JURISPRUDENCIA

Roj: AAP GI 323/2019 - ECLI: ES:APGI:2019:323A

Id Cendoj: 17079370022019200093
Órgano: Audiencia Provincial
Sede: Girona
Sección: 2
Fecha: 21/05/2019
Nº de Recurso: 542/2017
Nº de Resolución: 100/2019
Procedimiento: Recurso de apelación
Ponente: JOAQUIN MIGUEL FERNANDEZ FONT
Tipo de Resolución: Auto

Secció núm. 02 Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.02)

Plaça Josep Maria Lidón Corbí, 1, pl. 5a - Girona
17001 Girona
Tel. 972942368
Fax: 972942373
A/e: upsd.aps2.girona@xij.gencat.cat
NIG 1711442120168141592
Recurs d'apel lació 542/2017 2
Matèria: Apel lació civil
Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 d'Olot (UPSD Civil 1)
Procediment d'origen: Judici Monitori 353/2016
Part recurrent / Sol licitant: UNION FINANCIERA ASTURIANA, SA
Procurador/a: Anna Romaguera Colom
Advocat/ada: ALFREDO PRIETO VALIENTE
Part contra la qual s'interposa el recurs:
Procurador/a:
Advocat/ada:
INTERLOCUTÒRIA 100/2019
Il lms. Srs:
PRESIDENT
JOSÉ ISIDRO REY HUIDOBRO
MAGISTRATS
JOAQUIM FERNÁNDEZ FONT
MARIA ISABEL SOLER NAVARRO
JAUME MASFARRÉ COLL
Girona, 21 de maig de 2019

1
 JURISPRUDENCIA

ANTECEDENTS DE FET
PRIMER. El 30 d'agost de 2017 es van rebre les actuacions de Judici Monitori 353/2016, procedents del Jutjat
de Primera Instància i Instrucció núm. 1 d'Olot (UPSD Civil 1), a fi de resoldre el recurs d'apel lació interposat
per la procuradora Anna Romaguera Colom, en representació de UNION FINANCIERA ASTURIANA, SA, contra
la Interlocutòria de 19 de juny de 2016.
SEGON. El contingut de la part dispositiva de la interlocutòria objecte de recurs és el següent:
"PARTE DISPOSITIVA:
ACUERDO: Inadmitir a trámite de petición inicial de procedimiento monitorio presentada en nombre y
representación de Unión Financiera Asturian, S.A. Establecimiento Financiero de Crédito."
TERCER. El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus
de recursos.
QUART. En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al
cas.
Es va assenyalar la data per dur a terme la deliberació, votació i decisió, que han tingut lloc el 13/05/2019.
Es va designar com a ponent al magistrat JOAQUIM FERNÁNDEZ FONT.

FONAMENTS DE DRET
Tema litigiós.
PRIMER. La societat financera demandant va atorgar un préstec sense garantia hipotecària a la part
demandada.
Arran de l'impagament de diverses mensualitats del préstec, la primera va declarar el venciment anticipat de
la part del préstec que faltava per vèncer i va presentar una demanda de procediment monitori.
SEGON. La interlocutòria de primera instància, en compliment d'allò que preveu l' article 815.4 de la LEC ,
va donar trasllat per fer al legacions a les parts sobre la possible concurrència de clàusules abusives en el
contracte en el qual es fonamentava.
La interlocutòria impugnada no va admetre la demanda.
Aquesta decisió es basa en què els interessos retributius pactats en el contracte de préstec serien abusius.
TERCER. La demandant no està d'acord amb aquesta decisió.
El seu recurs es fonamenta en la infracció dels articles 812 i 815.4 de la LEC .
Segons l'apel lant, el control que imposa el segon dels articles esmentats quan la reclamació es basi en un
contracte signat entre un empresari i un consumidor, és el relatiu al caràcter abusiu d'alguna de les clàusules
que fonamentin la petició o que tinguin incidència en la determinació de la quantitat reclamada.
Segons els recurs, no es podria entrar a valorar si els interessos retributius són o no abusius perquè afecten a
un element essencial del contracte com és el preu per la disposició del capital.
Finalment, diu que el tipus d'interès retributiu pactat seria transparent.
Control de la transparència de la clàusula relativa als interessos retributius.
QUART. L' article 815.4 de la LEC , després de la reforma introduïda per la llei 42/2.015, de 5 d'octubre, amb
la finalitat d'adaptar la legislació processal espanyola a la interpretació que de la normativa comunitària ha
fet el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), no només autoritza, sinó que imposa, que els tribunals
controlin d'ofici abans d'admetre a tràmit una demanda de procediment monitori, si les clàusules inserides
en els contractes entre professionals i consumidors que fonamentin la petició o la quantitat reclamada, són
abusives, amb les conseqüències inherents a aquesta decisió (paràgraf tercer de l'article 815.4).
Per tant, determinar si la clàusula que fixa els interessos retributius del contracte és abusiva, esdevé un
imperatiu legal.
CINQUÈ. El problema que es planteja és quin abast ha de tenir aquest control si partim de la base que ens
trobem davant d'un element essencial del contracte.
Efectivament, l'interès retributiu és la determinació del preu a pagar per rebre un préstec o un crèdit. És a dir,
la contraprestació del capital que es rep o del que es pot disposar.

