ON ENS TROBEM? QUIN ÉS EL CAMÍ LLAVORS?

La independència del principat no serà immi- La Unió Europea i l’estat espanyol son del tot
nent. Treu-t’ho del cap. 18 mesos deia el ca-
txondo del Mas? Això és un lluita que durarà
anys!
I QUE PODEM FER ARA MATEIX?
La nostra feina ha de ser fer fracassar els in-
tents d’encaix autonomista, abanderats per la
vella guàrdia convergent i els seus companys
de viatge de la nova direcció d’ERC.
PERÒ QUE HA PASSAT?
La via dels autonomistes reconvertits es va de-
¿Y LA mostrar fallida deixant indemne tot l’entramat
incapaces de millorar les condicions de vida
de la gent. El motor mobilitzador ha de ser la
gent treballadora i no les elits amb interessos
a l’estat espanyol. No farem el camí amb un
front patriòtic, l’única via és la intersecció de
lluites: alliberament nacional, lluita contra el
patriarcat i contra l’explotació capitalista.
I ELS PRESOS POLITICS?
La pràctica antirepressiva no ens ha de fer
perdre l’objectiu de la independència. No son
preses polítiques, son ostatges en mans de
l’enemic.

REPÚBLICA PA institucional. L’etapa de moviments de masses

CUANDO?
Pot semblar estrany que un document
de la CUP comenci amb una cita de
Jennifer López i no de Gramsci, Marx
o Fuster. Però el pati està com està
companyes.
al dictat d’institucions s’ha d’acabar. Mai vam ABENDUM…
ser més a prop de la independència que el 3
d’Octubre, potser algun dia se’ns explicarà
La sobirania serà total o no serà, poc guanya-
rem amb un país en mans de l’FMI i compan-
què va passar aquells dies de desmobilització
yia. La sobirania és canviar-ho tot per cons-
popular. Recordeu a consellers fent veure que
truir una societat on valgui la pena viure-hi.
anaven a treballar per Twitter? O entitats sobi-
ranistes enviant a la gent a fer un gelat?
El nou moment arribarà si som capaces de
mobilitzar-nos fins a les últimes conseqüències
i fer allò que és imprescindible: una insurrecció
“Mai vem ser més aprop democràtica que posi al centre la vida de les
que el 3 d’Octubre ni mai persones. La quimera és la reforma.
més lluny des del 2012
que ara mateix.”
 PROPOSTES
• Convertir l’espai públic en un espai de
commemoració i memòria on es pugui
resseguir la història de les classes popu-
lars amb itineraris, plafons, memorials,
visites guiades, etc.
• Protegir, posar en valor i promocionar
el patrimoni industrial per explicar el
paper de la classe treballadora i fer aflo-
rar el sentiment de pertinença de classe i
de continuïtat històrica.
• Treballar per recuperar la memòria his-
tòrica del segle XX (II República, fran-
quisme, transició, etc.) evitant discursos
MEMÒRIA simplificadors i reivindicant la lluita de
classes com a motor de progrés social.
HISTÒRICA
Cal engegar polítiques per preservar
i recuperar la memòria històrica i la
identitat col·lectiva de les classes po-
pulars, el conflicte social i la lluita de
classes. El coneixement de la història és
una eina indispensable per entendre el
present i pensar el futur.
“El coneixement de la
història és una eina indis-
pensable per entendre el
present i pensar el futur.”
• Eliminar de l’espai públic qualsevol
referència lligada a la negació dels drets
individuals i col·lectius de la ciutada-
nia, com la simbologia franquista o
la vinculada a períodes i personatges
compromesos amb el colonialisme,
l’imperialisme o el tràfic d’esclaus.
• Revisar els nomenclàtors municipals
i introduir noms que visibilitzin a la
població menys representada en les
denominacions de carrers i places,
sanejar-los de personatges menysprea-
bles i recuperar-ne les denominacions
populars.
• Celebració d’un acte simbòlic en home-
natge a les víctimes de la Guerra Civil i
de la dictadura cada 23 de gener (entra-
da de l’exèrcit franquista a Gelida).
• Incentivar la recuperació de material
documental de gelidenques que van
exiliar-se un cop acabada la Guerra
Civil.
• Dotar d’un premi als estudiants de
secundària i batxillerat que realitzin
treballs d’investigació relacionats amb
la recuperació de la memòria històrica
de Gelida.

