“Alícia al país dels grans titelles!

De Josep Canet

(Com a autor no vull cobrar cap tipus de dret sobre les obres que representin amateurs, esplais,
escoles o tots els que els hi vingui de gust i no cobrin per fer-ho. Amb que m´envieu un
cartell de l´obra a tallaferrus@hotmail.com em dono ben bé per pagat. En cas de ser una
companyia professional o escola de interpretació m´ho comuniqueu i segur que ens posem
d´acord.)

1
Personatges

Alícia
Letícia
Patrícia
Reina cors
Reina piques
Sombrerer
Funcionari de trens
Costureres reials (4)
Metges amb fronteres (4)
Mestres-tites (6)
Flors
Cartes –soldat
Prestadors de Caramels
Carceller
Indignat - Gosiflauta

El muntatge estarà basat en una gran pantalla reversible on podrem projectar per una banda
imatges dels noticiaris (fins i tot pot tenir un marc com si fos una tele) i l´altre ha de ser un
“collage” de colors molt vius amb imatges típiques de contes, gespa verda, cases-bolet, dutxes
com les dels telettubies.....

2
Escena 1

Comencem amb la pantalla de tele, es veu un noticiari:

PRESENTADORA - Bona nit, gran dia, avui, al país dels grans titelles!!! La recentment auto-
anomenada emperadriu suprema Alícia ha pres possessió del seu càrrec i ha nomenat conselleres
supremes les seves germanes Patrícia i Letícia. La primera sentència emesa per la nova
emperadriu ha estat empresonar a les ex-reines de cors i de piques per males governadores,
injúries vàries i vestimentes impròpies. Per tant, i un cop desposseïdes de les seves botines i tiara
màgiques, han estat conduïdes al Calabós-fosc esperant el dia que se’ls tallarà el cap. Demà al
matí l’excel·lentíssima emperadriu suprema obrirà el torn d’Audiències amb el poble i procedirà al
repartiment de caramels.

Escena 2- El calabós-fosc

Veiem un calabós fosc en la imatge a la pantalla, les dues reines estan encadenades a una
columna al costat del Sombrerer Boig.

PICS- Ai senyor, senyor.... Nosaltres empresonades!!!!

CORS – Engabiades!!
PICS – Lligades!
CORS – Tancades!
SOMBRERER – Ja ho veig...
PICS – Estem esmaperdudes
CORS – Deprimides
PICS – Traumatitzades
CORS –Destrossades
SOMBRERER- És clar...
PICS – I tot per culpa d’aquella bruixa
CORS – Aquella mentidera
PICS- Embolicadora
CORS – Pèrfida
PICS – Malèvola
CORS – Abominable
PICS – Detestable
CORS - Caragirada
PICS – Traïdora
CORS - Engalipadora
SOMBRERER- Voleu dir?
PICS – Ens va enganyar
CORS – Ens va trair
PICS – Ens va mentir
CORS – Ens va robar
SOMBRERER- Robar?
PICS – Sí, a mi les botines màgiques
CORS – I a mi la tiara màgica
PICS – I ara no som ningú
CORS – Hem perdut el nostre poder
PICS – Ja no som reines
SOMBRERER- Pobretes...
CORS – Som presoneres
PICS – Som captives
CORS – I ens vol executar
PICS – Ajusticiar
CORS – Decapitar
PICS – Degollar
SOMBRERER- Executar? Ajusticiar? Decapitar? Degollar?
PICS I CORS – Tallar-nos el cap!!! Ahhhhhhh!!!!!
SOMBRERER- Ufffff.... que es farà llarg això.....
3
ESCENA 3- L´audiència

(A l’escenari tenim una petita tarima amb un tron a sobre, aquí hi seurà Alícia, que porta les
botines i la tiara daurades, i al costat dretes es posaran les seves germanes, darrera les flors i a
un costat la màquina de caramels, al començar arriben les Cartes Soldat marcant el pas i es
col·loquen en formació, en un racó L´indignat, amb un gos i una flauta)

CARTES –SOLDAT- Tururú!!!!! Tururú!!!! L’emperadriu excel·lentíssima, Alícia!!!!!

