Rubén de la Osa Ortega, Història Contemporània de Catalunya Grup A1, Visita

als espais de la memòria de la Batalla de l’Ebre.

VISITA ALS ESPAIS DE LA MEMÒRIA DE LA BATALLA DE L’EBRE

El passat dia 15 de desembre va tenir lloc el segon torn de visita als espais de
la memòria de la Batalla de l’Ebre per part dels alumnes d’Història
Contemporània de Catalunya de la Universitat de Barcelona. La visita es va
iniciar a Corbera d’Ebre, un poble pertanyent a la comarca de Terra Alta, un
dels municipis afectats per la Batalla de l’Ebre que va tenir lloc l’any 1938. El
punt inicial de la visita guiada per membres del COMEBE (Consorci Memorial
dels Espais de la Batalla de l’Ebre), en el cas del meu grup per part del doctor
en Història David Tormo, comença al Poble Vell, antiga localització del poble de
Corbera que va patir 3 onades de destrucció durant la Guerra Civil. Allà el
doctor Tormo va relatar la situació que va portar la guerra fins aquesta zona,
explicant l’objectiu de la Batalla de l’Ebre, per tal de salvar València.

Un dels punts que remarca el guia és la situació dels ciutadans, molts d’ells van
haver de fugir al camp, deixant-ho tot tal qual i en plena època de collita, detall
que va ser devastador perquè afectava directament a la seva economia de
subsistència. A més les collites de 1937 i 1938 van ser monopolitzades pels
soldats de tots dos bàndols, deixant un camp poc treballat i ple de restes del
conflicte un cop es va acabar.

La guerra va afectar una gran quantitat d’edificis i cases d’aquest poble, deixant
en el millor dels casos algun edifici quasi a punt de caure. Aquest fet va marcar
la nova localització del poble de Corbera d’Ebre, molt a prop de les runes, i és
important saber que molts dels edificis del nou poble van ser construïts amb
restes dels edificis enderrocats al vell, fet que determina molt la situació actual
de les runes al Poble Vell. Gràcies a excavacions arqueològiques s’ha pogut
recuperar part d’edificis, però la situació no és la desitjada, tal com comenta el
doctor Tormo, ja que sense les subvencions necessàries no es pot dur a terme
el pertinent treball de recuperació i conservació que des del COMEBE es
voldria.

Després d’una breu visita al Centre d’Interpretació Cent Quinze Dies, nom en
honor de la durada de la batalla, on es poden veure objectes, armes i altres de
l’època i un vídeo on alguns dels supervivents de l’antic poble narren com era
ser nen enmig d’una guerra, testimonis força punyents.

1
Rubén de la Osa Ortega, Història Contemporània de Catalunya Grup A1, Visita
als espais de la memòria de la Batalla de l’Ebre.

Un cop feta una petita pausa per dinar, es va visitar l’últim punt de la visita, en
el cas del meu grup les trinxeres situades a la Fatarella i amb l’explicació d’una
corberana, com ella es defineix, Montse Bofarull, que va tractar d’explicar com
era la vida a les trinxeres, per mitjà dels testimonis de gent del poble, posant
èmfasi en remarcar la diferència entre la Guerra Civil i la Segona Guerra
Mundial, ja que un company va preguntar sobre les diferències entre les
trinxeres de tots dos conflictes.

Com a resum de la visita es pot afirmar que la guerra va passar per sobre de
les poblacions, arramblant amb tot profitós que trobessin i sense cap mirament
en què destruïen, només existien els dos bàndols i l’objectiu d’acabar amb el
contrari. Això des del punt de vista historiogràfic, però des del punt de vista
humà et presenten testimonis de familiars que marxen a lluitar amb el
coneixement que possiblement a l’altra trinxera hi hauria un germà, un cosí o
altre familiar que es trobava allà majoritàriament perquè va ser el que va tocar.
Llavors la visita té dues visions, la historiogràfica basada en els fets, les restes i
objectes d’aquell temps i la humana basada en testimonis locals, amb una
visita a les trinxeres on només veure l’espai que disposaven els soldats per fer
vida ja es pot entendre quant dura era.

Per desgràcia, poc després que el primer grup visités Corbera el dia 1 de
desembre, uns imbècils van destruir monuments commemoratius a les víctimes
de la Batalla a Vilalba dels Arcs. Terra Enllà (empresa turística encarregada a
l’elaboració de rutes turístiques) denuncia que la ignorància i l’odi mostrat en
aquests actes vandàlics són un atac contra la memòria i el patrimoni de la
zona, a més que aquest monòlit havia sobreviscut fins i tot a la dictadura
franquista, ja que es va construir als anys 60. Aquesta pèrdua irreparable no és
el primer incident amb monuments de memòria històrica tal com s’explica a la
notícia de Nació Tarragona (2018) a l’octubre l’organització Arran va reivindicar
unes pintades sobre la Creu dels Requetés.

