Polièster

El polièster és una categoria de polímers que contenen el

Polièster
grup funcional èster en la seva cadena principal.[1]

Els poliesters inclouen biopolímers, tals com la cutina de les

cutícules de les plantes, així com els sintètics a través de
polimerització per creixement en etapes com ara policarbonat
i polibutirat. Poliésters naturals i alguns materials sintètics
són biodegradables, però la majoria de polièsters sintètics no
ho són.

Tot i que hi ha molts polièsters, el terme «polièster» com un

material específic més comunament es refereix a tereftalat de
polietilè (PET). Substància fibra tèxtil
Data de descobriment 1941
Depenent de l'estructura química, el polièster pot ser un
termoplàstic o termoestable, també hi ha resines de polièster
curades amb enduridors, però, els polièsters més comuns són
termoplàstics.

Teles teixides o de punt de fil o llana de polièster són àmpliament utilitzats en roba i mobles per a la llar, des de samarretes i
pantalons, jaquetes i barrets, roba de llit, mantes, mobles entapissats i estoretes per al ratolí d'ordinador. Fibres de polièster
industrials, fils i cordes s'utilitzen en els reforços de pneumàtics, teixits per a cintes transportadores, cinturons de seguretat, teixits
recoberts i reforços de plàstic amb l'absorció d'alta energia. Fibra de polièster s'utilitza com a material de farciment aïllant coixins,
edredons i farcit de tapisseria. Els poliesters també s'utilitzen per fer ampolles, pel·lícules, roba impermeable, canoes, pantalles de
cristall líquid, hologrames, filtres, pel·lícula dielèctrica de condensadors, aïllament de la pel·lícula per al filferro i cintes aïllants. Els
poliesters són àmpliament utilitzats com un acabat en els productes de fusta d'alta qualitat, com ara guitarres, pianos i vehicles /
interiors iot. Propietats tixotròpiques de polièster aspersió aplicables els fan ideals per a ús en fusta de gra obert, ja que poden omplir
ràpidament gra de fusta, amb un gruix de pel·lícula d'alt gruix per capa. Poliésters curats es pot polir i polir a un alt brillantor, acabat
durador.

Mentre que la roba sintètica, en general, és percebut per molts com tenir una menor sensació natural en comparació amb teixits de
fibres naturals (com cotó i llana), teixits de polièster poden proporcionar avantatges específiques sobre teixits naturals, com una
millor resistència a les arrugues, retenció del color i d'alta durabilitat. Com a resultat, les fibres de polièster se centrifuguen a vegades
juntament amb fibres naturals per produir un drap amb propietats combinades. Les fibres sintètiques poden també crear materials
amb aigua superior, vent i resistència al medi ambient en comparació amb les fibres d'origen vegetal. Poliésters cristal·lins líquids són
un dels primers polímers de cristall líquid utilitzades industrialment. S'utilitzen per les seves propietats mecàniques i de resistència a
la calor. Aquestes característiques també són importants en la seva aplicació com un segell abrasible en motors a reacció.

[2]
Aquesta fibra és suau, brillant i molt resistent, que no s'arruga ni s'encongeix.

Referències
1. «Polièster (http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0133154.xml)». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia
Catalana.
2. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003,
p.176. DL M-50.522-2002.ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014].
Vegeu també
Lúrex.

A Wikimedia Commons hi
ha contingut multimèdia
relatiu a: Polièster

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Polièster&oldid=20653825
»

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 5 gen 2019 a les 17:23.

El text està disponible sota laLlicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes
addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation,
Inc.