(LES FLORS APLAUDEIXEN, XISCLEN, CRIDEN EN FAVOR D´ALÍCIA)
ALÍCIA - Gràcies! Gràcies! Com esteu? Bé oi? Clar, des que sóc l’emperadriu d’aquest país
tothom està content oi nenes?
LETÍCIA I PATRÍCIA- Si Alícia!
LETÍCIA – És superfort! Tot el país ens alaba!
PATRÍCIA – Tot el país ens aclama!
ALÍCIA - Sí, perquè sóc la millor governant que ha tingut mai aquest país, des que jo governo tot
és alegria , és “chachi”
FLORS – “Chachi” Uaaaauuuuhhh!!!
ALÍCIA – Ui, que mones!!! Caramels per a totes! (els dóna un caramel, d’ una caixa, a cada una,
molt gros)
FLORS – Uauuuu!!!! Siii!!!!
GOSIFLAUTA – No m’agrada “chachi” no hi estic d’acord! (treu una petita pancarta “no a
l’emperadriu chachi”)
LETÍCIA – (a Patrícia) Només fa un dia que és emperadriu....
PATRÍCIA - No siguis esgarriacries!!! És “chachi”!!!
ALÍCIA – I ara començarem l’audiència!!!
CARTES- SOLDAT- Tururú!!! Tururú!!! L’audiència!!!
(entra el Funcionari de trens)
LETÍCIA – Endavant!
FUNCIONARI- Excel·lentíssima Emperadriu!! Il·lustríssimes Germanes!!! La preocupació m’ha dut
aquí, jo sóc funcionari de trens i vies d’aquest país. Però no tenim trens!!! És un problema, doncs
ara estic fent una vida ordenada i endreçada a la caseta del canvi d’agulles, la meva pregunta és...
Quan tindrem trens? Cap on aniran? . Penso que en la situació actual no en podem tenir de trens,
pensi que jo em llevo, esmorzo, descanso, miro una estona la via, i descanso, dino.... i descanso,
faig la migdiada... i descanso. A la tarda torno a mirar la via i descanso, sopo, i descanso, i és clar
me’n vaig a dormir. És una vida molt dura i si m’hi posen trens no tindré temps de res.
LETÍCIA I PATRÍCIA – Te raó... te raó....
FUNCIONARI – Per tant demano que no es posin trens... i que m’apugin l’assignació de
caramels!!!
ALÍCIA – Aprovat!!! No posarem trens, doneu-li caramels!!
FLORS – Molt bé!!! Uooooo!!!!
(li donen un caramel gros)
GOSIFLAUTA- No m’agraden els funcionaris (treu una pancarta “no als funcionaris”)
PATRÍCIA – El següent!!
CARTES-SOLDAT – Tururú!!! Tururú!!! Les costureres reials!
(entren les costureres reials)
COSTURERES- Excel·lentíssima emperadriu!!!
COST1- Som les costureres reials!
COST2- Les millors del regne!
COST3 – Hem fet els vestits de totes les reines!
COST4 – I volem fer el vostres!
COST 1- Som primmirades, escrupoloses, precises i treballadores!
COST 2- Fem vestits llargs, curts, de festa i de nit!
COST 3- Amb puntes, i garlandes, i lluentons!!
COST 4- De seda, ras, lli i cotó fi!!
COST 1- També fem abrics i mocadors!
COST 2- Camises, bruses i pantalons!
COST 3- Enagües, mitges i calces
COST 4- Tot el que us pugueu imaginar!!
LETÍCIA – Semblen bones
PATRÍCIA – Ens poden servir.
ALICÍA- Ho podem provar!

