L’A FER

TINTÍN
Edició Estel Galí i Daniel Romaní
Disseny i maquetació David Repullés
Textos Albert Pla Nualart, Laia Seró i Marc Vidal
Infografies Eduard Forroll
Font dels Gràfics Le Monde, Lire i Geo

LA GRAN
AVENTURA
DE TINTÍN
90 anys després del seu
naixement, milions de persones
continuen viatjant amb
Les aventures de Tintín.
El 1929 el dibuixant belga Hergé va crear a les pàgines del suplement
juvenil d’un diari catòlic de Brussel·les el personatge de Tintín. Al
cap de poc va començar a fer àlbums de les seves aventures. Des
d’aleshores s’han venut milions d’àlbums de Les aventures de Tintín.
L’obra ha estat traduïda a un centenar de llengües i dialectes. N’ha
sorgit una sèrie de televisió, una pel·lícula de Steven Spielberg i un
museu a Bèlgica, entre moltes altres iniciatives.

Aquest dossier se submergeix en l’univers Tintín. S’hi expliquen els

motius pels quals la flama de Tintín es manté viva i les seves aventures
continuen sent llegides per milions de persones. El dossier inclou
un mapamundi dels llocs on va estar Tintín, informacions curioses
com el nombre d’àlbums de Tintín que s’han venut en les diferents
llengües i els noms de Tintín i Milú en diferents idiomes.

2
Aquest índex és interactiu, clica sobre els títols per accedir als articles

ÍNDEX

TINTÍN AL PAÍS
DE LA VIDA ETERNA

LES RAONS D’UN

ÈXIT UNIVERSAL

VIATJANT PEL MÓN

I MÉS ENLLÀ

EL LLAPIS RETRÀCTIL
QUE VA SALVAR LA MISSIÓ
A LA LLUNA

L’HORRIBLE SACRILEGI DE
L’ORELLA TRENCADA

3
 TINTÍN
AL PAÍS DE
LA VIDA
ETERNA
MARC VIDAL
El personatge d’Hergé
celebra els 90 anys amb
plena vitalitat gràcies als
milions d’àlbums venuts
i als molts aficionats que
el reivindiquen.
Ni una arruga. Ni un pèl de menys. Els anys sembla que no passin
per a Tintín. El personatge de còmic creat pel dibuixant belga Hergé
va néixer a les pàgines del suplement juvenil d’un diari catòlic de
Brussel·les un 10 de gener de 1929. I 90 anys després Tintín és com
si fos al país de la vida eterna. El miracle és possible gràcies als 230
milions d’àlbums venuts de Les aventures de Tintín des de la crea-
ció del personatge. A gairebé totes les cases és fàcil trobar-ne un.
L’obra ha estat traduïda a un centenar de llengües i dialectes. I entre
àlbums, una sèrie de televisió, una pel·lícula de Steven Spielberg, un
museu a Bèlgica i un extens catàleg de marxandatge, constantment
renovat, la flama de Tintín es manté viva.

També hi contribueixen decisivament els lectors i les lectores que,

quan eren criatures, van quedar fascinats pel personatge i encara La flama tintinaire
avui el reivindiquen. Un estol de tintinaires es manifesten cada catalana s’aplega
vegada que es pronuncia el seu nom. Per a ells és un ésser estimat, sota la denominació
un record inesborrable de la seva infància i adolescència. “Tintín és de 1001.cat, una
un homenatge a la memòria de quan érem petits, jo mateix tinc una associació sense
gossa que es diu Milú. Visc en un homenatge permanent, Tintín és afany de lucre que
una emoció que et queda per sempre”, s’expressa Enric Reverté, acull més de 400
propietari de la botiga Can Tonet, un referent de Tintín a Barcelona. aficionats.

TORNAR A L’ÍNDEX 5
 “Ni el mateix Hergé no va ser conscient que aquells primers
traços de Tintín que va dibuixar ara fa 90 anys el marcarien
per sempre”, relata Joan Manuel Soldevilla, un dels grans
experts catalans sobre Tintín. El mateix Hergé explicava
que al principi no es va prendre seriosament Les aventu-
res de Tintín i que van passar anys fins que es va adonar
que la seva criatura s’havia convertit en alguna cosa més
que un personatge de còmic. Va ser aleshores quan, com
explica el mateix Hergé, va decidir entregar-li la seva vida:
“Tintín soc jo quan volia ser un heroi, quan volia ser perfecte.
Tintín soc jo, són els meus ulls, els meus sentits, els meus pul-
mons, les meves entranyes. Crec que soc l’únic que el pot ani-
mar, en el sentit de donar-li una ànima”.

Les raons de l’èxit

Que 90 anys després encara parlem de
Tintín té diferents explicacions. “Tintín està
basat en valors universals que no tenen
caducitat. Entre ells hi ha la tolerància,
l’amistat, la comprensió o el pactisme. Són
els valors boy scout,que el mateix Hergé
tenia molt interioritzats perquè els havia vis-
cut i els va projectar en el personatge”, resu-
meix Enric Reverté. “Tot això emmarca-ho
en un ambient d’aventura exòtica, amb grans
dosis de realisme gràcies a l’immens treball
de documentació que Hergé feia abans de
dibuixar”, afegeix David Baker, apassionat
també de Tintín i que acaba de publicar 111
personajes que inspiraron a Hergé.

