escu-
llen el codi en què es comuniquen, o,
portant-ho al terreny dels projectes de
mobilitat internacionals, són els socis
que treballen en un mateix projecte
els que decidiran en quina llengua o
llengües es volen comunicar. En aquest
sentit, trobem exemples ben curiosos
com el de la Xarxa Volatin, una xarxa
europea de treballadors juvenils es-
pecialitzats en educació no formal
que utilitzen la intercomprensió per
comunicar-se. La definició d’intercom-
prensió de la Viquipèdia vindria a ser la
capacitat conscient o inconscient que
tenen els parlants de diferents llengües
per entendre’s entre si. El que fan els
25
integrants de la xarxa Volatin és parlar
cadascú en la seva pròpia llengua i fer
un exercici de comprensió basat en els
seus coneixements i en la seva capaci-
tat d’anàlisi i percepció per entendre’s.
Inicialment pot semblar complicat,
però quan tenim en compte que els
components de la xarxa són tots pro-
vinents de països on es parlen llengües
romàniques, l’exercici es torna pos-
sible. Tanmateix, cal remarcar que el
primer dia que els membres de Volatin
van començar a parlar en català, caste-
llà, francès, italià, portuguès i romanès
no tot van ser flors i violes; la intercom-
prensió requereix pràctica i paciència.
La intercomprensió pren sentit quan
els idiomes dels socis són de la mateixa
família lingüística. Possiblement, si en
una activitat internacional es troben
grups de joves eslovacs, polonesos i
txecs preferiran comunicar-se en les
seves respectives llengües que no pas
en anglès, donada la similitud entre
elles. De la mateixa manera, el Punt
d’Informació de Sarrià Sant Gervasi
va decidir triar un soci italià per al seu
primer projecte internacional, perquè
estaven segurs que la comunicació po-
dria ser molt més fluïda que amb un
soci amb qui només es poguessin co-
municar en anglès.
La intercomprensió és un exercici di-
vertit que us animem a practicar, però
no us penseu que només es tracta d’ai-
xò. També és un plantejament seriós
que pretén donar solucions en una Eu-
ropa cada cop més oberta, on la llen-
gua moltes vegades continua suposant
una barrera entre els seus ciutadans.
26
En un intercanvi juvenil que la Vibria
Intercultural va realitzar fa uns anys
amb l’antic programa de mobilitat Jo-
ventut en Acció, la líder d’un dels grups
era una senyora de 63 anys, val a dir
que no massa activa. El més curiós és
que, tot i ser la responsable del seu
grup, era l’única en tot l’intercanvi que
no parlava ni una paraula d’anglès, es
feia traduir pels seus joves cada vega-
da que es volia comunicar amb algú.
L’anècdota no tindria més suc si no fos
perquè, a l’avaluació final, la senyora
reclamava que la propera vegada es
contractés un intèrpret. Va deixar a
tots els participants de pedra.
La idea de la líder que no parlava an-
glès no hagués estat dolenta si hagués
estat realment justificada per les ne-
cessitats del projecte. Ja sigui pel perfil
de joves amb els que es treballa, o per-
què les característiques del projecte ho
demana, és una decisió que haurem de
valorar molt bé, ja que un traductor
podria anar en detriment de l’aprenen-
tatge lingüístic dels joves.
L’IMPACTE MEDIAMBIENTAL DEL
NOSTRE PROJECTE
Us heu parat a calcular el CO2 que
alliberen a l’atmosfera 35 joves volant
des de diferents països per participar
en una activitat internacional? Els par-
ticipants de l’intercanvi juvenil Soul
Revolution celebrat a Altamura, Itàlia,
sí que ho varen calcular. Es van parar
a calcular l’empremta mediambiental
del projecte que estaven realitzant i
van quedar molt sorpresos dels resul-
tats. Aquesta reflexió l’hauríem de fer
cada vegada que ens proposem realit-
zar un projecte internacional, tingui a
veure amb el medi ambient o no.
Us proposem un petit qüestionari que
us permetrà calcular l’impacte medi-
ambiental del vostre projecte i trobar
alternatives.
Els participants arribaran en avió?
Encara que d’entrada l’avió ens pot
semblar l’única alternativa, la quantitat
de CO2 que s’allibera a l’atmosfera és
certament molt gran quan ho compa-
rem amb altres possibilitats. Quan pre-
paris l’infopack convida als participants
a pensar en altres alternatives: fer el
trajecte en tren, autocar o, fins i tot, en
cotxe o furgoneta compartits. Encara
que allarga el viatge també el pot fer
més interessant, més intens, tot forma
part de l’aventura i de l’experiència que
l’intercanvi suposa, i de retruc és tam-
bé més econòmic.
Anècdota: A l’intercanvi juvenil Natural
Mystic celebrat a Sant Joan de Vilator-
rada es va proposar als participants
de buscar alternatives a l’avió. La sor-
presa va ser que dos participants de
Dinamarca van arribar en autoestop:
havien aconseguit fer el projecte en
tan sols un dia, de manera gratuïta, i
coneixent persones de tota Europa en
el seu trajecte.
Encara que el cas dels dos danesos au-
toestopistes no és el model ideal, ja
que s’han d’avaluar els riscos d’aquest
tipus de transport, sí que val la pena
pensar en alternatives que estan al
nostre abast, sobretot quan el trajecte
es pot fer en tren.
Una altra alternativa a l’avió podria ser
el ridesharing, viatjar en cotxes de par-
ticulars compartint el preu del trajecte.
Hi ha plataformes que t’ho posen fàcil.
Els transports durant el projecte es fa-
ran en transport públic?
Plantegeu la possibilitat de fer els des-
plaçaments en tren. És viable? És mes
net i més econòmic.
Heu previst la utilització de plàstic d’un
sol ús?
Els gots i plats de plàstic d’un sol ús
poden ser molt còmodes, però no ens
ho hauríem de plantejar com a opció.
La quantitat de plàstic que genera un
grup de 40 persones durant un sol àpat
és ingent, i realment només respon a la
comoditat que suposa el fet de no ha-
ver de netejar, però ens podem plante-
jar opcions més ecològiques:
L’entitat Fire Foundation de Bulgària
proposava als participants en els seus
projectes de portar una tassa de casa.
El primer dia, entre els jocs per trencar
27
el gel, es feia un joc on els participants
es canviaven les tasses entre ells. A
part de generar vincles entre els par-
ticipants que, a més a més, s’empor-
tarien un record a casa, aconseguien
també evitar l’ús de gots de plàstic du-
rant tota la durada del projecte. Cada
participant era responsable de la seva
tassa i l’utilitzava durant l’esmorzar, el
dinar, el sopar i els moments informals.
Una alternativa a l’ús de plàstic podri-
en ser els utensilis fets amb materials
biodegradables, i, com a últim recurs,
proposar als participants posar els
noms en els seus gots de plàstic perquè
com a mínim n’utilitzin només un.
Disposeu de contenidors separadors?
El reciclatge és molt important durant
un projecte juvenil, la quantitat de
brossa que genera un grup de 20 a 60
joves convivint plegats es pot calcular
en tones, per això és important dis-
senyar un pla de reciclatge que sigui
fàcil i entenedor per als participants.
En cas que el lloc on fem les activitats
no disposi de papereres separadores,
les haurem de crear nosaltres matei-
xos amb caixes de cartró i especificant
molt bé on va cada material.
En l’intercanvi juvenil Unpollute Our
Nature celebrat a Polònia, es va decidir
fer una performance que sensibilitzés
els habitants de Gdansk en la neces-
sitat de respectar l’entorn. Entre les
idees ,va sorgir la de l’escarabat pilo-
ter humà, on un actor imitaria aquest
insecte, transportant una bola gegant
d’escombraries que constituïen la bros-
sa que havia generat en un sol dia. La
idea era fantàstica i molt impactant,
28
els participants van començar a crear
la gran bola d’escombraries i, en veu-
re que no en tenien suficient amb les
escombraries que hi havia a l’hostal,
van decidir utilitzar material nou per
convertir-lo en brossa: bosses d’escom-
braries, estovalles reutilitzables, paper
de pissarra...
Les teves accions tenen impacte però
ves amb compte, no sempre la finalitat
justifica els mitjans.
EL MENJAR
El menjar és un tema important del que
haurem de tenir cura quan organitzem
projectes internacionals, i procurarem
oferir sempre un menú variat, nutritiu
i de qualitat que reflecteixi la gastro-
nomia del país i que alhora s’adapti al
pressupost del projecte.
Haurem de tenir molt en compte les
pauses de mitja tarda i mig matí, que
són els moments en què els partici-
pants acostumen a tenir gana. Els ho-
raris dels àpats als que nosaltres estem
acostumats no segueixen l’estàndard
europeu; en la majoria de països
s’acostuma a menjar molt més d’ho-
ra. Seria molt encertat comptar amb
un encarregat de logística que es fes
responsable de les tasques necessà-
ries per a aquests moments: preparar
el cafè, bullir aigua per al te, servir les
pastes, triar la fruita (també és molt
ben rebuda pels participants, especial-
ment quan l’activitat és a l’estiu) i pro-
curar que no hi falti mai l’aigua.
El menjar que s’ofereix als participants
durant un projecte també pot consti-
tuir un element de reflexió i aprenen-
tatge, per exemple, en termes d’eco-
logia: tenint en compte el menjar de
proximitat, afavorint els productors
locals i evitant així els productes que
viatgen llargs trajectes per arribar al
consumidor.
La gastronomia local juga al vostre fa-
vor perquè és una manera agradable
d’acostar els participants a les diver-
ses cultures i dóna molt de joc. Això
sí, s’ha de fer un exercici de previsió,
perquè cal tenir en compte que no
tots els participants es menjarien un
plat de cargols a la llauna o uns callos
a l’andalusa. Tanmateix, durant les nits
interculturals als participants se’ls pot
donar l’oportunitat d’oferir als altres
un tastet de la gastronomia del seu
país amb productes que hagin dut de
casa o, fins i tot, preparant el sopar per
a tot el grup. En aquest cas els haurem
avisat amb antelació per tal que portin
els productes que necessitin del seu
país i perquè ens enviïn una llista amb
aquells ingredients comuns que pu-
guem comprar aquí.
Controleu el consum d’alcohol. Si al
projecte hi participen menors d’edat és
important que quedi clara la prohibició
de consumir-ne. La responsabilitat per
qualsevol problema derivat d’un con-
sum excessiu d’alcohol pot recaure en
l’entitat organitzadora. Per altra banda,
encara que el projecte sigui amb joves
majors d’edat i es permeti el consum
d’alcohol, és important deixar clar
quins són els horaris i també quins són
els límits “acceptables” de consum i els
moments en què aquest està permès
(fora de l’horari d’activitats o en les nits
interculturals). Dedicar unes paraules a
aquest tema ens pot evitar situacions
desagradables.
Haurem d’intentar evitar els residus i
tenir un pla B pel menjar que pugui so-
brar en cadascun dels àpats o en les nit
interculturals. Penseu en com es pot
reutilitzar aquest menjar als àpats se-
güents: la carn sobrant es pot fer servir
per fer croquetes, de les verdures en
podem fer crema... Podem ser molt
creatius sense repetir plat.
Anècdota: A l’intercanvi juvenil Acting
for Environment organitzat per l’asso-
ciació Accent Obert es va decidir con-
tractar un càtering especialitzat en
cuina macrobiòtica de proximitat que
tingués cura dels àpats durant tot el
projecte. De l’escepticisme inicial dels
participants es va passar a una accep-
tació total de la iniciativa.
Encara que ens acabem decidint per op-
cions vegetarianes o macrobiòtiques és
important tenir en compte també la cui-
na típica i tradicional, un factor identita-
ri que no es pot obviar en un projecte
que treballa l’interculturalitat.
29
 03 DINAMIQUES
PER A ACTIVITATS
INTERNACIONALS
Les dinàmiques de grup són activitats
que generen interacció entre les per-
sones del grup amb uns objectius con-
crets i serveixen per aprendre d’una
manera pràctica i teòrica, mitjançant
l’acció vivencial i participativa.
Són vivencials per què fan sentir si-
tuacions com si fossin reals, ajuden a
introduir o a integrar els conceptes tre-
ballats i desenvolupen habilitats cog-
nitives, personals, afectives i socials.
Presenten també un component lúdic
perquè se solen utilitzar especialment
en l’àmbit de l’educació no formal,
però no poden ser considerades estric-
tament com a jocs.
És important que la persona que di-
namitzi aquestes activitats tingui molt
clar quins són els objectius i assumeixi
un rol de facilitadora, conciliant en els
moments en què sigui necessari i inci-
tant al debat quan s’escaigui.
Les dinàmiques poden servir per:
• Motivar els participants
• Ensenyar o compartir els conceptes
que es vulguin treballar
• Desenvolupar habilitats o capacitats
30
• Avaluar activitats
• Planificar un projecte o organització
• Definir estratègies
• ...
Dur a terme dinàmiques dins d’un con-
text d’activitats formatives i/o educa-
tives, ja sigui en l’àmbit de l’educació
formal o informal, requereix fer-ne
una bona selecció, planificació i dina-
mització.
Per triar una dinàmica és important
tenir en compte quin és l’objec-
tiu que volem assolir i el perfil del
grup de participants (el nombre de
persones, l’edat, els costums cultu-
rals, la predisposició, les capacitats
físiques...). Les dinàmiques han de
ser experiències de participació que
convidin a la reflexió i a la diversió,
que permetin a tots els participants
sentir-se a gust dins del grup i que fo-
mentin, per tant, un ambient de con-
fiança entre tots.
També caldrà seleccionar bé l’espai on
desenvoluparem l’activitat i el temps
que hi volem dedicar dins de la progra-
mació general.
31
 FEM EL PASSAPORT
Alerta! Tingueu en compte que...
- Conèixer informació bàsica sobre els companys del grup.
• Les dinàmiques no són jocs informals, sinó activitats planificades amb un OBJECTIUS - Incentivar la comunicació verbal entre els participants.
objectiu concret.
• Fer dinàmiques no és sinònim de diversió. Poden ser activitats disteses però DURADA 15 minuts
no oblidem que tenen un component reflexiu molt important.
• Fer dinàmiques no és cosa de canalla! Cal tractar als participants amb el MATERIAL Aparell de música
llenguatge i vocabulari adequat.
• Les dinàmiques no són recursos per fer en qualsevol lloc i en qualsevol mo-
ment. Requereixen una planificació: del lloc, del moment, de l’espai, del Comença a sonar la música i els participants ballen.
grup i de la finalitat! Quan la música s’atura, els participants s’han d’apare-
• Les dinàmiques són activitats cooperatives que fomenten la reflexió i l’apre- llar i durant el temps que duri el silenci han d’obtenir
nentatge. el màxim d’informació que puguin sobre els altres.
• Les dinàmiques han de facilitar la cohesió del grup i la reflexió, i l’aportació
de solucions per part dels participants ha de ser totalment voluntària! En acabar, es posa en comú tota la informació que s’ha
DESENVOLUPAMENT obtingut sobre els companys.

