lOMoARcPSD|1408350

Tema 2 (a): Impost Societats

Règim Fiscal de l'Empresa (Universidad Pompeu Fabra)

StuDocu no está patrocinado ni avalado por ningún colegio o universidad.

Descargado por Matthew Peters (manuel.gonzalez02@estudiant.upf.edu)
 lOMoARcPSD|1408350

Règim fiscal de l’empresa | Laura Aparicio

TEMA 2: IMPOST DE SOCIETATS

1. RESULTAT COMPTABLE I FISCAL

La primera reflexió que hem de fer és la diferenciació entre la normativa mercantil (per determinar el resultat comptable) i

la normativa fiscal (resultat fiscal). Tenen finalitats diferents:

A. NORMA MERCANTIL: persegueix proporcionar informació financera rellevant i fidel per a la presa de decisions

d’inversors, analistes i tercers. Això comporta que les normes comptables a vegades siguin molt amplies, un dels

seus principis (el de prudència) ens diu que tots els possibles riscos s’han de comptabilitzar immediatament mentre

que els ingressos es comptabilitzen només quan es reben.

B. NORMA FISCAL: persegueix recaptar d’acord amb els principis constitucionals per fer front a la despesa pública.

La flexibilitat de la normativa mercantil no s’admet en el cas de la normativa fiscal i això dóna lloc a una sèrie

d’ajustaments.

+/- Ajustaments
Resultat
extra comptables = Base imposable
comptable basat
d'acord amb la de l'IS
en el nou PGC
norma fiscal

Avui no és deduïble però

quan es produeixi el cost que
TEMPORALS Reverteix
realment has tingut serà
deduïble

Tipus d'ajustaments

No es una despesa fiscal,

potser ho és comptablement
PERMANENTS No reverteix
però no ho serà fiscalment ni
avui ni mai

 EXEMPLE: una sanció mai és despesa segons la norma fiscal ja que sinó amb l’IS recuperaries una part.

Descargado por Matthew Peters (manuel.gonzalez02@estudiant.upf.edu)

 lOMoARcPSD|1408350

Règim fiscal de l’empresa | Laura Aparicio

2. NATURALESA DE L’IMPOST

1. SOBRE LA RENDA: grava la renda obtinguda per les persones jurídiques.

2. PERIÒDIC: grava la renda obtinguda en cada període impositiu.

 Periòdic (IS) vs Instantani (IVA)

3. REGLA GENERAL: és exigible en tot el territori espanyol.

4. RÈGIMS ESPECIALS PER RAÓ DE TERRITORI: has de tributar a Espanya però al mateix temps hi ha alguns territoris

particulars on també has de tributar pel que has fet allà.

 És el cas de: Canàries, Ceuta, Melilla, Navarra (Règim de Conveni) i País Basc (Règim de Concert)

3. FET IMPOSABLE

L’Obtenció de renda per part del subjecte passiu, qualsevol que sigui la seva font o origen.

Subjecte passiu = persona obligada a pagar, en cas de les societats, són totes les persones jurídiques [com a novetat 2015

(que es comença a aplicar a partir de l’1 de gener 2016) les societats privades civils incloses]. Els podem classificar en dos

tipus:

 Per obligació personal (residents)

Descargado por Matthew Peters (manuel.gonzalez02@estudiant.upf.edu)

 lOMoARcPSD|1408350

Règim fiscal de l’empresa | Laura Aparicio

RESIDENTS = tributen per la totalitat de la seva renda amb independència d’on la obtenen.

 EXEMPLE: si tens una renda a l’estranger has de tributar com a no resident al país corresponent i al teu país t’ho

descomptes. Hi ha una doble tributació.

FET MOLT IMPORTANT! Quan hi ha un canvi de residència de la persona si que hi ha un perjudici per l’Estat.

És a dir, encara que tinguis el capital deslocalitzat hauràs de tributar al país on ets resident, el que realment

importa és si hi ha hagut un trasllat de la presa de decisions (això si que afecta).

 Per obligació real (no residents)

NO RESIDENTS = a l’altre país nomes tributaran la renda que han obtingut allà i ja a seu propi país pagaran la renda

mundial.

Finalment, cal parlar del domicili fiscal ja que afecta al lloc on has de tributar.