4
COST1 – No us en penedireu,
COST2 – Us farem els vestits més bonics
COST 3 – I això sí , a un bon preu
COST4- Amb uns caramelets ja ens pagareu!!
ALÍCIA – Aprovat!!! Em fareu els vestits! Doneu-los caramels!
(els donen un caramel gros a cadascuna)
FLORS – Bé!!! Uauauuu!!! Vestits!!!
GOSIFLAUTA – No m’agraden els vestits!! (treu una pancarta “no als vestits”)
PATRÍCIA (Agafa les costureres a part) A mi també em fareu vestits, i me’ls regalareu, si no els de
ma germana no fareu.......
ALÍCIA- Els següents!!
CARTES –SOLDAT: Tururú!!! Tururú!!! Els metges amb fronteres!
(entren els metges)
METGES – Excel·lentíssima emperadriu!!!
METGE 1 – Venim perquè ens resolgueu un problema. Un problema molt gros.
METGE 2 – Fa temps que anem malament, molt malament!!
METGE 3- Som pocs metges, molt pocs, i en fan falta més, més metges
METGE4- A nosaltres ens donen pocs caramels, molt pocs caramels i en volem més
METGE1 – Ja fa temps que volíem venir, però no ens escoltaven
FLORS – No els escoltaven???
METGE 2 – No, no ens escoltaven. Esperem que l’emperadriu sí que ho faci
LETÍCIA – I tant que ho farà!
PATRÍCIA – No sé, no sé..... què volen aquests....
ALÍCIA – Escoltar-vos us escoltaré!
METGES – Bé... bé...
METGE 3 Volem reduir les llistes d’espera, no pot ser!
FLORS- No pot ser!!!
METGE 4- No, no pot ser! Cada vegada són més llargues i amples
METGE 1 – I ja fa dies que dura!! Hem de trobar una solució!!
FLORS – I tant!!!
ALÍCIA – La trobarem, la trobarem...
METGE 2- Si, hi ha massa llista d’espera de malalties!! Que no poden entrar al país!!
METGE 3- I per això si no poden passar de la frontera!!No hi ha malalts!!
METGE4 – I nosaltres no podem curar-los!!
METGE 1 – I no ens poden felicitar, ni dir-nos que bé que ho hem fet, ni agrair-nos que salvem
vides.....
FLORS – Clar, clar....
METGE 2- Per això volem abolir les fronteres per les malalties!!! I així podrem estrenar l’hospital, i
afartar-vos de medecines i remeis!!!
METGE 3- I així podreu queixar-vos que no us atenem, o que us curem la cama i no pas del coll!
METGE4- I nosaltres us podrem prohibir el tabac i el vi... i el sucre i el greix... i l’esport i el cinema
METGE 1- I els caramels!!
FLOR – Nooo els caramels no! No fotis!!!
METGE 2- Els caramels no!!!
ALÍCIA No ho sé.....
PATRÍCIA – Si abolim les fronteres i així callaran
LETÍCIA – Però després ens posarem malalts
ALÍCIA – Nosaltres no, que tenim les botines màgiques....
LETÍCIA – I els altres?
PATRÍCIA – Que es fotin, els altres.... que es posin malalts... i vagin als hospitals... i ... i....
ALÍCIA – I que ens paguin una tassa!
LETÍCIA – Una tassa?
PATRÍCIA- Sí, si volen anar a l’hospital ens hauran de tornar un caramel..... i en direm.... en
direm....
ALÍCIA - Copagament!!!
LETÍCIA- Ens quedarem un dels seus caramels per fer servir uns hospitals que ja tenim i per
curar-los d’unes malalties que nosaltres hem deixat passar i que ara no teníem??
PATRÍCIA Sí!
ALÍCIA – Això!! Aprovat!!! Instaurarem el copagament!!!!! I ara Caramels per a tothom!!!!
FLORS!! Siiii!!! Caramels!!!!
GOSIFLAUTA – No m’agrada el copagament!!! (treu una pancarta no al copagament)
ALÍCIA - El següent!!
5
CARTES – SOLDAT! Tururú!!! Tururú!!! Les mestres-tites!!!!
MESTRES-TITES- Excel·lentíssima emperadriu!!
MEST1 – Venim a veure-us perquè estem indignades!!
TOTES MESTRES- Indignadíssimes!
MEST2- Cansades!!
TOTES MESTRES – Cansadíssimes!
MEST3 – Deprimides!!
TOTES MESTRES- Deprimidíssimes!
MEST4 - Això no pot continuar!!! Els nostres alumnes són ingovernables!!
TOTES MESTRES – Ingovernabilíssims!
MEST5 – Ens maltracten i són maleducats!
TOTES MESTRES – Maleducadíssims!
MEST6 – I els tenim masses hores! Que els aguantin els seus pares!!
MEST1- I per tant volem que ens redueixin la jornada laboral
ALÍCIA – La jornada laboral??
LETÍCIA – Si només en treballen una!!!! La resta de l’any fan vacances!!!
PATRÍCIA- Espera, espera, a veure què en treiem....
MESTRE 2- Volem la mitja jornada!!! I els 5 minuts pel cafè!!
MESTRE 3 – I 5 minuts més pel cafè de la tarda!!!
MESTRE 4 – Això, i que ens donin més caramels!
MESTRE 5 – Si, més caramels i menys alumnes, que tres a cada classe són massa!!!
MESTRE 6- Això, volem dos alumnes per classe i una monitora de reforç!!
ALÍCIA-- A veure, a veure...
LETÍCIA – A mi em sembla que es passen....
PATRÍCIA – Ja ho arreglo jo.... Mireu, us donarem mitja hora de festa a mitja jornada, i com que
no s’escriurà res als papers, quedaran en blanc.... en direm la “mitja hora blanca”, i us donarem
més caramels!!!
ALÍCIA – Si, aprovat!!! Més caramels!!!
FLORS – Si!!! Caramels!!! Bé!!!!!!!
GOSIFLAUTA – No m’agraden les mitges hores blanques (treu una pancarta)
LETÍCIA – (mira la caixa i veu que no hi ha caramels) Alícia, no hi ha caramels!!!!
ALÍCIA – No ni ha caramels!!
PATRÍCIA – No hi ha caramels!!!
FLORS – Hiiiii!!!!! No hi ha caramels!!
PATRÍCIA- Engega la màquina i fes caramels!!
ALÍCIA – No sé com funciona!
LETÍCIA No saps com funciona???
FLORS – No sap com funciona!!! Hiiiii!!!!!
ALÍCIA – No tenim caramels!!
MESTRES – No tenim caramels??
ALÍCIA – Demà us en donaré, tant aviat com engegui la màquina
MESTRES – NO!!! Els volem Ara!! No als retards dels caramels!!!!
MEST1- Fem una manifestació!!!
(LES MESTRES FAN UNA MANIFESTACIÓ – Cartells “no als retards” “caramels per a tothom”, el
gosiflauta s´hi afegeix)
GOSIFLAUTA – Això si que m’agrada!!! Manifestació (porta un cartell que només posa “NO”
LETÍCIA – I ara què fem?
PATRÍCIA – Haurem d’avisar un prestador
ALÍCIA – Un prestador?
LETÍCIA – Ai, ai , ai....
PATRÍCIA – Un prestador de caramels!!!
CARTES-SOLDAT: Tururu!!! Tururú!!!! El prestador!!!
(silenci total.... l’atmosfera es tensa...)
PRESTAMISTA- Mmmmmm.... a veure a veure...... Així que no tenen caramels..... mmmm..... i
volen trobar qui els en deixi.... bé..... bé...
ALÍCIA – Hem pensat.... que ja que la màquina un dia o altre tornarà a funcionar... mentrestant
vostè ens podria deixar caramels.....
LETÍCIA – Aquest home em fa por...
PRESTADOR – Mmmmmm... interessant.... mmmmm.... podríem fer un petit contracte....
interessant..... molts caramels??
ALÍCIA – Home.... els necessaris... per nosaltres.... els funcionaris... els metges.... les costures...
les mestres.... una bona caixa??
6
PRESTADOR – Una bona caixa... interessant...mmmm...... bé... jo li deixo una caixa de caramels...
i vostè quan torni a fer funcionar la màquina me’n retorna cinc caixes.... li sembla? Mmmmm.....
LETÍCIA – Cinc?? Vols dir que no és molt??
PATRÍCIA – Alguna cosa hem de fer, que si no ens enderrocaran!!! I és tan bonic manar!
ALÍCIA – Bé, d’acord... endavant aquesta caixa.
PRESTADOR – Mmm.... Interessant..... farem un petit contracte... mmmmm.... (estira un contracte
llarguíssim al terra) Signi aquí. Mmmmmm..... interessant....
LETÍCIA – No hauríem de llegir el contracte?
PATRÍCIA – No tenim temps, la manifestació ja torna.....
LETÍCIA – I això ho podem fer?
PATRÍCIA - Per això manem... shhhhhhh!!
FLORS – Shhhhhh!!!!
ALÍCIA – Signo doncs? I això a què ens obliga?
PRESTADOR – Res... res...... petits detalls... les cinc caixes de caramels... i poca cosa més.... ah!!
Només un petit detall....Necessitarà el meu segell per donar caramels d’acord? Mmm....
interessant.....
ALÍCIA- D’ acord, d’acord.. el que vostè vulgui!! (signa)
PRESTADOR – Molt bé... molt bé.... aquí té la seva caixa de caramels.... (uns ajudants entren la
caixa de caramels i posen una tauleta al costat del tron on s’asseu el prestador)
ALÍCIA – Vinga doncs, ja tenim caramels!!!
FLORS – Ja tenim caramels!!! Visca!!!
(arriben les mestres i en sentir-ho ho celebren, Alícia seu al tron demana caramels al prestador i
aquest li obre un talonari i li posa un segell
LETÍCIA – Això no ho veig clar.... aquests caramels són més petits
PATRÍCIA – Ja tenim caramels, no siguis primmirada.... solucionat!!
ALÍCIA – Vinga caramels per a tothom!!!!
TOTS Bé!!!! Visca Alícia!!!!!
FLORS – “Essa Alisia como mola se meresse una ola!!!”