EDUCACIÓ PÚBLICA,
GRATUÏTA, DE QUA-
LITAT I EN CATALÀ
Treballarem per una educació que posi
la persona al centre, des d’una mirada
respectuosa cap a la seva individualitat,
que faci sorgir el seu esperit crític com
a persona capaç i autònoma, acompa-
nyant-la en el seu desenvolupament i
creixement en comunitat.
Volem una educació lliure de discriminacions
de cap tipus i, per això, treballarem per abolir
les desigualtats socials i fomentarem processos
comunitaris sobre la riquesa de la diversitat
individual, funcional, de gènere i de cultura.
PROPOSTES
• Vetllar pel caràcter públic dels centres
educatius i municipalitzar la gestió
privada de les activitats que depenen
d’aquests.
• Treballar per la reducció de ràtios i
en favor de la jornada compacta de
9 a 14h de les escoles, amb un servei
fins les 16:30h, servei de menjador i
l’acolliment del joc lliure per a les famí-
lies que necessitin conciliar amb la vida
laboral.
• Donar suport a la tasca de l’espai nadó
i l’espai “Juguem en família” actual,
creant un espai familiar que els integri.
• Mantenir dues llars d’infants municipals.
“Una educació que posi la
persona al centre, acom-
panyant-la en el seu desen-
volupament i creixement en
comunitat.”
• Crear un consell educatiu de vila, com a
ens de govern de la comunitat educativa,
on hi participin tots els agents implicats:
infants, famílies, personal tècnic i polític i
els professionals de l’educació, la sanitat,
esports...
• Establir quotes segons el nivell de renda
de les famílies.
• Obrir els patis de les escoles per aprofitar
aquests espais per a la formació i realit-
zació d’activitats fora de l’horari lectiu.
• Fer un seguiment de les obres al CEIP
Montcau, reduir al màxim el temps en
barracons, mantenir una comunicació
transparent amb les famílies i afavorir el
procés de reconstrucció de l’edifici amb
sentit pedagògic.
• Fomentar un servei d’extraescolars mu-
nicipal que doni espai al joc lliure i a la
pràctica de les tradicions populars locals.
• Oferir una educació inclusiva, emocional
i sexual a infants i joves.
• Impulsar un espai d’activitats per al jo-
vent a partir d’un enfocament comunitari
i cooperatiu, com podria ser el ressorgi-
ment de l’esplai.
• Promoure l’educació permanent a través
d’una escola d’adults activa i participativa.

COMERÇ
La greu i desesperant situació del co-
merç i l’hostaleria a Gelida ens preocu-
pa —i molt. No podem permetre que la
deixadesa dels governs actuals faci de
nosaltres un poble dormitori. Les polí-
tiques actuals han propiciat una Gelida
“morta”, deixant que cada dia més
petites botigueres i restauradores hagin
de tancar portes.
Coneixem la problemàtica del comerç digital,
però no podem deixar de banda la xarxa de
comerç local. Sense la col·laboració de dife-
rents actors socials al nostre municipi, estem
condemnades a deixar els carrers de Gelida
sense vida.
Tot i això, no ens resignem. Volem un model
de poble on les xarxes comercials siguin part
d’una gran xarxa social.
PROPOSTES
• Per als establiments on es faci un
ús important d’energia elèctrica,
l’Ajuntament farà una precompra
d’energia verda, que possibiliti el submi-
nistrament a aquests locals a un preu
més assequible.
• Impulsar la creació de cooperatives locals,
tant de consumidores com de comer-
ciants. La unió fa la força.
“Volem un model de poble
on les xarxes comercials si-
guin part d’una gran xarxa
social.”
• Iniciar el procés associatiu per fer de
Gelida un centre comercial a cel obert.
Teixir xarxes, impulsar campanyes,
recolzar associacions de botigueres i
restauradores on es faci bandera de ser
comerç de proximitat, i premiar a les
seves consumidores.
• Reduir impostos municipals, segons
trams, a botigues i autònomes. El nivell
de renda, producció d’escombraries i el
reciclatge d’aquestes, també premiarà a
aquest sector.
• Potenciar totes les activitats comercials
de proximitat i, especialment, les que
estiguin més clarament orientades al bé
comú; i utilitzar el marge de discrecio-
nalitat que la llei atorgui a l’Ajuntament
per limitar al màxim els permisos ne-
cessaris per construir grans superfícies
comercials.
• Facilitar el lloguer a persones aturades
de llarga durada, de locals comercials
buits o sense possibilitat d’ús, a un preu
baix, per desenvolupar-hi activitats d’alt
valor afegit ambiental i social.
• Compaginar activitats populars, lúdi-
ques i socials amb el teixit comercial de
Gelida.