TORNAR A L’ÍNDEX 6
L’última vinyeta de Tintín
Un altre dels ingredients clau en l’èxit del personatge d’Hergé és el
ritme trepidant de les aventures, gairebé imparable. “Els àlbums de
Tintín són pur llenguatge cinematogràfic, són story boards que com-
binen a la perfecció plans generals amb plans curts, plans detall,
plans seqüència... Una vinyeta et porta a l’altra i el suspens es manté
en tota l’aventura”, resumeix un altre destacat tintinaire, el director
de cinema Manuel Huerga. Ell va ser un dels responsables, amb
Joan Bufill i Pere Torrent, Peret,de l’exposició Tintín a Barcelona, que
l’any 1984 va recordar el personatge d’Hergé a la Funda-
ció Miró. “L’exposició va generar certa polèmica per-
què un col·lectiu d’artistes van demanar que no es fes
a la Fundació Miró; consideraven que un personatge
de còmic per a nens no tenia cabuda en un espai així”,
recorda Peret, que va dissenyar un cartell amb un
pictograma que recorda la cara de Tintín
en un fons groc.

La vellesa
de Tintín
90 anys després, està desfasat, Tintín? “90 anys són
un niu d’anys -alerta Joan Manuel Soldevilla-. L’obra té
un hàndicap, i és que l’últim àlbum publicat és del 1976,
i això és fa molt de temps. Això li dona un punt d’obso-
let. Però és curiós com Les aventures de Tintín, que daten
dels anys 30, resisteixen molt millor el pas del temps que
pel·lícules com King Kong, que són del mateix moment
i fan riure de tant desfasades que estan”, reflexiona
Soldevilla.

“Totes les disciplines artístiques evolucionen. El

que és cert és que la mitjana d’edat de la majo-
ria de tintinaires és alta. No hi ha gaires joves
que vinguin darrere nostre -lamenta David Baker-.
Tampoc hi ajuda que els titulars dels drets de l’obra

TORNAR A L’ÍNDEX 7
 d’Hergé no facin campanyes per al gran públic. Miren més cap a
l’aficionat madur, amb cert poder adquisitiu, i editen llibres i fan
figures de semiluxe que no estan a l’abast de tothom”, conclou.
“Tintín sempre quedarà com un clàssic.

A les noves generacions costa molt d’entrar-hi perquè tenen un

ventall de producte que nosaltres de joves no teníem”, resumeix
Enric Reverté. “Un clàssic amb els seus errors”, afegeix Soldevilla,
que recorda les crítiques a l’obra per l’apologia que fa del coloni-
alisme. Però hi ha més polèmiques: Tintín es va publicar, durant
l’ocupació alemanya de Bèlgica, en un diari sota influència nazi, i
és notòria en tota l’obra l’absència de personatges femenins. “Són
qüestions que no s’han d’amagar, formen part d’una obra que
retrata mitjans del segle XX. No podem mirar amb els ulls d’ara el
que passava aleshores”, reflexiona Soldevilla.

La flama tintinaire catalana s’aplega sota la denominació de 1001.

cat, una associació sense afany de lucre que acull més de 400 afi-
cionats (http://1001.cat). Entre moltes altres activitats, cada any
es troben en una població catalana per recordar la seva passió, i
aquest 2019 no serà una excepció. La cita serà aquest cop a Begur.
Per a molts, és com si Tintín continués viu.
U
ILO
M
TIM I STRU N TIN
PPI? TI Y P PI
Els nom c ès S N O W
S TRU
s de molts an IN IM ILU
varien en personatge Fr T y T M
les traduc s
s TIN man T INTIN
Us present cions. glè Ale Ital
ià
dels exem
em alguns A n
B O BBIE
ples p UIFJE ILOU
Tintín i el M er al n d è s K EN M
ilú Hola TEN-T
Grec

ès T INTIM MILU
Portug
BI
Islandès TINNI TOB
Finlandès TINTTI MILOU
Àrab TIN TIN
MILOU
Japonè
Afrika s TAN TA
ans KU N SNOU
IFIE SP I
OKIE

TORNAR A L’ÍNDEX 8
LES RAONS
D’UN ÈXIT
UNIVERSAL
MARC VIDAL
La genialitat i el talent
del dibuixant belga
Hergé van aconseguir,
en una Europa convulsa,
la fórmula màgica
per catapultar un jove
reporter, de traç senzill,
a un èxit que encara
perdura.
Obrir, encara avui, un àlbum de Tintín és una immersió instantània
en un món desconegut. De cop, es desperta l’esperit de la des-
coberta i l’aventura. El ritme s’accelera. I la passió per saber què
passarà a la següent vinyeta fa imparable la lectura. Tintín és, 90
anys després del seu naixement a Bèlgica, un èxit rotund: més
de 230 milions d’àlbums venuts a tot el món -traduïts a 115 llen-
gües i dialectes-, un museu, una pel·lícula de Hollywood, dese-
nes de llibres sobre el personatge i el seu creador… Un univers de
somni per a milions de persones arreu del món que, gràcies als
24 àlbums de Les aventures de Tintín -l’últim dels quals inacabat-,
han viatjat de Chicago al Congo i del Perú a Xangai, entre molts
altres indrets, sense aixecar la vista d’un còmic. Una volta al món
que ha obert la ment dels lectors a civilitzacions desconegudes, Tintín va trepitjar
tecnologies innovadores -capaces fins i tot d’arribar a la Lluna-, la Lluna 15 anys
grans reptes de la humanitat com la sostenibilitat i la lluita contra abans que Neil
l’autoritarisme i, encara, grans problemes endèmics com l’escla- Armstrong.
visme i el tràfic de drogues.

