Mi PDF

O N E I X E M E N T
C I
M ED
del
Recursos
fotocopiab
les
6è
ÍNDEX
UNITAT 1.............................................................. 3 UNITAT 6.............................................................. 55

• Avaluació inicial AI . ................................................ 4 • Activitats de reforç R .............................................. 56
• Activitats de reforç R .............................................. 6 • Activitats d’ampliació A ......................................... 59
• Activitats d’ampliació A ......................................... 10 • Avaluació de la unitat AV ......................................... 61
• Avaluació de la unitat AV ......................................... 12 • Solucions.................................................................... 63
• Solucions.................................................................... 14
UNITAT 7.............................................................. 65
UNITAT 2 ............................................................. 17
• Activitats de reforç R .............................................. 66
• Activitats de reforç R .............................................. 18 • Activitats d’ampliació A ......................................... 68
• Solucions.................................................................... 23
UNITAT 8.............................................................. 77
UNITAT 3.............................................................. 25
• Activitats de reforç R
.............................................. 26 • Activitats d’ampliació A ......................................... 81
• Solucions.................................................................... 33
UNITAT 9 ............................................................ 89
UNITAT 4.............................................................. 35
• Activitats de reforç R ............................................. 90
• Activitats de reforç R
.............................................. 36 • Activitats d’ampliació A ........................................ 94
• Activitats d’ampliació A ......................................... 39 • Avaluació de la unitat AV ........................................ 97
• Avaluació de la unitat AV ......................................... 40 • Avaluació final AF .................................................... 99
• Solucions.................................................................... 42 • Solucions................................................................... 103
UNITAT 5.............................................................. 43
• Activitats d’ampliació A ......................................... 47
• Avaluació de la unitat AV ......................................... 50
• Solucions.................................................................... 53
UNITAT 1
– Avaluació inicial AI
– Activitats de reforç R
– Activitats d’ampliació A
– Avaluació de la unitat AV
– Solucions
1
Nom i cognoms:
Data: Coneixement del medi 6è

AI
1 De què s’encarrega l’aparell digestiu?
2 Què són l’espermatozoide i l’òvul? Com són?
3 Quins òrgans, aparells i sistemes del cos humà intervenen en la funció de relació?
4 Quan diem que una persona té salut? I que està malalta?
5 Esmenta una unitat del relleu català i digues el que en sàpigues.
© Editorial Barcanova, SA. Material fotocopiable autoritzat.

4
AVALUACIÓ INICIAL
Àrea
fotocopiable
Nom i cognoms:
AI
Coneixement del medi 6è
6 Quin clima hi ha a la població on vius? Descriu-ne les característiques corresponents a

cada estació de l’any.
7 Coneixes cap riu de Catalunya? Què en saps?
8 Com definiries els diners? I l’estalvi?
9 Què tenen en comú Francesc Macià, Lluís Companys i Josep Tarradellas?

5
AVALUACIÓ INICIAL
Àrea
fotocopiable
1
Nom i cognoms:

R
1 Posa rètols en aquest dibuix amb les parts de l’aparell digestiu que coneguis
2
1
5
6
10

6
REFORÇ
Àrea
fotocopiable
Nom i cognoms:
R
2 Observa el dibuix dels moviments respiratoris i completa els rètols.

Inspiració
g)
a) Entra aire ric en

e) L’aire surt
i s’expulsa
b) Els pulmons s’
f) Els pulmons es
c) El diafragma es d) L’aire arriba als

h) El diafragma es
3 Completa les frases, que descriuen l’intercanvi de gasos entre els alvèols pulmonars i els
vasos sanguinis.
En els alvèols pulmonars, l’ de l’aire inspirat passa a la

, que el reparteix per les cèl·lules de tot el cos.
Alhora, el , que és un producte de rebuig, passa de la sang

a l’interior de l’ . Aquest gas s’expulsa a l’exterior en
l’ .
4 Escriu una funció per a cadascuna d’aquestes cèl·lules de la sang:
Glòbuls vermells
Glòbuls blancs

7
REFORÇ
Àrea
fotocopiable
1
Nom i cognoms:

R
5 Observa el dibuix dels moviments respiratoris i completa els rètols.
a) VENA
És una vena perquè

b) ARTÈRIA
És una artèria perquè
c) DRET.
d) ESQUERRE.
Impulsa la sang per l’
Impulsa la sang per l’
fins al circuit
fins al circuit
6 Completa aquest text.
Un glòbul vermell va sortir del ventricle dret per l’ i es va diri-

gir cap als pulmons. Allà va deixar el de
que portava i va agafar oxigen. Després, el corrent sanguini el va portar per una vena
fins a l’ del cor. Una vàlvula es va obrir
i el glòbul vermell va passar al esquerre.
De sobte, el cor es va contraure amb força i el glòbul va sortir per l’

. Després de recórrer diversos òrgans del cos, va tornar a
l’ dreta del cor per la .

8
REFORÇ
Àrea
fotocopiable
Nom i cognoms:
R
7 Completa els rètols per explicar què passa en els processos representats en els dibui-
xos:
EL BATEC CARDÍAC
1
1. En iniciar-se el batec cardíac, el cor

es i la sang en-
tra a les a través
de les Després,
les vàlvules s’obren i la sang passa als
.
2. En la segona fase del batec cardíac,

el cor es amb
força; aquest moviment fa que la sang
surti dels a tra-
vés de les .
8 Classifica aquests òrgans segons l’aparell al qual pertanyen:
tràquea / bufeta / bronquis / urèters / laringe / ronyons / uretra
RESPIRATORI EXCRETOR

9
REFORÇ
Àrea
fotocopiable
1
Nom i cognoms:

A
1 Completa la informació dels quadres en relació amb les imatges.
A El arriba a l’estó-
mac. Les parets d’aquest òrgans secre-
ten , que trans-
formen el bol en una pasta anomenada
. Correspon al di-
buix .
B El quim passa de l’
a l’ . Allà, la bilis,
el suc i els sucs
el transformen en
una pasta amb els
anomenada quil. Correspon al dibuix:
.
C En les vellositats de l’intestí prim, els

que conté el quil
són absorbits i passen a la sang, que cir-
cula pels . Corres-
pon al dibuix: .

10
AMPLIACIÓ
Àrea
fotocopiable
Nom i cognoms:
A
2 Les paraules hemorràgia, hematologia, hematòleg i hemoglobina comparteixen el ma-

teix prefix. Busca informació i digues quina relació tenen.
3 Anomena els vasos sanguinis i les cavitats del cor que ha de travessar una gota de sang
per anar de la mà dreta fins al peu esquerre.
4 Completa aquest esquema sobre l’excreció en el cos humà.
SANG AMB SUBSTÀNCIES DE REBUIG
Arriba a
GLÀNDULES
SUDORÍPARES
Expulsen Expulsen
Expulsen
Diòxid de carboni
(Aigua i rebuigs)
(Aigua i rebuigs)
En surt
SANG NETA

11
AMPLIACIÓ
Àrea
fotocopiable
1
Nom i cognoms:

AV
1 Escriu en el dibuix el nom dels òrgans

de l’aparell digestiu. C.
2 Escriu, al costat de cada part de

A.
l’aparell digestiu, la substància di-
D.
gestiva que produeix i secreta.
Glàndules salivals: B. E.
Estómac:
F.
Fetge: G.
Pàncrees: H.
3 Escriu en el dibuix els noms dels òrgans de l’aparell respiratori.

A.
4 a) Anomena els dos moviments respira-

toris.
B.
b) Què els provoca? C.
D.
c) Què aconseguim mitjançant la respiració?
E. F.

12
AVALUACIÓ
Àrea
fotocopiable
Nom i cognoms:
AV
5 Descriu l’intervanvi de gasos que es produeix entre un alvèol pulmonar i els capil·lars
sanguinis que arriben a l’alvèol.
6 Escriu en el dibuix el nom de les parts del cor.

A. G.
7 Defineix i posa un exemple de:

a) Vena F.
B.
E.
b) Artèria
C. D.
8 Escriu el nom de les parts de l’aparell excretor A.

que estan assenyalades en la il·lustració.
9 Explica en què es diferencia la sang que entra

en el ronyó de la que en surt.
B.
C.
10 En què s’assemblen les glàndules sudorípares

i els ronyons?
D.

13
AVALUACIÓ
Àrea
fotocopiable
S O L U C I O N S F O T O C O P I A B L E S • U N I TAT 1
passa a la sang, que el reparteix per les cèl·lules de

Avaluació inicial AI
tot el cos.
1 Les nostres cèl·lules necessiten nutrients i aigua per Alhora, el diòxid de carboni, que és un producte
portar a terme les seves activitats. Aquestes subs- de rebuig, passa de la sang a l’interior de l’alvèol.
tàncies les obtenim dels aliments per mitjà de la Aquest gas s’expulsa a l’exterior en l’expiració.
digestió. L’aparell encarregat de fer la digestió és
l’aparell digestiu.
4 Glòbuls vermells: transportar oxígen i diòxid de
carboni.
2 Són les cèl·lules reproductores masculina i femeni- Glòbuls blancs: defensar el cos de les infeccions.
na.
5 a) VENA CAVA
Un espermatozoide és compon d’un cap i una cua.
En el cap hi ha el nucli, que conté el material genè- És una vena perquè porta sang cap al cor.
tic que heretarà el fetus. El flagel o cua permet que b) ARTÈRIA AORTA
l’espermatozoide es propulsi. El cap és cobert per És una artèria perquè porta sang del cor als òrgans.
una caputxa anomenada acrosoma. c) VENTRICLE DRET.
Un òvul és una cèl·lula esfèrica, immòbil i de mida Impulsa la sang per l’artèria pulmonar fins al circuit
més gran que un espermatozoide. Conté un nucli pulmonar.
amb la informació genètica i el vitel, format per
d) VENTRICLE ESQUERRE.
substàncies de reserva que nodreixen l’embrió en
els primers moments del seu desenvolupament. Impulsa la sang per l’artèria aorta fins al circuit ge-
Està protegit per una membrana que cal que l’es- neral.
permatozoide travessi per fecundar-lo. 6 Un glòbul vermell va sortir del ventricle dret per
3 Els receptors, com ara els òrgans dels sentits; els l’artèria pulmonar i es va dirigir cap als pulmons.
sistemes de coordinació, com ara el sistema nervi- Allà va deixar el diòxid de carboni que portava i va
ós, i els efectors, com ara l’aparell locomotor. agafar oxigen. Després, el corrent sanguini el va
portar per una vena pulmonar fins a l’aurícula es-
4 La salut és un estat de benestar físic, mental i social. querra del cor. Una vàlvula es va obrir i el glòbul
La malaltia és qualsevol situació en què la nostra vermell va passar al ventricle esquerre.
salut s’altera o es perd en major o menor mesura. De sobte, el cor es va contraure amb força i el glò-
5 Resposta oberta. bul va sortir per l’artèria aorta. Després de recórrer
diversos òrgans del cos, va tornar a l’aurícula dreta
6 Resposta oberta. Cal comprovar que els nens i les del cor per la vena cava superior.
nenes no confonguin el clima amb el temps atmos-
fèric. 7 1. E n iniciar-se el batec cardíac, el cor es dilata i la
sang entra a les aurícules a través de les venes.
7 Resposta oberta. Després, les vàlvules s’obren i la sang passa als
ventricles.
8 Els diners són un mitjà d’intercanvi, generalment en
forma de bitllets i monedes, acceptat per la socie- 2. E
n la segona fase del batec cardíac, el cor es
tat per al pagament de béns i serveis. La part dels contrau amb força; aquest moviment fa que la
diners que es guarda en comptes de gastar-la és sang surti dels ventricles a través de les artèries.
l’estalvi. 8 Respiratori: tràquea, bronquis i laringe.
9 Van ser presidents de la Generalitat de Catalunya. Excretor: bufeta, urèters, ronyons i uretra.
Reforç R Ampliació A
1 1: Boca. 2: Glàndules salivals. 3: Faringe. 4: Esòfag. 1 El bol alimentari arriba a l’estómac. Les parets
5: Fetge. 6: Estómac. 7: Pàncrees. 8: Intestí gros. d’aquest òrgans secreten sucs gàstrics, que trans-
9: Intestí prim. 10: Anus. formen el bol en una pasta anomenada quim. Cor-
respon al dibuix C.
2 a) Oxigen. b) Expandeixen. c) Contrau. d) Alvèols.
El quim passa de l’estómac a l’intestí prim. Allà, la
e) Diòxid de carboni. f) Contrauen. g) Expiració.
bilis, el suc pancreàtic i els sucs instestinals el trans-
h) Relaxa.
formen en una pasta amb els nutrients anomenada
3 En els alvèols pulmonars, l’oxigen de l’aire inspirat quil. Correspon al dibuix A.

