Escriure sense por

Manual d’escriptura creativa

Raquel Picolo

1
Escriure sense por. Manual d’escriptura creativa,
1a edició gener de 2019

©2019 Raquel Picolo

Correcció: Eva Bargalló

2
3
4
Presentació
Escriure sense por és un recull de notes
destil·lades al llarg de més de quinze anys
d’ensenyament de l’escriptura creativa. Vol
ser un estímul, un recurs i una finestra per
a aquelles persones interessades en el plaer
i l’art d’escriure. Hi trobaràs pensaments,
textos de creació pròpia i propostes
d’activitats que considero que poden ser
molt útils tant per als que comencen a
explorar l’aventura d’escriure com per als
que continuen endinsant-s’hi. Parlo
d’aquelles qüestions que durant l’aventura
de fer-me escriptora i professora
d’escriptura, que encara continua, m’he
adonat que són essencials.

Escriure sense por és la idea principal del

llibre. No podem arribar gaire lluny
carregats amb la por de fer les coses
malament, sense confiar en les nostres idees
i les nostres paraules. Aquesta afirmació
també és vàlida per als escriptors que ja són
uns virtuosos teixint mots i lligant frases. Si
escriuen amb por, por a quedar malament,
per exemple, o a sortir de la seva zona de
seguretat, per més gran que sigui el domini
5
tècnic, difícilment experimentaran l’art
d’escriure, el goig i la tremolor interna que
sentim durant el procés de la creació. Per
escriure amb art s’ha d’escriure sense por.
Insisteixo molt en aquesta idea, des de
diversos angles, perquè és clau i decisiva en
la creació literària i no se’n parla tant com
caldria.

Escriure sense por planteja qüestions

fonamentals, de base, repartides en tres
grans apartats. Primer, respirar, per crear.
És a dir, relaxar-nos i aventurar-nos a
navegar a mar obert per la nostra ment.
Segon, posar-nos reptes i restriccions per
esmolar els nostres recursos i deixar que ens
sorprenguin. En tercer lloc, rutllar, és a dir,
llegir i llegir, escriure i escriure. Perquè a
escriure només se n’aprèn escrivint i llegint
activament com a escriptor.

La intenció ha estat fer un llibre obert, que

generi pensament i reflexió després de la
lectura, amb missatges clars, exposats de
manera directa i senzilla, amb propostes
pràctiques que estimulin la lectura i
l’escriptura. Escriure sense por és un
manual per a tallers d’escriptura creativa i
6
també per a viatgers solitaris i autodidactes.
És el meu gra de sorra per ajudar-te a
superar la por a escriure.

Et proposo que juguis amb les paraules, que

escriguis amb tots els sentits, que et facis
preguntes creatives, que llegeixis en veu
alta, que et posis limitacions i obstacles
perquè la teva escriptura brilli més. Que
escriguis sense parar, sense pensar i sense
por.

7
8
 I. RESPIRAR

Els errors són necessaris i fins i tot bonics.

(Gianni Rodari).

9
10
Què és un escriptor?

Què és un escriptor? Una persona estranya que

s’estima més imaginar-se la vida que no pas
viure-la? Que crea mons de paraules i viu vides
de gent que ni tan sols ha conegut? Una persona
que necessita l’escriptura per poder sobreviure i
conviure, millor o pitjor, amb un desequilibri
intern crònic? Algú que es dedica a filtrar la
realitat pel sedàs de l’escriptura i transformar-la
en art literari?

No sé definir amb precisió que és un escriptor,

però sé que jo sóc escriptora. Hi vaig pensar força
quan vaig llegir Expiació d’Ian McEwan. Seguir
la Briony per les pàgines de la novel·la, em va
permetre observar de prop el naixement i el
desenvolupament d’una escriptora. La Briony és
un bon exemple de què és un escriptor. No crec
que l’escriptura hagi de ser sempre una expiació
dels errors i les mancances de la vida, però
moltes vegades sí que ho és.

