Rubén de la Osa Ortega NIUB: 16847655

Franquisme, transició i democràcia 2018-2019

BIENVENIDO MR. MARSHALL, LUIS GARCÍA BERLANGA

1.- El títol de la pel·lícula fa referència al Pla Marshall, que els USA van posar en
funcionament el 1947 per tal de reconstruir Europa. Quines referències apareixen a la
pel·lícula del Pla? Per què creus que Espanya en va quedar exclosa?

Amb la notícia de l’arribada dels americans als poble, es mostra a part de la població un film on
parla del Pla Marshall i la seva ajuda a França o Itàlia i com ha ajudat a recuperar-se dels
efectes devastadors de la guerra. En el cas d’aquest poble se’ls ven que els americans també
els hi donaran tot el que demanin, fet molt important donada la precària situació en què es
trobava aquest. La realitat però és que només se’ls diu que venen els americans i que ho
preparin tot bé perquè el poble estigui ben net i endreçat, a diferència de com es presenta al
començament de la pel·lícula, però en cap moment el delegat general explica realment què
anava a succeir, donant evasives a les constants preguntes de l’alcalde.

Espanya va viure aïllada del món per culpa del règim dictatorial i militar que hi governava, fet
que provocada el rebuig de països com França o Anglaterra. L’únic punt de suport es troba
precisament en els americans que veuen en Espanya un bastió anticomunista que podria
esdevenir clau en una possible guerra derivada de la Guerra Freda amb la URSS. D’aquí els
Pactes de Madrid de 1953 on clarament es veu el interès militar dels americans cap a Espanya i
la ajuda que reben a canvi, que mai serà la pactada, principalment tindria impacte a les ciutats
i nuclis importants, fet que no canviaria res la vida de pobles com el de la pel·lícula de
Berlanga.

2.- Quina és la situació econòmica i social que reflecteix la pel·lícula de l'Espanya rural?

La situació econòmica del poble es presenta molt dolenta, no tenien ni per reparar el rellotge
del poble que estava aturat. Es mostra un poble molt subdesenvolupat i quasi rudimentari, clar
símptoma de la precària situació de les polítiques d’autarquia que va haver-hi a Espanya fins a
finals de la dècada dels 50’s. Un exemple de l’endarreriment del pobles es quan l’alcalde
pregunta insistentment al delegat general que quan posaran el ferrocarril en Villar del Rio, ja
que no tenien i havien d’anar a Villar del Campo.

Socialment per contra es mostra un poble feliç, amb alegria a la plaça i molt contents amb
l’arribada de la cantaora més important d’Andalusia, Carmen Vargas, o això se’ls ven. És un
poble amb totes les seves figures típiques de l’època, clarament influenciada per l’església i tot
i estar endarrerits tecnològicament, es pot veure com els ciutadans demanen coses simples a

1
Rubén de la Osa Ortega NIUB: 16847655
Franquisme, transició i democràcia 2018-2019

la llista de peticions als americans, com un mirall, una mula, una vaca lletera i altres, en
comptes de peticions més grans. En resum es presenta una societat simple i tranquil·la
acostumada aquest tipus de vida.

3.- Penses que el retrat que la pel·lícula fa de les forces vives del poble -l'alcalde, el capellà,
el metge, l'"hidalgo", etc.- respon a la situació real? Justifica la resposta i destaca el paper
del capellà.

Les “forces vives” es reuneixen per primer cop per parlar sobre què fer quan arribin els
americans. La imatge que es dona és una mica estereotípica però tampoc inversemblant ja què
les dues figures que s’oposen a qualsevol benvinguda als americans, com ho són el capellà i
l’hidalgo, mentre que la figura culta del metge és ignorada i despreciada. A l’alcalde se’l mostra
quasi com un home gran no gaire espavilat i amb notables problemes d’oïda. És un bon home
preocupat pel poble però fàcil de convèncer pel representant de Carmen Vargas. Això no és
tan estrany en un poble rural.