DINAMIQUES DE CONEIXENCA
Les dinàmiques de coneixença servei- tenen per objectiu conèixer informació
xen per trencar el gel al principi d’una bàsica dels participants i detectar les
activitat o d’un projecte. Principalment seves expectatives.
CADIRES CLASSIFICADORES
- Conèixer informació bàsica dels participants del grup.
OBJECTIUS - Trencar el gel al principi de l’activitat.
DURADA 10 minuts
MATERIAL Tantes cadires com participants hi hagi.
Es posen les cadires en fila una al costat de l’altre. Cada
jugador comença el joc dempeus, damunt de la cadira.
El dinamitzador diu, per exemple: “ordre de les cadires
per... data de naixement!” i, a partir d’aquest moment,
l’objectiu del grup és endreçar-se segons el criteri do-
nat, sense trepitjar el terra. El joc finalitza quan s’acon-
DESENVOLUPAMENT segueix l’objectiu. Es poden fer diverses rondes.
32
EL PISTOLER DE NOMS
- Aprendre els noms dels participants.
- Trencar el gel entre els participants mitjançant una di-
OBJECTIUS nàmica lúdica.
DURADA 15 minuts
MATERIAL -
Tots els participants formen una rotllana i el dinamitza-
dor es col·loca al centre. El dinamitzador del grup dirà
“pum!” al mateix temps que assenyala un dels partici-
pants, que haurà de dir el seu nom. Aquesta persona
s’ha d’ajupir i, aleshores, les persones que té a banda
i banda fan un duel que consisteix a dir el més ràpid
possible el nom del company. La persona que ho diu
més ràpid guanya i continua jugant, mentre que l’altre
queda eliminat i seu a terra. Es continua amb la dinà-
mica fins que totes les persones que participen queden
DESENVOLUPAMENT eliminades i només queda una persona guanyadora.
33
 AQUEST A SOC JO DINAMICA DEL RELLOTGE
- Conèixer informació sobre els participants i sobre les
- Descobrir les habilitats i capacitats que tenen els participants. seves expectatives.
OBJECTIUS - Incentivar la comunicació verbal entre els participants. OBJECTIUS - Fomentar l’intercanvi d’experiències entre els participants.
DURADA 15 minuts
DURADA 30 minuts
MATERIAL Fulls i llapis de colors
MATERIAL Full i llapis
Cadascun dels participants dibuixa una part del seu
cos i, a dins, escriu una habilitat que tingui. Per exem- Es proporciona un full en blanc i un llapis a cadascun
ple, algú podria dibuixar les mans i a dins escriu l’habi- dels participants i se’ls demana que dibuixin un rellot-
litat de cosir roba. Després s’exposen tots els dibuixos ge amb números i sense agulles.
i els participants han d’endevinar de qui són les parts
DESENVOLUPAMENT del cos dibuixades. Es tracta que, en el menor temps possible, aconseguei-
xin quedar a cadascuna de les hores amb algun dels
ORIENTACIONS Quines coses has descobert dels teus companys? participants de l’activitat, amb les següents condicions:
PER A LA REFLEXIO Has trobat coincidències en algunes de les habilitats? que a cada hora únicament es pot quedar amb una
persona, que no es pot repetir persona i que les hores
no poden coincidir.

Una vegada tothom ha acabat, es demana que va-

gin a buscar a la persona amb qui han quedat, per
exemple, a les tres de la tarda, i se’ls demana que
s’expliquin alguna cosa, com per exemple, el motiu
pel qual han vingut aquí, les expectatives que tenen
sobre l’activitat... Aquesta acció es duu a terme dues
o tres vegades i després es posa en comú, demanant
PANXES RIALLERES voluntaris que expliquin el que els companys els han
DESENVOLUPAMENT explicat.
- Cohesionar el grup.
OBJECTIUS - Oferir un moment de distensió en el grup.

DURADA 10 minuts

MATERIAL -
Els participants es col·loquen estirats en cercle, amb
el cap recolzat a la panxa de la persona que tenen al
costat.
Els primer participant dirà: “Em dic… i m’agrada riure
així…”. Tots els participants aniran fent el mateix fins
DESENVOLUPAMENT que es contagiï el riure d’uns als altres.