DOMICILI FISCAL = la inspecció d’Hisenda dependrà d’aquest domicili (a BCN i Madrid hi ha més pressió fiscal mentre que

a Andalusia potser són més laxes). Es segueixen aquests criteris:

Descargado por Matthew Peters (manuel.gonzalez02@estudiant.upf.edu)

 lOMoARcPSD|1408350

Règim fiscal de l’empresa | Laura Aparicio

4. BASE IMPOSABLE

AMORTITZACIONS

Quin és el problema? La comptabilitat no fixa criteris per amortitzar, deixa llibertat absoluta mentre que la norma fiscal

estableix criteris clars per quantificar les amortitzacions. Això ha comportat que la majoria d’empreses apliquin criteris fiscals

per evitar problemes amb Hisenda. Hi ha 4 criteris:

NO SEGUR
Fas el que vols i, depenent
de l’inspector d’Hisenda,
t’ho acceptaran o no.
SEGURS

Quan l’empresa no està d’acord ni amb la primera ni

la segona opció ja que els seus béns són especials
(alta tecnologia per exemple). Fa la seva pròpia taula
justificada per un expert i ha de rebre l’acceptació
d’Hisenda per implementar-ho.

Descargado por Matthew Peters (manuel.gonzalez02@estudiant.upf.edu)

 lOMoARcPSD|1408350

Règim fiscal de l’empresa | Laura Aparicio

LLIBERTAT D’AMORTITZACIÓ = l’empresa pot amortitzar lliurament la quantia que vol, és un criteri extraordinari.
Sempre ho hem de vincular a un incentiu fiscal. Se us ha de dir expressament que l’empresa està acollida a aquesta opció

perquè la puguem aplicar.

 EXEMPLE:

En aquest cas, aquest actiu en 4 anys haurà perdut tot el seu valors, és a dir, haurà estat totalment amortitzat. Malgrat que

la pèrdua de valor és del 25%, jo puc amortitzar la quantia que vulgui. Si vull utilitzar el meu incentiu fiscal al màxim, el que

farem si hi ha llibertat d’amortització és amortitzar tot l’actiu a l’any 1.

 Amortització comptable = NO recull mai la llibertat d’amortització, sinó que recull fets econòmics.

 Amortització fiscal (correccions fora de la comptabilitat) = podem amortitzar més, és un incentiu que podem

utilitzar com vulguem. La manera de beneficiar-nos al màxim d’aquest incentiu és amortitzar-ho tot al primer any.

D’aquesta manera, trobem els ajustos finals amb els quals calcularem la base imposable. Per què és negatiu al primer any?

Perquè redueix el resultat comptable. El que estem fent és anticipar una despesa que és de l’any 2, 3 i 4 al primer any.

Que passa al segon any? Es continua depreciant el bé segons la comptabilitat però fiscalment ja no puc deduir més (ho he

anticipat tot al primer any). Per tant, tinc un ajust positiu que m’incrementa el resultat comptable.

 Això es una diferència temporal: en comptes d’amortitzar en 4 anys ho estem fent en un any.

o En aquests casos, la suma de tots els ajustos ha de ser = 0 ja que només estem traslladant la despesa.

Descargado por Matthew Peters (manuel.gonzalez02@estudiant.upf.edu)

 lOMoARcPSD|1408350

Règim fiscal de l’empresa | Laura Aparicio

PRINCIPIS D’AMORTITZACIÓ =

1. Inici de les amortitzacions: Des del moment que la inversió que he fet entra en funcionament. Si no se us diu la

data d’entrada en funcionament, directament agafem la data de compra.

2. Amortització element a element: A més, l’amortització s’ha de fer element a element (segregant), no podem fer

una amortització global ja que cada element té la seva pròpia amortització.

3. Continuïtat de les amortitzacions: També ha d’haver homogeneïtat, s’ha de seguir el mateix criteri durant tots

els anys de vida útil i també es fa element a element (pots tenir una taula que amortitzes lliurement, un ordinador

de forma lineal...). Fins i tot, podem tenir 5 ordinadors i que cadascun segueixi un criteri diferent.

