EXAMEN FINAL DE FFI

Convocatòria de febrer
Curs 2007/08

Nom i cognoms: Grup:

Problema 1 Problema 1
Una esfera conductora, de radi R1, està aïllada Una esfera conductora, de radio R1, está
i carregada amb càrrega elèctrica Q>0. aislada y cargada con carga eléctrica Q>0 .
a) Deduir l’expressió del camp elèctric i el a) Deducir l’expresión del campo eléctrico y
potencial en punts interiors i exteriors de el potencial en puntos interiores y exteriores
l’esfera. de l’esfera.
b) Introduïm l’esfera anterior, amb la càrrega b) Introducimos l’esfera anterior, con la carga
Q, centrada dins d’una altra esfera conductora Q, centrada dentro de otra esfera conductora
buida, de radis R2 i R3 (R1< R2<R3) i vacía, de radios R2 y R3 (R1< R2<R3) y
connectada a terra. Quin és el valor del camp conectada a tierra. ¿Cuál es el valor del campo
elèctric i el potencial en qualsevol punt situat eléctrico y el potencial en cualquier punto sito
a una distancia r del centre del sistema? (r<R1, a una distancia r del centro del sistema? (r<R ,
1
R1< r<R2 , R2< r<R3, R3< r) R1< r<R2 , R2< r<R3, R3< r)

a) Si r>R1

En estar aïllada l’esfera, la càrrega es distribuirà uniformement per la seua

superfície; llavors tindrem una distribució superficial de càrrega esfèrica i de
densitat constant. El sistema té simetria esfèrica i, per al càlcul del camp
elèctric, podrem aplicar Gauss a una superfície esfèrica concèntrica a l’anterior
i de radi r.

r r Q 1 Q
φ = ∫ E ⋅ d s = ∫ E ⋅ ds = E ∫ ds = ES = E.4πr 2 = → E(r > R 1 ) = amb direcció
S S S
ε0 4πε 0 r 2
radial i sentit cap a fora
r r r
Per a la integració s’ha tingut en compte que E ⊥ S ( E // d s ) i que el mòdul de
r
E és el mateix en tota la superfície.

Per al càlcul del potencial, si considerem el seu origen a l’infinit (V(∞)=0),

podrem calcular la diferència de potencial entre l’infinit i un punt qualsevol,
integrant el camp elèctric al llarg d’una línia de camp. D’aquesta forma, en la
r r
integral E // d r :

∞ ∞
r r ∞ Q dr
∞
Q  1 Q  1 1 Q
V(r > R 1 ) = Vr − V∞ = ∫ E ⋅d r = ∫ E ⋅dr = ∫ = − r  = 4πε − ∞ + r  = 4πε r
r r
4πε 0 r r 2
4πε 0 r 0 0

Si r<R1
El camp elèctric és nul: E(r<R1)=0 (es tracta de l’interior d’un conductor) i el
potencial constant, V=C. En els punts de la superfície s’ha de complir que el
valor del potencial ha de ser el mateix tant si els considerem punts interiors
com si d’un punt exterior es tractara; llavors:

Q Q
V(r = R 1 ) = C = → V(r < R 1 ) =
4πε 0 R 1 4πε 0 R 1

b) Tenim tres distribucions esfèriques i homogènies de càrrega: Q en R1; -Q en

R2 (a causa del teorema dels elements corresponents) i Q’ en R3. Per altra
banda, sabem que el potencial de l’esfera exterior és nul per estar connectada
a terra. Per a la resolució del problema podem aplicar superposició a les tres
distribucions esfèriques i fer ús del resultat obtingut a l’apartat anterior.

El càlcul del potencial a l’interior de l’esfera exterior ens permetrà conèixer el

valor de Q’: com en aquest lloc els punts són exteriors a les càrregues Q i -Q, i
interiors a la càrrega Q’, en aplicar superposició fent ús del valor del potencial
calculat a l’apartat anterior:

Q −Q Q′
V(R 2 < r < R 3 ) = + + = 0 (per estar connectat a terra).
4πε 0 r 4πε 0 r 4πε 0 R 3
Aleshores Q’=0

Llavors, tan sols tenim dues distribucions de càrrega. Aplicant-hi superposició:

Q −Q Q −Q
Si r>R3 V = + =0 i E= + =0
4πε 0 r 4πε 0 r 4πε 0 r 2
4πε 0 r 2

Q −Q Q −Q
Si R2<r<R3 V = + =0 i E= + =0
4πε 0 r 4πε 0 r 4πε 0 r 2
4πε 0 r 2

Q Q Q Q
Si R1<r<R2 V = − i E= +0=
4πε 0 r 4πε 0 R 2 4πε 0 r 2
4πε 0 r 2

Q Q
Si r<R1 V = − = cnt i E = 0 + 0 = 0
4πε 0 R 1 4πε 0 R 2

Nota: aquesta segona part es por calcular també aplicant Gauss per al càlcul
del camp elèctric en cada zona i integrant per al càlcul del potencial, de forma
anàloga a com s’ha fet a l’apartat a.
 Problema 2
Donat el circuit de la figura:
a) Determina el valor de la
resistència R per que el
rendiment del generador siga del
99%.
b) Determina el valor de la
intensitat de corrent.
c) Determina la potencia generada
i transformada en el generador i
en el motor, i dissipada per
efecte Joule en la totalitat del
circuit.
d) Determina la diferència de
potencial i rendiment del motor.
e) Quin rendiment tindrà el
generador si augmentem la força
contraelectromotriu del motor a
10V?
Problema 2
Dado el circuito de la figura:
a) Determina el valor de la
resistencia R para que el
rendimiento del generador sea
del 99% 20V, 2Ω, η=90%
b) Determina el valor de la
intensidad de corriente. 50Ω
c) Determina la potencia generada y 15Ω
transformada en el generador y
motor, y la disipada por efecto 50Ω
Joule en la totalidad del circuito. 5V,
d) Determina la diferencia de 1Ω
potencial y rendimiento del R
motor.
e) ¿Cuál será el rendimiento del
generador si aumentamos las
fuerza contraelectromotriz del
motor a 10V?

a)
ε − Ir 20 − I 2
ηg = = = 0,99 → I = 0,1A
ε 20

I= ∑ ε 20 − 5
= = 0,1A → R = 32Ω
∑R 118 + R
c)
Pg = ε ·I = 20·0,1 = 2W
Pt = ε '·I = 5·0,1 = 0,5W
PJ = I 2 ∑ R = 0,12·150 = 1,5W
d)
Vm = ε '+ Ir ' = 5 + 0,1·1 = 5,1V
ε' 5
ηm = = = 98%
ε '+ Ir ' 5,1
e)

I '= ∑ ε = 20 − 10 = 1 A
∑ R 150 15
1
ε − I ' r 20 − 15 2
ηg = = = 99,3%
ε 20
Problema 3 Problema 3
En el circuit de la figura, si R=1 Ω y ε=4 V: En el circuito de la figura, si R=1 Ω i ε=4 V:
a) Calcula la diferència de potencial entre els a) Calcula la diferencia de potencial entre los
punts A i B. puntos A y B.
b) Calcula la resistència equivalent del circuit b) Calcula la resistencia equivalente entre los
entre els punts A i B. puntos A y B.
c) Quina serà la intensitat de corrent que c) ¿Cuál será la intensidad de corriente que
circularà per una resistència R al circule por una resistencia R al conectarla
connectar-la entre els punts A i B? entre los puntos A y B?
2R 2R 2R 2R
A

R R R R

ε 2ε 2ε ε
B

a)
b) tres malles, numerades d’esquerre a dreta, amb sentit horari d’intensitat.
Per calcular la diferència de potencial entre A i B hem de calcular la
intensitat de corrent de la tercera malla. La intensitat de corrent per la
resistència de 2R connectada a A és nul·la per estar en circuit obert:
 − ε   4R − R 0   J 1 
 0  =  − R 4R − R   J 
    2 
 ε   0 − R 4R   J 3 
4R − R − ε
− R 4R 0
0 −R ε 16εR 2 − 2εR 2 14ε ε 4
J3 = = = = = =1A
4R − R 0 64R − 8R
3 3
56R 4R 4
− R 4R − R
0 − R 4R
ε 5ε 5·4
VAB = J 3 R − (−ε) = R +ε = = =5V
4R 4 4
c) la resistència es pot calcular per combinacions sèrie i paral·lel, o per
malles, tenint en compte que tindrem una quarta malla:
4R − R 0 0
− R 4R − R 0
0 − R 4R − R
0 0 − R 3R 153R 153
R AB = = = ≈ 2,73 Ω
4R − R 0 56 56
− R 4R − R
0 −R 4R
c) calculem la intensitat de corrent utilitzant el generador equivalent de
Thevenin, ja que hem calculat la força electromotriu (VAB) i la resistència
(RAB):
 5ε
I=
∑ε
= 4 =
60ε
=
60·4
= 1,15 A (sentit de la intensitat horari)
∑R 153R
+R 209 R 209
56