34 35
DINAMIQUES DE COHESIO
Les dinàmiques de cohesió tenen com a A l’hora de plantejar dinàmiques de
finalitat que el grup es conegui i que en- cohesió és important tenir en compte
tre els participants es construeixi la con- el perfil dels participants, la vinculació
fiança necessària per afavorir un treball que tenen entre ells i els factors cultu-
integral amb els objectius marcats. rals de cadascun d’ells per tal que tot-
hom se senti a gust participant de les
dinàmiques.
CERCLES MUSICALS
- Establir dinàmiques cooperatives entre els participants.
OBJECTIUS - Analitzar la forma social amb què construïm els grups.
DURADA 15 minuts
MATERIAL Cercles de psicomotricitat, música
Iniciem la dinàmica per parelles. Cada membre de la
parella subjecta el cercle per una part i balla dins del
cercle per tot l’espai de la sala. Cada vegada que la
música deixi de sonar, els jugadors de dos cercles dife-
rents formaran un sol equip, de manera que s’hauran
de col·locar tots junts a l’interior dels dos cercles que
ara, un sobre l’altre, funcionen com un de sol.
El joc continua fins que el major nombre possible de
participants estigui dins d’un únic cercle. És important
que hi hagi una coordinació de moviments entre les
persones que estan dins d’un mateix cercle a l’hora de
moure’s, no només per la idea de cooperació sinó pel
DESENVOLUPAMENT domini del propi cos.
Amb quines persones tenies més facilitat per fer el cercle?
ORIENTACIONS Hi ha algú del grup amb qui encara no hagis compartit
PER A LA REFLEXIO activitat?
FONT Ramón Ferreño (La Coruña)
36
T’AGRADEN ELS TEUS VEINS?
- Aprendre el nom dels companys.
OBJECTIUS - Oferir un moment de distensió en el grup.
DURADA 20 minuts
MATERIAL Cadires per a cadascun dels participants
Tots els participants s’asseuen en un cercle de cadires.
Un dels participants s’aixeca i pregunta a un dels com-
panys: “…(nom), t’agraden els teus veïns?”. Si el com-
pany respon que no, els que estan asseguts a la seva
dreta i a la seva esquerra han d’anar ràpidament a ocu-
par el lloc que queda lliure. D’entre els dos, el partici-
pant que es quedi sense lloc és qui haurà de preguntar
DESENVOLUPAMENT al següent company si li agraden els seus veïns.
FONT Joc popular
IGUALS PERO DIFERENTS
- Conèixer els gustos, interessos i coincidències entre els
participants.
OBJECTIUS - Interessar-se per conèixer els companys.
DURADA 15 minuts
MATERIAL Cadires
Es disposen les cadires en un cercle i tothom s’asseu. El
dinamitzador diu frases com, per exemple, aquestes:
“tothom qui porti samarreta vermella s’aixeca”, “tothom
a qui li agradi la música de tal estil o de tal grup s’aixe-
ca”… En aquest compàs d’espera, el dinamitzador enre-
tira una de les cadires i els participants que s’han aixecat
DESENVOLUPAMENT han de canviar de cadira vigilant de no quedar-se sense.
ORIENTACIONS Quines coincidències has trobat amb els companys?
PER A LA REFLEXIO
37
 HUA
- Oferir un moment de distensió al grup.
OBJECTIUS - Establir dinàmiques cooperatives en el grup.
DURADA 10 minuts
MATERIAL - MATERIAL
L’objectiu del joc és llençar la bola d’energia imaginària
a una altra persona.
Si passem la bola d’energia al company del costat diem
al mateix temps “Hua!”, i el company del costat ha de
passar-la de la mateixa manera.
Quan algú vol canviar de company i passar la bola
d’energia a un altre que no estigui al seu costat, diu
“came, came” i el nom del company.
DESENVOLUPAMENT
CERCA-MINES
- Aprendre a organitzar un grup.
OBJECTIUS - Definir una estratègia de desenvolupament del grup.
DURADA 10 minuts
MATERIAL - CADA OVELLA AL SEU CORRAL
Es fan diferents grups de persones als quals se’ls atorga
un rol: els soldats (n’hi pot haver un nombre il·limitat),
el tresor (només n’hi ha un) i la bomba (només n’hi ha
una o dues, en funció del nombre de participants).
Es tracta que els grups aconsegueixin alliberar el mà-
xim de tresors tocant a la persona que fa aquest paper
i vigilant de no tocar cap bomba, ja que si toquen una
bomba queden eliminats. Els soldats únicament servei-
xen per protegir i perquè els equips contraris no arribin
a tocar els tresors.
DESENVOLUPAMENT
38
A LA RECERCA DEL MENJAR DEL CUC
- Cohesionar el grup.
OBJECTIUS - Establir dinàmiques cooperatives entre els participants
DURADA 30 minuts
Un objecte que es pugui llençar a terra, que no reboti
i que no pugui fer mal.
Un jugador llençarà l’objecte (que simbolitza el menjar
d’un cuc) en un racó de la sala on es desenvolupa l’ac-
tivitat i el primer participant haurà d’anar a buscar-lo
arrossegant-se amb el cos des del lloc on es troba. El
jugador que ha anat a buscar l’objecte es queda esti-
rat on hi havia el menjar i torna a llençar l’objecte tot
dient el nom d’un altre participant. El nou participant
ha d’anar arrossegant-se a buscar l’objecte i repeteix
el procediment. Com més participants entrin en el joc,
més complexos seran els desplaçaments, perquè hau-
ran d’acabar passant els uns per sobre dels altres ar-
rossegant-se.
DESENVOLUPAMENT
- Cohesionar el grup.
- Fer parelles dins del propi grup per iniciar una altra
OBJECTIUS dinàmica de treball.
DURADA 15 minuts
MATERIAL Targetes duplicades amb noms d’animals
Es reparteix un nom d’animal a cadascun dels partici-
pants i se’ls convida a què tots alhora facin el so que fa
el seu animal. L’objectiu del joc és trobar la teva parella.
DESENVOLUPAMENT
39
 Recorregut 1:
ENREDATS Actituds que s’acostumen a visualitzar:
- Fomentar dinàmiques cooperatives. - Descoordinació.
OBJECTIUS - Analitzar les reaccions del grup en les diferents proves. - Trepitjades.
- Tothom parla.
DURADA 20 minuts - Intents d’organització per part d’algun participant.
Conclusions:
Un objecte que es pugui llençar a terra, que no reboti - Ningú treballa per un objectiu comú. Tothom treballa
MATERIAL i que no pugui fer mal. de manera individual.
- Cadascú intenta imposar el seu criteri.
Els participants s’han d’agafar de la mà i formar una - Necessitat d’un treball coordinat i d’un líder.
espiral humana tot superant determinats recorreguts
proposats pel dinamitzador. Recorregut 2:
Actituds que acostumem a visualitzar:
Recorregut 1: Tot el grup enrotllat va del punt A al punt - Tothom escolta el líder.
B. Tots els participants poden veure-hi. - La persona que està al centre, si és baixa, demana opinió.
- El líder també escolta.
Recorregut 2: Només una persona té visió. El posem al - Els que estan a fora informen al líder per tantejar el perill.
centre (podem escollir a la persona més baixa i que els par- - Les persones que estan al centre van molt còmodes,
ticipants s’hi enrotllin al voltant). Entre ells poden parlar. no senten el perill i es trepitgen menys.
Recorregut 3: Només una persona del grup té visió. La - El líder diu “dreta” o “esquerra” i els altres no ho entenen.
posem al centre. Els participants poden parlar. El dina- Conclusions:
mitzador pot canviar el circuit. - Apareix la confiança.
- Apareix la necessitat de tenir informació per prendre
Recorregut 4: Només una persona té visió. El grup es- decisions.
cull per votació o mitjançant consens qui és la persona - Apareix l’especialització: els que estan a fora, el líder,
que hi veurà i on la posaran. Els participants poden par- els del centre que intenten no trepitjar...
lar. El dinamitzador complica el circuit. - Millora la coordinació.
Recorregut 5: Només una persona té la visió. Canviem - Hi ha errors de coordinació: el que per un és la dreta
la persona que hi veu i la posem en qualsevol costat. per l’altre és l’esquerra.
Només poden parlar tres persones escollides per ells. - Necessitat d’un codi.
Poden organitzar-se prèviament. Recorregut 3:
Recorregut 6: Només una persona té la visió. Canviem Actituds que acostumem a visualitzar:
la persona que hi veu, i la col·loquem en qualsevol lloc. - Millora de la coordinació.
Només pot parlar una persona escollida pels partici- - Millora de la confiança.
pants. Es poden organitzar prèviament. - El grup se sent capaç d’assumir nous reptes.
- Pel grup sembla que no hi ha res impossible.
Recorregut 7: Només una persona té la visió. Canviem
la persona que hi veu. Ells escullen on col·locar-la. Po- Conclusions:
den parlar. Poden organitzar-se prèviament. Dificultem - La coordinació no depèn del líder sinó de la confiança
el repte posant uns globus que s’hagin de sostenir al que es tingui en ell.
mig del grup. - L’èxit en els anteriors reptes millora la confiança del
ORIENTACIONS grup per a superar-ne de nous.
DESENVOLUPAMENT PER A LA REFLEXIO
40 41
 Recorregut 4: CADIRES COOPERATIVES
Actituds que es poden visualitzar:
- El grup segueix millorant la coordinació. - Cohesionar el grup.
- El grup segueix millorant la confiança. OBJECTIUS - Establir dinàmiques cooperatives.
- La posició de la persona que hi veu no és rellevant.
- Pel grup sembla que no hi ha res impossible. DURADA 30 minuts
- Noves formes de lideratge.
Conclusions: MATERIAL Tantes cadires com participants, menys una. Música.
- La posició del líder no afecta al grup ni a l’objectiu. Es posen en cercle, mirant cap enfora, tantes cadires
- El grup aprèn cada vegada més. com participants hi hagi, menys una. Fem sonar la mú-
- Com s’ha sentit el líder? Per quines característiques sica i quan aquesta s’aturi tots els participants han de
l’escollim? Com ha estat el procés de selecció del líder? pujar damunt d’una cadira. La persona que no hi càpiga
Recorregut 5: o que caigui quedarà eliminada. En cadascuna de les
Actituds sobre les que podem reflexionar: rondes es va enretirant una cadira, reptant al grup a
- La confiança afecta d’alguna manera al grup? Millora què càpiguen el màxim nombre de participants en les
el rendiment? DESENVOLUPAMENT mínimes cadires possibles.
- Com és el procés d’elecció del líder i d’organització del
grup? Quins codis s’estableixen? FONT Joc popular
Conclusions:
- La creativitat afecta al grup.
Recorregut 6: OVNI VOLADOR
Actituds que podem visualitzar:
- Noves formes de comunicació. - Establir dinàmiques cooperatives entre els participants.
- Millora el rendiment? - Valorar la importància de la implicació de totes les
Conclusions: OBJECTIUS persones del grup en l’activitat.
- La coordinació no depèn del líder sinó de la confiança
que es tingui en ell. DURADA 30 minuts
- Els èxits anteriors milloren la confiança. Un globus o una pilota lleugera, en funció de la dificul-
Recorregut 7: MATERIAL tat que es vulgui donar al joc.
Actituds que es poden visualitzar:
Els participants es distribueixen lliurement per l’espai.
- Algunes persones només s’ocupen de mantenir els
Un jugador llença un globus o la pilota a l’aire. A partir
globus i altres del camí.
d’aquest moment es tracta d’aconseguir que el globus
- Augmenta l’especialització.
no toqui a terra, tenint en compte que no es pot agafar
- El grup acostuma a millorar.
DESENVOLUPAMENT i que quan una persona toca el globus s’asseu a terra.
Conclusions:
- Dificultats per dur a terme dues o més tasques. Quan teníeu més facilitat per desenvolupar l’activitat?
- L’èxit en reptes anteriors millora la confiança del grup Quines dificultats heu trobat quan mancaven partici-
ORIENTACIONS per superar nous reptes. ORIENTACIONS pants? Quines similituds trobeu entre aquesta situació
PER A LA REFLEXIO PER A LA REFLEXIO que heu viscut i el treball en equip?
FONT Como motivar -ASDE FONT Joc popular
42 43
DINAMIQUES PER TRENCAR ETIQUETES
Les següents dinàmiques serveixen per sobre els tòpics, els rumors i els estere-
convidar a reflexionar els participants otips, de manera que puguin tenir eines
per combatre’ls.
ELS COSTUMS I LES MANERES DE FER
- Valorar la diversitat de maneres de fer dins d’una ma-
teixa cultura.
- Analitzar les característiques de comunicació no ver-
bal de les diferents cultures i les seves conseqüències
OBJECTIUS en la comunicació.
DURADA 1 hora
MATERIAL Paper d’embalar, retoladors gruixuts, fulls i bolígrafs
Es reparteix un qüestionari amb preguntes tancades,
del tipus sí o no, amb ítems que tinguin a veure amb
diferències culturals.
Per exemple:
- Acostumo a dinar a les 12 h.
- Quan parlo m’agrada estar físicament a prop de la
persona amb qui parlo.
- Quan saludo a algú li dono la mà.
- Quan saludo a algú li faig dos petons.
- ...
Després d’haver-lo contestat i posat en comú, s’inten-
tarà fer una llista dels trets culturals de cadascuna de
DESENVOLUPAMENT les cultures participants.
- Hi ha moltes diferències culturals?
- Quines conseqüències té en les relacions socials que
tinguem un costum o un altre?
- Què passa quan es troben persones que tenen cos-
tums diferents?
- Com ens sentim quan aconseguim que comprenguin
ORIENTACIONS els nostres costums?
PER A LA REFLEXIO - Quines conseqüències té la no comunicació?
FONT CJE 2005
44
LA TELA D’ARANYA
- Visibilitzar elements d’altres cultures que hem interi-
oritzat com a nostres.
- Desmitificar el xoc cultural i la pèrdua d’identitat de
la societat d’acollida en relació a la d’arribada de per-
OBJECTIUS sones i mmigrants.
DURADA 30 minuts
Un cabdell de llana
MATERIAL
Els participants formaran un cercle asseguts. La prime-
ra persona que inicia el joc diu el nom d’un company
i mentre li llença el cabdell (sense deixar anar el fil)
anomena en veu alta una cosa importada d’altres paï-
sos (la pizza, les cançons dels Beatles…).
El cabdell va passant de mà en mà fins que arriba a
l’últim dels participants de manera que, a mida que
va progressant la dinàmica, es crea una tela d’aranya
entre ells.
Per desenredar-la es durà a terme la mateixa operació
però a l’inrevés, és a dir, anomenant elements de la
nostra cultura que s’han exportat a altres països (el pa
amb tomàquet, els castellers…).
En acabar, es reflexiona sobre la importància del con-
tacte cultural per a l’evolució i l’enriquiment de les
DESENVOLUPAMENT societats.
- Per què, aparentment, tenen més valor els elements
d’una cultura que els d’una altra? Per què es tendeix
a valorar millor una cosa si ve d’Estats Units que si ve
d’un altre indret?
- Pensa en els productes que vénen de fora. Per què
penses que alguns d’ells finalment han arribat a con-
siderar-se propis de la nostra cultura?
- Cultura és sinònim de consum? En l’actualitat, és
ORIENTACIONS possible que les societats visquin sense que hi hagi
PER A LA REFLEXIO intercanvis culturals entre elles?
FONT CJE 2005
45
 EL QUE PENSEN ELS ALTRES...
- Aprendre a percebre situacions des de diferents
punts de vista.
OBJECTIUS - Fomentar l’escolta activa.
30 minuts
DURADA
En aquesta activitat es planteja als participants res-
pondre un qüestionari de preguntes inacabades com,
per exemple, les següents:
- El meu país es caracteritza per …
- Les persones del meu país tenen un caràcter …
- La roba que m’agrada portar és …
- El meu temps d’oci, l’inverteixo en …
- Els meus herois són …
- El que em diferencia dels meus companys és que …
-…
En la primera fase d’aquesta activitat, es demana als
participants que contestin el qüestionari com si fossin
els seus companys, i de seguida poden en comú en el
propi grup les respostes que han donat.
A continuació, els participants contesten de nou el
qüestionari donant la seva opinió personal en relació
al tema.
Finalment, es posarà en comú allò que crèiem dels
nostres companys amb el que realment pensen ells i
DESENVOLUPAMENT al revés.
Quines diferències hem trobat entre el que pensàvem
en un inici i el que realment és?
Què són els prejudicis? Quines són les seves conse-
qüències?
ORIENTACIONS Com creieu que ens influencien els prejudicis en les
PER A LA REFLEXIO relacions humanes?
46
L’ARBRE DELS PREJUDICIS
- Reflexionar sobre les causes i les conseqüències dels
prejudicis.
OBJECTIUS - Proposar alternatives als prejudicis.
DURADA 45 minuts
MATERIAL Paper d’embalar i retoladors
Lectura prèvia:
«Segons la Psicologia Social, tenim una propensió al pre-
judici en la mesura en què tendim a formar generalitza-
cions o categories que ens permeten simplificar el món.
Aquestes categories basades en estereotips s’acostu-
men a convertir en prejudicis quan no són reversibles.
El preocupant dels prejudicis és que, d’alguna forma,
acaben justificant conductes de discriminació cap a cer-
tes persones pel fet de pertànyer a un grup determinat
i inclús poden provocar el que es denomina profecia
autorrealitzable, és a dir, poden arribar a provocar-la.
El més difícil de reconèixer és que la discriminació pot
beneficiar al grup que discrimina, tot i anar en contra
dels drets inviolables de la persona.» Marta Casas, 1999
Un cop feta la lectura, es formen grups de 4 o 5 perso-
nes i es demana que dibuixin un arbre de la mida d’una
persona amb arrels, tronc i branques. En les arrels cal es-
criure aspectes positius i prejudicis que generalment es
manifesten cap a les persones que considerem diferents.
Al tronc s’escriuran el tipus de conductes que provoquen
la discriminació de les minories. A la copa de l’ arbre, es
demanarà als participants que escriguin els seus propis
desitjos i propostes per participar en la construcció d’una
societat en la que totes les persones són tractades des
del respecte, la justícia i la solidaritat. Els dibuixos es pen-
DESENVOLUPAMENT jaran en una paret i es comentaran les conclusions.
- Per què penseu que els col·lectius majoritaris desen-
volupen conductes de protecció cap a les minories?
ORIENTACIONS - Com reaccionem quan ens enfrontem a la diferència?
PER A LA REFLEXIO - Què feu quan us sentiu rebutjats?
FONT CJE 2005
47
 AL PEU DE LA LLETRA Turista
- Observar la importància i l’evolució del llenguatge en Visitant
relació al desplaçament de les persones.
Indocumentat
- Analitzar connotacions dels termes relacionats amb
OBJECTIUS la immigració. Il·legal