CULTURA
POPULAR
Entenem l’Ajuntament com el garant per
assentar una base on la gent i les associa-
cions del poble siguin les encarregades de
fer i planificar conjuntament la cultura
popular de la vila. Una cultura basada en
la tradició on es vegin representades les
nostres arrels i hom pugui sentir-se repre-
sentat.
PROPOSTES
• Reformular el Consell Municipal de
Cultura. Aquest òrgan ha de ser parti-
cipatiu, amb poder decisori, vinculant i
lliure.
• Canviar el funcionament de la comissió
de festes perquè qui hi vulgui participar
es senti a gust i còmode.
• Crear un espai de barraques per
a l’establiment de les entitats que
així ho vulguin durant la festa ma-
jor, per generar noves oportunitats
d’autofinançament i, alhora, nous i
diferents espais de festa.
• Eliminar l’impost revolucionari per a
l’adjudicació de la barra de festa major
a les entitats.
“Una cultura basada en
la tradició on es vegin
representades les nostres
arrels i hom pugui sentir-
se representat.”
• Establir convenis amb entitats locals,
en lloc de contractar empreses privades,
per desenvolupar tasques derivades de
la festa major.Engrescar a les entitats
veïnals per tal de continuar amb les
festes dels barris o carrers.
• Impulsar de nou les iniciatives, públi-
ques o privades (d’entitats), per a les
pràctiques esportives; com, per exem-
ple, el torneig de futbol sala a la piscina.
• Promocionar la celebració de les festes
d’àmbit nacional (Sant Jordi, Sant Joan,
Onze de setembre, etc.) i procurar-ne
l’èxit.
• Mantenir contacte constant amb les
entitats culturals de la vila per saber-ne
les seves inquietuds.
• Treballar amb els centres educatius de
la vila per generar iniciatives que ser-
veixin per promocionar les activitats de
cultura popular entre els infants.

ASSOCIACIONISME
El món associatiu és un dels primers
fronts per plantar cara al capitalisme,
on cercar aliances i complicitats per a
construir noves sobiranies.
Les entitats han de ser el pal de paller de
la implicació, el debat i la consciència
crítica de la ciutadania. Amb entitats
fortes, autònomes i lliures construïm
una societat millor.
Cal preservar i potenciar la intensa vida
associativa que té Gelida. L’organització
de les entitats ha de seguir sent autònoma i
aquestes han de tenir un paper i uns espais
més importants, especialment, a la festa
major. Cal acabar amb la competència en-
tre entitats i trobar fórmules perquè puguin
trobar espais on plantejar altres maneres
de fer festa i cercar el tan necessari autofi-
nançament.
PROPOSTES
• Dotar el Consell Municipal de Cultu-
ra de capacitat de decisió i de partida
pressupostària.
• Crear un espai de barraques per
a l’establiment de les entitats que
així ho vulguin durant la festa ma-
jor, per generar noves oportunitats
d’autofinançament i, alhora, nous i
diferents espais de festa.
“Les entitats han de ser
el pal de paller de la
implicació, el debat i la
consciència crítica de la
ciutadania...”
• Establir convenis amb entitats locals,
en lloc de contractar empreses privades,
per desenvolupar tasques i/o activitats
relacionades amb la festa major.
• Fer un inventari dels recursos dels quals
disposa l’Ajuntament i posar-los al ser-
vei de les entitats.
• Exercir d’oficina d’assessorament per a
les entitats que ho necessitin.
• Donar suport i facilitar recursos per a
les activitats que s’organitzin des de les
entitats.
• Generar eines per al foment de
l’autogestió de les entitats.
• Augmentar el nombre de cartelleres
públiques i procurar que arribin a tots
els barris perquè siguin un mitjà eficaç
de dinamització de l’activitat cultural,
associativa, política i comunitària del
poble.
• Canviar de forma global l’actitud de
l’Ajuntament respecte a les propostes de
les entitats, per fer de la institució una
ajuda i dinamització de les propostes
d’aquestes, i no un mur de burocràcia i
dificultats.

