EDITORIAL.............................................

4  Presentació de "Llum a les golfes:

una antologia del haiku modern i
NOVETATS............................................5 contemporani català"

TEATRE......................................................8  Cloenda institucional de l'Any Carles

Fages de Climent
Una obra de teatre sobre booktubers!
 Exposició "Francesc Caudet i la no-
MÚSICA....................................................9 vel·la popular"

Cançó Sant Jordi - Amb llibres i roses!!  Christopher Paolini a Barcelona

EL RACÓ DEL QUELLEGISTA.......10  Festival MOT Olot 2019

L’entrevista:  Món Llibre 2019

 Christopher Paolini  Lletres al Parlament 2019

La pregunta HORÒSCOP LITERARI................... 34

L’article: ART........................................................ 36

 Feliç Sant Valentí MODA LITERÀRIA............................37

Especial Sant Jordi: els més venuts PUBLICITAT........................................ 40

 Els més venuts Webs d’interès:

Cròniques:  La web de la Revista

 Cloenda Institucional de l'Any Mont-  Tallers 4FanTIC BCN

serrat Abelló
CRÈDITS.............................................. 42
 Hola Quellegistes!

Com ha anat el vostre Sant Jordi? El dia del llibre i la rosa ja

queda enrere però pels lectors com nosaltres, dura tot l’any, oi?

Mentre esprem que el futur de la nostra estimada comunitat virtual

es decideixi, us proposo que us entretingueu amb les pàgines de la
Revista dels Lectors del QL. En aquest número trobareu novetats
sobre la Institució de les Lletres Catalanes, i una pila de cròni-
ques sobre esdeveniments i festivals del món literari.

Destaquem també l’entrevista amb l’escriptor americà Christopher

Paolini, autor de la famosa saga “El Llegat”, que va fer una visi-
ta a Barcelona per promocionar el seu nou llibre “La forquilla, la
fetillera i el drac.”

Com sempre, des de la Revista tenim el braços oberts a futures

col·laboracions, així que si t’agrada escriure no dubtis a contac-
tar amb nosaltres. Per més informació, ves a la pàgina de crèdits.

Felices lectures!

L’equip de la Revista dels Lectors del QL

 NOTÍCIES LITERÀRIES

CATALUNYA RÀDIO I LA INSTITUCIÓ DE LES LLETRES CATALANES RENO-

VEN LES "POSTDATES LITERÀRIES" PEL 2019

La programació de Catalunya
Ràdio renova les citacions d'autors
literaris catalans amb els petits espais
sonors titulats "Postdates literàries",
en una acció conjunta amb
la Institució de les Lletres Catala-
nes (ILC) que va començar al mes de
gener del 2017 i que pretén acostar,
de manera quotidiana, natural i origi-
nal els autors de la literatura catalana
en forma de citacions sonores.

L'objectiu de les "Postdates literàries" és fer presents els autors de la literatura catalana i les seves obres a la
vida quotidiana dels oients de Catalunya Ràdio, per despertar-los l'interès i la curiositat per la literatura del
país i per incentivar-ne la lectura. Enguany, s'hi incorporen textos d'autors com Pere Figueres, Meritxell
Nus, Josep Pedrals, Pere Gimferrer, Terenci Moix, Eva Baltasar, Jordi Pàmies, Joan Colomines, Josep
M. Folch i Torres, Patrícia Gabancho, Carles Santos, Antoni Marí, Margarida Ballester, Josep M. Es-
pinàs, Sebastià Alzamora, Teresa Colom, Joan Brossa, Maria Mercè Marçal, Laia Claver Nadal, Anna
Gual, Ponç Pons, Marta Pessarrodona, Narcís Comadira, Olga Xirinacs i Rosa Fabregat, entre d'altres.

Al llarg del 2019 es reforçaran també campanyes importants com la Setmana Internacional de les Dones,
coincidint amb el Dia Internacional de les Dones (8 de març); la Setmana de la Poesia, coincidint amb el Dia
Mundial de la Poesia (21 de març); la Setmana del Teatre, coincidint amb el Dia Mundial del Teatre (27 de
març); la Setmana de Sant Jordi (Els nostres llibres); la Setmana de la Fira Internacional del Llibre, que tin-
drà lloc a Buenos Aires del 25 d'abril al 13 de maig; els centenaris Joan Brossa (19 de gener) i Teresa
Pàmies (8 d'octubre); la Setmana dels Premis Nacionals de Cultura, al juliol, i la Setmana del Llibre en Ca-
talà, al setembre.

5
 UNA OBRA DE TEATRE SOBRE BOOKTUBERS!

L’Andrea té tan sols 18 anys i 300.000 seguidors al seu canal de Youtube “Andrea Pixelada”, en
el que es dedica a parlar de llibres. Malgrat la seva joventut, l’Andrea té clar com hauria de ser
la ficció perquè el món fos millor. Cristina Clemente, autora del text, es va proclamar guanya-
dora de la vuitena edició del Torneig de Dramatúgia del festival Temporada Alta el passat 10 de
desembre.

Del 14 de març al 14 d’abril la Sala Beckett de Barcelona ha tingut en cartellera a “Andrea Pixela-
da”, una obra de Cristina Clemente dirigida per Marianella Morena i interpretada per Borja Espi-
nosa, Àssun Planas, Mima Riera i Roser Vilajosana.

Alguns booktubers catalans van poder anar-la a veure, i aquestes van ser les seves reaccions:

8
 CANÇÓ SANT JORDI - AMB LLIBRES I ROSES!!

El grup CROSSING ha escrit una cançó sobre Sant Jordi i l’ha interpretat amb llibre i roses… literalment!

Lletra i acords: |: C | C7 | F | G :|
Sant Jordi
|: CMaj7 | D7 | D-7 | CMaj7 :| Sant Jordi al teu costat
Avui és dia de llegenda Sant Jordi
Cavallers princeses i calor Sant Jordi al teu costat
Regalem llibres i roses
Símbols de cultura i amor | A- | E- | F | G | A- | Bb | F | G |
Passejarem per les rambles
| E-7 | / | D-7 | / | E-7 | F | G7 | Esquivant els raigs de sol
I és tan bonic Fins arribar a la parada
Que sigui així On cada any compro una flor
I és tan bonic
Tenir-te amb mi | EbMaj7 | AbMaj7 G7 | CMaj7 |
Sant Jordi, Sant Jordi al teu costat

9
 L’ENTREVISTA

L’editorial Roca ha publicat una antologia de contes

sobre el món d’Alagaësia escrit per Christopher Pao-
lini. En efecte, l’autor de Eragon ha tornat. El volum
es titula “La forquilla, la fetillera i el drac” i està dis-
ponible en català i castellà.

Però això no és el més fort de tot. Gràcies a l’editori-

al Roca, vaig tenir el plaer d’entrevistar a en Paolini-
quan va venir a Barcelona durant el seu tour per Eu-
ropa. I jo... jo tenia moltes ganes de saber el que
m’havia d’explicar, i això és el que em va dir.

Mixa: Hola Christopher! Benvingut al meu
canal... moltes gràcies!
Paolini: Gràcies per comptar amb mi, és tot un
plaer.
els meus llibres d'una manera que esperava resu-
mís tot el llibre. Ja saps, el tema, el personatge
que resumeix tot el llibre, i amb aquest, en ser una
col·lecció de contes curts, és molt difícil trobar un
tema...