1 hora Irregular
DURADA
Indià
MATERIAL Cartolines, retoladors, fotocòpies.
Conqueridor
Explicació prèvia: Viatjant
«Després de la Segona Guerra Mundial, els països
capitalistes d’Europa van sol·licitar mà d’obra de la Explorador
conca mediterrània. Entre vint i trenta milions de per- Sense papers
sones estrangeres es van desplaçar per recórrer a la
crida. Uns 20 milions de persones es van instal·lar de Cooperant
forma estable en els seus països d’elecció. A aquestes
Guiri
persones se’ls anomenava convidats. Entre el 1973 i
el 1974, la crisi del petroli va marcar l’inici del tan- Refugiat
cament de les fronteres i les polítiques de retorn,
però milers de persones van decidir quedar-se al país Exiliat
DESENVOLUPAMENT
al qual es van traslladar temporalment per treballar.
Als treballadors convidats se’ls comença a conèixer - Una persona britànica que viu en un iot a Marbella
com a immigrants il·legals, de segona generació… Un és immigrant?
escriptor va afirmar: “Volíem treballadors i van venir - Quina diferència hi ha entre ser estranger i ser im-
persones”» . migrant?
- Simbòlicament té el mateix prestigi una persona que
Després de llegir aquest text, es fan grups de quatre o va anar a “fer les Amèriques” que un immigrant avui?
cinc persones i es reparteix la següent taula que han - Fins quan s’és immigrant?
de completar arribant a un consens. - Es pot considerar il·legal, una persona?
ORIENTACIONS - Quines conseqüències pot arribar a tenir ser il·legal
Valoració/ en la vida d’una persona?
Terme Definició PER A LA REFLEXIO
Connotació
Treballadors FONT CJE 2005
Convidats
Immigrants
Colons
Colonitzadors
Estranger

