06
Dossier
Llogaters ofegats pels preus i
abocats a la mudança permanent
Els encariments condicionen els cicles de vida i barren el pas a joves que volen emancipar-se
ELENA FREIXA
BARCELONA
L’habitatge a Barcelona i l’àrea me-
tropolitana es troba immers en una
tempesta perfecta. La pujada de
preus és un fet al mercat de compra,
però és encara més accelerada al llo-
guer, que va ser el refugi dels que no
volien o no podien endeutar-se des-
prés de la crisi hipotecària. L’encari-
ment dels lloguers –del 29% en qua-
tre anys a Barcelona i de més del 24%
a l’àrea metropolitana– contrasta
amb l’evolució molt més modesta
dels salaris. Això colla milers de famí-
lies i explica que moltes de les que no
poden afrontar les pujades facin les
maletes per canviar de pis, de barri o
fins i tot de municipi.
La situació no es limita només a
Barcelona, tot i que a la ciutat la
pressió s’amplifica pel procés de
gentrificació que ja transforma
molts barris. El fenomen
s’identifica, sobretot,
amb la pressió que
exerceix el turisme,
però hi juguen molts
factors: “La gentrifi-
cació té moltes cares:
assistim a la tematit-
zació de barris, a l’eli-
tització –amb pisos de
luxe–, i observem fins i
tot la gentrificació verda,
que paradoxalment mostra
efectes com que la gent prefe-
reix renunciar a una millora al
barri, com ara un nou parc, per evi-
tar el risc que els preus es disparin”,
resumeix el professor d’urbanisme
de la UPC i de la UOC Miguel Mayor-
ga. La ciutat ha entrat en un “procés
de gentrificació que és global” però
que aquí té unes condicions especí-
fiques perquè “els nivells de desigual-
tat en capacitat econòmica familiar i
entre els joves són molt grans i no es
poden comparar amb el que passa a
París o a Berlín”, avisa. “Si la gent no
té diners i les pressions de fora fan pu-
jar el lloguer, el problema esclata”.
A Barcelona costa trobar un llo-
guer per sota dels 800 euros, i els
anuncis superen fàcilment els 1.000
en molts punts de la ciutat. “Màxims
històrics”, admet el cap de projectes
de l’Observatori Metropolità de l’Ha-
bitatge, Carles Donat. El problema,
però, no és exclusiu: “Les dinàmiques
de pujada són extrapolables als 36
municipis de l’àrea metropolitana i
també més enllà, al Vallès, per exem-
ple –sosté Donat, que adverteix–: Els
increments de l’àrea metropolitana
DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018 ara
CRISI DE L’HABITATGE
no són fruit només de la pressió de qui
marxa buscant preus més baixos, si-
nó que hi ha contagi psicològic: quan
els preus pugen, els propietaris que
ofereixen habitatge incorporen la
perspectiva de pujada”.
Si s’agafa una família mitjana de
dos membres mileuristes que ingres-
sa 2.000 euros nets al mes, la realitat
és que “fàcilment” la meitat dels di-
ners poden ser per a habitatge i sub-
ministraments, explica el responsa-
ble de l’Observatori. I alerta sobre les
conseqüències d’això: “Hi ha un re-
tard en l’emancipació, es condicio-
nen els cicles de vida, l’autonomia
personal i la igualtat d’oportunitats”.
“La pujada dels lloguers és sincro-
nitzada en moltes ciutats i és fruit de
les polítiques que deliberadament
han treballat per reactivar la bombo-
lla”, denuncia el portaveu del Sindi-
cat de Llogaters Jaime Palomera. De
totes les polítiques nocives que
apunta –com els privilegis fis-
cals a la inversió immobi-
liària de les socimis–,
Palomera marca com a
punt d’inflexió en ne-
gatiu la llei d’arren-
daments urbans
(LAU): “Va escurçar
la durada dels con-
tractes de lloguer a
només tres anys, va
trencar el vincle amb
l’IPC en les pujades i afa-
voreix l’augment de desnona-
ments de llogaters”.
El responsable de l’Observatori
Metropolità corrobora la situació
“d’inestabilitat permanent” que s’ha
instal·lat entre els llogaters, amena-
çats per les revisions cada tres anys i
en un context de preus a l’alça. “Les
compravendes s’incrementen per-
què l’alternativa és tan inestable com
inassequible”, reconeix.
La vida de barri “es trenca”
L’expulsió de veïns i famílies de de-
terminats barris és difícil de quanti-
ficar. Barcelona no desplaça població
en termes nets segons les estadísti-
ques oficials, diu Donat, però sí que hi
ha gent que es mou. L’estudi de l’Ob-
servatori de l’Habitatge apunta que el Els lloguers s’han encarit
percentatge de gent que canvia de do- un 29% en quatre anys
micili dins de Barcelona, tot i ser en-
cara molt alt, ha baixat els últims tres a la capital catalana
anys del 77,6% al 73%, i la tendència
apunta a la consolidació.
El Sindicat de Llogaters denuncia
que el que es viu són “desnonaments Un 40% dels llogaters de l’àrea
invisibles” de moltes famílies. Hi ha metropolitana destinen el 42%
senyals d’alerta que, segons explica
Palomera, ja noten les AMPA de les del sou a pagar el pis i els rebuts
ara DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
UNA MINORIA Una de cada tres persones més grans de 16 anys viu de MENYS GENT
MOLT lloguer a Barcelona, un percentatge que baixa fins QUE ES QUEDA
NOMBROSA al 20% al conjunt de l’àrea metropolitana. Els lloguers A BARCELONA
indefinits o de rendes antigues són només el 2%.
escoles d’alguns barris, a les quals les
famílies traslladen la inseguretat que
viuen i els canvis de residència que po-
den afectar l’escolarització dels fills.
La “competència deslleial” entre
veïns i els fons inversors, que han co-
mençat a comprar pisos i blocs sen-
cers cridats per l’atractiu de Barce-
lona, fa que la vida en alguns barris “es
trenqui”, opina el professor de la
