VALLFOGONA DE BALAGUER | LA RÀPITA | L‘HOSTAL NOU I LA CODOSA

REV ISTA D ’ I N FOR M ACI Ó CU LT UR A L I LOCA L - PREU 2 - NOV E M BRE 2 0 1 7

Club futbol Vallfogona

ascens a 2a Catalana

Urnes a Vallfogona
per a l’1 d’Octubre

Acte de
suport a
laVallfogona,
Consellera
Meritxell Serret
també fa
Comarkalada
a Vallfogona a Vallfogona
història
 Sumari
03 Editorial Editorial
04 Retalls d’història
EDITA
El Xop - Apt. de correus 1
Vallfogona de Balaguer
06 Esplai de la Gent Gran l’Esplai per Hel·lena Guillén Llop

DIRECCIÓ 08 Associació de dones El Roser

Hel·lena Guillén Llop
09 Escola Salvador Espriu
CONSELL DE REDACCIÓ
Lourdes Cardona, Àngels Camarasa,
Antonieta Gázquez, Esther Piqué,
10 Club Futbol Vallfogona
Meritxell Rosselló i Teresa Balasch
11 Club Excursionista Vallfogona
CORRECCIÓ Fa dues per mi queda una mica lluny del suport a l’equip de govern que és a
Montse Olivart 12 Vòlei revistes, a que tenia entès com a democràcia. la presó però sobretot hi eren per do-
14 Club Esportiu Ponent l’editorial del I ja ni en parlem dels presos politics, nar suport a la Meritxell, per alguns
COL·LABOREN EN AQUEST Nº: setembre de 2016, que no són els primers que empre- la Consellera d’Agricultura, per molts
Hel·lena Guillén, Gerard Costa,
Esplai La Vall, Associació de dones 16 XVI Trobada Puntaires parlava de l’escenari sona l’Estat Espanyol, però tancar la nostra veïna. Tens tot el nostre
El Roser, Consell Escolar Salvaodor de país en que ens tro- al dues persones i a membres d’un suport i escalf, ànims!
Espriu, Inma Perelló, Club Futbol 17 Vallfogonins que...
bàvem en aquell moment, govern que l’únic que han fet ha No voldria parlar només de la inde-
Vallfogona, Club Excursionista
Vallfogona, Rosa Torrent, CEPonent, 18 Coral Vallfogonina que gairebé ho teníem a tocar, estat complir el seu full de ruta, pendència, ja és el pa de cada dia,
Puntaires Vallfogona, Coral Vallfo-
gonina, ANC, Cansallebres, Francis- calia calma, serenor i esperar… aquell amb el que es van presentar m’agradaria també felicitar al Francis-
co Alias, Neus Gili, Rosa Abad, Sully 19 Projecte JoVa Avui, a novembre de 2017, ja i pel que varen ser votats, que tot el co Alías, que cada revista ens envia
Asencio, Enric Millà, Dolors Mateu, que han fet fins ara ha estat pacífi- una poesia, que les fa amb el cor i es
Oscar Hernando. 20 Vallfogona imatges 1 d’octubre tenim la República proclamada.
Varen ser uns dies amb molts cament, i deixar en llibertat a grans nota, però la d’aquest número cal·la
DIPÓSIT LEGAL
L-136-1992
22 ANC Estiu i La Ràpita nervis i angoixa, però al final les lladres i estafadors, a mi em sona fort. Parla de les dones maltractades
coses han de ser clares; tenim clar a que la justícia espanyola no es i assassinades pels covards dels seus
EL XOP, ÉS UNA PUBLICACIÓ 23 Hostal Nou “Allò
que el dia 1 d’octubre el poble igual per tots. Ni la justícia nimoltes marits. El masclisme per desgràcia
PLURAL. LA DIRECCIÓ RESPECTA LA
LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ DELS CO- 24 Comarkalada català va votar, i que el 27 d’octu- altres coses. existeix, i n’hi ha que abusen de la
MENTARISTES I NO ES FA RESPON- bre el Parlament va proclamar la Hi ha catalans que ho tenim clar, força que tenen com a sexe masculí
SABLE DELS CRITERIS EXPOSATS
EN ELS ARTÍCLES FIRMATS JA QUE
26 Estiu a Vallfogona tant desitjada República Catalana. que tot és sentiment, és justícia, per exercirla damunt de l’anomenat
SÓN D’EXCLUSIVA RESPONSABI- Sé i sóc plenament conscient que és història, és amor per les arrels, sexe dèbil, el que no saben és que
LITAT DELS AUTORS I NO NECE- 27 IV Cursa de la Vaca
les dones cada cop estem prenent
SARIÀMENT L’OPINIÓ D’AQUESTA
hi ha gent al nostre entorn, i arreu per la llengua, per les tradicions
REVISTA. 28 Ponentí Correcte - Trobada 65 anys del país, que no tenen la mateixa que ens fan ser poble. Pesa molt més consciència del que som i el que
opinió sobre tot aquest context més tot això que els cops de porra, podem arribar a ser si ens ho propo-
DISSENY I PROJECTE GRÀFIC 29 Poesia i Relats independentista en el que ens la presó i la por que ens intenten sem, sent conscients que al llarg de
30 Salut trobem, que no son partidaris posar. Malgrat totes les amenaces, la història hem estat gairebé inexis-
de marxar d’Espanya, perquè hi el passat 1 d’octubre Vallfogona va tents malgrat haver-ne format part
31 Bellesa estan bé i es senten espanyols. demostrar que volia votar, i ho va activament, recordem que aquesta
Personalment ho respecto i crec fer. L’Ajuntament va estar custodiat ha estat escrita pels homes... Avui
32 Innovació als fogons
que la diversitat d’opinions ens durant tot el dia, des de la matinada dia però, les coses estan canviant,
33 Racó de l’enòleg fa créixer també com a poble. fins al vespre. Tot i el terror que van per sort ja existim de cara enfora,
Tothom és, o hauria de ser, prou aconseguir provocar els “bastoners podem escriure la nostra pròpia his-
34 L’ABC de la Cuina lliure per pensar com bonament de l’Estat”, el veïnat no es va quedar tòria, amb nom de dona. Deixar de
37 Arxiu fotogràfic li plagui. a casa, i cada cop n’hi havia més ser sexe dèbil. Poc a poc ho anirem
Generalitat de Catalunya
Tots sabem que en teoria, en una que anava baixant al carrer, aquí i aconseguint. A mi no em queda més
Departament de Cultura
38 Fotodenùncia i Per perdre el temps democràcia, la majoria mana, i el arreu, demostrant que per molta que sumar-me al desig del Francisco
poble es qui porta la veu cantant por i terror que ens vulguin impo- i esperar que casos de masclisme no
39 Al seu servei
en aquest cas. El nostre cas. Bé, ja sar, l’objectiu era clar (i ho continua arribin a Vallfogona. Ni a Vallfogona
he dit que en teoria, això de la de- sent), i que per més que ho inten- ni enlloc.
mocràcia crec que últimament ho tin, ningú ens mourà d’aquí. I va Bé, he hagut d’anar modificant
hem d’agafar en pinces en aquest tornar a quedar clar quan, el dia 5 l’editorial a mesura que els esdeve-
país, un país on et donen xarop de novembre, Vallfogona cridava niments anaven passant, aquí ens
PÀGINA WEB www.instagram.com/revistaxop/
http://revistaxop.wix.com/revista de bastó només per anar a votar, “llibertat” i “no tinc por”, enmig plantem i deixem que surti la revista,
www.facebook.com/RevistaXop/
després d’haver-ho demanat de centenars de persones que van sinó no ho pararem! I ànims, que tot
Si us voleu anunciar en propers números vàries vegades i s’hi hagin negat… venir a concentrar-se per donar està per fer i tot és possible!
de la revista o col·laborar-hi, truqueu al
636 83 27 61 o envieu un correu electrònic www.plus.google.com
a revistaxop@gmail.com (cercar revistaxop)

2 3
· N88 N88 ·
 Retalls
d’història per Gerard Costa Serret
Les imatges que acompanyen aquest apartat
mostren la gran gentada que participà en
l’esdeveniment i que envoltava la processó
religiosa amb la imatge de la Mare de Déu.
La talla va ser esculpida segons les indicacions
de Sor Lúcia, una de les nenes tres vidents
de l’aparició mística de la Mare de Déu de
Fàtima en una aparició el 1917.
L’escultura va ser coronada el maig de 1947
i va iniciar el seu recorregut pel món per
Espanya l’any següent.
A la Ràpita, però, l’arribada de la talla no va
tenir lloc fins l’any 1950. Procedent de Bala-
guer, nombrosos sacerdots i laics van acom-
panyar la imatge fins a l’esplanada del castell,
on van aixecar-se arcs triomfals i catifes de
flors per a rebre la Verge. A continuació va
tenir lloc una solemne missa a l’ermita de
Santa Margarida.