14
SOLUCIONS
Àrea
fotocopiable
En les vellositats de l’intestí prim, els nutrients que 4 a) Inspiració i expiració.

conté el quil són absorbits i passen a la sang, que b) La contracció i la relaxació del diafragma.
circula pels capil·lars. Correspon al dibuix B.
c) Incorporar oxigen al cos i expulsar diòxid de car-
2 El prefix hemo- significa ‘sang’ en grec antic. Totes boni.
aquestes paraules tenen un significat relacionat
5 L’oxigen passa de l’alvèol a la sang, i el diòxid de
amb la sang.
carboni, de la sang a l’alvèol.
3 Mà dreta, venes del braç dret, vena cava superior, 6 A: Aurícula dreta. B: Vena cava inferior. C: Ventricle
aurícula dreta, ventricle dret, artèria pulmonar, pul-
dret. D: Ventricle esquerre. E: Aurícula esquerra.
mons, venes pulmonars, aurícula esquerra, ventricle
F: Artèria pulmonar. G: Artèria aorta.
esquerre, artèria aorta, artèries de la cama esquer-
ra, peu esquerre. 7 a) V as sanguini que porta la sang des dels òrgans al
cor. Per exemple, la vena cava.
4 De dreta a esquerra i de dalt a baix: PULMONS /
b) V
as sanguini que porta la sang des del cor als
RONYONS / Orina / Suor
òrgans. Per exemple, l’artèria aorta.
8 A: Ronyó. B: Urèters. C: Bufeta urinària. D: Uretra.

Avaluació unitat 1 AV
9 La sang que arriba al ronyó té rebuigs i la que en
1 A: Boca. B: Fetge. C: Glàndules salivals. D: Esòfag.
surt està neta.
E: Estómac. F: Pàncrees. G: Intestí gros. H: Intestí
prim. 10 Totes dues glàndules filtren la sang, n’extreuen ai-
gua i impureses i formen productes de rebuig (suor
2 Glàndules salivals: saliva. Estómac: sucs gàstrics.
i orina, respectivament).
Fetge: bilis. Pàncrees: suc pancreàtic.
3 A: Foses nasals. B: Laringe. C: Tràquea. D: Pulmons.

E: Diafragma. F: Bronquis.

15
SOLUCIONS
Àrea
fotocopiable
UNITAT 2
– Solucions
2
Nom i cognoms:

R
1 Assenyala en els dibuixos aquestes parts dels aparells reproductor masculí i femení:
trompes de Fal·lopi / penis / ovari / úter / conductes deferents /

testicle / vagina / pròstata / vesícula seminal
C.
A. D.
E.
B.
F. H.
I.
G.
2 Digues els tres principals canvis que es donen en la pubertat.

18
REFORÇ
Àrea
fotocopiable
Nom i cognoms:
R
3 Completa les frases següents:
a) Els són dos òrgans ovalats que estan dins d’una bossa de pell
anomenada i que produeixen els .
b) La funció del és fer arribar els espermatozoides a l’interior de

l’aparell femení.
c) La i les vesícules produeixen líquids

que es barregen amb els espermatozoides per formar el , que
s’aboca per la uretra.
d) Els són dos òrgans ovalats, de la grandària aproximada d’una

nou, que es localitzen a l’interior del ventre i produeixen els .
e) Les trompes de són dos conductes que connecten els

amb l’úter.
f) La funció de l’úter és acollir i protegir el en desenvolupament

durant l’ .
4 Digues dos caràcters sexuals secundaris masculins i dos de femenins.
5 Corregeix aquestes frases perquè siguin correctes:

a) La fecundació es produeix a l’interior de la vagina.
b) La menstruació o regla té lloc després de la fecundació.
c) El cicle menstrual dura 14 dies.
d) L’embaràs té lloc a l’interior de la trompa de Fal·lopi.

19
REFORÇ
Àrea
fotocopiable
2
Nom i cognoms:

A
1 Completa la informació que acompanya el dibuix.
1. 2. PREPARACIÓ DE L’ÚTER (I)
L’ovari produeix un ,
A partir de l’ovulació i durant uns dies,
que avança cap a l’úter per la
la paret interna de l’úter es
de .
i es recobreix de
4. 3. PREPARACIÓ DE L’ÚTER (II)
Si no hi ha , l’òvul és Si l’òvul és en
expulsat, juntament amb el recobriment de la la trompa de Fal·lopi, l’embrió es fixa en
i una mica de sang. la de l’úter, ja preparat
Dura uns dies. per allotjar i nodrir l’embrió.
2 Explica què és el melic.

20
AMPLIACIÓ
Àrea
fotocopiable
Nom i cognoms:
AV
1 Escriu les parts dels aparells reproductors masculí i femení indicades en aquestes imat
ges.
A B A.
4.
F.
1. 5.
B.
2. E.
6.
C.
3.
D.
7.
2 Explica què és la pubertat.
3 Digues els tres canvis principals que tenen lloc en la pubertat.
4 Quines funcions fan aquests òrgans de l’aparell reproductor masculí?
Els testicles:
Els conductes deferents:
5 Quines funcions fan aquests òrgans de l’aparell reproductor femení?
Les trompes de Fal·lopi:
L’úter:

21
AVALUACIÓ
Àrea
fotocopiable
2
Nom i cognoms:

AV
6 Defineix:
Els caràcters sexuals secundaris:
L’ovulació:
7 Completa les frases següents:
La fecundació és la unió d’un i un madur,

per formar un zigot. L’ és el període durant el qual el zigot i el
es desenvolupen a l’interior de l’
de la mare. El és la sortida del
del cos de la mare.
8 Relaciona amb fletxes les dues columnes, en què s’exposen característiques del desen
volupament de l’embrió o el fetus.
a) Sisè mes 1. Ocupa tot l’úter matern.
b) Setè mes 2. Encaixa el cap en direcció a la sortida de l’úter.
c) Vuitè mes 3. Es mou amb freqüència.
9 Descriu les funcions que fan la placenta i el cordó umbilical.
10 Ordena cronològicament aquestes fases del part:

a) El bebè surt a l’exterior.
b) Contraccions de l’úter.
c) Trencament del sac amniòtic.

22
AVALUACIÓ
Àrea
fotocopiable
1 A: Penis. B: Testicle. C: Conductes deferents. D: Ve 1 1. O

VULACIÓ. L’ovari produeix un òvul, que avança
sícula seminal. E: Pròstata. F: Ovari. G: Vagina. cap a l’úter per la trompa de Fal·lopi.
H: Trompes de Fal·lopi. I: Úter. 2. PREPARACIÓ DE L’ÚTER (I). A partir de l’ovulació
i durant uns set dies, la paret interna de l’úter es
2 Activació de l’aparell reproductor, aparició de ca
fa més gruixuda i es recobreix de vasos sangui-
racters sexuals secundaris i inici de la maduresa se
nis.
xual.
3. Preparació de l’úter (II). Si l’òvul és fecundat en
3 a) Els testicles són dos òrgans ovalats que estan la trompa de Fal·lopi, l’embrió es fixa en la paret
dins d’una bossa de pell anomenada escrot i que de l’úter, ja preparat per allotjar i nodrir l’embrió.
produeixen els espermatozoides. 4. M
ENSTRUACIÓ. Si no hi ha fecundació, l’òvul
b) La funció del penis és fer arribar els esperma és expulsat, juntament amb el recobriment de la
tozoides a l’interior de l’aparell reproductor fe paret de l’úter i una mica de sang. Dura uns sis
mení. dies.
c) La pròstata i les vesícules seminals produeixen lí
quids que es barregen amb els espermatozoides
2 En néixer el bebè, se li talla el cordó umbilical. Les
seves restes deixaran una cicatriu permanent a l’ab
per formar el semen, que s’aboca per la uretra.
domen, que és el melic.
d) Els ovaris són dos òrgans ovalats, de la grandària
aproximada d’una nou, que es localitzen a l’inte
rior del ventre i produeixen els òvuls. Avaluació unitat 2 AV
e) Les trompes de Fal·lopi són dos conductes que
1 A: 1 Pròstata. 2 Uretra. 3 Escrot. 4 Conductes defe
connecten els ovaris amb l’úter.
rents. 5 Bufeta. 6 Penis. 7 Testicles.
f) La funció de l’úter és acollir i protegir el fetus en
B: A Úter. B Ovaris. C Vagina. D Vulva. E Bufeta.
desenvolupament durant l’embaràs.
F Trompa de Fal·lopi.
4 Resposta oberta. Caràcters sexuals secundaris mas 2 Entre els 11 i els 17 anys, aproximadament, les per
culins: es marca l’úvula de la gola i la veu es fa més
sones iniciem una etapa, la pubertat, que és la pri
greu; creix pèl moixí al cos (aixelles, pubis, pit, bra
mera fase de l’adolescència o període de la vida
ços i cames) i el rostre (bigoti i barba); augmenten
que segueix la infància i precedeix l’edat adulta.
l’alçada, l’amplada de les espatlles i la musculatura.
Caràcters sexuals secundaris femenins: la veu can 3 Activació de l’aparell reproductor, aparició de ca
via; neix pèl moixí a les aixelles, el pubis, les cames i racters sexuals secundaris i inici de la maduresa se
els braços; els malucs s’eixamplen per tal d’encabir xual.
el fetus en cas de gestació; els pits, les natges i les
cuixes adquireixen més volum; l’estatura i la massa 4 Els testicles són dos òrgans ovalats que estan dins
muscular augmenten (tot i que una mica menys que d’una bossa de pell anomenada escrot. Produeixen
en els nois). els espermatozoides.
Els conductes deferents són dos tubs que connec
5 a) La fecundació es produeix a les trompes de Fal· ten els testicles amb les glàndules associades. Els
lopi. espermatozoides viatgen per aquests conductes
b) La menstruació o regla té lloc si no hi ha fecun fins a les glàndules.
dació.
5 Les trompes de Fal·lopi són dos conductes que
c) El cicle menstrual dura uns 28 dies.
connecten els ovaris amb l’úter. A través de les
d) L’embaràs té lloc a l’interior de l’úter. trompes de Fal·lopi es desplacen els òvuls quan
són alliberats pels ovaris.
La funció de l’úter és acollir i protegir el fetus en
desenvolupament durant l’embaràs.

23
SOLUCIONS
Àrea
fotocopiable
6 Els caracters sexuals secundaris són característi 8 a:3, b:1, c:2.

ques que diferencien les dones dels homes, però
que no formen part de l’aparell reproductor (com
9 La placenta i el cordó umbilical subministren nutri
ents i oxigen al fetus.
ara els malucs més amples en les dones o la barba
en els homes). 10 Ordre correcte: b-c-a.
L’ovulació és l’alliberament d’un òvul per un dels
ovaris. Aquest òvul és recollit per la trompa de Fal·
lopi.
7 La fecundació és la unió d’un espermatozoide i un

òvul madur, per formar un zigot. L’embaràs és el
període durant el qual el zigot i el fetus es desen
volupen a l’interior de l’úter de la mare. El part és
la sortida del bebè del cos de la mare.

24
SOLUCIONS
Àrea
fotocopiable
UNITAT 3
– Solucions
3
Nom i cognoms:

R
1 Escriu els passos en què es desenvolupa la funció de relació.
2 Assenyala l’axó i les dendrites en aquesta neurona:
3 Escriu els noms de les parts de l’ull assenyalades en el dibuix.
1. 2.
3.
5.
4.

26
REFORÇ
Àrea
fotocopiable
Nom i cognoms:
R
4 Escriu els noms de les parts de l’orella assenyalades en el dibuix:
a.
c.
b.
e.
d.
5 Assenyala en els dibuixos on se situen els receptors de l’olfacte, el gust i el tacte.

27
REFORÇ
Àrea
fotocopiable
3
Nom i cognoms:

R
6 Completa la informació dels rètols indicant les parts de l’encèfal i les estructures relacio·
nades amb la medul·la espinal.
a.
Protegeix
1.
3.
4.
b.
Protegeix
5.
7 Completa aquest text:
El sistema nerviós humà té dues parts: el sistema nerviós i el sis·

tema nerviós . El primer té dos òrgans: l’
i la . El segon està format pels
.
L’encèfal, al seu torn, té tres parts: , i

.
28
REFORÇ
Àrea
fotocopiable
Nom i cognoms:
R
8 Resol aquests enigmes relacionats amb l’aparell locomotor:
a) Conjunt d’ossos que protegeix l’encèfal:
b) Tira de teixit resistent que uneix dos ossos:
c) Cordó de teixit que uneix un múscul a un os:
d) Exemple de músculs que no s’uneixen a ossos:
e) Líquid lubricant de les articulacions mòbils:
9 Uneix amb fletxes i completa la informació sobre l’aparell locomotor.
B. Articulacions
A. Articulacions fixes. C. Articulacions mòbils.
semimòbils.
2 3
1
b. Permeten una
a. Permeten una gran c. No permeten el
mobilitat limitada
mobilitat dels ossos moviment dels ossos
dels ossos que en
que en formen part. que en formen part.
formen part.