ANIMALISME
A la CUP de Gelida, hi ha un bon nom-
bre de persones que desembarquem a la
política per canviar radicalment el que
la resta de partits ignoren, per donar
veu als que no la tenen i demostrar que
la lluita social està fortament lligada a
la lluita animalista. Una societat no pot
avançar mentre les administracions ma-
ten animals amb diners públics.
PROPOSTES
• Implicar als serveis públics en la difusió
dels animals perduts o abandonats, per
fomentar les adopcions i el retrobament
dels animals.
• Garantir l’accés de les protectores al
concurs de gestió de recollida d’animals
perduts o abandonats. A Gelida, aques-
ta gestió la porta una empresa privada
que no aplica cap mena de criteri de
protecció animal.
• Augmentar les sancions a qui maltrac-
tin animals. La quantia de les sancions
actuals és ridícula, i posen als maltrac-
tadors en una posició de quasi total
impunitat.
• Perseguir i sancionar la cria d’animals
per a la venda, per part de particulars
sense llicència.
• Habilitar un registre de maltracta-
dors d’animals, amb dades aportades
per protectores, centres de recollida
d’animals abandonats, veterinaris i
policia local, amb l’objectiu d’evitar
l’entrega d’animals a aquestes persones.
• Impulsar campanyes educatives
i de conscienciació en contra de
l’abandonament i a favor de l’adopció
d’animals.
• Assignació d’una dotació pressupostària
suficient a les protectores d’animals del
nostre poble.
• Possibilitar l’accés d’animals al “Funi”
i d’altres transports urbans. Facilitar la
conciliació social entre ciutadans i els
seus companys animals.
• Ajudes municipals per sufragar
l’assistència veterinària a famílies sense
recursos que tinguin animals a càrrec
seu. Defensem el desenvolupament
d’una línia d’ajudes amb l’objectiu de
sufragar despeses veterinàries justifi-
cades, com vacunacions obligatòries,
desparasitació, esterilització o inter-
vencions urgents, sota condició que no
alberguin més animals d’ençà de la data
de sol·licitud d’ajuda i fins que aquesta
cesi.
• Donarem formació a la policia local i
als bombers en temes de legalitat i ma-
neig en la manipulació d’animals.
• Impulsarem campanyes en escoles i
residències. És important formar a les
vilatanes del demà en el respecte i la
protecció als animals.
 Només fent protagonista el conjunt de la
societat i retornant el poder de decisió al
poble començarem el camí cap a la demo-
cràcia real.
PROPOSTES
• Assemblees municipals obertes per
augmentar la incidència del poble en
la política municipal. L’assemblea serà
l’espai de debat i presentació de propos-
tes, que hauran de ser aprovades, o no,
en ple municipal.

• Redacció d’un reglament de participa- • Consultes ciutadanes que permetin

ció que recollirà el funcionament dels
mecanismes de participació.
• Creació d’una comissió de participació,
òrgan que no decideix sobre continguts
sinó que acorda mecanismes que regu-
len la participació i els seus processos.
• Convocatòria de consultes populars
PARTICIPACIÓ per debatre i decidir quins projectes es
volen dur a terme i la seva prioritat.
la votació a tota la ciutadania, que es
podrà pronunciar sobre temes determi-
nats. Les propostes podran ser presenta-
des pel Ple, per la comissió de participa-
ció o per qualsevol vilatana.
• Obrir el Ple a la participació ciutadana,
organitzant una segona sessió després
de l’oficial, amb els criteris de funciona-
ment que s’acordin per a la seva viabi-
litat.

• Creació d’assemblees veïnals com a eina • Promoure els referèndums populars.

L’Ajuntament és la institució que permet
crear estructures de participació més
properes al poble. Hi apostem de forma
clara: creació d’estructures de partici-
pació directa com a embrió d’un nou
model democràtic, econòmic i social.
de participació i decisió horitzontal que
permeti major incidència de la ciutada-
nia en la política municipal.
“Creació d’estructures de
participació directa com
a embrió d’un nou model
democràtic, econòmic i
social. ”
En temes municipals, amb l’adaptació
dels reglaments corresponents; en temes
supramunicipals, amb el compromís
de donar-hi suport institucional (cessió
d’espais, etc.)
• Iniciar el treball per aconseguir que els
pressupostos siguin debatuts i aprovats
de forma participativa. Caldrà aplicar
mesures a mitjà termini i de forma gra-
dual, perquè son iniciatives complexes
que necessiten temps i dedicació.