Visita a la
Vista de la Mare de Déu de Rapitencs duent
Fàtima entrant a l’ermita de a collibè la talla
Santa Margarida. A l’esque- custodiada per la
rra, annexa a la capella, l’an-
tiga rectoria, ara derruïda.
Fons Toni Velimelis.
Mare de Déu Guàrdia Civil.
Fons Toni Velimelis.

de Fàtima a
la Ràpita
Processó pujant al castell.
Fons Toni Velimelis.
Arc de triomf
El dia 23 d’octubre de 1950 la aixecat a l’entrada
imatge de la Mare de Déu de de l’esplanada del
Fàtima visità la Ràpita enmig d’un castell. Al fons,
Santa Margarida.
enorme fervor popular. Com si Fons Toni Velimelis.
es tractés d’una gran festa, es
van engalanar els camins que
conduïen al castell i la capella de
Santa Margarida, llavors l’única
església del poble fins a la con-
sagració de la nova l’any 1951.
Molts hi participaven per motius Arcs triomfals i
de fe, altres per oblidar la grisor catifes de flors per
on havia de passar
de la postguerra al poble i ten- la Verge. Al fons,
yir-la d’esperit alegre, participatiu el castell abans de
i ple de color. construir-se les dues
torres laterals als
anys 60.
Fons Toni Velimelis.

4 5
· N88 N88 ·
Esplai de la Juny

Gent Gran
· 5ª trobada de padrins i els nens de la
llar d’infants a l’Esplai
· Revetlla de Sant Joan

La Vall
per Junta Esplai
Juliol
· Xerrada sobre: normes de seguretat
Caminada
a l’empresa
vial a càrrec dels Mossos d’Esquadra Cunipic
· Bingo, tarda de bingo per a tothom,
després berenar amb pica-pica i a
continuació visualització del DVD de les
activitats dutes a terme l’any 2016.

Agost
· Viatge cultural a Mont Sant Benet i
Manresa

Trobada de
Setembre padrins i
· Festa de les cassoles a Vallfogona nens de la llar
d’infants

Queden pendents per acabar l’any:

· El dia 29 d’octubre la celebració de la
Castanyada
· El dia 24 de novembre viatge de tres
dies de prenadal a la Pineda de Salou
· La visita dels nens del col·legi que
ens confeccionaran com cada any el
Recull de les Viatge a Mont Sant Benet pessebre de l’Esplai
activitats · El 17 de desembre acomiadarem
l’any amb la torronada
realitzades per Des d’aquest espai que la revista XOP
Revetlla de

l’espai fins al ens deixa, els membres de la junta de

l’Esplai de la Gent gran us donem les
Sant Joan

setembre de 2017 gràcies per ajudar-nos a que tot això

es faci possible.
Us esperem l’any vinent! Moltes
Març Viatge
a Santa
gràcies I BON ANY!
· Viatge de tres dies al Carnaval de
Susanna Xerrada a
Santa Susanna
càrrec dels
· Taller d’escacs per la gent gran amb Caminada a la
Mossos
Josep Oms Torre Santa Maria
d’Esquadra

Abril
· Xerrada: PENSA I ACTIVA LA MENT, Taller d’escacs
per Olga Gelonch, neuropsicòloga per la gent
· Caminada a l’empresa CUNIPIC de gran amb
Tarda de
Josep Oms
Vallfogona Bingo

Maig
· Viatge de dos dies a Cadaqués, Cap
de Creus i Girona en “temps de flors”
· 12ª trobada de gent gran de
La Noguera al Consell Comarcal
Xerrada per Festa de les
· Caminada a la Torre Santa Maria Olga Gelonch Cassoles