4. Obligatorietat de provar l’efectivitat de la depreciació: això nomes quan vas per lliure, per tant no s’ha de

justificar quan:

a. Apliquem les taules

b. Plans d’amortització

c. Amortització degressiva

d. Llibertat d’amortització

5. Actius no amortitzables: no hi ha pèrdua de valor. Bàsicament, terrenys i immobilitzacions en curs. Sempre que

compres un immoble, estàs pagant una part de construcció i l’altre del terreny. Normalment no s’indica el valor del

terreny i has d’anar al IBI (Impost de Béns i Immobles) on sempre hi ha haurà una dada que ens dirà el valor

cadastral que NO té perquè coincidir amb el que has pagat [normalment el valor administratiu/cadastral/de

l’ajuntament és el 50% del valor de mercat]. Aquest valor ens dirà el valor del sòl. Si per exemple, és un 30% llavors
els percentatges d’amortització que haurem d’aplicar sobre la nostra inversió serà nomes sobre el 70% de la inversió.

INVERSIÓ = 1.000.000
Exemple

AMORTIZABLE = 700.000 (70%)

NO AMORTITZABLE (TERRENY) = 300.000 (30%)

6. Base de càlcul de l’amortització: el valor d’adquisició de la inversió realitzada (preu de compra).

7. Requisit bàsic per que l’amortització sigui deduïble fiscalment: que estigui comptabilitzada (excepte la llibertat

d’amortització i l’amortització acumulada).

Descargado por Matthew Peters (manuel.gonzalez02@estudiant.upf.edu)

 lOMoARcPSD|1408350

Règim fiscal de l’empresa | Laura Aparicio

8. Reversió del límit de la deduibilitat: durant la crisi va ser força habitual que l’Estat reduís la possibilitat de limitar

despeses a les grans empreses. A l’any 2013 i 2014 només deixava deduir un 70% del que es podia deduir. Restringia

la quantia que era deduïble en concepte de la despesa per recaptar més ja que, d’aquesta manera, la base imposable

no es reduïa tant.

EXEMPLES MÈTODES D’AMORTITZACIÓ =

 EXEMPLE AMORTITZACIÓ LINEAL: hi ha percentatges segons sector i elements. Aquestes taules sempre et donen

dos coeficients de referència (el màxim i el mínim) que volen dir que aquest element com a mínim perd un 12’5%

del cost de compra i com a màxim un 20%. L’empresa escollirà el que vulgui (molt condicionat a la política de

l’empresa).

o Cas 1: si guanya diners voldrà pagar el menys possible i per tant escollirà el coeficient màxim

o Cas 2: mentre que una empresa amb pèrdues escollirà amortitzar el mínim possible.

o Cas 3: Si l’empresa prioritza el màxim resultat per repartir dividends, escollirà el coeficient mínim per reduir

les despeses.

o Cas 4: una empresa està amortitzant a un 20% però hi ha un any de caiguda de vendes i l’empresa vol

amortitzar al 12’5%. Ho pot fer? Si perquè segueix utilitzant el mateix criteri lineal. O sigui, cada any pots

canviar el percentatge.

Lo normal és aplicar els extrems però a vegades les empreses agafen un valor entremig .

Descargado por Matthew Peters (manuel.gonzalez02@estudiant.upf.edu)

 lOMoARcPSD|1408350

Règim fiscal de l’empresa | Laura Aparicio

 EXEMPLE AMORTITZACIÓ DEGRESSIVA (percentatge constant): amortització desigual  de més a menys.

L’empresa escull un percentatge que es multiplicarà per un coeficient lligat a la vida útil de l’actiu (serà un 2 quan

la vida útil estigui entre 5 i 8 anys). El 40% el vaig aplicant sobre els valors que van quedant pendents d’amortitzar.

És més recomanable perquè pagarem menys impostos (millor des del punt de vista fiscal però des del punt de vista

de l’empresa depèn). A l’últim any ja no s’aplica el 40%, sinó que amortitzem tot el que ens falta. És a dir, quan em

queda una quota inferior a 200.000 (en aquest exemple) amortitzem tot el que ens queda de cop.

Repassem la teoria, l’amortització degressiva té dos mètodes (percentatge constant i suma de nombre dígits). A més,

NO és aplicable a edificis o mobiliari i estris i el percentatge mínim és 11%.

Descargado por Matthew Peters (manuel.gonzalez02@estudiant.upf.edu)

 lOMoARcPSD|1408350

Règim fiscal de l’empresa | Laura Aparicio

Fórmules:

També cal que memoritzem

els coeficients de correcció:

 1’5: menys de 5 anys

de vida útil.