UOC. “I si tens un parc d’habitatge li-
mitat, l’onada expansiva que abans es
focalitzava al centre es va estenent
cap a altres zones –afegeix–. Qui no
pot aconseguir un pis en un lloc pot-
ser se’n va a la primera corona, on
també es troba aquesta competència
amb els fons. El problema és metro-
polità”, avisa l’expert en urbanisme.
Risc d’empobriment
Els riscos socials es resumeixen en el
sobreesforç que ja fan les famílies: un
40% dels llogaters a l’àrea metropoli-
tana destinen el 42% dels ingressos
a pagar el lloguer i serveis bàsics com
aigua, llum i gas. Aquesta taxa de so-
brecàrrega està molt per sobre del
30% que es recomana per no entrar
en zona de perill, sosté Donat, i tam-
bé és molt superior a la mitjana euro-
pea, inferior al 28%. L’empobriment
amenaça potencialment moltes ca-
ses. De moment, la població que viu
en règim de lloguer és un 30% del to-
tal a Barcelona –unes 200.000 llars–,
i un 20% a tota l’àrea metropolitana.
A més, comporta riscos per a la salut,
ja que sense recursos les famílies dei-
xen de fer millores a l’habitatge o, di-
rectament, d’encendre la calefacció a
l’hivern, afegeix Donat.
La figura del rellogat també pren
força, tot i que no surt a les estadísti-
ques: “El sobreesforç condueix cap a
aquí, i als portals ja es veuen ofertes
d’habitacions que, fins i tot als barris
més assequibles de l’àrea metropoli-
tana, rarament baixen de 300 euros”,
conclou el responsable de l’Observa-
tori. Els joves que volen anar-se’n de
casa també ho tenen més complicat.
En deu anys els que s’emancipen
abans dels 30 anys han passat de qua-
si el 33% a un 25%.
Les solucions no són fàcils, coinci-
deixen els experts. N’hi ha una, però,
en què tots estan d’acord: pensar a
llarg termini. El professor de la UOC
afegeix que cal un “urbanisme més
àgil tècnicament i informat social-
ment, que treballi amb la complicitat
dels veïns per protegir els barris”. Do-
nat lamenta que les administraci-
ons (sobretot els ajuntaments)
tenen marge per actuar només
en casos “d’urgència”. Calen
recursos de l’Estat, diu: “La
despesa directa en habitat-
ge social ha d’acostar-se del
0,36% actual del PIB esta-
tal al 2% que inverteix Eu-
ropa”. També urgeix a aug-
mentar les reserves de sòl
públic per garantir més habi-
tatge protegit “a tots els muni-
cipis i barris sense excepció”. La
col·laboració metropolitana en un
problema que transcendeix els ajun-
taments ha de créixer, avisa.e
07
dossier
Pràcticament tres de cada quatre barcelonins que
canvien de domicili es queden a la ciutat. És una taxa
d’autocontenció alta que, no obstant, ha començat a
baixar els últims tres anys, del 77,6% al 73% el 2016.
La gentrificació colpeja
els barris perifèrics
de Barcelona
JORDI MUMBRÚ
BARCELONA
El procés de gentrificació, que ja fa temps que es-
tà transformant barris com el Raval, el Gòtic o
Sant Antoni, està superant els límits del centre
de Barcelona i ja arriba a zones més perifèriques
com Sants o Sant Andreu. El districte que limi-
ta amb la Meridiana, el riu Besòs i les vies del
tren no s’escapa de la pressió immobiliària. Des
del 2013, el preu del lloguer hi ha pujat un 22%
i l’increment està expulsant alguns veïns. En els
últims mesos, les importants inversions d’al-
guns constructors han provocat que les grans
grues tornin al barri. En diferents parcel·les, fins
ara abandonades o amb poca activitat econòmi-
ca, hi ha actualment cartells que anuncien la
construcció de pisos de luxe. És el cas de la pla-
ça de Can Fabra o la rambla Onze de Setembre.
Al carrer Pons i Gallarza, en canvi, els habitatges
ja s’han construït i aviat se n’entregaran les
claus. En aquest mateix carrer, però una mica
més amunt, hi ha vuit famílies que proven de re-
sistir. Volen seguir al barri.
La propietat de les vuit cases i locals que hi ha
al capdamunt d’aquest petit carrer va canviar de
mans a finals de l’any passat i els llogaters llui-
ten des d’ales-
hores per evi-
Pressió tar el que sem-
Vuit famílies de Sant bla inevitable.
Andreu lluiten per evitar “Va venir un
que els facin fora per home que es
va presentar
reformar els pisos i vendre’ls com el nou
propietari,
ens va dir que volia arreglar els pisos per ven-
dre’ls i ens va temptejar per veure si volíem ac-
ceptar diners a canvi de marxar abans que s’ex-
tingissin els contractes”, explica el Roger, un
dels veïns afectats. Alertats per aquesta visita,
els llogaters, alguns dels quals nascuts en
aquests pisos, van investigar qui era el nou pro-
pietari. Els administradors de la finca, Finques
Campanyà, no els van donar cap informació i, al
cap de poques setmanes, els van comunicar que
ja no tenien cap relació amb aquells pisos. “Aque-
lla situació ens va generar molta angoixa. No sa-
bíem on havíem de pagar”, recorda el Roger. Fi-
nalment, i gràcies al fet que “a Sant Andreu s’aca-
ba sabent tot”, segons aquest veí, van descobrir
que la propietària havia mort, que les finques
s’havien venut però que la seva germana n’era
l’hereva usufructuària. “De manera que vam de-
cidir pagar-li el lloguer a la germana a través de
girs postals”, explica. Els veïns van demanar aju-
da al Sindicat de Llogaters, que els assessora en
tot el periple que han hagut de seguir fins a desco-
brir, aquesta mateixa setmana, que els nous pro-
pietaris són els amos d’una empresa d’Osona que
es diu Valmirnasa-2004. “Ens hem reunit amb
ells i ens han dit que esperaran que s’acabin els
lloguers i que després ja es veurà”, diu el portaveu
dels afectats. El primer contracte venç a l’octubre.