6 7
· N88 N88 ·
Associació
de Dones
El Roser
per Junta Associació de Dones
Durant aquest semestre de l’any 2017
l’Assossiació de Dones el Roser ha
realitzat les següents activitats, de les
quals detallem a continuació:
· 3/02/17
Vam realitzar el sopar de Sant Àgueda
al Restaurant Cal Farré on vam pasar
una vetllada divertida i entretinguda.
· 8/03/17
Xerrada a càrrec d’Anna Farré amb
el tema “Gestionant Emocions” i al
mateix acte vam presentar L’estat de
Comptes.
· 19/04/17
Xerrada sobre Furts i Estafes al domi-
cili a càrrec dels Mossos d’Esquadra.
· 19/05/17
Xerrada a càrrec de Rosa Abad Badia
amb el tema “ Com Millorar el Dolor i
la Inflamació de manera Natural”.
· 17/06/17
Sortida al Castell del Remei amb visita
guiada a les Bodegues i Degustació
de vins, després vam visitar l’esglèsia i
també els murals de Penelles on es va
fer un petit refrigeri.
· 07/08/17
Revetlla de l’estiu on ens van fer una
exhibició de Swing, seguidament vam
repartir els entrepants amb beguda i
gelat i a continuació ball amb l’Or-
questa Paris la Nuit.
Des de la Junta, volem donar les grà-
cies a tothom que fa possible aquest
projecte i que continuï com fins ara
per poder-ho tirar endavant durant
molts anys. Moltes Gràcies
8 9
· N88
Xerrada d’Anna Farré, Gestionant Emocions
Xerrada de Rosa Abad
Visita a l’esglèsia. A sota, murals de Penelles.
Escola
Salvador
Espriu
per Consell Escolar
Escola Salvador Espriu
Defensem la nostra Escola Imma Perelló
L’Escola Catalana –de la que en forma part la nostra, Salvador Espriu- és una Benvolguts i benvolgudes mares i
institució amb molts i molts anys de tradició. Ha estat el refugi de la cultura i pares, padrines i padrins, companys i
la parla quan aquestes han estat amenaçades, i avui segueix sent garantia companyes, alumnes i ex alumnes de
d’integració i cohesió social. l’Escola Salvador Espriu de Vallfogona
Així ens ho demostra la gran tasca que s’està fent davant la condició de Cata- de Balaguer:
lunya com a terra d’acollida de nombroses cultures. Fa més de vint anys que vaig arribar a
Avui a l’Escola prenen més importància tots els àmbits d’ humanitat i convi- Vallfogona per ser mestra de l’escola.
vència de l’alumnat davant aspectes purament acadèmics, i el claustre de mes- Semblava impossible però els anys
tres, l’equip directiu, el Consell Escolar i tota la Comunitat Educativa vetllem van passant, se’ns van escolant entre
per que així sigui. els dits, com si fossin aigua, i el mes
No podem assentir davant les recents declaracions fetes amb afany polític que de desembre passat em vaig jubilar.
afirmen que a l’escola fomentem algun tipus d’odi entre els nostres alumnes. Naturalment que, fins i tot sense
No solament és rotundament fals, sinó que fomenta una visió dels professio- voler, s’acumulen un munt de records
nals de l’educació negativa i polititzada.
S’ha afirmat per part de fonts ministerials que a l’Escola Catalana no s’estudia
i d’anècdotes, de primeres dents i
d’alguna llàgrima eixugada. Tot forma
la llengua castellana. Tothom que tingui contacte directe amb l’escola sap part d’un record que serà inesborra-
perfectament que això és absolutament fals. Els que coneixem el món de ble.
l’ensenyament sabem que és complex comparar resultats educatius davant la Començo una nova època en la meva
diversitat de l’alumnat i de zones educatives. Però cal tenir present que els vida. Per molt bé que em vagi, mai no
resultats de llengua castellana en les Proves d’Accés a la Universitat dels alum- em serà tan profitosa com aquesta
nes catalans està per sobre a la mitjana estatal, tractant-se de Catalunya d’una que he passat amb vosaltres, d’això
terra acollidora amb una alta taxa d’alumnes nouvinguts. n’estic ben segura. Ha estat una èpo-
No neguem que puguin trobar-se pràctiques docents totalment desafortuna- ca molt feliç perquè he fet realment
des, de la mateixa manera que en totes les professions podem trobar treballa- allò que volia fer, la meva vocació, la
dors i dinàmiques discutibles. Però considerem absolutament injust fer-ne la professió que volia tenir. El meu trac-
bandera d’una institució com és la nostra escola. te amb els més petits sempre m’ha
Condemnem l’ús polític que s’està fent de l’Escola Catalana, i convidem a
totes les persones que ho desitgin a conèixer de primera mà el nostre Projecte
sigut molt satisfactori perquè he
tingut l’emoció de despertar en ells
Educatiu per fer palès que el nostre model d’escola és garantia d’èxit educatiu, la curiositat, l’autoestima, l’interès
equitat i cohesió social. I seguirem treballant per millorar l’assoliment d’aques- per aprendre i, sobretot, he tingut
tes fites. l’honor d’haver-los ensenyat a llegir
les primeres paraules.
Ho deixo aquí perquè tampoc no vull
fer un escrit massa tendre, però per
Consell Escolar de l’Escola Salvador Espriu sempre més us portaré al cor i us
Vallfogona de Balaguer estimaré. Sempre podreu comptar
Octubre de 2017 amb mi.
Imma
N88 ·
Club
Futbol
Vallfogona
per Club Futbol Vallfogona
Hem fet història!
El Vallfogona aconsegueix un
ascens històric a 2a Catalana,
derrotant a la promoció
d’ascens al Tèrmens, en una
eliminatoria d’autèntic infart.
Clubexvall cada any participa
en les activitats que organitza
l’Ajuntament de Vallfogona de
Balaguer dins del programa
d’estiu al poble, enguany amb
una sortida popular el dia 30
de juliol al Monestir de Santa
Maria de Bellpuig de les Ave-
llanes, en la qual van participar
un total de 70 persones. Una
ruta fàcil, i apta per a tothom
de quasi 10 quilòmetres, amb
un desnivell de 200 metres. Cal
dir que quan es fundà el Mo-
nestir al segle XII, rebé el nom
de Nostra Senyora de Bellpuig,
topònim que feia referència a
la primitiva ubicació del Mo-
nestir, avui anomenada Cova
de Sant Cap, ermita de tipus
troglodítica.
10
· N88
Dintre del mateix segle XII es
fundà l’actual Monestir situat
damunt d’un enclavament elevat
sobre la vall de Fonts Amenes, i
que prendria el nom de Nostra
senyora de Bellpuig de les Ave-
llanes.
Popularment aquest Monestir
era anomenat Bellpuig el Nou,
mentre que el primitiu era ano-
menat Bellpuig el Vell, lloc on se
suposa que fa 848 anys va viure
la primera comunitat eremítica.
El Sant Cap és el nom popular
amb que es coneix Joan d’Or-
ganyà, primer prior del Monestir
de les Avellanes. Aquest religiós
morí en el lloc de l’actual ermita i
des de llavors la gent de Vilanova
de la Sal i de l’entorn li han tingut
devoció.
Els escrits més antics de la pere-
grinació i la devoció al Sant Cap
són d’època medieval. És tradició
que cada 3 de febrer els veïns de
Vilanova de la Sal pugin a peu
fins a l’ermita i allí hi facin una
celebració religiosa que finalitza
amb el cant del Goig del Sant
Cap.
Un cop visitada la cova i per gen-
tilesa de l’Ajuntament, es va fer
un esmorzar amb entrepans i un
refresc per a tots els assistents.
Es va visitar l’estàtua de pedra de
la Verge Maria, per acabar amb
una visita guiada pel Monestir
amb les curioses i gracioses
explicacions d’un marista.
11
N88 ·
 per Rosa Torrent
Vòlei a
Vallfogona
Aah… Quins records…
A Vallfogona, potser molts ho desco-
neixeu, hi va haver uns anys amb mol-
ta afició i tradició de voleibol. Algunes
vàrem començar a jugar quan encara
hi havia la “pista” on hi ha ara la Plaça
del Roser. La Mª Teresa Piqué de Cal
Fuliola va ser la que ens va ensenyar a
jugar a voleibol a la “pista”, a les que
som de la quinta del 65-66-67, encara
que les que eren d´unes quintes més
grans que nosaltres, ja tenien equip
format.
Fins i tot, a la famosa “pista”, un any
vàrem organitzar les 6 hores de vòlei,
una competició amb diferents
equips de la comarca.
Mai oblidarem tot el que ens va en-
senyar el nostre professor preferit, el
Sr. Raul Torrent, que després de la jor-
nada lectiva, ens feia classe de comerç
i en acabar, encara tenia temps per a
entrenar-nos a vòlei. Amb ell vàrem
aprendre a estimar encara més aquest
esport.
12
· N88
I la veritat és que amb el temps, el
vòlei per a nosaltres era algo més que
jugar uns partits. Alhora que feiem un
esport, prou important, és que era el
“nostre vòlei”. Un grup d´amigues que
disfrutàvem juntes del nostre esport
preferit.
Vàrem portar el nom de Vallfogona
ben amunt, ja que amb una mica de
sort (tot sigui dit, ja que hi havia pocs
equips a la categoria) junt amb el nos-
tre esforç i perseverança, vàrem pujar
a segona divisió catalana!
Qui ho havia de dir…. Vallfogona, poble
de pocs habitants, un grup de noies que
cadascuna portava un xandall diferent i
“kets” diferents, però això sí, amb mol-
tes ganes, vàrem jugar a segona divisió
catalana, contra uns equips ben equipats i
conjuntats, però que no ens deixaven pas
enrera.
Era una mica xocant, ja que els altres
equips eren, per exemple, Olot, Palafrugell,
Torredembarra, Hospitalet de Llobregat….
i Vallfogona! No importava que el dissabte
haguéssim sortit de festa fins tard.
Si el diumenge havíem de marxar a
jugar on fos i lògicament ens havíem de
llevar d´hora, totes estàvem llestes amb
l´equipació, la bossa i les pilotes. Encara
que un dia l´una i altre dia l´altra, s´ha-
via adormit i li tocava córrer!!
La veritat és que sempre ho tindrem en
el record. Moltes vivències i peripècies
passades…. i tot fent el nostre esport.
I quí ens ho havia de dir? Sí… Quí ens
ho havia de dir que després de tants
anys tornaríem a jugar al nostre vòlei…
Doncs sí. Aquest ja serà el quart any
que tornem a jugar a vòlei “las viejas
glorias” i algunes més que també
havien jugat alguna vegada. Entrenem
tots els dijous al poli, de 19.00 a 20.30.
I de tant en tant, fem uns partidets
amistosos contra unes noies d´Almenar.
També n´hem fet algun contra Alpicat i
un grup mixt de Lleida. Equip actual de vòlei
Des d´aquí, us animem als qui alguna
vegada heu jugat o tingueu ganes de ju-
gar a afegir-vos al nostre grup i disfrutar
plegats d´aquest esport que tant hem
gaudit i gaudim, el vòlei.
13
N88 ·
CE Ponent
per CE Ponent
Equips Torneig de
temporada Benasc
2017-2018
Infantil femení
Cartell Torneig Benasc
4 equips de bàsquet de Vallfo-
gona hem participat per 3a vegada
al Torneig Internaciona de bàsquet
Sènior masculí A Cadet femení B
del Valle Escondido, l’última cap de
setmana de juny, mentres que està-
vem allotjats en un hotel de Cerler
juntament amb les famílies dels ju-
gadors. Els partits els vam disputar
a Benasc, Castejon de Sos, Villanue-
va, Cerler, etc, de manera que vam
poder visitar diferents indret, i a
l’hora gaudir de la macrofesta que
l’Organització va muntar el cap de
setmana.
A més a més dels partits, vam
gaudir d’activitats complementàries
com ara l´hipica, el mushing, ràfting,
Cadet femení A Infantil masculí caiac, etc.
14
· N88
Intercanvi amb
l’escola Thau
L’equip sènior M A del Cep hem
mantingut un intercanvi esportiu amb
l’Escola Thau de Barcelona, que va cul-
minar amb un partit amistós el dissab-
te 16-9-17 al poliesportiu de la Ràpita.
Crònica: Partit disputat a La Ràpi-
ta contra un equip sub 25 de Bcn, que
han fet stage de pretemporada a la
noguera.
L’equip va sortir endollat al pri-
mer quart, ens va costar anotar du-
rant els 3 primers minuts, tant per un
equip, com per l’altre. Però, va ser un
miratge, vam començar a correr, i és
van poder veure força contraatacs,
bones transicions ofensives.. i el rival
esgotava possessions i no podien ano-
tar..L’agressivitat defensiva, durant els
3 primers quarts, va marca la tònica
del partit i ràpidament vam agafar la
capdavantera al marcador, jugant amb
el +20, +30. A l mitja part el marcador
ja era abultat (40-18). L’ultim quart ens
vam relaxar i vam concedir cistelles fà-
cils, que van fer que l’escola Thau, ma-
quilles el resultat.
Sènior M A - Cep Vallfogona: 74
Escola Thau sots-25: 49
Àrbitre: JC Burgos.
Anotadors Cep: Blanch 17, Pla-
nes 16, Piñol 14, Aguiló 9, Ricart 8,
Martín 7, Benítez 3, Gassó i Sahtout
(lesió).
Assistències: Ricart 7, Aguiló 5,
Blanch i Martín 4, ...
Taps: Planes 2, i Piñol i Gassó 1.
Rebots: Planes 11, Blanch i Gassó
9, Ricart 5, ...
Pilotes robades: Piñol, Blanch i
Martín 3, Ricart, Aguiló i Planes 2,
Pilotes perdudes: Martín i Gassó
0, Benítez 1, ...
Anotadors Thau: 4-7, 5-2, 6-0,
7-5, 8-10, 9-2, 10-4, 11-19, 12-0 i
15-0.
15
N88 ·
 XVI Trobada Vallfogonins que...
de Puntaires per Hel·lena Guillén Llop