EQUITAT: PER A UNA
GELIDA ANTIRACISTA,
FEMINISTA I LGBTIQ+
Som una vila plural i hem d’aprofitar
aquesta riquesa per crèixer com a per-
sones i com a poble, per això cal aplicar
unes polítiques que pensin en totes, ens
respectin i acullin la diversitat amb els
braços oberts perquè totes hi trobem el
nostre lloc i puguem viure plenament.
PROPOSTES
• Dur a terme un diagnòstic de les ne-
cessitats, realitats i demandes de les
persones en relació amb la violència
masclista, racista i contra el col·lectiu
LGBTIQ+ per determinar les necessitats
a cobrir al municipi.
• Vetllar per a la implementació d’un
programa d’educació afectivo-sexual a
tots els centres educatius (des de l’escola
bressol fins a l’institut) per a l’alumnat,
equip docent i famílies.
• Implementar i aplicar un protocol con-
tra les agressions masclistes, racistes o
LGBTIQ+-fòbiques en activitats festives
i espais d’oci nocturn.
• Impulsar una administració inclusiva
formant, de forma continuada, obli-
gatòria i en clau feminista, al conjunt
de treballadores de l’ajuntament i als
cossos de seguretat de Gelida.
• Garantir el funcionament de canals de
comunicació contra el racisme, des d’on
es protegeixin i garanteixin els drets de
les persones migrants i racialitzades, i
on puguin expressar la seva veu.
• Elaboració de pressupostos municipals
amb perspectiva antiracista, feminista i
LGBTIQ+.
• Crear una regidoria antiracista, femi-
nista i LGBTIQ+, amb personal tècnic
i pressupost propi, des d’on apoderar
als col·lectius i des d’on impulsar cam-
panyes de sensibilització i de prevenció
d’agressions i discriminacions.
• Treballar colze a colze amb els
col·lectius feministes i de dones; i pro-
mocionar la creació de col·lectius anti-
racistes i LGBTIQ+.
• Introducció de criteris antiracistes,
feministes i LGBTIQ+ en les ordenances
fiscals, l’establiment de preus públics i
en els processos de contractació pública.
• Impulsar projectes i activitats que afa-
voreixin l’intercanvi, les relacions i la
convivència entre les diferents comuni-
tats i grups humans que viuen al poble.
• Fer un estudi de les gelidenques invisi-
bilitzades per impulsar el seu reconeixe-
ment a l’espai públic de la vila.
Totes les vilatanes tenim el dret de viure
dignament i l’ajuntament, l’obligació de
fer-ho possible!
 PROPOSTES

• Propiciar espais a adolescents i joves • Defensar l’ensenyament públic i de

on es puguin organitzar de forma asso-
ciativa i assembleària, on es faciliti la
formació d’idees i d’una identitat crítica
envers el món que ens envolta.
• Potenciar propostes i mesures per vin-
cular joves i adolescents amb les acti-
vitats del poble, per establir vincles i
lligams amb el territori i la comunitat
qualitat davant de qualsevol intent de
privatització.
• Implementació de l’aula d’estudi, que
estigui en condicions, i de veritat!
• Impulsar beques i ajuts municipals
d’oferta pública real cap a les joves amb
menys recursos.

• Propulsió de polítiques d’acció i inter- • Davant la dificultat d’emancipació de