Els veïns volen negociar tots junts cada cas per te-
nir més força davant del nou propietari. “A Sant
Joan Despí volien apujar el lloguer un 100% a un
bloc sencer i al final, gràcies al fet que anaven
units, ha quedat en un 20%”, apunta.e
08
dossier
Expulsats de casa: parlen els
afectats per l’augment del lloguer
Fort Pienc
Lloguer: 1.30
Sou: 1.80 0
0€
€
ANDRÉ PIRRALHA 35 anys
“Els propietaris volen obtenir el
màxim possible a costa dels llogaters”
A punt de ser pares per segona ve-
gada i amb la preinscripció esco-
lar a l’horitzó –el seu fill gran co-
mençarà l’escola el curs que ve–,
l’André Pirralha, investigador
portuguès, i la seva dona han
d’afrontar també un possible can-
vi de pis. Fa tres anys que viuen al
barri del Fort Pienc de Barcelona,
on van llogar un pis gran però an-
tic per 850 euros. Ara els dema-
nen 1.300 euros per renovar el
contracte per un any. El pis és in-
eficient energèticament perquè
les finestres i els tancaments són
vells. “Nosaltres ja esperàvem un
augment, però no del 50%. No
pensàvem que podien demanar
aquesta quantitat per un pis en
aquest estat”, denuncia l’André.
També lamenta que el propie-
tari no hagi valorat que són lloga-
ters que paguen puntualment.
“Ens volíem quedar, però 1.300
euros per un pis és un esforç molt
gran”, diu. Tots dos treballen i te-
nen bons sous. “Però no es tracta
de diners. Això va del fet que els
propietaris volen obtneir el mà-
xim possible a costa de posar els
Els lectors de l’ARA ens expliquen com els afecta l’augment del preu del lloguer
Alba BARCELONA
“Fa 12 anys que comparteixo pis
i no puc anar-me’n sola o amb
la meva parella perquè els
lloguers estan impossibles”
CRISI DE L’HABITATGE
FRANCESC MELCION
llogaters en situacions difícils
Increment d’una manera que és immoral”,
A l’André i la raona. No volen comprar un pis i
seva família demanar un préstec que no po-
dran pagar: “Volem ser responsa-
els apugen bles financerament. I comprar un
el lloguer pis ara a Barcelona és impossible,
un 50% estan hipervaloritzats”.
Tampoc volen marxar fora del
barri –tot i que ja no és el barri
que van conèixer quan s’hi van
traslladar– i busquen per la ma-
teixa zona. La setmana que ve han
de preinscriure el seu fill en una
escola del barri, però no saben si
és aquí on viuran el curs que ve.
“Si no trobem un pis que complei-
xi les nostres exigències d’espai
marxarem, però és l’última opció
perquè els preus a fora també es-
tan inflats”. També lamenta la
destrucció del teixit social. L’es-
tiu passat ja van marxar la meitat
dels inquilins de la finca per l’aug-
ment del lloguer. “Volen atraure
famílies estrangeres amb diners
i contractes de fora. Però quan fas
fora la gent estàs fent mal al bar-
ri perquè canvia la composició so-
cial”, conclou.e
Alícia CASTELLDEFELS
“He hagut d’anar-me’n del meu poble perquè em
volien apujar el lloguer 150 euros. Em van dir que,
tot i ser bona pagadora, perdien diners amb mi.
La resta de pisos, pels núvols. Una vergonya”
SANDRA 47 anys
“No vull marxar del meu barri,
aquí tinc els meus records”
La Sandra ha viscut tota la vida al
barri de Gràcia, a Barcelona, i aquí
és on ha format una família amb la
seva parella. Fa quinze anys que
viuen en un pis de lloguer perquè
no creuen en la propietat privada.
“Però ens hem adonat que potser
el nostre ideal no és el millor, cos-
ta mantenir-lo i sembla que
s’obligui a tenir propietat privada
i s’especuli amb això”, lamenta.
Ara paguen 872 euros de llo-
guer per un pis de 75 m2 a Vallcar-
ca; havien començat pagant 750
euros i ara el propietari els ha
anunciat que els augmenta el llo-
guer fins als 1.250 euros. “És un
propietari d’aquí, amb més propi-
etats i sense problemes econò-
mics, però diu que aquest és el
preu que es demana ara”. La San-
dra reconeix que el preu que pa-
guen ara és el llindar màxim que
poden assumir, ja que hi han de
sumar les despeses diàries. L’es-
cola bressol costa 405 euros men-
suals i l’escola de la filla gran 250.
“Va pujant tot excepte el sou”, i
admet que anar al teatre o sortir
i pagar un cangur s’ha convertit
en un luxe. Tot i això es conside-
ren uns afortunats perquè tenen
Carlos BARCELONA
“Ens apujaran el lloguer de 750
a 1.500 € per un pis de 50 m2
a Sant Antoni. És inadmissible!
Haurem de marxar fora”
DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018 ara
dos sous: de 1.700 i de 2.000 eu-
ros. Han temptejat l’opció de
comprar un pis, però el que ha vist
la Sandra l’ha desanimat. L’últim,
un pis de 50 m2 per 330.000 eu-
ros. Tampoc tenen els diners per
pagar una entrada i el banc no els
dona una hipoteca que cobreixi el
100% de l’import de l’habitatge.
També estan explorant altres
barris o la possibilitat de marxar
fora, però ella reconeix que si
marxa la seva xarxa social perilla.
“El mercat m’està escopint fora
de Barcelona”. Però encara no vol
tancar l’opció del barri. “Aquí
tinc els records, la família. No vull
marxar, és casa meva. Jo ho com-
paro amb arrencar una planta de
les arrels”. La recerca de pis tam-
bé els condiciona la matriculació
escolar. Tot i que han triat l’insti-
tut del barri no saben on viuran el
curs que ve. Tot plegat té la San-
dra en un estat d’estrès. I lamen-
ta els canvis que ha experimentat
el barri: “Hem hagut d’anar mar-
xant, les botigues ja no hi són,
sembla un complex turístic o un
lloc de pas. Ens fan fora i nosal-
tres som els que estem sostenint
la identitat dels barris”.e
GRÀCIA
Lloguer: 1.25
0€
Sou: 1.700 €
DANI RÍOS
Rosa Maria EL MASNOU
“La meva filla al Masnou paga
600 € i l’hi apugen a 800 €. Raó?