M.: He de dir que estic realment emocionada
perquè vaig créixer com a persona i com a lec-
tora amb els teus llibres, així que com et pots
imaginar, llegir "La forquilla, la fetillera i el
drac" ha sigut una muntanya russa emocional
per a mi... i estic segura de que ha sigut una
muntanya russa encara més gran per a tu, eh?
P.: Molt semblant. Escriure el llibre va ser una
experiència molt nostàlgica i, al mateix temps,
molt emocionant.
M.: He de dir que la primera pregunta que em
va venir al cap quan em vaig assabentar d’a-
quest llibre va ser... ¿per què vas triar títols
tant curts per a llibres llargs, però un títol
llarg per a una novel·la curta?
P.: Ah! Tots els meus títols són... he nomenat tots
Hi ha un tema, però una frase específica que ho
engloba tot. A més, la meva nova novel·la en la
qual he estat treballant és una novel·la de ciència
ficció i també té un títol molt llarg. Així que des-
prés d'Eragon, Eldest, Brisingr i Llegat vaig pen-
sar que estaria bé provar títols més llargs. En an-
glès, també és un tribut al primer llibre de Narnia
que és "El lleó, la bruixa i l'armari”... de manera
que tots aquests factors es van combinar.
M.: Entenc.
P.: I no volia que la gent es confongués i pensés
que aquest llibre era, ja saps, una gran entrada
principal al Cicle El Llegat. Si simplement li ha-
gués posat el nom d'un personatge o alguna cosa,
si l’hagués anomenat Saphira, tots haguessin es-
perat 800 pàgines.

10
M.: Si, tens raó! Ho admeto, tens raó. Però he
de dir que el terme que millor defineix el que
vaig sentir quan vaig acabar de llegir aquest
llibre és... Aaaaahhhh!!!

P.: Sí!

M.: Perquè, vull dir, què passa a continuació?

Necessito saber més! Doncs bé, ahir, durant la
presentació d'ahir, ens vas dir que aviat hi
haurà molt més... Què ens pots explicar sobre
això?

P.: Bé, el meu objectiu amb tots els meus llibres és

fer dues coses al mateix temps: una és satisfer el
lector, perquè pensin "sí, quina història més mera-
vellosa!", però alhora deixar-los demanant "Més!".
Bé, puc dir-vos que hi haurà més llibres de relats.
En anglès aquest és el "Volum I", així que vull...
En un món ideal, publicaria una col·lecció d'a-
quests relats cada dos anys, així que el proper sor-
tiria al 2020-2021, també tinc diverses novel·les
gruixudes planejades en el món d'Eragon... vols
saber un secret?
P.: Però en realitat no és tan diferent, perquè si ho
M.: I tant! No li diré a ningú! ;-D penses, a la ciència ficció i la fantasia se les posa
juntes a les llibreries, i les persones que llegeixen
fantasia sovint llegeixen ciència ficció, i viceversa.
P.: I ara que ho dic m'adono que no és un secret,
La fantasia és la ficció del passat de moltes mane-
però ets la primera persona a qui li he dit això en res diferents.
una entrevista... La primera secció del llibre, la
primera història - "La forquilla" - és el primer ca- La ciència ficció és la ficció del futur, però totes
pítol d'un llibre teòric completament des del punt dues fan alguna cosa que m'encanta, és a dir, les
de vista d’en Murtagh. dues tendeixen a comptar amb un sentit de la sor-
presa i la curiositat envers les possibilitats de la
M.: Això és el que vaig pensar, perquè em vaig
natura, dels personatges, de la vida... i gaudeixo de
dir, hi ha moltes coses que no ens estàs expli-
la sensació d'aventura que hi ha a totes dues, així
cant... Guau!
que el meu nou llibre és el que anomenem una
P.: I, per descomptat, hi ha el CINQUÈ LLIBRE. "òpera espacial", una gran història èpica com el
El CINQUÈ LLIBRE no és part del Cicle El Lle- Cicle El Llegat... hi ha naus espacials i extraterres-
gat, sinó una continuació directa de molts dels te- tres i làsers i explosions i tentacles... molts tenta-
mes i coses que s'han introduït i s'han de resoldre. cles.
Totes aquestes preguntes sense resposta a Llegat
són la base del CINQUÈ LLIBRE. I crec que... i no ho dic per raons de màrqueting,
realment ho crec: si vas gaudir d'Eragon i el Cicle
M.: I, també, ens vas parlar del teu llibre de
El Llegat, gaudiràs molt aquesta novel·la. És el
ciència ficció... quan vaig saber que escriuries
un llibre de ciència ficció vaig pensar: "Déu mateix, vull dir, no és la mateixa història, però se-
meu, es tracta d’una cosa completament dife- gueixo sent jo.
rent!"
M.: Ok... I tornant a "La forquilla, la fetillera i
el drac", la teva germana va ser la teva primera

11

lectora i aquesta vegada fins i tot ha escrit un
dels capítols del llibre ... ¿com va ser?
P.: Va ser una experiència nova pels dos. Sempre
havíem col·laborat entre bastidors, però aquesta
és la primera vegada que l’Angela ha escrit real-
ment a Alagaësia, i aquesta és també la seva pri-
mera obra de ficció publicada en forma de no-
vel·la.
Així que vaig haver d'aprendre a relaxar-me i per-
metre que una altra persona treballés en el meu
món, i crec que per a ella va ser un repte escriure
amb la veu d'un personatge que no ha creat.
Va ser una experiència d'aprenentatge per a tots
dos, però l’Angela va fer una feina meravellosa,
és una bona escriptora i espero que la gent desco-
breixi més de la seva ficció en el futur.
M.: Això és el que volia preguntar-te, perquè
quan li van preguntar a l’Angela si escriuria
més en el món d'Eragon, va dir que havien tin-
gut lloc certes converses.
P.: Sí, és molt probable que en futures
col·leccions de relats ella contribueixi amb alguna
cosa, però probablement no sigui tant des del per-
sonatge de l’Angela, sinó que escriurà amb un
nou personatge i veurem com va.
I crec que també serà més fàcil, senzillament per-
què podrà crear un personatge completament des
de zero, i tinc curiositat per veure què fa amb
això. A més, he de dir que el llibre de ciència fic-
ció, una de les raons per les quals ha trigat tant, és
perquè hem creat tot un univers de ciència ficció,
que inclou el món real i tota la seva història, i és
un escenari en el que tots dos hi volem jugar.
Així que l’Angela també ha estat treballant en
algunes històries ambientades en l'univers de
12
ciència ficció, així que espero que vegem moltes
més històries de tots dos!
M.: OK, això és genial! I volia preguntar-te
quin tipus de personatge series si visquessis en
Alagaësia, però ahir ja ens vas dir que t'agra-
daria divertir-te amb els nans. I tens una teo-
ria molt curiosa sobre la fantasia i les barbes...
P.: Ah! Sí. Bé, a veure, crec que els nans es di-
verteixen més que els elfs. Els elfs són bonics de
mirar, però crec que tots estem d'acord en que són
una mica estirats.
M.: Sí.
P.: Però bé, crec que si escrius fantasia el temps
suficient, et creixerà espontàniament una barba. A
veure, Patrick Rothfuss, George R. R. Martin, jo
mateix... A Brandon Sanderson encara no li ha
crescut una barba, però em va dir que en un mo-
ment donat es va deixar créixer un poblat bigoti...
M.: Vaja!
P.: Així que ja veurem si li passa el mateix, però
sí, i vaig presentar aquesta teoria a altres autors en
algunes convencions i tothom va estar d'acord
amb mi... incloses les dones.
M.: Ok, uau... Una altra cosa que et van pre-
guntar ahir, va ser sobre la possibilitat que
Eragon tingui una nova adaptació a la gran
pantalla (o més aviat la primera) i vas fer la
interessant observació de que l’Arya és una
princesa de Disney... Com és això?
P.: Bé, Disney està comprant 21st Century Fox, i
estan comprant Fox per les pel·lícules dels X-
Men, ja saps, Marvel vol que els X-Men tornin,
però també hi ha moltes altres propietats de Fox.
Aquestes inclouen Eragon, és clar, però també les
pel·lícules d'Alien, i moltes, moltes altres. Ah, i
les pel·lícules de Star Wars, les primeres
pel·lícules de Star Wars, així que no és poca cosa.
Així que una vegada que Disney compri Fox, tèc-
nicament l’Arya serà una princesa Disney. Pot ser
que encara no sigui oficial, però tècnicament sí.
Per tant, esperem que Disney vulgui fer alguna
cosa amb Eragon, ja sigui una sèrie de televisió,
una altra pel·lícula o alguna cosa. Perquè, a veu-
re, no sóc imparcial, però sempre he sentit que la
història d'aquesta saga és molt cinematogràfica, ja M.: Vaig veure un tatuatge molt interessant...
saps, hi ha moltes escenes increïbles i atractives
visualment. P.: Sé a quin et refereixes.