48 49

POLIMETRE DELS PREJUDICIS
- Prendre consciència de les apreciacions que fem de
determinades persones i grups basades en imatges
preconcebudes que disten molt de la realitat.
- Analitzar les conseqüències dels prejudicis en les re-
OBJECTIUS lacions personals.
DURADA 1 hora
MATERIAL Fotocòpies, retoladors i pissarra.
Lectura prèvia:
«SOS Racisme adverteix de les conseqüències xenòfobes
dels prejudicis. El prejudici és una actitud hostil o preven-
tiva cap a una persona que pertany a un determinat grup
simplement pel fet de formar-ne part. Generalment tenim
una actitud negativa respecte al grup, que després traslla-
dem a la persona. Estan basats en estereotips i solen sorgir
per raons tan diverses com la por a allò desconegut, la ne-
cessitat d’establir categories de la realitat que simplifiquin i
n’economitzin la nostra visió, o en relacions de poder d’uns
grups sobre uns altres. Les afirmacions estereotipades i els
prejudicis no estan basats en dades objectives: rebutgem
o racionalitzem la informació contradictòria que pugui fer
trontollar les nostres pautes de comportament».
Es reparteix el qüestionari i s’explica que s’ha d’omplir
de forma anònima. Quan estiguin tots completats, es
recullen i es tornen a repartir de forma aleatòria. A
la pissarra s’aniran apuntant les opinions expressades.
Després es farà una posada en comú, intentant argu-
mentar les anotacions. Exemple de qüestionari:
Contesta sí/no segons si estàs o no d’acord amb les
afirmacions següents i, després, argumenta per què:
- Als catalans els queda molt bé el lema la pela és la pela.
- Cada vegada tenim més immigrants a les aules.
- Els alumnes immigrants baixen el nivell escolar.
- Els gitanos prefereixen viure en barraques que fer-
ho en un pis.
- Les persones àrabs fan pudor.
- Les persones xineses són molt meticuloses.
- Les persones andaluses acostumen a ser poc treba-
lladores.
50
- Els immigrants reben més ajuda de l’Estat que diners
aporten a la Seguretat Social.
- Les persones llatinoamericanes fan molt de soroll.
- En els últims anys ha augmentat la llista d’espera al
DESENVOLUPAMENT metge perquè han vingut molts immigrants.
- En què ens basem per afirmar o desmentir fets?
- Com neixen els prejudicis?
- Influeixen els nostres prejudicis en el tracte amb les
altres persones?
- Com ens sentim quan ens jutgen com a part d’un
grup i no per nosaltres mateixos?
- Per què és tan fàcil opinar sense contrastar o verificar
la realitat?
- En què es basen les nostres percepcions?
ORIENTACIONS - Som conscients que també som víctimes d’aquests
PER A LA REFLEXIO prejudicis? Per què?
CJE 2005
FONT
CINTES DELS PREJUDICIS
- Mantenir una discussió on tota persona té una etiqueta.
OBJECTIUS - Analitzar les influències de les etiquetes en les converses.
DURADA 30 min.
MATERIAL Cintes amb les etiquetes.
L’animador posa a l’alçada del front les cintes sense que si-
guin vistes per la persona a la qual se li posa. Una vegada
que totes les persones tenen les cintes posades, es proposa
un tema a discutir. Cadascú tractarà les altres persones, du-
rant la discussió, en base al que per a ella significa l’estereo-
tip que els veu al front. No cal dir obertament què hi posa,
a l’etiqueta, sinó que es tractarà a la persona amb la idea
DESENVOLUPAMENT que un té d’una persona que respongui a aquesta etiqueta.
Com afecta en la comunicació la primera imatge que
et formes d’algú?
ORIENTACIONS I la que et donen? Com us heu sentit? Es valora d’igual
PER A LA REFLEXIO manera la paraula de qualsevol lloc del món?…
51
DINAMIQUES DE COOPERACIO
Aquestes dinàmiques serveixen per cooperatiu podem fomentar activitats
experimentar el treball cooperatiu en en les que hi predominin l’expressió i
els projectes. Mitjançant aquest treball la comunicació oral verbal i no verbal.
CONSTRUCCIO D’AVIONS
- Aprendre a treballar en equip.
OBJECTIUS - Organitzar l’equip per a desenvolupar una activitat.
DURADA 30 minuts
MATERIAL Fulls de paper, tisores, pega, cartolina…
Es formen equips d’un màxim de 8 persones. A cada
equip, qui coordina nomena un observador, el qual s’ha
de fixar en com s’organitza el grup per realitzar el treball.
A cada equip se li lliura el material necessari i té 15 mi-
nuts per construir avions. L’equip amb més producció
d’avions és el que guanya.
Acabat el temps de producció, es passa al plenari, mo-
ment en què cada grup va mostrant la seva producció
i es veu quin ha estat el guanyador.
Aleshores, començant pel grup guanyador, cada equip
explica com ha anat realitzant el treball, els proble-
mes que han tingut, etc. Qui coordina va anotant a la
pissarra tot el que es diu. Una vegada que el grup ha
explicat com ha treballat, l’observador explica com ha
vist el treball del grup.
Posteriorment, es passa a una discussió en plenari,
DESENVOLUPAMENT partint del que s’ha anotat a la pissarra.
En la discussió, es pot analitzar la importància dels se-
güents aspectes del treball: la planificació, la direcció
en un treball col·lectiu, la utilització dels recursos, la
divisió del treball, compartir coneixements, el valor de
ORIENTACIONS la crítica i l’autocrítica. I també es pot arribar a relacio-
PER A LA REFLEXIO nar el que s’ha viscut amb la vida real.
FONT Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
52
QUADRATS COOPERATIUS
- Despertar actituds en relació al treball en grup.
- Pensar com les actituds personals condicionen a la
resta dels companys del grup.
OBJECTIUS
DURADA 30 minuts
Diversos sobres amb les peces del joc
MATERIAL
En un sobre gran hi ha cinc sobres més petits.
Cada sobre conté les peces per formar quadrats. La
tasca de cada grup és confeccionar 5 quadrats exac-
tament iguals. El treball no acaba fins que cada parti-
cipant del grup tingui fet el seu quadrat complet. Però
per fer aquesta tasca cal seguir unes regles:
- No es poden fer gestos ni parlar.
- No es poden demanar ni treure peces.
- Sí que es poden donar peces a la mà d’un company
DESENVOLUPAMENT però no es pot posar la peça al seu quadrat.
S’obrirà un petit diàleg en el qual el dinamitzador pre-
guntarà als components del grup com s’han sentit,
quina creuen que ha estat la clau de la rapidesa o la
tardança per trobar la solució, quines postures han
ajudat a la consecució de l’objectiu i quines actituds
han entorpit la marxa del joc, si ha existit un pla de
treball, si s’ha discutit aquest pla de treball o l’han im-
posat, etc.
Preguntar als observadors com han vist ells el treball
dels components dels diferents grups.
L’animador ressaltarà aspectes de confiança, de coo-
peració, d’atenció a les idees dels altres, de col·locar-
se en el punt de vista dels altres, etc.
Podrà elaborar una guia d’observació:
- Com són les reaccions? Cooperació, competició...
- Com es compleixen les normes de l’exercici?
ORIENTACIONS - Qui dificulta o fa avançar l’exercici?
PER A LA REFLEXIO - Quan una persona acaba el quadrat, què fa?
FONT Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
53
 DINAMICA DELS CUBS LA INUNDACIO
- Reflexionar sobre la importància del treball en grup. - Desenvolupar solucions creatives davant les dificultats.
- Analitzar les dificultats de treball en equip quan la OBJECTIUS - Establir dinàmiques cooperatives dins del grup.
OBJECTIUS comunicació és inexistent.
DURADA 20 minuts
DURADA 30 minuts
MATERIAL Fulls per cadascun dels participants
5 cartolines de colors i 3 llapis sense punta.
2 tubs de pega de paper i pega de contacte ràpid, una El narrador demana a cada participant que agafi un
cartolina i un llapis amb punta. full. El narrador comença a inventar-se una història so-
Un escaire i un cartabó, un regle, una maquineta de fer bre una inundació i, cada vegada que digui “que ve una
MATERIAL punta, un paper amb el desenvolupament d’un cub. inundació!”, els participants no podran tocar el terra i
s’hauran de col·locar sobre el full, que representa l’illa.
Es divideix el grup en tres equips. Cada equip escull un El participant que toqui el terra quedarà eliminat. Cada
portaveu que serà l’únic que podrà negociar amb els vegada que passi una inundació s’ha de tallar el full per
altres equips. la meitat. Arribarà el moment (se suposa) que per seguir
Als participants se’ls dóna, literalment, la següent con- sobrevivint s’ha de tenir inventiva i col·laborar amb la
signa: “L’objectiu del joc és fer un cub perfecte de sis DESENVOLUPAMENT resta de participants.
centímetres d’aresta. Els portaveus són els únics que
poden parlar entre ells. Teniu 10 minuts. No es pot Com ha estat la relació amb el grup? Quina sensació
respondre a dubtes ni a preguntes”. ORIENTACIONS teníeu al principi? Què heu fet per sobreviure? Com ha
PER A LA REFLEXIO estat la relació amb els companys?
A continuació, es reparteix el material.
Grup 1: 5 cartolines de colors i 3 llapis sense punta. FONT Cómo motivar - ASDE
Grup 2: 2 tubs de pega de paper i pega de contacte
ràpid, una cartolina i un llapis amb punta.
Grup 3: un escaire i un cartabó, un regle, una maqui-
neta de fer punta i un paper amb el desenvolupament
d’un cub.
Passats els deu minuts es comproven els cubs que han
de ser perfectes amb una aresta de 6 cm. Els que no
DESENVOLUPAMENT són perfectes es destrueixen.
Finalment s’avalua la dinàmica i es valora si els equips
s’han preocupat per guanyar ells sols o si han estat
col·laboradors perquè tots els equips poguessin acon-
seguir el cub perfecte. S’explica que no era un joc
competitiu, que només consistia a fer cubs i que no
ORIENTACIONS es guanya més perquè els altres equips no ho hagin
PER A LA REFLEXIO aconseguit.

FONT Cómo motivar - ASDE

54 55
DILEMES MORALS
Els dilemes morals ens serveixen per resa moral mitjançant la participació en
desenvolupar l’àrea cognitiva i la madu- debats, diàlegs i espais de negociació.
BOMBARDEIG DE COVENTRY
- Reflexionar entorn del concepte de moralitat.
OBJECTIUS - Desenvolupar la capacitat empàtica.
DURADA 30 minuts
S’explica el següent cas:
«Durant la II Guerra Mundial, els serveis secrets angle-
sos van descobrir el codi secret que utilitzava l’exèrcit
alemany, anomenat Enigma. Un dels primers missatges
que van poder desxifrar va ser el pla per bombardejar
i destruir la ciutat de Coventry l’abril de 1940. L’Estat
Major i el primer ministre, Winston Churchill, van haver
de prendre una decisió. Podien avisar la població de la
ciutat, organitzant l’evacuació per evitar morts. Si ho
feien, els alemanys podrien adonar-se que el seu codi
havia estat descobert, per la qual cosa el canviarien i els
serveis secrets anglesos no podrien tornar a saber quins
eren els plans de l’enemic, cosa que els impediria salvar
DESENVOLUPAMENT moltes vides.»
- Churchill ha d’avisar la població de Coventry o ha de
ORIENTACIONS guardar silenci?
PER A LA REFLEXIO - Pot Churchill avisar únicament una part de la població?
56
UN PROBLEMA ECOLOGIC
- Reflexionar entorn del concepte de moralitat.
OBJECTIUS - Desenvolupar la capacitat empàtica.
DURADA 30 minuts
S’explica el següent cas:
L’Alfons és un treballador honrat que treballa talant ar-
bres. Té dona i dos fills i un sou que només els permet
anar passant. Encara que l’economia del seu país es
basa en l’exportació de fusta, sap que la tala contínua
d’arbres destruirà la natura i perjudicarà tot el món.
Tot això fa que se senti malament, per la qual cosa de-
cideix buscar una altra feina. Al cap de diverses setma-
nes en troba una de nova, però cobraria menys i obli-
DESENVOLUPAMENT garia a la seva família a fer grans sacrificis per subsistir.
- L’Alfons ha de canviar de feina?
- L’Alfons ha de sacrificar el benestar actual de la seva
família pel benestar futur de la humanitat? Per què?
- Tenim obligacions envers les generacions futures? De
quin tipus?
- Com es pot resoldre el conflicte entre el dret dels
pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir
i el dret a la humanitat a mantenir els pulmons de la
Terra?
- Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de
subsistència? Per què?
- S’ha de mantenir la diferència entre països desenvo-
lupats i en vies de desenvolupament? Per què?
ORIENTACIONS - De qui són responsabilitat els problemes mediambi-
PER A LA REFLEXIO entals? Dels governs? Dels individus? Per què?
FONT Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
57
 VAIXELL ACCIDENTAT DINAMIQUES PER TREBALLAR
ELS DRETS HUMANS
- Reflexionar entorn del concepte de moralitat.
OBJECTIUS - Desenvolupar la capacitat empàtica. Les dinàmiques per treballar els Drets i recursos per sensibilitzar les persones
Humans tenen per objectiu donar eines respecte els propis drets i els de l’entorn.
DURADA 30 minuts

S’explica el següent cas:

«Viatgeu en un vaixell que s’accidenta. Juntament amb
30 supervivents més, tu et dirigeixes a terra en un bot
salvavides, però el bot no suporta tanta gent i es deci-
DESENVOLUPAMENT deix que només poden quedar-s’hi 7 persones».
Creieu que seria moralment permissible que per salvar OBJECTIUS
ORIENTACIONS algunes persones es llencessin les altres per la borda,
PER A LA REFLEXIO sobretot veient que en cas contrari tothom s’ofegaria? DURADA
BUSCANT PIS
- Analitzar les percepcions i els atributs assignats als
grups socials implicats en la solució d’un cas.
- Detectar casos en què es vulnerin els drets humans.
45 minuts

MATERIAL Fitxes adjuntes

Amb tots els participants es fan cinc grups als quals es

reparteixen les fitxes adjuntes de la següent manera:
CONTAGI AL BALNEARI - Grup 1 -> Fitxa A
- Grup 2 -> Fitxa A
- Reflexionar entorn del concepte de moralitat. - Grup 3 -> Fitxa B
OBJECTIUS - Desenvolupar la capacitat empàtica.
- Grup 4 -> Fitxa B
DURADA 30 minuts - Grup 5 -> Fitxa C
Primer, els participants desenvoluparan la tasca que
El balneari és la principal atracció turística de la teva s’encomana a cadascuna de les fitxes i, posteriorment,
ciutat i el motor de l’economia local. El poble viu de la ho posaran en comú tenint en compte les orientacions
seva aigua termal, la qual atrau anualment a nombrosos DESENVOLUPAMENT de reflexió.
visitants que generen gran ingressos econòmics al po-
ble. Ets metge local i el teu germà és l’alcalde del poble, En base a l’elecció de cada grup:
i descobreixes en l’aigua un bacteri contaminant, capaç
- Creieu que amb aquestes eleccions s’han vulnerat
de posar en risc la salut de tota la població. Informes
drets humans? Quins obstacles hi ha hagut per al seu
l’alcalde sobre la troballa, però ell et demana de callar,
compliment?
posant per davant els interessos econòmics i no pas la
salut de la població. En cas de no fer-ho, et mostraria ORIENTACIONS - Quins valors culturals, actituds personals, prejudicis i
com l’enemic número u de la població. Què faries? PER A LA REFLEXIO estereotips s’han posat sobre la taula?
DESENVOLUPAMENT
ORIENTACIONS Guardaries un secret d’aquest tipus sabent que perjudi- Dinàmica basada en el document de Drets Humans de
PER A LA REFLEXIO caria a molta gent? FONT José Tuvilla Rayo.