La demanda. Qui fa la pujada és
la gestora i el propietari accepta”
ara DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018
Veïns que es veuen obligats a deixar el barri on han viscut tota la vida, famílies que no saben
quina escola triar el curs que ve perquè potser s’han de traslladar, joves que han marxat a viure
fora de Barcelona i lluny dels seus llocs de treball perquè no poden pagar res més a prop. L’augment
del preu del lloguer impacta en les vides de molts ciutadans, que reclamen que es reguli el mercat
NÚRIA RIERA 27 anys
“M’he plantejat tornar amb els pares
perquè se me’n va el sou en el pis”
Pis de 40 m2 al barri de la Sagrera
de Barcelona per 640 euros més
despeses. En total, 850 euros
mensuals. Això és el que pagava la
Núria Riera per viure en un pis an-
tic i ple d’humitats amb la seva pa-
rella. Ella és de Cardedeu, però vo-
lien viure com més a prop millor
de la universitat i el lloc de treball,
que és a Barcelona. “Vam estar
tres mesos buscant pis i els preus
eren molt alts. Aquest era el que
estava més o menys millor, però el
preu no era gens raonable pel pis
que era”, reconeix.
Així que el contracte els hi va
permetre, van marxar del pis i van
buscar fora de Barcelona. Van anar
a parar a Granollers, però abans
havien mirat a Mollet i Montmeló.
“Vam trobar un xollo: un pis al cen-
tre de Granollers, de 65 m2, quatre
habitacions, reformat, tot exterior
i amb aigua inclosa. Ens van dir que
si anàvem allà amb els diners de la
reserva ens el guardaven perquè hi
havia deu persones interessades”.
Així ho van fer i ara viuen a una ho-
ra en tren de Barcelona. Els incon-
venients: han de pagar el transport
Esperança SANT QUIRZE DEL VALLÈS
“El problema no és només dels
barcelonins. Fa temps que els
joves de Sant Quirze han hagut
de marxar. L’oferta de lloguer és
LARA BONILLA ❊ BARCELONA
GRANOLLER
S
Lloguer: 520
Sou: menys de
€
1.000 €
RUTH MARIGOT
públic –63 euros mensuals per
Equilibris l’abonament de Renfe– i han d’in-
La Núria vertir una hora en desplaçaments.
destina el “Però em compensa molt. Abans
arribava a casa meva i no estava a
60% del seu gust. Encara que estigués a 15 mi-
sou a pagar nuts de la feina sentia que m’esta-
pis i despeses ven estafant”. Admet, però, que si
hagués trobat un pis a un preu “as-
sequible” s’hauria quedat a Barce-
lona. “M’agradaria viure als barris
de Gràcia o de Sant Andreu, però
ara mateix és impossible. Hi ha
tanta demanda i tan poca oferta
que se n’aprofiten i fixen preus ele-
vats”, diu.
Treballen tots dos però els sous
són inferiors a mil euros i viure en
una zona cèntrica és “inviable”.
Ella també descarta l’opció de
comprar. I aquest és un tema, el de
l’habitatge, que li preocupa. “A ve-
gades m’he plantejat tornar a ca-
sa dels pares perquè se me’n va el
sou en el pis”. Destina el 60% del
sou a pagar pis i despeses. Ella i
l’Eric han hagut de renunciar a so-
pars i viatges. “I que als 27 anys
t’hagis de preocupar per tenir un
habitatge digne és greu”.e
insignificant. Les agències tenen ens fan fora del nostre pis. Ens
llista d’espera i algunes demanen han avisat per burofax que tenim
que quan visitis un pis portis la un mes per anar-nos-en. On és la
fiança a la butxaca. A nosaltres humanitat dels propietaris?”
09
dossier
JORDI SUBIRATS 46 anys
“Hem de marxar a viure lluny
de les nostres feines”
Fa quatre anys el Jordi Subirats, dos anys, s’escolaritzés a Sant
de 46 anys, i la seva dona es van Cugat, però ja estan mirant pisos
traslladar a Sant Cugat del Vallès de lloguer pels voltants. Han mi-
buscant més tranquil·litat per rat a Sant Quirze del Vallès, on
viure, perquè havien decidit for- els pisos, diu, estaven “un 20%
mar una família. Van canviar el més barats que a Sant Cugat, pe-
pis de 70 m2 de Barcelona, pel rò ara també estan tots més
qual pagaven 800 euros, per un cars”. Comprar un pis ni s’ho
pis una mica més gran, 78 m2, planteja amb el seu sou, que no
amb jardí i piscina comunitària és gaire alt, malgrat els estudis i
i situat en un carrer –llavors amb els idiomes que parla: “Si tingués
poc trànsit– al barri de Volpelle- un sou alt, encara, però amb el
res, una àrea en creixement. Van meu sou...”
començar pagant 800 euros al
mes. La zona s’ha transformat Un ens regulador
els últims cinc anys. “Al nostre També s’ha plantejat traslla-
carrer s’han construït fins a sis dar-se a Sant Sadurní d’Anoia, on
blocs de pisos més i ara ja no hi va néixer i on pel mateix preu,
ha ni la tranquil·litat ni la verdor diu, “tindria pisos de 150 m2”. “I
del principi. Tot i així, encara és a Sant Feliu de Codines, on per
millor que viure a Barcelona”, mil euros pots tenir una casa uni-
admet el Jordi, informàtic de familiar”, afegeix.
professió. “Però per viure al
Els 800 euros EL V ALL ÈS lloc on volem hem
T CUGAT D
del 2014 s’han SAN Lloguer: 1.000 € de sacrificar el nos-
convertit en 856 i Sou: 1.200 € tre sou. A què li do-
ara, amb la reno- nem valor, a l’espai
vació del contrac- o al lloc de residència? Si valo-
te, el propietari els ha anunciat ro el lloc, no tinc elecció. Si vull
que els augmentarà el preu “no- viure a Sant Cugat hauré de viu-
més” 150 euros més perquè se’ls re en una capsa de mistos. No hi
considera “veïns amb antigui- ha res per 600 euros”, assegura.
tat”. Ells hauran de pagar 1.000 Denuncia que “la classe treballa-
euros, però a veïns menys afortu- dora ha de marxar de Sant Cu-
nats els han pujat el lloguer fins gat”. “Hem de marxar lluny de
als 1.150 euros. les nostres feines. Si no ets afor-