TORNAR A L’ÍNDEX 10
Ni Hergé s’ho explicava
Les raons d’aquest èxit? Ni el mateix Hergé s’ho explicava:
“Us asseguro que jo no comprendré mai l’èxit de Tintín.
Penso que hi deu haver, al principi, un malentès. [...]
Jo no sóc sinó un dibuixat de no res”, admetia a les
Converses amb Hergé, de l’actor i escriptor Numa
Sadoul. I el mite creix cada dia que passa. Steven
Spielberg va dirigir una producció cinematogràfica
milionària que va fer reviure el personatge del jove
reporter a tot el món. El 2009 va obrir les portes a
prop de Brussel·les el Museu Hergé, que s’ha con-
vertit en un dels grans reclams turístics del país…
Tintín està més viu que mai.

Els dos grans responsables de mantenir viva la

flama del jove reporter són, en el pla més oficial,
Studios Hergé, la institució amb seu a Bèlgica
que és hereva de l’antiga Fundació Hergé, la
que gestiona els drets de l’obra, i, en un
pla més mundà, els apassionats anò-
nims: lectors, col·leccionistes dels
àlbums i del marxandatge rela-
cionat amb Tintín i membres
d’associacions de tintinaires,
com 1001-Associació Catalana
de Tintinaires, que n’aplega uns
400. No és poca cosa, es tracta
d’una de les més importants del
món en nombre d’associats, per
davant fins i tot de la hispana.

TORNAR A L’ÍNDEX 11
La fórmula màgica
Les xifres de Tintín són espectaculars. I les raons del seu èxit s’han
estudiat una vegada i una altra. La fórmula sembla fàcil: un jove
reporter i un gos, inseparable, que passen mil i una aventures
per mig planeta. Però només la genialitat d’Hergé ho va acon-
seguir projectar al món.

“Als àlbums de Tintín hi ha alguna cosa que desafia el temps,

les llengües i les cultures. ¿Com es fa perquè aquest repor-
ter gairebé adolescent, sortit de la imaginació d’un dissenyador
belga a finals dels anys 20, tingui encara l’èxit que té al tombant de
segle? El seu èxit universal, sortit de Brussel·les fins a la fi del món,
està arrelat dins una realitat sòlida que transcendeix les modes, les
èpoques i les nacionalitats”, explica Michael Farr a El somni i la rea-
litat, una de les obres de referència que han estudiat Les aventures
de Tintín.

El mateix Hergé va reconèixer que la senzillesa dels tra-

ços de la seva criatura -de la qual no sabem del cert ni
l’edat, ni l’origen, ni qui són els seus pares- facilitava que
el lector es posés en la seva pell: “Tintín? Li he donat un rostre sense
trets perquè tots els nois de la seva edat puguin trobar-s’hi”, expli-
cava a Numa Sadoul. Però contrasta amb aquesta indefinició
del personatge principal que tota l’obra, els 24 àlbums, està
plena de detalls minuciosos que transporten el lector
a una mena de món real. I allà queda atrapat. “L’exac-
titud dels detalls permet que un s’hi pugui agafar per
entrar cap a un altre univers: els paisatges, els
vehicles, per la seva versemblança, ens atra-
uen i ens deixen penetrar en el món propi de
la història com si nosaltres en fóssim també els
actors”, explica Renaud Nattiez a Le mystère Tintin.
Les raisons d’un succès universel, un dels últims tre-
balls que s’han publicat sobre l’obra d’Hergé.

TORNAR A L’ÍNDEX 12
El ball entre la ficció, sovint exagerada, i la realitat, fins i tot detallista, 325 personatges
és constant a Les aventures de Tintín. I el que podria semblar un punt diferents apareixen
dèbil, al final esdevé un punt fort. “En contra de la credibilitat i la vera- als àlbums
citat pròpies d’Hergé, diverses claus de lectura de Les aventures de
Tintín no estan sempre ben determinades (o indeterminades del tot),
com la localització geogràfica, la situació temporal o l’heroi principal
en ell mateix. I, paradoxalment, aquesta debilitat relativa afavoreix l’èxit
universal de l’obra”, explica Nattiez.

George Remi (1907-1983).

El genial dibuixant belga va
capgirar les inicials del seu
nom, en francès, per crear
el sobrenom d’Hergé.
Hergé / Moulinsart 2016

Hergé, el pare de Tintín

Georges Remi, el creador de Tintín -Hergé, capgirant les inicials
lletrejades del seu nom, en francès-, va ser fill d’una família mig
burgesa a la Brussel·les de principis del segle XX. La capital belga,
coneguda pel seu mal temps i una endèmica falta de creativitat, va
veure néixer, i desenvolupar-se, un dels grans genis de l’anomenat
novè art, el còmic. Ell mateix explicava que, ja de ben petit, era capaç
d’entretenir-se hores i hores amb un paper i un llapis. El seu primer
dibuix que es conserva és de quan devia tenir quatre anys, i ja ales-
hores s’hi veu un tren avançant al costat d’una figura humana. ¿Una
premonició de les famoses vinyetes de trens a Tintín a Amèrica?