En certa manera, també és una història molt sim- M.: ...al teu Instagram... Oh, Déu meu...
ple, tots podem entendre-la, és fàcil d'entendre,
però també és complicada d'altres formes, de ma- P.: Sí, hi ha una dona
que té un tatuatge de
nera que hi ha potencial i espero que algun dia,
la meva cara així de
potser aviat, vulguin fer un remake. O sigui, es va gran a la cama.
fer un remake de "Lemony Snicket", "La matèria
fosca" tindrà el seu remake, Amazon té "El Senyor M.: Uau!
dels Anells", així que, ja és hora.
P.: O sigui... això és
M.: I aquests dies estàs de gira per Europa, es- dedicació.
tic segura que deus estar esgotat...
M.: Sí, aquesta és la
P.: ¡Cafè! paraula!

M.: Aquí ho tens, aquesta és la prova! Què ha
estat el més increïble fins ara?
P.: Veure que després de tants anys, els fans se-
gueixen entusiasmats amb els llibres, és a dir, el
meu últim llibre va sortir el 2011...
M.: Sembla que això va ser fa un vida...
P.: És dedicació... per ser justos, crec que ella és
una artista del tatuatge, de manera que podria ser
una mica professional per a ella, però tot i així... és
la meva cara!
M.: Doncs Christopher... ara intentaré dir "que
la bona fortuna t'acompanyi", a veure si ho
aconsegueixo...

P.: Realment ho sembla! Vull dir, fa set anys, i... P.: En la llengua antiga
bé, vaig estar de gira aquí el 2012, així que fa sis
anys... i no obstant això, tal com vas veure ahir en M.: Exacte.
la meva presentació aquí a Barcelona, la sala esta-
va plena, és a dir, l'esdeveniment es va omplir! I P.: Perfecte.
això em meravella. Quan he estat als Estats Units i
aquí, hi ha persones que se m'acosten i em diuen M.: "Atra esterní ono thelduin"
que li han posat els noms dels personatges als seus
fills... P.: Perfecte! Tens un dialecte lleugerament dife-
rent al meu, però has clavat la pronunciació.
M.: ¡Guauu!
M.: Moltes gràcies!
P.: Arya, Saphira, Roran... s'han fet tatuatges ba-
sats en la sèrie…

13
 LA PREGUNTA

Quines signatures heu aconseguit

aquest Sant Jordi 2019?

Explica’ns-ho a…

larevistaql@gmail.com

...i publicarem totes

les respostes al proper número!!!

14
 L’ARTICLE
Feliç Sant Valentí!
A Catalunya el dia dels enamorats és oficialment
el 23 d’abril, però encara que Sant Valentí doni
la sensació de ser una tradició més aviat ameri-
cana, sabíeu que el tenim més a tocar del que
sembla?
Tal i com va explicar el poeta Lluís Urpinell l’any
passat al recital de la Llupolia Extraordinària, «tot
sembla indicar que sant Valentí va morir màrtir, a
la seva ciutat natal, Roma, un catorze de febrer de
l’any 281 –o del 269, segons altres fonts–, en temps
de l’emperador Claudi II, el Gòtic.»
Tot i que va obrar alguns miracles, l’emperador es
negà a convertir-se al cristianisme i el condemnà
a ésser copejat i decapitat. Hi ha qui també diu
que Sant Valentí es va dedicar a efectuar matrimo-
nis cristians de manera clandestina (malgrat una llei
que prohibia el matrimoni per als soldats joves)
fins que va ser descobert i capturat.
Dos segles després, el Papa Gelasi I va reviure la
figura del sant per convertir-lo en patró dels
enamorats (una mesura per fer desaparèixer la Lu-
percalia, la festa romana de la fertilitat) i durant
l’Edat Mitjana Sant Valentí va esdevenir una imat-
ge cada vegada més important a Europa. Al segle
XV hi ha un poema del poeta Pardo que aquest
dedica a una dama i on esmenta la festa d’a-
quest Sant com a patró dels enamorats…
«el temps exigeix que canti, per tal com és l’alegre
dia del noble sant Valentí, festa en la qual els oce-
llets manifesten gran alegria pels prats i pels bos-
catges pel lleial amor que els donen els joiosos
cors, de dos en dos, sense que ni un de sol no se’n
retracti”
Si bé el Vaticà va retirar l’any 1969 l’esdeveni-
ment catòlic, ja feia segles que s’havia convertit
en una celebració gairebé mundial. Fou al segle
XIX quan el costum del dia dels enamorats va
emigrar a Amèrica, i va ser una dona la primera
a veure una oportunitat de negoci. El 1847 Est-
her Howland va començar amb la venda de les
valentines, les targetes de felicitació que comme-
moren el dia de l'amor i l'amistat. Més endavant,
van arribar els regals, però a hores d'ara encara es
manté la tradició de les targetes, i la Greeting
Card Association ven cada any prop d'un bilió
de targetes.
El més fort de tot plegat és que, segons deia Urpi-
nell «les despulles de Sant Valentí foren trasllada-
des a Sant Benet de Bages vers l’any 951 per un
noble anomenat “Sal·la”, veguer comtal i funda-
dor d’aquesta abadia benedictina. El seu cos, a
més, hi fou venerat fins a l’any 1835 (!), en què
les seves restes foren traslladades a Navarcles, on
encara es conserven. El seu culte, no cal dir-ho,
fou estès arreu de Catalunya.»
Serà que a Catalunya tenim realment dos dies
dels enamorats? Quin preferiu... Sant Jordi o
Sant Valentí?
15
 ESPECIAL SANT JORDI 2019

AQUESTS HAN SIGUT ELS MÉS VENUTS PER SANT JORDI 2019

FICCIÓ CATALÀ  'Els meus cafès amb gent interessant', de

 'El fill de l'italià', de Rafel Nadal (Columna) Jordi Basté (Libros de Vanguardia)
 'Digues un desig', de Jordi Cabré  'Oriol Junqueras. Fins que siguem lliures',
(Enciclopèdia Catalana) de Sergi Sol (Ara Llibres)
 'El fibló', de Sílvia Soler (Columna)  'Sàpiens', de Yuval Noah Harari (Edicions
 'Aprendre a parlar amb les plantes', de Mar- 62)
ta Orriols (Periscopi)  'Res és impossible', de Kilian Jornet (Ara
 'El millor d'anar és tornar', d'Albert Espino- Llibres)
sa (Rosa dels Vents)  'Com fer que et passin coses bones', de Ma-
 'La revolta de Santa Jordina', David rián Rojas (Edicions Pack)
Fernàndez i Ramos (Àmsterdam Llibres)  'Història Mundial de Catalunya', coordinat
 'L'art de portar gavardina', de Sergi Pàmies per Borja de Riquer (Edicions 62)
(Quaderns Crema)
 'Entre el cel i la terra', de Gerard Quintana FICCIÓ CASTELLÀ
(Columna)
 'Lo mejor de ir es volver', d'Albert Espinosa
 'Fungus', d'Albert Sánchez Piñol (La Cam- (Grijalbo)
pana)
 'Yo, Julia', de Santiago Posteguillo
 'A l’amic escocès', de Maria Barbal (Editorial Planeta)
(Columna Edicions)
 'Los asquerosos', de Santiago Lorenzo
(Blackie Books)
NO-FICCIÓ CATALÀ  'Todo lo que sucedió con Miranda Huff', de
 'Contes des de la presó', d'Oriol Junqueras Javier Castillo (Suma de Letras)
(Ara Llibres)  'La casa alemana', d'Annette Hess (Planeta)
 'Tres dies a la presó', de Jordi Cuixart i Ge-  'Sakura', de Matilde Asensi (La Esfera de los
mma Nierga (Rosa dels Vents) Libros)
 'Cuina mare', de Joan Roca (Columna)  'Reina roja', de Juan Gómez-Jurado
 'Esperança i llibertat', de Raül Romeva (Ara (Ediciones B)
Llibres)