El Jordi és autònom. Cobra al tunat econòmicament has de
voltant de 1.200 euros i la seva marxar del lloc on vols viure. Els
dona està a l’atur. “Si m’apugen llocs macos estaran plens de gent
el lloguer a mil euros em queden amb diners però no de gent que
200 euros per alimentar la famí- s’estima el poble”, argumenta.
lia i pagar l’escola, i el sou no aug- Per al Jordi el més preocupant
menta com el nivell de vida. És és que en tot just cinc anys el
una bestiesa el volum del sou que preu d’un pis pugui passar de
s’ha de dedicar al lloguer”, de- 800 a 1.150 euros. És per això que
nuncia. Els agradaria quedar-se reclama un ens regulador que fi-
a Sant Cugat del Vallès. També xi els preus del lloguer per evitar
els agradaria que el seu fill, que té situacions d’abús.e
Roger BARCELONA
“Pujada desorbitada aprofitant la fi del contracte:
de 800 € a 950 € per un pis de 3 habitacions
a prop de la plaça Sanllehy. S’hauria d’establir
una regulació, perquè això és insostenible”
10
dossier
CRISI DE L’HABITATGE
Josep Maria Montaner
REGIDOR D’HABITATGE DE BARCELONA
“Ens preocupen
els desnonaments
invisibles a la ciutat”
MARIA ORTEGA
BARCELONA
Quan falta una mica més d’un any
per a les eleccions municipals, els
problemes d’habitatge que assetgen
Barcelona s’han convertit en arma
electoral. El regidor de l’àrea, Josep
Maria Montaner, apunta la legisla-
ció espanyola com la clau de volta.
Estan fent molts anuncis de projec-
tes per frenar l’expulsió de veïns,
però la situació no millora.
És un problema d’una complexitat
enorme. Estem fent moltíssimes co-
ses en molts àmbits. S’està generant
una bombolla immobiliària que
combina el deute hipotecari, que
torna a créixer, i l’alça dels preus dels
lloguers. La pujada es produeix a tot
arreu però a Espanya està propicia-
da, els últims anys, pel govern del PP,
que ha dictat la llei d’arrendaments
urbans (LAU) i les exempcions d’im-
postos a les socimis. Això afavoreix
propietaris i inversors, i perjudica
els ciutadans.
¿És més perillós aquest marc nor-
matiu que la pressió turística?
Sí. El factor del turisme també hi és,
però fa més temps que actua. Els
apartaments turístics, per exemple,
van créixer el mandat passat i ara ja
estan congelats i estem intentant re-
duir els il·legals.
¿La clau, doncs, és pressionar per
modificar la LAU?
Podem pressionar l’Estat i també la
Generalitat, que és la responsable de
DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018 ara
les polítiques d’habitatge però que
es troba que la meitat del que inver-
teix ho hauria de rebre del govern es-
panyol i que això s’ha anat reduint
dràsticament.
L’Ajuntament no pot fer-hi res més?
Treballem en molts àmbits. Primer,
per tenir informació. Per això hem
potenciat l’observatori metropolità
de l’habitatge, que ens dona infor-
mació que no ve dels portal i els pro-
motors. També hem fet passos més
pal·liatius, com crear la unitat con-
tra l’exclusió residencial per mediar
en casos de desnonaments. I hi ha els
ajuts al pagament del lloguer. Hem
comprat pisos per tanteig i retracte
FRANCESC MELCION
per ampliar el parc públic o interve-
nir en conflictes de grans empresa- prats. Al final de mandat n’hi haurà canviat. Ara està més tensionat i els
ris que volen expulsar el veïnat. I se- uns 2.000 de segona mà. pisos buits van buscats.
guim pressionant per canviar la
LAU, que és la base legal per a aques- Venint de l’activisme, ¿els exaspe- Fa uns anys parlàvem de gentrifica-
ta situació nefasta. ren els tempos de l’administració? ció en barris com la Barceloneta.
És evident que és molt més còmode Ara sembla generalitzada.
Havien promès 4.000 pisos de llo- Crítica dir el que s’hauria de fer des de fora És un procés visible però difícil de va-
guer social nous i ara calculen que “La LAU és o anar a les manifestacions. Estem lorar en tots els aspectes. Primer es
n’entregaran uns 900. la base legal desbordats de feina, però estem apli- produeix als comerços i després afec-
Vam prometre mobilitzar 4.000 pi- cant totes les mesures possibles. ta els habitatges. Ara es produeix a
sos i al final del mandat tindrem que permet una escala més gran, però continua
4.300 habitatges mobilitzats i més aquesta ¿Haver-se trobat menys pisos buits concentrat. Sí que estem preocupats
de 200 allotjaments que estan pen- situació dels que s’esperaven –uns 12.500– pels teixits dels barris, perquè hi ha
sats per a estades temporals. Les nefasta” els ha fet replantejar l’estratègia? els anomenats desnonaments invisi-
obres de construcció estan durant Hi ha piscina però no hi ha tanta ai- bles, de gent que ha de marxar perquè
set o vuit anys. gua. No hi ha un excedent. Partíem no pot renovar el lloguer.
de l’estimació de 80.000 pisos que es
No s’esperaven aquesta lentitud? va fer el 2011, i que és un mite urbà, Qui podrà tenir un pis a Barcelona?
Vam dir que es farien 4.000 habitat- i dels 31.000 que va estimar després No hem d’exagerar amb la distopia
ges i queda clar que una gran part no el govern de Trias. Nosaltres els es- que tothom se’n va. Hi ha promoci-
es poden acabar. Però ni habitatges, tudiem ara un a un per fer el cens i ons que sí que tenen compradors es-
ni escoles bressol, res no s’acaba en estem comprovant que, encara que trangers, però hi ha promotors que
un mandat. N’entregarem 900 de no hi hagi ningú inscrit, en la majo- asseguren que ho venen tot a gent de
nous i també n’hi ha de cedits i com- ria de casos hi viu gent. El mercat ha Barcelona.e
12 DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018 ara
dossier