En relació a una afirmació realitzada pel doctor Tormo sobre la situació dels
Espais de la Batalla de l’Ebre, en què donava a entendre que des de les
institucions no s’havia prestat l’atenció que mereix aquest patrimoni històric,
vaig indagar i vaig trobar un article al respecte, realitzat per Jaume Escudé

2
Rubén de la Osa Ortega, Història Contemporània de Catalunya Grup A1, Visita
als espais de la memòria de la Batalla de l’Ebre.

Monfort, de Lo-Riu, Associació per l’Estudi del Patrimoni Arqueològic i Històric

de les Terres de l’Ebre (Ebre 38, 2011) on fa una comparació sobre la
museïtzació d’espais de memòria, no només a Europa sinó a la resta
d’Espanya, centrat en concret en la Batalla de Normandia. Aquest article no
només mostra la diferència de tracte vers altres espais, reivindicant que a
Catalunya la gran majoria d’espais bèl·lics no estan museïtzats i que els que sí
que ho són no tenen el nivell que caldria, sinó que per mitjà de l’evolució
històrica dels espais de la Batalla de l’Ebre, explicant el desinterès per part de
les autoritats polítiques, com es va crear el Centre d’Estudis de la Batalla de
l’Ebre (CEBE) i el COMEBE, i recalca la necessitat de cuidar el nostre patrimoni
arqueològic i històric, facilitant els medis necessaris per a la correcta
presentació d’aquest i sobretot donant el valor que tenen, museïtzant diversos
espais que en la seva opinió ho mereixen i que han estat ignorats per les
autoritats.

Per finalitzar, com a complement de la visita guiada de David Tormo, vaig

trobar un article escrit per ell mateix sobre les actuacions a Corbera d’Ebre i el
seu patrimoni. Aquest article (Històries de la Terra Alta, 2017) és un
complement perfecte, ja que explica les actuacions que s’han fet a la localitat
tarragonina ja des de 1938, repassant cas per cas i afegint-hi un punt on
explica l’actuació en altres municipis. Considero que permet entendre més a
fons les actuacions a Corbera, ja que durant la visita guiada al Poble Vell va
haver d’explicar moltes coses sense poder emfatitzar en cap per culpa del
limitat temps que hi havia i pot ser molt útil des del punt de vista històric i
arqueològic com afegit a una visita guiada. A causa de les limitacions
temporals, el mateix doctor Tormo ens va recomanar a un grup d’estudiants un
article seu (El punt avui, 2013) on relata més a fons el desenvolupament de la
Batalla de l’Ebre, i destaca una afirmació que també va fer durant la visita, on
deixava entendre que salvar València havia costat prop de 60.000 vides
republicanes, però que per salvar Catalunya mai van arribar els 30.000 homes
del sector Centre-Sud que potser havien permès una distracció similar a la
Batalla de l’Ebre que permetés reorganitzar la defensa de Catalunya, però que
mai va arribar i juntament amb la gran manca d’homes i d’armament va ser
decisiva en la derrota catalana.

3
Rubén de la Osa Ortega, Història Contemporània de Catalunya Grup A1, Visita
als espais de la memòria de la Batalla de l’Ebre.

BIBLIOGRAFIA

Escudé, J. (2011) “Museïtzació d’Espais de Memòria, Batalla de Normandia i

Batalla de l’Ebre”, Ebre 38, Num 6: 175-184.

Redacció (2018), “Un nou atac vandàlic destrossa un dels espais històrics de la
Batalla de l'Ebre”, Nació Tarragona, Disponible en:
https://www.naciodigital.cat/tarragona/noticia/30176/nou/atac/vandalic/destross
a/dels/espais/historics/batalla/ebre, [Consultat 20-12-2018].

Tormo, D. (2013) “Paisatge després de la derrota, El Punt Avui, Disponible en:

http://www.elpuntavui.cat/article/7-vista/8-articles/702814-paisatge-despres-de-
la-derrota.html, [Consultat 16-12-2018].

Tormo, D. (2017), “Regiones Devastadas: Notes sobre l’actuació a Corbera

d’Ebre”, Històries de la Terra Alta, Disponible en:
http://blogscat.com/historiesta/2017/05/19/regiones-devastadas-notes-sobre-
lactuacio-a-corbera-debre/, [Consultat 16-12-2018].