Fosc

Escena 4- El Calabós

(Tornem al calabós-fosc, les reines encara estan encadenades, el carceller és assegut al terra)

SOMBRERER – Ja esteu més tranquil·les?

PICS – Tranquil·les?
SOMBRERER- Sí tranquil·les
PICS - No! Estem espantades
CORS - Esmaperdudes!
SOMBRERER- De moment sembla que Alícia no es recorda de vosaltres
PICS - I això és bo?
CORS – O és dolent?
SOMBRERER- Bo, no? Si no es recorda de vosaltres no us farà tallar el coll!
PICS – Te raó!!
CORS- I tant!
SOMBRERER- I aquí no s’està tant malament, el carceller no és de gaires paraules, però ho té net
i polit i porta els caramels cada dia puntualment.... ara que avui encara no ha vingut... és estrany....
PICS – No ha vingut?
CORS – Aquest ens ha oblidat!!
PICS - I no vindrà a portar-nos caramels!!!
CORS – I ens morirem de gana!
PICS – O de set!
CORS – O d’inanició!!
PICS- Inanició??
CORS – De gana i set a la vegada!!!
PICS – Això es terrible!!!!
CORS – Aterridor!
PICS – Tremebund!
CORS – Espaventós!!!

7
SOMBRERER- Prou! No torneu a començar!! Que sou com un diccionari de sinònims ambulant!!
Cridem al Carceller que em sembla que veig una ombra per allà al costat de la porta...
PICS – Carceller!!!
CORS – Guàrdia!!!
PICS – Celador!!!
CORS – Sentinella!!!
SOMBRERER- Prou!! Carceller!!!
CARCELLER – Què voleu!!!!
SOMBRERER- Veniu un moment....
CARCELLER – No puc...
PICS – No pot?
CORS – O no vol?
SOMBRERER- Com, que no podeu?
CARCELLER- No puc, estic fent una asseguda davant la porta de la presó!
SOMBRERER- Una asseguda??
CARCELLER – Si!!! Per protestar contra Alícia, que no m’ha donat els caramels que em
pertocaven, ni per a mi, ni per a vosaltres
SOMBRERER- No t’ha donat els caramels?
PICS – No li ha portat els caramels?
CORS – No li ha lliurat els caramels!!!
SOMBRERER – Ufffff!!! Aquestes dues acabaran amb la meva paciència... Carceller perquè no
t’han donat els caramels?
CARCELLER – Hi ha Crisi de Caramels!! No ho sabeu?? Alícia ha donat tants caramels a tothom
que se li han acabat i no sap engegar la màquina, i és clar, ha hagut de demanar caramels a un
prestador de caramels, que els li dóna més petits i en comptagotes.... Hi ha crisi de Caramels!!!
SOMBRERER- Això és greu!!! Si no hi ha caramels, el país s´enfonsa!!
PICS – Alícia no sap com va la màquina!!
CORS – És clar!!! Nosaltres tenim la clau!
SOMBRERER- La clau??
PICS – Sí, la clau d’engegar la màquina.
CORS – De fer funcionar la màquina
PICS – De posar en marxa la màquina.
SOMBRERER- Ja ho he entès.... La Clau!!
PICS – Si no té la clau, mai podrà fer caramels
CORS – I n’haurà de demanar més i més...
PICS – I el país s’enfonsarà...
SOMBRERER- Clar!!! La Clau!!! Mentre Alícia no tingui la clau.... o no sàpiga que l’ha de tenir....
Tot i això ara, per a vosaltres és perillós tenir aquesta clau!
PICS I CORS – Perillós??
SOMBRERER- (amb sorna) Aventurat, riscós, perillós, atzarós, exposat, agosarat.
PICS I CORS - Ho hem entès! Però per què??
SOMBRERER- Senzill, si Alícia aconsegueix la clau, us tallarà el coll, si sap que la teniu vosaltres i
no la hi doneu, us tallarà el coll i si li dieu qui la té, us tallarà el coll!!!
PICS- Clar és horrorós!!
CORS – Espantós!!
SOMBRERER- Shhhh! El que heu de fer és donar-me la clau a mi, jo les guardo i no dic res,
vosaltres no dieu res i deixem que Alícia caigui pel seu propi pes....
PICS – Clar!
CORS – Bé!!
SOMBRERER- Vinga doncs, doneu-me les claus!!
(li donen dues claus daurades)Fosc