La protagonista d’Expiació és una escriptora

autodidacta que triomfa tant portes enfora
(acaba sent una autora publicada d’èxit) com
portes endins (arriba a ser una escriptora
madura). I el camí el fa tota sola, amb el suport
11
moral de la seva mare a l’inici i, després, amb el
suport real de la lectura i el seu coratge per
escoltar i seguir la necessitat que té d’escriure i
d’endinsar-se en els secrets narratius. Fins a
mitjan segle XX les grans escriptores van ser
gairebé totes autodidactes.

A ser escriptor també s’aprèn sol, amb les

lectures, el quadern i el processador de textos
com a companys. Podem trobar cursos, guies i
acompanyants que ens estimulin i ens aplanin el
camí, i això és fantàstic, però el viatge de fons el
fem sempre sols. El viatge de l’artista és un
viatge solitari.

L’artista és un aprenent actiu, que busca els

aliments que li convenen, moltes vegades per
instint, i no es conforma amb els que li posen a la
boca. Des d’aquesta òptica, la mateixa que tinc
quan m’apunto com a alumna als cursos i tallers
que m’interessen, treballo com a professora
d’escriptura creativa. El camí el fa cadascú, jo
només estimulo, obro portes, acompanyo i
ofereixo els recursos que poden facilitar el procés.

La Briony ens explica que disfressa les

descripcions de la infermera en cap perquè el
calaix on amaga el quadern no tanca bé; també

12
canvia el nom dels pacients, transforma les
circumstàncies i inventa. Aquestes coses que fem
els escriptors.

Alguna vegada t’has despertat d'hora amb moltes

ganes d'escriure i, de sobte, t’adones que ja són
les cinc de la tarda i que no has escrit res? Molt
bé! No importa. Tenies més ganes de badar que
d’escriure. Sempre que t’ho puguis permetre,
badar, és fantàstic. Potser tenies por. La por és
un gran motor creatiu. Si tens por, escriu sobre
la por, si tens dubtes, escriu sobre els teus
dubtes. Això és ser escriptor.

Quan no sàpigues què escriure, sigues pacient i

continua escrivint; les paraules vindran a
socórrer-te. I, abans de criticar l'escriptura d'un
altre, recorda com et sents quan critiquen els
teus textos, i fes els comentaris amb tot el tacte i
la delicadesa que cal. Escriu, perquè això és el
que fan els escriptors. I vigila amb els crítics,
perquè sovint no milloraran la teva escriptura i,
si et descuides, la poden arruïnar.

Els escriptors som éssers estranys, una mica o

molt extraterrestres. Així que no et preocupis, no
vulguis ser normal ni perfecte i continua
13
escrivint. Si acceptes que no ets perfecte, et serà
més fàcil. Però recorda que hi ha dos tipus
d’escriptors, els que acaben els llibres i els que
no. Et recomano que escriguis amb passió i que
no t’aturis fins que posis “fi”.

Prova-ho!

Seu on et sigui més fàcil: en una terrassa d’un

bar, al banc del passeig, al tren, al metro, al sofà
de casa teva... Mira alguna cosa o persona que
tinguis al davant i comença a fer-te preguntes
sense parar. Qui és aquella dona? Per què fa
això? On viu? Té gaires amics? Per què vesteix
d’aquesta manera? És una compradora
compulsiva?... Respon a les preguntes, pren notes
i fes més preguntes.

14
Escriure cada dia per ser més feliç.
Aliments de l’escriptura creativa

El primer benefici de l’escriptura diària és

netejar la ment. Una manera molt bona de
començar la jornada és dedicar uns minuts a
escriure tot el que et passa pel cap i recollir totes
les paraules que volen sortir. Tot allò que has
vomitat damunt del paper no et distraurà ni et
farà la guitza a l’ombra i podràs treballar amb
més comoditat i concentració la resta del dia.