JOVENT
• Proporcionar un immoble públic per
El jovent gelidenc pateix el difícil ac-
cés a l’educació, a l’habitatge i al món
laboral, suportant tot tipus de desigual-
tats i d’explotacions. S’han d’impulsar
mesures perquè el jovent s’organitzi i
exerceixi la seva llibertat d’associació i
d’expressió.
venció comunitària on les joves i ado-
lescents prenguin part en l’elaboració de
polítiques que les afecten directament,
fent visibles les seves necessitats i de-
mandes.
a la creació d’un espai juvenil on es
puguin dur a terme activitats d’oci i
d’aprenentatge, allunyat d’un oci de
consum.
“S’han d’impulsar me-
sures perquè el jovent
s’organitzi i exerceixi la
seva llibertat d’associació
i d’expressió.”
les joves de Gelida: s’ha de garantir el
dret a l’emancipació juvenil.
• Amb la implementació del sistema
d’habitatges per tal que independitzar-
se sigui un dret i no un luxe. Facilitant
la reducció de taxes i intervenint en el
preu del lloguer.
• Promoció de feina al mateix poble i
voltants per millorar la qualitat de vida
de les joves. Per a fer-ho possible, cal-
drà crear una comissió tècnica per a la
recerca de feina de les joves perquè faci
de nexe entre demanda i demandant.
 PROPOSTES
• Sol·licitar un increment de la freqüèn-
cia de trens durant tot el dia, intentant
fer pressió juntament amb altres muni-
cipis de la R4 per aconseguir-ho. Volem
passar de 2, a 3-4 trens per hora i sentit.
• Treballarem i exigirem perquè Gelida
formi part de la zona 2 en el sistema
tarifari integrat.
• Ús diari del funicular de Gelida, amb
horaris i serveis totalment complemen-
taris amb el bus funicular.
• Augmentar i millorar la freqüència del
bus entre les urbanitzacions i la vila,
i que el cost del servei sigui gratuït o
simbòlic per tal que les urbanitzacions
puguin estar connectades amb el dia a
dia del poble sense dependre del trans-
port privat.

• Volem garantir un accés segur a
• Millorar el servei del bus funicular.
TRANSPORT
Volem apostar per un transport el més
ecològic i sostenible possible i que
s’adapti a les necessitats de la gent del
poble. Per això creiem que s’ha de prio-
ritzar l’ús del transport públic i dismi-
nuir l’ús dels vehicles privats.
l’estació des del barri de Sant Salvador i
la Gelidense.
Incrementar la seva freqüència i fer-lo
coincidir amb els horaris dels trens en
ambdues direccions (Barcelona i Vila-
franca). Garantir que tots els trens que
arriben a Gelida, inclosos els últims
trens de la nit, disposin del servei del
bus funicular. Creiem que el bus ha de
ser un servei municipal gestionat per
l’Ajuntament.
“Creiem que s’ha de
prioritzar l’ús del trans-
port públic i disminuir
l’ús dels vehicles privats.”
• Millorar el servei del bus nocturn i as-
segurar que sempre s’aturi a Gelida.
• Posar en marxa un servei de taxi muni-
cipal, que tingui cobertura dins de totes
les zones i urbanitzacions del municipi,
amb un preu simbòlic (1€) per trajec-
te i amb una sol·licitud prèvia de 24h
d’antelació.
• Promoure el desplaçament a peu dins el
poble.
• D’altra banda, estem fartes de pagar
peatges! Des de la CUP Gelida instem
a la mobilització per a la supressió
dels peatges. Mentre no assolim aquest
objectiu, reclamem el tram gratuït sense
teletac entre Gelida-Martorell, Gelida-
Sant Sadurní i Gelida-Vilafranca.
 PROPOSTES
• Incentivar la participació de la gent del
poble en el dia a dia de l’Ajuntament,
amb la creació d’una taula de partici-
pació popular, formada per represen-
tants veïnals, associacions i entitats.
Totes i tots decidirem quin poble volem.
• Recuperar els carrers. Fer-los habita-
bles, prioritzant-ne l’ús per a les via-
nants. Fer tornar la vida al carrer.
• Adequar i garantir l’existència
d’equipaments, infraestructures i espais
municipals que resolguin les necessitats
del municipi, sense afavorir interessos
URBANISME privats i/o comercials.
Un urbanisme al servei dels gelidencs i
gelidenques, sense més interès que fer una
vila més accessible i amable.
“Un urbanisme al servei
dels gelidencs i geliden-
ques, sense més interès
que fer una vila més ac-
cessible i amable.”
• Potenciar un model de poble que tren-
qui amb la dinàmica de poble dormito-
ri.
• Evitar la requalificació de zones verdes
i/o d’equipaments. Revertir i/o aturar
totes les tramitacions de llicències an-
teriors a la constitució de la Taula de
Participació Popular. El poble decideix
què i com ho vol.
• Afavorir la reforma de zones degrada-
des, potenciant l’estructura original del
poble.
• Establir criteris constructius a les urba-
nitzacions, vetllant per la integració al
paisatge. Reordenar-les i connectar-les
al poble. Totes som Gelida.
• Enfocar els nous projectes urbanístics
que es duguin a terme amb perspecti-
va de gènere: volem un poble inclusiu,
dissenyat per totes i per a totes.