El 10 de setembre es va fer la XVI

Trobada de Puntaires a la plaça
Setze Jutges amb una exhibició de
labors i un espectacular sorteig de
regals!

Aquesta secció està Estrenem secció situant-nos al 1992, en plens Jocs Olímpics a Barcelo-
encarada a fer-nos na…Hi participaren 9.356 atletes (6.652 homes i 2.704 dones) de 169
coneixedors de les comitès nacionals, que competiren en 32 esports i 286 especialitats.
Doncs dos joves de Vallfogona hi varen participar! La Meritxell Balasch
coses que un o altre
Moreno i el David Segarra Solsona.
vallfogoní o vallfogo- Van anar a ballar-hi sardanes,
nina ha fet pel poble i van ballar una sardana com-
o fora i que se’n senti posta especialment per aquell
orgullós. Que hagi si- esdeveniment, es deia “Benvin-
gut el primer/a en fer guts” de Joan Luís Moraleda.
alguna cosa i potser, Els 6 dies previs als JJOO els
tocava fer assajos, sovint es
per desconeixement,
passaven el dia sencer fora de
no ho sabem.
casa, juntament amb altres
Així que animem a sardanistes de la comarca, eren
tothom que cregui 7. S’havien de preparar fort per
que ha sigut un dels l’esdeveniment!
primers en fer alguna Però deixant de banda l’estrès
cosa significativa a dels assajos, el dia de la balla-
compartir-ho amb da oficial, el dia dels JJOO van
poder demostrar tot allò aprés i
tots els vil·latants.
de segur que va ser una expe-
riència que recordaran durant
molts anys!

16 17
· N88 N88 ·
Coral Projecte
Vallfogonina JoVa
Com cada any hem fet les nostres Per sisè any consecutiu, es
actuacions com a coral en altres va realitzar el projecte de
pobles dins i fora de la comarca voluntariat JoVa (Joves i
i en alguna que altra boda, i al Valors), el qual consisteix
juny varem fer el concert de fi de en oferir als joves d’entre
curs, juntament amb la coral de 12 i 16 anys, la possibilitat
Térmens. Va ser una gran jornada de realitzar una activitat
on tots varem gaudir moltíssim. de voluntariat a l’estiu al
Voldríem donar les gràcies a servei del poble, durant
tres cantaires especials que ens un mínim de 40 hores re-
han acompanyat durant molt de partides durant la primera
temps; la Carme, la Mercè i la Celi. quinzena de juliol. Tots els
També voldríem aprofitar i donar voluntaris podran gaudir
la benvinguda a cinc nous mem- d’una sortida a Port Aven-
bres: el Manel, la Maria, la Mercè, tura com a agraïment a les
la Maria Lluïsa i la Montse. tasques prestades.
Moltres gràcies a tots!

La família de Josep Bonet Sabanés, volem expressar el nostre

més sincer agraïment per les mostres de condol rebudes i
la vostra companyia en el moment del seu comiat.
Ens ha deixat un home bo.