TORNAR A L’ÍNDEX 13
Hergé va ser un home educat en el marc d’un catolicisme estricte 115 llengües i
i de l’escoltisme, dues disciplines que anaven de bracet a l’època i dialectes n’han fet
el país on va viure. Si bé el catolicisme el va marcar per convertir-lo traduccions
en un home conservador, l’escoltisme li va obrir el món, el món pel
qual faria viatjar Tintín anys més tard. “És amb l’escoltisme que el
món ha començat a obrir-se per a mi. És el gran record de la meva
joventut. El contacte amb la natura, el respecte per la natura, el fet
d’espavilar-me. Tot això ha sigut essencial per a mi i, encara que això
sembli una mica passat de moda, són valors dels quals no renego”,
va explicar en una entrevista a Henri Roanne el 1974. Costa poc de
veure Tintín darrere d’aquestes paraules.

Quan va tenir edat de treballar, un capellà que tenia molta influèn-

cia sobre ell el va animar a llançar-se al món del dibuix i així va ser
com, amb el temps, es va fer càrrec del suplement destinat als més
petits del diari belga Le Vingtième Siècle. Va ser en aquest marc, a les
pàgines d’aquest suplement setmanal anomenat Le Petit Vingtième,
on Hergé va donar vida a Tintín. Era el 10 de gener del 1929.

Al principi, Hergé no va pensar mai que allò seria la seva vida. De Milú, el fox terrier de pèl
fet, sempre explicava que el suplement es tancava els dimecres a la dur i un blanc perfecte
tarda però hi havia dies que arribava a la feina dimecres al matí sense acompanya Tintín des
tenir res preparat. Es llançava a la ploma i els dibuixos volaven cap del primer dia.
a la impremta. No hi havia res pensat, Les aventures de Tintín eren Selecta Visión.
com una mena de joc. Cada setmana un capítol, amb un argument
prou obert per continuar la setmana següent. Així va ser com Hergé
va enviar Tintín, com a reporter, primer al país dels Sovi-
ets i després al Congo, els dos destins per indicació
del capellà que havia intercedit per ell al diari. Però
un cop Tintín es va convertir
en una celebritat a Bèlgica,
Hergé va fer un cop de
cap i va decidir prendre’s
aquella professió incipient
com una missió, la de va con-
vertir el jove reporter en un heroi global. Així
va ser com va abandonar el dibuix impulsiu,
improvisat cada setmana, per documentar-se
i començar a construir l’univers Tintín que, des-

TORNAR A L’ÍNDEX 14
 prés de l’aparició serialitzada a Le Petit Vingtième, prendria forma d’àl-
bum sencer (o doble, en alguns casos) amb tota l’aventura completa.
L’afany per evitar l’error i acostar-se tant com fos possible a la realitat
va omplir les seves vinyetes de recreacions -gairebé minucioses-
de vehicles, peces històriques, monuments o indrets que, avui, s’han
convertit en llocs de pelegrinatge per als tintinaires. I això tot i que
Hergé no va viatjar mai, tot ho va fer gràcies a la documentació -i els
retalls de diaris i revistes- de l’època. El seu arxiu contenia desenes
de milers de referències. I així, l’obsessió pel detall i el seu traç genial
es van convertir en pura creació artística: “Durant molt de temps he
considerat el còmic com una mena de comèdia, com una diversió;
i sempre com un art menor”. “Però no n’hi ha pas, d’art menor. Això
ho he descobert fa uns quants anys, quan m’he trobat amb pintors i
escultors, i hem parlat dels nostres problemes respectius: en el fons
eren els mateixos”, va confessar a Numa Sadoul.

Tintín a l’espai.
Hergé / Moulinsart 2016

Tintín, una gran família

Tintín és ell i molt més, és una gran família. En total hi ha documentats
a l’obra d’Hergé fins a 325 personatges. Però al cercle íntim del repor-
ter n’hi trobem molts menys: el seu inseparable gos, Milú; el capità

TORNAR A L’ÍNDEX 15
Haddock; el professor Tornassol; els detectius Dupond i Dupont, i
la cantant d’òpera Bianca Castafiore. Però mentre que Tintín és un
home de seny, i fins a cert punt també Milú, la resta els podem con-
siderar, ben bé, pures caricatures de personatges arquetípics: un
mariner entregat a la beguda -al qual se li coneixen en francès fins
a 231 insults diferents-, un científic sord i despitós, dos inspectors
de policia que es deixen robar la cartera a les primeres de canvi o
una diva que canta descaradament malament.

El contrast és explosiu. “Tintín és un personatge sense una defini- El professor Tornassol.

ció gaire concreta, és una mena d’abstracció d’un seguit de virtuts Sord com una Tàpia,
humanistes. El que dóna profunditat a Tintín és l’estol de perso- és capaç d’inventar
natges que l’envolten, que tenen una força i una intensitat extra- submarins, coets,
ordinàries i sempre actuen en un punt d’equilibri sense robar-li televisors i patins amb
motor, entre molts ginys.
protagonisme, al contrari”, reflexiona l’escriptor Joan Manuel Sol-
Selecta Visión.
devilla, autor de diferents estudis sobre l’obra d’Hergé. Els personat-
ges i “la conjunció entre la llegibilitat del grafisme, de la història i de
l’estructura donen al conjunt de Les aventures de Tin-
tín una unitat d’atmosfera incomparable”, explica
Renaud Nattiez. Per a ell, “els Tintín són una de
les temptatives enciclopèdiques
més boges on hi ha, alhora,
ciència i tècnica (astronàu-
tica, conquesta espacial,
làsers, submarins, etc.), les
ciències humanes (etno-
logia, sociologia, psicolo-
gia, història, geografia) i el
periodisme que ho reco-
pila tot”. “Però aquest
saber no és ni tancat ni
elitista: l’obra d’Hergé, rica
com és, és accessible a un
gran nombre de lectors; pot-
ser perquè la cultura que
difon no és mai intimi-
dant i, encara menys,
pedant”, afegeix.