58 59
 FITXA A
1. Per raons laborals has de canviar de pis i després de
molt buscar només trobes un pis en una comunitat
de veïns. De la llista següent, selecciona set famílies o
persones amb les que, segons la teva opinió i la teva
forma de vida, penses que portaries una millor vida.
2. Una vegada seleccionats els teus veïns, has de po-
sar-te d’acord amb el teu grup i fer una llista comu-
na. Una de les persones del grup farà d’observadora
i anirà apuntant tot el que es digui o que ella vegi
durant el desenvolupament de la proposta unificada.
Veïns:
- Una dona gran que viu amb cinc gats.
- Un metge que treballa a la Seguretat Social i que aca-
ba de divorciar-se.
- Una família amb set fills.
- Un escriptor famós.
- Una família de gitanos.
- Uns immigrants del Senegal.
- Un matrimoni sense fills que treballa en una escola.
- Una dona vídua que viu amb el seu fill toxicòman.
- Una mare soltera amb la seva filla de cinc mesos.
- Una família sense mitjans econòmics.
- L’alcalde de la ciutat i la seva família.
- Un grup d’estudiants.
- Un cantant de rock que té molta mala fama.
- La família propietària de la discoteca que té el bloc.
- Un grup de noies prostitutes.
- Una parella homosexual.
- Un advocat que organitza festes a casa.
- Un mossèn.
- La seu d’un grup ecopacifista.
- La família de la presentadora del programa de televi-
sió que està enguany més de moda.
- Un alcohòlic rehabilitat.
60
FITXA B Per raons laborals has de canviar de pis i després de molt
buscar només trobes un pis en una comunitat de veïns.
1. Acaba de completar el perfil de persones de la llista.
2. De la llista següent, selecciona set famílies o perso-
nes amb les que, segons tu i la teva forma de vida,
penses que portaries una millor vida.
3. Una vegada seleccionats els teus veïns has de po-
sar-te d’acord amb el teu grup i fer una llista comu-
na. Una de les persones del grup farà d’observadora
i anirà apuntant tot el que es digui o que ella vegi
durant el desenvolupament de la proposta unificada.
Veïns:
- Una dona gran que viu amb ___________________
- Un metge que treballa a la seguretat social i que
_______________________
- Una família amb _______________________
- Un escriptor _______________________
- Una família de _______________________
- Uns immigrants de _______________________
- Un matrimoni sense fills que ___________________
- Una dona vídua que viu amb el seu fill que és
____________________
- Una mare soltera amb _______________________
- Una família _______________________
- L’alcalde _______________________
- Un grup d’estudiants
- Un cantant de rock que _______________________
- La família propietària de _______________________
que té el bloc.
- Un de noies _______________________
- Una parella homosexual.
- Un advocat que _______________________
- Un mossèn.
- La seu d’un grup _______________________
- La família de la presentadora del programa de televi-
sió que està enguany més de moda.
- Un alcohòlic rehabilitat.
61
 FITXA C Per raons laborals has de canviar de pis i després de
molt buscar només trobes un pis en una comunitat de
veïns.
1. Escriu una llista amb les característiques de 21 veïns
que penses que pots trobar-te en aquest bloc i des-
prés selecciona o escull set famílies o persones amb
les que, segons la teva forma de vida, creus que esta-
ries més a gust.
2. Una vegada seleccionats, posa’t d’acord amb la res-
ta de membres del teu grup i elaboreu una proposta
comuna. Una de les persones del grup farà d’obser-
vador i anirà apuntant tot el que es digui o ella vegi
durant el desenvolupament de la proposta unificada.
NECESSITATS BASIQUES, DRETS I DIGNITAT HUMANA
- Definir quines són les necessitats humanes bàsiques.
- Buscar estratègies per afavorir el compliment dels
OBJECTIUS drets humans.
DURADA 1 hora
MATERIAL Targetes i un cabdell de llana.
62
1. Es demana als participants que escriguin cinc ne-
cessitats bàsiques i que les endrecin per ordre d’im-
portància.
2. Es fan grups de cinc persones i es demana que unifi-
quin aquesta llista arribant a un consens, tot explicant
quines són les cinc necessitats bàsiques que per a ells
són més importants.
3. Es planteja al grup que hi ha una catàstrofe natural i
que de manera individual han de seleccionar 12 coses
o persones que necessitarien per sobreviure, després
hauran de reduir aquesta llista col·lectivament arri-
bant a 6 coses o persones imprescindibles. El dinamit-
zador explicarà que les necessitats humanes bàsiques
estan al centre dels conflictes, i que la seva satisfacció
o negació permet la construcció de valors, que són la
base dels drets humans.
4. Teixint una xarxa. Se separa el grup en dues parts:
uns han d’escriure en unes targetes necessitats huma-
nes bàsiques (una targeta per participant) mentre que
els altres han d’escriure drets humans en un llenguat-
ge senzill. Després, els participants es posaran en cer-
cle i el dinamitzador, subjectant un cabdell de llana, el
llençarà a un dels participants que tingui una targeta
amb una necessitat. El participant que rep el cabdell
de llana l’ha de llençar al company que tingui el dret
humà que més es relaciona amb la necessitat. Al final
del joc quedarà una xarxa en la qual es relacionen les
necessitats amb els drets humans.
A partir d’aquest exercici es farà una reflexió entorn
dels drets humans, les necessitats bàsiques i la neces-
DESENVOLUPAMENT sitat de què es reconeguin aquests drets.
Com us heu sentit quan fèieu la llista de les necessitats
humanes? Quines diferències hi havia entre la vostra in-
dividual i la col·lectiva? Heu trobat dificultats per a posar-
vos d’acord? Què heu fet per arribar al consens?
En relació als drets humans, ha estat difícil relacionar-los
ORIENTACIONS amb necessitats humanes? Quines dificultats heu tro-
PER A LA REFLEXIO bat? Com d’important és el compliment d’aquests drets?
FONT José Tuvilla Rayo
63
 CONEGUEM ELS DRETS HUMANS
- Conèixer la Declaració Universal dels Drets Humans.
OBJECTIUS - Saber explicar el significat dels drets humans.
DURADA 30 minuts
Cartolines amb els drets, els títols i un llibret o pel·
MATERIAL lícula que doni a conèixer els drets humans.
1. Es fa una activitat per a conèixer els drets humans,
ja sigui mitjançant el visionat d’un vídeo o bé mit-
jançant el repartiment d’un llibret on s’expliquin els
continguts dels de la Declaració Universal dels Drets
Humans.
2. Es reparteixen als participants targetes en què hi ha
escrits els diferents drets humans i targetes en què hi
ha escrits els títols amb què aquests s’han classificat
a la Declaració Universal: a) drets personals; b) drets
relatius a la família; c) societat: drets necessaris per
a la convivència pacífica; d) drets que fan referència
a l’organització social (país) i e) drets generals (Terra).
Els participants hauran de classificar cadascun dels ar-
ticles en un mural on es vegi clarament quins articles
hi ha i a quin àmbit pertanyen.
Vegeu aquí les solucions:
DRETS PERSONALS: 3, 6, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17,
18, 19, 21, 23, 25, 26, 27, 29
FAMÍLIA: 16, 25, 26
SOCIETAT: 4, 5, 10, 19, 22, 23, 24, 27, 29
PAÍS: 7, 8, 16, 20, 21
TERRA: 1, 2, 28, 30
3. Una vegada tinguem classificats els drets, es fa-
ran cinc grups i es repartirà un àmbit a cada grup. Els
participants de cada grup hauran de pensar situaci-
ons en les que s’exerceixen i en les que es vulneren
els drets que corresponguin a aquell àmbit. Aquest
mateix exercici també es pot fer amb fotografies o
imatges de drets que s’estiguin exercint o vulnerant,
que els participants hauran d’ubicar en cadascun dels
DESENVOLUPAMENT àmbits.
64
Com creieu que s’apliquen a la vida quotidiana els
ORIENTACIONS drets humans? Com creieu que s’ha de fer per donar-
PER A LA REFLEXIO los a conèixer?
Dinàmica basada en el document de la Declaració Uni-
versal dels Drets Humans de José Tuvilla Rayo.
FONT
DINAMIQUES SOBRE ANTIRACISME
Mitjançant les dinàmiques en les que fundir en els valors d’igualtat i res-
es treballa el racisme podem apro- pecte mutu de totes les cultures.
MIRALLS DE CONEIXEMENT
- Promoure el coneixement entre els membres del
grup.
- Analitzar les etiquetes que posem de manera consci-
OBJECTIUS ent o inconscient a primera vista.
DURADA 30 minuts
Es fan dos cercles concèntrics de manera que cadas-
cun dels participants tingui una parella.
Es tracta que, durant cinc minuts, el participant de
fora expliqui al participant de dins que té just al da-
vant com el veu, com el valora, quines habilitats creu
que té… Posteriorment, es fa la dinàmica a l’inrevés.
Finalment, s’intercanvien opinions entre els partici-
DESENVOLUPAMENT pants.
- Com us heu sentit quan us avaluaven? Creieu que ho
han encertat tot? Amb quines coses no us heu sen-
ORIENTACIONS tit identificats? Com de fàcil és posar etiquetes a les
PER A LA REFLEXIO persones?
FONT Escola de la pau UAB
65
 EXPLICA’M UN CONTE! DINAMIQUES
SOBRE IGUALTAT DE GENERE
- Descobrir les nostres percepcions en relació a un
conflicte. A les següents dinàmiques podem funció de la cultura i la construcció
- Afavorir el diàleg i l’escolta com a eines per a la reso- treballar les diferències que hi ha en- d’arguments per a l’apropament a
OBJECTIUS lució de conflictes. torn de la concepció de gènere en una perspectiva d’igualtat de gènere.

DURADA 45 minuts

MATERIAL Un conte IDEALS DEL TEMPS

Seleccionem un conte popular conegut per tots. En
aquest cas, proposem el conte de La Caputxeta Ver-
mella.
1. Una persona explicarà el conte tal com el coneixem
popularment.
2. A continuació, per grups, es contestaran les se-
güents preguntes:
- Qui és el bo del conte? I el dolent? Trobem aques-
ta divisió en altres àmbits de la nostra vida? Per
què creieu que els diferents personatges actuaven
d’aquesta manera? Què creieu que ens explicaria el
llop si li demanéssim el seu punt de vista? Com resol
el llenyataire el conflicte? Us sembla una bona opció?
De quina altra manera el podria haver resolt?
3. Un dels participants explicarà el conte com si fos
DESENVOLUPAMENT el llop.
Quines diferències heu trobat entre el conte de La
Caputxeta Vermella i el conte del Llop? Quines coses
ORIENTACIONS creieu que cal tenir en compte a l’hora de resoldre un
PER A LA REFLEXIO conflicte?
FONT Escola de la pau UAB
- Evidenciar la construcció social dels rols de gènere.
- Analitzar l’evolució dels estereotips.
OBJECTIUS
DURADA 25 minuts
Paper d’embalar i retolador- Evidenciar la construcció
MATERIAL social dels rols de gènere.
Es demana als i a les participants que escriguin les
característiques considerades com a ideals per als
homes i per a les dones en el temps dels seus avis i
àvies. (5 minuts)
Després, a partir d’aquest llistat, es pregunta quines
d’aquestes característiques es mantenen en l’actuali-
DESENVOLUPAMENT tat i quines no, i s’inicia el debat. (20 minuts)
- Què ha canviat en el que s’espera de les dones i dels
homes des del temps dels nostres avis fins avui?
- Quines similituds i quines diferències s’han trobat en
les característiques escrites per les diferents persones
de la classe respecte als diferents orígens culturals
dels participants?
- Per què creuen que ha canviat o per què no ha canvi-
at? (Seria el moment de distingir les lluites polítiques
de les dones, els models familiars, la relació entre ells
i elles a l’escola…)
- Quines de les característiques indicades tenen un fo-
ORIENTACIONS nament biològic i quines tenen una explicació social?
PER A LA REFLEXIO Es neix home o dona o ens fem homes o dones?