Escena 5 – Segona audiència

(Tornem al decorat d’abans, Alícia entra per fer la segona audiència i al costat seu hi ha assegut el
prestador que li segella totes les ordres.)

CARTES SOLDAT: Tururú!! Tururú!!! L’excel·lentíssima Emperadriu i les seves Germanes

FLORS : Ooooohh!! Visca!!!!
ALÍCIA : Gràcies, gràcies. Està bé.. està bé...
(LES FLORS VAN CALLANT)

8
ALÍCIA: Ai no, no...una mica més....
FLORS : Visca!!!! Hiiiii!!! Alícia! Alícia!
ALÍCIA: Que bé!! Gràcies, gràcies...
LETÍCIA: Cada dia està més insuportable...
PATRÍCIA: Vinga dona!! Que és l’emperadriu més guay!
FLORS- Siiiiii!!! Guay!!!!!!!
ALÍCIA: Oi que són mones? Caramels per a totes!!! Vinga comencem l’audiència!!
CARTES-Tururú!!Tururú!! l’audiència!!! El funcionari de trens!!!
FUNCIONARI-: Excel·lentíssima emperadriu, torno a assistir a la vostra presència perquè continuo
preocupat. Com bé sabeu sóc funcionari de vies i trens, i no tenim trens, ni en tindrem tal com
vàreu decretar ahir. Però tal com us vaig dir, la meva dedicació total i absoluta a mirar les vies
m’ha fet adonar que el meu uniforme no és apropiat per a aquesta missió. Em caldrien unes
ulleres de sol, ja que el reflex del sol a les vies em fa picor als ulls i ja de passada un tamboret per
poder mirar-me-les assegut. Ah! I més caramels
LETÍCIA: Quina barra!
PATRÍCIA: Res, hem de tenir els funcionaris contents....
ALÍCIA: Clar que sí! Concedit! Les ulleres, el tamboret i els caramels!! Ai.... si és que sóc tan
guai!!!
FLORS: Si, caramels!! Que guai!!!
GOSIFLAUTA: No m´agraden els Funcionaris!!! (Treu una pancarta)
ALÍCIA: Vinga que en passi un altre!
CARTES: Tururú!! Tururú!!! Les costureres reials!
ALÍCIA: Reials??
CARTES: Les costureres Emperadials!!!
ALÍCIA : Ah!
COST1- Majestat!!
COSTURERES Shhhhh!!!
COST 2- Excel·lentíssima Emperadriu!
COST 3 – Us portem els vestits que ens vau encarregar
COST 4- Són els més bonics que hem fet mai
COST1- I tant!! Cosits amb fil d´or
FLORS: Oooooohhhhhh!!!
COST2: Amb lluentons i pedreria
FLORS: Oooooohhhhhh!
COST 3: Fets amb ras i seda de la xina!!
FLORS: Oooooohhhhhh!!!
COST 4: Els millors vestits que heu tingut mai!
LETÍCIA: Una mica exagerats no?
PATRÍCIA: Calla tu!
ALÍCIA: Perfecte!! Perfecte!! Són ideals!!!
FLORS: Ideals!!!
ALÍCIA: Me’ls quedo!! Me’ls quedo!!! Teniu Caramels per a totes!!
COSTURERES: Gràcies!!!
(mentre Alícia es mira els vestits, Patrícia parla a part amb les costureres)
PATRíCIA: Us heu recordat “de lo mio”??
COST1: I tant, nosaltres sempre complim un pacte
COST2 : Aquí teniu els vostres vestits (Li dóna unes bosses que ella amagarà de seguida)
COST3:També són molt bonics
COST4: I ideals
PATRÍCIA : Molt bé, m’encanta fer tractes amb gent de paraula
COSTURERES: Gràcies!!!
GOSIFLAUTA: No m´agraden les Costureres!!! (Treu una pancarta)
ALÍCIA: Vinga! Continuem!!
CARTES: Tururú!!Tururú!! Els metges amb fronteres!!!
METGES: Excel·lentíssima emperadriu!!
ALÍCIA: Digueu, digueu...
METGE1 : Venim perquè estem preocupats:
METGE2: Ja veurà, al nou hospital hi podrà entrar tothom
METGE3: Perquè serà el millor del país
METGE4: I hi curarem totes les malalties que entraran noves
METGE1: I hi canviarem tots els òrgans per òrgans nous i lluents!!
METGE2: I, és clar, si vostè hagués de venir algun dia....
9
METGE3 : No sé si tindria lloc.....
ALÍCIA: Terrible!!
PATRÍCIA: Terrible!
FLORS: Terrible!!!
LETÍCIA: Si tens les botines i la tiara màgiques....
ALÍCIA: És igual, no pot ser!!
METGE4: És clar... que si ens augmentés l’assignació de caramels...
METGE1: Podríem tancar tot una planta només per a vostè...
METGE2: I l’atendríem com una reina!!
ALÍCIA. Què?
METGE3 : Bé com una Emperadriu!!
ALÍCIA: D’acord!
METGE4: D’acord!!! (A part) Ho veieu com li podíem treure més caramels?
METGES: Shhhh!!!!
ALÍCIA: Més caramels pels senyors metges!!!
FLORS: Si!!! Caramels!!!
GOSIFLAUTA: No m´agraden els Metges!!! (Treu una pancarta)
ALÍCIA: Continuem!!
CARTES: Tururú! Tururú!!Les mestres-tites!!
MESTRES-TITES: Excel·lentíssima Emperadriu!!