TORNAR A L’ÍNDEX 16
Les llengües de Tintín
Vendes acumulades d’àlbums per idioma
en milions d’exemplars fins al 2008

Francès 123

Holandès 25,5
El 80% d
els
Anglès 18,5 venuts a quals
França
Llengües escandinaves 10,9

Alemany 8,3

Castellà 6,5
va
El 1964
Xinès 2,5
ixe r e l p rimer
aparè català
Català 1,3 Tintín en

Creixement i estabilitat
Evolució de les vendes anuals entre 1946 i 2008
en milions d’exemplars i en llengua francesa

és El 1983
El 1979
ord mor Hergé
l’any rèc 4,1
es 4
en vend 4

2
1,25
1

0
1946 2008

TORNAR A L’ÍNDEX 17
Una època convulsa
A Hergé li va tocar va viure -i patir- les grans fites històriques del Blanca Castafiore.
segle XX. La popularització d’invents com l’automòbil o l’aviació Coneguda com
el fascinaven, com queda recollit en els seus àlbums, però la cara “El Rossinyol Milanès”,
amarga del colonialisme i l’autoritarisme a Europa el van esquitxar a aquesta cantant d’òpera,
ell i a la seva obra. D’entrada, Tintín al Congo es va deixar de publicar vanitosa com ella sola,
als anys 60 per les referències colonials que exaltaven la superiori- està inspirada en la
tat de l’home blanc davant dels habitants d’aquesta antiga colònia soprano Maria Callas.
belga. Però el mateix Hergé va demanar als anys 70 la reimpressió Selecta Visión.
de l’àlbum, que, després d’un llarg litigi als tribunals, conté actual-
ment una advertència sobre el seu contingut esbiaixat en la ver-
sió anglesa. “Jo havia crescut en l’ambient dels prejudicis del medi
burgès en el qual vivia. De fet, els llibres del Soviets i del Congo
han sigut pecats de joventut. No és pas que en renegui. Però, en
fi, si els hagués de refer, ho faria d’una altra
manera, ben cert. I després, a tot pecat,
misericòrdia!”, es defensava Hergé en
la llarga conversa que va tenir amb
Numa Sadoul.

La polèmica el va esquitxar també

quan, durant l’ocupació nazi de Bèl-
gica, Hergé va publicar la tira de Tintín al
diari belga Le Soir, que havia quedat en
mans dels alemanys. Acabada l’ocupació,
el seu nom va figurar a les llistes de col·la-
boracionistes i Hergé va ser detingut i empresonat
una nit abans de declarar davant la justícia, que no va decretar
càrrecs contra ell. “Sense càrrecs, però penjat a la galeria dels tra-
ïdors, Hergé continuarà xocat la resta de la seva vida pel malson
de la depuració. Si Tintín s’ha mantingut al marge de les bata-
lles ideològiques i militars, Hergé va haver d’assumir haver
acceptat veure el seu petit reporter compartir les colum-
nes de Le Soir amb els opinadors feixistes”, explica Daniel
Couvreur, cap de la secció de cultura al diari Le Soir en un arti-
cle al catàleg de l’exposició sobre Hergé que es va fer el 2016 al
Grand Palais de París.

TORNAR A L’ÍNDEX 18
 En una Bèlgica exhausta per la guerra, on fins i tot el rol del rei Leopold
III en relació amb el nazisme estava en entredit, Hergé es va defensar
argumentant que no considerava que “hagués fet res de dolent” con-
tra el seu país, tot i que admetia anys després que havia sigut molt
“ingenu”. “Hergé explicava que havia sigut només una víctima de la
història, sense cap responsabilitat particular”, assegura Benoît Peeters
a Hergé. Fils de Tintin, la biografia més completa que s’ha publicat
sobre el creador de Tintín. Tot plegat li costarà a Hergé una profunda
depressió i només l’arribada d’un nou projecte el 1946, el llançament
de la revista Tintin, una publicació setmanal dedicada al reporter però
també a molts altres personatges mítics del còmic belga (Blake i Mor-
timer o Alix) li farà recuperar els ànims per reprendre la seva obra.

Una obra tancada

(i cotitzada)
Hergé va decidir que Tintín moriria amb ell. “Hi ha certament mol-
tes coses que els meus col·laboradors poden fer sense mi i molt
millor que jo. Però fer viure Tintín, fer viure Haddock, Tornassol, els
detectius, tots els altres… crec que sóc jo l’únic que ho pot fer: Tintín
(i tots els altres) sóc jo [...]. Si d’altres reprenguessin Tintín, potser ho
farien millor, potser pitjor. Una cosa és ben certa: ho farien diferent
i, de retruc, ja no seria Tintín”, va confessar a Sadoul. “Havia posat
massa d’ell mateix en Tintín perquè algú li pogués prendre el relleu
després de la seva mort. Tenia raó. A més, ¿ell podia pensar que el
seu personatge encara triomfaria un quart de segle després de la
seva mort?”, va explicar fa temps Bob de Moor, un dels seus col·la-
boradors més íntims.

