1)Historia

Passeig de gràcia: Va ser el camí que es va inaugurar com adequació per arribar a la
Vil·la de Gràcia. Es curiós veure que un camí que es tan luxós en l’actualitat tingués
uns orígens tan poc nobles. Aquest camí va ser viable gràcies a que el rei aprovés un
impost de 20 reials. Llavors aquest passeig va ser integrat per donar solucions, però
que a diferencia de l’objectiu de Cerdà ocupava menys superfície i estava destinat a
acollir a menys persones ja que això obeïa als objectius de la burgesia. Cerdà va
traçar només dues vies consecutives d'amplària especial on en realitat atenent al
tramat de 113,3 m hauria d'haver-hi tres carrers, a més el passeig de Gràcia per
respectar l'antic traçat, no és exactament paral·lela en la resta dels carrers el que fa
que les pomes existents entre les dues vies esmentades, si bé són de disseny
ortogonal amb xamfrans, presenten irregularitats que els donen forma de trapezis.

Plaça universitat i la vialitat universal: La vialitat de l’Eixample s’organitza en forma

de xarxa ortogonal i homogènia, per tal d’aconseguir una ciutat funcional i igualitària.
La xarxa viària cohesiona, articula i homogeneïtza la ciutat. L’eixample gaudirà del
doble d’espai vial que en la ciutat emmurallada amb carrers d’una amplada mínima de
20 metres i vies transcendentals, la Gran Via, la Diagonal i la Meridiana, tres carrers
que garanteixen la connexió de Barcelona amb la vialitat universal. Aquestes vies són
les més importants en jerarquia i travessen gran part de la ciutat, permetent així una
comunicació ràpida i fàcil entre qualsevol barri de la ciutat, intentant així evitar
disgregació social amb separació total dels barris obrers i burgesos.

Torre de les aigües i la recuperació dels espais públics i dels interiors d’illa: La
torre de les aigües és un exemple més dels espais interiors de les illes que estan
desaprofitats. En el pla original de Cerdà la idea era omplir aquestes zones interiors de
les illes de cases amb jardins o parcs públics que fomentessin la vida social i les zones
verdes, però són utilitzats majoritàriament com a pàrquings que podrien ser sota terra i
deixar així un espai verd i fresc dins d'una ciutat plena de fum, cotxes i blocs de pisos.
Aquest parc públic és el perfecte exemple de desconnexió en una ciutat com
Barcelona sense haver-hi d'anar a un parc llunyà i molt gran. Al ser de caràcter públic
pot ser aprofitat per tothom i és un bé comú, així que si es fessin més podríem tenir
més espais de desconnexió. He trobat una pàgina de Decidim Barcelona on fa una
enquesta/debat on proposa ampliar aquestes zones a aquelles illes on els pàrquings
interiors es podrien posar sota terra. Crec que per la ciutat pot tenir un petit però
positiu impacte però també pot canviar la tranquil·litat dels veïns de l'illa si no es
respecta el silenci i les hores de descans. Aquí enllaço la pàgina del debat:.
https://decidim.barcelona/proposals/increment-de-la-recuperacio-dels-interiors-d-illa
2) Fes una reflexió sobre les següents preguntes:

Perquè va ser necessari enderrocar les muralles? Va ser necessari perquè durant
el segle XVIII les condicions de vida a la ciutat emmurallada eren molt dures. Dels
115.000 habitants que tenia Barcelona a l’any 1802 s'havia passat als 187.000 del
1850. Les muralles no permetien l'expansió territorial i la ciutat necessitava créixer per
a allotjar els nous habitants en els escassos 14,7 kilòmetres quadrats amb que
comptava. La densitat de població s’havia tornat insuportable ja que hi havia 850
habitants per hectàrea aproximadament i les malalties i les epidèmies, com el còlera,
es succeïen, a causa de les males condicions higièniques que hi havia com la manca
de
Ventilació lliures, habitatges de sostres baixos, sobre ocupats i petits i de la ineficàcia
d'infraestructures com el clavegueram o l’aigua corrent. La mortalitat era per tant
extremadament elevada i només la immigració era el que equilibrava l'estructura
demogràfica de la ciutat Condal.