ALÍCIA: Digueu, digueu...
MESTRE1: Venim a sol·licitar la vostra aprovació!
ALÍCIA: La meva aprovació?
MESTRE2: Sí, volem que ens aproveu un canvi de pla d’estudis!
LETÍCIA: De pla d’estudis??? Si el vau canviar fa quinze dies??
MESTRE3 : El pla d’estudis que tenim és obsolet!!
MESTRE4: Traumatitza els nens!
MESTRE6: I fa que suspenguin!
MESTRE1: I s’entristeixin
MESTRE2: I es deprimeixin!
MESTRE3: Hem d’ aprovar un pla d´estudis més fàcil
LETÍCIA: Més fàcil?? A veure si no sabran ni la taula del 2!!!
MESTRE4: Si és més fàcil aprovar, estaran més contents
MESTRE5: I si estan més contents, els pares estaran mes contents
MESTRE6: I ens regalaran caramels!!!
MESTRES : Si Caramels!!
MESTRE 1: Ah, i volem que ens apugi l’assignació de caramels
ALÍCIA: Bé, d’acord
MESTRE2: Ja us ho deia que en trauríem més caramels
MESTRES: Shhhhh!!!!!
GOSIFLAUTA – No m’agraden els mestres (treu una pancarta)
LETÍCIA – (mira la caixa i veu que no hi ha caramels) Alícia, no hi ha caramels!!!!
ALÍCIA – No ni ha caramels!!
PATRÍCIA – No hi ha caramels!!!
FLORS – Hiiiii!!!!! No hi ha caramels!!
PATRÍCIA- Engega la màquina i fes caramels!!
ALÍCIA – No sé com funciona!
LETÍCIA No saps com funciona???
FLORS – No sap com funciona!!! Hiiiii!!!!!
ALÍCIA – No tenim caramels!!
MESTRES – No tenim caramels??
ALÍCIA – Demà us en donaré, tant aviat com engegui la màquina
MESTRES – No!!! Els volem Ara!! No als retards dels caramels!!!!
MEST1- Fem una manifestació!!!
(LES MESTRES FAN UNA MANIFESTACIÓ – Cartells “no als retards” “caramels per a tothom”, el
gosiflauta s´hi afegeix)
GOSIFLAUTA – Això si que m’agrada!!! Manifestació (porta un cartell que només posa “NO”
LETÍCIA – I ara què fem?
PATRÍCIA – Haurem d’avisar un altre prestador
ALÍCIA – Un altre prestador?
LETÍCIA – Ai, ai , ai....
PATRÍCIA – Un altre prestador de caramels!!!
10
CARTES-SOLDAT: Tururu!!! Tururú!!!! Un altre prestador!!!
(silenci total.... l’atmosfera es tensa...)
PRESTADOR- Mmmmmm.... a veure a veure...... Així que no tenen caramels..... mmmm..... i volen
trobar qui els en deixi.... bé..... bé...
ALÍCIA – Hem pensat.... que ja que la màquina un dia o altre tornarà a funcionar... mentrestant
vostè ens podria deixar caramels.....
LETÍCIA – Això no ho veig clar.....
PRESTADOR – Mmmmmm... interessant.... mmmmm.... podríem fer un petit contracte....
interessant..... molts caramels??
ALÍCIA – Home.... els necessaris... per nosaltres.... els funcionaris... els metges.... les costures...
les mestres.... una bona caixa??
PRESTADOR – Una bona caixa... interessant...mmmm...... bé... jo li deixo una caixa de caramels...
i vostè quan torni a funcionar la màquina me’n retorna deu caixes.... li sembla? Mmmmm.....
LETÍCIA – Deu?? Per l´altre només ens en va demanar cinc!!!Vols dir que no és molt??
PATRÍCIA – És que ens han apujat la prima de risc!!!
ALÍCIA – Bé, d’acord... endavant aquesta caixa.
PRESTADOR – Mmm.... Interessant..... farem un petit contracte... mmmmm.... (estira un contracte
llarguíssim al terra) Signi aquí. Mmmmmm..... interessant....
PATRÍCIA: Les condicions són com les de l´altre??
PRESTADOR – Més o menys... les deu caixes de caramels... i també necessitaran el meu segell
per donar caramels d’acord? Mmm.... interessant.....
ALÍCIA- D’ acord, d’acord.. el que vostè vulgui!! (signa)
PRESTADOR – Molt bé... molt bé.... aquí té la seva caixa de caramels.... (uns ajudants entren la
caixa de caramels i posen una tauleta al costat del tron on s’asseu el prestador)
ALÍCIA – Vinga doncs, ja tenim caramels!!!
FLORS – Ja tenim caramels!!! Visca!!!
(arriben les mestres i en sentir-ho ho celebren, Alícia seu al tron demana caramels al prestador i
aquest li obre un talonari i li posa un segell
LETÍCIA – Això no ho veig clar.... aquests caramels encara són més petits que els d´abans....
PATRÍCIA – Ja tenim caramels, no siguis primmirada.... solucionat!!
ALÍCIA – Vinga caramels per a tothom!!!!
TOTS Bé!!!! Visca Alícia!!!!!
FLORS – “Essa Alisia como mola se meresse una ola!!!”