16
 'Esta bruma insensata', d'Enrique Vila-
Matas (Seix Barral)
 'El rey recibe', d'Eduardo Mendoza (Seix
Barral)
 'Toda la verdad de mis mentiras', d'Elisa-
bet Benavent (Suma de Letras)
NO-FICCIÓ CASTELLÀ
 '...Y ahí lo dejo. Crónica de un proceso', de
Gonzalo Boye (Roca)
 'El director', de David Jiménez (Libros del
KO)
 'Cómo hacer que te pasen cosas buenas',
de Marián Rojas (Espasa Libros)
 'A mí no me callan', de Pepe Rubianes (Al
revés)
 'Come comida real', de Carlos Ríos
(Paidós)
 'El Crash. Tercera fase', de Santiago Niño-
Becerra (Roca Editorial)
 'Diccionario de las cosas que no supe ex-
plicarte', de Risto Mejide (Espasa)
 'Sapiens. De animales a dioses', de Yuval
Noah Harari (Debate)
 'Una historia de España', d'Arturo Pérez-
Reverte (Alfaguara)
 'Discurso a la nación catalana', Ramón
Cotarelo (Ara Llibres)
LLIBRES INFANTILS I JUVENILS EN
CATALÀ
 'Contes de bona nit per a nenes rebels',
d'Elena Favilli i Francesca Cavallo
(Estrella Polar)
 'Tinc un volcà', de Míriam Tirado i Joan
Turu (Edicions El Cep i la Nansa)
 'El misteri de les 101 calaveres', de Rober-
to García (Cruïlla)
 'T'avorreixes, Minimoni?', de Rocío Boni-
lla (Animallibres)
 'La capsa secreta del bosc', de Maika Me-
seguer (La Galera)
 'Sant Jordi i el Drac' (La Galera)
 'L'ocell Piu-Piu', de Maika Meseguer (La
Galera)
 'Sant Jordi i el drac. Minipops', de Meri-
txell Martí (Combel)
 'La llegenda de Sant Jordi. Amb olor', de
Roser Argemí (Estrella Polar)
 'Contes de bona nit per a nenes rebels 2',
d'Elena Favilli i Francesca Cavallo
(Estrella Polar)
LLIBRES INFANTILS I JUVENILS EN
CASTELLÀ
 'Los secretos de Youtube', de Thegrefg
(Mr Ediciones)
 'The Crazy Haacks y el enigma del cua-
dro', de The Crazy Haacks (Montena)
 'The Crazy Haacks y la cámara imposible',
de The Crazy Haacks (Montena)
 '¡Locuras lejos de casa!', de Lady Pecas
(Montena)
 'Muy personal', de Naim Darrechi
(Planeta)
 'Superlío de gemelas', de Clodett
(Montena)
 'Wigetta y la momia de Ra-mon', de Willy-
rex i Vegetta777 (Mr Ediciones)
 'Guinness World Records 2019' (Planeta)
 'Sé más tú', de Carla Laubalo (Bruguera)
 'Misterio en el internado', de Martina
d’Antiochia (Montena)
17
18
19
 CRÒNIQUES
Cloenda Institucional de l'Any Montserrat Abelló
El 2018 fou declarat l’Any Montserrat Abelló, i el
passat 8 de febrer va tenir lloc l’acte de cloenda
institucional al Palau de la Generalitat. Tal i com
explica la web oficial:
Montserrat Abelló i Soler (Tarragona, 1918 – Bar-
celona, 2014) és una de les veus indispensables en
el panorama poètic català contemporani.
Compromesa amb la seva paraula de dona i de do-
na compromesa, la divisa amb què solia començar
tots els recitals destil·la l’esperit del seu tarannà
personal i literari: “Visc i torno / a reviure / cada
poema, / cada paraula. / Estimo tant / la vida / que
la faig meva / moltes vegades”, amb una poètica
essencial fonamentada en el ritme intern de les pa-
raules i la senzillesa concisa més contundent, és a
dir: “en la poesia dic la meva veritat”.
Autora d’una dotzena de llibres, d’una trentena de
títols traduïts i d’autotraduccions, Montserrat Abe-
lló va viure la República, la Guerra i l’exili –com
“unes vacances massa llargues” d’una vintena
d’anys a Xile- i el retorn a Catalunya, l’any 1960,
desitjosa de veure el seu país amb l’assoliment dels
màxims drets socials, culturals i polítics. D’aquí
arrenca, en primer lloc, la reivindicació feminista
20
i, simultàniament, el seu catalanisme més ferm i
cívic.
«El seu cos era un pou de paraules» assegurà du-
rant el parlament inicial la Consellera de Cultura i
comissària de l’any Montserrat Abelló, l’Hble.
Sra. Laura Borràs. Paraules que es transformaven
en poemes senzills, concisos i contundents. Ama-
ble, tímida i compromesa, segons Borràs, «ni els
poemes ni l’edat la van domesticar».
Durant el seu discurs, la consellera enumerà tots els
assoliments durant l’Any Montserrat Abelló, com
l’edició del llibre homenatge “En l’angle de la tar-
da” per Ònix Poesia, i la futura publicació d’una
antologia de poemes de Margaret Atwood traduïts
per Abelló gràcies a Edicions 1984.
A més amés, a través del compte de Twit-
ter @AnyMAbello, s’han anat anunciant tots els
actes organitzats arreu de Catalunya:tertúlies, ex-
posicions, recitals, clubs de lectura, balls, simpo-
sis, fins i tot la inauguració de la biblioteca Mon-
tserrat Abelló a Les Corts... «Hem recollit mera-
velles a cada cantonada del nostre país» digué Bo-
rràs fent referència al poema “Espero meravelles”. I
acabà fent referència a un altre: «ella deia que el no
res no existeix, tot es transforma... menys el nostre
efecte per ella».
Precisament, a la primera actuació de la tar-
da, Mirna Vilasís i Xavi Múrcia interpretaren “T’he
estimat tant” i “Espero meravelles”, precedits per
l’actriu Sílvia Bel, qui recità amb veu pausada i
profunda “Les paraules”, “Set”, i “Vinc de lluny”.
A continuació arribà un dels moments més emotius
de la vetllada, la intervenció de Mireia Bofill, filla
de la poeta (la qual junt amb el seu germà Miquel
han ajudat a fer possible l’any Abelló).
«El que us volem dir es pot condensar en:
gràcies» afirmà visiblement emocionada. Bofill
recalcà les més d’un centenar d’activitats que
han tingut lloc durant el 2018, i posà èmfasis en
totes aquelles que encara tindran lloc fins el dia
del llibre. «Ja casi coneixeu a la nostra mare mi-