L’escriptura també és una eina molt bona per

establir objectius i organitzar projectes. Si al
paràgraf anterior es tractava de deixar-se portar
pel corrent, ara es tracta de centrar-se a fer
llistes: tasques a fer, coses que vols fer, objectius
que tens per a avui, per a aquest mes o per a tot
l’any, les metes per a d’aquí a cinc anys. Les
llistes són escales que ens ajuden a arribar als
nostres somnis.

Amb una ment clara i la llista de les tasques del

dia escrites, ja tens molt de guanyat. Però encara
pots guanyar més si disposes d’una mica de
temps per escriure una pluja d’idees relacionades
amb les tasques del dia. Una idea porta a una

15
altra i de seguida en tindràs moltes d’escrites;
d’entrada totes són bones. Segur que n’hauràs
anotat algunes de força interessants i que no
contemplaves abans de la pluja d’idees. Sovint
les millors idees són les que no veiem d’entrada.

Escriure uns minuts abans d’anar a dormir i

posar en el paper les emocions incòmodes,
t’ajudarà a clarificar els pensaments i treure’t
l’excés de càrrega. Dormiràs millor i la teva
ment, més relaxada, treballarà les emocions i els
temes pendents amb més eficàcia mentre dorms.

Saps com alimentar la teva passió per

l’escriptura?

Sàpigues què et motiva i on obtens l’energia

creativa. Sigues conscient de quina és la teva
percepció del món i quin és el motor de la teva
escriptura. Connecta amb la teva ànima,
t’ajudarà a enllaçar amb l’ànima dels lectors, i
deixa que la teva singularitat brilli en
l’escriptura.

Autoconeixement i consciència La teva

personalitat i visió de la vida es reflecteixen en el
teu estil literari, i l’escriptura literària és estil. Si

16
et coneixes bé et serà més fàcil convertir els
bloquejos literaris en disparadors creatius.

Fes coses que no has fet abans, llegeix llibres que

no t’emportaries de la llibreria, escriu un tipus de
text que no escriuries mai. Surt de casa per
acabar de definir amb més precisió casa teva i
enriquir-la. L’exploració i l’experimentació són
molt bon combustible per a l’escriptura creativa.

Implica’t a fons. Amb el que sents, amb la teva

visió del món, amb el teu propòsit artístic, amb el
teu full de ruta, amb les teves passions.

Prova-ho!

Pensa en un llibre que hagis llegit fa poc i que

t’hagi agradat molt. Si no el tens a casa ves a
buscar-lo a una biblioteca o compra’l en una
llibreria. Abans d’obrir-lo reviu el plaer que vas
sentir llegint-lo, recorda amb tota la vivesa què
et va apassionar. Després obre el llibre i troba en
el text les meravelles que has recordat, i
segurament d’altres. Quan tanquis el llibre
repassa les paraules i les tècniques literàries que
t’han fet tremolar l’ànima.

17
18
L’escriptura automàtica

Deixa que sigui la mà la que et porti on ella

vulgui, que siguin les frases i els mots els que
s'encadenin tots sols, sense brúixola ni mapa.
Escriu a mà, dibuixa les paraules i recull els
beneficis de la llengua i del dibuix, dels dos
hemisferis cerebrals. Aquest és un camí per
estimular la creativitat literària: partir del
present del cos, del present de les paraules que
van sorgint i teixeixen un text espontani.

Natalie Goldberg diu que a l'hora d'escriure

gairebé sempre barregem el creador i l'editor. Per
exercitar la part creativa, que sovint és la que
necessita més entrenament, has d'escriure sense
parar, córrer perquè l'editor no t’atrapi amb els
seus judicis. Mentre mantens la mà en moviment
no deixes entrar les crítiques paralitzants de
l’editor. El següent pas és perdre el control,
deixar-te anar, que no et preocupi si és correcte,
apropiat, interessant o original, que no t’amoïni
ni la puntuació ni la gramàtica ni la
documentació. Escriu sense parar de la manera
més concreta possible i, com diu Bradbury, ves
directe a la jugular. Escriu amb grapa.