18 19
· N88 N88 ·
 Vallfogona,
1 d’octubre

Acte de suport
a la Consellera
Meritxell Serret

Aturada general

20 21
· N88 N88 ·
ANC
Estiu 2017
Durant els mesos d’estiu, hem
fet xerrades obertes a tothom
explicant el perquè de la inde-
pendència, que van començar
a finals de juliol i s’han allargat
fins al setembre.
Ens hauria agradat que la
Campanya del Sí hagués anat
d’una altra manera, però la
intransigència de l’Estat Espan-
yol no ens ho ha permès.
El dia 1 d’octubre vam poder,
gràcies a la vostra valentia,
VOTAR. Vam defensar el
col·legi electoral, i tot i tenir
por, vam aguantar pensant en
el futur dels nostres fills, néts
i besnéts. Vam ressistir, vam
sortir de la nostra zona de
confort, ens vam IMPLICAR.
Tot i ser Festa Major, vam anar
al nostre col·legi ben d’hora,
ben d’hora, i al llarg de tota la
jornada vam veure un POBLE
VALENT DEFENSANT LA NOS-
TRA URNA.
Gràcies a TOTS i TOTES, en-
tre TOTS i TOTES ho vam fer
POSSIBLE.
Des d’aquí, volem fer un
reconeixement als defensors
del Referèndum i a la Mesa
Electoral, sense vosaltres no
hauria estat possible.
LLIBERTAT ALS PRESOS
POLÍTICS!
Força i Coratge.
22
· N88
1-Oct
La Ràpita
La jornada de l’1 d’octu-
bre a la Ràpita va ser una
jornada plena de diversos
sentiments, un d’ells la
por, però no hi van faltar el
coratge i l’alegria. El coratge
de desenes de persones
que van venir a omplir la
nostra urna i a defensar la
nostra escola. L’alegria als
ulls d’aquells que votaven
per primera vegada i la dels
que seria l’última. I després
de cada vot, una espurna
d’agraïment a aquells que
ho van fer possible.
1-Oct
“Allò”
Hostal Nou
L’1 d’octubre es va iniciar molt
abans d’aquest diumenge.
Els ànims dels veïns estaven
en alça. Alguns empaperaven
el poble, altres en parlaven en
veu baixa i altres ho vivien en
la individualitat. Però quins
veïns?
A L’Hostal Nou i La Codosa
se l’ha titllat de ser un poble
jove, sense identitat i arrela-
ment, on cadascú va a la seva.
Però vet aquí, que sense pre-
veure-ho, el veïnat es va unir
per poder acomplir un objec-
tiu: votar el dia 1 d’octubre.
L’activisme a favor del Re-
ferèndum per donar veu als
catalans/es que volien exercir
el dret a decidir el futur de
Catalunya era un punt de coin-
cidència entre molts.
Senyeres a les façanes, SÍ,
democràcia,... aquestes eren
algunes manifestacions que
començaren a ambientar els
carrers del poble dies abans
a l’esperada jornada de l’1
d’octubre.
I no podia faltar el grup de
WhatsApp que es va crear la
vigília, aquesta xarxa de comu-
nicació per la qual, lliurement,
cadascú pot expressar la seva
opinió.
Els veïns es mobilitzaren i el dis- Paciència, cues, telèfons en
sabte es va convocar una reunió mode avió, podem votar.
de forma espontània al local A mig matí ja hi ha hagut agres-
social on un grup força nombrós sions a pobles propers i s’ama-
manifestava amb total convenci- ga l`urna. Es torna a posar,
ment que l’endemà estava dispo- es torna a treure i així durant
sat a posar les urnes. tota la jornada. Però ho hem
Primera pregunta: tenim urna i aconseguit. Es tanca el col·legi
paperetes? Sí. electoral i es fa l’escrutini.
Segona pregunta: hi ha membres
per formar la Mesa Electoral? Resultat: 365 votants
Algunes persones han rebut la SÍ: 334
notificació. Però hi ha voluntaris NO: 19
per si no es presenten. Nuls: 11
Tercera pregunta: Podrem exercir Blanc: 1
el dret a decidir sense altercats?
Cal esperar a diumenge. Podríem dir-ne que fou un èxit
Tota prevenció és poca, per tant, en les condicions que es varen
a les 5:30h del diumenge 1 d’oc- realitzar. Però , l’èxit més im-
tubre, quan el sol encara no havia portant fou el de la unió d’un
sortit ja s’obria el local social per poble pel “dret a decidir”
evitar que fos precintat i es va fer
guàrdia durant tot el dia. Moltes gràcies a tots/es
A les 8:00h arriben quatre mem-
bres de la Mesa que havien rebut
notificació. Constituïm Mesa i
a les 9:00h s’obre el recinte per
donar pas a les votacions. Sembla
una festa. Els veïns porten cafete-
res, croissants, galetes, magdale-
nes, altres preparen graelles per
coure llangonissa.
L’ambient és distés, amigable,
cordial, serè, però alhora d’alerta
a les notícies que van arribant
d’altres poblacions. Els votants
són molt puntuals i sorgeixen els
primers problemes. La xarxa sal-
ta. Nova adreça. El telèfon d’in-
cidències funciona però la xarxa
està col·lapsada i va lenta.
23
N88 ·
 comarkalada
El dia 14 d’octubre Vallfogona va cel·le-
brar la Comarkalada; la XII trobada
jove de la comarca de la Noguera.
Activitats vàries van omplir el poble de
jovent durant tot el dia, amb esmorzar
popular, exposicions, fira, dinar, gimca-
na... finalitzant la festa al poliesportiu
del poble, amb un bon concert.

Fotografies: Oficina Jove de Balaguer - Segueix la festa

24 25
· N88 N88 ·
 Estiu a Visita a la planta potabilitzadora
IV Cursa de la Vaca
Vallfogona per Cansallebres

Taller de còctels a càrrec

d’Enric Millà

Gimnàstica a l’aigua

26 Fotografies: Anna Calafell 27

· N88 N88 ·
Cinc A Poesia
cèntims Abotonar: Botonar, ex: “Abo-
tona’t lo tabardo que se’t veu
de massa pantxa així”...
Acostipat: Encostipat, ex: “Au! Lo
ponentí colló de ma cunyat ia m’ha ampe-
gat lo acostipat”.
correcte
Acotxar-se: Ajupir-se, ex: “No
fajos acotxar a la padrina que li
amb lo
foten mal los rinyons”.
Adés: Abans. (Com a curiositat
nostre
us direm que en català normatiu
adés vol dir després), ex: “L’hai
vist adés al mercat comprant
diccionari
guiés i tripons pel bullit”.
Afededéu: Expressió típica que
s’usa indistintament.
per Hel·lena Guillén Llop Alego: De seguida, en un futur
molt immediat, d’aquí a poca es-
tona, ex: “No tardos eh? Tranquil
que alego vindré”.
Ambafar: Empanyar-se els vidres
del cotxes, ex: “No hi vec res,
porto tots los vidres ambafats”.
També s’utilitza en el sentit d’es-
tar tip com un lladre.
de: Ambaparar: Expressió que deno-
Lo Diccionari Lleidatà-Català, 1998. Robert ta sorpresa o admiració, ex: “Am-
Masip, David Prenafeta i Ferran Montardit. baparar si és alt aquet txiquet!”.
Trobada
65 anys
La quinta dels 65 anys de Va-
llfogona es va reunir el passat
21 d’octubre a Cal Farré, tot
sopant, per compartir rialles i
anèctodes. El sopar va acabar
amb una festeta que els va ser-
vir per ballar i acabar de passar
una bona trobada entre amics.
28
· N88
Ampessar: Començar, ex:
“Aquestes bromes porten
aigua, ampessarà a ploure
alego”.
Ampic: Tan bon punt, un cop
acabat de, ex: “Ampic arribem
a Castelló de Farfanya ia us
farem un truc”.
Ancabat: Després, en acabar
de, ex: “Vine ancabat, que ara
tinc fenya”.
Ancanteri: Entés com a “ésser
un encantat”, ex:”No sigos
ancanteri i porta ràpit aquet
txiquet al sinyó metge, que fot
uns ulls... mausssss, quins ulls
que fot!”
Ascupinar: Escopir.
Aubà: Expressió de sorpresa,
negació o rebuig d’un fet, ex:
“Lo Mariano s’ha trencat una
cama. Aubà!!! No fotis”
Aurir: Obrir, ex: “Aurix la porta
quem foto de calor!”
Avorar: Apropar, atançar, ex:
“Avora lo tractor que s’atance
una DKV de frente i ancara
mos fotrà un susto!”.
per Francisco Alías
Que cobardes son
Me pongo a escribir
y me tiembla el pulso
mis ojos se empañan
pensando en los crímenes
que hay en España.
Me pongo a pensar
no tengo respuesta
y sigo pensando
y yo me pregunto
¿Qué estará pasando?
vidas inocentes
maldito destino
que mueren en manos
de sus ex maridos
siempre me pregunto
que estará pasando
para tantas mujeres
que están matando
¿esto es un fenómeno
q una cobardía
de estos asesinos
que hay cada día?
Que cobardes son
que cobarde eres
os aprovecháis
es el sexo débil
piensa en tu madre
piensa en tu hermana
piensa en tu prima
piensa en tu cuñada
piensa en tu amiga.
Teléfon de violència de gènere
Destrozas la vida
de muchas criaturas
de ver que su madre
va a la sepultura.
Te odian
te escupen
te abandonarán,
con un asesino
No se puede estar.
Id plantando cara
no os acobardéis
llamar en seguida
al 016.
Os hago este mensaje
os mando mi cariño
porque sois las victimas
de los asesinos.
Las madres de nuestros hijos
las esclavas del hogar
con razón o sin razón
siempre os toca callar.
Mujeres de todo el mundo
sois de la vida la esencia
si no existieran mujeres
triste seria la existencia.
Le pido a la virgen
que es una gran señora
no permita nunca
que este fenómeno
llegue a Vallfogona.
Relats
per Neus Gili Masagué
Nina de porcellana
Lànguides s’escapen per a lliscar
escorredisses fins als pòmuls de
les galtes on es claven. Damunt
una pell impermeable a l’aigua
vells salobres es desprenen fruit
d’uns camins que s’han tornat
àrids amb el temps. I plora
amb la cara salada, i el cor dolç.
La nina de porcellana blanca
s’endinsa en els braços de qui
encara la vol. Els seus cabells
són plens de rínxols daurats.
Porta un vestit rosa amb puntes
d’encaix. Quantes vegades havia
estat pentinada, i quantes amb
ella havien jugat, quan assegu-
da reposa en una prestatgeria,
la bella espia dels vells records.
Quieta, no es mou del seu lloc.
El soroll de les nenes absents
rebota en les parets de la casa.
El gronxador del jardí belluga
amb el vent. A dins dos llits sen-
se desfer. Una taula d’escriptori
sense llibres d’estudi, llibretes,
gens de punta de llapis embru-
tant pel terra. Se la mira. La nina
té els ulls blaus. Li estarrufa bé
el vestit. Li renta la cara. S’eixu-
ga les llàgrimes. Arriben les filles
amb les seves dues nétes. La
veuen. Es miren llavors a la iaia.
― Podem jugar amb ella?
Al jardí dues nenes tornen a
gronxar-se amb la nina de por-
cellana. Els rinxols es despenti-
nen amb el vent, i la iaia somriu
des de la finestra.
29
N88 ·
Salut Bellesa
per Rosa Abad Badia per Sully Asencio