29
REFORÇ
Àrea
fotocopiable
3
Nom i cognoms:

A
1 Explica mitjançant un dibuix com es transmet l’impuls nerviós.
2 Completa la informació de la taula amb òrgans del sistema nerviós i les funcions que
fan. Digues si pertanyen al sistema nerviós central (SNC) o al sistema nerviós perifèric
(SNP).
ÒRGAN FUNCIÓ SNC O SNP

Cervell
Controla els moviments
i l’equilibri.
Tronc encefàlic
Condueix senyals fins a l’encèfal
o des de l’encèfal.
Nervis
3 Completa aquestes frases:
a) Hi ha ossos com l’ i el que estan units

entre si mitjançant articulacions mòbils.
b) El bíceps del braç està unit a dos ossos, l’ i el

, mitjançant .
c) Els ossos de la cama, des del maluc al turmell, són: el , la

, la i el .
d) Els pulmons i el cor estan protegits per un conjunt d’ossos anomenat caixa torà·
cica, format per l’ , les i la columna
.
30
AMPLIACIÓ
Àrea
fotocopiable
Nom i cognoms:
AV
1 Quines parts del nostre cos estan implicades en la funció de relació?
2 Defineix estímul.
3 Digues què és una neurona. Explica on se situen l’axó i les dendrites.
4 Completa la informació que falta en aquesta taula:
ESTÍMUL ÒRGAN DELS SENTITS NERVI

Ull
Olfactori
Gustatiu
Vibracions sonores
5 Escriu les definicions de:
Tendó:
Lligament:

31
AVALUACIÓ
Àrea
fotocopiable
3
Nom i cognoms:

AV
6 Escriu els noms de les parts de l’ull i de l’orella assenyalades en els dibuixos següents.
e. 4.
a.
1.
d.
b. 2. 3.
c.
7 Escriu els òrgans que protegeix cada una d’aquestes estructures:
La columna vertebral:
La caixa toràcica:
El crani:
8 Completa aquest esquema:
El sistema
nerviós
Sistema nerviós
perifèric
9 Indica dues mesures que ajudin a prevenir malalties de l’aparell locomotor.

32
AVALUACIÓ
Àrea
fotocopiable
3 a) Hi ha ossos com l’húmer i el cúbit que estan units

Reforç R
entre si mitjançant articulacions mòbils.
1 Captació d’estímuls, elaboració d’ordres de respos· b) El bíceps del braç està unit a dos ossos, l’húmer i
ta i execució de les respostes. el cúbit, mitjançant tendons.
c) Els ossos de la cama, des del maluc al turmell,
2
són: el fèmur, la ròtula, la tíbia i el peroné.
d) Els pulmons i el cor estan protegits per un con·
junt d’ossos anomenat caixa toràcica, format per
l’estern, les costelles i la columna vertebral.
Dendrites Axó
3 1: Iris. 2: Nervi òptic. 3: Retina. 4: Cristal·lí. 5: Pupil· 1 Els òrgans dels sentits, el sistema nerviós i els efec·
la.
tors, com ara l’aparell locomotor i altres òrgans.
4 a: Conducte auditiu. b: Nervi vestibular. c: Cadena 2 Un estímul és qualsevol informació que es produeix
d’ossets. d: Timpà. e: Cargol.
a l’exterior o a l’interior del nostre cos. Mitjançant la
5 Receptors de l’olfacte: pituïtària. Receptors del funció de relació captem estímuls i hi reaccionem.
gust: llengua, paladar i faringe. Receptors del tacte:
3 Les neurones són les cèl·lules que formen el sis·
pell.
tema nerviós. Estan especialitzades a transmetre
6 a. Crani. Protegeix l’encèfal. 1 Cervell. 2 Cerebel. 3 l’impuls nerviós. Les neurones presenten una forma
Bulb raquidi. estrellada i tenen diverses parts:
b. Columna vertebral. Protegeix la medul·la espi· a) L’axó, que és una prolongació allargada.
nal. 4 Medul·la espinal. 5 Nervi. b) Les dendrites, que són prolongacions més curtes
i ramificades.
7 El sistema nerviós humà té dues parts: el sistema
nerviós central i el sistema nerviós perifèric. El pri· 4 Llum - ull - òptic.
mer té dos òrgans: l’encèfal i la medul·la espinal. El Substàncies a l’aire - pituïtària del nas - olfactori.
segon està format pels nervis.
Substàncies a la boca - papil·les gustatives - gus·
L’encèfal, al seu torn, té tres parts: cervell, cerebel i tatiu.
tronc encefàlic.
Vibracions sonores - oïda - auditiu.
8 a) Crani. b) Lligament. c) Tendó. d) Els músculs del 5 Tendó: cordó de teixit elàstic i resistent que uneix
cor. e) Líquid sinovial.
un múscul amb un os.
9 A-3-c. B-1-b. C-2-a. Lligament: tira de teixit molt resistent que uneix els
ossos d’una articulació mòbil.
Ampliació A 6 a: Pupil·la. b: Iris. c: Cristal·lí. d: Nervi òptic.

e: Retina.
1 Procediment pràctic.
1: Cadena d’ossets. 2: Orella. 3: Timpà.
2 Cervell / Elabora ordres perquè els efectors realit· 4: Conductes semicirculars.
zin respostes voluntàries. / SNC.
7 La columna vertebral: medul·la espinal.
Cerebel / Controla els moviments i l’equilibri. /
La caixa toràcica: pulmons i cor.
SNC.
El crani: encèfal.
Tronc encefàlic / Dirigeix els moviments automà·
tics. / SNC. 8 D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Sistema nerviós
Medul·la espinal / Condueix senyals fins a l’encèfal central. Encèfal, medul·la i nervis. Cervell, cerebel i
o des de l’encèfal. / SNC. tronc encefàlic.
Nervis / Comuniquen els receptors amb l’SNC i 9 Resposta oberta. Fer exercici de forma regular i
aquest amb els receptors. / SNP. adient, mantenir una postura correcta, fer servir sis·
temes de protecció davant accidents…

33
SOLUCIONS
Àrea
fotocopiable
UNITAT 4
– Solucions
4
Nom i cognoms:

R
1 Completa les definicions següents:
La salut és un estat de físic, i

.
La salut pública és tot allò que fa una per contribuir a què les
persones tinguin un bon estat de salut.
La és qualsevol situació en què la salut s’altera o es
2 Posa un exemple d’agent infecciós i un de malaltia no infecciosa.
3 A què es deu la desnutrició?
4 Digues dues mesures que pots prendre per evitar accidents domèstics.

36
REFORÇ
Àrea
fotocopiable
Nom i cognoms:
R
5 Explica què signifiquen aquestes frases:

a) La doctora m’ha dit que demà tindrà el diagnòstic.
b) El metge m’ha donat per escrit el tractament.
6 Indica si les frases següents són vertaderes o falses i explica per què.
a) Totes les malalties infeccioses són contagioses.
b) Totes les malalties contagioses són infeccioses.
7 Digues com actuaries:
a) Si et piqués una vespa
b) Si et fessis un tall en un peu
c) Si et cremessis un dit

37
REFORÇ
Àrea
fotocopiable
4
Nom i cognoms:

R
8 Completa la taula:
MESURA QUÈ ACONSEGUIM AMB CADA MESURA
La higiene
L’alimentació saludable
L’exercici i una bona postura
El descans i la son
L’autoestima
La sociabilitat

38
REFORÇ
Àrea
fotocopiable
Nom i cognoms:
A
1 Rentar-se és una de les maneres més barates i efectives de prevenir les malalties. La
manca d’aigua dificulta la higiene en molts països. Segons les dades recollides en la
il·lustració inferior, indica:
a) En quin continent es produeixen els nivells més elevats de carència d’aigua.
b) Quants milions de persones pateixen greus carències d’aigua al món? I a Àsia?
c) Investiga i explica a què anomenem Àfrica subsahariana.
PROBLEMES D’ESCASSETAT D’AIGUA POTABLE

Els rius constitueixen En els països més àrids es fan servir
la principal font menys de 5.000 m3/persona
d’abastiment
d’aigua potable
Percentatge
de població que consumeix
aigua de bona qualitat
més del 90%

76-90%
50-75%
menys del 50%
sense dades
Àfrica subsahariana ON VIUEN LES PERSONES AMB MAJORS CARÈNCIES D’AIGUA

330 (milions de persones)
350
300
Àsia del Sud
250 222
Àsia de l’Est
200 Sud-est Amèrica
151 asiàtic Llatina Àsia
150
83 i el Carib de l’Oest Altres
100
38 39
50 21
0

39
AMPLIACIÓ
Àrea
fotocopiable
4
Nom i cognoms:

AV
1 Què és la salut?
2 Marca amb una X els símptomes de malaltia.
1. Febre alta 3. Una varicel·la
2. Un braç embenat 4. Dolor
3 Completa l’esquema següent.
Les malalties poden ser

contagioses
que poden
ser
4 Assenyala amb una X com es produeix l’entrada en el nostre cos dels agents infecciosos.
1. Mitjançant una mossegada 3. Mitjançant una malaltia congènita
2. En respirar 4. Mitjançant una ferida
5 Per a què serveix una anàlisi de sang?

40
AVALUACIÓ
Àrea
fotocopiable
Nom i cognoms:
AV
6 Què és l’autoestima i en què ens beneficia tenir-la alta?
7 Assenyala quines d’aquestes malalties es poden evitar amb la higiene.
1. Una depressió 3. Una al·lèrgia
2. Una intoxicació 4. Una malaltia infecciosa
8 En què consisteix una alimentació saludable?
9 Assenyala quins d’aquests mitjans ens permeten obtenir imatges de l’interior dels cos.
1. Un transplantament 3. Una anàlisi d’orina
2. Una ecografia 4. Una radiografia
10 Explica per a què serveix la salut pública i esmenta dos avenços en salut pública que
s’hagin produït en els països desenvolupats.

41
AVALUACIÓ
Àrea
fotocopiable
Gràcies al descans i la son reposem energia, ens

Reforç R
defensem millor d’algunes malalties infeccioses,
1 La salut és un estat de benestar físic, mental i social. creixem si estem en edat de fer-ho i el nostre cer-
vell fixa el que aprenem.
La salut pública és tot allò que fa una societat per
contribuir a què les persones tinguin un bon estat Si tenim una bona autoestima evitem les depressi-
de salut. ons i l’angoixa, tenim cura del nostre cos i, en ge-
neral, contraiem menys malalties.
La malaltia és qualsevol situació en què la salut s’al-
tera o es perd en major o menor mesura. La sociabilitat ens evita preocupacions, millora l’au-
toestima, ajuda a resoldre conflictes…
2 Agent infecciós: un virus, un bacteri, un fong o un
protozou.
Malaltia no infecciosa: un traumatisme, una intoxi-
Ampliació A
cació, una al·lèrgia, una malaltia congènita… 1 a) A Àfrica.

3 A una alimentació escassa o carent de certes vita- b) Món: 884 milions. Àsia: 477 milions.
mines. c) La zona d’Àfrica situada al sud del Sàhara.
4 Allunyar els aparells elèctrics de l’aigua, anar amb

compte amb els estris de cuina que tallin o cremin, Avaluació unitat 4 AV
caminar amb compte pels sòls mullats…
1 La salut és un estat de benestar físic, mental i social.
5 a) La doctora haurà indentificat la malaltia demà.
2 Són símptomes de malaltia 1 i 4.
b) El metge m’ha donat per escrit les mesures per
aconseguir guarir o alleujar la malaltia. 3 De dalt a baix i d’esquerra a dreta: no infeccioses,
infeccioses i no contagioses.
6 a) Falsa. Algunes malalties infeccioses, com la sal-
monel·losi o les infeccions de les ferides, no es 4 Es produeix l’entrada en el nostre cos d’agents in-
transmeten de les persones malaltes a les sanes. fecciosos en: 1, 2 i 4.
b) Vertadera. Les malalties contagioses són un tipus
5 Els professionals de la medicina solen fer anàlisis
de malaltia infecciosa.
de la sang dels pacients, de la seva orina o d’al-
7 a) Caldria trucar al 112. gunes mostres de teixits per detectar malalties els
b)
Convindria taponar la ferida pressionant amb símptomes de les quals no són fàcils de percebre.
una gasa neta per detenir l’hemorràgia. Des- 6 L’autoestima implica estar conforme i content amb
prés, netejar i desinfectar la zona afectada abans l’aspecte físic, la forma de ser i la manera d’actuar
d’embenar-la. Si el tall es profund, trucar al 112. d’un mateix. Si tenim una bona autoestima evitem
c) Introduir la zona afectada en aigua freda durant les depressions i l’angoixa, tenim cura del nostre
20 minuts. cos i, en general, contraiem menys malalties.
8 La higiene elimina molts microorganismes i virus 7 Es poden evitar amb la higiene 2 i 4.

que podrien causar-nos malalties infeccioses i mol-
tes subtàncies tòxiques que podrien produir-nos 8 Tenir una alimentació saludable implica prendre ali-
intoxicacions. ments de tota mena, que ens aporten les quantitats
d’aigua, hidrats de carboni, greixos, proteïnes, vita-
L’alimentació saludable disminueix el risc de patir
mines i minerals que necessita el nostre cos.
malalties nutricionals, cardiovasculars i càncers, en-
tre d’altres. 9 Ens permeten obtenir imatges de l’interior del cos
L’exercici enforteix i manté actius els nostres apa- 2 i 4.
rells locomotor, circulatori i respiratori. Millora el
10 La salut pública és tot allò que fa una societat per
nostre estat d’ànim i ens aporta sensació de ben-
contribuir a què les persones tinguin un bon es-
estar, sobretot si el fem amb amics i en un entorn
tat de salut. Alguns avenços que s’han produït en
natural. Igualment, evita l’obesitat, ja que consu-
l’àmbit de la salut pública són: la higiene pública,
meix l’energia dels nutrients i així no s’acumulen en
la promoció de la salut i els serveis sanitaris accessi-
forma de greix. Mantenir una postura adequada en
bles per a tothom.
caminar, en estar asseguts o en carregar pesos evi-
ta que els ossos i els músculs de la nostra esquena
es deformin i ens causin dolor.