19
Aquesta tècnica s'anomena escriptura
automàtica o escriptura lliure. És molt senzilla
de practicar i aporta molts beneficis. Estimula la
creativitat i potencia la veu literària. Jugues a
escriure sense saber on vas i et descobreixes en
les paraules que flueixen misteriosament.
Viatges a racons poc transitats de la teva ment,
rics en sensacions, emocions i idees creatives.
Viatges a llocs genuïns i originals. L'escriptura
automàtica també s’utilitza per trencar la famosa
por al full en blanc, i és molt bona medicina per a
la malauradament estesa temença a escriure
malament.

Natalie Goldberg és una de les meves mestres

d’escriptura. Jo també penso, com ella, que la
ment, el paisatge de l’escriptor, no és un jardí
amb fileres de gladiols, sinó una selva viva,
espessa, afamada i plena d’energia. No té res de
cortès i convenient. Quan practiques l’escriptura
automàtica ho veus. Ella diu que ser escriptor és
una forma de viure, i jo també ho veig així, que
l’escriptura és com el zen, no pots aprendre a
escriure ni a meditar escoltant conferències, has
de seure i meditar, seure i escriure. En
l’aprenentatge de l’escriptura, com en el zen, no
hi ha res de nou.

20
Des dels cinc o sis anys que escrius i encara tens
por de fer-ho malament? T’has d’alliberar de la
por a escriure malament. Per escriure bé cal que
no tinguis por a escriure malament. Els nyaps
són molt instructius, no has de voler evitar-los, si
els mires bé sempre ajuden i, de vegades,
resulten perles insospitades. No comencis
comparant-te amb Borges ni amb la Rodoreda,
perquè és un suïcidi. Si vols, agafa’ls com a fars,
estudia’ls i fes plagis creatius dels seus textos,
però no vulguis ser ells, ni una aproximació. El
que importa és que deixis fluir la veu de
l'escriptora o l’escriptor que ets, que et passegis
per la selva de la teva ment sense por i que trobis
la teva manera d’escriure.

Julia Cameron diu que l'escola ens ensenya a

escriure amb vestit militar: fas faltes
d'ortografia, aquesta paraula és incorrecta, et
falla la sintaxi, no t'expliques prou bé. Quantes
vegades et van dir a l'escola que el teu text feia
una olor que enamorava, que era ple
d'imaginació i imatges suggeridores, o que se
n'escoltava la música?
Si t'ho van dir sovint, has tingut molta sort. La
majoria vam quedar enfaixats dins del vestit
21
militar, amb por de moure'ns i de trencar
qualsevol norma, de no fer-ho bé. No dic que la
gramàtica, l'ortografia, la semàntica, la tipologia
textual, les influències literàries i les claus d'un
discurs eficaç no siguin importants. Ho són molt i
les has de conèixer si et vols dedicar a escriure,
però primer t’has de poder expressar sense por.
L’escriptura automàtica t’ensenya a confiar en la
teva ment, caòtica i salvatge, i a trobar la teva
veu. T’ajuda a no tenir por d'escriure malament.
L'escriptura automàtica és el goig d'escriure, de
deixar-se portar per les associacions lliures,
d'explorar els teus paisatges mentals, sense altra
pretensió que l'alegria de passejar-hi. Practicar
l'escriptura automàtica és posar oli a la mà que
escriu i que està estretament connectada amb el
nostre cervell.

Prova-ho!

Et proposo que hi dediquis deu minuts diaris.

Posa l’alarma del rellotge per no estar pendent
del temps. Agafa quatre a cinc fulls en blanc i
comença a escriure a partir del primer
pensament que et passa pel cap.

22
Escriu sense parar i sense preocupar-te per res,
tal com raja, sense corregir. Escriu amb tota
llibertat, paraules cursis i paraulotes, el que
vingui. No ho ha de llegir ningú. Quan soni
l’alarma, plega i no ho llegeixis fins al cap d’una
setmana, llavor guarda el que interessa (les
perles) i la resta, sense recança, a la paperera.

23
24