CRISI DE L’HABITATGE

L’ESTAT DEL LLOGUER A

Castellbisbal
Mitjana de 640,5 +17,3% BARCELONA I L’ÀREA
Catalunya
654,8 METROPOLITANA
Corbera
Dades del lloguer en euros mensuals el 2017,
+20,8% de Llobregat
Sant Andreu P REU CREI XEM ENT i creixement en percentatge respecte al 2013
655,1 de la Barca
+20,9% 606,7
+13,1% Lloguer car i
que creix molt
la Palma
de Cervelló
639,0
El Papiol Lloguer car i Lloguer barat i
+20,8% Pallejà 668,3 Badia que creix poc que creix molt
Cervelló 741,5 +25,9% del Vallès Barberà
764,2 +24,3% Sant Cugat 274,6 del Vallès
+17,5%
del Vallès
n/d 613,3
1.095,9 Lloguer barat i
Molins +12,9% que creix poc
Begues Sant Vicenç de Rei +26,2%
910,9 dels Horts 679,5 Cerdanyola
+14,7% Torrelles 646,7 +19,0% del Vallès Ripollet
711,0 +17,9% 699,0 540,4
+20,8% +7,0%

ys € i 90 ER

CR s d el 2 l 2
+18,1% Sant Feliu

EI
Santa Coloma

de 90 0 €

M tre s d
G
de Llobregat

X
é
O

EM 5% i e
de Cervelló

70 0 €

En eny
LL
Sant Climent 729,2
705,6

EN
el
Montcada

€
M
EL

en 0 de
de Llobregat +22,0% Sant Just

2
Gavà

T
i Reixac

s
+6,7%

é
660,2

EU
820,3

tr M
Desvern 556,6

0% 0%
Sant Joan

M 70
R

e
+24,7% n/d 891,9

P
Despí +8,4%

e
754,5

l2
+8,2%

En

5%
Sant Boi +16,8% Esplugues
Castelldefels de Llobregat Santa Coloma
de Llobregat Cornellà de Gramenet
913,8 639,6 773,0
+31,7%
de Llobregat
+15,1% Barcelona 529,1
+16,1% 602,5
+13,1% l’Hospitalet 877,3 +10,0% Tiana
930,2
de Llobregat +28,7% Badalona +14,6%
Viladecans 608,3 638,2
683,8 +18,0% +17,9%
Sant Adrià Montgat
+12,8% de Besòs 835,0
el Prat 654,1 +24,5%
de Llobregat +18,8%
636,6
+10,6%

El flux i reflux metropolità que

fa augmentar encara més el lloguer
El preu dels habitatges de lloguer a Barcelona creix un 29% des del 2013 i el dels de compra un 24%