 2: entre 5 i 8 anys de

vida útil

 2’5: més de 8 anys de

vida útil

Utilitzat per empreses amb grans beneficis que volen amortitzar el màxim.

 EXEMPLE AMORTITZACIÓ DEGRESSIVA (per nombre de dígits): no és tant el coeficient sinó els anys de vida útil

el que de veritat importen.

Veiem la teoria:

Descargado por Matthew Peters (manuel.gonzalez02@estudiant.upf.edu)

 lOMoARcPSD|1408350

Règim fiscal de l’empresa | Laura Aparicio

Si hem de calcular quin és el millor, haurem de fer la comparativa entre els diferents sistemes.

 Fiscalment: El que m’interessa més és el percentatge constant perquè és el que em permet endarrerir més impostos.

 Empresarialment: Si he tingut pèrdues, sistema lineal. Si tinc molts beneficis, percentatge constant. I si entren altres

variables, les hauré d’analitzar. Per cada cas poden haver respostes diferents si no ens basem només en la fiscalitat.

L’amortització no crea o elimina despesa, només la distribueix.

AMORTITZACIÓ D’ELEMENTS ADQUIRITS USATS = per exemple elements de segona mà. Tenim tres opcions:

Normalment les dues ultimes opcions no s’utilitzen

gaire per manca de dades. No l’interessa al venedor

facilitar aquesta informació. Finalment, el valor pericial

és una aproximació feta per un especialista del cost

originari.

Descargado por Matthew Peters (manuel.gonzalez02@estudiant.upf.edu)

 lOMoARcPSD|1408350

Règim fiscal de l’empresa | Laura Aparicio

 EXEMPLE D’AMORTITZACIÓ D’ELEMENTS ADQUIRITS USATS: Si no se’ns diu res, utilitzarem la primera opció

(pràctica habitual de la majoria d’empreses).

PLANS ESPECIALS D’AMORTITZACIÓ = És com fer una instància on dius que no tens prou dotació fiscal i demanes
a Hisenda amortitzar més acceleradament que les taules. És a dir, concurrència de circumstàncies que originen una

depreciació tècnica o econòmica diferent de les taules.

1. REQUISITS: elements de l’immobilitzat material nous, elements de l’immobilitzat intangible i inversions

immobiliàries.

2. SOL·LICITUD: abans que l’actiu entri en funcionament.

3. ACCEPTACIÓ: un cop se li presenta l’escrit, obligatòriament l’agencia tributaria té 3 mesos màxim per respondre.

Et poden contestar que si, que no o no dir-te res, en aquest darrer cas es considerarà com tàcitament acceptat.

Però és important que en una posterior inspecció tinguis la documentació que justifiqui aquesta amortització

accelerada (sobretot en el cas de resposta tàcita).

LLIBERTAT D’AMORTITZACIÓ D’IMMOBILITZATS MATERIALS NOUS = el que vol evitar aquesta

normativa es que no s’amortitzi actius de petit valor. Fins l’any 2014, només s’aplicava a les empreses de reduïda dimensió

(E.R.D) [únic requisit = no haver superat la facturació de 10.000.000 a l’any anterior], també anomenades PIMES, però des

de 2015 s’aplica a qualsevol tipus d’empresa.

 REQUISIT: comprovar que cadascun dels actius no supera el valor monetari de 300€ i que en conjunt no superen

l’import de 25.000€.

Descargado por Matthew Peters (manuel.gonzalez02@estudiant.upf.edu)

 lOMoARcPSD|1408350

Règim fiscal de l’empresa | Laura Aparicio

Quan vostè vagi a omplir la declaració de l’impost de societats podrà fer un ajust extracomptable negatiu per l’import
comptabilitzat.

 EXEMPLE:

ANY 1 ANY 2

ACTIU ACTIU

Cadira: 300 Cadira: 300

Amortització acumulada: 30 Amortització acumulada: 60

 Valor net comptable = 270  Valor net comptable = 240

IS IS
Ajust extracomptable negatiu: -270 Ajust extracomptable postiu: +30

Així aconsegueixis amortitzar totalment Mai pots amortitzar més que el preu
l’actiu al primer any. d’adquisició. Per tant, hauràs de fer ajustos
positius als següents anys.
METODOLOGIA:
Activi l’actiu (300), amortitzi segons taules
(30) i apliqui l’ajust extracomptable (-270)
quan fas la liquidació de l’impost, cosa
que ens permet augmentar la despesa.