42
SOLUCIONS
Àrea
fotocopiable
UNITAT 5
– Solucions
5
Nom i cognoms:

R
1 Classifica les elevacions següents segons l’altitud.
Caucas / Alps / Serralada Escandinava / Pirineus / Carpats / Urals / Balcans
DE MAJOR ALTITUD DE MENOR ALTITUD
2 Relaciona:
a) Muntanya de poca altitud 1) Muntanya
b) Successió de muntanyes connectades entre si 2) Serralada
c) Gran elevació natural del terreny 3) Massís
3 Localitza la paraula intrusa i digues per què no es relaciona amb les altres.
a) Itàlica - Escandinava - Ibèrica - Finisterre
b) Còrsega - Sicília - Kola - Creta
c) Matapan - Biscaia - Gènova - Lleó
4 Indica si aquestes afirmacions són vertaderes (V) o falses (F). Corregeix les falses.
a) Les costes d’Europa són molt retallades.
b) No hi ha penya-segats en el paisatge de costa europeu.
c) El continent europeu té pocs quilòmetres de costa.

44
REFORÇ
Àrea
fotocopiable
Nom i cognoms:
R
5 Observa el mapa i posa el nom dels accidents de relleu que s’indiquen.
0 100 200 km
6 Digues de quin massís o sistema muntanyós es tracta en cada cas:
a) Divideix la Meseta en dues parts:
b) Les seves serres principals són San Pedro i Guadalupe:
c) Monts situats en el nord-oest de la península Ibèrica:
d) Comprèn els Picos de Europa, al nord de la Península:
e) Està dividit en dues serralades, Subbètica i Penibètica:

45
REFORÇ
Àrea
fotocopiable
5
Nom i cognoms:

R
7 Identifica en el mapa les diferents costes de la península Ibèrica.
Costes
Costa cantàbrica
Costa atlàntica gallega
Costa atlàntica andalusa
Costa mediterrània andalusa
Costa mediterrània de l’est
0 100 200 300 km
8 Què és un espai protegit? N’hi ha cap a Catalunya?
9 Com són les costes catalanes?

46
REFORÇ
Àrea
fotocopiable
Nom i cognoms:
A
1 Busca informació i ordena els continents de major a menor segons la seva extensió.
2 Com són les planes del relleu interior d’Europa? Esmenta les més importants.
3 Busca informació i fes un breu resum sobre el Canal de la Mànega.
4 Contesta les preguntes següents:
a) En quina península es troben els Apenins?
b) Quin sistema muntanyós es troba entre la mar Negra i la mar Càspia?
c) Quina és l’illa europea situada més al nord?
d) En quina serralada és el Mont Blanc?
e) Quina diferència hi ha entre els Alps i el massís Central?

47
AMPLIACIÓ
Àrea
fotocopiable
5
Nom i cognoms:

A
5 Anomena les unitats del relleu de l’interior de la Meseta.
6 a) A partir de quina unitat del relleu s’organitza la resta de sistemes muntanyosos d’Es-
panya? Defineix-la.
b) Per quins territoris s’estén?
c) Indica algunes de les seves característiques.
7 Imagina que fas un viatge en línia rec- Santander
ta de Santander a Màlaga. Digues els

diferents sistemes muntanyosos per
on passaràs.
Màlaga
0 100 200 km

48
AMPLIACIÓ
Àrea
fotocopiable
Nom i cognoms:
A
8 A la depressió de l’Ebre, la gran varietat de materials que diposita el riu dóna lloc a dife-
rents formes de relleu. Esmenta-les i defineix-les.
9 Investiga sobre un espai protegit proper al lloc on vius i descriu els seus valors paisatgís-
tics, de flora o de fauna.
10 Esmenta les badies, golfs, caps i deltes de la costa catalana que coneguis. Tot seguit,
situa’ls sobre un mapa.

49
AMPLIACIÓ
Àrea
fotocopiable
5
Nom i cognoms:

AV
1 Situa en el mapa d’Europa els accidents de relleu següents:
Alps / península Escandinava / monts Urals / cap Matapan / Pirineus / Balcans /

illes Balears / golf de Lleó / Carpats / serralada Escandinava / cap de Finisterre /
illa de Malta / Caucas / golf de Biscaia / península Itàlica
0 200 400 600 800 1000 km
2 Defineix depressió i esmenta dues depressions importants d’Espanya.
3 Esmenta els tres pics més alts de la Península i digues on estan situats.

50
AVALUACIÓ
Àrea
fotocopiable
Nom i cognoms:
AV
4 Què és el sistema Bètic?
5 Estableix diferències entre la serralada Penibètica i la Subbètica.
6 Esmenta les principals característiques del relleu canari. Digues-ne el cim més impor-
tant.
Pla Ucanca, al Parc Nacional del Teide.

51
AVALUACIÓ
Àrea
fotocopiable
5
Nom i cognoms:

AV
7 Descriu com és el relleu de les illes Bale-

ars i quin origen tenen aquestes illes.
Cala Presili, Albufera des Grau, Menorca.
8 Com és el relleu que envolta l’Ebre en el seu tram final?
9 Indica si aquestes afirmacions són certes (C) o falses (F). Corregeix les falses.
a) El punt més elevat de les Serralades Litorals Catalanes és el Turó de l’ Home (1.712 m),
al Montseny.
b) La Depressió Central és un conjunt de terres planes i altiplans que ocupa el centre i
l’est de Catalunya.
c) L’altiplà de la Segarra i l’altiplà del Solsonès formen part de la Depressió Central.
d) La Serralada Transversal separa el Pla de l’Empordà de la Depressió Central.

52
AVALUACIÓ
Àrea
fotocopiable
1 De major altitud: Caucas, Alps, Pirineus, Carpats, 1 Àsia, Amèrica, Àfrica, Europa i Oceania. Si hi afegim
Balcans. l’Antàrtida, caldria situar-la entre Àfrica i Europa.
De menor altitud: Serralada Escandinava, Urals.
2 Les planes s’estenen pel centre i l’oest d’Europa,
2 a:3, b:2, c:1. des de França fins a Rússia. Al centre trobem la
Gran Plana Europea, amb una altitud mitjana al vol-
3 a) Finisterre (no és una península, sinó un cap). tant de 200 m. A l’est d’Europa està la Plana Russa.
b) Kola (no és una illa, sinó una península). També hi ha alguns altiplans, com el de Finlàndia.
c) Matapan (no és un golf, sinó un cap).
3 Resposta oberta.
4 a) Vertadera. 4 a) Península Itàlica.
b) Falsa. En el paisatge de costa europeu hi ha mol-
b) El Caucas.
tes costes elevades i penya-segats perquè sovint
c) Islàndia.
les muntanyes arriben al mar.
d) En els Alps.
c) Falsa. El continent europeu té molts quilòmetres
de costa. e) Els Alps són un dels sistemes muntanyosos més
elevats d’Europa (la major elevació, el Mont
5 Procediment pràctic. Podeu consultar el nom dels Blanc, fa 4810 m). El massís Central, en canvi, té
accidents de relleu que s’indiquen al mapa físic formes arrodonides i una altitud baixa (no supera
d’Espanya de la pàgina 91 del llibre. els 1.900 m enlloc).
6 a) Sistema Central. 5 La Meseta, les valls dels rius Duero, Tajo i Guadia-
b) Muntanyes de Toledo. na, el Sistema Central i les muntanyes de Toledo.
c) Massís Galaic.
6 a) L a Meseta, que és una gran plana. És la unitat de
d) Serralada Cantàbrica. relleu més antiga de la península Ibèrica.
e) Sistema Bètic. b)
S’estén per Castella i Lleó, Castella-la Manxa,
Madrid i Extremadura.
7 Procediment pràctic. Podeu consultar el nom de les
costes de la Península al mapa del relleu costaner c) Aquesta plana elevada ocupa la major part de
de la pàgina 97 del llibre. la Península i té una altitud mitjana de 650 me-
tres, la qual cosa fa que sigui l’altiplà més extens
8 Un espai protegit és una àrea terrestre o marina (400.000 km2) i elevat d’Europa.
creada per conservar-ne la fauna i la flora, limi-
tant-hi o prohibint-hi algunes pràctiques. L’admi- 7 Serralada Cantàbrica, Submeseta Septentrional,
nistració protectora pot ser la Unió Europea, l’estat vall del Duero, Sistema Central, Submeseta Meri-
espanyol o les comunitats autònomes. A Catalunya dional, vall del Tajo, muntanyes de Toledo, vall del
n’hi ha molts, com ara el Parc Nacional d’Aigüestor- Guadiana, Sierra Morena i serralada Penibètica.
tes i Estany de Sant Maurici.
8 a) Hi ha regions planes o lleugerament inclinades
9 Catalunya té 826 km de costes, que s’estenen des (piemonts) entre les serres exteriors i el centre de
de Portbou, a la frontera amb França, fins a Alcanar, la depressió.
en el límit amb la Comunitat Valenciana. Les costes b) Hi ha moles o planes, situades en el centre de la
de Catalunya presenten dues zones diferenciades: depressió, que estan compostes per roques cal-
a) La costa nord està condicionada per la proximi- càries i argiles, margues i guixos blancs.
tat dels Pirineus i és alta, amb platges rocalloses i c) El delta és la desembocadura en la mar Medi-
de sorra gruixuda, penya-segats i cales. terrània. Està format pels diferents materials que
b) La costa sud és baixa i sorrenca, amb platges arrossega el riu al llarg del seu curs i que diposita
àmplies, de sorra fina i poc profundes. formant una zona de terra en forma de fletxa que
entra mar endins.

53
SOLUCIONS
Àrea
fotocopiable
9 Resposta oberta. 6 El relleu canari és muntanyós i d’origen volcànic,

per la qual cosa ofereix un paisatge molt peculiar.
10 Procediment pràctic. El cim més alt d’Espanya es troba a l’illa de Teneri-
fe i es tracta d’un volcà de 3.718 metres anomenat
Avaluació unitat 5 AV Teide. Les costes són, en general, altes, amb pe-
nya-segats, i poc retallades, tot i que al sud de les
1 Procediment pràctic. Podeu consultar la ubicació illes podem trobar també extenses platges.
dels accidents de relleu demanats al mapa físic
d’Europa de la pàgina 89 del llibre. 7 El relleu balear, en general, es muntanyós, ja que
les illes són una prolongació de la serralada Subbè-
2 Una depressió és una zona plana i enfonsada res- tica. La major altitud és el pic de Puig Major (1.445
pecte del territori que l’envolta, freqüentment tra- metres), a la serra de Tramuntana. Les costes són
vessada per un riu. Resposta oberta. Per exemple, altes i retallades, amb nombroses cales.
la depressió de l’Ebre o la depressió del Guadal-
quivir. 8 Durant segles, l’Ebre ha anat dipositant sediments
en la seva desembocadura i ha creat un delta molt
3 Serralada Penibètica: Veleta (3.396 m) i Mulhacén extens. El delta de l’Ebre és una zona plana d’un
(3.478 m). Pirineus: Aneto (3.404 m). gran valor agrícola i paisatgístic. També és impor-
tant com a zona de pas i nidificació d’aus migratò-
4 El sistema Bètic és un conjunt muntanyós que
ries.
s’estén des de l’estret de Gibraltar fins al cap de
la Nao, a Alacant. Està format per dues serralades 9 Totes les afirmacions són certes.
gairebé paral·leles, la serralada Penibètica i la ser-
ralada Subbètica.
5 La serralada Penibètica és propera a la costa sud

de la mar Mediterrània i té altituds màximes per so-
bre dels 3.000 m. La serralada Subbètica es troba
més cap a l’interior de la Península i és menys ele-
vada que la Penibètica.

54
SOLUCIONS
Àrea
fotocopiable
UNITAT 6
– Solucions
6
Nom i cognoms:

R
1 Relaciona cada imatge amb el clima que li correspon.
1. Clima oceànic / 2. Clima continental / 3. Clima mediterrani / 4. Clima de muntanya
2 Si compares els climogrames de dues ciutats europees, una de clima mediterrani i una
altra de clima continental, quines diferències hi observaràs?