Fosc

Escena 6

(Tornem al soterrani del palau, al Calabós-fosc)

PICS- Quants dies fa que som aquí??

CORS- Sis
PICS- I quants dies fa que no ens porten caramels?
CORS – Dos
PICS - Jo no puc passar sense caramels....
SOMBRERER – Jo tampoc...
PICS- Carceller!! Avui no ens portareu caramels?
CORS- Necessitem Caramels!!!
CARCELLER- Ara vinc!!!
(arriba el Carceller donant puntades de peu a un cistellet de caramels petitíssims)
CARCELLER – Aquí els teniu!
PICS – I per què ens els porteu així?
CORS- A puntades de peu??
CARCELLER – Estic en vaga!
SOMBRERER- Vaga?
CARCELLER- Sí vaga de braços caiguts!!
PICS I CORS – Vaga de braços caiguts?
CARCELLER- Sí , els funcionaris de presons com que ens han retallat l’assignació de caramels
ens hem declarat en vaga de braços caiguts, i com que tinc els braços caiguts no puc portar res... i
d’aquesta manera, a puntades de peu, és l’única que tinc per portar-vos els vostres caramels.
(els acosta els caramels, els tres s´hi abraonen, ara ens adonem que el sombrerer no està lligat)

11
SOMBRERER- Quins caramels més petits!!
PICS – Sí que són molt xics!!
CORS – Escarransits!!
PICS – Sombrerer!! No esteu lligat!!
CORS- És veritat!! No esteu lligat!!
SOMBRERER- Clar!! Jo no sóc cap pres.
PICS – Com que no sou cap pres? I què hi feu aquí?
SOMBRERER- Fer-me passar per pres.... que no ho saben que sóc boig? Si em faig passar per
pres el senyor funcionari em cuida, em porta caramels i em deixa la seva manta per dormir, que és
molt grossa, quina manta que té el funcionari!
PICS – És boig!
CORS – És boig!!
SOMBRERER- Quina novetat!!! Si fins el meu nom ho diu!
PICS – I no és presoner!
CORS – Clar que no és cap condemnat!
PICS – Ni cap reu!
CORS – Ni cap presidiari!
SOMBRERER- No torneu a començar amb els sinònims que marxo!!
PICS – Sí, heu de marxar, a buscar ajuda
CORS – I a aturar a Alícia!!! Que ens ha usurpat els trons!!
SOMBRERER- Si senyores!!! Marxo, però tornaré!!! Que aquí s’està molt bé!! He fet un rodolí, sóc
un poeta!!! Un poeta boig, és clar!!!

Fosc

Escena 7- El “marrón”

Veiem el mateix decorat d’abans, les flors són al seu lloc, Alícia també amb les seves germanes,
al seu costat hi ha una colla de prestadors de caramels asseguts en fila que posen segells i més
segells a les ordres de Alícia, la resta estan fent una manifestació, amb cartells de “Els caramels
per qui els treballa” “no a les retallades de caramels” Després d’una estona de soroll Alícia es treu
un xiulet de la butxaca i xiula fort..

ALÍCIA: Prou!!! Prou!! Prou!!, Això és mega-desastrós!!! No us puc donar més caramels!!!!
LETÍCIA: El país està arruïnat!!
PATRÍCIA: I no sabem com funciona la màquina de caramels!!
FLORS: Oooooohhhhhh!!!
TOTS : Fora! Fora! Fora!
ALÍCIA: (Torna a xiular) Avui ja us he donat tots els caramels que tenia!!
MESTRE1- Sí però són molt petits!!
COST 1 – Diminuts!!!
METGE1 - I volem caramels com els d’abans!!!!
FUNCIONARI- Com els que feia la màquina!!
FLORS –Síi!!! Com els que feia la màquina!!!
ALÍCIA- (A LES FLORS) Shhhhh!! Es suposa que heu d´anar a favor meu no?
FLORS – Ara ja no!!! Volem caramels com els d´abans!!!
METGES – Prou retallades!!!
(tornen a fer una manifestació, ara amb les flors i tot)
ALÍCIA- És horrorós!!!! Super-horrorós! Mega-horrorós!!!
LETÍCIA – Tu t’ho has buscat,
PATRÍCIA- I ara què fem?
GOSIFLAUTA- Fora l´emperadriu!!!
TOTS – Fora! Fora! Fora!
ALÍCIA- A veure, si sou tan llestos... qui sap una solució!
(arriba el Sombrerer i puja a l’estrada)
SOMBRERER- Tots quiets! Jo tinc la solució!
FLORS- Té la solució!!
ALÍCIA- La solució la té el sombrerer boig?
SOMBRERER- Si, tinc la solució: tinc LA CLAU
LETÍCIA- La clau?

