Vida

ALDOUS HUXLEY Neix el 26 juliol 1894 a

Godalming, Surrey, prop de
Londres, en el si d'una família
anglesa de gran tradició
intel·lectual. Per part paterna, el
seu avi va ser el cèlebre biòleg
britànic Thomas Henry Huxley i el
seu pare, Leonard Huxley, biòleg
també, va dirigir la revista
Cornhill Magazine. La seva mare,
Julia Arnold, una de les primeres
dones a estudiar a Oxford, era
néta del poeta Matthew Arnold i
germana de la novel·lista Mrs
Humphrey Ward, la qual, va exercir de protectora d'Aldous
quan als catorze anys, es va produir la mort de la seva
mare a causa d'un tumor. Tota aquesta herència familiar
pesarà en la seva producció intel·lectual i inspirarà alguns
dels seus personatges. Va passar la seva infància entre
llibres, i tot i quedar pràcticament cec arran d'una malaltia
que va patir durant l'adolescència, la seva infinita curiositat
va acabar per adjudicar-li una anomenada fama
d'enciclopèdia vivent.

Un món feliç Aldous Huxley, escriptor, visionari i filòsof, va ser un dels

pioners més rellevants en el camp de la Psiquedèlia.,
L'interès de Huxley per les drogues es remunta als anys
30, quan va publicar la seva famosa novel·la Un món feliç,

CLUB DE LECTURA  4  en què una droga anomenada soma es converteix

pràcticament en el personatge central de l'obra. En aquella
època, l'actitud de Huxley davant els psicotròpics era
26 d'abril de 2010 ambivalent.
D'una banda intuïa que el camp de la farmacologia estava a pacífics membres d'aquesta societat tenen per costum
punt d'oferir una substància que desposseiria l'ésser humà ingerir uns misteriosos bolets en el moment del trànsit,
de les seves pors, permetent obrir-se a la bellesa de la com a vehicle per il·luminar aquest transcendent moment
vida, però al mateix temps temia que aquesta promesa de la vida. Huxley va ser un ferm defensor de que en el
fora truncada pels poders estatals, oferint un succedani moment de la mort la persona hauria de tenir la ment més
d’encefalograma pla que no fes res més que reforçar clara que en qualsevol altre moment de la vida, de manera
encara més el control de l'Estat sobre l'individu. Aquesta que rebutjava l'administració d'opiacis i aspirava a la
última hipòtesi és la que va presentar a Un món feliç, una claredat aportada pels psicodèlics. Fidel a la seva pròpia
visió pessimista de l'ara present, que segons els entesos va profecia, en el moment del seu trànsit, Aldous Huxley va
més enllà que el tètric 1984 de G. Orwell. demanar la seva dona que li administrés 100 mcg de LSD,
fet que més tard va ser lloat per E. Jünger com un gest de
Van passar els anys i l'interès de Huxley al misticisme va
anar despuntant cada vegada més, fins al punt de gran valor psiconauta.
Aldous Huxley tenia un saber enciclopèdic fruit d'una gran
concentrar tota la seva activitat intel·lectual en la redacció
curiositat intel·lectual. Era un home d'enginy incisiu i
del llibre La filosofia perenne (1945), un compendi de
pensament obert, que a més d'interessar profundament pel
tradicions espirituals orientals que apuntaven cap al
misticisme, també ho va fer pel món quotidià i les seves
retrobament de l'ànima humana a contraposició a
exigències: la pau, la ciència, la conservació dels recursos
l'amenaça d'alienació que oferia la tècnica. La vivència
naturals, etc. La seva mentalitat no va acceptar mai el joc
directa de la transcendència havia desaparegut de la nostra
gratuït de les idees i en el seu pensament trobem la
despietada societat mecànica, i Huxley es preguntava si
necessitat d'aportar al món una estructura útil.
l'oblit d'aquesta experiència no hauria estat una pèrdua
inestimable per a l'ésser humà. Va morir el 22 de novembre de 1963 a Los Angeles, als
Va ser a principis dels anys 50 quan Huxley va decidir dur a Estats Units.
terme la seva primera sessió amb mescalina, l'alcaloide
visionari del peiot. D'aquesta primera experiència va néixer
el llibre Les portes de la percepció (1954), un assaig sobre
art i religió destinat a revolucionar l'escena americana dels
anys següents.
Fins al mateix moment de la seva mort, Huxley va
desplegar una activitat incansable com a divulgador del que
l'experiència psicodèlica podia aportar. En el seu últim
llibre, L’illa (1962), descriu un món sumit en la neurosi de
la guerra, en què un petit grup de persones que viu en una
illa conserva la saviesa de la descoberta de l'ànima. Els