L’obra d’Hergé és un L’obra del dibuixant belga és, per tant, avui en dia, un llegat tancat
llegat de 24 àlbums de 24 àlbums que s’han convertit en objecte de culte per als apas-
que s’ha convertit sionats de Tintín, per als quals el personatge és un retorn al passat.
en objecte de culte I aquesta és una altra de les grans raons de l’èxit del personatge.
per als apassionats “Rellegir Tintín és endinsar-nos en la nostra infància [...]. Estic molt
de Tintín convençut que és difícil caure en l’atracció de Tintín quan es llegeix
per primer cop sent adult. [...] L’exlector que ho va fer de petit es fa
gran i fa descobrir Tintín a la seva descendència i així es perpetua

TORNAR A L’ÍNDEX 19
el cercle. Falta determinar si aquest fenomen no es fondrà, inevita-
blement, amb el temps”, explica Renaud Nattiez.

Per ara, el fenomen aguanta. I els col·leccionistes de Tintín malden

per aconseguir totes les edicions, objectes i rareses diverses gene-
rades al voltant del seu heroi. No aptes per a butxaques de pressu-
post modest. L’obra derivada amb llicència dels Studios Hergé està
posicionada al mercat amb preus que ratllen el luxe, i l’obra origi-
nal d’Hergé bat rècords en cada subhasta. L’any 2016 una de les
pàgines de l’àlbum Hem caminat damunt la Lluna es va subhastar
a un preu d’1,55 milions d’euros. El rècord es va fixar el 2014, quan
una doble pàgina original, les guardes dels àlbums, es va vendre per
2,65 milions d’euros. És la xifra més alta que s’ha pagat pel novè art.

Alguns especialistes
consideren Hergé com el
“pare del còmic europeu”.
Hergé / Moulinsart 2016.

TORNAR A L’ÍNDEX 20
Tintín a Brussel·les
Passejar per Brussel·les és, encara avui, topar amb l’univers Hergé.
I la ciutat s’hi ha abonat els últims anys. Tot i que Tintín neix belga i
Hergé és un ketje [xaval, en dialecte] de Brussel·les, les seves arrels
s’esborren a mesura que l’obra avança i s’universalitza. Així, tot i
que en els dibuixos originaris apareguts com a tires còmiques a Le
Petit Vingtième hi havia referències a la capital belga, desapareixen
en el format àlbum de Les aventures de Tintín. Però tant se val, són
inconfusibles: per exemple, el popular mercat de vell de Brussel·les,
a la Place du Jeu de Balle del barri de Les Marolles, on Tintín troba
la maqueta de l’unicorn que desencadenarà tota l’aventura del tre-
sor d’un avantpassat del capità Haddock; el Parc Reial (El ceptre
d’Ottokar); l’Hotel Metropole (Les 7 boles de cristall), i l’observatori
astronòmic d’Uccle (L’estel misteriós) són alguns dels indrets que es
poden distingir fàcilment a Les aventures de Tintín com a mostra de
la minuciositat del treball d’Hergé. També al Museu Reial de l’Àfrica
Central i al Museu Reial d’Art i d’Història al Parc del Cinquantenari
s’hi troben moltes de les peces històriques que van ser reproduï-
des a Tintín, entre les quals algunes de Tintín al Congo o el famós
fetitxe arumbaya robat a L’orella escapçada.

Brussel·les respira Hergé: a l’estació de metro de Stockel hi ha un Hergé va escriure

gran dibuix a les parets amb els personatges de Les aventures de les dues aventures
Tintín. Més murals d’Hergé es poden veure al carrer de l’Étuve, de Tintín a la Lluna
prop de l’estàtua del Manneken Pis, al carrer Haute, al barri de Les quasi quinze anys
Marolles, o a l’estació de tren de la plaça Luxemburg, davant del abans que l’home
Parlament Europeu. I encara un últim lloc de pelegrinatge per als hi arribés.
tintinaires, especialment els d’alt poder adquisitiu: la Boutique Tin-
tin, a tocar de la Grand Place, en ple centre de Brussel·les.

Però la joia de la corona de l’univers de Tintín és el Museu Hergé,

inaugurat el 2009, més allunyat de Brussel·les, a Louvain-la-Neuve,
a Valònia. Penetrar en aquest original edifici de l’arquitecte Christian
de Portzamparc és com traslladar-se a l’interior de les vinyetes de
Les aventures de Tintín. Una vuitantena de planxes originals, cente-
nars de fotografies i objectes que van inspirar Hergé fan les delícies
dels tintinaires, els de 7 a 77 anys, com proclamava la revista Tintin
a la portada.

TORNAR A L’ÍNDEX 21
VIATJANT
PEL MÓN
I MÉS
ENLLÀ
Al mapa del món de tots els llocs on ha estat el mític personatge
creat per Hergé no queden gaires espais buits: Tintín viu aventures
en 17 països reals i en 5 imaginaris, a més de la lluna.