llor que nosaltres!» rigué, i fent referència a tots els
qui han contribuït a la celebració d’aquest
any: «Mentre vosaltres hi sigueu, la llengua, la lite-
ratura i la poesia seguiran ben vives».
Durant l’actuació musical de Mariona Saga-
rra i Raül Costafreda, vàrem poder escoltar els ver-
sos musicats de “Cada nit un poema”,
“Desig” i “Aprenc a dir que no”, seguits de la pro-
jecció de fragments del documental “Com cau la
tarda”. La néta de Montserrat Abelló, Clara Bofill,
n’és l’artífex, i, pel que vam veure, la cinta incloïa
moments molt íntims i especials entrevistant a la
seva àvia. Quines ganes de veure’l sencer!
Sílvia Bel tornà a prendre la paraula, aquest cop
per recitar traduccions d’Abelló de poetes com An-
ne Sexton i Margaret Atwood, precedida per l’últi-
ma intervenció musical de la tarda: Celeste
Alías i Santi Careta van interpretar “El cor em
bat” i “Tot és així com un vent”.
Per últim, el M. Hble. Sr. Quim Torra va cloure
l’acte amb unes paraules, encara que, tal i com ell
mateix va reconèixer fent referència al fantàstic
discurs de Laura Borràs... «Parlar després de la
super-consellera és molt complicat». ^.^
Penso que tots els presents estàvem d’acord amb
les seves paraules respecte la vetllada: «per ami ha
estat un regal» assegurà el President, «dies com
avui tinc menys por, i més penso que aquest poble
ha d’exercir el dret a l’autodeterminació»
Torra també agraí la cinquantena llarga d’entitats
que han fet possible l’Any Montserrat Abelló, i ani-
mà a tots els presents a allargar-lo: «A través de les
cançons, a les nostres llars, fem que aquest any
no s’acabi mai».
Mx
21
 Presentació de "Llum a les golfes: una antologia del haiku
modern i contemporani català"
El passat 20 de febrer es va presentar a l’Ateneu
Barcelonés “Llum a les golfes” una antologia del
haiku modern i contemporani en català a cura de D.
Sam Abrams editada per Viena Edicions amb el
suport de l'Institut de Cultura de la Ciutat d'Olot i
el departament de Cultura de la Generlitat de
Catalunya.
Precisament, el primer que va fer el director de
Viena Edicions -Enric Viladot- després de donar-
nos la benvinguda, va ser agrair a tots aquells que
han fet possible que el llibre vegi la llum. (Si voleu
saber més sobre el llibre i els haikus en general,
podeu llegir la meva ressenya al blog AQUÍ)
«Em fa molta il·lusió ser avui aquí» afirmà el regi-
dor de cultura d’Olot, Pep Berga, durant la seva
intervenció. Qui no estaria feliç de veure els fruïts
del Premi Joan Teixidor de Poesia-Haikus en
línia? Durant gairebé dos dècades, Olot ha generat
una llarga llista de poetes guanyadors que també
trobareu a “Llum a les golfes”. «I pensar que al
principi al principi d’engegar el premi la gent no
sabia què eren els haikus!» exclamà el regidor de
cultura.
Qui també sentia molt de goig, era el poeta Antoni
Clapés, mestre de cerimònies, qui assegurà que «la
presentació d’un llibre és una festa». «Els llibres
de poemes sempre els hem de tenir a la tauleta de
nit i aquest és especialment adient» començà ex-
plicant-nos després d’agrair, al seu torn, la implica-
ció de tothom. Després de lloar aquesta magnífica
edició, ens presentà el seu autor: Sam Abrams.
Nascut a Beckley, Virgina Occidental, fa més de
40 anys que viu a Catalunya i es considera un
amant de la cultura i les lletres catalanes. «És un
dels nostres» rigué Clapés.
Fins i tot va anar més lluny assegurant que «és una
persona necessària per posar la literatura catala-
na davant del mirall, per mostrar-nos que tenim
un potencial poètic especialment gran».Sam
Abrams ha compilat en aquest volum de gairebé
400 pàgines, 112 anys de producció poètica de hai-
kus a les terres de parlar catalana, i, segons
22
Clapés, ha reivindicat una generació
“maltractada”: la dels autors a qui la guerra els
partí la vida: Salvador Espriu, Joan Vinyoli, Rosa
Leveroni...
«Hi ha moltes literatures més grans que no tenen
una antologia com aquesta» reblà el poe-
ta «Abrams ha fet un treball exhaustiu d’arqueo-
logia». I és que “Llum a les golfes” compta amb
1596 poemes de 96 autors de tots els territoris de
parla catalana i de totes les tendències estètiques
possibles: classicisme, realisme, simbolisme, ex-
pressionisme, avantguardisme, conceptualisme,
minimalisme, postmodernisme... «Un excel·lent lli-
bre de poemes, l’obris per on l’obris» va conclou-
re.
Durant el torn de paraula d’Abrams, el poeta, as-
sagista, traductor i crític literari estatunidenc lloà
l’aposta de Viena: «L’editorial es va arriscar a pu-
blicar un llibre així, havent de contactar amb 96
autors per demanar-los permís. Moltes gràcies
també als autors, doncs tothom ha col·laborat i
ningú ha posat pegues».
D’on sorgeix el títol i la motivació per fer la pri-
mera antologia de més d'un segle de haikus ca-
talans? Abrams ho explica a la introducció: «Va
ser justament una relectura de les versions al cas-
tellà de Sendas de Oku (1970), d’Octavio Paz i
Eikichi Hayashiya, el que va provocar que Tomàs
Garcés escrivís el seu prodigiós i únic Haiku
«Llum a les golfes», que dóna títol a la nostra an-
tologia.
Al seu dietari, El temps que fuig (1984), Garcés
dedica l’extensa anotació del dia 22 de juny del
1983 a parlar del haiku i la tanka en català i fa
l’observació següent: “És estrany que no se n’hagi
publicat encara una antologia”. La nostra antolo-
gia arrenca d’aquest comentari del gran poeta i
prosista Garcés.»