12
PATRÍCIA- Quina clau?
SOMBRERER- La clau de la salvació del país! La clau de la màquina de caramels!
ALÍCIA – Que va amb clau?
LETÍCIA- Clar que no funcionava!!
FLORS- Uoooouuu!! Té la clau!!
SOMBRERER- Si!!! La clau!! I ara engegaré la màquina de caramels!!!
(engega la màquina, que fa fum i comença a treure caramels grans, tots n’agafen,)
TOTHOM – Visca!!! Visca el sombrerer boig!!
(ENTREN LES REINES, QUE S´HAN ESCAPAT)
CORS - Què passa aquí?
SOMBRERER- He aconseguit engegar la màquina de caramels!!! Sóc el millor!!!
PICS – Com que el millor? L’has engegada amb les nostres claus!
SOMBRERER- Eren vostres? Ai no sé, com que sóc boig!
CORS – Molt llarga que la saps tu!
SOMBRERER- I vosaltres com us heu escapat?
PICS - Ves, com que el funcionari estava de braços caiguts, li hem agafat les claus i hem sortit!!
ALÍCIA- Que els tanquin a tots tres!! La clau és per a mi, sóc l´Emperadriu!!
PICS – Jo sóc la reina!! I jo mano!
CORS – Jo també!!! I també mano!!
PRESTADOR- Perdonin.... jo els hauria de dir.... que manar el que és manar....
TOTS- Vostè calli!!!!
(Finalment la màquina explota sorollosament)
ALÍCIA- Ha explotat!!
LETÍCIA- I ara què?
REINES- S’ha carregat la màquina: Que li tallin el cap!!
ALÍCIA- Això, que li tallin el cap!!
SOMBRERER- Si home!! (puja a l’estrada) Conciutadans tots!! Ha arribat l´hora d’expressar les
nostres opinions!!! Hem de triar el model de país que volem. Voleu l´Emperadriu Alícia? Aquesta
nena capritxosa que ens ha conduït a la ruïna? O voleu les reines a qui no heu escollit mai i que
sempre han tingut tants privilegis? No, jo us proposo una idea que no podreu rebutjar:
Instaurarem la República dels grans titelles!!! Res de reis ni emperadors!
TOTS Visca! Visca! Sí!!
SOMBRERER- Sí!! Jo , els sombrerer boig proclamo LA REPÚBLICA DE LES MERAVELLES!!!! I
si em doneu l’aprovació, en vull ser El PRESIDENT!
FLORS – Visca el país dels grans titelles!!!
SOMBRERER: Visca el President” O sigui: “Visca Jo!!!!”
TOTHOM- Visca!! Visca!!!
SOMBRERER: A partir d’avui, cadascú es fabricarà els seus caramels a casa, i si n’hi sobren els
compartirà amb els altres, així viurem més tranquils. I les reines, Alícia i ses germanes, les
tancarem a la presó i els donarem els caramels més petits que tinguem!!
FLORS Sii!!!
SOMBRERER: Visca la república de les Meravelles!!!!
TOTS: Visca!!!

Fosc

Escena 8 – El noticiari

Veiem la presentadora de tele, com al principi, en un telenotícies.

PRESENTADORA: Bona Nit. Un altre gran dia al país de les Meravelles. El President ha tingut un
dia molt ocupat, avui: ha visitat les noves escoles i ha pogut comprovar com les Mestres
ensenyen els seus alumnes cada dia.
Al migdia ha visitat la nova fàbrica de vestits de les Costureres Meravelloses, que ja són la primera
marca exportadora del país i han aconseguit entrar a la llista de les empreses més riques del món.
Després també ha tingut temps de passar a inaugurar el nou tren dels caramels i amb ell ha a
pogut arribar al Nou Hospital, on els metges li han fet un petit homenatge.
Investigació: S’ha detectat una nova espècie de flor als jardins del nostre país. És la Margaritus
Caramelaria una planta que a la tardor floreix i produeix uns caramels de llimona i crocant
boníssims.

13
L´atur: L´atur ha baixat, en aquest país treballa tothom, els únics que queden a la llista són els
antics prestadors de caramels, que no troben feina, no sabien fer res mes....
Crònica Negre: Finalment s´han celebrat els judicis als anteriors governants: L’Exemperadriu
Alícia ha estat empresonada per malversació de Caramels, la seva germana Patrícia per haver
acceptat vestits com a suborn a canvi dels Caramels de l´Estat, cosa que també ha portat a la
presó a la seva germana Letícia per estar relacionada amb el tràfic de caramels.
Pel que fa a les antigues reines, La reina de Cors ha estat empresonada per falsificació de
Caramels públics, la reina de piques també ha estat empresonada per la seva relació empresarial
amb els seu gendre, el qual desviava caramels a paradisos fiscals.
I finalment només ens queda lloar la figura del Nostre President, que ha aconseguit fer un País de
les Meravelles de debò, tot i que ja sabem que, com tots els que manen, està boig.

FI.

Josep Canet i Figueras

Gener 2012

14