FONT Fundació Surt – Maleta intercultural

66 67
 MARCIANS A LA TERRA - Ha estat fàcil trobar diferències en les formes d’edu-
cació dels nens i de les nenes? Quines diferències cul-
- Identificar estereotips de gènere. turals heu trobat?
- Analitzar les diferències de gènere en l’educació dels - Quines conseqüències té l’educació dels nens i de les
OBJECTIUS nois i de les noies. nenes en la seva vida adulta posterior?
35 minuts - Ser home i ser dona depèn del fet biològic dels cos-
DURADA sos o de la manera com s’educa?
MATERIAL Paper de diari, retoladors. ORIENTACIONS - Com s’eduquen els nens? Què se’ls diu?
PER A LA REFLEXIO - I a les nenes, com se les educa?
S’informa als participants que rebran la visita d’una
comissió de marcians (plutònics, jupiterians) a la FONT Fundació Surt – Maleta intercultural
classe. Aquests estan interessats a conèixer als i a
les habitants de la Terra, però saben que aquests són
molts i diversos i per això començaran per Espanya,
un país en què hi habiten moltes cultures. Aquesta
comissió també sap que a l’espècie humana del pla-
neta Terra hi ha homes i dones, però no sap com dis-
tingir-los; per això demana ajuda al grup a què els
donin pistes per poder distingir els nens, les nenes i
els i les joves.
Es divideixen els i les participants en diversos grups.
Uns grups s’encarreguen de la distinció entre nens i
nenes, i uns altres de la distinció entre nois i noies. Si
són quatre grups, cadascú podrà treballar una de les
categories: nens, nenes, joves dones, joves homes.
El/la dinamitzador/a suggereix alguns indicadors: di-
ferències físiques, formes de vestir, joguines, la for-
ma com les persones adultes parlen i es relacionen
amb ells i amb elles, allò que els agrada fer i/o allò a
què els agrada jugar, els comportaments més habitu-
als (a l’escola, a casa, en el grup de pares).
Cada grup fa el seu debat intern i després prepara EDUCANT EN LA IGUALTAT – SEXISME A LES CANCONS
la presentació dels seus resultats a la comissió, mos-
trant el seu mapa de pistes de la manera més original - Analitzar el vocabulari de les cançons, els escrits pro-
possible (dissenyat en el paper d’embalar o a través pis i els dels companys.
de teatre, la dansa, la música, etc.). (10 minuts per a - Analitzar la nostra capacitat d’influència envers els
la preparació) OBJECTIUS missatges de les cançons.
Cada grup presenta el seu mapa de pistes a la comis- DURADA 45 minuts
sió. (7/9 minuts)
DESENVOLUPAMENT Se socialitzen i debaten les conclusions. (15 minuts) MATERIAL Lletra de la cançó.

68 69
 A l’alumnat se’ls lliura un dossier amb cançons que re-
produeixen el sexisme (a través de mites com l’amor
romàntic), que maltracten, fent apologia de la violèn-
cia contra les dones, i altres que el prevenen, abor-
dant el tema de la violència de gènere contribuint a
visualitzar-la i a conceptualitzar-la de forma correcta.
L’activitat es divideix en 3 apartats: M, P i 3.
M) Música
La proposta és l’anàlisi de cançons. En aquest cas, una
de Beyoncé (“If I were a boy”) en la que es mostra el
paper de la dona en les relacions de parella. A través
de les cançons s’expliquen els mites o les fal·làcies de
l’amor romàntic, així com altres idees per parlar de
l’amor sense biaixos sexistes o discriminatoris.
P) Pensa.
Preguntes que conviden a reflexionar:
- Creus que és necessari ser noi per poder fer totes les
coses que canta Beyoncé?
- Creus que és veritat que els nois són de motllo, no sa-
ben escoltar i que a ells no els importen els sentiments?
- Per què diu Beyoncé que les noies no vesteixen com volen?
3) Estereotips de gènere.
Amb la lletra de la cançó podem reflexionar i discutir sobre:
- Els rols estereotipats de gènere referents a les pautes
de seducció, associant als homes la idea que només
els interessa lligar i enrotllar-se amb moltes noies sen-
se importar-los res més. Ells, els conquistadors, i elles,
les conquistades.
- Els trets estereotipats de gènere associats a les do-
nes (sensibilitat, ser coquetes, etc.) i els associats als
homes (insensibles, sense capacitat d’escoltar, despre-
ocupats, etc.).
- Expectatives estereotipades de gènere: imaginar que
la dona canvia de sexe i imaginar les possibilitats que
DESENVOLUPAMENT això li donaria, sense les limitacions per ser dona.
Com a activitats complementàries, podem invertir la
lletra de les cançons, substituir l’home per la dona, és
a dir, si la cançó parla d’una dona, imaginar que és un
ORIENTACIONS home i al revés, o proposar la invenció de les nostres
PER A LA REFLEXIO pròpies lletres musicals.
Guia de recursos – Unitat d’assessorament psicopeda-
FONT gògic.
70
PER SER UN NOI... PER SER UNA NOIA...
- Analitzar si les normes socials contribueixen a orien-
tar les expectatives de vida de noies i de nois així com
la seva manera de ser.
- Reconèixer que moltes de les nostres eleccions i
comportaments són fruit de la socialització de gène-
OBJECTIUS re i que les normes imposades no són inamovibles.
DURADA 30 minuts
MATERIAL Bolígraf i paper
Pot ser que per ser noi o per ser noia rebis un tracte
diferent per part del teu entorn. Escriu o dibuixa una
situació en què hagis experimentat un tracte diferent
per ser noia o noi. Pots ajudar-te dels exemples. Al-
guns exemples:
- Una vegada vaig voler fer de cangur per guanyar-me al-
guns euros, però no em van voler agafar perquè era un noi.
- De petita els meus pares volien que portés vestits i
colors pastel però a mi el que més m’agradava eren els
pantalons i els colors vius.
- De petit sempre em regalaven pilotes de futbol i el
pitjor del cas és que no m’agradava el futbol, preferia
mil cops més el hip-hop.
- Cada dia em toca fer-me el llit i el meu germà el deixa
DESENVOLUPAMENT sense fer. El pitjor és que els meus pares ni el renyen.
- Creus que per ser noi o per ser noia tindràs les mateixes
oportunitats o se’t tractarà de forma igualitària a l’hora de
decidir sobre el teu futur? Per què consideres que serà així?
- Des del teu punt de vista, quins inconvenients i/o
quins avantatges té ser noia o noi a l’hora de prendre
decisions sobre com utilitzar el temps lliure, triar els
estudis, buscar i trobar feina, etc.?
- Des de la teva realitat, opines que hi ha algun tipus
de discriminació envers les noies? I envers els nois? En
ORIENTACIONS cas afirmatiu, pensa quin tipus de discriminació és i
PER A LA REFLEXIO escriu sobre què es podria fer per millorar.
Guia de recursos – Unitat d’assessorament psicope-
dagògic. http://documentsice.uab.cat/uap/2_Dinami-
FONT ques_Coeducatives.pdf
71
DINAMIQUES DE COMUNICACIO
Mitjançant aquestes dinàmiques de co- expressives i comunicatives dels parti-
municació podem fomentar les habilitats cipants.
EL BOCA A BOCA
- Analitzar les distorsions que es produeixen en la
transmissió oral d’un missatge.
OBJECTIUS - Definir unes bases per a fer efectiva la comunicació.
15 minuts
DURADA
Una imatge o una fotografia amb més o menys detalls,
MATERIAL segons la complexitat de l’activitat.
Es demanen un número determinat de voluntaris i
se’ls convida a esperar fora de la sala. A la resta de
persones, les que es queden a la sala, se’ls demana
que tinguin una actitud imparcial i que es mantinguin
en silenci.
Es fa entrar el primer voluntari i se li ensenya la imat-
ge que hem seleccionat. Se li demana que la descri-
gui oralment al següent voluntari. A continuació, el
segon voluntari transmet el que ha sentit del primer
voluntari al tercer i així, successivament.
Quan la descripció hagi estat transmesa a l’últim dels
voluntaris, el dinamitzador torna a mostrar a tots la
imatge. Llavors, l’últim voluntari descriu a la resta el
que veu a la imatge i ho compara amb el que se li ha
explicat anteriorment.
DESENVOLUPAMENT
Després de la dinàmica es pot reflexionar respecte al
fet que els detalls d’una informació poder variar en
ser transmesos de boca en boca, amb interpretacions
subjectives, fins al punt d’arribar a alterar l’essència
ORIENTACIONS
PER A LA REFLEXIO mateixa d’aquesta informació i de les dades.
Llibre de dinàmiques: Com motivar - ASDE
FONT
72
DICTAT GEOMETRIC
- Valorar la importància de la comunicació verbal i no
verbal.
- Ser capaç de diferenciar la comunicació directa de la
OBJECTIUS no directa.
DURADA 15 minuts
Fulls blancs i llapis per tots els participants, i un full
MATERIAL amb formes geomètriques per als comunicadors.
Aquest exercici consisteix a reproduir la descripció
feta per dues persones.
Tot el grup seu en cercle o al voltant de les taules.
Un dels participants esdevé comunicador i es posa
de cara a la paret. Haurà de descriure tot el que veu
a la imatge per tal que la resta de companys ho pugui
dibuixar en el seu full blanc. Durant aquesta activitat
els participants no poden parlar ni fer cap pregunta
al comunicador i aquest no podrà ni gesticular, ni re-
petir res; únicament haurà d’explicar verbalment allò
que veu.
A la següent ronda, s’escull un altre comunicador que
farà el mateix exercici però aquesta vegada podrà mi-
rar els participants i podrà establir el diàleg que sigui
necessari.
Finalment, cada participant ensenyarà la làmina 1 i la
DESENVOLUPAMENT làmina 2 i es demana que comparin els dibuixos.
Quines diferències trobeu entre la primera descripció
i al segona? Què heu valorat més important de cadas-
cun dels dos estils de comunicació? I què heu trobat a
faltar? Quins creieu que són els aspectes més impor-
ORIENTACIONS tants per a assegurar una bona comunicació entre les
persones?
PER A LA REFLEXIO
Llibre de dinàmiques: Com motivar - ASDE
FONT
73
 COMUNICACIO. LA HISTORIA
- Reflexionar sobre la interpretació que fem dels fets
quan llegim o ens expliquen alguna cosa.
- Veure com els conceptes tenen un contingut a partir
OBJECTIUS de la vida real.
DURADA 20 minuts
MATERIAL Fulls de paper i llapis. Full de respostes pel dinamitzador.
Pot treballar-se de manera individual o en grup.
1. Es llegeix la història detingudament; els participants
l’escolten.
«Un home de negocis acabava d’apagar els llums de
la botiga quan un home va aparèixer i li va demanar
diners. El propietari va obrir una caixa registradora. El
contingut de la caixa registradora va ser extret i l’ho-
me va sortir corrents. Un membre de la policia va ser
avisat ràpidament.»
2. Cada participant, o en grup, contesta el qüestionari so-
bre els conceptes que el coordinador llegeix en veu alta.
3. Una vegada contestat el qüestionari, el coordinador
va llegint les preguntes en veu alta seguint el full de
respostes. Cada participant ha de respondre V (verita-
ble), F (fals) o N/S (no ho sap) a cada pregunta.
1. Un home va aparèixer després que el propietari
apagués els llums de la seva botiga.
2. El lladre era un home.
3. L’home que va aparèixer no va demanar diners.
4. L’home que va obrir la caixa registradora era l’amo.
5. L’amo de la botiga va extreure el contingut de la caixa
registradora i va sortir corrents.
6. Algú va obrir la caixa registradora.
7. Després que l’home que va demanar diners hagués
extret el contingut de la caixa, va fugir a tota carrera.
8. Tot i que la caixa registradora contenia diners, la
història no diu quants.
9. El lladre va demandar diners de l’amo.
10. Un home de negocis acabava d’apagar els llums
quan un home apareix dins de la botiga.
11. Era a plena llum del dia quan l’home va aparèixer.
12. L’home que va aparèixer va obrir la caixa registradora.
74
13. Ningú va demanar diners.
14. La història es refereix a una sèrie d’esdeveniments
en els quals únicament s’esmenta a tres persones:
l’amo de la botiga, un home que va demandar di-
ners i un membre de la força pública.
15. Van ocórrer els següents esdeveniments: algú va de-
manar diners, una caixa registradora va ser oberta, el
seu contingut va ser extret i un home va fugir de la
DESENVOLUPAMENT botiga.
Respostes clau:
1. Segur que l’home de negocis i l’amo de la botiga són
la mateixa persona?
2. Pot parlar-se d’un robatori? Potser l’home que va dema-
nar diners era el propietari o el fill de l’amo de la botiga.
3. F. Una fàcil perquè no us caigui la moral.
4. V. L’article el que antecedeix el substantiu amo no
ens deixa dubtes.
5. Podria semblar poc probable però la història no ne-
cessàriament ho exclou.
6. V. La història diu que l’amo va obrir la caixa regis-
tradora.
7. No sabem qui va extreure el contingut de la caixa, ni
és necessàriament cert que l’home hagi fugit.
8. L’afirmació és dubtosa: la caixa registradora podria
(o no) haver contingut diners.
9. Un robatori de nou?
10. No és probable que l’home hagi aparegut davant
d’una finestra o s’hagi quedat a la porta sense haver
realment entrat a la botiga?
11. Les llums de les botigues generalment estan ence-
ses durant el dia.
12. No seria possible que l’home aparegut hagi estat
l’amo?
13. F. La història diu que l’home que va aparèixer va
demanar diners.
14. Són l’home i l’amo de la botiga la mateixa persona?
O són dues persones diferents? El mateix pot pre-
guntar l’amo de la botiga i l’home que va aparèixer.
ORIENTACIONS 15. Va fugir? És que no va poder allunyar-se de la boti-
PER A LA REFLEXIO ga ràpid en un cotxe? O per algun altre mitjà?
FONT Educació intercultural “Col·lectiu Amani”
75
 CONTE CONTAT, CONTE ACABAT
- Construir un conte entre tot el grup.
OBJECTIUS - Fomentar actituds de diàleg i de negociació.
DURADA 20 minuts
MATERIAL Full i bolígraf
Es reparteix a cada participant un tros de full i un
bolígraf per a què escrigui: una frase, una cosa o un
personatge.
Es recullen tots els papers i es barregen. I a continua-
ció, es reparteix a l’atzar un dels paperets a cadascun
dels participants.
El joc consisteix a inventar una història. El primer par-
ticipant inventa el començament de la història intro-
duint la paraula o frase que li ha tocat. Quan acaba,
passa la paraula al següent participant i, així, es va
construint el conte fins que tots els participants han
DESENVOLUPAMENT explicat la seva part.
CAMERA DE FOTOS
- Expressar-nos mitjançant la comunicació no verbal.
- Avaluar la situació i/o la feina del grup en un moment
OBJECTIUS concret.
DURADA 15 minuts
Es fan diversos grups i es diu el títol del que valora-
rem (per exemple, L’intercanvi). Els participants han
de representar una escena que il·lustri què ha estat
per ells l’intercanvi.
Finalment, els participants expliquen què han volgut
DESENVOLUPAMENT expressar mitjançant aquestes escenificacions.
ORIENTACIONS Cal explicar què hem volgut mostrar, els aspectes po-
PER A LA REFLEXIO sitius i els aspectes a millorar de l’activitat.