56
REFORÇ
Àrea
fotocopiable
Nom i cognoms:
R
3 Pinta la llegenda i el mapa de la distribució dels diferents tipus de clima a Espanya.
Mar Cantàbrica
ATLÀNTIC
OCEÀ
Clima
Oceànic
ia
Continental
n
à
e rr Mediterrani
t
di
Mar Me Continental- mediterrani
De muntanya
Subtropical
0 100 200 300 km
4 Quines característiques generals tenen els climes de la península Ibèrica pel que fa a les
temperatures i les precipitacions?

57
REFORÇ
Àrea
fotocopiable
6
Nom i cognoms:

R
5 Digues quin és el clima predominant a Catalunya pel que fa l’extensió territorial. Tot
seguit, descriu-ne els trets (localització, temperatures, precipitacions i vegetació carac-
terística).
6 Descriu la informació que et proporcionen aquests dos climogrames i digues quin tipus
de clima té cada lloc:
ºC Viella mm ºC Igualada mm
50 150 50 150
45 135 45 135
40 120 40 120
35 105 35 105
30 90 30 90
25 75 25 75
20 60 20 60
15 45 15 45
10 30 10 30
5 15 5 15
0 0 0 0
G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D

58
REFORÇ
Àrea
fotocopiable
Nom i cognoms:
A
1 Pel que fa al clima, una petita part d’Europa està situada dins de la zona freda.
a) En quins països es pot trobar clima polar?
b) En quins països es pot trobar clima de muntanya?
2 En quina part d’Europa podem trobar clima subtropical? Quines en són les principals
característiques?
3 En grups petits, escolliu una localitat catalana de clima mediterrani continental, busqueu in-
formació sobre les temperatures i les precipitacions anuals i expresseu-les en aquesta taula:
G F M A M J J A S O N D
Temperatura
mitjana
Total precipi-
tacions
a) Feu el climograma corresponent.

b) Descriviu les característiques més significatives d’aquest clima i els factors que hi in-
flueixen.

59
AMPLIACIÓ
Àrea
fotocopiable
6
Nom i cognoms:

A
4 Observa aquests dos climogrames i explica les diferències que es donen entre totes du-
es localitats.
ºC Camprodon mm ºC Tarragona mm
50 150 50 150
45 135 45 135
40 120 40 120
35 105 35 105
30 90 30 90
25 75 25 75
20 60 20 60
15 45 15 45
10 30 10 30
5 15 5 15
0 0 0 0
G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D
5 Quin tipus de clima té la localitat on vius? Busca informació i digues altres localitats
catalanes que també el tinguin. Coneixes cap localitat de fora de Catalunya que tingui
aquest tipus de clima?
6 Busca una notícia a internet o als diaris que estigui relacionada amb el consum d’aigua
que fem els catalans. Resumeix-la i comparteix-la amb els teus companys.

60
AMPLIACIÓ
Àrea
fotocopiable
Nom i cognoms:
AV
1 Dins de quines zones climàtiques està el continent europeu?
2 Observa la imatge, digues a quin tipus de clima correspon i esmenta’n les principals ca-
racterístiques.
3 Fes un climograma a partir de la taula següent:
TEMPERATURA TOTAL
MESOS
MITJANA PRECIPITACIONS
Gener 9,2 65
Febrer 10,9 53
Març 13,5 40
Abril 15,4 61
Maig 19 34
Juny 23,5 17
Juliol 27,2 3
Agost 27,2 3
Setembre 24 24
Octubre 18,5 62
Novembre 13,2 85
Desembre 10,2 89 G F M A M J J A S O N D
Digues a quina zona climàtica espanyola creus que correspon.

61
AVALUACIÓ
Àrea
fotocopiable
6
Nom i cognoms:

AV
4 On creus que plou més al llarg de l’any, a Camprodon o a Tarragona? On hi ha més con-
trast tèrmic? Raona les teves respostes.
Catalunya. Divisió comarcal
5 Pinta aquest mapa amb els climes del

territori català. Elabora la llegenda cor-
responent.
6 Què té de peculiar el clima de la regió costanera nord de Catalunya?

62
AVALUACIÓ
Àrea
fotocopiable
3 Resposta oberta.
Reforç R
4 Camprodon (clima de muntanya): temperatures su-
1 A:2, B:1, C:4, D:3. aus a l’estiu i fredes a l’hivern, precipitacions abun-
2 El clima mediterrani presenta temperatures suaus, dants tot l’any, poca oscil·lació tèrmica. Tarragona
amb hiverns agradables i estius calorosos. Les pre- (clima mediterrani litoral): temperatures més altes
cipitacions són escasses i irregulars. L’estiu és l’es- que en el cas anterior, càlides a l’estiu i suaus a l’hi-
tació seca i les pluges es concentren a la primavera vern; precipitacions escasses i concentrades sobre-
i la tardor. tot a la tardor, major oscil·lació tèrmica.
En canvi, el clima continental es caracteritza per 5 Resposta oberta.

temperatures altes a l’estiu i un fred sec a l’hivern.
Les precipitacions són escasses. 6 Resposta oberta.
4 Les temperatures mitjanes anuals són més altes
com més anem cap al sud i més a prop de la cos- 1 Gairebé tot Europa està dins de la zona temperada,
ta som. A l’interior peninsular el contrast tèrmic és i una petita part, dins de la zona freda.
més gran que a les àrees costaneres.
2 Clima de muntanya. Es localitza a les muntanyes
Les precipitacions varien molt en funció de les es- més elevades del continent: la serralada Escandina-
tacions (llevat de la franja costanera nord, de clima va, el Caucas, els Carpats, els Alps i els Pirineus. Les
oceànic) i disminueixen de nord a sud, d’oest a est i temperatures són molt més fredes que a les zones
de la costa a l’interior. planes de l’entorn i les precipitacions són abun-
dants i generalment en forma de neu.
5 El clima mediterrani continental, que es localitza a
les àrees centrals i interiors del país, formades per 3 Temperatures Precipitacions
plans i altiplans. Té aquests trets característics: (ºC) (mm)
• A causa de la llunyania de la costa mediterrània

i de l’efecte de barrera que fan les Serralades Li- 120
torals Catalanes davant la influència del mar, les 100
temperatures presenten una marcada amplitud 40 80
tèrmica. Els estius són molt calorosos i els hiverns, 30 60
freds. A l’hivern moltes nits es registren glaçades. 20 40
• Les precipitacions són molt escasses (entre 300 i 10 20
450 mm a les zones més seques). Hi ha entre cinc 0

0
i set mesos molt secs cada any, amb força dies de

boira durant la tardor i l’hivern a causa de l’encal- Clima mediterrani.
mament de l’aire fred.
4 Plou més a Camprodon, ja que el seu clima de
• A causa de les temperatures extremes i de les
muntanya registra moltes més precipitacions que
escasses precipitacions, la garriga i la màquia en
el de Tarragona, que és mediterrani. Hi ha més
constitueixen la vegetació característica.
contrast tèrmic a Camprodon, ja que se situa als Pi-
6 Resposta oberta. Viella té clima oceànic i Igualada, rineus, allunyat del mar, que tempera les tempera-
mediterrani continental. Les temperatures de Viella tures, com passa a Tarragona.
són més baixes a l’hivern i més suaus a l’estiu que
les d’Igualada i hi plou més i de forma regular tot
l’any. 6 La regió costanera nord de Catalunya, des de la
serra de l’Albera fins al massís de les Gavarres, té
com a tret climàtic característic la tramuntana. La
Ampliació A
tramuntana és un vent del nord, fred i sec, que pot
1 a) El nord de Rússia, el nord de Finlàndia i Islàndia. arribar a bufar molt fort.
b) Noruega, Suècia, Rússia, Suïssa, França, Àustria,

Itàlia, Espanya, etc.
2 A les illes Canàries. Les seves temperatures són

càlides tot l’any i les precipitacions són escasses i
irregulars.
63
SOLUCIONS
Àrea
fotocopiable
UNITAT 7
– Solucions
7
Nom i cognoms:

R
1 Quines semblances i diferències hi ha entre un riu i un afluent?
2 Les aigües de tots els rius van a parar al mar? Per què?
3 El glaç, pot tenir cap paper en l’aparició d’un llac? Explica-ho.
4 Classifica els rius següents segons el vessant al qual pertanyin:
Tàmesi / Roine / Dnièper / Ebre / Ural / Loira / Don / Rin / Volga / Petxora

66
REFORÇ
Àrea
fotocopiable
Nom i cognoms:
R
5 De les següents característiques generals dels rius espanyols, assenyala quina o quines
no corresponen amb la realitat:
a) Neixen en els grans sistemes muntanyosos i reben les aigües del desgel.
b) Tenen poc cabal, règim irregular i són relativament curts.
c) La majoria superen els 500 km de longitud.
d) La majoria desemboquen a la mar Cantàbrica.
e) Els més llargs pertanyen al vessant atlàntic, a causa d’una lleugera inclinació de la
Meseta cap a l’oest.
6 Digues dues característiques que tenen els rius que passen per la Meseta i per la de-
pressió del Guadalquivir.
7 Quin riu és el més llarg de la península Ibèrica? Quin és el més cabalós? A quins ves-
sants pertanyen?
8 Com són els rius de la xarxa mediterrània catalana que neixen més a prop del mar?

67
REFORÇ
Àrea
fotocopiable
7
Nom i cognoms:

A
1 Escriu en el mapa els noms dels principals rius i llacs europeus.
0 200 400 600 800 1 000 km
2 Quines diferències es poden establir entre els rius que aboquen les seves aigües a l’Àr-
tic i els que les aboquen a l’Atlàntic? Com creus que influeix el clima?

68
AMPLIACIÓ
Àrea
fotocopiable
Nom i cognoms:
A
3 El Danubi i el Dnièper, dos dels rius més llargs d’Europa, aboquen les seves aigües a la
mar Negra.
a) Quins països recorren?
b) Per què creus que són navegables?
4 Col·loca els noms dels rius següents al lloc del mapa corresponent:
Segura / Eo / Ter / Nalón / Llobregat / Miño / Tajo / Guadalquivir / Odiel /

Guadalete / Túria / Guadalhorce / Guadiana / Genil / Almanzora / Besaya /
Xúquer / Segre / Ter / Navia / Ebre / Nerbion / Duero
M a r C a ntà b r i c a
AT L À N T I C
OCEÀ
n ia
rà
t er
e di
OCEÀ ATLÀNTIC
M
r
Ma
0 100 200 300 km

69
AMPLIACIÓ
Àrea
fotocopiable
7
Nom i cognoms:

A
5 Fes una llista amb els deu rius més llargs de la península Ibèrica ordenant-los de major a
menor longitud.
6 Tria un riu català que no sigui l’Ebre ni la Garona i esbrina on neix, per quines comar-
ques passa i on desemboca.
Riu:
Naixement:
Comarques que travessa:
Desembocadura:
7 Tria un estany català, investiga i descriu-lo.
8 Busca informació de notícies relacionades amb accions humanes que contaminen els
rius. Porta-les a classe i comenta-les amb la resta de companys i companyes. Tria una
d’aquestes notícies i fes un breu resum.

70
AMPLIACIÓ
Àrea
fotocopiable
Nom i cognoms:
AV
1 Localitza en el mapa els següents rius d’Europa.
Volga / Rin / Guadalquivir / Danubi / Tajo / Vístula / Dnièster / Dvina Occidental /

Onega / Loira / Duero / Ural / Garona / Don / Dnièper / Sena / Tàmesi / Vardar /
Roine / Maritsa / Po / Tíber / Elba / Oder / Ebre / Petxora / Dvina Septentrional
0 200 400 600 800 1000 km
2 Què és una conca endorreica?

71
AVALUACIÓ
Àrea
fotocopiable
7
Nom i cognoms:

AV
3 Completa la taula sobre els rius europeus:
VESSANTS PRINCIPALS RIUS
Àrtic
Mediterrani
4 Escriu el nom de dos llacs europeus septentrionals.
5 Digues les característiques principals de cada un dels vessants hidrogràfics de la Penín-

sula.

72
AVALUACIÓ
Àrea
fotocopiable
Nom i cognoms:
AV
6 Digues dos afluents de cada un d’aquests rius. En el cas de l’Ebre, esmenta un afluent
que sigui català i un que no ho sigui.
a) Duero:
b) Tajo:
c) Ebre:
7 Què és un torrent?
8 Quins accidents hidrogràfics són propis de les illes Canàries? A què es deuen?
9 Quin és l’estany més gran de Catalunya? Quines són les seves característiques?