Idea clau: A Espanya qualsevol tipus d’empresa té llibertat d’amortització quan es tracta d’actius d’escàs valor.

Finalment, imagina que cap actiu supera els 300€ però en conjunt si que superen els 25.000€ (p. ex. tinc factures per import

de 40.000). La llei ens permet fer 25.000€ aquest any i el restant l’any que bé. És a dir, hauré de fer una selecció d’actius.

Descargado por Matthew Peters (manuel.gonzalez02@estudiant.upf.edu)

 lOMoARcPSD|1408350

Règim fiscal de l’empresa | Laura Aparicio

CONTRACTES D’ARRENDAMENT FINANCER O LÍSING (pensat per la fiscalitat)

Imagina una empresa que no té diners per pagar al comptat i vol adquirir un actiu. Llavors el que podria fer és un lísing (=

contracte d’una compra diferida).

Compra
l’actiu Contracte
Lísing
ALTRA NOSTRA
BANC
EMPRESA EMPRESA
Ven
l’actiu

L’entitat financera compra el bé d’una altra empresa i fa un contracte amb mi perquè jo el pugui adquirir.

 IMPORTANT! El lísing si està ben gestionat permet accelerar l’amortització.

QUOTES DE LÍSING

 Un rebut d’un lísing té una part de despesa financera (sense límit: tots els interessos que em cobra el banc mentre

el contracte és vigent) i una part de principal (amb límit)

 A més, hi ha una última quota lísing = valor residual, és a dir, una opció de compra: un cop s’ha acabat el contracte,

has d’escollir si pagues el valor residual (jurídicament em quedo l’actiu) o si no el paguem (el tornem).

 Una novetat, abans les quotes eren creixents (cada cop es pagava més) però a partir de 2015 les quotes poden ser
també decreixents.

Descargado por Matthew Peters (manuel.gonzalez02@estudiant.upf.edu)

 lOMoARcPSD|1408350

Règim fiscal de l’empresa | Laura Aparicio

Quan el lísing és atractiu a efectes fiscals? Quan em puc deduir tot el que pago. Per calcular el màxim que podem deduir

farem servir les següents fórmules:

 CAS GENERAL:

𝐿í𝑚𝑖𝑡 = 𝑝𝑟𝑒𝑢 𝑑′ 𝑎𝑑𝑞𝑢𝑖𝑠𝑖𝑐𝑖ó 𝑑𝑒𝑙 𝑏é 𝑥 𝑐𝑜𝑒𝑓𝑖𝑐𝑖𝑒𝑛𝑡 𝑙𝑖𝑛𝑒𝑎𝑙 𝑚à𝑥𝑖𝑚 𝑑′ 𝑎𝑚𝑜𝑟𝑡𝑖𝑡𝑧𝑎𝑐𝑖ó 𝑠𝑒𝑔𝑜𝑛𝑠 𝑡𝑎𝑢𝑙𝑒𝑠 𝑥 2

 CAS PIMES:

𝐿í𝑚𝑖𝑡 = 𝑝𝑟𝑒𝑢 𝑑′ 𝑎𝑑𝑞𝑢𝑖𝑠𝑖𝑐𝑖ó 𝑑𝑒𝑙 𝑏é 𝑥 𝑐𝑜𝑒𝑓𝑖𝑐𝑖𝑒𝑛𝑡 𝑙𝑖𝑛𝑒𝑎𝑙 𝑚à𝑥𝑖𝑚 𝑑′ 𝑎𝑚𝑜𝑟𝑡𝑖𝑡𝑧𝑎𝑐𝑖ó 𝑠𝑒𝑔𝑜𝑛𝑠 𝑡𝑎𝑢𝑙𝑒𝑠 𝑥 3

 EXEMPLE:

Com es pot observar

a la taula, pagarem
de principal
475.000€ anualment
en un contracte de 2
anys.