ORIENTACIONS -
PER A LA REFLEXIO TERMOMETRE DELS VALORS
FONT Joc popular - Avaluar la situació i/o la feina del grup en un moment
concret.
OBJECTIUS - Fomentar la proposició d’accions de millora del projecte.

DURADA 15 minuts

CLICK! CLICK! Els participants es posaran en una fila horitzontal, un

DINAMIQUES D’AVALUACIO
Les dinàmiques d’avaluació tenen per
finalitat donar l’oportunitat als partici-
pants de valorar l’activitat que estan
76
CLICK!
desenvolupant tot fomentant l’esperit
crític des d’una visió constructiva.
al costat de l’altre. El dinamitzador anirà dient afirma-
cions i els participants s’han de posicionar tirant cap
endavant si estan d’acord i tirant endarrere si no estan
d’acord. Així mateix, podran posar el seu grau d’acord
o desacord fent més o menys passes endavant o en-
darrere. Una vegada els participants s’han posicionat,
DESENVOLUPAMENT cal que expliquin el motiu de la seva decisió.
ORIENTACIONS Cal explicar què hem volgut mostrar, els aspectes po-
PER A LA REFLEXIO sitius i els aspectes a millorar de l’activitat.
77
 EL SEMAFOR. UN COLOR PER A CADA PERCEPCIO
- Avaluar la situació i/o la feina del grup en un moment
concret.
- Fomentar la proposició d’accions de millora del
OBJECTIUS projecte.
DURADA 15 minuts
MATERIAL Gomets de color vermell, groc i verd.
Es plantegen diferents ítems a valorar. Cada partici-
pant assigna un gomet vermell, un gomet groc o un
gomet verd a cada ítem, en funció del seu grau de sa-
tisfacció respecte a l’objectiu.
Després, es posen en comú les valoracions dels parti-
DESENVOLUPAMENT cipants.
ORIENTACIONS Cal explicar què hem volgut mostrar, els aspectes po-
PER A LA REFLEXIO sitius i els aspectes a millorar de l’activitat
UNA CARTA PER AL RECORD
- Oferir un record de l’activitat als participants.
OBJECTIUS - Reconèixer actituds o fets positius de l’activitat.
DURADA 20 minuts
Un full i un bolígraf per a cada participant.
MATERIAL
Es reparteix un full a cada participant i es demana que
posin el nom a la part de dalt del full.
Seguidament tothom passa el seu full al company de
la dreta, que li escriurà una frase o algun missatge de
record i el doblegarà de manera que es vegi el nom
però no el missatge. Així, anirà passant el full succes-
sivament fins que doni tota la volta. En acabar, retor-
narà al propietari, que podrà llegir els missatges de
DESENVOLUPAMENT record que han deixat els companys.
78
FEM LA BUGADA
- Avaluar la situació i/o la feina del grup en un moment
concret.
- Fomentar la proposició d’accions de millora del
OBJECTIUS projecte.
DURADA 15 minuts
Dibuix d’una rentadora.
Dibuix d’un cubell de roba bruta.
Dibuix d’un estenedor amb roba estesa.
MATERIAL Post-it.
Es pengen els tres murals en una paret i es reparteixen
tres post-it a cada participant.
Els participants hauran de penjar els tres papers au-
toadhesius amb els aspectes negatius al cubell de la
roba bruta, els aspectes a millorar a la rentadora i els
aspectes positius a l’estenedor.
DESENVOLUPAMENT Després es posarà en comú tot el que s’ha penjat.
ORIENTACIONS Cal explicar què hem volgut mostrar, els aspectes po-
PER A LA REFLEXIO sitius i els aspectes a millorar de l’activitat.
DIANA AVALUADORA
- Avaluar la situació i/o la feina del grup en un moment
concret.
OBJECTIUS - Fomentar la proposició d’accions de millora del projecte.
DURADA 15 minuts
MATERIAL Dibuix d’una diana, retoladors o pinzells i pintura.
Es dibuixa una diana amb diverses franges que perme-
tin valorar de manera gradual, per exemple, fent servir
els ítems següents: He après molt/una mica/poc/gens).
Cadascun dels participants ha d’ubicar la seva marca en
la franja que se senti més a gust. Després, es posa en
DESENVOLUPAMENT comú i es construeix una valoració de grup de l’activitat.
79
Biblioteca de recursos que ens han inspirat* Les meves anotacions...

Espai de ciutadania. ESPLAC

Llibre amb recursos per treballar la interculturalitat i la ciutadania.

Coordinem-nos. Treball en equip als Esplais. ESPLAC

Eines i recursos per al treball coordinat, el lideratge i la resolució de conflictes.

Internacionalisme. Guia per a ments inquietes. ESPLAC

Aquest llibre ofereix tot un seguit d’eines i bones pràctiques per a ajudar-vos a
internacionalitzar l’esplai i dur a terme accions internacionals concretes.

1≠1. Escoltes catalans

El llibre analitza àmpliament el concepte de desigualtat, fent especial referència a aquella
que té l’origen en la distribució desigual dels recursos.

Pim pam, pau. Escoltes Catalans

El llibre és un recull d’eines que aprofiten sobretot l’experiència de l’educació en el lleure
en el treball d’infants i joves en l’educació per a la pau.

(De)construint identitats! Escoltes Catalans

Aquest llibre proposa activitats que pretenen desenvolupar la capacitat de comprensió des
de la convivència i l’empatia.

Recursos pedagògics per a la transformació social i l’educació per la pau. Servei Civil Internacional
En aquesta publicació parlem d’una educació global que inclou l’educació per al
desenvolupament, l’educació en drets humans, l’educació per la pau i en la prevenció de
conflictes, l’educació intercultural i l’educació ambiental per a una ciutadania global.

A participar s’aprèn participant. ASDE

En aquest manual es donen eines per a implicar els infants i els joves en les activitats de
les entitats.

Motivar sí però com. ASDE

Publicació teòrica sobre el lideratge i la motivació a les entitats juvenils.

Encara tens dubtes sobre com motivar?

Recull de dinàmiques per treballar la motivació i el lideratge de l’equip de treball a les
entitats juvenils.

*podeu trobar aquestes informacions a la web de les corresponents entitats

80
EDITA:

GESTIONAT PER: EN CONVENI AMB: