UNITAT 1: L

L’E
EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM

Contesteu les següents preguntes :

http://ntic.educacion.es/w3/eos/MaterialesEducativos/bachillerato/historia/revfran/activi
dades/antiregimentest.htm
Eix cronològic:
UNITAT 1. L’EUROPA A L’ANTIC RÈGIM
- BASES DE L’ANTIC RÈGIM
È
- UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL
- DEMOGRAFIA:
DEMOGRAFIA UNA POBLACIÓ ESTANCADA
- INDÚSTRIA ARTESANAL I TRADICIONAL
- EL COMERÇ
- LA SOCIETAT ESTAMENTAL
-LL’ABSOLUTISME
ABSOLUTISME MONÀRQUIC
- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
BASES DE L’ANTIC RÈGIM

 L’expressió Antic Règim va ser utilitzada pels

revolucionaris francesos del 1790 per designar la societat
que volien
li canviar.
i Ai í doncs,
Així d dó
dóna nom all conjunt
j d
de
normes, estructures socials i formes de govern i propietat
que es van donar a Europa fins a les revolucions liberals
iniciades a finals del segle XVIII.
XVIII
 La societat de l’A.R. es basava en la desigualtat. Dividida
en tres estaments.
 El règim
è i demogràfic
d àfi es caracteritzava
t it per unes taxes
t d
de
natalitat i mortalitat molt elevades, i un creixement
vegetatiu molt lent
 L’
L’economia i era de
d base
b agrària
à i
 El sistema polític predominant era la monarquia
absoluta.
1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I
SENYORIAL

 Economia
E i bàsicament
bà i rurall
 Entre el 80 i 90 % de la població es
d di
dedicava a lles ttasques agrícoles,
í l i aquesta
t
activitat proporcionava gairebé el 75% de
la producció global de bés.
bés
 Una agricultura molt poc productiva
(insuficient)= agricultura de
subsistència.
 No hi havia especialització i el comerç era
escàs= autoconsum
UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I
SENYORIAL
 Els camperols
El l vivien
i i en situació
it ió d’
d’escassetat,
t t fi
fins i ttott d
de
veritable misèria. CRISIS DE SUBSISTÈNCIA.
 L’escassa productivitat de l’agricultura es devia a
l’endarreriment tecnològic i el predomini de la
propietat senyorial de la terra= règim senyorial.

 ELS DRETS SENYORIALS: eren el conjunt de beneficis i

rendes que rebien els senyors en virtut del seu domini
sobre la terra.
- senyoria territorial (conjunt de terres en mans d’un
senyor). Aquesta constava: - reserva senyorial
- la resta, dividia en masos
- senyoria jurisdiccional
 La terra era la font de riquesa més important.
important
UNA POBLACIÓ ESTANCADA

 Una població
U bl ió estancada
t d voll di
dir que augmentavat poc i molt
lt
lentament:
 taxes de natalitat(entre el 35 i un 40%0) i mortalitat molt
elevades (entre el 35 i 40%0) (mortalitat catastròfica).
Ïndex de fecunditat alt: 5xdona
 Una esperança
p ç de vida baixa: aprox.
p 28 anys
y
 L’existència d’unes crisis demogràfiques periòdiques
 Una mortalitat infantil molt elevada
 C i
Creixement t natural
t l o vegetatiu
t ti b baix
i o null
 Aquestes característiques corresponen a l’anomenat: Cicle
demogràfic antic
 Causes de les taxes de natalitat i mortalitat tant
elevades
EL COMERÇ
 La insuficiència dels transports: tipus de
transport i de camins
 Hi ha un comerç interior i un comerç colonial.
 Comerç interior: solia tenir un abast local o
comarcal, i fires periòdiques
 Comerç colonial: es van obrir noves rutes
marítimes
íti i ell comerç colonial
l i l es va convertir
ti
en un estímul per les economies europees
LA SOCIETAT ESTAMENTAL

 Societat dividida en tres estaments o grups

socials, amb escassa mobilitat entre ells: la
noblesa, el clergat (PRIVILEGIATS) i el tercer
estat (NO PRIVILEGIATS).

 Societat basada en la desigualtat d’origen,

perquè el naixement determinava la pertinença a
un grup o altre i era molt difícil canviar de posició
social.
 Societat basada en la Desigualtat civil: la
divisió social es basava en el privilegi jurídic
LA SOCIETAT ESTAMENTAL
 Privilegiats:
P i il i eren una minoria,
i i només
é un 2% de
d la
l
població:
- NOBLESA
- CLERGAT
 No privilegiats: comprenia la majoria de la població,
grups de condició molt diversa que només compartien una
característica: no tenien privilegis jurídics ni econòmics:
- BURGESIA
- CLASSES POPULARS URBANES
- PAGESIA
(Mirar piràmide de societat de l’AR, pàg. 8)
PODER POLÍTIC I RELACIONS INTERNACIONALS A
L’EUROPA DEL SEGLE XVIII
 ABSOLUTISME: forma de govern en què el poder
suprem està en mans d’una sola persona
anomenada rei,
rei sobirà,
sobirà emperador,
emperador monarca.
monarca
 El poder del monarca destacava per damunt de tots
els altres estaments
 Dret diví

 Poder absolut:característiques.
absolut:característiques Ex
Ex. més complet: la
monarquia francesa dels Borbó, sobretot la de Lluís
XIV ((“rei Sol”))
 La pràctica del govern absolut: institucions que
l’assessoraven i executaven els seus mandats:
- Consell
C ll d’E
d’Estat
t t
- Secretaris d’Estat
- Governadors
G d o intendents
i d
- Funcionaris o buròcrates
 Els límits de la monarquia absoluta: llei divina,
dret natural i lleis fonamentals de cada regne
"És
É només en la meva persona on
resideix el poder sobirà, el caràcter propi
del qual és l'esperit de consell, de justícia
i de raó;; és a mi a qqui deuen els meus
cortesans la seva existència i la seva
autoritat; la plenitud de la seva autoritat
que ells no exerceixen més que en el
meu nom resideix sempre en mi i no pot
tornar-se mai contra mi; només a mi
pertany el poder legislatiu sense
dependència i sense divisió; és per la
me a autoritat
meva a to itat que
q e els oficials del meu
me
Tall procedeixen no a la formació, sinó al
registre, a la publicació i a l'execució de
la llei; l'ordre públic emana de mi, i els
drets i els interessos de la Nació, dels
quals se sol fer un cos separat del
Monarca, estan units necessàriament al
meu i no descansen més q que a les meves
mans."

Discurs de Luis XV al Parlament de París

el 3 de març de 1766.
1766
2.2.- LA CONTESTACIÓ A L’ABSOLUTISME
 Els inicis del parlamentarisme (certa
separació dels poders)
 Però no a tot Europa hi havia monarquies
absolutes. Al llarg del segle XVII,a Anglaterra i
Holanda es van imposar règims parlamentaris
en què les classes mitjanes van aconseguir
participar en el poder polític.
 “Habeas corpus”, 1679 (Carles II)
Tractat d’Utrecht i Rasttat, 1713-1715, fi del
poder
d polític
lí i espanyoll i pactes entre potències
è i
europees, beneficiari: Anglaterra

Conformació de grans potències com: França,

À
Àustria
i i Rússia,
Rú i Estat
E en ascens Prússia.
P ú i
Política d’equilibri europeu: política de pactes, permetint un creixement
Econòmic gràcies a l’expansió colonial.
colonial

També van haver conflictes pel control de colònies i del comerç: Guerra dels
Set Anys.
Anys Doc 5
4.- Transformacions econòmiques
q i socials en el segle
g
XVIII
4.1.- El creixement de la població
La introducció de nous conreus vinguts d’Amèrica i de
tècniques agrícoles noves va permetre un augment de la
producció agrícola.
agrícola
L’augment de producció agrícola, juntament amb la manca de
grans epidèmies i de guerres, portarà a un augment de la
població a alguns països d’Europa.
4.2.- L’augment de la producció: les manufactures
 L’augment de la població
 el creixement de la necessitat de productes manufacturats
demanda a les colònies
Doc. 2
controls pels gremis

Era necessari per a crèixer, lliurar-se treball industrial domèstic

Van augmentar les manufactures a partir del segle XVIII, uns

establiments subvencionats, impulsats per l’Estat o d’iniciativa privada,
que concentraven un nombre elevat de treballadors sota un mateix sostre,
és a dir, el precedent de les fàbriques modernes.
4.3.- Comerç ç colonial
Important creixement per: productes valorats (cacau,
tabac, café, sucre, cotó…
Colònies com a mercats importants, manufactures
Noves rutes marítimes
Gran importància del comerç d’esclaus
4.4.- L’ascens de la burgesia
g
El grup més dinàmic econòmic i culturalment.
Però, dificultat per accedir al poder polític, reservat a la
noblesa.
Activitats:
- burgesia rendista: ingressos que li proporcionaven
les seves propietats (urbanes i/o rurals).
- La burgesia financera: banquers o cobradors
d’impostos.
- La burgesia manufacturera es dedicava a la
indústria.
- la petita burgesia vivia de la seva feina com
artesans, comerciants o professionals liberals
(metges notaris,
(metges, notaris etc.).
etc )
 La burgesia expressa la seva frustració perquè estaven
sotmesos a forts impostos i no tenien accés als primers
ll
llocs d l’Estat,
de l’E t t els
l quals
l eren reservats
t a la
l noblesa,
bl
demanaven la fi dels privilegis estamentals Doc. 3
6 LA IL·LUSTRACIÓ: IDEES NOVES
DAVANT DE L’ANTIC RÈGIM
 La Il.lustració: moviment intel·lectual a Europa,
sobretot França, al segle XVIII, es va caracteritzar
per ll’aparició
aparició i el desenvolupament dd’una
una nova forma
de pensar i veure la realitat social.
 Defensaven:

- llibertad de consciència i de pensament

- cap religió sobre ningun altra
- tolerància entre homes i idees
- organització basada en els principis de llibertad i
igualdad
Aquestes idees van obrir el camí a les revolucions
americana i francesa.
6.2.- La crítica de l’Antic Règim
Nova doctrina política: LIBERALISME
Filòsofs més importants:
- Montesquieu
q divisió de p
poders
- Rousseau contracte social i sobirania nacional
- Voltaire defensor de la llibertad de
consciència (tolerància religiosa)

Els il·lustrats s’oposen a la societat estamental, Doc 2 i

doc 3
El liberalisme econòmic
Nova doctrina: FISIOCRÀCIA, principal teóric
Quesney, advocaven per la llibertad econòmica i la
iniciativa individual, s’oposa al mercantilisme. Doc 5
6.3.- El despotisme il·lustrat
“Todo para el pueblo pero sin el pueblo”
Mesures reformistes aplicades per monarques absoluts.
Trets més comuns:
- racionalització de l’administració
- Foment de l’educació
- Modernització econòmica, llibertad de comerç.
Malgrat els canvis hi havia una
contradicció, no es podia mantenir
ll’Antic
Antic Règim.
Règim