URBANITZACIONS
Oblidades, arraconades, aïllades, ig-
norades… Aquests serien alguns dels
adjectius que faríem servir les veïnes
que vivim a les urbanitzacions de Geli-
da. Som part del municipi, però aquesta
no és la sensació que tenim: 0 serveis, 0
vinculació.
ON ENS PORTA AIXÒ?
• Degradació dels espais urbanitzats i
espais naturals.
• Inseguretat: robatoris recorrents a
les cases, ocupacions estacionals, ús
d’immobles per a fins il·lícits i punxa-
des de llum en parcel·les abandonades,
i mal mantingudes, que multipliquen el
risc d’incendis, entre d’altres.
• Carrers per on podria passar el París-
Dakar…
Com diu un veí: “Impostos de Beverly Hills
i serveis de Mombasa.”
I QUÈ PODEM FER PER CANVIAR
AQUESTA REALITAT?
La primera i més important: voluntat polí-
tica de trobar solucions.
La principal actuació és prendre la deter-
minació política de resoldre aquests pro-
blemes, amb fermesa i sent conseqüent.
“...la sensació que tenim:
0 serveis, 0 vinculació.”
El resultat del que avui son les urbanit-
zacions a Gelida és fruit de no haver pres
aquesta actitud durant moltíssims anys.
Cal actuar amb contundència i creativitat,
perquè ens hem d’adaptar a l’actual situa-
ció de partida. A més a més, l’Ajuntament
ha de reconèixer que la planificació urbana
dels últims anys no s’ha fet bé.
REPTES
• Recuperació de sòl per part de les ad-
ministracions: aquest és un punt que
exigeix valentia per fer front als immo-
bles i parcel·les abandonades o en mans
de bancs.
• Una data marcada: executar les actua-
cions que es duguin a terme a les ur-
banitzacions en els terminis establerts,
perquè la conseqüència de deixar que
les coses passin sense posar un límit de
temps pot portar a que es repeteixin
situacions com les que hem anat veient
fins ara: que els processos siguin inter-
minables.
• En conclusió: voluntat, recursos, va-
lentia i tenir en compte les veïnes i els
veïns... una recepta fàcil per a un pro-
blema complex.