En aquella època Barcelona tenia la condició militar de plaça forta el que vol dir que
sobre la ciutat hi havien certs drets militars com l’ apostament de guarniments militars,
limitacions edificatives, muralles, i castells o fortaleses. A l'igual que passava a les
altres ciutats amb aquesta consideració, la superació d'aquests servilismes va ser molt
complicada, a causa de les reticències dels militars a perdre les seves prerrogatives. El
1841 l'Ajuntament va convocar un concurs d'idees per a determinar concretament
quins avantatges suposaria per al comerç i la indústria de la ciutat l'enderrocament de
les muralles. Només es va presentar un treball, i aquest era d’un metge humanista
anomenat Pere Felip Monlau, titulat “Abajo las murallas!!! Memoria acerca de las
ventajas que reportaría Barcelona, y especialmente su industria, de la demolición de
las murallas que circuyen la ciudad”, que iniciava la seva proposta de la següent
manera: “Ceñir una población con fuertes murallas, es querer oponerse á su desarrollo
físico y á su progreso en todos ramos; es aprisionar á todos sus moradores; es querer
parodiar, miserablemente la fijación del non plus ultra”

En resum, no ho van fer perquè estiguessin en mal estat de conservació, sinó perquè
ja no representaven estabilitat ni protecció per als seus habitants, perquè s’havien
convertit en una mena de cinturó que ofegava i una càrrega que calia deixar anar. La
ciutat volia ser més gran, volia créixer i volia arribar a ser una capital moderna com ho
eren Paris i Londres. Les muralles van caure perquè la gent de Barcelona les va
enderrocar. Gran part del poble recolzava la idea i tenien confiança en els il·limitats
efectes benèfics de la modernitat.

Que volia aconseguir Cerdà amb el seu projecte de l’eixample?

L'objectiu d'Ildefons Cerdà, arquitecte que va portar a terme la construcció de

l'Eixample tot i haver sigut triat el model d'Antoni Rovira i Trias i ser imposat pel govern
central, era fer una estructura en quadrícula, oberta i igualitària sobretot. El pla de
Cerdà proposava un Eixample impliqués tota Barcelona, fins i tot passant per damunt
de zones ja construïdes, com per exemple parts de Sant Martí, dissenyant un pla
ortogonal amb una xarxa de carrers en direcció Llobregat-Besòs i mar-muntanya, de
20, 30 i 60 metres d'amplada, creuats per una sèrie de vies ràpides i més amples que
comuniquessin gran part de la ciutat com són la Diagonal, la Gran Via o la Meridiana.
A més proposava una quadrícula continuada d'illes de cases d'uns 113,3 metres i amb
una restricció d'altura màxima de construcció de 16 metres. Els xamfrans dissenyats
amb un angle de 45 graus permetia tenir una visió més gran i així evitar xocs i
accidents per falta de visió dels carrers que es creuen, això va ser un gran avantatge.

L'altre objectiu de Cerdà tractava en fer una ciutat més igualitària, plena d'espais
públics, inclosos els de dins de les illes de cases fer patis. Aquesta idea venia marcada
perquè Cerdà tenia una gran preocupació per la classe obrera i no volia que no
tinguessin espais lliures on gaudir d'un petit moment de relaxament i desconnectar del
treball. Aquesta preocupació pel proletariat es veu per exemple en els estudis que va
portar a terme.

Quina relació hi ha entre l’Eixample actual i el que havia projectat Cerdà? És a

dir, quines de les seves directrius es van respectar i quines no?

