Les escales musicals

El so, per convertir-se en matèria artística, ha de partir de una ordenació. Un pot de

pintura no pot ser mai un quadre, de la mateixa manera, un so, sense més, no pot ser mai
una obra musical. El so, llavors, l'hem d'ordenar, i aquesta ordenació, a Occident
l'anomenem escala musical.
Aquesta ordenació ha estat fruit d'un llarg procés. Des de l'elecció d'un so base a partir
del qual construir la resta, a la determinació de l'interval que hi ha entre una nota i la
següent.
Així, una escala és una sèrie de notes ordenades de forma ascendent o descendent, a la
primera de les notes se l'anomena tònica. Aquestes són les escales musicals que han
anat sorgint al llarg de la història.

L'escala diatònica
Com a mínim des de l'Edat Mitjana les escales que s'han fet servir són les escales diatòniques, que és
poden simbolitzar amb les tecles blanques del piano. Aquestes escales tenen dos intervals diferents el
semitò (en les tecles blanques, mi-fa i si-do) i tons sencers (entre les altres parelles de notes adjacents).
Tenen set notes per octava (la vuitena nota d'aquesta sèrie és simplement la repetició de la primera, però
situada una octava més amunt).

L'escala cromàtica
A finals del segle XIX, i donat el fet de l'ús cada vegada més freqüent del sostinguts i els bemolls, la
música occidental va començar a basar-se no en l'escala diatònica, sinó en la cromàtica: 12 notes en una
octava, separades per un semitò: do, do#, re, re #, mi, fa, fa #, sol, sol #, la, la #, si (i do).

L'escala temperada
Els problemes d'afinació en instruments amb intervals fixos (piano, guitarra), va fer
construir una escala en la qual l'interval entre dues notes consecutives fos sempre el
mateix. Aquesta és l'escala temperada, que consta també de dotze notes com la
cromàtica però la relació de la freqüència d'una nota i l'anterior és sempre igual a .
Al 1939 es va fixar la freqüència d'una nota de referència, a partir de la qual poder
deduir totes les altres. La nota i freqüència escollides van ser el LA4 a 440 Hz. A aquesta
nota se l'anomena to de referència o to de càmara.
A partir d'aquesta es poden deduir tota la resta. Les freqüències de les notes que van del
DO4 al DO5 seran
Nom Do Do# Re Re# Mi Fa Fa# Sol Sol# La Si b Si Do
Hz 261 277 294 311 330 349 370 392 415 440 466 494 523
Altres escales
Hem parlat de l'escala diatònica i la temperada, però en el món no occidental hi ha
d'altres. Com un exemples podeu veure tres escales diferent. En el gràfic es representa
l'interval entre una nota i la següent, si piqueu sobre les podreu escoltar.
Nom Mapa dels intervals

Escala temperada

Escala Diatònica

Shree - Índia

Sorog - Bali

Hirajoshi - Japó

Podem veure que els l'únics intervals comuns entre totes les escales són l'octava i la
quinta
Aquesta informació (tant els sons com els gràfics) s'ha obtingut de la pàgina World
Music Menu

http://xtec.es/centres/a8019411/caixa/musica.htm#temperada