HABITATGE
A Gelida vora del 20% dels pisos
estan buits, és urgent acabar amb
aquesta anomalia en aquests moments
d’urgència habitacional.
PROPOSTES
• Creació d’una xarxa pública de pisos
tutelats per garantir l’accés en igual-
tat de condicions a totes les perso-
nes amb malalties mentals, en risc
d’exclusió social o altres necessitats
que ho requereixin, per afavorir-ne la
integració i el dret a una vida digna.
• Supervisió de les vivendes de la gent
gran per garantir la qualitat de vida.
• Garantir el subministrament ener-
gètic de la població.
• Afavorir la rehabilitació d’habitatges
enfront de l’obra nova.
“A Gelida vora del 20%
dels pisos estan buits, és
urgent acabar amb aques-
ta anomalia en aquests
moments d’urgència ha-
bitacional.”
• Creació d’un cens de pisos de fons
voltors i bancs. Identificar-los davant
la ciutadania i, amb les mesures que
calguin, forçar el seu retorn a la po-
blació. Un poble net d’especulació.
• Establir l’IBI en funció de la renda, i
amb la introducció de criteris socials
i de gènere.
• Inspeccions periòdiques als pisos
buits per evitar la degradació i for-
çar, tant com calgui, la recuperació
per al parc de vivendes del municipi.
• Creació d’un cens de pisos de lloguer
just per a la gent jove, amb mesures
fiscals i/o ajuts per a les propietàries
 PROPOSTES
• Canviar tots els contractes d’energia
elèctrica municipals a Som Energia, una
cooperativa amb electricitat ecològica,
renovable i de proximitat.
• Promoure i facilitar la supressió de pes-
ticides i herbicides a tot el terme muni-
cipal i declarar les zones urbanes com
a lliures de tòxics. Per començar, serà
l’Ajuntament qui deixarà de fer servir
agroquímics en les zones verdes i arbrat
públic.
• Està bé que a zones enjardinades hi
MEDI AMBIENT hagi flors de temporada, però potser no
per tot arreu. Volem substituir moltes
d’aquestes plantes per flora autòctona
La lluita pel medi ambient no deixa de que, a més de fer flor, és de baix mante-
ser un dels pilars del nou país que volem niment i molt sostenible.
construir.
• Crear un catàleg de patrimoni mediam-
biental que inclogui, per exemple, els
arbres centenaris i d’interès municipal, i
els doti de protecció.
• Substituir el sistema de poda i cures de
l’arbrat públic. Defensem un model de
gestió de l’arbrat més sostenible i enfo-
cat a què els arbres estiguin sans. Amb
una bona gestió podríem evitar moltes
• Crear un consell de participació me-
diambiental obert a totes les persones i
entitats interessades.
• Defensar el patrimoni de les fonts de
Gelida. És un actiu que no podem
deixar de banda. Mantenim les que te-
nim i recuperem les que ja es donen per
perdudes.
• Defensar la vinya, patrimoni del Pene-
dès. No cal destruir camps per progres-
sar. Fem de la vinya un actiu!
• Ser curoses amb la fauna salvatge de
Gelida. Tenim un patrimoni importan-
tíssim i no el podem perdre. La pro-
tecció de l’àliga cuabarrada ha de ser
primordial.
• Limitar al màxim les batudes i caceres a
Gelida. El control d’animals es farà amb
formes més sostenibles per a totes i no
deixarem els nostres boscos sembrats de
plom.
• Defensar el medi i el territori, i treballar
juntes per millorar la qualitat ambien-
tal, atmosfèrica, acústica, de l’aigua i
del sòl, entre d’altres.
• Assessorar i incentivar el canvi de mo-
del energètic per tota la població.

NO RECICLAR
NO ÉS UN DRET
Gelida no pot suportar el sistema ac-
tual de recollida d’escombraries. Les
gelidenques produïm 1,5 kg de deixalla
al dia, el que suma 3.068 tones a l’any
i, actualment, només reciclem un 33%
de tots els residus. Segons la normativa
establerta, l’any 2020 haurem de reciclar
un mínim del 60%.
Si no hi arribem, se’ns imposaran sancions
pel valor de més de 200.000€ anuals.
Ha arribat l’hora de canviar aquest sistema
injust i gens ecològic. Nosaltres implanta-
rem el sistema de recollida selectiva porta
a porta.
És un sistema que marca quina fracció
residual (orgànica, materials reciclables o
resta) es recull cada dia i, seguint un calen-
dari, es deixen els residus que toquen da-
vant la porta de casa, a les hores establer-
tes. A través d’un xip inserit al contenidor,
l’operària o operari identifica a qui pertany
la fracció i, si s’ha reciclat correctament, se
l’enduu. En cas contrari, es deixa un avís
amb el motiu pel qual no s’ha recollit i es
proporciona l’ajuda necessària perquè, en
el futur, la persona ho faci correctament.
Aquest model, tot i ser més restrictiu pel
que fa a horaris, presenta molt bons resul-
tats en altres municipis.
“Nosaltres implantarem
el sistema de recollida
selectiva porta a porta.”
BENEFICIS
• Creació de llocs de treball.
• Tenir un poble lliure de contenidors,
que acaben sent nius de porqueria i
pudor.
• Aplicació de taxes segons la quantitat
de residus que genera cada casa (rela-
cionada també amb la renda personal).
• La recollida és nocturna i molt silen-
ciosa, la qual cosa millora el trànsit de
vehicles i els sorolls durant la nit.
• Pels casos excepcionals, es cons-
truiran zones d’emergència, a més
d’implementar el servei de deixalleria
mòbil.
• I el més important, invertirem els nú-
meros, en passar de reciclar un ridícul
33% dels residus a un brillant 75%. És
a dir, convertirem els residus en recur-
sos, ja que se’ls dona una segona vida;
i, a més, pagarem menys impostos al
rebut de les escombraries!
Entenem que és un canvi dràstic, però és
necessari si volem deixar un món millor.
Entre totes ho podem fer!