2
 JURISPRUDENCIA

SISÈ. L' article 4 de la Directiva 93/13 de la UE disposa:

" 1. Sin perjuicio del artículo 7, el carácter abusivo de una cláusula contractual se apreciará teniendo en cuenta la
naturaleza de los bienes o servicios que sean objeto del contrato y considerando, en el momento de la celebración
del mismo, todas las circunstancias que concurran en su celebración, así como todas las demás cláusulas del
contrato, o de otro contrato del que dependa.
2. La apreciación del carácter abusivo de las cláusulas no se referirá a la definición del objeto principal del
contrato ni a la adecuación entre precio y retribución, por una parte, ni a los servicios o bienes que hayan
de proporcionarse como contrapartida, por otra, siempre que dichas cláusulas se redacten de manera clara y
comprensible."
SETÈ. La sentència del Tribunal Suprem de 9 de maig de 2.013 , parteix de la base que la determinació del
tipus d'interès retributiu o ordinari que el client haurà de pagar per la disponibilitat del capital és una clàusula
que configura un dels elements essencials del contracte.
Continua argumentant que d'acord amb la normativa comunitària, aquesta mena d'elements no es poden
sotmetre a un examen de l'equilibri de la reciprocitat de les prestacions de les parts o del seu contingut.
Ara bé, aquesta impossibilitat no impedeix que s'hagi d'analitzar la seva transparència quan s'han incorporat
a contractes celebrats entre professionals i consumidors.
Primer, s'ha de valorar la seva incorporació al contracte i que sigui intel ligible. És a dir, la seva transparència
purament documental.
Després, s'haurà de ponderar si el consumidor ha rebut prou informació, de manera que se n'adoni que és un
dels elements essencials del contracte i de la càrrega tant econòmica com jurídica que li suposa.
Aquella resolució argumenta:
" 197. Sin embargo, que una condición general defina el objeto principal de un contrato y que, como regla, no
pueda examinarse la abusividad de su contenido, no supone que el sistema no las someta al doble control de
transparencia que seguidamente se expone.
2.1. La transparencia a efectos de incorporación al contrato.
201. En el Derecho nacional, tanto si el contrato se suscribe entre empresarios y profesionales como si se celebra
con consumidores, las condiciones generales pueden ser objeto de control por la vía de su incorporación a
tenor de lo dispuesto en los artículos 5.5 LCGC -"[l]a redacción de las cláusulas generales deberá ajustarse a los
criterios de transparencia, claridad, concreción y sencillez" -, 7 LCGC -"[n]o quedarán incorporadas al contrato
las siguientes condiciones generales: a) Las que el adherente no haya tenido oportunidad real de conocer de
manera completa al tiempo de la celebración del contrato [...]; b) Las que sean ilegibles, ambiguas, oscuras e
incomprensibles [...]"...
Además del filtro de incorporación, conforme a la Directiva 93/13/CEE y a lo declarado por esta Sala en la
Sentencia 406/2012, de 18 de junio , el control de transparencia, como parámetro abstracto de validez de la
cláusula predispuesta, esto es, fuera del ámbito de interpretación general del Código Civil del "error propio" o
"error vicio", cuando se proyecta sobre los elementos esenciales del contrato tiene por objeto que el adherente
conozca o pueda conocer con sencillez tanto la "carga económica" que realmente supone para él el contrato
celebrado, esto es, la onerosidad o sacrificio patrimonial realizada a cambio de la prestación económica que se
quiere obtener, como la carga jurídica del mismo, es decir, la definición clara de su posición jurídica tanto en los
presupuestos o elementos típicos que configuran el contrato celebrado, como en la asignación o distribución de
los riesgos de la ejecución o desarrollo del mismo".
211. En este segundo examen, la transparencia documental de la cláusula, suficiente a efectos de incorporación
a un contrato suscrito entre profesionales y empresarios, es insuficiente para impedir el examen de su contenido
y, en concreto, para impedir que se analice si se trata de condiciones abusivas. Es preciso que la información
suministrada permita al consumidor percibir que se trata de una cláusula que define el objeto principal del
contrato, que incide o puede incidir en el contenido de su obligación de pago y tener un conocimiento real y
razonablemente completo de cómo juega o puede jugar en la economía del contrato.
212. No pueden estar enmascaradas entre informaciones abrumadoramente exhaustivas que, en definitiva,
dificultan su identificación y proyectan sombras sobre lo que considerado aisladamente sería claro. Máxime en
aquellos casos en los que los matices que introducen en el objeto percibido por el consumidor como principal
puede verse alterado de forma relevante.