1.000.000 KM
Assumint que Tintín sempre
parteix de Bèlgica (Brussel·les o
el fictici Molins de Dalt), que els
viatges són d’anada i tornada,
que tots els valors són
aproximats i després de realitzar
els càlculs pertinents, podem dir
que Tintín ha recorregut al
voltant d’un milió de 1932
quilòmetres, o més de dues TINTÍN A AMÈRICA
dotzenes de voltes al món 16.500 km
Font: ‘L’abecedari de Tintín’
de Joan Manuel Soldevilla

1944
EL TRESOR DE
RACKHAM EL ROIG
7.500 km

Estats Units (Chicago)

1949
EL TEMPLE DEL SOL
9.000 km
el Carib

el Perú (Callao)

1976 Nuevo Rico

TINTÍN I ELS
“PÍCAROS”
9.000 km

Sant Teodoro

1937
L’ORELLA
ESCAPÇADA
9.000 km

TORNAR A L’ÍNDEX 23
 1954
HEM CAMINAT
DAMUNT LA LLUNA
384.000 km

Llu
na

1942 1943
1938 L’ESTEL MISTERIÓS EL SECRET
L’ILLA NEGRA 2.000 km DE L’UNICORN
700 km Inapreciable 1930
TINTÍN AL PAÍS
DELS SOVIETS
l’Àrtic 3.000 km

1948 1963
LES JOIES DE URSS
LES 7 BOLES
DE CRISTALL LA CASTAFIORE 1936
Inapreciable Inapreciable EL LOTUS BLAU
Islàndia 15.000 km
1939 1956
EL CEPTRE L’AFER
Escòcia TORNASSOL
Castell Bordúria D’OTTOKAR
del Molí 1.500 km 1.600 km
(Molins
de Dalt)
Sildàvia
França
(Saint-Nazaire)

Itàlia Xina
1941 (Nàpols)
EL CRANC DE el Marroc (Xangai)
LES PINCES D’OR 1953
Egipte
3.000 km OBJECTIU:
LA LLUNA
1.500 km el Tibet

Emirat
de Khemed
1958
1986 STOC DE COC 1960
TINTÍN I 7.500 km TINTÍN AL TIBET
L’ART-ALFA 8.000 km
1.500 km

Indonèsia
1934
Congo ELS CIGARS 1968
DEL FARAÓ VOL 714 A SIDNEY
13.000 km 13.500 km
1950
TINTÍN AL PAÍS
DE L’OR NEGRE
7.500 km

1931
TINTÍN AL CONGO
11.000 km

TORNAR A L’ÍNDEX 24
 EL LLAPIS
RETRÀCTIL
QUE VA SALVAR
LA MISSIÓ
A LA LLUNA
LAIA SERÓ
Cosmocaixa acull el Un home fent una
foto a l’exposició

2019 l’exposició Tintín i del CosmoCaixa

dedicada a la Lluna

la Lluna. Cinquanta anys Francesc Melcion.

de la primera expedició
tripulada.
A l’equipatge dels primers astronautes de la història, en alguna de les
butxaques mai hi faltava un llapis per poder fer anotacions durant
el viatge. Però en el seu cas portar a sobre un objecte tan quotidià
com aquest era tota una temeritat: el grafit de les mines té propietats
conductives i és inflamable, o sigui que, si es trencava la punta i un
trosset que sortia flotant s’introduïa en algun equip elèctric, podia
esclatar tot en mil bocins. Per aquest motiu, quan va començar la
carrera científica que va culminar amb l’arribada de l’home a la Lluna,
la NASA va decidir destinar 4.328,50 dòlars de l’època a dissenyar un
llapis que es pogués utilitzar a l’espai de forma segura. La societat
nord-americana dels anys 60 va criticar molt la inversió, però el cert
és que precisament aquest diminut objecte va ser el que va salvar
la missió de l’Apollo XI.

TORNAR A L’ÍNDEX 26
Armstrong el duia tota l’estona a la butxaca de l’esquena, però no
va ser fins que va voler tornar a la nau després d’inspeccionar el
terreny que el famós llapis retràctil va entrar en joc. L’astronauta
no se n’havia adonat, però amb la motxilla havia trencat el botó
que encenia el motor de la cabina. Des de Houston no podien
solucionar el problema: havien de buscar un objecte punxegut
que els permetés activar el mecanisme. “Com que hi havia elec-
tricitat involucrada, vaig decidir que no hi posaria el dit ni res que
tingués una punta metàl·lica; vaig pensar que el llapis podia ser-
vir”, explicaria després Armstrong. I la idea va funcionar. “Va fer el
mateix gest que ara fem quan volem canviar la targeta de memòria
del mòbil, la diferència és que si a nosaltres no ens funciona ens
quedem sense WhatsApp ;ells es quedaven a la Lluna!”, exclama
Rafael Clemente, l’enginyer i comissari de la mostra Tintín i la Lluna.
Cinquanta anys de la primera expedició tripulada que exposa Cos-
mocaixa des de finals del 2018 (a l’hora de realitzar aquest dos-
sier, no hi ha data de finalització de l’exposició). Commemora els
cinquanta anys que s’estan a punt de complir de la missió que va
convertir Neil Armstrong, Buzz Aldrin i Michael Collins en els pri-
mers humans que van aconseguir arribar a la Lluna, l’any 1969.