73
AVALUACIÓ
Àrea
fotocopiable
4 Procediment pràctic. Podeu consultar els mapes

Reforç R
dels rius d’Espanya a les pàgines 133 (vessant can-
1 Tots dos són corrents naturals d’aigües que neixen tàbric), 135 (vessant atlàntic) i 137 (vessant mediter-
en zones muntanyoses i travessen valls i planes, rani) del llibre.
però un riu desemboca al mar o a un llac, i un aflu- 5 Tajo, Ebre, Duero, Guadiana, Guadalquivir, Xúquer,
ent, en un altre riu. Segura, Miño, Túria, Ter.
2 No, alguns rius van a parar a mars interiors o llacs. 6 Resposta oberta.
Fins i tot n’hi ha que s’assequen abans d’arribar a
desguassar enlloc. 7 Resposta oberta.
3 Sí, els llacs d’origen glacial els va excavar el gel 8 Resposta oberta.
d’una glacera. A Europa, els més importants es tro-
ben a Finlàndia i a Rússia. Destaquen el Vättern, el
Làdoga i l’Onega.
4 Vessant àrtic: Petxora. 1 Procediment pràctic. Podeu consultar el mapa dels

rius d’Europa a la pàgina 131 del llibre.
Vessant atlàntic: Tàmesi, Loira, Rin.
Vessant mediterrani: Roine, Dnièper, Ebre, Don. 2 És una àrea els rius de la qual no desguassen en
mars oberts, sinó que van a parar a mars interiors
Conca endorreica: Ural, Volga.
o llacs.
5 a), c) i d).
3 Vessant àrtic: Petxora, Dvina Septentrional.
6 Són llargs, cabalosos i de règim irregular. Vessant atlàntic: Tàmesi, Loira, Rin, Vístula, Elba,
Oder, Sena, Tajo, Garona.
7 El Tajo (vessant atlàntic) és el més llarg i l’Ebre (ves-
sant mediterrani) el més cabalós. Vessant mediterrani: Roine, Dnièper, Ebre, Don, Po,
Maritsa, Tíber, Danubi, Dnièster.
8 Neixen a les Serralades Litorals Catalanes, són curts
i tenen molt pendent. Porten més aigua durant les 4 Resposta oberta. Els principals llacs europeus sep-
èpoques més plujoses (la tardor i la primavera), fins tentrionals són el Vättern, el Làdoga i l’Onega.
al punt que de vegades es desborden i provoquen
5 El vessant cantàbric, situat al nord, ocupa un 5% del
riuades, sobretot al Maresme. Són la Tordera, el
territori peninsular. Els seus rius són curts i la ma-
Besòs, el Foix, el Gaià i el Francolí.
joria neixen a la serralada Cantàbrica. A causa de
les precipitacions freqüents durant tot l’any, el seu
Ampliació A cabal és regular i elevat, amb el màxim a la tardor i
l’hivern.
El vessant atlàntic, situat a l’oest i el sud-oest de
2 Els rius que desemboquen a l’oceà Àrtic discorren la Península, ocupa un 65% del territori. La major
per valls ben tallades, són cabalosos i, a l’hivern, part dels seus rius recorren la Meseta central i la
solen estar glaçats. Els rius que desemboquen a depressió del Guadalquivir. Tenen poca capacitat
l’oceà Atlàntic són llargs, cabalosos i regulars. Re- erosiva, ja que passen per zones de poca inclinació.
cullen l’aigua del desglaç dels sistemes muntanyo- El seu cabal és irregular, amb el màxim anual al final
sos on neixen i les pluges de les regions humides de l’hivern. Això és degut al clima mediterrani con-
que travessen. Com que estan dins de la zona tem- tinental de la zona.
perada, no es glacen. El vessant mediterrani es localitza a l’est i sud-est
peninsular i ocupa el 30% del territori. Els rius, ex-
3 a) Danubi: Alemanya, Àustria, Eslovàquia, Hongria,
cepte l’Ebre, són curts, degut a la proximitat al mar
Croàcia, Sèrbia, Bulgària, Moldàvia, Ucraïna i Ro-
de les serralades on neixen. El seu cabal és irregu-
mania.
lar i en alguns casos fins i tot desapareixen a l’estiu,
Dnièper: Rússia, Bielorússia i Ucraïna. l’estació més seca.
b) Perquè travessen zones planes, són prou amples
i porten prou aigua tot l’any. 6 a) Duero: Pisuerga, Esla, Tormes, Tera, Eresma, Du-
ratón.

74
SOLUCIONS
Àrea
fotocopiable
b) Tajo: Jarama, Alberche, Tiétar, Alagón.

c) Ebre: afluents de fora de Catalunya (Ega, Arga,
Aragón, Gállego, Cinca, Jalón); afluents catalans
(Segre, Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorça-
na, Corb, Valira).
7 Un torrent és un corrent natural d’aigua que neix a

la muntanya, amb pendents pronunciats, cabal irre-
gular i de gran capacitat erosiva.
8 Els barrancs. Es deuen a les característiques del ter-

reny i a l’escassetat de pluges a causa del clima.
9 L’estany de Banyoles és el més gran de Catalunya,

acumula aigües d’origen subterrani i té una superfí-
cie de 111 hectàrees.

75
SOLUCIONS
Àrea
fotocopiable
UNITAT 8
– Solucions
8
Nom i cognoms:

R
1 Observa els mapes de Catalunya i pinta:
De color blau, almenys cinc comarques De color vermell, almenys cinc

on es practiqui l’agricultura.
Catalunya. Divisió comarcal comarques industrials.
Catalunya. Divisió comarcal
2 Observa la imatge. Digues quin tipus de pesca representa i explica’n les característi-
ques:
3 Enumera cinc tipus de ramaderia que podem trobar a Catalunya.
1. 4.
2. 5.
3.

78
REFORÇ
Àrea
fotocopiable
Nom i cognoms:
R
4 Explica en què consisteix l’explotació forestal.
5 Completa aquesta classificació de la indústria en funció del tipus de producte que fabrica.
Indústries de
Indústries de d’
Indústries de de
6 Completa la informació de la taula indicant, per a cada tipus de turisme, en quina època
de l’any es fa i en quin lloc o llocs:
TIPUS DE TURISME ÈPOCA DE L’ANY LLOC
Turisme de neu
Turisme de sol i platja
Turisme cultural
Turisme rural

79
REFORÇ
Àrea
fotocopiable
8
Nom i cognoms:

R
7 Explica la diferència entre estalvi i consum.
8 Completa les frases amb la paraula adequada:
El capital de les empreses és en mans de particulars.
En el cas de les , el capital és propietat dels treballadors i parlem

d’empreses d’ .
Les empreses són controlades i gestionades per l’Estat.
En les empreses el capital és compartit entre particulars i l’Estat.
9 Fes una llista de productes o serveis que consumeixes en un dia qualsevol de la teva
vida des que et lleves al matí fins que et vas a dormir a la nit:
10 Què és la publicitat?

80
REFORÇ
Àrea
fotocopiable
Nom i cognoms:
A
1 Esbrina quins animals es relacionen amb les activitats següents del sector primari i fes
un dibuix de cada un:
a) Ramaderia equina b) Apicultura
2 A més del comerç, el transport i el turisme, el sector serveis inclou altres activitats. Iden-
tifica les dues que corresponen a les imatges i esmenta’n tres més.
3 Escriu exemples de diferents mitjans de transport terrestre, marítim i aeri.
TRANSPORT TERRESTRE TRANSPORT MARÍTIM TRANSPORT AERI

81
AMPLIACIÓ
Àrea
fotocopiable
8
Nom i cognoms:

A
4 El gira-sol s’ha convertit en la icona de les energies renovables per la seva gran capaci-
tat d’aprofitar la llum solar, el seu ús per fabricar biodièsel i perquè s’assembla al Sol.
Esbrina què és el biodièsel i explica-ho. Tot seguit, dissenya un logo que representi les
energies renovables i que inclogui la imatge del gira-sol.
5 Observa aquests gràfics. Mostren el percentatge de persones ocupades en cada sector

econòmic a Espanya, a principis del segle xx i en l’actualitat. Explica quins canvis observes.
A principis del segle XX En l’actualitat
14% 16% 20%
4%
Sector primari 76% Sector primari

70%
Sector secundari Sector secundari
Sector terciari Sector terciari
6 Investiga quines són les zones de Catalunya que reben més turistes cada any.
Què tenen en comú les zones més turístiques?

82
AMPLIACIÓ
Àrea
fotocopiable
Nom i cognoms:
A
7 Amb l’ajut del diccionari, escriu el significat d’aquests termes econòmics:
a) Mercat:
b) Oferta:
c) Demanda:
d) Preu:
e) Salari:
f) Benefici:
g) Crèdit:
h) Crisi:
i) Recessió:
j) Interès:
8 Ets una persona estalviadora? Com es poden acumular estalvis? Pensa i escriu diverses
maneres d’estalviar:
9 Explica amb les teves paraules per a què creus que serveixen les entitats financeres com
els bancs i les caixes d’estalvis:
10 Pensa almenys tres coses o productes que pots comprar a través d’un telèfon mòbil.

83
AMPLIACIÓ
Àrea
fotocopiable
8
Nom i cognoms:

AV
1 Classifica aquestes activitats segons el sector a què pertanyen:
Explotació forestal / Comerç / Mineria / Agricultura / Ramaderia /

Transport / Construcció / Producció d’energia / Indústria / Turisme / Pesca
SECTOR PRIMARI SECTOR SECUNDARI SECTOR TERCIARI
2 Amb quin tipus de ramaderia relacionaries aquests animals?
a) Gallines, ànecs i altres aus de corral:
b) Cabres:
c) Porcs:
d) Vaques, braus i bous:
e) Ovelles:
3 Explica què és la importació i l’exportació de productes:
4 Classifica les fonts d’energia que coneguis en renovables i no renovables.
RENOVABLES NO RENOVABLES

84
AVALUACIÓ
Àrea
fotocopiable
Nom i cognoms:
AV
5 Classifica les següents activitats industrials:
Indústria metal·lúrgica Indústria tèxtil Indústria naval

Indústria alimentària Indústria química Indústria automobilística
INDÚSTRIES DE BÉNS
INDÚSTRIES DE BASE INDÚSTRIES DE BÉNS D’EQUIP
DE CONSUM
6 Indica si les afirmacions següents són certes o falses. Corregeix les falses:
a) La distribució de la població per sectors econòmics de Catalunya és molt diferent de
la d’Europa.
b) El sector primari és el que menys persones ocupa a Catalunya.
c) El sector terciari és el que menys ha crescut a Catalunya els darrers anys.
d) A Catalunya, la ramaderia té més pes econòmic que l’agricultura.
e) Barcelona, Tarragona i Girona són els nuclis comercials més actius de Catalunya.
7 Quines altres activitats del sector terciari responen a aquestes característiques?
a) Té lloc en col·legis, instituts i universitats.
b) Inclou centres de salut, clíniques i hospitals.
c) Ho són les emissores de ràdio i televisió.
d) Comprenen moltes activitats com la vigilància del trànsit, els bombers i els serveis de
neteja.

85
AVALUACIÓ
Àrea
fotocopiable
8
Nom i cognoms:

AV
8 Llegeix les definicions i esbrina la paraula a què es refereixen.

a) Mitjà d’intercanvi, generalment en forma de bitllets i monedes, acceptat per la socie-
tat per al pagament de béns i serveis.
b) Sistema comercial per excel·lència de l’antiguitat que consistia a fer intercanvis de

productes.
c) La part dels diners que es guarden per gastar-los més tard, sigui per a una emergèn-
cia o per complir un desig personal.
9 Relaciona els diferents tipus d’empresa amb el sector econòmic que correspongui:
1. Sector primari A. Dedicades a la transformació de béns,

com les industrials i de la construcció.
2. Sector secundari B. O
btenen els recursos de la natura, com les
agrícoles, pesqueres o ramaderes.
3. Sector terciari C. Empreses que es dediquen a l’oferta de

serveis o al comerç.
10 Explica què és la publicitat i per a què serveix.