El haiku en qüestió diu així:

Llum a les golfes.

A fora, l’ocellada.
Però hi ha el vidre.

«Les golfes representen la tradició literària cata-

lana, i aquesta llum que entra són els hai-
kus.» argumentava Abrams. Segons deia, als
anys 20-30 i 70-80 hi va haver un auge de haikus,
perquè la tradició s’havia de renovar. «Ara, gràcies
a Déu ha mort la post-modernitat i estem buscant
una renovació.». És per això que els haikus tornen
a estar més presents que mai. A les llibreries podeu
trobar llibres sencers dedicats a ells.

«Aquesta és una antologia, la meva, però en po-

drien haver més» puntualitzà Abrams, perquè «la
literatura catalana està en consonància amb al-
tres literatures europees i universals». De fet, ens
explicà que «tot parlant amb una professora em
comentava que dubtava que es pogués fer una an-
tologia semblant en castellà».

A continuació, per cloure la presentació vam poder

escoltar un recital de haikus per part d’Antoni
Clapés, Sílvia Bel Fransi i Abraham Mohino.

Mx

23
 Cloenda institucional de l'Any Carles Fages de Climent
El 2018 ha sigut l’Any Carles Fages de Climent, en
honor al cinquantenari de la mort d'aquest poeta i
dramaturg empordanés. “Un any farcit d’iniciati-
ves”, tal com deia l’actriu i directora Cristina Cer-
vià, conductora de l’acte de cloenda el 28 de febrer.
“Cicles de conferències, lectures dramatitzades,
recitals, concerts, una exposició itinerant, reedi-
cions de l’obra de Fages de Climent...” Més d’un
centenar d’activitats en total per recordar “un dels
autors més representatius de la segona generació
d’escriptors noucentistes” afirmà Joan-Elies Adell,
Director de la Institució de les Lletres Catalanes.
L’acte de cloenda d’aquest any literari tingué lloc
a l’Ateneu Barcelonés, degut al “fort lligam de Fa-
ges de Climent amb l’Ateneu, del qual va ser soci
durant 40 anys” explicà Adell. El director de la
ILC també volgué reconèixer la implicació de la
família del poeta i del comissari de l’any, Jordi
Canet “la seva implicació ha fet que sigui un èxit,
sobretot a l’Alt Empordà, epicentre de l’any”.
“Un any intens i constant” assegurà el comissari
durant el seu torn de paraula, i ens parlà una mica
més sobre la figura de Fages de Climent. Nascut a
Figueres l’any 1902, era seguidor d’Eugeni d’Ors, i
els seus referents literaris eren, entre d’altres, Josep
Carner, Baudelaire, Rubén Darío i Lorca, els quals
va poder conèixer gràcies a la seva amistat amb
Dalí.
Durant l’any literari, l’obra de Fages de Climent
s’ha musicat, s’ha tractat a museus, escoles, ins-
24
tituts, i se n’han fet rutes literàries. A més a més,
s’ha internacionalitzat “un dels grans escriptors
del segle XX” amb actes a varis llocs com per exe-
mple Munich i Waterloo.
Canet també remarcà que se n’ha fet difusió a les
xarxes socials com Facebook i Twitter, i que s’han
organitzat lectures compartides al fòrum “Què
Llegeixes”.
Per últim recalcà que “Tenia 14 llibres publicats
quan va morir i hem reeditat més d’una desena de
textos inèdits durant aquest any” perquè “és un
escriptor imprescindible de la literatura catalana
contemporània”
“Carles Fages de Climent ha sigut musicat per
“Francesc Pi de la Serra, Pau Riba, Toni Subira-
na, i avui podem escoltar a Amadeu Casas” digué
a continuació Cristina Cervià tot presentant el gui-
tarrista i cantautor barceloní. Acompanyat
per Erxart Casas, interpretaren versions precioses
de l’àlbum “Lo gaiter de la Muga” (2013) com
ara “De l'encesa dels llaguts pescadors” i “L’oració
del Crist de la Tramuntana”.
A continuació fou el torn de Mariàngela Vilallon-
ga, directora de la Càtedra de Patrimoni Literari
Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Cli-
ment de la Universitat de Girona. “El llegat de
Carles Fages de Climent és sòlid i ho seguirà sent,
hi ha gent convençuda de que s’ha de seguir estu-
diant i gent que gràcies a l’any ara també ho pen-
sa” asseverà, tot fent referència als clubs de lectura
i estudiants de secundària que han descobert o re-
descobert la seva obra.
Segons Villalonga, malgrat que l’any oficial hagi
finalitzat “No hem de baixar la guàrdia, cal man-
tenir el caliu perquè la llavor que entre tots hem
plantat segueixi donant fruits” va concloure “Res
s’acaba avui sinó que tot recomença.”
Després de la projecció d’un fragment del docu-
mental “Balada empordanesa” d’Arcadi Lozano,
el nét de Fages de Climent, Climent Carles Fages
Torrents, va prendre la paraula en representació de
tota la seva família.
“Aquest any ha suposat una revaloració del l’obra
del meu avi: una persona entranyable, carismàtica,
observadora de la realitat i tot un personat-
ge.” afirmà emocionat. “S’ha avançat molt des de
la celebració del centenari del seu naixement el
2002” i va concloure “Avui l’avi estaria molt orgu-
llós”
Per amenitzar l’acte i fer-nos un tast d’una de les
obres més conegudes de Fages de Climent, vam
poder gaudir d’una lectura dramatitzada de Les
bruixes de Llers, a càrrec d’Ariadna
Brull, Meritxell Torres i Mamadou Diallo, acom-
panyats per Glòria Vila al violí. La resta del repar-
timent era Salvador Oliva (dicció) i Mercè
Mas (directora) de l’Aula de Teatre de la Universi-
tat de Girona.
“Ha sigut un goig, perquè mai havia vist tanta jo-
ventut dalt de l’escenari en un acte així” assegurà
la Consellera de Cultura Laura Borràs a continua-
ció, i no podria estar més d’acord!
Borràs també reivindicà la internacionalització
de Carles Fages de Climent: degut a que el 2018
no es va fer possible que Carles Puigdemont parti-
cipés virtualment a l’acte Lletres al Parlament, es
va publicar a Twitter un vídeo on recitava el poe-
ma “Oració al Crist de la Tramuntana”, el qual ja
acumula més de 100.000 visualitzacions.
La consellera agraí la participació de tothom, so-
bretot a l’alcalde de Castelló d’Empúries. “Durant
aquest any han tingut lloc un conjunt d’actes que
ens han permès descobrir que Carles havia passat
injustament desapercebut” assegurà Borràs. “El
que fa que un any literari sigui exitós és la capaci-
tat de donar-li vida, i el comissari Jordi Canet ho
ha aconseguit”.
Mx
25
 Exposició "Francesc Caudet i la novel·la popular"

El passat mes de febrer vaig visitar per primera ve-

gada la biblioteca La Bòbila de l’Hospitalet, la
més sanguinària de tota Barcelona. Per què? Doncs
perquè està especialitzada en novel·la negra! Des
de pel·lícules, llibres de cuina, obres de psicologia
criminal, còmics, novel·les en altres idiomes i més!
Però el motiu pel qual vaig anar aquell dia en con-
cret va ser l’exposició “Francesc Caudet i la no-
vel·la popular”, un recorregut per l’obra d’aquest
autor.

No el coneixeu? Potser us sonin alguns dels seus

pseudònims (Frank Caudett, Hyle Brown o Monta-
na Blake) que va fer servir per publicar més d’un
miler de títols de novel·la popular, policíaca, de
l’oest, de ciència ficció i de terror. Eren títols curts
i per a totes les butxaques que apropaven la lectura
d'aquests gèneres a tothom.

Sembla que des de petit ja va manifestar la seva

inclinació per la literatura i a l’edat de 26 anys
va publicar la seva primera novel·la sobre l'FBI
titulada "Enigma", amb l'editorial Rollán (Madrid).

El 1967 va passar a treballar per l'Editorial Brugue-

ra, que li va publicar en els següents anys més de
400 títols amb els seudònims Frankie Cauyarz,
Ariel Sinclair, Winston McNeal, Kyle Brown,
Michael Bannister o Montana Blake. Va treballar
també amb altres editorials: Edimat, Libsa, Planeta
i Ediciones Obelisco i darrerament amb l'editorial
sudamericana Multieditors de Promociones, S.L.

Si voleu saber-ne més visiteu “L’Hospitalet es-

criu” i doneu un cop d’ull a totes les novel·les VÍDEO SOBRE L’EXPOSICIÓ
de Francesc Caudet disponibles a les bibliote-
ques…

26
 Christopher Paolini a Barcelona

La setmana passada Christopher Paolini, autor

del Cicle El Llegat, va visitar Barcelona durant el
seu tour per Europa promocionant “La forquilla,
la fetillera i el drac”, el seu darrer llibre situat al
món d’Alagaësia.

La presentació va tenir lloc el dia 18 de març

a l’Espai Pangea, i va ser tot un èxit, doncs hi ha-
via tal afluència de fans (gairebé un centenar)
que l’acte es va acabar fent a l’espai principal.

Les intervencions de Paolini van ser molt diver-

tides i interessants, i acompanyat per una ama-
ble traductora, van fer les delícies del públic, el
qual es va mostrar molt actiu durant el torn de
preguntes.
No cal que us digui que la cua de signatures era
important, oi? Doncs tal i com ens va confessar
Paolini, va anar de ben poc que tot plegat no ha-
gués succeït: “quan vaig sortir de casa no estava
segur d’arribar”. L'autor d'Eragon havia deixat
Montana sota una tempesta de neu a -33º.