Llibre
L’obra Un món feliç (Brave new world) és una de les més
importants d’Aldous Huxley i un dels títols que més bé ha
definit els abusos polítics més inhumans del segle XX en
clau de ciència-ficció, tot i estar publicada per primera
vegada el 1932. El títol prové de l’obra La Tempesta de
William Shakespeare on en l’acte V, Miranda pronuncia el
següent discurs:
“Oh quin prodigi
i quin estol de belles criatures!
Que bella que és la humanitat!
Ah, magnífic món nou, on hi viu gent així!”.
La trama transcorre a la ciutat de Londres el 2540 i mostra
una visió futurista de com el desenvolupament tecnològic
reproductiu, els cultius humans (clonació) i la hipnopèdia
(educació mitjançant el somni), esdevindran potents canvis
socials.
Huxley, molt avançat al seu temps, crea una societat,
falsament utòpica o distòpia directament, on les prioritats
són l’hedonisme superficial, el consumisme, el “soma”
(droga oficial del règim), el sexe i la productivitat. En les
seves vides s’han abolit les possibles fonts de patiment,
com ara l’amor i la família i s’han esborrat completament
els valors humanistes. Tot això que ha deixat d’existir en
aquests humans del futur, és el que l’autor creu
indispensable per trobar el camí de la felicitat.
L’Estat Mundial
Aquesta societat de la que ens parla el llibre, ha arribat a
aquest extrem empesa per l’Estat Mundial. Aquest concepte
va néixer per tal de pacificar els habitants d’arreu del món,
en la seva forta resistència davant les mesures preses per
l’Estat després d’una guerra gairebé mundial, que va
col·lapsar l’economia i que van voler resoldre imposant les
noves tecnologies arreu. En l’època en que es desenvolupa
la història, l’Estat Mundial ja està completament establert i
gairebé tots els ciutadans del planeta estan sota el seu
control absolut. Hi ha poques zones aïllades, com les
“reserves salvatges” o les illes, on hi porten els ciutadans
que no desitgen viure dins d’aquest món o que no encaixen
dins la “vida social normal”.
L’Estat serà el “Gran Germà” i controlarà les vides dels
individus, classificant-les en classes socials molt estrictes i
delimitades, on no hi ha lloc per les emocions ni la llibertat
personal. Així, els dos mil milions d’habitants de l’Estat
Mundial estan esquarterats en cinc classes o castes. Els
controladors són els Alfes (els 10 que governen l’Estat
Mundial) i els seus subordinats els Betes. En ordre
descendent hi trobem els Gammes, els Deltes i els
Epsilons. Dins de cada una d’elles, estan dividits en “Més” o
“Menys”, però tots ells estan instruïts amb la idea que tots
son igual d’importants dins la societat.
Els personatges
Els protagonistes són la Lenina Crowne i en Bernard Marx
(referenit-se als noms del líder soviètic Lenin i al fundador
del comunisme Karl Marx). Ells tenen punts de vista
diferents d’aquesta societat. La Lenina és una ciutadana
exemplar; compleix la seva funció amb la societat i és feliç;
però incapaç de pensar per ella mateixa. En Bernard, en
contraposició, té algun tret de foraster i creu enfrontar-se
als problemes socials, com per exemple al rebuig social. El
resultat d’això és que es converteix en un inadaptat social,
té vergonya quan prova de quedar amb alguna dona, no li
interessen els esports, prefereix ser un miserable i no
consumir el “soma” i en moltes ocasions té opinions
d’inconformisme. Aquest comportament li portarà
problemes amb el seu cap. De totes maneres, en Bernard
obté permís per visitar la “reserva salvatge”, on hi anirà
acompanyat de la Lenina.

La tecnologia
L’alta tecnologia és present en tots els aspectes de la vida i
des del primer moment. Tant és així, que existeixen
laboratoris on hi ha màquines per a condicionar els
embrions, que així els permeten complir amb les tasques
que ja tenen predestinades. Amb l’esport (un dels pilars de
l’Estat) per exemple, sempre es juga utilitzant artefactes
tecnològics, d’aquesta manera es manté la productivitat de
les fàbriques. Un altre entreteniment és el “cinema
sensible”, el qual produeix els “enamoraments”.
L’espectador col·loca les seves mans als poms de metall
que hi ha als reposabraços de les cadires i això els permet
sentir les sensacions físiques dels actors. Pel que fa al
transport, el mitjà més utilitzat és l’helicòpter (per a castes
superiors) i el monorrail per anar a les zones rurals (i per a
castes inferiors). Per a trajectes més llargs hi ha els coets,
que segons el seu color mostren la seva destinació.

Posteriorment a Un món feliç, va fer un assaig titulat Nova

BIBLIOTECA BAC DE RODA.
visita a un món feliç (Brave new world revisited) (1958) i
C. d'en Bac de Roda, 1 bis.
una novel·la final anomenada L’Illa (Island) (1962).
08510. Roda de Ter.
Tel.:938540077.
A/e:b.rodadeter.br@diba.cat. © Biblioteca Bac de Roda, 2009