86
AVALUACIÓ
Àrea
fotocopiable
3 Transport terrestre: cotxe particular, moto, camió,

Reforç R
ferrocarril, tramvia, metro, autobús, autocar, etc.
1 De color blau: Segrià, Garrigues, Gironès, Mares- Transport marítim: vaixell mercant, petrolier, trans-
me, Baix Ebre, Montsià… bordador, ferri, barca…
De color vermell: Barcelonès, Vallès Oriental, Va- Transport aeri: avió, helicòpter, ultralleuger, avione-
llès Occidental, Baix Llobregat, Tarragonès, Baix ta…
Camp…
4 El biodièsel és un combustible líquid que s’obté a
2 Pesca litoral. Es fa en aigües properes a la costa. Es partir d’olis vegetals. És, per tant, una energia reno-
pesquen espècies com la tonyina, el verat, la sardi- vable que es pot utilitzar per substituir totalment o
na i diversos mariscos i crustacis. parcialment el gasoil derivat del petroli.
3 Avícola, porcina, bovina, vacum i cabrum. 5 Resposta oberta. Cal destacar el descens de l’ocu-
pació en el sector primari i l’ascens del sector
4 És una activitat del sector primari que consisteix secundari, el qual, tanmateix, ha perdut pes els
principalment en l’explotació de la fusta dels arbres darrers anys en favor del sector serveis, que és el
per produir mobles, paper, suro, resina, etc. dominant en l’actualitat.
5 Indústries de base. Indústries de béns d’equip. In- 6 Les costes mediterrànies, en particular la Costa
dústries de béns de consum. Daurada i la Costa Brava.
6 Turisme de neu: hivern, muntanya. Les zones més turístiques reben majoritàriament
Turisme de sol i platja: estiu, costa. turisme de sol i platja. Tanmateix, molts visitants
també trien els Pirineus i ciutats amb un gran pa-
Turisme cultural: tot l’any, ciutats amb un patrimoni
trimoni històric i artístic com Barcelona, Tarragona,
històric i artístic important.
Girona, Figueres, etc.
Turisme rural: tot l’any, àrees rurals.
7 a) Mercat:
lloc on es fan operacions de compra
7 L’estalvi és la part dels diners que es guarda per a i venda. També anomenem mercat al conjunt
necessitats futures en comptes de gastar-la. d’aquestes operacions.
El consum és la compra o l’ús d’un producte per b) Oferta: béns i serveis que s’ofereixen en un mer-
satisfer necessitats o gustos. cat.
8 El capital de les empreses privades és en mans de c) Demanda: béns i serveis que els clients busquen
particulars. en un mercat.
En el cas de les cooperatives, el capital és propi- d) Preu: valor fixat en diners d’un bé o un servei.
etat dels treballadors i parlem d’empreses d’auto- e) Salari: remuneració que percep una persona pel
gestió. seu treball.
Les empreses públiques són controlades i gestio- f) Benefici: guany que s’obté d’una venda o una in-
nades per l’Estat. versió.
En les empreses mixtes el capital és compartit en- g) Crèdit: préstec que es demana amb el compro-
tre particulars i l’Estat. mís de tornar-lo en un termini i a un interès de-
terminat.
9 Resposta oberta.
h) Crisi: canvi sobtat que dóna lloc a inestabilitat
10 La publicitat és la tècnica o activitat que té com a econòmica.
objectiu donar a conèixer al públic un producte o i)
Recessió: disminució de les activitats econòmi-
servei a través dels mitjans de comunicació per tal ques.
d’estimular el desig de comprar-lo o fer-ne ús.
j) Interès: percentatge sobre allò prestat que cal pa-
gar quan es torna un crèdit.
Ampliació A
8 Resposta oberta.
1 a) Cavalls. b) Abelles. Procediment pràctic.
9 Resposta oberta. Són intermediaris financers, és a
2 Hostaleria i teatre. Resposta oberta: banca, educa- dir, empreses que presten diners (crèdits) o els ac-
ció, sanitat, atenció a gent gran… cepten (dipòsits) a canvi d’una remuneració (interès).

87
SOLUCIONS
Àrea
fotocopiable
10 Resposta oberta. Entrades per a espectacles, mú- 5 Indústries de base: metal·lúrgica, química. Indústri-
sica, aplicacions informàtiques, serveis telefònics, es de béns d’equip: naval, automobilística. Indústri-
etc. es de béns de consum: tèxtil, alimentària.
6 a) Falsa. La distribució de la població per sectors

Avaluació unitat 8 AV econòmics de Catalunya és semblant a la d’Europa.
b) Certa. c) Falsa. El sector terciari és el que més
1 Sector primari: explotació forestal, agricultura, ra- ha crescut a Catalunya els darrers anys. d) Certa.
maderia i pesca. e) Certa.
Sector secundari: mineria, construcció, producció
d’energia i indústria. 7 a) Educació. b) Sanitat. c) Mitjans de comunicació.
d) Serveis públics.
Sector terciari: comerç, transport i turisme.
8 a) Diners. b) Bescanvi. c) Estalvi.
2 a) Avícola. b) Cabrum. c) Porcina. d) Vacum. e) Ovi-
na. 9 1:B. 2:A. 3:C.
3 Anomenem exportació a la venda de productes i 10 La publicitat és la tècnica o activitat que té com
béns a un altre país, i importació a la compra de a objectiu donar a conèixer al públic un producte
productes i béns d’un altre país. o servei a través dels mitjans de comunicació per
tal d’estimular el desig de comprar-lo o fer-ne ús.
4 Renovables: aigua, vent, sol…
Moltes vegades comprem sota la influència de la
No renovables: gas, carbó, petroli, energia nucle- publicitat coses de les quals podríem prescindir fà-
ar… cilment.

88
SOLUCIONS
Àrea
fotocopiable
UNITAT 9
– Avaluació final AF
– Solucions
9
Nom i cognoms:

R
1 Durant la guerra del Francès, què van fer les Corts reunides a Cadis?
2 Quins fets del Sexenni Revolucionari destacaries? Hi van participar els catalans?
Al·legoria de la Primera República.
3 Per què durant el segle xix Catalunya va ser anomenada la fàbrica d’Espanya?

90
REFORÇ
Àrea
fotocopiable
Nom i cognoms:
R
4 Relaciona.
a) La sobirania resideix en el rei.

1. Liberalisme
b) La sobirania resideix en el poble.
2. Absolutisme
c) Societat formada per noblesa,
clergat i tercer estat 3. De classes
d) Societat formada per burgesia, 4. Estamental

classe mitjana i proletariat
5 Descriu el pla d’Eixample de Barcelona.
6 Com era l’art modernista català?

91
REFORÇ
Àrea
fotocopiable
9
Nom i cognoms:

R
7 Respon a aquestes preguntes sobre la Segona República Espanyola i la Guerra Civil:

a) Quin any es va proclamar la Segona República?
b) Quins polítics van presidir la Generalitat republicana?
c) Digues els principis fonamentals de la Constitució de 1931.
d) Esmenta les reformes principals que va tirar endavant la República.
e) Durant quins anys va tenir lloc la Guerra Civil?
8 Quant va durar la dictadura franquista? Quins fets d’aquell període destacaries?
Cartilla i cupons de racionament.

92
REFORÇ
Àrea
fotocopiable
Nom i cognoms:
R
9 En què va consistir la transició?
10 Explica quins són els problemes actuals de les societats espanyola i catalana.
11 Com descriuries l’arquitectura dels segles xx i xxi?

93
REFORÇ
Àrea
fotocopiable
9
Nom i cognoms:

A
1 Busca en el diccionari el significat d’aquests termes:
a) Cacic:
b) Liberal:
c) Republicà:
d) Monàrquic:
e) Sufragi:
f) Legislatura:
2 Pinta el mapa diferenciant el territori ocupat pels sublevats i per la República a inicis de
1936.
a) Quant de temps va durar la
guerra?
S ssa
b) Per què van véncer els suble- `
vats?
Juliol de 1936
Sublevats
Republicans
c) Quines conseqüències va partir Catalunya?

94
AMPLIACIÓ
Àrea
fotocopiable
Nom i cognoms:
A
3 Busca informació, en internet i en enciclopèdies, sobre els cartells de la Guerra Civil. Tria
un cartell i descriu-lo (què representa, quan es va fer, qui el va dissenyar, què es pretenia
amb la seva difusió, etc.).

95
AMPLIACIÓ
Àrea
fotocopiable
9
Nom i cognoms:

A
4 Busca informació a internet sobre els primers gratacels i fes un resum. N’hi ha cap a la
teva població? Com és?
Torre Agbar (Barcelona).
5 Tria un pintor del segle xx (Picasso, Miró, Dalí…), busca’n informació i fes una breu des-
cripció d’una de les seves obres que més t’agradi.
6 Tria una dona catalana actual que destaqui en qualsevol àmbit de la cultura, l’art, els
negocis, la política, l’esport, la ciència… Descriu els seus assoliments més importants.

96
AMPLIACIÓ
Àrea
fotocopiable
Nom i cognoms:
AV
1 Digues si aquestes afirmacions són vertaderes (V) o falses (F). Escriu correctament les
falses.
a) Els absolutistes defensaven la Constitució de 1812.
b) El 1868 el rei Alfons XII va haver de renunciar al tron.
c) Els republicans defensen el paper del rei en el govern d’un país.
d) La Segona República va autoritzar el matrimoni civil, el divorci i el dret de vot de les
dones.
e) La Generalitat de Catalunya va ser restablerta el 1977 en la persona de Josep Tarra-
dellas.
f) El 2016, el 15% de la població no tenia feina a Catalunya.
2 Quin va ser el moviment artístic predominant a Catalunya a finals del segle xix i principis
del segle xx.
3 Descriu els problemes socials a Catalunya entre 1909 i 1923.
4 Quin fet va desencadenar la Guerra Civil Espanyola?

97
AVALUACIÓ
Àrea
fotocopiable
9
Nom i cognoms:

AV
5 Què és l’estat del benestar?
6 Escriu el terme que correspon a cada definició:
a) : art de projectar i construir edificis útils per a les persones i

que no alterin l’entorn.
b) : art que experimenta amb el color i les formes.
c) : art en que va destacar Joan Salvat-Papasseit.
7 Relaciona:
a) Jaume Plensa 1. Pintura
b) Antoni Tàpies 2. Arquitectura
c) J. V. Foix 3. Poesia
d) Mercè Rodoreda 4. Novel·la
e) Ricard Bofill 5. Escultura
8 Observa la imatge i explica la importància de les noves tecnologies en les nostres vides.

98
AVALUACIÓ
Àrea
fotocopiable
Nom i cognoms:
AF
1 Explica en què consisteix la digestió i quines glàndules associades hi intervenen.
2 Descriu el procés que té lloc en aquesta imatge.
3 Explica com es produeix el batec cardíac.
4 Completa aquesta taula:
PROCÉS DESCRIPCIÓ
Pubertat
Alliberament de l’òvul per part dels ovaris
Menstruació
Fecundació
Període comprès entre la fecundació i el part

99
AVALUACIÓ FINAL
Àrea
fotocopiable
9
Nom i cognoms:

AF
5 Completa la informació d’aquesta taula:
ESTÍMUL ÒRGAN DELS SENTITS NERVI
Òptic
Pituïtària del nas
Substàncies a la boca
Vibracions sonores
6 Encercla les malalties infeccioses, digues per què ho són i explica com les podem pre-
venir.
obesitat / grip / varicel·la / trencament de tíbia / refredat /

trencament de lligaments / xarampió
7 Digues dues fonts d’energia renovables i dues de no renovables. En què es diferencien?

A qui beneficia el desenvolupament de les renovables?

100
AVALUACIÓ FINAL
Àrea
fotocopiable
Nom i cognoms:
AF
8 Assenyala en el mapa d’Europa els sistemes muntanyosos, els massissos i les planes
més importants.
0 200 400 600 800 1000 km
9 Quin clima o climes tenen els següents territoris?
TERRITORI CLIMA
Catalunya
Regne Unit
Ucraïna
Noruega
Holanda
Grècia
10 En quin mar o oceà desemboca cada riu?
RIU DESEMBOCADURA
Garona
Xúquer
Tajo
Guadalquivir
Bidasoa
Ter

101
AVALUACIÓ FINAL
Àrea
fotocopiable
9
Nom i cognoms:

AF
11 Què és una empresa?
12 Quines són les comarques més industrialitzades de Catalunya?
13 Contesta aquestes preguntes:
a) Quan va ser creada la Generalitat republicana?
b) Qui la va prohibir?
c) Quan va poder tornar de l’exili el president de la Generalitat?
14 Digues algunes dones catalanes destacades de la nostra història contemporània. Tria

una d’elles i elabora una breu biografia.