Paolini compartí amb nosaltres curiositats so-

bre “La forquilla, la fetillera i el drac”, ens va dir
que ja ho tenia tot preparat pel CINQUÈ LLI-
BRE (només li calia posar-se a escriure’l ^.^) i que
li faltava ben poquet per acabar la seva novel·la de
ciència-ficció.
quilla, la fetillera i el drac”.
També fou una presentació emotiva, doncs Paolini
relatà la cascada de sentiments que havia sentit Aquí podeu veure el vídeo de la presentació i algu-
en tornar a escriure sobre Eragon i Saphi- nes fotos.
ra. “Quan havia teclejat una pàgina, vaig sentir un
calfred i vaig dir en veu alta... Per què he trigat I si voleu descobrir encara més sorpreses, no us
tant?” I sí, ja no té intenció de tornar a trigar perdeu l’entrevista a Paolini al meu canal
tant. “Paraula de Mixa”... Arya és una princesa Dis-
ney? Què passa amb Murtagh? Quan sortirà el pro-
Per acabar-ho d’arrodonir ens va recitar algunes per llibre? Respostes a tot això i molt més!
frases dels llibres en els diferents idiomes d’Ala-
gaësia i va interpretar el primer capítol de “La for- Mx

27
 Festival MOT Olot 2019
Anys enrere, Glòria Granell (directora del MOT
Girona) i Carme Simon (directora del MOT Olot)
tan sols eren dos amants de la lectura i la cultura
amb la idea d’engegar un festival de literatura
allunyat de la centralitzada Barcelona. Feien mans i
mànigues per convèncer als autors a sumar-s’hi
i a dia d’avui, aquest festival ja és un esdeveni-
ment plenament consolidat en el panorama lite-
rari català. És més, després de poder viure perso-
nalment aquesta edició des de dins, us dono la
meva Paraula de Mixa que el fantàstic equip que el
fa possible s’hi dedica amb cos i ànima.
El tema d’aquesta sisena edició és “La medi-
terrània, un mar de pàgines”, i està comissariada
pel poeta, traductor i doctor en filologia semíti-
ca Manuel Forcano.
El dia 28 de març es va donar el tret de sortida
oficial a Olot (amb la presència, entre d’altres, del
recentment anomenat nou director de la Institució
de les Lletres Catalanes, Oriol Ponsatí-Murlà).
Així doncs, el festival s’inaugurà amb la conver-
sa “Paisatges mitificats” (moderada per la perio-
dista, crítica d’art i escriptora Cristina Masanés)
entre el poeta i prosista valencià Josep Piera, i l’an-
tropòleg i escriptor empordanès Adrià Pujol.
La conversa, divertida i emotiva, girà al voltant
de dos pols oposats... l’oblidada comarca valencia-
na de Safor i l’icònic Empordà. Mentre Josep Pie-
ra explicava la seva experiència reivindicant aques-
ta terra sense memòria (que no té res a envejar a
d’altres de molt mitificades), Adrià Pu-
jol explicava la seva feina contrària: desmuntar el
28
mite homenatjant als que l’han precedit: “El mite
demana que la gent el visqui, el renovi, el modeli i
li doni vidilla” assegurà. Segons Piera: “Mitificar
no és idealitzar, sinó transmetre símbols, i els sím-
bols transmeten valors”
A continuació, Daniel Álvarez Prendes, editor
de Hoja de Lata, conversà amb l’escriptor Marcello
Fois, “un dels pares de la nova literatura sar-
da”. Una literatura que, segons Fois, pot explicar
grans històries èpiques amb personatges petits
de classes socials humils. “Una bona novel·la no
t’ensenya a viure, sinó a plantejar-te la vida”.
Fois ens parlà de la importantíssima tradició
oral que l’ha convertit en escriptor i ens féu riure
a cor què vols amb les seves divertidíssimes anèc-
dotes. Des de situacions ben còmiques de la infan-
tesa, fins a les lluites internes per acceptar la seva
professió.
El dia 29 va arribar l’hora de la veritat... era el mo-
ment de donar-li una oportunitat a la primera edició
del MOT Jove. Més de 120 joves de diferents
instituts de la comarca es van reunir a la seu del
Festival MOT (Sala el Torín) per gaudir d’un
matí ben complet.
En primer lloc van poder escoltar la conversa en-
tre la guionista i escriptora juvenil Laia Agui-
lar i una servidora. Plegades vàrem parlar sobre el
plaer de la lectura i l’escriptura tot debatent els 10
divertit i enginyosos Drets del lector de l’escriptor
francès Daniel Pennac.
A continuació, es van repartir per Olot per assistir
als diferents tallers organitzats... Corrandes, poe-
sia i xocolata, literatura eròtica i molt
més! Inclosos els tallers que vaig conduir sobre
booktubing (i sí, haig de dir que a Olot teniu fusta
de booktubers!).
Després ens tornàrem a reunir per posar en co-
mú els resultats de tots els tallers i... va ser
fantàstic! Vam posar punt i final a aquell matí tan
profitós rient i cantant corrandes plegats (què més
es pot demanar?) ^.^
Durant l’hora de dinar, novament vaig tenir el
plaer de fer-ho en companyia dels autors convi-
dats pel festival, quelcom que em va reafirmar dos
dels valors fonamentals dels MOT: la proximitat i
la creació de nous vincles.
I precisament durant el dinar vaig poder saludar,
entre d’altres, als ponent de la primera conversa
de la tarda: l’escriptor i periodista libanès d’ori-
gen palestí Mazen Maarouf, i la poeta, narrado-
ra i articulista Míriam Cano.
Durant la seva conversa, titulada “Obrir els ulls a
la mediterrània”, vam poder descobrir la inspira-
ció de Maarouf pel seu llibre “Acudits per a mili-
cians”. Ens parlà de la quotidianitat de la guerra, de
la honestedat brutal dels seus veïns d’infantesa, de
les mares que protegien els seus fills -heroïnes invi-
sibles enmig del conflicte-, i de com la literatura
ens permet construir ponts entre cultures i do-
mar la bèstia dels nostres malsons.
Malgrat que no em va ser possible assistir a més
converses, sé que a continuació el pú-
blic escoltà encetar un debat sobre les veus dels
clàssics a dues autores viatgeres -María Belmon-
te i Susanna Rafart-, moderat pel periodista cultu-
ral David Guzman. L’última conversa de la
nit “Sardenya, entre tradició i modernitat”, la
protagonitzaren l’escriptora sarda Michela Murgia,
i el poeta i traductor Joan-Elies Adell.
Tant si us heu quedat amb ganes de més després
d’escoltar les converses del festival, o no heu tingut
l’oportunitat d’apropar-vos a Olot, no us preocu-
peu! Podeu reviure-les al canal de Youtube del fes-
tival.
Moltes felicitats a tots els organitzadors del
MOT Olot i Girona i mil gràcies per convidar-
me! Guardaré com un tresor aquesta experiència
brillant i refrescant com les onades del nostre mar.
Mx
29
 Món Llibre 2019
(7/4/19) Avui acaba la quinzena edició del Festi-
val Món Llibre per a nenes i nens al Centre de
Cultura Contemporània de Barcelona (6 i 7
d’abril). Així és com el descrivien a la web oficial:
“Més de 13.000 m2 de superfície, gairebé un cen-
tenar d’activitats, una cinquantena d’editorials, 16
llibreries... Món Llibre arriba a l’edició número
quinze amb unes xifres que certifiquen la seva vita-
litat. El festival literari per a nenes i nens és una
cita ja indispensable a l’agenda cultural de la
ciutat, i aplega cada any noves complicitats.
Aquest 2019, els més petits coneixeran 40 profes-
sionals de la literatura infantil i de la il·lustració,
autors i autores que a través dels seus dibuixos i
relats els faran entrar en mons meravellosos; 2
grans biblioteques obriran les portes a infants de
totes les edats per convidar-los a llegir en un en-
torn càlid i acollidor; la programació escènica in-
corporarà espectacles de noves tendències, amb
efectes sonors i l’ús de la tecnologia...”
L’artista Eva Armisén ha sigut l’encarregada
d’il·lustrar el cartell d’aquesta edició i al Pati de
les Dones del CCCB s’hi ha exposat algunes de les
30
seves escultures.
El dissabte jo mateixa vaig poder veure-les en per-
sona, doncs l’editorial Flamboyant em va convidar
a impartir el taller “Ets genial. Vine a descobrir
com aconseguir (gairebé) qualsevol cosa”, basat
en el llibre “Ets genial” de Matthew Syed. Ens ho
vam passar d’allò més bé descobrint com perseguir
els nostres somnies i perdent la vergonya!
A l’acabar vaig poder donar una ullada pel festival,
i gaudia de molta vitalitat! A cada racó hi havia
alguna cosa per veure, i tots els espais eren cu-
rulls d’activitats i tallers. Em va cridar l’atenció
que fins i tot hi havia sales on els nens podien llegir
a les fosques amb llanternes frontals com si esti-
guessin dins d’una cova màgica! Que divertit i
emocionant!
Ara tan sols falta esperar a la valoració oficial d’a-
questa edició, però tant de bo puguem seguir gau-
dint molts anys més d’aquest petit món per a
grans lectors.
Mx
 Lletres al Parlament 2019