XAVIER GRAU
BARCELONA
Barcelona és la ciutat espanyola
amb el preu de l’habitatge més ele-
vat, tant de compra com de lloguer.
El problema és que aquest fenomen
s’estén ara a tota l’àrea metropoli-
tana, amb uns moviments de perso-
nes i famílies que es retroalimenten
i fan que pugi encara més el preu
dels lloguers. És el que Òscar Gor-
gues, gerent de la Cambra de la Pro-
pietat de Barcelona, defineix com el
“flux i reflux”.
Bàsicament el que passa és que
davant de la pujada del preu del llo-
guer a Barcelona, moltes persones
opten per buscar un habitatge a
l’àrea metropolitana. Això provoca
un augment de la demanda en
aquests municipis al voltant de la
capital catalana, cosa que empeny
els preus a l’alça. Com que els preus
pugen en aquests municipis, ja no
compensa el trasllat i, per tant, la
gent torna a la capital, on per tant
augmenta la demanda i els preus
tornen a patir la pressió a l’alça.
El gràfic que acompanya aques-
ta pàgina reflecteix aquest feno-
men. Els increments de preus des
dels mínims de l’any 2013 són pràc-
ticament de dos dígits arreu de
l’àrea metropolitana de Barcelona,
fins i tot en aquells municipis més
allunyats i barats.
L’evolució dels preus des de l’any
2013, quan Catalunya estava en una
profunda crisi, ha sigut meteòrica.
A Catalunya el preu del lloguer mit-
jà ha augmentat gairebé un 21%, i se
situa en els 655 euros, mentre que a
la ciutat de Barcelona l’augment ha
sigut de gairebé el 29% i el preu
mitjà és de 877 euros. En habitatge
de compra, el preu del metre qua-
drat a Barcelona se situa en 4.072
euros, un 24% més que el 2013.
Tant el lloguer com la compra, per
tant, han augmentat molt més que
els salaris en aquest període, en què
el poder adquisitiu de les famílies
no ha crescut.
De fet, l’alça dels lloguers és un
fet generalitzat. Si a Catalunya
l’augment ha sigut del 20,8% és en
gran part perquè l’alça dels preus de
la capital s’ha traslladat a l’àrea me-
tropolitana. L’any 2017 per primer
cop va pujar més el preu del lloguer
al conjunt de Catalunya (10%) que a
la ciutat de Barcelona (9,5%). Òscar
Gorgues ho troba normal, perquè
Canvi els preus a Barcelona ja parteixen
L’encariment d’una base més alta i no poden pujar
a Barcelona un 10% eternament. A més, la reac-
tivació de l’economia també fa aug-
es trasllada mentar la demanda. “Gràcies a la
als municipis millora de l’economia hi ha més
del voltant gent que es pot independitzar i que
busca el seu propi habitatge”, indi-
ca Gorgues.
Situació Per tot això els experts reclamen
La millora a les administracions que abordin el
de l’economia problema de l’accés a l’habitatge
amb una visió àmplia i supramuni-
incrementa cipal, i no només des de les políti-
la demanda ques d’habitatge, sinó lligades a les
i els preus polítiques de transport, infraes-
tructures i equipaments.
“Si tinguéssim més habitatges, i
més ben comunicats amb les àrees
de treball, amb una comunicació
més garantida i més fàcil, el proble-
ma disminuiria”, indica Gorgues. El
gerent de la Cambra de la Propietat
assenyala un altre problema a Bar-
celona. El 60% dels habitatges estan
ocupats per dues persones o menys.
“Es podria aprofitar millor el parc
d’habitatges existents”, indica. De
fet, aquest fenomen es veu amb l’in-
crement de pisos compartits que hi
ha. I recorda que hi ha molts avis que
viuen sols a la ciutat. “Potser parlem
molt de fer pisos per a joves i potser
s’haurien de fer pisos per a gent
gran, de poca superfície i amb ser-
veis comuns, que així deixarien lliu-
res habitatges de 80 o 90 metres
quadrats que podrien ocupar famíli-
es senceres”, apunta Òscar Gorgues.
Al gerent de la Cambra de la Pro-
pietat no l’ha sorprès que el cens
que està fent l’Ajuntament de Bar-
celona reveli que a la ciutat hi ha
molts menys pisos buits dels que es
pensava. “No hi ha cap propietari
que tingui un pis i no el llogui”, indi-
ca Gorgues, perquè la rendibilitat és
alta. Els pisos que no es lloguen, as-
segura, és perquè estan en molt ma-
les condicions i no són habitables.
Parc envellit
El parc de pisos s’envelleix i Òscar
Gorgues apunta com un possible
problema de futur la seva conserva-
ció, ja que a Barcelona predomina la
propietat horitzontal, és a dir, edifi-
cis que són de molts propietaris, no
d’un de sol. Aquests propietaris són
cada cop més grans i molts d’ells, tal
com es planteja el futur de les pen-
sions, no podran fer front a les des-
peses de conservació. “Quan els ve-
 ara DIUMENGE, 8 D’ABRIL DEL 2018 13
dossier

Un problema sense
solucions màgiques
P REU C REIX EMEN T
L’índex de referència del Govern cau en l’oblit

X.G.
BARCELONA
Horta-Guinardó
706,6
Sarrià - +24,7% Nou Barris
La solució al problema de l’habitatge
Sant Gervasi 625,5 a Barcelona és difícil. La ciutat no té
1.227,9 +21,7% prou sòl per fer noves promocions i
+31,3%
incrementar substancialment l’ofer-
les Corts ta. A més, el poc sòl que queda és ca-
1.052,3
+27,3% da cop més car: de fet, Barcelona és la
Sant Andreu
Gràcia
705,7 capital espanyola amb el sòl urbà
856,4 més car, segons les estadístiques del
+29,9% +22,0%
ministeri de Foment, elaborades a
partir de les dades del Col·legi de Re-
Eixample gistradors. Un sòl car que, evident-
l’Habitatge