3
 JURISPRUDENCIA

213. En definitiva, como afirma el IC 2000,"[e]l principio de transparencia debe garantizar asimismo que el
consumidor está en condiciones de obtener, antes de la conclusión del contrato, la información necesaria para
poder tomar su decisión con pleno conocimiento de causa".
Aquesta sentència arribava a la següent conclusió:
"a) Que el cumplimiento de los requisitos de transparencia de la cláusula aisladamente considerada, exigidos por
la LCGC para la incorporación a los contratos de condiciones generales, es insuficiente para eludir el control de
abusividad de una cláusula no negociada individualmente, aunque describa o se refiera a la definición del objeto
principal del contrato, si no es transparente.
b) Que la transparencia de las cláusulas no negociadas, en contratos suscritos con consumidores, incluye el
control de comprensibilidad real de su importancia en el desarrollo razonable del contrato".
El mateix criteri trobem en les sentències del Tribunal Suprem de 14 de desembre , 7 de novembre i 8 de juny
de 2.017 .
VUITÈ. En conclusió, per molt que una clàusula inclosa en un contracte entre un professional i un consumidor
afecti a un element essencial del contracte, com ho és el pacte d'interessos retributius, aquesta qualitat només
determinarà la impossibilitat d'entrar a valorar l'abusivitat del seu contingut, no a l'anàlisi de si és transparent.
La transparència no implica només la seva incorporació física al contracte, sinó també que el seu redactat
siguin clar i senzill d'entendre, i que la clàusula en sí mateixa sigui accessible i fàcil de trobar.
Igualment, és exigible que el consumidor pugui conèixer la càrrega tant econòmica com jurídica que es deriva
de la clàusula.
NOVÈ. Si analitzem el contracte que fonamenta la pretensió en relació a la seva clàusula sobre l'interès
retributiu o ordinari, ens adonem que, a diferència d'altres casos resolts per aquest tribunal, és fàcilment
identificable, fàcil de llegir i d'entendre, el que fa que passi el filtre d'incorporació i transparència.
Per tant, limitat l'abast de l'anàlisi del caràcter abusiu de la clàusula segons la jurisprudència que hem extractat,
als elements indicats, entenem que no es pot qualificar com abusiva aquesta clàusula.
DESÈ. Per tot això, és procedent estimar en el recurs i continuar endavant el procediment, sempre sens perjudici
del control d'ofici que l' article 815.4 de la LEC imposa de la possible existència d'altres clàusules nul les que
siguin rellevants en la determinació de la quantitat reclamada.
Aquest control no s'ha arribat a fer per la declaració de nul litat de la clàusula que ens ocupa i l'efecte jurídic
consecutiu d'arxivament del procediment.
Costes.
ONZÈ. De conformitat amb l' article 398.2 de la LEC no imposem les costes de la segona instància.

PART DISPOSITIVA
PRIMER. Estimem el recurs d'apel lació presentat en nom de UNION FINANCIERA ASTURIANA, SA contra
la resolució de primera instància, i la revoquem en el sentit que el procediment monitori haurà de continuar
endavant, sempre sens perjudici del control d'ofici que l' article 815.4 de la LEC imposa sobre la possible
existència d'altres clàusules nul les que siguin rellevants en la quantitat reclamada.
SEGON. No imposem les costes de la segona instància.
Contra aquesta resolució no es pot presentar cap recurs.
Notifiqueu aquesta resolució a les parts i, retorneu les actuacions originals al Jutjat de Primera Instància i
Instrucció d'on procedeix.
Així ho ha decidit la Sala, integrada pels Il lms. Srs. Magistrats indicats, els quals, a continuació, signen.