El dia 12 d’abril s’ha celebrat un any més el recital

de Lletres al Parlament, un acte que serveix per
posar en relleu la riquesa cultural del nostre
país. El seu objectiu, tal i com deia el President del
Parlament, Roger Torrent, és mostrar compromís
amb la cultura, la literatura i amb els ciutadans.

Durant la inauguració de l’acte també vam comptar

amb la presència de la nova consellera de cultu-
ra, Mariàngela Vilallonga, qui s’estrenà en un acte
oficial. Les seves primeres paraules van anar
dirigides a la seva predecessora, Laura Borràs, a
qui agraí haver-li donat tal oportunitat.

Durant el discurs Vilallonga remarcà que «El Par-

lament és, i ha de ser, la casa de la paraula» i ma-
nifestà la necessitat, «més que mai, d'elevar la pa-
raula davant la prohibició a què està sotmesa».

Torrent, d’altra banda, destacà la bellesa i el com-

promís cívic de la Diada de Sant Jordi, i ens ani-
mà també a defensar dretsfonamentals com la
llibertat d’expressió. Precisament, alguns dels au-
tors que foren recitats van viure la repressió de ben
a prop.
Aquesta fou la llista paritària d’autors commemo-
rats: Teresa Pàmies, Dolors Monserdà, M
Antònia Salvà, Francesc Trabal, Joan Oli-
ver, Joan Brossa, Caterina Albert (Víctor Ca-
talà) i Simona Gay.

Durant l’acte, conduït per la periodista Xantal Lla-

vina, vam poder escoltar diputats del parlament,
diversos comissaris dels anys que es commemoren
aquest 2019, familiars dels escriptors, el Director
de la Institució de les Lletres Catalanes i membres
de la societat civil entre d’altres.

Per molts anys de lletres al Parlament!

31
32
33
 Preveient el futur lector

Àries Cranc Balança

21 MARÇ-20 ABRIL 22 JUNY-22 JULIOL 24 SET -23 OCTUBRE
Freqüència (de lectura): Freqüència: Freqüència:

Quantitat (de llibres): Quantitat: Quantitat:

Qualitat: Qualitat: Qualitat:

Taure Lleó Escorpió

21 ABRIL-20 MAIG 23 JULIOL-23 AGOST 24 OCTUBRE-22 NOV
Freqüència: Freqüència: Freqüència:

Quantitat: Quantitat: Quantitat:

Qualitat: Qualitat: Qualitat:

Bessons Verge Sagitari

21 MAIG-21 JUNY 24 AGOST-23 SETEMBRE 23 NOV- 21 DESEMBRE
Freqüència: Freqüència: Freqüència:

Quantitat: Quantitat: Quantitat:

Qualitat: Qualitat: Qualitat:

34
 Capricorn
22 DESEMBRE-20 GENER
Freqüència:

Quantitat:

Qualitat:

Aquari
21 GENER-18 FEBRER
Freqüència:

Quantitat:

Qualitat:

Peixos
19 FEBRER-20 MARÇ
Freqüència:

Quantitat:

Qualitat:

35
 Art fet amb llibres... quin us agrada més?

36
 BOOK LOOKS

37
 Webs d’interès

revistaql.jimdo.com

No us la perdeu! Aquí trobareu tots els números anteriors de la Revista dels

Lectors del QL, contingut exclusiu i molt més!

Qui som?
El 28 d’Abril de 2011, dos lectores del Boli van compartir amb els seus companys Quellegistes una
idea emocionant que havien tingut: crear una revista on hi tinguessin cabuda tota mena de temes,
essent la literatura el principal. Aviat la proposta va acumular seguidors i en un tres i no res el tema
bullia de redactors atrafegats.

Malauradament, el que en un principi s’havia ideat com un entretingut butlletí es va acabar conver-
tint en un projecte tan gegantí que va començar a patir baixes quan faltava poc per publicar el pri-
mer numero i finalment va quedar congelat. Pero no tot estava perdut! El maig de 2014, un nou
grup d’intrepids Quellegistes van decidir tirar endavant aquell projecte que prometia tant amb la in-
tencio de que tota la il·lusio que hi havien dedicat els seus companys no quedes en l'oblit. Tres mesos
mes tard, la primera edicio d’aquella “operacio fenix” va veure la llum, i amb ella va va reneixer La
Revista dels Lectors del QL.
Ens ajudes a que la seva flama cremi més que mai?

Comptem amb tu!

38
 T’atreveixes a conèixer la filosofia dels nostres cursos?

Després d'impartir-los durant sis mesos a la Xarxa de Biblioteques, per encàrrec de Barcelona Activa,
ara arriba el moviment FanTIC a les escoles.

T’avisem que... crea addicció!

El nostre objectiu és portar a les escoles una nova manera d'aconseguir que les noies i nois s'apropin
activament a diverses disciplines creatives tals com la literatura, música, fotografia, pintura, dansa, ci-
nema... Fem breus formacions emprant nous i innovadors formats adreçats a escoles.

Què són els Booktubers? Els Booktubers són milers de joves arreu del món que pugen vídeos a You-
Tube parlant sobre la seva passió pels llibres i acumulen milions de seguidors!

Sabies que...? El fenomen Booktuber està agafant volada i fins i tot el sector editorial potencia aquesta
manera de promocionar els seus llibres. Una bona recomanació d'un BookTuber conegut pot fer aug-
mentar les seves vendes fins a un 20%!

I per què no extrapolar aquest sistema exitós a d’altres disciplines artístiques? Amb 4FanTIC els alum-
nes es divertiran convertint-se en creadors i divulgadors (Tubers) de l'art que hagin treballat durant les
formacions. Fem-los Booktubers, Dansatubers, Artstubers, Musictubers, Fototubers, Teatretu-
bers! Satisfarem objectius pedagògics i, a més, complementem els recorreguts curriculars en una gran
quantitat de competències.

+informació a:
www.4fanticbcn.com

Twitter | Facebook | YouTube | Instagram

39
 Membres de la redacció:

Mixa

T’agrada escriure? Voldries col·laborar amb

la redacció? Escriu-nos un correu a…

revistaql@gmail.com

40