Problema 4
Un conductor rectilini i indefinit, pel qual
circula una intensitat I=kt (on k és una
constant positiva i t és el temps) és coplanari a
una espira rectangular, de resistència elèctrica
R, situada tal com s’assenyala a la figura.
Calcula:
Problema 4
Un conductor rectilíneo e indefinido, por el
que circula una intensidad I=kt (dónde k es
una constante positiva y t es el tiempo) es
coplanario a una espira rectangular, de
resistencia eléctrica R, sita tal como se señala
en la figura. Calcula:

a) Flux del camp magnètic creat pel conductor
a través de l’espira.
b) Intensitat induïda en l’espira.
c) Força sobre el tram A-B de l’espira.
d) Coeficient d’inducció mútua entre el
conductor i l’espira.
e) Si per l’espira circula una intensitat I’=k’t,
calcula la força electromotriu induïda en el
conductor rectilini.
a) Flujo del campo magnético creado por el
conductor a través de la espira.
b) Intensidad inducida en la espira.
c) Fuerza sobre el tramo A-B de la espira. d)
Coeficiente de inducción mutua entre el
conductor y la espira.
e) Si por la espira circula una intensidad
I’=k’t, calcula la fuerza electromotriz
inducida en el conductor rectilíneo.

I A

z B
a
y b
x

a) Per tractar-se d’un conductor rectilini i indefinit, el camp magnètic creat

µ I
per la intensitat I té per mòdul B = 0 , on y és la distància des del conductor
2πy
al punt on s’ha calculat el B. En els punts de la superfície plana definida per
l’espira, el camp és perpendicular i amb sentit positiu de l’eix X.
r r
El flux serà el resultat d’integrar l’expressió: φ = ∫ B ⋅ d s .
S

Donat que el valor del camp magnètic és funció única de la variable y, Si

r
considerem com a vector diferencial de superfície a ds = cdy i , la integral serà
r r
simple (tant sol apareixerà la variable y) i el producte B ⋅ d s serà el producte
dels mòduls amb signe positiu. Tenint en compte que els límits d’integració per
a y són a i b, i que la intensitat és I=kt:

( ) ( )
r r b b
µ I µ I dy µ 0 I µ kt
Llavors, φ = ∫ B ⋅ d s = ∫ Bds = ∫ 0 cdy = 0 c ∫ = c ln b = 0 c ln b
2πy 2π a y 2π a 2π a
S S a

b) La força electromotriu induïda resulta d’aplicar la llei de Faraday:

d(kt )
ε=−
dφ
dt
µ
2π
( )
= − 0 c ln b
a dt
µ
2π
( )
= − 0 ck ln b
a
La intensitat en l’espira és la relació entre la f.e.m. i la resistència:

Ii =
ε µ
( )
= 0 c ln k b
R 2πR a

El seu sentit el podem conèixer aplicant la llei de Lentz: Com k>0, la intensitat
augmenta i, per tant, també augmenta el flux del camp magnètic. Aleshores, la
intensitat induïda haurà de crear un camp magnètic a través de l’espira amb
sentit contrari al creat pel conductor, en sentit negatiu de l’eix X. Llavors, la
intensitat induïda tindrà sentit horari.

c) La força deguda a un camp magnètic que actua sobre un conductor que

r r r
transporta càrrega té l’expressió: F = I ∫ d l × B . En el tram AB la intensitat que
L
r r
circula és la calculada a l’apartat anterior, el vector d l = dlk (la intensitat va de B
v µ kt r
a A) i el camp magnètic és el mateix en tots els punts (y=a): B = 0 i
2πa
Aleshores,
r r r µ Ir
( )
r r µ I r µ
( ) ( )
µ 0 kt r µ 0 c 2 kt b r
2
r µ I
F = I ∫ d l × B = I i ∫ dlk × 0 i = I i 0 ∫ dl k × i = I i 0 c j = 0 ck ln b cj = ln j
2πa 2πa c 2πa 2πR a 2πa 4π 2 Ra a
L c

d) Podem calcular el coeficient d’inducció mútua a partir de la relació entre el

flux que travessa l’espira creat per la intensitat I (calculat a l’apartat a) i aquesta
intensitat:

µ0I
c ln b ( )
φ 2π
M= =
I I
a µ0
=
2π
c ln b
a
( )
e) El coeficient d’inducció mútua serveix tant per a calcular el valor de la f.e.m.
induïda en l’espira deguda la variació de la intensitat en el conductor rectilini,
com per a conèixer la f.e.m. induïda en el conductor rectilini deguda l’acció de
la intensitat que circula per l’espira. Llavors, aplicant la llei de Faraday, la f.e.m.
induïda en el conductor rectilini:
d(k ' t )
ε = −M
dI′
dt
= −M
dt
µ
2π
( )
= −Mk ' = − 0 ck ' ln b
a
b)