ANY 1 ANY 2 ANY 3

ACTIU: ACTIU: ACTIU:

Màquina = 1.000.000 Màquina = 1.000.000 Màquina = 1.000.000

Amortització acumulada = 250.000 Amortització acumulada = 500.000 Amortització acumulada = 750.000

Hem de pagar 475.000, ho podem Hem de pagar 475.000, ho podem L’empresa fa la opció de compra i
deduir tot? SÍ perquè 475.000 < deduir tot? SÍ perquè 475.000 < paga 50.000. Ara l’actiu és seu.
500.000 (=1.000.000 · 25% · 2) 500.000 (=1.000.000 · 25% · 2)

Descargado por Matthew Peters (manuel.gonzalez02@estudiant.upf.edu)

 lOMoARcPSD|1408350

Règim fiscal de l’empresa | Laura Aparicio

IS: IS: IS:

Ajust extracomptable negatiu: -225.000 Ajust extracomptable negatiu: -225.000 Ajust extracomptable positiu: 200.000

Portem amortitzat comptablement = 500.000. En aquest cas només ens queda

amortitzar aquests 50.000 per tant
Portem amortitzat fiscalment = 950.000 (225.000+225.000+500.000). Justament
hem de fer un ajust positiu.
ens queden 50.000 de valor residual  1.000.000 – 950.000 = 50.000
Com puc amortitzar aquests
50.000€? Ara l’actiu és meu, però de

segona mà ja que la primera

transmissió va ser del concessionari al

banc i ara del banc a mi. Per tant, el

podem amortitzar com un bé de

segona mà: duplicant el coeficient

màxim, pel valor pericial o pel cost

originari.

Nomes hi ha dues úniques excepcions a les normes fiscals que ens permeten posar més despesa del que hi ha comptabilitzat

al compte de pèrdues i guanys : llibertat d’amortització i lísing.

Descargado por Matthew Peters (manuel.gonzalez02@estudiant.upf.edu)

 lOMoARcPSD|1408350

Règim fiscal de l’empresa | Laura Aparicio

LIMITACIÓ 70%/30% I REVERSIÓ

A l’any 2013 i 2014, Hisenda va veure que recaptaven poc de l’impost de societats i van decidir que només es podria

amortitzar el 70% de les amortitzacions fiscalment deduïbles, a excepció de les PIMES que encara gaudien del 100%.

 EXEMPLE: actiu tangible

Descargado por Matthew Peters (manuel.gonzalez02@estudiant.upf.edu)

 lOMoARcPSD|1408350

Règim fiscal de l’empresa | Laura Aparicio

 EXEMPLE: actiu intangible

Des de l’1 de gener de 2015, els actius intangibles o s’amortitzen

en base a la seva vida útil definida en taules o, si no té una vida

útil definida, llavors es segueix una norma general que diu que si

és un fons de comerç s’amortitza a 1% i la resta a un 2%.

És deduïble fiscalment:

 Fons de comerç

 Marques

 Drets de traspàs

 Resta d’elements de l’immobilitzat intangible que no

tinguessin data certa d’extinció

Descargado por Matthew Peters (manuel.gonzalez02@estudiant.upf.edu)

 lOMoARcPSD|1408350

Règim fiscal de l’empresa | Laura Aparicio

NORMES DE VALORACIÓ DELS ELEMENTS PATRIMONIALS

Sempre hem dit que s’amortitza sobre el preu d’adquisició, cosa que es confirma en aquest apartat.

Despeses
vinculades
Preu de directament Preu
compra a la compra d'adquisició

Transports, assegurança de
transport, càrrega i descàrrega,
instal·lació i muntatge, assaigs i
proves, taxes i impostos

El que mai s’inclou al preu de compra són les despeses financeres (interessos) i les sancions.

Finalment, el valor net comptable és la diferència entre el preu d’adquisició i l’import de deteriorament. És a dir,

𝑉𝑎𝑙𝑜𝑟 𝑛𝑒𝑡 𝑐𝑜𝑚𝑝𝑡𝑎𝑏𝑙𝑒 = 𝑝𝑟𝑒𝑢 𝑑 ′ 𝑎𝑑𝑞𝑢𝑖𝑠𝑖𝑐𝑖ó − 𝑎𝑚𝑜𝑟𝑡𝑖𝑡𝑧𝑎𝑐𝑖𝑜𝑛𝑠

Descargado por Matthew Peters (manuel.gonzalez02@estudiant.upf.edu)