Com millorar Factors que AFAVOREIXEN la Factors que DISMINUEIXEN

inflamació (els hem d’evitar la inflamació: Celles, quina importància
el dolor i la tant com puguem): • Fer exercici físic
tenen en el rostre?
inflamació de • Sedentarisme
• Estrès
• Son reparador
• Estil de vida

manera • Excés de pes (greix)

natural
La INFLAMACIÓ és un procés
vital generat en resposta a
un dany o una infecció que
comprèn una seqüència de
successos programats des de
l’alarma a la recuperació.
Està dissenyada per limitar
les invasions i el dany després
d’una ferida. La INFLAMACIÓ
és un procés autorregulat i
controlat pel sistema immu-
nitari.
En cas de lesió, just després
de produir-se, comença la
cicatrització de la ferida, cosa
que és posible gràcies a la res-
posta inflamatòria. Si abusem
de les mesures
antiinflamatòries (com per
exemple de l’Ibuprofé), posa-
rem en perill la recuperació
de la lesió.
30
· N88
• Insomni
ALIMENTS:
• Sucres → sobretot el sucre blanc
• Cereals refinats → millor cereals
integrals que no portin gluten.
• Excés de productes animals.
En cas d’inflamació crònica: En cas lesió esportiva:
• Exercici físic moderat
• Perdre pes
• ALIMENTACIÓ:
• Disminuir productes animals
• Disminuir consum de cereals
• Eliminar sucres
• Augmentar consum de fruites i
verdures en general
• Augmentar consum d’omega 3
• Suplements naturals, si cal.
Factors que influeixen en la
regeneració:
• Son
• Nutrició
• Sedentarisme
• Genètica
• Tipus i grau de lesió
• Estat general del pacient
• Immobilització o repòs
• Tabac i alcohol
• Activació mantinguda del SN Simpàtic
• Medicaments: antiinflamatoris
ALIMENTS:
• Omega 3→ peix blau, nous, lla-
vors de xia
• Vitamina C → cítrics, kiwi…
• Vitamina E → pipes de gira-sol,
espinacs, bròquil
• Vitamina A → pastanaga, carbas-
sa, tomàquet, col, espinacs…
• Prebiòtics → carxofa, all, ceba,
espàrrecs, plàtan…
• Probiòtics → xucrut, kéfir, iogurt,
te kombutxa
• Augmentar el consum de proteïnes
durant el període d’immobilització.
• Evitar l’atròfia muscular, en la mesu-
ra que sigui possible.
• Fisioteràpia, repòs...
• Altres nutrients:
• Omega 3
• Calci i vitamina D
• Micronutrients → minerals, vit.C i A
• Evitar → alcohol i tabac.
NO HEM D’OBLIDAR
• Fer exercici físic
• Prendre el sol
• Relaxació
Les modes van i venen i, sovint,
Elmicroblading és una Les expressions son el mirall de
canviem i el que es porta avui
demà ja està passat de moda. tècnica de maquillatge semiperma- les nostres reaccions, dels nostres
Sentim que la societat et nent, sorgida a Àsia, l’objectiu da la sentiments i les celles per tant
qual és corregir o reconstruir comple- tenen un paper molt important
pressiona més que mai a tenir
una imatge sempre perfecta. tament una cella mancada de pèl o en quest aspecte, ja que segons la
absent. seva forma delaten si estem feliços,
La gent des de fa un temps cap
aquí es cuida més que mai, el És la tècnica més innovadora dins de trists o enfadats entre d’altres.
percentatge de dones continua la indústria del maquillatge perma- Tot i que el seu cost no és barat,
sent superior al dels homes en nent, en la creació de disseny de tampoc és un tractament que avui
quant a visitar salons de belle- celles pèl a pèl o shadow. Es tracta dia ningú es pugui no permetre.
sa, però en canvi els nois joves d’un mètode de fàcil realització, de Si és el teu cas, i vols canviar alguna
ràpida cicatrització i d’aspecte molt cosa que no t’agrada del teu aspec-
es vesteixen i cuiden segons la
moda, i és un comportament més natural. També es pot utilitzar te o no et fa sentir prou segura de
per espessir o enfosquir les celles ja tu mateixa, no ho dubtis, demana
que es nota a tot arreu.
Això no només passa amb la existents donant-los una forma més informació als professionals perquè
definida. t’assessorin del seu funcionament,
roba o els estils en general,
Gràcies a aquestes tècniques de ma- els riscs que comporta, les seves
si no que també ens afecta a
l’hora de cuidar la nostra imat- quillatge de celles moltes persones contraindicacions i quin preu té el
ge. Canviem el color del cabell, que han perdut el pèl per culpa de la microblading.
depilació contínua o fins i tot en tants
en canviem la llargada, can-
viem el maquillatge i perquè casos per culpa de la químio que
no, fins i tot canviem la forma pateixen les persones amb càncer
han pogut tornar a lluir unes celles
de les nostres celles.
Si et talles el cabell no passa boniques que harmonitzen el rostre.
res perquè torna a créixer, però
què passa quan et depiles les
celles durant molt de temps?
Doncs que deixen de créixer.
L’arrel del fol·licle pilós perd
força de manera que arriba a
un punt en el qual ja no torna a
sortir mai més aquell pèl.
Gràcies a l’avanç tecnològic
en l’estètica han sorgit noves
tècniques que simulen una ce-
lla artificial, la primera que va
sorgir es coneix com la micro-
pigmentació, avui dia és una de
les tècniques més utilitzades i
que han evolucionat millor.
En l’actualitat, i probablement
la tècnica més utilitzada arreu
del món, se la coneix amb el
nom de microblading.
31
N88 ·
 El racó de l’enòleg
per Enric Millà Novau