990,7
+29,8%
ment, es tradueix en uns pisos més
roll

cars. Al tancament del 2017 el preu

Gràfic: Eduard For

Sant Martí de mitjana era de 468,9 euros el me-

Font: Agència de

Ciutat Vella 842,3 tre quadrat. Per fer-se’n una idea, la

Sants-Montjuïc 828,8
763,2 +34,0%
+28,0%
ïns d’una propietat horitzontal, en
comunitat de propietaris, no tenen
diners per arreglar l’immoble, l’es-
cala es va deteriorant. De cara al fu-
tur tindrem un problema, que ara
no s’està abordant, i que serà impor-
tant”, afirma Gorgues.
És cert que les administracions
públiques donen subvencions per al
manteniment d’edificis, però
aquest expert considera que no hi
pot haver una “privatització
d’aquestes subvencions”, és a dir,
donar-les a fons perdut, sinó que
creu que s’han de revertir d’alguna
manera de nou a l’erari públic. Per
exemple, apunta, considerant-les
com una càrrega sobre el pis, de ma-
nera que en el moment de la seva
transmissió, venda o herència, s’ha-
gués de redimir aquesta càrrega re-
tornant l’ajuda a l’administració.
“No pot ser que passi com quan
es van fer habitatges protegits en
venda, amb els interessos subvenci-
onats, i que ara es puguin vendre
sense tornar aquesta subvenció, co-
sa que beneficia el propietari”, asse-
gura Gorgues, que indica que “això
és drenar recursos de política d’ha-
bitatge d’una generació que no es
traspassa a la següent”. “El proble-
ma és que les ajudes no tornen al sis-
tema i se les queden els particulars”,
assegura.
En la pujada de preus del lloguer
a Barcelona també hi ha un factor
que hi ha influït: els terminis dels
contractes de lloguer. L’any 2013 el
govern de Mariano Rajoy va modi-
ficar la llei d’arrendaments urbans
(LAU), que rebaixa els terminis
dels contractes a tres anys, amb dos
més de pròrroga. En aquell mo-
+32,2%
ment els preus eren baixos i això ju-
gava a favor dels llogaters, que van
poder negociar a la baixa la renda
que pagaven o buscar un pis més
barat. Però això ara hi juga en con-
tra. Com que s’ha disparat el preu
dels lloguers, els propietaris que
van acabar aquests contractes el
2016 (i ara el 2018 els que tenien la
pròrroga de dos anys) actualitzen
els lloguers a l’alça. Unes pujades a
les quals molts dels llogaters no po-
den fer front, de manera que han de
buscar un altre pis.
El lloguer turístic
Barcelona s’ha convertit també en
objectiu dels inversors immobilia-
ris, que compren edificis sencers
per rehabilitar-los i posar-los des-
prés a la venda o en lloguer per treu-
re’n una rendibilitat. No obstant, el
gerent de la Cambra de la Propietat
relativitza l’impacte d’aquestes
operacions en els preus, perquè “el
percentatge que suposen aquests
edificis sobre el parc total d’habitat-
ges de Barcelona és poc, no té capa-
citat d’influir sobre el mercat”. “Són
històries personals problemàti-
ques, però en termes macroeconò-
mics són una part ínfima del mer-
cat”, indica.
També es parla del lloguer turís-
tic com un dels factors que pressio-
na a l’alça els preus. “L’última esti-
mació que hi ha és d’uns 10.000 ha-
bitatges turístics a Barcelona, que
sobre els més de 200.000 habitat-
ges que hi ha a la ciutat és un 5%”,
indica el gerent de la Cambra de la
Propietat, que admet que això pot
influir en l’augment dels preus “pe-
rò no és determinant”.e
capital de l’Estat, Madrid, té un preu
mitjà de 456 euros el metre quadrat,
és a dir, gairebé 13 euros menys.
I no només és el municipi amb el
preu del sòl urbà més car sinó que,
a més, Barcelona és el municipi on
més s’encareix. Malgrat la situació
política, l’últim trimestre de l’any
passat el terreny urbà a Barcelona
es va encarir gairebé un 5%, i l’aug-
ment respecte a l’any anterior va su-
perar el 19%.
Els experts aposten per políti-
ques d’habitatge que no se centrin
en la ciutat, sinó en un àmbit més
gran, metropolità i fins i tot superi-
or, acompanyades de polítiques
d’infraestructures, sobretot per po-
tenciar un transport públic eficient,
i d’equipaments com escoles o cen-
tres de salut.
“La política d’habitatge és molt
complicada”, indica el gerent de la
Cambra de la Propietat, Òscar Gor-
gues, que creu que “s’haurien de po-
sar d’acord totes les administraci-
ons, perquè els ajuntaments tenen
molt poder, s’ho miren de vegades
des d’una òptica massa local i les ne-
cessitats són metropolitanes, men-
tre que la solució que s’està aplicant
és local”.
Des que la pujada del preu de l’ha-
bitatge és tan evident s’han proposat
solucions, però amb poc efecte. La
més efectista va ser la creació per
part del Govern d’un índex de refe-
rència del preu del lloguer. L’eina
existeix i dona, pràcticament carrer
per carrer de Catalunya, un preu de
referència d’acord amb les fiances
de lloguer dipositades a l’Incasòl.
Però l’eina sembla que ha quedat
en l’oblit. A més, perquè sigui efec-
tiva els ajuntaments se l’han de fer
seva i adoptar mesures fiscals per
premiar els propietaris que lloguin
per sota del preu de referència, per
exemple amb bonificacions fiscals.
Però un any després això encara no
s’ha fet.
Guifré Homedes, director gene-
ral d’Amat Immobiliaris, reconeix
que l’índex de referència “és una bo-
na eina que molt poca gent utilitza”.
Però ell mateix assenyala que, tot i
que intenten cenyir-se als preus que
A Barcelona el preu del sòl és de 468,9 euros el metre
quadrat, 13 euros més car que a Madrid. F. MELCION
marca aquest índex, el cert és que
Visió solen situar els lloguers dins de la
Cal una banda més alta. Aquest directiu im-
mobiliari descriu la situació com a
política que emergència habitacional: “El pro-
vagi més enllà blema del lloguer el té ara molta
de l’òptica gent que té feina i sou”.
local dels
Pisos pastera
ajuntaments
La patronal del comerç Retailcat,
que presideix Joan Carles Calbet, ha
Proposta fet una proposta. A Catalunya hi ha
Retailcat uns 30.000 locals comercials buits i
que, a més, difícilment acolliran un
planteja negoci en els pròxims anys. L’estu-
convertir di en què es basen indica que,
en habitatges d’aquests locals, uns 10.000 es po-
els locals que drien reconvertir en habitatges i es
queden buits podrien destinar als joves, que te-
nen grans dificultats per accedir a
un pis, i a la gent gran amb proble-
mes de mobilitat, ja que el projecte
permetria fer habitatges a nivell de
carrer i fàcilment accessibles, i amb
un disseny diàfan que facilitaria, per
exemple, una millor adaptació a les
persones amb mobilitat reduïda.
La sòcia d’Amat Immobiliaris Jo-
ana Amat reconeix que “no hi ha so-
lucions màgiques”, però indica que
molts d’aquests locals podrien ob-
tenir una llicència i ser més habita-
bles que molts dels “pisos pastera”
que hi ha a l’àrea metropolitana.
Donar la cèdula d’habitabilitat a
aquests locals “no és un problema
tècnic, només cal voluntat”, diu, i
recorda que “estem en una situació
d’emergència habitacional”.e