Com acostuma a passar quan un artista, en aquest cas un arquitecte, mor sense
acabar la seva obra, aquesta no acaba de ser tal qual havia de ser seguint el disseny
original. Amb el pla Cerdà ha passat el mateix, actualment l'Eixample no és 100% el
que Ildefons Cerdà havia dissenyat. Sí que s'ha seguit forca el model original com en
la gran quantitat de carrers paral·lels amb una amplada determinada per Cerdà, la
construcció de les illes de cases, encara que no tal i com volia ell, i una ciutat que fos
igualitària, tot i que hi ha carrers que mostren clarament la gran desigualtat entre
Passeig de Gràcia i el barri Gòtic per exemple. Una de les directrius que no van ser
respectades és que tot i estar conservats bastants edificis modernistes seguint la idea
de Cerdà, molts d'ells han estat reformats amb algunes incorporacions de plantes i
àtics trencant així la restricció de 16 metres d'alçada. Les illes són un altre aspecte no
complet del tot, sí que s'han fet on volia Cerdà però no s'ha respectat la seva forma, ja
que hi havia d-haver dos tipus de mançanes, el primer es construïen dos costats de les
mançanes situades una davant de l'altre i al mig es creava un jardí, que en comptes
d[això ha sigut reemplaçat per pàrquings i naus industrials. L'altra opció era edificar
dos costats de manera que formessin una "L" i la mançana del costat també tingués
aquesta estructura, però de "L" al revés i que finalment les de sota també tinguessin
forma de "L" posades de tal manera que entre les quatre "L" hi hagués un quadrat de
jardí. Hi ha algunes vies que no segueixen el mateix traçat que la resta com són el
Passeig de Gràcia, que és més ample que les altres vies, la famosa Diagonal, que
travessa l'Eixample de nord-est a sud-oest i l'Avinguda Meridiana i el Paral·lel que
tampoc segueixen el traçat estipulat perquè es van construir respectant vies antigues
que ja hi eren.
Com seria avui dia la vida a Barcelona si s’hagués respectat escrupolosament el
seu projecte? (intenta destacar tant els punts positius com negatius)

Crec que la vida no seria gaire diferent, potser en l'àmbit positiu tindríem edificis
modernistes sense retocar i això arquitectònicament i per l'art és important però també
podria ser un problema, ja que l'altura màxima definida feia que la població no es
pogués concentrar en un punt concret, això pot ser positiu si ho veiem des del punt de
vista de la densitat de població.

Un dels aspectes que més ha variat és la forma i l'interior de les illes de cases, que ni
s'ha portat a terme el disseny original de la forma en L oberta per un costat, però això
seria rellevant si els interiors de les illes s-haguessin omplert amb patis, jardins i zones
verdes com Cerdà volia, zones lúdiques per la població. Això pot generar molta
controvèrsia perquè alhora és positiu i negatiu, ja que aporta un petit espai verd i on
desconnectar però si no és respectat i fet servir amb cura pot portar a empitjorar la
qualitat de vida dels veïns de l'illa si es genera molt escàndol, pudor o algun incident
similar. El que es podria fer és posar els pàrquings que poguessin sota terra i així
alliberar espai i que cada comunitat de veïns decidís que posar allà dins i si fer-ho
públic o reservat per ells que són els que han de tenir cura i aguantar tot el que passa
dins.

Penso que Barcelona ha tingut un canvi impressionant i s'ha tornat una de les millors
ciutats del món gràcies a Cerdà, no conec gent que volgués canviar més d'un 5% del
que es Barcelona avui dia, sí que penso que el centre és una zona amb molt poca
zona verda i faria falta en una ciutat que produeix tant CO2 així que això es podria
retocar, però per la resta, Barcelona és una gran ciutat gràcies al gran disseny que va
elaborar Cerdà.

3) Bibliografia:

http://www.anycerda.org/congres/documentacio/postmetropolis/docs/A/A20.pdf
(Consultat el 03-05-2016)

http://barcelonaesdeveniments.blogspot.com.es/2012/06/normal-0-21-
microsoftinternetexplorer4_7589.html (Consultat el 03-05-2016)

file:///C:/Users/ESTHER/Downloads/moretop.pdf (Consultat el 04-05-2016)

https://www.google.es/search?q=projecte+eixample&espv=2&rlz=1C1PRFB_enES532
ES539&biw=660&bih=687&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwiNx8KK2sD
MAhXMlxoKHXdiCkUQ_AUIBigB (Consultat el 04-05-2016)

http://ccsocials.blogspot.com.es/2009/05/ildefons-cerda-i-leixample-de-barcelona.html
(Consultat el 05-05-2016)

http://elglobusvermell.org/wp-content/uploads/2015/03/article-diagonal-carles-sh.-
2014_curt.pdf (Consultat el 05-05-2016)

http://humanistesvirtuals.blogspot.com.es/2012/04/lherencia-cerda.html (Consultat el
05-05-2016)
http://www.gencat.cat/culturcat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec8
8f94a9710b0c0e1a0/index9246.html?vgnextoid=d07cef2126896210VgnVCM1000000b
0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&v
gnextfmt=detall2&contentid=895e110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
(Consultat el 05-05-2016)

https://sites.google.com/site/lesacaballesdelseglexix19/difarencies-entre-l-eixample-
actual-i-el-pla-cerda (Consultat el 05-05-2016)