Rosats
Els vins , aquells que Però anem al que ens interessa: quins
per inconsciència normalment no són alguns dels millors vins rosats del
demanem al bar o restaurant, per país.
Ja portem molt de temps que quin motiu?, jo diria perquè en el
la planta de l’estèvia està de nostre subconscient encara ens Posem uns quants exemples:
moda i repassant els núm. del recordem d’aquells vins grollers,
Xop he vist que mai he fet cap carregats de sulfits que provocaven
recepta amb ella. Pels que mal de cap i que no eren “ni xixa El Cal.ligrama 2015 del celler
no sapigueu què és l’estèvia, ni llimoná” però hem de tenir en Aixalà Alcait de la DO Priorat esta-
us diré que és una planta compte que els últims deu anys els ria en el Top, altres
originària del Paraguai, cone- nostres cellers han evolucionat a que seguirien aquesta línia serien el T
guda per les seves propietats passos agegantats.
de Trepat del celler Vidbertus de
Biscuit instant d’estèvia i
edulcorants, que no aporta Anem per passos: què és un vi
calories, així com per les seves rosat?; com es diria tècnicament la Conca de Barberà o el Solpost
propietats medicinals per a la

avellanes amb maduixes al

el color del vi està relacionat amb Rosat del celler Sant Rafel del
millora de la hiperglucèmia, la presència de pigments diferents
hipertensió i altres trastorns Montsant; el Vinum Verum Roc
que interactuen de diferent manera

pebre i textures de cacau

de la salut. amb la llum. Partint d’aquesta base, d’Aubaga del celler Terroir al
Propietats recolzades per cen- ja podem intuir que el que fa que límit del Priorat en seria un altre
tenars d’estudis científics a tot un vi sigui blanc, rosat o negre és exemple i així podríem parlar durant
el món. Així doncs anem a fer el seu contingut en pigments. En totes les pàgines de la revista de poble.
una recepta dolça i creativa. el cas del vi, els pigments que en Com ja heu vist, no són els típics vins
defineixen el color procedeixen del que ens trobarem en una prestatgeria
raïm amb què s’elabora i, per tant, del centre comercial.
Ingredients: Elaboració: Emplatat: la varietat de raïm emprada tindrà
molt pes en el color final del vi,
3 ous Triturar els ous, la farina i l’estèvia, Posar una mica d’estèvia en pols per però els raïms són blancs o negres. Però com són? Si els haguéssim que
3 gr d’estèvia seca en pols ficar en un sifó amb dos càrregues decorar juntament amb el cacau en Per tant, quin és el motiu que fa definir en una cata tècnica, agafem per
100 gr de farina d’avellanes de gas, despositar l’emulsió en un pols, tallar el biscuit a daus, posar que siguin rosats?, doncs bé, el vi exemple el Cal.ligrama, estaríem par-
maduixes motlle de silicona i coure 1 minut unes maduixes per sobre, fer unes rosat és un “vi que s’elabora amb lant d’un vi rosat de carinyena, es tracta
pebre negre al microones i ja tenim fet el biscuit gotes al plat amb la crema de raïms negres, permetent el con- d’un vi amb color, brillant, en nas més
infusió d’estèvia d’estèvia. xocolata i decorar amb fulles fres- tacte o la maceració del most amb mineral, amb tocs vegetals, tot i que hi
cacau en pols ques d’estèvia. les pells durant el temps suficient trobem fruita. En boca, llarg i pla. Però
100 gr de cobertura de xocolata Amb l’infusió d’estèvia, coure les perquè prengui la coloració desit- com ja he dit, aquest és un top i només
100 ml de crema de llet maduixes a làmines amb el pebre jada“. Però tots aquets paràmetres 300 ampolles van sortir al mercat.
durant uns 4 minuts i refredar. canvien depenent de diversos Així podeu veure que en els vins negres
factors d’elaboració; podríem parlar podem trobar joies igual que amb els
Escalfar la crema de llet amb unes bàsicament a l’hora d’elaborar vins rosats.
fulles d’estèvia, retirar les fulles una rosats de: Rosats de premsa, Rosats Si teniu l’oportunitat de passar a visitar
vegada infusionades i tirar damunt de maceració (prefermentaria) o alguna d’aquestes bodegues no dubteu a
la xocolata, remoure fins a obtenir El “clarete” (o rosat de mescla). agafarlos per degustar-los. Salut!!!
una massa homogènia.
32 33
· N88 N88 ·