102
AVALUACIÓ FINAL
Àrea
fotocopiable
per arquitectes com ara Lluís Domènech i Monta-

Reforç R
ner, Josep Puig i Cadafalch, Antoni Gaudí i Josep
1 Van elaborar la Constitució de 1812, que reconeixia Maria Jujol. El modernisme és un art elegant, que
com a rei a Ferran VII, el fill de Carles IV, i procla- s’inspira en les formes corbes de la natura (vege-
mava que el poder pertanyia al poble i que tots els tals, animals i humanes) i que fa servir com a ele-
espanyols eren iguals davant la llei. ments decoratius els vitralls, els mosaics, les reixes
forjades, les escultures de marbre, etc. A Catalunya
2 Resposta oberta. Van participar catalans com Joan va ser impulsat pels burgesos rics i va ser un mitjà
Prim, Francesc Pi i Margall i Laureà Figuerola. d’expressió de la tradició cultural catalana en repre-
Durant el Sexenni Democràtic es va imposar un rè- sentar la senyera, la llegenda de Sant Jordi, etc.
gim liberal progressista basat en el vot de tots els
7 a) 1931.
homes majors d’edat (sufragi universal masculí). Es
va buscar un nou rei i el 1870 les Corts van triar l’ita- b) Francesc Macià i Lluís Companys.
lià Amadeu de Saboia, que va tenir com a principal c) La Constitució de 1931 va establir les llibertats
suport el president del Govern, el general català ciutadanes, el sufragi universal per a homes i do-
Joan Prim. nes, la separació de l’Església i l’Estat i el dret a
El 1873, Amadeu I va renunciar al tron, es va procla- l’autonomia de les regions.
mar la Primera República i es va mirar d’instaurar un d) Es va crear el govern de la Generalitat de Cata-
règim federal. El federalisme, que era la ideologia lunya, que van presidir successivament Francesc
política predominant a Catalunya, pretenia la desa- Macià i Lluís Companys. Alhora, el govern de la
parició de l’Estat centralista i la creació d’una sèrie República va impulsar el matrimoni civil, el divor-
de regions federals que coincidien amb els antics ci, el repartiment de terres entre els camperols
regnes històrics. més pobres i la creació d’escoles públiques.
Tanmateix, la Primera República no es va poder 8 1939-1975. Resposta oberta.
consolidar a causa d’un aixecament dels carlins
després de la independència de Cuba i de la rebel· 9 Va ser un procés de canvi polític iniciat a la mort
lió dels cantons, territoris que no acceptaven el po- de Franco que va permetre l’establiment d’un rè-
der de la República. El 1874 es va restaurar la mo- gim democràtic i la restauració de la Generalitat de
narquia borbònica amb Alfons XII, fill d’Isabel II. Catalunya.
3 Durant el segle xix es va consolidar a Catalunya el 10 Resposta oberta. S’hi hauria d’esmentar, per exem-
creixement econòmic iniciat al segle anterior. La ple, l’atur, la pobresa, la baixa natalitat i l’emigració
industrialització va fer que Catalunya fos anomena- de molts joves que no troben feina aquí.
da la fàbrica d’Espanya. El sector més important va
11 En el segle xx l’arquitectura es va centrar en el dis-
ser el tèxtil, el qual es va especialitzar en la produc-
seny d’edificis útils per a les persones amb els nous
ció de teles de cotó i de llana que es venien en els
materials i les noves tecnologies. En el segle xxi es
mercats interiors i de les Antilles.
fa cada cop més important que els edificis no alterin
4 a-2, b-1, c-4, d-3. el medi ambient. Durant aquests segles destaquen
arquitectes com Josep Lluís Sert, Rafael Moneo, Ri-
5 Barcelona va enderrocar les muralles (1854) i va card Bofill, Enric Miralles i Benedetta Tagliabue.
aprovar un pla d’Eixample (1859) que aviat va ser
imitat per altres ciutats espanyoles. Els carrers de
l’Eixample són rectes i amples (aproximadament Ampliació A
20 m) i es tallen perpendicularment per donar lloc
a una quadrícula d’illes. La comunicació ràpida en-
1 a) Cacic: persona que es val de la seva riquesa i po-
der per intervenir abusivament en la política o la
tre els diferents barris es veu afavorida per algunes
vida d’una comunitat.
vies de fins a 50 metres d’amplada. Els elements i
serveis que han de facilitar la vida dels barcelonins b) Liberal: partidari del liberalisme polític i d’un rè-
estan distribuïts equitativament. gim constitucional.
c) Republicà: partidari de la república com a forma
6 A partir de 1888 i fins a 1915, aproximadament,
de govern, sense reis.
molts dels nous edificis de Barcelona i d’altres ciu-
d) Monàrquic: partidari de la monarquia com a for-
tats catalanes van ser construïts en estil modernista
ma de govern.

103
SOLUCIONS
Àrea
fotocopiable
e) Sufragi: dret polític i constitucional de votar per 5 L’estat del benestar és un conjunt de polítiques so-
triar els càrrecs públics. cials a través de les quals l’estat té un paper fona-
f) Legislatura: període de temps durant el qual un mental en la protecció i promoció dels drets econò-
govern i el parlament d’un estat o una comunitat mics i el benestar social dels seus ciutadans. Així,
autònoma exerceixen els seus poders. A Espanya l’estat proporciona a la ciutadania serveis públics
i a Catalunya dura quatre anys. com ara escoles i hospitals, subsidis d’atur i pensi-
ons de jubilació, etc.
2 a) Del 18 de juliol de 1936 a l’1 d’abril de 1939.
b) Per la seva superioritat en armes i recursos i per
6 a) Arquitectura.
la manca d’unitat política dels partidaris de la b) Pintura.
República. c) Poesia.
c) Moltes persones (soldats i civils) van morir, mol-
7 a-5, b-1, c-3, d-4, e-2.
tes ciutats van ser bombardejades per aire, la
Generalitat de Catalunya va ser prohibida i milers 8 Resposta oberta. Les noves tecnologies, basades
de catalans van fugir a l’estranger. en la informàtica i en internet, tenen un gran im-
pacte social avui dia i estan revolucionant les co-
3 Resposta oberta. municacions, l’oci i la difusió de la informació i el
4 Resposta oberta. Un gratacels és un edifici de més coneixement amb independència de les distàncies
de 100 m d’altura. Els primers gratacels es van co- geogràfiques.
mençar a enlairar cap al 1890 als Estats Units grà-
cies a la combinació de l’acer i de l’ascensor en la
construcció.
Avaluació final AF
1 La digestió és la transformació dels aliments que

5 Resposta oberta.
mengem en nutrients i la seva absorció. Glàndules
6 Resposta oberta. salivals, fetge i pàncrees.
2 Intercanvi de gasos entre la sang (diòxid de carbo-

Avaluació unitat 9 AV ni) i els alvèols (oxigen).
1 Falses: a, b i c. Vertaderes: d, e i f. Frases corregi- 3 En iniciar-se el batec cardíac, el cor es dilata i la

des: sang entra a les aurícules a través de les venes.
Després, les vàlvules s’obren i la sang passa als ven-
a) La constitució de 1812 proclamava que el poder
tricles. En la segona fase del batec cardíac, el cor es
pertanyia al poble i que tots els espanyols eren
contrau amb força; aquest moviment fa que la sang
iguals davant la llei.
surti dels ventricles a través de les artèries.
b) El 1868 la reina Isabel II va haver de renunciar al
tron. 4 Pubertat: Inici dels canvis corporals i aparició dels
c) Els republicans defensen la república com a for- caràcters sexuals secundaris.
ma de govern, sense reis. Ovulació: Alliberament de l’òvul per part dels ova-
ris.
2 El modernisme.
Menstruació: Expulsió de l’òvul i una mica de sang
3 A Barcelona, el juliol de 1909, es va produir l’esclat quan no es produeix una fecundació.
revolucionari de la Setmana Tràgica en contra de la Fecundació: Unió de l’òvul i l’espermatozoide.
guerra colonial que Espanya lliurava al Marroc. Du-
Desenvolupament de l’embrió: Període comprès
rant els anys del pistolerisme (1919-1923), els pis-
entre la fecundació i el part.
tolers dels patrons i dels anarquistes van omplir de
morts els carrers de Barcelona. Per mirar de contro- 5 Llum - ull - òptic.
lar aquest clima d’agitació, el general Miguel Primo Substàncies a l’aire - pituïtària del nas - olfactori.
de Rivera es va fer amb el poder amb un cop militar
Substàncies a la boca - papil·les gustatives - gus-
(1923).
tatiu.
4 El 18 de juliol de 1936, una bona part de l’Exèrcit Vibracions sonores - orella - auditiu.
espanyol es va aixecar contra la República.

104
SOLUCIONS
Àrea
fotocopiable
6 Grip, varicel·la, refredat i xarampió. Són malalties 11 Una empresa és una unitat econòmica que produ-
infeccioses perquè les origina un agent infecciós eix béns o serveis per vendre’ls al mercat amb l’ob-
(un virus, un bacteri, un fong o un protozou). Es po- jectiu principal d’obtenir beneficis.
den prevenir amb una bona higiene.
12 El Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occiden-
7 Renovables: solar, eòlica, hidroelèctrica, biomas- tal, el Baix Llobregat, el Tarragonès, el Baix Camp i
sa… No renovables: carbó, petroli, energia nucle- el Segrià.
ar… Les renovables són inesgotables, a diferència
de les no renovables; a més, com que són netes,
13 a) El govern de la Generalitat de Catalunya es va
crear quan la Constitució de 1931 va establir el
permeten lluitar contra l’escalfament global i mi-
dret a l’autonomia de les regions espanyoles.
llorar la qualitat de l’aire que respirem, i beneficien
El van presidir successivament Francesc Macià i
tota la societat.
Lluís Companys.
8 Procediment pràctic. b) La victòria franquista a la guerra civil va significar
la prohibició de la Generalitat, que tanmateix va
9 Catalunya: mediterrani, oceànic i de muntanya.
continuar existint en l’exili.
Regne Unit: oceànic.
c)
La Generalitat de Catalunya va ser restablerta
Ucraïna: continental.
plenament el 1977 en la persona de Josep Tar-
Noruega: polar, oceànic, continental i de munta- radellas. Des d’aleshores hi ha hagut diversos
nya. governs al capdavant de la Generalitat de Cata-
Holanda: oceànic. lunya.
Grècia: mediterrani.
14 Resposta oberta. Per exemple: Caterina Albert,
10 Garona, Tajo i Guadalquivir: oceà Atlàntic. Francesca Bonnemaison, Teresa Claramunt, Lluïsa
Vidal, Frederica Montseny, Lola Anglada, Margarida
Xúquer i Ter: mar Mediterrània.
Xirgu, Montserrat Caballé, Carme Ruscalleda…
Bidasoa: mar Cantàbrica.
Resposta oberta.

105
SOLUCIONS
Àrea
fotocopiable
NOTES
NOTES
NOTES
107
NOTES

Mi PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Mi PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

O N E I X E M E N T

UNITAT 1.............................................................. 3 UNITAT 6.............................................................. 55

Data: Coneixement del medi 6è

1 De què s’encarrega l’aparell digestiu?

2 Què són l’espermatozoide i l’òvul? Com són?

4 Quan diem que una persona té salut? I que està malalta?

5 Esmenta una unitat del relleu català i digues el que en sàpigues.

© Editorial Barcanova, SA. Material fotocopiable autoritzat.

6 Quin clima hi ha a la població on vius? Descriu-ne les característiques corresponents a

7 Coneixes cap riu de Catalunya? Què en saps?

8 Com definiries els diners? I l’estalvi?

9 Què tenen en comú Francesc Macià, Lluís Companys i Josep Tarradellas?

© Editorial Barcanova, SA. Material fotocopiable autoritzat.

Data: Coneixement del medi 6è

© Editorial Barcanova, SA. Material fotocopiable autoritzat.

2 Observa el dibuix dels moviments respiratoris i completa els rètols.

a) Entra aire ric en

c) El diafragma es d) L’aire arriba als

En els alvèols pulmonars, l’ de l’aire inspirat passa a la

Alhora, el , que és un producte de rebuig, passa de la sang

4 Escriu una funció per a cadascuna d’aquestes cèl·lules de la sang:

© Editorial Barcanova, SA. Material fotocopiable autoritzat.

Data: Coneixement del medi 6è

5 Observa el dibuix dels moviments respiratoris i completa els rètols.

És una vena perquè

És una artèria perquè

6 Completa aquest text.

Un glòbul vermell va sortir del ventricle dret per l’ i es va diri-

De sobte, el cor es va contraure amb força i el glòbul va sortir per l’

© Editorial Barcanova, SA. Material fotocopiable autoritzat.

1. En iniciar-se el batec cardíac, el cor

2. En la segona fase del batec cardíac,

8 Classifica aquests òrgans segons l’aparell al qual pertanyen:

tràquea / bufeta / bronquis / urèters / laringe / ronyons / uretra

© Editorial Barcanova, SA. Material fotocopiable autoritzat.

Data: Coneixement del medi 6è

1 Completa la informació dels quadres en relació amb les imatges.

mac. Les parets d’aquest òrgans secre-

ten , que trans-

formen el bol en una pasta anomenada

el suc i els sucs

una pasta amb els

anomenada quil. Correspon al dibuix:

C En les vellositats de l’intestí prim, els

són absorbits i passen a la sang, que cir-

cula pels . Corres-

© Editorial Barcanova, SA. Material fotocopiable autoritzat.

2 Les paraules hemorràgia, hematologia, hematòleg i hemoglobina comparteixen el ma-

4 Completa aquest esquema sobre l’excreció en el cos humà.

SANG AMB SUBSTÀNCIES DE REBUIG

© Editorial Barcanova, SA. Material fotocopiable autoritzat.

Data: Coneixement del medi 6è

1 Escriu en el dibuix el nom dels òrgans

2 Escriu, al costat de cada part de

3 Escriu en el dibuix els noms dels òrgans de l’aparell respiratori.

4 a) Anomena els dos moviments respira-

b) Què els provoca? C.

c) Què aconseguim mitjançant la respiració?

© Editorial Barcanova, SA. Material fotocopiable autoritzat.

6 Escriu en el dibuix el nom de les parts del cor.

7 Defineix i posa un exemple de:

8 Escriu el nom de les parts de l’aparell excretor A.

9 Explica en què es diferencia la sang que entra

a) Entra aire ric en

c) El diafragma es d) L’aire arriba als

4 a) Anomena els dos moviments respira-

c) Què aconseguim mitjançant la respiració?

1 A: Penis. B: Testicle. C: Conductes deferents. D: Ve 1 1. O

6 Els caracters sexuals secundaris són característi 8 a:3, b:1, c:2.