Don Luís, l’hidalgo, el sense cap manxa, és mostrat com un home d’avantpassats nobles que
viu esperant el seu moment per viure com a tal, amb una clara ideologia retrograda més
pròpia d’una altra època. La seva visió dels indis que es menjaven als conqueridors espanyols
mostra que ni sap ni està interessat en saber com són en veritat els americans.

Per últim, el capellà té un paper molt important en el poble, com acostumava a passar en les
societats rurals on l’església tenia molta influència. Des d’un inici es mostra en contra de cap
tipus de gest cap als americans, dels quals només fa que dir coses dolentes i reiterar-les
constantment, com es mostra a la reunió de les forces vives.

Perfectament podrien conformar un consell consistorial ja que les persones reunides són
figures de gran importància en aquesta època com l’alcalde, l’aristòcrata, el capellà o el metge.
També es veu com es sobreposa l’opinió dels sectors més tradicionals a la dels sectors més
moderns o que segueixen un raonament més científic, tal i com es veu en la explicació del
metge de per què es veurien les llums a la font de dia.

4.- Quina imatge recull la pel·lícula dels "americans". Penses que respon a la realitat o a un
mite hispànic?

El capellà els té com possibles diables emmascarats, ja que considera que no s’ha d’acceptar
un regal si no es sap la intenció del seu donant, fet que relaciona amb l’arribada dels americans
i es pregunta com seran. El capellà critica que hi ha milers de jueus, xinesos, protestants...

2
Rubén de la Osa Ortega NIUB: 16847655
Franquisme, transició i democràcia 2018-2019

pecadors en sí. Mostra que són mala gents, no catòlics. L’hildalgo parla d’avantpassats seus
que van estar a Amèrica fa segles, els quals van ser menjats pels indis. També diu que havia
avantpassats que es van arruïnar en la Guerra Civil Americana i fa hincapeu en la guerra de
Cuba... dient que no serà la seva mà la que s’obri als seus regals. La mestre mostra a la
població com són els americans des de les dades geogràfiques, econòmiques o socials. Podem
veure com l’alcalde somia amb la clàssica pel·lícula de western on ell seria el sheriff, una clara
referència a que encara hi havia qui tenia l’idea d’ells que donaven les pel·lícules.

L’argument principal al voltant dels americans és què seguint el que han fet a diferents països
europeus van proporcionant ajuda, de manera que ho interpreten com que els donaran el que
demanin. La realitat però és que només van passar de camí pel poble i que la gran benvinguda
als americans va ser un gran despesa per res. Sí que es podria denominar com un mite hispànic
aquesta visió tan inculta que es mostra sobre els americans, especialment amb les ja
assenyalades figures de l’alcalde i don Luís.

5. Valora des del teu punt de vista la pel·lícula tant des del punt de vista històric, com social,
etc.

La pel·lícula mostra una realitat social e històrica que si bé segueixen els estereotips típics
sobre les societats rurals de mitjans del segle XX, reflexa figures socials que es podrien trobar
en molts altres pobles. Una societat endarrerida, social i econòmicament a causa de la guerra
civil, la imposició d’un retorn a un món més tradicional molt marcat per l’església i unes
polítiques autàrquiques que porten a la situació econòmica precària que es mostra a la
pel·lícula. Certament, tot i a ser una comèdia no dista tant de la realitat, si bé la duresa
d’aquesta vida no es duia a terme amb tant humor com he pogut comentar amb familiars i el
final del film es podria interpretar com una crítica a la ajuda que brindaven els americans a
altres països i no a Espanya, passant de llarg com es veu. La realitat és que l’ajuda només
arribarà un cop els americans tinguin interessos en la Península i ho necessitin, deixant la
situació a pobles com aquests com si no hi haguessin estat mai.

En conclusió, aquesta pel·lícula de Berlanga no només és una de les comèdies espanyoles més
icòniques del segle XX i tot un clàssic, sinó que a més és una visió humorística de com es va
viure aquella època i què es podia pensar dels americans.