Tintín a la Lluna
Així com va passar amb el llapis espacial, la mostra repassa sobre-
tot els avenços tecnològics que va fer falta desenvolupar per enlai-
rar l’Apollo XI. “A la mateixa Lluna no es va fer gaire ciència -era
més qüestió de prestigi nacional!-, però va caldre molta ciència per
arribar a la Lluna”, assegura l’enginyer fent referència als milers de
tècnics que es van contractar, les centenars d’universitats que es
van implicar en la missió i el paper que hi va tenir la indústria. En
aquest sentit, a l’exposició es pot veure, per exemple, una còpia
del teclat numèric que va permetre que els astronautes es comu-
niquessin amb la Terra, una rèplica de la cabina que va aterrar a
la superfície lunar (l’original és a Washington) i una maqueta de la
nau a mida real perquè el públic “s’adoni de com n’era, de petit,
l’espai amb què es va anar a la Lluna; hi havia l’espai just per fer
una tombarella a l’aire”.

TORNAR A L’ÍNDEX 27
L’exposició també dedica un mòdul a les dues aventures de Tin-
tín que tenen a veure amb l’arribada a la Lluna. Hergé, l’autor dels
còmics, les va escriure a començaments dels anys 50, gairebé
quinze anys abans que la televisió mostrés les primeres imatges
borroses d’aquell paisatge desolat que era la Lluna.

Steve Bales, la quarta

medalla de l’Apollo XI
A més del conegut Neil Armstrong i dels seus acompanyants “Tintín i la Lluna.
Aldrin i Collins, un quart treballador de l’Apollo XI també va rebre Cinquanta anys
la Medalla per la Llibertat. Ell, però, era a la sala d’operacions, a la de la primera
Terra. El van premiar perquè, als seus 26 anys, va ser l’únic tècnic expedició tripulada”
que va entendre el que significaven les alarmes 1201 i 1202 que van commemora els
saltar a la nau en el moment d’aterrar. Steve Bales, el responsable cinquanta anys
de controlar els sistemes de navegació, va desxifrar el que signifi- de la missió que
caven aquells codis que ningú més coneixia. Al final, simplement va convertir
anunciaven que la màquina no podia atendre totes les ordres que Armstrong, Aldrin
estava rebent. i Collins en els
primers humans
que van trepitjar
la lluna l’any 1969.

TORNAR A L’ÍNDEX 28
L’HORRIBLE
SACRILEGI
DE L’ORELLA
TRENCADA
ALBERT PL A NUAL ART
Hergé és un miracle i
els seus àlbums són
encara devorats per
nens que s’inicien en
la lectura. Per aprofitar-
ne tot el potencial no
podíem eternitzar una
traducció dels anys 60.
La nova traducció dels àlbums de Tintín -reeditats per Casterman a La nova traducció
partir del 2001- ha suscitat els habituals esgarips amb què sol rebre és, en bona part,
la cultura catalana tot el que altera referents sagrats. Calia tornar-los solvent. Però
a traduir? Jo diria que sí. Hergé és un miracle i els seus àlbums són de vegades la
encara devorats per nens que s’inicien en la lectura. Per aprofitar-ne perd l’afany de
tot el potencial no podíem eternitzar una traducció dels anys 60. simplificar.

La traducció de Ventalló, de dring noucentista, volia recrear i redre-

çar la llengua, i està plena de troballes. Però part dels seus intents,
com era inevitable, no han prosperat i ara resulten detonants. Sobta
que algú digui en to distès “Fou anit quan tot va començar!”, i té tot
el sentit que els diàlegs d’un còmic reflecteixin el català que es parla
ara quan és, a més, del tot genuí: “Tot va començar ahir a la nit!”

S’ha vist com un horrible sacrilegi que L’orella escapçada sigui ara
L’orella trencada, i ho entenc. La traducció més asèptica i fidel de
L’oreille cassée potser és L’orella trencada, però és també una tra-
ducció més plana i vulgar. Ventalló, en un intent d’enriquir i normalit-
zar, va triar un verb més precís i suggerent, un verb que s’ha instal·lat
en l’imaginari tintinaire. En casos així, potser calia ser menys asèptic
i més sensible al precedent.

TORNAR A L’ÍNDEX 30
Fora d’aquests excessos la
nova traducció és, en bona
part, solvent. Però de vegades la
perd l’afany de simplificar. Un exem-
ple. Hipòlit Càlix lamenta, a L’estel mis-
teriós, que el bòlid no hagi topat amb la
Terra provocant “el superb cataclisme que
jo esperava”. En canvi, Hipòlit Calis, a L’es-
trella misteriosa, només parla “del cataclisme
que esperàvem”. Sense superb ni jo, deixa
de quedar magistralment retratada la ridícula
vanitat del savi Hippolyte Calys, a qui Hergé fa
dir “ le superbe cataclysme que j’avais espéré ”.

La nova traducció, reflectint un vici molt estès

i a l’altre extrem del Noucentisme, ho vol fer tot
planer fins i tot saltant-se Hergé, i almenys en
aquest sentit no millora sinó que empitjora
la de Ventalló.

Dupond i Dupont, dos

detectius bessons que
apareixen en 20 de les 24
aventures de Tintín. El seu
origen cal buscar-lo en el
pare d’Hergé, Alexis Remi,
que tenia un germà bessó.
Selecta Visión.

TORNAR A L’ÍNDEX 31