En aquesta ocasió no parlarem d’un pro-
ducte o ingredient. Tenint tant a tocar
les festes de Nadal, farem 5 cèntims dels
àpats d’aquestes dades tan entranyables
i que agraden a petits i grans.
Àpats de Nadal i Sant Esteve
Les tradicions
gastronòmiques de Nadal
D’àpats de Nadal a Catalunya n’hi ha
dos: el dinar de Nadal i el de Sant
Esteve.
La Nit de Nadal se sol sopar com
qualsevol dia, encara que no to-
thom, ja que en moltes cases se
celebra potser per influència d’altres
províncies.
I les nits dels dos dies següents amb
prou feines se soparà res perquè el
dinar haurà estat copiós.
Aquesta abundància s’ha mantingut
en el costum encara que hagin des-
aparegut algunes de les seves raons,
com la gran necessitat d’aportació
calòrica de temps enrere que avui
en dia ja no es requereix per a la
majoria de les feines. Tampoc no
fem l’exercici d’abans.
Tanmateix, per Nadal, l’hàbit de
menjar molt segueix molt present
perquè continua fent festa.
34
· N88
Escudella
El costum de servir escudella és
bastant recent i ve de ciutat. La
sopa de galets és adient quan fa
fred. Un plat que a tot estirar durà
mandonguilles o potser pilota però
res més; cal pensar que al món ru-
ral la carn d’olla es menjava a diari
i no feia festa.
Pollastre rostit
Pollastre, capó, gall dindi, és el plat
fort de Nadal.
El costum grec de castrar galls
es va estendre quan el Concili
d’Aquisgrà (871) va dictaminar que
el capó –sense sexe– no trenca-
va el dejuni de la vigília. L’exòtic
indiot o gall dindi va ser importat
de Mèxic.
La tradició dicta que el rostit de
Nadal és de pollastre farcit amb
prunes i pinyons. A falta de pollas-
tre o gall d’indi també es podia fer
amb conill o amb el que hi hagués
al corral.
La condició indispensable era el
mètode de preparació: havia de
ser un “rostit humit” o fet a la
cassola.
Els últims anys s’ha introduït el
“rostit sec”, o fet al forn, per in-
fluència castellana. També el peix i
el marisc han colonitzat les nostres
taules per Nadal.
Tot i que tradicionalment aquests
productes ni s’ensumaven de lluny,
receptes com el besuc al forn o
els tastos de marisc com a entrant
s’han anat incorporant per inter-
ferència cultural i també pel fet de
ser menjars “luxosos” o “novetats”
que innoven una mica la taula de
Nadal.
Postres
El dinar de Nadal segueix el seu
curs. Sense gana i sense lloc a la
panxa, els fruits en almívar, els to-
rrons i les neules acabaran entrant
amb la inestimable ajuda del cava.
I qui s’hi pot negar?
Ja fa bastants anys que el préssec
i la pinya confitats estaven de
moda . Ara ja no és novetat, sinó
més aviat rutina, però fa uns anys
l’almívar va causar autèntic furor.
El premi final i el motiu últim que
ens empeny cap a aquests dinars
tan copiosos i calòrics són els to-
rrons, originaris de l’antiga Corona
d’Aragó, documentats des d’inicis
del segle XV. De totes formes,
colors i sabors, els torrons són els
dolços per excel·lència de les fes-
tes, neules i polvorons. De praliné,
xocolata, festuc o massapà, la gran
varietat no ens fa perdre de vista
el “trio d’asos” de tota la vida: el
torró de Xixona, el d’Alacant i el
de crema cremada. De les neules,
un full prim i dolç de farina sense
llevat –‘nebula’, boira–, ja se’n
parla al segle XI.
Sant Esteve
Encara que no sembli possible,
l’endemà de Nadal, tard o d’hora,
tornarem a tenir gana i la tradició
es torna a imposar, el menú es
resumeix amb només una parau-
la: canelons.
Els canelons de Sant Esteve eren,
en origen, el mètode perfecte per
“reciclar” les sobres del dia abans.
Avui però, la majoria de gent opta
per comprar carns picades expres-
sament. Ells són l’entrant i la gran
novetat del dia, ja que el segon
tornarà a ser rostit i els torrons i
les neules les postres.
Sopa con cal
Ingredients per al brou:
¼ de gallina
1 tros de carn de conill
½ peu de porc
1 os de porc de l’espinada
1 os salat
1 os de vedella
1 tros d’os de pernil
1 tros de botifarra negra
2 patates grans
2 pastanagues grans
1 ceba, 1 porro, unes fulles d’api
1 nap, 1 xirivia
un grapat de cigrons remullats
1 fulla de llorer, 2 claus
¼ de col, sal
Per a la pilota:
Carn picada de porc i vedella
1 all , una branqueta de julivert
com una llesca de molla de pa del dia
anterior
Per a la sopa:
Galets
1 ou , farina, sal
Poseu en una olla gran tots els ingre-
dients del brou, menys els cigrons, la
botifarra negra i la col. Afegiu uns 4
litres d’aigua. Quan comenci a bullir,
traieu aquesta escuma que hi ha a la
superfície. Afegiu els cigrons, baixeu
el foc i deixeu-ho coure per espai
d’un parell d’hores. Mentre es fa el
brou prepareu la pilota, barrejareu
les dues carns, l’all i julivert picats, la
molla de pa i l’ou mig batut, ho ba-
rregeu bé i formeu unes pilotes grans
i altres de més petites que passareu
per farina. Després afegiu-hi a l’olla
els ingredients que falten del brou
(botifarra negra i col) i les pilotes
grans i deixar-ho bullir ½ hora més.
Deixeu refredar una mica i aneu
traient els ingredients, rebutgeu els
ossos mentre que la carn, els cigrons
i les verdures els disposarem en unes
safates per portar a taula. Coleu bé el
brou i poseu en una olla, quan arren-
qui el bull afegiu les pilotetes petites
i la pasta de sopa, coure segons
indicacions del fabricant. Serviu la
sopa acompanyada de les verdures,
llegums i carn.
Pollastre de corral
a la cassola
Ingredients per a 10-12 persones:
3Kg. de pollastre de corral trossejat
2 cebes
2 pastanagues
la part blanca del porro
1 poma
2 alls, farina, sal
pebre negre, farigola, julivert
1-1 ½ litre de brou de pollastre
100 cc. de vi de Porto
oli d’oliva verge extra
Per a la guarnició:
500 gr. de fruites seques variades
tallades
100 gr. de panses
200 gr. de nous pelades
Enfarineu els trossos de pollastre i
daureu-los en una cassola amb oli.
Reserveu.
En aquest mateix oli poseu les
cebes, pastanagues, porro, poma i
alls que prèviament haureu picat tot
junt, saleu i deixeu coure uns 10-12
minuts.
Afegiu el pollastre reservat, una
mica de farigola, el Porto, deixeu un
minut que s’evapori l’alcohol i abo-
queu el brou de pollastre, quan bulli
baixeu el foc i semitapeu la cassola,
deixeu uns 40 minuts. De tant en
tant remeneu.
Trossegeu les fruites que ho reque-
reixin i les afegiu al guisat, les nous
també i ho feu coure uns 30-40
minuts més, a foc baix i semitapada
la cassola, remeneu de tant en tant.
Rectifiqueu de sal i pebre, escam-
peu-hi una mica de julivert picat i
apagueu el foc. Deixar reposar.
35
N88 ·
Besuc al forn sobre
llit de patata i ceba
Ingredients per a 2 persones:
1 besuc d’uns 750 gr.
1 ceba, 2 patates
2 grans d’all
½ llimona
unes fulles de julivert
1 c / s de pa ratllat
sal, pebre negre
oli d’oliva verge extra
Talleu un parell de rodanxes de
llimona i partiu-les per la meitat.
Reserveu. Peleu patates, ceba i
alls, renteu-los i talleu-los per se-
parat, en làmines fines. Introduïu
al microones un recipient amb
les patates, un raig d’oli, tapeu i a
potència màxima cuineu 5’. Afe-
giu-hi la ceba, tapeu i connecteu
5 minuts més tot junt.
En una plata de forn poseu les
verdures esteses, afegiu l’all la-
minat i col·loqueu el besuc net i
sense escates, salpebrat per dins
i fora, li feu 2-3 incisions al biaix
en un dels seus lloms col·locant
les mitges rodanxes de llimona.
Rostiu en forn preescalfat a uns
180ºdurant uns 20 minuts.
Escampeu el pa ratllat, el julivert
picat i que continuï la cocció uns
5-7 minuts més.
36
· N88
Torró crocant o
de “guirlache”
Ingredients:
250gr d’ametlles marcona
250gr de sucre
Teniu preparat un motlle rectan-
gular per posar el torró, folrat
amb paper vegetal.
En una paella poseu les ametlles
a torrar, a foc lent, un cop esti-
guin daurades reserveu-les.
En aquesta mateixa paella poseu
el sucre, primer a foc mitjà, des-
prés, quan el caramel comenci
a liquar poseu a foc baix, i sense
parar de remenar, espereu que
agafi un color daurat i que el su-
cre s’hagi dissolt completament.
Afegiu a la paella les ametlles
reservades, barregeu i repartiu
en el motlle preparat. Deixeu
refredar.
Canelons de
sant Esteve
Arxiu fotogràfic
per Hel·lena Guillén Llop
Ingredients per a 4-6 persones:
200 gr. de llom de porc
200 gr de pit de pollastre
2 tomàquets
1 ceba, 2-4 grans d’all
50cc de conyac
Sal, pebre negre
20-25 plaques de canelons
Oli d’oliva verge extra
1 c / s de mantega de porc
formatge ratllat
beixamel
En una cassola poseu la mantega,
Plaça Sant Miquel
l’oli, la ceba partida, els alls sense Plaça Països Catalans
pelar, la carn trossejada i daureu. Plaça del Roser
Afegiu els tomàquets pelats i par-
tits a trossos, el conyac, una mica
d’aigua, salpebreu i rostiu a foc
baix-mitjà fins que estigui la carn
cuita, uns 60-90 minuts. Deixeu
temperar.
Bulliu les plaques dels canelons
seguint les instruccions del fabri-
cant, col·loqueu-les esteses sobre
un drap.
Piqueu el contingut de la cassola
(treure la pell als alls), barregeu
amb un parell de cullerades de
beixamel i poseu dins les plaques
una mica de farciment, enrotlleu
la pasta formant els canelons.
En una safata de forn repartiu al
fons una mica de beixamel, poseu
els canelons i aboqueu per sobre
més beixamel.
Escampeu formatge ratllat, tireu
un fil d’oli i gratineu.
37
N88 ·
Foto
denúncia
Malgrat que l’ajuntament s’ha
dedicat a reordenar la circulació
per la vi·la, prohibint zones d’esta-
cionament i habilitant patis per
aparcar, sembla que alguns usua-
ris encara no han entès. Potser el
senyal de prohibit estacionar està
mal interpretat i haurien de posar
un cartell a sota indicant en tot
el passeig. També pasa el mateix
entre d’altres al carrer Balaguer.

Per perdre el temps

per Oscar Hernando

Sudoku Laberint

6 8 9
5 7 4
9 2 8
4 2 8 5
6 9
8 4 3 6 2
2 7 9 5
9 7 8 2
5 3 8
38 39
· N88 N88 ·
 Carrer Major, 2
Telèfon 973 432037
VALLFOGONA DE BALAGUER
www.calfarre.com
www.fusteriajmsegura.es
Granja Fleca
C/ Major, 5
Vallfogona de Balaguer
Tels. 973 43 23 12
Granja Fleca Coca i Teca